45 50 5190 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/991/19851029d_00089.pdf 2e4f4a2d32a97807db5762c204ab7a3b PDF Text Text G-1 ^ ou vuç v NCSC0 Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració del curs 1985-86 del Club d'Amics de la UNESCO Barcelona 29 d'Octubre 1985 �Senyor president, senyores, senyors, estimats amics: Estic molt content de tornar a ser entre vosaltres. Per a m: no és cap novetat la hospitalitat d'aquest Club. Durant temps afortunadament ja llunyans, aquesta casa era dels pocs llocs on hoi acullia els que lluitaven per un pais lliure, per una societademocràtica. Les activitats d'aquest Club eren també per molts de nosaltre un espai de llibertat en mig d'una situació política represso ofegadora. Per això ara que molts dels conspiradors d'abans ocupem de responsabilitat pública, és bo que recordem el deute que demócrates d'aquest pais tenen per a institucions com aquesta. I c mínim, no podem deixar d'accedir a l'amable invitació que ens fe participar als vostres actes. Perque el vostre gran mérit ha estat que seguiu fent la mateixa tasca que heu fet sempre: divulgar l'obra educativa i cultural de la UNESCO i difondre alhora els principis de la declaració universal dels drets humans. I això que ara sembla una activitat d'allò més normal i inofensiva, tots recordem com durant els anys de la dictadura era molt més del que molta gent no gosava de fer. Però no vull fer ara un cant nostàlgic d'antic resistent, no. El que voldria comentar avui, d'una manera informal, malgrat que el títol de l'acte - inauguració del curs académic - m'aclapari una mica, es com els objectius de l'UNESCO i també els d'aquest Club sintonitzen perfectament amb una de les línies de la política que portem a �l'Ajuntament de Barcelona. És un dels aspectes de la nostra política a qué personalment hi dedico més atenció. Em refereixo al paper que en política internacional juguen les ciutats, en un món dominat per la política de blocs, de superpotències. El Preàmbul de la Constitució de la UNESCO diu, com vosaltres recordeu en els vostres prospectes, " Ja que les guerres neixen a les ments dels homes, és a la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau". Les ciutats, afortunadament, no tenen fronteres, no tenen exèrcits. És evident que les ciutats estan lliures de temptacions expansionistes, imperialistes. I a travers de les ciutats jo estic segur que es pot fer una tasca més eficient d'apropament entre els ciutadans de tot el món, aquesta tasca de bastir els baluards de la pau en les ments dels homes, que no pas des dels estats. Els acords entre estats sempre tenen una càrrega més gran de "política", en un sentit pejoratiu, sempre han de tenir en compte uns factors més complicats i subtils. I també tenen una pesantor que els allunya molt dels ciutadans A les ciutats no passa res d'això. Les ciutats, les "polis", són el centre de relació natural dels homes. Les ciutats són el lloc on l'home s'hi troba a la seva autèntica dimensió. Això, si em permeteu la disgressió, és el que els nostres urbanistes han sabut redescubrir, despertant la curiositat de tot el món. Jo crec que l'Ajuntament de Barcelona ha sabut percebre �aquesta avantatge que tenen les ciutats sobre els estats, i aquest esperit ha inspirat moltes actuacions municipals, tot i no estar lligades directament a la política internacional. No són paraules meves, sino de l'amic Martínez de Foix les que reconeixen com les escoles municipals, "d'història tan prestigiosa", diu, van ser de les primeres a adherir-se a la UNESCO seguint la iniciativa del Club. No puc deixar de referir-me avui al principal projecte que tenim ara entre mans, la candidatura de Barcelona per als JJOO de 1992. Nosaltres hem volgut veure en aquest projecte el catalitzador d'una tensió anímica, social, cultural que hi ha en aquesta ciutat. Una ciutat que vol projectar-se en el espai i en el temps. Ens podrien preguntar avui: és que l'Alcalde de Barcelona, és que la ciutat, és que l'Ajuntament o uns altres els empresaris, no han trobat projectes que puguin vehicular aquesta tensió social que existeix ? Jo us ho diré ben clar, no hi ha cap, no hi ha absolutament cap en el món que puguès ser comparable amb els Jocs. Des de molts punts de vista. Perque hi ha un motiu que esta al cor de unes aspiracions que són molt profundes, molt íntimes i em penso que són al mateix temps molt compartides i per tant molt vàlides. I és fraternitat que hi ha pendent no ja a sino a tota la el desig de Barcelona, no ja a Espanya, humanitat. I la humanitat, els ciutadans del món aquí i a Leningrad i a Buenos Aires i Washington, jo ho he pogut comprovar, tenen una demanda insatisfeta de fraternitat, d'unes relacions pacífiques entre ciutadans. �-5La gran intuició del Baró de Coubertin al 96 del segle passat, va ser el descobrir que podia organitzar-se una manifestació esportiva que no fos el producte d'una relació entre Estats, sinó que s'atorgava la organització del Jocs a una ciutat. Aixo és molt. Va molt amb l'esperit d'aquella època, que és l'època d'un cert internacionalisme, si vostès volen, tant per part dels treballadors com per part dels financers. Es un moment encara ' àlgid hi ha segle, la crisi de finals de en el qual s'està vivint ja la maduresa, cap al final dels cent anys de pau. Des de la guerra de Napoleo fins 1914, a part de la franco-germana de 1870 molt localitzada IarAe, no hi ha a Europa una gran conflagració. Son cent anys seguits de pau. Hi ha la convicció, des d'aquell moment, de que el món es pot anar desenrotllant d'una forma relativament pacífica, que l'extensió de l'autonomia permetrà d'anar sumant no els països sinó els territoris en aquesta riquesa nova que direm la revolució industrial. I és en aquell moment en el que uns europeus diuen, Baró de Coubertin diu:" anem a organitzar uns Jocs com els de Grecia". Així, al 23, els Jocs no seran l'afer d'una relació de dret internacional per dir-ho així, sinó que es crea sobre la base d'una família mundial, d'una família olímpica, l'esport i l'organitzador no és un Estat, és una ciutat. Això era una aposta formidable, que connectava perfectament amb l'esperit del temps, pera no gens amb l'esperit dels temps que van venir desprès. La perdoneu-me humanitat 1'expresió, s'havia passat, ho hem de reconeixer d'optimista. La humanitat va haver ningú, reconeixer reiteradament, i els europeus més que que equivocat. Que hi havia interesos fortíssims contraposats i de s'havia que feien �-6- imposible l'acompliment d'aquesta idea. I va venir la Primera Guerra Mundial, i va venir la Segona Guerra Mundial, i han vingut tantes i tantes decepcions d'una esperança que aleshores hi era, i que malgrat tot, desaparegut mai, no ha desaparegut mai. No ha està en el cor dels ciutadans d'aquesta ciutat, molt en primer lloc, i de moltes altres ciutats del món. El moviment olímpic és una de les poques esperances que s'ha mantingut constant des d'aquell final de segle, que és el mateix final de segle dels nostres patricis del 88, dels que varen crear la Barcelona de l'Eixample; és una de les poques esperances que han continuat igual. El moviment olímpic ha tingut la virtut, d'altra banda, de numerar, de continuar la numeració en aquells anys en que no es podia celebrar els Jocs, l'olimpiada, perque hi havia una gran conflagració mundial. Malgrat aquesta circumstància, es va mantenir la numeració, i es un fet, menor si volen, pera significatiu d'una esperança que no ha tornat a existir. Qué vol dir això? Que avui en el món no hi ha cap esdeveniment de caràcter pacífic que es pugui igualar quant a la captació d'interès a tot el món amb els Jocs olímpics. No hi ha res que permeti mobilitzar tres mil milions de persones entorn d'un canal de T.V., d'unes pantalles de T.V. per veure que está passant en un punt del món, en una ciutat del món. En aquest sentit, en aquest sentit precís, jo crec que els Jocs Olímpics no tenen cap mena de rival, i que si Barcelona ho aconsegueix per l'acord de tothom, haurà aconseguit un autèntic somni, és a dir, poder disposar del millor dels projectes de mobilització d'energies que �-7l'humanitat en la seva panoplia ofereix avui a qualsevol ciutat. El millor. N'estic absolutament convençut. El projecte olímpic enllaça també amb el que és el lema que expressa el designi d'aquest Club: "donar a conèixer al món la cultura catalana i a Catalunya les cultures del món". Acabo de parlar de la capacitat mobilitzadora de l'atenció mundial que tenen els Jocs. Quina ocasió pot ser millor per fer conèixer la nostra cultura? I vull aprofitar ara per aclarir algunes preguntes que m'han fet a vegades, algunes reticències que manifesten alguns sectors de la nostra societat. Quina presència tindrà el català als Jocs? Seran els Jocs d'Espanya o de Catalunya? Mireu, la millor manera de donar a coneixer la realitat catalana serà aconseguir l'atorgament de l'organització del Jocs a Barcelona. En aquest moment els organismes que han de decidir no tenen prou coneixement de la nostra realitat per filar tan prim. Pera tenen en canvi molt clara una cosa: i és que si no veuen un ambient d'unitat entorn la candidatura, si veuen que aquesta pot ser causa de tensions, ho tindran en compte negativament. Axí doncs que aconseguim primer els Jocs, i després ja donarem al català el lloc que ha de tenir. La llengua oficial dels Jocs és la del lloc on és celebren. I el català és llengua oficial de Catalunya. La pregunta de si els Jocs són d'Espanya o de Catalunya és un paradigma de l'esperit antiolímpic, és tot el contrari al desig de fraternitat del que parlava abans. Els Jocs els organitzen les ciutats. El Jocs del 84 van ser els de Los Angeles, els del 80 els Jocs de Moscú, els del 76 els de Montréal, etc. I des de les ciutats es projecten al món, amb tot el que aquesta ciutat pot oferir. I Barcelona podrà oferir �-8- tota la complexitat de la seva realitat, rica, contradictòria, plural, fidel mirall d'allò que és tota Catalunya, d'allò que és tota Espanya. Veieu aquí doncs com l'esperit que inspira la nostra vocació olímpica es pot lligar perfectament amb el lema del vostre Club. No vull donar la impressió que el projecte olímpic centra exclusivament la projecció exterior de Barcelona. Aquest projecte és el resultat de la voluntat de Barcelona de ser present al món, que ha fet que Barcelona s'inventès un projecte semblant cada 40 o 50 anys. És una voluntat de generar tota mena d'activitats en el camp de l'esport, en el camp cultural, i per generar activitat en el camp industrial. Així, estem en una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, amb una capacitat d'implementació de projectes molt inferior, pot-ser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política, permetia. I aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la història, s'hagi projectat cap al futur i cap a l'espai, com he dit abans, buscant una capitalitat, un protagonisme que les seves condicions li permetien de tenir i que tanmateix li eren negades per raons de caràcter polític, econòmic, o les que fossin. I així el 88 del segle passat, una generació esplèndida va llançar el somni de la Barcelona de l'Eixample i va dibuixar aquest somni a l'entorn d'un projecte que va ser l'Exposició Universal del 88. Com més tard, l'exposició del 29 va ser el segon impuls modernitzador. Barcelona es planteja seguir essent la ciutat que ja és, i essent això, pontenciar-se com la capital que ja és. Com a doble capital que és, �-9de Catalunya i d'Espanya. Barcelona és la capital de Catalunya. Donar a conèixer al món la cultura catalana és donar a conèixer la cultura que es fa a Barcelona. A vegades s'ha dit que Catalunya sense Barcelona seria com l'Alto Adigio. Això probablement és una caricatura, una "boutade", però que com totes les simplificacions té alguna cosa de cert. Avui mateix, en Josep Ramoneda, comentant el pacte cultural, afirma que si alguna cosa interessa fora de Catalunya és la "cultura elitista barcelonina" que criticaven els detractors del pacte cultural. Si alguna cosa pot servir de pont entre la cultura d'Europa i Catalunya, diu en Ramoneda, són les institucions culturals que representen allò que alguns tracten d'"elitista". N'estic absolutament d'acord. Pera Barcelona és també una capital d'Espanya, i vol que aquest paper sigui reconegut. Barcelona té en el teatre del Liceu, per exemple, el teatre d'opera d'Espanya per excel.lència. La Fira de Barcelona és la • Fira de Mostres més important i amb més solera d'Espanya. Barcelona té més museus que cap altra ciutat d'Espanya, i alguns d'ells, com el Picasso o la secció Romànica del d'Art de catalunya, únics al món. Barcelona es dol que aquest reconeixement sigui tan precari com es posa de manifest en les dificultats que surgeixen de tant en tant. Em refereixo a la manca de financiació dels costos que aquesta capitalitat comporta, o als entrebanc que se'ns posen davent les visites de personalitats estrangeres, com la ridícula obsessió perque el viatge del President sanguinetti a Barcelona tinguès caràcter privat. Havia una idea que em feia molta il.lusió i que vosaltres, amics de la UNESCO comprendreu molt bé, perque donava tota la dimensió de capitalitat i d'europeitat de Barcelona, i era que la signatura del �-10- tractat d'adhesió d d'Espanya a les Comunitats Europees es fès a Barcelona. Doncs no va poder ser. Això es pot fer una idea de com és difícil fer entendre aquest concepte de csapitalitat que per nosaltres és evident. Perque Barcelona vol ser també europea. Barcelona esta al bell mig del que hem anomena a vegades el carrer major d'Europa, el corredor mediterrani. La zona d'influència de Barcelona va molt més enllà de les fronteres estatals, des del pun de vista econòmic, comercial, cultural. No deixaré de lluitar per que el reconeixement de les nostres aspiracions es faci efectiu. Vull aconseguir que Barcelona sigui la seu d'alguna institució d'àmbit estatal o internacional, europeu. No us semblarà estrany doncs que us proclami la meva fe en la necessitat d'institucions com la vostra, en la necessitat de reforçarles. Perque són un element de debat, de discussió, lloc d'encontre molt adient á la característica principal de les ciutats. Un element tant necessari en democràtiques. èpoques d'obscurantisme polític com en situacions Són institucions com aquest Club les que eviten que ens acomodem excessivament a la satisfacció d'haver aconseguit alguna cosa, les que ens insten a mantenir l'esperit sempre a punt per al debat, per la confrontació ideològica, per acceptar el pluralisme. Amics meus, jo crec que ningú millor que vosaltres per representar l'esperit ciutadà, l'esperit civilitzat, l'esperit polític que ha nascut a la ciutat;l'esperit europeu, l'esperit mediterrani. Tot això que Barcelona vol ser, que Barcelona vol continuar sent. Per això podreu comptar sempre amb el suport de l'Alcalde de Barcelona. �Moltes Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3897 Title A name given to the resource Inauguració del curs 1985-86 del Club d'Amics de la UNESCO Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Drets civils Relacions Internacionals Barcelona Acció política Territoris Unesco Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/992/19851108d_00090.pdf 08eddbbf76581ad55445c692f5a5d939 PDF Text Text Los ciudadanos en las urbes del año 2000 Ponència presentada per l'Excm. Sr. Alcalde al seminari "España en el umbral del siglo XXI-Reflexiones sobre un futuro que ya es presente", organitzat per la Federación de Jóvenes Cámaras de España" Barcelona, 8 de Novembre 1985 �-2- Introducción Señoras, señores: La Federación de Jóvenes Cámaras de España ha tenido la amabilidad de invitarme a participar en este seminario, mü ho gusto he p . Me gustaría empezar comentando el título del seminario y de la ponencia. Encuentro muy apropiado este subtítulo - "un futuro que ya es presente"- porque a veces no nos damos cuenta que el fin de siglo, el año 2.000 está mucho más cerca de lo que parece, apenas quince años. Efectivamente, cuando oímos hablar de "siglo XXI", o "año 2.000" tendemos a asociarlo con ideas futuristas o de ficción científica. Y no nos damos cuenta que este futuro ya es presente, que la sociedad del siglo XXI, las ciudades del siglo XXI las estamos construyendo ahora. Yo quisiera centrar mi charla de hoy, para ceñirme al enunciado de la ponencia específica, en mi visión de la ciudad del año 2.000 y de los ciudadanos que en ella habiten, y muy especialmente de lo que mejor conozco, del caso particular de Barcelona. También aprovecharé, en este contexto de reflexiones sobre el futuro, para exponer una idea que he manifestado otras veces: que el presente y el futuro dependen del pasado, pero que nuestro presente depende también en gran medida de nuestras expectativas para el porvenir. �-3- Finalmente referiré al papel, a mi juicio creciente, que deberán jugar las administraciones locales en la vida de los ciudadanos. Catastrofismo ecologista-utopismo audiovisual Quiero rechazar con toda rotundidad dos visiones de la ciudad que a menudo aparecen en la prensa, en la literatura o en el cine y la televisión. Hay una corriente de ideología que acostumbramos a llamar ecologista que ve el futuro como una especie de apocalipsis de los desechos. Un mundo ensombrecido por la contaminación, de ciudades tristes, violentas, inhóspitas. Es una visión que tuvo una de sus mejores expresiones artísticas en la película Blade Runner, que sin duda recordarán. el polo opuesto nos ntramos ontramoslos que vaticinan el fin de la ciudad tal como la conocemos, como centro de relación, para ser sustituida por un mundo de unidades familiares aisladas que se relacionan con el exterior con aparatos de televisión, con terminales de ordenador. Esta es una visión entre idílica y siniestra, fruto de las fantasías de algunos entusiastas bienintencionados de la informática. Yo, por el contrario, creo que ya ahora estamos asistiendo a un renacimiento del protagonismo de las ciudad que marcará su evolución en el siglo que viene. No quiero d 'r con ello que desprecio totalmente los peligros, o las ventajas, que nos esperan y que los ejemplos que antes he puesto esquematizan. Pero �-4- creo que hemos de ser realistas y darnos cuenta que la sociedad moderna quizas se parecera más a lo que era la Atenas de Pericles o la Córdoba de los Califas que a aquellas imágenes futuristas. El pasado El nacimiento de las civilizaciones está ligado a la extensión de la división social del trabajo. Más allá de la incipiente separación del trabajo entre manual e intelectual, la primera división social del trabajo es la división campo-ciudad. En esta interpretación, que es discutible y ha sido discutida, el campo aparece como la expresión geográfica del trabajo manual y prouctivo, en tanto que la ciudad reune a las clases improductivas e intelectuales: guerreros, sacerdotes, artistas y funcionarios. La actualidad de tal enfoque del fenómeno urbano proviene de la idea bastante extendida de que lo que hasta poco se consideraba una superestructura o un mero soporte geográfico de unas relaciones sociales fundamentales, la ciudad, ha acabado hoy por independizarse en cierto modo de aquellas relaciones determinantes para constituirse a su vez en relación opresiva entre los hombres. En el límite inferior de esta interpretación estaría la teoría que ve la ciudad como una ocasión contradictoria de explotación indirecta por parte del capital en conjunto y de explotación directa por parte de un sector del mismo, el sector productor y comercializador de viviendas. �-5- En el límite extremo estarían todas las teorías anti-urbanas al uso, tanto las que surgen como mera exasperación de una corriente agrarista que no ha dejado de existir desde el siglo XVIII, como las que, independientemente o no de esta especie de nostalgia agrarista, se plantean la superación utopista de la ciudad por la vía de las comunas u otras formas de organización de la vida cotidiana. Las teorías más extremas entre las que postulan la conveniencia de un estudio de la ciudad partiendo de la no-ciudad señalan a menudo hasta que punto el nacimiento de aquella es contradictorio. Si ciudad y comercio acabaron por verse identificados en una determinada fase del desarrollo de la vida social, lo cierto es que habitación y comercio fueron actividades netamente incompatibles en esta etapa de la prehistoria de la civilización que se postula en muchos casos como "estado natural". La ciudad abierta y cosmopolita, que conjuga mercado y habitación, nace y se desarrolla con el capitalismo. Las ciudades de la Antigüedad y de la Baja Edad Media no eran, como ha sido corriente pensar, centros mercantiles. La afirmación de la ciudad como centro mercantil se verifica en dura pugna con los intereses. señoriales y agrarios, y sólo triu4a cuando la mundializac!ón de la economía capitalista naciente, a partir del siglo XVI, confiere al capital mercantil un papel de primer plano en la estructura social. Hasta bien entrado nuestro siglo se ha identificado las ciudades como motor de progreso, tanto por parte de las teorías �-6que inspiran el sindicalismo europeo como de los 7ricos del capitalismo liberal. Las protestas antiurbanas procedían sólo de las clases medias de extracción rural empobrecidas y urbanizadas a la fuerza por el desarrollo económico, o bien de los que permaneciendo en las pequeñas capitales de provincia veían estancarse el entorno social ante la competencia de las grandes áreas metropolitanas.. Las dudas respecto a este esquema aparecieron en conexión con una serie de factores nuevos. Para las clases dominantes el hecho preocupante era que la ciudad tradicional, que)Kdurante un largo periodo fue tomada "tal cual" por la burguesía y utilizada para sus f fines, dejó de cumplir sus objetivos satisfactoriamente. Empieza a hablarse de costes de la congestión cuando la complejidad creciente de la vida urbana en las grandes ciudades impone a sectores amplios de las clases dominantes una cierta experiencia de masificación - colas, aire sucio, ruidos que antes se suponía confinada a la vida cotidiana de las clases dominadas. Para la ideología obrera, en cambio, la ciudad, que siempre había sido el escenario de la explotación industrial más o menos estable, empieza a ser algo a recuperar en cuanto los costes urbanos, como los traslados cada vez más largos, amenazan con comerse lo obtenido mediante el trabajo y la lucha sindical. La ciudad, la centralidad, la urAn rzación y los servicios locales se li ! luchar no ya algo por lol que hay que convierten en individualmente, sino colectivamente. Desde esta perspectiva, los análisis que se hacían en la primera mitad de los años setenta sobre la evolución previsible �-7(US ctud-ctoIJ1 fp ,.iD-40- 1 - (lk^ ott 1, (t i ) clases altas, que se desplazarían a suburbios residenciales de alto nivel, mientras que se dejaban los centros históricos abandonados a su suerte y poblados por habitantes de bajo poder adquisitivo y capacidad fiscal. Es decir, una evolución semejante a la que apuntaban las grandes urbes de Norteamérica, más o menos atemperada en Europa por una mayor tradición urbana, la ausencia de segregación racial importante, el retraso de la motorización y la mayor combatividad proletaria. La recuperación de la ciudad La crisis económica que se inició a mediados de los setenta introdujo una corrección en la tendencia que acabo de apuntar. La crisis ha producido, entre otros fenómenos, el progresivo abandono de la mentalidad desarrollista y una consecuente actitud conservacionista respecto a los centros urbanos tradicionales, que ha aparejado una reconsideración de los valores de la ciudad central como lugar de residencia. En nuestro país, además, esto ha coincidido con la democratización de las estructuras político-administrativas, y muy especialmente las municipales, que han tenido una importancia decisiva en el tratamiento dado al hecho urbano. Me voy a permitir aquí citar casi textualmente un editorial del diario EL PAIS del 10 de Agosto de 1982. El editorial estaba escrito a proósito de una actuación urbanística del Ayuntamiento de Madrid, pero creo que refleja bastante bien el nuevo estado de opinión al que acabo de referirme. �-8"La sensibilidad hacia el entorno urbano", decía el editorialista, "ha cundido entre los nuevos ayuntamientos democráticos. Podría incluso decirse que el mínimo para la acetación de una política municipal, del signo político que sea, pasa ya prr el respeto al urbanismo y a las señas de identidad urbana en general que definen a las ciudades. En apenas unos años (...) la conciencia ciudadana ha acrecentado su sensibilidad ante los atropellos inmobiliarios y reacciona, cuando se atenta contra el espacio público, con parecida fiereza y prontitud cuando ha de defender lo propio". "La defensa de la ciudad, de su habitabilidad entendida a la vez como la práctica vivencial de su espacio pero tambien como lugar de referencia histórica / de una historia marcada Y compartida", continuaba EL PAIS, " es actualmente algo más que un enunciado". Y después de citar algunos ejemplos de rehabilitación urbana en EEUU y Europa, el editorial decía: "Parece claro pues que esa extendida idea que hace apenas veinticinco años hacía asociar lo nuevo como sinónimo de mejor ha entrado en quiebra. No sólo razones de carácter históricoartístico o las apreciaciones de psicólogos sociales y urbanistas convergen en la recomendación de proteger el viejo patrimonio urbano. Incluso los economistas valoran hoy la renovación, frente a la construcción de viviendas nevas, como un sensible ahorro de inversiones, gracias al aprovechamiento de antiguas estructuras, mas sólidas y eficaces para preservar del calor y el frío, Y e infree-s-tr--uctur-a,—Tpdo �-9gracias al extenso aprovechamiento de barrios históricos céntricos que ahorran transporte y obras de infraestructura. Todo ello sin contar con la ventaja casi decisiva de soslayar así la compra de suelo nuevo". Y finalmente el editorial advertía de los peligros de un nuevo tipo de especulación: "Medidas de apoyo económico, subvenciones y ayudas financieras son, pues, indispensables para lograr no sólo que la ciudad mantenga la memoria, de su pasado, sino también para que no ignore, al dictado del dinero, la relación con sus habitantes". Bien, este editorial, aparte del habitival tono pedagogicomor lista de este diario, por lo demás tan estimable, creo que p uede ser suscrito por la mayoría de los que actualmente tenemos responsabilidades en el gobierno de nuestras ciudades. Urbanismo en Barcelona En el caso de Barcelona, podemos encontrar en la política urbana que ha desarrollado el Ayuntamiento desde 1979 todos los elementos que apunta el editorial. Que tambien lo podemos interpretrar en el sentido de que la mejor manera de preparar el futuro es recuperar el pasado. Pero en Barcelona hemos hecho algo mas, estamos haciendo algo mas. Hemos dado a los barrios periféricos una dignidad urbana de la que carecían. Es lo que a veces se ha definido con la frase "monumentalizar la periferia". Los barrios nacidos al �-10abrigo del desenfreno urbanístico de los cincuentas y sesentas carecían de refe cias urbanas que pudieran identificarlos como conjuntos urbanos cohesionados. En muchos casos, además, estaban más degradados que barrios con trescientos o cuatrocientos años mas. En Barcelona hemos conseguido difundir una nueva manera de considerar nuestro Ensanche, de la Barcelona construida a partir del derribo de las murallas a mediados del siglo pasado siguiendo el plan Cerdá. f No voy a decir que todo el mérito ssea del Ayuntamiento. Ya he expuesto antes como la tendencia a recuperar el centro es un fenómeno más complejo. Pero sí me atrevo a asegurar que nuestra política de rehabilitación de las fachadas, de restauración de edificios modernistas, ha acelerado un proceso más o menos espontáneo que ha evitado que el Ensanche se convirtiera en una zona exclusivamente terciaria, desprovista de vida fuera del horario laboral. Ahora el Ensanche es una zona residencial cada vez más vital, donde una iniciativa estimula a la otra. En la periferia, como ya he dicho, hemos creado ciudad, hemos creado espacios nuevos. Monumentalizar no quiere decir sólo crear monumentos. Quiere decir dignificar. Nosotros nos negamos a aceptar el urbanismo destrur de los últimos cincuenta años. Pero tambien hemos tenido que admitir que la rehabilitación de estos barrios, de los que antes hablaba, no tiene una solución fácil. Lo que sí sabemos, sin embargo, es que el mejor camino hacia la solución es que en estos centros haya vitalidad democrática. Que exista una acción permanente de los vecinos para rehacer este �tejido. Que haya un estímulo para permanecer en el barrio. Y de momento, lo mejor que hemos podido hacer es actuar sobre los espacios comunes. La Barcelona del futuro Después de este repaso por el pasado, quizás algo extenso, pero creo que imprescindible para comprender la ciudad que estamos construyendo, voy a enunciarles lo que será la Barcelona del futuro, lo que queremos que sea la Barcelona del futuro, lo que ya hemos preparado para que este futuro sea realidad. Barcelona esta cambiando. Es una realidad que a veces no parece evidente, pero que ya ha sido motivo de sorpresa positiva en los medios culturales internacionales prreocupados por el urbanismo y por la evolución de las ciudades. El cambio que se está produciendo es un cambio de tipo gradual que constituye los cimientos de la Barcelona del siglo XXI. En contraste con un cierto aire de pesimismo que se ha respirado durante algun tiempo en nuestro país, y en contraste con la incertidumbre y la inseguridad que han generado, hasta un cierto punto, las polémicas sobre el urbanismo más reciente en nuestra ciudad, la imagen que Barcelona ha dado fuera de España es la de un ritmo trepidante. Es cierto que a todos aquellos què son protagonistas, s, les costará ouizás víc timas, de las actuaciones urbanística admitir que puede ser calificado de dinámico lo que creen que es de una lentitud exasperante. Pero una lentitud relativa es una �-12característica normal de los planes urbanísticos en toda Europa, y ante este hecho incontrovertible, las intervenciones que se han ido haciendo, que se hacen y que se han programado para los años próximos, han sido elogiadas por su dinamismo. La Barcelona que queremos para el siglo que viene es una Barcelona sobre la que existe entre sus ciudadanos un alto nivel de consenso. Es una rcelona que no se tendrá que hacer traumáticamente, con grandes operaciones quirúrgicas. Es una 5 arcelona que se fundamenta en la potenciación de lo que ha sido, de lo que es Barcelona. Será una ciudad de un alto nivel de calidad urbana. Será la capital, el "cap i casal", de una Cataluña moderna y desarrollada. Será también una gran capital de España y una metrópoli mediterránea de amplia proyección internacional. Y será una ciudad marítima, con unas playas recuperadas, de fácil acceso desde todos los puntos de la ciudad. En el programa de actuación municipal que vincula la ejecución de los presupuestos del ayuntamiento, se preven tres direcciones básicas de intervención. Una está dirigida a incidir en la ordenación física de la ciudad, y las otras dos a la potenciación de los servicios uranos y de los servicios personales, respectivamente. El desarrollo de los servicios uranos tendrá una influencia decisiva en el funcionamiento de la Barcelona del futuro. Se ha seleccionado un número limitado de grandes objetivos: la garantía de la calidad y la salubridad del medio ambiente y la alimentación, alcanzar unos niveles razonables de seguridad �^ . .. -13- urbana, una mejora de la circulación de personas y mercancías, la consolidación de los grandes servicios básicos metropolitanos y la potenciación de otros servicios municipales tradicionales 1N` como los de limpieza, ytrcados y protección contra emergencias. Pero me gustaria explicarles los grandes ejes de actuación que habrán de definir la imagen física de la Barcelona del año 2.000. Hay cuatro líneas de fuerza que delimitan estos ejes. Se trata, en primer lugar, de abrir definitivamente Barcelona al mar y de definir su fachada marítima. En segundo lugar, reconstruir el macizo de Collcerola, cuya elevación más conocida es el Tibidabo, de manera que se convierta en el gran parque central de la ciudad metropolitana. Un tercer bloque de actuación se dirigirá a mejoraqr la funcionalidad urbana y la dignidad física del centro de a Ciudad, y el último tendrá como objetivo la consolidación de una red viaria suficiente y eficaz. Si me atreviera a destacar un conjunto de actuaciones sobre las otras diría sin duda que la más trascendente es la de abrir Barcelona al mar, aunque en realidad todas ellas están relacionadas. La operación más importante de la recuperación de la fachada marítima es la que tiene como centro la rehabilitación urbana del Poble Nou. El levantamiento de las vias de tren que ahor/ separan este arrio del mar, la conversión de una zona de industrias obsoletas en zona residencial, es de una trascendencia enorme para toda la ciudad. En efecto. Hasta ahora Barcelona se ha desarrollado en �-14sentido casi inverso al que había previsto Ildefonso Cerdá. El centro de Barcelona ha ido ascendiendo desde la ciudad vieja, por el Paseo de Gracia rehabilitación )del paf_ y (c Pote r po r la Diagonal arr a. (;,,,,, rwc^..c, Cac i C.^ U^,crc` Con la 0-.4._ Nou, con la apertura de Carros I, que 4J' será el Paseo de Gracia del año 2.000, los habitantes del Norte de la Ciudad, o de la parte derecha del plano, para entendernos, podrán ir andando a la playa en no más de media hora. Media hora. Además, la construcción de las sedes de Instituciones en el Paseo de Carlos I, como el Tribunal Superior de Justicia, la proximidad del Parlamento de Cataluña, configurarán un nuevo eje institucional que creará un centro que compensará la actual gravitación excesiva de la ciudad hacia el Oeste. ) Las nuevas tecnologias Quisiera referirme ahora a algo que antes he aludido quizás con un cierto sárcásmo . Estoy pensando en la influencia que tendrá en la .vida futura la aplicación de nuevas tecnologías . En Barcelona también en este campo estamos preparando el futuro. Queremos que Barcelona sea la primera ciudad que disponga de una red de transmisión de voz, datos e imagenes a través de una red de cable de fibra óptica. En este sentido tenemos ya diseñado un anteproyecto de mini red experimental que dentro de un año puede estar ya en fur1onamiento enlazando diferentes centros oficiales. �' l^ -15- En este campo nos hemos lanzado de una forma deliberadamente arriesgada a la experimentación. Existen otras experiencias de redes de cable de fibra óptica. Pero muy pocas, que yo conozca, de transmisión integral de voz , datos e imagen. El papel de los Ayuntamientos Quisiera terminar con una reflexión sobre el papel que los Ayuntamientos tendrán en la vida del ciudadano de la urbe del año 2.000. Y creo que el público al que me dirijo es el más adecuado para el mensaje que quiero hacer llegar. La experiencia de seis años y medio de ayuntamientos democráticos nos permite afirmar que, dentro del sector publico, los ayuntamientos son el subsector que responde con más flexibilidad a los retos de una administración moderna. El sistema democrático local es el más adecuado para producir unos servicios ajustados a la demanda. La confirmación de esta afirmación la encontramos en la alta mortalidad política de los alcaldes de las poblaciones donde se producen fenómenos de ineficacia. Los alcaldes han estado más cerca del arquetipo schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesan como empresarios. Han corrido más riesgo, incluso en su nivel de �-16ingresos y en su vida personal. La administración local es la administracion que esta mas cerca de los ciudadano y por lo tanto, es el sector de la actividad publica mas fácil de ser controlada por los ciudadanos. Los ayuntamientos no tienen el elemento de la competencia mutua entre ellos, pero en cambio es facil la complación entre ayuntamientos. El público, o en este caso los ciudadanos, compara, y puede producirse lo que se ha llamado " votar con los pies" es decir/ puede trasladar su residencia si los servicios ofrecidos por su ayuntamiento vecino som mejores que donde vive. Ademas la proximidad a los ciudadanos de la administracion local d a las elecciones municipales una fuerza fiscalizadora muy superior a la que es normal en otros niveles de la administración, en los que competéncia electoral - se basa fundamentalmente en ideas generales. La comprobación cumplan o no escapa casi que se otalmente en la experien cia de la vida social del ciudadano como individuo. En esto el tado es diferente al sector privado. La critica del empresariado al (tado se basa en la comparación con el sector privado donde, el ciudadano puede comprar o no comprar, cosa que no puede hacer con el & tado. En el sector local, sin embargo, este tipo de critica liberal no es tan valido en la med que esta comprobación de calidad y de precio existe. Y los ciudadanos la formulan cada �-17 dia. Cualquier alcalde de España puede testimoniar hasta que punto tiene presente la presión de un " mercado " de ciudadanos que le recuerda cada dia lo que esta haciendo bien o lo que esta haciendo mal. Por eso creo que una visión optimista del futuro, que excluya sociedades dictatoriales debe contemplar una creciente participación de la gestión de los ayuntamientos en cuestiones que afectan a la vida diaria del ciudadano. Incluso en cosas que,por lo menos en nuestro país, no es habitual que administren los ayuntamientos. Me refiero a la sanidad, a la educación, o a la seguridad ciudadana,por ejemplo. s)7\ �AJUNTAMENT DE BARCELONA Barcelona, 4 noviembre 1985 Quiero saludar muy cordialmente a la Federación de Jóvenes Cámaras de España con motivo de su XVII Congreso Nacional que se celebra en Barcelona. Me satisface enormemente que la Federación haya escogido Barcelona como sede de este Congreso. Espero que el ambiente de nuestra ciudad colabore a que las sesiones sean fructíferas. Barcelona ha-hecho ya una apuesta por el futuro y se prepara con ilusión para iniciar el siglo XXI siendo una metrópolis moderna, eficiente, creativa y acogedora. Estoy seguro que de este Congreso surgirán nuevas ideas que nos ayudarán a mejorar nuestros proyectos y los de toda España. Reitero la bienvenida a los Congresistas y les deseo una feliz estancia en nuestra ciudad. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona R;^^í::i i ^ïE !!!! 1 Exp 542 /83 - iMPREMTA !.IV\ICIPAL ¡!t R E ^:'; 1 :^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3898 Title A name given to the resource Los ciudadanos en las urbes del año 2000 / Ponència dins el Seminari "España en el umbral del siglo XXI, Reflexiones sobre un futuro que ya es presente" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat d'Econòmiques Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Barcelona Sociologia Urbanisme Acció política Federación de Jóvenes Cámaras de España (Barcelona, Catalunya) Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-11-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/993/19851108d_00091.pdf 739be3f583279c404f9eed1602e7778b PDF Text Text 11:110 ^+^ Ajuntarnent 1101 r^ de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Barcelona, 8 de novembre de 1985 ( Paraules de l'Alcalde. Presentació del Llibre de Manuel J. Campo,, al - El llibre es anecdotic, però no es això él que crec que hagi de subratllar ara. - Manuel J. Campo es l'home del telediari. - Personifica la informació televisiva. - I en aquest marc professional tan significatiu vull rebre homenatge a la gran aportació que des de televisió es fa al debat públic i a la formació de l'opinió pública. - No crec que televisió espanyola sigui un prodigi però es una televisió plural, amb un alt nivell informatiu, de llibertat d'expressió. N'estic convençut. - Els telediaris han estat basica en aquest desenvolupament de les possibilitats informatives de la televisió. L'opinió publica ho reconeix. Ho diuen les enquestes que no recullen les visions apocalíptiques dels liders de la dreta. - A Catalunya, el circuit català contribueix molt positivament al pluralisme informatiu. a �,+^^^^^ 1!!I Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye - Vull aprofitar tambè aquesta oportunitat per a fer un acte de reconeixement public de la constitució del col.legi de periodistes de Catalunya. Es un col.legi que ha sorgit, en mesura molt important, de l'esforç d'homes i dones d'aquesta casa. - Es la representació d'una unitat de professio periodística a Catalunya que en aquest cas representa lisme. la màxima expressió del plura- �ES arv e:c ° a9°c I ^ò — ^ (- c., ^ c IeE c GVE A.; )(2, © L/4-, N Rig ti- us Q-j 12 4twan /Z í.' H onnc J —NYj,fzkrlfy. ce -- 1 tYv L. I N^flY^MQG(^ ^i..E^! b01 1JW M tQC 911110 11 Lb elQM/ PrtVll 1^Gi o -rt-Lev ic1'o Ouz- ís Pel3alcr Puf3l.i c ( A c..o. 1 S1^, -s-slb N4k. 114Y cSikiv1'víC4.5W VULL. t,WW" KA Mcr/eZtE ^ ^uau 'cL1 dr^1. TELUVAra i. -FA_ AL oeza2nlAGo 17^ 611011v1j _ ev^ Gaka_ Qt.5-- --al. isit> -t-5911"),-(01-#1 9,11)i (4`) Í ^ ^ PzY,b A M 13 un) UNA "I€LeV i Si o -(k-v P A- t. ALT itviviat- 1 /v§:m /DI.) ix D' ec tot2E5-1t - ó _ 6v ^^3íl . c as -Ni.ay'tia.ir #f pw F, AcuCv 13.,vo1_41'Ic A,/vy Carvv^ 114st:cs Ot_ ^ 'í^^S ► ^►^ 1 avFOiNiaal ivE S OS' C.1 ^^Ist b; +10 i^Z,,,uW'>C _ c.41Q(ZPINT ^3 6l.91.01e klt3caCA2 14 0 nILIDv tgler qVE tVv t2EcteVti <-n ^.,^ vkSt `C01VS 4 1U.Q14r P 1¿?ue �^ (.4'12111-& D Y ^ A r2- 45/14 , Ce_ :-^^^^^-^=- . ^ ^ i ^ Ctat~,-fA, ^. -s 7 Cl 3Zc.(1 r-toer ^^ ^'t^,^c1^^- Q-c,. s vULL tdRA 'a1 dZ lrim elYZ a 15-1. LiC Fax ^ 1t- C cov^lg-ek A "US me -a-v ez nO^ (5 - RG UA tY. felt~ r"" cans.wn/Y4. . CS (Av 61 LE» (-(8. fbt2CrrT N,\J - AD 1'C ^-)t/3/4,91/1- GShAWUCtz. ha. et 02= C.' C3-1=Kc U o 9b4Ums-ns° (Z-: v<v ?x.ir --etAtm a I rvk= Y? !+-^ ^^ ~a_ p, H L,,k,E3 é-cnt.C. r I. 1~ (0' tf 1A, c.^. c. ^►' r1%-1/4~ Í (/"1111 C41c5r11 ÏtscAb tfiv1l Un,ani c^-í^4~11 eltjc I9/DfEZ:t. tWI• ^ ,1Zia e1/ ?Qu -sr C A ^^tZ:3-PN7CZ c, O__ dM t_^c enE-Ss i o osa_ c. i2actISr4 c. aW^vv .,^ 0 / f ulk../. t-t i ^ ry b r^ ^44^^ ^^. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3899 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde. Presentació del llibre de Manuel Campo Vidal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Premis i reconeixements Model social Campo Vidal, Manuel Televisión Española Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-11-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/994/19851210d_00095.pdf 92cc8b048ba19df6c040597c9c33685f PDF Text Text AJUNTAMENT DE BRCLLONA PRESIDENCIA ~ NYJR DE ' DEL [ 0-.LEGl D'ENGINYERS, SENYOR PRESlDENT / N KIMER LLOC VULL AGRAIR A L'ASSOCIACIÓ D E mc lNYERS lNDU5TR)ALS DE CATALUNYA LA SEVA AMABLE INVITACIÓ PER PARTICIPAR EN AQUE3T CUHS. /bS PROGRAMES D'ESTUDlS TANT D'ENGINYERIA COM Ú'LCONOMlA O QUALSEVOL ALTRA BRANCA CIENTÍFICA I TECNOLÓGICA, NO ' HA ESTAT RESOLTA. GENERALMENT, LA RELACl ENTRE LA VIDA OUOTlD}ÁÑA l EL TEMAR!, ' AQUESTA " ,5UC^A^]O HA DEMOSTRAT DURANT MOLTS ANYS LA SEVA f^^ESTA " &` AQUEST LURS N"ES SENSlBlL|TAT DAVANT D / AQUE3TA MANCANCA. UNA PRUVA. ' ^^ DINS D / AUUE3T CURS, ^^ APORTACIÓ 5^R^ LA DEL ."ES{°" QS, LA MEVA áPORTACl0 D' [^ UENT UNA LOKPORAClO QUE TOT JUST COMENCA A RECOLLlk EL5 FHU[TS D'UNA POLÍTICA DE MEDI AMB}ENT QUE HAVIA D'AC` ' TOAR SOBRE UNA DE LES HEES M 5 DEGRAUADES D'EUHOPA. PARÉ .AR^ PRIMER UN PETlT RECORDATOHl DE QUINA HA ESTAT L A[TUACIÓ DE LA NOSTRA ÁREA, �7^. oJnNTA»ENT D uBAlCDu) N, X ^ . SS..: , S 50 0 1950-1978 Km2 QUE FORMEN LA CMB HAN SUPORTAT EN AQUEST3 LA SEVA PU8LA[[ - VA PASSAR DE 7 .535. 0 0 0 HA8}TANTS AL 1950 A 2.980.0 00 HABITANTS AL 1975, AMB UN CRElXEM[NT AQUEST " E5T "BOOM" VA vm. ,= ACUMULATlU SUPERIOR AL ^^ SEU, PERO, FONAMENTALMENT QUANT/TATlU ' NO QUALlTXTlU: / ^ L E3SEN[iAL ERA EL CREIXEMENT DEL . PRODUCTE RODUCTE NACION AL c N ) BRUT 'P. .B. l NO DE LA QUALITAT DE VIDA. S CONSUMIEN / EL5 RECURSOS NAFURALS l NO 3E L3 UTILITZAVA TRACTANT DE PRESERVAR LES FONTS NO RENOVABLES D'AQUESTS: AQ'{FERS, ' 8I6 ES COSTANERE3, AIRE, TERRITORI AGRfCOLA I ESPAIS VEFD3 QUE EREN I SON ESCASSOS EN LA SEVA LOCALITZACIÓ METROPOLITANA, ' ` ^^ TECNlCAMENT, LSDECOSTOS SOCIALS .^5 LA INTERIORITZACIÓ EN ELS PREUS DELS PRODUCTES, SEGONS EN8 VAN ENSENYAR (^` Q yKAPP (2), EL5 PROFESSORS 'MISHAN .{SHAN (1) .^, l WILLIAM NO ES PRODUIA SUFIClENTMENT DEGUT A UNA CLARA OPClO EN AQUEST LL MEDI AMBIENT, LA QUALITAT DE VIDA COM A BE SOCIAL QUE C, ERA RECLAMAT PER LA CIUTADANIA AMB ELS M'TODES (l) E.3, Misban. Los costes del desarrollo económico. Oikos-Tau, 1970. (2) K. William Kapp. Los costes sociales Ereoa privada. Oikos-Tau, 1966, de la em- �^ /' AJUNTAMENT o: B. ARC nzU N * ' / D EXPRE3S1 1 SOCIETAT REIVINDICACIÓ PROPIS D'UNA ' DICTATORIAL, SÓN um. H{3TOR|QUES LES MOBILITZACIONS POPULARS, CANALITZADES A TRAVÉS DE MÚLTIPLES A5S0ClA[l0N3, AHB PLA COMARCAL, RECONVERSIÓ DEL GAS CIUTAT, MOT7U DEL .LA ^ OMARCAL ' LA RECONYERSlO ' LA URBAN|TZAC[ DE LA PLACA DE LESSEPS, ELS PLANS Nao ..OU Rx MOLINS ^,.RRlS l ^RIBERA A ""RC[LONA, BARCELONA, EL PONT DE .mL[NS ^ CAN u0LEl SOLEI A ^ADALONA ..El, EL PAR[ DE ^AN BADALONA,^ L'ESTAT ESTAT DE /' »F ^ , »^u[NGERLlN // LES VIVENDES "CINC .^` OSE3 ^ <uANT uOl ^ 'LES SANTA COLOMA, ^ESO "L[VERE^ A m,NTA ^^LOMA, ^ANYELLES A BARCELONA, u" R LLOBREGAT, ENTRE MOLTES A ^ L'HOSPITALET .03PlTAL^T DE ^LO8REGAT, D ALTRES. AQUESTA CASA, JUNTAMENT AMB LA MAJORIA DE ~ .LEGI3 PRÜFE3SlONAL5, VAN TENIR UNA TASCA DESTACADA, LLOABLE ' I HISTÓRICA, DE 5UBSTlTUC1 DE LES ORGANITZACIONS ' DEL MEDI POL TiQUE3 EN LES FUNCIONS DE PRESEKVACl ' AM2]EBT UR ^ l RURAL DE LA NOSTRA REA METROPOLITANA, ' APORTANT EN AQUEST PROC 3 ELS SEUS CONEIXEMENTS T`CNl[S MOBILITZACIÓ ,vESTA MO8{LlTIA[l0 CIUTADANA A LES ACABALLES DEL 'ACUESTA ' FRANQUISME VA OBTENIR LA SEVA YlC RlA PARCIAL MÉS ' L' NICIAL DEL "PyLA LA GENERAL APROYAClO I EN METROPOL\T ", QUE HA DE VALORAR-SE COM A UN lNSTKUMENT DE PES PER TAL DE FRENAR, A NIVELL LEGAL, LA DESTRUCC1O 7^ DEL MED| AMBIENT DE LA BARCELONA METROPOLITANA, �4, AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDI-Ne 1,1 VULL RECORDAR AOUf, = ; ; '.4414101414--z, , QUE LA CORPORACIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA ÉS LA INSTITUCIÓ QUE, ENCARA QUE CREADA EN L'ÈPOCA FRANQUISTA, ÉS CONSEQÜÈNCIA DE LA CAPACITAT DE FER PAfS DE LES CAPES POPULARS I DELS SECTORS MES PROGRESSIUS DE LA NOSTRA BURGESIA„ (Refer1ncia, si es creu convenient, a Albert: Serratosa, Ribes Piera, Moragas, Fargues, Bellver, Maj6, Fu ter Rabés, Sabartés, Abad, ..•, i a l'oposlció d'en Trias Fargas i Alba de Liste al Pi a Comarcal PRESENT: 1979 - 1985 AMP EL RESTABLIMENT DE LA DEMOCRACIA, LES ASPIRACIONS CIUTADANES VAN SER TRANSFORMADES EN PROGRAMES POLITICS I REFLECT1DES EN ELS OBJECTIUS DE GOVERN DE LES ADMINISTRACIONS ESTATAL, AUTONÓMICA I LOCAL. L'REA METROPOLITANA, PERÒ, ERA GRAN DEFICITARIA D'INFRASTRUCTURES URBANÍSTIQUES (VIALITAT, ENLLUMENAT, CLAVEGUERAM, ESPAIS VERDS, ETC), I MEDI AMBIENTAL (DEPURADORES D'AIGÜES RESIDUALS, SISTEMES NO CONTAMINANTS D'EtIMINACIÓ D'ESCOMBRARIES, SISTEMES DE CONTROL DEL METO AMBIENT ATMOSFÉRIC, ELS SOROLLS I LES VIBFACIONS, ESTACIONS POTABILILTZADORES D'AIGUA PER AL CONSUM �/" 5. AJUNTAMENT DE BARCn/onA PRESIDENül ' DOMÉSTAC, SlSTEMES DE REGULACIÓ l EVACUACIÓ D'AV{NGUDES, - ' ' 8n UlFER DEL RlU LLOBREGAT ERA SOBREEXPLOTAT EN HOCES DE SALINITZACIÓ CRE{XENT. ELS ABOCAñENT3 INCONTROLATS DE RESIDUS URBANS | lNDU3- U TR}Aí-SEN LES EXTRACCIONS D"ARlDS DEL MATElX DELTA HáVl[N PR0VOCAT JA EL TANCAMENT DE P0U3 D'A8ASTXMENT D A|GUA. - No 1 ES PODIEN APROFITAR ELS CABALS DELS RIUS ANOIA {ER^ DE "RUBÍ UBl ` /D' UN9 l^~^ mT/ ,^^,\ QUE HAN DE LA "RIERA SANT JOAN VOL|EJAR LA PLANTA POTABILITZADORA DE ",NT DLSPI PE INCAPACITAT T ' ' ' i^3 XI5UES COSTANERES DE LA NOSTRA Mc .^DlTERR^NlA NO POD[[N SERVIR PER A L'OCI CIUTADÁ EN QUASI EL 50 ^ }" ° DE LA SEVA LONGITUD. | E S INUNDACIONS DE LES ZONES DE .,~.lNA Uc ^ MARINA l u^LTAlQUE5 EREN EL RESULTAT EVIDENT DE LA FALTA DE 3}STEME5 ' ' / D EVXCUACl DE LES AlG ES PLUVIALS AJUSTATS AL CR[lXEMENT DE LA URBANlTZACl'. LLS EPlSODlS AGUTS DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÉRICA PR0V(XCATS PER LES CARACTERÍ3TlQUE3 METERE0L`6lQUES ' i 1 F.3lQUES DE LA NOSTRA ÁREA EREN IMPREVISIBLES �7, AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDFNG,N A UN DELS ELEMENTS BÀSICS DE L'ECOSISTEMA URBA, REFLECTIT EN EL PLA DE VIES METROPOLITANES. CONSTRUCCIÓ D'UNA XARXA DE PARCS METROPOLITANS, COM A ESPAIS VERDS DE GRAN SUPERFICIE I INTERÉS GENERAL, SOBRETOT ALS MUNICIPIS DE LA CORONA METROPOLITANA ACTUALMENT DENSIFICATS 1 AMB GRAN DÉFICIT D'ESPAIS LLIURES (LA BÒBILA I LES PLANES A L'HOSPITALET DE LLOBREGAT, I LSPLUGUES), CAN TORREBLANCA CERVERA A L'HOSPITALET (SANT 'ELIU, SANT JOAN DESPf), MARINA I BESÓS (SANT ADRIÀ), CAN SOLEI (BADALONA), TORREROJA (VILADECANS), SANT MATEU (SANTA COLOMA), LA MUNTANYOLA (SANT BOI) ETC. SALVAGUARDA DEL PATRIMONI NATURAL: LA SALVAGUARDA ES BASA, A MES D'UNA ACCIÓ D'INSPECCIÓ URBANfSTICA PREVENTIVA D'ACTUACIONS IL.LEGALS I ELS CITATS PLANS COSTANER 1 DE COLLSEROLA CONSTITUCIÓ DEL PATRIMONI NATURAL (ENTRE 1 1985) S'HAN ADQUIRIT UNES 500 1980 HA A LA SERRA DE COLLSEROLA I MARINA. CONTROL I SUSPENSIÓ O LEGALITZACIÓ, SEGONS EL CAS, D'URBANITZACIONS IL.LEGALS A LES ZONES FORESTALS, 5, PR VENCIÓ D'INCENDIS. �^ "' AJUNTAMENT DE J3ÀRCEiON) PRESIDENCA EXISTEN IMPORTANTS PROBLEMES DE CONTAMINACIÓ }NDU3GENERACIÓ (SECTOR CIMENT, SENERAClO TRlXL NO kESOLTS .SE^TO^ D' ELECTRl' C|TAT, METAL.LURGlA l FABRlCAC[ ' DE SULF R{C ) } UN GRAN DESCONTROL SOBRE LA CONTAMINACIÓ PROCEDENTS DEL TRANSIT. - EL NOSTRE PATRIMONI FORESTAL E3TAYA REALMENT AMENA[AT PELS INCENDIS NO CONTROLATS. AQUESTA SITUACIÓ, QUE 'S REAL, NO EXAGERADA, HA NECE53lT8T DE LA REALITZACIÓ D'UNA TASCA VIGOROSA DE PLANEJAMENT D'ACTUACIÓ, CENTRADA EN LA CMB EN ELS SEG' REALITZACIÓ DELS .^," PLANS ..EALITZAClO .3 DE uuuTE3 COSTES l LOLL8EROLA COLLSEROLA COM A GRANS OBJLCTIUS RECUPERADORS DE DUES AREES AME RECURSOS NATURALS D'EVIDENT POTENCIALITAT D/UTlL|TZA- - ' ' [^^[M!NAClO DEL DÉFICIT D'INFRASTRUCTURES MED]AMU}ENTAL3 QUE ENS PERMETI DE DISPOSAR D'UNS SISTEMES ' T [N[[S ADEQUATS DE PRESTACIÓ DELS SERVEIS, REFLECTlT ` ^^ ^A DE on/ SANEJAMENT . .PLA " EJAMENT .^TR0POLlT8 ` ' /PLA LA .iETROPOLlTÁ DE DIVERSIFICACIÓ DELS ' / SISTEMES D ELlMlNA[l DE DEIXALLES, ::PLA COORDINATD'ABASTAMENT D'AIGUA - ^INCREMENT NCREMENT DE LA CONNECTIVITAT METROPOLITANA CON �R u. áJLÍNTAMuNT0o 'BARCELONA PRESIDENCIA PL@1S ESPECIALS EN ZONES FORESTALS (SANT MATEU, SANTA COLOMA, LA SALUT DE SANT FELIU, SANT ' BADA ) JERONI DE LA MURTRA - OT Al ' SUPOSA UN CANVI QÜALITATIU EN L/A(TlYlTAT GENERAL DE LA Ca QUE HA DECOMPLEMENTAR-SE EN UNA INTEGRACIÓ EN EL TEIXIT SOCIAL: 8mB EL MÓN UNIVERSITARI A TRAVÉS DE LA PROFUND]TZACI' DELS ACORDS DE COL.LA80RAZI EN LA INVESTIGACIÓ / ^ O L [STUD[ QUE HA ESTABLERT .(DEPARTAMENT DE MICROBI OLOGIA, FÍSICA DE L \A/RE l LCOLOGIA DE LA UNIVERSITAT ' / c /n^ULT^T D ^NFORM^TlCA^ CENTRAL, CENTRE °` NTRE DE L^LCUL DE LA FACULTAT 8n' O < Dc^PARTAMENT DE QUÍMICA ANALÍTICA DE L / T^.^."., ^[CONSELL " —~' 'l CIENTÍFIQUES,, U ^PARTAMENT SUPERIORD ^N^ST/8^{^3UE^lFlQUB ` D/ ^N6lNYER}A SANITARIA DE L /^^S^OLA DE [^m wu ` lNS, 1NSTlTUT - ` l^c DE .CN]QUES ^NER5ETlQUES, ETC)\ S' T HA CREAT L'INSTITUT LN AQUEST SENTIT D / LSTUDlS VE-TROPOL{TANS COM A INSTRUMENT CANALITZAT l P0TENClAT D'AQUESTES TASQUES: ' - 'ü^o EL v^m MON INDUSTRIAL TREBALLANT CONJUNTAMENT EN ' LA lRPLANTXC/ DE MESURES CORRECTORES DE L/[MPACTE AMBIENTAL COM LES REALITZADES AMB ELS SECTORS CEMENTERS, �0^. AJUNTAMENT D E BARCELONA DE PRODUCC7 ' / D ELECTRlClTAT / EMPRESES ^LLADES DEL D'EXPER} N[}E5 PILOT CON LA DE L' AUTOBÚS ^ DE COMBUSTIBLE NO OONTAMlNANT, O LA [MPLANTAClv - LA REAL!TZACI AMB ' NO1S SISTEMES D'ELIMINACIÓ DE CERTS RESIDUS INDUSTRlAL3. ^N AQUEST CAMP VULL DESTACAR EL GENERAL ESPERIT DADAPTACIÓ QUE LA INDUSTRIA ESTA FENT PER A lNTEKl0R!TZÁR ELS COSTOS AMBIENTALS COM HO DEMOSTRA PER EXEMPLE ' ^^m PLA DE ""."EJAMEÑT. LA lMPLANTACl0 DEL .L^ LA INDUSTRIA HA DE SER TAMBÉ CONSCIENT QUE LA FABFlCAC(DE SISTEMES DE PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT 'S UN DELS SECTORS MÉS ADIENTS PER A INVERTIR EN ELS PROPERS AÑ » 3. PENSEM EN QUE LA INTEGRACIÓ A LA C.E.E. SUPOSAR` TA qBÉ UNA ADAPTACIÓ A LA LEGISLACIÓ COMUNITARIA DEL MEDI AMB}ENT. ' LA }MN0VACIO INNOVACIÓ TECNOLÓGICA / L'ENGINYERIA EN AQUEST ^A CAHP 'S UN DELS PRODUCTES QUE LA NOSTRA ÁREA POT REALlTZA COM H0 HA DEHOSTRAT LA REALITZACIÓ DE LA XARXA AUTOMATICA DE CONTROL AMBIENTAL DE LA ^. PLANTA DE /0NT[ADA. DE LA ,LANTA [MR l L'AMPLlACl' - m^ ^ AME ", EL3 ^0L.LEGl3 .PROFESSIONALS " OFES3l0NAL5 LA REAL|TZA[lO HA �AJnzNoAYIENT0o BARCELONA ` TÉCNICA I LA FORMACIÓ PERMANENT DELS T CNlCS ' - TANT AMB LA CIUTADANIA É3 UN CANVI DELS COMPORTAMENTS D'ACTlTUDS DE NETEJA l PRESERVACIÓ DELS NOSTRES BQSCO3, ' PLáTGES~ RIUS, PARCS l CARRER3, 3 N CADA DIA MES ACUSADES A PARTIR DE LA CONCRECIÓ DE LES DIVERSES ACTUACIONS DE L'ADMINISTRACIÓ DONANT ALTERNATIVES l PROPORCIONANT M{TJANS ALS ClUTADANS. [ CANT - LOLLSEROLA L0STES - AGRICULTURA - JAMlNS [ PARCS AIGUA JURE �AmNTÁNIrNTmoBÁRCmux PRESIDENCIA U. Oil COM A FACTOR CATALlTZADOR. C MB com A GARANTIA ADMINISTRATIVA DEL'ASPIRACIÓ ClUTADANA DE MILLORA AMBIENTAL. - PlU |LOORE6AT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3900 Title A name given to the resource Lliçó Magistral al Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Institut d'Estudis Metropolitans Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Enginyers, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Medi ambient Urbanisme Acció política Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/995/19851211d_00096.pdf 49f488641ef5c0b2cc919527113490af PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA INAUGURACIO DEL "SEMINARI INTERNACIONAL DE LA REGIO MEDITERRANIA. 11 de desembre de 1985. �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA - LES CIUTATS AQUÍ REUNIDES PERTANYEN A UNA REGIÓ, LA MEDITERRÀNIA, QUE ÉS EL BRESOL DE LA CIVILITZACIÓ OCCIDENTAL I DURANT SECLES, EL CENTRE DEL MÓN CONEGUT. FORMEN PART DE POBLES I CULTURES DIVERSES, PERÒ SECLES D'INTERCANVI DE POBLACIÓ, DE CULTURA I DE COMERÇ FA QUE EL SENTIMENT ,;DE PERTENÈNCIA A UNA CIVILITZACIÓ COMUNA, LA MEDITERRÀNIA, SIGUI UN FET REAL. - EN L'ACTUALITAT•c0EXISTEIXEN EN AQUESTA REGIÓ, ECONOMIES AMB DIFERENTS GRAUS DE DESENVOLUPAMENT I AMB BASES MOLT DIFERENTS: DES DELS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS EUROPEUS FINS A PAÏSOS EXPORTADORS DE PETROLI I ECONOMIES DE PLANIFICACIÓ CENTRALITZADA. - L'ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ, ESTIMADA EN UNS 350 MILIONS AL 1985, ES CARACTERITZA, EN EL - SEU CONJUNT, PER LA PRESÈNCIA DE GRANS ESPAIS DESERT O SEMI-DESERTS, DONANT, GLOBALMENT, UNA DENSITAT BAIXA DE 40 HAB/KM2. LA MEITAT DE LA POBLACIÓ, PERÒ, ES TROBA A LA CONCA MEDITERÀNIA PROPIAMENT. DITA, ON LA DENSITAT ÉS DE 120 HAB/KM2. - AMB EL COMENÇAMENT DE LA INDUSTRIALITZACIÓ, LA POBLACIÓ DELS PAÏSOS MEDITERRÀNIS, AMB L'EXCEPCIÓ DE FRANÇA, S'HA VOLCAT CAP A LA COSTA, JA QUE ELS SEUS HINTERLANDS SÓN O MUNTANYOSOS O DESERTS I, PER TANT, INAPROPIATS PER L'ASSENTAMENT DE LA INDÚSTRIA. AIXÍ, A LA FRANJA LITORAL, LA �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA 2, DENSITAT ÉS DE 300 HAB/KM2, I A L'ÈPOCA TURÍSTICA ARRIBA ALS-600 HAB/KM2, SI CONSIDEREM LA VESSANT NORD, ÉS A DIR L'EUROPEA, AQUESTA SITUACIÓ CONTRASTA AMB LA DE LA RESTA D'EUROPA, ON LES ZONES COSTERES ESTAN RELATIVAMENT MENYS DESENVOLUPADES QUE LES INTERIORS, - EN CONDICIONS DE CREIXEMENT RÀPID DE LA POBLACIÓ, ELS PAÏSOS MEDITERRANIS ES PODEN DEFINIR COM INTRÍNSECAMENT URBANS EL SEU GRAU D'URBANITZACIÓ ACTUAL, D'UN 45%, MOLT PROPER AL DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS, ES CALCULA QUE ARRIBARÀ A UN 67% A L'ANY 2,000, DUES DE LES SEVES CAPITALS, ESTAMBUL I EL CAIRO ES TROBARAN ENTRE LES 25 MÉS GRANS DEL MÓN, - LES CIUTATS MEDITERRÀNIES I LA XARXA. MEDITERÀNIA D ' AGLOMERACIONS METROPOLITANES HAURAN DE FER FRONT ALS PROBLEMES DERIVATS DEL LLUR CREIXEMENT O REFORMA, DE L'ENCERT O DESENCERT EN QUE ES TRACTIN AQUESTS PROBLEMES DEPENDRÀ EN GRAN MESURA LA GENERACIÓ DEL CREIXEMENT ECONÓMIC I DE L'OCUPACIÓ EN EL CONJUNT DELS PAÏSOS DE LA REGIÓ, ES, PER TANT, ESENCIAL DISENYAR I APLICAR POLÍTIQUES URBANES I D'ESTÍMUL ECONÓMIC ADEQUADES PERQUÈ EL CREIXEMENT METROPOLITÀ ES FACI DE LA MANERA MÉS EFICIENT I ORDENADA POSSIBLE, REDUINT ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS ENTRE CENTRES RICS I PERIFÈRIES INFRAEQUIPADES, MAXIMITZANT LA CONECTIVITAT �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA 3, DE TOT EL TERRITORI I FENT EN CONSEQÜÈNCIA POSSIBLE L'ENFORTIMENT I EXPANSIÓ DE FORMES VIVES DE CONVIVÈNCIA EN UNA SOCIETAT URBANA PLURAL, OBERTA I PROGRESSIVA, - PER ASSOLIR AQUESTS OBJECTIUS CAL POTENCIAR L'AUTONOMIA DE LES CIUTATS I TROBAR NOVES FORMES INSTITUCIONALS QUE PERMETIN GOVERNAR AMB EFICÀCIA ADMINISTRATIVA I ECONOMIA DE RECURSOS, LA GRAN CONNURBACIONS I/O AGLOMERACIONS METROPOLITANES QUE ESTAN CRISTALITZANT A LA FRANJA COSTANERA DE LA MEDITERRÀNIA, No ES TRACTA TAN SOLS D'ASSOLIR ECONO- MIES D'ESCALA PELS SERVEIS URBANS I METROPOLITANS, Es TRACTA DE FER PARTICIPAR ELS ESGLAONS BÀSICS DE L ' ADMINISTRACIó PÚBLICA, ELS MUNICIPIS, EN LA PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DELS PROBLEMES DEL LLUR CONTEXT TERRITORIAL IMMEDIAT I SIGNIFICATIU, NO ABANDONANT LA SOLUCIÓ DELS MATEIXOS A ALTRES INSTÀNCIES MÉS ALLUNYADES DELS ADMINISTRATS, - EXISTEIXEN RESPOSTES INSTITUCIONALS DE DIVERSA NATURA A AQUEST REPTES, A FINALS DELS SEIXANTA, FRANÇA OPERATIVITZAVA LES COMUNITATS URBANES, AMB RESULTATS DESIGUALS, DURANT ELS SETANTA, NO ES REGISTRAREN SIGNIFICATIUS AVANÇOS EN LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LES ÀREES METROPOLITANES A LA Í'''ÏEDITERRÀNIA, SALVAT L'EXCEPCIÓ DE LA C.M.B. -QUE FOU CONSTITUÍDA PER LLEI DE 1974, AMB ELS MATEIXOS ,LÍMITS QUE LA COMARCA DEL 1953, �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA - EN ELS DARRERS ANYS ES REGISTRÀ UNA NOVA DINÀMICA CONSTITUIENT, A ITÀLIA, LA LLEI SCALFARO DE 1983, EN L'ACTUALITAT A LA COMISSIÓ D'AFERS CONSTITUCIONALS DEL SENAT, PREVEIA LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE CINC "PROVÍNCIES METROPOLITANES", MILANO, GÉNOVA, TORINO, ROMA I NÀPOLS, LA LLEI TURCA DE 1984 ESTABLEIX TAMBÉ LES INSTITUCIONS METROPOLITANES A ESTAMBUL I IZMIR, TOTS AQUESTS FETS DEMOSTREN UNA VOLUNTAD CREIXENT A LA MEDITERRÀNIA PER DONAR RESPOSTES ADEQUADES I EFICACES ALS NOUS REPTES, - SI BÉ LES CIUTATS MEDITERRÀNIES PRESENTEN CARACTERÍSTIQUES MOLT DIFERENTS TANT PEL QUE FA AL VOLUM, RENDA PER CÀPITA, ESTRUCTURA INSTITUCIONAL, ETC., TAMBÉ ES CERT QUE MOLTS DELS LLURS PROBLEMES SÓN COMUNS: URBANISME, PRESIÓ TURÍSTICA, PROVISIONS DE SERVEIS I DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC EN GENERAL. - REUNIONS COM AQUESTA SÓN DONCS MOLT ÚTILS JA QUE L'INTERCANVI D'EXPERIÈNCIES I LA DISCUSSIÓ DELS PROBLEMES COMUNS FACILITA LA SOLUCIÓ D'AQUESTS I ESTIMULA L'APARICIÓ DE NOVES IDEES, DONADA L'ESPECIFICIDAD DELS PROBLEMES DE LES CIUTATS MEDITERRÀNIES FORA BO QUE AQUEST INTERCANVI FOS CONTINUAT DE TAL MANERA QUE PERMETÉS LA INSTITUCIÓ D'UNA COOPERACIÓ QUE ES TRADUÍS EN TERMES CONCRETS. �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA 5, - LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL EN LA CONCA MEDITERRÀNIA EXISTEIX JA EN ALGUNS DOMINIS, EN CONCRET, PEL QUE FA LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT, ELS PAÏSOS MEDITERRANIS HAN FIRMAT EL CONVENI DE BARCELONA, DINS DEL MARC DEL PROGRAMA D'ACCIÓ DE LES NACIONS UNIDES PEL MEDITERRANI, - LA COOPERACIÓ HA ESTAT TAMBÉ ENDEGADA PER LES ASSOCIACIONS DE PODERS LOCALS I REGIONALS QUE, SOTA ELS AUSPICIS DEL CONSELL D'EUROPA, VAN CELEBRAR ENGUANY A MARSELLA, LA 1" CONFERÈNCIA DE REGIONS DE LA CONCA MEDITERÀNIA, A LA QUAL ES PRETEN DONAR-LI UNA CERTA PERIODICITAT I CONSTITUIRSE EN UN CONSELL DE REGIONS DEL MEDITERRANI, - LA DECLARACIÓ DE MARSELLA, FRUIT DE L'ESMENTADA CONFERÈNCIA, CONSTATA EL FET QUE MALGRAT L'EXISTÈNCIA D'ACORDS BILATERALS ENTRE REGIONS VEYNES, LA CONCERTACIÓ INTERREGIONAL A LA CONCA MEDITERRÀNIA ESTÀ LLUNY DE SER UNA REALITAT, LLEVAT D'ALGUNS PROBLEMES MOLT CONCRETS, AL MATEIX TEMPS, QUE ÉS NECESSARI UNA APROXIiMACIÓ MÉS GLOBAL ALS PROBLEMES DE LA REGIÓ I LA SUPERACIÓ DE LES DESCONFIANCES ENTRE ELS PODERS ESTABLERTS AIXÍ COM DE LES DISPARITATS DE COMPETÈNCIES, - MALGRAT TOT, CAP DE LES ESMENTADES ESTRUCTURES DE COOPERACIÓ MENCIONADES ES REFEREIX ESPECÍFICAMENT A LA PROBLEMÀTICA DE LES AGLOMERACIONS URBANES, PER AIXÒ CREC QUE SERIA DE GRAN INTERÉS CONSIDERAR, EN AQUESTES SESSIONS DE TREBALL, LA CONSTITUCIÓ D'UN FÓRUM INTERNACIONAL PEL TRACTAMENT �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA 6. D^ AQUESTA QÜESTIÓ DE GRAN IMPORTÀNCIA PEL FUTUR DELS PAYSOS MEDITERRANIS, 10,XII.85, �METROPOLITANA DE BARCELONA Ref Data AG/ms 9/12/85 CONFERÈNCIA INTA Nota orientativa per l'allocució d'obertura - Les ciutats aquí reunides pertanyen a una regió, la mediterrània, que és el bresol de la civilització occidental i, durant sectes, el centre del món conegut. Formen part de pobles i cultures diverses, però sectes d'intercanvi de població, de cultura i de comerç fa que el sentiment de pertenència a una civilització comuna, la mediterrània, sigui un fet real. - En l'actualitat, coexisteixen, en aquesta regió, economies amb diferents graus de desenvolupament i amb bases molt diferents: des dels països industrialitzats europeus fins a països exportadors de petroli i economies de planificació centralitzada. - L'assentament de la població, estimada en uns 350 milions al 1985, es caracteritza, en el seu conjunt, per la presència de grans espais deserts o semi-deserts, donant, globalment, una densitat baixa de 40 hab/km2. La meitat de la població, però, es troba a l a conca mediterrània propiament dita, on la densitat és de 120 hab/km2. - Amb el començament de la industrialització, la població dels països mediterranis, amb l'excepció de França, s'ha volcat cap a la costa, ja que els seus hinterlands són o móntanyosos o deserts i, per tant, inapropiats per l'assentament de la indústria. Així, a la fr an ja litoral, la densitat és de 300 hab/km2. i a l'època turística arriba als 600 hab/km2. CMB PLAÇA LESSEPS 12-08023 BARCELONA TEL. (93) 218 42 12 - TELEX 97775 CMBC �Núm. Si considerem la vessant nord, és a dir 2 l'europea, aquesta situació contrasta amb la de la resta d'Europa, on les zones costeres estan relativament menys desenvolupades que les interiors. - En condicions de creixement ràpid de la població, els països mediterranis es poden definir con intrínsecament urbans. El seu grau d'urbanització ac tual-, d'un 45%, molt proper al dels països desenvolupats, es calcula que arriberà a un 67% a l'any 2.000. Dues de les seves capitals, Estambul i El Cairo es trobaran entre les 25 més grans del món: o rtt - Les ciutats mediterrànies i la xarxa mediterrània d'aglomeracions Metropolitanes hauran de fer front als problemes derivats del llur creixemen. De l'encert o desencert en que es tractin aquests problemes dependrà en gran mesura la generació del creixement econòmic i de l'ocupació en el conjunt dels països de la regió. Es, per tant, esencial disenyar i aplicar polítiques ur banes i d'estímul econòmic adequades perquè el creixement metropolità es faci de la manera més eficient i ordenada possible, reduint els desequilibris territorials ent re centres rics i perifèries infraequipades, maximitzant la conectivitat de tot el territori i fent en consequència possible l'enfortiment i expansió de formes vives de convivència en una societat urbana plural , oberta i progreiva. - Per assolir aquests objectius cal potenciar l'autonomia de les ciutats i trobar noves formes institucionals que permetin governar amb eficàcia administrativa i economia de recursos, la gran conurbbacions i/o aglomeracions metropolitanes que estan cristalitzant a la franja costanera de la Mediterrània. No es tracta tan sols d'assolir economies d'escala pels serveis urbans i met ro -politans.Ercdefpatirelsgaonbàicdel'Amnstració Pública, els municipis,en la planificació i gestió dels problemes del llur context territorial iumediat i significatiu, no abandonant la solució dels mateixos.- a altres instàncies més allunyades dels administrats. - Existeixen respostes institucionals de diversa natura a aquests reptes. A finals dels seixanta, França operativitzava les comunitats urbanes, amb re -sultadeig.Durantels ,oregistan fcius Exp. A-20/85 - IMPREMTA MUNCIPAI �Núm. 3 avanços en la institunaionalització de les àrees metropolitanes a la Mediterrània, salvat l'excepció de la C.M.B. - que fou constituida per Llei de 1974. - (cNs-- ? En els darrers anys es registrà una nova dinàmica constituient. A_Itàlia, la llei Scalfaro de 1983, en l'actualitat a la Comissió d'Afers Constitucionals del Senat, preveia la institucionalització de cinc "províncies metropolitanes", Mil ano, Genova, Torino, Roma i Nàpols. La llei turca de 1984 es - tableix també les institucions metropolitanes a Istambul i Izmir. Tots aquests fets demostren una voluntad creixent a la Mediterrània per donar respotes adequades i eficaces als nous reptes. - Si bé les ciutats mediterrànies presenten característiques molt diferents tant pel que fa al volum, rende per càpita, estructura institucional, etc... també és cert que molts dels llurs problemes són comuns: urbanisme, presió turística, provisions de serveis i desenvolupament econòmic en general. - Reunions com aquesta són doncs molt útils ja que l'intercanvi d'experiències i la discussió dels problemes comuns facilita la solució d'aquests i estimula l'aparició de noves idees. Donada l'especificitat dels problemes de les ciutats mediterrànies fora bo que aquest intercanvi fos continuat de tal manera que permetés la institució d'una cooperació que es tradus en termes concrets. - La cooperació internacional en la conca mediterrània existeix ja en alguns dominis . En concret, pel que fa la protecció del medi ambient, els pa ï sos mediterranis han firmat el Conveni de Barcelona, dintr el marc'del Programa d'Acció de les Nacions Unides pel Mediterrani. - La cooperació ha estat també endegada per les associacions de poders locals i regionals que, sota els auspicis del Consell d'Europa, van celebrar enguany a Marsella, la 1 1 Conferència de Regions de la Conca Mediterrania, a la qual es preten donar-li una certa periodicitat i constituir-se en un Consell de Regions del Mediterrani. .../...• Exp. A - 20/85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Núm. La declaració de Marsella, fruit de l'esmentada Conferència, constata el fet que malgrat l'existència d'acords bilaterals entre regions veïnes, la concertació interregional a la conca mediterrania està lluny ,de ser una realitat, llevat d'alguns problemes molt concrets. Al mateix tempsíque és necessari una aproximació més global als probelems de la regió i la supe ració de les desconfiances entre els poders establerts així com de les dis- paritats de competències. - Malgrat tot, cap de les esmentades estructures de cooperació mencionades es refereix específicament a la - problemàtica de les aglomeracions urbanes. Per aixó crec que seria de gran interés considerar, en aquestes sessions de treball, la constitució d'un fórum internacional pel tractament d'aquesta qüestió de gran importància pel futur dels països mediterranis. Exp. A- 20/85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3901 Title A name given to the resource Inauguració del Seminari Internacional de la Regió Mediterrània Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Acció política Territoris Mediterrània Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/996/19851212d_00097.pdf f82b2e3f6cee22da56729c27fa226d8a PDF Text Text rom, Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Paraulés Ref.: de l'Excm. ^ Sr. Alcalde ^n (e^n c^a : --Knan de( al Col.legi d'Economistes ^ a.cnnnn-h a lohnd>s Strt-cy wblA.e 12 de Desembre de 1985 Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona ' Gabinet de Comunicació Ref.: Sr. PresIDENT, AMIC SANTACANA, AMICS TOTS: FA POC TEMPS, JUST ABANS DE L'ESTIU, VAIG ESTAR AMB VOSALTRES PARLANT DELS JOCS OLíMMPICS. RECORDO QUE •EL MISSATGE QUE VAIG INTENTTAR FER-VOS ARRIBAR GIRAVA ENTORN LA NECESSITAT DE SORTIR DE L'ENSOPIMENT QUE AFECTAVA AL PAIS. VAIG EXPLICAR COM EL CATALITZADOR QUE ACONSEGUIR AIXó PODIEN SER ELS JOCS OLIMPICS, EN LA MESURA QUE UNA IDEA ENGRESCADORA DEL FUTUR PODíA INFLUIR EN LA MARXA DEL PRESENT. I TAMBÉ VAIG DEFENSAR LA TESI DE QUE NO EXISTIA UN ALTRE PROJECTE QUE PODèS JUGAR AQUEST PAPER COM EL DE LA CANDIDATURA OLíMPICA. Exp. 1.207.85. IMPREMTA MUNICIPAL -2- �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AVUI, EL MOTIU DE LA MEVA PRESèNCIA: AQUÍ POT SEMBLAR MOLT ALLUNYAT D'ALL6 QUE VAM TRACTAR EL 16 DE. JUNY. PERO SI ENS . ATUREM UNA MICA POTSER NO HO ÉS TANT. EN QUÉ POT SEMBLAR —SE LA CANDIDATURA OLÍMPICA I LA FINANCIACI6 DEL SECTOR Pta.BLIC A TRES BANDES ?, ÉS MOLT POSSIBLE OUE ES PREGUNTIN VOSTÉS. LA RESPOSTA NO VINDRà PEL COSTAT DEL QUE SEMBLA MÉS OBVI, ÉS A DIR, LA PARTICIPACI6 DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS EN LA FINANCIACI6 DELS JOCS. NO. MÉS AVIAT LA TROBAREM EN ALL QUE HE RECORDAT ABANS COM UN DELS ARGUMENTS ESSENCIALS DE LA MEVA EXPOSICIó DEL JUNY: EN LA NECESSITAT DE NO TENIR POR DE LA INNOVACIó, DE FER JUGAR LA IMAGINACIó, DE NO DEIXAR—SE POSSEIR PER UN AMBIENT GENERALITZAT DE LAMENTACIó I PESSIMISME. D'UNES SETMANES ENÇà ESTEM VIVINT UNA S è RIE DE FETS MOLT SIGNIFICATIUS PEL QUE FA AL SISTEMA DE FINANCIACIó DEL SECTOR PÚBLIC ESPANYOL. D'UNA BANDA HEM VIST COM S'IIA CREAT UN NOU CLIMA DE DIàLEG ENTRE EL .GOVERN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CENTRAL I EL CONSELL EXECUTIU QUE PERMET SUPOSAR QUE A PRIMERS D'ANY ESTAR RESOLTA LA F'.INANCIACI6 DE LA GENERALITAT. I D'ALTRA BANDA HEM VIST TAMBÉ, ALGUNS DE NOSALTRES DES DE PRIMERíSSIMA FILA, COM ES FEIA CADA VEGADA MÉS PALESA LA NECESSITAT DE QUE ELS AJUNTAMENTS PARTICIPESSIN EN LES NEGOCIACIONS SOBRE EL SISTEMA DE FINANÇAMENT. LES MANIFESTACIONS MÉS RECENTS D'AIXó HAN ESTAT LA III ASSEMBLEA DE LA FEDERACIó DE MUNICIPIS I PROVINCIES A MADRID, FA DUES SETMANES, .I LES JORNADES SOBRE GOVERNS. LOCALS I COMUNITATS AUTóNOMES, AQUí A BARCELONA, FA UNA SETMANA. EN AQUESTES REUNIONS HEM CONSTATAT ELS ALCALDES QUE HEM PARTICIPAT QUE EL BALANÇ DEL MOVIMENT ASSOCIATIU DELS MUNICIPIS TÉ ASPECTES POSITITUS I ASPECTES NEGATIUS. ENTRE ELS ASPECTES POSITIUS PODRIA DESTACAR EL APRENENTATGE QUE SURT DELS CONTACTES ENTRE' MUNICIPIS DE CARAÇTERISTIQUES MOLT DIFERENTS. QUANT A TAMANY , QUANT A ACTIVITAT PREDOMINANT O QUANT A HISTóRIA. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �B ^ Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ENTRE ELS ASPECTES NEGATIUS, AL- MEU ENTENDRE, DESTACARIA L'APARICI6 D'UN CERT CORPORATIVISME LOCAL, QUE SI D'UNA BANDA CAL QUE EXISTEIXI, D'ALTRA HA DE TENIR ELS SEUS LIMITS. AQUESTS LíMITS PROVENEN DE LA LEGITIMITAT QUE . VOLEM DONAR A LA REIVINDICACI5 DE QUE C( ELS AJUNTAMENTS TAMBÉ SoN^rESTAT, TAMBÉ SoN ADMIÑISTRACIo PúBLICA EN EL SENTIT MES AMPLI DE LA PARAULA I QUE QUE PER TANT ELS AJUNTAMENTS ESTAN EN CONDICI.ONS I VOLEN PARTICIPAR DE LES RESPOSABILITATS DEL SECTOR PúBLÍC EN GENERAL. ES BEN NOTORI AJUNTAMENTS L LES QUE ELS, ANYS ANTERIORS ALS DIPUTACIONS , AL SECTOR LOCAL, SEL'S HA POSAT ARGUMENTS DE CARACTER GENERAL PER FRENAR LES SEVES ASPIRACIONS DE PROTAGONISME EN PUBLIC. ELS AJUNTAMENTS . *,."'Ir%rIIM LA CONDUCCI6 DEL SECTOR • HAN SENTIT DIR SE QUE EL PAIS TENIA LES SEVES EXIGèNCIES MONETàRIES O D'EQUILIBRI EXTERIOR DEL TIPUS DE CANVI, DL INFLACI6 I QUE PER TANT LES NOSTRES PETICIONS HAVIEN D'ESTAR MATITZADES PER AQUEST TIPUS D'ARGUMENT. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -6- ELS AJUNTAMENTS .a T VAN DIR QUE Sí, VAN ACCEPTAR, I`?O SEMPRE DE BON GRAT, AQUEST JOC. PERQUE ELS AJUNTAMENTS VAN CREURE DE FORMA MAJÓRITàRIA QUE VALIA MES JUGAR A LA RESPONSABILITAT, CONFIAR EN EL LLARG TERMINI, MÉS QUE GUANYAR A CURT TERMINI UNS AUGMENTS O UNS MANTENIMENTS DE PERCENTATGES QUE ENS HAURIEN SATISFET MOLT MÉS EN LA IMMEDIATESA DE L'EXERCICI PRESUPUESTARI ANUAL, PERò QUE DE FET ENS COND. EMMAVEN A APAREIXER DAVANT LA RESTA DEL SUBSECTOR •PúBLIC COL SIMPLES AGENTS INTERESSATS, CORPORACIONS EN EL SENTIT DE DEFENSA D'INTERESSOS LOCALS. ELS ALCALDES LLAVORS HAURIEN SEMBLAT ABANDERATS DE CAUSES MOLTS JUSTES PERO TAMBÉ, PROBABLEMENT, S'HAURIEN CONDEMNAT A LA LLARGA A NO PODER PARTICIPAR COM UN SUBSECTOR ACTIU I IMPORTANT A LA DISCUSSIó DELS GRANS PROBLEMES DEL PAIS. ELS OBJECTIUS QUE ELS AJUNTAMENTS S'HAVIEN FIXAT D'UNA FORMA MES O MENYS EXPLICITA, • I NO S'HAN ASSOLIT, D'UNA MANERA ESQUEMATICA, SON ELS SEGÜENTS: PRIMER NO HAN ACONSEGUIT, NO • HEM ACONSEGUIT QUE LA. FINANCIACI6 LOCAL PER PART DEL ESTAT SIGUI AUTOMàTICA REVISABLE, NO Ekp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL PER I NO CAPRICI SINO PER QUE HI HA. UN CONSENS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE QUE EL CONJUNT DE LES•DESPESE LOCALS NETES HAN DE TENIR rnt gespETA EN EL FUTUR EN EL CONJUNT DE LES DESPESES PúBLIQUES. EN SEGON LLOC TAMPOC HEM ACONSEGUIT QUE LES COMUNITATS AUTòNOMES CONSTITUEXIN ELS SEUS FONTS DE REDISTRIBUCIó PERQUE ELS AJUNTAMENTS PUGUIN TROBAR-HI UNA PART DELS RECURSOS QUE NECESSÍTAN PER PRODUIR SERVEIS LOCALS. EN TERCER LLOC NO TRASLLADI COSTOS Ñ AL SERVEI ACONSSEGUIT QUE L'ESTAT NO LOCAL SENSE CONTRAPARTIDA TOTAL. I FINALMENT NO I. ACONSEGUIT QUE DETERMINATS MINISTERIS ES POSSIN D'ACORD EN QUESTIONS QUE S6N DE INTERÉS LOCAL I PRESCINDEIXIN DE LA PRàCTICA DE "PASSAR LA PILOTA" ENTRE ELLS, SI HEM PERMETEN L'EXPRESSIó, PER TREURE'S EL PROBLEMA DE SOBRE. NO S'HA ACONSEGUIT QUE DETERMINATS MINISTERIS PRENGUIN COM EXCUSA LES FALTES O MANCANCES D'ALTRE MINISTERI PEP. EVITAR QUE SE SOLUCIONIN DETERMINATS PROBLEMES. Exp. 1.207-8 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MALGRAT QUE AQUESTA EÑNUMERACI6 SEMBLI DONAR. UNA IMPRESSI6 PESSIMISTA PENSO QUE CAL TEMBÉ SUBRATLLAR QUE ELS AJUNTAMENTS NO HAN PERDUT PEU, NO HAN PERDUT EL LLOC QUE ELS HI CALIA I SEGUEIXEN ESTAN EN BONA POSICió PER. ACONSEGUIR L'AUTORITAT MORAL NECESSàRIA PER I ELS SEUS .PUNTS DE VISTA, ESTIC CONVENÇUT QUE EN EL FUTUR. TOTES LES QÜESTIONS QUE ELS AJUNTAMENTS HAN ANAT SUSCITANT, MADURANT, ACUMULANT, TINDRAN EL SEU LLOC iJ D'EXPRESSIS. EVIDENMENT NINGu CREU QUE L'EXPRESSIo DE &LES NOSTRES ASPIRACIONS EN EL MOMENT I. LLOC APROPIAT ,RESULTI EN UNA VICT6RIA PROFUNDA I TOTAL, NINGG HO CREU PER SI QUE PENSEM ELS AJUNTAMENTS, QUE. ÉS IMPORTANT ARRIBAR A L'ESCENARI OPORTG, A AQUESTA REUNI6 QUE CONSIDERR EL SECTOR PGBLIC T ENEL . SEU CONJUNT, A MI PERSONALMENT LA PARAULA.NE000IACI6 NO M'AGRADA, PER L'ACCEPTO COM UN ESCENARI EN EL QUAL LES DIMENSIONS DE CADASCUN DELS SUBSECTÓRS ES PUGUIN DEBATRE COM UN OBJECTIU POSIBLE. Exp. 1.207-85 IMPREMTA MUNICIPAL N4-9~ �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ' 04-") oit ck& Fons automàtic i no revisable EN ON PRIMER MOMENT ELS AJUNTAMENTS HAVIEN ►LUITAT PER L'AUTOMATICITAT DELS FONS DE COOPERACI6 . MUNIC PAL. ANT EN ELS aLTIMS ANYS 'HEM VISCUT vrí DEL COCIENT ENTRE DESPESES LOCALS I DESPESES PúBLIQUES 'J ^ - 011' ff` Y1711 1 UNA CAIGUDA PROGRESSIVA DE LA RATIO L /P, ES A DIR \i‘) TOTALS, I TAMBÉ DE LA RELACI6 L/PNB, ES A DIR DESPESES LOCALS SOBRE PRODUCTE NACIONAL BRUT. AIXó ES UN FET SOBRE EL QUE TOTHOM ESTà D'ACORD. I VULL SUBRATLLAR QUE AQUESTES RATIOS NO NOMÉS DESIGNEN UNA DETERMINADA CARACTERiSTICA DEL SECTOR PúBLIC, DE DISTRIBUCI6 DE FUNCIONS. AQUESTES RATIOS JO LA VEIG COM UN INDICADOR DE DEMOCRACIA I QUE AUMENTEN EN LA MESURA EN QUE ACOSTEN AL POBLE, AL "DEMOS" EL QUE ÉS LA MAJOR PART O LA PART CREIXENT DELS RECURSOS OUE EL CONJUNT DEL PAIS, A TRAVES DE DIFERENTS CANALS, SITU EN MANS DEL SECTOR PúBLIC. VAL A DIR, TANMATEIX, QUE AQUESTA CAIGUDA DE LES RATIOS S'HA PRODUIT A PARTIR D'UNA MILLORA MOLT Exp. 1.207- 85 - IMPREMTA MUNICIPA .^ �Ajuntament de,Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —10— SUBSTANCIAL, CAL QUE ES RECONEGUI TAL COM VA DIR EL PRESIDENT DEL GOVERN A LA CLAUSURA DE LES. TERCERES JORNADES DE LA FEMP, QUE ELS RECURSOS POSATS A DISPOSCI6 DEL SECTOR LOCAL, PER PART DE L'ESTAT HAN AUMENTAT DES DE EL ANY 82 EN UN 90%. AIXó ES CERT I ES COMPATIBLE AMB EL QUE ACABO DE DIR. PER PART DE L'ESTAT, A PARTIR DE LA CONSTITUCI6 DEL NOU GOVERN, EN DESEMBRE DEL 82, VA HAVER —HI UN SALT IMPORTANTISSIM EN LA FINANCIACIó LOCAL QUE ES VA SALDAR AMB UN INCREMENT DEL 50% EN EL FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL, QUE VA PASSAR DE 140.000 MILIONS A 210.000 MILIONS DE PESSETES D'UN SOL COP, D'UNA SOLA TACADA. AQUEST ENORME SALT . DEL 50%, QUE PEL QUE SóN ELS INCREMENTS CADA VEGADA MÉS PETITS I AJUSTAMENTS MARGINALS QUE ES PRODUEIXEN A LA NOSTRA ECONOMIA I ELS. PRESSUPOSTOS PúBLICS ES UN SALI" GEGANT, ES VA PRODUIR PER LA VOLUNTAT DEL GOVERN QUE ENTRAVA DE DONAR UN PROTAGONISME AL SECTOR LOCAL . , DE SITUARLO ALL ON MEREIXIA SER. a( ARA BÉ, LA CAIGUDA POSTERIOR ES INDUDABLE. A PARTIR Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: –11– DE LA QUOTA ASSOLIDA EN AQUELL MOMENT HA HAGUT UNA PETITA PERó CONSTANT EROSIó. LLAVORS S'HA EXTÉS, DINTRE DE LA CERTESA DE SER EN UNA BONA DIRECCI6, LA SOSPITA DE QUE AQUELL SALT S'HAVIA DONAT AMB RECANÇA, UNA MICA PER QUE LES CIRCUMSTàNCIES L'HAVIEN FORÇAT. UN COP DONAT EL SALT, LA DIRECCIó DEL PROCÉS•POLíTIC SEMBLAVA ANAR MÉS AVIAT EN EL SENTIT DE ~-DISMINUIR ELS NIVELLS ASSOLITS. AQUEST ES EL PROBLEMA EN LA SEVA JUSTA DIMENSI6. UN SALT ENDAVANT MOLT IMPORTANT, ESTEM MILLOR ARA QUE EN 1982. I AIX6 NO OBSTANT HI HA UNA PROGRESSIVA EROSI6 QUE CAL DETENIR. CAL SOBRETOT. SITUAR – LA MAGNITUTS QUE HA DE EN LES AUTéNTIQUES TENIR EN EL FUTUR. ALGUNS DE. VOSTÉS SABEN QUE JO VAIG SER DELS QUE VAN PRECONITZAR UN TRASLLAT DE LA TERMINOLOGIA, DE MANTENIR– NOS EN UN PERCENTATGE DETERMINAT DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT, AUTOMàTIC I NO REVISABLE, CAP A LA TERMINOLOGIA DEL 50-25-25. ES A DIR CAP A UNA TERMINOLOGIA UNA MICA MÉS COMPLEXA, PER EL MEU ENTENDRE MOLT MÉS IMPORTANT: ESTUDIAR NO ALL6 QUE ELS AJUNTAMENTS I LES DIPUTACIONS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:. —12— PODIEN REBRE DEL PRESSUPOST DE L'ESTAT, -SINO , FETS ELS COMPTES FINAL D'ANY, SALDADES TOTES LES TRANSFERèNCIAS, RESTAT DE L'ESTAT TOT ALL6 QUE TRANSFEREIX I COMPUTAT COM A TAL AQUEST RESIDU, DESPESA ESTATAL NETA, COMPARANT—LA AMB LA DESPESA ATONóMICA NETA I LA DESPESA LOCAL, UN CAP COMTPUTADES TOTES AQUESTES DESPESES, DE L'ESTAT, DE LES COMUNITATS AUTòNOMES I DELS ENS LOCALS, VEURE EXACTAMENT QUINA PART LI TOCA A CADA UNA DESPRFS DE LES TRANSFERèNCIES. I CAL TENIR EN COMPTE QUE LA DESPESA LOCAL ES NETA PER DEFINICI6, DONAT QUE REP I NO CONTRIBUEIX, I AQUI TENIEM AQUELL TRIANGLE INTERESSANT, MOLT ATRACTIU, MOLT MNEMOTèCNIC, DEL 50-25-25 AMB • EL QUE SEMBLA QUE TOTS ESTARIEM D'ACORD: QUE .EL PES DE L'ESTAT FOS EL 50% DE LA DESPESA PUBLICA TOTAL, EL SECTOR AUTONóMIC EL 25% I EL SECTOR LOCAL ALTRE 25%. S'HAN DONAT DIVERSAS. PERò • HI XIFRES SOBRE QUINA FS LA SITUACIÓ REAL, HA MOLTES INTERPRETACIONS EN FUNCIÓ DELS POSIBLES ANILISIS ESTADíSTICS QUE ES PODEN REALITZAR RESPECTE A QUINS • SON ELS CONCEPTES QUE REALMENT S'ESTAN UTILITZANT° Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : —13— ¿ PARLEM DEL ESTAT AMB SEGURETAT SOCIAL O SENSE SEGURETAT SOCIAL? QUAN"COMPAREM AMB GRAN BRETAÑA, PER EXEMPLE, LES XIFRES, COM VOSTES SABEN, SóN 70-30. EL SECTOR LOCAL D'ANGLATERRA NO ARRIBA AL 30% O HI HA SECTOR AUTONòMIC. PER TANT AIXÓ ENGLOBARIA LA SUMA. DEL DOS SECTORS DESCENTRALITZATS EN EL CAS ESPANYOL. EN EL CAS D'ANGLATERRA AQUESTS PERCENTATGES PROBABLEMENT NO COMPTEN AMB LA SEGURETAT SOCIAL. QUAN PARLEM DE SEGURETAT SOCIAL ¿VOLEM DIR SALUT PUBLICA O TAMBÉ PENSIONS? PROBABLEMENT ENCARA QUEDEN CONCEPTES QUE • CAL DELIMITAR PERQUE PODEM. SABER QUE VOLEM DIR QUAN PARLEN DE DESPESA ESTATAL, DESPESA AUTONòMICA I QUAN PARLEM DE DESPESA LOCAL, I QUINS SÓN ELS DENOMINADORS D'AQUELLES RATIOS A LES QUE M'HE REFERIT. POTSER EL MÉS INDICAT, COM SUGGEREIX EL PROFESSOR GARCIA DURAN SERIA UTILITZAR EL CONSUM I LA FORMACIó BRUTA DE CAPITAL PúBLICS COM A INDICADORS DE LA DESPESA PúBLICA. EN AQUEST CONCEPTE DE DESPESA PúBLICA NO HI FIGUREN EL PAGAMENT D' INTERESSOS I DE RENDES DE LA PROPIETAT, ELS SUBSIDIS D'ATUR, LA SANITAT EN ESPECIE, LES PENSIONS I Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —14— LES .SUBVENCIONS A LES EXPLOTACIONS. O EN TOT .CAS CALDRIA INCLOURE LA SALUT PíiBLICA, SENSE PENSIONS, DONAT QUE LA SALUD PUBLICA MOLT CLARAMENT FORMA PART DEL "TURMIX" QUE ÉS L'ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT I QUE ES COMPOSA D'ESTAT EN SENTIT ESTRICTE, SECTOR AUTONÒMIC I SECTOR LOCAL. CALDRIA ADAPTAR LES NOSTRES CONCEPCIONS DEL QUE ES AVUI EL PES DEL SECTOR LOCAL EN LA DESPESA TOTAL, EN EL SECTOR PizBLIC „ EL L'ESTAT A AQUESTES CONSIDERACIONS DE CARàCTER TèCNIC PERÒ MOLT SIGNIFICATIVES PER QUE ELS RESULTATS QUE ES DONEN SÓN ENORMEMENT VARIABLES SEGONS ES FACI SERVIR UN O ALTRE CONCEPTE. I CREC OUE NO PODRIA TROBAR UN MILLOR PIBLIC PER ESCOLTAR AIXÒ QUE ESTIC DIENT. EM PENSO QUE NO SER. DOLENT QUE LES ESTADïSTIQUES DONIN. UNA VISIÓ DE LA REALITAT ACTUAL. MENYS DOLENTA D'ALLÒ QUE ESTEM ACOSTUMATS A CONSIDERAR QUE ES. CREC QUE EN QUALSEVOL CAS NO HEM ASSOLIT L'OBJECTIU, NO SON ENCARA EL TRIANGLE DESITJAT. ES TRACTA DE ANAR ELS TRES SECTORS IMPLICATS A UNA TAULA EN LA QUE SIGUI POSSIBLE, UN COP ADMÉS QUE EL TRIANGLE Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —15— DESITJAT ES DESITJAT PER TOTS; DECIDIR QUIN ES EL CA 1 QUE ENS HA DE PORTAR DES DE LA SITUACI6 ACTUAL, LA QUE` SIGUI, LA QUE ENS DIGUIN LES ESTADSTIQUES QUE ES, FINS A LA DEFINITIVA. EN QUALSEVOL CAS ESTIC SEGUR DE QUE AQUEST CAMí PASSA PER LA NECESSITAT ABSOLUTA. DE QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL CREIXI EN EL CONJUNT. AIX5 EM SEMBLA QUE NO HO DISCUTEIX NINGú SEGURAMENT LES ESTADíSTIQUES ENS PODRAN SORPRENDRE, I ESPERO QUE HO FACIN AVIAT, .PERQUE LA DISCUSSI6 ES PUGUI REALITZAR SOBRE BASES F&MES, SOBRE QUIN ES REALMENT EL PES QUE JA AVUI TE EL PROCÉS DE DESCENTRALITZACIó D'ESPANYA, QUE POSSIBLEMENT ES MÉS IMPORTANT DEL QUE PENSEM. CAP A UN FONS AUTON¿MIC DE COOPERACIÓ MUNICIPAL EL QUE EN QUALSEVOL CAS ESTà FORA DE TOTA DUBTE, COM HE DIT ABANS, ES L'ESTANCAMENT, O .MILLOR DIT LA DEVALLADA DEL PES DEL SECTOR LOCAL EN EL CONJUNT BEL SECTOR PúBLIC, EN TERMES DL RECURSOS O DE DESPESA, I QUE Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —16— INCLúS SUPOSANT QUE EL PES DE L'ESTAT PROPIAMENT DIT S'HAGUÉS REDUIT JA AL 50%, CALDRIA AUGMENTAR LA PARTICIPACI6 DEL SECTOR LOCAL, PENSO QUE LA MILLOR MANERA D'ACONSEGUI 10 SERIA A TRAVÉS DE LA CREACI6 DINS DE . CADA COMUNITAT ' AUTóNOMA I MOLT ESPECIALMENT DE CATALUNYA D'UN FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL° EL NO HAVER ACONSSEGUIT ENCARA LA CONSTITUCI6 DE AQUESTS FONS ES UN DELS OBJECTIUS PENDENTS DEL MOVIMENT MUNICIPALISTA e HA HAGUT ALGUN INTENT QUE VA FRACASAR. DRAMàTICAMENT COM VA SER EL DE LACOMUNITAT AUTòNOMA DE MADRID. CREC QUE AQUEST INTENT VA SER MAL PLANTEJAT DES DE EL COMENÇAMENT I QUE ERA TRIBUTARI D'UNA IDEOLOGIA FISCAL QUE VA PREVALDRE DURANT UN TEMPS AL MINISTERI D'ECONOMIA, CONCRETAMENT LLIGAT A UNA DETERMINADA SECRETARIA D'ESTAT, EN AQUELL PLANTEJAMENT ES TENDIA A _ A MICA SOTA L'OFEG PRESIONANT D'UNA SITUACIó D'ESCASSETAT DE RE PúBLICS I D'UNA DEMANDA DISPARADA DE LES EXPECTATIVES QUAN A SERVEIS, ES TENDIA A CONSIDERAR QUE L'IMPORTANT V (U ERA QUE CADASCú SE LES ARREGLÉS COM PODES. I AIX1 ES VA Exp. 1.20.1-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —17- DIR c I AIXí DIR ES VA ANUNCIAR. MÉS O.MENYS ES VA ARRIBAR A "L'ESTAT S'ESTà FENT IMPOPULAR PER LA VIA DE LA FISCALITAT PER PODER CAPTAR ESTI ELS RECURSOS QUE LA POBLACIó DEMANANT A ALTRES ADMINISTRACIONS, PER TANT QUE 'CADA PALO AGUANTE IMPOSTOS, QUE SU VELA° QUE CADASCUN CREI ELS SEUS CADASCú CARREGUI AMB LA SEVA QUOTA DE IMPOPULARITAT ". AQUESTA VENIA A SER UNA MICA LA DEFINICIò DE LA FILOSOFIA FISCAL QUE SEMBLA QUE VA IMPOSSARSE, AL MENYS DURANT UN TEMPS, AL MINISTERI D' ECONOMIA. AIXò VA PORTAR EL CONEGUT RECàRREG SOBRE L'IMPOST SOBRE POSARIEN LES COMUNITATS AUT5NOMES AJUNTAMENTS SOBRE ELS O LA RENDA QUE INCLúS ALGUNS SEUS COTRIBUIENTS. LA REACCI6 DE MOLTS AJUNTAMENTS VA SER NEGATIVA EN EL SENTIT DE LA SEVA PRESSIò FISCAL RELATIVA RESPECTE A ALTRES ADMINISTRACIONS, NO RESPECTE A BAIXA EN QUALSEVOL CAS. EUROPAr QUE Á SEGÚEIX SENT I PER RESPECTE A ALTRES AJUNTAMENTS ERA ALTA I PER TANT ELS IMPEDIA ENTRAR EN LA VIA DE RECàRREGS ADICIONALS. EN CANVI PER PART D'ALTRES AJUNTAMENTS EN ELS ERA MENOR, Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL ES VA QUE AQUESTA CàRREGA FISCAL RELATIVA CREURE QUE AIX6 ERA POSSIBLE, ES VA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —18- INTENTAR AMB RESULTATS AL MEU ENTENDRE VARIABLES. PER PART DE LES COMUNITATS AUTòNOMES VA HAVER -HI UN INTENT, COM HE DIT ABNANS, EL CAS DE MADRID, QUE ES VA SALVAR . AMB UN FRACS EN TOTA LíNIA, AMB UNA RETIRADA EN TOTA LíNIA DEL RECàRREG QUE S'HAVIA IMPOSAT. ES VA CREAR AIXí UNA SITUACIó EN CEERTA MANERA DIFíCIL • EN AQUELL MOMENT. ALTRES COMUNITATS AUTòNOMES NI VAN PLANTEJAR LA QÜESTI6. EN EL CAS DE CATALUNYA NO PLET PENDENT, EL PLET DE QUIN ES HA VA PLANTEJAR PER UN DE SER EL REPARTIMENT, EN PRIMER LLOC, ENTRE ESTAT I COMUNITATS AUTòNOMIS, EN AQUEST CAS LA NOSTRA, POSANT COM A QÜESTIó PRèVIA A ACLARIR ABANS D'ENTRAR EN LA REEDISTRIBUCIó, QUIN HAVIA DE SER EL REPARTIMENT ENTRE ESTAT I AUTONOMIA. I ES CONDICIONAVA AQUEST REPARTIMENT PèVI D'ACTUACIó EN EL TERRENY DE LA REEDISTRIBUCIó, QUE S'ENS DUBTE HA DE VENIR. AIX6 VA SER ACCEPTAT FINS I TOT PEL CONSELLER D' ECONOMIA QUE, A LA ASSAMBLEA DE LA FEDERACIó DE MUNICIPIS A REUS, VA ANUNCIAR PUBLICAMENT OUE CONSTITUIRIA EL SEUS FONS AUTOI.TóMIC DE COOPERACIó Exp. 1.207.65 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —19— MUNICIPAL AME L' &NÍCA CONDICIÓ DE QUE EN EL CURS D'AQUEST ANY S'HAGUÉS ARRIBAT A UNA SOLUCIÓ DE LA REVISIÓ DEL SISTEMA FINANCER AUTONóMIC. ES A DIR QUAN LA GENERALITAT TINGUI RESOLTA LA PERSPECTIVA DE LA SEVA FINANCIACI6, LLAVORS A& CONSTITUIR UN FONS DE COOPERACIÓ MUNICIPAL. SEMBLA .QUE AQUESTA DATA S'ACOSTA, O AIXí HO HAURIEM D'ESPERAR. CALDRà DONCS, RECORDAR—LI AL CONSELLER D'ECONOMIA EL SEU COMPROMIS DE REUS PERQUÉ NO PASSI UN SOLS DIA, UN COP RESOLTA LA FINANCIACI6 AUTONòMICA , SENSE QUE ES POSI A TREBALLAR. INMEDIATAMENT EN LA CONSTITUCIÓ D'UN FONS AUTONòMIC DE COOPERACIÓ MUNICIPAL QUE HAURIA DE SER OPERATIU EN EL MATEIX MOMENT EN QUE HO FOS LA REVISIÓ DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT. DE MANERA QUE, EN L'EXERCICI DE L'ANY VINENT HAURA DE HAVER ALGUNA.BESTRETA, PER DIR—HO AIXï, DEL QUE SIGUI EL SISTEMA DEFINITIU DE FINANCIACIÓ AUTONòMICA' TAMBÉ EN AQUEST EXERCICI HAURIA DE DONAR—SE, AL MENYS A COMPTE, UN PRIMER PAS, EN EL SENTIT DE LA REDISTRIBUCIÓ A PARTIR DE LA GENERALITAT. E><p. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL 4 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —20— AQUESTA LíNIA, QUE ES L6GICA I COHERENT, HA DE TENIR COM A REQUISIT.TèCNIC QUE LA FINANCIACI6 QUE. REBI LA GENERALITAT, I TOTES LES ALTRES COMUNITATS AUTòNOMES, TINGUI EL CARàCTER DE GLOBALITAT QUE AQUESTES ESTAN RECLAMANT. PERQUE SI NO ES AIJ. ES PODRIA DIR QUE SERIA• • MATERIALMENT IMPOSIBLE.QUE LES COMUNITATS AUTeiNMES. QUE ESTAN FINANCIADES PER LA VIA D'UN COST EFECTIU QUE TE UNA CONTRAPARTIDA DE SERVEIS MOLT CONCRETS TREGUESSIN D'AQUEST COST EFECTIU UNS DINERS PER DONARLOS ALS AJUNTAMENTS. SERIEN DINERS OBLIGATS, DINERS MARCATS PER UNS SERVEIS ESPECIFICS I QUE NO PODRIEN SER SEPARATS PER SER REDISTRIBUITS ALS AJUNTAMENTS. EN LA MESURA QUE LA FINANCIACI6 DE LES COMUNITATS AUTòÑOMES DEIXI DE SER UNA FUNCI6 DIRECTA DELS COSTOS DELS SERVEIS I S'ARRIBI A UN ALTRE F6RMULA, TINDRà.TOT EL SENTIT APLICAR A. LA PART D'IMPOSTOS CEDITS L'ESQUEMA DELS FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL. EVIDENMENT TOT AIX6 ES DISCUTIBLE PERQUE LA. CONSTITUCI6. NO PROHIBEIX I ELS ESTATUTS TAMPOC QUE LES Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: –21- C.A. ESTABLEIXEN ELS SEUS PROPIS INGRESSOS I A PARTIR D'ELLS. CONTRIBUEIXIN A LA REDISTRIBUCI6 LOCAL QUE ESTIC RECLAMANT. ES PODRIA COMPRENDRE PERó, JO SEMPRE HO E ENTES AIXí, QUE EN UNA PRIMERA FASE DE RESTABLIMENT DE LES AUTNOMIES NO ERA BO - L PAIS QUE AQUESTES S'ESTRENESSIN SOBRE LA BASE D'ATACAR FISCALMENT D'UNA FORMA MOLT DIRECTA ALS SEUS CIUTADANS. PODRIA SUPOSAR QUE DES D'UN PUNT DE VISTA POLíTIC SEL'S SOMETIA LLAVORS AL RIGOR D'UNA PROVA QUE NO ES MEREIXIAN EN EL MOMENT QUE ACABAVAN DE NEIXER. ELS AJUNTAMENTS. TENEN SEGLES D'HISTòRIA, L'ESTAT TAMB É , LES AUTONOMIES, NO¡, AL MENYS NO EN LA FORMA QUE ARA LES CONEIXEM. PER TANT ERA B6, SEGUEIX SENT Bó FINS AVUI. PER CREC QUE S'ESTà ACABANT AQUEST MARGE, S'ACABAT JA. AQUESTA CAUTELA INICIAL DE NO CREAR FIGURES FISCALS PR6PIES ERA LEGITIMADA PERó ESTA DEIXANT DE SER–HO. DINS DE MOLT POC CALDRà PENSAR QUE REALMENT LES OBLIGACIONS QUE TENEN LES COMUNITATS AUTòNOME'S CONSTITUCIONALMENT I ESTATUTARIAMENT LES FORÇARAN A. RECAPTAR PART DELS SEUS INGRESSOS PER ELLES MATEIXES. .I Exp. , 1.207 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -22- EN QUALSEVOL CAS LA FINANCIACI6 QUE REBI, I EN AIX6 ESTIC MOLT AL COSTAT DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES, SIGUI TAL QUE PERMETI EL MàXIM DE FLEXIBILITAT, AL . MàXIM DE GLOBALITAT, EL MíNIM DE FINALISME EN LES SUBVENCIONS. D'AQUESTA MANERA LES COMUNITATS AUTòNOMES PODRIÈN TENIR REALMENT UNA AUTNOMIA DE DESPESA I A PARTIR D'AQUEST MOMENT DES DE EL SECTOR LOCAL SEL'S PODRIA EXIGIR AMB MOLTA MÉS RA5. . CAL TENIR EN COMPTE QUE SI NO HO FEM AIXí LLAVORS ESTAREM OBLIGANT TAMBÉ A LA POBLACI6, I EN TOT CAS ALS AJUNTAMENTS, QUE. SON EL. SEU REPRESENTANT, HA CONSIDERAT QUE LES AUTONOMIES SON UN MAL NEGOCI PER AL SECTOR LOCAL I EN DEFINITIVA PER A LA POBLACIó, EN LA MESURA DE QUE QUAN MÉS IMPOSTOS ES CEDESIN A LES AUTONOMIES MENYS QUEDARIA PER REPARTIR ALS AJUNTAMENTS. QUAN ES FA UNA DEFENSA DE LA IMPOSSIBILITAT DE CONSTITUIR FONS AUTONÒMICS DIENT QUE LES AUTONOMIES NO PODEN DONAR UN 8%, VOSTÉS JA SABEN QUE L'ESTAT CALCULAVA I CALCULA EN PART LA BASE DEL SEU FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL SOBRE LA LíNIA D'APLICAR AQUEST FONS UN Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL �'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: –23 DETERMINAT PERCENTATGE DELS QUE AQUEST IMPOSTOS DE .L'ESTAT; PENSO PERCENTATGE HA PERDUT PART DEL SEU INTERÉS. TANMATEIX SI •LI DIEM A LA POBLACI6 QUE ELS IMPOSTOS CEDIBLES NO ENTREN EN EL COMPTE, SI DIEM ALS AJUNTAMENTS QUE TOTS AQUESTS IMPOSTOS QUE SIGUIN CEDIBLES A LES COMUNITATS AU ¿NOMÉS NO ENTRARAN EN EL COMPTE DEL 8%,- DEL 6% O DEL 7% SIGUI QUIN .SIGUI EL PERCENTATGE, TAMBÉ ELS ESTEM DIENT QUE EL SEU INTERÉS ES QUE NO ES CEDEIXIN IMPOSTOS. I AIX6 QUE EN EL FONS ES 'UNA APARIèNCIA , NO UN ARGUMENT DE FONS, CAL EVITAR–LO. CREC QUE S'HA DE PODER SORTIR D'AQUEST IMPASSE SOBRE LA BASE DE QUE D'UNA FORMA O ALTRE LES COMUNITATS AUT6NOMES ESTIGUIN EN CONDICIONS COM A MíNIM DE CONSTITUIR FONS DE REDISTRIBUCI6 QUE TINGUIN P.E. PERCENTATGE SOBRE EL.S IMPOSTOS CEDITS A LES COMUITATS EL MATEIX QUE L'ESTAT ESTA APLICANT ALS IMPÓSTOS NO CEDIBLES. D'ALTRA .MANERA, REPETEIXO, CONDEMNARIEM ALS AJUNTAMENTS A VEURE AMB SUSPICICIA TOTA NOVA-SESSIè D'IMPOSTOS ESTATALS A LES COMUNITATS AUTóNOMES. • I AIX6 QUE FINS ARA ERA UNA QUESTI6 DE FUTUR ES. A PARTIR. DEL 86 UN TEMA DE PRESENT. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —24— TRASLLAT DE COSTOS DE L'ESTAT AQUEST EN UN PUNT CRUCIAL PELS AJUNTAMENTS EN EL QUE Sí QUE ESTEM LEGITIMATS PER ACTUAR COM A REIVIhTDICADORS ES EL CAS DELS DIPÓSITS MUNICIPALS DE DETINGUTS O LA VIGILàNCIA DE LES ESCOLES O DETERMINADES EXENSIONS FISCALS OUE ES PRODUEIXEN I QUE PERJUDIQUEN DE MANERA MOLT CLARA ALS AJUNTAMENTS. S6N QLJESTIONS QUE NO' S'HAN ACABAT DE SOLUCIONAR, QUE LA LLEI DE BASES DE RèGIM LOCAL EN PART ATACA PERA NO SOLUCIONA DEL TOT. HI QUALS HA EXENCIONS MOLT IMPORTANTS EN VIRTUT GRANS PRODUCTORS , SERVEIS, OBTENEN L'ESTAT, EL PAGAMENT GLOBAL TELEFANICA. O PARAPúBLICS, LES DE UN TRACTE FISCAL DE FAVOR PER PART DE QUAL LA PúBLICS DE ES COMPENSAT PER UN CANON O PER PARTS. AQUEST ES EL CAS TELEFANICA PAGA A L'ESTAT ALL6 PER UN DE LA QUE LI HAVIA DE PAGAR PER RA6.DEL SEU CONTRACTE HIST6RIC O PEP. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: • RA5 DEL CANON QUE SATISFà. EL QUE PASA ES QUE L'ESTAT S'ESTALVIA D'AQUESTA FORMA LA RFDISTRIBUCI6 D'UN FONS IMPORTANT ALS AJUNTAMENTS, QUE S6N ELS QUE EN REALITAT OTORGAN LES EXENCIONS A LA TELEFàNICA. S6N QUANTITATS SI VOSTLS VOLEN, MARGINALS, PERO QUE CONTRIBUEIXEN A MILLORES QUE HAURIEM D'OBTENIR. AL MATEIX. PODRIA DIR NO TAN SOLS DELS INGRESSOS QUE NO ES REBEN SINO DE LES DESPESES QUE SI QUE ES FAN PER MANTENIR ELS DIPòSITS MUNICIPALS DE DETINGUTS O ELS SERVEIS DE VIGILàÑCIES DE LES ESCOLES. DESRESPONSABILITZACII5 DELS MINISTERIS LAS LEYES ( ••) (LLEI DE BASES, ART.42, ADICIONAL 4A.) Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL -25— �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —26— (LLEI DE SANITAT) LA LLEI DE SANITAT EN AQUEST MOMENT ESTI EN TRàMIT AL SENAT I SEMBLA QUE DESPRÉS DE MOLTS TIRES I ARRONSES FINALMENT ES CONSTITUEIX UN CONCEPTE POSITIU D'àREA SANITáRIA. ES VA CAP A LA IDEA DE RESPONSABILITATS COMPARTIDES. PERO ES PRACTICAMENT IMPOSIBLE PENSAR, ESPECIALMENT AQUI A BARCELONA, QUE ES PUGUI DISCUTIR DE SANITAT SENSE QUE L'ALCLADE HI SIGUI PRESENT. NO OBLIDEM LA IMPORTANT PRES è NCIA QUE TE L'AJUNTAMENT EN AQUESTA CIUTAT. EL QUE FA A LA LLEI DE SANITAT ES ESTABLIR UNES àREAS COMPARTIDES DE PRESTACI6 DE SERVEIS INTEGRATS EN ELS QUE TOT SERVEI DE SANITAT HI SIGUI PRESENT. DINS DE L I REA ESTAN TOTS ELS HOSPITALS SIGUIN DE LA XARXA DE L'INSALUD, DE L'INSTITUT CATALá DE SALUD DE LA XARXA MUNICIPAL DE SALUD O DE LA XARXA D'HOSPITALS CONCERTATS. LLAVORS ESTABLEIX ELS 6RGANS DE GOVERN D'AQUESTES àREAS EN LES QUE EN EL PROJECTE ACTUAL PREDOMINA LA C.A. PREDOMINA EN EL SENTIT DE TENIR UNA MAJORIA ABSOLUTA,. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —27— DIGEM —HO CLAR. Hl. HA UNA PRESèNCIA DEL SECTOR LOCAL, PER I41IPdORITàRIA. CREC QUE EN AQUEST PUNT PODIA HAVER-SE AFINAT MOLT MÉS I QUE LES COMUNITATS AUTóNOMES HAURIEN D'HAVER ANAT A BUSCA MÉS LA GARANTIA DE PLANIFICACIó I DE CONTROL DE QUALITAT QUE ELS ES MÉS PROPI, AL MEU ENTENDRE, DES: DE EL PUNT DE VISTA DE LES FUNCIONS QUE HAN D'EXERCIR EN EL CONJUNT DE L'ESTAT. QUAN LA DIMENSI6 ES LA ADEQUADA, COM ES EL CAS DE LA DIMENSIó COMARCAL O DE CIUTATS GRANS O D'àREAS METROPOLITaMES ES PODIA SEGUIR PENSANT EN QUE LA GESTIó, LA CONDUCCIó D'AQUEST SERVEI PüBLIC HAURIA DE SER LOCAL. HI HA XIFRES DE COSTOS PER LLIT QUE DONEN SUPORT A AQUESTA TESI. AIX¿ NO OBSTANT LES COMUNITATS AUTòNOMES EN LA SEVA NEGOCIACIó AMB L'ESTAT HAN ANAVA A BUSCAR TAMBÉ UNA PRESèNCIA I UNA PREEMÍNèNCIA EN LA GESTIó. JO CREC QUE S'EQUIVOQUEN, CREC QUE S'ESTAN FICANT EN UN EMBOLIC CONSIDERABLE, DE DIMENSIONS CONSIDERABLES I LA HISTòRIA POTSER HO DEMOSTRARà. EN QUALSEVOL CAS EL QUE NO ES Bó ES EL QUE DIU LA LLEI DELS AJUNTAMENTS EN L'ASPECTE Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -28- FINANCER, PER QUE UN COP ESTABLERTA AQUESTA REA DE SALUD QUE EN EL MEU ENTENDRE ES POSITIVA ES DIU QUE ELS AJUNTAMENTS SEGUIRAN PAGANT PER NO MANARAN. NO CAL QUE ELS REMARQUI QUE AIX6 DE PAGAR I NO MANAR ES UNA COSA QUE AQUIA CATALUNYA NO ENTENEM. TOT AIX6 ES UNA SITUACI6;UNA MICA ESTRANYA, I ÉS DIFÍCIL. PREVEURE COM EN EL FUTUR ES IATERIALIT.ZARà. ES A DIR PREVEURE COM EN EL FUTUR ELS CONTRIBUIENTS SEGUEIXIN PAGANT UNS SERVEIS QUE JA HAN FINANCIAT EN TANT QUE COTITZANS DE LA SEGURETAT SOCIAL. ES A DIR ELS CIUTADANS DE BARCELONA, ELS DE MANRESA O ELS DE VILANOVA O ELS DE TORTOSA ESTAN PAGANT A TRAVÉS DE LA CONTRIBUCI6 URBANA UNS HOSPITALS QUE JA TENEN PAGATS AMB LA SEVA CARTILLA DE LA SEGURETAT SOCIAL. BÉ AQUESTA ES UNA SITUACIó QUE NO POT SEGUIR I QUE EN EL POROJECTE DE LLEI DE SANITAT ES CONSAGRA, PER QUE UN COP CONCEBUDA L' REA, QUE ES UN CONCEPTE DE GESTI6 MOLT POSITIU, REPETEIXO, EL QUE ES DIU ALS AJUNTAMENTS ES VOSTÉS. ESTARAN REPRESENTATS EN MINORIA I PAGARAN. JA VEUREM EL QUE PASARà AMB AQUEST PROJECTE DE LLEI I Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —29— TRACTAREM D'EVITAR UNA COSA QUE A MI NO M'AGRADA EN ABSOLUT: ENTRAR EN EL BALL DE RECURSOS QUE ES MULTIPLIQUEN CADA COP MÉS EN AQUEST PAIS. 1986 ANY DELS AJUNTAMENTS COM A CONCLUSI6 VOLDRIA QUE NO ES PORTESSIN LA IMPRESSI6 QUE ACABO D'EXPOSAR UN MEMORIAL DE GREUGES O L'EXPOSICI6 D'UNS FRACASSOS. MOLT AL CONTRARI. EL QUE HE INTENTAT FER HA ESTAT UN CONJUNT D'OBSERVACIONS A UN PROCÉS QUE CONSIDERO FONAMENTALMENT SA I POSITIU. HE DIT TAMBÉ QUE MOLT POSSIBLEMENT UNA ANàLISI BEN ACURADA DE LES ESTADíSTIQUES ENS DEMOSTRARIA QUE ESTEM MÉS DESCENTRALITZATS QUE NO PAS HO ADMETEM. AL MENYS SI TENIM EN COMPTE NOMÉS DUES XIFRES ESTAT I CONJUNT DEL .SECTORS AUTONOMIC I LOCAL. SI AIXò ÉS CERT CALDRA SER AGOSARATS I RECONEIXER EN QUÉ ENS HAVIEM EQUIVOCAT EN FER DELS PERCENTATGES UNA Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelória Gabinet de Comunicació Ref.: —30— BANDERA. MOLT PROBABLEMENT HAURIEM DE MATITZAR EL NOSTRE DISCURS. I NO PARLAR DE PERCENTATGES SENSE PARLAR A LA VEGADA. DE LES COMPETENCIES QUE H . I HA DARRERA D'AQUELLS PERCENTATGES. RECORDEM EL QUE DEIEM ABANS EN PARLAR D'ANGLATERRA. fa c1 @A.Iu15 ^^ C VULL REPETI.. TAMBÉ QUE QUALSEVOL QUE SIGUI EL RESULTAT DEL CONFIRMARAN e ANáLISIS EL QUE ESTIC SEGUR QUE LA PERDUA DE PES + . DEL SECTOR LOCAL: L'ESLLAVÍSSADA DEL COCIENT L/P QUE HE DIT ABANS. PER AIXò DIRÉ AQUí EL QUE VAIG DIR LA SETMANA PASADA A LES JORNADES DE GOVERNS LOCALS, L'ANY 1986 HA DE SER L'ANY DEL SECTOR LOCAL, L'ANY EN QUE LA RATIO L/P VAGI CAP AMUNT. L'ANY EN QUÉ ES REONEIXI DEFINITIVAMENT QUE ELS AJUNTAMNTS SON ESTAT. I QUE SóN LA PART DE L'ESTAT QUE EL CIUTADà PERCEBEIX MILLOR. CAL QUE ES RECONEGUI LA CAPACITAT DE GESTIó DELS AJUNTAMENTS. AUTòNOMES, NOMÉS D'AQUESTA MANERA LES COMUNITATS I MOLT ESPECIALMENT LA NOSTRA, PODRAN ABANDONAR AQUESTA TENDENCIA QUE SOVINT HE CRITICAT Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL �^Ajúntáiñérif ild'B'árcélóña Gabinet de Comunicació Ref.: -31—. D'ESDEVENIR UNA MENA D'AJUNTAMENTS GRANS. LA GENERALITAT PODRIA RECUPERAR LA TRADICIó .DEL CATALANISME HISTòRIC I SER UN AUTèNTIC CENTRE D'AUTOGOVERN, EXERCINT LA SEVA CP!ACITAT LEGISLATIVA, REGULANT LA VIDA COL e .LECTIVA, I SER PER LA RESTA D'ESPANYA EXEMPLE DEL QUE UNA NACIONALITAT BEN GOVERNADA P.OT .FER EN :BENEFICI DELS; SEUS:. CIUTADANS. EL MISSATGE QUE VULL FER ARRIBAR ÉS DONCS MOLT CLAR: PRIMER, ELS AJUNTAMENTS HAN DE PARTICIPAR EN LES DECISIONS SOBRE EL FINANÇAMENT DE TOT EL SECTOR PúBLIC, SEGON, CAL ESTABLIR QUINA ÉS LA PARTICIPACI6 REAL DE CADA SECTOR AL CONJUNT DE LA DESPESA PUBLICA IECCZ QUIN ÉS EL REPARTIMENT DESITJAT TERCER, UN COP DECIDIT. QUINA ÉS LA PART QUE LI PERTOCA A L'ADMINISTRACI6 CENTRAL, NO ATURAR—SE I DEFINIR LA DISTRIBUCIÓ SECTOR LOCAL/SECTOR AUTONòMICe I QUART QUE LA PARTICIPACI6 DEL SECTOR LOCAL HA D'AUGMENTAR MOLTES Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL. GRàCIES e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3902 Title A name given to the resource Finançament a tres bandes del sector públic / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Diàleg a tres bandes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Economistes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Finançament Gestió pública Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2578/19851216d_00098_0001.pdf fd0f97e757e0fc08bbc99984ac1900d8 PDF Text Text Xi'UNTAMIENE) DF BA1Ei pitESIDENCIA PALABRAS DEL EXCMO, SR, ALCALDE CON MOTIVO DE LA COMIDA OFRECIDA A LAS CASAS REGIONALES, PALACETE ALBÉNIZ, 15 DICIEMInE 1985, �ANUNTAMIENTO DF BARCELDNA PRESIDEN( IA PRESIDENTE DE LA FEDERACIÓN DE CASAS REGIONALES,SR. PRESIDENTE DE AARCA, S, PRESIDENTE DE FFCAC, SEÑORA Y SEÑO RES P RESIDENTES 7,',ESIDENTES DE LAS DIFERENTES CASAS REGIONALES DE BARCELONA. PARA EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y PARA SU ALCALDE, EL DA DE HOY — ESTA COMIDA QUE COMPARTIMOS — ES MOTIVO DE ÍNTIMA Y ESPECIAL SATISFACCIÓN, DE MANERA SIMBÓLICA SU PONE REUNIRSE, A TRAVÉS DE USTEDES Y DE A LAS QUE REPRESENTAN, CON LOS MIL BARCELONESES NO NACIDOS EN LAS ENTIDADES SEISCIENTOS VEINTICINCO CATALUÑA, BARCELONA SE HA DISTINGUIDO TRADICIONALMENTE POR SU CA RÁCTER ABIERTO, POR SU VOCACIÓN UNIVERSAL, Y ES ESTE CA RÁCTER, ESTA VOCACIÓN DE CIUDAD CRISOL, LA QUE ENTRE TO DOS HEMOS DE POTENCIAR Y PROYECTAR HACIA EL FUTURC,NUES TROS HIJOS, NUESTROS NIETOS Y TODAS AQUELLAS PERSONAS QUE LLEGUEN A ESTA CIUDAD PARA VIVIR EN ELLA POR LAS CIR CUNSTANCIAS QUE SEAN, DEBEN ENCONTRARSE CON UNA BARCELO NP DE TODOS Y PARA TODOS, CON UNA BARCELONA, EN DEFINITI VA SOLIDARIA CON TODOS SUS CIUDADANOS, PROCEDAN DE DONDE PROCEDAN, LOMO REFLEJO DE ESE MODELO DE CIUDAD, EL AYUNTAMIENTO DE BAHELONA, DESDE 1 979, HA PERSEGUIDO SER TAMBIEN EL �AYUNTAMIENTO 1)i.' BARCELONA PRESTDENCIA '2, r• ^ AYUNTAMIENTO ^,. n Tl T U..uJ , n Y LO QUIERE V SER !-,U^. AÚN MÁS M ^^^, EN EL FUTURO, °C;, ESTA RAZÓN HEMOS CREADO RECIENTEMENTE LA _ _ _ _ __ ^^`',.^CCi+C"•:DE L^ i^ cLAC Iút^cS COMUNITARIAS, CON EL OBJETO r. DE TRABAJAR ESPECÍFICAMENTE TODOS LOS TEMAS Y CUEST ï C, RES QUE AFECTAN, DE UN A U OTRA MANERA, A LOS CIUDADANOS BARCELONESES DE OR ï GEN NO CATALÁN. INICIADA LA MENCIONADA LÍNEA DE TRABAJO, ME ES GRATO ANUNCIARLES LA, CELEBRACIÓN DE UN CICLO D E CONFERENCIAS, ORGANIZADO POR ESTE AYUNTAMIENTO, CON EL TÍTULO DE "Dtfl;Ht_LDU S O LIDA R IA". EN DICHO CIC'_O, QUE COMENZARÁ A PARTIR DE FEBRERO PRÓXIMO, IRAN INTERVINIENDO SUCESIVAMENTE LOS PRESIDENTES D L CADA UNA DE NUESTRAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS, A FIN DE ACERCAR A USTEDES, DE PRIMERÍSIMA MA NO, LA INFORMACIÓN SOBRE LA ACTUALIDAD Y PROBLEMÁTICA DE LAS TIERRAS EN QUE NACIERON. EL AYUNTAMIENTO PROYECTA, TAMBIÉN EN UN FUTURO PRÓXIMO, EL RECINTO D_^ "EL PUEBLO ESPAREVITALIZAR Y ACTUALIZAR ÑOL", COMO CENTRO DE INFORMACIÓN Y EXPOSICIÓN PERMANENTE DE LAS DIFERENTES COMUNIDADES AUTÓNOMAS ESPAÑOLAS. PROPONEMOS ASIMISMO QUE, A PARTIR DEL AÑO QUE VIENE, SE CONMEMORE EN NUESTRA CIUDAD EL DIA DE "BARCELO A SOLIDARIA", CON UNA GRAN FIESTA EN EL PUEBLO ESPAÑOL, O EN OTRO MARCO DIGNO Y ADECUADO, DONDE NOS PODAMOS REUNIR �AyuNTA±,ktENTO DE BARÍTVONA PRESIDENCIA 3 . AR Y SUB R. .P.YA NUESTRA TODOS LOS BARCELONESES PA,..A CELEB R CONDICION FRATERNAL, CON INDEPENDENCIA DE NUESTRO LUGAR DE NACIMIENTO, PFTMfJAMO AHORA QUE FiESCIENDA A UN PLANO iJE REALIDADES Y CUESUOMES 11S- COTIDIANAS. LA CORPORACIÓN MUNICIPAL ES, EVIDENTEMENTE, LA INSTITUCIÓN PÚBLICA MÁS CE DA Y NZCFSIDADES DE LOS CIUDADANOS. R CANA A LA VI EN ESTE SENTIDO NUES, TRO AYUNTAMIENTO PUEDE CONSIDERARSE UNA FÁBRICA DE SERVI- CIOS PUBLCOS, QUE TRATAN DE ATENDER ADECUADAMENTE A LAS DIFERENTES DEMANDAS CULTURALES, URBANfSTICA, 3ANITARIAS, ASISTINCIALEG, ETC,, QUE PLANTEAN LOS CIUDALANOS BARCELORARA ENGARZAR AL Mi"\X:MO TALES DEMANDAS CON NUES- NESES. TRA OFERTA DE SERVICIOS, JUZGA UN PAPEL FUNDAMENTAL LA FUN CION INFORMATIVA QUE, COMO USTEDES SABEN, EL AYUNTAMIENTO ESTÁ POTENCIANDO A TODOS LOS NIVELES. V ES DONDE LÍE CASAS D,FGIONALES Y DEMÁS ENTIDADES TIE- NEN UNA IMPORTANTÍSIMA MISH5N A REALIZn YA QUE, INDUDABLEMENTE, SON UN PRIMER ESLABÓN INFORMATIVO PARA LAS PERSONAS RECIEN LLEGADAS A NUESTRA CIUDAD, Y POR OTRA PARTE, PUEDEN CANALIZAR DE MANERA ADECUADA GRAO CANTIDAD DE INFORMACIóN ENTRE EL AYUNTAMIENTO Y TODOS LOS BARCELONESS QUE ACUDEN A USTEDES COMO PUNTO) DE REFERENCIA Y SEÑA DE IDENTIDAD DE NACIMIENTO. QUISIERA TAMBI É N HACER HINCAPIÉ EN QUE LA OFERTA DEL �AYUNIAMIEN YO DE BARLEI ()NA PWESIDENCIA AYUBTAMINTG A USTrl DES Y, PO.. TANTO, A LOS CIUDADANOS A ICS QUIN,EPKISENTAN, CC PUEDE . -. EDUCIKSE.TAN SOLO A LA VfA DE LA SUBVENCIGN, ROL EL CONTKAKIO, ESTA DEBE CONSIDEDAP,SE UN úLTW KSCUSO, CUANDO SE HAYA AGOTADO L POSIBILIDADES DE ASESOKAMIENTC TECNICO, D I s- •S- ?ASIGO, ;-.= N LOS OEN.KOS OfVICCS, DE VfBEGS, DE TAP,IMAS, DE MOOAFONÍA, : : c DEFINITIVA, ANTES QUE -DINED-J,C, PfDANNOS EQUIPO Y COLABOKACIOisi EN CUANTO A CAPACIDAD .uKudE SI SOMOS EL AYUNTAMIENTO DE TO DOS, NUESTKA OP),GANIZACId, NUESTOS SEVICIOS Y NUESTKOS MEDIOS SON, EVIDENTEMENTE, . ) ANO TEKMII;AD. LIBP:0 'Los EN 11°'3 !!., EL SK, LUNA Y SOLO rJ:CO, r: CAiibEL INCLIBfA ED .I SU OTGS CATALANES" UE: ". (1N: sPTAI VA iC DE USTEDES. muuE vIvH Cr0 HUCHO SOL ç'AD-IT) Jrlli_I\ EL UJCHOS LOS COL DA CA S A- BAUFLUA, 'S LO HAS LO- LOS AHWFS PIOUEÑOS PALIFS, ArA2 , •, c)i , PDiVDT: nE 01,Y=CAT,111- S)I ESTA ASEVE. -<ACION ES TODAVfA VÁLIDA HOY - Y YO CONSI 1N-P<0 QUE SIGUE SIENDO BASTANTE ACTUAL -, NOS OBLIGA Bu OSO A TODOS ‘IOSOTE:OS, POKUUE A LA VEZ NL MOTIVO DE ?:-:C FU:aO WGULLS Y W--,Al DISPORSABILiDAD, Si BAKOELSNA =S cATALONA, SI SATALUA ES 3AKOELOf,':A, TQADADANDO PCK DA';';OELONA ASIETA, F. :1ATEKAL, SOLIDAKIA Y CKISCL, ES7A- DEMOS A LA VEZ TABAJANDC Y CONST,;UYEDO UNP, ABIEPTA, FKATEKNAL, DADANOS. SOLIDAKIA CATALDRIA Y OKISOL LE TODOS SUS CIU � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Palabras del Excmo. Sr. Alcalde con motivo de la comida ofrecida a las Casas Regionales Subject The topic of the resource Barcelona Catalunya Espanya Territoris Associacionisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz (Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/997/19851219d_00099_0001.pdf 15d44eae00020cb999ef826c88788cfe PDF Text Text LA PROMOCió, COM A CONJUNT DE TECNIQUES INTEGRADES AL PLA DE MARKETING PER ASSOLIR OBJECTIUS ESPECÍFICS EN L'OFERTA DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LA XXV OLIMPíADA, HA POSAT EN MARXA UNA SERIE D'ESTíMULS 1 ACCIONS LIMITADES EN EL TEMPS I EN L'ESPAI AMB EL PROP5SIT DE COMUNICAR A UN PúBLIC DETERMINAT (BÀSICAMENT MEMBRES DEL COI) ELS PUNTS FORTS DE LA NOSTRA CANDIDATURA. LA FILOSOFIA SUBJACENT EN EL PROGRAMA PROMOCIONAL ES FONAMENTA EN UNA ESENCIAL BASE DE PARTIDA: ¿PER QUÉ L'INTERESSA A BARCELONA LA REALITZACIó DELS JJ.00. DE 1992? PERQUE ES UN PROJECTE QUE: A) IMPULSA LES TRANSFORMACIONS GENERALS URBANÍSTIQUES I ALTRES D'ESPECíFIQUES (TELECOMUNICACIÓ I INFORMÀTICA). B) PROMOCIONA I PROJECTA A NIVELL INTERNACIONAL UNA CIUTAT I ESPANYA. C) POSSIBILITA UNA ÀMPLIA INTEGRACIO A L'IDEA DE TOT EL COL.LECTIU DE CIUTADANS, SENSE DIFERENCIES POLITIQUES O SOCIALS. D) IL.LUSIONA EL SECTOR MES JOVE DE LA POBLACIO EN LA SEVA PARTICIPACIO DIRECTA O INDIRECTA (DEPORTISTES/VOLUNTARIS). �E) INVOLUCRA. AFECTIVAMENT ECONOMICAMENT i A TOTES LES INS'['ITUCIONS MUNICIPALS, PROVINCIALS, AUTONOMIQUES I ESTATALS EN EL SEU SUPORT I REALITZACIO. CONSEQUENCIES D'AQUESTS TRETS: 1) L'AVANTPROJECTE TE DOS CONTINGUTS INTERRELACIONATS , U, EL QUE INTERESSA AL CÍO I RESTANT FAMILIA OLIMPICA I, DOS, EL QUE INTERESA A LA CIUTAT I AL PAIS QUE PRETEN REALITZAR ELS JOCS. 2) S'HA DE DEFINIR PER TANT, LA IMATGE DE BARCELONA QUE ES DESITJA DONAR EN L'ACCIO PROMOCIONAL I EN QUINS ARGUMENTS ENS BASEN PER A JUSTIFICAR AQUESTA IMATGE, AIXI COM CONNECTAR AQUESTA IMATGE A LA DE CATALUNYA I ESPANYA. 3) S'HA DE DESENVOLUPAR MECANISMES AMPLIS DE C,ANALITZACIO DE L'INTERES PARTICIPATIU, TANT A NIVELL CIUTADA COM A NIVELL INSTITUCIONAL. 4) S'HA DE DESENVOLUPAR CONTRAINFORMACIO COL.LECTIVES PER MECANISMES A DE CONTRARRESTAR CONTROL AQUEIXES I DE ACCIONS O PERSONALS QUE PRODUIRAN ELS QUE CERQUEN EL PROTAGONI:SME EN LA CRITICA O EN EL"JUGAR A LA CONTRA" DEL PROJECTE. �5) S'HA D'INCORPORAR, DES D'ARA MATEIX, EL SECTOR MES JOVE DE LA POBLACIÓ EN LA PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTE. 6) S'HA DE POTENCIAR L'INVOLUCRACIÓ DE TOTES LES ENTITATS I ORGANISMES QUE ES VEURAN, DIRECTAMENT O INDIRECTA, AFECTATS PELS JJ.00., EN LA GESTIÓ DE LA CANDIDATURA. EN BASE A AIXò, PODEM ESTABLIR QUE ELS OBJECTIUS DE MARKETING SóN . 1) ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ DE BARCELONA COM A SEU DELS JJ.00. DE 1992. 2) CREAR UN AMBIENT A BARCELONA I ESPANYA FAVORABLE A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS DE 1992. 3) AFAVORIR LA IMATGE DE BARCELONA. AQUESTA DEFINICIÓ PRETÉN RESUMIR EL SUSTRAT O MISSATGE BÀSIC QUE HA D'ÉSSER PRESENT EN TOTA L'ACCIÓ DE MARKETING I QUE HA DE CONTRIBUIR AL MISSATGE MíNIM QUE TOTS ELS EMISSORS I RECEPTORS DE L'INFORMACIÓ DE BARCELONA '92 HAN D'EMETRE I/O CAPTAR. �1) BARCELONA ES UNA CIUTAT AMB UN PROJECTE CLAR DE DESENVOLUPAMENT, BASAT EN LA MILLORA DE LA REALITAT DE VIDA DELS SEUS CIUTADANS I AQUEST ESFORÇ DE CREIXEMENT QUALITATIU CORRE PARAL.LEL AL PROJECTE DE NECESSITATS PER A LA REALITZACIÓ DELS JJ.00. , EL QUE FACILITA LA SEVA ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT COHERENT I CONJUNT. 2) BARCELONA, CAPITAL MEDITERRANIA I CENTRE CULTURAL• D'INFLUENCIA UNIVERSAL, VOL QUE ELS JJ.00. DE 1992 SIGUIN UN FENòMEN D'INTEGRACIÓ DE SOCIETAT, ESPORT I CULTURA, EN ELS QUALS L'INTEGRACIó DE LA CIUTAT I DE L'OLIMPIADA CULTURAL AMB ELS JJ.00. SIGUI TOTAL. 3) EL PROJECTE DE BARCELONA '92 ES PLANTEJA COM UNA ACTIVITAT EMPRENEDORA I CREADORA, BASADA EN LA CONJUNC16 D'INICIATIVES I ESFORÇOS GLOBALS DELS CIUTADANS, REPRESENTATS PER LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES I PRIVADES EN LES REALITZACIONS I APORTACIONS, I PELS ESFORÇOS I RECOLZAMENTS INDIVIDUALS DELS MATEIXOS EN LA SEVA PREPARACIÓ I EXECUCI6. ES, DONCS, EL RESULTAT D'UNA VOLUNTAT COL.LECTIVA I UNANIME DE TOTS ELS BARCELONINS, QUE COMPTE AMB EL RECOLZAMENT TOTAL DE CATALUNYA I ESPANYA SENCERA. 4) L`AVANTPROJECTE JA HA ESTAT APROVAT,PER UNANIMITAT, PEL COMITÉ OLíMPIC ESPANYOL I EL GOVERN. �ELS EL D'INTERÉS, SEGMENTS NOSTRE "TARGET GROUP" PODRIA DEFINIR--SE: SEGMENT META "EXTRAORDINARIAMENT IMPORTANT" : MEMBRES DEL CIO SEGMENT META "IMPORTANT": MEMBRES DE COMITÉS OLIMPICS NACIONALS; DIRECTIUS DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE DISCIPLINES INTERNACIONAL OLIMPIQUES, PREMSA ESPECIALITZADA, LIDERS D'OPINIÓ. SEGMENT META "INTERÉS ADICIONAL" : EX-OLIMPICS, ESPORTISTES I ARTISTES. AMBIT DE L'ACTIVITAT PROMOCIONAL: 1) INTERNACIONAL 2) LOCAL - CIUTADA 3) LOCAL - PAIS 4) NACIONAL - L'ESTAT EL MISSATGE A DESENVOLUPAR S'ESTRUCTURA. EN TRES ASPECTES: A) CONTINGUT BARCELONA EN L'ESPANYA MODERNA. CIUTAT D'UN PAIS QUE GARANTITZA UNA ACCEPTACIÓ PELS BLOCS DE L'EST I DE L'OEST, I SENSE PROBLEMES DE DISCRIMINACIÓ RACIAL, QUE POT SER ACCEPTADA �PER TOTS ELS PAISOS DEL MON„ BARCELONA, EL NORD DEL SUD I EL SUD DEL NORD. BARCELONA I L'ESPERIT OLiMPIC. CIUTAT QUE S'OBRE I RESPECTA L'ESPERIT OLÍMPIC I QUE CERCA UNA INTEGRACI6 TOTAL ENTRE LES SEVES GENTS I LA FAMÍLIA OLíMPICA. BARCELONA I LA SEVA CAPACITAT ESPORTIVA. CIUTAT I PAIS QUE ACULL CONTÍNUAMENT GRANS MANIFESTACIONS ESPORTIVES D'ÀMBIT INTERNACIONAL (CAMPIONATS DEL MON, EUROPEUS, IBEROAMERICANS, DEL MEDITERRANI, ETC.), AMB EXIT ORGANITZATIU I ESPORTIU I QUE HA PLANTEJAT EN REPETIDES OCASIONS LA SEVA VOLUNTAT DE REALITZAR ELS JJ.00. BARCELONA I EL SEU PROJECTE PER L'ANY 92. ES UN PROJECTE SERIES, EQUILIBRAT (SENSE ESTRIDENCIES, NI COLOSSALISMES), INTEGRAT EN EL DESENVOLUPAMENT ACTUAL I FUTUR DE LA CIUTAT I PERFECTAMENT ADAPTAT A LES NECESSITATS PER L'EXIT DELS JJ.00. B) ESTRUCTURA LòGICA LA IMATGE MODERNA I PLURAL D'ESPANYA LA D6NA EL REI I LA DE BARCELONA, EL SEU AJUNTAMENT. . LA D'ACCEPTACIO UNIVERSAL ES �BASA EN LA POTENCIACIO GLOBAL REBUT A ESPANYA (GOVERN, GENI°,RALITAT,AJUNTAMENT). LA SEVA VOLUNTAT OLíMPICA DE CANDIDATA HAURA D'ACOMPANYAR -SE DE L'EXPLI:CACIó DEL PROGRAMA "PROMOCIÓ OLIMPISME" . EL PROJECTE, SENYALANT LA PROFUNDITAT I SERIOSITAT DE L'ANÀLISI, ES CENTRARÀ EN ELS ASPECTES MES SIGNIFICATIUS PER LES SEVES ESPECTATIVES, COM A MEMBRE DEL CIO I LES DELS SEUS GRUPS D'INFLUNCIA, PARTICIPANTS I PREMSA. C) FORMAT I SIMBOLOGIA DESENVOLUPAR UN TO EXPOSITIU CLAR, PRECíS I CONCRET, DE FÁCIL COMPRENSI6 PER A UN PúBLIC TAN HETEROGENI, AMB UNA AUREOLA D'ENTUSIASME I CONVENCIMENT TOTAL, QUE APORTI UNA SEGURETAT COMPLEMENTARIA AL MISSATGE. POSICIONAMENT: DES DE li'ANALISI MULTIDIMENSIONAL DEL POSICIONAMENT DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA PODRÍEM ASSUMIR QUE: LA VARIABLE QUALITAT DE VIDA ÉS QUALIFICADA EN FUNCIó DE LA SEVA UBICACIÓ GEOGRÀFICA DE LA CIUTAT A LA VORA DEL MEDITERRANI,. COMPETITIVAMENT Y SOTA LA MATEIXA VARIABLE, LA CIUTAT DE BRISBANE �I PARIS SERIEN, JUNT AMB BARCELONA, LES MILLORS POSICIONADES. LA VARIABLE CULTURA ES POSICIONADA COM A RIC PASSAT SENSE DESCOBRIR. PARIS I AMSTERDAM, SOTA AQUEST PARÀMET , JUNT A BARCELONA SERIEN MES DESTACADES. LA VARIABLE TRANSPORTS ENS POSICIONA EN DESAVANTATGE A LES ALTRES CANDIDATES DONADA LA DENSITAT DEMOGRÀFICA I LA CONCENTRACIó COMERCIAL EN UN ÚNIC PUNT DIFICULTA L'ADEQUACIó DEL TRANSPORT DE SUPERFSCIE. EL REPOSICIONAMENT, AMB AVANTATGE COMPETITIU, SERIA POTENCIAR LA REALITAT DE QUE ELS CENTRES DE COMPETICIó ESTAN EN ZONES DESCONGESTIONADES I AMB BONA COMUNICACIó. LA VARIABLE ALLOTJAMENTS ENS POSICIONA EN LLOC PRIVILEGIAT. A MES, DEL PROJECTE DE LA VILA OLÍMPICA ES EL DE MAJOR IMPACTE. LA CONCENTRACIó DE LES ACTIVITATS A L'ANELL OLÍMPIC DE MONTJUIC ENS POSICIONA EN UNA SITUACIó òPTIMA. EN AQUÍ, EXISTIRIA UN VE RTADER AVANTATGE COMPETITIU. EN LA CONSTRUCCIó, ESTEM TAMBÉ BE POSICIONATS. S'HA COMENÇAT A TREBALLAR ABANS QUE NINGú I AQUI APAREIXERA ALTRE IMPORTANT AVANTATGE COMPETITIU. FINANCIACIó, SEGURETAT I PROMOCIó ENS POSICIONEN ENTRE LES �MILLORS OFERTES 1EN le REFERENT A TECNOLOGIA ESTEM TREBALLANT ACTIVAMENT PER REPOSICIONAR-NOS A UN NIVELL MES ELEVAT DE L'ACTUAL 1 MES PROPERS A LES ALTRES CANDIDATES. EN SÍNTESI, DE L'ANáLISI DE POSICIONAMENT PODRÍEM DESPRENDRE QUE ESTEM DAVANT D'UNA SITUACIÓ SALUDABLE, AMB BONA "CHANCE" I AMB REQUERIMENT DE TRACTAR ALGUNES VARIABLES PER ACONSEGUIR ENCARA MÉS COMPETITIVITAT. �PROPOSICI6 UNICA DE VENDA DEL PROJECTE L'OFICINA OLíMPICA HA DISSENYAT COM A PROPOSICIÓ UNICA DE VENDA EL SLOGAN OBJECTIU DE TOTS . EL SLOGAN S'HA INCORPORAT AL LOGOTIP OFICIAL COM A UNITAT INTEGRADA. RESPON A UNA FILOSOFIA DE LLARG TERMINI I A LA FLEXIBILITAT QUE PERMET ANAR ADAPTANT SEGONS NECESSITATS DE LA CAMPANYA ESPECIFICA. PER EXEMPLE: BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS BARCELONINS. BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS JOVES DEL MON..ETC. ESPORTISTES. PER HOMOGENEITZAR LA IMATGE CORPORATIVA DE LA CANDIDATURA EN TOTA LA PUBLICACI6 I/O COMUNICACIÓ AUDIO-VISUAL S'INTEGRA AQUEST MISSATGE. �ACTIVIPATS REALITZADES: AMB L'OBJECTIU D'ESTENDRE EL CONEIXEMENT 1 INTERES PER LA CANDIDATURA DE BARCELONA'92 HA ESTAT ORGANITZADA ENTRE EL GENER DE 1984 1 ABRIL DE 1985, UNA SERIE D'ACTIVITATS DE CAIRE INFORMATIU. -MS DE VINT EXPOSICIONS EN DIFERENTS CIUTATS. -MS DE CINQUANTA CONFERENCIES I RODES DE PREMSA EN DIFERENTS PAÏSOS DE DOS CONTINENTS. -L 'EDICIÓ DE DIFERENTS PUBLICACIONS: BUTLLETI INFORMATIU BARCELONA OLYMPIC NEWS , ELS LLIBRES BARCELONA-92 I MONTJUiC OLÍMPIC, EL MONOGRÀFIC DE "QUADERNS D'ARQUITECTURA" DEDICA q A L'ANELL OLíMPIC, FOLLETONS INFORMATIUS I CENTENARS D'ARTICLES A LA PREMSA. AMB LA FINALITAT DE CREAR UN CLIMA D'OPINIó RESPECTE ALS JJ.00. DE 1992, HAN ESTAT REALITZADES, ENTRE MARÇ DE 1984 I ABRIL DE 1985, UNA SERIE DE CAMPANYES DE TIPOS PUBLICITARI, QUE PODEN SER RESUMIDES EN LES SEGÜENTS NOTES: -3.240 M2 DE BARRAT PUBLICITARI EN LA CIUTAT I "POSTERS" EN 1.500 ESTABLIMENTS DE BARCELONA I LA SEVA PROVINCIA. -CONSTRUCCU, I EXHIBICIó D'UNA MAQUETA DE 50 M2 DE L'ANELL OLíMPIC DE MONTJUÏC, REALITZAT EN XOCOLATA. PROVABLE PREMI GUINNES .; DE REPOSTERIA. -CONCURS DE COLLAGE SOBRE TEMES OLIMPICS PELS ESCOLARS ESPANYOLS. �ACTIVITATS PREVISTES: L'ESTR/TEGIA PROMOCIONAL I DE MARKETING S'ORIENTARAN A MANIFESTACIONS EXPRESSES DEL FAVOR I LA VOLUNTAT POPULAR PER QUE EN OCTUBRE DE 1986 ES PRODUEIXI LA NOMINACIO DE BARCELONA COM A SEU DELS JJ.00. DE 1992. DITES MANIFESTACIONS DEURAN PRODUIR-SE D'UNA MANERA SUFICIENTMENT NOTORIA COM PER QUE OBTINGUIN PROJECCIO Y, PER TANT, IMPACTEN ALS MEMBRES DEL CIO, ES DEFINEIXEN TRES ETAPES, EN AQUEST ORDRE: 1- ETAPA D'INFORMACIO/EDUCACIO 2- ETAPA DE MOTIVACIO 3- ETAPA DE MOBILITZACIO EN L'ETAPA D'INFORMACIO/EDUCACIO ES PREVEU, PER EXEMPLE, DES DE PROGRAMES DE RADIO, T.V., PREMSA, ETC. FINS UNA EXPOSICIO ITINERANT QUE A PARTIR DEL DIA 15 DE GENER DE 1986 RECORRERÁ LES CAPITALS AUTONOMIQUES I UNA CAMPANYA PUBLICITARIA ESPONSORITZADA PER UN EMPRESA D'ELECTRONICA, QUE AVUI ESTA EMITINT-SE , ORIENTADA AL SEGMENT INFANTIL PER CERCAR LA MASCOTA DE LA CANDIDATURA. L'INVERSIO PUBLICITARIA /PROMOCIONAL D'AQUESTA CAMPANYA SHA SITUAT EN 55.000.000 PTES. 1 A JUTJAR PELS RESULTATS OBTINGUTS FINS ARA, LA RECEPTIVITAT ARRIBADA AL PUBLIC INFANTIL ES FORMIDABLE. �LES ACTIVITATS PREVISTES SON AMBICIOSES I S'ANIRAN DONANT A CONE1XER MES DARRERA MES PER QUE LA CIUTADANIA TINGUI CONEIXEMENT DEL QUE ESTEM DESENVOLUPANT PUGUI, SEGONS LA NATURALESA DE L'ACTIVITAT,INVOLUCRAR-SE 1 PARTICIPAR ACTIVAMENT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3903 Title A name given to the resource La promoció de Barcelona '92 / Conferència en motiu de l'Obertura del Curs 1985-86 del Club de Màrqueting de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comerç Màrqueting Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/943/refentBarcelona.jpg c28cc8d77596202fac045e3542cde525 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Refent Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Acció política Model social Alcaldes Urbanisme Barcelona Description An account of the resource 200 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Planeta Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Obiols, Raimon, 1940-, (pròleg) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Sinopsi a la contracoberta: "Refent Barcelona" constitueix una àmplia panoràmica personal de Pasqual Maragall sobre els grans reptes llançats durant els últims anys per tal de modernitzar la ciutat i dinamitzar el seu paper català, espanyol i internacional. La redacció del llibre ha estat feta pel periodista i escriptor Xavier Febrés com a transcripció de nombroses converses dictades per l'autor. La candidatura dels Jocs Olímpics, la mobilització d'energies que comporta i el conjunt de mesures urbanístiques que se'n deriven constitueixen punts singulars d'aquesta reflexió en veu alta de l'alcalde de Barcelona. La recuperació de la façana marítima, el rejoveniment del centre històric, l'endegament del parc metropolità de Collserola, la descentralització i la professionalització de l'administració municipal, són alguns dels objectius examinats detalladament per l'autor al llarg dels capítols. Pasqual Maragall passa revista als esdeveniments polítics dels últims anys, al debat sobre el nacionalisme, a la relació amb Espanya i amb el govern central, a la confrontació entre socialisme i liberalisme. Utilitza un to col·loquial i alhora meticulós aplicat a la història més recent i al futur immediat viscuts dia a dia des de la condició d'alcalde de la capital catalana, de president de la Corporació Metropolitana i de secretari de Política Municipal del PSC. Per l'amplitud de temes tractats i per la personalitat de l'autor "Refent Barcelona" esdevé un document de primera importància per a comprendre l'actualitat del país, els seus precedents i les perspectives que van prenent forma. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Col·lecció: Ramon Llull. Assaig; 3 Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 843203522X Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/946/OpinioSocialista_1986_n1_LaCapacitatGestioAjuntaments_PM.pdf cff545a57b30974e308809f86efacc4a PDF Text Text La capacitat de gestió dels ajuntaments PASQUAL MARAGALL L'experiència de sis anys i mig d'ajuntaments democràtics ens permet afirmar que, dintre del sector públic, els ajuntaments són el subsector que respon amb més flexibilitat als reptes d'una administració moderna. Els ajuntaments de Catalunya i d'Espanya són capaços de generar, mitjançant l'estalvi i la inversió, un canvi d'expectatives econòmiques més importants que el que podria provocar un augment de la circulació monetària des del Banc d'Espanya. El sistema democràtic local és el més adequat per produir uns serveis ajustats a la demanda. La confirmació d'aquesta afirmació la trobem dins de l'alta mortalitat política dels alcaldes de les poblacions on es produeixen fenòmens d'ineficàcia, Per això no es pot admetre el simplisme que contempla el dèficit com a única referència i veu els ajuntaments com uns malversadors irresponsables. Els alcaldes han estat més a prop de l'arquetipus shumpeterià d'empresari que molts dels que professen com a empresaris. Han corregut més risc, fins i tot pel que fa al seu nivell d'ingressos i a la seva vida personal. ELS AJUNTAMENTS, SECTORS GESTORS PER EXCEL'LÈNCIA L'Administració local és l'administració que està més a prop dels ciutadans i, per tant, és el sector de l'activitat pública més fàcil de ser controlat pels mateixos ciutadans. Els ajuntaments no tenen pròpiament l'element de la competència mútua entre ells, però en canvi és fàcil de caure en la comparació entre ajuntaments . El públic, o en aquest cas els ciutadans, compara, i pot produir-se el fenomen de "votar amb els peus", És adir, pot traslladar la seva residència si els serveis oferts per l'ajuntament del costat són millors que els d'allà on s'està visquent. A més a més la proximitat als ciutadans del sector local dóna a les eleccions locals una força fiscalitzadora molt superior a la que és normal en �L'O P JNJO SOCIA LISTA altres nivells de l'administració, en què la competència electoral es basa fonamentalment en idees molt generals. La comprovació que es compleixin o no escapa quasi totalment de l'experiència en la vida social quotidiana del ciutadà com a individu. En això l'estat és clarament diferent del sector privat. La critica de l'empresariat a l'estat es basa en la comparació amb el sector privat on el ciutadà pot comprar o no comprar, cosa que no pot fer amb l'estat. AI sector local, però, aquest tipus de crítica liberal no és tan vàlida en la mesura en què aquesta comprovació de qualitat i de preu hi és. 1 els ciutadans la formulen cada dia. Qualsevol alcalde d'Espanya pot testimoniar fins a quin punt té present la pressió d'un "mercat" de ciutadans que li recorda cada dia el que està fent bé o el que està fent malament. Caldria definir, però, una grandària mínima a partir de la qual les corporacions locals poguessin assumir aquesta condició de gestors per excel·lència. Les dimensions més apropiades serien ajuntaments grans i mitjans, comarques i àrees metropolitanes. Els districtes i els ajuntaments petits serien les unitats polítiques de participació o descentralització territorial. Dels 935 municipis de Catalunya, 50 tenen entre 5.000 i 10.000 habitants, 38 entre \0.000 i 20.000, 24 entre 20.000 i 50.000, 8 entre 50.000 i 100.000, 7 entre 100.000 i 500.000, i només un, Barcelona, té més de mig milió d'habitants. Des d'aquesta perspectiva és evident que les corporacions locals comparteixen algunes de les caracteristiques de les empreses. És significatiu que quan en un sistema d'economia centralitzada es vol fer un apropament al sistema de mercat es recorre als ajuntaments. Això va succeir a Hongria on, per primer cop, els ciutadans van poder comprar un paper que donava interessos. 1 aquest paper era emès pels ajuntaments. En el camp de la incorporació de procediments informàtics, la capacitat de reacció dels ajuntaments ha estat molt a prop de la que es diu que tenen les empreses. L'Ajuntament de Barcelona en va ser el capdavanter, però l'esperit innovador s'ha estès a municipis més petits. És molt significatiu el cas de Monòvar, on van dissenyar un programa que va permetre informatitzar pràcticament tota la gestió municipal, incloses les actes de la Comissió de Govern. La qualitat del programa era tan notable que la companyia subministradora de l'ordinador va comprar-ne el software per comercialitzar-lo entre els ajuntaments. El professor Garcia Duran, seguint Kenneth Arrow, explica que bona part de les crisis es poden analitzar en funció de la distribució de les expectatives optimistes i pessimistes. Segons aquest model, la crisi es pot explicar per la polarització d'expectatives pessimistes. És adir, que el grau de pessimisme existent és superior a allò que justifiquen les possibilitats reals d'inversió, d'activitat o d'ocupació. Probablement, aquest país està visquent un moment semblant a aquest. El que es tractaria de fer, des del punt de vista de política econòmica, seria frenar aquesta polarització excessiva cap al cantó pessimista. 1 aquest paper de trencadors de la uniformitat, que diu García Duran, es pot exe~­ cir molt millor des dels ajuntaments que des de cap altre centre de decisió. EL CAS DE BARCELONA L'Ajuntament de Barcelona és un conglomerat d'àre~s. i d'empreses el moviment anual del qual està al voltant dels 120.000 milions de pessetes. El ventall dels servei s que produeix comprèn des de serveis de software fins a clavegueram i teatre infantil. La seva producció repres;nta m~s del 5 per cent del producte interior brut de la ciutat. Sens dubte es la pnmera "empresa" de Catalunya i la que genera més efecte colaterals en totes les direccions. Té una plantilla de més de 11.000 funcionaris i 2.000 ~?'!tractats laborals. i afegim el personal del organs autònom de gesuo I el de les empreses municipals, arribem a xifre que ronden el 24.000 llocs de treball. Barcelona, per tes seves característ iques especials, és una bon~ mo~tra del que pot arribar a fer el sector local en general, sempre que hi hagi la voluntat política adient. . . La gestió portada des de 1979 ha permès realitzar un sa~eJ~ment financer i una reforma administrativa que són un punt de referència per la resta de les administracions públiques. Durant els mesos immediats a la presa de possesió del primer consistori democràtic es va constatar la dificultat d'aïllar els problemes i tractar-los seguint un ordre de prioritats. A Barcelona es van inventari~r fins a 230 serveis específics molt diferents els uns dels altres, la major part dels quals no tenien cap escala jerarquitzada d'objectius. , .. D'altra banda, la situació financera es caractentzava per un dèficit enorme, producte d'una estructura local inflexible i antiquada i .dels hàbits adquirits als anys 60 en què el creixement accelerat permetia pagar els dèficits d'un any amb l'augment dels ingressos dels següents. Finalment i aquesta és una caracterí tica especifica de Barcelona, l' Ajuntamen~ carregava, i carrega, amb el ~ost dels se~v.eis ~ipícs d'una capital com Barcelona. La manca de reconeixement politic d aquesta c~­ pitalitat ha fet que l'admini tració local sigui responsable d'uns ,serveIS que normalment paga l'estat, o més recentment , els governs_ auton.oms: L'Ajuntament de Barce lona. per exemple. manté 24 museus, ) hospitals I 11 centres d'EGB. El procés de millora de la gestiò encetat per l'Ajuntament va començar per la millora del control de la despesa. I aquest control havia de començar per la de pesa de personal. En meny d'un any es va fer un cens de per sonal, es van ampliar i unificar el horaris ~ es va impla~tar ~.n control d'assistència informatitzat. Es va fer un proces de regularització, es va simplificar la plantilla, i es van reduir les categories de 260 a 71. Es van reconèixer les organitzacions sindicals com a interlocutores dels tre- �L'O P IN IO SOCI A LIST A balladors i es va firmar un acord de condicions laborals. Tot un seguit de mesures que l'Administració central no va dur a terme fins tres anys després. El resultat d'aquest procés va ser augmentar la tecnificació de l'Administració sense que el cost, en termes reals, pugés . El 1985 hi ha 1.000 funcionaris menys que el 1979, i les empreses municipals, incloent-hi autobusos i metro , han pas sat de 11.200 a 8.900 treballadors . Aquesta reducció absoluta amaga una intensa renovació de personal. Es van incentivar les jubilacions anticipades, es van amortitzar places de categories tècniques, que es van cobrir amb personal més jove i més ben qualificat. Aixi, el nombre de persones amb fun cions tècniques ha augmentat un 17 010 des de l'abril del 79 al desembre del 84, mentre que el nombre de persones amb funcions administratives i subalternes ha baixat un 16 per cent en el mateix període. Després de 6 an ys es pot presentar un augment en la quantitat i una millora en la qualitat dels Serveis municipals sense que els recursos consumits hagin augmentat. En efecte, el 1980 les despeses ordinàríes totals van pujar a 79.067 milions de pessetes , pràcticament la mateixa quantitat que el pressupost ordinari el 1985: 72.501 milions de pessetes. Això vol dir, evidentment, que hi ha hagut un augment de la productivitat dels recursos. Les causes de l'augment de la productivitat , tot i que són molt variades, es poden resumir en dos grups. El primer consi steix en l'aprofitament dels estímuls productius que la democratització de la vida municipal comporta: la transparència de les condicions de treball, dels horaris, de les retribucions; l'aplicació d'inc.o~pa~~bili~ats, la introducció de la negociació cellectiva, la crítica i participacio CIUtadana, molt facilitades pel procés de descentralització territorial. Aquest conjunt de factors constitueixen estimuls molt poderosos per augmentar l'eficàcia i la ineficàcia de la màquina municipal que , en definiti va, funciona dins d'un aparador. De fet, aquesta és la justificació de fons de l'eficiència productiva de la despesa pública local en relació amb altres sectors de l'Administració. En segon lloc, l'Ajuntament de Barcelona és probablement l'Administració Pública que més ha contribuït, amb els plantejaments i amb els fels, a posar en crisi el model d 'organització i gestió burocràtic, no sense resistències per part dels sectors més interessats en defensar aquest model. PARTICIPACIÓ DEL SECTOR LOCAL EN LA DESPESA PÚBLICA El subsector local de l'Administració Pública espanyola, amb més d'I bilió de pessetes d'operacions sobre un total de 8 bilions, és una part no gens menyspreable del Sector públic. Juntament amb el Sector autonòmic, que supera també el bilió, representa el 29 per cent de la despesa pública consolidada segons dades de la Dirección General de Coordinación de Haciendas Territoriales, mentre que a Itàlia i al Regne Unit aquest nivell és del 17 i del 26 per cent, respectivament. Això, d'una banda, vol dir que tenim uns nivells de descentralització territorial de la despesa més plausible d'allò que normalment es vol admetre. Però, d'altra banda, encara estem molt lluny dels percentatges que a l'any 1980 els experts reconeixien com a desitjables , que eren 50, 25 i 25 per les adminístracions central, autonòmica i local, respectivament. El que és més greu, però, és que estem molt lluny d 'allò que la pròpia realitat exigeix. Especialment en el subsector local, perquè no supera el 15 per cent del Sector públic, sense Seguretat Social. Per assolir l'objectiu del 25 per cent de participació sense reduir els recursos de les comunitats autònomes no hi ha cap altra solució que recórrer a mesures fiscals no contemplades per les lleis vigents o no desenvolupades . Aquestes mesures haurien de permetre, en el context d'un augment del pressupost brut de les comunitats autònomes, un augment de la capacitat neta de despesa del subsector local, mitjançant la redi stribució i la creació de fons de cooperació municipal als governs autònoms. Des de l'alcaldia de Barcelona defensarem sempre la implantació d'una fiscalitat autonòmica sempre que es donin tres condicions: (1) que els recursos obtinguts es dediquin a nodrir la capacitat de despesa dels ajuntaments, és adir, el sector gestor per excellència, (2) que la redistribució es faci objectivament, i (3) que la població en percebi clarament el benefici . Però els tributs que es puguin establir d'acord amb aquesta concepció fiscal, tot i que es refereixin a problemes específics i a zones concretes del país, haurien de respectar el principi que, a mig termini, els impostos no han de tenir un caràcter estrictament finalista. A mig termini, la solució és federalitzant; renda, societats i IVA, repartits entre els tres nivells de govern, com a Alemanya . Cal que es produeixi una autèntica redistribució en cascada cap al Sector públic autònom i cap al Sector públic local. Nosaltres defensarem sempre que en aquesta redistribució progressiva s'introdueixin criteris d 'organització, exigències de control de qualitat, de màxims i mínims per part de l'Administració central i, òbviament, de les administracions autònomes. Els governs autònoms haurien de reconèixer que la pròpia essència del seu poder polític en relació a les administracions local s consisteix precisament en això : la determinació dels criteris polítics que poden orientar la despesa dels recursos que ells controlen. �L'OPINIO SOCIALISTA PROBLEMES PENDENTS Hi ha un seguit de problemes que no han estat encara resolts després de sis anys d'administració local democràtica, o que han sorgit de bell nou durant aquest temps. Es tracta de la drogaaddicció i les seves derivacions cap al camp de la seguretat i l'administració de justícia i, indirectament, la sanitat, així com d'altres problemes relatius al comportament civil en una fase de transició. En relació a les drogues, els últims cinc anys han vist créixer uns fenòmens molt semblants als que ja coneixen altres països, especialment els Estats Units, des de fa quinze o vint anys. Ens referim a l'extensió del consum, a les seves repercussions socials i als debats que genera. No hi ha una forma única i definitiva de tractament dels drogaaddictes, especialment els heroïnòmans, a llarg termini. La discussió entre professionals gira sobretot entorn de les mesures de reinserció i de prevenció. El ~ue.sí està clar, però, és que cal afrontar, com a mínim, els aspectes samtans de la drogaaddicció. Probablement la gestió dels serveis sanitaris és la prova més important per aclarir com serà el repartiment de funcions entre les administracions públiques. Per la seva participació al PIB i a la despesa pública són sens dubte la columna vertebral dels serveis personals transferits a les comunitats autònomes. La gestió per part de l'Administració local aquí també és garantia d'eficàcia i innovació. Contra el que s'ha dit a vegades, quan l'administració local ha irromput a la Sanitat, ho ha fet atenent necessitats que altres administracions més burocràtiques o poc participatives havien ignorat, com Planificació familiar o Salut mental. I no només en aquests casos. També en la gestió d'institucions complexes com hospitals, l'Administració local ha demostrat que té la força política i el coneixement professional precís per portar-la d'una manera diferent. A Barcelona, per exemple, el cost per unitat d'assistència bàsica UBA va ser, al 1984, de 15.691 ptes. per UBA i dia a l'Hospital del M;r i, d~ 10.060 ptes. a l'Hospital de l'Esperança. Als hospitals de la Seguretat Social el cost és desconegut. La subvenció rebuda per UBA i dia ha estat de 10.472 ptes., mentre que a Sant Pau i al Clínic ha estat de 20.000 ptes. i de 15.000 a alguns centres privats. Quant a l'actuació dels ajuntaments davant l'atur, tot just hem començat. A Barcelona hi ha 270.000 joves entre 14 i 24 anys. Entre els 16 i 24 anys, el 42 per cent és a l'atur. La taxa de fracàs escolar, en termes de repetició de curs, és del 50 per cent a EGB, 55 per cent a BUP i 75 per cent a FP. Aquestes xifres donen una idea de la magnitud del problema, de tal com és ara i de com pot agreujar-se en un futur. L'Ajuntament de Barcelona ha emprès la creació d'un dispositiu d'actuació en el camp de les iniciatives locals d'ocupació i de les iniciatives empresarials. D'aquesta manera s'ha fet un capgirament de fons. Fins ara els ajuntaments no admetien cap altra responsabilitat respecte a l'atur que l'ajut per mitigar-ne els efectes. La veritat és que la contribució dels ajuntaments en la lluita contra l'atur és relativament marginal. Però no és possible declarar-se irresponsables davant aquest problema. La duració de la crisi, que és superior del que ningú no havia previst, produeix efectes qualitatius importants. Les possibilitats de reinserció laboral d'una persona decreixen en progressió geomètrica a mesura que s'allarga la durada de la situació de desocupat. El finançament dels transports públics exigeix també la perspectiva de les solucions específiques. En el cas de Barcelona, la singularitat rau en el caràcter metropolità dels serveis prestats i en els dèficits derivats de la gran complexitat dels moderns sistemes de transport urbà. LA CAP ACITAT DE BARCELONA Tots els problemes esmentats anteriorment necessiten solucions específiques. En el cas concret de Barcelona, però, les solucions han de passar també per la constatació de la capitalitat que Barcelona exerceix de fet i que té voluntat de consolidar. Barcelona és capital de Catalunya, però és també capital d'Espanya. El reconeixement d'aquesta capitalitat no ha de limitar-se a uns drets econòmics. Barcelona proposa un reconeixement polític de la seva capitalitat. Hi ha una certa contraposició entre el debat propi de les ciutats i l'inevitable grau d'uniformitat que provoquen les capitals. Els valors propis de les ciutats a vegades es veuen amenaçats per la presència d'una capitalitat política. És important que hi hagi un equilibri entre el rol de capitalitat i el més genèric, i fins a cert punt oposat, de ciutat. I potser aquí tenim la diferència que encara s'aprecia entre el cas espanyol i la posició que ocupen Washington o Bonn als seus països. Ni Washington ni Bonn pretenen ser al mateix temps la capital i la primera ciutat. Evidentment a Espanya la situació no és la mateixa. La realitat de Madrid també és un factor que s'imposa. Però cal reconèixer que la llei no esgota la realitat. Cal acceptar la idea d'un cert dualisme fàctic. CRITERIS PER A UN MODEL DE GESTIÓ Un model de gestió possible per a Espanya, que hauria de començar a aplicar-se ara perquè estigués rodat el 1990, hauria de tenir en compte els següents criteris i propòsits: �I. Legalment o pràcticament les competències de l'estat i de les comunitats autònomes haurien de ser taxatives, amb numerus clausus i les locals, residuals. ' 2. No hi ha gairebé cap problema que pugui solucionar-se només des d'un sol nivell de govern. L'atribució de competències que fan la Constitució i les lleis bàsiques és només una convenció simplificadora. 3. En realitat no hi ha competències exclusives, ni tan sols plenes. Totes són compartides, o quasi totes. El que és important és identificar el responsable o responsables del projecte, de cada projecte. 4. El sector local ha d'arribar en cinc, sis o set anys al 25 per cent del sector públic, excloent-ne la Seguretat Social. 5. Aquests objectius poden perseguir-se encara que no hi hagi lleis que els consagrin. 6. Els polítics haurien de contenir-se la tendència a tractar directament amb el ciutadà, passant per sobre dels poders elegits de nivell inferior. 7. Cal també autocontenció en la susceptibilitat. Hauria de ser normal per exemple, que un ministre anés al Liceu sense haver de passar per la taquilla del president de la Generalitat , del delegat de Govern i de l'alcalde. Els municipis no tenen fronteres . Aquesta és la seva força. Cal no enyorar els burots. 8. Barcelona hauria de ser la seu d'institucions d'àmbit estatal. Ni la Constitució ni els costos ho impedeixen. 9. Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya un gran projecte, bo per a tothom: l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, que faran de trencadors d'uniformitat. Aquests criteris i propostes no són el fruit de la bona voluntat o d'una certa imaginació . Són el fruit de sis anys de pràctica política local: el fruit d'una apassionada lectura, des de Barcelona, del projecte de construcció d'una Catalunya autònoma i d'una Espanya moderna. El Wojtylanisme i la tercera restauració Del Vaticà II a la Contrareforma polonesa-germànica? JOSEP M. a PIÑOL La publicació d'un informe confidencial sobre la teologia de l'alliberament presentat pel cardenal Ratzinger en una reunió de cardenals i la de "La instrucció sobre alguns aspectes de la teologia de l'alliberament" subscrita per la Congregació per a la Doctrina de la Fe (3 de setembre de 1984), sacsejaren potser per primera vegada amb contundència l'opinió pública. L'escalada, però, tot just havia començat. Seguirien les declaracions explosives de Ratzinger a la revista "Jesus", com a primícia del seu "Informe sobre la fe", la notificació de l'ex-Sant Ofici: reserves sobre Boff (11 de març de 1985) i, finalment, la sanció d'un any de silenci imposada paternalment al franciscà brasiler Leonardo Boff -què més voldria, declarava ingènuament Ratzinger, que un any sabàtic? (I) El cèlebre Informe Rockfeller ja havia donat el primer toc d 'alerta a Nixon (1969), tot denunciant "la transformació de l'Església en força de can vi a Llatinoamèrica". El " Comitè de Santa Fe", braintrust de la ideologia reaganiana ja afirmava sense embuts : "cal enfrontar-se (i no senzillament reaccionar a posteriori) amb la teologia de l'alliberament com és utilitzada a l'Amèrica Llatina" (1980) (2). A Ratzinger, maitre- àpenser teològic de la Restau ració woj tyliana , només li intere s a l'ortodò xia , perqu è tal co m declarava a Viuorio Messori " defensar l'ortodòxia é defensar el pobres". Una corti na de fum per tal d'encobrir la convergència objectiva amb le co nsigne de Reagan i, allò que és més greu, la benedicció als dictadors llatinoamerican s. Encara no feia vint -i-quatre hores de la promulgació de la "Instrucció", que els sicaris de Pinochet assas sinaren el capellà francès André Jarlan a la barriada de la Victoria de Santiago ... Finalment, la paraula fatídica "restauració" és pronunciada obertament en la seva conversa. Ratzinger tocà d'entrada el tema suaument i amb una extraordinària habilitat dialèctica: "Si per restauració s'entén un tornar endarrera, aleshores no és possible cap restauració. L'Església va endavant cap a l'acompliment de la història, mira endavant cap al Senyor". És l'aperitiu, la tasseta de cafè que va oferir gentilment a Leonar- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La capacitat de gestió dels ajuntaments Subject The topic of the resource Barcelona Administració local Descentralització administrativa Subsidiarietat Espanya Ciutats Description An account of the resource n. 1 , febrer 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall, revisant els reptes i capacitats de gestió de les corporacions locals de l'Estat Espanyol i en particular el cas de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7203/20260813_024.jpg 4554b5f164e4f78e456eaf01370874cb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Title A name given to the resource Pasqual Maragall, Guim Maragall Garrigosa amb el ciclista Peio Ruiz Cabestany, La Mercè 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Maragall Garrigosa, Guim, 1980- Ruiz Cabestany, Peio, 1962 Alcalde La Mercè Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. El velòdrom Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/998/19860105d_00101.pdf 935505e55625947a01a0a447a76a260f PDF Text Text 1/42 7;> 3=5 (7z c:t �C.- . ..> - r( -O -i-, ••••■•••> 1▪ :1 z (Ç\ , t --,D .t:.• ,--- cr---,' H > .-,. L.‘" - c› c-1 '-') • 7) k\,-,▪ 7. C7.1 • ri I ri O73 e ci 2,. 7" P_. > 2 Z --i• <1¿ 1", Z L. � cz) c.. $ zs 4t. rr 1 ■--- (--, > C.', r a ...-., s., rD -.- 2,Ç a 0 , Z. crl Ç---• cr 1 C' n .r-.,. 1 . .„ \.-.9 (t. 1 r\ C5 -J Z .- ---•\ r ...\ C. c:, c .-.; -t 1 c- ,-, – ,& r v") e- ..? _-. Z. t._ -1 z „„z„) "'-" (.._ _,), k, r> ■i-' \ --‹ .> ') c <-5. -,?: N írl o vÁ ji 4 �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3904 Title A name given to the resource Paraules de benvinguda als Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Joventut Model social Festes Barcelona Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2597/19860109_EstatCiutat.pdf 80bdd5b41063519b558d1b11cc2ec5ff PDF Text Text Balanç de l'any 1985 És imperatiu que comenci la meva intervenció referint-me al que fa un any havia presentat com a projectes per al 1985. No puc evitar de reconèixer que bona part del que ens proposàvem com a metes no s'ha aconseguit. Ho constatem. L'any 1985 no va ser l'any de les grans decisions ni va ser l'any dels grans pactes. Dèiem fa dotze mesos que el 1985 constituïa una oportunitat excel.lent per concentrar esforços i prendre algunes de les grans decisions de govern que aquest país necessita i que sovint fan inprescindible el concurs dels diferents nivells d'administració. Dèiem també que l'oportunitat era extraordinària pel fet de no celebrar-se cap consulta electoral durant l'any. Les coses no han estat així, de fet, l'únic gran pacte que s'ha aconseguit de posar en marxa ha estat el Pacte Cultural. Tinc la impressió que la gran mobilització de l'opinió pública que el pacte ha aconseguit i la seva mateixa trajectòria accidentada ens donen una pista de la transcendència que hauria tingut per al país la posada en marxa d'altres experiències paral.leles en tots els sectors 49 �que exigeixen la cooperació entre les diferents administracions. La realitat és que pactes tan importants per al país com el Pacte Territorial o el Pacte Sanitari estan per fer i també que les perspectives són més aviat negatives en un cas i en 1 altre. Que l'únic pacte d'un cert nivell que s ha aconse~it de signar s'hagi trobat amb els entreb~ncs que s'han v1st no és pas un signe positiu per al país. Es, potser co.m ~~a marxa enrere i un revifament de les batalles de pnnc1p1s a què el país és tan afeccionat. . Vull dir-los ara que des de 1 AJuntament no ha estat fàcil trobar la manera de presentar-se davant de 1opinió pública amb la constatació d'una decepció. He cregut, però que el país continuava exigint dels seus governan~s un missatge d'optimisme i sobretot un exemple d'act~itat i d'estímul d'il.tusió efectiva desproveïda de retònca. És per aquesta raó que poc ab~ns de les vacances d'estiu, ens vam proposar des de 1 AJuntamen~ de supera~ la nostra proposta de pacte amb ~a altern~tr~·a de pres~n­ cia activa i protagonista en la tda econom1ca de ~a ClUtat. Vam dir a mitjan juliol que la tardor marcana una ofensiva municipal per a la reactivació de la vida econòmica i també en el terreny més estricte de la Lluita contra la desocupació i hem procurat de complir-ho. Ens propo em que el 1986 continuï sent un. any de forta activitat econòmica municipal. Perquè cre1em que la persistència de la crisi, l,a d~~màtica realitat de_l~s xi: fres d'atur i el que potser es pitJOr, una certa pas~1v1.tat t un insistent pessimisme que costen .de superar ex1ge1:Xe~ que l'Ajuntament adopti una actitud de promoCió 1 d'estímul. I ens proposem que aquesta activitat municipal de promoció es plantegi sobre dos fronts diferents compl~­ mentaris: el primer el que va ser ~<?sat en n:t~a ?les aviat va ser el front de la promoc10 de les truciatiVes 50 empresarials amb la creació d'una empresa municipal que va ser confiada a Francesc Raventós· poc després, es presentava al ConseLl Plenari el projecte «Barcelona activa», estudiat per la Ponència per al Desenvolupament E~nòmi~ i Social al capdavant de la qual vaig situar ahir mate1x Josep Maria Serra Martí i constituirà el motor fonamental en el camp de 1economia social. El 1985 ha estat un any de treball positiu en totes les àrees d'actuació municipal. Ha estat un any de novetats organitzatives com la implantació de la Llei reguladora del règim local com també de noves expectatives en la regulació de competències amb les properes lleis de cossos i forces de seguretat i de sanitat. Ha estat però un a~y d'espera encara en el terreny del finançament muniCJpal que no hem pogut acabar de veure resolt. Però, malgrat tot ha estat un any de treball i imaginació per anar endavant en la millora de la ciutat en tots els àmbits. El capítol d'obres és sempre un recurs fàcil en qualsevol balanç, però no per això deixaré de repassar-lo, sobretot en un moment en què s'emprenen grans operacions d estructura viària com: -el projecte del Segon Cinturó; -el projecte d'eix del túnel de la Rovira per enllaçar el Primer i el Segon Cinturó; -planejament d'eixos urbans entre barris -pont Bac de Roda-Felip li-; -definició global i realista de la marxa viària o operacions d'infrastructura com: · - la reforma del ramal ferroviari de la costa; - l'ordenació de la defensa de la costa; o com: -_l'ordenació de la zona de Carles I, futura Vila Olímpica; o com: -el desenvolupament i l'aprovació de l'ordenança per al manteniment i millora de l'Eixample; 51 �o com: - els plans de Ciutat Vella; . -la definició d'àrees de nova centralitat; -el planejament sectorial de barris històrics; - els plans per als barris alts a la vora de Collserola -Torre Baró, Vallbona, etc. Tot aquest treball projectat cap al futur immediat_ de Barcelona ha tingut el complement d'un trebap de difusió de la tasca urbanística de Barcelona amb diverses exposiciOns. La nostra obligació amb els ciutadans abasta un marc variadíssim d'accions: unes són vistoses per pròpia naturalesa i d'altres són visibles en un nivell molt més acostat als ciutadans. Una de les fites dell985 és sens dubte el Pla de Neteja, del qual resulta una ciutat més polida i agradable que pren alhora una nova imatge domèstica. Altres coses potser no arriben al ciutadà i C<?~vé que les diguem en veu ben alta: les empreses mumc1pals_ a excepció coneguda de les de transports estan assolmt cobertures del 100 %. Llevat momentàniament de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, que pateix la manca d'actualització de tarifes per part de l'Institut Català de la Salut. La planta incineradora de brossa de Sant Adrià_ ha començat a pagar preus simbòlics per les esco~b.ranes q~e consumeix, perquè 1 energia que cons':l~eiX Ja cobreiX les despeses d'explotació. El parc zoolog1c, d altra b~­ da, comença a remuntar l'anterior davallada de VISItants. El 1985 ha estat l'any del gran salt en matèria de descentralització: s'han fet onze transferències de gestió als ajuntaments dels districtes, s'~~ ~ssoli~ ~n augment de la utilització popular amb un mll10 de v1s1tan~s als ~ent~es cívics i, alhora, s'han pogut constatar tambe les diferencies i els erros que haurem d'esmentar. Hem detectat errors en altres àrees, és clar. El Teatre 52 Grec ha tingut aq11:est any una baixada d'acceptació i ens plantegem ~o~regtr-ho l'any que ve, però l'actuació cultural de 1 Ajuntament de Barcelona ha assolit aquest any fites importants. Deixant de banda el Pacte Culturt;t~, l'a~pli v~ntal~ de novetats abasta des de la inauguraCIO de 1 espai polivalent de l'antic Mercat de les Flors fins. ~1 Pla. d_e M_useus, amb vint-i-quatre museus sota gest10 mumc1paltla represa d'una vella tradició ciutadana: les donacions particulars als museus barcelonins· des d~ les dues _grans exposicions de «Catalunya, fàbrica dEspanya» 1 «Homage to Barcelona» fins a l'èxit clamorós de participació ciutadana en les darreres Festes de la Mercè. B~rc~lona ha estat fòrum de debat juvenil, de portes endms 1 de portes enfora, amb el Congrés Internacional de la Joventut i la Declaració de Barcelona de la UNESco, amb el Projecte Jove i la Biennal de Cultura Juvenil ~e la Mediterràn~~- Amb la p~e<?c~p~cio municipal per 1 atur la generacw de noves miciattves d'ocupació ha est~t c~l-locad~ ~quest any 1985 en un lloc preferent dels objectiUs ~un~c1pals .. La Ponència per al Desenvolupament Economic 1 Social ha començat a incidir decisivament en l'animació social i econòmica de Barcelona. Hi ha en marxa convenis sobre noves tecnologies amb la Universitat ~olitècnica i d'impuls al cooperativisme i treball associat. arn? FETAC actuacions amb postgra~uats artesans 1 arumadors econòmics i amb els objectiUs, d~ l'Hotel Industrial i 1'Exposocial. L Ajuntament de Barcelona té una voluntat d'inversió q"ll;e practica amb un nivell d'endeutament per sota del max1m qu~ perm_eten les lleis. Això ens fa possible oferir nous serveis als cmtadans, fent que el cost de construcció recaigui en els usuaris en un termini ampli com faria una empresa ben administrada i sense que la' situació de les finances de la ciutat sigui cap problema. Fa pocs dies que un acreditat periodista econòmic donava la notícia que l'Ajuntament, després de cobrar el 53 �que li pertocava de la Llei de s~neja~ent d~ les h~se?des locals està pagant als contractistes d _obres 1serve1s 1 que a partir d'ara els pagaments seran Ja els a~ostumats a noranta dies com és corrent a l'empresa pnvada. Sense una bona administració portada correctament, aquesta mesura no hauria estat possible. . ., . . El que s ha fet en el terreny de la proJeC<:lO mternacw: nal durant l'últim any ha estat molt cons1çierable, pe~o els projectes són encara més imp?rtants. Es ~olt satiSfactori constatar que el treball mes recent ha tmgut uns resultats positius. . , . Durant 1 any 1985 'han p_osat a pr~,va 1 s han ~~nsolidat algunes de les grans lírues d .a.ccw d~ la política de projecció de Barcelona. L act~ac10 extenor s ha plantejat bàsicament pe~ò no exclu,siv~ent entorn de la promoció de la Candidatura Olímpica. Però el que és important com a feno?J-e~ ~s el f~t que l'existència d uns objectius clars de proJ~CClO extenor ~a permès aprofitar la Candidat:ur~ Ohmp~ca per potenctar un projecte global de presència _mternacwnal de Barce~o­ na. Aquesta presència in~ernacwnal de B,ar_celona ha tl~­ gut probablement el zemt de la seva eficacia en 1 exposició «Homage to Barcelona» que és oberta fins a fina~s de febrer a la Hayward Gallery de Londr~s. P~r a una cmtat que no és capital d'estat i que no havia ~hsp~sat dur~t molts anys d uns instru~e~ts de p~OJeCciO exteno~ Lexposició de Londre ha s1~1~cat un ~mpuls extraordinari als esforços de presència mtemacwnal en ~na.J?Ca. Pel fet de no ser una capital d estat la presencu~ de Barcelona en el món no es pot basar en les relaclO?S internacionals polítiques convencionals. Com ha fet històricament almenys en els temps moderns Barcelona ha d'edificar la seva posició internacional en les r~la­ cions econòmiques i culturals enteses d una manera amplia. . . Al marge de la tasca de promoció extenor de 1a cmtat a què m'acabo de referir, és convenient de remarcar que 54 s'ha fet un treball sistemàtic en tres línies concretes: a) Consolidació de la capacitat de Barcelona sobre el seu hinterland ampli el <<Nord del Sud». En aquesta direcció s'inscriuen totes les iniciatives de suport a la mill<?ra de les comunicacions transpirinenques de presència de Barcelona al sud de F ran ça i de promoció de la presència de les ciutats franceses a Barcelona: - suport a la Comissió Interpirinenca de Poders Locals; -activació de l'agermanament amb Montpeller -suport a la línia Barcelona-Montpeller; ' -suport a la línia aèria Barcelona-Marsella; -suport a la constitució d'eixos transpirinencs; -suport a la instal-lació a Barcelona d'una delegació de l'Institut França-Espanya; - suport a la creació de l'Oficina d'Andorra a Barcelona. b) Política de presència de Barcelona en les relacions internacionals convencionals. S'ha fet també un esforç per trencar l'aillament de Barce~ona en aquest terreny i comencen a produir-se alguns pruners resultats, com ara les visites del president mexicà De La Madrid i del president uruguaià Sanguinetti i en un altre nivell la celebració de la cimera hispanofrancesa o bé la reunió del Fòrum d'Ex-caps de Govern. La nostra voluntat és mantenir aquesta línia de treball i aconse,guir ~n reconeixement de Barcelona com a capital on te sentit de celebrar contactes i especialment de mantenir debats i conferències. ' e) Política de foment de les comunicacions internacionals. Quan parlem de comunicacions internacionals ens hem de referir fonamentalment a les comunicacion~ aèri~ e_nc~a que, el problema de la diferència d'ample de vm s1gm tambe un handicap important. En el terreny estricte de les comunicacions aèries partim de la constatació d'una situació més aviat precària 55 �tant pel que fa a les línies com al mateix aeroport. És un terreny on hi ha molta feina a fer i on el progrés serà lent pero hem començat a treballar per .o n cr.e_iem que.s havia de fer que és estudiant a fons la S1tuac10 actual 1 preparant u~ diagnòstic que pugui suggerir una estratègia d'acció. És molt positiu, de tota manera, que la notícia de l'interès de l'Ajuntament hagi estimulat un cert debat sobre el problema. El món cada dia esdevé més petit i per això mateix, encara que només fos pel sentiment de solidaritat fraterna amb els pobles que han sofert per~ecucions fer~tges, a vegades pitjors que les que hem patit nosaltres, 1 que, a més a més són pobles que van donar una generosa acollida als catalans i als seus símbols més enllà de l'oceà Atlàntic tal com vaig tenir oportunitat de comprovar.i agrair l'abril passat, no podem no fer res en aquest~. direcció. També hi vam retrobar alguns d'aquests exihats que havien estat entre nosaltres, que avui són govern en el seu pais d origen al qual retornaren un cop r~conque­ rida la democracia, teixint una trama que ha umt encara més els nostres pobles. Encara, doncs, que només fos per això j~ n'hi hauria ben bé prou per donar una generosa acollida a la gent que ha vingut de diverses parts del món -i no tan sols de l'Amèrica Llatina. Amb aquesta conducta, Barcelona fa palesa la seva peculiar personalitat de ciu~at gen~rosa oberta i i.nquieta als esdeveniments del mon que 1 envolta. I avu1, repeteixo és tot el món el que ens ha d'interessar. Per això quan' ens assabentem de la greu crisi econòmica dels pa1sos llatinoamericans amb el pes feixuc del seu deute extern sabem que ens trobem davant d un fet crític que també ens pertoca a nosaltres. Avui, potser, amb una repercussió minima però convençuts que en q':lalsevol moment tot pot esclatar i que l'ordre financer mternacional pot trontollar en els seus fonaments i aleshores no hi haurà país que en resti al marge. 56 També teni~ la nostra oferta per a alguns d'aquests paisos: volem I podem canalitzar el comerç de molts sectors <Je l'Amèrica ~la tina vers la CEE a través de la porta q_ue es Barcelona I els múltiples serveis que podem ofenr; I en aquest ter~e~y treballem amb decisió i amb la mes absoluta conviCCIÓ que així col-laborem a crear riq~esa per als pobles que hi intervenen. El nostre port la Fira de M~str~s, el Consorci de la Zona Franca, la xa~a de ~o~~m~acwns cap a la CEE, etc., es col-loquen en una posi<?H? ,optima que no volem deixar passar per manca de previsio del futur més immediat. Al consell plenari del29 de novembre es va presentar la nova ?r<:fenança de publicitat i els pressupostos generals de 1 Ajuntament pel 1986. L'ordenança de publicitat vigent fins ara, que era la que va prese:r:ttar el 1979 el llavors tinent d'alcalde d'Hisenda Antom Comas, s'havia revelat insuficient per pod_er c~mbatr~ eficaçment la proliferació de plafons publiCltans a la cmtat. La n<?~a ordenança establei;x: entre altres mesures, una reg_LI;lacw glo~al de tots els mitjans publicitaris i la regula~!? e~haustiva de_ les ~~racterístiques dels plafons pub_hcit~~Is; la determmacw_d~ z~nes protegides, on l'autor,Itzacw ~~ plafo~s pubhc1tans ~erà molt restringida; 1 adapta~I<? dels retols <:f~l~ estabhmens comercials a les car~~tenstiques dels ed~fici~ ~:m estan ubicats; i la bonificac~o de la qu?ta de r~d1cac10 d'aquells establiments que hagm de canviar els retols com a conseqüència de l'ordenança. Els pressupostos g~nerals de l'Ajuntament pel 1986, que va presentar el. ~ment d'alcalde Joaquim de Nadal pugen a 1~0.000 m1hons de ptes. Això equival al 7% dei PIB de la cmtat. D'aquests 140.000 milions corresponen al pressupost estricte de l'Ajuntament 94.062 milions de pessetes. Del,p~essupost_ municipal vull subratllar algunes caractenstlques. Pnmer, que les despeses de personal im57 �porten una quantitat similar a les del 1979, malgrat haver duplicat o triplicat els serveis; segon, que la pressió fiscal respecte al PIB de la ciutat és del 2,45 %, enfront del 2,6% del 1980 o del 2,71 del 1971; i tercer, que comparat amb el pressupost de l'Estat, el pressupost municipal té un augment de les despeses corrents de només el 6,83% respecte de l'any anterior, mentre que a l'Estat l'augment és del 21,3 %. En canvi, l'Ajuntament augmenta les despeses d'inversió d'un 16,17 %, mentre que a l'Estat disminueixen d'un 8 %. Aquest últim percentatge dóna una idea de com les prioritats del pressupost es fixen en la formació de capital. La inversió global de l'Ajuntament i els organismes autònoms municipals arriba als 22.500 milions de pessetes, equivalents al 15 % de la despesa. Aquest percentatge és ben excepcional en comparació amb altres administracions i també amb el sector privat. Després faré referència al finançament del sector públic. Vull recordar aquí, però, que el percentatge del 21,3 % d'augment de transferències de l'Estat a les comunitats autònomes suposa la congelació del Fons de Cooperació Municipal. L'Ajuntament de Barcelona no n'ha volgut fer una peça d'escàndol o un cavall de batalla. D'una banda, l'Ajuntament se solidaritza amb la necessitat d'actualitzar les jubilacions i lluitar contra l'atur. Però també hi ha un altre element. I és que Barcelona ha resultat extraordinàriament beneficiada per la política activa de l'Estat de solucionar el problema del finançament dels municipis. I això cal dir-ho sense embuts. Barcelona suporta uns costos de capitalitat que hauria de pagar l'Estat, és veritat. La participació de l'Estat en els ingressos municipals és insuficient, també. Però això no amaga el fet que des del 1979 fins al 1985 Barcelona ha rebut de l'Estat 130.000 milions de pessetes per afrontar al deute insà heretat de corporacions anteriors al 1979 i per assumpció de la càrrega financera. 58 Ara vull esmentar altres projectes que tenim per aquest any 1986. Pel mes de febrer iniciarem un cicle de conferències sota el títol genèric de «Barcelona solidària», on intervindran els presidents de totes les comunitats autònomes d'Espanya. Tinc la satisfacció de poder dir que hi han confirmat la seva presència tots els presidents. Amb aquest cicle volem recordar el paper que ha tingut Barcelona en la canalització de la integració de nous catalans procedents de tot Espanya i moltes vegades, també, en la canalització de la consciència de la singularitat de ser andalús, gallec aragonès o de qualsevol altra regió. Dins d'aquesta línia, a la tardor s'inaugurarà l'exposició «Catalunya-Andalusia», on es recollirà la història d'una relació secular que té unes arrels que van molt més lluny de la immigració dels últims cinquanta anys, tot i que aquesta n'és la part més coneguda.* Pel mes de maig, el Fons de les Nacions Unides per a la Població organitza a Barcelona la seva conferència internacional sobre la població i el futur urbà. Aquesta conferència reunirà a Barcelona els experts en població de tot el món i els alcaldes de totes les ciutats que l'any 2000 tindran més de quatre milions d'habitants. He demanat a S.M. el rei el seu suport a aquesta conferència i espero que accepti de venir a inaugurar-la. També hi ha estat convidat el secretari general de les Nacions Unides, Javier Pérez de Cuéllar. Amb el projecte «Barcelona Activa» continuarem la tasca encetada per la Ponència per al Desenvolupament Econòmic i Social. Del conjunt d'actuacions d'aquest projecte m'agradaria destacar la creació d'un hotel industrial a l'antiga fàbrica Hispano-Olivetti. En aquesta instal.lació es poden ubicar petites empreses de nova * Aquesta exposició no s'arribà a fer per falta d'acord amb el Consell Executiu de la Generalitat. 59 �creació, durant un període de fins a dos o tres anys, pagant una quota mensual. Les empreses tindran els locals i els mitjans necesssaris per al seu finançament: naus, oficines, tèlex, ordinadors. Aquesta iniciativa va dirigida a empreses que inicien una activitat variable però que es troben en una situació financera precària per portar-la a terme. A l'últim consell plenari del 1985 es va aprovar la iniciació de l'expedient per a la inversió del DIARI DE !Da de 1'Ajt;ntam~~t. Aquest any en efecte, veurà la 1mpl~ntacw defirutJvc;t del Pla de Neteja, l'objectiu del q~al es no tan.sol~ te~ una c~utat més neta sinó que el n~vell de neteja s1gw el mateix per a tota la ciutat. Per També vull anunciar el suport decidit de l'Ajuntament al Segon Congrés de la Llengua Catalana. Això és coherent amb la política de normalització lingüística del consistori, que s'ha traduït en el Pla de Retolació dels Carrers, començat el 1982 i que a finals del 1986 s'haurà executat en un 90 %, i també en uns nivells d'ús del català en la pràctica administrativa molt superiors a altres administracions de Catalunya. En una ocasió, parlant del futur de Barcelona, vaig dir que vull veure una Barcelona transparent, i vaig llançar el lema «parets fora». Aquest lema era l'expressió de l'objectiu de posar a disposició del ciutadà, ni que fos per a l'esbarjo visual, molts jardins que ara estan amagats darrere parets, en sentit material i també figurat. Així, crec que la recuperació dels vitralls de l'Eixample, per exemple, ha estat en certa manera com tirar una paret -la brutícia, el deteriorament- que ens impedia veure un aspecte de Barcelona que estava amagat. Un altr~ exemple seria la recuperació delmonestir de Pedralbes. Aquest any 1986 volem assolir noves fites cap aquest objectiu d'una Barcelona transparent. Podríem pensar en objectius tan atractius com els jardins del Seminari, la Universitat, el Palau Robert i l'entorn de l'estadi del F. C. Barcelona. El 1986 serà també un any crucial en l'objectiu de millora de la qualitat de vida que fixa el pla i el progra- atxò el Pla de Neteja introdueix la modernització i la mecanització del material, el control dels resultats la zonificació i accions de conscienciació o d'educa~ió per canviar el comportament del ciutadà. En aquest sentit em permetran que baixi una mica al detall per anuncia~ 'lue _1 Ajuntament està disposat a promoure un canvi d. a~trtud dels propietaris de gossos respect~ a les depos1C1~:ms dels seus animals, perquè estem d1~posats a con~c1enciar, el.s q_ui tenen gossos que la seva llibertat de terur-los esta hm1tada per la llibertat ~e tots de P<?der caminar sense trepitjar allò que vostès ja saben. I SI no ho aconseguim per la convicció imposarem fortes mesures sancionadores. En aquest context cal que em refereixi al conjunt de mesures adoptades en dos consells plenaris de finals de 1any passat que constitueixen el nucli inicial pero coherent de la qualitat de la vida urbana. Es tracta de ~esures que volen recollir l'experiència tan satisfactòna de la política d,~ n~t~ja i recuperació de façanes i q~e ~s pr~posen d mc~<!IT en l~s parets mitgeres, jardms mfenors, adequacw dels retols a la nova normativa, millora de les conclicions higièniques i sanitàries d~ls . Locals púb.l~cs, obertura de jardins privats al public adequacw de tendals, marquesines i elements decoratius -visibles de Ja via pública. . Com a mesures per millorar la nostra qualitat de vtda vole~ aqu~~ any una estricta política de disciplin_a de la c~cul.acw. No es pot permetre que les condiCions d~ tr~s1t ~els vianants es. d~gradin pel comportament mciVIc d uns quants. I auw és el que ha estat a PU?-t de passar. Serem cada vegada més severes amb els qm aparquen sobre les voreres. Per sort estem trobant una actitud cada vegada més comprensiva entre la ju- 60 61 BARCELONA. �dicatura que ens permetrà actuar judicialment contra els qui no paguin m~t~s. Jo crec que e~ combatre l_a idea que les multes son Impopulars. El ::>0 % dels vehicles de Barcelona no tenen cap multa, el 95% menys de cinc a 1any i només el O 5 % més de 25 denúncies a l'any. Jo estic segur que actuar severament contra un O 5 % de conductors in cívics és una mesura que la !esta d~ conductors i no diguem vianants, han d'agrarr. Un vell afa~y encara pendent és la i?st~-la~ó d'un mobiliari urbà dissenyat amb up cnten u~orme. Amb I empresa Iniciatives S.A. 1 Area d~ ~erve1s Municipals ha elaborat un plec . de CO?d1c1ons I?~r al concurs d'instat.lació mantemment 1 explotac10 del mobiliari urbà. El nostre propòsit és que a finals del , 1986 estigui ja instal-lat el nou mobiliari . El projecte més important de tots però, es el P~~ d'actuació a Ciutat Vella. Aquest pla és una actuacw integral que s ocuparà dels aspectes de seguretat socials sanitaris i urbanístics. Hem volgut donar a aquest pla la rellevància que es merei~ i hi he~ posat al capdavant un regidor amb rang de tinent d alcalde amb dedicació exclusiva que és Pau Cernuda un gran coneixedor de la zona. L'aspecte més singular d'aquest p~a és pots_er ~'<l:C:tuació urbanística, que per a una m1~lor r.~ahtzacw ha d'obtenir la declaració de la Generahtat d area de rehabilitació integrada, ARI, que se li va sol.~icitar el 17 de juliol del 1984. El finançament pot arnb_ar pe~ altre~ canals diferents del del Consell Executm, pnvats 1 públics catalans i no catalans espanyols o estrangers. La situació de Ciutat Vella fa que dins el pla d'actuació del districte, presentat en el consell ple~~ri de_l ~7 de desembre es contempli una coordmac10 pohctal que implicarà la realització d un prog~ma perma~ei_lt d' actuacions conjuntes entre els serveis de_ la polic1a -cos superior i policia nacional- i la ~àrd1a urbana. La reforma del sistema de patrulles 1 del desplega- 62 ~ent polic~~l, ~a realització d'operacions especials i la mcorporac10 d una base de dades són altres de les actuacions que es contemplen dins el pla d'actuació de Ciutat Vella. Paral.lelament aquesta actuació integrada a Ciutat Vella tenim la intenció d'ajudar el port de Barcelona a promoure el Port Vell com a zona de lleure. I això anirà lligat amb l'acabament de les obres del Moll de Bosch i Alsina. En un terreny més estrictament cultural vull anunciar un seguit d'activitats d'art contemporani: l'exposició de la col.lecció Von Thyssen, la constitució de la Fundació Tàpies la inauguració del convent dels Àngels, 1homenatge a Joan Miró, la continuació dels treballs de dignificació de la Casa de Caritat i del seu entorn. També és molt possible que el baró Von Thyssen accedeixi a cedir permanentment part dels seus fons per ser instal.lats al monestir de Pedralbes. I aquest any celebrarem el centenari Mies van der Rohe amb la inauguració del pavelló alemany. Durant l'any 1986 s'inauguraran les primeres· casernes de districte de la guàrdia urbana de no a construcció. Es tracta d'edifi~is de qualitat totalment allunyats del que fins ara havien estat els cuartelillo de la guàrdia urbana. Deia al començament que el Pacte Cultural tot i les incerteses que sobre el seu futur planegen en aquests moments h~ estat la gran notícia política de l'any a Catalunya. Es un signe clar de la demanda que la població d'aquest pals fa a les seves administracions ~úbliq~e~ per tal que es posin d'acord en algunes qüest~ons bas1ques 9-ue ~o tenen unes fronteres competenCials ben defimdes 1 que al capdavall exigeixen tants recursos que fan inprescindible Ja cooperació. Vull recordar ara que el Pacte Cultural és essencialmen~ un acor~-~arc que estableix unes bases, però que no te cap sentit SI no es troba la manera de projectar-lo 63 �cap als fronts autènticament clau de la nostra realitat cultural. Ja en el moment de la signatura del pacte vaig avançar el meu desig, que és un ;Je~ig compartit per la força política que represento a I AJuntament de, Barcelon.a d'estendre 1 esperit del Pacte Cultural al mon dels ffiltjans de comunicació. Ara faré una referència. m~~ explícita al que entenc entenem, com a amphac10 del Pacte Cultural als mitjans. Sabem que la proposta ha generat una gran sorpresa en alguns mitjans de com11nicació i que fins i tot .ha creat una certa inquietud. Es una cosa normal en pnncipi, encara que potser hauria estat més nonn~ q':le ~es preocupacions a què em refereixo s'haguessm arreJat en un debat públic. No ha estat així i no es pot pas prendre com un senyal de bona salut. Més aviat confirma la crisi del sector. El que diré ara, per tant és una i~vitació al de~at; No aporto solucions ni proposte~ gatr.e concretes smo unes idees bàsiques que caldrà dtscutrr. El que volem plantejar per ampliar o estendre l'esperit del Pacte Cultural als mitjans de comunicació és la proposta d'elements com els que segueixen: . a) La promoció d'un ampli acord que permeti 1 ~s­ tabliment d'un sistema de suport a la premsa, de carac: ter objectiu i controlat pel Parlament que atengui molt especialment les necessitats específiques de la premsa escrita en català. , . .. . L'Ajuntament de Barcelona te ~a posstb_üit~t de participar econòmicament en mecamsmes ObJe?ttus de suport que es puguin dissenyar com de fet )a ho fa, f.! iniciativa pròpia per mitjà de la contractació de pubhcitat i de subscripcions. . . b) Promoció d'un acord que permeti consolidar a Catalunya uns mitjans àudio-visuals públics autènticament pluralistes i viables. La proposta pot resultar sorprenent per tal com 64 l'ofensiva contra la televisió pública espanyola combinada amb el suport a la televisió pública catalana ha generat una explicable confusió en el ciutadà. N~~altres creiem que l Ajuntament de Barcelona pot PartiCipar en aquest procés de consolidació d un sistema púbLic de mitjans àudio-visuals sistema que és d'al,~a banda una peça fonamental en l'estructura pobhca de qualsevol país modern. e) Acord per a ~a.prod?cc~ó C';Iltural especialment en el camp .dels .~It]an~ audiO-visuals que tingui en compt_e la s1tuacw p~rti~ul~ent sensible que s està produmt amb la presencia creiXent de programació estrangera. , E~ aq_ues~ te~eny les possibilitats de l'Ajuntament son obvies 1 s~na absurd que no s'aprofitessin. És un camp ~n el mes necessari és la coordinació dels recursos existents, d'acord amb una política comuna. És a més un front urgent. J?I 1986 t~bé serà un any especial per al sector sanita.r: ~n conJu~t no tan sols per a les institucions prop1es de l'AJuntament. Els ~~rveis sanitaris estan travessant a Catalunya, una C!JSl financera aguda i, com a alcalde em preocupa que siguem capaços tots plegats de donar el servei que la població té dret a esperar. Es aquest un sector de serveis personals que tots lli~em a les ~~mquestes de l estat del benestar i que en 91ferents prusos amb alternatives polítiques diverses es una de le~ branques que com cap altra de I estat del b~nestar esta passant per una reordenació que tendeix a mcrementar-ne el grau d'eficàcia. ~~ comú. denominador d'aquestes reestructuracions tot 1 sent ~1feren~s les alternatives polítiques passa per la conte?ClÓ del mcrement_de la d~spesa sanitària però manteru_nt el moll del serve1 espec1alment el seu finançament 1 el grau de cobertura sanitària que s'apropa al 100 % de la població. Fins i tot els governs dretans han 65 �reconegut que les forces ~~1 mercat .t;to ~ón ~qcace~ p~r garantir el nivell de serve11la seva distnbuciO ~qmt~tl­ va entre la població. Entre altres coses pe~que ~s ll!lpossible reproduir un mercat real de serv~Is sarutans. Lamentablement, a Catalunya encara no s .ha optat decididament per definir l'.estructra de serve!s del sector. Això vol dir que ens deixe~ passar !a ma per la car.a pels nostres amics de Madnd, qu~ s1 que estan caminant decididament en aquesta hma. Estem perdent la iniciativa en un sector cabdal. . Cal avançar més ràpidament a l'hora de defimr el nivell de despesa global del sector i el seu finança~e.nt: Cal donar politiques clares a~ sect.~r conc~rta~ pub_h<;: I privat perquè camini en la d1recc~o que s hagi dec1d~t. No podem renunciar~~ nivell,samta:I_que hem assolit, al contrari cal cammar mes decididament com a mínim en tres línies: . . a) la simplificació del nostre sector samtan;, . b) l'ordenació de l'oferta, tant del sector pubhc com privat· , . . . e) la inversió necessana per no r~nunc1ar a les m1~lo!"e~ que noves tecnologi~s e_stan .~fermt en el camp ~ed1c ~ per evitar la descapttalitzaciO en la qual estan 1mmer gits els hospitals. . , 1 Simplificar el sector té tot el sentit del mon quan ~ 95 % de la població ja té dret a la cobertura dels serve1s sanitaris públics. , . No pot ser que a un -!fialalt se'l faci. anar d un hospita~ a 1 altre i que per a baixes receptes 1 doc~ments di ver sos hagi de recórrer in~omb!ables o~cmes. Ordenar l'oferta vol dir que avm són I~s?s.tembles fets com la doble o la triple cobertura samtana. , . Cal assumir, com crec que, ha_fet_l;'~Juntall!ent, la responsabilitat d'una transferencia d1ficil com es la sanitat. Al contrari del que de vegades se'ns yol ve~dre, aquesta competència és un repte, no una carrega msana. ~ot això no vol dir estatalització, sabeu que aquesta no es pas la meva voluntat política vol dir més claredat en les polítiques més transpalència en els nombres, més rendiment de comptes més participació també vol dir més gestió. C~tall.;lnya per la seva tradició i per la seva fama no pot hqwdar-se per aqui ni per enlloc. .!a vaig dir l'any passat que estàvem per la col.laboraCIO en,aquest ~amp_ com en,d altr~s. Aquest any hem de ser mes específics I hem d arranjar I Hospital de Sant Pau. També. hem d'encarrilar Ja participació municipal en 1~ gestió dels recurs?s sanitaris -~ots- perquè no renuncie~ al fet que els ajuntaments tmguin tot el pes que calgu1 en la gestió d'un servei tan personal com aquest. Hem de participar en l'anunciat Pla de Reconversió e?,tr~ a!tres motius perquè no sigui un pla de reconverSIO s~no perquè es reconverteixi en les directrius de la plam~cació s~t~ria a mig i llarg terme. Serà l'any de la ~~~1 de samtat 1 volem potenciar tot allò que té de POSitm, a la vegada que ens preocuparem de fer entendre clarament l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona en el finanç~ment que ja està en via de solució. El futur lillmediat de Barcelona és radicalment atractiu. Fa. només ~~s .dies, en un diari d'aquesta ciutat, un arqmtecte bntamc que fa molts anys que viu entre nosaltres afi!"ffi::tva que. no hi ha una altra capital al món o~ .es reg1stn upa Situació de creativitat com la que VIVIm ara mateiX aquí. Aproximadament el mateix és el que deia ja fa unes setmanes. un escultor nord-americà que està fent una obra, desmteressadament, per al parc de la Pegaso. No es tracta d'opinions ai1lades. Barcelona està en un moment dolç de creació, de vitalitat d'intercanvi que té un reconeixement molt superior ~és enllà de le~ nostres fronteres que no pas a la mateix ciutat. 66 67 �Barcelona està emergint. S'ha produït ja un feno:men visible de retrobament de la ciutat per part ~els c;utadans i un revifament de l'orgull dels barcelomns. Es un fenomen positiu que ha estat ampli, plural, sense reserves. . En les meves previsions per l'any .que. ~ot JUS~ ara acaba de començar veig una consohdaclO del ntm.e d activitat continuada, sistemàtica, que tant h~ contnbuït a la millora de la confiança dels barcelonms e~ la seva ciutat i en les institucions que la representen 1, a l'exterior a una presència com mai no havíem tingut des de fa molts anys. Tinc la confiança que el 1986 serà l'any de Barcel?na. Ho serà molt especialment si la ciutat aconsegueiX el seu objectiu, l objectiu de tots del nome?am~nt com a seu olímpica per als Jocs del 1992. Pero estlc segur que ho serà de tota manera. . Quan fa dos anys vaig iniciar aquestes co~paren~eJ?.ces anuals a l'Associació de la Premsa em vrug refenr Ja a la contraposició entre Barcelona i Catalunya que s'estava configurant en al~es formulacions pú~liques amb la curiosa teoria -pobvalent pel que despres hem vist- de la necessitat de contrapesos a B.arcelona .. El temps que ha transcorregut. i la ~rogr~s.siVa sererutat del país han posat de manifest 1 estenlltat d aquesta confrontació. ., Barcelona participa de l'entu~iasffi:e i de la il.~uslO. e? la reconstrucció de les instituc10ns 1 del mateiX teunt social del país i n'és probablement l'eina amb més possibilitats. · . , Aquest any 1986 Barcelona pot ajudar extraor?m.ariament a la projecció del conjunt del país en el mon 1 a la consolidació de la seva presènc~a .dintre d'Esp~nya .. , Veig també en les meves prev1S1ons una ratificac10 del Govern espanyol a les eleccions legislatives que suposarà un element estabilitzador molt p~sitiu ~ 1~ política espanyola i que a Catalunya redmra al numm els 68 tra~balsos propis de tot any electoral. Es molt probable que el problema del finançament d~! s~ctor públ~c. comenci fmalment el camí d una soluClO Sl n~. defirutlva raonablement estable. I espero que la solucH~ e~ pl~tegt des de la prespectiva global de les tres admi?Istra~IOns públiques. ;En conjunt tmc la impressió que es consolidarà la mi- llora de l'atmosfera política i cívica a Catalunya que ja s ~a po~~t ob~erva; d~ant l'any 1985 amb una menor ~nspacw, ';I.nmtere~ m~s ~an per les coses contingents 1 un ~~tus1asme mes lim1tat per les grans veritats, en defirut1va un perfil més normal. Crec que continuarà el procés d'estabilització d un cert grau de pluralisme a la premsa de Barcelona procés que .ha estat un dels elements positius de l'any pass~t, ~ot 1 els lamentables episodis del tancament de dos dians carregats d història com EL CORREU i EL NOTIClERO . . !\quest~ n?,va situació, més distesa, hauria d'afavo- ru: 1. amphacw que hem proposat del Pacte Cultural als mitJans de comunicació. ~s obvi que una proposta com la que fem és incompa~ble amb ~lg::ms intent~ que semblen haver-se prodw~ ~e co~~t1tmr un ampli espai radiofònic fidel a una OJ?CI? pohtlca COJ?.creta gue abastaria tant emissores p~bhqu;s COJ? .pnva~.es 1 que comportaria la utilitzaCIO ~e l Adm1TI1strac10 per a la seva configuració. Fmalment, vull fer una reflexió sobre el que es preve~ en el debat que fa poc ac~ba de començar sobre la Bru_celona ~etropohtana. Est1c convençut que s'imposar~,el seny 1 q~e els projectes de desmuntar la Corporacw Metropolitana de Barcelona no arribaran a for~ul~r-s~; La Corporació Metropolitana és una mst,1tuc10, arrela~a 9u~ pot ser objecte de reformes pero que es un~ mstanc1a de racionalitat administrativa sobre l'espai urbà de 1 aglomeració barcelonina. 69 �Si ens fixem en el fet que els vint-i-set municipis que constitueixen la Corporació Metropolitana de Barcelona ocupen una superfície de 4 78 quilòmetres quadrats, mentre que el municipi de Madrid tan sol, n'ocupa 600, tindran una referència gràfica del que significaria retallar el territori metropolità subjecte a l'Administració supramunicipal. Tot em fa pensar que el sentit comú i la tradició de pragmatisme i d'eficàcia del país s'acabarà imposant i que el 1986 serà 1 any que veurà l'aclariment primer i el desenvolupament immediatament després de les relacions entre la Barcelona metropolitana i les comarques, particularment en l'àmbit del que fou l'antiga Regió 1. Associació de la Premsa de Barcelona, 9 de gener del 1986 70 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1985 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1066/19860117d_setze.pdf 2801ed7f64152e20a61e2abf54eb0e3e PDF Text Text 1+1111I Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la Conferència Homes i Dones d'Esquerra Barcelona, 17 de gener de 1986 �y I Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Aqui teniu vàries reflexions. Feu-ne l'us que volgueu. Parlo com a militant d'esquerra, com a catalanista i, com a persona influida per la pròpia experiencia política, primer en el camp de la esquerra inevitablemement, universitària (i no tant), en el de la configuració de la convergencia socialista i després del partit dels socialistes, i en el camp de l'administració d'una de les 10 concentracions urbanes més importants d'Europa. 1.- Crec que l'esquerra europea està purgant els pecats de quasi- 70 anys d'identificació de socialisme amb nacionalització de la producció. 2.- Penso que la nacionalització de l'estat és un objectiu legítim, quasi diria una pulsió legítima, en la línia en que José Ramón Recalde s'expresa quan diu, aproximadament, que nació es l'estat ocupat pel poble, pels ciutadans, i per tant, rebaixat, disminuit, en part esmicolat, arrossegat cap avall, cap el carrer, i cap a cada una de les cultures en que cristalitza la relació dels ciutadans. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �, , -3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 3.-Aquesta pulsió legitima, que sempre porta el nom de la nacionalitat concreta (catalanisme, etc.) i no el del temible genèric, nacionalisme, està i estarà sempre en contradicció amb una altra d'igualment abassagadora: mobilitat, l'intercanvi, el comerç, l'internacionalisme, la la curiositat, la fraternitat. L'internacionalisme és l'únic genèric legítim. 4.-La •nacionalitat, com la tribu i la familia, acompleix en nosaltres una funció protectora, d'afirmació diferenciada respecte dels altres, defensiva. La ciutat és en canvi el lloc de la relació, el carrer, el comerç i la frontera oberta. 5.-El nom de la ciutat té també el dring de la pàtria i pot mobilitzar i mobilitza sentiments de pertinença i de diferenciació, fins i tot d'extremisme col.lectiu, pera predomina en ell el missatge civil, l'emulació, la rivalitat, l'anonimat alliberador i la similitut d'experiències amb d'altres ciutats que porten altres noms. 6. -Crec que hem de concebir l'estat com un sistema de cultures i Europa com un sistema de ciutats. L'Europa de las pàtries es ja només un aplegament de curiositats. L'Europa com a sistema de Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-4- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : ciutats es un concepte operatiu que ens ajuda'a decidir el que hem de fer. 7.-Un escriptor de la generació dels nostres avis (m'ho va recordar fa poc Xavier Rubert), deia que la millor manera de dirnos europeus era dir-nos catalans (ell també veia que el dring, el ressó de la pàtria gran està contingut in nuce en el nom de la pàtria petita i afegia, aproximadament: "per què dir-nos barcelonins o empordanesos, no fora prou en cara". I per acabar rematarà, adessant-se als empordanesos, "dia arribarà en qué dirvos empordanesos serà més convenient per l'Empordà i per Catalunya". Doncs bé: Crec que aquest dia està ben aprop. 8.-La reflexió 7a. en comporta dues consecutives però diferents: una referida a l'espai, Catalunya i Espanya, l'altre referida al temps: els nostres avis i nosaltres. Comencem per aquesta. Els nostres avis (o besavis), obrers i poetes, industrials i polítics, van dissenyar les idees i els objectius que encara ens determinen: igualitat social, catalanisme, ciutat gran, oberta, madura (eixample vs. muralles), modernisme. Els nostres pares Cirici, Espriu, Cumella, no solament han Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-5- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació conservat aquest mots, sine; que els han enriquit amb infinita saviesa, els han pulit i els han millorat, els hi han tret la ganga de l'accent novell, agosarat, juvenil, ingenu -tant emocionant però- a través dels infinits sofriments (de la guerra), la infinita quietut obligada i l'ensopiment general. Han fet la travessa del desert amb èxit. ( I han madurat el verb, el llenguatge, l'oral i el manual de les terres, dels colors, dels materials: en sabem més). La ciutat és un llenguatge. Els carrers ho son. El comerç també, com diu l'O.B. L'herència d'uns i altres ens obliga ara a començar a posar els fonaments de la ciutat llunyana, sense pensar-nos-hi més. El futur està darrera la cantonada. No es una ficció. 9.-Crec que hem de mobilitzar totes les energies latents i adquirir tot el rigor que ja està al nostre abast perquè la generació més jove, els nostres fills (els vostres companys) puguin succeir-nos aviat i construir amb pedra bona. Anem per l'altre. - 10.-Catalunya es una realitat. Espanya es un projecte. Catalunya es una realitat torturada, des de fora i des de nosaltres Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -6Ref.: mateixos. Espanya es avui un magnífic projecte: té les bases posades i bona part dels elements constructius hi son. Catalunya es un bon punt de mira per a construir Espanya: el millor o un dels millors. Tenim l'experiència, positiva i negativa, d'Espanya. En tenim la sang, els cognoms, les cultures. Els tenim a casa. Es inevitable que Catalunya es realitzi en la construcció de la nova Espanya i que no es realitzi del tot si no es en aquesta tasca. l'Adeu Espanya s'ha de reconsiderar. La mare Espanya, també, Espanya serà la nostra filla o no serà. Esperem poguer dir aviat: Benvinguda Espanya nova. 11.-Es preferible pensar que Barcelona es capital de Catalunya, una capital d'Espanya i una de les 10 ciutats importants d'Europa, i que cada una de les tres coses es indisociable de les altres, que no pas que Catalunya té per capitals Barcelona, Madrid i Achen. Ens ajuda més. Es més operatiu. 12.-Tantmateix hem de pensar un lloc important pel nacionalisme, temible però legítim, explicat per la història, en el nostre futur, en la ciutat llunyana -i em refereixo al nacionalisme català i al nacionalisme espanyol i a un cert papanatisme europeista. Es inevitable. I segurament es necessari. Hi hem de Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -7Ref.: conviure. Es una part del nostre cor. Una part deixada a ella mateixa, magnificada com si fos un tot. Pera n'és una part. No és potser interessant, no n'hem potser d'esperar res, pera l'hem de respectar, som nosaltres mateixos. 13.-E1 socialisme europeu serà un socialisme de mercat, a l'Oest i a l'Est. Mercat no com a cilici, com a obligació, sino com a enginy útil i creador, o que permet la creativitat enfront de l'ensopiment. Oue permet dir als joves d'avui: no us resigneu a no fer rés pel mor de no guanyar diners en el mercat. Guanyeu-los i feu coses. Ja ens ocuparem entre tots d'establir un codi social que limiti l'arrogància estúpida dels ideologs de l'enriquiment. El que no podem admetre, al menys jo, és la ideologia del mercat en mans del que en treuen un profit personal exhorbitant. El que no podem admetre és la glorificació de les diferències de riquesa més enllà d'un punt (que es móbil, convencional, incert, ben segur) més enllà d'un punt en que les diferències no es justifiquen com a enginy de dinamització. 14.-La ideologia liberal-conservadora prostitueix el missatge de Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• -8- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: llibertat en benefici de la conservació. Te un tuf, sempre, de falsetat. 15.-El missatge de llibertat, la iniciativa creadora, i el catalanisme obert, i la construcció de l'igualitarisme, estan en les nova Espanya, i mans de l'esquerra catalana, de la nova esquerra catalana. No solament a les seves mans però també en les seves mans. I això comporta una certa responsabilitat. Jo crec que engrescadora. 16.-Dexeu-me acabar amb dues o tres reflexions de més actualitat i per tant, forçosament, menys contrastades i més necessitades de verificació ulterior. -Catalunya d'assenerament, està vivint d'enfortiment processos contradictoris de la confiança, de lenta devaluació dels tabús, d'una banda, i d'arrenglerament, intervencionisme inaudit, confusió de conceptes, mimetisme d'un estat ja periclitat i monopolització de símbols i dels media, d'una altra banda: cambres agràries, caixes d'estalvi, comarques, medis audiovisuals (radio i televisió), medis escrits la mateixa llengua: concebuts com a instruments d'una certa idea de pàtria que es vol imposar com un catecisme. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �+Mc, —9— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Hem de fer-hi créixer obstinadament el pluralisme, la tolerància, el rigor, la honestedat, la competència, la llibertat civil, el mercat d'idees i de productes, els contactes entre ciutats, el debat polític dur i franc, de bona llei, i els pactes sobre allò que és el marc, el camp de joc i els regles del joc entenent que la llengua és també regla i que la versatilitat idiomàtica es ja més riquesa que no pas amenaça. Vull fer, a q uí, un procés d'intencions: una determinada interpretació de la vocació espanyola de Catalunya, errònea al meu entendre, esta produint, per mor de les necessitats electorals a curt termini, l'ensorrament del pactes que es veien possibles fa solament uns mesos -tan culturals com territorialsaixí com la regimentacio d'institucions, societat civil i mitjans de comunicació. - El mateix origen tenen les apelacions als propis conservadors de Catalunya a inhibir-se del referèndum sobre l'Aliança Atlàntica. Estem assistint a l'espectacle no gens nou a la nostra història d'apelació a una tradició neutralista de la burgesia catalana, que conviu amb l'occidentalisme més frenètic, amb un "nacionalisme Mickey Mouse", amb el papanatisme europeista més carrincló i amb l'anti-tercermundime, tradició neutralista nascuda de la llunyania de l'Estat i dels negocis que Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �í*fia 'Ry Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -10Ref.: van fer durant la primera guerra mundial i fins i tot en part segona (l'estraperlo). Aquest neutralisme és l'entronització'de la viu-viu-com a ideologia i ens deixa a nosaltres, a l'esquerra, la obligació de dividir-nos ("per a menjar-te millor") entorn d'una qüestió que d'altra banda no han inventat elis sinó nosaltres -es a dir, entorn a una qüestió real, sobre la qual no hem tingut el temps, o potser la voluntat, d'explicar-nos a fons. Al tanto, ara no hi ha més remei que replantejar aquesta qüestió, en tota la seva profunditat, debat que resta pendent i que seguir sent necessari, sinò com un tràmit (crucial) de suport o no al govern. Si passem aquest cop sense massa danys, podrem començar a projectar la construcció de la ciutat llunyana en bones condicions. I si no començarem igualment en males condicions, que en definitiva es un distintiu de l'esquerra. Endavant, endavant de debò i moltes gràcies. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3972 Title A name given to the resource Conferència Homes i Dones d'Esquerra Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Nacionalisme Federalisme Liberalisme Acció política Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/679/19860121_LV.pdf 06d7c19513639d688e861cccc9dbc8d2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 4 LA VANGUARDIA MARTES, 21ENERO 1986 EDITORIAL L Galván, Amuerte del alcalde de Madrid, el doctor Enrique Tierno ha sorprendido a los españoles. a pesar de que muchos conocieran el carácter definitivo de su enfermedad. Ha sorprendido en la medida que el propio paciente supo soportar con dignidad la dolencia que le llevaría a la muerte. Jamás escondió la realidad, pero tampoco hizo bandera de ella. Extrajo conclusiones de y ante la muerte que se le avecinaba y supo transmitirlas. Hizo ideología. Hasta el final, Enrique Tierno Galván ha sido profesor y maestro. Figura mítica de la oposición al franquismo, el catedrático de Derecho Político, era ante todo un hombre honesto. Luchó contra lo que creía que era injusto y no dudó en tornar partido, a pesar de que ello pudiera reportarle perjuicios. Sufrió prisión por ser europeísta. Fue expulsado de la Universidad por ser demócrata. Mantuvo con rigor su ideología —variasvecesse autodefinió como marxista y fue uno de los principales opositores a que el PSOE renunciara a esta filosofía política—lo que no fue óbice para mostrar siempre un• talante abierto y dialogante, como corresponde a un hombre de su talla intelectual. Ahí queda su profundo y reiterado respeto por los creyentes a pesar de confesarse agnóstico. Como el propio Tierno Galván reconoció en una de sus postreras entrevistas, aceptó ser “la voz de la conciencia” del Partido Socialista Obrero Español, el cual, según él, se estaba olvidando demasiado deprisa de sus.postulados fundamentales. Y también en este papel supo estar con dignidad. y hacerse oír. Y no era esta una función fácil, porque cuando un político está, por las miones que sean, ‘au dessus de la melée”, se corre el riesgo de restar credibilidad a sus manifestaciones. No fue este el caso de Tier no. Sus llamadas a la ortodoxia —“removerlas aguas para que no estanquen”; decía—fueron heçhas siempre desde la reflexión y la inteligencia,con amplitud de miras, conocedor como era de la Don Enrique Gracia o del Barrio Gótico, recibiendo la simpatía e incluso el aplauso —algoinusitado aquí para un político— de los barcelo— servidumbre que el poder siempre lleva consigo. También en el neses. Hasta este punto trascendió la popularidad de Tierno. ejercicio del poder supo Tierno Galván ser maestro. Al margen Contradictorio, como buen intelectual, fue a la vez populista de la popularidad que se ganó sin mediar operaciones de marke— y ehitista:formalmente barroco y anarquizante, profundamente ting político, legítimas por supuesto, don Enrique supo gober neopositivista y marxista, y siempre con el objetivo de la moder nar el Ayuntamiento de Madrid con gallardía. A él y a nadie más nización y el funcionalismo. Desde Salamanca, Princeton le debe Madrid haber pasado de la condición de capital admí —adonde se exilió tras su expulsión de la Universidad de por nistrativa a ciudad. Probablemente, este sea su mayor triunfo vida— y la Complutense, ehprofesor Tierno desarrolló una ampolítico. Se convirtió en el corazón de Madrid. Y si para el jItas- phia labor pedagógica. tre arquitecto Josep Lluis Sert, el corazón de una ciudad debe ser un barrio desde el cual se dinamiza la vida de una ciudad toda, Tierno se convirtió él mismo en la víscera desde la cual se ha ahROBABLEMENTE,y él mismo lo dijo en más de una ocamentado la villa en estos años en que ha estado al frente del muSión, era esta la faceta de su vida que niás satisfacciones per nicipio. Sus bandos, escritos en estilo culterano y un tanto arcai— sonales le ocasionó. Las aulas donde impartía docencia se vieron co, supieron no sólo divertir —empeñoen el que su fina inteli— siempre repletas de alumnos, algo que está vedado a aquellos gencia y su estudiado cinismo le hicieron también maestro— que no han sabido hacer de la enseñanza, pedagogía y vida al sino “hacer” ciudad. Sus convocatorias a la fiesta —alloro— se mismo tiempo, la tarea primera y última de la Universidad. Por compaginaron perfectamente con sus llamadas a la cordura, en esta razón se hizo famosa en los años sesenta su forma de iniciar un cierto tono paternal y profesoral del que nunca se sustrajo, las clases: “Queridos alumnos, queridos intrusos Tal era el pero que supo calar muy hondo entre sus conciudadanos. hacinamiento con que se veía inevitablemente acompañada su labor docente. Es lógicopues ehdolor que ha suscitado la muerte del profesor ENCION aparte merece la elación del “viejo profesor” Tierno Galván en toda España. Don Enrique era un hombre con Cataluña. Desde siempre, Tierno Galván tuvo para querido por muchos. Su bienhacer había derribado las murallas con los catalanes una actitud de respeto y admiración que le del propio Madrid. Sin embargo, y por esa misma razón, no nos granjeó numerosos amigos entre nosotros. Respeto y admiraparece adecuado el masivo despido organizado en torno a su cación no tanto procedentes de la buena educación de una mente dáver, que nos retrotrae a otras épocas. Demasiado boato. No cultivada, sinojustificados en el valor del legado cultural al que nos parece arriesgado afirmar que ni al propio viejo profesor se refirió en tantas ocasiones como europeo y occidental. De ahí hubiera contentado. El, que quiso morir dignamente y que así lo que, durante sus visitas a Barcelona, siendo ya alcalde de Maexpresó a sus más íntimos, probablemente hubiese deseado un drid, no era extraño verle pasear por las librerías del Paseo de despido más discreto, menos escandaloso. P . M Condolenciageneralizadaporel fallecimientodel “viejoprofesor” EnriqueTiernoseráenterrado hoytrasrecorrer por últimavezlaciudadqueleaclamócomoalcalde asistió a la imposiciónde la meda— Tierno, cuya pérdidaafecta al sis lla, depositadajunto al bastón de tema políticoporque“le daba cremando a los pies del féretro. dibilidad a la democracia”. El primer teniente de alcaldey El jefe de la oposiciónmunici alcalde en funciones, Juan Ba—pal, el “popular”JoséMaríaAlva nanco, abrió la sesióncon vozfir rez delManzano,tambiénse sumó me peroquebrada. Tras comuni a loselogios.Finalmente,en nom car la “irreparablepérdida”,mos bre delgrupo socialista,mayorita tró el agradecimiento de la rio en el Ayuntamiento, Emilio Corporación, que ha decretado García Horcajo aseguróque “Entres días de luto, a los médicosy rique Tierno ha sido el alcalde de personal sanitario,así como a los todos los madrileños”. Al pleno Madrid. (Lid-”La Vanguar El cortejo fúnebre saldrá de la asistieron personalidadescomo el dia”.) El presidentedelGobier casa de la Villay atravesaráel co— funcionarios municipales. secretario de Estado de Coopera no, Felipe González, asistirá esta razón de Madrid. Frente al edifi ción, Luis Yáñez,el fiscalgenere tarde al entierro del alcalde de cío de Correostendrá lugar la des- Medalla de honor Estado, Luis Antonio Burót Madrid, Enrique Tierno. Una ca- pedida oficial.El cuerpo de Enri El alcalde en funcionesdio lee- del rroza de caballos conducirá los que Tierno se introducirá en un tura a la mociónen la que se pro- Barba, el dirignte socialistaPcrestos mortales del “viejo profe furgón mortuorioque le conduci ponía concederla medallade ho dro Bofill,y el secretariogeneral sor” hasta la plaza de Cibeles, ni hastael cementeriode la Almu nor de la villade Madrid al profe del PCE, GerardoIglesias. donde se despediráel cortejo.Será dena, donde recibirásepultura. sor Tierno. Todos los grupos inhumado, por voluntad propia, Yotaron a favor. Al terminar el Manifiesto en elpopular cementariode la Al- Emotivo •pleno pleno se procedióa la imposición. dolor cindadano mudena. Se esperaque el entierro Estaban presentes la viuda de se conviertaen una gran manifes Una inmensa tristeza se respi Tierno, Encarnación Pérez, y su El dolor de los madrileños se tación de duelo. raba en el plenomunicipal, reuni hijo Enrique. Fue un acto sencillo. demuestra en la cola de un kiló El presidenteGonzálezasistirá do en sesiónextraordinariaapenas Al proponer la condecoración, formada por los ciudada al entierro después de realizar un una hora despuésde que el cadá Juan Barrancoafirmó que “la en- metro nos que acudían a la capilla ar breve viaje a Taormina (Sicilia), ver del alcalde de Madrid fuera fermedad no doblegó el espíritu diente instalada en la Casa de la donde tendrá lugar una cumbre instalado en el patio de cristalesde de Enrique Tierno ni le quitó Villa para despedirsedel alcalde. entre los dirigentes hispano—ita- la Casa de la Villa. tiempo para la Alcaldía”.Adolfo Las autoridadesautonómicasy hianos. También se espera la pse— Lágrimas en los ojos de algún Pastor, de la “mesapara la Unidad municipales han decretado tres sencia de otrosmiembrosdel Go- concejal. Por unanimidad, se de los Comunistas”,aseguró que días de duelo oficialpor el fallecíbierno, personalidadesde la polí acordó conceder al “viejo profe “ha sido un hombre bueno que ha miento de Tierno Galván y las tica, artistas y representantesdel sor” ha medalla de honor de Ma- sabido ganar muchos corazonesy banderas lucena media asta en los de la cultura. Pero, previ drid, máxima distinción munici muchas voluntades”. El concejal Aspecto de la cola de ciudadanosque aguardaba ayer su turno para mundo siblemente, será el pueblo de Ma— pal, hastaahora sólo otorgadaa las Herrera, del PCE, con lágrimasen edificios oficiales. desfilar ante la capilla del alcalde drid el gran protagonista. Cortes tras el 23-F. La familia los ojos, valoró la trayectoria de CHARO NOGUEIRA Las más destacadas personalidades del mundo de la política, la cultura y la intelectualidad española dirán adiós estatarde a los restos mortales del “viejo profesor”. Pero, sin duda la despedida ms emocionada será la que tributará el pueblo de Madrid al que ha sido, hasta hace poco, el primer ciudadano de la Villa. Mientras, la totalidad de los grupos políticos se vuelcan en elogios hacia la figurade Tierno. — Diez añosdespués Conocí a Tierno hace 10 años. Su PSP y ca deltodo a Cataluña.Loscondicionamienhasta qué punto tenía razón y hasta nuestra ConvergénciaSocialistade Catalu- tos históricospesaron lo en estepunto. qué punto esa indiferente al credo es nya se unían en la Federación de Partidos Lo digo con la franquezaque a él le hagusta- de cadauno. Socialistas,al margenel PSOE. Nos encon do siempre, y, desde luego,sin su Tierno hizoprofesión la lucidezy de su tramos Raimon Obiols y yo con él en una cortesía y habilidad. amable. ¡Cuanto echará a faltar el casa con laspersianas echadas.c1andestina Y añado: me preocupay mepesano haber de Madrid —y todos nosotros—su mente aún. en un veranobarcelonéscaluro- sabido transmitira un hombre atento,agudo contrapunto so. y de talante profundamente democrático Pero Tierno haeducado a los másjóvenes Muchos años después llegué a conocerle como Tierno,una imagenmás persuasivade en la confianza hacia el pue bien. Era un defensorobstinadode los inte- nosotros mismos. Algo debe fallar ahí en colaboradores blo y en el legítimoorgullo del poder local. reses de su ciudad. A finales de 1983,en las nuestra manera de explicarnos. Juan Barranco llevará dignamente esa heCortes, tuvimos una confrontación incluso Por otra parte, Tierno era enormemente rencia. dura. El no cedía, tal como yo exigía,en be- popular en Cataluña. Le acompañépor la En laspróximas semanas,en los próximos neficio del Area Metropolitanade Barcelo- Zona Franca, por l’Hospitalety porCerda- meses, van a acuerdos importanna, para equipararnuestros tres millonesde nyola y puedo certificar despertaba tes para los ayuntamientos. Legislación estahabitantes a los de Madrid en el presupuesto adhesión muy fuerte y cálida. tal (finanzaslocales, desarrollode la Ley de del Estadopara 1984.Pero luego.él mismo Cuando le visitéen la clínica,pronto hará BasesdeRégimen Local),autonomías(desa facilitó el camino para que en 1985se eum- un año. tras la inten’ención,me contó, ff0110de las y de los estatutos),adap pliese ya en buenaparte mi propsito. una lucidezdeslumbrante,cuál había sidosu a la Europea de los PoderesLoTierno ha creadoun patriotismomadrile— situación trágica y cómo la había ocultadoa taciónlegislación estatal y autonómica sobre ño enormemente útil para una ciudad que todos, había arreglado sus papeles, había participación municipalen las cajasde aho nunca había tenido, en este siglo,un Ayun- convocado el pleno del Ayuntamientoy se rro, jurisprudencia Tribunal Constitu tarniento de gran relieve. había dispuestoa morir sin ruido, él solo,o cional con gran —quizágrave—incidencia Madrid, con Tierno.pasa de ser sólo capi- casi. la interpretación práctica del precepto tal a ser también ciudad —precisamente ¡Qué valentía!Allí descubríal Tierno tier- en constitucional autonomía. cuando Barcelonaaccedede nuevo a un gra— no, cálido,amigo. “Laciudad nosconsume, No dejaremos de invocar, en este contex do de capitalidadoficial. Pasqual”, me dijo. to, la particular esfera la ciudada En este sentido, el Madrid de Tierno le Su muerte —queno quiso alejaral final— que Tierno y su teoría “vecino” repre hace a Barcelonauna comnetencia nueva, tan seguida despuésde la de Ramón Saizde —yapara siempre,inmodificables—. desconocida, que nos descolocó un poco, Varanda y Jaume Ciurana, y cuando aún Ojalá que su prestigiovirtual crezca en su inicialmente y que, sin embargo. creo, nos está reciente en nuestrorecuerdola de los a— ausencia y nosayude en este trance. convenía. Me refieroa la emulación de ciu caldes de El Prat, de Reus y deSanta Maria dad a ciudad. de Palautordera —otrohombre lúcidoque PASQUAL MARAGALL 1MIRA Tierno. me parecea mí, noentendió nun supo mirar cara a cara la última hora—de— Alcalde de Barcelona ‘ . - Pujol resaltasu“humanidad y sueleganciade espíritu” Barcelona. (Redaccióny Agen Tierno como “un gran patriota cias.) En Cataluña han sido nu que supo crear el patriotismo mamerosas las manifestaciones de drileño, un sentimiento muy im condolencia por el fallecimiento portante para una ciudad”.Parael del alcalde madrileño. En todas presidente del consistoriobarce ellas se destacala gran faceta hu lonés su muerte significa“la pér mana y la grandeza personal de dida de una personaa la que siem Enrique Tierno Galván. pre he admirado”. El presidentede la Generalitat, El Ayuntamientode Barcelona Jordi Pujol, hizo públicoun men dispuso un libro en el Saló de la saje de condolenciaen el que afir— Ciutat para recoger los testimo ma: “Conseryomuy buen recuer nios de condolenciapor la muerte do de Tierno Galván. En diversas del alcaldemadrileño. oportunidades pude colaborar Jordi SoléTura, catedráticode con él y de todas ellasconservoun Derecho Políticoy amigode Tier buen recuerdopor su humanidad no Galván, tuvo palabras de do y por su eleganciade espíritu. De gio para “el viejo profesor”y, en manera especial,quiero recordar declaracionesa la emisora “Cata la colaboración que de un modo lunya Rádio”, destacóque “Tier muy especial mantuve con él no Galván fue prácticamente cuando la comisión de los nueve quien hizo el preámbulo de la negoció con el presidenteSuárez Constitución”. todo el procesode transiciónhacia También la Oficina Olímpica la democracia. Combinaba las de Barcelonaexpresóayersupesar profundas convicciones con el por el fallecimientode Enrique humor y con una ironía que nun Tierno Galván. El consejerodeleca hería. Siento mucho su muer gado, José MiquelAbad,envióun te”. MaciáAlavedra,consejerode telegrama de condolenciaal alcal Gobernación de la Generalitat, de accidental,Juan Barranco,en representará a Jordi Pujolen el se— el que lamenta la “pérdida de un pelio del fallecidoalcalde. hombre que fuemucho másqueel El alcalde de Barcelona, Pas alcalde de Madrid,fue para noso cual Maragail,calificó a Enrique tros un amigoy un ejemplo”. — 15 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1141 Title A name given to the resource Diez años después Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Tierno Galván, Enrique, 1918-1986 Necrologies Madrid Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/806/0000001534.pdf 5af1bd5f395743e5c68823e655f53b74 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 21/01/1986 (3412179) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Madrid, pág. 23 LA MUERTE DEL 'VIEJO PROFESOR' El vecino Tierno PASQUAL MARAGALL Durante sus casi siete años al frente de la Alcaldía de Madrid, los últimos de una de las más brillantes y fructíferas trayectorias intelectuales y políticas de este país, Enrique Tierno Galván fue, ante todo, un vecino más de la ciudad. El viejo profesor gustaba de repetir con frecuencia que el alcalde debe ser precisamente eso, un vecino más y un hombre esencialmente bueno. La voluntad de entendimiento y comprensión hacia los problemas de sus conciudadanos y el criterio de bondad que rigieron constantemente el modo de hacer de Enrique Tierno constituyen sendos factores que explican por sí mismos el profundo afecto y respeto que los vecinos de Madrid -y, en general, los ciudadanos de toda España, sin distinciones ideológicas- profesan a la memoria del que ha sido uno de los mejores alcaldes que ha tenido la capital española en toda su historia. Pero más allá de su bondad personal, e incluso de sus magnas aportaciones intelectuales y políticas, los ciudadanos de Madrid no podrán olvidar nunca a Tierno, el buen vecino que, como alcalde, supo metamorfosear a una capital administrativa gris en una ciudad viva, abierta, sugerente y creativa. Acercamiento Los barceloneses, por nuestra parte, tampoco olvidaremos nunca la firme dedicación que Enrique Tierno Galván puso en el propósito de acercar entre sí a las gentes de Barcelona y Madrid. Aunque creo que el amigo Tierno nunca llegó a entender del todo a Cataluña -lo digo con franqueza-, lo cierto es que el viejo profesor, que jamás se recató a la hora de hacer pública la admiración que sentía por Barcelona y Cataluña entera, contribuyó decisivamente a desarmar la idea irracional de que barcelonismo y madrileñismo son sentimientos u opciones opuestos. El sereno, dialogante y flexible profesor no abandonó sus magistrales dotes pedagógicas mientras ocupó el despacho de la Alcaldía de Madrid. Desde ese mismo despacho, unas veces, y desde las plazas y calles de la ciudad, las más, supo explicar como nadie -quizás estaría mejor dicho enseñar a sus convecinos las actuaciones municipales emprendidas y desarrolladas por el Ayuntamiento que él presidía. Añoranza Me ha impresionado ver a los miles de personas que el pasado domingo, frente a la Clínica Ruber y a la Casa de la Villa, al conocer la noticia de la muerte, ofrendaron una sentida ovación a Enrique Tierno. Rendían homenaje a un alcalde que, ante todo, era el mejor vecino de Madrid. Hemos perdido no sólo a un alcalde sino también a un intelectual de primera fila. Aunque esta breve glosa esté dedicada especialmente al alcalde, no es menos cierto que el alcalde Tierno no ha dejado nunca de ser también el profesor. Añoraremos, en definitiva, a Enrique Tierno Galván, intelectual, profesor, alcalde y amigo. Pasqual Maragall i Mira es alcalde de Barcelona. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1073 Title A name given to the resource El vecino Tierno Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Tierno Galván, Enrique, 1918-1986 Madrid Alcaldes Necrologies Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/999/19860122d_00103.pdf 2175c3af27b49db85b7c73216f2f1ec0 PDF Text Text Jaime sln. Pta. S. ITa Barcelona A}untament Barcelona "^1^^+' ^i de ;4:11111 — A 1)P PAR^ ACREDITATS A L'ALCALDE EN OC ASO Alcaldia Gabinete de Tel, 301 01 01 Télex 54519 Laye Comunicación VISITA DE LA V^._- DELS PERIODISTES LA CAE 22 de enero de 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 2 DISTINGUIDOS AMIGOS: ME COMPLACE SALUDARLES Y DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA, UNA CIUDAD QUE SIEMPRE HA ESTADO LIGADA A LA VIDA ECONóMICA, CULTURAL Y POLíTICA DE EUROPA Y QUE SIEMPRE HA RESPIRADO CON ILUSI6N LAS CORRIENTES QUE LLEGABAN DEL CONTINENTE INCLUSO EN LAS ÉPOCAS EN QUE ESPAÑA HABíA OPTADO POR EL AISLAiMIENTO. TODOS USTEDES HABREN TENIDO NOTICIA DE QUE ESTA CIUDAD, BARCELONA, ES LA CAPITAL DE UNA NACIONALIDAD HIST6RICA, CATALUÑA, QUE TIENE UNA LARGA TRADICIóN INDUSTRIAL Y COMERCIAL, Y QUE SE DISTINGUE POR UNA CULTURA Y UNA LENGUA PROPIAS . ESTA LENGUA HA COSTADO MUCHO DE DEFENDER Y LOS CATALANES SOMOS CELOSOS DE SU USO Y SUPERVIVENCIA. PERO AL MISMO TIEMPO ESTA CIUDAD Y ESTE PAIS HAN HECHO DEL DI:ZLOGO, LA APERTURA Y LA PROYECCI5N EXTERIOR UN TALANTE PROPIO. IiARiMOS DE NUESTRA LENGUA SIEMP?.E UN SIGNO DE IDENTIDAD Y NUNCA UNA BARRERA, PARA NADA VII PARA NADIE. LA ADHESI&N DE ESPAÑA A LA COMUNIDAD ;COï (SMICA EUROPEA TIENE UNA TRASCENDENCIA ESPECIAL PARA BARCELONA. LA ENTRADA EN EUROPA CONSOLIDARE LA IiTEGRACIóN DE BARCELONA EH EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO Y REFORZARE SU POSICIÓN COMO CENTRO DE GRAVEDAD DEL SUR DE EUROPA Y DEL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 3 MEDITERRáNEO OCCIDENTAL. EN EFECTO, EN TÉRMINOS EUROPEOS, LA REGIEN MERIDIONAL FRANCESA PASAR) DE SER FRONTERA A ZONA DE PASO. BARCELONA TENDRá MEJORES POSIBILIDADES DE HACER VALER SU PESO ESPECÍFICO EN UNA ZONA GEOGRá. F ICA PRIVILEGIADA, EN LO QUE HEMOS LLAMADO OTRAS VECES EL NORTE DEL SUR. PARA QUE ESTO SUCEDA, BARCELONA TIENE QUE FUNCIONAR COMO CIUDAD. BARCELONA PUEDE ASUMIR SU PAPEL DE CAPITALIDAD APORTANDO LOS INSTRUMENTOS Y SERVICIOS DE UNA METROPOLIS MODERNA: EL PUERTO, UN AEROPUERTO BIEN CONECTADO CON LAS REDES INTERNACIONALES, UN CENTRO DE SERVICIOS Y UNA AMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCADO CENTRAL Y UNA NOTABLE CONCENTRACI6N UNIVERSI'JARIA. LA IT CORPORACIoN A EUROPA ES, PUES, UN ESTIMULO PARA QUE BARCELONA MEJORE Y TRABAJE PARA SITUARSE AL NIVEL OUE LE CORRESPODE. ESTOY SEGURO DE QUE BARCELONA RESPONDERá CON ENTUSIASMO AL DESAFIO. EN BARCELONA DESDE HACE MUCHO TIEMPO, HEMOS TENIDO CLARO QUE EL FUTURO ESTABA EN EUROPA. UNO DE LOS RETOS QUE NOS PLANTEAMOS ES CAMBIAR LAS POLARIDADES QUE EXISTEN AHORA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO Y �Ajuntament de Barcelona Ref.: 4 Gabinet de Comunicació MUY ESPECIALPIENTE EN LAS REGIONES FRONTERIZAS. LA REGI6N COMPRENDIDA, A GRANDES RASGOS, EN EL TRIANGULO LIMITADO POR TOLOUSE, LYON Y MARSELLA HA SIDO HASTA AHORA UNA REGIóN FRONTERA DE EUROPA "UN CUL DE SAC". CON NUESTRA ENTRADA EN LA COMUNIDAD ESTA ZONA DEJA DE SER " UN CUL DE SAC" PARA SER ZONA DE PASO. LOS MUNICIPIOS CATALANES FORMAN UN SISTEMA URBANO MUY ARTICULADO. AHORA TENEMOS UNA OPORTUNIDAD LiNICA PARA PONER ESTE CONJUNTO URBANO AL SERVICIO DE AQUELLA ARCA QUE HA TENDIDO A GRAVITAR EN TORNO A LAS CIUDADES FRANCESAS QUE UF MENCIONADO. UN A. CONSE( T Dt? L AS POLÍTICAS DE ESTE AYUNTAMIENTO S E DIRIGE A , Ir'. QUE :,r: RECONOZCA A BARCELONA SU CON DICIi5N Df., CAPITAL DE ESPAF-íA, LA C A PITAL Q UE DE HECHO ES, ADEMAS DE LA OFICIAL, Y SU DI "'1Ei'ISInN D F C A PITAL EUROPEA. BARCELONA QUIERE TAMBIÉN SER UNA r'ETRóPOI,I MODERNA EFICIENTE QUl? TENGA UN PESO ESPECÍFICO UN LA Y REGIóN TRANSPIRENAICA Y EN TODO EL MEDITERRÁNEO. BARCELONA TIENE, DE OTRA PARTE, UNA CLARA VOCACIoN LATINOAMERICANA. QUIERE SER LA PUERTA DE EUROPA EN AMÉRICA LATINA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 5 Y LA PUERTA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA . ESTA VISITA DE USTEDES A LA CIUDAD, CON MOTIVO DE LA ENTRADA DE ESPARTA EN LA C.E.E. COINCIDE, EN FIN, CON UN MOMENTO DE FUERTE EMPUJE REVITALIZADOR DE LA CIUDAD POR PARTE DE TODOS SUS SECTORES SOCIALES Y ECONóMICOS, EMPUJE QUE EL AYUNTAMIENTO SE HA PROPUESTO LIDERAR Y POTENCIAR. BARCELONA Y SU ARFA METROPOLITANA HAN SUFRIDO DURAMENTE EL GOLPE DE LA CRISIS ECON6MICA Y EL PARO POR SER LA PRINCIPAL CONCENTRACIóN INDUSTRIAL Y DEMOGRáFICA, PERO A DIARIO SE MANIFIESTAN LOS SÍNTOMAS DE UN RESURGIMIENTO ECONÓMICO Y DE INICIATIVAS IOCIALES, PARA LOS QUE LA INTEGRACIÓN ECONó -TICA EUROPEA ACTUA COMO UN ESTÍMULO HISTÓRICO. EL AYUNTAMIENTO HA COMENZADO A ACTUAR PARALELAMENTE EN UNA DOBLE DIRECCI6M. LA _PROMOCIÓN DE INICIATIVAS ECON6NICAS , Y LA ATENCIÓN Y DIN MIZACIoN DE LAS RELACIONES SOCIALES. LA DEMOCRACIA ISPAI-IOLA Y LA. AUTONOMÍA CATALANA HAN DADO NUEVAS ALAS A LA VIDA CULTURAL Y ;RTïSTICA DE LA CIUDAD Y, POR ENCIIA DE TODO ELLO, BARCELONA SE HA PROPUESTO LA CANDIDATURA A LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. .LOS JUEGOS OLÍMPICOS SU UNA VIEJA ILUSIÓN BARCELONESA Y CATALANA, A LA QUE CONCURRIMOS POR �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 6 CUARTA VEZ Y ESPERAMOS QUE DEFINITIVA. BARCELONA ESTA EN CONDICIONES DE ORGANIZAR LOS JUEGOS Y LOS JUEGOS PUEDEN SER UN MOTIVO MS.S DE PROYECCI6N, CRECIMIENTO Y MEJORA DE BARCELONA. CONCLUIRÉ ESTAS PALABRAS EN MI LENGUA, EN LA LENGUA DE ESTE PAíS. BARCELONA, CIUTAT OBERTA, CIUTAT DE PAS, CIUTAT DE DEBAT, ELS DONA LA. BENVINGUDA. A BARCELONA SEMPRE ENS 11EN SENTIT EUROPEUS. L'INGRÉS -)'ESPANYA A EUROPA HA ESTAT PER A NOSALTRES UN RETROBAMENT, UNA REINCORPOPAC I j). VOSTÉS, COM A REPRESENTANTS D'ALGU;S DELS MITJANS ° DE COMUNICACI6 £:fsS PRESTIGIOSOS DE LA VELLA EUROPA, ES TROBARAN AQUí CODI AL SEU PAíS. BARCELONA ELS ACULL COM .A VELLS :A_'-1ICS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3905 Title A name given to the resource Paraules en ocasió de la visita dels periodistes acreditats a la C.E.E. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Europa Relacions Internacionals Acció política Territoris Barcelona Mitjans de comunicació Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1000/19860211d_00104.pdf 98e3f44bd3c7057c647c9331fdfb31f4 PDF Text Text DISCURS DE L'ALCALDE DE BARCELONA PER A LA .INAUGURACIO DEL CICLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA" MOLT HONORABLE PRESIDENT; EXCEL.LENTISSIMES AUTORITATS; SENYORES I SENYORS : PER A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I PER AL SEU ALCALDE , ES MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO, INAUGURAR AVUI EL CI- CLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA", I PODER s COMPTAR PER A AQUESTA INAUGURACIO AMB LA PRESENCIA I LA INTERVENCIO DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATA LUNYA, MOLT HONORABLE SENYOR JORDI PUJOL. AQUEST ES UN CICLE AMB EL QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VOL REMARCAR L'ESPERIT OBERT, I LA VOCAC1d D'UNIVERSALI TAT I SOLIDARITAT QUE TRADICIONALMENT HA CARACTERITZAT LA NOSTRA CIUTAT. AQUEIXA VOCACIO DE CIUTAT GRESOL ES LA QUE ENTRE TOTS HEM DE POTENCIAR I PROJECTAR CAP EL FUTUR. ELS NOSTRES FILLS, ELS NOSTRES NETS, I TOTES LES PERSONES QUE ARRI BIN A LA NOSTRA CIUTAT PER VIURE-HI, PER LES CIRCUMSTAN CIES QUE SIGUIN, CAL QUE ES TROBIN AMB UNA BARCELONA DE TOTS 1 PER A TOTS, AMB UNA BARCELONA, EN DEFINITIVA, SO LIDARIA AMB TOT ELS SEUS CIUTADANS, VINGUIN D'ON VINGUIN. �2. ABANS HE DIT QUE ERA UN MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO , PODER COMPTAR AMB EL NOSTRE PRESIDENT DE LA GENERALITAT, PER A INAUGURAR AQUEST CICLE DE CONFERENCIES -"BARCELONA SOLIDARIA" . EN AQUEST CAS, CONCURREIX A MES EL FET QUE EL SENYOR JORDI PUJOL HA ESTAT, DE SEM PRE, UNA PERSONA PREOCUPADA PEL FENOMEN IMMIGRATORI !I LES SEVES REPERCUSIONS EN QUANT LA CONSTRUCCIO DE CATALUNYA, COM HA QUEDAT REFLECTIT ALS SEUS ESCRITS TALS COM "LA IMMIGRACIÓ PROBLEMA I ESPERANÇA DE CATALUNYA", I D'ALTRES. ELS NOUS CATALANS, ELS CATALANS QUE NO HAN NASCUT EN CATALUNYA, DEL QUE TENEN NECESSITAT NO ES DE MIRAR ENRERA, SINO DE CONSTRUIR EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR. EL PROBLEMA DE LA NOVA CULTURA VA LLIGAT A TENIR TREBALL, UNS HABITACLES MES DIGNES, UNA GEOGRAFIA URBANA MES SEGURA, PODER TENIR LLOCS DE REUNIO I D'ASSOCIACIÓ PLURALISTA; QUE ELS SEUS FILLS TINGUIN SORTIDA EN LA SOCIETAT , I QUE L'ESCOLA,ELSr•SIGUIIUN ELEMENT INTEGRA DOR . TOT EL QUE SIGNIFIQUI UNA LLUITA PER A FER DESA MARGINACIÓ, ES LA CULTURA QUE ELS DEVEM. -PAREIXL LA CATALANITZACIO DEPENDRA DEL GRAU DE SOLIDARITAT QUE GLOBALMENT ES PUGUI OBSERVAR EN LA NOSTRA ACTITUD COL. LECTIVA. QUE ELS NOUS CATALANS EN VAGIN INTEGRANT NO VOL DIR QUE HO FACIN A LA MANERA D'ACEPTACIO D'UN MODEL TRA �(3) DICIONAL, SINO QUE APORTARAN FORMES I ACTITUDS QUE ENS FARAN DIFERENTS, A TOTS ELLS I A NOSALTRES, DELS MODELS PRECONCEBUTS, SENS DUBTE ELS SEUS I ELS NOSTRES FILLS A A L SERAN UNS CATALANS DIFERENTS. NO-442rEr---g.N-42rA-B.A.R7-COM SEMPRE HA SUCCEIT EN AQUEST POBLE, PRESERVAREM LA'dNICA MANERA DE SER CATALANS EN EL FUTUR. TOT AIXO ENS OBLIGA MOLT A TOTS NOSALTRES. SI BARCELONA ES CATALUNYA, SI CATALUNYA ES BARCELONA, TREBALLANT PER UNA BARCELONA OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL, ES TAREM TREBALLANT A LA VEGADA I CONSTRUINT UNA CATALUNYA OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL AMB TOTS ELS SEUS CIUTADANS • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3906 Title A name given to the resource Inauguració del Cicle de Conferències Barcelona Solidària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Immigració Barcelona Model social Congressos i conferències Pujol, Jordi, 1930- Solidaritat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1001/19860218d_00105.pdf 290781eb93dbaba55bc050f4fbdc00b0 PDF Text Text J `` CkAft--f AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DEL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", TENGO HOY EL HONOR Y LA .SATISFACCIÓN DE PRESENTAR A USTEDES AL EXCMO. SR. D. JOAQUIN LEGUINA HERRAN, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTóNOMA DE MADRID. EL SEÑOR LEGUINA ES DOCTOR EN CIENCIAS ECONÓMICAS POR LA UNIVERSIDAD DE MADRID Y EN DEMOGRAFIA POR.. LA UNIVERSIDAD DE PA RIS. HA EJERCIDO ADEMAS COMO ESTADISTICO FACULTATIVO DEL ESTADO, PROFESOR DE DEMOGRAFIA EN LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID Y FUNCIONARIO EXPERTO DE LAS NACIONES UNIDAS EN SANTIAGO DE CHILE. TENDREMOS POR TANTO LA OCASIÓN DE ESCUCHARA UN EXPERTO EN LA TEMATICA DE POBLACIÓN Y EN UNO DE SUS APARTADOS MAS IMPORTANTES: EL DE LOS MOVIMIENTO MIGRATORIOS. �2. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA COMO SABEN USTEDES, 'A PARTIR DE 1939 SE AGUDIZAN EN ESPAÑA LOS DESEQUILIBRIOS TERRITORIALES. EL "ESPINOSO TRIÁNGULO" DEL DESARROLLO ESPAÑOL (MADRID, BARCELONA Y BILBAO) SE CONVIERTE EN LA META DEL MOVIMIENTO INMIGRATORIO INTERIOR, FENÓMENO QUE SE AGUDIZA EN LOS AÑOS 60, AÑOS DEL DESARROLLISMO DEL ANTERIOR RÉGIMEN. COMO MUESTRAN LAS ESTADÍSTICAS ESCALOFRIANTES DE LA EPOCA, ANDALUCIA, EXTREMADURA., ARAGON, GALICIA, ETC., SE CONVIER TEN ASÍ EN EL AUTENTICO "EJERCITO DE RESERVA" DE DICHA FASE DESARROLLISTA, APORTANDO UNA MASIVA MANO DE OBRA NO CUALIFICA DA, POR SU PROCEDENCIA FUNDAMENTALMENTE RURAL. EN OLEADAS, DICHO. CONTINGENTE DE POBLACIÓN, JUNTO CON SUS FAMILIAS, VAN POBLANDO LOS EXTRA-RADIOS DE LAS TRES GRANDES. CIUDADES, LLEGANDO A CONFORMAR CON EL TIEMPO LOS LLAMADOS CINTURONES INDUS TRIALES O. CINTURONES "ROJOS". �3. bÉ $ARCELONA PRE S I bÉI■GIA AYUNTAMIENTO EN JUSTICIA, HABRIA QUE RECONOCER QUE EN EL CASO DE MÀDRID, ADEMAS DE LAS EVIDENTES REPERCUSIONES QUE HA TENIDO EL FENÓMENO INMIGRATORIO EN CUANTO A DÉFICIT DE SERVICIOS URBANISTICOS, ESTRUCTURACIÓN ANARQUICA DEL SUELO COMO. CONSECUENCIA DE LA,ESPECU j&6 cv t—c. LACIÓN, ETC., SE HA DADO EL , INNEGABLE HECHO DE TENER QUE SOPORTAR LA UBICACIÓN FISICA DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO. LO, CUAL, SE HA T QUE LOS P.RO- IA POBLACIÓN --HAYADi_QJ T FT).ADO_D.ILUIDOG Y—DES- A- E NDI-DOS DENTRO DE LA PROBL TICA DEL PAPS . EN LA. ACTUALIDAD, AFORTUNADAMENTE PODEMOS YA DISTINGUIR CON. NITIDEZ TRES ESFERAS: EL MADRID DE LA ADMINISTRACIÓN CENTRAL, EL DE LOS MINISTERIOS. LA CIUDAD DE MADRID, RECREADA DE MANERA MAGISTRAL POR EL LLORADO ALCALDE DON. ENRIQUE TIERNO GAL VAN, EL ENTRAÑABLE "VIEJO PROFESOR".. Y; POR FIN, LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE MADRID., AMBITO EN EL QUE SE DEFINEN le rt S ‘&In t d 1 .S-PRO- BLEMAS A LOS QUE SUFREN OTRAS AUTONOMÍAS EN CUANTO.ADEFICIT ,f61 DE INFRAESTRUCTURAS, DIFICULTADES FINANCIERAS, ETC. f `U t j,0 157 UN DE TODO. ESTO NOS HABLARA EL EXCMO. SR. DON JOAQUÍN LEGUINA AL QUE CEDO GUSTORAMENTE LA PALABRA. 18 de febrero de 1986. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3907 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Joaquin Leguina dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Immigració Demografia Barcelona Model social Comunitat Autònoma de Madrid Leguina, Joaquín, 1941- Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1002/19860220d_0054.pdf d72dbb94901befd7ce1ff6b401760c93 PDF Text Text - - - Ajuntament de Barcelona CONFERèNCIA DE L'EXC. SR. ALCALDE A LA SESSI6 SOBRE "HISTòRIA I PROSPECTIVA" A LA CAMBRA DE COMERÇ, DINS DEL PROGRAMA COMMEMORATIU DEL CENTENARI 20 Febrer 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA ,MUNICIPAL �P."‘„ -2- Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : SENYORES, SENYORS: QUAN L'AMIC FIGUERAS EM VA CONVIDAR A PARTICIPAR EN AQUESTA SESSIó EM VA ANUNCIAR QUE LA COMPARTIRIA AMB EL PROFESSOR PIERRE VILAR. AIXó NO HA ESTAT AIXí I HO LAMENTO, ENCARA QUE, D'ALTRA BANDA, EM SENTO UNA MICA ALIVIAT. A- 1,Lev G L-`(^^T^ PERQUE NO HAURIA DEIXAT DE SER UNA GOSADIA PER LA MEVA PART PARTICIPAR COM A CONFERENCIANT EN LA MATEIXA SESSI6 QUE EL DR. PIERRE VILAR. ELS MEUS MÉRITS ACADèMICS NO ESTAN NI MOLT MENYS AL NIVELL QUE MMEREIX EL PROFESSOR VILAR COM A COMPANY DE TAULA. PER NO S6N ELS MEUS McRITS ACADèMICS ELSQUE M ^ HAN PORTAT AQUI, SINE LA MEVA CONDICI6 D'ALCALDE DE BARCELONA. I L'ALCALDE DE BARCELONA S'HAURIA SENTIT PLENAMENT SATISFET DE PARTICIPAR EN LA CELEBRACI6 D'AQUEST CENTENARI DE LA CAMERA AL COSTAT D'UN DELS ESTUDIOSOS MFS INSIGNES QUE HA TINGUT LA CIUTAT. UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL. �■j Aj ntament de Barcelona -4- Gabinet de Comunicació Ref.: UNA HERèNCIA QUE TINO DEL MEU PAS PER LA FACULTAT DE CIENCIES ECONòMIQUES, TOT I QUE L'ESTUDI DE LES EXPECTATIVES I DE LA INFORMACI6 HA EVOLUCIONAT MOLT, UNA DE LES IDEES -FORÇA DE L'ECONOMIA QUE EM VA QUEDAR GRAVADA, ÉS QUE LA REALITAT DEPN MOLT DEL FUTUR. EL PRESENT DEPèN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS LES ARRELS; NO DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE NOMÉS SON DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE EST JA FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE TENIM PRESENT DEPèN TAMBÉ DE TAL I DE TAL COM SOM. EL COM VOLEM SER O ESPEREM SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT SEGURAMENT EXPLICAR, SI NO ÉS, NO ES PODEN PRECISAMENT, EN FUNCIó MÉS DEL FUTUR, I DE LA PERCEPCI6 QUE ELS 1P3 CIUTADANS VAN TENIC DEL FUTUR, MÉS QUE NO PAS DE LA INFLUèNCIA DEL PASSAT. DETERMINANT DEL HAURIEN NO HAGUT QUE SI EL PASSAT FOS SEMPRE EST PASSANT EN EL PRESENT NO HI ELS GRAN CANVIS QUE S'HAN PRODUIT, A SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES Exp. 82-86 •IMPREMTA MUNICIPAL I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS �j, '1;2* Ajuntament de Barcelona -5- Gabinet de Comunicació Ref.: GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUïT. TOTS VOLEM UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN • QUè ELS PROBLEMES D'AVUI ES TRACTIN AMB RIGOR. I SOLVENCIA EN EL QUE, A . MÉS, SORGEIXIN SOLUCIONS ALS i PROBLEMES QUE ENCARA NO EXISTEIXEN PER e- ) QUE PENSEM QUE PODEN PLANTEJAR —SE. I ÉS EN AQUESTA LíNIA QUE PENSO QUE ÉS IMPORTANT ACOLLIR—SE A UNA TRADICI6 DEL PENSAMENT ECONòMIC QUE HA ANAT SEMPRE PER AQUEST CAMí I QUE EST LLIGADA D'ALGUNA FORMA AMB EL PENSAMENT DE KEYNES. ELL EXPLICAVA MOLT CLARAMENT EN EL TRACTAT SOBRE EL DINER TREATISE ON MONEY> r I TAMBÉ EN ALTRES ARTICLES MOLT INTERESSANTS DELS ANYS 20 I 30, COM D'ALGUNA FORMA LA GENT TENDEIX A ACTUAR EN FUNCIó DE LA SEVA PERCEPCIó DEL FUTUR. P.EYNES INSISTIA EN AQUESTA IMATGE QUE ÉS TAN CONEGUDA DE QUE L'IMPORTANT ÉS L'EXISTNCIA D'OBJECTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. QUE AIX6 DESPRÉS ES PRODUIS AMB UNA DETERMINADA POLíTICA MONETàRIA, ÉS UNA ALTRA QÜESTI6. . Exp. 82 86 • IMPREMTA MUNICIPAL �-6- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : A MI EL QUE M'INTERESSA REMARCAR AVUI, ÉS QUE ELL INSISTIA EN QUE LA IMPORTàNCIA DE QUE LA HUMANITAT, ELS PAïSOS, LES CIUTATS, TINGUESSIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS, I EN TOT CAS ASSUMIBLES, I QUE ES POGUESSIN ACONSEGUIR. AIX6 FARIA UNA MICA DE MOTOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA. ERA KEYNES QUI DEIA AQUELLA FRASE FAMOSA EN EL SENTIT QUE UNES AMPOLLES PLENES D'OR ENSORRADES A UNA DETERMINADA PROFUNDITAT SERIEN ELEMENTS MOBILITZADORS DE MOLTES ACTIVITATS. KEYNES INTERPRETAVA LA HISTÈRIA DE LA HUMANITAT EN FUNCIó TAMBÉ DE COM AQUEST TIPUS D'OBJECTIUS, I LA QUANTITAT DE DINERS QUE HI ANAVA ASSOCIAT, FINS t -1-I5T/-EN L'EVOLUCIó HISTÈRICA. . VA ARRIBAR A FER UNA INTERPRETACIó DE LA HISTÈRIA NO JA DEL FUTUR, SINO DEL PASSAT, EN EL SENTIT DE MOSTRAR COM EL DESCOBRIMENT DE LES MINES D'OR, EL SUCCESSIU DESCOBRIMENT DE LES MINES D'OR, ES PODIA RELACIONAR AMB èPOQUES DE GRAN AUGE, DE GRAN ACTIVITAT ECONEMICA. I COM, PER EXEMPLE, MINES COM LA DE SIERRA MORENA S'HAVIEN TANCAT I S'HAVIEN TORNAT A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació OBRIR CONSEQÜENTMENT, O D'UNA FORMA CORRELATIVA, A L'EXISTNCIA D'UNS PERIODES DE GRAN ESPLENDOR D'AQUELLA SOCIETAT EN CONCRET, FOS L'IMPERI ROMA O L'ESPANYA DELS àRABS. ARA BÉ, I AQUí ÉS A ON ANAVA, SERÉ UNA MICA CRíTIC DE4 KEYNES I D'AQUESTA INTERPRETACIò QUE ES BASAVA, EN PART, EN BONA PART, EN ASSOCIAR AQUELLS DOS FENòMENS DE L'EXISTèNCIA D'UNA QUANTITAT DE DINERS I D'UNS OBJECTIUS IMPORTANTS EN EL FUTUR. PERA' AQUESTA INTERPRETACIó LA FEIA D'UNA MANERA MECLNICA, D'UNA FORMA CAUSAL I SENZILLA:HI HAVIA EL DESCOBRIMENT DE LES MINES, HI HAVIA UNA QUANTITAT DE DINERS I HI HAVIA UN CREIXEMENT ECONóMIC, I D'AQUESTA TEORIA, L'ESCOLA MARXISTA, VA FER UNA CRíTICA MOLT INTERESSANT PERQUE VA DIR: MOLT BÉ, HI HA UNA CORRELACI6 ESTADíSTICA ENTRE AQUESTS MOMENTS DE DESCOBRIMENTS I ELS MOMENTS DE GRAN ACTIVITAT ECONòMICA, PERA..., QUIN ÉS L'OU I QUIN ÉS LA GALLINA?; QUINA ÉS LA CAUSA I QUIN ÉS L'EFECTE?; QUè ÉS EL QUE DEMOSTRA QUE LA QUANTITAT DE DINERS O EL DESCOBRIMENT DE LES MINES ÉS EL QUE PRODUEIX Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —7— Ref.: �-8- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ACTIVITAT, ETC?. QUI ENS EXPLICA PERQUè ES VAN TORNAR A OBRIR LES MINES? QUI ENS EXPLICA PERQUè ES VA DESCOBRIR AMÉRICA? NO QUINS EFECTES VA TENIR, QUE JA HO SABEM, SINE PERQUÉ HI VAN ANAR. ES UNA FET CASUAL? ÉS LA PERSONALITAT D'UN HOME? ÉS UN IMPULS IRRESISTIBLE D'UN SECTOR DE LA SOCIETAT? QUè ÉS EXACTAMENT?. LA INTERPRETACI6 D'AQUEST SECTOR ÉS LA DE QUE AQUESTS GRANS DESCOBRIMENTS, AQUEST CICLE D'OBERTURA, DE FIXACI6 D'OBJECTIUS QUE ESTIMULEN FINS I TOT LA CREACI6 DE MASSA MONETàRIA, ESTà RELACIONAT AMB L'EXISTèNCIA D'UN DESIG INSATISFET DINTRE DE LA SOCIETAT QUE ALESHORES ES MANIFESTA EN FORNIA DEL DESCOBRIMENT I QUE PRODUEIX COM A EFECTE, DESPRèS, UNES CAUSES MÉS O MENYS SECUNDARIES EN ELS PREUS, QUE PROVOQUEN UNS BENEFICIS I UNA SITUACI6 MOLT MÉS DISCUTIBLE. EN TOT CAS, QUè HI HA ABANS DEL DESCOBRIMENT? ABANS DEL FET FISIC, ASSOCIAT DESPRS D'UNA MANERA UNA MICA MECáNICA AMB EL CREIXEMENT ECONòMIC, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Reí.: H1 HA UNA DEMANDA, UNA TENSI6, UNA ELECTRICITAT SI VOLEU. Hl HA UNA SOCIETAT QUE NECESITA D'ALGUNA FORMA PROJECTAR-SE 1 QUE TROBA EN ELS DESCOBRIMENTS • DEL NOU MóN, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE REALITZAR UNA TENSI6 . ANíMICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSI6 ÉS V1LIDA, QUE ÉS PREEXISTENT , I AQUESTA ESCOLA DEMOSTRA QUE PRECISAMENT AL "TRESCENTO", AL S.XIV I ALS INICIS DEL S.XV, MOLT ABANS DE QUE ES PRODUYSSIN ELS DESCOBRIMENTS, EN AQUEST CAS EL DESCOBRIMENT D'AMÉRICA, QUE VA PROVOCAR LA REVOLUCI6 COMERCIAL MUNDIAL I QUE VA CREAR EL MóN MODERN EN DEFINITIVA,AL "TRESCENTO", COM DEIA, HI HAVIA UNA SOCIETAT AME UNA DEMANDA INSATISFETA p,\12:. D'ACTIVITAT I. DE LES IDEES. peAl L- fv-Pi bu 'Cr ESTEM EN UNA CIUTAT QUE DURANT MOLTS ANYS HA CA 9--5C,' VISCUT AMB UNA SUPERESTRUCTURA SI VOLEU, AMB UNA b L'-g(L)' CAPACITAT D'APLICACI6 DE PROJECTES MOLT INFERIOR, io.44 . W , Xious V.M. 1 1 o POTSER, A LA QUE LA SEVA BASE, TANT SOCIAL COM CULTURAL I EVIDENTMENT POLITICA, PERMETIA. I AIX6 HA 144- i7D 3c-; FET QUE AQUESTA CIUTAT, REPETIDAMENT EN EL CURS DE A LA HISTERIA, S'HAGI PROJECTAT CAP AL FUTUR 1 CAP A JEMNAA L'ESPAI, BUSCANT UNA CAPITALITAT, UN PROTAGONISME A01412,41// v;vt4 3 c itom) -12k,4 1,5 b t.7 (141-IsZ D L' V5 Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL 1.-5 /-J-(A4,1 Pl\t"V 1,1 1->t,iy-v 1, u K,Q5 , U c.ck iv1,1 L7S A. A-cr- • �—10— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : QUE LES SEVES CONDICIONS LI PERMETIEN DE TENIR I QUE TANMATEIX LI EREN NEGADES PER RAONS DE CARàCTER /y5 POLíTIC, ECONóMIC, O LES QUE FOSSIN. I AIXí, ALS 0 DEL SEGLE PASSAT, UNA GENERACIÓ ESPLèNDIDA VA .LLENYAR EL SOMNI DE LA BARCELONA DE L'EIXAMPLE I VA DIBUIXAR EL SEU SOMNI A L'ENTORN D'UN PROJECTE QUE VA SER L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DEL 88. UN PROJECTE QUE EN BONA PART VA SER POSSIBLE GR.CIES A AQUESTA CASA. AMB L'IMPULS D'AQUESTS ANYS ES VA PASSAR D'UNA BARCELONA QUE ERA UN CONJUNT DE CASES EMMURALLADES A UN - E isIAAMPLE QUE ES VA ESTENDRE PER TOT EL PLA DE BARCELONA I VA SALTAR. MÉS ENLLà EN UN SOLA GENERACIÓ. EL SEGON GRAN IMPULS QUE VA REBRE BARCELONA PER CONVERTIR—SE EN UNA CIUTAT MODERNA VA SER L'EXPOSICIÓ DEL 29. D'AQUESTA EXPOSICIÓ HEM REBUT LA URBANITZACIÓ DE LA MUNTANYA DE MONTJUïC I LA PLACA ESPANYA, EL METRO I L' HERèNCIA DE LA PRIMERA GRAN ONADA D'IMMIGRACIÓ DEL SEGLE, QUE SI D'UNA BANDA VA PRODUIR GREUS PROBLEMES D'HABITATGE, D'ALTRA VA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �1 :Y44 —11— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CONSTITUIR UN I1PORTANTíSSIM ELEMENT DE RENOVACI6 DE LA NOSTRA POBLACI6, QUE JA MOSTRAVA UNA CLARA TENDèNCIA A L'ENVELLIMENT. AQUESTA BARCELONA . QUE VA SO.P,TIR DE L'EXPOSICIó DELS 29, LA BARCELONA DELS ANYS TREINTA, JA VA MANIFESTAR LA SEVA VOCACI6 DE CAPITALITAT, JA VA SER Pr CAPDïtiANTERA DE LA INNOVACI6 CULTURAL L'IMPACTE QUE VA PRODUIR EL PAVELL6 MIES VAN DER ROHE —LA RECONSTRUCCI6 DEL QUAL INAUGURAREM AQUEST ANY— VENIA AFAVORIT PEL NUCLI D'ARQUITECTES RACIONALISTES QUE EN AQUELLS ANYS ES VA CONSTITUIR A BARCELONA, EL GATPAC, AVUI PODEM CONTEMPLAR L'HERèNCIA D'AQUELLS HOMES A LES OBRES DE SERT CASA BLOC, DISPENSARI ANTITUBERCULOS, Lfr CASA DEL CARRER MUNTANER— FELIÇMENT RETROBADA A LA FUNDACI0 MIRóe NO OBLIDEM TAMPOC QUE LE CORBUSIER VA FER PER LA GENERALITAT EL PLá MACIá. D'ORDENAC.I6 'DE L'AREA DE BARCELONA, INCLOENT LA CIUTAT DE REPOS . I VACANCES DE Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �,: luz • • )a -12- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació GAVA Ref. : CASTELLDEFELS . J^ v^N^ ^ ^ ,^ ^s ^-^^^^ S ^ ^.^ o %^ ^^ ^^SM os) NDv e ^^ . f ^ ^ ^^ Jc PP^' {^l E:^l ^ ^ ^ ^^^v^^ ^ 1^ D-11. A^NS NçE PENSO QUE A HORES D'ARA EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT FER UN PAPER SEMBLANT, VOLUNTATS I D'ENERGIES. DE CATALITZADOR DE AL4 A1-491A'0-57 RECORDARAN VOSTèS QUE LA PRIMERA VEGADA QUE VAIG VENIR A LA CAMERA DE COMERÇ PER PARLAR DELS JOCS OLIMPICS AME JOAN? MAS CANTI HI HAVIA UNA TRENTENA D'EMPRESARIS. EN EL MOMENT D'ENTRAR JA VAIG TENIR OP L'IMPRESSIó QUE TENIA UN ARGUMENT DOEBb65 QUE NO L'HAVIA PENSAT I QUE ERA QUE CENT ANYS ABANS, M ÉS, ANY MENYS L'ALCALDE RIUS I TAULET ANY De áLTTTT TTT # REUNIT ALS MUNTADES I A TOTS ELS GRANS HOMES D'EMPRESA D'AQUELLA ÉPOCA PER DIR-LOS APROXIMADAMENT; "SENYORS, HAN DE DONAR SUPORT AL PROJECTE DE L'EXPOSICI6 UNIVERSAL DEL 88". I AIX6 VA SUCCEIR, I NO DISCUTIREM EL MES O QUIN VA SER L'ANY EXACTAMENT, PERO ERA APROXIMADAMENT CENT ANYS ABANS DEL MOMENT EN EL QUE EN JOAN MAS CANTI I JO ENTRAVEM A LA CAMERA DE COMERÇ. I EFECTIVAMENT AQUEST ARGUMENT ELS IMPRESIONà I VA ACABAR, NO DIC Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL DE CONVEtvCER-LOS PERQUE JA ^p P �–13– Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : N'ESTAVEN ABANS, PER6, D'ALGUNA FORMA, ES VAII DESVETLLAR UNA BONA DISPOSICIó QUE HI ERA, PER QUE NO S'HAVIA FORMULAT, I QUE DESPRèS AMB CARLOS FERRER ¿-cof00 wo0ES -ans- as De reS SALAT HA TINGUT UN REFLEX ESPLèNDID EN EL TERRENY MATERIAL I DELS NúMEROS. PER AIXó DIC AQUí QUE AL DARRERA DE LA CANDIDATURA OLIMPICA HI HA UNA-TENSIó SOCIAL PRèVIA, UNA TENSIó CULTURAL PRéVIA, UNA TENSIó ANIMICA PRèVIA D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR –SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS I QUE EST BUSCANT EL MILLOR CATALITZADOR PER FER–HO, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACIONS. NORD–SUD VOLDRIA PARLAR ARA UNA MICA DEL FUTUR DE BARCELONA –TAMBE DEL FUTUR DE CATALUNYA – A L'HORA D'EUROPA. ARA, MES QUE MAI, PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMà ÉS UNA CATALUNYA EUROPEA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-14- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ¿COM ES VEU AIXò DES DE. BARCELONA? A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT LES DIFICULTATS I SACRIFICIS .QUE LA INTEGRACIó EXIGEIX. PER A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT UNA PR.CTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTIó. VOSTÉS EN Sal TESTIMONIS D'EXCEPCIó. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA , ÉS LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECíFIC D'UNA .MPLIA ZONA GEOGR.FICA TRANSPIRENENCA QUE FA BASTANT DE TEMPS VAN COMENÇAR A IDENTIFICAR CON EL NORD DEL SUD, EN UNA CARACTERITZACIO QUE HA TINGUT UN EXIT MOLT NOTABLE, NO A, ÉS UNA REGIO DE FRONTERES BEN DEFINIDES, PERO ABASTA, n`^i NV V" r/ ^ tLV A MÉS DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULOUSE, TOTA LA REGI6 LANGUEDOC ROSSELLó I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA BLAVA, n `/4 "C LA INCORPORACIó D'ESPANYA A ECONòMICA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • e'Ç LA COMUNITAT EUROPEA. PRODUIR. UN RADICAL CANVI �a Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIò PASSARá, HA PASSAT JA- DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER UNA ZONA DE PAS. I UNA ZONA DE PAS, PER CERT, QUE EN EL SETMANARI ECONOMIC NORDAMERICA BUSSINES WEEK DE LA SETMANA PASSADA, ES CLASSIFICAVA ENTRE LES REGIONS EUROPEES QUE E T AN EXPERIMENTANT UN CREIXEMENT RAPID. AQUI ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVÉ CRUCIAL. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D'UNA METRòPOLI MODERNA QUE LA CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIò EUROPEA EN TRANSFORMACIò. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UNS POLIGONS INDUSTRIALS MODERNS/ UN CENTRE DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE CONCENTRACIò UNIVERSITàRIA PODEN DESPLAÇAR CAP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA ZONA. JO SÉ QUE CAP PíiBLIC COM VOSTÉS, CAP LLOC COM AQUESTA CASA ÉS MÉS ADIENT PER FER ARRIBAR AQUEST MISSATGE. JO ELS VULL DEMANAR EL SEU AJUT, L'EMPENTA QUE AQUESTA CASA, HA DEMOSTRAT DURAN ^1 TOTA LA SEVA Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL -15Ref: : �L' -16- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació HISTERIA PER ASSOLIR AQUEST OBJECTIU DE SITUAR A BARCELONA AL LLOC QUE LI CORRESPON EN EL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEU. VULL FER ESPECIAL ESMENT DE LA IMPORTANCIA QUE TÉ PER BARCELONA ACONSEGUIR QUE EL NOSTRE AEROPORT SIGUI UTILITZAT PER TOTA AQUESTA REGIó COM A ENLLAÇ DE VOLS INTERNACIONALS, ESPECIALMENT CAP A AMÉRICA I -AFRICA. EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMUNICACIONS AERIES VOSTES HO SABEN PERFECTAMENT° HA TRASTOCAT GREUMENT EL PAPER DE PORTA D'ESPANYA, DE TOTA LA PENINSULA, QUE EL PORT DE BARCELONA HAVIA REPRESENTAT EN L'EPOCA MODERNA. ARA, AQUEST ROL L'HA ASSUMIT L'AEROPORT DE MADRID D'UNA MANERA GAIRABE HEGEMONICA I RECUPERAR EL PROTAGONISME DE BARCELONA EN AQUEST TERRENY ÉS UN REPTE EXTRAORDINARI. PER ACONSEGUIR AQUEST OBJECTIU LA CONSOLIDACIO D'UNA XARXA DE COMUNICACIONS ENTRE BARCELONA I EL SUD DE FRANÇA ES FONAMENTAL. ,/4 Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL G±o e MV1.‹I J �Ajuntament de Barcelona -17- Gabinet de Comunicació Ref.: SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA ÉS, JUNTAMENT AMB EL PAíS BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITJANES QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EL CENTRE DEL QUAL ÉS BARCELONA I LA SEVA àREA. A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS QUALS TENEN ENTRE 5000 I 10000 50 HABITANTS, 38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 2 .0000 I 50000, 7 ENTRE 100000 1 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS 500000 8 ENTRE 50000 1100000, DE MIG MILI6 D'HABITANTS. LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTeN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMB UNA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PERE) TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBÉ DE QUE BARCELONA FUNCIONI. Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL POT �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —18— EL SISTEMA CATALà DE CIUTATS, LA CATALUNYA DE LES CIUTATS, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, FUNCIONARI SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTI BEN CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR—SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA L1NIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS, I W(Yik QUE PER LA VALL DEL ROINA PER ENLLACAR AMB LA VALL DEL PO A ITILIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALI LLIGA BARCELONA AMB EL QUE ES PODRIA QUALIFICAR DE CARRER MAJOR D'EUROPA. AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA • INDUSTRIAL M É S IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA ON ES DECIDEIXEN EL 60 O 70% DE LES COSES IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �♦ Ajuntament de Barcelona -19- Gabinet de Comunicació Ref.: NOSTRE CONTINENT. AREA METROPOLITANA TOTA LA REFLEXIÓ ENTORN DEL CARàCTER URBà DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXISTèNCIA D'UNA REA METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN REA QUE SIGUI EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI T S °B- CATALUNYA. AQUí, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REALITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL CENTRE DE CORNELLà, DE SANTA COLOMA, O DE BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCI6 TRADICIONAL DE LA BARCELONA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCI6 QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. RECONEIXEMENT DE LA MÉS EVIDENT, L'EXISTèNCIA D'UNA EL CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA ACCEPTACI6 UNàNIM. CATALUNYA HA DE CON è IXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• , h Ajuntament de Barcelona -20- Gabinet de Comunicació Ref. : I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACI6 EUROPEA. AIXò ÉS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME BARCELONí. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBà IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HIST¿RICAMENT HA ESTAT: EL MOTOR in-110WA CATALUNYA. HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE ÉS BO PER A BARCELONA I LA SEVA REA ÉS BO PER A CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I ABSORBENT ÉS FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPONENTS ESTAN INTERRELACIONATS. PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL CREIXEMENT DEMOGRàFIC DE L' àREA EST PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES PREVEU QUE LA Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —21— TENDéNCIA CANVII. L'ESPAI FíSIC DE L'àREA ESTA ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC D'ACTUACIó URBANíSTICA. EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN D'ANAR PEL CAMí DE LA RECONSTRUCCIó, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS AïLLATS PER BARRERES URBANíSTIQUES. TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICIó D'UN MOTOR. ACTUACIONS METROPOLITANES VULL ATURAR—ME UNA MICA EN LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIó DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMà. ABANS, PERò, RECORDARÉ QUE RECENTMENT HEM POGUT DESENCALLAR AMB L'ADMINISTRACIó CENTRAL ELS CONVENIS NECESSARIS PER FER UN SEGUIT Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —22— D'OBRES INDISPENSABLES PERQUÉ AQUESTA CIUTAT METROPOLITANA PUGUI FUNCIONAR. EFECTIVAMENT, HEM TINGUT OCASIó D'EXPLICAR AMB DETALL AL MINISTRE D'OBRES PúBLIQUES QUINA ÉS LA REALITAT DE LA NOSTRA XARXA VIàRIA ARTERIAL, DE LES NOSTRES COSTES, DE LES NOSTRES PRIORITATS URBANïSTIQUES. HAIG DE DIR QUE EL MINISTRE VA ESTAR iT RECEPTIU, TOT I QUE, AL MEU ENTENDRE, NO S'ACABA DE VEURE QUE LES NECESSITATS SóN ABSOLUTAMENT VITALS, HI HAGI JOCS OLïMPICS O NO. TAMBÉ HEM ACONSEGUIT DESENCALLAR EL CONVENI AMB RENFE PER A L'AIXECAMENT DE LES VIES DEL POBLE NOU, QUE VAM FIRMAR LA SETMANA PASADA I QUE ÉS IMPORTANTíSSIM PER A LA REHABILITACIó D'AQUEST BARRI I PER A LA FESOMIA DE TOTA LA CIUTAT, COM VEUREM MÉS ENDEVANT. LA BARCELONA DE L'ANY 2000, 0 PER FER SERVIR UNA DATA MÉS SIMBóLICA PER NOSALTRES, LA DE 1992, NO PERTANY AL MóN DE LA PROSPECTIVA FICCIó. SER PRODUCTE EXP. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �.7r Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —23— D'UNES ACTUACIONS, D'UNS PROJECTES QUE JA ESTAN EN MARXA, QUE PODEN COMENÇAR A VEURE. COMENÇARÉ PEL MASSiS DE COLLSEROLA. COLLSEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT GrOGRàFICA. SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLSEROLA HA ESTAT TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL REPTE QUE TÉ LA CIUTAT METROPOLITANA ÉS TRANSFORMAR—LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE ES VEIEN SEPARADES PEL MASSíS. EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITà ÉS LA RECUPERACI6 DEL FRONT MARíTIM DE BARCELONA, DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU QUE CAL NO VEURE Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -24- UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE REHABILITACIò URBANA, DE LIMITAR—LO ALS SEUS ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O D'OPERACIò LLIGADA A LA VILA OLíMPICA. ES TOT AIXò, PERò ÉS MOLT MES, I EL FUTUR DE CATAI. (UNYA HI ESTà IMPLICAT. AQUESTA OPERACIò IMPLICA RECUPERAR LA CONDICIò DEL PORT DE BARCELONA COM A. PRIMER PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA BONA COMUNICA.CIò INTERNACIONAL, RESOLENT AL PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXIò (AEROPORT, AMPLIACIò DEL PORT, ETC). LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURARà, D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA PROXIMITAT DEL QUAL HI HAURA LES SEUS D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTíCIA. IMPLICARà QUE PER PRIMERA VEGADA L'EIXAMPLE ESTARà CONNECTAT DIRECTAMENT AMB EL MAR. ES PODRà ANAR Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -25- CAMINANT DES DE LA SAGRADA FAMíLIA, PER EXEMPLE, A LA PLATJA EN :%0 i MINUTS. I D'ALTRA BANDA COMPENSAR LA TENDéNCIA DEL CREIXEMENT DE BARCELONA CAP A PONENT, TORNANT A ESTABLIR LES POLARITATS URBANES QUE PREVEIA EL PLA CERDà. DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLSEROLA, EN CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITá, PASSAR DE SER BARRERA A FER DE NEXE, LA REHABILITACI6 DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT RECONSTRUIRI. LA CONNEXI6 ENTRE LA CAPITAL I LA RESTA DEL TERRITORI, A TRAVÉS DE LA COSTA DE LLEVANT„ • UN ALTRE PROJECTE FONAMENTAL PER AL FUTUR DE BARCELONA ÉS EL PLA D'ACTUACI6 A LA CIUTAT VELLA. AQUEST PLA ÉS UNA ACTUACI6 INTEGRAL QUE S'OCUPARà DELS ASPECTES DE SEGURETAT, SOCIALS, SANITARIS I URBANíSTICS. HEM VOLGUT DONAR A AQUEST PLA LA RELLEVàNCIA QUE ÉS MEREIX I HEM POSAT AL SEU FRONT UN REGIDOR, AMB RANG DE TINENT D'ALCALDE, AMB DEDICACIó EXCLUSIVA, QUE ÉS PAU CERNUDA, UN GRAN CONEIXEDOR DE LA ZONA. Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �S V Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -26- L'ASPECTE MÉS SINGULAR D'AQUEST PLA ÉS POTSER L'ACTUACI6 URBANíSTICA, 'QUE MALGRAT NO HAVER OBTINGUT LA DECLARACIO D'AREA DE REHABILITACIO INTEGRADA, ARI, PER PART DE LA GENERALITAT S'EXECUTARà A BASE DE DIFERENTS PLANS ESPECIALS.LA FINANCIACI6 POT ARRIBAR PER DIFERENTS CANALS, PRIVATS I PaBLICS, CATALANS I NO CATALANS, ESPANYOLS O ESTRANGERS. LA REHABILITACI6 DE LA CIUTAT VELLA ÉS UN DEUTE QUE BARCELONA TENIA PENDENT. LA CIUTAT VELLA FS DE FET LA MARE D'AQUESTA BARCELONA QUE HEM VIST EIXAMPLAR-SE EN EL BARRER SEGLE. ES TAMBÉ LA MARE DE LA BARCELONA MODERNA, EFICIENT I AGRADABLE QUE VOLEM PER AL FUTUR. PER TANT ÉS UNA MICA EL NOSTRE DEURE DE FILLS NO jj ,^^^ t.i•1^ íl iJ L ABANDONAR LA CIUTAT VELLA AL PROCÉS DE DEGRADACI6 QUE ESTA PATINT. QUE, A MES S'ACCELERA A MIDA QUE PASSA EL TEMPS SENSE QUE-S'HI ACTUï. LA SITUACI6 DE CIUTAT VELLA FA QUE DINS EL PLA D'ACTUACI6 DEL DISTRICTE, PRESENTAT EN EL CONSELL PLENARI DEL 27 DE DESEMBRE, ES CONTEMPLI UNA COORDINACI6 POLICIAL QUE ITtPLICARà LA RELITZACI6 D'UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —27— PROGRAMA PERMANENT D'ACTUACIONS CONJUNTES ENTRE EL COS SUPERIOR DE POLICIA, LA POLICIA NACIONAL I LA GUàRDIA URBANA. LA REFORMA DEL MODEL DE PATRULLES I DEL DESPLEGAMENT POLICIAL, LA REALITZACIó SISTEMATICA D'OPERACIONS ESPECIALS I LA INCORPORACI6 D'UNA BASE SE DADES SóN ALTRES DE LES ACTUACIONS QUE ES CONTEMPLEN DINS EL PLA D'ACTUACI6 DE CIUTAT VELLA. LLIGAT AMB AQUESTA ACTUACI6 INTEGRADA A LA CIUTAT VELLA TENIM LA INTENCI6 DE AJUDAR AL PORT DE BARCELONA A PROMOURE AL PORT VELL COM A ZONA DE LLEURE. AIXó ESTARA RELACIONAT AME L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL MOLL DE BOSCH I ALSINA I LA SEVA CONNEXI6 AMB EL CINTUR6 LITORAL. TOTES AQUESTES ACTUACIONES CONFIGUREN, DONCS, UNA CIUTAT REEOUILIBRADA URBANíSTICAMENT, BEN CONNECTADA AME EL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA, CONDICIO QUE ÉS, D'ALTRA BANDA,INDISPENSABLE PER LLIGAR BARCELONA I CATALUNYA AL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEU. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -28- AMÉRICA. LLATINA LA PROJECCIè INTERNACIONAL DE BARCELONA, PERè, NO S'ESGOTA AMB LA SEVA VOCACI6 EUROPEA. AQUEST úLTIM ANY HEM ASSISTIT A UN REVIFAMENT DE L'INTERèS DE BARCELONA PELS PAÏSOS D'AMèRICA LLATINA. TAMBÉ EN AQUEST PUNT LA HISTE. RIA DE LA CAMBRA REFORÇA I CONFIRMA LES MEVES PARAULES. ELS HOMES DELS ANYS 1880 QUE VAN FUNDAR AQUESTA CASA CONEIXIEN MOLT BÉ LA IMPORTàNCIA DE LES AMÉRIQUES. I NO TAN SOLS PER MOTIUS COMERCIALS. MOLTS D'ELLS HI HAVIEN VISCUT, O BE EREN FILLS O NETS DE FAMíLIES CRIOLLES. BARCELONA ÉS TAMBÉ LA CIUTAT EUROPEA AMB MÉS IMPORTANT POBLACI6 ORIUNDA D'AMÉRICA LLATINA, BARCELONA HA DE DESCOBRIR L'IMMENS ATRACTIU POTENCIAL QUE LA CIUTAT TE PEP. ALS POBLES D'ALLà. HI HA MOLTS I MOLTS EXPORTADORS QUE TREBALLEN A TRAVERS DE ROTTERDAM O LONDRES I QUE SI ENS CONEIXESSIN MILLOR, SENSE CAP MENA DE DUBTE UTILITZARÍEN EL NOSTRE PORT COM A PORT D'ENTRADA A EUROPA, PER RAONS IDIOMáTIQUES, DE SIMILITUD DE COSTUMS, D'ESTRUCTURES Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL �".074k Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació JURiDIQUES.... ES TRACTA QUE ENS SABEM FER CONEIXER I, NATURALMENT, FER QUE ELS NOSTRES SERVEIS SIGUIN PROU EFICI ENTS PER FER —NOS COMPETITIUS DE DEBE AMB ELS PORT S NORDEUROPEUS. AQUEST ÉS EL SENTIT QUE TENEN LES VISITES DEL PR ESIDENT DE MEXIC, DEL PRESIDENT DE L'URUGUAY I LA M E S RECENT, PRIVADA, DEL MINISTRE IGLESIAS, UN E NAMORAT DE BARCELONA. EM. PODREU DIR QUE L'ACTUAL SITUACIó DE L'ENDEUTAMENT D'AQUELLS PASOS NO FA GENS ATRACTIU EL RISC D'INTESIFICAR — NE LES RELACIONS. PERE CREC QUE UNA VISIS A LLARG TERMINI HA DE SER NECESS à RIAMENT OPTIMISTA I CONSTATAR L'IMPORTANTíSSIM PAPER QUE AMÉRICA LLATINA HA DE JUGAR EN EL MóN DEL FUTUR. FINAL VOLDRIA ACABAR PER ON HE COMENÇAT. DEIA QUE NO NOMÉS EL FUTUR DEPèN DEL QUE FEM ARA, SINO QUE TAMBÉ EL PRESENT DEPÉN D'A.LLE QUE ESPEREM PER AL FUTUR. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —2 9 — Ref.: �.a Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FA UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIMER COP UN TREBALL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN ON DEFINIA EL CONCEPTE DE TRENCADORS D'UNIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA MICA DEL MISSATGE D'AQUELL TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIAVA COM ELS SISTEMES ES DESESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MFS PESSIMISTES DEL QUE LA PRòPIA REALITAT ACONSELLA. I HE ANAT REPETINT. DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTàNCIA QUE TENIA PER AL PRESENT RECONEIXER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN NEGRE COM EL PESSIMISME DE LA SITUACIó IMMEDIATA SUGGERIA. ARA QUE A TOTA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA REACTIVACIó E CONòMICA VAL LA PENA RECUPERAR AQUEST DISCURS. ELS EMPRESARIS CATALANS EL VAN ENTENDRE DE SEGUIDA, I ES VAN APUNTAR A AQUEST PROJECTE MOBILITZADOR QUE SóN ELS JOCS OLíMPICS, EL PAPER DELS QUALS POT SER, PRECISAMENT, DE FER DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT DEL PESSIMISME SOCIAL PREVALENT. DE LA MATEIXA MANERA SALUDO LA INICIATIVA DE LA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL -30Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CAMERA DE CONSTITUIR UN SERVEI DE CREACI6 DE NOVES EMPRESES, QUE, D'ALTRA BANDA, COL.LABORA ESTRETAMENT AMB LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL DE L'AJUNTAMENT. PENSO, DONCS, QUE UNA VEGADA MÉS BARCELONA I LES SEVES INSTITUCIONS EMPRENDRAN AMB AVANTATGE EL CAME DEL REDREÇAMENT, PERQUE EN UN MOMENT DE PESSIMISME HEM SABUT SER AGOSARATS I HEM CONFIAT EN LES NOSTRES CAPACITATS. DES D'AQUi VULL ANIMAR LA CAMBRA DE COMERÇ, INDúSTRIA I NAVEGACI6 PERQUE SEGUEIXI MOLTS ANYS MÉS COM A CAPDAVANTERA DE L'ACTIVITAT DE LA CIUTAT, DEL PAIS. BARCELONA NO US FALLARà, EN PODEU ESTAR SEGURS, EL FUTUR IMMEDIAT DE BARCELONA ÉS RADICALMENT ATRACTIU. FA UNES SETMANES, EN UN DIARI D'AQUESTA CIUTAT, UN ARQUITECTE BRITàNIC QUE FA MOLTS ANYS QUE VIU ENTRE NOSALTRES AFIRMAVA QUE NO HI HA UNA ALTRA CAPITAL AL MóN ON Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ES REGISTRI UNA.SITUACI6 DE CREATIVITAT COM LA —31— Ref.: �1111 * Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: -32- QUE VIVIM ARA MATEIX AQUí. APROXIMADAMENT EL MATEIX ÉS EL QUE DEIA UN ESCULTOR NORDAMERICà QUE ESTA FENT UNA OBRA, DESINTERESSADAMENT, PER AL PARC PEGASO. NO ES TRACTA D'OPINIONS AïLLADES. BARCELONA EST EN UN MOMENT DOLÇ DE CREACIò, DE VITALITAT, D'INTERCANVI QUE TÉ UN RECONEIXEMENT MOLT SUPERIOR MÉS ENLLà DE LES NOSTRES FRONTERES QUE A LA PRòPIA CIUTAT. BARCELONA ESTà EMERGINT. S'HA PRODUÏT JA UN FENOMEN VISIBLE DE RETROBAMENT DE LA CIUTAT PER PART DELS CIUTADANS I UN REVIFAMENT DE L'ORGULL DELS BARCELONINS. ES UN FENòMEN POSITIU, QUE HA ESTAT AMPLI, PLURAL, SENSE RESERVES. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3908 Title A name given to the resource Sessió sobre "Història i Prospectiva" / Conferència dins el Programa Commemoratiu del Centenari de la Cambra de Comerç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Comerç Història Sociologia Model social Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1003/19860224d_00106.pdf e28e19591432c25055936276d1a51fc6 PDF Text Text ICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. JERONIMO SAAVEDRA ACEVEDO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE CANARIAS. (24 Febrero 86) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DEL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", TENEMOS HOY EL HONOR DE PRESENTAR A VDES. AL EXCMO. SR. JERONIMO SAAVEDRA ACEVEDO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE CANARIAS. NACIDO EN LAS PALMAS DE GRAN CANARIA, EL SR. SAAVEDRA ES DOCTOR EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD COMPLUPENSE DE MADRID I DIPLOMADO EN DERECHO COMPARADO POR LA UNIVERSIDAD DE TRIESTE. ASIMISMO ES DIPLOMADO EN ORGANIZACION DE EMPRESAS POR LA ESCUELA DE ORGANIZACION INDUSTRIAL DE MADRID Y SECRETARIO DEL INSTITUTO DE ESTUDIOS UNIVERSITARIOS DE LA EMPRESA. HA SIDO TAMBIEN PROFESOR DE DERECHO DEL TRABAJO EN LA UNIVERSIDAD DE LA LAGUNA, Y VICEDECANO, DESDE SU FUNDACION, DE LA SECCION DE EMPRESARIALES EN LAS PALMAS, DEPENDIENTE DE LA FACULTAD DE CIENCIAS ECONOMICA - DE LA LAGUNA. �2. EN ESTE CICLO DE CONFERENCIAS JUEGA UN PAPEL IMPORTANTE EL CONCEPTO DE SOLIDARIDAD. Y ESTA SOLIDARIDAD ENCUENTRA UNO DE SUS FUNDAMENTOS EN EL ENTENDIMIENTO, EN EL CONOCIMIENTO MUTUO. DESDE ESTA PERSPECTIVA, QUEREMOS SABER, CON MAS PROFUNDIDAD, DE LA REALIDAD ACTUAL DE CANARIAS PORQUE, AUNQUE LOGICAMENTE SE DEN HECHOS Y PROBLEMAS DIFERENCIALES, NO CABE DUDA QUE EXISTEN TAMBIEN PROBLEMAS COMUNES CON LOS DE OTROS PUEBLOS DE ESPAÑA. Y ES ESE ENTENDIMIENTO, ESE CONOCIMIENTO DE LO COMUN Y DE LO DIFERENTE, LO QUE DEBE AYUDARNOS A ACERCARNOS FRATERNAL Y SOLIDARIAMENTE., LA LEYENDA NOS CUENTA QUE MAS ALLÁ DE LAS COLUMNAS DE HERCULES, DENTRO DEL OCEANO ATLANTICO, ENTRE EUROPA, AMERICA Y PARTE DE AFRICA, EXISTIA UNA ISLA DE EXTENSION TAN CONSIDERABLE COMO UN CONTINENTE. ESA LEYENDA TAMBIEN NOS HABLA DE QUE LA CIVILIZACION DE LA ATLANTIDA SE ASENTABA DONDE HOY SE ENCUENTRAN LAS ISLAS CANARIAS, QUE NO ERAN OTRA COSA QUE LAS MAS ALTAS CUSPIDES DEL CONTINENTE DESAPARECIDO. �3. DESDE LA LEYENDA, A LA CONQUISTA DEL ARCHIPIELAGO CANARIO DURANTE TODO EL SIGLO XV, A SU COLONIZACION, A SU CONSOLIDACION COMO ZONA DE PASO OBLIGADO EN LA RUTA PENINSULA-AMERICA... HASTA LLEGAR A NUESTROS DIAS. LA POBLACION DE LAS ISLAS SE HA TRIPLICADO EN LO QUE VA DE SIGLO. SABEMOS • TAMBIEN QUE SU DENSIDAD MEDIA DE POBLACION POR KM2. ES SIMILAR A LAS DE BARCELONA, MADRID O BILBAO. Y TAMBIEN CONOCEMOS LA ALTA TASA DE EMIGRACION DEL CAMPO A LAS CIUDADES, CON EL CONSIGUIENTE AGRAVAMIENTO DE LOS DEFICITS DE SERVICIOS PUBLICOS Y DE INTRAESTRUCTURAS URBANAS. LA EMIGRACION DE LA POBLACION CANARIA PRESENTA UNAS PECULIARIDADES QUE DEBEN SUBRAYARSE YA QUE, SECULARMENTE, SE HA ORIENTADO HACIA CUBA Y VENEZUELA PRINCIPALMENTE. LOA CANARIOS, AL OTRO LADO L ATLANTICO SON MAS DE 400 MIL, A LOS QUE HABRIA QUE AÑADIR FAMILIARES Y DESCENDIENTES. �4. EN EL AREA METROPOLITANA DE BARCELONA, SEGUN LOS DATOS DEL CENSO DE 1980, HAY UNOS 3 MIL HABITANTES NACIDOS EN CANARIAS. Y ES QUE LAS RELACIONES MIGRATORIAS DE CANARIAS CON LA PENINSULA HAN TENIDO UN SESGO CARACTERISTICO, YA QUE ES CONSTATABLE EL HECHO DE QUE SEA UN MAYOR NUMERO DE PENINSULARES LOS QUE SE ASIENTAN EN LAS ISLAS, QUE EL DE CANARIOS QUE MARCHAN A LA PENINSULA. ESTE ES UN PEQUEÑO ESBOZO DE LA REALIDAD CANARIA, CONDICIONADA POR SU ESTRUCTURA AGRICOLA, POR UNA INDUSTRIA BASADA FUERTEMENTE EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCION. Y POR UN SECTOR DE SERVICIOS, ORIENTADO SOBRE TODO AL TURISMO, QUE HA SUFRIDO DOLOROSAMENTE 7,A CRISIS DE ESTOS ULTIMOS AÑOS. CEDEMOS AHORA LA PALABRA AL EXCMO. SR. D. jERONIMO SAAVEDRA, QUE NOS HABLARA, CON MUCHA MAS PROFUNDIDAD Y CONOCIMIENTO DE CAUSA DE CANARIAS Y DE SUS HABITANTES, CON LOS QUE HOY, JUNTO CON NUESTROS CIUDADANOS NACIDOS ALLA, MANIFESTAMOS NUESTRA FRATERNIDAD Y SOLIDARIDAD. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3909 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Jerónimo Saavedra dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Jeronimo Saavedra, President del Govern de Canaries. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Immigració Demografia Model social Canàries Saavedra Acevedo, Jerónimo Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1004/19860304d_00107.pdf 589d52824436accc1ce1122c5711f43b PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. ANGEL DIAZ DE ENTRESOTOS MIER, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION REGIONAL Y CONSEJO DE GOBIERNO DE CANTABRIA. (4 marzo 1986) „; t" \ , L511( ) 1 cs, 't I n A �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: EN EL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" INTERVIENE HOY EL EXCMO. SR. D. ANGEL DIAZ DE ENTRESOTOS MIER, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION REGIONAL Y CONSEJO DE GOBIERNO DE CANTABRIA. COMO MUY ACERTADAMENTE NOS COMENTABA LA SEMANA PASADA EL PRESIDENTE DEL GOBIERNO CANARIO, EXCMO. SR. JERONIMO SAAVEDRA, LA PRESENTE INICIATIVA DE OFRECIMIENTO DE DUES`rROSALON DE CIENTO A LOS PRESIDENTES DE TODAS LAS COMUNIDADES AUTONOMAS DE NUESTRO PAIS, COMO FORO DE EXPRESION DE LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMATICA DE SUS GOBIERNOS, CONSTITUYE UN INTENTO, QUE CREEMOS IMPORTANTE, PARA DESHACER LOS TOPICOS Y LAS VERSIONES SIMPLISTAS EXISTENTES EN RELACION AL MAPA AUTONOMICO ESPAÑOL. CANTABRIA, DE RAIZ CELTICA, DERIVADA DE "KENT-ABER" RINCON DEL AGUA COMO ALUSION A LA CURVA DEL EBRO O A LA BAHIA DE SANTANDER. Y TAMBIEN DE "KANT-A-BRIGA" CASTILLO DE PIEDRA QUE NOS RETROTRAE A SU NOMBRE MAS CLASICO "LA MONTAÑA". �2. SABEMOS DE ESA TIERRA DONDE NADA ES DEMASIADO GRANDE Y CASI TODO SE DEFINE POR LA MESURA Y EL EQUILIBRIO. DESDE LA DISTRIBUCION DE SU POBLACION (MEDIO MILLON LARGO DE HABITANTES EN 1.113 ENTIDADES DE POBLACION AGRUPADAS EN 103 AYUNTAMIENTOS), A LA DISTRIBUCION DE LA RIQUEZA, YA QUE SI BIEN NO ES DE LAS COMUNIDADES AUTONOMAS MAS "RICAS" DE ESPAÑA, SI ES DE LAS DE UNA DISTRIBUCION DE LA RENTA MAS EQUITATIVA. NUESTRA CIUDAD, Y POR TANTO CATALUNYA, TIENE UNOS LAZOS DE UNION IMPORTANTES CON CANTABRIA. D. ANTONIO LOPEZ, MARQUES DE COMILLAS (INMORTALIZADO EN LA PLAZA SITUADA AL LADO DEL EDIFICIO DE CORREOS EN BARCELONA), FUNDO EN EL SIGLO XIX LA COMPAÑIA TRASATLÁNTICA Y LA COMPAÑIA DE TABACOS DE FILIPINAS, CON SEDE SOCIAL EN BARCELONA DESDE SU CREACION. Y EN EL PUEBLO DE COMILLAS, TANTO EL SEMINARIO DE LOS JESUITAS, DE INCONFUNDIBLE ESTILO GOTICO CATALÁN, COMO LOS EDIFICIOS QUE DISEÑO GAUDI, SON PRUEBAS INEQUIVOCAS DE QUE CANTABRIA HA ESTADO PRESENTE EN NUESTRA CIUDAD, Y DE QUE BARCELONA ESTA PRESENTE EN CANTABRIA. �3. DEJEMOS AHORA QUE EL EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA DIPUTACION REGIONAL Y DEL CONSEJO DE GOBIERNO DE CANTABRIA NOS ACERQUE A LA REALIDAD ACTUAL Y A LAS INQUIETUDES JE SU REGION, EN EL MARCO DE LA SOLIDARIDAD QUE HOY ,E BRINDA ESTE SALON DE CIENTO DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. �Ajuntament de Barcelona. CERIMONIAL CONFERENCIA "BARCELONA SOLIDARIA" Dia 4 de Març de 1986 ORDRE DE L'ACTE 1.- Paraules de presentació per l'Excm. Sr. Alcalde. 2.- Conferència de l'Excm. Sr. Angel Díaz de Entresotos Mier, President de la Diputació Regional i Consell de Gnvern de Cantabria. 3.- Cloenda per l'Excm. Sr. Alcalde. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3910 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Diaz de Entresotos Mier dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sr. Angel Diaz de Entresotos Mier, President de la Diputació Provincial i Consell de Govern de Cantabria. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Immigració Demografia Model social Cantabria Díaz de Entresotos Mier, Ángel Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7086/39_FelipeGonzalez_PM_MuralJJOO92_BN.jpg 1769e9cb3cca3543ea1046004d82e154 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El president del Govern d'Espanya, Felipe González, i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, visiten l'Oficina Olímpica de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Pérez de Rozas, Carlos Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- González, Felipe, 1942- Relacions institucionals Alcalde Ciutat Olímpica Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1006/19860313d_00109.pdf 47ed288617f8c7aba96096030fceac2f PDF Text Text EL ALCALDE DE BARCELONA SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, AL XIX CONGRESO DE LA FEDERACION SIDEROMETALURGICA DE LA UNION GENERAL DE TRABAJADORES. La ciudad de Barcelona, y yo en su nombre, da la más sincera y fraterna bienvenida a los delegados del XIX Congreso de la Federación Siderometalúrgica de UGT. Es significativo que este congreso se celebre este año en Barcelona, en el momento que la ciudad, el Ayuntamiento, está haciendo grandes esfuerzos para estimular la actividad económica. Después de años de desindustrialización, de restricción de inversiones empresariales, el presente muestra graves problemas económicos y sociales. Pero, tanto vosotros como nosotros, miramos el futuro, buscamos de forma similar, sindicalistas y administración municipal, las condiciones para la revitalizacion industrial, la modernización empresarial que se pide en algunas de vuestras ponencias. El trabajo no es fácil. Y en vuestro sector existen problemas suplementarios. Pero el reto está ahï y no podemos arriesgarnos a posturas pasivas. Este Congreso, el contenido de vuestros debates, es una buena muestra de imaginación y responsabilidad. Compartimos la meta de la reindustrialización, de la creación de empleos y empresas. Tradicionalmente, esta tarea se ha considerado propia de los empresarios, pero en esta época difícil los sindicatos también debeis preocuparas de ello, así como los ayuntamientos. Sin duda en este congreso abordareis con la claridad y sinceridad que inspiran al movimiento sindical los problemas que os acucian y las reivindicaciones justas que corresponden a este momento. Barcelona se hará eco de vuestra voz y os invita a compartir nuestra pasión colectiva por la recuperación económica. �^t^.:ái'+'r•Y;';i" EL ALCALDE DE BARCELONA SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, AL XIX CONGRESO DE LA FEDERACION SIDEROMETALURGICA DE LA UNION GENERAL DE TRABAJADORES. La ciudad de Barcelona, y yo en su nombre, da la más sincera y fraterna bienvenida a los delegados del XIX Congreso de la Federación Siderometalúr.gica de UGT. Es significativo que este congreso se celebre este ano en Barcelona, en el momento que la ciudad, el Ayuntamiento, esta haciendo grandes esfuerzos para estimular la actividad económica. Después de años de desindustrialización, de restricción de inversiones empresariales, el presente muestra graves problemas económicos y sociales. Pero, tanto vosotros como nosotros, miramos el futuro, buscamos de forma similar, sindicalistas y administración municipal, las condiciones para la revitalización industrial, la modernización empresarial que se pide en algunas de vuestras ponencias. El trabajo no es fácil. Y en vuestro sector existen problemas suplementarios. Pero el reto está ahí y no podemos arriesgarnos a posturas pasivas. Este Congreso, el contenido de vuestros debates, es una buena muestra de imaginación y responsabilidad. Compartimos la meta de la reindustrializacïón, de la creación de empleos y empresas. Tradicionalmente, esta tarea se ha considerado propia de los empresarios, pero en esta época difícil los sindicatos también debeis preocuparos de ello, así como los ayuntamientos. Sin duda en este congreso abordareis con la claridad y sinceridad que inspiran al movimiento sindical los problemas que os acucian y las reivindicaciones justas que corresponden a este momento. Barcelona se hará eco de vuestra voz y os invita a compartir nuestra pasión colectiva por la recuperación económica. �13 de març de 1986 SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, al XIX CONGRESO DE LA TRABAJADORES. FEDERACION SIDEROMETALCRGICA DE LA UNIóN GENERAL DE � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3912 Title A name given to the resource Saludo del Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, al XIX Congreso de la Federación Siderometalúrgica de la Unión General de Trabajadores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ocupació Sindicalisme Model social Unió General de Treballadors de Catalunya Indústria Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1007/19860314d_00111.pdf b9d01684f3fe27365249d8c8a4e9eb14 PDF Text Text kit*.tett, - Agradecimiento a técnicos y personal de la Oficina Olímpica por haber superado el reto del Dossier de Candidatura. Agradecimiento a personal especialista, ajeno a la estructura de la Candidatura. Mención de: - Carlos Sentís, autor del 1,ibro."Ahora, Barcelona" _ ItP"‘ e14'444v °te '9 de 4 -ml - André Ricard, diseñador "" - Leopoldo Pomés, realizador del video Tito Muñoz, realizador del audio - Toni , ¿Jordi Sánchez 4 P A t, 7C, zak.:47 ■J' " ( ¿ 9 Ls: Agradecimiento a la colaboración prestada por los medios de comunicación por sus ~0.£ cómplices" y su respeto a no desvelar noticias del Dossier que pudieran enturbiar el efecto sorpresa ante el COI. Agrdecimiento a la prensa de Madrid que asiste, especialmente, al acto. - La Oficina Olímpica, la Candidatura, se planteó confeccionar el dossier más completo, el más coherente, el mejor. Se ha trabajado mucho y con rigor. LA CIUDAD DE BARCELONA pudeolt sentirse, debe sentirse, orgullosa del dossier presentado. Con este Dossier, Barcelona hace honor a la frase del Baron de Coubertin, pronunciada el 7 de noviembre de 1.926 y que encabeza los libros del Dossier: "Antes de venir a Barcelona, creía saber qué era una ciudad deportiva". - Desde 1.981, techa del anuncio de las aspiraciones de Barcelona, hasta ahora, se han supero positivamente muchos obstáculos. El primer Informe Cuyàs sentó las bases; el Anteproyecto de Los Angeles 84 fué el primer borrador, el esquema de trabajo sobre el que posteriormente se ha construido; e l Raport de Progrès de Berlin 85 fué la consolidación de ese trabajo. Hoy, el Dossier de Candidatura, es la realidad de la ambLclón, del rigor4de la coherencia de un proyecto.Si en esta carrera por la nominación, en concordia con el espíritu deportivo, el pi-6m±~ 17 de octubre gana el mejor, yo tengo la fé de que Barcelona ganará, porque nuestro Dossier as, sin duda, el mejor. I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3913 Title A name given to the resource Acte presentació del Dossier de la Candidatura Olímpica 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Candidatura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1008/19860318d_00110.pdf fad859677365b11a75457f91e5fac64a PDF Text Text DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: PROSEGUIMOS EL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", CON LA INTERVENCION HOY DEL EXCMO. SR. D. JOSE MARIA DE MIGUEL GIL, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA RIOJA. NACIDO EN LOGROÑO EL 15 DE ABRIL DE 1950, EL SEÑOR DE MIGUEL GIL ES LICENCIADO EN DERECHO Y CIENCIAS EMPRESARIALES POR LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID. HA SIDO PRESIDENTE DE LA DIPUTACION PROVINCIAL DE LA RIOJA DESDE DICIEMBRE DE 1982 HASTA MAYO DE 1983 EN QUE SE CELEBRAN LAS ELECCIONES AUTONOMICAS DE SU COMUNIDAD. DESDE ESA FECHA PRESIDE LA MENCIONADA AUTONOMIA. LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA RIOJA TIENE UNA PERSONALIDAD PROPIA, DIFERENCIADA ENTRE CASTILLA Y EL PAIS VASCO. CON 5.000 Km2. DE EXTENSION Y UNOS 250.000 HABITANTES, ESTA SITUADA EN EL CUARTO LUGAR DEL RANKING DE NUESTRAS AUTONOMIAS EN CUANTO A RENTA FAMILIAR DISPONIBLE, SEGUN DATOS DEL ESTUDIO DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCION PROVINCIAL". �z. POR SU SITUACION GEOGRAFICA, ENTRE CASTILLA-LEON; CANTABRIA, EUZKADI, NAVARRA Y ARAGON, HA SIDO TRADICIONALMENTE AREA DE ASENTAMIENTO DE HABITANTES PROCEDENTES DE DICHAS COMUNIDADES. Y COMO FRONTERA, OBJETO DE DISCUSION DESDE MUY ANTIGUO, HASTA QUE EN 1983 ADQUIERE PERSONALIDAD INSTITUCIONAL PROPIA, DENTRO DEL MAPA ESPAÑOL DE LAS AUTONOMIAS. SI LAS HOMI:LIAS DE ORGANYA CONSTITUYEN PARA NOSOTROS EL PRIMER DOCUMENTO ESCRITO EN CATALAN, LAS GLOSAS DE SAN MILLAN DE LA COGOLLA SON EL PRIMER TEXTO QUE SE ESCRIBE EN CASTELLANO. CUNA DE IDIOMAS, DE BUENOS VINOS, GEOGRAFIA FRONTERIZA; SON ESTOS FACTORES QUE EN LO DIFERENTE SON COMUNES A LA RIOJA Y A CATALUNYA. ME PERMITIRAN QUE SIMBOLICE, AUNQUE DE MANERA PERSONAL Y MODESTA,COMO LAZO DE UNION ENTRE NUESTRAS COMUNIDADES, EL HECHO DE QUE EL SUEGRO DEL ALCALDE QUE LES HABLA, EL PADRE DE MI MUJER, FUERA RIOJANO, NACIDO EN LOGROÑO. HIJO DEL "SEGUNDON" DE UNA FAMILIA INDUSTRIAL DE MARTORELL, POR SU PROFESION DE VIAJANTE, CONOCIO A UNA RIOJANA, CON LA QUE SE CASO, Y SE INSTALARON EN LOGROÑO DONDE FUNDARON LA PRIMERA TIENDA TEXTIL DE LA REGION. �3. PERO CEDAMOS AHORA LA PALABRA AL EXCMO. SR. D. JOSE MARIA DE MIGUEL GIL, CON EL FIN DE CONOCER / CON MAS AUTORIDAD Y PROFUNDIDAD,LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS DE SU COMUNIDAD AUTONOMA. ESE CONOCIMIENTO QUE ROMPE LA SUPERFICIE DE LO TOPICO; ESE RECONOCIMIENTO MUTUO DE LO COMUN Y DE LO DIFERENTE, CONSTITUYE, COMO YA HEMOS DICHO EN OTRAS OCASIONES, UNA DE LAS BASES QUE DEFINEN LA SOLIDARIDAD DE ESTE CICLO DE CONFERENCIAS. SEÑOR PRESIDENTE, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3914 Title A name given to the resource Presentació conferenciant Sr. José M. de Miguel Gil dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Model social La Rioja De Miguel Gil, José María Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1009/19860401d_00113.pdf 95f6b42223a0a1987d424763b62bed7a PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. D. PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS-JOVELLA NOS, PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS.1 (1 de abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DE NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", NOS HONRARA HOY CON SU INTERVENCIÓN EL EXCMO. SR. PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS-JOVELLANOS, PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS. LICENCIADO EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD DE OVIEDO, EL SEÑOR DE SILVA NACIO DE GIJON EN 1946. PRESIDE LA COMUNIDAD AUTONOMA DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS DESDE EL 8 DE MAYO DE 1983. QUEREMOS CONOCER, A TRAVES DEL EXCMO. SR. DE SILVA, CON MAS PROFUNDIDAD LA REALIDAD Y PROBLEMATICA ACTUAL DE UNA ASTURIAS, DE LA QUE SABEMOS QUE TIENE UNA EXTENSION TERRITORIAL TERRITORIAL DE UNOS 10.500 KILOMETROS CUADRADOS Y ALGO MAS DE 1.100.000 HABITANTES. SITUADA ENTRE GALICIA, CANTABRIA Y CASTILLA-LEON, SU GEOGRAFIA EN EL NORTE ES LA COMUN A LA CORNISA CANTABRICA. EL PASO DE ASTURIAS A GALICIA O SANTANDER ES GRADUAL, CASI �2. IMPERCEPTIBLE, A DIFERENCIA DE LA BRUSCA TRANSFORMACION DEL PAISAJE DESDE ASTURIAS HACIA EL SUR, CAMINO DE LEON Y CASTILLA. SABEMOS TAMBIEN QUE LA POBLACION DEL PRINCIPADO SE DISTRIBUYE SOBRE EL TERRITORIO DE UNA FORMA MUY DESIGUAL, MIENTRAS EN LA ZONA CENTRAL SE CONSTITUYE UN HÁBITAT URBANO DENSAMENTE POBLADO, LAS AREAS OCCIDENTAL Y ORIENTAL SON ESENCIALMENTE RURALES. CONOCEMOS TAMBIEN EL IMPACTO QUE SOBRE EL CENTRO DE ASTURIAS, ES DECIR SOBRE LOS MUNICIPIOS DE OVIEDO, GIJON, AVILES, MIERES, LANGREO y ALEDAÑOS, TUVO LA REVOLUCION INDUSTRIAL, LO CUAL IMPLICÓ UN TRASVASE DE POBLACION HACIA LA MENCIONADA ZONA CENTRAL DESDE LAS AREAS PERIFERICAS ASTURIANAS. A PARTIR DE 1950, A ESE TRASVASE INTERIOR SE AÑADIÓ UNA IMPORTANTE INMIGRACIÓN DE OTRAS REGIONES, ATRAIDA POR EL MERCADO DE TRABAJO MINERO Y SIDERURGICO. EN CONTRASTE CON ESTA ASTURIAS URBANA E INDUSTRIAL, NOS ENCONTRAMOS CON LA ASTURIAS RURAL, LA ASTURIAS �3. DEL LITORAL, LA ASTURIAS DE LOS VALLES DE LA ZONA COSTERA, DESDE ESTA ASTURIAS, DESDE SUS CASERIOS, SE APORTA MAS DE LAS TRES CUARTAS PARTES DE LA PRODUC— CION FINAL AGRARIA ESPAÑOLA, CONSTITUYENDO LA CARNE `s LA LECHE LAS PRINCIPALES PRODUCCIONES. PERO, COMO DECIA AL PRINCIPIO DE ESTA INTRODUCCION, DEJEMOS QUE EL EXCMO. SR. PRESIDENTE DEL PRINCIPADO — DE ASTURIAS NOS EXPLIQUE CON MAS CONOCIMIENTO DE CAUSA SU ASTURIAS QUE, DENTRO DE LA SOLIDARIDAD QUE DA NOMBRE A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS, SENTIMOS COMO NUESTRA. DESDE EL SALON DE CIENTO DE NUESTRA CIUDAD, QUE TUVO EL HONOR DE PUBLICAR LA PRIMERA EDICION DE "LA REGENTA", OBRA DE UNO DE LOS MAS INSIGNES ESCRITORES ASTURIANOS, CLARIN, TENEMOS EL HONOR Y LA SATISFACCION DE CEDER LA PALABRA AL EXCMO. SR. PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS, QUE CUENTA ENTRE SUS APELLIDOS, CON UNO, JOVELLANOS, QUE NOS RETROTRAE A OTRO GRAN ASTURIANO, QUE TANTO HIZO POR LA MODERNIDAD DE ESPAÑA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3915 Title A name given to the resource Presentació conferenciant Sr. Pedro de Silva Cienfuegos-Jovellanos dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Model social Principat d'Astúries Espanya plural De Silva Cienfuegos-Jovellanos, Pedro Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1018/198604d_0056.pdf 976cd6ff1420c94df5d58b299fdec16b PDF Text Text C ^^^^ 6—^77— 1 c.,1 x P- e M C= S¡ o f'fL E3S C,rty L /4K v i 171 ¿.; LE-7_2, 1vl4,. o 17- ^ C-^71 f o tv-4--c.9 A 3 tit L my Fe u ð cA.7-1 Z,E^U^i oF Nj4M E liv t+ iiJ G- mA J o in--cry ^ (2O5 = -1-14-E1 ^ T(^ P O r t) N c-Y ^ X koS P Ec-T oF sqa z ,Po o 1714 s77Zbr , f'ft%w L y g Jr iJG.t,LT 4-Arg ^^ 1,3 r'lftit, ove ^'r7ELL )T 6-u (A/C ¡ O (F PA-os-Pa'— in) 9P693 PMv4-1-e- " L-t c- A-5 4.w t-- c.-t, Jo ^ ^` ^ ç,^ . rErLi 7,t(s-S' nO vN,d 7-t1 r s" G^4-T ^i1:^s ^^ ^ v e^ fio tJ y— " 7-k---x Ik Cl—p `N (t-S' ,4-"/D Titty S^ u^ cc-uf «I( ((Yo ^ 4-r M P O S r'77'ljc-2-7 A 8o eut a /r;" 711-71-7J1 A-`r (J ^ kf P /L K s 3 /^t=S ur, 1 N rk-JS , ^^ 0^ ,e+ N ^ e1`44 P T7^ ^ JL Sn ^^nr^^ Tth-'7 /11-'L-5v ^ ^t S 09\165 ^J,-107 t`/J 714.rit2- (-1/^j̀ . SP ^^1^'r^^ S47116go4?,e- ^ ev-e( o U-rn- { fi ~e- ^S G1JtitP^`^^^ J cl\R,o-- 711-6Y ^^ -7-144-r ^ ^o ,c..vou iti_pu7-4Dy —TV ^s.J" 8 L,r, ,^ ^ ^L T^ y Fe-g— i9 c\fr1 í v ( I .1-1, I p1 `1 uk9 -trwukh, tnll- . --ru ïn/ 41.1y �fr\rdr 12 e-74,6ß o ,-"A) Any c-,1814/135. v 5 1, 44,ur 3 o c cifey) ,D s 1-11(c: .9 0 - Ir N GT: 1411-'1(5- 4-Ljt---71i-in kr tl to o co 7- 4,4 _6 / ..y L y ( 71+15 /ve -4-r ; Fiw ,~~ NJA-t- 4-5s-i7,-/T44-17 A- cou cfc-r- /Zbsou-- / 5 /«.775N5 FI 1-9r v-7-11.7)17 1 5-CzrP2 -L'S '110-t ,6v75eWÇ -fíA we 0-b-o 641-vt&-7-- i 14( cAr c`n-n4-Ô L V Af1A-1 7L W Gr -ro 3 A--A, c_tf-m 1.J jAr F lm /1s- /f C43`7( Aii/G7 7-1M4- u5 j) if fv , 14,m, -14-15-- ~es 1-1- fir 7 iT -70 [AA 47 4-NyoaDy Sm g -rn o ^16-by oL) h_n_fxrn-tty o ur Pe vi' /45K. 7--VES ,o /ty '70 un_ Sr91-6-6-7t-t"Cc4-7-7 &-b Us5 r 7 áL) -fi) 712- Fik0 ktosr-- 4---pfy ( °,c-,7-Zdt-t) rrari p t-v /vev A4U67-- t-lut (5-71/ v1,(a 4 CA O 5 e' O 5 D rt_ /(1 0 6,) i\rAir›-f5 to 4 /W.0 ALD o E FEZ—u/f, ni (I w ''■1 UY Alt P ( 774-4T-' A-14 4ziv7 4j4' 2 1-1) /, 1-fri 5 ri-----7`J Tzlz-rk e- (5 (1,0 1--Pk-d f\f 1J- A.> c.1 c-v A /2 e ?pf i-tcy — ci Aít Ççf 47 A-"Qc[pu ykt A-15 c cir c491j-77 A/ 15111 rik_ c/1 1/t9d1A-4VTV) P-A111 u-hfs, -v7s7k7 AJ7Jc-b-hiv-rn(-9-5 (11) MJ11- -inb~ 7-M5- 6~63 �^ L141ÁL k!e- `~si /P cs^ 1c, L-- (44 v -01 7 ^ eZ`N b t-7- S (sk v^^ N 114 un- )/Z__ 7191/1 -7- 7-7' ck___ 6o 7L-^ c/ . 5 04/11 W11 r p o yrrc^t^[- Zx,eng 7-7 4-0'0 AJ t^f (D#šor cin c vMSs112uc L^) ^^r J7mLsr- P/t c1rw US 4-1Wag,^ s, o e T74t- T-14at-T S A 4-/h1 I S U o 1 ^^5 e- /Ii-Zi hni) eeliOr~ ria o N77L r P1 414,i 1~ tv-t+p 'oN4-L 5 u-4k C Co%/7J7,- U P rzr5 ^^, b3 l^-p cilr ^L PON Si S fu p.-&-5 4S pEc -15( j 1-(--i S 46d s If v v (- kfr eo TEZ- c- Qu {^ vJA!'W- k."03 u T 70 u M1.,e ¡ 5e).r^ 7• vt= y v117- ^O ti 1i- ^ - j^ L^{,vc t^-L e .o 44 t s cA cvs, `e-n L--L -u o -tt-t-- 4"7 O © c., ixi Lc`G-14 r^^ frkrtov i QW>`f)'91v t Av FU frt" t A( -7-21/1- C u 2 Ter--, Q u ^r Dw, Q cxsTo Id 7oul2 sLti 44v ^t^ V^ . t 2w C.: 4ii b-5-vr1-E7 Jusi 1 117- ?-1V-e29, e30 Ay ‘00 y^rt e^^r 4 3-0 mP C7 (.ti w^at.JJ 4-5 (-ft-E-L- 45- fcrOT UPi {^n E To j z ^ ¡^ Z^ ta J "1 3 0 41m Go-w ti t-427(--5C - R-iu¿_ é-^ v 6-s. 1) S u w ^ C A.ov^ 7 aU w L, Ga c` 11-a, ou 1._. A/wJ ^c - .dvrY „ US 4--"v Nauzsr w^ �A Fr,J _D R ©c^ -rvw(k `fi` c-1(4-7cfl ^S ©N^ a00 r^r ^^^C u (2S^ Kr D^^ 4 ^ OU n! A-tÁ t`> P b-X1 o (7z v'oSS tL^ ewri^I 6- l`h iLt )sJ p L^f^r« ^t d 34z-n "TG 114~57 pa-t 2C-4SSUdZe„t7 w lL Iv1C- nrl..t)\r( st-11, , A6-1) 1_ 4146--1- 7S ^^.rn t L ►^ 1;7A - oL 0 t/ k iP2 n) tz/- A w 2 iL TL2 -c_ 7 GV t S A G-o-D D 14-5 L7417- S t )( y n..4-^-E T N-AT 5G ''^ %iúdlrc v► ^ IgnC - c..t l.-11yr P dl { s ( 13 tc 19Jï -" G-('l iv 7íÁ lAt- t 5 oM 17.7 . (4,( S vr t vJ ski--c. -y-E25 7,1) 17, G-0 ,r -)ur 1,1 - ^i^:. , _ _ - l^t•^! . S v t17 W 12, I,,(k/ NC.5 ç ^ '('vh -r--W c g-t U s2 f g- LC_ O (_-,11117.- F-Ftzut,T n k-,-t-E-K5 vóugS , 5 (ct),r^ a-13 14---14-;Nr c-o (L c Z e:., iZ y --cb M C .rL ^ rJG- w(T 4 O, c,,c , p ^^► No/Lt/rv q-r7GYir /S (96i7kid\f- vs i I,c 0 cx0 1 N O1-t- d- 1 4-11 .v ç- p rritiuY6- O vVC mthf D, S 4 Ly s v <v' 4 ktit /bu ^ ^Í 9-7-1/ves- rv PAl' V A-1-r- A7,50 l'I U Gc- c-c_. I'c=y o N(, ?-+-(-c Ñ oT F^^Z W (nt p e--T") q-NLD 04itil.lc- V t2 U17fv N- Fje-Y. yvv cP / SUta-r= ve u 17fi-n- cffift^ ^^ ,-> c^( 'ti con,.= (rotO /4-751n e_ v.tL (c4/ b (.J 12o`tE k f-f19 nt 4 sS-v CZ u t--5 17 V /J S c 4 (107.---- 9.111#w G- bSTi vi^^^ ^rC V /tt6( (TS 45 p^^^ Ce) N c2^ vL-- -114 M A S(L ('^<< #^13 s tIZ' 1114So o,f-4Jd c y P w a h Pt e-i-L--- N- G L,I o Pa_ 5'o AMS Nl~ F012 - P UT il,! G- rWvi -S' c/irJ w o c,s g ve-7..1— 7^^ Z knlcw QUQSt2 ^r^ LprtiDriw7 41-viv Girv 1741 C-014 v ir/ '7 17-7v �t, 5l'T(^ .-7r K'L- o i sri ti 6-v is 4- c.o.s G v3 k C P A e3c-7x' "ft) ^^ ¡ rv sŸm (A- , L 15-1rs 11? ^`^ i^ N 0 W y 0 U Q, ET?EYL, i-ryv LO lfrk/15 '71447190-u Q /t 2 cvz c r^^ . bi sO W^ FA-y4 ua- ts 4 L.07--; � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3924 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde dirigides a la comissió tècnica del COI, sobre el projecte olímpic de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comitè Olímpic Internacional Nominació Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/680/19860402_LV.pdf 2e3b2f7ea4207a1be225ed970dc69304 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA MIERCOLES, 2ABRIL1986 u Sobrevuelo La promoción de Barcelona L Aactuación del Ayunta miento de Barcelona en materia de promoción turística de la ciudad se centra hoy, básicamente, en intentar que Barcelona deje de ser contemplada como un punto de escala breve en los circuitos turísticos comercia— les. A pesar .de reunir condiciones objetivas propias para ser un cen tro de atracción turística de pri— mer orden, durante mucho tiem po la Ciudad Condal no consiguió consolidarse como punto de desti no de lasrutasinternacionales. En este sentido, Barcelona no supo explotar sus recursos turísticos propios para ponerse, en este te— rreno, al nivel de ciudades eu— ropeas como París o Roma. La Ciudad Condal era un desti no secundario. Es decir, el turista que pasaba sus vacaciones en la Costa Brava aprovechaba un día para visitar Barcelona, pero difí cilmente las estanciasvacaciona les en nuestra ciudad sobrepasa ban losdos o tres días. Esta tendencia, sin embargo, está cambiañdo notablemente en los últimos tiempos. Utilizando la : expresión de un reconocido profesional del sector turístico. po— dríamos decir que “estamos poniendo a Barcelona en el mapa”. En los últimos años, Barcelona ha conseguido deshacerse, en buena medida, de esa etiqueta de objeti yo turísticó secundario para pasar a ser uná ciudad con una oferta que le otorga un pesoespecífico en los circuitos comerciales. Este cambio de tendencia ha sido favorecido por diversas cir cunstancias. En primer lugar, habría que considerar la condición de capital cultural de Barcelona y la promoción que en este sentido se está realizando desde diversas instancias municipales. En este aspecto destacan el Plan de Museosde la ciudad, aprobado ATALUÑA es un país macrocéfalo donde el “cap 1 casal”,Barcelona, ocupa un peso desproporcionado en casi todos los ctores de actividad. Esta regla tiene, no obstante, una clamorosa excepción en lo que al turismo se refiere. En efecto, en este campo la situaciónes exactamente la inversa y a nuestra capi tal le corresponde en el concierto turístico de Cataluñá (primera región turística de Europa) una muy modesta participación. No vale la pena analizar ahora las causasde lo ocurrido ni evocar aquellos años en que media docena de hoteles iban a construirse en la Diagonal. Lo cierto es que Madrid supo aprovechar aquella oportunidad y consiguió el despe gue de su capacidad de alojamien Lo. Entre nosotros, afortunadamente, también en esto el realismo ha conducido a la rectificación y desde la óptica de la responsabili dad hoy se intenta captar a las mismas cadenas hoteleras que an tes se ahuyentaron. Pero ciñamos la cuestión a las posibles vías de impulso para el turismo de Barce lona, y veremos con claridad meridiana que la aportación fundamental pasa por el turismo de ne gocios. Estamos, pues, donde nos colocó Esteve Bassols al acuñar el lema “Barcelona, ciudad de ferias y Congresos”. En el plural de estasexpresiones radica la importancia de un fenó meno que nació como la gran con vocatoria anual al estilo de las fa llas de Valencia o de la feria de abril en Sevilla. Pero de aquel cer tamen de una vez al año se ha pa sado a un ritmo tan vertiginoso como el de los amores de don Juan Tenorio. Necesitaba éste cinco El buen momento actual de la producción cultural en la Ciudad Condal constituye otra circuns— tancia que explica el cambio de actitud del turismo internacional hacia Barcelona. Nuestra ciudad cuenta hoy con unas inquietudes creativas, unas iniciativas públicas y privadas y un deseo/necesidad de actividad cultural que entron can directamente con Europa y equiparan a Barcelona con ciuda des como Paris, Milán o Berlín. Este es el espacio desde cuyas coordenadas la Ciudad Condal afronta hoy el reto cultural que tiene planteado en diversos nive les: económico, tecnológico, crea— tivo, de consumo... La calidad de nuestra música, la seriedad de la creación de moda, el reconocimiento internacional del que gozan el diseño y la arquitec tura, y el papel innovador del teatro que se hacen en nuestra ciudad son algunas facetas culturales que avalan la actual oferta turística de Barcelona. La gran reactivación experi mentada por la Fira y la actividad del Barcelona Convention Bureau, organismo dependiente del Patronat Municipal de Turisme, son elementos a tener en cuenta al hablar de la oferta turística de la ciudad. La Fira atrae anualmente a un considerable número de visi tantes a Barcelona. Este tipo de turismo reúne unas condiciones marcadamente particulares. Son personas de un alto “standing” económico que, consecuentemen te, exigen de la ciudad una oferta de un elevado nivel de cali4ad, es pecialmente en materia hotelera, días por amante en un ciclo de conocer-convencer-seducir-aban donar-reempla.zar, que en el caso de las ferias alemanas se ha visto superado por una cadencia de tres días consistentes en montar-celebrar-desmontar. Pues bien, para los congresos, la vivacidad es todavía mayor y en ciudades como Pans los días de convención superan los 250 al año. Se trata, por consiguiente, de un. elemento regular y estable que permite un flujo constante y programado de visitantes y no de unas puntas a fecha fija sin continuidad en el resto del calendario. Y de una línea con grandes posibilida des que no sólo se intuyen, sino que en algunos casos se han materializado ya con toda brillantez. Pensemos. por ejemplo, en la reciente edición de Alimentaria, el eco de cuyo éxito no se ha acallado todavía y tendremos el ejemplo a imitar gracias a la capacidad de organización y a la creatividad de Prosema, su entidad organizadora. Pregunten en los hoteles. taxis, restaurantes, espectáculos, etc., y tendrán la categórica confirmación de que los efectos indirectos del certamen son una extraordina ria fuente de creación de riqueza. La feria en sí no es más que la pun ta visible del iceberg. Y por ello conviene derivar las conclusiones del caso. Así, por ejemplo, hay un dintel o umbral crítico podebajo del cual la suma de lascoiivocato rías de los expositores no produce efecto multiplicador de los visi— tantes. Y, por tanto, que nose trata de hacer muchas ferias pequeñas, muchos carteles o unos calenda nos de manifestaciones más extensos, sino de acercarse a la dimensión óptima que maximiza el rendimiento. Dicho en términos teatrales: antes de levantar el telón hay que contar con que se llene l patio de butacas y seguir la pauta de las sociedades feriales alemanas que dan constante rotación y utíli zación a sus metros cuadrados de suelo público, cedido en régimen de monopolio y por ende de obli gada rentabilidad. Entre nosotros surgieron. entre otros, durante la prosperidad de PERRO CAP1ICHE blanco de 7 meses en la Residencia Vali dHebrón, el 30-3, collar aman 110.Atiende por Cim. Se gratificar5 con 25.000 pias. su devolución. (977) 22-64-69 y 331-08-40, Sr. Luis (93) 1 - Con frecuencialas estadísticasde turismo,escasasypoco fiables la mayoria de ellas, cuando se trata de evaluarel conjunto de la oferta de alojamientosturisticosno hacen mencion de una de sus componentes fundamentaleslos apartamentosutilizadoscomo vivienda tunstica y fuera del controloficial Las estadisticassuelen solo evaluar dentrodel contextodela llamadaofertaextrahotelera, los campingsy lós apartamentosturísticoslegalizadoso dados dó afta oficiaImnte Sucede en lapractica que Cataluñapor ejemplo con unaoferta total deplazas de alojamientoturisticocercanaa los dosmillonesy medio y con una ofertaglobalde mas de un millon setecientasmil piaz.sen apartamentosysegundasresidenciassusceptiblesde utili zacion tunstica, tansolo tiene un 10 de esacapacidadde aloja miento clasificadocon arregloa laordenacionturisticavigente Y eñ otraszonas turísticasde Españael problemacobra idénticadimension Este inmenso potencial de capacidadde alojamientoturistico, que escapaal controlno solo de las estadisticasoficialessino tam bien del controladministrativoy con frecuenciafiscal representa, entre otras cosas una competenciadeslealpara aquellasempresas que operande unaforma trasparenteylegal un enormeriesgode control de calidadde instalacionesy servicios unossistemasde comerciahzacion totalmenteatipicosy extraordinariamentedisper— sos laexistenciade unasenormesbolsasde fraude fiscaly unaim portante evasionde divisasa la vez que la perdidade un montante de dineroque nopigresaen los circuitosnacionales Hasta elpresente momento, con ser importantelaproblemática planteada porlos apartamentosclandestinosylaeconomiasumer gida quegeneran(entérminoscuantitativosmásimportantesquela economia aflorada),se dabandoscircunstanciasque haciandificil atacar deforma frontaleiasunto:laLey dé Arrendamwntos Urba nos (quepropiciabalaescapatoriay el no controlde estamodalidad deak,jamientó)ylaexistente situaciónfiscalpoco propicía.Ahora con ¡aanunciadareforna deJaLA Uycon laimplantacióndeJIVA el tema debe atacaxse,de llenoy con urgencia,a travesde unaope— racion conjuntaen la que deben participarde una forma decisiva lo<sgobiernos autonomos(quecuentancon la competenciaexclusi va enmateriade turismo)ylos municipios Si de verdadqueremosconseguirel objetivo de la mejora de la calidad de nuestroproducto turisticodebemosacabar de una vezy por todas con lasituacioncreadaporla existencia“toleradade los apartamentos no legalizadosque en nada beneficianJabuenaima gen tunstica de nuestropais desorientany colocanen situacionde verdaderaindefensional consumidory con unaautenticacompe tenCiadeslealparalos railesde empresasturisticasque operanen la legalidady transparentementeen nuestropaís. capital... DESAPARECIDO Tel. La economíasumergida. y los apartamentos el año pasado por el Ayuntamien to; las nuevas tendencias urbanís ticas —quehan. conseguido poner de moda a Barcelona entre los especialistas mundiales en la materia—; la promoción/recuperación del patrimonio modernista de la PasqualMaragall de espectáculos y de servicios en general. La candidatura olímpica de Barcelona no es un factor, en absoluto, ajeno a la promoción turís tica de la ciudad. El solo hecho de optar seriamente a los Juegos del 92 está otorgando a la Ciudad Condal una gran resonancia en el extranjero; una resonancia que. a buen seguro, tendrá un efecto in mediato de cara a la afluencia turística hacia Barcelona. ciudad unas 300.000 personas. circunstancia, Esta sumada al hecho de que durante quince días Barcelona seiá el centro de atrac ción de todas las cadenas de televi Sión -del inundo, constituirá un importantísimo factor de promo ción de la ciudad. A estasconsideraciones hay que añadir los necesarios proyectos para mejorar la capaçidad hotele ra de Barcelona (entre ellos, cabe destacar el de construir un nuevo hotel en Montjuic) y la voluntad Por otra parte, y mirando hacia de ampliar y- reformar el aero un futuro no muy lejano, si se con- puerto barcelonés. siguen los JJ.00. de 1992, se calcula que durante la celebración PASQUAL MARAGALL de los mismos visitarán nuestra de Alcaide Barcelona “ - Ciudad de ferias y congresos C . LA VANGUARDIA27 Turismo los años 60, salones como el náuti co o el del automóvil y contra la adversa corriente de la crisis en los 70 manifestaciones como la ya citada Alimentaria o Construmat, que reúnen estas condiciones. Confiemos que también en el decenio de los 80 puedan surgir nue vas iniciativas de esta categoría que por ahora no se han visto y que tengan la máxima proyección internacional posible. Como decía el présidente Tarradellas en la Fería Internacional de junio del 79, aquella “plataforma del comercio exterior de España”: “Durante la Feria me visitaban de cuatro a cmco embajadores diarios”. Con respecto a los congresos, el obstáculo de nuestra ciudad reside en la hipoteca de fechas que las manifestaciones feriales significan para la disponibilidad de unas mstalaciones que, por otra parte, acusan una cierta obsolescencia si se establece un parangón con otros países. La comparación con el Moscone Center de San Francisco, con el Palacio de París flanqueado por los gigantescos hoteles Concorde Lafayette y Méridien o con el ICC de Berlín apunta en cierto modo hacia donde deben encaminarse los esfuerzos si de verdad queremos ser competitivos en la promoción del turismo de negocios. Y del análisis realizado brota como diagnóstico que las prioridades deberían situarse en la atracción de inversiones en hoteles de cinco estrellas y de cadenas que generan su propia demanda de forma autosostenida. Por citar ciudades de menor peso y con la misma inicial, Bucarest y Buda— pest cuentan con Hilton, Inter continental, Sheraton y hoteles del tipo frecuentado por los ejecuti vos de “expense account”. Y la otra preferencia debería seguramente orientarse hacia la cons— trucción de un nuevo palacio de congresos con su complejo hotele ro anejo, un proyecto para el que no faltaría la participación entu— siasta de los hoteleros y empresanos autóctonos si desde los poderes públicos se les invitara a una iniciativa con perspectiva de futu ro. FRANCESC SANUY C RETRAC El turismo de negocios... importante negocio RUZANDO el país del Languedoc, en jornada electoral, en la calle mayor de Villefranche-de- Lauragay, la pequeña ciudad agrícola que le disputa a Castelnaudary el título de capital del “cassoulet”, descu brí la enseña de uno de los vetustos “Hotel des Voyageurs”. Eran los clásicos hospedajes de losántiguos viajantes de comercio, esos pione ros del turismo de negocios, los “vendedores de azafrán” que diría el honorable president Tarrade llas, los “business travellers” de los que hoy están pendientes las grandes cadenas hoteleras internacio nales. ¿Qué sería de la vida de los ho— teles de alto nivel, de los restau rantes de tres y cuatro tenedores, de las compañías aéreas, de las de alquiler de coches, si no viajaran tantos ejecutivos, altos empleados, industriales y comerciantes, si no se celebraran tantas ferias, encuentros profesionales y reunio nes de trabajo? ¿Quiénes podrían atender las notas de gastos que to dos estos desplazamientos origi nan, si no fueran las empresas, compañías, corporaciones, insti tuciones implicadas e interesadas a los precios que rigen en este fabuloso mercado? Reducida es, comparativamente, la clientela que puede darse este gusto, de for ma individual y por cuenta propia. Muchos son, ciertamente, los hombres de empresa para los cua les el viaje a lasantípodas ya es una rutina y que están de vuelta de este tipo de experiencia. Pero, entre. que van surgiendo nuevas genera ciones, que los sistemas de comu nicaciones progresan,que los nue vos métodos de relación personal y de marketing se van imponiendo en todo el mundo, y que las pers pectivas económicas son de recu peración, el volumen de este sec tor de la industria turística va en aumento en los centros neurálgi cos y su negocio va a más. Las compañías aéreas introducen novedades y ‘ofertas para esos ejecu tivos y hombres de negocios, cui dan los detalles y la confortabili— dad igual que la hostelería, tiene encuenta las característiças de esté tipo de clientela, sin la cual seguro que pasaría a los números rojos, descubriendo, por ejemplo que, en varios países de Europa y América, del diez al veinte por ciento de este potencial turístico pertene— cen al sexo femenino. Téngase encuenta, además, que los viajes de inçentivos con los que se premian a los vendedores, es una modalidad que también sigue viento en popa, entre las multina cionales norteamericanas, pero tambiér en las británicas. Se calcula que una tercera parte de las primeras mil empresas del Rei no Unido hán puesto en práctica este sistema de incentivos, invir— tiendo en ello 145millones de Ii— bras el año pasado; según un estu dio presentado en la conferencia del Business Travel, celebrada la semana pasada en el Barbican Center de Londres. París es la ciudad donde se celebran mayor número de congresos y convenciones. Las estadísticas correspondientes a 1983 daban un total de 252 conferencias, de ellas 1 38 de carácter internacional. Le seguía Londres, con 235, Ginebra con l53,Bruselascon l45yViena con 142. Madrid, llegaba en cator ce lugar con 51, detrás de Hong Kong y precediendo a Dublín. Barcelona no figuraba en este cua tro, reproducido por el diario “The Financial Times”. Los servicios ferroviarios de los países más adelantados de Europa están dedicando gran atención a este tipo de movimiento viajero. El servicio interciudades del Bri tish Railways. en el que se ha reforzado la imagen del clásico Pull man, reconoce que una tercera parte del mercadobritánico utili za sus líneas, y en consecuencia ha implantado mejoras que suponen interesantes atractivos. Lo mismo puede decirse de los trenes franceses de gran velocidad o de los germánicos, con modalidades de precios especiales pata abonos o kilométricos de empresasque alcanzan hasta el veinte por ciento de rebajas. Entre los informes pieeutados en el cjado congreso del Business Travel, figura una estadística de los paísesmás visitados por hom bres de negociosy ejecutivosbri tánicos. Francia se sitúa en primer lugar,conel 17 por ciento,seguida de Alemania, Irlanda, Holanda y Estados Unidos. España vieneen octavo lugar con un cinco por ciento, empatada con Italia, lo cual revela un creciente interés por nuestras plazas comerciales, entre las cuales, por supuesto, fi— gura Barcelona en primer tér mino. El International Passanger Survey facilita datos, asimismo, sobre los gastos de los turistas en Gran Bretaña que arroja un total de 4. 195millones de libras en 1984, de los cuales 1.020 millones, es de— cir el 24,3 por ciento, correspon— derían a viajes de negocios. Según otro estudio de American Expresa, los gastos de estos viajes de nego cios se suelen desglosar en 19,8 por ciento para alojamientos, 14,6 en comidas, 40 por ciento en trans porte aéreo,y 14por cientoen diversiones, pues, aunque el deber es antes que el placer,ésteno dejade acompañarlo. JAIME ARIAS MUEBLES PARA JARDIN . Y TERRAZA, GARANTIZADOS jl• - SELECCIONAMOSA LAINTEMPERIE. - COMPRADOR - DESUPISO - EN24HORAS - :// 4 11 FUI ARAGON,279 Tel. 2153917 (entre P° de Gracia y PauClaris) - BARCELONA GRATUITO .BARNA’. - P° de Gracia L• TeI.2158111. 16 de 204 -ql � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1142 Title A name given to the resource La promoción de Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Promoció Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1010/19860405d_00115.pdf 0b652c5af47b2bd3039ab8a8b4cddf9b PDF Text Text tÁ Ajuntament de Barcelona CONFERENCIA ALCALDE --JJ.00.'92~~ BANYOLES DISSABTE DIA 5 D'ABRIL DE 1986 �EL DIA D'OCTUBRE D'ENGUANY, ELS 90 MEMBRES DEL COEITE CLIMPIC INTERNACIONAL ES REUNIRAN A LA CIUTAT SUISSA DE LAUSSANNE PER A DECIDIR LES CIUTATS QUE SERAN SEUS D'ESTIU I D'HIVERN DELS JOCS OLIMPICS DE 1.992, EL PROPER 17 D'OCTUBRE SE CE PRESENTA, DONCS, COM UNA DATA QUE POT SER HISTORICA PER A BARCELONA 1, EN CONSEQUENCIA, PER A CATALUHY'A_ I MOLT fSPECIALMENT PER A AQUESTA CIUTAT DE BANYOLES, LES CONDICIONS »E LA QUAL JUGARAN UN PAPER FONAMENTAL EN EL CO'JJUNT D'AVANT',TGES SUE OFEREIX LA NOSTRA CANDIDATURA. DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES, GAIRABE ,UNA QUESTIO DE JUSTICIA HISTORICA. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXO VA. SER LLS ANYS 1.924, 1.936 I 1.972. CADASCUNA D'AOUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, MA. DEIXAT LLECATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA �CANDIDATnA ALS JQCS OLIMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA.; LA DE 1.936, L'ESTADI DE MONTJUIC, I LA DE 1.972, LES PISCINES BERNAT PICORNELL. LES POSSTEILITATS QUE TE AVUI BARCELONA D'ACONSEGUIR LA NOMINACIO PER A. ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92 SON, FUGINT DE OUALSEVOL TIPUS DE TRIOMFALISME, RAONABLEMENT ELEVADES. DE L'ALTERNANCIA CONTINENTAL QUE ES NORMA NO ESCRITA DEL C.I.O., SON POT DEDUIR QUE ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES CELEBRARAN A EUROPA. ES DIFICIL QUE AQUESTA TRADICIO ES TRENQUI, I NO S'HA D'OBLIDAR QUE, ENTRE ELS 24 PAISOS DE L'EUROPA OCCIDENTAL QUE TENEN PRESENCIA EN EL SI DEL COMITE oLImp ic INTERNACIONAL, ESPANYA ES L'UNIC GRAN PATA QUE MAI NO HA ORGANITZAT CAP EDICIO DELS JOCS OLIMPICS. CON VAIS DIN EN EL MEU DISCURS DE PRESENTACIO DE LA CANDIDATURA A. LOS ANGELES I HE REPETIT DESPEES A BERLIN-EST, A LISBOA, A ROMA I A MOLTS ALTRES LLOCS, BARCELONA VOL FER ELE JOCS, BARCELONA. ES MEREIX ELS JOCS, BARCELONA ESTA HADURA PEP. A ONGANITZAR ELS JOCS. I HA D AL TRES RAONS, -44-0----E-STRICTA4ENT --E-SPORT IVES- P-ERO MO--PER-AIMYS-SOLIDES, QUE JUSTIFICARIEN UNA DECISIO �FAVORABLE A LA NOSTIJA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARA, TOE COINCIDINT AMB LA FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGON MILENAPI DF LA. SEVA EXISTENCIA, I, D'ALTRE BANDA, EN 1.992 ES CUMPLIRA EL CINQUE CENTENARI DEL DESCOBRIMENT D'AMERICA. PERO TARES jUGUEN EN FAVOR DE LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI EN LA NOSTRA CIUTAT. G...ACIES A LA. SEVA CONSOLIDADA TRADICIO ASSOCIATIVA I A L'EXEMPLAR COL.LABORACIO MUTUA ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPOPTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I PUBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES -TANT PUBLIQUES COM PRIVADES- O BARCELONA NO EA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLIMPICA DE MONTJUIC I LES AREES ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I EL VALE D'HEBRON SON BONS EXEMPLES D'AIXO QUE DIC. DE PACA COSA ENS SERVIRIEN, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS ESPORTIVA I LA. DISPONIBILITAT CAPAC, D'UNA INFRAESTRUCTURA SI BARCELONA NO TINGUES DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLIMPICS. AQUESTS DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT POLIT T CA -,TMJE ABONA. LA CANDIDATURA. 1 LA FERMVOCACIO OLIMPICA �DELS SEUS CIUTADANS, .'?ICA T. UNA VOCACIO QUE ES VEU AVALADA PER LA ININ'»E.rv:RUMPUDA TRADICIO ESPORTIVA I7L.. QUATRE DE }3ARCELONINS. I AI }CO NO SOLS ES I M PORTANT, GENERACIONS SINO GAII2EI3E DECISIU C CONCLOENT. 10 C BST ANT, NO ENS PODEN PERMETRE EL LUXE D'UN OPTIMISME EXCESSIU. JA HE DIT ABANS QUE LES POSSIBILITATS DE BARCELONA DE SER DESIGNADA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1.992 SON EL E VADES r RAONABLEMENT ELEVADES . tia JUGANT PERO, BARCELONA ESTA A `a5 LA CUAL NO TE TOTS EL NÚMEROS. EN TENIM MOLTS, ES CERT, PERO NO ELS TENIM TOTS . ELS TIUDREE TOTS ARA 1U GMïE r I, ES MES, NO DEL DIA 17 D'OCTUBRE D'ENGUANY. At SU LES MOSTRES PROBABILITATS . III TRE}3ALLAREM DE VALENT, AIXO SI, PERO NO PODEN CAURE EN L'ERROR DE SUBESTIMAR LA CAPACITAT I LA FORÇA DE LA RESTA DE LES CA."DIDATURES QUE ASPIREN A ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92. ES PER AIEO QUE SERIA UNA GREU IRRESPONSABILITAT BAIXAR LA GUARDIA ? ,'}LAXAR EL MOSTE1. ESFORÇ COL.LLCTIU. PURQEJE, EL MOSTEE 1 . ENOPQ E S, EN DEFINITIVA, LA MILLOR I MES EFECTIVA ACREDITAC tO QUE PODEN DUR A LA CIUTAT DE LAUSANNE EL DIA 17 D'OCTUBRE. I PERQU}" SOC CONSCIENT DE LA NOSTRA CAPACITAT �D'ESFORC COL.LECTIU ES PERQUE TINC PLENA CONFIANCA EN LA CANDIDATURA OLTMPICA DE BARCELONA I PER QUE DIC QUE LES NOSTRES POSSISIEITATS SON RAONABLEMENT ELEVADES. UN COY? DIT QUE, SENSE SUBESTIMAR NINGU, HIREM CAP EL PROPEP 17 D'OCTUBRE AME CONFIANÇA PERMETEU-ME INSISTEIXI UN ASPECTE QUE QUE CARACTERITZA A LA NOSTRA CANDIDATUE.A OLIMPICA I QUE ES DE TRANSCENDENTAL IMPORTANCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL OVAL M'ESTIC REFERINT ES QUE ELS JOCS OLIMPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU ULTIM DELS NOSTRES ESFORCOS. PER A BLRCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR TOTES LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TE ANEJADES CARA A UN FUTUR PROPER. UNA. HERENCIA QUE TINC DEL MEU PAS PER LA FACULTAT DE CIENCIES FCONOHIOUES, UNA DE LES IDEES -FORÇA DE L'ECONOMIA QUE EH. VA QUEDAR GRAVADA, ES QUE LA REALITAT DEPEN MOLT DEL FUTUR. EL PEEPENT DEPEN MOLT DEL FUTUR, NO NONES DEL PASSAT; NO DOMES DEL QUE SON LES ARRELS; NO NONES DEL QUE ENS �DETERMIUA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE JA ESTA FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE 'I'ENIN I DE TAL CON. SON. EL PRESENT D PEN TAP BE D'ALL() QUE VOLEN SER O ESPEREN SER. E N AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN, SEGURAMENT, EXPLICAR SI NO ES PRECISAMENT EN FUNCIO DEL FUTUR I DE LA PERCEPCIO QUE ELS C rU`vADA.NS VAN TENINT DEL FUTUR, MES QUE NO PAS DE LA INFLUENCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE L'UNIC DEi'LRM'INA JT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT, NO HI HAURIEN HAGUT ELS GRANS CANVIS QUE S' HAN PRODUIT A LA HISTORIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; ï'ERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUIT. ES EN AQUEST SENTIT QUE VULL REMARCAR AVUI , LA I'-`[POR`ANC'_A DE QUE LA II:UMANITAT, ELS PAISOS, LES CIUTATS, ELS POBLES, TINGUIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT COiNI-.,,Ç};, EN TOT CAS, ASSUMIBLES I QUi? ES POGUIN ACONSEGUIR. QUAN AQUESTA CIRCU NSTAITCIA ES DONA EN EL SI D'UNA SOCTETAT DETERMINADA, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA �COM A MOTCR INPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA- AQUESTA. nlInExio TE MOLT A VEURE AMB LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALA SOCA OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992. PENSO, ESTIC BEN SEGUR, OUA EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT REPRESENTAR PERFECTAMENT EL PAPER DE L'OBJECTIU CONEGUT, ASSUMIHLE 1 ACONSEGUIBLE QUE FACI DE MOTOR DINAM1TZADOR. EL PROJECTE EFES DOCE DEL 92 CONSTITUEIX, SENSE CAP DUBTE, EL MES 'DON'. CATALITZADOR DE LES VOLUNTATS I ENERGIES DE PROGRES CUE JA EXISTEIXEN ARA AL SI DE LA NOSTRA SOCIETAT. PER QUE, EN AQUEST SENTIT, A NINGU NO SE LI ESCAPA QUE AL DARBERA ÍD LA CANDIDATURA OLIEPICA III HA UNA TENSIO SOCIAL PREVIA, UNA. TENSIO CULTURAL PREVIA, UNA TENSIO ANIMICA PREVIA. D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR-SE EN L'ESPAI 1 EN EL TEMPS; D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSILLD PER A REALITZAR LA SEVA PROJECCIO, EL MILLOR PReJECTF QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACTONS. PENDO, ESTIC SEGUR, INSISTEIXO, QUE AVUI NO EXISTEIX CAP ESTAD FSDEVENIMENT PACIFIC CAPAC DE CATALITZAR INICIATIVFS DE DESENVOLUPAMENT 1 DE CRIDAR AME TANTA FORCA �L'ATENCIO INTERNACIONAL, COM A UNS JOCS OLIMPICS, ELS JOCS OLIMPICS DE 1.992 SON, DONCS, AVUI PER AVUI, 'LIMA HES ADIENT PER A CATALITZAR LES INICIATIVES DE DESENVOLUPANENT ECONOMIC, URBANISTIC I TECNOLOGIC QUE BARCELONA TE PLANTEJADES PER A PROJECTAR-SE CAP ENDAVANT EN EL TEMPS I L'ESPAI. L'ORGANITZACIO DELS JOCS OLIMPICS DEL 92 COMPORTARIA PER A BACELOMA UNA EXTRAORDINARIA I DECISSIVA EMPENTA PER ACONSEGUI POSAR-SE AL DIA EN EL TERRENY DE L'URBANISME I DE LES COMLINICACIONS, ESPECIALMENT PEL QUE FA A LES TELECOMUNICACIONS. D'ALTRA BANDA, ELS ESFORÇOS QUE DES DE FA TEMPS JA ESTEN. FENT PER A PROJECTAR BARCELONA INTERNACIONALMENT I CONVERTIR-LA EN UNA METROPOLI EFICIENT I ATRACTIVA .PE. A LA UBICACIO DE NOVES ACTIVITATS INDUSTRIALS I DE SERVEIS D'ALTA. TECNOLOGIA, REBRIEN AMB ELE JOCS UN SUPORT POlAMENTAL. TAMPOC ES POT OBLIDAR LA REACTIVACIO DE QUE SERIEN OBJECTE EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIO (AIXECAMENT DE LA VILA OLIMPICA A. BOLLE NOU, RECUPERACIO DE LA FAÇANA MARITIMA PER �A LA CTUTAT, MODERNITZACIO I CONSTRUCCIO D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES...), AIXI CON ELS DEL TURISME 1 EL COMERC (UNES 300.000 PERSONES VISITARIEN BARCELONA AMB MOTIU DE LA CELEBRACTO DELS JOCS). ELS JOCS OLIMPICS, EN DEFINITIVA, PROVOCARIEN UNA DINAMITZACTO GENERAL DE L'ECONOMIA, NO SOLAMENT DE LA CIUTAT SINO DE T)T EL PAIS. NO VULL FUGIR, PERO, DEL TEMA QUE TOTS VOSALTRES TENIU ARA AL CAP. SOC CONSCIENT DE LA VOLUNTAT OLIMPICA DE LA CIUTAT D? BANYOLES, AMPLIAMENT DEMOSTRADA AL LLARG DE LA SEVA TRADICIO ESPORTIVA I TAMBE SOC CONSCIENT DEL DESIG DE BANYOLES D'ACOLLIR LA CELEBRACIO DE LES PROVES DE REM I PIRAGUIISME SI BARCELONA ES DESIGNADA, FINALMENT, SEU DELS JOCS OLIN?ICS DE 1992. NO VULL, DEIA, FUGIR D'AQUEST TEMA, NO S'HA PRES ENCARA UNA DECISSIO DEFINITIVA. S'HAN FET I S'ESTAN FENT ESTUDIS I VALORACIONS TECNIQUES PER A DECIDIR LA LOCALITZACIO DE LES PROVES DE 1 DE PIRAGüISME; ESTUDIS I VALORACIONS QUE, NO HO DUBTEU, TEMEN MOLT EN COMPTE LA LLARGA 1 BRILLANT �TRADICIO ESPORTIVA, ESPECIALMENT EN EL CONPETICIONS NAUTIQUES, EL MAGNIFIC SCENAR Ji TERRENY LES DE LA CIUTAT DE BANYOLES, AIXI COM NATURAL D'AQUEST INDRET DEL NOSTRE PATS. NO OBSTANT, LA DECISIO FINAL NO ESTA PRESA ENCARA. DEIZEU-ME QUE UN DIGUI QUE, EN QUALSEVOL CAS, LA DECISIO QUE ES PRENGUI NOMES ES GUIARA PER FINALITAT CLARA 1 UNICA: FER EL MILLQR PER. LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA, FER EL MILLOR PER ACONSEGUIR DUE ELE JOCS VINGUIN A CATALUNYA. ESTIC CONVENCUT QUE, SI FINALMENT, ELS JOCS DEL 92 VENFM' A BARCELONA, INDEPENDENTMENT D'ON ES LOCALITZIN LES DIFERENTS PROVES ESPORTIVES, IHI)ORTANTISSIHA PER AL EL FET TINDRA UN REPERCUSIO CONJUNT DEL PAIS I, MOLT ESPECIALflEMT, PER A. LES COMARQUES GIRONINES. AQUI ES ON LA CIUTAT DE BANYOLES I, EN GENERAL, TOTES LES COMARQUES CIRONINFS PODEN, I FINS I TOT, DEUEN, JUGAR UN PAPER FONAENTAL. UN PAPER QUE PASSA PER LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS, PEL FOMENT DEL SECTOR TURISTIC, DESENVOLUPAMENT DEL CONJUNT DE L'OFERTA DE SERVEIS. PEL �PENSAR NONES EN EL QUE SIGNIFICARIA LA PROLONGACIO DE L' AUTOPISTA ESTRE MATAR° I MALGRAT PER A LA PROMOCIO DEL SECTOR HOTELER, I DEL COMERC EN GENERAL, DE LA COSTA BRAVA, ESPECIALMENT DE LLORET DE MAR 1 LES SEVES POBLACIONS VEINES. ¡(UN CALCULA QUE SI ES CELEBREN A BARCELONA, ELS JOCS DEL 92 ATRAURAN A UNS 300.000 VIS ITANTS AQUEST FLUX TURISTIC S'ALLOTJARA EN ELS HOTELS D' UNA FRANJA DE TERRITORI COMPRESSA APROXIMADAMENT ENTRE: LLORET DE MAR I TARRAGONA. ES IMPORTANT QUE DESCARTEN LA VISIO DELS JOCS COM UN MANNA, CON UF REMEI, COM UNA PANACEA PER ALE S . COSES QUE NO RUTLLEN.. rs JOCS SON UN CATALITZADOR , -. CON ELEMENT DE MOVILITZACIO . OESFORCOS. SI ES TREBALLA AMB IMAGINACIO, AMB ENTUSIASME I AMB RIGOR, L'HORITZO 92 SERA TAMBE UN HORITZO DECISIU PER A LES COHARDUES DE CIRONA. D'ALTRA BANDA I AL MARGE DELS INDUBTABLES BENEFICIS DE TIPUS ECONOMIC, ESPORTIU 1 DE PROJECCIO INTERNACIONAL, Hl �PAN ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELS JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA MIMA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA EINA QUE HA DE SERVIR EPA PI ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS LUPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL NON A COMPETIR I A SUPERAR-SE. UNA EINA, AL CAP I A LA FI, CAPAC DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, SETi LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIOUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU FERESENT. RE DEDICAT LA PRIMERA PART/D'AQUESTA CONFERENCIA A =POSAR LES POSSIBILITATS pn LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA, LA NECESSITAT/ D'ORGANITZAR ELS JOCS QUE TE BARCELONA PER A C0ALITZAR I DINAMITZAR LES SEVES TNICIAT7VES DE FUTUR, I ELS BENEFICIS QUE ELS JOCS OLIMPICS REPORTARIENÇA LA/NOSTRA SOCIETAT. ARA, PERO, CAL DIR COM HA DE SER AQUESTA. CIUTAT QUE PRETEN ACOLLIR ELS JOCS DEL 92. "1"1,A BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE �1.992 , LA BARCELONA QUE VOLEM QUE CONSOLIDI LA SEVA CAPITALITAT NN EL NORD DEL SUD, LA METROPOLI QUE HA DE SER RECONEGUDA CON UNA GRAN CAPITAL EUROPEA EN LES PROXIMES DECADES, LA BARCELONA CAPITAL LLATINOAMERICANA I PORTA D'ENTRADA A EUROPA, LA BARCELONA QUE REPREN EL SEU LIDERATGE CULTURAL, LA BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELE "NORANTA" HA SER [IRA CIUTAT QUE TINGUI UNES EONES COMUNICACIONS CONVENCIONALS 1 UNES EXCEL.LENTS TELECOMUNICACIONS, UNS ENLLAÇOS ATERIS INTERCONTINENTALS ESTABILITZATS, UN PORT ACTIU I MONELL, UNA FIRA CONSOLIDADA I, ENTRE MOLTES ALTRES COSESLES, UN GRAN MERCAT CENTRAL I UNA ADMINISTRACIO EFICAC.. BARCELONA HA DE SER, RESUMINT, UNA CIUTAT EFICIENT. ESTIC CONVENÇUT QUE LA CAPITALITAT QUE PROPOSEM ES POT DERIVAR. AL7 TOTA NATURALITAT D'AQUEST OBJECTIU D'EFICIENCIA. UNA CAPITAL NO LA FAREM PAS AMB VOLUNTARISME UNICAMENT. LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR-SE AL NON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA NO PODRA PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE RANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT LE UNA SERIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I �IDENTIFICABLES. ES, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA EIDEPAP EL QUE NNE ANOMENAT "NORD DEL SUI)". HEN INTCNTAT QUE AQUEST PROJECTE TINGUI EL SUPORT D' UNES POLITMUES COHERENTS I CONSISTENTS EN L'AMBIT CATALA, ESPANYOL 1 INTERNACIONAL. HEM INSISTIT EN AQUEST MISSATGE I HEM PROCURAT DE MANTENIR LA DIRECCIO. AIXO S'HA TRADUIT, EN EL TEREENY DE LA PRACTICA, EN LA GRADUAL DEFINICIO D' UNA POLITICA DF PRESENCIA EXTERIOR ENCAMINADA A PROPICIAR LA CIUTAT QUE PEMSEM PER AL FUTUR IMMEDIAT. COESEQUENTMENT, HEM FET UNA POLITICA DE PROMOCIO DE LA CIUTAT I D SEU PORT COM A PORTA D' ENTRADA A EUROPA, I IIEM ABONA TOTES LES PROPOSTES DE COMUNICACIO INTERIOR EN L'AREA TRANSPIPENENCA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA ESTAT, EN AOUEST SENTIT, UN DECIDIT IMPULSOR DE LA INICIATIVA ADOPTADA PER L'AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL DE TIRAR ENDAVANT UNA MILLOR COMUNICACIO I UN MILLOR INTERCANVI D'IDEES ENTRE LES PRINCIPALS CIETATS DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA, ES LA. CIUTAT AME MAJOR PES ESPECIFIC D'UNA AMPLIA ZONA GEOGRAFICA �TRANSPIRENENCA QUE FA BASTANT DE TEMPS VAN COMENÇAR A IDENTIFICAR COI": EL "NORD DEL SUD", EN UNA CARACTERITZACIO QUE HA TINCUT UN EXIT MOLT NOTABLE. EL "NORD DEL SUD" NO ES UNA REGIO DE FRONTERRS BEN DEFINIDES, PERO ABASTA, A MES DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCES -QUE GRAVITA. ENTORN DE TouLousE-, TOTA LA REGIO LLANGUEDOC-ROSSELLO PROBABLEMENT, UNA 130NA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA ELAVA FRANCESA. LA INCORPORACIO D'ESPANYA A LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPEA HA DE PRODUIR UN RADICAL CANVI D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANGA, AQUESTA REGIO PASSARA -HA PASSAT JA- DE SER FRONTERA,CUL DE SAC, A. SER UNA ZONA DE PAS. UNA ZONA DE PAS, PER CERT, QUE EL SETMANARI ECONOMIC NORDAMERICA "BUSSINES FUER" CLASSIFICAVA, FA. ARA UN MES I MIG, ENTRE LES REGIONS EUROPEFS QUE ESTAN EXPERIMENTANT UN CREIXEMENT RAPID. I AQUI ES ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVE CRUCIAL. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA, POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D' UNA METROPOLI MODERNA QUE LA CONFICURIN COM. LA CAPITAL D' UNA REGIO EUROPEA EN TRANSFORMACIO, EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES �A7MI'ES INTERNACIONALS, UNS POLIGONS INDUSTRIALS MODERNS, UN CENTRE ' r itfRVEIS SOFISTICAT, UNA AMPLIA OFERTA CULTURAL, UN I UNA NOTABLE CONCENTRACIO UNIVERSITARIA PODEN D S I,AÇAR C YP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT I, D ' AQ U ï:rft TRA BANDA, CAL NO OBLIDAR ELS DECIDITS ESFORÇOS QUE t T^: T ^^ ^ P v r¡.^Y ^ CONVERTIR BARCELONA EN UNA CIUTAT PEP F ^^.., i\ . COMPETITIVA 1'TI c:'ANALITZI EL FLUX RC ADERIES 3' n r+ iS^tl^n, = ^ , _u AMERICA DE RELACIONS I DE LLATINA CAP A EUROPA I D' EUROPA CAP A 7r'T ïr -T'' - _ .Z I sl-1. nUAN ES PARLA DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA, DE LA I'ROSI'i'Ï?ITA`t' 'ÏI BARCELONA, CON EN AQUEST CAS, CAL TENIR SEMPRE PE SE'' T L'OBRA DEL PROFESSOR PI.ERRE: VILAR. EL PROFESSOR. VILAR ENE NOSTRA COM LA PROSPERITAT DE CA`T'ALUNYA COINCIDEIX HI` TORIC'AM NT AMB LES FASES DE L' EXPANSIO URBANA BARCELONA 1 OIrAN CONS LES INSTITUCIONS CATALANES HAN FUNCIONAT HAN FUNCIONAT LES BARCELONINES. ES UN CONJUNT DE CIUTATS QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EI, CENTRI, DEL QUAL ES BARCELONA I LA SEVA AREA METROPOLITANA— TANMATEIX, LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS �CATALA S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTEN COM UNA TACA wom OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMO UNA XARXA DE CIUTATS QUE, SI FUNCIONA BE, SI ES EFICIENT, POT rIANTEMIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PERO TOT AQUEST CONJUNT DEBEN TAMBE DE QUE BARCELONA FUNCIONI. 50 SR, AMICS DF BANYOLES, QUE NO TROBARR UN AUDITORI BILLOR PER COMPRENDER EL QUE ESTIC DIENT. BANYOLES ES UN EXLEMPLE D L'SYISTENCIA D'UNES CIUTATS QUE HAN SABUT MANTENIR SEVA PERSONALITAT 1 A LA VEGADA ADAPTAR-SE A LES EXIGENCIES DE LA VIDA D'AQUEST FINAL DE SEGLE. ES UNA PROVA DE LA VITALITAT D'AOUEST PAIS, I, ALHORA, DE LA FALSETAT DELS PLANTEJAMENTS QUE VEUEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE EAncELoNA PP PERILL PER A LA RESTA DE CATALUNYA. CATALUNYA ES WS PAIS PETIT, PERO H1 HA ESPAI, H1 HA PROU CAPACITAT CREATIVA., 1 HA PROU TARIMA PER A QUE TOTS H1 CAPIGUEM. SI LA MOSTRA CANDIDATURA OBTE LA ORGANITZACIO DELS JOCS, BANYOLES POT TENIR UN LLOC PRIVILEGIAT EN EL PROCES DE MODERNITZACIO DE CATALUMYA QUE S'ENGEGARA, QUE S'HA ENGEGAT 5A, 72.1.E LA IB.LUSIO D'ACOLLIR ELS JOCS. �EL sIsTnmA CATALA DE CIUTATS, LA CATALUNYA DE LES CTUTATS, LA CATALUNYA QUE TENTE AVU1, FUNCIONARA SI L'ESTPUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI AQUEST ESTA Dì E CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALLA DE HAN D'ARM-_WR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR, LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA LESA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D' UNA LINIA QUE LLIGA LONDRES AME LA CONCA DEL RHuR, PASSANT PER AMSTERDAM 1 PARIS, 1 QUE PER LA VELE DEL SOLEE ENLLACA AME LA VALE DEL PO, A ITALIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALA ELIGE. BARCELONA AMB EL ONE ES PODRIA QUALIFICAR DE "CARRER MAJOR D'EUROPA". EN AOUEST MOMENT, ALGU PODRIA ESTAR COMENÇANT A PREGUNTAR-SE CJE TE A VEURE TOT AIXO AMB LA CANDIDATURA DE • ‹ ARCEEW - A ALS JOCS OEIMPICS DE 1.992, QUE ES, EN DEFINITIVA, EL TEMA D'AQUUSTA CONFERENCIA. DONCS SI, LA CONSOLIDACIO DE BARCELOIE:, 1 LA SE VA ARFA METROPOLITANA COM A CAPITAL DEL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA SI TE A VEURE AME LA �; ;PICA. SI ABANS I-IEM DEJAT CLAF< QUE ELS JOCS APILE PER A BARCI3LONA UNA OPORTUti ITAT IDONEA AR I DINANIT'I,Aí2 LES SEVES INICIATIV3S DE D E Sï EVOI I' A'ENT, A. NINGU NO SE LI POT ESCAPAR QUE UNA CIUTAT ) r)` aA, 1`'`: UNA ECONOMIA DINAMIC.A I: UNA INDUSTRIA TECUOLC)c'I(:.L CREIXEUT FARA MILLOR EL SEU PAPER Di' MOTOR DEL -? ';I;', i°)I" CAPITAL CONSOLIDADA DF, CATALUNYA. L'QT i `' i ;' >>CAB Y, REPRENENT UNA IDEA OUE ABANS JA HE EXPOSAT. !) :#. , QI,I, EL PRESENT NO NONES DEPEN DEL QUE VAM FER IDA, D'AI.^LO QUE ( ^'T:"t.`+,, SINO{'%UE TAI4iI3E DI;PIE3, ??N BONAM EL r..., .. . ;I'MEM PER AL FU"w'U:', . 'UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIM E R COP UN =BALL _^.^ ' PROFESSOR GARCIA DURAN, ON DEFINIA EL CONCEPTE , "Tt E CANO T)' Ui`IFORMITAT" . VAIG APROPIAR–ME UNA MICA DEL ISSï`'TGL :4'A(;U LIS TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIiÀVA COM ELS SISTEMES ES D -..SESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MES PE SS: ,T;.'_ DF'..I QUE LA PROPIA REALITAT ACONSELLA. I IIE ANAT REPETINT DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTANCIA QUE TENIA E LP ;RE EE I:` PT RECOMEI3 ER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN EESIN. _`=ME QUE LA SITUACIO INMEDIATA SUGERIA. �ARA QUE A TOPA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA LEACTIVACIO ECONOMICA, VAL LA. PENA RECUPERAR AQUEST nIscuns T. A(UI ES ON ELS JOCS OLIMPICS TAMBE PODEN JUGAR UN PAPEN IMPORTANTISSIM CON A INSTRUMENT TRENCADOR DE LA UNIFOIMTAT DEL PESSIMISME ECONOMIC PREVALENT. PENSO, Y)ONCS, QUE UNA VEGADA MES BARCELONA I LES SEVES INSTITUCIOMS EMPRENDRAN AME AVANTATGE EL CAMI DEL REDREGAMENT, PERQUE EN UN MOMENT DE PESSIMISME HEM SABUT SER AGOSARATS I nEm CONFIAT EN LES NOSTRES CAPACITATS. DES D'AQUI VULL ANIMAR ALS CIUTADANS, A LES ENTITATS I A LES INSTITUCIONS ID 'ABREU DE CATALUNYA A DONAR SUPORT CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA. 3APCELOW, NO US FALLARA, EN PODEU ESTAR SEGURS. A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3916 Title A name given to the resource El Projecte Olímpic Barcelona'92 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Hi ha dos raons favorables a la candidatura: Barcelona arribarà al segon milenari de la seva existència i al 1992 es compleix el 5è Cententari del descobriment d'Amèrica. Els Jocs seran un dinamitzador de totes les iniciatives de desenvolupament que Bcn té plantejades per un futur proper. Promoció internacional. Reactivació econòmica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Monestir de Banyoles Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Barcelona Banyoles Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Candidatura Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-05 Description An account of the resource 21 p. Conferència sobre la candidatura olímpica de Barcelona 1992, al poble de Banyoles, que en seria subseu. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1011/19860408d_00116.pdf 0c673210f8d1b447eb778bfe77363da8 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. DEMETRIO MADRID LOPEZ, PRESIDENTE DE LA COMU NIDAD AUTONOMA DE CASTILLA Y LEON. (8 de abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: TENEMOS EL HONOR HOY, DE CONTAR ENTRE NOSOTROS CON EL EXCMO. SR. D. DEMETRIO MADRID LOPEZ, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE CASTILLA Y LEON. NACIDO EN VILLARALBO, PROVINCIA DE ZAMORA, HACE 45 AÑOS, EL SR. MADRID ES TECNICO TEXTIL Y DIPLOMADO EN ORGANIZACION, DIRECCION DE EMPRESAS, MERCADO Y MARKETING. PRESIDE LA JUNTA DE CASTILLA Y LEON DESDE MAYO DE 1983 EN QUE SE CELEBRAN LAS PRIMERAS ELECCIONES AUTONOMICAS. LA SOLIDARIDAD QUE IDENTIFICA NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS AUTONOMICAS, ADQUIERE EN ESTA OCASION SU MAS HONDO SENTIDO. ENMARCADOS EN ESTE HISTORICO SALON DE CIENTO, DESEAMOS CON CURIOSIDAD Y RESPETO CONOCER, POR BOCA DE SU PRESIDENTE, LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS A LOS QUE SE ENFRENTA LA REGION DE CASTILLA Y LEON. �2. EL PROCESO AUTONOMICO DE NUESTRA DEMOCRACIA HA IMPLICADO, ENTRE OTRAS COSAS, UNA BÚSQUEDA, UNA NECESIDAD DE RECUPERAR LAS SEÑAS DE IDENTIDAD, TRATANDO DE NO CAER EN LAS CONFUSIONES DEL PASADO, YA QUE COMO ES PATENTE, LAS SEÑAS DE IDENTIDAD CASTELLANO LEONESAS HAN IMPREGNADO DE TAL MANERA A LO ESPAÑOL, QUE SABEMOS DE LO ARDUO QUE IMPLICA LA TAREA DE DESLINDAR LO ESPECIFICO DE ESAS TIERRAS CON LO GENERICO DE ESPAÑA. EN LA ACTUALIDAD, EL NUDO GORDIANO O LA VIEJA POLEMICA DE SI FUE CASTILLA LA QUE DESHIZO ESPAÑA, COMO AFIRMO EN SU DIA ORTEGA Y GASET, O ESPAÑA LA QUE DESHIZO CASTILLA, SEGUN SANCHEZ ALBORNOZ, COMIENZA A DESHACERSE COMO CONSECUENCIA DEL EJERCICIO DE SU AUTONOMIA. EL CENTRALISMO CASTELLANO HA SIDO UN HECHO INNEGABLE. PERO CON LA SOLIDARIDAD QUE PRESIDE ESTE CICLO DE CONFERENCIAS Y LA RUPTURA DE TOPICOS QUE TIENE COMO UNO DE SUS OBJETIVOS, PODEMOS TAMBIEN COMPRENDER QUE PRIMERO FUE UN CENTRALISMO SOBRE CASTILLA, Y DESPUES UN CENTRALISMO, APOYADO �3. EN CASTILLA, SOBRE EL CONJUNTO DEL ESTADO ESPAÑOL. COINCIDIMOS, POR TANTO, CON CARABAÑA Y VALDEON EN QUE EL MENCIONADO CENTRALISMO HA SIDO UN INSTRUMENTO DE PODER DE LAS CLASES DOMINANTES DEL PASADO Y DEL PRESENTE. EN MODO ALGUNO PUEDE SER UNA BOMBA QUE SE ARROJE SIN PIEDAD CONTRA LOS CASTELLANOS Y LEONESES. PERO, CEDAMOS LA PALABRA AL EXCMO. SR. D. DEMETRIO MADRID LOPEZ, PARA QUE NOS HABLE EN PROFUNDIDAD DE ESA CASTILLA Y LEON DE 94.000 KM2. DE SUPERFICIE; DE SUS MAS DE 2.500.000 HABITANTES; DE SUS MAS DE 2.200 MUNICIPIOS; DE SUS 9 PROVINCIAS... SR. PRESIDENTE: BARCELONA SOLIDARIA TIENE CURIOSIDAD POR CONOCER LA REALIDAD ACTUAL DE SU REGION, QUE HOY SENTIMOS YA COMO MAS NUESTRA. TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3917 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Demetrio Madrid Lopez dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Autonomia Biografies Espanya plural Model social Castella i Lleó Madrid López, Demetrio Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1012/19860409d_00119.pdf 1b5ac92382f8e1ec0b890f3a6c955e09 PDF Text Text ^ ,I+ :^311111 -Ajuntament de Barcelona Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa. Text de la Conferència pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al Club "Catalunya i Futur" Barcelona, 9 d'abril de' 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �SENYORES, SENYORS: VULL AGRAIR AL CLUB CATALUNYA I FUTUR L'OPORTUNITAT -EN— QUEST CICLE DE CONFERèNCIES. QUE EM DO - PnRTIrI -RL'ENUNCIAT GENERAL DEL CICLE -"LA CONCERTACIó SOCIAL I LA SORTIDA DE LA CRISI ECONòMICA"- EM SEMBLA D'ALLò MÉS APROPIAT PER INICIAR LES ACTIVITATS D'AQUEST CLUB. HEU SABUT TROBAR UNA MATèRIA AMB PODER DE CONVOCATòRIA. ÇOTSER ALGú ENCARA ES DEMANARà QUE HA DE DIR L'ALCALDE SOBRE UNA QÜESTIO QUE APARENTMENT ESCAPA DE LA SEVA COMPETèNCIA - AL MARGE DE LA COINCIDENCIA DE QUE AQUEST ALCALDE ES PER FORMACIó UN ECONOMISTA. ELS MEUS PREDECESORS EN AQUESTA TRIBUNA -J.M. CUEV NICOLáS REDONDO, JOAN MAJó- SóN EVIDENTS PROTAGONISTES EN ELS PROCESSOS DE CONCERTACIó SOCIAL I DE LLUITA CONTRA LAÇRISI. PERO PODRAN PREGUNTAR-SE, ¿QUE POT FER UN ALCALDE, QUE POT FER UN AJUNTAMENT?. AQUESTA REUNIó EM D •\' Çó PER CONTESTAR AQUESTA PREGUNTA, PER RESUMIR ALGUNES INTERVENCIONS QUE HE FET EN �i -3- L'ÚLTIM ANY O ANY I MIG EN DIFERENTS AUDITORIS. MIRARÉ DE CONVENCER-LOS DE QUE ELS AJUNTAMENTS SóN UNS BONS GESTORS, UNS BONS EMPRESARIS.,,., 00M--A PRESARIS NO SóN INSENSIBLES A LA CRISI ECON¿MICA, MÉS ENLLà D'ALL¿ QUE LES ESTRICTES COMPETèNCIES LEGALS ELS OBLIGUEN. tlEXPLICARÉ QUE LA CONTRIBUCIó DELS AJUNTAMENTS A "LA CONTRA LA CRISI POT SER IMPORTANT .TAN EN TERMES LLUTA QUANTITATIUS, DE CONTRIBUCIó A LA FORMACIó DE CAPITAL, DE REDUCCIó DE LA DESOCUPACIó -QUE TAMBÉ HO SóN- SINO EN TERMES D'ANIMACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, DE DESVETLLAMENT D'UNA ATM¿SFERA PRODUCTIVA SOMORTA. MOLT MÉS D'ALL¿ QUE LA PR ¿PIA REALITAT HO JUSTIFICA. ALGUNES DE LES COSES QUE DIRÉ PENSO QUE TINDRAN MÉS ACOLLIDA ARA QUE LES PRIMERES VEGADES QUE LES VAIG QUASI TOTHOM RECONEIX QUE LA CRISI HA ENTRAT EN CRISI, SI EM PERMETEU EL JOC DE PARAULES. PER AIX¿ ARA ES FàCIL DE CREURE QUE CAL SER OPTIMISTES. PER¿ FA UN ANY AQUEST MISSATGE SONAVA MÉS FANTASIóS. �ELS AJUNTAMENTS COM A GESTORS S AJUNTAMENTS DE CATALUNYA I D'ESPANYA, SóN CAPAÇOS DE GENERAR, MITJANÇANT L'ESTALVI I LA INVERSIó, UN CANVI D'EXPECTATIVES ECONòMIQUES MÉS IMPORTANT QUE EL QUE PODRIA PROVOCAR UN AUGMENT DE LA CIRCULACIó MONETàRIA DES DEL BANC D'ESPANYA. EL SISTEMA DEMOCRàTIC LOCAL ÉS EL MÉS ADEQUAT PER PRODUIR UNS SERVEIS AJUSTATS A LA DEMANDA. CONFIRMACIó D'AQUESTA AFIRMACIó LA TROBEM A DE L'ALTA MORTALITAT POLíTICA DELS ALCALDES DE LES POBLACIONS ON ES PRODUEIXEN FENòMENS D'INEFICàCIA. PER AIXò NO ES POT ADMETRE EL SIMPLISME QUE CONTEMPLA EL DÉFICIT COM A úNICA REFERóNCIA I VEU ELS AJUNTAMENTS COM UNS GASTADORS IRRESPONSABLES. ELS ALCALDES HAN ESTAT ME HUMM PETERII D'EMPRESARI_rÉ MOLTS DELS QUE PROFESSEN COM A EMPRESARIS. HAN CORREGUT MÉS RISC, FINS I TOT EN EL SEU NIVELL D'INGRESSOS I A LA SEVA VIDA PERSONAL. ^_. P.561(u-L, �L'ADMINISTRACI6 LOCAL ÉS L ADMINISTRACI6 QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS I, PER TANT, ÉS EL SECTOR DE L'ACTIVITAT PUBLICA MES FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. ELS AJUNTAMENTS NO TENEN PRóPIAMENT L'ELEMENT DE LA COMPETèNCIA MúTUA ENTRE ELLS, PER EN CANVI ÉS FàCIL LA COMPARACIó ENTRE AJUNTAMENTS. 3 EL PúBLIC, O EN AQUEST CAS ELS CIUTADANS, COMPARA, I POT PRODUIR-SE EL FENòMEN DE "VOTAR AMB ELS PEUS". ES A DIR, POT TRASLADAR LA SEVA RESIDèNCIA SI ELS SERVEIS OFERTS PER L'AJUNTAMENT DEL COSTAT SóN MILLORS QUE ALL ON S'ESTà VISQUENT. A MÉS A MÉS LA PROXIMITAT ALS CIUTADANS DEL SECTOR LOCAL DóNA A LES ELECCÍONS LOCALS UNA FORÇA FISCALITZADORA MOLT SUPERIOR A LA QUE ÉS NORMAL EN ALTRES NIVELLS DE L'ADMINISTRACI6, EN QUÉ LA COMPETèNCIA ELECTORAL ES BASA FONAMENTALMENT EN IDEES MOLT . GENERALS. LA COMPROVACIó DE QUE ES COMPLEIXIN O NO ESCAPA QUASI TOTALMENT DE �L'EXPERIèNCIA EN LA VIDA SOCIAL QUOTIDIANA DEL CIUTADà COM A INDIVIDU. EN AIXó L'ESTAT ÉS CLARAMENT DIFERENT DEL SECTOR PRIVAT. LA CRÍTICA DE L'EMPRESARIAT A L'ESTAT ES BASA EN LA COMPARACIó AMB EL SECTOR PRIVAT ON EL CIUTADà POT COMPRAR O NO COMPRAR, COSA QUE NO POT FER AMB L'ESTAT. AL SECTOR LOCAL, PERó, AQUEST TIPUS DE CRÍTICA LIBERAL NO ÉS TAN VàLIDA EN LA MESURA EN QUÉ AQUESTA COMPROVACIó DE i QUALITAT I DE PREU HI ES. I ELS CIUTADANS LA FORMULEN CADA DIA. QUALSEVOL ALCALDE D'ESPANYA POT TESTIMONIAR FINS A QUIN PUNT TÉ PRESENT LA PRESSIó DE UN "MERCAT" DE CIUTADANS QUE LI RECORDA CADA DIA EL QUE ESTà FENT BÉ O EL QUE ESTà FENT MALAMENT. i-Pcc .A c> "Jt-ut-t-Z7T JAAÁ. ^ L ^ ^. ^ Cm`U C,,k CALDRIA DEFINIR, PERó, UNA GRANDàRIA MÍNIMA A PARTIR DE LA QUAL LES CORPORACIONS LOCALS PODEN ASSUMIR AQUESTA CONDICIó DE GESTORS PER EXCEL.LENCIA. ES DIMENSIONS MÉS APROPIADES SERIEN AJUNTAMENTS GRANS I MITJANS, COMARQUES I àREES METROPOLITANES. ELS DISTRICTES I ELS AJUNTAMENTS PETITS SERIEN LES UNITATS POLÍTIQUES DE PARTICIPACIó O DESCENTRALITZACI6 TERRITORIAL, .c r Gs7^'r'e ll^ ^ A ttv,f ¡ ,44> �DELS 935 MUNICIPIS DE CATALUNYA, 50 TENEN ENTRE 5.000 I HABITANTS,^( ENTRE 10.000 I 20.000, ENTRE 20.000 ^ I 50.000, ENTRE 50.000 I 10.000, ENTRE 100.000 I 10.000 ^....® 500.000 I NOMèS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG MILLIó 5sr D'HABITANTS. A.A-tj 0.-9 DES D'AQUESTA PERSPECTIVA ÉS EVIDENT QUE LES CORPORACIONS LOCALS COMPARTEIXEN ALGUNES DE LES CARACTERíSTIQUES DE LES EMPRESES _ ÉS SIGNIFICATIU QUE QUAN N UN SISTEMA D'ECONÓMÍA CENTRALITZADA ES VOL FER UN APROPAMENT AL SISTEMA DE MERCAT ES RECORRE ALS AJUNTAMENTS AIXò VA SUCCEIR A HUNGRIA ON PER PRIMER COP ELS CIUTADANS VAN PODER COMPRAR UN PAPER QUE DONAVA INTERESSOS. I AQUEST PAPER ÉS EMèS PELS AJUNTAMENTS. EN EL CAMP DE LA INCORPORACIó DE PROCEDIMENTS INFORMàTICS, LA CAPACITAT DE REACCIó DELS AJUNTAMENTS HA ESTAT MOLT A PROP DE LA QUE ES DIU QUE TENEN LES EMPRESES. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN VA SER CAPDAVANTER, PER L'ESPERIT INNOVADOR S'HA EXTéS A MUNICIPIS MÉS TS. ^ �^.^._.^.^..^...,_ EN EL NOSTRE CAS, QUAN LA QUE LLAVORS ERA MINISTRE FRANCESA DE COMERÇ EXTERIOR, EDITH CRESSON. EM VA VENIR A VEURE, VA OFERIR -NOS COOPERACIó EN LA PRODUCCIó DE SOFTWARE ADMINISTRATIU. JO LI VAIG CONTESTAR QUE D'ACORD, QUE NOSALTRES ELS HI VENIEM. I NO ERA UN "FAROL", SI EM PERMETEU L'EXPRESSIó. EN AQUEST CAMP ESTEM MÉS AVANÇATS QUE A FRANÇA. LES INICIATIVES D'OCUPACIó TRADICIONALMENT ELS AJUNTAMENTS HAVIEN VINGUT DESENVOLUPANT UNA SéRIE DE TASQUES I ACTIVITATS, MOLTES DE LES QUALS COMPETENCIALS, QUE INCIDIEN DIRECTAMENT SOBRE LA REALITAT ECONòMICA LOCAL: HABILITACIó DE SóL INDUSTRIAL, REALITZACIó D'OBRES I INFRAESTRUCTURES, I CONSTRUCCIó D'EQUIPAMENTS COL.LECTIUS ENTRE ALTRES. TOTES AQUESTES ACTUACIONS ANAVEN ORIENTADES CAP A L'ATRACCIó DE NOVES INDúSTRIES, LA CANALITZACIó D'INVERSIONS FORANIES QUE IMPLIQUESSIN LA APARICIó DE NOVES EMPRESES, LA CREACIó DE LLOCS DE TREBALL. EN SíNTTESI, ES TRACTAVA DE MESURES DE "ACOMPANYAMENT" D'INICIATIVES I DECISIONS GENERALMENT VINGUDES DE FORA, D'AGENTS PúBLICS O PRIVATS EXTERNS. TOT �AIXó NO VA IMPEDIR EL CAOS, EL MALBARATAMENT, I LES DESTRUCCIONS URBANíSTIQUES I ECOLóGIQUES QUE VAN ACOMPANYAR EL DESENVOLUPAMENT DELS 60. NO SORPRENDRÉ NINGú SI AFIRMO QUE LA DURADA, LA PROFUNDITAT, I LES CARACTERíSTIQUES DE DESBORDAR AMPLIAMENT LES NOSTRES PRIMERES IMPRESSIONS I REACCIONS. A MES, LA COINCIDèNCIA AMB EL RESTABLIMENT DEL SISTEMA DEMOCRàTIC I LA IMPERIOSA NECESSITAT DE DONAR RESPOSTA A L'ALLAU DE DEMANDES I REIVINDICACIONS SOCIALS HA FET MÉS DIFíCIL DURANT MOLT TEMPS EL PODER ESTABLIR QUINES EREN LES PRIORITATS DE LA NOSTRA ACTIVITAT I LES NOSTRE DESPESES. AL DIR TAMBÉ, QUE LES POLíTIQUES ESPECIALS CONTRA L'ATUR INPLEMENTADES PER LA MAJORIA DELS ESTATS HAN DEMOSTRAT QUE TOT I SENT NECESSàRIES, EL SEU ABAST HA ESTAT LIMITAT EN LA SEVA EFICàCIA. CONTRACTACIó, ALLARGAMENT MESURES ESPECIALS DE DE L'EDAT D'ESCOLARITZACIó, REFORMA DEL SISTEMA EDUCATIU I PROFESSIONAL, LES JUBILACIONS ANTICIPADES I LA REDUCCIó DE LA JORNADA DE TREBALL, HAN DEMOSTRAT QUE POTSER EREN MESURES NECESSàRIES, �PER CLARAMENT INSUFICIENTS. TAMPOC TENEN UN ABAST MOLT MÉS GRAN ALGUNES ALTRES _^^^•- ^.,.-.•. . ^rx^^^,u^ ,.avemm^mw•.aFB^^'^ MESURES D'EMERGèNCIA QUE HAN ESTAT PRACTICADES DURANT AQUESTS ANYS PER A LA CREACIó DIRECTA DES DE L'ADMINISTRAC ^I`óDE LLOCS DE TREBALL TEMPOR LS, ALL QUE IEIXEM SOTA EL NOM GENeRIC I UN TANT4 DETERIORAT DE "OCUPACI6 COMUN.ITàRIA", O EN LA SEVA VESSANT MÉS NOVEDOSA I °-tYt3BTE" b OPORTUNA DE LA "FORMACIó OCUPACIONAL" DESTINADA PRIORITARIAMENT A JOVES QUE BUSQUEN LA PRIMERA FEINA I EXPERIèNCIA PROFESSIONAL. TANMATEIX, AQUESTES DARRERES MESURES HAN SUPOSAT, TOT I SER PARCIALS, SOLUCIONS PROVISIONALS A DETERMINATS COL.LECTIUS MARGINATS DEL MERCAT DE TREBALL, NECESSITATS SENS DUBTE ,,„,D UZI,A–A– SIWT-è N IA DEL_5–.]?ODERSS PúBLICS. PER AIXò EM SEMBLA UN EVIDENT RETROCÉS LA INTENCIó DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CANCELAR L'úNICA Lí;NIA PRESUPOSTARIA ESPECIFICAMENT DESTINADA A LA LLUITA CONTRA L'ATUR, DESPReS DE L'ESPECTACULAR I FALLIT MUNTATGE DE LES OFICINES DE BENESTAR I LES COOPERATIVES "FORÇOSES" MONTADES PER LA CONSELLERIA DE TREBALL. �SENS DUBTE, SoN LES CONSIDERACIONS D'AQUEST TIPUS (EL ARàCTER ESTRUCTURAL DE LA CRISI, LA INSUFICIèNBCIA DE LES POLíTIQUES TRADICIONALS, LA DECEPCI6 GENERADA PER LES SOLUCIONES MIRACULOSES VINGUDES DE FORA) ALL QUE EXPLICA EN GRAN PART AQUEST FENòMEN QUE ANAT GENERALITZANTSE PER TOTA EUROPA OCCIDENTAL I QUE HA REBUT EL NOM DE "INICIATI •CALS 'OCUPACIó" ILE). ES CURIOSA AQUESTA GENERALITZACI6 MALGRAT LA DIVERSITAT DE PROTAGONISTES, ESCENARIS, CONTINGUTS I FSRMULES JURíDIQUES. EN UNA RESOLUCI6 DE CONSELL DE MINISTRES DE LES COMUNITATS EUROPEES, DE JUNY DE 1984, ES POSA L'ACCENT EN RECONEIXER L'APORTACI6 QUE LES INICIATIVES LOCALS HAN SUPOSAT EN LA LLUITA CONTRA EL ATUR I EN LA REVILITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA. LA OCDE, EL CONSELL D'EUROPA, EL PARLAMENT EUROPEU HAN EXPRESSAT TAMBè EL SEU INTERèS PER AQUEST NOU FENóMEN QUE SEMBLA HAVER TROBAT ALS EEUU I A AMèRICA LLATINA NOUS ESCENàRIS D'EXTENSI6 I EXPERIMENTACI6. A L'HORA DE POSAR EXEMPLES RESULTA PARTICULARMENT DIFíCIL REFERIR-SE A ANGLATERRA, ¡ON, SEGONS UNA ENQUESTA �J RECENT, 87% DE LES AUTORITATS LOCA MITJANS DE MUNICIPIS ALGUN TIPUS DE DESENVOLUPAMENT INSDUSTRIAL. ENTRE ALTRES, ELS MUNICIPIS DEL GRAN LONDRES, BRISTOL, CARDIFF, NOTTINGHAM, SOUTHAMPTON TENEN CADASCú ESTRUCTURES INDUSTRIALS, FINANCERES, DE SUPORT A COOPERATIVES, FORMACIó I ASSESSORAMENT PER LA CREACIó DE NOVES EMPRESES A DORTMUND 'HA CREAT UN CENTRE MUNICIPAL DE DIFUSIó DE TECNOLOGIA A LES PETITES I MITJANES EMPRESES. A DREUX, OCUPACIó QUE UN DELS 250 COMITÉS LOCALS PER A EXISTEIXEN A TOTA FRANÇA COORDINA L'AJUNTAMENT, SINDICATS, PATRONAL, GREMIS I ASSOCIACIONS EN EL SEU ESFORÇ PER A LA CREACIó D'OCUPACIó I NOVES ACTIVITATS. AL. EEUUJ A FILADELFIA, L'AJUNTAMENT I LA CAMBRA DE COMERÇ, HAN ESTIMULAT CONJUNTAMENT LA CONSOLIDACIó DE NOVES EMPRESES MITJANÇANT CRèDITS. SóL I L INCENTIUS FISCALS, ETC. A LA CIUTA AUTORITATS CANADEN INDUSTRIALS, DEngá NIPEG, ^ ^ LOCALS I SECTOR PRIVAT OL.LABOREN EN LA REGENERACIó DEL CENTRE HISTòRIC. �MÉS ENLLà DE LA NATURALESA ESPECíFICA DE CADA EXPERIèNCIA, QUINES SON LES.` ARACTERíSTIQUES COMUNES UE ES ^ DEDUEIXEN D'AQUEST AMPLI MOVIMENT DE L'ILE EN EUROPA? EN PRIMER LLOC, MALGRAT QUE LA FINANCIACIó PUGUI PROCEDIR EN OCASIONS DE FONS EXTERNES, L'IMPULS INICIAL PROCEDEIX DE LA COMUNITAT LOCAL. HAN ESTAT CREADES GESTIONADES PER INDIVIDUS O I COL.LECTIUS ARRELATS AL TERRITORI. SEGON, TRACTEN DE DONAR RESPOSTA A NECESSITATS CONCRETES DE LA POBLACIó, RECURSOS HUMANS, I ES PROPOSEN POSAR EN TENSIó TèCNICS O FINANCERS LOCAL S INFRAUTILITZATS FINS AL MOMENT. TERCER, INTENTEN APORTAR A LES NOVES INICIATIVES UN DOBLE SENTIT EQUILIBRAT: LA CREACIó DE LLOCS DE TREBALL ESTABLES I LA GENERACIó DE RIQUESA D'EFECTES MULTIPLICADORS. QUART, S'ESFORCEN PER INCORPORAR LA DIMENSIó ECONòMICA A OPERACIONS HABITUALMENT ENFOCADES DES DE PERSPECTIVES J �ASSISTENCIALS ESPECIALMENT DIRIGIDES A COL.LECTIUS MARGINATS. 5 CINQUI, SUSCITEN L'APARICIó D'UN MOVIMENT ANOMENAT "TERCER SECTOR" O "ECONOMIA SOCIAL" INTEGRAT PER COOPERATIVES, SOCIETATS LABORALS, MUTUES, FUNDACIONS I UN SEGUIT D'ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE àNIM DE LUCRE. SISI, TENDEIXEN A PRIORITZAR ELS AJUTS IS D'ORIENTACI6, ASSISTèNCIA, ACIó I ASSESSORAMENT EN LLOC DE LES TRADICIONALS PRÉSTECS A FONS PERDUT. PER úLTIM, DESBORDEN ELS CONCEPTES I FUNCIONS RADICIONALS DE SECTOR PúBLIC I PRIVAT, QUE ASSUMEIXE CADASCü TA UN DELS ASPECTES JUSTAMENT DESTACAT PER EXPERTS I ANALISTES DEL FENòMEN DE L'ILE, ES QUE NO EXISTEIX CORRELACIó EXCESSIVA ENTRE COMPETèNCIES MUNICIPALS FORMALS I EXPERIINCIES PORTADES A TERME. ENCARA MÉS, COM ASSENYALA UNA RESOLUCIó DE LA CONFERèNCIA PERMANENT DE PODERS LOCALS �I REGIONALS, QUE PERTANY AL CONSELL D'EUROPA I QUE DES DE FA UNS MESOS PRESIDEIX L'AMIC ANTONI SIURANA, "AQUEST PRETEXT ES UTILITZAT FINS I TOT PER MUNICIPIS I REGIONS DE PAÏSOS ON ELS PODERS LOCALS TENEN UN AMPLI CAMP DE COMPETèNCIES", PER CONCLOURE AMB UNA AFIRMACI6 AMB LA QUE COINCIDIM: "ES TRACTA FONAMENTALMENT D'UNA DECIDIDA VOLUNTAT POLíTICA D'INTERVENIR EN TOTS ELS RECURSOS DISPONIBLES I AMB EL MàXIM ESFORÇ IMAGINATIU". EN DEFINI VA, EL QU I HA .°ER SOTA DE TOTS AQUESTS PLANTEJAMEN;$ S ES LA CS,- 4'STATACI6 E QUE, EN GENERAL, I EN LA SEVA ES A- LA, ELS UNICIPIS CÓNSTITUEIXEN UIX AGENT ECONòMIC INDISUTIBLE: PROP, TARI (PATRIIONI URBà O URAL) VERSOR (EN ES, EQUI AMENTS) RECAPTADOR TAXES, IMPOSTOS) – PLANIFICA OR (Só, INFRAESTRU URES) – GENER I OR DE a RVEIS (EDUC IUS, SANITARIS) – PROU – REG` L ^. d OR D'ACTIVITAT,>ECONòMA (ORDENANC,ES, MERCATS) – PROMOTOR (FIRES, EXOSIC NS) �CONSUMIDOR. RESA ENS I SERVEIS) (SE€'lÓ NO VULL DIR QUE LA IDEA DE LA DIMENSIó ECONóMICA DE L'AJUNTAMENT, O QUALSEVOL ALTRE NIVELL DE L'ADMINISTRACIó, TÉ A VEURE EXCLUSIVAMENT O FONAMENTALMENT AMB L'EXISTèNCIA D'UN SECTOR PCBLIC O LOCAL. QUAN EXISTEIX, D'ACORD, CAL GESTIONAR-LO DE MANERA EXEMPLAR, AMB CRITERIS DE RIGOR, D'EFICàCIA I DE COMPETITIVITAT. NO ES TRACTA TAMPOC DE REALITZAR CONCESIONS GRATUITES A AQUELLS QUI RESUSITEN LES VELLES TEORIES LIBERALS EN DEFENSA DE "L'AJUNTAMENT MíNIM". NO ES TRACTA, EN ABSOLUT, DE CAURE EN LA DISCUSSIó DE "QUANT" HA DE SER L'INTERVENCIONISME. ES TRACTA, SOBRETOT, DE "COM" HA DE PLANTEJAR-SE L'ADMINISTRACIó LOCAL LA SEVA INCIDèNCIA SOBRE LES ACTIVITATS ECONóMIQUES DE LA COL.LECTIVITAT TERRITORIAL. AQUI ÉS PERTINENT LA FORMULACIó RECOLLIDA A LA "DECLARACIó DE BARCELONA" AMB MOTIU DE LA CONFERèNCIA DE GRANS CIUTATS: "LA GRAN CIUTAT HA DE PLANTEJAR-SE AVUI �PRIORITàRIAMENT LA SEVA POLTICA ECONòMICA". ES A DIR, COM EXPRESSA AMB ELS SEUS RECURSOS, LES SEVES COMPETèNCIES, ELS SEUS INSTRUMENTS TRADICIONALS, LES SEVES RELACIONS AMB ELS VELLS I NOUS ACTORS DE LA VIDA ECONòMICA LOCAL, UNA PERSPECTIVA, UNS OBJECTIUS . CAPAÇOS DE PORTAR SOLUCIONS COMPLETES ALS PROBLEMES DE L'ATUR, DE LA CREACIó DE NOVES EMPRESES I EL DESENVOLUPAMENT HàRMONIC DE LA LOCALITAT. TAMBÉ A ESPANYA HAN ANAT APAREIXENT INICIATIVES LOCALS D'OCUPACIó AMB EL SUPORT DELS GOVERNS MUNICIPALS. PROMOCIó I HABILITACIó DE SóL INDUSTRIAL MITJANÇANT EMPRESES ESPECÍFIQUES (VILANOVA I TERRASSA); SUPORT A L'ECONòMIA SOCIAL (BADALONA, RUBí I SABADELL); POTENCIACIó DIRECTA DE LA PRODUCCIó LOCAL (UBRIQUE, CáDIZ); PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT INTEGRAL (LEBRIJA, SEVILLA); ARTICULACIó DE LES COMUNICACIONS àERIES AMB LES NECESSITATS LOCALS (ALP, LA SEU D'URGELL). �EL CAS DE BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS UN CONGLOMERAT D'àREES I D'EMPRESES EL VOLUM DE NEGOCI DEL QUAL ESTA AL VOLTANT DELS 140.000 L.ION-&-D.E ESSETES. EL VENTALL DELS SERVEIS QUE PRODUEIX COMPRèN DES DELS SERVEIS DE SOFTWARE El-N5--A CLAVAGUERAM I TEATRE INFANTIL. LA SEVA PRODUCCIó REPRESENTA MÉS DEL 6 PER CENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT DE LA CIUTAT. SENS DUBTE ÉS LA PRIM PRESA" DE CATALUNYA I LA QUE GENERA MÉS EFECTES COLATERALS EN TOTES LES DIRECCIONS. L'AJUNTAMENT TÉ UNA PLANTILLA DE MÉS DE 11.000 FUNCIONARIS I 2.000 CONTRACTATS LABORALS. SI AFEGIM EL PERSONAL DELS ORGANS AUTòNOMS DE GESTIó I EL DE LES EMPRESES MUNICIPALS, ARRIBEM A XIFRES AL VOLTANT DELS 24.000 LLOCS DE TREBALL. A COMENÇAMENTS DE L'ANY 1986 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA COMPTA ADEMÉS DE LA SEVA ADMINISTRACIó CENTRALITZADA AMB 22 ORGANISMES AUTòNOMS QUE PRENEN FORMES JURDIQUES DIVERSES, DES DE L'ORGAN ESPECIAL FINS L'EMPRESA MIXTA, PASSANT PELS PATRONATS I LES EMPRESES MUNICIPALS. EL CONSELL D'EMPRESES I INSTITUCIONS MUNICIPALS AGRUPA 13 D'AQUESTS ORGANISMES: �TOTES LES EMPRESES MUNICIPALS I MIXTES (7 I 2, RESPECTIVAMENT) AIXí COM ELS PATRONATS, INSTITUTS O ORGANS DE GESTI0 QUE TOT ,vINO REVESTINT LA FORMA JURíDICA D'EMPRESA TENEN U.A ACTIVITAT ECONòMICA IMPORTANT (PATRONAT ' ^' HABITATGE, INSTITUT MUNICIPALDELS RVEIS MUNICIPAL DE ,L ELS SERVEI INSTITUT MUNICIPAL D'ASSISTèNCIA SANITàRIA I FRONT 4ARÇTIM DEL POBLE NOU), LA MAJORIA D'AQUESTES EMPRESES I INSTITUCIONS (TOTES MENYS LES COMPANYIES DE TRANSPORTS, EL PATRONAT MUNICIPAL DE L'HABITATGE I MERCABARNA) S'HAN CONSTITUIT EN ELS DARRERS ANYS: 1982: S.P.M. D'APARCAMENTS I INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS FUNERARIS. 1983: T.E.R.S.A. I I.C.B. 1984: I.M.A.S. 1985: S.P.M. PARC ZOOLòGIC, A.O.M.S.A., FRONT M. I INCIATIVES, S/A. D'AQUESTES NOVES' EMPRESES I INSTITUTS, QUATRE REPRESENTEN NOVES FORMES JURíDIQUES PER GESTIONAR SERVEIS �MUNICIPALS JA EXISTENTS (I.M.S.F., T.E.R.S.A., I.M.A.S. I ZOO); 2 REPRESENTEN LA CREACI6 DE NOUS SERVEIS MUNICIPALS (APARCAMENTS I I.C.B.) I LES ALTRES 3 REPRESENTEN NOUS TIPUS D'ACTUACI6 MUNICIPAL, LLIGADES EN ALGUNS CASOS A LA PROPOSTA OLíMPICA. TENINT EN COMPTE NOMÉS AQUELLES EMPRESES I PATRONATS QUE HAN COMPORTAT EL 1985 COM EXERCICI COMPLERT (EXCEPTUANT PER TANT INICIATIVES, A.O.M.S.A. I FRONT MARITIM) LES XIFRES MÉS SIGNIFICATIVES DEL GRUP PEL QUE FI A L'INCIDèNCIA EN L'ECONOMIA LOCAL I A LA GENERACI6 DE RECURSOS, SON LES SEGÜENTS: �(durant l'any 1985, en M) I. Munic. E. Munic. E. Mixtes T TAL Volums despeses 9.956 28.860,6 Despeses Consumptives 2.696 5.075,1 604,7 8.375,8 Ingressos per activitat 7.535,8 14.811,6 1.536,9 23.884,3 Inversió 3.685,3 1.948,2 32,7 ..666,2 Plantilla 31.12.85 2.865 7.309 1.644 279 -40.480,6 (1 ^-/ 10.453 PEL 1986, ELS PRESSUPOSTOS DE LES MATEIXES ENTITATS AIXí COM ELS DE L'AJUNTAMENT I ELS SEUS ORGANISMES NO INTEGRATS EN EL CONSELL D'EMPRESES, PREVEUEN LES SEGÜENTS XIFRES: �-22- Ajuntament Institu.i Patronats Emn.Muni. Ajustos Pressup. i Mixtes per trans. total Consoli. 78.237 10.692 31.850 4.620 116.159 Pressupost inversions 15.826 2.901 4.613 645 22.695 Total Pressupostos 94.063 13.593 36.463 5.265 138.854 Pressupost ordinari SI PRENEM COM A DADA L'ESTIMACI6 FETA EN LA MEMòRIA DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA D'UN PIB PER LA CIUTAT DE BARCELONA DE 2.073.000 M, TENIM UN PES DEL SECTOR PúBLIC .MUNICIPAL SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA LOCAL D'UN PER L'ANY 1986. CAL TENIR EN COMPTE ADENÉS, QUE UNA PART IMPORTANT DEL • TOTAL DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL (UN 13%) ES REALITZA A TRAVÉS DE CONTRACTES DE SERVEIS O SUBMINISTRAMENTS, AMB EL QUE AIXò SUPOSA D'ACTIVITAT INDUïDA. E N EL CAS CONCRET DE NETEJA I RECOLLIDA, LES DE IIÉS PES EN EL CONJUNT, LES XIFRES SóN SIGNIFICATIVES: 7.000 M PTES. DE VALOR TOTAL DE LES CONTRACTES, AMB UNA �-23- OCUPACIó DE 1.800 PERSONES, I AMB UNA INVERSI6 PER PART DE LES EMPRESES EN L'i1LTIM TRIMESTRE DE 1985 DE 1.000 M DE PTES. UN ALTRE ASPECTE GENERADOR D'ACTIVITAT ECONòMICA PER LA CIUTAT DES DE EL PUNT DE VISTA MUNICIPAL ES EL DE LES EMPRESES MUNICIPALS DE SERVEIS DE LES QUE ES UN BóN EXEMPLE MERCABARNA: COM A NUCLI D'ATRACCI5 DE PROJECTES, HA POSSIBILITAT LóCUPACIó DE 21.000 M2 EN PARCEL.LES I 1.000 M2 EN OFICINES COMERCIALS, GENERANT UNA INVERSI6 DE 1.500 M DE PTES. I UNA OCUPACI6 DE 250 LLOCS DE TREBALL. COM UN ALTRE EXEMPLE D'ACTIVITAT MUNICIPAL REFERIDA A LA CREACI6 D'UN MARC PER AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, EN AQUEST CAS LA COMERCIAL, PODEM ESMENTAR EL PLà ESPECIAL D'EQUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI DE BARCELONA. AQUEST, INSCRIU L'ACTIVITAT COMERCIAL A LES EXIGINCIES D'UNA NORMATIVA PLANIFICADORA ENCAMINADA A FER COMPATIBLE L'ESTRUCTURA TRADICIONAL AMB EL DESENVOLUPAMENT DELS NOUS SISTEMES, ASSEGURAR EL PAPER DELS MERCATS MUNICIPALS COM A �EIXOS VERTEBRADORS D'UNA XARXA DE DISTRIBUCI6 ESTRUCTURADA I REFORÇAR AQUELLES ESTRUCTURES COMERCIALS QUE MILLOR AJUDEN A LA CONTENCIó GENERAL DELS PREUS. AQUESTA NORMATIVA HA DE TENIR COM A CONSEQÜENCIA INDISCUTIBLE EL DISPOSAR D'UNA INFORMACI6 QUE REDUEIX SENSIBLEMENT EL NIVELL DE RISC DE LA INICIATIVA PRIVADA. BARCELONA, PER LES SEVES CARACTERíSTIQUES ESPECIALS, ÉS UNA BONA MOSTRA DEL QUE POT ARRIBAR A FER EL SECTOR LOCAL EN GENERAL, SEMPRE QUE HI HAGI LA VOLUNTAT POLíTICA ÀDIENT. DESPRÉS DE 7 ANYS ES POT PRESENTAR UN AUGMENT EN LA QUANTITAT I MILLORA EN LA QUALITAT DELS SEVEIS MUNICIPALS SENSE QUE ELS RECURSOS CONSUMITS HAGIN AUGMENTAT: EN EFECTE, EN 1980 LES DESPESES ORDINàRIES TOTALS VAN PUJAR 79.067 MILIONS DE PESSETES A L'ANY 85, PRàCTICAMENT LA MATEIXA QUANTITAT QUE EL PRESSUPOST ORDINARI DEL 1985: 72.501 MILIONS DE PESSETES. AIXo VOL DIR, EVIDENTMENT, QUE HA HAGUT UN AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT DELS RECURSOS. LES CAUSES DE L'AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT, TOT I �SENT MOLT VARIADES, ES PODEN RESUMIR EN DOS GRUPS. EL PRIMER CONSISTEIX EN L'APROFITAMENT DELS ESTIMULS PRODUCTIUS QUE LA DEMOCRATIZACIó DE LA VIDA MUNICIPAL (9 COMPORTA: LA TRANSPARèNCIA DE LES CONDICIONS DE TREBALL, DELS HORARIS, DE LES RETRIBUCIONS; L'APLICACIó D'INCOMPABILITATS, LA INTRODUCCIó DE LA NEGOCIACIó COL.LECTIVA I LA CRTICA I PARTICIPACIó CIUTADANA, MOLT FACILITADES PEL PROCèS DE DESCENTRALITZACIó TERRITORIAL. AQUEST CONJUNT DE FACTORS SUPOSA UN ESTIMUL MOLT PODERóS PER AUGMENTAR L'EFICàCIA DE LA MàQUINA MUNICIPAL, QUE, EN DEFINITIVA, FUNCIONA DINS D'UN APARADOR. DE FET ÉS LA JUSTIFICACIó DE FONS DE L'EFICIèNCIA PRODUCTIVA DE LA DESPESA PúBLICA LOCAL EN RELACIó AMB ALTRES SECTORS DE L'ADMINISTRACIó. EN SEGON LLOC, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS PROBABLEMENT L'ADMINISTRACIó PúBLIC QUE MÉS HA CONTRIBUIT, / AMB ELS PLANTEJAMENTS I AMB ELS ATS, A POSAR EN CRISI EL MODEL D'ORGANITZACIó RíGID A/I BUROCRATITZADA, NO SENSE J RESISTèNCIES PER PART DEUS SECTORS MÉS INTERESSANTS EN �DEFENDRE AQUEST MODEL. L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LÍNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCIó I ESTÍMUL A INICIATIVES í) / EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACIó DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIO ,M FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONT ACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACIó DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D/AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA/ ¡ CREACIó D'UNA ESTRUCTURA ESPECÍFICA: LA PONèNCIA t E DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, AMB L'OBJECTIU E COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS DITS PLANS D'OCUPACIó I ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE �ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I T A MBÉ DISSENYAR I APLICAR ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINA ES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONéNCIA :S VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA M TEIXA SOCIETAT I OUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANT R AQUESTA DINàMICA PER UNA ACTUACIó ENCOTILLADA, BUROCR TITZADA, ASSISTENCIAL. L'EXPERIèNCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, MOLTS DELS PROJECTES D'AUTO -OCUPACIó, ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TèCNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU wo.419-\/) �DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, ORIENTAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS O PRECOOPERATIVES ARTESANALS QUE ES PORTEN A TERME ALS CENTRES CIVICS O CENTRES JUVENILS DE L'AJUNTAMENT. ALTRES DE LES FUNCIONS DELS ANIMADORS SER ESTIMULAR EL ESTUDI I LA REFLEXI6 SOBRE LES POSSIBILITATS I RECURSOS DE CADA UN DELS DISTRICTES. UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACI6 ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCIó ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCIó ES REFORÇAR LA COL.LABORACIó QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. "-N EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL SóN LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTI6. LIMITADES PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN 'HOTEL INDUSTRIAL �BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNA ALTRA TERCERA EXPERIéNCIA ÉS LA INCORPORACI6 DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA, UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONèMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIR-SE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ART STICS (CASA ELIZALDE). AIXò PRETEN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA RECUPERACI6 I REVITALITZACI6 D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACIS DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERISTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACIè QUE TÉ LA REHABILITACI6 DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. �PúBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERINCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA PROMOCI6, EL SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS ECONòMIQUES I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACI6 DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRIVIA AVALUACIó I APURACIó. LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. RECENTMENT, COM SABEN VOSTIS, HEM CONSTITUïT L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A �VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALLò QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIó ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. CREC QUE EL CAMí QUE HEM ENCETAT ÉS EL CORRECTE. EL MARÇ PASSAT, SIS MESOS DESPRèS DE LA CREACIó D'INICIATIVES, S.A., L'INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE PUBLICAVA UNA ENTREVISTA AMB SHIRLEY WILLIAMS, PRESIDENTA DEL PARTIT SOCIAL DEMòCRATA BRITàNIC I EX MINISTRE LABORISTA D'EDUCACIó I CIèNCIA. L'ENTREVISTA PORTAVA L'EXPRESSIU TITOL NEW FEINAI JOBS ORNO JOBS, .ES A DIR, O NOVES FEINES O CAP J„- MOLT BÉ LA FILOSOFIA QUE VA INSPIRAR LA CREACIó D'INICIATIVES, S.A. PER A LA SRA. WILLIAMS EL BLOQUEIG A LES NOVES TECNOLOGIES DESTRUEIX OCUPACIó. CADA ENGINYER ALTAMENT �.f QUALIFICAT POT GENERAR 6 0 7 LLOCS DE TREBALL A NIVELLS DE QUALIFICACI6 MÉS BAIXOS PER AJUDAR-LO. I AIXí SUCCESIVAMENT EL PROBLEMA ÉS QUE HI HA MOLTS HOMES I DONES AMB ESPECIALITATS OBSOLETES, MENTRE QUE EMPRESES DE TECNOLOGIA AVANÇADA TENEN BONS LLOCS DE TREBALL SENSE COBRIR. LA SRA. WILLIAMS CRITICAVA AMB AQUEST ARGUMENT LA POLíTICA DE LA SRA. TATCHER DE TALLAR LES SUBVENIONS A L'EDUCACI6 EN CONTES D'INVERTIR PER A CORREGIR AQUELL DESFAS ENTRE EXCEDENT I DèFICIT DE ESPECIALITATS. POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVèS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE BARCELONA ESTEM TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARèNCIA DEL MERCAT DEL SóL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACI6 URBANA, L'ACTUACI6 COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLíTIQUES DE GESTI6 D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACI6 DEL SECTOR �JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACIó DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LLA PONENCIA TREBALLA / PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES Í ORGANITZACIONS REPiRESENTATIVES; VAN DIRIGIDES A ESTABLIR I ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA,/ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. % I UN ALTRA INICIATIVA ES PORTAR A TERME UNA MOSTRA D'ACTIVITATS I PRODUCCIOI<1S D'AQUEST TIPUS D'EMPRESES QUE ES FAR EN EL MARC DE LA B/IRA DE MOSTRES. L'"EXPO-SOCIAL", QUE ES EL SEU NOM INICIAL, VOL COL.LABORAR A L'ESFORÇ DE L'ECONOMIA SOCIAL PER PENETRAR AL MERCAT I TRENCAR EL MóN ESTRET EN EL QUE ILT SOVINT S'HI TROBEN. TOTES AQU STES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE Q E L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACIó, E L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC D'UNA RESERV DISPONIBLE PER A CREAR UNA S è RIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS �• ^j TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. CAL DESMITIFICAR LA IDEA DEL PARC TECNOLòGIC COM A "SILICóN VALLÉS" COM S'HA DIT DE VEGADES. AL MóN HI HA MÉS DE 200 PROJECTES DE PARCS TECNOLòGICS, I A MÉS A MÉS EL SILICI JA S'ESTà DEIXANT D'UTILITZAR PER FER CHIPS. EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. L'OBJECTIU ES OFERIR UN NOU TIPUS DE POLIGON CARACTERITZAT PER LA SEVA PROXIMITAT A LA UNIVERSITAT A NUCLIS RESIDENCIALS D'ALTA QUALITAT, AMB AVANTATGES D'AGLOMERACIó D'EMPRESES, BAIXA OCUPACIó DEL SóL, BAIXA EDIFICALIBITAT, ALTA QUALITAT DE L'ORGANITZACIó I DE L'ENTORN AMBIENTAL I DIRIGIT A EMPRESES I SECTORS DE TECONOLOGIA AVANÇADA. ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLòGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACIó DE NOVES Q)-~ �TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. LA INFLUèNCIA DEL FUTUR SOBRE EL PRESENT UNA DE LES IDEES-FORÇA DE L'ECONOMIA QUE M'HA QUEDAT GRAVADA ÉS QUE LA REALITAT DEPèN MOLT DEL FUTUR. EL PRESENT DEPèN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SON LES ARRELS; NO NOMÉS DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE ESTA JA FET INFRAESTRUCTURA QUE TENIM I DE TAL DEPèN TAMBÉ DE TAL COM VOLEM SER O COM SOM. I DE LA EL PRESENT ESPEREM SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN SEGURAMENT EXPLICAR, PRECISAMENT, EN FUNCIó MÉS DEL FUTUR, I SI NO ÉS, DE LA PERCEPCI6 QUE ELS CIUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, MÉS QUE NO PAS DE LA INFLUèNCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE DETERMINANT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT NO HI HAURIEN HAGUT ELS GRAN CANVIS QUE S'HAN PRODUIT, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA �MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUïT.' TOTS VOLEM UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN QUE ELS PROBLEMES D'AVUI ES TRACTIN AMB RIGOR I SOLVèNCIA, EN QUE, A NIÉS, SORGEIXIN SOLUCIONS ALS PROBLEMES QUE ENCARA NO EXISTEIXEN PERò QUE PENSEM QUE PODEN PLANTEJAR-SE. I ÉS EN AQUESTA LíNIA QUE PENSO QUE ÉS IMPORTANT ACOLLIR-SE A UNA TRADICIó DEL PENSAMENT ECONòMIC QUE HA ANAT SEMPRE PER AQUEST CAMí I QUE EST LLIGADA D'ALGUNA FORMA AMB EL PENSAMENT DE KEYNES. ELL EXPLICAVA, COM D'ALGUNA FORMA LA GENT TENDEIX A ACTUAR EN FUNCI6 DE LA SEVA PERCEPCIó DEL FUTUR. KEYNES INSISTIA EN AQUESTA IMATGE QUE ÉS TAN CONEGUDA DE QUE L'IMPORTANT ÉS L'EXISTENCIA D'OBJECTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. QUE AIX6 DESPRÉS ES PRODUIS AMB UNA DETERMINADA POLíTICA MONETàRIA, ÉS UNA ALTRA QÜESTI6. ABANS DEL FET FíSIC DEL DESCOBRIMENT D'AMERICA, PER EXEMPLE, HI HA UNA DEMANDA, UNA TENSI6, UNA ELECTRICITAT SI VOLEU. HI HA UNA SOCIETAT QUE NECESITA D'ALGUNA FORMA PROJECTAR -SE I QUE TROBA EN ELS DESCOBRIMENTS DEL NOU MóN, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE �REALITZAR UNA TENSIó ANíMICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSIó ÉS VàLIDA, QUE ÉS PREEXISTENT. VOLDRIA ACABAR PER ON HE COMENÇAT. DEIA QUE NO NOMÉS EL FUTUR DEPèN DEL QUE FEM ARA, SINO QUE TAMBÉ EL PRESENT DEPÉN D'ALLò QUE ESPEREM PER AL FUTUR. FA UNA MICA MÉS D'UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIMER COP UN TREBALL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN ON DEFINIA EL CONCEPTE DE TRENCADORS D'UNIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA MICA DEL MISSATGE D'AQUELL TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIAVA COM ELS SISTEMES ES DESESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MES PESSIMISTES DEL QUE LA PRòPIA REALITAT ACONSELLA. I HE ANAT REPETINT DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTàNCIA QUE TENIA PER AL PRESENT RECONEIXER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN NEGRE COM EL PESSIMISME DE LA SITUACIó IMMEDIATA SUGGERIA. ARA QUE A TOTA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA REACTIVACIó ECONòMICA VAL LA PENA RECUPERAR AQUEST DISCURS. �ELS EMPRESARIS CATALANS EL VAN ENTENDRE DE SEGUIDA, I ES VAN APUNTAR A AQUEST PROJECTE MOBILITZADOR QUE S6N ELS JOCS OLíMPICS, EL PAPER DELS QUALS POT SER, PRECISAMENT, DE FER DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT DEL PESSIMISME SOCIAL PREVALENT. DE FET CREC NO EQUIVOCAR-ME SI DIC QUE HORES D'ARA PRACTICAMENT TOTS ELS BARCELONINS, EMPRESARIS, EMPRESARIS I NO COMPARTEIXEN AQUEST IDEAL OLíMPIC COM A CATALITZADOR D'UNES CAPACITATS CREATIVES NO UTILITZADES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3918 Title A name given to the resource Les iniciatives locals d'ocupació a Europa / Conferència pronunciada al Club “Catalunya i Futur” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consell d'Empreses i Institucions Municipals. Ponència de Desenvolupament Econòmic i Social. Ciutat - Universitat - Empresa. Conferència de Poders Locals i Regionals. IMAS, SPM, AOMSA, ICB, TERSA. Promoció i estímul de iniciatives empresarials. Barna Cable. Parc Tecnològic del Vallès. Sumari de la conferència: * Els ajuntaments com a gestors. * Les iniciatives d'ocupació. * El cas de Barcelona. * La ILE a Barcelona. * Iniciatives SA. * Política industrial metropolitana. * La influència del futur sobre el present. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majestic, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Ocupació Acció política Model social Europa Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2579/19860409d_00117.pdf 9daf086b6dce37a40333dfed1b9755be PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa. Text de la Confer è ncia pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al Club "Catalunya i Futur" Barcelona, 9 d'abril de 1986 Exp. 705/84 IMPREMTA MUNICIPAL �SEi JQRS: tf'.CP.AIR AL CLUB CATALUNYA 1 FUTUR L'OpORTUNITAT QUE DON.A.-DM -PARTICIPAR EN AQUEST CICLE DE CONFERNCIES. SPM,ERAL DEL CICLE -"LA CONCERTACI5 SOCIAL 1 LA CRISI ECON5HICA"- EM SEMBLA 1)'ALL5 MS LP INICIAR LES ACTIVITATS D'AQUEST CLUB. HEU SABUT TROE • R UNA ;MIATRIA MI1 PODER DE CONVOCATRIA. POTE= ALCj i. ENCRA ES DEMAMAR:i QUE HA DE DIR L'ALCALDE SEA P EST -1-j; CoMPETECIA (E JE APAREMTMEMT ESCAPA DE LA SEVA AL 1ARGE DE LA COYNCIDENCTA DE QUE AQUEST ALCALDE ES P77 FoRmAcIr3 UN ECONOMISTA. ELS MEUS PRMDECESORS IB AQUESTA rnIBUNA. NICOLáS REDONDO, JOAN IDEICTC PROTAGONISTES EN ELS PROCESSOS DE COECERTACI5 SOCIAL I DE LLUYTA CONTRA LA CRISI. PERE) PODRAN PTPEGULTAR-SM, fflUM POT ENE UN ALCALDE, QUE POT rER UN AJULTMENT?. ..AQUEETT EM. 120,Z:ja . PER CONTESTAR AQUESTA P IE7GUNTA, PER RESUMIR ALGUNES INTERVENCIONS QUE HE FET EN �AHYE ANY I MIC EN DIFERENTS AUDITORIS. TRAEn DE CO7E:VENCER-LOS DE QUE ELS AJUNTAMENTS SóN UNS BOMS GESTO -ES, ••-••• • • • EMPRESARIS • • • • - .1-COM-A-TAL'EPRESARIS NO S,SH INSJESIMLES A LA cnIsI ECOU(SMICA, MES EJLLa D'ALIJO' ONU LES USTPICTES COMPETNCIES LEGALS ELS OBLIGUEN. CEPLIWE QUE LA CONTRIBUCIS DELS AJUNTAMENTS A LA LLEYTA CONTRA LA. CEISI POT SER IMPORTANT. NO TAN EN . TERMES OUANTITATTES, DE CONTRIBUCIó A LA FORMACIó DE CAPITAL, DE HEDUCCIó ,: -)E LA DESOCUPAD i6 -QUE TAMBi; HO SóN- SINO EN TERMES -)'AI.JImAc175 DE L'ACTIVITAT ECON¿MiCA, DE DESV7TUUNIET D'UnA ATMZSFERA PRODUCTIVA SOHORTA. MOLT MÉS QUE EA .1 BPIA REALITAT HO JUSTIFICA. DE LES COSES QUE DIRf PENSO QUE TINDRAN MES ACOLLIDA ARA. GUE LES PRIMERES VEGADES QUE LES VEIGDIR...--AA nuA',7-1 1CìLEF RECONEIZ QUE LA CRISI HA ENTRAT EN. CRIS 1, SI ===!1.1M2MIL.,001 ~~~~~0114-- 277rETEU EL JOC DE PARAULES. PER AIXeS ARA ES FSCIL DE C'nEURE (11'1, MISSATE CAL SER OPTIMISTES. PER o FA UN ANY AQUEST SONAVA Mf7,S FANTASI5S. �ELS AjUNTAMENTS COM A GESTORS EES . JUITAMENTS DE CATALUNYA I D'ESPANYA, S(SN CAPACOS DE GENERAR, tlITJANOANT L'ESTALVI I LA INVERSI¿, UN CANVI 7S,XPCTATIVES ECONc-SMIQUES i. ,1,1‘,S IMPORTANT OUE DL QUE PODRIA PROVOCAR U1J AUGMENT DE LA CIRCULACIo MONETaRIA DES DEL BANC D .. EL SISTEMA DEMOCR12IC LOCAL :‹f- ,S EL mns ADEQUAT PER p nonuw UNS SERVEIS AJUSTATS A LA DEMANDA. ..LA CONFIRMACIó L'AODl LSTA AFIRMACI6 LA. TEOBEM A DE L'ALTA MORTALITAT POLITICA. A YAS ALCALDES DE LES POBLACIONS ON ES PRODUEIXEN FONoMENS TPEP Arlo LO ES POT ADMETRE EL SIMPLISME QUE CONTEMPLA EL DJ.:7',R Er: COM A i'INICA REFER(7?NCIA I VEO ELE AJONTAMENTS COM UMS GASTADOPS IRRESPONSABLES. .; SLS ALCALDES HAN ESTAT mns A PRO'? DE L'ARQUETIPOS „SCHUr P ETERIn D I MPRESARI QUE MOLTS DELS QUE PROF1YSSEN COM A EMTP 7P -1- E. RA7I CORRE= MS RISC, FINE I YOT EN EL SEU »TYSL, II 'TGEESSOS 1 A LA SEDA VIDA PERSOflAL, �L'ADMINISTRACI5 LOCAL .f7,S 7DNINISTRACJ6 QUE EST6 Hf,'S A Eno DELS CIUTADANS p PER TANT, 7,1-1 EL SECTOR DE PlIBLICA hnS F¿ 1CIL DE SER CONTROLAT 7' PELS NATEDZOS CIUTADANS. 7,zurTiuTnNTs ELS NO TENEN PR(T)PIAMENT L'ELEMENT DE LA COUPETNCIA Pl6TUA. ENTRE ELLE, PERCS EN CANVI ES FkIL LA CD ENTRE A.jUNTAMENTS. )T(' EL p unLIO, O EN AQUEST CAS CES CIUTADANS, COMPARA, I - pnT M ,ODUIE-SE EL FENC SMEN DE "VOTAR AMB ELE PLUS". ES A DIE, PoT I ? TRASLADAR LA SEVA RESIDNCIA SI 7LS SERVEIS OFERTS PEP L'AJUETAMENT DEL COSTAT S6N MILLORS QUE ALLA. ON S'EST'á VISQUEET. LA PRONTHITAT ALE CIUTADANS DEL SECTOR LOCAL JP OLT ')JE. A A LES ELECCIONS LOCALS UNA FORCA PISCALITZADORA 5 110 0 L'ADMINISTRACI6, E LA PIJE ns NORMAL EN ALTRES NIVELLS DE EN Qun LA COMPETNCIA ELECTORAL ES BASA 170 7MENTALENT EN IDEES MOLT GENERALS. LA COMPROVACI5 DE nuE COH-PLEIXIN O 110 ESCAPA QUASI TOTALMENT DE �L'EXPEC.TA EN LA VIDA SOCIAL OUOTIDIANA DEL CIUTAD á - CON INMVIDE. 5.NUN1,7) L'ESTAT fS CLARAMENT DIFERENT DEL SECTOR PRIVA 1' LS SRíTIOA DE L'EMPRESARIAT A L'ESTAT ES RASA EN LA COMPARACI5 AME EL SECTOR PRIVAT ON EL CIUTAD7a. POT COMPRAR O NO 50: .1,PR5'.R, COSA QUE NO POT FER AME L'ESTAT. AL SECTOR LOCAL, PER, AQUEST TIPUS DE CRiTICA LIBERAL S TAU vaLIDA LN LA :MESURA EN QUE AQUESTA COMPROVACIo DE 1\11..) QUALITAT 1 DE PREU NI ES. 1 ELE CIUTADANS LA FORMULEN CADA Q UALSEVOL ALCALDE D'ESPANYA POT TESTIMONIAR FINS A QUIN :EN PRESENT LA PRESSI(5 DE UN "KERCAT" DE CIUTADANS QUE UI PECOPDA CADA DIA. EL QUE EST FEN T 1:3n O EL QUE ESTa CAUDEJA DEFINIR, PER, UNA GRANDA.RIA MSTNIMA A. PARTIR DE L7'„ LES CORPORACIONS LOCALS PODEN ASSUMIR AQUESTA CONDICTJ', DE GESTORS PER EXCEL.LENCIA. LES DIMENSIONS MS APNOPTADUS SERIEN AJUNTAMENTS GRANE; I MITJANS, COMARQUES I a'n:Es METROPOLITANES. ELE DISTRICTES I ELS AJUNTAMENTS PETIT3 ACATEN LES UNITATS POLiTIQUES DE PARTICIPACI6 O DESCENTRALTTZACIo TERRITORIAL. .,— _ • . , - - - •, 71_ �n7,Ls 405 EUNICIPIS DE CATALUNYA, 50 TEMEN ENTRE 5.000 I 10.000 HABITIANTE, 30 ENTRE 10.000 I 20.000,E24:ENTRE 20.000 I 5M.00, O ENTRE 50.000 I 10.000, 7 IEETE 100.000 I 500.0'101 HOfl.;,?.S UN, BARCELONA, AME T :Ins DE RIN MILLIó I N T E. D'A ET DES 7.-l'AQUESTA CORRORACInNE LOCALS PERSPECTIVA f'.,S EVIDENT QUE COMPARTEIXEM ALGUEES DE LES LES CACTER,ISTIOUES DE LES EMPRESES, ES SIGNIFICATIU QUE QUAN S -1'S 7 EMA D'ECOMOMIA CENTRALITZADA ES VOL FER UN APROPAMENT AL SISTEMA. DE MERCAT ES RECORRE ALE AJUNTAMENTS.VA ENCCETR N NUNGRIAEON PER PRIMER COP LES CIUTADANS VYN PODER COMPRAD. UN PAPER QUE DONAVA INTERESSOS. I AQUEST RAE EE ;'.:LSE PUES AJUNTAMENTS. EL CAER DE LA INCORPORACI6 DE PROCEDIMENTS INFORMkICS, EA CAPACITAT DE REACCIó DELE AJUNTAMENTS HA ESTAT 'OLT A PROP DE LA QUE ES DIU QUE TENEE LES EMPRESES. L'AJUETAEET DE BARCELONA EN VA SER CAPDAVANTER, PERO. L'ESPERIT INNOVADOR 5 'EA. EXTS A MUNICIPIS MnEE,,PETITS. �EL NOSTRE CAS, QUAN LA QUE LLAVORS ERA MINISTRE_ YRA10ESA. DE COMERC EXTERIOR, EDITH. CRESSON t EN VA VENIR A VERA, VA OEERTR-NOS COOPERACIó EM LA PR00UC0I .5 DE SOFTWARE p, n1 . ;:ulT m Pr7 TIli. 30 LI VAIG CONTESTAR NOSALfEEE ELS LT VENTEO. CUF D'ACORD, QUE I NO ERA UN "FAROL", SI EM PERMETEU E'EXPREESI5. EN AQUEST CAMP ESTEM. ES AVANÇATS QUE LEE INICIATIVES D'OCUPACI.j; - EADICIONALrLENT D:21'417(51-A71 ELS AJUNTAMENTS HAVIEN VINGUT UNI\ S ( : 7.RIE DE TASQUES I ACTIVITATS, MOL TES DE S. J. UALS OWPETENCIALS, QUE INCIDIEN DIRECTAMENT SOBRE LA FC0N(7)MICA LOCAL: EA:3ILITACI5 DE SSE INDUSTRIAL, REAL I 1. (7, O ' ONRES 1 I 7.,WRP-kE S TRUCTURE S , 1 CONSTRUCCIó D'EOUIPAMYUTS COL.LECTIUS ENTRE ALTRES. TOTES AQUESTES ACTUAIOES ANAVENi„ ORIENTADES CAP A L'ATRACCI5 DE NOVES TEDSTIES, LA. CANALITZACT D'INVERSIONS FORANIES QUE TMPLIOEFSSIE LA. :-\.PARICio DE NOVES EMPRESES, LA CREACIó DE LLOCS DE TEEALL. !EN SiNTESI, ES TRACTAVA DE nESURES DE "ACOrPAEYAMEET" D'INICIATIVES I DECISIONS VITIT,UDES LE,'„ NONA, J'AGENTE PI-IPLICS O PRIVATS GEMERALMENT EXTERNS. TOT �V72-, l'IMPEDIR EL CAOS, EL MALBARATAMENT, 1 LES DES TP UCCTO ARBAMiSTIOUAS 1 ECOL5CIQUES puE VAN ACOMPANYAR EL DESEHVOEMPAMEMT DELE; Ü. HAEPREADR PROPAAITA, NINGII. SI AFIRMO OUE LA 'JURADA, LA LES CARACTERSTSTIOUES DA SA CRISI VAN DESEO:RDAR AMPLIAMENT LES NOSTRES PRIMERAS IMPRASSIONS I MAI\CCIOH„ LA coImeInNcIA AME EL RESTABLIMENT DEL A. SISTEW Di. MOCRkIC 1 LA IMPERIOSA MECESSITAT DE DONAR RESPOST L'ALEAU DE DEMANDES 1 REIVINDICACIONS SOCIALS HA FET DIA1CIA DURANT HOLT TEMPS EL PODWR. ASTABLIR flAJAIAA ni AA LES PRIORITATS DE LA NOSTRA ACTIVITAT 1 LES MOATA EASPASAS. DIE TAmn, QUE LES POLÍTIOU7S ESPECIALS CONTRA A'ATA E TAALEENTADES "PER LA MAJORIA DELS ESTATS HAN DEOSTEAT (DEE TOS TEAMT NECESSRRIES, EL SEU ALAST HA ESTAT AT m TTAT EN LA '1 "A COMTCTA m I, «CURES ESPECIALS DE ALLARGAMENT DA L'ADAT 1)'ASCOLARITZACI45, DU1 ,SISTWA 7,DUCATIU JUP,IE\ AJIAS I 1 .?501i5-lo p ,:A.L, IPADEELA 1 REDUCCIC) DE 55555, S751 07,:‹ICSTRAT LES JORNADA DE euE POSEER ARAH MESURES NECESSMUES, // �PEP3 '.:ILA':LY:MT INSUFICIENTE. p, U DC 'PENEN UN ABAST MOLT US GRAN ALGUNES ALTRES MESURES D'EMERGNCIA QUE HAN ESTAT PRACTICADES DURANT AQUESTS LA CREACII; ANYS DIRECTA DES DE U'AWINISTRACIcS DE LLOCS DE TREBALL TEMPORALS, ALLCS QUE CONEIXEM SOTA. EL NON GENRIC UN TANT DETERIORAT DE "ILI C'iPf\CI-j ; COUNIT7iRIA", O EU LA SEVA VESSANT AS NOVEDOSA I ENDE TINTE ".E OPORTUNA DE LA "FORMACIJ) OCUPACIONAL" DETINADA RR I ORTTARIAIIENT A JOVES QUE BUSQUEN LA PRIMERA FEW2\ I WPEREINCIA PROFESSIOEAL. TZ\WP,TEIR, AOUESTES DARRERES MESURES HAN SUPOSAT, TOT SER PAPCIALS, SOLUCIONE PROVISIONALE A DETERMINAS COL.LECTIEA .ARGINATE DEL MERCAT DE TREBALL, NECESSITATS DUNA, D'UNA. ASSISTNCIA DELS RODEES PGBLICS. PER AIXeS SEUE,LA UN EVIDENT RETROCnS LA INTENCIS DEL GOVERE DE LA GENERLITJEC DF CANCELAR L'uNICA L'ETA PRESUPOSTARIA LENES IFICNJ:IFNT irib::JÁbÁ. A LA LLUITA CONTRA L'ATUR, DESPRS DE L'ESPECTACULAR T FALLIT MUMTATGE DE LES OFICINES DE REEESTiAR corsELLE. LES COOPERATIVES "FORCOSES" MONTADES PER LA DE =BALL. �SRES UNPTE, / 5 6N LES CONSIDERACIONS D'AQUEST TIPUS (E CARaCT -ER ESTRUCTURAL DE LA CRISI, LA INSUPICIeWRCIA DE LES POL1 IOUES TRADICIOWALS, LA DECEPCIo GENERADA PER LES SOLUCIONES MIRACULOSES viNGums DE FORA) ALL5 QUE EXPLICA ER GRAU PART 7\Q 1 EST FEU MEN QUE AWAT GEWERALITZANTSE TOTA Juinc-w7, OCCIDENTAL I OUE hA REBUT EL NON PER DE :CALS D'OCUPACI5" (ILE). ES CURIOSA AQUESTA GEWERALITZACIC-7.) P1AEGRAT LA DIVERSITAT DIE PROTAGONISTES, ESCEM;:kRIS, CONTINGUTS I r5RmuLEs JURSIDIQUES. EU UNA. RESOLUCI6 DE CONSELL DE MINISTRES DE LES COUUNITATS EUROPEES, DE JUNY DE 1984, ES POSA L'ACCENT EN RECONEIXER L'APORTACI5 OUE LES INICIATIVES LOCALS HAN SUPOSAT E LA LLUITA CONTRA EL ATUR I EN LA REVILITZACI5 DE ! L'ACTIVITAT ECON¿MICA. LA OCDE, EL CONSELL n'EUROPA, EL PAPLAMENT UUROPEU HAN EXPRESSAT TAMBe EL SEU INTEReS PER At":"U",,ST MOR FEN6MEN QUE SEMBLA HAVER TRORAT RUS EEUU I A A4RICA LIRATIWA NOUS ESCEN6RIS D'EXTEWSI5 I EXPERIMENTACI6. DE POSAR ENEMPLES RESULTA PARTICULARMENT ------DIFICIL REFERIR-SE A ANGLATERRA, l at4 SECONS UNA ENOUESTA L'HORA �27% DE LES AUTORITATS LOCALS DF ELUNICIPI S TERP4E ' _1",02. 11:11:t TIPUS DE ENTRE ALTRES , RLS 11UNICIP I S INSDUSTRIAL DEL G 7\'Es LCEDEES ERISTOL , cAP,DIFF, MOTTIUGHA FI, ESTRUCTURES INDUSTRIALS, CDADC 7'5_1" ,G1,1::Z SOUTHAMPTON EilANCERES, DE COCPEEATIVES, FORMACI5 1 ASSESSORA:IENT PER LA SE RON. P CRACTEONES EMPRESES A DORTVIUND S'NA CREAT UN CENTRE EUELCISALUF nirusio DE TECNOLOGIA A LES DETIENE I MITJANES Ei-IPREEES. FRANCA UN DELE 250 COMITS LOCALS PER I EXISTEIXEM 1' A TOTA FRANCA A COORDINA L'AJUTAHEET, SINDICATS, PATRONAL, GREMIS I ASSOCIACIONS EN EL '[.;EU ESFORC PER A LA CREACIo D'OCUPACIo I NOVES 1\CTIVITATF,. ALE1 EEUU ir . ' A FILADELFIA, AJUNTAMENT I LA CA_MBRA DE CODEEC, HAN ESTIflULAT CONJUNTAMENT LA CONSOLIDACI5 DE NOVES EM E RESES ETTJANCANT CRflIE SoL 1 LOCAS INDUSTRIALS, IEC ,ETIDH E TSCALS, ETC. A LA CIUTAT CANADFJZCA DE WINNIPEG, Yfl:ORITATfl v,...E1-ucl.,; LOCALS 1 SECTOR PRIVAT „,or r:, Pm--10. DEL CENTRE RISTéSRIC. EN LA �1'1E1,71 DE LA NATURALNSA ESPECiFICA DE CADA CUINFS SON LES t'....A.RACTERISTIOUES COMUNES OUE F15( DEDU1IM :i D'AURST AMPLI NOVIMENT DE L'ILN EN EUROPA? fA]O LLOC, MALGRAT OUE LA FINANCIACIJ) PUGUI E1 OCASIONS DE FONS EXTERNES, L'IMPULS INICIAL OCA P ROCiEl11- AL RE'' T IONA COnUNITAT LOCAL. PAN ESTAT CREADES PEA INDIVIDUS O COL.LFCTI1S ARRELATS AL LERSIHT(NI, TR.7-'CTEN CPNCR7TS DE 11 LA p oinAci5, :"IUMANS, RECAE. EJE DONAR 1 RESPOSTA A NECESSITATS ES PROPOSEN POSAR EN TENSI5 To;CNICS O FIMANCERS LOCALS I1FR.A1TI(oZATS FINS AL MOMENT. TE:R(77E, INTENTEN El 11 0 1 APORTAR A LES NOVES INICIATIVES UN SV.11T EQUILIBRAT: LA CRNACI5 DE LLOCS DE TREBALL ESTARLES 1 LA GENERACIo DE RIOUESA D'AFECTES OUART, S'ESFORCEN PER INCORPORAR LA DIMENSIJ; ECON¿MICA A (,)PRACICS HARITUALIENT ENFOCADES DES DE PERSPECTIVES �ASSISEEC1LS ESPECIALMENT DIRIGIDES A COL.LECTIUS cimpu, SUSCITEN L'APARICDS U' UN MOVIMENT ANOMENAT "TMCEB SECTOR" O "ECONOMIA SOCIAL" INTEGRAT PER COOT=TIWY3, SOCIETATS LABORALS, MUTUES, FUNDACIONS I UN SLWIT D'ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE s HIM DE LUCRE. TUNDUIZEN A PRIORITZAR ELS D'ORIENTACI5, ASSIST(75NCIA, F91ZACI6 IS i ASSESSORAMENT, EN EMS TEADICIONALS 1,,uwalciorS I PUSTECS A FONS PER DESBORDEN ELS CONCEPTLS 1 iJITCIY T C 7,‘ 1-)A. S (7 • DU SECTOR PuBLIC I PRIVAT, OIJN ASSUMEIXEN C014PLEP4.1,..:NT0.1 • 7\ i-S î FUNCIONS < JI,J•ASPECTES JUSTAMENT DESTACAT PER EXPERTS I ANALISTES nEL CORELACI PENC;MEN DE L I TLE, ES QUE NO EXISTEIX EECESSIVA ENTRE COMPETNCIES MUNICIPALS FORMALS EXRERICIES PORTADES A TERNE. ENCARA YIS, COM. ASSENYALA UEA RESOLUCI5 DE LA CONFERNCIA PERMANENT DE RODERS LOCALS �I BECTONALS, ÇEJL PERTANY AL CONSELL D' EUROPA 1 QUE DES DE UNE ES -PESIDFIZ L'AMIC AMTONI SIUNANA, "AQUEST • ??..ETEXT UTILITZAT FINS 1 TOT PER MUNICIPIS I REGIONS DE ELS PODERS LOCALS TENEN UN AflPLI CAMP DE JcTAU", PER CONCLOURE AME UNA AFIFtlACI(.5 AME LA QUE COL-XIDTM: VOLUNTAT "7S TRACTA FONAMENTAIMENT D' UNA DECIDIDA PMLSTTICA D'INTERVENIR EN . TETE ELS RECURSOS TE-I FUEAME EL flIZIH. ESFORC IMAGINATIU". DEFIUTTIVA, EL QUE NI HA PEE SOTA DE TETE AQUESTS PLAMTBUí\MEHT ES LA CONSTATACT j; DE QUE, n'.-1 GENERAL, I EN LA SEA EL•riWUCIPIS CONSTITUEIXEN UN AGEMT ECONCSMIC REOPIETARI (PATRIMONI URE7-1: O . -RURAL) IEVERSUE (EN OBRES, EQUIPAMEN-TS) ,ECAPTrAuR ,.(TAYES, IMPOSTOS) - PFR. IVICADOR (SJSL, INFRAESTRUCTURES) - GwJzArio-14 DE SERVEIS (EDUCATIUS, SANITARIS) PROFEDOE..b'0CUPACICS - REGUJ•DOB. D'ACTIVITAT-'ECON6MJCA (ORDENANCES, MERCATS) PRO:40TOR (NI RES, EXPbSICXONS) �---00. 1 . [J.IDOR413ENS, 1 UMPRESANI ERVEIS) (NECEEN 1..1.11ILIC-LOCAL) O VULL DIR QUE LA IDEA DE LA DIMENSIS LCONE[ICA DE L'AJUHTAnWT, O OUALSEVOL ALTRE NIVELE DE L'ADMINISTRACIS, A D',=:.(ELUSIVAMENT O FONAMENTALMENT AAM L'EXTSTeNCIA D'UN SLCTB O LOCAL. OUAN EXISTEIX, D'ACORD, CAL DE MANERA EXEMPLAR, AflB CRIT=IS DE RIGOR, 5'LFTCCIA I DE COTETITIVITAT. TRACEN TAMPOC DE REALITZAR CONCESTONS GRATUITES AQUELES OUT RESUSITEN LES VELLES TEORIES LIBERALS EN 1)5.:TWA. "L'AJUETAMENT MSINIM". NO ES .[ACTA, EN ABSOLUT, DISCUSSI5 DE "OUAET" 1 '1 TEN 1 Ni:E. ES TRACEN, SEDnEToT, DE SER "coi— HA DE L'ADMINISTRACI5 LOCAL LA. SEVA INCIDNCIA SOBRE LES ECON(73INIOUES = nr LA COL.LECTIVITAT PERTINEUT LA EORMULACI5 RECOELIDA A LA nAacELoNA" AMB MOTIU DE LA CONFERNCIA DE CIDTATS: "LA GRAN CIUTAT HA DE PEANTEUAR-SE AVUI �SEVA POLíTICA ECOW_MICA". SE A DIN, CON ETA ŒN SRPBNSSA. ELS SEUS RECURSOS, LES C IT' Tif7,r COHPETNCIES, ELS SRUS IRSTRNT4ENTS TRADICIONALE, LES SEVES RELACIONE AMB Nou E AcTons DE LA VIDA ECOM(..TCA LOCAL, UNA PEDSPTXTIV, UNS OBJECTIUS CA PACOS DE PORTAR SOLUCIONE COflPLLES ALE PROBLEMES DE L'ATUR, DE LA CREACIS DF, NOVES LSPNSRS I HL DESENVOLUPAMENT T jtRMONIC DE LA. LOCALITAT. TiSNA A ESPANYA FAN ANAT APAREIZENT INICTA T IVES LOCALE N'UK.B.j7)7\ei ¿YE EL SUPORT p us GOVERNS MUNICIPALS. PROMOCI6 TNABILTACI j) WS SE)L INDUSTRIAL MITJAN(ANT MPRESES (VILANOVA I TERRASEA); SUPONE A L'ECONC;MIA 1.1 " 1 ( .; Runí • I SABADELL); POTENCIACI6 DIRECTA DE LOCAL (UBIOUE, CaDIZ); P1OGRAr'IES DE NLSBNVOLUPANSNT INTEGRAL (LEBBIJA, SEVILLA); ARTICULACI6 DE LES SONNICACIONS (71ERIES AND LES NECESSITATS ROCALS (ALP, SNS D'U(2',ELL). �-„ YE' z• -; EE lz:Cj L'ASTIENT DE EARCEflONA ES UN CONGLOMERAT D'aREES 1 D'IPESE::: EL VOLW4 DE NEGOCI DEL CHAL EST. AL VOLTANT DELS 140.000 u TLION-S—DE,EpESSUTES 212 lE COM22 EL VENTALL DELS SERVEIS QUE DES DELS SERVEIS DE SOPEARE cLAvAr:-:iuiLp Al. I TEATRE INFANTIL, LA SEVA CNT T FINS E A 2 )DUCCIo REPRESENTA PRODUCTE INTERIOR T.;RUT DE LA CIUTAT. S r:S:SDUIT TE fIS LA PRIEZ u_ E l1PRESA" DE CAT.MAEFUs.. I LA QUE ENCELE COLATERALS EN TOTES LES DIRECCIONS. GFNEFA. :E'AJUFTAMENT Tr7, UNA PLANTILLA DE 1, Er,F.: DE 11.000 2.000 CONTRACTATS LABORALS. SI AFEGIM EL 2/1 /11 'DELS ORGANS AUT5TWMS DE GESTIE) 1 EL DE LES 1UNICIPALS, 2-omir,Eri XIERES AL VOLTANT DELS 24.000 LLOCS DE TREEALL. COMENCAMENTS DE L'ANY 1906 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA 4J)17.. DF LA SEVA ADMINISTRACIE, CENTRALITZADA AMB 22 oncHIsLs w .,[s 1 UT5MOMS QUE PRENEN FORMES JuRinTguEs DIVERSES, L'oGAI ESPECIAL FINS L'EMPRESA. META, PASSANT PELS PATRWATS LES FPRESES MUNICIPAL;. EL COMSELL D'EMPRESES I LTETFCICIMS HJNICIPALS AGRUPA 13 D'AOUESTS ORGANISMES: �m UNICIPALS NIXTES (7 RP,SPECTIVNT) ,U:T.í COI ENS PWRONATS, IflSTITUTS O ORGANS r IUR l'OT I NO REVESTINT EORMA JURíDICA 'EN P RESA TENEN [INT\ ACTIVIT7T MCONCiMICA INRORTANT (PATRONAT S .-S)T- CTIPAL L'SAITA'nGN, INSTITHT DELS SERVEIS FENER:\PIS, INSTITUT NUNICIPAL D'ASSISTINCIA SANIWIRIA I NOU). ,T\JOPIA D'APUESTES ENPRESES I INSTITUCIONS (TOTES ME .NYG ,ES CNPANYIES DE TRANSPORTS, EL PATRONAT NUNICIPAL L'ITAP,ITT\,TGE I MERCABARNA) S'HAN CONSTITUIT EN ELS 1922: S.P.E. D'APARCAMEMTS I INSTITUT MUNICIPAL DE 5517V] :15 1983: P011 1' T.E.R.S.A. 1 I.C.B. 1984: 1TJS: S.P.M. PARC ZOOLZSGIC, A.O.M.S.A., r p omT T. INCIATIVES, S/A. NOVES EMPRESES I INSTITUTS, OUATRE RE2';:75: 5 TEN NOVES FORTIES JIMIDIOUNS PER GESTIONAR SERVEIS I �JA EXISTENTS (I.M.S.F., T.E.R.S.A., I.U.A.S. I * DE NOUS SERVEIS MUNICIPALS 2 7UPRESENTEN LA CREACIC) ZOO); Ap A I.C.B.) 1 LES ALTRES 3 REPRESENTEN NOUS TIPUS D'ACTUACI j) MUNICIPAL, LLIGADES EN ALGUNS CASOS A LA TEJIIIT EN COMPTE NOMnS AOUELLES EMPRESES T PATRONATS OUE HAN COMPOETAT EL 1935 PEP KIF -RES CW1 EXERCICI COMPLERT (EXCEPTUANT TICIATIVES, A.O.M-S.A. 1 FRONT MARITIM) LES SD7,NIFICATIVES DEL CRUP PAL QUE Fa A L'IMCIDNCIA EN L'ECONOMIA LOCAL 1 A LA GENERACI6 DE RECURSOS, SON LW SEGENTS: �(durnt 1".1.ny 1965, en M) 1. Munic. E. NIunic. E. Sietes Volwas clesDses 1.644 D IAL )..)56 22.860,6 Desoeses Consumptives 2.696 5.075,1 604,7 6.375,8 Ingressos Rer activitat 7.535,8 14.811,6 1.536,9 23.884,3 40.480,6 V, 1 1.• InversiO 3.685,3 1.948,2 Planti 31.3_2.85 2.865 7.309 32,7 279 ( 5.666,2 \,..10.453 N, 1 9 86, ELS PRESSUPOSTOS DE LES MATEIXES ENTITATS ELS DE L'AJUNTAflENT I ELS SEUS ORGANISMES NO 1NTEGRATS XIFRES: EL CONSELL D'EMPEESES, PREVEUEN LLS SEGi5ENTS �Insti tu. i Patronats Ajuntament Pressupost Pressup. Emn.Muni . Ajustos per trans. total i Mixtes Consoli. 79./37 10.692 31.850 4.620 116.159 15.626 2.901 4.613 645 22.695 94.063 13.593 36.463 5.265 138.854 ordinari Pressunost in y rs ions Total Pressupostos SI PRENEM. COM. A DADA L' E.iTIMACIó FETA EN LA MEI..1òRIA DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA D'UN PIB PER LA CIUTAT DE BARCELONA DE 2.073.000 ï•i, TENI;. UN PES DEL SECTOR PuBLIC MUNICIPAL SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA LOCAL D'UN PER L'ANY 1984.. CAL TENIR E:! COMPTE AD°:t :a '..S, OUi, UNA PART IMPORTANT DEL TOTAL D;". L'ACTIVITAT :"'UNICIPAL (UN 131) ES TEALITZA A SUMINISTRAN ^^„ CONTRACTES ..,,.^ ^.. TRAVÉS . .. .- DE . SERVEIS O;'I;;,'iI:?IC^ O F J r: -11X7i CES 'OSAA D'ACTIVITAT I . -D*1ïDA. 'ECOLLIDA, L E;' DE MÉS PES ,.. r AMB^ EL "; , i t z, C RET D,-^, CONJUNT, LES XIFRES Só°. SIGNIFIC°_`".IV';S. ^ " 7.000 _. PUES. ^: y, ^,:,LO ::1` ^:A('. '?^:;^, _ _, Ç^`) TOTAL DEL,LES AMB UNA �1.S00 p Ensomns, I AMU UNA INV:ERSIJ) PER PANT DE LES EUPRUSES EN L'GLTIH. TRIMESTRE DE 1905 NE 1.000 M. DE NE AETPE Z1,PECTE GENERADOR D'ACTIVITAT ECON('SMICA PER LA. GTUTAT DES EL PUMT DE VISTA MUNICIPAL SS EL DE LES EMPRESES 1NNICIPALS DE SERVETS DE LES QUE ES W B511 EXEMPLE MUCLI D'ATRACCI6 FE PROJECTES, HA ' POUSIBILITAT LoCUPACTo DE 21.000 M2 EN PARCEE.LES I 1.000 E2 SU GFICIMES COMERCIALS, GENERANT UNA INVERSI6 DE 1.500 DE PTES. I UNA OCUPACIS DE 250 LLOCS DE TREPA-U. COY DU ALT: E ENTE MPLF D'ACTIVITAT MUNICIPAL REFERIDA A LA. CREACI D'UN NARC EFE AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT UF ;1C ENFJUET CAS LA COMERCIAL, PODEN. ESMENTAR EL ESPECIAL D'EOUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI DE AQUEST, IMSCRIU L'ACTIVITAT COMERCIAL A LES FXIGNCIES NORMATIVA PLANIFICADORA ENCAMINADA A PER COMPATIBLE L'ESTRUCTURA TRADICIONAL AMP EL DESENVOLUPAMENT DELE NOUS ASSEGURAR EL APEE DELE HERCATS MUMICIPALS COM A �VERTAP,RADOES niumA XARXA D DISTRIBUCI5 ESTRUCTURADA ACUELLAS ESTRUCTURAS COMERCIAL OUE MILLOR AJUDEE A LA COMTENCI5 GENERAL DELS PREUS. APUESTA NORMATIVA EA DR TENIR COM A CONSEOUJENCIA Y imniscuTilur EL DISPOSAR lo QUE innu7ix EANEIBLEMENT EL EIVELL DA R1SC DE LA INICIATIVA PRIVADA. PER LEE SEVES CARACTARSISTIOUES ESPECIALS, DONA EIPETRA DEL OUE POT ARRINAR A. FIAR EL SECTOR LOCAL EE MANERAL, SEMPRE (EUA H1 LAG' LA VOLUNTAT POLiTICA DE 7 AMYS ES POT PRESENTAR UN AUGMANT EN LA I MIL LORA EN SENSE QUE ELS LA QUALITAT DELE- SEVAIS MUNICIPALS REcunsos COMSUMITS HAGIN AEGMENTAT. EN Ef'. ACTE, NE 198E LES DASPESES ORDINARIES TOTALS VAN PUJAR 79.067 MILIOUE MATEIRA PASSETES 2 L'ANY 85, PRkTICAMENT LA ORDINARI DEL 1925: . . .. .„ . . FEn PASSETES. AIX6 VOL PIE., EVIDANTMENT, QUE QUE EL PRESSUPOST 72.501 ,2-7-7T,ToNs EAGMT nE AMGMUMT DE LA PRODUCTIVITAT DELs RECURSOS. CAUSES PE L'AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT, TOT �SEW EOLT wARIADES, ES PODEN RESUMIR EN nos GRUPS. EL PEIEER CMSISTEIX EN L'APROFITAMENT DELS ESTIMULS PPODUCTIES QUE LA DEMOCR.ATIZACI6 DE LA VIDA 'MUNICIPAL RUCIA DE LES CONDICIONS DE TPERALL, DELS EEEAEIS, DE D'INCMPARJETTATS, LES LA RETRIPUCIONS; TUTRODUCCI6 DE COL.T.1.77. T. LA CRíTICA I PARTICIPACI L'APLICACI6 LA NEGOCIACIo CTUTADANA, MOLT FACILITAD E - S PEL PROCjk DE DESCENTRALTTZACIJ) TERRITORIAL. EUEST CONJUET DE FACTORS SUPOSA PODER (),,M ESTS'ENUL MOLT PER AUW1ENTAR L'EFIC 5 . CIA DE LAM¿.1flUINA. MUNICIPAL, REFTNITIVA, FUNCIONA DINS U' UN APARADOR. DE FET JESTIEICACT5 DE PONS DE L'EFICINCIA PRODUCTIVA DE LA • 1- .-)EEA • . . .•. . . . .,:SLICA LOCAL EN RELACI6 AMB ALTRES SECTORS DE L'ADMIEISTRACI(7). sEE:GON LLOC, L'AJUNTAMENTE DE PROEASLEMENT L'AENIMISTRACI6 POL1CA QUE U U' BARCELONA HA CONTRIBUIT, RLANTEJAMENTS I AM PES FETS, A. POSAR EN CRIS]: EL EODEL D'ORWNITZACI(5 RiGIDA I BUROCRATITZADA, NO SENSE RESTST7ENCIES PEP PART DELE sT,,cTons mfs,s INTERESSANTS EN �UFT N,N1)HT, A UARCELONA AJUTAMENT nN RARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORCOS PEE ECON(7)MIC DE LA CIUTAT EH DULA LíNIES. E'UN A, HP. pnomocT6 1 ESTSTMUL A INICIATIVES EPRESAIALS OHE AME EL SUPORT DE L'AJUHTAMEHT PUGUIN OF7717. SALT »CICHS VIABLES A NECESSITATS T POSSILILITATS DELS RECTONS I PRIVAT. D'ALTRA RAUDA IMICIATIVES LOCALS flUE T TNCUTN CON A PRINCIPAL OPJECTIU LA GENERACIJ.; DE LLOCS DE TRT-InAT.., , , RER1ANENTS. ALGUNA ANYS flUE GESTIOVEM PONS PROPIA I ALIENS SPECIAJ: ORIEHTATS A LA CONTRACTACI5 Ti) 'ATURATS I A LA DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSZiRTS PER A LA Ti\T Ji MANTEMIMENT D'AQUESTES ACTUACIOMS I EL SEU V ACOUSELLAR LA CREACIC; D' UNA ESTRUCTURA ESRPCS:EICA: LA PM6WCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONMIC I A;HL L'PEJECTTU DL COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS nTTs AJAl A OCURACI6N 1 ANALITZAR 1 EVALUAR L'IMPACTE �ncm,75Hic Afr:TUACIOES Tr?.Anicirow,Ls, 1 '1-.71, 1R17. DISSENYAR I APLICAR í\CTUACIDNS ESPECIFICAMENT DESTINADAS A L'ANIMACI¿.; ECOHNLICA ND EA. CTUTAT. ro?g s, AOUESTA P07. 1MC T A ES VA CREAR PENSANT OuE A,ECIPLOE::. ES URA CTUTAT ACTIVA,/ ON SUENA LOEN MULTITUD D'INEGS I PROJECTES DES DE LA. M/NTEIXA SOCTETAT I CUE NO ES ARSOLu T DF SUPLAMTAR AQUESTA nT115-1cA PER UNA ACTUACI lECOTILLADA., BUROCR/-..TITZADA, ASSISTENCIAL. L'EPEET72NCI7, RECOLLIDA A GRAN. NOMBRE D'AJUNTAMENTS ENLTJ,. DE LA NANA VOBLITAT COE2 I5 DELE GRUPS, 1OLTS DELE PROJECTES nt-uTo -OCUPACI5, DF JOVES ATURATS, NO TENEN "" ECOM,7)111.CA., T ALE AVDA I I DE LA VIABILITAT CEPENCIAL IMPRESCINDIBLE PER INTENT WPRESABIAL, SOBRETOT SI AS TRACTA DE con-p ww -G7u G SOCIETATS LABORALS. NOUESTA CO5TATACI6 EA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D' UN DELE P7(17A,N,NS ATE SUGGESTIUS: L'ESTARLI1ENT D'UNA. XARXA DE "Aim7\nons DE DESENVOLUPAMENT" EN AME ECONOMISTES SITUATS lA DE CAE. ES A cAnA UN DELE DEU �UTETEICTEE MUNICIPALS LA HISTJ) DEIS QUALS ES INFORAR, ASSESSORAR LIS GRUPS O COL.LECTIUS 1 VIRCULATS ACTIVITATS DE TALLERS 0 JA PRECOOPERATIVES ARTESANALS QUE ES PORTEN A TERNE ALS CENTRES CIVICS O CEUTPESS NUMMILS DE L'AJUNTAMENT. ALTRES DE LES FUNCIONS UELS ANITHADOPS SER. ESTIMULAR EL ESTUDI 1 LA nEFT,ExIS SOBRE LES PDSST7ILITTS t RECURSOS DE CADA UN DOLS DISTRICTES. 17: CLIEETS PREVISIBLES DA LA XARXA DIANIMACI5 ECOEMICA SUR»U ATE ATURATS QUE VULGUIN ACQUIR-SE A LA PEECEPCI jt w,w:puLADA DELS SiMSTDIS D'ATUP EN P EUJECTL LUERESARIAL VIA_LLE. CAS DE LA LOSARA IUTENCI6 ES LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM P7DVIECTAA T A CAMERA DE COMERG PER ACONSEGUIR QUE EL srfrJEI DE LA CAMERA DE SUPORT A LA CREACI5 D'EMPRESES SIGUI EL PIDOT D'ASSESSORAMENT T7?CNIC PER TOTA LA CIUTAT. DUALSEVOL CAS NO El. EA. CAP DURTE DE OUE UN DELS FACTORS AGUAUIENTALS LES JTCJL'lATA DELS FRACS Er:1PRESARIAL INICIAL SCSM DE EINANCAMENT POSSIRILTTTS D'UNA RUNA GESTIE). ORSTASLLS L'AJUUTAMENT ESTABLIR73. UN LAS LIMITADES PEL SUPERAR AOUESTS UOTEL INDUSTRIAL �EASAT 'ARPFRI,77,,ECIA D'ALL17.) QUE A ALTRES PA'isos EUROPEUS 2E7 EL NOE DE "VIVER D'EMPRESES". LA. IDEA MOTRIU I INSTAL.LACIOLS, INFRAESTRUCTURA 171:S DE COMUNES PER TAL DE NO NOMS p":13A7mAn PREUS SINO FACILITAR UMS sHiwnis LES COMPETENTS QUE LA MITJMh EEISTEMT. DNA ALTRA TERCERA EXPERL;NCIA . - - - - ns LA INCORPORACI5 DE Jnv7..5 APi1EiESE:A UN SEGUIT DF TALLERS ARTESANALS DEL BARRI UN ORES SECTORS DE LA. CIUTAT EON PERDUREN GRAN PERSONES DEDICAD -ES A AQUESTA ACTIVITAT ECONJSMICA, CASOS A ND EA PUNT D'ENTINGIR-SE. JUNT AQUESTA H1 lA DE JOVES PER L'A2RENENTATGB DE LA TONIOA NE LA RESTAURAOI6 DE VITRALES ARTiSTICS (CASA PRETEE CONCENTRAR UNA. 7.--IPLIA fl'ESFOR7., SERIE SS LA RECUPERACI6 I REVITALITZAOIS D'OFICIS AR.TESANS EELACIONATS AMI-1 LA EENABILITACIS DEL PATRIMONI Y1:2,T;SUC I 'E . ° ALTISTIO, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA C1UTAT T-S.AO T E F S' STIOUES DE LA NOSTRA. CAE RO OBLIDAR _.,n1TAn:)i1A7.1 POTENCIAL DF GENERACI5 D'ACTIVITAT I DE 'OCUPACI :5 QUE T.f: LA REUABILITACIJ) DE VIVENDES, ON WATASTS TAME TE=N MOLT A DIE. �LES ACTUACIONS gUr. ACABO DL CITAR DIRIGIDES A CREACIó DE TQT TIRHS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA ESTIMUT,AR PARTICULARMENT AQUELLES TEMEN UN ACCENTUAT CAD¿72UNES SOCIAL, ESRECIALMENT COOPERATIVES I LALOPALS. DIVERSOS CONTACTES ASE LES SEVES SOCIETATS nR(:.,mITzAcIoN-s nE REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR COL.LADORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FOACTó. ALTEA INICIATIVA ES PORTAR A TERNE UNA MOSTRA D'ACTIvITATS I PRODUCCIONS D'AOUEST TIPUS D'EMPRESES OUN ES JEN EL MARC DE LA FIRA DE MOSTEES. L'"Ex p o-socIAL", QUE - • ES EL SrU NOM INICIAL, VOL COL. LABORAR A L'ESFORC DE L 'LCOMON -fl. SOCIAL PEE PENETRAR AL MERCAT I TRNMCAR EL MóN ESTRLT 7,"U EN mm MOLT SOVIET S'HT TROBEM. TOTE AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXLM L' IDEA 1 ' A.JUmTAI1ENT :EA DE SEP EN MOTOR 'flT DE L 'ANIMACIó, DE L'ESTIMuL A L'ES p EnIT EM p RENED0R, EN LLOC D'UNA •, ,LOER'',JA DISPOIBLE PER A CREAR UNA EROJECTES : ASSISTTTS mf.",, S D'ACTIVITATS O NENES PERMANENTMENT AME PONS �INITCIATIVES S.A. UL rEn UNA. BREU REFFRNCIA nrLs NOSTRES PPCJRCTES I.M5E HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA. PREMSA 1 DELE MTTJANS ECOM;MICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIE SOCIAL nE L' EMPRESA SS LA PEOMOCI6, EL SUPORT I PAR T ICIPACTJ) EL ACTIVITATS ECONoMIQUES 1 SOCIALS QUE COETRIREEIM,MIT AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECON¿MIC. L'ACTSACI5 p RoJ-ucTr E DE L'EMPRESA. ES FA ELUDEN A TRAVCSS DE coNcRTs, PRckIA AVALUACI6 I APURACI3. LA PARTICIPACI6 ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISE. RE TRACTA soTTRE T OT D'ACTUAR SERTE AQUELLES ACTIVITATS MP,S NOV1E:DOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. M.::I=JIR 5JAINT, CEE M SABEN VOST .(k, MEM CONSTITUYT L'EMPRESA BARNA CARLE, AMR L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA YE IRA DE TV PER cAPE E . A..„. UEST PROJECTE SE D'UNA. GRAN VOLADA TECNOL¿CIEA1 CONTRIBUIR71 A FER DE RARCELONA ULA. CIUTAT DE COMPETIR EN coNnIcIons, AME ALTRES D'EUROPA. A �VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS \S BEL SEGLE XX ALLS .2 LA IªS?aG.G2CI5 DEL GAS I t'2GSC22I2TTªT VA SER PEL S2Gt2 XIX. SI AQUESTS VAN SER LA «O§SªGR«EI/ DE LA REVOLUCI} INDUSTRIAL, AQUELLA SEPIA PORTAR A LES CASES LA CEV0GUCT5 2¿3CTR }ICA. 2O PSURO QUE TOTHOM EST\ D'ACORD QUE LES EMPRESES GENTS, LES EMPRESES QUE TENEN 2§S FUTUR S6N LES QUE PROCEDEIXE2 DE SECTORS NO CL SSICS. QUE 832 ENCETAT IS EL CORRECTE. EL 222C ÇU2 3G CA N CARG PASSAT, SIS LESOS DESPP S DE LA CREACI\ D'INICIATIVES, 'INTER x ATIONAL HERALD TRIBUNE PUBLICAVA UNA ENTREVISTA T HB SIIRLEY 2ILLIAlS, PRESIDENTA DEL PARTIT SOCIA, 2'<oCRG2a ARTE CJIC I EX SINI32 »2LABORISTA 5'2292¿2I\ I CI}Q2I2, L'ENTREVISTA 2O22AZà L'EXPRESSIU J)BS OP NO JOCS, SS A DIR, O COCS FEINES O CAP MOLT 5{ LA FILOSOFIA QUE VA IXEPICAR LA CREACI} D'I2ICIGTIV ES, S.A. 2 3 2 T Gª SRa, SIGaIAlS EL GtGOP2IG zLES NOVES 22 Gt9GI22 DESTRUEIX OEU2GCI5, CADA 22G22Y22 ALTAMENT �TROT GENERAR 6 0 7 LLOCS DE TRERALL A NIVELLS DE OEAFIVIC OUALIFICACTo MIES ..1',AINOS PER. AJUDAR-LO. I AIX1 SUCCESIVAMENT ÍE 'n} RRoBLUN,A El DA ,MOLTS DOMES 1 DOTES RED 7SPEC E ALT T ATS oRSDLETES, MENTRE OU7 EMPRES,7S 77 TECNOLOGIA AvACAMA TEEN AOJA LLOCS DE TREBALL AJANSE COERIE. LA SRA. CRITICAVA ARIA AOUEST SR7,. TATCEER DF ARGUMENT LA ROEiTICA DE LA TALLAR LES SUBVENIONS A L'EDUCACI6 EN CONT7 D'INVERTIR PER A CORREGIR AQUELL DESEAS ENTRE =CEDENT I D7:=EEICIT DE ESPECIALITATS. PoLTTICA -WDUSTRIAL METROPOLITANA ,E:S DE LA CORPORACI5 METRoPOLITANA DE BARCELONA DESRMVOLUPANT UMA TASCA DE DINAMITZACI6 ESTEM. TAMP. DE LCON(;MICA, APROFITANT I MILLORANT L' ESTRUCTURA. NERAEA EMTSTENIT ORIENTANT LOCALITZACIOMS I PACILIT;ANT LA . ;L. ELE) INSTRULIENTS PER QUE TEAFS?ALCIA DEL MSACRE DEL S ( su_nuT POSSIELE VELAD DONATS PER LA PLANIFICACIo ERJWfl,, TMACTDACI COORDINADA AM3 ORGANISHES LPISTENTS, COM FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE LIPLICATS, FOENT DE POLiTIQUES DE GESTIó I FOMEMT DE LA. REORDEMACIó DEL SECTOR �IT TEEIE.1 1UEL EER. PARTICULAR ESMENT DE LA CREACI j ) DEL PARC TIDGM IDEGIC ELE VALLE, UN ENTRE ALTRES, S'IESTAL.LAR:71 LA EACTRIA DE MICROORDINADORS DrI y:IFIc, LOE DE LA IDEA DEL PARC TECMOT2)GIC E' EA DIT DE VEGADES. AL Ei L'OLIVETTI. CAL C0 7 1. A "SIEIC6E .Y UT EL 1F -' 200 S'EQUECTE'" EEE 1?A'RCS TECECLGICE, E A MES A EE SIEICI JA E'F'ST:7 DATMAET D'UTTLITZAR PER ENE CHIPS, 1 'PEC TECEOL(7.)GIC DFL VALLS AVANT TOT UNA OFERTA TEDUSTRIAL T UEA OFERTA DE SERVEIS DEL -7; Eri UMT .\PERSIED AVAMTATG: TEIXIT L'OBJECTIU ES OEERIR EN ECU TIPUS DE E IT ZÎtT PEE L: S .EV.:A PE O'N. 1 MITAf A LA EUCLIS RESIDENCIALS D'ALTA OUALITAT, AMB E'AGLOMERACIi7) D'EMPRESES, PEINE OCUPACIS DEL flAUA EDIFICALUITAT, ALTA OMALTTAT DE L'ORGANITZACI5 DE , AEEIFETAE I DIRICIT A EMPRESES I SECTORS DE L'ENTOW Y AVACADA. ES TRECTA DE CREA1R UN CENTRE TECNO .J.,,GIN (DE ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNDAEGSITW FNPJF L'rZDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACI6 DE DF "DONA' TECMOLOGIA 1 L'APLICACI¿; DE NOVES �TECNW-.,0GT A SECTORS TRADICTONALS. 1.: , 17LUeCI).\ DEL FUTUR SOBRE EL PRESENT nE LES TDEES-EORCA DE L'ECONOMIA QUE L\ 'LALI T Y-1 P77.SET DEP" rIOLT D'E OUEDAT I '17'. EL 50ILT DEL FUTUE, NO NONES DEL PASSAT; NO NOPIS ARENES; NO NOMnS DEL OUE EME DETERMINA DES E SSS DE VISTA DEL nuE ESTA JA 'PET I DE DEL IimwsTnumEa. A. DIJE TENIM I DE TAL CON SON. LA EL PRESENT TAYT :::: DE TAL CON VOLEM SER O ESPEREN SED. EN AQUEST SEMTIT, QUE ELS GRANS CANVIS DE LA IIISTORIA DE LA (:) ES PODEN SEGURAMENT EXPLICAD, SI NO ES, P717CI:3AEHT, EN PUNCIS Mft DEL FUTUR, 1 DE LA PERCEPCI euL E IUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, DES nur NO PAS DE 1::51,UHCIA DEL PASSAT. SI EL PASEAN POS SEMPRE DETERHYW .ANT DEL D.DE ESTA PASSANT EN EL P'USENT NO HI ASEN ELE GRAN CANVIS OUE S'HAN PRODUTT, A NO SER DI S'ESPERAVEN, AQUELLS DEJE MG AnlnLLs EREN PREVISI3LES; PERO OUE VAN SER IM2REVISIHLES 1 OUE CONSTITUEIXEN LA �MANORIA üELS GRANE CAMVIS OUL S'HAN PRODUYT. TOTS JO] NI UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN OT.J ELS RR1DD1,EMES D'AVUI ES TRACTIN AME RIGOR I SOLVAMCIA, EN QUe7,-, • 9,S, E'IRGEIETE SOLUCIONE ALE PROBLEMES QUE ENCARA NO EISTRIZEN 'REIJS (INI : PENSEM OUE PODEN PLANTEJAR—SE. EM A(.».jESTA LÍNIA QUE PENSO OUE fIS IMPORTANT ACOLLIN—EL A UNA TRADICI(."; DEL PENSAMENT ECONI.MIC OUE HA SEMPPE PER ACUEST CAMÍ I UNE ESTA LLIGADA D' ALGUNA EL PENSAMENT DE KEYMES. ELL EXPLICAVA, LA GEMT TENDEIX. A ACTUAR EM FUMO lo DE LA. D'ALGUNA ERVA PERc17,PcIS DEL FUTUR. lIADO CON KEYNES INSISTIA. EN AQUESTA TAN COMEGUDA DE OUE EE L'INPORTANT L'ENITAHCIA D'ODjRCTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. AMS DESPRnS ES PEODUIS AME UNA DETERMINADA POLÍTICA MONETARIA, .17:,S UNA. ALTRA OUIESTIS. DEL ENE FÍSIC DEL DESCOBRIMENT D'AMRICA, PER :r E UNA DEMANDA, UNA TENSI(5, UNA ELNCT:MICITAT SI VOLEU. NI HA UNA SOCIETAT OUE NECESITA D'ALGUNA_ NORIA. PROJECTAR—SE I OUE PRONA EN ELE DESCO3RI 1E.LETS DEL NOU ME;N, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE �;- ALIT7An TWSIJ) ANílICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSI6 voLDIilA ACAT. ,,AR PE OH HE COMENCAT. DEIA OUE NO NOM17',S YL UllA OUE FEI ARA, SINO OUE TAMB EL PRESENT JYALL:7) QUE ESPERW PER AL FUTUR. NnS D'UN ANY OUE VAIG CITAR PER PRIMER IAAL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN cyl\-.; DEFINIA EL TRflNCADORS D'UMIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA D'AOUELL TREBALL, EN PART QUE O1 ELS SISTEMES ES DESESTARILITZAVEN QUAN LES ER71r" nnS PESSIMISTES DEL DE Y LA. PR7(SPIA EXPT. ,:CYATIV7S RALITT ACONSELLA. 1 HE ANAT REPETINT DURAUT AQUEST ANY LA IMPORTANCIA OUE TENIA PER AL PRESE117 RECOMEIXER OUJ, : EL ":',UTU:'?, PODIA NO SER TAN V[EGRE COM EL PESSIMISME DE LA STTUJiCi IMEDIATA SUGGERIA. WE A. '20TA EUROPA. I A ESPANYA CO" 5:ENCA A VEURE'S P.EACTIVACIt; ECONMICA VAL LA PENA RECUPERAR AWEST YISCUPS. �---,77T~1,1ffimmy SLS PPESAETS CATALANS EL VAN EUTENDRE f U SEGUIDA, I V 7",N APUNTAR JOCS tr.. . iLíPIS, AQUEST PROjECTE M OTI ILITZADOR OUE ScSN ELS EL PAPER DELS QUALS POT SER, P UCISAMENT, DE TE4CADORS DE LA UT, EFFORMITAT DEL PrssIlismE CFZEC 110 E O U IVOCAP—ME SI DIC PJJS PRA CTICAflET3013 ELS T APCELONIS, EHPESWITS, ORES D'ARA 3331133; \3 COEIPARTEIXEH AOUEST IDEAL c l Li SOCIAL T p Tc: COM 1ITZADW ) 1 E,T:3 CAPACITATS CREATIVES NO UTTLTTZADES. NO A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa Subject The topic of the resource Ciutats Ocupació Barcelona Europa Model social Economia Description An account of the resource Text de la conferència pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al club "Catalunya i Futur". Molt esborrat l'original, tot i que llegible. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1013/19860413d_00120.pdf 8e0f5d15f36a8b2cab3849878cde1524 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de benvinguda de l'Excm. Sr. Alcalde a 1'International Council del Museum of Modern Art de Nova York Pavelló Mies van der Rohe, 13/4/86 Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Ladies and Gentlemen, dear Friends, Welcome to Barcelona.. I am very glad to meet you in this Pavillion, which is the result of the collaboration between the Museum of Modern Art and Barcelona. All of you are familiar with the important meaning of the Mies van der Rohe Pavillion in the history of architecture. But I do not know if you are also familiar with the significance that the 1929 Exhibition has in the history of Barcelona. The original pavillion was built for that exhibition. The Exhibition marked the most important thrust that Barcelona experienced in this century. Our subway system, the urbanization of this mountain come from those years. For us Barcelonnians, rebuilding the van der Rohe Pavillion is a way of recovering a piece of our own history. And I want to thank the Museum of Modern Art for the help we have got from it. I hope you find yourselves in Barcelona at home, even those of you who come here for the first time. I would be very happy of you felt between us the same comfort I had when I saw for the Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: first time the Museum of Modern Art. I could see there pieces of the history of my country I had been deprived of. Your Museum had sheltered Guernica when this picture could not be in Spain, as it had also welcomed Luis Buñuel. In our Picasso Museum you will find some clues to understand better other . works of Picasso that are in your Museum. The Demoiselles d'Avignon, for instance, painted as a homage certain young ladies who worked at a certain house on the Avinyó street of this city, just a hundred metres of my office at the City Hall. I would like that Barcelona could convince you that it was not because of hazard that a genius as Picasso grew up here. was not an exception. He was son of an atmosphere of creativity, of invention, of imagination that this city had that it has still. In this same mountain you can see the building.that Josep Lluis Sert, a catalán who spent many .years and did most of his work in the United States, made for Joan Miró. And, though I am not an expert on art, far from it, I think Joan Miro's work is Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació understood better Ref.: after seeing that building and the mediterranean light it manages to gather. The City Council has been making it best for the last years to give back to Barcelona the atmosphere, the environement that made possible such geniuses as Picasso, Miró, Josep Lluis Sert. You are going to see some of our most recent urbanistic developments. Some of you know them very well. In our new squares, in our recovered urban spaces you will find works of very well known artists, Spanish, American, British. I am glad to acknowledge here their sensibility to connect with our ideas, with our plans of providing our urban landscape with a dignity which was endangered by many years of political irresponsability.. I do hope that this collaboration will go on and extend to other artists and architects. We want people from all the world to find in Barcelona a place where express themselves. And we want Barcelona to be present in the world, too. Let me ask for your help for this purpose. Have a very good stay with us. Enjoy our city. I am sure Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: that when you leave, Barcelona will have some more friends. You can count with my friendship from this very moment. Thank you very much. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3919 Title A name given to the resource Paraules de benvinguda de l’Excm. Sr. Alcalde a l'International Council del Museum of Modern Art de Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló Mies van der Rohe Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Art Territoris Museum of Modern Art (Nova York, Nova York) Barcelona Arquitectura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1014/19860415d_00119.pdf 7a9efe152b5c0866bf22c6241fd377a7 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR, GABRIEL URRALBURU TAINTA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION FORAL DE NAVARRA. (15 abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: HOY, NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" VE AUMENTADA SU CONSISTENCIA CON LA PRESENCIA ENTRE NOSOTROS DEL PRESIDENTE DE LA DIPUTACION FORAL DE NAVARRA EXCMO. SR. GABRIEL URRALBURU TAINTA. NACIDO EN EZCAROZ HACE 35 AÑOS, EL SR. URRALBURU ES LICENCIADO EN CIENCIAS TEOLOGICAS Y MORALES POR LA UNIVERSIDAD DE PAMPLONA, Y FUE ELEGIDO PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE NAVARRA EN MAYO DE 1984. TENEMOS INTERES, SR. PRESIDENTE, EN CONOCER CON MAS PROFUNDIDAD, LA REALIDAD Y PROBLEMAS DE NAVARRA, DE LA QUE SABEMOS TIENE UNA EXTENSION DE UNOS 10.000 KM2. Y UNA POBLACION DE 520.000 HABITANTES. SU RENTA PER CAPITA SITUABA A NAVARRA EN 1983 UN 10 % APROXIMADAMENTE POR ENCIMA DE LA RENTA NACIONAL, ES DECIR, EN 6Q LUGAR DENTRO DEL RANKING DE RENTAS PER CAPITA AUTONOMICAS, SEGUN LOS ULTIMOS DATOS QUE APORTA LA PUBLICACION SOBRE LA RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 DEL BANCO DE BILBAO. �2. CONOCEMOS TAMBIEN QUE EN SUS ORIGENES, NAVARRA ERA UN PAIS CUYOS HABITANTES DISFRUTABAN DE UNA IGUALDAD ECONOMICA Y SOCIAL ORIGINALMENTE COMUNITARIA, LO CUAL LES HACIA CONTRARIOS A LA ROMANIZACION, ES DECIR AL PREDOMINIO DE LA GRAN PROPIEDAD Y DE LA ESCLAVITUD. LA DEFENSA DE SU MODO DE VIDA, BASE SOCIAL DEL MOVIMIENTO BAGUADA LES LLEVO A LUCHAR CONTRA LOS ROMANOS, QUE NUNCA CONSIGUIERON SOMETER DE MANERA TOTAL LA TIERRA NAVARRA. POR HISTORIA, SABEMOS TAMBIEN QUE NAVARRA FUE INCORPORADA AL REINO CATALANO-ARAGONES DESDE 1492 HASTA 1515, EN QUE FUE ANEXIONADA A LA CORONA DE CASTILLA. SI LA HISTORIA EN UN MOMENTO NOS UNIO, TAMBIEN NOS UNEN CIRCUNSTANCIAS DE SITUACION GEOGRAFICA FRONTERIZAS, YA QUE NAVARRA ESTA SITUADA ENTRE FRANCIA, ARAGON, LA RIOJA Y EUZKADI. SR. PRESIDENTE: EL PRESENTE CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", ESTA EVIDENCIANDO LA GRAN CURIOSIDAD E INTERES DE ESTA CIUDAD, Y A TRAVES DE ELLA, �3. DE CATALUNYA, POR LO QUE ESTA PASANDO EN EL RESTO DE LAS AUTONOMIAS QUE CONFORMAN EL ESTADO ESPAÑOL. QUEREMOS MANIFESTARLE PUES, SR. PRESIDENTE DESDE ESTE SALON DE CIENTO, QUE BARCELONA SE SOLIDARIZA CON LOS PROBLEMAS Y VISICITUDES DEL PUEBLO NAVARRO Y QUE QUEREMOS COLABORAR Y A LA VEZ APRENDER DE VDES. POR CONSIGUIENTE, EXCMO. SR. GABRIEL URRALBURU TAINTA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION FORAL DE NAVARRA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3920 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Gabriel Urralburu dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social Navarra Urralburu Tainta, Gabriel Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1015/19860422d_00120.pdf c7ddca99711c75240d438b2d806a9d1d PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR, SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION GENERAL DE ARAGON. (22 abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: LA FRATERNIDAD QUE PRETENDE SUBRAYAR NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", SE VE HOY REFRENDADA CON LA PRESENCIA, EN ESTE SALÓN DE CIENTO, DEL EXCMO. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACIÓN GENERAL DE ARAGÓN. NACIDO EN CANFRANC (HUESCA) EN 1938, EL SEÑOR MARRACO ES DOCTOR INGENIERO DE MONTES, Y PERTENECE AL CUERPO SUPERIOR DE INGENIEROS DE MONTES DEL MINISTERIO DE AGRICULTURA. FUE ELEGIDO PRESIDENTE DE LA DIPUTACION GENERAL DE ARAGÓN EN JUNIO DE 1983. ARAGÓN Y CATALUNYA HAN ESTADO FRATERNALMENTE UNIDOS POR LA HISTORIA, A PARTIR DEL ENLACE DE RAMON BERENGUER IV, COMTE DE BARCELONA, CON LA REINA TITULAR DE ARAGÓN, DOÑA PETRONILA. CON TAL CASAMIENTO SE COMPLETÓ EL PROCESO DE FORMACIÓN DE CATALUNYA Y ARAGÓN COMO ENTIDADES POLITICAS Y CULTURALES �2. DIFERENCIADAS, A LA VEZ QUE LIGADAS, DURANTE MUCHOS SIGLOS, DE FORMA CONFEDERADA EN LA CORONA CATALANOARAGONESA. EN NUESTRA CIUDAD SE ALBERGA EL ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN, INSTITUCION IMPRESCINDIBLE PARA CONOCER LA HISTORIA DE CATALUNYA. LAS CUATRO BARRAS QUE, EN LA EPOCA DE JAUME EL CONQUERIDOR, LLEVABAN HASTA LOS PECES EN EL MEDITERRANEO, SIMBOLIZAN DE FORMA FECHACIENTE LA UNIÓN DE NUESTROS PUEBLOS. COMPARTIMOS PUES, SEÑOR PRESIDENTE, IDIOMA PREOCUPACIONES E HISTORIA. Y AHORA, BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA, CATALUNYA, QUIERE CONOCER EN PROFUNDIDAD LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS POR LOS QUE ATRAVIESA ARAGON. PERMITAME QUE AVANCE ALGUNOS DATOS PARA CONTEXTUAR SU CONFERENCIA. CON UNA EXTENSIÓN DE UNOS 7.500 KM2. VIVEN ACTUALMENTE EN ARAGÓN MAS DE 1.200.000 �3. PERSONAS, SU RENTA FAMILIAR DISPONIBLE POR PERSONA DE, APROXIMADAMENTE, UNAS 469.000 PTAS, CORRESPONDIENDOLE EL NOVENO LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN SIEMPRE INFORMACIÓN DE LA PUBLICACIÓN DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983". VULL CONCLOURE UTILITZANT LA NOSTRA LLENGUA, QUE EN ESSER LA DE MOLTS ARAGONESOS, ES TAMBE LA VOSTRA, . PRESIDENT. VOLEM QUE SAPIGUEU QUE BARCELONA, Y PER TANT CATALUNYA, SUBRATLLEN AVUI, AMB LA SEVA PRESENCIA EN AQUEST SALO DE CENT, LA SOLIDARITAT I FRATERNITAT QUE SEMPRE HA CARACTERITZAT A LES NOSTRES COMUNITATS. ES DES D'AQUESTA SOLIDARITAT, QUE US DEMANEM QUE ENS PARLEU DE L'AUTONOMIA D'ARAGÓ 'QUE , DES D'AQUEST MOMENT, SENTIM JA MES NOSTRA. EXCM. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENT DE LA DIPUTACION GENERAL D'ARAGÓ, TENIU LA PARAULA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3921 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Santiago Marraco Solana dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Història Model social Aragó Marraco Solana, Santiago Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1016/19860428d_00122.pdf 459b1c3cfbe271be3fa7161af7ecfe12 PDF Text Text --Jure ^—^.^. v ^+,e ^ ^ oaj CoL l.ef ÍJ-dlr o t3 cNJ ( 2V - 9- SENYOR DEGà, SENYORES, SENYORS: MOLTES VEGADES HE COMPAREGUT DAVANT DE DIFERENTS PúBLICS RECORDANT LA MEVA CONDICI6 D'ECONOMISTA. EFECTIVAMENT, AQUESTA ES LA MEVA FORMACIó ACADèMICA I EN UNA FACULTAT D'ECONòMIQUES EM VAIG DOCTORAR. AIXò, PERò, NO M'HA FET OBLIDAR QUE LA MEVA VIDA UNIVERSITàRIA VA COMENÇAR A LA FACULTAD DE DRET, ON VAIG OBTENIR TAMBÉ LA LLICENCIATURA. PERMETEU-ME, DONCS, QUE TOT I NO PERTANYER A AQUEST COL.LEGI EM CONSIDERI ENTRE COMPANYS. D'ALTRA BANDA, COM A CAP D'UNA ADMINISTRACI6 TAN COMPLEXA COM L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, COM A PRESIDENT D'UNA CORPORACIó QUE ÉS FONT DE DRET I COM A POLíTIC EN EXERCICI HE HAGUT DE MANTENIR CONTACTE AMB LA LLEI, AMB ELS PROCESSOS DE FORMACI6 DE LA LLEI I AMB ELS DE LA SEVA APLICACIó. LA MEVA FORMACIó JURÍDICA INICIAL M'HA AJUDAT MOLT. AIXò, PERó, HAURIA SERVIT DE MOLT POC SENSE EL �SUPORT DELS EXCEL.LENTS PROFESSIONALS QUE TREBALLEN A L'AJUNTAMENT. VULL CITAR MOLT ESPECIALMENT EL DIRECTOR DE SERVEIS JURÍDICS, JAUME GALOFRÉ, QUE A MÉS D'UNA SóLIDA PREPARACIó, TÉ UN FORMIDABLE INSTINT JURÍDIC QUE HA SABUT DONAR IDEES PER RESOLDRE SITUACIONS DIFÍCILS EN QUE S'HA TROBAT L'AJUNTAMENT EN LA DEFENSA DELS INTERESSOS DE BARCELONA. LA CONFERèNCIA D'AVUI TÉ EL TÍTOL DE "EL DESENVOLUPAMENT DEL DRET PúBLIC A CATALUNYA". VOÉ#RIA EXPOSAR AMB UNA CERTA EXTENSI6 I UNA MICA DE SISTEMA ALGUNES IDEES QUE FRAGMENTàRIAMENT HE ANAT LLANÇANT EN ALTRES OCASIONS. 1 LA NECESSITAT D'UN DRET ADAPTAT A LES NOSTRES PARTICULARITATS SEMPRE HE CREGUT QUE CAL DESENVOLUPAR L'ESTUDI I LA CREACIó DE DRET PúBLICÁrAL NOSTRE PAÍS. AIX(5 NO VOL DIR QUE HI HAGI UN SECTOR DEL CONEIXEMENT JURÍDIC QUE HAGI ') U ïii) t, (40144 _ u^ ^ /-17^ ^^ ^ ^ ^`7^ \‘‘^ ^S^^^l^ -^^ ^ , ^ z% ^ ^^ ^^4- sZ) sik-tr-P e-21 D itv 794 1,-oci41„ 1,4 c4-'(117-74,- b />1.9-zr--- -- -7 ^d ^^ ^ B. Jl ( ^ c;;‹,t).47 71-, ^n 1-7 C -()-e-lik_ • p/Z fJ �ESTAT VEDAT ALS CATALANS, QUE PER A NOSALTRES, AL LLARG DE LA NOSTRA HISTòRIA, HI HAGI HAGUT UN DESCONEIXEMENT I MANCA D'ESTUDI D'AQUEST SECTOR DEL DRET; DEL DRET QUE REGULA EL MóN DE L'ORGANITZACIó I L'ACTUACI6 DE LES INSTITUCIONS PúBLIQUES I REPRESENTATIVES I LA SEVA RELACIó AMB ELS CIUTADANS. PRECISAMENT EN ALTRES MOMENTS HISTòRICS, ALS QUE FAR1 REFERèNCIA MÉS ENDAVANT, EL DRET PúBLIC S'HAVIA DESENVOLUPAT A CATALUNYA DE FORMA IMPORTANT. FOU EL PRODUCTE D'UNA GRAN IMAGINACI6 PER RESOLDRE LA SEVA CONVIVèNCIA I EL SEU DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I URBE. ES EVIDENT, PERò, QUE L'ESTUDI I INVESTIGACIó DEL DRET PúBLIC ES'DESENVOLUPA MILLOR EN AQUELLS PAÏSOS QUE TENEN LES SEVES PROPIES INSTITUCIONSLD'AUTOGOVERN. (--CATALUNYA,) EN MOLTS PERíODES HISTòRICS, MALHAURADAMENT MASSA LLARGS, HA ESTAT DESPOSSEÏDA DE LES SEVES INSTITUCIONS. AQUESTES ÉPOQUES S'HAN CARACTERITZAT PER UN ALLUNYAMENT,DELS CATALANS DELS �ASSUMPTES PiBLICS. NO ÉS D'ESTRANYAR, PER TANT, QUE A L'ETAPA HISTòRICA QUE ES VA TANCAR L'ANY 1975 L'ESMENTADA CARACTERíSTICA ES DONÉS AMB MOLTA FORÇA. TOTS VOSTèS RECORDARAN, PER EXEMPLE, QUE A LA FACULTAT DE DRET DE MADRID, LA MAJORIA D'ESTUDIANTS TENIA CLAR QUE EL SEU FUTUR PASSAVA PER LES CORRESPONENTS OPOSICIONS AL PRINCIPALS COSSOS DE L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA JUSTíCIA. LES OPOSICIONS EREN UNA MÉS DE LES "FESTES NACIONALS", QUE ES VIVIA PROFUNDAMENT EN AQUELLA SOCIETAT. AR IQÑA EL QUE EN CANVI, A LA FACULTAT DE DRET DEB S ES RESPIRAVA ERA QUE EL FUTUR ESTAVA EN L'APERTURA D'UN BUFET PRIVAT. MOLT POCS ANAVEN A LES OPOSICIONS I AVUI, EN CERTA FORMA, EN PATIM UNA MICA LES CONSEQÜENCIES. POTSER L' úNICA EXCEPCI6 ERA L'OPOSICIó A NOTARIES. PER AQUESTA CONSTATACIó NO FA MÉS QUE CONFIRMAR EL QUE EN DEFINITIVA S'ESTà DIENT. EN FRONT D'UN ADMIRABLE I IMPORTANT DESENVOLUPAMENT DEL DRET PRIVAT I DE L'EXISTèNCIA D'UN ESTOL NOTABLE DE �-6- GRANS JURISTES CATALANS EXPERTS EN AQUEST CAMP DEL DRET, EL DRET PúBLIC HA TINGUT POCS PRACTICANTS CATALANS. I ELS QUE S'HI HAN DEDICAT HO HAN FET RECOLLINT UNA EXPERIèNCIA I UNA DOCèNCIA QUE SI BÉ PODIA PROVENIR TAMBÉ DE DESTACATS JURISTES, EXPERIèNCIA EN TRACTAR-SE D'UNA I UNA DOCèNCIA DESLLIGADA D'UNES INSTITUCIONS CATALANES -QUE NO EXISTIEN- HA DONAT UN RESULTAT MOLT DIFERENT AL DRET PRIVAT. TANMATEIX, NO PENSO QUE A CATALUNYA S'HAGI DE DESENVOLUPAR UN DRET PúBLIC PROPI I DIFERENT AL DE LA RESTA D'EUROPA EN GENERAL, O D'ESPANYA, EN PARTICULAR. PER A-CATALUNYA S'HA DESENVOLUPAT UN DRET PRIVAT AMB - LES SEVES PRòPIES CARACTERíSTIQUES I.INSTITUCIONS. I EL DRET PúBLIC NO ÉS IGUAL EN TOTS ELS ESTATS EUROPEUS. DE LA MATEIXA MANERA, NO HI HA DUBTE QUE, RECUPERADES AVUI LES INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN, CAL ELABORAR UN DRET PúBLIC QUE S'ADAPTI A LES NECESSITATS DEC'„LUNYA. CAL INVESTIGAR LA REALITAT PúBLICA CATALANA PER REALITZAR AQUELLA ELABORACIó. JA SE SAP QUE EL DRET, NO ÉS, PER AL JURISTA, UN �SISTEMA DE REGLES JA FETES, SINO UN CONJUNT DE REGLES EN MOVIMENT, A POSAR I REPROPOSAR CONTINUAMENT. ' JECTÉ DE LA CIèNCIA JURíDICA NO ÉS TANT LES REGLES, ES A DIR, LES VALORACIONS DELS FETS SOCIALS EN QUE CONSISTEIXEN LES REGLES, SINO ELS MATEIXOS FETS SOCIALS DEL QUE LES REGLES JURíDIQUES SON VALORACIONS. COM DIU NORBERTO BOBBIO "L'OBJECTE DE L'EXPLORACI6 I EXPOSICI6 DEL JURISTA NO SóN LES NORMES, SINO LA VIDA SOCIAL QUAN SUBJECTE A LES NORMES". EN EL SECTORPúBL . SENS TROBEM QUE AVUI LA REALITAT ESTA EN PLENARANSFORMA,CIó. L'ESTAT S'HA ORGANITZAT SOTA UNS PRINCIPIS MOLT DIFERENTS ALS VIGENTS FINS A 1975. APUNTEM, PER EXEMPLE, EL PRINCIPI D'AUTONOMIA DE TOTES LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES, DEL QUAL FAREM. EXPRESSA REFERINCIA MÉS ENDAVANT. EL DESENVOLUPAMENT D'AQUESTA NOVA REALITAT INSTITUCIONAL DEPèN DELS POLíTICS, DELS ECONOMISTES I TAMBÉ, EN BONA PART I DELS JURISTES, ALS QUE, POTSER, DES DE POSICIONS POLíTIQUES D'ESQUERRA, NO SE'LS HA DONAT LA �IMPORTàNCIA QUE TENEN EN LA TASCA D'AVANÇAR CAP UNA SOCIETAT MÉS PROGRESSISTA I MÉS IGUALITàRIA. LES CAUSE ^S D'AIXò TOTS LES SABEM. EN TANT QUE HEGEL ESCRIVIA ENCARA EN UN DELS PRIMERS PARàGRAFS DE LA SEVA "FILOSOFIA DEL DRET" QUE "EL DRET ÉS QUELCOM SAGRAT ", EL SEU DEIXEBLE, MARX, HO REDUTA A UN FENòMEN SUPERESTRUCTURAL DE LA SOCIETAT O, PER RECOLLIR UNA CELEBRE FRASE DEL "MANIFEST ", "...EL VOSTRE DRET NO ÉS MÉS QUE LA VOLUNTAT DE LA VOSTA CLASSE ELEVADA A LLEI..." / AVUI SABEM,/ PER AIXò, QUE EN LES SOCIETATS HISTòRIQUES QUE CONEIXEM NI TOTS ELS HOMES SóN ABSOLUTAMEN /LLIURES COM SERIA DESITJABLE I ERA LA HIPòTESI DE M ARX, NI ABSOLUTAMENT CONFORMISTES -EL QUE NO SERIA DESITJABLE- COM SUGGERIA ORWELL, SUPòSITS EXTREMS EN QUE EL DRET NO SERIA NECESSARI. PERò, A MES, ENTENC QUE LES NORMES NO HAN DE TENIR úNICAMENT EL SEU CLàSSIC SENTIT LIMITADO I REPRESSIU, O, EN UN SENTIT MÉS MODERN, PREVENTIU. AVUI TAMBÉ ES �CONSIDERA QUE SóN NORMES JURÍDIQUES LES NORMES ORGANITZATIVES, LES QUE OBREN ESPAIS D'ACTUACIó I DE CREACI6 INDIVIDUALS I COL.LECTIUS. HI HA DUES MANERES D'ENTENDRE LA CIèNCIA JURÍDICA I, PER TANT, LA FUNCI6 DEL JURISTA. UNA, EL JURISTA COM A CONSERVADOR I TRANSMISSOR D'UN COS DE REGLES JA DONADES DE LES QUE ÉS DIPOSITARI I GUARDADOR. I UNA ALTR, LA DEL JURISTA COM A CREADOR, ELL MATEIX, DE REGLES QUE TRANSFORMEN, INTEGRANT -LO I, AL MATEIX TEMPS RENOVANT -LO, EL SISTEMA DONAT. EN AQUESTA SEGONA CONCEPCIó EL JURISTA NO ÉS i.NICAMENT RECEPTOR, SINO TAMBÉ COL.LABORADOR ACTIU I, QUAN ÉS NECESSARI, CRÍTIC. QUAN LA FUNCI6 DEL JURISTA ES LIMITA A SER LA PRIMERA, ENS TROBEM EN UNA SOCIETAT D'UN SISTEMA DE DRET TANCAT, AMB UNA IDEOLOGIA D'AUTONOMIA DEL DRET RESPECTE A LA SOCIETAT, DEL QUE RESULTA UNA JURISPRUDéNCIA CONSEVADORA I FORMALISTA. 1 �-1 0- EN EL SEGON ¿UPÓSIT D'UN SISTEMA DE DRET OBERT, EN UNA SOCIETAT EN TRANSFORMACI6 I AMB UNA CONCEPCIó DEL DRET COM A REFLEX DE LA SOCIETAT, ES DESENVOLUPA EL MODEL OPOSAT D'UNA CIèNCIA DEL DRET LLIURE, INNOVADORA I REALISTA. PRECISAMENT, PEL MOMENT HISTòRIC EN QUE ENS TROBEM I AL QUE ABANS FEIA REFERèNCIA, INNOVADORA AQUESTA VISI6 "1~1~ CREATIVA DEL DRET TÉ UN AMPLI CAMP DE DESENVOLUPAMENT EN EL SECTOR PúBLIC A CATALUNYA. NOMÉS MANCA IMAGINACI6 I CREATIVITAT. EL FET, PERò, DE QUE SIGUI NECESSàRIA AQUESTA TASCA INNOVADORA NO VOL DIR QUE HAGUEM D'OBLIDAR EL NOSTRE PASSAT. CATALUNYA I BARCELONA EN PARTICULAR, HAN TINGUT UNES INSTITUCIONS PúBLIQUES MOLT IMPORTANTS. FINS I TOT FIGURES DE DRET PRIVAT HAN TINGUT UNA GRAN TRANSCENDèNCIA COL.LECTIVA. PENSEM, PER EXEMPLE, EN L'ENIFITEUS.I QUE A PESAR DE LES CRíTIQUES QUE VA REBRE JA DES DE MITJANS DEL SEGLE PASSAT, NO HI HA DUBTE QUE VA AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC DE CATALUNYA EN �SER UNA FóRMULA QUE PERMETIA QUE NO QUEDESSIN TERRES IMPRODUCTIVES. ES EVIDENT QUE AVUI, DES UNA PERSPECTIVA ECONòMICO—SOCIAL, L'EMFITEUSI UNA INSTITUCIG QUE NO ENS SERVEIX I ÉS INADMI .-'. LE, PER POSA DE MANIFEST LA IMPORTàNCIA QUE POT NIR EL SABER TROBAR, EN UN MOMENT HISTóRIC DE '''MINAT, LES FIGURES O INSTITUCIONS JURíDIQU e QUE SIGUIN REFLEX DE LA SOCIETAT, QUE L'AJ IN A PROGRESSAR I A TRANSFORMAR—SE. SI BÉ LA MAJORIA DE FIGURES I HISTo INSTITUCIONS ERIEN REPETIBLES AVUI, Sí QUE CREC QUE S'HAN DE MANTENIR LES QUE HAN ESTAT I SEGUEIXEN ESSSENT CARACTERi QUES DEL NOSTRE DRET. UN DRET QUE EM SEMBLA PROFUNDAMENT DEMOCRàTIC, COM HO ÉS CATALUNYA, ENCARA QUE POTSER EN EL MOMENT PRESENT NO S'AFAVOREIXI DESENVOLUPAMENT EL DE TOTA L'ENERGIA QUE AQUESTA CARACTERÍSTICA SIGNIFICA. �EL DRET PúBLIC CATALá A LA HISTòRIA EL NOSTRE DRET, DEIA, TÉ UNES CARACTERíSTIQUES PECULIARS. ENTRE AQUESTES ÉS IMPORTANT ASSENYALAR EL ^ RESPECTE A L>AÚTONOMIA DE LA VOLUNTAT I"EL PACTISME --A FONTS CREADORES DE RELACIONS JURíDIQUES. SóN CARACTERíSTIQUES QUE NO S'HAN DONAT EXCLUSIVAMENT EN L'àMBIT PRIVAT, SINO TAMBÉ EN EL PÚBLIC. PENSEM, PER EXEMPLE, EN EL RESPECTE QUE, HISTòRICAMENT, ES VA TENIR PER LES INSTITUCIONS PRòPIES DE CADASCUN DELS TERRITORIS CATALANS DERIVADES DEL SEU DRET PARTICULAR -TORTOSA, VALL D'ARáN, VIC.- VAREM TENIR, TAMBÉ, UNA DE LES PRIMERES INSTITUCIONS DEMOCRàTIQUES D'EUROPA, EL CONSELL DE CENT. EN AQUEST CONSELL EL VEGUER O BATLLE, ERA UN OFICIAL REIAL, REPRESENTAVA AL REI. PER AIXò EL CONTROL DELS CONSELLERS SOBRE AQUELLES FIGURES ERA MOLT IMPORTANT. TANT ÉS AIXí QUE EL VEGUER I EL BATLLE HAVIEN DE SEGUIR OBLIGATòRIAMENT EL CONSELL DELS CONSELLERS, EXCEPTE QUAN ES TRACTAVA D'UN MANDAT REIAL. �INTEGRANT COM FEIA ELS CONSELLERS DELS DIFERENTS ESTAMENTS POPULARS, NO HI HA DUBTE QUE SIGNIFICAVA UN IMPORTANTíSSIM CONTROL DEMOCRàT C DEL PODER. NO OBLIDEM QUE LA PRAGMàTICA ERA DE L'ANY 1241. PEL RECOGNOVERUNT PROCERES EL VEGUER S'HAVIA D'OBLIGAR A JURAR QUE SEGUIRIA ELS CONSELLS DELS PROHOMS DE LA CIUTAT. NO ES POT DEIXAR DE CITAR QUE SOTA ALFONS III -ANY 1330- ES VA INSTITUCIONALITZAR LA CORPORACIó DELS ADVOCATS. AQUESTS ESCOLLIEN D'ENTRE ELLS UN RECTOR O ^.....^--^.s. PRIOR QUE REGIRIA L'OFICI D'ADVOCAR I JUTJAR. ERA AJUDAT PER QUATRE CONSELLERS PER PERSEGUIR TOT EL QUE FOS CONTRARI A LES CONSTITUCIONS USOS I COSTUMS DE LA CIUTAT. EL PRIOR I ELS SEUS QUATRE CONSELLERS, CONJUNTAMENT AMB ELS CONSELLERS DE LA CIUTAT REDACTAVEN UNS ESTATUTS PER AL BÉ DE L'ADVOCACIA I LA COSA PúBLICA DE BARCELONA AIXí COM PER A LA PERSECUCIó DELS DELICTES I L'ESTABLIMENT DE PENES. AQUESTES NORMES ES FARIEN EXTENSIVES A LES VEGUERIES DE BARCELONA I DEL VALLèS. EL MONARCA, PER LA SEVA PART, ESTAVA COMPROMèS A NO INDULTAR LES PENES QUE �S'IMPOSESSIN COM A CONSEQÜENCIA DE LA CONTRAVENCIó DE LES NORMES ESMENTADES. AMB AQUEST EXEMPLE ENS TROBEM AMB UNA ALTRA CARACTERÍSTICA DEL NOSTRE DRET: LA COL.LABORACIó I PARTICIPACI6 DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. POTSER AQUESTA HA ESTAT L'úNICA CONSEQÜENCIA POSITIVA DE LA MANCA D'INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN EN MOLTS PERÍODES HISTòRICS. LA IMBRICACIG D'ACTIVITATS PúBLIQUES I PRIVADES ÉS REFLEX D'UN CERT AUTOGOVERN DE FET. ES PER AIXò QUE S'HAN DESENVOLUPAT ENTRE NOSALTRES SERVEIS I INSTITUCIONS QUE EN SóN LA SEVA PLASMACI6. PENSEM EN LA IMPORTàNCIA QUE AQUÍ HAN TINGUT LES CAIXES 'ESTALVI, SUBSTITUTòRIES, EN PART, D'UN SERVEI PtBLIC D'ASSEGURANCES SOCIALS. LA XARXA DE PúBLICS QUE TÉ BARCELONA, UNA DE LES MÉS IMPORTANTS DEL MóN, SINO LA QUE MÉS, ÉS REVELADORA TAMBÉ DE L'EXISTèNCIA D'ACTIVITATS EN LES QUE ÉS MOLT DIFÍCIL ESTABLIR CLARAMENT LA FRONTERA ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL PRIVAT. �-15- TAMBÉ EN EL QUE RESPECTA A LES ACTIVITATS PúBLIQUES EN DIFERENTS SECTORS NO PODEM OBLIDAR LES REALITZACIONS PORTADES A TERME EN PERíODES D'AUTOGOVERN. DE TOTS ÉS CONEGUDA LA TASCA FETA EN MATIRIA D NSENYAMENT' DURANT LA REPúBLICA. I MOLTES D'ALTRES. DEL QUE ES TRACTA, AVUI, ÉS, PER TANT, DE RETROBAR AQUEST CAMí. LA TASCA QUEQRPONDRà AL S JURISTES NO SER EXCLUSIVAMENT INVESTIGAR LA NOSTRA REALITAT ACTUAL, SINO TAMBÉ EL NO PERDRE DE VISTA LES CARACTERíSTIQUES DEL QUE HAN ESTAT LES NORMES DE LA NOSTRA CONVIVINCIA: L'AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT, EL PACTISME, LA COL.ABORACIò DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978 1 (., ' Ln 77/--Tv AVUI, A MÉS, TENIM ALTRES INSTRUMENTS, FONAMENTALMENT LA CONSTITUCI6 DE 1978. SI ANALITZEM LA HISTòRIA LEGISLATIVA ESPANYOLA DELS DARRERS DOS-CENTS ANYS, CAP TEXT, AMB LES POSSIBILITATS QUE AQUEST OBRE, HAVIA ESTAT VIGENT UN TEMPS IGUAL. VAL A DIR QUE AQUEST �TEMPS ÉS INSUFICIENT PER HAVER EXPLOTAT TOTES AQUELLES POSSIBILITATS. ES EVIDENT LA TASCA FETA PEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I PER DIFERENTS AUTORS EN AQUEST SENTIT. DE VEGADES, PERò, SEMBLA QUE DE LES DIFERENTS ALTERNATIVES QUE LA CONSTITUCI6 DÓNA, S'ESCOLLEIX LA MENYS PROGRESSISTA, LA MÉS CONSERVADORA. NO ÉS FàCIL TRANSFORMAR TOTA UNA CULTURA JURíDICA, APRESA I TREBALLADA SOTA D'ALTRES PRINCIPIS, EN LA NOVA QUE LA CONSTITUCI6 PORTA A DINS. ENS TROBEM, DE VEGADES, QUE LA INTERPRETACI6 DE LA CONSTITUCI6 ES FA SOBRE LA BASE DE LLEIS ANTERIORS. QUAN S'IMPEDEIX QUE ELS AJUNTAMENTS ESTABLEIXIN EL TIPUS DE DETERMINATS TRIBUTS, ENCARA QUE LA LLEI HO AUTORITZI, EL QUE ES FA NO ÉS APLICAR LA CONSTITUCIó, QUE DIU QUE ELS AJUNTAMENTS PODRAN ESTABLIR RIBUT D'ACORD AMB LA LLEI, I AQUESTA HO VOL AIXí, SINO APLICAR L'ANTIGA LLEI GENERAL TRIBUTàRIA QUE DISPOSAVA QUE EL TIPUS L'HAVIA D'ESTABLIR LA LLEI. ES UNA INTERPRETACI6 QUE VE DONADA PER UNA CULTURA JURíDICA HERETADA D'UN ESTAT CENTRALISTA I QUE NO ACABA �(i DE t COMPRENDRE QUE UN ESTAT DEMOCRàTIC SUPOSA L'EXISTèNCIA DE DIVERSOS PODERS EN EL SEU Sí. CAL ATURAR-SE EN LA PRIMERA DECLARACI• UE FA LA CONSTITUCIó. DIU QUE ESPANYA ES UN STAT . SOCIAL I DEMOCRàTIC DE DRET. AQUESTA DEC ACIó CONSTITUCIONAL SUPOSA UN PAS ENDAVANT. HE °ASSAT DE L'ANTIC ESTAT DE DRET LIBERAL INTERRO'T PER UN ESTAT TOTALITARI A UN TIPUS DIFERENT D'. TAT. DE LA IGUALTAT FORMAL ENTRE ELS CIUTADANS •.1E DEMANDAVA L'ANTERIOR FORMA D'ESTAT, HEM PASSA - . A UN ALTRE TIPUS QUE TÉ UNES ALTRES EXIGèNCIES. 51 QUAN 1M FA REFERèNCIA A UN ESTAT SOCIAL E DRET, ES AI D'AILA IGUALTAT FOR . • L, ES DECISIU VOL DIR QUE, A MÉS D' QUE HI HAGI TAMBÉ UNA IGUALTAT MATERIAL. POT SER QUE SIGUI DIFíCIL CONCRETAR, EN JUSTíCIA, EL VERITABLE CONTINGUT DEL PRINCIPI D'IGUALTAT MATERIAL. LA CONSTITUCIó NO HO DEFINEIX EXACTAMENT, PERò EL QUE ES CLAR QUE CORRESPONDRà ALS PODERS PúBLICS LA SEVA ACTIVITAT CONFORMADORA DE L'ORDRE SOCIAL I ECONòMIC PERQUE AQUELL PRINCIPI ES FACI REALITAT. �PER AQUESTA ACTIVITAT CONFORMADORA NO ES POT FER AL MARGE DELS CIUTADANS, DEL POBLE. AQUI NEIX LA IMPORTàNCIA DE CONFIGURAR L'ESTAT COM UN ESTAT DEMOCRàTIC, QUE ES DESENVOLUPA EN ALTRES PRINCIPIS CONSTITUCIONALS, COM POT SER EL DE LA PARTICIPACIó CIUTADANA EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. FA L'EFECTE, DE VEGADES, QUE AQUESTA TERMINACIó CONSTITUCIONAL, EN ESTABLIR EL TIPUS D'ESTAT EN QUE ES CONFIGURA ESPANYA, TÉ UNA SIGNI I ACIó DE DECLARACIó DE PRINCIPIS. AIXò PELAS QUE NO ÉS AIXí I QUE DES DEL MOMENT ENQÉ-S- TROBA A LA CONSTITUCIó NO TÉ fiNICAMENT UN VALOR eTIC SINO PLENAMENT JURíDIC. g-- A----vam OBLIGA COM LES ALTRES NORMES CONSTITUCIONALS. I, EN CONSEQÜENCIA, COM DIU ALBENDROTH, "LA DETERMINACI6 DEL PRINCIPI SOCIAL HA DE TENIR LLOC MITJANÇANT DECISIONS DEMOCRàTICAMENT LEGITIMADES I A TRAVÉS DE LES FORMES I ELS VALORS DE L'ESTAT DE DRET ". AQUESTES DECISIONS DEMOCRàTIQUES, SI Sal TAMBÉ CONTROLADES DEMOCRàTICAMENT, TINDRAN COM A CONSEQÜèNCIA �-19- EL COMPLIMENT D'UNA DE LES FINALITATS D'AQUEST TIPUS D'ESTAT: LA IRREVERSIBILITAT DE LES CONQUESTES SOCIALS ACONSEGUIDES. QUAN EM REFEREIXO A LA NECESSITAT DE DESENVOLUPAR ^ UC LA CONSTIT VULL DIR QUE HI HA MOLTES DE LES SEVES DETERMINACIONS QUE NO S'APLIQUEN IGUAL A TOTS. LA DOCTRINA ALEMANYA, PER EXEMPLE, EN LLIBERTATS FONAMENTALS QUE RECULLEN ELACI6 A LES ELS TEXTES CONSTITUCIONALS, DISTINGEIX ENTRE LES "LLIBERTATS DELS PR CTOS", QUE RESPONEN A INTERESSOS DE MINORIES COM LES DE LLIBERTAT ECONòMICA, LA D'INVESTIGACIó O LA DE PUBLICAR LES IDEES PEL MITJà DE LA PREMSA) I LES "LLIBERTAT DELS CONS ÍDOS" (COM LA DE COMPRAR ELS PRODUCTES QUE EL MERCAT OFEREIX O LES DE LLEGIR EN UN DIARI LES IDEES EXPRESSADES PER LA MINORIA QUE REALMENT POT FER úS DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIó EN LA PREMSA DIàRIA). TROBAR LES FóRMULES QUE AMPLIïN LES LLIBERTATS DE TOTS ÉS, PER TANT, UNA DE LES TASQUES IMPORTANTS A FER EN UN ESTAT DEMOCRàTIC, I ELS JURISTES TENEN MOLT A DIR- �-20- NOS I ENSENYAR -NOS, UN DELS MITJANS MÉS IMPORTANTS PER ACONSEGUIR TOTES AQUESTES FINALITATS ÉS, EVIDENTMENT, APROPAR LES DECISIONS ALS CIUTIA X1S I, SI ÉS POSIBLE, QUE AQUESTS HI PARTICIPIN EL MÉS DIRECTAMENT POSSIBLE. PER AIXò ÉS IMPORTANT TAMBÉ EL PRINCIPI D'AUTONOMIA QUE LA CONSTITUCI6 RECONEIX A LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES.TERRITORIALS. NO CAL DIR EL SU•^SIGNIFICAT PER, A CATALUN A WONQUERIR LA SEVA AUTONOMIA. PERò ÉS IMPORTANT TAMBÉ QUE CATALUNYAS'ORGANITZI DEMOCRàTICAMENT I AIXò COMPORTA EL RECONEIXEMENT I DESPLEGAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL. SERIA CONTRADICTORI INTENTAR EL DESENVOLUPAMENT D'UN ESTAT DEMOCRàTIC QUE PRETÉN APROPAR LES DECISIONS ALS CIUTADANS I FER-LOS PARTICIPAR I QUE, AL MATEIX TEMPS, S'ANESSIN BUIDANT DE COMPETèNCIES ELS ENS QUE TÉ MÉS PRòXIMS I MÉS A L'ABAST; QUE ES BUIDESSIN ELS MUNICIPIS I S'ANÉS CENTRALITZANT, A COSTA D'ELLS, L'ADMINISTRACI6 CENTRAL CATALANA. �AIXò SERIA REPRODUIR, PER A NOSALTRES, UNA FORMA D'ESTAT JA SUPERADA HISTòRICAMENT, DE LA QUE TENIM MAL RECORD I QUE LA NOSTRA CONSTITUCI6 NO VOL, EN ESTABLIR QUE ENS HEM CONSTITUIT EN UN ESTAT SOCIAL I DEMOCRàTIC DE DRET. COM TAMPOC HO VOL L'ESTATUT, EN DECLARAR QUE VOL FER POSSIBLE LA CONSTRUCCI6 D'UNA SOCIETAT DEMOCRàTICA AVANÇADA. r¡ q LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL HI HA UN INSTRUMENT MOLT IMPORTANT QUE EM SEMBLA QUE HA ESTAT POC ESTUDIAT, ENCARA, EN EL NOSTRE PAíS. EM REFEREIXO A LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL. AQUEST TEXT, APROVAT PEL CONSELL D'EUROPA I AL QUE ESPANYA S'HA ADHERIT -I QUE PER TANT ENS OBLIGA- SUPOSA LA PLASMACI6 D'AQUELLES IDEES QUE ABANS EXPRESSAVA. QUAN PARLA DELS MUNICIPIS NO ES REFEREIX ALS AJUNTAMENTS O ALS SEUS óRGANS DE GOVERN, SINO A LES COL.LECTIVTATS LOCALS. AQUEST CANVI ÉS MOLT SIGNIFICATIU. QUAN �ATRIBUEIX AUTONOMIA ALS ENS LOCALS, NO HO FA A LES INSTITUCIONS REPRESENTATIVES, SINO A LA COL.LECTIVITAT DELS CIUTADANS DELS MUNICIPIS. ESTEM DAVANT D'UNA FILOSOFIA DIFERENT DE LES COSES. SóN ELS CIUTADANS ELS PROTAGONISTES, ENCARA QUE LA SEVA ACTUACI6 SERà A TRAVèS DE LES PERSONES QUE ELLS HAGIN ESCOLLIT. UNA ALTRA NOVETAT ESQUE PER MODIFICAR ELS LíMITS D'UNA ENTITAT LOCAL ,.^ SK^HtRRàDE _ FER PREVI _ REFERENDUM ENTRE ELLS. AIXò LIMITA LES POTESTATS DELS PODERS CENTRALS DE SUPRIMIR ENTITATS LOCALS "A DIT" COM SEMBLA QUE ES VOL FER A CATALUNYA. UN ALTRE ASPECTE IMPORTANT DE LA CARTA ÉS QUE DETERMINA QUE LES ENTITATS LOCALS HAURAN DE TENIR LES éS MATèRIES COMPETèNCIES PER ADMINISTRAR LES MàXIMES r ^ D'INTERè S,LOCAL. LA CONSEQÜèNCIA ES, PER TANT, QUE DE CAP MANERA ES POT'BUIDAR ELS MUNICIPIS DE LES SEVES COMPC9CIES. AQUESTES FORMEN PART DEL CONTINGUT DE L'AUTONOMIA LOCAL. PRECISAMENT PER AQUESTA RAE, LA CARTA EXIGEIX �-23- TAMBÉ QUE FORMA PART DEL CONTINGUT DE L'AUTONOMIA EL QUE LES ENTITATS LOCALS DISPOSIN D'UN RECURS O ACCI6 JUDICIAL CONTRA L'ESMENTADA AUTONOMIA, TIPUS D'ATAC CONTRA ENCARA QUE VINGUI DE LES ADMINISTRACIONS CENTRALS DELS ESTATS -O COMUNITATS AUTòNOMES, EN EL NOSTRE CAS- O, FINS I TOT, DELS PODERS LEGISLATIUS. Lsítir, LA LLEI DE BASES DE RéGIM LOCAL ELS PRINCIPIS DE LA CARTA EUROPEA HAN ESTAT RECOLLITS, EN PART, PER LA LLEI DE BASES DEL RèGIM LOCAL. AQUESTA LLEI HA RECONEGUT EL PRINCIPI D'AUTONOMIA, ENCARA QUE AMB ALGUNES LIMITACIONS. PER EXEMPLE, NO EM SEMBLA QUE ES RESPECTI L'AUTONOMIA MUNICIPAL QUAN S'ESTABLEIX QUE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTòNOMES PODRAN CONDICIONAR L'ACTUACIG MUNICIPAL A TRAVÉS DE PLANS SECTORIALS. TAMBÉ ÉS LIMITATIU EL FET QUE LA CONSTITUCI6 NO HAGUÉS PREVIST LA LEGITIMACIó DELS ENS LOCALS PER DEFENSAR LA SEVA AUTONOMIA A TRAVÉS DEL CORRESPONENET �RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT. EN CANVI, ÉS POSITIU EL FET QUE OBLIGUI A QUE TOTES LES LLEIS SECTORIALS ATRIBUEIXEN COMPETèNCIES ALS MUNICIPIS I QUE S'ELS PERMETI ESTABLIR LA SEVA PRòPIA ORGANITZACI6 A TRAVÉS DELS REGLAMENTS ORGàNICS. LA MATEIXA LLEI OBRE UNES GRANS POSSIBILITATS A LA PARTICIPACI6 CIUTADANA. CAL DIR QUE, ABANS DE LA SEVA APROVACIó, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA JA L'HAVIA POSADA EN PRàCTICA. UNA MOSTRA ÉS QUE ELS REGIDORS DE DISTRICTE ACTUALS PERTANYEN A LA FORÇA POLíTICA GUANYADORA EN EL DISTRICTE LES DARRERES ELECCIONS,MUNICIPALS, SENSE QUE CAP NORMA OBLIGUÉS A QUE FOS AIXí. I AVUI AIXò TÉ LA SEVA IMPORTàNCIA PERQUE S'HAN TRASPASSAT JA ALS DISTRICTES MOLTES COMPETèNCIES I D'ALTRES ELS SERAN TRANSFERIDES PROPIAMENT. DEIA QUE LA LLEI DE BASES OBRA LES PORTES A LA PARTICIPACIó CIUTADANA. RECORDEU QUE LA CONSTITUCI6 ENS DIU QUE ELS CIUTADANS PARTICIPARAN EN ELS ASSUMPTES PGBLICS NO SOLS INDIRECTAMENT, A TRAVÉS DE LES ELECCIONS, SINO TAMBÉ DIRECTAMENT. NOSALTRES ESTEM, EN AQUESTS MOMENTS, ELABORANT UN REGLAMENT DE PARTICIPACI6 �CIUTADANA. EL PROBLEMA EST EN QUE, SI BÉ TOTS ESTEM D'ACORD EN QUE S'HA DE FACILITAR AL MàXIM LA PARTICIPACIó DELS CIUTADANS, COM FER-HO? HEM CONSTATAT QUE EN EL DRET COMPARAT NO HI HAN FóRMULES REALMENT PARTICIPATIVES. NO ES TRACTA EXCLUSIVAMENT DE FER UNA ASSEMBLEA DE VEïNS, SINO QUE LA PARTICIPACIó ÉS QUELCOM DE MÉS. ES UN SEGUIMENT DE LES DECISIONS MUNICIPALS, PRODUCCIó. ÉS PARTICIPAR EN LA SEVA PERò NO HI HA FÓRMULES NI FIGURES EXPERIMENTADES EN AQUEST CAMP I ÉS UN CAMP VERGE. EN UN MOMENT EN QUE ESTA' PRòXIMA UNA NOVA ORGANITZACIó TERRITORIAL DE CATALUNYA -QUE JA HAUREU VIST PER LA PREMSA QUE EN MOLTS ASPECTES NO HI ESTIC D'ACORD, PER NO ES TRACTA DE PARLAR-NE EN AQUEST MOMENT- QUE S'HA DE DESENVOLUPAR L'AUTONOMIA LOCAL, QUE S'HAN DE BUSCAR FóRMULES DE PARTICIPACIó CIUTADANA, EL TREBALL I LA IMAGINACI6 DELS JURISTES ES FA IMPRESCINDIBLE. EL DRET PúBLIC, EN GENERAL, I EL DRET ADMINISTRATIU, EN PARTICULAR, HA DE FER FRONT A AQUESTA DEMANDA I A AQUEST REPTE. JA DEIA EL PRINCIPI QUE FA �FALTA IMAGINACI6 PER PROGRESSAR I TRANSFORMAR. C LES NOVES FORMES DE GESTI6 PER LES NECESSITATS NO S'ESGOTEN EN EL CAMP INSTITUCIONAL. MODIFICANT ELS LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES ESTAN SEUS OBJECTIUS, ELS SEUS CAMPS D'ACTIVITAT. AQUELLA ANTIGA CLASSIFICACI6 DE L'ACTIVITAT ^,fJ ADMINISTRATVIA DE POLICIA, ÍOïE T I SERVEI PúBLIC HA ZS TAT DQRD,ADA. AVUI LA FRONTERA ENTRE EL PúBLIC I EL PRIVAT JA NO EST TAN CLARA. LES ADMINISTRACIONS SóN TAMBÉ PRODUCTORES DE BENS, TENEN INICIATIVES, PARTICIPEN EN NEGOCIS. DE VEGADES HO FAN PER SI MATEIXES I DE VEGADES EN COL.LABORACI6 AMB ELS PARTICULARS. TAMBÉ POT SER QUE L'ADMINISTRACI6 TINGUI UNA INICIATIVA EMPRESARIAL I DESPRÉS LA DEIXI EN MANS DE PARTICULARS, AMB CONTROLS O SENSE, SEGONS ELS CASOS. JA HAVIA SIGNIFICAT ABANS QUE L'ESTAT SOCIAL TÉ COM UNA DE LES SEVES CARACTERíSTIQUES EL QUE CONFORMA L'ORDRE SOCIAL I ECON¿MIC. I AQUí EL TERME ESTAT ES POT ENTENDRE EN EL SEU SENTIT AMPLI, COMPRENSIU DE TOTES LES �ADMINISTRACIONS PúBLIQUES. EL PROBLEMA ÉS QUE PER A DUR A TERME TOTES AQUESTES ACTIVITATS ELS INSTRUMENTS JURÍDICS DISPONIBLES HAN ESDEVINGUT ANTIQUATS. QUANT A LES SEVES POSSIBLES FORMES ORGANITZATIVES LA LLEI DE BASES HA REPRODUïT LES MATEIXES FORMES DE GESTI6 DELS SERVEIS PÚBLICS QUE LA VELLA LLEI DE RèGIM LOCAL DE 1955. AIXò CREA GREUS PROBLEMES I OBSTACLES A LES ADMINISTRACIONS PER ACTUAR AMB AGILITAT I PER COL.LABORAR AMB ELS PARTICULARS. ES NECESSARI EL DESENVOLUPAMENT JURíDIC DE L'EMPRESA MIXTA O DE LA SOCIETAT MERCANTIL PúBLICA. CAL DEFINIR COM S'ESTABLEIXEN ELS CORRESPONENTS CONTROLS INTERNS I EXTERNS DE LA ACTIVITAT DE LES EMPRESES I ORGANISMES QUE FORMIN LES ADMINISTRACIONS . ,x, «/I'-^CHI ~,xJ_AT ^`" ^^^,S^SA^,-^ , ^ c^xaa.^^^^^O^aGAN^^I^ ^ ^ - o^^-^s0^.^^^^^V^ v S I iM^ Es . ES POT DIR QUE EN L'ELABORACI6 DE LA NOVA CARTA DE �BARCELONA PROCURAREM RESOLDRE AQUESTS PROBLEMES. TROBAR SOLUCIONS PELS PROBLEMES QUE TENIM. ALTRES ADMINISTRACIONS DEL PAíS HAN ESTAT TAMBÉ SENSIBLES A AQUESTS PROBLEMES. DEM AL MATí, AL MONESTIR DE SANT CUGAT, HI HAURà L'ACTE DE CONSTITUCIó DE LA FUNDACI6 CARLES PI I SUNYER. AQUESTA FUNDACI6 NEIX AMB LA VOLUNTAT DE TENIR UNS FONS ECONòMICS IMPORTANTS. HI PARTICIPEN ELS AJUNTAMENTS DE BARCELONA, GIRONA, LLEIDA I TARRAGONA, LA DIPUTACIó DE BARCELONA I UNS PATRONS PRIVATS. ÉS MOLT SIGNIFICATIU QUE HI HAGI PERSONALITATS QUE HAGIN ACCEPTAT DE SER-HI. HAN ESTAT RECEPTIUS A LA NECESSITAT DE CREAR DOCTRINA POLíTICA I ADMINISTRATIVA. MISSATGE FINAL: FER DRET NO ÉS NOMÉS FER NORMES EM PODRIA EXTENDRE A MOLTS ALTRES SECTORS O ACTIVITATS -HISENDA, CONTRACTACI6, URBANISME-, PER EM PENSO QUE ÉS SUFICIENT. LA TASCA QUE TENIU PER ENDAVANT �É ZW IMPORTANT. TANT DES DEL PUNT DE VISTA INSTITUCIONAL COM SECTORIAL ELS JURISTES ESTAN DAVANT UN GRAN REPTE. DESENVOLUPAR EL NOSTRE DRET I DINS D'ELL, DEL NOSTRE DRET PúBLIC. TENIM UN PATRIMONI EN AQUEST SENTIT, LA NOSTRA MANERA D'ENTENDRE LA CONVIVèNCIA I DE FER LES COSES. AIXò ENS OBLIGA A TENIR EN COMPTE EL NOSTRE PASSAT I LA NOSTRA TRADICI6 JURÍDICA. PER TAMBÉ HEM DE POSAR LA IMAGINACI6 SUFICIENT PER ADAPTAR -HOA LES DESENVOLUPAMENT NECESSITATS D'AVUI, A UN CONSTITUCIONAL , TRANSFORMADOR. HI HA CATEGORIES JURÍDIQUES QUE S'HAN DE REPASAR I CATALUNYA ESTà MOLT BEN SITUADA PER A FER-HO. HISTòRICAMENT NO HEM TINGUT UNA ESCOLA IMPORTANT DE DRET ADMINISTRATIU, MALGRAT EXCEPCIONS DE PRIMERA FILA COM LA DE MANUEL BALLBÉ O DE JOSEP MARIA PI I SUNYER, ENCARA QUE S'APLIQUIN MÉS AL NIVELL PRàCTIC DE L'ESTRUCTURACI6 DE L'ADMINISTRACIó MUNICIPAL QUE A LA TEORIA DEL DRET ADMINISTRATIU. EN AQUEST SENTIT, HA EXISTIT COM UNA MENA D'ESCOLA CATALANA D'ADMINISTRACI6 PúBLICA MÉS FàCTICA G91) �QUE TEòRICA. A CATALUNYA HI HA HAGUT UNA TRADICIE IMPORTANT DE PRàCTICA ADMI,J.STRATTV OÇAL. PER TANT, AQUí PODRIA DESENROTLLAR-SE NO NOMÉS UNA DOCTRINA POLíTICA SOBRE L'AUTONOMIA, SINE TAMBÉ SOBRE EL QUE PODRíEM ANOMENAR DRET ADMINISTRATIU PETIT. DIC PETIT PEL QUE FA A CADA OPERACI6 PER SEPARAT, PER SUMADES . RESULTA AMPLíSSIM COM A CONJUNT DE SERVEIS AL CIUTADà. PRàCTICAMENT TOTA LA VIDA QUAOTIDIANA PúBLICA DELS CIUTADANS PASSA PER L'ADMINISTRACIE LOCAL. EN CONSEQÜèNCIA, UNA BONA PART DEL DRET PúBLIC TÉ A CATALUNYA UN BANC DE PROVES DE QUALITAT. ESTA' PER FER, POTSER PERQUè HEM ESTAT OBSESSIONATS LES RELACIONS ENTRE L'AUTONOMIA I L'ESTAT, EN LA SEVA VESSANT DE DRET POLíTIC I DE TEORIA FISCAL. FINS I TOT EN MATIRIA DE TEORIA FISCAL EN LES RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT, EL PANORAMA ÉS POBRE. ALL QUE S'IMPOSA ÉS EL PACTE PERIòDIC, MÉS QUE NO PAS L'ELABORACI6 D'UN MARC VàLID I DURADOR. CADA PACTE �RESPON A UNA REALITAT CONJUNTURAL, NO A UNA DOCTRINA SòLIDA. LES RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT NO ENS HAURIEN DE FER OBLIDAR-NE D'ALTRES COSES IGUALMENT IMPORTANTS. EN MATèRIA DE DRET CIVIL, PER EXEMPLE, CATALUNYA TÉ UNA EXPERIèNCIA RIQUíSSIMA. O TAMBÉ SOBRE DRET METROPOLITà, UN FENOMEN MUNDIAL QUE ES PRODUEIX A QUALSEVOL PAíS AMB AGLOMERACIONS URBANES SUPRAMUNICIPALS. BARCELONA ÉS CAPDAVANTERA EN L'ASSAIG DE FIGURES JURíDIQUES METROPOLITANES I DE PRODUCCI6 DE SERVEIS MANCOMUNATS. DISPOSEM D'UNA LLARGA TRADICI6 DE DUALISME DE PODER A CATALUNYA, ENTRE NACI6 I CIUTAT. AQUÍ. POT PRODUIR-SE UNA REFLEXI6 I UNA PRODUCCI6 JURíDICO-POLíTICA I JURíDICO-ADMINISTRATIVA IMPORTANT, UN COP S'HAGI SUPERAT LA QÜESTIó PARALITZANT DEL "SER O NO SER". ESTEM UNA MICA INHIBITS PER CULPA DE LA QÜESTIó DE SABER SI ENS ESTIMEM O NO, SI ENS OFEGUEN O NO, SI ENS MATEN O NO. AL CAPDEVALL, NO ENS MATEN MAI. PREOCUPEM-NOS TAMBÉ QUE LA NOSTRA ADMINISTRACI6 PRODUEIXI BONS SERVEIS PúBLICS I DOCTRINA SOBRE AQUESTS SERVEIS. �EL BAR6 DE MONTESQUIEU, DES D'UN PUNT DE VISTA MOLT "ANGLO-SAXó", VENIA A DIR QUE ALL ON HI HA COSTUM, NO CAL LLEI. NOSALTRES HEM D'APROFONDIR UNA PRàCTICA D'ADMINISTRACI6 PGBLICA. A CONTINUACI6 JA VINDRà LA CONSAGRACI6 LEGISLATIVA, LA CODIFICACIó. LA VIDA SOCIAL GENERA UNA PRàCTICA QUE LA DOCTRINA JURíDICA CODIFICA POSTERIORMENT. HEM DE SER CAPAÇOS DE PRODUIR SERVEI PaBLIC àGIL I APROPIAT, SENSE ESPERAR UNA REGLAMENTACI6 GENERAL PRèVIA. CATALUNYA VA TENIR VEDADA DURANT DèCADES LA SEVA CAPACITAT LEGISLATIVA, ARA SEMBLA QUE ENS HI CAPBUSSEM AMB GRAN FAL.LERA, PERS. TAMPOC NO HEM D'EXAGERAR. NO PODEM JUSTIFICAR UNA DESMESURADA PRODUCCI6 LEGISLATIVA PER LA CàRENCIA CATALANA DE LES úLTIMES DèCADES. NO ES TRACTA QUE ES DESFOGUIN ELS LEGISLADORS, SINE DE RESPONDRE A LES NECESSITATS PLANTEJADES PER LA REALITAT. CATALUNYA HA DE BUSCAR LA SEVA EXCEL.LèNCIA JURíDICA SOBRE LA BASE DE L'EXPERIèNCIA, DELS FETS JA PLANTEJATS I VISCUTS. �-33- • ^K EL REPTE, CREC JO, ÉS APASSIONANT. I PENSO QUE DES D'AQUESTA CASA ES RESPONDRà POSSITIVAMENT. MOLTES GRàCIES. �+r �^:9V:,; El desenvolupament del Dret públic a Catalunya El parlar del desenvolupament del Dret públic a Catalunya no vol dir que hi hagi un sector del coneixement jurídic que hagi. estat vedat als catalans i que per nosaltres, al llarg de la nostre història, hi hagi hagut un desconeixement i manca d'estudi d'aquest sector del Dret que estudia el mon de l'organització i actuació de les Institucions públiques i representatives i la seva relació amb els ciutadans. Precisament en altres moments històrics als que es farà referència més. endavant, el Dret públic s'havia desenvolupat a Catalunya de forma important, producte d'una gran imaginació per resoldre la seva convivència i el seu desenvolupament econòmic i'urbà. Es evident, però, que l'estudi . i investigació del Dret públic es desenvolupa en aquells països que tenen les seves propies institucions d'autogovern. Catalunya, en molts períodes històrics, malhauradament massa llargs, ha estat desposseïda de les seves institucions i aquests periodes s'han caracteritzat per un allunyament dels catalans dels assumptes públics. No és d'estranyar, per aquesta raó, que en el darrer període històric que es. va tancar l'any 1975 l'esmentada característica es donés en molta força. Es podia constatar, per exemple, que així com �2. en la Facultat de Dret de Madrid, la majoria d'estudiants tenien clar que el seu futur passava per les corresponents oposicions al principals cossos de l'Administració de l'Estat i de la Justícia, convértint . les oposicions en una de les "festes nacionals", profundament viscudes en aquella societat, a la Facultat de Dret de Barcelona el que es respirava era que el futur estava en l'apertura d'un bufet privat; molt pocs anaven a les oposicions i avui, en certa forma, en patim una mica les conséqüències. Potser la única excepció era l'oposició a Notaris. Però aquesta constatació no fa més que confirmar el que en definitiva s'està dient. En front d'un admirable i important desenvolupament del Dret privat i de grans juristes catalans experts en aquest camp del Dret, el Dret públic ha tingut pocs practicants catalans i,•éls que a ell s'han dedicat ho han fet recollint una experiència i una docència que si bé podia provenir també de destacats juristes, al tractar-se d'una experiència i una docència aliena a unes institucions catalanes inexistents ha donat un resultat molt diferent al Dret privat. Aquestes afirmacions no volen dur a pensar que a Catalunya s'ha de desenvolupar un dret públic propi i diferent al de la resta d'Estats i nacions europees en general, o espa' nyol, en particular; però de la mateixa manera que a Catalunya s'ha desenvolupat un Dret privat amb les seves pròpies característiques i institucions i el Dret públic no és igual en tots. �3. els Estats europeus, no hi ha dubte, que recuperades avui les institucions d'autogovern cal elaborar un Dret públic que s'adap ti a les seves necessitats i que suposi l'investigar la realitat pública catalana per realitzar aquella elaboració. Ja se sap que pel jurista el Dret no és un sistema de regles ja fetes,. sino un conjunt de regles en moviment, a posar i reproposar continuament. En aquest sentit l'objecte de la ciència jurídica no és tant les regles, es a dir, les valoracions dels fets socials en que consisteixen les regles, sino els mateixos fets socials del que les regles jurídiques son valoracions. Com diu Norberto Bobbio "Objecte de L'exploració i exposició del jurista no són les normes, sino la vida social quan subjecte a les normes". En el sector públic ens trobem que avui la realitat està en plena transformació. L'Estat s'ha organitzat sota uns principis molt diferents a l'anterior. Apuntem, per exemple, el principi d'autonomia de totes les Administracions públiques, a que després farem expressa referència. El desenvolupament d'aquesta nova realitat institucional depen dels polítics, dels economistes i també, en bona part, dels juristes, dels que potser, des de posicions polítiques d'esquerra no s'els hi ha donat la importància que tenen en la tasca d'avançar cap una societat més progressista i més igualitària. Les causes d'això tots les sabem. En tant que Hègel escrivia encara en un dels primers pa- �4. ràgrafs de la seva "Filosofia del Dret" que "el Dret és quelcom sagrat ", el seu deixeple, Marx, ho reduia a un moment superestructural de la societat o, per recollir una célebre frase del "Manifest", "...el vostre Dret no és més que la voluntat de la vostra classe elevada a Llei..." Avui sabem, per això, que en les societats històriques que coneixem ni tots els homes són absolutament lliures com seria desitjable i havia hipotetitzat Marx, ni absolutament conformistes -el que no seria desitjable- com havia hipotetitzat Orwell, supòsits extrems en que el Dret no seria necessari. Però, a més, entenc que les normes no han de tenir únicament el seu clàssic sentit limitador i repressiu, o, en un sentit més modern, preventiu. Avui també es considera que són normes jurídiques les organitzatives, les que obren espais d'actuació i de creació individuals i col.lectius. Hi han dues maneres d'entendre la ciència jurídica i, per tant, la funció del jurista: el jurista com a conservador i transmissor d'un cos de regles ja donades de les que és depositari i guardador; i el jurista com a creador ell mateix de regles que transformen, integrant-lo i, al mateix temps renovant-lo, el sistema donat, del que ja no és únicament receptor, sino també col.laborador actiu i, quan és necessari, crític. �Quan la funció del-jurista es limita a ser la primera, és que ens trobem en una societat d'un sistema de Dret tancat. amb una ideologia d'autonomia del. Dret respecte a la societat. del que resulta una jurisprudència conservadora i formalista. En el segon supòsit d'un sistema de Dret obert, en una so-cietat én transformació i amb una concepció del Dret com a reflexe de la societat, es desenvolupa el model oposat d'una. 1 :1 ciència del Dret lliure, innovadora i realista. Precisament. pel moment històric.en que ens trobem i al que abans es feiz referència, aquesta visió innovadora i creativa del Dret té un ampli camp de desenvolupament en el sector públic a Catalunya. Manca imaginació . i creativitat. El fet, però, de que sigui necessària aquesta tasca innovadora no vol dir que haguem d'oblidar el nostre passat. Catalunya i Barcelona en particular, han tingut unes institucions públiques molt importants. Fins i tot, figures de Dret privat, han tingut una gran trascendència col.lectiva. Pensem, per exemple, en 1'enfiteusi, que a pesar de les crítiques que va rebre ja des de mitjans del segle passat, no hi ha dubte que va afovorir el desenvolupament econòmic de Catalunya al ser una fórmula que permitia que no quedessin terres improductives. Es evident que avui, des d'una perspectiva económico-social és una institució que no ens serveix i és inadmisible, però posa de �6. manifest la importància que pot tenir el saber trobar, en un moment històric determinat, les figures o institucions jurídiques que siguin reflexe de la societat, que l'ajudin a progressar i a transformar-se. Si bé la majoria de figures i institucions històriques no serien repetibles avui, si que crec que s'han de mantenir els que han estat i,segueixen essent les principals característiques del nostre Dret. Un Dret que em sembla profundament democràtic, com ho és Catalunya, encara que potser en el moment present no es faciliti el desenvolupament de tota l'energia que aquesta característica significa. El nostre Dret, deia, té unes característiques peculiars. Entre aquestes és important senyalar el respecteu l'autonomia de la voluntat i el pactisme com a fonts creadores de relacions jurídiques. Aquestes característiques no s'han donat exclusivament en l'àmbit privat, sino també en el públic. Pensem, per exemple, en el respecte que, històricament, es va tenir per les institucions pròpies de cadascun dels territoris catalans derivades del seu Dret particular -Tortosa, Val d'Aràn, Vic-. Varem tenir, també, una de les primeres institucions democràtiques d'Europa, el Consell de Cent. En aquest Consell el Veguer o Batlle, era un oficial reial, representava al Rei. Per �7. això el control dels Consellers sobre aquelles figures era molt important. Tant és així que el Veguer i el Batlle havien de seguir' obligatoriament el consell dels Consellers, excepte quan es tractava d mandat reial. A l'integrar-se els Consellers dels diferents estaments populars, no hi ha dubte que'significava, en les dates en que això es va legislar -Pragmàtica de l'any 1241- un importantissim control democràtic del poder. Pel Recognoverumt Proceres el Veguer s'havia d'obligar a jurar que seguiria els consells dels prohoms de la Ciutat. No es pot deixar de citar que sota Alfons IÍI -any 1330- es va institucionalitzar la corporació -dels Advocats.. Aquests escollien d'entre ells, un Rector o Prior que regiria l'ofici d'advocar i jutjar. Era ajudat per quatre Consellers per perseguir tot el que fos contrari a les Constitucions, usos i costums de la Ciutat. El prior i els seus quatre cònsellers, conjuntament amb e]s Consellers de la Ciutat redactaven uns Estatuts per el bé de l'advocacia i la cosa pública de Barcelona així com per a la persecució dels delictes i l'establiment de penes. Aquestes normes es farien extensives a les vegueries de Barcelona i del Vallès i els Batlles de Barcelona. El monarca, per la seva part, estava compromès a no indultar les penes que s'imposessin com a conseqüència de la contravenció de les normes esmentades. �8. Amb aqueste exemple ens trobem amb una altra característica del nostre Dret: la col.laboració i participació de la societat en les activitats públiques. Potser aquesta ha estat la única conseqüència positiva de la manca d'institucions d'autogovern en molts períodes històrics. La imbricació d'activitats públiques i privades, son reflexe d'un cert autogovern de fet. D'aqui que s'hagin desenvolupat entre nosaltres serveis i institucions que en són la seva plasmació. Pensem amb la importància.que aqui han tingut les Caixes d'Estalvi, sustitutòries, en part, d'un servei públic d'assegurances socials. La xarxa de Mercats públics que té Barcelona, una de les més importants del mon, sino la que més, és reveladora també de l'existència d'activitats en les que es molt difícil establir clarament la frontera entre el sector públic i el privat. També en el que respecta a les activitats públiques en diferents sectors no podem oblidar les realitzacions portades a terme en períodes d'autogovern. De tots és coneguda la tasca feta en matèria d'ensenyament durant la República. I moltes d'altres. Del que es tracta, avui, és, per tant, de retrobar aquest camí. La tasca que correspondrà als juristes no serà ex- clusivament, investigar la nostra realitat actual sino també el no perdre de vista les característiques del que han estat �9. les normes de la nostre convivència: l'autonomia de la voluntat, el pactisme, la col.laboració de la societat en les activitats públiques. Avui, a més, tenim altres instruments, fonamentalment la Constitució de 1978. Si analitzem la història legislativa espanyola dels darrers dos-cents anys cap text, amb les possibilitats que auqest obra, havia esta vigent un temps igual ,. però també val a dir que insuficient.. per haver explotat totes aquelles possibilitats. Es evident la tasca feta pel Tribunal Constitucional i per diferents autors en aquest sentit. De vegades, però, sembla que de les diferents alternatives que la Constitució dóna, s'escolleix la menys progressista, la més conservadora. No és fàcil transformar tota una cultura jurídica, apresa i treballada sota d'altres principis, en la nova que la Constitució porta a dins. Ens trobem, de vegades, que la interpretació de la Constitució es fa en base a lleis anteriors. Per exemple, quan s'impedeix que els Ajuntaments estableixin el tipus de determinats tributs, encara que la Llei ho autoritzi, el que es fa no és aplicar la Constitució, que diu que els Ajuntaments podran establir tributs d'acord amb la Llei, i aquesta ho vol així, sino aplicar l'antiga Llei general tributària que disposava que el tipus l'havia d'establir la Llei; interpretació que ve donada per una cultura jurídica heredada d'un Estat centralista i que no acaba de comprendre que un Estat democràtic suposa l'existència de diversos poders en el seu sí. �10. Cal aturar-se en la primera declaració que fa la Constitució. Diu que Espanya es un Estat social i democràtic de Dret. Áquesta declaració constitucional suposa el donar un pas endavant. Hem passat de l'antic Estat de Dret liberal a un tipus diferent d'Estat. De la igualtat formal entre els ciutadans que demandava l'anterior forma d'Estat, hem passat a un altre tipus que té unes altres exigències. Quan es fa referència a un Estat social de Dret, vol dir que, a més d'aquella igualtat formal es decissiu que hi hagi també una igualtat material. Pot ser que sigui difícil .concretar, en justícia, el veritable contingut del principi d'igualtat material. La Constitució no ho defineix exactament, però el que es clar que correspondrà als poders públics l'ampliar la seva activitat conformadora de l'ordre social i econòmic perque aquell principi es faci realitat. Però aquesta activitat conformadora no es pot fer a esquenes dels ciutadans, del poble. D'aqui vé la importància de configurar l'Estat com un Estat democràtic, que es desenvolupa en altres principis constitucionals, com pot ser el de participació ciutadana en les activitats públiques. Dóna la sensació, de vegades que aquesta determinació constitucional, a l'establir el tipus d'Estat en que es configura Espanya, té una significació de declaració de principis. �1 1. Això penso que no és així i que des del moment en que es troba_ a la Constitució no té únicament un valor ètic sino plenament jurídic, en el sentit de que obliga com les demés normes constitucionals. I, en conseqüència a que, com diu Abendroth "la determinació del principi social ha de tenir lloc mitjançant decisions democràticament legitimades i a traves d e les formes i els valors de l'Estat de Dret." Aquestes decisions democràtiques, si són també controlades democràticament tindran com a conseqüència el compliment d'una de les finalitats d'aquest tipus d'Estat: la irreversibilitat de les conquestes socials conseguides. Quan em refereixo a la necessitat de desenvolupar la Constitució, vull dir que hi han-moltes de les seves determi- nacions que no s'apliquen igual a tots. La doctrina alemanya, per exemple, en relació a les llibertats fonamentals que recu llen els textes constitucionals, distingeix entre les "llibertats dels productors", que responen a interessos de minories (com les de llibertat econòmica, la d'investigació o la de publicar les idees pel mitjà de la premsa) i les "llibertats dels consumidors" (com la de comprar els productes que el mercat ofereix o les de llegir en un diari les idees expressades per la minoria que realment pot fer ús de la llibertat d'expressió en la premsa diaria). El trobar les fórmules que ampliin les lli- �12. bertats de tots es, per tant, una de les tasques importants a fer en un Estat democràtic, i els : juristes tenen molt a dir-nos i ensenyar-nos. Un dels mitjans més importants per aconseguir totes aquestes finalitats és, evidentment, l'apropar les decisions als ciutadans i, si és possible, que aquests hi participin el més directament possible. Per això és important també el principi d'autonomia que la Constitució reconeix a les Administracions públiques territorials. No cal dir el que ha significat per C talunya el reconquerir la seva autonomia. Però és important també que Catalunya s'organitzi democràticament i això comporta el reconeixement i desplegament'.de l'autonomia local. Seria contradictori intentar desenvolupar un Estat democràtic que pretèn apropar les decisions als ciutadans i fer-los participar i que, . al mateix temps, s'anessin buidan de competències els ens que té més pròxims i més a l'abast, com són els Municipis i s'anés_ centralitzant, a costa d'aquests, l'Administració central catalana, reproduint, per a nosaltres, una forma d'Estat ja superada històricament, del que en tenim mal record i que la nostre Constitució no la vol, a l'establir que ens hem constituit en un Estat social i democràtic de Drèt. Hi ha un instrument molt important que em sembla que ha estat.poc estudiat, encara, en el nostre pais. Em refe- �13. reixo a la Carta europea d'Autonomia local. Aquest text, aprovat pel Consell d'Europa i al que Espanya s'ha adherit -i que per tant ens obliga- suposa la plasmació d'aquelles idees que abans expressava. Quan parla dels Municipis no es refereix als Ajuntaments o als seus òrgans de govern, sino a les col.lectivitats locals. Aquest canvi és molt significatiu. Quan atribueix autonomia als ens locals, no ho fa a les institucions representatives, sino a la col.lectivitat dels ciutadans dels Municipis. Estem davant una filosofia diferent de les coses. Són els ciutadans els protagonistes, encara que la seva actuació serà a través de les persones que ells hagin escollit. Una altra novetat es que per modificar els límits d'una entitat local, s'haurà de fer previ referendum entre ells. Això limita les potestats dels poders centrals de suprimir entitats locals "a dit" com sembla que es vol fer a Catalunya. Un altre aspecte important de la Carta és que determina que les entitats locals hauran de tenir les màximes competències per administrar les matèries d'interés local. La canseqüència es, per tant, que de cap manera es pot buidar als Muni- cipis de les seves competències. Aquestes formen part del contingut de l'autonomia local. Precisament, per aquesta raò, la Carta exigeix també que forma part del contingut de l'autonomia el que les entitats locals disposin d'un recurs o acció judicial contra qualsevol tipus d'atac contra l'esmentada autonomia, en- �14. cara que vingui de les Administracions centrals dels Estats -o Comunitats Autònomes, en el nostre cas- o, fins i tot, dels poders legislatius. Els principis de la Carta Europea han estat recollts, en part, per la Llei de Bases del Règim local. Aquesta Llei ha reconegut el principi d'autonomia, encara que amb algunes limitacions. Per exemple, no em sembla que es respecti l'autonomia municipal quan s'estableix que l'Estat i les Comunitats Autònomes podran condicionar l'actuació municipal a través de Plans sectorials. També és limitatiu el fet de que la Constitució no hagués previst la legitimació dels ens locals per defensar la seva autonomia a través del corresponent recurs d'inconstitucionalitat. En canvi, és positiu el fet de que obligui a que totes les Lleis sectorials atribueixin competències als Municipis i que s'els permeti establir la seva pròpia organització a través dels Reglaments Orgànics. La mateixa Llei obra unes grans possibilitats a la participació ciutadana. Cal dir que, abans de la seva aprovació, l'Ajuntament de Barcelona ja l'havia posat en pràctica. Una mostra és que els Regidors de Districte actuals pertanyen a la força política guanyadora en el Districte en les darreres eleccions municipals, sense que cap norma obligués a que fos així. I avui això té la seva importància perque en els Districtes s'els han �15. traspassat ja moltes competències i s'els hi seguiran transferin properament. Deia que la Llei de Bases obra les portes a la participació ciutadana. Recordeu que la Constitució ens diu que els ciutadans participaran .en els assumptes públics no sols indirectament, a través de le s eleccions, sino també directament. Nosaltres estem, en aquests moments, elaborant un Reglament de Participació Ciutadana. El problema esta en que, si bé tots estem d'acord en que s'ha de facilitar al màxim la participació dels ciutadans, com fer-ho? En constatat que en el Dret comparat no hi han fórmules realment participatives. No es tracta exclusivament de fer una Assemblea de veïns, sino que la participació és quelcom de més: Es un seguiment de les decisions municipals, és participar en la seva producció. Però no hi han fórmules ni figures experimentades en aquest camp i és , un camp verge. En un moment en que està pròxima una nova organització territorial de Catalunya -que ja haureu vist per la premsa que en molts aspectes no hi estic d'acord, però no es tracta de parlar-ne en aquest moment- que s'ha de desenvolupar l'autonomia local, que s'han de buscar fórmules de participació ciutadana, el treball i la imaginació dels juristes es fa imprescindible. el dret públic, en general i el dret administratiu en particular, ha de fer front a aquesta demanda i a aquest repte. Ja deia el principi que fa falta imaginació per progressar i transformar. �16. • /O (AA ^ 5;Q E fl á insti- tucional. Les Administracions públiques estan modificant els seus objectius, els seus camps d'activitat. Aquella antiga classificació de l'activitat administrativa de policia, foment i servei públic ha restat desbordada. Avui la frontera entre el públic i el privat ja no está tan clara. Les Administracions són també productores de bens, tenen iniciatives, participen en negocis. De vegades ho fan per si mateixes i de vegades en col.laboració amb els particulars. També pot ser que l'Administració tingui una iniciativa empresarial i després la deixi en mans de particulars, amb controls o sense, segons els casos. Ja havia significat abans que l'Estat social té com una de les seves característiques el que conforma l'ordre social i econòmic ta ui el q terme Estat es pot entendre en el seu sentit ampli, comprensiu de totes les Administracions públiques. El problema es que per' dur a terme totes aquestes activitats els instruments jurídics disponibles han restat antiquats. Quan a les seves possibles formes organitzatives la Llei de Bases ha reproduït les mateixes formes de gestió dels serveis públics que la vella LLei de Règim local de 1955. Això es crea greus problemes i obstacles a les Administracions per actuar amb agilitat i per col.laborar amb els particulars. Es necessari el desenvolupament jurídic de l'empresa mixta o de la societat �17. ^ mercantil pública; i, com, si les Administracions actuen a través d'aquestes fórmules, s'estableixen els corresponents controls interns i externs de la seva activitat. Avui succeix,que. o bé l'activitat passa per excessius controls o que si es constitueix un organisme autònom o una societat privada no en passen gairabé per cap. Es pot dir que en la l'elaboració de la nova Carta de Barcelona procurarem resoldre aquest problemes. Trobar solucions pels problemes que tenim. Em podria extendre a molts altres sectors o activitats -Hisenda, Contractació, Urbanisme-, però penso que és suficient. La tasca que teniu per endavant és prou important. Tant des del punt de vista institucional com sectorial els juristes estan davant un gran repte. Desenvolupar el nostre Dret i dins d'ell, del nostre Dret públic. Tenim un patrimoni en aquest sentit: la nostra manera d'entendre la convivència i de fer co- ses. Això ens obliga a tenir en compte el nostre passat i la nostra tradició jurídica. Però també hen de posar la imaginació suficient per adaptar-ho a les necessitats d'avui, a un desepvolupament constitucional progressista i transformador. Aquesta societat té moltes necessitats i n'esperen molt dels nostres juristes. L'època es difícil però immillorable per la creació i la imaginació 44)+e""- el � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3922 Title A name given to the resource Desenvolupament del Dret Públic a Catalunya / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Cal elaborar un dret públic que s'adapti a les necessitats de Catalunya. Sistema de dret obert. Participació de la societat en les activitats públiques. Apropar les decisions als ciutadans. Màximes competències per administrar les matèries d'interès local. Iniciativa empresarial. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Dret Autonomia Autogovern Acció política Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1017/19860429d_00123.pdf 5c6bdf82e0677c19564ddc24c3959012 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. CARLOS COLLADO MENA, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA REGION DE MURCIA. (29 abril de 1986) �EXCMO. SEÑOR PRESIDENTE, DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", ADQUIERE HOY UN SIGNIFICADO ENTRAÑABLE CON LA PRESENCIA E INTERVENCION DEL EXCMO. SR. CARLOS COLLADO MENA, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA REGION DE MURCIA. NACIDO EN ORLEANS (FRANCIA) HACE 48 AÑOS, HIJO DE EXILIADOS POLITICOS, EL SR. COLLADO MENA ES LICENCIADO EN FILOSOFIA Y LETRAS POR LA UNIVERSIDAD DE MURCIA. DURANTE 1983 FUE PRESIDENTE DE LA ASAMBLEA REGIONAL, FUNCION QUE DESEMPEÑO HASTA QUE PRESENTO SU DIMISION -A PRINCIPIOS DE 1984- PARA OPTAR A. LA PRESIDENCIA DE SU COMUNIDAD. HABLAR DE MURCIA EN ESTE SALON DE CIENTO, EQUIVALE A REFERIRNOS A LA HISTORIA CONTEMPORANEA DE BARCELONA, YA QUE ES CONOCIDO DE TODOS EL GRAN MOVIMIENTO DE POBLACION MURCIANA HACIA NUESTRA CIUDAD CON MOTIVO DE LAS OBRAS DE CONSTRUCCION DEL METRO Y DE LA EXPO- �2. SICION UNIVERSAL DE 1929. SI BIEN LA APORTACION POBLACIONAL DE LA REGION DE MURCIA HACIA CATALUNYA, Y SOBRETODO HACIA BARCELONA, HA IDO DISMINUYENDO CON EL PASO DEL TIEMPO, LA CIFRA DE CIUDADANOS BARCELONESES NACIDOS EN ESA REGION, NO ES EN ABSOLUTO TESTIMONIAL EN LA ACTUALIDAD, YA QUE SON 40.000 LAS PERSONAS QUE HABITAN EN BARCELONA-CIUDAD, Y APROXIMADAMENTE 80.000 SI NOS REFERIMOS AL AMBITO DE LA CORPORACION METROPOLITANA. SI ESTAMOS HERMANADOS PORQUE, COMO ACABO DE DECIR, MURCIA FORMA PARTE DEL CORAZON DE BARCELONA, TAMBIEN LO ESTAMOS POR RAZONES DE MEDITERRANEIDAD. PERMITA AHORA, SEÑOR PRESIDENTE, QUE CONTEXTUE MINI BASI -MA-ENTSUCOFRIA,NUSERDATO COS DE LA REGION DE MURCIA. CON UNA EXTENSION DE ALGO MAS DE 11.000 KM2., SU POBLACION EN LA ACTUALIDAD ES DE CASI 1.000.000 DE HABITANTES, SIENDO SU RENTA POR HABITANTE DE UNAS 392.000 PTAS., LO QUE LA SITUA EN EL DECIMOTERCER LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN SIEMPRE LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1933". �3. ENMARCADOS EN ESTE SALON DE CIENTO, QUEREMOS QUE SEPA, SEÑOR PRESIDENTE, LO QUE ANTERIORES PRESIDENTES DE AUTONOMIAS QUE LE HAN PRECEDIDO EN ESTE CICLO, HAN PODIDO COMPROBAR. BARCELONA Y A TRAVES DE ELLA, CATALUNYA, QUIERE CONOCER LOS PROBLEMAS Y LA REALIDAD ACTUAL DE LA REGION DE MURCIA. PORQUE, A TRAVES DE ESE CONOCIMIENTO, MANIFESTAMOS NUESTRA MAS PROFUNDA SOLIDARIDAD Y FRATERNIDAD CON SU COMUNIDAD, QUE EN ESTE CASO NO ES NADA TOPICO DECIR, SENTIMOS Y HEMOS SENTIDO DESDE HACE MUCHOS AÑOS, COMO NUESTRA. EXCMO. SEÑOR CARLOS COLLADO MENA, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA REGION DE MURCIA: TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3923 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Carlos Collado Mena dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social Múrcia Collado Mena, Carlos Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1019/19860506d_0082.pdf 0e3b687e3be5b7eaf67ef907baf99406 PDF Text Text CICLO DÉ CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. D. JOSE BONO MARTINEZ, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE COMUNIDADES DE CASTILLA-LA MAN CHA. (6 mayo de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", PROSIGUE SU ANDADURA , CON LA PRESENCIA HOY ENTRE NOSO- TROS DEL EXCMO. SR. JOSE BONO MARTINEZ, PRESÍDENTE DE LA JUNTA DE COMUNIDADES DE CASTILLA-LA MANCHA EL SR. BONO MARTINEZ NACIO EN SALOBRE (ALBACETE) HACE 34 AÑOS. ABOGADO DE PROFESION, FUE ELEGIDO EN DIPUTADO POR ALBACETE A SU Y REELEGIDO EN 1983. 1979 RENUNCIO ESCAÑO PARA HACER FRENTE A LA PRESIDENCIA QUE HOY OSTENTA. CON ANTERIORIDAD, FUE MIEMBRO DE LA ASAMBLEA PROVISIONAL DE LA REGION., COMO LAZO DE UNION DE CASTILLA-LA MANCHA CON BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA, CON CATALUNYA, PERMITANME QUE RECUERDE EL PASAJE DE CERVANTES QUE CUENTA LA LLEGADA DE DON QUIJOTE A NUESTRA CIUDAD EN UNA NOCHE DE SAN JUAN. CON EL RESPLANDOR DE LOS COHETES Y LAS HOGUERAS, DON QUIJOTE Y SANCHO DESCUBREN POR PRIMERA VEZ EL MAR. Y, POSTERIORMENTE, EN LA PLAYA DE LA BARCE- �2. LONETA SE PRODUCE EL DUELO ENTRE DON' QUIJOTE DE LA MANCHA Y EL CABALLERO DE LA BLANCA LUNA. CERVANTES, EN SU AMOR A BARCELONA, HACE QUE DON QUIJOTE ABANDONE NUESTRA CIUDAD HACIA SU ALDEA, CERCA YA DE SU MUERTE, CON SU IDEAL DE AMOR REAFIRMADO ENLA CIUDAD CONDAL. SEÑOR PRESIDENTE, SI LA LITERATURA NOS HA UNIDÒ, ES EVIDENTE QUE LA REALIDAD DE SU REGION ES MUY DIFERENTE A LA DE BARCELONA Y LA DE CATALUNYA. PERO QUEREMOS QUE SEPA QUE EL LEMA DE ESTE CIÇLO, EL DE LA SOLIDARIDAD, SIGNIFICA QUE QUEREMOS CONOCER LOS PROBLEMAS Y VICISITUDES DE SU REGION, PORQUE AUNQUE SEAN DISTINTOS, SON PROBLEMAS, Y BARCELONA SE SOLIDARIZA FRATER- NALMENTE CON LA POBLACION A LA QUE VD. REPRESENTA Y CON LA MANERA DE HACERLES FRENTE. PERMITAME AHORA QUE CONTEXTUE MINIMAMENTE SU CONFEREN- CIA EN ESTE SALON DE CIENTO.. CON UNA EXTENSION DE ALGO MAS DE 79.000 KM2. LA REGION DE CASTILLA-LA MAN- CHA TIENE EN LA ACTUALIDAD UNA POBLACION DE HABITANTES, CON UNA RENTA PER CAPITA DE UNAS 1.651.000 364.000 �3. PTAS. LO QUE LA SITUA EN DECIMO LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN DATOS SIEMPRE DE LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1986". SI ANTES HEMOS HABLADO DE DIVERSIDADES, PERMITAME SR. PRESIDENTE QUE ME REFIERA AHORA A TOLEDO, CAPITAL DE SU REGION, COMO SIMBOLO DE LO QUE NOS UNE EN LO DIVERSO, YA QUE ESA CIUDAD AL IGUAL QUE LA NUESTRA, ES UNA SIMBIOSIS DE CULTURAS CELTA, GODA, ARARE, MOZARABE Y JUDAICA, QUE CULMINA CON LA FORMACION DE LA FAMOSA ESCUELA DE TRADUCTORES DE TOLEDO. SR. PRESIDENTE: EN NUESTRA CIUDAD HAY EN LA ACTUALIDAD MAS DE 600.000 BARCELONESES QUE NOH .nAN NACIDO EN CATALUNYA. DE ELLOS MAS DE 52.000 HAN NACIDO EN SU REGION, CIFRA QUE SE ELEVA A 103.000 SI NOS REFERIMOS AL AMBITO DE LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA. PUEDO ASEGURARLE, SR. PRESIDENTE, QUE BARCELONA, Y POR TANTO CATALUNYA, CUENTA CON TODOS ELLOS PARA CONTINUAR CONSTRUYENDO ENTRE TODOS UNA BARCELONA Y UNA CATALUNYA FRATERNAL Y SOLIDARIA CON TODOS SUS CIUDADANOS, CON INDEPENDENCIA DE SU LUGAR DE NACIMIENTO. �4. EXCMO. SR. JOSE BONO MARTINEZ, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE COMUNIDADES: DE CASTILLA-LA MANCHA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3925 Title A name given to the resource Presentació conferenciant Sr. José Bono Martínez dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Història Espanya plural Model social Castella la Manxa Bono Martínez, José Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1020/19860506d_0083.pdf d51527153b27e9f3713c2b7c0ba15876 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D6- PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, AMB MOTIU DE LA INAUGURACIO - EXPOSICIO THYSSEN=BORNEMISZA. Barcelona, 6 de maig de 1986 �Barcelona, 6 de maig 1986 Ajuntament de Barcelona INAUGURACIó EXPOSICIó THYSSEN - BORNEMISZA SENYORES, SENYORS: BARCELONA TINDRà A PARTIR D'AVUI LA OPORTUNITAT DE GAUDIR DELS MESTRES MODERNS DE LA COLECCI&'THYSSEN - BORNEMISZA. POQUES CATàLEG DE EXPRESSIONS COSES PUC AFEGIR A LES MAGNÍFIQUES PARAULES L'EXPOSICIó DE RECULL. A PART DE FER QUE MEVES GRATITUD QUE ANTHONY BURGESS ESCRIU AMB EL EL LES SEU INCOMPARABLE ENGINY, VULL AGRAIR AL BARS HANS HEINRICH THYSSEN BORNEMISZA LA SEVA GENTILESA EN PERMETRE QUE BARCELONA SIGUÍ UNA DE LES CIUTATS ON S'EXPOSI AQUESTA MOSTRA. Sí QUE VULL DIR, PERò, UNA COSA QUE NO TOTES LES CIUTATS QUE HAN VIST AQUESTA EXPOSICI6 PODEN DIR. I ÉS QUE EN AQUESTA CIUTAT EL BARó I LA BARONESA ESTAN A CASA SEVA. I ESTIC SEGUR QUE L'AMOR DE, LA BARONESA PER LA SEVA TERRA HA TINGUT MOLT A VEURE AMB EL FET QUE L'EXPOSICI6 VINGUI AQUÍ. ESTIMATS AMICS, BARONESA I BARó, BARCELONA NO DEFRAUDAR LA VOSTRA SENSIBILITAT. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT D'ART I D'ARTISTES. • Exr . 705/84 - IMPEEMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D6—` HO HA SIGUT, HO ÉS I HO SERA. SI L'ARLEQUí DE PICASSO QUE PODEM VEURE EN AQUESTA EXPOSICI6 POGUÉS AIXECAR LA VISTA DEL MIRALL PARLAR EM DONARIA LA RA&, N'ESTIC SEGUR. ÉS TAMBÉ UNA CIUTAT AMB GRAN TRADICIó MUSEïSTICA. I AQUESTA TRADICI6 HA ESTAT POSSIBLE D'UNA BANDA PER LA INQUIETUD ARTÍSTICA DE LES SEVES INSTITUCIONS, PRINCIPALMENT DEL SEU AJUNTAMENT. I, D'ALTRA BANDA PER LA GENEROSITAT DELS SEUS COL.LECCIONISTES PRIVATS, QUE ES TROBEN EN L'ORIGEN DE LA MAJORIA DELS MUSEUS DE LA CIUTAT. ESPERO QUE LA RELACI6 DE BARCELONA AMB EL BAR& THYSSEN — BORNEMISZA NO ACABARA QUAN ES CLOGUI AQUESTA EXPOSICIó. ANS AL. CONTRARI, ESPERO QUE AIXó SIGUI L'INICI D'UNA COL.LABORACIó ENTRE LA CIUTAT I LA COL.LECCI6 DEL NOSTRE AMIC EL BARó, UNA COL.LABORACI6 QUE CONTINUARA LA TRADICIó MUSEíSTICA DE BARCELONA. MOLTES GRACIES, SENYORS I SENYORES, MOLTES GRACIES, BAR6. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3926 Title A name given to the resource Inauguració de la Exposició Thyssen-Bornemisza Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Virreina Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Art Model social Thyssen-Bornemisza, Hans Heinrich, Baron Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1021/19860513d_00127.pdf e7f173e29f221a2b45cff44fb4a397c7 PDF Text Text c4r Ajuntament de Barcelona Intervenci6 de l'Excm. Sr. Alcalde a "The 1986 Top Management Forum" Barcelona, 13 maig de 1986 �Ladies and Gentlemen: One of the purposes of this conference is to exchange experiences and analyse the strategies that will permit Europe to meet the changos and challenges of tomorrow. I intend to expose, from the point of view of a local Government executive, what Spanish local Governments have made to adapt themselves to u future that we can see at hand. In the iast ten years Spain has been subjected to radical changos, as 7ou well know. We have evolved from a personal dictato-rshin tu a political decentralized Parlamentary Monarchy with a socialist Government, and we have joined the EEC. Among the processes of those changes, we had local Government elections for the first since time the Civil War in 1979 and again in 1983. In Spain we have discussed largely on the effects of Spain's entry into the Comm•m Market on Spanish Economy. We know that our industry was built partly under strong protectionism and therefore it is not competitive in European terms. But tnere has not been a similar discussion on the competitiveness of our public administration. I have always thought that Spanish nublic administration is the less �competiti qe area of the whole Spanish economy. Nevertheless from 1979 the new elected local Governments had led the movement to reform public administration. And often this movement has done beyond the boundaries of public sector. Local Governments have reacted in front of the crisis in a more dynamic way than mane prívate agents. Public Administration in Spain is organized in three main levels: Central Government, Autonomous Regions and Local Governments or Municipalities. Accordingly, public expenditure has undergone a process of redistribution. 1980 1981 1982 1983 1984 Central Government 58,67 55,47 45,34 45,88 42,77 Social Security (Excludinq pensions) 28,72 28,92 35,37 29,32 28,79 Autonomous and Local Governments 12,60 15,61 19,30 24,81 28,44 100 100 100 100 100 TOTAL It would like to explain to you the case of my city. Barcelona, 1 think, is a good example of what local qovernment can do, provided an apropiate political will. The City of Barcelona is the centre of an urban metropolitan �area formed by 27 councils with a common urban authority: The Metropolitan Corporation of Barcelona. The central city has a population of around 1,7 milion people, which has been stabilized for the last 15 years. The metropolitan area has a total population of 3,1 minan, that is the 52 per cent of the total Catalan population. The Barcelona Local Government, the Ajuntament de Barcelona, has an administration manned by 13.050 civil servants. But this administration denendin g directly from the city council is only a narcel of the whole nunicipality. There are also 22 autonomous agencies with diferent legal structures from private corporation to local government agency. The total municipal conglomerate has a consolidate budget of 140.000 milion pts. -that is to say a thousand millón dollarsand employs 24.000 people. The estimate weight of the Ajuntament de Barcelona on the local economy is about the 6,7 per cent of the Gross local product. In 1979 the Ajuntament de Barcelona started an administrative and financial reform that became a model for the rest of Snanish p ublic administration. The first democratic elected council realísed as soon as it �took office that it was almost impossible to isolate the problems and attack them according to a priority ordenation. We found in Barcelona up tu 230 especific services, most of them wíthout any hierarchy of objectifs. The financial situation was not any better. The deficit was enormous. It carne from an obsolete local structure and from the fínantial habits of the sixties, when an accelerate growth allowed tu pay for the deficit of one year with the incoming increases of the followinç years. The managment reforms began by expenditure control. And that control liad to begin with staff expenditure. In just nine rnonthsze made a census of civil servants, we enlarged and unfied the hours of work and we implemented a computerised Control. We reduced the staff categories from 260 to 71. We acknowledged the representativity of unions and we achieved an agreement on labour conditions. As a result, our administration increased its qualification and without íncreasing the real cost. In 1985 there are a thousand employes less than in 1979. The anount of peonle with technical, skilled jobs has increased a 17%, whereas clerical, and subaltern jobs have decreased a 16%. �After 6 years of management we can show an increase in the quantity and a hetter quality of the municipal services without an increase of the real expenditure. That means of course an increase of the productivity of inputs. There are two reasons for this increase of productivity. The first one comes from taking advantage of the productive stimuli that went along the democratization of local governments: a transparent system of salary, and labour conditions, a hiqher par icipation of citizens. The second reason is that Barcelona municipality has been the first administration to question the old hureaucratic model of managment and organization. have just seen some examples of the managment mesures we have ap plied to our administrations. 1 would like to talk now about how the local governments can help the economic recovery effort. The crisis has touched Barcelona Metropolitan area very hard. The development rate is around 20% in the central city and 20% in the rest of the metropolitan area. Industrial reconversion has been done in a "savage" way, as an outcome of a "economic mortality process". Local Governments, even in big cities, have not the means �the State has to act on economic policy. But in my opinion, the whole of the Local Governments of Spain are apt to generate through saving and investment policies a change of the economic expectations more important that an increase of the quantity of money would do. On the other hand we have seen througout the crisis the limitations of global effective demand regulation polioles. We can exnect then an increase of attention on complementary approaches as industrial, scientific and technoloqical research and innovation nolicies. Here a g ain local governments can play an important part. They can prenote investment and innovation appart from accomplishing their tradítional functions. They can act as uniformity dreakers, they can change the polarization of pessimist exnectations that are behind crises. The cíty of Barcelona and the Metropolitan Area have developed economic animation activities, reasonable and feasible mensures against the causes and effects of economic crisis and for economic recovery. Doth Local Governments, the City and the Aren, as well as the rest of the councils of the Area, are usinq all the available means to develop a climate that favorises stablíshing new enterprises. In fact, Barcelona local government acts as an �innovator public entrepreneur -an specimen Schumpeter had not foreseen. It acts in two ways: 1) as an innovator institut ion and 2) as an agent that creates innovating institutions. 1) - Barcelona's bidding for the 1992 Olympic Ganes - The Industrial Hotel for small business. It offers them space and facilities for a limited time. - Economic promotion at the Porough level. - A pilot o p tical fibre net linking three municipal buildings. 2) In 1985 was created Iniciatives S.A., a private corporation municipally owned ,dhose objectíve is to promote innovating activities of public interest, in cooperation with private capitals and followind the pattern of a capital company. It starts with a capital of 1000 milion pts. For each project a specific company will be created, where Iniciatives is to be a minority partner. The first projects in evaluation include a telecomunication tower and a cable TV net for the whole citv. The Cit y Council nlays also an important part as an active speaker with other institutions, such as: - The Zona Franca (Free Zone) �-9- - The Harbour - The Fair - The Airoort All of them are developing transformation and promotion strategies. The Zona Franca is a public consortium. It is an area of 600 Ha, 6 milíon square metres, beside the Port, and from the sixties on has become a privileged site for motor industries to settle. The pioneer fin m was Seat, a former FIAT partner, now linked to Volkswagen. The Zona Franca is launchinq now actions to promote industrial land. The Autonomous Port of Barcelona is an autonomous public authority from the MPU, the Central Government Public Works Denartment. It is responsible for management and Development of Barcelona Harbour, the third Medíterranean Port after Marseilles and Genova. The port authority has recently developed rationalisation and expansion plans to adapt the port to the new hinterland created by Spain's joining the CEE. Barcelona Pair is a public institution in charge of economic promotion through fairs, either general or s p ecific exhibitions. Their activíties are based mostly on Montjuïc Park and held a varied range of exhibitions, from automobile through electronic, �including public works machinery, photographic and video industry, building technology and others. Barcelona Airport La managed by a public authority from the Central Government Transport Department. Its terminal facilities are rather obsolete and there is a lack of international direct connexions, which amounts to a negative factor for the localization in Barcelona Area of economic activity working within an international setup. Land nolicv Barcelona has a high population density. That is why urban renewal and economic development must (o alonq with an active land policy. The city has created new public spaces of a high urban quality, oven or especially in marginal districts. The previous condition of this nolicv was of course land availability which very often has come from disaffected industrial facilities. The Metropolitan Area is developing a very active industrial nolicy providing urban facilities and services to available land. They are alreadv working three management organisations for the three following areas. a) L'HospitaletCornell á ' , b) Casteildefels-GavI-Sant Boi and e) Molins de ReiSant Feliu de Llobregat. Two more areas will be working soon: a) �Barcelona-Nord and b) Valls, where the Business and Technology centre is develoning. The most ambicious program under way is the Poblenou district urban renewal project. Its goal, is the urban development of a half-empty old industrial area and opening the city to the sea. It calls for supressing a railway branch and redesign partly the Barcelona railway system. In this area we intend to build the Olympic Village, if Barcelona is charged with the 1992 cames organization. It we do not get the Games the redevelopment program will qo on, but with different timíng. ,e lee ar eeo initially affected extends to 100 Ha, a milion square metres, and includes many industrial and vacant lots. The industries still on operaton whose land is affected are offered alternativo locations in industrial areas owned by the Metropolítan Area. Beyond the urban aspects of the project there will be also important economic by effects. The scheme will give a stronq thrust, te investment, which will affect not onlv the central city but also the whole area and further. All this policv is being supported by a set of tools different to the traditional measures of municipal policy, though �these are also beina put into practice. Thus, Iniciatives S.A. corporation is meant to use a bigger power to absorb and reduce the uncertainess associated with innovation processes, especially in a context of crisis- postcrisis. The corporation will operate in a capital risk way. It will partici p ate in investments and will leave then when the project succeed. 4 There is a Municipal Division to manage non municipal resources intended to fight unemployment. The city assignes then to temperary jobs for unemployed workers. This program is completed by Munici p al resources for public works. The Metronolitan Area and other institutions are promoting a Science Park , The Park is designed for high-tech enterprises, especiallv those that may constitue complementary grouns and enterprises that need a good accessibility to research centres. The Park will offer technical services of consulting, technology transfer and others which are essential to medium and little small business. The 1992 Olympic Games candidature is intended to generate sound expectations involving the private sector. How does it work hefore the IOC decission on the Games, in October 1986? The Candidature acts as a project catalyzer. Thus, we have �reached an agreement with the National Railway Company, RENFE, on the rail branch surrounding the Poble Nou area that could not have been achieved without the idea of the Games. It also enforces the power of negotiation of the City with other institutions, and it accelerates the negotiation processes, too. As for traditional mesures of municipal government inplemented by the City of Barcelona, they have been acting as a stabilizers of building and civil engineering demand. The real investment of the City Council has been as follows: real investmcnts (milion r)ts) 1980-83 1984 1985 1986 24.623 10.854 17.326 14.838 The City of Barcelona has made use of different organization patterns to promote new enterprises, considerate oid ones and impose their structures: 1) Direct activities by local bodies: Public works, infraestructure promotion, etc, executed by brivate enterorises. �2) Agreements with other governments: Central Government, Regional government, National Railways. 3) Agreements with public enterprises: National Telephone Company. 4) Agreements with private enterprises: Hewlett Packard, Olivetti. The budget of the whole municipal activity, 140.000 milion pts., i F dístributed acordinq to the form of management as follows: direct management 37% Municipal companies specific agencies 44% Purchases and service contracts 13% Mixed organisations 6% (Including Mercabarna and Tersa, CZF excluded) Finally, I have to undeline two secundary though important conditions: 1) The opportunities created by three Universíties in the Metropolitan Area, 2) The location of the Metropolitan Area in relation to the rest �of Europe makes Barcelona the capital of a EEC economic regim that surprises political borders, that creates important opportunities of control and economic polarization and facilitates hígh level service generation. have to recall also some weakness conditions: 1) Insufficient develonment of engineering enterprises with anility for technology integration, from feasability studies te detailed design. 2) Insufficíent develonment of an urban system te cope, with liqht or heavy traffic. 3) Financial insufficiency coming from a local tax system very límitated and rigid. I have tried to explain how there are possible wavs for local authorities te promote and imp ulse economic recovery. I have intended to show how Spanish local Governments in general and Barcelona in narticular are concious of their possibilities. Ue know what the challenge is, and we are in the front line to find issues for it. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3927 Title A name given to the resource Discurs al "The 1986 Top Management Forum" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Competitivitat Comerç Administració local Acció política Model social Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1022/19860513d-00126.pdf d3916d5606836009386317c21226e164 PDF Text Text CICLE DE$IONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACIO DE LA CONFERENCIA DEL MOLT HONORABLE SENYOR GABRIEL CAÑELLAS I FONS, PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTONOMA I GOVERN DE LES ILLES BALEARS. (13 maig de 1986) �MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTÓNOMA GOVERN DE LES ILLES BALEARS; AUTORITATS; SENYORES Y SENYORS: EL NOSTRE CICLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA", ES VEU AVUI ENRIQUIT FRATERNALMENT, AMB LA PRESENCIA EN AQUEST SALÓ DE CENT, DEL MOLT HONORABLE SENYOR GABRIEL CAÑELLAS I FONS, PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTÓNOMA I GOVERN DE LES ILLES BALEARS, NASCUT A PALMA DE MALLORCA FA 45 ANYS, EL SENYOR CAÑELLAS ES LICENCIAT EN DRET PER LES UNIVERSITATS DE DEUSTO I VALLADOLID, AIXI COM EN CIENCIES ECONOMIQUES PER LA UNIVERSITAT COMERCIAL DE DEUSTO. PARLAR A BARCELONA DE LES ILLES BALEARS, SIGNIFICA PARLAR DUNA HISTORIA COMI5 AMB CATALUNYA QUE ES REMUNTA A L'EPOCA DE JAUME EL CONQUERIDOR. ES PER AIX Ò , SENYOR PRESIDENT, QUE VOLEM AVUI ACTUALITZAR EL NOSTRE CONEIXEMENT DE LA REALITAT 1 PROBLE- �2. MES QUE ACTUALMENT S'ENFRONTEN ELS NOSTRES GERMANS DE LA COMUNITAT AUTÓNOMA BALEAR. 1 ELS VOLEM CONEIXER PERQUE BARCELONA, I MITJANÇANT ELLA, CATALUNYA TOTA, ESTA MANIFESTANT, AMB AQUEST CICLE, LA SEVA SOLIDARITAT AMB LES DIFERENTS I DIVERSES AUTONOMIES DE T, ' ESTAt ESPANYOL, II EN AQUEST CAS, DE MANERA MOLT ESPECIAL, MOLT FRATERNAL. PERMETEU-ME ARA QUE ESTABLEIXI UN MARC MINIM A LA VOSTRA CONFERENCIA. LES ILLES BALEARS, AMB UNA EXTENSIO TERRITORIAL D'UNS 5.000 KM2., TENEN UNA POBLA -CIORESDNTQULCOMESD683.0HABITNS LA SEVA RENDA PER HABITANT, UNES 706.000 PTES., LA SITUA EN SEGON LLOC, DINTRE DEL RANKING DE RENDES AUTONÒMIQUES, SEGONS SEMPRE DADES DE LA PUBLICACIO DEL BANC DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983". LA POLITICA DE FELIP V, TINGUE GREUS CONSEQUENCIES PER LES BALEARS, COM PER A LA RESTA DEL PAIS, I COMPORTA UNA DIVERSIFICACIO DE 1'EVOLUCIO POLITICA DE LES ILLES, QUE HAVIA DE CONTRIBUIR A ENFONDIR LES DIFERENCIES ENTRE MENORCA, D'UNA BANDA, 1 MALLOR- �3. CA. 1 EIVISSA, DE L'ALTRA. CONCRETAMENT, MENORCA ESTIGUE OCUPADA PELS ANGLESOS ENTRE 1708 I 1802. EXCEPTUANT ELS INTERVALS D'OCUPACIO FRANCESA DURANT LA. GUERRA DELS SET ANYS, I D'OCUPACIO ESPANYOLA, DE 1782 A 1798, MENORCA FOU L'UNICA PART DE LES TERRES DE LLENGUA CATALANA QUE CONSERVA LES ESTRUCTURES POLITIQUES PROPIES I QUE MANTINGUE L'US OFICIAL PUBLIC DE L'IDIOMA CATALA. SENYOR PRESIDENT: SERVEIXI AQUEST RECORDATORI COM HOMENATGE DE CATALUNYA A LES ILLES BALEARS, DONCS FOU LLUM DE LA NOSTRA LLENGUA EN LA FOSCOR DEL DECRET "DE NOVA PLANTA". I ARA, AME LA SOLIDARITAT SINCERA 1 FRATERNAL QUE ES LEMA 1 CONTINGUT D'AQUEST CICLE DE CONFERENCIES, TENIU LA PARAULA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3928 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Gabriel Cañellas dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social Illes Balears Cañellas Fons, Gabriel Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1023/19860514d_00128.pdf 6392fdde31d7a6a2608017ccf6798707 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervención de l'Excmo. Sr. Alcalde con motivo de la - visita del Intendente Municipal-de Montevideo, Dr. Jorge Luis Elizalde y el Presidente de la Junta Departamental de Montevideo, Sr. Héctor Grauert. Barcelona, 14 de mayo de 1986 Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Sr. Intendente Munici p al de Montevideo. Sr. Presidente de la Junta De p artamental de Montevideo. Dar la bienvenida a personas que ostentan tan altas dignidades en el gobierno de la ciudad hermana de Montevideo es tarea sumamente grata. Barcelona os acoge con los brazos abiertos y la mano tendida que la ciudad siempre tiene para sus amigos. Y estas palabras me llevan a vocar muy brevemente el fraterno sentimiento humano de hombre bueno en el sentido cabal de la nalahra, del Dr. Aquiles Lanza, con._rui.en.tuve el honor de firmar el acta de hermanamiento entre nuestras ciudades. Si ardua es la. tarea de regir - el gobierno de una capital como lo es Montevideo, mucho más lo es rara usted, 'mi estimado Intendente, teniendo tan cercano el ejemplo de civismo y sensibilidad de Aquiles Lanza que tanto me imriresionó y cuya desaparición física me conmovió profundamente �Con todo, aquí estamos, como el hubiera querido, puesto que su ejemplo generoso nos convoca y compromete. Hoy, aqui, debo repetir algo que ya dije en Montevideo y es que los avatares de la historia han llevado a nuestros pueblos de una a otra orilla en busca de la dignidad y la libertad que regímenes autoritarios les negaban en uno u otro período de su vida. Fue en la bella ciudad de Montevideo, de la que tanto envidio sus amplios espacios verdes y arboledas, donde tuve la oportunidad de pasar unas horas memorables con nuestros compatriotas acogidos en el histórico Casal Català de aquella, ciudad. Donde, de entre los homenajes que recibimos en aquellas jornadas, me llegó al corazón la sesión que nos dedicó la Junta Departamental de Montevideo, presidida por usted, Dr. Grauert, el equivalente a nuestro consistorio municipal. Fue en esa sesión, que en el turno de saludos de los representantes de las distintas fuerzas políticas, tomó la palabra úna joven edil, Carmen Alonso, quien nos refirió sus años de exilio vividos entre nosotros, en Barcelona, terminando su �alocución expresándose correctamente en catalán y haciendo propio el sentimiento de hermandad que presidió todos aquellos dias luminosos del mes de abril del pasado año. Bien supo tocar esa persona nuestras fibras más sensibles; o al igual como ocurrió en otro de los actos más emotivos: nuestro sentido homenaje al pie del monumento al Presidente Mártir de Catalunya, Lluís Companys, que fuera erigido en Montevideo el año 1944 y que hasta que no se alcanzó la democracia en nuestro país, fuera el único en el mundo entero. -4 Zo p O J^ El Intendente de Montevideo, i4s. a — a , pronunció en ese acto unas palabras que hicieron revivir en mi, y en todos quienes me acompañaban, el sentimiento y el fervor hondamente democrático que hicieron posible el reconocimiento público de quien encarnaba, entonces y siempre, nuestra voluntad de pueblo con decidida vocación de autogobierno. Al pie de ese monumento, ambas ciudades, Montevideo y Barcelona, se reencontraban, en palabras de nuestro poeta, en un "alçament de llum en les tenebres ". �Este afán de nuestros pueblos por reunirse y conocerse más y mejor tiene una primera explicación en la trama que se ha tejido entre los hombres y mujeres del Uruguay y de Catalunya, como primer resultado del éxodo a que se han visto lanzados ambos pueblos con muy pocas décadas de diferencia. Pero también quiero señalar que esta necesidad imperiosa por conocer más y mejor, viene impuesta por la realidad que supone la presencia de un mundo cada vez más pequeño, donde los países son cada vez más interdependientes. `( No podemos permanecer impasibles ante situaciones políticas, económicas y sociales que gravitan sobre países, geográficamente lejanos, pero, en realidad, cada vez más próx Es por eso que imos. nuestra decisión de hermanar nuestras ciudades supone el compromiso cierto de profundizar en la búsqueda de soluciones a problemas que, quiérase o no, a todos nos atañen. En este sentido, creo oportuno reiterar mi deseo de que se establezca un Barcelona. Todos o eje permanente de debate entre Montevideo y los aquí presentes sentimos una profunda inquietud por la evolución del ordenamiento económico y ^^^^,^^^ f^ I 1 ^ ^ GV^^a~'^ -^^G u (r`'° tro p, - Q.,, e^ u^^ ^ 1-1-;¡,~(1.11. Q' ,Q ^^^0^ 0 ^ vc^1^'Z ^^^^^X , ^ 11T.1:11:15,...,4ou e^ ,a - á 4 ;-¿ « l ; al< 11 r^u'^rt^s �-6- financiero del mundo actual y, en primer término, por la incidencia de la Comunidad Económica Europea en el desarrollo y el cómercio de los pueblos latinoamericanos y por lo mismo, estamos convencidos que Barcelona puede ser perfectamente la puerta de acceso de la economía latinoamericana ante la realidad de la CEE. Por la calle mayor de Europa, en la que Barcelona se encuentra, puede y debe transitar el comercio del Uruguay y de todos los países hermanos de aquel continente. El desafío es una magnitud considerable, pero estoy seguro que podemos afrontarlo con confianza. Pero mi estimado Intendente, el hermanamiento entre nuestras dos ciudades tiene una honda dimensión cultural. Barcelona vibra con profunda sensibilidad ante todo tipo de manifestación artística y es por eso mismo que aguardamos con ilusión el momento de abrir a nuestros conciudadanos la exposición de Rafael Barradas, pintor que presidiera el Ateneíllo de L'Hospitalet en la época de las vanguardias y de ahí que tenga un lugar merecidísimo en la historia del arte catalán. �-7- Como recientemente hemos acogido aquí, en Barcelona, una antología de Torres Garcia, tan catalán, como uruguayo; universal al fin, que tantas muestras de su arte dejó entre nosotros. Y también queremos que nuestra ciudad conozca a Pedro Figari, de la misma manera que ofrecemos lo mejor de nuestros artistas a los ciudadanos de Montevideo y de todo el Uruguay. Por último. Sr. ;Intendente, deseo referirme a la personalidad que os acompaña en esta visita. Mi presencia en vuestro país acompañado del Jefe de la Oposición de este Ayuntamiento, el Teniente de Alcalde, Don Ramón Trias Fargas, a quien, con vuestro exquisito saber político supisteis otorgar los mismos honores con que os dignasteis honrarme a mi como Alcalde y. en consecuencia, en nuestras dos personas rendisteis un alto .homenaje de cariño y bienvenida a la ciudad de Barcelona. El Presidente de la Junta Departamental de Montevideo, Dr. Hector Grauert, probado amigo de los demócratas catalanes y españoles, merece nuestro más calido recibimiento entre nosotros, por cuanto en su ya larga andadura política ha dado muestras suficientes 3r^c-aèa de su valentía y convicción al enfrentarse �-8- • a las fuerzas que protagonizaron las más duras etapas de la reciente historia uuguaya. Su gesto repetía el memorable de su hermano Julio César, quien cayera en 1933 abatido en el cruce de una carretera solitaria en un eitecrame asesinato político. Dentro del Partido Colorado, los hermanos Grauert han sido siempre intérpretes generosos y avanzados del pensamiento renovador y progresista de Batlle, junto a Domingo Arena, Luis Batlle Berres y otros. Por todo ello me congratulo de su posición al frente de que en la revolución dé Mayo de 1810 se dibujó como los Cabildos, embrión de las posteriores Juntas de Vecinos donde estos se reunían exclamando, simple y claramente, que "el pueblo quiere saber de qué se trata". Ese es el lugar donde se tratan los negocios de los vecinos, la Junta Departamental que, como dije, equivale a nuestro consistorio municipal. Y por último, mi estimado Intendente, quiero manifestarle mi total convencimiento de que el hermano pueblo uruguayo realizará �el sueño del Padre Artigas, a quien nuestra ciudad reafirma el compromiso de honrar justamente, al desear una República regida por la divisa que adoptó la Intendencia Municipal de Montevideo y que nos dice a todos: "CON LIBERTAD NI OFENDO, NI TEMO". Bienvenidos a vuestra casa, a vuestra ciudad. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3929 Title A name given to the resource Visita del Intendent Municipal i del President de la Junta Departamental de Montevideo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Firma conveni cooperació. Fa referència a la última visita de PM a Uruguay. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions internacionals Acció política Territoris Montevideo Uruguai Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1024/19860516d_00129.pdf e8071f872de92ae82535e13385754875 PDF Text Text 0•P Ajuntament de Barcelona "Els JJ00 i un repte per a la Ciutat". Confer.e'ncia de l'Excm. Sr. Alcalde a l'Ateneu Barcelona, 16 de maig de 1986 �SENYORES, SENYORS: FA UN ANY VAIG COMPAREIXER EN AQUESTA TRIBUNA PER PARLAR DE LA CATALUNYA DEL DEMS. DES D'UNA PERSPECTIVA LOCAL. EN AQUELLA OCASI6 VAIG TENIR OCASI6 D'EXPLICAR EL PAPER QUE LA CANDIDATURA DELS JOCS OLiMPICS PODIEN TENIR PER AL FUTUR DE BARCELONA I DE CATALUNYA. ES NOLT GRATIFICANT PER A MI VEURE COM AQUESTA CASA MANTÉ L'INTERS PEL PROJECTE OLíMPIC, I COM CONEIX LA SEVA TRASCEND j5NCIA PER A LA CIUTAT. FINS AL PUNT DE CORRER EL RISC DE VEURE'M REPETIR ELS ARGUMENTS DE FA UN ANY. PER C5 ENCARA QUE PUGUI CAURE EN REPETICIONS, NO EM CANSA PARLAR DE LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA, CREO QUE CAL NO DESAPROPITAR CAP OPORTUNITAT DE TRANSMETRE ALS MEUS CONCIUTADANS LA PROFUNDA CONVICCI5 QUE TINC DE QUE EL REPTE DELS JJOO ÉS LA iILLOR IDEA OUE AQUESTA CIUTAT HA TINGUT EN MOLTS ANYS. ARIOS REUS, BARCELONA ES TROBA A FINALS D'AQUEST SEGLE XX DAVAMT DUES ALTERNATIVES. UNA SERIA ESDEVENIR UNA CAPITAL DE PROViíNCIES, MES O MENYS PR6SPERA, MIS O MENYS FELIC. LA SEGONA ALTERNATIVA ES LA D'UNA CIUTAT MODERNA, AMB UNA PROJECCI5 A TOTA ESPANYA, CAPITAL D'UNA CATALUNYA PRCSSPERA I INTEGRADA A L'ESPAI ECONCSMIC EUROPEU, LíDER DE LES CIUTATS �MEDITERRàNIES, CAPITAL EUROPEA AMB IRRADIACIè SOBRE TOT EL SUD DE LA COMUNITAT EUROPEA I CIUTAT PONT ENTRE EUROPA I AMèRICA LLATINA. CREC QUE INTERPRETO BÉ EL SENTIR DELS BARCELONINS SI DIC QUE L'ALTERNATIVA QUE TOTS VOLEM ES LA SEGONA. DONCS BÉ, PENSO QUE EL PROJECTE OLíMPIC ÉS LA MILLOR EXCUSA, EL MILLOR ESTIMUL QUE TENIM PER ACCELERAR EL PROCÉS QUE ENS PERMETI CONFIGURAR UNA CIUTAT COM LA QUE VOLEM. FINS ARA LES DEMANDES DELS CIUTADANS 1, CONSEQÜENTMENT, L' ACTUACIè DE L'AJUNTAMENT S' HAN DIRIGIT SOBRE TOT ALS SERVEIS: ESCOLES, SANITAT, NETEJA, SEGURETAT, CULTURA. EN ELS ANYS QUE PORTEN D'AJUNTAMENT DEMOCRaTIC HEM ACONSEGUIT PRESTAR AQUESTS SERVEIS AME UN NIV -ILLL D'EFIC A CIA SATISFACTORI, SENSE AUGMENTAR PLANTILLES -BEN AL EONTRARI, DISMINUINT-LES- I. SENSE INCREMENT DEL COST REAL. TOT NIX0 EN UN CONTEXT DE CRISI ÏCONÓSICA. L'URBANISME SALVATGE QUE VA PATIR AQUESTA CIUTAT DURANT ELS ANYS 60 1 COMENÇAMENTS DELS 70 HA FET QUE ELS BARCELONINS MIRIN AMB DESCONFIANCA LES GRANS OBRES PúBLIQUES. PERO PENSO QUE JA ÉS EL MOMENT DE QUE ENS TREIEM AQUEST COMPLEX DE SOIR.E. UNA COSA ES, PER EXEI'PLE, REBUTJAR LA CONSTRUCCI5 DE VIES RAPIDES SEGREGADES QUE TRENQUEN EL TEIXIT URBà . ES UNA ACTITUD RAONABLE I COMPRENSIBLE. PER UNA ALTRA ÉS �TENIR UNA- XARXA VIARIA OUE NO TÉ EL MíNIM D'EFIC_IèNCIA QUE UNA CIUTAT DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LA NOSTRA NECESSITA. TENTE UN BIXA MPLE QUE FUNCIONA FORÇA BÉ. PER, EN CANVI, TEL .ID UN PODED NOU AILLAT DE LA CIUTAT. I UNA ÁREA METROPOLITANA AMB ACCÉS DIFICIL A LA CIUTAT CENTRAL I POC DOTADA DE COIUNICACIOIS INTERIORS. EL RIE BES6S SEPARA LA CIUTAT CENTRAL DE STA. COLOMA (140.000 ïIANI`L' N S) , ST. ADRIà (36.000 HABITANTS) I BADALONA (230.000 IIAnTA_NTS) . DONCS B1, SOBRE EL BESòS NOMÉS HI HA QUATRE PONTS: EL DE PASSEIG DE SANTA COLOMA, EL DEL CARRER SANTANDER, EL DEL CA ER ER G I CISCOA. I EL DE L'AUTOPISTA. I, PER SORT, DES DE FA POC I HA DOS TUNELS DE METRO. NO POT LEA QUE UN RIU URBà COM FS EL BESES SEPARI D'AQUESTA MANERA LES POBLACIONS METROPOLITANES. CADA CARRER DE BARCELONA HAURIA DE COiTI.NUAR EN UN CARRER DE STA. COLOMA O ST. ADRIà. BARCELONA NECESSITA MOL`I`ES D' INVERSIONS PúBLIQUE S QUE ASSEGURIN EL SEU FUTUR COM A CIUTAT. BARCELONA PRECISA S' UN GRAN ESFORÇ EN EL TERRENY DE LES INFRAESTRUCTURES I '30 NOS EN EL DE LES CO':UNIC IONS ESTRICTES PER MOLT QUE SIGUI EL MES EVIDENT. BARCELONA `A D'OBRIR-SE AL MAR, TIA DE ESTAR COMUNICADA, HA DE INTEGRAR-SE AL TOT AI "ON )li LES NOVES TECNOLOGIES. o CAL FER-HO. PER CAL QUE HI HAGI UNA IDEA �-5- NOBILITZADORA PER ENDEGAR EL PROCÉS AMB UN OBJECTIU COMG, AMB UN PLAC FIXAT. I LA MILLOR COSA ÉS, SENS DUBTE, ELE JOCS. NO DIC QUE LES INVERSIONS NO ES FESSIN SI NO Hl HAGUÉS AQUESTA IDEA. PER CS EL RITME SERIA MIS LENT, 'IOLT NÉS LENT. ESTIC :E, PER EXEMPLE, L'ACORD QUE VAN ARRIBAR AMB RENFE PER SEGUR AIXECAR LES LiNIES DE TREN DE LA COSTA NO S'UAURIA ASSOLIT SI NO FOS PERQUE, PER TENIR LLESTA LA VILA oLímPicA PEL 1992, CAL COMENÇAR A TIUBALIAR ARA MATEIX. I EL MATEIX ES POT DIR DEL CONVENI DE DEFENSA DE LES COSTES QUE VAN SIGNAR AMB EL MOPU LA SETMANA RSE\DA, JA HO HE DIT ALTRES VEGADES. ESTIC CONVENCUT QUE LA REALITAT DEPN NOLT DEL FUTUP. EL PRESENT DEPN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SóN LES ARRELS; NO DOMÉS DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE JA EST FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE TENIM I DE TAL CON SON. EL PRESENT DEPN TAMBÉ D'ALL¿ QUE VOLEM SER O ESPEREN SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA EIST5RIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN, SEGURAMENT, EXPLICAR SI NO fS PRECISAMENT EN FUNCL; DEL FUTUR I DE LA PEROEPCIó QUE ELS CIUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, MES QUE NO PAS DE LA INFLUENCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE L'UNIC DETERNINANT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT, NO H1 HAURIEN HAGUT ELS GRANS CANVIS QUE S I TIAN PRODUIT A LA HISTÒRIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, �AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PR.ODUïT. ES EN AQUEST SENTIT QUE VULL REMARCAR AVUI, LA IMPORTANCIA DE QUE LA HUMANITAT, ELS PAISOS, LES CIUTATS, ELS POBLES, TINGUIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS I, EN TOT CAS, ASSUMIBLES I QUE ES POGUIN ACONSEGUIR. QUAN AQUESTA CIRCUMSTANCIA ES DONA EA 1 EI., SI D'UNA SOCIETAT DETERMINADA, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA COM A MOTOR IMPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA. AQUESTA REFLE:IO TE -TOLT A VEURE AMB LA CANDIDATURA DE i BARCELONA ALS ,TOCS OLIEPICS D'ESTIU DE 1.992. PENSO, ESTIC BEN SEGUR, QUE EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT REPRESENTAR PER ECTANEi'NT EL PAPER DE L'OBJECTIU CONEGUT, ASSUMIBLE I ACO'NSEGUIBLE QUE FACI DE MOTOR DINAMITZADOR. EL PROJECTE DELS SENSE CAP DUBTE, EL MES IDONI r CATALITZADOR DE LES VOLUNTATS I ENERGIES DE PROGRÉ S QUE JA JOCS DEL 92 CONS'T'ITUEIX, r EXISTEIXEN ARA AL SI DE LA NOSTRA SOCIETAT. EN AQUEST SENTIT, A NINGU no SE LI ESCAPA QUE AL DARRERA DE LA CANDIDATURA OLï.MPICA HI HA UNA TENSI0 SOCIAL PRÈVIA, UNA T'ENSIO CULTURAL PR E VIA, UNA TENSI6 ANÍMICA PR È VIA D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR-SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS; D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSIBLE PER A REALITZAR LA SEVA PROJ ::CCI6, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAZ LES SEVES ASPIRACIONS. �PENSO, ESTIC SEGUR, INSISTEIXO, QUE AVUI NO EXISTEIX CAP AETRE ESDEVENIMENT PACíFIC CAPAÇ DE CATALITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAI'ENT I DE CRIDAR AMB TANTA FORÇA L'ATENCI6 INTERNACIONAL, COM A UNS JOCS OLÍMPICS. ELS JOCS OLI'MPICS DE 1.992 SON, DONCS, AVUI PER AVUI, L'EINA MES ADIENT PER A CATALITZAR LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT ECONOMIC, URDANISTIC I TECNOLOGIC QUE BARCELONA TE PLANTEJADES PER A PROJECTAR-SE CAP ENDAVANT EN EL TEMPS I L'ESPAI. I»OPGANITZACIO DELS JOCS OLIMPICS DEL 92 COMPORTARIA PER A BARCELONA UNA EXTRAORDINARIA 1 DECISIVA EMPENTA AMB VISTES A POSAR-SE AL DIA EN EL TERRENY DE L'URBANISME I DE LES COMUNICACIONS, ESPECIALMENT PEL QUE FA A LES TELECOMUNICACIONS. D'ALTRA BANDA, ELS ESFORÇOS QUE DES DE FA TEMPS JA ESTEM FENT PER A PROJECTAR BARCELONA IMTERNACIONALMENT 1 CONVERTIR-LA EN UNA METRÓPOLI EFICIENT I ATRACTIVA PER A LA UBICACIO DE NOVES ACTIVITATS INDUSTRIALS I DE SERVEIS D'ALTA TECNOLOGIA, REBRIEN AMB ELS JOCS UN SUPORT FONAMENTAL. TAMPOC ES POT OBLIDAR LA REACTIVACIO DE QUE SERIEN OBJECTE / EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIO (AIXECAMENT DE LA VILA OLIMPICA A POBLE NOU, RECUPERACI6 DE LA FAÇANA MARITIMA PER A LA CIUTAT, MODERNITZACIé: I CONSTEUCCIO D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES...), O BE ELS DEL TURISME 1 EL COMERÇ (UNES 300.000 PERSONES VISITARIEN �BARCELONA AMB MOTIU DE LA CELEBRACIO DELS JOCS) . ELS JOCS OLtMPICS, EN DEFINITIVA, f PROVOCARIEN UNA ♦ DINA:^^TI T ZACIO GENERAL DE L'ECONOMIA, NO SOLAMENT DE LA CIUTAT SINO DE TOT EE PAIS. D'AETRA BANDA, DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES, GAIREBE ,UNA QüESTI6 ')F JUSTÍCIA HISTòRICA. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXO VA SER ELS ANYS 1.924, 1.936 I 1,972. CADASCUNA D'AQUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, HA DEIXAT LLEGATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA / CANDIDATURA ALS JOCS OLIMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA; LA DE 1.936, L'ESTADI DE M0NTJUïC; I LA DE 1.972, LES PISCINES I'rRNAT PICORNELL. LES POSSIBILITATS QUE TE AVUI BARCELONA 'D'ACONSEGUIR LA NOMINACIO PER A ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92 SON, FUGINT DE QUALSEVOL TIPUS DE TRIOMFALISME, RAGNABLEME"T ELEVADES. DE L'ALTERNANCIZ CONTINENTAL QUE ES NORMA NO ESCRITA DEL C.I.O., HOM POT DEDUIR QUE ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES CELEBRARAN A EUROPA. ES DIFíCIL QUE AQUESTA TRADICI6 ES TRENQUI, I NO S'HA D'OBLIDAR QUE, ENTRE ELS 24 PAISOS DE L'EUROPA OCCIDENTAL QUE �TENEN PRESENCIA EN EL COMITE OLIMPIC INTERNACIONAL, ESPANYA ES r r L'ÚNIC GRAN PAIS QUE MAI NO HA ORGANITZAT CAP EDICIO DELS JOCS OLIMPICE' . i COM VAIG DIR EN EL MEU DISCURS DE PRESENTACIO DE LA CANDIDAT URA. A LOS ANGELES I HE REPETIT DESPRS A BERLIN -EST, A LISBOA, A ROMA I A MOLTS ALTRES LLOCS, BARCELONA VOL FER ELS JOCS, BARCELONA ES MEREIX ELS JOCS, BARCELONA ESTA MADURA PER A ORGANI`.tZAR, E.L S JOCS. HI HA D'ALTRES RAONS, NO ESTRICTAMENT ESPORTIVES PERO NO PER r AIXO MENYS SOLIDES, QUE JUSTIFICARIEN UNA DECISIO FAVORABLE A LA NOSTRA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARA, TOT COItvCIDINT í'L:'.`? LF-. FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGON PMILENARI DE LA SEVA ^ EXISTENCIA, I, D'ALTRE BANDA, EL 1.992 S' ESCAUR1 EL CINQUE CENTENARI D',I. DESCOP.-RIIMENT D' Ai•2ERICA. PER') MBE JUGA EN FAVOR DE LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELON A LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI A LA NOSTRA CIUTAT. _FACIES A LA SEVA CONSOLIDADA TRADICIO ASSOCIATIVA I A LA NOTABLE COL.LABORACIO ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA :`MUNICIPAL I PUBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR. D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS 'ESPORTIVES, PGBLIQUES COM PRIVADES. TANT BARCELONA NO HA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLIMPICA DE i1ONTJUIC I LES AREES / ,. ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I EL VALL D'HEBRON SON BONS EXEMPLES D' AIXO QUE DIC. �-10- DE POCA COSA ENS SERVIRIEN, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS I LA DISPONIBILITAT D'UNA INFRAESTRUCTURA ESPORTIVA CAPAÇ, SI BARCELONA NO TINGUES DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER r MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLIMPICS. AQUEST:?, DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT POLITICA QUE ABONA LA CANDIDATURA I LA FERMA VOCACIO OLIMPICA DELS SEUS CIUTADANS, UNA VOCACIO QUE ES VEU AVALADA PER i LA RICA I ININTERRUMPUDA TRADICIO ESPORTIVA DE QUATRE GENERACIONS o / DE BARCELONINS. I AIXO NO SOLS ES IMPORTANT, SINO GAIREBE DECISIU I CONCLOENT. ELS JOCS OLÍMPICS NO S6N CAP AMENAÇA CONTRA LA CATALANITAT DE CATALUNYA. BEN .:\L CONTRARI, CONSTITUIRAN UNA OCASI5 úNICA PER DONAR A CONEIXER AL 16N, DES DE LA CONFIANÇA DE POBLE VELL I IL.LUSIONAT, LAS NOSTRES PARTICULARITATS, LA NOSTRA IDENTITAT. I HO PODPEM SER A U`v PCBLIC QUE ES CO •ïPTARd EN L'ORDRE DELS CENTENAF,'.S DE ;:'- IL IONS DE PERSONES. LES POSSIBILITATS DE BARCELONA DE SER DESIGNADA SEU DELS JCCS OLÍMPICS DE 1.992 SON ELEVADES, RAONABLEMENT ELEVADES. PERD, BARCELONA NO TE TOTES LES POSSIBILITATS. EN Td MOLTES, ES r CERT, PERO NO LES `CE TOTES. NOSTRA r 1, ES MES, NO PODREM CONEIXER LA SITCJACI5 AMB CERTITUD ABANS DEL DIA 17 D'OCTUBRE D' ENGUANY. AUGMENTAREM LES NOSTRES PROBABILITATS. MI TREBALLAREM DE �VALENT, AIX‘O SI, PERO NO PODEM CAURE EN L'ERROR DE SUBESTIMAR LA CAPACITAT 1 LA FORÇA DE LA RESTA DE LES CANDIDATURES QUE ASPIREN A ORGANITZAE ELS JOCS DEL 92. ES PEE ATEO QUE SERIA UNA GREU IRRESPONSABILITAT BAIXAR LA 1 ‘ GUARDIA 1 RELAXAR EL NOSTRE ESFORÇ COL.LECTIU. PERQUE, EL NOSTRE ESFORÇ ES, EN DEFINITIVA, LA MILLOR I MES EFECTIVA ACREDITACIO QUE PODEN DURA LA CIUTAT DE LAUSANNE EL DIA 17 D'OCTUBRE. PER(PUE SOC CONSCIENT DE LA NOSTRA CAPACITAT D'ESFORÇ COL.LECTIU ES PERQUE TINC PLENA CONFIANÇA EN LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA I PER QUE DIC QUE LES NOSTRES POSSIBILITATS SON RAONABLEMENT ELEVADES. UN COP DIT OUE, SENSE SUBESTIMAR MINGU, MIREM CAP EL PROPER 17 D'OCTUBRE AMB CONFIANÇA PERMETEU-ME QUE INSISTEIXI EN UN ASPECTE QUE CARACTERITZA A LA NOSTRA CANDIDATURA OLIEPICA I QUE nS DE TRANSCENDENTAL IMPORNNCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL QUAL M'ESTIC REFERINT ES QUE LES JOCS OLIrIPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU ULTIM DELS NOSTRES ESFORCOS, PEE A BARCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR TOTES LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TE PLANTEJADES CARA A UN FUTUR IMMEDIAT. �-12- - ES IMPORTANT QUE DESCARTEM LA VISIO DELS JOCS COM UN MANNA, COM UN REMEI MIRACULOS, COM UNA PANACEA QUE RESOLDR. LES COSES QUE NO RUTLLEN. ELS JOCS NO SON AIX¿5. SON, MES AVIAT, UN TRENCADOR DE PESSIMISMES, UN ELEMENT DE MOVILIT ACIO D'ESFORÇOS. D'ALTRA BANDA, I AL MARGE DELS INDUBTABLES BENEFICIS DE TIPUS ECONOMIC, ESPORTIU I DE PROJECCIO INTERNACIONAL, Hl HAN ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELE JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA EINA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA EIMA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACid DELE CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL 4\1 A COMPETIR I A SUPERAR-SE. 9 UNA EINA, AL CAP I A LA FI, CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, NETA F" EL SEU LLEGAT CONDICIONS HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU PRESENT. EL REPTE DELS JOCS ÉS DONCS EL REPTE DE CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUTAT QUE VOLEN QUE SIGUI. LA BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DEES JOCS OLIMPICS DE 1.992, LA BARCELONA CAPITAL D'UNA CATALUNYA MODERNA, DINMICA, LA METROPOLI QUE HA DE SER RECONEGUDA COM UNA GRAN CAPITAL EUROPEA EN LES PROXIMES DkADES, �LA BARCELONA CAPITAL LLATINOAMERICANA I PORTA D'ENTRADA A EUROPA, LA BARCELONA QUE REPRèN EL SEU LIDERATGE CULTURAL, LA BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELS "NORANTA" HA DE SER UNA CIUTAT QUE TINGUI EONES COMUNICACIONS CONVENCIONALS I UNES UNES EXCEL.LENTS TELECOMUNICACIONS, UNS ENLLAÇOS AERIS INTERCONTINENTALS ESTABILITZATS, UN PORT ACTIU I MODERN, UNA FIRA CONSOLIDADA I, ENTRE MOLTES ALTRES COSES MES, UN GRAN MERCAT CENTRAL I UNA ADMINISTRACIO EFICAÇ. BARCELONA HA DE SER, RESUMINT, UNA CIUTAT EFICIENT. ESTIC CONVENCUT QUE LA CAPITALITAT QUE PROPOSEM ES POT DERIVAR AMB TOTA NATURALITAT D'AQUEST OBJECTIU D'EFICIENCIA. UNA CAPITAL NO LA FAREN PAS AMB VOLUNTARISKE UNICANENT. LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR-SE AL MON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA NO PODRA PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT EN UNA SERIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I IDENTIFICABLES. ES, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NORD DEL SUD". EL REPTE DELS JOCS NO rES MÉS QUE EL REPTE DE FER AQUESTA CIUTAT. ESTIC SEGUR QUE ELS BARCELONINS SABRAN FER FRONT A AQUEST REPTE. MOLTES GRACIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3930 Title A name given to the resource Els JJOO i un repte per a la ciutat / Conferencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona ha d'obrir-se al mar. Els JJOO és l'eina més adient per catalitzar les iniciatives de desenvolupament econòmic, urbanístic i tecnològic. Raons no esportives: bimi| lenari i V Centenari del descubriment d'Amèrica. Nord del Sud. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Ciutats Planificació Urbanisme Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1025/19860520d_00131.pdf 1aa07b6fd17c06e20bbf5fb8db744c5c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda de la conferència de l'Excm. Sr. Secretari General de les NNUU Saló de Cent, 20 de Maig 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAI. �EXCMO. SR. SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES: SóLO UNAS PALABRAS PARA AGRADECER AL SR. PÉREZ DE CUÉLLAR SU AMABILIDAD AL ACUDIR A NUESTRA CIUDAD PARA PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA. COMO ALCALDE DE BARCELONA, ADEMES, ME ES ESPECIALMENTE GRATO QUE ESTE ACTO HAYA TENIDO LUGAR EN ESTA CASA. Y PRECISAMENTE EN ESTE SALóN, QUE ALBERG6 UNA DE LAS INSTITUCIONES DE GOBIERNO Y DEBATE POLíTICO MáS ANTIGUAS DE LA HISTORIA. BARCELONA QUIERE SER FIEL A SU PASADO Y RENOVAR SU TRADICIóN DE LUGAR DE ENCUENTRO Y DE DEBATE INTERNACIONAL. SU PRESENCIA EN ESTA CASA, SR. SECRETARIO GENERAL, HA DE SER UN HITO HISTóRICO EN ESTE CAMINO. EN EFECTO. NADA PUEDE ENCARNAR MEJOR NUESTROS DESEOS QUE LA PRESENCIA DEL MáS ALTO REPRESENTANTE DE LA INSTITUCIóN QUE, PESE A TODOS SUS DEFECTOS, ES EL úNICO FORO MUNDIAL DE DEBATE, EL iNICO LUGAR DONDE LAS �NACIONES DEL MUNDO SE ENCUENTRAN EN IGUALDAD DE CONDICIONES. COMO HA DICHO EL SR. SECRETARIO GENERAL, (... REFERèNCIA A LA SEVA INTERVENCI6 ...) BARCELONA ESTARá SIEMPRE EN LA VANGUARDIA DE LA LUCHA POR LA PAZ Y POR EL ENTENDIMIENTO ENTRE LOS PUEBLOS. BARCELONA SE SIENTE SOLIDARIA CON EL ESPíRITU Y LAS ACTIVIDADES DEL SISTEMA DE NACIONES UNIDAS Y ASPIRA A COOPERAR CON EL MISMO EN LA MEDIDA DE SUS POSIBILIDADES. ASí LO HEMOS DADO A ENTENDER AL OFRECERNOS COMO SEDE DE LA CONFERENCIA DEL FNUAP QUE TIENE LUGAR ESTOS DÍAS. Y ESPERAMOS CONTINUAR HACIÉNDOLO OBTENIENDO LA SEDE DE LOS JUEGOS OLíMPICOS DE 1992. Y EN MUCHAS OTRAS ACCIONES QUE, AUNQUE MENOS ESPECTACULARES, AUNQUE FORMEN PARTE DEL TRABAJO COTIDIANO, SON IGUALMENTE EFICACES PARA LA CONSECUCIóN DEL BIENESTAR DE LA HUMANIDAD. �• SEÑOR SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES, SóLO ME QUEDA REITERARLES DE QUE ÉSTA ES SU CASA, ÉSTA ES SU CIUDAD. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3931 Title A name given to the resource Paraules cloenda de la conferència del Sr. Pérez de Cuellar, President de les Nacions Unides Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Dret Relacions Internacionals Acció política Nacions Unides Pérez de Cuéllar, Javier, 1920- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7103/JavierPerezdeCuellar_UN_PM.jpg e44564fddbcdd78f6253bd87f38ff6bb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Javier Pérez de Cuellar, a Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-20 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pérez de Cuéllar, Javier, 1920-2020 Acció política Nacions Unides Dret Relacions internacionals Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1026/19860527d_00134_0002.pdf 23ae3c7fe94e2c0108971a14b5e7e976 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA Y CAMOYAN, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA. (27 de mayo de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", LLEGA ESTA TARDE A SU CENIT, CON LA PRESENCIA EN ESTE SALON DE CIENTO DEL EXCMO. SR. D. JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA Y CAMOYAN, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA. NACIDO EN SEVILLA EN ABRIL DE 1947, EL SEÑOR RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA ES DOCTOR EN DERECHO Y PROFESOR DE LA UNIVERSIDAD DE SEVILLA. OCUPA SU ACTUAL CARGO DESDE MARZO DE 1984, TRAS LA DIMISION DE RAFAEL ESCUREDO. QUE TENGAMOS HOY EL HONOR DE TENER ENTRE NOSOTROS AL PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA, EN ESTE SALON DE CIENTO, SIMBOLIZA, CON TODA CLARIDAD, QUE ANDALUCIA, UNA VEZ MAS, ESTA EN EL CORAZON DE BARCELONA. Y SI LO ESTA EN EL DE BARCELONA, LO ESTA TAMBIEN EN EL DE CATALUNYA. EN EL CONTINUO URBANO BARCELONES VIVEN, SEGUN EL CENSO �2. DE 1980, APROXIMADAMENTE 500.000 CIUDADANOS NACIDOS EN ANDALUCIA, CIFRA QUE SE ELEVA A 1.000.000 SI NOS REFERIMOS AL AMBITO DE CATALUNYA. COMO CONTRASTE A 1 LA FRIALDAD DE ESTOS SOMEROS NUMEROS, QUEREMOS QUE SEPA, SR, PRESIDENTE, QUE TODAS ESTAS PERSONAS HAN AYUDADO A CONSTRUIR ESTE PAIS, Y SON PARTE ESENCIAL DEL PROYECTO, EN EL QUE NOS HALLAMOS EMPEÑADOS, DE UNA BARCELONA Y DF UNA CATALUNYA, EN LA QUE NUESTROS HIJOS Y LOS HIJOS DE NUESTROS HIJOS, PUEDAN CONVIVIR DE MANERA MAS ABIERTA, FRATERNAL Y SOLIDARIA. PERMITAME AHORA QUE CONTEXTUE MINIMAMENTE SU CONFERENCIA/ CON UNOS DATOS BASICOS SOBRE LA REALIDAD ANDALUZA. CON UNA EXTENSION DE UNOS 87.000 KM2., ANDALUCIA TIENE UNA POBLACION DE APROXIMADAMENTE 6.500.000 DE HABITANTES. SU RENTA PER CAPITA ES LEVEMENTE INFERIOR Y A LAS 368.000 PTAS., LO QUE LA SITUA EN DECIMO-QUINTO LUGAR DENTRO DEL RANKING DE RENTAS REGIONALES PER CAPITA, SEGUN DATOS UNA VEZ MAS DE LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCION PROVINCIAL". QUEREMOS TAMBIEN QUE ESTA PRESENTACION A SU CONFERENCIA, SIRVA COMO PEQUEÑA MUESTRA DE RECONOCIMIENTO Y HOMENAJE �3. DE NUESTRA CIUDAD, DE ESTE AYUNTAMIENTO Y POR TANTO, DE TODOS LOS BARCELONESES QUE HAN NACIDO EN ANDALUCIA, AL HOMBRE QUE SOÑO CON UNA ANDALUCIA MAS JUSTA, QUE A TRAVES DE SU AUTOGOBIERNO LOGRARA UNA DISTRIBUCION DE LA RIQUEZA QUE ALCANZARA A TODOS SUS HIJOS. NO PUEDO DEJAR DE TESTIMONIAR A BLAS INFANTE, QUE 1 MITIGO, CON. SUS CARTAS DE SOLIDARIDAD Y SUS VISITAS, EL PERIODO DE ENCARCELAMIENTO DE LLUIS COMPANYS Y OTROS CONSEJEROS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, EN EL PENAL DEL PUERTO DE SANTA MARIA. EN UNA DE ESAS CARTAS, BIAS INFANTE ESCRIBE LA SIGUIENTE FRASE, QUE REPRODUCIMOS COMO EXPRESION CONDENSADA DE NUESTRA SOLIDARIDAD: ".., ACASO LA ALEGRIA DE TODAS LAS ESPAÑAS, Y POR CONSIGUIENTE DE LA INMORTAL CATALUNYA, DEPENDA, HA DE SER COINCIDENTE, CON LA RESURRECCION DE GRANADA, ES DECIR, DE ANDALUCIA". EXCMO. SR, JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA, PRESIDENTE y DE LA JUNTA DE ANDALUCIA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3932 Title A name given to the resource Presentació de conferenciant Sr. J. Rodríguez de la Borbolla, President de la Junta d’Andalusia dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Model social Territoris Andalusia Rodríguez de la Borbolla, José Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1027/19860528d_00133.pdf ecdf4badb8eea93e7708a0e851b1f366 PDF Text Text Ref.: M 84 /86 Data: 28/5/86 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Xavier Roig Inauguració C.C.I. La intervenció de l'Alcalde a l'acte d'inauguració del Congrés de Comerç Internacional forma part d'una llarguissima sèrie de discursos que tindrà l'ordre següent; 1. Josep M. Figueras 5 min. 2. Iñigo de Oriol, president de C.C.I. España 5 min. 3. Adrian Piera, president del Consejo Superior de Cámaras 5 min. 4. Frans van der Ho yen, president de C.C.I. 5 min. 5. Solemne conferència de apertura per Rand V. Araskog, president i Director Ejecutiu de ITT Corporation 20 min. 6. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona 5,7 min. 7. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya 7,8 min. 8. Apertura de la conferència per S.M el Rei . 1.206-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �MAJESTAD, (MOLT HONORABLE PRESIDENT), SEÑORES, COMO ALCALDE DE BARCELONA ME ES MUY GRATO DAR PERSONALMENTE LA BIENVENIDA A LOS PARTICIPANTES DE LA 7A. CONFER È NCIA DE LA CáMARA DE COMERCIO INTERNACIONAL. HACE UNOS MESES TUVE EL PLACER DE CONTRIBUIR A LA CELEBRACIóN DEL CENTENARIO DE LA CáMARA DE COMERCIO, INDUSTRIA Y NAVEGACIóN DE BARCELONA PRONUNCIANDO UNA CONFERENCIA. EN ESA OCASIóN HACÍA REFERENCIA A LA HISTORIA DE BARCELONA. RECORDABA COMO LA PROSPERIDAD DE BARCELONA HABíA IDO LIGADA AL ESPLENDOR DE LA LONJA. YO CREO QUE ESTA CARACTERÍSTICA SE PUEDE APLICAR A TODAS LAS CIUDADES. LAS CIUDADES POR DEFINICIóN, SON LUGARES DE COMERCIO, LUGARES DE INTERCAMBIO: DE BIENES, DE IDEAS, �DE INNOVACIONES. ASí HA SIDO A LO LARGO DE LA HISTORIA. LAS CIUDADES SON ESPACIOS ABIERTOS, NO TIENEN FRONTERAS. POR ELLO CREO QUE EL CONTENIDO DE LAS PONENCIAS QUE SE DEBATIRáN EN LAS SESIONES DE ESTA CONFERENCIA ESTá MUY DE ACUERDO CON EL ESPíRI^1U DE LO QUE REPRESENTAN LAS CIUDADES. LA LIBERALIZACIóN DEL COMERCIO MUNDIAL, LA PROMOCIóN DE LA INVERSIóN EXTRANJERA, EL ENDEUDAMIENTO DEL TERCER MUNDO, SON PROBLEMAS A LOS QUE LAS CIUDADES, Y ESTA CIUDAD EN ESPECIAL, SON MUY SENSIBLES. LA SEMANA PASADA TUVE EL HONOR DE CLAUSURAR LA CONFERENCIA DEL FONDO DE LAS NACIONES UNIDAS PARA ACTIVIDADES EN MATERIA DE POBLACIóN. EN ESTA CONFERENCIA SE APROB6 LA DECLARACIóN DE BARCELONA, EN LA QUE, ENTRE OTRAS COSAS, SE RECOMENDABA UN TRATAMIENTO DE LOS PROBLEMAS DE LA DEUDA DEL TERCER MUNDO QUE PERMITIESE LIBERAR RECURSOS PARA UNA MEJOR ATENCIóN A LOS PROBLEMAS DE LA URBANIZACIóN ACELERADA. �BARCELONA ESTá DESARROLLANDO UNA CAMPAÑA DE PROMOCIóN EXTERIOR PARA ATRAER INVERSIONES EXTRANJERAS. NUESTRA CORPORACIóN METROPOLITANA, CON LA COLABORACIóN DE OTROS MUNICIPIOS, Y PARA REFERIRME SOLO A UN EJEMPLO MUY CONCRETO, HA CREADO EL PARQUE TECNOLóGICO DEL VALLS CON LA IDEA DE ATRAER EMPRESAS DE ALTA TECNOLOGÍA. BARCELONA, POR OTRA PARTE, VE EN LA ENTRADA DE ESPAÑA EN EL MERCADO COMúN UNA OPORTUNIDAD PARA EXTENDER SU INFLUENCIA A UNA ZONA MáS AMPLIA QUE LA QUE HASTA AHORA DELIMITABAN LAS FRONTERAS POLÍTICAS. BARCELONA QUIERE SER UN CENTRO DE GRAVEDAD EN EL SUR DE EUROPA. QUIERE SER TAMBIÉN UN ENLACE PRIVILEGIADO ENTRE EUROPA Y AMÉRICA LATINA. TODOS ESTOS PRóPOSITOS NO PODRÍAN REALIZARSE SIN LA COLABORACIóN DE LA INICIATIVA PRIVADA. SIN LA COLABORACIóN DE ENTIDADES COMO LAS CáMARAS DE COMERCIO. LA SEPARACIóN ENTRE EL SECTOR PüBLICO Y EL PRIVADO SE HA DESMITIFICADO EN BUENA MEDIDA. LO QUE NOS IMPORTA SON LOS OBJETIVOS, SON LOS RESULTA'•S EN TÉRMINOS, ESO SI, DEL BENEFICIO QUE PUEDE OB NER LA MAYORÍA DE LOS �CIUDADANOS. NO QUIERO DEJAR DE ALUDIR A LO QUE EL TíTULO DE LA CONFERENCIA EVOCA EN BARCELONA. LA CáMARA DE COMERCIO INTERNACIONAL VA A DEBATIR LAS PRIORIDADES INTERNACIONALES DE LAS EMPRESAS PARA LA PRóXIMA DÉCADA. NOSOTROS, EN BARCELONA, HEMOS ELEGIDO EL SEGUNDO AÑO DE LA PRóXIMA DÉCADA, 1992, COMO UN OBJETIVO QUE ESTIMULA NUESTRA SELECCIóN DE PRIORIDADES. EL PROYECTO OLíMPICO, EN EFECTO, ES EL CATALIZADOR QUE PROYECTA BARCELONA HACIA UNOS OBJETIVOS DE RENOVACIóN, DE PRESENCIA INTERNACIONAL, DE RELANZAMIENTO ECONóMICO. ES UN FIN ASUMIDO POR TODOS, UNA ESPERANZA DE FUTURO QUE, A LA VEZ, CONDICIONA Y MODIFICA NUESTRO PRESENTE. GRACIAS A ESTE DESAFíO BARCELONA QUIERE MEJORAR SU EFICACIA COMO METRóPOLI MODERNA, ADAPTARSE A LA NUEVAS TECNOLOGíAS, PREPARARSE PARA EL SIGLO XXI. ESPERO QUE PUEDAN USTEDES CAPTAR EL OPTIMISMO QUE EN BARCELONA SE RESPIRA, EN LA SEGURIDAD DE QUE ALCANZAREMOS LA META. �FINALMENTE HOY TENGO UN MOTIVO ESPECIAL DE SATISFACCIóN QUE COMUNICARLES A TODOS USTEDES. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA, EN CONSEJO PLENO REUNIDO ESTA MAÑANA, HA QUERIDO RECONOCER LA LABOR DESARROLLADA POR LA COORGANIZADORA DE ESTA CONFERENCIA, LA CáMARA OFICIAL DE COMERCIO, INDUSTRIA Y NAVEGACIóN DE BARCELONA, OTORGáNDOLE LA MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD. RECIBA, SEÑOR PRESIDENTE DE LA CáMARA, MI MáS CORDIAL ENHORABUENA. Y A TODOS USTEDES, SEÑORES DELEGADOS, LES DESEO UNA FELIZ ESTANCIA EN BARCELONA. SUS TRABAJOS SERáN SEGUIDOS DESDE LA CASA DE LA CIUDAD CON TODA ATENCIóN QUE MERECEN. SEÑORES DELEGADOS, SEAN UDS. BIENVENIDOS. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3933 Title A name given to the resource Inauguració de la 7ena Conferència de la Càmera de Comerç Internacional Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Atraure inversió estrangera. Alta tecnologia i el Parc Tecnològic del Vallès. Barcelona es vol adaptar a les noves tecnologies. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Congressos i conferències Comerç Relacions Internacionals Acció política Model social Cambra de Comerç Internacional Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1029/19860602d_00136.pdf 1a1d6a67b87c4bd72a1ceabf465c3549 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, amb motiu de la inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Barcelona, 2 de juny de 1986 Exp. 705784 IMPREMTA MUNICIPAL �SENYORES, SENYORS: AQUEST ACTE D'AVUI ÉS LA CULMINACIG DELS ESFORÇOS D'UNES PERSONES QUE DES DE FA MOLTS ANYS ES VAN PROPOSAR LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELL6 ALEMANY DE LA EXPOSICIG DE 1929 PROJECTAT PER MIES VAN DER ROHE. AQUELLS PROPóSITS INICIALS DELS QUE LLAVORS EREN UNS JOVES ARQUITECTES NO HAN POGUT CRISTALITZAR FINS ARA. L'AJUNTAMENT PRESIDIT PER NARCIS SERRA VA FER SEU EL PROJECTE. L'AMBIENT D'UNA BARCELONA LLIURE DINS D'UNA CATALUNYA AUTòNOMA I UNA ESPANYA DEMOCRàTICA VAN AFAVORIR LA COMPRENSIó I LA CONFIANÇA DE TOTES LES INSTITUCIONS, EMPRESES I PERSONES QUE ES VAN AFEGIR AL PROJECTE. A TOTS ELLS CORRESPON EL MÉRIT DE L'ACTE D'AVUI. PER AVUI TAMBÉ ESTEM SATISFENT UN DEUTE. UN DEUTE QUE BARCELONA TENIA AMB LUDWIG MIES VAN DER ROHE. LES FOTOS, DIBUIXOS I REFERèNCIES DEL PAVELLó HAN �ESTAT UNA CONSTANT EN ELS LLIBRES I REVISTES D'ARQUITECTURA, D'ART I EN TOTA MENA D'ENCICLOPèDIES. EL NOM DE BARCELONA HA ESTAT PRESENT A TOT EL MóN DES DE 1929, GRáCIES A MIES VAN DER ROHE. IGUALMENT, DES DE QUE VA INICIAR-SE LA RECONTRUCCIó DEL PAVELLó, BARCELONA HA TINGUT UNA ENORME PUBLICITAT EN ELS MILLORS PERIóDICS DEL MóN, COM THE NEW YORK TIMES, THE WALL STREET JOURNAL, TIME, NEEWSWEEK, INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE I A TOTES LES PUBLICACIONS D'ARQUITECTURA. LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó NO ÉS TAN SOLS RESTITUIR UNA PEÇA FONAMENTAL DE LA HISTòRIA DE L'ARQUITECTURA. PER ALS BARCELONINS REPRESENTA TAMBÉ LA RECUPERACIó D'UNA PART DE LA NOSTRA HISTòRIA. L'EXPOSICIó DE 1929 VA MARCAR L'IMPULS RENOVADOR MÉS IMPORTANT QUE BARCELONA HA EXPERIMENTAT EN AQUEST SEGLE. EL METRO, LA URBANITZACIó DE MONTJUïC, LA PLAÇA D'ESPANYA VAN SER POSSIBLES GRàCIES A L'EXPOSICIó. EL PAVELL6 ENS RECORDA TOT AIXò. �1 PER LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELLó ÉS TAMBÉ UN SIMBOL DEL QUE FA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. ORIOL BOHIGAS, QUE VA SER QUI EN 1954 VA ENCAPÇALAR LA PRIMERA PROPOSTA DE RECONSTRUCCIó, VA ESTABLIR LES BASES DE LA POLíTICA URBANíSTICA DE L'AJUNTAMENT. HA ESTAT UNA POLíTICA QUE ALGUNA VEGADA HE QUALIFICAT DE SARGIDORA. UN URBANISME QUE, ACCEPTANT EL PIJE GENERAL METROPOLITà COM A CONTEXT VàLID, HA PRIMAT EL PROJECTE SOBRE EL PIJE. L'URBANISME BARCELONí DELS GLTIMS SIS ANYS HA TINGUT COM A LEMA LA RECONSTRUCCIó D'UNA CIUTAT DEGRADADA, LA RECUPERACIó DELS SEUS SIGNES D'IDENTITAT I LA MONUMENTALITZACIó COM A EINA PER A DIGNIFICAR EL TEIXIT URBE. AQUESTA POLíTICA HA DONAT ELS SEUS FRUITS. I MALGRAT ALGUNES RETICÈNCIES INICIALS, ÉS ACCEPTADA PER TOTHOM. MOLTS DE VOSTÉS HAN COMPROVAT COM ELS VEINS DE LA PLAÇA DE LA PALMERA CONSIDEREN QUE L'ESCULTURA DE �RICHARD SERRA COM A PRòPIA. COM VIGILEN QUE NO LA FACIN MALBÉ, COM AVISEN LA GUàRDIA URBANA QUAN ALGú INTENTA EMBRUTAR-LA. LES VISITES ALS NOUS ESPAIS PúBLICS S'HA CONVERTIT JA EN UN RECORREGUT HABITUAL DELS VISITANTS DE BARCELONA. I AIXò ENLLAÇA AMB LA RENOVADA VOLUNTAT DE BARCELONA DE SER PRESENT A L'ESCENA INTERNACIONAL. EL PAVELL6 SINTETITZA TOT AIXE: FITA DE L'ARQUITECTURA, HISTòRIA DE BARCELONA, PROJECCIE INTERNACIONAL. I TAMBÉ PROJECCIE CAP AL FUTUR. AQUESTA MUNTANYA, ON ES VA CELEBRAR L'EXPOSICIE DE 1929, ÉS TAMBÉ ON ÉS LA FUNDACIE JOAN MIRE. ON ÉS EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, QUE ESTEM RESTAURANT. I ÉS ON ÉS L'ANELL OLÍMPIC, QUE SER EL CENTRE DELS JOCS OLïMPICS DE 1992 SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIE, QUE L'ACONSEGUIRà. AQUEST PAVELL6, A MÉS, NO SERI NOMÉS UN LLOC A VISITAR PER FER HISTòRIA. SER UN CENTRE DE DOCUMENTACIE �VIU, UN ELEMENT MÉS DE LA XARXA DE MUSEUS DE LA CIUTAT. SERA UN EMBLEMA DE LA BARCELONA CULTA, COSMOPOLITA, OBERTA QUE ENTRE TOTS ESTEM REFENT. FINALMENT, VULL FER ESMENT DE LES PERSONES I INSTITUCIONS QUE, A MÉS D'ORIOL BOHIGAS, àNIMA DEL PROJECTE, HAN FET POSSIBLE QUE ARRIBES A BON TERME. ROSA M. SUBIRANA, DIRECTORA DE LA FUNDACIó, LA TENACITAT DE LA QUAL HA ESTAT FONAMENTAL PER ACONSEGUIR LA COL.LABORACIó D'EMPRESES. ELS ARQUITECTES CRISTIAN CIRICI, FERNANDO RAMOS, IGNASI MANUEL DE SOLA-MORALES, QUE HAN SABUT REUNIR ELS PLÁNOLS I FOTOGRAFIES DEL PROJECTE ORIGINAL I PORTAR-LO A LA PRACTICA. JOAQUIM D'ABADAL, SENSE LA INTERVENCIó DEL QUAL DES DE L'AMBAIXADA D'ESPANYA A ALGER NO HAURIA ESTAT POSSIBLE QUE L'ONIX, úLTIMA PEÇA DEL PROJECTE, HAGUÉS ARRIBAT MAI A BARCELONA. I LES EMPRESES I INSTITUCIONS: - COL.LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA - DEMARCACIó DE BARCELONA DEL COL.LEGI OFICIAL �D'APARELLADORS I ARQUITECTES T2CNICS DE BARCELONA - CONSOLAT DE LA REP. FED. D'ALEMANYA A BARCELONA - DIPUTACIó DE BARCELONA - FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA - GOVERN DE LA REPúBLICA FEDERAL D'ALEMANYA - MINISTERIO DE OBRAS PúBLICAS Y URBANISMO. MOPU. - ARAG INTERNACIONAL, S.A. DE SEGUROS - ASLAND CATALUNYA, S.A. - BANC COMERCIAL TRANSATLàNTIC (BANCOTRANS) - CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA - CEMENTOS DEL MAR, S.A. - CEMENTOS MOLINS, S.A. - CEMENTOS UNILAND, S.A. - THE CHASE MANHATTAN BANK, ESPAÑA - EL CORTE INGLÉS, S.A. - GÜTERMANN, S.A. - KNOLL INTERNATIONAL (NEW YORK) - LA AUXILIADORA DE LA CONSTRUCCIóN, S.A. - MERCEDES -BENZ ESPAÑA, S.A. - PORTLANS, S.A. (PORTLANCA) - QUíMICA FARMACÉUTICA BAYER, S.A. - SIEMENS, S.A. �SENYORES, SENYORS, PROCEDEIXO A EXECUTAR UN DELS ACTES QUE COM ALCALDE MÉS SATISFACCIó M'HAN PRODUIT: DECLARO INAUGURADA LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó ALEMANY DE BARCELONA PROJECTAT PER LUDWIG MIES VAN DER ROHE EL 1929. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3935 Title A name given to the resource Inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arquitectura Urbanisme Barcelona Model social Mies van der Rohe, Ludwig, 1886-1969 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1030/19860604d_00138.pdf 52019f8abc7c360279da09c200e2bfa7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en la obertura de las jornadas de los Grandes Municipios del Mediterráneo occidental ante la droga Barcelona, 4 de junio de 1986 �SEÑOR MINISTRO, SEÑORES ALCALDES Y CONCEJALES, SEÑORAS Y SEÑORES: QUIERO DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA. ESPERO QUE SU ESTANCIA AQUÍ SEA, ADEMAS DE PROVECHOSA, AGRADABLE. NOSOTROS HAREMOS LO POSIBLE PARA QUE SEA ASí. NOS HEMOS REUNIDO AQUÍ PARA VER COMO, DESDE LOS MUNICIPIOS, HEMOS AFRONTADO LA PROBLEMÁTICA DE LAS DROGAS. HE SOSTENIDO MUCHAS VECES QUE LOS MUNICIPIOS ESTAMOS MEJOR PREPARADOS PARA HACER FRENTE A ESTE TIPO DE PROBLEMAS QUE OTRAS INSTANCIAS DEL GOBIERNO. NUESTRA PROXIMIDAD AL CIUDADANO NOS PERMITE RESPONDER CON MS FLEXIBILIDAD A LAS NECESIDADES NUEVAS QUE MANIFIESTA LA POBLACIE)N. Y, SIN DUDA, LA EXTENSI6N DE LA DROGADICCIóN ES UN FEN6MENO SOCIAL QUE POR SU RELATIVA NOVEDAD Y POR SU GRAVEDAD PRODUCE TODAVÍA UN GRAN DESCONCIERTO EN CUANTO A LA MANERA DE TRATARLO. �AGN ASI, LLEVAMOS SUFICIENTE TIEMPO CONVIVIENDO CON LA DROGA, TENEMOS EL SUFICIENTE APRENDIZAJE PARA PODER INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS. PIENSO QUE ESTAS JORNADAS SERáN ESPECIALMENTE POSITIVAS POR COMPARTIR LAS CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS MUCHAS CARACTERÍSTICAS COMUNES. CON MUCHAS DE ELLAS, BARCELONA Y LAS OTRAS CIUDADES CATALANAS REUNIDAS AQUI TIENEN PROFUNDOS LAZOS HIST6RICOS. HEMOS FORMADO PARTE DE LA MISMA CORONA DE ARAG6N, CON NáPOLES, PALMA DE MALLORCA, VALENCIA Y ZARAGOZA. NOS SENTIMOS FRATERNALMENTE UNIDOS COMO CIUDADES ESPAÑOLAS A MáLAGA. BARCELONA ESTA HERMANADA CON MONTPELLIER. COMPARTIMOS CON GÉNOVA EL RECUERDO Y LA HERENCIA DE CRISTOBAL COLEN. Y CON MARSELLA, GÉNOVA Y BARCELONA COMPITEN AMIGLABEMENTE PARA SER EL PRIMER PUERTO DEL MEDITERRáNEO. TODAS TIENEN, ADEMES, UNA MISMA MANERA DE ENTENDER LA VIDA, UN ESPÍTRITU Y UNA CULTURA MEDITERRENEA COMUNES, Y, AL MISMO TIEMPO, TODAS ELLAS SON CIUUDADES ABIERTAS, COSMOPOLITAS, QUE SE HAN HECHO DE APORTACIONES Y �CULTURAS Y GENTES MUY DIV ERSAS. QUIERO SALUDAR TAMBIÉN LA PRESENCIA DEL CENTRO ITALIANO DE SOLIDARTETE Y DE LAS DELEGACIONES DE LA O.M.S., DEL CONSEJO DE EUROPA, DE LAS NNUU Y OTRAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DEL PLAN NACIONAL DE LA DROGA Y DE TODAS LAS INSTITUCIONES P BLICAS Y PRIVADAS AQUI PRESENTES. Y TAMBIÉN AL REPRESENTANTE DEL AYUNTAMIENTO DE AMSTERDAM, DEL QUE TENEMOS MUCHO QUE APRENDER. LAS JORNADAS SEREN UNA OCASI6N IDC;NEA PARA REFLEXIONAR SOBRE LO QUE LOS AYUNTAMIENTOS HEMOS HECHO Y LO QUE HEMOS DE CONTINUAR HACIENDO. PORQUE, AL MARGEN DE LAS POLÉMICAS SOBRE LA OPORTUNIDAD DE LEGALIZAR O NO LEGALIZAR LAS DROGAS, ES EVIDENTE QUE LA SOCIEDAD ESTE OBLIGADA A PRESTAR ASISTENCIA A LOS DROGADICTOS QUE LO RECLAMEN. Y LOS AYUNTAMIENTOS, DESDE LA POSICIóN QUE ANTES HE CITADO DE MEJOR SITUADOS PARA RESPONDER, HAN DE SATISFACER LA INQUIETUD DE LAS DEMANDAS DE LOS CIUDADANOS. TODOS SABEMOS QUE LA. EXTENSIÓN DE LA DROGADICCIóN, �APARTE DE SUS IMPLICACIONES SANITARIAS, ES UN CONFLICTO SOCIAL. Y LA CIUDAD ES EL ÁMBITO DONDE ESTE CONFLICTO SE PLANTEA CON MS CRUDEZA. LAS JORNADAS HABRÁN DE TENER EN CUENTA LA NECESIDAD DE TRATAR LA DROGAD1CCIóN DESDE UNA PERSPECTIVA GLOBAL. POR ESTA RAZ6N SE HAN ESTRUCTURADO EN TORNO A UN DEBATE TÉCNICO QUE ESTUDIARA LA ASISTENCIA SANITARIA, DEMANDA Y PREVENCI6N DEL CONSUMO, LA LA INSEGURIDAD CIUDADANA Y LA REHABILITACIóN. Y UN DEBATE SOCIAL DONDE SE TRATAR á PREVENCI6N DESDE EL PUNTO DE VISTA DEL PAPEL DE LAS INSTITUCIONES VOLUNTARIAS Y DE LOS MEDIOS DE COMUNTCACI5N. SE ANALIZARá TAMBIEÉN LA LÍNEA DE TRABAJO SEGUIDA POR ORGANISMOS NO MUNICIPALES, COMO LA DELEGACI6N DE GOBIERNO DEL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA, LA ORGANIZACIU MUNIDAL DE LA SALUD, EL CONSEJO DE EUROPA, Y LAS NACIONES UNIDAS. FINALMENTE TENDREMOS MUCHO GUSTO EN EXPONER LA EXPERIENCIA, QUE YA, EMPIEZA A SER LARGA DEL AYUNTAMIENTO �DE BARCELONA. EX P LICAREMOS COMO SE ABORDA EL PROBLEMA DESDE LAS DISTINTAS áREAS DE ACTUACI6N MUNICIPAL. EL áREA DE JUVENTUD Y DEPORTES TIENE UNOS PROGRAMAS DE PREVENCI5N DIRIGIDOS A LA INFANCIA Y A LA JUVENTUD. EL AREA DE SANIDAD, DISPONE DESDE 1981 DE LA UNIDAD DE TOXICOMANÍAS DEL HOSPITAL DEL MAR. EL AREA DE SERVICIOS SOCIALES DESDE 1979 VIENE DESARROLLANDO UN PROGRAMA DE ATENCI5N DE DROGODEPENDENCIAS, UNA COMUNIDAD TERAPÉUTICA ("LA GRANJA"), UN PISO TERAPÉUTICO, UNOS TALLERES DE TERAPIA OCUPACIONAL Y UN CENTRO DE DOCUMENTACIóN, INFORMACI6N Y PREVENCI6N. FINALMENTE, LA COMISI6N TÉCNICA DE SEGURIDAD CIUDADANA, FORMADA POR EL GOBIERNO CIVIL Y EL AYUNTAMIENTO, HA ESTABLECIDO UNOS CONSEJOS DE SEGURIDAD DE DISTRITO Y CONSEGUIDO LA NECESARIA COORDINACI6N ENTRE DIFERENTES CUERPOS DE SEGURIDAD PARA DISMINUIR LA OFERTA DE DROGA. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA TIENE LA VOLUNTAD DE SER ACTIVO EN ESTA MATERIA Y DE RESPONDER A LA DEMANDA DE LOS CIUDADANOS, POR OTRA PARTE MUY LIGADA A LA FORMULADA EN EL TERRENO DE LA SEGURIDAD. EL AYUNTAMIENTO TIENE LA �VOLUNTAD DE HACER UN ESFUERZO Y FOMENTAR LA INTEGRACI6N DE POLíTICAS, PRIMERO EN EL AYUNTAMIENTO Y, DESPUÉS, ENTRE LAS DIFERENTES ADMINISTRACIONES. SEÑORAS, SEÑORES, ESTOY SEGURO QUE CUANDO EL VIERNES CLAUSUREMOS ESTAS JORNADAS, TODOS SABREMOS MS Y ESTAREMOS MEJOR PREPARADOS PARA TRATAR EL FEN6MENO DE LA DROGODEPENDENCIA. POR NUESTRA PARTE PONEMOS NUESTROS CONOCIMIENTOS Y NUESTRAS INSTALACIONES A SU DISPOSICI6N. SOLO ME QUEDA DESEARLES QUE SE ENCUENTREN EN BARCELONA COMO EN SU CASA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3936 Title A name given to the resource Jornades dels Grans Municipis del Mediterrani Occidental davant la Droga / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'actuació de l'Ajuntament davant aquest problema es recull en diferents programes dins l'Area de Joventut i esports, Area de Sanitat i la Comissió Tècnica de Seguretat Ciutadana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Barcelona Drogoaddicció Acció política Model social Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències