44 50 5190 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/676/19840427_LV.pdf 0a374f8d61ee9e82f7ce069c814ba3b8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA :: 6LA Dpiniones1 VANGUARDIA VIERNES,27ABRIL1984 señorObiols;bienvenido,señorGonzále Consultorio sentimentalAdiós, L A raíz de lo que escribí el otro día sobre las ilusiones ópticas que provocan fatalmente en nuestro espíritu los recursos propagandísticos de una campaña electoral moderna, he recibido cantidad de cartas de detráctores y de admiradoras que han convertido mi despacho en una especie de consultorio senti— mental. Para empezar, un amable lector de Cornellá ha acudi do a mí para que le despeje la duda metafísica que le asaltó en el momento de leer las de— claraciones de un responsa ble técnico de campaña elec toral que aseguraba que el aspecto físico de los candidatos a la presidencia de la Gene— ralitat simboliza el mensaje político de los partidos. Según este técnico, los hombres jóvenes, altos y dinámicos, expresan modernidad y renovación, mientras que los bajos, mayores de edad y poco esbeltos,- expresan ar caísmo y carrinclonería. Mi amable corresponsal, al igual que millones de seres que vi— vimos en la península Ibéri ca, pertenece a la segunda ca— tegoría física y, naturalmen te, está abrumado por tamaña afirmación de sober bia de los atléticos y de los as— ténicos. No se apure usted, apreciado comunicante: yo, que también pertenezco a este biotipo inferior y denos— tado de los pícnicos, no com parto su estado de ánimo, aunque en este caso me iden tífico con todos los de mi es— pecie. Piense, apreciado amigo, que, según las estadís ticas, en este país somos ma— yoría los bajos y poco esbel tos, y en democracia las mayorías, por ahora, también cuentan. Por su parte, unas amigas de Lliçá de Munt que están encantadísimas con lo del hi pódromo que les van a mon tar allí, cosa que encuentran fenomenal, me preguntan si son ciertos los rumores de que la becaria del Estado María Jesús Llorente, íntima de Guerra, e Isabel Preysler, que lo es de Boyer, vendrán a Cataluña para participar en la campaña electoral junto a los ministros respectivos, lo cual prestaría mucho espIendor a los comicios autonómi cos. Y un señor de Berga me inquiere sobre si no serán unas “satélites” o unos “sub marinos” de Convergéncia i Unió aquellos partidos de la extrema izquierda que predícan —nunca mejor empleada la palabra dado el tono litúr gico de sus intervenciones en televisión— la abstención. Siento defraudarles, mis di— lectos comunicantes, pero no está a mi alcance en estos momentos dilucidar la certeza de sus apreciaciones, aunque, particularmente, consi deraría de muy mal gusto que ambas conjeturas guardasen alguna relación con la reali dad. Finalmente, una encanta dora lectora de Plegamans me interroga sobre cuáles pueden ser los efectos de la afonía total o parcial de un candidato preponderante sobrevenida en plena vorágine de mítines de una campaña electoral. En el caso hipotéti— co, teórico, que me plantea, mi querida amiga, la afonía no tiene por qué causar estra gos en un partido. Al contrario de lo que ocurre con el hecho de ser bajo y poco esbel to, la pérdida o disminución de la voz debidas principalmente a inflamaciones agu das o crónicas de la laringe, o bien a sobreesfuerzos en la fonación, como sería en este caso, no constituyen impedi mento impediente o dinmente para acostarse en la magnífica “suite” que el se— ñor Samaranch hizo amue blar en la Casa dels Canonges. Todo lo contrario, mi querida amiga: la afonía, en estos casos, es un don del cie— lo, una bendición divina. La afonía impide que se apre cien con claridad las prome sas que no se cumplen. JOSEP MARIA CASASÚS Cartas de los lectores La defensa de animales . cer el agradeciinienta por quie— nes han demostrado interés en Señor Director: nuestra propuesta. No existe El hecho de aprecr nuestra una sola opción política, de las Asociación implicada en la car mayormente conocidas, que ta que le dirigió don E. Giralt pueda alegar ignorancia sobre Barroso, presidente de la Fede este hecho; nosotros mismos he— ración Española de Sociedades mos llamado a sus puertas. Protectoras de Animales y Plan— Y para concluir, conviene detas, el pasado 18/4/84, nos obli— clarar que en ningún momento ga a puntualizar lo siguiente: nos hemos sentido ni utilizados Las actuales normativas vi- ni manipulados. Nuestra causa, gentes se caracterizan por su consideramos, es lo suficiente— condición de caducas y se reve mente importante y altruista, lan inoperantes por una actuali como para no prestarse a este dad que las sobrepasa larga- tipo de instrumentación. mente. MANUEL CASES 1 PUIG Aincorporación del presidente del Gobierno, en su calidad de Secretario General del Partido Socialista Obrero Español, a la campaña electoral de los socialistas de Cataluña, dando apoyo al candi— dato Raimón Obiols, nos permite sacar unas cuantas conclusiones. La primera de ellas es que se consolida la progresiva desaparición de Raimón Obiols como candidado, que si hasta ahora venía siendo amparado y tutelado por la larga lista de ministros que lo han convoyado durante toda la campaña, en esta última instancia, ha optado por desaparecer engullido en la personalidad del presidente del Gobierno. Esta circunstancia es realmente lamentable. Es necesario destacar una vez más que el socialismo en Cataluña representa una corriente de pensamiento de fuerte arraigo y con importante proyección que deberá ser capaz de poder protagonizar, desde sus propios hombres, una campaña electoral desti nada a asegurar el futuro Gobierno de Cata luña. Y para ello, la contemplación de los problemas de nuestra sociedad, y la búsque da de las soluciones más apropiadas, reque rían que el candidato a la presidencia de la Generalitat pudiera mantener sus posicio— nes desde su propia autoridad y no delegar esta misión en otros representantes del socialismo español. Ello todavía se hace más evidente cuando dentro de las funciones más relevantes de un presidente de la Generalitat se encuentra precisamente la de ne— gociar con el presidente del Gobierno cen tral como interlocutor válido para solventar las cuestiones que necesariamente van a plantearse entre ambas Administraciones. Y el hecho insólito de que el presidente del Gobierno central venga a reclamar el apoyo para un determinado candidado a la presi dencia de la Generalitat, como mínimo per mite la suposición de que a preferencia entre los diversos candidatos se ha realizado en base a una mayor sumisión o dependencia de uno en relación con los demás. Esta decisión del candidato Sr. Obiols lo N ha colocado en una difícil situación ante su propio electorado y, en cierto modo, ante todos los ciudadanos de Cataluña. No se trata ahora de una lícita aspiración de un candidato socialista a la presidencia del Gobierno central, de contar con el apoyo y los votos de los socialistas en Cataluña, sino de la insólita situación de que el presidente de aquel Gobierno venga a recomendar a los ciudadanos de Cataluña cuál debe ser el pre sidente de la Generalitat, por entender que en el que es el objeto de sus preferencias se reúnen unos requisitos que pueden ser realmente muy distantes y alejados de los que el ciudadano de Cataluña gustaría de ver en el futuro presidente de la Generalitat. En estas circunstancias no se alcanza a entender cómo todavía alguien pretende insis tir en la necesidad de un debate entre el Sr. Pujol, presidente de la Generalitat, y el Sr. Obiols, candidato a dicha presidencia. En todo caso, el debate debiera producirse entre aquellos que cuenten con la autonomía de actuación suficiente para comprometerse frente a los ciudadanos, y en este sentido es evidente que el Sr. Obiols, a partir del momento en que subsume su actuación política en la figura del presidente del Gobierno, reconoce carecer de esta autonomía de actua ción. Y nada más lamentable sería que el ac tual presidente de la Generalitat retara a un debate al presidente González para hablar de las elecciones de Cataluña; quizás ésto agradaría al Sr. Obiols, pero sería conducir las instituciones del autogobierno catalán a una línea de confusión y mixtificación que no beneficiarían a nadie y en ningún caso a Cataluña. Pero esto no es obstáculo para que no se dé, juntamente a la noticia del adiós del Sr. Obiols, la bienvenida más cordial al Sr. González. Lo cortés no quita lo valiente. Cataluña ha sido siempre tierra de hospita lidad y en esta virtud debemos insistir. Será ello una buena oportunidad para que los ciudadanos identifiquen al secretario gene- ral del PSOE como el interlocutor que desdt el Gobierno central debe tener la Adminis tración de la Generalitat. Que identifiquen en él al protagonista desde la Administra ción central, de las largas negociaciones que el presidente de la Generalitat, Jordi Pujol. ha mantenido en torno a temas tan impor tantes como las valoraciones, los traspasos, el tercer canal, la reconversión industrial. etc. Temas todos ellos, en los que han existi do discrepancias y que se han saldado, a veces con acuerdos y en otros casos permanece todavía el desacuerdo, por cuanto uno y otro han tenido que defender posiciones contradictorias que, si en algunos podrían encontrarjustificación, en otros sólo la peetenencia a la opción política que el presi dente del Gobierno representa, puede amparar. Bienvenido sea el Sr. González y bienve nida sea su incorporación decidida a esta campaña. Una campaña en la que hemos querido hablar de futuro y de un futuro mejor para todos los ciudadanos de Cataluña, para aquellos que se encuentran en paro, como consecuencia de una política que el presidente del Gobierno protagoniza; de aquellos que se ven amenazados en la conti nuidad e incremento de sus pensiones por decisión del Gobierno socialista; de aquellos otros que, afectados por un largo sinfín de problemas, esperan que la Generalitat pue da plantear con fuerza y reivindicar frente al Gobierno central, la defensa de sus inte reses y derechos. Toda noticia tiene, muy a menudo, su lado bueno y su lado negativo. En ésta, lo negativo es esta desaparición, por absor ción, del candidato socialista. La positiva es que, al final, aun cuando sea con el pretexto de una campaña electoral, el presidente del Gobierno viene a Cataluña. Adiós, señor Obiols; bienvenido, señor González. ROCA .JUNYENT Alianza y heridasde Cataluña UESTROpueblo tiene autonómicos de la izquierda de fato confunde la caricia halaga un instinto certero, in- la República al tiempo que se dora con la auténtica amistad! cluso desmesurado, para olfatear a sus adversarios. nos oculta la agresión sin paliativos, secular, de los que, desde Pero varias veces en nuestro los ministerios de la censura, pasado nos hemos equivocado desde los medios de comunicade aliados. Demasiadas veces ción “populares” o desde la banhemosligadolacausadenuestra ca que financió el franquismo, libertad como pueblo a la de quisieron y consiguieron no aliadosquenoibanparaadelan“recortar” sino aplastar nuestra te, sino que estaban condenados autonomía! por la historia y que nos arras¡Qué corta memoria la nuestraron en su caída. tra al olvidar las veleidades que Quizá desconfiamos en exce- apostaron por soluciones proviso de lo que nos parece prepo- sionales! Como el Consejo Ge- tencia y no es más que acento ex- neral promovido por mi viejo traño al nuestro. Somos impru- conocido Federico Mayor, un dentes al ignorar la arrogancia proyecto seguramente loable en que se oculta en los ropajes pro- su intención, pero afortunadavisionalmente humildes de mente abortado antes de nacer. quienes, durante siglos, conde- ¿Recuerdan ustedes quién lo vio naron a nuestros pueblos a la su- con simpatía desde Cataluña? misión, y que hoy nos hablan un ¿Recuerdan ustedes quién se relenguaje comprensivo, mista o popular. refor- sistió a reunir la asamblea de parlamentarios de la que, en de- mente un empleo y un trato dig no. El campo nacionalista radi ¡Con qué impunidad se han cal está plagado de Garcías, podido erigir en intérpretes de Castellanos, Giles y Grandes. nuestro pueblo los promotores En los Estados Unidos pocos de tan extraños aliados! defensores hay en América tan Es probable que tengamos entusiastas como los italoameri concluir que nuestro ten- canos, que consiguieron allila dón de Aquiles está laselec libertad que Sicilia les habíane ción de los aliados. Cualquiera gado. puede escoger los peores a conLo mismo aquí. dición de apostar fuerte contra Ellos construirán para noso los adversarios más aparentes. tros la auténtica alianza con sus Cataluña tiene que pasar de pueblos de origen, hoy dispues lamerse sus heridas y dejar que tos a marchar hacia Europa y la naturaleza obre el milagro re- hacia el futuro, con más deci petido de la curación sin cata sión que nunca desde 1812. plasmas. Cataluña debe Recuerden que en el próximo cer de una vez entre heridas otoño se firmará, con toda prolas de miles de inmigrantes en babilidad, la adhesión de Espa tierra ya propia. Lo dejaron ña al Mercado Común. ¡Qué todo para conseguir un sueldo y bueno sería poder firmar en una dignidad personal que sus Barcelona y en toda Cataluña pueblos de origen no pudieron apostando fuerte por los alíadarles. dos que lo habrán hecho posi Ellos serán nuestros defenso— ble! -Qué corta memoria la nues- finitiva, saldría el Estatut y, en tra! buena parte, el título VIII de la res más vigorosos. Nadie como ¡Con qué facilidad se nos ha- Constitución? ellos defenderá esta tierra si cen MIQUÉL presentes los ‘recortes” para la humanidad, pero tam bién podríamos imaginar que el hombre alcanzara un nivel in A.D.D.A.también ha instado sospechado de agresividad, que Presidente de la Asociación al Ministerio de Agricultura para la Defensa de los Derechos la falta de trabajo para muchos para que se defina al respecto. del Animal (Á.D.D.A.)I creara la división entre hombres Desde el 27/ 10/78, fecha en que ¿Salud para todos en de primera y hombres de segun— el Patronato Central pasó a deda, que la persistente presión el año 2000? pender del Ministerio de Agni— demográfica e industrial sobre Sr. Director: cultura, A.D.D.A. ha insistido la tierra dejara a ésta totalmente reiteradamente en la necesidad Las utopías son bellas, pero a yerma y degradada, que la amede articular y dar forma y conte— menudo irrealizables. Una de naza de una tercera guerra mun. nido a una Organización que ellas es, a mi parecer, la que pro- dial nos hundiera en un fatalis fue disuelta por el Real Decreto dama el “slogan” de la O.M.S., mo paralizante, que el miedo a de esa misma fecha. El Ministe— «Salud para todos en el año superar definitivamente nues— rio de Agricultura lleva ya cinco 2000”. Pero, ¿qué es la salud?; tra casi absoleta sociedad indus años y medio estudiando el según definición de la propia trial, nos castrara la imaginatema. O.M.S. «Salud es un estado de ción y nos convirtiéramos en Nos parece ciertamente enco— completo bienestar físico, men— portadores de ideas fosiliza miable que nuestro Proyecto de tal y social, no únicamente au das... Ley de Defensa de los Animales sencia de enfermedades”. Ante todo este espectro de haya sido admitido a trámite reEl hombre es un ser totalmen posibilidades, ¿tendría sentido te interrelacionado con el ame glamentanio en el Parlament de hablar de salud para todos en el Cataluña. Los animales no en- biente que le rodea, y el concep tienden de Leyes pero sufren las to de salud tiene que incluir esta año 2000? JAUME ROY MENAL consecuencias. No importa la interrelación para que adquiera Médico región en que se inicie ese proce— su total significado. Por tanto, la so regulador, aunque como ca- salud así entendida es la ausen— talanes nos sintamos particularDrogas y seguridad cia de enfermedad en una rela mente halagados de que sea ción armoniosa y equilibrada Señor Director: nuestro Parlament el primero con el ambiente físico y social El señor Roca Junyent escri en arbitrar unas medidas cierta- que rodea a cada una de las per be en «La Vanguardia» del mente progresistas. Lo auténti sonas o grupos humanos. 1 1/4/84, como si el aumento del : camente importante es sentar Yo me pregunto si esta rda problema de la droga fuese conun precedente que sirva de base ción armoniosa será posible al- secuencia de que el mayor conpara otras regiones y permita li canzarla en el año 2000, o por el trol en otros paí3es hubiese tras— ; berar de sufrimientos innecesa— contrario, seguiremos hablando ladado su mercado, cuando el • nos a los animales. sólo de ausencia de enfermedad. problema ha aumentado en ? Nos cumple afirmar nuestra Porque podríamos imaginar todo el mundo e incluso recien :• condición de entidad apolítica, que en el año 2000 el cáncer hu temente hemos podido leer que lo que no es óbice para recono biera dejado de ser una plaga las Fuerzas Americanas han re— 1Con qué facilidad nuestro ol- aquí enc uen tran definitiva- patriado a un 25 %de sus efecti pos (anfetaminas y similares). vos debido a las drogas. La publicidad a veces puede serEste caos, no ha aparecido de vir de recordatorio e incitar al la noche a la mañana y no sola- consumo. mente afecta a nuevos iniciados El conseller Laporte, en su li a la droga, sino que los que hace bro “Les drogues”, denunció años se iniciaron, hoy ya son un también el peligro de las anfeta verdadero problema. Quien en minas y me extraña que después alguna ocasión ha asistido a reu de cuatro años, no haya insisti niones de padres de drogadictos do públicamente, limitándose al habrá observado que lo que alcohol y al tabaco, que aun hace años solamente eran la- siendo drogas, su producción y mentaciones, ante el descubri— distribución no dependen de miento de que su hijo se droga Sanidad. ba, ahora ya son gritos de deEn cuanto a lo que él denomi sesperación porque sus hijos han pasado por la cárcel, El Pa- na ejemplar huelga de comertriarca, etc. y además ya se han cios, olvida que algunos de los llevado todo lo que había de va- farmacéuticos que cerraron, en otras épocas vendían anfetami br en su casa... A principios de los años 70 y nas y similares sin receta, conaún antes, casi la única droga virtiéndonos en drogadictos en peligrosa que corría, por su bajo potencia. .. y quizás ahora en sus precio y facilidades en conse asaltantes. guírla, eran las anfetaminas y siENRIC LLORENS ALTURA milares, que algunos médicos recetaban sin ser indispensables y que los mismos laboratorios Carteles sobre facilitaban a los universitarios. las piedras venerables, Esto se pudo leer durante la Señor Director: Dictadura, año tras año. Ya se sabe que las actuaciones Señor Roca, reconozca que de nuestros dirigentes de hoy no quien verdaderamente ha he- se distinguen precisamente por cho algo positivo contra la dro- su buen gusto. Es éste un conga en España, ha sido el ministro cepto decadente asociado a la de Sanidad, señor Lluch, quien burguesía. Pero que, para anun por primera vez en la historia y ciar una exposición sobre Maenfrentándose con intereses cié, se peguen carteles gigantes, económicos, ha cursado órdenes con su nombre y retrato, en los para controlar fármacos peli— muros góticos de la casa del Ar grosos, entre ellos los psicotro— cediano o en las murallas roma- PASQUAL MARAGALL nas, ya me parece, con mis respetos a l’Avi, una impertinen cia. Como vecino y apasionado admirador de nuestro Barrio Gótico, me permito sugerir que la solución al mal aspecto que presenta no es taparle las vergüenzas con rostros ilustres, y agradezco de antemano a los responsables su decisión de qui tar los panfletos aunque sea al finalizar la exposición, día que espero con impaciencia. JOSE MART! CABA Experimentos con vidas humanas Señor Director: El 16—4-84,como colofón del Telediario de las 3, sacaron una noticia que calificaron de espe ranzadora: había nacido una niña cuyo embrión fue congelédo en nitrógeno líquido durante dos meses. Quería advertir la manipuléción de la noticia, y sin meterme en razonamientos éticos, expli car que este “éxito” ha sido el resultado de someter nada menos que 230 embriones humanos’, es decir, vidas humanas, a este proceso de congelación, de los cuales 40 fueron descongelados y se han implantado 20, de ellos solamente 4 han dado embarazo y uno de éstos era la niña Zoe. TERESA BLANCOSARTO 12 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1138 Title A name given to the resource Alianza y heridas de Cataluña Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalunya Nacionalisme Acció política Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-04-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/960/19840510d_00034.pdf 813cd619db9e31a928a24e602d9a545e PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BADALONINS, BADALONINES ! EL DEURE DE LA CORTESIA M'OBLIGA, EN PRIMER LLOC A DONAR LES GRÀCIES AL SENYOR ALCALDE DE LA CIUTAT, EL SENYOR JOAN BLANCH I A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL QUE TANT DIGNAMENT PRESIDEIX PER HAVER- ME ESCOLLIT PER A LA SEMPRE GRATIFICADORA TASCA DE PRONUNCIAR, AVUI, EL PREGO DE LES FESTES D'ENGUANY. PERO, SOBRE TOT, I EL SENYOR ALCALDE SABRA DISCULPAR-ME, VULL DONAR LES GRÀCIES AL POBLE DE BADALONA, ALS BADALONINS I BADALONINES, PERQUE ESTIC SEGUR QUE NO HI HA FESTA MAJOR POSSIBLE SENSE L'ESCALF POPULAR, SENSE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CIUTADANS, SENSE L'ENTUSIAS ME DELS ME -NUTS,LAXIRODESJVLARMEBNCOSTÁLGIADE MES GRANS. UNA FESTA QUAN ESDEVÉ COM TAL, QUAN S'ARRELA, NOMÉS POT TENIR UN PROTAGONISTA: EL POBLE, TOTS NOSALTRES. AMICS i AMIGUES, MIREU SI ES SENZILLA I A LA VEGADA IMPORTANT AQUESTA SIMPLE FRASE: BADALONA ÉS EN FESTES, BADALONA CELEBRA LES FESTES DE MAIG, LES FESTES QUE SON JA LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT DE BADALONA. CONSIDERO QUE LA CIUTAT DE BADALONA ENS DONA UN EXEMPLE DE REALISME, DE SABER-SE SITUAR AL NIVELL DELS TEMPS. EN REPRENDRE LA TRADICIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE DE MAIG; DOTANT DE NOU CONTINGUT AQUESTA ANTIGA CELEBRACIO, BADALONA VE A DIR-NOS TAMBÉ QUE LES FESTES, LES TRADICIONS, EL MANTENIMENT DELS RITUS PROPIS D'UNA COMUNITAT TENEN SENTIT EN LA ME SURA EN QUE SERVEIXEN A AQUESTA PROPIA COMUNITAT. BADALONA CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR I HO FA EN TEMPS DIFÍCILS QUE A LA VEGADA, PERÒ, SÓN TEMPS D'ESPERANÇA. ES CERT QUE HEM D'ENFRONTAR-NOS A SERIOSOS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN I SENS DUBTE EL MÉS IMPORTANT -DIGUEM-HO CLAR AMB EL CONVENCIMENT QUE LA VERITAT ENS AJUDA A AVANÇAR- ÉS EL DE L'ATUR, QUE PATEIXEN MOLTISSIMES FAMÍLIES I QUE FA PLANEJAR NEGRES OMBRES SOBRE EL FUTUR DE MOLTS JO VES. HI HA QUI POT PENSAR QUE EN LES SITUACIONS DIFÍCILS, EN ELS MOMENTS DE PREOCUPACIÓ NO TA SENTIT AQUESTA SORTIDA AL CARRER A CELE- �2. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BRAR LA FESTA I QUE AQUESTA FESTA TINGUI LA PROMOCIÓ, L'IMPULS I EL RECOLZAMENT DEL PROPI AJUNTAMENT DE LA CIUTAT. HEM DE PROCLAMAR AMB VEU BEN ALTA QUE LA FESTA ÉS UNA DE LES EXPRESSIONS MÉS VIVES DELS SENTIMENTS D'UN POBLE I D'UNA COMUNITAT. SENTIRNOS JUNTS EN LA FESTA; EN LA RECUPERACIÓ DEL CARRER, LA MÀGIA DE L'ESPECTACLE O L'EMOCIÓ DE LA MÚSICA, ES TAMBÉ UNA MANERA DE SENTIR-NOS JUNTS PER AFRONTAR AMB FE, AMB VOLUNTAT I AMB CORATGE ELS MOMENTS DIFÍCILS I PER ENCARAR EL FUTUR. UN FUTUR QUE, ESTEUNE SEGURS, QUE SERÀ NOSTRE I DELS NOSTRES FILLS. TANT DE BÒ QUE SIMBOLICAMENT CREMI ENGUANY EL DIMONI DE LES NOSTRES TEMENCES, DE LA POR, DE LA INSOLIDARITAT I DE LA DESCONFIANÇA I QUE DE LES FLAMES, AL SORRAL, EN SURTIN PENYORES DE PAU, DE PROGRÉS, DE JUSTÍCIA, DE SALUT I FEINA PER A TOTHOM, PER DIR-HO DE MANERA BEN CLARA, BEN PLANERA. VULL DIR-VOS, BADALONINS I BADALONINES, QUE HE LLEGIT AMB MOLTA ATENCIO EL PROGRAMA D'AQUESTES FESTES DE 1984. TOT ELL ES PLE DE SUGGERIMENTS I ES UN SIMPTOMA DE LA VITALITAT D'AQUESTA CIUTAT DE BADALONA. NO TINC CAP DUBTE QUE LA RECUPERACIÓ DE LES FESTES DE MAIG -UN GRAN ENCERT DE L'AJUNTAMENT DEMOCRATIC DE LA CIUTAT- CONSTITUEIX TAMBE UN ESFORC CONSIDERABLE EN LA VOLUNTAT PREGONA DE RECUPERACIÓ DELS SENYALS D'IDENTITAT DE BADALONA I DE VOLUNTAT D' INTEGRACIO DE TOTS AQUELLS QUE HI HEU NASCUT O QUE HI VIVIU. CONEC B$, EM PERMETO DIR-HO.¡ ELS NEGUITS DE L'ALCALDE DE BADALONA I DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIX, COM TAMBE ELS DE MOLTS ALTRES BADALONINS I BADALONINES -CIUTADANS DE PRESTIGI RECONEGUT O ANÒNIMS VEÏNS- ELS QUALS LLUITEN PERQUÉ LA SEVA, LA VOSTRA CIUTAT SIGUI, PERQUÉ TINGUI UNA ESCALA HUMANA, PERQUÉ VALGUI LA PENA VIURE-HI, PERQUÉ CONSERVI I ENRIQUEIXI LA SEVA PERSONALITAT I PERQUÉ ELS VALORS CÍVICS I CULTURALS SIGUIN LA MILLOR DE LES TARGES DE PRESENTACIÓ. AQUESTA BADALONA. D'AVUI, AMB ELS SEUS PROBLEMES I ELS SEUS PROJECTES, ELS SEUS DELIRIS I LES SEVES MANCANCES, �3. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA Es FILLA DE MOLTS ANYS D'HISTORIA, DE MOLTS ENCERTS I ERRORS HUMANS, PERO ES SENS DUBTE UNA PEÇA MOLT IMPORTANT DINS DE CATALUNYA I DINS D'ESPANYA I ENCARA HA DE SER-HO MES EN EL FUTUR. PERMETEU-ME QUE A LA MEVA CONDICIO D'ALCALDE DE BARCE LONA AFAGEIXI ARA TAMBÉ LA MEVA CONDICIO DE PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA. JO SE BEN BE, COM HO SABEN TOTS ELS CIUTADANS, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN SUBUR BI, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN ABOCADOR DELS PROBLEMES DELS ALTRES, QUE BADALONA NO VOL RENUNCIAR IMPASSIBLEMENT A LA SEVA TRADICIO I A LA SEVA PERSONALITAT. GOSARE DIR-VOS, A RISC DE NO FER CAP DESCOBRIMENT QUE BADALONA TE TOT EL DRET A LA SEVA PERSONALITAT, AL SEU TARANNA COM A CIUTAT, A LA SEVA FORTALESA MORAL, CIVICA I ECONOMICA, A QUE TOT ALLO QUE VOLEM EXPRESSAR QUAN DIEM EL MOT CIUTAT SIGUI PLENAMENT VALID A LA BADALONA DE 1984. PERO TAMBE VULL DIR-VOS UN XIC MES: AVUI BADALONA JA ES, JA FORMA PART DE LA CAPITAL DE CATALUNYA, PERQUE LA CAPITAL DE CATALUNYA JA NO ES LA CIUTAT ESTRICTE DE BARCELONA SINO AQUESTS VINT-I-SET MUNICIPIS QUE S'EXTENEN PRACTICAMENT DES DEL MARESME FINS EL GARRAF, PEL VALLES I EL BAIX LLOBREGAT AMB EL GRAN BATEC CENTRAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA. AVUI LA CAPITAL REAL DE CATALUNYA, TE QUASI TRES MILIONS I MIG DE CIUTADANS, HOMES I DONES QUE, COM VOSALTRES, TENEN NEGUITS I PREOCUPACIONS, ESPERANCES I CORATGE D'ENCARAR EL FUTUR, D'ENFRONTAR-SE ALS PROBLEMES AMB LA VOLUNTAT DE PODER DEIXAR ALS SEUS, ALS NOSTRES FILLS UNA RICA I BELLA HERÉN CIA: MAJOR BENESTAR, MAJORS NIVELLS DE JUSTICIA, MES IGUALTAT, UN CEL CLAR, UN MAR BLAU, UNA PATRIA PER A TOTHOM... BADALONA HA ESTAT BRESSOL D'HOMES EMPRENEDORS COM SON TOTS AQUELLS QUE ES LLENCEN AL MAR CERCANT L'AVENTURA O LLUITANT AMB CORATGE CONTRA LES ONES PEL DIFICIL PA DE CADA DIA. AQUESTA CAPACITAT EMPRENEDORA, AQUESTA VALENTIA DE LA GENT DE MAR HAN DE SER PO SADES AL SERVEI DE LA RECUPERACIO MORAL I MATERIAL DE LA CIUTAT. BADALONA, CIUTAT INDUSTRIAL I MARINERA, HA DE CREAR RIQUESA, HA D'AFERMAR EL SEU TARANNA MEDITERRANI, HA DE SER UNA PORTA MES DE LA PROJECCIO DE CATALUNYA I D'ESPANYA EN EL MON. �4. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA PERO TAMBE AQUEST MAR - BLAU EN LA LLUNYANIA, AMB ALTRES TONS MENYS POETICS EN LA PROXIMITAT - HA DE SER EL MAR DELS NOSTRES. FILLS, EL MAR DEL JOC, DEL CONTACTE AMB LA NATURA, DEL DRET A QUE EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL SIGUI COMPATIBLE AMB EL PROGRES I EL BENESTAR. LA CIUTAT DE BADALONA, FILLA DELS ROMANS I DELS IBERS, DE MARINERS I PESCADORS, D'IMMIGRANTS DEL MARESME I D'ANDALUSIA, NO TE CIUTADANS ABSTRACTES, SINO QUE S'ENFORTEIX EN LA DIVERSI TAT I VARIETAT DELS SEUS BARRIS, TOTS AVUI EN PEU DE FESTA. BA DALONINS DEL CENTRE I DEL COLL, DE DALT DE LA VILA, DEL GORG, DEL BARRI DE PROGRES I DEL RAVAL, DE CAN CLARIS, DE CANYET I DE POMAR DE DALT, DE MAS-RAM, DE BUFALA I DE BONAVISTA, DEL MANRESA, DE CASAGEMES, DE CANYADO I LES GUIXERES, DE POMAR I DE MORERA, DE SANT CRIST, DE LLOREDA I DE NOVA LLOREDA, DE SISTRELLS, DE LA SALUT, DEL FONDO, DE PUIGFRED, DE MONTIGALA, DE LLEFIA,D_'AR TIGUES, DE SANT ROC, DEL CONGRES, DEL REMEI, DE LA MORA ... TOT AIXO ES BADALONA. AMB LA SEVA INDISCUTIBLE COMPLEXITAT, SUMA DE PROBLEMES I D'ASPIRACIONS PERSONALS I COL.LECTIVES, PERO TAMBE AMB QUINA RIQUESA I QUIN POTENCIAL HUMA ! AMB QUINA VOLUNTAT D'ESDEVENIR UN PROJECTE COL.LECTIU !. US DEIA ABANS QUE UNA FES TA MAJOR - QUAN ES VISCUDA I SENTIDA PEL POBLE - TE UNA ALTRA VIRTUT: LA VIRTUT DE LA INTEGRACIO, DE FONDRE EN UN SOL GRESOL DIVERSES SINGULARITATS I APORTACIONS CULTURALS: CREC QUE AQUES TA ES UNA DE LES CARACTERISTIQUES DE LA CIUTAT DE BADALONA I DELS CIUTADANS DE BADALONA. MOLTS DE VOSALTRES PROCEDIU D'ALTRES TERRES D'ESPANYA, D'ANTIGUES SITUACIONS DIFICILS, QUE ARA, ALS VOSTRES POBLES D'ORIGEN D'ANDALUSIA, D'EXTREMADURA, DE CAS TELLA O DE MURCIA, PROCLAMEU AMB ORGULL LA VOSTRA CONDICIO DE BADALONINS I DE CIUTADANS DE CATALUNYA, QUE ESTIMEU LA "FIESTA DE LAS MIGAS" I LES BALLADES DE SARDANES, QUE CREIEU EN LA SOLIDA RITAT ENTRE ELS HOMES I ELS POBLES I QUE US HEU CONVERTIT EN ARDITS DEFENSORS DE LA RECUPERACIO CULTURAL I LINGUISTICA DE CATALUNYA, RECUPERACIO EN MOLT BONA PART POSSIBLE GRACIES A L'ESFORÇ I LA DEDICACIO D'UN BADALONI D'ADOPCIO - POMPEU FABRA - ARTIFEX DE LA LLENGUA CATALANA MODERNA. �5. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA PERO CAL DIR QUE LA INTEGRACIO A CATALUNYA DELS QUI HAN FET EL DUR PELEGRINATGE DEL PA I LA CASA, NO ES FRUIT DE LES PARAULES O DEL VOLUNTARISME, SINO DE LA CAPACITAT DE L'ACOLLI MENT, DEL COMBAT COMII, DELS IDEALS COMPARTITS. MOLTES PERSONES S'HAN INTEGRAT A LA VIDA DE BADALONA -COM DE TANTES ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN- PERQUE VAN TROBAR ALTRES CIUTADANS QUE EREN SOLIDARIS, QUE LLUITAVEN AMB ELLES COLZE A COLZE, QUE TENIEN IGUALMENT EL NEGUIT DE CONQUERIR UN FUTURO MES LLIURE, MES JUST, MES IGUALITARI, BASAT EN LA VALUA DE CADASCO I NO EN LA PRIMACIA DEL DINER, EN EL RECONEIXEMENT A LA FEINA BEN FETA I NO DE L'APROFITAMENT ABUSIU DEL TREBALL HUMA, QUE PENSAVEN -ENCARA QUE POTSER HO DEIEN AMB ALTRES PARAULES- QUE CAL TREBA LLAR PER VIURE, QUE L'IMPORTANT ES LA VIDA I QUE NO S'HA DE VIU RE PER TREBALLAR, QUE NO S'HA DE DEIXAR LA VIDA PER UN TROS DE SOSTRE, PER UN AIXOPLUC O PER UNA PLAÇA ESCOLAR. INTEGRACIO A CATALUNYA VOL DIR TENIR MILLORS SERVEIS, MILLORS TRANSPORTS, MILLORS CONDICIONS GENERALS DE VIDA, ACCÉS ALS BENS DE LA CULTURA, TENIR DAVANT PERSPECTIVES DE TRANQUILITAT, DE BENESTAR, DE SEGURETAT ... SEGURAMENT ALGO DEU PENSAR QUE LES MEVES PARAU LES NO SON LES PROPIES D'UN PREGO. I AQUESTES PERSONES POTSER TENEN RAO. NO Són LES PARAULES PROPIES D'AQUELLS PREGONS D'ABANS, QUE S'UTILITZAVEN PER A NO DIR RES, PERO CREC QUE TAMBÉ EL PORTIC D'UNA FESTA MAJOR ES UNA BONA OCASIO"PERQUE PLEGATS PASSEM REVISTA A TE ME S QUE, BEN SEGUR, ENS PREOCUPEN I ENS FAN RUMIAR. DEIXEU-ME DIR, DONCS, QUE VOSALTRES SABEU TOT L'ESFORÇ QUE HAN FET ELS AJUNTAMENTS -I EN CONCRET L'AJUNTAMENT DE BADALONA- PERQUE LA PARAULA INTEGRACIO SIGUI UN MOT PLE DE SEN TIT CREADOR, PLE D'ESPERANÇA, D'ALLIBERAMENT PERSONAL I COL.LEC tiu. DESITJO BEN SINCERAMENT QUE TOTS AQUELLS QUE AVUI TENEN RESPONSABILITATS DE GOVERN A CATALUNYA SAPIGUEN DESCENDRE A COP SAR ELS AUTENTICS NEGUITS DE LA CATALUNYA REAL I NO ES PERDIN EN OBSCURS LABERINTES DE NOSTALGIA O EN INEXISTENTS VISIONS DE BUCOLICA APARENÇA. BADALONINS I BADALONINES, US FELICITO. PERQUE ESTEU EN FESTES i PERQUE LA VOSTRA CIUTAT ES EN UN PROCÉS DE DINAMISME, �6. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA DE RETROBAMENT I D'AFIRMACIO QUE ES EXEMPLAR. UNA CIUTAT QUE ENS HA DONAT PERSONATGES TAN SINGULARS COM ENRIC BORRAS O MARGARIDA XIRGU, QUE ES CAPAÇ D'EMOCIONAR-NOS AMB EL SEU BASQUET O DE SEDUIR-NOS PER LA CONTRADICTORIA POESIA DEL ROCK, ES UNA GRAN CIUTAT. AIXO ELS BADALONINS I BADALONINES JA HO SABIEU. PERMETEU QUE POBLICAMENT HO DIGUI L'ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA, QUE FA APOS TES PEL FUTUR. ENS QUEDEN LLARGS CAMINS PER RECORRER, GRANS COMBATS PER VENCER, PERO NO HEM DE DEFALLIR MAI SI ESTEM SEGURS QUE, AL CAPDAVALL, HA DE VENCER LA BONDAT, L'AMOR, LA PAU, LA LLIBERTAT LA JUSTICIA I EL PROGRES. AMB L'AJUT DE SANT ANASTASI, PERO SOBRE TOT AMB EL VOSTRE ESFORÇ PODREU CELEBRAR UNA I MIL FESTES MAJORS QUE HAURAN DE SER EXEMPLE DE CIUTADANIA. AMB L'ESFORÇ DE TOTS, ELS VERSOS DEL VOSTRE CONCIUTADA JOAN DE DEU SOLER I AMIGO HAURAN DE PRENDRE TOT EL SEU SENTIT: BADALONA: POSA'T DE CARA A MAR QUE EL CRIT ET SIGUI PROA ... BADALONINS I BADALONINES, VISQUEN LES FESTES DE MAIG, VISCA LA FESTA MAJOR, VISCA BADALONA !.- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3866 Title A name given to the resource Festa Major de Badalona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Badalona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Badalona Festes majors Benestar Social Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2568/19840521d_00035_0002.pdf 39d0cdeaf0d738307929bf603dbb8d98 PDF Text Text PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA PASQUAL MARAGALL EN EL ACTO ACADEMICO EN HONOR DEL DOCTOR ROBERT, CELEBRADO ESTA MAÑANA EN EL SALÓ DE CENT DEL AYUNTAMIENTO. Los oradores que me han precedido se han referido con gran solvencia y conocimiento a la trayectoria personal y académica del Dr. Robert. Corresponde al Alcalde de Barcelona glosar aquéllos aspectos de la personalidad del Doctor Robert que lo convirtieron en una gran figura pública; en el Alcalde de Barcelona por excelencia, a pesar de la corta duración de su mandato; en el gran lider moraL de. una. Barcelona que intentaba recuperarse del profundo schok producido por el desastre del 98; en el "Gran sembrador de la idea catalanista ", como lo calificó Prat de la Riba; en el político respetado en toda España. Son conocidos los hechos públicos más notorios del mandato del Doctor Robert como Alcalde de Barcelona, como sería el caso de los incidentes del "T an cament de Caixes ". De hecho el saneamiento del censo electoral y un cierto número de medidas depuradoras y racionalizadoras de la Administración Municipal son los puntosmás sólidos y concretos de su actuación de esta casa. Estos elementos constituyen la base de un inmenso prestigio popular que se construyó sobre el que ya se había ganado como Médico. No es casualidad, en consecuencia, que la sabiduri`a de la calle, el buen sentido popular, ligase pronto la reconocida solvencia médica del Doctor Robert con las exigencias de su responsabilidad pública. �Los ciudadanos veian al Ayuntamiento de Barcelona, a la ciudad entera, como un enfermo que precisaba de un buen médico: Y es significativo el diagnóstico que, según. los dichos populares, hizo inmediatamente el gran médico sobre la enfermedad de la ciudad: "Desadministracionitis Aguda". Ha sido glosada reiteradamente la significación catalinista del Doctor Robert. Es una fama que surgió como consecuencia de su firme actuación al frente del Ayuntamiento, de su compromiso con la política regionalista , de la +,1íga y de su actividad parlamentaria en Madrid. Es tambien.importante remarcar dos elementos cruciales en la trayectoria política del Doctor Robert que, ochenta años más tarde vuelven a estar de gran actualidad. La actuación del Doctor Robert como Alcalde de Barcelona y Diputado en Madrid se enmarca en la interpretación catalana del fenómeno regeneracionista que se desespereza penosamente en España tras el gran desastre del 98. Son los momentos de la duda entre el "Adeu Esp anya" y la alternativa de la intervención activa en la política española que finalmente se decanta como estrategia del regionalismo conservador de Catalunya. Es una política que se plantea la necesidad de dirigir el proceso de modernización de España más que de establecer una barrera contra algún peligro. Es un programa positivo que conecta plenamente con las ideas puestas en pract ica por Robert en el Ayuntamiento de Barcelona: crear una administración, racionalizar la máquina fiscal y replantear su objetivos . . Robert es uno de los principales dirigentes de una política que no es coyuntural ni pensada para cerrar el paso a ninguna fuerza política que también esté planteándose la necesidad de empujar toda España para adelante. Es una política que se fija el objetivo de dirigir España) �de hacer el papel de la locomotora. Me quiero referir también a la consolidación que se registra con Robert de un fenómeno puntual en la Catalunya Moderna: el de la capitalidad de Barcelona como símbolo y motor de Catalunya. En la Catalunya de inicios de siglo, la regeneración nacional,la construcción de un pais moderno se plantea desde Barcelona. Los promotores de la nueva política regionalista, incluso por razones tácticas, ven la conveniencia de concentrar los esfuerzos electorales en la capital por el hecho de que la maquinaria caciquista es demasiado eficiente en las comarcas. Las aspiraciones nacionalistas se conducirán, por tanto, a través de los cuatro diputados regionalistas de la candidatura de los "Quatre ?residents" que es elegida en 1901 y de la que él Dr. Robert es máximo exponente. Pero la conexión del Dr. Robert con esta Casa,ccn la "Casa Gran" de Barcelona, no es estrictamente política. El Dr. Robert, como el gran médico de Barcelona que fue durante toda su carrera profesional, mantuvo unas relaciones de gran cordialidad con un cuerpo médico municipal donde no faltaron iniciativas innovadoras. De hecho, Robert murió muy cerca de esta Casa, en la calle de Fernando, en el momento en que se levantaba para pronunciar un brindis en el banquete anual de la "Academia del Cos Mèdic Municipal". Unas últimas palabras para registrar la conciencia que sobre la mejicanidad de Robert per.:vivió en todo momento y casi siempre como un argumento de sus adversarios polí ticos para desautorizar su intervención en la política espa ñola. En un ataque que se le dirige desde un diario de Madrid, inmediatamente después de su nombramiento como Alcalde y de una famosa intervención . en el Ateneo barcelonés, se puede leer: "El Dr. Robert (...)es, desde anteanoche, el Máximo Gómez de Cataluña. Y para que sea mayor la semejanza, no es español, ni catalán siquiera. El ardiente regionalista, Alcalde de Barcelona, es mejicano". Esta afirmación, que pre- �tendía desprestigiarle, no hacía más que añadir un punto de gloria a su figura y a su vida. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Palabras del Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall en el acto académico en honor del doctor Robert, celebrado en el Saló de Cent del Ayuntamiento. Subject The topic of the resource Robert, Bartomeu, 1842-1902 Homenatges i distincions Alcaldes Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2569/19840521d_00035_0001.pdf 812327f1eec34951b11674f70514f438 PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA ELS ORADORS QUE M'HAN PRECEDIT S'HAN REFERIT AMB SOLVENCIA I CONEIXEMENT A LA TRAJECTÒRIA PERSONAL I ACADÉMICA DEL DOCTOR BARTOMEU ROBERT. CORRESPON A L'ALCALDE DE BARCELONA GLOSSAR AQUELLS ASPECTES DE LA PERSONALITAT DEL DOCTOR ROBERT QUE EL CONVERTIREN EN UNA GRAN FIGURA PUBLICA; EN L'ALCALDE DE BARCELONA PER EXCELENCIA, TOT I LA CURTA DURADA DEL SEU MANDAT; EL GRAN LIDER MORAL D'UNA BARCELONA QUE INTENTAVA RECUPERAR-SE DEL PROFUNDISSIM XOC MORAL DEL DESASTRE DEL 98; EN EL "GRAN SEMBRADOR DE LA IDEA CATALANISTA ", COM EL VA QUALIFICAR PRAT DE LA RIBA; EN EL POLÍTIC RESPECTAT A TOT ESPANYA. SÓN CONEGUTS ELS FETS MES PÚBLICS DEL MANDAT DEL DOCTOR ROBERT COM A ALCALDE DE BARCELONA, COM ES EL TANCAMENT DE CAIXES.... EL SANEJAMENT DEL CENS ELECTORAL I UN CERT NOMBRE DE MESURES DEPURADORES i RACIONALITZADORES DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL, CONSTITUEIXEN ELS PUNTS MES SÒLIDS I CONCRETS DE LA SEVA ACTUACIÓ EN AQUESTA CASA. AQUESTS ELEMENTS SÓN LA BASE D'UN IMMENS PRESTIGI POPULAR QUE ES VA CONSTRUIR SOBRE EL QUE JA TENIA GUANYAT COM A METGE. NO ÉS ESTRANY, PER TANT, QUE LA SAVIESA DEL CARRER, EL BON SENTIT POPULAR, LLIGUES BEN AVIAT LA RECONEGUDA SOLVÈNCIA MEDICA DEL DOCTOR ROBERT . AMB LES EXIGENCIES DE LA SEVA RESPONSABILITAT PUBLICA. ELS CIUTADANS VEIEN L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA CIUTAT SENCERA, COM UN MALALT QUE PRECISAVA D'UN BON METGE. I ES SIGNIFICATIU EL DIAGNÒSTIC QUE, SEGONS ELS ACUDITS POPULARS, VA FER IMMEDIATAMENT EL GRAN METGE SOBRE LA MALALTIA DE LA CIUTAT; "DESADMINISTRACIONITIS AGUDA". HA ESTAT REITERADAMENT GLOSSADA LA SIGNIFICACIÓ CATALANISTA DEL DOCTOR ROBERT. ES UNA FAMA QUE SORGI COM A CONSEQÜÉNCIA DE LA SEVA FERMA ACTUACIÓ AL CAPDAVANT DE L'AJUNTAMENT, DEL SEU COMPROMÍS AMB LA POLITICA REGIONALISTA DE LA LLIGA I DE LA SEVA ACTIVITAT PARLAMENTARIA A MADRID. ES IMPORTANT, TANMATEIX, REMARCAR DOS ELEMENTS CRUCIALS EN LA TRA- JECTORIA POLITICA DEL DOCTOR ROBERT. QUE VUITANTA ANYS MES TARD,, TOR- �2. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA L'ACTUACIÓ DEL DOCTOR ROBERT COM A ALCALDE DE BARCELONA I COM A DIPUTAT A MADRID S'EMMARCA DINS DE LA INTERPRETACIÓ CATALANA DEL FENOMEN REGENERACIONISTA QUE ES DESVETLLA PENOSAMENT A ESPANYA DESPRÉS DEL GRAN DESASTRE DEL 98.... SÓN ELS MOMENTS DEL DUBTE ENTRE L'ADÉU ESPANYA i L'ALTERNATIVA DE LA INTERVENCIÓ EN LA POLÍTICA ESPANYOLA QUE FINALMENT ES DECANTA COM A ESTRATEGIA DEL REGIONALISME CONSERVADOR DE CATALUNYA. ES UNA POLITICA QUE ES PLANTEJA LA NECESSITAT DE DIRIGIR EL PROCÉS DE MODERNITZACIÓ D'ESPANYA MÉS QUE NO PAS L'ESTABLIMENT D'UNA BARRERA CONTRA CAP PERILL. ES ÉS UN PROGRAMA POSITIU QUE CONNECTA PLE NAMENT AMB LES IDEES POSADES EN PRACTICA PER ROBERT A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA: CREAR UNA ADMINISTRACIO,RACIONALITZAR LA MAQUINA FISCAL I REPENSAR-NE ELS SEUS OBJECTIUS... ROBERT ES UN DELS PRINCIPALS DIRIGENTS D'UNA POLÍTICA QUE NO ES CONJUNTURAL NI PENSADA PER A BARRAR EL PAS A CAP FORCA POLÍTICA QUE TAMBE ESTES PLANTEJANT-SE LA NECESSITAT D'EMPENYER TOT ESPANYA CAP ENDAVANT. ES UNA POLÍTICA QUE ES FIXA L'OBJECTIU DE DIRIGIR ESPANYA, DE FER EL PAPER DE LA MÀQUINA DEL TREN. r EM VULL REFERIR TAMBÉ A LA CONSOLIDACIÓ QUE ES FA AMB ROBERT D'UN FENOMEN CABDAL A LA CATALUNYA MODERNA: EL DE LA CAPITALITAT DE BARCELONA COM A SÍMBOL I MOTOR DE CATALUNYA. r A LA CATALUNYA DE COMENCAMENTS A NINGÚ NO SE LI ACUT DE LLENCAR UN PROGRAMA NACIONALISTA SENSE BARCELONA NI, ENCARA MENYS, CONTRA BARCELONA. LA REGENERACIÓ NACIONAL, LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS MODERN ES PLANTEJA DES DE BARCELONA. ELS PROMOTORS DE LA NOVA POLÍTICA REGIONALISTA, FINS I TOT PER RAONS TACTIQUES, VEUEN QUE CAL CONCENTRAR ELS ESFORCOS ELECTORALS A LA CAPITAL PEL FET QUE LA MÀQUINARIA CACIQUISTA ES MASSA EFICIENT A LES COMARQUES. LES ASPIRACIONS NACIONALISTES ES CONDUIRAN, PER TANT, A TRAVES DELS QUATRE DIPUTATS REGIONALISTES DE LA FAMOSA CANDIDATURA DELS "QUATRE PRESIDENTS" QUE ÉS ELEGIDA EL 1901 I DE LA QUAL EL DOCTOR ROBERT N'ÉS EL MÀXIM EXPONENT. �3. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDENCIA PERÒ LA CONNEXIÓ DEL DOCTOR ROBERT AMB AQUESTA CASA, AMB LA CASA GRAN DE BARCELONA, NO ÉS ESTRICTAMENT POLITICA. EL DOCTOR ROBERT, COM EL GRAN METGE DE BARCELONA QUE FOU DURANT TOTA LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL, VA MANTENIR UNA RELACIÓ DE GRAN CORDIALITAT AMB UN COS MEDIC MUNICIPAL ON NO MANCAVEN INICIATIVES INNOVADORES. DE FET, ROBERT VA MORIR MOLT A PROP D'AQUESTA CASA, EN EL MOMENT EN QUE S'AIXECAVA PER A PRONUNCIAR UN BRINDIS EN EL BANQUET ANUAL DE L ACA- DEMIA DEL COS MEDIC MUNICIPAL. I UNES DARRERES PARAULES PER A REGISTRAR LA CONSCIENCIA QUE SOBRE LA MEXICANITAT DE ROBERT ES VA MANTENIR EN TOT MOMENT I GAIREBÉ SEMPRE COM UN ARGUMENT DELS SEUS ADVERSARIS POLITICS PER A DESAUTORITZAR LA SEVA INTERVENCIÓ A LA POLÍTICA ESPANYOLA. EN UN ATAC QUE SE LI DIRIGEIX DES D'UN DIARI DE MADRID IMMEDIATAMENT DESPRÉS DEL SEU NOMENAMENT COM A ALCALDE I D'UNA FAMOSA INTERVENCIÓ A L'ATENEU BARCELONES S'HI POT LLEGIR: "EL DOCTOR ROBERT (...) ES, DESDE ANTEANOCHE, EL MÁXIMO GÓMEZ DE CATALUÑA. Y PORQUE SEA MAYOR LA SEMEJANZA, NO ES ESPAÑOL NI CATALAN SIQUIERA. EL ARDIENTE REGIONALISTA, ALCALDE DE BARCELONA, ES MEJICANO". MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a l'acte acadèmic en honor del doctor Robert, celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament. Subject The topic of the resource Robert, Bartomeu, 1842-1902 Alcaldes Homenatges i distincions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/961/19840603d-00038.pdf 5c1b7f9c85743c1946ead1289399150c PDF Text Text Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Z -dN0-1308V9 91s1H 'S,31 9t£ ( £ 6) 86 tt 91£ - 0499 ( 'V170-1-1 V1Nt1S 0 -red IDI N f1W 1f11115N^•1 30 tl01031i10 s ^ no3aeos 3wndr ootnndo t dwe3 mes !a ua anb ualq un opuelnds!p ue!uan es enb sezian4 sop anua oloed - iap o1e!pawui sew. oo!laeld opel!nsar la sa 'ouoloels!les owoo sap ed segase lod opeJapisuoo luesluoW - saAueoapn!a -. euennlg . oFaldwoa - !ap enóe - !ap op eda, b•n : - ,sïlá .. - a . >.-w ^ • llsap lap amedlne alune, -ex! 'ruiquosa ep eulnby el; e» 000nlnba la qAngple' eles 42o; -rayg ep» opipeye oldor0 •-w! ¡a' Jod 'uglonoole ns saouol =ue uweidwn.ualw so uloan so^= iueVd ep ? slugwéo ep , souep -epñro selp- sonsríg» ropua,rnp gzuewoa 'alsidsop`1e1uawnuow's _ap ewilolÁ •uqloelq : od más áp Rem» el ep üg8aid. 'le Rimas' _^ep' le_ - s l pgw e3 . ep. ouloañ áp odn^H osolewnu un` úoo aluapl à uí ònanbàd un JéXe; .: 'qoonoid "'eúoláwe8 ep óiuelw :.=elun^ly iep "eme* ep élúaluai .S•IIaBVN^I^ el e S .@o^eVtf — •. ^ - uod óluaAuoa u Saci013P►DoIau áp sasaw slas mil VÁNt111/1tl9 LluS ?aaW ^p u0aid Ia iod B-jsajoid slliquue3 175l61 ap o!unf ap_ S `saile{ti. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3867 Title A name given to the resource Festa Major de Cambrils / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambrils Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cambrils Festes majors Barcelona Història Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2570/19840607d_00039.pdf c9973c9445330b4fe6f514c6de92f7dc PDF Text Text 1Z' 2S°1 INAUGURACIÓ PLACA A FRANCESC PUJOLS Plaga Reial, Barcelona a 7 de juny de 1984.- �Francesc Pujols és un exponent clar d'un grup d'homes preocupats per les arts, el pensament contemporani, intel.lectuals en suma, que constituiren un fenómen típica ment urbà. Sord Ho M^ C Dónen ^^) vida ^^ñrx ° al gran projecte de ciu tat que es va fent a Barcelona en els primers anys del segle. ¿L'? La Penya de l'Ateneu que es constitueix)entorn del Doctor Joaquim Borralleres és l'exemple d'un moviment informal preocupat per l'europeització del país i l'extirpació dels residus ruralistes i pairalistes que encara poden apreciar-se en la seva cultura. a ElHaTOX ) Es significatiu que homes com Dalí, Pla i Pujols, que han dut a terme una part tan important de la seva creació des de fora de Barcelona siguin tots ells uns exem ples tan acabats del que podriem qualificar de cultura urbana, connectada amb el món, essencialment amb Europa, i preocupada per la confluència entre els corrents dels país i els que s'estaven desenvolupant més enllà dels Pirineus �Els qui es consideren deixebles de Pujols , els molts amics que el filòsof va tenir i conserva tendeixen a fer notar en tot moment l'actualitat permanent del seu sistema, del seu pensament. No correspon a l'Alcalde de Barcelona endinsar.-se en aquest debat però si que voldria posar de relleu alguns punts de l'univers pujolsià que, de tota evidència, podrien inscriure's pïenamenten les polèmiques d'avui. Pujols va estimar molt Barcelona i va entendre que aquesta ciutat nostra era etncial per a l'afirmació de Ca talunya com a país. No va tenir dubtes en aquest terreny ni va condicionar la seva convicció. �Pujols va ser un home,que va estimar profundament Barcelona que qualifica de "punt central de Catalunya" i queens demostra que ho és, fins i tot geogràficament. Barcelona és per a Pujols "la nostra estimada ciutat, tan avorrida i maleida dels mals catalans". L'home que avui homenatgem fou també, un home que va excel.lir en el conreu de la virtut tan típicament urbana de la tolerància, en l'exercici del debat. La famosa Penya de l'Ateneu és un bon exemple del marc de debat no exclusivista, pluralista, que constitueix el centre, la raó de ser, la mateixa essència de la ciutat. Josep Pla ens ha parlat de la Penya i n'ha fet la descripció precisa. Diferències profundíssimes "en gairebé tots els terrenys" ens diu Pla. Catòlics, agnóstics, liberals, simpatitzants amb les idees sindicalistes... La història d'aquests homes, ara que ja està escrita, ens ensenya que foren tots uns homes preocu pats pel seu país. �M'he de referir també a la relació que Pujols va tenir amb l'Ajuntament de Barcelona i que honora la corporació municipal. Francesc Pujols fou membre de la Junta de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924. La seva experiència a la Junta de Museus és significativa del seu orgull de ciutadà de Barcelona i constitueix un esperó per a tots els qui tenim responsabilitats en el govern i l'administració de la ciutat. El mateix Pujols ens ha parlat de la satisfacció que li va produir, en acompanyar els Regidors Nicolau d^Olwer i Barbey a París a l'inauguració d'una exposició d'art català, el constatar la sorpresa que havia produït en els membres de 1'Academia de Belles Arts de França que homes de tant reconegut prestigi i sensibilitat culturals formessin part d'una corporació municipal. �Amic del contrast, fascinat conreador de l'anècdota com a exercici de disciplina mental, la relació de Fujols amb el seu món va estar marcada per la paradoxa; per la paradoxa que només pot afectar els esperits oberts, tolerants, civilitzats... Ha estat remarcat, per exemple, que un home tan barroc en molts aspectes com Pujols fos promotor de l'intent neoclàsic que va significar el nou-centisme. No po-dia haver escollit un àmbit urbà millor que aquesta Plaça Reial per a néixer ni per a que la ciutat hi perpetuï el seu homenatge i record. �Francesc Pujols i Morgades Nascut a Barcelona el 1882 Mor a Martorell el 1962 Forma part del Grup dels "Quatre Gats" i també de la Penya --n) A,,-J de l'Ateneu que va reunir-se[etorn de Joaquim Borralleres i en la que participaven Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Eugeni d'Ors, Enric Jardí, Joan Creixells, i altres. Fundador del grup "Les Arts i els Artistes", va exercir com crític d'art en nombroses publicacions barcelonines. Fou vocal de la Junta de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924. El 1919 publica el Concepte General de la Ciència Catalana obra en la que intenta demostrar l'existència d'un corrent filosòfic genuinament català. Formula un sistema propi anomenat Hiparxiologia. filosòfic �Retornat a Catalunya el 1942 després de l'exili, s'instal.la a la Torre de les Hores de Martorell. En aquest periode col.labora a Ariel i Revista Europa. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Inauguració de la placa a Francesc Pujols Subject The topic of the resource Pujols, Francesc, 1882-1962 Homenatges i distincions Cultura Barcelona Description An account of the resource El fitxer inclou el discurs i la nota de situació sobre Pujols. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Reial (Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/962/19840619d_00040.pdf 00ebc4c19e0a5debc7406102a8370367 PDF Text Text "LA BARCELONA DEL FUTUR" DISCURS DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCIAT EL DIA 19 DE JUNY DE 1984 AL COL.LEGI DE DOCTORS I LLICENÇIATS DE BARCELONA.- �2 La Barcelona que volem per a 1992 és una Barcelona sobre la que, n'estem convençuts, existeix entre els seus ciutadans un gran nivell de consens. Es una Barcelona que no s'haurà de fer traumáticament, amb grans operacions quirúrgiques . Es una Barcelona que es fona estat, del que és Barcelona. -mentalpociódequha La Barcelona del futur que estem començant a bastir ha estat descrita per primer cop d'una manera sistemàtica al Pla General i Progra ma d'Actuació Municipal. Haurà de ser una ciutat d'un alt nivell de qualitat urbana. Serà el "cap i casal", la capital, d'una Catalunya moderna i desenvolupada. Serà també una gran capital d'Espanya i una metrópoli mediterránia d'amplia projecció internacional que podrà constituir una seu digna dels Jocs Olímpics. Ni la Barcelona moderna que hem .heretat, ni la que tenim ara ni, menys encara, la que volem fer es poden entendre en un buit. �3. La Barcelona moderna ha estat el motor i també l'aparador de la Catalunya moderna. Ho és encara i ben segur que ho seguirà essent. De fet,Barcelona, la metropolis capital de Catalunya, és avui el pol urbà més dens i desenvolupat d'una Catalunya que és una realitat cada cop més urbana. L'aglomeració metropolitana de Barcelona és el centre de gravetat d'un país que ha anat adquirint la fesomia i l'organització d'un sistema de ciutats; d'un sistema que és un subsistema del sistema europeu de ciutats. la) La sort de Barcelona del futur està lligada a la consolidació de la seva integració en le xarxa urbana d'Europa que ha quedat constituïda entre Londres,el Nord de França, les àrees més industrialitzades d'Alemanya i el Nord italià i un braç de la qual es desvia, des de Fos,fins a Barcelona. �4. En el programa d'actuació municipal de quatre anys es preveuen tres direccions bàsiques d'intervencï6. L'una està dirigida a incidir en l'ordenació física de la ciutat i les altres dues a la potenciació dels serveis urbans i dels serveis personals, respectivament. El desenvolupament dels serveis urbans que ens proposem tindrà una influència decisiva en el funcionament de la Barcelona del futur. Un nombre limitat de grans objectius han estat seleccionats: la garantia de la qualitat i la salubritat del medi ambient i l'alimentació, l'assoliment d'uns nivells raonables de seguretat urbana, una millora de la circulació de persones i mercaderies, la consolidació dels grans serveis bàsics metropolitans i la potenciació d'altres serveis municipals tradicionals com els de neteja, mercats i protecció contra emergències. Ens concentrarem, però , en els grans eixos d'actuació que hauran de definir la imatge física de la Barcelona de 1992. Les actuacions que ja des d' ara, estan configurant la fesomia de Barcelona s'articulen en quatre grans línies de fora.. Es tracta, en primer lloc, d'obrir definitivament Barcelona al mar i de definirne la seva façana rra ritima que haurà de ser una façana no solament per a la Barcelona estricta sinó un conjunt metropolità coherent, d'acord amb les realitats de la mobilitat, dels usos actuals i dels hàbits del lleure. En segon lloc, s'actuarà per a reconstruir el massís de Collcerola de manera que es vagi configurant com el gran parc central de la ciutat me tropolitana. Un tercer i¢loc d'actuacions es dirigirà a millorar la funcionalitat urbana i la dignitat física del Centre de la Ciutat i el darrer es fixarà com a objectiu la consolidació d'una xarxa viá.ria suficient i eficaç. �5. "Barcelona cara al mar" és el projecte que hem endegat per a la restauració dels sis kilòmetres de línia costanera barcelonina. No es tracta d'arreglar tan sols el port, o el passeig Marítim, sino de fer accesible tota la costa del terme municipal al ciutadà. Aquest projecte parteix de tres grans línies d'actuació: la recuperació de la façana marítima i l'estructuració d'unes línies viàries que facilitin l'accesibilitat a les platges. La façana marítima te quatre parts bàsiques, que abarquen des de Montjuïc fins el Poble Nou. La primera és la remode_ lació del Moll de la Fusta, que ha permés convertir una superfície de dipòsit de càrrega comercial en una explanada recreativa oberta al públic. S'ha unificat l'espai des de Colon fins a Correus i s'ha habilitat com a gran passeig per a visitar les embarcacions. El pas següent és la reforma del Passeig de Colón, que es convertirà en una rambla ciutadana que revitalitzarà l'arquitectura de les façanes i dels edificis històrics com Capitania, Correus o la Llotja. La segona part inclou la recuperació del moll de la Barceloneta i la reestructuració d'aquest barri. Els rafals(tinglados) del moll, que en aquests moments conformen un espai tancat que impd deix l'accés al mar, es restauraran i milloraran per a equipaments, centres culturals o sales d'exposicions. kixhaxxixixxiaxkaxmaimulia4xigxianxiiaxgaxixadixilxmaximox El PERI del barri de la Barceloneta que hem endegat en col.laboració amb els veïns, permetrà permeabilitzar i dignificar un barri molt pobre arquitectònicament, engrandirà :habi- tatges i crearà zones verdes i espais lliures en el seu interior. Finalment el projecte de "Barcelona cara al mar" compren l'ampliació del Passeig Marítim a tota la platja del Poble Nou. �6. La platja de Barcelona es redueix, avui ., als 600 metres quEa medeix el Passeig Marítim. Tota la platja del Poble Nou està separada de la ciutat per la línia de tren que corra paralel.la al mar, i compta tan sols amb un pas a nivell. Dintre de poc temps es durà a terme l'alliberament definitiu de les 45 hectàrees que ocupa Renfe a la zona de llevant, mercès als convenis signats amb l'Ajuntament de Barcelona l'abril de 1983. Això ens permetrà, revitalitzar tota aquesta àrea, que co- mença al Parc de la Ciutadella i arriba fins al Besós. La reordenació urbanística de la zona de Llevant inclou dues gran vies, com son la Rambla del Poble Nou i el Passeig de Carles I i Marina, que voleá ^d'gnificar. En aquesta zona Barcelona té un conjunt de monuments que cal donar rellevancia, com ara la Sa- grada Familia, la plaça de braus Monumental o l'estació del Nord, futur centre cultural, cívic i esportiu. En aquest Passeig de Carles I pensem que fins i tot es podria emplaçar el futur Tribunal Superior de Justícia, en el lloc que actualment ocupen les casernes d'intendència. Acabar l'Avinguda del Litoral, que es configurarà com la Diagonal, permetrà una perfecta comunicació entre l'autovia de Castelldefels, mitjançant la Zona Franca, amb el Poble Nou. Aquesta avinguda possibilitarà l'accés amb automòbil a qualsevol platja de la nostra ciutat, i completarà_ Sud i Est-Oest de Barcelona. els grans eixos Nord- �7. El mas sis de Collcerola reuneix una gran varietat de situacions geogràfiques i sofreix uns graus diversos de degradació. Les moltes agressions sofertes i les pressions centrífugues a que ha estat sotmés per moltes accions descoordinades ho-han anul.lat, perya seva unitat geogràfica. Collcerola és encara una valuosa reserva d'espai verd -unes 11. 000 Ha. - que pot convertir-se en el gran parc central de la ciutat metropolitana. De fet, ja ho és encara que d'una manera relativament precària. Cal remarcar, en qualsevol cas, que Nicolau M. Rubió, el més gran arquitecte català de parcs i jardins d'aquest segle, ja va afirmar el 1929 que Collcerola seria el "Bois de Boulogne" de la connurbació barc elonina. Els geògrafs ens ensenyen que el massís de Collcerola no respon a una unitat que es defineixi indiscutiblement pels seus valors naturals o geogràfics, per les dades que ens configurarien un parc natural. Però els urbanistes ens diuen que la unitat del massís és el resultat de factors ben diversos: d'aplegar àrees que són d'inter è s natural intrinsec i d'altres que cal reconstruir, per a esborrar o mitigar els senyals de l'agressió humana i convertir-les en zones de connexió. Són aquests elements els que donen a Collcerola el seu caràcter de parc urbà, de parc que té un entorn immediat que és la ciutat, amb la que caldrà establir unes relacions mínimament estables. La posició de Collcerola al mig d'un anell de ciutats i constituint R un obstacle per l'arribada a Barcelona des de l'interior de Catalunya l'ha convertit en un repte i 1' a fet objecte de tota mena d'agressions. Cal que mirem el mals s d'una altra manera , com un actiu que s'ha de respectar i, per tant, vorejar. �8. En conseqüència, s'haurà de tendir a rec ond_uir el desenvolupament dels traçats d'alta tensió i a reconsiderar i tractar els impactes que produeixen en el paisatge les línies i ctriques ja existents. Pel que fa al tractat de les carreteres caldrà mantenir el seu caràcter actual, ja assumit, i no trcatar de convertir-les en alternativa a les sortides de Bar celona cap a Madrid i França sinó només als enllaços de Barcelona amb Sant Cugat, Cerdanyola o Rubí, des d'alguns punts de la capital. Tots sóm conscients que 1'O ació Collcerola és un objectiu a llarg termini. Fins i tot si es possible de dedicar-li inversions importants, caldrà comptar amb periodes d'actuació llargs. El paisatge és en aquest cas 1'elenenticentral i reconstruir-lo costarà molt de temps. Es, a més, una operaci ó que no té cap sentit si no s'enfronta amb una perspectiva metropolitana. També com en tantes altres àrees decisives per a la consolidació de la capiitaliitat de Barcelona, no serà possible fer una actuació contundent si no hi ha una sintonia entre totes les administracions públiques que permeti inversions suficients, programades i coordinades. Segons alguns estudis que ja s'han dut a terme, la qüestió de la propietat del sol pot arribar a ser un element important en el futur però, de moment, amb el que ja es controla dos de les administracions es podria tirar endavant un programa que omplis els propers cinc anys. El sacs iin i ediat , sens dubte, serà la urbanització definitiva de la Carretera de les Aigues de manera que resolgui el problema de la imbricació de la muntanya amb el teixit urbà. �9. En el programa d'actuació municipal s'identifiquen tres àrees principals d'actuació en la ciutat central que són l'Area Nord, l'Area l'Eixample. WE.ïxam.p e ha tornat a adquirir una gran actualitat. L'excc_..len, exposició instal.lada a la Casa Elizalde i després a la seu del Ministeri d'Obres Públiques, a Madrid, ha tingut la virtualitat de revifar les expectatives de millora d'un conjunt que 'és l'autèntic centre de la ciutat i que ho seguirà essent. L'assessoride l'Alcalde: per a afers urbanístics, l'arquitecte Oriol Bohigas, ha suggerit que l'Eixample ha de ser atacat "com un barri històric consolidat" i que caldrà tornar a les tècniques urbanístiques del barroc o del neoclàssic, basades en les intervencions puntuals, en projectes molt concrets referits a edificis específics o a conjunts que tinguin una certa unitat. Aquesta és, en realitat, la política urbanística que s'ha decidit per al conjunt de la ciutat i que té la màxima virtualitat en la ciutat central, en els sectors més consolidats. La recuperació i la revitalització són els objectius prioritaris en l'actuació prevista sobre l'Eixample. En una mesura més matisada són objectius que defineixen bastant satisfactòriament i'oríentació de la política urbanística per al conjunt de la ciutat central. Seria el que ja ha estat qualificat de prioritatÁel projecte sobre el pla i que alguns han arribat a traduir, potser una mica abusivament, com el triomf dels arquitectes sobre el enginyers, i també sobre els advocats i els eco nomistes. La fesomia de les àrees Nord i Sud de la ciutat central es configurarà a partir d'una intervenció que seguirà la mateixa orientació. Els nuclis de l'una i l'altra estan prou definits i ja hi ha una colla de projectes concrets concebuts per a la �10. revitalització d'espais públics. L'anomenada Àrea Sud té com a embrió central de renovació el conjunt format per l'Estació de Sants i la Plaça dels Països Catalans, el Parc de l'Espanya Industrial,el Parc de l'Escorxador, el Passeig de Maria Cristina, Motjuïc -on és molt probable que aviat es pugui endegar la re novació del Palau Nacional com a nucli d'una gran àrea museística- i la façana marítima. L'Àrea Nord es constitueix-lentorn de la Plaça de les Glóries, l'Estació del Nord -que serà un im portant centre Cívic–i es veurà afectada per la redignificació del Passeig de Carles I. L'enumeració dels nuclis de regeneració urbana que acabem de fer il.lustra el [sentit de la construcció de la Barcelona del futur. Es tracta d'aprofitar els molts edificis de gran qualitat que té Barcelona però que estan buits o bé destinats a usos obsolets per a consolidar el caràcter central de les zones que ja són centrals de la ciutat. Però aquesta acció s'haurà d'anar apropant a la perifèria de la_ ciutat que haurá de ser abordada com si es tractés de zones antigues. En primer lloc, s'haurà de procedir a buidar-la en la mesura que sigui possible i completar aquesta acció amb la construcció d'espais públics que, com les places que s'han anat inaugurant en els darrers anys, vagin equipant els barris i els aportirelements de caràcter centralitzador, reduint-ne la seva dependència. �11. Barcelona és una ciutat ja construïda i aquest fet és un factor condicionant clau en la configuració de la ciutat del futur. Per tant, quan al programa d'actuació municipal es parla de la potenciació del rendiment de la xarxa viària bàsica es parteix d'una concepció de la ciutat que descarta la creació de grans vies de pas, segregades o no. Es aquesta, òbviament, una opció política que respon a la idea de la ciutat que té l'equip de govern municipal. Però és satisfactori que aquesta opció hagi obtingut el suport de l'amplíssima representació de tècnics de l'Ajuntament, de la Corporació i de la Generalitat que van prendre part en un recent seminari sobre les vies bàsiques de Barcelona. No es tracta d'acollir aquest suport com la prova definitiva de la bondat d'una solució sinó de remarcar només que l'opció escollida és racional i té una coherència tècnica. En les seves conclusions, els tècnics urbanistes ens diuen, per exemple, que "les vies bàsiques en una ciutat ja construïda com Barcelona són l'instrument d'ordenació d'alguns dels més importants espais públics de la ciutat, entenent l'ordenació com a l'actuació global capaç de satisfer d'una manera integrada molt diverses demandes i qualitat ambiental, exigències de context, trànsit, etc..." Els urbanistes remarquen també en les seves conclusions que les vies bàsiques s'han d'entendre també "com a elements definidors de la imatge i l'estructura de la ciutat i territori metropolità com ho demostren els bons exemples que tenim a Barcelona (Gran Via, Diagonal...) Imatge unitària i global que ha d'ésser construïble per fragments com la nostra història fa palés". Aquesta és l'opció. Construir la ciutat per fragments, tenint en compte el que ja és i sense inventar-se cap model des- lligat de la seva realitat històrica i actual. �12. En el marc d'aquesta concepció gradualista i possibilista, tenim la ferma voluntat de reforçar el caràcter integrador d'algunes vies tan bàsiques com el 2on. Cinturó i l'anomenat Cinturó Litoral que serà, en el seu recorregut per la zona de Llevant de la ciutat una autèntica Avinguda del Litoral els projectistes de la qual ens anuncien que recordarà la Diagonal. Vies com les que acaba d'esmentar hauran de tenir un caràcter essencialment col.lector-distribuïdor mes que no pas el de vies de pas. Es tracta d'aconseguir que construccions de tanta importància no compleixin només el paper d'evitar que el trànsit de pas entri al cor de Barcelona sinó, fonamentalment, el de millorar el funcionament global de la xarxa. La necessitat de trobar unes fórmules que permetin la seva integració satisfactòria en el teixit urbà és el que, en darrer terme, explica que el Túnel de la Rovira no hagi entrat en servei tot i l'acabament de les obres. En el context d'aquesta opció, s'ha de destacar la racionalitat extrema de la recomanació que ens feren els tècnics reunits al Centre Civic de Sarrià per a estudiar la xarxa viària bàsica: que tractem d'optimitzar l'ús de l'excepcional xarxa de carrers de Barcelona. En síntesi, els tècnics ens han dit que un nombre limitat d'actuacions puntuals, que significaria una inversió relativament reduïda, podria tenir uns efectes molt positius en el funcionament de la xarxa, del conjunt de la xarxa metropolitana. Es tractaria de treballar en eixos com els carrers Prim, Fabra i Puig, Bac de Roda-Felip II, AragóGuipúscoa, Plaça de les Glòries, Ronda de°Sant Martí, Ronda del Guinardó-Río de Janeiro i alguns altres per a l'eliminació de colls d'ampolla i la millora del que han qualificat de "connectivitat metropolitana". Es una precisió significativa i convé tenir-la en compte. Des d'una perspectiva tècnica, eixos com Aragó-Guipúscoa són eixos metropolitans. �Els Jocs Olímpics de . 1992 són l'estímul que ens projecta amb força cap a una colla de realitzacions que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urb an a que avui no posseeix. Aquestes realitzacions corresponen a instal.lacions esportives i a obres d'infraestructura urb an a que, especialment aquestes, però també les primeres, són imprescindibles per arribar al model de ciutat que volem tenir. En aquest sentit, els JJ.00 son més una fita temporal, un repte per millorar la nostra ciutat,que no un objectiu pel qual cal sacrificar una sèrie de recursos. Les instal.lacions esportives més lligades als JJ.00., les més cares i compromeses, són el Palau Olímpic, l'estadi Olímpic, la Piscina Olímpica i el Velèdrom. La seva construcció, però, no es justifica només pels Jocs. Una ciutat com Barcelo na ha de tenir instal.lacions es p ortives d'alt nivell. Pel 1992 aquests equipaments han de funcionar ja com equipaments de la ciutat. Les instal.lacions esportives s'agrupen en determinats punts de la ciutat, a l'interior de les àrees olímpiques i que seran^. nou: Montjuic, Diagonal, Feble Nou, Vall d'Hebron, Parc del Llobregat, Vallés-Cerdanyola, Badalona-Montgat, Banyoles i el port esportiu j enicara sense localitzar. Els criteris adoptats per triar aquestes localitzacions son els següents: 1.- Donar la màxima accesibilitat a les àrees durant els Jocs Olímpics: les quatre àrees centrals (Montjujc, Diagonal, a,ar Feble Nou, Vall d'uebronconcentraran el més gran nombre d'instal.lacions, disten ! unes d'altres un maxim de cinc kilometres, es a dir vins minuts de transport p rivat O públic. 2.— Re_ r \ acabament de ciutat situant les ;ns taJ. .._ac _ or:_ al millor lloc possible dins l'estructura urbana. Les cuatre àrees situades a la costa (Paro del Llobregat, Montjui_ Feble Neu i Montgat) ve l en incidir sobre l'acabament de la façana de mar. La proposta d'equipaments va lligada a actuacions com �14. la defensa i estabilització de les platges, acabament del xarxa viària i renovació urbana de nuclis degradats. Les altres 2 àrees (Diagonal i Vall d'Hebron) realitzaran una tasca semblant en relació a la "façana de muntanya" de Barcelona. Seran els dos nusos principals d'un cinturó equipat que servirà d'accés al Parc de Collcerola. ur. esportius e q uipaments 3.- Lli ar la localització dels :_ .~ =° z programa de reeaui p ament urbà. Les quatre àrees seran centres d'equipament per als districtes de l'entorn més prbxi Formaran una xarxa d'instal.lacions "pes an tes" que en- voltarà Barcelona i que completarà l'equipament d'abast més petit (barri), lligat a la residència o escola. 4.- Conce p ció metro p olitana del reeouioament. Els mateixos criteris s'aplicaran a la. resta de la Corporació M.B. Sobre l'àrea del Llobregat gravitarà la població d' ' El Prat, St. Boi, Castelldefels, l'Hospitalet i Cornellà; l'àrea Badalona-Montgat donarà servei a St.Adrià, Sta. Coloma, Badalona, ,Montgat i Tiana. Descri p ció crees 1.- MontjuIc Ser p el punt més destacat de la línia de costa, tant pel seu contingut esportiu com pel seu carácter simbÒlic. Representa la Barcelona urbana com a fita del paisatge, con a més gran parc urbà de la ciutat i per la importància i significació dels aconteixements culturals _ es p ortius que .-- ha hagut des de l'Exposició del 29. De totes les actuacions q ue faran a .Mcntj u c des saquen Anell Olimpi / Veure estat p .ro jedtes Correa-Gr egot tiBor il l -Isozaki/ 2.- Diagonal Estarà situada al polgon definit per la Diagonal, ler. Cinturó, Travessera de les Corts, Carretera de Sants _ 2or Cinturó. Es públic uft àrea de gran accesibilita , per tránsport bu sos sos) ? priva:. ?Mal ^_ gr at la importancia de les instal.lacions que hi -ha actualment, no hi ha un (metro i �15. planejament racional de la zona. Caldrà doncs fer un Pla Especial que ordeni les instal.lacions actuals i doni solucions a l'accés a les àrees del parc i l'equipament pensat al P.G.M. 3.- Àrea del Poble Nou L'àrea del Poble Nou reforçarà la operació d'obrir Barcelona al mar, que ja és iniciada amb la remodelació del Moll de la Fusta i la recuperació de les platges del Llevant. Sobre les platges recuperades i sobre els terrenys guanyats amb el soterrament de les línies de tren, s'establirà el passeig marítim litoral, una gran via cívica, en contes del cinturó litoral construït com a via segregada. El futur Parc del Mar enllaçarà el nucli residencial del Poble Nou amb la platja. La Vila Olimpica allargarà el nucli residencialper davantl'actual'Ylínia d'indústries, actuant com a embrió d'una requalificació urbana de més gran abast. Els equipaments esportius, comercials, culturals, administratius i de lleure regeneraran l'actual trama. Les actuacions a l'àrea del Poble Nou són les més complexes de tot el projecte olímpic, i impliquen la modificació del Pla General Metropolità i elaboració de PERI's. 4.- La Vila Olímpica Val la pena aturar-se una mica en aquesta instal.lació de l'àrea del Poble Nou. La Vila Olímpica ha d'allotjar de 12 a 15.000 atletes i acompanyants, en apartaments individuals, estudis o cases de 3 a 5 habitacions. La proporció entre els tipus d'allotjament triat dependcrà`„ de l'ús post-olímpic que s'en vulgui fer . La Vila, per exigència de seguretat dels JJ.00., ha de ser un conjunt autònom, amb edificis complementaris d'administració, restaurant, centre comercial, espais de lleure, correus, aparcaments i instal.lacions esportives per a entrenament.... �16. La Vila Olímpica s'ubicarà en els terrenys alliberats per la RENFE més alguns d'industrials requalificats. Els equipaments de la vila i els 350.000 m2 de ncus habitatges que representa s'integraran desprès dels JJ.00 a la trama urbana actual. Alguns habitatges es podrien utilitzar com allotjament provisional de famílies afectades per operacions de remodelació del casc urbà del Poble Nou. La remodelació del Poble Nou reprendria la idea del Pla Cerdà de apropar el Centre de la ciutat cap a Llevant, equilibrant la tendència actual que el desplaça a Ponent (Francesc Macià, Diagonal). També, com homenatge a Cerdà, es pot pensar en una Vila Olímpica feta sobre la trama Cerdà deixant lliures els interiors de les illes. �17. 5. Vall d'Hebron En un espai de mes de 40 Ha., en bona situació respecte vies urbanes primàries de la Rubira 2on. Cinturó, tunel i respecte el metro prolongació linfa 3. Es planteja com un gran espai lluire tat per equipaments esportius de nivell urbà: Velòdrom, Palau Vall Hebrò, Sub centre de Premsa, polies Llars Mundet, Hispano -portiu,LasMndePica Francés, U.E. Horta. 6 . Parc del Llobregat Compren unes 1000 Ha. en un front de 9 Km. de platges. Es proposa una millora de comunicacions mitjançant una via lineal enllaçant l'atovia de Castelldefels, Zo na Franca i Prat de Llobregat i la conservació dels aiguamolls, especialment " La Ricarcá" ; el mantániment i millora del Golf del Prat, i la formalització d'un important conjunt d'instal.lacions esportives que configuren el parc com a espai de lleure durant tot l'any, especialment els caps de setmana. . Vallès-Cerdanyola Es configura com ampliació de les àrees transversals i esportives de la U.A.B., a través d'instal.lacions d' entrenament i residències, ,dels jutges deis JJ . 00 . 8. Badalona-Montgat Son 7 Km. que lliguen el limit de l'àrea del Poble Nou amb la comarca del Maresme. El col.lector inceptor d'aigües brutes que s'està construint facilitarà la recuperació de platges. D'altra banda un passeig marítim enllaçarà amb el de Barcelona, i al seu costat hi haurà equipaments esportius. A Bada lona hi haurà un port esportiu d'ús local i a Montgat un altre d'abast metropolità. Com a actuacions de renovació urbana hom preveu la rehabil.litació del barri de les Mallorquines de Montgat i la zona industrial costanera de Badalona. �18. Després d'explicar els grans projectes que Barcelona ha iniciat amb l'objectiu de 1992 m'agradaria entrar en elguns detalls més immediats. Remodelar Barcelona no consisteix només en solucionar grans reptes urbanístics. Ja ens hem referit a quina és la política urbanística. Els barris tenen els seus problemes quotidians i els seus habitants s'interessen potser més, en les placetes malmeses o els carrers per pavimentar. Es per aixó que, paral.lelament als plans general, grans projectes, a mig i llarg termini, vull exposar les petites realitzacions que inaugurarem la propera tardor o a començaments de l'any que vé. Tenim l'entorn del Casal de Sarrià, on es duen a terme obres de remodelació del jardí del Casal, la pavimentació del carrer Santa Amèlia i l'accés al Jardí de la Quinta Amèlia des d'aquest carrer. A la Zona Franca, a més d'inaugurar el gran centre cívic de Can Farrero, aquest proper dissabte, estem finalitzant el Jardí de les Estrelles Altes, que representarà un parc de prop de tres hestàrees. A la zona de Llevant, al carrer Maresme i Concili de Trento, estem acabant la Plaça de la Palmera, on s'instal.larà l'escultura del nord-americà Richard Serra. Per a la Mercè podrem inaugurar el monument al Dr. Robert, a la Plaça Tetuan, i la Plaça de la Sedeta, al Passatge Llavayol, que està a la confluència dels carrers Sicília amb Industria. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3868 Title A name given to the resource La Barcelona del futur / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Façana marítima des de Montjuic fins a Poble Nou. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Acció política Model social Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Conferència de cloenda del curs 1983-84 del Centre Català de Prospectiva (CCP). EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/959/19840330d_00033.pdf 8715b53d05a6785b02e5ede929f0b5cf PDF Text Text ♦ 22 27 JUNIO 1984 TEXTO DEL DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL, EN EL ACTO DE HERMANAMIENTO CON COLONIA.- En el curso de los últimos días he tenido que contestar con cierta frecuencia a preguntas sobre el significado que Barcelona atribuía a su hermanamiento con Colonia. El Alcalde de Colonia, que ya firmó en Barcelona el protocolo de hermanamiento hace unos meses, tuvo la oportunidad de conocer de primera mano la voluntad de nuestro ayuntamiento y de nuestra ciudad de participar plenamente_en este compromiso de colaboración y de amistad. Intentaré ahora, brevemente, exponerles a todos ustedes mis ideas, que estoy convencido que son compartidas por la mayoría de mis conciudadanos, sobre el hermanamiento entre Barcelona y Colonia. Es una preocupación mía sincera evitar que los hermanamientos entre Barcelona y otras ciudades del mundo que tengan marcados puntos de semejanza con ella se reduzcan a unos intercambios meramente superficiales de carácter folklórico o a expresiones de buena voluntad mutua. Esta voluntad de Barcelona de ir más allá de las manifestaciones retóricas es conocida. El Alcalde de Colonia la conoce y me atrevería a decir que está de acuerdo conmigo en la necesidad de dar un contenido sustanciala las relaciones entre ciudades y, en este caso, entre Colonia y Barcelona. Pero soy consciente de las dificultades, de las frustraciones incluso, que esta voluntad de desarrollar unas relaciones sólidas, llenas de contenido, plantea. La experiencia nos demuestra que es muy importante atender a un tiempo a la preocupación por las cosas concretas y a la promoción de unos lazos de amistad más amplios a través del conocimiento mutuo. Las cosas concretas, los programés específicos de cooperación que podamos poner en marcha ccn el tiempo son muy importantes pero �nada va a ser posible si no se desarrolla una corriente de simpatía, de solidaridad y de interés mutuo. Quiero, por lo tanto, proclamar formalmente mi voluntad, y la de la ciudad que represento, de promover, en el marco del hermanamiento entre Barcelona y Colonia, unas relaciones que nos permitan alcanzar acuerdos y resultados concretos. Nuestras dos ciudades tienen mucho que ofrecerse mutuamente y las posibilidades de cooperación son, sin duda alguna, reales. Pero quiero subrayar también mi convencimiento de que es necesario que se desarrolle paralelamente el conocimiento de la historia de ambas ciudades, de su cultura, del papel que han desempeñado en Europa a lo largo de muchos siglos y del papel que desempeñan ahora y pueden desempeñar en el futuro. El Alcalde de Colonia, en el brillante discurso que pronunció en Barcelona, hizo una referencia casi exhaustiva a los múltiples elementos de conexión, de referencia mutua, que pueden hallarse en la historia de ambas ciudades. Estoy convencido de que ustedes tienen un conocimiento general sobre esas coincidencias y, por lo tanto, no voy a detenerme en muchos detalles. Tanto Colonia como Barcelona inician su vida urbana como ciudades romanas, que se fundan con relativamente pocos años de diferencia. Encontramos a partir de ahí otros paralelismos históricos sugestivos como la acusada coincidencia en las fechas de la construcción de la-.muralla en Barcelona y la edificación del Castillo de Colonia por Constantino. Se registra un. nuevo paralelismo en la consolidación de ambas ciudades como centros comerciales y culturales muy importantes en la Edad Media e incluso puede detectarse un ritmo muy parecido en la construcción de ambas catedrales. Sin ninguna duda, esos datos históricos han de constituir unos puntos de referencia comunes que inspiren la cooperación entre Colonia y__ Barcelona y sean un estímulo para su desarrollo. �Me gustaría subrayar ahora que, a partir de unas coincidencias de tipo básico y general, la realidad de los contrastes abre unas posibilidades de cooperación más atractivas. Barcelona y Colonia son dos grandes ciudades, situadas en el centro de importantes areas industriales y plenamente integradas en el tejido urbano e industrial europeo. Para Barcelona es singularmente atractiva la perspectiva de establecer unos lazos de colaboración con una ciudad que, como es el caso de Colonia, pertenece a un universo cultural diferente, al menos en términos relativos. Colonia es para nosotros el mismo corazón de Europa. La ciudad, sus colecciones artísticas, su historia, el testimonio impresionante de su catedral representan para Barcelona una imagen de contraste que suscita muchas posibilidades de cooperación. Barcelona es, en cambio, en cierto modo la cultura mediterránea. Pero Barcelona ha tenido siempre una muy definida vocación de puente entre España, la Península en definitiva, y Europa. Barcelona es también la expresión de la voluntad de un país, Catalunya, de tener una presencia en el mundo y eso explica su desarrollo urbano moderno y sus signos de capitalidad. Estoy convencido de que la realidad sugerente de unas identidades sólidas y unos contrastes tan complementarios como los que se registran entre Barcelona y Colonia habrá de permitir un avance sustancial y relativamente rápido en diversos terrenos de colaboración. Tengo la voluntad de discutir con el Alcalde de Colonia algunas posibilidades muy concretas pero quiero adelantarles ya que la experiencia internacionalmente reconocida de la Feria de Colonia es uno de los aspectos que Barcelona estima como particularmente atractivos en esta relación privilegiada que queremos poner en marcha. Por último, para terminar, me gustaría referirme también a la cuestión de la paz. Estoy plenamente convencido que, en unos �momentos de tensión internacional como los que estamos viviendo nuevamente, el desarrollo de las relaciones entre las ciudades es una aportación positiva a la causa de la paz. La experiencia trágica de Colonia nos ha de estimular a desarrollar unas relaciones, basadas en el conocimiento mutuo, en la voluntad de cooperación, que hagan cada vez más difícil la repetición de la guerra. �;^ �P:22 A LA COMISSIÓ MUNICIPAL PERMANENT El Tinent d'Alcalde que sotasigna, d'acord amb allò que disposa l'article 40,3 del Reglament d'Organització i Administració Municipal de Barcelona de data del 3 de desembre de 1974, presenta la següent: M O C I O ACORDAR l'Agermanament entre les ciutats de Colònia (República Federal Alemanya) i Barcelona (Espanya), amb la finalitat de fomentar els intercanvis culturals, educatius, socials, turístics, tècnics, científics i econòmics entre ambdues ciutats i estendre a l'efecte el document adjunt. Barcelona, 7 de març de 1984 EL TINENT D'ALCALDE, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3865 Title A name given to the resource Discurs d'agermanament amb la ciutat de Colònia (Alemanya) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Colònia (Alemanya) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Colònia Territoris Acció política Alemanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7185/20260813_008.jpg a605afacfd05996165f1e9ad58eae2ea Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Ajuntament de Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-07-06 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona a Xavier Cugat, amb la presència de Pasqual Maragall i Mary Santpere Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Santpere, Mary, 1913-1992 Cugat, Xavier, 1900-1990 Alcalde Premis i reconeixements Medalla d'Or Artistes Músics Actrius Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/963/19840716d_00042.pdf 3ec213067a5a04f2e6ac20ff5dad18ac PDF Text Text CENTRE D'ESTUDIS DE PLANIFICACIÓ ^ ^'' t- ^ ^ - C: ^, ^ 7 Barcelona, 16 de juliol de 1984 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL S-3 Alcalde de Barcelona Pl. Sant Jaume CIUTAT Excm. Sr. i benvolgut amic, Disposem ja de la transcripció de les cintes de les Jornades sobre Finances Locals que varem organitzar amb el suport de la Diputació de Barcelona. Estem preparant l'edició d'un llibre recollint totes les intervencions fetes a les Jornades i ens agradaria incloure també la teva. Adjunt a la present hi trobaras còpia de la teva intervenció i et pregaria que la poguessis revisar i tornar-nos-la en pocs dies per tal de poder-la publicar. Agraint la teva atenció et saluda ben distingidament, Carles Kinder ... Tnn nc r!n lne 71 a1rA �DISCURSO DEL EXCMO. SR. ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Buenas tardes. Lamento en todo caso el retraso de mi llegada, sobre todo a la mesa, porque a la sala he llegado un poquitín antes, pero no quería interrumpir la docta disertación del ponente Sr. Solé, cuya competencia conozco. Y, como Alcalde de esta Ciudad, quiero agradecerles su presencia aquí, aunque estoy seguro de que ya se ha hecho esta mañana en nombre de los organizadores de esta sesión que encuentro modélica por lo que tiene de cuantivamente bien atendida '.por lo que tiene de cualitativamente interesante y, yo diría, que incluso crucial para el futuro del sector público de este país, y por tanto, también en definitiva,para este país. Sólo decirles, muy brevemente, que me tendré que ir de nuevo, quizás sin asistir al debate, con la envidia de no poder seguir aquí, acuciado por los problemas de la vertiente gasto del Ayuntamiento,o si ustedes quieren la presencia, trabajo diario, y sin poder dedicar este rato precioso a la vertiente ingreso, que es tanto o más importante que la primera porque, en definitiva, la condiciona. Pero estoy seguro de que de una reunión civilizada, compleja cómo ésta, van a salir también unas conclusiones del mismo estilo. Y que, por tanto, si bien es cierto que, como ha dicho el ponente en su última in tervención, cualquiera de las soluciones que en definitiva prevalez ca en el Presupuesto del Estado del año próximo y en la futura Ley de Finanzas Locales va a beneficiar a unos y perjudicar a otros, no estoy tan seguro de que no se pueda llegar a una solución que pudié ramos llamar los economistas Pareto -óptima o más óptima- en el sen tido de mejorar cuando menos las expectativas a largo plazo de todos, (incluso perdiendo algunos, a corto plazo, algo). Y, yo estoy convencido,-por resumir mucho- de que el porcentaje y, - que se me entienda bien - el porcentaje de recursos públi cos que se canalizan a través de la Administración local es un barb metro de democracia. Así de rotundamente. Sé que un país que es capaz de poner a disposición del primer nivel de gobierno, el municipal y el local en definitiva, una mayor proporción de esos recursos públicos, es un país més saludable desde el punto de vista de �2. la economía pública y de la cosa pública en general. Más democrá tico si entendemos por democracia a la inversa de la distancia que existe entre el ciudadano y el gobierno que dispone de esos recursos. Este me parece a mi el dogma del que nunca se debería salir. Dicho esto, como segundo punto diré que estoy totalmente en contra de los fetiches. Creo que un porcentaje no Gé tiene que fe tichizar nunca y, que hay que observar en cada caso cual es la me` '-jor manera de cumplir ese, para mi dogma de la buena administración pública. En los años pasados se ha tendido mucho a fijarse en el tema del porcentaje, quizás olvidando que hay problemas del conjun to del sector público importantes que en determinados momentos pesan tanto o más que la mera distribución en porcentajes de los recursos entre los diversos agentes públicos. Sin embargo y, para concretar, yo creo en la perspectiva de 1985 y, -voy a ser ciertamente provocativo-,(en todo caso, que mis afirmaciones se tomen no como superficiales, pero sí como inductoras al debate), creo que mal andaríamos si el conjunto de recursos públicos que se ponen a disposición de la Administración local por la vía del Fondo de Cooperación y Saneamiento, no se acercan demasiado a la cifra de trescientos mil millones, lo que equivaldría, lógicamente, ; a un incremento de ese conjunto que, repito, es la su ma de dos sumandos, fondo de cooperación y saneamiento de deudas antiguas, a un incremento del orden de tres puntos por encima del coste de la vida. Creo que abandonando el fetiche del porcentaje (me parece que todos estamos dispuestos a abandonar fetiches en un momento de terminado), es el momento de hablar de cifras e incrementos concre tos y, mucho arriesgo, pero mucho esté también en el envite, si di go que cifras inferiores a éstas que estoy manejando me parecerían poco lógicas desde el punto de vista de las ecuaciones públicas to das ellas consideradas, incluso las de balance exterior de la economía española y las de déficit público. Pienso que luego la distribución de ese conjunto de recursos nos aunará a todos y, posteriormente, la discusión de los criterios �3. a los que aquí se ha hecho mención y, por supuesto, que puede haber soluciones estrictamente matemáticas o soluciones específicas -como también el ponente ha insinuado- para casos particulares que, deben ser en todo caso, soluciones bien ponderadas y bien conocidas por todo el mundo. Con la desinformación nadie sale ganando. También creo que hay todavía problemas específicos que es dificil que sean tratados con un rasero común -problemas de transporte público, de municipios metropolitanos, etc.,- que han sido .,tradicionalmente mal enfocados por nuestra economía pública y que, de algún modo, tienen que tener cabida en el sistema, bien bajo fórmulas generales o suficientemente sofisticadas como para peí}mitir que en el conjunto de la solución genérica quepa su solución, bien por la vía -también insinuada por el ponente anterior- de las soluciones especificas. En todo caso, creo que de encuentros como éste, debe esperarse lo mejor y sólo, casi diría, de encuentros como éste. Creo que ya era hora de que se produjera una reflexión no sólo privada, sino pública, en la que se mezclaran, de un lado los elementos pú blicos o políticos de los gobiernos local, central y autonómico y de otro lado la Universidad. Pienso que sólo aunando estas dos voces será posible llegar a soluciones que vayan más allá de la inmediatez del año próximo y del Presupuesto del mismo ejercicio. De modo que les deseo a todos ustedes una reflexión fecunda y, a todos nosotros, en definitiva, unos resultados satisfacto ríos. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3869 Title A name given to the resource Jornades sobre "Finances fiscals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Encara s'han de tractar problemes com el del transport públic i el dels municipis metropolitans. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre d'Estudis de Planificació Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Gestió pública Finançament Acció política Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-07-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/677/19840718_LV.pdf b053c0439dca5196ca49bf82ff96a406 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 6 LAVANGUARDIA -- . - .ODiniones El futuro Un reciente congreso de futumnología, que ha contado con la discreta presencia de observadores políticos y miembros de diversas escalas de la Administración, ha ca— tegorizado sus conclusiones con nuriafrase cabalística: el futuro ya no es lo que era. Para los congresistas, el futu ro ha dejado de interesar a la especie humana, que empie za a no vanagloriarse de sus conquistas y es más pesimista a medida que avanza en sus conocimientos. Con razón Júpiter se enfurruñaba con los petulantes. El afán diario que parece imponerse por encima de planes y proyectos, ha tenido sus períodos eqnmivalentes en la historia. Sófocles ya planteaha cmi su “Antígona” la cuestión de la desobediemicia civil, tan actual en estos días. y muchos autores trataban de escrutar el paso del tiempo en busca de alternativas a si- a excepción de los cerdos. la clase dominante, que son más iguales. Eso último es tiranía, cu yas raíces están en la envidia, el desprecio y el odio de los dirigentes hacia el pueblo y en la ignorancia moral de los súbditos cuando consideran que la política es un juego del que son espectadores irres ponsables. En este mundo que apremia soluciones y en pocos casos ofrece esfuerzo e imaginación, cabe pregun tarse si los mecanismos que hasta ahora se tenían poco menos que por infalibles, siguen siendo válidos, y si el papel del Gobierno debe quedar reducido a un puro arbitraje o de verdad se le concede la administración de la felicidad, Algunos creen que es bue D Señoríoy humanidad ONJosé M.” Pi Suñer ha cumplido 95 años. Casi un siglo de vida, de vida llena y fecunda, dedicada siempne yen todo momento a proyectar a su alre dedor el ansia y la inquietud, la inteligencia. no como suma de conocimientos, sino en su más noble concepto de actitud total frente al cotidiano vivir. Amante ferviente de la libertad, ha dedi cado su larga vida a la defensa y reivindica ción de todos los derechos inalienables de la persona, y en especial de u pueblo. Fundador a la temprana edad de 25 años de la Es-cola de Funcionaris d’Administració Local, de AccióCatalana, funcionanio,jurista cmi nente, catedrático, con ferenciante, etcéte ra.... en toda manifestación de su actividad ha dejado la impronta de su personalidad. Su paso por el Ayuntamiento de l3arceloria, del que fue secretario genérál durañte la Re- E pública y en el difícil período de la guerra civil, por la Facultad de Derecho y el Cole gio de Ahogados de Barcelona, no podi’á sen olvidado, no sólo por u gran capacidad in telectual y por su labor docente de forma ción de innumerables promociones dejunis tas y funcionarios, sino también por su prestancia, señorío y humanidad. Entre las distintas facetas de su personali dad, encomiables todas, destacaría, en espe cial, su aspecto humano. Alto, elegante, con aire de “genuleman” inglés o aristócrata francés, amable, galante, irónico, cori un ingenio rápido y bnillamite. es la encarnación del humanista del Renacimiento y del ro mántico del siglo XIX. Su facilidad en ex plicar conceptos tan abstractos como, por ejemplo, el acto administrativo, con palabras exactas y poéticas, como si de un poema de Verlaine se tratara (“Hojas amarillas del tablón de edictos que van cayendo cuino las brujas caducas de los árboles en otoño”), como el rigor lógico de su exposición y el sentido estético de su discurso, Aunque ni) nacido en nuestra ciudarl, domi José María es un barcelonés insigne que ha pregonado siempre la realidad viva yespinitual de Barcelona. Por ello, como alcalde de Barcelomia, barcelonésyamigo,quiero manifestar públicamente mi más cordial y cariñosa felicita-ción. Y cmipruueh de ello he firmado la propuesta de iniciar los trámites para la concesiómi de la Medalla de la C’iudad al cmi miente jurista y antiguo secretario general de la Corporación. PASQtJAI. MARA(;ALI. A/tal,),’ MIRA 4,’ ¡lar,,/oua Una vida humana Lpasado sábado, día l4 zoide del padre y un óvulo d la ho el pesimismo. siempre y dejulio, José María Bru cuando conduzca a un punto madre, Victónia Anna no estaría net, con urgencia infor de reflexión doble: los hom ahora ante las cámaras. mativa, daba cuenta en las púgi bres que ejercen el máximo No hace falta ser médico, ni tumacionesindeseaclas,Ahora poder no son sujetos incon nas de hueco de ‘La Vanguar biólogo, ni siquiera adulto, para niisnio, no sabemos si en el trolables, y el individuo debé -día.. de un hecho, informativasaber que el ser humano nace, mente hablando, de primera ¡uño 2000 estaremos todos plantearse qué es lo que pue porque así lo dispuso I)ios, de la provistos de una tarjeta mag magnitud: la vida normal, des- unión de un espermatozoide y de hacer, consciente de que nética que nos abrirá las no está completamente depués de una cesárea, de la priun óvulo. Los niños, cuando lle puertas de la patria celestial samparado frente a su propio mera “n iña-probeta” española. ga el momento de poder enten o, por el contrario, el MinisEn el repoitaje se daba pun derlo, lo entienden y saben que egoísmo ni frente al egoísmo teno del Amor se encargará de los demás. El tiempo tualmente cuenta de todo lo en el momento en que hay un ser de que no nos falte la ración transcurrido demuestra que acontecido hasta llegar al feliz vivo, aunque sea incompleto. resultado, esperado con in usita imperfecto, en el sentido de que diaria de miafta al vapor: si el no han ido tan nial las dosasy nuestro será un país de ren da esperanza por la madre y el comienza a configurarse, lleva que el ser humano ha corre padre de ia criatura: cómo na tistas y parados o conocerá gido un bucñ número de des impreso en su naturaleza física insospechados períodos de viaciones ció, cuánto pesaba. como se ges-- su código genético. contagiosas. Ya, tú. -- 1-lay una frase que a mí me Y mi pregunta, que no soy exuberancia. apenas, nadie se cne predes hizo pensar en una tremenda, médico, ni biólogo, pero sí adul El horizonte utópico, que tinuado a redimir a los demás tantas páginas de litenatum’a a garrotazos, aunque exista trágica contradicción de nues to, es: j,cómo es posible que, sa política ha - llenado, desde un largo camino por recorrer tros días, una contradicción hiendo todos que- un ser huma-Tomás Moro ¿oMalraux, de en la corrección de esta ten dialéctica si se quieie. qúe nos no es un ser humano desde el llevará a resultados catastrófi - momento en que empieza a ser Dostoievski a Orwell, planea dencia. Por eso, la incerti por lo común un futuro altacos para el país cuando se aprue lo, aunque no haya llegado to dumbre que domina en los he —que ese camino lleva— la davía a su pleno desarrollo, a su fluente sugestivo. En “Un unonientos actuales debería mundo feliz”, Huxley nos servir para encarar su misma Ley del Aborto. íntegra personalidad, a disponer La frase de mi colega de «La de la capacidad, al menos de transporta al siglo XXV! con realidad, Este viene a ser el Vanguardia’ es clara, enorme una hunianidad satisfecha pensamiento, de defenderse mensaje que, sin pretensio mente expresiva: Al referirse a ante los ataques injustos a su gracias a la eliminación de la nes moralizadoras, se extrae desunión y el desorden por la de la estrambótica reunión la doctora Veiga, dice que ella vmda, se diga que un ser humano eugenesia, pero en “Rebelión de futurólogos. fue “uien en noviembre último puede ser eliminado de la exis en la granja”, de Orwell, tounió en el laboratorio el esper tencia porque molesta a su manatozoide y el óvulo en los que dre’? dos los animales son iguales. RO(;ER JIMÉNEZ tiene origen la vida de la pequ Hay quienes prefieren argu ña”. C’ierto que la vida tiene un - mentar sobre la “legalidad” del origen más-trascendental, pero aborto, aduciendo que el ser cierto también que, en este caso, concebido y todavía no nacido sin la intervención de unas ma —al que siempre se le han reco esta vez veinte minutos antes, y nos de bióloga que facilitaron el nocido derechos expectantes en Como ganado inc integro en la cola va tram encuentro entre un espenmato todas las legislaciones.civilizaSeñor Díiector: curniendo el tiempo y llegadas Como ci udada no español se las 6, sin haber recibido aviso me impone la obligación de re previo, igual que el día anterior, novar mi DNI cada cinco años. el policía nacional de guardia tegernos y cuidarnos. Ciertagumendo libertades para- (‘atal u— Esta vez he acudido a la Co nos dice que ya no se atiende a mente los modales del individuo ña estábamos trabajando por la misaría de la calle Santaló, de más gente. en cuestión inc han recordado liberación de ti uestra nación, esta ciudad, y deseo dar a cono En la última hora tan solo han épocas afortunadamente ya pa - Andalucía. (‘onsulte o no los cer a mis conciudadanos unos entrado 23 personas de la cola. sadas. diarios de sesiones del Parla hechos para que, aprovechando Pido al policía nacional de mento de Cataluña y podrá JOSE M -‘ l)ORIA }‘RAN(’ES mi triste experiencia, no sufran guardia por el comisario o per coni probar la veracidad de el tratamiento borreguil que yo sona responsable, y en forma cuanto aquí aseguro. he padecido. Como se verá, los andalucis impertinente me indica que el Réplica del PSA tas no abrigamos los más mini-El pasado día 3, a las 5 de la responsable es él. Expongo mi Señor I)irector: mus deseos de practicar eso qtie tarde, me integré en una cola queja por tenernos esperando El viernes, día 15 de junio, que nacía en la puerta de la Co inútilmente y con malos modos el señor Madueño, sin saber lo aparecio en «La Vanguaidia’., misaría. A las 6, el policía nacio me dice que se ha avisado a las 5 firmado por don Eugenio Ma— que significa, denom ma “le rrouxismo”. nal que estaba de guardia,, nos que, a partir de una cierta perso dueño, un artículo que titulaba: indicó (con mucha cortesía) que na de la cola ya no se atendería a “t)e cuando el PSA pensaba, RAÍ-AEL. FURNANI>LtZ las señoras y señoritas encarga nadie niás ni las cinco personas que había dos Catatuñás, LUQUE 5e,rti,,r,a de /,,I,,rmat-uin ,1,’I das de tramitar los DNI no aten que estaban delante mío ni las Es tal el cúmulo de inexacti¡‘art uit’ 4 ,uiu/,u-,.vta íi.’i C’,,,,,u. derían a más personas. Previa veintiséisque haba detrás, ni yo tudes que dicho periodista vierle (‘ata/uSa mente no habíamos sido advermismo hemos sido advertidos te en sus comentarios que--para Jubilaciones: tidos en absoluto de que no de nada. aclarar el tema, espero contar suma y sigue Como el policía nacional en con la oportunidad de nianifes seríamos servidos. En la cola es tábamos unas treinta personas. cuestión continuara dinigiéndo tan lo siguiente: Señor E)irector: Solicité del policía nacional sea mí en un tono terriblemente El articulista parece ignorar Mis más sinceras felicitacio— de guardia hablar con el comí impertinente, le he pedido su el significado del término “le— nes para don Manuel Ibáñez Es a lo rrouxismo”. sano o persona responsable para numero de identificación Ante tamaño des cofet, por su defensa en los te cual se ha negado con mayor exponer mi queja, por no haber conocimiento. me permito re mas de lasjuhilacíones de la Serecibido aviso alguno al respec brusquedad y malos modos. cordarle el significado exacto de gunidad Social y al qu rogaría En fin. no alargo más estas lí to de que no seríamos atendidos. la palabra: el lerrouxismo fue muy encarecidamente siguiera Considero que hubi,era sido ló neas, tan solo finalizan expre una práctica política, ensayada sin desmayo, y si lo cree necesa gico qqe. al menos, media hora sando que los administrados so por Alejandro Lerroux y apoya-- rio contar con los que formamos antes de las 6 indicaran el máxi mos merecedores de un mínimo da por la burguesía catalana con este colectivo dej uhmlados,marrespeto y atención no es posible mo de personas que podríamos intereses económicos españolisgmnados mientras no se necesita pasar a cumplir nuestra obliga ni aceptable seguir siendo trata-- tas en contra de la hoirguesía ca- ti uest ro vot o, para ti ni r a más ción de renovar el 1) N J, con lo dos por aquellos que teórica-- talana de miras catalanistas. Por voces, con el f’in de hacernos oir cual nos hubieran evitado una mente están a nuestro servicio consiguiente. Lerroux jamás cori mas fuerza, por ni i parte no inútil pérdida de tiempo. como si fuéramos “ganado”. pretendió defender los intereses hay nimngúmi inconveniente y es No creo que la Administra El policía nacional, muy culturales de los andaluces, mi toy seguro que seguirían con amablemente, me indicó que en ción torne ninguna medida dis noritarios entonces, en Catalu - mmi ticho gusto, el resto de perso la Comisaria aparte de él mís ciplinaria. cosa que sería nece mi. nas en idénticas condiciones y a mo. un compañero y las señoras saria. En una empresa privada Yo le rogaría al senor Mad tic msque se nos quiere esquilmar, o señoritas del D Nl, no existía no se aceptarían estos compon - ño hiciese un repaso de la aci ua des oiosde toda u ua y ida de co ni comisario ni persona respontain icn tos del personal afecto a cion de los andal ucistas en Cata - litaciones, lo q ticr:milios a mio. sable. la misma, sin tomar en cuenta su hiño, ero los siguientes moflen mmiiptiestas [)01 decreto. Pido hablar con las señoras o poca efectividad en el trabajo tos: Y a imiavor abuimda ni en lo, señoritas del DN l se me autori que tienen encomendado. A) la lucha contra la LOA - solo dos iccomd:otorios: 1-lace¡mlza a entrar en las dependencias, Es triste pensar que hay pci PA: mientras partidos que se unos anos y yo comila renovada les expongo a las mismas mi ex sonas que se encuentran en el denominan catalanes, tales democracia, los del colectivo del rañeza por la falta de atención paro y que desempeñarían con como el PS(’, apoyaba u la “aceite de eolia”, solicitaron al no avisar y solicitando me ex- un mínimo de eficiencia este LOA PA, los andal ucistas lu ayudas. paliar en algo su cnda ti una certificación con ra bajo de las señoras o señoritas chihamos con el pueblo catalán ma It recha salud, y al Gobierno forme he estado una hora ha del 1) Nl de la (‘oniisaría de la hasta conseguir la derogaerón de entonces, no se le ocurrio muís ciendo cola. M uy poco amable’ calle Santaló, las cuales perci de dicha ley. que echar ruano de 2.000 tui lb ben tinos ingresos pagados con mente me indican su extrañeza R) Ciii ndo pa rtitlos de corle mies de pesetas, que estaban des ante ni is indicaciones pues —di el dinero que nos recauda la Ad centralista van al Parlamento de tinadas a alenemomiesde Minos niinistración. ecu — habitualmente se quedan (‘:otal uña a frenar el desarrodlo s ilmo.los, toiitoi psíquicos coiiio personas en la calle sin ser avisa Y cii cuanto al l0licia nacio— autonómico de (‘atal uña, los fistcos. Y q miese desviaron para das con antelación, y que. de ial a que hago mención, en poco a ndal ucmstashemos estado en la a tender dicha petición, y síu que favorece la imagen que los ciu— defensa de aquellas leyes q nc fa certificados ni hablar. mmiadme pidiera que en el srgum rente dada nos debemos tener de quie vorecenían al pueblo) catalán. mesu p uest, i. se rec upe ra ni la El día 4 me persono nueva roes t citeil - como objetivo, pro ntcnte en la citada ( oni sana. e spmesad:meamitm,lad. l-ri mesu nc pen sí ha mt s que con si Cartase los lectores MIERCOLES,18JULIO 1984 das del mundo, ya desde el Derecho Romano— es “una parte” del cuerpo de su madre y cttmesu madre puede hacer con su cuen po lo que le dé la gana. La ciencia médica nos está demostrando con verdadera in sistencia que tal afirmación es científicamente falsa, Que no es verdad que el ser concebido y no naCido— al que, si dejamos en paz, acabaremos llamando An drés o Marta o Pepe— sea como umi gran grano que molesta a su madre y ella puede arrancar o quemar. Se trata de tun ser hu mano, de una vida que no se puede matar por el contrario, tina vida que tiene derecho a su plenitud y esa plenitud se logra— ná a partir del nacimiento. Una vmda a la que hay que defender, proteger, garantizar su derecho inexcusable a vivir. He dicho que s trata de umia trágica contradicción de nuestro días, de una contradicción dialéctica. Por una pante, la ciencia se esfuerza en dar hijos a quienes hasta ahora no podían tenerlos por determinadas cm cunstancias de tipo físico. Por otra, se trata de facilitar legal-fluente la muerte de los que ca-rnmnanhacia su nacimiento y. no puederiefenderse. Hace años. exactamente treinta años, escribí un amplio y pienso que bastante bien docu mentijdo trabajo sobre los con- mmmcmi: U ii colectivo “silencioso”, cargó con bis consecuencias. Y ahora, ante la tan anunciada quiebra de la Segurmdad Social, el señor Boyer, que formna parte de uin Gobierno (le tan distinto signo al de entonces (al miuenos teónicaniente) también sólo se le ocumrre congelar las pensiones y reducir las próximas, por lo bajo. o sci “t&)dt.)Spobres”, es de--cir, al revés del slogamide la Cul— 1 tira: “Elevar el coelicicuite cul mural, para elimuumnar las tan caca rc:mdas rl il’erencias sociales’. - Sin contar, que tu uchos de los jubilados, ya tenemos demos trada nuestra solidarklad, al re— miunciar a un puesto de trabajo antes de los 65 años y sin haberse cumplido la promesa electoral de otorgarla a los 64, y por tanto esta nios cobrando la pension más reducida. ¡jI no haber llega-do a la citada edad. (Un 8”, de red ucción por año.) Todo sea en ¡tras de conservar los puestos (le trabajo de los restantes compa ñeros de las empresas. Y encima, si a los que “prod ticen” para el vemiidero 1985, les aumentan cmi uit 6 u 8”,, y a los pensionistas nada, entonces resultará qume miumesm ras mermadas pensiones se verán rehajaulas al doble nc lo que aumenten a los pnimneros,ya (jtie el coste de la vida seguirá smi rít mo ascendente, y no habrenos percí hmdo absol uitamncnte nada en compensación, y po— dreumios hacer bueno aquel fa imioso slogamm : “Proletarios del mmimmiido, tumimos , o bien: “En pie, lammielica tegíómm’’. Vaya estala comi el camimbuo! JOSE I’AMIUS (AR 1:1 LA - gresos de población y cierto)s ¡ir-gumentos manejados por los pe sirnistas participantes en estos congresos para demostrar la conveniencia de reducir la po-blación del mundo por cualquien procedimiento, humano o no, lícito o no, racional o nr), honrado o no. Dije entomices —puede verse en el número 4 de la revista “Nuestro liempo”— que tales argumentos eran falsos y que, por otra parte, aunque fueran verdaderos, que mio lo son, hay que respetar la libertad y dignidad de todo ser humano y su fundamental derecho húsi co a la vmda. Llega ahora a mis oídos la no-tucia de tun próximo congm’eso mundial de la población en Mé jico, convocado para agosto próxinuo. Mi pregunta es: ¿se-gumrán dominando estos con— gresos los pesimistas, los partidanios de eliminar seres huma— nos incluso por la vía del a borto’? Q Imizá,su así l’uese, un ejemii— plan de ‘. La Vau’mguardío». del pasa-dr) stbarlo, día 14 dejulmo, o ml menos el recorte del reportaje de José María Brunet y las srm— páticas fotos de la pnimnera niña— probeta española. ¿les haríanpensar en lo eontrad ictorio de sus post uras’.’ MANUEL l’ERNANDEZ AREAL cult ural de Am’agómi”. Después de hablar de los límuirtesdiocesa miOs po1it icos de A ragóm y Ca taluñ-.m,dice: “... bueno sería que, defmnitmvamncnte,se imitentuse re ltrimr este genocidio ctult ural, comnel ido d uran te tamm tos anos, y qnmemiadie, pum-mii ngún unenivo, intente truncar el proceso de re-cuperación de identidad quie es-tas tiernas han ernprendmdo”. Pm’ecisaniente, todo It) cori trorío, ‘Ç doy le, pr e ruin to comiozco la comnarca de Valdcrrohles tan profumidmunemite corno la pueda conocer el señor Mon clús, y aIIm tienen a gala. entre otras cosas, cantar y bailar la jota, celebrar romerías y t’iestas de atutémitucOsabor aragouués, sestír el trm1eregional de It etnia mrmgonesmy, cómo no, hablar catalán con su peculmar mudis Dio. Pero el hecho de que los ha-hitantes de la l—ranja de 1tmient se smeuitauiaragomiesesO cmtal.m mies,o a ni baoscosas a la vez (corno Ui mitosot ros aragoneses q nc Ile v:miflos media vida viviendo en (‘ataltuña) no ímponta tanto para la prosperidad de sois tie rras comiio el docto señor Mon clús arlnmce, ptmes son gentes prácticas qtmehin vivido en pu. sin horror ,meste tipo tIc l’arilas mas, desrle q nc el re Jmmme1 el (‘onq tuisuador repartió la Coro na ele Armgóii cnt re stus hijos, en. 1262, después de veínte años de cae ilosas rl iv ísiones. Por tilia parte, y para teumuti ml,ur,el señor Monci ús es coauitom del libro “El Matarraña la sic rma tiurolemuse’, cii él dice: “l)í elio CstO, ha- que decir también (time la lengua miotuene por qtié separan. ¡,,‘ua/ad,, Tu u a ragorueses somilos de L,ledó . A,rens o (‘alaremtc cuino el señor Moimicluus)por el La Franja de Ponent hecho (It’ ser lo, pueblos mis ceir’:milos a la Ironiera catatan,u, Señor l)mrcctor: 1-mt ‘‘1 a V:mmig na id ma’’ del como los ti ujnisele ‘lamiste, rrme sr’ hallumi cmiel cent ro, pues amiibos 21 6 84, .JoaqtmímtMommclmms l.s ielmamil’iniimamrui,mmtictmlo t mttitado pueblos se bat amicmieuadr:mdos 1 .i ieilidarl It istormca de l,m nlentuo ele los tinuít.:s del reuno ele Iramija (le Pouiemmt’. Se efiere cmi m:ugámi 5 iuiibos pimell0s estími :iiiip:urodos iu)i las !mumsiuims le el a la declamación hecha en Me u u enza po m-¡iii t or irlad es de la )ttmi,1e, pues, el gemiiicirt mo.’ I—iamij:m recomloe’memiIo ‘‘que el ca it N N tONtO tSl--R() t,mlámi pr’rtetlr’cr’ ¡ml pmtmiimntmlio 13 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1139 Title A name given to the resource Señorío y humanidad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Pi i Sunyer, Josep M. (Josep Maria), 1889-1984 Medalla d'Or Ajuntament de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/964/198408d_00043.pdf fb7e89f25ca7e0bc8f43fb6d61daa90f PDF Text Text R. :290 BUENAS TARDES. MUCHAS GRACIAS POR AC'MPAIARWI S HOY AQUI. HEM'S VENID A ESTA CIUDAD UNICA DE LPS ANGELES, DE NUESTRA SEI-RA LA REINA DE LOS ANGELES, PARA DISFRUTAR DEL DEPORTE. HEWS VENID PARA ASISTIR AL TRIUNFO DE LA VIDA Sl'IBRE UN PANrRAMA DE DIFICULTADES, DE TENSION Y DE PROBLEMAS EC'SCMICOS. ESTOY CONVENCIDO DE QUE ILYS "ANGELIN(S" LO C . NSEGUIRAN. PERMITANME QUE LES DIGA AHORA EN WMBRE DE MI CIUDAD Y DE MI PA 15, QUE QUEREMOS C'TTINUAR LA TRADICIoN DE LAS CIUDADES Y PAISES QUE HACEN POSIBLE ESTE MILAGRO. �PERMITANME QUE LES DIGA QUE BARCELONA NO SOLO ESTA LISTA, BARCELONA ESTA MADURA PARA ORGANIZAR LOS JUEGOS DE LA XXV OLIMPIADA DE LA. ERA MODERNA EN 1992. HEMOS ESPERADO DURANTE SESENTA ANOS DESDE QUE SOLICITAMOS OFICIALMENTE POR PRIMERA VEZ LA SEDE DE LOS JUEGOS DE 1924, LOS SOLICITAMOS NUEVAMENTE PARA EL 1936 Y, POR TERCERA VEZ, PARA 1972. PERO LES PUEDO DECIR ALGO MAS. EN EL SIGLO SEGUNDO DE NUESTRA ERA, HACE CASI DOS MIL -j'OS, UN JOVEN DE BARCELONA LLAMADO IUCIUS MINICIUS NATALIS (NADAL EN CATALAN, NAVIDAD EN ESPANOL:CONSIGUIO EL LAUREL EN EL STADIUM, EN OLIMPLA. AFORTUNADAMENTE , MI TENIENTE DE ALCALDE DE FINANZAS SE LLAMA NADAL, IGUAL QUE NUESTRO VICT O RIOSO ATLETA, LO QUE ES UN BUEN AUGURIO, PARA EL EXITO FINECIERO DE UNOS JUEGOS EN �3 BARCEICNA. AHORA NOS CORRESPONDE A NnSOTROS. ES TAMBIEN IkTORTANTE DESTACAR QUE, DESPUES DE CIEN AS DE JUEGOS UIMPICOS MODERNOS, ESPAÑA ES EL UNICO PAIS DE SU IMP'RTANCIA EN EUROPA OCCIDENTAL QUE NO LOS HA ALBERGAD NUNCA. ESTAMOS PREPARAD-S PARA DAR A LOS JUEGOS UN ESCENARIO AUTENTICALENTE EUR(iPEO. ME ATREVERIA A DECIR PORQUE ASI LO C(N TODA LA MODESTIA Y EL RESPET 4-', PERO TAMBIEN C n N FIRME C f NVICCIoN QUE NOS MERECEMOS LOS JUEGOS. BARCELONA Y ESPANA HBRAN r9GANIZADO SEIS CAMPWNARYS MUNDIALES ENTRE 1982 1_1986: FUTD -I, EN 1982, CICLISMO EL MES QUE VIENE, GIMNASIA �RITMICA EN 1985, Y NATACION Y BSKET EN 1986. ESPERO QUE EN 1986 LOS HECHOS PUEDAN DECIRLES A USTEDES I' QUE YO HE INTENTADO EXPERSAR CON PALMEAS. COMO ALCALDE ME GUSTA'IA TERMINAR DICIENDPLES QUE LA FAMILIA CM:PICA PUEDE CnNFIAR EN LAS CIUDADES Y EN lin S CIUDADANOS. ESTAMOS A MEDIO CAMINO ENTRE LA POLITICA Y LA VIDA COTIDIANA, ENTRE LAS NACIONES Y LIS INDIVIDUOS. NO TENEMOS EJERCITOS NI MONTERAS QUE DEFENDER. TODAS LE CIUDADES DEL MUNDO , Y TANT n EL ALCALDE DE LOS ANGELES COMO YO MISMO PODRIAMOS CERTIFICARIP $ DESEARIAN QUE QUE LOS JUEGOS/JUEGOS Y LOS JUEGOS / COMPETICION VUELVAN A SER UNA MISMA COSA, COMO LO FUERON EN SU QUE IGS JUEGOS DE LA. XXIII, LA. XXIV Y LA XXV OLIMPIADAS SEAN CADA VEZ MAS UNn S JUEGOS ENTRE CIUDADANOS Y ENTRE EQUIPOS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3870 Title A name given to the resource Discurs de promoció de la candidatura Barcelona '92 a l'edició dels Jocs Olímpics 1984 de Los Ángeles Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Los Angeles, EEUU Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Educació Estats Units Description An account of the resource Manca alguna pàgina. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-08-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/965/19840906d_00044.pdf ea00b93f2ef9d87573053d6dc78cf7ce PDF Text Text P: 2^ Ajuntament de Barcelona MIREM ENDAVANT PER PASQUAL MARAGALL Conferència pronunciada al Col •legi d'Arquitectes el 6 de setembre de 1984. Exp. 872/84 -IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Bona tarda a tothom: Les meves paraules seran paraules de salut, com ha dit el company que ens presideix avui, el company Santiburcio. I seran paraules, d'altre banda, poc polítiques, si voleu, i en tot cas dites amb tota la reflexió que em mereix el públic que estic veient aquí, que és el públic que més conec. ,cel que més respecto. Un conlitInt de cares desconegudes és sempre una invitació a parlar amb llibertat... I un conjunt de cares conegudes és una invitació a parlar amb molta reflexió. Vull parlar del futur de la meva ciutat, de la nostra ciutat, i fer-ho des d'el punt de vista de les seves possibilitats polítiques, econòmiques, de presència, de lligam internacional i també de configuració interna, d'estructuració. Si miréssim Europa des d'un satèl •lit, des del qual es veiés l'aglomeració ciutadana, el què està més construït, allò que ho està menys, veuriem una taca que s'allargassa des de Londres fins pràcticament a Barcelona, potser una mica més avall de Bad -p &, fins a la Costa del Sol. Aquesta taca concentra un percentatge molt alt de la població i de l'activitat d'Europa. Passa per les zones de París, per la zona des d'Amsterdam fins a la conca del Rhín i del Rhur, i baixa per la vall del Rhone fins a la vall del Po a Itàlia. Aquesta zona és segurament la zona industrial més important d'Europa i és allà on es decideixen el 60 o 70% de les coses importants que succeixen en el nostre Continent, diria que inclús en el nostre país. Això és un fet important, jo crec que decisiu, i podria servir de lema, de motor, a la meva exposició i a la nostra reflexió com a socialistes barcelonins. És important que Barcelona se sàpiga lligar a l'evolució d'aquesta zona del món d'una forma cada vegada més intensa. Fugint de fer simplificacions, crec que nosaltres hem de presentar la nostra ciutat, la nostra àrea, en definitiva, dins allò que podriern dir-ne el Nord i el Sud d'Europa. És a dir, aquella part del Sud d'Europa que té més possibilitats de connexió i que té rnés facilitat, justament, de connectar-se, possiblement a nivell internacional, amb el que és el centre d'Europa. Ahir, tot sopant amb un escultor americà i el seu marxant, comentàvem que Barcelona és la més antiga de les velles ciutats europees. Vaig pensar que això coincideix bastant amb la meva idea de Barcelona -que és al Nord i al Sud- com un enllaç entre una vella cultura mediterrània i una nova cultura europea Exp 972/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona que coneixem prou bé, la del centre i Nord d'Europa. No és una cosa que se'ns donarà regalada, sinó que serà el producte de la nostra pròpia activitat, de la nostra pròpia política. A un altre nivell, potser més frívol, però també important i decisiu, voldria fer-vos esment de la meva conversa d'ahir mateix amb un coreà el qual, després de passejar per Barcelona, parlava d'una cosa tan dura i planera com són els diners. Jo li preguntava: ¿quant creu vostè que la ciutat de Seúl aconseguirà d'organitzar els Jocs Olímpics per part de les televisions que retransmetran al món? ¿quant li pagaran? I ell em deia que possiblement una xifra de 300 milions de dòlars. Xifra fabulosa, però tanmateix inferior a algunes amb les quals s'ha estat especulant. Jo vaig pensar que era una xifra inferior a la que s'havia dit, però ell em va tranquillitzar tot dient que després de veure Barcelona estava segur que podriem demanar molt més que no pas la seva ciutat i que Barcelona gaudiria d'una millor imatge a tot el món. Com a objectiu primordial, crec que Barcelona ha de ser en el futur el Nord i el Sud, i si voleu, una mica també l'estel occidental d'aquest món mediterrani en el qual coincidim històricament. Ara bé, perquè això sigui possible Barcelona ha de funcionar. Perquè els nostres somnis siguin factibles, Barcelona ha de funcionar com a ciutat. Ara faré una petita referència al passat, al primer mandat democràtic, al que podriem dir el programa 79-83 de l'Ajuntament de Barcelona. La seva diversitat, en definitiva, es va caracteritzar per una colla de qüestions: - Modificar l'entorn, afavorint -lo. - Es va fer una reforma de l'Ajuntament, una reforma administrativa. - Es van sanejar les finances de l'Ajuntament, de la "casa de la ciutat ". Ara bé, en el segon mandat 83-87 ens vam proposar de canviar l'orientació perquè Barcelona funcionés. És a dir, en primer lloc, aconseguir endregar la casa i segona, que la ciutat respongui. Que com a instrumental, com a tècnica, inclús com a sistema de relacions, funcioni i funcioni bé. Que el nostre programa d'inversions, de l'ordre de 50.000 milions de pessetes en quatre anys, havia de variar en la seva utilitat respecte a la que havia tingut en el primer mandat; molt lleugerament, però indicant un canvi. L'objectiu d'aquest programa de quatre anys tan en el terreny de la inversió com en el terreny de l'orientació general de la ciutat, la podriem xifrar en quatre línies: 1. Consolidar les expectatives, no crear-ne més. Allò que estem generant com a expectatives és tot allò que previsible ment podem fer, i el que hem de fer ara és realitzar-ho. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona 2. Integrar aquestes expectatives en una ciutat que marxi, que funcioni. 3. Projectar-la internacionalment amb garantia de futur. Les ciutats van néixer justament per a crear contactes, perquè ser obert és ser productiu. 4. Començar a reunir les condicions per a fer un pacte territorial a Catalunya, i integrar-hi Barcelona d'una forma sòlida. Abans he dit que Europa és un sistema de ciutats, i que el 80 o 90% de l'activitat està concentrat en un subsistema de ciutats, La ciutat de Catalunya, Catalunya ella mateixa, no és només un subsistema d'aquest sistema. Catalunya funcionarà també si el seu territori com a estructura funciona, si està ben connectat, si els impulsos arriben allà on han d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment que s'han de produir. Les concepcions que a tots ens agraden més, altruistes, poètiques i mítiques de la nacionalitat catalana són molt interessants, mouen molt els nostres sentiments, però en definitiva no serveixen si no sabem organitzar el nostre país d'una forma que realment marxi, que considerat com a estructura, com a anatomia, funcioni bé. Un dels nostres objectius en aquest mandat és aconseguir per a Barcelona un lloc integrat, un lloc coherent en el conjunt del sistema català de ciutats, del qual Barcelona és el centre. Aquesta afirmació no la discuteix ningú i hi hauria molt a discutir respecte de quin és el paper de cadascun, quin és el paper del centre, de més important a menys, si hi ha molts o pocs subcentres, etc. Ningú discuteix que Barcelona és aquest sistema de ciutats, que Catalunya territorialment és això. En el primer punt he dit que ens calia aconseguir una bona consolidació. Jo volia posar alguns exemples de cadascun d'aquests objectius molt ràpidament. Hem parlat primer de consolidar expectatives. Jo tenia la impressió que en el primer mandat l'Ajuntament havia sortit al carrer a fer places, a intervenir al carrer, cosa que en els darrers deu o dotze anys no s'havia fet i que, tanmateix, les expectatives creades eren, si continuaven creixent, molt superiors a allò que podriem realitzar. En el programa del 84-87 es diu molt resumidament què es vol fer en aquests quatre anys i quin és l'horitzó del 92. I aquí diem que fins ara haviem estat en un procés de producció d'esperanga. Per exemple, els Centres Cívics. Ningú no s'havia parat mai a dir fins on podriem arribar en matèria cívica. Això és una mica difícil, si voleu, però necessari. D'altra banda, en matèria de serveis personals, de serveis socials, de casals de joves, de sanitat, d'educació, de les llars del jubilat, han estat des del principi una xarxa integrada. Això no vol dir que no hi hagi casals de joves, però hem tendit al Centre Cívic perquè és més fàcil reunir equipaments en un sol Casal, el qual serà el EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona centre d'irradiació en el qual l'Ajuntament ha posat tot el seu èmfasi. També sabeu que hem parlat de 50 parcs, més de 50, i això no ho invento. Ja veieu que complim uns objectius que ens hem marcat i es comença a gaudir d'una certa traducció a nivell internacional. El més de juny d'aquest any un arquitecte del Brasil va publicar un article molt extens en una revista anglesa sobre les noves places de Barcelona com un exemple d'urbanisme significatiu. En aquest mateix mes, a Amèrica, un altre cronista parlava dels jardins del carrer València, d'alguns projectes de l'Escorxador que s'havia fet a Barcelona. Hi ha un reconeixement internacional, hi ha una realitat i aquesta realitat és reconeguda internacionalment. Ara bé, ¿quines són les grans expectatives del futur? En el terreny econòmic, el nostre realisme en aquest segon programa va ser molt prudent, en el sentit que les modificacions que vam fer van ser modificacions molt petites, però que ens permeten donar aquest canvi d'orientació. Nosaltres hem dividit les àrees de l'Ajuntament en el programa en quatre sectors: - àrees àrees àrees àrees de la d'infrastructura urbana de funcionament de la ciutat, serveis de neteja, etc. de serveis personals d'administració de govern, incloses les àrees internes "Casa Gran" En el primer pressupost d'inversions, fixeu-vos que les àrees d'infrastructura havien tingut el 60% de la inversió. En el segon mandat, que és aquest, calia consolidar les perspectives creades en les àrees d'actuació, de funcionament, si voleu, de la ciutat com a fàbrica. En el primer mandat (82) la distribució, el percentatge de les inversions era d'un 8,62% i en aquest segon hauriem d'invertir un 13%. És a dir, sense ser una xifra molt significativa, estem en una realitat mòdica, i a més a més hi ha un accent important posat en les àrees de funcionament, en les àrees de serveis personals. En canvi, on es tractava de consolidar expectatives, vam passar d'aquella primera fase que anomenaria no expansiva sinó exclusiva, a una fase de consolidació d'allò que s'havia avançat de negociar per tant de passar de 23,3 a 17% en la distribució del pla d'inversions. Encara és una xifra significativa, encara és més que el conjunt de les àrees de funcionament de la ciutat, com a neteja, com a protecció ciutadana. És una xifra molt significativa. EXP. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �a Ajuntament de Barcelona I en les àrees d'administració de govern es passa de 7 a 10. La inversió és més petita, però hi ha un increment d'èmfasi en aquest sentit. Jo volia dir que aquest objectiu del primer mandat, que s'ha anat corregint, crec que en el futur haurà de tenir noves traduccions visuals. Aquests 50 parcs, aquesta capacitat d'intervenció en el carrer que en aquests moments és el que està en marxa a Barcelona, s'està acabant en una cinquena part. Can Farrero, que a la fi ho vaig poder inaugurar; les Estrelles Altes, a la zona alta de la Zona Franca, és el primer interior d'illa que s'arregla a Barcelona, des del punt de vista públic. La plaga de la Palmera, cap al Besòs, amb una obra molt important que està en la línia que nosaltres vam propiciar als barris pobres, on cal que les obres arquitectòniques noves s'instal•lin. El monument al Dr. Robert, que és el monument a la ineficàcia municipal, és una obra de reconstrucció, que s'ha fet pega a pega. Es una feina artesanal, molt llarga, però això s'està acabant. La plaga de la Sedeta, en el barri de la Sagrada Família. Tot això s'està fent. Posarem un èmfasi cada vegada més accentuat en assolir que els Presidents dels Districtes, que són en definitiva els representants dels alcaldes al carrer, facin inspecció al carrer, vegin el que realment està passant. Potser és una masura una mica rudimentària però tanmateix, crec que pot ser una mesura eficient, si com a condició tenim els mitjans de fer ús de les seves inspeccions. I això es farà, ho dic públicament. Bé, tot això serà possible de continuar tirant-ho endavant si hi ha la voluntat d'intervenir i la maquinària de la ciutat, de l'Ajuntament, respon. El meu somni seria fer un programa per tal que moltes parets de Barcelona fossin derrocades. Barcelona és una ciutat mediterrània tan densa que es fa molt difícil d'obrir-hi una nova perspectiva important. Jo faria un programa de tirar parets a terra, que permetessin el moviment lliure de les persones. Fer Barcelona tal com és, però més transparent, no canviar-la pas massa, però allò que hi ha, que es pugui veure. En definitiva, les quatre grans expectatives del futur que han de definir la imatge física de Barcelona es podrien concretar en: - obrir Barcelona al mar - convertir Collserola en el parc central de la ciutat metropolitana. - millorar el centre antic i el centre modern, el centre modernista de 1'Eixample. - modernitzar la xarxa viària, i que la xarxa de comunicació sigui suficient. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Però això no és una realitat, i és que Barcelona està d'esquena al mar. L'objectiu, doncs, és obrir Barcelona al mar, tenir no solament un port sinó dos. Un interior, que és el que hi ha des de la Rambla fins a la Via Laietana i un port esportiu, un port de pescadors i fora, a la dreta de la porta de la Pau, més enllà de l'estació marítima, un port comercial, per obrir una sortida al mar, perquè les barquetes d'esplai puguin sortir al mar sense haver de passar pel port comercial, pel port de tràfic pesant. El passeig Nacional convertir-lo, a la llarga, en el passeig per a les nits d'estiu. Substituir les parts metàl •liques per unes parets de vidre que permetin veure el mar, i posar-hi cadires i taules i que els barcelonins hi puguin passejar. La Barceloneta, !té tantes coses per fer! La Maquinista, els seus carrers,... El Poble nou, ja està decidit, farem el tren subterrani. Que la ciutat arribi al mar directament. És un projecte que ja té els números fets, i és factible. Un dels objectius és la Vila Olímpica, d'un, dos, tres o quatre mil habitatges, que pot instal•lar-se perfectament en les 40 hectàrees de Renfe, o les de la Catalana de Gas; hectàrees que seran expropiades i que permetran fer-ho de manera sufucient. Hauré de parlar de les ciutats veïnes, de totes aquestes que configuren la ciutat metropolitana. Hauria de parlar de Badalona, encara que el seu Alcalde en parlaria millor que no pas jo. L'he sentit parlar i ho faria amb més entusiasme que jo mateix. Us parlaria de les obres conjuntes que fem amb l'Area Metropolitana, que permeten que un col •lector agafi totes les aigües brutes que baixen des de la pròpia Barcelona, de Badalona, de Sant Adrià i que es connectaran amb una depuradora i sortiran netes al mar. Així farem que aquest estiu sigui possible banyar-se en les seves platges. Els objectius per aquesta zona són: - Convertir-la en primer port del Mediterrani, que ja no ho és, però mantenir-ho. - Tenir una bona comunicació internacional, resolent en aquesta zona del Prat totes les seves capacitats de connexió, aeroport, ampliació del port, etc. - recuperació de la platja. El segon objectiu és la Serra de Collserola. Verdaguer també ens en parla quan diu: Exp. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona "L'alt Tibidabo, roure que sons plansos domina és la superba acròpolis que vetlla la ciutat; l'Agut Montcada, un ferro de llança gegantina que una nissaga d'héroes clavada allí ha deixat" I el poeta Maragall diu: " ¿On te'n vas Barcelona, esperit català que han vençut la carena i has saltat ja la tanca i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?" Els poetes veien que Barcelona s'integrava en la cadena i que allò que s'estava fent es feia malament. Nicolau Rubió, que és un dels grans arquitectes paisatgistes de la nostra ciutat, ja l'any 29 deia que Collserola seria el gran parc central de Barcelona. I això que ni Verdaguer ni Maragall ho veieren. En un massís de més de 5.000 hectàrees, que toca vuit municipis cadascun dels quals considera el Collserola com la seva muntanya, aquest és considerat com el parc central de la nostra aglomeració ciutadana, és el nostre gran símbol. Es va fer recentment era Collserola i les una cala de la Costa però ningú sabia què una enquesta al carrer, preguntant què respostes van ser: primer, que era com Brava o bé, un poble prop de Sant Cugat, era exactament. Els objectius que ens proposem es basen en l'aspecte ecològic i permetran respectar les possibilitats del Collserola. Entre altres fites que perseguim una d'elles és la de la circulació dels cotxes. No s'aturarà Lla seva entrada, sinó que farem llocs d'aparcament. També instal •larem barbacoes per tot arreu a fí que no es produexin incendis. Aviat s'iniciarà també un gran debat sobre el Collserola i es tractaran tots aquests temes. A la Barcelona vella farem dues Rambletes, que consistiran en un conjunt de places que aniran unides entre sí. Aquestes places significaran un seguit d'espais lliures on es donarà la possibilitat de contacte entre la gent. L'Eixample és un model d'urbanització perpendicular cada cop més considerat. Ofereix unes possibilitats immenses, del punt de vista del tràfic, de la circulació, justament perquè hi ha molts carrers importants. L'Eixample és un gran descobriment urbanístic de l'Europa d'avui. S'ha de respectar tal com és i per altra banda s'ha de recuperar en la mesura que sixò sigui possible. I això afecta als interiors d'illa que Cerdà va dissenyar oberts, mai tancats Exp, 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL. �Ajuntament de Barcelona com ara ho estan. Totes no es podran obrir, però algunes si que podrem recuperar-les com a espais oberts de l'Eixample. Per últim farem els cinturons. El primer cinturò no l'acabarem més enllà d'on arriba, fins a General Rovira i Alfons X, fins al carrer Cartagena. Però no en forma de cinturò concebut com autopista, sinó de carrers que empalmaran amb General Rovira. I obrirem General Rovira en el moment que sigui connectable amb una xarxa viària que funcioni. No pas abans. El segon cinturà també l'acabarem. Està dibuixat pràcticament des de la Rep. Argentina fins a la Meridiana. Els túnels es faran, i jo crec que ens permetrà fer una ciutat que funcioni. No vull acabar sense fer una referència a la ciutat olímpica. La gran missió dels Jocs Olímpics a Los Angeles ha estat la senzillesa, és a dir, aprofitar els màxims recursos que ofereix una ciutat, no inventar-se allò que no té. Tenim previstes nou àrees: quatre ja estan a la ciutat, tres a l'entorn metropolità i dues fora de Barcelona, fora de l'àrea metropolitana. Els Jocs Olímpics són una gran fita, però una fita que Barcelona mirarà amb paciència per veure totes les possibilitats que ha de tenir. Barcelona no es llençarà sola a aquesta tasca. Haurà de veure les adhesions que tenim, que són moltes a nivell verbal, però que volem que es converteixin en legals. Barcelona vol el recolzament de tot el país, de tot Catalunya, de tot Espanya. Barcelona actuarà en la norma de la senzillesa, no s'inventarà rés que no tingui, ara bé, treurem el millor dels nostres recursos. Barcelona arribarà a complir, com deia Maragall: "Corre enllà, corre enllà, corre enllà Barcelona que ja et cal esser una altra per ésser la que deus; perquè ets alta i airosa, i fas molta planta, però bé et falta encara molt més del que tens..." O com deia Verdaguer: "La teva presència esplèndid és dels nous temps aurora, tot somniar.... del passat, treballa, pensa, lluita, mes creu, espera i ora" Aquesta oració de Verdaguer és la mesura que jo crec que s'assembla a aquesta perspectiva que nosaltres volem fer realitat. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3871 Title A name given to the resource Mirem endavant / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Arquitectes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Lideratge Infraestructures Competitivitat Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/966/19840911d_00045.pdf 8f74d5b39628d64e5b489f65bce8ef53 PDF Text Text 94- 94-09-1 15:33 CA %441.5 15.40 54415 EFEEA E90 54415 EFEEA-E 5 LY,A9 LWIE ()b15 Z4-09-A'k' ..'15134 SNSI%EI DE tkIIJN%5 DI COVIUWIZACIO NJUWINV11%T DE SNRCELD%N 7,EY.7 DELS DISZURS PROMMIN-C PER PNSQUNL %NRNSNLL, PRESIDEM DE LN -ZQRPORNZID %E.IRUITA%N, ONVW LN '70kNSN DI RAYND% FER%N%ZiEt -DANDO' 01-1:7EILOEfa.1,■ _NX.01.\_DES DE1. 1 NREN t5E7ROPOLI7N%A DI ALCALDE DE.-W'r-JB-C , . SNRZELOW1, NtNIZS: YNARZNON PEA_ . 1%7 I IMOYTLER7 9ULL NPROFI7NR : AQUISTA ZWId\IUNR.'ZNP N LN %0RY‘NLITZNZIO 1%51"17UZID%AL 1 ZNP N LN DIS71%SID FES719N,TER DIR-\IDS SUAZERNVIIM QUEEšNLZNLDIS E%S, SE%7I% YkEREUS DELS U%SELLERS DEL CD%511.1.. DE ZEU7 QUE L A7 1.4 E%£,NPZNLMN U% ‘110%E %ASZU7 N ZQIN, ZNSN7 ç'SNWT :' SDI I QUE '0,DRI N SN%7 SDI,.RNFAEL DE ZASAWYJNS I ZW7iNS CA? wun cowaEu QUE ES7E%IN IL SEU 7ERRIIDRI NL 'MNR, DEL XAC)%7ZNI 'I%5 EL L.LNRS DE ID7N LN PLANAE%7RE ULLCEROLN 1 ZNS7ELL DI FELS. ELS NLZNLDES %E7ROPOLI7N%S STA ELS %ES ZIREZIES SUZZESDRS D' AWJELLS Z7.)%SELLERS QUE %I.) NOVIE7ERIM LN SUWNISSID I QUE LLUI7NRE% ZD%7•A L' IMASOR •UN% EL DIPU7N7 WILI7NR 1 EL DIPUINA EZLESINSIIZ DE LA DIPUINCIZ DEL DIWERNL I OGE%ERNLI7N7, QUE ZWA, SNZEU ERN UN 1%2,7I.UZU DE 7RIS SRNZDS QUE REZNP7N9N ItS7OS PER N LES GUERRES ZEL REI, ‘A.A9IE% ,F. U£11 OESNRZEU%N. FUSI ZNP N 9IZ I QUN% 91; RE7DR%NR En EIRE%SUER, 019\:AN7 PER k)AIY,ELL DES DE ALELLN, 9N SER-E%PRISD%A7 ?EL' ZDWSELL DE ZE.%7. 79,A ,Y17-11? 9ILA;'1NLA EL DIPU7N7 EZLESINS71Z, I ZNRRER PREZIOE%7 DE •LN „S_UERNLI7A7 NEN%S Z1 LA RES7NURAZID-PEPUELIZN%N, %I SE SNP On E. Mi VIN CE SER, D IZ'AZS, PER ZAhDA DI 717D\ HIS7DRIZS QUE WIWSU E%5 DISZE1Y,1ALS RT-JERS LOZALS U%A PAP7IZI?AZU DES7AZNON N LN FESIN O' W, LA V\IS7 íZIRIA DIFI‘Ilt_ I N5nIRNELE DEL MSE PQELE, P0'2, ES SE\3S 71:1'nE I 1LSEEESIRS, ELS P cJDERS LçJZALS" MI% E.SWY DEDISSIUS „suw-n-r, I% EL MW,,%7 . DEDISSIU. 9E7r.J.9.%ElA NL PRISE%7 I 7ASE r¿.'1. EL It c/.. Fn w . ?,7n FERNDEZ ,3 5.JRAZQ DAA%7 LA SE9N wl O, -7-7,2 17,‘A 7 ç,J7 ^ „„ II ..112174.1.-::,11S I -5 r EL %ç.:;57R1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3872 Title A name given to the resource Text del discurs pronunciat per Pasqual Maragall, President de la Corporació Metropolitana, davant la tomba de Ramón Fernández Jurado Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castelldefells Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Govern Acció política Fernández Jurado, Ramon Corporació Metropolitana de Barcelona Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/967/19840917d_00046.pdf 2627df6751602a8cc91496a178bc6601 PDF Text Text PARAULES DEL SR. ALCALDE A LA REUNIO DEL F,L.P. A LA PALOMA (17 Setembre 1984) Bona nit! (Buenas noches) Desde que circuló la doble idea de hacer venir a Gerona (España) ), doble idea que y reunir a los antiguos amigos del FLP ( sabemos todos incompatible pero que en un futuro harémos compatible, dos prevenciones han circulado por mi cabeza: Primera: que el acto podía ser poco respetuoso para lo que de serio tuvo lo que hicimos entonces. Segunda: que el acto fuese demasiado operante para lo que de trivial y complementario tuvo nuestra actuación. Es por ello que lamento tener que comunicarles que la gente más sensible probablemente no haya venido y, por otra parte, que los corredores políticos del futuro tampoco estén aquí. Pero quizás lo mejor será castigar a los mal pensados, dándoles la razón. Maquinémos algo. Anuncio solemnemente que en esta reunión se está tramando algo. Es más, anuncio que los Felipe cabalgan de nuevo. Los Felipe, esta cosa entre libertaria y liberal (ojo con el mar xismo a mitad de recorrido) (Abad, ¿en què punto está el marxismo?) .... Mi sincera convicción es que el marxismo está en el bolsillo, para algunos y en el bolsillo del corazón, para otros. En el de la cartera, como medida de cambio; para otros en la falquitrera, como' aquel que llegó un dia a la reunión y palpándose los bolsillos dijo: "Me he dejado el marxismo en casa". Los Felipes cabalgan de nuevo. Lo que yo no sé es hacia dónde y dudo que nadie lo sepa. En todo caso, en un par de años, quizaás en San Sebastian, suponiendo que se hayan reunido las condiciones para el ejercicio inocente de la nostalgia, podremos saber algo más. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3873 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a la reunió del FLP a la Paloma Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala La Paloma, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Política Acció política Frente de Liberación Popular Front Obrer de Catalunya (FOC) Franquisme Partits polítics Polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7084/36_JordiPujol_PM_ComitivaAutoritatsMerce_BN.jpg 49f68a2f0c0c9f97d554e1aff458e771 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jordi Pujol i Pasqual Maragall durant el seguici d’autoritats de las Festes de la Mercè, en el recorregut des de la Basílica de la Mercè fins a l'Ajuntament de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pujol, Jordi, 1930- Carrers Presidents--Catalunya Alcalde La Mercè Festes majors Vintró, Eulàlia, 1945 - Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barri Gòtic, Carrers de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/968/19840927d_00047.pdf b72f2331c48d499bca56910ad7847bae PDF Text Text 3 CONSTRUCCION DEL ESTADO �l. CO:;:_ _ -..- _. ...... DE M OCRACIA AVANZADA de la Constitución Española nos impone a todos la consolidación de un Estado social y democrático de Threcho que sea la ex p resión y soporte de una sociedad democrática avanzada. Este gran objetivo constitucional lo asumimos los socialis tas como la gran tarea de la fase histórica que vive hoy nuestro Partido. 41 oredmbulo Para ello es necesario completar la adaptación de las instituciones procedentes del pasado al nuevo orden democrático y a las nuevas circunstancias históricas. En este sentido es preciso señalar que siendo mucho lo realiza do, la tarea de desarrollo institucional que queda pendiente resulta, no obstante, importante. Estamos ante la gran reforma del sistema adminisLrativo del Es tado español que no viene sólo impuesta por el paso•del autori tarismo a la democracia y del centralismo a las autonomías, si no por las nuevas condiciones económicas, tecnológicas, sociales e internacionales de los años 80, que obligan a incorporar supuestos nuevos a las políticas tradicionales de reforma admi nistrativa. 2. EL GRAN RETO: LA CONSTRUCCION DEL ESTADO DE LAS AUTONOMIAS 2.1. La política de los socialistas, en lo que se refiere a la construcción del - Estado dei las Autonomías, ha estado guia da por los siguientes principios: construcción de las Autonomías es una exigencia del desarrollo y consolidación de la democracia. La continuidad del proceso autonómico es la mejor garantía para la defensa y promoción de la identidad propia de los distintos pueblos de España, para la modernización y re 2.1.1. La _`orna de las administraciones públicas, así como para - el desarrollo de un sistema de poderes públicos contro- �lados más directamente por la ciudadanía. En este punto no caben ambiguedades, ni replanteamientos co nst_tucio_ nales. Los socialistas proclamamos nuestro compromiso por el desarrollo y aplicación del Título VIII de la Constitución, en la certeza de q ue asï contribuimos a la mejor defensa de los intereses de la entera sociedad es p añola y a la creación de instrumentos idóneos para - solucionar la p roblemática especifica de todas las nacionalidades y regiones. 2.1.2. Las autonomías de las Comunidades, como expresión del derecho al autogobierno de las nacionalidades y regiones españolas, son siempre de naturaleza política. Las C.C.A.A. existen no sólo para la gestión descentralizada de los servicios públicos, sino fundamentalmente para debatir, elaborar y desarrollar las políticas corres pondientes a los intereses específicos de cada nacionalidad o región, dentro siempre de sus competencias esta tutarias. 2.1.3. El Estado Español sé organiza territorialmente en CC.AA., provincias y municipios. La articulación entre el Estado, las C.C.A.A. y las Corporaciones Locales, con respecto a la atribución de competencias fijada por la Cons titución y las Leyes para cada ente territorial, habrá de hacerse con base en el principio de atribución de ca da función o servicio al nivel que resulte óptimo tenien do en cuenta para ello tanto el coste de su ejercicio como la proximidad y mayores posibilidades de participa ción ciudadana. -2.1.4. La ordenación del proceso autonómico debe basarse en el principio de igualdad, sin uniformidad, respetando las peculiaridades propias de cada pueblo de los que integran España. Los socialistas combatiremos cualquier tipo de privilegio que pretendiera derivarse de la posi_ ción autonómica e impulsaremos un desarrollo del proceso autonómico del que se derive, como resultado final, un nivel de competencias sensiblemente coincidentes para todas las Comunidades. En ese proceso, las diferentes vías de acceso a la autonomía y los diversos plazos previstos para alcanzar los máximos techos competencia- �3 - les en el marco de la Constitución constitu yen en sí mismos unas diferenciaciones y tratamientos espectfices. El desarrollo del proceso autonómico no puede será pues, uniforme, ya que la clave política y constitucio nal del mismo se encuentra en el "pluralismo en la igualdad". 2.1.5. La clave . para el éxito del proceso se encuentra en el desarrollo de una práctica política basada en la solidaridad y en la lealtad constitucional. Solidaridad en tre todas las nacionalidades y regiones en tanto que partes del proyecto coman de todos los españoles y leal tad entre todos los niveles institucionales que deben ejercer sus respectivos poderes desde la aceptación plena del orden constitucional. 2.2. El XXX Congreso reafirma la plena vigencia de estos Grite ríos. Pero quiere reiterar e insistir especialmente en lo que siempre ha sido la ..oncepci6n socialista de la poi/ti ca autonómica en contraposición a los particularismos nacionalistas o a los riesgos de desviavión particularista en nuestra propia organización. Para los socialistas la construcción del proyecto socialista para cada Comunidad Autónoma ha de hacerse siempre en total coherencia con el proyecto socialista para la Nación española. Estos criterios han presidido la política autonómica desa rrollada por los socialistas tanto desde la oposición como desde nuestra responsabilidad actual del Gobierno de la Nación. 2.2.1. El Gobierno socialista no sólo ha culminado la generali zación del proceso autonómico constituyéndose a través de las respectivas elecciones los órganos de autogobier no de todas las Comunidades Autónomas, sino que además ha impulsado decisivamente el proceso de transferencias de servicios, mejorando notablemente los mecanismos financieros y de valoración y desbloqueando el tema de la función pablica. Como consecuencia de estas situaciones, creemos que la política autonómica debe centrarse en la culminación del �proceso de transferencias de servicios, en la construcción del nuevo oràen administrativo v financiero del Es _ tado de las Autonomías y en el desarrollo de la solidaridad y de la lealtad. A estos objetivos debe seguirse orientando la política autonómica socialista. En tal sentido, tiene un relieve especial nuestra oferta electoral y de Gobierno de "acuerdo institucional" sobre todas aquellas leyes básicas que han de defihir el marco administrativo y financiero del Estado. 2.2.2. En igual sentido desarrollaremos tanto desde el Gobierno de la Nación como desde el autogobierno de las Comunidades Autónomas los acuerdos y las fórmulas necesarias para conseguir el más amplio consenso posible en torno á las tareas pendientes de la construcción autonó mica. 2.2.3. Del mismo modo, y por lo que respecta a la política so- cialista en cada Comunidad, deberá darse prioridad total a la ordenación y gestión de los servicios transferidos. Sólo legitimaremos ante los ciudadanos de modo pleno el proyecto autonómico mediante una política que haga evidente la superioridad en términos de eficacia y democracia del modelo autonómico sobre el anterior. Nues tro empeño principal debe ser pues consolidar las estruc turas y establecer los criterios para el buen funcionamiento de las competencias estatutarias. 3. CONSOLIDAR LAS" INSTITUCIONES DE' AUTOGOBIERNO 3.1. La construcción de las instituciones del autogobierno de cada Comunidad Autónoma es, pues, nuestra gran tarea para los r próximos años. Para ello es necesario, en primer lugar, impulsar la elaboración de las grandes leyes básicas definidoras del sistema administrativo del Estado de las Autonomías y hacerlo en la lógica del acuerdo institucional. 3.2. Pero hay, en segundo lunar, una tarea que compete exclusiva- �mente a cada Comunidad: el desarrollo de su propia or ganización institucional. 3.2.1. Es necesario avanzar en la consolidación de los Parlamentos autonómicos como los centros del debate entre los dife rentes proyectos políticos para cada nacionalidad o región. Hacer de cada Parlamento un lugar de debate sobre los verdaderos problemas de cada Comunidad, evitando toda interfe rencia en los asuntos.que son exclusivos de las Cortes Generales o competencia del Gobierno de la Nación, y hacer llegar dicho debate a la opinión publica, es uno de los instrumentos más importantes para conseguir el enraizamien to tanto de la autonomía como de los políticos que ella ha generado. Es preciso ser extraordinariamente selectivos en la dirección de la acción parlamentaria, no desbordando la capacidad funcional de la institución y aprovechando los recursos humanos representados por los miembros de losggru pos parlamentarios para 'a mejor conexión entre los debates políticos autonómicos y la sociedad. Por otra parte, la actividad legislativa, en desarrollo de las competencias estatutarias respectivas, ha de tener en cuenta la necesaria integración y coherencia de todo el sistema jurídico español. 3.2.2. Por lo que a la organización del Gobierno y de la Administración Central de cada Comunidad se refiere, debe evitarse el mimetismo respecto del Gobierno y la Administración Central del Estado. El criterio organizativo fundamental es que las Comunidades Autónomas existen para la generación y desarrollo de políticas dirigidas a la solución de sus problemas específicos. A estos efectos, debe procurarse que dentro de cada Consejería exista la capacidad técnica y po lítica suficiente, y garantizar al Presidente de cada Comu nidad el soporte técnico y político necesario para asegurar la función de coordinación y dirección del Gobierno autónomo. 3.2.3. La Administración autonómica, como todas, debe ser estricta mente profesional, entendiéndose esta afirmación en el sentido de capacïtacïán técnica y de neutralidad para el mejor servicio del proyecto político del Gobierno representativo �de Dada territorio. Para ello es necesario delimitar clara- mente Los zarzos co::_±cos de los cargos administrativos, - asl como res p etar estrictamente en la selección y formación del personal los - Ln -ios de la publicidad, el mérito y la ca p acidad, combatiendo toda desviación en sentido clientelista. La ordenación autonómica de la función pública evita rá asimismo la re p roducción mimética de la estructura corro rativa de la Administración Central. Se orientará hacia fór mulas más flexibles y menos burocráticas, abriendo un espacio mayor para las relaciones laborales y avanzando hacia un nuevo perfil de funcionario más en consonancia con el "servidor civil" que no se conforma con la simple aplica- ción de la legalidad sino que se interesa fundamentalmente por el conocimiento de los problemas sociales y la relación con sus grupos exponentes. 3.2.4. Asimismo, se perfeccionarán todos los mecanismos de contabi lidad y de control de la actividad financiera de las Comuni dades. Lstas deben aparecer ante los ciudadanos como administraciones transparen t es, de cuentas claras. El desarrollo de campañas de información, tanto generales como por sectores, de los ingresos y gastos de las Comunidades puede resultar muy conveniente a estos efectos. 3.2.5. La organización territorial de las Comunidades Autónomas no puede responder a un modelo uniforme. Pero en todo caso debe evitarse la construcción de un modelo rígido que impida aprovechar adecuadamente todos los recursos administrativos ya existentes en su territorio. En especial, cuando se den las condiciones políticas y administrativas adecuadas, debe rá contarse con la capacidad de gestión y la agilidad de los Ayuntamientos, Diputaciones Provinciales, Cabildos y I Consejos Insulares. En las Comunidades pluriprovinciales só lo se establecerán delegaciones provinciales singularizadas en aquellas áreas en que existe un notable volumen de trans ferencias y siempre con base en los efectivos y recursos transferidos por la Administración Central. 3.2.6. Pero no bastará la corrección técnica de nuestros planteamientos para conseguir el enraizamiento de las instituciones autonómicas en la sociedad. La gran ventaja del modelo autonómico sobre el modelo centralista consiste en su pro- �xiridad y responsabilidad política directa ante los ciudadanos. Fomentar la participación de éstos en la de=inio___ -desarrollo y defensa de las políticas autonómicas es la cuestión clave. En este sentido la conexión con las fuerzas sindicales, las organizaciones empresariales y en gene ral con las fuerzas más dinámicas y progresistas de cada Comunidad, concertando el esfuerzo de todas ellas para el logro del proyecto autonómico, constituye un objetivo fundamental. 4. TRANSFORMAR COHERENTEMENTE LA ADMINISTRACION DEL ESTADO 4.1. A la construcción de las administraciones autonómicas debe co • rresponder una política de transformación coherente de la Administración Central y periférica del Estado. Debe procederse a una rigurosa reordenaci(_: de los departamentos afectados por el proceso de transferencias en un sentido coherente con sus nuevas funciones. Asimismo, deberán ponerse en práctica los mecanismos ase guradores de la transferencia de funcionarios de los servicios centrales a las Comunidades Autónomas. Se desarrollarán las técnicas de contabilidad, presupuestación y control necesarias para el conocimiento de la eficacia real de los servicios; se mejorarán los sistemas de información y comunicación con los ciudadanos; se establecerán programas de desburocratización, desregulación o simplificación de trámites y procedimientos; se potenciará la figura del gestor o director de las grandes áreas administrativas. 4.2. Por lo que a la Administración periférica del Estado se refie re, debe abandonarse toda pretensión de uniformismo en su regulación. La organización de la Administración periférica debe adaptarse a las características propias de cada Comunidad Autónoma. Dicha Administración debe asegurar en todo caso la capacidad del Gobierno de la Nación para disponer de la infor mación, la presencia y el desarrollo de su política en todo el territorio nacional así como la coordinación de la misma con las Comunidades Autónomas y las Administraciones Locales. �a 4.2. Debe procederse, asimismo, a la culminación de la nueva orden-ci de la función p ública. En p articular, es necesario ile r a un Estatuto de la Función Pública en el que se defina lo que debe ser la función pública del Estado democrático. A estos efectos, no basta con garantizar la vigencia y desarrollo de los principios constitucionales de objetividad, imparcialidad, mérito, capacidad, carrera, incompatibilidades, derechos sindicales, etc..Es necesario abrir lá posibilidad de que se laboralicen amplios sectores de las Administraciones publicas. Asimismo, es necesario que el personal de la Admi nistración disponga de oportunidades para su formación ante las transformaciones en curso. Deberán también eliminarse las barreras que actualmente impiden o dificultan la movilidad tanto horizontal como vertical del funcionario, aseguran dose en todo caso la capacidad necesaria para el puesto de trabajo que se desempeña. Se flexibilizará el derecho de la función pública que en relación al derecho laboral no tendrá otras especialidades que las estrictamente requeridas por el desempeño de funciones de autoridad. Se establecerán los mecanismos de selección y formación necesarios para asegurar el espíritu democrático del servicio, que, como tal, se basa rá no sólo en la legalidad sino en la legitimidad democrática de la misma y exigirá un ejercicio de la función pública consecuente con la voluntad de informar, persuadir y dejar participar a los administrados. 5. LA FINANCIACION DE LAS C.C.A.A. La piedra angular sobre la que descansa el modelo vigente de financiación de las Comunidades kAutónomas es la LOFCA. A partir de ella se han ido desarrollando un conjunto de normas (la Ley marco de cesión de tributos a las C.C.A.A., las Leyes particulares de cesión, la Ley del FCI y la Ley de porcentaje de participación en los ingresos del Estado Para 1984) que han permitido cerrar el marco de- relaciones financieras. En el desarrollo de la misma se han dado avances destinados a evitar la proliferación de situaciones singulares, para lo aue se ha utiliza_ do un método común de valoración de los servicios transferidos, �- y - q ue ha permitido establece: una disci p lina económica , ro_ti- ca en el calculo del coste de los traspasos. En este sentido un avance importante viene representado por la adecuación del modelo foral tanto a las competencias asumidas mor estas Comu nidades como al conjunto de las Comunidades de régimen común y a la p ro p ia Administración del Estado. El modelo de financiación así construido supone un activo poli tico y económico que debe valorarse de forma muy positiva. Sin el marco global que dicho modelo representa las tensiones y conflictos que habrían necesariamente surgido hubieran dificul tado extraordinariamente el propio proceso autonómico. Además ha permitido que el proceso financiero funcione sin graves ten siones, no obstante el considerable volumen de transferencias realizadas, expresado en el dato que las Comunidades Autónomas gestionan hoy recursos de casi un billón de pesetas. 5.1. Existen otras tensiones generadas por las propias caracterís ticas del modelo. En primer lugar las que tienen su origen en el componente redistributivo incorporado al mismo. En efec to, en un país con los desequilibrios territoriales de España, es absolutamente indefendible la autonomía sin la solidaridad. Y la concreción de la solidaridad, para q ue sea efecti va, implica transferencias de recursos desde unos territorios a otros. En un periodo de crisis económica los recursos son escasos y, por lo tanto, el reparto es preciso que no genere desequilibrios globales. Este hecho nunca se asume sin tensio nes y, a veces, no se asume en absoluto. La virtualidad del FCI reside, precisamente, en que ha sido capaz de distribuir un cuantioso volumen de recursos, sin generar déficit público, respetando simultáneamente, la autonomía en la programación y gestión de las competencias asumidas por las C.C.A.A. 5.2. Un segundo núcleo de problemas surge por las especificidades impuestas por los diferentes ritmos de asunción de competencias en cada Comunidad Autónoma. En efecto, el juego combina do de las C.C.A.A. de la vía 151 y las del 143, y el diferen te ritmo de asunción de competencias dentro de cada una, exi Tía un sistema flexible capaz de ada p tarse a circunstancias diferentes pero que, en todo caso, garantizase la suficien- �- 10 - cia financiera a cada Comunidad y no generase desequilibrios adicionales p ara el Estado. El elemento clave es la definición del coste efectivo, diseñándose diversos elementos finan cieros con capacidad para garantizar su cobertura. n^^ Esta situación diferenciada es en todo caso transitoria, dependiendo del volumen de competencias transferido y asumido ^^en los respectivos Estatutos de Autonomía. Sin embargo es cierto que la aplicación del modelo en el p eríodo transitorio genera algunas disfuncionalidades. En efecto, la definición de un porcentaje sobre los ingresos del Estado, genera un efecto financiero a favor de las C.C.A.A. y en contra del Estado que, además, se distribuye de forma desigual entre las ^^ ti ‘ t C.C.A.A. S'` vql 1 , 1/41 A En el caso de que persista y de que adquiera una cuantía sic. nificativa se hará preciso corregir ese efecto financiero, para evitar su influencia perjudicial sobre el déficit pdbli co. Ahora bien, la corrección de ese efecto no implica en ab soluto el rechazo del modelo en su conjunto. En primer lugar, porque dentro de la propia LOFCA existen posibilidades de ac tuar sin perjudicar el equilibrio del sistema. En segundo lu gar, porque nos encontramos todavía en el periodo transitorio, y, por consiguiente, con algunas situaciones todavía no suficientemente contrastadas que no pueden ser consolidables de cara al futuro sin dosis muy elevadas de prudencia. 5.3. Por otro lado, el mecanismo de distribución territorial de la inversión nueva, concretado actualmente sólo a través del FCI puede producir consecuencias negativas en cuanto al volu men total de fondos de inversión aplicados en las distintas C.C.A.A. Para evitarlo, y en desarrollo de la LOFCA, es reco mendable la elaboración de programas de inversión específicos elaborados y financiados conjuntamente por el Estado y las C.C.A.A. 5.4. Por lo tanto, la puesta en funcionamiento del modelo de finan ciación de las C.C.A.A. contenido en la LOFCA, constituye un marco global coherente y sólido, que ha sido capaz de hacer frente a un fuerte proceso de transferencias, sin afectar de forma sustancial a los equilibrios económicos fundamentales. �6. LA POLITICA ECONOMICA EN EL ESTADO DE LAS AUTONCMIAS Diseñadas y puestas en funcionamiento las piezas esenciales del sistema de financiación autonómica es preciso dar un paso más para comenzar a plantearnos algunos de los problemas con los que vamos a enfrentarnos en un próximo futuro. De entre ellos, uno de los que adquiere mayor importancia es el que hace referencia al diseño y ejecución de lá política económica. Existen algunas premisas que es necesario considerar y que aunque puedan parecer obvias es preciso destacar. En un período rá pido e intenso el Estado español se ha transformado profundamen te, dejando de ser un Estado centralista para transformarse en otro dotado de numerosos centros de decisión política y econ6mi ca. Cada uno de estos ámbitos tendrá diferenciadas tanto sus competencias como sus recursos económicos. Ello significa que la realización de la política en general, y la política econ6mi ca en particular, adquirirá una complejidad superior a la que viene poseyendo actualmente, ya que no se va a poder instrumentar de la forma en la que se venia haciendo hasta ahora. Hemos de ser conscientes de que en el momento presente la responsabilidad de diseñar un mecanismo institucional capaz de hacer funcionar eficazmente la actividad económica en el modelo de Estado que estamos construyendo recae fundamentalmente sobre los socialistas. 6.1. Definición de una política económica uniforme De acuerdo con la Constitución, corresponde al Estado la definición de los objetivos básicos de la política ecón6mica en temas como el crecimiento económico, la distribución personal y regional de la renta, la'garant a del equilibrio económico externo y la estabilidad de los precios y salarios. i Una vez definidos los objetivos básicos de la política económica, de acuerdo con los mecanismos y con los instrumentos previs tos en la Constitución, es preciso conseguir la integración y coordinación de las políticas económicas regionales para evitar que entren en colisión con esos objetivos. Debemos conseguir compatibilizar la existencia de políticas económicas autónomas �con una política económica de ámbito estatal. Esta necesidad resultara más p erentoria cuando las Comunidades hayan recibido todas las competencias que se incluyen en sus Estatutos y las Asambleas-Legislativas de las mismas inicien la legislación en estas materias. En una sociedad industrial avanzada el Estado requiere instru mentos capaces de garantizar la unidad del mercado, la direc- ción de la política económica y un protagonismo esencial en la distribución personal y territorial de la renta y.la rique za. En España nuestra Constitución atribuye al Estado estos poderes hecho que además se ha visto ratificado por el Tribunal Constitucional en diversas sentencias. Por el contrario, la existencia de un ámbito propio de politi ca económica en las distintas C.C.A.A. sí tiene aspectos más controvertibles. Los Estatutos dé Autonomía definen competencias de contenido económico como exclusivas. Sin embargo, y a menudo a renglón seguido, añaden algún tipo de fórmula ("sin perjuicio" "en el g.-nbito definido por", etc.) que limita claramente la presunta exclusividad de esas competéncias. En este ámbito, y dando por supuesto que cada nivel de Gobier no respeta las competencias del otro ¿cómo debe operar la relación Estado-Comunidades Autónomas?. Es evidente que en los campos concurrenciales las actuaciones de un nivel de Gobierno no son neutrales para los objetivos que persigue el otro. La ordenación de la economía y, por consiguiente, el diseño general de la política económica es competencia del Estado. Ahora bien, simultáneamente, las C.C.A.A. tienen competencia, en su ámbito territorial, para promover el desarrollo económico en general y, sobre determinados sectores y actividades en particular. El ejercicio de ambos políticas económicas puede plantear serios problemas de eficiencia e, incluso, de equidad. Es preciso realizar un esfuerzo de clarificación para evitar que estas actuaciones conduzcan a despilfarros de recursos, duplicación de intervenciones, ineficacia e, incluso, neutralización mutua. Este esfuerzo de clarificación sólo va a ser posible si, las relaciones entre la Administración Central y las C.C.A.A. se caracterizan por una dialéctica de cooperación y coordinación, superando la dialéctica reivindicativa del pasa- do. �Este esfuerzo de clarificación nos debe empujar a: 1.- Regular los instrumentos normativos que concreten en cada caso los ámbitos de actuación de cada nivel de gobierno. 2.- Fijar un procedimiento de transmisión de la información que impida que cada ámbito de gobierno retenga para sí la información que estima conveniente. 3.- Dada la absoluta interdependencia de los fenómenos económi cos..,._._de hecho las competencias del Estado y las C.C.A.A. encuentran múltiples elementos concurrenciales. Por consiguiente, la coordinación es un requisito imprescindible, de forma prioritaria en los campos presupuestario y financiero, pero tendrán que extenderse a todos los ámbitos de la política económica. 4.- La experiencia de los Estados de tipo federal pone de mani fiesto que la cooperación en proyectos conjuntos de los di ferentes niveles de gobierno es, cada vez más, el común de nominado; de las relacic..as entre ellos. 6.2. La cooperación como ajuste funcional del sistema autonómico En todos los modernos Estados federales o regionales, y lo mis mo sucede en el nuestro, resulta imposible establecer una distinción nitica y perfecta entre las competencias de los distin tos niveles institucionales. Así las cosas, la posición de supremacía que en principio corresponde al Estado y al interés general que representa podría conducir a una expansión irrefre nable de las instancias centrales del poder en perjuicio de las competencias autonómicas y locales. Se trata de un fenómeno universalmente constatabie, cuya neutralización exige acudir a fórmulas de cooperación que permiten el mantenimiento de las competencias autonómicas a là vez que establecen los mecanismos para la realización práctica de los criterios constitucionales de solidaridad, lealtad y unidad. Tras la plena asunción de las competencias estatutarias y la construcción de las instituciones de autogobierno, el ejercicio de las competencias tanto estatales como autonómicas que tengan naturaleza compartida o concurrente (y que son la mayo ría) requerirá para su mejor eficacia y menor conflictividad �el uso creciente de fórmulas cooperativas; Los socialistas impulsaremos el desarrollo de estas fórmulas con la finalidad tanto de defender las competencias autonómicas como de conseguir la necesaria coherencia en la actuación de los poderes pd bl ico s . �7.- LA POLITICA MUNICIPAL Y LOCAL Los socialistas consideramos al municipio como el marco - básico de convivencia de la sociedad civil, reconocido -- por nuestra pasada y reciente historia. Consiguientemente consideramos el campo minicipal como un fundamental escenario institucional de intervención para el desarrollo de nuestra actividad política de cambio y modernización de la Sóciedad. La gestión socialista en los primeros años de gobierno de mocrático de las Corporaciones Locales se ha caracterizado por un asentamiento de la institución, una reorganización de los servicios, la progresiva dotación de la in- fraestructura de la que carecían nuestras ciudades y pueblos y por la progresiva asunción de competencias en aque llos ámbitos donde se hacia necesaria la intervención de la institución municipal para la solución de los diferentes problemas que afectan a la vida social. 7.1.- Superados los años de implantación y puesta a punto de la maquinaria municipal, corresponde ahora, a -aquellas corporaciones locales gobernadas por socia listas, la profundización del proyecto político, -orientando la gestión hacia áreas que supongan una mayor participación del ciudadano en la vida pública, tanto individual como colectivamente, atendiendo con especial interés a los sectores marginados dentro de la sociedad, distribuyendo el gasto de -forma que se reequilibren las dotaciones de servicios e infraestructura entre los diferentes barrios de las ciudades o pueblos, garantizando el acceso a los servicios y prestaciones municipales de todos los ciudadanos, en especial los más desfavorecidos, interviniendo en general en todos aquellos sectores que provoquen una redistribución de riqueza, vía -servicios, más solidaria entre todos los ciudadanos, �alcanzando mayores parcelas de justicia y libertad y haciendo, de forma significativa, progresos en el nivel de participación ciudadana en todos los ámbitos de la vida política, logrando, en resumen, un cambio cualitativo en la vida cotidiana de nuestros pueblos y ciudades. Para los socialistas no basta ya con gestionar bien, es necesario utilizar las co tas de poder para provocar transformaciones políticas que supongan avances cualitativos en el sistema-democrático. 7.2.- La aprobación de la Ley de Bases del Régimen Local debe completarse con la aprobación de una Ley de -Financiación de las Haciendas Locales que garantice la suficiencia financiera de las Corporaciones Loca les para el ejercicio de sus competencias,mediante la adecuada combinación de tributos propios y de -transferencias del..stado y de las Comunidades Aut6 nomas. 7.3.- La estructura territorial local se adecuará a las necesidades reales de la población y del territorio de cada Comunidad Autónoma. 7.4.- La actividad legislativa de los socialistas, en - cualquiera de los ámbitos parlamentarios y en cualquier materia sectorial que se regule, tendrá siempre en cuenta la atribución preferente a las entida des locales de las competencias correspondientes en cuantos asuntos afecten directamente al circulo de sus intereses, y en atención a las características de la actividad pública de que se trate y a la capa cidad de gestión de la Corporación local en cues- - tián. 7.5.- El sistema financiero de las Corporaciones Locales se caracteriza en los próximos años por garantizar � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3874 Title A name given to the resource La construcción del Estado / Conferència a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Sevilla Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Democràcia Política Socialisme Espanya plural Autogovern Administració pública Finançament Acció política Estat Catalunya Description An account of the resource Conte notes manuscrites de PM. Incomplet, manquen pàgines. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/969/19840930d_00048.pdf c5c606c060fab5d7e2be2c1747416a45 PDF Text Text Actos com el d'avui, com el de la nit de diVandros passat, con altres que m^han celebrat aquBsts dies, nomás poden tenir un significat: expressar la voluntat de les administracions públiques de prestar a la Comunitat un snrvai efloaÇ, modarn ï 000rdïnat en l`ámbit de la seguretat ciutadana. Ens ho domana la ciutat, ho requereix la Conotïtuoiò i a Catalunya, concretament, la Llei de Coordinacï0 de les Polioles Looalo^ El model policial d'un país está condïoionat per les seves inatitunlona báaiquas. Estem oompromeams ara a reformar aquest model per a adaptar–lo a la realitat de l^Eatot de les Autonomies, tenint molt en oompta la própia autonomía municipal, ï d'acord amb les obligacions oonstituoionals del coVocn Central. Es una tasca complexa i difícil, ben segur, per aoonoeguï~rem l ob'oCtiu que ens hem proposat. Lacte d'avui, els actes d'aquests dieo, sán fites simb)liquns. El fonamental és el trebalT de cada die, fet dintre de la perspectiva dele nostres ob'octïus° KulI referir–me a les tasques de coordinnoïó que ja hem iniciat. Ele trebalIs de la Junta de Seguretat, de la Comiesió de SagUretat Urbana, de la Comissi de Coordïneoi6 Policial, de la Comïssl6 de CnnÍdïnaoió da Policies [ocals de la Cenerolitot – a la que sls A'untemonts tenim una particïpmol6 molt activa – pero quo ec5n esforços aparentment dispersos ~ confIueïxen cap a l nb^ectiu do millorar el servei que es presta nla ciutadans en el tarrony de la seguretat pública. �2 En el m a ro d'aquest esforç de 000rdïnacï0 ï cooperació, que éo la base de 10U11 totes les possibilitats d'áxitx p romourem l'encontre a tots els nivells entre les administracions implicados: des de les direccions dels serveis fins a la demarcació i al barrí, passant pels distrïctes. L a millora del servei que prestem als ciutadans passa també, és ben evident, per && l'actualització de les condicions professionals i de treball dels funcionaris, l'adequació de la seva formació i l a modernització d`instal– laciona ï mitjans, 61&4&&eled dels que aquí hem pog ut veure u n a petita mostra. Sóm consciente d e les dificultats amb qu e ena haurem d'enfrontar. Les coneixem. El model d'actuació que ens estem plantejant suposa un canvi radical en ele hábïtm, les formes d'actuació ï ° Pina i tot, en la formooió. Pera és eoident .m ele resWlteto 000nseguits durant &&144&de any ed` positius en el mau conjunt i ene confirmen que sonr onp el bon cerní. Com a Alcalde de Barcelona um puc transmetre la oatio-^ facoïó dela ciutadans per tot el que s'ha av a nÇat, el seu desig r4 e1 ~i-fn ^ ` que s avanoi encara més també la garontio nostre suport en aquest procés. BARCELONA, 30 de Setembre de 1984 �Actos como el de hoy, como el de la noche del pasado viernes, como otros que se han celebrado estos diae, sólo pueden tener un significado: expresar la voluntad de las administraciones públicas de prestar a la Comunidad un servicio eficaz, moderno y coordinado en el ámbito de la seguridad ciudadana. Nos lo pide la ciudad, lo requiere la Constitución y en Catalunya, concretamente, la Ley de Coordinación de las p olicías Locales. El modelo policial de un país está condicionado por sus instituciones básicas. Hoy estamos empoMmdos en reformar ese modelo para adaptarlo a la realidad del Estado de las Autonomías, atendiendo a la salvaguarda de la propia autonomía de los municipios y de acuerdo con las obligaciones constitu cionales del Gobierno central. Es una tarea compleja y difícil, sin duda alguna, pero alcanzaremos el objetivo que nos hemos propuesto. El acto de hoy, los actos de estos días, son unos hitos simbólicos. Lo fundamental es el trabajo cotidiano, dentro de la perspectiva de nuestros objetivos. Quiero referirme a las tareas de coordinación que ya hemos iniciado. Los trabajos de la Junta de Seguridad, de la Comisión de Seguridad Urbana, de la Comisión de Coordinación Policial, de la Comisión de Coordinación de Policías Locales de la Generalitat – en la que participamos muy activamente los hit) ezfrOs. -~ son esfuerzos aparentemente dispersos pero que convergen hacia aquel objetivo de mejorar el servicio que se presta a los ciudadanos en el terreno de la seguridad pública. �En el marco de este esfuerzo de coordinación y cooperación, que constituye la base de todas las posibilidades de éxito, promoveremos el encuentro a todos los niveles entre las administraciones implicadas: desde las jefaturas a la demarcación ^ el barrio, pasando por el Li& distrito. o La mejora del servicio que prestamos a los ciudadanos pasa también, desde luego, por la actualización de las condiciones profesionales y de trabajo de los funcionarios, la adecuación de su formación, y la modernización de instalaciones y Mi& medios, de los que aquí hemos visto una pequeña muestra. somos conscientes de las dificultades con las que nos vamos a enfrentar. Las conocemos. El modelo de actuación que nos estamos planteando supone un cambio radical en hábitos, formas do actuación e , incluso, en la formaoïón~ p oro es evidente que los resultados conseguidos p lo largo del último nMo son, en su conjunto, positivos. Como Alcalde de Barcelona, os puodo transmitir la satisfacción de los ciudadanos por todo lo que Se ha avanzado, su deseo +a^áníme de que se avance todavía más y la garantía de nuestro apoyo en este proceso. BARC[LrNA, 30 He Septiembre de 1984 �4 �— ill fr, ‘..‘„,.-Li,c. eiAl. il MI,~e4 / L 1/9-itil/vV(7-/..4:¿ Á --&-i (;.: (;"->'1/1 2,4tr) ,,,,bti i,t,t 4 ,c,t,ut ..,pii:i'tc,4ec /t-ti.. -L to.:4; i n/i,C'Zil,¿ C14 -.?.,.¿a.,-) --u ---12ciA.t ¿,v) i/t4.2 -in ek 14,1-4 , ttl,t....e ,.(f. c-e_.¿ 'eC¿ ,i,.(1 , 4,t/tÁ 1,1.14,1e.'ilf-r¿ t.-: t ¿t. I • 41,L i 4.2'1 1,1' (.:1.-43 ru-CL-Ir-z.--¿ q ...-'?2, ,--i,v4.4;7U 1 -1 La ),\/,1_,.‘ iv¿1 t ¿i, , ,,,e 4 c,k Cc, 7.--!,,t i,i.)44.. ,--„,t1‘,-„,,,t, (c"..- 1-7--L e- t. k. ■.. Ck ¿ Le CC-I'' ,-, i, 1 t í--) rt Kil. Vl e:. t., i. CA-1 > .,/,,,,,,m,t4 (..,,¿"'vr í r r I 1...C-1-'/' 1, i tz.,..) _j_rb-z„‘t¿Z , 4.-C- j , tte„,t iz 414_1,C,,G t„L /, 1, 4. tkilk c-G.Z 1,1.12.4 e vt A .e-Lc 1,1 (//vz-U..,i) .vt¿ (1 -1- LAA.. 4-1 j:‹ e4.4 7:71,111 i-111 -ea / - ci:Vt.Ct..d;k ,/\:\A 0./VIA 1/1., - (>(.%7M ---(1%.,? A.A.Le( (4 Ift,e,VU -/LIPe0 (4,) C{M. 'Z'AA■e,~ a¿i-, Áci etcte ' Z11 U') /Y1MA 15 4 ‘i 444.1 9£0 CAA C1(112.14 kve.4.4 14_ et kct H,GD tAnt cAt ci vrtA CiA,1-4/1 C,W2.4,11,tC■11 �01, cu 7e,¿;, cte_iry2e1L-Le( te~t/1 P - uj PN - ¿e Ç 4tL L ð C c¿( fctfc,7 ‘7/-t/1 .ár< c2 ..evf - (VA CA, I aCt.v) t v.ua.„‘" „-uu, 1 24') LA.21 402»-CtmANA Áé c (\i " fe-L4.-e-t4..¿G) C4,1�L U/14 t--:- ..e.„1,4 (.4)-11,/,0,Le.„... 1.1.e u"..t ti) , [ LL,d 1,t,a Ut-C1 el. c., 2t c.4..Á...z.v(ts..0 -e-Gt - ) c<,N \.eA,c1 c4...tk_t_Qi , .52,t,t2»;ez..) }.¿Ir-c¿ii,1 ugt..4 („t_ di,t.de ,,,eitv ,r2rr7/~ t 2,uvicA.," et 1,t _ 7-1AAA---A&t IAA. Z-4 E-1 .-e-u_eit) 11,i/y r cvx,et i‘v Ur-M,Cit4 ..r6:,) kra-ry I\ - 1"0 i--;,Y(1,1 d. a (-14el fik/uyir_.e.A.A-471,91).", c-¿,& frda-e-X 1.¿Cf vue -"2-^-1 7 ,„,<AL") (tAi (A,/ 1.4 ot¿ -14) rw CC_ S* (AA' ./(1■e-4,(1 a erwt".7m (!vvt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3875 Title A name given to the resource Festes de la Guardia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Foixarda Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Cooperativisme Seguretat ciutadana Acció política Model social Policia local Barcelona Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/970/19841021d_00050.pdf 637e653d18eff30ff3b210611b46849b PDF Text Text 9t» - Algunes idees per al discurs de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració del monument als Immolats_per Catalunya. - Honorem uns morts que són uns morts de tots. S6n une hornos que van morir per la LLIBERTAT, PER LA DEMOCRACIA, PER LA JUSTICIA, PER CATALUNYA. - Respectem tots els morts però és de justicia que vulguem honorar molt especialment aquests homes que fino avui no hauran tingut un lloc digne de descans. Són uns homes als qui fins ara no s'ha fet justicia. L'Ajuntament de Barcelona, interpretant el més ampli, consens , ha fet un esforg de dignificació d'un lloc que han de conòixer tots els ciutadans. =MIME eik~~~~ Oro. ormr • v"..*.‘ ..41tal dISW Uf '1~ 4. zio ,10,5~111 L co)k¿ ~1/4 C14-)k e. L1 r,,) rata a1/461AS (t, vk Jì'. b"A•kbe Afum4:14A cig,t)GA �Prçt'',7-5 6.,(¿ Ç)cri- A,".‹;2› ~.1" .0-7( )),>141"/ v. (s›. (No ' ,02" Ca rgi". , 6)4 i-r-) et,"14) , dv■ (9) 15)(4-/ -G-AA I • C ' evt". rs) " re-rt1 oi( 'tRA"-% (9-) dm-e-A-.¿e--7 A ¿,.4(20...G2-2 1/■11-tlaiyit. ../zra &AA--; (o ,X5C-ebv‘c..,'A c.Aï--7tÁLÁ 511%d»-;*-- c,17 �Ajuntament de Barcelona ELEMENTS PER AL DÍSCURS DE L'EXCM.SR.ALCALDE A L'ACTE DEL FOSSAR DE LA PEDRERA - Expressar, més com a ciutadà de Catalunya que com a Alcalde de Barcelona, la satisfacció d'inaugurar la primera fase del monument. - Sentir-se acompanyat per catalans de tot el pais (hi assistirà gent de tota Catalunya) i també per els que viuen fora de Catalunya i fins i tot d'arreu del mon. - Com a Alcalde de Barcelona, satisfacció per haver contribuït a dignificar la mort d'un home que representa tan per Catalunya, i la de tots aquells que, sense ser personalitats conegudes de la vida pública, van morir per una causa que és el do més preciat de l'home: la llibertat. - I més per ésser Barcelona la ciutat que el va veure morir. Barcelona tenia el deure històric i moral de contribuïr en la lluita endegada per l'Associació pro-memòria als immolats per la llibertat a Catalunya. I ha volgut fer-ho, amb la collaboració de la Generalitat, d'una manera perdurable, perquè sempre sigui manifesta la voluntat del poble català. - Voluntat que tindrà la seva cloenda amb l'anul •lació dél procés al President Companys, iniciativa presa pel Centre Lleidetà de Barcelona, i que han recolzat amb illusió i entusiasme totes les institucions catalanes i els partits politics del pais. (We'W.1" _13L- tt^? ^"^w ^ ^ (" ( 1)..è-,^, S^^Ï - Exp 872/84 - IMPBEMTA MUNICIPAL fi' Lk Lte-f 1 '12:1s � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3876 Title A name given to the resource Algunes idees per al discurs de l’Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració del monument als Immolats per Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Franquisme Acció política Fossar de la Pedrera Catalunya Història Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/971/19841127d_00051.pdf adae16d29d0bfc46814a10f48d687156 PDF Text Text 27 de novembre de 1984 DISCURSO PRONUNCIADO ANTE EL REY EN LA VISITA DEL ALCALDE ACOMPAÑADO DEL CONSEJO RECTOR DE LOS JJ.00.-92 �\ t ^ I',",:I\I UT: f?',kt T: T O1 A Frel:idèrncia ti SEÑOR, LA CIUDAD DE BARCELONA, COMO UNA CAPITAL DE(ÉSPAÑAí A LA QUE ME HONRO EN REPRESENTAR COMO ALCALDE, HA TENIDO EN LA EPOCA CONTEMPORÁNEA TRES GRANDES INICIATIVAS: LA EXPOSICIÓN DEL 1888, LA EXPOSICIÓN DE LA 1929 Y CANDIDATURA COMO SEDE DE LOS JUEGOS 1 OLÍMPICOS DE 1992 QUE HOY OS VIENE A PRESENTAR ESTE CONSEJO RECTOR CONSTITUIDO CON LA FINALIDAD DE PROMOVER Y CONSEGUIR DICHO FIN. SI LAS DOS PRIMERAS REPRESENTARON UN HITO IMPORTANTE PARA BARCELONA Y PARA ESPAÑA ELLO FUE DEBIDO 1«r# f1. AL ESFUERZO DE TODOS SUS CIUDADANOS DE QUIENES NOS ANTECEDIERON EN LA ADMINISTRACION DE LA CIUDAD, PERO TAMBIEN AL ALTO PATROCINIO DE LA CORONA. EN AMBAS OCASIONES S.M. LA REINA REGENTE D á M á CRISTINA Y S.M. EL REY ALFONSO, NO SOLO ACUDIERON PERSONALMENTE A LA INAUGURACION SINO QUE DIERON TODO SU APOYO A AMBOS PROYECTOS Y LOS SIGUIE RON E IMPULSARON. HOY SEÑOR, ES A VOS A QUIEN CORRESPONDE SEGUIR ESA TRADICION DE ESFUERZOS CONJUNTOS ENTRE LA MONARQUTA Y BARCELONA. DESDE EL PRIMER DIA HEMOS CONTADO CON VUESTRO APOYO Y QUISIERA AGRADECEROS MUY EN PARTICU LAR LA PRESENTACION QUE OS DIGNASTEIS ESCRIBIR PARA EL LIBRO "BARCELONA'92". VUESTRA AYUDA NO SOLO ES IMPRESCINDIBLE PARA HACER AVANZAR ESTE PROYECTO SINO TAMBIEN EL NEXO QUE AGLUTINA TODOS LOS ESFUERZOS DE ESTE PROYECTO QUE POR EARCELONES ES CATALÁN, Y POR CATALÁN DE LAS ESPAÑAS, QUIENES EN VOS SEÑOR TIENEN SU MAS ALTA REPRESENTACION. �1.Tt T I.NT LA :cE I C,\ a ?tes;dèrri2 AUNAR ESFUERZOS Y NO DIVIDIR HAN SIDO LEMA Y DIVISA DE BARCELONA AL PLASMARSE ESTA IDEA DE CONSTITUIR EL CONSEJO RECTOR DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA PARA LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992 QUISI MOS QUE ESTUVIESEN REPRESENTADAS TODAS LAS INSTITUCIONES DE BARCELONA. FORMAN PARTE DE EL LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LA DELEGACION DEL GOBIERNO EN CATALUÑA, LA DIPUTACION DE BARCELONA, 1 LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA, EL COMITE OLIMPICO ESPAÑOL Y EL PROPIO AYUNTAMIENTO PROMOTOR PRIMERO DE 'LA IDEA DE ORGANIZAR ESTOS JUEGOS. QUISIERA AQUI RECORDAR LAS PERSONAS DE MI ANTECESOR EN LA ALCALDIA, ACTUAL MINISTRO DEL GOBIERNO DE LA NACION, Y EL SECRETARIO DE ESTADO PARA EL DEPORTE. AMBOS CON SU TRABAJO Y DEDICACION HICIERON POSIBLE QUE AQUELLA IDEA PRIMERA SEA HOY UNA REALIDAD ORGANIZATIVA, UN INSTRUMENTO ÚTIL A TRAVÉS DE LA OFICINA PARA LA CANDIDATURA DE BARCELONA'92. SIN EL CONSEJO SABIO Y SINCERO DEL PRESIDENTE DEL ^w: C.O.I. SR. JUAN^ rSAMARANCH ESTAMOS SEGUROS QUE EN MAS DE UNA OCASION HUBIESEMSO EQUIVOCADO EL RUMBO EN LA SINGLADURA DE OBTENER LA NOMINACION DE NUESTRA CIUDAD. VOS SEÑOR LO SABEIS BIEN. PERMITIDNOS DEJAR CONSTANCIA DE ELLO. LA LABOR HASTA AHORA REALIZADA HA SIDO IMPORTANTE, PERO INICIAMOS LA RECTA FINAL Y POR ELLO HEMOS QUERIDO VISITAROS. LA CORONA, EL GOBIERNO, TODAS LAS INSTITUCIONES Y TODOS LOS CIUDADANOS HEMOS DE AUNAR NUESTROS ESFUERZOS Y VOS SOIS SEÑOR QUIEN CONSTITUCIONALMENTE A TODOS NOS REPRESENTAIS. SABED DE NUESTRO TRABAJO Y ESTAMOS SEGUROS DE PODER SEGUIR CONTANDO CON VUESTRA AYUDA. 111 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3877 Title A name given to the resource Discurso pronunciado ante el Rey en la visita del Alcalde acompañado del Consejo Rector de los JJOO'92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Acció política Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2596/19850110_EstatCiutat.pdf bae86c737bcb11841386d37702d57c35 PDF Text Text Balan<; de l'any 1984 Fa un any vaig venir aquí per presentar la meva visió sobre el que havia estat l'any 1983 pera Barcelona. Ara hi he tornat perque vull que aquestes reflexions de !'alcalde de Barcelona es converteixin en una tradició. Penso, també, que aquesta casa és ellloc adient perque el meu missatge arribi al ciutada. Agraeixo, dones, a 1'Associació de la Premsa de Barcelona la seva hospitalitat. Aquest vespre repassaré la marxa de Barcelona durant l'any que hem acabat i quina influencia hi ha tingut l'Ajuntament. Distingiré l'ambit de la ciutat i el de 1'Ajuntament, com a corporació i com a prestador de serveis. Aquests dos punts de vista estan íntimament lligats: la reputació de solvencia que té Barcelona als mercats internacionals de capital, per exemple, és fruit de la seriositat de les mesures d'austeritat, sanejament i control de les despeses de 1'Ajuntament i lógicament deis habits de bons contribuents dels barcelonins. Coma alcalde de Barcelona, d'altra banda, comparteixo amb tots els ciutadans la preocupació per alguns 27 �problemes especialment difícils de tractar i per les seves repercussions, molt directes a la vida quotidiana: em refereixo a la persistencia de l'atur, de la crisi económica. Pero també explicaré quina ha estat l'actuació de 1' Ajuntament per pal.liar aquests mals. Hauré d'esmentar, a més, la preocupació de l'Ajuntament que presideixo pel fet que els pressupostos de la Generalitat apro ats recentment no recullen una colla de compromisos pactats previament. Aixo posara en perill realitzacions tan importants per a la ciutat i per a tot Catalunya com la reforma del Palau de la Música, el Fossar de la Pedrera, la recuperació dels Porxos d'En Xifré o el pla de construccions escolars, l'INEF, el túnel de Vallvidrera, etc. Acabaré aquest balan<; de l'any amb una referencia a alguns dels exits que hem assolit: el conveni amb RENFE, la Comissió de Seguretat i els plans d'emergencies. El fred d'aquests di es, per exemple, ha permes demostrar la preparació dels serveis municipals. La xarxa principal dels carrers de Barcelona ha funcionat en tot moment, malgrat la neu i les baixes temperatures. Només cal comparar-ha amb el que ha passat a les autopistes i les carreteres principals de la resta del país per copsar la importimcia d'aquest fet. Una altra cosa és el funcionament dels serveis públics en general, inclosos els no municipals, i el grau d'informació que tots plegats hem de poder donar en aquests casos. Durant l'any 1984 s'ha concretat la idea de la projecció internacional de la Barcelona metropolitana. Miraré d'explicar aquesta concreció i aquesta presa de consciencia les quals segueixen una linia coherent d actuació que enlla<;a el que vaig anunciar en succeir Narcis Serra amb el programa electoral peral 1983, el Pla General 19841992, el programa d'actuació municipal 1984-1987 i els pressupostos ordinaris i d'inversions del 1984 i el 1985. Aquesta Hnia d'actuació ha permes programar l'execu- 28 ció, durant els proxims quinze mesos d una inversió real prope!a als 29.000 milions de pessetes. És per aixó que p~c dir _q~e SI 1 any 1984 ha estat l'any de la concreció d Idees 1 1 any de }a programaCÍÓ el 1985 sera l'any de !'eficacia i de les decisions. . Barcel_ona ha assolit durant l'any passat una projecci"ó mterna~wnal com _mai no havia tingut en un període de normalltat. Vull dir fora dels períodes marcats per les dues gr~s exposicions universals deis darrers cent anys. La candidatura als Jocs Olímpics del 1992 ha estat un marc privilegiat dels esforc;os de promoció de la ciutat peró és ~olt, ~portant de destacar que aquest gran projecte no es l umc motor de la vo]untat de Barcelona de ser present al món. Els Jocs Olímpics són actualment un dels esdevenim~nt_s de major ressó internacional -probablement el mes Important-, peró Barcelona no condiciona la seva vocació de capital a aquesta carta. Que Barcelona aspiri a ser la seu del~ Jocs del 1992 és la conseqüencia d'una voluntat P!eeXJst~nt; de la voluntat de presencia que ha portat la cmtat a m ventar formes d atreure l'atenció del món, cada dues generacions. Voldria destacar avui que durant l'any 1984 s'ha avan9at en el ~í d~ racionalitzar l'esforc; de promoció extenor deJa cmtat 1 de reduir la seva excepcionalitat o els tr~ts mé~ sul?erficials i folklórics que aquesta activitat pogues tenrr. S1 repassem el que s'ha fet en els darrers mesos en aquest terreny trobarem ben facilment la diferencia que estic fent notar. L'Ajuntament de Barcelona l'Alcaldia de Barcelona més c_oncretament ha estat sempre una institució que h~ mantmgut uns contactes internacionals actius. També és cert, peró, que aquestes activitats de relació exterior han estat marcad es sovint per un caracter protocolari de respecte envers la llarga historia de la ciutat i la institució. <::;rec que hern posat ja les bases per a una política extenor de Barcelona que sigui una eina útil per a la recupe29 �ració de la vitalitat, la fon;a economica i el dinamisme ,. cultural de la ciutat. És encara aviat per enumerar els resultats d un,a pohtlca que tot just ha comen9at _a desple&a~-se pero alguns símptomes en són molt positms. No se stla signatura del tractat d'adhesió d'Espanya es fara. <?,no 8; ~arcelona. Tanrnateix és ben cert que una dec1s1o positiVa no s~r­ prendria ningú. S h<l; c_~n v~rti~ en ~ormal per a ~~plís­ sims sectors de 1'op1mo pubhca -1 per a 1 Ad:numstr~­ ció- allo que fa només uns quants m esos podna veure _s com una pretensió fora del nostre abast. De fet la dectsió de fer a Barcelona la reunió-cimera hispano-f~ance~a va ser del mateix ministre_espanyol d' Af~rs Exten~rs; Es una iniciati a que va sorg1r amb natu~ahtat perque ~ havía anat creant l'atmosfera adequada 1 tambe perque des de 1' Ajuntament de Barcel~na s~havia demostr~t a.bastament una capacitat orgamtzatlva ~~ m?ltes. 1 d1 erses ocasions. I el que encara és més deciSlU s hav1a f-orr~:m~at una política d' afirmació de la voluntat de presencia mtemacional de Barcelona. ,. És també un fruit destacable d aquesta pohttca la declaració pública de 1 ex-ministre. fr_apces d Afers ~xte­ riors i actual comissari de la ComiSSIO de les Co~~~utat~ Europees Claude Cheysson so~re _la poss1bihtat 1 conveniencia que Barcelona esdevmgw en el futur la seu d'alguna institució comunitaria europea. Durant l any 1984 l'alcalde de Barcelona s _ha e~t~e­ vistat amb molts ambaixadors com és norrnalt tradiCIOnal ha vist també molts presidents i alts representant~ de destacades empreses multinacionals i ha fet alguns viatges a l' estranger. La defmició previa dels grans trets d~l que ha de ser la política exterior de Barcelona ha perroes obtenir d'aquests contactes alguns resultats prometedors. . . Aquest seria el cas per exemple de la meva vtslta a Corea del Sud motivada per un fet aparentment protocolari i intran~cendent com és 1agermanament amb la 30 ciutat portuari~ _de Pusan. És important de subratllar que aq_uesta VISita va permetre l'establiment d'unes ~o!lnexwns de molt alt nivell que bauran de ser molt utlls en el procés de promoció de la candidatura otímpic~ en zones del món a les quals tradicionalment bem tmgut un accés molt limitat. Els resultats de la visita es van poder constatar duna maner<l: gairebé immediata d'altra banda en el curs de les accwns extraordinaries de promoció' realitzades a Los Angeles, on la pre~~ncia de <;or~a va ser molt importru;t. Tota aquesta accw de presencia directa ens ha permes conf~ar un COI? més que _Ba~celona té un pes important 1 allo tan obv1 que Sl extstetx a més una política e! pes de Barcelona es pot usar d'una manera útil pera la CIUtat. . No vull comen9ar ara a explicar l'operació de presenCia a Los Angeles perque va tenir un ampli resso a la p~emsa. No~és remarcaré que moltes coses seran -ja son- més facils per a Barcelona, després de Los Angeles. Barcelona és mes coneguda en un món tan crucial coro el nor~-~erica i nosaltres hem obtingut també una informaclo molt valuo~a. sobre persones, entitats i empreses que ,P?den ser decistves per a algunes de les opcions estrategiques que Barcelona esta prenent. Que Barcelona esta en el camí de ser una ciutat cada cop IJ?-éS eficient i més útil per tant per als seus ciutadans 1 p~r a tot el p~ís que té al ';iarrere explica la resposta ~os1t~;'a que. la cmtat ha obtmgut en la seva acció de proJeCciO extenor. No es pot separar la declaració perla UNESCO de l'obra de Gaudí coma patrimoni cultural de 1~ bumanitat de l'a~ció ~e promoc~ó mantinguda davant 1 esm~ntada orgarutzacw mtemac10nal i de la visita del seu director general a Barcelona, ara fa justament un any. _Algunes grans inversions internacionals possibles no s'mstal.l~ran a Barcelona i aquí seria convenient, potser, de reflexionar sobre la manca d'una major unitat d'acció 31 �a Catalunya en una qüestió tan important; p_ero ~l.que és important amb vista al futur és. la normahtzacw, d_e la nostra oferta i de les nostres opcwns, que des de 1 AJuntament i la CMB s'ha tractat d'estimular i que esta donant ja uns primers resultats. , . Vull dir que s ha fet un esfon; notable d ac!anment de 1' opció e~trategica ~e Bar~elona, ~e 1~ se ya ~rea metropolitanJi 1 encara mes enlla pe,r la I~dustna d alta ,tec~o: logia. Es una opció que ara s exph~a amb co~ere_ncia 1 sistematicamente, que té en la candidatura ohmp1ca un marc molt suggestiu, que ~m;npta aJ!lb el suport de la Direcció General d'lndústna 1 que m1rarem de pr~mo~; re per mitja de la nostra col-labora~i?, amb l'or~amtzacw de Regions Europees de TradiCIO Indu~tnal RETI. Aquesta és la política que ~ns p~rmetra temr una nova fabrica d'ordinadors de l'Obvettl, una planta de Hewlett & Packard el Centre de Microelectronica de Bellaterra una ampli~ció de Nissan/Motor lbe~ica i, e~pe~em, les noves implantacions que aquesta reahtat ha d estimular. Des d'una altra perspectiva, s'ha ~e~ durant l'a~~ passat un esfon; continuat de promoc10 de la pOSICI? de Barcelona com a capital d'una am-pla zona geografica transpirinenca a la qual hem d<?nat ja un no m de marca -el Nord del Sud- que resume1x bastant fidelment una de les tensions fonamentals d'aquesta terra. Que aquest Nord del Sud constitueix una realitat és una de les constatacions que ara puc fer després de la resposta que han suscitat les accions realitzades amb aquest planteJament. No és una regió de fronteres ben definides pero podriem suggerir que abasta, a ~és de Catalunya bona pa~ del Migdia frances que gravtta sobre Tolosa total~ reg1o del Llenguadoc-Rosselló i probablement, la franJa urbana de la Costa Blava. . En aquest terreny, totes les propostes .de m1llora de relacions han estat acollides amb un entusmsme sorprendent. De fet, el procés que va sorgir a la superfície amb la visita de l'alcalde de Montpeller a Barcelona, no sola32 ment v~ iniciar. un camí que ha condui"t a l'establiment fa no mes uns dtes d'una linia aeria sinó que va estimular ~bé _!'alternativa pr<?moguda amb for9a des de la Pres1de~c1a de la Generalltat d unes relacions especials amb l 'AJU?-t~ment de Perpinya. El que es rmportant és el canvi drastic de l'equilibri que s h_a produYt en la regió meridional francesa que amb la mcorporació d Espanya a Europa ha passat de ser cul-~e-:s~c a zona de pas. Barcelona té ara unes enormes poss1bll~t~ts ~e fer valer el seu gran pes especific en una zona pr!vil~giad~ en molts asp,ectes en la qual no té una c~mpetenc1a ga1re d_efmi~a. ~s en aquest context que s ha de veure el canv1 qu~tatm que suposa la mili ora de la x~a de les comumcacwns convencionals que s'esta real1tzant am~ la línia ~~ria Barcelona-Montpeller l obertura del túnel del Cad11 encara més amb 1establiD?-ent proper de 1 enlla9 aeri Barcelona-Tolosa. Són accwns com_aguestes les que poden permetre que Barcelo~a consolidt . un paper. de capitalitat tot aportant els mstruments 1 els serve1s d'una metropoli moderna: el port, un aeroport de connexió amb les xarxes intemacionals, un centre de serveis i Wla ampia oferta cultural un D?-ercat central i una substancial concentració universitana. ~quest any , _cm.~ 1any pas~at. com vaig dir en constitm~-se el co~s1ston que pres1de1xo, com no ero cansaré ma1 de r,epetrr _vull es~entar els esforc;os per fer de Barcelona 1 autentl~a .capital . de Catalunya la capital que C:at.al:uny~ mereiX 1 necess1ta. I també vull subratllar que a~o 1mphca que Barcelona ha de ser també una capital d Espany~. En fer balanc; del 1983 vaig dir que l'area me~ropohtana de ~arcelona anava adquirint empenta i s,ohdesa com a cap1tal de Catalunya i d'Espanya. Durant 1any 1984 hem vtst fets palpables que donen més for 9a a aquesta afrrmació. ~arcelona ha tingut un paper important en el reconeixement de la Corporació Metropolitana als pressu33 �Corpopostos general~ de l 'Estat. p er primera s localvegada, més, allaFons de ració ha e~~at mc!o~a e~~ unr~~s ondran al voltant de CooperaciO Murucipal 1 h¡oanvl d='aixó l'Ajuntament 3.800 milions de p~ssetes. ca seva parti~ipació al made. Barcelona · ,veura · unafrenada mostra Ide com l'AJ·untament recod teiX fons. AI~o es . és la ciutat estricta i és capay e neix que la cmtat Ja no . . t de l'area. fer renúncies en ben<?fiCI del ~to~~u~avantera deis muniBarcelona vol contmuar seperie~cia en descentralitzacipis espanyols. La nostt_ra estimulant la curiositat de ció p~r _exemple con mui d'arreu del món. Al mes ~.e mumctpiS de tot _Espafya. omades de descentralitzaclO mary varo orgamdz~. ~cies ciutats van coneixer la nos. on repres~nta_nt~ e IV sar els seus problemes. tra expen~nci_a I van e~o rn de les grans ciutats _I El semman _sobre ( gove re i la creació de l'Instlarees metropohtanes», ~1 setemb octubre són també extut d'Estudis Metropohtfnsta~ ~e consolidar Barcelona ponents de la ndostdrabvf ~~re la gestió de les ciutats. com un centre e e a ol que estem La capitalitat ~~talana d ~~:~t ef~fa~ir de focus d'irconstituint es mamfest~ ~am elona L'any passat vaig alLiceu com a teatre de radiació cultural qu~ .te are l~dir a 1~ consagra~~! ~S~~~~~a tingut el més ~lt reco1 opera d Espanya. , . de S M la reina a la maugraneixement ambla pre~~ncia La .vi;ita de S.M. al Musep ció de la temp.orada d op~ra. ue el Museu Picasso no ~s Picasso tambe enps _recor ~eÍ3arcelona, de Catalunya: es d'Es an a . tan sols el Museu Icass~ també el. gran ~usey p~:~:~ expo~ci6'n~ inicia des aquí Tambe J?O~na par a; altres ciutats, com la de Duque han viatJat desp;ett~ . . el ressó de les quals s'ha champ a la FundaciO . Iro ~1 cas de l'exposició homeestes a tot Esl?anya com e~ocar la divertida polémica Herge~ q?e va pr~ de la «línia clara» en el natge apartidans entre I contrans cómic. e; 34 Tots aquests exemples em confirmen que el camí que portem és encertat. I els encerts són merit sobretot de la vitalitat creadora que aquesta ciutat sempre ha tingut de la capacítat dels barcelonins de reaccionar quan tenen davant un repte capay d'il.lusíonar. Una capacitat que é més admirable quan es manifesta en epoques de crisi económica d atur i d'un cert pessimisme internacional. Pero també cree que cal reconeixer la part de merit que hi té 1 Ajuntament. Cal veure com la Vitalitat dels barcelonins estimula l'Ajuntament a treballar millor i com un milior treball de l'Ajuntament pot afavorir el prestigi i 1 eficacia de la ciutat. L any 1984 va comenc;ar la vigencia del programa de quatre anys. Aquest programa, recordem-ho estableix les linies d'actuació que configuren el model de la ciutat al Pla General1984-1992. La primera anualitat d aquest programa va ser el pressupost d inversions del 1984 aprovat definitivament el 3 d'abril del 1984. L Estat d execució d'aquest pressupost ha demostrat la capacitat deis servejs de 1 Ajuntament per gestionar projectes de l'ordre de 10.000 milions de pessetes en un any -molts d'aquests projectes es realitzen aquest any entran t. És un programa que .desenvolupa les orientacions que es van exposar en inicjar el mandat 1983-1977 i que en el terreny concret de les inversions es tradueix en un objectiu primordial prudencia: consolidar les expectatives, no crear-ne de de més. He dit altres vegades que en els primers tres anys d ajuntaments democratics es van alliberar les expectatives acumulades durant quaranta anys. Si aquestes expectatives continuessin creixent superarien totalment .la capacitat de l'Ajuntament. La consolidació de que he parlat constitueix a acabar, i acabar bé, els projectes que han nascut de l'eclosió del primer mandat. Al programa d'actuació vam dividir les arees de l'Ajuntament en quatre sectors: 35 �- arees d'infrast~uctura urlban~~ ensenyament, sanitat, - arees de serveis persona s, e serveis socials; - arees de ser~ei~ urb~?s.; ern lligades al funciona- arees d'admimstraclO 1 gov . ,' . . 1 · d 1' AdministraciO mumclpa · . ment IJ?-t~rn 19~0-1983 la distribució de les inversiOns Al penoestes grups d'arees ha estat el següent: entre aqu % 62,70 24,42 10,48 2,4 1983 Infrastructura urbana Serveis personals Serveis urbans Administració i govern Al programa de quatre anys, la distribució propasada és: 60 Infrastructura urbana 17 Serveis personals 13 Serveis urbans 10 Administració i govern .f fl xteix amb claredat el proEn aquestes ~ res es _re e dels serveis personals posit de ~ontemr el ~re¡x.e!ll:~ersió que els serveis u~­ pero contmua absorbmt m~s. · , de les arees d'admlbans. L'augment de la parudc¡pac10d ·tzar tecnificar i . ., n a l'afany e mo erru il rustrac10 respo . . . , que ha de permetre un m mecanitzar l'a~m¡mstrac10 lor se~ei als _cmtadan~ tructura urbana s_s)n potser Les mve~s10~~b~~ 1r:~tivitat municipal. Es aquí on una forma física. l'aspecte mes yts 1 . el model de cmtat prevts{ br:rir a la ciutat nous espais ,Aquest any ~~mdf~~strelles Altes a la Zona Franca. . d'"lla ue s arregla a Barcelopublics, ,coro e. Jar . 1 Aquest es. el pnmer m tenorq: · · · ' bl"ca Es un exemple del· que es, pot . na amb llllClatwa pu. l ·. d'illa coro a espai pubhc. fer per recuperar els mtenors de 36 Hem comprat també l'interior de l'illa de la Torre de les Aigües a 1 Eixample, recuperant alhora un espai públic i una pe~a de singular valor arquitectonic i historie. A Horta, el velódrom i el seu entorn, ultra la significació com a equipament esportiu d'abast metropolita, són un exemple d'integració d'edifici i paisatge. I només cal passejar-s hi diumenge al matf i veure la quantitat de gent que hi va per comprovar com l estetica no esta renyida amb la rendibilitat social. La plaQa de la Palmera, a Sant Jyiartí, és pel1984 el que va ser la pla~ de Sóller el 1983. Es una altra materialització de la voluntat de dignificar els barris periferics amb espais públics de gran qualitat i disseny cosa que hem qualificat de monumentalització de la periferia. Els jardins de Salvador Allende, la pla~a de Cirici Pellicer la pla~a de Mossen Cortina, les places de la Mare de Déu del Coll, Santuaris i Hortal, són altres realitzacions del 1984. Ha quedat acabada la primera fase del Moll de la Fusta que ha permes l'accés del pública la vora del mar. Es tracta d'una obra exemplar per molts motius: il.lustra les possibilitats de cooperació amb una altra entitat, en aquest cas el Port Autónom; és una de les més significa tives del proposit d'obrir la ciutat al mar; i pot considerarse també una recuperació peral ciutada d'espais industrials obsolets. Un altre cas de col.laboració positiva amb altres institucions en aquest cas la Pira és el del nou disseny de l'avinguda de la Reina Maria Cristina que vaig inaugurar el 20 de gener. En un altre ambit, vull recordar la finalització dels aparcaments de l'avinguda de Gaudi i de la pla~ del Sol; la primera fase d ampliació de la Riera Blanca; la primera fase deis espigons del carrer de Ginebra i del carrer de Bogatell obres fonamentals per a la regeneració de les platges de llevant i per evitar les inundacions per manca de capacitat de les clavegueres. 37 �. t banístic s ha fet un esEn el camp del.planeJam~~ ~·~ marxa algunes de les for<t per sistematltzar t po .ó de la ciutat encaUades grans opcions de r~r~~~~~ci projectes relatiu~ al Moll durant molts anys. s al Cinturó del L1toral al de la Fusta abans est;nenta¿. turó al ramal ferroviari ., Segon Cinturó al Pnmer m són exemples d aq~e~\a PJ~g~~[afc~~· la Zona Costa?eAmb l avan<t de a . ferencia que permetra el ra s ha establert el mba!c ~~:~t entom del passeig de desenvolupament ur a P Cades I. h de permetre compleS'han redactat els plans que ::encara hi queden: V all tar la ciutat ordenant els bmts q ona i les Glories. d'Hebron eix del carrer de T~rrf! Ciutat V ella -Raval Han estat aca~ats els PERl e e ·untaroent amb la Santa Caterina 1 ~arcel~net~- ~alt~e dels grans reptes recuperació de 1E1Xamp e son del nost~e mand9~t4 fer un seminari sobre vies ~a~iAl malg del 1 . es va d acord els criteris tradtClOques on va ser posslbleposar i arquitectes sobre el paper nalment op~sats d en~myrs· , de la ciutat. Les concludels grans e1X<;>S d~ c¡rcu actoes afrontar més racionalsions del semman han per:r? pel que fa a tes intervenment el prog'fa!lla d actua~a emprendre a la xarxa cions urbams!Iques q~e de les comunicacions entre viaria co~. son 1~ ml. oi~ntre l'Eixarnple i Sant Mart~ Sant ~artl 1 Nou darr;:_ d Prim Aragó Guipúscoa 1 pels e1xos de Bac e 0 a Cristó~al d~ ,Mour~. . 1 iutat coro la del país, es La s1tuac10 economl~~ ?e .~~e l'atur En canvi, altres caracteritza per ~a .Per~lS encl unten a una recupeindicadors d act1v1tat 1d~ c~msurn ap ·al Vindicador . d de l'actlv1tat empresan . . ració sost1ngu a , t ular és el de noves soc1etats de creixement ~es eMspec ac til que han passat de 1.342 inscrites al Reg¡stre ercan el 1979 a 4.70q e~ 1984. bl que la millora de l'activiNo obstant aixO, no sem a 38 tat empresarial sigui suficient per frenar el creixement de l atur. L'Ajuntament de Barcelona és conscient del cost social de l'atur i de les dramatiques situacions individuals que les estadístiques amaguen. Consegüentment ha es!at .cr~ada .una Po~enc}a per al Desenvolupament Econm;ru.c 1 Soc1aJ que tmdra la responsabilitat d'impulsar act1v1tats creadores d'ocupació i de coordinar totes les iniciatives adreyades a fomentar l'activitat económica de la ciutat. Voldria il.Iustrar com els esfon;os fets en la reforma de l'administració, sota els criteris d'austeritat, eficacia i control de la despesa, es tradueixen en un augment del prestigi de Barcelona. La comunitat bancaria internacional coneix per mitja ~e les liquidacions dels pressupostos, 1 esfo~9 fet per 1 AJunt.am,en~ de Bar~elona en la reducció de despeses i recone1~ 1 ev1dent millora de la situació financera que s ha reg¡strat en els últims anys. La Llei de Sanejament del ~~ de desembre ~el 19~3 va confirmar aquesta situacw. No exagero SI us die que a la Coordinació de Finances hi ha autentiques cues de representants de bancs estrangers oferint-se com a directors de préstecs sindicats. Quan a l'abril passat 1Ajuntament va anunciar el concurs d'ofertes peral fmanyament parcial del pressupost d'inversi~ns del .1984 s'hi van presentar quinze grups de bans mternacwnals. El 30 de juliol es va adjudicar a un co~o.rci dirigit pel Crédit Lyonnais que havia ofert 23,7 m1hons d ECU és a dir, uns vint milions de dolars o 3.000 milions de pessetes, amb un marge 3/ 8 sobre el Libor durant tres anys i 4/8 per a la resta del temps, una maduresa de deu anys i un període de manca de set anys. Aquestes condicions eren les millors que cap pres.tatan espanyol havia obtingut mai al mercat financer mte.r:nacwn~l. I ~quest precedent va facilitar que la qenen1:ht~t obtmgues. al setembre un préstec en condicwns s1milars una m1ca més car perque no tenia la ga39 �, ill que els obtinguts fins · de l'ICO , pero rantla . encara . · , m or· ola ara per cap altra mstltuc1o eJpany ia nostra feina a Vull repetir d'altra .ban a~ que 1' 1 vada conscien1' Ajuntament es veu elstl!fiulaEdlabpare~el~~í és un contri1 u . ' · a dels barce omns. . c1a C1V1C M, d 1 90 % dels subJectes a a C:T buent exemplar. ,e~ e 1 ntari La recaptació de l'lmhan. paga~ en elJ?~no e vo :u robé. exemplar. l aixo no és post de c1rculac1~ h!_ill~~~ t~e la gestió i a la netej.a del~ degut tan sols .a a . ó també al fet que el cmtada padrons que h1 hJ h~~t ~~erminat nivell de serveis ha sap quep~r gau 1f l un s diners no són malbaratats. de pagar l ~~p quale e s s~~ al tanmateix no és elevada. La press10 fisc. muntclp .ci als incloent-hi ordeEl conjunt de~s tmpostos mum P 3 8% del PIB de Barnances fiscals 1 CTU represe~a l~ ~1 1985 una familia c~lona. Seg~ms ,eAl~ n~stresn~ u~~s 24.000 pessetes, ent~~ tlpus pagara a 1 JUU ame eram ( 1 000) depurac10 do.OOO). escombraries (7 .2~0), cl~~e(~ SOO) i d'aigües (1.400) c¡rcu ac10 . · mambla desSón xifres prou raonables S1 le~ c~mpa~t família i any pesa anual prevista per al roa~~: }~~flia~s que és de per l'enquesta de pressupos ero 1 1 -~:P~:;e~~~eÓ~sde l'eficacia en la gestió, ~~f~~~~:U que el 28 de novembre passat ~s va~ p_re~~~~rsion.s pel Plenari els pressupostos. ordn~ans 1. ubstancialment 1985. Aquesta pres~ntaclf' con]:~a ~~lt considerable. abans de comenyat 1 ~ny' es:~:Ut ra~ica en la diferencia Pero la novetat mes tmp ost ordinari que entre ingressos i despeses d~lJ~e:riressupost d'~ver­ p.ermet el financ;a~ent p~r~e 3 .704 milion.s, es fa se.nse SlOn~. Aquest esta.lvt, que,e~ a la sub· ecció al criten de redmr les pres~ciOn{a grac~titat estal~iada hauria estat maxima auste~tat. . q:sos baguessin coroptat amb més elev.c:da Sl els m~.t ti de l'Estat pels serveis que 1 aportaclo de la Genfueracl· ~ del seu caracter de capital. presta Barcelona en n 1 40 He dit mol tes vegades que 1'Ajuntament de Barcelona i les seves empreses municipals les institucions i els consorcis en els quals participa i les contractes que controla, constitueixen la concentració productiva més complexa i de major significació pública d'Espanya. El volum delpressupostos aprovats per aquest any, 76.354 milions al pressupost ordinari i 14.234 al d'inversions, ho confirma. Últimament hem sentit a parlar molt de la baixa de la contractació pública. Cree que la consideració d'aquestes quanti tats permetra concloure que la incidencia de 1 activitat municipal a l'activitat económica del país pot ser notable. Em referiré ara molt breument a les actuacions més significatives de les al tres arees de l'administració municipal. I vull destacar molt particularment les activitats de Protecció Ciutadana perque constitueixen una prova molt satisfactoria de la capacitat de resposta de l'Ajuntament davant el problema de la inseguretat. En el terreny de la seguretat, l'any 1984 ha estat marcat per la racionalització d'un problema que tendía a ser afrontat visceralment. El problema de la seguretat és greu i complex no té una solució facil i exigira molts recursos i, sobretot, un profund can vi d'actituds que permeti la maxima col.laboració entre les institucions. He d afirmar amb tota la solemnitat, que el balanc; de la Comissió T ecnica de Seguretat Urbana i de les comissions que s'han anat posant en marxa durant l'any és extraordinariament positiu. Sabíem tots que costaría molt de dedicar un any sencer a la reflexió 1analisi, el debat i l'estudi perque la pressió dels esdeveniments delictius constituiría una temptació gairebé irresistible a deixar-se caure en la demagogia i l'electoralisme de baixa cota. Pero, ara que !'experiencia té prop d'un any, els qui ens varo comprometre amb 1'opció racionalitzadora i a situar el problema de la seguretat en un ambit de consens 41 �i fora de la lluita partidista tenim motius :per sentir-nos esperan9ats. Estic conven9ut que, tot 1 els drames concrets que hem sofert en el~ ~~~ers dotze meso~ els ciutadans entenen que el caro1 mtc1at és raonable 1 que pot dur resultats positius. Cree que . després del debat que la Comissió Socias ha tingut la vtrt;tt de p_romoure, els ciutadans de Barcelona estan ara mes ben IJ!formats sobre la realitat dels problemes de la seguretat 1 les causes dels delictes. La realitat és que la Comissió Te~n~c;:t ~e Seguretat Urbana i el debat suscitat han generat m1clat1~es 9u~, tot i el seu caracter incipient suposen un canv1 drastlc e,n relació amb les practiques i els enfocaments de fa no roes un any. Les actuacions policíaques conjuntes ja no són una excepció SÍD;Ó un~ realitat que ~_'~mJ?OS~ ~n la normalitat de cada d1a. I son una consequencta log1ca del fet que per primera vegada els problemes de la se~re~at han estat discutits entom d'una taula per totes les mstancies implicades, per unes institucions g~e pns fa molt poc queien freqüentment en la temptacH~? 1gnorar-se o bé d'atribuir-se mútuament la responsab1htat de les falles del conjunt del sistema. .. ., . . . ., El nou esquema de responsabihtzaclO 1 part1ctpac10 global ha estat establert tamb~ en ets d~strictes on, també per primer cop ha estat poss1~le reumr les pers~ne~~ ,les institucions i les entitats relacwnades amb la delinquencía i les seves causes, i que tenen un coneixement directe de la situació en uns barris concrets. . En el context d'aquest nou marc més racional i exlgent la participació de la Guardia Urbana en ta g.lfes de protecció s'ha incrementat en un 100% ~n relac10 amb el nombre de serveis prestats 1 any anter.wr. El refo~9a­ ment de l'acció protectora ha estat parbcularment liDportant en el Barrí Antic i en els mercats. . És de justicia referir-se també a 1~ tasca re~1tzada ~n el camp de les emergencies. En la pnmera mettat de 1 any passat es va concloure la tasca d'elaboració dels plans 42 d emergen9ia sect<;>rial. La validesa d'aquests plans s ha dem.ostratJa repetlda,m~nt durant els darrers mesos amb m_otm .de les ~u~s trag1ques explosions dels carrers del C1~ca. 1 de Cnstobal de Moura, i de 1 ensorrament d'un e~Jf!.Cl ~ carrer .de ~~ncepción Arenal. La racionalitzaClO 11~ ststemaht.zaciO de la resposta municipal que han p_e,nnes els plans 1 el funcionament de la mateixa ComisSIO d Emergen~i~s expl~quen d altra banda la normalitat que ha pres1~t 1 e~?Ient actl?-ació deis serveis municipals durant la s1tu_ac10 excepciOnal creada per l'intens fred dels darrers d1es. En ~quest ~epas de l'activitat municipal del darrer any v.oldna contmuar mencionant diferents aspectes sectonals. Es pot des~acru: per exemple la tasca desenvolupada d~s ~e la Reg1dona de Cultura. S.ha frnalitzat i presentat p~b_li~ament ~l.Pla de Museus, ema necessaria i extraordinanam~n~ utllJ?er fixar un criteri d'ordenació dels museus mumc1pal~ 1 po~ser del~ no municipals. Pero cal e~Il?-~ntar tambe que s ha contmuat consohdant una tradtciO de fe?tes populars com és el carnaval o les Festes de la Merce que es va au.gmentar d'un 30%1 assistencia als espe~tacles del 9rec 1 que pnkticament tota l'activitat rr;u~1cal de la cmtat va ser realitzada ja clirectament p~r l Ajuntament o amb el seu suport. No es pot deixar d esmenta: en aque.st terreny el nomenament d Antoni Ros M~ba c<;>m a d1rector de 1 Orquestra Ciutat de Barcelopa. 1 la millora de l'orquestra. L A]untament de Barcelona té i ha tingut tradicionalment una gran preocul?ació perla salut pública. Voldria destacar en aquest _sentlt que durant 1 any 1984, es va fer a B~celo~a la pnmera enquesta de salut que mai no s hag1 realitzat a Espanya: la recollida i 1 anilisi de més ~e ~2.qoo m~stres d'~iment~ i la inspecció de 4.000 mdustnes ~- ~hmenta~1~, rendtment aconseguit gracies a la renovacw 1 el condtciOnament del Laboratori Municipal. 43 �Pel que fa al' Área de J oventut, cal rec~::>rdar la designació de Barcelona com a seu del Congres de l~ UNESCO sobre la J oventut, en el marc del' Any I~temac1.on~l de la Joventut, que se celebrara a la mostra cmtat el]uhol proper. Aquesta designació donara rell~u a ~l!a tasca que s'ha concretat en mesures com la umficac10 de la xarxa de casals o la posada en. funcionament del Centr~ d'Informació i Documentac1ó pera Joves, el qual aten setmanalment unes set-centes persones. Barcelona és avui una ciutat capd8:van~er~ en ~a preocupació pel medi ambient de la Med1terrama. D1ferents instancies internacionals han celebrat a Barcelona reunions especialitzades, i els serv~is d.e l'area h~nyro~se­ guit els estudis sobre la contammac16 de les a1gues htorals del terme municipal. . ., Cal destacar també en aquest balan<; la pubh~ac1~ d~l Plec de Condicions pera la Concessió de la ~eteJa P.ubhca de Barcelona, fruit d'un concurs mternac~onal d'idees, que permetra millorar m~s encara un s~rve1 qu.e s'ha anat modernitzant progress¡vament. AVU:I es ~ec1: den 2.500 tones de vidre l'any i el40% dt: la cmtatJa te la recollida de les escombreries en contemdors. Una altra fita que cal destacar és la construcció d~l segon tram de l'aqüeducte Ter-Llobregat, que perme~ra ~up~rar, per exemple gla<;ades com la dels darrers d1es 1 m~l:orar la qualitat de 1 aigua. En el capítol de. recuperac10 de les platges del litoral municipal també h1 ,ha un exemple del bon treball desenvolupat en aquesta area. . Dient que 25.000 visites han estat ateses pels serye1s socials municipals, podem donar una idea d'un~ ,fe1~a, que té com a altres elements a destacar 1~ c~eac10. ~ un centre d'atenció de dones matractades 1 1 aten~1o de 8.000 persones en centres de tractament de toxicomanies i alcoholisme. . ., Aquest any ha estat l'any de la de~c.e~~ralit~ac1~. Es va aprovar per u~ani.mitat, la ~ova d1V1s1o ternt~nal de la ciutat en deu dtstnctes, queJa comencen a temr compe44 tencies i un pr~s~upos~ significatiu a la seva disposició. Els centres. Cl~lcs, dintre d'una politica global d'apropam,e~t als diStnctes han multiplicat per dos la seva superf1c1e durant 1 ~X passat i són utilitzats ara per unes 9.000 persones dianam~nt. Jo voldria recordar coma fita que cal remarcar, la mauguració del Centre Cívic de les ~o.txer.es de ~~ts que constitueix tot un símbol de la senosttat 1 solvencia dels proposits municipals en aquest terreny. Pero també en 1:a~~it més estrictament intern, de refo~ma ~e la maqumana municipal, s'han fet aven<;os sigmficat~us d~;ant ,el 1~8~. El procés de tecnificació i mod.ermtzaciO de 1 admtmstració municipal ha sofert un fort tmpuls .. La xarxa de teleprocés ha passat de tenir 180 a 32.0 term~nals: 41. nous microordinadors s'han afegit als s1s q~e s h~v1en mstal:lat l'any passat en di verses dependencies. S ha mecamtzat substancialment la gestió ~el pressupost, la del personal, i s'ha posat en marxa 1 empresa de cartografia que ha de realitzar la revisió del cadastre. . ~u~nt a pe~~onal, s'ha continuat la política de contencto 1s ha redmt ~1 nombre de places en 102 amb un total ac?m~at ~e~ .1 JO des dell979. Aquesta política ha permes d1smrnmr en un any d'un 48 a un 42 per cent el perc~ntatge 9e~ pr.essul?ost dedicat a despeses de personal. -?-s taii?-be s1gmficatm l'increment del personal tecnic quah~cat 1 la reducció del dedicat a tasques administratives 1 subalternes. ~e fet ja unes refere,ncies al paper de Barcelona com a capital de Catalu~ya. Es ~na funció essencial de la ciutat, que és compresa 1 assum1da pel nostre país. Ho he constatat personalment. J?e.ixi~-?le dir 9ue les nacions no es fan només amb retonca 1 mvo~~c10ns. Vna nació es fa també amb realitats. I una ~ac10 ~ecess1ta alguna cosa més que himnes banderes, s1gnes 1 re(erencies essencialistes. ecessita per exemple, una capital que pugui projectar tot el que 45 �acabo d esmentar amb una potencia propia. o hi h~ cap contradicció no hi pot haver cap motm de gre~ge ~1 reclaroem una potenciació de Barcelona. Ho vrug d1r l'any passat i repeteixo ara la reflexió: sense Barcelona, .. , Catalunya no seria una nació. Tinc la impressió que la confrontac10 entre la metropoli barcelonina i una h_ipotetica C~t~unya com~cal constitueix una construcc10 molt part1d1sta que no te cap mena de base real. El nostre país esta orgullós de temr una capital amb una presencia al món c~da cop .n;tés afer: mada i veu encara Barcelona com el signe de llibertat. 1 de progrés que historicament ~a repr~en~at molt mes enlla de les seves fronteres estnctes d avw. Ho he comprovat molt recentment, en el curs de la meva visita a Moi.a del proppassat mes de desembre P~~ commemorar-hi el sis-cents aniversari de la d~clarac10 del poble com a carrer de Barcelona. Com Mma. foren molts els pobles i viles de Catalunya que escolhren el Consell de Cent barceloní com la vía més segura per escapar del poder dels senyor~ fe':dals. Aqu~st or~U de di.sposar de la forc;a d'una capital e_s una re~~tat viva a la Catalunya d avui i un fet que hauna de faclli~ar els grans acords entre les seves administracions púbhques que el país necessita. . És facil de trobar en el que fins ara he anat dient la idea de fons que prestigiar Barcelona és prestigiar Catalunya que, en altres paraules allo que és bo pera Barcelona és bo per a Catalunya. He presentat alguns ex~m­ ples de col-laboració plantejats amb ~questa perspectiva. No tinc més remei pero, que refenr-me tambe a 1 ~b~­ tacle que per a la gestió de la ciutat ha suposat la lmutadissima sensibilitat d altres estaments de govem davant dels problemes de Barcelona. Els pressupostos públics que tot just acaben d:aprovar-se no contemplen el finan~ament dels ser eis que 1 Ajuntament presta simplement pel fet que B~rcelona és la capital de Catalunya els anomenats «servels de ca- 46 pitalitat». Pero és més greu encara que en els pressupostos de la Gen~ralitat, n~ es reculli tampoc el financ;ament de compromisos prev1ament pactats. ~ hi ha C!ffiers per exemple per al monument al pres1dent I:Ims Companys que esta sent constru1t i pagat per 1 A.J~tarnent. Tampoc no es preveu la inversió de 2.500 mihons en els túnels de Vallvidrera que hauria de fe~-se ~egons els acords presos respecte a T ABASA. Com Ja Y'!-lg dentt?ciar ara fa un any les obre del Palau de la Mus1Ca CC?n~muen p~ades i el credit de 200 milions de_l Banc: ~e Cred1t Indu~tnal n~ es .pot aplicar per manca d mvers10 de la Generalitat. Ex1ste1x un perill imminent q~e 1~ obr_es de la plac;a de l'Univers en el recinte de la Fu~, s h~gin d at'-;U"ar dªvant la drastica reducció de les ass~~ac10ns prev1stes. Es greu també el perill de paralitzacw del Pla de <;=onstruccions Escolars de Barcelona que_suposa-ya una mversió de 686 milionsja compromesos 1 J?OSten_or~ent evaporada. La recuperació deis Porxos dEn ~1fre avanc;a penosament. No hi haura diners per al s~gmment del procés de reassentament deis vei"ns desallot]ats de_la P~rona. No es veu clara la solució financ~ra del L1_ceu 1 sembla evident que 1 Ajuntament haura de contmuar pagant els projectes de la seu de l'I EF a l'~ella Olimpica de Montju'ic totj pertanyer a la Generalltat. ¿_Quin és el missat~e que !'alcalde de Barcelona vol fer ~bar ~s seus co~cmtadans en 1\nici d'un nou any? No e~ _un missatg~ ~ad1cal?Ient nou. Es més aviat la reiteraClO ? un propo~1t q~e Ja be esmentat en un temps recent pero que ~onst:Itue1x a p~er meu _la base imprescindible per ev1tar conf~ontac10ns paralitzants i esterils. Barcelona el pa1s en el seu conjunt es troba encara davant ~olts problemes que tenen les seves altematives d~ solu~16 e~c~lla~es per dificultats d entesa entre admims~raclOns 1 Inst1tuc10ns. He explicat ja coro des de l ~~tament hem assajat d'aportar racionalitat a la solucw d'alguns vells problemes. 47 �És ara l'hora de fer !'empenta decisiva per trencar la situació de blocatge en que es troben algunes qüestions essencials peral futur del país, com són l'ordenació territorial de Catalunya -i, per tant, la definició de l'area metropolitana de Barcelona dintre d'un context més ampli-, els sistemes metropolitans del transport, el port de Barcelona, els mercats centrals o la sort d'algunes grans institucions culturals. Estic convenc;ut que tenim davant nostre una oportunitat histórica que no podem deixar escapar. Aquest any 1985 que tot just acabem d'encetar no sera a casa nostra un any electoral. Ha arribat el moment de fer un seriós esforc; d'administració. L'any 1985 ha de ser l'any de les grans decisions en el terreny de l'alta administració; de les decisions que marcaran profundament la fesomia del país. Com a alcalde de Barcelona demano a les administracions d'aquest país el capteniment responsable i !'actitud oberta i possibilista que el país reclama. N o ésr un recurs retoric per acabar un missatge institucional. Es una voluntat que ja vaig expressar immediatament després de les eleccions autonomiques de l'abril passat i que vaig precisar en iniciati ves concretes de col.laboració a partir del setembre. Tots els problemes del país, obviament, poden afrontar-se des d'optiques polítiques diverses. Pero hi ha qüestions d'un caracter tan basic que exigeixen un cert nivell de col.laboració. No ens podem permetre el luxe que institucions i actius fonamentals se'ns quedin als dits per l'afany de defensar un dogma. La nostra ciutat necessita una treva en la guerra dels principis. Associació de la Premsa de Barcelona, 1O de gener del 1985 48 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1984 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Model social Acció política Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2571/19850111d_0080.pdf c5e7c51a1cf50071e6e143a1bab52cb9 PDF Text Text 11 Stp-- Vilanovins: # I • Vull començar aquestes paraules manifestant-vos "1 , .1 . . 7, .,. la profunda satisfadció que sento, com Alcalde do . Bar j ?lb '• celona, de 1 ,.. ! : .., j entre vosaltres. Potser, a pe- 1 1 1 deia pensar, dquivocadament, podeu estar-ne ben segurs, trobar-me . . que la immensa desproporció de tamany que existeix en tre Barcelona i municipis com el vostre 1 com tants altres arreu de Catalunya, fa que qui té la responsabilitat de governar el Cap i Casal no senti interés ' per conixer alló que succeeix als municipios menors.. a 1Y - Res més allunyat de la-realitat. Us diré més. 1.1 Estío convençut que entre Vilanova o Vilanovéta del • Carn i Barcelona existeix una semblança que d'alguna= manera atorga a affiWues poblacions una estructura so-cial que té molts punts\de contacte. �Vilanova i Barcelona han rebut en els dárrers trenta-cinc anys, sobretot des de 1950, una aportació excepcional de pobladors provinents d'altres bandee . .3' i de l'Estat éspanyol. Son els•milers o 'trebaIladó,r; 1 14 '4'1 - 1' ' ' 1 1. u, Y - .' r •` 4 - — 4 # 5 "3- o - á ,i. Jr,,1 1^ 4 ". '. andalusos la majoria perw,tambe.provinent o' 1 -.,15Iz t4 cbmunitats es'panyóles-, qu s'han,esablert 45. nos-' tres poblacions i hi han aportat llur éSforg eh • a construcció de Catalunya. Aquest fet ha contribuít de manera decisiva al creixement demogrlfic urbanístic de Vilanova i de Barcelona. • 1 Se'bc, que aquest creixement s'ha.produít de ma5 nera desordenada i cabica, tant des del punt de visII ta urbá com deis serveis. Se que sovint els poders pu blics no s l han preocupat d l atendre adequadament ei8 ciutadans que han vingut a treballa" a les nostres po blacions, i que aquesta política dó descáraina ha ge7 nerat problemes greus i injustídies que revolten,; • N �Aquesta valuosa aportaci6 !humana ha posat a pro. va la continuItatde latradició hist ,brica i' cultural. de les nostres poblacions, perb,e1 resultat,final:ha=1 estat clara ent-pbstienriquidor. iu < ,1111,.aquest "i sentit, una nakiliffica -: .. una gran part de Catalunya, d'allb que westat Cata-lunya al llarg de la hi<Stbria, Un paíshenel:qual s'han fos apertacions culturalsprzvinents= d l arreu. Un gresol de formes ' de,vida , diversa tuna slntesi harmbnica d i hoMe41de maneres de ser pensar d'expressar-se també plurals.. En aquest s'entit, vull assenyalar que.. el respecte a la prbpia hi'stZ)ria, a allb de milTpr que té'la -tradic"i6 árrelada en el Dasáat llunyb,i en un pássat de mil anys al menys en' .el_cas de Vilanova (per no dparlar, de les troballes d l pocá romana), s.'hafet compatible= �4. 1 arnbel progrés el'creixement, amb la modernit-at.0.1Tem pogut obrir els braços als nouvinguts, acollirlb 'amb 4,1 cense reticncies, cense háver de renunciar a res d'allò que fa de nosaltres una societat arrels profundes en la que té histbria de' CataluñY'a o. A D'aquest procés n'ha sorgit : una societá alhora. plural i unificada. Una societat . i una cultura l'hora.' diversa per profundament solidaria, que tróbaen la -síntesi de formes culturáls.diverses el . cami ;cohe-sió que tot.poble ha de tenir. , Aqueot canvi en la composició de l'estructüráso cial de Vilanova és també el resultat d'una profunda mutació en l'estructura econbmica de la població. Vila nova ha passat en pocs anys de ser una societat eminent ment agrícola, bé que mai po excluáivament, a ser una - �societat sobretot, bé que-tampoc no exclusivament, industrial. Un canvi d'aquesta importImcia, produït e,i= tan pocs anys, e l ha : fet forçosament amb dificultats 1= qemeltat ha limisaa fondos que no puc deixar d'assenyalar. Penseu que un autor de mis, doscrivia així • rimers de s'eg l'estructura industrial dè Vilano-- va. "La so y a inddstria", assenyalava, "consisteix en un molí paperer, un do farina, un forn rajoler o bòvila, duce Inbriques de ciment, sis de curtir sola, una de -• i dos forns de L.,t4.1.x". Vilanova tenia aleshores,= cap el 1910, encara no sis-cents habitants. Del 1960 a= princil)is dele anys 80, Vilanova no ha deixat de créixer ho ha fet de manera espectacular, perquò ha passat de 1.700 habitante a une 8.500. Compare aquella descripció de primers de segle - de ructivitat industrial de Vilanova amb la més•recont, �6. feta per un autor contemporani / i veurem com en roes anys les cosos han canviat do manera absoluta. Diu -aixl: "Les activitats industrials són la metal.lárgica l 'principalmont la construcciá de maquinária per a= la inddstria cerámica, en la major part destinada a l'exportaciá -el grup AGEMAC-VERDUS, 1 ani tá per valor de 965 milions de pessetes- la tz.til -(genZ3res de punt i tintures), la de la conucció -(viles, elements prefabricats, materials diversos 'i Euix), l'alimentária (frigorífics i distribuïdores de con,gclz.tts), les arts gráfiques (Acevedo, Murimon), -una adoberia (Tanor) i magatzems de fustes i de ferro. Comptu amb un cens de 836 treballadors". D I altra banda, Vilanova, com a poblaci6 indus-trial, s'ha vist colpida també per los conseqüencies. (16 la crisi económica que travessa el nostre país i - la societat europea cLcls nostres dies. A tots aquells �que han estat víctimes, que en són encara flagell que dfecte la societat industrial Com i la manca de treball, -vull manifestar-os daritat i també, en aqueát dia de festa,la. r?r ^á ^spe---rança, que vull que feu vostre, que les coses'. canv _aran ben aviat. No hem d'amagar els problemes que uns i nitres te nim, perqub amagar-los, no parlar d'ells, ós -Un' mal canal per intentar resoldre'ls. Pere aixb no ha d'impedir= que, e n un dia de festa, fem tambó l' esforç de .nio capfi car --nos en alió que no ó. La Festa és per di,ver----- tir-se, per al somriure, per al rctrohament deis amics, •^;: ^* i familiars. La Festa ha de potenciar ia soçi.áY^i.?:i`tat . k..... .. .. ! i la solidaritat humana, ha d' e sser un oasi de II. joia en mig del desert de la incomunicabilita ue massa sovint caracteritza les relacions habitual entre cls ciutadans d'una mateixa societat o ádhuc �teixa familia. Aquest pot User, :onso, un dels sentits quc ha do tcnir la 7ta. -neuany *)ot ruser tambo un dia en cm?: retroben la calidesa en rai fred que far= aquests dios. 2orb també, per als v o,lonts, ha dlésser un dia per desafiar-lo. PercuZ) la recta : va Mértanada , ós inscparble amb la prusIncia al carrbr.. Jo dina que le 7c.:Jta actua corn a olement hurnanitzador de le non--tr,s places i carrero, que per unce horco erdvcrion la= llar col.lectiva uC tots elc eiutudans. Vilanovins, por molts anys i a divertir-se! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pregó de la festa major de Vilanova del Camí Subject The topic of the resource Festes majors Vilanova del Camí Catalunya Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-01-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/972/19850202d_00056.pdf 95128c0629ba16d8b722a36bc1f0337d PDF Text Text ^ ^(^ ^, if\ijitv1r 0,(e - Acte que es celebra: primera pedra simbólica de la cobertura del Canal de la Infanta i pràctic acabament de les obres de l'anomenat "by-pass". (cal insistir en el caràcter simbólic de la primera pedra i en el fet que aprofitem les Festes de la Candelera com manifestació popular més important de Molins de Rei per realitzar aquest acte, més enllà de les forma litats estrictament administratives. Confiança en qué les obres de veritat comencin abans de l'estiu. Les obres formen part del Plà Metropolità de Sanejament i afecten als municipis de Molins de Rei, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, El Papiol, Sant Cugat (Valldoreix), Sant Just i Sant Feliu. - A destacar: la urgent necessitat de resoldre el problema sanitari que els canals, en el seu estat actual, suposen per a la població de Molins de Rei. - El "by - pass", encara que sigui una obra per la conducció exclussiva d'aigües pel rec, es complementari del sistema, ja que la construcció del sistema de col.lectors de Molins de Rei (que suposa també la cobertura dels canals) era inviable sense l'existencia prèvia d'un conducte que mantingués la circulació de les aigües que actualment discorren pels canals Capdevila, Ferrer i Mora i de la Infanta. - Els col.lectors bàsics de Molins de Rei, de l'obra dels quals es col.loca la primera pedra, es l'eix de sanejament d'aquesta Vila. Tenen capacitat també per evacuar les aigües pluvials que es desvien pel canal col.lector de l'autopista per desguassar al Llobregat mentrestant no entri en funcionament la depuradora d'aigües residuals de Sant Feliu que també for ma part del Plà Metropolità de Sanejament, - Costos: El cost total del "by-pass" es de 160.000.000 mi- lions de ptes. i el dels col.lectors bàsics es de 440.000.000 milions. �- Crec que caldria fer alguna referència a la voluntat de col.laboració de la Corporació Metropolitana de Barcelona amb la Generalitat pel que fa al sanejament. Destacar la im portància de la millora de les condicions de vida dels ciutadans (tal com recorda el pergamí simbòlic que es diposita dins de la primera pedra) i la seriositat i rigurositat amb que es ta treballant la Direcció de Serveis Metropolitans. Penso, també, que s'hauria de fer alguna referència a la Fira, que compta amb un stand de la CMB i en el que hi figuren un grapat de projectes que afecten als habitants de Molins de Rei per millorar les condicions de vida, garantir l'equilibri del territori i un creixement econòmic ordenat i renovat. (Pot ser cal fer referència al polígon o zona industrial que afecta a Molins i el fet que Molins de Rei es pionera de l'organitza ció de joves aturats a través de l'Associació de Joves contra l'Atur. També cal assenyalar que la CMB ha patrocinat un fulletó sobre l'activitat econòmica de la Vila. �Placa F. de Lesseps, 12 Tel. 218 42 12 Barcelona - 23 C O R POR AC I Ó METROPOLITANA DE BARCELONA COMUNICACIÓ I RELACIONS • <u G, 41- 1/- v4l. 1)/1.44-1-¢. 1s 3w í.^-^ l>,: L.t' ^-^. ac Q--/ c^. u a..r ^^ 11- 4174' ... a 4-L G«- o4 rC...J ^ y —^4. 5r °^. Ge e-- ^¡^ .e ^-r C c4- j y^ ^ / - Q -d. va. 44.4_ a e_e /^^-+1^4 s ¢- ^ ¡iry tcj 4r-u 71a J6yt'4.. t Qo .2^J t-°v v e.a. bre--J 1 4t, /- e-&-re-4"- .a.L-^ ¡3 F`°^C.^-^ • .•'- rs i^ / .♦ ^,.^ ^ ^`Q.(ilii r^/ U^J '^_ ! c-Cf^ 0^ 4.04.0- Z".c c,-"■ J fL.+n. L ^,.-` ^^ ^ Q , • u ^ a ^ . 6- I°^ t/erà ) yi" v)2/ *11 L- CrY-11‘ c.- 4 d^- ^Le^ ,Q q¡ 1 7 ^ s,r.. d.< c GC,ps^e ,n e ç ^ ,C¢ vvQ.v / .( ( .^ G`^..e,,,^- ^ ^ 7 „s.. C t. v/ sz u c., L /^Ye.c. 1e v-4, ^es Q ' o Gvz.._ c._c_e a e. e► /o i..t.-,a - , g. 2 1Ci ike c.. ^c. (ra^ r.^ ^ ^ ^, at-.' ..-. ^..Q ^-.' 7, l^rl! 72-u.4 J' e^.. /- t i v. vz'G-iu c s7^-.-^ t..c -a., a...,. ut/S (e._ t.-- f s2-1 0o o b e ¿A-cok /^ c.^trC / / H ,y em., ..c)-( 444-SP- /7a -z. w, ^ ›erLA , ,^ .--=, ^ Q, ^ / ts ^ 7 5 Gw 57.4. 4 4 ¢^'u <3..t ae / v..t e., ¢..W"12.G4.Y R/ttiQJ^ .^ /ycrtstAi G eJL 1e-c2.'/ C. -ü..c...a.,^ / C-06-Q3 ^`u y, ve ^-C r ^ G ..c^„ _11 g¢., /C7 Q.r ^2°"` pt.ie ^-it -e ,^ ^ /7cs^^ wr /"^.e-1 G^¢ .c,/^.-70/.,4 'f /'^ lr µto+..Q,. ^A f J 4.i/5t /ct Gt.4 2 d.-t. ve, a,.. %` a`. C,o KGQ^..c t.cO ^ X G ^ ffil Jft1).---i 613 GL 6 5' p o 6-'1"a r-^ a /^- ^ 4y., F- ^. U^-^-1 °^ ^^ ) ‘212-, „ b 4.-4.-G117e-,.- t-, :.„.c ^.c . 4L N 56. -Q-,.t_ .u" c. N-.',,.<%y1 '/ 924, l— c-couc 2 .^ ^K o Q /s ,% oL^ F dt ^ pa ^ rd-/`i e 'd // s w.. ct c_O H.A c t.n.p,c ^a /¢I ^c. m /4:> oyp L4.- ^c^3 41-4t, c.Le.uu.{ f f'°ve..A 3t.J ). CO K G^ t'Sà ct-^ C^ 2.. 2 [•i^tt^^` ° ^. v, G _ /, r.L^. jyp ^ fG, c .1 G^ G^ t R Q / T^-^• Q.^, Lc. p :^ <2.4-‘,< o-c-.'^^^ �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA - CERIMONIAL - VISITA MOLINS DE REI Alcaldessa - Sra. ANTONIA CASTELLANA Tel. 6-68-14-90 11,30 Hores.- Arribada a 1-Ajuntament. Reben al Sr.MARAGALL 1 -Alcaldessa i el Consistori. Recorregut a peu per diversos carrers amb visita a la Fira de la Candelaria, Fires de vins de plantas i els stands de Corporaciò Metropolitana i Ajuntament de Molins. Visita al canal. 13,00 hores.- Colocaciò de la l á Pedra. Parlaments del Sr.MARAGALL i 1 -Alcaldessa de Molins. Signatura del Pergamï. 13,30 llores.- LliuraMENT DE PREMIS DE LES PARADES DE PLANTES (Organitza 1 -Ajuntament de Molins i la Cámara Agraria local). Aquest ültim acte es optatiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3878 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a Molins de Rei Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Molins de Rei Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Sanitat Urbanisme Barcelona Acció política Model social Molins de Rei Corporació Metropolitana de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-02-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/973/19850218_CSXXI_BD.pdf 8d57667fe4247ca6c99b40fb6ec1eb83 PDF Text Text l Voy a tratar de comunicarles un extracto de la experiencia de seis años de gobierno en el Ayuntamiento de Barcelona y también de reflexiones que tienen su orígen en una larga historia política. La esencia del mensaje de esta noche es la prqpqest~ q~¡ . .,. sector local, de las Corporaciones locales y en especial ge +.op ayuntamientos, como el sector gestor por excelencia del sector público, para entendernos del Estado en sentido amplio. También pretendo hacerles llegar la pasión con la que .~e está viviendo desde Barcelona la historia política de ~ste país. Quiero defender el autogobierne en un sen~ido :1nuy preciso y hacerles llegar lo que · creo que es un deseo m:uy sincero de par ticipar en el proyecto político espafiol en un m9me-,ito §~ce-pcio...,..,.. na!. Como miembro de una de las comunidades dondi:a la coneie ~cia de país está más desarrollada, como Alcalde de ;;u capital, com9 catalán y catalanista convencido que soy, debo +eeorQ.ar .c;:rue las torpezas de la administraci6n central han 'be'Cho ~uch.o por fomentar una percepción del Estado como algo a j eno e intruso. Los que ahora . estamos al frente de al~ll_n centro de p94er te nemos la responsabilidad de ganarnos la c.o nfian'Za del ·pl,leblo C?nlas instituciones que dirigimos. Puedo asegurar que d~sde los """ ayuntamientos hemos hecho mucho en ese sentido. EL SECTOR LOCAL, LOS AYUNTAMIENTOS, PROTAGONISTAS PE PUBLICA. -~.'~~ STION Déjenme que les ponga un .ejemp'l·o ., quizás ex't-;r~~p , .de _1,-0 que quiero decir cuando defiendo al sector local como ,EJ.e _pj;.o.r cg,~ sto;r dentro del Estado. Suele decirse en este momento ql,le ;rr@s que la creación de puestos de trabajo deberi.a preocuparn9s .J·a ~creaciól'.l de empleadores, de empresarios. O se dice - qu~ .lo •s-egµ-~d o (70.000 empresarios) es precondici6n de l:o primero ·caoo.ooo e~pleos). España, se insiste, necesita de un aho.r ·:c:o que -.s e ,convj__er:ta en inversión. Teng.o la convicción de que ·e ste m~can ;i.11mo -:t;.an ortodoxo puede funcionar de una manera -mucho 'más ,efic:i ent,e :.s:i se produce un impulso descentralizado. Quiero, en 'definí tiva, llamar:les ..la :.at--enc·i6n ?<:>-.Pr-e ~~).. hecho de que tenemos ya 9. 000 ahorradore-s--invers-o res, los -~yµntamientos españoles, que son capaces de generar un -cambio _de expectativas económicas más importantes que e:l impulso -ap~logo ,que se pqdría provocar centralizadamente con un aumento de 1a circulaci6n ·monetaria desde el Banco de España. · No es necesariamente verdad que los 9. 000 ayuntami.entqs .españoles respondan con fidelidad a ·1a cara.c te:r izaci6n de .gr:g:anismo ahorrador-inversor que acabo de describir. Es cierto. No - �2. todos esos entes locales han tenido o tienen una actividad arriesgada y eficiente, empresarial en suma. Pero quiero subrayar que, en las circunstancias políticas actuales, la inhibición no es la norma. Antes al contra rio. No hace falta más que comprobar la alta rnortalída~ política que se registra entre los Alcaldes de las poblaciones donde se producen fenómenos de ineficacia. Es una mortalidad que me atrevería a calificar de tan alta corno la que se regi~ tra en el sector privado de este país. Esta es una realidad que ha sido presentada como escanda losa pero lo cierto es que ha confirmado la productividad del sistema democrático local cómo sistema adecuado para la producción de unos servicios adaptados a la demanda. En consecuencia, no es admisible un cierto simplismo coyuntural que sitúa el déf ici t corno única referencia y que se apoya en la superada visión de los Ayuntamientos como gastadores irresponsables. Esta visión es, corno mínimo, insuficien te. Mi propuesta del sector local, corno sector gestor por excelencia, tiene que matizarse para incluir consideraciones sobre el tamaño óptimo de las unidades locales: Ayuntamientos ~ grandes y medianos, comarcas y áreas metropolitanas son las di rnensiones relevantes. Distritos y ayuntamientos pequeños se-~ rían las unidades políticas de· participación· y descentraliza-· ción territorial. Dicho esto, los alcaldes han estado más cerca del arqueti po Schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesañ . corno empresarios. Han corrido más riesgos, incluso en su nivel de ingresos y en su propi~· vida personal. Las corporaciones 1ócales comparten algunas de las caractérísticas de las empresas. Es significativo, por ejemplo, que _, cuando en un universo de economía centralizada ·se quiere esta_.· blecer un acercarnien·t:o al sistema de mercado se recurre a los .::· Ayuntamientos. Es lo que se ha producido en Hungría donde, po'r primera vez, los ciudadanos pueden comprar un papel que da inte: reses. ¿Quién emite · el papel? · Precisamente los Ayuntamientos:. Si en un· gran salto nós acercarnos al mercado japonés encon trarernos otro ilustrativo ejemplo del carácter empresarial de -= las Corpor.aciones locales. En la lista de emisiones patrocina-· das por una de las más importantes "security houses" del Japón hay más de s, de 4 y de 5 ciudades que acuden al mercado de bo~ · nos en yens. Más que Estados. o:e alguna forma ros carnpesi'nos faponeses que ahorran sobre · e:Epre:cio protegido del arroz y que han tenido hasta hace poco muy escasas posibilidades domésticas de inversión ven claro que invertir en ciudades, sobre todo en Europa, es un riesgo tan só · lidcr, . corno rnínirno1 como invertir en papel del Estado. Evidente mente con el . aval . del Est'ado, pero también sin ese aval. Puedo anunciarles que Barcelona acudirá al mercado privado: japonés de bonos, no · todavía al mercado "samurai" o mercado- privilegiado de bonos públicos, en el próximo mes de abr·rl, · en una cantidad módica, es cierto, a un interés muy convincente, (7,5%}, �3. y a un riesgo de cambio asumible y sin aval. Esta pequeña emisión, que se destina a la diversificación de la deuda exterior, ha de servir también de presentación, pa ra una posible participación más importante del Japón en la f i nanciación de los JJ.00. de 1992. También en el terreno de la informatización la capacidad de reacción de los ayuntamientos, del sector local es, en lineas generales muy próxima a la que se predica de las empresas. El Ayuntamiento de Barcelona· fué un pionero en este campo pero el afán innovador se ha extendido a los municipios pequeños, en muchos de los cuales se ha evidenciado una actitud sorprendentemente abierta. Les contaré tan solo el caso de un ayunta miento pequeño, el de Monóvar, con el .que he tenido algún con= tacto por razones de procedencia familiar. En Monóvar se adquirió un pequeño ordenador sobre el que muy pronto cay6 toda la imaginación y el entusiasmo del hijo del farmacéutico local. El programa preparado por este muchacho ha permitido informatizar prácticamente toda la gestión mu nicipal, con inclusión de las actas de la Comisión municipal = permanente. De hecho, la calidad del programa es tan notable que la compañía proveedora del ordenador ha comprado el sofware de Monóvar para comercializarlo entre los ayuntamientos. Monóvar ya cobra royalties por el invento. Se han hecho algunas críticas inteligentes de la situación actual que, en síntesis, atribuyen a la falta de ilusión,al abu rrimiento generalizado de la coyuntura, la ausencia de las in-versiones que podrían invertir el signo de las perspectivas eco nómicas. Es un diagnóstico razonable pero quiero advertir con= tra la cura de caballo que desde algunos sectores se propugna como método para recuperar la ilusión perdida. No creo que una terapia de choque a base de nuevas presiones sobre la legislación laboral sea lo que este país necesita o puede permitirse. Tengo el convencimiento de que las condiciones ya son las adecuadas para la invers·ión. Lo que hace falta es la aparición de los "rompedores de uniformidad" de que hablaba el profesor García Durán en un reciente artículo. En mi opinión, los ayuntamientos pueden contribuir con normalidad y eficiencia a ese rol de ruptura y estímulo. Dice J. García Durán que los sistemas se desestabilizan a la baja cuando en vez de una distribución aleatoria de previsio nes optimistas y pesimistas entre los inversores se da una pola rización de previsiones pesimistas más all§. de lo gue es realista a largo plazo . Probablemente en España estamos en este momento. Un momento en el que se necesitan sujetos sustentadores de expectativas más realistas, es decir, más optimistas. Esta es la mejor alter nativa a un cierto doctrinarismo liberal que a veces se nos pre= dica. Y que conste que les está hablando una persona que se senti ría halagada de verse incluida en la tradición liberal, en el me jor sentido de la palabra, incluso por razones familiares. �4. Voy a adelantarles un problema no resuelto en el que creo que los Ayuntamientos -entiendan siempre el sector local en su dimensión óptima- pueden y van a jugar, sin duda, un papel pr~ tagonista. España debe afrontar una revolución cultural pendiente, si me permiten la licencia en el campo de la práctica masiva del deporte. Esto está conectado con lo anterior y va al fondo de uno de los puntos ciegos de nuestra mirada colectiva durante décadas. Incluso la España más ilustrada ha sido con~is tentemente refractaria a incluir con decisión la práctica deldeporte entre sus objetivos prioritarios. Desde la izquierda y la derecha más cultas se ha practicado un desdén militante. Reconozcámoslo. He hablado de ello en diversas ocasiones con el Ministro de Cultura y con las autoridades autonómicas y no he encontrado reservas de principio a una campaña correctora. Sólo una reserva, peligrosa por · otra parte. La que se de riva del carácter enormemente rentable que políticamente hablan do tiene o puede tener el deporte considerado como un campo demanipulación. Ahí si que es necesario un espíritu constituyente, una tregua en profundidad. Una política de promoción del deporte de base, apoyada por la federación de municipios, las grandes ciudades y los departa mentes ministeriales y autonómicos concentkios es perfectamenteposible y daría resultados en el · horizonte de ocho años. Incidiria además, lateralmente, pero en forma significativa en algu nos de los problemas no resueltos como por ejemplo,- el de la se guridad. El deporte es el menos peligroso de ltis juegos y el más convencional. Cualquier Alcalde de España se apuntaría a esta bandera. Y se apuntarán todos. El debate está abierto y precisamente en un momento especialmente apropiado, en el que preside el de porte mundial un barcelonés. Eso sí: es preciso que el Ministerio de Hacienda ponga un paréntesis en su correcta aversión por los ingresos finalistas o dé el rodeo que crea conveniente y destine al deporte el rendimiento del loto, u otro sistema semejante, que ya en Italia, en Francia (sistema mixto) y en otros países está proporcionan do financiación a la práctica masiva del deporte y a la prepa~ ración de deportistas de alta competición. Y fíjense bien que hablo de práctica deportiva. Nadie mejor que los ayuntamientos y en su caso las diputaciones para liderar este proceso que el Estado, debe en parte financiar y las Autonomías sólo orientar. QUE ES EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. Pero vayamos ya a la descripción de lo que es un Ayuntamien to como el de Barcelona y lo que es el sector local de España. Barcelona ciudad, el término municipal de Barcelona, no com prende toda la ciudad real. La ciudad real es una aglomeración- �s. metropolitana de la que Barcelona-ciudad es sólo el centro, que equivaldría al centro de Madrid. Las cifras siguientes, referi das al último censo, dan una idea de lo que digo: Madrid Barcelona C.M.B. Habitantes Km2. 3.158.818 1.752.627 3.096.831 607 97 477 En el caso de Madrid la aglomeración ha sido consolidada en un solo municipio. En Barcelona, en cambio, hay 27 municipios para una población parecida a la de Madrid sobre una superficie de algo más de las dos terceras partes. La realidad metropolitana no fué reconocida legalmente hasta 1974, con la creación de la Corporación Metropolitana, en parte herédena : de la antigua Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes de los 27 municipios, pero que obtuvo carácter de entidad local municipal. Los miembros de la Corporación son concejales de los ayuntamientos que la componen. El presidente, elegido por votación entre los miembros, es ahora el Alcalde de Barcelona. Uno de mis principales objetivos es fortalecer el papel de la CMB como institución de servicios que representa a la ciudad de Barcelona real y que este papel sea reconocido en toda España. Un paso notable, en este sentido, ha sido la inclusión de la CMB en el Fondo de Cooperación Municipal como un municipio más. La CMB es una pieza fundamental para abordar algunos proble mas que, aunque afectan sobre todo a Barcelona, a Cataluña, sonen realidad problemas de Estado: el transporte urbano, el saneamiento de las costas, las aguas residuales, la eliminación de ba suras, la contaminación atmósférica y la promoción industrial yterciaria. En la CMB vive la mitad de la población de Cataluña y el 8,2% de la de España. El buen funcionamiento de España, su desarrollo económico, dependen en buena medida del perfecto funcionamiento de la aglomeración barcelonesa, de su prosperidad y de su eficiencia. El Ayuntamiento de Barcelona es un conglomerado de áreas y de empresas cuyo giro anual se aproxima a los 120.000 millones de pesetas. Produce desde servicios de software hasta alcantarillas y teatro infantil y representa más del 5 por ciento del producto interior bruto de la ciudad. Es, sin duda alguna, la primera "empresa" de Cataluña y la que genera más efectos colate rales en todas direcciones. Tiene más de 11.000 funcionarios y de 2.000 contratados laborales. Si añadimos la plantilla de los órganos autónomos de gestión y la de las empresas municipales, llegamos a cifras que oscilan alrededor de los 24.000 puestos de trabajo. �6. El Ayuntamiento de Barcelona ofrece una gama de servicios muy amplia, que además de incluir los típicos de infraestructura y ordenación de la ciudad, de circulación y de protecci6n ciudadana, etc., abarca una gran diversidad de servicios sanita rios, sociales y culturales. Pero a mí me interesa señalar hoy que, por sus especiales características, Barcelona es un buen avance y una buena muestra de lo que el sector local en general puede llegar a hacer, si cuenta con la voluntad política adecuada. Los últimos seis años de gestión han permitido realizar un saneamiento financiero y una reforma administrativa que, representan un · punto de referencia para el resto de las administracio nes públicas. En los meses siguientes a las elecciones del 79 se comprob6 que era difícil aislar los problemas y tratarlos siguiendo un or den de prioridades. En el caso de Barcelona se inventariaron -hasta 230 servicios específicos y muy diferentes entre sí -desde guardia urbana y bomberos a hospitales y guarderías- la mayoría de los cuales carecían de una escala jerarquizada d8 objetivos. Por otra parte, la situaci6n financiera se caracterizaba por un enorme déficit, producto de una estructura local inflexible y anticuada y de los hábitos adquiridos en los años 60 en los que el crecimiento acelerado permitía pagar los déficits de un afio con el aumento de los ingresos de los siguientes. Además, la carencia de autogobierne y la falta de reconocimiento de la realidad catalana desde el gobierno central obligaba al Ayuntamiento de Barcelona a asumir los servicios típicos de una capital. El Ayuntamiento de Barcelona mantiene 24 museos, 5 hospitales, 11 centros de EGB, por poner los ejemplos más llamativos de servicios que en las otras comunidades presta el Est& do o, más recientemente la institución autonómica. Pero es que además de ser capital de Cataluña, Barcelona es también una capital de España. Este es uno de los puntos que ~ quiero subrayar ante ustedes. Esto es a la vez el reconocimiento de una realidad y la manifestación de una voluntad a la que lo$ ~ barceloneses más perspicaces no piensan renunciar. ¿Quién se atreve a negar el carácter internacional del Museo Picasso? ¿Quién no reconoce la importancia que para toda España tiene la sección románica del Museo de Arte de Cataluña? ¿Cuál es el teatro de la ópera de España, sino el Liceo? ¿Cuál es el mayor centro de producción editorial en lengua castellana del mun do? ¿Cuál es la concentración ferial más prestigiosa y consolida da de este país? ¿Se ha pensado desde el Gobierno en los efectos que puede tener el apoyo a un recinto ferial competitivo de las mismas dimensiones? ( ... ). Les expondré, si puedo brevemente, el proceso de mejora de gestión que iniciamos en el Ayuntamiento de la mano del Alcalde Serra y contando con un equipo de trabajo, a mi juicio, de pri.m~ ra calidad. to. En primer lugar nos centramos en mejorar el control del gas Uno de los principales problemas internos era el de una pla~ �tilla incontrolable. Pues bien, en menos de un año hicimos un censo de personal al servicio del Ayuntamiento; ampliamos y uni f icamos los horarios implantando un control de asistencia infor matizado, es decir, hicimos que los funcionarios '~icharan", in= cluso los médicos; recalificamos al personal, fijando a cada uno la categoría que correspondía al trabajo real que desempeña ba; simplificamos la plantilla, reduciendo el número de catego= rías de 260 a 71. Reconocimos a las organizaciones sindicales y firmamos con ellos un convenio. En fin, toda una serie de me didas que se empezaron a aplicar en la Administración Central = tres años más tarde. En suma, los resultados de este proceso han sido una mayor tecnificación de la administración sin aumentar el coste en tér minos reales. Los frutos de estas medidas, desde la perspectiva actual, quedan reflejados en algunos datos significativos. Koy tenernos 1000 funcionarios menos que en 1979. En las empresas municipales, incluyendo autobuses y metro, hemos pasado de 11.200 a 8900 empleados. A la vista de estos datos algunos se preguntarán como es posible hablar de los Ayuntamientos como creadores de empleo y a la vez hacer alarde de congelación de plantillas. No hay tal contradicción. Se ha congelado el número absoluto de funcionarios y trabajadores del Ayuntamiento y sus empresas, pero esta congelación esconde una intensa renovación. Se han incentivado las jubilaciones anticipadas y a la vez se han cubierto las plazas creadas con la entrada de personal más joven y mejor cualificado. Y esto, señores, es crear empleo. Y quiero aprovechar este comentario para man~f e~tar mis re ~ servas ante la propues:ta de creación de empleo publico que se desprende del AES. Si con los: 50.000 puestos de trabajo que ha prometido crear la Administración pudiéramos contratar las dos asistentes sociales que necesitamos para el Barrio del Bes6s, por ejemplo, o aquel monitor que desde hace 3 años me reclama el ~rea de Deportes y no puedo darle, entonces el plan del AES si que mejoraría radical y revolucionariarnente la productividad del sector público y estimularía la creación de empleo en el país . Pero mucho me temo que la realidad no sea ésta. Hoy los sondeos de opinión realizados en Barcelona sobre la evolución de los servicios municipales (el último lo encargué en noviembre) han evidenciado la existencia de una valoración ciu dadana positiva. Otros puntos han sido objeto de valoraciones menos positivas. Me referiré a ellos más. adelante, en calidad de problemas no resueltos. Lo que probablemente no saben los barceloneses es que el aumento en la cantidad y la mejora en la calidad que han experime~ tado la mayor parte de los servicios municipales se ha producido sin que hayan aumentado los recursos consumidos por el Ayuntarnie~ to. Dicho de otro modo, los gastos ordinarios totales fueron en 1980 de 79.067 millones de pesetas actuales, prácticamente la - �8. ,misma cifra que el total del presupuesto ordinario de 1985 (72.501). En el mismo período los presupuesto de la Administración general del Estado han pasado de 4.173.697 millones en pesetas constantes a 7.060.407, es decir, se han multiplicado por 1,7. Para no citar el caso de las comunidades autónomas, ni el de muchos ayuntamientos. ¿Qué ha pasado pues? En este terreno, como en otros muchos, los milagros escasean y la respuesta es, por fuerza, de manual. Sencillamente se ha aumentado la productividad de los recursos. Además, la disminución que, en términos reales,ha experimentado la carga financiera en este período, ha permitido la regularización de algunas transferencias que no eran objeto de" contabilización presupuestaria como en el caso, parcial aún, de los transportes públicos. Ello...húbiera áidó imposible sin la asunción por el Estado :de la liquidación de las deudas hasta 31 de diciembre de 1982. Que quede claro. Permítanme que les cite algunos ejemplos. En la planta incineradora de basuras y productora de energía eléctrica, el cos te por Tm. eliminadas ha pasado de 2647 ptas./Tm. en 1980 a 1339 ptas./Tm. en 1984. Aquí, además de mejora de la productividad ha habido un reajuste de precios en la energía producida, puesto que los anteriores eran de hecho una subvención a las -compañís'elétric. En los hospitales municipales de Barcelona, los costes por cada UBA, únidad básica de asistencia, en 1984. fueron de 15.691. ptas. por UBA y día en el Hospital del Mar y 16.060 ptas. en el Hospital de la Esperanza. En los hospitales de la S.S. este coste es desconocido. La subvenciín que hemos recibido ha sido de 10.472 ptas. por UBA y día. En otros centros la subvención ha sido de 20.000, en S. Pablo y el Clínico y de 15.000 en centros privados. Hasta aquí los hechos. A continuación, las interpretaciones y, si es posible, las recomendaciones, que al menes a esta pretensión responde el título de la conferencia. Vamos primero pues, con las interpretaciones de ese fuerte aumento de la productividad administrativa. En mi opinión, las causas del fenómeno, como las de casi todo en la vida, son múltiples. Pero creo qué, a los efectos que aquí interesa resaltar, pueden resumirse en dos grupos significativos. El primero, que creo común a la mayoría de los ayuntamientos, 'consiste en haber sabido aprovechar adecuadamente los estímulos -productivos que la democratización de la vida municipal comporta: la transparencia en relación a las condiciones de trabajo, a los horarios, a las retribuciones, a las incompatibilidades. La negociación colectiva. La critica y la participación ciudadana, que en nuestro caso se han visto muy facilitadas por el proceso de descentralización territorial. Este conjunto de factores constituyen estímulos muy poderosos para aumentar la eficacia y la eficiencia de la máquina munucipal que, nunca debe olvidarse, funciona en un escaparate. . �9. Creo que esta característica es sobradamente conocida y por ello no voy a extenderme sobre ella. No hay que olvidar, no obstante, que constituye la justificación de fondo de la eficiencia productiva del gasto público local en relaci6n al de otros sectores de la administración. En segundo lugar y aquí quisiera ser voluntariamente inmodesto, el Ayuntamiento de Barcelona-oes probablemente la adml: nistración pública que más ha contribuído, . tanto en el terreno de los planteamientos como en el de los hechos, a poner en crisis el modelo de organización y gestión burocrático que ate naza a nuestras administraciones públicas. Hace pocos días, el profesor García de Enterria a quien le encargamos la defensa del caso, nos comunicó que la Audiencia Territorial de Barcelona había fallado a favor del Ayuntamiento en el recurso interpuesto por éste contra la decisión de un anterior Gobernador Civil de suspender un acuerdo del Ayuntamiento de Barcelona. El acuerdo suspendido, de 1981, cu ya eficacia queda reconocida ahora, en 1985, por la Audienciacontra las figuras de controlador del gasto y coordinador de Régimen Interior. EL SECTOR LOCAL Pero déjenme entrar en lo que es quizás el meollo de mi ex posicion, o en todo caso el sentimiento que creo más importante comunicarles hoy. El subsector local de la Administración Pública española, con más de . un billón de pesetas de operaciones sobre un total de ocho billones de pesetas, representa una parte no despreciable del conjunto del sector público. Junto con el sector autonómico que sobrepasa también el billón alcanza, según datos de la Dirección General de Coordinación de Hacien- ~ das Territoriales, el 29 por ciento del gasto público consoli~ dado sin seguridad social, mientras que en Italia y el Reino Unido este nivel es del 17 y del 26 por ciento, respectivame.n te. Esto quiere decir que estamos en niveles de descentraliza- · ción territorial del gasto más plausibles de lo que comúnmente queremos admitir. Admitámoslo. Sin embargo, estamos lejos no sólo de los objetivos que el informe de expertos del año 1980 fijaba como deseables para el proceso descentralizador español (recuerden ustedes: 50-25-25) sino lejos realmente, después de analizada la experiencia de estos años, de lo que la realidad permite ya hoy. Sobre todo el subsector local. Este sí que es la cenicienta de los subsectores locales europeos en cuanto a participación en el gasto consolidado, al no superar el 15 por ciento del sector público sin seguridad social. Hay que enfocar correctamente es.ta situación. Y hay que hacerlo, yo creo, ahora mismo, es decir en el momento en que se plantea la revisión del sistema de financiación autonómica, una vez acabado el período de transición definido por la LOFCA y al gunos estatutos como el de Cataluña. Y aquí quiero decir que estoy de acuerdo con las cuatro objeciones que el presidente Pujol plantea al sistema de financia- �10. ción vigente. El criterio del coste efectivo no tiene en cuen ta que en Cataluña, servicios como la Sanidad o la Enseñanza tienen una cobertura pública menor que en el resto de España. La relación pública privada en Cataluña es 40-60%, mientras que en el resto de España, 60-40%. Los impuestos cedidos, por otra parte, no son un buen sistema, puesto que desincentivan la productividad fiscal. El Fondo de compensación interterritorial es poco justo, puesto que no tiene en cuenta el volumen real de las competencias que presta cada comunidad. Y, por último, la inversión de reposición no habría de contabilizarse aparte de la nueva. Me gustaría hacer una breve referencia · a la propuesta Obiols-Armet de revisión financiera. Esta propuesta distingue tres fuentes de ingresos. La primera debería basarse en la atribución a las comunidades autónomas del rendimiento de una parte de los impuestos generales que se recaudan dentro de su territorio. La segunda fuente de ingresos debería ser la participación de las Comunidades en un fondo de igualación de carácter general, y la tercera un fondo de desarrollo que preven dría del FCI perfeccionado y desarrollado. Hay que ser conscientes de que toda esta transición, esta revisión y estos objetivos plausibles se plantean en un marco de dificultad que no voy a ocultar: déficit del sector público en torno al 5 por ciento del producto bruto. Creo que estos problemas no carecen de soluciones. Soluciones difíciles pero, en definitiva, posibles. No veo en el horizonte de los próximos cuatro o cinco años otra posibilidad de avanzar hacia el objetivo del 25 por cientp de participación del subsector local en el sector público y se hacerlo sin mermar los recursos de las autonomías que recurrir a medidas fiscales hoy no contempladas por la legislación vigente o, quizás, poco desarrolladas. Mi reflexión se encaminaría, por lo tanto, hacia el diseño de las posibles medidas fiscales que, en el marco dr un aumento del presupuesto bruto de las comunidades autónomas permi tiera, vía redistribución y a través de la creación de fondosde cooperación municipal en las autonomías, un aumento de la capacidad neta de gasto del subsector local. Es muy posible que la mejor solución se encuentre en la consolidación de un fenómeno que está surgiendo, no sin errores de implantación, de un principio de fiscalidad en el nivel de las administraciones autonómicas. El Alcalde de Barcelona está dispuesto a defender esta incipiente f iscalidad autonómica siempre que se den tres condicio nes: (1) que los recursos obtenidos se dediquen a nutrir la ca~ pacidad de gasto ·de los Ayuntamientos, es decir, del sector gestor por excelencia; (21 que la redistribución se haga objetivamente y (3) que la población perciba claramente el beneficio. Se ha inciado ya esta línea con el recargo sobre la renta impuesto por la Comunidad Autónoma de Madrid y, más limitadamen te,con el impuesto sobre el bingo establecido por la Generalitat de Catalunya y podría seguir con un impuesto específico metropolitano o autónomo para la financiación de una parte pequeña del déficit de los transportes públicos. �11. Pero las exacciones que se puedan establecer de acuerdo con esta concepción fiscal, anque se refieran en todo caso a problemas de tipo específico y a zonas concretas del país, ~ deberían dejar a salvo el principio de que, a medio plazo, los impuestos no han de tener un carácter estrictamente fina lista. A medio plazo, la solución es federalizante. Renta, Sociedades e IVA, repartidos entre los tres niveles de gobierno. Como en Alemania. Se ha de producir una auténtica redistribución en cascada en dirección del sector público autónomo y del sector público local. Y el Alcalde de Barcelona defenderá siempre que en esa redistribución progresiva se introduzcan criterios de optimización, exigencias de control de calidad y máximos y mí nimos por parte de la administración central y, lógicamente,de las administraciones autónomas. Es más. Me gustaría subrayar con toda claridad que los gobiernos autónomos deberían reconocer que la esencia misma de su poder político, de su rol político en relación con las administraciones locales, consiste precisamente en eso: en la determinación de los criterios políticos que pueden orien tar el gasto de los recursos por ellos controlados. Los gobiernos autónomos no han de ser unos ayuntamientos grandes. Han de ser la generalidad, no la particularidad. No se trata tanto de que tengan maestros y guardias en nómina como de que formulen unas políticas orientadoras de la gestión de unos recures transferidos y administrados desde los Ayuntamientos. En este marco que propongo, la esencia de la actua ción política de los gobiernos autónomos·· consiste, por lo tan to, en impulsar, incentivar, estimular la innovación y proponer objetivos cualitativos. No quiero dejar de lado el marco legal en que se sitúan estas reflexiones. Todavía es~e.mos, como es archisabido, en un período constituyente. Vaya por · delante que mi deseo y mi convicción es la de que este período desde terminar ~· No cabe esperar ya mucho más de un esfuerzo legislativo constit.urente y quizás sea mejor a las alturas de 1985 concebir el trabajo de nuestras cámaras ·como algo más pegado a la reali dad de gobierno cotidiana y por tanto más dado a las adaptacio nes legales del marco existente que a la creación de nuevos -marcos. Les voy a dar un ejemplo de lo que hay que evitar. La ley de Presupuestos Generales del Estado para 1985 contiene un error, que hay que subsanar urgentemente, que puede costar a los municipios de la Corporación Metropolitana de Barcelona una merma en sus ingresos de alrededor de 600 millones de pesetas. En efecto, la ley establece que, a efectos de cálculo de la Contri bución Territorial Urbana, se tomará como base las valoraciones vigentes el 31-12-84. Esto quiere decir que los ayuntamientos que habían actualizado sus catastros y establecido unas valoraciones cuya vigencia empezó el 1-1-85 se encontrarán con que las previsiones de ingresos de sus presupuestos no podrán cumplirse. Y no porque los ayuntamientos hayan obrado irresponsa- �12. blemente. No. Se habían revisado los catastros. Se habían obtenido unas valoraciones que aumentaban substancialmente las vigentes, se había acordado la vigencia del nuevo catastro en 1985, y se había calculado la recaudación en concepto de CTU de acuerdo con el mismo. A estos casos me refiero, cuando hablo de legislar con vistas a la realidad cotidiana. Es obvio, sin embargo, que están pendientes todavía leyes básicas y entre ellas de forma destacada la Ley de Bases de Régimen local. La Ley de Bases es la menos mala de las Leyes posibles en este terreno. Les daré algunos ejemplos del porqué de es te criterio nada halagüeño y bien moderado en torno a esta = cuesti6n. (art. 59 bis, RF, Carta, participación ••. ) Quizás nos falte audacia en el reconocimiento del plura lismo y la libertad local y nos sobre, a veces, en el recono cimiento de los beneficios económicos de la competencia entre individuos. Porque esos beneficios derivados de la competencia existen aunquee;to sea nuevo para muchos socialistas. Pero son beneficios que, en principio, no garantizan nada completame~ te y, sobre todo, son beneficios no muy distintos de los que cabe esperar de la multiplicidad de poderes locales no concurrentes pero si contiguos. La comparación de los artículos 5 i 20.2 de la Ley de Ba ses de Régimen Local ilustra esta falta de audacia• Efectiva mente, el art. 5, regulador de las fuentes normativas del ré= gimen local no prevé la posibilidad de que los Municipios, cuando menos los que por su número de habitantes lo requiriesen, se autoregulen mediante la correspondiente Carta municipal, aprobada con rango de Ley. Esta carencia es, quizás, la fundamental ya que con su aceptación podrían obviarse muchas de las demás limitaciones que contiene la Ley de Bases. El mismo art. 5, al referirse al regimen organizativo señala que se regirán por la Ley de Bases, luego por las de las Comunidades Autónomas y en tercer lugar por el Reglamento orgánico propio de cada entidad. En cambio, el art. 20.2. establece que las Leyes de las Comunidades Autónomas podrán establecer una organización municipal complementaria, que regirá en cada Municipio en todo aquello, en que su Reglamento orgánico no disponga lo contrario. Es evidente la contradicción entre ambos preceptos. Sería de desear que en el art. 5 por su carácter más general se estableciera la jerarquía en la forma que lo hace el art. 20.2. En todo caso, con la previsión de órganos que hace la Ley de Bases en el art. 20.1. sería suficiente, sin ~stablecer la posibilidad de que las Comunidades Autónomas pudiesen legislar sobre la materia, _ya que cualquier intervención ampliando lo �13. establecido en la Ley de Bases significará siempre el limitar la capacidad autorganizativa municipal. Más aún, el art. 5, en su apartado E) establece que en cuan to a las Haciendas locales se regirán por la legislación estatal~ en segundo lugar por las Leyes de las Comunidades Autónomas y en tercer lugar por las Orde~anzas fiscales de la propia entidad local. Por su parte, el art. 105 repite~que las entidades locales tendrán autonomía para establecer y exigir tributos de acuerdo con la legislación estatal y la legislación autonómica. No se vé la razón por la que las Comunidades Autónomas puedan legislar sobre Haciendas locales cuando el art. 132.2 de la Constitución sitúa al mismo nivel a dichas Comunidades y a las Corporaciones locales al establecer que "Las Comunidades Autónomas y las Corporaciones locales podrán establecer y exigir tribu tos, de acuerdo con la Constitución y las Leyes; y estas "Leyes" son las estatales ya que el propio art. 133, en su apartado 1, establece que "la potestad originaria para establecer tributos corresponde exclusivamente al Estado, mediante Ley". Esta "Ley" es el único techo constitucional que tienen los Municipios para establecer y exigir tributos y no cabe, por tanto, interponer otro filtro legal autonómico. PROBLEMAS NO RESUELTOS No puedo dej~r de referirme a una serie de problemas pendientes que en los seis años de administración local democrática no se han podido resolver todavía o que han aparecido como nuevos durante el mismo período. Se trata del problema de la drogadicción y de sus concomitancias en el campo de la seguridad y la administración de justicia e, indirectamente, la sanidad, así como otros relativos al comportamiento civil en una fase de transición. En relación a las drogas, los últimos 5 años han visto crecer unos fenómenos muy parecidos a los que ya conocen otros países, especialmente los EE.UU. desde hace quince o veinte años. Me refiero tanto a la extensión de su consumo, como a sus repercusiones sociales, sobre todo en el terreno de la seguridad ciudadana y la criminalidad, como a los debates que genera. Es previsible que debamos convivir durante muchos años con las drogas y más concretamente con la heroína. Y que lo ha· gamos en medio de un debate intenso e importante,entre quienes ven en la ilegalidad de la droga la causa de los males y quiénes piensan que sólo la actuación represora puede poner fin a la drogadicción. No existe una forma única y definitiva de tratamiento de los heroinómanos a largo plazo. La discusión entre profesionales gira sobre todo en torno a las medidas de reinserción y de prevención. Pero lo que está claro es que hemos de afrontar, como mínimo, los aspectos sanitarios de la drogadicción. Estamos obligados a atender al toxicómano que busca ayuda. Todas - �14. las medidas que se adopten deben ser evaluadas por los equipos que las lleven a cabo y por la Administración. Hoy puede haber entre 5.000 y 12.000 heroinómanos en mi ciudad. Cincuenta mil en España. Tengan en cuenta que un gra mo cuesta 20.000 pesetas y surgirá la cifra de mil millones -diarios de volumen de negocio. Pero en este túnel empieza a verse la luz. La experiencia de los EE.UU. nos enseña que · la -toxicomanía es una enfermedad que se cura con la edad. No hay heroinómanos de 50 años. :Está claro que algunos se quedan en el camino, que mueren antes de llegar a esa edad. Pero lo que parece claro es que la incidencia de la adicción es menor cuanto mayor es el grado de madurez y adaptación social del individuo. ¿Dónde puede hallarse una solución al problema? En mi opinión, la salida pasa por · los siguientes elementos: actuación coordinada de los distintos niveles de gobierno y, desde luego, de los diversos departamentos; acotar la entrada; reinserción; prestación de un servicio de urgencias; y presencia de un protagonista, un nivel de gobierno gestor o un comisario. Probablemente, la gestión de los ~rvicios sanitarios es el "test'' más importante para esclarecer como será el reparto de funciones entre las Administraciones públicas. Los servicios sanitarios representan una parte importan te del PIB y del gasto anual de las Administraciones Públicas. Son, sin duda, la columna vertebral de los servicios personales transferidos a las Comunidades Autónomas. En esta clase de situaciones es donde tenemos la oportunidad de establecer una distribución clara de funciones entre las Comunidades Autónomas y los Ayuntamientos. La gestión por parte de la Administración local, también aquí es garantía de eficacia e innovación. Se ha dicho de los servicios sanitarios gestionados por la Administración local que nos conducirían a hipotecas políticas expansionistas y despilfarradoras. Nada más lejos de la realidad ya observada. Cuando la Administración local ha intervenido en este terreno lo ha hecho atendiendo necesidades que las ·Administraciones excesivamente burocráticas y poco participativas habían ignorado, como Planificación Familiar, Salud Mental, etc. No solamente en estos casos sino también cuando se gestionan instituciones complejas como hospitales, también la Ad ministración local ha mostrado tener la fuerza política y elconocimiento profesional para hacerlo de la forma más ef icien te. Ya he dicho antes que el coste de cama/dia en los hospi~ tales municipales es menor que el de los de INSALUD. La propuesta de un Consorcio de Hospitales Públicos en Barcelona, con la presencia de la Administración Autonómica en su órgano de Gobierno, es la plasmación de la voluntad del Ayuntamiento de Barcelona de asumir la gestión de la sanidad en el ámbito del municipio. �15. La inclusión en la Ley General de Sanidad de la delegacion de gestión a los Ayuntamientos de las Grandes Capitales sería la asunción del reto por parte de la Administración Cen tral y Autonómica. En cuanto a la actuación de los Ayuntamientos ante el problema del paro, hay que ser sinceros. Sólo acabamos de empezar. En Barcelona hay 270.000 jóvenes entre 14 y 24 años. Entre los 16 y 24 años el 42% está en paro. Tenemos una tasa de no escolarizados del 11%. El fracaso escolar, entendido como alumnos que repiten cursos, no como abandono de estudios, es del 50% en EGB, 55% en BUP y 75% en FP. Estas cifras nos dan una idea de la magnitud del problema, tal como está ahora y como puede agravarse. Sin embargo, creo que hay en nuestras ciudades, en nuestros pueblos, elementos que nos permiten afrontarlo con optimismo. Este verano, durante la Fiesta Mayor de la Taixonera, barrio relativarner.te marginado de Barcelona, me dí cuenta de que teníamos los elementos de un problema y los elementos de su, s6lución. Los jóvenes del barrio están en su mayoría parados y el barrio tiene muchas cosas que arreglar. Pero tiene más, tiene un sastre que es presidente de la Asociación de Vecinos y que e~~capaz de organizar los actos y las fiestas en las que esos JOVenes participan, es decir, que es capaz de llegar a ellos. Y aún hay más, en la parroquia, más o menos destartalada por las sucesivas agresiones a sus cristales, un profesor de música da clases, primero a unos niños y luego a sus padres. He aquí la materia prima de un problema gue debería ser soluble: o somos capaces de convertir este puzzle en algo relativamente ordenado en que los recursos existentes tenganque ver con la solución del probl9ma, sin infri::;i= las leyes gene rales de la economía y la sociedad, o bien se=á muy difícil -convencer a estos individuos y, en segundo l~;a.:::-, a ~is concejales y a mi mismo de que esas leyes sirven ~=-=a algo. El Ayuntamiento de Barcelona se ha pl~~=ado la creación de un dispositivo mínimo de actuación en el ==.::.po de lo que se llama, en terminología de la OCDE, las inici~~ivas locales de creación de empleo (ILCE) . Con esto hemos variado una oosición ce =8r.do. Hasta aho ra no admitíamos con resoecto al paro otra responsabilidad que la de ayudar a paliar sus efectos. Nunca participamos en el combate de sus causas. Y la verdad es que seguiremos siendo contribuyentes muy marginales en ese combate. Pero admitamos desde ahora que se nos hace difícil decla rarnos totalmente irresponsables en esta cuest~ón. Por una ra= zón. La duración de la crisis es mayor de lo que hadie había previsto. Y esta mayor duración tiene efectos cualitativos. La posibilidades de reinsercion laboral de una oersona a medida que se alarga la duración de su desempleo, aecrecen en proc~esi5n aec~§t~i~3. �l 6• Los problemas de disciplina en la circulación, para citar .otro problema mal resuelto, son reflejo de una cierta cruie bra del principio de autoridad. Estarnos viviendo una crisis de las profesiones que implican autoridad. A consecuencia de esto existe una impunidad infractora que hay que resolver para mejorar, por ejemplo, el tráfico de las ciudades. = La población de Madrid ha perdido sesenta mil habitantes entre los dos últimos censos. La de Barcelona ha permanecido estancada. Sin embargo, en el mismo período el número de coches ha aumentado en un treinta por ciente. Obviamente, la anchura de las calles no se ha modificado. Si pusiéramos en fila india los coches que se matriculan cada mes en Barcelona llegarían desde la Avenida del Tibidabo al Paseo de Colón, o si lo prefieren, desde Ato=ha a la Plaza de Castilla. En este campo tenernos que actuar sin esperar ninguna nueva Constitución. Bastaría una elevación del código de cir culación al nivel normativo adecuado y una sabia utilizacióndel mismo en tanto los ministerios de Interior y Justicia se ponen de acuerdo sobre si es posible judicializar el cobro de las multas, discusión de aran calado cívico. También aquí estoy en . la línea del Presidente del Gobierno, cuando reclama menos leyes y más actos. Desde luego, entre los actos necesarios figura la construcción de apa=camientos y una mayor imaginación en · las medidas del tráfico central. ¿Nos atreveremos? Quizás u~ aumento de las multas por aparcamiento incentivará el uso ce aparcamientos de pago y hará rentable su cons trucción. En el ca~po de la seguridad ciudada~a, seguimos fracasando todavía. Pero estarnos · cerca de saber corno hemos de salir de la actual si~uación. Hace más ce un año, antes del cierre de tiendas, creé una Comisión, con el ex-Alcalde Socías al frente, y le dí, un plazo de doce meses para saber las causas, las características y las salidas posibles del problema. Lo primero que hicimos fué una encuesta. Los resultados fueron aterradores: 19,6% de victimación. Luego siguieron los análisis y las primeras medidas provisionales que han sido muy i~portantes por su carácter innovador en el terreno de la cooperación entre cuerpos de seguridad. Hoy el clima es mejor, incluso mucho mejor, pero puede empeorar mañana. (Fatalismo: el relojero y el farmacéutico). Tengo la seguridad de que antes de dos meses oodremos adoo tar algunas grandes decisiones, claras y operativas. El problema de la financiación de los transportes públicos requiere también la perspectiva de las soluciones específicas. En el caso de Barcelona, como en el de ~ladrid, la singularidad radica en el carácter metropolitano de los servicios prestados �17. y·en los déficits que se derivan de la gran complejidad de los modernos sistemas de transporte urbano. La fórmula de financiación de los transportes públicos debe recoger el hecho de que las áreas metropolitanas constituyen unas concentr..acdones de servicios de al ta rentabilidad para el conjunto de todo el estado y que, en consecuencia, los costes generales deben ser asumidos por el conjunto de las administraciones públicas. Todos los problemas a los que me acabo de referir requieren unas soluciones específicas. Pero en el caso concreto de Barcelona, las soluciones pasan igualmente por la constatación de la capitalidad que Barcelona ejerce de hecho, en diversos terrenos y que tiene voluntad de consolidar. Quiero añadir que el reconocimiento que el Alcalde de Barcelona propone no se circunscribe a la esfera de unos derechos económicos. Barcelona propone un reconocimiento político de su capitalidad. MADRID Y BARCELONA En este mismo marco me siento obligado a subrayar la actua lidad de los valores ciudadanos que con frecuencia se han vistoperjudicados por la presencia de una capitalidad política. Como Alcalde de Barcelona he glosado con frecuencia esta contraposición entre el debate propio de las ciudades y el inevitable grado de uniformidad que provocan las capitales y lo he hecho, precisamente, para advertir sobre el proceso de capitalización de Barcelona generado · por la autonomía. Pues bien, el Alcalde de Barcelona cree que es muy positivo para el país en general y para Madrid en particular, la gradual consolidación de un Madrid local, de un Madrid autonómico, de una ciudad viva en suma, frente al Madrid oficial y capitalino. He vivido personalmente la aparición de poderés ; locales en París y Washington. Se trata de un fenómeno que fué visto con algunas reticencias pero que se ha impuesto con gran naturalidad. La realidad se ha impuesto. Es importante que exista un equilibrio entre el rol de capi talidad y el más genérico y hasta cierto punto opuesto de ciudad. Y ahí está, quizás, la diferencia que todavía se aprecia entre el caso español y la posición que en sus respectivos países ocupan Washington o Bonn, por citar sólo dos ejemplos relativamente distantes. Ni Washington ni Bonn pretenden ser al mismo tiempo la capital y la primera ciudad. Está claro que la situación no es aquí la misma. La realidad de Madrid es también un dato que se impone. Pero tengamos al menos el sentido común de reconocer que la Ley no agota la realidad. Sería más mbio y más prudente aceptar la idea de un cierto dualismo fáctico. Quiero subrayar, por otra parte, el carácter de B~rcelona �18. como banco de pruebas. La derecha catalana y la española no han vencido nunca en Barcelona en una contienda electoral que no fuera limitada estrictamente al Gobierno de Cataluña. Su política española no ha obtenido aún una aprobación mayoritaria ni en Ba~ celona ni en Cataluña. Las elecciones Generales del 82 fueron un intento. Las Municipales del 83 otro. Ahora, la derecha catalana ha visto que tiene que jugar sus cartas españolas boca arriba, confesar sus afinidades españolas para ganar en Cataluña. Y la derecha española reconoce que tiene que prescindir de su hist6rica aversi6n a entenderse políticamente con los hombres de negocios catalanes. Políticamente, porque económicamente, siempre se entendieron. Todo esto, seguramente, no es malo. Puede que complique las cosas. Pero no más de lo complicadas que realmente son en si mismas. En este contexto quiero proponerles una reflexión. Una medida de prudencia política sería, quizás, no abusar excesivamente del término nación ni al referirse al gobierno de España ni al referirse a Cataluña. Es mejor emplear el específico España, sin complejos, y el específico Cataluña, que el genérico nación. La ambigüedad calculada de la Constitución exige ciertos sacrificios de todos en este sentido. Sin duda, un gobierno que no haga uso frecuente del adjetivo nacional renuncia a un resorte ·importante o, más que impoE tante, conforiable. Y debo decir que en este sentido el Presidente del Gobierno de Cataluña, suele, últimamente, cuidar su vocabulario. Más quizás que algunos miembros del Gobierno Espa ñol y que los medios de comunicación que, aquí, gustan de lla-marse "nacionales" y que en Barcelona llamamos "españoles". Pero nadie puede hacerse ilusiones, afortunadamente, sobre el poder de convocatoria de las palabras. Un cierto escepticismo verbal no ha de tener grandes costes. Y si no, reparen Vds. en el enorme prestigio adquirido por el Alcalde de Madrid, entre otros merecimientos, mediante una sa bia polisemia, y un saber estar al tanto de los cambios de lengua je, rechazando toda machaconería y simplismo. Por último, les voy a decir como Alcalde de Barcelona que recojo la esperanza de la generación de nuestros mayores cuando dirigién:lcsea España la llamaban a despertar de un letargo secular. Y llamaban desde una periferia que se creía inc0mprendida. Estoy conve.n cido de que hoy se han puesto las bases objeti vas para que esa comprension que a veces es un asunto mucho me-nos épico de lo que suele creerse, sea posible. Sin embargo, hace falta todavía un esfuerzo grande en el camino de la confianza para conseguir que sean realidad los sue ños de nuestros abuelos e infundados sus temores. En resumen, el modelo de gestión posible en España, que debería comenzar a aplicarse hoy para estar rodado en 1990, debería tener en cuenta los siguientes criterios y propuestas. (1) Legal o prácticamente las competencias del Estado y las �19. autonomías (sector nacional) deberían ser taxativas, es decir, con númerus clausus. Lªs locales residuales. La Constitución lo permite. En ello hay un riesgo para los dos sectores "nacionales". Que lo asuman. Si no lo hacen perderán legitimidad sus protestas de no intervencionismo y autogobierne. (2) Casi ningún problema puede solucionarse desde un solo nivel de gobierno. La atribución de competencias que hacen la Constitución y las Leyes básicas es sólo una convención simplificadora, útil y basta. Y a fé que bastante laxa, afortunadamente. Debe defenderse la complejidad, como hacía Ralph Deahrendorf hace cuatro días en un periódico de esta ciudad, pero no, como él cree, atribuyendo pendularmente las competencias arriba y abajo, antes arriba, luego a la escala local y ahora de nuevo arriba, a escala europea. No. En nuestra lucha contra la droga vamos a apoyarnos en el organismo especializado de la ONU, con sede en Viena y vamos a pedir a Barrionuevo más apoyo y a Ledesma más medios pa ra el fiscal Villarejo y al conseller de Sanidad, Laporte, ayuda en la reinserción. Pero nosotros sufrimos el problema y estamos por tanto cualificados para un cierto sector de la solución. Para un cierto protagonismo emprendedor o gestor. La demanda manda, o debe mandar. (3) No hay, realmente, competencias exclusivas, ni siquie~ ra plenas. Todas son compartidas. O casi todas. Lo importante es identificar al responsable o los responsables del proyecto, de cada proyecto. El sector público, para el ciudadano, es un conjunto de personas y medios al servicio de unos determinados programas. Para el político y el funcionario es a menudo un amasijo de dificultades y competencias, de recursos o carencias. Grave error. Identifiquemos el problema, señalemos los responsables de su solución y pongamos desde todos los niveles de gobierno los medios a disposición de los responsables. Esta es la fórmula. (4) El sector local tiene que llegar en cinco, seis o siete años hasta el 25% del sector público sin seguridad social. Ca si exactamente lo mismo ocurre con el nivel autonómico, que de to dos modos crecerá todavía un poco por transferencia de nuevos ser vicios. Esto significa que en ese plazo, u otro más largo, el Sector Público deberá absorber dos veces el actual déficit, es decir, cerca de un 10% de la Renta Nacional. Por absorber entiendo reducir pérdidas tanto como poner re- �20. cursos a disposición de niveles que no los tenían. ¿Quieren que les diga la verdad? Esto va a ser muy difícil si no se dan dos condiciones: (1) un crecimiento significativo de la Renta Nacional, por el que yo apuesto sin muchas dudas ( 2) una disposición, en ;·todos los niveles, a deselectorali zar en cierta medida los temas fiscales. Todo lo demás son palabras al viento. (5) Si todos estos puntos no obtienen traducción legal no debemos inquietarnos. Los objetivos aquí descritos pueden perseguirse también sin leyes que los consagren. Es más: estoy convencido de que se irán imponiendo. La diferencia está en el grado de coherencia y confort en el desarrollo del proceso político. Y también el timing. (6) Autocontención en el trato con el ciudadano. A to dos los políticos, a todos los niveles, nos gusta lo que los franceses llaman el bain de foules, el baño de multitudes. Y a veces es bueno para la salud del colectivo. la del político. Y para Pero no deberíamos tratar de acceder directamente al ciudadano por encima, puenteando, a los poderes elegidos de nivel más bajo. Me refiero al contacto político-administrativo. El AES no debería poder subvencionar directamente a los Boy-Scouts de Cataluña y si lo hace, el Presidente del Gobierno de Cataluña tiene todo el derecho a molestarse. Sólo el protagonismo del Estado central en la política anti-ciclica (contra el paro) justificaría tal procedimiento, con el fin de acumular en el menor tiempo posible el máximo po sible de proyectos viables y eficaces en la creación de empleo. Y aún. Del mismo modo el Gobierno de Cataluña no debería en modo alguno crear Oficinas de Bienestar Social en los barrios de las ciudades industriales con el fin de explicar lo que es la Generalitat. Si lo hace los Alcaldes de Catalüí.\a,tienen todo el derecho a molestarse. Sólo la probada incapacidad de los Ayuntamientos para explicarles a sus ciudadanos lo,;rgue es el aut09'obierno jú.stif icaría tal procedimiento. Y aún. Déjenme que les diga ahora algo que ya se temían. el AES no ha subvencionado a los Boy-Scouts de Cataluña y el Gobierno de Cataluña sí ha creado Oficinas de Bienestar Social en los barrios. �21. Pero la advertencia vale para todos, incluidos los grandes Alcaldes. Es un código de comportamiento que se nos debería exigir. (7) Autocontención también, sin embargo, en el derecho a la susceptibilidad. Debería ser normal que un ministro asistiera a la ópera en el Liceo sin tener que pasar por la taquilla del Presidente de la Generalitat, el Delegado del Gobierno y el Alcalde. Esto ya comienza a ocurrir. prevenciones y cautelas . Pero todavía hay demasiadas Yo me he tenido que quejar · a veces de algunas actuaciones simétricas. La esposa de alguna alta autoridad, supongamos, se ha dirigido al Orfeón de un pueblo sin avisar al Alcalde. Y yo me he quejado porque el Alcalde me lo ha pedido -y quizás porque en aquel caso hubo infracción de un principio distinto al de la cortesía. Pero me he quejado sin convicción. Los Municipios no tienen fronteras. Ahí reside su fuerza. No deberían pues añorar las aduanas (els burots) (8) Hay que ir más allá: propongo formalmente que Barcelona sea sede de instituciones de ámbito estatal. También he hecho la oferta, bien recibida por - el comisario Cheysson, de la CEE, de albergar alguna gran institución europea. Pero esto es distinto. Se trata de que algunas, varias, bastantes si es posible, instituciones estatales o no, de ámbito español en todo caso,fijen su sede en Barcelona. La Constitución no lo impide. Y los costes, seamos sinceros, tampoco. El Presidente del Gobierno, al que le he comen tado en alguna ocasión mi deseo de formular esta oferta la ve favorablemente. Lógicamente las instituciones que podrían tener sede en Barcelona son aquellas más relacionadas o con mayor polarización en torno a personas y actividades que son importantes en nuestra ciudad: en deporte, 15 de los 50 presidentes de Federaciones españolas son catalanes; en ópera; la Constitución no obliga a nada: quizás el Liceo podría ser oficialmente lo que es de hecho la Opera de España, como la Scala de Milán es la gran Opera de Italia; en comercio exterior y relación con Europa; en industria editorial y Ferias Internacionales ... porqué no establecer el centro donde ya está la actividad o gran parte de ella? El puente aéreo perdería algunos clientes y ganaría otros. Por cierto que si el puente aéreo fuese empresa aparte y quisiera administrarse desde donde reside la demanda tendría que establecerse en Barcelona: 50% de sus usuarios salen d e y vuelven a Barcelona, 25% de Madrid y 25% de otras provincias. (9) Barcelona ofrece a Cataluña y España un gran proyecto, bueno para todos: el de organizar los Juegos Olímpicos de 1992. �22. También aquí es importante ver que el proyecto necesita de la colaboración de todos los niveles de gobierno y un sabio reparto de protagonismos, que sin embargo no puede traducirse en una multiplicación de Comités compensatorios. No se trata de eso. Si Cataluña y España entera confían plenamente en Barcelona para este objetivo, yo les garantizo que Barcelona devolverá con creces esta confianza. No han de pasar muchos días antes de que estas palabras tengan una traducción práctica. Escuchen: Todos estos criterios · y propuestas no son el fruto de, simplemente, la buena voluntad/ o de una cierta imaginación; ni siquiera de las necesidades de un Alcalde que defiende los intereses de su ciudad. NO. Son el fruto de seis años de práctica política local; el fruto de una apasionada lectura, desde Barcelona, del proyecto de construcción de una Cataluña autónoma y una España por fin moderna; son expresión del deseo, que creo interpretar, de una generación de barceloneses que quieren ser fieles a la ambición de sus mayores, la -que se formuló con enorme fuerza en el cambio de siglo, y fieles también a la tenacidad de sus padres, que en los años menos exhuberantes de la crisis mundial, la gue rra y la dictadura, supieron guardar y transmitir el mensaje -oculto de aquella amb±ción con nueva sabiduría, con una modestia que fué necesaria y con una eficacia que hoy me permite re petir con esperanza, con confianza, pero también con exigencia, cargado de décadas de razón, aquellas palabras de 1898: España, España -despierta, arranca las lágrimas de madre, sálvate de tanto mal que el lloro te vuelva fecunda, alegre y viva. Espanya, Espanya -retorna en tu arrenca el plor de mare! Salva't, oh salva't -de tant de mal que el plo et torni feconda, alegre i viva. 18 de febrero de 1985. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3879 Title A name given to the resource Un modelo de gestión para el Estado / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Promoció de l'esport. Hospitals municipals. Serveis Sanitaris. Droga, drogodependència i violència. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Siglo XXI (Madrid) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Autogovern Gestió pública Administració local Autonomia Barcelona Sanitat Ocupació Seguretat ciutadana Acció política Espanya Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/974/19850303d_00059.pdf 77e02a2bdf0232fa6bf72d1d884b1a26 PDF Text Text ;ca - ^^ ^\ ^^^ ^ Avui és un dia important per a la nostra ciutat. La constitució de la Confederació de Comerç de Catalunya, suposa la consolidació d'un sentiment, i una necessitat que ha forjat la unió de tots els comerciants de Catalunya. Difícilment pot analitzar-se la història de la nostra ciutat i la de Catalunya si no es té en compte el paper dut a terme pels gremis en el decurs de la seva història. Sense els gremis no és possible comprendre la vida de Barcelona. L'arbre dels gremis que podem veure en el Museu d'Història de la Ciutat dóna sentit i conforma la -idea del paper preponderant que ha tingut el comerç, no només en la vida econòmica de la nostra ciutat, sinó en la seva vida pública. La participació gremial en el Consell de Cent va suposar la incorporació plena d'aquella capacitat imaginativa -que va crear riquesa en les nostres places i en els nostres carrers-, en el Govern de la Ciutat. ts innecessari insistir en quelcom conegut de -tots, però sí que és important recordar, en moments singulars com ho és aquest, que la Casa de la Ciutat i el desen volupament de Barcelona, de la seva història i dels seus costums, ha anat inexorablement unit a la vida gremial i comercial. Però, si la història, el nostre passat, ha de ser en el nostre present, el nostre present ha de consolidar el nostre futur i, avui i aquí, es posa en evidència una cosa desitjada per tots aquells que hem fet possible que la demo cràcia en el nostre país sigui una realitat. La democràcia necessita no només la voluntat d'uns homes, sinó també la configuració progressiva d'un teixit social arrelat a les nostres Institucions, als nostres costums i a les nostres tradicions. El teixit social, amb organitzacions fortes com �2) la que avui es constitueix, és una peça clau per tal que el sistema de relacions jurídiques en què es vertebra l'Estat en els seus diversos àmbits d'organització sigui una garantia per a la vida democràtica del País; una consagració pro gressiva de les nostres llibertats i dels nostres drets, que han tingut la seva millor expressió en la lluita de tot un poble per aconseguir l'autogovern i recobrar les Institucions que varen fer gran Catalunya en els seus millors moments històrics. Es per això que deia que el nostre present ha d'anar configurant una realitat política per al nostre futur, assentada en bases sòlides que han de venir de la mà de persones, de col.lectius, que s'integrin organitzativament en la vida dels nostres pobles i de les nostres ciutats. Vet aquí doncs, la meva felicitació com a Alcalde de la Ciutat per aquesta - iniciativa, i els meus millors desigs. Cal reconèixer que el món del Comerç, el dels seus gremis, el de les Associacions de Botiguers, han fet una con tribució fiscal important per al nostre País en moments difí cils per a tots, i que han sabut estar a l'hora de les exigències i potser, de vegades, sense massa comprensió per part de tots. En aquest sentit, vull assenyalar que, des de la -Casa de la Ciutat, estarem molt atents a les preocupacions que suggereixin els vostres representants per tal que les accions públiques tinguin l'equilibri adient i que no recaiguin neces sàriament de manera inadequada sobre aquells quecontribueixen a crear riquesa i que fan un servei a la nostra comunitat. El Govern de la Ciutat és sensible a l'esforç que s'ha fet i, en aquest sentit, els demanaria una major compren sió i un major esforç, si és possible, per contribuir a crear un estat d'il.lusió; per tal de recuperar, en tota la seva -dimensió, els desigs de fer ciutat, de crear riquesa i de bus car fórmules que permetin la incorporació progressiva de la nostra joventut a llocs de treball que, sens dubte, el món del �3) comerç està en disposició d'anar creant. No es tracta de grans planificacions, es tracta, a vegades, de fer coses me nudes que poden semblar insignificants, però que com la his tòria ens ha demostrat, ens han permès realitats que tenen un pes específic i una projecció política que va més enllà dels nostres límits territorials. Els gremis varen tenir un paper important en el món de la feina. En la recerca d'iniciatives que eixamplin, en aquest camp, els horitzons de la nostra joventut, la Casa de la Ciutat pren un compromís ferm de donar-los tot el seu suport. Suport que no es fonamenta en unes simples espectatives, sinó que, en temes que han tingut una incidència especial en la vida de la ciutat, hem mantingut un oferiment de col.laboració que s'ha concretat en el temps, per tal de pal.liar els efectes negatius que Vs I/derivavencom es el cas de la inseguretat. El President del Consell de Gremis de Barcelona és testimoni d'aquesta voluntat del Govern de la ciutat, donat que ha participat activament amb els seus -col.laboradors en la confecció d'un programa de recomanacions que constitueixen una aportació important per tal que el dret que tenen tots els ciutadans de guadir de seguretat en els nostres carrers i en les nostres places, ï_ fins i tot en els espais més recollits, pugui ser progressivament una realitat i, en aquesta línea, mantenim'.:el nostre compromís i demanem també que continuï aquesta col.laboració. Al començament feia referència a la importància que té per a Barcelona i per a la Casa de la Ciutat aquest acte constituent, i em vénen a la memòria els noms dels -carrers del barri vell i del rabal que expressen la vida dels diversos gremis i de les activitats comercials de la nostra ciutat; d'aquí doncs, que unit el record i la histò ria al paper que tots junts hem de jugar en l'esdevenidor, �4) com a Alcalde de la Ciutat, pensi que seria interessant que la Confederació del Comerç de Catalunya tingués la seva seu al cor de la ciutat, vella expressió en tants aspectes de la vida cultural, económica i política. Per aixó, consti el -meu oferiment en aquest acte per tal de trobar la solució -més adient per a aquesta qüestió que, sens dubte, crec que serà acollida favorablement per la Confederació. A la vegada, això seria un motiu per establir una nova col.laboració entre la Casa de la Ciutat i la Confederació. Per últim, voldria expressar-los els meus millors desigs que la Confederació assumeixi, amb l'empenta que avui els ha dut aquí, un paper important en la nostra vida col.lec tiva. ^ t & ►,,.a v^ ^^ /"^ CQ,^^^ 1,^ c^ (' C1W ' /N 11,)~44,1 l 177 /¿.4 Lb(~- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3880 Title A name given to the resource Assemblea constituent de la Confederació de Cambres de Comerç de Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Acció política Model social Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/975/19850307d_00060.pdf d030bdf7abac55caae0f4f4c8c7560c4 PDF Text Text ^^ OCUPAR EL ESCAÑO DE LA ACADEMIA OLÍMPICA ESPAÑOLA ES PARA MI, Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO, UNA SATISFACCION SINCERA Y HONDAMENTE SENTIDA. TANTO POR LAS PERSONALIDADES OUE HAN DESFILADO POR ESTA DOCTA INSTITUCION, COMO POR LA PROFUNDA RAIGAMBRE QUE BARCELONA HA TENIDO SIEMPRE CON EL OLIM PISMO, Y QUE HA SABIDO MANTENER, DESDE QUE EL DEPORTE LLEGO A LAS COSTAS DE LA PENÍNSULA, LLEVADO POR EL IMPULSO HELÉNICO, HASTA LA ÚLTIMA CITA OLIM PICA DE HACE OCHO MESES EN LOS ANGELES. POR ELLO, AGRADEZCO A SU DIRECTOR, EL MAGISTRADO CONRADO DURANTEZ, LA DISTINCION QUE HA TENI DO CON MI CIUDAD, AL CONCEDERNOS UNA JORNADA DEDI CADA A BARCELONA Y A SUS INMEDIATOS AFANES OLIMPI COS. ^--^+ LA ACADEMIA OLÍMPICA INTERNACIONAL, HA TENIDO CASI SIEMPRE UNA ASISTENCIA ESPAÑOLA CON FIRMES ACENTOS BARCELONESES. CONRADO DURANTEZ, ME CONSTA QUE HA ILUSTRADO CON SUS LECCIONES Y CONFERENCIAS A VARIAS OLEADAS DE ALUMNOS DE LA ACADEMIA OLÍMPICA INTERNACIONAL EN LA PROXIMIDAD DE LAS RUI NAS DE LA VIEJA OLYMPIA. ALLI HA COMPARTIDO SUS PONENCIAS CON OTROS CONFERENCIANTES BARCELONES; QUE NUNCA HAN OLVIDADO EL ALTO MAGISTERIO QUE SE HA EJERCIDO EN LAS RIBERAS DEL ALFEO Y A LA SOMBRA DEL MONTE CRONOS. Y, COMO ALCALDE DE BARCELO NA, ME SATISFACE QUE ESTA ACADEMIA OLÍMPICA ESPA- �ÑOLA, QUE ES LA ANTENA HISPANA DE AQUEL FORO HELÉNICO, DEDIQUE UNA JORNADA DE SU SESIÓN DE 1985 A LA INQUIETUD DE MI CIUDAD ANTE EL FENÓMENO OLIMPICO. BARCELONA, EN SUS DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, HA ESMALTADO SUS DIAS, GLORIOSOS O TRISTES, CON PINCELADAS DEPORTIVAS Y DE HONDA SIGNIFICACIÓN OLIMPICA. EN EL AÑO 128 DESPUÉS DE JESUCRISTO, CUANDO EN LA VIEJA OLYMPIA SE CELEBRABAN LOS 227 JUEGOS DE LA ANTIGUA HÉLADE, UN CIUDADANO BARCELONES, LUCIUS MINELIS NATALIS, VENCIÓ EN LA CA RRERA DE CUADRIGAS LOGRANDO EL PRIMER TRIUNFO ES PAÑOL EN LOS JUEGOS OLIMPICOS. EN LL PRoP►,, ciUDAD DE uLYMPIA S- cR i PC ON is G- UNA Que RECU° .l2D A CvM e ES?DIVA ,Q TRAVSS Uc DARCE LCÑ , ES UNO L3 LoS PA1 Sis' az !VAS' AN11 GU/ VINCULACIVÑ A LA IUcA, OLIN-1PjCA - LA iNfCleiPClOni iEDICRD A A UN SM,Pdei N / U,Q L t1^ ^ YC^ZoNQ, QUE VI 2oc Y /1J- 0 C/J Y t-U e W( nO ie Dz LA FACULTAD DE ASIMILACIÓN QUE SIEMPRE HA TENIDO BARCELONA, NOS HA PERMITIDO BENEFICIARNOS DE LA ESPLÉNDIDA APORTACIÓN QUE LAS OTRAS CIUDADES Y TIERRAS DE ES PAÑA NOS HAN DADO A LOS BARCELONESES Y A LOS CATA LANES, Y DE LA QUE TAN ORGULLOSOS NOS SENTIMOS TO DOS. EL DEPORTE ES UNA DE TANTAS MANIFESTACIONES EN LAS QUE MI CIUDAD HA RECIBIDO, CONTENTA Y ALBO ROZADA, LA IMPORTANTE AYUDA DE TODO NUESTRO PAIS. ^-^ CLZ al-V CUi.CYi6^S, eh/ EL 196Lo 1j �NO FUE F1CIL LA ECLOSIÓN DEL OLIMPISMO EN ESPAÑA. PEÁ O EL ESFUERZO IND VIDUAL, EL Y MJ.1W . NOS PERENTUSIASMO DE NUESTROS HOMBRES; MITID HALLARNOS EN LOS COMIENZOS DE ESTE MOVI MIENTO HUMANO, POPULAR Y UNIVERSAL QUE ES EL OLIMPISMO, Y QUE SE HA CONVERTIDO EN LA MANIFES TACIÓN MAS IMPORTANTE DE NUESTRA SOCIEDAD EN ES TOS FINALES DEL SIGLO XX. AUNQUE EL DESPERTAR OFICIAL DEL OLIMPISMO ESPAÑOL FUE TARDIO, NO POR ELLO LA INQUIETUD DE NUESTRO PAIS POR EL DEPORTE, Y SINGULARMENTE POR EL FENÓMENO OLIMPICO, DEJO DE REVELARSE DESDE QUE EL BARÓN DE COUBERTIN LANZO, EN 1894 SU PRIMERA LLAMADA A LA AMISTAD ENTRE TODOS LOS PUEBLOS BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS. EN LA REUNIÓN DEL 23 DE JUNIO DE 1894, EN EL ANFITEATRO DE LA SORBONA, 4MWOMMffl EL RENOVADOR DE LOS JUEGOS, REUNIÓ A LOS REPRESENTANTES DE S DOCE PAISES QUE RESPONDIERON, OFICIALMENTE A Oh LLAMADA r -y Y FUNDARON EL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, TAMBIEN ESTUVIMOS NOSOTROS ALLI. ~~ ^,• ^y F,- FALTO EN AQUELLA PRIMERA CITA DEL NACIENTE OLIMPISMO, UN REPRESENTANTE ESPAÑOL. FUE UN PROFESOR DE LA UNIVERSIDAD DE OVIEDO QUIEN POR SU CUENTA ACUDIÓ A PARIS PARA ESCUCHAR LA VOZ DEL MO VIMIENTO OLIMPICO Y MOSTRAR QUE TAMBIEN EN NUESTRO PAIS, LAS INQUIETUDES DEPORTIVAS Y OLIMPICAS ERAN ALGO NO �• 4. CUANDO LOS JUEGOS CUATRIENALES SE PUSIERON EN MOVIMIENTO, TANBIEN ESTUVO PRESENTE EL DEPORSORBONA PARISINA SOLAMENTE TE ESPAÑOL. SI, ACUDIERON DOCE PAISES REPRESENTATIVOS DEL MUNDO DE FINALES DE SIGLO COMO ERAN, ENTRE OTROS, , GRECIA, FRANCIA, BOHEMIA, ALEMANIA, RUSIA HUNGRIA, SUECIA, EN LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900, EN PARIS, YA HUBO UN ESPAÑOL QUE PARTICIPO EN LOS MISMOS, Y QUE LO HIZO A TITULO INDIVIDUAL, PUES NO EXISTIA TODAVIA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL. FUE EL MARQUES DE MEJORADA DEL CAMPO EL PRIMER ES PAÑOL QUE PARTICIPO EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS MODERNOS, AUNQUE LO HIZO CON CARACTER TOTALMENTE - t M4 f C3 R c-N ï--I](Z. C S\MO PRIVADO. LA SE CELEBRARON LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900 EN PARIS, -QUE DURA RON CASI DOCE MESES- IMPIDIERON OUE LOS RESULTA DOS DE TIRO CON ARCO, QUE FUE LA DISCIPLINA EN LA QUE PARTICIPO AQUEL PRIMER OLIMPICO ESPAÑOL, QUEDASEN PROTOCOLIZADOS. / f( LA C.6u BARCELONA, A PRINCIPIOS DE SIGLO VIVIÓ Imwr wM L-.. ho) wDa- i .M17o2iD a ^ Ç-' ^^ ► i^. y' ¡. ^'^^^^.^ ^ ^' y) "^:¡. ^.^. %i ^5, ^^ .^ ./^ . ii^►r,^'.i^. ii1. / /^: ^" !:^'í í F /: DP4Mis-nsm-,) í5-^-e1 -/-.3 ï^/^^ / PERO LA INQUIETUD DEPORTIVA NO CESO Y EN LOS PRIMEROS LUSTROS DEL SIGLO, LOS DEPORTES ATLÉTICOS, EL CICLISMO, LA HIPICA, EL FÓTBOL Y LOS NAUTICOS, ERAN DEPORTES FIRMEMENTE ARRAIGADOS EN LA CIUDAD. LA NATACIÓN FUNDO SUS PRIMEROS CLUBS Y LA FEDERANpC10 1 CION ESPAÑOLA DE ESTE DEPORTE CISAMENTE EN LA CIUDAD CONDAL. LA PRENSA DEPORTIVA CREABA EL PRI MER DIARIO ESPAÑOL ESPECIALIZADO, MIENTRAS LOS DE I' ,'-í / �5. MAS ÓRGANOS INFORMATIVOS DE BARCELONA CONCEDIAN YA AMPLIOS ESPACIOS A LA INFORMACIÓN Y AL COMENTARIO DEPORTIVOS. EL PRIMER ENVIADO ESPECIAL A UNOS JUEGOS, FUE UN PERIODISTA BARCELONnS. LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1908, QUE SE CELEBRARON EN LONDRES, LOS PRIMEROS QUE DIERON LA IMAGEN DE LOS JUEGOS MODERNOS, FUERON SEGUIDOS, NO SOLAMENTE POR LOS DIARIOS BARCELONESES, SINO POR UNA MASA DEPORTIVA FERVOROSA Y ENTUSIASTA. A TAL PUNTO QUE PROVOCARON LA CREACIÓN DE VARIOS CLUBS Y FEDERACIONES. FUE ENTON CES CUANDO EL FENÓMENO OLIMPICO ARRAIGÓ EN ESPA ÑA Y LOS BARCELONESES DE ENTONCES SE DIERON CUENTA DE QUE EL OLIMPISMO ES EL VEHICULO EDUCATIVO MAS EFICAZ PARA LOGRAR UNA JUVENTUD MAS IDEN TIFICADA CON LOS IDEALES DE PAZ, DE AMISTAD Y DE MEJORAMIENTO DE LA SOCIEDAD. Y SE FUNDÓ EN BARCELONA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL. POR ELLO NO FUE SORPRENDENTE QUE CUANDO EL DEPORTE ESPAÑOL PARTICIPO POR VEZ PRIMERA, EN FOR MA OFICIAL, EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS, EN AMBERES EL AÑO 1920, TRES DIRIGENTES DEPORTIVOS BARCELONESES SOLICITARAN EN NOMBRE DEL AYUNTAMIENTO DE LA CIUDAD CONDAL, AL PRESIDENTE DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, EL BARON DE COUBERTIN, LA SEDE DE LOS JUEGOS DE 1924. Y SE CONSTRUYO PARA ELLO EL VIEJO ESTADIO DE "LA FUXARDA". `/A N ~A+-VADE MI, 0i3U l_Q\ICjA ic, jjAqb AL CoMo M Zk -YYZRA+vD , eL M y2 ou "M 'iC pzSTZ UI fz1luo EN a ueR 0n` cC^ �6. NO SE LOGRO ENTONCES, PERO NO POR ELLO SE DE SANIMARON LOS BARCELONESES. LA MUNICIPALIDAD CONSTRUYO EN 1929, UN ESPLÉNDIDO ESTADIO DE ATLETISMO EN MONTJUIC, CON CAPACIDAD PARA 35.000 ESPECTADORES QUE FUE EL PRIMERO DE ESPAÑA; UNA PISCINA DE 50 METROS Y OTRAS INSTALACIONES DEPORTIVAS,PARA SOLI CITAR EN 1931, LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1936. EL CAMBIO DE RÉGIMEN EN ESPAÑA Y EL DESCONCIER TO POLÍTICO QUE VIVIÓ NUESTRO PAÍS EN ABRIL DE 1931, MOTIVO LA SUSPENSIÓN DE LA TRIGÉSIMA SESIÓN DEL CIO, QUE DEBÍA CELEBRARSE PRECISAMENTE EN BARCELONA Y EL VOTO POSTAL A QUE FUE SOMETIDA LA DECISIÓN RESPECTO LA SEDE DE 1936, FUE FAVORABLE A BERLÍN. NUEVAMENTE BARCELONA VOLVIÓ A SOLICITAR LA OR GANIZACION DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS Y SE PRESENTO EN 1966 UNA CANDIDATURA CONJUNTA CON MADRID PARA LOS JUEGOS DE 1972. LA DECISIÓN TAMPOCO NOS FAVORECIÓ Y MUNICH ALCANZO LA SEDE. A PESAR DE AQUELLOS INFORTUNIOS, EL DEPORTE ESPAÑOL HA SEGUIDO AVANZANDO Y BARCELONA NO HA RENUNCIADO JAMAS A SU VIEJA ASPIRACIÓN OLÍMPICA4 Y EN 1981, EL ENTONCES ALCALDE DE BARCELONA, NARCÍS SERRA, RECOGIÓ EL SENTIR POPULAR DE LA CIUDAD Y ANUNCIO LA INTENCIÓN MUNICIPAL DE SOLICITAR LOS JUEGOS DE LA VIGÉSIMOQUINTA OLIMPIADA PARA 1992. EXAMINEMOS PRIMERO LOS HECHOS Y LAS CIRCUNSTANCIAS QUE MOTIVARON ESTA DECISIÓN Y QUE SON YA �7. PROPÓSITO FIRME DE LA CIUDAD Y DE TODO EL PAÍS, DE ALCANZAR LA SEDE OLÍMPICA DE 1992. EN LA ALTERNANCIA CONTINENTAL QUE ES NORMATIVA -AUNQUE NO REGLA- DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLÍMPICO, SE ESTABLECE QUE LOS JUEGOS DE 1992 DEBEN CELEBRARSE EN EUROPA. ES DIFICIL QUE SE ROMPA ESTA TRADICIÓN. DE ENTRE LOS 24 PAISES DE EUROPA OCCIDENTAL QUE SON MIEMBROS DEL COMITÉ IN TERNACIONAL OLÍMPICO, ESPAÑA ES EL ÚNICO GRAN PAÍS QUE JAMAS HA ORGANIZADO NINGUNA EDICIÓN DE LOS JUEGOS. ES DIFÍCIL ENCONTRAR UNA RAZÓN ÉTICA, DEPORTIVA Y VALIDA QUE NO DESEMBOQUE NECESA1:~AD RIAMENTE EN LAS DE CONCEDER LOS JUEGOS DEL 92, A BARCELONA. , L® cUM?16,01 , EX •TRAS RAZONES, NO ESTRICTAMENTE DEPORTIVAS, QUE JUSTIFICAN Y APOYAN UNA DECISIÓN FAVORABLE A NUESTRA CIUDAD. BARCELONA CUMPLIRA ESTE FIN DE SIGLO EL SEGUNDO MILENARIO DE SU EXISTENCIA. FUE ANTES DE LA ERA CRISTIANA CUANDO LOS POBLADOS IBEROS, FENICIOS, CARTAGINESES Y ROMANOS QUE EXISTÍAN EN MONTJUIC, EN EL MONTE TA BER, EN COLLCEROLA YEN EL TURÓ DE LA RUBIRA, SE UNIERON;Y SE CONSTITUYERON EN URBE PRIMERO Y EN CIUDAD DESPUÉS. ¿QUÉ MEJOR CELEBRACIÓN PARA FES TEJAR EL SEGUNDO MILENARIO DE UNA CIUDAD QUE ORGANIZAR UNOS JUEGOS OLÍMPICOS? 5 Y ONW OTRO ARGUMENTO DE LA MAYOR IMPORTAN CIA QUE JUSTIFICARIA, POR SI SOLO, EL QUE LOS JUE �( 8: ES EL QUINTO CENTENARIO DEL DESCUBRIMIENTO .DE AMÉRICA. SI EN 1492 LOS ESPAÑOLES LLEVAMOS AL NUEVO MUNDO UN CONCEPTO DISTINTO DE CIVILIZACIÓN .1r ,7- 7. , _ ,.,^ i i' „ ^^r^ , ^, ,.^^^^ . ° ' , ESPERAMOS QUE TODA AMÉRICA, JUNTO CON LA JUVENTUD DE TODO EL MUNDO, FESTEJE EN ESPAÑA LA CONMEMORACIÓN DE AQUEL DESCUBRIMIENTO QUE PUEDE AFIRMARSE COM PLETÓ EL CONOCIMIENTO TOTAL DE NUESTRO PLANETA. ESPERAMOS A LOS 160 PAISES DEL MUNDO, EN 1992. PERO CON SINGULAR AFECTO A QUIENES, HABLANDO NUESTRA MISMA LENGUA Y PARTICIPANDO DEL MISMO CONCEPTO DE LA CULTURA Y LA CIVILIZACIÓN QUE NO SOTROS, VENGAN A "DESCUBRIRNOS" EN LOS ALBORES DEL AÑO 2.000. ES INDUDABLE QUE LAS RAZONES ÉTICAS Y TRADICIONALES JUEGAN EN FAVOR DE BARCELONA. PERO TAMBIÉN LA REALIDAD DEPORTIVA TIENE BASES SOLIDAS EN BARCELONA PARA QUE LOS JUEGOS de 1992 TEN GAN COMO SEDE LA CIUDAD CONDAL. BARCELONA HA VENIDO GESTANDO DURANTE AÑOS Y AÑOS SUS INSTALACIONES DEPORTIVAS. EN UN ESPLÉNDIDO EJEMPLO DE MARIDAJE DEPORTIVO ENTRE LOS CLUBS Y ENTIDADES PRIVADAS, CON LA INICIATIVA MU NICIPAL Y PUBLICA, NUESTRA CIUDAD HA SABIDO CREAR TRES AREAS DE SINGULAR DENSIDAD DEPORTIVA QUE PER MITEN ESPERAR, CON SOLIDO FUNDAMENTO, QUE LOS JUE GOS OLIMPICOS DE 1992 TENGAN COMO SEDE UNA CIUDAD ESPAÑOLA. �9. CADA INTENTO BARCELONÉS DE ORGANIZAR UNOS JUEGOS, VINO RESPALDADO POR UNA INSTALACIÓN DEPORTIVA A TONO CON SU ÉPOCA. PARA 1924 SE CONTA BA CON EL ESTADIO DE "LA FUXARDA", TODAVIA EXISTENTE Y EN PLENO USO. CUANDO SE POSTULO LA CANDIDATURA PARA 1936, NINGUNA OTRA CIUDAD QUE ASPI BABA A AQUELLOS JUEGOS, CONTABA ENTONCES CON UN ESTADIO COMO EL DE MONTJUIC, CON LA PISCINA DE 50 METROS QUE SE CONSTRUYO EN SUS PROXIMIDADES, NI CON LAS DEMÁS INSTALACIONES QUE SE LEVANTARON EN AQUELLA MONTAÑA, QUE SE HA CONVERTIDO DESDE ENTONCES EN LUGAR EXCLUSIVO DE MUSEOS, DEPORTES Y CONGRESOS. CUANDO SE SOLICITARON LOS JUEGOS DE 1972, SE CONSTRUYERON LAS PISCINAS "BERNAT PICORNELL", QUE FUERON MARCO ESPLÉNDIDO DE LOS CAMPEONATOS DE EUROPA DE NATACIÓN DE 1970. SE DISPO NIA ASIMISMO DEL "CAMP NOU" DEL FUTBOL CLUB BARCE LONA, QUE ES ACTUALMENTE EL MAYOR ESTADIO FUTBOLISTICO DEL MUNDO, DESPUÉS DE-QUE MARACANA Y HAMPDEN PARK HAYAN REDUCIDO SU CAPACIDAD MULTITUDINARIA. EL PARQUE DEPORTIVO DE LA DIAGONAL, CONTABA YA EN 1966, CON LAS INSTALACIONES DEL REAL CLUB DE POLO QUE OFRECEN UNAS POSIBILIDADES EXTRAORDINARIAS PARA ALBERGAR. LA CELEBRACIÓN DE SEIS DISCI "-N RO , LIgElziVV C JJfvi80, V c - aPLINAS OLIMPICAS. CELo►vA , E P f oL, L 'N05 rTLT , UMV. Pes, ACTUALMENTE BARCELONA DISPONE DE UNA BASE DEPORTIVA QUE PERMITIRLA LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS, INCLUSO ANTES DE LA FECHA ESPERADA DE 1992. EL ESFUERZO DEL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS, EN EJEM- �10. PLAR ARMONIA CON LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL Y LA GENERALITAT DE CATALUNYA, ESTA ACENTUANDO EL PER FIL DEPORTIVO DE LA COLINA DE MONTJUIC, QUE SE CONVERTIRÁ EN UN LUGAR ÚNICO, AL MENOS EN EUROPA, PARA LA JUVENTUD DEPORTIVA, SUPERANDO INCLUSO EL PARQUE DE OBERWIESENFELD DE MUNICH, LA ZONA DEL MOSONA EN MOSCÚ Y EL SECTOR OLIMPICO QUE ALBERGO LOS JUEGOS DE MONTREAL EN 1976. j _ c MD EL EMPLAZAMIENTO DEL VIEJO ESTADIO DE MONTJUIC PERMITE SU REMODELACIÓN, QUE COMENZÓ YA EL PASADO MES DE FEBRERO, SEGÚN EL PROYECTO DEL ARQUITECTO ITALIANO GREGOTTI, Y QUE ESPERAMOS TERMI NE SUS ESTRUCTURAS EN 1988 Y ALBERGUE LA COPA DEL MUNDO DE ATLETISMO DEL AÑO 1989. RODAJE MUY CONVENIENTE PARA QUE LA COMPETICIÓN ATLÉTICA DE LOS JUEGOS SE DISPUTE CON TODAS LAS GARANTIAS. INMEDIATO AL ESTADIO / SE LEVANTARA EL NUEVO PALACIO DE DEPORTES, CUYAS OBRAS SE INICIARAN EN BREVE QUE, CON UNA CAPACIDAD PARA 17.000 ESPECTADORES, COMPLE TARA LA RED DE PALACIOS DE DEPORTES CON QUE CUENTA BARCELONA, COMO SON EL MUNICIPAL, EL BLAU-GRANA, EL JOVENTUT Y OTROS, INDISPENSABLES PARA LOS TORNEOS DE CLASIFICACIÓN DE LOS DIEZ DEPORTES DE SALA QUE COMPRENDE EL PROGRAMA OLIMPICO. EL NUEVO PALACIO DE DEPORTES DE MONTJUIC PROYECTADO Y DIRIGIDO POR EL ARQUITECTO JAPONÉS ISOZAQUI, ES UN EJEMPLO DE AUDACIA DEPORTIVA, DE PRECISIÓN TÉCNICA Y DE EQUILIBRIO ESTÉTICO EN SU CONJUN 0. ►M - ES A roh RI A S IDirh ¡ IMPORTANTE INSTALACIÓN `SUFRAGADA '•R LA DIPUTA CIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, EN UNA DEMOSTRACIÓN �11 . MAS DE LA COLABORACIÓN ENTUSIASTA QUE TODOS LOS ÓRGANOS ADMINISTRATIVOS BARCELONESES ESTAN DANDO EN ESTE EMPEÑO COMÚN, QUE SON LOS JUEGOS OLIM PICOS. ÇLA GENERALITAT DE CATALUNYA, QUE EN TODO MOMENTO HA SECUNDADO ESTE ÁFAN COLECTIVO DE:INTE GRACIÓN :DEL - PAIS EN NUESTRO AV' N OLIMPICO, CONS—' ((N TRUIRA SU ESCUELA DEPORTIVA EN EL ESPACIO INMEDIA TO AL ESTADIO, AL PALACIO DE DEPORTES Y LAS PISCI NAS PICORNELL , QUE SERA HABILITADO COMO SUBCENTRO DE PRENSA DE AQUELLAS TRES INSTALACIONES. EL ESTADIO DE HOCKEY "PAU NEGRE" , COMPLETARA EL AREA COMPETITIVA DEL ANILLO OLIMPICO. EN LA PLAZA DE ESPAÑA SE INSTALARA EL CEN TRO PRINCIPAL DE PRENSA, EN EL ACTUAL PALACIO DE CONGRESOS, CON UN AREA DE TRABAJO, TANTO PARA PRENSA ESCRITA COMO PARA LA ELECTRÓNICA DE 50.000 METROS CUADRADOS, MAYOR QUE LA EXISTENTE EN LOS ANGELES, EN OCASIÓN DE LOS MAGNIFICOS JUEGOS OLIM PICOS CELEBRADOS EL AÑO ÚLTIMO. LOS INFORMADORES GOZARAN DE UN AMPLIO APARCAMIENTO, DE DOS LINEAS nrchs 1>e DE METRO, DE CUATRO OBUSES, AMPLIAS AVNIDAS DE ACCESO, TODO ELLO EXISTENTE YA AHORA Y ake LA PROXI MIDAD DEL ANILLO OLIMPICO DE MONTJUIC. ESTO NO SON PROYECTOS, SINO QUE SON REALIDADES QUE EXISTEN YA AHORA Y QUE SE COMPLETARAN CON LOS SERVICIOS COMUNES Y EXCLUSIVOS PARA LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN, COMO RESTAURANTES, SALAS DE DESCANSO, �12. DE ENTREVISTAS, DE REUNIONES, Y DEMAS ELEMENTOS INDISPENSABLES PARA LOS INFOR MADORES QUE DURANTE TRES SEMANAS VIVEN, CON UNA INTENSIDAD POCO APARENTE, EL GRAN ACONTECIMIENTO OLIMPICO. A SOLAMENTE TRES KILÓMETROS DEL AREA DE MONTJUIC Y ENLAZADO-CON ESTA POR AMPLIAS VIAS DE COMUNICACIÓN, LIS SE HALLA EL PARQUE DEPORTIVO DE DIAGONAL QUE CON SUS 42 HECTAREAS Y SUS NUEVEyINSTAL CIONES DEPOR i_4 vM'\'► DLY4 PRi OUWI"" PU t U CAS, Cc ie Ls TIVAS, OFRECE HOY A 170.000 ESPECTADORES LA POSI BILIDAD DE PRESENCIAR LOS FUTUROS TORNEOS OLIMPI COS DE DEPORTES TAN DIVERSOS COMO SON EL FÚTBOL, EL BASKET, LA HIPICA, LA ESGRIMA, EL HOCKEY, EL TENIS, EL PENTAHLON MODERNO, EL VOLEIBOL ÇRAS DISCIPLINAS. A LOS 120.000 ESPECTADORES "CAMP NOU ", SE AÑADEN LOS 20.000 ASIENTOS DEL "MINI— ESTADI ", LOS 8.000 DEL "PALAU BLAU —GRANA" LOS 2.000 DEL "PAI4U DE GEL", LOS 6.000 DEL TENIS BARCELONA, LOS 10.000 DEL REAL CLUB DE POLO, QUE SON UNA REALIDAD ACTUAL Y QUE SE COMPLETARAN CON LA AMPLIACIÓN HASTA 30.000 DEL CAMPO DE CONCURSO HIPICO, DE LOS CAMPOS DE HOCKEY Y DE LA PISTA CEN TRAL DE TENIS, ASI COMO CON EL PALACIO DE DEPORTES QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Y EL AYUNTAMIENTO DE HOSPITALET TIENEN YA PROYECTADO Y EN FASE DE PRÓXIMA EJECUCIÓN, EN AQUEL MISMO SECTOR. �13. r Corv LP C51. -{).7)0Rneoiú cákYdR Cioni CicLtS vtJ ` ►^ t^^ Ui C~IS.UIThT LA TERCERA ZONA OLTMPICA DE BARCELONA S LA DEL VALLE DE HEBRON. TAMBIEN ESTA ES UNA R LI –DAEXISTNYPLEAVÍD,COMQUE STRADO DURANTE LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO DE C CLIS MO QUE SIRVIERON PARA INAUGURAR EL AMPLIO VE ODRO MO CONSTRUIDO POR EL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS. DIS TANTE SOLAMENTE 4 KILÓMETROS DEL PARQUE DEPORTIVO DE DIAGONAL, Y CUATRO Y MEDIO DE MONTJUTC, UNIDO CON AQUELLOS SECTORES DEPORTIVOS POR DOS FÁCILES VIAS DE COMUNICACIÓN, COMO SON LA DIAGONAL Y a, CINTURÓN-E RONDA POR UNA PARTE, Y LA GRAN VIA, AVENIDA MERIDIANA Y PASEO DE VALLDAURA POR OTRA, EL VELÓDROMO QUEDA PLENAMENTE ARTICULADO CON LAS DEMÁS INSTALACIONES DEPORTIVAS, QUE, A SU VEZ, DISPONEN DE UNA FLUIDEZ DE COMUNICACIÓN COMO POCAS CIUDADES TIENEN PARA UNIR SUS ESCENARIOS DEPORTIVOS. �14. EN EL VALLE DE HEBRON, EXISTE YA UN ROMAN TICO PARQUE, EL DEL LABERINTO t QUE ES EL MAS ANTIGUO DE BARCELONA, t QUE COMPLETA ARMONIOSAMEN TE AQUELLA INSTALACIÓN CON LAS PISCINAS QUE LO CIRCUNDAN, Y CON EL PROYECTO DE OTRAS CONSTRUCCIONES DEPORTIVAS QUE DOTARAN AQUEL BARRIO DE UN EQUIPAMIENTO DEPORTIVO DEL MAS ALTO VALOR URBANISTICO. C ‘i ^ ----^ ,.^^. QUEDA ím CUARTO SECTOR OLIMPICO, EN EL BARRIO DEL "POBLE NOU ". EN TAN DESASISTIDO SECTOR SE HA PROYECTADO CONSTRUIR, EN COLABORACION CON LA INICIATIVA PRIVADA, LA VILLA OLIMPICA, CON CAPACI DAD PARA UNOS 12.000 ATLETAS Y FEDERATIVOS, EN UNOS 3.000 APARTAMENTOS, QUE DOTARAN AL BARRIO DE UNA POSIBI IDAD DE HABITACION REALMENTE EXCEPCIO t ^ UN occim cc^nl .'^ SEMANAS, RENFE PAr2t1 NAL, HACE ".LIBERAR í^S TODA LA ZON A DE FERROCARRIL Y VIAS DEI LA LINEA BAR el. /21.1)f3 ps u\ GA`hl 0E NtA,t1 CELONA-MATARÓ Y DEJAR EXPEb ITAS LAS HECTÁREAS ACTUALMENTE OCUPADAS, EN EL PLAZO DE UN AÑO Y MEDIO. PARA LLEVAR A CABO TAN IMPORTANTE -ME ATREVER VAN A V A. DECIR TRASCENDENTAL- MEJORA URBANA, SE íJ ESNAPUMIWOWna 7.000 MILLONES DE PESETAS, QUE GARANTIZAN LA EFECTIVIDAD DE TAN ESPLENDIDA OBRA, QUE DA RA UN NUEVO ROSTRO, NO SOLAMENTE AL BARRIO, SINO A TODA LA CIUDAD. NO EN VANO SE TRATA DE LA CARA MARITIMA DE LA PLAYA DE LEVANTE DE BARCELONA, ACTUALMENTE MUY ME JORADA, CON AGUAS DEPURADAS, ARENA ASEADA, Y UNA �15. COMUNICACIÓN FÁCIL Y RÁPIDA A TRAVÉS DEL CINTU RON DEL LITORAL. FI- COMO ESPERAMOS, SE NOS CON CEDEN LOS JUEGOS OLIMPICOS, AQUEL BARRIO SE CON VERTIRA EN UNO DE LOS MAS SUGESTIVOS DE LA CIUDAD. LA EDIFICACION DE LA VILLA OLIMPICA, ABIER TA AL MAR Y A LA CIUDAD, SE COMPLEMENTARA CON LA CONSTRUCCIÓN INMEDIATA A LA VILLA OLIMPICA, Ztl rÍ ►: a" ^! a►: 3̀ , ^.• . ,.^ü•% ^ ^.^ íi Í E . . .. i ^ .... 10301. i•,V/i _ 4 QUE DOTARÁN AL BARRIO DEL POBLE NOU DE UN EQUIPAMIENTO DEPORTIVO A EN VIDIAR POR LA MAYORIA DE CIUDADES EUROPEAS, Y QUE SERA ESCENARIO DE LA COMPETICIÓN OLIMPICA DE NATACIÓN; UNO DE LOS TORNEOS DE CLASIFICACION DE LOS DEPORTES DE SALA; Y DE PISTA DE EN TRENAMIENTO PARA LOS ATLETAS, QUE, SIN SALIR DE LA VILLA OLIMPICA, PODRAN CUIDAR DEBIDAMENTE SU PREPARACIÓN. NO HE MENCIONADO HASTA AHORA, TRES DISCIPLI NAS DEPORTIVAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL NO PUEDE RELEGAR A UN SEGUNDO NIVEL, YA QUE SE TRATA DE LAS DISCIPLINAS DEPORTIVAS EN LAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL HA ALCANZADO MAS BRILLANTES TRIUNFOS, MAS RECIENTES TITULOS, Y HA PRODUCIDO MAYOR IMPACTO EN TODOS LOS MEDIOS INFORMATIVOS. SE TRA TA DE LA VELA, DEL REMO Y DEL CANOTAGE, TRES DE PORTES EN LOS QUE ESPAÑA HA FIGURADO SIEMPRE ENTRE LOS MEJORES DEL MUNDO. NO SE HA DECIDIDO TODAVIA EL ESCENARIO DE SUS COMPETICIONES, YA QUE TODAS LAS PROPUESTAS QUE SE NOS HAN FORMULADO �16 . SON IDÓNEAS, ATRACTIVAS Y ENCIERRAN EL MAYOR IN TERES. PALMA DE MALLORCA Y SU AÑEJA TRADICIÓN NÁUTICA, TIENE CREDENCIALES MUY SÓLIDAS PARA CON VERTIRSE EN MARCO ESPLÉNDIDO PARA LAS REGATAS OLÍMPICAS. PERO NO PUEDE OLVIDARSE QUE LA COSTA MEDITERRÁNEA TAMBIEN OFRECE PUERTOS, CONDICIONES TÉCNICAS Y POSIBILIDADES LOGZSTICAS QUE ENCAJAN PERFECTAMENTE CON LAS EXIGENCIAS DE LA COMPETICIÓN OLÍMPICA. ESTA ES UNA RESOLUCIÓN QUE TOMA REMOS MAMOWWUNIWn CON LA VISTA PUESTA EN TODO EL AMPLIO Y ESPLÉNDIDO PANORAMA QUE OFRECE LA NÁUTICA ESPAÑOLA, TAN PRÓDIGA EN ESCENARIOS Y EN AMBIENTES EN DONDE LA VELA ES SENTIDA CON SINGU LAR ATENCIÓN. PARA EL REMO Y EL CANOTAGE, POR EL MOMENTO, TENEMOS DOS POSIBILIDADES OPTIMAS. EL "LAGO DE PLATA" DE BANYOLES ES UN LUGAR EN EL QUE LAS FE DERACIONES INTERNACIONALES DE REMO Y DE CANOTAGE HAN PUESTO REITERADAMENTE SUS OJOS, Y SUS TRANQUILAS AGUAS HAN SIDO ESCENARIO DE COMPETICIONES DE ALTO NIVEL INTERNACIONAL. ALLÍ SE ENCUENTRA LA ESCUELA NACIONAL DE REMO, Y TANTO LOS BOGADO RES ESPAÑOLES COMO NUESTROS PALISTAS HAN FORJADO ALLI LOS TRIUNFOS QUE HAN SABIDO ALCANZAR EN LOS JUEGOS OLIMPICOS Y EN LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO. EL CENTENAR DE KILÓMETROS QUE LE SEPARAN DE BAR CELONA, NO SERAN NINGUNA DIFICULTAD, YA QUE LA AUTOPISTA MAS ANTIGUA DE ESPAÑA ESTÁ ALLÍ PARA ACERCAR LOS DOS ESCENARIOS OLIMPICOS. �17. OTRA POSIBILIDAD, ES EL "PARC DEL MAR", EN EL DELTA BARCELONÉS DEL LLOBREGAT, EN DONDE ES POSIBLE LA CONSTRUCCIÓN DE UN CANAL DE REMO QUE CONVERTIRIA AQUELLA ZONA INDUSTRIAL EN UN PARQUE DEPORTIVO QUE CUBRIRIA LAS NECESIDADES DE OCIO Y DEPORTIVAS DE UN SECTOR DE LA CONUR BACION BARCELONESA QUE TIENE ALLI UNA DENSIDAD CERCANA A LAS DOSCIENTAS MIL PERSONAS. COMO PUEDE VERSE, BARCELONA CUENTA CON INSTALACIONES DEPORTIVAS A PUNTO, EN UN 70 POR CIENTO. Y LAS QUE TODAVIA NO ESTÁN DISPUESTAS, SE ESTAN YA CONSTRUYENDO. BALANCE MUCHISIMO MAS HALAGÜEÑO Y CONCRETO, QUE LAS DEMÁS CIUDADES CON LAS QUE DISPUTAREMOS LA SEDE OLIMPICA DE 1992, CON TANTA ENERGIA Y CONVICCIÓN, COMO DEPORTIVIDAD Y RESPETO, PUEDEN OFRECER. DE POCO SERVIRIA TODA ESTA DISPONIBILIDAD DEPORTIVA DE BARCELONA/ SI BARCELONA NO CONTASE CON DOS ELEMENTOS ESENCIALES Y BÁSICOS PARA ME RECER UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. LA UNANIMIDAD PO LITICA EN ORGANIZAR UNOS JUEGOS, Y UNA VOCACIÓN OLÍMPICA EN TODOS SUS CIUDADANOS QUE VIENE IM PULSADA POR UNA INERCIA DEPORTIVA DE CUATRO GE NERACIONES. ESTO ES NO SOLAMENTE IMPORTANTE, SINO DECISIVO Y CONCLUYENTE. CUANDO MI PREDECESOR, ELL ALCALDE NARCIS SERRA HIZO PUBLICA LA INTENCIÓN BARCELONESA DE �18. POSTULAR LOS JUEGOS, EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA APROBÓ, POR UNANIMIDAD, EN SU PLENO REGLA MENTARIO, AQUELLA DECISIÓN. VALE LA PENA EXPLI QUE AQUELLA FUE LA PRIMERA CAR L/ CORPORACIÓN MUNICIPAL LO-J-20 OCASIÓN EN QUE ' C LA UNANI MIDAD, NO SOLO DE TODOS LOS PARTIDOS POLITICOS, SINO TAMBIEN EL ENTUSIASMO DE TODOS LOS CONCEJA LES. ESTA MUESTRA DE IDENTIFICACIÓN DE TODA LA MUNICIPALIDAD -Y MAS TARDE DE LA CORPORACIÓN METROPOLITANA- RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS, HA SIDO UNA DE LAS NOTAS QUE CON MAYOR RELIEVE HAN REGISTRADO LOS COMENTARISTAS EN LOS ROTATI VOS DE TODO EL MUNDO, Y LOS CONOCEDORES DE LA COSA OLIMPICA. LA SEGUNDA ETAPA DE NUESTRA CARRERA, HA SI DO TAMBIEN UNÁNIME. EL GOBIERNO AUTÓNOMO DE LA GENERALITAT ANUNCIÓ SU TOTAL IDENTIFICACIÓN CON EL PROYECTO OLÍMPICO,-Y ESTÁ DEMOSTRÁNDOLO CON SU APOYO TÉCNICO, ECONÓMICO Y DEPORTIVO. LA SECRETARIA DE ESTADO PARA EL DEPORTE, EXAMINÓ CON DETENIMIENTO NUESTRO ANTEPROTECTO, LO APROBÓ Y PROMETIO SU APOYO. EL COMITÉ OLÍM PICO ESPAÑOL,P MUCHOS DE CUYOS MIEMBROS VEO EN ESTA SALA, DISCUTIÓ NUESTRO ANTEPROYECTO. �19. LO EXAMINÓ CON DETALLE. COMO ERA DE ESPERAR, AL TRATARSE DE UN ORGANISMO DE ESPECIALISTAS DE GRAN RIGOR TÉCNICO, HUBO OPINIONES DISCOR. DANTES EN ALGUNAS PARTICULARIDADES. TUVIMOS MUY EN CUENTA SUS OBSERVACIONES Y RAZONAMIEN TOS. PERO TAMBIÉN DIERON SU APROBACIÓN Y APO YO A LA CANDIDATURA BARCELONESA. AQUÍ DESEARIA DETENERME UN MOMENTO, PARA SUBRAYAR LA INDISPENSABLE COLABORACIÓN, CONSE JO, ASISTENCIA E IDENTIFICACIÓN QUE ES NECESA RIA ENTRE EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL Y LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS DE LOS 23 DEPORTES OLIMPI COS, CON EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y NUESTRO MADURADO, LÓGICO Y AMPLIO PROYECTO. CdMv G.51"&„ NUESTRA GENERACIÓN LA QUE NOS SEGUIRÁ, JAMÁS TENDRÁN OCASIÓN DE ORGANIZAR UNOS JUEGOS OLIMPICOS3LA PROPIA ROTACIÓN CONTINENTAL A LA QUE ALUDIA AL COMIEN ZO DE MI DISERTACIÓN, NO DARÁ OPORTUNIDAD A QUE UNA CIUDAD ESPAÑOLA PUEDA SOLICITAR DE NUEVO LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS HASTA BIEN ENTRADO EL SIGLO XXI. APARTE DE QUE ATENAS TIENE YA CONSENSUADA LA CONCESIÓN DE LOS JUEGOS DEL PRI MER CENTENARIO DEL RESTABLECIMIENTO DE CITA CUA TRIENAL, EN 1996, ESTÁN ASIA Y AMERICA QUE ESPE RAN SU PLAZO. PEKIN, HA ANUNCIADO YA SU CANDIDATURA PARA UNA EDICIÓN EN EL PROXIMO SIGLO. Y SERIA MUY DIFICIL QUE NO SE ACCEDIERA AL DESEO �M 1300) MASA DEL I4 PAISC^DEL MUNDO. ES DE ESPERAR QUE, UN DIA U OTRO, UN CONTINENTE QUE JAMAS HA RECIBIDO EL MENSAJE OLIMPICO COMO ES AFRICA, SO LICITE LA SEDE PARA UNA DE SUS CIUDADES EN PLE NO DESARROLLO.` 20. LA TECNOLOGIA MODERNA Y LOS MEDIOS DE - ORGANIZACION Y DE CONTROL QUE EL SIGLO XXI OFRECERÁ, DARAN UNA SERIA OPCIÓN PARA QUE LOS PAISES DE NIVEL. MEDIO PUEDAN INCORPORAR SE AL ROSARIO DE CIUDADES QUE HAN ALBERGADO LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS. LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS TIENEN PUES, AN TE SI QUIZÁS LA ULTIMA OPORTUNIDAD DE ALCANZAR LA META SOÑADA POR TODOS LOS AUTÉNTICOS DEPORTISTAS: SER PROTAGONISTAS DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. PERO NO SERLO SOLAMENTE EN UNA ELIMINATORIA O EN UN COMBATE. SINO SERLO PLENAMENTE DURANTE LOS SEIS AÑOS QUE DURA LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS. ES LA GRAN OCASIÓN, LA ÚNICA DE IDENTIFICARSE TOTAL MENTE CON SUS RESPECTIVAS FEDERACIONES INTERNACIONALES, DE QUIENES DEPENDE LA ORGANIZACIÓN �TECNICA DE LOS JUEGOS. ES UNA LABOR DE ARGO ALCANCE, QUE COMENZARÁ EN FORMA INTENSI A YA EN 1986. PERO QUE DES AHORAEBE ACE TUAR— 4 1»- SE) SE EN UNA TAREA QUE "`"' (CAPAZ DE E USIAS MAR A TODOS LOS DEPORTISTAS ESPAÑOLES, QUIZÁS DEBAMOS REVISAR NUESTRO CONCEPTO, NO SOLO Mil/OPUS (1)~4N5 DEPORTE, SINÓ TAMBIEN DE LA IDENTIFICACIÓN QUE Sac0,,65 02 DEBE EXISTIR EN UN PALS QUE SE ABRE NUEVAMENTE AL MUNDO, COMO ES ESPAÑA. ES MUY DIFÍCIL QUE SE PUEDA REPETIR LA OPORTUNIDAD ANTE LA QUE SE HALLA EL DEPORTE ESPAÑOL, Y EI,ÍDESARROLLO DE NUESTRO PAIS. OSCD"¿-5 A NADIE DE M 16 HABRÁ ESCAPADO EL AMA BLE AMBIENTE QUE TODO LO ESPAÑOL TIENE ACTUAL MENTE EN EL MUNDO DEL OLÍMPISMO. LAS FEDERA— , CIONES INTERNACIONALES DE LOS DEPORTES OLIMPI— COS CUENTAN ENTRE SUS DIRIGENTES MAS RELEVANTES CON DEPORTISTAS ESPAÑOLES. LAS COMPETICIONES INTERNACIONALES AL MÁS ALTO NIVEL HACEN ES CALA EN NUESTROS ESTADIOS, PISCINAS Y PALACIOS DE DEPORTES! EL DEPORTE ESPAÑOL CUENTA CON DOS MIEMBROS EN EL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, Y OTROS DOS EN LAS COMISIONES DE AQUEL ALTO ORGANISMO. TODO ELLO, SON CIRCUNSTANCIAS EXTRAORDI NARIAS QUE PERMITEN UNA AUDIENCIA, UNA ATENCIÓN Y UN CRÉDITO DE TODO LO ESPAÑOL EN EL MOVIMIENTO OLIMPICO, QUE, SIN DUDA, FAVORECE LA PRETENSIÓN ESPAÑOLA DE QUE UNA DE NUESTRAS CIUDADES SE CON VIERTA EN SEDE DE LOS JUEGOS CUATRIENALES. �Z Me( Zo l991.5 22. Y VOLVIENDO A LA UNANIMIDAD N QUE LA ADMINISTRACIÓN ESPAÑOLA APOYA LA C DIDATURA DE BARCELONA, DEBO MENCIONAR EN ULT MO LUGAR, Y QUE POR SER EL ULTIMO ES EL MAS IMPORTANTE, LA APROBACION DEL GOBIERNO ESPAÑOL/Y DE LAS MAS ALTAS INSTANCIAS DEL PAIS A ESTE DESEO DE TODO NUESTRO DEPORTE PARA QUE, POR FIN, ESPAÑA REUNA A TODA LA JUVENTUD DEL MUNDO, EN UNA DE NUESTRAS CIUDADES. PARALELAMENTE CON ESA UNANIMIDAD POLITICA RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS, EL CONSEJO RECTOR DE LA CANDIDATURA HA SEGUIDO ELABORANDO LOS PROYECTOS; LLEVANDO A CABO LA EJECUCIÓN DE LOS MIS MOS; COORDINANDO SU PROYECCIÓN EXTERIOR; SIGUIEN DO EN FORMA INMEDIATA LA INFORMACIÓN CERCA DE LOS MIEMBROS DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO; ATENDIENDO LAS INDICACIONES DE LAS FEDERACIONES INTERNACIONALES Y DE LAS ESPAÑOLAS EN CUANTO NOS HAN INDICADO; Y ESCUCHANDO CON LA MAYOR ATENCIÓN CUANTAS SUGERENCIAS SE NOS HAN HECHO DESDE LOS COMITÉS OLIMPICOS NACIONALES, QUE EN DEFINI TIVA SON QUIENES ORGANIZAN Y DIRIGEN LA PARTICIPA CION DE LOS ATLETAS EN CADA EDICIÓN DE LOS JUEGOS. LA VERTIENTE FINANCIERA DE LA FUTURA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS DE 1992, HA SIDO ESTRUCTURADA DESDE 1983, HABIENDOSE LLEGADO A UN PRESU%0s 6151 MILLONES DE PESETAS EN 1983 -h6► PUESTO de ARTICULADO EL MISMO CON LOS SISTEMAS Y PROCEDIMIENTOS NECESARIOS PARA EL EQUILIBRIO DEL MISMO �23. CON LOS INGRESOS PREVISTOS, SIN ALEGRIAS, TRIUN FALISMOS NI LIGEREZAS. k^ .X ‘ ' ^ AS uN ii i p► 0 aC v INN at . EN ESTE ASPECTO, DEBO MENCIONAR LA APORTACIÓN ECONÓMICA QUE LA CÁMARA DE COMERCIO, IN DUSTRIA Y NAVEGACIÓN DE BARCELONA, ASI COMO DE GRANDES EMPRESAS ESTÁN APORTANDO A LA FINANCIA CION DE LA CANDIDATURA ESPAÑOLA A LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992, SIN PEDIR NINGUNA COMPENSACIÓN DE CUALQUIER INDOLE, A CAMBIO DE SU COLABORACIÓN ECONÓMICA. ESTE ES UN EJEMPLO DE ENOR ME VALOR. TANTO POR EL ESPIRITU DEPORTIVO QUE REVELA, COMO POR SU SANA VISION INDUSTRIAL Y CIUDADANA QUE CONTINUAMENTE PONEN DE MANIFIESTO EN UNA APORTACIÓN DINERARIA DE GRAN EFICACIA EN TODOS LOS ÓRDENES. 6t 5 b = 1, ESTAMOS EN VISPERAS DE PEDIR LA COLABORACIÓN PERSONAL DE TODOS LOS CIUDADANOS ESPAÑOLES QUE DESEEN HACERLO, QUE TENGAN CAPACIDAD PARA PRESTARLA Y DISPONGAN DEL TIEMPO ÚTIL PARA CONCRETAR SU APORTACIÓN, LOS EJEMPLOS DE LOS ANGE LES, SARAJEVO, MUNICH, MOSCU,y MONTREAL, han SI DO REVELADORES. PERO POR ENCIMA DE TODO, ES INDISPENSABLE QUE TODA ESPAÑA SIENTA COMO UNA EMPRESA PROPIA, INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE, LA GRAN Y APASIONANTE AVENTURA DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992. SERA EL ESPEJO MUNDIAL DE ESPAÑA. EL REDESCU- �24. BRIMIENTO DE EUROPA POR LOS DEMAS CONTINENTES, EN UN AÑO DE ENORME SIGNIFICACIÓN ECUMÉNICA, COMO SERÁ EL QUINTO CENTENARIO DE LA LLEGADA DE EUROPA AL NUEVO CONTINENTE, AL PACIFICO Y A OTROS MUNDOS IGNOTOS CUANDO LAS NAVES ESPAÑOLAS DE COLON EMPRENDIERON LA RUTA DE OCCIDENTE EN UN MOMENTO EN QUE CAMBIÓ LA FAZ DEL MUNDO. UNA VEZ MAS, ESPAÑA PUEDE DESEMPEÑAR UN PA PEL SINGULAR EN LA IMPORTANTISIMA EFEMÉRIDES DE 1992. DESDE SEVILLA A BARCELONA, TODA ESA I.C.B_REALIDAD QUE ES ESPAÑA, DEBE SENTIRSE INTEGRADA EN LA GRAN MANIFESTACIÓN CULTURAL Y DEPOR TIVA QUE AQUELLAS DOS CIUDADES VIVIRÁN APASIONA DAMENTE Y DE LAS QUE TODO EL MUNDO ASPIRA A PAR TICIPAR. EN ELLO, LA COLABORACIÓN DE LA ACADEMIA OLIMPICA ESPAÑOLA, TIENE UN MAGISTERIO MUY IMPORTANTE A DESARROLLAR. DESDE AQUI, LES OFREZ CO TODA LA CIUDAD DE BARCELONA PARA QUE, SINCRO NIZANDO CON MADRID Y CON TODO NUESTRO PAIS, EJER ZAN LA MISIÓN QUE, COMENZADA EN LAS RUINAS DE LA VIEJA OLYMPIA, SE PROYECTE POR TODOS LOS RINCONES DE NUESTRO GENEROSO PAIS. ELLO NOS DARA A TODOS EL PLACER DE COMPARTIR CON m~4 -. , DISTINGUIDOS MIEMBROS DE LA ORGANIZACION OLIMPICA ESPAÑOLA, LA ILUSIONADA AVENTURA DE UNIR A TODO EL MUNDO, EN ESPAÑA, BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS OLIMPICOS. �Q223/.^7:2 22?29Z^.O7yaaZ2 apo2u22 '^uoaaa^2^ ^^ 7 poa? 2L?? "TP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3881 Title A name given to the resource Barcelona'92, un ambicioso proyecto para España / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Vall d'Hebron, Diagonal-Mar, Montjuic, Poble Nou. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Academia Olímpica Española, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Esports Relacions Internacionals Espanya Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Catalunya Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/976/19850311d_00061.pdf 210d1c443e9da47a63d83d29919ba79f PDF Text Text Governar una ciutat no és tan sols gestionar uns serveis amb eficàcia, sinó establir aquelles polítiques que estan d'acord amb les demandes ciutadanes. Governar suposa relacionar de manera estreta, política i administració, e ficàcia en la prestació dels serveis diaris i aprofundiment de les exigències ciutadanes. Significa adequació dels recursos a les necessitats en funció d'uns programes i d'unes polítiques que enfrontin decididament, els diferents problemes que sorgeixen de la concentració urbana. Difícilment el Govern de la Ciutat podra romandre alié a allò que representa un dels fenòmens internacionals més característics dels darrers temps: la tendència a un increment de la delinqüencia, l'aparició de noves modalitats delictives, algunes d'elles de signe violent, o el creixement d'un sentiment d'inseguretat susceptible de trobar les més diverses manifestacions. �F La preocupació per aquesta problemàtica de la seguretat ciutadana, evidenciada en les diverses àrees del govern municipal i a la previsió de la seva transcendència i abast, varen requerir un conjunt d'iniciatives, desenvolupades des de mitjan 1983 per a establir, en el marc de les competències que tenim atribuïdes, unes actuacions que permetessin d'abordar en profunditat i amb el rigor que exigeix el problema, i que varen culminar el desembre d'aquell mateix any amb la constitució de la Comissió Tècnica de Seguretat Urbana. En aquesta matèria, a més d'una voluntat previsora, existia una plena consciència de la complexitat i novetat en alguns casos dels problemes plantejats, que no admetien respostes simplistes, ni molt menys fonamentades en criteris purament especulatius. Això exigia un seriós esforç de reflexió i d'un marc capaz de desplegar-lo amb serenor, amb el necessari distanciament respecte de la incidència de la gestió administrativa quotidiana. �4. La (asa de la C-iutat, Barcelona, inicia un cop més un paper pilot que es concreta en un nou tarannà sobre el tractament dels problemes de la seguretat. L'experiència oberta per la constitució del Consell de Seguretat Urbana el juny de 1984, i que posteriorment ha començat a articularse a nivell dels districtes, suposa pels seus continguts la voluntat d'establir uns sistemes participatius del tot necessaris. Cal destacar decididament l'anacrònic concepte d'ordre públic pel de seguretat ciutadana. El primer es basa tan sols en la trilogia policia-jutge-presó, mentre que el segon estableix un marc preventiu i rehabilitador que, sense oblidar el sancionador, estableix un sistema de prioritats que socialment i políticament han de preocupar-lo per donar resposta no tansols al que són demandes, sinó tambés exigències ciutadanes. Es tracta d'un nou enfocament de l'acció dirigida a reduir la delinqüència i el sentiment d'inseguretat que produeix. En primer lloc significa un replantejament de continguts d'aquella acció que com abans he esmentat, supera els límits de la noció tradicional de l'ordre públic. �5. Com ha exposat àmpliament el Comissionat, avui es fa necessària una alternativa global de seguretat, integradora de les dimensions preventives i rehabilitadores junt amb la estrictament punitiva. Així ho han apreciat les reunions del Consell de Seguretat Urbana celebrades en els darrers mesos,en abordar problemàtiques tan important en el que pertoca a la prevenció social - i en algun cas a la rehabilitació con són les de joventut, ensenyament, drogaaddicció i estrangers,... Però la novetat de la experiència hi és tambélen les seves formes, en el mètode de l'actuació. Aquest métode pretén, ésclar, un desenvolupament de la coordinació policial i instuticional aprofundit en el avenços efectuats en aquest sentit al llarg dels darrers temps. Però també persegueix la participació ciutadana en un marc ampliament representatiu. El Consell de seguretat Urbana és un marc d'integració voluntària, és veritat. Però també es veritat que les absències o la dimissió de responsabilitats en una �3. Les recomanacions que avui es presenten, fonamentades en els seus corresponents informes, materialitzaran la voluntat del govern a la que feia esment. Recullen un ampli ventall que requerià les seves prioritzacions i la seva adequació en el temps i als recursos de les diverses administracions. Cal assenyalar que les propostes d'actuació i les alternatives que es formulen, refusen les solucions esquemàtiques. Aquesta Alcaldía creu que s'ha fet un esforç d'investigació social sense presendents a Espanya, amb el suport de successives enquestes sobre seguretat ciutadana-que auran de tenir continuïtati d'un ampli flux informatiu de les més diverses entitats i organismes: des d'entitats econòmiques fins a sindicals, des d'aportacions veïnals fins institucionals. Crec que aquest treball, reflexió i proposta és un punt important de sortida que estableix els aspectes bàsics d'una actuació en l'àmbit de la seguretat urbana. Es essencial que sigui apreciat com una fita sense dubte important, dins d'une experiència ja en curs. �6. qüestió tan crucial com la seguretat ciutadana resulten difícilmente excusables, tant més quan pretenen amparar-se en certs projectes no gens definits o en propostes no realitzables en el marc de l'actual legislació. A aquells que tenim responsabilitas de govern ens han de preocupar més les qüestions de fons que no pas les de forma, m$es les que afecten als ciutadans que les que puguin afectar a les nostres particularitats polítiques. Perquè el Govern de la Ciutat i la política en general han d'anar orientades a donar resposta a les demandes ciutadanes per damunt dels actes de personalisme polític, donat que aquesta acció s'encamina més cap al clientelisme que no pas a l'acció pública dirigida a beneficiar a la majoria. Vull per acabar felicitar a tots als qui han intervin- gut la elaboració de les propostes dels informes, als qui han treballat en la formulació d'un nou marc sobre la seguretat ciutadana i que ens obliga a les administracions a continuar aprofundint per aconseguir progressi vament uns resultats satisfactoris. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3882 Title A name given to the resource Discurs en l'acte de lliurament del document de la Comissió Socias sobre Seguretat Ciutadana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Seguretat ciutadana Model social Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/980/198503d_0081.pdf 8d36ff86258026c6f731469c97ce14e5 PDF Text Text ^ ^^' ^^^^ ^ ^^^^=^a ' ^^ ' ^ ^^^^^^^N^ -_ ' ____-Barceloná is the second largest city in Bpain. Its . population of 1.750.000 is soread over an areá of 91 soua^e kilometres. The 'gre^ter m^troolitan area has a population of ' ' a' about 3.100.00^ over area of 476 souare 4iIometres. ^ Barcelona is the capital of t^e autonomous re i on o f ep CataIonia^ 15.8^ of the S^anish poouIation l^ve in this region ' the size of whi^h reoresents ao^roximately 6.3^^ of the land a^ea of Soain. ` ^^ . Catalonia ' ' is ` a high^ ly urbanized area. Half of its 6 milion inhaÓita^ts live in the ^ar^eïonaMetropolitan areá, and 80^ of the Catalans belong ^o communities witn 000ulation of oreater | \ than 10.000 oeooie. T^e qreater metropolitar area c^ Barce^ona is t^ha main financïa^, ^ultpral ánd ^raze ^en^e^^not only rf Catalor^a, out of tne w^ho^e of'Spain, and ís one of tne le^^ing ur^an areas zn tne Mediterrane^n Basin. Barcelbna ` was the first olace in Soain ^o exoerience the Industrial Reyolution, latec'^ecame a p re^omin^ntly financial an^ ter^iary metropolis and is row aiming to ta^e oart in t^e ^reat cha^Ienge'of high ^echnology_in^ustries. ^e ^ave s4illed peo^ le , we have a high density of research centers and aaove a^l, we nave tne ^eterminaticn ano ó^sïre às evidenced throu^hout our two thousand years of ^istory, ^o be zn the front Iiné of ^ioht ^or renovation and ^rooress. ^ ' �Barcelona is, and has p een always, on aicrossroads ` It the heartof Eür o "e_ to the rest o1 ^atalonia ano . to . ' 6oain by direct freeways_ railways, Planes ano p ar ferries. ^e now linke are an overnight train rie away from Paris an eight- Hour drive fromSeneva, a =ix hour sail from Ma^or^a, .nd a twenty five minute flioht from Ibiza, Barcelona lies in the south of theÑorth and in the north of the South. To a Germen. or Bwedish eve ' e for • instance ' Barce l ona is sou^thern `ed M terraheancity. i For most Spaniards, on the dther rand, B arcelona is a northern sity: nard-wórking, • industrial, • trustwortny.• We wart to sdvantage of this orivileoed p osition to •act as a link 6etween t w o rultures ` two ways of life. This•meas • reassuming the role that Barcelona has alwavs pIaved in Eur000s r an^ Soanis^ ^ne • 'don ^+^storv ^ ^ = ^ata`o^ia Sar^elona an^ have al*a ys - dcor w:icn was o p en to new . orth and losen to ne ídeas comind =rc^. 31:4atn' are a ",v:eflting oot" • of sorts '^ust as is the States. Barcelona aro ratalonia ,eoresented a zromiseo land for thousanos and thousanos of 000roeoole T0',*irC. S oa i n, as tne States was for Eurooean deople. ove south p f c rehce , doors t" great Sc:tnern famices in the XVIth Ce^t:r y- ^a ta lori a o^e ns ^ ^e r French oeooIe wno becae Catalans,Just as the Pn ,-l alusians wers'to do renturies later. Barcelona Hetro p olitan Prea includes 27'municipalities_ the wcst •o.f which is the Cite p f Barcelona. '- he reaI ° �scope ofBarcelona`s urban reality, however, goes beyond the strict boundaries of theMetropolitan Prea. The sbecific authprity for the promotion, management and of -urdan planning and service producticn execution is the "Corporació Metropolitana de Barcelona"(CMB).Besides doina urdan planning ano oroviding services, another imoortant function of the CMB is assitance to the Munici p aIities in three basic fieIds: ^e d r a w ing up ` of prolects , public works and service ooeration, ano financiaI aid. The 1985 consolidated budget of the 27 municipalities of the area is ap p roximately 1 oillion dollars . The City of Barcelona l :d ¡p f t^a^ budget. arce ona ac^ounts for $8 00 mi lion tnins the Conference has made a good cho i ce in selecting • Barcelona as the host ofthis year`s meeting, Spain, Càtalonia ^o1itical recent years, and Barcelona have w i tnesseC ityoortant and social changes. We have unerdore orp c ess of returing aUtonomous powers to Soanish recions, and Catalonia, together with the6asque Country,are tne twc oreasof Soa i n which most strong l y feel their regional ïoentit i es' lt is time to give :N4ow it is time to contin:e that orocess. the degree of self gove rn^e nt that moóern cities nee q . l± is also time to recognise M e^ro^ olitan Proasas entities as real as municioa 1 ities . Ore of the aims of my po`iry in the Barcelona City Council is to enhance tne role of the CMB. ^ During their stay in Barcelona for this Con^erence, t'ne �Fellows will see what we have done and what we ave not; what we wili do and what-we hope to do. In short, they will see if such a thing as a Metr000litan policy exists in Barcelona. The program of the Conference deals with a broad spectrum of issues. The administrativeasoects pf the Barcelona Metropolitan Prea Will be disg ussed, as will industrial policies, urban renewal oroJects, coastline developments and port poiicy. The orogram also includes some tours that,I hooe, will give the Fellows a first hand'loo at Barcelona and what we are doing hère. is a rileasure ano an honor for me, as Mayor of•Barce1ona ano a Fellow, to qive my warmest wel6ome • to the 15th Internaticnal Fellows Conference.I want to extend tr-Is welccme tc arl the read e rs of this soecial iss:e of ^etroIine. ^he H,:eon ^ e of Barcelona are very pehind aII forge anead- and. further development i n all,t1.-:e f^e^^s eszèzia^Iy• uroan design and reindustrialization, with a focus on nih technoIogy, city. an the. improvement of the quality in thíS �TFie 1992 Glymcic Lames p lace i n . Barceloria: sei, ve which i have no doubt wi ï:. ta:<e • us a oint of reference in our ai,r, reach those. c7oals. ï do erzco!_t i, ade t haer, businessmen "rom t •le US and from al 1 ^ corners of the world to come to Barcelona. CoMe see us, cEt to know 'us arid put your trust in us. " _cual Maraca:i l i Mira. Mayor or Barcelona ano,' 5 President of the CLt �° . . PASQUAL MARAGALL I MIRA^ BIOGRAPHICAL SUMMARY Pasqual Maragall was born in Barcelona inJanuary the 13th. ' 19^1. He is màrried and has three chidren, two girls (17 and ï3) ' ^ and a ^boy(^). de He is a graduatein Law and in ^conomics of the Universidad ` Barcelona (1965),^ were he was a ^rominent le^der of underground student moveme^t against Franco`s óictat^orship. .^e ^ook a M.S^. degree at the^^ew Yorx School for SociaI Resear^h. From 1965 to 1976 he belonged ^o_the Barcelona City oounciI Staff a^^an exoert on Urban PublicEconomy. Assistant orofessor of the Universitati gutònoma oe Barcelona and sessional ^^cturer at the John^ Hoo^ins University (1978>, ne ^as published several ^ works on L/rban Eccnomics. ^e too^ the cioct^r de^ree at the Universi^at Autónoma de Barcelona with a ^isserta^ion on ^and values. ^During the Franco davs ^hewor^ed actzvely in rebuilding Catalan and ^panish ^o^iálism, ano after 1975 wa^one of the founders of the Catalan Socielist Partv (PSC). In í979 was electeó Coun^ellor of ^^e ^árceIona City Council. As De^uty ^ayor, he managed a dees administrative ` reform. When Mayor ^arcis Serra wasappointéd Minister of Defense, ^ in November 1982, Paso^al Maragall succee^eó ^im and was ^ ` reelected Mayor in 1983 . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3886 Title A name given to the resource 15th Internatioinal Fellows Confrence (Metroline). Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Congressos i conferències International Fellows Conference (15a : 1985 : Barcelona) Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/977/19850327d_00062.pdf a3ba330fcf10ba9bfda55b4fed0cfa49 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació RE`:ju?!^t ^.k^^G. cle ! ^^ .....^^J" f^ ?^ ...... _ Estic molt content de que l'European Consortium for Political Research hagi triat Barcelona com a seu de les seves Sessions Conjuntes de Seminaris. Aixó reforça la vocació de Barcelona de convertir-se en un centre internacional de debat. El programa d'aquestes sessions, d'altra banda recull una excelent mostra de problemes més candents de la política actual, d'especial interés en la circumstància històrica actual del nostre pais i també, més especificament , d'aquesta.l.ciutat. Si durant la seva estada a Barcelona han repassat els nostres diaris, hauran observat com el seu treball és ben a prop de les preocupacions de la nostra societat: la estabilitat de les democràcies, les relacions del poder judicial amb els altres poders i la societat, la crisi dels partits comunistes, el sistema sanitari, el nacionalisme, el mercat comú, el respecte a l'intimitat, el socialisme mediterrani, son objecte de debat corrent que surten dia a dia en tots els mitjans de comunicació. Estic segur que les aportacions d'aquestes sessions seran molt esclaridores per a tots. Però com Alcalde de Barcelona i president de l'Area Metropolitana més important d'Espanya, i també des de la meva formació acadèmica estic especialment interessat en el contingut del Seminari sobre govern metropolità. Durant molts anys vaig dedicar-me amb una certa intensitat a l'estudi dels problemes de les àrees metropolitanes, especialment els relatius a la producció de bens i serveis públics, al tamany òptim de les divisions administratives, a la crisi financera de les ciutats i a la formació de preus del sol. �ECPR-2 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ara des de les meves responsabilitats polítiques, tracto de posar en pràctica les coses que vaig aprendre en la meya vida universitària. I entre elles el meu convenciment del paper crucial de les àrees metropoli tanes en la política i economia mundials. L'Ajuntament de Barcelona i la Corporació Metropolitana porten una intensa activitat per fer reconeixer aquest paper des de les autoritats de la comunitat autònoma i del govern central. Per això agrairé al comité organitzador que em facin arribar les conclussions d'aquestes sessions. Estic segur que serà molt útil per a mi i per als meus col.laboradors. Senyores i senyors, sigueu benvinguts a Barcelona. Aquesta ciutat agrairà sempre la presència de científics com vostés. Nosaltres podem aprendre molt de la seva experiència . i esperem que la nostra realitat us serveixi també d'estímul. Pasqual Maragall i Mira -Alcalde de Barcelona27 de març de 1985 Saló de Cent European Consortium for Political Research � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3883 Title A name given to the resource Sessions conjuntes amb l’European Consortium for Political Research Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Europa Acció política Barcelona European Consortium for Political Research Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/978/19850327d_00064.pdf 1ab3966ef9f0fc3db83308b54ca46c3b PDF Text Text L'ambiance moyenne Méditérranéenne est fragile. Cependant, elle extrait les racines de sa survivance i)ar sa propre fragilité, en permettant ainsi une liaison constante qntre 1'homme et la nature., Au cours d'un procès millénaire, cette ntégration a signifié que la Méditérranée est devenue le berceau d plusieurs civilisations. Leurs gens ont dú élaborer des technolog'és propres, ajustées au milieu, ces technologies permettant de conser; r le dit milieu tout en y changeant 1'environnement. Actuellement, la situation est exceptionnellement grave. Le développement industriel et économique du dernier siècle ainsi que l'internationalisation de l'économie, suivant la maxime du bénéfice, ont entrainé d'importants changements dans l'environnement humain du bassin qui touchent graduellement son écologie. La régénération lente de l'ambiance moyenne qui se produisait à peine par rapport à l'agression de l'homme au cours des antérieures périodes millénaires, est presque disparue et ceci a eu lieu lorsque le bassin méditérranéen a subi un dur procès de changements dans son environnement: l'accroissement de l'industrialisation polluante, son classement en tant que centre tou du secteur de services et de transports, -ristque,ldévopmnt ainsi qu'une urbanisation réalisée sur une grande échelle. Cette situation nous oblige à remarquer que dans les démarches à réaliser sur le territoire, il est prioritaire de protéger le milieu. Avec indépendance de l'évolution technologique, c'est le milieu qui garantit la survivance et le développement humain des peuples qui 1'habitent. Aujourd'hui, lorsque l'ensemble du bassin essaie d'accélérer son évolution économique, aussi bien que 1'exploitation de ses ressources, on risque de courir un grave danger : L'utilisation des technologies non appropriées qui dans un bref délai pourraient sembler rentables. I1 s'agit d'une option qui pourrait créer, et qui à présent a déjà créé, de serieux risques pour l'environnement. Dans une zone oú les ressources de base sont plutót limitées, il existe le risque d'agravissement des tendances négatives que l'on peut �actuellement discerner. Les actuelles stratégies de développement n'ont pu empècher ni l'important accroissement urbain, ni la perte en conséquence des sols cultivables, ni les agréssions au patrimoine culturel. Les deux décades de 1950 à 1970 ont subi un accroissement économique exceptionnel, et, en général, le secteur le plus affecté par cet accroissement économique a été le secteur industriel. Mais, par dessus la moyenne générale, ce sont les pays de l'aire méditérranéenne ceux qui ont subi 1'accroissement économique et les plus grands taux d'industrialisation. D'aprés les données obtenues en 1981 par la Banque Mondiale, au cours de la décade 1960-70, le taux moyen annuel d'accroissement dans l'aire méditérranéenne a été du 7%, par rapport au 4% correspondant au groupe des pays industrialisés. Les taux moyens d'accroissement annuel de l'industrie, ont été au cours de la méme période du 7% pour la Méditérranée et du 6% pour le groupe industrialisé. Deux raisons principales ont polarisé 1'installation des industries dans les zones du littoral : les facilités de transport et de communication, ainsi que la disponibilité de grands volumes d'eau. Les éxigences de ce procés d'industrialisation ont déterminé une concentration humaine par un procés d'urbanisation remarquable de la zone du littoral, avec le conséquent dépeuplement dans les régions intérieures. Par tradition, le littoral a été une zone de concentration du pouvoir politique, économique et commercial, tandis que 1'intérieur a constitué la réserve démographique. A la suite de la II Guerre Mondiale, la situation a changé. La population se déplace vers la cite, oD, par une authentique éclosion apparaissent des villes à cause du développement associé à 1'économie du pétrole et aux conditions pour les activités industrielle et commerciale. Par conséquent, il s'agit d'une urbanisation expansive avec les problèmes d'ambiance correspondant aux grandes villes. �Cet accroissement démographique suit son cours malgré la diminution du taux de naissance dans la zone Nord. I1 est prévisible que dans le Sud, 1'accroissement rapide poursuivra,avec le conséquent déplacement du centre de gravité démographique,vers cette partie de la vallée. L'accroissement de la population entraine des coúts sociaux importants, à la fois qu'il détermine des considérables pressions sur 1'ambiance moyenne. L'avancement de 1'urbanisation se traduit par une perte du sol agraire, en aggravant les déficits de la consommation alimentaire. En outre, une série de répercussions sociales de 1'environnement bien connus sont enregistrées : la polution, le stress, les inégalités en ce qui concerne l'accès aux services et le déficit au sujet des équipements. Un autre élément à considérer est la mobilité de la population. Le phénomène du mouvement migratoir vers le centre et vers le Nord de l'Europe a été remplacé par une tendance au mouvement réalisé dans le bassin méme. Cette dynamique de la population établit, à mon avis, une alternative pour le futur inmédiat. L'affirmation d'un "esprit méditérranéen", appelons-le ainsi, en liaison avec les meilleures traditions de civilisation des peuples du bassin, ou bien tout au contraire, l'imposition des formes de vie correspondant au modèle consommateur. De toutes façons, l'accroissement, lui méme, n'est pas dangereux dans notre aire géographique. Tout au contraire, nous devons considérer la population en tant qu'une ressource de base pour le développement, à condition qu'elle s'engage à la construction de son propre futur. Le développement est une aspiration de tous les pays méditérranéens, aussi bien pour les pays industriels, affectés d'une forte récession et avec des problèmes importants se rapportant au chómage, que pour les pays en cours de développement qui voient un très considérable secteur des citoyens souffrir la pauvreté la plus absolue. Mais il ne faut pas oublier que le développement est un projet collectif dont 1'ambiance phisique ainsi que la sociale occupent un lieu de préférence. Les paradigmes de production et la consommation appropriée pour les sociétés ayant de nom -breus oc, ne servent donc pas, mais il est nécessaire de rendre �propice un développement autonome qui préte une plus grande attention à la coopération méditérranéenne plus égalitaire et plus équilibrée. Cependant, il ne faut pas mettre en travers le fait que nos pays sont attraits par les formes de vie de consommation, y contribuant de si divers facteurs tels que la pression exercée par les moyens de com ou le tourisme. Cette tendance tombe dans le -municatosle, intérscomeaux, sens de primer l'usage des technologies impor- tées, au lieu de rendre propice le développement des procès plus ajustés aux caractéristiques et à l'histoire du bassin. Les formes de vie, les habitudes, les technologies, ne sont pas neutres et contribuent à la rélégation des rapports culturels et du propre patrimoine collectif. D'autre part, ces modèles sont accessibles seulement pour certaines minorités aisées, tandis que le reste de la population subit les difficultés qu'entrainent le chómage et le sous -dévelopmnt. I1 faut toujours avoir présent que tout modèle de développement doit étre tenu sur la base qui établit que les ressources limitées du bassin constituent un facteur limitatif inévitable. Si nous oublions ce fait évident, l'ambiance moyenne subira les effets négatifs du modele. Au moment de réaliser la révision de l'ambiance moyenne dans la région, il faut tenir compte qu'il s'agit d'une zone -- tel que je l'ai déjà signalé -- à ressources limitées. On ne peut pas parler de la pauvreté, mais si de l'austérité. Les ressources limitées qui existent ont été traitées prudemment tout au long de l'histoire. L'équilibre entre l'homme et la nature n'avait jamais été aussi troublé que dans le cours de notre ère technologique. Actuellement, nous pouvons détecter facilement certains secteurs parmi lesquels il existe le risque de ruptures graves à moyen terme. L'effort pour mener à lieu la protection de la Méditérranée est récent. Les zones vulnérables sont encore l'objet d'études, de recherches et d'analyses. �Des plans d'actualisation ont été réalisés dans certaines régions. A présent donc, il existent déjà quelques données disponibles qui pourraient étre estimées. Dans cette situation, c'est aux différentes administrations à qui correspond de procéder à l'articulation des programmes satisfaisants pour toute la population et non agréssifs pour le milieu. Cette préoccupation doit étre présente dans les centres politiques de prise de décisions qui doivent se poser la future dynamique de la société. Le Conseil Municipal et les autorités métropolitaines doivent étre les principaux protagonistes. Ils représentent les ressorts du pouvoir les plus proches au citoyen, et sont aussi les premiers à prendre les mesures d'assainissement de l'environnement. I1 n'est pas moins vrai qu'aujourd'hui, quelques éléments de transformation sont en train de poindre les dits éléments qui une fois sélectionnés et réélaborés peuvent former la base d'une sérieuse hypothèse pour rendre propice le changement. Quelques bons exemples à ce sujet sont les suivants : - La recherche, du cené des gouvernements, des démarches appropriées pour les ressources. - Les procès de régionalisation - politique, administrative - en tant que possibilité d'une utilisation plus rationnelle du territoire. - L'accroissement de 1'activité des administrations locales dans le champ de protection de l'ambiance. - La prolifération des groupes défenseurs de l'ambiance moyenne, des espèces en voie d'extinction et du patrimoine culturel. - La recherche de l'identité culturelle par rapport aux modèles de vie extérieurs. - L'émergeance d'une conscience de l'esprit méditérranéen, apposée au démembrement centrifuge favorisé par les tensions zone. politiques de la �- La conscience. qui commence à s'étendre parmi les peuples, du fait qu'il est nécessaire de mener à bout une coopération solidaire entre les pays du bassin. A ce point là, il est nécessaire d'introduire un aspect très significatif du point de vue ambiance. Il s'agit des problèmes de polution et de détérioration qui menacent notre mer, résultants du récent développement. J'ai déjà nommé la valeur de la mer en tant que ressource touristique, et comme réserve d'eau aux effets industriels et de transport. Ajoutons -y sa valeur traditionnelle comme cadre de l'activité de péche. Aujourd'hui, une fois écoulés les moments d'énorme inquiétude vécus il y a quelques années, personne ne peut plus assurer que la Méditérranée est en voie de mourir. Cependant, il est difficile d'estimer sa situation réelle. Les états cótiers et la C.E.E. prennent part au Plan d'Action de la Méditérranée, sous les auspices de 1'UNESCO, et seulement pour le programme d'estimation de la polution maritime, on emploie comme investissement annuel le montant de 1'5 millions de dollars USA. Le Conseil Municipal, les aires métropolitaines, sont plus dinamiques au moment de procéder à la détection de nouvelles requétes des citoyens, ainsi que pour prendre les mesures qui pourraient leur satisfaire. La réponse des administrations locales aux problèmes d'ambiance en est une preuve. Par contre, les grands accords entre les états éxigent une gestation plus longue et plus compliquée. Son accomplissement est aussi plus difficile. C'est pourquoi, je défense l'entente plus directe entre les villes du bassin, au moment d'établir les programmes communs pour sauvegarder l'environnement. �Aucun point objectif de situation n'a pas encore été établi, mais on peut déjà distinguer certaines tendances essentielles. S'il est évident l'accroissement de la charge industrielle et démographique, il est aussi certain que les actuations préventives ont été multipliées. Cela a permis la situation de ne pas se dégrader, et, méme, dans certains points la dite situation a été améliorée. En tout cas, il faut augmenter l'action de surveillance et de controle des différentes versées dans la mer. Dans cette perspective et du point de vue municipal, il est convé -nietdrmaqu elsction erad'étfixesplu en plus dans les administrations locale et régionale, qui sont -- tel que je l'ai nommé ci-dessus -- les plus proches au citoyen, à leurs problèmes et aux éxigences du changement. J'aimerais conclure en réalisant un résumé de tout ce que j'ai indiqué jusqu'à présent, et que j'offre comme sujet de réflexion pour tous ceux qui habitent dans le bassin méditérranéen. La zone de la Méditérranée a gardé un équilibre traditionnel entre l'homme et son milieu. Cette situation a été troublée au cours des dernières dècades par la répercussion du développement technologique et industriel. La pression de la population, ajoutée à la relative manque de ressources, doivent étre les points de départ pour toute action politique de développement. Les éxigences de 1'industrialisation ont déterminé une concentration humaine ainsi qu'un procès d'urbanisation accentué dans les zones du littoral, au prix d'un dépeuplement des zones intérieures. La planification du développement et la protection de l'ambiance moyenne doivent étre traitées avec interdépendance. Les milieux régionaux et locaux sont les plus convénients pour 1'intégration de l'un et de 1'autre. Nous devons compter sur une stratégie à long terme dans le but d'empécher le gaspillage de nos ressources naturelles et afin de résoudre les �problèmes des pays riverains dans le contexte d'un développement rationnel et d'une amélioration de la qualité de vie. La coopération entre les régions et entre les villes est un instrument indispensable pour donner les réponses de base ajustées aux ressources naturelles et humaines locales. L'institutionalisation de la dite coopération est un objectif qui doit are abordé avec priorité. Les différences historiques, culturelles et politiques qui caractérisent nos pays, et la dichotomie Nord -Sud, entre les pays développés et ceux qui sont en cours de développement, pourraient constituer un obstacle pour la recherche des modèles de développement respectueux pour l'homme et pour son milieu. Mais cela peut aussi constituer un défi et une stimulation pour l'engagement de procéder à la configuration d'un futur de progrès solidaire. Par ceci, je veux remarquer que la Méditérranée devient, par sa diversité, un champ privilégié d'expériences qui démontre la capacité des différents peuples pour coopérer en harmonie dans une cause commune. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3884 Title A name given to the resource Impact du dévelopment et du tourisme sur l'environement du bassin méditterranéen / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pla d'Acció de la Mediterrania dins la CE. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Marsella, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Medi ambient Indústria Economia Turisme Model social Acció política Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/979/19850329d_00065.pdf 299cd2b91beea322b3896fdc03dbb74f PDF Text Text ¿"14 ^+Li.-,.f .^_.. ‘1.7?- DISCURSO ALCALDE Es un hecho que la Administración Local ha estado respondiendo, a sus responsabiliades y competencias sanitarias, más desde el voluntarismo que desde la suficiencia de recursos, y no obstante nadie duda que su atención ha sido muy positiva. Las dificultades financieras, de personal y de medios técnicos son considerables en las areas municipales de sanidad. Cabe considerar el papel atribuido a la Administración Local, Ayuntamientos y Diputaciones, en el ejercicio de las competencias sanitarias. Ello, porque las competencias actuales son herencia de un pasado, en el cual no se reconocía el derecho de todos los españoles a la protección de la salud y a un trato de igualdad. Sólo así se puede entender la existencia de un grupo marginal, y marginado, de población que, como pobres, tenian derecho a la asistencia benéfica prestada por los Ayuntamientos y las Diputaciones, y no a la atención general a la que accedía más del 80ó de la población. La nueva realidad española, requiere mejores soluciones y no la continuidad de esquemas ya caducados y poco útiles socialmente. La sanidad es un aspecto siempre presente en la vida de las personas. Diría que es un aspecto muy sentido y padecido por la población. La gestión de los servicios sanitarios, la prestación asistencial o de salud pública, debe trasladarse lo más cerca posible del ciudadano que siente la necesidad de estar atendido sanitariamente. �Desde esta óptica debe darse la participación directa de la Administración Local, de los Ayuntamientos, en la gestión de los servicios, pueden y deben responsabilizarse de la atención de salud de su población. Así y pues, y para mejorar la atención de la salud de los ciudadanos, es preciso que se cree un único sistema sanitario descentralizado, democrático en su funcionamiento y abierto a toda la población. Este nuevo sistema, sin duda debe estructurarse con la participación de la Administración Local. Los Ayuntamientos son el marco político y representativo idóneo para garantizar a la vez, la descentralización de los servicios sanitarios y la democratización de las estructuras asistenciales, ejerciendo el control y la gestión como representantes directos y legitimados de la población. Estas consideraciones deben reflejarse en la legislación sanitaria, como de hecho ya se reflejan en la Ley de Régimen Local. Los Ayuntamientos, con la ayuda de las Diputaciones, han de asumir las competencias propias en el campo de la salud pública colectiva, del saneamiento ambiental, del control de alimentos y otros productos de consumo. Por otra parte, han de participar directamente en la dirección de las Areas Sanitarias. Ser elementos activos de la planificación, gestión y control de los servicios sanitarios que se encuentran en sus municipios, y participar en las Juntas de Gobierno que a niveles inferiores del Area Sanitaria se creen para la gestión de los servicios de atención primaria y hospitalaria. �La reforma sanitaria precisará de buenas ideas y proyectos para optimizar los recursos hoy disponibles, en muchos casos suficientes, aunque mal usados y dificilmente ampliables. Requerirá un periodo largo de aplicación, durante el cual la concreción de la legislación dependerá principalmente de voluntad política que quiera ejecutar e implantar la reforma sanitaria. Del correcto ejercicio de ello depende que se consiga el derecho a la salud de todos los ciudadanos españoles y se obtenga la protección del mismo, en un sentido integral, con la prevención, asistencia y rehabilitación, debe realizar la Administración Pública del Estado, en sus distintos niveles de gobierno, el centra', '_os autónomos y la administración local. Como Ayuntamientos y Diputaciones queremos estar al lado de la Administración Central y de la Autonómica en el reto del cambio/reforma sanitario. w ^ ^ r ^ Crv^ P.Lw^ R b9 ^ _ ^ ^^ cno {tt.L1R-- dA( "`^^ J ^/ : L1,t7^. r ^^l^ 2P? G c c^^, ^` 4.P ^ 3 ¿A »A" %n,^ . Barcelona, marzo 1985 �3d _ ¿Aam-uW¿L' AJUNTAMENT DE BARCELONA NOTAS PARA EL DISCURSO DEL ALCALDE ADMINISTRACIÓN LOCAL Y REFORMA SANITARIA. ^\) 5 v v\V , yk ^^c \ l . La distribución y el porcentaje del gasto público, gestio- ^ '"N// ("1"'"). (50,25, nado por cada nivel de Administración „^ ^ 5/-1220 `3l. f 1 ^i 25). 5 C^^P )1"' 2. 1--e Necesidad, también en el futuro de una racionalización de la Administración Local en la linea de Comarca-County 0 / VIA EUROF•EA de gestión municipal. l^`N' 3. oi ut V 5v/` Necesidad de ir encajando y acomodando las relaciones dei viÇ ^^ C U uJ' 1(3111 ^ ^1 \^ `Í^/ Esto es un proceso que estamos viviendo que es a la vez -^ )isr 5 \ ,pq ^^ profundamente Democrático y profundamente Democratizador. (41 ^X ^ '^^s^ `Cr )-kg" los tres niveles de Administración. ï^ 4. Los Ayuntamientos ya tenemos unas competencias sanitarias que debemos esforzarnos en ejercer dignamente (Saneamiento, Higiene Ambiental, Control Alimentario). Pero además, ya desde ahora, queremos estar presentes en la gestión de servicios sanitarios asistenciales. • 'JIS 5. Avala nuestra pretensión, la experiencia ya adquirida, la evolución política del papel de la Administración Local en toda Europa, y el énfasis participativo y democratizador de ves,,( c) c) f hL7Yab la proximidad a los problemas reales. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3885 Title A name given to the resource Jornades d'Administració Local i Reforma Sanitària / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Congressos i conferències Administració local Finançament Sanitat Acció política Gestió pública Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2696/0000001425.pdf f3f094cd84b397ee768150dcfc78e1d3 PDF Text Text o i4 HE ESTAT INVITAT AQUEST VESPRE PER A EXPOSAR QUINA ÉS LA MEVA VISIÓ DEL FUTUR DE CATALUNYA, I PER A FER-HO DES DE LA PERSPECTIVA LOCAL, DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL. EL MEU PLANTEJAMENT SER& TAMBÉ BARCELONÍ, PERÒ NO CENTRALISTA. VULL EXPRESSAR EL MEU CONVENCIMENT QUE EL FUTUR DE CATALUNYA DEPèN EN BONA PART DEL FUTUR DE BARCELONA. CATALUNYA NOMÉS FUNCIONAR& SI FUNCIONA BARCELONA; SI LA SEVA CAPITAL I CIUTAT MÉS REPRESENTATIVA ES COMPORTA COM UNA METRÒPOLIS EFICIENT I MODERNA, PROJECTADA CAP AL MÓN . EXPOSARt EL MEU CONVENCIMENT QUE ELS AJUNTAMENTS CATALANS TINDRAN UNA FUNGIÓ DECISIVA EN LA CONFIGURACIÓ DEL FUTUR DEL NOSTRE PAIS, T QUE SÓN CAPAÇOS D'ACTUAR SOBRE LES CONDICIONS DE VIDA DELS CIUTADANS I SOBRE EL CONJUNT DE LA SOCIETAT CATALANA. 1 �ELS AJUNTAMENTS, PERÒ, HAURAN DE VEURE RECONEGUDA LA SEVA AUTONOMIA I HAURAN DE REBRE COMPETèNCIES EN SERVEIS QUE SERAN MILLOR GESTIONATS DES DE NIVELL LOCAL. NORD-SUD ARA MAS QUE MAI PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMB ŠS UNA CATALUNYA EUROPEA. ¿COM ES VEU AIXb DES DE BARCELONA? A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT LES DIFICULTATS I SACRIFICIS QUE LA INTEGRACI6 EXIGEIX. PERÒ A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT UNA PRACTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTI6. EN CANVI, NO ESTIC TAN SEGUR QUE S'HAGIN ENTèS ALGUNES DE LES DIRECTRIUS DE LA POLITICA DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO, QUE .he �ESTAN ÍNTIMAMENT LLIGADES A LA VOCACI6 EUROPEA DE CATALUNYA, DE BARCELONA. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA , ÉS LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECÍFIC D'UNA àMPLIA ZONA GEOGRàFICA TRANSPIRENENCA QUE ALTRES VEGADES HEM ANOMENAT EL NORD DEL SUD. NO ÉS UNA REGI6 DE FRONTERES BEN DEFINIDES, PER& ABASTA, A MÉS DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULUSE, TOTA LA REGI6 LANGUEDOC -ROSSELL6 I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA BLAVA. LA INCORPORACI6 D'ESPANYA A LA COMUNITAT ECON&MICA EUROPEA PRODUIRà UN RADICAL CANVI D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIb PASSAR DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER ZONA DE PAS. AQUÍ ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVÉ CRUCIAL. �BARCELONA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D'UNA METRÒPOLI MODERNA QUE LA CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIR EUROPEA EN TRANSFORMACIÓ. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UN CENTRE DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE CONCENTRACIÓ UNIVERSITbRIA PODEN DESPLAÇAR CAP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA ZONA. ES EN AQUEST PLANTEJAMENT QUE ES TROBA LA BASE D'UNA POLÍTICA EXTERIOR QUE EXPLICA TOT UN SEGUIT D'ACTUACIONS RECENTS. L'EMPENTA I LA IMAGINACIÓ DEL NOU ALCALDE DE MONTPELLER HAN ESTAT EL DETONANT QUE HA PERMéS DE RECONVERTIR UN AGERMANAMENT GAIREBÉ SIMBÒLIC EN UNA RELACIÓ PLENA DE POSSIBILITATS �CONCRETES DE CARA AL FUTUR. EL MES DE JUNY DE L'ANY PASSAT, L'ALCALDE DE MONTPELLER VA SER LA PRIMERA VEU DEL MIDI QUE VA APROVAR PUBLICAMENT L'ENTRADA D'ESPANYA AL MERCAT COMÚ. HO VA FER DES DE BARCELONA. AL MES D'OCTUBRE, EN LA MEVA VISITA A MONTPELLER ES VAN FER ELS PRIMERS CONTACTES AMB VISTES A L'ESTABLIMENT D'UNA LSNIA AEREA DE TERCER NIVELL ENTRE LES DUES CIUTATS. NONES UNES SETMANES MES TARD, A MITJAN GENER, LA LSNIA ES POSAVA EN MARXA. A FINALS DE NOVEMBRE VAM CELEBRAR A LA SEU D'URGELL UNA PRIMERA REUNI6 D'ALCALDES DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU PER A TRACTAR DEL PROBLEMA DE LES COMUNICACIONS. VAM ACOR- DAR DE TORNAR A REUNIR-NOS EN EL PRIMER �TRIMESTRE DEL 1985. AQUESTA SEGONA REUNIÓ S'HA FET I, A PART D'ALTRES PROJECTES, S'HA AVANÇAT SERIOSAMENT EN LA PREPARACIÓ D'UN ELLAÇ AERI ENTRE BARCELONA I TOULOUSE AMB ESCALA A LA SEU, COM HA ESTAT RECOLLIT PELS DIARIS. ES MSS QUE PROBABLE QUE DURANT EL PROPER MES DE DE MAIG POGUEM OBRIR LA LÍNIA AEREA BARCELONA-MARSELLA I QUE A MITJAN JUNY FUNCIONI JA AMB DOS VOLS EN CADA DIRECCIÓ. L'ALCALDE DE TOULOUSE VA SER A BARCELONA FA NOMÉS UN PARELL DE SETMANES. ESTA PLENAMENT DECIDIT A JUGAR LA CARTA DE L'OBERTURA CAP AL SUD. ELS SEUS OBJECTIUS SÓN, LOGICAMENT,DIFERENTS DELS DE BARCELONA PERb HI HA UNA COINCIDENCIA EN LA VOLUNTAT DE POTENCIAR LA GRAN REGIÓ TRANSPIRINENCA. �TOTS AQUEST SON PASOS MODESTOS, SI VOLEU, PER& INDIQUEN UNA VOLUNTAT I UNS OBJECTIUS INSERITS DINS D'UNA ESTRATèGIA BEN DEFINIDA. ÉS UN REPTE IMPORTANT. MARSELLA EST& EN CRISI EN ALGUNS ASPECTES, PERÒ TÉ UNA GRAN ZONA INDUSTRIAL. TOULUSE, O SI VOLEN, TOLOSA DEL LLENGUADOC, SS UNA GRAN CONCENTRACI6 DE TECNOLOGIA DE PUNTA, IMPULSADA PER UNES INDÚSTRIES AEROSPACIALS QUE ACABEN DE REBRE UNES NOVES COMANDES DE VOLUM INUSITAT. NO ÉS FBCIL LA COMPETèNCIA, PERÒ BARCELONA HA DE SER PRESENT EN AQUESTA ZONA. SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA èS, JUNTAMENT AMB EL PAÍS BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITGES QUE ARTICULEN UN SISTEMA CENTRE DEL QUAL áS BARCELONA I LA SEVA BREA. �A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS QUALS 50 TENEN ENTRE 5000 I 10000 HABITANTS, 38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 20000 I 50000, 8 ENTRE 50000 I 100000, 7 ENTRE 100000 I 500000 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG MILIÓ D'HABITANTS. LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALB S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTèN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT.COMPTEM AMB AQUESTA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, POT EQUILIBRAR EL TERRITORI. PERÒ TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBA DE QUE BARCELONA FUNCIONI. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, FUNCIONARà SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS �IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA LÍNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS,I QUE BAIXA PER LA VALL DEL ROINA PER ENLLAÇAR AMB LA VALL DEL PO A ITàLIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALà LLIGA PERFECTAMENT BARCELONA AMB EL CARRER MAJOR D'EUROPA. AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA INDUSTRIAL MÉS IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA ON ES DECIDEIXEN EL 60 0 70% DE LES COSES IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL NOSTRE CONTINENT. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, 9 �FUNCIONAR& SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALL ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. AREA METROPOLITANA TOTA LA REFLEXI6 ENTORN DEL CARBCTER URBà DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXIST&NCIA D'UNA àREA METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN àREA QUE SIGUI EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI LA RESTA DE CATALUNYA. AQUÍ, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REA- �LITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL CENTRE DE CORNELLà, O DE SANTA COLOMA, I, BEN AVIAT, BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCIÓ TRADICIONAL DE LA BARCELOINA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCIÓ QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. LA MÉS EVIDENT, EL RECONEIXEMENT DE L'EXISTèNCIA D'UNA CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA ACCEPTACIÓ UNàNIM. CATALUNYA HA DE CONèIXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER. I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACIÓ EUROPEA. �AIXÒ gS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME BARCELONI. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBA IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HISTÒRICAMENT HA ESTAT: EL MOTOR DE TOTA CATALUNYA. HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE *S BO PER A BARCELONA I LA SEVA ÁREA áS BO PER A CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I XUCLADORA ŠS FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ŠS UN SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPO- NENTS ESTAN INTERRELACIONATS. PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL CREIXEMENT DEMOGRAFIC DE L'àREA ESTè PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES PREVEU QUE LA TENDèNCIA CANVII.L'ESPAI FISIC DE L'hREA ESTS ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL �METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC D'ACTUACI6 URBANÍSTICA. EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN D'ANAR PEL CAMÍ DE LA RECONSTRUCCI6, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS AïLLATS PER BARRERES URBANÍSTIQUES. TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICI6 D'UN MOTOR DESGASTAT. MUNTANYA L MAR VULL DETENIR -ME UNA MICA EN DUES DE LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIU6 DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMd. �LA PRIMERA ES REFEREIX AL MASSÍS DE COLLCEROLA. COLLCEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT GEOGRBFICA. SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLCEROLA HA ESTAT TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL REPTE QUE Tš LA CIUTAT METROPOLITANA ŠS TRANSFORMAR-LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE. ES VEIEN SEPARADES PEL MASSÍS. EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITB ŠS LA RECUPERACI6 DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA, DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU �QUE CAL NO VEURE UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE REHABILITACI6 URBANA, O LIMITAR-LO ALS SEUS ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O D'OPERACI6 LLIGADA A LA VILA OLÍMPICA. ES TOT AIXà, PERÒ *S MOLT MÉS, I EL FUTUR DE CATALUNYA HI ESTA IMPLICAT. AQUESTA OPERACI6 IMPLICA RECUPERAR LA CONDICI6 DEL PORT DE BARCELONA COM A PRIMER PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA BONA COMUNICACI6 INTERNACIONAL, RESOLENT AL PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXI6 (AEROPORT, AMPLIACI6 DEL PORT, ETC>. LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURAR& D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA PROXIMITAT DEL QUAL S'HI TROBARAN LES SEUS D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL �TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA. DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLCEROLA, EN CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITA , PASSARà DE SER BARRERA A FER DE NEXE, LA REHABILITACIó DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT RECONSTRUIRè LA CONNEXI6 RESTA DEL TERRITORI, ENTRE LA CAPITAL I LA A TRAVÉS DE LA COSTA DE LLEVANT. AJUNTAMENTS LSECTOR GESTOR L'EXPERIèNCIA DE SIS ANYS DE DEMOCRACIA ALS MUNICIPIS ENS PERMET D' AFIRMAR QUE ELS AJUNTAMENTS S6N UN FACTOR DINAMITZADOR DE LA VIDA CATALANA EN TOTS ELS ASPECTES: SOCIAL, CULTURAL I ECONÓMIC. ELS ALCALDES D'AQUESTS AJUNTAMENTS HAN FET MOLTES VEGADES EL PAPER QUE TRADICIONALMENT S'HA ASSIGNAT A L'EMPRESA- �RI. ELS AJUNTAMENTS HAN TINGUT UNA ACTIVITAT ARRISCADA I EFICIENT, MÉS NOTbRIA ENCARA PER COINCIDIR AMB UNA ETAPA D'ATONIA DEL SECTOR PRIVAT. LA PROXIMITAT DELS GOVERNS MUNICIPALS ALS ADMINISTRATS PERMET QUE AQUELLS DETECTIN AMB FACILITAT LES NECESSITATS DE LES SEVES POBLACIONS.D'ALTRA BANDA, LA MATEIXA PROXIMITAT FA QUE ELS CIUTADANS PUGUIN EXIGIR TAMBÉ, MÉS FdCILMENT, EL RENDIMENT DE COMPTES. ALS MUNICIPIS ON ES DETECTEN FENÒMENS D'INEFICACIA ÉS ON S'HA REGISTRAT LA M*S ALTA "MORTALITAT" POLÍTICA D'ALCALDES I REGIDORS. CREC, PER TANT QUE SI SE'LS RESPECTA L'AUTONOMIA, ELS MUNICIPIS CONTINUARAN JUGANT UN PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCI6 DE LA CATALUNYA DEL DEMà. �ALGUNES VEGADES S'HA EXPLICAT LA PERSPECTIVA ECONÒMICA ACTUAL PER LA MANCA D'IL.LUSI6 I PER L'AVORRIMENT GENERALITZAT DE LA CONJUNTURA QUE NO ESTIMULEN LES INVERSIONS QUE PODRIEN CAPGIRAR EL SIGNE DE LES PREDICCIONS. AQUESTA EXPLICACI6 ŠS FORÇA RAONABLE.PERÒ PER RECUPERAR LA IL.LUSI6 NO CREC QUE EL REMEI ADEQUAT SIGUI UNA CURA DE CAVALL, UNA TERÁPIA DE XOC COM LA QUE PROPOSEN ALGUNS SECTORS.EL QUE NECESSITA EL PAIS NO S6N NOVES PRESSIONS SOBRE LA LEGISLACI6 LABORAL. NI TAMPOC S'HO POT PERMETRE. SI QUE CREC, EN CANVI, QUE EXISTEIXEN JA LES CONDICIONS ADEQUADES PER INVERTIR. I CREC QUE ELS AJUNTAMENTS PODEN DONAR L'IMPULS QUE SERVEIXI D'ESTÍMUL, DE RUPTURA DE LA "UNIFORMITAT",DE LES PREVISIONS PESSIMISTES COM DEIA EL PROFESSOR GARCIA DURáN. �ELS AJUNTAMENTS, PERb, HAURAN DE VEURE AUGMENTADA LA SEVA PARTICIPACI6 EN LA DESPESA PÚBLICA TOTAL. ACTUALMENT, EL CONJUNT DE LES DESPESES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS D'ESPANYA NO SUPERA EL 15 PER CENT DEL TOTAL DE LA DESPESA PÚBLICA. L'OBJECTIU HA DE SER QUE AQUESTA PARTICIPACIÓ PUGI FINS AL 25 PER CENT. AIXb EXIGIR& ADOPTAR NOVES MESURES FISCALS. NO HE D'AMAGAR, PERÒ, QUE PER ASSOLIR AQUEST OBJECTIU HEM DE COMPTAR AMB UN CREIXEMENT SIGNIFICATIU DE LA RENDA NACIONAL. PERb TAMBÉ HEM DE COMPTAR AMB LA DISPOSICIÓ A FERHO. I POTSER LA MILLOR MANERA SER& TREURE LES DECISIONS FISCALS DEL CONTEXT ELECTORAL. �JJOO HAIG DE FER UNA REFERÒNCIA A UNA DATA MOLT PRECISA DEL FUTUR:1992. ¿QUIN PAPER HA DE TENIR L'ESFORç PER A LA CANDIDATURA OLÍMPICA EN EL DISSENY DEL FUTUR DE CATALUNYA? L'ENTUSIASME PER ACONSEGUIR QUE BARCELONA SIGUI LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1992 POT SER L'ESTIMUL QUE TRENQUI LA UNIFORMITAT A QUA M'HE REFERIT ABANS. EL PROFESSOR GARCIA DURAN DIU QUE UN SISTEMA ES DESESTABILITZA SI LA DISTRIBUCIÓ DE PREVISIONS OPTIMISTES I PESSIMISTES ENTRE ELS INVERSORS AFAVOREIX EL PESSIMISME MÉS DEL QUE ÉS REALISTA A LLARG TERMINI. CREC QUE EL MOMENT ACTUAL RESPON BASTANT �A AQUESTA DESCRIPCI6. NECESSITEM EXPECTATIVES MÉS OPTIMISTES, QUE,HEM D'ADMETRE, D'ALTRA BANDA, QUE SÓN LES MÉS REALISTES. ELS JJ00 NO ENS OBLIGARAN A FER MÉS COSES DE LES QUE BARCELONA NECESSITA. L'AIXECAMENT DE LA LÍNIA DE TREN DE LA COSTA, LA RENOVACIÓ URBANA DEL POBLE NOU, LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS L'EQUIPAMENT ESPORTIU DELS BARRIS, LA POTENCIACIÓ DE LES TELECOMMUNICACIONS, S6N NECESSBRIES, AMB JOCS O SENSE JOCS. ELS JJOO, A MÉS, HAURAN DE CONSTITUïR L'ESTIMUL PER INICIAR UNA POLÍTICA DE PRONOCió DE L'ESPORT DE BASE,ELS RESULTATS DE LA QUAL JA ES PODRIEN VEURE D'AQUI A SET ANYS. ESTIC ABSOLUTAMENT CONVENÇUT, I NO EM CANSARÉ DE REPETIR -HO, QUE L'EXTENSIÓ MASSIVA 21 �DE LA PRàCTICA ESPORTIVA POT CONSTITUIR UN DELS EFECTES MÉS POSITIUS PER AL PASS DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA. EL DEFICIT EXISTENT EN AQUEST TERRENY ŠS MOLT GRAN I SERIA IMPERDONABLE QUE ES PERDÉS L'OPORTUNITAT HISTÒRICA DE MILLORAR SUBSTANCIALMENT LES POSSIBILITATS DE PRàCTICA ESPORTIVA DEL CONJUNT DE LA POBLACI6. HE DE DIR AQUÍ QUE L'ACOLLIDA D'AQUESTES PROPOSTES QUE HEM FET DES DE L'AJUNTAMENT HA ESTAT, EN GENERAL, MOLT POSITIVA EN UN ESPECTRE MOLT AMPLI QUE ARRIBA FINS A LA PROPIA COALICI6 DE MANUEL FRAGA. HE D'AFEGIR TAMBS, PERÒ, QUE M'INQUIETA LA MANCA DE SENSIBILITAT QUE HE TROBAT EN MITJANS PRÒXIMS AL GOVERN DE LA GENERALITAT QUE SEMBLEN LIMITAR LA SEVA PREOCUPACI6 ESPORTIVA A LA PROMOCI6 DE LA PRàCTICA I L'ENTRENAMENT D'ELITE. �EMPRESES JA HE DIT COM ELS AJUNTAMENTS, ELS ALCALDES, HAN FET DURANT AQUESTS ANYS UN PAPER SEMBLANT AL QUE S'ATRIBUEIX ALS EMPRESARIS. PERÒ AIXÒ NO HA ESTAN CERT TAN SOLS PEL QUE FA A L'ACTIVITAT MUNICIPAL CLàSSICA, TÍPICA. TAMBÉ HA ESTAT CERT, EN MOLTS CASOS, QUAN ELS AJUNTAMENTS HAN GESTIONAT DIRECTAMENT EMPRESES DE CARáCTER PRIVAT. RECENTMENT, PER EXEMPLE, MERCABARNA HA OBTINGUT EL PREMI A LA MILLOR GESTI6 D'EMPRESA PÚBLICA. NO SE SI SABEN, PERÒ, QUE MERCABARNA ERA CANDIDATA AL PREMI A LA MILLOR GESTI6 EMPRESARIAL "TOUT COURT", ENTRE EMPRESES PúBUQUES I PRIVADES. I NO EL VA OBTENIR PER L'OPOSICI6 FRONTAL DEL FOMENT DEL TREBALL. �AQUEST PREMI RECONEIX L'èXIT D'UNA GESTI6 QUE HA PERMèS A MERCABARNA PASSAR A TENIR RESULTATS EXPECTALURATMENT POSITIUS I ENDEGAR UN PLA D'EXPANSI6 COMERCIAL. EN EL FUTUR, QUAN HAGI PASSAT LA FEBRE PER ASSUMIR EL MÉS GRAN NOMBRE DE COMPETèNCIES, ES RECONEIXERà LA MAJOR EFICACIA GESTORA DELS AJUNTAMENTS I LA GENERALITAT COMENÇAR& A TRANSFERIR SERVEIS A LES ADMINISTRACIONS MUNICIPALS. PENSO, EVIDENTMENT, EN SERVEIS COM LA SANITAT I L'ENSENYAMENT. �EL SECTOR DE LA SANITAT ÉS MOLT IMPORTANT PER LES SEVES DIMENSIONS ECONÒMIQUES (UN 6 DEL P.I.B). ES TRACTA, A MAS, D'UN SECTOR QUE, PELS SEUS REQUERIMENTS I ANTECEDENTS HISTàRICS, ES TROBA MAJORITARIAMENT DINTRE DE L'AMBIT PÚBLIC. MOBILITZA UNS RECURSOS MOLT IMPORTANTS I EXIGEIX DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UNA RESPONSABILITAT POLÍTICA PER LA SEVA GESTI6. EN AQUEST MOMENTS, EL SECTOR DE LA SANITAT S'ESTA CONFIGURANT COM UN SECTOR TÍPICAMENT AUTONÒMIC. ES UNA SITUACI6 PARTICULARMENT DECISIVA PERQUè POT DESEMBOCAR, ENCARA, EN DUES OPCIONS OPOSADES: LA GESTIO CENTRALITZADA DES DE LA INSTITUCI6 AUTONÒMICA O BÉ LA DELEGACI6 POLÍTICA DE LA GESTI6 ALS AJUNTAMENTS, ADEQUADAMENT CONSORCIATS, PER TAL D'APROFITAR ELS AVANTATGES DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL (MAJOR PROXIMITAT AL CIUTADA I RESPONSABILITAT POLÍTICA MÉS DIRECTA). �DE FET, EN LES PREVISIONS QUE S'HAN INCORPORAT AL PROJECTE DE LLEI DE SANITAT JA S'OBRE UNA LÍNIA DE DEFINICIÓ DE LA PRESèNCIA MUNICIPAL EN EL CONTROL DE LA GESTIÓ. LA REALITAT POLÍTICA DE BARCELONA RECLAMA UN PAS MÉS EN LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN LA GESTIÓ SANITARIA QUE ES CONCRETARIA EN UN áREA DE SALUT ÚNICA A BARCELONA, EN LA CREACIÓ DE 10 DISTRICTES SANITARIS COINCIDENTS AMN ELS DISTRICTES MUNICIPALS, I QUE PERMETRIEN UNA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN AQUEST NIVELL, I EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI D'HOSPITALS DE BARCELONA. TENIM L'ESPERANÇA QUE LA PRUDèNCIA I EL BON SENTIT POLÍTICS DE TOTS PERMETIN QUE AQUESTS PROJECTES ES CONVERTEIXIN EN REALITAT. ES UN OBJECTIU PARTICULARMENT RAONABLE EN EL �MOMENT HISTÒRIC D'UNA REFORMA SANITBRIA, QUE S'HA VIST PRECIPITADA PER LA CRISI ECONÒMICA I QUE, PER AQUESTA MATEIXA RA6, *S CONVENIENT QUE TINGUI EN COMPTE ELS PERILLS QUE ES PODRIEN DERIVAR D'UNA AGRAVACI6 DELS DèFICITS. COM EN TANTS D'ALTRES TERRENYS SERS MILLOR FER UN ESFORÇ DE NEGOCIACI6 ARA QUE EL PROBLEMA ENCARA *S AL NOSTRE ABAST QUE FER-LO QUAN ES COMPLEIXIN ELS AUGURIS NEGATIUS QUE SOBRE EL FUTUR ECONÒMIC DEL SECTOR SANITARI ES FAN DES DE DIVERSOS ANGLES. TOT AIXÒ HA DE SER UN MOTIU DE REFLE- XI6.DES DE LA MEVA EXPERIèNCIA NOM*S DIRè QUE ELS COSTOS PER UBA C UNITAT D'ASSISTèNCIA �BàSICA) ALS HOSPITALS MUNICIPALS DE BARCELONA FOREN, EL 1984, DE 15.691 PTS PER UBA I DIA AL L'HOSPITAL DEL MAR I DE 16.060 PTS AL DE L'ESPERANÇA, MENTRE QUE ALS HOSPITALS DEL ICS EL COST ES DESCONEGUT . EN CANVI, LA SUBVENCI6 REBUDA HA ESTAT DE 10.472 PTS PER UBA I DIA ALS HOSPITALS MUNICIPALS CONTRA 20.000 PTS A ST PAU I CLiNIC I 15000 ALS CENTRES PRIVATS. PENSO QUE HEM DE DEIXAR DE MIRAR LES TRANSFERèNCIES DE SERVEIS,EL REPARTIMENT DE LES COMPETèNCIES, COM EINES PER A LA MOBILITZACI6 I COM ARGUMENT DE VICTIMISME. HEM D'ACOSTUMAR-NOS A TRACTAR CADA CAS COM UN PROBLEMA DE GESTI6. VEURE A QUIN NIVELL DE L'ADMINISTRACI6 ES PRESTARà AMB M*S EFICIèNCIA EL SERVEI . O SI CALDRA UNA ACCI6 COORDINADA. I PROCEDIR EN CONSEQUANCIA, PERÒ AMB SERENITAT, SENSE ARGUMENTACIONS PASSIONALS. �PER A CONSTRUIR UNA ADMINISTRACIá EFICAÇ A CATALUNYA CAL FER UN ESFORÇ PER A QUE CADA ADMINISTRACIÓ S'OCUPI D'ALLb QUE LI PERTOCA, EVITANT EXPANSIONISMES ESTARILS. CAL QUE LES ADMINISTRACIONS APRENGUIN A RESPECTAR L'AUTONOMIA MUTUA . ELS AJUNTAMENTS NO SON L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT.LA MATEIXA AUTONOMIA QUE DEMANEM AL GOVERN CENTRAL PER A LA GENERALITAT HA DE TENIR-LA PRESENT LA GENERALITAT EN LES SEVES RELACIONS AMB ELS AJUNTAMENTS. QUAN L'ALCALDE DE BARCELONA VOL FER UN PACTE AMB LA OPOSICIÓ AL GOVERN MUNICIPAL PER AFRONTAR CONJUNTAMENT PROBLEMES DE COMPETéNCIA MUNICIPAL HA DE TENIR COM A INTERLOCUTOR EL LÍDER DE LA OPOSICIÓ MUNICIPAL, NO EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT. �HEM VIST EN EL PASSAT COM EL GOVERN DE LA GENERALITAT TENIA DIFICULTATS PER ASSUMIR EL LSMIT DE LES SEVES COMPETèNCIES. LES OFICINES DE BENESTAR EN SÓN UN EXEMPLE. N'HI HA D'ALTRES. EL GOVERN AUTÒNOM NO HA DE COMPORTAR-SE COM UN AJUNTAMENT GRAN.EL SEU OBJECTIU NO HA DE SER TENIR MESTRES I GUARDIES EN NÒMINA, SINE FORMULAR POLÍTIQUES ORIENTADORES DE LA GESTIÓ D'UNS RECURSOS TRANSFERITS I ADMINISTRATS, EN BONA PART, DES DELS AJUNTAMENTS. L'ESSèNCIA DE L'ACTUACIÓ DEL GOVERN DE LA GENERALITAT HAURIA DE CONSISTIR A IMPULSAR, INCENTIVAR, ESTIMULAR LA INNOVACIÓ I PROPOSAR OBJECTIUS QUALITATIUS. SI LA GENERALITAT NO ASSUMEIX QUE LES SEVES COMPETèNCIES, COM LES DE L'ESTAT, HAU- �RIEN DE SER TAXATIVES,I TANCADES, I LES LOCALS, RESIDUALS 1 EXPANSIVES PERDRà TOTA LEGITIMITAT EN LES SEVES PROTESTES DE NO INTERVENCIONISME I DE PREOCUPACIÓ PER L'AUTOGOVERN. ENCARA QUE RECLAMI UNA DISTRIBUCIÓ DE COMPETiNCIES, TAMBÉ AFIRMO QUE CAL NO OBSSESSIONAR-SE AMB AQUEST PROBLEMA . A VEGADES CAL ADMETRE RESPONSABILITATS COMPARTIDES, COORDINACIÓ D'ESFOROS I DE GESTI6,UN ENFOCAMENT DE MULTI-NIVELL DE GOVERN. NOMÉS AMB AQUEST PLANTEJAMENT SERS POSSIBLE L'AFRONTAMENT DE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM A BARCELONA I, BEN SEGUR, A TOTA CATALUNYA. PERÒ ÉS UN ENFOCAMENT QUE EXIGEIX UNA CERTA RENUNCIA AL PROTAGONISME I UNA FERMA VOLUNTAT DE COOPERACIÓ. ES UNA ACTITUD QUE NO SEMPRE HA �ESTAT PRESENT A LES NOSTRES ADMINISTRACIONS COM HO PROVA EL FET QUE HA COSTAT MÉS DE DOS ANYS I MIG TIRAR ENDAVANT EL COMPROMÍS ASSUMIT PER LA GENERALITAT EL 1982, CON A CONSEQUèNCIA DEL SANEJAMENT DE TABASA, L'EMPRESA QUE HAVIA DE CONSTRUIR ELS TúNELS DE VALLVIDRERA. EN L'ESMENTAT ACORD, LA GENERALITAT S'HAVIA COMPROMèS A INVERTIR PER UN VALOR EQUIVALENT AL 65% DE L'OBRA FETA, ES A DIR, UNS 2.500 MILIONS DE PESSETES, COM A CONTRAPARTIDA DE LA CESSI6 PER L'AJUNTAMENT DEL 65' DE LES ACCIONS DE LA SOCIETAT. S'HAURAN PERDUT DOS ANYS I MIG EN LA POSADA EN MARXA D'UNES OBRES QUE SóN ESSENCIALS PER A L'ESTRUCTURACIÓ DEL TERRITORI. HI HA, NO OBSTANT, ALGUNS EXEMPLES DE LES POSSIBILITATS D'UNA BONA VOLUNTAT DE C00PERACI6 ENTRE INSTITUCIONS. EL CAS MÉS POSITIU ÉS L'ACORD QUE FINALMENT HA ADOPTAT EL CONSELL �D'ADMINISTRACIÓ DE RENFE D'AIXECAR LES VIES DEL POBLE NOU. ES UNA DECISI6 EXTRAORDINdRIAMENT IMPORTANT PER AL FUTUR URBANISTIC DE BARCELONA I, AMB TOTA SEGURETAT, PER A LA MILLORA DE L'EFICIèNCIA D'UNA PART CABDAL DEL TERRITORI QUE ENLLAÇA LA METRÒPOLI AMB LA RESTA DE CATALUNYA. COMARCALISME VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTàNCIA QUE Tš PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONALMENT HE TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCI6 QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR -COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL-ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS.LA HIPOTèTICA CONFRONTACIÓ ENTRE LA METRbPOLI BARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA COMARCAL *S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA PRESèNCIA AL MÓN �CADA COP MÉS AFIRMADA, UNA CAPITAL QUE PUGUI PROJECTAR-SE AMB POTèNCIA PRÒPIA. SI EM PERMETEN LA PETITA FRIVOLITAT, CREC QUE LA MATEIXA IDENTIFICACI6 QUE UNA MAJORIA DELS CATALANS TÉ AMB EL BARÇA NO DEIXA DE SER UN REFLEX DE LA IDENTIFICACI6 AMB BARCELONA. ELS PRESSUPOSTOS IDEOLÒGICS DELS QUI FABRIQUEN LA CONFRONTACI6 NO S6N EN ABSOLUT COMARCALISTES. EN TOT CAS SERIEN PAIRALISTES. I EL PAIRALISME ÉS UN PRODUCTE TÍPICAMENT URBà I MEDIOCRE. NO TÉ RES A VEURE AMB EL CAMP NI LA PAGESIA. PENSO QUE LA HISTÒRIA D'AQUESTA CASA ENS D6NA UN BON MOTIU DE REFLEXI6. AQUÍ ÉS ON GENT COM JOSEP PLA ES VA IMPREGNAR DE CULTURA URBANA. GENT QUE,PRECISAMENT PER TENIR BEN CLAR QUE PERTANYIA AL CAMP, ASSUMIA SENSE RECEL NI COMPLEXES EL BARCELONISME. (...) �DIVISIÓ TERRITORIAL ES PROBABLE QUE LA PRÒPIA IDEOLOGIA PAIRALISTA A LA QUE EM REFERIA ABANS ES TROBI A L'ORIGEN DE MOLTES INDECISIONS EN MATèRIA D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. EN COMPTES D'ES- TRUCTURAR EL TERRITORI ES PARLA DE POSAR CONTRAPESOS A LA CAPITAL. TAMBÉ EN AQUEST TERRENY ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAIS ÉS COM ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACIÓ D'INTENTAR QUE LA HISTàRIA FACI MARXA ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME AS IMPORTANT EN LA VIDA DELS POBLES I ES EVIDENT QUE EN EL CAS DE LES COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM UNA VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES CIUTADANS. TOT AIXÒ ÉS CERT I, PROBABLEMENT, AS TAMBÉ POSITIU. PERb ÉS FONAMENTAL PER AL �FUTUR DEL PASS QUE ES PRENGUIN DECISIONS AMB RAPIDESA I LES DECISIONS OPERATIVES NO ES PODEN PRENDRE SOBRE DESITJOS I NOSTBLGIES. CAL ADOPTAR-LES SOBRE BASES REALS. LA NOVA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA ÉS URGENT I S'HA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE DE LES REALITATS D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIR AL MAPA DE PAU VILA PERS N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL FONSMEN METROPLITA DE BARCELONA, PER EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERÍSTIQUES QUE TÉ ARA, GAIREBÉ CINQUANTA ANYS DESPRÉS. CREC QUE LES RESOLUCIONS SOBRE ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LA V ASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA PODEN SERVIR DE PUNT DE PARTIDA. LES RESOLUCIONS DEIEN QUE L' ESQUEMA DE �LA ORGANITZACI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA HA DE FONAMENTAR-SE EN:A) MUNICIPIS, B)COMARQUES I C) VEGUERIES, REGIONS O PROVÍNCIES. ALS MUNICIPIS CALDR& PREVEURE RáGIMS DIFERENTS PER A MUNICIPIS DIFERENTS. LES COMARQUES, CONSIDERADES COM A ENTITATS LOCALS, HAURAN D'ASSUMIR COMPETèNCIES I RECURSOS TRASPASSATS, SOBRETOT, DE LA GENERALITAT I LES DIPUTACIONS, PERb TAMBÉ DELS AJUNTAMENTS. LES VEGUERIES, O REGIONS, O PROVÍNCIES, HAURIEN DE CONSTITUIR LES DIVISIONS PERIFSRIQUES DE L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA GENERALITSAT. EN QUALSEVOL CAS HEM DE SER PRAGMBTICS. HEM DE FUGIR DEL FETITXISME DELS NOMS, TREURE EL MBXIM PROFIT DEL QUE ÉS POSSIBLE ARA I EVITAR TOT ALLb QUE IMPLICARIA REFORMES DE LLEIS BàSIQUES. TENIM UNA CONSTITUCI6 I UN ESTATUT QUE VAN SER APROVATS EN UN MOMENT CLAU DE LA TRANSICI6, DESPRÉS D'UN PROCÉS DE NEGO CIACI6 COSTES. SERIA MOLT IRRESPONSABLE TORNAR �A OBRIR AQUELL PROCÉS I NO ESTA GENS CLAR ON AQUEST CAMÍ ENS PODRIA PORTAR. LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN MÉS, ALTRUISTES, POèTIQUES I MÍTIQUES DE LA NACIONALITAT CATALANA SóN MOLT ATRACTIVES, MOUEN ELS NOSTRES SENTIMENTS, PERÒ NO SERVEIXEN PER A RES SI, PARAL.LELAMENT, NO SABEM ORGANITZAR EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFICIENT, I, ABANS QUE RES, AIXÓ VOL DIR QUE S'HAN DE PRENDRE DECICIONS. ELS PAISOS MÍTICS, LES PáTRIES QUE ES REFEREIXEN A SSENCIES HISTÒRIQUES NO DEMANEN MASSA DECISIONS. NORMALMENT,EXIGEIXEN ADHESIÓ. ELS PAISOS REALS, LES PàTRIES DE CARN I OSSOS I PROBLEMES PROSAICS SI QUE DEMANEN DECISIONS PELS SEUS CIUTADANS, REPRESENTATS �ELS SEUS GOVERNANTS. ELS HO PUC DIR DES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, DES DE LA PRIMERA LÍNIA DE L'ADMINISTRACIÓ. FER UNA CIUTAT, FER UN PAIS REQUEREIX ADOPTAR DECISIONS. AMB LES NOSTRES DECISIONS O AMB LA NOSTRA PASSAVITAT ESTEM CONSTRUINT LA CATALAUNYA DEL FUTUR. EL MEU MISSATGE D'AVUI AS QUE RESULTARà MOLT MÉS POSITIU PER AL PAÍS QUE EL SEU FUTUR EL FEM CONSCIENTMENT, AMB DECISIONS PENSADES, DEBATUDES I APLICADAS AMB ENTUSIASME. DE FET, L'ABSèNCIA DE DECISIONS ÉS UN FORMA BORDA DE PRENDRE DECISIONS. EL PAIS NO QUEDAR& ATURAT ENCARA QUE ELS SEUS GOVERNANTS OPTIN PER LA POLÍTICA DE NO PRENDRE DECISIONS. PERE SI VOLEM FER UN PAÍS MODERN, EFICIENT, EQUILIBRAT, SENSIBLE ALS PROBLEMES DELS SEUS CIUTADANS, CAL QUE PRENGUEM DECISIONS. �CAP REVIFAMENT DEL LIBERALISME NO POT JUSTIFICAR QUE ELS GOVERNS DEIXIN DE FER ALLÒ PER AL QUE HAN ESTAT CONCEBUTS, ES A DIR, GOVERNAR. I GOVERNAR VOL DIR PRENDRE DECISIONS, ESCOLLIR UNES OPCIONS EN LLOC D'UNES ALTRES. A BARCELONA, A CATALUNYA D'AVUI, HI HA UNA LLISTA PREOCUPANT DE PROBLEMES QUE ESPEREN SOLUCI6 O, COM A MÍNIM, DECISIONS DE GOVERN. PENSO PER EXEMPLE, EN EL PROBLEMA DEL PORT DE BARCELONA, EN LES PRESONS, EN QUESTIONS INTIMAMENT LLIGADES AMB LA SEGURETAT COM EL CONTROL DE LES PENSIONS, EL CONTROL DE LES DROGADICCIONS, LA PROTECCIÓ DELS MENORS O EL SEGUIMENT DEL TR&FEC D'OBJECTES ROBATS. TOTS AQUESTS PROBLEMES SÓN SUSCEPTIBLES DE SER ABORDATS PER L'ADMINISTRACI6 AUTONbMICA, AMB EL SUPORT DELS AJUNTAMENT. �ESTAVA PENSANT PRECISAMENT EN AQUESTS PROBLEMES QUAN, POC ABANS D'ACABAR L'ANY PASSAT VAIG COMENÇAR A INSISTIR EN LA MEVA PROPOSTA DE QUE 1985 FOS L'ANY DE LES DECISIONS. AVUI, LAMENTABLEMENT, HE DE CONSTATAR QUE EL PRIMER TRIMESTRE JA S'HA ESCOLAT SENSE QUE HAGI ESTAT APROFITAT MES QUE PER A UNS CONTACTES EXPLORATORIS ENTRE ELS DIFERENTS PARTITS I ADMINISTRACIONS. VULL APROFITAR L'EXCEL.LENT OPORTUNITAT D'AQUESTA TRIBUNA A L'ATENEU PER A FER UN SENYAL D'ALERTA SOBRE EL RETARD QUE PORTEM EN L'APROFITAMENT D'UN ANY QUE, EN NO TROBAR-SE MARCAT PER CAP ELECCIÓ, ES MOLT ADEQUAT PER A LA NEGOCIACIÓ DE LES GRANS DECISIONS QUE IMPLIQUEN LES DIFERNETS ADMINISTRACIONS. DES DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA S'HA PROPOSAT AL GOVERN DE LA GENERALI- �TAT QUE S'OBRI UNA NEGOCIACIÓ IMMEDIATA PER A PACTAR UN BLOC DE QUATRE LLEIS BàSIQUES PER A ORGANITZAR AMB RACIONALITAT EL FUTUR DE CATALUNYA: LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA, LA LLEI ELECTORAL, LA LLEI MUNICIPAL I LA LLEI D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. AQUESTA PROPOSTA DEL PSC Tí LA MATEIXA DIRECCIÓ QUE LES QUE ACABO DE FER COM ALCALDE DE BARCELONA. ES TRACTA DE TRENCAR UNA POLÍTICA DE PASSIVITAT QUE POT SER MOLT GREU PER AL PAÍS. NO HI HA CAP GREUGE QUE JUSTIFIQUI L'AJORNAMENT CONSTANT D'ALGUNES DECISIONS URGENTS. POTSER SER& POSSIBLE DISTREURE DURANT UN TEMPS MÉS L'OPINIÓ PÚBLICA AMB VISTOSES BATALLES PELS PRINCIPIS PERÒ, FATALMENT, ELS CIUTADANS D'AQUEST PAIS ACABARAN PREGUNTAN-SE UN DIA PERQUè NO ES VA DECIDIR AMPLIAR O NO AMPLIAR EL PORT DE BARCELONA EN EL MOMENT EN QUE PRENDRE LA DECISIÓ TENIA SENTIT... NO ÉS RAONABLE REFERIR CADA PROBLEMA -DES DEL LICEU �AL CONSELL RECTOR DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA O AL CONSELL DE SEGURETAT URBANA- A UNA QUESTI6 DE PRINCIPIS . AIXb CONSOLIDARIA UNA TRASCENDENTALISME EN LA NOSTRA VIDA PÚBLICA QUE PODRIA TENIR CONSEQUèNCIES MOLT NEGATIVES I QUE TRENCARIA AMB TOTA LA TRADICIÒ POLÍTICA DEL M6N EN EL QUE ESTEM IMMERSOS. COM DEIA JA FA TRES MESOS DES D'UNA ALTRA PRESTIGIOSA TRIBUNA DE LA CIUTAT, LA DE L'ASSOCIACI6 DE LA PREMSA, POTSER ENCARA S6M A TEMPS D'OBRIR UNA TREVA EN LA BATALLA DELS PRINCIPIS I DE PASSAR A PRENDRE LES DECISIONS QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS RECLAMEN. MOLTES GRdCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya demà: una perspectiva local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource Text de la conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall a l'Ateneu Barcelonès. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Subject The topic of the resource Catalunya Ciutats Identitat col·lectiva Nacionalisme Administració local Model social Administració pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2572/19850504d_00067_0001.pdf 28c5def7e1f0f62e6d79737946b0c4ff PDF Text Text /1/k kjEsT-4.1- N t\J ur4 U '4 ue- (-i-v o VU1-. --Ç 701 , PC C.A1 17 )0 j' 5 e v bit - n. A cuDitlb &ce) Oi ovil:: r E LB fick4 4v *i4 241 -.C->\)l uf¿._ ti) (r- P01/ pul) i'DtM A-0 0/4 /1-1 P.\ 4191' c,:94.1 C _30 0(.2.72_ 1) 1-7 g tt . s n PO L45 IV c>,' u M gel,L tgA M S') tiC cA u IVA D tiN UN t-75 t'E-c/c/1_ U N fl TkL uki éte. Litt 1C qvc Dti 41) £Z,-tb. Ce) IsJ cit o 1)0- v. 4 (L'o Ñ 11- év Cc».) 55 (Luz-vri`ç) L fugg75 CA 1./ VI-1114J j (Ñ4y CM) LES 4 y ité 4 T! 4,e 1,1C-S (f; 1 /5 LI1 ES I4S CA Tb--krb-D E y u t-V7-11.4 rzzyv lutç 67L:01 1:1071-1 y bt: t/iiiç L 4St3 S f c14,1 f fl E ni r(inMS A Q () ED".] C,,M J'Es' Çl11,(14.0 CA S /4 J0 q í c; 4-71/(,, f171-ot: �f4 1L )Ji EA/ (5 (.1-7U 7 /)t- I)(r A-ifA (4 1)s .tç)--7) (40 SU - 71) L Y` mç C (11 6-1,15,-Co (/Ç (1 u c; r 7--"7-1) e-k) ¿itS 11? ‘fc' .-\\I Piitš bel,/ c (2,4 't)' - T\-,) U) Out t:t 'T 3 ti L 07-113 17) (41 i?c-f L.);; C.19 brVih,JUL b ti lD LiÇl'E 'JI ¿4'¿,, In3 omrt..- V t-1- ii4114141-t,z, ein-4.1 C (ro Ú-eW (1.151,14(1- Vc f ft/0-1,e'L /f) Ittt. v-1) /í73[ AL9 L4&I t-1) rz,o (o t: kIJkÑ(-4? u-c, Cd1.4v111) ett ki • A/1 t9/ 1A) S ilv01,1; ki-11.4, < 5 eT YJC i‘i 5 2. P4--)01- c7 /1-p )0 k k/L---- -‘)5 S /1-74,-1,./ L; S Ç, k,‘,/ 7E- t) fu' -11.) t.;17d C-.044 y s /2,1 A'-irni Cerril° e--L »c strsU)/14"1Y1,n'ici Z-v ç 1:7– t421.) . trn,t) tal--)14, i7 C1 t prv 4v,..05 itc,s o ij )1). I 4-V 4 C.,' ccrt.) /Jt 2 0C- 94 1)c-- -171_ (.,(nil 1rc-'Lis (? t.-- t.:3 7.9 .151-u). 4 t‘.iht UN n O i '14 Al s 111-J LA 1,) pe: a ejKi L-"Z_ _1 Ti ruí 4 �rv Jytivi; LL tr ■iC- cit-ris 1i Oarn-i7 t'Y'd 715- L el IL.LfJ Ni/es-01p g 11 LIL ttr,i L.,,rtwvf ¿4/1 ;77)-tr, r)/1-0 Voz4r-o 1k (./:),(// Pc-n- t4 /1 tgit-ci\ PA"\-tb Eçc.\ c (S 711114 Pre...)•vv: CbJ (vi 1)1/W • e"z-- 4 r7rn L'Ç u sol ektrí t_rhiTt.-7 ì' DUr.4 . ti_ e A 0,5411. .19gr atzieL ì ‘,14:71e.-5-tcpa-/ 7Pv4 Q U c frt--)Atc tw A E--JrciLAJc •1 Ot; L'ilt '10)1 g1L-tio AJA P-1-ilTer-vtrat (c- //t. 0 \I É77 "evu t f ht Okir2) (Y-AA1*-1 f, (-911-4 Cit 47- (JPI FA Py4f1-44 Al 0rt?,/ ' 44 g c4-€1:7t acyp-i c A-wwo (s- f-N P j 7 rel) i (.; C 411. o hit:7 A Los s'un-o/kt_ r C'D S Q tJ t: PO 5-07 LA. DI 1).1 t-'1- k)111 A e 5 -pm 0,4,1.1- W---7rYv ¿,±7-"/ 1:0$ PO k t. °u-WM/1.0 ; 11;t15 , ,11trt Cz'7 -o-vx.174 (// v 0/ f»)-vtl otcnv e C.: nill CV? ,(4 O S' re 61-v 12 /31-u-r-v to,t, (..(nl--11 ihj 1-1) L4--briA ft ti L — hl Y) v ¿.>4),An S jcp Y4 L's 174 L'ç, TE con: ri S ý( (171, L0 kfc.- ru 7-o t;71 T1--00 --/Q (u) ft L1"1/1. \1 DC ejs»¡ o( f4n ft' Q 112 L i.) 11-0 41'5 ilóAP -170--, 11-5 t,14./ ("N (5{1_ Joi Li A* 0-11(■L'ett,-7-- Q ■.)(":"- hip Jk.94 'N 14b711/) �N ~- 'U\J (1)(x^ f^.^ c--1 ' 0‘) f l^ ti /tiu G1t D I it--v O C y►!)L e 130-rt M C=t) `t Q €11- C iU TM, ^.% A-1.2 \./ C©tli^ ^ l h► i1,--,<,5 L A- i p ïiw LA) i N^^h C 11-1L^r2, ^'o G'ví> led, c AT-rtuun>A t„o S ( t,til/ i t L yL Í^i ID' É G-exí c-- rt. 4-1A CS p 11 S t C_ o l) iv t! (^}YI ^^ Muy r il.to L uC 11--)* L S Gi ^ ct V'A. t r C. L Z,.0 A-> r-£,)v 7ítS `7 tS ^^,ti^ 4 hEL C /i1n v ti^ S o rv 1 7 ()Pe.' S'111 P Altn' cu Sr'9c1v"T-E L)ti, 6-05 c.t/r í?h, u ,U^ ^ 1-414 tt-ri nfe LA 4-5 <1 E s IQ/ V^ r S T►1.v 1 ,u-;^ h.C-^, 1 e: $:4- vf2 d7c` ^A pot t4rioi,i sil v tv<^^1`( 31' n ilw o á trit...1 ct-v g M , 1 r) ^^ C.43 G, ^ . ror2 nwir^ ,)oN i=idj7v() />,/ O niv - c-f r• � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de benvinguda al Rei i la Reina d'Espanya al Saló de l'Automòbil de Barcelona. Subject The topic of the resource Fira de Barcelona Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Indústria Comerç Barcelona Relacions Internacionals Globalització Transports Description An account of the resource Text manuscrit de PM del discurs. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2697/0000001590.pdf 1b93a4b81f38a86c9e9ed33249148e48 PDF Text Text SI SALA BROX_ 6 de maig del 1.985 Transcripció de la conferència de PASQUAL MARAGALL i MIRA �Moltes gràcies. Muchas gracias a Migo. Nunca me había pasado esto de salir como en el teatro, realmente. Y menos de hablar en una mesa de vidrio. Es una situación absolutamente inédita, la que me encuentro. Com veig que la majoría de la gent són del país m'imagino, doncs potser que parlaré en català, si no hi ha ningú que tingui inconvenient. Tractaré de parlar relativament lent cosa que en mí és una mica difícil, perb ho intentaré. Jo els confesso que aquesta conferbncia, per mi, és una cosa que té un problema i té un atractiu. Un problema perqué realment és un tema que no és el meu tema. No te perque ser-ho, ademes, art i cultura. El tema, vull dir del cicle, el tema que eneapga la la conferbncia d'avui. En canvi, a sota hi ha un subtítul, que si que és el meu tema, que és el nostre tema, que és la Bar celona del futur. Que s'ha fet Jo d'entrada vull dir que no faré, ja que és diu que és la Barcelona del futur, el tema del qual s'ha de parlar, no faré una histbria. Encara que sigui molt breument faré un recordatori del que jo cree que ja s'ha fet, es a dir que Barcelona ja és o ja ha fet l'Ajuntament, també, en aquests darrers nays, en maté ria d'art i de cultura. Recuperació membria cultural Jo cree que cal dir molt clarament que s'ha fet una recupera ció de la memoria cultural, recuperació deis noms de la nostra història artística, des de Casas fins a Apel.les Fenosa fins a Ramon Rogent i des de Gargallo i Julio González a Manolo, per exemple, en pintura, en escultura. Ho sabeu prou. No ho haig de repetir. �Hi ha hagut durant aquests últims sis anys, que ja són sis anys d'Ajuntaments democràtics, de Barcelona democràtica, una recuperació de la membria colectiva. Inclus jo diria un accent especial en temes que tinguessin que veure amb la recuperació d'aquesta membria. Crec que ha hagut també una multiplicació d'iniciatives locals, a nivell de barri, a nivell de ciutat, a nivell de distric te. Jo crec que hi ha hagut iniciatives que estaven esmorteides, que en la tradició democràtica es van, d'altra forma, començar a manifestar i que en aquest periode s'han disparat; s'han poten ciat i s'han disparat. Positivament i afortunadament, I que en el últim periode veiem, potser, i amb aixó ja m'endinso una mica en temes de futur, un problema d'ajust entre aquesta multiplicació i aquesta explosió d'iniciatives locals, i el que hauria de ser, el que haurà de ser el paper del sector públic,i concretament de l'Ajuntament en tota aquesta histbria. Tema aquest, com sabeu enormement conflictiu, inclús contradictori, com diré des près. Música Crec que hi ha hagut un dignificació de la música a Barcelona. Es a dir, que tenim un Liceu que no teniem, de categoria important. I tenim una música, al Palau, í tenim una música també, créc modestament, al Conservatori, que són dignes i no ho eren. Es a dir, que una mica, aquesta onada de recuperació ha arribat a tot arreu. Jo diria que també la multiplicació ha arribat una mica a tot arreu. Teatre En teatre, molt succintament, crec que hi ha hagut el naixement de les coses entre les quals hem de triar. Es a dir, hi ha hagut el retorn de les nostres figures. Hi ha hagut també l'exportació �a de les nostres figures, cosa menys esperada. Vull dir, potser no tothom s'esperava que el període democràtic, a la Barcelona democràtica, el que hi hagués fos precisament una exportació teatral molt important, concretament a Madrid, però també fora d'Espanya. I aix6 ha suceeit. Es a dir, artistes, creadors i directors teatrals han triunfat afora. Cosa que ha espantat a més de un en el sentit de dir " nosaltres no som capaços de donar—los l'àmbit que ells haurien de tenir a casa, haurien de triomfar aquí,estan triomfant a fora, és senyal que la ciutat no és capaç de oferir els recursos que realment calen per que aquesta gent triomfi aquí" pero que també es pot llegir a la inversa, es positiu, en la mesura en que noms serem capaços i això es una de les tesis de la meva conferéncia, crec que no més serem capaços de crear un art i una cultura, si es que això te algun sentit de dir—ho així, que s'aguantin potents i poderosos, si som capaços d'exportar. Igual en teatre, igual en cultura com en economia. Per una raó que ademés en economia no es dona, que és que en aques cas els productes exportats tornen, i tornen sabent—ne més. I ara, si em sent a lo millor s'enfada, en Lluís Pasqual, quan torni del Centro Dramático Nacional, en sabrà més del que sabia quan va marxar des del Lliure, en sabrà més. Però tornarà, aixb us garanteixo perqué m'ho ha dit. De manera que ¿ que tindrem aquí ? tindrem un Lluís Pasqual un altre vegada, desprès d'have-lo perdut, per dir—ho així, com ha dit algú de vegades "Perdut per Catalunya". No senyor, no està perdut per Catalunya, sino que està guanyant per Catalunya un coneixement que portarà aquí i que rendirà, que tindrà un rendiment positiu. Això molt succintamentper dir el que jo crec que ha anat passant el que crec que és la situació actual i el que ha estat aquest període de recuperació democràtica. Urbanisme I ara també, molt brutalment, molt succintament, dir.vos el que jo penso de la Barcelona del futur en matèria artística i cultural en la qual jo incloc també la matèria urb an ística per descontat. �Parets fora Si hagués de definir amb una frase una mica provocativa, i en aquesta sala se'm permetrá, en una altra audiència potser no, diria que la política que cal fer i que Barcelona ha de fer és una política de treure parets, de treure obstacles. Parets fora, obstacles fora. Barcelona ha de ser transparent. Ha de ser més transparent. 1 ara explicaré el que vull dir amb això. No es pensin que és una fórmula que no te res al darrera, té al contrari, tota una colla de mesos, d'anys ja d'exercici d'Ajuntament democrátic de Barcelona al darrera que em convenç de que donat el que és Barcelona, donat el que és aquesta ciutat, donada la seva histbria, donada la seva realitat, el millor que podem fer de cara al futur és projectar la seva transparéncia. El seu esponjament„ com diuen els urbanistes amb aquest nou ba rroquisme que ells han inventat i que imposen, perque es maco, és bonic i és explicatiu. Jo cree que s'ha d'esponjar Barcelona. Cree que Barcelona és una ciutat que té una riquesa precisament la seva densitat humana i per problema, també, la seva densitat humana. De manera que si el que volen és aprofitar al máxim tots els avantatges de la densitat, i eliminar-ne els inconvenients, el que caldrà evidentment és que la mantinguem, que Barcelona no minvi, però l'haurem de fer més transparent. ¿Que vull din amb "més transparent"? ¿Que vull dir amb "parets afora"? Vull din que Barcelona cree que no es coneix massa, Barcelona no coneix prou la seva prbia potbncia, ni la seva pròpia bellesa. A Barcelona es ritual que hi hagi entesos que coneguin les belleses que té o els mérits que té o els actius que té i que tantmateix aquests romanguin més o menys amagats. Es a dir que ha de haver-hi algá perque ens ho expliqui perquè no se saben o no es coneixen. I això es veritat, per exemple, amb les vidrieres noucentistes. �Ha hagut d'have phi tota una recuperació de l'estudi de l'atenció sobre el modernisme i sobre les vidrieres (quan jo era menut me'n recordo que em semblaven - diguem-ho clar - lletges) perqué ens adonessim d'aquesta riquesa que tenïam amb aques modernisme de les vidrieres de l'àxample. I ha hagut d'haver-hi persones com en García Martín, com la Pilar Muñoz que es posessin, ciutadans ilustrisims i que tenen el mérit d'haver trencat aquesta barrera, aquesta paret, h'haver tret aquesta paret per saber el que ja sabiem que hi eran perb que no miravem, em tot cas. Eren les vi drieres que hi havia dintre de les cases de l'Eixample. Que, repeteixo, anys enrera no eren una cosa que es valorés. I ara hem sabut que allb que teniem dintre de les parets de l'Eixample era molt important. I que aquelles vidrieres, que nosaltres estavem acostumats a veure i que a alguns inclus potser no ens agradava, resulta que mundialment tenen una importància, fora de Barcelona tenen importància, tenen valor. Això és el que vull dir quan dic " parets Lora", quan dic transparència, Vull dir que hem de ser capaços d'explicar tot el que som à tot el que tenim. I ademés vull dir-ho d'una forma molt gràfica i molt física i molt real. No només es veritat en el cas que he posat, sino que es veritat, per exemple en el cas dels jardins de Barcelona. Barcelona és una ciutat que tothom sap que no té verd, que no té espais verte, que no té pares, que no té jardins. Si que en té. Clar que en té. Però estan darrera de les parets. Aquest és el problema. Es a dir, a Barcelona ens trobem amb la paradoxa de que segurament, les xifres canten i la densitat és molt important . Per tant, segur que hi ha menys vert que en altres capitals. Perb aquell que hi ha, i que no es conta a lo millor es un verd privat, per dir-ho d'alguna forma. I Barcelona ha adherit a aquesta costum d'amagar la riquesa, d'amagar allb que és bonic -per les raons que siguin, hi ha 1000 interpretacions -- i es queda sense poder veure allb que només quan cau descubrim. Per exemple, al Passeig de la Bonanova, quan cauen les torres les veiem. rzl �Hem fet nosaltres una proba, a l'Ajuntament, amb la Quinta Amèlia de Sarrià. Amb el parc de la Quinta Amèlia. Vostés saben que el Parc de la Quinta Amèlia a Sarrià era part d'una finca molt gran que té ara una edificació, que és el centre cívic de Sarrià, un carrer que hi passa pel mig i a sota el jardi, el parc de la Quinta Amèlia. Doncs molt bé, aquest parc, inclus el parc públic, era privat, en el sentit de que estava privat de veure'ls hi havia unes parets. Si vostés passan ara -- ara no perqué hi ha obres -- però, si passan d'aqui uns dies pel carrer, em penso que es deia Trinquet, que es aquest que puja davant els Caputxins cap a Sarrià, cap a Duquesa d'Orleans, veuran a ma dreta que hem tirat la paret. ¡ Ah miracle ! De cop i volta resulta que allb que era una paret i que era una cosa que només es veia si un tenia la virtud de viure, en un pis alt, tothom ho veu. I va apareixent una Barcelona verda. Ademés molt bellament verda, perq ue està conservada verge, es un jardí, perqué es una cosa que s'ha treballat. Seminari I el mateix diria de tantes i tantes de les edificacions d'aquesta ciutat, dels edificis públics importants d'aquesta ciutat que tenen una riquesa de jardi, una riquesa de verd i que no es veuen. Començaria pel Seminari -- si em sentís el bisbe no sé que diria -- pero començaria pel Seminari: aquella paret no hi fa res. I continuaria segurament en part per la Universitat ï amb coses de l'Ajuntament, siguem clars. Ara imaginem que seria baixar pel carrer Balmes -- i apart que hi hauria de haver.hi arbres al carrer Balmes, ja he dit que avui seria provocatiu, dones apart de que hi hauria d'haver-hi arbres al carrer Balmes perque seria, i serà, i serà, com el carrer Muntaner, que la gran diferencia que té, apart dels tranvies que van haver, amb el carrer Balmes és que té arbres. Llavors el carrer Muntaner és un carrer esplendoros, magnífic, que te al tanto una altra diferència: des de dalt es veu el mar. f ^l �Perb si el carrer Balmes tingués arbres seria evidentment un carrer molt diferent del que és ara, en tindrà. Perb és que ademés, al arribar a Consell de Cent imaginem, perque aixi será, ja el podem començar a veure,que en contes de veure una parét, repeteixo, i a m à esquerra un bloc de vivendes, imaginem que un de través, en diagonal, en biaix veu la Universitat. 1 no només la Universitat, sino el Jardí de la Universitat, el carrer Aribau i la Granvia. aquesta operació que és tan barata, que és tan senzilla, de treure les parets ens donará unes perspectives que no tenim. Barcelona és una ciutat carent de perspectiva. Digem.ho ciar, no en té, té les de Montjutc, té les avingudes, la Diagonal, l'entrada a Barcelona per la Diagonal es magnificent e és magnifica, té la propia Granvia, etc. Perb tot el altre no és perspectiva, només es veu des de l'aire. L'Eixample que és tan meravellos, i els urbanistes ens ho (balen cada dia, és aquest redescubriment que estem fent, en canvi, no es viu, no es veu. Es pot sentir quan un va trasladant-se perb no es veu tot seneer.. Llavors el que hem de fer, jo cree, és reprendre, guanyar mes perspectives que no tenim per veure el que ja tenim. No cal inventar massa res. El que cal és desinven tar. El que cal es desfer, ordenadament i respetuosament, perqué no cal que ningú s'enfadi, no cal tirar res que s'hagi de mante nir. Perb aixb hem de fer-ho. Hem de treure parets, hem de fez' Barcelona transparent. Hem de fer Barcelona coneixedora de la seva potència, perb també de la seva bellesa. La ciutat metropolitana Amb tot aixb ?ligaría un tema que vindrà una mica més endavant, en aquesta conferbncia, que no vol ser molt llarga p erb si suggeridora de bastants temes diferents, que sería el tema de la ciutat metropolitana. �Jo cree que aquesta és una altra barrera que hem de vencer. Físicament i espiritualment. Fisicament perqué hi ha barreres que s'han de vencer p hi ha comunicacions que no van. Connectivitat Barcelona és una ciutat mal comunicada internament. No vull dir que el tràfic, com deja sigui molt dolent, perque l'he sentit des d'allà darrera. No. El tráfic es dolent, però ring°, és relativament menys dolent que en altres ciutats. Es a dir, la malla aquesta perpendicular ortogonal que hi ha a l'Eixample absorbeix, i aixó está demostrat, indios matemáticament, absor- beix extraordináríament més que no pas un sistema clàssic de cinturons circulars que a Barcelona ja sabem que és molt complicat, en part perque hi ha el mar, i per altres raons. Es a dir, no es un problema de connexió interna dins del cen tre. Jo cree que és un problema de connexió interna de la Barce lona més gran, de la Barcelona metropolitana, de la ciutat metropolitana, de l'àrea metropolitana. Aqui si que hi ha barreres. Hi ha barreres perqué les comunicacions son insuficients. Els carrers del Barri del Besos, si vostes el coneixen, s'acaben amb el riu. 1 de vegades abans del riu. Fa un 'Jemps vostes debien veure una foografía en cite el Sr. Jordi Parpal jo mateix estavem davant d'una fàbrica,que era la Bultaco, que queja perqué la máquina, la pala, la tirava. I allò no es tirava perque sí. Era una fábrica abandonada en la qual s'hi ha d'obrir un =ni, que és Cristòbal de Moura, un carrer molt ample que el que ha de fer es obrir aquest cul de sac que avui és el barri de la Mina. Es a dir, hem d'obrir camina que existeixen sobre el plano, i que són possibles i que s'han d'alliberar.E1 mateix diria a nivell de les grana connexions, al nivell de la Granvia, de l'autovia de Castelldefels. Aquestes vies s'han d'obrir i al mateix temps s'han de respectar els cascos urbans, es ha dir, �els hem de vorejar. I aixb no és impossible de fer, aixb ho tenim pensat. I l'alcalde de Castelidefels, que está aquí amb nosaltres, ho sap. El tenim dibuixat. El que passa és que hem defer-ho. Collcerola ¿Que tenim dibuixat també? Tenim dibuixat la perforació de Collcerola, del Tibidabo. I aixb s'ha de fer. S'ha d'acabar amb la idea de que hl ha microclimes, de que la muntanya es una pro tecci6... La muntanya, Collcerola, es una riquesa en sí mateixa, es un pare en sí mateix. En Nicolau Rubió, el gran arquitecte paisatgista català, el que va fer la plaga de la Sagrada Familia, etc, deja que en el futur el Collcerola, el Tibidabo seria el parc central de la connurbaci6 barcelonina, seria el Bois de Vincennes, deja ell, de la connurbació de Barcelona. Hem de fer-ho que sigui. Ara, aixb no treu en absolut que nosaltres el que hem de fer també és fer transparent aquesta ciutat metro politana o gran dintre seu, perforant el tunel i fent del Tibidabo, no un obstacle, sinó un lloc central efectivament. Es exactament el mateix, aixb es una transposició, pero passa una mica el mateix que en el Pirineu. Hi ha tot aquell somni català de que arribará el dia en que el Pirineu regnarà i que el Pirineu será centre. Molt bé, ¿ quan será centre el Pirineu? El Pirineu será centre quan estigui foradat per sota, aixb está clarissim. Es a dir, quan hi hagi una comunicaci6 important entre les dues bandes que no sigui a través de l'escalada que practicament significa passar els coll d'Ares o del Puig Morens. El dia que el Pirineu sigui realment fluid per sota, cosa que no ataca en absolut, no és cap manca de respecte pel Pirineu en si mateix, el Pirineu será centre. Dones jo us dic que el Tibidabo, el que nosaltres en diem el Tibidabo i que més propiament és el Collcerola perque es una serra de més 5.000 ha. será el pare central de l'Area Metropoli tana, ho será sobre tot quan sigui permeable, quan sigui trans parent, també, des d'aquest punt de vista fisic. Que és una cosa �en la qual estem i en el que desgracid.dament, com que és un tema d'aquets de cooperació institucional, triga, triga molt. Triga més del que ho hauria d'haver estat. Però no ens en anem per temes estrictament de l'urbanisme. Perque aleshores parlariem poc del que potser és específic d'aquest escenari, que és pafinr d'art i de la cultura. Centres del futur Deixtm dir només, en mathria urbanídica, que la Barcelona del futur tindrà tres centres. La Barcelona estricte, estic parlant, no la metropolitana. El centre tradicional, que s'anat desplaçant i está demostrat, des de la Pça. Catalunya amunt pel Passeig de Grácia fins al cinc d'oros i desprhs cap a la Pça. Frances Macià, que avui es prácticament, des del punt de vista econbmic el centre de Barcelona. Aixb está mesurat econòmicament. Perb també dos centres, N—S o E—W que són el correspon a l'eix Numància—Pça. ihstact(de Sants— carrer Tarragona—Pça. d'Espanya—Montjutc, aquest és un gran eix, que ja está construtnt—se, que ja es veu, que ja és palpa, que ja es toca, que ja te les obres, que ja la gent l'està identificant. I un altre que es el de l'altra banda, el del Nord, el de Llevant, si valen, que és el de Marina, el de Carles I. Es a dir, l'eix Sagrada Família—Poble Nou, per enten dren's. Aquest esth més per fer. Está més per construir. Eix Nord—Llevant Aquest segon eix, vostes imaginin, que quan aconseguim una de les operacions que ara ele explicaré, que és l'aixecament de la via ferroviària de la platja del Poble Nou, de la linea que lliga l'estaci6 de França amb el riu Besós per seguir per la costa, quan aixequem aquesta via férrea, que l'aixecarem, perque ja está acordat, ja está aconseguit, vostes podran anar passejant des de la Sagrada Familia fins el mar en 35 minuts. Passejant. Aixb es diu de seguida i sembla que no és per tant perque, primer de tot, la gent ja no passeja, i en segon lloc potser 35 minuts és bastant. Perb no és molt, i imaginem el que signi �fica que una cosa que nosaltres veiem tan urbà, tan central, tan congestionat com pugui ser la Pça. de la Sagrada Familia estigui a mitja hora de caminar de la platja, de la platja. Es a dir, sense cap mena d'inconvenient, d'entrebanc important en el camí. Dones no hi haurà cap entrebanc, perqué en aquesta política de transparIncia i de tirar parets i obstacles el primer obstacle que tirarem será la via del tren. Vostes saben que hi ha dos vies que surten de l'estació de Franca, una que gira en forma circular cap el carrer Arad, passant justament per allá, per Carlos I, per Marina, i una altra que segueix la costa. Dones molt bé, la primera l'ensorrarem i la segona la treurem. De manera que això serà possible. Es a dir, aquest eix que avui te un cul de sac ell mateix també, aquest eix que té una paret ell mateix, no el tindrà. Aixb pensin que ja hi ha un acord de les administracions que estan involucrades aquí sí, amb aixb, que són, el Ministeri de Transporte, básicament, la Generalitat, la C.M.B. i l'Ajuntament de Barcelona per tirar-ho endevant. I aixb tirará endevant. I aqui tindrem un altre eix central, per dir-ho adxí: No és que hi hagi una plaga central, és que és un eix que creará vida al seu entorn. Pensin que a l'entorn d'això hi ha coses tan importants, per donar vida, com són, a la dreta el Parc de la Ciutadella, i per tant el Parlament de Catalunya que deixará de tenir una esquena per tenir una cara en aquell cantó, en el que és ara el carrer Wellington, que algUns de vostés, molts, coneixen, altres potser no, dones ara és un carrer tancat. Es a dir, és l'esquena del Parc. No te entrades al Parc per allá. Dones aquest carrer Wellington, que está entre el Parc i Carles I, i aquest és el que els estic dient, el que será será un carrer molt important i molt rie. Per que allá hi haurà precisament, l'entrada, per aquesta banda, en el pare de la Ciutadella, l'entrada per aquesta banda en el Parlament de Catalunya, no en el Museu d'Art Modem perque ja els dirè que aixb canviarà de lloc, però sí en aquest centre tan important. I al mateix temps, al propi carrer Wellinz ton, a l'esquena tindrà en aquell asil de vells que hi havia, que quan vam entrar va ser una de les impresions fortes psicoló �giques que jo vaig tenir, de coneixer, con un centre de misèria, com un autèntic centre de misèria, que avui està pràcticament vuit, utilitzat per protecció civil. En allà hi tindrem, esperem-ho, un centre important d'ecologia, i potser de botànica. En tot cas els explicaré que tal com hem dividit la ciutat en el Pla de Museus, la zona de la Ciutadella és la zona de la Ciència. Hi ha el parc Zoològic, que s'haurà de traslladar en part, perb que seguirà tenint una presència, com tenen a altres ciutats del món, el Zoo junior, el zoo "petit". Hi ha el museu de Zoologia, propiament, hi ha el museu de Geologia, la colecció Martorell. Tot això, ja creat històricament, una concentració de museus de ciència molt important, que tindrà la seva sortida també per aquesta banda. Pero ademés al gran edifici de l'asil de Wellington, que els recomano que visitin, si és que es pot visitar, que ara mateix no ho se dir-ho, penso que potser encara no, però els recomano que es vagin apuntant a l'agenda per anar-hi. Perque aquest edi fiti que és magnífic, que és de la época magnífica dels nostres avis q ue van fer-ho tot, pràcticament, en aquesta Barcelona de l'eixample, aquest edifici té en el seu sostre, un "réservoir", un gran dipòsit d'aigua, que en el seu temps va ser el dipbsit d'aigua que alimentava el llac i la font del Parc de la Ciutadella, que avui està alimentat per altres mitjans, però l'aigua hi és en allà. I tan hi és que és un punt ecològic import an t. Hi ha aus, hi ha ocells que hi fan parada, dins dels itineraris dels ocells, aquell lloc és important. Dones imaginem que aquest edifici, i estem sempre en el domi ni de la ciència ficció possible, perque ja està planejat, i és qüestió de temps i de diners. I els tindrem. Perqué són coses cares però no impossibles. Imaginem, dones que en aquest edifici hi haurà el museu ecològic, el que a mi m'agradari dir-li el mu seu Margalef si el Margalef me'l permeteix. Es a dir, el Margalef ha de fer el seu museu a Barcelona, aixb, és evident, el museu del medi ambient. I al damunt d'aquesta gran reserva d'aigua, possiblement, més facilitats terciàries, mes instal.lacions terciaries, que podan ser -- ho tenim díbuíxat també-- un �restaurant que seria el restaurant del pare, el que va ser antigament el restaurant del pare. Es a dir, el restaurant on hi anessin els parlamentaris del Parlament de Catalunya, per descontat, però també la gent dels museus i els ciutadans que hi volguin anar, Ja veuen que aquesta zona va guanyant en qualitat i en densi tat. Iii ha el laboratori municipal. 1 desprhs hi ha les casernes, la intendbncia militar, que marxarà. Marxarà d'allà no perque jo ho digui, sino perqué n'hem parlat i pot marxar. Forma part deis plans de l'exhrcit que aixb sigui així. I en aquest lloc fantàstic i ara jo si que els aviso que els clic un desig no una realitat, aixb no está planejat, és el meu desig i cree que seria fantàstic podria anar-hi, hauria d'anar-hi el Tri- bunal Superior de Justicia de Catalunya. En aquest moment, el Tribunal Superior s'està planejant que estigui al que hem podriem dir les golfes, amb tot el respecte, del Palau de Justicia antic, que ja han vist vostès que está en obres. I s'hi está invertint molts diners i será molt digne. No die que no ho sigui. Ara, possiblement en el futur, i aixb m'atreveixo a dir-ho perque n'he parlat, amb el conseller de Justicia i amb el president de l'Audihncia, amb tots dos. I tots dos comparteixen aquest desig, que de moment és només un desig, no és un plan, que en allá on ara hi ha dos mançanes senseres, que són 20.000 m2 d'IntendIncia militar hi poguhs anar un gran edifici, que possi blement hauria de ser modem, no té perqué ser una retòrica antiga, una còpia de l'antic, que seria el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Imaginem que aixb está lligat, per proximitat, amb l'actual Audihncia i que está lligat amb el Parlament. Alla hi tenim un eix absolutament important des del punt de vista cívic. Eix, a més, que des del punt de vista del transit s'ha convertit en una manera d'anar, repeteixo, des de la Sagrada Familia al mar. �Eix Sud-Ponent Ja veuen dones com és aquest segon centre, així com el primer ja no l'explico, perqué és més conegut, l'Escorxador, l'Espanya Industrial la veuran dintre de molt poc inaugurada -- és un pare fantàstic, magnífic, dissenyat per un arquitecte base, Peña Gauchegui, que des de dalt, si se'l miren, ara quan passin preguntaran que hi fan aquelles columnes. L'han de veure des de baix, també. Es a dir, l'han de veure entrant per l'entrada natural, que seria l'entrada de l'Espanya Industrial des del barri d'Hostafrancs. Entrant des d'allá, el que va ser la gran estesa del Vapor Nou, que se'n deja, de l'Espanya Industrial, no el vapor ven, el vapor nou, el vapor deis Riel'. Aquella gran estesa manté encara avui els arbres que s'hi van plantar, que són uns platans, robusts, importants, un edifici al mig que será escola r i tot el demés, amb més dimensió que l'escorxador, i no cree equivocar-me, un gran pare. Un gran pare que s'acava en un llac que bordeja i que separa el que és pare del que és una rampa que puja fins la plaga de L'estació de Sants, la Plaga deis Palsos Catalans. I en aquí s'aixequen aquestes columnes immenses que el que fan, jo cree positivament, és trencar la monotonia de l'espai circundant. Pça. Estació Sants Abans d'haver-hi la Plaça de l'Estació de Sants que és molt discutida des del punt de vista urbanistic, hi havia un entorn absolutament miserable des del punt de vista gràfic, perdir-ho així. La suma d'allb que en diuen la Torre de Catalunya amb l'estació de Sants, propiament, donava un resultat pitjor que zero, molt dolen.Molt antithtic. Cree que la plaga, tal com està ara, que com deia un conductor de camió una veada, que es va estacionar davant meu amb la llum vermella al c( Numáncia o a Infanta Carlota, no record° ben on era, jo em mirava la plaga ell també, s'estava acabant, ell em mirava a mi i jo u preguntava "que li semblava? i ell em va dir "Es intrigant Sr. Maragall". Bé, dones aquesta plaga �intrigant jo cree que ha aconseguit trencar una asimetria. Dones el que esta fent en Peña Gauchegui al darrera, a l'Espanya Industrial, és una mica prosseguir aquesta forma de digni ficació deis volums que per si mateixos eren irrecuperables. L'urbanisme que hem tíngut, ha sigut tan absolutament miserable, en ele darrers cínquanta anys que evidentment cal una certa potència per trencar aquella monotonía i aquella asimetria. I tota potbncia urbanística és perillosa, això jo ho reconec, i es arris cada, i la gent pot dir "al tanto que això que s'està fent és molt arriscat, al tanto que és molt personal, porta molt el segell d'aquells que ho fan". Bé, i qué. Es important que ens arrisquem, és molt important que ene arrisquem a donar als artistes, jo cree, als millors, la possibilitat de posar el seu segell a les obres que s'estan fent, a la Barcelona d'avui. Si no, que tindrem será aquesta cosa que va ser la marca de fábrica del periode de transició, que és molt important, que és el "Salvem" punts sus- . pensius. Salvem-ho tot. 1 ja he dit fine a quin punt això en mereix respecte i ho estem practicant, i és el que hem fet: recupe rar la memòria col.lectiva salvem-ho tot. Perb creen coses noves, perque altrament el que estarem fent és una burda chía del passat. Una mena prevenció o un nou ritual, una mena litúrgia de record. I em penso que les ciutats no viuen d'aixb, no viuen purament d'això. Per tant en aquest eix hem donat també, com he dit abans, possibilitats ale creadors de que crein per trencar allò que ha sigut la medíocritat ambient dele darrers anys. Aquests són els dos eixos centrals, els dos centres nous que compensen el que és el centre tradicional. I apuntem cap a una cosa que jo en penco que si no ho digués vostés no m'ho perdonarien perque quasi sempre s'em pregunta sobre aquesta qüestió. Apuntan concÍetament cap a la muntanya de Montjutc, es a dir, cap a la Platja delPoble Nou en un cas i cap a la muntanya de Montjútc en un altre. J.J.0.0. I aquí és on apareixen ele J.J.0.0. con element de vertebració. Els J.J.0.0. el que ens permeten és d'acabar una muntanya que el �29 va deixar a mig acabar. Va construir magníficament fins a la meitat 1 inclus es va aventurar una mica a dalt de tot amb l'es tadi, perb que no va acabar perque la banda de Ponent i la banda de Sud, si volen vostes, no está acabada. El que es diu el Parc del Migdia no esta fet. Montjutc En aquest eix apuntem cap una muntanya de Montjutc sblida i realment acabada que aprofita tota la seva capacitat de simbolis me que és immensa, qué és infinita. La muntanya de Montjutc a mí se m'ha dit per part d'observadors estrangers molt qualificats que era el millor argument de Barcelona. I és veritat. Es el millor argument, primer per les virtuts que té ella mateixa físi cament. Segon per la concentració d'instal.lacions esportives que allá Id ha, que ja té, artístiques per una banda i esportives er una altra, adalt de tot. Paró tercer, parqué a l'explicació de les instal.laciones que allá hi ha hi ha tamW l'explicació de la histbria olímpica de Barcelona. Parqué Barcelona que ha optat 4 vegades als Joca, aquesta és la 4§, cada vegada ha fet una pega. I l'ha feta precisament a Montju5c. La 1A que va fer, a l'any 24, que va ser la 1-4 vegada que van optar als JJ00 va ser l'Estadi Català, que en dejan, l'estadi de la Fuxarda, que ara es un camp de rugby i un lloc on la Guàrdia Urbana hi evoluciona amb els seus cavalls. Però está allá, és un namp important i molt bell. A l'any 36 es va fer l'Estadi Olímpic de Montjutc, per l'any 36. Es va fer a l'any 29, amb la idea d'organitzar els JJOO, i allá está. Está caient-se, destra, desmoronat, desfet. Per b esthallá i és el símbol del nostre desig de fa molts anys. Per tant, ara, quan el reconstruim, i el refem d'una forma una mica diferent perque sigui justament més capaç des del punt de vista de páblic, el que estem fent també és reprendre la nostra histbria la histbria de la nostra ambició olímpica. I aquest mateix any es va fer l'antiga piscina Olímpica de 50 metres de Montjutc que avui pràcticament no es fa servir. �¿ Perqué no es fa servir? No es fa servir perque a l'any 1972 que vam tornar a ser candidats, aquesta vegada d'una forma molt desgraciada, juntament amb Madrid i amb poc énfasi i poca fe, es va fer, tanmateix, les piscines Picornell, que estan allá, al costat de l'Estadi. De manera que explicar Montjulc es explicar la història de l'ambició olímp ica de Barcelona. Nosaltres amb aquest eix apuntem a un Montjuic realment acabat. L'altre dia sortint de l'homenatge a Rómulo Gallegos, que va ser molt emotiu, amb els veneçolans que van venir, un d'ells, l'ambaixador Manuel Rafael Rivero, de la Comisión Nacional Venezolana para el centenario Rómulo Gallegos, em deja "No me quiero ir de Barcelona sin ver las fuentes de Montjuic". 1 el vaig dir. Fira Desgraciadament, com que hi havia la Fira de Mostres, el Saló de l'automobil, estava tancat, cosa que em posa a mí, de vegades, en dificultats amb el meu amic i col.laborador J.M1 Figueras. ¿ Per qué ? Perqué Montjutc no s'hauria de tancar. De moment ja hem reduit molt les ocasions en les que es tanca, perqué són grans salons, son salons que realment no hi queben en els pa yellons i per tant hem d'utilitzar la via per exposar. Avui en dia hi ha cotxes a l'Avgda M g Cristina, cosa que si depengués de mí no hi serien. Per?) hi són. Perqué també hem de mirar la competivitat. 1 és evident que Barcelona si perdés espai firal u passa rien al davant unes altres ciutats d'exposició perdriem. Per això hem d'anar al tanto. Però la nostra voluntat es que allá en un plaç d'un any o de 2 anys no hi hagi més exposicions al carrer, no s'hagi de tancar el recinte, i que precisament la virtud de la Fira e Barcelona sigui el poder ensenyar un escenari com el que té. Quan jo deja a S.M.1a,Reina abans d'ahir que el Saló de l'automóbil de Barcelona es el segon d'Europa, algú em va dir ¿ i el de Ginebra qué ? Bé, dones el de Ginebra sembla ser que estadísticament es més petit. El que passa és que és enormement més diáfan, que té la virtut de que es veu tot d'un cop. Molt bé. Nosaltres tenim la virtud de que si respectem Montjuic tal com és �i no el tapem amb "xiringuitos" per dir—ho d'una forma molt vulgar, l'Avinguda M g Cristina, guanyem. Tenim més que diafani tat, tenim una perspectiva, aquí sí, magnífica i a més una pers pectiva en la qual hi hagut i hi ha un esforç d'inversió molt important, perque tot el que va des de la Pça d'Espanya fins a les fonts, tot això s'ha remodelat. I el que abans eren aquells llapiços de llum que va fer en Butgas, i que avui no es veurien, perque la llum ambient es menjaria allò, ara són unes fonts il.luminades, que són una maravella, perb que estan tapades per stands d'expositors. Dones molt bé, nosaltres apuntem cap a un Montjutc també més transparent en aquest sentit, més obert i potent fins a dalt del tot. Aixb és una feina important que com de totes maneres està poc inserta a la vida quotidiana no l'accelerarem més del que el nostre projecte necessiti. Perb no molt més que aixà, perqué la ciutat és la ciutat que es viu cada dia, també. I a nosaltres ens interessa uns JJ00 com a motor, com a mòbil, com arrosegador d'iniciatives. Perb el que no farem serà sacrificar a això la prioritat de moltes coses que són de la vida quotidiana. Per tant, això tindrà el ritme que necessitin els JJOO, que és un tema de set anys. No més ritme que aquest. Lentament irem pujant les escales de Montjuic. Ara hem arribat firmo a les fons. Perb més amunt us asseguro que, i ara reprenc l'anecdota, com que estava tencada la Fira, amb l'ambaixador veneçola.varem haver d t atx minat, era firi$ una _el Palau Nacional de Montjuïc, que estava il.lu maravella, no tenia el feix de llums no sé exacta- ment perqué, perb en tot cas molt maco, i mirant cap avall es veia magnífica tota l'avinguda Má Cristina,tot iluminat, les fonts trevallant i a més amb la música, que a mi, que no soc un melbman molt coneixedor, m'agrada, i vam anar baixant. Vam anar baixant cap a la plaça de les fonts. Dones molt bé, alib està molt descuidat. Allb a mí se'm trencava l'ànima, perqué realment hi ha troços d'escales de Montjuïc de l'any 29 que estaven per terra, estan destroçades. (18) �Referem el can/ des d'abaix. Anirem pujant, anirem reconstruint Montjutc fins el cim, fins a dalt de tot. I a l'anella Olímpica, al llarg de l'estadi, que té més de mig Km., és molt llarg, tindrà tota la distáncia que hi ha avui entre el Palau Nacional de Mont jule, el Museu d'Art de Catalunya, i la Pça. d'Espanya. Es a dir el que anem a fer ara és una cosa tan'important com la que es va fer al 29. Només allá. Anella Olímpica En aquesta anella olímpica hi haurà, perque ja hi estem treba llant, obres d'arquitectes que son de primera fila mundial. Un arquitecte de Milán, Gregotti, está fent, refent, l'estadi,junt amb Correa i Milà. Un arquitecte japonés está fent el Palau d'Esports, Isozaki, que estará adjacent a l'Estadi, i Ricardo Bofill está fent la Universitat de l'Esport, l'INEF, que se'n diu tbcnicament, que estará al final d'aquesta anella, ja mirant cap al Prat, el que és el baleé cap al Prat i que té una forma semicircular creant un conjunt, que evidentmentserà un conjunt divers, no será d'una sola mà, però que hem cregut que, com deja l'Oriol Bohigas un cop, respon una mica al que ha sigut la histb ria de Barcelona que ha anat creant de diverses mans un espai més o menys homogeni. També es veritat que el Puig i Cadafalch no és el Domènech i Muntaner. I cada u va fer el seu, i el Jujol és el Jujol i el Gaudí és el Gaudí. Tots ella van fer coses, uns al costat de les altres, i van crear aquest espai que ara ens estimem. Dones a Montjute hem volgut donar una mica també aquesta expressió, que existirá en la qual gent de molt relleu arquitec tónicament a nivell mundialestará fent la seva contribució. I evidentment, qui tanca el tot són els arquitectes de casa, els barcelonins, Correa, Milá, Margarit i Buxadé. Ells són els que són capaços d'explicar el conjunt i higa el conjunt amb l'entorn, amb aquest pare del Migdia, perque saben el que volem, una mica. Perque sabien, tenien aquest avantatge, els altres tenien un handicap, i per tant van guanyar en el tot. �Pavelló Mies van der Rohe En aquesta muntanya volem fer també la reconstrucció, i aquí si que és reconstrucci6 i respecte del passat, del Pavelló Alemany del 1929. Vostes saben que va haver-hi un arquitecte Alemany molt impor tant, Mies van der Rohe, que després va ser el que va fer Chicago i el que va fer Nova York, per dir.ho arquitecte que els explicar a passar per Mies van der Rohe que va fer les grans pautes del que va ser pues així. Avui en dia no hi ha cap vostes Nova York i Chicago sense fer el Seagram Building i que va l'arquitectura de les ciutats deis gratacels. Dones, molt bé, aquest senyor en el moment que estava començant a fer tot aixó, va fer, per al Govern Alemany a Barcelona el Pavelló Alemany de la Pira del 29. I aquell Pavelló que és molt petit, ja el veuran, és una mostra, potser perqué és petit, tan con centrada de la Bauhaus, d'aquesta arquitectura tan simétrica, tan simple, tan transparent també, perque hi ha molt vidre, i tan maca dels anys 20's i 30's que es va convertir en un model. I és un dibuix que està als manuals d'arquitectura dels nois que fan arquitectura avui dia a tot el món. I tanmateix no existeix, perque l'unic que hi havia era els planos al MOMA de Nova York. Hem creat un patronat, amb el MOMA de Nova York, amb l'Institut de Cultura de Prusia, alemany, amb els successors del propi Mies van der Rohe, la Fira i l'Ajuntament i tots plegats estem reconstruint el pavelló alemany de 1929. I aixb estará visible al Març de l'any que bé. Que és el centenari de Mies van der Rohe. Inclús podría estar abans. El que passa és que en aixb soc partidari d'anar a poc a poc, perqub el que no vull, i el hi die molt sincerament, es pagar-lo, aquest Pavelló. Penso que aquest Pavelló, posats ara que els Governs estan amb problemes de déficits i no paguen, dones molt bé, que paguin les fundacions, que paguin les empreses que puguin fer-ho, i en aixb estem. Quan jo vaig amb la maleteta pel món, la gent diu "¿Qué fa aquest senyor? " Dones jo vaig venent Barcelona per tot arreu. 1 per tant vaig demanant ajuts perqué aixb sigui així. Jo al mes de juny que haig d'anar a Berlín E. per explicar el nostre projecte olímpic al COI, que es reuneix una vegada a l'any, aquest any és allà, jo aprofitaré per anar a veure les grans empreses alemanyes, i les fundacions alemanyes veure com ens (20) �• poden ajudar a construir un pavelló que en part, que en gran part era seu, és seu, és el Pavelló Alemany. I crec que ho acon seguirem, que ens ajudin. M'agradaria no haver de pagar molt perqué ademés penso que realment és un luxe. Es a dir, és evidentment una reconstrucció, és evidentment una peça de Museu, és un edifici que el visitaran -- en aquest sentit no és un luxe-- el visitaran milers d'estudiants d'arquitectura cada any, això està garantit. Psrò d'alguna forma és alguna cosa que no necessitem vitalment per viure. Per això m'agradaria que fossim capaços de convencer a aquells que poden contribuir perqué efectivament contribueixin. Ja saven una mica quina és la filosofia de l'altre eix, de l'eix de ponent, de l'eix sud, que apunta cap a un objectiu tan vital com és els JJ00. ( S'acaba la cara 1 del cassette) ( Inici cara 2) ...les coses dignes que hi ha en el camí, que són moltes. Com aquestes que els hi dit de les biblioteques. El Raval Aquest és un dels projectes que jo crec que trigaran més. Es un projecte de cosidora, molt lent, que caldrà fer amb molt de compte, que demanarà també un gran esforç, però que hi és, que està dibuixat i que és possible de fer i es ferà. De manera que El Raval que es ara un niu una mica de nostàlgies, si volen, i de problemes, s'anirà convertint poc a poc en un centre de cultura i activitat cultural. El que volem nosaltres amb el Pla de Museus és que aquesta zona de les 5 que hem creat, així com els hi parlat de la Ciuta della i no els he parlat de Montjutc, però és evidentment un �centre molt potent artísticament, el que volem és que el Raval sigui el centre més actiu, a nívell artístic. Es a dir, que els museus de más activitat, de menys exposició i más acció. o més pedagdgía, o més innovació, o més canvi d'exposicions estiguin precisament allá. El museu del llibre, el museu d'art contempo rani, aquest que provisionalment en Rigol vol posar a Sta. Mbnica. Dones molt bé, aixb és provisional, perqué l'acord que tenim dintre del Pla de Museus és que el museu vagi a la Casa de la Caritat. La Casa de la Caritat és un creuer magnífic, desfet, també, perb que l'estem refent, que te, en part amb el Pati Manning, una mica del poc Renaixement que hi ha a Barcelona, del poc Renacentisme que hi ha a Barcelona. I que es convertirá en el gran renaixement artístic, si això va bé, si aquesta ,9operaci6 va bé, perque pot ser el nostre Pompidou, el nostre Beaubourg. En un marc que no és sensiblement diferent d'aquell. Es a dir, que l'ope ració és possible està demostrat, històricament, hi ha l'experihn cia de Paris. La farem. ¿Amb quina lentitud, amb quina velocitat? El Pla de Museus té 10 anys, si no m'equivoco, sino la Regidora que està aquí devant em corregirá. Dones en 10 anys. En 10 anys es pot convertir el Raval en el centre deis museus més actius, el del llibre, l'Escola Massana, d'Arts i oficis, el museu d'art contemporani. Museu que a mí m'agradaria anomenar Galeria, perque penso que Museu, un Museu d'Art Contamporani en una ciutat que te el Museu Picasso, que té el Museu Dalí a la cantonada, que té la Fundació Miró, i que en el seu dia l aquí al costat tindrà segurament, esperem—ho, la Fundació Thies, és una mica agosarat. Perb aquests fons edtaran al servei d'una sala d'exhibicions, i aquesta sala d'exhibicions d'experimentació cultural serà el que diuen el Museu d'Art Contemporani de la Casa de la Caritat. Es a dir, que pels vells centres també hi ha coses que es mouen, que es belluguen. Hl ha un tema que a mí em preocupa enor mement perb que no te res a veure amb l'art i la cultura, que és �• 1 el tràfic, en els vells centres. I ara no en parlaré. Sense resol dra aquest tema, però no hi haurà una posibilitat de guanyar una qualitat cultural i urbanística, en els vells centres. Ho anirem fent. Monumentalitzar la perifèria Pensin, per altra banda que, a la perifèria, nosaltres hem po usat énfasi en el sentit següent: algú va dir, en el centre de Barcelona el que cal és atrevir—se, com ens hem atrevit a tornar a crear ciutat, espais nous. No només respectar,sino crear. I en la perifèria el que cal és monumentalitzar. I santament que va dir. Es a dir, a la perifèria de Barcelona, monumentalitzar no vol dir senzillament crear monuments. Vol dir dignificar. Es a dir, nosaltres ens neguem rotundament a admetre l'urbanisme destructiu d'aquests últims cinquanta anys. I, ¿com hem d'arreclar—lo? Doncs ha temes que demanen els hi dic molt sincerament no tenen un arrecio. Aquests grans barris nous, a mi quan em diuen que s'ha de rehabilitar, és que s'ha de rehabilitar tan la Ciutat Satèlite de Cornellà com el Raval pràcticament. Només que el Raval és de l'any 1700, suposem, és del s.XVIII i Cornellá és de fa 30 anys, la S.Ildefons. Però s'ha de rehabilitar igual. Això, ho confeso, no tenim la solu ció, de moment no la tenim. Ara, el que sí que sabem és que l'única solució, el millor camí de la solució és que hi hagi vitalitat democràtica en aquests centres. Que hi hagi l'acció permanent dels ve gns que s'organitzin, o dels seus representants, a través dels districtes, o dels municipis metropolitans, per refer aquest teixit. Nosaltres hem volgut, al que és la Barcelona estricte, al municipi de Barcelona hem volgut monumentalitzar la perifèria en aquest sentit. I els posaré un exemple perqué el vegin ben ciar. A la Plaça de Llucmajor hi haurà, en el futur pròxim l'estatua de Vila— domat que estava al cim del cinc d'oros, del "llapis" que en diuen. Aquesta estatua, que vostes saben que va ser un gran debat a Barce lona. Perque, diguem—ho clar, la burguesia del Passeig de Gràcia no volia un monument al Pi i Margall ï a la 1á República en el cor de l'Eixample. Es així. I en canvi l'Ajuntament el volia. I aquí va haver-hi un gran estira i arronsa que es va saldar amb aquesta (2A) �X • s, ' ro $ mena de compromís de que entre el Passeig de Gràcia i els jardinets hi anès el monument al Pi i Margall. I es va quedar allá sobre, al damunt del llápis del cinc d'oros. Quan va venir l'acabament de la guerra, evidentment allb es va treure i es va substituir per una altre estatua que a mAs no estava al cim sino al peu. I que va ser durant molts anys, si vostes recordan, i inclus jo recordo que quan vam entrar a l'Ajuntament al principi encara era un lloc de problemes, de pintades diverses,etc. Dones aquesta estatua, que va reapareixer en un magatzem municipal i és magnifica, és enormement digna i és gran, es d'un tamany molt més que natural, jo la vaig descubrir precisàment a l'exposici6 Catalunya dins de l'Espanya moderna, que es va presentar a Madrid, l'havien tret l'Huguet i en Martorell i en Mo_Kay, que són els que van montar l'exposici6, l'havien tret dels magatzems municipals, estava allá vaig dir, "Escolteu, aquesta estatua ha d'anar al carrer altre vegada". I anirà, no una altra vegada, perque nosaltres no volem tampoc permanentment continuar o refer els debats antics, no es tracta d'aixb. Es tracta en aquest moment de la Pça. de Llucmajor, allá on passa el Passeig de Valldaura i es creua amb el Passeig de Verdun, on comença la Via Júlia, el que podria ser el cor deis Nou Barris, en allá, precisament en allá seria el gran monument, aquell monumnnt, precisament. I allá el posarem. A la Plaga de la Palmera del Poble Nou Besos, que els recomena ria que veiessin, segurament si hi haguessin entesos qué a nivell de escultura i urbanisme ens diria que és el més interessant, com diuen ells, que té Barcelona, la Plaga de la Palmera. L'escultura que va fer hi un escultor nordamericà molt famos, que és Richard Serra, és senzillament com una fábrica semicircular, tallada pel mig, amb la Palmera que hi és, evidentment, amb un espai que está tractat d'una forma diferent davant darrera. L'haurien de veure. Aquesta Plaga correspon al que havia sigut una mangana edificable. I que es va recuperar gràcies a les indemnitzacions que van pagar els propietaris dels hotels de la Diagonal que tenen més edificaci6 del que la llei els permet. De manera que tot un simbolisme inmens: treure edificabilitat de la perifIria i compen �sar una mica el desgaTell urbanístic histbric amb mes coses d'una gran dignitat. La Pça. de la Palmera, si vostés la veuen, té una enorme dignitat. Escultors americans I així seguirem. Nosaltres tenim un plan d'anar colocant en places importants de la perifbria obres eseultbriques també impor tants. També modernes, que responguin a la idea de que cal no només conservar, com aquesta de Viladomat, sino també tenir a l'avanguàrdia artistica del món aquí, ara. Brian Hunt, escultor americà, farà al mes de maig una exposició, a la Galeria Hellman de Nova York que es diu "Escultures per a Barcelona", no perqué si, sino perque aquest senyor ha vingut 8 i 10 i 12 vegades aqui, perqué adora ijarcelona, perque és una persona que sap que les seves obres aquí tenen un context magnífic. Quan Richard Meier, que és el millor arquitecte del món, es podria dir, l'arquitecte que ha tingut el premi que es podría equiparar al premi Nobel de l'arquitectura, que és el premi . . . em va dir a Nova York que ell estaria disposat a fer una cosa aqui, a Barcelona, es dir tot aix6 s'hauria de concretar. I el meu argument definitiu per fer-lo venir, que va venir, va ser dir-li "T'ensenyaré un lloc al costat d'una cosa d'en Gaudí". Aquest senyor que havia d'anar a Frankfort a fer el seu museu, no s'ho va pensar dos vegades i al dia segtlent era aqui. ¿ Per qué ? Perqué per un gran arquitecte com Richard Meier tenir una cosa feta al costat d'una pega de Gaudí és molt important. Y Es a dir, nosaltres tenim moltes ventatges, en aquest sentit. I quan aquests senyors venen i ens diuen " es que venen els escultors americans, els arquitectes americans", no és perque si. Es perque l'entorn,s'ho val. I és perque Barcelona te molt més del que Barcelona sap, com he dit al munieipi, i la gent del món ho sap molt més que nosaltres. O molt més del que ens pensem. Molta gent del món,no -bota. Per aixb hem de viatjar de vegades també, per explicar-ho. Per b ho saben, aquells que en saben ho saben. Ellsworth Kelly, un altre escultor americà, te molt avançada �ja la peça escultòrica que anirà al Parc de la Pegaso, el que va ser la fàbrica Pegaso i que serà un magnífic espai públic. Beverly Peppers, que és una escultora americ ana que viu a Itàlia,fa un conjunt escultòric per la gespa de l'Estació del Nord, que està en aquest eix de Nord-Llevant que els he dit abans. Hi ha el cas de Richard Serra que ja els he dit. Hi la possibilitat de que Anthony Caro, aquest escultor que ara està exposant a la Fundació Miró, tingui una peça per nosaltres, per al Parc de la Creueta del Coll que és un altre parc, és un dels 50 parcs o places que estem fent i que vostes algun dia veuran. Vegin dones que nosaltres no volem només crear uns altres centres, ï no només volem crear en els cascos antics que hi hagi una nova vida, sino que el que voldríem i el que conseguirem amb tota seguretat és que la perifèria vagi recobrant una dignitat i un orgull. Projecció internacional Per últim em voldria referir, molt breument, perqué és tard, a la projecció internacional de Barcelona. Jo penso que és bó que vostes sapiguen que hi haurà grans exposicions de Barcelona, molta presència de Barcelona fora de Barcelona, i fora d'Espanya. Concretament, al més de Novembre d'aquest any hi ha una gran exposició de Barcelona a un lloc on nosaltres no hem estat tradicio nalment, perque nosaltres hem pogut estar a Paris, o hem pogut ser més o menys coneguts a Italia i inclus a Nord-Amèrica, però no hem entrat a Anglaterra. A Anglaterra no hem estat mai massa, no hem explicat mai massa quin és el nostre missatge, la nostra presència, la nostra existència. I al mes de Novembre es fa una exposició a Londres organitza da pel British Arts Council, amb la col.laboració nostra, evidentment, que es titula "Hommage to Barcelona", homenatge a Barcelona, una mica parafrasejant la frase de "Hommage to Cata lonia" d'Orwell, que com vostes saben va viure aqui durant la guerra. Doncs hi ha un homenatge a Barcelona a Londres que agafa des de 1888 fins ... �1936, es a dir, que agafa tot el modernisme i tot Gaudí fins el GATPAC, per entendren's. I aquesta exposició estará a la Hayworth Gallery davant del Parlament, a l'altre banda del Támesis compartint galería amb una exposició que a mi em fa una il.lusió absolu ta que és l'exposició antológica de Torres García. I am fa il.lusió perque vine de l'Uruguay de coneixer la vidua de Torres García, aquest uruguaià-català o català-uruguaià, que va fer la paret de la sala Torres García de la Generalitat de Catalunya, aquesta cosa neoclàssica, orejana, magnífica, discuti ble, segur, i que uns diran que es maco, i uns altres que no, perb és molt important, i que després va anar evolucionant cap a una mena de cosa molt més simbblica o molt més atrevida. Perb hi haurá una antolbgica de Torres García en allá que jo cree que és el millar complement que podem esperar per una exposició nostra a fora. I nosaltres estarem també a Europalia, que és la gran exposi ció que les nacions europees fan pele pasos membres del Consell d'airopa a Brussel.les aquesta vegada és Espanya que hi será i allá hi haurà un espai important de peces que possiblement vin dran de l'exposició de Londres. I nosaltres estarem a Leningrad. Perqué Leningrad és una ciutat que té un tresor amagat per nosaltres que és l'Hermitage, i dintre de l'Hermitage, molt particularment el Matisse. Ha sigut un intent nostre de fa molts mesos de portar peces del Matisse aqui. Molt dificil. Ademés, per raons molt comprensibles és molt difícil. Perb que, una mica amb la palanca de l'agermanament entre Barcelo na I Leningrad, aconseguirem que vinguin. I mirarem de que vingui no qualsevol Matisse, sino Matisses importants, si pot ser aquella mena de sardana fantástica, "La danse", aquella dansa magnífica del Matisse, de color verd i blau . Es a dir que Barcelona estará present afora i además fara sentir les seves demandese;fora. (2 7) �Nord del Sud I els vull dir que apart d'aquestes presències llunyanes com aquesta de Llatinoamérica, que hem passaria hores explicant a vostés la riquesa que ha tingut, hi ha una presència més propera i que jo m'estimo molt i que penso que artísticament i culturalment caldria valorar. Que es el següent: Més enllà del que se'n diu tradicionalemnt Els Falsos Catalana o la Catalunya Nord hi ha un àmbit que de vegades ha estat explicats per els geògrafs o pels economistes territorials o pels economistes literaris, com ara el Racionero, que ha fet aquest llibre recentment sobre la mediterrània i els barbars del Nord, que és l'Occitania, en definitiva, i la regió Nord Oest del Mediterrani. En aquesta regió hi ha una patent atenció a tot el que es fa en aqui. Es clar, Barcelona és clarament per ells l'alternativa de una capi talitat que Paris històricament ha tingut per raons polítiques. Però per raons de sensibilitat, culturals, quasi diria sensuals, cap a on miren és cap aquí. Montpellier pot estar més lluny de Salses, pot estrmés enllà de la Catalunya Nord estricte. Però Montpellier mira cap a Barcelona com alternativa de Paris. Ola rament, Clarísimament. I sobre tot en el terreny cultural. Les "intelligentsies" q ue hi ha en tot aquest mon -- i quan dic Montpellier podria dir Albi, amb el seu museu Toulouse—Lautrec i la seva antiga ascendència occitana, que va ser històricament, com vostes saben, assimilada pel poder francas. Però jo no estic parlant en aquí de política jo estic parlant de cultura, jo els dic que tenim un mercat, si volen, en el sentit mLs vulgar, que tenim una regid d'influència que s'exten bastant enllà i que amés; tenim una regid de concomitància que va també més enllà cap el Nord d'Itàlia,.•. Es a dir, que hi ha a tota aquesta zona una sensibilitat co muna, una capacitat artística comuna, una capacitat de viure si milar o emparentada que fa que hi hagi una mutua atenció en la qual Barcelona pot jugar —hi un paper important. Per tant, projecció internacional llunyana, si. Però també afermaci6 d'una certa capitalitat, i és una paraula que potser no està de moda, però jo la �vull dir, d'una certa capitalitat cultural de Barcelona en aquesta regió que és la que li dona el punt de partida o la plataforma per fer a nivel internacional. I quan dic Barcelona vull dir Catalunya. Barcelona és poc més artísticament, culturalment, inclús diría poli ticament, que la plataforma d'expresió de Catalunya. Es l'instrument del qual s'ha dotat un pais històricament per expresar-se i relacio nar-se. La gent s'ajunta precisament per això, majorment per això. Per poder parlar ami els de fora, per poder fer front al repte dels de fora, per poder competir. De manera que no hi ha complementarse tat més gran que la que hi ha entre aquests dos conceptes. I aquesta àrea d'influència, de la q ual nosaltres sense cap mena de vergonya hem de reclamar la capitalitat cultural, existeix. Cap ital, producció de símbols No em vull extendre més. No més voldria acabar dient que si aquesta capitalitat ha d'existir, si els nostres somnis han de ser possibles, segurament serà b6 que no ens perdem. Tanmateix hem fet de la capital que som, una simple plataforma de producció de símbols culturals, per consum interior. Això seria un gr an error. Tota capital te sempre; dos funciona. Una, relacionar-se, que és la que he dit. I una altra, donar consciència de pais al pais. I donar consciència de pais al pais molt sovint vol dir fer énfasi en allò que és segurament menys creatiu, manys divers, menys intercanviable i més propi, més d'afirmació í això tampoc és contradictori. Hi ha molta gent que diu "no hem de ser cosmopolites, hem de ser internacionals però afirmant-nos en nosaltres mateixos". Si senyor. Evidentment. S'ha de ser radicalment un mateix per poder expressar alguna cosa que valgui en el mercat mundial, per dir.ho així, per ser internacional. Si no ni s'és tan sols. Ara bé, no ens enganyem. Des del punt de vista de la Cultura, i de l'ajuda de les institucions a la cultura, que és un punt que abans he anunciat que parlaria, però que he passat una mica aixi de trascantó, porqué es molt contradictori, perque sen's diu per una banda que la societat civil ha de viure per ella mateixa, ha de crear cultura, se l'ha de deixar que visqui, i jo estic absoluta �ment amb aquesta línia, i per altra banda sen's diu que cal fer un teatre oficial, català o de Barcelona, soposem. O cal subven cionar les iniciatives particulars. Bé, aquí hí ha tota una con tradicció que avui només he tocal d'esquitllentes i que algun dia segurament algu o altre del nostre equip explicará amb més detall. Nosaltres tenim posicions preses, en aquesta línia. Perb bé, jo cree que la ca p ital d'un pais, com és Barcelona, una ciutat gran, m'és igual que sigui capital o no, en tot cas no s'ha d'abocar exclusivament simbols de consum massiu per al conjunt del pais. Perqué normalment aquests símbols, que calen, que són necessaris, perque creen identitat i si no tampoc seriem, aquests símbols són normalment, per ser de consum massiu, precisa ment, d'una certa qualitat mitja. Qué no és la de punta, que no és la que es pugui comparar amb d'altres a nivell internacional. Tots els palsos tenen la doble vertient: una creació de codis, de símbols, de banderes, de cançons, de poesies relativament sen zilles, que neixen i que donen als ciutadans la conscilncia de ser—ho, d'aquell país, de ser diferents dels demés, per una banda, i d'una altra les puntes, diguessim, d'una art molt més divers. Puntes que sén tant en la creació individual com en la col.lectiva i popular. Es poden donar, i es donen, cree jo, puntes de creació cultural popular també importants, perb no oficial en qualsevol cas, no elements de simbolització de un poder polític, sinó pre cisament elements d'expressió d'una espontaneitat ciutadana. Jo cree que aquí no hem fallat, perb si, el que hem fet, com un pais ben entenimentat que son hem posat primer les coses que han d'anar primer, primer els bous i despres el carro. 1 primer era la creació d'uns codis, d'uns llenguatges, d'uns símbols que calia reafirmar, aixb és cert, i és el que hem fet. Ara bé, aixb no ens ha de fer oblidar que hem de ser capaços de creativitat, i de competitivitat i d'universalitat. Crear ambient per la creació I aquesta s'aconsegueix, tant amb la creació individual, del taller d'aquell individu al qual s'ha de deixar crear, se l'ha de donar l'entorn o la confiança en ell mateix que dona una �ciutat pròspera i lliure per que pugui crear, com en els barris aquells extrems en el que es crea en definitiva l'art popular, a nivell musical, suposem, amb la música de Rock, o amb el teatre popular. Perqué és en aqui on hi ha la font inesgotable de crativitat que desprès dona un Leonardo, o que desprhs dona un Mozart o un Elvis Presley, m'és igual, en aquest cas. Hem de poder crear aquesta confiança de la ciutadania en ella mateixa no només a través de símbols sino a través d'una qualitat de vida i d'una confiança en la seva societat i en el seu pais que permet, que realment es doni una creació individual, diversa, competitiva, difícil. Aquesta és la que li donará la qualitat. Es a dir, arrels si, universalisme també, i tot això sobre la base de la ereaci6 de lo que jo en diría la creació, del que jo en diria una cultura, no oficial, sino urbana. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Art i cultura a la Barcelona del futur Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource 32 p. Transcripció de la conferència de l'aclade Pasqual Maragall i Mira. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Brok Subject The topic of the resource Cultura Art Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2574/19850507d_00069_0001.pdf f0bceae22fd51eeda0c10fb71ca9c15b PDF Text Text EM PERMETEU QUE COMENCI AQUESTA CONFERENCIA AMB D4Š REFERNCIIS QUE SOLS INDIRECTAMENT, ENCARA QUE SIGNIFICATIVAMENT, TE A VEURE AMB EL SEU TÍTOL I CONTINGUT. LúznImERA GIRA ENTORN AQUEST PROPI ACTE, ES A DIR UN ENCONTRE ENTRE UNA REPRESENTACId DE LA JOVENTUT UNIVERSITARIA A CATALUNYA -I MOLT DI RECTAMENT A BARCELONA- I L'ALCALDE DE LA CIUTAT. HE DE DIR QUE ÉS UNA REFERENCIA QUE M'INSPIRA PROFUNDS SENTIMENTS DE TOTA MENA. PRIMER DE TOT AUTOBIOGRAFICS EN NOM DE TOTA UNA GENERACIÓ DE PERSONES QUE AVUI TENIM RESPONSABILITATS POLÍTIQUES I QUE EN ACTES COM AQUEST VAREM ENTRAR EN CONTACTE AMB L'ESPANYA QUE ES NEGAVA A ÉSSER SOT MESA A LA DICTADURA I A L'UNIFORMISME FRANQUISTA. EN ACTES COM AQUEST L'ALFONS COMIN EXPLICAVA L'EXPLOTACIO l'E'5¿PlsO,TAZO A QUE EREN SOTMESOS ELS HOMES I LES DONES D'AQUEST PAÍS. EN ACTES COM AQUEST EN JOAN FUSTER, EN ,NOM D'UNA CULTURA OPRIMIDA, NO DUBTAVA, PERO, D'ENSENYAR-NOS LES CONTRADICCIONS I EL SEUDE VEGADES GALLINACI, COM DEIA EL SEU AMIC JOSEP PLA. WINSPIRX TAMB2 SENTIMENTS D'ANHELS TENYITS D'UNA CERTA INQUIETUD, LA DEMOCRACIA ASSOLIDA I LA NORMALITZACIO CULTURAL QUE VA FENT LA VIU VIU MES B2 QUE MAL. EN CONSEQÜENCIA OBVIA 2S �3. LES ASPIRACIONS DE LA GENERACIO QUE DE MOMENT TÉ LA RESPONSABILITAT de MANAR; NO HEM VINGUT A REDIMIR UNA CATALUNYA MALTRACTADA PER L'HIS TORIA. AL CONTRARI VOLEM ATORGAR-LI EN UN FUTUR IMMEDIAT LA CAPACITAT D'ESSER CONEGUDA I RECONEGUDA COM A PERTANYENT A UN ESPAI OPERATIU EN LA CONSTRUCCIO D'UN MON MÉS TRANSPERENT. NO HEM VINGUT A IMPULSAR UN MODEL DE RELACIONS SOCIALS, SINO A SER POSSIBLE UN MARC DE LLIBER TAT EN EL QUE ES PUGUIN FER POSSIBLES LES DIFERENTS OPCIONS DE FUTUR SENSE QUE QUEDIN EXER CITAMENT EMBUSSADES PER CULPA DE CONDICIONA- MENTS QUE SABEM QUE ES PODEN SUPERAR. HE PARLAT DE LES DUES REFERENCIES PREVIES. HE DESPLEGAT LA PRIMERA QUE JO DIRIA QUE M'AFEC TE MES A MI QUE A VOSALTRES, EN EL SENTIT QUE CREC QUE ES LA CLASE POLITICA D'AVUI NO HA DE PRETENDRE TROBAR LA NOSTRA COL.LABORACIÓ FENTVOS SENTIR HEREUS DE LES NOSTRES PREOCUPACIONS COM A ESTUDIANTS SOTMESOS A LA DICTADURA, SINO COM A CIUTADANS QUE OFEREIXEN MES PERSPECTIVES DE FUTUR, COM A CIUTADANS LLIURES, ENCARA QUE CONDICIONATS. LA SEGONA REFERENCIA IVERTEIX ELS TERMES. BARCELONA, I M'ATREVIRIA A DIR CATALUNYA I ESPANYA EN LA MESURA QUE NO PODEM OBLIDAR QUE ELS PAISOS NO SON RES LES SE CAPAç DE SOBRE- SIGNIFICATIU SENSE VES CULTURES URBANES, HA ESTAT VIURE A LES CRISI DELS DARRERS DOS-CENTS ANYS �4. GRACIES A UNA CERTA CAPACITAT D'INTUIR COL.LEC r TIVAMENT QUINES EREN LES LINIES DEL PROGRÉS. AQUESTA NO ES UNA CONSTANT HISTÒRICA. PER MOLT QUE AVUI HONOREM ELS NOSTRES VENÇUTS DE LA GUERRA DINASTICA DE PRINCIPIS DEL SEGLE XVIII, r HEM DE RECONEIXER QUE AUSTRIA ERA LA LEACIO O SI MES NO LA DECADENCIA FRONT AL PODER BORBÒNIC, IL.LUSTRAT I HUMANISTA. ENS VAREM EQUIVOCAR AMB FELIP V I VAREM PAGAR LES CONSEQÜEN CIES, APRENENT UNA LLIÇÓ DURA QUE JO DIRIA QUE NO HEM OBLIDAT: LA LLIÇÓ DE CONSULTAR ELS SIG NES DELS TEMPS PER A ELEGIR ELS CAMINS DE FUTUR. DON ANTONIO DE CAPMANY I MONTPALAU, (QUE SOSPI TO QUE NO ERA ANTECESSOR DE LA MARIA AURELIA) DEIA AL 1779 QUE EL BORBO, - CARLES III, EL REI ALCALDE DE MADRID- "USANDO DEL SUPREMO PODER DE HACER FELICES A LOS HOMBRES, HA DISPENSADO A BARCELONA, ENTRE GRANDES BENEFICIOS, LA CREACION DE LA JUNTA DE COMERCIO Y EL RESTABLECIMIEN TO DE UN ANTIGUO CONSULADO" CREC QUE A PARTIR D'AQUESTA DATA HEM TINGUT UNA CERTA CAPACITAT D'INTUIR QUE LA MEDITERRANIA TENIA EL SEU FUTUR. PERMETEU-ME, NI QUE SIGUI DE PAS, RETRE UN RECORD TAMBÉ LLIGAT A LA HISTORIA DE LA NOSTRA FORMACIÓ, EN LES FIGURES DE JAUME VICENS I VIVES I DE PIERRE VILAR, DOS HISTORIADORS QUE CON „ ,, JUNTAMENT AMB EN JORDI ORAL FORMEN PART D'UNA CULTURA QUE ENS MARCA EN EL SENTIT MES AGRICOLA DEL TERME CULTURAL QUE ENS SOLCA, DIRIA JO. SOC �iiiCAPAç DE D.LR SI EL PACTISME, EL SENY I LA .5. RAUXA NEIXEN DE L'EXISTENCIA DEL XVIII, PERO EN QUALSEVOL CAS SER Á . N PRESENTS COM A CONSTANT A PARTIR D'AQUELL MOMENT EN . TOT L'ESDEVENIR DE BARCELONA: LA CONVIVENCIA AMB L'INVASOR FRANCÉS, MES SIGNIFICATIVA PER LA PROSPERITAT INDUSTRIAL I COMERCIAL DE BARCELONA QUE PEL TIMBALER DEL BRUC. NO HEM D'OBLIDAR QUE EL 21 DE MARç DE 1910, EL "DIARIO DE BARCELONA" -QUE L'AJUNTAMENT ACTUAL N'HA SALVAT L'ARXIU I PRETEN ASSEN TAR LA CONTINUITAT VA DEIXAR DE DIR-SE *DIARIO" PER DIR-SE "DIARI DE BARCELONA I DEL GOVERN DE catalunya" I PUBLICAVA BILINGUE: EN FRANCÉS I EN CATALA. VINGUEREN DESPRES ELS ENTUSIASMES CONSTITUCIONALS PERO POTSER VOLDRIA REMARCAR QUE JA AL 26 EL PATI DE LA LLOTJA BARCELONINA. -L'ACTUAL BORSSA- ESTABA I1.1UMINADA A LLUM DE GAS I UN DECENI MES TARD EL MOVIMENT OBRER EN EL SENTIT JA MODERN DEL TERME ORGANIC FEIA LES PRIMERES MANIFESTACIONS DEL SEU DESCONTENT I PODER. NO PUC DEIXAR D'ESMENTAR L'APASIONANT PERIODE DE LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA ON A BARCELONA ES PRODUT LA MES ENORME CRISI PER CUL PA D'UNA -SI EM PERMETEU- LLEI DE BASES DE REGIM LOCAL, "LEY DE AYUNTAMIENTOS" QUE LI COSTA A LA REINA, DESPRES D'UN ALTRE 18 DE JULIOL, L'EXILI A FRANÇA I UN PERIODE DE RAUXA QUE CURIOSAMENT INICIA AL 1842 LA DEMOLICIÓ DE LES MURALLES DE LA CIUTAT I EL RESTABLIMENT DEFINITIU DE LA UNIVERSISTA A LA QUE PERTENYEU NO PUC, TAMPOCO DEIXAR D'ESMENTAR QUE LA DEMO- GRAFIA DE LA CIUTAT PASSA DELS 130 MIL HABITANTS A L'INICI DE LA CENTURIA A 150.000 DURANT AQESTS ANYS 1 A 216.000 AL 1870 MIL A FINALS DE SEGLE. SUPERANT ELS 550.000 �6. TOT AQUEST CREIXEMENT ES PRODUEIX EN UNA CONjUNCIÓ DE FACTORS CONTRADICTORIS I ENORMEMENT VIUS. LA UNIVERSITAT I LA INTEL.LECTUALITAT DEL PAÍS ES CAPAÇ DE PRODUIR FIGURES COM Un, DEFONS CERDA, EN NARCIS MONTURIOL, EN JAUME BALMFS, ACOLLIR EN FERDINAND LESSEPS, DELIR-SE AMB ENpONAVENTURA ARIBAU, ENVIAR MINISTRES A MADRID CAPAÇOS DE CREAR LES BASES DE L'ECONOMIA PÚBLICA ESPANYOLA -COM EN FIGUEROLA, CAPAÇ D'ESCRIURE UNA. GRAMÁTICA CASTELLANA, JUNTAMENT EN INVENTAR LA PESSETA. NO PRETENC EN ABSOLUT FER UN RESUMEN D'HISTORIA DE BARCELONA NI DE CATALUNYA, NI MENYS APROFUNDIR SOBRE ELS ESDEVENIMENTS DEL SEGLE XX, AMB LA RFVOLUCI6 CULTURAL DE LA CULMINACIÓ DE LA RE1 NAIXENCA, EL MODERNISME, EL NOUCENTISME I EL LIDERATGE DE LA RESISTÈNCIA CULTURAL SOTA LA DICTADURA. NI AM B L'EXPLOSIÓ DEMOGRÁFICA DEL SEGLE XX QUE MÉS QUE TRIPLICAR LA POBLACIÓ FINISECULAR CREAR L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA AMB MÉS DE TRES MILIONS CENT MIL HABITANTS; NI AMB LA CULMINACIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, CONFIGURANT UN ESPAI INDUSTRIAL I SOCIO-POLÍTIC PERFECTAMENT IDENTIFICABLE NO SOLS A ESPANYA SINÓ A LA MEDITERRANIA NORD-OCCIDENTAL. ART, CULTURA, POLÍTICA, ECONOMIA, URBANISME, H1STÓRIA FAN DELS DOS DARRERS SEGLES DE VIDA DE BARCELONA; UN LLOC DE DEBAT EN EL SI D'UN MON TAMBÉ CANVIANT. �7. SERIA D'UN COFOISME EXORBITANT PRETENDRE UN PROTAGONISME EXAGERAT EN TOT AIXÒ. PERO SERIA NEGAR L'EVIDENCIA I NO VEIEM EN TOTA AQUESTA HISTÓRIA UNA POSSIBILITAT DE DESPLEGAMENT DE FUTUR. UN DESPLEGAMENT MULTIDIRECCIONAL I CONNECTAT AMB LA RESTA DELS DESPLEGAMENTS CONTEMPORANIS. VOLDRIA DIR-VOS COM EM SONEN A FALSOS ELS MODELS TANCATS DE CERTES ACTITUDS RESPECTE BARCELONA I CATALUNYA. AQUI HAN VISCUT AFRANCESATS I INDEPENDENTISTES, MODERATS I LLIBERALS, CRISTINISTES I ESPARTERISTES, LLIBERALS I APOSTÒLICS, CONSERVADORS I PROGRESSISTES, MODERNISTES I NOUCENTISMES, FRANQUISTES DE TOTA MENA I AVUI NO CAL DIR FINS A QUIN PUNTI EN NOM DE QUINS PRINCIPIS ES FOMENTA UNA CERTA IDEA DEL QUÉ SOM EN FUNCIÓ NO TANT D'OFERIR UN MARC D'INCORPORACIÓ SINO UNA LÍNIA DIVISSORIA NO TANT PER A OFERIR UNA PARTICIPACIÓ, COM PER A DISTINGIR ELS QUE HAN DE PARTICIPAR D'AQUELLS QUE SÓN IMPURS. PERMETEU-ME QUE M'EXCUSI DE LA LONGITUD I POTSER ABSTRACCIO D'AQUESTA SEGONA REFERÈNCIA, QUE RESUMIRIA DIENT-VOS QUE DEFUGIU EN ANALITZAR EL FUTUR IMMEDIAT DE BARCELONA I CATALUNYA DOGMATISMES EXCESSIIJS; I MÉS SI TÉNEN PRETESES ARRELS HISTORIQUES, AGRESSIONS CONSTANTS, OPRESIONS CONTINUES. NO RESOLDRIEM ELS NOSTRES PROBLEMES SENTINT-NOS HEREUS DE LA TRADICIÓ ESPANYOLISTA O NACIONALISTA DE CATALUNYA, NI DE LA BULLAN- �8. GUERA O REACCIONÁRIA, NI DE L'ASSENYADA O L'ARRAUJADA. EL FUTUR, ÉS A DIR, ELS DEU PROPERS ANYS, CREO QUE ES JUGUEN ESSENT CAPAÇOS DE JUGAR LES NOSTRES POSSIBILITATS EN EL MARC D'UNA SITUACIÓ OBJECTIVA, AMB ESPERIT DE CREACIÓ, UN BON CONEIXEMENT DE LA REALITAT I SOBRE TOT DE LES PROPIES POSSIBILITATS, JO CREC MOLT FERMAMENT QUE LA PERSPECTIVA JOCS OLIMPICS 1992, S'EMBRANQUEN EN AQUEST DOBLE PLANTEJAMENT: OFERIR MES PRESPECTIVES DE FUTUR ALS CIUTADANS DE BARCELONA 1 SIGNIFICAR -DONAR UN SIGNE- LA VOLUNTAT DE PARTICIPACIO DE BARCELONA EN UN MARC DE PROGRÈS GENERAL. PER QUE CONFIO AMB AIXÒ ? BARCELONA HA:VISCUT A SALTS. US HE DIT QUE EL PRIMER PERÍODE D'EFERVESCÈNCIA SOCIAL DEL XIX CULMINA AMB LA SUPERACIÓ DE LES MURALLES, AMB EL TREN DE MATARÓ I AMB LA INICIACIO DE L'EIXAMPLE DE CERDÁ. PERÒ, EL PRIMER GRAN PAS DE LA CIUTAT CAP A LA CAPITALITAT ES DONA AMB L'EXPOSICIÓ DEL 88. M'AGRADARIA EXTENDRE'M EN LES CONSEQUENCIES ECONÒMIQUES DE L'EXPOSICIÓ DEL 88, PERÒ CREC QUE EL TEMA ÉS, AVUI MÉS QUE MAI, OBJECTE RESERVAT A TESIS DOCTORALS. NO CREC QUE SIGUI VÁLID SIMPLEMENT FER REFERENCIA A LES CONSEQUÉNCIES DEMOGRÁFIQUES, D'ALTRA BANDA INFLUIDES PER FENOMENS CONCOMITANTS -LA PANIBERICA �9. I EL DESPLEGAMENT INDUSTRIAL SOTA EL PROTECCIO NISME PRINCIPALMENT. SÓN EVIDENTS, PERÒ, ELS EFECTES SOBRE LA CIUTAT. LA IMITACIÓ FARISIVA QUE ESTÁ A L'ORIGEN DE LA INICIATIVA DE RIUS I TAULET, NAVIA PROVOCAT AL 1873 LA CONSTRUCCIÓ DEL MERCAT DEL BORN, PRIMERA CONSTRUCCIÓ SIDERURGICA IMITANT LES HALLES CONSTRUIDES VINT ANYS ABANS. AL 1882 COMENÇA LA CONSTRUCCIÓ DE LA SAGRADA FAMILIA, AL 88, AMB L'EXPOSICIÓ, S'INAUGURA EL RECINTE DE LA CIUTADELLA AMB UN CAFE-RESTAURANT l'UMBRACLE (1883-1888), L'HIVERNACLE (1884) AMBDOS DE L'ARQUIITECTE AMARGOS, EL MUSEU MARTORELL, EL PALAU DE BELLES ARTS (ARQUITECTE AUGUST FONT), LA FONT DEL PARC (Buhigas) L'ARC DE TRIOMF (Vilaseca), PERÒ TAMBÉ EL MERCAT DE LA CONCEPCIO, EL MERCAT DE SANTS, EL MONUMENT A COLOM (Buhigas)LA PRESO MODEL (DOMENECH I ESTAPA) EL PALAU DE JUSTICIA, S'INICIA L'HOSPITAL CLINIC (AMARGOS), LA CASA VICENS (Gaudi), l'EDITORIAL MONTANER (Domenech i Montaner), EL PALAU GUELL (acabat l'any següent 1889), S'INICIA EL COL-LEGI DE SANTA TERESA i SEGUEIXEN ELS ANYS SEGüENTS LA FABRICA DEL GOS, de Domènec i Estapà, EL MATEIX ARQUITECTE DE LA PRESÓ MODEL, LA CASA AMATLLER, DE PUIG 1 CADAFALC. �10. LA INFRAESTRUCTURA DE LA CIUTAT ES MODIFICA ENTORI'DE L"EXPOSICIO. DES D'UN PROJECTE FANTASMAGORIC D'IL.LUMINACIO ELECTRICA DE LA MURALLA DE MAR DE L'ANY 80, QUE NO ES REALITZA FINS A L'ACABAMENT DE L"ABASTIMENT D "AIGUA I GAS QUE S'EXTEN DES DEL 68 A L"EXPOSICIO; FINS A TREBALLS DE BASE COM ES EL MAPA GEOLOGIC I TOPOGRAFIC DE BARCELONA DE ALMARA I BROSA. NO EXISTEIX CAP DUPTE QUE L'EXPOSICIO UNIVERSAL DEL 88 ES LA CULMINAC1O D'UN PROCES EXPANSIU DE L'ECONOMIA I LA SOCIETAT CATALANA DEL FINAL DE SEGLE. CIUTAT I EXPOSICIO S'ENTRELLACEN D'UNA FORMA EVIDENT I LA CIUTAT ES SUPERA A ELLA MATEIXA. NO ES SIMPLEMENT EL COS DE GRACIA. SARRIA S'ENLLAÇA A BARCELONA EL 77 I AL 89 S"ELECTRIFICA LA LINIA. L"EXPANSIO INDUSTRIAL NO SOLAMENT INCORPORA SANT MARTI, SINO QUE RODEJA LA BARCELONA CREIXENT DEL SEU PRIMER CINTURO INDUSTRIAL A SANTS, LES CORTS, EL SUD DE GRACIA I LES INSTALACIONS TEXTILS, QUIMIQUES I DE CURTITS ENTRE BARCELONA T HORTA. UNA EXPOSICIO CONVERTEIX EN CAPITAL AMB VOCACIO EUROPEA UN TERRITORI EN EXPANSIO URBANA I INDUSTRIAL. JO M'ATREVIRIA A DIR QUE L"EXPOSICIO INTERNACIO- �11. NAL DEL 29 ES MES LINEAL ECONOMICAMENT PARLANT I MES COMPLEXE POLITICAMENT QUE LA DEL 88. DE FET LA SEVA HISTORIA COMENÇA AL 94 AMB UN FENOMEN ESPECULATIU IMPORTANT: L"ASSOCIACIO DE PRO PIETARIS DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, PRESENTEN UN PLA D"URBANITZACIC EN UNA ZONA QUE EL PLA CERDA RESERVAVA A PARC. AL 1905 L "AJUN'T'AMENT I EL REI REACCIONEN: ES DECLARA PARC LA MUNTANYA I EN PUIG I CADAFALCH CONVERTEIX EN PROCLAMA ELECTORAL "A VOTAR PER L - EXPOSICIC". MILLOR DIT : "A VOTAR POR LA EXPOSICION". ES EL DIRECTIU DEL FOMENT DEL TREBALL NACIONAL FRANCESC MAS EL QUI REIVINDICA UNA SEGONA EXPOSICIO PER BARCELONA. DOS ANYS MES TARD (1907), UN FABRICANT DE LAMPARES D"INCANDESCENCIA I MOTORS ELECTRICS, HEREU DELS FUNDADORS DE L`INDUSTRIA TEXTIL DE SANTS "LA ESPANYA INDUSTRIAL", COM A PRESIDENT DEL FOMENT I CONJUNTAMENT AMB UNA PONENCIA DE REGIDORS DE LA CIUTAT ENCAPÇALA UNA "COMISSIO" D'ESTUDIS DE L"EXPOSICIO. ES UN BURGES NACIONALISTA A CABALL ENTRE EN PUIG I CADAFALCH I L"OSSORIO I GALLARDO ANOMENAT LLUIS MUNTADES. INTRODUIRA A CATALUNYA LES, PERMETEU MULTINACIONALS PHILIPS-MEL°XPRSICMATU, I SIEMENS, TREBALLARA PER LA CANADENCA EN LA CONS TIBIDABO I EL FUNICULAR, -TRUCIDELANV I MORIRA POCS ANYS MES TARD. EL MARQUES DE FORONDA, LAMO DELS TRANVIES DE BARCELONA SEMBLAVA PREDESTINAT A RECOLLIR AQUESTA TORXA. �12. AL 1.914 ES CREA UNA JUNTA ADMINISTRATIVA AUTO NOMA AMB REPRESENTACIONS DE L'ESTAT, LA PROVIN CIA EL MUNICIPI, BANCS I UNA ASSOCIACIO ECONO MICA. AQUEST MATEIX ANY I JA SOTA LA MANCOMUNITAT, EN PRAT DE LA RIVA CONSEGUEIX EL SUPORT DE MADRID, 1 REBAIXA L - IMPULS NACIOL\TALISTA DE L'EXPOSICIO. ACONSEGUEIX 10 MILIONS DE PESSETES, MIL MILIONS D'AVUI, I S'INICIA LA CONSTRUCCIO DE MONTjUIC. 1919 FORESTIER AMB LA COL.LABORACIO AMB NICOLAU M. RUBIO I TUDURI, I PER ENCARREC DE CAM Bo l REALITZA TOTA LA JARDINERIA DE L'EXPO SICIO. PROJECTE DE MIRAMAR 1 DE LA PLAÇA DE LA MECANICA. 1917 TRES PROJECTES - PUIG I CADAFALCH I GUILLERMO BUSQUETS PROJECTEN LA PART INFERIOR DE LA MUNTANYA FRONT A LA PLAÇA D'ESPANYA AMB DESTI A LA "EXPOSICION GENERAL ESPAÑOLA". LLUIS DOMENECH I MANUEL VEGA I MARCH REALITZEN LA PART MES ELEVADA DE LA MUNTANYA DESTINADA A L'EXPOSICIO D'INDUSTRIES ELEC TRIQUES. AUGUSTO FONT I ENRIQUE SAGUIER ESTUDIA 1,"URBANITZACIO DE LA VASSANT EST. 1919 SUCCESIUS APLAÇAMENTS DE L - EXPOSICIO PER MOTIUS DE CRISI ECONOMICA, GUERRA EUROPEA.. DEIXEN INDETERMINADA LA DATA FINAL. LES �13. TOT AIXO SON EDIFICIS. PERO ELS PROJECTES URBANS S - HI INCORDINAN. AL 1968 CAUEN LES MURALLES DE LA CIUTADELLA I L - ANY SEGUENT ES CEDIDA A LA CIUTAT. EL 72 ES FA EL CONCURS PER L - ORDENAMENT URBANISTIC, GUANYANT EN FONTERE. EN L - EXECUCIO TREBALLARA EN GAUDI. AL 1873 ES DERRIBA PART DE LES DRASSANES PER A COMUNICAR LA CIUTAT AMB EL MAR, AL 1874 S - INICIA L - URBANITZACIO DEL POBLE SEC COM A LIMIT DEL PARC DE MON JUIC, SEGONS EL DISSENY DE CERDA. EL 1879 ES PRESENTA EL PLA BAIXERAS QUE S - APROBABA 10 ANYS MES TARD AMB L'EUFORIA PORT EXPOSICIO : SIGNIFICARA L - ABERTURA DE LA VIA LAYETANA. AL 1882, S - APROBA EL PLA GENERAL DE BARCELONA QUE SIGNIFICARA LA DEFINITIVA URBANITZACIO D - UN BON TROÇ DEL LLEVANT DE LA CIUTAT. AL MATEIX ANY EL "MANCHESTER ESPANYOL" (SANT MARTI DE PROVENÇALS) AMB ELS CINC NUCLIS QUE EL FORMEN : CLOT, SAGRERA, CAMP DE L - ARPA, LA LLACUNA; POBLE NOU, ES PLANIFIQUEN SOTA EL NOM DE "PLA INDUS TRIAL I COMERCIAL DE SANT MARTI". EL 1988 SOBRE EL SALO VICTOR PRADERA I TOTA LA CIUTAT DE LLEVANT. L - ANY SEGUENT S-APROVA EL PLA GENERAL D - ALINEACIONS DE LA VILA DE GRACIA QUE DOS ANYS ABANS HAVIA ESTAT ANEXIONADA A BAR CELONA. �14 OBRES SEGUEIXEN EL SEU CURS. ES CONSTRUEIXEN ELS PALAUS DE VICTORIA EUGENIA I ALFONS XIII I ES CONVOCA CONCURS PER A LA CONSTRUCCTO DEL PALAU CENTRAL. 1923 ELS PALAUS VICTORIA EUGENIA I ALFONS XIII (ART MODERN I ART INDUSTRIAL) FOREN UTILITZATS PER UNA EXPOSICIO INTERNACIONAL DEL NOBLE I LA DECORACIO D-INTEREORS. S - INAGURA LA PART INFERIOR DEL RECINTE DE L'EXPOSICIO. 1923 DICTADURA PRIMO DE RIVERA. SUBSTITUCIO D - UNS PROJECTES PER UNS ALTRES I TRANSFORMACIO D - ALGUNS ESPAIS. 1925 CONCURS PALAU CENTRAL. NOU PROJECTES. GUANYADOR : ENRIC CATA I EUGENIO P. CENDOYA. I LA DIRECCIO DE LES OBRES, PERE DOME NECH ROURA. �15 1927 DOMENECH INICIA LA CONSTRUCCIO DE L'ESTADI. PRIMO DE RIVERA FA SEU EL PROJECTE I VOL CAPITALI`T'ZAR -LO, COSA QUE SERVI PER IMPUL- SAR EL PROJECTE DEFINITIVAMENT. 1929 19 DE MAIG. ALFONS XIII INAGURA L'EXPOSICIO UNIVERSAL DE BARCELONA, DIVIDIDA EN TRES NU C.LIS . a) LES INDUSTRIES b) L'ART A ESPANYA c) L'ESPORT. 1926 LES DIFERENTS PROPOSTES D'URBANITZACIO DE LA PLAÇA D'ESPANYA QUEDAREN SUPRESES A TIR DEL 20-21. EL 1926 S'OBRI L'ESTACIO DEL METRO TRANSVERSAL DE 1928 RU:BIO JECTAR I TUDURI VA LA REBRE L' EL NUCLI HOTELER PAR PLAÇA D'ESPANYA. ENCARREC DE PRO- DE L' EXPOSICIO . AL MATEIX TEMPS QUE ELS HOTELS ES CONSTRUEIX UNA FONT (J.M.JUJOL). 1929 L'IMPACTE URBANISTIC DE L'EXPOSICIO. �16 possiblement gràcies a aquest pretext es duen a terme. La canal it za d°inociatives diverses de cara a un olnectiu global t am 3 ata fixa és el Incidir-se per Montjuic, tal com va fer-ho la Comissió de 1914, volia dir abandonar la idea del nou centre urbà ala Piaça de les Glòries Catalanes, tal corn es'.: estr.ea establert des de I'aprovacio del Pla de I'Eixarnple d'en Cerda per balancej ar molt més cap a ponent el creixement de la ciutat. En aquesta dec:siO hi entraven, sens dubte, rnolts factors. Els interessos d'algunes grans operacions com eran el Pon Franc. la potencia' ciO industrial del bai, Llobre g at tarnbé la plus-vàlua que adquirien les enormes finques que, a ponent, tenien alguns grans:. industrials Girona, Güell- a banda dels interessos més tars corn eren els del Fomento • de Obras y Construcciones de collocar les seves pedreres esgotades de la muntanya de Montjuïc. Portar en aquesta direcció la • urbanitzaciO I'eixample consolidant 1'ofKrtura ja feta de carrers amb davagueres, enllumenat i pa p imentacions; amplia; l'accessibilitat millorant la xarxa de tramvies en aquesta direcció ï fent el Metro Transversal; potenciar l'obertura de la Crac, Via en direcció al Prat del Llobregat; transformar, en definitiva, la Plaça d'Espanva en el centra d'una Barcelona futura, eren les conseqüències més immediates de la decisió presa. Però també cal assenyalar la dimensió que globalment per a la ciutat, té l • Exposició en la mesura que en funció d'aquesta es programen una sèrie de realitzacïons que L.'AVf:Ntr 59 (135) que dina a la iniciativa de I'Exposicit', el caràcter d • instrument urbanistic important. La reordenació de la Plaça de Catalunya, de les de Te.uan i Letamendi. L'obertura del Carrer de Balmes, la prolongació de la Diagonal des de l'actual plaça de Calvo Sotelo. La construcció de grans edificis d'equipament, com són la nova estació de França, l'edifici central de Correus, i el no executat teatre de la Ciutat. La política, principalíssima, de dotació d'espais Iliures a través del pla de pares que l'Ajuntament proposà i que encara, fins fa pocs anys, ha estat la dotació d'àrees de lleure més importants de la ciutat. Cal, en aquest sentit, assenyalar la intenció múltiple que l'Exposició a Montjuic té assignada dins de la política urbana. D'una banda, com s'ha dit, motor del creixement cap a ponent, d'altre banda gran parc per a la ciutat. Encara orna trrcrr.4 previsió, afortunadament no realitzada, era que el recinte de l'Exposició fos, en els terrenvs més pròxims a la Plaça d'Espanva, una reserva de solars edificables un cop acabada l'Exposició, de manera que s'obtingues un benefici supletori anió les plus-vàlues que la mateixa Exposició generaria en els seus propis terrenvs deixant, en canvi, com a jardins la pan alta més muntanvosa, més difícilment explotable com a àrea d'edificació intensiva. Aquesta operació era, a més, recoberta de tota una ideologia de la recuperació simbólica per a la ciutat d'aquella ciutadella que era el castell de Montjuïc, des del qual en cpoques pretèrites s'havia controlat fins i tot castigat la ciutat. Aixó encara afegia un interès i, sobretot, una justificacro complementària als proj ectes dels regidors i in<)u<artals harcclonrn, de' moment. �17 HE PRETRS REPASSAR DOS GRANS ACONTEIXAMENTS DE LA VIDA RECENT - SI ES POT DIR QUE QUATRE O CINC GENERACIONS SON QUELCOM RECENT- DE LA CIUTAT. HE DE DIR QUE TANT EN UN CAS COM EN L'ALTRE L'IMPACTE URBANISTIC ES ES BEN DIFERENT. EL 88 ES ENORME ; L'ECONOMIC ASSUMIT PER LA CIUTAT POSSIBLEMENT AMB MOLTS MES GUANYS QUE PERDUES. EL 29 ES UN DRAMA QUE AVUI ENCARA VIVIM SI MES NO AMB CARACTER ANECDOTIC. ELS DEUTES DE L'EXPOSICIO VAREN ESSER CAPI- TALITZATS AMB UNES EMISSIONS D'OBLIGACIONS QUE EN EPOCA D'EN FRANCO ES NUINT EL SEU NOMINAL, VAREN RECONVERTIR DISMI- ALLARGANT ELS TERMINIS FINS EL SEGLE XXI, NI QUE SIGUIN ELS SEUS INICIS. L'AJUNTAMENT VOLDRIA AMORTITZAR ANTICIPADA- MENT AQUESTS DEUTES, PERO ES TROBA , QUE SON DE LES POQUES EMISSIONS QUE DESPRES DE 1959 SON ENCARA AUTOMATICAMENT FIGURABLES AL BANC D'ESPANYA, I PER TANT UNA RELIQUIA D'ABANS DEL PLA D'ESTABILITZACIO, BEN APRECIADA PER BANCS I CAIXES QUE VAREN ESSER OBLIGADES A COMPRAR-LES. PERO DEIXO AL DR. FABIA ESTAPE, -QUE DEL PLA D'ESTABILITZA- CIO, LA CANADENCA I LA BARCELONA TRACTION EN SAP MOLT MES QUE JO-, LA FEINA D'EXPLICAR-VOS AQUEST AFER QUE COM DIUEN ELS LLIBRES DE TEXT I LA "ALI CIA AL PAÍS DE LES TES DE MELODRAMA. MARAVELLES" TE ELS SEUS ASPEC �18 COM PODEN COMPRENDRE, DESPRnS D'AQUESTS ANTECEDENTS NO ES FACIL PRONOSTICAR LES CONSEQUEN- CIES ECONOMIQUES DELS JOCS OLIMPICS 1992. SI EM PERMETEN EM REFERIRE A UNA EXPERIENCIA RECENT: LOS ANGELES. DE L'ESTUDI DE L'IMPACTE ECONOMIC SOBRE EL P.I.B. DE LA ZONA. PRODUIT PELS JOCS A nos ANGELES, LA INVERSIO EN LA CONSTRUCCIO SUPOSAVA EL 42'5% DE L'IMPACTE PRIMARI (467 MILIONS DE DOLARS) ES A DIR 84.000 MILIONS DE PESSETES, I EN MITJANTS ELECTRONICS QUASI UN 10% (100 MILIONS DE DOLARS) ES A DIR 18.000 MILIONS DE PESSETES. L'IMPACTE PRIMARI VA ESSER ESTIMAT EN 1.097 MILIONS DE DOLARS "200.000 MILIONS DE PESSETES" I L'INDUIT A 2.373 MILIONS DE DOLARS, ES A DIR QUASI MIG BILIO DE PESSETES. EL PRESSUPOST DEL "LAOOC" INICIAL ES CALCULA EN 525 MILIONS DE DOLARS. L'IMPACTE PRIMARI RESULTA EL DOBLE DEL PRESSUPOST I L'INDUIT ES SUPERIOR AL QUADRUPLE, RESPECTE LES DESPESES CANALITZADES A TRAVES-DEL PRESSUPOST DEL COMITE ORGANITZADOR DELS JOCS O- LIMPICS DE LOS ANGELES. L'OCUPACIO RESULTANT FOU DE 22 TREBALL DE L'IMPACTE PRIMARI I 80 MIL LLOCS DE MIL DE L'IM- PACTE INDUIT, AMB UN COST DE SALARIS DE 1.623 MILIONS DE DOLARS, EQUIVALENT 249 MIL MILIONS DE PESSETES. EN PESSETES DE 1982, �19 ELS INGRESSOS GOVERNAMENTALS, ESTATALS I LOCALS S`ESTIMEN EN 68 MILIONS DE DOLARS (10.500 MILIONS DE PESSETES) QUE JUNTAMENT AMB EL VALOR DE LES NOVES CONSTRUCCIONS QUE VAREN FER ELS DONANTS I PATROCINADORS DEL "LAOOC" EN PROPIE- TATS DEL GOVERN S'HA CALCULAT APROXIMADAMENT EN 91 MILIONS DE DOLARS EN INGRESSOS INMEDIATS I BENEFICIS A LLARG TERMINI (66.000 MILIONS DE PESSETES) CARACTERISTIQUES DELS IMPACTES ECONOMICS I SOCIALS: --NOVES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I MILLORA DE LES CIUTATS, EN INFRAESTRUCTURES, AREES, I MITJANS DE COMUNICACIO. - MILLORA I ADEQUACIO DE LA CAPACITAT TURIS- TICA. -AUGMENT DELS RECURSOS GOVERNAMENTALS. -AUGMENT DELS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS I CULTURALS. �20. METODOLOGIA EMPRADA PER L'ELABORACIO DEL PROJECTE DE FINANCES. 1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC. 2.- VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC 3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES. 4.- MODEL DE FINANCIAC1O 1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC. EN CAP MOMENT EL PROJECTE DE FINANCES VA CONDI CIONAR LA DEFINICIO DEL MODEL DE JOCS QUE VOLIA FER BARCELONA. PRIMER VA DISSENYAR-SE UN PROJECTE D'ORGANITZACIO I SEGUIDAMENT SE'N FEU LA VALORACIO, PREVEIENT TOTS ELS COSTOS QUE SUPOSARIA REALITZAR-LO. VALORACIO QUE PREVEIA DES DELS COSTOS PROPIS D'ORGANITZACIO FINS A LES INVERSIONS EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES (TANT DE COMPETICIO COM D'ENTRENAMENT) I, A MES A MES, DE PREMSA, QUE EREN NECESSARIES PER ACOMETRE ELS JOCS CORRECTAMENT. 2.- VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONbMIC. CONEGUTS ELS COSTOS DEL PROJECTE, S'HAVIEN DE CONTRASTAR AMB EL QUE HAVIA SUPOSAT PER LES ALTRES CIUTATS QUE JA ELS HAVIEN ACOLLIT I COMPROVAR QUE EL COST ERA ASSUMIBLE PER A BARCELONA, ANALITZATS ELS EXEMPLES QUE ENS OFERIEN MUNIC , MONTREAL I LOS ANGELES, I COMPROVAT QUE L'ESFORÇ QUE REPRESEN TAVA PER A BARCELONA ESTAVA ENTRE EL QUE HAVIA SU �21 . POSAT PER A MUNIC I MONTREAL (UN 50% SUPERIOR AL DE MUNIC, PERO INFERIOR 3 VEGADES AL DE VAREM VEURE QUE ERA MONTREAL, UN RISC PERFECTAMENT ASSUMIBLE �22. L ^ O a- • p w C • • 41• .. O O }"• 1/1 o r ° t • L d°^ ._ t a L -. n • • o O .i C • L • o «r / • L +• • • • O • ^ uO— r C • • O O • OD L ti P■ O • • L u C C • .-• • ... • L O. L -+ C • o • • • T O V .+ • N f C L O b • •r W a Ir- P. V. N .r .••• II r p. .D N O w rr N .41) /n 2 .O p• O n•, ^• M -2 ^ •O. o O • O o ^ ^.. • .^ O •v ►-V ^ irn .O r- O • C. o ..V, -- e" c 3 c ^ C i• •o u- Ion ^ • • ▪ o o- • Y C • C O - • c L ^ • f .. • C • • [ t �23. 3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES. VIST QUE ERA VIABLE EL PROJECTE PER L'ESFORÇ QUE HAURIA DE REPORTAR AL PAIS, ES VA PASSAR A ANALITZAR LES FORMES DE FINANCIACIO EMPRADAS PER ALTRES CIUTATS A FI DE APROFITAR LES EXPERIENCIES D'AQUESTES. LES CONCLUSIONS MES TRANSCENDENTALS SON, PER UNA PART, QUE: - EN CAP CAS S'HA RECORREGUT A IMPOSTOS COM RECURS ESPECÍFICS DE FINANCIACIO. - EL CARACTER EQUILIBRADOR QUE ADQUIREIXEN DE FET LES APORTACIONS DE L'ESTAT I ALTRES ADMINISTRACIONS POBLIQUES. PER UNA ALTRA, QUE LA UTILIZATCIO D'ALTRES FONTS S'EXPLICA SEGONS ELS HABITS SOCIO-CULTURALS DE CA DA PAIS. AQUESTES ALTRES FONTS SON: PARTICIPACIONS EN INGRESSOS DE L'ESTAT EN SOBRETAXES DE TRAVESSES, LOTERIES ESPECIALS, EMISSIONS ESPECIALS DE SEGELLS I MONEDES COMMEMORATIVES DE L'ACONTEIXEMENT OLIMPIC. FENT UNA REVISIO DE LES FONTS D`INGRESSOS UTI LITZATS EN CADA CAS, HEM DE REMARCAR EL PAPER TRANSCENDENTAL QUE JUGUEN ELS INGRESSOS PER DRETS DE TELEVSSIO, QUE HAN SOFERT UNA EVOLUCIO MOLT IM PORTANT, PASSANT DE 18,3 MILIONS DE DOLARS PER A MUNIC, A. 143,3 M. DE DOLARS PER A LOS ANGELES (EN �24. MILIONS DE 1972) . AQUESTA EVOLUCIO SUPOSA PER AL PAPS ORGANITZADOR UNA REDUCCIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC INTERN, QUE ES EL QUE BARCELONA HA ANALITZAT I, POSSIBLEMENT, EL QUE TAMBÉ HAN VIST ALTRES CIUTATS. POT ÉSSER UNA DE LES RAONS QUE HAN GENERAT UNA MAJOR CONCURRENCIA DE CANDIDATURES. CERTAMENT, AQUEST INCREMENT EXPERIMENTAT PER AQUESTS INGRESSOS PODRIA ARRIBAR A CONVERTIR ELS JOCS EN UN MITJA PER A FINANÇAR, AMB RECURSOS EXTERIORS, UNA PART IMPORTANT DEL PROCES DE FORMACIO DE CAPITAL SOCIAL AL LLARG DE 6 ANYS. ES PER AIXO, QUE FINS I TOT INCLOS EL CIO, EN UNA REUNIO DE 1984, A LA VISTA DELS RESULTATS DE LOS ANGELES, HA COMUNICAT LA VARIACIO DE LA TA XA DE PARTICIPACIO DE LES CIUTATS ORGANITZADORES, PASSANT D'UN .-73% A UN 60% LA QUAL COSA NO PERJUDI CA A BARCELONA, JA QUE LA PREVISIO ES FEU EN BASE A UNA QUANTITAT I QUE SEGONS ELS RESULTATS QUE ES PREVEUEN PER A CALGARY I SEUL, SERAN MOLT SUPERIORS ALS INGRESSOS PREVISTOS. PERO'"DE MOMENT NO ES VARIA LA XIFRA FINS A L'ESPERA DE TENIR-NE MES DADES DEFINITIVES. PER TANT, AMB EL PANORAMA DELS RECURSOS ANALITZATS, I VIST QUE L'ESFORÇ INTERN ERA ASSUMIBLE, ES VA TIRAR ENDAVANT . �25. DIFERENCIA ENTRE PRESSUPOST DEL "COJO" (COMITn ORGANITZADOR DELS JOCS OLIMPICS) I COST TOTAL DELS JOCS. L'ORGANITZACIó D'UNS JOCS OLIMPICS FA PRECIS DISPOSAR D'UNA INFRASTRUCTURA ADEQUADA EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, DE PREMSA I AREES. EL COST D'AQUESTES HA ESTAT QUANTIFICAT, FINS ARA/ SEGONS EL MODEL DE JOCS DEFINIT EN L'AVANTPROJEC TE I SEGONS VALOR DE 1983, I PART D'AQUEST COST ESTA FINANÇAT PEL PRESSUPOST DEL COMITÉ ORGANITZADOR DELS JOCS (COJO), PERO UNA ALTRA PART D'AQUESTES HAURA DE nSSER FINANCAT PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES CATALANES O L'ESTAT. 2S PER LA QUAL COSA QUE EN EL PRESSUPOST DEL"COJO" MI HA IMPUTADES UNES DENOMINADES QUOTES DE PARTI CIPACIO EN LES INVERSIONS D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I AREES, LES QUALS S'HAN ESTABLERT SEGONS UNES DISTRIBUCIONS FETES EN RAO DE LA SEVA VINCULACIO AL FET DELS JOCS. EL COST TOTAL DE LES INVEZONS EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I ACTUACIONS EN AREES S'HAN XIFRAT EN 79.251 MILIONS DE PESSETES, DELS QUALS S'HAN CARREGAT EN EL PRESSUPOST DELS JOCS 23.145. LA RESTA DE LES INVERSIONS, SEGONS L'AVANTPROJECTE, HAURIA D'2SSER FINANÇADES PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES -32.692 MILIONS DE PESSETES I 23.414 PEL SECTOR PRIVAT (VILLA OLIMPICA). �t4.1 be Se t^^t Dt SITUACION EN RELACION AL VIARIO BASICO OBRA W° 0 r" den - 27. W,>TF DE LA Rf:l, V1AklA FiAS1C'A COSTE TOTAL DENOMINACION TRAMO Esplugues-Prat de Llobregat Segundo Cinturón 6,5 K 10.08( Esplugues-Av. i r . Andreu Segundo Cinturón 4,7 K 6.32`. Ur. Andreu -Llars Mundet. Segundo Cinturón 2,8 K 1.40( Segundo Cinturón 3,3 K 3.13 1 N u d o `Ir:nitat.-Montgat Segundo Cinturón 9,2 K 4.55( [? i agonz:l -Pedra l bes Ctra. Esplugues (via servi- cio 2" Cinturón) 1,5 K 7C Primer Cinturón 1,2 K 1.31L Guinardó (`ert. ©uintínP` Maragai 1 ) Primer Cinturón 0,4 K 20E 9 R¿mor. Aï bc Primer Cinturón 0,4 K 6E r. Arna loo ü< , de Orús Primer Cinturón 0,2 K 75 'Primer Cinturón 0,4 K 210 Llars Mundet-Nudo Trini tat 4 << 6 i 7 ; Rda. S'. (luinardó (Alfonso XQuintín) Rda. 11 l (12 Arnaldo de Orús--Río de Janeiro Río de Janeiro P 2 Valldaura-Meridiana 1,8 K 245 Valldaura -Tramo 1 Favencia- Llucmajor 1,0 K 218 14 Vaïldaura -Tramo 2 Pl. Llucmajor 15 Va:l daura -Tramo _? Pl. LLucmajor-Av. Río de Janeiro 0,5 K 83 Av. Río de Janiero-Meridiana 0,3 K 33 Enlace Valldaura-2 2 Cinturón 0,8 K 25 Enlace Meridiana-ir. Cïnturón-2° Cinturón 0 ,5 K 131 13 16 ; Va Idaura-Tramo 4 Vía Julia-Complementos 16 Fabra daura 81 Puig-Hedilia -Vall 19 Tunel de la Rubira Enlace 1r. y 2 2 Cinturón 2,9 K 1.800 20 Av. Hospital Militar (Ba-1lester- Cambrils) Enlace lr. 0,3 K 100 21 y 2 2 Cinturón Via Augusta (Vergós-Bonano- va) 22 ¡ Via Augusta (Bonanova-22 C,in'..urórt Enlace lr. y 2 2 Cinturón 0,5 K 50 Enlace lr. y 0,6 K 828 22 Cinturón Enlace Ir. y 2 9 Cin t urón: 70 �28. ut: LA 5RA -0 SLTUACrON EN RELACtON DENOMINACION TRAMO ord 24 AL VIARIO BA5100 Eduardo Conde-Torrent Can Mora Enlace Dlagonal-2° Aristides Maillol 3c,ma agonal Prim 30 TRAMO COSTE TOTAL 1,6 K 265 Enlace Diagonal (-lranvia 3,- K 55 Accesos Estación 0,5 K 100 Accesos Cinturón Li:cral 2,3 K 350 Accesos Poble lo u 2,7 K 1 900 Accesos Poble Nou 1,3 K 900 ral 1,5 K 305 Conexión Aragón-uipjlzoca 0,5 210 Y,allorc g -Tarra- gona) Paralelo 7inturón LONGITUD España-Colón) íPi. , P1. Glorias-Prim) 'Crnvia-Diaganal) Prim '.3ranvia-TrianguIo Ferroviario) 31 Ar 3 c75n-Guipúzcoa 32 Triángulo Ferroviarioo Fase E nlace Rda. Eants 3t. Martí-Lito- 34 130 Conexiones Rda. St. Martí Triángulo Ferroviario 44 Fase Conexiones Rda. St. 34 Guipúzcoa Enlace Aragón-St. 35 Santander Pte. Trabajo-Tercio Ntra. Sra. Montserrat 1,3 K 250 Accesos Pl. Glorias 2,- K 4.900 Accesos Poble Nou i Litoral 1,2 K 305 33 St. Martí Martí Adriá , - LOO - 250 36 Rda, 37 Felipe 38 Mejoras vialidad Permeabilidad Poble Nnu 39 Vía Llobregat-A2-C-245 Cinturón Litoral 2,2 K 1.561 10 '1:3 Llobregat C-245 a C-246 Cinturón Litoral 4,1 K 2.271 al Vía Llobregat C-246-Zona Franca Cinturón Litoral Cinturón Litoral 0,6 K 460 Cinturón Litoral 0,4 K 200 Cinturón Litoral 3,7 K 3.670 Cinturón Litoral 2,1 2.530 11-Bach de Roda T ''1c1.1 de la Fusta" 43 "Moll de 44 Via Paro de Mar 451 a Res os 2.300 - la Fusta"-Muralla (Prim-Granvia) K �COSTE DE LA OBRA RED V1A8IA < 29. cont SITUACION EN RELACION COSTE AL VIARIO BASICO 46 Via Besós Sta. 47 49 5n (Granvia-Puente Coloma) Cinturón Litoral Via Bea6s-Nudo Trinidad St. TOTAL Adri5-Mont¿at Zona Fraoca-Autovla defels Castell_ Tonel Vallvidrera y conexiones Llo- Cintur ón Litoral 3.1 K - 3'800 10.258 Via Litoral 7, 2 y Via l it or a l 12,2 K 6.470 I1 ' 5 X 9.000 17,75 K 5.I00 Acceso St. Cugat 51 Autovia margen dcha. bregat p allejá-St. Boi 52 Eje Barcelona-Manresa Conexión Tonel ValIvidreraNanrpsc 850 53 Defensa costas Poble Nou 900 54 Acceso Moctjuïc TOTAL 900 95..276 �30. 4.3. IMPACTES SECTORIALS LA CONSTRUCCIO I DERIVATS SERA EL SECTOR QUE TINDRA El, VOLUM MS IMPORTANT DINS DEL TOTAL DE LA INVERSIO. LA XIFRA TOTAL CALCULADA QUE S'HAURA D'INVERTIR EN INSTAL.LACIONS ESPOR TIVES, PREMSA, VILLA OLIMPICA I ADEQUACIO D'AREES, 2S DE 80 MIL MILIONS DE PESSETES (VA- LOR 83). SECTOR TURISTIC LES CIUTATS QUE HAN ACOLLIT ELS JOCS ANTE RIORMENT HAN REBUT AL VOLTANT DE 300.000 VISI- TANTS I HAN GENERAT DESPESES IMPORTANTS. AQUEST SECTOR, DONCS, SERA UN DELS QUE IMPACTE IMPORTANT. DEURAN REBRE UN LA PREVISIO DE BARCELONA 2S DE 300.000 VISITANTS. ELS JOCS ACTUEN COM FACTOR DINAMITZADOR. LA NOVA OFERTA HOTELERA PODRA DONAR 3.000 LLOCS NOUS DE TREBALL. SECTOR ELECTRONIC AQUEST SECTOR SERA UN DELS PRIVILEGIATS SI S'APLIQUEN ELS PROJECTES QUE ESTA ESTUDIANT LA CIUTAT. LA VALORACIO VISTA ES DEL TOTAL D'INVERSIO PRE- DE 16.000 MILIONS DE PESSETES. COST DE PERSONAL, MATERIAL I COMPRA DE SERVEIS SHA CAL CULAT EN 7.300 MILIONS DE PESSETES. L'IMPACTE CALCULAT EN AQUEST SECTOR, SEGONS EL MODEL 1n'Tim q 9R nnn �31. MILIONS DE PESSETES. SERVEIS A MES DELS SECTORS ENUMERATS Hl HAN ALTRES QUE TAMBE REBRAN UNA INJECCIO IMPORTANT PER L'EFECTE DELS JOCS: MATERIALS D'ADMINISTRACIó. - GRAFISME I DIBUIX. PUBLICITAT. AQUEST TAMBE ES UN SECTOR QUE DE LES EXPERIENCIES ANALITZADES REP UNA REACTIVACIó, TANT LA PREVISTA PEL CO JO, COM PER LES EMPRESES PATROCINADORES DELS JOCS. - SISTEMES DE SEGURETAT. - HABITUALLAMENT - UNIFORMES. EQUIPAMENT VILLA OLIMPICA. INDIISTRIA DE MATERIAL ESPORTIU. - ACTIVITATS CULTURALS. FINANCES ELS SERVEIS FINANCERS DEURAN APORTAR UNA IMPORTANT PARTICIPACIÓ A L'ORGANITZACIó, SOBRE TOT QUE EN EL MóDEL DE FINANCIACIÓ S'HA PREVIST UNS IMPORTANTS RECURSOS A BASE D'UNA BONA GESTIO FINANCERA AL LLARG DELS ANYS QUE DURI L'ODIM PIADA. OCUPACIO AL LLARG DEL PERIODE D'1987 A 1993 (INICI �32. I FINAL DEL C.O.J.0.) S CREARAN NOUS LLOCS DE TREBALL. TABLA 2.1.2 1 987 P•rsonal CC-10 F1 jo, Trapar•lee 69 1986 107 1989 175 1990 317 /991 562 EF1.4 1992 1107 Otra permorull temporal Aroi tras y juecea VoluntarIcz Cer•abonil5 Fuer s•cur da 4 AM, 1992 1992 H07 11k)7 639 18576 1992 199 151 61 151 61 Z^00 3000 1000 14000 69 107 175 317 562 1107 17t' *0385 HE INTENTAT DIR-VOS AVUI ALGUNES COSES QUE CON SIDERO IMPORTANTS. LA PRIMERA QUE ELS QUI ESTEM A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA AVII MALGRAT O PRECISAMENT,PERQUR ENS Hl SENTIM VINCULATS A UNA PROBLEMATICA QUE ERA BEN NOSTRA QUAN ESTUDIAVEM CREIEM QUE ELS PROBLEMES DE LA CIUTAT, EN LA MESURA QUE SON UN REFLEX DE LA SOCIETAT, ES DIFERENT I QUE EL NOSTRE PAPER ES D'INVITAR A PARTICIPAR A TOTS ELS CIUTADANS I MOLT ESPECIALMENT ELS JOVES, UN PROJECTE QUE POT CATALITZAR ENRRGIES DE PROGRES 1 DE CANVI. �33. TAMRE HE INTENTAT EXPLICAR QUE EN AQUEST MARC I EN EL DEBAT QUE IMPLICA ON ES DONA LA POSIBILITAT D'EXPRESIO POLITICA, CULTURAL I HU MANA QUE EL PAIS NECESITA. ES QUAN ES DONA LA CULTURA URBANA QUE JUSTIFICA LA CIUTAT I, EN SENTIT CONTRARI, ES ON CAL DEBATRE LES OPCIONS DE FUTUR I NO LA SIGNIFICACIO DUBTOSA DE LES ARRELLS DEL PASSAT. HE EXPLICAT QUE EN QUALSEVOL CAS LES MANIFESTACIONS SIMILARS ALS JOCS HAN TINGUT PER BARCELONA UN SIGNIFICAT DECISSIU. FINALMENT, HE REPASSAT L'EXPERIENCIA DE LOS ANGELES I EL QUE ESPEREM DE LA NOSTRA. HE FET TAMBE UN REPAS ALS TEMES PENDENTS D'VUI QUE PODEN TENIR SI MES NO UN CALENDARI OLIMPIC. VULL ACABAR SIMPLEMENT INSERINT TOTA AQUES TA REFLEXIO EN UN MARC QUE M'HA FACILITAT I SUGGERIT EN GARCIA DURAN. DES DEL 68 EN SENTIT ESTRICTE I DES DE EL 74 EN CARN PROPIA VIVIM EN EL SI DE LA CRISI ECONOMICA. HAN PASSAT MES DE DEU ANYS I PARLAR PETROLI, DE LA CRISI DELS 70, DE LA CRISI DEL HA PERDUT QUALSEVOL CIENTIFIC O POLITIC. SENTIT DOS SÓN LES TASCAS QUE PER RECUPERAR EL SENTIT DEL CREIXEMENT ENS TOCA A FER ALS POLITICS DES DE UN AJUNTAMENT: TRENCAR L'UNIFORMISME DEL PE SIMISME QUAN L'ACUMULACIO D'ACTITUTS PESIMISTES IMPLICA PER ELLA MATEIXA UNA SEGURETAT DE QUE ELS PRONOSTICS NEGATIUS SON ERRONIS; TRENCAR - �34. L'UNIFORMITAT DE LES PERSPETIVES. AQUESTA ES LA PRIMERA TASCA: APOSTAR PEL FUTUR, COMPRAR FUTUR QUAN QUASI TOTHOM VEN I LA SEGONA ES DESCONFIAR DE L'ECONOMIA DELS GRANS AGREGATS I CREAR SITUACIONS D'ECONÒMIA REAL CAPAÇ DE CATALITZAR I DONAR UN MARC A LES "JOINT VENTURS" DE TOTA UNA SOCIETAT. I NO SIMPLEMENT LA MERCANTIL. MOLTES GRACIES, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde a la Inauguració Cicle Conferències Facultat d’Econòmiques UAB. JJOO’92 Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Catalunya Espanya Model social Territoris Economia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Autònoma de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2575/19850608d_0061.pdf c8201fc8e6cec1e9ae75c3d2183b7e01 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE COMUNICACIÓ PALABRAS DEL EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL MIRA, ALCALDE DE BARCELONA, CON MOTIVO DE LA VISITA A LA CASA DE LA CIUDAD DEL EXCMO. SR. D. MIGUEL DE LA MADRID HURTADO, PRESIDENTE CONSTITU CIONAL DE LOS ESTADOS UNIDOS MEXICANOS, BARCELONA, 8 DE JUNIO DE 1985 �EXCMO SR. PRESIDENTE, EXCMOS. SRES, HONORABLES SRES. SEAN MIS PRIMERAS PALABRAS DE BIENVENIDA Y DE AGRADECIMIENTO POR EL HONOR QUE NOS HACE, AL VISITAR NUESTRA CIUDAD. DESEO QUE ENCUENTRE AQUÍ NO SÓLO EL RESPETO DEBIDO A SU ALTA DIGNIDAD SINO TAMBIEN EL AFECTO Y LA CORDIALIDAD CON QUE BARCELONA GUSTA DE RECIBIR A SUS AMIGOS. QUIERO EXPRESAR, EXCMO. SEROR, EL ORGULLO QUE SIENTE BARCELONA AL RECIBIR AL PRESIDENTE CONSTITUCIONAL DE LOS ESTADOS UNIDOS MEXICANOS. BARCELONA VE EN MÉXICO UN PAIS QUE SIEMPRE HA LUCHADO POR SU LIBERTAD, UN PASS QUE AMA LA LIBERTAD. BARCELONA, SR. PRESIDENTE, ES UNA CIUDAD QUE TAMBIEN HA LUCHADO SIEMPRE POR LA LIBERTAD, QUE TAMBIEN AMA LA LIBERTAD. Y ESTE AMOR POR LA LIBERTAD QUE NOS UNE ES EL QUE PERMITI6 QUE EN MOMENTOS DRAMáTICOS DE NUESTRA HISTORIA MUCHOS BARCELONESES ENCONTRARAN REFUGIO EN MÉXICO. LA GENEROSIDAD DEL PUEBLO MEXICANO,.QUE TAN ESPLÉNDIDAMENTE ENCARNA LA FIGURA DEL GENERAL LáZARO CáRDENAS, NOS PERMITE EVOCAR AHORA EL ORGULLO QUE SIENTE CATALUMA DE HABER SIDO CUNA DE TANTOS MEXICANOS ILUSTRES. Y QUE LO FUERON, QUE LO SON, SIN �DEJAR DE SER CATALANES. MUCHOS DE ESTOS CONCIUDADANOS NUESTROS PROCURARON, CREO QUE ES JUSTO RECONOCERLO TAMBI N, APORTAR LO MEJOR QUE LLEVABAN DENTRO A LA CONSTRUCCIÓN DEL FUTURO DE MÉXICO. CON PROFUNDA SATISFACIÓN, SR. PRESIDENTE, NOS GUSTA RECORDAR AQUELLAS PALABRAS DEL GENERAL LáZARO CÁRDENAS EN UN DISCURSO PRONUNCIADO EN 1957 EN OCASIÓN DEL ANIVERSARIO DE LA REPÚBLICA ESPA#OLA. DIJO ÉSTE, EN EFECTO: "Y AL LLEGAR USTEDES A ESTA TIERRA NUESTRA, ENTREGARON SU TALENTO Y SUS ENERGIAS A INTENSIFICAR EL CULTIVO DE LOS CAMPOS, A AUMENTAR LA PRODUCCIÓN DE LAS FáBRICAS A AVIVAR LA CLARIDAD DE LAS AULAS, A EDIFICAR Y HONRAR SUS NUEVOS HOGARES, Y A HACER, JUNTO CON NOSOTROS, MáS GRANDE A LA NACIÓN MEXICANA. EN ESTA FORMA, HABEIS HECHO HONOR A NUESTRA HOSPITALIDAD Y A VUESTRA PATRIA." YO QUISIERA CITAR AQUÍ, COMO SÍMBOLO DE OTROS MUCHOS, AL DOCTOR AYGUADER, QUE FUE ALCALDE DE BARCELONA; A LOS MÉDICOS SALVADOR ARMENDARES, ANTONI PEYRÍ, AUGUST, JAUME Y CÉSAR PISUNYER ; A LOS ESCRITORES AVEW ARTÍS GENER, PERE CALDERS, JOSEP CARNER, PERE FOIX, AGUSTÍ BARTRA, LLUÍS NICOLAU D'OLWER, JOSEP MA. POBLET, VICENÇ RIERA I LLORCA, JOAN SALES, JOSEP SOLER I VIDAL; A LOS EDITORES BARTOMEU COSTA-AMIC Y JOAN GRIJALBO; A LOS FILÓSOFOS EDUARD NICOL,JAUME SERRA HUNTER, JOAQUIM Y RAMÓN XIRAU; A LOS PROFESORES Y CIENTÍFICOS PERE BOSCH GIMPERA Y MARCEL SANTAL6; A LOS ARTISTAS CARME CORTÉS, MARCEL.LÍ PORTA, ALBERT GIRONELLA, ALFONS VILA, TONI SBERT. �SU PRESENCIA AQUÍ, SR. PRESIDENTE, TAMBIEN NOS RECUERDA QUE EN 1842 MÉXICO VI6 NACER EN TAMPICO A QUIEN SERIA MáS TARDE ALCALDE EJEMPLAR DE BARCELONA Y MÉDICO EMINENTE : EL DR. BARTOMEU ROBERT. SR. PRESIDENTE, BARCELONA ES LA CAPITAL DE UN PAÍS PEQUERO, PERO QUE TAMBIEN HA QUERIDO SER SIEMPRE TIERRA DE ASILO. EL AMOR IRRENUNCIABLE A NUESTRA'' ` TIERRA, A NUESTRA LENGUA NO NOS IMPIDE ESTAR ABIERTOS A TODO LO QUE VIENE DE FUERA. QUE PRONTO DEJA DE SER DE FUERA, PORQUE LO CONVERTIMOS EN NUESTRO. AQUÍ ESTá LA CLAVE DEL DINAMISMO DE ESTA CIUDAD Y DE ESTA TIERRA. ESTA CAPACIDAD DE BARCELONA DE HACER SUYAS LAS MANERAS DE VIVIR, LAS CULTURAS, LAS FORMAS DE EXPRESIÓN ARTÍSTICA, RESPETáNDOLAS EN SU ORIGINALIDAD, PERO INFLUYENDO A LA VEZ, DANDOLES EL SELLO DEL BARCELONISMO. POR TODO ELLO, SR. PRESIDENTE, BARCELONA VE EN MÉXICO UN MODELO, PORQUE LA GRAN NACIÓN MEXICANA ES TAMBIÉN EL RESULTADO DEL ENCUENTRO DE DIVERSAS CULTURAS. ENCUENTRO QUE HA TENIDO, QUE TIENE, SUS MOMENTOS DIFÍCILES Y HASTA SANGRIENTOS, COMO LOS HA TENIDO EN NUESTRO PAIS. LA BARCELONA QUE HOY LE RECIBE, EXCMO. SEROR, VIVE TODAVÍA �LAS CONSECUENCIAS DE UN PERIODO DE DESARROLLO MUY CREATIVO, PERO EN CIERTO MODO BRUTAL. DESDE HACE UNOS DIEZ AROS SE HA ESTABILIZADO EL CRECIMIENTO DE LA POBLACIÓN DE NUESTRA AREA METROPOLITANA. SIN EMBARGO, LAS DIFICULTADES QUE HEMOS PADECIDO Y QUE AUN PADECEMOS NOS HAN DADO LA SENSIBILIDAD NECESARIA PARA COMPRENDER UNOS PROBLEMAS QUE, SALVANDO LAS DIFERENCIAS DE DIMENSIÓN, SE ASEMEJAN A LOS NUESTROS. ES POR ELLO QUE BARCELONA SIGUE CON MUCHO INTERÉS LA EVOLUCIÓN DEMOGRáFICA DE MÉXICO Y ESPECIALMENTE LA DE SU DISTRITO FEDERAL. Y POR ELLO BARCELONA SE HA OFRECIDO PARA SUCEDER A MÉXICO COMO SEDE DE LA CONFERENCIA INTERNACIONAL SOBRE POBLACIÓN Y EL FUTURO URBANO QUE, BAJO LOS AUSPICIOS DE LAS NACIONES UNIDAS, TENDRÉ LUGAR EN LA PRIMAVERA DEL AMO QUE VIENE. BARCELONA, SR. PRESIDENTE, SE ENFRENTA AHORA AL RETO DE LA RENOVACI6N Y MODERNIZACIÓN EN UN MUNDO ABRUMADO POR LA CRISIS ECONÓMICA, POR EL DESEMPLEO Y POR EL PESIMISMO QUE ESOS FENÓMENOS GENERAN. NOSOTROS HEMOS QUERIDO VER EN LOS JJOO DE 1992 UN FACTOR AGLUTINANTE QUE TAMBIÉN FOMENTO LA COOPERACIÓN EN LA LUCHA PARA CAMBIAR UN PANORAMA EN EL QUE HAY DEMASIADOS ELEMENTOS DE PESIMISMO. NUESTRO AFAN POR CONSEGUIR LA ORGANIZACIÓN DE LOS JJOO MARCA UNA META QUE DEBEMOS SUPERAR PARA QUE BARCELONA SEA UNA CIUDAD ABIERTA, EFICIENTE Y CAPAZ DE RESPONDER A LAS EXIGENCIAS 4 �DEL SIGLO XXI. EN DEFINITIVA PARA QUE BARCELONA SEA FIEL A LO QUE SIEMPRE HA SIDO: UNA CIUDAD CREATIVA Y ESTIMULANTE, UN CENTRO DE DEBATE Y DE REFLEXIÓN. ME GUSTARIA HACER, EXCMO. SEÑOR, UNA BREVE REFLEXIÓN PERSONAL. DURANTE EL MES DE ABRIL PASADO HE VISITADO BRASIL, ARGENTINA Y URUGUAY. PUEDO ASEGURARLE A USTED Y A SUS DISTINGUIDOS ACOMPARANTES QUE EL CONTACTO DIRECTO CON AMÉRICA LATINA HA SIDO UNA DE LAS EXPERIENCIAS MáS ENRIQUECEDORAS DE MI VIDA. Y QUIERO ESFORZARME EN TRANSMITIR ESTA EXPERIENCIA A TODOS MIS CONCIUDADANOS. CONOZCO MEJOR MI CIUDAD DESDE QUE HE ESTADO EN AMÉRICA LATINA. MI RECIENTE EXPERIENCIA ME HA ENSEBADO QUE BARCELONA, ADEMáS DE SER UNA GRAN CIUDAD MEDITERRáNEA, Y UNA GRAN CAPITAL EUROPEA, ES TAMBIÉN UNA CIUDAD LATINOAMERICANA. ME ATREVERJA A DECIR QUE ES, POR MUCHOS CONCEPTOS, LA AUTÉNTICA CAPITAL LATINO AMERICANA DE EUROPA EN LA DÉCADA DE LOS OCHENTA. Y ESTO, SR. PRESIDENTE, NO ES LA EXPRESIÓN DE UN DESEO, SINO LA CONSTATACIÓN DE UNA REALIDAD DE LA QUE QUIZáS NO HEMOS SIDO DEL TODO CONSCIENTES LOS BARCELONESES. POR ELLO QUIERO AGRADECER AQUÍ LA SENSIBILIDAD QUE HAN MOSTRADO EL EXCMO. SEÑOR EMBAJADOR, DON RODOLFO GONZáLEZ GUEVARA, EL HONORABLE SEÑOR CÓNSUL GENERAL DON CARLOS PLANCK Y LOS ILUSTRES SE#ORES JUAN GRIJALBO, OLEGARIO Y MARIO VáZQUEZ 5 �RA#A,';Y RAMON XIRAU AL COMPRENDER ; t NUESTRO INTERÉS EN HACER POSIBLE SU PRESENCIA AQUÍ, SEROR PRESIDENTE. NUESTRA VOCACIÓN LATINO AMERICANA NOS LEGITIMAµ_ PARA REIVINDICAR EL RECONOCIMIENTO DE BARCELONA COMO LA PUERTA DE ENTRADA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA. DESDE ESTA PERSPECTIVA, SR. PRESIDENTE, ME ATREVO A SOLICITAR SU AYUDA PARA HACER CONOCER AL MUNDO Y A NOSOTROS MISMOS ESTA CONDICIÓN NUESTRA. BARCELONA ES LA CAPITAL DE UNA CATALURA QUE CONSTITUYE UN FACTOR DINAMIZADOR EN LAS RELACIONES ECONÓMICAS Y POLÍTICAS HISPANO-MEXICANAS. USTED HABRÁ TENIDO, SIN DUDA, LA OPORTUNIDAD DE CONSTATAR ESTA REALIDAD EN LA REUNIEN QUE HA MANTENIDO ESTE MEDIODIA CON REPRESENTANTES DE LA CáMARA DE COMERCIO. BARCELONA QUIERE SEGUIR ESTANDO EN LA PRIMERA LINEA DE LOS INTERCAMBIOS COMERCIALES Y TOMA NOTA DE LA RECUPERAI6N ECONÓMICA QUE MÉXICO ESTá EXPERIMENTANDO EN ESTOS ÚLTIMOS MESES. ESTA SEGURO, SE #OR PRESIDENTE, QUE AL MARGEN DE LOS GRANDES CONTRATOS DE ESTADO EN EL TERRENO DE LAS CONSTRUCCIONES NAVALES O AERONáUTICAS, HAY EN ESTA CIUDAD Y EN ` CATALUMA UNA SENSIBILIDAD EMPRESARIAL QUE HA DETECTADO EL RELANZAMIENTO DE LA ECONOMIA DE SU PAIS Y QUE PROMUEVE AMBICIOSOS PROYECTOS DE INVERSIÓN. EN BARCELONA, SE #OR PRESIDENTE, SE APUESTA POR MÉXICO. �ESPERO, SR. PRESIDENTE, QUE DURANTE SU ESTANCIA AQUÍ NOS HAGAMOS ACREEDORES DE NUESTROS DESEOS. EN NOMBRE DE TODOS LOS BARCELONESES, EN NOMBRE DEL CONSISTORIO QUE PRESIDO Y DEL MÍO PROPIO, LE RUEGO QUE CONSIDERE ESTA CASA SU CASA, ESTA CIUDAD SU CIUDAD. EXCMO. SR. PRESIDENTE, EXCMOS. SEíORES, BIENVENIDOS A BARCELONA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Subject The topic of the resource Mèxic Madrid Hurtado, Miguel de la, 1934-2012 Barcelona Relacions Internacionals Catalunya Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Title A name given to the resource Palabras del Excmo. Sr. Pasqual Maragall Mira, Alcalde de Barcelona, con motivo de la visita a la casa de la ciudad del Excmo. Sr. D. Miguel de la Madrid Hurtado, Presidente Constitucional de los Estados Unidos Mexicanos. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/981/19850610d_00074.pdf fa7bc840b95c01650ce1b4ebe3e37ed9 PDF Text Text ^xim^^^^^zDn^xK(c|'^i LMT[^. ` c/0RMÁl ^C8DEMlCÁMENT EN ELS CAMPS DE L /^ ^CONOM]A R[G1ONÁL { URBA0A l E^ER[{NT AVUl C0M A RESPONSABLE D^UNA DE LES PRlNC[P^LS ClUTATS ' ' N Nno 0 D^ L& ^EDITERRÁNlA .n" .D-U^ClD^NTAL, EM 5ENTD E3PEClALM^NT C0MPROME3 ' ' / c ^L `^DMPR0^l8 E3 DO8L^^ D UNA 8^NDA, PERQUE CREC NE[ESSAR[ lNTENTAR - Á[LÁR'RELS^^F'RO^[I^TE ^ l E3BOSS8R LES SOLUClONS QWL PLANTEJA AQUESTA RE6l^^ \, D'4LTR^ DANDA ' PEROU ' 3ENTO ^L DES^G DE [OMUN{CA|^ LA ` MEV^ CO0Vl^Cl^ DEL P^PER ESTRAT 6|^ QUE JU6UEM I PODEM JUGAR [N[AR# 'S LE3 GRANS CIU[ATS DE LA REGl ' EN ^QUELLE3 3OLUCION5. ` ' ^STI^ CONVENCUT QUE LA [»m ^ER NClA lL.LUMlNAR l Pd^^\ ' L^S ^ ` ^ Uc ^EL C4RACTEk `^ 5TlQUES ECONOMlCO-ESTRUCTUR8LS DE LA úEGlU ^ ^^3 ` MEU PUNT DE V[STA, PER ^ CON^lDERO NECE^SARI [N5l^TlR EN ALGUN3 ' ' / T^ET^^SPE[ ' FlCS QUE EM 5EMULEN D UNA lMPOAT ^ 0ClA ESSE^ClAL EN 9F L'E^TRUCTURX l FUN^lONAM[NT ^E LA ^EGl'. ^ ^` ^ PRIMERA DE LES ^^RACT^R'ST{QUE^ '3 QUE E3 7 D' - XEGl ' \/n ` D^3AD^, V[RTE8R4D8 l POTENCi8DA PEL 3EU SlSTEMA DE ^\UTAT3^ ,=-ENClA '' -1 Q *^CE0NA~ ^^PELLER I -| ^"' l ^ E^^2¡ M lL" ^RIN < "@OV^^ ^»m^ l N^pmS, S' ELS PlL8RS I ELS MOTÚ^3 DE L'ACT{VlT^T ' ` ` EC0@OM{CA DE LA REGlO. ^ " l HlSTORlCA^ENT HAN ESTAT ELS VERTEBR^D0R3 ` ' ` D[ TERRITOR/3 /^^' DINAMl^A PROPIA, TAM^E 3ON, ^CÑ ^^T[^^^^^ ^ f^X^4^^ ^^--^^^^^U~ LA GRAN RESERVA DE LE3 ^EYE^ POS3lDlLlTATS ^E FUTUK. `` . |V^ EL PASSAT, N] EL PRESLNT~ N} EL FUTUR DEL5 PAIS^3 QUE EST^UCTUR^N .^^ ES PU7 CONCE8^E, EXPL|CAR O PROJE^TAR SEN5E RECÚNElXER EL PAPE.^ ' 7 �2 ^ AJnNTAM.ENI0U BARCELONA mnwnDExuu D l ' l, NO VOL DIR ENFRONTAMENT, NO VOL DIR CENTRáLlSME, RESPECTE ' ' ^ A LES SEVES REGl0NS, ALS SLU3 RERAPA{S. ^ONTRAR/AMLNT VOL DIR MOTOR, VOL DIR COMPLEMENTARlETAT ^ VOL DIR EXPRESSlO SOLIDARIA I CAPDLVANTERA DELS 3EUS PAlSS0S, L.. SEGONA CARACTERÍSTICA QUE VULL SUBRATLLAR - S QUE ACTUALMENT, PER LES C{UTATS l TERRITORIS DE L/^ REGIO QUE NOMES CAL CONSOLIDAR - CON~---I POTENCIAR -5O8RETOT PER AIRE- QUE DóNA A LA PEG[ - UNA INTERNA l UNA AUTUNOMlA FUNC|ONAL, QUE EM SEMBLA IMPORTANT PER CAL AFEGIR ESPECÍFICS DOS ASPECTES E3PEClFlCG QUE ACABEN DE PERFILAR FUTUR ` LAL LA PAB[T[ULÁRlTA] { LA POTENCIALITAT D'AQUESTA CARACTERÍSTICA FQNAMEÑTAL. EL PRIMER DELS QUALS 'S QUE LA XARXA DE COMUNICACIONS ` ESTA M0LT BEN ENLLACAD8 AME EL CENTRE NEUR LGlC, E[ON'Ml[AMEÑT / /` P4RLANT, DE L EUR0PA DEL N ORD, L REA ( 0NDRL3-PARÍS- 0 HUR. EL ' / SEGON ASPECTE, 'S QUE CAL SUBRATLLAR L [VlD NClA D'UN ELEMENT ' REGIO, FONAMENTAL D'AQU[STA DE H[3T R/CO-GEOGR FlCO-ECONDMIC ' , Ñ ÉS UN MAR . ^D[TEHKANlA LA SEVA lDENTlTAT l TAMBE, DEL SEU FUTUR: ES N ..ORD-U[[[D£NTAl.. ' ' T TICA, AMB ELS SEUS ASPECTES ESPECÍFICS QUE ^' AQUESTA CARACTERÍS ACABO DE SUBRATLLAR, EM SEMBLEN IMPORTANTS NO NOMES COM ELEMENT DES[RiPTi|), SINO PERQUÈ PERMET IDENTIFICAR, C V&S-44143- "_ ~ PROBLEMES COMUNS l PER TANT PULlT} -~ QUES SIMILARS l COORDINADES {, SOBRE TOT, POSSIBILITATS DE FUTUR. `^^ |^ CARACTERÍSTICA ' ÉS C^RA[TER]STlCA QUE ES INDEFUGIBLE D ^SSENYALAR E5 ' ~QUE ~'ESTRUCTURA INDUSTRIAL' DE LA REGIO ES BASA M4JORlT lAMENT EN AL5 )NES DE LES ACTlVlTATS FONAMENTALS I TRADICIONALS DEL QUÉ PODRIEM ANOMEW PRIMERA I SEGONA REYOLUCI0 INDUSTRIAL -I VALGUIN �^ 3^ JUNTAMENT BAKs0^.A PRESIDENCIA C3M A EXEMPLES LES INDÚSTRIES TEXTIL, DE L'AUTOMÓBIL ' I PETRÓUU M|QUES- l QUE PER CONTRA, LA SEVA AGRICULTURA TÉ C8RACTE` / R 3T}QUES PR PiES l DIFERENCIADES DES DEL PUNT DE VISTA DE LA ^ PRODUCClv: LES QUE DEF{NElXEN, SENSE ADJE[TlUS NACIONALS, L'A5RlCULTURA MEU{TERR'NlA, ' c / 1NALMLQT, NOMES VOLDRIA RECORDAR UNA EV{DEN[lA, QUE EM SEMBLA FONAMENTAL: DES D'AVUI, AME TOTS ELS PER 0DES DE TRANSIGIÓ QUE ES VSLGUIN [ S'HAGIN ESTABLERT, TOTA LA REGIO, MALGRAT QUE ESTlGU f ^ ARTICULADA - O DESARTICULADA!- EN ^STAT3 DIFERENTS, PASSA A FORMAR ' P/RT D'UNA ÚNICA MACRDRE8l ~ REGIDA 1 COORDINADA PER UNA POLÍTICA ' ` ` ' LA COMUNITAT O UÑE3.P0LlTlQUES ECONOMlQUES H0MOGENlES^ ^A ^0MUN)TAT ECONÓMICA EUROPEA, A'3EMALADES AQUESTES CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS DE LA REGIÓ EN SEMBLA IMPORTANT REFERIR-ME A PROBLEME3 7 SOLUC[ONS, PRENENT-LES ' CUM A REFERENT O CONDICIONAMENT SlC, TANT DELS UNS COM DELS ALTRES. LA PRIMERA QÜESTIÓ QUE ES PLANTEA ES SI AQUEST « -~^ SUD 11 C8M HA ESTAT QUALIFICADA AMB ENCEKT, PDT O HA DE COMPETIR uuD' 00 COMPLEMENTAR-8E AMB EL NORD, l SI AQUESTE COMPETENCIA O C0MPLEMENTARlETAT IMPLICA UNES TENSIONS INTERNES GENERADORES D'INEF{C`[IA O DESECONOMIES, O BE POSSIBILITA UNA COOPERACIÓ 1 COORDINACIÓ ` / D'ESCALA D'ECONOMIES l l D'AUGMENTS D EFlC lA GENERADORA �^^. ^0r0n^^M7D^o&8Co^u^a PEL ÚES^NVOLUP^MENT DE LES TECN0LOGlES 8VÁNCADE^ l PER LA Dl- FUSSI ' DEL SEU - S, ^lX ' [OM, PEL DE5ENVOLUPAMENT DE NOU5 ^RTlCLES ' ' ^ N DE CUNSU^ UE M^3SA, LÁ REGlO DE L8 ^EDITERRANl% NORD-0CClDENTAL |~ EN [{^CRET LE5 SEVE3 ClUT^TS, PODEN l HAN DE JUSAR UN PAPER / lMPORTANT l C(^^LEMENT8RI~ 3ENSE POR D ENTRAR EN C0NFLlCTE AM8 ^ L^S ^DNES DE DE^ENVULUP^^ENT TECN0L 5l^ DE PUNTA, Nl D'U^A COMPET'N-`^^ ^l EN PARLEU DE [OMPE `N[{A~ C)A }NTF^ú6^ GE^[RÁDOR^ DE CRl5I. ' JO VULL lN3lSTlk-VOS EN LA CUORDINACl , Sl EN PARLEU D'ENDARRERlMENT ' K RE5PF[T[ EL .'[^O}, ^^ YULL lN^lST/R-VO3 EN LA lNN0VA[lO l VULL REMÁR[AR, T8MB^, EL PAPER ^XBDAL DE LE3 Án ^}N/STRAClON3 L0C8L3. D ERMETEU-ME QU[ U3 ^{Tl, ^ TALL D / EXERPLE DE LA POL [ T^CA QU^ E3Tl[ PRE[ONlT7ANT, EL3 AC0RDS ENTRE ELS 8 /[ALUES DE D^RCEL0NA ' l M« MTPELLER, P[R A \NTEN3lFlC^R L[S COMUN{CúClONS A RlE5 ENTRE ^^ 8MBDUE3 ^^ lUTATS l EL PROJECTE D^ L '8..JUNTAMENT D^ ^.RCELONA ' ' D /NST^L.LAR L^ lNFRASTRU[TURA NECES3 RlA PER ^L FUNCl0NAMENT TV PER ^A}^LE EN ELS PR0PERS ^,^v ^/lO ANY3. U[ LA ', rl UN DELS AL[HES ElX0S DE SORTlDA D[ LA [R{S{ - S L/EXTENSI' ` ' D AQU[LL[S ^CT/V|TATS TERCl RlES ^ ABS0R8]DORES DE ^0LTA ' D'O8RA 0]ALli ^^ADÁ, LES QUALS EXI5E[XEN, 30DRE T0T, LE^ MODERN[S P0BLACl0NS ` URUAN[8 ( QUE NECESS R[AM[NT C0MPLEMENTEN AAUELLE3 QUE ACABEM ' ' D ESMLNTüR -X8k^A DE [OMUNlCAC)ON3 M 3 DENSA l QU^LlTATlVAMENT ' DlFER[NT, NiVELL EDUC^TlU l DE PREPAR^^I PHOFES3lONAL 3UPERlOR' D^VERSlF^CACl ' DE LES 8CTlVlTAT^ ^ULTUR8LS l D'O^/- LA RE6l', ^ C0NCRET^MENT L[3 3EVE3 C}UTATS, ESTAN PLENE^ DE PO8^{BlLlTATS| ` TENEN URA ]NF^ASTRUCTURA UN<VERSlT RlA l EDUCAT|VA QUE E5 POT ' ` ENFRONTAR ^L REFTE üMB X)T, PODRLN ^REAR LES NE[E3S RlES lNFRA5TRUC TURE3 ) PODEN lMPULS8R~ FENT DE PUNTA DE LLANC^, ^^UELLE3 A^TlYlTATS [ULTURALS, DE / 'LEURE / A^3lSTEN^lALS QUE ^08RE{XEN L^ DEMANDA / QLE LA S0C[ETAT | L EC0NOM[A GENERA AMD UNÁ lNTEN5[TAT PROGRES3{VAHENT [RE|X[NT. �6, AJUNTAMENT ID; BAxC Ea. ta NA Pxr.SenÉNc;1A I\QUESTES ÚLTIMES CONSIDERACIONS M'ADRECEN A UNA QÜESTIÓ QUE EM SEMBLA IMPORTANT I QUE S'ENLLAÇA AMB EL PRIMER PROBLEMA DE LA REGIC QUE HE ESMENTAT: EL DE [LA A`i POSSIBLE CONFRONTACIÓ NORD-SUD EUROPA, L_......MEDITERRÀNIA EN GENERAL, I' LA SEVA REGIÓ NORD- OCCIDEN7AI EN PARTICUt,-n. I;AN---,JJGAT "HISTÒRICAMENT I ACTUALMENT UN PAPER ESPECÍFIC EN EL MÓN OCCIDENTAL DESAENVOLUPAT, LA REGIÓ HA ESTAT I ES EL BRESSOLS D'UNA SÈRIE D'ACTIVITATS CULTURALS EN EL SENTIT MLS ÀMPLI DE LA PARAULA QUE NO HAN TINGUT COMPETÈNCIA I QUE SÓN BEN PLENS DE POSSIBILITATS. CLÀSSICA DE I DES DE L'ARQUITECTURA LA PINTURA RENAIXENTISTA, FINS A LES MODERNES ACTIVITATS DISSENYS, T ANT DE LA MODA COM A LA INDÚSTRIA, PASSANT PEL DISSENY URBÀ EARCELONÍ O LA SEVA ARQUITECTURA MODERNISTA; I, PER L A GESTIÓ URBANA, DES D'UNA OFERTA Tt; INSTAI_,LACIONS, FINS A UN MATERIAL I EN ESTIL DE VIDA, LA MEDITERRÀNIA NORD-000I- DENTAL- OFEREIX UN CAMP D'EXPLOTACIÓ D E SERVEIS, D`ACTIVITATS D: LLEURE, DE "KNOVI-HO ' EN DISENYS I EN GESTIÓ, EN CULTURA I EN ART, QUE LI DONEN UNA PERSONALITAT PRÒPIA QUE LA CONFIGUREN CO11 UN COMPLEMENT ADEQUATS I ORIGINAL DEL NORD, t [14 SEMNBLA JBVI QUE EN MULTES D'AQUESTES ACTI`v'ITATS, DES DE LA IMPULSIÓ DE LA CULTURA I LES ACTIVITATS DE LLEURE, FINS A L ADEQUADA ORDENACIÓ TERRITORIAL I CREACIÓ DELS EQUIPAMENTS COL.LECTIUS NECESSARIS, LES ADMINISTRACIONS LOCALS DE LES CIUTATS QUE CONCENTREN UNA GRAN PART DE LA POBLACIÓ DE LA REGIÓ, HAN FET, PODEMt FER I FARAN UN PAPER FONAMENTAL. JUBRATLLE_M EL 7,AS DEL MEDI AMBIENT I CONCRETAMENT DE L'ELEMENT EC OLÒG I T DEFINIDOR DE LA REGIÓ ; EL MAR MEDITERRANI. LES ADMINISTRA- CIONS LOCALS, A MES DE LES REGIONALS I ESTATALS, TENEN UNA RESPONSAB I L I TAT IMPORTANT EN LA NECESSÀRIA TASCA DE LA. k;. CONTEM I NAC I Ó I DE RETORN A L'EQUILIBRI NATURAL DEL MAR 1 DEL SISTEMA ECOLÒGIC �7 '' áuzmz^^u^T us^^B(u^^ow^ [N G^N[RAL. ^ ^^^METEU-ME QUE US RECORDl, A TALL D'EXEMPLE, UNA ` [nm ^^o.C[LON^ A[ULLl ^|^^ ^ONFERENáCTIYiTáT QUE EM SEMBL8 2ELLEVANT QUE ^"" ` . ` » ^ CiA SO8RE DES^ONTAMlNA^lO { EQUlLlBRl E[OLOG{C DE LÁ ..EDlTERRAN{/^ . ' (" lTEM. T4MBE, C0M A MOSTRA Ú[ LA CONVENlENT C0ORD[NACI0 ^E L 'OFERTA ' CDLTURkL, DE L8 3EVA POTENClA^l , L'ALORD lNTERUNlVEK3/T^^l QUE ' / x ^ D ^UROPA /^ |/EKMET LA PUBLiLA^lO D UNA «^ ..EVlST^ D /^ ^CON0MlA DEL ^UD . Jo R/UATS Á AQUE3T PUNT, H^UREM JA OBSEHV^T QUE, ^ENSE NEGLlGlR ` L[S NE[ESS R|E5 REFEH NC{ES AL PA5SAT ' SEN5E ^E6AR Nl ^BLlDAR [LS PRúBLEMES PRE3ENTS^, SENSE CLOURE ELS ULL3 ^ LE3 NECES3}TATS ' 8TERNE8 DE L^ RESl , P0SSO L'AC[ENT EN LES SEVES PO33lBlL[TATS, /^^ .'^^' */ [M EL FUTUR l EN LES RELAC{ONS AMB LA RE3TA DEL M0N.^'^^3 LAPlDAMENT ' ` U .XO 5 HA DL NEGúR EL P8SSAT, N} lGNORAR EL PRE3ENT~ CAL, PERO PRUJECTAH-NOS AL FUTUR l A L EXTER}UR. ^ AQUESTÁ '9 UNA CONVlC^/ ' RE6) A L^ RE3TA DEL MON, ' ' / / 'NTlMA. N»mÉS( OBR{NT/ENCARA '^ L^ '5 ENDEY{NANT { [REANT EL FUTUR, TR03A|^EM EL^ [AMlNS EFlCAC0S D[ PODER RES0LDRE EL^ PRO^LEMES ` / ~ D ARA. D [NTE8RAR HARM NlCAMENT EL PA3SAT ^ LA N0^TR^ PERS0NALlTAT ^ D[ CREAR ,^ ^ ^D A SOL{DARlTAT PART[R / D AQUESTA l COMPLEMENTARIETAT ' CONVlCClO QUE PREN ON P0DRIA SENTlT HAVER-Hl ' L ACT}VlTAT DE L' 8 JUNTAMENT DE ^^ o CELONA, [L QUAL LLUlTA PER 08RlH-SE DEF{NlTlVA ' ' ' ^E%T AL ^^K ATRAV 3 DE LA 3EY^ 0RDENA[{ UR88N ST|[A, PER C0NFlGURAR ^.^/` ^ / UNA REGl[^1ETR0POLlTANA QUE 3lGU! P^L BASl[ D[ L E[ONOMlA l DE ^ ` ` LÁ 3O[{ETAT [^TALAN^, QUE A[0LLlR , AL lO^^' LA [ UNFER NClA ^E ' LES Km /lON3 N{DES S0^RE l' l FUTUR UR ' DE LES GRANS C(UlATS |, 3uURE T0T, QUE MALDA 8M8 T0T[3 LE^ 3EVE^ FORCES PER ~ ^[0N5[GU}K 3ER ^EU DEL3 k`C5 & MPl[3 DE )QQ1. pERQU` AQUE^T �ú̀ AJUNTAMENT mrBARCELn.NA PT ES ID E N( 1I ' / D A6LOM[RÁCI . CREC QUE PUC ASSAJAR UNA RESPOSTA, DELIBERADAMENT DESLtIGADA DE LES MEVES CONVICCIONS I DESITJOS„ l ÁNT DES DEL PUNT DE VISTA DE TOTA LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPE4. LON DES DEL PUNT DE VISTA, SIMPLEMENT, DEL MERCAT MUNDIAL, CREC P0S8IBLE QUE ENCARA S'AFERMI UNA INDUSTRIA PRODUCTORA DE BÉNS ' DE CONSUM DUR8DER3, DESPRÉS DE LA R[[ONVERSl EN MARXA, AME FORMES / RITMES DIFERENTS, SEGONS ELS PAlSOS, QUE POT SER ABSORBIDA ' CENSE PROBLEMES l QUE, PER TANT, FA [NNECESS RlA UNA COMPETENCIA 8m QUE POS PERJUDICIAL PER ALGUN DELS COMPONENTS DE LA REGIO, .".S ' ^ EL CONTRARI, SEMBLA FACTIBLE, JA cS UNA REALITAT QUE S' ESTA IMPOSANT AS3lMlLAR LA TECNOLOGIA MÉS AYANCADA -EN lNFOR - ICA, R - lCA COMUN|CAClDN5- QUE GENEREN ELS POLS DE DESENVOLUPAMENT TECNOLOGlC DEL MON lNDUST R lALlTZAJ -DEL JAPó A ESTATS | NlTS 1 - l UTILITZAR-LA, ALHORA, EN LA PARTlCIPACl0 EN AQUESTS PRO[[SSO3 DE PUNTA, l EN EL MlLLORAMEN7 DE LES SEVES ACTIVITATS TRADlC10NALS. ^EN AQUEST ' TERRENY E3PEC{FlC, LES GRANSA CIUTATS DE LA REGIO H) TENEN UN PARED INDISCUTIBLE l P]ONER. LA INFORMATITZACIÓ DE LES únmlNlSTRACl0N3 LOCALS, LA [MPLANTA[lO DE LES INFRASTRUCTURES QUE POSSIBILITIN ' L'EXTEN3I DE LES COMUNICACIONS PER CABLE, LES POLIT[QUES URBAN'STl' QUES QUE FACILITIN LA RACIONALlTZAC\ DELS PROCESSOS PRODUCTIUS, ' : UNA AC[l VOLUNTARISTA l COORDINADA DE MILLORA DE LA XARXA ' DE COMUNICAC1ON3 INTERNES DE LA REGIO. S N UN COIXI POSSIBLE ' I EFlCÁ[ PERQU L'OFERTA 1 LA DEMANDA DE PRODUCTES I SE|lVE13 DE PUÑT E3TlGUlN, ALHORA, INCENTIVATS I ADOBATS EN UN GRAU SUFICIENT Sl UN DELS E[X^ DE SORTIDA DE LA CRIS} ECONÓMICA MUNDIAL PASSA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3887 Title A name given to the resource Lliçó inaugural de la 1ª Conferència Econòmica de la Mediterrània Nord-Occidental Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Congrés de Cultura Catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mediterrània Congressos i conferències Barcelona Economia Infraestructures Indústria Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2752/19850611_BCNSimbolsDecisions_BD.pdf cabf303d8ba74fc1fb54010ad25c16b7 PDF Text Text .. \j§f Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, DELS SIMBOLS A LES DECISIONS Conferencia pronunciada per l'Excm. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, a l'Associació de la Premsa. Barcelona, 11 de juny de 1985. EJ<p 872/ 84 • IMPREMTA MVNICIPAL �. :. r:. -:.:.·c.·_ . . ._.. ___ :-, ---------- ün l/hospi-:.al.i~a~ alta sobre co;1 rn~s c'aques"C.a casa per ier alaunes rei:exions que ens qli~s~10ns a aiec~en 8~ ·-/e':_l ~o~s. 1..;ue ;iresideixo. me a l'o~artunita~ enceta't, pe::.- elector .=.l, ~ue ens oferia l'any 1985, els deia, Avui JO vull fer ens hauria de permetre cons~ar ha pr-3ctica;nent acon.se•3 u i t pact.3.r les ~arcelona cap admini s-crac ~or1.s • de ~a en~re des~:o~ueJa= :. mesures adminis~racions. la meva preocu?ació pe: fe'C. aC'C.U3ClOf!S ~ue Jª i:.:ue o, Generalitat de Barcelona-una ciutat les ,::e 1-:s grans Aquestes actuacions són de =. O ?renére c e cisions. encallades per manca d'acord cie .:i.. ..:_ ·:! V C•.r S Ca~slunya. b~siques, son crucials per ?Oder ier eiicient que pugui ~oaerna segle XXI en bones condicions per a decisió europeus. l en-:.rar competir amb grans centres cie �h.:.. una '.Je.:. Presiden t. port, de l'aero9ort de i meva tesi e s ~a port, aeroport I camps. optimista qiJestions He tensió crei x emen ~ o' instancies s'ha ciu~at:. es ressen~iran ci'aques~ t:.ri~es t. re de govern. o:fegat o, sencit, Es cer~ que ~arcal o n a mol~ la si~uació ha fe~s i superar S e !.- a ny . subst:.ancial:nent. al ~ol~ es~ ·3.t la concr::9~¿ de -c.emps ao~re des aquesta -:.r .3 nsz.-erida al és ?Oaitiva. defini~iv~ m ent esta posant greument en perill e l 8 1 ?a i s re~arc. que la ret&rica com a míni:n, c o~3r uns d 'aqu e s~ havia estat:. alimentat:. durant aques~ de n ecess~~a ce ? G S S i ~ ili t: dtS soD.re so b re ar r i ~ a r assoli~ Tantmateix cal donar un pas endavant. política ?ogu~ de ia capitalitat de Barcelona i que partit. En s ue la reconeixer que s'ha redu1t entorn contrapee qüestió iira. pencients en e: ci arrer de al que 3 a r celona,i al c arrer a ce el seu conJunt, massa ~a ?ira es ?Ociria h a v er i sos~inc ~a ~ue que l'acorci a: que s' h a grana l inies d e l les en la Generalitat pe: cie S'ha de ?BS3a r una a ton ia manteniment a un.a :;. n v e1: s c ~'d 3arce l ona com a ciutat e:ficient. Aparentment amb encara ens mou moit més la lluYta per fer-nos els simbols que no pas a:frontar els autentica problemes país. 2 . ' ce J.. �dels si~~ols un dels eixos els úl-c.ims anys. concreció física, ~es~ituci6 i que ha El monurnent al Dr. Robert d'un i ~rinci?als i que ha de :a seva cur.:::. n~ tingu~ es"C.irnula"C. la creaci6 de sínbols nous. la Pla9a S6ller són oos e%emoles ~ons altre cas. ¿5 evident que una de les primeres amb ac~uac i ó ~asquea que calia abordar l'arribada de la democracia era la recuperació i d'uns codis, d'uns llenguatges i d'uns símbols. la creacir5 no I aixo hem ±et des de l'AJuntament. Tantmateix aixo no vol dir que haguem d~ convertir Barcelona en una plataforma de producció de simbols de consurn massiu per al conJunt del país. Oue la obssessió de mantenir els signes no ens iaci perdre la mateixa ciutat que els ha de sostenir. Tornaré remarcar temp .s el Ara que m'interessa rnalgrat el pessimisme que es despren que és acabo de dir, el reprendre aquest ±11. a cree que encara podern fer un perdut:., que encara h.t ha es~or~ signes que per del que recuperar perme'C~z1 ser optimistes. Tenim ara mateix un repte que no podem defugir. repte que se'ns pot escapar. I un Per aixo és tan urgent la tasca que ens proposem. 3 �3arcelona que ha de ser la se~ dels J J.CO. la Barcelona que volem que consolidi la seva capitalitat e n e:.. Nor·C un.:;i gran del Sud, capital la que ha de ser reconeguda com metro poli europea en les latinoamericana i porta d'entracia a repren el seu lideratge cultural, dels noranta de ser una comunicacions convencionals i -· modern, una :ira , . una 3arce:..ona ~uropa, que ciuta~ tingui unes excel.lents ' . i , conso~icaca un gran mercat central i resumir, ' 3 -3 .rcelona que !a 3arceiona reinciustrialitzada uns enlla9os aeris intercontinentais i la décadas, pro~imes ~elecomunicacions, un esca~ilitza~s. entre moltes adminis~ració unes al~res actiu ?Or~ c~ises més~ Ha de ser. ?er e%1ca~. una ciutat eficient. Es-t.ic ::ir o :-:::iose.m que convenc;ut derivar amb tata naturalitat d'aquest obJecti~ f.-0 t. d ' ~Íiciencia. Una capital no la farem pas amb voluntarisme. ciutai:. La Ca tal un ya la que volem que si g ui 3arce l ona és la que necessita com a capii:.al ?er a ?roJ e ci:.ar- s e .; l capital que 2spanya no banda si vol i:.enir una se:?:"ie de terrenys definitiva, la podr~ p ermetre's e l p la~dfor ma ben concre"t:.s es :..ux e de de ix er incernacio na : i r:i .:Sn, 3c:ven~ identi:ficables. ÉS,. en la ciutat que millar podra liderar del que hem anomenat Nord dei Sud. Hem intentat que aquest proJeci:.e tingui el polítiques coherents i internacional. Hem con.sistents en l'¿mbit insistit supor-r.. cai:.al~. en el missatge i hem d'une.s es9anyol i procurat cie �;:....:_,-::_se:...·· .:: re.=. ..::11·..:: .!.·.:! en ~Jropi.c..ldl."' i ;n;ned i 1 ~Ue 3.:.. hem Conseqüentment, seu port co:n a ?Orta del ciut:.at. i abonat tot:.es L' .01.Juntament. de prornoc:i ó la C(:O d'en~rada les propostes ce comunicació trans9irenenca. impulsor una polit.ica ce ie"C :.nt.er.:or 3arcelcna ~a en ,. ,.... ea~a~ ~·· de la iniciat:.iva t:.irar endavant:. una millar comunicació de intercanvi Seu d'idees entre un i mi l .:..o~ cu es c:.e vessants del ?irineu. El cap de setmana passat ha estat amb nosaltres el president:. de Mé:.:ic, Sr. De la Madrid.~o sé si la opinló ?ública s'ha carrec de que Barcelona és !'única ciutat no el President De la 2ntre parentesi, de dir que ~a ~adrid i ~a e' ~st:.at cue visitat:. durant ia seva gira euro?ea. si em permeten una mica esta~ ca~i~al i~' ~'immodes~ia, molt important. el e.is f:e .::.. '.'\ J un t.amen:. ?erqué aixó fos possible. Dones bé, aquesta visita pot cenir teta :..a que vestes l i vulguin donar. ?ero a d'una de les politiquea que acabo més, c~rrega suposa l-3 d'enunci~r: una ciutat competitiva que canalitzi el flux de de mercaderies América "'...latina, d'América Llatina cap a Europa i ~arcelona rel -3 cions i d'Europa cap a que ara circula ?er altres ?Orts, 5 con:iirmació convertir en simb~lice a 2. tres �ci~t..a1:...s. propbsit va ser A~uest ~am~é un aels principa:s ce O~Jec~~us la meva recent visita al Brasil. del 3rasil,radicats negoc.is principalmen~ tradicionalment els utilitzat de ~orts a Sao ?aulo han vingu~ de Rotterciam i entrar a Euro?ª· Jo una he intentat convencer de que a el.s ciutat ben comunicada am:::. un ":.o ta eiicients, amb idiomes proxims el d'e:ls estructura JUridica semblant. a Rotterdam, I Londres o He El carni Jª d'2spanya i aix~ ser'1eis ~raaició amD una i a millar preu que no una ?ªª ?ar~s. de reierir-me d'Adhesió a tot Ara només cal prcseguir penso que m'han e.scoltat. esior9 inicial. dem~ I ~arcelona és ooert. ~ambé a aquesi:. a l'acte de la signatura ael ~racta~ les Comunitats 2uropees que 2'!adrid. Vull remarcar amb tota formalitat que el perdut política aquí una excel.lent 09ortunitat ce catalana coherent com la que ha altres gestos i, s'ha de reconéixer, ~ambé Gove~n donar sem~lat ce ~adrid contingu~ 3 ~nsinuar-ae ha una en en fets. Vam demanar que l'acte de signatura de l'acord se celebrés a 6 �3arce.:.ona :. l.-'o:::iJeC1:.iu -rio ie.;.· ~"1em ce se:!: la lógica del .: .collida :ninistre Que v am de :favorable íor~a ':lo inicial que la por a va la se~blar imprudent que el millar seria o:Oiidar-se de la que més ~aci ara el registra a'un pro?os~a fet signi:ficatiu que ens propostes de ier ~ue ]. els ciutadans de 3arcelona oblidin cree que és més responsable reflexionar sacre un el noveca~. Po-e re:fiar-nos en t:..er.i.J..r Fi n alment, d'Aíers Exteriors la inercia i cen~ralis~e capi-calita~ es~imulara a aques~ ep~soc~. 1.es rel ~ ar.~a r ~s r.os-cres per a Barcelona. La signatura de l'acorá a'adhesió a :a Comunita~ a 3arcelona hauria tingut la virtut de constituir un doble reconei x ement: que Barcelona Catalunya i han esta t reivindicaci6 de la integraci6 espanyola a Europa no En canvi, Maig, mé.s sovint, la visita de Ses re:forc;:a d'aconseguir com i la se va que 3arcelona és una ciutat provincial més sinó una ciu-cat amb la que compta per a aprofitar-ne tot el que de en constan~s la amb a hostes. passeJar per la to~a de capital. Mages~ats nostra que els Reis, ~é vocació. els Reis, el Penso passa~ que els ministres del govern naturali~at. s'hi mes :1auriem vinguessim Els reis no han de se r rebuta Els reis han de sentir-se ve1ns c'aquesta ciu t at, Ra~~la, com deia fa poc Antoni de Senillosa. 7 �positiu, ÉS apel.lacions espanyola de Lotes maneres, 3.:ircelona corn ur.a ca9ita.i tingut f inalment un cert ressó en els sectors a tiagin que .2.es 9~""0;>0S i C i de Ó política que més s'oposaven a aquesta alternat::.va. Hem assistit en ela darrers meaos a un viratge el planteJament estrategic de la i • concretament, més impovisat una del poli~ica de Convergéncia i :a preaident ce espanyola ;iolitica Generali ta.t. principi, positiu que toes aquests canvis estrategics si més no S'ha de Xad~ic . es-::.an aupasen un exercici ae perqu~ en Unió en.:.1a va ~ue l'especialització ci'un diputat en les qUestions ae Pensem im~or~an~ bé, en ::.·ea.:. is:me. que des de la presidencia de la Generalitat s'assumeixin les dades de la realitat i es descarti la temp~ació ae l'aven~ura solitaria. Cal esperar paral.lela adaptaci6 ara que aquesta ret.orica I re.sl ineació ta~bé promotors d aquesta política sobre la gran 1 la dreta formació espanyola que tot i compor~i Lll1·3 és prudent advertir als ex?er~~ncia els perills que aixo suposa Just ara acaba de descobrir els pú~¡ica per encants de una 'd el poder de Madrid. He parlat abans de la manca de de.~'sions que arroseguem molts terrenys que són Íonamentals per a 3arcelona. 8 en La llista és �::.:arsa ncmés :a'hi de re::er:...::-é púb:ic, Csan·=Jament, pass.::ida eacoles. . ,' . ::.•atenció sobre un parell de qUestions raalt concretes: de Collcerola i el gran problema Les decisions que cal es tan greu. Je 2con~mic 9rcnci~e so~re ~a e~s trigant molt més del que caidria. ! Sani~at. ~uDe:s en ela tónels ce aques~ Col:cerola cas és sino que donat que no només s'aJorna la presa de decisions, s'incompleixen compromisos Jª pactats i re±renda~s :nés davant notari. Collcerola és una riqueaa en ella mateixa, c-=i l Pero respectar, una marca inseparable de: volem que Collcerola, si a central de l'area metropolitana, m~s que un paisatg~ de tot s~gui aix~ que ecosis~ema d~ 3arcelona. sigui el un nexe d'unió, no u~ obstacle, que sigui permeable, cal compromisos que la Generalitat va ;i!:'"endre qu:J.n va signar l'AJuntament els acorda sobre TA3ASA. Seria sera molt prudent tenir en :::ompi:e que si .:,l "C.Un•2l no es dificil que algunes de les activitats dela 1992 puguin celebrar-se al fo::caC:a Jocs del Vall~s. sanitat ------En aquests dltima diea els mitJans de comunicació s'han ressb de la greu situació L'AJuntament ~inancera observa aquesta ~et del sector sanitari. si~uació des ;ierspectives �~arveis !.... 'a.:.. tr.::i .se:""veis ~e.!."'.S?ec:~i .. .:.. i visió sen se L'AJuntament fin s crisi. i ~a 23tat _¡_ a i direcci6 de la política sanitDria . qu~ rest.ricció una a llarg t..ermin i sanitari a l'as:fíxia eco n omica i cal, més de la crisi financera del sector solució sigu i, l..s. ios una pr·e.sencia ce plan i:ficació brutal so~t~~a va U- " L'arrel que s.:. :a presideixo que p o ~ manca -'- ens temem indi.SC!."'i minada ~ dur e.: ·sector " al campi qui pugui". est~ disposat a partici p a r i , si tot a c o rr e sponsab i li t zar- s e de l a s orti da d 'a qu e s ta Sempre que es donin els minims institucionals i poli tics per a :fer la nostra oferta viable. En aquest sentit cal primer una aplicació de la propia legislaci6 elaborada pel Parlament de Catalunya. Em re:ferixo a Llei 12/1983 que crea l'Institut Catala de la Salut i la constituí les arees de g e sti6 s a nitari a dotades de consells de direcció amb presencia municipal. Aquesta Llei, :fins ara no desenvolupada en aquest apartat de la par t i c ipaci6 municipal, es pot aplicar ara a Barcelona. L'Area de Barcelona c oninc i deix a mb u n sol aJ u ntam ent, el de Barcelona. L'aplicació de senzilla de :fer. 10 la llei seria dones :forr;a �Aquesta mesura que demano pociria ser en e: cami que :a ~lei General ce Sanit.at preveu, a un assaig en profunditat d'all~ significar en la direcció i pacte raons: ~ue :i..nt.ermecii :a vegaGa ~u~ la part.icipaci6 mu,ic i ?a: oo~ planiiicació cie la san~ta~. segon punt tamoé clau per a fer viaole l'experiencia Un un un pa s t.amb~ especificament en aquest sect.or. polític, primer en economic lloc de la sanitat. i perqué la Generalit.at. é.s ,::iues ?er el :a gest.ió malament es pot acce?t.ar i la participació sinó es donen condiciona d'estabilit.at. financera que permetin afrontar la necessaria reforma. ~~oc 2n seson la sdniLat es la competencia autonómica més impart.ant. en termes economics de l'éxit o el fracas de l'aplicació d'aquesta deduira el futur bona part de en l'~xit. o L~anfer~ncia, i se'n de frac~s d'Autonomia del 1979. del punt de vista de l'AJuntament., Des corresponsable, m'hauria de referir Clinic i a Pla l'IMAS, l'nospital de la Creu RoJa. . específics sobre l'IMAS i Pel 3 fa a que d'Empresa a San~ Pau, 2ospital Faré només uns comentaris Sant Pau. l'IMAS Jª es conegut que hem desenvolupa~ que ens ha baixat els costos de 20.000 a un 15.000 ptes. per U.B.A. o estada, que es equivalent L'Institut Catala de la Salut ens manté e ptes. 10.000 des l'any 1981. Per tant, Barcelona, que en un 90 per cent Ja cotitza a a:fegeix al L'AJuntament, pagament ~ més, de l'ICS 5.000 paga les estades, ptes. congela~ el concert contribuent a.e la seguretat social Per en la seva d'aquelles persones que no tenen mitJans economics. 11 e~ cada estada. integrit.at .• �pero l'altra benefic~ncia, La lliberació apor~ació no ens corres?on. d'aquests recursos ens permetr :'..<1 altres reptes, dels molts que la ciutat té ?lanteJats, en aquesta moments. Politicament es un tracte inJust. El cas de Sant Pau és també un cas sentit parlar vegades cel valor simbólic que té mol tes Catalunya l'Hospital de la Santa Creu etc, que tot i situa~ió etc. caoda¡. politicamen~ i ce San~ Tot aixb estA molt bé, ?au, t:•e.r de .:..a perb :a ~em se va rea~i~at sent una institució punta en termes sanit:.aris, es-;:a es en de iallida economica Pel comprorni.s que hi té l'AJuntamen~ en -ª se va vessant:. patrimonial no volem ni podem desentendre'ns cel seu futur. Cal seus que treballem per a donar perspectives clares as pectes urban.ístics, de delicades arquitectanicament, viaria: Ronda. del Mig, Ouant a superar brgan.s parts mé.s de la seva connexió amo la xarxa i Primer Cintur6 i Túnel el pacte institucional de 1978 i de les els d~ la Revira. la recuperació de la seva viabilitat económica. govern públics que és sense equilibris que remodelació de en insti~ucionals establir responsaoilitzin claramen~ :¡::¡lenamenr:.. cal uns 1. artificiosos, que a la llarga fan ningú no es senti políticament responsable del que passa aquest hospital. 12 en �es Si donen les condicions poli~~ques, aba ns par lava, de Sant ?au, amb els costos que aixb Aquesi: és re~resen~a. potser, un dela exemples mes clars , de les lluites ideologiques hauria de permetre la de les ciutat institucions pugui o:ferir hospitalaris a Hi ha d'indecisió en perill i a abrir la ci'-:iquesta :finals re ::on s·c.ruc:.c i6 possi~il~~a~ década U~3 1.:;ue la ser veis un nivell plenameni:. europeu. elemeni:. un que positiu 2nrnig la caracteritza ':J~nera: e.e gestió del !;:()'..,'ern ce .:.a Generalitat. Es la iniciació -apareni:.meni:. seriosa- del ? rocés que de dur a la construccid de les noves presons de Cai:.alunya. haura un pas important que saludo com un cels ?rimers govern de Generalitat la freqilentment impopulars, que són A tates pr~pies capitali~at de la necessitat que l'Estat i costos que soporta la ciutat de i a les per ~oltes del decis.!.ons, ce tata acci6 ce govern. c.onunicar .:.a 3arce:o~3. banda, de Catalunya, :front meves intervencions les importancia de la :fer de int.2nts la Generalitat assumeixin els Barce~ona coses, capital pe: fe~ de ser capital a'~spanya. Costos que avui dia paga principalment l'A3untament de Barcelona. D'altra banda també he parlat de la necessitat ae per a Barcelona la capitalitat de la Mediterrania 13 reclamar Noroccidental, �d'aquesta regió que anomenem Nord del Sud. de moda. Pero transpirenenca el és fet el que internacional. presencia I capita.:.. ser de ens c'ac;:ues-::..a la em ref'ereixo a reg ió ce to~a ~e11ir Catalunya, n.o només a Barcelona. De f'et, com Barcelona, l'instrument del relacionar-se. qual parlar més d'afirmació. Per~ _;ic..cer consci&nc~a in~ercanviable i diuen, radicalrnen~ i més ce que ~ropi, sentir aiirmacions que venen a dir que no hem de ser cosmopolites, sino nos _.pero, i aixo no és contradictori. Recentment hem pogut llegir ser oe I aixo molt sovint vol dir fer émfasi en allo és menys creatiu, menys divers, menys és e:.:?ressar-se una aitra funció de les capitals es aonar país .3l país. Ca c.-s l un y ..:1., capi~als. competir. Aquestes són funcions de les I els amb ce per s'ha dotat aquesta poder ?er ca9ital a in~ernacionals en nosaltres mateixos. aiirman~- Estic d'acord. S'ha de un mateix per poder expressar a¡guna cos.s que valgui en el mercat mundial, alguna cosa que sigui internacional. He dit abans, une plata:forma simple intern. Aquests identitat i pero, que no hem ée :fer de la cepita: que som de producció de simóols símbols, calen, són sense ells tampoc seriem. per a: consum necessaris perque ?er~ normalment creen són -:..=imbé, en ser per consum massiu, d'una certa mediocritat. Hem de ser capa9os ci'a-Eavorir 14 la creativitat. la �competivi~a~ la c'aconsegu.:.r i ciu~adania tots confian~a una en ~~~e ma~ei >~~ ~e~ Cona~ so~~ida e:s im?ulsos creatius. donem, a part de simbols, s.:. una qualitat cie vi¿a, una c~nfian9a en la societat i en les institucions. I per guanyar aquesta de cal deteriorar confian~a, ~er donar aques~a que s'afrontin decisions sense :es sensib l emen-:. i ~alpa~lement qu3:ita~ qu~:s l'entorn C.el immedia"':. ciutada • É:S .fonamental, imatge de pluralitat, l'época moderna i de comen~ar .:..a abans C.e t.o-c, de diversitat i de que ha marcat :es seves de~a~ que ha ins~i~ucions. per una correcció de la concepció ~oc ~ingu~ : en ai ~ b plura: de l ha 9aís que s'ha .fomentat des del poder autor.omic. He dit amb alguna .freqUenc i a que l'actua: l -3 so ··/'ern Generalitat té una visió "monista" de Catalunya. Es fAcil de rebatre aiirmacions aquesta. i 3~s t ~ac~es Hi ha un exemple molt prec1s del que és la de Catalunya que promou el Govern. pensament gen~riques inter~retació Es una materialització monista que s'acaba de produir púolicament, mena de matisació, i que té, per tant, ca~ ce ~ seu sense cap tot el valor il.lustratiu. Em refereixo a la proposta que el Conseller Rigol ha .fet per a un pacte institucional en el terreny de la cultura. 15 �"ess21:ci al ist·~s 2stic 11 conven<;ut. ci'un s'integra .::Osol u t:.a d.el pluralitat, . pensament:. c;ue ccns~.: Co:-isel ... er t. ue :.;-: que ha estat:. tradicional:nen-:. e.i ciel ' a;:;e - . ..... ac .: o la que . . de ec;uili::.:iri L!l1d C.' .:::c;u..as-:.. -:.aranna ent:.re con:front.ació. :..a propoo;.a, la La lógica del pact.e i cul~ural fas les divergéncies i indirect.ament, una d'adminiatració trencant definitiva, ens unif icaci6 de l es Jerarquia tensions i entre l'autonomia cels portaria la conversi6 dels. ca.~· ::er :-e:::::.- r.1 e _ la en diierents que nivell.s governs constituci6 aJuntaments -;:io2.íticues . s' h auria el.s sectorials de coordinació d'administracions i paulatina en ~orta d'una nova administració pública constitució s'haurien integració canvi, en culturals. a pe.r del En d '.31 tre.=. J ur1tes potanc~almen~, en a :a l ".3 ci mini.stració periférica de la Generalitat. El respecte a les competéncies de l'altre no és en incompatible amb d'administració. quals públic, la cooperaci6 entre els diferents nivells Al contrari, hi ha problemes la naturalesa dels exigeix un tractament multinivell.és el cas del de la seguretat ciutadana o de la sanitat, abans. 16 transport com hem vist �A la premsa de dissabte passat vam poder llegir com el nombre de delictes a la ciutat al primer disminuit del 85 en comparació al mateix periode de l'any 84. havia trimestre Cree que una de les causes en aquesta reducció és el treball coordinat que han fet a Barcelona la Policia de l'Estat i les la Guardia Urbana, segons directrius que mes tard han quedat plasmades al document de la Comissi6 Socias. Vull aprofitar dones per tornar a aferir a experiéncia de la Comissió per Socia~ la Generalitat l ' aplicar-la t.ota a Catalunya. Cal que tant la Generalitat com el Govern Central assu meixin la necessitat de administracions gestionar, i transferir locals. serveis i competencies a les Els aJunta,11en-i:s han dernostrat c;ue ?OC.en que saben fer-ho. moltes vegades, millar que altres administracions. Abana sanitaria referits donat he de xifres l'AJuntament. sobre En podria a la informatització, a la gestió d'empreses competitives No n'hi capacitat ha prou, dels raconei:xement pero, SJUntaments financer. el Cal donar a~c el sector representa altres a gestors~ rnodi:ficar d'arribar com a m1nim a un 25 per cent.. i~clús polític ce Cal a la un subst.anci.!!lm•2nt 21 sector local, un 15 per cent de la d e spesa pública 17 exe m ~les, ~rivat. reconeixe~ent l'estructura actual de la despesa pública. ara ce :es obres públiques o amb el com c o st total, c;ue ~a �1 1 conclusions :..es Pero pessi:nistes. que es són no voidria deixar asuestd ..J. ..../:.. a:. in ter;·re-:.-~c i6 negativa de la situació. Vull més c;:ue, encara apro~itar tot i som temps a moltes i davant ben poli-c..ica aquest de aubrat.:.ldr que l'any 1985 sa'ns comen9a a esca?ar dels desencallar són aquesta oportunitat per a d'arribar a un acord CGe moltes coses. coneguts. resoldre'ls. pais no anira _? o.:. i ti.e ~é !'!anca ci~s. -:.eni;n només a--. u.n-.:i. :>e voluntat si Barcelona no va né. ~ue cal em~en y er Barcelona endavant. Dexin-me proclamar només per acabar el meu si el President de la President del Govern Generalitat~ Espanyol decidida de buscar solucions i convencimen~ l'Alcalde de 3arcelona es reuneixen arn.:.J la C~..18 ~ vo.:.un::.a;: prendre éecisisns, , molt alt dels problemes de Barcelona pais~ poden trobar el seu desllorigador. ~ L'Alcalde de 3arcelona és a punt per Moltes gracier-:.. 18 ce re::.ruc, don~r ce to-:. aquest ?as. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, dels símbols a les decisions Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-11 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Model social Acció política Ciutat Description An account of the resource Conferència pronunciada per l'alcalde Maragall a l'Associació de la Premsa de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2576/19850613d_00079.pdf ad80abe7066fe5fab627bdb1e598b7db PDF Text Text JORNADA OLIMPICA. DISCURSO DE PASQUAL MARAGALL. 13.6.85 Autoridades, queridos amigos, amics, Vamos a dar comienzo a la sesión de celebración de la Jornada Olímp ica 1985, que va a contar este año con la no necesita persona que presencia de Joao Havelange, muy brevemente, presentación pero que sin embargo quiero, presentar. El presidente de la IFA, Jean Marie Havelange, nació en Rio de Janeiro; pasó parte de su infancia en Bélgica, de donde procede su familia; es abogado de profesión; casado; hombre que habla portugués, español, inglés y que llegó al deporte a través de la natación , su gran pasión, hasta el punto de que sigue dedicándole gran parte de su tiempo. Coopresidente de la Confederación Brasileña de Deportes y de diversas empresas, todas ellas con sede en Sao Paulo, ciudad como saben algunos de Uds., ciudad hermana de la ciudad de Barcelona. Fue olímpico en Berlín en 1936, como integrante del equipo de natación de su pais. Fue tambien olimpico en el 52 en Helsinky, pero esta vez como jugador de waterpolo, y después en Sidney estuvo al frente de la Delegación Brasileña que concurrió aquellos juegos. Comenzó como editor de p ortivo en el año 1937 al ser nombrado en Rio de director de waterpolo y el Club de Regatas Janeiro, llegando a la presidencia de la Confederación Brasileña de Deportes el 14 de enero del 58, para ser nombrado en el 63 miembro del Comité Olímpico Internacional, del que es por lo tanto uno de sus miembros decanos. Y es miembro en Sudamérica y representante en este continente de la Unión Ciclista Internacional. Tiene además otros cargos deportivos con los cuales no les voy a cansar porque no acabariamos núnca. Es miembro de honor de la Academia de Deportes de Francia y otras muchas, y esta en posesión de Caballero de los Deportes de Portugal, Caballero de la Orden de Base, Comendador de Enrique de Portugal, etc, etc, etc, Estamos delante de una persona que representa, creo que mejor que nadie, las múltiples facetas del deporte internacional. Que lo ha practicado, que lo conoce, que lo vive, que lo estima, que vive por y para el deporte; vamos a darle con la palabra la mejor bienvenida a nuestro amigo Jean M. Havelange. (El discurso de Jean M. Havelange está ya escrito) Querido amigo Havelange,quiero agradecer en nombre de la ciudad de Barcelona y en nombre de Cataluña entera y en nombre de España y muy particularmente del deporte español, tan dignamente representado aquí por Presidentes de Federaciones olímpicas, la presencia de Ud. y de sus colegas del Comité Olímpico Internacional, por lo que tiene esto de significativo en un momento en que tantas cosas estan por decidir. Sus palabras valen más que cualquiera de las que yo pueda conocer, estoy muy agradecido por ellas, y tengo que decirle ademas, que estoy seguro de que no soy el único de estar sorprendido por su vasta cultura en materia de Barcelona y, casi diría, de Barcelonismo. Ud cooce no ya los más clásicos �sin6 los menos clásicos; Ud, sabe quien es Sert, y Ud. sabe una cosa 9ue me ha dejado realmente sorprendido y que yo aprendí, no aqui, sino precisamente en Montevideo, Uruguay, ademas de Brasil, cuando allí estuve después de visitar Sao Paulo. Y es que en este mismo salón se decidió, como Ud. ha dicho muy bien, que el campeonato del mundo de fútbol tenía que celebrarse en Montevideo, en el Estadio del Centenario que para eso se comenzó a construir. Se empezó a construir para el campeonato mundial, que la FIFA decidió en este mismo salón en el año 1928, cuando fue mi sorpresa, amigo Havelange y amigo Vallarino, que estando en el palco del Estadio del Centenario y viendo jugar a los equipos de Montevideo, se me presentó una historia del Estadio y ví que aquel Estadio había nacido, conceptualmente, se entiende, en esta sala, en este salón. En este salón que alberga 700 años de historia, que se empezó a construir en 1920, a finales del s.XIII, que ha visto todo, que ha visto momentos de glória y también momentos más tristes de la historia de nuestro país, de nuestra ciudad , que como el Tinell, donde hemos estado inaugurando la exposición de medallas olímpicas, salón que vió la llegada de Cristóbal Colón en 1942 a la vuelta de su primer viaje americano, y que de alguna forma acreditó ya esta ciudad como una ciudad ligada fraternalmente a América como la historia posterior debía demostrar, se sabe que los lazos que unieron a Cataluña entera, a Barcelona con los paises latinoamericanos fueron creciendo sobretodo a partir del s.XVIII y que nos hermanaron intereses y también sentimientos comunes. Yo quiero ver también en este 500Aniversario que se celebrará en 1992, no sólo el momento del descubrimiento de America por os españoles; yo creo que hay algo mas allí, hay el momento del encuentro admirado también de aquellos antecesores nuestros con un mundo que no conocian y mas allá todavía, es un gesto olímpico, yo creo, que Cristóbal Colón fue a descubrir mundo sin saber exactamente adende iba a llegar, sabiendo lo que quería, llegar a los paises dende Marco Polo había estado, sin saber exactamente ni donde ni cómo, pero buscando nuevos horizontes en el mundo. Yo creo que este espíritu de aventura, de conquista, de curiosidad, de no quedarse atrás ante lo desconocido que demostró en aquellos momentos Cristóbal Colón y Castilla entera detrás de él patrocinando su empresa, nos tiene que, de alguna forma, recordar que hay precedentes muy positivos que hoy encara mejor que nadie, y , de esto estoy cada día mas convencido, el Movimiento Olimpico Internacional. Este Movimiento Olímpico representa hoy una oferta, y déjenme utilizar un símil económico, para una demanda que está insatisfecha. En el mundo hay una demanda hoy de fraternidad que desgraciadamente la situación política del mundo no permite satisfacer. Y que sin embargo el Movimiento Olimpico esta del modo indicando que es posible satisfacer, y cada cuatro años con su celebración de la Olimpiada correspondiente está llamando al atención poderosamente, la atención de miles de millones de ciudadanos de todo el mundo. ¿Por que?. ¿Por que no estan todas las ciudades pendientes de ese movimiento olímpico, de la celebración?. No sólo por los beneficios tecnológicos de infraestructura que se puedan conseguir entorno a esta gran celebración y que sin duda alguna, son paralelos a un esfuerzo importante que hay 9ue hacer. Yo creo que ahí detrás hay algo más, hay la condicion que he podido constatar personalmente, en los , gobernantes de todas las ciudades del mundo que estan detras de ese objetivo, para el 92 o para el 96 o para el 2000 o para el 2004, como me contaba �Que la ciudad de San Luis está invirtiendo ya 20 o 50 millones de pesetas, 250.000 dólares, en postular por la candidatura del 2004. ¿Qué significa esto?. Esto significa que los ciudadanos de todo el mundo, de todas las ciudades importantes y sensibles del mundo, se estan dando cuenta de que su ciudad les está pidiendo y que el Movimiento Olímpico está en condiciones de ofrecer, ni que sea durante la celebración del de los quince dias políticos. Sepa Ud. Sr. Havelange, que esta ciudad va a hacer honor al compromiso de competir con las demás ciudades a las que admiramos y respetamos enormemente por los juegos del 92. Sepa que además nuestra olimpiada cultural la tenemos pensada para que sea realmente una olimpiada, una celebración que va a durar cuatro años. y que Barcelona sera la animacion de Cataluña entera, desde Ampurias hasta el Ebro se van a volcar para hacer de esta olimpíada una celebración incomparable, en la que va a estar presente nuestro legado griego, nuestro legado romano, nuestro legado romántico v gótico por supuesto, nuestro renacimiento, nuestro barroco, nuestra pintura moderna, nuestro arte, nuestra musica, nuestro p asado, nuestra opera, todo va a estar presente Este es un pequeño país que alentado por el conjunto de ahí. . España, que esta indudablemente detras nuestro, lo sabemos, se va a volcar para hacer, no ya de los quince dias de celebración, sino de los cuatro años de Olimpiada, un auténtico acontecimiento cultural. • Es desde esta esperanza, desde la conciencia de que nuestro esfuerzo va a ser lo único que en definitiva nos acredite delante del escrutinio, sin duda alguna rigurosísimo del Comité Olímpico Internacional. Es desde esta esperanza que le damos las gracias más sentidas y más fraternales, porque sus palabras despiertan en nosotros un eco de algo que ya existía. Muchas gracias. �L 'Alcalde de Barcelona Senyor President, Distingits Membres del COI, Com a Alcalde de la Ciutat de Barcelona i President del Consell Rector de la Candidatura de Barcelona 92, tinc l'honor d'avançar formalment la sol•lïcitudde la nostra ciutat per celebrar els Jocs de la XXV Olimpíada, assumint l'organització de manera conjunta i solidària amb el COE. La nostra petició és substanciada per un conjunt de raons sòlides que podríem sintetitzar en tres paraules: tradició, capacitat i voluntat unànime. Tradició, perquè Barcelona ha animal des de sempre el caliu del foc esportiu i de la flama olímpica. La pr fusió de clubs i entitats esportives, les instal .lacions existents, la mateixa configuració urbana, així ho certifiquen. Barcelona ha demanat ser seu dels JJ 00 tres vegades des del 1920, i fou la primera ciutat que, fa cinc anys, manifestà el desig de postular els jocs de 1992. Capacitat, perquè Barcelona és a punt. Barcelona té la majoria d'instal .lacions construïdes, té la infrastructura urbana i humana necessària, té els recursos indispensables per assegurar el desenvolupament rigorós i amb èxit de la màxima trobada de l'esport mundial. Barcelona només necessita culminar i arrodonir els diversos projectes que ja avancen en l'actualitat i ... omplir de gent els recintes olímpics. Finalment, voluntat unànime, perquè la nostra ciutat ha sabut il.lusionar-se i viure en l'optimisme que genera el mateix projecte olímpic. Els ciutadans, les institucions, el món econòmic, la intel.lectualitat, els mitjans de comunicació, s'han apuntat a una proposta racional que s'adapta a les necessitats i ambicions d'una ciutat que mira al futur i irradia un optimisme condensat en dues paraules: «Ara, Barcelona». Experiència i anhels es fonen a Barcelona, en una solució d'entusiasme que només és possible en certes ciutats: només és possible en aquelles ciutats que, prou prestigioses per organitzar uns Jocs, són prou humils per saber-los viure intensament. PASQUAL MARAGALL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jornada Olímpica 1985. Discurso de Pasqual Maragall Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comitè Olímpic Internacional Barcelona Havelange, João , 1916-2016 Esports Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1032/19860608d_0062.pdf bcf57726508228cb62dad2e5d06b3ea1 PDF Text Text EL PROJECTE OLIMPIC I LA CAPITALITAT DE BARCELONA Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde al Col.legi d'Economistes Barcelona, 17 de Juny 1985 1 �Gràcies a l'amic Santacana i als presents avui aquí. Ja se que esteu aquí, al menys des de les 6h..Procurare, com us dic sempre, no ser massa llarg ni massa pesat; i em deixareu que em senti una mica a casa meva, al Col.legi dels Economistes, i que faci unes reflexions molt globals sobre el que jo crec poden significar el Jocs en aquesta ciutat, en aquest país, espero, fer-ho, que i des de la perspectiva d'una persona que és economista. Jo crec que, i estic segur que s'ha dit aquí abans, que és molt important en un país, no només la seva realitat sinó les seves expectatives. I crec que la temperatura del país, la temperatura econòmica, la temperatura social, la temperatura política, està tan en funció del que està passant com del que la gent espera que passarà. Aix6 és una heréncia que tinc del meu pas per la Facultat de Ciencies Econòmiques, tot i que l'estudi de les expectatives i de la informació ha evolucionat molt. I jo, avui, no m'atreviria a dir cap cosa que no estigués realment al dia en aquesta matéria. Pero sí que els hi haig de dir que, almenys a mi personalment, aquesta és una de les idees-força de l'economia que em va quedar gravada: que la realitat depén molt del futur. El present depén molt del futur, no només del passat; no només del que son les arrels; no només del que ens determina des del punt de vista del que està ja fet i de la infraestructura que tenim i de tal com som. El present depén també de tal com volem ser o esperem que serem. En aquest sentit, crec que els grans canvis de la história de la humanitat no es poden segurament explicar, si no és precisament en funció més del 2 �futur, i de la percepció que els ciutadans van tenir del futur, més que no pas de la influència del passat. Si el passat fos sempre determinant del que està passant en el present no hi haurien hagut els gran canvis que s'han produit, a no ser aquells que s'esperaven, aquells que eren previsibles; pero no aquells que van ser imprevisibles i que constitueixen la majoria dels grans canvis que s'han produit. És en aquest context que jo penso que és vàlid, que és justificat i legitim, que pensem els Jocs Olímpics de 1992 com una eina, com una esperança, com una expectativa (amb e majúscula) que pot ajudar a catalitzar canvis en aquesta ciutat i en aquest país, que van més enllà de la pura i simple celebració dels jocs. Fins ara us hem parlat d'infraestructura, de telecomunicacions i us hem parlat de finançament. Jo vull limitarme a dir, amb tota rotunditat, que si sabem aprofitar-ho bé, si sabem aprofitar bé aquesta ocasió, els jocs es poden convertir, i aixó és una cosa que tothom pensa pero que cal analitzar una mica,poden convertir, en un catalitzador d'iniciatives importants, que en aquest pais no es podrien obtenir de la pura extrapolació de les tendències que hem heredat. I aquest, penso, és el lloc per fer aquest tipus d'anàlisi, per veure què pensa la gent, què espera realment la gent. Tots volem una ciutat millor, un pais millor,en què els problemes d'avui estiguin ben tractats; i en el que, a més, apareguin solucions als problemes que encara no existeixen pera que ens temem poden existir. 3 �Un present en funció del futur: una tradició històrica I és en aquesta linia que penso que és important acollirse a una tradició dintre del pensament econòmic que ha anat sempre per aquest camí i que esta lligat d'alguna forma amb el pensament de Keynes. Pensament que, evidentment, es revisable en moltes coses, sobretot en coses que jo no mencionaré i que no son de la me y a especialitat ademés, però que tenen que veure amb la política econòmica, la política monetaria i la política fiscal.Em referiré més aviat a un aspecte de la seva filosofia econòmica que crec absolutament interessant, sino vigent, en tot cas interessant. Filosofia econòmica que està, a mès, present no en el seu llibre més conegut i més estudiat sino en un llibre anterior que es diu El Tractat sobre el Diner, Treatise on Money, a on Keynes va explicar amb bastant claredat i després desarrollat també en la Teoria General,i el que ell entenia per expectatives, i el que ell entenia per l'influència d'aquestes expectatives en el comportament dels agents econòmics de la societat. E11 explicava molt clarament en aquest "treatise", en aquest tractat, i també en molts articles molt interessants dels anys 20 i 30, com d'alguna forma la gent actuava en funció de la seva percepció del futur. Crec que va ser una persona, i deixeu-me aquest excurs, molt influenciada per una situació política i econòmica molt determinada i que tampoc era tant diferent, encara que és diferent. Tampoc són tan diferents algunes coses que han passat darrerament. Un exemple és la situació que es crea en el moment en que es negocia el Tractat 4 �de Pau de Versalles, en el qual Keynes hi va ser un membre de la delegació anglesa amb Lloyd George, i on estava analitzant quins serien els resultats de l'esperit que allà es vivia; i que podia passar a Alemanya, i per tant a la rest a d'Europa, si s'aplicaven els terminis del tractat, que, com sabeu eren molt durs, draconians, per Alemanya. A partir d'aquí i de la crisi financera que es va produir d'hiperinflació com és el cas d'Austria, analitzava amb deteniment quins podien ser els factors de contenció purament monetaris i quins podien ser els factors de dinamitzacio en el futur, cas de que és produis, com és va produir efectivament, una crisi depressiva que ell d'alguna manera va preveure. I Keynes, insistia en aquesta imatge que és tan coneguda de que l'important és l'existència d'objectius a realitzar admesos per a tothom. Que aixó després es produis amb una determinada política monetaria, és una altre qüestió. A mi el que m'interessa avui remarcar, és que ell insitia en que la importància de que la humanitat, els països, les ciutats, tinguessin objectius coneguts o relativament coneguts, i en tot cas assumibles, i que es poguessin aconseguir. Aix6 faria una mica de motor per moviment del sistema. Era ell qui deia aquella frase famosa de les ampolles plenes d'or ensorrades a una determinada profunditat que serien, segons ell i si aixó s'estudiava bé ,elements mobilitzadors de moltes activitats. Keynes interpretava la història de la humanitat en funció també de com aquest tipus d'objectius i la quantitat de diners que hi anava associat, influien en l'evolució històrica. Inclús va arrivar a fer una interpretació de la història no ja del futur, sino del passat, en el sentit de veure com el descobriment de 5 �les mines d'or, el successiu descobriment de les mines d'or, anava relacionat amb èpoques de gran auge, de gran activitat econòmica. I com, per exemple, mines com la de Sierra Morena s'havien tancat i s'havien tornat a obrir conseqüentment, o d'una forma correlativa, al'existència d'uns periodes de gran esplendor d'aquella societat en concret, fos Roma o fos l'Espanya dels àrabs. Ara bé, i aquí és a on anava, seré una mica crític del Keynes i d'aquesta interpretació que es basava, en part, en bona part, en associar aquells dos fenòmens de l'existència d'una quantitat de diners i d'uns objectius importants en el futur.Però aquesta interpretació la feia d'una manera mecànica, d'una forma causal i senzilla:hi havia el descobriment de les mines, hi havia una quantitat de diners i hi havia un creixement econòmic. I en aquí es basava ell en una interpretació de la història molt anterior,a Hamilton, que havia fet aquesta mateixa interpretació en els periodes de la revolució cultural i econòmica mundial, concretament en el periode del "trescento" i del s.XV, del descobriment d'Amèrica i de la gran expansió econòmica que se'n va seguir. Hamilton va ser el primer en formular aquesta teoria del descobriment, dels objectius, dels diners, de la quantitat de diners, de l'existència d'or i del creixement econòmic i social. I d' aquesta teoria, l'escola marxista, va fer una crítica molt interessant perque va dir: molt bé, hi ha una correlació estadística entre aquests moments de descobriments i els moments de gran activitat econòmica,però...,quin és l'ou i quin és la gallina?;quina és la causa i quin és l'efecte?; què és el que demostra que la quantitat de diners o el descobriment de les mines és el que produeix l'activitat, etc?. Qui ens explica 6 �perquè es van tornar a obrir les mines? Qui ens explica perquè es va descobrir América? No quins efectes va tenir, que ja ho sabem, sinó perque hi van anar. Es una fet casual? és la personalitat d'una persona, d'un home? és un impuls irresistible d'un sector de la societat? que és exactament?. I la interpretació d'aquest sector i en aquest punt jo em solidaritzo per dir-ho d'alguna forma, és la de que aquests grans descobriments, aquest cicle d'obertura, de fixació d'objectius que empenyen inclús creació de massa monetària, està relacionat amb l'existència d'un desig insatisfet dintre de la societat que aleshores es manifesta en forma del descobriment i que produeix com a efecte, desprès, unes causes més o menys secundaries en els preus, que provoquen uns beneficis i una situació molt més discutible. En tot cas, què hi ha abans del descobriment? Abans del fet físic, associat desprès d'una manera una mica mecànica amb el creixement econòmic, hi ha una demanda, una tensió, una electricitat si voleu. Hi ha una societat que necesita d'alguna forma projectar els descobriments del nou món, de les mines, -seiqutrovan etc., la manera de realitzar una tensió anímica,social, si aquesta expressió és vàlida, que és preexistent. I aquesta Escola demostra que precisament al "trescento", al s.XIV i als inicis del s.XV, molt abans de que es produissin els descobriments, en aquest cas el descobriment d'América, el nou món que va ser la revolució comercial mundial i que va crear el món modern en definitiva,al "trescento", com deia, hi havia una societat amb una demanda insatisfeta d'activitat i de les idees. Tornem al nostre tema.Jo penso que en els Jocs Olímpics aquest portic no és inútil per què davant d'una interpretació mecanicista i keynesiana, si voleu, que diria que els Jocs Olímpics 7 �poden ser la causa de grans beneficis, que és un gran mobilitzador, un gran catalitzador que pot generar moltes energies, davant o abans d'aixó, o al menys al mateix temps, s'ha de dir una altra cosa i és que la aspiració d'aquesta ciutat i d'aquest pais pels jocs no és una cosa que neixi del buit. Els jocs no noms són una causa possible de beneficis; són la candidatura, l'aspiració olímpica de Barcelona; és el resultat del desig llargament contingut d'una ciutat per projectar-se a nivell rr internacional i a nivell nacional. /I per generar una colla d'activitats en el camp de l'esport, en el camp cultural, i per generar activitat en el camp industrial. Aixï, estem en una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, amb una capacitat d'implementació de projectes molt inferior, pot-ser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política, permetia. I aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la història, s'hagi projectat cap al futur i cap a l'espai, per dir-ho d'alguna manera, buscant una capitalitat, un protagonisme que les seves condicions li permetien de tenir i que tanmateix li eren negades per raons de caràcter polític, econòmic, o les que fossin. I així el 88 del segle passat, una generació esplèndida va llençar el somni de la Barcelona de l'Eixample i va dibuixar aquest somni a l'entorn d'un projecte que va ser l'Exposició Universal del 88.J La primera vegada que vam anar amb en Joan Mas Cantí a la Cambra de Comerç, i d'aixo fa un parell d'anys ja, a parlar amb un grup d'empresaris que jo avui vull saludar perquè aquells van ser una mica els pioners, aquesta ès la veritat, hi havia una 8 �trentena d'empresaris, i a la sala rosa, la sala vermella de la cambra s'els hi va exposar el projecte. En el moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió de que tenia un argument fabulós que no l'havia pensat i que era que cent anys abans exactament, anys més, anys menys, en Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots el altres d'aquella época i els hi va dir: "senyors, m'han d'apoyar per fer el projecte de l'exposició universal del 88". I aixó va succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any exactament, pero era aproximadament cent anys abans del moment en el que en Joan Mas Cantí i jo entravem a la Cambra de Comerç. I efectivament aquest argument els impresiona i va acabar, no dic que ja de convence'ls perque ja estaven convençuts abans, però, d'alguna forma, vam desvetllar un convenciment que hi era, que no s'havia formulat, i que desprès amb en Carlos Ferrer ha tingut un reflexe esplèndid en el terreny material i dels-números. Hi ha hagut un volcar-se d'una classe empresarial. Per aix6 dic aquí que al darrera hi ha prèvia, cultural prèvia, anímica una tensió social prèvia, d'una ciutat que vol projectar-se en l'espai i en el temps i que està buscant el millor catalitzador per fer-ho, el millor projecte que pugui vestir, articular i vehicular les seves aspiracions. A les hores, és clar, aquest es podia preguntar : Que no hi ha altres projectes que que puguin catalitzar l'exposició del 88 no ? Perque, en definitiva, era uns jocs olimpics i l'exposició del 29 no era uns jocs olímpics. 9 �El projecte olímpic: un somni realista Ens podrien preguntar avui: és que l'Alcalde de Barcelona, és que la ciutat, és que l'Ajuntament o trobat uns altres social els empresaris, no han projectes que puguin vehicular aquesta atenció que existeix ? Jo els hi diré ben clar, i aixó ho he après en els darrers 2 anys ,abans no ho sabia, no hi ha cap, no hi ha absolutament cap en el món que pugués ser comparable amb els Jocs. Des de molts punts de vista. Perqué un que vull remarcar aquí avui, i no m'extendre més sobre aquesta questio, però n'hi ha un que vull remarcar avui i que va al cor de unes aspiracions que son molt profundes, molt intimes i em penso que son al mateix temps molt cdmpartides i per tant molt valides. I és el desig de fraternitat que hi ha pendent no ja a Espanya, sino a tota la ciutadans del món humanitat. aquí i a Barcelona, no ja a I la humanitat, els .Leningrad i a Buenos Aires i Washington, jo ho he pogut comprovar, tenen una demanda insatisfeta de fraternitat, d'unes relacions pacífiques entre ciutadans. La gran -Baró de Coubertin- al intuició del segle passat, va ser el 96 del descobrir que podia organitzar-se una manifestació esportiva que no fos el producte d'una relació entre Estats, sinó que s'atorgava la organització del Jocs a una ciutat. Aix6 és molt. Va molt amb l'esperit d'aquella època, que és l'època d'un cert internacionalisme, si vostès volen, tant per part dels treballadors com per part dels financers. Es un moment 10 �encara àlgid hi ha crisi de finals de segle, en el qual s'està vivint ja la madureça, cap al final dels cent anys de pau. Des de la guerra de Napoleó fins 1914, a part de la guerreta de 1871 al Sarre, no hi ha. a Europa una gran conflagració. Son cent anys seguits de Pau. Hi ha la convicció, des d'aquell moment, de que el món es pot anar desenrotllant d'una forma relativament pacífica, que l'extensió de l'autonomia permetrà d'anar sumant no els països sinó els territoris en aquesta riquesa nova que direm la revolució industrial. I és en aquell moment en el que uns europeus diuen, el Baró de Coubertin diu:" anem a organitzar un joc com els de Grecia. Així,al 23, els Jocs no seran l'afer d'una relació de dret internacional per dir-ho així, sinó que es crea sobre la base d'una familia mundial, d'una familia olímpica, l'esport- la familia- l'esport, i l'organitzador no és un Estat, és una ciutat. Això era una aposta formidable, quan un ho pensa el que aix6 representava, com conectava perfectament amb l'esperit del temps pera no gens amb l'esperit dels temps que varem venir desprès en els quals la humanitat s'havia passat, ho tenim que reconeixer i perdoneu-me l'expresió, de optimista. La humanitat va tenir que reconeixer reiteradament, i els europeus més que ningú, que s'havia equivocat. Que hi havia interesos fortíssims contraposats dintre mateix de la humanitat i que feien imposible l'acompliment d'aquesta idea. I va venir la Primera Guerra Mundial, i va venir la. Segona Guerra Mundial, i han vingut tantes i tantes decepcions d'una esperança que aleshores hi era, i que malgrat tot, aquesta esperança no ha desaparegut mai. No ha desaparegut mai, �està en el cor dels ciutadans d'aquesta ciutat, molt en primer lloc, i de moltes altres ciutats del món. I una de les poques esperances que s'ha mantingut constant des d'aquell final de segle, que és el mateix final de segle dels nostres patricis del 88, dels que varen llençar la Barcelona a l'eixample, i una de les poques esperances que han continuat igual, com deia, durant tota aquesta època és precisament la del moviment olímpic, que ha tingut la virtut, ademès de numerar, de continuar la numeració 1'olimpiada, en aquells anys en que no es podia celebrar els jocs, perque hi havia una gran conflagració mundial.Malgrat aquesta circunstancia, es va mantenir la numeració, i ès un fet, menor si volen, pero significatiu d'una esperança que no ha tornat a existir. Aixó que vol dir. Que avui en el món no hi ha cap aconteixement de caràcter pacífic que cridi, no dic en general perque evidentment si hagués una gran conflagració, una gran crisi monetària, tràgica, dramàtica, etc., aixó politizaria_ la opinió mundial, no hi ha cap aconteixement de caràcter pacífic que es pugui igualar en quant a la captació d'interès a tot el món amb els jocs olímpics. No hi ha res que permeti mobilitzar tres mil milions de persones entorn d'un canal de T.V., d'unes pantalles de T.V. per veure que està passant en un punt del món, en una ciutat del món. En aquest sentit, en aquest sentit precís, jo crec que els jocs olpímpics no tenen cap mena de rival, i que si Barcelona ho aconsegueix per l'acord de tothom, esperem que es donin els factors favorables que hi han de ser-hi sempre i els de caràcter aleatori que es puguin produir, que tinguem sort en definitiva, i que aixó sigui perque d'alguna 12 �forma sapiguem tots explicar bé que podem fer-ho, que podem organitzar-ho i que ens ho mereixem. Si Barcelona aconseguís aix6, haurà aconseguit un autèntic somni, és a dir, poder disposar del millor dels projectes de mobilització d'energies que 1'humanitat en la seva panoplia ofereix avui a qualsevol ciutat. El millor. Estic absolutament convençut, per les seves concatenacions, que no explico perque s'han comentat,amb les indústries tecnològiques de punta. Hi ha un altre aspecte que voldria comentar: dintre de la Ciencia Econòmica, ha evolucionat enormement el que és l'anàlisi precisament dels desitjos i de les expectatives com a configuradors del present i de les activitats. Hi ha hagut, jo crec, un anàlisi de l'informació i de les expectatives com a configuracions d'equilibris i desequilibris. I ara em ve a la memòria un treball que jo he citat sovint del meu amic Garcia Duran, en el qual explica la situació de la crisi actual, recorrent a Keneth Arrow, el que va ser Premi Nobel, i explicant amb Arrow, que bona part de les crisis, de les situacions de crisi, és a dir, d'equilibris no òptims des del punt de vista de l'ocupació, etc, es podien explicar per la distribució de les expectatives i hi ha una distribució de les expectatives, hi ha gent més optimista i hi ha gent més pesimista, sempre entorn d'una mitja, per dir-ho d'alguna forma. I la distribució deu ser normal, ja que és la que assegura d'alguna manera que hi hagi, que es dongui, un equilibri, i ha unes compensacions entre la gent que és més i gent que es menys optimista. Ara bé, 13 �què es el que explicaria segons aquest model que hi hagués situacions consistents de crisi, de fracàs, d'obtenir equilibris amb una tassa més alta d'ocupació i d'activitat ? Dons seria explicable si es produis una polarització d'expectatives pessimistes; és a dir, si el que està succeint és que factors que no s'expliquen en el model fan que la distribució no sigui normal sinó esbiaixada cap al cantó del pesimisme. Aleshores admetem, segons aquestes teories i en el marc d'aquest model, que el que està succeint no està justificat per les esperances reals del que pugui pasar. Es a dir, que el grau de pesimisme existent és superior al que justifiquen les posibilitats reals d'inversió, d'activitat, d'ocupació, etc. El que es tractaria de fer, des del punt de vista econòmic o de la política econòmica, seria segurament trencar la polarització excesiva de les expectatives cap al cantó pesimista. I seria funció de tots els que tenim alguna responsabilitat pública, no ja- dels que formulen la política econòmica sinó tots els que tenim algún tipus d'incidència en la marxa de la societat, de l'economia en definitiva, seria la nostra funció la de fer trencadors del pessimisme.. Perque ser més realista en aquests moments vol dir,precisament, ser més optimista. Repeteixo, és més realista en aquests moments,dades en mà,ser més optimista.Això què vol dir?. Vol dir que és important en aquestes circumstàncies en particular, saber trobar aquells projectes que decantin les expectatives en aquest sentit. projecte basat en espectatives positives i optimistes Jo crec que aquest és el segon corrent, diguessim, 14 �• .. pensament que ens ha d'explicar d'alguna forma l'existència d'adhesions tant masives i tant unànims en el projecte que estem comentant. Per que hi ha molta gent que se n'adona de que hi ha condicions possibles de creixement que no es poden cumplir per l'existència de raons, en les quals jo no hi entraré, i que poden ser errors de política o que poden ser fets com una pedra. Pera hi ha molta gent que se n' adona de que les posibilitats de creixement d'activitats, d'inversió, son superiors al que els indicadors de la nostre economia ens està donant. I que per tant és bo d'afegir-se, d'adherir-se, a projectes mobilitzadors i que ho fan no tant pel fet de que la finalitat específica d'aquests projectes els hi interessi profundament,' sine per que se n'adonen que és bó que hi hagi un projecte mobilitzador i tenen la intuició, si més no la intuició, de que això ens ha de ajudar a sortir de la situació actual. Es -en aquest sentit, també molt genèric, que jo em permeto d'acabar les meves paraules dient, en resum, que jo penso que el que el projecte olímpic està possant de relleu és que aquesta ciutat i aquest pais volen fer un salt endevant, que hi ha una voluntat de saltar endevant important del pais, que és un pais que esta a temps, que esta com un saltador abans de fer el bot que l'ha de permetre de superar el llistó, i que en aquest moment el que d'alguna forma el pais estava esperant és justament la formulació d'un projecte operatiu que possibiliti que el salt es produeixi. L'esport tambè es cultura 15 �Aquest és el moment precís en el qual jo crec que estem,i crec . que además esta articulat. Està aquest projecte incardinat enlloc de l'aspecte dels projectes socials o de les realitats socials que permeten esperar que'la_seva incidència seria molt possitiva précissament en sectors en que el nostre pais i la nostre ciutat, per moltes raons, històricament demanen un canvi important. punta, I aquests son els sectors de tecnologia de telecomunicació i informatica en primer lloc, i en segon lloc, com és obvi, el sector qu e . defineix el projecte queés l'esport. L'Esport entès com una practica social, com una practica si volen cultural, que la ideologia dominant, i en aquï crec que les culpes estan repartides en totes les escoles polítiques, les ideologies dominants no han reconegut historicament com un element cultural important. I quan dic cultural vull dir que forma part de la vida social quotidiana, que forma part de les formes d'expressió de la societat. En el nostre pais, per raons que serien molt llargues d'esmentar, s'ha vist sempre l'esforç físic com una cosa secundaria. considerat semp r e que això no podia formar part S'ha d'un nivell d'excelència que acabaria reservat a l'acadèmia, a l'esforç intel.lectual etc. Pot ser per raons que van lligades a la història d'Espanya com a pais imperial fracasat en un moment determinat de la història, precisament al final del segle passat, pot ser per això. Com deia, pera, el fet és que molts dels factors que han fet que l'esport sigui una pràctica massiva comú, i considerada cultura , considerada educació en molts països de la nostre área, de la nostre civilització, aquí no hagin actuat i que per tant, l'esport aqui no hagi sigut 16 �considerat com una cosa digne d'atenció, per dir-ho així, per aquells que.es preocupaven de les coses realment,importants, com podia ser l'economia, podia ser la política, podia ser la filosofia, podia ser'qualsevói forma d'excelència que no tingués que veure amb l'esport. Que quedava més com destinat a unes formes de civilització menys' preocupades pel tipus de problemes enormement importants que a nosaltres si que ens preocupaven i que tenien el , lloc més important de la nostra historia. Jo penso que estem realmènt amb un dèficit important en aquesta matèria, com a pais, i que si d'alguna forma s'està produint el gran interés que s'està produint en aquest projecte, també en camps que van més enllà del camp purament esportiu, tambè és lógic que acceptin amb gran il.lusió el projecte, i això es, precisament, perqué també hi ha un inici de conversió en la societat espanyòla i en particular la catalana i la barcelonina, que comença 'a pensar que l'esport es alguna cosa mes que una activitat margi nal fora de la cultura i fora de l'educació, i que se l'ha d'integrar dintre dels projectes fonamentals de la societat. crec que aquest dos elements fan i faran en el futur sobre tot, i cada vegada més, que inclús aquells que puguin manifestar una certa reticència en el camp ideològic i en el camp cultural es rendeixin finalment a l'evidència de que aquest projecte és bo també en aquest terreny. Jo els vull deixar dons amb la seguretat, tinc jo la seguretat, de que als aspectes técnics, financers, de tecnologia, i sapiguen vostès que l'alcalde que us parla, que es un economista, ha fet servir tot el seu bagatge ,economic, que no.es molt important, pero significatiu per a mí, per analitzar amb detall aquest projecte, i que no he sabut de 17 �debe, amb tota sinceritat, no he trobar-hi "peras" fonamentals en el terreny econòmic. No he sabut trobar-li. I més, em considero amb armes suficients com per convencer a qualsevol que sí que hi trobi perdues econòmiques importants. No n'hi ha. No n'hi ha i és un tema, que s'agafi per on s'agafi, des del punt de vista econòmic té tota aquesta colla de virtuts. Avui el que he volgut - és, apart de dir aixó que ja és prou conegut, explica'ls-hi a vostès, que son un públic enterat, per la seva formació, de on surt l'arrel de la meva convicció económica en els Jocs, arrel que va una mica lluny, com han pogut veure. Moltes gràcies. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3938 Title A name given to the resource El projecte olímpic i la capitalitat de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La realitat depèn molt del futur. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Economistes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Esport Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Capitals (Ciutats) Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/982/19850708d_00080_0002.pdf c8e4c51f12de98978e93633c69a6d782 PDF Text Text BARCELONA MES QUE MAI OBERTA AL MON/CONGRES MUNDIAL SOBRE LA JOVENTUT/DE GRENOBLE A BARCELONA.- 1.- ANY INTERNACIONAL ACOSTAT A LA REALITAT A vegades els Anys Internacionals esdevenen una superestructura allunyada de la realjtat. Ben segur que en aquest cas,tothom está fent l'esforç per a que l'Any Inter nacional de la Joventut ens ajudi a reflexionar i proposar respostes globals i concretes alo problemes deis joves. 2.- UN MON PLURAL, UNA CIUTAT PLURAL, En el món hi ha diferents realitats juvenils amb una diversitat i riquesa molt granA la Clutat també es donen moltes situacions 1 grups de joves diferents que requereixen eespostes adequades a cada realitat i a cada col.lectiu. 3.- UN CONGRES QUE TRACTARA TEMES IMPORTANTS PELS JOVES, En el Congrés treballereu temes cabda.Ls pels joves del món. Comjssió I Joventut, educació i treball. Comissió II. Joventut i desenvolupament cultural. Comissie III, Joventut, Comprensió mutua i Cooperació Internacional. 4.- EL PROJECTE JOVE DE BARCELONA. Barcelona aporta al Congrés de la UNESCO una proposta rigorosa i treballada, que va ésser aprovada per l'Ajuntament de la Ciutat;: El Projecte Jove de Bar celona. Consisteix en un conjunt de línies d'actuació que hauran d'aplicar tots els departaments municipals. �Es fruit de dos anys d / eotudio i consultes a la reuljtnt juvenil de Barce lnoa.Coprotagooisme del Consell de la Joventut de Barcelona que ha col.laborat en tot el procés. Ara ve el moment d'aplicar-ho gradualment. 5.- BARCELONA, CIUTAT 08DZ7ERR&NEA OBERTA AL MON. Barcelona t6 una llmrga tradició de receptivitat i de oiutat que vol enolíir una preséncia internacional. Avui o'buoora amb la vostra visita. Que ajx6 serveixi per a reflexionar i contrastar politiques concretes que ajudin a trobar solucions als problemes dels joves. �ALCCUCION DEL ALCALDE DE BARCELONA,EXCMO. SR. DON PASCUAL MARAGALL Sr ' oirector General, Sr.Nicistro, Sr.Presidente de la Generalitat, Representantes de las Naciones Unidas,del Gobierno Esoaaol,del Gobieno cataláo,del &yuntamiento,de la Diputación Provincial, Amigos, Bienvenidos a Barcelona,a esta ciudad que siem p re ha sido una ciudad abierta. Be -leido atentamente,Sr.Director General,el documento "De Grenoble a Barcelona",en el que se basan los debates que van a tener lugar a p artir de ahora,y tengo que decir cue he quedado fuertemente impresionado por la amp litud v el contenido equilibrado de este documento y por las, posibilidades que abre para un debate internacional sobre la juventud,especialmente por el hecho de haber Puesto de relieve de una forma muy grSfioa como la humanidad está cambiando,como en el afio 2.000 mas de mil miIloneá de jóvenes van a poblar nuestra tierra,y como en este momento además se va a dar no una situación hmnmgénea,sloo una una situación dual,en la cual en algunos paises la juventud va ganar más y más oeso,mientros que en otros el envejecimiento de la poblaoiúú va a ser la ouracteristica dominante.Y como esto de algdb modo va a plantear nuevos retos a la *realización de un diálogo Norte-Sur,ya de por si cargado de enormes dificultades. " En el ano 2 ' 000,eutce estos mil millones de jóvenes estar mi hijo,que cumplizá.entonces veinte aDos ' Estny seguro que para ese momento tienen que haber cambiado por mucho las estructuras mentales, sociales y politices para que mi hijo,y tantos otros,ouedan entonces afirmar con la misma fé lo que se acaba de afirmar ahora aouf,que las cosas han cambiado,y que son,que somos todos,feliceo. Me ha impresionado también de este documento el énfasis en el análisis del modelo educacional,como un modelo que hay que cuestionar, desde el punto de vista del realismo que imponen las encuestas aue aquí se presentan,y que no puede ser solucionado sobre la base de una hipótesis de trabajo muy comün hace 10 aloo,baoe 5 añoo,de exoauaionismo,oin mds,del sistema educacional. Dice el documento,que me parece que es una base ooe yo,00mo Alralde,teuqo que decir,he qprendido a experimentar en la - vida cotidiana del gobierno local,dice el documento que lo ioe se im pone es una reforma cualtitativa del sistema educacional,y un nuevo enfoque de los temas,del contenido y de la forma de la edocacióo ' Por último, el énfasis en la partioipacióo,éofaais que me p arece que está en el centro y en el corazón de las p reocupaciones de los jóveues,eu la medida en que ser joven es en todo caso una edad en la cual el mundo politico me parece como algo que tiene que ser explicado,que tiene que ser mejor entendido y que tiene que ser, pues,mi's participado. En el Ayuntamiento de Barcelona ha habido,bay,exiote un intento en marcha,de "Proyecto Joveu",que se ve no tanto como la creacían de un departamento eapecial,como concentrado sólo en los temas de la juventud,sino como un esfuerzo por poner en oomuh todos los trabajos,las lineas de actuaoióh que tienen que ver con la juventud, @ independientemente del área o de p artamento de la cual oarten,sanidad, servicios sociales,e6ucacidn,deoorte. �-2- Creo que esta es una linea que queda refrendada en este documento, y pienso que de abi han de partir las emselanzas del futuro y las mejoras que puedan haber en el sistema v el modelo poI/ticos en adelante.Y estoy oegoro,Sr.Directoz General,que en el año 2,000 se estara discutiendo aleo que hoy es todavia una utooía,gue se emtarádiscutiendo,si es que no existe ya,un modelo de participación,arriba y abajo,en el cual p osiblemente además de camaras territoriales,de senados reqionales,o de las reoiones,habr' tambiela cámaras de edad ^ cámaras jdvenes,es decir,la re p resentación oolitica on que tienen de segmentos ac i' eoeu problemáticas oro em uae e^nec ï^i caa , y en e los n^ segmen o de laa oobl particulac,los segmentos juvenileo. También sé que esto no es la solucion del problema y ooe tanto más que en la ciíspide del sistema oolit1co va a ser en la base donde se demuestre que la participación es posible ' Cn todo caso,Sr.Director General,y acabo,qoiero agradecerle su p resencia aqnf,qoïero a g radecerle su decisiori, tras las gestiones organizadas hacia tiempo por nuestro Teniente de Alcalde Martinez Frailes y nuestro Consejal de Juventud Enrique nuúol, su deoisioú de traer el Congreso sobre la Juventud a Barcelona. Trataremos de hacer honor a la confianza que Od, nos ha demostrado, Usted sabe perfectamente que en Barcelona se comorende, y e sigoe,y se estima la labor de la Unesco.Usted sabe one Barcelona se ha asociado al programa educacional de la Unesco,las Escuelas Mun!cioales de Barcelona,usted sabe qu e tenemos mil proyectos en ocmtin,yrara mi es una enorme satisfaccio; tenerle zoy aqui a Ud. y la Orgaoizacion que Od ' ozeoide,conmocaudo a la juventud'muudial ' Si no por otra razdn,Sr.Director General, poroue hay ademas, si hay un fenomeno que los ciudadanos entienden,que sea internacional por natoraleoa,ese es el lenguaje d" la juneotod ' Estoy convencido de que las ciudades tienen sentido precisamente en la medida en que estan en condiciones de mejor vehicular un lenguaje iotecnacionul. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3888 Title A name given to the resource Congrés Mundial de la Joventut UNESCO / Obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Educació Joventut Model social Acció política Unesco Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/983/19850712d_00081.pdf 70216d6cbf39d9e4fc102657f17a5bff PDF Text Text TEXT DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA SR. PASQUAL MARAGALL EN EL SOPAR DEL CLUB LIBERAL. La Platja d'Aro, 12 de Juliol de 1.985. �APROFITO AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT QUE EN FACILITEN ELS BONS AMICS DEL CLUB LIBERAL PER A FER UNA SèRIE DE REFLEXIONS I DE PROPOSTES SOBRE EL QUE ES CONEIX COM LA TRADICI6 LIBERAL I LA MANERA COM ES RELACIONA. AMB L'ACTUALITAT POLÍTICA DEL NOSTRE PAÍS.' FAR4 AQUESTES REFLEXIONS I PROPOSTES COM ALCALDE DE BARCELONA, PERÒ NO ESTRICTAMENT EN QUALITAT D'ALCALDE DE �LA CAPITAL DE CATALUNYA SINÓ EN LA Mé5 AMPLIA DE CIUTADá COMPROMéS EN LA VIDA PÚBLICA D'AQUEST PASS I PREOCUPAT PER LA MANERA COM S'HI VA ORGANITZANT LA CONVIVéNCIA POLÍTICA. I éS DES D'AQUESTA PERSPECTIVA QUE VULL TRANSMETRE UN MISSATGE CLARIFICADOR EN UN CONTEXT DE CONFRONTACIó POLÍTICA ON NO Hl FALTA LA CONFUSIÓ AMB FREQüINCIA UNA CONFUSIÓ MOLT INTERESSADA. NO HA DE SORPRENDRE QUE UN ALCALDE SOCIALISTA ELS PARLI DE LA TRADICIÓ LIBERAL. HO VAIG FER L'ANY PASSAT I CREC QUE é5 BO DISPOSAR D'AQUEST SEGON TORN, PERQUè ES UN MISSATGE QUE POT RESULTAR SORPRENENT PER A ALGUNS. EL QUE ELS VULL DIR AQUESTA NIT éS, EN ESSéNCIA, QUE LA TRADICIÓ LIBERAL éS UN CORRENT DE PENSAMENT I DE PRACTICA 2 �POLITICA QUE CONSTITUEIX UNA APORTACIÓ FONAMENTAL DEL M6N OCCIDENTAL, D'EUROPA I D'AMERICA DEL NORD, A LES FORMES DE LA CONVIVèNCIA POLÍTICA. D'ALTRE BANDA, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT ASSUMIDA PELS PARTITS SOCIALISTES 1 SOCIALDEMÒCRATES EUROPEUS EN TOT EL SEU CONTINGUT I, QUESTIó FONAMENTAL, EN ELS PAYSOS ON NO Hl HA HAGUT MAI UNA AUTéNTICA REVOLUCIó BURGESA I LIBERAL, COM SERIA EL NOSTRE CAS, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT INCORPORADA D'UNA MANERA MOLT MéS COHERENT I AUTèNTICA PELS PARTITS SOCIALISTES QUE PELS PARTITS CONSERVADORS. EN EL NOSTRE CONTEXT POLÍTIC, EN AQUEST CAS TANT EL CONTEXT ESPANYOL COM EL CATALà , LA TEORIA POLÍTICA LIBERAL CONSTITUEIX UNA NOVETAT RELATIVAMENT RECENT. LES CAUSES D'AQUEST FENÒMEN ES SITUEN FONAMENTALMENT EN L'AYLLAMENT DE LA VIDA POLÍTICA ESPANYOLA EN RELACI6 AMB 3 �LES DEMOCRaCIES OCCIDENTALS DURANT LA DICTADURA- PERb (115- CERT TAMBé QUE L'AILLAMENT Mé5 CONSISTENT VA SER EL QUE VAN MANTENIR LES FORCES POLÍTIQUES CONSERVADORES, PEL COMPROMis QUE, EN GENERAL, VAN ASSUMIR AMB LES INSTITUCIONS DEL RGIM ANTERIOR. EN ELS PARTITS SOCIALISTES, EN CANVI, ES VA PODER VIURE AMB UNA CERTA INTENSITAT EL PROCéS DE CONFLU1NCIA I D'INCORPORACIó DE LA TEORIA I DELS HbBITS LIBERALS. VULL REMARCAR TAMBé , EN EL MEU INTENT DE CLARIFICAR UNA MICA LA CONFRONTACIÓ POLÍTICA QUE ESTEM VIVINT A CASA NOSTRA, QUE EL NACIONALISME DOMINANT A CATALUNYA NO é5 UN HEREU MASSA DIRECTE DE LA TRADICI6 LIBERAL I QUE ES NORMAL, PER TANT, LA CONFUSIÓ UNA MICA PINTORESCA QUE 4 �ALGUNS REPRESENTANTS DEL NACIONALISME CONSVERVADOR DE CATALUNYA GENEREN QUAN POSEN EN EL MATEIX CABa5 CONCEPTE5 COM ELS DE LA SOCIETAT CIVIL, ELS CONTRAPODERS, EL NACIONALISME GLOBALITZADOR, LA CONFRONTACIÓ INDISCRIMINADA COM ESTRATéGIA I LA SACRALITZACI6 DELS SIMBOLS NACIONALS, ES IMPORTANT DE DESTACAR DE BELL ANTUVI QUE EL LIBERALISME QUE ARA ES PREDICA A ESPANYA DES DE LES TRONES CONSERVADORES éS SOLAMENT UNA PART DEL PENSAMENT LIBERAL, EL LIBERALISME ECONóMIC, VERNISSAT A CORRE-CUITA AMB ALGUNES NOCIONS DE LIBERALISME POLÍTIC NO MASSA BEN INTERIORITZADES. LA TRADICI6 LIBERAL, COM VOSTéS SABEN, Té UN COMPONENT FILOSÒFIC CONDUCTOR, I UNES TEORIES POLÍTICA I ECONÓMICA BEN DEFINIDES. 56N CORRENTS QUE S'INTERPRETEN CONJUNTAMENT 5 �I QUE FINS I TOT S'EXPLIQUEN AMB MODELS MOLT SEMBLANTS. PENSEN, PER EXEMPLE, QUE ELS PRIMERS FORMULADORS DEL MISSATGE POLÍTIC LIBERAL, GENT COM JOHN MILTON, ES REFERIREN A LA FORMACI6 DE LA VERITAT COM A CONFLUèNCIA DE DIFERENTS PROPOSTES EN UN MERCAT DE LES IDEES I D'UNA MANERA MOLT SIMILAR A COM S'EXPLICARIA POSTERIORMENT LA FORMACI6 DEL PREU EN EL MERCAT ECONÒMIC. PERÒ EL LIBERALISME POLÍTIC HA IMPREGNAT FINS A TAL PUNT LES FORMES DE CONVIVèNCIA OCCIDENTALS, TANT EN EL NIVELL CONSTITUCIONAL I JURÍDIC COM COMPORTAMENTS SOCIALS I PERSONALS, EL DELS QUE éS AVUI UNA APORTACI6 INDISCUTIBLE DE LA NOSTRA CULTURA. 6 EN �SITUACIó A CATALUNYA VIVIM ARA UN TEMPS D'EXALTACI5 LIBERAL. ES GENERAL LA PREOCUPACIÓ PER OFERIR REFERèNCIES LIBERALS EN QUALSEVOL OPORTUNITAT I LA DE BLASMAR TOTA INTERVENCIÓ PÚBLICA COM UN ATAC AL SISTEMA DE LLIBERTATS. I VULL AFEGIR QUE SERIA COHERENT TENIR LA MATEIXA SENSIBILITAT DAVANT LES INTERVENCIONS QUE TRENQUEN LA LLIBERTAT ABSOLUTA DEL MERCAT DE LES IDEES QUE, LA QUE ES Té NORMALMENT QUAN S'INTERFEREIX EL MERCAT ECONÒMIC. TENINT EN COMPTE AQUESTA SITUACIÓ ELS DIRé ALGUNES COSES, EN LA LÍNIA DEL QUE HE ANUNCIAT AL COMENÇAMENT D'AQUESTA CONFERéNCIA. 7 �EN AQUESTS MOMENTS, TANT EN L'&MBIT ESPANYA COM L'áMBIT CATALUNYA, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT ASSUMIDA I ÉS INTERPRETADA D'UNA MANERA MéS COHERENT PEL PSOE I PEL PSC, RESPECTIVAMENT QUE NO PAS PELS PARTITS CONSERVADORS CORRESPONENTS. A CATALUNYA I A ESPANYA NO HA ESTAT MOLT CONSISTENT LA FORMULACI6 TEChRICA DEL LIBERALISME POLITIC. LES TEORIES DELS CLáSSIC5 ARRIBAREN A UN SECTOR MOLT LIMITAT DE LA NOSTRA SOCIETAT I ELS PLANTEJAMENTS POLÍTICS LIBERALS MéS CONCRETS S'IMPROVISAREN SOBRE EL QUE ES TENIA. PERÒ DINTRE D'AQUESTA MODéSTIA GENERAL , ES BASTANT EVIDENT QUE EL SOCIALISME ESPANYOL é5 L'HEREU MéS QUALIFICAT DEL LLEGAT DEL KRAUSISME, UN TARANNá POLI-1'1C PROFUNDAMENT LIBERAL, COM EL SOCIALISME CATALà 8 HA �RECOLLIT, EN UN FENÒMEN MÉS COMPLEX, EL TARANNá LLIBERTARI DE L'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I EL PROGRAMA DE MODERNITZACIÓ D'ESPANYA QUE VA FORMULAR LA LLIGA. ES PERFECTAMENT LEGÍTIM QUE ES PROPOSIN ALTERNATIVES LIBERALS CONSERVADORES PERÒ NO éS SERIÓS QUE ELS REPRESENTANTS DEL CONSERVADURISME ESPANYOL ES PRESENTIN COM A GARANTS DE LA PURESA DEL MISSATGE LIBERAL, EL CONSERVADURISME ESPANYOL POTSER ESTà CANVIANT PERÒ HO HA DE DEMOSTRAR. PERQUE FINS FA POC NO PROPOSAVA NI LA DEFENSA DE LES LLIBERTATS POLÍTIQUES NI LA FI DE L'INTERVENCIONISME. AQUESTA AFIRMACIÓ QUE ACABO DE FER, QUE ELS PARTITS SOCIALISTES REPRESENTEN LA TRADICIÓ LIBERAL MILLOR QUE LA 9 �DRETA CONSERVADORA, ES POT SITUAR TANT EN EL TERRENY DELS PLANTEJAMENTS IDEOLÒGICS DE FONS, COM EN EL TARANNá,COM EN LA SEVA ACTUACIÓ CONCRETA QUE N'éS LA PROVA Mé5 DEFINITIVA. QUANT AL NACIONALISME CATALá CONSERVADOR, éS MOLT FORAT, EXTRAORDINáRIAMENT FORAT, CONVERTIR-LO EN UNA BRANCA DEL TRONC LIBERAL, COM S'ESTá INTENTANT. EL NACIONALISME, EN ABSTRACTE , éS UNA FORMULACIó POLÍTICA QUE, CONTINGENTMENT, POT HAVER CONFLUYT AMB PLANTEJAMENTS LIBERALS EN ALGUNES CIRCUMSTáNCIES HISTóRIQUES. PERÒ éS OBVI QUE H1 HA UN NACIONALISME ANTILIBERAL 1 QUE, EN QUALSEVOL CAS, LA SEVA ORIENTACIÓ DEPENDRá DE LA POLÍTICA QUE JUGUI LA NACIÓ CONCRETA EN EL MOMENT CONCRET QUE ES TRACTI. PERÒ NO ES POT FER UNA 10 �EQUACI6 QUE SIMPLEMENT DIGUI NACIONALISME = LIBERALISME. EN EL CAS DEL NACIONALISME CATALA, NOMéS CAL SABER UNA MICA D'HISTÒRIA RECENT PER A COMPROVAR QUE NO éS UNA FORÇA D'ARREL LIBERAL. ELS SEUS ORIGENS S6N UNS ALTRES. PERÒ VOLDRIA REFERIR-ME ARA A REALITATS MéS CONCRETES, COM LES POLÍTIQUES QUE REALMENT S'APLIQUEN A CATALUNYA I EL TARANNA QUE IMPLIQUEN. EL SISTEMA POLÍTIC LIBERAL ES CONFIGURA PER UNES CARACTERÍSTIQUES DE L'ACTUACI6 DELS SUBJECTES POLÍTICS I DE LA REGULACI6 DE L'ACTIVITAT POLÍTICA: PLURALISME, ALTERNANCIA, EQUILIBRI ENTRE PODERS, CONFRONTACI6 I DEBAT, ABSèNCIA DE VEERITATS POLÍTIQUES TRASCENDENTS, IGUALTAT DELS CIUTADANS, I REBUIG DEL MESSIANISME POLITIC. 11 �TINC EL CONVENCIMENT QUE LES NOTES A LES QUE ACABO DE FER REEFèNCIA 56N CONTRADICTÒRIES AMB LA FESOMIA QUE ESTá ADQUIRINT LA VIDA POLÍTICA CATALANA. ENS TROBEN AVUI A CATALUNYA AMB UN INSÒLIT PANORAMA QUE Té MOLT POC EN COMú AMB EL QUE SERIA UN RèGIM POLÍTIC LIBERAL. i DIC RéGIM EN EL SENTIT DE MARC POLÍTIC EN EL QUE, óBVIAMENT JO PROPOSARIA UNA ALTERNATIVA SOCIALISTA. EL PARLAMENT DE CATALUNYA VIU UNA VIDA ESLLANGUIDA I AVORRIDA QUE ES DEU EN BONA PART A LA VOLUNTAT DE LA COALICI6 GOVERNANT DE MANTENIR UNA IMATGE DE PAÍS SENSE CONFRONTACIONS. SEMBLA TALMENT, -I PERMETIN-NE AQUESTA LLICèNCIA- COM SI LA CONFRONTACIÓ FOS DE MALA EDUCACIÓ. VEGIN, PER EXEMPLE, LA GRAN ACOLLIDA QUE HA TINGUT A LES 12 �PáGINES DELS NOSTRES DIARIS LA NOTÍCIA DE L'ACORD ENTRE RAIMON OBIOLS I MACI& ALAVEDRA SOBRE LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA. AIXÒ POT SEMBLAR COM UNA MENA DE BROMA PERÒ LA REALITAT ES QUE UN LIDER DE L'OPOSICI6 COM RAIMON OBIOLS GAIREBé NO POT SORTIR ALS DIARIS SI NO é5 ABRAANT-SE AMB UN MEMBRE DEL GOVERN. L'ENDEM, PER EXEMPLE,LA SEVA INTERVENCI6 CRITICA AL PARLAMENT VA PASSAR GAIREBé DESAPERCEBUDA. PER A DIR-HO EN UNES ALTRES PARAULES, NO S'ACABA DE RECONéIXER LA LEGITIMITAT DE L'OPOSICI6. AIXÒ éS MOLT POC LIBERAL. I TAMBé éS MOLT POC LIBERAL EL PROJECTE DE PACTE CULTURAL QUE ES VA FILTRAR A LA PRENSA COM A PROPOSTA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT. 13 �ES UN PROJECTE QUE DESPRéS S'HA CORREGIT, PERÓ LA REALITAT éS QUE VA SER PROPOSAT SERIOSAMENT AMB UNA VISIÓ UNITARISTA DE CATALUNYA. PORTADA LA SEVA LÒGICA FINS A LES úLTIME5 CONSEWANCIES BEN AVIAT ELS AJUNTAMENTS D'AQUEST PAÍS ES CONVERTIRIEN EN L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT. LAMENTABLEMENT TENIM ALTRES EXEMPLES 'AQUESTA ACTITUD TAN POC LIBERAL, D'AQUESTA MANERA DE FER QUE Té UNES ARRELS AUTORIT&RIES. VULL REFERIR-ME, PER EXEMPLE, AL CULTE A LA PERSONALITAT QUE S'HA INTRODUYT A L'EXPOSICIÓ SOBRE LA JOVENTUT A CATALUNYA QUE HA MUNTAT LA DIRECCIÓ GENERAL DE LA JOVENTUT DE LA GENERALITAT , L'EXALTACIÓ DE LA PERSONALITAT DELS LÍDERS POLÍTICS éS MOLT PERILLOSA EN UN SISTEMA DEMOCRáTIC. 14 �H1 HA ENCARA MéS EXEMPLES DE L'ACTITUD POC LIBERAL QUE ESTIC DENUNCIANT , PENSO, PER EXEMPLE, EN LES ACTIVITATS DE LA SUBDIRECCIÓ GENERAL D'ACCIÓ CÍVICA, EL TITULAR DE LA QUAL, REFERINT-SE A LA INAUGURACIÓ DE LA NOVA PLAZA DE TETUAN, DEMANAVA EN UN ARTICLE PUBLICAT AL DIARI AVUI UNA CAMPANYA CIUTADANA PER A DONAR A CONéIXER LA FIGURA DEL DOCTOR ROBERT. EM FA LA IMPRESSIÓ QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS NO PODEN VIURE SOTA LA PRESSIÓ D'UNA CAMPANYA DE PUBLICITAT PERMANENT. LA MANCA D'ESPERIT LIBERAL éS CAUSA DE LAPSUS VERBALS PENOSOS. M'ESTIC REFERINT ARA A LES DECLARACIONS QUE VA 15 �IMPROVISAR EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT EN CONIIXER LA COMPOSICIÓ DEL NOU GOVERN ESPANYOL I, MéS CONCRETAMENT, LA INCORPORACIÓ D'UN NOU MINISTRE CATALà I D'UN ALTRE DE MALLORQUI, EL PRE5IDENT VA DIR AMB 10 A LA CONTUNDINCIA DE LES AFIRMACIONS BEN INTERIORITZADES QUE NO N'HI HA PROU AMB SER CATALá SINE QUE é5 NECESSARI EXERCIR COM A TAL. VEIEM. QUI VOL DIR EXERCIR COM A CATALá? ON ES FACILITEN ELS CERTIFICATS QUE ESTABLEIXEN LA PURESA D'AQUEST EXERCICI? QUINA 115 LA DIFERèNCIA ENTRE EL5 CATALANS QUE SE SUPOSA QUE ENVIARIA A MADRID UN GOVERN REFORMISTA O UNA COALICIÓ CiU-FRAGA I LES DOTZENES DE CATALANS QUE ESTAN TREBALLANT ARA A L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT? O éS QUE UNS 56N MéS CATALANS QUE ELS ALTRES? O 16 �UNS 56N CATALANS 1 ELS ALTRES? QUI HO DECIDEIX? éS MAT1RIA DE SECRETARIS GENERALS CONTINGENTS O DE SACERDOTS DE LA POLÍTICA? NOMéS VULL CRIDAR LA SEVA ATENCIÓ SOBRE EL FET QUE QUALIFICACIONS D'AQUESTA MENA SÓN RADICALMENT CONTRáRIES A L'ESPERIT LIBERAL. ELS PRINCIPIS DEL LIBERALISME POLÍTIC MANTENEN QUE ELS CIUTADANS 56N IGUALS I QUE LES PROPOSTES POLÍTIQUES ES FORMEN A PARTIR DE LA CONFLUéNCIA DE LES OPINIONS DIVERSES. NOMé5 CAL CONéIXER UNA MICA D'HISTÒRIA PER A SABER COM EL LIBERALISME ES VA FORMAR PRECISAMENT EN EL REBUIG DE LA IDEA D'UNA DESIGUALTAT ENTRE ELS HOMES BASADA EN FACTORS ALIENS A LA SEVA PRÓPIA CAPACITAT. 17 �CONSTITUEIX UNA NOCió TOTALMENT ALIENA AL PLANTEJAMENT LIBERAL QUE UNA AUTORITAT PUGUI QUALIFICAR O DESQUALIFICAR ELS ACTORS POLÍTICS AMB CONSIDERACIONS TRANSCENDENT5. EN AQUESTS MOMENTS EN QUE TAN ES PARLA DE LA NECESSITAT D'EVITAR LES INTERVENCIONS ESTATALS éS MOLT IL.LUSTRATIU DE REMARCAR QUE EL GOVERN DE CATALUNYA, EXPRESSIÓ POLÍTICA DE POSICIONS CONSERVADORES, HA ASSUMIT UNA ACTITUD INTERVENCIONISTA EN GRAN PART DE LES POLÍTIQUES QUE EXPLÍCITAMENT O IMLICITAMENT HA ANAT POSANT EN MARXA. ES PODEN DONAR ALGUNS EXEMPLES RECENTS BEN REMARCABLES. UN DELS MéS CLARS éS EL DEL RECENT DECRET DE FIRES QUE PREVEU UNA FISCALITZACIÓ EXASPERANT DE L'ACTIVITAT DE LES INSTITUCIONS QUE REGULA. ES UN DECRET QUE ACTUALMENT ESTà ESSENT ESTUDIAT JURIDICAMENT PER LA FIRA DE BARCELONA PER 18 �SI é.S PERTINENT LA PRESENTACIÓ DE RECIIIRS. POTSER SERIA BO QUE ELS DIGUÓS QUE EL MATEIX PRESIDENT DE LA GENERALITAT HA MANIFESTAT LA SEVA DISPOSICIÓ A RECONSIDERAR EL DECRET , PERCY H1 HA Mé5 EXEMPLES. LA LLEI DE SANEJAMENT DE CATALUNYA QUE, DESPRéS QUE ELS AJUNTAMENTS FESSIN EL GEST DE DONAR UN AMPLI MARGE DE MANIOBRA A LA GENERALITAT S'HA CONVERTIT EN UN MECANISME INOPERANT PER LA COMPLEXITAT BUROCRATITZADORA QUE HA ACABAT IMPOSANT. UNA DESCONFIANÇA INTERVENCIONISTA SEMBLANT ES POT TROBAR EN LA LLEI DE CAIXES APROVADA FA NOMé5 QUINZE DIES PEL PARLAMENT DE CATALUNYA. I EL MATEIX ES PODRIA DIR DE LA SOLUCIÓ IMPOSADA PER LA GENERALITAT EN LES SEVES 19 �NEGOCIACIONS AMB EL GOVERN CENTRAL PEL QUE FA A LA DISPOSICI6 SOBRE CREACI6 DE COMARQUES A CATALUNYA. L'ADMINISTRACI6 LOCAL EN EL CURS DELS DARRERS MESOS HE REITERAT AMB UNA CERTA ïNSISTÒNCIA EL MEU CONVENCIMENT EN EL SENTIT QUE CAL DESENVOLUPAR UNA MAJOR PRESèNCIA DEL SECTOR LOCAL EN L'AMBIT DE LA GESTI6. CREC QUE LA PROPOSTA QUE HE FET DE POTENCIAR L'ADNINISTRACI6 LOCAL ES PLENAMENT CONCORDANT AMB UNA VISI6 LIBERAL DE L'ADMINISTRACI6 PÚBLICA. L'ADMINISTRACI6 LOCAL éS L'ADMINISTRACI6 QUE EST& MéS A 20 �PROP DELS CIUTADANS I, PER TANT, 65 EL SECTOR DE L'ACTIVITAT PÚBLICA MéS FáCIL DE SER CONTROLAT PELS CIUTADANS. AQUESTA éS UNA EXIGèNCIA CLáSSICA DEL LIBERALISME POLÍTIC, QUE ES BASA EN EL CONVENCIMENT QUE EL PODER CONDUEIX FATALMENT A L'ABÚS SI NO ES GARANTEIXEN UNES FORMES ESTABLES DE VIGILáNCIA, EQUILIBRI I CONTROL. HE DESENVOLUPAT ENCARA M65 AQUESTA IDEA QUAN HE AFIRNAT QUE ELS AJUNTAMENTS TENIEN UNA ACTUACIó MOLT SEMBLANT A LA DE LES EMPRESES. ERA UNA INTERVENCI6 EN UN ALTRE CONTEXT QUE éS PLENAMENT VàLIDA PER A IL.LUSTRAR LA CONCORD8NCIA DEL MODEL LOCAL AMB L'ESQUEMA LIBERAL DEL PODER. ELS AJUNTAMENTS NO TENEN L'ELEMENT DE LA COMPETéNCIA MUTUA PERO TAMBé éS CERT QUE H1 HA UN CERT FENÓNOMEN DE CONTIGÜITAT QUE PERNET ESTABLIR COMPARACIONS ENTRE EL RENDIMENT RESPECTIU. A MéS LA PROXIMITAT AL5 CIUTADANS 21 �DÓNA A LES ELECCIONS UNA FORA FISCALITZADORA MOLT SUPERIOR A LA QUE éS NORMAL EN D'ALTRES NIVELLS DE L'ADMINISTRACIÓ. LA REALITAT éS QUE ' ENTRE ELS ALCALDES Hl HA UN PERCENTATGE SUBSTANCIAL DE MORTALITAT POLÍTICA. ES UN FET QUé HA ESTAT OBJECTE DE L'ATENCIÓ DE LA PRENSA QUE, EN NOMBROSOS AJUNTAMENTS, H1 HA HAGUT MOLTS PROBLEMES 1 QUE AQUESTS PROBLEMES HAN PORTA? COM A CONSEQUáNCIA NO POQUES SUBSTITUCIONS DE PERSONES. ES CERT QUE ELS INCIDENTS HAN ESTAT INTERPRETATS A VOLTES, AME UNA CERTA FRIVOLITAT, COM UNA MANIFESTACIÓ NEGATIVA DE LA POLÍTICA LOCAL. PERÒ ESTIC CONVENgUT QUE SERIA UNA INTERPRETACIÒ MÉs REALISTA LA D'ENTENDRE AQUESTS INCIDENTS COM MANIFESTACIONS DE VITALITAT DEMOCRàTICA I 22 �DEL BON FUNCIONAMENT D'UN SISTEMA. LA REALITAT éS QUE ENTRE ELS ALCALDES - PODRIEN PENSAR ARA EN ZONES CONFLICTIVES COM EL BAIX LLOBREGAT Hl HA HAGUT UNA NOTABLE "MORTALITAT POLÍTICA . AIXC, VOL DIR QUE EN EL TERRENY DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL HA ESTAT POSSIBLE DE POSAR EN PRIICTICA EL PRINCIPI DE TEORIA DEMOCRàTICA QUE EXIGEIX LA SUBSTITUCI6 DEL REPRESENTANT QUE PERD LA CONFIANÇA POLÍTICA DELS SEUS REPRESENTAT5. COM TOTS VOSTé5 SABEN, NO ES TAN FaCIL FER SUBSTITUCIONS POLITIQUES EN D'ALTRES NIVELLS DE GOVERN. I EL QUE éS PITJOR éS QUE LA MANCA DE SUBSTITUCIó, LA CENSURA SI HO PREFEREIXEN, NO ES DEIXA DE FER NORMALMENT PER MANCA DE MECANISMES, QUE EXISTEIXEN, SINO PER LA MANCA DE CONEIXEMENT I , PER TANT, DE CONTROL DIRECTE DELS 23 �CIUTADANS SOBRE ELS SEUS REPRESENTANTS.. EN CONSEQUéNCIA, LES POSSIBILITATS D'APROXIMACIO D'UN MODEL D'ADMINISTRACI6 MOLT TERRITORIALITZADA A L'IDEAL DEMOCR,3TIC 56N MOLT MéS ALTES QUE EN UN SISTEMA CENTRALITZAT. LES OBSERVACIONS QUE HE ANAT FENT PODEN SUSCITAR UNA IMPRESSI6 DE PESSIMISME. NO ES EL MEU OBJECTIU , BEN AL CONTRARI , M'HE LIMITAT A DESCRIURE ALGUNS TRETS DEL NOSTRE SISTEMA DE CONVIVNCIA POLÍTICA QUE EN SEMBLEN NEGATIUS, I HO HE FET DES DE LA PERSPECTIVA D'UNA REFERéNCIA LIBERAL QUE NO HE TRACTAT COM UNA OPCIÓ POLÍTICA CONCRETA SINÓ COM UN MARC DINTRE DEL QUE 56N POSSIBLES ALTERNATIVES 24 �DIVERSES. ENS TROBEM FICATS EN UNA ATM155FERA QUE DEMANA UNANIMITAT5 I ADHESIONS 1 QUE HA FET DE LA QUE1XA I LA LAMENTACIÓ L'ESTRATEGIA PER A TOT UN POBLE. AIX6 NO éS REALISTA, I APROFITARé UNA FRASE BRILLANT DEL PROFESOR BRICALL. "NO POT 5ER QUE LA HISTORIA D'AQUEST PAIS ACABI AMB UNA GEMEC-. PERÒ CREC QUE éS FONAMENTAL QUE ELS DIGUI PER ACABAR QUE 51 FEM L.E5FOR DE SUPERAR LA VI5ió PRZIXIMA DE LES ANéCDOTES PODEN COMEN(1;AR A ALBIRAR ALGUNS S1MPTOME5 MOLT POSITIU5, . ESTIC CADA COP MéS CONVENUT DE QUE CATALUNYA EST á EN EL CAMÍ DE RETROBAR-SE AMB 51 MATEIXA. AMB EL QUE (55 25 �REALMENT EL PAÍS, ES A DIR, ELS 5E1.15 HOMES I DONES. I EL RETROBAMENT QUE AUGURO DURá UN REVIFAMENT DE TOT ALL6 QUE HA CONFIGURAT LA NOSTRA HISTbRIA RECENT SEMPRE QUE ELS CIUTADANS DE CATALUNYA HAN TINGUT LA LLIBERTAT D'EXPRESSAR LA SEVA VOLUNTAT: TOLERàNCIA, DIáLEG CONFRONTACIÓ, DIVERSITAT I PLURALISME. 26 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3889 Title A name given to the resource Discurs en el Sopar del Club Liberal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Platja d'Aro, Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Liberalisme Política Socialisme Acció política Club Liberal de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-07-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/984/19850810d_00082.pdf 5afa7c4172da35501b3215e37cac9226 PDF Text Text PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL I MIRA AMB MOTIU DE LES FESTES DE CASTELLO D'EMPURIES. 10 d'Agost 1985 �AMICS DE CASTELL6 D'EMPüRIES: VULL AGRAIR -VOS LA OPORTUNITAT QUE EM DONEU D'ESTAR AMB VOSALTRES EL DIA DE LA VOSTRA FESTA. PER A MI ÉS UNA SATISFACCIó I UN HONOR, NO NOMÉS COM ALCALDE DE BARCELONA SINO TAMBÉ DES DEL PUNT DE VISTA PERSONAL. AQUESTES TERRES ESTAN LLIGADES ALS RECORDS MÉS FELIÇOS DE LA MEVA INFANTESA I ADOLESCèNCIA. MOLTS I MOLTS ESTIUS VAIG RECORRER AQUESTS PAISATGES, A PEU O EN BICICLETA, APRENENT 9A ESTIMAR AQUESTA TERRA COM LA VAN ESTIMAR ELS NOSTRES PARES j ELS NOSTRES AVIS. PER TAMBÉ COM ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO ORGULLS D'ESTAR AQUï EN AQUESTA OCASIó. BARCELONA, COM CASTELLó D'EMPúRIES, ÉS UNA CIUTAT QUE ESTIMA LA LLIBERTAT I QUE PER TANT ADMIRA I RESPETA ELS QUE HAN LLUITAT PER LA SEVA LLIBERTAT. �LA VILA DE CASTELLó D'EMPúRIES HA DONAT AL LLARG DE LA SEVA HISTòRIA MOLTES PROVES DEL SEU AMOR PER LA LLIBERTAT. EL COMTAT D'EMPúRIES, DEL QUAL AQUESTA VILA ÉS CAP I CASAL, VOLGUè MANTENIR SEMPRE LA SEVA INDEPENDèNCIA, ENFRONTANT-SE AMB EL BISBAT DE GIRONA, AMB LA CASA DE BARCELONA I AMB ELS INVASORS FRANCESOS. JOSEP PLA EVOCA COM L'AIXECAMENT DEL CASTELL DE MONTGRí DURANT EL REGNAT DE JAUME II REPRESENTA EL DESAFIAMENT DEL REI A LA CASA COMTAL D'EMPaRIES. I AFEGIA: "...ARA, QUAN CONTEMPLO LA SILUETA DEL CASTELL DE MONTGRí DES D'UN PUNT O UN ALTRE DEL PAÍS, VEIG EN LES SEVES PARETS SECULARS UN ACTE DE LA VOLUNTAT REIAL, EL TESTIMONI MUT DE L'EMANACIó D'UNA VASTA SOBIRANIA; PERó, MALGRAT TOT, COM A EMPORDANS, SENTO UNA GRAN ADMIRACIó PER AQUEST LLINATGE GEGANTÍ DE SENYORS DEL FEUDALISME." �SI EM PERMETEU, TANÉ EM CONSIDERO UN XIC EMPORDANèS, I COMPARTEIXO AMB EN PLA NLA SEVA ADMIRACI6 DAVANT L'ESPERIT REBEL D'AQUELLS COMTES. I DES D'AQUESTA DOBLE CONDICIè DE BARCELONí I D'EMPURDANèS PUC VEURE COM ÉS DE PROFITS PER A UN BARCELONí, I AMB MÉS MOTIU SI ÉS L'ALCALDE DE BARCELONA, CONEIXER LA TRAJECTòRIA D'AQUESTA VILA. PERQUE EN PODEM TREURE MOLTS EXEMPLES DE L'AMOR PER LLIBERTAT, COM HE DIT ABANS. PER TAMBÉ ENS OFEREIX MOTIUS DE REFLEXI6 SOBRE ELS LíMITS DEL PODER. ENS RECORDA ELS PERILLS DE LA PREPOTèNCIA I ENS AJUDA A SITUAR EN EL SEU JUST TERME L'APRECIACIè DEL PAPER QUE HEM DE JUGAR COM A CAPITAL DE CATALUNYA. AQUESTA TAMBÉ ÉS UNA BONA OCASIè PER EVOCAR ALGUNS DELS HOMES QUE DES DE BARCELONA O DES DE CASTELL6 HAN DEIXAT EL RECORD DEL SEU AMOR PER TOTES DUES POBLACIONS: EL CRONISTA JERONI PUJADES,NAT A BARCELONA, QUE, A FINALS DEL SEGLE XVI I COMENÇAMENTS DEL XVII, VISQUÉ I MORí A CASTELLó, ON ESCRIVí LA SEVA CRòNICA UNIVERSAL DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA; EN TORIBI DURAN, L'OBRA SOCIAL DEL QUAL ENCARA ROMAN; EN SEBASTIá JUNYER,L'AMISTAT DEL QUAL AMB PICASSO HA QUEDAT IMMORTALITZADA A L'OBRA D'AQUEST, COM PODEM VEURE AL MUSEU DEL CARRER MONTCADA DE BARCELONA. �CASTELL6 D'EMPúRIES ÉS, D'ALTRA BANDA, UN PARADIGMA DEL QUE ÉS I HA ESTAT CATALUNYA. LA HISTòRIA DE LES LLUïTES D'AQUESTA VILA PER ACONSEGUIR LA SEVA EMANCIPACIó I LA DEL SEU COMTAT ENS RECORDA LES LLUïTES DE LA PRòPIA CATALUNYA, "EL COMTAT GRAN", PER MANTENIR LA SEVA IDENTITAT. LA PRòPIA CONFIGURACIó DE LA VILA, PRESIDIDA PER AQUESTA MAGNÍFICA CATEDRAL DE L'EMPóRDà QUE ÉS L'ESGÉSIA DE SANTA MARIA, ÉS UN COMPENDI DE LA SEVA HISTòRIA. ELS NOMS DELS SEUS CARRERS ENS PARLEN DE COM ES DISTRIBUIEN ELS OFICIS. LA FESOMIA ACTUAL DE LA VILA ENS ENSENYA COM CASTELLó HA SABUT ADAPTAR-SE ALS CANVIS DELS TEMPS, EN VARIAR L'ORIENTACIó DE LES SEVES ACTIVITATS ECONòMIQUES BàSIQUES: PESCA I SALINES ALS PRIMERS TEMPIn CIUTAT DE MENESTRALS, COMERCIANTS I FUNCIONARIS MÉS ENDAVANT -"CASTELL6, VILA MAJOR, TOT SóN JUTGES I NOTARIS...", DEIA LA CANÇ6-; RAMADERIA I AGRICULTURA, DESPRS, I FINALMENT, EL TURISME. POTSER ARA QUE ENS ACOSTEM A L'ACABAMENT DEL SEGLE, CASTELL6 D'EMPúRIES POT D'UNAR UNA VEGADA MÉS UN EXEMPLE DE LA SEVA VITALITAT I MOSTRAR-NOS A TOTS ELS CATALANS COM PODEN SUPERAR ALGUNS DELS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN. �CATALUNYA ES TROBA QUE, EN PLENA CRISI HA DE MANTENIR UNA SèRIE DE REALITZACIONS FETES EN UNA ¿. . POCA EN QUÉ ES PENSAVA QUE EL CREIXEMENT ECONòMIC HAVIA DE DURAR PER SEMPRE. DONCS BÉ, NO HA ESTAT AIXí, I AQUí RAUEN ELS PROBLEMES QUE TENEN ELS MUNICIPIS. VOSALTRES HO SABEU MOLT BÉ. LES 4.000 FOSES SèPTIQUES D'EMPúRIA-BRAVA, ELS SEUS 50 KM DE VIALS I ELS 25 KM DE CANALS NAVEGABLES, ELS 2.500 PUNTS DE LLUM SUPOSEN UN VOLUM DE GESTIó QUE AJUNTAMENTS MOLT MÉS GRANS I AMB MÉS MITJANS QUE EL DE CASTELLó NO SÉ SI HAURIEN RESOLT AMB L'EFICàCIA QUE HO HEU FET VOSALTRES. VOSALTRES CONEIXEU TAMBÉ LES CONSEQÜèNCIES QUE TÉ PER A LA SEGURETAT CIUTADANA LA URBANITZACI6 ACCELERADA.PERò ESTIC SEGUR QUE SABREU ACCEPTAR AQUEST NOU REPTE I EN SORTIR-VOS BÉ. HEU DEMOSTRAT A BASTAMENT QUE EN SOU CAPAÇOS. �PERQUE EL DINAMISME D'AQUESTA VILA S'HA AVANÇAT A LA RESTA DEL PAIS. EL VOSTRE ALCALDE M'HA EXPLICAT QUE HA CONCEDIT UNA MITJANA DE 1.000 LLICèNCIES DE CONSTRUCCIò ANUALS EN ELS úLTIMS QUATRE ANYS. HEU SABUT RECUPERAR I MANTENIR, PERE, EL RESPECTE PER AQUEST FABULòS PATRIMONI ARQUITECTòNIC DE LA VILA. DEMOSTREU D'AQUESTA MANERA UNA GRAN SENSIBILITAT, A LA VEGADA QUE HEU SABUT DONAR UNA UTILITAT PúBLICA A AQUEST LLEGAT DE LA VOSTRA HISTERIA. ES SORPRENENT COM EN UN àMBIT QUE EN PRINCIPI SEMBLA TAN DIFERENT AL DE LA MEVA CIUTAT ES POT TROBAR INSPIRACIó PER ALGUNS DELS PROBLEMES QUE AFECTEN BARCELONA PEL FET DE SER UNA GRAN CIUTAT METROPOLITANA. �CASTELLS D'EMPúRIES, L'ENORME VILA QUE ÉS CASTELLó EN TERMES DE SUPERFÍCIE ESTA FENT L'EXPERIMENT D'UNA GESTIó COMPLEXA DE L'ENFRONTAMENT D'ALGUNS PROBLEMES QUE SóN CARACTERíSTICS DE LES GRANS METRóPOLIS. EM REFEREIXO A LA COMPLEXITAT QUE SUPOSA L'ADMINISTRACIó JUSTA I EQUILIBRADA D'UN TERRITORI ON HI HA REES MOLT DIFERENCIADES D'UTILITZACIó DEL SòL I, FINS I TOT, D'ESTIL DE VIDA. ES UN PROBLEMA QUE SEMBLAVA LIMITAT A LES REES METROPOLITANES DE LES GRANS CIUTATS AMERICANES, UNES CAPITALS PROFUNDAMENT DIVIDIDES ENTRE UN CENTRE QUE ENTRA EN CRISI I UNA PERIFERIA PRòSPERA I RESIDENCIAL. AQUEST ÉS ARA TAMBÉ UN PROBLEMA A BARCELONA, EN EL SENTIT QUE ES POT PROVOCAR UNA CONFRONTACIó INSOLIDARIA ENTRE AQUELLS QUE ES BENEFICIEN DE LA CENTRALITAT - DE SER AL BELL MIG DE LA CIUTAT - I ELS QUE TENEN ESPAI PER A VIURE AMB MÉS AMPLITUD ALLUNYATS DELS ASPECTES MÉS NEGATIUS DE LA VIDA CIUTADANA. �ES UN PROBLEMA QUE POTSER TAMBÉ SE LI POT PLANTEJAR A CASTELL6 D'EMPúRIES PEL FET DEL FANTàSTIC CREIXEMENT DE LES SEVES URBANITZACIONS PERIFèRIQUES D'ALTA QUALITAT. DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 EL MEU MISSATGE ÉS EL MATEIX QUE HE INTENTAT COMUNICAR EN AQUELLES OCASIONS ON ES PARLAVA DELS PROBLEMES DE COHESIó METROPOLITANA: SOLIDARITAT. L'ESFORÇ DE SOLIDARITAT, TAMBÉ DE SOLIDARITAT FISCAL, ÉS IMPRESCINDIBLE PER A EVITAR QUE ES TRENQUI LA CONSCIèNCIA DE PERTANYER A UNA MATEIXA POBLACIó. LA SOLIDARITAT ÉS NECESSàRIA PER A CONSOLIDAR LES RELACIONS ENTRE ELS QUE GAUDEIXEN D'ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LA CIUTAT I PER A MOBILITZAR DE MANERA JUSTA ELS RECURSOS QUE PERMETRAN POSAR EN PRàCTICA ELS PROJECTES COMUNS. �EL VOSTRE POTENCIAL DE RIQUESA, EL VOSTRE DINAMISME, EL FET DE QUE NO TENIU EL PROBLEMA DE L'ATUR EN EL NIVELL DE GRAVETAT QUE ÉS NORMAL EN ALTRES LLOCS, ENS PERMET ENCARAR EL FUTUR AMB OPTIMISME. EL FUTUR DE CASTELL6, EL FUTUR DE L'EMPORDà I EL FUTUR DE CATALUNYA. AMB AQUEST ESPERIT OPTIMISTA PODEM LLANÇARNOS A CELEBRAR AQUESTE FESTES QUE PER SEMPRE MÉS HAN DE SER D'ALEGRIA, DE GERMANOR I D'AMISTAT. AMICS DE CASTELLó, QUE COMENCI LA FESTA! �"Y: ^^ . _ -'gr^ �45, 9 �,ij: i(_cc ^l �WuM~ '115. L'ALCALDE DE CASTELLÓ D'EAVRIES Sr. Pa494Al Maragall - Alcalde de Barcelona Benvolgut plpmpany: 13 tova Tánint ja la confirm -Itstbnc a la nostra festa en qualitat-á egoner, em plau fa te en nom de tot el Consistori, la invit::loiá for 'mal a la nostra Vila pel proper dissaete 10 d'Anost a la una del migdia, perdre donis llobertu oficial a la - Festa MajOt d'enguany. I esperem, tambá; temps41161sari por cornn¿i:rtir el dinar a disposis del • ts nosaltres. Han corealment. - , • :.--u ALCALDIA Registre d'Entrada 4 Cast0116 •,J26 e juliol del 19854 3 9 07 195 9 N.° ......... .... 4 ?‘i � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3890 Title A name given to the resource Festes Majors de Castelló d'Empúries Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castelló d'Empúries Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Castelló d'Empúries Festes majors Commemoracions Model social Empordà Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-08-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/678/19850828_LV.pdf 2a0e924a46439e82a301b09acbbd5b15 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA MIERCOLES, 28AGOSTO 1985 LA VANGUARDIA 1fL. 13 Romperlas barreras queseparan al Mediterráneo deláreametropolitana, unretoenel horizonte de1992(y4) Una granplayase extenderá desde MontgathastaelmacizodelGarraf Todo está previsto para que dentro de unosaños la costa barcelonesa no sólo sea un lugaraccesible sino quepasea ser uno de tospuntos con másatractivo de la costa catalana. Para llegara ello será necesario poner en práctica el Plan deCostas que, ademásde recuperar las playas, pretendemejorar la calidadde vida de más dela mitad de la población catalana portivo en Les Botiguesde Sitges De los cuarenta kilómetrosde (junto al macizode Garrafl, cam costa del área metropolitana de pings, centrosdeportivosyde ocio Barcelona,sólo diez sonde acceso masivo, etcétera. fácil. Por ahora, a la esperade los Igualmente, se plantea en el cambiosurbanísticosya proyecta— proyecto de recuperación de la dos y comentadosen los tres re— portajes anteriores,los treinta ki— costa es la realizaciónde un gran Existen cinco áreas de actua paseo marítimoen el frente Gavá lómetros restantes tienen el paso playas del área metropolitanasu- sistema seguidoen la construcción de playas en arco cuyos tómbolos bloqueado por la línea férrea.por fren un grave deterioroque ya se de espigonesy de otras obras reali— y espigonesde apoyo se situarán ción en el proyectode recupera Viladecans—Castelldefels. Este los campings y las industrias, o está intentando frenar. Según el zadas para defender la costa o en concordanciacon los ejesde las ción de la costa del área metropo— ambicioso plan no seolvida de los bien padecenla ausenciatotal de informe elaboradopor Cantallops para construir pequeños puertos calles principalesperpendiculares litana y algunas de las propuestas equipamientos y de la dotaciónde son solucionesalternativasa pro- parques, jardines y espaciosver— caminos. como introducción al Plan de de abrigo,que han interrumpido al mar proyectadaspor Cerdá. Si bien es cierto que esta zona Costas, “el equilibriode las playas las corrientesde arena que arrasLa superaciónde la barrera del blemas que la comunidad metro- des. Enesta misma línea se inserí—queva desdeel Maresmehasta ha sido afectadopor el procesode traba el mar y que en la costa de ferrocarril, la apertura de nuevas politana tiene planteados desde be la propuestade proteccióna las el macizode Garraf, o lo que eslo urbanización intensivo desarro Cataluña se desplazanen la direc calles en la zona del litoral y el hace muchos años,como la cana fértiles tierras de cultivodel Baix mismo, desde Montgat a Sitges llado en losterritoriosde lacuenca ción predominante de Noreste a cambio de usosdel suelo en algu lización o desvío del tramo final Llobregat. El conjunto de las actuaciones (Les Botigues)—tiene amplias fluvial del Besósy en lasáreas cos Suroeste, interponiéndoseal sen- nas áreas —aspectos ya menciona- del Llobregat, la defensa de las áreas muy conocidasy frecuenta- teras situadasal norte de Barcelo—tido de la corriente. dos en los artículos anteriores— costas de levanteo el saneamiento sobre las que han tratado estos permitirá acercar el resto de la de las marismasdel delta del Llo cuatro reportajes,permitirá avan— das, también lo es que existenex-, na en la comarca del Maresme, zar en la vastaoperación de remotensionesde playas poco conoci donde han proliferadolasurbani Nuevas playas ciudad a las nuevas playas. Todo bregat. delación urbana de Barcelona y ello comportará, además, que el das, como las pinedas de Gavá, zacionesde segundaresidencia”. evidentemente, en la recupera— Viladecansy de El Prat; lasmaris “La utilizaciónde las aguas de Pese a que en los últimos 50 frente litoral tenga un uso predo Cinco áreas ción de una parte importantede la años en algunaszonasdel litoralse minantemente residencial, com— de actuación mas del Delta del Llobregato las los ríos, que ha reducido suscau costa catalana. playasrodeadasde industriasen el dales a volúmenesinsignificantes, ha llegado a ganar al mar una pletado con grandes extensiones Otras propuestascontemplanla Tal como decíamos en el pri PobleNou, Sant Adriá, Badalona y el dragado sistemático de los franja de tierra de másde 300me- de parque litoral altamenteequí realización de grandes obras de mer capítulo, la posibilidad de oMontgat. cauces para utilizar las arenas tros de anchura, medianteel verti pado. En el comienzo del territorio gran trascendencia, como es el que se otorgue a Barcelonala or— como materialde construcciónha do de escombrosy tierras, este tesido una práctica corriente yesca ganado al mar,junto a los puntos caso de la ampliación del puerto ganización de los Juegos Olímpi rritorio conseguido sufre una eroRecuperar la costa samente controlada durante los sión enorme porque es débil e de apoyo de las obras de defensa de Barcelona, mejora del aero cos de 1992es,sin duda, un factor “Abrir la comunidadal mar” es últimos años. Esta práctica ha inestable. Las obras iniciadas re- de las playas,se situarán las áreas puerto y remodelaciónde lasredes acelerador de los proyectospre uno de los objetivosque se quiere afectado, indirectamente,a la es— cientemente tienden a la consoli—de equipamientoscomunitariosy viarias y ferroviarias.Finalmente, vistos para un próximo futuro. conseguir desde la Corporación tabilidad de la costa”. dación definitiva del terreno ga las zonasde aparcamiento de ve- existe un tercer grupo de planes Con ello, los JJ. 00. toman una Metropolitana de Barcelona nado al mar y de toda la costa, y hículos que se dispondrán en un orientados a mejorarla calidad de enorme importancia extradepor— (CMB), lo que significa, entre Obras contra el mar por consiguientede las playas. buen número de unidades de pe vida de los ciudadanos. Este es el tiva ya que parece que condicio— otrascosas,ordenar el conjuntode Parte de estas obras marítimas, queña dimensión,moduladasme- caso del granparque deportivode nan buena parte de un conjunto actividadesque se desarrollanen Por último, el informe indica como los espigonesque protegen diante la plantación de árbolesde Viladecanso, como en el casoque de obras que mejoraríanenorme el territorio costero; seguir en el que “loscambiosexperimentados las salidasal mar de losaliviaderos hojas resistentesal aire salinode la nos ocupa hoy, la ordenaciónsis mente la calidadde vida del terri— temática de lasplayas. tono en el que habita más de la caminoya iniciadode la depura en las explotacionesagrícolasde que evacúanlas aguaspluvialesde costa. Las cinco áreas de actuación mitad de la población de Catalu La mejorade las redes de evaciónde lasaguasy, en muchosca estas áreas también han influido la parte baja de la ciudad,se aden sos,ganar terreno al mar. Varias en el equilibrio de las playas.La trarán en el mar unos 150 metros cuación y de los sistemasde depu son: Montgat Badalona; Sant na. Sin embargo, no todos los pla de tasoperacionesa realizar para transformación de loscultivosen más allá de la línea de la costa, ración de aguasesotra de lascues A.driá Barcelona; Prat de Llo conseguirestosobjetivossoncorn pendiente, como la viña,en culti para evitar que el oleajepueda ta tiones que se contempla en este bergat; Viladecans Gavá, y Cas- nes están hipotecadospor los Jue Botiguesde Sitges. gos de 1992y aunque la candidapetencidde cada uno de los ayun vos en terraza,como lashortalizas par con aportacionesde arena las plan, si bien algunade estasobras, telldefels—Les La defensa de lasplayas es uno tura no sea concedida, es muy tamientosafectados.Otras, lo son y claveles,y la profusiónde inver bocas de salida de los aliviaderos. incluidas en el plan de saneamien tambiénde la CMB. naderos ha repercutido en una La construcciónde los espigones to de la CorporaciónMetropolita de los objetivosprioritariosen to— probable que para 1993los cua El Plan de Costas, elaborado considerable reducción de la ero se realizará por orden, en una se- na de Barcelona,ya se han inicia das las zonas de actuación, como renta kilómetroslitoral existentes por elarquitectoLluísCantallops, sión superficialy de los arrastres cuencia que se iniciaráen los sec do hace algunosaños. El plan de también lo es una equilibradado- entre Montgat y Les fiotiguesde es el proyectoque modifica parte de materialessólidosde los ríos y toros máspróximosal dique de le- saneamiento comprende la cons tación de servicios.Entre ellosse Sitges hayan mejoradotanto que trucción de colectoresde aguasre cuentan el nuevo puerto deporti su aspectoactualsea simplemente del Plan General Metropolitanoy torrentes hastael mar. Estosmate vante del puerto de Barcelona. da unas pautas a seguir para ac riales eran fundamentalespara la Con la construcciónde los nue siduales y la conducciónde éstasa vo y pesquerode Montgat,si bien un mal recuerdo. tuar en esta parte del área metro realimentación de lasplayas”. vos espigones,la forma de líneas las estacionesdepuradoras antes está por definir su ubicacióndefi MERCÉ BELTRAN politana. Otro de los factores que ha in originaria de las playasdesapare de su vertido al mar o de su reci nitiva, las basesnáuticasen Bada E. MARTIN DE POZUELO lona y Poble Nou, el puerto deSalvo algunas excepciones,las fluido en la pérdidade playases el cerá y será sustituidapor una serie claje para otros usos. El conjuntode obrasprevistasparala costatienden a mejorarde forma radical la calidadde vida de más de la mitad de la población de Cataluña - - - Barcelonaabiertaal mar Esta imagen dejará de ser excepcional cuando concluyan todos los proyectos de remodelación del litoral barcelonés. Este verano se han batido todos los records en las playas de Barcelona, y todo indica que, año tras año, aumentará la cifra de ciudadanos que acuden a esta zona, hasta hace poco oculta, de la ciudad Hace unos días, al finalizarmis vacacionesy antes de reincorporarmea mi despacho,quise ver amanecer desde el “mirador de l’alcalde” en la montaña de Montjuic.La ciudad, a pri meras horas de la mañana ofrecíala imagende una serenabellezay desdeeste privilegiadoobservatorio me era factiblepercibir claramente lo que será la nuevaBarcelonaabierta al mar. El paseode Colónremodelado,lasplayasde la Barcelonetay del PobleNou recuperadasy, más allá, las de SantAdriá, Badalonay Mont gat, seofrecían al observadorcomo plano vivo de la fachadamarítima delárea metropolitana. También desdeeste mirador se haceeviden te la necesidadde poner en prácticalos proyec os que remodelaránradicalmentela zona de portiva del puerto. La obertura de una nueva bocana que permita el acceso libre al mar sin necesidad de atravesarel puerto comercialy la realización de una gran zona de servicios y establecimientos comerciales y de esparci miento. Aquel mismodía, despuésde ver cómo en traba en serviciola depuradora de lasaguasdel río Besósen el colectorde Levante,fui a bañar me a la playade la Mar Bella.Esrealmentegra tificador ver cómo nuestro esfuerzoha dado sus frutos y cómo ahora,desdeestemismodia rio, se nospuedeinclusoacusarde una presun ta falta de previsiónante la gran cantidad de personas que utilizanlas playasde Barcelona. Evidentemente no comparto esta crítica, pero en todo caso he de señalar que durante mucho tiempoésta hubiera sido imposible,ya que a los barcelonesesno lesatraían susplayas. Y era lógicopuestodo seconfabulabaparaalejarles de su mar. Unas aguas sucias,contami nadas y, con pocasexcepciones,unas playasno menos sucias,carentesde serviciosy comodi dades para los bañistas. El espectacularaumento de la utilizaciónde las playasde Barcelonaes la prueba máspalpa ble del éxito de la políticade recuperaciónque hemos abordado en los últimosaños. Esta política ha tenido su culminacióncon la puesta en serviciodel colectorde Levante, realizado por la CorporaciónMetropolitanade Barcelona. Este colector ha servido,y servirá más en el futuro, para que se regenereel agua del mar, al evitarel accesode lasaguasresidua les sin depurar. A mi regresoa la plaza de San Jaime, pude presenciar çn las callesdel Poble Nou un espectáculo, hasta ahora insólito,pero que muy pronto seráhabitual.Paseandotanquilamen te en bañador o en “short”, muchas personas iban o volvían de la playa, al igualque ocurre en laspoblacionescosteras.Imagínenseustedes lo que podrá ser Barcelona cuando esté concluida la aperturadel paseode Carlos1hasta el mar, cuando hayan desaparecidolas vías del ferrocarril. Ir desde la Sagrada Familia hasta unas agradablesplayasen el PobleNou podrá hacerse con un simplepaseode veinticincominutos. De este futuro, seránpartícipestambién las ciudades costeras del área metropolitana, Montgat, Badalona,que ha celebradohace pocos días el que la suya sea una “platja neta”, Sant Adriá del Besós... Desde el “miradorde l’alcalde”tuve la certe za de que tenemos a nuestro alcanceconvertir en realidad el viejo sueño de los hombres del GATPAC, que imaginaronun paseomaríti mo de Montgathasta más allá de Castelldefels, como frente marino de una Barcelonapujante y a la vezagradable,capital del Mediterráneo. PASQUAL MARAGALL Alcalde de Bankrna 14 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1140 Title A name given to the resource Barcelona, abierta al mar Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Mediterrània Planificació Urbanisme Model Barcelona Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-08-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/985/198509d_0077.pdf d61cf477bc95eb578ac87191dab894bd PDF Text Text r1-1 ne vto 5e5(.) ^i I nn ^ Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació 1/. Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en comida ofrecida al Cuerpo Consular Festes de 1a Merce, 1985 �HONORABLES SEÑORES CÓNSULES, QUERIDOS AMIGOS: ESTOS DÍAS CELEBRAMOS LA FIESTA MAYOR DE BARCELONA, Y CON ESTE MOTIVO ME ES MUY GRATO REUNIRME UNA-VEZ MáS CON USTEDES. ESTA ES UNA OCASIóN QUE QUIERO CONSIDERAR COMO REUNIóN DE AMIGOS QUE CELEBRAN LA FIESTA DE SU CIUDAD. PERO TAMBIÉN DEBO TENER PRESENTE NUESTRA COMúN CONDICIóN DE SERVIDORES PúBLICÓS. Y POR ESO, AUNQUE LA OCASIóN SEA FESTIVA, VOY A DEDICAR UNOS MOMENTOS A RECORDARLES ALGUNOS PUNTOS DE REFLEXIóN EN LOS QUE COINCIDIMOS NO SóLO LOS PARTIDOS DEL EQUIPO DE GOBIERNO SINO TAMBIÉN LA OPOSICIóN, COMO PUEDE CORROBORAR MI AMIGO RAM6N TRÍAS FARGAS AQUÍ PRESENTE. HABRáN VISTO QUE UNA DE LAS POLÍTICAS DE ESTE AYUNTAMIENTO SE DIRIGE A CONSEGUIR QUE SE RECONOZCA A BARCELONA SU CONDICIóN.DE CAPITAL DE ESPAÑA QUE DE HECHO ES, ADEMáS DE LA OFICIAL, Y SU DIMENSI6N DE CAPITAL EUROPEA. �BARCELONA QUIERE TAMBIÉN:SER UNA Y EFICIENTE QUE TENGA UN METRóPOLI - 'MODERNA PESO:ESPECíFICO EN LA REGIóN TRANSPIRENAICA Y EN TODO EL MEDITERRáNEO. BARCELONA TIENE TÀMBIÉN UNA CLARA VOCACIóN LATINOAMERICANA. QUIERE SER LA PUERTA DE EUROPA EN AMÉRICA LATINA Y LA PUERTA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA. BARCELONA ES CONSCIENTE DE LA TRASCENDENCIA ECONóMICA DE LAS COMUNICACIONES, DE LA NECESIDAD DE REVITALIZAR SU PUERTO, SU AEROPUERTO, ESPECIALMENTE EN LA PERSPECTIVA DE LA AMPLIACIóN DE LA COMUNIDAD ECON&MICA EUROPEA. BARCELONA, EN FIN, QUIERE MANTENERSE A LA ALTURA DE SU CONDICIóN DE CAPITAL DE UNA CATALUÑA QUE, PESE A TODAS LAS DIFICULTADES, DISFRUTA DE SUS INSTITUCIONES DE AUTOGOBIERNO, RECUPERADAS TRAS MUCHOS AÑOS DE OBSCURIDAD. TODO ELLO HACE QUE, .SI ME PERMITEN QUE EN ESTE AMBIENTE DE CONFIANZA Y AMISTAD DEJE, DE SER "DIPLOMáTICO", EL PAPEL DE UN CóNSUL El BARCELONA SEA �MUCHO MáS SIGNIFICATIVO DE LO QUE SERÍA EN OTRA CIUDAD DE DIMENSIóN PARECIDA A LA DE BARCELONA. BARCELONA, ADEMáS, HA ESCOGIDO COMO AGLUTINADOR DE NUESTROS ESFUERZOS PARA LOGRAR LOS DESEOS QUE EXPUESTOS UN PROYECTO CAPAZ DE MOVILIZAR E ILUSIONAR LOS ESFUERZOS DE TODOS: LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. YO A ESPERO, QUERIDOS AMIGOS, QUE USTEDES SE LLEGUEN SENTIR DEL TODO BARCELONESES. Y QUE DESDE ESTE SENTIMIENTO APOYARáÑ NUESTROS DESEOS ALLá DONDE SUS CARRERAS LE LLEVEN EN EL FUTURO. DESDE EL AYUNTAMIENTO HARÉ LO POSIBLE PARA QUE ESTO. SEA ASÍ. DESDE SOLUCIONAR ALGUNOS DETALLES DE LA VIDA COTIDIANA QUE A VECES, QUIZáS HEMOS DESCUIDADO UN POCO, HASTA ORGANIZAR VISITAS PERIóDICAS PARA QUE USTEDES PUEDAN CONOCER NUESTRAS REALIZACIONES. TAMBIEN QUIERO EXPRESAR MI SATISFACCIóN POR LAS CRECIENTE PRESENCIA INTERNACIONAL DE BARCELONA Y QUE HA TENIDO SU REFLEJO EN LAS RECIENTES VISITAS DE ESTADO DEL EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA MADRID, SUS ALTEZAS IMPERIALES LOS PRINCIPES HEREDEROS DEL JAP6N Y, PRóXIMAMENTE, EL EXCMO. SR. PRESIDENTE SANGUINETTI. �TENEMOS LA VOLUNTAD DE QUE ESTA PRESENCIA INTERNACIONAL ELLO AUMENTE AUN más, Y ESTOY SEGURO -QUE PARA CONTAND? CON;LA INESTIMABLE AYUDA DE USTEDES. HOY,' HONORABLES . SEÑORES, QUERIDOS AMIGOS, ESTAMOS--REUNIDOS_PERSONAS DE LAS MáS D IVERSAS PROCEDENCIAS:`_PERO TODOS TENEMOS -UNA COSA EN COMúNs EL DESEO DE FRATERNIDAD, DE AMISTAD Y DE ARMONÍA ENTRE LOS PUEBLOS. MI DESEO ES QUE BARCELONA SEA UN SÍMBOLO DE ESTE DESEO PARA TODA LA HUMANIDAD: POR ESO ALZO MI COPA Y BRINDO POR TODOS USTEDES, POR LOS PAÍSES QUE REPRESENTAN Y POR BARCELONA. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3891 Title A name given to the resource Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en la comida ofrecida al Cuerpo Consular - Festes de la Mercè, 1985 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Model social Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/986/19851009d_00084.pdf 190e805b94758836c195bf95c565c8fa PDF Text Text Transcripció del programa de TVE "Punto y Aparte" dia 9 d'octubre de 1985. M.C. MANUEL CAMPO P.M. PASQUAL rIARAGALL, '1. R. HERCE REHOLI M.C. Buenas noches desde Barcelona,en Telediario Puno y Aparte en directo desde nuestros estudios en San Cugat,vamos hablar hoy con un economista,vamos hablar por tanto de economia,nero tambien de empresas,y no se trata de un empresario, Vds. se sor p renderán,pero vamos hablar de empresas,vamos hablar de futuro y de revolución técnologica con un Alcaide,con el Alcalde de Barcelona D. Pasqual Maragall; ! Buenas noches Sr. Alcalde! P.M. ! Buenas noches ! M.C. Hace un nar: de horas se firmaba en el Ayuntamiento de Barcelona, la escritura de constitución de una Empresa que se llama Iniciativas S.A., una Empresa oue al menos por nues tras noticias es la Primera ciudad espaola que la constiuye para tratar de fomentar el empleo, y sodretodo cara dar una res p uesta al reto tecnológico a nuestra entrada a la Comuni dad Euronea y en definitiva de siglo XXI que esta a quince anos vista,alguna persona p uede preguntarse inmediatamente ¿ que nasa ? ¿ que es que el Alcalde de Barcelona o el Alcalde (e Esna:nla cine tenga esa misma idea , q uieren ahora crearnos un IIEM municipal? P.M. Mo,No, de nin g ún modo, de algún modo es al contrario,porque lo que se p retende precisamente es de que existan empresas p rivadas / cosa nue la Ley permite, la nueva Ley Local,narticipadas por el Ayuntamiento para producir/no sevicios públicos,sino bienes y sevicios privados,pero que son de interés para la ciudad,entonces ahí el Ayuntamiento esta.al princípio,impulsa,y luego se retira,la idea no es estar orecisamente,sino que existan estas empresas. M.P. ¿ Sr. Maragall,en estas iniciativas empresariales que el Ayuntamiento va a tomar,puede participar cualquier emp resario? ¿ cualquier empresario que tenga una idea puede ir al Ayuntamiento y decir: ¿ oiga Uds. me van ayudar a montar mi empresa? o simplemente aquellas empresas que el Ayuntamiento considere que son necesarias para la ciudad? P.M. Mire Ud. en la génesis,la idea está ,unos años de experiencia mía en la casa, a través de los cuales he visto como encima de la mesa del Alcalde ,se van amontonando ideas �efectivamente iniciativas q ue muchos ciudadanos le vienen a explicar al Alcalde que serla bueno que existieran,un Hotel en Montjuich,una Torre de Comunicaciones,un sistema de cable una empresa de promoción musical,una empresa de promoción internacional,supongamos del diseño de Barcelona et.c°.,hay mil ideas que han pasado por mi mesa,pocas de ellas se han realizado , en muchos casos por falta,sequramente de capacidad organizativa por ambas partes,por p arte de aquella persona que podía haber sido empresario de eso y por parte tambien del Ayuntamiento que no tiene agilidad,muchas veces para acoger estas iniciativas; ¿ qué vamos hacer ahora? p rimero,quince ideas que ya se han ido definiendo con el tiempo explicarlas 7 poner las bases de esa iniciativa a la luz publica y esperar que vengan empresarios para ver si las quieren hacer,yo supongo que van haber,porque habían venido con anterioridad O sea que yo supongo que en estas primeras q uince ideas,digo un numero como p odían ser doce,yo creo que van haber efectivamente iniciativas y que de ellas supongamos en el p rimer ano se ruedan materializar cuatro o cinco,¿ en el futuro q ue va ocurrir? en el futuro va ocurrir que a medida que se vayan agotando por decirlo así estas posibilidades, porque se hagan,o bien porque se demuestre q ue son ideas inviables, entonces haya que borrarlas de la lista,evidentemente nosotros estaremos abiertos a que ciudadanos de acc o de fuera nos vengan p ara decirnos que hay cosas que faltan en Barcelona que sería bueno que existieran y q ue convendría un emnujón,en definitiva es lo que a uno Le vienen a pedir,ese empujón,lo vamos a dar siempre que la idea este estudiada,y parezca viable que sea útil mara la ciudad v que de alguna forma se compruebe que esté bien elaborada,es decir, q ue el Aventamiento pueda estar ahí durante algíln tiempo,pueda estar tres años,pueda estar cinco ano..,olleda estar alomejor diez anos, luego recu p erar su canLtal,su dinero invertido y en definitiva haber ayudado a croe la ciudad tenga unas iniciatïvas,unas emp resas q ue antes no existïan,de modo que hasta ahora son ideas q ue hemos estudiado a fondo en los últimos meses en la medida q ue las conocíamos c ue nos habían p ro p uesto ya, a p artir de ahora sera. cuestion dentro del a^o nue_ entraremos ensequida, ser 1 .° esti(Sn de ver que nuevas ideas aparecen. M.C. Al hilo de lo q ue p lanteaba nuestra companera Merce Remoli,r, Alcalde hemos de recoger,que algunos empresarios catalanes se han mostrado disconformes con esa creaci.ón,en concreto del Fondo del Trabajo que es la Patronal Catalana, decía en una nota mu y dura, que esa iniciativa q ue im p ulsan Uds. contituye: " un error,una intromisión y un inadecuado desembolso de ca p itales de todos los ciudadanos" y añadía: " sino tambien un p eligroso precedente " porque temen (q ue otros A y untamientos de Esnaña tengan la misma iniciativa, esto no le suena Sr. Alcalde como una especie de zapatero a tus remata.? P.M. Pues ya lo lamento, Porque suena algo así,desde luego, pero yo lo lamento porque la intención nuestra era invitar a �Fomento, y vamos ,así lo dije además en el Consejo Plenario en que se aprobó la idea, lo que ocurrió es que simplemente no hubo quizá el tiempo material de formular esta invitación quizá esto ha provocado una reacción un poco demasiado violenta,yo creo que a la larga,como empresarios los hay,Vd. lo sabe, en el Consejo de Administración,cuatro o cinco o seis empresarios.... M.C. Y sindicalistas incluso. P.M. Sindicalistas de U.G.T., de C.C.0.0., un representante de cada,esta Justo Domínguez y Gómez Acosta,yo creo que Fomento finalmente vera la iniciativa con mejores ojos que al principio. M.7. Sr. Maragall,todo el mundo sabe que el Ayuntamiento de solo el de Barcelona sino Darcelona,no todos los Ayuntamientos de EspaEa tienen muchos problemas de financiación,este ano agravados, Uds. dicen que el avío que viene van a dedicar mil millones de pesetas nara estas iniciativas em p resariales ¿ de donde van a salir? P.M. Mire Ud. el Ayuntamiento de Barcelona,invierte anualmente entre doce y quince mil millones de pesetas, la ecuación mía ta sido,la de decir vamos a sustraer quiza de esta cantidad una q uinceava parte nara ponerla en una línea que si va bien va a producir mucho tras que la cantidad inicial,de modo que yo crea q ue a la larca,si esto funciona,que confío que si, tendremos un total de inversión p ública destinada al ciudadano,mavoe, y con un coste menor para el contribuyente, esta es la idea, porque estos mil millones se pueden convertir a la laraa,si son participaciones,digamos en un tercio,nues en tres mil sunongamos, de modo cue tenemos un conjunto de inversiones totales mayor, sin que hayamos tenido atoe recurrir a una mayor carga fiscal. E C. Dis p onemos de poco tiempo Sr.Maragall,pero querríamos salir del caso de Barcelona y ver si esto es exportable p ara otras ciudades esnaEolas,nor ejem p lo existen casos, la Junta de Extremadura a traves de la Sociedad Soviecs en Caceras, una empresa junto con la Diputacinn de microprocesadores, tambien el Gobierno Vasco, e1 GoOlerno Autónomo tiene una Sociedad de Promoción y Reconversin,eso son iniciativas que ya existen, lo que tal vez no eseistía ahora, hasta eran Ayuntamientos que tuvieran estas iniciativas sigue Ud. la línea en este sentido del Ayuntamiento de Londres ? Bueno,no creo que sea la misma linea del Ayuntamiento de Londres,allí de „ el tema es distinto,sería muy largo , comentarlo, si q ue me ha interesado la empresa del )ais Vasco de Euskadi,tiene la virtud, que yo creo que hay que estudiar,que es la p osibilidad de captar ahorro,otra manera de hacer mas inversiones cuando se tienen nonos recursos precisamente,en el caso del País Vasco �MC, Participan las Cajas de Ahorro.. P.M. Participan las Cajas , Ud. sabe que ya hay Cajas Municipales muy fuertes y muy unidas a este tipo de iniciativas,yo creo que es una cuestión a estudiar por todos,y lo que ya les puedo decir eso sí, es que es muy bien recibida, he recibido una avalancha de comunicaciones desde que se anunció esto,hace una semana, desde la O.N.C.E. que se ha mostrado enormemente dispuesta,pues incluso a enviar un pequeño donativo. M.C. ¿ La Organización Nacional de Ciegos ? P.M. Si,hasta infinidad de personas que han visto en esto un revulsivo y una cosa eminentemente popular. M.R. El objetivo de los Juegos Olímpicos está de una forma , inmediata ahi delante de nosotros,esas iniciativas municipales-empresariales ¿ van a contribuir a conseguir ese objetivo? ¿cree Ud, que pueden contribuir? P,M. Pueden contribuir por supuesto y tengo que decirle,que resultan en Parte del hecho de que hay ciudadanos de Barcelona q ue ahn querido contribuir a preparar nuestra ciudad p ara el año 1.992, sobre la base de hechar andar algunas iniciativas que no son del sector pliblico,edificar un Hotel en Nontjuich para la familia Olimpica, p ues no es algo que normalmente tenga que hacer el Ayuntamiento de Barcelona y sin embargo el Ayuntamiento puede a y udar a que unos hoteleros Privados lo hagan, q ue es lo ene va a suceder. _ M.C. Es esta una iniciativa polemica,una iniciativa de futuro, en cualquier caso,hemos querido en Telediario Punto y Aearte,contar con su Presencia en directo hov,desde nuestros Estudios de :-',ant Cugat, p ara poder acercarla de este modo al resto de EsraF,a,probablemente a partir de mañana esto se comentará en muchos Ayuntamientos ,porque se trata de una iniciativa gracias Sr. Alcalde Por estar ,innovadora; a q ui; g racias Merce; a todos Uds. muchas gracias por su atenci6n, desde !sarcelona, muy buenas noches. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3892 Title A name given to the resource Intervenció al programa de TVE "Punto y aparte" Type The nature or genre of the resource Entrevista Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Campo Vidal, Manuel Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estudis TVE, Sant Cugat del Vallès Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Acció política Mitjans de comunicació Description An account of the resource Transcripció de l'entrevista realitzada a TVE. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/987/19851009d_0063.pdf 25fa0b7bfacfceb8c15579ace5c279a3 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona -Gabinet de Comunicació Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la concessió del títol de "Ramblista d'honor" 9 d'octubre de 1985 Exp. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �ESTIMATS AMICS: US AGRAEIXO MOLT SINCERAMENT AQUEST GUARDE QUE EM CONFERIU. PER L'ALCALDE DE BARCELONA POQUES COSES MÉS SATISFACTóRIES HI HA QUE EL RECONEIXEMENT DEL CARRER MÉS REPRESENTATIU DE LA CIUTAT, DE LA RAMBLA. PERMETEU-ME QUE CONSIDERI QUE ÉS UN RECONEIXEMENT DE LA TASCA FETA PER L'AJUNTAMENT, AMÉS QUE DELS MçRITS DE LA MEVA PERSONA. LA RAMBLA ÉS LA PERFECTA REPRESENTACIó DEL QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA: UN LLOC D'ENCONTRES, OBERT A LA GENT DE TOTES CONDICIONS, EDATS, ORíGENS; UN LLOC AMABLE, DE RELACIó. I AL MATEIX TEMPS UN CENTRE COMERCIAL VITAL, INNOVADOR, CREADOR DE RIQUESA. TINC BEN PRESENT QUE AQUESTES CARACTERíSTIQUES DE LA RAMBLA HAN ESTAT, I ESTAN ARA, AMENAÇADES. PER DE LA MATEIXA MANERA QUE BARCELONA NO HA FET CAS DE LES VEUS QUE ANUNCIAVEN LA SEVA DECADèNCIA, LA RAMBLA CONTINUARà SENT PER SEMPRE EL CARRER MAJOR DE BARCELONA PER EXCELèNCIA. 2 �L 'AJUNTAMENT HO HA ENTèS AIXI, COM HO HEU ENTES AIXI VOSALTRES. I PER AIXò EM FELICITO I US FELICITO PEL CONVENI QUE VAREM FIRMAR EL DIA SET, PEL QUAL CONVENI DONAREM A L'ENTORN FÍSIC DE LA RAMBLA LA DIGNITAT QUE EL NOSTRE CARRER MEREIX. LA RAMBLA, A MèS DE SIMBOL DE BARCELONA, èS UNA PEÇA CLAU EN EL FUTUR DE BARCELONA. VOSALTRES SABEU QUE HEM FET L'APOSTA DELS JJ.00. DE 1992 COM A FITA PER FER DE BARCELONA UNA CIUTAT MODERNA I ATRACTIVA. NO SE SI SABEU, PERè, QUE UN DELS PRINCIPALS ATOTS QUE TE BARCELONA PER ACONSEGUIR EL NOMENAMENT COM A SEU DELS JOCS ÉS LA MAGNÍFICA SITUACIè DE LES SEVES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, AMB RESPECTE EL CENTRE. I QUAN DIUEN CENTRE, PENSEN SOBRE TOT A LA RAMBLA. IMAGINEU EL QUE SER DINTRE DE POCS ANYS EL CONJUNT DE MONTJUïC, LA RAMBLA I LA CIUTAT VELLA REHABILITADA: AMB EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, AMB LA BIBLIOTECA DELS MUSEUS 3 �D'ART. AMIC DEULOFEU, AMICS TOTS, AQUEST ACTE TÉ LA SIMPATIA DE LES COSES SENZILLES, COM UNA REUNI6 FESTIVA ENTRE VEïNS. PER NO PODEM OBLIDAR EL QUE REPRESENTEM: COM A VENS DE LA RAMBLA, COM A REPRESENTANTS DE LA CIUTAT. JO BRINDO PERQUE CONTINUEU AMB EL VOSTRE ENTUSIASME PER FER UNA RAMBLA MILLOR. PERQUE ESTIMAR LA RAMBLA ÉS ESTIMAR BARCELONA, I PERQUÉ NO ES POT ESTIMAR BARCELONA SENSE ESTIMAR LA RAMBLA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3893 Title A name given to the resource Lliurament del Premi "Ramblista d'Honor" per part dels Amics de La Rambla Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Barcelona Les Rambles Model social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/988/19851014d_00086.pdf dfbcb384027d2ac6e83aacec321d1ae7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde a la signatura del Pacte Cultural Barcelona, 14 d'Octubre de 1985 Exp. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �2. Molt Honorable President, Honorable Conseller, Senyores i Senyors: Vull expressar la meva satisfacció per haver arribat al pacte que avui rubriquem. No em costaria gaire deixar -me anar per l'entusiasme i glosar el caràcter històric de l'ocasió. Es molt possible que avui sigui un dia històric. Tanmateix vull contenir aquest impuls i sintonitzar amb l'esperit del pacte, amb allo que l'Ignasi Riera qualificava aquest matí com "l'inici socràtic de pobresa confessada". I en aquest sentit vull celebrar el pacte com a símptoma positiu de la recuperació d'un ambient de diàleg i d'entesa que ha estat sempre associat al tarannà del nostre poble. Em complau especialment la referència explícita al respecte al pluralisme ideològic i artístic, que espero que serveixi per allunyar per sempre més l'espectre d'una visió unitarista de Catalunya. Aquest pacte posa les condicions per a l'exercici del pluralisme. Com també em felicito per la renúncia explícita que fa el document aprovat al dirigisme polític de la cultura. �3. Aquesta és la millor manera per refermar la identitat nacional de Catalunya. Només des de la tolerancia i de la confrontació entre les idees pot neixer l'impuls creador que mantingui viva una cultura. La missió dels que tenim responsabilitats públiques és promoure un ambient que faciliti l'aparició d'aquests impulsos. No puc deixar de fer esment a un aspecte del pacte que, com alcalde, em satisfà especialment. I és el reconeixement de l'autonomia dels ajuntaments, de la seva capacitat gestora i de la idoneitat del sector local per a gestionar els serveis culturals. Això és del tot coherent amb la voluntat manifestada al pacte de millorar el servei públic cultural, i recull una de les idees que des dels ajuntaments hem manifestat més vegades: la visió de l'Administració com a productora de serveis i la millor qualificació del sector local per a la gestió d'aquests. Senyor President, senyor Conseller, senyores i senyors: crec que aquest pacte ha de ser un estímul per continuar per aquesta via. Penso, per exemple, que ja hauriem de començar a considerar l'ampliació del pacte als mitjans de comunicació, a la premsa escrita. Es un terreny en el que caldria definir per a les administracions uns objectius de consens que podrien situar-se, molt probablement, en torn a la defensa i la promoció del pluralisme. �• 4. I potser trobarien algun altre àmbit en el que el consens institucional donaria fruïts positius per a Catalunya. Penso, per exemple, en la projecció internacional del pais, que compta amb el precedent de la promoció de la candidatura olímpica. Encara queden crees de la nostra vida cultural i social amb residus d'intolerància. Portem l'esperit d'aquest pacte a tots els àmbits de la nostra societat. a l'alliberament, a la plena realització conciutadans i del nostre poble. Moltes gràcies. D'aquesta manera contribuirem dels nostres � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3894 Title A name given to the resource Signatura del Pacte Cultural Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Catalunya Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/989/19851019d_00087.pdf 8a52610d5f6eaf601c93534d49f9b6e0 PDF Text Text y 42,. 6-1- 1^ ^! AJUNTAMENT DE BARCELONA PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A L'AJUNTAMENT DE MONTPELLER 19 d'Octubre de 1985 Exo. 542/84 - 7T[PREA9 •rn MVViCIPAI. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Monsieur Le Maire, mesdames, messieurs, Permettez-moi d'abord d'exprimer ma satisfaction pour me trouver à nouveau parmi vous dans cette ville, mes chers amis. C'est un sentiment personel, mais aussi, c'est une satisfaction qui vient de la constatation que le maire de Barcelone fait de la bonne allure des rapports entre Montpellier et Barcelone. Je veux rendre hommage a mon cher collègue et ami, M. Georges FrPche, dont l'imagination et l'esprit entrepeneur a été le détonant qui a permis à un jumellage à peu pres symbolique devenir une relation comblée de possibilités. Au mois de juin de 1984, celle du maire de Montpellier fut la premiare voix du Midi qui approuva publiquement l'entrée de 1'Espagne au Marché Commun. Et ce fut dès Barcelone, qu'il parla ainsi. Au mois de novembre suivant, lors de ma visite a Montpellier, on a engagé les premiers contacts pour etablir un relais aerien entre les deux villes. Quelques semaines après, au mois de janvier, on a fait le vol inaugurel Montpellier-Barcelone. Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-3Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. La présence de Montpellier à la Foire de Barcelone est aussi un signe de la volonté de cette ville de donner à notre relation un contenu eminemment practique. Nous sommes fiers d'avoir ete aussi presents a l'occasion de milenaire Montpellier. L'exposition performances de - notre Orchestre et la Joan Miró, les participation au Seminaire d'Histoire de la Couronne d'Aragon touchent la part de notre histoire, de notre culture que nous est la plus chère. Les activités d'hier et d'aujourd'hi sontun bon exemple de la solidité du relancement du jumellage. Les rencontres avec les delegations de la CMB, du port et de la Zona Franca aboutiront sans doute à des propositions de coopération et développement. Le jumellage medical, que etudient des docteurs Lamarque et Clos elargiront les possibilités de recherche de nos institutions médicales. Le bilan est donc très positif. Il est remarquable l'extraordinaire développememt qui a eu lieu dans un temps si court. Je crois que la cause de cette magnifique evolution c'est que les rapports ont eté retablis sur de liens reels, sur l'évidence de la connection des deux cotes des Pyrenées au moment de l'entree de l'Espagne a la Communauté Européenne. Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-4Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. Et ce fut encore le maire de Montpellier qui vit les transformations que cette région subira aprés de l'integration de 1'Espagne. M. Fréche a su prévoir le changement de la Région qui deviendra région couloir au lieu de règion frontière. Et cela exigeait un rap. rochement avec Barcelone, avec la Catalogne. Je me rejouis maintenant du succés de ce raprochement. Le jumellage des nos villes a relié la dimension practique, efficace avec la tradition historique. Ce fut un prince de Montpellier, Jaume, le plus grand roi d'Aragon, le plus grand comte de Barcelone. Je ne veux pas envahir le champ de nos amis les historiens. Mais je ne peux pas me passer de rapeller ce passé commun que nous unit. Et, tout en nous rapellant du passe, nous pouvons regarder l'avenir avec optimisme. Je vois unes relations économiques entre nos deux villes, entre nos deux régions, plus consolidées, plus permanentes. Aujourd'hui nous envisageons cooperation de nouvelles perspectives de sur le chemin des agréements au niveau de la cooperation sectorielle. Et cela est un signe clair de qu'on progresse, qu'on est sorti de 1'étape des declarations generales. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-5- • Á untament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Monsieur le Maire, mes dames, messieurs, je vous remercie l'accueil que vous avez accordé à notre delegation a moi mème. Je sais les apprecier parce qu'elles viennent de veritables amis. Nous, les catalans , sommestrès touchés par l'amitie sincère. Et c'est ce que nous avons toujours:trouvé ici. Par .consequent, je veux declarer encore une que j'ai eu de revenir à Montpellier. Merci beaucoup. Exp. 1.207$$ - IMPRENTA MUNICIPAL fois lé plaisir � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3895 Title A name given to the resource Paraules de l’alcalde Maragall a l’acte d’agermanament amb Montpeller Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montpeller Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Barcelona Montpellier Relacions Internacionals Acció política Europa França Description An account of the resource Discurs pronunciat a Montpeller en l'acte d'agermanament amb la ciutat de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/990/19851026d_00088.pdf 8b4a70b6efcc1b7ad7d5dc4cae06159c PDF Text Text >it,jur.ament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la clausura del "ler. Congreso nacional de salud pública y administración sanitaria" Barcelona, 26 Octubre 1985 Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �,juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Senyor ministre, senyores, senyors: complace enormemente asistir a este acto clausura del primer . Congreso nacional de salud pública y administración sanitaria. Y no sólo como acto de cortesía normal del alcalde de la ciudad anfitriona del congreso, sino tambien como presidente de una corporación cuyas responsabilidades en el campo sanitario van mucho más allá de lo que es normal en los ayuntamientos españoles. Mis colaboradores Clos, Marull, Cuervo, Spagnolo y Manzanera les hbr_án hablado a ustedes a la luz de sus experiencias en el Ayuntamiento de Barcelona. Por tanto trataré de no repetir lo que ellos, con más autoridad, ya les han explicado. Sin embargo sí quisiera hacer unas reflexiones sobre la responsabilidad del sector público local en la gestión de la salud. En diferentes ocasiones he expresado mi convencimiento de que las administraciones locales son las mejor preparadas para gestionar los servicios que más directamente afectan a los ciudadanos. Mejor preparadas por razones de proximidad, de capacidad de reacción ante las circunstancias cambientes, y sobre todo, por ser más eficaces en términos estrictamente empresariales. sanidad. Exp. 1.207 - 85 • IMPREMTA MUNICIPAL Y entre estos servicios incluyo �\Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Las dificultades inherentes a la toma de decisiones en una época de crisis, con recursos limitados, se pueden abordar mejor desde una perspectiva local. Los ayuntamientos hemos dado ejemplo de como sé puede aumentar la 'oferta de servicios sin aumentar las plantillas y mantenmiendo el mismo nivel de gasto. Esto ha sido posible por la estricta aplicacón unos criterios de austeridad y. por un notable aumento de: la productividad. Y también ha sido así en el area sanitaria. los hospitales Ayuntamiento Barcelona, los costes por UBA son que depnden del menores, a igualdad de prestaciones, que en otros hospitales de Cataluña de dimensión parecida. En algunos de estos, por otra parte, ni siquiera se conocen estos costes. No quiero extenderme más. Pero no tengó reparos en reclamar desde aquí mayor participación de las administraciones locales en la gestión de la sanidad. El Ayuntamiento de Barcelona ofrece su experiencia para contribuir a la salida de la crisis que vivimos. Abrimos nuestras puertas para todo aquel que quiera estudiar nuestros servicios. Sólo me queda felicitarles ponlos trabajos que han realizado en este Congreso, que, estoy seguro, habrá que tener muy en cuenta por los que se dedican a esta apasionante tarea. EXP. 1.207 - 85 • IMPREMTA MUNICIPAL �A,jutament de Barcelona Gabinet de Comunicació Muchas gracias. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3896 Title A name given to the resource Congrés Nacional de Salut Pública i Administració Sanitària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Gestió pública Congressos i conferències Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències