44 10 5656 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/954/etapa_nova_catalanisme_1998.pdf 6be9de9cfc9bc20b9a1503d13d9865cf PDF Text Text PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 L’etapa nova del catalanisme Pasqual Maragall 1 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 L’ordre adequat de l’anàlisi és Futur del catalanisme Passat Present Què fer? Avui és més clar el futur que el passat, el segle XXI que el segle XIX. Si comencem pel futur acabarem entenent perquè el passat va ser insuficient. Es contra la llum del projecte que volem jutjar els seus antecedents. Es més engrescador i més útil. Al final farem una reformulació dels termes de l’anàlisi * * * * * El futur té dos noms: L’Europa de les regions La lleialtat federal Avui ja veiem, al final del final del s. XX, de nou, la llum d’una Europa reconciliada, primer, amb el seu rol en el món, i per fi, amb els dimonis del seu passat. Europa va fer imperis que portaven nom de ciutat: Atenes, Roma, i després de nació: França, Espanya, Àustria, Britània. Per a fer-los va regimentar tot l’entorn nacional, eliminant-ne la riquesa i pluralitat, i va uniformitzar grans conjunts de països. Van desaparèixer Escòcia i Bavària, Catalunya i Alsàcia, Piamont i Savoia, el Ducat de Brabant i el Califat de Còrdova. Ara anem cap a una Unió Europea respectuosa dels Estats que l’han creada però inexorablement abocada per això mateix a privilegiar en la seva organització l’autèntic ordre democràtic: de baix a dalt. Europa no serà acceptada si no garanteix la proximitat de totes les funcions que poden ser mantingudes, o millor encara, retornades, al nivell més baix. L’emoció de la nova Europa unida -un nou sentiment de pertanyença- va lligada inevitablement, com a raonable condició de la seva existència, a la saludable desconfiança envers la distància immensa que estan prenent alguns processos de decisió (els de defensa i de seguretat, els monetaris -que hauran de ser substanciats a Brusel.les o Frankfurt i per majoria, sense vetos nacionals). Des de Catalunya, una de les nacionalitats, de les cultures, que van perdre pes en el procés brutal de formació de l’Europa del XVIII i XIX, veiem amb esperança, amb gratificació, com la nova Europa s’anuncia més modesta i més atenta a la subsidiarietat, al seu rol subsidiari respecte dels Estats, perquè això comporta de 2 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 forma inevitable i segura la conversió paulatina dels Estats en esglaons intermedis d’un altre procés de modèstia i devolució, ara cap a les regions i les ciutats i municipis. Es digui el que es digui, aquesta Europa federal neix d’una forma que la fa redentora de les realitats nacionals i culturals oblidades per la història. Alemanya, Àustria i de forma més dramàtica Espanya i Bèlgica, ja havien encetat aquest camí pel seu compte. Ara són Gran Bretanya i Itàlia que s’hi aboquen amb força i imaginació. A continuació seran tots els països de la Unió que hauran de seguir el mateix camí. Inclòs aquells que pel seu tamany i homogeneïtat no encaixen en el model de grans regions (Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Portugal i Grècia) hauran d’acceptar la regionalització si més no per a entrar en peu d’igualtat en les polítiques estructurals i en les estadístiques d’Eurostat. El principi europeu de desconfiança democràtica, referit a la distància en la presa de decisions, beneficia els poders locals. Són aleshores algunes regions fortes i singulars les que tenen la temptació de defensar la re-nacionalització de les polítiques europees a condició que al costat dels Estats s’hi asseguin les regions amb competències legislatives o amb competències de caràcter estatal, curiosa paradoxa. Paradoxa que no resistirà la força del moviment que està situant la majoria de les decisions en la base del sistema: la societat i els poders propers. Aquesta força és irresistible justament perquè capgira l’ordre de les decisions i completa així, 200 anys més tard, el que la revolució francesa va encetar però no va culminar: la devolució del poder a la societat. Aleshores ens vam quedar en la nació democràtica, que substituïa, a través de la seva representació (l’ Assemblea Nacional) l’antiga Monarquia i l’antic règim autocràtic. Però el preu pagat va ser molt alt: les minories restaven subjugades, les petites nacionalitats oprimides, les cultures singulars anorreades. Ara quan llegim en les decisions de la Comissió Constitucional italiana (la Bicameral) que la República (federal) italiana és formada per comunes, províncies, regions i estat, i que tots ells no faran més que el que la societat no pugui fer ella mateixa; o quan llegim que en el projecte laborista britànic per a Escòcia que “la transferència de competències és tan ampla que el document només detalla les que seguiran sota el control de Westminster: economia, defensa, treball, qüestions constitucionals i embriologia i abort”, quan llegim aquestes coses sentim que una pàgina de la història està essent passada, i que la llarga recerca per Catalunya de la seva autonomia i per l’esquerra d’esdevenir el centre de les polítiques de llibertat, està convergint cap a un punt proper i esplèndid en què Europa superarà el seu complex americà -entenc per “complex americà” d’Europa la seva aspiració a ser una sola gran nació amb una sola bandera i un sol sentiment, sense identitats locals o quasi-, i es reconciliarà amb la seva pròpia diversitat interna negada per la història. I on la gent provinent de la llarga i dramàtica marxa per l’esquerra cap a un humanisme sempre evanescent i de vegades monstruosament autoritari, retrobarà el sentit original de la pulsió llibertària que l’animava des de l’origen. Catalunya, autonomista i llibertària de sempre, pot respirar tranquil.la. Però ha de quedar clar que en aquest joc, en el joc de la proximitat, en el de la construcció del federalisme europeu de baix cap amunt, no top-to-bottom sinó a l’inrevés, només hi té entrada el qui té el carnet adequat: el carnet de la lleialtat federal, la Bundestreue alemanya, la confiança de tots en el servei a l’interès general per part de cadascú. D’aquí que tinguin raó els qui matisen que la subsidiarïetat europea no vol dir només proximitat, sinó proximitat amb responsabilitat. Es exacte. Responsabilitat en dos 3 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 direccions: una, que cadascuna de les parts ha de fer-se mereixedora de la confiança de les altres en quant a la representació i així, en els Consells de Ministres europeus de Cultura, el land alemany que toqui representa, per torns, a tots els altres (sabran fer el mateix Andalusia i Euskadi que la Baixa Saxònia i Baden Wurtemberg?); i dues, que algú ha de definir quan, per raons d’eficiència i/o d’equitat, convé més la distància i l’arbitratge que la proximitat. Però, justament aquestes raons s’han de demostrar. I no les contràries. La càrrega de la prova passa a dependre dels nivells allunyats. No com fins ara, que tot el que fan regions i ciutats ha de ser aprovat pels Estats: tot el que no està permès està prohibit. Ara estem passant a dir: tot el que no és reservat (a l’Estat) està permès -com diu la llei italiana del 15 de març de 1997, en el seu art. 2, tot el que és de l’interès general dels ciutadans d’un municipi o regió és competència dels seus governants, inclòs allò que fins ara han estat fent les delegacions estatals en el lloc. Només queda exceptuat allò que l’art. 3r. reserva taxativament a l’Estat. I l’Estat i Europa es veuran generalment observats, quasi diria escrutats cada cop que es reservin una funció. És impossible ser europeista d’aquesta Europa modesta i subsidiària? Al contrari: molts només serem europeistes d’aquesta Europa. Ja n’hem tingut prou de patriotismes excessius. * * * * * A partir d’aquí, podem estudiar millor, i més assossegadament, el nostre passat. En quin punt del segle XVIII els catalans comencen a actuar en interès propi i com ho formalitzen? En quin punt de la revolució liberal espanyola, a Catalunya, hi ha una escissió entre els que s’esveren de les conseqüències de la revolució i esdevenen catalanistes porucs i aquells que converteixen el liberalisme en catalanisme i, eventualment, en federalisme? Quins esdeveniments del segle XX (Setmana Tràgica, 6 d’octubre, 19 de juliol, 15 d’octubre de 1940) marquen l’actitud del catalanisme fins avui? Es donen les circumstàncies d’un retorn al sentiment prevalent en els curts períodes que van de 1898 a 1909 i de 1931 a 1933? Estaria justificat de nou aquell optimisme català: el del sentiment de pàtria, el del discurs de Cambó al Rei (1904), el del pressupost de Cultura (1907/8), el de l’Avi indiscutible, el del “Visca Espanya” de Companys? Com reformular avui un sentiment de pàtria anàleg, de la mateixa intensitat i la mateixa generositat? Com pot Catalunya posar-se davant els qui dirigeixen la conversió d’Espanya en un estat europeu amb tots els ets i uts? Sabem algunes respostes a aquestes preguntes. Però abans no podem obviar -o potser millor: podem obviar però no podem oblidar l’eterna discussió: si el catalanisme és popular (Pere Anguera) o és conservador (J.C. Marfany); si és cert que Catalunya només pot ser cristiana o no ser; si qui tenia raó era Macià o Cambó, si era Prat o Maragall, si Pere Corominas (engarjolat al 97 del segle passat) o Josep Maria de Sagarra, si d’Ors o els modernistes, etc. Més ben dit: ara podem per primer cop no obviar aquestes qüestions i saber que, siguin quines siguin les respostes, vist els nostre futur, el camí seguirà. Que les respostes no ens dividiran eternament 4 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 * * * * * Algunes coses del present, sembren ja clares: Entre “Catalunya és Espanya” “Espanya és Catalunya” “Espanya no és Catalunya” “Catalunya no és Espanya” Només queden en peu la segona i la quarta proposta. Les altres dues, les dels anticatalans: “Catalunya és - simplement- Espanya” o bé, “Espanya no és Catalunya”, és a dir, Espanya és una realitat independent de les parts que geogràficament la componen, han perdut vigència. L’ambiciós “Espanya és Catalunya” que ja es va dir entre 1898 i 1909, i que es va dir amb emoció i respecte i bones intencions, supera al separatista i utòpic i antipàtic, “Catalunya no és Espanya”. L’acritud del “ells i nosaltres” i el “nosaltres sols” deixa pas al moderat “Espanya és un fet entranyable” i al més positiu “Escolta Espanya”. Vivim un moment esperançat. La dreta espanyola, de grat o per força, ha de ser o aparèixer autonomista. Es cert que alguns (com Felipe González) ens alerten: “El retorn de finals de mandat d’Aznar al castellanisme furibund i a l’espanyolisme més arnat està garantit”. També és cert que uns altres diuen: “L’únic interès del PP en aquest mandat és l’abrazo de Bergara amb els bascos... i els catalans que s’ho pintin a l’oli”. Però el fet és que ara com ara la dreta espanyola ha de pactar amb els nacionalistes catalans i bascos (i aquests amb la dreta espanyola, sobretot a Catalunya). El fet és que el PSOE va traslladar el 25% de la despesa pública neta del centre a la perifèria (bàsicament a les autonomies i per això va perdre eleccions a les grans ciutats). I el fet és també que la confusió entre Generalitat i partit és tan irreversible que els votants que només votaven a les eleccions legislatives estan avui decidits a votar en les autonòmiques, perquè creuen (i en el fons no els falta raó) que és la Generalitat qui negocia a Madrid les decisions de l’autèntic govern -pensen ells-, que és l’espanyol. “No hay mal que por bien no venga”. En efecte, vivim un canvi de perspectives. * * * * * Què hem de fer? Federalisme i diferència o federalisme i igualtat. - som diferents:en llengua,en història, en cultura, en dret, en política, - volem el mateix, tenim el mateix dret que els altres (nosaltres i ells) - que cadascú triï si prefereix realitzar els serveis a casa (Mossos) o que els facin des de Madrid (G. Civil) Quan diem el mateix dret, volem dir que tenim dret a rebre el mateix servei bàsic per habitant. El fet de ser més rics ens obliga a pagar més i ho acceptem, però no ens 5 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 obliga a rebre menys. Quan diem “el mateix dret” volem dir també el dret a rebre els serveis des de la mateixa distància, el dret al mateix autogovern. Com conjuminar diferència i igualtat en drets? Igualtat de drets a rebre des de la mateixa distància la mateixa aportació en serveis per persona, i diferències existents en quant a llengua, història i cultura, són dues coses que es poden casar per la via de la opcionalitat. Quan la desconfiança respecte dels serveis centrals és més gran, en les comunitats més diferencials, optarem per la substitució dels serveis estatals, i en les altres optaran per la continuïtat, és lògic. La percepció de la distància és més aguda en comunitats diferencials. Però els catalans no hem de construir sobre el greuge el model d’Espanya que proposem. No podem dir: “no volem que els altres no tinguin”. No podem dir: “si a vostès també els donen això, nosaltres voldrem una altra cosa per a seguir essent diferents”. Si “Espanya és una realitat entranyable”, quines entranyes són les dels catalans que no volen pels altres el que volen per si mateixos? Més enllà del sentit comú, que nega a determinades Comunitats Autònomes el dret a anomenar-se raonablement nacions, perquè no ho són, els negarem també el dret a autogovernarse? Quin model d’Espanya fora aquest, basat exclusivament en la desconfiança per molt justificada que hagi estat històricament? De tant en tant haurem de recordar que el darrer President de la Generalitat executat sumàriament per la justícia militar espanyola no és del temps de Cromwell o de Maria Antonieta: és de fa encara no seixanta anys i havia estat elegit democràticament. El President Tarradellas -el seu successor quasi immediat, amb l’interval d’Irla- ho va recordar arribant a Madrid, l’octubre de 1977. No tenim doncs dret a l’acritud? El tenim, si hem de jutjar comparativament a altres països europeus. La mort d’O’Sullivan a Dublin és del primer terç de segle (1908); les dels líders democràtics de nacions de l’Est europeu són posteriors (1945-48), però la nostra acritud no té comparació amb la ràbia irracional que ha dut a algunes d’aquestes minories nacionals als desastres interiors que coneixem. Tampoc a Catalunya s’ha donat, afortunadament, el procés d’involució que ha dut del record adolorit a gestos irreversibles d’odi venjatiu, com al País Basc, per bé que la frivolitat cruel i plena de conseqüències amb que el general Franco va escriure negre sobre blanc en el Butlletí Oficial de l’Estat que era obligatori odiar els guipuscoans i els biscaïns, no té perdó (“las províncias traidoras” deia textualment). Però de nou, la mort de Companys (conduït a Espanya pel Conde de Mayalde un cop la Gestapo el va detenir a Paris, on romania per seguir prop del seu fill malalt) ens exonera de tota demostració de credencials: tenim dret a l’acritud. Però tenim també l’obligació -en interès propi i per respecte a tants de gestos amistosos i positius des de la resta d’Espanya, encara que minoritaris sovint, en el batibull i abraonament de la desconfiança i el sarcasme en relació amb Catalunyatenim l’obligació i el deure de liderar la recomposició històrica de tots aquests sentiments en una Espanya democràtica, federal i europea. * * * * * Catalunya endins avançarem per les vies concretes d’un catalanisme constructiu, ple d’empenta i de sentit comú. Hem portat seny en el tema de la llengua, evitant que no es convertís en l’inici d’un periòdic passar comptes malaltís, productor de sancions, prohibicions i obligacions que finalment o no es compleixen o generen frustracions i reaccions negatives, molt pitjors per a la salut del català que els problemes que s’havien volgut atacar. La Llei 6 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 del 83 s’ha de salvar com a tal, amb les modificacions que el temps obliga de fer obliga i permet- per tal que la llei segueixi sent una llei viva. El LLIBRE BLANC de la Cultura ens ha de dir on som en política cultural -la columna vertebral de la política catalana- vint anys després del Congrés de la Cultura Catalana. Ha d’analitzar, per exemple, el paper de la dualitat cultura nacional-cultura civil en el teatre, la música, l’edició, etc... Sense l’activitat dels ajuntaments i de l’esquerra no hagués hagut ni Museus Nacionals -potser només el d’Història de Catalunya, i encara... on l’haguessin posat?- però sobretot no hi hagués hagut altre cosa que Museus Nacionals: ni Art Contemporani, ni Teatre Lliure, ni Picasso, ni Miró, ni Tàpies, ni retrobament del Modernisme, ni CCCB, etc... En el debat sobre la CULTURA POLÍTICA, que és altra cosa, referida a les regles del joc de la política i als nous paradigmes de relació entre els individus, els pobles i el món, així com els nous paradigmes econòmics i socials, haurem de participar en plataformes obertes (promogudes per la pròpia Fundació Campalans, les fundacions amigues Nous Horitzons, Encaix i Catalunya Segle XXI, i encara totes aquelles que es preguntin honestament pel futur: Fundació Bofill, Fundació Joan Maragall, Fundació Carles Pi i Sunyer, Fundació Utopia (J. García-Nieto), Museu de la Ciència, Fundació Joan Miró, etc.), tant a casa nostra com a Espanya i Europa. No és poc el que s’hi juga. Vint anys després del Congrés de Cultura que -a falta de partits democràtics- va definir els conceptes i les polítiques públiques possibles i necessàries a Catalunya, ara caldria una convenció catalana, o vàries alhora, que definissin no les noves polítiques -ara ja tenim partits i Parlament, Consell Executiu i Ajuntaments-, si no els nous interrogants, els nous temes, i el paper de la política en la seva formulació i solució. Per descomptat, des de Catalunya: l’aportació catalana a la re-situació de la política en la vida social. Catalunya, segons mandat de les lleis, en mala hora aprovades al 1987, però lleis vigents al cap i a la fi, ha d’aprovar la seva REGIONALITZACIÓ. Una de les habilitats del catalanisme dominant ha estat la de congelar tot allò que era important i evident: l’eix transversal, les rieres del Maresme, la divisió comarcal adaptada no al 37 sinó successivament al 77 o al 87 o al 97, el II Congrés de Municipis de Catalunya (el primer va ser el 1933 i va fer la Llei municipal republicana, no com ara, que s’ha fet la llei deu anys abans del Congrés, suposant que hi hagi Congrés aquest any!), l’abastament de l’aigua assegurat, el revifament de l’Ebre i el Pirineu, el desplegament del Metro metropolità (valgui la redundància), la consolidació de l’aeroport de Barcelona i del sistema aeroportuari català, el desviament del Llobregat (aprovat i dotat pressupostàriament l’any 1986), la conversió de la Zona Franca i del Delta en la gran Zona d’Activitats Logístiques del Sud d’Europa, la redempció del Besòs i dels barris de la Mina i la Catalana, el Pla d’hotels de Barcelona, que es va tractar d’impedir, la reforma del Liceu que finalment va cremar-se, el necessari nou Palau de Congressos (aquí Madrid ens ha passat al davant i... com!), l’ampliació de la Fira, etc. En comptes de tot això, punt per punt, el catalanisme conservador, poruc i maldestre que ens ha dominat, ha enredat tots aquests temes: ha paralitzat la regionalització, simptomàticament, re-enviant a Madrid el dil.lema en propugnar la província única i la dissolució de les Diputacions -essent així que àdhuc la terminologia habitual ha consagrat les 7 regions, administratives o estrictament planificatòries: Regió 1a. o metropolitana, comarques interiors, Terres de l’Ebre, comarques de l’Alt Pirineu, etc.; ha imposat una comarcalització abusivament conservadora, la del 37, al servei d’una política partidària, d’oposició als alcaldes dels caps de comarca- sempre aquesta dèria d’utilitzar les contradiccions reals per a inhibir tota acció, -com en la capitalitat de la Regió 7- o bé crear contradiccions partidàries allà on no n’hi ha de reals; ha entrat en una polèmica inacabable sobre el tram Cervera-Manresa de l’Eix Transversal i s’ho ha 7 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 pensat quinze anys abans d’encetar el tram Vic-Manresa; ha vist amb tota fredor i passivitat com any rera any les rieres del Maresme es desbordaven, ha dividit el moviment municipalista creant i mantenint una associació apart basada en la desconfiança legítima dels municipis petits i negant-se a convocar el II Congrés per por a una onada de sentiment d’unitat. Aquest és potser un dels actes polítics més incomprensibles i inacceptables del pujolisme, tot i que un dels més característics; ha fet unes lleis territorials contra el territori, malfiades, suprimint o tractant de suprimir l’àrea metropolitana -prevista en l’Estatut-, incautant la planta d’Abrera sense compensació, així com la de Cardedeu, nacionalitzant la taxa de depuració, creant uns ens que han nedat en liquiditat no d’aigua sinó de diners i han generat la desconfiança dels usuaris modestos, amb els quals no s’ha sabut negociar ni explicar i modular el rebut de l’aigua (l’única ecotaxa existent i autèntica!); ha abandonat les Terres de l’Ebre i les del Pirineu a la inexistència legal, fent-hi algunes obres, si, però sense cap perspectiva de conjunt, sense cap política entenedora i ambiciosa, que han hagut de personificar els alcaldes ardits allà on n’hi ha hagut, com a la Seu i la Vall d’Aran, on s’ha nucleat un poderós moviment de poders locals, juntament amb els Comuns d’Andorra i els municipis de l’Ariège; ha promès l’oro i el moro als barris més apartats i necessitats de transport públic massiu per a sortir de l’atzucac en que el govern s’havia ficat en signar el conveni pel Metro de Montjuïc, i ara no han fet ni l’un ni l’altre!; ha especulat amb una Fira al costat de l’aeroport oblidant l’aeroport i la necessària tercera pista, i ara és l’hora que tenim tres períodes al dia (8 a 10 a.m., 5 a 7 p.m., i 8 a 11 p.m.) amb saturació de vols -prop de cinquanta moviments d’entrada o sortida a l’hora- i per tant, desviament de tràfic potencial cap a altres aeroports, just en el moment en què la congestió aèria a l’Europa central du les companyies a cercar nous hubs o nussos de redistribució en el Nord del Sud d’Europa, i just quan Barajas inverteix sumes ingents per estar prest amb una tercera pista l’any 98; i encara el nostre catalanisme arnat de la dreta no ha entès que Reus i Girona tindran vida i trànsit com aeroports si el Prat n’atrau més, i no contra el Prat; ha deixat tots els temes del Delta del Llobregat en mans d’una comissió multi-nivell sense lideratge i poc operativa, i això ho pagarem car; ha oblidat el Besòs, sumant-se tard i poc als esforços que els ajuntaments van fer amb Borrell, Ministre d’Obres Públiques, i escatimant els diners en un tema indiscutible, en una de les llagues urbanístiques i socials, de política territorial, més punyents de Catalunya; és més, van contribuir a fer el problema més insoluble quan, des del govern, es va oposar als intents de l’Ajuntament de Sant Adrià i de l’Àrea Metropolitana per a dignificar La Mina i La Catalana, arribant a l’extrem de patrocinar un assalt deshonest i inútil a l’alcaldia de Sant Adrià des de la Conselleria de Benestar Social i permetent que prosperés el procés indigne d’un especulador immobiliari recolzat en advocats i jutges que van fer la llei a Catalunya, mal que ens pesi, durant una colla d’anys- contra els regidors democràtics, que han hagut d’aguantar ¡6 anys! d’imputacions sense base fins a la seva absolució amb tots els pronunciaments favorables. Brillant full de serveis el del govern territorial de Catalunya, en aquests anys! Res a veure amb la forta tradició del pensament i l’acció territorial del catalanisme polític i de l’urbanisme barceloní des de 1860 ençà. Res a veure amb la Mancomunitat, amb les Jornades Municipalistes que prepararen la via pel I Congrés de Municipis, amb la lleis i decrets de la República, tan la Llei municipal com el Decret de divisió comarcal. Ni una aportació genuïna. Si més no l’actitud digne de J.A. Solans davant certs intents especulatius, però al preu d’una concentració inhumana i poc eficient del control de qualitat urbanística. Passes enrera en relació amb el tímid però valuós urbanisme de la transició (1967, Esquema Director de l’Àrea Metropolitana; 1974, Corporació Metropolitana de Barcelona; 1976, Pla General Metropolità, encara vigent). Desastrós urbanisme comercial. 8 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 Tot està per fer. Però tot està madur. Tornem a trobar-nos -qui ho podia imaginar- en l’exaltant situació de fa vint anys, on tot estava escrit i tot per començar. Posem-noshi. El nou catalanisme no són cabòries. Haurà de començar perfilant el PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA, a través d’un sistema participatiu en la definició dels dos, tres, quatre grans objectius que Catalunya acara avui, i el desgranat d’objectius instrumentals que hi convinguin, així com el sistema de responsables del seguiment en la seva consecució. Les Universitats que són tot i els seus problemes de finançament i manca d’agilitat un dels sectors amb més potencial projectiu de la vida catalana, les institucions empresarials, els sindicats i les Cambres de Comerç -que intel.ligentment s’agermanen cercant la talla mínima, com és el cas de les dels Vallesos i el Bages i l’Osona-, les ONG’s més significatives, les entitats culturals i esportives, la gent d’església i de confessions religioses, de fundacions assistencials, etc., hauran de posar-se a treballar per a fer bo, a nivell de Catalunya, el triangle ciutat-universitatempresa que en el nivell municipal, comarcal i metropolità ha donat ja el seus fruits i ha adquirit una bona experiència operativa. Sens dubte els temes de la qualitat (qualitat en els serveis i productes, en l’administració pública i en les empreses) i del poder polític, econòmic i mediàtic i comunicacional, estan en el centre de les nostres preocupacions. Els temes de l’equitat, genuïnament progressistes, no poden ser sacrificats i s’han de reformular a la llum de les noves circumstàncies. Però ha de ser l’esforç concentrat, ben programat i flexiblement desplegat de les forces vives de Catalunya, en el marc determinat pel Parlament i amb sanció final d’aquest mateix, que perfili i concreti cada un dels temes i objectius específics de l’acció catalana. Si la majoria parlamentària no s’avé avui a aquest acord, nosaltres, des de l’esquerra i el centre, hem de començar a treballar igualment. Com va fer l’Assemblea de Catalunya fa quasi trenta anys i el Congrés de Cultura en fa vint. Qualitat, potència i equitat són fites de vegades contradictòries. Caldrà triar. Pot semblar que Catalunya viu millor (qualitat), però pot ser que no estiguem preparant les bases futures d’aquesta qualitat diferencial: avui s’inverteix més públicament i privadament al centre que a Catalunya. I no diguem a Brandenburg o el triangle Londres-Lille-Brussel.les o inclús Lió-Ginebra-Torí. Ens podríem despertar d’aquí cinc-deu anys amb un ulterior retardament referent a les infraestructures i fins i tot a les mentalitats i les organitzacions. Haurem viscut relativament bé, però començarem aleshores a viure relativament pitjor. Potser haurem de sacrificar alguns aspectes aparents de la qualitat (una certa privacitat tranquil.la, determinats aspectes de l’anomenat “assossec” mediàtic) si aquest és el preu d’una vivacitat mediàtica i política més gran. L’omertà ha estat sempre confortable però a la llarga tràgica. El silenci pietós, el respecte sacralitzat pels valors unitaris, el “no gosar”, el diferir o no anar de dret al cor dels problemes... tot això ens pot perjudicar. L’aliança del centre liberal i l’esquerra catalanista és aquí de tot punt necessària. Per exemple, és difícil d’imaginar com Catalunya pot competir amb altres àmbits si no disposa de mitjans de comunicació que ultrapassin l’audiència dels sis milions d’habitants, o a tot estirar els deu milions de catalanoparlants, davant uns altres, aquí 9 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 al costat, que n’abasten cinquanta milions o tres-cents milions. Si ni tant sols hem arribat a convèncer del tot els valencians que parlem la mateixa llengua, en diguin valencià o català! Potser justament per l’encaterinament que hem demostrat en que ens acceptessin el nom més que la cosa. En aquest camp hi ha avui grans esperances i hem de reconèixer que el pujolisme s’ha mogut aquí amb prudència i astúcia alhora. Veurem. * * * * * Els catalans del segle XXI sabem l’Europa que volem, i l’Europa que ve: l’Europa forta, que és la de la proximitat, la de les regions i les ciutats, és a dir, l’Europa legítima; i l’Europa forta, que és la de la Unió, perque és la de la nostra moneda, la nostra defensa, la nostra justícia i la nostra cohesió social. L’Europa dels Estats entesos com a garants de la Unió i garants de la devolució de poders cap abaix. De vegades se’ns parla només de l’Europa d’on venim i no de l’Europa a la qual anem. Anem a una Europa forta i subsidiària alhora, social i liberal, “forta però no fortalesa”, activa però no invasora de la proximitat -al contrari defensora de les identitats diverses i de les ciutats com a base de civilització-. L’Espanya catalana que preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint, però ha de consolidar la seva cultura política, les seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme vergonyant, l’ha de fer explícit i diferencial. Hem de fer el partit d’Europa, d’aquesta Europa. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'etapa nova del catalanisme Subject The topic of the resource Catalanisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Acció política Federalisme Europa Campanyes Eleccions Description An account of the resource núm. 103, 1998 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Papers de la Fundació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat a la col·lecció de papers de la Fundació Rafael Campalans. Recull les reflexions de Maragall sobre el futur de Catalunya i de la proposta de moviment de centre-esquerra ampli que estava disposat a liderar des del PSC el 1998, tornant de Roma. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/955/19830204d_00010.pdf 8c529ed37af5b2cd2d705f104f76b473 PDF Text Text Z' tr^rLracz,,,^ Mr. President (2 ï` •<vc,. %^i M ^ l C r.r r7C fi ^ /17n^ ^^í^^^-n^,^ 9r 3- ^^ l'fYL < 11/1 á 11, /a The catalan week in New York is open. But I hope that what we start to-day will not . end next Saturday. What we start to-day is an attempt to link two Universities, two cities and two cultures for more lasting period of time. I will try to make my self olear about the "what" and the "why" / `y` of these othén</ise "just nice" words. New York is the City, and i mean quote "the" unquote City, the capital of cities. I know it because I lived here for two years and I loved it ^ ^ier since. /1' Perhaps it would be molé correct to say that I liked New York be fore knowing.it and, dadly- enough, it appeared to me exac:tly as' I had dreamegl it . But when I speak of attempting to establish._°close links between our universities and our cities, it's not just a love affair what I have in mind. When I speak of links I mqkn, bussiness .^^ New York is our ma ^y cet . r New York is both our supply and our demand market. New York es one of the greatest aniskspeaking cities i n the wolld . New York has been the refuge of our exile in the forties as it ha been for the rman intelectuals since.the thirties. Three hundred meters from here, at the ew School a host o ropean scholars found a place to make international science: Marcuse, Habermas, Mongentaav, our own Fernando de los Rios were there. �2. Here at N.Y.U., Nicolás Sánchez de Albornoz, Var6, Regalado and so many other, keep alive the ipanish contribution to world culture and science. Same thing Carmen Zulueta at City University, Margarita Ucelay.at Barnanos College and George Collins in Columbia. George Collins is I am sure the greatest scholar in Gaudi, our most original and probably most well known modernist architect. It's with fresh sorrow that I have to'teil you that the architect Josep Lluis Sert died last Monday, his body incinerated in Barcelona and his ashes-taken to the small,island of Ibiza. J Sert, the Dean of the Har~d School of design for many years, was the builder or your Roosvelt Island, these scalated wasses.of glass that I have just seen again coming home this morning thru the Frankin Roosvelt hilway. New York is our malket and is also a bit of our city, of our abi^ity to build cities and culture, of our mediterranean sense of proportion and space. Honestly you should VIcognice us this bit officontributian in the formation of this city. ctalan^_musi^c, ^-dtalan and^paThis week Y .ou are invited to know t-. anish prints made in Barcelona which is the publishUcapital of the panish speaking world,ca talan art cocuing from thef city that for1:3 med Picasso, Dali, Miró and Tàpies, even catalan cooking-.wednesday evening in the dinner that I wil have the pleasure to offer to you Mr. President (Mr. Mason) - Next Thúrsday we wi2l ptesent al,Ithe Súseua[:µof Modern Art the pro ject of rebulding the German pavihlion# designed ,by Mies V.t^n der, ^., . Rohe in 1929 for the World Fair,'of Barcelona �3. But even more important: next September, the annual lectures of the "Barcelona-New-York Chatedra" will begin here at N.Y.U. and I hope that the University of Barcelona will host annual - lectures on the New York urban culture from september 84 on. So, what are beginning to day is something permanent, it '<.s not, just a show week. f Let me end, Mr. President daring to say tl^ it is not only in our interest as citizens of the world to be present in the world city but that it is also in your 3.nterest to be present in the capital of the mediterranean w ich, after all is the origin of our common history and civilization. Specially when Spain is again in the way of helping the SpanislA. speaking world to build a democratic model of social life. It is in this context that Barcelona require . Thank you, Mr. President. .is glad to both offer and �evtr- ro hAM 21 kuv-iLt so ~Del 1re ki_.„ Av /Ve1/11 ctí 5(274K. oPe-z/ 3 rr- 7 ifo ¿ni (+141rt_ LL- "nPr e-3v D r Lsj 7- o - "rn" 'r AI i5 tt a °U t94 7 c tn.-TV &S Tz () ws, y sr7+-71 i 5 A--ri #1-57rx4 Pr NI{ "lae-c_4me:tii-eLs(„c_dity<,․) 71 CV (Al E sine-3 , i,frts 9-v-ArG_ 4 _111 ön r-717-"-. rev t..4 1, 0 oF 72 . pi L-17 ;4 e T), --pc, M n-K.E; rre- *ha Trl-E- 1 F T pftçe- 01-1-trAi. / 5 l` Wv14) '-/A91,t. (c. 'L4 11 15 77-1-&" t1-1-`' U Otput 2 E C.- T-21 n- A ó c-try _ /1.- j I rctrx... T21/ • L v vo9 /t91.- JiAi , omE w-kt íterf" o ul-T) •-peryt ic E-NOu 6 - , rr lit 9146-30 v-&71,:--- 111- oF c.-1'77'es , i Tez_ 't 4"-A-1k-S Awe r kt (-91-"I 127G-Ferytt,– IC&'M1 s /1- v -Tm r- f T A--023 vq)D2-5, 11-1-72 y /15 2 11 1(-n tot HOTEL MERIDIEN PARIS. 81 BOULEVARD GOUVION SAINT-CYR 75017 PARIS - TEL. : 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS ) �MERIDIEÎI (1117- r (, f 1 {-1S'N J ^ t4 F A -T-,-^•x,r p T i^.t ^.. T d ^^ 97t ^, ^^ ^^L o 17 ' s N cs7 J v i T C i.os --• tr i N +c S r .^/ ou►'t- . l7 c S IiLJO J vI^ u 40-11.1", fj t^j^/c.L1LJ VN ^ ,...(We's 11 i t)14-b1N rJ M r hl I 1 Pcln c 2 1-111 r A- FGfii7i. w c, o u c-- a F L iw ! cs 'E k► L-9W s 11)1)s7' lv 1;5' "z-ovt 1C J S A^^ó ^-^trc 1.4/4-n iL t'i, D-vut 1S s vPP I-v m^o n ovta. d¿'")ti len/ D M In, K ^-i` , Ñ=^;/ 4.v t r c O pte:- rS 7-112-' (t n tn/Vri í s tfl- -t/'t741c019-- trnt Trs j vV 'f14-1- w 8'6t L!J (.4`lnrsS t'Sc`&w ^fitfi^ 21-= t$v 4-'14 ç r1/E-w -z.ayL ¡c IN 't'N-7-- Pt'u n't-5 te- ! h/TL''L t.`l- tv v}1 1 c4-14 1-C 1+0V la Ut /YS r'7 T^ 1 f N--JD o'^ G-c= ° urL cz'' >e l'1-117- /3 E l— h1 rtric 711w Gt71 Li /ty3 7 1-F1 • h T7 G^ 0,4 el" . 7'1;4 ®x-1 ~71 r6R-► -r^` r 3 L--tiv SL ^`ívoL o P.0. 4 1112 11- d-P c v`t-o 15 E1110 Jc Ifz, C. et-n S ttv tt n a ih"n' uti.^7vc. ^ u^ w 0è'1t Qwni c - v,v ís A F c rt-z: Ta ,tc Gf-Yc c v s- e-- , H-14 ct-k Jtt ii•-S ^ o-rJ Pen tiJ~ Ve– 47S n-ros r.v -1-1 M 4rc ^ tr ertirn A^ -r?-/-hr>72s. l ^ c." W^-i t'U . `f tJ , rv f C--0t.itç @^-ó4-z. 4--t4o Sp 1hJ1 S44_ s rl tv c o 11-74» y o t+t^z DL ï -kfcrL, /‘,.1"-&19 dicS~11I- cAw iYtit Kvb7 a rJ ni- P,g-c)nhlOZ ^v Itz ^ v ^• ^ +^_ ¡1^ C v tíi'U vt Zr ,trr" 1' cu ish/ 7ii^i --TEI.: : 759.12.30 r -TSLEX 290962 CABLE PARIS �NOI{/ 3 MERlDIEI`i 714- N ft°1 wf . UoLt,tA5 - *14 it SUR-6-G wry z^s-- s c t t-v L14z2. ï Yv Gbh" YiZT - 4-''na 7-T F:44- k 1 tY-n u 1-411-07 b11t, t fit,' As `Pf-x4 r -t-r 5' !3 o D iI / Vet-T 7 t btift-r Hif3 "7-4X- en1 7-r ^ J^i ^z t z N 14- ) 131 2-4 Ci¢PaZ - V-p 3Jrs-F?rN! Nn e¢s s2,^S d^ Gt ^S ^C fiz-41-i T ll.C.^ v► ^ 711.171" fi9'n v T14-1.7" tArt trwiGD3 ¡d-+( v4-17 :z,o-vi ,c /S r BttK. c.^r^j M A-plu fsv 4:4 vf ouit 70 4,3) . 1.1 1r7 4 1- ^ !g h 57 44/7'1.49 ^.é v^"c-S ^ij St9J SLr cy -r p>W,#Dri-p v. u-PL tM. L70 71-1114, ^i.0 Gv L-1v lLt,r , 0 `. "'% 0/-0-15s-rb7 ?IA,S S trtbv0 o ge' 1 •114 v tir Jo ssr Co ^.t t ^ ^- G,^,– 1741P ^ h ws ^,^+ 15401-C.V2-trrInf- R viL S (34,_5 ^ i ' f^ ` ^1 ~-l'421n4v tun,1 -r v¢^@ ^1^ ► w L-4 Ah- 2 1/11"--0 ti c^ y}rtg , b,r 5 inti y 7trz---f- s en -,¿-92 OJL-r-P 1.-LA T7t^ ^ tï}7i D-P 7107 /47177 V Yilt Y^S Mo»-brymv,,i' ^ -7 w-c /491- ufi Ta j GPP-v 61 , o U fol,o~ vy M Oç? tvc.stL, _ r ^ 14-41- 14-! 3Srrnhribt/iN ,k, i S ` l"^ IÚdsi' orM-7-1nl fi- 1914 U c(y2/}y £4:2 t..t_-,7v S (re--V-rt (rd /1-W _O G•15 L L ai-t; ^ ^r fivi t,-071,4 arj ry uAí evt S rfij 14-r vr Z u 1. u E-?-7-^- ‘14~-4 ^^°^` L.trt G- 1.7-zyyx- 5 ,T Rr rv i^` '/..9,, s4w^^ r^ /re!~ *e cr,c. ,,nz e- v s GJh/71/ ' 4 (Al ok) i S DufZ J. w # T7»' yho _. r -- Obit /94-r7757t) o F vMTr HOTEL MERIDIEN PARIS. 8i BOULEVARD6OUVION SAINT -CYR 75017 PARIS - TEL.: 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS ' � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3861 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració de la Setmana Catalana a Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cultura Catalanisme Acció política Territoris Nova York Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-03-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/956/19830602d_15.pdf bd93146e43460685b1cd77e1dfa01301 PDF Text Text AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA ANTE TODO RECIBAN MI BIENVENIDA A ESTA MANIFESTACIÓN QUE PUNTUAL EN EL TIEMPO REPRODUCE LA CARACTERÍSTICA MAS SIGNIFICATIVA DE NUESTRA CIUDAD: SU CAPACIDAD DE CIUDAD ABIERTA CAPAZ DE ACOGER LAS INICIATIVAS DE TODO ORIGEN PARA PRESTARLES EL MARCO ADECUADO. CONTEMPLANDO EL RECINTO FERIAL SE ME OCURRE QUE EN PO CO DIFIERE DE LAS MÚLTIPLES PLAZAS QUE SE DISEMINAN A LO LARGO DE NUESTRA CIUDAD. BARCELONA ES UNA CIUDAD DE CALLES Y PLAZAS; Y SUS CIUDADANOS LAS UTILIZAN PARA RELACIONARSE, PARA ENCONTRAR EN ELLAS LOS SERVICIOS, LOS CLIENTES, LOS AMIGOS ... QUE SON LA ESENCIA DE LA VIDA CIUDADANA. EN ESTA GRAN PLAZA DE LA FERIA SE REPITE ESTE FENÓMENO. LAS PIEDRAS DE LOS EDIFICIOS, LAS NAVES DE LOS PABELLONES SE PONEN AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS DE LA FERIA. LA PRESENCIA HOY AQUÍ DE ALTOS REPRESENTANTES DEL GOEIER NO DE LA NACIÓN Y LA REPRESENTACIÓN DEL GOBIERNO DE LA GENERALITAT, DE LOS RECTORES DE LA FERIA, DE LOS EXPOSITORES Y DE LOS VI SITANTES, CONVIERTE A TODOS ESTOS EN USUARIOS DE ESTA GRAN PLAZA Y POR LO TANTO, EN CIUDADANOS DE BARCELONA. A TODOS LES DOY LA BIENVENIDA Y MIS MAS EXPRESIVAS GRACIAS POR HABER ACEPTADO ESTA CIUDADANÍA. MARIA AURELIA CAPMANY ME EXPLICABA HACE POCOS DÍAS CON SU AGUDEZA CARACTERÍSTICA, QUE LAS CIUDADES PUEDEN AGRUPARSE EN DIFERENTES CATEGORÍAS: LAS CIUDADES EN TORNO AL PALACIO, LAS CIUDA DES EN TORNO A LA CATEDRAL, LAS CIUDADES EN TORNO AL CASTILLO Y, FINALMENTE, LAS CIUDADES EN TORNO AL MERCADO. BARCELONA ES UNA �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA 2. TERIORES, HA SALIDO DE SU ENTORNO PARA ACUDIR AL MUNDO. ESTE ES NUESTRO GRAN RETO. MIRAR AL PASADO NO SIGNIFICA OTRA COSA PARA NOSOTROS QUE CONTINUAR FIELES A LA NECESIDAD DE APERTURA Y ACEP TACION; A LA NECESIDAD DE MIRAR HACIA AFUERA Y PROGRESAR. ESTOY SEGURO DE QUE TODOS ESTAREIS CONMIGO ATRIBUYENDO EL VALOR SIMBOLICO QUE LA FERIA TIENE PARA BARCELONA, PERO LOS VALORES SIMBOLICOS QUE CONSERVAREMOS Y POTENCIAREMOS HAN DE SERVIR PARA QUE ACEPTEMOS EL RETO DE CREAR NUEVAS FRONTERAS Y NUEVAS FINALIDADES. BARCELONA QUIERE SER EL MARCO DE REUNIÓN DE LOS CIUDADANOS DEL MUNDO. BARCELONA QUIERE, DE AQUI A DIEZ AÑOS, SER EL MARCO DE LA GRAN FIESTA DE LA JUVENTUD DEPORTIVA DEL MUNDO. POR ESTO IMPULSAMOS NUESTRA CANDIDATURA A LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. SERA LA RESPUESTA AL RETO DEL PRESENTE IMBRICADA EN LA RES PUESTA QUE DIERON LAS GENERACIONES DE NUESTROS PADRES Y NUESTROS ABUELOS A LOS OBJETIVOS DE SU EPOCA. ME GUSTARIA DIRIGIR DESDE AQUI UNA MIRADA A LA PROXIMA, CASI CONTIGUA CIMA DE MONTJUIC. ALLI UN ESTADIO OLIMPICO, HOY EN MUY MAL ESTADO, ES EL TESTIMONIO DE UN ESFUERZO QUE NO PUDO CULMINAR. VOSOTROS VAIS A SER TESTIGOS,A TRAVES DE ESTA CITA ANUAL, QUE ES LA FERIA, DEL CAMBIO QUE PROGRESIVAMENTE SE IRA PRODUCIENDO Y QUE SE ORDENA A PROSEGUIR CON LA VOCACIÓN ABIERTA DE BARCELONA AL SERVICIO DE LA CIUDADANÍA DEL MUNDO. QUIERO QUE RETENGAIS ESTOS DOS ASPECTOS DE NUESTRA ACTUAL VOCACION OLIM PICA. EL PRIMERO ES QUE NO QUEREMOS PERDER A LOS CIUDADANOS QUE HOY SE REUNEN EN ESTA INAUGURACIÓN: QUEREMOS POTENCIAR LA FERIA �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA 3. PRESIDENCIA RA, DEL DEPORTE Y DE TODAS LAS MANIFESTACIONES QUE CONSTITUYEN LA RAZÓN DE SER DE LA CIUDAD Y LA RAZÓN DE SER DEL PROGRESO Y EL CAMBIO EN NUESTRA CIVILIZACIÓN. HEMOS MIRADO HACIA MONTJUIC COMO SIMBOLO DE UN FUTURO DE BARCELONA. DIRIJAMOS AHORA NUESTRA MIRADA HACIA LA ARTERIA QUE NOS HA PERMITIDO LLEGAR A ESTA GRAN PLAZA DE LA CIUDAD. LA GRAN VIA DE LAS CORTES CATALANAS QUE, SIN SOLUCIÓN DE CONTINUIDAD, ENLAZA NOCLEOS ANTES DIFERENCIADOS Y QUE HOY FORMAN PARTE INSEPARABLE DE LA AGLOMERACIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA. ALGUNOS DE VOSOTROS, PARA LLEGAR AQUI, HABEIS ATRAVESADO MAS DE TRES MUNICIPIOS SIN QUE EL PAISAJE, SIN QUE LAS PIEDRAS, OS PER MITIESEN DETECTAR ESTOS CAMBIOS ADMINISTRATIVOS. LOS QUE CONOCEIS MAS DE CERCA A NUESTROS CIUDADANOS SABEIS PERFECTAMENTE QUE LA CALIDAD DE BARCELONES ES MAS UNA REALIDAD DEL ESPIRITU QUE UN ORIGEN ADMINISTRATIVO. BARCELONA ES UNA CAPITAL DE ESPAÑA, ES UNA CAPITAL QUE SE VA HACIENDO A MEDIDA QUE CATALUÑA, ESPAÑA, EL MEDITERRANEO Y LA COMUNIDAD MUNDIAL ASI LO HAN REQUERIDO. YO ME ATREVERLA A DECIR, ASI LO HAN DECIDIDO. OS RECUERDO ESTO Y LO SIMBOLIZO EN LA AVENIDA DE LAS CORTES CATALANAS PORQUE ESTA SE CONSTRUYO, SE URBANIZO SE MODERNIZO DE LA MANO DE DOS GRANDES EXPOSICIONES DE LAS CUALES ES HEREDERA. RIA DE MUESTRAS DE BARCELONA. Y OS DIGO LA ACTUAL FE- ESTO TAMBIÉN PORQUE SO LO EN EL MARCO DE UNA METRÓPOLI DE TRES MILLONES Y CUARTO DE HA BITANTES, SEREMOS CAPACES DE CONTINUAR OFRECIENDO LA CAPITALIDAD, EL CAMBIO TECNOLÓGICO, LA CULTURA, EL OCIO, EN UNA PALABRA EL ATRACTIVO QUE HAN DE HACER PERDURABLE A ESTA FERIA Y POSIBLES �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA 4. OS DIGO ESTO TAMBIÉN PORQUE LA FERIA NO SE ENTIENDE SIN ESTE GRAN MERCADO DE OFERTA Y DE DEMANDA CONSTITUIDO POR LA INDUSTRIA, EL COMERCIO Y LOS SERVICIOS QUE SE GENERAN EN TORNO A LA METRÓPOLI. OS DIGO ESTO TAMBIÉN, PORQUE ESTOY SEGURO DE QUE NUESTRA GENERACIÓN SERA CAPAZ DE CONSTRUIR ESTA NUEVA CAPITAL DE ESPAÑA Y DE CATALUÑA CON RESPETO Y SIN BRUTALIDAD, ACEPTANDO COMO SUYOS LOS OBJETIVOS DE DEMOCRACIA Y PRESERVACIÓn DE LA IDEN TIDAD DE CADA UNO. NO QUIERO OCULTAR MI SATISFACCIÓN POR EL HECHO DE QUE ESTA INAUGURACIÓN SEA UNO DE LOS PRIMEROS GRANDES ACTOS POBLICOS, DESPUÉS DE QUE LA CIUDAD ME CONFIASE LA PRESIDENCIA DE LA CORPO RACIÓN MUNICIPAL. QUIERO APROVECHAR ESTA OCASIÓN PARA REITERAR A LOS CIUDADANOS DE BARCELONA -Y REPITO QUE A TODOS OS CONSIDERO ENTRE ELLOS- EL PROPÓSITO QUE HE ASUMIDO YO MISMO Y TODA LA CORPORACIÓN DE ATENDER CON GRAN PRIORIDAD A HECHOS Y CIRCUNSTANCIAS COMO LA PRESENTE. AQUI OS REUNIS NO SOLO PARA REALIZAR UNAS TRANSACCIONES COMERCIALES, SINO PARA CONSTATAR EL ESFUERZO DE LA CIUDAD EN OFRECER UN MARCO IDÓNEO DE SOLUCIÓN DE PROBLEMAS Y ENFOQUE DE PERSPECTIVAS. CONTINUAREMOS ESFORZÁNDONOS EN ESTE CAMINO. AQUI SE REUNEN MIEMBROS DEL GOBIERNO DE ESPAÑA Y CATALU ÑA Y CONSIDERAN ESTA PLATAFORMA COMO EL LUGAR PERFECTO Y ADECUA DO PARA REFLEXIONAR SOBRE EL ESTADO DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA E INTERNACIONAL. CONTINUAREMOS ROGANDO A NUESTRAS AUTORIDADES ES TATALES QUE MANTENGAN FIRME ESTE COMPROMISO EN EL FUTURO. AQUI CATALUÑA OFRECE UNA MUESTRA DE SU VITALIDAD IMPULSADA HOY POR LA RECUPERACIÓN DE SUS INSTITUCIONES. CONTINUAREMOS VELANDO �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA 5. PRESIDENCIA CAPITAL ECONÓMICA E INDUSTRIAL DE CATALUÑA POR UNOS DÍAS. ESTE ES NUESTRO COMPROMISO Y NUESTRA OFERTA QUE SE ARTICULARA SO BRE TODO ESTANDO ATENTOS A LAS REALIDADES Y ANHELOS DE LA FERIA. ESTA MISMA FERIA ES UN EJEMPLO PATENTE DE LA CONFLUENCIA DE INTERESES Y ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO, DE LA ADMINISTRACIÓN DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA, DEL AYUNTA MIENTO DE BARCELONA Y DE TODOS LOS CIUDADANOS, AGRUPADO EN TOR NO A LOS ÓRGANOS RECTORES DEL CERTAMEN, EMPRESARIOS, TECNICOS Y TRABAJADORES DE LAS EMPRESAS QUE EXPONEN O DE LAS INTERESADAS POR LOS PRODUCTOS EXHIBIDOS, CIUDADANOS ANÓNIMOS QUE VISITAN LA FERIA Y LE OTORGAN ESTE CARACTER DE FIESTA CIUDADANA. NO QUIERO PUES, DEJAR DE APROVECHAR ESTA OPORTUNIDAD PA RA, UNA VEZ REITERADA MI BIENVENIDA A TODOS Y EXPRESADO UNA VEZ MAS MI AGRADECIMIENTO A LOS QUE HAN HECHO POSIBLE VOLVER A CUM PLIR ESTA CITA EN EL TIEMPO, SUBRAYAR DE NUEVO QUE LA FIDELIDAD DE BARCELONA A SU FUTURO DE SERVICIO, A LA CULTURA, A LA ECONOMIA, AL COMERCIO, A LA MEJORA DE NUESTRA SOCIEDAD, ES SOLIDARIA, SE SIENTE SOLIDARIA DE LA AMBICIÓN DE TODOS VOSOTROS EN ESTA GRAN TAREA DE TRANSFORMACIÓN Y PROGRESO. EL ESFUERZO DE BARCELONA JAMAS LO ENCONTRAREIS DEFICITA RIO AL CUMPLIR ESTE SERVICIO. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3862 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira de Barcelona 1983 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Fira de Barcelona Barcelona Acció política Fires Desenvolupament econòmic Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/957/19830629d_00022.pdf e7e42b58edf667f1ee7995194265c293 PDF Text Text SALUTACIO Tota iniciativa és sempre un repte, és una evidència que la il.lusió és el caliu que fa que cada dia hi hagi noves realitats que mostren la trajectòria del progrés de la nostra ciutat. Com a barceloní, com a alcalde, com a alcalde vostre vull fer-vos partícips de la meva satisfacció per l'aparició dels Quaderns d'Informació de la Guàrdia Urbana. Certament, els canals d'informació són un element fonamental en el desenvolupament de qualsevol organització. Aquest any s'acompleix el cent quarantè aniversari de la crea ció de la Guardia municipal. Aixf, des de l'any 1843 Barcelona compta amb un permanent representant qualificat en els seus carrers. Cent quaranta anys de tradició i servei al ciutadà obliguen, cada vegada més, a sostenir aquest esperit d'exigència tan característic i peculiar del nostre poble, que sent com a pròpies les qüestions lligades a les seves institucions. La Guardia Urbana de Barcelona, com d'altres realitats de casa nostra, és un punt de referència important per als Ajuntaments catalans així com per a d'altres d'arreu de l'Estat. Aquesta és una responsabilitat que, sense que ens faci pensar que ja esta tot fet, ens exigeix a esforçar-nos encara més en el treball de cada dia, cercant noves idees i potenciant les tasques de formació com un element primordial. A l'Escola de la Guàrdia Urbana correspon una gran part d'aquesta responsabilitat, intervenint com a motor i suport de noves iniciatives, de les quals aquests Quaderns, entre altres, en són una mostra. $óc coneixedor que la professió policial urbana exigeix sacrifïcis i abnegació i que, a vegades, el risc voreja i està present en les seves actuacions. Les ingratituds són moltes, però també les satisfaccions configuren i acompanyen la possible sensació de solitud en el carrer, �La dotació de recursos i mitjans materials és fonamental en tota l'activitat professional. En el meu esperit i en els dels meus col.laboradors de la Corporació hi ha la intenció d'anar a una tecnificació de la protecció ciutadana, amb la convicció que l'elevat sentit de la professionalitat, condició irrenunciable de la nostra institució, permetrà sostenir el nivell de servei propi de la dignitat que la nostra Ciutat mereix. Barcelona, com totes les grans capitals, continua creixent en les seves exigències com també ho fa la complexitat de la seva gestió, però això no ha de ser mai un impediment a l'apro pament entre els ciutadans i l'administració. Es en aquest context, en aquesta dinàmica, que la descentralització i la informació adquireixen una funció protagonista relle vant, tant a la Casa Gran com en els Consells municipals dels Districtes, Els Quaderns d'Informació de la Guardia Urbana poden ésser un canal eficaç de circulació d'informació on es pugui reflectir i fer viure les particularitats de cada districte, de cadascuna de les unitats i de cada servei al conjunt de totes les àrees municipals i al col.lectiu de persones i de patrimoni que treba llen al servei de la Ciutat. Vull fer una especial menció a les dates, tan nostres, que Barcelona viu cada mes de setembre amb motiu de les festes de la Mercè i la corresponent a la de la festa patronal de la Guàrdia Urbana. Les primeres representen per a qualsevol barceloní dies de joia, però també signifiquen per als membres de la Guardia Urbana una proliferació dels seus serveis. La segona, és una jornada de particular emotivitat i d'identitat professional, però també una mostra de la voluntat de projecció ciutadana d'aquest Cos, que enguany s'ha concretat en l'organització de la Setmana de la Guàrdia Urbana, que amb molt de goig hem incorporat al Programa de les Festes de la Mercè. �Des d'aquí, la meva salutació i felicitació per a tots els membres de la Guardia Urbana. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3863 Title A name given to the resource Dia de la Guàrdia Urbana / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Benestar Social Seguretat ciutadana Administració local Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/958/19831202d_0112.pdf 80f222496c788ee1e542f39372636f58 PDF Text Text re P ^.^fi, lz FI .,^^ ^^^ <4^r. Í^. !^ ^ F- ^ ^^, ^ ^.^ ^s ^ ^^ .^ ^ 1?t ri ^ > rr-^ ^G ly' r) tr e p ar Pasqual MARACA t. I.., Maire de Barcelona, Présidant de l'A írú Métropolitaine de Barcelona ^_^ -_, et par ^^ ord^: [;^^ ^^{µ PA Lb' 4lice-Prési,r7'i:nt de l'Aire. Métropolitaine dé B arcelo na, Cor1^ effiFer Municipal de Barcelona La dis,'erib^.ftio;E de le {;onulaetiQn et surtesut de !'as;t:'s,aité économique sur le continent E?i.r'23péHrE nous lpermet d'C1CSrueiF:er le 6;e?e n,te Cï; C'+é"séSE ÍFiiii.+r:? C7éifl^.YL1p'p?énf3>Ït .scQ}•rl j-:-tic;E:;^. Nous por.ada„n.0 d;st,irsgct4r une Europe du itf¢rel du Centro crrmpr?rtd du Rhin, le Centra Gi; l^3 N,?r>i de la F1é;su.l.;6ir•iu;s Eédérala Ql!ernar.da, l a ré¿ior3 littorete •beig:.= et hellanciaiso, a'srsi que l e s ré;,ainns de Paris ot de Londres), fo rtefrardrst ïridustriali£le et dé<<oioppér,. L.'c:nsc-,rlale de ces zones rcapri`ssrerrte 17,8 % de la papulation, 37,7% da i!'aativixé ir-ECl:istrieilf; européenne totale et 31,1 `36 de l'activité tei'tfaire. ci5té C€3t'i:L' zona, nous pouvoris distingue: una a ire de t.iétlE:;e:p; errtent rnoiri i;`:iMi.efite.f`L et R 'inrla.istrialissatiori in'íérieure qui ene;loba:rait l a plus grande laei-tie d e !Italia et de l'G:st:iu;ne ziE:si qu'une partís de la Franco. 1-? $'fstf:rfe des Nilles e n Europe s ftiscrit+rans cetts pralaaI;.:,ü>>ion G3ém„p gra.;.attBGii,Et1 et éconornique. On pout y ctistinguer un a.;e c'urbar•i.°aation qui reli;.rait Londres - Rhin 1-;,:<l,r C:o;Penhagt,ica, a;icgE.E ei s'integ re Paris et dans l e ,quel une fig:ze de pénétra •tion suit le eours du Rhin jusrlE,E'a3 i;.'ts:€->ich. A !'íntérieur de la Catalogne, 70 % de la population se cáncentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelona. Cene donnée met en évidence le fait que la polarisation au niveau européen co-nnait un prolongement identique au niveau espagnol et au niveau • catalan. au niveau métropolitain, on peut parler de la f_,olarisation qui se produit dans la vine centrate de Barcelone, oú sur une surface de 100 km' se concentre plus de la moitié (1.700.000 habitants) de la population métropolitaine. En resume, la situation de Barcelone à I'égard du systéme urbain espagnol lui permet d'exercer une importante fonction de contact avec le réseatr urbain du Nord et surtout de Sud de I'Europe. D 'un cutre cené, l'arc Nord -Ouest de la Méditerranée dans lequel s'iïatégrent la Catalogne et Barcelone sert égalernent de trait d'union aves les pays de Sud méditen-anéen. Par conséquent, nous pouvons considérer que Barcelona occupe une place périphérique p ar rapport au noyau économique européen, mais qu'elle a dés fonctions importantes cornme point de contact entre cette zone et la zona économique rnéditerranéenne. La s(r?:EC'ti,Ci?' ESrbaiCre d es rtlYgio;iá du Sud euro7éen presente !E:? G'-:.]r: rtrii'G plus dispersé Et les centres uC:Ssiii$ l es d'un are Er1iagiL'-.a::¢*, qui plus importantssF4 si:^SÜ+Yç lelona. s'é t:erítli"aFt entre Naibf?es -• Milán -- Lyon - Valence et la mor. B A á i C EL O.eri1`E ET LES ft UdRES AÍRES MÉMC'áPOLs9TAIiti'ES. 1..1 CATA .,OG11á :' ET L'AIRE !°^.`"t-:.OPOLIx'Adt,;'?'" lyA Rk.rb•ti t..1°drE EN ;'^çgROPF. On peut considérer la récente évolution de l'aire métropolitaine de Barcelone cornme le résulta'c du modéle éccnornique et territorial de croissance q u e l'Espagne a adopté à parar des années soixante. L'cmplaceïner,t de Barcelone à I "ext r eme du sous;,y: ri:érnc de vilies dans le Sud européen lui confére une pc,sftion de ;onction entre celui-el et le sous-systérne a.irbain espagnol que nous pou •,rons definir cornrne dispersé et radiocentrioue, à partir d'u n e capitale. f: l "intérleur du systérne espagnol de vies, Barcelone et - iti sous-systéme catatan s e situent sur laxe de littoral m=,c.aiterranéen et représente le contre--poids économique et dérnograpnique à la position de capitale que détient Madrid. ÇO Parmi les traits les plus caractéristiques de l'aire métropolitaine de (3arcelone, cornme conséquences de ce processus, nous pouvons rnentJonner les suivar-rts : Prerniérement, un processus rapide et intense de croissance démographique et urbaine derive de courants d'immigrations beaucoup plus éievés que dans les autres aires rnétropolitaines d'Europe. f3appeions que le taux annuel de croissance démographique d e l'aire métropoiitaine cie Barcelone, dans la période 1950-1981, a été d° 3,3 %. En termes absolus, l'aire métropolitaine est �passée de presque deux millions en 1 950 à plus de quatre miilions en 1 98 1, avec la circonstance aggravante que plus de la moitié de cet accroissement s'est produit dans la décennie 1960 -1970. C7euxièmenient, un haut degré de spécialisation.irtdustrielle dans la production de biens de consommation de masses, durables ou.non (textiles, autornobiles, papier et arto graphiques, etc...) et de biens d'équipements spécif`ic;ues (macFaines-outils, machines pour i'industrie' spéciaiisée, otee.). L'occupation índustrielle se situe aux environs de 48 % de I'occupation totale, chif-fre uniquement comparable avec ceux de Lyon (48,6 %) et Turin (58,6 %) et supérieur à ceux des principales villes européennes. F'arallèlement au phénomène décrit dans le point précédent, en cosiste à un manque manifeste de spécialisation da:..s les secteurs tertiaires, si l'on compare avec les autres aires métropolitaines européennes. Finalement, et au niveau tenritorial, nous pouvons sigr!aler le haut degré de concentration dérnographique et éconornique dans le centre de Barcelone et les difficultés pour réduire la conáentration métropolitaine aussi bien au niveau résidentiel qu'industriel. iÉTÉF OG NÉI É DE LA CRISE La crise économique,' amorcée eh 1973, n'a pas affecté de maniere homogène les différentes régions et zones urbaines, comme on peut l'observer, par exemple, sur les données ciu chámage. L'explication la plus simple - de cette infiuence inégale, bien que généralisée, de la crise repose sur le fait que le modèle de croissance qui est entré en crise est également un modèle desequilibré daus son aspect territorial. Les aires industrielles et les aires urbaines qui étaient celles qui fondèrent le modèle de croissance des années soixante sont égalernent celles qui ont reçu le plus fortement l'impact de la crisei éconornique. Clans le cas concret de l'aire métropolitaine de 13arcelene, les traits que nous venons de décrire, sont évidents. En tant qu'ensemble fondamentalement urbain et industrial, cette aíre a- polarisé, quel que solt I'indicateur que ron veuille considérer, une part très importante de la croissance économique espagnole et la plus grande partie de la croissance catalane. Cette aire subit aussi, en ce rnoinent, de manière comparativement plus accentuée, les effets négatifs de la crise économique. Cetto situation impose done à I'A.Nii.B. la nécessité d'une .intervention économique locale, afín d'absorber les coeits iné g aux de la crise-, et d'établir un nouveau modèle de croissance économique. C'est en cela que doivent consister les deux grands ases de le politique économique locale, bien que ses résultats dépendent évidemment' d'un ensemble de décisions et de politiques nationales et internationales c.lui échappent à sa sphère d'infiuence. l..es coits inégaux de la crise se manifestent surtout dans certains groupes sociaux et ils doivent étre tractés avec une actuslisation sélective que seules peuvent réaliser les autorités locales plus en contact avec les citoyens et leurs besoins les plus immédiats. Je pense qu'il est bon que les autorités locales rappelient constarnment aux autorités supérieures, regionales et nationales, les effets territoriaux, sectoriels que les divers traitements écono- miques produisent comme résultats. A PoalR TA^GES ET DESLAVAN AGES DES AIRES I L MÉ ROPOt.I AélïíE DA TI! G lSSYd'i!é DE LA GR SE. Cependant, avant de commencer à analyser les diverses politiqueo, il convient de souligner un conditionnement préalable qu'il est difficile de changer, malgré les désirs utopiques qui, parfois, les font croire modïfiables : la concentration urbaine, économique et dérnographique d.e l'aire métropolitaine de Barcelone. L'impact de la crise ne peut se résoudre en diminuant à court terme la concentration de Barcelone, de méme que l'on ne peut établir le nouveau modèle économique sans le fonder sur les avantages de la concentration autour de Barcelone. L'aire métropolitaine de Barcelone, plus ou moins vaste, à noyau plus ou moins rnultiple, plus ou moins dense dans le centre, plus ou moins déconcentrée, continuera à conditionner la croissance et le modele économique catalan et sera, pendant longtemps, le facteur le plus décisif, qualitativement et quantitativernent, du futur de la Catalogne. ('armi les facteurs qui limitent les possibilités des processos de déconcentration, nous pourrions mentionner : 1) La localisation du stock actuel de structures physiques (bátiments, infrastructures, etc...). 2) Une partie très importante de tous les nouveaux investissements, aussi bien publico que privés, consiste en renouvellements qui s'opèrent normalement dans un méme lieu, ce qui laisse peu de marge pour la déconcentration des investissements. On accorde de plus en plus de valeur à la réhabilitation et au maintien du stock de capital existant, en particulier en périodes de crise économique et d'investissements. 3) Les unités économiques famiiiales présentent égalernent une certaine inertie quant à Icor .localisation. 4) Les grandes agglomérations urbaines semblent limiter les incertitudes et les risques du futur dans les décisions de localisation industrielle. 5) La tertiarisation croissante de l'économie est un phénomène qui, pour l'instant, s'avère étroitement lié à l'urbanisaticn. 6) L'internationalisation des phénomènes éconorniques et le role fondamental du .progrés technologique dans le développement. LES TRAT1S SPÉCf9`éGrU%3' DE LA CRPSE DANS L'AIRE MÉ T•R OPOtiT TA rrNE DE 13A RCi P ONE La structure productive catalane et de l'aire métropoiitaine de Barcelone a suivi, avec certains traits spécifique s, les effets de la crise économique généralisée. La croissance économique des années 1960 et 1970, 89 �fondee sur un modele d'industrialisation dans lequel' la Catalogne et l'aire de Barcelona ont joué un role primordial, se volt forternent freinée par une crise mondiale qui met en évidence les défauts internes. Les impac.ts de la crise économique sur l'aire métropolitaine de Barcelona ont été, done, largas et variés. mais nous voudricns souligner ici deux problèmes qui caractérisent en tonto priorité les effets de la crise au niveau rnétropolitain : le chómage et le déficit en équipements et services. Bien que généralisé et répandu sur taus les territoires, le ch8mage presente deux composantes qui le rendent spécialement conflictuel au niveau métropolitain. En premier líen, la crise a surtout produit un chómage industrial et un chòrnage des jeunes qui cherchent du travail pour la première fois. Ces deux secteurs sant representes en excès dans la structure économique et démographique de l'aire métropolitaine de Barcelona. Voyons quelques données qui confirment les points antérieurs. L'aire métropolitaine de Barcelone a un taux de chómage supérieur à 23 %, ce qui représente quelque 295.000 chómeurs enregistrés (décembre 1982). 79 % des chómeurs de toute la Catalogne se concentrent dans l'aire métropolitaine. Plus d'un tiers des chómeurs cherchent du travail pour la première fois, ce qui met en évic(ence la gravité du ch8mage parrni la population la plus jeune..Deux secteurs industriels, le bátiment et la metallurgie, fournissent déjà 50 % du total des chómeurs. Le second problème, conséquence du modele économique et territorial adopté dans les dernières décennies mais aggravé par la situation de crise, est le déficit dans la tertiarisation de l'économie catalane. II est intéressant de liar cette réflexion sur les institutions métropolitaines avec le récent « white paper» du gouvernernent britannique, qui propase I'abolition de toutes les institutions métropolitaines du Royaume-Uni. Je pense qu'il est important de faire référence à cette question parca que l'histoire, le prestige et les réaiisations du Greater London Council et des antres conseils métropolitains britanniques et peut-étre la décision britannique en ce moment, ouvrent un grand clébat qui aura des répercussions non seuiement au floyaume-Uni, mais dans toutes les aires métropolitaines et européennes. Dans le cas espagnol, il pourrait sembler que la consoli -dationesvux'mitraonégleums vide de leur contenu les institutions rnétropolitaines, surtout dans un cas cornme la Catalogne, oir nous avons vu que plus de 70 % de la population se concentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelone. En outre, la corporation métropolitaine de Barcelona est formée de vingtsept communes ou administrations locales autonomes qui assument la gestion des compétences municipales. Entre cette administration régionale nouvellement créée et ces vingt-sept communes, reste-t-il un espace adéquat et suffisant pour i'action de .i'institution métropolitaine ? C'est précisément cette situation intermédiaire entre le niveau local et le niveau regional qui est l'un des points les plus positifs pour la consolidation de la corporation métropolitaine ,de Barcelone. Du cóté des municipalités, on . reconnait le fait objectif d'une réalité urbaine métropolitaine qui dépasse les sphères des municipalités. La corporation métropolitaine de Barcelone s'est transformée ainsi en une institution qui rationnalise et globalise les nécessités communes des vingt-sept municipalités dont I'action repose sur quatre taches fondamentales : 1) Prestations de services (eau, voirie, assainissement, routes, urbanisme, habitat, parcs, etc.). ;,:='TAF C>'=NTRAL, CQMMUl1fAUTÉ5 6UTONOME5 • ET FNS TI Tf.1 TrdONS MÉ T I>'OPO,Lb`TA 1rNES, On a souvent affirrrlé que le processus de développement comprend des changements aussi bien strictement économiques que de type institutionnel. La crise économique que nous avons déjà signalée, a provoqué des changernents importants dans la structure économique, qui ont affecté de maniere spécifique les aires métropolitaines. Dans notre pays, cependant, il se produit sirnultanément un processus impo rt ant de changement institutionnel, qui non seuiement représente un changement dans le systèrne politique, mais nous conduit reme à ce que Ion emp elle l'Etat des autonomies. Caci signifie l'institutionnalisation d'une organisation de l'Etat non centralisé, presque d e type fédéraiiste, qui confère un pouvoir nou ou communautés autonornes. -veanuxtiolés Ce changement dans les rapports Etat Central - comrnunautés autonornes se repercute, sans aucun doute, sur l'organisation de I'administration locale et implique égalernent la nécessité de considérer le role des institutions métropolitaines dans I'état des autonomies. 2) Rééquilibrage du territoire métropolitain à travers I'investissernent public. 3) Orientation et planification de la croissance urbaine. 4) Institution pour le dialogue permanent entre les coilectivités locales et les collectivités régionales et nationales. Par rapport à l'administration autonome, I'agglomération de Barcelona sert à lier la réalité métropolitaine aux activités régionales, mais i1 faut reconneitre qu'on n'a pas encare consolidé des mecanismes de coordination et de coopération suffisants entre les deux niveaux. Ce role doit étre axé sur trois príncipes : – Un principe de primauté de l'aire métropolitaine de Barcelone clans la région autonome catalana par rapport au reste de I'Espagne, de la Méditerranée et de la projeotion européenne et mondiale. – Le second principe est le rééquilibrage, c'est-à-dire les services que peut fournir l'aire métropolitaine pour l'aménagement du territoire de toute la Catalogne et pour la relance des zones territoriales plus déprimées de cette méme région. ^ �- Troisièmement,•I'intégration institutionneile entre les deux autorités de façon que l'autorité locale et l'autorité régionale trouvent un mécanisrne de relations institutionnenes, au -dessus des éventuelles différences politiques qui se présentent souvent entre les deux niveaux de gouvernement, ditíércnces qui ne doivent pas apparaïtre dans les relations entre les deux institutions. Je pense qu'on peut faire à travers les institutions regionales et les institutions métropolitaines des applications concrètes peer résoudre las problèmes de le crise. lu L ?S TER VEN/70N PUBLIQUE LWCALE EN FACE DE LA CRISE : POLITÍQUE i ERRITORIALE POLITIQULW ÉCONOMIQU . Jusqu'à présent, les administrations locales ont agi de manière très indirecte sur l'activité économique (création se d'infrastructures, services publics, polygones industriels, at etc.). La situation de crise économique et le chémage ont ? conduit à considérer I'intervention locale sur des thèmes le qui étaient traditionnellement reserves au gouvernement it s central. C'est là un cóté qui vient juste de s'amorcer clans en le cas de Barcelone et qui repose sur une triple stratégie. -o- 1) Promouvoir la capacité de la grande aire métropoliLa taine de Barcelone comme localisation de grandes entreis- prises multinationales. ali 2) Reconversion et rénovation des entreprises industri, n elles catalanes tournées aussi bien vers le marché national qu'international. nt, 3) Soutien de la petite et rnoyenne entreprise, y compris la base artlsanale, secteurs traditionnels de l'économie catalane. Cette stratégie vis-à-vis des entreprises se cons ,' crétisera en une série de mesures, parmi lesquelles nous ;le. i€€ pourrions citer les suivantes : LC FUROl`aE DES LlIA!'F'Orn•t1S, L 'ELIN OPE DES ES FL GIO^ rS ET L 'EUROPE DES VIL LES La Catalogne a toujours été reconnue cornme le trait d'union, tant culturel qu'éconornique, entre I'Europe et 1 'Espagne et elle a adopté, depuis toujours, une attitude ferrne en faveur de l'entrée de l'Espagne dans la C.E.E., quolque l'intégration économique puisse poser des problèmes à certains secteurs industriels catalans. La position de la Catalogne et des secteurs patronaux concernés a toujours été de soutenir I'intégration européennQ. Cette intégration est vue c,omme un défi à la capacité de la structure économique catalane à se moderniser et à devenir plus compétitive au niveau international, processus qui, indépenciarnment de l'entrée dans la C.E.E., est déjà en train de se réaliser. II faut reconnaïtre, néanmoins, que la voie pour l'intégration de l'Espagne dans la C.E.E. n'est pas aussi évidente que la volonté d'intégration . manifestée à plusieurs reprises par les autorités espagnoles. Les difficultés avancées par la C.E.E. pour l'entrée de l'Espagne mettent en évidence des faits encare plus ínquiétants : I'instabilité de la structuration comrnunautaire actuelle et les problèmes de création d'une Europe unie, tant que cette union économique et monétaire à !aquello aspire la C.E.E. n'est pas atteinte, les peuples qui forment l'Eurape réelle peuvent, cependant, continuer à travailler et à creer les fondements, les bases de ce que nous espérons que ocurra étre I'Europe du futur, une Europe basée sur les regions. La Catalogne, en tant que région européenne et Barcelone, en tant que métropole européenne, bien qu'elles ne solent pas dans la C.E.E., poursuivent leur vocation et leur tradition historique de défense de l'idée européenne. ' ;ól f - promouvoir la foire - exposition de Barcelone, ti oeprojection internationale de Barceione comme centre industrie! tertiaire, promotion publique du sol industriel et adéquation des !ion normes industrieiles dans les zones urbaines, ctiarnorce de schérnas de collaboration secteur privé pas I secteur public pour de grandes mises en ceuvre, • dej ` - dév eloppernent de bureaux de conseils et de services ,c:ornmuns pour les petites entreprises et les activités arti.'sanai;?s traditionnelles, d e`- développement des taches de recherche scientifique )o r íet technique sur des thèmes d'intérét métropolitain, à e.'c- travers une institution université - aire rnétropolitaine, ti ren'rorcement des centres de formation professionnelle ie^pour l 'adéquation du capital humain aux nouvelles néces-. cieveioppernent du role de l'aire métropolitaine de Baretïa c-r.lorr cornrne • centre de diffrision d'innovations et de TP. cilrlUlogí es. Barcelone veut appor-ter à cette idee européenne tout le poids d'une culture et d'urre forme de vio au caractére méditerranéen qui a toujours été ouverte aux idees et cultures d'autres pàys ou communautés. La tradition « citadine » de la culture, de la science, de la technique, de 1'industrie, des services, etc..., mène à demander la collaboration des villes pour la construction de l'Europe réelle. Barcelone, en tant que ville méditerranéenne et européenne, a déjà annoncé sa volonté d'accueiliir les Jeux Olympiques de 1 992 et elle se prepare à recevoir l'orga-nisation de ces Jeux. Ce sant probablement de s événements comme celui --ci, qui unissent les peuples à travers leurs traditions et leur culture, qui peuvent permettre le dépassernent des intéréts et des problèmes empéchant une collaboration internationale plus étroite. Barcelone est une métropole ouverte et disposée à travailler non seulement pour l'idée européenne mais aussi pour une coexistence meilleure au niveau international, et c'est pourquoi elle est disposée à accueillir toutes les manifestations, événements et ir,itiatii es qui s'inscrivent dans ce sens. 91 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3864 Title A name given to the resource La région métropolitaine de Barcelona dans le cadre de la politique régionale espagnole et de la crise économique Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Parpal, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Barcelona Relacions Internacionals Territoris Acció política Àrea Metropolitana de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. Estrasbourg: Consell d'Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-12-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/959/19840330d_00033.pdf 8715b53d05a6785b02e5ede929f0b5cf PDF Text Text ♦ 22 27 JUNIO 1984 TEXTO DEL DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL, EN EL ACTO DE HERMANAMIENTO CON COLONIA.- En el curso de los últimos días he tenido que contestar con cierta frecuencia a preguntas sobre el significado que Barcelona atribuía a su hermanamiento con Colonia. El Alcalde de Colonia, que ya firmó en Barcelona el protocolo de hermanamiento hace unos meses, tuvo la oportunidad de conocer de primera mano la voluntad de nuestro ayuntamiento y de nuestra ciudad de participar plenamente_en este compromiso de colaboración y de amistad. Intentaré ahora, brevemente, exponerles a todos ustedes mis ideas, que estoy convencido que son compartidas por la mayoría de mis conciudadanos, sobre el hermanamiento entre Barcelona y Colonia. Es una preocupación mía sincera evitar que los hermanamientos entre Barcelona y otras ciudades del mundo que tengan marcados puntos de semejanza con ella se reduzcan a unos intercambios meramente superficiales de carácter folklórico o a expresiones de buena voluntad mutua. Esta voluntad de Barcelona de ir más allá de las manifestaciones retóricas es conocida. El Alcalde de Colonia la conoce y me atrevería a decir que está de acuerdo conmigo en la necesidad de dar un contenido sustanciala las relaciones entre ciudades y, en este caso, entre Colonia y Barcelona. Pero soy consciente de las dificultades, de las frustraciones incluso, que esta voluntad de desarrollar unas relaciones sólidas, llenas de contenido, plantea. La experiencia nos demuestra que es muy importante atender a un tiempo a la preocupación por las cosas concretas y a la promoción de unos lazos de amistad más amplios a través del conocimiento mutuo. Las cosas concretas, los programés específicos de cooperación que podamos poner en marcha ccn el tiempo son muy importantes pero �nada va a ser posible si no se desarrolla una corriente de simpatía, de solidaridad y de interés mutuo. Quiero, por lo tanto, proclamar formalmente mi voluntad, y la de la ciudad que represento, de promover, en el marco del hermanamiento entre Barcelona y Colonia, unas relaciones que nos permitan alcanzar acuerdos y resultados concretos. Nuestras dos ciudades tienen mucho que ofrecerse mutuamente y las posibilidades de cooperación son, sin duda alguna, reales. Pero quiero subrayar también mi convencimiento de que es necesario que se desarrolle paralelamente el conocimiento de la historia de ambas ciudades, de su cultura, del papel que han desempeñado en Europa a lo largo de muchos siglos y del papel que desempeñan ahora y pueden desempeñar en el futuro. El Alcalde de Colonia, en el brillante discurso que pronunció en Barcelona, hizo una referencia casi exhaustiva a los múltiples elementos de conexión, de referencia mutua, que pueden hallarse en la historia de ambas ciudades. Estoy convencido de que ustedes tienen un conocimiento general sobre esas coincidencias y, por lo tanto, no voy a detenerme en muchos detalles. Tanto Colonia como Barcelona inician su vida urbana como ciudades romanas, que se fundan con relativamente pocos años de diferencia. Encontramos a partir de ahí otros paralelismos históricos sugestivos como la acusada coincidencia en las fechas de la construcción de la-.muralla en Barcelona y la edificación del Castillo de Colonia por Constantino. Se registra un. nuevo paralelismo en la consolidación de ambas ciudades como centros comerciales y culturales muy importantes en la Edad Media e incluso puede detectarse un ritmo muy parecido en la construcción de ambas catedrales. Sin ninguna duda, esos datos históricos han de constituir unos puntos de referencia comunes que inspiren la cooperación entre Colonia y__ Barcelona y sean un estímulo para su desarrollo. �Me gustaría subrayar ahora que, a partir de unas coincidencias de tipo básico y general, la realidad de los contrastes abre unas posibilidades de cooperación más atractivas. Barcelona y Colonia son dos grandes ciudades, situadas en el centro de importantes areas industriales y plenamente integradas en el tejido urbano e industrial europeo. Para Barcelona es singularmente atractiva la perspectiva de establecer unos lazos de colaboración con una ciudad que, como es el caso de Colonia, pertenece a un universo cultural diferente, al menos en términos relativos. Colonia es para nosotros el mismo corazón de Europa. La ciudad, sus colecciones artísticas, su historia, el testimonio impresionante de su catedral representan para Barcelona una imagen de contraste que suscita muchas posibilidades de cooperación. Barcelona es, en cambio, en cierto modo la cultura mediterránea. Pero Barcelona ha tenido siempre una muy definida vocación de puente entre España, la Península en definitiva, y Europa. Barcelona es también la expresión de la voluntad de un país, Catalunya, de tener una presencia en el mundo y eso explica su desarrollo urbano moderno y sus signos de capitalidad. Estoy convencido de que la realidad sugerente de unas identidades sólidas y unos contrastes tan complementarios como los que se registran entre Barcelona y Colonia habrá de permitir un avance sustancial y relativamente rápido en diversos terrenos de colaboración. Tengo la voluntad de discutir con el Alcalde de Colonia algunas posibilidades muy concretas pero quiero adelantarles ya que la experiencia internacionalmente reconocida de la Feria de Colonia es uno de los aspectos que Barcelona estima como particularmente atractivos en esta relación privilegiada que queremos poner en marcha. Por último, para terminar, me gustaría referirme también a la cuestión de la paz. Estoy plenamente convencido que, en unos �momentos de tensión internacional como los que estamos viviendo nuevamente, el desarrollo de las relaciones entre las ciudades es una aportación positiva a la causa de la paz. La experiencia trágica de Colonia nos ha de estimular a desarrollar unas relaciones, basadas en el conocimiento mutuo, en la voluntad de cooperación, que hagan cada vez más difícil la repetición de la guerra. �;^ �P:22 A LA COMISSIÓ MUNICIPAL PERMANENT El Tinent d'Alcalde que sotasigna, d'acord amb allò que disposa l'article 40,3 del Reglament d'Organització i Administració Municipal de Barcelona de data del 3 de desembre de 1974, presenta la següent: M O C I O ACORDAR l'Agermanament entre les ciutats de Colònia (República Federal Alemanya) i Barcelona (Espanya), amb la finalitat de fomentar els intercanvis culturals, educatius, socials, turístics, tècnics, científics i econòmics entre ambdues ciutats i estendre a l'efecte el document adjunt. Barcelona, 7 de març de 1984 EL TINENT D'ALCALDE, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3865 Title A name given to the resource Discurs d'agermanament amb la ciutat de Colònia (Alemanya) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Colònia (Alemanya) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Colònia Territoris Acció política Alemanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/960/19840510d_00034.pdf 813cd619db9e31a928a24e602d9a545e PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BADALONINS, BADALONINES ! EL DEURE DE LA CORTESIA M'OBLIGA, EN PRIMER LLOC A DONAR LES GRÀCIES AL SENYOR ALCALDE DE LA CIUTAT, EL SENYOR JOAN BLANCH I A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL QUE TANT DIGNAMENT PRESIDEIX PER HAVER- ME ESCOLLIT PER A LA SEMPRE GRATIFICADORA TASCA DE PRONUNCIAR, AVUI, EL PREGO DE LES FESTES D'ENGUANY. PERO, SOBRE TOT, I EL SENYOR ALCALDE SABRA DISCULPAR-ME, VULL DONAR LES GRÀCIES AL POBLE DE BADALONA, ALS BADALONINS I BADALONINES, PERQUE ESTIC SEGUR QUE NO HI HA FESTA MAJOR POSSIBLE SENSE L'ESCALF POPULAR, SENSE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CIUTADANS, SENSE L'ENTUSIAS ME DELS ME -NUTS,LAXIRODESJVLARMEBNCOSTÁLGIADE MES GRANS. UNA FESTA QUAN ESDEVÉ COM TAL, QUAN S'ARRELA, NOMÉS POT TENIR UN PROTAGONISTA: EL POBLE, TOTS NOSALTRES. AMICS i AMIGUES, MIREU SI ES SENZILLA I A LA VEGADA IMPORTANT AQUESTA SIMPLE FRASE: BADALONA ÉS EN FESTES, BADALONA CELEBRA LES FESTES DE MAIG, LES FESTES QUE SON JA LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT DE BADALONA. CONSIDERO QUE LA CIUTAT DE BADALONA ENS DONA UN EXEMPLE DE REALISME, DE SABER-SE SITUAR AL NIVELL DELS TEMPS. EN REPRENDRE LA TRADICIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE DE MAIG; DOTANT DE NOU CONTINGUT AQUESTA ANTIGA CELEBRACIO, BADALONA VE A DIR-NOS TAMBÉ QUE LES FESTES, LES TRADICIONS, EL MANTENIMENT DELS RITUS PROPIS D'UNA COMUNITAT TENEN SENTIT EN LA ME SURA EN QUE SERVEIXEN A AQUESTA PROPIA COMUNITAT. BADALONA CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR I HO FA EN TEMPS DIFÍCILS QUE A LA VEGADA, PERÒ, SÓN TEMPS D'ESPERANÇA. ES CERT QUE HEM D'ENFRONTAR-NOS A SERIOSOS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN I SENS DUBTE EL MÉS IMPORTANT -DIGUEM-HO CLAR AMB EL CONVENCIMENT QUE LA VERITAT ENS AJUDA A AVANÇAR- ÉS EL DE L'ATUR, QUE PATEIXEN MOLTISSIMES FAMÍLIES I QUE FA PLANEJAR NEGRES OMBRES SOBRE EL FUTUR DE MOLTS JO VES. HI HA QUI POT PENSAR QUE EN LES SITUACIONS DIFÍCILS, EN ELS MOMENTS DE PREOCUPACIÓ NO TA SENTIT AQUESTA SORTIDA AL CARRER A CELE- �2. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BRAR LA FESTA I QUE AQUESTA FESTA TINGUI LA PROMOCIÓ, L'IMPULS I EL RECOLZAMENT DEL PROPI AJUNTAMENT DE LA CIUTAT. HEM DE PROCLAMAR AMB VEU BEN ALTA QUE LA FESTA ÉS UNA DE LES EXPRESSIONS MÉS VIVES DELS SENTIMENTS D'UN POBLE I D'UNA COMUNITAT. SENTIRNOS JUNTS EN LA FESTA; EN LA RECUPERACIÓ DEL CARRER, LA MÀGIA DE L'ESPECTACLE O L'EMOCIÓ DE LA MÚSICA, ES TAMBÉ UNA MANERA DE SENTIR-NOS JUNTS PER AFRONTAR AMB FE, AMB VOLUNTAT I AMB CORATGE ELS MOMENTS DIFÍCILS I PER ENCARAR EL FUTUR. UN FUTUR QUE, ESTEUNE SEGURS, QUE SERÀ NOSTRE I DELS NOSTRES FILLS. TANT DE BÒ QUE SIMBOLICAMENT CREMI ENGUANY EL DIMONI DE LES NOSTRES TEMENCES, DE LA POR, DE LA INSOLIDARITAT I DE LA DESCONFIANÇA I QUE DE LES FLAMES, AL SORRAL, EN SURTIN PENYORES DE PAU, DE PROGRÉS, DE JUSTÍCIA, DE SALUT I FEINA PER A TOTHOM, PER DIR-HO DE MANERA BEN CLARA, BEN PLANERA. VULL DIR-VOS, BADALONINS I BADALONINES, QUE HE LLEGIT AMB MOLTA ATENCIO EL PROGRAMA D'AQUESTES FESTES DE 1984. TOT ELL ES PLE DE SUGGERIMENTS I ES UN SIMPTOMA DE LA VITALITAT D'AQUESTA CIUTAT DE BADALONA. NO TINC CAP DUBTE QUE LA RECUPERACIÓ DE LES FESTES DE MAIG -UN GRAN ENCERT DE L'AJUNTAMENT DEMOCRATIC DE LA CIUTAT- CONSTITUEIX TAMBE UN ESFORC CONSIDERABLE EN LA VOLUNTAT PREGONA DE RECUPERACIÓ DELS SENYALS D'IDENTITAT DE BADALONA I DE VOLUNTAT D' INTEGRACIO DE TOTS AQUELLS QUE HI HEU NASCUT O QUE HI VIVIU. CONEC B$, EM PERMETO DIR-HO.¡ ELS NEGUITS DE L'ALCALDE DE BADALONA I DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIX, COM TAMBE ELS DE MOLTS ALTRES BADALONINS I BADALONINES -CIUTADANS DE PRESTIGI RECONEGUT O ANÒNIMS VEÏNS- ELS QUALS LLUITEN PERQUÉ LA SEVA, LA VOSTRA CIUTAT SIGUI, PERQUÉ TINGUI UNA ESCALA HUMANA, PERQUÉ VALGUI LA PENA VIURE-HI, PERQUÉ CONSERVI I ENRIQUEIXI LA SEVA PERSONALITAT I PERQUÉ ELS VALORS CÍVICS I CULTURALS SIGUIN LA MILLOR DE LES TARGES DE PRESENTACIÓ. AQUESTA BADALONA. D'AVUI, AMB ELS SEUS PROBLEMES I ELS SEUS PROJECTES, ELS SEUS DELIRIS I LES SEVES MANCANCES, �3. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA Es FILLA DE MOLTS ANYS D'HISTORIA, DE MOLTS ENCERTS I ERRORS HUMANS, PERO ES SENS DUBTE UNA PEÇA MOLT IMPORTANT DINS DE CATALUNYA I DINS D'ESPANYA I ENCARA HA DE SER-HO MES EN EL FUTUR. PERMETEU-ME QUE A LA MEVA CONDICIO D'ALCALDE DE BARCE LONA AFAGEIXI ARA TAMBÉ LA MEVA CONDICIO DE PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA. JO SE BEN BE, COM HO SABEN TOTS ELS CIUTADANS, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN SUBUR BI, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN ABOCADOR DELS PROBLEMES DELS ALTRES, QUE BADALONA NO VOL RENUNCIAR IMPASSIBLEMENT A LA SEVA TRADICIO I A LA SEVA PERSONALITAT. GOSARE DIR-VOS, A RISC DE NO FER CAP DESCOBRIMENT QUE BADALONA TE TOT EL DRET A LA SEVA PERSONALITAT, AL SEU TARANNA COM A CIUTAT, A LA SEVA FORTALESA MORAL, CIVICA I ECONOMICA, A QUE TOT ALLO QUE VOLEM EXPRESSAR QUAN DIEM EL MOT CIUTAT SIGUI PLENAMENT VALID A LA BADALONA DE 1984. PERO TAMBE VULL DIR-VOS UN XIC MES: AVUI BADALONA JA ES, JA FORMA PART DE LA CAPITAL DE CATALUNYA, PERQUE LA CAPITAL DE CATALUNYA JA NO ES LA CIUTAT ESTRICTE DE BARCELONA SINO AQUESTS VINT-I-SET MUNICIPIS QUE S'EXTENEN PRACTICAMENT DES DEL MARESME FINS EL GARRAF, PEL VALLES I EL BAIX LLOBREGAT AMB EL GRAN BATEC CENTRAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA. AVUI LA CAPITAL REAL DE CATALUNYA, TE QUASI TRES MILIONS I MIG DE CIUTADANS, HOMES I DONES QUE, COM VOSALTRES, TENEN NEGUITS I PREOCUPACIONS, ESPERANCES I CORATGE D'ENCARAR EL FUTUR, D'ENFRONTAR-SE ALS PROBLEMES AMB LA VOLUNTAT DE PODER DEIXAR ALS SEUS, ALS NOSTRES FILLS UNA RICA I BELLA HERÉN CIA: MAJOR BENESTAR, MAJORS NIVELLS DE JUSTICIA, MES IGUALTAT, UN CEL CLAR, UN MAR BLAU, UNA PATRIA PER A TOTHOM... BADALONA HA ESTAT BRESSOL D'HOMES EMPRENEDORS COM SON TOTS AQUELLS QUE ES LLENCEN AL MAR CERCANT L'AVENTURA O LLUITANT AMB CORATGE CONTRA LES ONES PEL DIFICIL PA DE CADA DIA. AQUESTA CAPACITAT EMPRENEDORA, AQUESTA VALENTIA DE LA GENT DE MAR HAN DE SER PO SADES AL SERVEI DE LA RECUPERACIO MORAL I MATERIAL DE LA CIUTAT. BADALONA, CIUTAT INDUSTRIAL I MARINERA, HA DE CREAR RIQUESA, HA D'AFERMAR EL SEU TARANNA MEDITERRANI, HA DE SER UNA PORTA MES DE LA PROJECCIO DE CATALUNYA I D'ESPANYA EN EL MON. �4. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA PERO TAMBE AQUEST MAR - BLAU EN LA LLUNYANIA, AMB ALTRES TONS MENYS POETICS EN LA PROXIMITAT - HA DE SER EL MAR DELS NOSTRES. FILLS, EL MAR DEL JOC, DEL CONTACTE AMB LA NATURA, DEL DRET A QUE EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL SIGUI COMPATIBLE AMB EL PROGRES I EL BENESTAR. LA CIUTAT DE BADALONA, FILLA DELS ROMANS I DELS IBERS, DE MARINERS I PESCADORS, D'IMMIGRANTS DEL MARESME I D'ANDALUSIA, NO TE CIUTADANS ABSTRACTES, SINO QUE S'ENFORTEIX EN LA DIVERSI TAT I VARIETAT DELS SEUS BARRIS, TOTS AVUI EN PEU DE FESTA. BA DALONINS DEL CENTRE I DEL COLL, DE DALT DE LA VILA, DEL GORG, DEL BARRI DE PROGRES I DEL RAVAL, DE CAN CLARIS, DE CANYET I DE POMAR DE DALT, DE MAS-RAM, DE BUFALA I DE BONAVISTA, DEL MANRESA, DE CASAGEMES, DE CANYADO I LES GUIXERES, DE POMAR I DE MORERA, DE SANT CRIST, DE LLOREDA I DE NOVA LLOREDA, DE SISTRELLS, DE LA SALUT, DEL FONDO, DE PUIGFRED, DE MONTIGALA, DE LLEFIA,D_'AR TIGUES, DE SANT ROC, DEL CONGRES, DEL REMEI, DE LA MORA ... TOT AIXO ES BADALONA. AMB LA SEVA INDISCUTIBLE COMPLEXITAT, SUMA DE PROBLEMES I D'ASPIRACIONS PERSONALS I COL.LECTIVES, PERO TAMBE AMB QUINA RIQUESA I QUIN POTENCIAL HUMA ! AMB QUINA VOLUNTAT D'ESDEVENIR UN PROJECTE COL.LECTIU !. US DEIA ABANS QUE UNA FES TA MAJOR - QUAN ES VISCUDA I SENTIDA PEL POBLE - TE UNA ALTRA VIRTUT: LA VIRTUT DE LA INTEGRACIO, DE FONDRE EN UN SOL GRESOL DIVERSES SINGULARITATS I APORTACIONS CULTURALS: CREC QUE AQUES TA ES UNA DE LES CARACTERISTIQUES DE LA CIUTAT DE BADALONA I DELS CIUTADANS DE BADALONA. MOLTS DE VOSALTRES PROCEDIU D'ALTRES TERRES D'ESPANYA, D'ANTIGUES SITUACIONS DIFICILS, QUE ARA, ALS VOSTRES POBLES D'ORIGEN D'ANDALUSIA, D'EXTREMADURA, DE CAS TELLA O DE MURCIA, PROCLAMEU AMB ORGULL LA VOSTRA CONDICIO DE BADALONINS I DE CIUTADANS DE CATALUNYA, QUE ESTIMEU LA "FIESTA DE LAS MIGAS" I LES BALLADES DE SARDANES, QUE CREIEU EN LA SOLIDA RITAT ENTRE ELS HOMES I ELS POBLES I QUE US HEU CONVERTIT EN ARDITS DEFENSORS DE LA RECUPERACIO CULTURAL I LINGUISTICA DE CATALUNYA, RECUPERACIO EN MOLT BONA PART POSSIBLE GRACIES A L'ESFORÇ I LA DEDICACIO D'UN BADALONI D'ADOPCIO - POMPEU FABRA - ARTIFEX DE LA LLENGUA CATALANA MODERNA. �5. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA PERO CAL DIR QUE LA INTEGRACIO A CATALUNYA DELS QUI HAN FET EL DUR PELEGRINATGE DEL PA I LA CASA, NO ES FRUIT DE LES PARAULES O DEL VOLUNTARISME, SINO DE LA CAPACITAT DE L'ACOLLI MENT, DEL COMBAT COMII, DELS IDEALS COMPARTITS. MOLTES PERSONES S'HAN INTEGRAT A LA VIDA DE BADALONA -COM DE TANTES ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN- PERQUE VAN TROBAR ALTRES CIUTADANS QUE EREN SOLIDARIS, QUE LLUITAVEN AMB ELLES COLZE A COLZE, QUE TENIEN IGUALMENT EL NEGUIT DE CONQUERIR UN FUTURO MES LLIURE, MES JUST, MES IGUALITARI, BASAT EN LA VALUA DE CADASCO I NO EN LA PRIMACIA DEL DINER, EN EL RECONEIXEMENT A LA FEINA BEN FETA I NO DE L'APROFITAMENT ABUSIU DEL TREBALL HUMA, QUE PENSAVEN -ENCARA QUE POTSER HO DEIEN AMB ALTRES PARAULES- QUE CAL TREBA LLAR PER VIURE, QUE L'IMPORTANT ES LA VIDA I QUE NO S'HA DE VIU RE PER TREBALLAR, QUE NO S'HA DE DEIXAR LA VIDA PER UN TROS DE SOSTRE, PER UN AIXOPLUC O PER UNA PLAÇA ESCOLAR. INTEGRACIO A CATALUNYA VOL DIR TENIR MILLORS SERVEIS, MILLORS TRANSPORTS, MILLORS CONDICIONS GENERALS DE VIDA, ACCÉS ALS BENS DE LA CULTURA, TENIR DAVANT PERSPECTIVES DE TRANQUILITAT, DE BENESTAR, DE SEGURETAT ... SEGURAMENT ALGO DEU PENSAR QUE LES MEVES PARAU LES NO SON LES PROPIES D'UN PREGO. I AQUESTES PERSONES POTSER TENEN RAO. NO Són LES PARAULES PROPIES D'AQUELLS PREGONS D'ABANS, QUE S'UTILITZAVEN PER A NO DIR RES, PERO CREC QUE TAMBÉ EL PORTIC D'UNA FESTA MAJOR ES UNA BONA OCASIO"PERQUE PLEGATS PASSEM REVISTA A TE ME S QUE, BEN SEGUR, ENS PREOCUPEN I ENS FAN RUMIAR. DEIXEU-ME DIR, DONCS, QUE VOSALTRES SABEU TOT L'ESFORÇ QUE HAN FET ELS AJUNTAMENTS -I EN CONCRET L'AJUNTAMENT DE BADALONA- PERQUE LA PARAULA INTEGRACIO SIGUI UN MOT PLE DE SEN TIT CREADOR, PLE D'ESPERANÇA, D'ALLIBERAMENT PERSONAL I COL.LEC tiu. DESITJO BEN SINCERAMENT QUE TOTS AQUELLS QUE AVUI TENEN RESPONSABILITATS DE GOVERN A CATALUNYA SAPIGUEN DESCENDRE A COP SAR ELS AUTENTICS NEGUITS DE LA CATALUNYA REAL I NO ES PERDIN EN OBSCURS LABERINTES DE NOSTALGIA O EN INEXISTENTS VISIONS DE BUCOLICA APARENÇA. BADALONINS I BADALONINES, US FELICITO. PERQUE ESTEU EN FESTES i PERQUE LA VOSTRA CIUTAT ES EN UN PROCÉS DE DINAMISME, �6. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA DE RETROBAMENT I D'AFIRMACIO QUE ES EXEMPLAR. UNA CIUTAT QUE ENS HA DONAT PERSONATGES TAN SINGULARS COM ENRIC BORRAS O MARGARIDA XIRGU, QUE ES CAPAÇ D'EMOCIONAR-NOS AMB EL SEU BASQUET O DE SEDUIR-NOS PER LA CONTRADICTORIA POESIA DEL ROCK, ES UNA GRAN CIUTAT. AIXO ELS BADALONINS I BADALONINES JA HO SABIEU. PERMETEU QUE POBLICAMENT HO DIGUI L'ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA, QUE FA APOS TES PEL FUTUR. ENS QUEDEN LLARGS CAMINS PER RECORRER, GRANS COMBATS PER VENCER, PERO NO HEM DE DEFALLIR MAI SI ESTEM SEGURS QUE, AL CAPDAVALL, HA DE VENCER LA BONDAT, L'AMOR, LA PAU, LA LLIBERTAT LA JUSTICIA I EL PROGRES. AMB L'AJUT DE SANT ANASTASI, PERO SOBRE TOT AMB EL VOSTRE ESFORÇ PODREU CELEBRAR UNA I MIL FESTES MAJORS QUE HAURAN DE SER EXEMPLE DE CIUTADANIA. AMB L'ESFORÇ DE TOTS, ELS VERSOS DEL VOSTRE CONCIUTADA JOAN DE DEU SOLER I AMIGO HAURAN DE PRENDRE TOT EL SEU SENTIT: BADALONA: POSA'T DE CARA A MAR QUE EL CRIT ET SIGUI PROA ... BADALONINS I BADALONINES, VISQUEN LES FESTES DE MAIG, VISCA LA FESTA MAJOR, VISCA BADALONA !.- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3866 Title A name given to the resource Festa Major de Badalona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Badalona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Badalona Festes majors Benestar Social Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/961/19840603d-00038.pdf 5c1b7f9c85743c1946ead1289399150c PDF Text Text Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Z -dN0-1308V9 91s1H 'S,31 9t£ ( £ 6) 86 tt 91£ - 0499 ( 'V170-1-1 V1Nt1S 0 -red IDI N f1W 1f11115N^•1 30 tl01031i10 s ^ no3aeos 3wndr ootnndo t dwe3 mes !a ua anb ualq un opuelnds!p ue!uan es enb sezian4 sop anua oloed - iap o1e!pawui sew. oo!laeld opel!nsar la sa 'ouoloels!les owoo sap ed segase lod opeJapisuoo luesluoW - saAueoapn!a -. euennlg . oFaldwoa - !ap enóe - !ap op eda, b•n : - ,sïlá .. - a . >.-w ^ • llsap lap amedlne alune, -ex! 'ruiquosa ep eulnby el; e» 000nlnba la qAngple' eles 42o; -rayg ep» opipeye oldor0 •-w! ¡a' Jod 'uglonoole ns saouol =ue uweidwn.ualw so uloan so^= iueVd ep ? slugwéo ep , souep -epñro selp- sonsríg» ropua,rnp gzuewoa 'alsidsop`1e1uawnuow's _ap ewilolÁ •uqloelq : od más áp Rem» el ep üg8aid. 'le Rimas' _^ep' le_ - s l pgw e3 . ep. ouloañ áp odn^H osolewnu un` úoo aluapl à uí ònanbàd un JéXe; .: 'qoonoid "'eúoláwe8 ep óiuelw :.=elun^ly iep "eme* ep élúaluai .S•IIaBVN^I^ el e S .@o^eVtf — •. ^ - uod óluaAuoa u Saci013P►DoIau áp sasaw slas mil VÁNt111/1tl9 LluS ?aaW ^p u0aid Ia iod B-jsajoid slliquue3 175l61 ap o!unf ap_ S `saile{ti. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3867 Title A name given to the resource Festa Major de Cambrils / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambrils Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cambrils Festes majors Barcelona Història Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/962/19840619d_00040.pdf 00ebc4c19e0a5debc7406102a8370367 PDF Text Text "LA BARCELONA DEL FUTUR" DISCURS DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCIAT EL DIA 19 DE JUNY DE 1984 AL COL.LEGI DE DOCTORS I LLICENÇIATS DE BARCELONA.- �2 La Barcelona que volem per a 1992 és una Barcelona sobre la que, n'estem convençuts, existeix entre els seus ciutadans un gran nivell de consens. Es una Barcelona que no s'haurà de fer traumáticament, amb grans operacions quirúrgiques . Es una Barcelona que es fona estat, del que és Barcelona. -mentalpociódequha La Barcelona del futur que estem començant a bastir ha estat descrita per primer cop d'una manera sistemàtica al Pla General i Progra ma d'Actuació Municipal. Haurà de ser una ciutat d'un alt nivell de qualitat urbana. Serà el "cap i casal", la capital, d'una Catalunya moderna i desenvolupada. Serà també una gran capital d'Espanya i una metrópoli mediterránia d'amplia projecció internacional que podrà constituir una seu digna dels Jocs Olímpics. Ni la Barcelona moderna que hem .heretat, ni la que tenim ara ni, menys encara, la que volem fer es poden entendre en un buit. �3. La Barcelona moderna ha estat el motor i també l'aparador de la Catalunya moderna. Ho és encara i ben segur que ho seguirà essent. De fet,Barcelona, la metropolis capital de Catalunya, és avui el pol urbà més dens i desenvolupat d'una Catalunya que és una realitat cada cop més urbana. L'aglomeració metropolitana de Barcelona és el centre de gravetat d'un país que ha anat adquirint la fesomia i l'organització d'un sistema de ciutats; d'un sistema que és un subsistema del sistema europeu de ciutats. la) La sort de Barcelona del futur està lligada a la consolidació de la seva integració en le xarxa urbana d'Europa que ha quedat constituïda entre Londres,el Nord de França, les àrees més industrialitzades d'Alemanya i el Nord italià i un braç de la qual es desvia, des de Fos,fins a Barcelona. �4. En el programa d'actuació municipal de quatre anys es preveuen tres direccions bàsiques d'intervencï6. L'una està dirigida a incidir en l'ordenació física de la ciutat i les altres dues a la potenciació dels serveis urbans i dels serveis personals, respectivament. El desenvolupament dels serveis urbans que ens proposem tindrà una influència decisiva en el funcionament de la Barcelona del futur. Un nombre limitat de grans objectius han estat seleccionats: la garantia de la qualitat i la salubritat del medi ambient i l'alimentació, l'assoliment d'uns nivells raonables de seguretat urbana, una millora de la circulació de persones i mercaderies, la consolidació dels grans serveis bàsics metropolitans i la potenciació d'altres serveis municipals tradicionals com els de neteja, mercats i protecció contra emergències. Ens concentrarem, però , en els grans eixos d'actuació que hauran de definir la imatge física de la Barcelona de 1992. Les actuacions que ja des d' ara, estan configurant la fesomia de Barcelona s'articulen en quatre grans línies de fora.. Es tracta, en primer lloc, d'obrir definitivament Barcelona al mar i de definirne la seva façana rra ritima que haurà de ser una façana no solament per a la Barcelona estricta sinó un conjunt metropolità coherent, d'acord amb les realitats de la mobilitat, dels usos actuals i dels hàbits del lleure. En segon lloc, s'actuarà per a reconstruir el massís de Collcerola de manera que es vagi configurant com el gran parc central de la ciutat me tropolitana. Un tercer i¢loc d'actuacions es dirigirà a millorar la funcionalitat urbana i la dignitat física del Centre de la Ciutat i el darrer es fixarà com a objectiu la consolidació d'una xarxa viá.ria suficient i eficaç. �5. "Barcelona cara al mar" és el projecte que hem endegat per a la restauració dels sis kilòmetres de línia costanera barcelonina. No es tracta d'arreglar tan sols el port, o el passeig Marítim, sino de fer accesible tota la costa del terme municipal al ciutadà. Aquest projecte parteix de tres grans línies d'actuació: la recuperació de la façana marítima i l'estructuració d'unes línies viàries que facilitin l'accesibilitat a les platges. La façana marítima te quatre parts bàsiques, que abarquen des de Montjuïc fins el Poble Nou. La primera és la remode_ lació del Moll de la Fusta, que ha permés convertir una superfície de dipòsit de càrrega comercial en una explanada recreativa oberta al públic. S'ha unificat l'espai des de Colon fins a Correus i s'ha habilitat com a gran passeig per a visitar les embarcacions. El pas següent és la reforma del Passeig de Colón, que es convertirà en una rambla ciutadana que revitalitzarà l'arquitectura de les façanes i dels edificis històrics com Capitania, Correus o la Llotja. La segona part inclou la recuperació del moll de la Barceloneta i la reestructuració d'aquest barri. Els rafals(tinglados) del moll, que en aquests moments conformen un espai tancat que impd deix l'accés al mar, es restauraran i milloraran per a equipaments, centres culturals o sales d'exposicions. kixhaxxixixxiaxkaxmaimulia4xigxianxiiaxgaxixadixilxmaximox El PERI del barri de la Barceloneta que hem endegat en col.laboració amb els veïns, permetrà permeabilitzar i dignificar un barri molt pobre arquitectònicament, engrandirà :habi- tatges i crearà zones verdes i espais lliures en el seu interior. Finalment el projecte de "Barcelona cara al mar" compren l'ampliació del Passeig Marítim a tota la platja del Poble Nou. �6. La platja de Barcelona es redueix, avui ., als 600 metres quEa medeix el Passeig Marítim. Tota la platja del Poble Nou està separada de la ciutat per la línia de tren que corra paralel.la al mar, i compta tan sols amb un pas a nivell. Dintre de poc temps es durà a terme l'alliberament definitiu de les 45 hectàrees que ocupa Renfe a la zona de llevant, mercès als convenis signats amb l'Ajuntament de Barcelona l'abril de 1983. Això ens permetrà, revitalitzar tota aquesta àrea, que co- mença al Parc de la Ciutadella i arriba fins al Besós. La reordenació urbanística de la zona de Llevant inclou dues gran vies, com son la Rambla del Poble Nou i el Passeig de Carles I i Marina, que voleá ^d'gnificar. En aquesta zona Barcelona té un conjunt de monuments que cal donar rellevancia, com ara la Sa- grada Familia, la plaça de braus Monumental o l'estació del Nord, futur centre cultural, cívic i esportiu. En aquest Passeig de Carles I pensem que fins i tot es podria emplaçar el futur Tribunal Superior de Justícia, en el lloc que actualment ocupen les casernes d'intendència. Acabar l'Avinguda del Litoral, que es configurarà com la Diagonal, permetrà una perfecta comunicació entre l'autovia de Castelldefels, mitjançant la Zona Franca, amb el Poble Nou. Aquesta avinguda possibilitarà l'accés amb automòbil a qualsevol platja de la nostra ciutat, i completarà_ Sud i Est-Oest de Barcelona. els grans eixos Nord- �7. El mas sis de Collcerola reuneix una gran varietat de situacions geogràfiques i sofreix uns graus diversos de degradació. Les moltes agressions sofertes i les pressions centrífugues a que ha estat sotmés per moltes accions descoordinades ho-han anul.lat, perya seva unitat geogràfica. Collcerola és encara una valuosa reserva d'espai verd -unes 11. 000 Ha. - que pot convertir-se en el gran parc central de la ciutat metropolitana. De fet, ja ho és encara que d'una manera relativament precària. Cal remarcar, en qualsevol cas, que Nicolau M. Rubió, el més gran arquitecte català de parcs i jardins d'aquest segle, ja va afirmar el 1929 que Collcerola seria el "Bois de Boulogne" de la connurbació barc elonina. Els geògrafs ens ensenyen que el massís de Collcerola no respon a una unitat que es defineixi indiscutiblement pels seus valors naturals o geogràfics, per les dades que ens configurarien un parc natural. Però els urbanistes ens diuen que la unitat del massís és el resultat de factors ben diversos: d'aplegar àrees que són d'inter è s natural intrinsec i d'altres que cal reconstruir, per a esborrar o mitigar els senyals de l'agressió humana i convertir-les en zones de connexió. Són aquests elements els que donen a Collcerola el seu caràcter de parc urbà, de parc que té un entorn immediat que és la ciutat, amb la que caldrà establir unes relacions mínimament estables. La posició de Collcerola al mig d'un anell de ciutats i constituint R un obstacle per l'arribada a Barcelona des de l'interior de Catalunya l'ha convertit en un repte i 1' a fet objecte de tota mena d'agressions. Cal que mirem el mals s d'una altra manera , com un actiu que s'ha de respectar i, per tant, vorejar. �8. En conseqüència, s'haurà de tendir a rec ond_uir el desenvolupament dels traçats d'alta tensió i a reconsiderar i tractar els impactes que produeixen en el paisatge les línies i ctriques ja existents. Pel que fa al tractat de les carreteres caldrà mantenir el seu caràcter actual, ja assumit, i no trcatar de convertir-les en alternativa a les sortides de Bar celona cap a Madrid i França sinó només als enllaços de Barcelona amb Sant Cugat, Cerdanyola o Rubí, des d'alguns punts de la capital. Tots sóm conscients que 1'O ació Collcerola és un objectiu a llarg termini. Fins i tot si es possible de dedicar-li inversions importants, caldrà comptar amb periodes d'actuació llargs. El paisatge és en aquest cas 1'elenenticentral i reconstruir-lo costarà molt de temps. Es, a més, una operaci ó que no té cap sentit si no s'enfronta amb una perspectiva metropolitana. També com en tantes altres àrees decisives per a la consolidació de la capiitaliitat de Barcelona, no serà possible fer una actuació contundent si no hi ha una sintonia entre totes les administracions públiques que permeti inversions suficients, programades i coordinades. Segons alguns estudis que ja s'han dut a terme, la qüestió de la propietat del sol pot arribar a ser un element important en el futur però, de moment, amb el que ja es controla dos de les administracions es podria tirar endavant un programa que omplis els propers cinc anys. El sacs iin i ediat , sens dubte, serà la urbanització definitiva de la Carretera de les Aigues de manera que resolgui el problema de la imbricació de la muntanya amb el teixit urbà. �9. En el programa d'actuació municipal s'identifiquen tres àrees principals d'actuació en la ciutat central que són l'Area Nord, l'Area l'Eixample. WE.ïxam.p e ha tornat a adquirir una gran actualitat. L'excc_..len, exposició instal.lada a la Casa Elizalde i després a la seu del Ministeri d'Obres Públiques, a Madrid, ha tingut la virtualitat de revifar les expectatives de millora d'un conjunt que 'és l'autèntic centre de la ciutat i que ho seguirà essent. L'assessoride l'Alcalde: per a afers urbanístics, l'arquitecte Oriol Bohigas, ha suggerit que l'Eixample ha de ser atacat "com un barri històric consolidat" i que caldrà tornar a les tècniques urbanístiques del barroc o del neoclàssic, basades en les intervencions puntuals, en projectes molt concrets referits a edificis específics o a conjunts que tinguin una certa unitat. Aquesta és, en realitat, la política urbanística que s'ha decidit per al conjunt de la ciutat i que té la màxima virtualitat en la ciutat central, en els sectors més consolidats. La recuperació i la revitalització són els objectius prioritaris en l'actuació prevista sobre l'Eixample. En una mesura més matisada són objectius que defineixen bastant satisfactòriament i'oríentació de la política urbanística per al conjunt de la ciutat central. Seria el que ja ha estat qualificat de prioritatÁel projecte sobre el pla i que alguns han arribat a traduir, potser una mica abusivament, com el triomf dels arquitectes sobre el enginyers, i també sobre els advocats i els eco nomistes. La fesomia de les àrees Nord i Sud de la ciutat central es configurarà a partir d'una intervenció que seguirà la mateixa orientació. Els nuclis de l'una i l'altra estan prou definits i ja hi ha una colla de projectes concrets concebuts per a la �10. revitalització d'espais públics. L'anomenada Àrea Sud té com a embrió central de renovació el conjunt format per l'Estació de Sants i la Plaça dels Països Catalans, el Parc de l'Espanya Industrial,el Parc de l'Escorxador, el Passeig de Maria Cristina, Motjuïc -on és molt probable que aviat es pugui endegar la re novació del Palau Nacional com a nucli d'una gran àrea museística- i la façana marítima. L'Àrea Nord es constitueix-lentorn de la Plaça de les Glóries, l'Estació del Nord -que serà un im portant centre Cívic–i es veurà afectada per la redignificació del Passeig de Carles I. L'enumeració dels nuclis de regeneració urbana que acabem de fer il.lustra el [sentit de la construcció de la Barcelona del futur. Es tracta d'aprofitar els molts edificis de gran qualitat que té Barcelona però que estan buits o bé destinats a usos obsolets per a consolidar el caràcter central de les zones que ja són centrals de la ciutat. Però aquesta acció s'haurà d'anar apropant a la perifèria de la_ ciutat que haurá de ser abordada com si es tractés de zones antigues. En primer lloc, s'haurà de procedir a buidar-la en la mesura que sigui possible i completar aquesta acció amb la construcció d'espais públics que, com les places que s'han anat inaugurant en els darrers anys, vagin equipant els barris i els aportirelements de caràcter centralitzador, reduint-ne la seva dependència. �11. Barcelona és una ciutat ja construïda i aquest fet és un factor condicionant clau en la configuració de la ciutat del futur. Per tant, quan al programa d'actuació municipal es parla de la potenciació del rendiment de la xarxa viària bàsica es parteix d'una concepció de la ciutat que descarta la creació de grans vies de pas, segregades o no. Es aquesta, òbviament, una opció política que respon a la idea de la ciutat que té l'equip de govern municipal. Però és satisfactori que aquesta opció hagi obtingut el suport de l'amplíssima representació de tècnics de l'Ajuntament, de la Corporació i de la Generalitat que van prendre part en un recent seminari sobre les vies bàsiques de Barcelona. No es tracta d'acollir aquest suport com la prova definitiva de la bondat d'una solució sinó de remarcar només que l'opció escollida és racional i té una coherència tècnica. En les seves conclusions, els tècnics urbanistes ens diuen, per exemple, que "les vies bàsiques en una ciutat ja construïda com Barcelona són l'instrument d'ordenació d'alguns dels més importants espais públics de la ciutat, entenent l'ordenació com a l'actuació global capaç de satisfer d'una manera integrada molt diverses demandes i qualitat ambiental, exigències de context, trànsit, etc..." Els urbanistes remarquen també en les seves conclusions que les vies bàsiques s'han d'entendre també "com a elements definidors de la imatge i l'estructura de la ciutat i territori metropolità com ho demostren els bons exemples que tenim a Barcelona (Gran Via, Diagonal...) Imatge unitària i global que ha d'ésser construïble per fragments com la nostra història fa palés". Aquesta és l'opció. Construir la ciutat per fragments, tenint en compte el que ja és i sense inventar-se cap model des- lligat de la seva realitat històrica i actual. �12. En el marc d'aquesta concepció gradualista i possibilista, tenim la ferma voluntat de reforçar el caràcter integrador d'algunes vies tan bàsiques com el 2on. Cinturó i l'anomenat Cinturó Litoral que serà, en el seu recorregut per la zona de Llevant de la ciutat una autèntica Avinguda del Litoral els projectistes de la qual ens anuncien que recordarà la Diagonal. Vies com les que acaba d'esmentar hauran de tenir un caràcter essencialment col.lector-distribuïdor mes que no pas el de vies de pas. Es tracta d'aconseguir que construccions de tanta importància no compleixin només el paper d'evitar que el trànsit de pas entri al cor de Barcelona sinó, fonamentalment, el de millorar el funcionament global de la xarxa. La necessitat de trobar unes fórmules que permetin la seva integració satisfactòria en el teixit urbà és el que, en darrer terme, explica que el Túnel de la Rovira no hagi entrat en servei tot i l'acabament de les obres. En el context d'aquesta opció, s'ha de destacar la racionalitat extrema de la recomanació que ens feren els tècnics reunits al Centre Civic de Sarrià per a estudiar la xarxa viària bàsica: que tractem d'optimitzar l'ús de l'excepcional xarxa de carrers de Barcelona. En síntesi, els tècnics ens han dit que un nombre limitat d'actuacions puntuals, que significaria una inversió relativament reduïda, podria tenir uns efectes molt positius en el funcionament de la xarxa, del conjunt de la xarxa metropolitana. Es tractaria de treballar en eixos com els carrers Prim, Fabra i Puig, Bac de Roda-Felip II, AragóGuipúscoa, Plaça de les Glòries, Ronda de°Sant Martí, Ronda del Guinardó-Río de Janeiro i alguns altres per a l'eliminació de colls d'ampolla i la millora del que han qualificat de "connectivitat metropolitana". Es una precisió significativa i convé tenir-la en compte. Des d'una perspectiva tècnica, eixos com Aragó-Guipúscoa són eixos metropolitans. �Els Jocs Olímpics de . 1992 són l'estímul que ens projecta amb força cap a una colla de realitzacions que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urb an a que avui no posseeix. Aquestes realitzacions corresponen a instal.lacions esportives i a obres d'infraestructura urb an a que, especialment aquestes, però també les primeres, són imprescindibles per arribar al model de ciutat que volem tenir. En aquest sentit, els JJ.00 son més una fita temporal, un repte per millorar la nostra ciutat,que no un objectiu pel qual cal sacrificar una sèrie de recursos. Les instal.lacions esportives més lligades als JJ.00., les més cares i compromeses, són el Palau Olímpic, l'estadi Olímpic, la Piscina Olímpica i el Velèdrom. La seva construcció, però, no es justifica només pels Jocs. Una ciutat com Barcelo na ha de tenir instal.lacions es p ortives d'alt nivell. Pel 1992 aquests equipaments han de funcionar ja com equipaments de la ciutat. Les instal.lacions esportives s'agrupen en determinats punts de la ciutat, a l'interior de les àrees olímpiques i que seran^. nou: Montjuic, Diagonal, Feble Nou, Vall d'Hebron, Parc del Llobregat, Vallés-Cerdanyola, Badalona-Montgat, Banyoles i el port esportiu j enicara sense localitzar. Els criteris adoptats per triar aquestes localitzacions son els següents: 1.- Donar la màxima accesibilitat a les àrees durant els Jocs Olímpics: les quatre àrees centrals (Montjujc, Diagonal, a,ar Feble Nou, Vall d'uebronconcentraran el més gran nombre d'instal.lacions, disten ! unes d'altres un maxim de cinc kilometres, es a dir vins minuts de transport p rivat O públic. 2.— Re_ r \ acabament de ciutat situant les ;ns taJ. .._ac _ or:_ al millor lloc possible dins l'estructura urbana. Les cuatre àrees situades a la costa (Paro del Llobregat, Montjui_ Feble Neu i Montgat) ve l en incidir sobre l'acabament de la façana de mar. La proposta d'equipaments va lligada a actuacions com �14. la defensa i estabilització de les platges, acabament del xarxa viària i renovació urbana de nuclis degradats. Les altres 2 àrees (Diagonal i Vall d'Hebron) realitzaran una tasca semblant en relació a la "façana de muntanya" de Barcelona. Seran els dos nusos principals d'un cinturó equipat que servirà d'accés al Parc de Collcerola. ur. esportius e q uipaments 3.- Lli ar la localització dels :_ .~ =° z programa de reeaui p ament urbà. Les quatre àrees seran centres d'equipament per als districtes de l'entorn més prbxi Formaran una xarxa d'instal.lacions "pes an tes" que en- voltarà Barcelona i que completarà l'equipament d'abast més petit (barri), lligat a la residència o escola. 4.- Conce p ció metro p olitana del reeouioament. Els mateixos criteris s'aplicaran a la. resta de la Corporació M.B. Sobre l'àrea del Llobregat gravitarà la població d' ' El Prat, St. Boi, Castelldefels, l'Hospitalet i Cornellà; l'àrea Badalona-Montgat donarà servei a St.Adrià, Sta. Coloma, Badalona, ,Montgat i Tiana. Descri p ció crees 1.- MontjuIc Ser p el punt més destacat de la línia de costa, tant pel seu contingut esportiu com pel seu carácter simbÒlic. Representa la Barcelona urbana com a fita del paisatge, con a més gran parc urbà de la ciutat i per la importància i significació dels aconteixements culturals _ es p ortius que .-- ha hagut des de l'Exposició del 29. De totes les actuacions q ue faran a .Mcntj u c des saquen Anell Olimpi / Veure estat p .ro jedtes Correa-Gr egot tiBor il l -Isozaki/ 2.- Diagonal Estarà situada al polgon definit per la Diagonal, ler. Cinturó, Travessera de les Corts, Carretera de Sants _ 2or Cinturó. Es públic uft àrea de gran accesibilita , per tránsport bu sos sos) ? priva:. ?Mal ^_ gr at la importancia de les instal.lacions que hi -ha actualment, no hi ha un (metro i �15. planejament racional de la zona. Caldrà doncs fer un Pla Especial que ordeni les instal.lacions actuals i doni solucions a l'accés a les àrees del parc i l'equipament pensat al P.G.M. 3.- Àrea del Poble Nou L'àrea del Poble Nou reforçarà la operació d'obrir Barcelona al mar, que ja és iniciada amb la remodelació del Moll de la Fusta i la recuperació de les platges del Llevant. Sobre les platges recuperades i sobre els terrenys guanyats amb el soterrament de les línies de tren, s'establirà el passeig marítim litoral, una gran via cívica, en contes del cinturó litoral construït com a via segregada. El futur Parc del Mar enllaçarà el nucli residencial del Poble Nou amb la platja. La Vila Olimpica allargarà el nucli residencialper davantl'actual'Ylínia d'indústries, actuant com a embrió d'una requalificació urbana de més gran abast. Els equipaments esportius, comercials, culturals, administratius i de lleure regeneraran l'actual trama. Les actuacions a l'àrea del Poble Nou són les més complexes de tot el projecte olímpic, i impliquen la modificació del Pla General Metropolità i elaboració de PERI's. 4.- La Vila Olímpica Val la pena aturar-se una mica en aquesta instal.lació de l'àrea del Poble Nou. La Vila Olímpica ha d'allotjar de 12 a 15.000 atletes i acompanyants, en apartaments individuals, estudis o cases de 3 a 5 habitacions. La proporció entre els tipus d'allotjament triat dependcrà`„ de l'ús post-olímpic que s'en vulgui fer . La Vila, per exigència de seguretat dels JJ.00., ha de ser un conjunt autònom, amb edificis complementaris d'administració, restaurant, centre comercial, espais de lleure, correus, aparcaments i instal.lacions esportives per a entrenament.... �16. La Vila Olímpica s'ubicarà en els terrenys alliberats per la RENFE més alguns d'industrials requalificats. Els equipaments de la vila i els 350.000 m2 de ncus habitatges que representa s'integraran desprès dels JJ.00 a la trama urbana actual. Alguns habitatges es podrien utilitzar com allotjament provisional de famílies afectades per operacions de remodelació del casc urbà del Poble Nou. La remodelació del Poble Nou reprendria la idea del Pla Cerdà de apropar el Centre de la ciutat cap a Llevant, equilibrant la tendència actual que el desplaça a Ponent (Francesc Macià, Diagonal). També, com homenatge a Cerdà, es pot pensar en una Vila Olímpica feta sobre la trama Cerdà deixant lliures els interiors de les illes. �17. 5. Vall d'Hebron En un espai de mes de 40 Ha., en bona situació respecte vies urbanes primàries de la Rubira 2on. Cinturó, tunel i respecte el metro prolongació linfa 3. Es planteja com un gran espai lluire tat per equipaments esportius de nivell urbà: Velòdrom, Palau Vall Hebrò, Sub centre de Premsa, polies Llars Mundet, Hispano -portiu,LasMndePica Francés, U.E. Horta. 6 . Parc del Llobregat Compren unes 1000 Ha. en un front de 9 Km. de platges. Es proposa una millora de comunicacions mitjançant una via lineal enllaçant l'atovia de Castelldefels, Zo na Franca i Prat de Llobregat i la conservació dels aiguamolls, especialment " La Ricarcá" ; el mantániment i millora del Golf del Prat, i la formalització d'un important conjunt d'instal.lacions esportives que configuren el parc com a espai de lleure durant tot l'any, especialment els caps de setmana. . Vallès-Cerdanyola Es configura com ampliació de les àrees transversals i esportives de la U.A.B., a través d'instal.lacions d' entrenament i residències, ,dels jutges deis JJ . 00 . 8. Badalona-Montgat Son 7 Km. que lliguen el limit de l'àrea del Poble Nou amb la comarca del Maresme. El col.lector inceptor d'aigües brutes que s'està construint facilitarà la recuperació de platges. D'altra banda un passeig marítim enllaçarà amb el de Barcelona, i al seu costat hi haurà equipaments esportius. A Bada lona hi haurà un port esportiu d'ús local i a Montgat un altre d'abast metropolità. Com a actuacions de renovació urbana hom preveu la rehabil.litació del barri de les Mallorquines de Montgat i la zona industrial costanera de Badalona. �18. Després d'explicar els grans projectes que Barcelona ha iniciat amb l'objectiu de 1992 m'agradaria entrar en elguns detalls més immediats. Remodelar Barcelona no consisteix només en solucionar grans reptes urbanístics. Ja ens hem referit a quina és la política urbanística. Els barris tenen els seus problemes quotidians i els seus habitants s'interessen potser més, en les placetes malmeses o els carrers per pavimentar. Es per aixó que, paral.lelament als plans general, grans projectes, a mig i llarg termini, vull exposar les petites realitzacions que inaugurarem la propera tardor o a començaments de l'any que vé. Tenim l'entorn del Casal de Sarrià, on es duen a terme obres de remodelació del jardí del Casal, la pavimentació del carrer Santa Amèlia i l'accés al Jardí de la Quinta Amèlia des d'aquest carrer. A la Zona Franca, a més d'inaugurar el gran centre cívic de Can Farrero, aquest proper dissabte, estem finalitzant el Jardí de les Estrelles Altes, que representarà un parc de prop de tres hestàrees. A la zona de Llevant, al carrer Maresme i Concili de Trento, estem acabant la Plaça de la Palmera, on s'instal.larà l'escultura del nord-americà Richard Serra. Per a la Mercè podrem inaugurar el monument al Dr. Robert, a la Plaça Tetuan, i la Plaça de la Sedeta, al Passatge Llavayol, que està a la confluència dels carrers Sicília amb Industria. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3868 Title A name given to the resource La Barcelona del futur / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Façana marítima des de Montjuic fins a Poble Nou. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Acció política Model social Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Conferència de cloenda del curs 1983-84 del Centre Català de Prospectiva (CCP). EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/963/19840716d_00042.pdf 3ec213067a5a04f2e6ac20ff5dad18ac PDF Text Text CENTRE D'ESTUDIS DE PLANIFICACIÓ ^ ^'' t- ^ ^ - C: ^, ^ 7 Barcelona, 16 de juliol de 1984 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL S-3 Alcalde de Barcelona Pl. Sant Jaume CIUTAT Excm. Sr. i benvolgut amic, Disposem ja de la transcripció de les cintes de les Jornades sobre Finances Locals que varem organitzar amb el suport de la Diputació de Barcelona. Estem preparant l'edició d'un llibre recollint totes les intervencions fetes a les Jornades i ens agradaria incloure també la teva. Adjunt a la present hi trobaras còpia de la teva intervenció i et pregaria que la poguessis revisar i tornar-nos-la en pocs dies per tal de poder-la publicar. Agraint la teva atenció et saluda ben distingidament, Carles Kinder ... Tnn nc r!n lne 71 a1rA �DISCURSO DEL EXCMO. SR. ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Buenas tardes. Lamento en todo caso el retraso de mi llegada, sobre todo a la mesa, porque a la sala he llegado un poquitín antes, pero no quería interrumpir la docta disertación del ponente Sr. Solé, cuya competencia conozco. Y, como Alcalde de esta Ciudad, quiero agradecerles su presencia aquí, aunque estoy seguro de que ya se ha hecho esta mañana en nombre de los organizadores de esta sesión que encuentro modélica por lo que tiene de cuantivamente bien atendida '.por lo que tiene de cualitativamente interesante y, yo diría, que incluso crucial para el futuro del sector público de este país, y por tanto, también en definitiva,para este país. Sólo decirles, muy brevemente, que me tendré que ir de nuevo, quizás sin asistir al debate, con la envidia de no poder seguir aquí, acuciado por los problemas de la vertiente gasto del Ayuntamiento,o si ustedes quieren la presencia, trabajo diario, y sin poder dedicar este rato precioso a la vertiente ingreso, que es tanto o más importante que la primera porque, en definitiva, la condiciona. Pero estoy seguro de que de una reunión civilizada, compleja cómo ésta, van a salir también unas conclusiones del mismo estilo. Y que, por tanto, si bien es cierto que, como ha dicho el ponente en su última in tervención, cualquiera de las soluciones que en definitiva prevalez ca en el Presupuesto del Estado del año próximo y en la futura Ley de Finanzas Locales va a beneficiar a unos y perjudicar a otros, no estoy tan seguro de que no se pueda llegar a una solución que pudié ramos llamar los economistas Pareto -óptima o más óptima- en el sen tido de mejorar cuando menos las expectativas a largo plazo de todos, (incluso perdiendo algunos, a corto plazo, algo). Y, yo estoy convencido,-por resumir mucho- de que el porcentaje y, - que se me entienda bien - el porcentaje de recursos públi cos que se canalizan a través de la Administración local es un barb metro de democracia. Así de rotundamente. Sé que un país que es capaz de poner a disposición del primer nivel de gobierno, el municipal y el local en definitiva, una mayor proporción de esos recursos públicos, es un país més saludable desde el punto de vista de �2. la economía pública y de la cosa pública en general. Más democrá tico si entendemos por democracia a la inversa de la distancia que existe entre el ciudadano y el gobierno que dispone de esos recursos. Este me parece a mi el dogma del que nunca se debería salir. Dicho esto, como segundo punto diré que estoy totalmente en contra de los fetiches. Creo que un porcentaje no Gé tiene que fe tichizar nunca y, que hay que observar en cada caso cual es la me` '-jor manera de cumplir ese, para mi dogma de la buena administración pública. En los años pasados se ha tendido mucho a fijarse en el tema del porcentaje, quizás olvidando que hay problemas del conjun to del sector público importantes que en determinados momentos pesan tanto o más que la mera distribución en porcentajes de los recursos entre los diversos agentes públicos. Sin embargo y, para concretar, yo creo en la perspectiva de 1985 y, -voy a ser ciertamente provocativo-,(en todo caso, que mis afirmaciones se tomen no como superficiales, pero sí como inductoras al debate), creo que mal andaríamos si el conjunto de recursos públicos que se ponen a disposición de la Administración local por la vía del Fondo de Cooperación y Saneamiento, no se acercan demasiado a la cifra de trescientos mil millones, lo que equivaldría, lógicamente, ; a un incremento de ese conjunto que, repito, es la su ma de dos sumandos, fondo de cooperación y saneamiento de deudas antiguas, a un incremento del orden de tres puntos por encima del coste de la vida. Creo que abandonando el fetiche del porcentaje (me parece que todos estamos dispuestos a abandonar fetiches en un momento de terminado), es el momento de hablar de cifras e incrementos concre tos y, mucho arriesgo, pero mucho esté también en el envite, si di go que cifras inferiores a éstas que estoy manejando me parecerían poco lógicas desde el punto de vista de las ecuaciones públicas to das ellas consideradas, incluso las de balance exterior de la economía española y las de déficit público. Pienso que luego la distribución de ese conjunto de recursos nos aunará a todos y, posteriormente, la discusión de los criterios �3. a los que aquí se ha hecho mención y, por supuesto, que puede haber soluciones estrictamente matemáticas o soluciones específicas -como también el ponente ha insinuado- para casos particulares que, deben ser en todo caso, soluciones bien ponderadas y bien conocidas por todo el mundo. Con la desinformación nadie sale ganando. También creo que hay todavía problemas específicos que es dificil que sean tratados con un rasero común -problemas de transporte público, de municipios metropolitanos, etc.,- que han sido .,tradicionalmente mal enfocados por nuestra economía pública y que, de algún modo, tienen que tener cabida en el sistema, bien bajo fórmulas generales o suficientemente sofisticadas como para peí}mitir que en el conjunto de la solución genérica quepa su solución, bien por la vía -también insinuada por el ponente anterior- de las soluciones especificas. En todo caso, creo que de encuentros como éste, debe esperarse lo mejor y sólo, casi diría, de encuentros como éste. Creo que ya era hora de que se produjera una reflexión no sólo privada, sino pública, en la que se mezclaran, de un lado los elementos pú blicos o políticos de los gobiernos local, central y autonómico y de otro lado la Universidad. Pienso que sólo aunando estas dos voces será posible llegar a soluciones que vayan más allá de la inmediatez del año próximo y del Presupuesto del mismo ejercicio. De modo que les deseo a todos ustedes una reflexión fecunda y, a todos nosotros, en definitiva, unos resultados satisfacto ríos. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3869 Title A name given to the resource Jornades sobre "Finances fiscals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Encara s'han de tractar problemes com el del transport públic i el dels municipis metropolitans. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre d'Estudis de Planificació Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Gestió pública Finançament Acció política Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-07-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències