43 10 5656 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/944/BoletinGabineteTecnico_1974_n32_Compensacion_PM.pdf e618aa32acb030f54f6f5d32d7a6fc97 PDF Text Text BOLETIN DEL GABINETE TECNICO DE PROGRAMACION Nº 3 2 - Octubre , 1974 �SUMARIO Págs . Introducción . • . . . . 1 1 t~ Aspectos e~onómicos de una consolidación administrativa en la Comarca de Barcelona Por Mario Gimenez, Pascual Maragall y Gabriel Lucena . • . . . • . . . . . . • . 2 Sistema Informativo Integrado para la Gestión y la Planificación en el Ayuntamiento de Barcelona. - Un caso concreto. el tratamiento dela población. Por J. M. Canals, M. Forn 23 La . compensación entre precios del suelo y presión fiscal en el área urbana de Barcelona. Un esquema simple. Por Pascual Maragall 48 Las Propuestas Laboristas respecto al suelo urbano. Por J. García-Durán . . • . • . . 61 El proceso de programación en el Ayuntamie!! to de Nueva York. Por Pascual Maragall . 66 Vida Local de Londres. Por J. García Durán 73 \ .• ERRATAS OBSERVADAS En la pág. 15 Tabla 2, donde dice "Mieria" debe decir "Minería" 21 a Por error se salt6 la numeraci6n de la pá la pág. 23. No falta ninguna página. g. �LA COMPENSACION ENTRE PRECIOS DEL SUELO Y PRES!ON FISCAL ; EN EL AREA URBANA DE BARCELONA. UN ESQUEMA SIMPLE. Consideramos una· serie de preguntas posibles sobre el funcionamiento de nuestra área: ¿porque crece al ritmo presente? ¿va a continuar ese crecimiento? Estas se rían cuestiones relativas a la aglomeraciÓn en conjunto, com; subespacio de un espacio más amplio, nacional o internado nal. Por otra parte: ¿ quién se beneficia de este crecimiento ?¿porqué empresas y viviendas se localizan en determinados emplazamientos? ¿porqué unos municipios ofrecen más serví cios e infraestructuras que otros?¿ puede mejorar se el funcion~ miento del área de forma inequivoca (sin incurrir en compensaciones dificiles de calibrar ) ? Estas son cuestiones distributi vas ( de las ventajas aglomerativas entre grupos sociales o espacialmente ), pero que pueden incidir en las primeras cuestiones o cuestiones relativas al crecimiento del área. Un modelo o esquema relativamente simple p~ ra afrontar estos temas deberia incluir las siguientes varia ble s, como minimo: - Economias y Diseconomias de aglomeraciÓn E, D - Precios del Suelo P - Decisiones de localizaciÓn L - Estrategia fiscal de las AdministraciÓnes lo cales F ' Más adelante, para hacer más inclusivo el e~ quema en cuanto a cuestiones de localizaciÓn intra-metropolitana y en cuanto a la relaciÓn con el espacio exterior, habrá que incluir otras variables, tales como la distancia al centro metropolitano · (d) y la presiÓn fiscal estatal relativa al gasto p~blico estatal en el área (í). La ecuaciÓn fundamental de toda aglomeraciÓn · a na"¡·1s1s, · debe poder expresar se en te,/''r ur bana, e n un pr1me:r. minos parecidos a los siguientes: L cuando E 48 ) O D >P (~) �Es decir, decisiones de localizaciÓn posÚiv.as (inmigraciÓn neta de residentes y actividades ) requieren vent~ jas netas ( economias menos diseconomias ofrecidas por la aglomeraciÓn ) superiores al precio que hay que pagar por ubicarse en la misma. Hasta aquí' el sector pÚblico no aparece para nada. Tanto economias y diseconomias como pr~ cios del suelo ( E, D, P) deben expresarse en relaciÓn con los puntos de partida de la ''inmigraciÓn" ( de residentes y empresas o actividades ) o puntos alternativos de destino de la misma, es decir, como salarios diferenciales, tipos de beneficio diferenciales o precios relativos del suelo. En el limite, cuando los precios del suelo en el área captan todas las ventajas de localizarse en la misma, la aglomeraciÓn dejaria de crecer ( E-D=P L=o ). Esta e'ddencia no es inÚtil recordarla en el caso de Barcelona, cuya Zona Franca ofrece suelo industrial a precios de los más al tos en Europa y dÓnde las empresas se plantean su deseen-: tralizaciÓn intra-metropolitana con pocas alternativas ( dada la red de comunicaciones existentes y la rentabilidad del su~ lo en usos no productivos ) frente a la posibilidad de una descentralizaciÓn extra-metropolitana ( Zaragoza, Valencia , Tarragona ) menos costosa en términos de suelo. Se trata ahora de ver de qué dependen las tres o cuatro variables básicas manejadas hasta aquí', lo cual nos llevaria a introducir la variable adicional menciona da al principio (F). En efecto, si las economias de la aglomerapueden considerar se funciÓn del tamaño demográfico de la misma (N), en una versiÓn muy simple del tema, en cambio las diseconomias dependen, no solo de este mismo tamaño (y quizás de la densidad: N ) , sino también de la habilidad del Gobierno local para B internalizar los costes de la co~ gestiÓn, densificaciisn, incremento de desplazamientos etc. ,r~ sultantes del aumento de tamaño, es decir, su capacidad de financiaciÓn de las infraestructuras y servicios precisos para paliar aquellos inconvenientes. Que esta financiaciÓn se base en una imposiciÓn sobre las nuevas unidades instaladas aquí' ( "tarifa de entrada", enfoque marginalista ) o bien en captar los beneficios que tales incrementos proporcionan a sectores residentes ( impos:tciÓn sobre "rentas urbanas", enfoque clásico ) no es una cuestiÓn irrelevante, como vere mo S máS adela.nte. 49 �As{ pues E = E (N) D = D ~N, F) donde ~D dE .o '1N dN >o .D lF <. o Si se intentara estimar un modelo que contuv~ se esas relaciones, sin embargo, es posible que hubiera que añadir una ecuaciÓn de comportamiento que relacionase en forma posi~;iva la presiÓn fiscal con las diseconomias: aquella aumen "" a 1 aparecer estas, " " tarta o a 1 superar estas una cota d etermt. .nada. De este modo las observaciones de distintas aglomeraciones ctiiP presentarian tamaños crecientes positivamente co rrelacionados con presiones fiscales mientras que las diseco~ mí'as se mantendrian a un nivel estable a pesar del aumento de tamaño. Aunque precisamente tal modelo predeceria para nuestra área, podemos suponer, una presiÓn fiscal mayor y un nivel de diseconomias menor que el observado . La ecuaciÓn de comportamiento de las administraciones locales no seria lida entonces para nuestra área . Hemos comprobado en otra parte ( 11 Aspectos econÓmicos de una consolidaciÓn administrativa en la Comarca de Barcelona 11 MG-PM-GL , Nov. 73 ) que la correlaciÓn de rangos de los municipios comarcales clasificados por poblaciÓn (N) y gasto ordinario por habitante es muy baja. · vi A, Sáez ha llegado a suponer una correlaciÓn negativa entre renta por habitante y presiÓn fiscal, intra-co marcalmente ( en 11 La Economia PÚblica local en la Comarca de Barcelona'' ). Los 11 grandes 11 municipios del entorno de Bar celona-centro ( Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Cornellá), a pesar de frustrar la hipÓtesis de correlaciÓn de rangos pos_! tiva entre tam,afio y gasto municipal por habitante ( dada lamo destia relativa de sus gastos ) presentarí'an una renta por habi tante tan baja que la presiÓn fiscal local resultaria elevada r~ lati vamente. As{ pues, la ecuaciÓn de comportamiento de la administraciÓn local F=F (J?), donde .~~o, puede no ser vá-· lida para el área en conjunto ( en relaciÓn con otras ) y serlo en cambio . en .comparaciones municipales intra-área, si por F interpretamos presiÓn fiscal local y no gastos por habitante. 50 �~D Pero aqur F < o no valdrra, pues el aumento de F no se tra ""' d d" . . , d e- economtas ""' . . d uc1r1a en una ?-Smtnucton ext ernas, stno que seria una mera resultante de la proletarizaciÓn ( rentas ba jas ) de las ciudades de mayor tamaño ( exc. la capital ). Ha brá que decidirse pues, en las comparaciones intra-área, po-;: llamar F a los gastos municipales por habitante e introducir la variable renta por habitante (R.) designando por \ la presiÓn fiscal local. En todo caso es obvio que entonces la formalizaciÓn inicial se queda corta: ya no es L )o si E-D >P, sino más bien (z.) L>o si E - D >P + F Es decir, las ventajas netas de aglomeraciÓn deben compararse con el precio pagado tanto al adquirir suelo ( o pagar alquileres ) como al enfrentarse con una presi~n:':; fiscal relativamente alta. De aqu{ partir{a la compensaciÓn 11 precios del suelo-impuestos locales•• que constituye el nÚcleo del esque ma. Si se trata de mantener P F a niveles bajos, hay dos caminos a seguir: mantener la presiÓn fiscal baja o actuar so bre los precios del suelo. Pero los efectos de las dos v{a-; de actuaciÓn sobre la desigualdad (2) no son equivalentes. El aumento de la presiÓn fiscal puede basar un incremento del gasto por habitante (F) que disminuya D ( pues dD< o ). Parrece coherente por tanto propugnar: 7 -+ (1) mayor energ{a en contener P para mantener la inecuaciÓn (2) (2) aumentar la presiÓn fiscal reduciendo D de modo que como m{nimo se mantenga (2), es decir dD .1 dF (3) hacerlo sin que los efectos inducidos so bre P se coman la diferencia obtenida, es decir, sin que . , la propiedad .del suelo traslade todos los aumentos de presten fiscal: 51 �dP<- dD dF dF La tercera recomendaciÓn pone de no podemos avanzar sin una especificaciÓn de los tes del precio, hasta aquí' exÓgenos en el modelo. es preciso explicitar cuanto antes la forma de las E = E(N) y D = D (N, F). relieve que determinanTambién relaciones Una primera aproximaciÓn a la formaciÓn precio del suelo seria de S = añ.adir P = P (N, E-d) o bien superficie del área. ~. P = P(N, E-D) don- S En el análisis intra-metropolítano habrá la distancia al centro, de modo que P = P del que (N, E - D, d) S En cambio en el análisis ínter-aglomeraciones la primera de las tres expresiones bastarí'a. ¿ Son más altos los precios en el CBD de áreas densas que en el de áreas del mismo tamaño demográfico pero mayor extensiÓn?. Es P2 sible; pero también lo es que entonces la oferta intra-marginal de suelo urbano pese más en el segundo caso, encarecieE do los precios medios (P). Todo esto depende de una explicitaciÓn más detallada del sub-modelo de precios. Un esquema ricardiano seria ÚtH aquí' quizás, para explicar la formaciÓn .d e los precios del suelo dentro del área. El limite de la misma se fijar{a donde E-D igualase los precios del suelo , agr1cola. El auténtico problema es el de las relaciones entre el precio del suelo y las ventajas de la aglomeraciÓn, por un lado, y la pr~si6n fiscal por otro. Si estas relacio nes explican totalmente los precios del suelo, el modelo se cierra y su estimaciÓn es impensable ( no hay variables propiamente exÓgenas ). En otras palabras, si los precios del suelo pueden predecirse como capitalizaciÓn de las economí'as de la aglomeraciÓn y descuento de la presiÓn fiscal relativa el modelo carece de valor· explicativo de cualquier serie de observaci~nes cifradas. 52 �El sistema de relaciones resultante ser1a: "' L = L (E-D, P) o bien L = L (E-D,P,F) E = E (N) D = (N, F) F = F (D) p = (N, E-D) o bien P = p (N, E-D, d) con la adiciÓn de las restricciones expresadas por el signo de las derivadas respectivas y el conocimiento de que L>o si E-D )P+F. No hay variables exÓgenas en el modelo, excepto N (el tamaño demográfico), y aún habrÍa que considerar que N es una funciÓn positiva de L. En esta situaciÓn, la simplificaciÓn más co rriente consiste en introduci r ,f ( la relaciÓn entre ingresos y gastos estatales en el área ) como variable exógena e lave. Siendo f 1, el debilitamiento de las ventajas ofrecidas por la aglomeraciÓn barcelonesa se interpretaría, en términos de la inecuaciÓn fundamental, diciendo que E-D tiende a ser <P+F' donde F' incluirÍa el efecto f. En otras palabras, la presiÓn fiscal real (F'/R) es ya suficientemente alta ( en términos siempre relati'vós ) pero no se transforma en gasto en el área, con lo cual las diseconomÍas no son paliadas en modo alguno : d D1 l&o en vez d~< o) C) F CIF . > Esto apunta a un mecanismo totalmente real , pero incompleto a mi modo de ver. ::I:l .t>arti-pri s, en nues t.ro caso, es el de que incluso F' es insuficiente, y que lo es por la competencia de P en la captaciÓn de ventajas netas de la aglomeraciÓn. En otros términos, la presiÓn fiscal local no puede aumentar, tanto por razones institucionales ligadas al tamaño de los municipios, como por factores estrictamente mercantiles. Veamos esto. Una interesante complicaciÓn del esquema Es muy plausible pensar -en mi opiniÓnque el crecimiento ( extensivo e intensivo, es decir, en superficie y en renta ) de la aglomeraciÓn barcelonesa se ha producido a un ritmo y con unas caracterÍsticas tales que la propiedad del suelo ~a P.o dido elevar sus precios relativos por encima de lo que el binomio economÍas netas-presiÓn fiscal pueda ex- 53 �Una de estas caracteristicas ser( a la tasa de infla plicar. ciÓn (i), otra, la amplitud del área con expectativas de urba. ., n1zac10n ( S Ó también dMAX). As(, P= (N,E-D) se convierte en P=(N,E-D,i,d). La inflaciÓn que estamos viviendo agudamente ahora, pero que ha sido una caracteristica del pr:oceso de crecimiento desde los primeros cincuenta, suscitaria una demanda de suelo sup~ rior a la que podria explicarse en términos reales ( necesida-des productivas y residenciales, ventaja comparativa respecto de otras áreas ), al combinarse con un crecimiento (~r muy rápido, es decir, con una expansiÓn continua de los cascos urbanos y una distancia máxima admitida ( al centro metropo_!i tano ) relativamente alta dada la existencia de centros urba nos secundarios importantes (x) ) Un razonamiento del tipo 11 preferencia por la liquidez . podria aplicar se aquí' a la demanda de suelo. Junto a las necesidades productivas y residenciales del suelo (lo que podriamos llamar 11 motivo implantaciÓn o localizaciÓn 11 ) existe un 11 motivo especulaciÓn 11 para retener suelo, que se deriva del hecho de que sus precios han estado creciendo -y se espe ra que continuen haciéndolo- a un ritmo vivo, de modo que las ganancias de capital obtenibles mediante la simple posesiÓn supera el rendimiento que pueda ofrecer cualquier colocaciÓn alternativa de los fondos equivalentes a su valor de mercado en el momento, 11 Esto ha significado una prima sobre la propiedad de suelo en los inicios del proceso de urbanizaciÓn acelerada, y una ventaja similar para los compradores de suelo ( ~ mobiliarias, particulares ) en fases sucesivas de este proceso, Naturalmente las expectativas sobre los precios del suelo en el área se basan (1) en la existencia de una reserva de mano de obra agricola subempleada en las zonas atrasadas del pais, (2) en la confianza de que E-D, las ventajas netas de ubicar se aquí', siguen siendo suficientemente elevadas en relaciÓn a (x) Contra lo que estamos acostumbrados a repetir, la densidad de la aglomeraciÓn barcelonesa no es muy alta (aparte de los resultados que produzca la delimitaciÓn administrativa para Barcelona-municipio o aÚn más para Hospitalet ) ; la aglomera ciÓn madrileña, sin ir más lejos, debe ser más concentradaen el espacio. . . 54 �(~J 7"" ,~ < '1 ·14 r V? 1, · 1 7 1..,1') ,. / • . '1Y Y'l/ r ( .?., ......_, ""' ...,.....,.,. ...... .,...."" ) A~--· .,.,_.,,1! ~)' -A ,~ .t¡r. J., L - -'"""""...2~, r,. ,.........,..,., 1~"" ~~.Ll j'-""Y\ • - _-1--v¡ '<) t (' ><. n--r 1:>'-'>! . ,. . , ~:_77 'f"'f'l·1 'J ""'-{· "Y'.")::;¡- (, 1 )(1.,+ 7 '-•.z.• '.2 ....._ VV.1.vvvY1 wy> lo") v''1"V'é;fY)'/ 't (.' 'fl._-l'L.I' •1'1J1l·, mf)'J,;l) ¡ ,r·Mf¡>' ' 1"1 -¡-<>/( ., . .,r,""'-~"1 .i{l U.}J t A ~}. •·""f"\'\<' ~\.,,,.,.,1~~-__-.....;-; · ~:rr~· ~1;>-v'·.,_~~'Y\v . t1"'Y) ~""ll v-1 ~-:: , ~-a··'l').\~:{('1~ '?f""t"'"'''J ~• ..1 r -vry .. W\'V>'VIf'A 11. -· G'7 ...,• • _~¡- J •y·'L c,--......_.IYVJ'1""""l .... "'\ ?">-~ """'·?/}-.....(r~/ ,., ;; •-Y-',......rv-Tp '11 0-')J'"l("\ 1 h¿; ) ''l,.'·f51',....- )1J ('J r.~.. .c:"""I'V'Yl rJrn lf :J : ,~ "'Y\ )v¡l , 1'\ · 11.- )?i'~ ¿ ·~ ~.: "'· 'T"'' q)1 • t' "'1~h, "''1/ -~ "-q-'1' '/1""1'17."'rN>l'l17 ') .,....,¡ ¡.... 1 """)'~ '· ~1-""1" ' f l 'l. r-"YlU __ J- '>]"\.,<? 1 , .1'1 ' -r~ 1., <¡¡~" ..... ,7Wl r.-p ~ yv-vv-'"'7 ~tf"·t' -"""" ""'~v ""'" T<Tv/ -.')') .;pv -...:->7 m """'"'?"• ) "f") ) l)"o'!'\ (J"Y\. 1 '""11'1'\ ~L. . J> "? '1 '-! , :l'? V)' 1 ).. a ::: ¿ '?""'?VYI1fl ? Q7 (_r¡r.v/_r/ ~~ 'YJ'11? ~ll J AV,( f o . t ''"'~11· '1·,111 --,Jy.(J)' ·r <.f.)/' ..., . '7"7" w ' •YJfl'7ly7 /'1'. • . ~ "'-v¡ J\"'~ ' 1~ 1,~ ~ <:q""'H n..,L,v\ j Vl-~o{ ~'1 ~p t-Yf«¿{ ;n ~ ((<f. ¡.,_->1...... < ~-"'-NÍ 11 !.,,...,_."" ?v'! ~ "7V'(), , • '-( ~ 'P-'"1"''.'{"': :--"'11)1"'-rvvvv>'lJ .,.,?. . . .t. h~-'1..r ,,.....-1.. )7 "'"\!•1'-'r =) .,.,--,'V'.J -..,._:rvv¡.• '1" ,~., '-'1: u. .. ., ."4 ·tvl '1-:'-~., ( -~'l-"1/ ;r~ ~ ..r-1..,.,......., ~ ~ryVJytl "JJ ~ ) ,.,J --:F'-..-,r--•rv.n-J '?' .,.._--]_'-'~ ......'fVI,.-y 'l"Y''1."' -ry 1<[· '"¡'17 """'"'""~ )' .,..,_"1 "'1'? ~1"' ""r-,-· "-'~ ~~~ JY' ,.,, 1 "'"'~ """ r7. , ........ ]'1 '\. .. ~e ~ "' ( ~•7•"1·~· 11-jc " ''"" 7)"" 'Y] 1 n..- , _,_?""""...~" ~ -·r' r.-r--/ q " ') ~ J ":"""1 y~.~ :'l" "·~) "':) 1 ~ '"P'.....,-y; "P ~~ '1/ .'v -. .,..., .,.,'"1-, ..... ?}? ,!-'V "rt? --:-,) ?'J1 L-J-'11 ~w .~ fl & A--7V''Wif""M 1--,1 h"'7'r'l"' 1 'Yl-'/~ ~flp '1J ':> ,__,"" . . ''?="'•'•'"'?¡) '7J "-""''')') ) 1 ... . !) i~".:t ú<I / /;. " 1 .., ., , -, j''f ( { . .,., •. .~ '·"l ' 'ss '>.JVV>'Y) _.._:~ ) .,._, )'tj '!l('• a. _ "j ([ !7 l. f~ 'd no ~~'7''1 \J }1,1 •..,-yvj \ J 1":-l"lll-• '"1 ':f) 1'~ " ')'"lJ ("Y •h T -~..,-v/ '} ~~- - ,~ ·f~¡1~~ .-,- '· 'J ~ --<t y"'N'.r~~ LJ 1') \ ... ,...1 " . .. \ ·•\ ..¡ �los costes inherentes a , tal decisiÓn, tanto para los capitalis tas o empresas como para los trabajadores. En: estas condiciones la configuraciÓn de la de manda de suelo conlleva una elevada rigidez con respecto al precio y, en consecuencia, cualquier aumento de presiÓn fis cal sobre el suelo es fácilmente -repercutible sobre el compra dor o usuario bin que la cantidad demandada varie sustancial= mente.] En otras palabras, la administraciÓn local se ve in capacitada de elevar la presiÓn fiscal real sobre el suelo. La cuota de suelo metropolitano que las administraciones locales pueden entonces obtener, dado el tipo de fiscalidad existente y esa configuraciÓn de la demanda, es siempre una cuota lirni!_a da. En contraste, la disponibilidad de suelo poseido por ha bitante o empresa es relativamente elevada (x). Si esto es as( conviene extraer una conclusiÓn lÓgica y plantearse nuevas preguntas. La conclusiÓn· es que la falta de infraestructuras y servicios pÚblicos en el área no es solo achacable a f )J. ( es decir, la elevada proporciÓn de ingresos fiscales estatales sobre los gastos correspondientes en la misma área ) -en lo cual residentes, empresas y pro pietarios estarán de acuerdo- sino que esa insuficiencia tiene también como contrapartida unas ganancias de capital por par te de los poseedores de suelo en el área y en definitiva un ~ vel de consumo más elevado a la realizaciÓn de tales ganan cías. La pregunta que puede formularse, entonces, es qué finalidad sirven las coaliciones de propietarios, cuan do el mecanismo de mercado parece asegurarles una corriente de rentas tan significativa. Posiblemente la explicaciÓn de este hecho ( y de sus consecuencias, tales como la contenciÓn forzosa de la presiÓn fiscal sobre el suelo por la via del co~ trol directo -por los propietarios- de las administraciones locales del área ) radique más que nada en la competencia in - (x) Lo que no quiere decir que todos los habitantes ( ni siquiera las clases medias) posean relativamente mucho suelo, sino que este parámetro es muy alto una vez se alcanzan los niveles de renta en que ·el cálculo de rentabilidad relativa esque matizado más arriba deviene factible. En cuanto a la Admi .: nistraciÓn local, su cuota de suelo seria menos limitada si ac túa como un particular, comprando y vendiendo suelo ( y aúnen este caso tropezará con un obstáculo que los particulares no encuentran, los limites municipales) .. 55 �ter-municipal por la atracciÓn de actividades y residencias, es decir, competencia por la obtenciÓn de un bocado irnpor tante en el pool de rentas generadas por la aglomeraciÓn en conjunto (x)-.--Otra pregunta puede referirse al papel de la configuraciÓn fí'sica del área en todo esto ( papel simbolizado aqui por dMAX o distancia máxima admitida al centro}. Caracterí'stico def proceso de formaciÓn del área metropolitana barcelonesa es el extenderse en general sobre una regiÓn agrí'cola fértil de altos rendimientos, y organizada en una jerarquí'a de centros urbanos secundarios. El punto de partida de las expectativas del poseedor de suelo marginal ( P=E-D ) es pues alto y la extensiÓn de la zona con tales expectativas es mayor que la que se darí'a en una provincia poco poblada fuera de la capital. Todo ello juega en favor de la importan cia de las !.'rentas urbanas 11 dentro del producto del área, Dejando las cosas corno están, las inferencias solo pueden ser pesimistas. El mecanismo que fatalmente impide el aumento de la cuota de suelo utilizado por la Admi nistraciÓn local y, en general, de sus recursos, solo pued~ ver se contenido, en esta perspectiva, cuando el aumento de la presiÓn fiscal local por otros cauces ( por un lado ) y la escalada de las diseconornias del gran tamaño ( por otro )pon gan un freno a las decisiones de localizaciÓn e incidan sobr~ las expectativas de los poseedores de suelo. Dados los parámetros actuales, que no conoc_!l rnos más que indirectamente, el coste de financiar una conten ciÓn de las diseconorní'as mediante provisiÓn de infrae structu-:ras y servicios pÚblicos, es muy alto: a cada aumento de pre siÓn fiscal la acompaña un aumento de precios del suelo ( e-;;_ condiciones de eludir la carga dada la forma de la demanda ), con lo que el efecto total en el lado derecho de la inecuaciÓn (x) El propietario de Sardanyola, p.ej., no solo se opondrí'a al au·· mento de la imposiciÓn l:iobre el suelo sino a que el municipio cargue a las industrias locales un arbitrio de radicaciÓn para financiar la absorciÓn de las diseconorní'as colectivas creadas por aquéllas, pues el coste de instalarse en Sardanyola (P+F) podrí'a entonces decidir a Ruevas empresas a cruzar la carretera y ubicarse en Ripollet. De ahí' que una extensiÓn de la fis calidad especial solo pueda hacerse en bloque, para toda la aglomeraciÓn. 56 �básica (P -+ F) puede fácilmente verse como superior o equivalente al efecto en el lado izquierdo ( aumento de E-D). Es to desde el punto de vista de la aglomeraciÓn. El horizonte de los propietarios ya hemos visto que puede ser más estrecho y frustrar su propio interés en mejorar las economias netas del conjunto por la competencia entre municipios. La utilidad de esta "complicaciÓn" de cara a estimar los parámetros del esquema es solo relativa. Pues i. la tasa de inilaci6n ( supongamos en los Últimos 10 años ) es la misma, a todos los efectos estadisticos, para todas las ciudades españolas. Quedan dMAX y P a ( el precio agricola) con1o variables explicativas de precios del suelo diferencia les, junto a las endÓgenas N y E-D. Las mismas variables jugarán en el análisis intra-I!letropolitano.para el nivel ínter- · áreas, en cambio, es posible que resulte deficiente. Quizás seria mejor dejar la ecuaciÓn del precio en su versiÓn original e introducir una funciÓn de demanda de suelo, en que la proporciÓn de suelo por habitante dependería· de los tres ele mentas citados ( i, Pa• dMAX) o quizás sóio de dos de ello; ( i, dMAX) además del precio (P). = ConclusiÓn En términos del esquema simple propuesto es posible reinterpretar las visiones alternativas corrientes de la aglomeraciÓn metropolitana. La falta de una Administra ciÓn metropolitana .de he considerar se tan grave por sus efectos sobre F /R ( imposibilidad de aumentar la presiÓn fiscal real ) , como por sus efectos sobre F ', que es la interpretaciÓn tradicional ( f) 1 implicando diseconomias debidas al superávit estatal en el área ) . '- ·~ ' ·., \ Por otra parte la administraciÓn metropolitana no es la soluciÓn del problema sino solo una plataforma me jor ~evitar algunos de sus mecanismos de refuerzo ( col'!!. petencia entre coa liciones municipales de propietarios en un área fragmentada ). El problema de fondo está ligado al ca rácter inflacionario del crecimiento nacional y al desequili brío inicial entre las ventajas netas de la aglomeraciÓn barc~ lonesa y las de los puntos de origen de los capitales y fuer za de trabajo inmigrados. 57 �En estas condiciones, un área fuertemente expansiva en el tiempo, dotada de centros secundarios ( es decir, potencialmente amplia en términos comparativos ) y si tuada junte" a una agricultura rentable, confiere rentas intra marginales muy importantes a los propietarios de suelo, rentas ( o ganancias de capital ) que pueden ver se como contrapartida de un nivel de diseconom{as alto, en la medida en que la presiÓn fiscal es incapaz de competir con el precio del suelo para la captaciÓn de una parte de las ventajas de la aglomeraciÓn. La pasividad del Estado en permitir la apari."' de estructuras metropolitanas coincide pues con el intec1on rés de los poseedores de suelo en hacer durar la situaciÓn actual-interés por otro lado muy difundido ( las industrias, los particulares propietarios, etc. tienen su parte en los beneficios ). El resultado de todo este proceso es una demanda de suelo superior a la explicable en términos de ventajas de ubicaciÓn productiva o residencial en el área. Incluso un organismo metropolitano, sin embargo, se verí"a frente al mismo problema: la retenciÓn de suelo o su posesiÓn en pro-. porciones mayores a las que el nivel de renta explicarí"a, resultan estrechamente ligadas a parámetros que están fuera del alcance del Gobierno local -incluso agregado al nivel de la aglomeraciÓn. Los efectos nocivos de la fragmentaciÓn administrativa local son muchos: escalas ineficientes de operaciÓn, presiÓn fiscal nominal compitiendo a la baja, disparo alcista de los estándares "ornamentales" en el centro ( limpieza, iluminaciÓn, pavimentaciÓn ), falta de poder de negociaciÓn de . . los municipios pequeños, por ejemplo, en la obtenciÓn de eré dito local y en el acceso al mercado privado de capitales. Pe ro esa fragmentaciÓn presenta ventajas, en parte para toda 1~ poblaciÓn ( control de las decisiones administrativas en un supuesto marco democrático ), pero sobre todo para las posici~ nes del Estado · y los propietarios: para el primero porque le permite contraponer intereses locales y mantener competen cias, para los segundos, porque han sido ellos los que efect:.!. vamente han disfrutado de las ventajas de control social que ofrece la pequeña dimensiÓn de los municipios. ( Aunque tam bién es posible que la consolidaciÓn administrativa signifiqu~ la sustituciÓn de unos intereses inmobiliarios locales por otros de mayor volumen ) . 58 �Dos ejercicios de estimaciÓn son pensables a partir del esquema apuntado. Uno a nivel in ter y otro a nivel intra-metropolitano, con las distintas especificaciones in- - Los mayores obstaculos "' "" son: dicadas. en esta v1a . (1) La falta de variables independientes del · modelo{exÓgenas) · (2) La cuantificaciÓn de un indicador de e cono m{as y diseconom{as externas. Las principales innovaciones del modelo son: ( 1) incluir variables indicativas del comportamiento del sector pÚblico en el esquema tradicional de la teor{a urbana. (2) Juntar en un mismo modelo el par econom{as-diseconomias de aglomeraciÓn con conceptos de renta de suelo. Al menos a nivel teÓrico es posible construir esquemas significativos para la explicaciÓn de los problemas de la aglomeraciÓn. Está por ver cual es el poder predictivo de esos esquemas. / P. S. Dos indicacione bibliográficas interesantes en relaciÓn con el esquema ~ po esto: l. W. Ba al Economic Analysis and Operations research. E~ plica ~ p1 o !:! O re o ckr) como al propietario ( productor ) le es mas fácil tra; ladar la carga fiscal si ( a) la demanda de suelo es r{gid; y (b) la oferta es elástica. 2. H. W. Richardson The E~onomics of Urban Size. Ver en el cap{tulo 2 pgs . 11-14 un esquema gráfico similar al desarrollado Em el apéndice a este art{culo. 59 �APENDICE Los gráficos (1) (2) y (3) presentan una versiÓn geométrica posible del modelo, dotado aqui de funciones espec{ficas E (N) y D (N), y en grados de sucesiva complica- . ; ClOJ::l, Se supone que las econom{as de aglomeraciÓn crecen con el tamaño de la misma pero a ritmo decrecien te. La curva de diseconom{as tienen un punto de inf~iÓn, creciendo más las diseconomias que las econom(as a partir de un tamaño determinado ( el famoso p lafÓn estad(stico que unas veces se sitúa en los 200. 000 habitantes y otras en los 400 Ó 500, 000 ) para igualar se luego los dos ritmos de au mento. El gráfico (1) muestra la evoluciÓn resultante de las econom{as netas (E-D). En Nll' cesaria la inducciÓn al crecimiento de la ciudad al equiparar se economias netas y precios del suelo. Este es el caso más simple. En el gráfico (2) se introduce la presiÓn fiscal, desplazando la curva de diseconomias h a cia abajo (DF) y e~ vando las econom(as netas. Si esta elevaciÓn es igual al aumento de la carga fis'cal, los desplazamientos de E-D y P ( a E-Df y P·.f.F ) se compensan y el tamaño Óptimo o de equilibrio es el mismo. En el gráfic o (3 ) se supone que el precio del suelo es c apaz de absorber las econom(as netas generadas (o d e repercutir los aumentos de presiÓn fiscal ) con lo que el t amaño de equilibrio desciende a Nxx . bO �GRAFICOS E,O ( 1) 0~--~--------+----------- (E- O) p N N* tamaño óptimo sin sector publico ( Mox ---E .... --o E, O / J[E-o]-P) ¡ --Dr N • tamaño (2) 0 ~--~----~------(E-0) P,F ( Mox jr óptimo con sector público E-o,]-[ P+F] ) E, O N** tamaño óptimo (3) o ~--+------+-------(E-0) P,F * N* < N* si d P pu•s dF >O PF+F >E-Dr en N Gl .. �LAS PROPUESTAS LABORISTAS RESPECTO AL SUELO URBANO l. En el contexto de la reafirmación de las ideas libera les, los conservadores han señalado a la opinión pública británica c6mo el sistema de licencias de edificación sometido al planeamiento urbano existente en el Reino Unido favorece al e~ peculador. No en el sentido hispánico de la adulteración sistemática de los planes ( también de eso empieza a haber ) o de planes urbanos indefendibles, sino en el sentido de que e 1 cul'l!... plimiento estricto del sistema plan-permisos restringe la oferta de suelo y por tanto lo encarece. La Figura 1 explica gr! ficamente la relación entre posibilidades de especulación y sistema de licencias. Relación precio de venta precio máximo Fig. 1 Años de oferto de suelo o Licencias acordadas dividido por su laso de utilización. (en nuestro caso corresp.onde en porte o planes parciales y modificaciones acordadas) Si los permisos concedidos son poco importantes respe~ to a las demandas de los promotores, el propietario del suelo puede extraer de ellos la cantidad máxima que estos estén dis puestos a pagar, es decir que el precio efectivo menos sus costes ( valor de utilización agrfcola y costes de puesta a disposición ) sería igual al precio máximo obtenible neto de esosmismos costes. Pero si los permisos y la planificación son generosos, esa relación disminuye. El informe para 1968 de la Comisión del Suelo establecida por los laboristas en 1967 reconocfa los hechos y señalaba que dichas restriccione~ se deben a i) motivos de eficien .:. cia del planeamiento urbano, ii) prevención a tener que incu rrir en obras . de urbanización excesivas, iiil )conservadurismolocal en · pequeñas ciudades residenciales de conmutadores de rentas elevadas. El reciente Informe Skeffington (People and - 61 �Planning ci6n. ha añadido las dificultades y lentitudes de la Administra- 2. De esa crrtica se ha pasado a defender la eliminaci6n de controles en el sentido de que producir{a menor especulaci6n y mayor baratura del suelo. El análisis del sistema de libertad, sin embargo, no proporciona esos resultados. Las Figuras 2 y 3 permiten resumir las principales consideraciones. La figura 2 presenta en esquema las diversas valoraciones que afectan a una finca urbana en el caso más sencillo. Fig 2 Ptas. ~~~--..;------'----------- Valor suelo según rendimiento agrícola Rendimiento urbano= renta esperada neto d€' cost€'s d€' urbanización y construcción . ~-t---..;----~:.1".-::;;--------- Rendimit'nto agrícola. ~---- nvmpo El momento socialmente 6ptimo para su utilizaci6n urbana habrra de ser 1, en que la igualdad del valor urbano y agr{cola refleja la utilizaci6n de recursos reales implicada. Puede afirmarse, sin embargo , que desde determinado punto de vista el rendimiento urbano negativo, que refleja que no pueden cubrirse totalmente los costes de urbanizaci6n y .construcci6n puede aconsejar un 6ptimo momento de urbanizaci6n como 2 6 incluso 3. 62 �,.. r) , . . . 7i , ........ , . - (¡ ... .· 7 ,/ lru r / fó Ao4-- - / ... 1 ;i . -- )~ jet:-· <¿,~:. r~r.')fi.J . / fo-r. l ' - \ ·' c:U {¡-.,~, . 1 ~~a,¡. . l~, r~r..~k íJ ~~t-u.b. rb...,,¡ _~~ ).e 1\ ' V ''IV · '1\"- 1" - (At-1. / .\ ~. 1).\~·.. v·~ L~ -·- (A .••• ,, _ _ . ~ ij_ -¡,., 1 ¡, ofv¡ V • �La maximizador obtend6n del especuladora, ticipaci6n en figura 3 rnuestra, por el contrario el comportamiento del propietario privado del terreno. Su criterio de máximo rendimiento, aparte de cualquier intenci6n lleva por lo general a un momento posterior de parel mercado del suelo. ' Curvos de descuento, codo uno indico un tipo de interés fijo. Ptas . ---- --- ----- --l 1 __ .... ,.J..- - - - - ll Valor urbano neto de costes de urbanización. 1 1 1 1 1 1 fig. 3 1 1 1 Tiempo 3. Ante esta situaci6n el Manifiesto laborista 1974 optaba por una polrtica respecto al suelo que logra-ra desplazar hacia abajo la curva de la figura l. En el lenguaje escueto de los ma 11 nifiestos : fomentaremos la municipalizaci6n de propiedades al quiladas privadamente 11 ; 11pasará a propiedad pública el suelo necesario para el desarrollo urbano de modo que haya suelo barato di~ ponible para nuevas viviendas, escuelas, hospitales y otros fines 11 • La propuesta estratégica inicial cuyo resultado han sidoesas frases se expone en los puntos siguientes : 4. Aparato. Se tratar{a en primer lugar de crear Geren cias de Urbanizaci6n o Comisiones de Urbanismo metropolitano o regionales formadas por representantes de los Ayuntamientos y equipo técnico y encargadas de la gesti6n de todo el suelo urbani zado y edificado o de d e sarrollo urbano qu e ellas designen. S. Suelo edificado. En cuanto al suelo urbanizado y edificado ocupa do por su p r opi etario la Gerencia no interviene más que en caso de que se apruebe un plan de remodelaci6n. No . oc~ rre lo mismo con el suelo urbanizado y edificado no ocupado por sus propietarios: por Ley habr{a que convertir todas esas propied~ des privada's eh propiedad de los Ayuntamientos, d a ndo al actual propietario un arrendamiento por la vida esperada de cada edificio hasta un máximo de 80 años. Al final de ese per{odo el propieta- 63 �rio recibiría una compensaci6n calculada según el valor de merc9-do inicial del terreno y un complemento por el incremento gen~ ral de precios durante el período. El contrato de arrendamien to sería gratuito al principio, pero al cabo de un cierto tiempo el expropietario -arrendatario- subarrendador empezaría a pagar a los Ayuntamientos un alquiler equivalente al 50% de los incrementos del valor de uso del terreno. Estos alquileres se calcularían mediante variaciones del valor de uso cada siete años, si bien un cambio de uso significaría revisi6n inmediata de las ren tas. ¡\__ Para suavizar los posibles per JUlClOS causados poresta ley y por la disminuci6n del precio del suelo que seguiría se ha disefiado el siguiente sistema de excepciones: a) El período sin arrendamiento a pagar será mayory la cuantía de esos arrendamientos menor, sobre una base de no transferibilidad del arrendamiento a largo plazo, en los casos de aquellas personas o sociedades no ocupantes que hubieran comprado en los cinco años anteriores a la promulgaci6n de laley y para quienes los negocios inmobiliarios no constituyeran actividad principal. El motivo de esta excepci6n es no per judi car a aquellas personas que compran a un precio muy alto siro plemente como colocaci6n antiinflacionista de sus ahorros pen sando en los rendimientos de su utilizaci6n, y en cuyos cálculosno habría entrado el pago de un alquiler al estado. b) El arrendamiento a pagar también sería menor en el caso de ocupaciones que se consideren socialmente deseables( artesanía en un determinado barrio, por ejemplo), pero que noresulten rentables para los can.J.bios de valor de uso estimados para el cálculo de las rentas. Esta excepci6n s6lo apunta al hecho de que la estimaci6n de los cambios de valor de uso no puede estar determinada por completo por la rentabilidad contablede los ocupantes, pues eso eliminaría sanas presiones al caro bio de localizaci6n. 6. Suelo para la expansi6n. Todo p r omotor que desee suelo a urbanizar o edificar tendrá que dirigirse a las Gerencias Regionales, quienes lo comprarán para él, bien por venta voluntarTa o,- en casos bien definidos, haciendo uso de sus poderes deexpropiaci6n. El precio de comprc\_venta ) vendría fijado por las Gerencias, inicialmente bastante alto, a' un 60% de su valor de uso por ejemplo, pero con una escala anunciada de disminuciones 64 �sobre ese margen año a año hasta llegar a un 20% por ejemplo. El suelo adquirido por las Gerencias se arrendaría a largo plazo al promotor, si bien en los casos de promoci6n de viviendas la familia ocupante tiene derecho a su compra en completa propiedad. El sistema de contratos de arrendamiento con el promotor permi te multitud de descuentos y variantes de acuerdo con destino, ca racterísticas de la explotaci6n del suelo que se propone etc • . Por otro lado el promotor verá limitado el tiempo para la utiliza ci6n del terreno adquirido. En el caso de que los promotores fueran los Ayunta mientas mismos ( nuestros Patronatos Municipales ), habrían de recurrir igualmente a la Gerencia, con el posible incentivo de sub venciones estatales en casos definidos que permitieran a las Adm_i nistraciones locales adquirir suelo por debajo del precio de com pra. Las mismas Gerencias regionales pueden ser a su vez promotoras sometiéndose al aparato de concesi6n de licencias de los Ayuntamientos y en consorcio con ellos siguiendo la experien cia de las sociedades de economía mixta entre Ayuntamientos y empresas privadas. La racionalidad existente tras este mecanismo que en primer lugar parece una simple transferencia de beneficios del propietario del suelo al promotor radica en que los beneficios a obtener actuan ahora como incentivos para la construcci6n en vez de actuar como incentivos para la retenci6n de suelo, con lo cual, sin eliminar los mecanismos de mercado se consigue reducir el precio de adquisici6n de la vivienda. (En términos de nuestros gráficos nos acercamos a los puntos l y 2 de la Figura 2 y se desplaza hacia abajo la curva de la figura l ). 7. El proyecto que se acaba de presentar está en gran ¡nedida inspirado por la práctica sueca y holandesa. Sus posibilidades de implementaci6n no son pequeñas. Bibliografía: Peter Hall dres 1965 (ed) Land Values Sweet & Maxwell, Lon- Land Commission. Annual Reports David Lipsey Labour and Land dres Abril 19 7 3. 65 Fabian Tract 422 Lon � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La compensación entre precios del suelo y presión fiscal en el área urbana de Barcelona: un esquema simple Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Economia Description An account of the resource n. 32, octubre 1974, p. 48-60 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Boletín del Gabinete Técnico de Programación Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1974 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/945/BoletinGabineteTecnico_1974_n32_AspectosEconomicos_PM.pdf 0d57320578117c8b5649fa9118ba10fd PDF Text Text BOLETIN DEL GABINETE TECNICO DE PROGRAMACION Nº 3 2 - Octubre , 1974 �SUMARIO Págs . Introducción . • . . . . 1 1 t~ Aspectos e~onómicos de una consolidación administrativa en la Comarca de Barcelona Por Mario Gimenez, Pascual Maragall y Gabriel Lucena . • . . . • . . . . . . • . 2 Sistema Informativo Integrado para la Gestión y la Planificación en el Ayuntamiento de Barcelona. - Un caso concreto. el tratamiento dela población. Por J. M. Canals, M. Forn 23 La . compensación entre precios del suelo y presión fiscal en el área urbana de Barcelona. Un esquema simple. Por Pascual Maragall 48 Las Propuestas Laboristas respecto al suelo urbano. Por J. García-Durán . . • . • . . 61 El proceso de programación en el Ayuntamie!! to de Nueva York. Por Pascual Maragall . 66 Vida Local de Londres. Por J. García Durán 73 \ .• ERRATAS OBSERVADAS En la pág. 15 Tabla 2, donde dice "Mieria" debe decir "Minería" 21 a Por error se salt6 la numeraci6n de la pá la pág. 23. No falta ninguna página. g. �ASPECTOS ECONOMICOS DE UNA CONSOLIDACION ADMINIS TRATIVA EN LA COMARCA DE BARCELONA. ( Ponencia presentada a la I Reunión General de Servicios de Estudios. Madrid. Noviembre 1973) Es tópica la poca eficacia de los arreglos institucio nales existentes en la aglomeraci6n barcelonesa. Los costes de la fragmentación administrativa han sido analizados en ocasiones ( cf. 11 Estudio sobre recursos económicos para la actu~ ción urbanística y la prestación de servicios en la comarca de Barcelona••. 1972 Comisión de Urbanisrn.o- Universidad Autóno.. ma) y con más frecuencia han sido simplemente citados entrelos elementos explicativos de los problemas del área. La fragmentación de un área metropolitana en pe quefios municipios conlleva varios tipos de costes ( frente a una serie de ventajas ). Las escalas de operación pueden ser insuficientes para (1) aprovechar economías derivadas de la mayor dimensión, o (2) simplemente plantearse la producci6nde serví~ios públicos que se definen para un ámbito territorial más amplio. Ejemplos del primer tipo de costes serían no sólo los casos típicos de la tecnología de los servicios públicos { abastecimientos de aguas, colectores o estudios ), sino tam bién la fuerte incidencia de los gastos de Administración general {Alcaldía, Secretaría, etc. ) en los presupuestos de muni_ cipios de reducida dimensión. Ejemplos del segundo tipo sonlos relacionados con la movilidad metropolitana, en los que las subdivisiones administrativas de éste nada pueden decidirindividualmente { mientras que sí pueden por lo mismo, obstacu lizar decisiones ajenas). Hay razones para pensar que no es útil insistir dem~ siado en estos temas. Las econom{as de escala pueden no ser significativas en una buena parte de los servicios públicos lo cales. Por otro lado, la difusión de efectos externos en la producción de servicios públicos y los problemas de medición y asignación que esa difusión plantea pueden no ser el obstáculo fundamental en la eclosión del área metropolitana, cuando lo determinante es la resistencia estatal a admitir que exista un ni vel administrativo metrop~litano. 2 �Pero como en nuestro caso tal resistencia estatal se argumenta a menudo en términos de la dificultad que plan tea aquella medici6n de efectos externos y la correlativa asignaci6n de responsabilidades y recursos (x) creemos que sí vale la pena empezar a estudiar estas cuestiones. ¿ Existe un "contínuo· urbano" barcelonés significativo? Lcuales han sido los efectos de la formaci6n de ese hip~ tético espacio integrado sobre las administraciones locales del mismo? ¿ Permite la aglomeraci6n barcelonesa la formaci6n de administraciones locales de potencia fiscal aceptable o no divergente en exceso, mediante una mera manipulaci6n de lími tes administrativos? ¿cuáles serán los efectos de la consolid~ ci6n de municipios sobre rendinliento de determinados ingresos fiscales 1 Estos son los temas que pretendemos ir aborda_E do. Las notas que siguen exponen algunas exploraciones preliminares sobre los mismos: l. l. Se analiza la correlaci6n de rangos de lasclasificaciones de municipios comarcales según (a) dimensi6n,medida en número de habitante s: y (b) gasto ordinario por habitante. Se obtiene de paso una tipología simple de esos municipios de acuerdo con sus desviaciones positivas o negativas. l. 2. Se utilizan los datos del Departamento de Geografía de la Universidad de Barcelona ( Revista de Geografía ) y la tesis inédita de Horacio Capel ( La Red Urbana Es pañola t~ 50 ) para derivar indicaciones sobre la especializa ci6n de las ciudades comarcales. 2. l. Se aplica una sugerencia de W. Thompson ( Prefacio a la Ec. Urbana p. 34 7 ) al análisis de las divergen - cías de base fiscal entre subdivisiones comarcales con el fin de calibrar las posibilidades de consolidaci6n administrativa con diferentes grados de agregaci6n. x El desacuerdo entre las administraciones locales existentessería así el obstáculo argüido por el Estado para explicar la demora en la aceptaci6n .de los esquemas institucionales metropolitanos propuestos ya en 1965. 3 �2. 2. Un cálculo de los efectos de diversas hipÓtesis de consolidaciÓn sobre el rendimiento en nuestra área del Fondo Nacional de Haciendas locales. En fin, esta nota no toca muchos de los as pecto s estadí'st icos y econÓmicos del binomio fragmentaciÓnconsolidaciÓn que habrá que considerar. Señalemos algunos de ellos: - El término "consolidaciÓn" es muy amplio. Cubre aquí desde la formaciÓn de supermunicipios a partir de los actuales o la consolidaciÓn en uno solo, hasta la for maciÓn de dos niveles, uno municipal ( o super-municipal ) para determinados servicios y otro a escala de la aglomera ciÓn en conjunto. Falta pues en nuestras nota el punto d~ vista sectorial, el Único que puede basar la administraciÓn a dos niveles por el lado de gasto ( véase el citado "Estu dio sobre recursos econÓmicos ... "). - Los instrumentos estadÍsticos que habrá que utilizar ~ la hora de proponer una tipologÍa más completa de los municipios de la zona no son desde luego tan simples como la comparaciÓn de rangos (l. l.) y los Índices de especializaciÓn (1, 2). Tenemos ya programas estándar de análisis factorial para ello en el Centfo ordenador munici pal. Esta misma v{a se iniciÓ J y quedó truncada ) para la revisiÓn del Plan Comarcal ( ver M. Sola Morales "Factó rializaciÓn de caracterÍsticas de un área metropolitana" Revista de GeografÍa 197 O, nÚm. 2 ) y está siendo aplicada en el Departamento de Geografía de la Universidad de Bar .. celona para el estudio de l a red urba na española. - El análisis aquÍ se extiende solo a la co marca, cuando deberÍa cubrir toda el Area Metropolitana. Véase en la página ~una conjetura sobre los peligros de e·sa limitaciÓn territorial. - Hablamos aqu{ de los costes de la fragmen taciÓn pero no de sus ventajas. El control de los munici-:= pios por los propietarios de suelo ( y de los distritos por las 'ruerzas vivas" ) impide ver las posibilidades de esta s subdivisiones en un área metropolitana integrada. 4 �l. DELIMITACION ESTADISTICA l. l. La tipologia de mume1p1os de la Comarca obtenida mediante la comparaciÓn de los rangos de poblaciÓn y gasto por habitante es muy clara ( Tabla 1, Figuras 1, 2) : los municipios de mayor tamaño, excluido el central, se sitÚan junto a éste y presentan clasificaciones relativamente b~ jas en gastos municipales por habitante, menos acusadamente en el caso de Hospitalet y de forma más clara en el de Badalona, Santa Coloma y Cornell á. Esta misma situaciÓn se prolonga siguiendo el eje de accesibilidad Sud Oeste Sant Boi, Viladecans y Sant Vicens, municipios proletarios de tamaño medio. Este continuo urbano diferenciado ( centro de mayor dimensiÓn y con un sector pÚblico rico, municipios de tamaño demográfico importante -y creciente- en direcciÓn NE y SO con un sector pÚblico empobrecido ) presenta va rias caracteristicas relevantes a la hora de considerar la consolidaciÓn de jurisdicciones: (a) es un producto, en parte, de la iragmentaciÓn administrativa del continuo urbano, (b) no respeta la débil resistencia geográfica de los rios Llobregat y Besós, (e) ha trastocado en el curso de los Últimosvein ticinco años la jerarquia urbana histÓrica del área ( centrode gran dimensiÓn, municipios de tamaño importante fuera del radio de 18 Km. definido por la Comarca del 1953 ) y (d) muestra una correlativa diferenciaciÓn ordinal hacia arriba de los municipios más alejados de segunda residencia o con funciones agricolas aún significativas ( Castelldefels, Papiol, Santa Coloma de Cervello, Sant Climent, Pallejá y Sant Just ); el mismo mecanismo explica el carácter equilibrado de los rangos de municipios semi-industriales ( como Gavá , Prat, Monteada y Esplugas ). Si parece obvio que la aglomeraciÓn como tal tiene que hacerse cargo de la rehabilitaciÓn del tejido urbano diferenciado hacia abajo ( y de cuya deterioraciÓn es responsable unitariamente, como tal aglomeraciÓn ) también resulta atractivo por su simplicidad el criterio de compensar tal asunciÓn de responsabilidades con la consolidaciÓn simultá nea de los municipios de algÚn modo benefiQiados por la dis tribuciÓn de funciones en el espacio urbano. Pues bien, tcD consolidaciÓn compensada solo puede realizarse extendiendo la consolidaciÓn administrativa hasta los confines de la co 5 �marca ( hasta Montgat y Tiana por el N. E. y Castelldefels y ~apiol por el S. y SO ). La principal objeciÓn a esta imagen de la ciudad extendiéndose en luna creciente en torno a la sierra de Collcerola ( la cual si ha significado una resistencia fisica a la expansiÓn deÍ casco urbano ) debe provenir en el terreno de la delimitaciÓn estadistica, del hecho de que el indicador "gastos por habitante•• no carece de ambigüedad. Asi, las altas clasificaciones relativas por este renglÓn de munici píos pequeños como Sant Climent, Santa Coloma de CervellÓ, Pallejá e incluso Papiol pueden corresponder más a una elevaciÓn relativa de los costes indirectos ( AdministraciÓn general ) debida a la insuficiencia de dimensiÓn, que a un efec tivo nivel de prestaciÓn de servicios relativamente satisfac~ rio. La segunda objeciÓn, de carácter prospectivo, está conectada con la presumible eliminaciÓn de la barrera constituida por la cadena montañosa en términos de distan cia-tiemp,o en un futuro prÓximo. Este punto guarda rela ciÓn con la expansiÓn NO. ( Sant Cugat, Sandanyola ) sugerí da por ia necesidad de espacio para infraestructuras pÚblic~. As{ se dibujan tres alternativas de consolida ciÓn: 1) continuo urbano en luna creciente; 2) ( recogiendo las dos objeciones anteriores ) ejes SO y E -sin los peque , ños municipios semi-rurales en el curso del Llobregat -mas Sant Cugat y Sardanyola; 3) toda la comarca. La segunda alternativa difiere de la primera en el sentido de sustituir los municipios del confin Oeste ( Santa Coloma de CervellÓ, Sant Climent, Pallejá, Papiol ) por el área de descentralizaciÓn terciaria prevista en el esquema director de 1965 ( Sant Cugat, Bellaterra, Sardanyo la ). La ter:cera alternativa es quizás la menos objetable. La comparaciÓn efectuada no da criterios estadisticos rotundos para una consolidaciÓn solo parcial de la co marca. Al contrario, coincide en confirmar la intuiciÓn de que la comarca funciona como sub- sistema urbano unitario , precisamente por su diferenciaciÓn funcional interna ( lo que no implica pronunciar se por una forma de consolidaciÓn u otra ) . 6 �La idea inicial de este ejercicio era la de ve rificar la h:iJpÓtesis de que existe una correlaciÓn de rangos pos:i,tiva entre dimensiÓn y gasto municipal por habitante formulada habitualmente para sistemas nacionales de ciudades. Más concretamente: la hipÓtesis a verificar es que la medi da de tal correlaciÓn aumenta al englobar en un:a sola unidad la ciudad central y los municipios de su entorno inmediato -que sufren tal proximidad en forma de proletarizaciÓn priv~ da y pÚblica, y que por tanto están mal clasificadas en gastos municipales por habitante e n relaciÓn a su nÚmero de ha bitantes. AsÍ es, en efecto. El coeficiente de correlaciÓn de rangos ( Spearman ) que es muy bajo en la comarca tal como está definido actualmente ( = O, 122, véase tabla 1) aumenta hasta O, 261 en la hipÓtesis 1 ( Barcelona, Hospita let, Badalona, Santa Coloma y Cornellá formando una sola unidad ) . Este aumento medirÍa la deterioraciÓn del en torno del municipio central si supusiéramos que la demandade servicios locales crece más que proporcionalmente con la dimensiÓn demográfica. l. 2. Los ejercicios sobre la estructura fun cional del sistema urbano barcelonés confirman la misma hipÓtesis desde otro punto de vi s ta. El crecimiento 50 - 70 ha subvertido la jerarquía urbana tradicional del área m e t ropo~ tana a impulsos del centro. L o s ocho municipio s especi a lizados (x) - . en construcciÓn e n 196 0 ( Hospitalet , Bad a lona , Santa Coloma, Cornellá, Sant Boí, Gavá, Esplugas, Sant Cugat ) definen claramente el ánn ito comarcal del subsistema en todas las direcciones en torno al centro (Tabla 2). El aumento de los Índices de especializaciÓn industrial del 50 al 60 en Hospitalet, Santa Coloma, Corne llá y Sant Boi y la apariciÓn de nuevos municipios urbanos (x) Cuando se habla de "especializaciÓn''en este punto utili zamos los Índices funcionales de la Tab la 2, definidos p o r H. C a p e l como "el producto de la desviaciÓn de la tasa de o c upa c i Ón e n una rama respecto a la población activa urbana de l a ciuda d (e~ presada.s a1nbas en tantos por diez mil respecto a los t ota les na cionales urbanos) por el porcentaje de ocupaciÓn en dicha rama respecto a la poblaciÓn activa de la ciudad considerada". 7 �con especializaciÓn industrial positiva ( Gavá, Ekplugas Sant Feliu, Molins, Sitges ) contrasta con el descenso de los {n dic·es tanto en el centro tradicional dominante ( Barcelona, con la adiciÓn en este caso de Badalona ) como en los centros tradicionales de segundo orden fuera de la comarca: Sa badell, Tarrasa, etc. ( Tabla 2 ). Por Último las tasas de poblaciÓn activa de las ciudades comarcales son sistemáticamente inferiores a las de las ciudades extra-comarcales, situándose por debajo del 48 por lOO en 1950 y del 43 por 100 en 1960, mientras que Matará, M a nresa, Igualada, Tarrasa, Sabadell y Granollers se sitÚan por encima de esas cotas ( Tabla 3 ) . Esta homogeneidad dual pone de relieve que nos hallamos ante un sistema urbano m.etropolitano, dentro del cual el sub- sistema comarcal se comporta en este aspe~ to como un elemento singular ( cuya estructura interna, como vimos anteriormente en el análisis dimensiÓn-nivel de gasto municipal, es diferenciada ) . Todo esto parece indicar que una consolida ciÓn comarcal fuerte ( quizás la Única v{a defendible ya ah~ ra ) podr{a conducir a su vez a una repeticiÓn del proceso de integraciÓn- diferenciaciÓn del espacio urbano exterior al nuevo centro con las mismas caracter{sticas de intensidad con que se ha producido hasta ahora en el sub- sistema co marcal en torno al centro tradicional. El Area ser{a tan im pq_!,tS.nte ante el proceso de suburbializaciÓn generado en to-;,: no al nuevo centro ( la Comarca ) como hoy lo es la Co marca frente a las consecuencias del desbordamiento de los l{mites administrativos de la capital. Pero esto es solo una conjetura. Todas l a s observaciones aquí' reunidas son '1~ ""¡ provisionales. La base estadí'stica utiliz a da, así' como~'métodos de análisis, son muy rudimentarios. Falta informa ciÓn para 1970 . No es que no exista informaciÓn Mtp~.!':iOI-' más actualizada y métodos más sofisticados para tratarla. Al contrario, todo ello est á disponible, pero se requiere un plazo algo más largo para convertirlo en un informe provi sional sobre el tema. 8 �2. EFECTOS FISCALES Los efectos fiscales de la consolidaciÓn están aún poco estudiados. Lo Único que brindamos aquí' es una serie de reflexiones sobre el tema, algunas índicacio nes de estudios posibles y el resultado de un primer ejercicio sobre el efecto de la consolidaciÓn en las aportaciones a nuestra área del Fondo Nacional de Haciendas Locales. 2. l. La utilidad del planteamiento de una consolidaciÓn metropolitana, o sub-metropolitana como en este caso, puede verse tanto por el lado de los gastos pÚblicos como por el lado de los ingresos. El argumento de las eco nomí'as de escala y dimensiones mÍnimas de servicio tiene que ver con el primer aspecto. Pero incluso con subdivi siones administrativas idÓneas desde el punto de vista tecno lÓgico, la efectiva prestaciÓn de servicios pÚblicos puede ~o ser factible al nivel deseado por falta de una distribuciÓn correcta de la capacidad fiscal ( subdivisiones ricas y po bres del área n1etropolitana, divorcio necesidades-recursos). En Estados Unidos se tiende a considerar que este es el problema que justifica mayormente la formaciÓn de Órganos n1etropolitanos, lo que se explica: 1) por las reticencias que provoca allí' siempre el aumento de di mensiÓn y la pérdida de proximidad en las relaciones administraciÓn-ciudadano, 2) por la intensa segregaciÓn espa cial por niveles de renta ( centro pobre, suburbio rico ). Una forrna de enfocar el problema es dividir el área sucesivamente en subáreas cada vez más pequeñas y observ a r cual es el máximo nÚmero de subáreas en que la zona puede dividir se ( o el tamaño mí'nimo de las mismas ) , sin que l a dispersiÓn de los indicadores de capacidad fiscal vaya rnás allá de una cota predeterminada que se considera critica (x) . Se trata de formar subáreas lo suficientemente grandes y diversificadas interiormente como para que las disparidades de r e nta queden englobadas en su interior y no haya entone es disp a rida d de rentas medias entre subáreas. Si la dispersiÓn es 1nuy alta y no hay continuidad en t re distritos ricos y pobres, la Única instancia capaz de realizar en su interior las compensaciones precisas' será, en el caso extremo, el Órgano metropolitano. (x) Ver W. Thompson. op· cit. 9 �Este ejerc1c10 puede realizarse en nuestra área con tres niveles de subdivisiÓn: municipios, comarcas, área·; o bien con cuatro: municipios, agregaciÓn sub- comar cal de municipios, comarcas, área, Se puede introducir la subdivisiÓn de Barcelona en distritos al mismo nivel de la di visiÓn municipal del área, con lo que la distribuciÓn ganarí;: en homogeneidad de tamaños. El ejercicio nos dará una p!J. mera indicaciÓn de fragmentaciÓn administrativa Óptima en el área desde este punto de vista. Lo mismo puede hacerse, quizás más fácilmente en una primera fase, con los municipíos de la Comarca tan sÓlo agrupándolos convenientemente en super-municipios. •, .1 . . · ~ - lt ./ jo este punto de vista se ha realizado un ensayo de COnSOli ~ iÓn a niveles, procurando obtener para cada unidad una po aci Ón de.~. 100-200. 000 hab. , 200-300. 000 '\tt-lt\\0 .. hab. y 300-450. 000. El é._..rto nivel de consolida cion ( malla 5 ) corresponde a la divisiÓn Barcelona-Resto de la Co marca. rr ' Malla 1 2 3 4 5 ( Véase Tablas 4 NÚm. de subdivisiones Recorrido de la renta per capita (renta máx.- ren ta minl Miles __Ets 38 19 11 7 2 a~ para DesviaciÓn tÍpica de las rentas per ca__Eita 90 83 49 35 32 21' 7 23,6 16,6 12,5 22,6 definiciÓn de las mallas ) La mayor dificultad apareciÓ al intentar consolidar la parte oriental. La gran poblaciÓn y baja renta de los distritos IX y X y los municipios de Santa Coloma y Badalona, hacÍa difÍcil encontrar áreas ricas contiguas a las pobres que permitiesen la "compensaciÓn". A la vista de la tabla de dispe!_ siones se observa que, dejando aparte el caso de dos subdivisio nes (Barcelona-resto de comarca), la menor dispersiÓn co rresponde ~la mayor malla ( 7 subdivisiones de 300-450. 000 ha bitantes ). 10 �Si el objetivo perseguido fuera la creaCiÓn de unidades capaces de soportar un gasto por habitante y año de · 4. 000. pesetas por ejemplo, con una presiÓn fiscal máxima hipotética del 8 por 1 00, la consolidaciÓn deberia crear subdivi siones con una renta media de 50. 000 pesetas per cap ita (x)-: Y en ese caso la consolidaciÓn con municipios colindantes al central deberia extender se obviamente a los más pobres de renta ( o bien deberian formarse municipios de tamaño medio agrupando distritos de Barcelona con aquellos municipios empobrecidos ). La hipÓtesis de consolidaciÓn seria entonces semejante a la delimitaciÓn estadistica que engloba a los grandes y medianos municipios de carácter proletario. SegÚn los datos de 1968, los municipios a com pensar desde este punto de vista son Badalona, Cornellá, Pa-: · llejá, Ripollet, Sant Boi, Sant Climent, Sant Vicens, Santa Co loma de CervellÓ y Santd Coloma de Gramanet. Con este fin se han probado distintas mallas modificando algunas de las an teriores para tratar de obtener la máxima capacidad fiscal. La malla critica resulta de una variaciÓn de la nÚmero 4 ( 7 subdivisiones) en la que la renta per cápita m(nirna es de. 49. 803 pesetas. .Con la malla 3 ( 11 subdivisiones ), cualquier madi ficaciÓn empeora la distribuciÓn de las rentas; en el mejor de los casos salen dos subdivisiones por debajo de las 50. 000 pe setas/habitante. Algo parecido ocurre con la malla 2 ( 19 subdivisiones ) en la que, si bien es posible, alterando las subdivisiones, mejorar los mí'nimos, éstos siguen por debajo de las 50.000 pesetas ( 46.276 y 47. 827 ). Para la malla 5 ( Barcelona-resto Comarca ) se obtiene una capacidad fiscal parecida a la de la malla 4. La renta mí'nima ( comarca ) es de 49.600 pesetas y la máxi ma ( Barcelona ) de 82.130. Como se ve, debido a la gran dispersiÓn de rentas y la segregaciÓn espacial de las mismas que se da en el área barcelonesa, sÓlo disminuyen las diferencias de rentas interáreas, o sus capacidades fiscales, cuando se toman subdivisiones de gran tamaño (300-450. 000). Esto parece indicar que no se está lejos del caso extremo antes citado, en el que la Única distribuciÓn capaz de compensar todas las desigualda des es la que abarque a toda la zona como una unidad. (x) Datos 1967-68. 11 �2. 2. Veamos ahora el rendimiento de la apo__: taciÓn del Fondo Nacional de Haciendas municipales en tres hipÓtesis de consolidaciÓn. En base a datos referentes al año 197 O, la distribuciÓn efectiva del 87 por 100 de la dotaciÓn del Fondo ( 4.937.026.435 pesetas) para reparto general por nÚmerode habitantes y grupo fue la siguiente: Grupos de muni<;j. pi os (habitantes) Pesetas por grupo NÚm. habitan Cuota pe setas tes por grupo por habitante Más de l. 000. 000 4.241.472 232,89 lOO. 001 - l. 000.000 5.093.245 193,86 5.632.638 175,30 5. 001 - 20.000 7.538.094 130, 98 Menos de 5. 000 7.810.697 126,41 20. 001 - 100.000 987.405.287 Fuente: Bolet{n Oficial del Estado, 10-7-1971. Considerando tal supuesto, real por otra pal'te, la liquidaciÓn correspondiente a Barcelona y su comarca se desglosa as{: Barc e lona - c iudad . 406.251.606 ptas. Comarc a 1953 174.362.555 11 580.614.161 11 Total El total actual comarcal de 580 millones ( 1970 ) baja a 538 millones en la hipÓtesis I de consolida ciÓn ( Barcelona más los cuatro municipios de mayor tama ño ), 532 millones en la hipÓtesis II ( los mismos más Sant Adriá, Esplugas, Sant Just, San Joan, Sant Feliu y Mongat ) y 514 en la hipÓtesis III ( consolidaciÓn de toda la comarca en un solo municipio ). Sie.ndo el capÚulo del Fondo destina do a ciudades de más de un millÓn una partida limitada, el descenso de la aportaciÓn por habita nte ( especialmente para los de Barcelona-municipio ) al aumentar la poblaciÓn que - 12 �que entra en el reparto (x) compensa con creces el ascenso de grupo de los habitantes correspondientes a los municipios consolidados. La pérdida, sin embargo, no es de una mag~ tud imposible de compensar por otras v(as (1 0-15 por 1 00); y sobre todo, el efecto similar -y aún más acusado- que sepr~ ducir(a sobre las aportaciones a Madrid hace pensar que el mecanismo ser(a modificado. 2.3. Tanto este ejerc1c1o como el anterior,de todos modos, no entran en el aspecto más interesante de los efectos fiscales de la consolidaciÓn, es decir, el feed-back de la misma sobre la estructura y el nivel de la fiscalidad ~ cal consolidada ( si bien el primer ejercicio permite una aproximaciÓn muy agregada a este efecto, suponiendo una pre siÓn fiscal en alza, por ejemplo ) . Este feed-back debe considerarse en dos eta- pas: 1) El efecto inmediato, en términos de ingresos fiscales, de la extensiÓn de ingresos de régimen especial a la parte consolidada de la Comarca. 2) La repercusiÓn de tal extensiÓn sobre las variables de base de la aglomeraciÓn ( localizaciÓn residencial e industrial, valores del suelo, etc., ), as( como la repercu siÓn de la extensiÓn de los estándares de servicio correspo~ dientes. Este doble mecanismo puede analizarse por medio de un modelo iterativo cuyo desarrollo nos proponemos desde ahora. (x) La cuota por habitante para el mumc1p10 central pasa de 232, 89 pesetas a 204, 41 en la hipÓtesis !, 200, 02 pesetas en la hipÓtesis II y 189, 51 pesetas en la hipÓtesis III. 13 �Tilhl:~ H.:t ngo :tiln·~o pohlnción r.:to. /hílb. vn:-1 (13) 1 2 .1 ona (JJ.\) 3 17 14 19 1 lb 5 21 16 lO 3 7 (G) 8 10 2 Ho:;;'i tilll·t (H) 2 b 6 !-lolins d Hcy (:-n~) 17 16 1 }::)ntc:~ci:r (>í) 11 7 4 · }íont~:lt C·~) 22 20 2 l'vll cj<1 (:'LL) 2J 15 ~ I';:J'iOl 25 4 21 7 6 1 14 lo 4 9 13 4 6 23 17 27 26 l 13 5 !) 15 2i 7 20 ]4 6· 21 lT 6 18 27 9 Sta. Colo;na de C~rvelló (s.C.C. )26 19 ' 7 St!l • ..:o~ o::H di! Gra:¡nn.:-t (SCG) 4 24 20 Sarda~ola (S) 16 9 7 Tiana (r) 24 11 13 Vi l<Ld~c:~ ·1~ (V) 12 25 13 l._tun ic Í)•ios B:~ l'Cd Hrt d:~J ~astellctcfcls CornclJ~ (G) E·splugas Gav~ (es) t'<! U obrl!g:'lt (E) (PAP) (P) Pl'<tt de Llohrc .~ilt s. A(lri:ín de lk~és (~) .~ll) S. B:>uclilio (S.B.) .S. CJir.icnt (SCl L) ~. Ct1¡:,a t d,el Val] és (~; ..;v) ~~ feliu de Llobrcgnt (S.F) s. Ju:\n Jksri (sJ'n ~).:-::,y,~rn S. Ju::;tl.' (S.JT) S. Viccntd cleJs Horts (SV) 1\ = . 1 (d'} : 27 2.901 r-~...---------- ------ -----------------------------' ~.::: o, J 22 . t = o, 61-t ------------------- ------- ----------------------------- --------l<'u,~n.t~: i~~;,1 • nt·il.;iÓ , l } :tl.~pi:t n pa¡·tir ele "!.a -~C0:1l.'IJÚa IJ;IJ"CC1UP.1" r,,,!IÍ!-.; j •:.11 .:h."' Frb,l!lÜ;;;·,o )' .). Co 14 Pública loe;¡] en la C0:ot:t1'~:t rl.! �MUNICIPIOS DE LA COMARCA : RANGos DE POBLACION V GTO. 1 HABITANTE. Figura 1 Rango Población • 27. • • • • ~ • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • PAP • SCLL ..·!i/i!!,i!fif!!!//;!1/!~> • s ce • • • ... • 20 • . •es J • ~1 • • • • • • • • • • JO • e • • V • • • • • • • • e sa • • Ba • • • SCG • • • oo . ·"·""';'·. ·;··· • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • ••• • 10 20 27 Rango Gto. 1 Habitante �::!1 tO e.., Q ... _..,. ,...~.+, fifi:Ufft ::::::::: !!' . ::::::::1 DELIMITACION ESTADISTICA: CORRELACION RANGOS POBLACION 1 GTO. POR HAB. A. Municipios d•sviación positiva B. Municipios •quilibrados C. Municipios d~viación n•gativa ¡····· ·· ··· ··¡ ···· ······ ~ ••• 6 • •• • •• li/f/~ft\l ,.... ....... .............. ..¡¡¡¡1 .... . ········ ·· ··· ··········· ~ �INDICE FUNCIONAL POR SECTORES 1950 - 1960 Mieria Industria 1950 1 1960 1950 1 1960 -2 , 30 -1, 31 -0,10 -o, 06 -1,75 - 1,06 -0,08 -0,08 Sabadell Tarrasa Manresa Matará -o, 06 -o, 09 -o, 04 -0, 12 -o, 08 -o, 11 -o, 06 70,56 66,68 27,88 27,82 62,92 51,76 26,52 21,95 Vilanova i G . Igualada Granollers Santa Coloma -0,06 -0,10 -O, 09 -o, 05 -0, 03 07 14 , 54 14,20 9,04 7. 19 Cornellá Vi1afr.anca Sant -Boi Prat E'Sp1ugas San Feliu Llob. Sitges Molins de Rey Fuente: H. - -o, -0,02 - -0,02 -0,01 - - -o, 02 - Capel. - -o, 01 -o, 02 -0,01 Electricidad Agua, Gas y S. San. 1950 1950 1 1960 11960 3, 14 114,73 -113,41 83,20 164,09 - 14' 7 6 29,45 38,29 3 ,21 48, 14 -1,67 51,37 Madrid Barcelona Hospitalet Badalona - ConstrucciÓn Comercio 1950 1960 1 Transportes 1950 1 1960 Servicios 1950 1 1960 6,1 50 -O, 64 0,01 0,09 -2,47 -O, 56 0,64 0,42 9 , 77 36, 93 -1,90 -2,73 6,66 9,64 18,39-11,72 -2,97 -1,34 -2,54 -1,35 -1,80 0,49 - 1, 91 0,95 -1,29 -1,06 -O, 94 -O, 51 -o, -O, -o, -o, 18 18 06 08 -0, 17 <'o, 15 -0,03 -2, 51 -2,52 -1,64 -1,26 -3,09 -2,67 -1,06 -1,02 -1, 31 -1,28 -0,71 -0,77 -1,64 -1, 30 -0,58 -0,64 -5, 19 -4,80 -3,67 -2,87 -5 , -4, -2 , -2, 10,39 12, 18 9,25 11,44 -O, 44 -O, 51 -0,44 -o, 08 -0, 18 -0 , 44 -0, 16 -2,03 -0,44 -0, 04 -0, 04 o, 13 -o,03 -0,03 -0,03 0,10 -0,66 -0,49 -O, 02 -0,47 -0,67 -0,60 -0,37 -0,84 -0,46 -0,42 -0,35 -0,09 -0,36 -0, 32 -0,29 -1, 15 -1, 15 -1' 04 - -1, 1 o -1,41 -1,23 -0,84 7,28 0,65 2,75 6 , 39 12,40 0,47 5, 31 5,62 -o. 14 0,63 -O, 23 -0, 14 -o, 71 2.71 -o, 19 -0,09 0,21 -o, 01 o, 02 0,18 -o, o 1 -0,36 -0,92 -o, 30 -o, 28 -0,64 -0,74 -0,45 -O, 31 -0,20 -0,01 -0, 18 -0,08 -0,33 -0,08 -0,26 -0,03 -0,57 -0,56 -0,31 -0,55 - 4, 10 8,00 l, 82 5, 72 -0,28 -0,29 -0,20 -0,25 - - - - - 12 , 69 2 7. 02 2, 92 4,57 TABLA 2 1,25 o, 10 O, 11 - 0,03 - - - - Tesis Vol. II Departamento de GeografÍa U. - -0,01 .. o,ol -0,01 -0,01 -o , 01 -o, 29 B. - - - 8,46 -147,41-187 , 99 - 6,75 -62,80 -32,2 8 -0,98 -5, 13 -5, 8 1 - 1,32 -4, 35 4,0~ -0, -0, -0, -0, 15 13 13 15 - - 64 90 98 17 -O, 77 -o, 36 -o. 85 -o, 52 -o, -O, -O, -o, 56 44 38 44 �Tabla 3 POBLACION TOTAL Y PORCENTAJE DE POBLACION ACTIVA CIUDADES DE LA AGLOMERACION BARCELONESA 1950 Número orden 1960 o/o poblaci6n activa poblaci6n total Número orden o/o poblaci6n activa poblaci6n total 399 396 395 394 393 392 385 Matar6 Manresa Igualada Tarrasa Sabadell Granollers Vilanova 57, 52 55,07 54, 55 54, 38 54,26 52,43 48, 69 31. 642 4 0.452 16.954 58.880 59.494 15.480 19.483 404 402 394 392 391 385 Igualada Manresa Matar6 Sabadell Molins Granollers Tarrasa 50, 4 0 49, 76 47 ,99 47, 76 47, 61 47' 11 44, 60 19.886 52.216 41.128 105. 152 1 o. 191 20. 194 92.234 377 370 364 357 352 342 308 Badalona dospitalet Barcelona Prat Cornellá S. Baudilio S. Adrián 47, 17 46,06 77,54 44,80 44, 10 43, 02 41,02 61. 654 71. 580 l. 280. 179 10.401 11.478 10. 811 10 . 227 353 351 350 345 337 335 320 Hospitalet Badalona Barcelona Vilanova S. Baudilio Prat Cornellá 42, 55 42,41 42, 38 42, 01 41, 51 41, 41 40, 17 122.81 8 92.25 7 l. 557. 863 25. 669 19.968 14. 131 2 4 . 7 14 39,86 l. 618. 435 317 Madrid 40, 08 2.259.931 39, 36 39, 30 38,24 36, 82 36, 79 12. 793 32. 590 15. 725 10.941 96. 217 287 Madrid 297 296 270 221 220 Esp1ugas Sta. Coloma Gavá Si tges Badalona Fuente: M. Cape! Tesis Vol II. Dpto. de Geografra U. B. Nota: El número de orden se refiere a la clasificaci6n española de mumc1p10s de más de 1 O. 000 habitantes según o/o de poblaci6n activa. El total de estos municipios eran de 402 en 1950 y de 421 en 1960. 16 �Tabla 4 Disparidad de capacidad fiscal en las subdivisiones de la Comarca (Medida por la renta per e á pita 19 68) Malla actual ( 30 subdivisiones) Are a Renta /habitante Población 67.232 75. 604 118. 688 103.507 53.423 104. 831 7 5. 178 87. 616 63. 733 71. 252 127. 675 77. 448 9 6. 600 137.550 142. 051 113.421 93.234 99. 175 126.913 172.201 337.222 165. 310 101.231 230.231 47. 315 79. 707 46.996 54.408 47. 644 52.224 51. 063 54.946 56. 458 45. 775 43. 100 48.409 42. 576 57. 567 41. 959 37.849 52.266 55.011 61.721 67.456 40. 541 49.455 39. 860 61. 748 59.246 56.592 150. 143 11. 2 72 66. 323 22.893 2 3. 190 216.433 14. 568 19. 627 5. 01 o 3. 345 2.400 27. 828 15.948 24.466 39. 248 l. 746 17.219 15. 620 10. 663 8. 602 12. 358 l. 848 9. 162 14. 337 Dto. I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII Badalona Castelldefels Cornellá Esplugas Gavá Hospitalet Molins de Rey Monteada Montgat Pallejá Papiol Prat de Llobregat Ripollet S. Adrián del Bes6s San Boi San Climent San Cugat San Feliu de Llobregat San Juan De spi San Just San Vicens dels Hors Sta. Coloma de Cervell6 Sta. Coloma de Gramanet Sardanyola Tia na Viladecans 17 2. 399 18. 9 34 �Tabla 5 Malla 2 ( 19 subdivisiones ) Are a . Dto. Dto . Renta per cápita Poblaci6n 67.232 75. 604 118.688 103.507 79.920 75. 178 96. 600 137. 550 142.051 113.421 192.499 126.913 87. 616 172.201 63. 733 63. 733 69. 615 127. 675 77.448 77.448 168.611 168.611 187.776 101.231 115.115 115.115 Badalona, Tiana, Montgat 47. 527 157.452 Sta. Co1oma, Monteada, Ripollet, Sardanyola 44.478 141. 110 Hospitalet I (x) Hospitalet II (x) 52.224 52.224 106.216 106.216 Cornell~. Esplugues, Sant Just, S. Juan Despr, Ripoll, Pallej~. S. Vicens, Molins de Rei, S. Feliu, Sta. Coloma de Cervell6, S. Cugat 50. 911 175.599 Prat, S. Boi, S. Climent, Viladecans, Gav~. Castell defels so. 122.218 Dto. Dto. Dto. Dto. I II III IV V-VI VII Dto. VIII Dto. Dto. Dto. Dto. Dto. Dto. IX a (x) IX b (x) X~ S. Adri~ XI XII a (x) XII b (x) 196 (x) Se considera el área dividida en dos de igual poblaci6n y renta per cápita. 18 �Tabla 6 Malla 3 11 subdivisiones .... - Are a Renta per e á pita Población 86.822 79.920 72. 830 52.224 210.021 192.409 292.291 216.443 Dtos. XI, Esplugues, Cornella S. Boi, S. Climent, Viladecans, Gava, Castelldefels 77.838 284. 837 Dtos. III, S. Just, S. Juan Despr Papiol, Palleja, S. Vicens, M o lins de Reí, S. Feliu, Sta. Colo ma de Cervell6 97. 168 211.515 77.445 2 30. 231 Dto. IX 63.733 337.222 Dtos. X, S. AdrHt, Sta. Coloma de Gramanet 46.876 278.938 Badalona, Tiana, Montgat, Monteada 48. 08 3 193. 163 Dtos. I y IV 11 V y VI 11 II, VII, Prat 11 Hospitalet Dto. XII 19 �Tabla 7 Disparidad de capacidad fiscal en las subdivisiones de la Comarca (Medida por la renta per e á pita 19 68) Malla propuesta ( 7 subdivisiones ) Are a Renta per e á pita Poblaci6n 77. 303 4 56. 872 Dtos. XI, Hospitalet, Prat, San Boi, San Climent, Vi la decans, Gava, Castelldefels 69.243 4 39. 882 Dtos. III, Cornella, Esplugues, San Just, S. Juan Despr, Papiol, Palleja, S. Vicens, M o lis de Rei, S. Feliu, Sta. Coloma de Cervell6, S. Cugat. 81. 192 317.950 X 79.965 375. 331 XII 81. 800 402.432 63.7 3 3 3 3 7.222 47.037 321. 028 Dtos. II, V, Dtos. I. IV, Dtos. Dts. VIII, VI, VII IX S. Adriá, Sta. Coloma, Sar danyola, Ripollet, Monteada, Badalona, Tiana, Montgat. 20 �TABLA 8 Malla 5 ( 2 subdivisiones Renta per capita PoblaciÓn Barcelona 82.130 1.815.891 Resto comarca 49.600 835.644 Are a A) Fuentes para las tablas 4 a 8: Gabinete técnico de Pro gramaciÓn, Factores EconÓmicos, apéndice al Plan G~ neral de AcciÓn Municipal. Muns, JoaquÍn. ''La Renta de Barcelona-ciudad y su zo na de influencia: un intento de determinaciÓn'', en Banca Catalana, diciembre 1971. En ambas publicaciones las cifras de pobla ciÓn son estimaciones para 1968 que pecan por exceso, para Barcelona-ciudad, y por defecto, para el resto de la comarca. Sin embargo, aún disponiendo de los datos del censo de 1970, se ha preferido manejar las cifras de los anteriores estudios sin modificarlos, por interesar más el plante ami ento teÓrico del ejercicio que sus resultados prácticos. B) Las modific a ciones introducidas para obtener subdivi siones de renta per capita semejantes o superiores ~ las 50. 000 pesetas son: Malla 2: Se separa San Adrián del distrito X y se une al grupo de Santa Coloma, Monteada, etc. con lo que la renta de este grupo pasa de 44.478 a 46.276 ptas./habitante. Malla 4: Santa Coloma de Gramanet se une al distrito IX con lo que se obtiene dos nuevos grupos: Dto. IX + Santa Colom.a S. Adrián, Sardanyola, Ripollet, Monteada, Badalona, Ti~ na y Montgat 21 h Renta per ca pita PoblaciÓn 58.652 428.684 49.883 229.860 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Aspectos económicos de una consolidación administrativa en la Comarca de Barcelona Subject The topic of the resource Comarques Barcelona Economia Administració local Description An account of the resource n. 32, octubre 1974, p. 2-21 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Giménez Yuste, Mario Lucena, Gabriel Source A related resource from which the described resource is derived Boletín del Gabinete Técnico de Programación Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1974 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Abstract A summary of the resource. Ponència presentada a la I Reunión General de Servicios de Estudios. Madrid. Noviembre 1973 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/946/OpinioSocialista_1986_n1_LaCapacitatGestioAjuntaments_PM.pdf cff545a57b30974e308809f86efacc4a PDF Text Text La capacitat de gestió dels ajuntaments PASQUAL MARAGALL L'experiència de sis anys i mig d'ajuntaments democràtics ens permet afirmar que, dintre del sector públic, els ajuntaments són el subsector que respon amb més flexibilitat als reptes d'una administració moderna. Els ajuntaments de Catalunya i d'Espanya són capaços de generar, mitjançant l'estalvi i la inversió, un canvi d'expectatives econòmiques més importants que el que podria provocar un augment de la circulació monetària des del Banc d'Espanya. El sistema democràtic local és el més adequat per produir uns serveis ajustats a la demanda. La confirmació d'aquesta afirmació la trobem dins de l'alta mortalitat política dels alcaldes de les poblacions on es produeixen fenòmens d'ineficàcia, Per això no es pot admetre el simplisme que contempla el dèficit com a única referència i veu els ajuntaments com uns malversadors irresponsables. Els alcaldes han estat més a prop de l'arquetipus shumpeterià d'empresari que molts dels que professen com a empresaris. Han corregut més risc, fins i tot pel que fa al seu nivell d'ingressos i a la seva vida personal. ELS AJUNTAMENTS, SECTORS GESTORS PER EXCEL'LÈNCIA L'Administració local és l'administració que està més a prop dels ciutadans i, per tant, és el sector de l'activitat pública més fàcil de ser controlat pels mateixos ciutadans. Els ajuntaments no tenen pròpiament l'element de la competència mútua entre ells, però en canvi és fàcil de caure en la comparació entre ajuntaments . El públic, o en aquest cas els ciutadans, compara, i pot produir-se el fenomen de "votar amb els peus", És adir, pot traslladar la seva residència si els serveis oferts per l'ajuntament del costat són millors que els d'allà on s'està visquent. A més a més la proximitat als ciutadans del sector local dóna a les eleccions locals una força fiscalitzadora molt superior a la que és normal en �L'O P JNJO SOCIA LISTA altres nivells de l'administració, en què la competència electoral es basa fonamentalment en idees molt generals. La comprovació que es compleixin o no escapa quasi totalment de l'experiència en la vida social quotidiana del ciutadà com a individu. En això l'estat és clarament diferent del sector privat. La critica de l'empresariat a l'estat es basa en la comparació amb el sector privat on el ciutadà pot comprar o no comprar, cosa que no pot fer amb l'estat. AI sector local, però, aquest tipus de crítica liberal no és tan vàlida en la mesura en què aquesta comprovació de qualitat i de preu hi és. 1 els ciutadans la formulen cada dia. Qualsevol alcalde d'Espanya pot testimoniar fins a quin punt té present la pressió d'un "mercat" de ciutadans que li recorda cada dia el que està fent bé o el que està fent malament. Caldria definir, però, una grandària mínima a partir de la qual les corporacions locals poguessin assumir aquesta condició de gestors per excel·lència. Les dimensions més apropiades serien ajuntaments grans i mitjans, comarques i àrees metropolitanes. Els districtes i els ajuntaments petits serien les unitats polítiques de participació o descentralització territorial. Dels 935 municipis de Catalunya, 50 tenen entre 5.000 i 10.000 habitants, 38 entre \0.000 i 20.000, 24 entre 20.000 i 50.000, 8 entre 50.000 i 100.000, 7 entre 100.000 i 500.000, i només un, Barcelona, té més de mig milió d'habitants. Des d'aquesta perspectiva és evident que les corporacions locals comparteixen algunes de les caracteristiques de les empreses. És significatiu que quan en un sistema d'economia centralitzada es vol fer un apropament al sistema de mercat es recorre als ajuntaments. Això va succeir a Hongria on, per primer cop, els ciutadans van poder comprar un paper que donava interessos. 1 aquest paper era emès pels ajuntaments. En el camp de la incorporació de procediments informàtics, la capacitat de reacció dels ajuntaments ha estat molt a prop de la que es diu que tenen les empreses. L'Ajuntament de Barcelona en va ser el capdavanter, però l'esperit innovador s'ha estès a municipis més petits. És molt significatiu el cas de Monòvar, on van dissenyar un programa que va permetre informatitzar pràcticament tota la gestió municipal, incloses les actes de la Comissió de Govern. La qualitat del programa era tan notable que la companyia subministradora de l'ordinador va comprar-ne el software per comercialitzar-lo entre els ajuntaments. El professor Garcia Duran, seguint Kenneth Arrow, explica que bona part de les crisis es poden analitzar en funció de la distribució de les expectatives optimistes i pessimistes. Segons aquest model, la crisi es pot explicar per la polarització d'expectatives pessimistes. És adir, que el grau de pessimisme existent és superior a allò que justifiquen les possibilitats reals d'inversió, d'activitat o d'ocupació. Probablement, aquest país està visquent un moment semblant a aquest. El que es tractaria de fer, des del punt de vista de política econòmica, seria frenar aquesta polarització excessiva cap al cantó pessimista. 1 aquest paper de trencadors de la uniformitat, que diu García Duran, es pot exe~­ cir molt millor des dels ajuntaments que des de cap altre centre de decisió. EL CAS DE BARCELONA L'Ajuntament de Barcelona és un conglomerat d'àre~s. i d'empreses el moviment anual del qual està al voltant dels 120.000 milions de pessetes. El ventall dels servei s que produeix comprèn des de serveis de software fins a clavegueram i teatre infantil. La seva producció repres;nta m~s del 5 per cent del producte interior brut de la ciutat. Sens dubte es la pnmera "empresa" de Catalunya i la que genera més efecte colaterals en totes les direccions. Té una plantilla de més de 11.000 funcionaris i 2.000 ~?'!tractats laborals. i afegim el personal del organs autònom de gesuo I el de les empreses municipals, arribem a xifre que ronden el 24.000 llocs de treball. Barcelona, per tes seves característ iques especials, és una bon~ mo~tra del que pot arribar a fer el sector local en general, sempre que hi hagi la voluntat política adient. . . La gestió portada des de 1979 ha permès realitzar un sa~eJ~ment financer i una reforma administrativa que són un punt de referència per la resta de les administracions públiques. Durant els mesos immediats a la presa de possesió del primer consistori democràtic es va constatar la dificultat d'aïllar els problemes i tractar-los seguint un ordre de prioritats. A Barcelona es van inventari~r fins a 230 serveis específics molt diferents els uns dels altres, la major part dels quals no tenien cap escala jerarquitzada d'objectius. , .. D'altra banda, la situació financera es caractentzava per un dèficit enorme, producte d'una estructura local inflexible i antiquada i .dels hàbits adquirits als anys 60 en què el creixement accelerat permetia pagar els dèficits d'un any amb l'augment dels ingressos dels següents. Finalment i aquesta és una caracterí tica especifica de Barcelona, l' Ajuntamen~ carregava, i carrega, amb el ~ost dels se~v.eis ~ipícs d'una capital com Barcelona. La manca de reconeixement politic d aquesta c~­ pitalitat ha fet que l'admini tració local sigui responsable d'uns ,serveIS que normalment paga l'estat, o més recentment , els governs_ auton.oms: L'Ajuntament de Barce lona. per exemple. manté 24 museus, ) hospitals I 11 centres d'EGB. El procés de millora de la gestiò encetat per l'Ajuntament va començar per la millora del control de la despesa. I aquest control havia de començar per la de pesa de personal. En meny d'un any es va fer un cens de per sonal, es van ampliar i unificar el horaris ~ es va impla~tar ~.n control d'assistència informatitzat. Es va fer un proces de regularització, es va simplificar la plantilla, i es van reduir les categories de 260 a 71. Es van reconèixer les organitzacions sindicals com a interlocutores dels tre- �L'O P IN IO SOCI A LIST A balladors i es va firmar un acord de condicions laborals. Tot un seguit de mesures que l'Administració central no va dur a terme fins tres anys després. El resultat d'aquest procés va ser augmentar la tecnificació de l'Administració sense que el cost, en termes reals, pugés . El 1985 hi ha 1.000 funcionaris menys que el 1979, i les empreses municipals, incloent-hi autobusos i metro , han pas sat de 11.200 a 8.900 treballadors . Aquesta reducció absoluta amaga una intensa renovació de personal. Es van incentivar les jubilacions anticipades, es van amortitzar places de categories tècniques, que es van cobrir amb personal més jove i més ben qualificat. Aixi, el nombre de persones amb fun cions tècniques ha augmentat un 17 010 des de l'abril del 79 al desembre del 84, mentre que el nombre de persones amb funcions administratives i subalternes ha baixat un 16 per cent en el mateix període. Després de 6 an ys es pot presentar un augment en la quantitat i una millora en la qualitat dels Serveis municipals sense que els recursos consumits hagin augmentat. En efecte, el 1980 les despeses ordinàríes totals van pujar a 79.067 milions de pessetes , pràcticament la mateixa quantitat que el pressupost ordinari el 1985: 72.501 milions de pessetes. Això vol dir, evidentment, que hi ha hagut un augment de la productivitat dels recursos. Les causes de l'augment de la productivitat , tot i que són molt variades, es poden resumir en dos grups. El primer consi steix en l'aprofitament dels estímuls productius que la democratització de la vida municipal comporta: la transparència de les condicions de treball, dels horaris, de les retribucions; l'aplicació d'inc.o~pa~~bili~ats, la introducció de la negociació cellectiva, la crítica i participacio CIUtadana, molt facilitades pel procés de descentralització territorial. Aquest conjunt de factors constitueixen estimuls molt poderosos per augmentar l'eficàcia i la ineficàcia de la màquina municipal que , en definiti va, funciona dins d'un aparador. De fet, aquesta és la justificació de fons de l'eficiència productiva de la despesa pública local en relació amb altres sectors de l'Administració. En segon lloc, l'Ajuntament de Barcelona és probablement l'Administració Pública que més ha contribuït, amb els plantejaments i amb els fels, a posar en crisi el model d 'organització i gestió burocràtic, no sense resistències per part dels sectors més interessats en defensar aquest model. PARTICIPACIÓ DEL SECTOR LOCAL EN LA DESPESA PÚBLICA El subsector local de l'Administració Pública espanyola, amb més d'I bilió de pessetes d'operacions sobre un total de 8 bilions, és una part no gens menyspreable del Sector públic. Juntament amb el Sector autonòmic, que supera també el bilió, representa el 29 per cent de la despesa pública consolidada segons dades de la Dirección General de Coordinación de Haciendas Territoriales, mentre que a Itàlia i al Regne Unit aquest nivell és del 17 i del 26 per cent, respectivament. Això, d'una banda, vol dir que tenim uns nivells de descentralització territorial de la despesa més plausible d'allò que normalment es vol admetre. Però, d'altra banda, encara estem molt lluny dels percentatges que a l'any 1980 els experts reconeixien com a desitjables , que eren 50, 25 i 25 per les adminístracions central, autonòmica i local, respectivament. El que és més greu, però, és que estem molt lluny d 'allò que la pròpia realitat exigeix. Especialment en el subsector local, perquè no supera el 15 per cent del Sector públic, sense Seguretat Social. Per assolir l'objectiu del 25 per cent de participació sense reduir els recursos de les comunitats autònomes no hi ha cap altra solució que recórrer a mesures fiscals no contemplades per les lleis vigents o no desenvolupades . Aquestes mesures haurien de permetre, en el context d'un augment del pressupost brut de les comunitats autònomes, un augment de la capacitat neta de despesa del subsector local, mitjançant la redi stribució i la creació de fons de cooperació municipal als governs autònoms. Des de l'alcaldia de Barcelona defensarem sempre la implantació d'una fiscalitat autonòmica sempre que es donin tres condicions: (1) que els recursos obtinguts es dediquin a nodrir la capacitat de despesa dels ajuntaments, és adir, el sector gestor per excellència, (2) que la redistribució es faci objectivament, i (3) que la població en percebi clarament el benefici . Però els tributs que es puguin establir d'acord amb aquesta concepció fiscal, tot i que es refereixin a problemes específics i a zones concretes del país, haurien de respectar el principi que, a mig termini, els impostos no han de tenir un caràcter estrictament finalista. A mig termini, la solució és federalitzant; renda, societats i IVA, repartits entre els tres nivells de govern, com a Alemanya . Cal que es produeixi una autèntica redistribució en cascada cap al Sector públic autònom i cap al Sector públic local. Nosaltres defensarem sempre que en aquesta redistribució progressiva s'introdueixin criteris d 'organització, exigències de control de qualitat, de màxims i mínims per part de l'Administració central i, òbviament, de les administracions autònomes. Els governs autònoms haurien de reconèixer que la pròpia essència del seu poder polític en relació a les administracions local s consisteix precisament en això : la determinació dels criteris polítics que poden orientar la despesa dels recursos que ells controlen. �L'OPINIO SOCIALISTA PROBLEMES PENDENTS Hi ha un seguit de problemes que no han estat encara resolts després de sis anys d'administració local democràtica, o que han sorgit de bell nou durant aquest temps. Es tracta de la drogaaddicció i les seves derivacions cap al camp de la seguretat i l'administració de justícia i, indirectament, la sanitat, així com d'altres problemes relatius al comportament civil en una fase de transició. En relació a les drogues, els últims cinc anys han vist créixer uns fenòmens molt semblants als que ja coneixen altres països, especialment els Estats Units, des de fa quinze o vint anys. Ens referim a l'extensió del consum, a les seves repercussions socials i als debats que genera. No hi ha una forma única i definitiva de tractament dels drogaaddictes, especialment els heroïnòmans, a llarg termini. La discussió entre professionals gira sobretot entorn de les mesures de reinserció i de prevenció. El ~ue.sí està clar, però, és que cal afrontar, com a mínim, els aspectes samtans de la drogaaddicció. Probablement la gestió dels serveis sanitaris és la prova més important per aclarir com serà el repartiment de funcions entre les administracions públiques. Per la seva participació al PIB i a la despesa pública són sens dubte la columna vertebral dels serveis personals transferits a les comunitats autònomes. La gestió per part de l'Administració local aquí també és garantia d'eficàcia i innovació. Contra el que s'ha dit a vegades, quan l'administració local ha irromput a la Sanitat, ho ha fet atenent necessitats que altres administracions més burocràtiques o poc participatives havien ignorat, com Planificació familiar o Salut mental. I no només en aquests casos. També en la gestió d'institucions complexes com hospitals, l'Administració local ha demostrat que té la força política i el coneixement professional precís per portar-la d'una manera diferent. A Barcelona, per exemple, el cost per unitat d'assistència bàsica UBA va ser, al 1984, de 15.691 ptes. per UBA i dia a l'Hospital del M;r i, d~ 10.060 ptes. a l'Hospital de l'Esperança. Als hospitals de la Seguretat Social el cost és desconegut. La subvenció rebuda per UBA i dia ha estat de 10.472 ptes., mentre que a Sant Pau i al Clínic ha estat de 20.000 ptes. i de 15.000 a alguns centres privats. Quant a l'actuació dels ajuntaments davant l'atur, tot just hem començat. A Barcelona hi ha 270.000 joves entre 14 i 24 anys. Entre els 16 i 24 anys, el 42 per cent és a l'atur. La taxa de fracàs escolar, en termes de repetició de curs, és del 50 per cent a EGB, 55 per cent a BUP i 75 per cent a FP. Aquestes xifres donen una idea de la magnitud del problema, de tal com és ara i de com pot agreujar-se en un futur. L'Ajuntament de Barcelona ha emprès la creació d'un dispositiu d'actuació en el camp de les iniciatives locals d'ocupació i de les iniciatives empresarials. D'aquesta manera s'ha fet un capgirament de fons. Fins ara els ajuntaments no admetien cap altra responsabilitat respecte a l'atur que l'ajut per mitigar-ne els efectes. La veritat és que la contribució dels ajuntaments en la lluita contra l'atur és relativament marginal. Però no és possible declarar-se irresponsables davant aquest problema. La duració de la crisi, que és superior del que ningú no havia previst, produeix efectes qualitatius importants. Les possibilitats de reinserció laboral d'una persona decreixen en progressió geomètrica a mesura que s'allarga la durada de la situació de desocupat. El finançament dels transports públics exigeix també la perspectiva de les solucions específiques. En el cas de Barcelona, la singularitat rau en el caràcter metropolità dels serveis prestats i en els dèficits derivats de la gran complexitat dels moderns sistemes de transport urbà. LA CAP ACITAT DE BARCELONA Tots els problemes esmentats anteriorment necessiten solucions específiques. En el cas concret de Barcelona, però, les solucions han de passar també per la constatació de la capitalitat que Barcelona exerceix de fet i que té voluntat de consolidar. Barcelona és capital de Catalunya, però és també capital d'Espanya. El reconeixement d'aquesta capitalitat no ha de limitar-se a uns drets econòmics. Barcelona proposa un reconeixement polític de la seva capitalitat. Hi ha una certa contraposició entre el debat propi de les ciutats i l'inevitable grau d'uniformitat que provoquen les capitals. Els valors propis de les ciutats a vegades es veuen amenaçats per la presència d'una capitalitat política. És important que hi hagi un equilibri entre el rol de capitalitat i el més genèric, i fins a cert punt oposat, de ciutat. I potser aquí tenim la diferència que encara s'aprecia entre el cas espanyol i la posició que ocupen Washington o Bonn als seus països. Ni Washington ni Bonn pretenen ser al mateix temps la capital i la primera ciutat. Evidentment a Espanya la situació no és la mateixa. La realitat de Madrid també és un factor que s'imposa. Però cal reconèixer que la llei no esgota la realitat. Cal acceptar la idea d'un cert dualisme fàctic. CRITERIS PER A UN MODEL DE GESTIÓ Un model de gestió possible per a Espanya, que hauria de començar a aplicar-se ara perquè estigués rodat el 1990, hauria de tenir en compte els següents criteris i propòsits: �I. Legalment o pràcticament les competències de l'estat i de les comunitats autònomes haurien de ser taxatives, amb numerus clausus i les locals, residuals. ' 2. No hi ha gairebé cap problema que pugui solucionar-se només des d'un sol nivell de govern. L'atribució de competències que fan la Constitució i les lleis bàsiques és només una convenció simplificadora. 3. En realitat no hi ha competències exclusives, ni tan sols plenes. Totes són compartides, o quasi totes. El que és important és identificar el responsable o responsables del projecte, de cada projecte. 4. El sector local ha d'arribar en cinc, sis o set anys al 25 per cent del sector públic, excloent-ne la Seguretat Social. 5. Aquests objectius poden perseguir-se encara que no hi hagi lleis que els consagrin. 6. Els polítics haurien de contenir-se la tendència a tractar directament amb el ciutadà, passant per sobre dels poders elegits de nivell inferior. 7. Cal també autocontenció en la susceptibilitat. Hauria de ser normal per exemple, que un ministre anés al Liceu sense haver de passar per la taquilla del president de la Generalitat , del delegat de Govern i de l'alcalde. Els municipis no tenen fronteres . Aquesta és la seva força. Cal no enyorar els burots. 8. Barcelona hauria de ser la seu d'institucions d'àmbit estatal. Ni la Constitució ni els costos ho impedeixen. 9. Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya un gran projecte, bo per a tothom: l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, que faran de trencadors d'uniformitat. Aquests criteris i propostes no són el fruit de la bona voluntat o d'una certa imaginació . Són el fruit de sis anys de pràctica política local: el fruit d'una apassionada lectura, des de Barcelona, del projecte de construcció d'una Catalunya autònoma i d'una Espanya moderna. El Wojtylanisme i la tercera restauració Del Vaticà II a la Contrareforma polonesa-germànica? JOSEP M. a PIÑOL La publicació d'un informe confidencial sobre la teologia de l'alliberament presentat pel cardenal Ratzinger en una reunió de cardenals i la de "La instrucció sobre alguns aspectes de la teologia de l'alliberament" subscrita per la Congregació per a la Doctrina de la Fe (3 de setembre de 1984), sacsejaren potser per primera vegada amb contundència l'opinió pública. L'escalada, però, tot just havia començat. Seguirien les declaracions explosives de Ratzinger a la revista "Jesus", com a primícia del seu "Informe sobre la fe", la notificació de l'ex-Sant Ofici: reserves sobre Boff (11 de març de 1985) i, finalment, la sanció d'un any de silenci imposada paternalment al franciscà brasiler Leonardo Boff -què més voldria, declarava ingènuament Ratzinger, que un any sabàtic? (I) El cèlebre Informe Rockfeller ja havia donat el primer toc d 'alerta a Nixon (1969), tot denunciant "la transformació de l'Església en força de can vi a Llatinoamèrica". El " Comitè de Santa Fe", braintrust de la ideologia reaganiana ja afirmava sense embuts : "cal enfrontar-se (i no senzillament reaccionar a posteriori) amb la teologia de l'alliberament com és utilitzada a l'Amèrica Llatina" (1980) (2). A Ratzinger, maitre- àpenser teològic de la Restau ració woj tyliana , només li intere s a l'ortodò xia , perqu è tal co m declarava a Viuorio Messori " defensar l'ortodòxia é defensar el pobres". Una corti na de fum per tal d'encobrir la convergència objectiva amb le co nsigne de Reagan i, allò que és més greu, la benedicció als dictadors llatinoamerican s. Encara no feia vint -i-quatre hores de la promulgació de la "Instrucció", que els sicaris de Pinochet assas sinaren el capellà francès André Jarlan a la barriada de la Victoria de Santiago ... Finalment, la paraula fatídica "restauració" és pronunciada obertament en la seva conversa. Ratzinger tocà d'entrada el tema suaument i amb una extraordinària habilitat dialèctica: "Si per restauració s'entén un tornar endarrera, aleshores no és possible cap restauració. L'Església va endavant cap a l'acompliment de la història, mira endavant cap al Senyor". És l'aperitiu, la tasseta de cafè que va oferir gentilment a Leonar- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La capacitat de gestió dels ajuntaments Subject The topic of the resource Barcelona Administració local Descentralització administrativa Subsidiarietat Espanya Ciutats Description An account of the resource n. 1 , febrer 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall, revisant els reptes i capacitats de gestió de les corporacions locals de l'Estat Espanyol i en particular el cas de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/947/Revista_de_Girona_n119_1986_PM.pdf 4080388ded0bddff9ce4f8afdc168a22 PDF Text Text ELS ALTRES GIRONINS "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasquai Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla ies tortades "olímpiques" de Banyoles. es deis revolts que baixen cap a Parlavá, deixant la carretera general de Girona ala Bisbal i Palamós, es veu el mar, per primer cop, venint de Barcelona. Es veuen les Medes i el Montgrí allargassat i de seguida, a l'esquerra, per sobre de Foixá, es veuen Roses i el Pañí. És a dir, l'Empordanet i l'Empordá. Estem a Rupia. Vet ací el seu encant. Quan era menut i anávem a Empuñes a veure els Rubert, si no passávem per Medinyá i Sant Jordi, si agafávem per dintre de Girona i Sarria cap a Flagá, amunt i a l'esquerra, teníem el shock del mar a Rupia. I com que les primeres impressions son les que compten, vet aquí que molts anys després, quan tornant de New York anávem a Can Abadal amb en Lluís Argemí i la Carmen i l'amic Da Cal i la Dorsey, Rupia a mi em tirava molt. D Uencant de Rupia 512 I �"Des de la Tálala de Rupia es veu l'Empordé que van trabar els grecs que van arribar ta más de dos mil anys". Un b o n día de la Setmana Santa de 1976, el veterinari de la Bisbal, en Coll, q u e ara és regidor de la Bisbal, ens va d u r peí camí de la térra negra fins a la Talaia. Allá hi havia dos masos abandonats: Can J e p o t i Can Planes. A Can Planes hi havien estat la Maria de les Ulleres i el Carrión Capitán, un matrimoni andalús q u e hi va plantar u n a olivera al davant i q u e va baixar al poblé quan es van fer grans i els filis havien marxat j a per fer de paletes. Ara, la casa era buida. Pero els neis paletes n'havien arreglat el sostre —^que és el mes important— i hi havien instal.lat Faigua. I a banda i banda, el Canigó i les Medes. Tot el q u e h o m pot somniar. Els vells de Rupia ens van fer l'arribada agradable. El "sueco", el Pepet de la Font i el Pitu Bosch, que era el majordom de Ca l'Abadal. Ara tots tres j a no hi son. I jo em pregunto q u e com ens ho haguéssim fet sense eils. El Pepet de la Font, que m'ensenyavales plantes i em feia els empelts deis cirerers, és aquell que em va din "Aixó és margall; no val res". I quan jo li vaig contestar q u e j o m e ' n deia, va rematar: "Ais conills els agrada". En Pitu va plantar els rosers, q u e encara ahir, a final de novembre, florien. I el "sueco", q u e feia Revista d e Giiona quilómetres c a d a d i a a m b e l s e u inseparable " C h u s qui", un goset al qual li va fer matar u n Iluert, u n petit drac de quasi dos pams, que li plantava cara, que el mirava desafiadorament. El " s u e c o " era esclopeter de País. Se'l coneixia per aquest n o m de guerra com una reminiscencia de les seves aventures en el m ó n no tan llunyá del contraban. Vam aprendre molt deis vells. Les meves filies i j o vam obrir u n a llibreta-diccionari per anotar-hi els mots que desconeixíem: Iluert, escalipanxos, franca (parladora), llampigu i tants d'altres. L'Onze de setembre d'aqueU any vam posar les quatre barres i va venir la Guardia Civil. Ara j a és diferent. Ara j a tothom és nacionalista. Des de la Talaia es veu í ' E m p o r d á q u e van trobar els grecs quan van arribar fa mes de dos mil anys: únic, verd, suau i mes gran o obert cap al Nord. PASQUAL MARAGALL I MIRA Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona. I 513 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'encant de Rupià Subject The topic of the resource Catalunya Alt Empordà Rupià Description An account of the resource n. 119, novembre 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Revista de Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasqual Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla les tortades "olímpiques" de Banyoles. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/948/DiarideGirona_19930905_La_teoria_emporda_PM.pdf 7afad550d054b890b8e584e8d594a120 PDF Text Text OPINIÓ - Diari de Girona / Diumenge, 5 de setembre de 1993 Pasqual Maragall ha aprofitat les vacances d'agost a Rupià per escriure aquest article per aL Diari de Girona, en el qual, i partint de les teories -del seu avi, el poeta Joan Matagall, reflexiona sobre el concepte «pàtria». Apartirdel que ell anomena «teoria 25 de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones.des de la proximitat (Empordà) fins a la llunyanyia (Europa), Laidea de Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa enJoanMaragall La teoria de II Empordà per Pasqual Maragall (*) ;l'- E s impossible en una sola peça La fidelitat a l'entorn primer és (xerrada o article), per llarga sempre condició de la subsegüent que sigui, resumir ni tan sols a l'entorn més ample. I aquest les idees cabdals de Joan entorn més ampli no és vist com a Maragall sobre tot allò que ens contrari al primer, sinó com a és pàtria: la ciutat, el país, l'Estat i la envoltant del primer. , comunitat continental en què vivim i de les Per rematar la construcció, quals ens considerem individus. Maragall avança poèticament-i Ravel, en un article anomenat «A casa», per mi profèticament- el que no és sinó la conseqüència lògica del seu que vaig traduir per a un diari de Barcelona, va tractar de resumir d'un sol cop argument : arribarà un dia, empordan esoS, aquesta heterogeneïtat de sentiments -els diu- que més convindrà pel bé de similars o conflictius, segons el cas, sobre Catalunya que us digueu empordanesos tot allò que és «casa nostra». . que no pas 'catalans. L'esperit de tots dos, Maragall i Ravel, . El mateix diu de Barcelona i dels barceté obvis punts de contacte, a 100 anys de lonins , però no és hora encara, afegeix, distància. Però, en Matagall, el sentiment D'això fa 100 anys -podem pensar. de pàtria està extensament tractat, en cirLa imatge poètica però profundament cumstàncies diverses, i sabem a més de les real amb què Maragall il.lustra la seva seves actituds concretes en funció d'aquest conviccióés la següent: si un dia -dïu- a sentiment: coneixem la seva moral patriòCatalunya hi faltés l'Empordà, Catalunya tica. no fóra ella mateixa. Però si un dia, en En un intent d'anar al cor de la qüestió canvi, de Catalunya solament restés l'Emen poques paraules, vencent a més de les pordà, Catalunya podria tomar a ser. Perdificultats objectives de l'assumpte la subquè la veritat, conclou, rau no en l'espiga jectiva d'haver de parlar del meu avi, cosa sinó.en el gra. que sempre m'ha semblat un xic impúdica, Es a dir, a mesura que la història va he anat a parar sovint a l'article «L'Emfent possible dues coses: pordà», que em va assenyalar un dia (1) L'obvietat de la nostra pertinença Xavier Rubert de Ventós i que per a mi als continents més amples. conté in nuce tota una teoria general del (2) La capacitat dels contenidors xics de sentiment de pàtria -teoria que crec de ser coneguts i representar els més grans. gran utilitat als 100 anys de la seva formusón aquests mér xics els que passen a lació. ser «la sal de la vida» -aquesta és la meva Amb motiu d'una visita a Salt ara fa conclusió. prop d'un any, i d'una trobada al bosc de Els col.lectius nacionals són abstracCan Ginebreda, sobre Porqueres, en vàrem cions o simplificacions necessàries que parlar, potser genèticament substiutilitzant alestueixen unes altres hores el rètol de de més grans i alieté «l'esperit de nes , o fins i tot opresSalt», tant se sores, i que, en val el nom. Es aquest moment tracta, com ara determinat, expresexplicaré, de fer sen la nostra lliberraure en allò tat i donen sentit a la 1WU més petit, més nostra vida col.lectiproper, en allò va, cada cop més que no és l'enapropiada per nosalvoltant superior que ens cobreix, sinó la tres.mateixos, més sentida com a pròpia. més petita part interior que ens conté, la Però aquestes simplificacions, aquests substància del nostre arrelament a l'espèconjunts significatius no són immutablecia i a l'entorn, i de fer-ho amb un ànim de ment sempre els mateixos, sinó que hi ha transcendir allò més Petit per anar a troun progrés cap a aquells més propers i per bar, a partir d'aquest punt, sentiments de tant més propis, que passen a ser la «nospertinença successivament més amples. tra pàtria»,la «nostra casa» d'una manera Aquesta és la teoria de l'Empordà, com progressivament més autèntica i més senjo l'anomeno, de Joan Maragall. Maragall tida, o si es vol, amb un sentiment de més assegura que no cal dir-se europeus per qualitat. ser-ho. Que, igual com el francesos i els Queda per explicar com el més proper alemanys, si ens pregunten què som, hem és també més universal. de respondre que som catalans i no pas En Maragall i en l'article citat es tracta europeus. Tothom sap que «francès» vol dir d'una qüestió de qualitat, d'autenticitat: el «europeu» . Europa, el cosmopolitisme, etc. «gest» amb el qual ens sentim patriotes estan molt bé, però «a mi», diu Maragall, d'allò més proper és més natural, més de <<1D'hi falta la sal» en tot això. I la sal és debò... i per tant més universal. Els altres Catalunya. s'hi rendirien amb més facilitat per l'ingreAquí hi ha un primer element substandient de seducció que sempre comporta la cial del sentiment de pàtria. Hi ha un dels intensitat del sentiment observat. nostres envoltants que ens aporta la sal de Però caldria anar a altres punts de l'exla vida, la definició més característica, i tensa bibliografia maragalliana sobre el ens omple el cor d'una manera com no ho sentiment de pàtria per entendre exactafan els altres conjunts a què pertanyem. ment aquest segon pas del seu pensament: d'allò més concret a allò més universal. ' Tot això és datat, és clar: 1900. El moment del desvetllament de Catalunya i En Maragall hi ha un autèntic sentide la gran crisi final de l'imperi espanyol. . ment (a voltes esquinçat i dramàtic) de la La gràcia del posicionament de Marapàtria gran, de la Ibèria de tots els pobles gall és l'autoconsciència d'aquesta situació (castellans, bascos, gallecs, andalusos... i catalans). . . en el temps i també la manera com fa front als requeriments lògics del propi arguÉs això circumstancial ~s que Espanya ment. és així- o és teoritzable com a vàlid en En efecte, Maragall es pregunta, per no general? No ho sabem. Segurament és deixar cap fil lliure, que per què no hem de vàlid en general però d'una manera difedir que «som espanyols» quan ens demarent en cada cas. nen què som. I argüeix que no cal dir-ho El que sembla evident de la lectura de perquè la millor manera de ser bons Maragall és un sentiment da pàtria que espanyols és ser bons catalans. busca la intensitat i autenticitat -i per <<Catalunya també un poble, uns pobles, unes ciutàts, unes comarques: lagent, i aquí /s on de hem de recercar la humanitat» «L'Espanya que ha de reconèixer o néixer realment perprimer cop, la fàrem des de la perifèria, des de la riquesa i lapluralitat» (*) Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La teoria de l'Empordà Subject The topic of the resource Catalunya Territoris Identitat col·lectiva Europa Subsidiarietat Empordà Teoria de l'Empordà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Partint de les teories del seu avi, el poeta Joan Maragall, Pasqual Maragall reflexiona sobre el concepte «pàtria». A partir del que ell anomena «teoria de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones des de la proximitat (Empordà) fins a la llunyanyia (Europa). Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/949/Carta_MiterrandF_1995.pdf b3677df325ca0fb69d2bbe2eaf16b9f9 PDF Text Text }r1 aM? GSSJU^^ f.f-• J \:ALCALDE DE BARCELONA Barcelone, le 20 avril 1995 M. François Mitterrand Président de la République Française Paris France Cher Président, J'ai un très vif souvenir des rencontres que vous avez eu la gentillesse de me concéder. A l'Elysée, à Barcelone lors de votre visite présidentielle accompagné de Lionel Jospin, à Barcelone à nouveau pour l'ouverture des Jeux Olympiques, à Cèret quand vous avez ouvert la deuxième phase du merveilleux musée (qui abrite une peinture de mon oncle Joseph) et à Strasbourg lors de votre éblouissant discours adressé aux Etats Généraux des Communes et Régions d'Europe que je préside modestement ("est-il nécessaire qu'une guerre cruelle arrive à nouveau pour que nous, européens, sachons exactement la valeur de ce que nous avons aujourd'hui: la paix, la stabilité, la croissance, l'amitié?" "Faut-il une guerre pour que la jeunesse qui n'en a pas connue sache la valeur de la paix?"). Il faut institutionnaliser l'Europe, vous aviez dit. Et tous, droite et gauche, est et ouest, communes et régions, vous ont acclamé. Tous étaient conscients du fait qu'à travers vous, ce doux jour d'automne à Strasbourg, c'était la France qui s'exprimait. La France qui adressait des mots de sagesse à l'Allemagne voisine et à l'Europe toute entière. Et nous étions rassurés, réconfortés en notre foi européenne. Mais vous nous aviez dit aussi que l'Europe devait être proche, que c'était à nous, maires et présidents' régionaux, conseillers municipaux et régionaux, ministres de Lànder, de garantir la proximité de l'Europe. Tout à coup le souvenir m'est venu à l'esprit d'un jour gris du mois d'octobre 1959. J'ai 18 ans et je passe ce mois à Paris, 2 bis Av. de Ségur. Un meeting à Maubert-Mutualité m'attire. C'est le PSA de Depreux qui s'exprime et vous en êtes l'invité attendu. Je découvre le discours politique, l'art oratoire politique, 20 ans après la déclaration du silence en Espagne et tout juste au moment où une nouvelle génération envahit les universités et s'oriente vers la gauche. C'est la gauche qui amènera la démocratie en Espagne, au Portugal et en Grèce, qu'on le veuille ou non. Mais cette gauche méditerranéenne avait grandi en regardant la France et la gauche française. A L C A L D TA" R e g i s t r e de S o r t i d a Plaça Sant Jaume. I 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 2 5 ABR. 1995 N« ¿fcfr.l-. �L'ALCALDE DE BARCELONA Voilà pourquoi, quand en 1981 votre tour est arrivé, tous les postes de télévision de la gauche méditerranéenne se sont branchés sur Paris. J'ai acheté une antenne orientée vers la France dans ma maison de campagne à l'Empordà, tout près des Albères et du Perthus. Et le jour venu, à huit heures précises, nous vous avons vu accéder à la plus haute responsabilité de la République. Un an après, Felipe Gonzalez est "arrivé au pouvoir", comme on dit encore en Espagne. La même année, le 2 décembre, je suis devenu maire de Barcelone. Nous sommes en 1995, votre présidence s'achève avec des épreuves de lucidité et courage qui vont au delà de ce que l'on ait jamais vu et qui nous redonnent un sens de l'histoire parmi une guerre civile, politique, qui éclate partout contre la politique elle-même, contre le système. Je suis sûr que la proximité peut nous aider à nous retrouver le chemin du futur, pourvu qu'il y ait des lumières dans l'horizon, comme celles de votre sagesse, qui nous disent d'où venons-nous. Mais je me demande si la France entamera vraiment le discours de la proximité, de la subsidiante. Elle qui nous a montré la valeur de la distance, de l'uniformité, des droits de l'homme égal et non pas ceux de la diversité; la valeur des principes par rapport à celle des sentiments - qui finalement ont dominé à plaisir le siècle torturé qui s'achève. Voici pourquoi je vous demande encore: est-il possible d'imaginer un futur où, partant du concret, du réel, du proche, des sentiments - et non de la raison - on puisse finalement arriver à l'universel et au raisonnable? Est-ce que tout ce que la globalisation de nos vies nous annonce comme possible - la fraternité, la connaissance des autres, l'amitié, la coexistence internationale - est vraiment probable? Pour quand? Quel sera le rôle de l'Europe dans ce cadre? La gauche se doit de poser de telles interrogations. Elle a toujours été, surtout, le parti des interrogations et non celui des assurances. Votre longue expérience politique a donné des réponses à beaucoup de ces interrogations, mais j'aimerais, vivement, avoir l'occasion de connaître votre avis sur les questions que j'ai osé vous poser. Très sincèrement à vous, Pasqual Maragall Maire de Barcelone Plaça Sani Jaume, 1 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 Fax 34-3-317 01 39 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Mitterrand, François, 1916-1996 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa Subject The topic of the resource Europa Subsidiarietat Description An account of the resource 2 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa, sobre els reptes europeus del moment. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/950/Carta_GonzalezF_1995.pdf 72a84e754dd3e5fbc78de8126a78ed0e PDF Text Text ������ Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. González Márquez, Felipe, 1942- Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Felipe González Márquez, president del Govern d'Espanya Subject The topic of the resource Europa Espanya Catalunya Territoris Description An account of the resource 6 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, al president del Govern d'Espanya, Felipe González, sobre els reptes del moment a Espanya i Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/951/Carta_HavelV_1995.pdf 1bce2c6245d2c98dedac0e7a8ff59085 PDF Text Text 12 de maig de 1995 Sr. Vaclav HAVEL President PRAGA Benvolgut President, Em va agradar la manera com vau contar la història del vostre país i de la vostra consciència ahir al Palau de la Generalitat. I especialment l'escenificació que vau fer d'una simple pregunta i una simple resposta, durant quaranta minuts: "Ha de seguir un polític el seu primer instint, s'entén la primera reacció de la seva consciència?". "Sí". Perquè la història està caracteritzada pel que els científics anomenen singularitat i per tant no és assajable ni repetible, no té temps condicional, no se sap mai què hagués succeït si no s'hagués pres tal o tal altre decisió -el que nosaltres ara sabem que va succeir després de la decisió que pretenem jutjar quan ens preguntem: "hagués fet jo el mateix que va fer X quan va decidir Y per estalviar al seu país un bany de sang, a canvi d'una cessió parcial de la seva llibertat?". Per tant, val més seguir els dictats de la pròpia consciència. "Probablement -vau dirjo no hagués cedit, però no n'estic ben cert, perquè si ho dic ara és perquè sé el que va succeir després, i X no ho sabia". Dues observacions us voldria fer. (1) El que dóna valor a la vostra posició és que la decisió que "probablement" hauríeu pres en el lloc d'X és una decisió valenta i arriscada per part d'una persona sensible, és a dir, per part d'una persona que ens demostra amb el seu raonament que pateix pels efectes de la seva decisió. (2) No és segur que tots els que probablement haurien pres la mateixa decisió mereixin una admiració semblant, perquè en el seu cas la mateixa decisió podria venir dictada per sentiments menys nobles i considerats. El coratge insensible pot produir les mateixes decisions que el coratge ètic -i no mereix la mateixa admiració, en tot cas un modest reconeixement dels seus efectes positius, suposant que aquests es poguessin comparar amb els que s'haguessin derivat d'una decisió diferent. �Vaig sentir una fiblada al cor quan vau dir que X era Benes al 1938 i al 1948, però no solament Benes sinó també, em va semblar entendre, Dubcek al 1968. A Dubcek el vaig conèixer a Barcelona el 1991, quan li van donar el premi Comín: vam dinar al Club Marítim amb ell, la Ma. Lluïsa Oliveres -vídua d'Alfons Comín, un cristià socialista primer i comunista després- i Gregorio López Raimundo, l'antic segcretari general del seu partit. Crec que al dia següent ens vam banyar plegats a la Mar Bella. El vaig veure també dos cops a Praga, la darrera al 1992, essent el President amargat i irònic de l'Assemblea constituent Txecoslovaca, just uns dies abans del trencament de la República en dos. "És curiós -ens va dir a la Diana i a mi dinant a Praga- perquè jo vull salvar la República i ells -els diputats- no; però sempre n'hi ha un que riu al final de la sessió: o ells o jo, mai tots dos". Em va recordar el vostre soldat Svejk i els seus adagis desproveïts sempre d'esperança, profundament desencantats i autocrítics. Era un home passat de moda, tant en el seu vestit de bany com en el format del seu raonament feixuc i, malgrat tot, comunista. Però no estic segur que la qualitat del seu coratge fos diferent del que vós considereu ètic i jo admirable: la sensibilitat hi era, tot i que expressada d'una manera poc poètica. Honestament us dic que als meus amics que es van fer comunistes, a Barcelona, els anys 60, no els retrec res, a part de la raó que pretenien tenir sempre, i no tenien. El comunisme d'aquí era molt més semblant a la dissidència txeca que al govern txec d'aleshores. És la situació que fa les actituds, i no les ideologies. Em va saber greu quan els vostres col·laboradors em van dir aquell dia que no us enteníeu. Si no recordo malament, perquè Dubcek jugava, en certa forma, la carta d'un cert nacionalisme eslovac, tot i manifestar-se unitarista. Al cap i a la fi era de Bratislava! Parlant de vestits de bany, aquí es va fer famós el de Hrabal. Quan va venir a Barcelona, convidat per l'Andreu Teixidor, d'Edicions Destino, va deixar el gat a l'escala del jardinet de casa seva. Quan va tornar a Praga, després de passar un fred d'hivern de tramuntana a Cadaqués i aquí mateix a Barcelona, el gat havia guillat. En el fons havia vingut perquè alguns amics l'havien convençut que a Barcelona feia un temps fantàstic, primaveral. "Sort que m'havia endut el vestit de bany!" concloïa amb ironia en tornar a casa. En canvi Kundera, quin home il·lusionat! No sé quin dels dos, Hrabal o ell, transmet millor la seducció de la Praga, la ciutat d'Europa que més m'agrada. M'agrada tant �que li tinc por: vam respirar quan vam saber que Praga aspirava a la capitalitat cultural europea del 2000. Nosaltres vam triar el 2001. Espero que guanyarem tots dos, Praga el 2000 i Barcelona el 2001. El que és clar és que Kundera no està mancat d'esperances, malgrat els títols de les seves novel·les, perquè en una entrevista de fa un any o un any i mig, a "El País", deia (1) que el nacionalisme era condemnable i perillós i (2) que ell li devia tot a França. Per mantenir dues conviccions tan asimètriques cal probablement ser un gran optimista. Deixeu-me dir-vos perquè em sembla que m'agrada Praga. Hi he pensat molt. Ja sé que explicar perquè un s'estima la dona que s'estima és com impúdic, i amb les ciutats passa una mica igual. Però.... Praga té dues visions. Dintre la Praga gòtica, barroca i modernista n'hi ha una. Dalt al castell n'hi ha una altra, que domina la primera. I a les ciutats els agrada veure's, com en un mirall. A Edimburg passa un xic el mateix: la visió de la ciutat del XIX (Queen's Street, Prince's Street) des del castell i la Scottish Mile és el que un necessita per reblar el clau de la fascinació que produeixen tant el centre "modern" com el turó medieval. Potser la transició d'un segle a un altre és més fastuosa que mai al Pont Carles de Praga. * * * No tenim sort amb les vostres visites a Barcelona. El primer cop -m'havíeu fet dir que volíeu prendre una canya de cervesa a la plaça Reial, sense protocol- us van dur fortament escortat des de la Sagrada Família a la Pedrera, i allà us van fer pujar al terrat -a vós que teniu vertigen. Sortint, em vaig ficar en el vostre cotxe i el vaig obligar a parar a la Via Laietana, arran de la plaça de la Catedral. Era el dia de Santa Llúcia. No hi havia pensat. Passant per davant de la Santa el cacau era formidable. En arribar al Saló de Cent, vau dir una frase memorable: Europa és un seguit de ciutats i catedrals. Aquest cop l'escapada no va ser molt més reeixida. Vam prendre una cervesa, sí, a la Plaça de Sant Josep Oriol i vam veure la placeta del Pi, però sempre rodejats de 10/15 fotògrafs: ells ens veien però nosaltres no veiem res. Vam parlar de Catalunya Segle XXI, inspirada en bona part en els vostres escrits "Words on words" i "At �Home" ("Catalunya com a àgora i no com a temple", que va dir l'Antoni Puigverd) i em vau dir la vostra simpatia per la idea. Espero que ens vindreu a parlar a fi d'any. La idea de reguanyar els conceptes universals a partir de la vida i del lloc on som i on pertanyem, com una pertinença més, però més ampla, és molt la vostra. Vam parlar del Castell de Praga: un dia a Praga me n'havíeu fet patró. Us vaig enviar l'Oriol Bohigas i l'hoteler Escarré per a la rehabilitació però no se'n van sortir. I "Iniciatives Praga" l'empresa que vam crear amb Francesc Raventós i l'exAlcalde Kondr, tampoc no ha tirat endavant, encara. Tot arribarà. Torno al vostre pensament del principi. Jo el diria d'una altra manera: com que no sabem el que passarà quan decidim, decidim tancant els ulls i orientats per la nostra intuïció moral. Després el temps ens condemnarà o dirà que teníem raó. Les vostres paraules i les de von Weizsacker, explicant el desastre del Tractat de Versalles, van reconstruir els debats morals més profunds de l'Europa d'aquest segle. Convenia que els nostres nacionalistes us sentissin. La relació entre moral i política s'enterboleix quan les ideologies són massa fortes. Cordialment, Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Havel, Václav Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Václav Havel, president de la República Txeca Subject The topic of the resource Europa Identitat col·lectiva Description An account of the resource 4 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, enviada al president de la República Txeca, Václav Havel, sobre Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/952/Carta_a_Pujol_Gonzalez_BMM_37_1997.pdf ebf9f02176cdadbb2149c7209fdb2436 PDF Text Text QUADERN CENTRAL Carta de Pasqual Ma raga 11 a Pujol i a González Ara que me'n vaig, després de prop de quinze anys a l'Alcaldia de Barcelona, he recordat aquell octubre de 1985 a Leningrad. Hi vaig anar per segona vegada, per signar l'agermanament entre aquella ciutat i Barcelona. Un dels tres o quatre dies vaig passar-lo al llit, malalt, veient passar a gran velocitat els núvols que el vent sobre el Neva transportava cap a ponent. No vaig perdre el temps del tot, aquell inesperat dia d'inactivitat: vaig iniciar una llarga carta al president del govern espanyol i al president de la Generalitat... que va quedar inacabada. Dos anys després, vaig treure aquells papers d'un calaix. Tampoc no me'n vaig sortir. Però l'esforç no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes pluges han caigut des d'aleshores. Barcelona va aconseguir el seu somni mai confessat: ser capital del món durant uns dies. Una fita històrica que va ser possible gràcies al fet que vam treballar com mai fins aleshores havíem fet. Han hagut de passar diverses eleccions i el seu consegüent rastre d'emoció, paraules creuades i canvis d'equips de govern. Els col·laboradors van passar, alguns per sempre més, i 1991 va obrir el pas a un any que era decisiu per a la ciutat. I aquell no era un mal moment per tornar-ho a provar, de tornar a adreçar-me al president del govern català i al president del govern espanyol. 1991 era un bon moment perquè encetàvem un any decisiu i un quadrienni sencer de govern municipal ( 1991-1995). I allà volia exposar els nostres projectes, la nostra situació de partida, allò que ens manca i el que crec que nosaltres podem oferir a Catalunya i Espanya. L'any 1992 vam passar un parell de dies amb la família González al Coto de Doñana. En aquella ocasió, vaig deixar al president espan- yol una primera versió de la carta. Però ha estat ara, quan sóc a. punt de deixar aquest càrrec que tantes satisfaccions m'ha donat, que he trobat el moment d'enllestir-la. Al tercer cop no ha fallat. Vull parlar-los de moltes coses, de l'esdeveniment olímpic del 1992 i del que aquest va significar per a la ciutat. Però també vull comentar-los la significació de Barcelona, del que tots plegats volem ser. I no vull oblidar-me de la Carta Municipal o Llei Especial de la Ciutat i del Pla Estratègic Barcelona 2000. I els diners, és clar, un dels temes que en les nostres trobades, inevitablement, sempre acabem tocant. I la qualitat de vida a la gran ciutat, l'assignatura eternament pendent de la classe política -quasi diria de l'estoblishmentdavant dels ciutadans. Al final els en faré un recordatori, per tal que la lectura -necessàriament extensa- d'aquestes lletres, tant si la fan en l'assossec de la llar com en la tensió de la feina, la facin sabent que no els cal retenir-ne els detalls. I que vagi per endavant una petita confessió: l'admiració sincera que professo al president de la Generalitat de Catalunya, i el respecte i la solidaritat barrejats que guien les meves actituds amb ell, més enllà de les coincidències i discrepàncies que de tant en tant sorgeixen entre ell i jo. Pel que fa a l'anterior president del govern espanyol, a qui adreçava aquesta carta, vaig aprendre a trobar una persona que interpretava millor que ningú tota l'ambició i cautela de la meva generació. M'hi he sentit cordialment i intel·lectualment interpretat, i amb mi, crec, milers i milers de ciutadans de Barcelona de la meva generació i de les altres. �QUADERN CENTRAL No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona orgullosa i exigent d'avui, per a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtenir un respecte, un reconeixement, des del Sud de l'Ebre. Al marge de diferències polítiques, al president de la Generalitat, a qui també adreço aquesta carta, el veiem tots els catalans com la veu del país. El seu gest és la representació personalitzada de Catalunya, de la nostra intransigència i flexibilitat. Ell és l'intèrpret apassionat del nostre moment històric i el president de l'eclosió de la Generalitat com a institució amb tots els seus ets i uts, respectada per tothom i envejada per molts. Sense oblidar que tot això ho va fer possible, durant anys de dignitat i mercès a un honorable retorn, el primer president, el president Tarradellas. Àdhuc els qui, com jo, hem hagut de sofrir l'efecte amarg d'actituds que li ha dictat ben certament al president Pujol el seu innat sentit de la gravetat de la pròpia comesa històrica, hem après a admetre que la seva actitud té sempre una causa. Les paraules que segueixen estan dictades, doncs, juntament amb la il·lusió del qui ha estat alcalde durant prop de quinze anys, pel respecte profund que li mereixen els destinataris d'aquesta carta, solament superat pel que li inspira la missió que tots plegats, del càrrec més alt fins al més humil, servim amb bona fe: la de representar honestament la humanitat i la natura que ens envolten. "No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona orgullosa i exigent d'avui, per a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtenir un respect un reconeixement, des del Sud de l'Ebn ,g^î% "Barcelona va aconseguir el seu somni mai confessat: ser capital del món durant uns dies". Número 37 Setomhre-dctuhre 1W B.MM �QUADERN CENTRAL ELS JOCS OLÍMPICS Com vostès saben molt bé, l'organització dels Jocs Olímpics es componia de dos elements igualment importants: la infraestructura urbana i l'operació dels Jocs. Puc assegurar-los que els dos camps estaven ben treballats, i la prova és l'èxit magnífic que vam assolir. El període més difícil va ser el 1987-1989, des de la nominació a Lausana, a la fi de 1986, a la qual vostès van contribuir personalment amb la seva presència, i la difícil transformació del comitè de candidatura en comitè d'organització, fins a l'aparició al carrer, en els espais públics, dels primers resultats de la nostra tasca constructiva. Inici ben dramàtic, per cert, com vostès recordaran. A la inauguració de l'Estadi Olímpic van coincidir tots els elements desfavorables que s'havien infiltrat en aquesta difícil fase del nostre projecte: les presses, la descoordinació, la malícia política, la falta de confiança, la data fixa que obligava necessàriament, la climatologia, la faltà de maduresa, l'aposta pel vell Estadi en lloc de per una nova instal·lació. No s'inventa ni es decreta una ciutat olímpica: es construeix lentament sobre la base d'una vocació imprescindible. I, amb el temps, la ciutat aprèn a ser olímpica. Des de la distància d'avui, tots aquells sofriments semblen ben emprats. I sobretot es demostra encertada la fermesa de mantenir el rumb sense grans derives i de guardar la confiança en l'equip inicial -encara que, com inevitablement passa, alguns van haver de pagar tots, aquest preu tan injust de la política-, sense posar atenció efUes opinions dictades per l'ansietat més que pel fred raonament. 1 terreny de les infraestructures va ser molt positiu el grup de treÄll creat per fer un seguiment de les obres. Els seus informes 'quAzenals, des d'una segona auditoria o auditoria d'alta direcció, nafraven les peripècies que experimentava cadascun dels 300 proJrctes: l'aeroport, els trams de les rondes, les instal·lacions esportives, els canals de rem, els hotels, el Palau Nacional... Com és ben sabut i acceptat per l'opinió pública, el resultat global és molt positiu. Els camins crítics, en el llenguatge de l'enginyeria constructiva, van ser successivament el trasllat de la línia fèrria del Poblenou, l'aeroport, la plaça de les Glòries, les instal·lacions esportives per a les proves tesi de l'estiu de 1991, els hotels Joan Carles I i Arts, que requerien un prudent període de rodatge abans d'allotjar caps d'Estat i membres de la família olímpica; el Palau Nacional de Montjuïc, seu de l'acte social d'inauguració, on vam rebre els convidats de tot el món i on Catalunva torna a mostrar el seu art romà- B.MM Número 37 SeKnihrr-Oihibre !'W7 "No s'inventa ni es decreta una ciutat olímpica: es construeix lentament sobre la base d'una vocació imprescindible. I, amb ei temps, la ciutat aprèn a ser olímpica". nie i el seu art gòtic; i el Nus de la Trinitat, nus gordià on s'uneixen les dues rondes i l'autopista de França. I si volen també podem parlar de la pota sud de la Ronda Litoral, que ben aviat haurà d'enllaçar aquesta via amb la Diagonal i baixar fins al riu Llobregat i travessarlo, davant de l'aeroport. Al llarg d'aquell llunyà 1991 vam tenir ocasió de repassar l'estat d'una de les obres que a mi em resultaven més emocionants: el Palau Nacional. Es tractava de reconvertir aquell vell buc del 1929 en el segon gran museu d'Espanya, superat només pel Museu del Prado. I és emocionant perquè es tracta de l'edifici més gran de Barcelona i un dels museus més grans del món. El Museu Nacional és sens dubte el més complet que existeix en art medieval, i en especial en art romànic. La tradició republicana i la llei autonòmica van voler que fos el gran museu d'art de Catalunya, des de l'edat mitjana fins al modernisme i les avantguardes, deixant fora l'arqueologia i Fart contemporani. Finalment, el miracle va ser possible. Amb l'esforç de tots. L'estiu del 1992, el simbòlic edifici de Montjuïc va lluir, juntament amb l'Estadi, com la gran peça civil de l'esdeveniment olímpic, la carta d'identitat de Catalunya i la més ben programada del nostre futur turístic de bon nivell. Aquest estiu hem inaugurat les sales d'art gòtic. Sols resta desitjar que, transcorreguts deu anys des que es van iniciar les obres, el projecte avanci sense deturar-se fins a ser culminat. La realització de tota aquesta feina va ser possible perquè l'operació era en bones mans. Pere Duran i Gae Aulenti, amb Enric Steegman, la constructora italiana Edil Fornaciai i l'infatigable Josep Anton Acebillo han de ser citats aquí. Així va ser possible garantir el no �QUADERN CENTRAL menys important equilibri econòmic d'aquesta magna operació. Un apartat gens menyspreable de l'èxit assolit va ser degut al reforçament de les relacions internacionals i de la seguretat, així com la relació amb els mitjans de comunicació, que, d'entrada, jo vaticinava que no ens donarien un tracte especialment caritatiu. Però no. Les informacions sobre Barcelona a la premsa d'arreu del món es van multiplicar, i no ens van deixar malament. Una de les claus que van contribuir al nostre èxit i a la imatge positiva que la ciutat va donar al món. A tots aquests aspectes vaig dedicar-me personalment durant els mesos previs al 25 de juliol de 1992. Tot i el convenciment que les obres avançaven segons el que s'havia establert, i malgrat el meu convenciment que l'operació funcionaria perfectament quant als ca dels moviments i gestions que calia realitzar, per posar-me immediatament en línia amb els plantejaments que calia desenvolupar. Catalunya no podia desaprofitar l'ocasió històrica que se li brindava, també a ella, de fer el que el passat no va permetre: explicar-se amb fets. Si Espanya pretenia legítimament demostrar que havia canviat tant com el món sospitava, Catalunya volia mostrar-se al món com a nacionalitat amb tot allò que cal per ser-ho. I Espanya no podia ignorar-ho: al contrari, havia d'ajudar. En aquest sentit, doncs, el president de la Generalitat feia un paper crucial. Ell, més que ningú, havia de garantir i ser responsable que dominés la sintonia en l'emissió dels missatges plurals que, com calia preveure, va produir-se. Una emissió que va ser irreprotxable tret d'e- "...una de tes obres que a rri em resultaven més emocionants: el Palau Nacional". vessants informàtic, de les telecomunicacions, les competicions esportives i la logística. L'equip, repeteixo, era de primera línia i estava molt ben cohesionat, amb un executiu excellent i efectiu com és Josep Miquel Abad, al qual no em vaig penedir d'haver defensat en els moments de crisi. Ho va tornar amb escreix. Vaig voler assegurar al president del govern espanyol l'assumpció per part de FAlcaldia-Presidència del COOB'92 de l'esperit que es desprenia de les seves paraules: seguretat com a prioritat i treballar políticament i en els detalls per obtenir una imatge del país que es correspongués amb l'esforç realitzat i l'enorme oportunitat històrica que teníem al davant. La Presidència de la Generalitat tenia un paper important els mesos previs als Jocs Olímpics, i jo li vaig sol·licitar una definició específi- Núniero 37 Setembre-Octubre 1997 B.MM �QUADERN CENTRAL pisodis puntuals que no van deslluir la trajectòria general. El president sap que els mesos previs a aquella data em vaig posar a les seves mans per atendre els requeriments que considerés convenients, i amb la freqüència que cregués oportuna. Ningú més que nosaltres érem responsables del desenvolupament adequat de tot plegat. Per la meva part, tenia plena consciència que havíem d'estar disposats als sacrificis que caiguessin i a esforços importants en aquesta línia. No hagués estat bo, per exemple, que s'escampés la impressió que alteràvem procediments per fets succeïts a l'ex Unió Soviètica. Algunes de les propostes que vaig formular en cercles reduïts i discrets sobre elements de pluralitat a les cerimònies d'inauguració podien haver estat interpretades com una excessiva sensibilitat a fets exteriors. Una circumstància que en el seu moment vaig tenir ocasió de comentar amb el mateix president Pujol i amb el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch. Per altra banda, la situació internacional els anys previs va evolucionar de tal manera que els Jocs de Barcelona, ja de bon principi pretendents a una aurèola de festivitat i de retrobament internacional a múltiple escala, es podien convertir, en efecte, en l'oportunitat que l'opinió pública internacional esperava amb ansietat: comprovar si en el món pesaven més les formidables transformacions positives recents o les també impressionants dificultats, diferències i obstacles econòmics, polítics i ideològics que s'hi oposaven. Excuseu-me la petulància. Pé^ò el cert és que tot plegat no ens feia les coses més fàcils, sinó més • dif%ils. Tant en l'aspecte de la seguretat, com en el del protocol i en el cjt la modulació dels missatges a emetre, com en el cas dels sím' bojjj, dels llenguatges i dels gestos. Vjjfn treballar amb passió perquè tot sortís bé. I va sortir bé. JPerò Barcelona no es conforma amb haver de donar un prodigiós '.W *' salt endavant, com en el 88 del segle passat o en el 1929. Vol estabilitat en la classificació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No decaure. El projecte olímpic va ser un magnífic esperó per a les energies de la ciutat. Va canalitzar recursos extralocals en una magnitud sempre desitjada però mai obtinguda en els darrers seixanta anys. Un flux que voldríem que fos constant i no esporàdic. El Holding Olímpic i les altres inversions empreses directament per l'Estat i/o la Generalitat van permetre mobilitzar, juntament amb la inversió local i privada, recursos de l'ordre dels 750.000 milions de pessetes -alguns diuen 900.000 milions- en un període relativament breu de quatre o cinc anys. I van permetre dotar la ciutat i l'àrea metropolitana de bones vies de comunicació, telecomunicacions, hostaleria, centres terciaris alternatius, collectors, estadis i altres instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, serveis viaris primaris i també la reforma o la realització o l'inici de grans estructures culturals com el Palau Nacional, el Museu d'Art Modern, el convent dels Àngels, la Casa de la Caritat, el monestir de Pedralbes, el Teatre Nacional, l'Auditori, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el nou Teatre Lliure, el Liceu, la reforma del Palau de la Música, el Museu d'Història de la Ciutat, el Jardí Botànic... ) Ì7 Setembrf-Ottubre l W UN SISTEMA METROPOLITÀ EUROPEU Falten encara moltes coses: particularment acabar l'embranzida en matèria d'estructures culturals, assegurar l'oferta d'aigua neta i millorar l'àrea del Besòs i vertebrar la zona d'activitats logístiques del Llobregat, a la qual em referiré més endavant. Estructurada ja en la realitat física i social com una àrea metropolitana de tres-quatre milions d'habitants, Barcelona ha de mantenir vives les fonts del seu creixement qualitatiu i de la seva competitivitat com a ciutat. El centre municipal de l'àrea, el municipi de Barcelona, perd població -s'entén, població a l'hora de dormir. I l'àrea en el seu conjunt no creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tant, un lògic desplaçament de la població resident cap a la perifèria de l'àrea urbana i un nou equilibri demogràfic àrea metropolitana-Catalunya, després de 25 anys de concentració (1950-1975). La nova situació planteja problemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de la població, però no grans inquietuds d'estratègia territorial. Al contrari. No es tracta de fer créixer més ni el municipi ni l'àrea. Es tracta de potenciar els seus factors d'atracció d'interessos, d'inversions, de tecnologia, d'activitats acadèmiques i científiques, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt nivell. I de fer-ho equilibrant l'oferta de factors d'atracció per tal de no minvar la del conjunt de centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així com potenciant la connexió del sistema urbà-metropolità espanyol dins del sistema de ciutats més gran que és Europa. Les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona beneficien tot Catalunya i doten Espanya d'un incipient sistema metro- �QUADERN CENTRAL "És errat pensar que ara, recuperat el camí de la Catalunya rica i plena, autònoma i confiada, Barcelona hagi de renunciar a la seva potència, que segueix essent la millor garantia de la llibertat de Catalunya". polita competitiu amb les xarxes urbanes europees, el qual afavoreix tota la península en una mesura considerable. Però ens falten encara coses, com he dit. Ens falta aigua i espai. Fins al 2000, en menys de deu anys haurem invertit 100.000 milions de pessetes en depuració i noves captacions complementàries, i haurem de prendre decisions en matèria d'aportacions de cabals externs, tot i que la tan criticada absorció dels costos ecològics en el rebut de l'aigua ha permès un adequat finançament i una contenció evident del consum. Barcelona s'ha plantejat la possibilitat de disposar d'una doble xarxa de distribució d'aigua -per beure i reciclada- i desitja contribuir a la conversió dels rius Besòs i Llobregat en escenaris naturals/convencionals de gran valor i netedat. Tots dos objectius es complementaran. Sense depuració no hi ha dignitat paisatgística ni aigua suficient. És coneguda la meva posició sobre l'àrea metropolitana. La seva dispersió en diverses entitats sectorials i territorials va ser un error polític i estratègic, segurament sense grans repercussions electorals a curt termini, i dictat per un càlcul de reequilibri territorial a Catalunya que ja no té raó de ser, ateses les tendències espontànies. Les millors èpoques de la història de Catalunya han anat unides a les d'una Barcelona forta políticament i econòmicament. No és cert que l'economia de Catalunya demani, exigeixi o simplement es pugui permetre una Barcelona feble. No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa d'haver substituït un poder català inconstant, insuficient i mal vist per la resta de la península. Barcelona ha fet aquesta funció de substitució. I, per dir-ho d'alguna manera, tot "El projecte olímpic va ser un magnífic esperó per a les energies de la ciutat. Un flux que voldríem que tos constant i no esporàdic". Numero 37 Setembre-Ot-tuim1 H47 E �QUADERN CENTRAL Catalunya sobreviu en alguna mesura gràcies a aquest fet. Tanmateix, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués existit un sentiment de nacionalitat subjacent que s'expressava a través dels noms, banderes i símbols de la ciutat. Però és errat pensar que ara, recuperat el camí de la Catalunya rica i plena, autònoma i confiada, Barcelona hagi de renunciar a la seva potència, que segueix essent la millor garantia de la llibertat de Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millors moments de la nostra història com a poble, no solament en els difícils. El que sí és cert és que hi ha un joc subtil de significacions (Espanya, Catalunya, Barcelona). I encara ho és també que la potència de Barcelona -el que un dia vostè mateix, senyor president de la Generalitat, va anomenar la force de frappe de Catalunya- no tindria la consistència i la profunditat que té si no fos per l'existència d'una xarxa urbana molt rica i atapeïda, de la qual Barcelona és tan sols l'encapçalament, i que Barcelona ha de col·laborar a fer que es respecti i s'enforteixi com a tal malla de país, perquè d'ella obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó històrica de la seva pròpia existència com a capital. Tanmateix, Barcelona no fóra el que és -i Catalunya tampoc-, malgrat tots els entrebancs, ignoràncies i agressions vinguts de fora, si no hagués estat pel paper que han fet en el si d'un mercat, d'un país i d'un Estat més grans, no sempre fàcils ni benèvols, però sempre virtualment presents com a àmbit econòmic, com a repte cultural i lític, com a font de braços i talents per a la nostra pròpia conscio nacional i urbana. I Efcanya no fóra Espanya sense Barcelona, com no ho fóra sense Cawlunya. Això vol dir que en la regularització de les nostres reia's interterritorials dins de la península hem de deixar lloc a una esjftatègia per a Barcelona -i per a Catalunya- pensada des íspanya, des del conjunt dels pobles d'Espanya, des d'un Estat en el qual nosaltres som part important, a voltes decisiva, porta d'Europa i locomotora econòmica, cultural i tècnica. Tot altre plantejament, sempre respectable, equivaldria a conformar-nos amb menys del que podem arribar a ser, amb menys del que ja som. A la fi de 1909, Joan Maragall, en un article dedicat a l'Empordà, encetava un plantejament en què els significats Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa anaven prenent la forma que aproximadament avui els donaríem. Som europeus perquè som catalans, com els altres nacionals del continent. Catalunya és la sal de la nostra condició d'europeus. La millor manera de ser espanyols és ser bons catalans. I arribarà un dia que no caldrà ni dir-se catalans. N'hi haurà prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el missatge maragallià. La veritat és en la part i no en el tot, en la llavor més que en el fruit. La nostra ciutat va rebre el món en aquest marc de certeses, conscient de ser capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i sabent que aquesta cultura no tindrà tot el valor que pot tenir si no és en el si de la construcció federal i respectuosa de l'Espanya moderna i plural. Conscient de ser també capital temporal de les esperances de fraternitat i competició esportiva i pacífica de milers de milions d'homes i dones d'arreu del món. Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya, i allò que és bo per a Catalunya ho és per a Espanya. Veritats que solament de- B.MM Numero í: manen una condició per ser-ho del tot, en profunditat: que puguin ser expressades en un marc de confiança creixent en què els sacrificis que mútuament comporten siguin admesos sense recança, com el preu habitual i no excessiu del comerç de sentiments i donacions recíproques en què consisteix la coexistència dins d'un projecte comú, de tots els pobles d'Espanya, orientat cap a la unitat europea, la pacificació de la Mediterrània, i la fraternitat iberoamericana. Barcelona va oferir a Catalunya i a Espanya la possibilitat de jugar -intensament durant uns dies, més constantment i modestament després- el paper de dinamitzadora de projectes positivadors de la convivència. Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme ibèric, referència del Nord del Sud europeu, motor del dinamisme de les ciutats europees, ciutat més gran de la ribera mediterrània d'Europa, capital cultural europea: això és el que volem ser, això és el que d'alguna manera ja som, amb el vostre ajut. xr �QUADERN CENTRAL LA CARTA MUNICIPAL O LLEI ESPECIAL DE LA CIUTAT L'any 1904, Cambó demanava a Alfons XIII una llei per a la ciutat. Jaume I la hi havia donada l'any 1284 amb el Recognoverum Proceres, el contingut del qual fou desenvolupat més tard en les Ordinations d'En Sanctacília. Felip V les va revocar en el Decret de Nova Planta, que va enxiquir el territori del Consell de Cent -del Monte Catus o Montgat al Castro Fèlix o Castelldefels- i va retornar Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per l'arc de l'abast dels canons situats en elles, l'actual Eixample. La ciutat va revifar i va aconseguir el territori abans que la llei: no havien passat dos segles que ja tots els ajuntaments creats per la Nova Planta a la plana estricta del Barcelonès, amb els noms de les parròquies sufragànies d'altres esglésies intramurs, eren annexionats de nou pel municipi central. Sant Martí de Provençals, Sant Joan d'Horta, Sants, Sant Vicenç de Sarrià i Sant Gervasi, la Mare de Déu de Gràcia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de Sarrià passaven a formar part de Barcelona. Restaven fora les parròquies-ajuntaments de més enllà dels rius. A partir del 1860, físicament, la nova ciutat gran era un fet en enderrocar-se les muralles i urbanitzar-se FEixample. La demanda de Cambó era, doncs, un coronament, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible. Feia alguns anys ja que els poetes havien cantat la ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada pels torreons del Garraf, Sant Pere Màrtir i Montgat, i per dues "troneres avançades, los pits de Catalunya: Montseny i Montserrat". Igualment ara Barcelona demana amb tot respecte, després de més de deu anys de treballs preparatoris, quan entretant s'han anat om- plint els pocs buits de sòl urbanitzable dins el municipi central, quan ja és un fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els cinturons i els túnels-, el reconeixement de les seves especialitats jurídiques en tres camps. En primer lloc, el camp de l'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de més de quatre milions d'habitants, que necessita administració comuna de les grans infraestructures i planejament territorial singular, així com l'específica col·laboració dels municipis que formen el continuum urbà central de l'aglomeració i que haurien d'administrar en comú el seu urbanisme menor, i qui sap si una pila de veis de diversos ordres, avui coartats per l'existència de tantes fri teres locals. Z^K "Les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona beneficien tot Catalunya i doten Espanya d'un incipient sistema metropolità competitiu amb les xarxes urbanes europees. Però ens falten encara coses..." "Convertir el Besòs i el Llobregat en escenaris naturals de gran valor". , .C Sttraihic-l Mut™ I1"»" B.MH �QUADERN CENTRAL En segon lloc, el camp de col·laboració entre institucions diverses en la gestió d'infraestructures i serveis de gran significació, situats avui en un o un altre domini competencial, bàsicament en el de l'Estat: port, aeroport, mercats centrals, Fira, Palau de Congressos, Zona Franca, Zona d'Activitats Logístiques, Parc Tecnològic. Per posar un exemple, perquè l'aeroport marxi bé hi han d'estar representats la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, el Foment i l'Ajuntament del Prat de Llobregat; i això requereix la transformació prèvia de l'Ente Nacional de Aeropuertos (avui AENA) en un holding d'ens singulars o societats anònimes de gestió. Almenys en el cas dels aeroports de Madrid, Barcelona i Palma. Podríem afegir-hi, però ja han estat esmentades i tenen caràcter diferent, les estructures culturals, com el Liceu, l'Auditori, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Macba, on les administracions públiques presents a la ciutat van lligar, lentament, els sistemes de col·laboració més adients. En aquest sentit hem de veure amb optimisme les perspectives actuals, que faran de Barcelona el que sempre ha estat en potència, un centre cultural europeu de primera magnitud. Són mostra de la formidable explosió cultural el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Teatre Nacional, la Ciutat del Teatre, el Palau de la Música, la futura Biblioteca Provincial del Born, la Biblioteca de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, FArxiu de la Corona d'Aragó, el convent dels Àngels, el Jardí Botànic, els vells i nous museus i centres de cultura -com el BarbierMüeller, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu de la Ciència i Casararnona-, l'Aquàrium i la florida de teatres privats i sales d'art. Encara en el terreny de l'articulació de les grans entitats barcelonines o metropolitanes, el municipi es considera menystingut -sense fer grans escarafalls- en la representació de la societat en les universitats o les caixes d'estalvi. Potser la Llei Especial de Barcelona hi podrà fer alguna cosa. El notari Puig Salellas ha proposat una fórmula intel·ligent per al primer tema. Quant al segon, ni el Defensor del Poble Ruiz Giménez va gosar interposar un recurs, que reconeixia ben fonamentat, contra la llei catalana de caixes d'estalvi que va suprimir quasi la representació dels municipis en aquestes, vigent a la resta d'Espanya. L'Ajuntament de Barcelona, amb el de Sabadell, va cedir terrenys i fins i tot va tenir el leadership en la creació de la Universitat Autònoma, la comissió gestora de la qual era presidida pel primer tinent d'alcalde; l'Ajuntament i la Diputació van cedir locals, al cos- > ÏT Sftaiibri: I.KKibre H tat de la Casa Gran, i diners per a la fundació de la Caixa de Barcelona, avui reconvertida en la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa". I tanmateix hi té els mateixos representants que els respectables Círculo Agrícola Catalán de San Isidro i la Societat d'Amics del País. Finalment, en el camp de les especialitats administratives i fiscals, Barcelona hi ha estat sempre ferment d'innovacions i especialitats, des de la creació dels delegats de Serveis o l'arbitri de radicació, fins a temes tan a la frontera del Dret Civil com el testament sacramental, de tal manera que en alguns casos han acabat convertint-se en llei general. ¿Per què no reconèixer de nou que Barcelona, per tradició, per pràctica, per raons diverses, se situa a l'avantguarda d'una colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament, a la solució dels famosos problemes de la gran ciutat, del malheur de banlieue del que parlen els francesos, i de l'obsessionant manca de qualitat de vida en les aglomeracions metropolitanes? Hi tornaré al final d'aquestes lletres. A Barcelona, el marc legal fonamental el componen la Constitució Espanyola, l'Estatut de Catalunya i la nostra Llei Especial. L'Estatut, en reconèixer la necessitat de regular el fet metropolità, no pensa en altra cosa. La Llei de Bases de Règim Local i la Llei de Finances Locals, quan reconeixen la vigència parcial de l'antiga Llei Especial i la necessitat d'una regulació financera especial per a Barcelona, van en el mateix sentit. Entenem que les administracions superiors tendeixin a reaccionar davant aquesta històrica pretensió barcelonina adduint l'inconvenient del greuge comparatiu. Però també entenem que si les lleis fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democràtics- han admès l'existència del concepte jurídic d'especialitat, és perquè de Jaume I a Francesc Cambó, des dels anònims compiladors de la baixa edat mitjana fins a Manuel Ballbé, l'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961, la realitat i els projectes sortits de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de conveniència. Barcelona no pot seguir contribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la formació contemporània de l'Espanya democràtica i la Catalunya autònoma sense disposar de l'instrument legislatiu de navegació històrica que pretén, mereix i necessita. Resumint: regular les relacions en el complex territori metropolità i en el centre històric de l'aglomeració; equilibrar de forma estable �QUADERN CENTRAL "L'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de més de quatre milions d'habitants, necessita una administració comuna de les grans infraestructures i planejament territorial singular". "Perquè l'aeroport marxi bé hi han d'estar representats ia Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, ei Foment i l'Ajuntament del Prat de Llobregat". / € /^**%» m I ll \ les relacions entre la capital i el país; fer participar la ciutat i la Generalitat de Catalunya, junt amb l'Estat i la societat civil, en la gestió de les grans institucions i estructures tècniques, econòmiques, culturals i d'altres; crear la indispensable justícia local i la justícia immediata; dotar la ciutat dels instruments necessaris per fer front als problemes del medi ambient, el transport i l'habitatge, el finançament dels serveis socials i educatius i la seva materialització. Heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de Barcelona o conjunt de regulacions que la ciutat demana per anar endavant. 7 Selcml-rc Octubre 1W B.MH �QUADERN ŒNTRAI. EL PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000 Dues-centcs entitats han treballat durant anys per produir un escenari de futur creïble i estimulant. I ho han aconseguit. Coneixen bé, estimats presidents, les conclusions del treball. En el primer Pla, catorze grups, comandats per un promotor, van treballar en la definició més acurada dels objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable. En total, 54 objectius van ser formulats i la meitat -i és molt- assolits. Els tres grans eixos de consens eren la vertebrado d'una macroregió europea del Nord del Sud com a condició de progrés, la prioritat dels serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva de la filosofia compartida per tots els barcelonins, i l'èmfasi en els serveis a les empreses. Si hom pensa que en els anys vint Barcelona era, als ulls d'Europa, la cintili de les bombes, que una novel·la podia fer fortuna aleshores sota el títol de Quan mataven pels carrers; que els odis més reconsagrats i la intolerància més arrauxada presidien les nostres hores en els anys trenta i quaranta; que l'actual president de la Generalitat era m a l t r a c t a t a la Via Laietana en iniciar-se els seixanta per haver gosat criticar l'anticatalanisme militant del director d'un diari; i que en els primers setanta vivíem estats d'excepció, reunions limitades a v i n t persones, execucions polítiques... ¿qui pot negar que el fet de veure avui tormar-se el consens de 200 entitats sobre el nostre futur i comprovar que entre elles hi ha els sindicats i la patronal, el comerç i la Universitat constitueix tot un petit miracle? ¿No és aquest el millor resum de les transformacions polítiques que Espanya, Catalunya i Barcelona han viscut en els darrers quinze anys? E ni consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar en primer lloc les conclusions del p r i m e r I 3 la, el 23 de maig de 1990, n'és un defensor entusiasta i que les iniciatives semblants que es van desenvolupar a Madrid i Sevilla tenien a veure amb l'opinió favorable que s'havia generat en cercles i m p o r t a n t s . L'Organit/.ació per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics ( O C D E ) ha rebut una exposició detallada del Pla 1 strategie i en recomana el model a les ciutats dels països membres. El Centre Iberoamericà de Desenvolupament 1 ''strategic Urbà ( C I D I - ' . L ' i ha assessorat una vintena de ciutats del Nou Mon seguint el model de Barcelona. Resultat de l'esperit que animava les primeres reunions estratègiques, i ilei suport decidit del conseller d Economia, Macià Alavedra, va ser la creació de la primera iniciativa conjunta de la comunitat financera barcelonina, entorn de l'associació Barcelona, Centre Financer Europeu, que primer va presidir ( ' l a u d i Boada i després, alternantse, els directors generals o presidents de les dues caixes grans, la Banca Catalana i el Banc de Sabadell. No volem estar al marge de la x a r x a de decisions financeres a Europa. El nostre potencial econòmic ho demana i ho permet. Estem disposats a l'especialit/acio i a la modestia, pero no a la desaparició, tmancerament parlant. Som conscients que hi ha un lloc per a nosaltres en aquest espai, i l l u i t a rem aferrissadament per ocupar-lo. El Mercat de Futurs, que piloten Hasane/ i Oller, ens ta creure que ho podem aconseguir. 1 també la revifada de la Borsa, d i r i g i d a per Joan M o r t a l a . De la m a t e i x a m a n e r a que t r a c t e m de cobrir les nostres flaqueses, tractarem t a m b é de t r e u r e p a r t i t de la nostra p a r t i c u l a r configuració. I.a d e n s i t a t de Barcelona, que ens ta una c i u t a t h u m a n a , càlida, "Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme ibèric, referència del Nord del Sud europeu, motor del dinamisme de les ciutats europees, ciutat més gran de la ribera mediterrània d'Europa, capital cultural europea: això és el que volem ser, això és el que d'alguna manera ja som". �QUADERN CENTRAL estimada pels d'aquí i pels de fora, i ens lleva les perspectives pròpies de les capitals de les grans seus estatals, ens obliga a organitzar l'ús de l'espai, i ens dóna, potser, un molt extremat sentit del detall, de la forma: Barcelona és un munt de ferros treballats, formigó retorçat per extreure'n un gest impossible, fustes llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, façanes polides, baranes historiades, pedres picades i pedreres reaprofitades, joies, estucs, retaules, racons inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a ser una obra d'artesania en aquesta ciutat sotmesa, diuen, a la tirania del pam quadrat, a l'avara povertà d'espai i a l'imperi de l'estètica que denunciava Unamuno i lloava Cervantes. L'any 2000 i el segle XXI estan servint, en aquest marc, com a referència d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més d'ambició en el dimensionament de les estructures que no ens ha de llevar l'humanisme i la prudència de les formes. Per això les autovies torturadament discutides i dissenyades per evitar la dictadura de la funció sobre la forma. Algunes torres altes, però no gaires, les justes per a una generació que, malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'esperit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda, com la volia el viatjant italià del segle XV que citava Ramon Trias Fargas en el seu discurs de comiat consistorial. Conservar el mateix esperit, però viu. En aquest context, hi ha dos aspectes que sempre esmento: el cablatge de la ciutat i l'ordenació del subsòl. Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tres coses que van juntes i que ningú no sap del tot com ordenar en la seqüència de causes a efectes. Els economistes tendeixen a dir-nos que el sòl és car perquè és escàs. I congestionai perquè és dens. Però Barcelona ha funcionat històricament prou bé com a matriu de fluxos i moviments. L'Eixample racionalista del XIX és un model internacional d'optimització del nombre d'intercanvis per unitat de superfície i de temps. Resistirà prou bé l'envestida actual de la motorització? I les que encara vindran? En parlarem més endavant, i en seguirem parlant sempre. En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractiu, Barcelona compta amb aprofitar la densitat per oferir comunicacions a costos per càpita baixos. La nostra ciutat apila molts habitants i empreses a sobre de cada hectàrea de sòl. Si el sòl està equipat, cablejat, connectat a xarxes de comunicació, aquesta hi és barata per a cada usuari. D'aquí ve la importància i la factibilitat de la xarxa de cablatge òptic. Quan faig els darrers tocs a aquesta antiga carta, som a punt d'obtenir per a Cable i Televisió de Catalunya -participada per la nostra Catalana d'Iniciatives, que va ser la iniciadora del projecte ja l'any 1986 i la seva mantenidora al llarg del decenni- l'adjudicació de les tres demarcacions catalanes del cable; i per a l'empresa de la qual formen part i que està liderada per ENDESA, esperem, l'adjudicació de Retevisión, que s'ubicaria a Barcelona. Aquestes dues noticies, resultat d'un treball de molts anys, ens situarien finalment on volíem ser en aquest camp decisiu. Ernest Maragall hi ha tingut molt a veure: tot. De la mateixa manera, i per la necessitat d'ordenar un subsòl enormement carregat, som pioners de la cartografia subterrània, la creació de galeries de serveis i la col·laboració entre autoritat local i empreses de servei públic. "Les perspectives actuals faran de Barcelona el que sempre ha estat en potencia, un cenfe cultural europeu de primera magnitud" (F Museu d'Art Contemporani de Barcelona) �Ql'ADhRN CF.NTRAl L'n altre fill del Pla Estratègic és la Xarxa C-6 de ciutats del Nord del Sud d Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona). Aquest c o n j u n t de capitals, i les seves regions d'influència, sumen mes de quin/e milions d'habitants -el cinc per cent de la Comunitat Europea- i el vuit per cent del territori comunitari. Compten amb una taxa d'atur superior a la mitjana europea, però també amb un ritme de creixement econòmic superior. No sembla que els canvis polítics municipals hagin de malmetre la cohesió d ' u n conjunt que reuneix totes les circumstàncies per convertir-se en un dels complexos territorials equilibradors d'una Huropa que pesa molt cap al Nord i, des del 1989, també cap a l'Est. Igual que el Pla Estratègic ha escollit la via raonable de privilegiar l'ample de via europeu sobre l'aspecte gran velocitat per a passatgers i no ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa (BarcelonaMadrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una comprensió intelligent dels beneficis que per a tota la península ha de tenir -com també per al Midi francès- el fet de disposar d'un regió frontissa potent, a cavall dels Pirineus, que deixaran de ser barrera per esdevenir cruïlla, com els Alps ho han estat durant segles a l'Europa Centra!. El ("omite I n t e r p i r i n e n c de Poders Locals (Seu d'L'rgell, Ariege, Comú d'Andorra, Barcelona i Toulouse) s'han adh e r i t al C-íi. F! somni dels nostres profetes es la realitat: els Pirineus comptaran. Els túnels del Cadí i de Puymorens ens hi acosten. La Carta dels Ciutadans i els Pirineus així ho expressa. L'na permanent font d'insatisfaccions ha estat la connexió aeroportuária, sortosament enfocada cap a un t u t u r ben diferent amb el nou edifici t e r m i n a l i -esperem-ho- amb la tercera pista i la transformació de la seva connexió ferroviària. El canvi de model de gestió, i n s i n u a t en l'apartat anterior i, per descomptat, el canvi d'actitud de la nostra companyia capdavantera i de les moltes més petites companvies que operen a Barcelona en el t r a c t a m e n t de la creixent d e m a n d a de vols i n t e r n a c i o n a l s a Barcelona lian de conduir a la tormacio d ' u n espai aeroportuan p e n i n s u l a r de caràcter dual i a un m i l l o r a p r o f i t a m e n t dels avantatges de localit/acio de Barcelona. A la t o r m a c i o d'aquest linl< a e r o p o r t u a n , necessitat d'hangars i serveis ile m a n t e n i m e n t - a v u i un avio gran no pot ser revisat, no pot i/.>ní;/>a B a r c e l o n a - , hem de sacrificar segurament altres projectes i n t e r e s s a n t s però no tan estratègics en l ' e n t o r n aeroportuari, com la uran i n s t a l · l a c i ó firal que es va proposar temps enrere o d'altres amb el m a t e i x consum d espai. "¿Per què no reconèixer que Barcelona, per tradició, per pràctica, se situa a l'avantguarda d'una colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir a la solució dels famosos problemes de la gran ciutat?" Sense un mercat de quinze milions d'habitants no és possible, al Sud d'Europa, disposar d'un aeroport transoceanic. Però fins i tot aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i la qualitat del servei no són els adequats. El c o n j u n t Port-Aeroport-Mercabarna-Zona Franca-Fira-Zona d'Activitats Logístiques pot convertir-se, finalment, en el canvi de segle, en un complex modestament competidor dels grans centres de distribució de la costa atlàntica centroeuropea (Amsterdam, Rotterdam, Anvers), que és per on entren la gran majoria de les mercaderies, missatges i passatgers procedents d'Amèrica i del Pacífic. A la potenciació d'aquestes activitats i de la seva coherència territorial dedicarem bona part dels esforços estratègics. Però no hi ha dubte que la capacitat d'atracció, l'interès i la qualitat d'una ciutat depenen bàsicament, en darrer terme, de la qualitat de vida de les persones que hi viuen i hi treballen. A aquest p u n t , que el Pla Estratègic considera central, dedicaré l'apartat sisè. Però abans hem de parlar de diners. �QUADERN CENTRAL EL FINANÇAMENT DE BARCELONA Transcric aquí, benvolguts presidents, les lletres que sobre aquest tema els vaig escriure temps enrere. Tenen l'aroma d'aquell període (1985-87), però conserven tota la fragància d'una realitat que en molts aspectes, malauradament, no ha canviat prou. En altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per les considerables transformacions que entre tots hem sabut o pogut empènyer a Barcelona. En un sentit, doncs, aquestes lletres passades serveixen per fer més punyents els plantejaments que la ciutat fa a l'Estat i la Generalitat. Ha passat el temps i algunes inequitats evidents continuen. No pot ser. D'altra banda, serveixen també per posar en evidència solucions que es van donar a temes aleshores pendents: la inauguració, l'agost del 1991, del Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el Túnel de Vallvidrera (TABASA), i del Circuit de Montmeló a principi de setembre d'aquell mateix any. El text de 1987 deia així: "El moment és particularment greu i esperançador al mateix temps. Barcelona, gràcies a un lent avanç a través d'estudis i negociacions amb anteriors governs, va veure assumits per l'Estat deutes propers als 100.000 milions de pessetes arran de l'accés del Partit Socialista al govern el 1982. "Aquests deutes, corresponents en gran part als interessos compostos dels seus dèficits corrents des del 1974 al 1982, és a dir, al cost acumulat de finançament de la insuficiència del sistema fiscal local aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tanmateix causes reals i tangibles que en bona part han continuat actuant a partir del 30 de desembre de 1982.1 dic en bona part, perquè en part van ser pal.uades per la millora del sistema fiscal local per a Madrid i Barcelona a partir del primer de gener del 1983. "De seguida veurem aquestes causes reals i la dimensió dels seus efectes. "Haig de recordar també que aquest sanejament dels deutes fins al 30 de desembre de 1982, en retardar-se pel que fa a la seva materialització, va provocar càrregues financeres anuals de l'ordre de 2.000 milions de pessetes; davant, però, de la magnitud de l'esforç estatal, el sacrifici local no sembla extraordinari. Vull insistir abans, tanmateix, en el fet que la conjuntura, que podria decantar-nos de nou cap al desequilibri crònic si no adoptéssim cap mesura, és particularment oportuna per precisament adoptar-les. "L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com a bon gestor dels recursos a la seva disposició: ha multiplicat els serveis amb una plantilla en descens des de l'abril del 1979 fins avui, ha disciplinat els seus recursos humans, ha millorat la imatge de l'administració pública, te un crèdit financer superior al que tenia abans que el general Franco decapités el valor nominal de les obligacions emeses per finançar l'Exposició Universal, acut al mercat de capitals japonès sense aval del Regne i en les mateixes condicions que aquest i ha estat peça clau per trobar vies de solució a deu o dot/.e punts negres que han constituït l'entramat real i el transport de la nostra crisi econòmica. "Els Túnels del Tibidabo, a realit/ar per l'empresa TABASA per compte del Consorci de Túnels del Tibidabo i l ' A j u n t a m e n t de Barcelona (pel que fa al Túnel de la R o v i r a ) , estaven a t u r a t s . TA BASA tenia un passiu de 3.856 milions de pessetes i no pagava niés que �QL'AIM'RN ŒNTRAL als obligacionistes petits: era, de fet, una suspensió de pagament. Les a d m i n i s t r a c i o n s locals ( A j u n t a m e n t , Diputació i Corporació M e t r o p o l i t a n a ) varen sanejar l'empresa aportant per part de l ' A j u n t a m e n t el cost del Túnel de la Rovira í per part del conjunt de les administracions, el cost del Túnel de Vallvidrera. Varen adquirir les accions al 81,67 per cent del valor nominal i van cedir dues terceres parts de les mateixes gratuïtament a la Generalitat, amb la promesa que aquesta invertiria, contra els seus pressupostos, dues vegades el valor de l'obra ja realitzada a Vallvidrera. A partir d'aquell moment, es c o n t i n u a r i e n les obres aportant una tercera part les administracions locals i dues terceres parts la Generalitat. Al cap de cinc anys d'aquella transmissió gratuïta d'accions, el compliment de la promesa no s'havia efectuat, cosa que va donar lloc a un requeriment formal de devolució de les accions no atès, però que va desencadenar l'inici de les obres, finançades evidentment amb un crèdit contra TABASA i no contra els pressupostos de la Generalitat. "FI Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), sanejat per l'acció c o n j u n t a de l ' A j u n t a m e n t propietari, el ministeri d'Hisenda, deutors i bano i caixes, esta avui rendint un excedent net important i a c t u a com a Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Àrea de Barcelona. I.a G e n e r a l i t a t no ha volgut escoltar en diverses ocasions les i n v i t a c i o n s , (orinals i documentades, a incorporar-se al Consorci. Avui el C ' X I B gestiona el Parc Tecnològic del Vallès -construït i finançat per l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona iCM15i-, c o m p a r t i n t l'accionariat de la societat explotadora amb la conselleria d'Industria, a la qual vaig cedir sense contrapartida la ¡'residència. "El dèficit dels transports de Barcelona és un capítol a part. Redactat i acordat a nivell tècnic el contracte-programa per a la seva assumpció i el desplegament de les inversions de futur precís, el ministeri de Transports, que va acceptar dotar la Generalitat dels fons necessaris perquè pogués fer front al trenta per cent del dèficit que li correspondria afrontar segons l'esmentat acord tècnic, retarda la signatura del contracte-programa en base a una argumentació centrada en el greuge comparatiu. És aquest un dels punts més greus i dolorosos de la relació Ciutat-Autonomía-Estat. Caldrà insistir-hi al final d'aquestes pàgines. "Pel que ta al trasllat i la reconversió d'Hispano Olivetti, pactat amb el ministeri d'Indústria per evitar-ne el tancament, a l'acte de signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova �QUADERN CENTRAL "Barcelona no pot seguir contribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la formació contemporània de l'Espanya democràtica i la Catalunya autònoma sense disposar de l'instrument legislatiu de navegació històrica que pretén, mereix i necessita: la Carta Municipal". ubicació al Parc Tecnològic del Vallès, propietat metropolitana, el contracte es va poder frustrar. I és que, en un moment determinat, el notari va anunciar que alguns registradors havien rebut una notificació de la Generalitat de Catalunya que els obligava a comunicar prèviament les inscripcions de contractes en els quals intervingués la Corporació Metropolitana de Barcelona, que en aquell moment havia estat legalment suprimida, tot i que seguia, i segueix, en funcions. "Els preus del sòl de SEAT, propietat en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona, encobrien una subvenció anual implícita important. "Quant a Motor Ibérica i ENASA, vam ajudar amb la compravenda d'actius a sanejar i reconvertir les empreses. "L'empresa Maquinista Terrestre i Marítima sobreviu gràcies al contracte de Metro de Barcelona per 12.000 milions per al grup Mitsubishi-CAF-MTM. "El polígon Montmeló-Parets-Granollers, destinat a circuit motorista permanent, propietat del Consorci de la Zona Franca, està pendent encara de les gestions urbanístiques que porta a terme la Direcció General corresponent de la Generalitat de Catalunya amb els ajuntaments respectius, i també de les subvencions del Consejo Superior de Deportes i la Direcció General d'Esports de la Generalitat, al meu parer insuficients per dotar Catalunya i Espanya del circuit que es mereixen, en el centre d'una de les regions d'afició motorista i automobilística més importants d'Europa. I en un moment en què els èxits de DERBI -a escassos quilòmetres del circuit- i dels Cardús, Aspar, Garriga, Sito Pons i Pérez-Sala, així com els tràgics accidents que se succeeixen en els nostres antiquats circuits -l'últim d'ells el de Mingo Parés a les 24 hores de Montjuïc- farien especialment oportunes les decisions en aquest sentit. El Reial Automòbil Club de Catalunya i algunes empreses patrocinadores segueixen disposades a adquirir i finançar terrenys i instal·lacions, en cas d'obtenir unes ajudes raonables. "Així mateix, Mercabarna ha passat de dèficit anual a superàvit continuat; els hospitals municipals paguen al dia els seus proveïdors i tenen uns costos per a la UBA (Unitat Bàsica Assistència!) de 13.000 pessetes, inferiors a qualsevol dels del sistema públic, etc. "És a dir, l'Ajuntament de Barcelona ha passat de ser agent de crisi a ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i Polígon Montigala), a \:. ineficàcia històrica d'empreses publiques estatals (SKAT, MTM, ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna, IMAS, Pompes Fúnebres, etc). "Aquesta realitat és reconeguda generalment per empreses proveïdores, contractistes i intermediaris financers. Vostès, senyors presidents, tenen mitjans per comprovar-ho. "Encara més: Barcelona ciutat ha contribuït mentrestant, no només a finançar serveis d'àmbit estatal/autonòmic, com és conegut i reiteraré aquí, sinó a finançar serveis locals dels municipis metropolitans contigus. "En efecte, cada família barcelonina ha contribuït amb 2.000 pessetes l'any a finançar un pressupost, el de la CMB, del qual no ha rebut pràcticament cap servei, i que no percebia al seu torn més que una part de la contribució estatal lògica i ni una sola pesseta de contribució autonòmica. "El tema metropolità no és adjectiu. "Aquí rau el nus de la qüestió més greu de totes les que el passat ens ha plantejat i el futur ha de contemplar. "Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb 1.300.000 habitants, constitueixen en bona part allò negatiu de la imatge brillant que de vegades pot donar la ciutat central. "La nostra realitat urbana està constituïda sobre la falsedat històrica d'una especialització de l'espai central i suburbà, atribuint-se només al central el nom del conjunt. "En fi, no pot ocultar-se que la prudent millora de les perspectives econòmiques ha de contribuir a animar-nos a córrer els riscs calculats que sempre van lligats a l'abordatge dels plets històrics llargament esperats. "Comentem ara les despeses de capitalitat. �50 QUADERN CENTRAL LES DESPESES DE CAPITALITAT "Barcelona, per suplència o per potència, ha substituït l'Estat en molts camps. "En alguns d'ells allò suplert ha passat a ser la Generalitat per transferència dels serveis corresponents. Jo diria que aquest és el cas més general. "Sanitat, ensenyament bàsic i professional, museus, institucions culturals i econòmiques que ja hem vist (Palau, Liceu, etc.), Conservatori, Orquestra Municipal, són els serveis singulars més rellevants en aquest sentit. "Qui ha de pagar aquests serveis? O, més ben dit, ¿a través de quins nivells de l'Administració Pública el ciutadà -que en definitiva sempre és qui paga- ha de finançar aquests serveis? "Si els serveis han estat transferits sembla clar que ha de ser la Generalitat qui canalitzi el finançament. Però, ¿com, si el cost efectiu d'aquests serveis no figurava en el valor de les transferències en el seu moment? "Centrem-nos en el com i deixem el per què no figurava, que seria matèria per a una altra ocasió. "Només d'una manera i en un instant precís pot convalidar-se aquest error. Aquest moment és ara. I la manera és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aquest cost i convertir-lo en un percentatge dels ingressos de l'Estat. "Només així s'haurà acabat, si a partir d'aquest instant la icneralitat disposa dels mitjans per finançar i efectivament finança enerveis, la iniqua situació actual. "A^ com ara, el ciutadà de Barcelona -i aquí es troba el matís al em vull referir- finança doblement alguns dels serveis públics 'consumeix. hospitals municipals, per exemple, malgrat ser els més barats costos del sistema públic, no són totalment finançats pel concert amb l'Institut Català de la Salut (ICS). Un llit de Bellvitge, de la Vall d'Hebron, costa a tots dos hospitals de TICS més de 25.000 ptes/dia que l'ICS paga directament a través de les seves nòmines i despeses de material i amortització. "Un llit de l'Hospital del Mar, per a un assegurat del sistema de seguretat social, és finançat per aquest només en dos terços... i l'altre terç el paga el mateix assegurat barceloní ¡a través dels seus impostos municipals! Però no per això deixa de posar religiosament les seves cotitzacions per cobrir el cent per cent dels costos: després aquestes cotitzacions són desviades o bé cap a hospitals públics "La densitat de Barcelona, que ens fa una ciutat humana, càlida, estimada pels d'aquí i pels de fora, ens obliga a organitzar l'ús de l'espai, i ens dóna, potser, un molt extremat sentit del detall". menys eficients o més cars de la pròpia ciutat, o bé a hospitals d'altres punts geogràfics del sistema, o les dues coses, que és el més plausible. "Aquesta situació no pot continuar així. I el mateix ocorre amb les escoles, els museus, etc... La situació de les escoles és una paradoxa històrica. Les escoles municipals no costen al nivell estatal/autonòmic ni un cèntim. Si fossin publiques-publiques, aquest nivell de govern ho pagaria tot. Si fossin privades, tot o part. Com que són municipals no paga res. ¿S'ha de concloure que les escoles municipals han de simplement tancar, o que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la Constitució i l'Estatut? "¿No és més lògic pensar que han de ser refinançades, igual que les altres, pel contribuent general i no pel local, pel local que ja paga la seva quota com a contribuent de l'Estat per finançar les escoles privades i les autonòmiques? "Una altra cosa seria si les escoles municipals existissin a més d'un nivell d'oferta pública estàndard, com un luxe especial de la ciutat. Però resulta que aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola pública que les altres. "Resulta un cop més que les mancances de l'Estat a Barcelona, o la vivacitat de la societat civil local, que és l'altra cara de la mateixa moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en allò que té de bo, és a dir, iniciativa, creativitat, gestió pròxima, etc., i corregir en el que té d'inic. "Aquí, l'autonomia, confiada en aquesta creativitat local i preocupada lògicament per fer arribar serveis a comarques allunyades, va reblar el clau de la situació injusta en congelar pràcticament l'oferta d'escola pública a Barcelona ciutat, cosa fins a cert punt explicable, i oblidar totalment la qüestió del finançament de l'oferta municipal existent -actitud inexplicable a més d'injusta. "Els museus de Barcelona han estat fins ara com una família aristòcrata carregada de propietats i mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la seva misèria, combinant com han pogut les obres mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb la iniciativa dels seus directors i conservadors. "Vostès em diran que això passa, o ha succeït, en la majoria dels museus. I en part és cert. Però només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Solsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid (Estat), o l'Arqueològic de Mérida. "Però això no és significatiu. El més significatiu és que el Museu de Solsona, el de Valladolid, l'Arxiu d'índies de Sevilla, el Museu de �QUADERN CENTRAL Ceràmica de València i el Museu del Prado, el Militar, de l'Exèrcit, el Contemporani i la Biblioteca Nacional de Madrid... són tots de l'Estat o l'Autonomia. "I en canvi, el Museu d'Art de Catalunya, el d'Art Modem, el Picasso, el Rocamora d'Indumentària, el de Música, el de Ceràmica de Barcelona, el d'Arts Decoratives... i fins a 24 Museus, cap d'ells no és de l'Estat ni de l'Autonomia. "L'Autonomia no podia assumir-los per falta de recursos o per l'existència d'altres prioritats. L'Estat no ho volia. "I a fe que la ciutat de Barcelona no hi renunciaria fàcilment: per sentit històric, per obligacions jurídiques de preservació de donacions i llegats fets a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la gestió local. "L'únic que la ciutat sotmet a la seva consideració és la possibilitat i la conveniència que el nivell estatal/autonòmic financin en tot o en part allò que el govern de la ciutat i el contribuent els estan estalviant. No tot, però sí això. "La situació dels museus es va fer més paradoxal encara en establirse la gratuïtat dels museus de l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem permetre. Ara, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de Barcelona és menys generosa que les altres, quan el ciutadà de Barcelona, com a ciutadà, és l'únic que està finançant els seus propis museus. "El conseller de Cultura, Max Cahner, va voler arreglar la situació mitjançant una confiscació encoberta dels museus de Barcelona, segons la qual, a més a més, la ciutat seguiria pagant el manteniment d'allò confiscat. "Durant la gestió del conseller Rigol les coses van canviar. Ara sembla que es vol ressuscitar aquell projecte intervencionista. "La Llei de Sanitat de l'Estat sembla orientar-se per la mateixa via. Els hospitals municipals passarien a integrar-se en una àrea sanitària regida per la Generalitat i finançada -pel que fa a aquests hospitals- per l'Ajuntament, igual que ara, amb l'únic consol que allà on ara podem gestionar, i gestionar bé, millor que els altres nivells de govern, ara podrem protestar, ja que se'ns dóna la minoria del Consell de l'àrea. Trist consol. I mal negoci per al país que veurà inéluctablement com la gestió empitjora i el finançament no millora. "No voldria que creguessin que estic pintant un quadre deliberadament negre. Cadascun d'aquests temes té plantejades vies singulars de solució que els regidors barcelonins han anat impulsant davant dels ministres i consellers corresponents. "Però desprès de vuit anys d'impulsió ha arribat el moment de la veritat. "Des del 1980 el Consell Plenari de la ciutat de Barcelona, sempre per unanimitat, s'ha dirigit a vostès, sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. Jo mateix ho he fet, verbalment també diverses vegades, i en alguna ocasió he obtingut una resposta verbal o, fins i tot, una excusa per escrit. A causa de l'especial política d'austeritat que el govern de Madrid ha imposat, l'Ajuntament de Barcelona haurà de disminuir el seu pressupost. Haig d'assegurar-los que l'única solució a aquest contrasentit és el finançament per l'Estat, via Generalitat, dels costos de capitalitat o per serveis voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i la Generalitat s'estalvien per l'existència de serveis municipals homòlegs". "Algunes torres altes, però no gaires". �QUADERN CENTRAI. La primera conclusió que crec que cal extreure d'aquesta carta de 1987 és fins a quin punt el problema de sempre -ho era el 1979, va ser-ho el període 1985-87, ho ha estat en el contracte-programa del transport signat el 1990 i d'aplicació retroactiva des del 1985, i igualment en el contracte-programa de 1996- és el retard en la implementado de les solucions. HI mateix pot passar amb el manteniment de les Rondes. F.ls interessos compostos del temps transcorregut a la negociació són sempre els que acaben havent de ser traslladats al futur i els que acaben impedint que la solució sigui completament satisfactòria. Barcelona, a més a més, ha comptat i compta amb un altre factor avivador de dèficits per dir-ho molt cruament: la convicció que paguem per altres; i la realitat que ningú -ni Estat, ni la Generalitatno ens ha negat mai el fonament del nostre argument sinó només la seva oportunitat. ¿Com es podia entendre que Barcelona deixés passar l'ocasió històrica que van suposar els Jocs Olímpics per endeutar-se fins al límit legal i escometre així les tasques pendents en matèria d'infraestructura? Quina raó tenia per no fer-ho si a més a més sabia que /;' devien -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendre les crítiques previsibles de l'oposició sobre la despesa i el deute si al govern de la c i u t a t li consta que aquesta mateixa oposició, des de les seves posicions de govern, quan les han t i n g u t , no ha mogut un dit per resoldre una i n q u i e t u d tan palesa? Més encara: ¿Com es podien considerar excessives les obres realit/ades quan també van néixer de l'excedent generat per una gestió financera modèlica, m a n t e n i n t un rating altíssim als mercats de capitals a llarg i curt t e r m i n i , amb una plantilla en descens des del 1979, amb unes empreses i i n s t i t u c i o n s municipals ahir deficitàries i avui productores de dividends -com la Societat Municipal d ' A p a r c a m e n t s , la gestora de les i n s t a i . l a c i o n s olímpiques ( H P O S A ) , I n i c i a t i v e s SA, Mercábanla, el Consorci de la Zona Franca i en un s e n t i i la Fira, ja que els actius del Consorci i de la Eira pertanyen en u l t i m a i n s t à n c i a a l ' A j u n t a m e n t - i dotades d'uns actius que superen amb molt els nostres deutes? L'n any abans de la celebració dels Jocs Olimpics, Barcelona tenia 100.000 m i l i o n s cl e deutes a llarg t e r m i n i , contrapartida logica del nostre estore c o m p a r t i t en i n t r a e s t r u c t u r e s , i uns altres 100.000 milions de deute a c u r t t e r m i n i , suma algebraica dels dèficits anuals producte dels serveis que paguem per tercers, i dels retards de la i m p l e m e n t a d o de les solucions llavors vigents: liquidació de deutes fins al 31 de desembre del 1982, o el contracte-programa 19851991. En algun d'aquests dos s u m a n d s caldria incloure la nostra contribució al s a n e i a m e n t d ' i n s t i t u c i o n s i empreses que s'ha explicat amb a n t e r i o r i t a t , com ara TABASA, /ona Eranca i Transports, principalment. Barcelona mai no ha d e m a n a t que se li r e t o r n i aquesta contribució. Tampoc que algú pagui el déme sa per compte de la c i u t a t . Podem pagar aquests deutes, els estem pagant. Barcelona d e m a n a que d ' u n a vegada se la compensi de les despeses en que incorre per compte de l ' E s t a t i de la ( l e n e r a l i t a t . E'a sis anvs, la c i u t a t ja ho demanava per poder a f r o n t a r amb garanties l'èxit que va c o n s t i t u i r el decisiu 1992 i un post 1992 rao- nablement actiu, per al qual vam proposar una inversió anual de 20.000 milions de pessetes -el mateix nivell dels anys precedents a aquella data sense inversions olímpiques- i superiors despeses de manteniment de la infraestructura crescuda. I ho demanava perquè no era lògic, tot i reconèixer tot el que es va fer per ella, que la nostra pressió fiscal hagués de ser més alta de la que havia estat en els cinc anys precedents al 1992 -ja en si superior a la de la majoria de les grans ciutats espanyoles i molt superior a la de Madrid, per prendre una referència habitual. Per a la bona gestió del deute necessitàvem i necessitem la col.laboració del ministeri d'Hisenda i la conselleria d'Economia, la implementado correcta d'un refïnançament que posi a quinze o vint anys -començant a comptar des del 1989- el termini dins del qual fer front a la totalitat de les obligacions generades per l'esforç del 1992. El ministeri d'Economia tenia documentades les dades i els criteris precisos per als dos tipus de mesures: el pagament de les despeses de capitalitat i les bonificacions necessàries per al refinançament olímpic. I.a conselleria d'Economia els tenia pel que fa al primer aspecte i els tindrà, si així ho desitja el president de la Generalitat, pel que fa al segon tema. Ens consta que, tot just abans dels Iocs Olímpics, la conselleria i el ministeri afrontaven la revisió de les seves pròpies relacions financeres. La solució que es doni en aquest tema bilateral (ministeriGeneralitat) no serà verídica si no inclou les despeses de capitalitat; és a dir, per enèsima i última vegada: el pagament d'allò ja transferit de fet a Catalunya i actuat no per l'autonomia sinó per la ciutat. �QUADERN CENTRAL "La Xarxa C-6 de ciutats del Nord del Sud d'Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona) reuneix totes les circumstàncies per convertir-se en un dels complexos territorials equilibradors del continent". Acceptem, com generalment s'accepta, que l'objectiu per a l'any 2000 de repartiment de la despesa pública neta entre les tres administracions del 50/25/25, equivalent a una divisió per meitats de la despesa entre Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomia i poders locals, no pot aconseguir-se sense un posterior o simultani procés de traspàs de competències i obligacions al sector local. Només vull fer patent que en el mateix moment en què s'acordi aquest procés -que pot tenir com a horitzó temporal raonable l'any 2000, tal com va preveure el darrer congrés del partit socialista-, Barcelona apareixerà com a mereixedora de compensacions degudes als serveis que ja està prestant. A Barcelona, el procés ulterior o simultani és ja passat. Som conscients que la transformació de les infraestructures de Barcelona va poder encendre, en els menys raonables, sentiments de greuge. L'alcalde de Barcelona sempre ha estat disposat a anar fins on calgui per tal de demostrar la magnitud de l'esforç propi. Ho dic sense petulància ni acritud: l'esforç que els governs que vostès presideixen han fet a Barcelona està entre els més rendibles de tots els que s'hagin fet, econòmicament i socialment, pensant en Catalunya i Espanya. �i QUADERN CENTRAL LA QUALITAT DE VIDA A LA GRAN CIUTAT Si alguna cosa em mou, més encara que la qüestió econòmica, a escriure'ls és el que podríem anomenar l'objecte social de les nostres administracions: la qualitat de vida. Domina la impressió que les administracions no estem donant resposta als nous reptes, cada cop més qualitatius i difícils d'amarrar. Especialment a les grans ciutats. Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, obtindrien una qualificació excellent en els temes clàssics de l'administració pública davant un tribunal format per les altres nacions i ciutats del món, llevat potser del tema terrorista, si és que és susceptible de judici exterior i no demana, com jo crec, una prudent reserva per part dels observadors internacionals. Però així com som model polític, no ho som en la qualitat de vida pública. Les nostres ciutats, ens diuen, i Barcelona en concret, són sorolloses, fàcilment tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en l'habitatge, lentes i excessives en la circulació privada -i per tant en la circulació pública de superfície-, insolidàries, incapaces d'eliminar totalment la misèria, d'evitar la degradació de barris sencers, impotents davant les immigracions fatalment dictades pel nostre propi progrés, brou de cultiu d'agressivitats, demogràficament decadents... Una cantarella sense fi amb què els nostres propis mitjans de comunicació, els nostres partits polítics -quan es reuneixen en congrés-, les associacions, els veïns, els nostres propis fills, regalen nostres orelles d'administradors enterament lliurats a la tasca pedir aquestes sensacions. ibla com si, excel·lint en la pura gestió política i infraestructural,«stiguéssim doncs construint un magnífic país nou, o renovant m Jníficament un vell país, transformant prodigiosament la nosciutat... per fer-ne l'escenari de l'eterna incapacitat de millorar debò. El millor escenari del pitjor drama, el de sempre. I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot estirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver contribuït a objectius que realment tinguin a veure amb allò que compta per a la humanitat -la millora i la dignitat del nostre entorn humà i natural-, la podem satisfer a compte del que haurem aconseguit en termes d'orgull col·lectiu: Espanya és més respectada, Catalunya més lliure, Barcelona més ciutat que mai. Els altres ens ho diuen. La nostra gent gran se sent més protegida -econòmicament, sanitàriament. Els joves no ho diuen, però nosaltres sabem que viuen en millors condicions. I tanmateix.... Estem realment anant més enllà? El mòbil més profund d'aquesta carta, estimats presidents, és la convicció, que crec que hem de compartir per força, que es pot anar més enllà. Que ja quasi hi estem anant. Que també en la finalitat de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigent, el més proper a la moral social, tenim o podem tenir avenços. I si algun sentit té que l'alcalde d'una ciutat gosi adreçar-se en aquest to a vostès és perquè creu que pot contribuir, amb un punt de visió particular, a la matisació de les regles de la nostra col·laboració amb aquest fi. És perquè des de l'Alcaldia es veuen aspectes que crec interessant fer conèixer als nivells més alts de governació. No pretenc amb aquestes lletres incidir en l'enfadós tema de les relacions interinstitucionals, en especial dins de Catalunya, que ens incomoda com a tal, tant al president de la Generalitat com a mi. Tots dos sabem el que ens hem hagut d'empassar i el que hem "L'Ajuntament de Barcelona ha passat de ser agent de crisi a ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i Polígon Montigalà), a la ineficàcia històrica d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM, ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna)". hagut de forçar per respondre dignament a les exigències evidents i respectives de l'orgull nacional i local. Tots dos sabem que els resultats de la nostra relació -sigui quina sigui la qualificació que aquesta mereixi públicament- són, en aquest aspecte, enormement positius. I sabem tanmateix que partim de principis diferents i probablement no conciliables en el curs de la nostra activitat política, per continuada i llarga que aquesta pugui semblar, breu com és en realitat si es compta el temps que necessita la història per precipitar canvis significatius. Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els nostres equips de govern coneixen. Armet i Guitart, en Cultura, Trias i Clos, en Sanitat, De Nadal i Borrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del Trànsit, Raventós i Alavedra en la Promoció Econòmica, Marta Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en Ensenyament, Eulàlia Vintró i els responsables de Benestar Social -una cartera que per cert va ser creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i successivament a la Generalitat (1988) i a l'Estat (1989)-, Jordi Borja i els responsables de Cooperació, tots ells han demostrat capacitat d'entendre's. Avui hauríem d'ampliar i actualitzar aquesta llista, però la deixo tal com va ser descrita fa uns anys perquè dóna el flaire de l'època i perquè, en passar el temps, és cada cop més just i necessari de recordar situacions antigues i noms i càrrecs passats, oblidats. Els ha calgut el nostre consentiment per fer-ho? Sens dubte, directament o indirecta. Quan dalt de tot es creen tensions, als nivells operacionals pateix la cooperació, encara que ben sovint la força de les coses, l'interès i l'amor propi dels responsables són més forts que el clima a la cúpula. �QUADERN CENTRAL Però hi ha una colla de sectors en què no ens en sortim tant com voldríem. El trànsit i l'aparcament, l'habitatge i la degradació de barris, la inseguretat i la droga són els exemples més clars. Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho sabem, que hem de fer més. També en tot això hem millorat força des que això va ser escrit però ho mantinc tel quel. Normalment ens passem la pilota com podem: vostè no em dóna sòl, jo no li faig habitatge; l'Estat no em va passar els polígons en bones condicions, jo no els omplo; l'autonomia de Catalunya no ha fet l'esforç equivalent al que l'Estat ha fet en altres comunitats que no tenen tal transferència i on el centre actua directament: l'Estat no li passarà els diners que demana; vostè em demana que la policia local tingui el caràcter de policia judicial, jo li dic que els jutjats no ho volen, pitjor, que tinc altres problemes més importants que traspassar diners a la policia autonòmica, etc... I encara és més revoltant que altres l'evasiva triangular ("ara no m'amoïni que estic per aquest altre senyor"), situació que es dóna sovint, com és lògic, en un sistema de tres nivells de govern. En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'una certa part de l'opinió es justificaria si no féssim alguna cosa diferent i seguíssim consumint el temps que tenim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que no resolen els problemes de la gent, sinó tan sols, en el millor dels casos, els dels governants dels dos nivells involucrats. "El preu de la mobilitat privada -pel que fa al trànsithaurà d'augmentar més que el de la pública". �QUADERN CENTRAL L'ORDENACIÓ DEL TRÀNSIT Concretament: en el tema del trànsit hem de reconèixer que la mobilitat en el centre de les ciutats, tant la pública com la privada, no paga els costos que genera, i que, per tant, haurà d'augmentar els seus preus. Que el preu de la mobilitat privada haurà d'augmentar més que el de la pública, perquè la primera genera més costos de congestió (cues, contaminació, etc). I, finalment, que les ordenances no es compleixen perquè les multes no es paguen -especialment entre municipis diferents-, que per tant les autoritats locals, mancades a més de poders efectius directes com la retirada de carnets o la immobilització de vehicles in situ, no podran, en aquestes condicions, ordenar mai el trànsit. Utilitzo superlatius per ser més clar, vostès em perdonaran la contundencia. Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és un bé escàs; encara més baixos en la mobilitat privada que en la pública, respecte al que hauria de ser, i per tant pocs autobusos, mal finançats i perduts en un mar de vehicles privats, més contaminants i subòptims, com diuen els economistes; preus relatius de la mobilitat regits molt més per preocupacions macroéconomiques -IPC- que pel desig de millorar el trànsit; bombardeig insistent dels car-makers per vendre cotxes més i més grans i potents que cada cop estaran més estona parats en cues més llargues; timidesa de les administracions davant del fet de la magnitud del PNB, l'exportació i l'ocupació implicades en el sector dels car-makers; impossibilitat de construir aparcaments privats el marc d'un planejament urbanístic desfasat, que no els reconeix el%ïràcter d'equipament i no ha previst, en general, sòl qualificat per esta finalitat. Que pocs aparcaments en alçada trobarà vostè en astres ciutats atapeïdes de cotxes, al carrer i sobre les voreres! sta és la situació, llargament dramatitzada. No hi podem fer En cas que poguéssim, ho faríem? hem fet algunes coses. Vam gastar o comprometre molts diners per facilitar a la ciutat una circumval.lació interna com la que tenen París, Nova York o Madrid. I a fer una altra línia transversal de metro, la línia 2. Vam construir cinquanta pàrquings públics o concessionals fins al 1993, i 35 més abans de la fi del 1997. Barcelona està esdevenint potser la ciutat europea amb més pàrquings públics, sobretot residencials. Per què no pàrquings privats? Perquè no són rendibles en comparació amb la construcció d'oficines i/o habitatges, als preus relatius actuals. Les motos sorolloses estan essent retirades des de fa temps; les sancions de les prefectures de trànsit han augmentat; els experiments de permissivitat també -per exemple, en l'aparcament nocturn al carrer, en el centre de la ciutat. Les sirenes de les ambulàncies públiques han disminuït llur estridència i tenen so discontinu i en dues tonalitats, llevat de les que vénen de fora. Permetin-me desitjar ferventment que en aquestes qüestions no s'adopti solament el punt de vista macroeconòmic, sinó també el micropolític de les ciutats congestionades, que necessiten indicacions clares que els poders extraurbans són sensibles als seus problemes, tant en matèria de preus relatius com de recursos disponibles per al finançament de les estructures i l'explotació del transport públic i en la línia d'atorgar poders efectius als elegits locals. Diria que en aquest desig està representat el principal dels greuges i la principal de les esperances que una autoritat local pot adreçar �QUADERN CENTRAL "El ciutadà de Barcelona finança doblement alguns dels serveis públics que consumeix". (F: Hospital del Mar) "L'única solució a aquest contrasentit és el finançament per l'Estat, via Generalitat, dels costos de capitalitat o per serveis voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i la Generalitat s'estalvien per l'existència de serveis municipals homòlegs". a les superiors. A voltes, quan les autoritats superiors decideixen posar-s'hi i atacar els problemes de la qualitat de vida en les nostres ciutats -Pla Felipe de Transports, Pla Pujol d'habitatge, per exemple- el nostre sentiment es divideix de seguida en dues direccions. En primer lloc, pensem: per fi un augment de recursos llargament demanat. I, després, quants errors no es cometran des de la llunyania dels enfocaments macro o nacionals de problemes que localment coneixem fins a la nàusea? La qualitat dels carrers, del trànsit, de les emissions sòniques, de la congestió... encara que sembli impossible, és dominable. No radicalment, però sí significativament. La gent no demana gaire més. Feu-nos confiança i avançarem clarament en aquesta qüestió. No és molt diferent el meu missatge pel que fa a l'habitatge i la degradació dels barris. Vam passar ben bé sis anys rosegant-nos els punys en aquesta matèria. Tot i que la responsabilitat la tenien persones que van ser capaces, per exemple, de transferir l'estoc municipal d'habitatge als ocupants i d'eliminar en deu anys i sense traumes les barraques de la Perona: quant no devem a Xavier Valls en aquests temes!. Vam qualificar sòl d'equipament en els centres antics; vam seguir les lentes i enrevessades prescripcions de les Àrees de Rehabilitació Integral (ARIs); vam cercar sòl per oferir per a habitatge protegit o públic, etc. Els resultats foren molt pobres. Desesperançat, em vaig adreçar per escrit al president de la Generalitat, sobre la qüestió específica de Ciutat Vella. No va servir de gran cosa -i ho entenc perfectament; a mi potser em passaria el mateix que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de Ciutat Vella a una certa distància. Ens vam decidir per la creació d'un instrument mercantil, una societat anònima, a mitges amb sectors privats interessats en la millora del barri, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els avantatges del procediment de l'ARI, tot sigui dit- allò que amb els mètodes administratius tradicionals i les misèries econòmiques habituals no es podia fer. Els resultats van ser considerables. Vam adquirir discretament, potser, 300.000 m2 de sostre, l'equivalent a la Vila Olímpica. Vam enderrocar algunes illes de cases, fent que el millor factor de la rehabilitació -la llum del sol- penetrés en el cor de Ciutat Vella. Vam sanejar carrers i serveis públics, construint alguns equipaments de barri -no tants com preveien els plans urbanístics-, i vam atreure equipaments de ciutat i nacionals: universitats, el Museu d'Art Contemporani, el Centre de Cultura Contemporània, la Biblioteca Provincial en el seu dia, etc. Des de llavors, el barri ha canviat. Els joves hi van. Artistes i professionals hi cerquen ubicacions. La moral dels tres nuclis actius del barri: associacions de veïns, comerciants i entitats benèfiques, ha millorat. La de la policia també. Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tècnica de l'esquiador de fons -un esforç urbanístic, un esforç de seguretat, i així successivament- per descriure el que cal fer com a marc de l'actuació pública en barris degradats. Però el secret de la rehabilitació està en la descentralització, la proj^ ximitat, el domini del territori. Barcelona ha tingut la sort de t bar alhora la fórmula, els diners i les persones capaces de dirigiries del lloc, des del districte, l'acció rehabilitadora. Vol dir tot això que Ciutat Vella està salvada? No necessàriament. Periòdicament retorna el pessimisme -potser perdent força. Si a menta l'influx d'immigrants amb pocs recursos, en moments de" terminais, la digestió urbana es fa difícil. Déu nos en guard, d'un defalliment, ni que fos temporal, de l'acció rehabilitadora. En deu mesos podríem perdre tres anys. La clau està en els equips humans, de nou. Són gent que han de combinar un profund coneixement del mercat immobiliari, amb una capacitat de solidaritat mancada de dogmatisme per col·laborar amb entitats eclesiàstiques igual com amb la policia nacional o els comerciants, i una noció molt clara del que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial, i també a l'administració sanitària i educativa. Si la societat que regim fos capaç de retribuir amb alguna divisa potser altra que el diner- l'excel.lència en aquesta matèria d'una forma tan diligent i categòrica com la que utilitza per retribuir el talent empresarial, aquí tindríem un grup selecte de milionaris d'aquesta divisa. �QUADERN CENTRAL PER UN PLA D'HABITATGE l TRANSPORT Les ciutats han après a vigilar què fan les altres. Recordin els periòdics incidents verbals provinents de regidors poc avisats, de diferents municipis, referents a l'exportació de mendicants i altres fantasmes, que, com totes les illusions òptiques, tenen sempre una base real. El col.lectiu de mendicants, per exemple, té un sector d'una gran mobilitat i capacitat d'informació interciutats. Excusin-me vostès la digressió. Vostès es deuen estar preguntant: què diables vol l'alcalde de Barcelona que jo faci en matèria d'habitatge? Primer, no oblidar que les lleis generals no sempre serveixen: els costos unitaris de construcció i els barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serveixen per a Barcelona. Segon, no oblidar que el municipi de Barcelona és ja acabat, ple, curull; que no hi ha sòl urbanitzable. Tercer, concloure per tant que l'únic sòl obtenible és a sota de cases que cal comprar i buidar abans d'enderrocar, per dir-ho molt brutalment, i que per tant s'haurien de gastar més diners que en altres circumstàncies. Quart, admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal, té tanta influència en el preu de l'habitatge la inversió en metro i bus -i túnels i cinturons- com la inversió en el mateix habitatge. Cinquè, i en resum: sobre la base dels quatre punts anteriors, anar a concertar un pla d'habitatge -i transport- de Barcelona, amb tots els instruments a la mà. tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelona estan probablenlfcnt baixant i que seguiran baixant. Obrin vostès el diari qualseia i vegin la creixent publicitat immobiliària: hi ha competèn1'està malament dir-ho, però pels volts del 1992, darrera la r part d'aquesta publicitat hi havia la mà municipal: a la Vila npica, Montigalà, Vall d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93, &rna Rehabilitació, porxos d'en Fontserè, i fins i tot als apartaments universitaris de Bellaterra, una altra iniciativa que va engegar Xavier Valls. Sense comptar Procivesa, l'empresa mixta de la Ciutat Vella, on espero que la Generalitat acabi col·laborant. Aquesta ha estat la nostra política: fer habitatges perquè no pugin de preu. Avui hauríem d'afegir: Diagonal-Mar, Front Marítim, Diagonal-Poblenou, etc. Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell que es ven amb poc marge o marge nul; és a dir, a preu de cost. Aquest és l'habitatge que promocionem. No creiem que la pobresa extrema es pugui resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha de ser amb subvencions o exempcions a la persona. L'habitatge barat no fa rica la gent pobra. 1 tendeix a empobrir l'entorn, disminuint els valors de les propietats adjacents. És per això que vam iniciar la rehabilitació dels 4 km de façana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No volíem haver d'enfrontar el manteniment amb càrrec als pressupostos públics de 4 km d'habitatge social: impossible. Volíem que es destinés una part de l'estoc d'habitatges de la Nova Icaria a gent jove de la classe mitjana, a preu de cost, en la banda baixa dels preus de mercat; és a dir, un habitatge assequible. Altrament hauríem faltat a la norma que ens havíem imposat i que el mercat accepta: sempre que el municipi entri d'alguna forma en una operació immobiliària de grans dimensions exigirà que una part dels habitatges es destinin a aquest segment de la població. Així va ser en l'Eixample Marítim i en la Vall d'Hebron, on vam comercialitzar dos paquets de 150 habitatges cada un sobre un total de 500; igualment a Montigalà i d'alguna forma a Bellaterra (Cerdanyola). No és impossible que els promotors augmentin la seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa operació, carregant el benefici majoritàriament en una part de l'operació i triant adequadament les dimensions i les ubicacions més i menys favorables. El sector immobiliari de les ciutats centrals, on tenen tanta importància el preu de repercussió del sòl, els valors locacionals i els ambientals -i per tant la inversió urbanitzadora- tendirà a ser un sector amb una forta presència pública, sia operacionalment, sia per la via del concert. La millor resposta a la seva hipotètica pregunta -"què puc fer jo?"és la següent: Capitalitzar les operacions immobiliàries empreses pel municipi, participant-hi com a accionista; finançar tot aquell habitatge públic o social que el municipi em demani per endegar el circuit de rehabilitació i per fer front a la destrucció d'habitatges per accident, envelliment lògic -façanes antigues- o envelliment prematur -aluminosi. L'habitatge públic l'hem d'oferir a tots aquells als quals, voluntàriament o involuntària, la ciutat obliga a marxar de casa. I a ningú més, en principi. En bona mesura, aquí com en matèria financera, es tracta de posar en marxa processos sanejats i solvents i fer front dignament a l'amortització dels costos del passat. Tot això es traduirà en la creació d'una nova classe d'administradors urbans i empreses especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb l'admissió d'objectius prefixats pel sector públic. �QUADERN CENTRAL "Per a la bona gestió del deute necessitem la col·laboració del ministeri d'Hisenda i la conselleria d'Economia, la implementació correcta d'un refinançament que posi a quinze o vint anys -comptant des del 1989el termini dins del qual fer front a les obligacions generades per l'esforç del 1992". El nou Pla d'Habitatge ha d'afavorir aquest procés. El pla sense el mercat no val per a res. El mercat tot sol destrueix valors amb la mateixa eficàcia amb què els crea. Si els hagués escrit a vostès algun temps abans aquest últim apartat de la meva carta, el de la inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ara ho serà. Vet aquí el panorama dels últims anys: un terç de les oficines de "la Caixa" de Barcelona atracades en un any; rebot a l'alça en l'índex de victimització que analitzem des del 1985; frustració creixent d'una policia local que només a través de moltes hores extres i l'exercici d'un cert heroisme competencial manté a ratlla una pressió delinqüencial sempre alta; successives recaigudes en el desànim dels jutges i fiscals més actius en la seva sensibilitat per la preocupació ciutadana en aquest tema: moció Bandrés sobre incompatibilitat d'instrucció i sentència, fracàs de l'operació "justícia ràpida" a la Costa Brava per falta de col·laboració d'alguns fiscals, etc.; un cos de Policia Nacional poc motivat, amb vacants en excés i fronteres mal definides; el projecte de dignificació de la Jefatura i sobretot de les cinc grans comissaries que avança amb una lentitud exasperant; la millora de la situació penitenciària -trasllat de la presó de la Trinitat i de la Model- que es produeix també amb una morositat excessiva; un cos consular que de manera rutinària exposa les seves queixes estivals sobre la victimització turística, etc. De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i els Jocs Olímpics van fer possible el tan esperat miracle: el Consell del Poder Judicial, amb coneixement i aquiescència del ministeri i de les autoritats judicials catalanes, va proposar la creació de quatre nous jutjats de guàrdia i es va comprometre així a agilitzar processos i jutjar en deu dies els presumptes delinqüents de delictes menors durant els Jocs Olímpics, i, evidentment, després. Vaig proposar als representants del Consell l'augment de quatre a cinc dels Jutjats de Guàrdia i em vaig comprometre a trobar ubicacions apropiades. El Consell va considerar les dues alternatives: concentració o descentralització. Amb cinc jutjats descentralitzats es podia aconseguir fer correspondre un jutjat i una supercomissaria per a cada dos districtes. Els districtes compten, cadascun, amb la seva estructura policial local, sota el comandament d'un oficia Tenen el seu Consell de Prevenció i una taula de coordinació pi cíaca, on es reuneixen l'oficial i els dos o tres comissaris quejo- "Unes empreses i institucions municipals ahir deficitàries i avui productores de dividends" (F: Mercabarna) �QUADERN CENTRAL "La qualitat dels carrers és domJnable". "Barcelona no desertarà d'aquest doble front d'atenció i de legítima ambició. Exigirà aquells instruments i recursos que calen a la gran capital d'un petit país per acomplir amb dignitat, autonomia i responsabilitat el seu paper en el marc de Catalunya i d'Espanya". rresponen -encara aleshores, sobre les setze velles comissaries existents- a cada districte municipal. No els estranyi que m'estengui en aquests detalls. Al final totes les grans qüestions es redueixen a un conjunt de detalls. Si Barcelona disposa d'aquesta estructuració policíaca-judicial, serà molt difícil que se'ns escapi una millora real dels índexs de seguretat i, correlativament, de l'eficiència judicial percebuda pels ciutadans. Si això no és així, és molt difícil, en canvi, que puguem millorar. No els dic que és possible que s'agreugi la situació, perquè sent conscient de la fragilitat, encara avui, d'aquestes expectatives canvi, estic obligat a expressar-me com si aquestes poguessin no tir i a col·laborar, en aquest cas, amb una modulació més optimiÉa del que realment crec, a mantenir la tensió i la moral que serai necessàries aleshores. Vostès comprenen perfectament el que vujjfdir. Però, de fet, la millora ja s'ha produït: mentre un govern de i ordre com el de Mrs. Thatcher veia empitjorar la taxa de crimaalitat en un 50% en deu anys (1980-90), Barcelona (1985-95) millorava en un 50% la taxa de victimització. Podria resumir dient que el famós guàrdia de barri que existeix des del 1994 -més de dos terços dels efectius policíacs locals estan assignats als districtes- no apareixerà com a tal fins que no hi hagi una justícia, no dic de barri, però sí de districte, o de superdistricte. Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder Judicial responia de manera aparentment negativa a la nostra proposta de justícia municipal, tal i com estava recollida en el projecte de Carta d'aquell moment. Ens deia el Poder Judicial: "no ens fa falta que vostès demanin pujar a l'esglaó de la justícia municipal; ja baixem nosaltres al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que vostès assumeixin un paper en el camp judicial; nosaltres desconcentrarem la nostra pròpia organització i assumim la seva preocupació". Nosaltres ens vam sentir satisfets per aquell compromís, que ens sembla històric. I en realitat ens consta que el Poder Judicial no és contrari a la justícia municipal, amb un camp limitat a temes subcriminals, faltes, accidents de trànsit, baralles de veïns, problemes de comunitats de propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits delictes a la frontera del crim. Entre d'altres raons, perquè aquesta justícia de pau de gran ciutat solucionaria una possible inequitat constitucional de les nostres lleis bàsiques en tractar-se de diferent manera la protecció jurídica de la seguretat del ciutadà -justícia professional- i del camperol o habitant de petits nuclis urbans -no professional. Aquest és un tema que queda obert. En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, és obvi que es crearà un camp en el qual la policia local • de la gran ciutat podria actuar -primer en la pràctica, després formalment- com a policia judicial. Aquests canvis poden dur-se a terme amb escasses adaptacions legislatives, per bé que sempre caldrà cuidar-ne els detalls i afinar el sentit de la proporcionalitat. Hi ha adaptacions, com la inclusió dels graffiti en el Codi Penal, que més valdria no haver fet. No es maten mosques a canonades. Si s'actua, però, amb cura i sensibilitat, i si vostès tenen la més mínima confiança en les meves paraules, creguin-me: en aquests petits canvis ens juguem en molt bona mesura la qualitat de vida. En ells, i no només en els grans projectes legislatius, polítics o urbanístics que, tanmateix, esdevenen indispensables. Poden estar segurs, doncs, benvolguts presidents, que Barcelona no desertarà d'aquest doble front d'atenció i de legítima ambició. Des del primer, exigirà aquells instruments i recursos que calen a la gran capital d'un petit país per acomplir amb dignitat, autonomia i responsabilitat el seu paper en el marc de Catalunya i d'Espanya. Des del segon, Barcelona vetllarà per tal que les relacions entre l'administració i els ciutadans estiguin presidides per l'eficàcia i el respecte, per la tolerància i la civilitat. I és que, al capdavall, mai no podem oblidar que, per damunt de tot, la ciutat és la seva gent. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González Subject The topic of the resource Territoris Espanya Catalunya Barcelona González Márquez, Felipe Pujol, Jordi, 1930- Ciutats Description An account of the resource 27 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Barcelona Metròpolis Mediterrània Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al número 37 Setembre-Octubre de 1997 de BMM. En el moment de deixar l'alcaldia de Barcelona, Pasqual Maragall va enviar aquesta carta als presidents català i espanyol. Is Version Of A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format. Té una versió prèvia a #1454 "Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat". Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-10-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/953/LondonGreenPaper_1997.pdf d65efedda84cf32b3691ce78b5cce6b4 PDF Text Text Last year's Architecture Foundation debate. From left - Maragall, Hampson, Hall, Jenkins, Blair, Rogers ... and just behind, Cassidy and Booth. London's Green Paper: the view from Barcelona Pasqual Maragall, Mayor of Barcelona since 1984, and leader of the city often cited as the ideal model , sets out his reaction to the Government's proposals for London. h en in June 1996 Richard Rogers and Norman Foster invited me to a memorable session on the future of London's government at Westminster Hall (organised by the Architecture Foundation) I couldn't foresee what was going to happen, but the atmosphere and the enthusiasm were superb . Indeed, the character of the developments to come is unmatched in my recollection of similar political phenomena. Add to this the following facts: on July 16th, 1997 the Plenary Session of the municipal council of Barcelona approved unanimously the bill for a new Charter for our city; and around the same time the bicameral constitutional committee in Rome was legislating that the (Federal) Republic of Italy is made up of cities, provinces, regions and the state (no capital's'); all components on a similar footing. Don't we live then in the midst of a devolution revolution? Aren't we seeing the turning point of an era which began back in 1978 with Proposition 13 in the Californian elections of that year? Will the influence of that antifiscal revolution on the current proposals ever be recognised? Scotland's W Planning In London October 1997 Summary of the Govemment's Green Paper on London Government Newleadership for London, the Government's proposals for a GreaterLondonAuthority, a Consultation Paper can be obtained fromthe Stationary Officeand costs£7.10. It has a foreword by the deputyprime ministerwho saysthathe hopesit 'willgeneratea great debatein London'. Londoners are invited to respond to 61 specific quesiionsposedby the GreenPaper. Comments should be sentto the Govemment Officefor London by October24. Outline (Chapters I and 2) The GreenPaperproposes a Mayorand Assembly, both direc~y elected. Togetherthey will makeup the Greater London Authority (GLA). The Mayorwill be the executive, the Assembly willscrutinise the Mayor. The precise relationship between the two and how differences between themwill be resolved haveyet to be worked out. The functions of the Mayorwill include 1 proposing the budget 2 devising strategies and action plans 3 promoting actionto implement London-wide strategies 4 beinga voicefor London and 5 makingappointments to various bodies. »> referendum and the July 29th Green Paper on London are going to be cornerstones and vital tests of the depth and scope of the devolution process, not only in the United Kingdom but in Europe at large. I refer the reader to the texts, speeches and conclusions of the European Summit of Regions and Cities held in Amsterdam on May 1516, 1997 to appreciate the volume and the quality of the expectations existing in this area of governance (internet access: http//:www.europa.eu.int/ index/htrn), I will comment on the Green Paper chapter by chapter and add, in bold characters, some comments relating the London proposal to the Barcelona model. First a note on style. New leadership for London - The Government's proposal for a Greater London Authority - A consultation paper is an outstanding piece of new governance style. Clear, candid , practical, open... and on the Internet. The authors deserve and will get a robust feed-back. Chapter 1 - The strong sense of identity of the five million citizens of London, the lack of a clear voice for it, the fact that too many decisions regarding the life of such a substantial and complex community were taken by central government and shadowy committees seem to be obvious reasons for the proposals and very much in tune with the spirit of the times: to make things closer, simpler and accountable. Still the fact that all 'this is important not just for London but for the nation as a whole' would probably deserve more than a simple list of the facts that make London important for all of Britain, i.e., the size of the metropolitan economy, the gateway character of the city for the nation, etc... Possibly, it is more than enough for Londoners to approve the proposal, though it might be not enough for the rest of the British citizens to accept it. I am convinced that devolving powers to Londoners is better not only for them but for Britain in general. The case for that is well made out all through the document: What about formalising it from the very beginning? National governments are not made to run cities, not even capitalcities. The 10 key criteria for the new London government are consistent with the so-called 'Barcelona model' which has been so well presented by Richard Rogers and Norman Foster and referred to by Tony Blair. 'Strategic', 'streamlined', 'consensual', 'audible', etc... In some respects it goes beyond and improves the Barcelona model: the coherence of the proposal with an overall philosophy of the government about best value targets is lacking in the Barcelona/ Catalonia/Spain case (recall that the Page 5 �MARAGALL Barcelona Metropolitan Area authority was partially suppressed in 1987, following the Thatcherite example in London of the GLC); the modesty of the objective of being 'influential' on the decision-making of a range of both public and private actors is striking for a Latin observer, be it Italian, French or Spanish: we keep on believing that it is Law and only Law that changes things! The very same debate and the way it is opened is much superior to the Barcelona Strategic Plan consensus building efforts, except for our 'bottom-up' procedure. Chapter 2 - The five key roles of the Mayor seem only a consequence of the 10 criteria for the new government, but they are really innovative. There is not such a strong figure in other megalopolis but at the same time other megalopolis have mayors with many less restrictions on their administrative action. TakeNew York: I know Giuliani well and knew Koch very well and their way of doing things. They have a police force of about 40,000 strong under their direct command, something that the new LondonMayor is most likely not to have. Yet the London mayor of the year 2000 seems to be devised to have a stronger influence on the overall landscape of Londoners' living conditions, employment opportunities and transport side effects (pollution and the like) than New York or Mexico City mayors actually have. The mayor/assembly relationship in the GLA seems to me well handled. The smallness of the assembly will strike many. It sounds comfortable for the new mayor and for the taxpayer, but the absence of local representatives in the assembly is difficult to understand at first glance, even with a lack of direct local executive power of the GLA, if I have understood it well. In Barcelona the metropolitan municipality is a body freely decided and constituted by the mayors and councillorsof the metropolitan municipalities, including those from the central city, whose mayor was elected president. The two functional bodies created by the 1987 law (Transportand Environment, including Water and Waste) coexist and work together with the municipality. Its powers were severely limited by those of the Page 6 »> In all thesefunctions the Mayor will be scrulinisedby the Assembly and the Assemblywill also scrutinise the activities of otherpublicly-funded bodies and may also initiate its own enquiries and reviews. The Green Paperproposesthat the Assemblyshouldhave 24-32 members. The new authority willcover the areaof the 32 Londonboroughs and the Cityof London. Electing the Mayor and Assembly (Chapter 3) Threeoptionsare suggested for the methodof electing the mayor: the first-past-the-post system, which meansthat the candidate who gets the mostvotes becomesmayor,eventhough he or she may have received lessthan half the votescast: the secondballotsystemunder which, if nonegets morethan 50% of the votes cast on the first ballot,a limitednumberof candidates go forwardto a second vote:and the allematvevote system wherevotersselectany number of candidates in orderof preferenceand, if no candidate securesan overall majority of firstpreferences, then the lowest placedcandidate dropsout and and his or her secondpreferencesare lransfered to the othercandidates and thisprocess continues untilone candidate receives an overall majority. In discussing the methodof electingthe assemblythe Green Paperrooksat two questions:the sizeof constituencies and the electoral system. The constituencies could be the 32 boroughsor they could be 24 groupsof aboutthree parliamentaryconstituencies. or they could be largermulti-member constituencies, or evenone single London-wide constituency The optionsin choosingthe electoral systemdependon the size of the constituencies. If the constituencies are singleseat, the elections would be eitherby the firstpast the post systemor by the alternative vote system. If the constituencies are multimember,the Green Papermentionsthreeoptionsapartfrom the first-past-the-post system: the listsystem,which requires electorsto vote, not for an individualcandidatebut for a party, so that independent candidates standno chance, the additionalmembersystem, whichallows a proportion of the the seatsto be allocated on the first-past-the-post system,with the remainder allocated to parties on an all-London list,and the alternative vote system, wherevotersare required to put candidates in orderof preference. It is suggestedthat elections of mayorand assemblyshould take placetogethereyerythree or four years. The Government »> Autonomous Community of Catalonia. The Barcelona Metropolitan Area covers an area containing three million people. The Metropolitan Region of Barcelona, only a planning device up to now, contains 4.2 million people. Chapter 3 - Not opening the issue of boundaries is a wise decision. In the June 96 meeting at Westminster Hall, Peter Hall suggested the South East region as the new London area but with a central London council of the Barcelona central city size (1.5 to 2.0 million inhabitants) and its elected mayor presiding automatically over the Metropolitan Assembly. I liked this formula then, but I lack the data needed to go further in this debate. I understand that the Green Paper refers to a London government of around five million citizens and 32 boroughs plus the City Corporation. The ineligibility to vote for London workers not living in the area is a universal rule. But mayors tend to distinguish more and more between midnight population and mid-day population, the latter being substantially larger than the former. The real problem is the day-time popoulation getting a 'free ride' from the resident population. How many costs induced by the midday inhabitants are the midnight inhabitants ready to pay for? The drama of many American large cities lies there: rich suburbs use the central city during the day and forget about it when it comes to paying taxes. The central city or parts of it tend then to specialise in very low income families, as well as in congestion and decay, on top of high costs and high rates. London would do a lot of good to many large cities if its new Government were to be clear and fair about free-riding and tax-base sharing with the rich suburbs. The mayor's position should obviously be a full time responsibility. My opinion about combining rnayorship with other elected positions is biased: the Catalan Parliament in which I served for two terms is but a place of consensus building (or dissent) about asking more of the traditionally greedy centre of the Nation-State. No other real debate occurs there that can help a mayor. On the length of terms: mayoral jobs need a maturation time for strategic projects to develop. Two or three terms of respectively five or four years are nevertheless better than an unlimited number of terms. 'Candidates with access to substantial resources should not be able to draw on these to gain unfair advantage'. Please let us know about the ways and means of guaranteeing that. Wewill copythem. Chapter 4 - 'Integrate strategic land-use planning with economic development, regeneration, transport, environmental and other strategies': There is a crucial combination of different abilities and disciplines in obtaining this main objective of strategic governance. The superiority of local versus national or central action is precisely the fact that urban scenarios permit the kind of 'complicities' needed. The Green Paper states that the London plan took ten years to be produced and that it was then out-of-date. The Barcelona experience vis a vis other cities in reference to the general plan is that an existing plan is better than a perfect plan. The lesson of our experience is that 40 years of nondoing (the Francoist period) allowed Barcelonato think out just every detail of what had to be done: access to sea and waterfront, beltway, museums (which ones precisely), which kind of peripheral monumentality and downtown decongestion - everything. What is happening today in London, from the general government set-up to considering remodelling Trafalgar Square, is strikingly similar. It is incredible the amount of things that can be achieved in these conditions in a short space of time. The so-called Barcelona miracle is that of doing in ten years what was thought of in forty. Projecting and consensus building is the most time consuming of all phases in the improvement of a city. The roles of the Secretary of State, the GLA and the boroughs seem well devised. I would not be surprised though, that both central and local governments wanted more for themselves and less for the Greater London Authority. Art. 4.18 of the Green Paper seems to me a statement on transport which would be difficult to improve. Same Planning in London October 1997 �Cassidy foresees a hands-on mayor with power ony Blair has done London a great service by giving his personal stamp to the concept of an elected mayor to put London on a par with other great world cities. He has devised a 'strong mayor' solution to London's problems.A format which willbe repeated in other UK cities beforetoo long,writesMichael Cassidy. Elected mayors are a constitutional novelty in Britain and could revolutionise the role of local government and reverse nearly two decades of emasculation of councils - to the point where now 84 per cent of all local government spending is, in effect, allocated by Whitehall. It will also help to break political monopolies in the more industrial parts of the country and bring fresh hope to independentcandidateswho are outside the main party machines. In London. the mayor will be the initiator. The assembly is much more likely to be a check on mayoral excesses rather than an upper tier of local government. This is no GLC. It will have very few service-delivery functions and even at the mayoral level the main responsibilities willbe strategic and promotional. Because of the limited role of the assembly and the slim-line staffing requirement for the mayor,the housing of the new entity becomeslargely irrelevant. Campingout in Docklands may appeal to some but my money goes on a location close to Parliament because the mayor will havea lot of business with ministers (fighting London's claim for greater resources) and very likely will need instant access to the nest of TV companiesat Millbank. In planning terms it is obvious that the London Planning Advisory Committee will disappear but much of its activities will be inherited by the T thing with art. 4.19 and the points that will or should be the object of the white paper announced for next spring. Making transport authorities responsible for carbon dioxide emissions and for combining from rail to pedestrian means of moving around is a well formulated policy which can change the quasi-military approach to transport typical of our great cities, which by reaction evolves into extreme privatisation and later on into decay. We all in Europe expect a lot of London's resolution to tackle these issues with your new-found vigour. I always thought that without an Euroforum of those producing cars and those producing urban roads no way out existed. Yet someone has to force the other one into sitting down together. It seems to me that now the new British attitude towards London is going to provide such a push. Awelcome push. Small and clean cars should be given advantage in using the centre. An almost empty, larger than 4 meter long car looking for a parking place whose cost is not much above the cost of a subway fare, is a stupid thing to permit. Yet cars represent freedom in many senses and for many people, spePlanning in London October 1997 »> believes thatcampaignfunds shouldbe strictlylimited. The functions of the GLA (Chapter 4) . The Green Paperproposesa verywide remilfor the new authority: itsfunctions 'allcome underthe generalheadingof sustainable development - giving all Londoners an improved and lastingqualityof life.combiningenvironmental, economic and socialgoals'.It shouldbe 'equipped to thinkstrategically' and 'ableto organise action', "working throughexisting organisationsbut to a commonpurpose'. The functions of the GLA are considered underthe following heads: Land-use planning role The boroughswill retain their planningfunctions - preparing theirboroughUnitary, Development Plansand exercisingtheir development control powers, butthey willdo so within a framework set by the new authority. It willdo this eitherby givingstrategic planning guidance,or by producing a structure plan,takingover the existing functions of the Government Officefor Londonand the LondonPlanning Advisory Committee and operating largely independently of the Secretaryof State.It mightbe givenlts own development control powersover certain types of development such as waste, minerals, majorroadsand development by the boroughs themselves. Transport The Governmentintendsto publisha national transport poli»> mayor's office, as will those of the Government Office for London. It seems highly unlikely that individual planning applications will hit the mayor's desk, but it is entirely possible that capital-wide policies will be developed which the boroughs will Michael Cassidy is former need to accept, such as relating to high buildings,transport co-ordination, use of the chairman of the City policy & resources committee. River Thames and promoting economic development. I would like to see the mayor spearheading a drive to raise new money for London's transport, perhaps picking up where voluntary bodies like London First have recommended new initiatives, giving them the necessary support and urging legislation on ministers. I regard road pricing as inevitable and perhaps part of the proceeds, along with parking income in London, might be set aside for mayoral initiatives, which are very unlikely to be funded by any additional preceptson the boroughs. In all this is going to be a hands-on mayor with wide ranging powers and a huge constituency. My beliefis that political skills by themselveswill be inadequate - the job calls for executive experience, stamina and an ability to communicate. My own theory is that we have not yet seen the name emerge of the person likeliest to succeed but it is fascinating to speculate and to look forward to the daywhen London has its first electedvoice. cially those in need of them or newly using them. London should convene the great meeting of car-makers and mayors that will pave the way to the future: I would certainly be there, (even if no longer a mayor), as someone interested in cities' improvement. Chapter 5 - The extent to which the GLA should have access to local taxation will depend on the willingness of local authorities to admit the benefit of a strategic and combined approach to London's environment and future. The willingness of central government bodies to accept it seems guaranteed by the very same production and tone of the Green Paper. Revenues will increasingly depend on convincing people that intentions and actions are well founded. Cities act because externalities exist that the market cannot internalise and nothing other than a city's government can put together the relevant information. Such actions should lead to strategic added value. Thus, city incomes will have to be closely linked to the ability of each city to put forward and 'sell' its goals. Every large city in Europe will end up having its own law. London is having its own. We all welcome you back into the family of local governance. »> Cl'. Withinthis,the GLA will producea transport strategyfor London. This willbe delivered by a newlycreatedLondonTransport Authority (LTA), separate but underthe GLA in that its members wouldbe appointed by the GLA and it wouldbe accountable to the GLA. Economic development and regeneration The Government intends to publish proposals for Regional Development Agencies for each region in England. Londonwill haveitsown London Deyeloprnent Agency, (LDA). The GLA willsetthe framework and direction for long-term sustainable economic regeneration. The LDA willco-ordinate action, Environmental Protection The GLA willcoordinate LocaiAgenda21, develop London-wide strategies on air quality, noise reduction and otherlocalissuesto be implemented by the boroughs and otheragencies. Culture, media and leisure It is intended that the GLA shouldplaya leading rolein developing the cultural mediaand leisure sectors: the extentto whichit shouldtake over some of the functions of existing bodiesshouldbe decided on a case-by-case basis. Police A new policeauthority for the Metropolitan Police areais proposed, withthe GLA appointing all but one of the elected members, the otherbeing appointed by the districts outsideGreaterLondon. Fire services The LondonFireand CivilDefence Authority will be reconstituted as a boardresponsible to the GLA. Other Pan-London Bodies The extentto whichtheseshouldbe brought underthe GLA willbe considered 'keeping firmlyin mindthe needto be strategic, stream-lined and clearin purpose'. Financial Arrangements The GLA willbe subjectto the financial regimefor localauthorities. Existing arrangements for funding London-wide services (police, fire,transportetc.) willbe retained. As to otherexpenses, the Green Paperaskswhethertheseshouldbe paidfor by localtaxpayers or central government. Viewsare soughton how some budgetary fiexibility couldbe achieved. No directtaxingpoweris suggested. Page 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource London's Green Paper: the view from Barcelona Subject The topic of the resource Alcaldes Barcelona Àrees metropolitanes Londres Ciutats Description An account of the resource 3 p., n. 23, october 1997 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Planning in London Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-10 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall al número 23 d'octubre de la revista Planning in London sobre la governació de Londres i la Greater London Authority. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles