43 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1458/19951030d_00696.pdf 343e1f794420bdf92bcec4dbe1850ef1 PDF Text Text Data: 30/10/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Intervenció a la conferència "Developing London's future" de l'Association of London Government, ALG, De cara a la intervenció de l'Alcalde a la conferéncia "Developing London's future" de l'Association of London Government, ALG, se suggereix de tenir en compte els elements següents: La conferéncia "Developing London's future" -que organitza l'Association of London Government- associació que agrupa els districtes laboristes de Londres- i el Greater London Enterprise, té com a objectiu estudiar les experiències de regeneració urbana de les ciutats de Barcelona, Berlín, Nova York i Estocolm dutes a terme conjuntament amb el sector públic i privat, mantenint la responsabilitat i direcció política deis projectes. (S'adjunta en annex el programa) Aquesta és una qüestió que preocupa molt els responsables municipals de la ciutat atès que moltes de les accions de renovació de Londres s'estan duent a terme per empreses o entitats privades no responsables directament,dels ciutadans londinencs. "N Vi La conferència tractarà sobre la pèrdua del control de les iniciatives privades de desenvolupament local i regional per part de l'Administració i pretén comparar el model de transformació d'aquestes ciutats per veure com es pot dur a terme la renovació de la responsabilitat local i la satisfacció colectiva de la ciutadania londinenca de cara al segle XXI, ALCALDIA FA R9911/1.,1 d'rn“-:lacla �"DEVELOPING LONDON'S FUTURE" ASSOCIATION OF LONDON GOVERNMENT 1. BARCELONA AS A MODEL OF JJRBAN TIRANS F O I WIATON. OVER THE LAST 15 YEARS BARCELONA, HAS MADE A SIGNIFICANT AND QUALITATIVE LEAP. FROM THE OLYMPIC AND METROPOLITAN CITY WE DESIRED IN 1982, WE HAVE PROGRESSED, AND ONCE WE HAVE ELIMINATEDi;-COMPLETELY FRONTIERS, THE CITY WILL BECOME EURO-REGION WITH 15 MILLION INHABITANTS WHICH ASPIRES TO BECOME THE DOOR TO SOUTHERN EUROPE AND ONE OF THE CULTURAL CAPITALS OF EUROPE. 4 AT THE HEART OF THE BARCELONAMODEL IS THE BID FOR A EUROPEAN CITY, A CITY WHICH DOES NOT SEPARATE-, BUT WHERE DIFFERENT ACTIVITIES CAN RIGHTLY COEXIST. BARCELONA IS STILL AN INDUSTRIAL CITY, DESPITE THE PREDOMINANCE OF THE SERVICE SECTOR, INSURMOUNTABLE BARRIERS BETWEEN RICH AND POOR AREAS ARE NOT CREATED. OUR STRATEGY HAS NOT BEEN ONE OF INTERVENTION, BUT INSTEAD ONE OF LJEADERSHIP AND COMPLICITY. AND THANKS TO THIS THE PERIPHERAL DISTRICTS HAVE BEEN REHABILITATED AND INCORPORATED INTO THE CITY, DIGNIFYING THEM AND CONVERTING THEM INTO NEW URBAN CENTRES. THE CITY HAS THEREBY HEALED THE ef L �SCARS CAUSED BY THE URBANISM OF FRANCOS BARCELONA. THERE HAS BEEN A ,!:ZEAT URBAN TRANSFORMATION TAKIÑG CAR l THAT NO 1.1i" COHESION HAS BEEN LOST~AGGRAVATI N (E THE IMBALANCES BETWEEN SOCIAL AND TERRITORIA L 7)A jUL ‘j‘j t\1/1/4 GeWi4-U/j-eW ' , \i (Iej tc (c,' ii( c WITH THE COMPLICITY OF THE PRIVATE SECTOR' F-rc<4-:, THE LIFE OF THE CITY'S OLD QUARTER HAS BEEN REVITALISED. SLOWLY AND1PEACEABLY STUDENTS AND YOUNG COUPLES ARE BEGINNING TO MOVE INTO THE AREA. THEY HAVE REDUCED THE AREA'S DENSITY BY OPENING UP BUILT-UP SPACES crr'YO. -^? WITHOUT FORCING THE POPULATION OUT:- NEW CULTURAL AND EDUCATIONAL INSTITUTIONS HAVE l‘r: FOUND HOMES THERE:': THE CENTRE OF CONTEMPORARY CULTURE, THE MUSEUM OF CONTEMPORARY ART OF (MACBA), NEW FACULTIES OF THE UNIVERSITIES OF BARCELONA AND POMPEU FABRA Ck-t4 BARCELONA HAS BECOME A POINT OF REFERENCE FOR EUROPE. AS A MODEL IT HAS INSPIRED THE TRANSFORMATION OF LISBON PRIOR TO THE 1998 UNIVERSAL EXPOSITION. BÉRLIN HAS ALSO LOOKED TOWARDS BARCELONA, TQ REORGANISE ITS CITY CENTRE WHICH WAS PREVIOUSLY DIVIDED BY THE WALL. 1,,qLit lWbrL‘, BARCELONA'S EXPERIENCE IN STRATEGIC PIANNING IS CONSIDERED EXEMPLARY BY BOTI-T THE EUROPEAN UNION AND THE WORLD BANK, AND HAS BEEN APPLIED IN OVER FIFTY SPANISH CITIES AND BY OTHER CITIES IN THE WORLD: RIO DE JANEIRO DE JANEIRO, BOGOTA, CARTAGENA. THE MAYOR OF OLI) bij �ROME, MR. FRANCO RUTELLI, PUBLICLY DECLARES THAT BARCELONA IS THE MODEL OF COMPLICITY TOWARDS WHICH HE ASPIRES. w -71 .1,■ 1'1 w á 4tAlij"%.....e WE HAVE BEEN PIONEERS 'IN DEFENDING THE IDEA THAT EUROPEAN CITIES, APART FROM COMPETING AMONG EACHOTHER (SEARCHING FOR INVESTMENT AND LOCATIONS) MUST ALSO COOPERATE WITH ONE ANOTHER IN ORDER TO FIND A SOLUTION TO URBAN PROBLEMS. WE MUST NOT FORGET THAT THE CITIES' PROBLEMS ARE SHARED BY 80% OF URBAN DWELLING EUROPEANS: EUROCITIES, POLIS, C-6. /THIS MODEL OF CITY TRANSFORMATION HAS BEEN BUILT UPON CONSENSUS, WITH THE IMPLICATION OF THE CITIZENS AND THE COMPLICITY OF ITS SECTORS. BARCELONA HAS UNDERTAKEN ITS SECOND STRATEGIC, ECONOMIC AND SOCIAL PLAN, WITH THE PARTICIPATION OF ALL THE CITY'S ECONOMIC, TRADE UNION, ASSOCIATIVE AND UNIVERSITY INSTITUTIONS. THIS HAS BEEN THE KEY O THE CONSCIOUS CITIZEN PARTICIPATION IN THE CITY'S TRANSFORMATION. DURIN'b THE OLYMPIC GAMES THE CITIZENS OF /É3ARCELONA MASSIVELY PARTICIPATED IN THESPORTING EVENTS -A151WEIIE 77±c- 2 c t. -1-02 BUT THE GAMES WERE ONLY THE VERY START OF THIS PHENOMENON. SINCE /THEN THE INAUGURATIONS OF SPORTING A D CULTURAL FACILITIES, POPULAR FESTIVITIES AND OTHER CITIZEN EVENTS HAVE ALWAYS,BEEN GUARANTEED •/RESPONSE AND PUBLIC TREMENDOUS �PARTICIPATION, EXPECTATIONS. EASILY ALL SURPASSING THE CITIZENS OF/BARCELONA ARE NOT ONLY PROUD OF LIVMG IN THEIR CITY, OF THE IN ITS INFRASTRUCTURES, IMPROVEMENT FACILITIES AÍD SERVICES BUT ALSO MAKE ACTIVE USE OF THEM. IN THE FRAMEWORK OF THIS URBAN CONSENSUS IT IS ESPECIALLY IMPORTANT TO EMPHASISE THE CITY'S MORE RATIONAL USE WITHIN THE CONTEXT OF A BROADER DISCUSSION ON AUSTERITY, AS A VALUE TO BE STRENGTHENED, IT SHOULD BE KEPT IN MIND THAT THE CITY IS A LIMITED BENEFIT WHICH SHOULD BE DISTRIBUTED AMONG MANY AGENTS: AMONG VEHICLES AND PEDESTRIANS, AMONG ACCOMMODATION, FACILITIES, INDUSTRY AND GREEN AREAS, ETC.... /7' THE EFFICIENCY OF MUNICIPAL ADMINISTRATION HAS BEEN SUBSTANTIALLY IMPROVED: THE MUNICIPAL WORK FORCE 17IAS BEEN REDUCED TO 2000 PEOPLE OVER FIVE YEARS AND THE DISTRICTS HAVE UNDERGONE A 21WDECENTRALISATION. WE HAVE BEEN PIONEERS IN INTRODUCING NEW INFORMATION TECHNOLOGIES; FIRSTLY 010, INTERNET, CABLE. ;)41 r}-1's".ii t., 7 THERE HAS BEEN AN ATTEMPT AT BRÉAKING ait~- MONOPOLIES: THE HOTEL PLAN, oi AJUDICATION OF CLEANING SERVICE COMPANIES TENDERING FOR CONTRACTS. 74 /4-‘1„ t, PROMOTING COMMERCIAL QUALITY. BARCELONA IS A LABEL WHICH SELLS AND THE CITY HAS A RECOGNISED TRADITION IN COMMERCIAL QUALITY. �;c. THE TRANSFORMATION OF THE CITY \1-1AS CONTRIBUTED TO THE PROMOTION OF TRADITIONAL COMMERCIAL CENTRES. BARCELONA IS /ME FIFTEEN MILLION ---41~11F A MARKET WITH INHABITANTS. L( (c) 2. BARCELONA'S FUTURE STRATEGIES BARCELONA FINDS ITSELF IN A CONSOLIDATED POSITION TO FACE THE DEdISIVE YEARS WHICH END THE CENTURY AND, WHAT IS MORE IMPORTANT, WITH NEW PROJECTS FOR THE FUTURE. WITHIN THIS CONTEXT IT IS IMPORTANT TO REMEMBER THAT THE CITY HAS A DESIGN. ONE WHICH IS CONCORDED IN THE SEÇOND STRATEGIC PLAN._ ONE WHICH BIDS FOR QUALITY & LIFE AS WELL AS FOR PRODUCT AND SERVICE QUALITY. --- BARCELONA'S PRINCIPAL STRATEGIC BIDS ARE TO: , , , A A) CONSOLIDATE BARCELONA AS 4.--J.-....illt N-N MEDITERRANEAN EUROPEAN --,01ACROCREGIO, WITH A POPULATION OF 15 MILLION. ------- _:_,.. ) A ‘\)-"\ 9, 1 B) BARCELONA AS THE DO 1-1-u B íN, ,,,,, ,, ..,..2. –11,!' THE SOUTH. J OR\ �- YÓL C) QUALITY OF LIFE. BARCELONA A CITY OF QUALITY. D) CULTURE AND COMMUNITY SPIRIT. fi E) INTERNATIONAL/ISATION. PROJECTION: EUROPE, AND LATIN AMERICA. r i1b PRINCIPAL AREAS OF THE MEDITERRANEAN SOME MEASURES WHICH ARE BEING DEVELOPED AND REINFORCE THESE STRATEGIES ARE: , ( , \ 1.. ., , ( �-THE PRIORI SATION OF COMMUNICATIONS WITH EUROPE, \_,/ -THE CREATION OF AN IMPORTANT LOGISTIC PLATFORM IN THE LLOBREGAT DELTA, -IMPROVING THE QUALITY OF THE CITY'S ENVIRONMENT, -A MODEL OF SUSTAINABLE DEVELOPMENT, -BARCELONA'S CONSOLIDATION AS EUROPEAN CAPITAL OF CULTURE, -THE STRENGTHENING OF BARCELONA'S ROLE AS CENTRE, INDUSTRIAL AN IMPORTANT CONSOLIDATING AND IMPROVING ITS COMPETETIVENESS VIA A METROPOLITAN INDUSTRIAL PACT, -THE ENDOWMENT OF THE CITY OF NEW JUDICIAL AND LEGAL INSTRUMENTSi TO ALLOW THE CITY TO INFLUENCING THE PROBLEMS RESOLVE THE MUNICIPAL POPULATION'S DAILY LIFE. i CHARTER Q v 1 vU 91-71-1 / > ü\l` ,-,QZLo-- 'brU`')/1- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4364 Title A name given to the resource Intervenció a la Developing London's Future Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Londres Urbanisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2823/20021129_JornadesCirculoEconomia_Sitges_PM_resum.pdf a3922334f6f213fbef3ad671c2ffdd91 PDF Text Text JORISI^PAS CÍRCULO DE ECONOMIA. SITGES 29/11/2002 RESUMEN DE LA INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL. Presidente del PSC y del Grupo Parlamentario Socialistes Ciutadans pel Canvi. Punto de partida: situación internacional y efectos del 1 1 de septiembre. Después de la guerra fría se produce el final de un determinado orden mundial Los atentados del 11 de septiembre de 2001 nos despiertan de un sueño que nos había hecho creer que teníamos un nuevo orden y un nuevo liderazgo. Se ha puesto en evidencia que realmente no existía. EEUU no puede garantizar la seguridad, tampoco la suya. La globalización, con sus diversas facetas, no es un orden mundial sino un hecho económico y social. Una situación nueva. Una nueva situación, pero sin un nuevo orden mundial y, por tanto, sin estabilidad económica. i �Dos apuntes: 1 El consenso de Washington está siendo superado. Algunas de las cuestiones que quedaron fuera surgen ahora con fuerza: la equidad, la desigualdad, nivel de vida: educación, salud, sostenibilidad... Primaba el ajuste, la estabilidad. Hoy estos problemas emergen de nuevo como prioritarios. ¿Puede Barcelona 2004 representar un nuevo consenso? 2 Hoy el mundo empresarial se enfrenta a un nuevo reto. El detonante de ENRON ha puesto en las agendas empresariales el valor de la responsabilidad social. La globalización tiene muchos aspectos colaterales. Uno de ellos va a ser, lo es ya, situar en primer término la "reputación empresarial". La internacionalización en tiempo real de la información, y el avance de los movimientos que se oponen a los efectos negativos de la globalización, van a afectar a las cuentas de resultados de aquellas empresas cuya reputación quede en entredicho. La reputación ya no es un problema de comunicación. Es un problema de conducta empresarial. La exigencia de transparencia se acentúa, y con ello, las empresas que no integren en su estrategia la responsabilidad social, saldrán perjudicadas: en sus ventas, en su cotización, en sus posibilidades de financiación y expansión. Hoy, resultados económicos y responsabilidad social empiezan a caminar más unidos. ¿Dónde quedan aquellas leyes que impuso un neoliberalismo miope: "maximizar el valor para los accionistas", los supuestos beneficios de las stock options desmesuradas, la primacía del interés de los directivos sobre las finalidades de las empresas a que aquellas doctrinas de los '90' han dado lugar? 2 �Hemos tenido que ver causas penales contra altos dirigentes y, lo que es mucho peor, el empobrecimiento de muchos pequeños accionistas, para que la tendencia Afortunadamente, a parece un que comportamiento este nuevo ético avance. paradigma va estableciéndose, aunque queda la mayor parte por hacer. EUA ha optado por la defensa directa de sus intereses económicos, políticos y militares, rechazando el establecimiento de un nuevo orden. Los EUA lo han pretendido imponer. Pero en estos momentos, el nuevo orden se debe establecer. No se puede imponer (Afganistán, Irak, Oriente Próximo,...) Europa lo debe tener claro: la prioridad es convencer a EUA que vuelva a liderar un nuevo orden, sin imponer-lo, que dé estabilidad. Todos ganaremos. Por ello es necesario establecer un diálogo UE-EUA. Pero para que haya diálogo debe haber líderes y unidad política, como mínimo en política internacional. Europa no tienen líder. La Europa de Kohi, Delors, Mitterrand, González, está a años luz de la actual Europa de Berlusconi, Raffarin, Aznar, Blair ... El proyecto europeo está en fase dubitativa. Mejor dicho: el proyecto europeo está en una fase decisiva, pero le falta el 3 �coraje y la decisión necesarios para afrontarla. Y, sobretodo le falta el liderazgo. Los efectos de la ampliación: deslocalización de actividades al este de Europa. Necesidad acentuada de adaptación de economías como la nuestra. La importancia de la zona del Magreb. Es necesario que Europa y también nosotros nos volquemos hacia el vecino del norte de África. Necesidad de crear un lobby empresarial que supla, porque no existe, una actuación potente de las administraciones. El debate sobre los límites de Europa: el caso de Turquía con la oportunidad de ensayar un nuevo modelo de relación con el mundo islámico. Turquía necesita vincularse a Europa. Europa necesita una relación clara con Turquía para no padecer un estado de fragilidad permanente en el sureste. Y una buena solución para Turquía puede abrir una nueva relación con Marruecos y con el Magreb en general. España y Cataluña España tampoco tiene liderazgo: El naufragio del "Prestige" ha puesto en evidencia al Gobierno, más preocupado por la sucesión que por atender la amenaza de ruina en Galicia. Además las preocupantes cifras macroeconomicas contrastan con la despreocupación del Gobierno ante la 4 �pérdida de competitividad o el incremento de las cifras de paro. Esta falta de liderazgo se percibe también en Catalunya: Ni la autocomplacencia ni el victimismo son planteamientos correctos: uno porque se contenta con la situación, otro porque lleva a la inacción al situar las causas fuera. Hemos de desterrar estas conductas a las que hemos asistido con demasiada frecuencia. Pero existe descontento. Existe el convencimiento en Cataluña de que las bases para construir el futuro están aquí y son sólidas, pero al mismo tiempo, existe la sensación muy contrastada (entre empresarios y sindicalistas, entre profesionales y universitarios, en el territorio) de que hemos perdido iniciativa, fuste, capacidad de liderar. Somos motor económico, pero no aspiramos a tirar de los vagones. Estamos instalados en una suave pendiente. Algunos hechos significativos lo constatan: pérdida de sedes, de centros de decisión, papel segundón en investigación, pérdida ligera, pero perceptible, de peso en el PIB o en la población activa; pero tampoco nos lucen bien las comparaciones en temas de formación de nuestra población 5 �activa, de fracaso escolar o de dotación de servicios sociales.... Hemos perdido liderazgo. No nos conformamos. No me conformo. Cataluña lo tuvo en los primeros años de la transición. Tuvo los dos liderazgos potentes que necesitaba: para el conjunto del país y en su capital donde, modestamente, contribuí al lado de una generación ligada al proyecto olímpico y a la transformación de Barcelona. Se tejió una red de complicidades. Hoy necesitamos nuevo una red de complicidades para de no perder las oportunidades de progreso. Entre el sector público y el sector privado. Sin dirigismos, con la voluntad decidida de unir esfuerzos en una amplia concertación institucional y social. Hablo de desterrar complicidades, el de intervencionismo, colaboración. el Debemos clientelismo, la arbitrariedad. En este final de etapa estamos asistiendo a ejemplos de arbitrariedad o intervencionismo que no son de recibo. La manipulación de la Ley Financiera sobre la regulación de las 6 �Cajas de Ahorro, las concesiones arbitrarias de licencias de radio, la actuación en la CCRTV, son conductas que no caben en un marco de relaciones como el que les propongo. Pero un proyecto necesita ambición. Estratégicamente, Cataluña debe ser una pieza esencial de una región europea de 16 millones de habitantes, la que se extiende desde el sur de Francia, Montpelier i Toulouse, hasta Zaragoza, Valencia y Palma de Mallorca. Y más allá todavía Necesitamos una masa crítica más allá de nuestros 6 millones de habitantes. Por ello, las infraestructuras deben ser acordes (AVE, Aeropuerto transcontinental, ejes ferroviarios y viarios de conexión a norte, sur y a oeste (Zaragoza, País Vasco)....), áreas logísticas, centros de cultura, ocio y consumo... Nuestro proyecto se estructura, tanto hacia dentro como hacia fuera, partiendo de este objetivo estratégico y partiendo de otra ambición. Cataluña puede, debe jugar en la nueva sociedad del conocimiento un papel similar al que jugó durante la industrialización. 7 �Apunte Hoy no lo hace, no hay liderazgo. Por qué se rebajan los objetivos en esfuerzo investigador (se reduce del 2% al 1,4% del PIB, pero no se cumplirá. Llevamos diez años anclados en un esfuerzo que es la mitad del que realiza la UE, y muy por detrás de otras regiones con las que competimos). Los problemas educativos (fracaso escolar) y los déficit de formación de nuestra población activa (particularmente en estudios secundarios) son problemas prioritarios que debemos abordar. Cataluña tiene potencial y condiciones para alcanzar este objetivo. Pero ello quiere decir invertir en conocimiento. Quiere decir cambiar muchas de las prioridades que hasta ahora nos han guiado. Globalización, desigualdades, modelo europeo, nuestra situación diferencial. Esta secuencia nos lleva a priorizar las políticas sociales, como parte integrante de nuestra estrategia económica. Es indisociable. Apunte Nuestro objetivo no parte de "compensar o proteger a aquellas personas que queden excluidas del crecimiento", sino dar desde la cuna a todos las oportunidades para crecer y no quedar excluidos. La sanidad, la enseñanza, la atención a la infancia y a la vejez, las pensiones, responden a la existencia de unos derechos sociales de ciudadanía. Dentro de estas prestaciones adquieren gran importancia las políticas de familia (guarderías, ayudas directas por hijos, atención a las 8 �personas mayores o discapacitadas). Su objetivo fundamental (aparte de su contenido social) es compatibilizar la vida familiar con el trabajo del hombre y de la mujer. Las políticas de bienestar tienen unos efectos económicos perceptibles, ya que deben orientarse a optimizar los recursos de la sociedad: la formación del capital humano la incorporación a la actividad laboral... En la aplicación de estas políticas adquieren gran protagonismo las administraciones locales, que deberían beneficiarse de una importante descentralización. Nos hallamos muy lejos de los estándares europeos. Por ejemplo, el gasto social respecto al PIB representa en España menos del 75% de la media comunitaria, o menos del 65% en términos per capita. En políticas de familia estamos en una quinta parte del esfuerzo medio de la UE. También se da una correlación positiva entre prosperidad económica de los países e implantación del Estado de Bienestar. Cataluña debe tener también un proyecto para España. Debe vertebrarse con España. Vds. en buena parte empresarios, me entenderán. Vds. lo necesitan. No les conviene una actitud ausente, vindicativa. Vds. reclaman de nosotros, y deben hacerlo, una propuesta sólida, clara, reclaman saber nuestras posiciones y convicciones. 9 �Me da la impresión de que hoy este posicionamiento está diluido. No creo que les satisfaga responder a cuestionarios de consultoras para que el Gobierno, que debe liderar, construya su propuesta. Cataluña debe abandonar la política basada sólo en diagnósticos, quejas y reivindicaciones, necesita una nueva cultura de relación con el Estado y con los pueblos de España. Yo propongo una nueva relación con España, que se apoya en un nuevo modelo para España, de corte federal. Hoy estamos más cerca del modelo que yo propongo que del punto de partida de hace 25 años. ¿Por qué España necesita un nuevo modelo? Primero, no puede mirar atrás y lo que pretende Aznar es retroceder al punto de partida y esto es un error que provocaría inestabilidad. En segundo lugar, debemos reflexionar sobre el coste de la "no España plural" y del "no federalismo". 10 �¿No es cierto que muchos de los países más desarrollados y estables son de corte federal?. No será pues tan extraño este modelo. La contraposición entre la España radial (y centralista) y la España en red (que el Círculo proponía) es, de hecho, la representación gráfica de un modelo federal. La distribución en el territorio español de los centros de investigación de nivel internacional o de los organismos reguladores del Estado es, en la práctica, una plasmación del modelo federal. Apunte El Círculo centró muy b en el problema en su trabajo sobre la necesidad de un mayor equilibrio territorial en España y de la consecuente rectificación en la política de infraestructuras, de investigación, de localización de centros de decis ion y organismos reguladores... Del mismo modo ¿no serían preferibles unas instituciones políticas adecuadas a la realidad plural de España....?: Constitución adaptable versus fosilización de la Constitución Estatutos adecuados Órganos políticos adaptados (Senado, financiación, distribución cultural del poder (40/30/30), federalismo ) 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la Jornades del Cercle d'Economia de Sitges, 2002 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-11-29 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Globalització Europa Catalunya Acció política Model social Description An account of the resource Resum de la intervenció de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 265 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/905/0000000866.pdf 87821214f3930e57205a00ada0790675 PDF Text Text VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat” 03/07/2007 - IESE (Barcelona) Intervenció de Pasqual Maragall [transcripció] Moltes gràcies a vosaltres per la invitació. Em sap greu haver d’excusar el Sr. Manuel Valls, un bon amic, un català parisenc, un home extraordinàriament intel·ligent i dedicat a la política francesa. Havia de participar en la Jornada però avui és el dia que el President de l’Assemblea francesa ha convocat tots els nous diputats per prendre possessió, de manera que li ha estat totalment impossible acompanyar-nos. Ha enviat una carta. Sé que li dol perquè és una persona que prové d’aquí i a més té una bona amistat amb nosaltres. M’ha enviat una carta explicant justament això, que està desolat: “Je vous demande de bien vouloir accepter mes sincères excuses, je vous suette une journée agréable.” mirarem de fer la jornada el més agradable possible. Ho ha estat fins ara, em consta, i espero que ho seguirà essent. Jo us vull parlar d’algunes coses que tenen a veure amb la immigració. Evidentment no de totes perquè seria pràcticament impossible, però sí d’algunes de les reflexions fetes en el curs del temps i amb la meva experiència, primer com a estudiant d’econòmiques, després com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona i després com a president de la Generalitat. L’any 2004 en el Fòrum Universal de les Cultures que vam organitzar hi va haver un especial interès en aquest tema. Ja sé que el Fòrum va passar una mica sense pena ni glòria perquè els JJOO van ser un èxit extraordinari. Hi havia tants dubtes que ho fos i finalment va ser-ho tant que va ser difícil empatar després amb un altre esdeveniment. Però aquell esdeveniment tenia més a veure, en el fons, amb els temes que avui ens interessen, entre ells el tema de la diversitat. El Fòrum era un intent de dir des de Barcelona, que ja havia adquirit aleshores una fama com a ciutat referent, fins a quin punt era possible o no que les cultures es parlessin. Perquè les cultures cadascuna d’elles per definició són diferents i basen la seva qualitat i el seu prestigi en ser-ho. Una cultura que sigui molt semblant a una altra cultura ho té una mica difícil sobretot perquè segurament entraria en competència amb aquesta, i si n’hi ha una de més gran i una de més petita possiblement la gran xucli la petita. Les cultures tracten, lògicament, no només les ètnies sinó la cultura en general, de distingir-se, de fer-se elles mateixes diferents. Aleshores aquí entrem en com compaginar aquesta diversitat cultural que és una riquesa, amb la globalització. La globalització, al mateix temps, el que fa és, probablement, escantonar les diferències i anar creant entre el blanc i el negre un color entremig. Penso que va ser en Federico Mayor que una vegada va dir que arribaria un dia, nosaltres no en veurem el resultat, en què, matemàticament, i això suposo que es deu poder demostrar, tothom serà del mateix color perquè totes les barreges possibles s’hauran produït i s’hauran produït amb tal intensitat que per càlcul de probabilitats hi acabarà havent el color de gos com fuig que no serà cap color però que serà el color de tothom. -1- �Suposo que trigarem milers d’anys en arribar-hi. Sabem que hi arribarem però hi estem molt lluny. Ara estem en el moment en què d’alguna manera ens hem de plantejar i ens estem plantejant com anar caminant les primeres passes cap a una globalització ètnica i una globalització cultural que indefectiblement arribarà. En el Fòrum Universal de les Cultures em vaig plantejar aquestes coses, m’agradaria recordar-ne algunes. La primera és que la pàtria de cadascú s’hereta però moltes vegades es tria. Mentre el món va ser món fins el 1492 i no s’havia descobert el que se’n va dir el nou món, cadascú era d’on era. D’alguna manera el seu cognom, la seva manera de fer, les seves particularitats venien marcades pel passat. El 1492 va passar a Europa una cosa impressionant, i també al segle XVIII i al segle XIX: el creixement demogràfic derivat del descobriment d’algunes vacunes que van evitar les mortaldats que hi havia. De cop i volta la població va començar a créixer d’una manera quasi diria alarmant. A finals del segle XIX el 25% de la població irlandesa va marxar a Estats Units, com per exemple els Fitzgeralds Kennedy. No hi cabien. La ciència econòmica neix en aquest moment perquè es planteja per primera vegada el problema de l’escassetat d’una forma radical. Mentre a Europa els camps eren camps i la gent era el que era i es podia alimentar, molt bé, però quan va arribar el moment en què els turons ja pelats d’Irlanda o d’Anglaterra van haver de ser llaurats a causa del creixement de la natalitat i les vacunes, els rendiments decreixents van arribar a zero. Aquest era l’inici del que ens van ensenyar a la facultat d’econòmiques: el marginalisme de la ciència econòmica. Quina va ser la solució? La solució va ser que hi va haver gent que va emigrar, van ser els emigrants. Valdria la pena recuperar les pel·lícules de Chaplin on es reflexa clarament la fugida a Amèrica. Milers i milers de persones, una quarta part de la població irlandesa se’n va anar als Estats Units i després també ho van fer els anglesos i els alemanys. Els espanyols teníem un altre vessant, que era la vessant sud americana producte de la nostra conquesta; ara no compararem els efectes relatius. En tot cas, des del punt de vista demogràfic que ens interessa ara, el que va succeir és que Europa va trobar a Amèrica una sortida, un alliberament, un lloc, una terra on poder arribar i poder alimentar-se. Una vegada a Wyoming em va sorprendre sentir la següent resposta a la pregunt: “Aquí el terra quan val?” (A Europa quan diem quan val el terra sabem exactament el que volem dir: és car i no n’hi ha.) I la resposta va ser: “Depèn”. ‘Depèn de què? De si és un turó o pla?’, ‘No, depèn. Quanta en vol?’ va aclarir. Si en compres molta et fan un preu. És al revés d’Europa, és el món a la inversa. A Amèrica el que hi havia era terra i el que no hi havia era gent, i per tant els preus de la terra no són com a la ciència econòmica europea basats en l’escassetat. Allí de terra en sobrava i si en compraves més te la feien més barata, no més cara. Aquí és el país del pam quadrat. Barcelona és la ciutat més densa d’Europa, juntament amb París, té dos milions d’habitants en quasi cent quilometres quadrats, mil habitants per quilòmetre quadrat. Europa és la densitat i Amèrica és l’espai. -2- �Aquest és l’inici de les migracions però les migracions de les que estem parlant ara no són degudes a aquestes realitats sinó més aviat al contrari. Hi ha gent que emigra de països que són menys poblats a d’altres que ho són més perquè hi ha hagut un altre factor que no és ni físic ni estrictament econòmic, sinó econòmic i polític, i és la incapacitat de determinades societats endarrerides de conviure amb unes altres més avançades sense ser absorbides i de fet eliminades per aquestes. Es crea la sensació -que no és una sensació equivocada sinó real- que es viu millor en un altre lloc, d’una manera molt diferent de com havia estat la sensació que van tenir els espanyols que se n’anaven cap a Amèrica o els anglesos que se n’anaven cap a Estats Units. Es basa en què els preus dels productes que produeixen en aquests països, que són productes no elaborats, són infinitament més baixos i no resisteixen l’ascens dels preus dels productes elaborats. Tot i que els productes elaborats cada vegada són més eficients i haurien de ser més barats. Això fa que una part cada vegada més important de la població dels països més endarrerits s’hagi de plantejar, per la seva salvació personal, abandonar la seva terra. I això és terrible perquè, no només és un cost per aquells que han de marxar, és que s’està perdent una civilització, s’està perdent llenguatge. Sempre comparo els llenguatges africans amb els americans, passant per Europa que és l’entremig. Quan un home es troba amb un altre a l’Àfrica es fan com a mínim 10 o 12 preguntes. Es pregunta per la cabana, per la palmera, per la dona i els fills, pels sembrats, pels amics,... necessiten temps per això! No productivitat, és l’antiproductivitat. Necessites temps només per relacionar-te. Nosaltres aquí diem ‘La família bé?’, ‘Sí, tots bé. Adéu.’ I a Nova York diuen ‘Hey’. No hi ha la necessitat de la interacció, per tant la porositat i la lentitud del tracte personal va desapareixent. Els coneixements són cada vegada més superficials i les relacions interpersonals van perdent gruix. Jo estic parlant de la meva generació, però si miro les generacions que venen al darrere, ho són molt més que com érem nosaltres respecte els nostres avis, però per altra banda també són més savis. El meu fill petit, per exemple, es connecta amb Connecticut per Internet, i coneix coses, fa coses i compra coses que a la meva generació ens semblen impossibles d’imaginar. Què vull dir amb tot això? Que estem en un món on la barreja és la llei. On moltes vegades, els costos que afrontem en aquest procés, que probablement ens porta cap a un món millor, són elevadíssims. Hi ha barris sencers en els quals l’existència de població autòctona desapareix com a conseqüència del desequilibri entre nou vinguts i antics habitants. Sembla com si es poguessin formular teoremes o ràtios, fórmules que ens permetessin explicar la realitat i després edificar-la, millorar-la. ¿Existeix un punt, més o menys matemàtic, més o menys precís, a partir del qual la presència de gent de fora, d’un altre color o d’una altra raça, d’una altra llengua, d’uns altres hàbits, fa que els qui hi érem abans marxem? Hi ha barris, per exemple, de Terrassa on això ha passat. Hi ha barris on això succeeix, on hi ha aquesta tendència a l’especialització abans d’un color, després d’un altre o abans d’unes llengües i després d’unes altres. Hi ha solucions perquè això no succeeixi? Crec que la solució és la ciutat, la ciutat en el sentit fort de la -3- �paraula, la ciutat en barris però no en suburbis. El suburbi és la fugida d’aquells que vivien a la ciutat cap a un lloc íntim on no hagin de conviure amb allò que els costa d’acceptar com a igual. Recentment he estat a l’Argentina, on a l’entorn de Buenos Aires comença a haver-hi ciutats tancades, és a dir, que per entrar has d’ensenyar el carnet d’identitat. Són uns barris suburbans molt extensius amb bona qualitat de vida, amb molt d’espai, molt poc vius, molt poc càlids i en els quals per entrar has de demostrar que algú de dins et coneix perquè t’obrin. Però a la vegada, hi ha també altres zones, relativament properes, on passa tot el contrari: són els “bidon ville”, barris formats per gent que no té res, que s’ajunten per compartir la misèria, en el fons la companyia sempre ajuda, i que no se’n sortiran mai més. Això és el fracàs de la ciutat i és el fracàs de la civilització. Allà on això comença a passar, i passa a molts indrets, s’està produint a nivell local, i és el que està passant a nivell continental amb les grans migracions. Jo crec en un món de ciutats. Les dues dimensions importants de la humanitat són el món mateix i les ciutats. Jo no sóc nacionalista però no perquè em faci por la nació, jo sóc catalanista a matar, i per defensar aquesta identitat i la meva llengua i la meva família, la meva història,... seria capaç de molts sacrificis. Penso que las nació és un sentiment únic però no és un bon sistema d’organitzar el món. El millor sistema per organitzar el món és el món sencer, que desgraciadament no té el que hauria de tenir, perquè les Nacions Unides no estan unides ni tenen la força que haurien de tenir. I les ciutats -crec en aquesta relació- és on hi ha el joc vertader. És cert que mentre no arribem a les Nacions Unides de debò, d’aquí no sé quants segles, hi haurà d’haver grans conjunts i aquí és on estem ara. Tenim la Unió Europea, la Unió Nord Americana, el MercoSur i els grans països com Xina, Índia i Japó. Aquests conjunts supranacionals d’unions són realment els que organitzen el món. Són els que a la llarga podran fer unes Nacions Unides de debò. Es tracta de que el món estigui organitzat de forma relativament pensada que permeti fer un diàleg entenedor entre uns conjunts sensiblement o aproximadament iguals però no necessàriament idèntics. Crec que en aquest món, la sal de la vida són les ciutats. Cadascuna d’elles organitzant com més a prop millor les solucions als problemes de la vida de cada dia. Crec que en aquest sentit Barcelona ha fet un bon camí, com altres ciutats europees. En definitiva, el que us plantegeu el Grup Set és com combinar, com assumir la diversitat producte de la mobilitat creixent de les poblacions en una determinada ciutat i en un determinat país. S’ha d’enfocar d’aquesta manera, amb una visió global d’una banda, amb certa idea del què és el món i per on anirà, i per altra banda amb el principi de la proximitat. Que vol dir que tot s’ha de decidir a prop. Té excepcions? Sí. Hi ha les economies d’escala. Hi ha accions que si no les fas en grans sèries et surten cares i per tant acaben no sent rentables. No ho pots fer tot a casa teva. Una altra excepció, és de vegades l’excés de proximitat, que aquell que mana estigui molt a prop teu, et coneix massa per manar-te bé. La falta de distància de vegades també és un problema, però salvant aquestes dues excepcions, és evident que tot s’ha de fer com més a prop millor. Aquesta és la idea. I que els moviments, com són els moviments migratoris, possiblement es puguin -4- �absorbir, assimilar i aprofitar. Hi ha molt a aprofitar de les migracions, molt. Millor un món governat des de a prop que no pas un món governat des de Nova York o des de les Nacions Unides. Moltes Gràcies. -5- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IESE (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Jornada organitzada per la Fundació Grup 7. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Joventut Immigració Model social Empreses Societat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1215/19900312d_00371.pdf 92663354191952c6abfb0a5b3c3525c5 PDF Text Text INTERVENCIO DE L'ALCALDE AL MITING DE S.P.D. A BERLIN -EST ^ Z G,S2 CIUDADANOS DE BERLIN QUERIDO AMIGO IBRAHIM BOHME OS TRAIGO UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD DE BARCELONA Y DE TODA CATALUÑA, UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD OLIMPICA DEL '92 A LA CIUDAD OLIMPICA DEL '36 Y QUIEN SABE SI TAMBIEN DE PRINCIPIOS DEL SIGLO XXI. HACE 50 AÑOS, MI CIUDAD, Y MI PAIS, ESPAÑA, LUCHABAN POR LA DEMOCRACIA Y NO CONSIGUIERON GANAR, PERO UNA GENERACION DE HOMBRES Y MUJERES DIGNOS Y VALIENTES ASOMBRARON AL MUNDO Y PLANTARON ENTONCES LA SEMILLA DE LA ACTUAL LIBERTAD. ENTRE ELLOS HABIA MUCHOS CIUDADANOS DE DIVERSOS LUGARES DEL MUNDO AMANTES DE LA LIBERTAD Y AL FRENTE DE ELLOS EL QUE DESPUES FUE ALCALDE DE BERLIN, PRIMER MINISTRO Y PRESIDENTE DE LA INTERNACIONAL SOCIALISTA: MI ADMIRADO AMIGO WILLY BRANDT. VOSOTROS ESTAIS HOY EN EL CENTRO DE LA ATENCION EUROPEA Y MUNDIAL, ESTOY SEGURO QUE PODREIS CORRESPONDER A ESE RETO DE PAZ DE LA VIEJA EUROPA Y DE TODO EL MUNDO. Y DESEO TAMBIEN HACEROS LLEGAR NUESTRA ESPERANZA DE VEROS UNIDOS Y LIBRES EN BARCELONA, EN 1992, REPRESENTANDO A UNA ALEMANIA RECONCILIADA COMO PARTE DE UNA EUROPA FEDERAL, PACIFICA Y PROSPERA, QUE PUEDA DIRIGIR EN PAZ Y BIENESTAR SU FUTURO. GLÜCK AUF, LIEBE FREUNDE �be) wy}-1\f�,9-J O c w(m,/ I B,1 ,1.71/14 QUI-,-qtíl")() F-V C. clu C M.7'>( 1)11rd Pf 41 6-0\117uk-c:oi, u-7,i nc h) ce-5 (}4 OS ' 4.j.~ • whl j. r1.7 tt) °A* t4ki77t9,15),\) EI)-61u.\„W1i71,71,5- > sau /ctit p t 4 A clvik._ f klh73 CÁ) j DC-7 /4 \ki / /9/H 1,41 06,-if Cplity,,i k L Ocf-r/4D J PA- u [C-- A~ : C4.- -rufeNf < 2 A-zkAii u: 10_04T° gc-- a uy 11)7�1 ck4-4-Lui\-j/1, SAL u po DC z 1 Í-191"71---T7 A,4 :Pc-L, ciu117,--0 9 /92 4 („,:f 04) ("ri\61Pic4: ttlz_ ( SI 1 e tx 01,0C O,: : A 9/5-5/uei F1)¿ uc E5 ; c.(1-uri,,,_ 19 vt-T -2 iii//)\_)tfPuz) cu I r Lif)- ) Ti<11)4' 4'1-4 c'"111-1171 Z4 U UYV5- ac/0,5 CyUbitrvItub A i inmys 1)L-7- v L/ Jc L4 g 1/17)73) Liu (> 5 1 ,4 ,*( 4-7) í/-)o LO cri4 n 1-5 4e-L A' Ftzt,mz- 9-D 0G - 7 1'1 4-7‘) 03-j �v(5 Ío ryut2f o 5 c Dt -L9 1.);\ 1-'011,0,91-`71 114-c E6, 1./ Flao QUE P O big15 c..bl? 261 r 5 , E A Pottlb£N #47irow--- Eci goM b-E T-DY ,4 L \.~ c9/1 n r echj. Mm c t i)A 4 1) P4 � Lu • ¿I/ e.? f (57, At- A CV )91 Cki- c)S r4M k,r1t,f' AuCviA, UL( ¿--11 FUT PutE: D4 r3i C/(/ E Ç 74fé/ " -2/94 ) y ) A) u ¿5.99/LA t,-WO u7/1 cc 10 PAre- , WEI -4 1£ un Ø-z) , 7-7,41.4 L DE (;2,¿/ A-u ¿,1¿:: (tç fr-oyurvt-tA r¿i Tc/ /-(2 ,r71 C1) 11) C./ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4121 Title A name given to the resource Intervenció al míting electoral del SPD, Partit Socialdemòcrata alemany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Església Emmanuel, Berlin, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Democràcia Història Territoris Acció política Alemanya Socialdemocràcia Description An account of the resource Inclou la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/986/19851009d_00084.pdf 190e805b94758836c195bf95c565c8fa PDF Text Text Transcripció del programa de TVE "Punto y Aparte" dia 9 d'octubre de 1985. M.C. MANUEL CAMPO P.M. PASQUAL rIARAGALL, '1. R. HERCE REHOLI M.C. Buenas noches desde Barcelona,en Telediario Puno y Aparte en directo desde nuestros estudios en San Cugat,vamos hablar hoy con un economista,vamos hablar por tanto de economia,nero tambien de empresas,y no se trata de un empresario, Vds. se sor p renderán,pero vamos hablar de empresas,vamos hablar de futuro y de revolución técnologica con un Alcaide,con el Alcalde de Barcelona D. Pasqual Maragall; ! Buenas noches Sr. Alcalde! P.M. ! Buenas noches ! M.C. Hace un nar: de horas se firmaba en el Ayuntamiento de Barcelona, la escritura de constitución de una Empresa que se llama Iniciativas S.A., una Empresa oue al menos por nues tras noticias es la Primera ciudad espaola que la constiuye para tratar de fomentar el empleo, y sodretodo cara dar una res p uesta al reto tecnológico a nuestra entrada a la Comuni dad Euronea y en definitiva de siglo XXI que esta a quince anos vista,alguna persona p uede preguntarse inmediatamente ¿ que nasa ? ¿ que es que el Alcalde de Barcelona o el Alcalde (e Esna:nla cine tenga esa misma idea , q uieren ahora crearnos un IIEM municipal? P.M. Mo,No, de nin g ún modo, de algún modo es al contrario,porque lo que se p retende precisamente es de que existan empresas p rivadas / cosa nue la Ley permite, la nueva Ley Local,narticipadas por el Ayuntamiento para producir/no sevicios públicos,sino bienes y sevicios privados,pero que son de interés para la ciudad,entonces ahí el Ayuntamiento esta.al princípio,impulsa,y luego se retira,la idea no es estar orecisamente,sino que existan estas empresas. M.P. ¿ Sr. Maragall,en estas iniciativas empresariales que el Ayuntamiento va a tomar,puede participar cualquier emp resario? ¿ cualquier empresario que tenga una idea puede ir al Ayuntamiento y decir: ¿ oiga Uds. me van ayudar a montar mi empresa? o simplemente aquellas empresas que el Ayuntamiento considere que son necesarias para la ciudad? P.M. Mire Ud. en la génesis,la idea está ,unos años de experiencia mía en la casa, a través de los cuales he visto como encima de la mesa del Alcalde ,se van amontonando ideas �efectivamente iniciativas q ue muchos ciudadanos le vienen a explicar al Alcalde que serla bueno que existieran,un Hotel en Montjuich,una Torre de Comunicaciones,un sistema de cable una empresa de promoción musical,una empresa de promoción internacional,supongamos del diseño de Barcelona et.c°.,hay mil ideas que han pasado por mi mesa,pocas de ellas se han realizado , en muchos casos por falta,sequramente de capacidad organizativa por ambas partes,por p arte de aquella persona que podía haber sido empresario de eso y por parte tambien del Ayuntamiento que no tiene agilidad,muchas veces para acoger estas iniciativas; ¿ qué vamos hacer ahora? p rimero,quince ideas que ya se han ido definiendo con el tiempo explicarlas 7 poner las bases de esa iniciativa a la luz publica y esperar que vengan empresarios para ver si las quieren hacer,yo supongo que van haber,porque habían venido con anterioridad O sea que yo supongo que en estas primeras q uince ideas,digo un numero como p odían ser doce,yo creo que van haber efectivamente iniciativas y que de ellas supongamos en el p rimer ano se ruedan materializar cuatro o cinco,¿ en el futuro q ue va ocurrir? en el futuro va ocurrir que a medida que se vayan agotando por decirlo así estas posibilidades, porque se hagan,o bien porque se demuestre q ue son ideas inviables, entonces haya que borrarlas de la lista,evidentemente nosotros estaremos abiertos a que ciudadanos de acc o de fuera nos vengan p ara decirnos que hay cosas que faltan en Barcelona que sería bueno que existieran y q ue convendría un emnujón,en definitiva es lo que a uno Le vienen a pedir,ese empujón,lo vamos a dar siempre que la idea este estudiada,y parezca viable que sea útil mara la ciudad v que de alguna forma se compruebe que esté bien elaborada,es decir, q ue el Aventamiento pueda estar ahí durante algíln tiempo,pueda estar tres años,pueda estar cinco ano..,olleda estar alomejor diez anos, luego recu p erar su canLtal,su dinero invertido y en definitiva haber ayudado a croe la ciudad tenga unas iniciatïvas,unas emp resas q ue antes no existïan,de modo que hasta ahora son ideas q ue hemos estudiado a fondo en los últimos meses en la medida q ue las conocíamos c ue nos habían p ro p uesto ya, a p artir de ahora sera. cuestion dentro del a^o nue_ entraremos ensequida, ser 1 .° esti(Sn de ver que nuevas ideas aparecen. M.C. Al hilo de lo q ue p lanteaba nuestra companera Merce Remoli,r, Alcalde hemos de recoger,que algunos empresarios catalanes se han mostrado disconformes con esa creaci.ón,en concreto del Fondo del Trabajo que es la Patronal Catalana, decía en una nota mu y dura, que esa iniciativa q ue im p ulsan Uds. contituye: " un error,una intromisión y un inadecuado desembolso de ca p itales de todos los ciudadanos" y añadía: " sino tambien un p eligroso precedente " porque temen (q ue otros A y untamientos de Esnaña tengan la misma iniciativa, esto no le suena Sr. Alcalde como una especie de zapatero a tus remata.? P.M. Pues ya lo lamento, Porque suena algo así,desde luego, pero yo lo lamento porque la intención nuestra era invitar a �Fomento, y vamos ,así lo dije además en el Consejo Plenario en que se aprobó la idea, lo que ocurrió es que simplemente no hubo quizá el tiempo material de formular esta invitación quizá esto ha provocado una reacción un poco demasiado violenta,yo creo que a la larga,como empresarios los hay,Vd. lo sabe, en el Consejo de Administración,cuatro o cinco o seis empresarios.... M.C. Y sindicalistas incluso. P.M. Sindicalistas de U.G.T., de C.C.0.0., un representante de cada,esta Justo Domínguez y Gómez Acosta,yo creo que Fomento finalmente vera la iniciativa con mejores ojos que al principio. M.7. Sr. Maragall,todo el mundo sabe que el Ayuntamiento de solo el de Barcelona sino Darcelona,no todos los Ayuntamientos de EspaEa tienen muchos problemas de financiación,este ano agravados, Uds. dicen que el avío que viene van a dedicar mil millones de pesetas nara estas iniciativas em p resariales ¿ de donde van a salir? P.M. Mire Ud. el Ayuntamiento de Barcelona,invierte anualmente entre doce y quince mil millones de pesetas, la ecuación mía ta sido,la de decir vamos a sustraer quiza de esta cantidad una q uinceava parte nara ponerla en una línea que si va bien va a producir mucho tras que la cantidad inicial,de modo que yo crea q ue a la larca,si esto funciona,que confío que si, tendremos un total de inversión p ública destinada al ciudadano,mavoe, y con un coste menor para el contribuyente, esta es la idea, porque estos mil millones se pueden convertir a la laraa,si son participaciones,digamos en un tercio,nues en tres mil sunongamos, de modo cue tenemos un conjunto de inversiones totales mayor, sin que hayamos tenido atoe recurrir a una mayor carga fiscal. E C. Dis p onemos de poco tiempo Sr.Maragall,pero querríamos salir del caso de Barcelona y ver si esto es exportable p ara otras ciudades esnaEolas,nor ejem p lo existen casos, la Junta de Extremadura a traves de la Sociedad Soviecs en Caceras, una empresa junto con la Diputacinn de microprocesadores, tambien el Gobierno Vasco, e1 GoOlerno Autónomo tiene una Sociedad de Promoción y Reconversin,eso son iniciativas que ya existen, lo que tal vez no eseistía ahora, hasta eran Ayuntamientos que tuvieran estas iniciativas sigue Ud. la línea en este sentido del Ayuntamiento de Londres ? Bueno,no creo que sea la misma linea del Ayuntamiento de Londres,allí de „ el tema es distinto,sería muy largo , comentarlo, si q ue me ha interesado la empresa del )ais Vasco de Euskadi,tiene la virtud, que yo creo que hay que estudiar,que es la p osibilidad de captar ahorro,otra manera de hacer mas inversiones cuando se tienen nonos recursos precisamente,en el caso del País Vasco �MC, Participan las Cajas de Ahorro.. P.M. Participan las Cajas , Ud. sabe que ya hay Cajas Municipales muy fuertes y muy unidas a este tipo de iniciativas,yo creo que es una cuestión a estudiar por todos,y lo que ya les puedo decir eso sí, es que es muy bien recibida, he recibido una avalancha de comunicaciones desde que se anunció esto,hace una semana, desde la O.N.C.E. que se ha mostrado enormemente dispuesta,pues incluso a enviar un pequeño donativo. M.C. ¿ La Organización Nacional de Ciegos ? P.M. Si,hasta infinidad de personas que han visto en esto un revulsivo y una cosa eminentemente popular. M.R. El objetivo de los Juegos Olímpicos está de una forma , inmediata ahi delante de nosotros,esas iniciativas municipales-empresariales ¿ van a contribuir a conseguir ese objetivo? ¿cree Ud, que pueden contribuir? P,M. Pueden contribuir por supuesto y tengo que decirle,que resultan en Parte del hecho de que hay ciudadanos de Barcelona q ue ahn querido contribuir a preparar nuestra ciudad p ara el año 1.992, sobre la base de hechar andar algunas iniciativas que no son del sector pliblico,edificar un Hotel en Nontjuich para la familia Olimpica, p ues no es algo que normalmente tenga que hacer el Ayuntamiento de Barcelona y sin embargo el Ayuntamiento puede a y udar a que unos hoteleros Privados lo hagan, q ue es lo ene va a suceder. _ M.C. Es esta una iniciativa polemica,una iniciativa de futuro, en cualquier caso,hemos querido en Telediario Punto y Aearte,contar con su Presencia en directo hov,desde nuestros Estudios de :-',ant Cugat, p ara poder acercarla de este modo al resto de EsraF,a,probablemente a partir de mañana esto se comentará en muchos Ayuntamientos ,porque se trata de una iniciativa gracias Sr. Alcalde Por estar ,innovadora; a q ui; g racias Merce; a todos Uds. muchas gracias por su atenci6n, desde !sarcelona, muy buenas noches. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3892 Title A name given to the resource Intervenció al programa de TVE "Punto y aparte" Type The nature or genre of the resource Entrevista Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Campo Vidal, Manuel Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estudis TVE, Sant Cugat del Vallès Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Acció política Mitjans de comunicació Description An account of the resource Transcripció de l'entrevista realitzada a TVE. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1472/19960207d_00711_LD.pdf 7ffce1cdeed79312fc36aaf42cceb062 PDF Text Text ( sv~\¡ ~ . 0"ul\ fJ 'M }\t. t 1Lu /) ~'-- "'-, i Q . , -~t ~~u tt-.cr , J t" ,. eJe d;o r, h ~r·l. . . .A~ L _5 w -, --vu j}') \/ \~} ~,~/ N . \1'V~ ' )! \J V \ \ _} ~\J\ . s!' j ~"~ 1(' A}J\ ~~"'" ~ ~\Slx \j'~· \~ ' , \J . - VI)\¡~[ '·fl., {A)~ . VlA./) ( Vt1 J \¡viL rr n h L {;~d./(;;"~ fl.-e fJZLJ~ ' LOE - Wl<.~ -( PROPOSTA D'INTERVSNCIÓ DE L'ALC AL SEMINARI "BARCE40NA: THE GATEWAY ti~ e_ v TO ~OUTHERN EUROPE" )-11-vu~~ f\ t 0J ().M. \';. .1\rA \ . 't" \- \ \ ~"' \}1' tJVJ \ · 'No!€ot ~ ~ N~~ Yf!-<k +l.:z[ q~ o.-INrRooucrloN. . ~ k_· r ~rvlt\9{ -e ~KAA- ~\ce_ ), , r-, r-m~ fLL-L·~ /\ Y) ( ,(\ 1~ WITHIN THF NF\1\/ \A/ORI n ORnFR WHir.H u~ÑoER '- ·oEFIÑ.ii-loN, -;-¡;"Ei_ftc)LE ~ • NOW " ~ .J Gv\...l, ·af: ·-crriEs ~- 1Ñ kfcu:u7 J~ RELATION TQN,J\TJONS_ANJt-ST8TES IS CHAi'tGitiG. jE;ULLING.ENGI!~H:S he{ IMPORTANT CITIES ACTAS IN THE ORGANIZATION OF THE Y'JORLO ECONOMY. THE LJ GvJt STRONG OEVELOPMENT E~PERIENCEO IN THE FIELO cv~ OF .JELECO~S HAS PERMITTED THIS \N--..Q. . COMBINATION BETWEEN THE GEOGRAPHIC OIVISION '(0-v\¡t_ t; OF PRODUCTION ANO THE ECONOMIC ANO J;tv FINANCIAL CONTROL. ~ . Vt~WITHIN A FRAME OF INT:ERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, ti~W _REGIONAU SUBCEtflf.E_.s__EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO AOAPT TO TtHE NEW SITUATION. l_!.~~~.f5!NG Of_CITIES tl::lAT HAVE SPECIALIZ¡;:D ' THEMSELVE_§ ___lli __ ACT_LVII.I:ES_ OBIENTEO_____TQ .I_HE 1Gt0BALMAR.KETS. 1 AM_~__QJ;--BARCELGNA, THE-CENTRE O~i 8_EUROREAN NETWORK WITH 15 IMILLION _ PEOPJL ONE OE 6UROPE'S MOSI..DYNAMIC REAS, THE ONE FORMED ~_EALMA DE_MALLORCA, ISARAG-OSSA{ VAI.'ENCIA AÑO BARCELONA, IN SPAIN; ANu-BVTQtll5UsE ANO MONTPELLIER IN FRANCE. ~:f ~ll\ /{~~? r~"h) wYl " wQ. . . i-'; , _, ~ íC . ' Re_f. 'v . D h. ~ L-V'))"'-t..{"'~/W-1 1 ~ ~~~ (:i\d .1 Y~ ~ - 2~rrt{~6. . 1 1'" ' 1 ,1 -J--. .~ ~jt~ w'vii--J ~~ 1 -'< l!Lo/_n_~ . . n. . . / l!z/,, J / .(..Y ..,u..A.' / NY .GBR r.~ lAtt::\-L-M ~ r ~.t~ : =~ o..v, ~~"' 1/!)i ;:r .. . { l ~' 1'l ~ 1 ~~{~u: () ,1 - -- ...~ , �LN"-1 ' ~~ u ESPECIALLY SltJ~ E THEE SU C&SS OF THE ORGANISATION @fj THE Q!:YMEJC: GAMES OF 1992, BARCELONA IS A-.. SEÁ_lJNG I ~ . ' _M_~. ITS CITIZENS DIO TH EJ'R UTMp§T TO WELCOME THE ATHLETES ANO THE OTHER VISITORS. THE WHOLE WORLD SAW THE MARVELS OF BARCELONA. NY.Gl3R �(¡v , _. "~ '· THE OUTLYING-=-> ~ OF BARCELONA HAVE ~~~~tY"_¡ B~EN RERABILITA"(ED, syt -NOT JUST FRoM AN ~r , · . ARCRrrEc11JRAL POINT OF VIEW. OUR PROJECT , \J0 lJ .· ~t WENT _ FURTHER: THESE OISTRICTICS . CAh.J/ .~ HAVE BEEN OIGNIFIEO AN0 1RE-INCORPORATEO WITHn\/2~{( v~.j~ . ~~ THE CITY. THEY ARE NOW, ON THE ONE HANO, ~ ·\P \J0~ OEEPL Y ROOTED INTO THE CITY LIFE. ON THE uOTHER HANO, THEY HAVE BECOME AREAS OF NEW CENTRALITY. THEY ENJOY A NEW LIFE OF THEIR OWN . . --- ------THE PROCESS HAS BEEN OOUBL Y BENEFICIAL: BARCELONA HAS MANY AREAS OF NEW CENTRALITY THAT ENJOY OOWNTOWN¡ QUALITY ANO, AT THE SAME TIME, THE CITY HAS A OOWNTOWN WHOSE TRENO TOWAROS A TOO LARGE SERVICES SECTOR • J t.-<) ~J E l) ye~vf'J · HAS BEEN t\1::. . ¡ ( ¡ �C{)l~Q_~ (L FOLLOWING THIS PATH, THIE TURAL SOUTHWARD EXPANSION OF THE CITY H . BEEN BALANCEO WITH A NORTHWARD DEVELO ·, IENT LEO BY THE OL YMPIC VILLAGE ANO THE · -AWARD EXTENSION OF THE . ¡ DIAGONAL AVEN~~ 8ARCELONA'S LONG:_s_~· .(8- CIUTATVELl..A) e~ \)(kJ N 1 o~AJ 1 UNDERSTANDING ANO COMPLICITY WITH THE ¡oc/,thi,) PRIVATE SECTOR HAVE : BEEN DECISSIVE TO REACTIVATE THE OLD CEN1rRAL AREA OF THE CITY. j .. ( THE COMPANY "PROMOCIO CIUTAT VELLA", 1 MUNICIPAL PROJECT SET UP WITH ~ ::_:+w~ HAS SUCCESSFULL Y CARRYIED OUT THE TASK O -~;:(lt / FREEING LAND AS FORESEEN IN THE DIFFERENT ¡;· e CITY PLANNING REFORM PROGRAMMES IN FORCE. WE'RE INTENDEO TO EXTEND THIS NOW, MECHANISM TO OTHER DISTRICTS. IN THE OLD CENTRAL AREA WE'VE FAVORED A ¡j E R E S M .-SLOWJ:'Ait-ILESs_SETILEM. ENT STAR. R.~D BY ~ SJ11pENT_5 ANQ_Y~ C-QUPL§. MANY G~ FACILI11ES HAVE BffN INSffALLED: Tl::I.E_Q_ENTER OF CQ'"'f\JTEMPQRA-Br_. CULTURE, THE ~Jl~. OF CóN1EMPORARY _ ART (DESIGNE O BY ~~CHARO ~ER}, NEW COLLEGES Cj)F TH~§.E,~ERS~TIES, Eto . WE'VE PAVED THE · WAY ANO IPED TO CREATE THE ADEQUATE ENVIRONMENTAL CONDITIONS: FOR EXAMPLE, MANY J)EIT-CiAU ,EBI~S HAVE FOLLOWED THE PAl[H ANO THUS ADDED TO THE RECOVERY. 4 NY.GBR �WE USE AN ~ THAT MEASURES THE /F CITIZENS WHO HAVE HAO PERCENTAGE 1 EXPERIENC OF WHICH THEY HAVE BEEN OR FELT 1988 THIS PE~CENTAGE WAS 21'6°/o. IN VICTIMS .. 1994 1 WAS 18°/o. IT HAO> BEEN REDUCED BY A 16'6( o. : ' f f ,/ / (C.- EIXAMPLE) ~1 1 l) \ ()C~ N ,-77 \ BY THE END OF THE !NINETEENTH CENTURY, ILDEFONS CERDA DESIGNED THE URBAN PLAN OF BARCELONA. THE PATTERN TO BE FOLLOWED BY THE EXTENSION OF THE ! CITY BEYOND ITS OLD WALLS. A USEFUL TOOL EVEN TODA Y. . ' ~ · · -"-·--,~·-···-··-·~-----·---··-·-'-· ' "-~""-...- ·--··---~ ,. · ~· RD ..,_ ._ ,.- . ... ~ ·---------- -· ~ AHEAD OF HIS~HE DESIGNED THE HOUSE BLOCKS CALLEO "ILLAS", ISLANDS IN CATALAN, CHARACTERISTIC BARCELONA. THEY .~a€ SHAPED, BUfr THEIR VERTEXES ARE.. \ FLAT. ¿ THE REASON?, AS HE THOUGHT THAT, IN THE ~SE OF TIME, EVERYBODY WOULD HAVE A SMALL STEAM ENGINE TO (JO FROM ONE PLACE TO ANOTHER, \{ISIBibJJ_'( WOU~D BE OF THE GREATEST IMPORTANC=E.IT IS, (O . . . OF TH_'k ' · ~ ·S-INSIDE THE 1 BLOCKS SHOULD HAVE '-;~e CITY THE NECESSARY SPACE FOR ~ USE. HOWEVER, EVENTUALL Y WAREHOUSES ANO FACTORIES WERE BUILT INSTEAD IN MANY CASES. , �-~ -;·d J7 \""' J)IJ.i'IJ.) .. -'1--''-->"~ -o <XII / v~- / ~w,L..- e / --~&d!!~~ - A CITY LIK~ BARCEI,.QNA, EUROPE'S SECOND DENSEST AFTER PARIS/ NEEDS THOSE SPACES DESIGNED BY CE~DA.fiff~ , TO ACHIEVE THIS OBJECTIVE, THE LOCAL ~GIL PASSED A BYLAW INTENDED TO RETRIEVE THOSE SPACES. fREIVíETHOD IS SIMPLE: COMPANIES PROMOTING BUILDINGS HAVE TO SWAP:THE SPACES INSIDE TH BLOCKS FOR THE CONCE~SION TO MANAGE NE . PARKINGS IN THE/ SUB_SOIL.'THOSE SPAC~S BECOM , o F PuB u e usE. , ~;(' Cf'rJ~¡,"' ~-< 4 J'vNIN.M"'f.· 1~f. ·. , 6~-r~ ~..u~ ) Lt AT THE SAME lJ~, THI~ METHOD ALLOWS THE RECUPERATIO ~OFJONE cj>F THE PEARLS OF THE ARCHI""[ECTU,.RÁL HERITAGE OF BARCELONA: MODERNIS~JHE MqVEMENT THAT GAVE BIRTH TO - _.· "~ . GtW-01 ANO THAT BEQUEATHED US SUCH BUILDINGS AS LA __PEDRERA, THE PA~ÜELL OR THE BAT~H;z~sE. ~,Uf~:~ CERDA IS THE CORNERSTO OF THE CITY'S FUTURE. AS A CONSEQUENC OF THE COMPLETION OF HIS CROSS RULING, TH - CITY HAS BEEN GIVEN PROJECTS WHOSE INV · TMENT IS TWICE THE OL YMPIC GAMES . AMOUNT DEVOTED TO T ! 6 NY.GBR 1 }JWl. l.fJ,_ �1f{f L!tv1t 0 (D.- TRIANGLE GLQRIE~I_DIAGONAL MAR/PORT VELW · S:- -~~Z'l - ~ " - .- THE EXTENSION OF THE DIAGONAL AVENUE, THE CI"WY'S LONGEST, DOWN TO THE SEA, MEANS THE CREftJTION OF A NEW DISTRICT WITH MQRE THAN 5.000 DWELLINGS, TWICE THE ~ N\JMBER OFTRE OLYMPIC IVILQ\GEt. fT-lS-ONE of: (J THI=rruANG!:E'S.AXIS OF ]HE RENOVATION OF THE SANT MARTIN DISTRICT IN liHE NORTH. AT THE VERTEX OF THE TRIANGLE ~Tef'Tf"~l& "S6li!TMWEST, WHERE THE EXTENSION OF DIAGONAL AVENUE TO THE SEA BEGINS, . ·. : ·~ I ' -L C~- HAS BEEN BUI4T CLqSE TO THE NEW COMMERCIAL CENTER OF THE GLORIES. · · · · ··- - - 1 ~-~/'-...-......--/"...__ ~'\.., 1 1 ¡ l.\.;"''~ \A?. ¡¿ .--. ~'"'/JF n ,d.lfu{V~ ,() ¿: 5Jo' ( 'J'. ~ · ·~ z.J .~;q-- f ~ ¡ \'\A. U. sLt rDT!Ivt { THE CULTURAL COMPLEX HAS E ARCHIVE OF · CROWN OF ARAGON, EUROPE' • IEVAL DO MENTS ARCHIVE. l FURTHERMORE, THE - ·_-- lA NATIONAL THE~ _:::-:-~./ANO A MAGNIFICENT DI .'ORI · TO BEr INAOQURATED BEFORE LONG, " - GOl G TO BRING I NEW LIFE TO THE NE GHBO~HOODS WHICH ARE TO EMERGE. 1 _ ~ .J ,(¡.__ fw- 2\l ) '-"1{ 1 7 NY.GBR ~ M1 ~ �1 l~L\D r:.-. ~ , '\J'~, l . 1G~~ ·~vS ~ ,~ . 1~\5>"~ ~~ TAL ~GuCJlt~ - F~QbDE.llliQ_}"Hs,D AGONAI,._AVENUE JO CITY BORDERt RIVILEGED PLACE FROM THE P T OF V ' OF COMMUNICATIONS BECAUSE THE N Rl ' ~ ' OADS MEET THE CITY'S NATURAL OUTLET B HE (j;OAST. THERE , WE WANT A COMMERCIAL C - TE O BE BUILT IN ORDER TO BRING ON NE • 'I'NAMISM D TO AVOID THE RISK OF DEGRADA"' ~~ N . 1 e •... -·<·~--· --· ···- - - - - ___......--.. --- ~NOTHER AXIS IS THE fkECUPERATION- OF THE EAFRONT, A PROOF TH~T BARCELONA HASN~T OST THE OYNAMISM THAT CHARACTERIZED IW URING THE OL YMPIC GAMIES, WHEN WE BEGAN T _, VELOP BARCELONA'S NEW SEAFRONT. - ----------- THE¡ -EÑ-TIRE OLO PORT AREA\ HAS EN TRA~NSFORMED WITH COM··· MERCIAL, \ QFFICE NO LEiál.JRE FACILITIES SUCH AS THE ~~ AQUARI" M, CRE~TING ONE OF EUROPE'S MOST CHARMI, G . F PORt S FLANKEO NOW f3Y 5 KILOMETERS BEAT FUL C~~ ----=------- - - - - - - - -------._ - · ---::(>:..;, ( A BIT TO THE pi6RTH ANO NORTH~ THE LOCAL GOVERNMEN1 OVER W~ICH 1 lRESIOE HAS INCLUOEO ,fN THE RU~NING P·«:>GRAM THE OEVELOPM T OF THE RIVER B .' . S ANO OTHER URBAN ANO INFRASTRUCTURE '='-hOJECTS. WE ARE / INTENOEO T REGAIN M'- ¡.b SEAFRONT ANO THE SURROUNOIN - O E RIVER, COMMITTED TO INTEGRATE THE RIVER INlfO THE CITY. T~ -~~ ¡ ' qt~ [}J-.- Z~SG_91NG..}:?~~ERE. 'J -J\ ~c.--t\l --- ~ 1? l_- ~ / 1 ~8 1 / ~ ¡vC) NY.GBR \1 �VISITEO BY 9 MILLION PEOPLE IN 1995, THIS SUPER MOOERN CENTER HAS PIVEN CONTINUITY TO BARCELONA'S MAIN SHOPPING LINE WITH THE BEST ' VARIETY OF FASHION ANO DESIGN SHOPS, NEW GAFES , ETC. A DIRECT CdMPETITOR FOR LONOON OR PARIS. HOWEVER, THIS IS ONL Y PNE OF THE PURPOSES WE HAO IN MINO. APART RROM THE VALUE AODEO OF THE BEST ARCHITECTURAL QUALI2, WE'VE REINTEGRATEO THE NEIGSHBORING UNIVERSITY CAMPUSES TO THE CITY, \NE'VE AGA N PAVEO THE WA Y FOR ANOTHER ARE~ OF PJÉW CENTRALITY, BRINGING NEW LIFE Tp A~EAS OTHERWISE DESERTED ANO EVEN DANG OUS AFTER WORKING HOURS. ','\ (\ ()_() (' ¡. t\.:l-~t{uJ., d\-N\l- . r¡\.. ~-)rl e jv\ lfl!--,·p wvl1) 'f ~~ u ,, ~w./~. J\~ . j \ ~ ~ r ~~ e urvv_j_ v~, ~'-1 F;J' 9 NY_GBR �2. LOG ISTICS. (A.- THE TRENOS.) 1 WE'VE ASSUMED THAT THEE PATTERN OF THE "NEW CITY" IS ONE OF AN INCREASING DEMAND OF TRANSPORT AND COMMUN!CATIONS SERVICES. THE SUPPL Y OF INFRASTRUCTURES MUST ADAPT ITSELF TO THESE CHANGES AND ANTICIPA TE THEM. THE NEED OF RESHAP.ING INFRASTRUCTURES REQUIRES A WIDE TREATMENT IN ORDER TO ATIAIN A CRITICAL MASS SUFFICIE~T TO ATTRACT THE MAIN INTERNATIONAL OPERATOR.S. THE GROWTH HAS TO BE 80TH QUANTITATIVE ~ND QUALITATIVE. 80TH THE SCOPE AND THE FUtiJCTIONS OF PORTS AND AIRPORTS HAVE TO BE WID!ENNED. 10 NY.GBR �HAMBURG ANO ROTTEROA_M, FOR EXAMPLE, _HAVE S_TBONG PORTS, BUT THEIR AIRPORIS HA~EN'T TH SAME LEY~ MARSEILLES j H.AS-A-- BUS~--E-OB.I}-_BUT ITS-.. OEELCliS APPEAR IN jiTS _AIRPORT ANO ALSO LACKS THE SUFFICIENT CRID"ICAL MASS. ----~---- THE POTENTIAL OF PRECISE FACTORS : i BA~CELONA IS BASEO ON - INTERMOOAL STRUCTUfRE SEA-AIR-LANO, WITHIN 1 OF EXTRAOROINARY A TERRITORY FULL POSSIBILITIES OF COMRETITION. 1 - A _GREAT INCREASE IN ! TERMS OF CONTAINERS ~ATTHE PQRT. )r(.,oD r ~tf'o -~ ~Wh~ -A G. OOO POSITIONING I.N! THE/>TRAOE FLOWS W.ITH Tt!_~i8J3__EAST. r\J !~&ea /lAW J;rj f'cv'lft'<tJ ~OF - A DIR T LINK 1 HE PORTS NORTH AFRICA ANO THE REST OF THE MEO~ .~1N. - ¡- . U4UA _ fvc'!{ [AA-iktf ~~ l0 (~ l \ ~ ( "1 (\l<--k ~~,{_tL'If~ 11 NY.GBR �- GOOD PROSPECTS FOFR IMPROVING THE PORT, SOMETHING THAT BEGAN IN RECENT YEARS BY MEANS OF THE DEVELQPMENT OF THE LOGISIIC 1 ACTIVITIES ZONE. • f1,. ~NEWED AIRPORj_ WHOSE CAPACITY IS GRnwJNG(iAY BY OAY. MORE ANO MORE FOREIGN AIRLINES ARE SECURING STRONGER POSITIONS IN THE BARCELONA AIRPORT, WHICH THEY SEE AS A STEPPING STONE WITH AN INCREASING POTENTIAL. THEY ARE RIGHT, AS THE FIGURES SHOW: ; )"_HE REC_ORQ__ OF AIR TRAFFIC LO_.GGED IN 1994 IS BEING BROKEN THIS VEA~MILLION PASiSENGERS MORE, M8JS,ING A TOTAL ELEVEN MILION. <----... --~------------ ¡; - LAST BUT NOT LEAST lCOMES A PRODUCTION, SERVICES ANO CONSUMERS HINTERLAND OF ! CONSIDERABLE IMPORTANCE. 12 NY.GBR �.. -=== j l REALLY, ALL THIS AMOUNtrS TO CREATE A REAL WELL BALANCEO LOGIST'C HUB, A EUROPEANPLATFORM WITH SCALE INTEGRATED 1 INTERCONTINENTAL OBJEClfiVES AS WELL. S: ¡ ROUGHLYJHE PLAN ISMAI)E OF MANY PRO_J_E.CIS: EX1E N _ · _ TtlE- ' _~ . ...~N L..r THE AIB.PORT, RAIL -~ IMPRGVEMENIS, NEW ROAD~, URBAN PLANS ANO ENVIRON~nENTAL PLANS AS THE DIVERTION OF THE LLOBREGAT RWERA-SWEtt--- -- 1 13 ' 1 NY.GBR �WITH THE HELP OF THE DEILTA PLAN, THE PORT HAS A STRATEGY WHOSE FOUNIPATIONS LIE ON : 1 - Ji__§PECIAL!iZATIQNL MAINL y FOCUSSED ~ THE TRAFFIC OF (j.Q!flbj¡)JEBS, ALTHOUGH KEElJING AN IMPOR,TANT ROLE j FOR ( oTHER KIND OF LOADINGS) ¡ ~ ,.__, e_ , 1 1 ~- - THE IMPROVEMENT OF li-tE Efft . ~--~~~~ - ! THE E~~ ~E CAPACITIES, ANO ,..- liS OPER.A.TIONAL THE AIRPORT HAS TOO A sfrRATEGY LINKED TO THE i . ------------ -------+-J- DELTA PLAN: _____ �~ ' ÜQJ{I \\0 ~/ .~ - TO CREATE A REGIONA~ NETWORK NOURISHING EUROPEAN ANO INTERCONTINENTAL LINES. - TO OEVELOP THE INTER!CONTINENTAL VOCATION OF THE AIRPORT BY ME~NS OF PROMOTING THE NEW LINES TOWAROS AMERICA ANO TOWARDS ' THE EAST. - (IN CONCLUSION): --·-- ---------- - - ------- ----- - -·-· - -····--···-· \ ANY LOGISTICS OPERATOjRS HAVE ALREADY TRIEO RCELONA AS ONE OF T~EIR TRAOE KEY POINTS. . E OEVELOPMENT OF THE POTENTIALITIES I'VE IS BOUNO! TO CREATE NEW SCRIBED PPORTUNITIES THAT, I'M SURE, WILL BE ALSO S IZED BY THE AMERICAri-.J AGENCIES OPERATING El R _DIRECTL Y OR INDIRFCTLY WITH EUROPE. - 1 ··---------·------- -- ~ARCELONA IS NOWAOAYS FAIRER, MORE , EQUITABLE THAN EVER. ; THOUGH THE URBAN J/TRANSFORMATION HAS aEEN HUGE, IT HASN'T 1 IMPLIED A LOSS OF , N. TO THE CONTRARY, 1 IT HAS BROUGHT A_ LING OF SOCIAL ANO TERRITORIAL INgQUQJ-WE$. THESE ARE THE RIGHT, - NO 1 WOULD " SAY !THE ONL Y POSSIBLE OUNDATIONS, OF THE ¡URBAN PROJECTS I'VE ' ENTIONEO. UJ ífl11 1 w;tv - /lt" !VU rcU\ d;¿ iUJ;. i úvtAr-c~, 15 . \J)tA ~ NY.GBR 1 �r\[)·. \..'~,\\0 IT IS NOT BY MERE ¡ CHA . CE THAT THE INTERNATIONAL DEVELOPMENT R SEARCH COUNCIL WILL HELD ITS FIRST 11996 ONFERENCE IN BARCELONA IN TWO WEEKS 'IME , THAT THE INTERNATIONAL FAClllTY MANAGEMENT ASSOCIATION CONVENES IN BARCE ONA IN MAY, OR THAT THE NINETEENTH j CONG - ESS OF THE INTERNATIONAL UNION OF I ARCHIT -CTS WILL TAKE 8 1 l ~~~~~;~E ~~~~~~t-~A~¡ifN~U~~Q~~~TF~¡:u~R~I~~ ~ GATHER MANY TOP POLICITICIANS, ECONOMISTS ANO M.ANAGERS. l HOPE Y~ILL BE A_f111QJ:tG ~ OUR ~--~ ~-----VISITORS. ~ ~~¡ --¡¡::;:; . r1 Y) r \J LJJ e)' " '/ \JIJ'/2 l ' . .,o q___ ~ }Y~ ¡_JJl/ c,l ,...Y (IJ-' { ni\J') ~vd 1/ / 1 16 NY.GBR �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 7/2/96 GUIÓ Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Conferencia de !'Alcalde "The European City on the Threshold ofthe 21st Century" al Centre Juan Carlos I ~ la Universitat de Nova York.. 1 De cara a la conferencia de !'Alcalde al Centre Juan Carlos I de la Universitat de Nova York, es fan avinents els aspectes següents: El mailing convidant a aquesta conferencia s'ha fet amb bases de dades de la Universitat de Nova York (500 invitacions), de l'Spanish Institute (200), de !'Instituto Cervantes (200) i alguns contactes de John Brademas (lOO). S'adjunta en annex la proposta d'intervendó de l'Alcalde que se centra en els punts següents: 1.- El paper internacional de les ciutats. Les ciutats com a centres de macroregions. El sistema de ciutats a Europa. 2.- La internacionalització del model Barc~lona. L'area d'America Llatina. L'area Mediterrania. 3.- Conclusions. NYU.NBB �JAN-31-1996 10:05 NYU OFF ICE 1 212 790 1357 ~---------r '-~~~~~ ~--~- ---~-~~~ ' .A------..._~_// i ____ ""'-.1 The King Juan Qarlos I of Spain Center · ' and The Taub Urban Research Center ' Robert F W agner Grad;uate School of Pub líe Service New Ybrk University 1 in cooperation with l The Spanish Institute : and Instituto Cervantes 1 invite you tdattend a lecn1re by 1 His Excellency P~qual Maragall y Mira Mayor of the! City of Barcelona i who will speak on "The European City on thel Threshold of the 21st Century" 1 1 \Vednesday,'February 7, 1996 4:00p.m. The Great Hall D' Agostind> Residence Hall New York University 110 West Third Street N ew !York City ¡ l ¡ 1 1 RS VP (2~2)998-7500 FAX: (2r2)995-3890 P.0.3 �PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CENTRE REI JUAN CARLcpS 1 D'ESPANYA DE LA UNIVERSITAT DE NOVA YORK. "THE EUROPEAN CITY ON THE THRESHOLD OF THE 21ST _CENTURY" 1 WOULD LIKE TO GREATL Y ÍTHANKt THE JUAN CARLOS 1 CENTER, ANO PARTICOCARLY MY FRIEN O JOHN BRADEMAS DIRECTOR OF THIS CENTER, FOR HAVING INVITED ME, AS M,AJYOR OF BARCELONA, TO ADRESS THIS CONFERENC~. ¡ THE TITLE OF TODA Y' S SPEECH "THE EUROPEAN CITY ON THE THRESHOLD !OF THE 21ST CENTURY" ESPRESSES ONE OF THE KEY QUESTIONS IN THE INTERNATIONACARENA NOWADAYS ____ WfTHIN THE NEW WORLD ORDER WHICH IS NOW UNDER DEFINITION, WOL~OF j CITIES IN RELATION TO NATIONS ANS TES CHANGING. TODAY ,._~ THE IMPORTANT CITIES ~a ACTAS PULLING~GINES IN THE ORGANIZATION OF THE WORLD ECONOMY. 1 AM TALKING OF CITIES tHAT HAVE SPECIALIZED THEMSELVES IN ACTIVITiq:S GLOBAL MARKETS. : ORIENTED TO THE NYU96.NBB �CITIES AS MACROREGIONAL CENTERS ~- ' WITHIN A FRAME OF INTERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, NEW REGIONALi SUBCENTERS EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO ADAPT TO T~E NEW SITUATION. 1AM TALKING OF BARCELONA, THE CENTRE OF EUROPEAN NETWORK REGION WITH 15 MILION PEOPLE. 2 NYU96.NBB �1 BARCELONA TAKES PART OF A NETWORK OF SIX EUROPEAN CITIES EMBRACING TOULOUSE ANO MONTPELLIER IN SOUTHERN FRANCE; ZARAGOZA, VALENCIA ANO MAJORCA ~N SPAIN . THIS IS THE NATURAL MARKET OF OUR1 CITY ANO THE SUITABLE FRAMEWORK TO OEVELOP, A SERIES OF ACTIVITIES BE ANO PROJECTS THAT V¡VOULO OTHERWISE 1 UNTHINKABLE. ·· {~ [~M if})AY~ 1 l l,'t-,id r L,u "~ .~ . - 1 THIS MACROREGION -W,TH THg 5°/a/ OF THE EUROPEAN UNION'S INH(\BITANT~ ON THE THRESHOLO OF COMPETING SUCCESSFULL Y WITH 1 CENTRAL ANO NORTHERN EUROPE. l THE EUROPE OF CITIES EUROPE IS A SYSTEM OR CITIES . EUROPEANS LIVE IN CITIES ~ OF ' BARCELONA HAS A LONG TRAOITION IN OEFENOING 1 ANO PROMOTING CITIESANó LOCAL AUTHORITI ~ THE EUROPEAN CONSTRUOTION PROCESS . u.~~'~\~h9~ 1)7 TH~T Hl~~~i¡TI ~~~~~ IS FOR THAT REASON BARCELON • PRESIDENCY OF THE COUNCIL OF EUROPEAN RuiL MUNICIPALITIES ANO RE$IONS ANO THE VICE- {(he, PRESIDENCY OF THE : EUROPEA UNION'S COMMITIEE OF THE REGIOrNS - WHICH EPRESENTS«J r_ ·~K EUROPEAN LOCAL ANO REGIONAL AUTH RITIES. ~ ~ t 4 6-7 ÓCvtf / 3 NYU96.NBB �WE HAVE BEEN PIONEERS IN DEFENDING THE IDEA ( (' THAT EUROPEAN CITIES, f-PART FROM COMPETING ~ )AMONG EACH OTHER (SEARCHING FOR INVESTMENT ANO LOCATION) MUST ALSO CO-OPERATE WITH ONE ANOTHER IN ORDER TO FINO A SOLUTION TO URBAN PROBLEMS . WE MUST NOT FORGET, AS 1 JUST MENTIONED, THAT THE jCITIES' PROBLEMS ARE SHARED BY 80o/o OF URBAN¡ DWELLING EUROPEANS. 1 1 • FACING THE \ NEXT EUROPEAN INTERGOVERNMENTAL CONFERENCE FOR THE MAASTRICHT'S TREATY RElVISION, THE COMMITIEE OF THE REGIONS IS FIGttiTING TO INCREASE ITS WEIGHT IN THE EUROPIEAN DECISION MAKING ' PROCESS . 'l-~ ~u~ \\~ G ·-~ (\l X;0 ~·~-tc\· ~JtwV\ r\li IN THIS SENSE, IS DEFENDriNG THAT THE PRINCIPLE OF SLWSJOL.ARff:TY BEINq3 CONSIDERATE AS A POLITICAL PRIN PLE OF O~GANIZATION ALONGSIDE WITH THOSE ONE· OF EFFICIENCY ANO SOLIDARITY. -- ~l ! \AAJL THE INTERNATIONALISATION OF THE PATTERN {€QQ L1 ¿n1 , ) \ BARCELONA 1 BARCELONA HAS BECOME A REFERENCE FOR 1 EUROPE . THIS IS NOT MEjRE THEORY, 1 CAN GIVE YOU SOME EXAMPLES : IUSBON HAS FOLLOWED THIS PATIERN IN ITS OWN TRANSFORMATION t ENHANCED BY THE WORLD EXPOSITION IN 1998 . BERLIN, TOO, IN THE REBUILDING OF THE CITY 4 NYU96.NBB �CENTRE PREVIOUSL Y CLfAVEO IN TWO BY THE WALL. i 1 BARCELONA HAS IMPRO\I'EO IN MANY ASPECTS. MOST OF YOU PERHAF;>S HAVE NOT KNOWN BARCELONA BEFORE ITS I ENTIRE REGENERATION PROCESS BEGAN OVER ~ OECAOE AGO ON THE OCCASION OF THE ~JC GAMES, BUT 1 CAN ASSURE YOU THAT THE ~ITY HAS UPGRAOEO ITS OPENNESS (ANO OfENMINOEONESS), ITS SOLIOARITYANO ITS QUALITY OF LIVING. 1 • R~CHA~----R-GG-ERS, A WELL-KNOWN ARCHITECT, OFFERS THE "BARCELONA PATIERN " AS AN EXAMPLE TO BE FOLLOWEO BY CONTEMPORARY CITIES. ACCOROING TO R<bGERS, THE CITY OF THE ' FUTURE SHOULO GATHER $IX FEATURES : ¡ IT SHOULO BE OE~SE ANO POL YCENTRAL, AJRACTER ELP TO BECAUSE THESE - CREATE COMMUNITY FEELING ANO THEY ALSO TENO TO MINIMIZE GITIZEN'S RELIANCE ON PRIVATE TRANSPORT. 1) 1 tl\_~ 2) ACTIVITIES _MU~~'41:" SIGNIFIES CLOSER CONTACTS ANO !OIVERSITY 3) THE CITY SHOUL¡O BE SOCIALL Y ANO TER81JORIALL Y BALANCEO, AND ITS --ov1c IOENTITY SHOULO BE PROMOTEO . .------- ---- ------- - ----------------- 4) IT OUGHT TO BE ECOL<DGICAL. NYU96.NBB �5) lLS!:!Q_l¿!d2_ REMA!!i_~N. 1 MEAN THAT ITS URBAN SHAPE DESIGN SHOULD PERMIT THE RECEPTION OF BOTH !NEW POPULATION ANO 1 Al {\_p L O IDEAS. 1 ~ (J)...J0/' ( ~ "'-. >o---- 6) LAST BUT NOT LEAST, CITY OF THE f=UTURE SJiOULD-13E BEAUTIFUL-:1 A SPACE WHERE ARTS, ARCHITECTURE AÑ1J LANDSCAPE COMBINE TO i BETTER ITS SOUL. ATTHIS POINTWE GATHERALL THOSE FEATURES. ACTUALL Y, AT THE CORE OF THE BARCELONA PATTERN LIES THE BID FO,R A CITY THAT DOES NOT SEGREGATE, A CITY WHI~H ~ ELIMINAT~ BARRIERS BETWEEN RICH ANO POOR AREAS. AREAS IN THE CITY) (CREATION OF NEW CENTf1AL , OUR STRATEGY HAS NO . . 1. _ . _ NTIONIST. IT HAS BEEN ONE OF~E~$RSHJP--ANO "('- .' ·; ICITY. THANKS TO THIS S RATE(8Y MANY SUBURBS HAVE BEEN REHABILITATED, ANO THUS REINCORPORATED INTO THE CITY, HAVING BEEN OIGNIFIEO ANO BECOMING NEW CITY CENTER (FOR EXAMPLE, INNER iCITI fu~t~~ AS NEW CULTURAL ANO UNIVeRSITY CENTER, MUSEUMS) 1 THE WHOLE INTENTION TO RESTRUCTURE BARCELONA, THAT IS TO ¡SAY, THE RECOVERY OF THE CITY THROUGH ITS PUBLIC SPACES, THE 6 NYU96.NBB �POLICY OF OPENNING 1 OUT MOST OENSELY POPULATEO AREAS ANO THIE AIM OF ENOING UP THE ISOLATION OF THE SUBUiRBS, HAS BEEN GUIOEO PRIMARIL Y BY THE OLO SHAKEASPEREAN PRINCIPLE : "THE CITY IS THE PEOPL ¡". (FOR EXAMPLE, THE SEA1 FRONT RENEW)\L, NEW CITY CENTERS) , f'ii/~~L52- 7 FOLLOWING Tt1ÓSÉ TRENOS, WE BET THAT CITIES BECOME 1\~RS IN TH~ INTERNATIONAL~ENA ~ h STATES ANO INTERNATIONAL ORGANIZATIONS·.- ------ -·---- ---------·--- C'\tt~ /-- - ---- !i~EN AS IT REC.OGNI!j>. EO, BY A CITIES SURVEY \__ ; IN ~-=ECON~T, C ~TIES ARE PLACES OF l'<M ECONOMI~ ~~AMISM, KNQW-HOW TRAN~I\IIISSION A..•JJ ·(J AI~Íi.A-l-€AOíÑG ROLE IN--"IfHE=6Rr:~F A NEW L'' \u \, . """ INTERNAXIONAL WILL . , THEIR CAPAC-ITY OF (;,~' INTEGRATION, THE DEN$1TY OF THEIR HUMAN RELATIONS , THE OIVERSITJY , ANO A BIG CAPACITY OF EXCHANGE ARE THE ¡PORTFOLIO ITEMS THAT MAKE A CITY CAPAB WE TO OEAL IN THE INTERNATIONAL SPHERE. ¡ '~ --~~~ETWEEN LO~AL AOMINISTRATION ANO C~ ALLOWS TOA QUICK IO~ATION OF OAILY CITY ANO CITIZEN$ CONCERN~~~ A PflO~I~tU-TY INCREASES OUR EFFICIENCY WHEN ...SOLVING PROBLEMS ANO AORESSING THEIR WORRIES . THIS IS OUR LEGITIMACY . THE CITY IS THE MOST SUITABLE PLAC~ FOR OEMOCRACY. l 1 NYU96.N HB LJJ L-t �WITH THE AIM TO OBTAIN ""J1HIS RECOGNITION, CITIES HAVE INITIATED A PROCESS IN ORDER TO GET A STATUS LEGAL IN ITHE MAJOR WORLD ORGANIZATION: UNITED N~TIONS. i 1 TOMORROW 1 AM GOIN(p TO TAKE PART . IN A MEETING OF THE GROUP OF 4 + -AN INTERNATIONAL ASSOCIATION OF MAJOR ¡woRLD ORGANIZATIONS OF CITIES- TO DEAL THIS 1 MATTER IN THE COMING UNITED NATIONS CONIFERENCE OF HUMAN SETILEMENTS, HABITAT 1 ~ THAT WILL BE HELD IN ' ISTANBUL NEXT JUNE., .1íZ{.(' (ltí'-'~ J f~ -irtL¡.- 7í1 ~G V'rf~i-- . f- _lat•ia~ THE RELATIONS BETWEEN BARCELONA ANO LATIN AME RICA 1 THE CITY GOVERNMENT' KNOW-HOW THAT HAS BEEN ACHIEVED BY BARCELONA DURING THE LAST 1O YEARS, ALLOWS l US TO PROMOTE COLLABORATION BETWEEN CITIES OVER THE 1 WORLD . l FOR EXAMPLE, THE EXPEf11ENCE OF BARCELONA IN STRATEGIC PLANNING HAS BEEN RECOGNIZED AS EXEMPLARY BY THE EUROPEAN UNION ANO THE WORLD BANK. OUR CIT)f HAS SPONSORED THE CREATION OF AN URBAN TECHNOLOGIES EXCHANGE CENTRE, WITH THE PARTICIPATION OF 24 MUNICIPALITIES ANO METROPOLITAN BODIES OF BOTH LATIN AMERICA ANO SPAIN : BUENOS AIRES, RIO DE JANEIRO, MONTEVIDEO, CARACAS, NYU96.NI3B �CARTAGENA DE INDIAS, BcpGOTÁ ANO SANTIAGO DE CHILE . , ~1v : 1 T1CfHS IN 1997 THE ANUAL ASSEMBL Y OF THE INTERAMERICAN DEVELOPMENT ~ANK WILL ~ ~¡v~-b~wer t.i;~' IN BARCELONA. 1 Jc 1 0. u l !t [AJ~Ll-lv7 • n 1 ~v 1 1 1.s ~ / l,OJ..y'l ~~1,'- ctvJJ.u\)Ñ? BY PIONEERING SUCH JlJ PROJECTION TOWARdS ~ LATIN AMERICA, BARCELONA IS PLAYING A KEY ROLE IN THE DEVELOPMErt-JT OF A REGION WHICH IS BOUND TO BE ONE OF THE WORLD'S FASTEST GROWING POLES. BARCELONA: THE CAPITA~ 1 OF THE MEDITERRANEAN. ~n oN BESIDES BARCELONA'S EUROPEAN IMPLICjfN WE CAN NOT TURN OUR BACK TO OUR MEDITERRANEAN NATURAL DIMENSION. BARCELONA IS WILLING TO ENHANCEff THE RELATIONSHIP BETWEEN THE MEDITERRANEAN CITIES Jtrk/~tlt!M TOi SHARE WITH THEM OUR EXPERIENCE ON URBAN NJANAGEMENT, STRATEGY PLANNING ANO URBAN TE~NOLOGIES. ! BARCELONA HAS BEEN CONSOLIDATING ITS LEADERSHIP IN THE MEDITERRANEAN AREA IN 1995 WHEN THE CITY HAS STRENGTHENED ITS PROJECTION TOWARDS ! THE MEDITERRANEAN F~MEWORK OF THE BASIN. IN THE INTERMINISTERIAL EUROMEDITERRANEAN 1 ' NYU96.NBB �c(lv ·" e, 1{'-;~A 1 ) // CONFERENCÉ THAT TOOK1 PLACE LAST NOVEMBER IN OUR CITY BARCELONA HAS CREATED THE MEDITERRANEAN CITIES CONFERENCE BELIEVING THAT CITIES ARE PRIVILEGIED SPACES FOR DIALOGUE, FOR TRADI~G GOODS ANO FOR 1 EXCHANGING IDEAS . f 1 THIS STABILISING ROLE OF THE CITY HAS BEEN OF HISTORIC IMPORTANCE 1/N THE MEDITERRANEAN REGION ANO IS BECOMING IMPORTANT ONCE MORE IN THE LIGHT OF PRESENT¡CIRCUMSTANCES. THE CITIES ANO REGIONS HAVE MUCH TO CONTRIBUTE TO MEDITEFJ{RANEAN DIALOGUE ANO TO CO-OPERATION WHICH MUST NECESSARIL Y RESUL T FROM THAT DIALOGUE. THE CITIES ARE SUBJECT TO FEWER DIPLOMA TIC CONSTRAINTS ANO CAN BETTER AVOID THE lfÑEVrTABLE-RTGtDlNESS OF NEGOTIATIONS BETWEEN STATES. 1 L¡ , ,/ THE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, CAN CONSTITUTE THE "S~FETY NET" UNDERL YING THIS ENTIRE PROCESS. i IT WOULD, 1 FEEL, 8~ APPROPIATE IF THIS SUPPORTING ROLE WERE: FORMALISED IN EXPRESS RECOGNITION OF THIE REPRESENTATIONAL CAPACITY WITH WHICH THiE REGIONS ANO CITIES OF EUROPE HAVE ENTRUSTED THE EUROPEAN UNION'S COMMITIEE OF THE REGIÓNS. 10 NYU96.NBB �1AM CONVINCEO THAT THE! MEOITERRANEAN CITIES, ANO PARTICULARL Y BAROELONA, CAN ANO MUST PLAY A LEAOING ROLE IN CARRYING OUT THE. . ACTIVITIES RESUL TING FROM THE PROPOSALS AT THE EURO-MEOITERRANEAN PRESENTEO CONFERENCE. IN THE SECURITY ANO CO-OPERATION MEOITERRANEAN REGION . CONCERN BARCELONA ANO ALL THE MEOITERRANEAN CITIES . WE ARE COMMITTEO TO THE TASK dF PROMOTING SECURITY ANO CO-OPERATION. CONCLUSION TOOAY, CITIES ARE RE-ASSWMING A CENTRAL ROLE FOR OUR WAY OF LIFE i . THIS RENOVATEO STRENGTH IS NOT ONL Y THE RESUL T OF IMPROVEO PHYSICAL ANO ENVIRONMENTAL CONOITIONS . BIG CITIES ARE AGAIN A FOCAL POINT IN THE PUBLIC 1 REPRESENTIVE/SYMBOLIC $YSTEM OF A COUNTRY AS WELL AS A OECISIVE F~CTOR IN ITS ECONOMY . THIS IS THE CASE OF THE REGION (OR, IN THE AMERICAN TERMS, STATE) 1 BELONG TO, CATALONIA, WHOSE REFERENCE COULQ NOT BE UNOERSTOOO WITHOUT BARCELONA'S \WEIGHT, OIMENSIONS, SIGNIFICANCES ANO VITALITt-f. i 1 ¡ FURTHERMORE, THE CITY ElxTENOS ITS INFLUENCE ANO IS AN ACTOR IN THE INIT"ERNATIONAL POLITICS. BECOMES A GLOBAL CITY. Ll NYU96.NBB �PRECISEL Y, THE ARTICLE J•THE APPLE IS BACK" OF DECEMBER 30TH, 1995 P BLISHED IN NEWSWEEK MAKES REFERENCE TO CONCEPT OF GLOBAL CITY ANO IT PUTS AS EXAMPLE, NEW YORK CITY . {v~ ¡))VI ~ cJ , \l ?al:! . THE POINT / ls:'IN A GLOBAL WORLD, A CITY IS NO 1 LONGER <A / CITY . ~ CLUSTER OF CITIES IS NECESSARY FOR FINANCIN~ THE AMENITIES THAT IHflR_URBAN RIG.HTMJ\NY CIIlZENS-BEliEVE EITHER AN OPERA HOUSE, A MAJOR INTERNATIONAL ------AIRPORT, ORA FOOTBALL TEAM. ·>e --..:. .. ~~~ - -~-- --~--·---~· -- --- ----- ~~----~--~--' A CLUSTER IS ALSO NEqESSARY TO HAVE THE FORCE TO BARGAIN WITH THE GLOBAL MULTINATIONALS . IS TO DEVELOP A THE CHALLENGE FOR Cll11ES ! CAPACITY TO INVOLVE THEMSELVES IN THE MAJOR PROCESSES RESUL TING FROM THE GLOBALISATION ANO ADAPTING ALL THESE NEW RESPONSIBILITIES. 1 THIS SUPOSES THE IMAROVEMENT OF THEIR COMPETITIVENESS . BARCELONA HAS DONE IT WITH A BETTER CO-OPERATION ANO CONSENSUS 1 BETWEEN PUBLIC ANO PRIVATE SECTORS. (FOR EXAMPLE, HOUSING JfROMOTION, THE LICEU RECONSTRUCTION ANO 1¡HE MANAGEMENT OF MUNICIPAL ENTERPRISES) 1 ! AS 1 MENTIONED BEFORE, iHE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, GAN CONTRIBUTE ~ 12 NYU96.NBB �BARCELONA IS IN FULL DISPOSITION OF ENTERING INTO THE NEXT MILLENIUM r. THE PATTERN w·E HAVE {r-{[IL-, FOLLOWING HAS PROVEN RIGHT . WE ARE STILb , WQRK ING ANO, cRMatCirL JL· JJ:.;fEthr - ~IT'z~~ As Ale - T HE ECO~O , SO,C fAL, .. ~ ~SeCTOR S~ BARCELONA FACES THE ~ URN OF THE CENTURY WITH NEW PROJECTS IN ~ ~ROER TO ASSURE THE INTERNATIONAL PRESEt}JCE OF THE CITY: LOGISTICS, ~' - ' , . ANO ~. ACTIVITIES RELA TEO TO THE INFORM TIO , INFR/\STRaeTttRES~./~ ~h t~ \{;, . 7 . BARCELONA OOES NOT WANT TO STOP. IT KEEPS THE WILL OF OYNAMISM ANO MOOERNITY. 1 WE , RE /Í CIT~, h-- T OPP ' T.Ut'ítiE ~ , A - IT T.' -- T ITS R Cli . N O . \.1 :8. -, - _ UN E :ABL · S TS . , . --- A 1 9J 1 1AM REALLY CONVINCED T~AT YOU ARE ~WARE.fj ~ THANK YOU VERY MUCH. /LU}_cf e/) )0 ~- e ~ /U. {( vJ iAJ / .•~'-(-1 Je_rf 1 1 1 v¡G0l~ ~,l{k ~'Y :~ ri 1 ~ " f....l..-~.-(_/ _ ' tll ¿n ,1 (. A W LAil}/-1é ---1)C:. [; . , { Vv:] \.:: ),_\_ ¿ ~1 1 ,11 • ~ ~ ~ <1;1i!B . L.,j ,' ~YU96.NI313 j ~t ~V( . y /J. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4378 Title A name given to the resource Intervenció al seminari "Barcelona: the gateway to southern Europe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Wolrd Trade Center, Nova York Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Infraestructures Acció política Europa Barcelona Description An account of the resource Conté notes i correccions manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1515/19970403d_00757.pdf 4ef0d905898cf1b6350587018471e083 PDF Text Text .4e-wa ►ta-i t `' ^v►u^ l^t I ca 1-D---ccPQtrYta „ eco-US, 3 BONJOUR, /q /9,- MONSIEUR L'AMBASSADEUR, MESDAMES, MESSIEURS, JE VOUDRAIS TOUT D'ABORD VOUS REMERCIER DE VOTRE PRÉSENCE ICI. JE SAIS QUE VOUS NE DISPOSEZ PAS DE BEAUCOUP DE TEMPS LIBRE, ET NOUS APPRÉCIONS GRANDEMENT LE FAIT QUE VOUS SOYEZ VENUS ICI AUJOURD'HUI. MON EXPOSÉ SE COMPOSE DE TROIS PARTIES. JE VOUS PARLERAI EN PREMIER LIEU DES RAISONS POUR LESQUELLES NOUS CONSIDÉRONS QUE BARCELONE EST UNE VILLE INTÉRESSANTE POUR Y INVESTIR ET Y FAIRE DES AFFAIRES AINSI QUE DES PRINCIPAUX ENJEUX ET PROJETS ENVISAGÉS PAR CETTE VILLE POST-OLYMPIQUE. TOUT DE SUITE APRÈS, JE VOUS INDIQUERAI, BIEN QUE PLUS BRIÈVEMENT, QUELQUES PARTICULARITÉS DE LA VILLE DE BARCELONE EN CE QUI CONCERNE SA QUALITÉ DE VIE.EN DERNIER LIEU, JE FERAZ MENTION DE DIVERS ASPECTS SINGULIERS ET IMPORTANTS AYANT TRAIT À CE QUE NOUS POURRIONS APPELER "L'ESPRIT ET LE STYLE" DE CETTE VILLE. (DIAPOSITIVE N° 1 : IMAGE GLOBALE DE LA VILLE) BARCELONE CONSTITUE, EN EFFET, UNE OCCASION À NE PAS LAISSER PASSER. CE N'EST PAS NOUS QUI FAISONS UNE TELLE AFFIRMATION, C'EST VOUS QUI, PAR VOTRE PRÉSENCE ICI, CONFIRMEZ QU'IL EXISTE UN INTÉRÉT GÉNÉRAL, VÉRITABLE ET CROISSANT ENVERS MA VILLE. I)SPARIS 1.DOC 18/3/97 9:11 CRiR 1 �LES RÉSULTATS DES SONDAGES D'OPINION LE DISENT AUSSI. HEALEY & BAKER RATIFIENT LA MONTEE DE BARCELONE DANS LEUR ENQUÉTE ANNUELLE, MENÉE AUPRÈS DE CADRES ET D'HOMMES D'AFFAIRES EUROPÉENS, AU SUJET DES VILLES PRÉFÉRÉES POUR Y INVESTIR ET Y CONDUIRE DES ACTIVITÉS INDUSTRIELLES ET COMERCIALES. CETTE TENDANCE ASCENDANTE N'A PAS DIMINUÉ AU COURS DE CES QUATRE DERNIÈRES ANNÉES. NOUS SOMMES PASSÉS DE LA 13e PLACE EN 1992 À LA 6e EN 1995, POSITION QUE NOUS AVONS CONFORTÉE TOUT AU LONG DE L'ANNÉE 1996. LA DISPONIBILITÉ ET L'ABONDANCE DE BUREAUX BIEN SITUÉS, CENTRAUX, OFFRANT UN EXCELLENT RAPPORT QUALITÉ-PRIX, LA DISPONIBILITÉ DE CADRES SUPÉRIEURS ET DE CADRES TECHNIQUES, DE ZONES INDUSTRIELLES SITUÉES AUX ALENTOURS DE LA VILLE, BIEN DESSERVIES ET À DES PRIX MODERES, L'USAGE FACILE ET COMMODE DU TRANSPORT INTERNE ET LA QUALITÉ DE VIE DES EMPLOYÉS CONSTITUENT LES PRINCIPAUX FACTEURS QUI ONT CONTRIBUÉ À AUGMENTER D'UNE MANIÈRE POSITIVE L'INTÉRÉT QUE BARCELONE SUSCITE CHEZ LES CHEFS D'ENTREPRISE. (DIAPOSITIVE N° 2 ET 2 BIS: ÉTUDES HEALEY & BAKER) C'EST D'AILLEURS AUSSI CE QU'A RÉCEMMENT DÉMONTRÉ UN RAPPORT DE L'EUROPEAN REGIONAL PROSPECT (ERECO) SUR LA CAPACITÉ DE CROISSANCE DE 39 VILLES EUROPÉENNES DE 1995 À 1997. CE RAPPORT DÉCRIT BARCELONE COMME LA VILLE DSPAR1Sl.DOC 18/3/97 9;15 2 �EUROPÉENNE JOUISSANT DU PLUS GRAND POTENTIEL DE CROISSANCE. (DIAPOSITIVE N° 3 : RAPPORT ERECO) LES ENTREPRISES ÉTRANGÈRES, COMME, PAR EXEMPLE, LES JAPONAISES, LE DISENT AUSSI. DEPUIS 1980, DATE DU DÉBARQUEMENT DE NISSAN, JUSQU'À AUJOURD'HUI, PLUS DE CENT ENTREPRISES JAPONAISES SE SONT ÉTABLIES EN CATALOGNE, CE QUI REPRÉSENTE, AVEC LA RÉGION DE DÜSSELDORF, LA PLUS GRANDE CONCENTRATION D'INVESTISSEMENTS INDUSTRIELS JAPONAIS EN EUROPE. (DIAPOSITIVE N° 4 : 123 ENTREPRISES JAPONAISES) LES ENTREPRISES FRANÇAISES SONT ÉGALEMENT D'ACCORD SUR CE POINT. LA PRÉSENCE FRANÇAISE EN ESPAGNE EST ANCIENNE. LES DATES D'INSTALLATION DE CERTAINES GRANDES ENTREPRISES SUR LA PÉNINSULE IBÉRIQUE EN TÉMOIGNENT (CRÉDIT LYONNAIS, 1867; RHÓNE-POULENC, 1923; MICHELIN, 1952...). PAR AILLEURS, LA PRÉSENCE FRANÇAISE EST FORTE ET SOLIDE, AUSSI BIEN DE PAR LE NOMBRE DE SES ENTREPRISES QU'EN RAISON DE LEUR TAILLE. L'ESPAGNE EST LE QUATRIÈME PAYS "D'IMPLANTATION" CHOISI PAR LES ENTREPRISES FRANÇAISES, APRÈS LES ÉTATS-UNIS, L'ALLEMAGNE ET LE ROYAUME UNI. QUARANTE POUR CENT DE LA TOTALITÉ DES INVESTISSEMENTS FRANÇAIS PLACÉS EN ESPAGNE SE CONCENTRENT EN CATALOGNE, ET, PLUS PARTICULIÈREMENT, DANS LA RÉGION DE BARCELONE. 3 �LES ÉCHANGES COMMERCIAUX SE SONT MULTIPLIÉS DE FAÇON SPECTACULAIRE PENDANT LES DIX DERNIÈRES ANNÉES (19861996). LE FLUX COMMERCIAL GLOBAL A PRATIQUEMENT TRIPLE ENTRE 1985 ET 1995, AUGMENTANT DE 66 À 192 MILLIARDS DE FRANCS. LE SECTEUR DE L'INDUSTRIE MANUFACTURIÈRE RESTE, MALGRÉ LA FORTE PROGRESSION DES INVESTISSEMENTS FINANCIERS ET DES SERVICES, LE DOMAINE D'INVESTISSEMENT FRANÇAIS LE PLUS CONSIDERABLE. CELUI+CI CONSTITUE 50,4% DES INVESTISSEMENTS DIRECTS FRANÇAIS EN ESPAGNE. LES JEUX OLYMPIQUES DE 1992 OFFRIRENT UN PRÉTEXTE PARFAIT POUR ENTREPRENDRE LA TRANSFORMATION DE LA VILLE ET LA PRÉPARER À L'ARRIVÉE DU NOUVEAU MILLÉNAIRE. CHAQUE ÉTAPE DU PROCESSUS DE TRANSFORMATION FUT SOIGNEUSEMENT PENSÉE EN TERMES ÉCONOMIQUES AFIN DE PROVOQUER UN EFFET ÉCONOMIQUE MULTIPLICATEUR DES LA FIN DES JEUX OLYMPIQUES. (DIAPOSITIVE N° 5 ET 6 : JEUX OLYMPIQUES) LE FAIT QUE BARCELONE AIT ADOPTÉf UN CARACTÈRE LARGEMENT MÉTROPOLITAIN A RENDU POSSIBLE UNE FORTE EXPANSION DES ENTREPRISES LOCALES, ATTIRÉ CERTAINES DES ENTREPRISES LES PLUS IMPORTANTES DU MONDE ENTIER, ET DONNÉ LIEU À UNE CROISSANCE GÉNÉRALE URBAINE PRONONCÉE. 4 �L'AÉROPORT DE NOTRE VILLE A DOUBLÉ LE NOMBRE DE SES PASSAGERS INTERNATIONAUX EN MOINS DE DIX ANS. EN 1996, LE CHIFFRE DE TREIZE MILLIONS DE PASSAGERS A ÉTÉ DÉPASSÉ GRÀCE À UNE CROISSANCE DE 14%, DOUBLANT AINSI LE CHIFFRE MOYEN DES GRANDS AÉROPORTS EUROPÉENS. (DIAPOSITIVE N° 8 ET 8 BIS: AÉROPORT) LES PRINCIPAUX SECTEURS DE PRODUCTION DE LA STRUCTURE INDUSTRIELLE QUI CARACTÉRISE L'AIRE ÉCONOMIQUE DE BARCELONE SONT CEUX DE TRANSFORMATION DE PRODUITS MÉTALLIQUES, DE FABRICATION DE VÉHICULES ET DE LEURS PIÈCES DÉTACHÉES, L'INDUSTRIE CHIMIQUE ET PHARMACEUTIQUE, L'INDUSTRIE DE CONSOMMATION, L'INDUSTRIE DE L'«ÉLECTRONIQUE, LE SECTEUR TEXTILE ET DE L'HABILLEMENT, LE SECTEUR DES ARTS GRAPHIQUES ET DE L'ÉDITION.LA RÉGION DE BARCELONE DÉTIENT LA PLUS GRANDE CONCENTRATION DE L'INDUSTRIE DE L'AUTOMOBILE ET DE PIÈCES DÉTACHÉES AU NIVEAU NATIONAL, ET UNE DES PLUS GRANDES AU NIVEAU EUROPÉEN. DE MÉME, BARCELONE CONSTITUE LE CENTRE NATIONAL D'ENTREPRISES DE RECHERCHE ET DE PRODUCTION PHARMACEUTIQUE LE PLUS IMPORTANT, AINSI QUE LE PREMIER CENTRE DE L'ÉDITION EN ESPAGNOL.LA SITUATION QUE VIT BARCELONE À PRÉSENT EST SANS DOUTE SATISFAISANTE, MAIS NOUS NE NOUS EN CONTENTONS PAS. LES JEUX OLYMPIQUES NE FURENT QUE LE DÉBUT, ET NON PAS L'ABOUTISSEMENT, D'UN PROCESSUS DE RENOUVELLEMENT DE LA VILLE. EN EFFET, DSPARISI.DOC 18/3/97 9:17 6 �BARCELONE N'A PAS TARDÉ, DÈS APRÈS 1992, À SE TOURNER VERS DES ENJEUX ET DES PROJETS NOUVEAUX. RÉFÉRONS-NOUS, PLUS CONCRÈTEMENT, À QUELQUES -UNS DES PLUS SIGNIFICATIFS: * LES INFRASTRUCTURES LOGISTIQUES DE TRANSPORT ET DE DISTRIBUTION. CELLES-CI REPRÉSENTENT LE GRAND ENJEU D'AVENIR DE LA VILLE. ELLES VISENT EN EFFET À NOUS FAIRE DEVENIR LA PORTE D'ENTRÉE ET DE SORTIE DE MARCHANDISES DE TOUS LES PAYS DE L'UNION EUROPÉENNE AYANT COMME PORT D'ORIGINE ET DE DESTINATION L'ASIE ET L'AMÉRIQUE DU NORD: ELLES VISENT, AUTREMENT DIT, À FAIRE DE BARCELONE LA PORTE DU SUD DE L'EUROPE. LA RÉGION DE BARCELONE DISPOSE, POUR ASSUMER SON NOUVEAU ROLE, D'UN PROFIL SECTORIEL ET TERRITORIAL PLEIN D'AVANTAGES. CEUX-CI PROVIENNENT DU FAIT QUE LE PORT ET L'AÉROPORT, EN PLUS DE TOUTE UNE SÉRIE D'ACTIVITÉS LOGISTIQUES, UN RÉSEAU DE TRANSPORTS ET DE COMMUNICATIONS DÉJÀ OPÉRATIONNELS, AINSI QU'UNE AGGLOMÉRATION ÉCONOMIQUE ET URBAINE DYNAMIQUE ET ACTIVE, SE TROUVENT RÉUNIS DANS UN ESPACE TERRITORIAL DÉLIMITÉ. POUR NE PAS PERDRE CES AVANTAGES, LES TROIS POUVOIRS CONCERNÉS, LE CENTRAL, LE RÉGIONAL ET LE LOCAL, SE SONT ENGAGÉS À INVESTIR DIRECTEMENT 7 �QUELQUE 29,5 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇ,AIS DANS LE BUT D'AMÉLIORER LA TOTALITÉ DE NOS INFRASTRUCTURES ET DES SERVICES LIÉS À LA LOGISTIQUE ET À LA DISTRIBUTION. CET INVESTISSEMENT CRÉERA 134.000 NOUVEAUX POSTES DE TRAVAIL (94.000 POSTES SERONT CRÉES DIRECTEMENT ET 40.000 INDIRECTEMENT). LA PRODUCTION SERA ACTIVÉE D'UN MONTANT DE 790 MILLIARDS DE PESETAS (33,76 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS) DANS LA RÉGION MÉTROPOLITAINE (500 MILLIARDS DE PESETAS, SOIT 21,27 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS, SERONT INVESTIS DIRECTEMENT ET 275 MILLIARDS DE PESETAS, SOIT, 11,75 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS, SERONT PRODUITS INDIRECTEMENT). (DIAPOSITIVE N° 9 : AIRE LOGISTIQUE DE BARCELONE) EN CE QUI CONCERNE LES PROJETS SPÉCIFIQUES QUI CONSTITUENT CE PLAN, APPELÉ PLAN DELTA DEL LLOBREGAT, M. JAUME FERRER VOUS EN EXPLIQUERA LES DÉTAILS LORS DE SON INTERVENTION. * LES INFRASTRUCTURES DE COMMUNICATION NOUS AVONS PROGRESSÉ CONSIDÉRABLEMENT EN MATIÈRE DE TÉLÉPHONIE ET DE RÉSEAUX NUMÉRIQUES. NOUS SOMMES À PRÉSENT SUR LE POINT DE FINIR DE CÀBLER LA VILLE. IL S'AGIT D'UNE TÀCHE TOUT À FAIT ESSENTIELLE ET DE GRANDE ENVERGURE. DANS L'AVENIR, LES VILLES POUVANT ÉTRE CONSIDÉRÉES VRAIMENT COMPÉTITIVES SERONT CELLES QUI DISPOSERONT DE RÉSEAUX DE TÉLÉCOMMUNICATIONS QUI, AVEC LE TEMPS, DEVIENDRONT CHAQUE FOIS PLUS DSPARIS 1.DOC 18/3/97 9:17 8 �SOPHISTIQUÉS ET PLUS RAPIDES. NOUS PRÉTENDONS AINSI CONSTRUIRE UNE BARCELONE LEADER EN MATIÈRE D'AUTOROUTES DE L'INFORMATION. (DIAPOSITIVE N° 10 : TÉLÉCOMMUNICATIONS) * LA BARCELONE CULTURELLE BARCELONE, BERCEAU D'ÉMINENTS ARCHITECTES TELS QUE GAUDÍ OU PUIG I CADAFALCH, DE PEINTRES À LA RENOMMÉE INTERNATIONALE TELS QUE PICASSO, DALÍ ET MIRÓ, AINSI QUE DE PERSONNALITÉS LITTÉRAIRES TELLES QUE JOSEP PLA OU JOAN MARAGALL, A RÉCEMMENT DÉVELOPPÉ ET ENRICHI SON MULTIPLE PATRIMOINE CULTUREL. AINSI, LE NOUVEAU MUSÉE D'ART CONTEMPORAIN, CONÇU PAR RICHARD MEYER, ABRITE UN DES CENTRES D'ART MODERNE LES PLUS NOVATEURS D'EUROPE. DE MÉME, LE NOUVEAU MUSÉE NATIONAL D'ART DE LA CATALOGNE POSSÈDE LA MEILLEURE COLLECTION D'ART ROMAN DU MONDE. L'ENSEMBLE DE CES CIRCONSTANCES NOUS FAIT CARESSER L'ESPOIR DE DEVENIR LA CAPITALE CULTURELLE EUROPÉENNE DE L'AN 2001, EN VUE DE QUO' NOUS AVONS POSÉ NOTRE CANDIDATURE. NOUS SOMMES ÉGALEMENT EN TRAIN D'ESSAYER D'ORGANISER, EN COLLABORATION AVEC L'UNESCO, UN FORUM UNIVERSEL DE CULTURES QUI DEVRAIT AVOIR LIEU EN L'AN 2004. (DIAPOSITIVE N° 11 ET 11 BIS: MODERNISME / MACBA) 9 �* LA ZONE LITTORALE ET LA PARTIE NORD DE LA VILLE IL S'AGIT DE DEUX PROJETS URBANISTIQUES FONDAMENTAUX POUR L'AVENIR DE BARCELONE. NOUS VOULONS, D'UNE PART, TERMINER D'AMÉNAGER LA FAÇADE MARITIME DE LA VILLE. D'AUTRE PART, À LA SUITE DE LA CONSTRUCTION DE LA VILLE OLYMPIQUE ET DE L'AMÉNAGEMENT DU VIEUX PORT, NOUS AVONS ENTREPRIS, ET, SOMMES EN FAIT AUJOURD'HUI SUR LE POINT DE L'ACHEVER, LA CONSTRUCTION DU WORLD TRADE CENTER AINSI QUE DU GRAND COMPLEXE RÉSIDENTIEL, COMMERCIAL ET PROFESSIONNEL DE DIAGONAL-MAR. (DIAPOSITIVE N° 12 : DIAGONAL-MAR) LES TRAVAUX PORTANT SUR CE SECOND PROJET SE DÉROULENT DANS LA ZONE NORD DE LA VILLE. EN EFFET, À L'OCCASION DE LA CRÉATION DE LA GARE DE TRAIN À GRANDE VITESSE DU QUARTIER DE LA SAGRERA-SANT ANDREU, UNE GRANDE PARTIE DE CETTE ZONE URBAINE SERA REMODELÉE. CELLE-CI OFFRIRA BIENTÓT UN LARGE ÉVENTAIL DE POSSIBILITÉS POUR Y CONSTRUIRE DE NOUVEAUX COMPLEXES INDUSTRIELS AINSI QUE DE GRANDS ENSEMBLES RÉSIDENTIELS ET DE SERVICES. (DIAPOSITIVE N° 13 : AVE) BARCELONE DISPOSE DONC DE POSSIBILITÉS AU-DELÀ DE SA SITUATION ÉCONOMIQUE, MARQUÉE PAR LA CROISSANCE, ET DE SA SITUATION LOGISTIQUE, DONT LA TENDANCE EXPANSIVE EST TOUT AUSSI CLAIRE. LES PROCHAINES INTERVENTIONS VOUS FOURNIRONT PLUS DE DÉTAILS À CE SUJET. lo �MAIS BARCELONE CONSTITUE, AVANT TOUT, UN ENDROIT AGRÉABLE À VIVRE ET LA QUALITÉ DE LA VIE Y EST REMARQUABLE. DE TELLES CONSIDÉRATIONS NE SONT APPAREMMENT PAS DÉTERMINANTES DANS LE MONDE DES AFFAIRES. CEPENDANT, UNE ÉTUDE EN PROFONDEUR DE LA QUESTION RÉVÈLE LE CONTRAIRE. EN EFFET, LE CHOIX DE LA VILLE OBJET D'INVESTISSEMENTS SE FAIT À PARTIR D'UNE SÉRIE DE PRÉMISSES QUI ÉVALUENT ET ÉTABLISSENT LAQUELLE EST LA PLUS INTÉRESSANTE ET LA PLUS AGRÉABLE. BARCELONE S'AVÈRE SPÉCIALEMENT COMPÉTITIVE À CET ÉGARD. L'ÉTUDE DE HEALEY AND BAKER QUE J'AI MENTIONNÉ AU DÉBUT DE MON INTERVENTION DÉCRIT CELLE-CI COMME LA VILLE EUROPÉENNE QUI OFFRE UNE PLUS GRANDE QUALITÉ DE VIE À SES TRAVAILLEURS. (DIAPOSITIVE N° 14) LES QUATRE KILOMÈTRES DE PLAGE RÉCUPÉRÉS AU COURS DE CES DERNIÈRES ANNÉES, LA NOUVELLE ZONE PORTUAIRE DU PORT VELL, AVEC SES NOUVELLES INSTALLATIONS LUDIQUES TELLES QUE L'AQUARIUM LE PLUS GRAND D'EUROPE, LE CINÉMA IMAX OU LES DIVERSES TERRASSES ET BARS SITUÉS AU BORD DE LA MER, AINSI QUE LA ZONE DU PORT OLYMPIQUE, CONSTITUENT UNE ENCLAVE EXTRÈMEMENT ATTRAYANTE. (DIAPOSITIVE N° 15 : ZONE LITTORALE) 11 �BARCELONE POSSÈDE LAXE COMMERCIAL LE PLUS LONG D'EUROPE. EN EFFET, LA BARCELONA SHOPPING LINE PREND NAISSANCE AU SEIN DE LA VIEILLE VILLE ET PARCOURT LE PASEO DE GRACIA ET LA DIAGONAL. ELLE OFFRE DE NOMBREUSES ET EXCEPTIONNELLES POSSIBILITÉS COMMERCIALES AUSSI BIEN DU POINT DE VUE DE LA QUALITÉ ET DU DESIGN QUE DE L'ORIGINALITÉ QUI LA CARACTÉRISE. CET AXE EST FLANQUÉ DE DEUX GRANDS COMPLEXES COMMERCIAUX SITUÉS DE PART ET D'AUTRE DE LA VILLE (GLORIAS ET ILLA DIAGONAL) QUI ONT DÉCLENCHÉ UNE VÉRITABLE RÉVOLUTION DE LA CONSOMMATION ET ATTIRÉ VERS LA VILLE DES MILLIERS D'ACHETEURS PROVENANT DE LA BANLIEUE. TOUS CES CHANGEMENTS ONT EU LIEU EN MÉME TEMPS QUE BARCELONE AUGMENTAIT SA CAPACITÉ HÓTELIÀRE ET GRANDISSAIT COMME CITÉ TOURISTIQUE. À CETTE ÉPOQUE, NOUS AVONS ÉTÉ SIMULTANÉMENT CAPABLES DE RÉALISER UNE AUTHENTIQUE TRANSFORMATION URBAINE, QUI NOUS A PERMIS D'AMÉLIORER L'ASPECT DES ZONES PÉRIPHÉRIQUES, ET DE RÉCUPÉRER LE CENTRE HISTORIQUE DE L'ANCIENNE VILLE. SOULIGNONS À CE PROPOS QUE L'ANNÉE DERNIÈRE, PLUS DE TROIS MILLIONS DE PERSONNES ONT VISITÉ LA CAPITALE CATALANE, AVEC UNE MOYENNE D'OCCUPATION HÓTELIÈRE DE 72%. 12 �IL EST DE MÉME INTÉRESSANT DE CONSTATER QUE DES VILLES TELLES QUE BERLIN OU SAINT-PÉTERSBOURG NOUS DEMANDENT COMMENT NOUS SOMMES ARRIVÉS À ATTEINDRE UN TEL NIVEAU, ET QUE D'AUTRES VILLES, COMME PAR EXEMPLE LISBONNE, ONT VOULU S'INSPIRER DE L'EXPÉRIENCE BARCELONAISE EN CE QUI CONCERNE LA RÉCUPÉRATION DE SA FAÇADE MARITIME ET L'ORGANISATION DE L'EXPO 98. DE PLUS, NOS TENDANCES URBANISTES S'AVÈRENT SÉDUISANTES POUR LES EXPERTS DE LONDRES. PAR CONSÉQUENT, IL NE ME PARAÍT PAS EXAGÉRÉ D'AFFIRMER QUE BARCELONE A SU MENER À BIEN PLUSIEURS RÉVOLUTIONS EN UN TEMPS RECORD. (DIAPOSITIVE N° 16 : PARC DE LA TRINITAT) IL EST VRAI QUE BARCELONE EST À LA MODE. ELLE L'ÉTAIT DÉJÀ AVANT 1992, ET, CONTRAIREMENT À L'AVIS DES PESSIMISTES, ELLE A CONTINUÉ DE CROÍTRE ET DE DÉVELOPPER SES PERSPECTIVES À LA SUITE DE CETTE ANNÉE MAGIQUE. NOUS NE NOUS SOMMES PAS ARRÉTÉS, BIEN AU CONTRAIRE, NOUS AVONS MÉME ACCÉLÉRÉ LE RYTHME DE NOTRE CROISSANCE. D'UNE CERTAINE FAÇON, BARCELONE, COMME L'EXPRIME SON MAIRE, M. PASQUAL MARAGALL, EST "IMBATTABLE". NOTRE CITÉ EST DONC, INDÉNIABLEMENT, UNE VILLE ATTRAYANTE ET À LA MODE. DIVERS EXEMPLES PEUVENT SERVIR À ILLUSTRER CETTE AFFIRMATION. JE VOUS LES PRÉSENTERAI MÉLANGÉS, D'UNE FAÇON QUI N'EST PEUT-ÉTRE 13 �PAS LA PLUS ORTHODOXE, MAIS QUI, À MON AVIS, ÉCLAIRERA CETTE QUESTION. AU MOIS DE JUIN DE L'ANNÉE DERNIÈRE, LA REVUE FORTUNE A CÉLÉBRÉ SON FORUM INTERNATIONAL À BARCELONE. DE MÉME, EN MARS 1997, LA RÉUNION DE LA BID (BANQUE INTERAMÉRICAINE DE DÉVELOPPEM;ENT) A EU LIEU À BARCELONE. NOUS SOMMES LA QUATRIÈME VILLE DU MONDE POUR CE QUI EST DE L'ORGANISATION DE CONGRÉS. CES CONSIDÉRATIONS SONT, SANS AUCUN DOUTE, PERTINENTES, MAIS PERMETTEZ-MOI D'EN AJOUTER D'AUTRES, PLUS FRIVOLES, QUI ACHÈVENT DE CONFIRMER LA POSITION PRIMORDIALE DE NOTRE VILLE ET SON EXTRAORDINAIRE CAPACITÉ D'ATTRACTION. DANS LE SILLAGE DE BRUCE WILLIS ET DE SYLVESTER STALLONE, QUI ONT OUVERT UN RESTAURANT DE LA CHANE PLANET HOLLYWOOD DANS LA CAPITALE CATALANE, STEVEN SPIELBERG A RÉCEMMENT INAUGURÉ LE RESTAURANT SOUS DIVE, ET, PLUS RÉCEMMENT ENCORE, LES TOP MODELS-MARIN CLAUDIA SCHIFFER, NAOMI CAMPBELL ET ELLE MCPHERSON ONT OUVERT LE PREMIER FASHION CAFE D'EUROPE À BARCELONE. VOILÀ DES QUESTIONS QUI, PAR RAPPORT AUX EFFORTS LOGISTIQUES DE CETTE VILLE, PARAÍTRONT PEUT-ÉTRE MINEURES. POURTANT, ELLES DONNENT UNE IMAGE 14 �SIGNIFICATIVE DE LA VILLE ET DE SON INTÉRÉT À TOUS LES NIVEAUX. AU DÉBUT DE CE DISCOURS, JE VOUS ANNONçAIS QUE JE SOUHAITAIS VOUS PARLER DE NOS CAPACITÉS ET DE NOTRE SITUATION ÉCONOMIQUE AINSI QUE DE NOS POSSIBILITÉS NON SPÉCIFIQUEMENT ÉCONOMIQUES LIÉES À LA QUALITÉ DE VIE QUI CARACTÉRISE LA CAPITALE CATALANE. JE VOUS DISAIS AUSSI QUE J'AVAIS L'INTENTION DE FAIRE RÉFÉRENCE, NE SERAIT-CE QUE BRIÈVEMENT, À L'ESPRIT ET AU STYLE DE NOTRE VILLE. JE VAIS MAINTENANT M'Y ATTACHER. BARCELONE, RICHE DE DEUX MILLE ANS D'HISTOIRE, SE TROUVE SUR LE POINT DE FRANCHIR LE SEUIL DE SON TROISIÈME MILLÉNAIRE, ET, QUOIQUE NOUS SOYONS FIERS DE SON PASSÉ, QUI EST LE NÓTRE, NOUS NE PASSONS PAS NOTRE TEMPS À AFFICHER DES ATTITUDES NOSTALGIQUES À SON SUJET. (DIAPOSITIVE N° 17 : PLAZA REAL / ARCHITECTURE GOTHIQUE CIVILE CATALANE) NOUS CHERCHONS SURTOUT À SAVOIR VERS Oü NOUS ALLONS. L'ESPRIT DE BARCELONE EST CELUI D'UNE CITÉ AMBIVALENTE, D'UNE CITÉ QUI SE SAIT CAPITALE DE LA CATALOGNE TOUT EN SE COMPORTANT COMME UNE CAPITALE ESPAGNOLE BIS, D'UNE CITÉ ORIENTÉE VERS LA MER DONT UN DES MEILLEURS ATOUTS RESIDE DANS LA COMMUNICATION PERMANENTE 15 �QU'ELLE ÉTABLIT AVEC LE RESTE DU MONDE.BARCELONE PARTICIPE D'UNE ATTITUDE OUVERTE, TOLÉRANTE, RÉCEPTIVE, AUTHENTIQUEMENT SENSIBLE AUX MÉLANGES DE CULTURE, TOUJOURS DISPOSÉE AU MÉTISSAGE, À LA COMBINAISON D'ÉLÉMENTS DISSEMBLABLES, À LA SOMME DE VOLONTÉS ET DE STYLES DIVERS. (DIAPOSITIVE N° 18 : RAMBLAS GROUILLANTES DE PROMENEURS) UNE CARACTÉRISTIQUE DE "LA" BARCELONE CONQUE AU COURS DE CES DERNIÈRES ANNÉES EST, D'UNE PART, SA REMARQUABLE COMPLICITÉ AVEC SES HABITANTS, QUI ONT ACCEPTÉ AVEC ENTHOUSIASME TOUS LES NOUVEAUX PROJETS ENTREPRIS PAR LEUR VILLE, ET, D'AUTRE PART, L'ENTENTE RÉGNANT ENTRE LE SECTEUR PUBLIC ET LE PRIVÉ QUI ONT RÉUNI LEURS EFFORTS AFIN DE BATIR CONJOINTEMENT UNE NOUVELLE VILLE. D'APRÈS UN SONDAGE RÉALISÉ PAR UN DES JOURNAUX LES PLUS PRESTIGIEUX DE NOTRE CITÉ, LES HABITANTS DE BARCELONE SONT, AVEC LES HABITANTS DE DUBLIN, LES CITADINS QUI APPRÉCIENT LE PLUS DE VIVRE DANS LEURS VILLES RESPECTIVES. (DIAPOSITIVE N° 19: BARCELONE EST LA SECONDE MEILLEURE VILLE DE RÉSIDENCE) EN OUTRE, L'ESPRIT DE LA CAPITALE CATALANE EST NETTEMENT MARQUÉ PAR UNE FORTE VOCATION CULTURELLE. BARCELONE EST UNE VILLE CULTIVÉE, BIEN PRÉPARÉE SUR TOUS LES PLANS, MODERNE ET DÉTENTRICE D'UNE VOLONTÉ INDÉNIABLE D'ACCUEILLIR TOUS ET CHACUN 16 �DE SES VISITEURS ET D'APPRENDRE DE TOUT LE RESTE DE L'HUMANITÉ. C'EST DONC AVEC UNE CERTAINE IMMODESTIE, MAIS AUSSI AVEC UN ANTI-CONFORMISME DÉCIDÉ, QUE NOUS CHERCHONS À TOUJOURS FAIRE MIEUX. (DIAPOSITIVE N° 20 : SANT JORDI I LA MERCÈ) J'ESPÈRE QUE CETTE EXPRESSION DE MES SENTIMENTS N'A PAS OUTREPASSÉ LES LIMITES DE LA COURTOISIE. IL EST QUELQUEFOIS DIFFICILE DE PARLER DE BARCELONE SANS QU'AFFLEURE UNE CERTAINE SATISFACTION, APRÈS AVOIR SI SOUVENT EU L'OCCASION D'EXPLIQUER LES TRANSFORMATIONS QUE NOTRE VILLE EST EN TRAIN DE CONNAÍTRE. POUVOIR PARLER ICI AUJOURD'HUI, ET PARTAGER CETTE INFORMATION AVEC VOUS, A ÉTÉ UN VÉRITABLE PLAISIR ET UNE NOUVELLE SOURCE DE FIERTÉ. JE VOUS REMERCIE INFINIMENT DE L'INTÉRÉT QUE VOUS AVEZ DÉMONTRÉ VIS-À-VIS DE BARCELONE EN ASSISTANT À CET EXPOSÉ. J'ESPÈRE QUE VOUS AUREZ TRÈS BIENTÓT LA POSSIBILITÉ DE CONNAÍTRE DE PLUS PRÈS CETTE VILLE QUI ASPIRE À DEVENIR LA PORTE SUD DE L'EUROPE, UNE PORTE QUE NOUS VOUS OUVRONS AVEC PLAISIR DANS L'INTENTION QUE VOUS VOUS SENTIEZ ICI COMME CHEZ VOUS. (DIAPOSITIVE N° 21 : IMAGE GLOBALE) MERCI DE VOTRE ATTENTION ET À BIENTÓT. BONSOIR. DSPARISI.DOC 18/3/97 9:20 17 �VOICI QUELQUES INDICATEURS ÉCONOMIQUES QUI MONTRENT L'ENVERGURE DU RENOUVEAU SUBI PAR LA VILLE DE BARCELONE : * CETTE CITÉ, DONT LE NOMBRE D'HABITANTS REPRÉSENTE SEULEMENT 4% DE LA POPULATION ESPAGNOLE, PRODUIT 8% DU PIB NATIONAL. * UN QUART DU MONTANT TOTAL DES INVESTISSEMENTS ÉTRANGERS EN ESPAGNE SE FAIT EN CATALOGNE. * EN CE QUI CONCERNE LE VOLUME D'EXPORTATIONS ESPAGNOL, UNE PESETA SUR QUATRE EST EXPORTÉE DEPUIS BARCELONE. * SUITE AU RABAIS DES TARIFS ÉLECTRIQUES, LA CONSOMMATION INDUSTRIELLE D'ÉLECTRICITÉ A AUGMENTÉ DE 3,1% TANDIS QUE CELLE DE GAZ AUGMENTAIT DE 9,3%. * LE TAUX DE CHÚMAGE EST MOINDRE À BARCELONE QUE DANS L'ENSEMBLE DE LA CATALOGNE ET DE L'ESPAGNE (BARCELONE, 9,2%; CATALOGNE, 10,1%; ESPAGNE, 13,5%). DE PLUS, LA TENDANCE EST À LA BAISSE. L'ANNÉE DERNIÈRE, LE TAUX DE CHÓMAGE A DIMINUÉ DE 13,1%, CE QUI REND NOTRE TAUX ACTUEL DE CHÓMAGE INFÉRIEUR À LA MOYENNE DE L'UNION EUROPÉENNE. (DIAPOSITIVE N° 7 : DONNÉES CI-DESSUS) 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4421 Title A name given to the resource Intervenció al seminari "Invertir a Barcelona" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. París Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Finançament Indústria Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1326/19930510d_00556.pdf 476a8e6b623ad4e62b84141e4c634453 PDF Text Text LADIES AND GENTLEMEN, WELCOME TO BARCELONA. IT IS A PLEASURE FOR OUR CITY TO BE HOST TO A EUROPEAN CHIEF FINANCIAL OFFICER'S CONFERENCE, ORGANISED BY SUCH A PRESTIGIOUS MAGAZINE AS "THE ECONOMIST". BARCELONA HAS A LONG, WELL-REPUTED TRADITION IN HOSTING CONFERENCES. I MAY SAY, WITH SOME PRIDE, THAT WE RECENTLY PASSED -WITH EXCELLENT RESULTS- ONE OF THE TOUGHEST TESTS YOU CAN IMAGINE: THE ORGANI$ATION OF THE OLYMPIC GAMES. THE 1992 OLYMPIC GAMES HAVE LEFT TWO IMPORTANT LEGACIES TO THIS CITY. FIRST OF ALL, THEY PUT BARCELONA ON THE MAP. CAN YOU IMAGINE WHAT A EXTRAORDINARY AND FANTASTIC PROMOTION IT IS FOR A CITY TO HAVE AN ESTIMATED TV AUDIENCE OF NEARLY 3,500 MILLION PEOPLE FROM AROUND THE PLANET ON THE OCCASION OF THE GAMES' OPENING CEREMONY? NO COMPANY COULD AFFORD SUCH A GLOBAL ADVERTISEMENT. 1 THE SECOND IMPORTANT LEGAC OF THE GAMES IS THE TRANSFORMATION OF THE CITY. SINCEITHE VERY FIRST MOMENT, WHEN WE WERE STILL BIDDING FOR THEGAMES, WE DECIDED THAT THIS WAS THE GREAT OCCASION IN WHICH TO RENEW THE CITY AND ITS INFRASTRUCTURE. WE WERE THEN LEAVING BEHIND A PERIOD OF NEGLECT AND ABSENT DEMOCRACY (THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS TOOK PLACE IN 1979). �THE OLYMPIC GAMES WERE A STRONG STIMULOUS TO ACQUIRE, IN A SHORT PERIOD OF TIME, HUGE INVESTMENTS NECESSARY FOR THE CITY'S REDEVELOPMENT. I DO NOT WISH TO BORE YOU WITH TOO MANY FIGURES, BECAUSE I WOULD RATHER TO TALK TO YOU ABOUT BARCELONA'S FUTURE. WE CAN SAY THAT, ACCORDING TO COMMONLY ACCEPTED FIGURES, COVERING A GREAT DIVERSITY OF PROJECTS -ALL OF THEM SPEARHEADED FOR "1992"-, THE OLYMPIC GLOBAL INVESTMENT FROM 1986 TO 1992 HAS BEEN WORTH 7.5 BILLION DOLLARS. HALF THIS AMOUNT COMES FROM THE PRIVATE SECTOR, THE OTHER HALF FROM THE DIFFERENT PUBLIC ADMINISTRATIONS (THE CITY, THE REGION AND THE CENTRAL GOVERNMENTS). THE CITY, THAT'S TRUE, HAS DOUBLED ITS FINANCIAL BURDEN. BUT THE MOST IMPORTANT FACT IS THAT FROM A MUNICIPAL INVESTMENT OF 750 MILLION DOLLARS --EXTRAORDINARY BY OUR STANDARDS-- A GLOBAL INVESTMENT OF 7.5 BILLION U.S. DOLLARS HAS BEEN ACHIEVED. THIS TENFOLD MULTIPLICATION HAS PERMITTED US TO FINANCE OUR URBAN TRANSFORMATION. NOW THAT THE GAMES ARE OVER, WE HAVE A CITY WHICH IS BETTERKNOWN, BETTER -COMMUNICATED, WITH BETTER TELECOMMUNICATIONS (SIR NORMAN FOSTER'S TOWER ATOP OF THE COLLSEROLA HILL). AND �WE HAVE A WISER, MORE EXPERIENCED WORK-FORCE: OUR ENGINEERS, OUR ARCHITECTS, ALL THE PEO LE RELATED TO THE SERVICE SECTOR IN GENERAL HAVE HAD A UNIQUF OCCASION TO IMPROVE THEIR KNOWHOW. THE PERIOD WHICH OF RECESSION THROUGgOUT HAS WITH THE GAMES HAS UNFORTUNATELY COINCIDED OF END EUROPE. SPAIN, COUNTRY A EXPERIENCED (OVER THE PAST FEW YEARS) A A STEADY ECONOMIC GROWTH, IS NOW SUFFERING, LIKE ITS OTHER EUROPEAN PARTNERS, A PERIOD OF DIFFICULTIES. BUT THIS IS A BIZARRE CRISIS. I AM CONVINCED THAT TOO MUCH MONETARY AND PSYCHOLOGICAL ELEMENTS ARE HAVING STRONGLY NEGATIVE REPERCUSSIONS ON THIS CRISIS, WHICH ARE PERHAPS, SOMETIMES, MORE PSYCHOLOGICAL THAN REAL. MOREOVER, WE ARE BEGINNING NOW TO SEE THE FIpST SIGNS OF A RECOVERY. IN ANY CASE, HERE IN BARCELONA WE ARE PREPARED FOR THE POSTGAMES PERIOD. CITY'S MOST BEFORE THE VERY CELEBRATION OF THE GANES, THE SIGNIFICANT 00NOMIC, SOCIAL AND ACADEMIC INSTITUTIONS AGREED TO ELABORATE A PLAN, A STRATEGIC PLAN, TO MEET THE FUTURE. IT HAS BEEN CALLED THE BARCELONA 2000'S ECONOMIC AND SOCIAL STRATEGIC PLAN. THE INITIATIVE HAS BEEN PROMOTED BY THE CITY COUNCIL AND HAS PROVED TO BE ONE OF THE MOS EFFICIENT WAYS TO GAIN CO-OPERATIO BETWEEN THE PUBLIC AND PRIVZkTE SECTORS. IN 1991 THE EUROPEAN �COMMISSION AWARDED BARCELONA .ITS PRIZE FOR THE BEST EXAMPLE OF STRATEGIC PLANNING. ITS IMPLEMENTATION IS BEING CARRIED OUT TO THE SATISFACTION OF ALL THE INSTITUTIONS INVOLVED. OUR AIM IS FOR BARCELONA TO BECOME AN IMPORTANT CITY FROM THE FINANCIAL AND SERVICES CONTEXT ON A EUROPEAN SCALE. IN FACT, BARCELONA IS LEADING A EUROPEAN REGION WITH SPREADS OVER BOTH SIDES OF THE SPANISH-FRENCH BORDER, AND INCLUDES THE CITIES OF SARAGOSSA, T9ULOUSE, MONTPELLIER, PALMA DE MALLORCA AND VALENCIA. THIS IS A REGION WITH A POPULATION OF MORE THAN 16,5 MILLION AND IS, ONE OF EUROPE'S FASTEST AREAS OF GROWTH. BARCELONA IS ITS GEOGRAPHICAL CENTRE AND ITS LARGEST CITY. SOMETIMES WE HAVE REFERRED TO BARCELONA AS THE CAPITAL CITY OF THE NORTH OF THE SOUTH. IN A MARKET WITHOUT FRONTIERS, WE ARE NOW READY TO COMPETE. WE WANT TO BECOME THE SOUTHERN GATE AND PORT TO EUROPE. THE DEVELOPMENT ACHIEVED ON THE OCCASION OF THE GANES, AS WELL AS THE PROJECTS WE HAVE CURRENTLY IN MOTION, CONSOLIDATE OUR NEW STRENGTH. YOUR PRESENCE HERE MAKES US FEEI, THAT WE ARE ON THE RIGHT TRACK. THANK YOU VERY MUCH AND I HOPE YOU WILL ENJOY YOUR STAY HERE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4232 Title A name given to the resource Intervenció al sopar organitzat per el The Economist Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/284/20060713.pdf af60dfdf6f69bed0d52211d1fac6cefa PDF Text Text Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya Parlament de Catalunya | 13/07/2006 Vull començar aquesta meva intervenció amb un agraïment a totes les forces polítiques d'aquesta cambra i al seu president per l'oportunitat d'adreçar-los unes paraules al final del període de sessions i de la legislatura. Efectivament, estem vivint els últims finals de la VII legislatura. D'aquí a poques setmanes, fent ús de la meva facultat com a President de la Generalitat, signaré el decret de convocatòria de les eleccions, que se celebraran la propera tardor. Concretament el dia 1 de novembre. He comunicat ja la meva decisió a S. M. El Rei. Cadascú farà legítimament el seu balanç de la legislatura en el debat democràtic de la propera campanya electoral, que per descomptat es passarà comptes d'aquesta legislatura per bé i per mal. Però també és obligat fer-ne un balanç institucional, pensant en la llarga durada, sostraientnos per un dia a la pressió de l'esdeveniment quotidià i del seu comentari mediàtic, que sempre és legítim. Procurant d'inserir el que han estat aquests anys en el relat continu de la vida democràtica de Catalunya d'ençà de la recuperació de les nostres institucions. Per propiciar aquesta mirada llarga podríem intentar de donar resposta a una pregunta com aquesta: És més fort avui l'autogovern de Catalunya que fa tres anys o no ho és?. Veig difícil que no es pugui donar -amb tots els matisos que vulguin- una resposta afirmativa a aquesta qüestió. Ho veig francament difícil. El President de la Generalitat n'està convençut: avui el nostre autogovern és més fort, més madur, i està més protegit legalment i quasi diria i consuetudinàriament, és a dir, pels costums i estils i modes de debat que s'han anat creant dins de Catalunya i entre Catalunya i Espanya. Ho és per raons de diversa índole que m'agradaria descabdellar breument: Primera raó. Ha funcionat l'alternança política. I sense aquest funcionament, per descomptat que pot haver-hi democràcia, però no hi ha la prova de la democràcia. Les eleccions de novembre de 2003 van fer possible una majoria diferent de les que s'havien conformat des de 1980 en aquest Parlament i que va propiciar i donar suport a un nou govern. Això va suposar un trasbals lògic en un país regit sota un únic i pràcticament idèntic paradigma polític durant més de dues dècades. Cosa que no està ni bé ni malament, el país ho va triar, però deixava pendent la prova del nou de l'existència del sistema democràtic com alternança. Hem assajat noves fórmules de governació amb els governs de coalició, que molt probablement adoptaran formes diverses en el futur. A Catalunya i a Espanya. És bastant lògic que en l'inici d'un sistema democràtic, sigui a nivell de l'Estat sigui a nivell de la nació catalana, d'alguna forma hi hagi tendència a buscar en una sola identitat política, la identitat de govern; mentre que països europeus, no tots, però molts països europeus i no europeus, amb tradició democràtica, el més habitual és precisament el govern de coalició. Segona raó. Ha funcionat l'oposició parlamentària. Que ha estat el contrapunt democràtic necessari del Govern. Els mecanismes de control s'han mostrat eficaços i l'oposició n'ha fet ús de tots ells, amb una moció de censura inclosa. Tercera raó. S'han millorat les institucions. Començant per aquesta casa, el Parlament de Catalunya. Després d'anys i anys d'intents frustrats, tenim finalment un nou Reglament, que recull l'experiència de set legislatures i que és una garantia del vigor de la nostra primera institució. Aquest Parlament, i d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots, ha tingut més vida i més vibració en els escassos mil dies de la VII legislatura que no havia tingut en els deu o quinze anys precedents. Els representants dels mitjans de comunicació en són testimoni, i vull aprofitar aquesta referència per agrair-los, també des d'aquí, el seu treball. I si em permeten una expansió, ara que puc fer-ho sense aixecar sospites de cap mena, als mitjans els demano que siguin més independents, que no vol dir menys crítics sinó més autoexigents, en base a la informació i l'estudi i no a les simpaties i antipaties (inevitables) ni a les connexions privilegiades i les fonts exclusives d'informació. 1 �El model que tenim, que hem tingut, té una explicació que està lligada més aviat a l'edat infantil de la democràcia que no pas a la seva eclosió total. Quarta raó. A més del Parlament, gairebé totes les institucions que configuren el nostre autogovern han estat objecte de reforma: el Consell Consultiu, el Consell de l'Audiovisual, la Comissió Jurídica Assessora, el Consell de Treball, Econòmic i Social ... Cinquena raó. S'han donat passes significatives per ampliar i consolidar la presència de les institucions i de la realitat catalanes en el marc espanyol i europeu, com: - la normalització de la Conferència de Presidents, - la recuperació del debat de les autonomies al Senat, - la participació dels representats de la Generalitat en els organismes europeus. Un conseller de la Generalitat va ser un dels primers, sinó el primer, no representant directament estatal, sinó representant l'Estat, el conseller Siurana si no m'erro, davant del Consell o de la Comissió. - el primer reconeixement del català a Europa, - la posta en marxa de l'Euroregió, - i la progressiva implicació mediterrània del nostre país. No els amago que m'agradaria, en la mesura de les meves possibilitats, evidentment modestes a partir de primers de novembre, contribuir en aquest escenari euroregional i euromediterrani. I, sisena raó, la més important: Hem reformat a fons la llei fonamental de l'autogovern: l'Estatut. Per assolir la reforma ha calgut el concurs combinat de totes les forces i institucions. El Govern hi ha donat l'impuls; hi ha treballat aquesta Cambra, que en va aprovar la primera proposta el setembre passat; s'ha plantejat, discutit, negociat i acordat amb les Corts espanyoles i finalment, encara no fa un mes, l'han referendat els ciutadans de Catalunya. Feina feta. L'Estatut ha absorbit moltes energies. D'aquesta Cambra i del propi Govern. El temps dirà fins a quin punt ha estat important l'esforç col·lectiu que hem fet. Però m'aventuro a afirmar que més d'hora que tard apreciarem els resultats i l'avenç substancial que el nou Estatut ha significat. En definitiva, doncs, les institucions de Catalunya han funcionat, han evolucionat i s'han enfortit. I d'aquesta manera, hem fet en aquests tres anys dues coses que no havíem fet en 23 anys: - Catalunya ha enfrontat la seva definició dintre del marc de la Constitució Espanyola. - I hem donat per clos un temps de no implicació en la política espanyola, d'acceptar que aquesta no podia canviar substancialment. Amb el nou Estatut i el període de revisions estatutàries -i eventualment constitucionals- hem encetat un nou període que probablement tindrà la seva perfecció en la properes legislatures catalana i espanyola. No tot cabrà en aquesta. Però insisteixo: tots som conscients que l'important ve ara. Que el substancial és l'ús que fem de les institucions i de les lleis. En definitiva, el rendiment que donaran. Un rendiment que haurem de mesurar amb els resultats de les polítiques públiques que el nou marc institucional permetrà. Arriba el moment de convertir l'Estatut en acció parlamentària i de govern. També arriba ara el moment de ser exigents amb nosaltres mateixos i amb el govern de l'Estat en el desenvolupament i l'aplicació de l'Estatut de 2006. Això marcarà, indubtablement, una nova etapa política al nostre país. Una etapa conseqüent amb la majoria d'edat de l'autogovern de Catalunya. 2 �Dic majoria d'edat no pas com a mer recurs retòric, sinó entenent que, més que en cap altre moment de la nostra història recent, allò que fem, allò que siguem, dependrà, ara, de nosaltres. Perquè amb el nou Estatut, Catalunya esdevindrà la comunitat política d'Europa que, sense ser un estat, té el major reconeixement, el major nivell de competències i de recursos per abordar el seu desenvolupament. Més de fet que alguns petits estats. Desitjo que l'etapa que s'ha d'iniciar d'aquí a uns mesos sigui la d'una governació plena de Catalunya, que es fonamenti en el que emani d'aquesta Cambra i en les polítiques que impulsi el govern format pel president que obtingui la confiança de la majoria. Totes les eines necessàries i totes les banderes possibles que Catalunya necessita per ser respectada i per progressar són a les nostres mans. Senyores i senyors diputats, He estat diputat d'aquest Parlament durant 15 anys de la meva vida. Hi vaig ser present, essent alcalde de Barcelona, entre 1988 i 1995 (les legislatures II i IV), com a Cap de l'Oposició entre 1999 i 2003 (la VI) i aquesta VII legislatura com a President de la Generalitat. Crec que l'evolució de la Cambra aquests darrers anys ha estat molt positiva. El Parlament de Catalunya ha aconseguit el relleu i protagonisme que durant molt de temps no havia tingut. En aquesta legislatura, la Cambra ha jugat el paper que li corresponia com a veritable centre del debat polític de Catalunya. La propera tardor, com he dit, se celebraran noves eleccions al Parlament. Fa pocs dies vaig fer pública la meva decisió -llargament meditada i presa ja fa uns mesos- de no concórrer-hi de nou. Una altra cosa és que la pogués o no la pogués anunciar. No ho vaig considerar convenient fins que no hi hagués el referendament de l'Estatut. És una decisió estrictament personal que ja he explicat públicament. Per tant, doncs, no podré compartir treball a la Cambra amb els qui de vostès siguin presents en aquest hemicicle d'aquí a uns mesos. Però, penso seguir treballant al servei del nostre país. En prendre possessió del càrrec de President, el 20 de desembre de 2003, vaig acabar les meves paraules, dient que "Comencem un nou quart de segle de la democràcia i l'autonomia. Tothom n'ha de ser conscient. Moltes coses canviaran. Però el desig dels catalans de ser nosaltres mateixos amb tota la nostra varietat, i el de conviure amb els altres pobles d'Espanya, en termes de lleialtat i equitat, no serem nosaltres qui el trencarem. En tot cas seran d'altres. I els ho posarem difícil. Ens explicarem fins l'esgotament. Parlant la gent s'entén." Han passat prop de mil dies (935). Hem fet un camí llarg, intens i fèrtil. Hi ha hagut moments difícils. Alguns ho han estat molt per al govern que he presidit, d'altres ho han estat per al conjunt de forces polítiques aquí representades. Alguns també ho han estat per a mi personalment. Hi ha hagut moments que he arribat a pensar que era cert que, per part d'alguns, hi havia voluntat de posar a prova fins el límit la institució que he presidit i la nostra voluntat de convivència lleial amb els altres pobles d'Espanya. Però no se n'han sortit. El poble, en el seu conjunt, és molt més savi a voltes que molts dels qui tenen la responsabilitat de representar-lo. Les discrepàncies i les distàncies han estat molt acusades. Però he procurat que el respecte institucional a Catalunya no es trenquessin mai del tot. Sempre hi ha hagut un pilar sobre el qual edificar novament els ponts. 3 �Vull agrair l'aportació que hi han fet els presidents dels grups parlamentaris que durant més de dos anys van donar suport al govern, senyora Manuela de Madre, senyor Josep-Lluís Carod-Rovira i al Conseller Joan Saura. Així com als portaveus Joan Boada, Joan Ridao i Miquel Iceta. Vull mostrar el meu reconeixement també al president del principal grup de l'oposició, senyor Artur Mas, pel seu capteniment, i al president del Grup Popular, senyor Josep Piqué, pel mateix. I al President del Parlament, vull agrair-li la seva prestació. La seva continuïtat, sense variacions ni en la forma ni en el to, a través de conjuntures polítiques canviants, ha estat una àncora democràtica important en l'escenari de la política catalana, no ho oblideu mai. Gràcies senyor president. I per tancar aquest capítol de reconeixements: estic agraït a tots els consellers i conselleres que he tingut al govern, sense excepció; el clima que hi ha hagut al Consell Executiu, i ells i elles han estat testimoni, ha estat sempre de dignitat i d'anar per feina. Temps hi haurà de fer el balanç positiu i de fer balanç crític del que s'ha fet, avançat i aconseguit i del que no s'ha pogut aconseguir. De mostrar amb orgull els uns i de fer la crítica els altres de tot el que s'ha esdevingut en aquests mil dies. Mil dies en què vostès, senyors i senyores diputats, han canviat Catalunya. Crec que tots, tots, ens hem de sentir orgullosos d'haver participat en un període extraordinari de la vida política de Catalunya. D'haver fet dues coses importants: el nou Estatut i la primera alternança. D'haver defensat projectes distints, però, al capdavall d'haver treballat al servei del nostre país. D'haver governat el present i, alhora, haver forjat un futur millor per Catalunya. Moltes gràcies senyores i senyors diputats. Moltes gràcies senyor President. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1765 Title A name given to the resource Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Autogovern Eleccions Estatuts Govern Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1484/19960425d_00724.pdf 5d5ab7942413fe44f73d5ae5ae3f6393 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE LALCALDIA Data: 25.4.96 GUI Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr, Alcalde Gabinet (GB) Acte acadèmic "50 anys sense Key es" De cara a l'intervenció de l'Alcalde en la vídeo-conferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - L'acte acadèmic ha estat organitzat per: Ma. Àngels Gil, directora dels estudis de Ciències Empresarials de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), - Joan Tugores, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (UB), i - Lluís Barbé, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).' - S'adjunta còpia del programa de l'acte. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu a li seu de la UOC (avgda. Tibidabo). Entre 400 i 450 persones més seguiran l'act4 en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de la UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pr-determinat, però s'ha suggerit una durada d'entre 15 i 30 minuts. Tenint en compte que la intervenció serà retransmesa per vídeo-conferència, es recorda a l'Alcalde que cal reduir al mínim els moviments i gesticulacions, i que en qualsevol cas convé que els moviments siguin el més pausat possible. - S'adjunta còpia de la proposta de la intervenció preparada pel regidor-president de la comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, que incorpora algunes anotacions i comentaris indicats per l'Alcalde. Á^astre ^ "'Arada _T...,.... KEYNES.GBR �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 23.4.96 NOTA INTERIOR Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Pasqual MARAGALL 1 Guillermo BASSO Videoconferència "50 anys sense Keynes" De cara a l'intervenció de l'Alcalde a la vídeoconferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - La vídeo-conferència tindrà lloc el pròxim dijous 25 d'abril. - S'adjunta copia del programa de la jornada. - L'acte, organitzat per l'Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'Universitat de Barcelona (UB) i l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), se celebra per commemorar el 50 aniversari de la mort de John Maynard Keynes. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu ala seu de l'UOC (avgda. Tibidabo). - Entre 400 i 450 persones més seguiran l'acte en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de l'UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pre-determinat, però s'ha suggerit que duri uns 15 minuts. - Seguint les indicacions de l'Alcalde, el regidor-president de la Comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, prepara la proposta d'intervenció. - S'adjunta el dossier elaborat pel departament de Documentació. 51%31 °tt Documento6 �PROPOSTA DE LA INTERVENCIÓ PREPARADA PEL REGIDORPRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I POLÍTICA CULTURAL, JOAQUIM DE NADAL. �He de pensar que hores d'ara tot, o quasi tot, sobre John Maynard Keynes es deu haver ja dit, així que no espereu de mi cap reflexió molt nova. Només que uns suggeriments més personals i circumstanciats que d'altra cosa. De fet, la mare de Keynes, ens explica Schumpeter, va ésser un cop alcaldessa de Cambridge. És una complicitat que em pot excusar d'ésser molt poc acadèmic. UN CANVI GENERACIONAL Deixeu-me abans de tot, de fer una primera reflexió generacional. La vida de John Maynard Keynes cobreix el període que va des de 1883, any que va néixer, a 1946, any de la seva mort. Penso en les revolucions científiques i culturals que es produeixen gràcies a persones coetànies i que expliquen bona part de l'essència del segle XX: James Joyce, que va néixer un any abans, al 1882 i va morir cinc anys abans 1941. Conjuntament amb Proust, que va néixer uns anys abans, és a dir pI 1871, podrien explicar bona part de la revolució narrativa del nostre segle. ittlban Berg, nascut dos anys després de John Maynard Keynes, és a dir, l'any 1885, conjuntament amb la resta del que es denomina la primera escola de Viena, aconsegueix donar per acabat el romanticisme en música i introduir tots els grans temes de la contemporaneïtat. Kandinski i Klee, támbé cobreixen un període similar. Einstein i Bertran Rousell, també. �No seria gens difícil completar la llista de pensadors, artistes i polítics que s'incorporen a l'edat adulta en el primer decenni del segle XX i que enfoquen ï la seva activitat, el seu missatge, la ;seva creativitat en una clau de clara actitud d'explorar nous camins, de posar en qüestió vells paradigmes o de respondre a noves preguntes. Com a barceloní, no puc oblidar la longeva professió de Picasso, nascut dos anys abans que Keynes. No és gens d'estranyar que el professor del King's College l'any 1909, que explicava amb saviesa els Principies Marshallians, més tard l'any 1936 afirmés que no renegava d'ells, però que el llibre V d'aquesta "bíblia" de l'economia "clàssica", no era més que un cas particular d'una teoria més general. Aquesta actitud general en el món de l'art, del pensament i, àdhuc, de la política, està, com no podria ésser d'altra manera, fortament vinculat a una profunda transformació de la societat i del món. L'any 1900, un any després que Rudyard Kipling escrivís uns pre onitoris versos: "assumeix la càrrega de l'home blanc, no gosis aventurar-te a menys", es produïa a Pekí un esdeveniment ben propi del segle XIX: la capital de Xina era ocupada per una -avui diríem- força multinacional, per parar els peus als boxers. Keynes tenia 17 anys. En morir, la Xina iniciava Llarga Marxa. Però aquest exemple es refereix al camp de la geopolítica, i els canvis no són, evidentment, exclusius d'aquest camp: dues guerres de gran abast canvien el decorat del segle XIX, segle, que, si ve es mira, és un període força pacífic. Però, a més de les guerres, dues grans crisis, la del 1900 a 19071i la de 1929 a 1936, faran trontollar l'herència de la fi del segle XIX. Algú definia aquest període finisecular amb 2 �gran simplicitat però amb gran agudesa: "en el moment que s'acaba, el segle XIX és un segle tècnic, Iliberal, capitalista, europeu i internacional". I pròsper. El propi John Maynard Keynes s'implica en aquests canvis. AL SERVEI DE "LA GENT COMUNA" Aquest és un segon aspecte de les meves reflexions d'avui. Em refereixo a dos episodis ben coneguts: el llibre "EFonomic consequences of the Peace" i la participació amb White, a la conferència de Bretton Woods. Keynes mai va fer política en l'estricte significat d'aquesta paraula ni en el significat tradicional del terme. Ho explica, quasi gràficament, Schumpeter: "les seves adhesions foren a les mesures adoptades, i no a individus o grups. 1 si va ésser poc respectuós amb les Dersones, menys ho va ésser per els credos, ideologies i banderes". Això no treu per que, avui, se'l pugui qualificar com a un Iliberal moderament progressista o alguna cosa de semblant. Escriure i pertànyer al consell de redacció del New Statesmen, implicava un cert posicionament. Però és, sobretot, una tallant afirmació a la primera "nota final" de la General Theory, el que justifica el que avui el classifiquem en aquest grup. Diu literalment (i ha estat moltes vegades repetida aquests dies): "els principals inconvenients de la societat econòmica que avui vivim s la seva incapacitat per a procurar l'ocupació plena i la desigual distribució dels ingressos". Tota aquesta nota és prou ben coneguda: una magnífica font, de cites per convence'ns de l'interès 3 �de Keynes pel que ell en deia o anomenava "els homes comuns", "la gent comuna". Un home independent i preocupat :per la societat en que viu, és el protagonista de l'escàndol més conggut de la seva vida -a part d'altres actituds que alguns jutjen escandaloses, en les que alguns xafarders s'hi recreen- aquest primer escàndol és la clamorosa dimissió com a representant de Whitehall a la conferència de Pali de Versalles. Dimissió que justifica davant del seu pare pronosticant una futura devastació d'Europa. El posterior llibre que explica motius i detalls, té ampli ressò. Possiblement, en part, a causa del que Schumpeter fa observar respecte al caràcter poc respectuós de Keynes envers les persones: els retrtats de Willson, Clemenceau i Lloyd Goerge, són per aixecar ampolles. El propi biògraf ha d'aplicar esforços per a separar el contingut de consells profunds basats en anàlisis profunds, dels efectes secundaris derivats de l'instint, també biogràfic, del John Maynard Keynes. La realitat és que la publicació va tenir més conseqüències sobre l'enemistat dels cercles de Whitehall envers Keynes, que en un canvi en les condicions a la que es va sotmetre a Almanya, després de la guerra. Valdria fer dues acotacions a aquest episodi. La primera es refereix als efectes diferits del pensament científic. Si al 1919, la publicació de les "Conseqüències", en poc va canviar el decurs de la història. Però al 1944, les lliçons de Keynes van permetre un enfocament ben diferent de la reconstrucció de postguerra, que aquest cop si que incloia les potències perdedores de la guerra. Quan Keynes ens alertava als anys 30 sobre la primacia de les idees sobre el comportlment pràctic, ben poc podria pensar en la seva pròpia aportació ideològica a l'any 1919 variaria la conducta práctica dels americans liderats pel General Marshall, al 1944. �La segona reflexió, es refereix a la importància del consell econòmic en la vida política Vull dir el consell econòmic independent, ben fonamentat i amb conclusions profundes. Possiblement el soroll de fons informatiu i mediàtic que ens rodeja, ens pot fer subestimar la quantitat i qualitat d'opinions significatives que s'expressen al fil del dia a dia de l'activitat política. Però, si em permeten exemplificar: com no agrairíem avui un bon article, estudi o dictamen, sota el títol "Les conseqüències econòmiques dels pactes polítics". És un repte que llenço. Keynes dimitia al juliol de 1919 i el seu llibre estava al carrer al desembre. Això es tot un repte: espero que J.A. Garcia Duran, Toni Castells, J.M. Bricall, Ernest Lluch o mants d'altres el recullin l si ho recull Fabià Estapé, domine! Si el món de 1919 enterrava al segle XIX, el món de 1944, enterrava una solució totalitària del segle XX. Alemanya no havia seguit dos consells de Keynes també extrets de les notes finals de la "Teoria General": havia decidit tiranitzar el món, la gent comuna, com diria Keynes, en comptes de tiranitzar els seus comptes corrents. I també havia confós la tasca de transformar la conducta humana amb la tasca de manipular-la. Existeix un magnífic estudi de Jevons sobre Assaig de Cantillon, en el que explica les trifurques entre aquest i Isaac Newton sobre les modificacions entre la paritat de l'or i la plata en un sistema bimetalic, com era el sistema monetari britànic en aquell moment (dit sigui de passada Newton era el que avui diríem el Director General del Tresor). Jevons critica els bimetalistes, contemporanis seus, en que fonamentaven les seves esperances bimetàliques en un acord entre totes les nacions. Diu Jevons. "A això es pot replicar amb les paraules d'una paràbola antiga: "Et donaré la meva filla si pots tocar el cel". No sols el bimetalismé sinó cent beneficioses mesures seria possibles si totes les nacions del món es possessiu d'acord sobre elles". 5 �Doncs bé, a Bretton Woods, es va estar a les portes de tocar el cel. Segur que l'experiència de Versalles va comptar, i l'experiència de Keynes també. La representació americana (White) i anglesa (Lord Keynes), varen preparar els dossiers estudiats el juliol de 1944. Es generalment reconegut que els acords finals reflecteixen molt millor I'ortodcjxia financera i bancària del Tresor americà que la imaginació més univeral de Keynes. Tothom acorda també que Bretton Woods és una victòria del lideratge nordamericà front a la més gran voluntat d'internacionalització que Ivolia Gran Bretanya. Keynes apuntava més a "tocar el cel" i White semblava ipituir millor la futura Guerra Freda i el ' paper preponderant dels Estats Units. I molt probablement, a Gran Bretanya, en aquells moment, la utopia era uta sortida de futur molt millor que l'isolament que la va caracteritzar en ot el procés de creació de l'Europa unida. Ha estat reconegut que per a Keynes, l'objecte intel.lectual de la ciència econòmica -com a ciència moral- és el consell pràctic. La veritat és que tots els seus grans escrits, des de l'anàlisi del sistema monetari i financer de la India, fins els informes per la negociació del gran préstec dels Estats Units a Gran Bretanya al 1945, tots ells, repetgixo, s'escapen d'un interès acadèmic inicial i tots van a aconsellar a la gent a responsabilitat política. aconsellava britànics de la classe diriOent -i, en aquells moments, alta- des del punt de vista d'Anglaterra, a cu rt ter ini i en benefici de la "Gent comuna". els aconsellava sobre el pervindre de la Gran Bretanya i de la consubstancial fusió entre aquest país el sistema de mercat i la iniciativa privada. �És significativa la identitat que Keynefi fa respecte un país i el econòmic. seu sistema En un assaig sobre Einstein, publicat als "Assaitjos Biogràfics" parla de la dreta alemanya. La descriu i pronuncia el corresponent anatema: la gran diferència amb "nosaltres" ( els¡ anglesos ) és la següent: "La dreta és nacionalista, antisemita, anti-plan Dawes... la dreta sols és capitalista perquè és conservadora". Llegit en sentit invers, es pot pensar que, a diferència de la dreta germànica, la britànica no confon conservadorisme i capitalisme. El sistema econòmic és una part de l'essència social del país. Quan Keynes es refereix en un altre "assaig biogràfic", a les crítiques de Trotsky als laboristes britànics, precisament fonamentades en el paper dels canvis del sistema econòmic per a garantir la transformació social, torna a possar de relleu aquesta identificació entre "sistema" i "Societat". Amb tot aquest bagatge, em permeto de pensar que l'experiència Bretton Woods no li hauria de satisfer excessivament. El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, quedaran dissenyats, no al servei d'una societat que, mundialitzats els conflictes, mundialitzen les institucions, sino més aviat, reflectin els lideratges nacionals establerts. L'experiència posterior, amb les crisis de UNESCO i dela Organització de Nacions Unides, no han fet més que confirmar que pròpia "el cel no va ésser tocat": Keynes hagués vo gut la mundialització d'un sistema econòmic i es va trobar amb un intnt de mundialització d'un lideratge nacional. He parlat de tocar el cel i d'utopia. El respecte per l'utopia de John Maynard Keynes està exemplificat d'una manera excel.lent a una de les consideracions finals de la Teoria General. Es tracte e l'anàlisi que fa de la utopia Silvio Gesell, també descobert per Irving Fisper. Li valora la distinció entre taxa d'interès i eficàcia marginal del capital. Condiciona el límit de creixement del capital real a la taxa d'interès i concentra l'atenció en el caràcter especial i negatiu que presenta el diner respecte la resta de bens que constitueixen el �capital productiu, en el sentit que el diner no comporta despeses de conservació. Bé, la teoria és llarga d'explicar i no ho faré millor que Keynes. La proposta pràctica de Gesell, és el segellat del diner. Dues coses vull remarcar d'aquest episodi. La primera és l'obertura mental de Keynes, discutint amb total serietat k una teoria esdevingui pràcticament sectària. La segona, es refereix a la meva propia curiositat mental. Torno a concitar als nostres savis entorn d'unalidea que podia donar una mica de si: No hauria trobat Gesell un sistema mola més pràctic que el segell, si hagués defensat una moderada taxa d'inflació, sistema molt més pràctic perquè la prima de liquidatat que té el diner, la perdés DE LA REALITAT A LA TEORIA Deixeu-me reprendre el fil del caràcter fonamentalment pràctic i fàctic pels britànics, de l'activitat intelectual keinesiana. Avui, ambdós aspectes podrien tenir una connotació negativa en els ambients de la ciència. Sembla que quan més formal és un raonament i més IIny està de l'aplicació política, més possibilita d'honorar al qui raona. I, a més, quan més universal i més allunyat dels interessos específics a que es refereix, més pur i científic ha d'ésser considerat. La defensa o no del gran comerç és, ( segons aquests criteris ) científicament un afer menor i encara pitjor si ha de servir per endegar una política específica. Vull fer una cita potser immoderadament llarga, reflexionar sobre ella uns instants. Citc¢: "els preus són baixos en algunes 8 �botigues que paguen lloguers molt alts, perquè per davant de les seves portes passa un gran nombre de persones que no poden pagar preus elevats en la satisfacció dels seus capricis, i el botiguer sap que ha de vendre barato o no vendre. Ha de contentar-se amb un baix benefici en cada operació. Però, no necessita uns grans stock i pot mobilitzar el seu capital varies vegades l'any". Fi de citació. La cita podia continuar llargament parlant de temes que podíem pensar extrets d'una entrevista a "La Vanguàrdia" en ocasió sobre un debat sobre grans superfícies. No és de "La Vanguàrdia". Està, com segurament heu endevinat, extreta del famós llibre V dels Principies de Marshall, del que Keynel n'era especialista i que explicava a Cambridge amb "la imatge de jove professor escanyolit, d'expressió ascètica, amb mirada de llamp, absort i tremendOment seriós, vibrant a impulsos d'una impaciència reprimida, que tots el respectaven i que alguns estimàvem" (fí de citació ). Torno a concitar el pensament deis meus colegas entorn a l'anàlisi econòmica que es tradueixi en consell i que no es 1.uboritzi en traslluir una concepció deT món, d'Europa, d'Espanya, de Cataluny i de la ciutat. Jo mateix he de fer-ho, com a Alcalde i com a President del les ciutats i regions d'Europa. No m'amago que la construcció del meu pensament comença ï clou amb les preocupacions de seguir en l'interior d'aquests marcs. Marcs d'interessos concrets que han de respondre a realitats específiques. CLOENDA �M'agradaria recapitular d'una forma molt admirable, per simple. Keynes em sembla moltes coses, però si hagués de resumir les principals, diria: Primer: S'incorpora a l'activitat creativa,en el context de canvis ràpits i de gran abast en l'entorn social i cultural. I, en aquest context, opta per un camí gens fàcil. No es nega a explicar la ciència de l'època, pero intenta superar-la. Es nega a la disciplina política, pero es coloca, no una sino moltes vegades, a l'ull de l'huracà. Viu en un ambient efervescent - després en referiré a aquest adjectiu- però, és capaç de fixar amb ri or el seu pensament. Segon: Tota la seva vida és un servei d'alta volada a una concepció de la llibertat, del mercat i de la iniciativa privada, però que té un referent molt explícit: si tot això no contribueix a una vida millor de la "gent comuna", el preu és impagable. Sap que "l'eutanàsia del rentista" no és un slogan políticament guanyador. Però és concient que "l'eutanàsia de l'aturat" es saldarà amb inestabilitat social i totalitarisme. I, davant el dilema, apo rt a una reflexió original que farà del neoclasicibme en economía, un punt de partida però no un dogma. Tercer: El keynesianisme, com a suport formal, és segurament, l'aportació intelectual més important per la reconst -ucció d'Europa, aportació que, al seu torn, ha ajudat a un sistema de "no-guerra", deconegut al llarg del segle XX. { Quart: Per la vigència del seu pensament: ( AQUÍ L'ALCALDE HAURIA D'EXPLICAR LA DIFERENT VIGÈNCIA DEL "TRACTAT" RESPECTE LA "TEORIA GENERAL" ) lo �Quan un prepara una cloenda tan significativa com aquesta, recorre un triple camí. El primer, el de les nostres intuici Ons profundes. Però, com va dir Ecco fa just uns dies, ens dirigim també al llibre que difícilment serà substituit per l'ordinador, els llibres de Keynes, Sch.mpeter, Don Patinkin, Harrod. Però també els qui seran absorbits pel món digital: Les enciclopèdies. A la Catalana, les entrades pertinents són de Narcís Serra, per cert. Però deixeume acabar amb el final de l'entrada Keyrlies de la Britànica. Diu: "Mori al 1946. Un inimitat artista, universitari i polític', únic, empresari cultural, ensenyant dedicat, amic leial, pensador original, hereu de la tradició filòsòfica de Locke, Hume i Mill, al final de la seva vida confesà el seu únic remordïment: no haver begut més xampany. I és que Bloomsbery ha sempre preferit l'efervescència a la pompositat". ( F i de cita ). Permeteu=me, doncs, que brindi perquè I'esprit d'aquest gran britànic, continui estimulant el pensament compromés amb la gent. Amb la "Gent comuna". I deixeu-me portar l'aigua al meu molí amb una cita de Shakespeare: "City is the people". The common people. La gent comuno. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4390 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde a l'acte "50 anys sense Keynes" a proposta de Joaquim de Nadal. Vídeo-conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UOC, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Benestar Social Acció política Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Economia Keynes, John Maynard, 1883-1946 Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1495/19960718d_00735.pdf 6f300095eb231fe7c150c3febc85ed38 PDF Text Text Reivindicar les ciutats Quan ens referim als canvis suscitats a Europa amb els acords de Maastricth, és a dir, amb la reformulació de la Unió Europea, sovint tenim tendéncia a concentrar-nos en els efectes d'aquests acords sobre els Estats membres. D'alguna manera, actuant així allunyem les decisions del conjunt deis ciutadans europeus. Els ciutadans del nord deis Països Baixos, a Gróningen, per exemple, i als del sud d'Itàlia, per posar un cas evident, poden tenir poques coses en comú. Em refereixo a la seva actitud davant els Estats també, davant l'existència de la Unió Europea. Al sud ha existit la tendència de veure la UE com a una cosa perillosa perqué ens obligava a adaptar la nostra normativa, perquè ho véiem gairebé com una perillosa influència cultural, de costums- i a la vegada corn un fons que subministrava recursos. S'ha de dir que aquesta és també, d'alguna manera, la relació que en els països mediterranis han tingut sovint els ciutadans amb els seus propis Estats: sortidors de recursos que exigien poca responsabilitat, poca complicitat, com si l'Estat fos quelcom alié a nosaltres, com si l'Estat pogués personalitzar-se. L'Estat, aleshores, seria una altra persona -dolenta, está ciar-, que ens vol subjugar, dominar, però a la qual demanem que ens atengui perquè sí, perquè li toca fer-ho. A d'altres països, l'Estat potser ha estat més benefactor, atès que l'Estat del Benestar ha arribat a cotes més altes. Però en aquests països també hi ha en els ciutadans un sentiment de pertinenca més accentuat; se sap que aquella frase de "l'Estat som tots", que aquí redurm al lema d'"Hisenda som tots", és molt cert. És normal, doncs, que la UE no sigui vista igual a tots els països, sobretot si hi ha actituds i costums di rerents de la relació amb els Estats. Però no hem de pretendre canviar aquestes actituds a partir de transformacions forçades pel nostre comportament. No hauríem d'arribar a semblar-nos a d'altres països -que tenen, potser, un millor enteniment del que representa conviure en un Estat però que tenen d'altres condicionantssinó a apropar els Estats als ciutadans. I això és el que hem de dur a terme a la UE. La UE será la unió de la subsidiarietat o no será. sed\text\teveran2.doc 1 r Oltra a SET. loan N 2-179172– �No hi ha més alternatives. Perquè la UE, per ser certa, haurà de comptar amb alguna cosa més que l'aquiescència ciutadana; haurà de comptar amb la complicitat, amb la participació ciutadana. I això només s'aconsegueix amb l'apropament. Apropar l'Estat, apropar la governació, significa fer-la més útil, més eficaç, més capaç de resoldre els problemes concrets dels ciutadans concrets, amb noms i cognoms. I això només és possible si els Estats són petits. I això no significa necessàriament reduir la mida dels Estats, sinó que adoptin dimensions reduïdes. On poden els Estats adoptar formes més properes als ciutadans ? La resposta és rotunda: els Estats tenen la seva expressió més reduïda, més propera, en els ajuntaments, els municipis. Aquí és on els Estats poden emprendre els afers amb més eficàcia i millor coneixement. Un exemple. A França va decidir crear un aparell estatal, des d'un ministeri parisenc, per resoldre els problemes dels suburbis de les grans ciutats. Cras error. És l'exemple típic d'equivocació d'un Estat que no entén d'apropaments, que creu que pot resoldre-ho tot amb i des del seu poder central. Els problemes dels suburbis es resolen des de les ciutats. En tot cas, i encara amb el risc d'un excés de simplificació, el treball de l'Estat hauria de consistir en donar recursos a qui sí pot resoldre aquests problemes. És per això que volem l'aplicació del criteri de la subsidiarietat: que allò que es pugui resoldre des del més proper no sigui imposat des de dalt de tot. És per això que les ciutats demanen més recursos i també més autoritat. Per tal de resoldre problemes, per apropar la política als ciutadans. Perquè a un més gran apropament no només hi ha més eficàcia sinó que es permet també una més gran participació democràtica (a part podem trobar d'altres elements per incrementar la participació democràtica, per assegurar-la, com podria ser una reforma electoral i d'altres qüestions que requereixen reflexions obertes exemptes de prejudicis malentesos). L'essencial és comprendre que les ciutats han de ser el marc de les solucions, el lloc adequat per procedir a la solució. Atès que és la posició més propera de l'Estat a la ciutadania. sed\text\teveran2.doc 2 �Ara, potser més espantats davant les dades que ens parlen de les grans ciutats, de les megalòpolis, com un problema del futur, tenim tendència a veure en la ciutat el rastre d'algun perill, o de tots els perills. Fa uns anys, el setmanari The Economist deia que "heli is an American city", que l'infern és una ciutat, una ciutat americana, però una ciutat. No direm, a la inversa, que la ciutat sigui un paradís, però sí que podem afirmar, i reivindicar amb totes les de la llei, que la ciutat haurà de ser el marc de solució i no l'infern que ens espanta. Ciutats amb les dimensions humanes, ciutats en les quals s'aposti per la qualitat. A les ciutats podem i hem de trobar les solucions a l'habitatge, al trànsit, a la contaminació, a la seguretat, a l'urbanisme, i fins i tot a molts afers relacionats amb la salut pública. Les ciutats han de ser el punt de trobada entre el ciutadà i l'Estat. Les ciutats tenen la capacitat de resoldre el que es perd a dalt, per llunyà. La distància ha de ser l'excepció, i la proximitat la marca que ens distingeix. Europa com a sistema de ciutats Podria dir-se que reivindicar el poder i la capacitat local no és precisament innovador. En els seus orígens, Europa, els països europeus i el conjunt del continent, van sorgir com un conglomerat de ciutats. "Tomem als orígens", però no com a retorn al passat sinó com a un retorn al futur possible i recomanable. Un futur on la força vindrà de la unió, entesa com a com coordinació de voluntats expresses i en cap cas com una juxtaposició "pura i dura". I quin nom rep aquest model ? Xarxes, o sistemes de ciutats. És un axioma que l'intercanvi enriqueix. Doncs bé, basem-nos en les xarxes de ciutats perquè les ciutats aprenguin d'elles, aprenguin d'altres ciutats i intercanviïn valors, experiències, dades i coneixements. D'aquesta manera aconseguirem més força, per a la vegada generarem equilibris. Perquè mentre unes ciutats poden ser líders en algunes matèries Barcelona vol ser-ho en urbanisme, en recuperació dels centres històrics, en habitatge, en cultura- d'altres ho seran o destacaran en matèries diferents. sed\text\teveran2.doc 3 �La Unió Europea va precisament en aquesta direcció. Les ciutats i les regions europees es troben davant una ocasió única per reivindicar i obtenir un paper més important en el procés de decisió comunitari i en l'aplicació de les polítiques europees. Des dels poders locals i regionals hem d'anar confiats a la construcció europea sobre la base del reconeixement que Europa està fent del principi de proximitat. Un principi polític més que una norma legislativa, el principi en què s'ha de fonamentar la lleialtat europea (Bundestreue, principi de lleialtat federal). Si la introducció de la subsidiarietat en el Tractat de la Unió Europea com un principi fonamental ja va ser un avanç crucial, ara aquest principi ha de ser aplicat de forma integral. Si la revisió del Tractat reconeix el lloc i la participació dels ens locals i regionals en l'arquitectura institucional de la Unió, amb igual dignitat que els Estats, s'aconseguirà un progrés formidable en la democratització del sistema europeu. Europa està reconeixent un fet indefugible: les ciutats estan sent admeses com punts de decisió, cada vegada són tingudes més en compte, ocupen un espai en allò que es diu el concert internacional. 1 les ciutats no es queden a Europa. El valor de les ciutats, la seva capacitat, ha de sobrepassar fronteres i extendre el seu esperit cívic i democràtic. Això va començar a manifestar-se a Rio de Janeiro, i fa pocs mesos a Istambul. Les ciutat són objecte de reflexió, les ciutats són punt de decisió i de solució. Vist el procés en què ens trobem, comencem per construir l'Europa de les ciutats i les regions, i continuem fins arribar a un món de ciutats i regions, al concepte i a la realitat de Ciutats Unides. Ciutats: competitivitat i cooperació. Aquestes reflexions no han d'ocultar una realitat evident: les ciutats mantenen una doble relació de competència / col.laboració. Les ciutats competeixen entre elles, doncs les que disposin de hinterlands més poderosos, o més clars com a mercat, seran més competitives, així com aquelles que disposin de més recursos logístics, de més atractius per a les grans empreses, per al comerç a gran escala. sed\text\teveran2.doc 4 �No estem parlant de ciutats-Estat, ni de ciutats hanseáticas. Parlem, perquè és una evolució irreversible i perquè en certa manera ho necessitem, de ciutats amb prou massa crítica per assumir els reptes immediats en matèria de comerç, serveis, cultura. Aquest és el cas de Barcelona. Barcelona no serà tot el que pugui ser com a ciutat si no és capaç de fer arribar els seus serveis fins a la porta del consumidor. I el nostre consumidor és la península ibèrica en el seu conjunt, però també el cor d'Europa. Rotterdam en aquest moment és el port de Milà; no és Gènova, és bàsicament Rotterdam. Rotterdam avança pel Rhin i s'està preocupant per anar més enllà, enllaçar amb el Danubi i fer arribar les seves mercaderies, en la línia d'anar cap a Budapest, perquè no tinguin una frontera. Rotterdam ha sabut des de sempre crear-se els punts d'arribada, buscar la demanda; els holandesos fa molts segles que viuen d'una bona logística, i són la gent que viuen millor d'Europa. Les tendències sobre localització d'activitats productives a la Unió Europea situen una gran àrea de producció a l'Europa central i tres centres logístics que, per raons econòmiques i geopolítiques, haurien de situar-se a l'Europa de l'Est, al Nord d'Europa i al Sud o àrea del Mediterrani. Barcelona ha de ser el punt clau de l'àrea logística del sud d'Europa. Un exemple que serveis de referència és Copenhaguen, una ciutat que s'ha d'analitzar detingudament perquè, així com nosaltres som el nord del sud, ells són el sud del nord. Ells són el punt d'entrada de tot l'espai escandinau. Ara construiran un pont sobre l'estret que separa Copenhaguen de Malmoe, al sud de Suècia. Pocs quilòmetres, en 30 minuts s'hi podrà arribar en cotxe. Això crearà un espai nou, molt més gran que el de cadascun d'aquests països. Per això estan utilitzant una filosofia que és força semblant a la nostra, potenciant Copenhaguen com a punt de trobada, com a punt de ruptura, un punt de gran qualitat cultural, d'ofe rtes de serveis tecnològics sofisti cats. L'àrea de Barcelona té un perfil sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges derivats del fet de reunir, en un espai territorial delimitat, el port, l'aeroport i l'activitat logística -cosa que no succeeix pràcticament enlloc-, una xarxa de transports i comunicacions ja existent i un conglomerat econòmic i urbà dinàmic i actiu. sed\text\teveran2.doc 5 �Hamburg i Rotterdam, per exemple, disposen d'un port molt potent però no d'un aeroport al mateix nivell. Marsella disposa d'un port actiu, però també té mancances en aeroport i li falta "massa crítica". Nosaltres tenim un aeroport i un port directament connectats a les línies viàries i ferroviàries i a menys d'un quart d'hora del centre de Barcelona, i a Japó, per tenir una cosa semblar, han hagut de fer una illa artificial. Barcelona ha de desenvolupar, equilibrar i apro fitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "hub" logístic, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. Barcelona ha de convertir-se, juntamerrt amb Madrid, en el gran pol logístic del país. I per aconseguir-ho apostem per un model que s'ha demostrat eficaç, eficaç per ser precisament "proper". Pot dir-se que tothom sap el que s'ha de fer per organitzar uns Jocs Olímpics, però segurament el que no sabíem era com s'havia de fer. Hem d'estendre la reflexió a com fer les coses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius des de l'inici de la plani fi cació i des de la gestió dels projectes. Si no hi ha un model de gestió adequat (i sobre això vam aprendre molt en l'experiència olímpica), és impossible exigir qualitat. Això es pot fer de moltes maneres. Barcelona proposa un model de clau única, que gestioni els interessos legítims de les administracions públiques i de les empreses privades implicades, per() que no permeti fuites o interpretacions alienes a l'interès del model provat inicialment. La grandesa de l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, i de l'espectacular transformació de Barcelona, va consistir en qué les "grans administracions" van adinetre que la petita administració, la de la ciutat, presidís el procés. 1 aquest exercici d'humilitat -que no hagués estat possible si no hi hagués hagut aleshores al Govern espanyol uns components de catalanitat importants- va permetre que els Jocs es convertissin, no només en un gran èxit esportiu i organitzatiu, sinó en un gran èxit de transformació de la ciutat. 1 tot això, gràcies en gran mesura a que aquella ocasió histórica la va coordinar, la va dirigir el poder més petit i més proper. sed\text\teveran2.doc 6 �Aquest és l'exemple de Barcelona, que serveix corn mostra de competitivitat i de manera d'actuar. Els exemples serien nombrosos, però tots coincidirien en un punt: la competitivitat. Ara bé, sense oblidar la necessitat de competir, les ciutats també poden col.laborar entre elles, establir xarxes de col.laboració per a afers concrets, traspassant unes fronteres que sovint als Estats els costa molt més de creuar. Podríem fer servir ara exemples molt diversos, però n'esmentaré un de sol que permet veure-ho molt clarament; és un exemple que ens ha donat experiéncia sobretot, satisfaccions. Quan els Estats, per la seva pròpia condició, no trobaven manera d'ajudar a Bòsnia, les ciutats sí vam saber veure la manera de col.laborar amb una altra ciutat, amb Sarajevo. Amb solidaritat, amb trameses de material, amb ajut econòmic i, ara, quan ve la pau, una pau de postguerra que té moltes dificultats, també les ciutats hem demostrat la nostra capacitat de col.laboració per a la reconstrucció. Participem en programes d'ajut amb materials, amb recursos humans, amb técnics... I, alguna cosa més: traslladem a Sarajevo les nostres conviccions sobre la ciutat, sobre la necessitat de participació democrática, sobre civisme i ciutadania... Tot alió que els Estats podrien fer amb més dificultats está a l'abast de ciutats organitzades, que col.laboren. L'experiéncia ens demostra que funciona, que les ciutats tenen la capacitat per resoldre qüestions que d'altres no poden a vegades ni tan sois conèixer de veritat, Que les ciutats es poden posar d'acord i, a vegades, superar qualsevol distància ideológica, perquè del que es tracta no és d'afavorir a uns o d'altres partits sinó de donar solucions ais ciutadans. Aquest esforç és fonamental perquè les ciutats són el camí pel qual haurem d'arribar a una més gran proximitat entre política i ciutadania. O trenquem aquesta distáncia o aquesta distància será l'oblit. I la política corre el risc de quedar apartada de la realitat, deis problemes certs, deis afers que preocupen els ciutadans. La política té sentit quan está a prop, quan aporta solucions. Contràriament, una política vista com un nucli allunyat, sord a les peticions, mut a l'hora d'aportar solucions, cec davant la pèrdua de confiança, ens portaria a una situació molt complicada, amb una participació menor, per tant amb una legitimitat menor i, corn a conseqüència, com porta oberta a d'altres possibilitats que no hauríem tan sois de contemplar. sed\text\teveran2.doc 7 �Per això volem parlar de civisme, de civilitat. De participació ciutadana, de complicitat, però sobretot de sentit de pertinença. Els ciutadans individus sabem que pertanyem a una comunitat i que això ens exigeix participar de les solucions, apo rt ar el nostre esforç. Ciutadans allunyats d'aquest sentit de col.lectivitat, ciutadans individus que no se senten compromesos amb el que és públic, amb el que és comú, amb el que és global, no són ciutadans del tot, són individus, certament, però els faltaria la civilitat, per arribar al grau de ciutadania. Pertànyer a la ciutadania és un acte voluntari, de compromís. Els compromisos han de ser de tots, dels ciutadans cap a la seva ciutat, el seu país, i dels que ostenten la representació dels ciutadans -els políticsamb aquests ciutadans als que representen. Un compromís per i per a la qualitat. La qualitat de vida, la qualitat dels serveis, la qualitat de l'educació, de L'ensenyament, de la sanitat, de les prestacions socials, de la vida cultural. I això s'aconsegueix a les ciutats. Les ciutats d'Europa tenen sentits molt diferents. No es veuen igual les coses a Barcelona, a Sevilla o a Gròningen. Però compartim alguna cosa, compartim molts de problemes i podem compa rt ir moltes solucions. A més, estem construint quelcom nou, un nou codi, un llenguatge europeu comú, sense que això signifiqui que haguem d'oblidar els llenguatges propis de cadascun dels codis culturals concrets, de cadascuna de les identitats. Tot el contrari, perquè ciutat és sinònim de cultura, d'expressió plural. 1 en aquest context, Barcelona aspira a ser un dels escenaris. Sense menyscabar aquestes identitats, volem construir un nou llenguatge comú europeu, que passi per ser el llenguatge de les ciutats, o sigui, el llenguatge dels ciutadans. sed\text\teveran2.doc 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4401 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde a la Universitat Catalana d'Estiu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada de Conflent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Cooperativisme Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1486/19960517d_00727.pdf 482a8c19e7530f5838e51dec26ce09f4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Departament de Documentació Data: 17/5/96 NOTA INTERIOR Per a: Excm. Sr. Alcalde De: Departament de Documentació Assumpte: Transcripció de la intervenció de l'Alcalde al debat "Preparing for the 21 st Century: London's Future". Dimecres, 17 d'abril de 1996 al Westminster Central Hall. Moltíssimes gràcies, Em sento realment honorat per estar aquí avui i vull agrair als organitzadors d'aquesta reunió el fet que se m'hagi permès participar-hi i als meus amics Norman, Richard i Sally Powell, col.lega meva en el Comitè de Delegats de la Unió Europea, per haver-me convençut perquè vingués. La meva proposta per a la ciutat de Londres és la d'adoptar una estratègia. Proposaria a Londres tenir una llei o una carta municipal. I proposaria a Londres, i de passada a alguna altra ciutat, que tingués orgull municipal. Primer de tot: estratègia. Europa és un sistema de ciutats i una concentració de cultures que moltes vegades ultrapassen els estats nacionals. Aleshores, perquè una ciutat figuri en aquest sistema, necessita una autèntica anàlisi de la realitat, del que pot succeir i del que significa ser part d'Europa. Estratègia per construir en el seu propi capital i compensar-ho amb els seus compromisos. Això és el que jo anomeno una estratègia, no pas. un projecte, podríem anomenar-ho projecte estratègic. I vull dir-vos que una vegada vaig enviar al vostre aleshores ministre de l'Habitatge o potser de Medi Ambient, Michael Portillo (amic meu perqué és espanyol i fill d'un conegudissim exiliat espanyol i activista de l'extrema esquerra de Galicïa, a Espanya) el pla estratègic de Barcelona, i el dia que vaig visitar-lo estava fullejant aquest llibre i va dir-me: "Això ho farem a Londres, no tindrem un govern, però tanmateix això ho farem". z: dades/doc/londonpnn.doc �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAI1)]A Departament de Documentació No estic segur que realment creguessin en aquest home, perquè no tinc noticia que s'hagi fet res. El que estic plantejant, és més aviat una pregunta que no pas una resposta. Ara, parlem de les lleis i les ca rt es municipals. Cap llei general pot fer justicia a l'especificitat d'una gran metrópoli. És necessària una llei o una carta municipal per a Londres, de la mateixa manera que és necessària per a centenars de ciutats europees. Des de 1981 està en vies de fer-se una llei per a Barcelona, és molt de temps, tot i així, ja s'acosta. L'habitatge, la barreja de valors públics i privats a la ciutat, la justicia local, la policia, la planificació, la seguretat, l'educació, la cultura, tot això no pot tractar-se de la mateixa manera a Londres com es faria a París o Barcelona o fins i tot a Manchester, perquè com he dit, i ja s'havia dit abans, cada ciutat, és única. No es pot fer tant sense un alcalde. Cap gran ciutat del món funciona d'aquesta manera. Es va fdr a París per la manera jacobina que tenen de fer les coses, molt comú a França, però com ja sabeu, Jacques Chirac va ser nomenat alcalde ja fa uns 20 anys. Es va fer i es continua fent encara als Països Baixos, perquè Rotterdam, La Haia i Amsterdam no tenen alcaldes elegits, sinó escollits per la reina, però tot i això, és una mena de convenció, un pacte de cavallers, o quelcom semblant, perqué aquests alcaldes són escollits del partit que hagi obtingut la majoria a la ciutat. Un alcalde és important, és clar; també ho és la llei o la ca rt a. I no menys important que tot això és l'orgull municipal i un paper principal a Europa. Això és el que jo penso que Londres podria i hauria de tenir. El millor recurs per a una ciutat no és la recaptació d'impostos, encara que els impostos són importants i cal aplicar-los a les ciutats, localment,iperò el millor recurs són els ciutadans. Implicar, induir, i crear complicitat produeix millors resultats que els impostos més durs. L'orgull per la ciutat ha de veure's reflectit en la imatge fisica de la ciutat. La ciutat és un mirall per als ciutadans, és a més a més .. (tall de gravació) z: dades/doc/londonpm.doc �Ajuntament de Barcelona GAI3[NET DE LALCALDIA Departament de Documentació És ben cert que Europa està ansiosa per veure la Gran Bretanya esdevenir un país que mira al futur, més que un país obsessionat pel passat, prou segur per donar espai a Escòcia i a Gal.les i d'aquesta manera inclinar la balança entre el jacronisme i el federalisme, cap al segon. 1 aplicant la subsidiarietat no només en benefici de les nacions com es va fer a Maastricht, sinó també de les regions, les ciutats, la societat. Perquè subsidiarietat vol dir proximitat amb fidelitat federal. Subsidiarietat vol dir com més a prop millor. I com més a prop millor vol dir que allò que la societat pot fer no hauria de fer-ho el govern, ï allò que la ciutat pot fer no ho hauria de fer la regió, i que allò que possiblement faria una regió, no ho hauria de fer una nació, i allò que una nació faria no hauria de fer-ho Europa. Això és la subsidiarietat i l'Europa que volem. Europa espera el dia en què Londres tindrà un govern i un rostre. * La presidenta de 1'associaciï de consumidors pregunta com s'ha pogut aconseguir la confiança i respecte que sent la gent pels seus polítics, tot i que a Barcelona la situació no és pas millor que la que es viu a Londres, on la gent ha perdut la fe en els seus polítics. Resposta: Bé, podeu dir de Barcelona més coses que no pas jo, però tot i així.... Heu parlat de la desconfiança en els polítics i això possiblement és veritat, però penso que la confiança en els polítics ha d'anar lligada al tarannà local. Perquè aquests són els polítics que podeu tocar, que podeu controlar i si no confieu en aquests, corn confiareu en els altres que us són més llunyans? El que ha succeït a Barcelona és probablement quelcom que no té res a veure amb la meva credibilitat i és el fet que en els darrers 40 anys de dictadura no es va fer res ben fet per a la ciutat, però tot i així es va pensar en tot el que s'hauria d'haver fet, aleshores, quan va arribar la democràcia, només vam haver de profunditzar en les idees i dur-les a terme. L'altre tema té més a veure amb el futur i jo penso que us afecta una mica més, perquè no només va ser el passat el que ens va induir a fer tantes coses, i a induir a la gent a creure en les persones que hi treballaven, sinó també que ens miravem el futur d'una manera que ens induïa a treballar i a crear complicitat entre els ciutadans i la ciutat. I aquesta complicitat es va construir cap al 92 corn una data, una data concreta en el calendari on s'havia de tenir llest quelcom molt important per a la ciutat i penso que podria estar una bona idea també per a Londres. z: dades/doc/londonpm_doc �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde El creixement de Barcelona al llarg dels anys 601 i primers setanta va ser fruit d'una època de desenvolupament incontrolat. La conseqüència de tot això va ser que els primers ajuntaments democràtics van rebre una herència enverinada. Una ciutat feta a miques, amb barris desllorigats i amb un planejament que no tenia en compte la gent. La resposta urbanística de les noves corporacions va ser apostar per la qualitat arquitectònica en aquells barris que no en tenien. Aquesta política permetia que els habitants dels barris perifèrics, oblidats fins aquells moments, adquirissin punts de referència propis. De fet un dels districtes més simbòlics del que va ser l'especulació dels anys 60 a Barcelona, el de Nou Barris, compta amb una de les principals col . leccions d'escultura a l'aire lliure que es poden trobar actualment a Europa. És el que l'arquitecte Oriol Bohigas va de fi nir com °'la monumentalització de la perifèria". Una monumentalització que no es traduïa només amb la introducció d'elements identificatius, sinó en la creació de nombrosos espais públics que, d'una banda, obrien a l'ús dels ciutadans una de les ciutats més denses d'Europa i, d'altra, permetien relligar els barris i millorar la connectivitat interna de la ciutat. L'organització dels Jocs Olímpics permet que, sense deixar de banda aquest procés, la ciutat es doti d'infrastructures. És el nosaltres hem denominat "Model Barcelona". Torre de telecomunicacions de Collserola El paper de la ciutat és buscar la complicitat del sector privat, però sense abandonar el liderat i la conducció del procés. La Torre de Telecomunicacions de Collserola, la magnífica obra que Sir Norman Foster ens va deixar, n'és un bon exemple. La ciutat necessitava una torre de telecomunicacions que servís per ordenar les seves comunicacions radio- elèctriques i eliminar les múltiples instal . lacions que s'havien creat de forma desordenada. El que es va fer va ser buscar, en primer lloc, tot un seguit d'emplaçaments possibles. Un cop decidit que la torre aniria a un dels turons de la serra que envolta Barcelona, es va dur a terme un concurs restringit en el que hi van participar, a més de Foster, Santiago Calatrava, Ricardo Bofill i l'equip Buixadé-Margarit, entre d'altres. El Jocs Olímpics també van permetre recuperar el mar. La construcció de la Vila Olímpica va se rv ir com excusa per eliminar les instal . lacions ferroviàries que tallaven l'accés de la ciutat al mar. Avui en dia, les platges són l'equipament més utilitzat de la ciutat, amb un volum de visitants que supera els sis milions de persones anuals. Front Marítim La Vila Olímpica també va se rv ir per revitalitzar°una part de la ciutat en declivi. Ocupada per indústries obsoletes i amb un teixit urbanístic desordenat, que feia de tap a ('expansió de Barcelona. El projecte de la Vila Olímpica va suposar que aquest sòl s'integrés dins de la trama urbanística de la ciutat i va donar peu a futures operacions, a fer una segona vila olímpica que Documento2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA permetrà reformar el que queda de front marítim,; des del límit del nou barri construït pels Jocs del 92 fins el llindar de la ciutat, i fer-ho afrontant un dels principals problemes de la ciutat: el de l'habitatge. Aquesta operació permetrà que, es creïn prop de 2.000 noves vivendes a Barcelona. Prolongació de la Diagonal Aquesta operació que la ciutat durà a terme al Front Marítim està complementada la prolongació del principal carrer de la ciutat, l'avinguda de la Diagonal, fins el mar. D'aquesta manera s'acabarà el projecte de ciutat ideat a mitjans del segle passat per Ildefons Cerdà. El projecte de la Diagonal es mou en unes coordenades similars a les de la Vila Olímpica. La Diagonal acabava just on Cerdà creia que havia de néixer el centre de la ciutat. Aquest espai es troba ocupat per un gran nombre d'empreses i ;magatzem de transports, que en el moment d'instal . lar-se es trobaven a les afores de la ciutat% però actualment, atès el desenvolupament de la ciutat es troben al cor de Barcelona. Aquesta ubicació no és la més adient pel desenvolupament de la seva tasca i creava un greu problema urbanístic a la ciutat, que tenia una terra de ningú, i aquestes terres de ningú, que no tenen un ús específic acaben per conve rt ir-se en un focus de degradació i marginació. En prolongar la Diagonal, els ciutadans de Barcelona guanyen un nou espai per l'ús públic, però la ciutat crea un nou barri amb més de 5.000 nous habitatges. Cal dir que les operacions de la Diagonal i del front marítim acaben per confluir en la zona nord de Barcelona. Aquests dos projectes no tenen sentit si només els contemplen com a generadors d'habitatge. Cal donar un ús a aquests nous barris, cal dotar-los d'equipaments i d'activitat. En aquest sentit loperació de la Diagonal està {limitada per dues zones de nova centralitat. D'una banda hi ha tota una operació destinada a crear diversos equipaments culturals, alguns dels quals, com l'Arxiu de la Corona d'Aragó, e1 fons de documents medievals més gran del món, ja estan acabats i d'altres, com el nou auditori de la ciutat o el Teatre Nacional de Catalunya a punt de fer-ho, que atrauran públic just en la zona on comença la prolongació de la Diagonal. A l'altra banda, l'operació de la Diagonal, i la del Front Marítim, estarà dinamitzada per una altra zona de nova centralitat que aprofitarà la connectivitat que aquesta zona ha adquirit gràcies a la construcció de les rondes per instal . lar nous serveis i activitat terciària. En el cas del Front Marítim, una existirà una altres element dinamitzador de l'operació. Es tracta del projecte destinat a guanyar una franja de 400 metres d'amplada i 4 quilòmetres de longitud per generar més platges i on s'instal . laria un nou zoo i un parc aquàtic. L'operació també serviria per crear una barrera verda que aïlli una incineradora de residus i una central tèrmica situades a la desembocadura del riu Besòs, tot just arran de mar. Sant Andreu-La Sagrera A aquest projectes cal afegir l'operació Sant Andreu-La Sagrera, que permetrà l'arribada del Tren de Gran Velocitat a Barcelona i dotarà una de les àrees més densament poblades de Documento2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Barcelona d'un nou cinturó verd. Quan d'aquí pocs anys aquests tres projetes siguin una realitat, Barcelona haurà exhaurit pràcticament tot el sòl urbanitzable de que disposa. Pla Central del Raval i ordenança de L'Eixample Això no vol dir que no es puguin fer més coses a la ciutat. Al contrari, és que les administracions han de començar a prendre mesres serioses. Els posaré el cas del Raval, un barri situat dins del nucli històric de Barcelona i que patia una situació greu de degradació generada per dues raons: d'una banda, el ràpid creixement de la ciutat i, sobretot, la fugida de la seva burgesia, cap a l'Eixample a finals del segle passat va originar un procés de desinversió que s'ha mantingut fins l'arribada dels ajuntaments democràtics. D'altra banda, la pròpia estructura dels carrers, tant estrets que una bona part dels habitatges no tenien sol. Les diverses operacions urbanístiques d'esponjarnent de la zona, fetes en la seva majoria per Procivesa, una empresa pública en la que també hi pa rt icipa el sector privat, han permès canviar aquesta situació. Ara, amb ajut de fon$ provinents de la Unió Europea, estem en condicions de emprendre operacions tan espectaculars com el Pla Central del Raval, que permetrà construir en aquesta zona una nova plaça de dimensions similars a la piazza Navona de Roma. Però l'hereu del Raya!, l'Eixample també té + lls seus problemes i comença a patir una transformació preocupant deguda a la seva ocupació per part d'empreses del sector terciari. La solució està en oferir ubicacions alternatives a 'aquestes empreses. La creació d'un nombre d'oficines suficient ha permès que l'Ajuntament imposi una normativa que restringeixi la instal•lació d'empreses i oficines en aquest districte de la ciutat. D'altra banda, ha volgut recuperar el pla original de Cerdà, que mantenia que els interiors d'illa de l'Eixample havien de ser espais públics. Per aconseguir-ho s'ha redactat l'ordenança de l'Eixample que permet que obliga als constructors privats a cedir per l'ús públic una part dels interiors d'illa. Documento2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4392 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde al debat "Preparing for the 21st century: London's future" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Westminster Central Hall, Londres Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Infraestructures Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1452/19950617d_00689_LD.pdf 6bff0bab6908e45a2e708c7ab12a8ff4 PDF Text Text INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE E~ CONSTITUCIÓ DEL NOU CONSISTORI . EL CONSELL PLENARI DE 17 d~juny 1995 Regidores i Regidors, Ciuta~ans i Ciutadanes, A vui no hauria de fer un, discurs transcendental, pero si un discurs transcendtrnt. N o anuncis i anuncis, paraules sobre paraules, sinó línies d'acció, reflexions mobilitzadores d'energia, de les immenses energies que ~i ha su1nades en aquest consistori barceloní, en les persones que el formen, en aquest any de Deu de 19p5, just al tombant de la recta final del segle. 1 Com immenses són les energies acumulades per una ciutat que, com va dir aquel\ "va tocar el cel amb les mans", es va proj ectar arre4 del món i va pagar per aquest privilegi, pero va pagar a gust i a consciencia, i va saber remuntar els petills de la desmotivació posterior, les dificultats economiques i la insensibilització a la vida q_uotidiana que és típica deis períodes festius i euforics. �El nostre consistori ref1ecteix, en resum, la nostra ciutadania i les seves ansies, les seves deries i les seves il .lusions. Nosaltres - els de l'esquerr~- hem fet el paper més agraYt, pero també més arriscat, de positivar la visió de la ci utat i altres han fet fl paper 1nenys agradós, pero també més segur, de la fvisió crítica. Són els rols que ens han toqat, sense els quals no hi hauria contrast ni, per tant, visió autentica de la ciutat, tal com és i tal com la volem. Ni aven<; cap a una realitat millor i superior. Pero hi ha una reflexió sobre el passat que vull fer de seguida. 2 �les grans obres públique$ i amb uns terribles problemes de cohesió, de d1aleg i de construcció de les grans operacions que la ciutat necessita an1b tota evidencia. 1 Londres -ho deia fa 4 dies ql Financia} Titnes- no té alcalde ni ajuntament ~i area metropolitana: solament districtes amb poder fiscal propi. I tampoc ha trobat !'estructura opti~a per a gestionar la madures a urbana de tota unla capital ex-imperial, ni fer jugar les seves cartes en¡el sistetna internacional de ciutats. ¡ Madrid, entretant, que ha s~guit de lluny el nostre procés de descentralitzaqió, ha fet districtes monocolors, prilner tots socialistes, ara tots populars, negant (en l'altre txtrem) la diversitat i la vida propia dels barris. En general, per altra banda, ~n la maj oria deis casos, els districtes són massa petits per reunir la massa crítica necessaria per crear! una autentica autoritat local. 4 �Barcelona esta en bones condicions -avui tothom ho reconeix- per a fer un pas endavant en el seu procés de descentralització. Ha c~mbinat significació de ciutat i consciencia de barr~ en les dosis suficients per a fer grans coses i coses petites, per a transmetre a tots, d'una banda, l'orgull de la ciutat millarada i, d'altra banda, !'ansia de no ser menys que els altres i de no ad1netre la miseria, l a decadencia o el mal servei enlloc. En les dosis suficients per a fer unes rondes que serveixin al tot i 1que tanmateix serveixin a les parts, que assegurin comunicació pero no al preu de prescindir deis equipament i dels espais verds. En aquesta equació ¡rau el gran exit de la nostra ci uta t. Res de tot aixo no hagués l estat possible sense el formidable impuls de les , associacions i entitats ciutadanes, els col.legis professionals i els tecnics urbans deis anys setant~; pero ta1npoc sense l'audacia, el sentit comú 1 i la generositat dels consistoris prüners de la Qemocracia, marcats per dues personalitats fortes 4' aquesta ciutat, Narcís Serra i Ran1on Trias Fargas~ pero també pels Güell, Abad, Sala, Catnpmany, i tants d'altres, i, per cert, " i ¡ 5 �els Bohigas, Benach, Serra¡tosa, De F om, Canals i tants altres tecnics magnífic~ . ! Després van venir els anys pe la transformació o els prodigis, pero jo recordo ar~ amb enyoran<;a aquells primers anys de l'entesa -a 'través del debat- en que tantes bases necessaries es van posar pel que havia de succeir a continuació (entre altres, certament, la candidatura olín1pica). 1 Aquesta és la prünera reflexió que volia fer, perque cree que ara necessiten1 d'~quell esperit d'iniciació, de renovació, d'il.lusió, d'es~or<; conjunt. Necessitem de nou ser capa<;os d'albi~ar un món diferent per Barcelona i un rol tnillor per a la ciutat. I cree que ho sabrem fer entre tots. Si és cert, com diem a v~gades, que el secret de Barcelona han estat els 40 anys de penitencia en que no varem poder fer res, pero varem pensar-ho i dibuixar-ho tot, i en que v~rem construir els acords socials sobre el que fer alrran de mar, com fer el gran pare central de Collser,ola, que fer-hi al darrera, com connectar-hi, quins ba)rris definir (els 36 grans barris ), quin es necessitats ~enien -des de la planta 6 �¡ asfaltica de Roquetes-Trinitat, tot just acabada de convertir en centre cívic i cultural, fins a la recuperació deis vells i nqus vapors, estacions de tren i escorxadors per convertir-los en zones verdes i aparcan1ents-, que fer am~ el barraquisme de la Perona, Ramon Albó i lFrancesc Alegre, com convertir els grans plans d'e~ventrament de la Ciutat Vella en senders de rehal,ilitació auday i alhora respectuosa, etc. ! Si aixo és cert, tatnbé ho és Jque ara hem de tomar a pensar Barcelona, inevitabl~ment la Barcelona gran, és ciar, de nou, després de la primera transformació, sense altra ret1exió reposa~a que la que cada nit abans de dies i dies hagim pogut fer després d'acció, de discussió, d'~bres, de serveis, de calamitats -cotn la del Lice~, la de Comte Borrell, la d'Hipercor, la del Turó de la¡Peira, les del Coll, o les inundacions que semblaver interminables a Sant Pau del Camp, a Horta, a la¡ Zona Franca i al Poble No u. l O aixo és possible, o la democracia, i en particular la detnocracia local, no és tan ~ona com ens pensavem. O som capayos de fer un gran salt endavant en les ¡ 7 �regles del joc, en la Llei de Barcelona, en el municipalistne, en la justícia local, en les condicions de la quotidianeitat, o haur~m d'admetre que només sabem fer després de les ll~rgues rumiades a les que aquesta ciutat ha estat 1 condemnada per les dictadures 1 altres cálamitats polítiques i ' . econonuques. Aquest cop hem de ser capa9os de pensar i de fer alhora, gn:lcies a la democracia que permet la simultaneYtat de la crítica i ~'acció, quan funciona bé. Acabe1n de passar un ~erío de positiu i 1'he1n d'encadenar amb un altre per demostrar que Barcelona no és una gran ciutat de moments, o una ciutat de grans moments, ~inó una gran ci utat. F or good, com diuen els anglesos. Per ternps, per sempre. i X X 1 Una gran ciutat europea, !aixó és el que hem de poder ser. La capital orgJllosa , d'una cultura, d'un país, d'una nació: Catalunya. Es a dir, Ja capital d'una de les lectures possibles d'Europa, fins i tot . 8 �d'un dels llenguatges d'Europa, que són tnolts pero no són tants, que es poden qomptar. .. .. l I, al mateix temps, la ciutat-ciutat, sense gran ·Estat, la que s'ha fet a ella mateixla, la que no pot parar de pedalar perque cauria, la que no té el formidable estabilitzador d'una burocracia estatal i/o finan cera. Que no és, corn deia la¡ Ma Aurelia, ni ciutatCasema, ni ciutat-Esglésiaj ni ciutat-Palau (*), sinó ciutat-ciutat, que ha de ge~erar cada dia la seva raó de ser, la seva propia rnotiV¡ació, que ha d'inventar la causa de les inversions q~e s'hi fan, l'interes dels altres per ella rnateixa, que ningú no li garanteix. [(* ) Els palaus del carrer Montcapa només ho són a Barcelona] ¡ 1 , Es per aixo que aspirern q¡, ser i necessitern ser la capital cultural d'Europa l'any 2001, el primer any del proper segle (no el darr~r d'aquest en que sorn). (1) Perque ens obliga, ja no tant a projectar i a fer grans infrastructure~ (aixoja es fa*·) sinó a 18 mesos reobrirem el MNAC amb el Rom~mic i el Gotic, i obrirem el MACBA, l'AUditori i el Teatre Nacional. I un any després haurern obert el Liceu i obert el Lliure, a l'altra punta d'bn és el Nacional, a Ponent, a tocar del Grec i deis museus. 1 * En 9 �mantenir una visió a plig termini, estrategica, que és essencial per a n~saltres. 1 1 (2) Perque ens permet '"capitalitzar" l'envejable posició conjuntural dt~ la nostra ciutat en el sistema de ciutats e*ropees, per tractar de convertir-la en perman~nt. La nostra candidatura gaudFix de tates les simpaties a Europa, fins l'extrem que ens atrevim a dir: aquest cop ens agradaria convertir la data-horitzó no només en una excusa per a la trqnsformació de la ciutat, sinó en una ocasió per a que Europa assagi la seva propia detinició. ' A Barcelona, per que no? Barcelona, ja ho he dit, és l'escenari d'una de les lectll.res possibles d'Europa, i afegeixo, una de les més tnítides. Sens dubte no la més rica, pero justam~nt una de les més representatives: amb un Romanic, un Gotic i un Modernisme importants i tanmateix amb unes clapes considerables de grisor en¡ el Renaixement ( sempre he pensat que el nostre Renaixement és el valencia i eltnallorquí -passa a Vale~cia i Mallorca) i sobretot en el Barroc. 1 10 . l �Tindre1n o no tindrem la cita del 200 1, pero hem de convertir el 2001 en la nos/tra cita atnb en futur, en un repte basat bé en la responsabilitat de reunir a Europa aquí, bé en la frustració de no poder, altre cop, fer-ho oficialment; de no ser (un altre cop, com sempre) capital, i la convicció de ser tanmateix ciutat europea, ciutat per excel.lencia i, per tant, cultura per sobre de tot: convenció, construcció artificial, no pas natu~a, no pas evidencia automatica. 1 1 Que tinguem la nominació ~epen avui de factors tan aleatoris -d'un moment tan voUüil- que més val treballar en la convicció dt1 fer del 2001, en tot cas, el nostre objectiu volunta)ri. Jo confio en que el govem espanyol ens nomenara candidats, per bé que no veig entusiasme de \1egades, ni a Barcelona mateix (la nominació, per exemple, no figura entre les reivindicacions més spvintejades per part del govem catala en els freqüents llistats de "coses pendents" a Madrid, tot i <¡tue aixó es pot atribuir a una prudent disminució ael volum sonor de la reivindicació, justament per fer -la tnés efica<; i menys "provocativa"). 11 �Per que m'allargo en aquesta qüestió? Perque després de mesos de dema$ar els barcelonins "I ara que?", després dels Jocs, ~e arribat a la conclusió que Europa, la cultura i el lcivisme -la civilitat, que diu l'Espinas- són avui les il.lusions autentiques de Barcelona. I que són, d'alg~na forma, equivalents. 1 1 1 Diferents tnaneres de dir: '1tenim les infrastructures, la situació geografica i ecopomica i ens falta només la voluntat i l'acció conseqÜent per convertir-nos en una ciutat de qualitat". qe qualitat material i de qualitat cultural, de qualitat en la producció de serveis i en la cohesió socjal aconseguida i, també, en les actituds de la gent: ¡en la tolerancia positiva, en la urbanitat, en el mante~iment deis espais privats i públics, en !'exigencia de¡rigor en les expressions, etc. 1 1 1 Per resumir la segona reflexió, el salt endavant de Barcelona ha d'estar orient<!tt, al meu entendre, cap a un futur que s'albira n1olt! diferent: cap a un segle que no pot ser ja tan cruel !com el segle XX -perque ens auto-destruiriem- i cap a un espai sempre Inés gran, en que la nova patria europea esdevé 1 12 �ser, i ha de ser, una conn -xió europea significativa en el racó on s'ajunten la 1 editern1nia i la Península · Ibérica ( amb totes les se vi s significacions orientals, , meridionals i americanes ), apuntant cap el centre del continent. I l'argument de la nostr: connexió europea esta relacionat amb la cultura, el civisme i la qualitat: aixo ha estat sempre el que Europa ha significat per a nosaltres i ara podria ser ue fos també -ha de ser també- el que nosaltres sig1 ifiquem per a Europa. Un lloc de cultura. Una espera c;a per a les ciutats. ~ .1 -rJt - Treballarem per .possibilitats que Barcelona. Pero Generalitat i amb X X fer la ens ha també a el Goven arcelona gran. Amb les de donar la Carta de b nous acords amb la Central. I volem renovar el no~ tre compromís amb la Barcelona metropolitana. Ens comprometem· a impulsar el dialeg i a ceJ car el consens entre els · ajuntaments germans de Barcelona tenint com a 1~ �Nord les il.lusions, les espErances, les necessitats, les urgencies deis. milions de cloutadans que hi viuen. Aquest sera el marc, el dt la ciutat real, en el que farem maure les nostres iniciati ves de promoció económica, de construcció 'habitatges, de foment de l'ocupació, de canse lidació de les grans infraestructures basiques, e defmitiva, d'unes xarxes de serveis basics que e.. tiguin a l'al9ada de les . aspiracions de Barcelona n aquest final de segle, · com ho van estar les qut: . ·van posar en marxa la generació deis nostres avis ara fa cent anys i que van ter entrar Harceiona en !a ti milla de Ies grans c1uta.ts d'Europa. , 1 1 A . - ... ""1 r" T'l e '"1 't • - . Perque ens proposem que Barcelona segueixi esent una gran capital europea, competitiva en primera línia en els terrenys de la reatiyitat i de la cultura, de les. telecomunicacions, ~e la qualitat de vida, del benestar i la urbanitat. Una Barcelona que seguir , l essent la gran capital de Cat~lunya, com ho ha estajt amb molÍ legítim orgull en uns anys recents de refuperq.ció i projecció del país. Barcelona vol continu essent el gran motor de ' . 14 .. �Catalunya i · la gran ciutat moderna i innovadora de l'Espanya democratica. ... ' _ Peró ens proposem que si.~ ui també la ciutat oberta i tolerant de sempre, - ac~llidora per a tots pero sobretot per als joves i p~r als més grans i els més febles: solidaria, cívica.¡ p ·, icipativa. . · Si cada vegada es fa lllés evident la necessitat d'apropar l'Administració j la política a aquells que les justifiquen, als ciutadahs, és .encara més clar que aquesta p~oximitat ha de c~men~ar pels. pod~rs lo~a.ls -fent servir el terme poder en el sentrt mes ,pos1t1u possible-. . L'Ajuntament de Barcelolila ha donat mostres ben i reeixides d'aquesta orient~ció en els darrers quinze · anys, pero hem de ser c~pa9os d'anar més enlhl. Volem fer de la Casa d la Ciutat una institució veritablement propera i mable, que . tingui en el .treball a favor dels ciutad ns la seva raó de ser. Per aixo, oferirem més i millot s canals de participació "i cog~stió, i demanarem corresponsabilitat activa als ciutadans i els usuaris de 1~ ciutat. 1 · �La proximitat sera la no~tra clau, i la qualitat el nostre compromís. Les noves tecnologies de · comunicació ens serviran, també, per acostar-nos al ciutadá,- per donar a conéi. er l'acció de govem i" al mateix temps, per que el ci' tada exerceixi la crítica o , la queixa i ens faci sugger· ents. ._ ..... ... Barcelona assajan1 i ·després establira noves formes de participació, que ha an d'incidir en la presa d'obrir el ventan decisions. Hem de ser capayOS í d'opcions a aquesta part . ic~pació. No descartem les consultes obertes, els ref4renduri1s per discernir o debatre qüestions determirlades o la utilització deis . nous mitj ans electronics i i · formatics. ! L'Ajuntament estara prese t en tots els .combats pel ...f ... ' .. .. • .. • • • benestar, Ia quaHtat cte v1aa, la 1gua1tat 1 la JUSticia. · Una Barcelona plural i tol rant ha de donar espai i integració al dinamisme i 1 iniciativa, pero ·també a les dificultats i a la diferen ia. " .. ... • ' '1 • Des d~ l'Ajuntament, ~ctuarem ·. · en . ~om deis con,~um1dors enganyats o ~al servlts, v1gllarem els abusos fmancers, immobilfaris o comercials, serem actius en els conflictes entre propietaris i llogaters. 1 16 . •. �: Lluitarem per la integr ~ ó deis nouvinguts, de qualsevo l origen o condici . Defensarem els vianants del transit agressiu o invasor de voreres. Vetllarerri per la igualtat r al entre-dones i homes en els camps laboral, professi~nal, social i cultural. . 1 . La nostra única intra ,sigencia sera amb la intolerancia i la discrimin ació en q~alsevol de les seves formes. 1 Protegirem els drets del discapacitats, guanyant noves fronteres d'accessibi1 itat. Volem compatibilitzar el , et deis joves allleure i la diversió amb el dret al desqans i al silenci. Uns joves que hauran de trabar a la ciutat les opcions per fer . valer el dret a l'habitatge .~e: l'ocupació. Fom.entarem l'acció emp~enedora i creativa 'deis joves artistes, assegurant-1~~ la possibilitat de fer-se veure i escoltar. 17i . .. �Ajudarem el naixement de nous empresaris i creadors de riquesa, pero serem bel.ligerants amb els especuladors, els monopolis abusius i el corporativisme insolidari. Posarem els mitj ans per arimar el petit comen; i !'artesa a ser competitius i alguanyar qualitat. ' X X X Pero no farem el paper que olem fer a Europa si no complim dues condicions: 1) Tenir la talla urbana i regional adient, i 1 2) "Llanc;ar" els ponts que convenen, construir les línies d'enllac;. 1 Tenir la talla adequada vol dir el següent: les tres prioritats sectorials que ens hem marcat (ocupació, habitatge i transport públi<¡; ), totes tres, ten en un ambit que supera el municipL 18 �El Inercat de treball dels nostres conciutadans abasta ben bé 30 tnunicipis, el d~ l'habitatge també i el transport públic, i concretament el tnetro --d'aquí el seu non1-- és tnetropolita per definició. 1 N osaltres, tots, tots els gJtups del consistori, per respondre a les detnandes d~ls electors, hem assumit compromisos en aquest camp. ! • 1 Dones bé, els haurem de complir en el marc d'unes polítiques de transport, d'pcupació i promoció i d'habitatge que ens superen lterritorialment, que hem de definir amb els muntcipis veYns i amb la Generalitat, i a voltes també amb l'Estat. Altrament no tindrem la qualitat de vida que ens proposem de tenir. El Pla Estrategic Barcelona 2000, obra de més de 200 entitats barcelonines, v~ definir des del primer n1o1nent l'an1bit de l'aglomeració real com el més significatiu pels nostres objdctius. 19 �N o hi ha volta de full. S'haun1 de reconeixer atnb valentía la realitat i actua~-hi conjuntament. Amb respecte per tothom: tnunícipi i Generalitat, pero sense escandols farisaics sobre banderes i himnes que mai no han existit ni tenen perque existir. Es tracta d'una organització administrativa tecnica, de caracter gerencial, agil i no sobrecarregada, no excessivatnent polititzada ni presidencialista. O sigui: tal com era al principi pero ara sota el control d'alcaldes i regidors elegits qemocraticament. i 1 I en el marc d'aquesta org~nització hem d'establir les línies de connexió que ens uneixin al centre d'Europa per un cantó (pel Congost del Besos) i al centre de la península pelt un altre (pel pas del Llobregat). Hem de lligar-nos als nrrercats d'origen de la producció arreu del tnón¡ mitjan9ant el port i l'aeroport, i de les línies "ruteres" i ferroviaries de gran velocitat i l'ample euroPeu. Hem de fer-ho amb respecte pel medi i creant entom deis dos rius que definien els límits de la nostra ciutat ("de riu a riu estesa") fa cent anys, un ample espai de lleure i de ' residencia, de comunicació internacional no 20 �obstaculitzada --com fins ara-- de les connextons entre barris i municipis. Relligant els barris separats, humanitzant els espais intersticials, les servituds gravíssimes de les grans infrastuctures. Urbanitzant, en el millor sentit, l'espai tnetropolita. I nomé$ les adtninistracions de caracter urba i local saben fer-ho: urbanitzar és "lo seu ", és "lo nostre ". I ho ferh bé, a tot el món ens ho reconetxen. i Som conscients que t~ts aquests projectes requereixen d'una entesa estreta amb la Generalitat de Catalunya, que té la co1¡11petencia de definir les grans infrastructures del pqÍS. El nou conseller de Política Territorial és una garantia de coneixement deis nostres problemes. ~i no fos perque sóc totalment contrari a la relegació deis municipis al nivell d'escola pritnaria de lit política --entesa com a activitat superior com més ~llunyat de la gent és el nivell territorial-- diria que ~1 nou conseller prové de la millor escola política de atalunya, que és aquest consistori. 1 21 �En fi: avui, quan anirem a saludar el president de la Generalitat no estarem fent ~ltra cosa que manifestar el nostre respecte absolut per la institució que presideix. I més endavant, quan tingui ocasió de parlar-hi amb tranquil.litat, i superades les actuals urgencies i trasbalsos, espero que, amb quatre anys per endavant i unes e[eccions autonomiques properes, trobaren1 necessar}ament el to i la voluntat de construir aquesta entesa absolutament imprescindible per la nostra piutat i per tant, sigui dit amb tots els respectes, per C,atalunya. 1 l Catalunya presideix les reg1ons europees i Barcelona, les ciutats. Ben aviat tindrem un paper rellevant en la revisió del tractat de la Unió Europea --concretament en el rol que hi han de j ugar els govems territorials-- i en la :propia presidencia de la institució que els representa. Molt sera que no trobem la formula de cjol.laborar per fer de Catalunya, de Barcelona les puntes de llan9a del reconeixement del paper qle les ciutats i de les regions en la construcció real i concreta de l'Europa dels ciutadans. Es la nostra vocació compartida. Ningú no en dubta arreu d'Europa. , 1 22 �La Conferencia Euromediterninia del novembre i la trobada no govemamental i posterior serviran per posar més de relleu totes ! aquestes possibilitats i faran de Barcelona, més que en cap altra ocasió, la porta d'entrada del Mediterr*ni a Europa. ; Cotn sempre aixo ha estat ppssible perque primer hi va ha ver la Convenció de Barcelona de 197 5, que ara hem renovat, la c bnferencia de Ciutats Mediterranies del man; passat, el treball de l'Institut Catala d'Estudis Mediterranis i de tantes altres institucions de Barcelona com el CIDO B o les universitats. í 1* bona entesa amb les Cree que és fonamental ciutats i regions d'aquest rae~ de món on el Pirineu i el mar es descobreixen cad~ matí: la xarxa C-6 amb Tolosa, Montpeller, Valenc~a, Saragossa i Ciutat de Mallorca, amb els seus 15-1~ milions d'habitants, és el nostre ambit natural d'aqció comuna. Si no fem fort aquest espai no serem nilngú. En resutn, si volem ser ehropeus hem de fer la Barcelona gran. Amb la Barcelona xica no anirern enlloc. ¡ 1 �Si l'any 1983, en tal dia corp avui, vaig parlar de la "Barcelona olünpica i metropolitana", ara hem de formular la "ciutat metropolitana i europea" . 1 La Segona Gran Transformació de Barcelona, la de l'ocupació, l'habitatge i el transport públic, sera pensada i realitzada en el mfirc de la Barcelona gran o no sera. 1 1 1 *** 1 Per últim, una altra refle~ió sobre el temps que vivim, com la pritnera. Es panya ja ha fet la sev a primera gran onada descentralitzadora. El 20% ~e l'Estat ha marxat cap a la periferia. De vegades np ens n'adonem i l'any 1980 el 80-85o/o de la despesa pública (neta de pensions i amortitzacions ~el deute) era despesa central i el 15-20%, local. ~vui és el 60o/o contra un 15% local (igual com sempre o pitjor) i un 25o/o autonon1ic (des de zero ). Ara resta la segona gfan onada i aquesta inevitablement, logicament, 1d'una forma imparable, 1 24 �sera una onada de redistribqció cap a les ciutats i en general cap als municipis ~ Sense augment de la despesa total, Inés aviat amq una disminució, deguda a la majar eficacia d'una fidministració local més propera a la gent, Inés cqntrolable, més facil de comptabilitzar en costos i beneficis per part del ciutada. 1 J 1 1 si no hi ha d'haver increm~nt d'impostos, sinó més aviat el contrari, aquesta lfedistribució només pot vo ler dir també una redistribució de competencies i d'autoritat. Les ciutats estajn tipes de veure grans competencies llunyanes, ineficaces, inadequades i inadaptades a les seves pror#es necessitats. Tipes de sentir discursos sobre la qualitat de vida, lluny de la i realitat quotidiana. Tipes delveure passar lleis i més lleis, sentencies i rnés senteqcies, que ignoren el més elemental, que és el prindipi de subsidiarietat o proximi tat. i Barcelona, que ha estat l'única ciutat espanyola on s'ha implantat de debo la justícia rapida - un 40o/o de les qualificacions fiscals 1corresponen a judicis n1pids - vol ara la justícia im~ediata, no solament en 25 �el temps sinó en l'espai; la justícia de reparació, no de presó o de grans sancion~ pecunü1ries. 1 Barcelona vo 1 més autoritat al carrer. N o més guardies necessariament, sirtó guardies més etlca9os gn1cies a !'existencia de jutges locals, cotn la mateixa Guardia Urbana. 1 j¡utges tan preocupats pel vandalisme, la petita delinqüencia, la urbanitat i la disciplina vial com la propia Guardia Urbana. De que serveix la policia local s~ no hi ha justícia local? Barcelona vol una llei ¡propia on aixo sigui reconegut. Una llei que pre!vuen l'Estatut i les lleis municipals espanyola i catalhna. Una llei compartida amb altres grans ciutats si qal. Una llei que retomi a Barcelona l'aprovació dels plans urbanístics i no limiti el seu paper en 1~ política d'habitatge a l'aportació d'un sol inexistent. Perque altres, que no coneixen tan bé el problem~, siguin els qui fan els habitatges. Una llei que retorni a Barcelona el Patronat Municipal d'Educa~ió. Aquests són els tres punts fonan1entals . 1 Juntament arnb les altres ciufats i municipis catalans, farern l'esperat Segon Congrés Municipalista de 26 �Catalunya, seixanta anys pesprés del primer. El acordar el Parlament farem a la tardor - tal com :va i de Catalunya el 27 ~'octubre de 1994. I l'inaugurarem, si ens accept~n la invitació que el 15 de febrer de 1993 van i¡ formular els alcaldespresidents de la F ederació de Municipis de Catalunya i de l'Associació fCatalana de Municipis, en el mateix Saló on es va c~lebrar el prüner congrés l'any 1933: en aquest matei~ Saló de Cent. 1 Senyores i senyors regidors, jciutadanes i ciutadans, Tractem de superar el brogit del moment i situemnos en els grans corrents ! de la histOria. Estem entrant en una fase decis~va de la vida política d'Europa, d'Espanya i de Catalunya. Barcelona n'és, com sempre, potser mé~ que altres vegades, protagonista entre altres pro~agonistes. 1 1 Entraretn en el segle XXI qüan Barcelona tot just ha fet els seus dos mil anys i Catalunya els seus mil anys. Hem viscut un formidable procés de refortnes po lítiques, economiques il urbanístiques en els darrers quinze anys 1, en particular, en els últims . ! ctnc anys. 1 27 �Resta per fer la revolució local. Resta per aplicar a fons el principi de subsid~arietat o de proximitat. Queda per aprovar la Carta de Barcelona. Aquest sera el principi d'un gran progrés de tot Catalunya, en cadascun dels seus municipis. Catalanisme i Municipalisme han anat serppre junts. Ara - aquest any - tomaran a avan<;ar plegats. 1 Formulem des del Saló de Oent una invitació cordial a tots per a aquest salt enda"Jant. i¡ N omés els puc dir que pe~sonalment es tic obert a profunditzar imtnediatatnen1 en les converses amb tots els grups per donar ¡ronna definitiva a les majories i minories d'aqliest Consistori. I que maldaré per garantir a les c~utadanes i ciutadans de Barcelona una governació efica<; entorn d'un progratna derivat de la voluntat expressada en les darreres eleccions munici~als, així cotn acords d'ample espectre per fixar les regles del joc polític en aquesta ciutat per al proper quart de segle. En el breu Plenari extraondinari que obrirem tot seguit donarem compte dels acords mínims que la 1 28 �Llei detnana i que l'experiepcia aconsella per tal de posar en marxa sense 1 demora l'anomenada "maquinaria municipal", així com per donar a l'oposició l'estatut que es mereix; a tota l'oposició, tal com vam fer l'any 1Q83 amb resultats molt encomiables. 1 A tots, regidores i regido~s, benvinguts al darrer mandat democratic del segle. Estic segur que honorarem les esperances de les ciutadanes i ciutadans que representem. 1 1 Som-hi. S'aixeca la sessió. 29 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4358 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde en el consell plenari de constitució del nou Consistori Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Gestió pública Competitivitat Acció política Model social Ajuntament de Barcelona Govern Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1255/19911009d_00457.pdf d1cd595cc32f8efae010b29a1968eae5 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la Història de Barcelona dirigida per Jaume Sobrequés (9 d'octubre de 1991) M'és molt difícil començar la meva intervenció en aquest acte sense recordar Maria Aurèlia Capmany. En primer lloc, per la seva participació, com a regidora de Publicacions, en la gestació d'aquest projecte d'Història de Barcelona, que avui és ja una realitat. I en segon lloc, i més important, perquè ella era un tros d'història viva de Barcelona. Maria Aurèlia va viure intensament la histi'òria recent d'aquesta v ciutat, els seus moments de derrota i els seus moments de glòria. En cap moment no es va limitar a ser-ne espectadora, sinó que des els diversos àmbits de la seva activitat, tan prolífica i tan vital, va contribuir a canviar-la, a fer-ne una ciutat millor, més democràtiça i més solidària. Maria Aurèlia era un personatge profundament arrelat a la ciutat i al pa ís, i per tant n'era �molt representativa. I sabia perfectament la importància que Barcelona havia tingut i té per a la història de Catalunya. Eri el primer de la sèrie de diàlegs a Barcelona, Maia Aurèlia em deia que "aquest país ha pogut resistir tots els fracassos, totes les seves morts i tots els seus renaixements successius, perquè Catalunya entera té vocació ciutadana". Crec que les seves paraules expliquen la importància d'una història de Barcelona com que avui presentem. Aquesta Història de Barcelona neix, i no pas per atzar, en un moment de renai gement, de rellançament de la ciutat. A Barcelona i a Catalunya, el conreu de la història ha anat directament lligat al renaixement intel-lectual i cultural del país. N'és una prova la primera gran història moderna de la ciutat, punt de partida de totes les que van seguir: em refereixo a las Memorias históricas d'Antoni de Capmany, publidades per la Junta de Comerç en un moment de clara revifalla econòmica i de recuperació d'un passat mldieval gloriós. No cal dir que els historiadors romàntics --Antoni i Pròsper de Bofarull, Aulèstia i Pijoan, Pi i Arimon, Sanpere i Miquel -- van contribuir a 2 �tot reividicant glorificar aquell passat, un esplendor que volien també per al seu present. Però el precedent més clar de l'obra que avui presentem el tenim en el volum dedicat a La ciutat de Barcelona de la monumental Geografia General de Catalunya de Carreras i CandL. El llibre, publicat el 1916, era molt més que up estudi geogràfic, i recollia molts elements de la història de ciutat. Això no ens ha d'estranyar si tenim en compte que Carreras i Candi havia fet publicar, des del seu càrrec de regidor de la Lliga a l'Ajuntament, importants documents de l'Arxiu Municipal: el Manual de novells ardits ó Dietari de l'antic consell barceloní i les Rúbriques de Bruniquer. La Ciutat de Barcelona de Carreras i Candi era, a més, un treball de síntesi que no es limitava a recollir allò que ja s'havia publicat, sinó que oferia els resultats d'una investigació de primera mà. Que és el mateix qu ha fet --en Jaume Sobrequés em corregirà si m'equivoco-- aquesta nova Història de Barcelona que t4ncarà i culminarà les Històries de Barcelona del segle XX. Pel camí, en el camí que \t'a 3 de Carreras Candi a �aquesta nova Història de Barcelona, no podem oblidar el nom il . lustre d'Agustí Duran i Sanpere, que no només ens va recuperar a través dels seus llibres una part important de la història de la ciutat, sinó que, des de l'Institut Municipal d'Història, des de la Casa de l'Ardiaca, va contribuir a salvar els testimonis arqueològics, artístics i documentals del nostre passat. Duran i Sanpere va ser al mateix temps un recopilador i un actor de la història de la ciutat, en uns moments particularment difícils de la seva existència. És clar que aquest compromís amb el seu temps i amb el seu país ha estat una característica dels nostres grans historiadors d'aquest segle, de Rovira i Virgili a Jaume Vicens i Vives, passant per Ferran Soldevila i Ramo d'Abadal. O, en un altre àmbit, per Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. Tampoc voldria oblidar el paper dels geògrafs en el a coneixement de la nostra re litat històrica. Pau Vila va publicar el 1974, amb Lluís Casassas, una visió excel-lent de Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps. I no oblidem que Pierre Vilar va arribar el 1929 a Barcelona com a geògraf, i que els seus primers treballs publicats en els anys �trenta fan referència al paper del port de Barcelona en l'economia catalana. Els historiadors de Barcelona tenen, doncs, una llarga i fructífera tradició de lligams amb la realitat concreta. No són historiadors tancats en la seva torre de vori, sinó ciutadans compromesos amb el seu present. La Història de Barcelona que avui presentem té aquest doble valor que he tractat de subratllar: significa en primer lloc una aportació inestimable de noves dades, de noves recerques i de noves aportacions a la història d'aquesta ciutat bimil-lenària. I en segon lloc reflecteix també un compromís, fet des de l'estimació però també des del sentit crític, cap al present i l'immediat futur de la ciutat. Només em queda manifestar el meu agraïment, com a Alcalde de la ciutat, a tots aquells que hi han col laborat, al seu director Jaume Sobrequés i a l'Enciclopèdia Catalana, que és juntament amb l'Area de Publicacions de l'Ajuntament la coeditora de l'obra. Moltes gràcies a tots. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4161 Title A name given to the resource Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la "Història de Barcelona" dirigida per J. Sobrequés Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Cultura Barcelona Territoris Model social Catalunya Sobrequés i Callicó, Jaume, 1943- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1243/19910421d_00440.pdf 335c76a46f69a60d065fa6cace42ce5c PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol DE REGIDORS D'ESPORTS EL ROL DELS AJUNTAMENTS PROMOCIÓ DE L'ESPORT JORNADA SOBRE EN LA D i a 12 d'abril L1o c : HOTEL RIVOLI RAMBLA ORDRE DE L'ACTE de la trobada 18,30.- Inici 19,30.- intervenció de l'Il.lm.Sr. Antoni Pérez, Alcalde d'Esplugues de Llobregat; President de la Comissió d'Esports de la F.M.C. qui fa balanç dels darrers 4 anys. Incorporació de l'Alcalde Barcelona a la Presidencia. intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. ,. ,. ,. ,, x .. „ ,. ,. �Ajuntament de Barcelona ACTE DE LA FEDERACIO CATALANA DE MUNICIPIS "Rol dels Ajuntaments en la Promoció de l'Esport" Barcelona. Hotel Rivoli. ‘A.-4..^^^ . Il} rr . , y¡ Zv1A- --' NOTES PER A L'ALCALDE El treball de la Comissió d'Esports de la FMC s'ha centrat en aquests darrers anys especialment en el seguiment del desenvolupament de la legislació esportiva. Concretament ha estat objecte de seguiment i negociació amb la Generalitat, entre altres qüestions, la reglamentacióde: -Consells Esportius Escolars -Jocs Escolars - Consell de l'Esport de Catalunya (en la que `'" Enric Truñó representa a l'Ajuntament de Barcelona) En aquests moments les prioritats d'actuació de la Comissió són el Reglament dels Consells Esportius i el programa Multimedia promogut per la Generalitat d'educació física a les escoles a través de mitjans audiovisuals. En relació a la conferència de l'Alcalde, s'apunten les següents idees: a) La Constitució/ re stableix en l'article 43.3 que els poders públics fgmentarari l'educació física i l'esport. b) La Ley(del Deporte, aprovada e1 15 de octubre de 1990, així com la Llei de l'Esport de Catalunya de 1988, desenvolupen aquest principi constitucional i estableixen que les administracions públiques estimularan la promoció de l'esport i de les assoiacions esportives. c) A banda d'aquests mandats legislatius, la promoció d'esport es un tema que encaixa amb la sensibilitat de l'AlcaldeAue us parla. Aquesta sensibilitat s'alimenta especialment-.en: -l'assistencia als Dimecres Olímpics, que permet palpar com en l'actual moment l'esport a 1 escola és una realitat emergent. -Il.lusió de la gent quan inagurem una instal.lació esportiva, que forma part del pla d'Instalflacions de la ciutat. La gent del barri es'fa seu desseguida el nou equipament. �Ajuntament de Barcelona -L'enfortiment del teixit social al voltant del nou associacionisme esportiu que generan les noves instal.lacions i l'augment en la pràctica esportiva. -Finalment els'Jocs Olímpics com a motor i fita, han permès que les diferents iniciatives sorgides ál voltant del projecte esportives s'hagin pogut assumir. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4149 Title A name given to the resource Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona a la Jornada de Regidors d'Esports sobre "El rol dels Ajuntaments en la promoció de l'esport" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Dimecres olímpics de PM. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Rivoli Rambla Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esports Congressos i conferències Municipis Jocs Olímpics Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1183/19890222d_00323.pdf 9b09d92750064102d0e310aae5bf7e60 PDF Text Text INTERVENCIO DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA, EN LA SESSIO PLENARIA DEL DIA 22/2/89 Molt Honorable Sr. President del Parlament. Per al.lusions. I lamentant haver-ho de fer, perquè a les 12 a l'Ajuntament de Barcelona m'esperava el Vice-Lehendakari d'Euskadi -avui present a Barcelona-. En tot cas em temia que succeís això que ha succeït. M'he quedat i vull contestar dient el següent: El senyor President de la Generalitat tindrà una resposta complida i complefta a les seves al.lusions d'avui amb una carta que jo li faré. No vull contribuir ni a agreujar é--debat que ja, • de per sí, ho és molt; ni a-agr-euja-r confusió -crec que ell ho ha vulgut- a la confusió Senyor President no defugi el debat; ha tingut una pel.lació molt digna, molt fonamentada, molt profunda del l'Oposició, vostè ja ha tractat de contestar, cadascú farà judici. No tracti d'eludir la qüestió i dur-la cap a terrenys. interCap de el seu altres L'Alcalde de Barcelona té motius més que sobrats -i ara aquí tampoc voldríem entrar en un concurs d'al.lusions- per sentir-se moltes vegades dolgut, com el President de la Generalitat, com molts dels membres de la classe política)f Wno per al.lusions, sinó per acusacions directes que es fan a la seva persona, a la seva família, als seus companys i no utilitza ell directament, personalment, el Ple de l'Ajuntament o un mitjà públic de l'Ajuntament de Barcelona per acusar aquells que l'acusen d'empastifar ni la seva persona, ni la seva família, ni el seu país. El senyor President tindrà resposta a les al.lusions que ha fet. L.es'2 tindrà en privat, llarga i extensa -vull dir-li que aquesta resposta estava preparada per ésser enviada i que pel consell d'un bon amic (ho és del President de la Generalitat i de mi mateix), no va ésser enviada, però ho serà immediatament-. Repeteixo, senyor President: no tracti -lamento que ho hagi tractat- d'adreçar el Debat cap a un terreny i cap a unes persones que no són les que l'havien de protagonitzar; el protagonista és vostè, es l'interpel.lat i el protagonista és el senyor Obiols, que és l'interpel.lant. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4089 Title A name given to the resource Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Diputat al Parlament de Catalunya, en la sessió plenària del dia 22-02-89 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Govern Acció política Pujol, Jordi, 1930- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1320/19930417d_00548.pdf e0e63319f5aeef19bd7cccb7d1ac283e PDF Text Text "b_ FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA DOSSIER Municipal Intervenció de Pasqual Maragall a l'XI Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya En el decurs de la darrera Assemblea de la FMC, celebrada a Sitges els dies 16 i 17 d'abril, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va fer una comunicació sobre la situació internacional del municipalisme. Pel seu interès i abast, publiquem íntegrament la transcripció d'aquella intervenció He tornat d'una sessió de la Unió Internacional de Ciutats, a la Haia, que em va impedir estar amb vosaltres ahir per dir-vos ara quin és l'esperit que allà s'hi respira i traslladar-vos el sentiment de totes les autoritats locals d'Europa i, en aquest cas, també totes les del món. Crec que aquesta XI Assemblea de la FMC implica una rutina positiva i una continuïtat i una tenacitat que finalment és la que ens ha de fer arribar als objectius que ens vam marcar al principi, ara fa una pila d'anys. Jo recordo que el paper inicial dels ajuntaments en la nova democràcia va ser el de crear les bases per a la pròpia confiança en el sistema democràtic. Recordeu que en aquells moments passàvem la fase anomenada del "desencís". Teníem democràcia, però la gent no se la creia, i no se la creia perquè no la tocava i no la tocava perquè no hi havia unes realitats que li permetessin dir que allò era millor que el que hi havia abans. En aquesta situació van venir els ajuntaments, que, recordem-ho, encara no tenien «duros», i van aconseguir, crec jo, que la gent tingués consciència de l'existència d'una cosa nova anomenada democràcia. Va ser aquella fase que jo diria d'intervenció modesta però propera als ciutadans. Es tractava de modificar les seves condicions de vida a petita escala: la petita plaça, el petit jardí, la pavimentació, l'ocupació comunitària, etc. Aquelles petites coses que van permetre a la gent tenir "pistes d'esperança", com dèiem aleshores, del que podia esdevenir una acció més gran, que efectivament després va venir. En aquesta línia, crec que fins i tot en ocasió del cop d'Estat fallit de 1981 va jugar un paper molt important la pluja continuada d'acció democràtica dels municipis sobre el terreny encara jove del nostre país. Si no hi hagués hagut l'acció dels ajuntaments democràtics des del 79 al 81, aquell febrer de l'any 81 hagués anat pitjor. N'estic absolutament convençut. Tan importants com els Pactes de la Moncloa van ser aquells altres pactes no escrits consistents en començar a actuar, perquè no van ser fruït de cap pacte, sinó de la nostra pròpia consciència i de l'obligació que els ciutadans havien posat damunt les nostres espatlles. També hi vam jugar un segon paper i aquest sí que és comú als municipis d'arreu d'Europa i del món: la lluita contra la crisi econòmica. Aquest va ser un paper crucial que, per mitjà de l'ocupació comunitària ( que després va desaparèixer) i de les iniciatives locals que van sorgir una mica per tot arreu, va permetre que un país que ja tenia en aquells moments una taxa NÚMERO 4 • 18 DE JUNY DE 1993 d'atur del 20 o del 30 per cent, comptant els joves, trobés la força per travessar aquell període tan llarg, aquell desert difícil, ara potser oblidat. Una crisi molt més llarga que la que tot just vam començar fa un any. La vam superar en bona mesura perquè una munió d'institucions petites que es diuen ajuntaments van ser a prop de la gent tirant endavant iniciatives que feien pensar en una sortida. Si mireu les estadístiques sobre activitat econòmica més importants que hi ha, les dels Estats Units, que es remunten a principis de segle, es veu com evoluciona la participació de la despesa pública local en el conjunt del sector públic en funció dels períodes de guerra o de crisi econòmica. S'observa clarament que és en aquests períodes quan la despesa pública local tendeix a baixar. M'atreveixo a dir que són unes dades extrapolables a la resta del món. Per què passa això? Doncs perquè és en els moments de crisi o de guerra quan es produeix un revifament del sentiment de necessitat nacional, de donar tots tot el poder a aquells que són a dalt de tot perquè puguin actuar amb les mans lliures i puguin afrontar una situació que posa en perill la supervivència del país. En canvi, quan la guerra no hi és o la crisi desparareix, hi ha un relaxament i la gent tendeix a mirar les coses de més a prop i a demanar que el poder més pròxim sigui el que tingui els recursos necessaris per canviar l'entorn. Doncs bé, com podria caracteritzar-se el moment actual a Europa? Hi juga un factor a favor i un altre en contra. Juga a favor el fet que no hi ha guerra i que se sap que no hi haurà una conflagració general, que no hi ha dos blocs que es puguin enfrontar militarment. Això ha desbloquejat la situació de tal manera que tothom se sent molt més capaç de demanar un canvi de les coses que té més a prop. Se sent amb més dret a demanar que els recursos públics es gastin més a prop i no en exèrcits o grans operacions de seguretat. Però també, d'altra banda, estem en crisi. És en funció de la recessió que sentim amb més força l'argument que l'Estat necessita molts més recursos per fer-li front. Hem de jugar intel.ligentment. Hem de respondre que la situació mundial permet que la despesa militar disminueixi. Que això possibilita una despesa urbana, social i local molt més important i que no hi ha tantes excuses perquè els estats continuïn reclamant per a ells tots aquests recursos que la humanitat ha acceptat que tinguessin per a la defensa nacional. Al mateix temps, hem de convèncer tothom que nosaltres som tan bons o millors que els altres nivells d'administració per lluitar contra PAGINA 1 �DOSSIER Municipal la crisi. Hem de fer veure que la concentració de recursos en l'Administració de l'Estat com a sistema més eficaç és una fal.làcia. Jo sempre cito aquell càlcul de l'ex-ministressa britànica de Treball, Shirley Williams, que deia que per cada lliura esterlina que un ajuntament gastava en ocupació, el govern n'havia de gastar 3 si volia obtenir els mateixos resultats. Això és lògic. L'Estat és més llunyà i no sap quin carrer convé pavimentar i quines són les bosses d'atur a les que convé adreçar-se per fer efectives les realitzacions previstes. Per tant, i molt clarament, hem de convèncer la nostra societat i la nostra opinió pública que en una fase de recessió és més important que mai que els ajuntaments tinguin uns recursos folgats i la tranquil.litat financera que permeti les inversions necessàries. Que torni aquella ocupació comunitària que ens van treure i ens donin les fórmules de finançament adients. La patronal diu que fan falta 30.000 empresaris per crear mig milió de nous llocs de treball, perquè sense més empreses no hi pot haver-hi més feina. En certa mesura tenen raó. Però, en canvi, no la tenen quan es neguen a escoltar el que ara us diré. D'aquests 30.000 empresaris, nou mil ja els tenim. Són els nou mil ajuntaments d'Espanya, als quals si se'ls dóna joc poden mobilitzar amb eficàcia forces i recursos que permetin un clima econòmic i social més positiu. En definitiva, com deia ahir Jordi Serra, els ajuntaments són com uns empresaris -potser sí com uns empresaris en crisi- però han demostrat que són alguna cosa més. Estem en crisi perquè no se'ns està pagant el servei que fem al preu que mereixem. Hem de demostrar que el nostre producte no és car i és efectiu. La nostra junta d'accionistes és la ciutadania i hauríem d'apel.lar més sovint a la sobirania popular per dir allò que en el fons hom pensa: que els ajuntaments són capaços de bellugar millor els recursos. Quin és el clima a Europa, Espanya i Catalunya? El d'una crisi total de confiança en els governs. No només, sinó fins i tot (cosa nova i greu), en els Parlaments. N'hi ha hagut d'anteriors, però aquesta és la més important de totes. Mai s'havien donat uns percentatges tan baixos de popularitat dels polítics. Mireu què està passant a Anglaterra, on de cada 6 anglesos, 5 estan contra John Major. El que ha passat a França no cal que us ho expliqui perquè ja ho heu vist. A Itàlia, tot un sistema polític posat en crisi per la població. El govern espanyol tampoc està passant un moment tranquil, que diguem... I és en aquest moment quan nosaltres podem aixecar la nostra veu. L'hem d'aixecar als parlaments català i espanyol, on ho hem fet molt poc. La gent vol sentir coses més properes, més al seu abast, als seus problemes de cada dia. És per això que el regionalisme europeu, o el petit nacionalisme, entre els quals hi ha el nacionalisme català, el nostre, estan en moments d'alça. Ho estan perquè la gent veu més possibilitats de tenir estats més propers que no pas aquells que s'estan justificant per raons d'Estat amb majúscules en una situació mundial molt diferent, que ja he comentat abans. La situació mundial i europea no és tan crítica com perquè els Estats necessitin tant. Tampoc cal que ens enganyem sobre això. Són els es- PAGINA 2 FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA tats els que construeixen Europa i ho continuaran fent més durant molt de temps. Però és evident que el regionalisme europeu pujarà perquè la gent veu la possibilitat de tenir un Estat més a prop de casa. I aquí ve la nostra. Poden succeir dues coses: que les regions d'Europa pugin, i darrera d'elles les ciutats -és a dir, que el moviment cap a l'autogovern de la ciutadania pugi tot plegat-, o bé que les regions s'equivoquin de camí i prenguin embranzida agafant poder de dalt, que és el que la gent espera, però també de l'administració local, que no és el que la gent vol. Estic segur que estem en un moment històric. El moment de l'alça del nacionalisme petit perquè els estats no donen el que la gent espera. Però no hi ha dubte que darrera d'això ha de venir la segona fase de l'autogovern i que nosalNo hem tres hem de seguir les passes del regionad'acceptar lisme. Un municipalisme que no perdi de una fase vista l'avenç de les regions i que recordi d'expansió constantment que els poders locals són la del fet forma més legítima i més directa d'autogonacional en vern dels ciutadans. perjudici de Hem d'anar cap a una situació en la les ciutats i qual Europa existeixi, els estats perdin pes pobles. i les regions i municipis en guanyin. No hem d'acceptar una fase d'expansió del fet regional en perjudici de les ciutats i pobles. Aquest és el missatge d'avui. Hem de prendre la drecera i anar directament al punt d'arribada. Quin és el final? És una altra situació on, com és ben evident, el poder local va aparellat a un increment del poder regional. Estem discutint ara la composició del Comitè de Regions de la CE. Ja sabem que està format per regions i ciutats. Hi ha extremistes del moviment regionalista que diuen, o deien, perquè cada vegada n'hi ha menys, que com que el comitè és diu de Regions, doncs que només el formin regions i que les ciutats no hi siguin. S'ha de dir que això prové d'un error gramatical, perquè l'article 198.a del Tractat de Maastritch diu que el Comitè de Regions està format per regions i poders locals. En aquest punt no podem cedir des d'una actitud favorable tant al regionalisme europeu com al poder dels municipis. En aquests moments, estic treballant per donar un pas més: que a nivell mundial hi hagi una sola organització per parlar davant les Nacions Unides en nom de les ciutats. Vosaltres sabeu que hi ha dues organitzacions perquè molts municipis pertanyen a una o a l'altra. Hi ha la IULA (Unió Internacional de Poders Locals) de la que forma part com a secció europea, el Consell de Municipis i Regions d'Europa, que presideixo, però hi ha també la Federació de Ciutats Unides del Món, antiga Federació de Ciutats Agermanades, de base francòfona, que continua existint i que té una presència important a l'Àfrica i a d'altres països d'influència francesa. El que ahir estàvem fent a La Haia era posar les bases perquè al Congrés de Toronto de la IULA, del proper mes de juny, es pugui fer un pas endavant cap a la unitat de les dues organitzacions. D'aquí a un parell d'anys, �18 DE JUNY DE 1993 podríem veure com al costat de Nacions Unides hi ha Ciutats Unides. Aquest és el camí que el món emprèn. Vosaltres em direu: «aquest camí queda molt lluny de la nostra realitat, queda molt lluny en el temps». Jo us dic que no. La proximitat del poder s'ha de guanyar des d'avui, que la tenacitat d'aquesta FMC que ja ha fet onze assemblees i ha anat repetint els seus missatges, sigui la base que ens permeti algun dia arribar a fites que avui encara ens poden semblar molt llunyanes i que, de veritat, no ho són. És absolutament fonamental que comencem a introduir la dimensió europea en les nostres activitats. Algunes de les expressions que veig aquí i alguns dels comentaris que sento aquests dies són d'una certa habituació a una rutina municipal que sempre va fent la mateixa queixa. Crec que hem de renovar una mica el nostre esperit, essent capaços d'estar a aquells escenaris pels quals la gent realment s'interessa. La gent s'interessa per dos tipus d'escenaris. En l'edifici de l'administració pública, l'escenari del terrat i el de la planta baixa. El terrat és Europa, al primer pis hi ha l'Estat, a l'entresol les autonomies i la planta baixa som nosaltres. La gent, avui, en aquesta dècada, encara que haguem perdut tres anys de la mateixa, demanarà més poder per al terrat -més Europa en el sentit de més llibertat, més possibilitats, més competència, més cultura i més serveis- i també uns municipis més forts. És a dir, més possibilitats de controlar el nostre entorn: els accidents, els sorolls, la neteja o la seguretat excessiva que de vegades tenim. Ho repeteixo. Hem de ficar aquesta dimensió i no només des del punt de vista econòmic. Podem arribar al que fa un parell d'anys no semblava possible, el 50-25-25, mantenint les autonomies allà on són i baixant l'Estat fins al 50 per cent. L'Estat ens diu «no podem donar més» i s'entén. Podem No dic que es justifiqui, però s'entén. l'Estat era el 85 quan nosaltres erem el 15 i la arribar al Generalitat i les autonomies el O per cent. que fa un parell d'anys D'això fa 12 anys només. En 12 anys, aquest país ha fet possible que una quarta no semblava part del poder de l'Estat baixés cap al mig. possible, el Això ho han fet altres països, com Alema50-25-25. nya, però abans va haver de perdre una guerra i li van imposar. La psicologia d'aquest procés fa que l'Estat se senti ja molt donant, que les autonomies pensin que això ha de continuar i que els ajuntaments pensem que tot s'ha fet en perjudici nostre. Evidentment que ens podem dir «en perjudici de vostès res perquè tenien el 15 per cent i el continuen mantenint». Però, en tot cas, hem de deixar una cosa ben clara. Cada pesseta que surt de l'Estat per anar a les autonomies, surt de la base del denominador a partir del qual l'Estat calcula després les pessetes que li pertoquen als ajuntaments. Per tant, quan la ponència de Manuel Mas demana 1'1,25 per cent del pressupost de la Generalitat per arribar a un 2 per cent més endavant o quan es parla d'IRPF sense posar percentatges, perquè som cautelosos i no DOSSIER Municipal volem posar problemes a altres processos que ens beneficien com a catalans de cessió del 15 per cent a la Generalitat, no hem de perdre una cosa de vista. El fons de cooperació que hagi de fer la nostra autonomia ha de ser tan important i ha de tenir un percentatge sobre el pressupost total com el Fons de Cooperació Municipal sobre els ingressos de l'Estat. Si no, estaríem perdent diners cada vegada que l'Estat fa transferències a les autonomies. L'Estat ho justifica així: «només mantenint el que us enviem, ja estem augmentant respecte del que ens queda lliure després d'haver incrementat les tranferències autonòmiques, que són creixents». Jo penso que cada pesseta que l'Estat va enviar a les autonomies, hauria d'haver estat marcada a la cantonada amb un senyal per ser destinat finalment als ajuntaments. Això ens hagués permès dir que el procés de creixement de les autonomies, des del O al 25, s'havia fet comptant amb els ajuntaments i no al contrari. Ha arribat la nostra hora en aquest sentit i jo sóc més optimista que fa dos anys. Veig que les coses, encara que lentament, van madurant. Les idees van prenent potència, van arrelant i tinc la impressió que ja no hi ha barreres polítiques que ens separin uns i altres com a alcaldes i ajuntaments en aquesta matèria. Jo em sento enormement encoratjat per la reunió que vam tenir amb el nostre president, Joaquim Nadal, i el president de I'ACM, Juli Sanclimens, perquè l'esperit que s'hi va respirar era exactament el mateix per a tothom. Quan una reivindicació traspassa les fronteres de les famílies polítiques es converteix en invencible. Hi ha un clima, però, que no ens agrada. A Catalunya, on el catalanisme i el municipalisme mai no s'ha separat, ni amb Macià, ni amb Companys, ni amb Tarradellas, no van de la mà en aquest moment. Es presenten de vegades com si fossin contradictoris. Cada vegada que aixequem el dit se'ns diu «ull, que poseu en perill el catalanisme». S'ha de dir que el catalanisme és municipalista o no és res. Posem per exemple Salt, l'esperit de Salt. Què va fer Salt? Salt, d'acord amb Girona, es va separar al principi de la democràcia. Però no ho va fer per lluitar-hi en contra, sinó per col.laborar, per tenir més identitat però mantenint els lligams i una col.laboració de futur, que ara veurem com pot anar amb aquestes àrees bàsiques territorials. Catalunya està dividida en municipis i això no vol dir que Catalunya estigui dividida. Té mil poders per fer de Catalunya un país més gran i més ric i no mil enemics. Aquest esperit es reflecteix molt bé amb això que us llegiré; les paraules del president Macià a l'assemblea d'alcaldes del 29 d'octubre de 1931, que es va reunir, precisament, al Palau de la Generalitat. Diu el text: «Al final d'aquella assemblea, el president, amb el bon desig de posar-se en contacte amb el poble de Catalunya, va voler saludar els assembleistes. La seva presència a la sala fou acollida amb una calorosa ovació a peu dret. El president de l'assemblea, l'alcalde de Malgrat, el senyor Arnau i Cortina, va posar de manifest les aspiracions dels reunits: la defensa de la digni- PAGINA 3 �Municipal tat i de les hisendes dels municipis. El president de Catalunya, amb veu vibrant d'amor i sinceritat, va recollir l'esperit de les paraules del batlle de Malgrat i va remarcar que el desig de la Generalitat era poder conviure en perfecta harmonia amb els municipis i va prometre que, en anar-se a articular les noves lleis municipals de Catalunya, seria demanada la col.laboració dels representants de la Federació per poder exposar, al si de la comissió, les seves aspiracions i poder influir en el sentit que la voluntat de les corporacions municipals El clima que quedi impressa en l'articulat de les noves ha de tenir lleis. Una ovació sorollosa acollí les daaquest país és rreres paraules i el president de l'assemel de l'any 31, blea donà per dos l'acte». que cap Amics meus, això aquí no passa. Ja ho representant deia en Joaquim ahir. Això és el que no del catalanisme està passant i no pot ser que no passi. I no va trair. ho dic sabent que després d'aquella assemblea de l'any 31, va venir el congrés de municipis del 33 -que ara hauríem de repetir i ho podem fer, que va donar lloc a les lleis municipals del 34, que eren ben altres de les nostres d'ara perquè van ser fetes d'acord entre la Generalitat i els ajuntaments. Amb el que avui diu l'Estatut d'Autonomia, la Generalitat s'articula en municipis i comarques (i províncies) i, per tant, s'ha de veure formada ella mateixa per aquests elements. El clima que ha de tenir aquest país és aquell, que cap representant del catalanisme no va trair. Jo diria que bona part del PAGINA 4 nacionalisme conservador n'és favorable perquè els números canten i les veritats són irrebatibles. Ens hem de sentir esperonats i no pensar que cada vegada que diem el mateix no serveix per a res. La veritat que tenim i que sempre hem tingut està madurant, tant en planejament territorial com en economia. Ara acabo. Llegiu la Carta Europea de l'Autonomia Local. És una obligació de qualsevol alcalde. Crec que s'hauria de repartir a la sortida d'aquesta assemblea o fer-la arribar properament. La Carta és dret positiu. Ja no són històries, ni filosofies ni esperances. És una llei que els jutges poden utilitzar i utilitzen. Ho han fet més d'un cop. Aquesta llei té caràcter de tractat i val més que qualsevol altra llei. Us ho recordo en el moment que comença la discussió del Pla Territorial. Llegiu-la abans de fer les vostres al.legacions, requeriments o accions jurídiques si algun dia convenen. És una llei positiva que diu que no es pot ordenar el territori sense que els ajuntaments hagin dit la seva, que no es poden fer modificacions de límits sense que els poders locals afectats hi estiguin d'acord. Per tant, penseu que Europa us protegeix, no només idealment, sinó amb una legislació que ja existeix. A Europa, fer el pont als ajuntaments (el by pass) ja no és acceptat ni acceptable des del punt de vista de les lleis europees. Europa és un sistema de ciutats i de pobles. En definitiva, un sistema de ciutadans. Tots els "ismes" són respectats excepte aquells que no respecten els altres i l'isme que els respecta tots té un nom: el civisme. Vosaltres representeu el civisme a Catalunya. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4226 Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a l'XI Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Relacions Internacionals Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2778/20000527_ConvencioCpC_PM.pdf 79e861565d6cd2455069cb7054d1c4ac PDF Text Text CIUTADANS PEL CANVI CONVENCIÓ 2000 INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL (Palau Sant Jordi, Barcelona, 27 de maig 2000) Amics i amigues, ciutadans i ciutadanes! I . [Som fruit d'una onada d'entusiasme] Hem arribat fins aquí portats per una gran onada d'entusiasme. L'entusiasme dels qui no es resignen. L'entusiasme dels qui creuen que a Catalunya cal, ben cert, un canvi en la forma de governar, però sobretot un canvi en les formes de fer política. L'hem vist créixer plegats aquesta onada. L'hem vist créixer des de molt mesos abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. En recordo bé els primers �moments: quan un centenar de pirinencs -de la Seu, de Pobla, de Tremp, de l'Aran,...- varen impulsar un primer "manifest pel canvi", ara fa prop de dos anys. I des de llavors, el ferment s'anà estenent per tot Catalunya. Dotzenes de manifestos, de plataformes: d'ensenyants, de sanitaris, d'arquitectes, de funcionaris, de dones, ... des de Vic a l'Hospitalet, de Girona fins a Miravet. Centenars, milers de persones, treballant amb una il·lusió, una empenta, una ingenuïtat com feia temps que no veien. Ciutadans pel Canvi és fruit d'aquesta onada d'entusiasme. I es fruit també de la trobada de dues generositats. En primer lloc, la generositat d'un partit, el PSC, que conscient de la necessitat d'obrir-se a la societat, conflueix amb un moviment integrat molt majoritàriament per persones independents (procedents d'organitzacions no governamentals, de les empreses, de la universitat,...) per tal d'impulsar un projecte comú. I, en un gest sense precedents, comparteix les llistes electorals un nombre �elevadíssim de candidats procedents d'aquest moviment. I, en segon lloc, la generositat de centenars i milers de ciutadans que, al costat de la vida professional i familiar, creuen necessari impulsar un projecte col·lectiu, democràtic, engrescador. I s'hi comprometen. I I . [Volem ser llevat de canvi] Per això podem afirmar amb rotunditat que Ciutadans pel Canvi no vol ser ni una alternativa ni un apèndix. Ni vol ser una alternativa als partits, ni vol ser un simple apèndix del PSC o de qualsevol altre partit. No s'ha de diluir, ni ha de configurar-se com un nou partit. Ciutadans pel Canvi vol ser, i és, complement. Vol ser, i és, llevat. �No resta res a ningú, ni pren res a ningú. ¿Suma, doncs?. No: multiplica. Multiplica l'energia del projecte comú d'alternativa, de transformació del país en la direcció de progrés i innovació que la majoria social necessita i desitja. I ho fa en un espai cívic i polític en el que cada vegada més ciutadans i ciutadanes volen participar. I I I . [Junts hem fet j a molt de camí] Plegats hem fet ja molt de camí. Hem guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya, que no és poca cosa. I malgrat que, per raons prou conegudes, no hem pogut formar govern, hem començat a influir de manera decisiva en la marxa de les coses. Hem començat a canviar les dinàmiques polítiques: a)Hem aconseguit, en primer lloc, revitalitzar el Parlament. I així, després de tants anys de �menysteniment i ensopiment, el Parlament torna a ser avui el centre de la vida política catalana. b)Hem posat sobre la taula la necessitat que els mitjans de comunicació públics siguin veritablement independents. Que trenquin la dependència escandalosa que els vincula al govern i als partits que li donen suport. I hem aconseguit fer avançar les coses en la bona direcció. Tenim ara millors garanties de control, tot i que els esdeveniments d'aquests darrers dies ens mostren que la batalla serà llarga i caldrà encara estar molt vigilants per tal d'evitar qualsevol involució. c) Hem retornat al centre del debat polític la qüestió de l'educació: la necessitat que l'educació sigui tractada com el principal factor de desenvolupament econòmic i de progrés social. I aconseguirem que se celebri enguany una Conferència General d'Educació que posi les bases de futur en aquest camp. �d) Hem vist com els territoris retrobaven la seva veu. Com el Pirineu i l'Ebre es desvetllaven. Com el Govern, arraconat pel seu clam i el nostre impuls, no ha tingut més remei que engegar un procés que culminarà amb la descentralització de la Generalitat, la regionalització de Catalunya i la devolució de poders als municipis. Municipis que prenen també cada vegada més empenta, que celebraran enguany el I I Congrés de Municipis de Catalunya (el primer es va fer el 1933!) i que en molts casos són, ja des d'ara, dia a dia, les principals palanques de millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. Tots aquests són temes fonamentals del nostre programa del canvi. I ja hem començat a aplicarlos. IV. [Junts n'hem de fer molt, encara] Ara bé, per aconseguir el canvi que volem, el canvi que, recordem-ho encara, no és un simple relleu en �el govern, sino en la política i les coses de cada dia, cal que anem molt més enllà. Per aconseguir el canvi que desitgem hem de ser la primera força política de Catalunya. Hem de ser els primers en tot. I encara no ho som. Vam ser els més votats però encara no arribem a tot arreu. Encara no arribem prou als pobles petits, a la pagesia, a la joventut, als estudiants, als empresaris, als treballadors autònoms. Ciutadans pel Canvi ha de ser la punta de llança per a la incorporació d'aquests nous sectors. I ja ho està sent. Ja s'estan fent moltes coses: tenim plataformes com la de l'Hospitalet (on, durant la campanya, vàrem arribar a ser 800!), les de Reus, Sant Cugat, Mollet, Terrassa, Tarragona, Cambrils, Girona, l'Empordà, ... Tenim presència a les Garrigues, al Baix Llobregat, a la Segarra, al Maresme, a l'Anoia,... Hem contribuït decisivament al desvetllament de l'Ebre i del Pirineu i hauríem de fer el mateix a la Catalunya Central. Comptem amb �pagesos, amb mestres, amb regidors, amb joves,...Tenim les millors relacions amb entitats com Fem Via o Catalunya Progrés. Som, fins i tot, referència en d'altres llocs d'Espanya i encara més enllà, des d'on no deixen d'arribar demandes i interès per a la nostra experiència. , ' . El que ara cal, doncs, és aplegar esforços i seguir : /. • ' • ' ' i ' / I -, ( avançant en tots els territoris, en tots els sectors. I ' ' ! i { [ • I «; V \ \.. \ •!. > •', ' i i V. [El Congrés del PSC és una oportunitat de ' (.is\>i i • . primer ordre: aprofitem-la!] A'Í En aquest context, el Congrés del PSC és una ! oportunitat de primer ordre. És un aconteixement essencial per a l'evolució política dels propers tres anys. I ho és no només per als afiliats al PSC, sino •I . també per tots nosaltres i per tot Catalunya. *r*v<Ciutadans pel Canvi l'ha de seguir doncs ben de prop. Jo us crido a fer-hi sentir la vostra veu. El reglament del congrés ho permet i d'altres forces i V �moviments ho faran. He vist ja la dels Victors, la de Catalunya Segle XXI (que és excel·lent) i moltes d'altres. Us asseguro que la de Ciutadans pel Canvi serà rebuda amb la màxima expectació i interès. Ens hem embarcat plegats en un projecte comú. I plegats, dialogant els uns amb els altres, hem de trobar les vies per fer-lo avançar V I . [Tenim la il·lusió, la capacitat i l'empenta: endavant!] Amics i amigues: som l'expressió d'una voluntat d'innovació i de solidaritat, som el llevat del canvi, plegats hem fet ja molt de camí, plegats n'hem de fer molt més encara. l ~\^' ! J i^-'ú:.^- ._U\^. : L L - ' (l.("'. / Í '""^ ;V 't'cift.'.,' ^ ••'•"'•'--'; Ciutadans pel Canvi ha de créixer, s'hà d'enfortir. Li: 4 ; ' Ha d'esdevenir un instrument essencial per atreure r? , ¿] ciutadans i ciutadanes cap el compromís col·lectiu, ( J per retornar el prestigi a la política, per guanyar el ; govern, per transformar Catalunya. P ¡ - �Se ns ha girat molt feina. Però tenim la il·lusió, la capacitat i l'empenta per fer-la. Endavant! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció 2000 de Ciutadans pel Canvi Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-05-27 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutadans pel Canvi Congressos i conferències Acció política Description An account of the resource 10 p. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2792/19880305_ConvencioMajoriaSocial_PM.pdf 227f4df0d70909f5b116c1d9a91f852a PDF Text Text PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES I. Un moment decisiu en el procés d'afirmació nacional de Catalunya. Durant deu anys, entre 1977 i 1987, els catalans hem viscut el període més llarg d'autonomia política de la nostra història contemporània.El poble de Catalunya ha recuperat les institucions d'autogoven i, malgrat les dificultats, incomprensions i insuficiències que com a poble hem hagut de vèncer, el marc ofert per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia ha permès que el país tirés endavant. A diferència d'altres moments de la nostra història nacional, avui aquest procés sembla assentar-se en un marc democràtic irreversible, caracteritzat per la voluntat de tots de viure en pau i llibertat i d'assolir progresivament uns nivells més alts d'autogovern i de prosperitat. En aquesta etapa de la història recent de Catalunya, l'esquerra i els sectors més progressistes de la societat catalana han tingut un paper cabdal. Aquestes forces foren decisives en la resistència al franquisme durant els anys més negres de la dictadura i ho foren també en la transició democràtica. Van saber interpretar millor que ningú les aspiracions nacional del poble de Catalunya, les van saber traduir en iniciatives polítiques concretes i van ser destacadament presents en els moments decisius de la formulació de l'alternativa democràtica a Espanya. Avui, al cap de deu anys, perquè els intents de tergiversació histórica no acabin emmascarant la realitat, cal afirmar clarament que el camí fet només ha estat possible perquè a les primeres eleccions, el juny de 1977, les esquerres van ser majoritàries. Aquella majoria nacional de progrés féu possible el ràpid procés de restabliment de la Generalitat i el retorn del President exiliat, Josep Tarradellas. En una transcisió complexa i a voltes confusa, aquells esdeveniments catalans constituiren el fet més nítid de trencament democràtic: entroncaven la nova democràcia amb la que havia caigut sota el franquisme, reivindicaven amb honor la nostra pròpia �historia nacional i mostraven nítidament no tan sols la nostra voluntat de ser, sinó també la nostra voluntat i capacitat d'avançar en el camí de l'autogovern democràtic, de la creixença nacional i del progrés. Durant la dècada 1977-1987 hem assistit a profundes transformacions en la configuració del sistema de forces polítiques de Catalunya. El mapa polític de la dreta s'ha recompost i la representació dels sectors socials més conservadors de la societat catalana -que el 1977 era exercida en primer lloc per la UCD- és avui pràcticament monopolitzada per la coalició de Concergència Democràtica i Unió Democràtica. També el bloc de les forces d'esquerra ha estat sotmès a intensos processos de canvi. L'espai comunista, que durant la dictadura va desplegar una tasca essencial per als interessos nacional de Catalunya i que en els primers anys de la transcisió es va constituir en la segona força política de Catalunya després del socialisme, ha viscut una profunda crisi. El nacionalisme radical, no ha aconseguit mai de superar el caràcter de força minoritaria i no ha pogut connectar realment amb els amplis sectors d'esquerra i catalanistes que havien protagonitzat la transició. L'espai socialista s'ha consolidat com a punt de referència fonamental de l'esquerra, i gradualment s'hi han anat aglutinant els sectors progressistes més nombrosos de la societat catalana. Però també aquest espai ha hagut de passar un procés complex i difícil. El Partit dels Socialistes és el resultat del procés d'unitat or- gànica probablement més complicat i arriscat viscut per cap força política durant la transició. I aquest procés s'ha saldat positivament. És hora de reconèixer la importància innegable d'aquest fet, gràcies al qual els sectors populars i progressistes han donat la seva representació política a unes forces de signe catalanista, les temptacions "lerrouxistes" no han trobat un espai on prosperar i el procés de recuperació de l'autonomia política s'ha pogut establir i fonamentar sobre una voluntat d'integració de la societat catalana. Però els costos d'aquesta unitat també han estet considerables. La veu del socialisme català ha estat sovint condicionada per la seva �vinculació societat amb el catalana socialisme han trobat esperaven de l'esquerra n'hi ha espanyol. a faltar Sectors importants la posició majoritària per denunciar hagut, d'una política poc respectuosa de de fermesa la que els errors, quan amb l'autonomia de Catalunya per part del govern central. Les conseqüències d'aquests canvis són evidents. El nacionalisme conservador ha assumit la representació política del catalanisme de molts sectors de la població que no comparteixen pròpiament el seu projecte nacional ni la seva ideologia. El projecte nacional de les forces d'esquerres superat per s'ha vist l'enfrontament difuminat i, políticament, entre el nacionalisme ha estat conservador i el centralisme; aquest ha estat el signe dels darrers anys a la vida política de Catalunya. Aquest enfrontament és frustador i desgastador, perquè serveix per reforçar políticament i electoralment l'espai de la dreta conservadora, pero no permet obtenir resultats apreciables en l'aprofundiment de l'autogovern. Convergència -que va aprofitar amb èxit les contradiccions i limitacions de les esquerres catalanes- ha assolit una posició fortament predominant i s'ha instal·lat amb una desimboltura abusiva a la Generalitat, mentre que ha anat decantant-se ostensiblement cap a la dreta. En part, pel seu propi impuls i pels seus propis interessos -sovint no gaire coincidents amb els de la seva base electoral- i en part per unes circumstancies que l'han anada involucrant cada vegada més íntimament amb les percepcions i els interessos de ladreta espanyola, i d'una dreta espanyolista a Catalunya, que en el passat havia donat proves permanents de col.laboracionisme amb qualsevol aventura anticatalana i antidemocràtica quan això semblava afavorir els seus interessos. L'expansió d'una mena de neonacionalisme instrumental de la dreta, que s'aprofita a fons de l'altual estat de coses, és un dels trets més inquietants d'aquesta evolució. Avui la vida política de Catalunya apareix marcada per un fet: la recuperació de l'autogovern és un èxit que correspon al conjunt de la societat catalana i a la totalitat der les seves formacions polítiques; però els rendiments polítics d'aquesta recuperació no seran òp- �tims mentre apareguin monopolitzats per un projecte polític de signe conservador. Per això, el moment és decisiu. Es donen les condicions necessàries perquè de nou un projecte nacional impulsat pels sectors més progressistes de la societat catalana pugui permetre, com ara fa deu anys, de fer un salt qualitatiu endevant. En el terreny econòmic, el país pot fer un gran pas endavant en la mesura que se sàpiga aprofitar una conjuntura especialment favorable, a condició que l'obra de govern resolgui satisfactòriament alguns reptes fonamentals en els terrenys de les infrastructures, de l'ensenyament universitari, del desenvolupament tècnic i de la formació professional i tecnològica. En el camp de la cultura, les energies estan a punt per avançar significativament, sempre que el preces de catalanització no sigui segrestat o minimitzat per unes opcions reaccionàries i sempre també que la creació no sigui pel dirigisme i el d'ensenyament, l'atenció preferent a Universitat, a la formació professional i tècnica i a la millora clientélisme. pedagògica En sota paralitzada matèria unes guies o de entrebancada renovació i rigor ja no la depnèn fonamentalment dels condicionaments pressupostaris o de competències, sinó de factors polítics de decisió, entusiasme i participació. En el terreny social, l'autogovern, més que predicar la compassió, ha de prendre consciència que té la possibilitat real de fer una política de redistribució social i d'equilibri territorial capaç d'evitar una escissió comunitària com les que avui viuen les societats regides per governs neoconservadors (dualisme social que a casa nostra prendria un caràcter de més específica gravetat en la mesura que s'hi imbricarien factors culturals i lingüístics.) En conjunt, tot sembla a punt per a una nova situació. Es donen les circunstancies necessàries perquè pugui reeixir una gran iniciativa nacional de signe progressista. Però la situació en què estem és una cruïlla. També s'hi poden interposar factors de signe negatiu. La con- �1 f tinuïtat de l'actual projecte conservador corre el risc de mantenir la seva lògica estèril i frustradora. I, cosa que encara seria més greu, corre el risc de mantenir els sectors populars i progressistes de la societat catalana al marge del procés de consolidació de l'autogovern; aquest fet fóra de conseqüències imprevisibles sobre les formes de representació política que aquests sectors poden acabar adoptant i, per tant, sobre la configuració del sistema de forces polítiques a Catalunya . Estem doncs, en un moment especialment decisiu. Un procés fràgil, reeixit a base de difícils equilibris, que tant es pot consolidar i aprofundir com començar-se a esquerdar. Naturalment, la direcció que seguirà el curs de la vida política de Catalunya depèn de la voluntat de les forces polítiques, de l'encert que puguin tenir a formular els seus projectes i a corregir i modular les seves propostes. Però també depèn, fonamentalment, de la capacitat de mobilització i d'incidència dels sectors més actius i progressistes de la societat catalana per particpar en aquest procés i condicionar-lo. Es per aquests motius que els sotasignats creiem necessari de platejar a la consideració pública unes propostes que ajudin a desbloquejar l'actual situació política catalana. II. Unes propostes per a una nova majoria nacional de progrés. Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majoria nacional i de progrés, en el Parlament i en el Govern de Catalunya, és avui a la vegada convenient i possible. És un objectiu convenient per a Catalunya perquè és la fórmula capaç de permetre unes noves cotes de competencies i un nivell més ample i potent d'autogovern polític, no pas en el simple terreny de l'enfrontament retòric, sinó de la negociació concreta. Aquests darrers anys hem fet la prova que una tàctica orientada al conflicte formal no reporta resultats pràctics perceptibles. Les relacions entre el Govern de Catalunya i el Govern de l'Estat han d'estar presidides per la �lògica dels interessos, moltes vegades contraposats, i no per la lògica de l'emotivitat. En aquest sentit, una nova majoria progressista de govern, bastida al voltant de les opcions majoritàries de l'esquerra i amb els més amplis suports parlamentaris, és avui la solució més idònia. Un govern nacional de progrés també és convenient en una conjuntura de rellançament econòmic, per donar a l'obra de govern una perpectiva reformadora favorable als sectors populars de la societat catalana i per tornar a la Generalitat una coloració més oberta i plural, que permeti aglutinar esforços més amples i potents i, en conseqüència, una ambició i un dinamisme de més volada. Avui aquesta nova majoria de progés és possible. El temps pitjor de 1'ofensiva conservadora que s'ha produit a Catalunya i a tot Europa ja ha passat. Les crisis, grans i petites, dels diversos sectors de l'esquerra han estat superades. La coalició Iniciativa per Catalunya ha emprès un procés de recuperació. Esquerra Republicana s'ha alliberat de la presència minoritària i coactiva en el govern de Convergència i dels nuclis que, des de dins mateix del partit, preconitzaven l'entesa subordinada amb la dreta. Els socialistes catalans apareixen units i amb testimonia el un marge ressò de maniobra de la seva cada vegada proposta més ample, com federalista. El ho debat d'orientació política al Parlament (octubre 1987) ha posat de manifest un sensible acostament de les perspectives i els projectes immediats d'aquestes forces polítiques. Però la possobilitat -que afirmem ben real- d'un canvi de la correlació política no depèn únicament -ni tan sols, potser, fonamentalmentd'una recuperació d'aquestes forces polítiques i d'un acostament entre elles. Depèn substancialment deia capacitat de reacció i mobilització general dels sectors de progrés de la societat catalana, que avui, n'estem persuadits, són majoria en el nostre país. Es a aquesta majoria social, activa i dinamitzadora deia societat civil, des de les classes treballadores fins als sectors empresarials més dinàmics, a qui avui correspon, des del seu pluralisme, la �possibilitat de decidir. Homes i dones que volen participar en la definició del nostre futur col·lectiu: obrers, professionals i tècnics, joves, pagesos, empresaris de mentalitat oberta i moral de treball, gent de la cultura i les arts... Tots ells tenen avui la capacitat de deicidr si volen que la situació continuï com ara o si volen un canvi de panorama i l'obertura d'unes noves perspectives. El nostre missatge a aquesta majoria és ún missatge concret. Avui convé una nova majoria política a Catalunya: una majoria nacional i de progrés. Per fer-la possible en les eleccions de 1988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueisin dinamitzar al voltant del possible; que es produeixi seu projecte el màxim suport electoral un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions a fi de constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debet nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realizar la nova majoria. Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per aglutinar forces i que ajudi a conformar aquesta nova majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa guanyar aquests objetius. - i - i a treballar amb nosaltres per �"GRANS EIXOS D'ACTUACIÓ DEL NOU GOVERN" "PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRÉS" • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 7.00 h. tarda. Presentació de la Declaració de la Convenció. • A les 7.30 h. Parlaments. • A les 9.00 h. Festa. M A les 11.00 h. Ponències "Grans eixos d'actuació del nou govern". • A les 12.30 h. Debat. • A les 2.00 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Desenvolupar el país: innovació tecnològica, creixement econòmic i equilibri mediambiental".. Ponències i debat "Governar amb els ciutadans, administrar amb rigor". Ponències i debat "Superar les desigualtats: solidaritat social i reequilibri territorial". Ponències i debat "Preparar el futur, formar la joventut". • A les 6.00 h. Debats. • A les 7.30 h. Debat sobre l'esborrany de Declaració de la Convenció. • A les 9.00 h. Fi de la sessió. Informació i secretaria Adreça: Rosselló, 2293er. Ia., Barcelona 08008. Telèfon: 238 31 79. M Convenció Per Una M a j o r i a Nacional i de Progrés. _^g Butlleta d'inscripció Nom i cognoms, Adreça Població D.P. Telèfons Professió Observacions ¡propostes Preu d'inscripció: 500 pts. Inscriviu-vos telefònicament, o bé per correu, mitjançant la butlleta. • �El desembre últim, un grup de seixanta-vuit persones de procedències polítiques diverses i vinculades a diferents realitats associatives, culturals i territorials, va donar a conèixer un document, titulat "Per una majoria ¿; c-onal i de progrés", on s'afirmava la necessitat i la conveniència d'una majoriaxl'orientació progressista per governar el nostre país, i es proposava un procés de reflexió i mobilització que la fes possible. Posteriorment, en el congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya, Raimon Obiols recollia la iniciativa i proposava dos nivells de diàleg en el si del progressisme i de l'esquerra catalana: el diàleg amb les altres forces de progrés; i, molt especialment, el diàleg amb l'esquerra no enquadrada, desmobilitzada en molts casos. Un diàleg que tingués com objectiu el disseny de les grans línies programàtiques del nou govern, així com la mobilització del poble català per una nova etapa de construcció nacional. D'aquesta voluntat compartida, n'ha sorgit la convocatòria d'aquesta Convenció per una majoria nacional i de progrés, que vol ser la plataforma on tingui lloc el diàleg de l'esquerra no enquadrada amb els socialistes catalans i des d'on, alhora, es promogui la idea d'un acord programàtic i de govern entre les forces d'esquerra catalanes. En el document inicial que desencadenava aquest procés, hi dèiem, entre altres coses: I "Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majo; ria nacional i de progrés, en el Parlament I i en el Govern de Catàïuâyà,<jés avui a ! la vegada convenient; impossible. " I "Per fer-la possible en les eleccions de 1.988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueixin dinamitzar al voltant del seu projecte el màxim suport electoral possible; que es produeixi un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions afide constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debat nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realitzar la nova majoria". I "Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per agrupar forces i que ajudi a conformar aquesta majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa i a treballar amb nosaltres per guanyar aquests objectius. " "UNA NOVA ETAPA DE CONSTRUCCIÓ NACIONAL" Dissabte, dia 5 de.Març • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 10.30 h. Acte de Presentació de la Convenció. • A les 11.30 h. Ponències "Una nova etapa de construcció nacional". • A la 1.00 h. Debat. • A les 2.30 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Catalunya: perspectiva europea i internacional". Ponències i debat "El desenvolupament institucional". Ponències i debat "Municipis i construcció nacional". Ponències i debat "Catalunya i Espanya: democràcia i federalisme". • A les 6.00 h. Debats. • Ales 7.30 h. Presentació de l'esborrany de Declaració de la Convenció. • À les 9.00 h. Fí de la sessió. �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA COMUNICACIÓ INTERIOR ( Copia d"arxiu ) Data: 28-04-88 Ref. : 05116/88 Senyor Xavier Roig Cap del Gabinet de Comunicació Assumpte: Convenció per una Majoria Nacional i de Progrés Resposta: S Us adjunto fotocòpia de la transcripció de la intervenció del senyor Alcalde a la primera sessió de la Ce?..venció Per Una Majoria Nacional i de Progrés, que ens ha ríreçat el senyor Carles Navales, de la Comissió Organitzadora. «";:-'• agrairia que? tal i com sol·licita, vulgueu examinar el text, c< r::agir-lo, si s'escau, i enviar-lo abans del dia 9 de Maig. Gràcies i cordialment, Salvador Sarqueila ALCALDIA Registre de sortida Ne 005205 �_ J * Convenció Per Una M a j o r i a N a c i o n a l ¿S f'; '€. r r i Barcelona, 26 d'abril de 1988 Benvolgut Pasqual Maragall, T'adrecem la transcripció de la teva intervenció a la la. sessió ¿e i a Convenció, amb 1 l objectiu de que corregeixis el text adequadament, modificant-lo,' en el seu cas, de la manera que creguis més convenient, a punt de publicar. Per complir els plaços que ens hem marcat, convindria tenir enllestida la correcció, i entregada al carrer Rosselló, abans del dilluns dia 9 de maig, Ben cordialment. f}--^~r Carles Navales Comissió organitzadora A L C A !.. D I A '• " ; * *.. rñSfi¿SÍL«...í: _ 2 7 04 !968_ j ¡7o 0051 fe Secretaria: Rosselló, 229 3er. la., Barcelona 08008, Telèfon 238 31 79. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a la primera sessió de la <em>Convenció Per Una Majoria Nacional i de Progrés</em>. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Parlament de Catalunya Campanyes Acció política Description An account of the resource Transcripció de la intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2767/19991214_DiariSessions_DebatAudiovisual_PM.pdf 631078ea4efd208fb57113a585e64c4a PDF Text Text DIARI DE SESSIONS D E C ATA LU N YA DEL PARLAMENT VI legislatura Sèrie P - Número 5 Primer període Dimarts, 14 de desembre de 1999 Ple del Parlament PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. JOAN RIGOL I ROIG Sessió plenària núm. 4.1 Í N D E X Manifestació de condol per la mort de l’exdiputat Sr. Joan Codina i Torres Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya (tram. 255-00001/06) �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 2 S U M A R I La sessió s’obre a dos quarts d’onze del matí i sis minuts. 1. Manifestació de condol per la mort de l’exdiputat Sr. Joan Codina i Torres El president anuncia la mort de l’exdiputat i exconseller de Treball Sr. Joan Codina i Torres. Tot seguit, la cambra serva un minut de silenci. 3 2. Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya (tram. 255-00001/06) (punt únic de l’ordre del dia) Exposició: conseller de la Presidència 3 La sessió se suspèn a un quart d’una del migdia i cinc minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i cinc minuts. Intervenció del G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi: Sr. Maragall i Mira. Resposta: conseller de la Presidència. Rèplica: Sr. Maragall i Mira (S-CC). Contrarèplica: conseller de la Presidència. Segona rèplica: Sr. Maragall i Mira (S-CC). Intervenció del G. P. Popular: Sr. Fernández Deu. Resposta: conseller de la Presidència. Rèplica: Sr. Fernández Deu (P). Contrarèplica: conseller de la Presidència. Segona rèplica: Sr. Fernández Deu (P). Intervenció del G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Bargalló Valls. Resposta: conseller de la Presidència. Rèplica: Sr. Bargalló Valls (ERC). Intervenció del G. P. d’Iniciativa per Catalunya - Verds: Sra. Comas d’Argemir i Cendra. Resposta: conseller de la Presidència. Rèplica: Sra. Comas d’Argemir i Cendra (IC-V). Contrarèplica: conseller de la Presidència. Intervenció del G. P. de Convergència i Unió: Sr. Codina i Castillo. La sessió se suspèn a les vuit del vespre i tres minuts. SUMARI 17 21 22 23 24 24 28 30 32 32 32 36 38 39 43 45 47 47 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 3 SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 4.1 La sessió s’obre a dos quarts d’onze del matí i sis minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i el lletrat Sr. de Alfonso i Pinazo. Al banc del Govern seu el president de la Generalitat, acompanyat dels consellers de la Presidència, de Governació i Relacions Institucionals, de Cultura, de Sanitat i Seguretat Social, de Política Territorial i Obres Públiques, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Treball, les conselleres de Justícia i de Benestar Social, i els consellers de Medi Ambient i d’Interior. ORDRE DEL DIA – Punt únic: debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya. Tram. 255-00001/06. Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V), Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i Grup Parlamentari Popular. Substanciació. El president S’obre la sessió. Manifestació de condol per la mort de l’exdiputat Sr. Joan Codina i Torres Les senyores i els senyors diputats probablement saben que s’ha mort recentment un antic diputat d’aquest Parlament, exconseller de Treball de la Generalitat, el senyor Joan Codina i Torres. Els prego que fem un minut de silenci en la seva memòria. (La cambra serva un minut de silenci.) Moltes gràcies. Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya (tram. 255-00001/ 06) Aquesta sessió tindrà un únic punt de l’ordre del dia, que és el debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya. Té la paraula el conseller de la Presidència, l’honorable senyor Xavier Trias. El conseller de la Presidència (Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera) Molt honorable president, il·lustres senyores i senyors diputats, iniciem aquesta sisena legislatura del Parlament de Catalunya, després del Ple del passat dia 1 i de l’acte de commemoració del vintè aniversari de l’Estatut d’autonomia, amb aquest debat general sobre els mitjans audiovisuals, un debat que, més enllà de l’oportunitat política que ha mogut els grups parlamentaris promotors d’aquest, és un reflex de l’interès ciutadà, social i polític, que existeix no solament a casa nostra, sinó també a la resta de l’Estat i dels països del nostre entorn al voltant del paper dels mitjans de comunicació, dels audiovisuals, de les telecomunicacions i de les tecnologies de la informació en general. SESSIÓ NÚM. 4.1 I, per tant, tenint en compte la complexitat i la pluralitat dels factors i els mitjans que, al nostre entendre, són subjectes del present debat, crec que no respondríem a les expectatives creades en tant que representants del poble de Catalunya si avui i demà ens limitéssim a debatre i a arribar a acords sobre aspectes molt concrets i singulars que, tot i ser importants en si mateixos, han de ser considerats en la seva justa mesura. Em refereixo, per exemple, a qüestions susceptibles de rellevants titulars mediàtics i de notòria confrontació política, com ara el sistema d’elecció de determinats responsables dels organismes d’administració i de gestió dels mitjans de comunicació públics. En aquest cas, entenc que estaríem defraudant les expectatives que s’han generat alhora que defugint la nostra responsabilitat política, que en aquest supòsit interpreto que se situa en la demostració de les nostres capacitats de diàleg i de formulació de propostes globals de futur, des de la coherència, la generositat política i la recerca dels màxims acords a què els respectius grups parlamentaris som capaços d’arribar en benefici del país en el seu conjunt. Vagi, doncs, per endavant, l’expressió de la voluntat política del Govern de la Generalitat i del grup parlamentari que li dóna suport d’arribar al màxim consens. Dic això, també, per ajudar a evitar malentesos si plantegem obertament des de l’inici del debat la necessitat d’abordar el conjunt de l’univers dels mitjans audiovisuals. Tot i que entenc que algú podria estar interessat a defensar posicionaments i propostes dirigides a analitzar la situació dels audiovisuals a casa nostra de manera parcial, en el sentit d’excloure del debat determinades realitats, mitjans o sectors, també crec que és de justícia intentar, si més no, una anàlisi general dels mitjans audiovisuals en sentit ampli, és a dir, tant els de naturalesa pública com privada, amb l’objectiu últim d’arribar a propostes de reformulació de l’actual marc normatiu relatiu als audiovisuals a Catalunya, i també a l’Estat. També és cert que, amb motiu del debat d’avui, la força i la capacitat d’influència dels mitjans de comunicació sobre l’opinió pública s’ha constatat de nou en aquestes darreres setmanes. Des del mateix anunci de la sol·licitud de convocatòria d’aquest debat general, no ha passat dia sense que els mateixos mitjans de comunicació i les diferents instàncies polítiques s’hagin fet ressò de la necessitat de modificar la regulació dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, amb una especial incidència sobre la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. I crec que això és positiu sempre que els mateixos mitjans apostin per fer-se ressò del conjunt del debat, evitant tant com sigui possible el reduccionisme o la simplificació de les propostes que es puguin arribar a donar a conèixer. En aquest sentit, des de la constatació que són diverses les causes que motiven els canvis que es proposen, cal dir que el nou marc legal a nivell de la Unió Europea, la mateixa evolució tecnològica de les telecomunicacions i la innovació que es produeix de manera constant, també, en l’àmbit dels mètodes de gestió de les organit- Punt 1 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 4 zacions, són factors prou rellevants en si mateixos que justifiquen el replantejament de determinades normes i regulacions. No es pot oblidar, tampoc, que, atesa la transcendència de rol dels mitjans de comunicació sobre la societat, es fa cada dia més necessari comptar amb la màxima participació i coresponsabilització dels agents socials i dels usuaris i consumidors en el disseny i control dels continguts que s’ofereixen i de les eines de gestió amb què es doten els mateixos mitjans de naturalesa pública. Però seríem injustos si no valoréssim la importància del camí recorregut a tot arreu –però, especialment, a Catalunya– en el camp dels mitjans de comunicació, aquests darrers vint anys, i, d’una manera més que rellevant, en el dels mitjans en català. El balanç d’aquest període és força positiu si tenim en compte la situació de partida. També és veritat que, com en tots els ordres de progrés de Catalunya i de l’Estat, la feina feta és el resultat del treball de tothom: de les institucions públiques de tots els colors polítics, dels professionals de la informació, de les empreses de comunicació, dels usuaris. Tot i que, durant aquests vint anys, han estat diverses i molt importants les normes legals aprovades tant pel Parlament de Catalunya com per les Corts Generals en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, creiem que reptes del present immediat i del futur ens obliguen a abordar un nou marc normatiu general. Aquesta asseveració es justifica plenament si tenim en compte que la Llei 4/1980, de 10 de gener, de l’Estatut de Ràdio i Televisió Espanyola, després de quasi vint anys d’existència, ha demostrat nombroses limitacions, tant en l’ordre tècnic com en el que crec que més ens afecta: en el del vessant de la norma bàsica en la seva integritat, circumstància que deixa un reduït marge d’acció al legislador català. Permetin-me, a continuació, fer un breu balanç de la feina feta durant aquest període en l’àmbit de la política dels mitjans de comunicació i dels audiovisuals en general. Les iniciatives del Govern de la Generalitat i del Grup parlamentari que li dóna suport han estat, des dels inicis de l’actuació dels governs de Convergència i Unió, encaminades a dotar Catalunya de la situació de normalitat en tots els ordres que, com a país, li corresponen. Aquesta activitat també s’ha desenvolupat en el camp dels mitjans de comunicació i de les telecomunicacions, en la mesura que la Generalitat ha tingut marge de maniobra, i, més recentment, en el camp de la societat de la informació. Punt 2 El primer any de funcionament del Govern de Convergència i Unió es va aprovar el Decret 175/80, pel qual es regulava la concessió d’emissores de radiodifusió institucional i privades en ones mètriques amb modulació de freqüència. Aquest Decret, que va tenir desplegaments posteriors, va ser recorregut davant del Tribunal Constitucional pel Govern de l’Estat, el qual posava en dubte la capacitat normativa de la Generalitat de Catalunya en el camp de la ràdio. Afortunadament, el Tribunal Constitucional va reconèixer clarament aquesta competència a favor de la Generalitat. Aquesta sentència, que no ha estat l’única, va marcar en positiu la resta del desplegament legislatiu que les Corts PLE DEL PARLAMENT Generals, a impuls dels diferents governs espanyols, han anat fent des d’aleshores ençà. No obstant això, com tindrem ocasió d’analitzar posteriorment, cal constatar que les lleis que han anat aprovant les Corts Generals han procurat, d’una forma o d’una altra, limitar en la mesura que els ha estat possible el camp d’acció del Govern de Catalunya. Una altra fita molt significativa de l’actuació en matèria de mitjans de comunicació socials desplegada a Catalunya fou l’aprovació de la Llei 10/1983, de creació de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, fet que va suposar una aportació essencial en el procés de normalització en el camp de mitjans de comunicació. Normalització en el camp de la comunicació social vol dir diverses coses. En primer lloc, significa l’existència de mitjans de comunicació propis en tots els camps, des de la premsa fins a la ràdio i la televisió i, més recentment, els que es difonen per les noves tecnologies: cable i Internet. També vol dir que aquests mitjans de comunicació emprin, ni que sigui de forma més o menys majoritària, la llengua pròpia de Catalunya. En tercer lloc, el procés de normalització comporta l’existència d’una veritable pluralitat d’ofertes, a fi a i efecte que els ciutadans de Catalunya puguin escollir el mitjà de comunicació que volen llegir, que volen escoltar o que volen veure en funció de la diversitat d’ofertes, siguin aquestes de l’ordre de continguts, de les qualitats o de les sensibilitats diverses que es manifesten al si de la societat catalana. I finalment, també vol dir normalització en aquest camp el fet que els mitjans de comunicació analitzin les notícies, els successos, transmetin les opinions a partir dels punts de vista de la societat catalana, a partir de la idiosincràsia dels catalans, a partir de la percepció de com afecta aquest o aquell succés a altres catalans. És a dir, la normalització en el sector dels mitjans de comunicació social comporta l’existència d’un veritable espai comunicatiu català. L’aparició de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i, conseqüentment, la posada en marxa de TV3 i de Catalunya Ràdio i, posteriorment, de Canal 33 i d’altres ofertes radiofòniques de la Corporació va suposar un salt qualitatiu d’una magnitud molt elevada, ja que permetia que els catalans poguessin accedir a una televisió no solament en la seva llengua, sinó també feta i pensada des de Catalunya. I, en el camp de la ràdio, significava l’aparició de mitjans de comunicació també d’alta professionalitat i que venien a reforçar d’una manera molt accentuada els intents anteriors més o menys reeixits d’una ràdio en català, entre els quals no voldria oblidar el que va suposar en el seu dia la creació de Ràdio 4. Crec, per tant, que aquesta ha estat una fita de primer ordre en el camí del nostre govern. Una iniciativa de la qual el Govern de la Generalitat se sent més que orgullós i que respon a la prioritat de defensar, potenciar i projectar la nostra identitat com a país, des de requeriments de professionalitat i de qualitat. D’aquesta manera, estarem d’acord que l’impuls que pot procedir d’un govern en matèria de mitjans de comunicació té dos vessants. El primer és la creació de mitjans institucionals, que crec que a les societats modernes occidentals SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 5 aquesta creació es cenyeix, gairebé en exclusiva, al món de la ràdio i de la televisió, i incloc en aquest camp els diversos suports de difusió que la tecnologia audiovisual permet. El segon vessant és el d’impulsar el sorgiment en el sector privat d’ofertes suficients, tant pel que fa a la diversitat com a l’especialitat, que completin l’acció dels mitjans institucionals quan aquests existeixen. Això que acabo d’afirmar no vol dir en cap cas que pressuposi una situació de subordinació d’uns mitjans respecte als altres, sinó ans al contrari, una situació que suposa una oferta plural i diversa, a fi i efecte que els ciutadans puguin elegir lliurement. M’acabo de referir al que ha fet el Govern en el camp dels mitjans de comunicació institucionals. Però el Govern també ha pretès, amb diversa fortuna, que des de la societat civil, que des de les empreses de comunicació existents a Catalunya, sorgissin ofertes de tot ordre que permetessin parlar d’un espai comunicatiu català, consolidat, plural i atractiu. En aquesta línia voldria destacar el suport que des del Govern s’ha donat a la premsa escrita, tant la diària com la d’altra periodicitat, tant la d’abast nacional català com la d’abast comarcal i local, i també que ha posat aquelles peces que li pertoquen per tal que existissin ofertes radiofòniques genuïnament catalanes, a partir, òbviament, de l’escrupolós respecte a les lleis generals i d’acord amb les propostes que lliurement han pogut fer al llarg d’aquests dinou anys les empreses que han tingut interès, en un moment o altre, per crear i gestionar emissores de ràdio. Abans m’he referit als problemes competencials amb què ens hem trobat en diferents ocasions en el camp de la ràdio i difusió, i, en aquest sentit, crec que és especialment rellevant la sentència de 2 de novembre d’enguany, del Tribunal Suprem, per la qual desestima la pretensió del Govern de l’Estat de qüestionar la capacitat reglamentària en l’àmbit de la radiodifusió de la Generalitat. El Govern socialista, l’any 1991, va recórrer contra el nostre Decret 80/1989, de regulació del servei de radiodifusió sonora, per entendre que la Generalitat no disposava de capacitat reglamentària ni inspectora ni sancionadora en la major part de les qüestions que afecten les emissores de freqüència modulada. Com poden observar, la consolidació de la recuperació de les competències en aquesta matèria no ha estat fàcil ni curta. Voldria remarcar que no he pogut fer un esment específic del camp de la televisió de gestió privada, i no ho he pogut fer perquè la Llei de televisió privada, aprovada per les Corts Generals durant el Govern socialista, i les modificacions que han pogut introduir posteriorment les mateixes Corts Generals durant el Govern del Partit Popular no han permès fins ara l’existència d’una televisió privada d’àmbit autonòmic, afavorint d’aquesta manera exclusivament –jo m’atreviria a dir «voluntàriament de forma exclusiva»– ofertes del que s’anomena a les lleis –i permetin-me dir-ho en castellà– de televisiones de ámbito nacional. Quan hem procurat donar suport, impulsar, ajudar l’aparició d’un marc televisiu català, que fins ara només ha estat possible en el que s’anomenen «les televisions locals», la inactivitat dels successius governs espanyols SESSIÓ NÚM. 4.1 ha aconseguit que també en aquest camp de la televisió local els esforços de la Generalitat topessin amb inconvenients de tot ordre. Aquests inconvenients tenen el seu origen en la mateixa redacció de la Llei de televisions locals, millorada substancialment gràcies a les esmenes del Grup Parlamentari Català, i en la inactivitat dels governs espanyols en el seu desplegament. Aquesta inactivitat ha estat la causa de la no-aprovació fins a la data del corresponent Pla tècnic nacional, que ha d’establir les freqüències que s’han assignar a les televisions locals. I és per això que aquesta important oferta comunicativa de proximitat, que està destinada a tenir un paper molt remarcable a Catalunya, no ha pogut avançar en el seu procés de consolidació, d’extensió i de professionalització. Per demostrar l’estat de la situació en aquest àmbit de la televisió local, vull recordar-los que l’any 1996 la Generalitat va aprovar un decret que regulava el règim jurídic d’aquestes televisions i va obrir el corresponent concurs públic d’atorgament de concessions. Doncs, bé, el Govern de l’Estat no solament va impugnar un article del Decret, sinó que també ha aconseguit paralitzar el concurs obert per la Generalitat perquè, com els he dit, no ha procedit a planificar les freqüències que se’ls havia assignat. No voldria acabar la repassada del que ha estat l’activitat del Govern de la Generalitat en aquest període sense fer un esment de la Llei 8/1996, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable. També en aquest camp el Govern va impulsar l’aprovació d’aquesta Llei, que establia diversos criteris relatius a l’audiovisual distribuït per cable i que pretenia que, quan els ciutadans de Catalunya tinguessin accés a aquestes noves ofertes, poguessin també rebre, a través d’aquest nou mitjà de difusió, una programació diversa i que contingués productes fets i pensats al nostre país. Aquesta Llei, no obstant, contenia una altra aportació absolutament innovadora i pionera en el conjunt de l’Estat; em refereixo, òbviament, a la creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, al qual em tornaré a referir posteriorment. Pel que fa al camp de telecomunicacions, molt sintèticament, voldria recordar-los quina ha estat l’actuació del Govern en les passades legislatures. L’any 1982 varen ser transferides a la Generalitat les competències sobre instal·lacions d’antenes col·lectives en edificis i televisió amb circuit tancat. En aquest camp, a partir d’aquell moment, el Govern va procedir a actuar de la mateixa manera que havia estat la tònica general en el conjunt de l’Estat. Però, conscient de la rellevància social i econòmica que anava prenent aquest sector, l’any 1995 va aprovar un decret pel qual s’establia un registre d’instal·ladors que representa, permetin-m’ho dir sense falsa modèstia, una nova mostra d’anticipació respecte a l’activitat de les altres administracions públiques de l’Estat espanyol. La Generalitat va voler, d’acord amb els representants d’aquest sector, introduir elements suficients per tal d’estimular la professionalitat de les empreses que actuaven en aquest sector de les instal·lacions d’antenes en edificis. Dos anys abans, el 1993, el Govern va impulsar l’aprovació d’una llei que creava el Centre de Telecomunicacions de la Gene- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 6 ralitat de Catalunya. Aquestes dues iniciatives normatives he de recordar que s’emmarquen en un terreny molt limitat per a la Generalitat. En aquest sentit, cal recordar que la Constitució espanyola estableix que l’àmbit de les telecomunicacions és competència exclusiva de l’Estat. Sense discutir el contingut d’aquest precepte constitucional, sí que vull remarcar que difícilment el Govern podia plegar-se de braços davant d’un sector industrial professional i, en definitiva, econòmic, que anava adquirint una importància cabdal en els països occidentals i que avui dia ningú no discuteix que està cridat a ser un dels principals, si no el principal sector econòmic d’Europa i de la resta de països desenvolupats. La creació del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat va suposar dotar el país d’un ens que, permetin-me dir-ho amb orgull, s’ha consolidat com un punt de referència obligada quan a Espanya es parla de telecomunicacions. Aquest organisme públic ha estat bàsic per a la modernització dels serveis de telecomunicacions de les administracions catalanes, i en els seus sis anys d’existència ha executat importants projectes a un cost per a la Generalitat molt més baix dels que s’haurien aconseguit amb un mercat bàsicament monopolista. Entre aquests projectes, cal destacar la modernització de les xarxes de ràdio i televisió autonòmiques; la implantació de la xarxa de comunicacions mòbils per a la Policia Autonòmica; la creació de la xarxa corporativa de veu i dades de la Generalitat; la instal·lació de més de tres-centes infraestructures de telecomunicacions a tot el territori, que han facilitat la implantació dels nous operadors de telefonia fixa i mòbil; l’execució de la xarxa de comunicacions mòbils per a altres serveis de la Generalitat, com ara els bombers, els agents forestals, sanitat, carretera, Junta d’Aigües...; la introducció a Catalunya de la televisió i la ràdio digital terrestre, etcètera. Així mateix, i a partir de l’aprovació de la Llei del cable, es va procedir a l’establiment de tres demarcacions a Catalunya, amb què es garantia la viabilitat econòmica dels projectes i s’aconseguia que la implantació de noves xarxes de telecomunicacions fos una eina d’equilibri territorial. Cal remarcar que aquesta fita, la Llei del cable, es va aconseguir malgrat l’oposició frontal inicial del Partit Socialista. En aquest mateix capítol, cal remarcar la creació del Consorci Localret, amb una col·laboració estreta i fructífera de tots els ajuntaments catalans, així com la realització dels concursos per a l’adjudicació dels serveis de telefonia fixa, mòbil i dades de la Generalitat. En darrer terme cal tenir present que, en el context de la liberalització completa a l’Estat de la telefonia fixa, es va procedir a la privatització d’aquesta activitat del Centre de Telecomunicacions amb l’objectiu de potenciar els operadors amb seu a Catalunya, millorar l’oferta de telecomunicacions, millorar la qualitat i els cost dels serveis i potenciar la indústria del país. Punt 2 L’acció del Govern, en aquest camp de les telecomunicacions i de les noves tecnologies associades, té una última referència a la creació, l’any 1998, del Comissionat per a la Societat de la Informació. Comissionat que, en aquest brevíssim període de temps, ha tingut ocasió de demostrar la importància atorgada pel Go- PLE DEL PARLAMENT vern a aquest canvi, no només tecnològic, sinó fins i tot social, que s’està produint ja amb força a tot el món. També es mostra aquest capteniment en la qualitat de les iniciatives preses pel Comissionat en allò que fa referència a preparar el conjunt de Catalunya per a l’accés a això que s’anomena la societat de la informació. No només a nivell de l’Administració pública, a nivell dels serveis essencials –com són l’ensenyament i la sanitat–, sinó també pel que fa al conjunt de l’activitat econòmica i social de Catalunya, a fi i efecte de poderlo situar en l’avançada d’aquest canvi tecnològic, i ferho d’una forma cohesionada, tant pel que fa a l’aspecte social com pel que fa a l’aspecte territorial. Actitud aquesta que es deriva del que ha estat un dels principis inspiradors de l’acció del Govern durant totes aquestes legislatures, i que no és altre que el de preservar la cohesió social i l’equilibri territorial de Catalunya. A tall d’exemple, i pel que fa a l’activitat del Comissionat per a la Societat de la Informació, cal destacar l’execució de més de cinquanta projectes, en els quals sobresurten el Pla estratègic per a la societat de la informació i la realització del Pla estratègic sobre la indústria audiovisual, presentat el passat mes de març. Abans m’he referit a la importància estratègica de la creació i el desenvolupament de la Corporació de Ràdio i Televisió, com a eina pública al servei del país. I és precisament per la transcendència que cal atorgar-li que es mereix un tractament especial en aquesta meva primera intervenció en aquest debat. Un dels principis inspiradors de la programació de la Corporació, motor i raó de ser de la Llei que va crearla, va ser la promoció de la llengua i de la cultura catalanes. Amb la posada en funcionament de la Corporació, es produeix el que el sociolingüista Francesc Vallverdú denomina «una revolució cultural a petita escala», que trasbalsa, en el pla de les idees i dels comportaments, nombroses pautes socioculturals dins la societat catalana. A tall d’exemple els he de dir que cada setmana el 85% de la població de Catalunya veu o escolta un dels programes de les emissores de la Corporació. Gràcies a l’impacte dels mitjans audiovisuals, la cultura catalana ha entrat en un dinamisme nou, malgrat que el seu efecte multiplicador és desigual, com es veu en l’hegemonia del castellà en les altres televisions, en la premsa escrita, en el cinema o en el vídeo. No obstant això, la missió de normalització lingüística i de cohesió social de la Corporació és tan vigent ara com ho era el 1983. Si bé als anys vuitanta calia crear una ràdio i una televisió fortes i de penetració social ràpida, ara, en l’era de la informació, cal refermar aquesta voluntat normalitzadora, en els mitjans convencionals o generalistes, de ser presents amb entitat pròpia i en català dins d’Internet, el satèl·lit i el cable. Tot i la competència aferrissada en la ràdio i la consolidació de les televisions privades, Catalunya Ràdio i TV3 han aconseguit mantenir-se com a líders d’audiència. I és caricaturesc i frívol que, per desqualificar aquestes dades, s’atribueixi el liderat de TV3 al fenomen futbol o Barça, quan en el terreny de la informació i de l’entreteniment, sigui el dia que sigui, i en l’hoSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 7 rari que sigui, els èxits són tan significatius i de repercussió tan gran. Encara que sembli anecdòtic, em referiré a un cas adient per a les dates nadalenques i de canvi d’any que s’acosten. Televisió de Catalunya va ser la televisió més vista quan es van emetre l’any passat les campanades de fi d’any; va desplaçar Televisió Espanyola, i, diguem-ne, l’emblemàtica Puerta del Sol. Però són tantes les poblacions que demanen la retransmissió de les campanades, que l’elecció, aparentment rutinària, s’ha convertit en un autèntic problema de la direcció de Televisió de Catalunya. Aquesta repercussió, que augmenta el prestigi dels nostres mitjans, és extrapolable a qualsevol altre aspecte de l’actualitat, l’entreteniment o la cultura del país. Si no, aquí tenim l’èxit tan recent de l’última Marató sobre els trasplantaments, d’abansd’ahir, a la qual s’aboca la gent més que davant de qualsevol altra iniciativa semblant. Per moltes raons: perquè és una iniciativa que senten seva, i perquè rere d’una situació com aquesta, hi ha una gran professionalitat i un treball no improvisat. No és estrany trobar-se els titulars dels diaris amb notícies com aquestes: «TV3 concentra l’atenció dels catalans en la nit electoral», «El temps bat el rècord d’audiència de l’any, per la nevada», «Televisió de Catalunya, líder del prime time a Catalunya», «Dos milions de telespectadors veuen la final de Copa d’Europa per Televisió de Catalunya», «Malalts de tele guanya, per primera vegada, Médico de familia»... A falta de saber com acabarà l’any, amb les dades de les setmanes que manquen, tot apunta que Televisió de Catalunya serà líder d’audiència per tercer any consecutiu. Però, per exemple, l’any passat, un de cada dos dels cinquanta programes més vistos a Catalunya va ser emès per TV3. I pel que fa a franges horàries, Televisió de Catalunya va liderar les de 7:30 a 10:30 del matí; al migdia, de 14 a 17:30, i la del prime time, de 20:30 a 23:30. Respecte a les altres televisions autonòmiques, TV3 continua al capdavant de totes, amb una tendència a augmentar les distàncies. L’any passat va acabar amb tres punts d’avantatge sobre la seva immediata seguidora, Telemadrid, que va tenir una quota de pantalla del 20,6%. Vam aconseguir 4 punts per davant del Canal Sur, i 5,3 de Canal 9, i amb diferències més àmplies respecte a les televisions gallega i basca. Aquest posicionament de liderat és perfectament extrapolable a la ràdio. Amb paraules del president de la Generalitat, que es remunten al 1983: «Catalunya Ràdio no ha de ser una ràdio més, sinó la ràdio institucional de Catalunya, que ha d’arribar absolutament a tothom, a tots els ciutadans de Catalunya, per molt allunyats que visquin del centre emissor.» Cobertura, programació de qualitat, servei públic i audiència han estat fonamentals perquè Catalunya Ràdio hagi assolit la posició de liderat indiscutible que ostenta des de fa anys. Concretament, i segons dades de l’Estudi General de Mitjans, Catalunya Ràdio va aconseguir ser líder d’audiència per primera vegada l’any 1989, i des del 1994 ho és de manera ininterrompuda. Un dels principis inspiradors de la programació de les emissores de la Corporació, que proclama la Llei, és SESSIÓ NÚM. 4.1 l’objectivitat, la veracitat i la imparcialitat de les informacions, així com el respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic. Aquest punt, que ens parla de conceptes profundament democràtics, situa, en ocasions, els nostres mitjans públics en el centre de la polèmica, i fins i tot el debat polític, com ho ha estat darrerament. Aquest és un fet generalitzat en l’àmbit dels mitjans públics del nostre entorn, i difícil de contrarestar, ja que sembla que formi part de les rutines mediàtiques i polítiques. Certament, ni la prestigiosa BBC, en un context de bipartidisme gairebé pur, ni qualsevol altre mitjà públic europeu, es lliura del debat permanent respecte a aquests principis i com garantir-los. Un debat que té una presència continuada, però que –reconeguem-ho– és més virulent i exacerbat quan s’acosten processos electorals. Tan virulent i exacerbat que arriba a deformar la realitat, una realitat certament millorable –com tot–, però realitat al cap i a la fi. La feina que s’ha fet i que s’està fent en els mitjans públics es basa en uns fonaments molt sòlids. El primer és el de la professionalitat. Aquest criteri, aplicat des del començament, d’aplegar els millors professionals, al marge de les seves ideologies, ha donat uns fruits que salten a la vista: el liderat, la qualitat, la influència, la innovació, la mentalitat oberta, el ser imitats, l’exportació de talent, l’estabilitat. En fi, tot aquest cúmul de valors no s’aconsegueix des del sectarisme, ni des de la intromissió externa sobre l’activitat professional, ni des de la manipulació, ni des de comissariats polítics. El temps de l’autarquia i del monopoli fa anys que ha quedat enrere. Per sort, hi ha moltes opcions per informar-se, molts mitjans de comunicació generalistes i especialitzats que competeixen amb la ràdio i la televisió públiques de Catalunya. En aquest sentit, doncs, des d’aquest punt de vista, no es pot atribuir als oients o als telespectadors de les emissores de la Corporació ni passivitat ni falta de maduresa per la seva fidelitat, gràcies a la qual aquestes emissores se situen al capdavant de les audiències. El públic és molt més que l’aritmètica de les audiències, molt més que l’audiometria, igual que el sufragi universal és molt més que la suma de vots. Aquesta realitat ens porta a recordar el president americà Abraham Lincoln, quan deia que no es pot enganyar tothom durant tot el temps. Per situar-nos a prop en el temps, dos estudis d’opinió recents refermen la bona salut pluralista de TV3. El mes de maig, a punt de començar la campanya de les eleccions municipals, La Vanguardia publicava una enquesta de l’Institut Opina, en la qual es comprovava que, per a la majoria de catalans, votants de qualsevol opció de les representades en aquest Parlament, TV3 està considerada la televisió pública més plural de Catalunya. El mateix succeïa el passat mes de setembre, a punt de començar l’última campanya electoral, quan el PSOE va presentar un informe intitulat «La manipulación informativa en Televisión Española». Les dades del seguiment sobre l’aparició de líders i forces polítiques a les televisions públiques de l’Estat, que efectua l’empresa Sofres, indiquen que Televisió de Catalunya, en els seus informatius, ofereix una infor- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 8 mació plural i en consonància amb la representativitat parlamentària. Per no remuntar-nos excessivament en el temps, un estudi d’Eco Consulting sobre programes informatius, publicat el mes de juliol de l’any passat, conclou que els aspectes en els quals TV3 sobresurt més de la competència és en la credibilitat, la fiabilitat i la claredat amb què s’exposen les notícies. TV3 és també on menys proporció de telespectadors, tant habituals com no, aprecien l’existència del que l’estudi denomina «molta tendenciositat», un 18%, davant del 41% a TV1 i un 26% a Antena 3. Com una garantia més de respecte al pluralisme, l’objectivitat i altres valors de la feina periodística, com són els del codi deontològic, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio són els únics mitjans públics de Catalunya que s’han dotat d’un estatut professional –i avui dia sembla que alguna altra emissora, de les que s’afanyen a endreçar la casa, tingui algun projecte sobre la taula en aquest mateix sentit. La potenciació de la cultura i de totes les seves manifestacions és un altre principi de la Llei 1983, que ens diu que ha d’inspirar la programació dels nostres mitjans públics. Des de la ràdio i la televisió s’ha tingut sempre una especial sensibilitat a donar una visió globalitzadora i no exclusivista de la nostra cultura. El resultat ha estat una programació variada, que aporta continguts més divulgatius als espais de màxima audiència de TV3, de Catalunya Ràdio i de Catalunya Informació, i continguts més especialitzats al Canal 33, Catalunya Música i Catalunya Cultura, l’única emissora de ràdio del país –i ho podem dir amb molt d’orgull– que dedica íntegrament tota la seva programació a la cultura. El paper de la Corporació com a motor de la indústria audiovisual és una realitat objectiva. Si Catalunya Ràdio ha estat impulsora de la nostra indústria discogràfica catalana, amb el reconeixement explícit del sector, Televisió de Catalunya ha assumit el rol de motor que li pertoca jugar respecte a l’audiovisual a Catalunya, i particularment en el sector cinematogràfic, amb una situació de feblesa industrial. Conseqüència d’aquesta voluntat són els convenis periòdics signats amb les associacions de productors, en els quals es regulen i es fixen les normes d’actuació en diferents aspectes, com la compra de drets d’antena, la realització de TV movies i sèries a través de productores independents, la compra de passis, la precompra sobre projectes, etcètera. L’objectiu d’aquestes polítiques és l’enfortiment del sector, consolidant i garantint les inversions, prioritzant el component industrial sobre el lingüístic, potenciant les seccions encaminades a l’execució de l’obra per sobre de les estructures materials, intensificant els processos de creació i de promoció i treballant per crear un mercat més ampli que permeti l’aparició de nous valors. Punt 2 Dins els diversos compromisos concrets es poden assenyalar diferents fins, com, per exemple, que Televisió de Catalunya ha estat la primera televisió de l’Estat a produir regularment TV movies, que ha estat la primera a establir compres automàtiques de tots els llargmetratges catalans i, en tercer lloc, que Televisió de PLE DEL PARLAMENT Catalunya ha estat la primera a incentivar la comercialitat de les pel·lícules, amb increments en funcions dels rendiments de taquilla, o a incorporar les empreses privades que han fet la producció executiva de les TV movies, en el rendiment comercial de les obres, amb un 33% a partir del tercer any. El passat mes d’abril la revista Tiempo dedicava un ampli reportatge al fenomen del teatre català. Un dels titulars deia: «Nous rostres gràcies a la televisió.» I en el text, que «part de l’èxit de les obres de teatre que s’estrenen resideix en el boom de les sèries dramàtiques que realitza Televisió de Catalunya. A través de Televisió de Catalunya molts actors s’han fet populars.» Aquestes dades no han de fer oblidar un altre fenomen de gran transcendència en el món de la comunicació al nostre país i que parteix de l’èxit de la nostra ràdio i de la nostra televisió: l’aportació de nous talents al mercat. Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya s’han caracteritzat per descobrir i potenciar els seus professionals. Es pot dir, a la vista del que està succeint, que l’efecte de renovació permanent funciona. Una nova generació de professionals, formats a casa, ha anat prenent el relleu d’altres que han marxat a altres mitjans i empreses de comunicació. En els darrers cinc anys la Corporació ha afrontat amb el consens del Consell d’Administració, també, el repte de les noves tecnologies i de la societat de la informació amb els següents objectius: aconseguir la presència de la llengua i la cultura catalana en les noves tecnologies –Internet, televisió digital per satèl·lit, cable–; aconseguir que els nous sistemes de distribució siguin un nou motor per a la indústria audiovisual independent del nostre país, i facilitar l’accés del conjunt de la societat catalana a la societat de la informació. Per aconseguir aquests objectius, i d’acord amb el Consell d’Administració, va dissenyar una estratègia que en el dia d’avui es concreta en el següent: el setembre de 1995 Televisió de Catalunya va iniciar, per primer cop, les seves emissions per satèl·lit amb cobertura europea. El febrer-març del 96 Televisió de Catalunya va aconseguir els drets audiovisuals dels clubs catalans de primera i segona divisió –Barcelona, Espanyol i Lleida– fins a l’any 2003. El futbol es va considerar i es considera un gran motor en el creixement de les plataformes digitals per satèl·lit i en el futur del cable i de la televisió digital terrestre. Televisió de Catalunya va tenir un paper actiu al servei dels objectius fixats i en el que es va anomenar «la guerra del futbol», i amb posterioritat tothom ha reconegut el seu paper determinant en l’acord que es va anomenar com «pacto de Nochebuena», que es va signar el 24 de desembre del 96 amb Sogecable i GMAF, que va donar lloc a l’empresa Audiovisual Sport, que gestiona els drets de la lliga de futbol professional espanyola i que ha permès l’explotació pacífica d’aquests drets. Audiovisual Sport està actualment participada en un 40% per Gest Esport, l’empresa propietat de Sogecable, 40% per GMAF, propietat de Telefònica Media, i 20% per Televisió de Catalunya Multimèdia, societat propietat de Televisió de Catalunya. Respecte a la llengua podem parlar que en aquests moments, pel SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 9 fet de ser dues plataformes, l’opció catalana hi és present en més de trenta hores de programació. Finalment i indirectament lligats als acords audiovisuals, la Corporació va entrar a formar part, el setembre del 97, en l’accionariat i el Consell d’Administració de Via Digital, plataforma de televisió digital per satèl·lit. L’entrada a Via Digital ha permès que més d’un 25% dels canals que ofereix la plataforma siguin produïts o empaquetats a Catalunya. La societat Media Park, centre de producció i de confluència a Multimèdia, constituïda l’octubre del 96 i participada per la Corporació, per Iberdrola, Philips i Antena 3, és proveïdora de vuit canals temàtics per Via Digital, així com per a la totalitat de cables i operadors espanyols. En aquests moments, Media Park, amb els seus vuit canals, és el primer productor de canals temàtics a Espanya, amb 1.500 hores de producció pròpia, 500 hores produïdes per la mateixa Media Park i 1.000 hores de producció delegada a empreses del sector, sent les hores d’emissió de 75.000 per satèl·lit i 30.000 per cable. Els productors de cinema català tenen una finestra permanent als canals de cinema de Media Park de setanta-cinc pel·lícules l’any, i el 25% de la programació emesa pels canals de Media Park hi tenen l’opció lingüística catalana. Finalment la Corporació ha potenciat la presència de la ràdio i la televisió a Internet, amb la creació, l’abril del 96, dels canals Televisió de Catalunya On-line i Catalunya Ràdio On-line. Això ha permès 1,5 milions d’accessos i interaccions amb la ràdio i Televisió de Catalunya de mitjana mensuals. Per altra banda, Catalunya Ràdio On-line s’ha transformat en una real Catalunya Ràdio internacional, que facilita tant la ràdio en directe com la ràdio a la carta des de qualsevol punt del planeta i es reben més de 400.000 visitants per any. El panorama radiofònic a Catalunya ha canviat moltíssim en els darrers vint anys. Només cal recordar que la regularització de la situació de ràdios amb freqüència modulada, que es produí per Ordre del Govern de l’Estat l’any 82, va establir el panorama radiofònic català, pel que fa a la ràdio comercial, en setze emissores. Actualment, en tenim noranta-cinc, és a dir, al llarg d’aquests vint anys la Generalitat ha atorgat setanta-nou emissores de freqüència modulada. Ningú pot discutir que el conjunt de l’oferta radiofònica que representen aquestes emissores de ràdio escampades per tota la geografia de Catalunya configuren un marc absolutament plural. Tant pel que fa a les fórmules radiofòniques emprades per cadascuna d’elles, que van des de la ràdio convencional a la ràdio fórmula musical, més avantguardista, passant per ràdios locals, dedicades a continguts de proximitat, com pel que fa als diferents corrents d’opinió que aquestes emissores ofereixen. La incidència de la Llei de normalització lingüística, primer, i la Llei de política lingüística, posteriorment, ha suposat un avenç qualitatiu molt considerable pel que fa a l’ús de la llengua catalana a les emissores comercials de casa nostra. Així, mentre abans del darrer concurs d’enguany, les emissores que empraven el català habitualment tan sols representaven el 38% del SESSIÓ NÚM. 4.1 conjunt d’emissores comercials, ara, després del concurs, sense comptar les sis emissores que resten per adjudicar, les emissores que utilitzen el català al llarg de tota la seva programació representen el 54% d’aquestes, a les quals podem afegir aquelles emissores que fan un ús del català superior al 50% del seu temps diari, que sumades representen quasi el 16% del total. Estem parlant, per tant, d’un 70% d’emissores comercials que fan ús constant de la llengua catalana durant la seva programació diària. També s’ha produït un increment molt notori de l’oferta d’emissores municipals. Si bé en el 79 existien tan sols tres emissores municipals, actualment n’hi han dues-centes tres. Més de la meitat d’aquest conjunt d’emissores utilitzen el català durant tota la seva jornada diària, i de les que no ho fan, la immensa majoria l’utilitza, en un percentatge significativament superior al 50% del temps diari d’emissió. Si a les anteriors dades hi afegim el que ha fet el conjunt d’emissores que integren l’oferta radiofònica de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, la comparació entre l’oferta de ràdio que hi havia l’any 80 amb el panorama radiofònic de l’any 99 és absolutament positiu. Avui Catalunya gaudeix d’una oferta molt extensa, molt plural, altament qualificada i que permet triar al radiooient entre una gran diversitat de fórmules radiofòniques, com abans s’ha assenyalat. Després de la resolució parcial del concurs concessional obert per la Generalitat a finals de l’any passat i resolt enguany, es van aixecar veus posant en dubte els criteris que s’havien emprat per resoldre aquest concurs. Jo mateix vaig tenir l’ocasió d’explicar en aquesta cambra quines havien estat les regles del joc que va regir aquest concurs. Aquestes regles del joc, recordemho, es deriven directament de les lleis vigents de l’Estat espanyol, les quals han estat respectades escrupolosament. Això no obstant, vull recordar que el sistema concessional utilitzat a l’Estat espanyol per totes les administracions competents en la matèria, és a dir, a l’Estat i a les comunitats autònomes, es deriva de la previsió legal que considera la ràdio i la televisió com un servei públic essencial de titularitat de l’Estat. En conseqüència, l’atorgament de títol d’habilitació per prestar aquest servei públic a través de la gestió privada, el que s’anomena gestió indirecta, passa necessàriament per la via de la concessió administrativa que s’articula a través d’un contracte administratiu de prestació de serveis. Per les implicacions de tota mena que tenen aquest tipus de concessió és cert que normalment solen despertar algun tipus de polèmica, i això ha estat, d’una manera o d’una altra, present a la majoria dels concursos concessionals que s’han produït en el conjunt de l’Estat, sense distinció del Govern que en cada cas li corresponia efectuar aquesta tasca. És cert que el model utilitzat a l’Estat espanyol presenta diferències respecte a l’emprat en altres països occidentals. En general, però, les diferències són de tècnica jurídica i les més profundes es deriven de la diferent concepció de la relació entre el poder públic i l’empresa titular de l’emissora. En aquest sentit, és molt diferent considerar que la rà- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 10 dio i la televisió són un servei públic que considerar que és una activitat econòmica lliurement realitzable per qualsevol persona o empresa. No podria acabar aquesta repassada a la situació actual del panorama de la radiodifusió de Catalunya sense fer un esment de les ràdios comunitàries, també conegudes com ràdios associatives o culturals o educatives. Catalunya, com en tantes i tantes altres coses, també té una important presència d’aquest tipus d’oferta radiofònica, per bé que no s’ha pogut desenvolupar en tota la seva extensió i amplitud, atès que una vegada més els successius governs espanyols no han mostrat el més mínim interès per aprovar la normativa bàsica reguladora d’aquest tipus de barems. Els he de recordar, senyores i senyors diputats, que el Govern de Convergència i Unió ha reiterat fins a l’esgotament, davant els diferents executius espanyols, la conveniència de regular aquesta activitat, que nosaltres creiem altament interessant, no només per les aportacions que representen a l’oferta radiofònica de cada contrada, sinó també pel que aporten d’escola de futurs professionals de la ràdio i de l’alternativa al lleure i a l’entreteniment de tants i tants joves de casa nostra. El Govern de Catalunya no renuncia a impulsar la regulació d’aquestes emissores, a fi i efecte de dotar-les d’un marc jurídic estable i possibilitar-lo en la seva feina, la seva consolidació i permetre que en puguin sorgir de noves a partir de les propostes que generin els col·lectius que estiguin interessats a crear i desenvolupar aquest tipus de ràdio. Ja els he comentat abans, senyores i senyors diputats, quin era i és el capteniment del Govern de la Generalitat pel que fa a les televisions locals. Només voldria afegir, ara, que a Catalunya existeixen actualment un centenar llarg de televisions locals, algunes gestionades per ajuntaments i altres per empreses privades, que segueixen sense poder gaudir d’una empara total a nivell legal per la manca d’activitat de l’actual Govern de l’Estat i també de l’anterior. El Govern de la Generalitat té plantejat un recurs contenciós administratiu contra el Govern de l’Estat a fi i efecte d’aconseguir que, finalment, es planifiquin les freqüències que cal atorgar a aquestes televisions i poder tancar d’aquesta manera el procés concessional obert pel Govern de la Generalitat l’any 1996. Al llarg del meu discurs he fet referència, una i altra vegada, a les freqüències, a l’aspecte radioelèctric i a la seva planificació. Aquesta competència està reservada, actualment, al Govern de l’Estat en virtut del mandat contingut a l’article 149.1 de la Constitució, quan defineix les competències exclusives de l’Estat, entre les quals inclou el règim general de comunicacions, les telecomunicacions, els cables aeris, submarins i la radiocomunicació. Punt 2 La facultat de planificar l’ús de l’aspecte radioelèctric, tot i reconèixer que en part ve dirigida per l’acord de la Unió Internacional de la Telecomunicació, pel que fa a l’ús de les grans bandes d’aquest espectre, és una facultat que incideix d’una manera determinant en l’oferta de mitjans de comunicació que utilitzen les ones hertzianes. PLE DEL PARLAMENT No vull posar en qüestió la bondat o la conveniència de la reserva constitucional que acabo de citar, però tampoc vull passar per alt que l’ús d’aquesta competència per part del Govern de l’Estat pot revestir diverses fórmules: des de l’actual, utilitzada àmpliament durant totes les legislatures de mandat del Partit Socialista i també durant l’actual legislatura el Govern del Partit Popular, fins a un model que comptés amb la participació de les comunitats autònomes, més d’acord amb l’estat de les autonomies, i que, en definitiva, respectaria d’una manera més intensa les competències de les comunitats autònomes en matèria de comunicació social; fins a, fins i tot, fórmules més innovadores, que també tenen referència en la legislació comparada d’altres països occidentals, que podrien consistir a l’atribució d’aquesta facultat a un organisme com la Comissió del Mercat de Telecomunicacions. És cert que aquesta tasca de gestió de l’espectre radioelèctric comporta necessàriament ser altament respectuós amb les decisions i realitats que prenen els països amb els quals l’Estat espanyol té confrontació d’espais radioelèctrics, i que, per tant, és necessari que el Govern de l’Estat, ja sigui directament o per mitjà d’un organisme adscrit a aquest govern, intervingui d’una manera o altra en la gestió d’aquest espectre, independentment del que pogués dir la carta magna. Però aquesta constatació no comporta necessàriament que la gestió de l’espectre radioelèctric pugui efectuarse discrecionalment. No és admissible que a hores d’ara la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió no tingui plenament legalitzades tot el conjunt de freqüències que utilitza per donar servei, segons el mandat d’aquest Parlament, a tot el territori de Catalunya, tant pel que fa a la ràdio com pel que fa a la televisió; res justifica tècnicament aquesta anòmala situació. Tampoc és de rebut que el govern d’una comunitat autònoma s’adreci al ministeri de torn bo i sol·licitant la planificació d’una nova freqüència per atendre necessitats detectades o instades per altres administracions públiques o per altres ens socials, i la resposta que s’obtingui és que en aquell moment no té previst cap tasca de planificació, o alguna cosa per l’estil. Perquè per aquest camí el que s’està produint és, una vegada més, una laminació de les competències de les comunitats autònomes en matèria de mitjans de comunicació social difosos per ones hertzianes. En els propers anys, el mercat audiovisual continuarà experimentant unes transformacions molt profundes que en la seva major part no seran sinó la profundització d’aquelles que es poden observar en el present. Les tendències predominants seran principalment dues. D’una banda, el continu creixement de la demanda degut a la multiplicació dels canals televisius a conseqüència de la digitalització i de la irrupció d’una Internet amb major ample de banda i, per tant, capaç de transportar imatges en moviment. I de l’altra, la segmentació del mercat en funció de l’impacte de dues forces de creixent importància: l’aparició de canals que permeten l’explotació de productes adreçats a mercats cada cop més minoritaris –minisales de cine, canals temàtics a les televisions digitals, Internet– i la globalització del mercat de certs productes de masses –pel·líSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 11 cules de gran pressupost i espectacles esportius, principalment. Si atenem la clàssica divisió dels audiovisuals en cinema i televisió i hi afegim el nou suport que representa Internet, es poden fer les següents previsions. Pel que fa al cinema, la tendència dominant és l’encariment del producte, que requereix pressupostos creixents no sols pel que fa a la producció, sinó també a la promoció, que, a la seva vegada, exigeix públics massius i, per tant, internacionals. També disminuirà el pes de les escoles nacionals de cinema perquè els mercats domèstics són incapaços de rendibilitzar aquestes inversions. En aquest sector, cada cop perdrà més sentit la nacionalitat del producte, que serà finançat en un punt del planeta, decidit en un altre i rodat en un tercer. Per a la potenciació d’aquest sector a Catalunya és imprescindible la consolidació d’empreses potents, organitzades amb criteris empresarials i integrades verticalment –producció, distribució, exhibició. Aquestes empreses haurien de trobar al seu voltant escoles de cinematografia que emfatitzin més la gestió empresarial de la producció, canals de finançament adients a la seva producció –com el que acaba d’implantar la Generalitat a través de l’Institut Català d’Economia i Finances–, estimular o importar talent, particularment en direcció i guionatge. Per altra banda, aquest sector coexistirà amb el cinema d’autor, de baix pressupost i adreçat a mercats molt minoritaris, principalment de caràcter local. Per a la supervivència d’aquest sector a Catalunya, el factor clau és l’existència d’empreses de distribució capaces de comercialitzar aquests productes internacionalment, ja que les productores per si soles no són capaces de fer-ho. Pel que fa a la televisió, també en aquest segment, ens trobem la dicotomia entre productes pensats per a mercats internacionals, com els d’animació, i els locals, com algunes sitcom. L’explosió dels canals de televisió donarà cada cop més oportunitats per a la producció de canals adreçats a públics especialitzats. Catalunya disposa en aquest sector d’una capacitat demostrada per l’èxit de productes de Televisió de Catalunya, encara que aquests productes no s’exporten prou, i per la importància del sector de l’animació, que és molt exportador. Té, en canvi, el gran inconvenient de no tenir la seu de cap televisió adreçada a un públic més ampli que el català. Les claus per a la potenciació d’aquest sector seran principalment quatre: millorar la formació, particularment pel que fa a la gestió de l’empresa audiovisual; millorar la capacitat tecnològica del país en matèria d’animació; externalitzar part de la producció de Televisió de Catalunya, de tal manera que els productors siguin cada cop més empreses privades, les quals amb tota probabilitat buscaran la rendibilització dels seus productes a través de la seva comercialització arreu del mercat de parla castellana; assentar a Catalunya canals de televisió adreçats a àrees de parla castellana. I en darrer terme, pel que fa a Internet, encara no disposem d’elements suficients per preveure l’evolució d’aquest sector, però tot sembla indicar que acabarà SESSIÓ NÚM. 4.1 sent molt important. Pel que fa a assentar les bases per al seu desenvolupament a Catalunya, creiem que el més important serà potenciar la penetració a Internet entre la població catalana, principalment a través de l’escola, i potenciar el nivell tecnològic català a través de la creació i consolidació de centres de desenvolupament tecnològic al voltant d’Internet. Per afrontar aquests reptes de futur, caldrà actuar decididament i des de la màxima col·laboració entre les administracions públiques i el sector privat. També caldrà abordar alguns canvis des del punt de vista legislatiu de la gestió i també des del punt de vista del control dels mitjans, tant públics com privats. Abans, per referir-me a aquests plantejaments del futur pel que fa a la normativa legal, voldria insistir en alguns aspectes de la indústria visual que crec que condicionen precisament les mesures que esmentaré posteriorment. El sector de l’audiovisual –com els he dit– és un sector de gran importància estratègica per dos motius: per raons econòmiques i per raons culturals. Des del punt de vista econòmic, el sector audiovisual representa una potencialitat de creixement extraordinària; en el conjunt dels països occidentals, abasta una alta taxa de creixement del 10 % anual que supera la de qualsevol altre sector, fora dels de la informàtica i de les telecomunicacions. D’altra banda, totes les prediccions sobre el sector són extraordinàriament optimistes degut a l’enorme demanda de productes audiovisuals que els canvis tecnològics, en especial la digitalització, estan provocant. Des del punt de vista cultural ens interessa disposar d’un sector audiovisual potent perquè els audiovisuals són avui el principal canal de creació i de divulgació dels referents culturals d’un país. En el nostre cas, el fet diferencial de la identitat i la cultura catalanes reclama una acció política decidida per tal de garantir el seu enfortiment i la seva projecció. Així mateix, el sector audiovisual ha de poder aprofitar l’alta creativitat demostrada pels professionals catalans en altres sectors de la cultura. Per tant, interessa molt potenciar l’audiovisual, però tenint en compte tres qüestions prèvies. En primer lloc, cal tenir present que no solament cal potenciar la projecció i, per tant, la producció de pel·lícules en català, sinó que també cal que es facin moltes pel·lícules a Catalunya que tinguin el reconeixement de la crítica i amb èxit de públic. En aquest sentit, és bo recordar, per exemple, que la Resolució de 25 de febrer del 1998 del Departament de Cultura establia la concessió d’ajuts a empreses de televisió per a la realització de llargmetratges televisius o sèries de ficció i animació en català per un import de 450 milions de pessetes. En segon lloc, cal tenir present que cal continuar disposant d’instruments de suport per al sector de l’audiovisual, però des de la perspectiva que les previsions de rendibilitat futura han de permetre que aquest sector pugui desenvolupar-se fins i tot millor que la majoria de sectors industrials tradicionals. I en tercer lloc, l’audiovisual interessa també per la seva incidència cultural, encara que seria enganyós considerar-lo globalment com a indústria cultural atenent a Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 12 determinats continguts, que jo qualificaria de poc culturals, d’alguns programes de televisió. Des d’aquesta perspectiva, es pot analitzar l’evolució del sector de l’audiovisual català en funció de tres etapes viscudes. La primera, fins a la creació de la Corporació l’any 83; una segona, que va del 84 fins a la digitalització que ha començat els anys 96-97, i una tercera, a partir de la digitalització fins a la data d’avui. L’àmplia diversificació de l’oferta ha promogut un fort desenvolupament de l’audiovisual fet des de Catalunya: de les 3.065 hores d’emissió l’any 85 s’ha passat a 11.397 l’any 95, sumant TV3 i Canal 33, fins a arribar a les 40.027 hores el passat 98, incloses les dels canals per satèl·lit i les dels canals temàtics. I quant a hores de producció pròpia, en aquests quatre darrers anys, s’ha passat de 6.155 hores l’any 95 a 14.297 l’any 98. En definitiva, Televisió de Catalunya va invertir l’any 97 un total de 672 milions en productores privades de Catalunya, i el 98 s’ha arribat a un total de 1.088 milions també amb la mateixa destinació. Els quinze anys de trajectòria de Televisió de Catalunya han permès també adquirir un especial know how, i, a més de servir els interessos de l’operador públic, han ajudat a molts dels seus professionals a completar un aprenentatge que ha servit perquè alguns d’ells decidissin assumir personalment el risc de muntar-se un negoci audiovisual des de l’àmbit privat. Per tot això, no es pot jutjar la realitat audiovisual d’aquesta segona etapa a Catalunya per l’escassa difusió del cinema català, sinó que cal tenir en compte, a més, altres referents que n’han fet una etapa d’especial rellevància. I és que durant aquesta etapa hem assistit al naixement de productores dedicades a programes de flux i de ficció a les televisions; hem comprovat la clara consolidació d’una reconeguda indústria de l’animació i de la postproducció, com també de la distribució i de l’exhibició. Així mateix, hem detectat un entorn d’escoles de formació que, juntament amb la creativitat, tan present en altres expressions com el teatre, la literatura i la música, anuncien un futur prometedor. I ja ens trobem en la tercera i nova etapa sorgida de la digitalització i del trencament dels monopolis, una etapa que col·loca tots els països tecnològicament preparats en un mateix punt de sortida, però, en canvi, des d’ara, exigeix a cadascun d’ells una determinada capacitat per mantenir-se al front de la nova cursa i no perdre posicions. Per tant, no hi ha res que impedeixi Catalunya excel·lir en aquest sector. I per afrontar aquest futur el Govern de la Generalitat ha treballat, treballa i té projectes de futur, que es consoliden d’una manera especial amb la creació, el mes de maig del 98 –com els he dit abans–, del Comissionat per a Societat de la Informació. En aquest sentit, cal recordar que, segons el Decret de creació del Comissionat esmentat, se li atribueix la promoció del sector de la indústria audiovisual a Catalunya, alhora que es crea la Comissió de la Promoció del Sector Audiovisual, encarregada de proposar la realització d’actuacions de la Generalitat en aquest àmbit. Punt 2 És evident que una de les directes conseqüències de la societat de la informació serà la major demanda de pro- PLE DEL PARLAMENT ductes audiovisuals. En aquest sentit, no només cal tenir en compte les possibilitats que obren les noves tecnologies, com la digitalització, en multiplicar el nombre de canals de televisió possibles i fer-los interactius, i, a més, el procés de liberalització que impulsa la Unió Europea i al qual el Govern de la Generalitat ha donat un decidit suport, sinó que també s’albiren canvis pel que fa als hàbits de consum dels ciutadans durant el seu temps d’oci. Si a aquesta tendència –que ningú nega– hi afegim la imminent revolució que suposarà la convergència entre l’actual sector audiovisual i el de les telecomunicacions i la informàtica, cal preveure, aleshores, que a Europa es produirà un augment encara més destacat en el mercat dels productes audiovisuals. Aquesta visió de l’immediat futur de l’audiovisual, que ara ningú, absolutament ningú, discuteix, va ser intuïda amb claredat al si del Govern de la Generalitat des de l’any 91, i la seva darrera aportació és el recent document elaborat pel Comissionat per a la Societat de la Informació amb el títol El sector audiovisual a Catalunya: una nova etapa, un document que va ser aprovat per la Comissió de Promoció del Sector Audiovisual establert en el si del Comissionat, creat a instàncies dels departaments de la Presidència i d’Indústria, i en què participen els departaments de Cultura i d’Ensenyament, i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Catalunya es troba entre els països europeus de més alt consum de l’oferta audiovisual, per sobre de la mitjana espanyola. I, pel que fa a la seva producció, Catalunya està protagonitzant en aquests darrers anys, en aquests anys, un vigorós desenvolupament, de manera que pot afirmar-se sense cap mena de dubte que, des del punt de vista quantitatiu, es troba en el millor moment de la seva història. Catalunya acull avui dia les empreses més importants de l’Estat en productes d’entreteniment de la televisió i en animació, i les més avançades en serveis de postproducció, i també algunes de les més importants pel que fa a la distribució i exhibició de pel·lícules i a l’empaquetat de canals temàtics de televisió. El sector privat de l’audiovisual de Catalunya va facturar, el passat 98, entorn dels 59.000 milions de pessetes, un 19% més que l’any anterior. Dintre d’aquesta quantitat, es van destinar 12.000 milions de pessetes a produir obres per al cinema i la televisió. Cal, per tant, reforçar aquesta positiva realitat amb la presència d’un entorn industrial que ajudi al desenvolupament de les iniciatives privades en els camps de la producció, distribució i exhibició que promoguin una oferta catalana suficient per compensar l’allau de produccions foranes tant a les sales com a les televisions. En aquest marc, el Govern de la Generalitat ha estat treballant en diversos projectes i actuacions de futur. El document La indústria de l’audiovisual a Catalunya: una nova etapa –com els deia, elaborat i publicat pel Comissionat, amb la col·laboració dels departaments de Cultura i d’Ensenyament i del sector privat de l’audiovisual– analitza aquest sector i arriba a dues conclusions: aconseguir una indústria audiovisual consolidada ha de ser una estratègia prioritària per a Catalunya –només una indústria forta podrà generar productes culturals que reforcin la identitat del país i el projectin SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 13 cap a l’exterior– i proposa una sèrie d’accions per enfortir el teixit industrial de l’audiovisual a Catalunya a fi d’assegurar la seva millor capacitat per produir també obres d’alt contingut cultural que ajudin a projectar la identitat del país. Són les següents: donar suport a les accions encaminades a implantar la televisió digital terrestre, consolidar la televisió per cable, augmentar en la televisió la col·laboració de Catalunya amb el sector privat i desenvolupar les empreses catalanes en l’àmbit de la distribució, exhibició i empaquetat, des del convenciment que són els veritables motors de la producció audiovisual. Potenciar la creació de línies de finançament específiques del sector audiovisual per part de les entitats financeres privades, que completin la iniciativa ja endegada per l’Institut Català de Finances de la Generalitat. Facilitar la comercialització dels productes audiovisuals a les fires internacionals, mitjançant l’elaboració d’un catàleg susceptible de ser ofert a les televisions digitals i altres operadors internacionals, a fi d’exportar la producció de Catalunya arreu del món, completant la tasca que està fent Catalan Films. Potenciar la formació de capital humà amb mesures que ajudin a reforçar la demostrada capacitat creativa dels professionals del nostre país. Les accions previstes per a l’assoliment d’aquests objectius són les següents. Pel que fa a la consolidació empresarial, ajudar a la creació de joint ventures i d’altres fórmules de col·laboració que reforcin el teixit industrial en operacions concretes, en especial les relatives a programes d’exportació i de localització de socis financers estrangers. Col·laborar en l’aprofitament de manera habitual de les experiències reeixides en les indústries d’altres països, incorporant temporalment professionals estrangers de primera línia en la gestió i en l’elaboració de productes fets a Catalunya que permetin contrastar les tècniques pròpies amb les que han consolidat diverses línies de productes en països d’indústria audiovisual consolidada. Organitzar jornades de sensibilització a les entitats financeres privades sobre la creació de riquesa que presenta el sector audiovisual i, en conseqüència, animarles a crear àrees i línies de finançament específiques de l’estil de les establertes en el conveni amb l’Institut Català de Finances. Col·laborar amb el Comissionat per a Universitats i els corresponents centres acadèmics en l’elaboració de plans d’estudi que doni resposta a les necessitats actuals i futures de la indústria pel que respecta a la formació de professionals especialitzats, en especial en les àrees de gestió empresarial de les productores i en les tècniques d’animació i de postproducció. I, a nivell legislatiu, preparar iniciatives parlamentàries que, per una banda, augmentin les desgravacions fiscals per a les inversions dels particulars en productes audiovisuals i, per altra, revisar aquella legislació vigent que no compleixi la finalitat de reforçar el teixit industrial. SESSIÓ NÚM. 4.1 I, pel que fa a l’oferta, estimular l’establiment a Catalunya dels centres de decisions dels nous canals d’àmbit estatal que la digitalització permetrà crear, en especial els derivats de la televisió digital terrenal i ajudar a apropar la producció de Catalunya a tots els radicats a Madrid, que en breu disposaran de més canals. Introduir l’obligació d’ajudar la indústria audiovisual catalana en totes les concessions que depenguin de la decisió del Govern de Catalunya. Incorporar als Estatuts de Televisió de Catalunya l’obligació d’ajudar la indústria audiovisual catalana, d’acord amb l’esperit que inspira la legislació sobre televisió sense fronteres i, en conseqüència, reflectir-ho en el seu pressupost, dedicant el 5% de la xifra total dels ingressos de les dues cadenes, TV3 i Canal 33, al finançament de llargmetratges cinematogràfics i pel·lícules per a la televisió produïdes a Europa, quantitat que oscil·la entorn dels 2.000 milions. Pel que fa a la demanda, organitzar amb els ajuts del Copca i del Copecc plataformes de venda de productes audiovisuals en el mercat i fires internacionals destinats a aquesta finalitat. Col·laboració en l’edició de llibreries de productes audiovisuals destinats a l’exportació i estimular la demanda de pel·lícules catalanes a Catalunya, en especial mitjançant ajuts a les accions de promoció publicitària convencional i a través de la implicació informativa de les televisions. Creiem, doncs, que Catalunya està preparada per superar amb èxit la revolució que implica i implicarà encara més en els propers anys tot el sector dels audiovisuals. I en aquest sentit creiem que les conclusions i les propostes contingudes en aquest informe, més les iniciatives posades en marxa per la Generalitat i pel mateix sector privat, són una garantia perquè aquests reptes tinguin una realitat. Però per plantejar-nos noves fites en el camp de l’audiovisual cal que tinguem present quin és l’actual marge de maniobra de què disposa el Govern –el Parlament i el Govern de Catalunya– en aquest camp. Pel que fa a la modificació de la Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ja ho he esmentat al començament. Em sembla que cal, primerament i de forma imprescindible, una prèvia modificació de l’Estatut de la ràdio i la televisió aprovat el 1980 a les Corts Generals. L’article 2 d’aquesta Llei estableix de forma clara que el seu text i les disposicions complementàries d’ordre tècnic constitueixen les normes bàsiques del règim de servei públic de radiodifusió i televisió i seran d’aplicació general en tot el territori estatal. Per reblar el clau, l’apartat tercer d’aquest mateix article diu literalment: «L’organització i el control parlamentari del tercer canal regional previst en el paràgraf anterior, així com de la radiodifusió i televisió en el mateix àmbit territorial, s’articularà orgànicament i funcionalment d’acord amb els criteris establerts als articles cinquè a dotzè i vint-i-sisè del present Estatut i segons la llei de la comunitat autònoma.» No cal que els digui, senyores i senyors diputats, que els articles esmentats són els que regulen l’ens públic Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 14 Radiotelevisió Espanyola i que, per tant, obliguen a copiar mimèticament l’esquema orgànic i de funcionament que l’Estatut de la ràdio i la televisió preveu per a aquell ens públic a totes les entitats que constitueixin les comunitats autònomes d’Espanya. És, per tant, absolutament imprescindible que es procedeixi a modificar, com a mínim, aquest article 2 de l’Estatut de la ràdio i televisió, a fi i efecte de permetre amb tota legalitat que el Parlament de Catalunya pugui aprovar, en ús de la seva sobirania, les normes orgàniques i de funcionament que siguin convenients per a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Nosaltres, des d’ara mateix, assumim una vegada més, com ja hem fet reiteradament en el passat, el compromís d’impulsar aquesta modificació legislativa a les Corts Generals. Espero que la resta de grups presents en aquest Parlament i que tenen representació a les Corts Generals se sumin a aquesta iniciativa i permetin d’una vegada que aquest Parlament pugui legislar segons el seu propi criteri en allò que fa referència a l’Estatut de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. També hem de tenir present que quan ens disposem a legislar sobre ràdio i televisió, s’ha de tenir en compte el que ha anat dictant la Unió Europea en relació amb aquests serveis, així com les recomanacions que sobre el servei públic de televisió ha establert recentment. Tothom té present les recents controvèrsies pel que fa al servei públic de televisió i al seu finançament. Per aquest motiu, senyores i senyors diputats, entenc que és indefugible recollir aquestes directrius europees en el moment de definir el model de servei públic de ràdio i televisió que volem que tingui Catalunya en un futur proper a fi de garantir-ne la viabilitat, no solament en l’àmbit organitzatiu, sinó també –el que és més important– en l’àmbit econòmic. Nosaltres ens proposem, en la propera legislatura a les Corts Generals i tan aviat com sigui possible, modificar l’actual Llei de televisions locals, a fi de tancar definitivament el procés de consolidació de les televisions locals a casa nostra. Sobre aquesta Llei hi ha una unànime coincidència que cal retocar-la, ja que s’ha constatat la seva inviabilitat pràctica. També en l’àmbit de la televisió, el Govern de la Generalitat té tot l’interès per tal que es puguin desenvolupar de forma ràpida les noves ofertes televisives que permeten la introducció de la televisió digital terrenal, tant en l’àmbit de l’Estat com de Catalunya. Entenem que aquest nou marc jurídic i tecnològic ha de permetre superar d’una vegada la injusta restricció que va suposar la Llei de televisions privades pel que fa a l’existència de televisions d’aquest tipus d’àmbit autonòmic. Des del nostre punt de vista, el sorgiment d’aquestes noves ofertes ha de permetre a la vegada un impuls renovat en el món de la producció audiovisual catalana. Punt 2 Volem impulsar la redacció d’una nova llei de l’audiovisual a l’Estat que, d’acord amb les previsions de la disposició transitòria sisena i la Disposició final tercera de la Llei 11/98, de 24 d’abril, general de telecomunicacions, que sigui efectiva i que en aquest moment, fins al moment actual, el Govern no ha fet el seu PLE DEL PARLAMENT desenvolupament. Òbviament, pretenem que la nova llei respecti la capacitat normativa i d’execució a les comunitats autònomes, a fi i efecte de poder debatre en aquest Parlament una proposta de llei de l’audiovisual a Catalunya adaptada a les necessitats i interessos del nostre país i pensada, entre altres coses, per afavorir la consolidació de l’espai comunicatiu català i el desenvolupament de la indústria audiovisual. El nostre Govern i la coalició que li dóna suport es proposen, durant aquesta legislatura, recolzar decididament les emissores municipals a fi i efecte que puguin retrobar el sentit primigeni que inspirà la seva creació, és a dir, els seus mitjans de comunicació de proximitat, oberts a la participació de la societat de cada municipi, i això vol dir que les entitats cíviques, culturals, científiques, sindicals, empresarials, veïnals, polítiques, juvenils i de tot ordre en els seus continguts de programació facin èmfasi absolut en la informació local, en el contacte amb la realitat ciutadana, en la dinamització cultural de la ciutat o poble i, també –per què no?– en la formació dels seus ciutadans i ciutadanes. També entenem que aquestes emissores tenen un important paper d’escola de formació de futurs professionals d’aquest mitjà de comunicació social. Nosaltres pensem que aquestes emissores són una eina magnífica de participació democràtica en la vida pública d’una localitat. Paral·lelament, creiem que s’ha d’impulsar, d’una vegada per totes, que els plenaris dels respectius ajuntaments assumeixin el paper de control democràtic d’aquests mitjans de comunicació local, d’acord amb el que la Llei estableix i amb el que la lògica d’una societat democràtica reclama, i crear, si cal, òrgans específics sorgits d’aquests plens. Entenem que cal fer un esforç decidit en aquesta línia que acabo d’assenyalar, a fi i efecte que aquestes emissores no perdin, com ha estat succeint en els darrers temps, el seu sentit profund de mitjà de comunicació de proximitat, de mitjà de servei a la comunitat local a què van adreçats. Durant aquesta legislatura tindrem ocasió d’impulsar la implantació de la nova ràdio digital terrenal que, al contrari del que s’ha previst per a la televisió, no està cridada a substituir les actuals ofertes d’ona mitjana i de freqüència modulada, per la qual cosa ens permetrà enfortir i diversificar encara més el teixit informatiu radiofònic de Catalunya. Amb aquesta innovadora oferta, Catalunya consolidarà la seva posició de lideratge en l’aplicació de les noves tecnologies, com a mínim en el sector de la difusió, tal com ho havia estat en el període de l’experimentació. Per acabar aquesta primera intervenció en nom del Govern, a l’espera de tenir oportunitat de donar resposta a les intervencions dels diferents diputats o diputades que prenguin la paraula en nom dels grups parlamentaris durant la sessió de la tarda, voldria, com abans m’he referit, fer alguns plantejaments de futur, especialment a nivell legislatiu català, que valorem com a imprescindibles per avançar en els camins i objectius que he anat desgranant fins ara. En primer lloc, i pel que fa a l’àmbit d’actuació del Principat, i, per tant, d’aquest Parlament i del Govern de la Generalitat, entenem que cal plantejar tres nous SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 15 marcs legislatius que superin les actuals regulacions que afecten l’audiovisual. En primer lloc proposem l’elaboració i l’aprovació d’una nova llei de l’audiovisual, que incorpori entre altres qüestions la regulació del règim jurídic de les ràdios i televisions de Catalunya, tant públiques com privades, i tant les d’àmbit autonòmic com les televisions locals i associatives, els mecanismes de suport a la producció cinematogràfica, l’audiovisual distribuït per taula, la regulació del suport a l’audiovisual pel parc de les televisions catalanes i l’impuls de l’ús del català, d’acord amb les tradicions de la Llei de política lingüística. »Continuar sent un element constitutiu de cohesió i d’integració social i de promoció de la convivència, sense deixar de tenir present que els mitjans ajuden a configurar un país, ja que un país també és un imaginari compartit, i els mitjans ajuden a crear espais de comunicació, amb els quals la gent s’hi identifica. Actualment els mitjans ocupen un lloc preponderant en la cultura popular i en la narrativa comuna, amb una funció exemplar i especular ja que creen referents admesos per tothom i tenen la funció de connectar i articular els individus i els grups que viuen o han de viure a l’interior de la societat catalana. En segon lloc, entenem que la nova conjuntura del sector, la normativa comunitària europea, la de l’ens tecnològic i la mateixa evolució de la Corporació fan imprescindible la modificació de la Llei de creació la Corporació, en la línia dels treballs iniciats durant la passada legislatura per part de la Comissió d’Estudi sobre la Modificació de la Llei 1983. No obstant això, no podem perdre de vista, hi insisteixo, les dificultats derivades del fet que l’Estatut de ràdio i televisió espanyola tingui la consideració de legislació bàsica. Aquesta circumstància, tal com m’he referit durant la meva intervenció, limita extraordinàriament la nostra capacitat d’actuació fins a l’extrem que d’un informe encarregat al senyor Marc Carrillo, catedràtic de dret constitucional, es desprèn la quasi nul·la capacitat de modificar la regulació de l’organització de la Corporació, si no és en la línia de les previsions de l’esmentat Estatut. »Continuar el camí que fa possible la promoció de la tolerància, la solidaritat i el respecte per les minories, amb totes les seves possibles expressions i pluralitat pel que fa als canals de difusió i el seu àmbit: local, autonòmic, estatal, europeu. Aquestes consideracions ens porten inequívocament a la necessitat de plantejar l’abordatge de la modificació, com he dit abans, prèvia, de la normativa estatal. I en aquest mateix sentit proposem que també s’abordi la modificació de l’anomenada Llei de tercers canals, amb el propòsit que la Generalitat passi a ser la titular del canal autonòmic, circumstància que entra dins d’una estricta lògica política. El nou marc normatiu, la nova Llei de la Corporació, hauria de vetllar, alhora, per mantenir un conjunt de valors i de principis que defineixen el servei públic que presten les televisions públiques. En concret, crec que Televisió de Catalunya té el deure de potenciar unes determinades funcions i plantejaments generals, en la línia –i que agraeixo que m’hagi sigut enviada– de les defensades per l’Associació de Directors de Realització d’Audiovisual de Catalunya. Aquestes són –i les cito textualment, perquè m’han agradat especialment–: «Continuar reflectint com a televisió pública els valors democràtics, els drets humans i la solidaritat com a elements fonamentals. »Continuar fent un paper de primer ordre en la consolidació i la difusió de la llengua i de la cultura catalanes, amb el màxim nivell de qualitat lingüística. »Continuar posant l’accent en la seva funció informativa i cultural, enfortint-la, potenciant-la i actualitzantla, sense aprimar-la ni desnaturalitzar-la, perquè arribi millor a tothom, és a dir, perquè sigui d’accés universal i esdevingui més eficient en la consecució de la seva missió. SESSIÓ NÚM. 4.1 »Vetllar com a servei públic per la qualitat de tots els programes, amb respecte per la llengua, les persones, les institucions, les tradicions, les minories racials i culturals, la joventut, sense caure en etiquetatges que impedeixen la integració social de col·lectius marginals. »Fer compatible en els seus programes d’entreteniment la qualitat i l’audiència.» Per donar resposta a les transformacions dels propers anys és necessari un nou model de finançament de les televisions públiques a nivell de l’Estat, que tingui en compte la seva realitat plurinacional. Entenem, per la seva transcendència i per la necessitat de definir un model clar i viable de futur, que el finançament de la televisió de la Corporació, en la mateixa mesura que la d’altres empreses públiques d’aquest sector, ha d’incorporar alguns criteris, com ara l’establiment de contractes-programa i plans d’inversió d’una durada no inferior als cinc anys i la confecció de plans de reducció del deute. En aquest sentit, i atesa la finalització de la vigència del contracte-programa aprovat pel Govern l’any 93, i per tal d’assegurar l’equilibri i la suficiència financera de la Corporació i les seves empreses filials, caldrà procedir a la realització d’un nou contracte-programa que fixi les relacions econòmiques per al període 2000-2005, que reflectirà la projecció de les aportacions per part de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, creiem que serà convenient procedir a l’elaboració d’un nou contracte marc entre la Generalitat i la Corporació. Tot això són iniciatives que amb d’altres que s’aportin a aquest debat han de contribuir a resoldre les tensions econòmiques que provoca l’actual règim de ràdio i televisió, amb un sistema mixt de finançament, i encarar el futur dels nostres mitjans públics, no solament amb la certesa de la seva utilitat i la seva legitimitat, sinó també de la seva viabilitat. Per altra banda, la nova estructura orgànica de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha de respondre a criteris que, sense menystenir l’adequat control i la convenient participació social, garanteixin una correcta gestió empresarial de l’entitat. En aquest sentit, entenem que el Consell d’Administració hauria de ser un òrgan de composició reduïda, altament professional, i Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 16 que tingués com a missió principal la gestió econòmica i l’alta direcció del conjunt d’empreses que integren la Corporació. Es tractaria, doncs, d’un consell d’administració entès en el sentit que té aquesta figura en el dret mercantil. Paral·lelament caldria que existís un consell general de ràdio i televisió de Catalunya, d’àmplia representació, integrat per persones designades per aquest Parlament, pel Govern, per les entitats socials, acadèmiques, culturals, sindicals i patronals més representatives de Catalunya. Aquest Consell General hauria de tenir com a missió principal concretar les finalitats del servei públic, que són la ràdio i la televisió institucionals, garantir un adequat pluralisme, independència informativa i, en definitiva, exercir el control intern a la Corporació. Finalment, al Consell de l’Audiovisual de Catalunya li pertocaria el control extern de les activitats de la Corporació, bàsicament en allò referent als continguts, a la publicitat, al respecte a les persones i als diversos col·lectius socials. Aquest nou marc normatiu hauria d’incorporar, així mateix i entre altres previsions, una nova organització interna quant a estructura de gestió, la regulació de la seva participació en altres empreses del sector, i la relació de les seves empreses filials amb el sector privat, així com la possibilitat d’una externalització selectiva de serveis en la línia de les tendències comunament acceptades al conjunt de les administracions i empreses públiques del nostre entorn. Així mateix, i prèvia modificació de l’actual normativa bàsica de l’Estat, caldria plantejar el nou rol de la Corporació que hauria de desenvolupar a la Unió Europea de Radiodifusió... Sóc una mica llarg, eh?, però... (Remor de veus.) Punt 2 Des del nostre punt de vista, cal valorar positivament l’experiència recollida per aquest organisme durant la seva recent existència. Al llarg d’aquests tres anys d’existència del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, aquest ha estat capaç de fer-se un lloc en el panorama audiovisual de Catalunya, bo i actuant com a referent en múltiples i diverses qüestions sobre els continguts de mitjans de comunicació audiovisuals. A tall d’exemple, cal citar les seves propostes en la línia de consensuar pactes d’autoregulació del sector i les iniciatives a favor dels membres d’edat respecte a la programació de televisió. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya va ser concebut per la Llei de creació com un òrgan plural, divers, representatiu dels diversos sectors que es trobaven a Catalunya en el món dels mitjans de comunicació audiovisual. Si la designació dels seus membres ha estat més o menys encertada, no és una qüestió que calgui atribuir al mateix Consell ni a les previsions de la Llei que el regulen, només podem atribuir-ho a la voluntat de les entitats o de les organitzacions que els han proposat. També s’ha suggerit des de diverses instàncies que el mandat dels membres del Consell de l’Audiovisual havia de ser més llarg que una legislatura. Respecte a això, només cal constatar que les legislatures del Parlament de Catalunya tenen una durada de quatre anys, i que, si llegim l’article 11 de la Llei que crea el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, es preveu que el mandat dels membres del Consell serà de cinc anys, és a dir, superior al d’una legislatura parlamentària. Tal com he avançat en referir-me al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, entenem que del debat d’avui i de demà haurà de sortir un compromís d’aquesta cambra, al més consensuat possible, que instés el Govern a presentar per a la seva aprovació un nou text legal que regulés aquest organisme, per tal de situar-lo en la línia dels organismes homòlegs més avançats dels països del nostre entorn, sense oblidar, però, que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha estat el fruit de la voluntat política del Govern de la Generalitat i pioner a nivell de l’Estat. El programa electoral de Convergència i Unió per a les eleccions al Parlament de Catalunya, recentment celebrades, incloïa, ja, la modificació de la Llei de creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Estem, per tant, legitimats per fer una proposta i per tirar-la endavant, com pensem fer en aquesta legislatura. I, en tot cas, estic segur que aquesta voluntat política es concretarà en la negociació i posterior aprovació de les consegüents resolucions subsegüents al present debat. En conseqüència amb aquest capteniment polític, caldrà afrontar l’elaboració d’una llei pròpia, específica, que reguli la naturalesa d’aquest Consell, bo i dotant-lo de personalitat jurídica pròpia, reconeixent-li autonomia orgànica, funcional i financera. En aquest sentit, cal recordar i tots vostès saben, senyores i senyors diputats, que aquest Consell de l’Audiovisual –que podrem valorar d’una manera o d’una altra– era i segueix sent en l’actualitat l’únic exemple d’òrgan de control del món audiovisual que existeix a l’Estat espanyol. Ningú, cap govern, cap força política de la resta de l’Estat, ha estat capaç o ha volgut impulsar la creació d’un òrgan similar. Convergència i Unió va voler amb aquesta iniciativa acostar Catalunya a la realitat de la majoria de països de la Unió Europea, i ara, transcorreguts alguns anys de la seva creació, som capaços de valorar-ne l’experiència i tenim elements suficients i experiència bastant com per proposar un nou pas endavant que torni a situar Catalunya en aquest camp al capdavant de les experiències en el conjunt de l’Estat. La nostra proposta comportarà l’aprofundiment de les competències del Consell de l’Audiovisual, en el sentit que el seu àmbit d’actuació comprengui totes les formes de radiodifusió sonora i televisiva, i d’emissions de productes audiovisuals, independentment de la seva forma de gestió, o de la tecnologia utilitzada, que efectuïn els operadors que siguin de titularitat de les administracions públiques de Catalunya o que hagin obtingut la concessió o la llicència de la Generalitat de Catalunya, o que també efectuïn emissions específiques per al territori de Catalunya. També voldríem explorar la possibilitat que, si en el futur s’introdueix algun tipus de funcions similars, pel que fa al contingut audiovisual, difoses a través d’Internet, aquest Consell estigués en condicions d’assumir, també, aquesta nova funció. PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 17 Tenim la voluntat política, doncs, de concebre el nou Consell de l’Audiovisual de Catalunya com un ens altament professionalitzat i prestigiat, compost per personal de reconegut prestigi professional, i en la línia ja apuntada per l’actual Llei de regulació, consolidant una fórmula de nomenament mixt, en sintonia amb les opcions dels països més avançats d’aquest àmbit, i, per tant, allunyant-nos del que és la fórmula de nomenament de la majoria dels consells d’audiovisuals dels altres països del món occidental, que, com els he esmentat al començament del meu discurs, són nomenats pels respectius governs. La sessió se suspèn a un quart d’una del migdia i cinc minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i cinc minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i el lletrat Sr. Muro i Bas. Al banc del Govern seuen els consellers de la Presidència, de Governació i Relacions Institucionals, de Sanitat i Seguretat Social, de Política Territorial i Obres Públiques, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball, d’Indústria, Comerç i Turisme i la consellera de Benestar Social. El president També entenem que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha d’intervenir amb informes preceptius en els processos concessionals de freqüències que faci el Govern, a fi de garantir el respecte a la pluralitat d’informació i evitar d’aquesta manera la concentració de mitjans en poques mans; en definitiva, procurar evitar que es produeixin abusos derivats de posicions dominants i de manca de competència en el sector. Creiem necessari introduir-hi un règim d’incompatibilitats, que en garanteixi la independència i, alhora, un tractament de les causes de cessament dels seus membres que compleixi aquesta mateixa finalitat. No voldria deixar d’esmentar el nostre convenciment que, per tal que aquest òrgan pugui complir plenament les funcions a les quals està destinat, ha de tenir la capacitat sancionadora oportuna. Per acabar, crec sincerament que ens hem de sentir orgullosos, orgullosos del camí que hem fet entre tots. Lluny de valoracions catastrofistes o poc constructives, i també lluny de cofoismes i de balanços triomfalistes, podem afirmar que estem en bona disposició per anar superant els escenaris que es dibuixen; no podem oblidar que Catalunya és una nació sense Estat, i que, als problemes de manca de suficient autogovern, s’hi sumen els propis de les característiques d’aquest sector que, com hem dit, transcendeixen les fronteres estatals i el converteixen en un dels principals exponents de l’anomenada «globalització». Hem d’avançar, doncs, entre tots –i jo els ofereixo el màxim consens–, per tal que Catalunya consolidi la seva posició actual i progressi en aquells aspectes que, per diverses raons ja exposades, són susceptibles de millora. Catalunya mai, mai ha renunciat a liderar el progrés, i ara, de la mà del seu Govern i de la mà de totes les institucions i de la del sector audiovisual català, ha de fer realitat l’aspiració i l’ambició de formar part del grup de països capdavanters en l’era de la societat de la informació. Moltes gràcies, president; moltes gràcies, senyores i senyors diputats. El president Moltes gràcies, honorable senyor conseller. La sessió es reprendrà aquesta tarda a les quatre. Se suspèn la sessió. SESSIÓ NÚM. 4.1 Es reprèn la sessió. Prossegueix el debat amb les intervencions dels representants dels grups. L’ordre d’intervenció serà de major a menor. Té la paraula, pel Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi, l’il·lustre senyor Pasqual Maragall i Mira. El Sr. Maragall i Mira Molt honorable senyor president del Parlament, honorables companys i companyes, aquest matí hem escoltat el Govern, llàstima que no hem escoltat el president del Govern. Això és una mostra més que el Govern, aquest debat, no el volia. M’he quedat parat ara en sortir, el migdia, perquè he sentit a la ràdio que el Govern havia decidit, no sé si avui mateix, fer una nova llei. No sé si ho he entès bé, però m’ha semblat entendre a la ràdio que el Consell Executiu aquest migdia havia acordat –aquest migdia, o aquest dematí, no sé quan exactament..., aquest migdia– una nova llei. En tot cas, jo crec que testimonia una vegada més que aquest Govern no té una clara noció del que el Parlament significa. El Govern no volia aquest debat. De fet, el Govern ha vingut al debat forçat per l’acord de quatre grups parlamentaris i, després d’escoltar el Govern, aquest matí, entenc, perfectament, per què no es volia el debat. No es volia, probablement, perquè el Govern no és capaç de sortir d’un discurs cofoi i autocomplaent: «Tot ho fem bé, tot va bé, si no va bé és perquè no ens deixen...». En definitiva, doncs, «hem fet el que hem pogut», és una mica la filosofia política d’aquest país d’ençà d’una colla d’anys. S’ha volgut parlar de tot sense donar respostes concretes ben bé a res. I això és el que jo crec que pot frustrar el debat: parlar molt i no resoldre res. Això, nosaltres, com vostès comprendran, no ho podem permetre. Com es pot tenir respecte a l’opinió pública, com es pot regular correctament el paper dels mitjans públics i dels privats d’informació i de comunicació si no es té respecte al Parlament? El Parlament és una cosa que és clar..., almenys al Parlament et poden cridar i et poden criticar i et poden dir alguna cosa. L’opinió pública, no. Més enllà de les enquestes. Jo crec que avui hem pogut constatar, aquest matí, la permanència de la vella cançó: «Si no fem més, si no ho fem millor és perquè no ens deixen; a Madrid no ens deixen. Si no podem canviar la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió no és perquè no ho vulguem, sinó pel Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 18 que estableix l’article segon de l’Estatut de la ràdio i la televisió espanyola.» Au, va!, no fugim d’estudi. No fugim d’estudi. Volem canviar, sí o no? Estem disposats a arribar a acords? Sí o no? Estan disposats a acordar una nova llei del Consell de l’Audiovisual? Sí o no? Pel que he sentit a la ràdio, sembla que sí. Estan disposats a parlar seriosament del deute de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? Sí o no? Estan disposats a acordar amb el conjunt de grups d’aquesta cambra un procediment que asseguri un ampli consens en el nomenament del director o directora de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? Sí o no? Ja he dit que el Govern no volia aquest debat. Només cal veure com el seu president no el vol protagonitzar. No només no el vol protagonitzar, sinó que, a més, no el vol sentir aquesta tarda, tret que vingui ara. Tant se val! S’equivoca. He expressat diverses vegades el màxim respecte, el respecte que tinc envers el conseller Trias. De fet, les possibilitats d’acord sobre moltes qüestions són superiors quan en Trias s’hi posa. I com que aquest és un tema important potser és millor que sigui ell qui s’hi hagi posat, francament. Però avui el conseller Trias és un conseller que, com a conseller, té data que caducitat. Aquest és el seu darrer debat en aquesta legislatura que tot just comença. Les garanties que ell ens pugui donar són garanties, doncs, fugisseres. El seu destí és un altre. Sembla reblar-se el clau de la vella màxima: «els millors, com més lluny millor». Però el fet que el president Pujol no hagi volgut protagonitzar el debat, ni sentir-lo, no vol dir que no li atorgui cap importància. Ha estat ell mateix, a través dels mitjans de comunicació, i no en seu parlamentària, qui ha fixat una posició rotunda i esclaridora: «la responsabilitat sobre els mitjans de comunicació públics de la Generalitat és meva» –diu–, «i només meva». President, us equivoqueu. L’enorme transcendència del paper dels mitjans de comunicació públics, i també dels privats, fa del tot impossible que la responsabilitat sobre aquests recaigui només sobre una persona, ni tan sols sobre un govern, ni sobre un partit. Fóra un error, un error greu i perillós. Perquè estem davant d’un dels temes que conformen les regles del joc més importants de la política. La qualitat de la democràcia depèn, en bona mesura, del paper que hi juguin els mitjans de comunicació. Els públics, neutrals; els privats, independents. Els públics han de ser neutrals, han de ser del públic, i no de ningú; els privats han de ser independents, no han de ser pas interferits. Així és com els volem. Punt 2 Però com poden ser neutrals els mitjans de comunicació públics si els seus responsables només responen, a la pràctica, davant del Govern que els ha nomenat? Com poden ser independents els mitjans de comunicació privats –sí, els privats– si quan volen estendre el seu negoci a altres àmbits de la comunicació depenen de la discrecionalitat del Govern que atorga llicències i freqüències? No ens enganyem! No hi ha cap mitjà important avui que pugui sobreviure si no és amb un plantejament multimèdia. No és així? Per tant, aquell que no pugui entrar en un sector dels media, no pot ser media, ni en un altre sector. Hi ha de ser una mica en tots. Això no ho ignora ningú. La gent del carrer ho sap. PLE DEL PARLAMENT La qualitat, doncs, de la nostra democràcia, important com és, no és l’única qüestió que depèn dels mitjans de comunicació. També en depenen altres coses. En depenen l’impuls de la nostra llengua, l’impuls de la nostra cultura, el foment de les indústries culturals, l’empenta del sistema educatiu, la qualitat de l’oci dels nostres conciutadans i la nostra presència en les avançades tecnologies de la informació i de la comunicació. Tot això està molt en funció del paper que hi juguin els mitjans de comunicació públics i privats. La necessitat del debat no ha estat, doncs, solament subratllada per nosaltres i per altres grups de la cambra. A tots els països europeus s’ha produït o s’està produint aquest debat. Però no cal sortir de casa nostra per afirmar la necessitat i la urgència del debat sobre els mitjans de comunicació, només cal referir-se als diferents posicionaments públics de sectors professionals sobre aquesta qüestió. S’hi han pronunciat els sindicats, els comitès d’empresa, els comitès professionals i el mateix Col·legi de Periodistes de Catalunya. Si tenim, a més, un d’aquests posicionaments, ben recents, signat per professionals tan destacats com Enric Bastardas i Josep Gifreu, Victòria Camps i Miquel de Moragas, Llorenç Gomis i Salvador Cardús, Josep Maria Martí, Santiago Ramentol i Imma Tubella. El primer paràgraf d’aquest manifest diu literalment: «L’actual model de gestió i control de la ràdio i la televisió públiques al nostre país travessa una greu crisi. La total dependència dels mitjans públics respecte dels governs de torn i la creixent instrumentalització partidista dels continguts ha creat una dinàmica que atempta contra el pluralisme informatiu i dificulta la tasca dels professionals del periodisme que hi treballen.» Tanco la citació. D’això no n’ha parlat, el conseller Trias, malgrat l’extensió del seu discurs. Tampoc no ens ha explicat per què hi ha manifestacions davant de les principals emissores de titularitat pública. Potser això aniria en contra del cofoisme exhibit impúdicament. Ens trobem, doncs, davant d’un debat –conclusió– necessari i urgent; un debat que vol claredat i consens. Claredat, primer, i consens, després. I la claredat exigeix fer, en primer lloc, un balanç de la situació actual, posant especial èmfasi en els dèficits que arrosseguem, els dèficits i les virtuts. Comencem per les virtuts, perquè les mancances que constatem, ben evidents, no ens han de fer perdre de vista que, en conjunt, el balanç d’aquests anys en matèria de comunicació és raonablement bo. En els darrers quinze anys els canvis han estat molt notables i, en el seu conjunt, prou positius. En primer lloc –en primer lloc perquè el marc constitucional ha permès una cosa tan important com és la llibertat d’expressió–, llibertat, tant pel que fa a la transmissió de les idees com a la creació de mitjans. D’altra banda, l’expansió de mitjans públics ha estat molt notable. I així avui gaudim d’uns mitjans públics de la Generalitat i d’uns mitjans públics del món local importants. Així mateix s’ha expandit de manera molt saludable l’oferta en mans dels grups privats. Tal vegada, els mitSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 19 jans privats catalans haurien de guanyar, efectivament, una major independència –com deia abans– aconseguint que els poders públics renunciïn a interferir-los i donant més responsabilitat, potser, si volen, als professionals que hi treballin; és la seva lliure decisió. Tot això ha permès un avenç notable pel que fa al pluralisme i també –tot i les dificultats que hem trobat– per l’ús públic del català. En aquest balanç positiu hi han tingut un paper clau els professionals dels mitjans. Ha estat en bona part gràcies a la seva capacitat d’innovació i, en definitiva, a la seva professionalitat que els avenços s’han pogut consolidar. Els avenços no s’han restringit als grans mitjans nacionals, sinó que ha renascut amb força arreu de Catalunya un teixit vigorós de comunicació local fet d’una multitud de ràdios, de petites televisions, de butlletins, de revistes i de diaris que configuren, tot i la manca de suport, un enorme potencial, un gran potencial. Com expliquem, doncs, o com ens podem explicar, doncs, en aquestes condicions que, malgrat aquests avenços innegables hi hagi avui una preocupació tan general sobre la situació de la comunicació? Com podem explicar que un exponent significadíssim del món de la comunicació afirmés ahir mateix que mai, de la fi del franquisme ençà, hi havia hagut una inquietud tan gran entre els professionals? Al nostre entendre aquesta situació es deu a la presència de tres grans dèficits, tres grans mancances que responen, en molt bona part, a deficiències en l’acció del Govern català. En primer lloc: manca encara pluralisme. I ha mancat sobretot voluntat de potenciar-lo. Massa sovint hem vist com els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han estat sotmesos a pressions i manipulacions. Vostès han volgut posar-los, de vegades, no al servei del país, sinó al servei d’interessos de partit. D’això, molts dels grups de la cambra en poden donar testimoni. Els estalvio els detalls, d’altra banda coneguts per tots. Em sembla més útil obrir un nou capítol en què puguin fer-se sentir totes les veus, un capítol en què els mitjans públics catalans esdevinguin veritablement plurals i neutrals. I això requereix consens i sobretot voluntat política. Acabem ja amb la propaganda més o menys inconscient, més o menys culpable, i establim unes noves regles del joc clares i equitatives. Acabem amb el partidisme que sortia en alguna de les pancartes que he vist, en els diaris d’avui, fotografiades. En segon lloc: problemes de finançament. En efecte, al costat de les mancances de pluralitat hi ha un greu problema econòmic que afecta la mateixa viabilitat dels mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya. Escoltin bé: el deute consolidat de l’any 97 era, si no m’erro, de 57.026 milions de pessetes; l’any 98 en reconeixien ja uns 80.013 milions. Ningú s’acaba d’atrevir ara a dir amb seguretat on som en matèria de deute. Superarem enguany els 100.000 milions? Digui’nsho, si és que pot, senyor Trias –perquè el senyor Mas tampoc hi és, a més. Digui’ns si és veritat, com han afirmat diverses fonts, que Televisió de Catalunya és l’única televisió pública d’Espanya que segueix fent SESSIÓ NÚM. 4.1 créixer el seu nivell d’endeutament. Digui’ns –i sap que ho pregunto a contracor, senyor Trias– si és veritat que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es troba a les portes de la fallida econòmica. Digui’ns com es poden justificar els 13.000 milions de pessetes de pèrdua en el pressupost d’explotació de 1998. Per què arriba tard la proposta de nou contracte programa, que era la responsabilitat d’un conseller que ara tampoc no hi és i que jo crec que va ser la primera víctima d’aquest debat –els ho dic francament–, víctima preventivament? En tercer lloc, falta un marc jurídic més estable per als mitjans locals. La gran riquesa que representa el teixit de comunicació local a què em referia abans, més amunt, no ha trobat el necessari suport per part del Govern. Han estat massa temorosos de la pluralitat, també en aquest camp, fins a tal punt que no s’han preocupat de garantir l’accés de tots els ciutadans a una informació plural, que han permès que en territoris de Catalunya –en alguns territoris de Catalunya– no sigui possible rebre el senyal de totes les televisions i ràdios; i, si no, que els ho preguntin al Pallars o al Ripollès. Sí, hi ha moltes i moltes emissores –és veritat–, però totes amb el mateix parte, que dèiem abans; totes amb el mateix parte. I això no és pluralitat. Els mitjans públics locals no tenen encara un marc jurídic prou sòlid, amb la manca d’aplicació de les lleis de televisions locals i amb el retard injustificat de l’adjudicació de les concessions de les televisions locals. L’excés de dependència dels mitjans locals respecte dels governs municipals no és de cap manera –de cap manera– comparable a la realitat que vostès han creat en la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. I, en tot cas, no els pot servir –no ens pot servir– de coartada per tal de mantenir l’estat de coses que tants critiquem. Més aviat el que haurien de fer és seguir el camí que ja han emprès diversos municipis per tal de garantir i potenciar la pluralitat en els seus mitjans. Bé, doncs, en resum, aquesta és una situació insostenible, no s’adiu amb la funció de servei que els mitjans públics han de complir, ni amb la sensibilitat democràtica del nostre poble, ni tampoc amb la necessitat d’adaptar-nos als canvis tecnològics. Ens trobem en un context que ha canviat molt. En aquests darrers deu anys el món audiovisual català, i l’espanyol, i l’europeu, s’han transformat completament. Hem passat d’una situació de monopoli del sector públic a un model mixt públic i privat, d’un model relativament limitat a un model que ha esclatat per la seva potència, per la seva influència i per la seva presència en el conjunt de la societat. En aquesta situació de canvi tecnològic accelerat, vostès no han fet altra cosa que tractar de cavalcar en el tigre, renunciant a portar la iniciativa. I això els ha fet perdre un tren darrere l’altre. Ara, el servei públic i els mitjans públics han de trobar una nova lògica que els justifiqui, que els doni sentit, que permeti explicar, que permeti justificar el seu finançament públic. I per això ens cal resoldre els dèficits que hem anunciat i conferir una nova legitimitat als mitjans públics. Per on ha de passar, aquesta nova legitimitat? Per què volem un nou marc de l’audiovisual? Perquè volem uns mitjans pú- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 20 blics neutrals i plurals. Perquè volem que els mitjans públics ajudin a enfortir la nostra democràcia i la cohesió de la societat. Perquè volem un model audiovisual català equilibrat, competitiu i no dependent exclusivament del mercat. Perquè els canvis tecnològics ens obliguen a tenir un model amb capacitat d’adaptació i d’innovació. Per tot això, oferim un acord a tots els grups de la cambra, per tal de definir el nou marc de l’audiovisual a Catalunya; un marc que al nostre entendre hauria de basar-se en les deu propostes següents. Primer. Modificar, per aprovar-la abans del proper mes de març –i el timing és molt important en aquesta discussió: hem de donar senyals que alguna cosa canvia i que canvia ja–, l’actual Llei del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, per tal de convertir-lo, com en altres països europeus, en l’única autoritat reguladora de l’espai audiovisual; un Consell administrativament autònom i amb capacitat sancionadora que ha de poder actuar amb plena independència i efectivitat jurídica, com succeeix en altres països. Segon. Posar sota l’autoritat del Consell l’atorgament de les freqüències i llicències de ràdio i televisió a les emissores privades, que sigui el Consell Català de l’Audiovisual qui pugui atorgar freqüències i llicències de ràdio i televisió a les emissores privades. I hauríem de veure si no hauria de ser també aquest Consell qui atorgués les llicències de les emissores locals. Tercer. Fer una nova llei que reguli la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Fer una nova llei que reguli la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i que ha de tenir com a objectiu l’adequació dels mitjans públics als nous requeriments tecnològics, com s’ha dit aquest dematí; una llei que garanteixi major transparència i neutralitat, que doti de majors atribucions el Consell d’Administració i que defineixi un marc estable per als serveis de comunicació local –també per als serveis de comunicació local. Entre les atribucions del Consell d’Administració ha de figurar de manera destacada el nomenament del director general de la Corporació per una majoria qualificada. Ens sembla que aquesta és una –potser la millor– de les vies que es poden pensar per garantir el que la majoria dels grups d’aquesta cambra desitgen. Quart. Instar el Govern per tal que, mentre aquesta llei no estigui aprovada, el nomenament del director general de la Corporació sigui acordat amb la participació de tots els grups de la cambra. Punt 2 Cinquè. Garantir que els organismes rectors dels mitjans públics estiguin integrats per experts i gestors acreditats. La composició del Consell de l’Audiovisual de Catalunya haurà de ser, igualment, equilibrada i els seus components s’hauran de sotmetre a una avaluació –avaluació de la seva idoneïtat– per part de la Comissió de Control Parlamentari. Crec que aquest control d’idoneïtat s’hauria de fer també, evidentment, amb el director de la Corporació i amb el seu equip. No es tracta només de nomenar una persona: es tracta de nomenar una persona amb un programa i un equip. I independentment del sistema que finalment decidim per al nomenament, crec que aquestes persones han d’estar sotmeses democràticament a l’escrutini d’aquesta cambra; aquestes persones i el seu programa. PLE DEL PARLAMENT Sisè. Acordar un marc de finançament estable per al mitjans de la Corporació Catalana; un marc basat en un contracte programa que permeti, en primer lloc, eixugar el deute, i defineixi les fonts de finançament i les obligacions de la Corporació pel que fa al servei públic en el període 2000-2005, és a dir, el que no ha fet el senyor Vilajoana, fins ara. Setè. Ampliar les tasques de la Comissió de Control Parlamentari de la Corporació a tots els àmbits audiovisuals, tot incloent, així mateix, els nous serveis de comunicació i de telecomunicació: cable, Internet, televisió digital terrestre, etcètera. Aquestes tasques han d’incloure també el fet de vetllar per la qualitat dels serveis i pels drets dels usuaris de la xarxa, amb la consecució, per exemple, de la tarifa plana d’accés a Internet. Vuitè. Impulsar el desenvolupament de la indústria audiovisual de Catalunya a través de les oportunes mesures de foment i mitjançant la constitució d’una entitat de caràcter consorcial que agrupi administracions i empreses, primer les administracions i les empreses concernides. Novè. Defensar el paper de Sant Cugat com a centre de producció audiovisual, tot radicant-hi la producció de la segona cadena de la televisió estatal. En aquest sentit, caldrà impulsar un nou paper del Consell Assessor de Ràdiotelevisió Espanyola a Catalunya, modificant, si cal, la llei que en regula el funcionament. El fet que nosaltres diguem que no volem que tot quedi suspès en funció del que passi amb les lleis de Madrid, perquè pensem que moltes coses més de les que s’han fet es poden fer amb aquelles lleis, no vol dir que nosaltres no estiguem d’acord a canviar-les, «al tanto!», que quedi clar. Novè. Defensar el paper de Sant Cugat... I per cert, el senyor Carrillo, el senyor Marc Carrillo, el que va dir en el seu dictamen és que la millor manera de procedir, des del punt de vista de l’ordre jurídic, seria començar per les lleis de Madrid i seguir per les d’aquí. Però mai no va dir –pel que jo he llegit– que no fos possible començar a canviar des d’aquí. D’això, tothom se n’adona en aquest país, menys el Govern, sembla ser. Desè. Aprofitar les potencialitats derivades del modèlic acord impulsat pels ajuntaments catalans que donà lloc a Localred per aconseguir que el sistema de comunicació per cable de banda ampla arribi amb la major simultaneïtat possible a tot el territori de Catalunya, tot evitant nous episodis de marginació i desequilibri territorial. Em consta que per aquesta via s’ha avançat. Molt honorable senyor president, senyores i senyors diputats, avui són molts els ciutadans i els sectors professionals que tenen els ulls posats en aquesta cambra i que esperen d’aquest debat i de les seves conclusions un senyal inequívoc de canvi; un canvi que faci dels mitjans de comunicació públics de Catalunya uns mitjans efectivament neutrals, i no instruments al servei de qui mana. Un canvi que faci dels mitjans de comunicació privats uns mitjans efectivament independents i conscients de la importància pública del servei que presten. Som en un punt de no-retorn: la solució no admet demora. Esperem que, de les nostres propostes SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 21 i de les que puguin aportar els altres grups de la cambra, en surti el senyal que els ciutadans esperen. Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. El president Moltes gràcies, il·lustre senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller senyor Xavier Trias. El conseller de la Presidència Molt honorable senyor president, senyores i senyors diputats, és veritat que no ho escolta, el president, no? Jo crec que té lògica, no?, és a dir, el conseller de la Presidència sóc jo. És veritat –i té raó vostè– que amb data de caducitat. Sí, sí, és cert. Em presentaré a les eleccions a nivell de l’Estat i, per tant, dintre d’un temps dimitiré el meu càrrec. Però la veritat és que he estat fent la tasca, i, essent ara el responsable del Departament de Presidència, durant quatre anys, m’hauria sabut molt de greu perdre’m aquest debat. Li ho dic de debò. Semblava lògic que fos, a més, el conseller de la Presidència, que està aquests anys al capdavant del Departament de Presidència, qui donés la cara i qui donés les explicacions. Per tant, no ens amaguem de ningú, no ens amaguem de re; expliquem, expliquem el que hem fet, expliquem el que farem, sense cofoismes... No sé com explicar que, en explicar les coses que s’han fet, en estar orgullosos d’això que vostè diu –que s’han fet coses raonablement bé–, doncs, això, jo crec que és un motiu d’orgull per a tots nosaltres, de satisfacció, i això no vol dir que no hi pugui haver crítiques, que no es puguin millorar coses i que no es pugui avançar en segons quins aspectes, no? La veritat és que jo li he d’agrair que, vostè, quan es refereix a mi, sempre té paraules molt correctes. Jo li agrairia, més que mai, que les fes en contraposició, perquè això crea una situació que jo crec que no és positiva, i, sincerament, crec que no va bé a ningú, no? (Remor de veus.) Jo crec, sincerament, que el debat que hem plantejat avui no és un debat... Vostè diu: «Escolti: els hem forçat, no?» No hauria elegit aquest moment; no hauria elegit aquest moment, no? La veritat és que, si hagués tingut la possibilitat de donar l’opinió, hauria dit que aquest debat sobre els mitjans de comunicació, sobre l’audiovisual a Catalunya, és millor fer-lo fora d’una situació electoral o fora d’una situació preelectoral. Però hi insisteixo: jo crec que és un debat que, com haurà vist, doncs, no fa por; jo crec que podem fer una explicació llarga; podem explicar, certament, quines són les situacions i per què hem pres unes decisions fins ara, i per què, la veritat, estem davant d’una situació nova i d’una situació que exigeix, per part de tothom, noves respostes. Aquesta és una veritat, i és una veritat perquè estem davant d’una autèntica revolució dels mitjans de comunicació, no? I estem davant d’una gran evolució de la societat de la informació; no em canso d’explicar-ho a tots els indrets, i nosaltres, Catalunya, crec que té l’obligació d’apostar –i d’apostar amb força– envers aquesta societat de la informació, no? SESSIÓ NÚM. 4.1 Per tant, escolti’m: jo crec, sincerament, que nosaltres tenim el deure –tots– d’afrontar aquesta nova situació amb força i amb la convicció que és evident que l’experiència d’aquests darrers anys ens pot fer fer un salt endavant. També és cert –i vostè ho ha dit– que estem davant d’una situació en què, a nivell dels professionals dels mitjans de comunicació, hi ha inquietuds. Hi ha inquietuds, i hi ha situacions complexes, no? A mi no em treuen del cap..., jo sempre utilitzo termes sanitaris, no?; sóc un metge, vostès saben que m’agrada la sanitat, i el que passa, el que passa en els mitjans de comunicació no és molt diferent del que passa en els hospitals –no és molt diferent, eh? S’hi sumen diferents coses i diferents situacions, no? Una explosió, un creixement espectacular d’un mitjà, o d’un sistema, i què passa amb això? Els professionals se senten inquiets, se senten incòmodes, perquè es troben en una situació nova, no? Una situació en què jo m’he trobat, com a metge, i és que el meu jefe tenia deu anys més que jo; el meu jefe tenia deu anys més que jo, i em podia haver passat tota la vida en un hospital essent adjunt, perquè la funció pública comporta això: crea aquestes dificultats, aquests problemes, i això genera tensions que se sumen a les tensions lògiques que vostè diu de voler influir en un mitjà o en un altre per part dels polítics, no? Quan vostè diu: «Escolti’m: vostès intenten influenciar a nivell dels mitjans de comunicació?», senyor Maragall, em deixa preocupat. Vostè sap perfectament que vostè intenta influir en els mitjans de comunicació –i ho sap. I escolti’m: jo crec que, entre tots, no?, hem de fer un esforç de mentalització, que no és veritat que no intentarem influir de cap manera en els mitjans de comunicació; el que hem de fer és donar les garanties i forçar els mecanismes que permetin que aquesta influència sigui una influència contrastada, i que siguem capaços de posar en evidència aquestes situacions i siguem capaços de posar autèntics mecanismes de control. Fixi’s vostè que, quan nosaltres diem que han de canviar moltes coses –i canviarem coses–, vostè acaba dient: «Escolti’m: hem de posar un nou consell d’administració, hem de fer això, hem de fer allò.» Vostè sap quin és el problema? El problema és que la gent que posem en els consells d’administració no són persones posades independentment. Jo li’n podria posar un conjunt, d’exemples i de situacions que passen aquí, a Catalunya, no? Per tant, escolti’m: fem el compromís de fer les coses ben fetes entre tots, començant per nosaltres –començant per nosaltres–, perquè, si som capaços de crear un consell d’administració de debò, si som capaços de canviar aquestes coses, les coses aniran endavant. I ho hem de fer, escolti’m, des de la sinceritat i des de la veritat d’aquests temes, no? Perquè el que no és de rebut és defensar unes coses a Andalusia diferents de les que es defensen a Madrid i diferents de les que es defensen aquí. Jo ja entenc que vostè diu: «Escolti: a mi, això, com si plou a la teulada d’un altre...» He, he... Escolti’m, és divertit, però jo, sincerament, crec que li plou –i bastant– i que ha de vigilar que no tingui goteres, perquè, realment, quan un pren la decisió de de- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 22 nunciar segons quines manipulacions i s’atreveix a dir que hi ha manipulacions en els mitjans de comunicació públics dependents de la Generalitat, escolti’m, s’ha d’estar molt segur de no tenir la teulada de vidre, no? Aquest debat és un debat que no es produeix només a Catalunya; vostè ha dit una cosa que és veritat, no? Aquest debat no es produeix només a Catalunya; aquest és un debat que es produeix a nivell de tot Europa, no? Tots els països, totes les administracions, tots els parlaments, intenten veure de quina manera es legisla, la manera d’assegurar aquesta independència dels mitjans de comunicació. I és evident que, dintre de tot això, doncs, escolti’m, hi ha moviments, hi ha... I escolti’m: nosaltres, el que sí que hem ofert –i avui, aquest matí, ho hem ofert de totes totes– és el consens. Em sembla que, la meva intervenció d’avui, no podrà dir que no sigui una intervenció dirigida a buscar el consens dels diferents grups de la cambra. Vostè, al començament de la seva intervenció, feia una explicació i deia: «Escolta: però què feu, que avui sortiu dient que es farà una llei sobre el Consell de l’Audiovisual de Catalunya?» No avui: ahir es va reunir el Govern, i vam admetre a tràmit en aquest Parlament –va admetre a tràmit– una llei que proposa el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i, per tant, això té una gran lògica, i nosaltres, aquest, és un paper que fem de totes totes: això no és una cosa que ens hàgim tret de la màniga avui. Hi ha un grup parlamentari que ha presentat això, eh?, i, per tant, nosaltres hi estem d’acord, i estem d’acord que vagi endavant, i estem d’acord a buscar fórmules de consens perquè, al cap i a la fi, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya sigui un ens independent, un ens jurídicament independent, i que, a més, tingui un finançament a part, de manera que pugui tenir la seva màxima llibertat. (Remor de veus.) Vostè em diu: «El finançament...» Vostè sap perfectament per què ha passat el que ha passat i per què hi ha l’endeutament a la Televisió catalana, no?, com sap vostè perfectament per què la Televisió espanyola està endeutada. Ho sap perfectament, perquè vostè pertany a un partit que va optar per aquesta situació, de dir: «Escolta’m: què hem de fer per complir els criteris de Maastricht?» Doncs una cosa que es va fer va ser dir: «Escolta’m: deixem les televisions, deixem que es facin avals, o que es faci aquest sistema, i això ens permet un cert coixí...» Evidentment, aquest no és un sistema bo; és evident que això exigeix un nou sistema de finançament; és evident que això exigeix un contracte programa a cinc anys; és evident que exigeix una solució a l’endeutament, però també li dic una cosa: això exigeix que nosaltres busquem una solució al finançament de TV3, de la Corporació, que ha d’anar lligat al sistema de finançament que es doni a tot l’Estat espanyol. Punt 2 Vostè proposa deu punts; amb la majoria d’aquests punts, hi estic completament d’acord, i el que sí que li puc assegurar, de totes totes, és que nosaltres farem un esforç, no?, i farem un esforç de consens, i farem un esforç, malgrat les dificultats legislatives, i farem un esforç perquè el proper director general de la Corporació també neixi –malgrat que el nomeni el president del Govern– del màxim consens possible, no? Aquesta és PLE DEL PARLAMENT la via que prenem, aquest és el camí que jo crec que és important que siguem capaços de prendre entre tots, sense demagògies, sense voler-nos tirar els plats pel cap els uns als altres... Vostè diu: «Escolti’m, els ens locals, no sé què, jo li podria explicar...» Jo li podria explicar moltes coses dels ens locals, no? Li podria explicar molt de les televisions, de les ràdios locals, però, escolti’m, jo crec, jo crec que un debat com aquest no consisteix que ens tirem els retrets, sinó que busquem solucions de futur, i això és el que jo avui els ofereixo: solucions de futur, que no seran fàcils, que seran complexes, però li asseguro que les fem absolutament convençuts que la nova situació que es crearà a Catalunya i a Europa, que la nova situació que crea aquesta revolució tecnològica que és la societat de la informació requereix aquest esforç entre tots. Ha de ser un esforç sincer, basat en la confiança mútua i basat en la confiança que, quan diguem una cosa per a uns, també la diguem per als altres. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, honorable conseller. Té la paraula l’il·lustre diputat senyor Pasqual Maragall. El Sr. Maragall i Mira Agraeixo la seva intervenció, tant pel to com per l’actitud, que sé que no és senzill de mantenir. Jo he estat president d’un govern local, durant una colla d’anys, i sé, en fi, com, de vegades, dol que a un el critiquin des de l’oposició, i un veu, o un pensa, que no ho ha fet tan malament com diuen des de l’oposició, i un voldria poder contestar, de vegades, amb la mateixa passió amb què l’oposició fàcilment arriba a les seves formulacions, i no pot, d’alguna forma; sobretot, quan un és alcalde, perquè, aleshores, a sobre de president del Govern, és president del plenari, d’alguna forma; és el moderador del plenari, no? De manera que jo li agraeixo molt de debò el que ha dit i com ho ha dit. Vostè diu que no hauria elegit aquest moment; jo crec, francament, senyor Trias, que vostè s’equivoca, en això: les regles del joc són les regles del joc, i el joc no es pot fer bé si les regles no són clares, i no n’estan, de clares –no ho estan del tot. La gent, la gran majoria, jo diria, dels catalans, i la gent que es mou en aquests mitjans i en el món de la política i dels mitjans de comunicació, ho té clar: que les regles no estan prou clares, que el camp de joc no està prou net, i que s’ha de netejar. Després podrem jugar –millor o pitjor–, però el camp ha d’estar net, i les regles han de ser evidents, no? Era el moment, és el moment, després d’unes eleccions? Es podria reflectir en un debat, després de les eleccions, el ressentiment, les angúnies, en fi, les petites ferides personals? No, no s’hi reflecteixen; jo ja els ho dic: jo tinc la impressió que els mitjans de comunicació no han influït en el resultat de les eleccions que hem tingut, tot i que alguns, possiblement, ho volien, però no hi han influït, i estigui segur que aquest és el meu convenciment absolut. És a dir, no vinc aquí a dir: «Ha passat alguna cosa...» No, no, estem parlant del futur; comença un nou període, han passat vint anys SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 23 d’un govern, entrem en un segle nou i en un cicle nou; fem-ho bé; deixem clar què fa el Parlament, què són mitjans de comunicació públics neutrals, què són mitjans privats lliures, independents, que tenen els seus criteris, que no se senten interferits ni per la concessió de freqüències ni per cap altra qüestió. Per tant, bon moment, senyor Trias; jo crec que bon moment. «Els hospitals s’assemblen a les televisions i als mitjans?» Segur! El dolent seria que l’hospital al qual s’assemblés la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió fos l’Hospital General de Catalunya. Ja m’entén: això seria horrible. Però vostès no ens contesten sobre aquesta qüestió. Ens diuen: «A Madrid també en tenen, de dèficit.» D’acord, però aquí hem de governar el nostre i hauríem de demostrar que el dèficit que tenim, en fi, està ben trobat; que, en fi, es té perquè s’ha fet una colla de coses que no es podien fer d’una altra manera. Vostès volen influir, vostès també... Deixem-ho córrer, deixem-ho córrer perquè amb això no convencerem ningú, avorrirem tothom, i, aquest matí, una mica, senyor conseller, ens hem avorrit –una mica. Vostè té exemples? Home, jo, sí; per fer-ho una mica més distret, jo sí que tinc exemples. Vostè diu: «Vostè no pot demostrar...» Sí que ho puc demostrar, perquè vinc del ram que vinc –de la política– i, per tant, he tingut experiències, i vostè dirà: «Doncs no són tan greus». D’acord, no són greus. Diu: «Són divertides?» Doncs sí, són divertides, però són, i demostren l’existència d’un món que jo imagino que deu ser així per a tothom, no només per a mi. Jo vaig a Sarajevo l’any 95 i el corresponsal de la Corporació Catalana –una anècdota que no té més transcendència, eh?, però, en fi...–, de Catalunya Ràdio, que està a Zagreb –no està a Sarajevo–, em pregunta, perquè se n’assabenta, si ha d’anar a Sarajevo, i li diuen: «No», i no hi va, i, l’últim dia, abans, quan ja és tard per anar-hi –al final hi va arribar, pobre home, però amb dificultats i tard–, li diuen: «Vagi-hi corrents, que també hi va el senyor Miquel Roca i Junyent.» El senyor m’ho diu, ho diu, ho explica... S’ha llegit en aquesta cambra, em penso, en una ocasió anterior; de manera que no estic explicant res que no sigui conegut. Aquest estiu passat; pregó de Puigcerdà: «Convergència i Unió està en contra que l’alcalde» –que és d’Esquerra Republicana, per cert– «hagi convidat Pasqual Maragall a fer el pregó de l’estiu, de la Festa Major de la Vella del Llac.» I, és clar, amb això el que fa és, encara, crear més enrenou; el pregó es converteix en un acte públic de masses –massivament seguit–, i es converteix en notícia, i, al migdia, el Telenotícies dóna la notícia d’aquest pregó, i, com que el cap d’aquell informatiu estava de vacances aquell dia, el senyor que està fent la comesa, o la senyora –no sé si era senyor o senyora–, ho posa com a segon lloc en el Telenotícies d’aquell dia i rep una «bronca» descomunal davant de tota la plantilla –o pràcticament– per part del director d’informatius. D’aquestes –que són «tonteries»; vostè em dirà que ho són–, n’arriben cada dia, de manera que un té la impressió que, quan diu que hi ha partidisme en els mitjans no s’ho està inventant. SESSIÓ NÚM. 4.1 «Consens»? A vostè, li ha passat això? Senyor Trias, a vostè, li ha passat això, o alguna cosa semblant, en fi, a Barcelona Televisió, a la COM, en alguna ràdio local...? Li ha passat, en fi, que li facin aquest tipus de cosetes? No? Doncs, fantàstic, si no li ha passat, perquè senyal que les coses van bé. (Rialles.) «Consens»? Vostè –i ara anem al més important–, el pitjor jo crec que seria que les coses no quedessin clares, perquè, amb tanta expectació com aquest debat ha suscitat, seria molt dolent que, d’aquí, no en sortís alguna cosa clara. Jo li he proposat deu coses en les quals vostè diu que, en general, està d’acord, i, aleshores, fa un matís sobre el nomenament del president de la Corporació. Diu: «Farem un esforç perquè el nomenament d’aquesta persona es faci amb les màximes condicions de consens.» Posem-ho una mica més clar. Nosaltres hem dit una fórmula –n’hi ha d’altres de possibles–, nosaltres hem dit que el Consell d’Administració de la Corporació Catalana sigui elegit –aquest, sí– per dos terços –que ja ho és, no?– de la cambra i sigui el que anomeni, com succeeix en d’altres països, el director general de la Corporació i el seu equip –i el seu programa. I vostè em diu: «Bé, el màxim que li puc dir és que farem l’esforç perquè això es produeixi amb el màxim de consens.» Doncs jo faig un esforç, també, i li dic, li pregunto el següent. Vostè estaria d’acord amb una formulació –per anar una mica més enllà d’allà on vostè ha arribat– que digués: «El president de la Generalitat no nomenarà una persona que no tingui el consens del Parlament»? Fixi’s que és ben senzill... Vostè estaria d’acord a dir avui, aquí, fins allà on vostè es pot comprometre –i esperem que, evidentment, comprometi, com l’està comprometent, tot el Consell Executiu i, per tant, el seu president–: «El president no nomenarà una persona que no tingui el consens del Parlament.»? Estaria vostè d’acord que aquest nomenament es produís immediatament després de la renovació del Consell d’Administració que l’ha de controlar –renovació que jo espero que es produirà en la sessió ordinària del dia 21 i 22 d’aquest mes–? Contesti aquestes preguntes, perquè, aleshores, sense haver resolt el problema, perquè aquesta formulació no és cap mètode –és un principi–, tindrem un principi per resoldre’l. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Senyor conseller... El conseller de la Presidència No, des de l’escó, i només perquè, escolti’m, vostè ha posat tot un conjunt d’exemples, eh?, que escolti’m... Jo no pensava contestar, però, escolti’m: vostè s’imagina algun cop que nosaltres féssim aquest anunci i aquí hi hagués, en lloc de BTV, la Corporació Catalana, i que a la Televisió catalana hi hagués la foto del senyor Pujol? (Remor de veus.) El senyor Clos, no? Home, jo, sincerament, crec que hauríem de deixar exemples d’aquest tipus. A vostè, ja li ho he dit, que hi ha cops que es té el sostre de vidre, i, llavors, el que hem de fer és buscar aquestes fórmules de consens, no?, i el que sí que li puc assegurar és que el president Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 24 nomenarà el director de la Corporació buscant el consens dels grups d’aquest Parlament. El president Moltes gràcies, senyor conseller. Té la paraula el diputat senyor Pasqual Maragall. El Sr. Maragall i Mira Home, la veritat és que no, senyor Trias, que no, que no, que no anem bé, que no és suficient. No, no anem bé, no anem bé; no. Miri: hem de fer, tots, un esforç perquè... Vostè diu: «Farem un esforç: el president mirarà de posar-se d’acord.» No, escolteu: nosaltres defensem el que defensem, es faran diverses propostes diferents a la cambra, aquesta tarda –m’imagino–, i alguna d’elles haurà de sortir; res de res no pot quedar perquè, escolti: els criticaran a vostès i a nosaltres, a tots, quan sortim a fora; ens diran: «Però, què heu fet? Tant de discutir i tot queda igual.» No pot quedar igual, i la seva fórmula encara deixa massa dubtes sobre si quedarà igual o no. De manera que jo li dic: pel que fa al Consell d’Administració, que vostè i jo estem d’acord –n’estic segur– que ha de tenir un paper més important i que ha de ser més d’administració... Estic d’acord amb el que vostè ha dit que no sempre els seus membres han sigut, potser..., no han respost a la configuració que haurien de tenir per ser un consell d’administració que administrés; fa més de control polític... Això ja ho farem aquí, a la Comissió de Control –estic d’acord amb vostè. Però si ha de manar, ha de poder, és clar, manar en el sentit de determinar coses. La més important, quina és? Nomenar el director? Potser no sigui la més important; en tot cas, és la més emblemàtica i la que jo crec, no essent tan categòrica com que sigui el Parlament el qui nomeni, que ja entenc que té..., en fi, ja li he dit que jo tinc una certa experiència de govern, i sé el que és que et diguin: «No, no; això no ho decidiràs tu, ho decidirà el Ple, ho decidirà el Parlament.» Jo entenc que un governant, sobretot si hi està acostumat, digui: «Això és una renúncia que em fa quedar com amb menys força davant del poble, i no ho puc fer, fins i tot per la idea que jo en tinc, del que el poble és i ha de ser, no?, pel bé de Catalunya, diríem.» Doncs us equivocaríeu, en això. En aquest moment, el que Catalunya ha de fer –i n’estem convençuts, jo crec, la majoria dels membres d’aquesta cambra– és enfilar el camí europeu i el camí europeu és que no pot ser que una persona governi, que tingui una personalitat extraordinària... És una bona notícia per al país; de vegades, incòmode per a alguns, per a l’oposició, sobretot, però és bona notícia; el que és una mala notícia és que ell nomeni els senyors que li han de fer la crònica de la seva personalitat, i el comentari. Això no pot ser, això ha de canviar. Hem de ser un país europeu de debò, i el president ha de renunciar a aquesta prerrogativa que té. Punt 2 Si vostè em diu: «Farà els possibles.» Bé, aquesta és una cambra..., la democràcia és, també, un principi de desconfiança raonable, i la desconfiança es manté. Per PLE DEL PARLAMENT tant, mirin de fer un pas més. En tindrà ocasió, perquè, per altra banda, hi haurà altres intervencions, m’imagino, en la mateixa línia, i a veure si el seu pensament va evolucionant una mica més en la línia que convé a tots. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Popular, té la paraula l’il·lustre diputat senyor Ricard Fernández Deu. El Sr. Fernández Deu Molt honorable senyor president del Parlament de Catalunya, il·lustres senyores diputades, il·lustres senyors diputats, permetin-me, abans que cap altra cosa, l’expansió personal d’expressar davant la cambra una doble emoció: la que suposa adreçar-me per primera vegada al Ple del Parlament des de la tribuna d’aquest hemicicle i la de fer-ho a propòsit d’un argument que ha estat l’eix vertebrador de tota la meva vida professional. Aquesta és, també, la raó que em porta a reiterar als membres del Grup Parlamentari Popular el reconeixement a què m’obliga l’honor que suposa la confiança que han dipositat en mi. Senyor conseller, hem seguit, he seguit amb molta atenció la seva intervenció d’aquest matí; potser –si em permet una crítica constructiva–, més abocada al terreny de les telecomunicacions que no pas al terreny de l’audiovisual, quan del que, segons el meu punt de vista, es tractava era de reflectir la situació per la qual travessa aquest sector a Catalunya i tractar de cercar una solució als problemes que a hores d’ara té plantejats, que són molts i molt importants. I he vist un cert cofoisme en alguns moments de la seva intervenció, quan posava, per exemple, el fet que la transmissió de les campanades de Televisió de Catalunya havia passat per damunt de les campanades de la Puerta del Sol. Jo li diria, senyor conseller, que això, en certa mesura, potser ens ajuda a entendre l’actitud, la idea o el tarannà, o la sensibilitat de vostès a l’hora d’analitzar el paper de la televisió pública de Catalunya, més exactament, de la dependent de la Generalitat de Catalunya. No és tan important passar per damunt de les campanades de la Porta del Sol com que les campanes sonin bé. I jo crec que és això el que ens hem d’aplicar. I el que avui ens porta aquí és tractar de construir entre tots plegats un marc raonable, modern, democràtic i de progrés que vingui a garantir l’existència i el desenvolupament del sector públic de la ràdio i la televisió els propers anys. Però ja els dic, d’antuvi, que des del meu modest punt de vista, aquest debat no pot ser una altra cosa –i, si ho aconseguíssim, ja fóra important– que la primera pedra d’un procés que vingui a garantir el correcte funcionament, l’eficàcia i, àdhuc, la pervivència de les nostres emissores públiques. I això ho hem de fer entre tots; absolutament entre tots; no hi caben exclusions, raó per la qual apel·lo no només al bon criteri que, sens dubte, ens anima a tots els qui estem aquí, sinó també a un exercici d’imaginació i, sobretot, de generositat, un exercici que ens permeti debatre sobre continguts reals, superant la retòrica de la SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 25 confrontació. Per tant, crec amb tota franquesa que ens haurem de prestar a cedir, tots plegats –tots plegats. Creguin-me si els dic que, sense un projecte susceptible de ser assumit per la totalitat de les forces polítiques representades en aquest Parlament, la ràdio i la televisió públiques no tenen garantit el seu futur. Ja sé que les dificultats són molt nombroses –ja ho sé. Vostè, senyor conseller, aquest matí, s’ha referit a la Llei 4/80, del 10 de gener, en el sentit d’atribuir-li un paper de llei de bases, que, des del meu modest punt de vista, no té i que, per tant, resulta impossible o resultava impossible la producció de qualsevol mena de reforma. Miri: les interpretacions a propòsit de textos jurídics són moltes i molt diverses, però aquí hem fet, moltes vegades, exercicis d’imaginació. Recordi, per exemple, com es va posar en marxa el Canal 33 de Televisió de Catalunya –només li recordo això. Però sé també que, de la mateixa manera que Catalunya ha estat capdavantera en la posada en marxa del sector audiovisual a Espanya –ara fa 75 anys que es va produir el llançament al món del primer missatge radioelèctric, justament des de la ciutat de Barcelona–, ara ens pertoca elaborar un marc legal per donar resposta a tota aquesta complexitat de què li parlava. És evident que el model que tenim no resol els problemes que actualment se’ns plantegen. A setze anys vista de la Llei 10/83, de 30 de maig, de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ens trobem un escenari totalment diferent, senyor conseller –molt més complex. Les noves tecnologies, per exemple, la digitalització, que en certa mesura vindran a resoldre molts problemes, és veritat, però, que, d’altra banda, ens proposen un repte al qual hem de fer front pel que significa la reordenació, la redistribució de l’espai radioelèctric, on les recents disposicions hagudes en matèria de televisió sense fronteres, les dificultats de finançament, etcètera, s’han d’abordar, s’han d’afrontar decididament. Això sense oblidar que també des de llavors altres operadors institucionals s’han afegit al concert públic de les comunicacions; estic parlant, per exemple, de COMRàdio, estic parlant de Barcelona Televisió, o estic referint-me a qualsevol emissora municipal. El que ens correspon ara, doncs, és donar a tot plegat una solució constructiva. I en aquest sentit, ja els anuncio que el nostre Grup ha resolt proposar la creació d’una ponència conjunta capaç de produir, dins el termini d’un any, la Llei de l’audiovisual de Catalunya, on s’haurà de definir clarament el concepte de ràdio i de televisió públiques que volem, així com tot el que d’això se’n deriva. El conseller aquest matí parlava del règim jurídic. Jo diria que també hem de decidir què és el que fem amb el nous suports; si les televisions públiques han de participar dels mecanismes de la televisió de pagament, de la televisió sota comanda, del pay per view, de la seva presència en les plataformes digitals. Tot això, crec que ho haurem de definir. I, naturalment, també, i com s’ha dit aquí, crec que és fora de qualsevol dubte que la televisió pública, a SESSIÓ NÚM. 4.1 Catalunya, ha d’actuar de dinamitzadora, de locomotora del sector industrial, que, d’altra banda, ja apunta, en determinats aspectes, clarament bé. Aquesta Llei a què em referia, a més, i sobretot, haurà de garantir la neutralitat que justifica l’existència dels mitjans públics de comunicació, cosa que només resulta possible des de la transparència en la gestió i la pluralitat, atributs que, units a la qualitat dels continguts, n’han de constituir els eixos vertebradors. I també, en aquest sentit, els anuncio que el Grup Parlamentari Popular presentarà demà diverses propostes de resolució, perquè sembla evident que, sigui quina sigui l’Administració que tingui atribuïda la gestió d’una ràdio o d’una televisió públiques, s’ha d’acostumar a retre comptes i a sotmetre’s a un control rigorós i eficient, a donar una resposta solvent als qui són els seus propietaris que, tractant-se dels mitjans públics, no crec que sigui necessari dir que resulten ser els ciutadans de Catalunya, legítimament representats per tots els qui compartim aquesta cambra. Ningú no pot creure –i actuar molt menys encara, des del meu punt de vista– que, a partir del moment en què se li atribueix l’administració d’una ràdio o d’una televisió públiques, pot fer amb ella el que li plagui. I, dissortadament, aquesta és una pràctica molt habitual. Ens uns casos és cert més que no pas en uns altres, però habitual. Ara els en donaré una mostra. El dia 29 de novembre, senyor conseller, va produir-se el nomenament del director general cessant de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió com a conseller de Cultura. Això va donar lloc que es designés un director general suplent, cosa que es va fer mitjançant una resolució seva, utilitzant la via de la Llei d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat. El Consell d’Administració, per tant, no només no va ser consultat sinó que ni tan sols va ser convocat; ni per rebre la notificació formal del cessament de l’anterior director general, ni per obtenir la de la designació del seu suplent, amb clara conculcació, des del meu punt de vista, de l’esperit de l’article cinquè de la Llei de creació. Aquest, senyor conseller, és només un exemple, el més recent; se’n podrien afegir molts més. Vostè em dirà, potser, que el procediment s’ajusta a dret. D’acord, no discutirem aquest tema; a mi em sembla que no, però és igual. Del que no en tinc cap dubte és del menysteniment de què és objecte, de manera sistemàtica, el Consell d’Administració i del fet de considerar-lo com una simple unitat de l’Administració. Aquesta actitud, més enllà de les consideracions procedimentals que pertoquin, el que ve a reflectir clarament és una determinada sensibilitat: la de considerar els mitjans públics un patrimoni exclusiu del Govern. I ja no li parlo de la presència d’uns o d’altres en els espais informatius, ni de l’orientació dels programes, ni tan sols per confegir els continguts; li parlo de quelcom tan simple com la necessitat de tenir present que la ràdio i la televisió públiques són cosa de tots i que, per tant, és des de la pluralitat que es reflecteix en el Parlament que s’han de decidir les qüestions capitals que afecten el seu funcionament. Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 26 Nosaltres hi posem molt èmfasi, en això de la pluralitat, perquè creiem que Catalunya, que el nostre país ho és, de plural, i, per tant, en tot s’hi ha de notar, en tot s’hi ha de veure. Però que passin aquestes coses, senyor conseller, no és culpa només del Govern, no es preocupi; crec, amb tota franquesa, que per part de les forces polítiques, de totes les forces polítiques, hi ha hagut un interès més aviat minso per conèixer l’autèntica problemàtica dels mitjans públics, dedicats com estem quasi exclusivament a controlar el temps de les nostres intervencions davant del micròfon i de la càmera. La major part dels polítics s’obsessionen cronometrant els temps de les seves aparicions, comparant-les amb les dels altres líders. I així és com, instal·lats en aquesta mena de competició iconogràfica, els arbres no ens deixen veure el bosc. I el que passa és que el bosc existeix. Ben sovint és en els programes d’entreteniment i de ficció on es pot trobar, senyor conseller, l’autèntica intencionalitat, la càrrega ideològica que perverteix la finalitat amb què aquests mitjans foren concebuts: els estereotips dels personatges, una determinada manera de parlar o de vestir, un to foteta quan es parla de determinades coses o de certes persones, fins i tot el públic assistent... El públic assistent –fixi’s quina cosa més senzilla!–, el públic assistent pot condicionar –i de fet ho fa– l’opinió dels espectadors. Hem de fer els esforços necessaris per tal d’introduir en els mitjans de titularitat pública criteris de proporcionalitat, però no només pel que fa a les aparicions dels polítics. I ho dic perquè, també en aquest sentit, assistim a un cert desgavell. No es poden, per exemple, esmerçar els recursos públics a produir continguts que no responen a res que tingui a veure amb la finalitat que justifica la seva existència. Només a tall de reflexió em permetré fer-los avinents alguns exemples propers, d’altra banda, en el temps. L’altre dia veia, pel Canal 33, un partit de rugbi entre el Perpinyà i el Narbona, i em preguntava el sentit que pot tenir transmetre des de França, amb tot el que això suposa, la competició d’un esport que, tot plegat, no arriba a tenir a Catalunya ni mig miler de llicències. És que, potser, del que es tracta és d’eixamplar l’abast de la cobertura? No ho sé ben bé. Però mentre això passava a Televisió de Catalunya, Barcelona Televisió ens obsequiava amb el monòleg d’un peculiar actor o comentarista –no sé ben bé, exactament, el que era– que considerava, així com sona, la conveniència d’escanyar la seva mare. Per dir-ho tot, això passava –com dic– a Barcelona Televisió, just després d’emetre’s una pel·lícula a la qual la mateixa cadena atribuïa la qualificació d’«ics», suposo que per indicar que es tractava de sexe explícit, com, efectivament, així era. En conclusió, és aquesta la missió que tenen encomanada les televisions públiques? Punt 2 On tampoc es deixa veure massa el respecte exigit pels mitjans públics és en el que en podríem dir la línia editorial subjacent en alguns d’ells, la línia editorial subjacent. Veuran què vull dir amb això. M’apresso a manifestar, senyor conseller, que moltes vegades em consta que això no és fruit de cap consigna, de consigna explícita, vull dir, però aquesta consigna es percep, existeix, flota en l’ambient. PLE DEL PARLAMENT Em permetré fer només algunes preguntes. És acceptable la desqualificació sistemàtica d’un dirigent polític? És de rebut que cada vegada que es parla d’un determinat personatge es faci per escarnir-lo o per ridiculitzarlo? És una mostra de rigor escoltar en l’informatiu d’una ràdio o d’una televisió públiques «els reis de l’Estat espanyol» per referir-se als reis d’Espanya? O «plou a tot l’Estat», per dir que està plovent en el conjunt de la geografia espanyola? Jo quan sento això m’imagino el despatx del president del Congrés dels Diputats, o el del president del Tribunal de Comptes, o, fins i tot, el del president de la Generalitat –que també és Estat–, mullant-se, plovent allà a bots i a barrals. És evident que, a més d’estar dient una barbaritat, el que s’intenta és utilitzar la teràpia de què parlava per tal que les coses, més que no pas com són, acabin sent el que interessa que siguin; ja saben que les coses presentades com a reals acaben sent reals, amb les seves conseqüències. I que no se’ns digui que són fets aïllats o que es tracta d’un error, perquè mai he sentit dir, per exemple, «la reina de l’Estat britànic» o que «plou a l’Estat francès», no ho he sentit dir mai. A què cal, doncs, atribuir aquestes coses? Sens dubte, a un cert ambient, més o menys tolerat, potser, fins i tot, en alguns casos, estimulat, però reconeixeran amb mi que no, precisament, nodrit de rigor. I aquesta és la raó per la qual molts ens venim queixant des de fa temps, però els que es queixen sobretot són els professionals dels mitjans, de moltes altres coses, tips de veure’s injustament obligats a treballar sota sospita, sense tenir, en la major part dels supòsits, cap mena de culpa. Molts s’han pronunciat en aquest sentit, hem llegit comunicats a bastament difosos, no? Per això, en les propostes de resolució que demà presentarà el nostre Grup hem volgut incloure un reconeixement explícit a la seva tasca. I abans que qualsevol pugui pensar que es tracta d’un afalagament interessat o, tractant-se d’aquest modest diputat que els parla, d’un cert gremialisme, vull dir que ningú no pot posar en dubte que és gràcies, entre altres coses, als professionals dels mitjans de comunicació que s’ha remogut la consciència política en el sentit d’endegar la reflexió pública que significa un debat d’aquesta naturalesa. Un cop més s’ha de valorar que el paper dels professionals hagi estat el de criticar, no pas el d’aplaudir, perquè aquesta és la seva missió i, sens dubte, també la seva obligació. Abans deia que se’ns fa necessari canviar les regles del joc perquè les que tenim, que varen ser produïdes durant la transició, ja no serveixen. I és que la transició ja s’ha acabat, i també es fa necessari que tots plegats en adonem que cal afrontar la realitat des d’una altra perspectiva, sense el menysteniment de ningú i amb amplitud de mires, perquè això, en alguns casos, encara no és així. Quan reclamem –i nosaltres, el nostre Grup, ho fem– una ràdio i una televisió públiques de qualitat, què és el que estem demanant? Doncs, uns continguts que procurin complaure la majoria, al temps que suposin una aportació positiva al patrimoni intel·lectual dels espectadors, molt especialment d’aquells que integren el que SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 27 anomenem públic infantil i juvenil, que reflecteixin valors de tolerància, de rebuig de la xenofòbia i del sexisme, que difonguin arguments d’integració de les minories ètniques marginades. I m’afanyo a dir que això no està renyit amb els índexs d’audiència, perquè espais d’un alt interès informatiu, debats participatius que s’han esvaït en el temps... Quan fa que no assistim a un debat com aquells que es produïen fa alguns temps? I un bon gruix de produccions divulgatives han assolit, per exemple, a Televisió de Catalunya, extraordinaris nivells d’acceptació. En conseqüència, el Grup Parlamentari Popular presentarà demà diverses propostes de resolució encaminades a garantir l’acompliment dels criteris esmentats. La Llei de l’audiovisual, per tant, des de la nostra perspectiva, haurà d’abordar el disseny de tots aquests mecanismes i, per tal de garantir la neutralitat i el respecte a la veritat que han d’informar els continguts, per tal d’assegurar el rigor i la qualitat dels mitjans públics, es fa necessari que els dotem d’un òrgan capaç d’exercir des de la independència la necessària supervisió del sector en el seu conjunt. I aquest organisme ha de ser, un cop dotat de les competències necessàries, sorgides de la seva reforma, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Aquest Consell haurà de reflectir la variada composició social i professional del nostre país, i afegir, a les competències que li varen ser atribuïdes en el moment de la seva creació, aquelles altres que li permetin exercir amb plenitud i garantia la supervisió i el control dels mitjans de comunicació públics, i en determinats aspectes també dels privats. Així, doncs, produirem una proposta de resolució al respecte que faci possible l’inici immediat dels treballs legislatius d’una ponència conjunta que hauran de concloure, en el pitjor dels supòsits, abans de sis mesos. I malgrat que sigui, en aquesta ponència conjunta que proposem, on s’haurà de parlar a bastament d’aquesta qüestió, vagi per endavant la nostra voluntat, la nostra voluntat d’atribuir al Consell Audiovisual de Catalunya competències suficients en matèria d’ordenació de l’espai radioelèctric, és a dir, l’atribució de les llicències i de les freqüències, i capacitat sancionadora en els temes que li corresponguin, per tal de poder fer complir la llei. Com els deia, serà al llarg de l’elaboració del text corresponent que haurem de fer avinents els diversos punts de vista. Algú, per tant, podria pensar que potser ens estem excedint manifestant-nos a propòsit d’aspectes concrets, però nosaltres, al contrari, pensem que això es fa necessari, que, al marge del lliure criteri que ha de presidir els treballs de la ponència, políticament resulta del tot convenient fixar determinats punts amb la finalitat de donar resposta a la inquietud, m’atreviria a dir l’enorme inquietud, que existeix en el sector. I per cert, senyor conseller, en aquest punt voldria dirli que l’atorgament de llicències creiem que no s’hauria de produir només a través d’un criteri presidit per la normalització lingüística. Les ones també tenen la seva democràcia, i la democràcia de les ones exigeix una possibilitat d’accedir als mitjans des de les preferències de cadascú, sobretot quan es tracta de mitjans acreditats, si més no, per la seva llarga història. Però, tornant al fil del que li deia, i pel que fa a la Corporació SESSIÓ NÚM. 4.1 Catalana de Ràdio i Televisió, principal tributària del nostre interès atesa la importància de la seva influència social i cultural, dels seus pressupostos, dels recursos humans de què disposa i, sobretot, de la complexitat de la seva gestió, que correspon a la Generalitat, entenem que s’ha procedir d’immediat a la revisió de la Llei 10/83, de 30 de maig, de la creació d’aquest ens públic. I per tant, proposem que es resolgui elaborar, també a través d’una ponència conjunta, un nou text legal capaç de donar resposta, abans de sis mesos igualment, als reptes que tenim plantejats i que en tot cas atribueixi al Consell d’Administració un paper determinant en la gestió de l’ens i de les seves empreses filials. Igualment, entenem que de forma immediata s’ha de procedir a la renovació de la totalitat d’aquest Consell, respecte del qual la proposta que farem, en tràmit de ponència, i que ja manifestem ara, és que els seus membres siguin elegits per majoria absoluta del Parlament. Respecte del paper que, al nostre entendre, hem d’atribuir a aquest Consell d’Administració, voldria subratllar –hi insisteixo– la necessitat de fer d’aquest organisme un autèntic òrgan de gestió, a l’estil del que passa amb qualsevol societat mercantil, i que tal vegada es podria exercir conjuntament amb el director general des d’una comissió delegada. No tindríem pas cap inconvenient tampoc, senyor conseller, que la fórmula que pogués adoptar-se fos la que vostè proposava aquest matí: un consell més reduït, dotat de competències executives i després, diguem-ne, un consell general de la ràdio i la televisió de Catalunya, més ampli i amb representativitat diversa. No hi haurà problema en aquest sentit perquè qualsevol fórmula que vingui a reflectir la pluralitat serà una fórmula a la qual nosaltres ens afegirem; qualsevol, naturalment, des de la perspectiva del que estic dient, com no podria ser d’una altra manera, és clar. Hi ha aspectes, com per exemple el del finançament, tant de la Corporació com de les seves empreses filials, las solucions dels quals tampoc, senyor conseller, admeten demora. A 31 de desembre de 1998 el deute consolidat arriba ja als 80.000 milions de pessetes; vostès mateixos ho reconeixen. No em detindré ara en els detalls de la gestió duta a terme, però crec no errar si dic que la fórmula de l’aval no és el millor camí ni per a finançar la ràdio i la televisió públiques ni per a treureles de la situació per la qual travessen. Per cert, senyor conseller, permeti’m que li faci una petita correcció. No sé si la voluntat d’arribar a Maastricht en les degudes condicions de l’anterior Govern espanyol, el Govern del Partit Socialista, va dur a produir un nou sistema de finançament des de tots els punts de vista ineficaç, com s’ha pogut revelar de forma manifesta i palesa, en tot cas, el que sí que també és segur és que la decisió de renunciar a la subvenció fou duta a terme l’any 1982 per un director general que, a més de creure només en una televisió antropològica, pel que feia a Catalunya, considerava, com un afegitó, que de la publicitat se’n podia viure, i això quan tothom donava per cantat que la televisió privada era una cosa que estava a punt d’arribar; en fi. Ja he parlat del motor industrial que ha de consistir o que ha de constituir la televisió pública de Catalunya. Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 28 I voldria dir que, respecte a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i pel que fa a aquest aspecte diguemne –per utilitzar una frase que ja ha estat dita– emblemàtic, el del nomenament del director general, el nostre Grup Parlamentari treballarà en aquesta ponència conjunta amb la voluntat que el nomenament del director general de la Corporació passi pel fet que el Parlament assumeixi un paper rellevant. Hi han moltes fórmules, moltíssimes –moltíssimes. Nosaltres el que volem és que el Parlament tingui un paper rellevant, que quedi clar que les coses no poden seguir com fins ara, que s’ha d’atribuir, com dic, protagonisme al Parlament i que hem d’estar oberts a totes les propostes i triar-ne la millor –triar-ne la millor. No podem per menys que creure que la democràcia, la participació i la pluralitat, les veuen, els ciutadans, reflectides molt més que en l’acció de qualsevol govern, dit sigui això amb tots els respectes a tots els governs, en l’actitud que es desenvolupa en el Parlament. I per tant cal enfortir-lo, el Parlament, i la millor manera de fer-ho és atribuint a la cambra un paper decisiu en els assumptes que, com aquest, són, des del nostre punt de vista, fonamentals. Permeti’m dir-li, però, senyor conseller, que, malgrat que és obvi que encara no disposem d’aquest instrument legal –vostè també ho ha apuntat fa un moment, per tant, crec que aquí hi haurà plena coincidència–, fóra bo –jo accepto aquest oferiment seu, doncs, amb satisfacció– que, en efecte, abans de procedir-se, abans –hi insisteixo– que aquesta llei sigui aprovada, la designació del nou director general –cosa que m’imagino que haurà de tenir lloc ben aviat– es faci un cop adequades consultes amb els diversos grups polítics representats a la cambra, perquè, en la pràctica, puguem estar en disposició de dir que tenim, si més no, un director general de consens. Aquesta recomanació, però, no és només per a vostè, perquè creiem que s’ha de fer extensiva a les corporacions locals de què depenen els mitjans públics de ràdio i televisió municipals, igualment tributaris del control que garanteixi la seva pluralitat, com esperem que vingui a reflectir, en efecte, la Llei de l’audiovisual a què em referia en un altre moment del meu discurs, estic pensant, per exemple, en les emissores de ràdio i televisió municipals, en Barcelona Televisió, en COMRàdio, etcètera; com comprendran, atenent a l’interès respecte a la pluralitat, no podem establir diferències entre uns i altres. Temps tindrem, però, per discutir a bastament i constructiva totes aquestes qüestions. No voldria acabar, però, sense fer un breu esment, encara que només fos, al tema de la societat de la informació manifestant a la cambra la voluntat –i així ho recollirà demà una de les nostres propostes de resolució– que, abans de finalitzar la present legislatura, es garanteixi l’accés de tot el territori de Catalunya a la xarxa de banda ampla que permeti la integració de tota la població en les noves tecnologies i en la societat de la informació. Punt 2 Em permetré dir per acabar, senyor president, que aquest debat no només ha suscitat una extraordinària expectació en el conjunt de la societat, sinó que era esperat pels professionals del sector amb autèntic interès, cosa que des d’aquí voldria agrair, i l’esperaven PLE DEL PARLAMENT amb interès amb la confiança de trobar en ell un signe inequívoc que les coses milloraran, que milloraran per a ells i per al conjunt de la societat, perquè el tema de què estem parlant ens afecta a tots. Només, en conseqüència, un desig per acabar: tant de bo que d’aquí a uns quants mesos tots els qui de nosaltres esperaven una resposta en consonància amb els seus anhels puguin dir que en nosaltres l’han trobat. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Té la paraula el senyor conseller de la Presidència. El conseller de la Presidència Molt honorable president, senyores i senyors diputats, senyor diputat, és veritat que aquest matí els he pegat una petita pallissa –això ho reconec–; ha sigut un discurs llarg i jo, sincerament, crec que no estava basat en el cofoisme, però, sincerament, em semblava que o parlava de tot o després vostès em dirien que no havia tocat els temes a bastament, no? Vostè diu: «Home, vostè ha parlat molt més de les telecomunicacions que no pas de l’audiovisual.» Bé, és la seva visió. Jo crec que he parlat de tot; ho he fet llarg expressament per parlar de tot –per parlar de tot. I per tant, escolti, jo, sincerament, crec que aquesta era la meva obligació perquè –hi insisteixo– la meva opinió és que el tema dels audiovisuals, de les telecomunicacions, de la revolució aquesta de la societat de la informació és un tema d’una gran importància de cara al nostre futur. Jo li he dit que el naixement de la televisió, de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió responia, entre altres coses, a un intent de normalitzar el país. I bé, és veritat que l’important és com sonen les campanes, però escolti, a mi em sonen molt millor –o em sonaran molt millor– les de Montserrat, aquest any, que no pas les de la Puerta del Sol; segur: és un problema de sensibilitat. Vostè em diu: «Escolti, és la seva sensibilitat.» És cert; és un problema de la meva sensibilitat i l’hi reconec: sóc un enamorat del meu país, sóc un enamorat de Catalunya. Això no vol dir que estiguem contra ningú; sincerament, sóc dels que no creuen que sigui un problema d’estar contra l’altre, però sí que és evident que ens sentim orgullosos del nostre país i de les nostres tradicions, i el fet del final d’any és evident que és un fet que colpeix. Agraeixo que vostè plantegi els temes amb el to que ho ha fet. Vostè diu: «Escolti, hem de prendre decisions encara que sigui sense variar les lleis estatals.» Bé, ho farem –ho farem–, prendrem decisions sense variar les lleis estatals; les lleis estatals no ens impediran crear una llei de l’audiovisual, no ens impediran crear una nova llei de la Corporació, no ens impediran crear una llei del Consorci de l’Audiovisual de Catalunya, però llavors li demano que no ens ho porti al Constitucional; sincerament, l’hi demano de tot cor perquè ho podria portar i, a sobre, guanyaria –i, a sobre, guanyaria. Per tant... Home, aquesta és la veritat. Vostè diu: «Posemhi imaginació.» Bé, escolti, és la imaginació que jo els demanaria; jo li demanaria que fossin imaginatius, SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 29 doncs, en el moment d’interpretar la Llei de seleccions esportives catalanes i s’estalviaria el recurs del Constitucional, per exemple, no? Escolti, jo crec, sincerament, que hem de canviar aquesta llei i aquest article d’aquesta llei. El que sí que és cert és que jo crec que no és raó, el canvi d’aquest article d’aquesta llei, per paralitzar-ho tot. Per tant, jo sóc dels que creuen que ens hem de posar a fer feina, a treballar per a fer els canvis adients, per a legislar, però, evidentment, això també ens exigirà un esforç a nivell de l’Estat, de canviar l’article 2 de la Llei. Estic d’acord que fem una ponència per fer la Llei de l’audiovisual de Catalunya. És important que aquesta llei sigui el màxim consensuada possible. Jo crec que és una de les lleis més importants que podem fer i és una llei que, a més, jo crec que tindrà una importància gran si nosaltres som capaços de consensuar-la. Evidentment, no la lligo a cap llei a nivell de l’Estat, però sí que és evident, també, que seria bo ser capaços de fer una llei a nivell de l’Estat que ens permetés tenir les competències que nosaltres necessitem per desenvolupar aquest sector de l’audiovisual a nivell de Catalunya. Necessitem uns mitjans públics transparents, capaços de retre comptes, capaços de tenir control, i aquest és un punt molt important, no? Nosaltres necessitem, de totes totes, separar els mecanismes de control dels de gestió. Aquesta és una obsessió de barrejar aquests temes, i això fa que les coses no funcionin, i ho explicaré amb un altre exemple, i un exemple que, a més, és nascut del consens, però que jo he viscut; també és sanitari: al seu dia vàrem fer aquí una llei, no?, la Llei del Servei Català de la Salut, i vam crear un consell d’administració molt participatiu, extraordinàriament participatiu, que jo crec que ha anat bé, i ha sigut positiu, i ha sigut un punt de trobada i d’acords amb molts partits, no? Però vostè sap el que em passava...? Jo no sé què li passa ara al conseller Rius –no?–, però sap el que em passava a mi quan jo era conseller de Sanitat i presidia aquest Consell del Servei Català de la Salut, en el qual hi ha sindicats, ajuntaments, hi ha una mica de tot? Doncs el que em passava és que, quan arribava el moment de votar els pressupostos, hi havia tot un conjunt de persones que em deien: «Escolta’m, nosaltres ens abstindrem o votarem sempre negatiu, perquè comprendràs que, el que no et donarem, és la coartada de tenir aprovat aquest pressupost a nivell del Parlament i que després no et puguem criticar en el Parlament.» Aquest és un error, aquesta no és una bona manera perquè funcioni un consell d’administració. Hem de fer un esforç de trobar punts de trobada, punts de discussió, punts on es pugui arribar amb aquest cert grau de complicitat que es pot aconseguir entre partits, encara que tinguin ideologies diferents, però al mateix temps hem de saber impulsar aquests consells d’administració, de gestió, que facin que les coses funcionin i que cada un tingui la seva responsabilitat, i responsabilitats ben assumides a nivell de gestió. Vostè em fa una crítica que li admeto. Diu: «Escolti, vostè ha nomenat un director suplent, no?» És veritat, he nomenat un director suplent. Em semblava que la Corporació no podia estar sense director general. El tràmit de director suplent és un tràmit absolutament SESSIÓ NÚM. 4.1 mecànic, i, escolti’m, jo crec que això és un desastre, si nosaltres hem de consensuar el director suplent per uns dies, fins que es nomeni el nou director general. Sincerament, el nomenament d’un director suplent, que ja em va arribar una música que tothom estava revoltat, el fet de nomenar un director suplent és un tràmit absolutament puntual, perquè en el que consisteix és a nomenar un nou director general; el que no podem tenir és un director suplent mesos i mesos, que aquest és un costum que hi ha llocs que s’ha arribat a fer, de posar suplents mesos i mesos... Escolti’m, no crec que sigui una cosa efectiva. Això seria un gran desastre, i lamento si algú s’ho ha pres, això, com un menysteniment, perquè, en absolut, la voluntat era de tenir un menysteniment, sinó buscar una solució administrativa, puntual, a una situació també puntual que passa ara. És veritat que, en la majoria de casos, la gent es basa més en els minutatges que no pas en l’autèntica pluralitat, no? I això és trist. Home, vostè ha dit una cosa, de tota manera, que em permetrà dir-li que em deixa sorprès, eh? Que el públic assistent hàgim de valorar la quota, a veure quants n’entraran d’un color o d’un altre, o tal, això és impossible, escolti’m, això és impossible. El públic assistent als programes, doncs, hi va qui vol, hi entra qui vol, i estan amb l’actitud que volen, no? Sí que vostè acaba fent una explicació que és veritat, i aquesta veritat és un gran problema de sensibilitat: vostè no entén per què el Canal 33 fa un partit de rugbi a Perpinyà. Lamento que no ho entengui, lamento que no ho entengui... És un problema de sensibilitat profunda, i jo ho entenc perfectament: a nosaltres ens agrada veure un partit de rugbi de la Catalunya Nord, no? Jo, escolti’m, crec que és un problema absolutament de sensibilitats i, per tant, escolti’m, nosaltres estem encantats de la vida que es doni, això. Sí que vostè diu: «Escolti’m...», hi han expressions o hi han maneres de parlar que a vostè el sorprenen, i diu: «Escolti’m, que no són prou correctes, i normalment parlen d’”Estat espanyol”, en lloc d’”Espanya”...» Jo sóc dels que diu molt «Estat espanyol», i escolti, no ho faig per molestar i no ho faig per, quan dic això, donar la sensació que plou dintre de cap institució. A mi em resulta més fàcil dir «Estat espanyol» que «Regne d’Espanya», per raons òbvies, de pronunciació i de dificultat de la meva llengua... (Rialles.) Tota televisió, evidentment, ha de defensar uns valors, no? I jo crec que és important, i crec que és important que nosaltres defensem uns valors, i aquest és un paper important que jo crec que ha de tenir el Consell de l’Audiovisual, i que n’ha de tenir una vigilància especial, perquè no ha de defensar els seus valors o els meus, sinó que són uns valors diferents, de respecte a tothom –de respecte a tothom. Jo ja he dit que hi ha una proposició d’Esquerra Republicana sobre el Consell de l’Audiovisual, que va endavant i, per tant, nosaltres estem disposats a discutir-la i a aprofundir en aquest tema, no? I creiem, sincerament, que el Consell de l’Audiovisual ha de tenir capacitat sancionadora –hi estem completament d’acord–, però, escolti, jo, en el que no estic d’acord –i li ho dic sincerament, i me n’hauran de convèncer molt– és que el Consell Audiovisual hagi d’adjudicar les freqüències, Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 30 eh? Ho he dit repetides vegades; per tant, no... Jo crec que ha de fer informes preceptius, però no acabo d’entendre que el Consell de l’Audiovisual hagi de donar les freqüències, molt més, encara –i em costa d’entendre–, si això no es fa a nivell de l’Estat. I que vostè ho proposi em deixa bastant sorprès, perquè no sé que a nivell de l’Estat s’estigui fent aquest plantejament. És veritat que l’adjudicació de freqüències no s’ha de fer només per la normalització lingüística, seria un gran disbarat, no? Quan es fa un concurs hi han unes bases, hi ha un reglament, i la gent s’ha d’ajustar a això, i el que és evident és que hi ha cops que, la gent, aquests concursos –i entenc que és per falta de costum–, jo, sincerament, crec que se’ls prenen a broma. Diu: «Escolta’m, ens faran una renovació automàtica», i un concurs és un concurs, i està sotmès a una normativa i a unes maneres i a unes formes, no? Escolti’m, el que no es pot fer mai és que, si un senyor té una puntuació de 90 i un altre la té de 45, donar-ho al de 45. Per tant, escolti’m, jo crec que un concurs és un concurs... Una altra cosa diferent és quan s’han de fer aquests concursos, quant de temps ha de ser el temps d’adjudicació que es fa, quan s’han de fer les renovacions i com funciona tot això, no? Perquè és veritat que, segons com és faci això..., i això és cert, i és un fet que ens ha de fer reflexionar a tots, i hem de veure com ho fem, i això jo crec que és una reflexió que hem de fer a nivell de l’Estat, hem de veure que, evidentment, un Govern no tingui un poder discrecional que, sincerament, crec que de cap de les maneres ha de tenir. Nosaltres hem de fer una nova Llei de la Corporació, hi estic d’acord; estic d’acord que es busquin fórmules de fer-la conjuntament, i de fer, si és necessària, una ponència conjunta, però també estic d’acord que, durant aquest temps, el que s’ha de fer és una renovació immediata del Consell d’Administració, i jo demano –hi insisteixo– a tots els grups de la cambra, i el nostre espero que donem exemple especialment, que la renovació la fem ben feta, que la fem ben feta, no?, i que fem una renovació d’una manera clara i amb la màxima independència de les persones i la màxima professionalitat possible, tenint clar que un consell d’administració és un consell d’administració, i que, a més, és un òrgan que separa el control de la gestió. El control és evident –ja ho he repetit diferents vegades– que el pot fer el Consell Assessor de l’Audiovisual, i al control, a més, jo, sincerament, crec que hi hauria d’haver una estructura, que és aquest Consell de Ràdio i Televisió de Catalunya, que jo crec que podria ser un òrgan representatiu que permetés aquestes maneres de control. Punt 2 Vostè critica el finançament... És cert, no?, hi ha un problema de finançament. No, no, hi ha un problema de finançament: un problema gros de finançament, i el tenim nosaltres i el tenim totes les televisions públiques, no? I, escolti’m, no l’hem solucionat, ni nosaltres, ni l’ha solucionat l’Estat central, no? I no dono la culpa al PP, és una culpa que tenim conjuntament tots. La veritat és que, es vulgui o no, agradi o no, el que s’ha buscat és una fórmula en tots els governs, que és aquesta fórmula d’avals que, evidentment, té un joc per un temps, però no pot continuar endavant, no? Per tant, és evident que nosaltres hem de donar una solució de fi- PLE DEL PARLAMENT nançament, que és una solució de finançament que s’ha de donar globalment, però que, evidentment, a part de la solució de finançament global que es doni, i de quina és la participació pública, i de quina és la participació de publicitat en aquest finançament, el que és evident és que s’ha de fer un contracte programa deixant clar quins són els diners que gastarem nosaltres en la nostra televisió pública. Vostè diu: «El Parlament, que faci un paper rellevant»; bé, el pot tenir, escolti’m, però vostè fixi’s en la quantitat de controls que té: si hi ha una Comissió de Control de la Corporació de Ràdio i Televisió, en aquest Parlament! Aquesta Comissió ja existeix, no? El Consell d’Administració es nomena amb una aquiescència important dels grups de la cambra, no? És a dir, jo crec que el que no es pot fer és segons què, més controls dels normals. Però, evidentment, de totes totes, el que sí que he dit i el que repeteixo és que nosaltres el que procurarem, avui, demà i els propers dies, de buscar la màxima col·laboració i el màxim consens amb tots els grups. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyor conseller. Senyor diputat... El Sr. Fernández Deu Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, senyor conseller, vejam, jo també sóc un enamorat del meu país, eh?, i vostè diu que la ràdio i la televisió públiques han nascut amb la voluntat de normalitzar, de normalitzar Catalunya. Bé, em sembla molt bé; si, d’això, no en tenim cap dubte, i a més hi estarem d’acord, amb tota franquesa li ho dic. El que passa és que, això –jo entenc– res té a veure amb aquesta –diguem-ne– actitud escadussera i minimalista de reduir a una consideració entre les campanades d’allà o allà on sigui, sinó que, del que es tracta, és d’abordar els temes amb un cert grau de realisme, si més no, superior del que veiem per part del Govern. Vostè diu –sé que en el millor sentit de la paraula, però ho diu–: «Farem lleis sense variar les lleis de l’Estat.» Escolti, jo, el que li volia dir, senyor conseller, és que hem de fer un exercici d’imaginació, i moltes vegades vostès els han fet, aquests exercicis d’imaginació. N’he citat un; n’hi han més. Vol dir que quan hi ha voluntat política, que quan hi ha interès, que quan existeix realment el desig de donar solució a un problema, les fórmules es troben, perquè existeixen, i, escolti, si per tal d’aconseguir allò que tots els membres de la cambra o que tots els grups de la cambra considerem el millor per a la radiotelevisió pública del nostre país, fa falta produir algun tipus de modificació, doncs, endeguem el procediment necessari per tal d’aconseguir allò que ens permeti produir-nos en el sentit que resulti convenient. Però, en tot cas, ja ho veurem en la ponència; no ens neguem a re, siguem imaginatius! El Consell Audiovisual de Catalunya, escolti, des del meu punt de vista, jo crec que un consell audiovisual sense competències en matèria d’ordenació de l’espai radioelèctric i sense capacitat sancionadora –amb tota SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 31 franquesa, eh?–, vull dir, no serveix de massa cosa. I vostè em dirà: «Per què? És que hi ha desconfiança?» Doncs, no necessàriament hi ha d’haver desconfiança, però el que hi ha és la necessitat d’atribuir a un organisme independent el fet d’afrontar aquest tipus de cosa, perquè, si no, ens trobarem en circumstàncies com les que ja hem tingut oportunitat de viure molt recentment, fa ben poc temps. I és en aquest sentit que es produïa la meva reflexió a propòsit d’aquest tema, i per això deia que hem de fer propostes raonables i viables. I això ho aplico a tot: la viabilitat és molt important, estic d’acord amb vostè, senyor conseller, molt important. De res ens serviria fer lleis que poguessin resultar molt altisonants si, al cap i a la fi, això no ens servís ni per al que és més mínim. Imaginem-nos produir plantejaments en base a majories qualificadíssimes, que probablement –dic en un supòsit teòric, de forma exclusiva– aconseguissin el suport suficient per tirar endavant, però després, a l’hora de materialitzar-ho, això no seria possible. Per tant, estem d’acord: hem de buscar criteris raonables, però també viables. Escolti, pel que fa al tema del director suplent, a veure, no entrarem ara en una discussió a propòsit del procediment emprat, però, amb tota franquesa també, senyor conseller, què costava convocar el Consell d’Administració per dir-li-ho? Què costava? És a això al que em refereixo també, llevat que existeix un fet suplementàriament important, i és que l’article cinquè de la Llei de creació de l’ens públic diu que el Consell d’Administració coneixerà la separació, el cessament del director general quan es produeixi, per decisió del Govern, i al mateix temps serà escoltat abans que es procedeixi a qualsevol designació. Bé és cert també que es refereix a la d’un nou director general, no parla de suplència, però en fi... I tampoc passava res, perquè si comptem des del dia en què el senyor Vilajoana va deixar de ser director general i el dia en què vostès, amb tota probabilitat, produiran el nou nomenament, veurà com alguns viatges del director general eren més llargs que no pas aquest termini i la televisió pública de Catalunya no es va enfonsar per això. Vostè em deia allò del públic assistent. Escolti, escolti, li parlo seriosament, senyor Trias, i sé que vostè em diu això que el públic assistent no té importància, perquè vostè –i no té per què saber-ho– ha viscut una formació intel·lectual i acadèmica que no té res a veure amb tot això, però el que li dic no és cap fotesa, és molt important. Vostè ha de saber que el públic no s’hi presenta espontàniament, a la televisió. El públic és, per dir-ho d’alguna manera, sotmès a allò que en diuen «el banderín de enganche», per entendre’ns; és a dir, hi ha unes empreses que els convoquen, que els inviten, que els donen un obsequi, els hi fan anar, i els criteris que s’han de seguir per a aquest públic es tenen molt presents, i, a més, es produeixen, es donen. No dic quins, però es donen. Sí, sí, d’acord, el Consell de la Corporació s’ha de renovar immediatament, immediatament, i ha de ser un consell de gestió, un consell capaç de treballar en el sentit no només de donar la seva opinió, sinó de comprometre’s en la gestió del dia a dia. Per tant, en això no hi ha cap diferència substancial. Probablement no m’he SESSIÓ NÚM. 4.1 sabut expressar suficientment bé, però el que jo volia venir a dir és exactament això: el Consell d’Administració ha d’anar per aquí. I també en tràmit de ponència jo crec que trobarem –i em fa l’efecte que amb no massa dificultat– fórmules igualment raonables en aquest sentit. El tema del finançament, miri, jo, la fórmula que considero més viable dins d’aquest ampli ventall que suposa dir «finançament mixt: publicitat-subvenció», mai aval, eh?, mai aval –abans ja hem comentat per què, i també hi estem d’acord, però mai aval–, finançament mixt, la fórmula del contracte programa és la millor. La fórmula del contracte programa produeix, a més, senyor conseller, una extraordinària estabilitat. Ara mateix, fa una setmana, he assistit al Fòrum Internacional de la Televisió i he estat parlant amb els companys de la BBC, i els companys de la BBC tenen clarament establert en el temps fins d’aquí a sis anys tot el que faran, i això és gràcies al contracte programa. I existeixen fórmules alternatives, és clar que n’existeixen! Ja les coneixem, ja les vivim o ja les patim, per dirho d’alguna manera, però no ho vénen a garantir de debò. Intentem acostar-nos a aquesta fórmula. I, després, em permeto dir-li que ens hem d’acostumar a inventar recursos. I ho dic amb tota intenció, perquè en aquests moments vostè sap que Televisió de Catalunya, que és una televisió petita –és una televisió petita– té una importància extraordinària en el conjunt del món, molt important, i això és degut segurament al fet que Televisió de Catalunya fa les coses ben fetes, que també s’ha de dir que hi ha coses molt positives a Televisió de Catalunya, però aquí no venim a fer els Jocs Florals, venim a criticar allò que no està bé. Però a més d’aquestes coses que poden, diguem-ne, justificar el fet que tingui un determinat prestigi, el que té és una arma estratègica, que són els drets del Futbol Club Barcelona. I el Futbol Club Barcelona, perquè ho sàpiga tothom, és el producte de televisió més car del món, el més car del món, i aquí incloc tots els altres productes, tots: de cinema, de tota mena, que n’hi ha alguns que déu n’hi do, i del que vostè vulgui. Per tant, ara disposem d’una arma –com deia– estratègica molt important. Tal vegada, això no ho podrem mantenir en el temps molts anys, per una raó: perquè les despeses a què han de fer front, no el Barça, sinó tots els clubs del món, són creixents, i són creixents en funció –perquè això és un peix que es mossega la cua– també del nombre d’espectadors de què disposen aquells qui estan en condicions de pagar quantitats astronòmiques per aquests drets, cosa que tinc la sensació que nosaltres no estarem en disposició de fer. Per tant, també, senyor conseller: imaginació a l’hora d’inventar nous recursos. I, per acabar, no volia dir que hàgim d’establir més controls dels normals; en tot cas, el que hem de fer és establir-los millor. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Senyor conseller... Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 32 El conseller de la Presidència Sí, només una cosa, una mica de distensió, eh? Quan vostè parla del públic assistent i diu: «escolti, Trias, vostè...» No, no, jo ja sé de què va, això del públic assistent. Miri, em va passar un cop que vaig anar a TV3, en un programa, quan era conseller de Sanitat, i a la primera fila tot eren persones que anaven de color negre. Vostè es pot imaginar per què anaven totes de negre, no? Va ser un programa d’aquests catastròfics. Per tant, sí que passa, això. Però és que és lògic que el públic que vagi a un programa sigui el públic que estigui interessat en aquell programa, i, per tant, jo crec que això és d’una lògica absoluta. Gràcies. El president Moltes gràcies, senyor conseller. Senyor diputat... El Sr. Fernández Deu Ara no el sabré fer anar, jo, aquest aparell... Senyor conseller, no, sense ànim de polemitzar, i només a propòsit d’aquest exclusiu punt a què vostè feia referència. Vostè sap, per exemple, que d’un determinat gènere de molt èxit a totes les televisions del món, que són les comèdies de situació, a la intervenció dels actors que vénen a desenvolupar el contingut d’un guió prèviament escrit, s’hi afegeixen sons característics de somriures, de músiques, etcètera. Això mai es fa com a producte de la casualitat; això es fa perquè a través d’aquestes manifestacions que, aparentment, són espontànies, i que no ho són, que són interessades i preconcebudes, es pot arribar a influir en la gent de manera molt més eficaç. Això és, senyor conseller, al que em referia. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup d’Esquerra Republicana, té la paraula l’il·lustre diputat senyor Josep Bargalló. El Sr. Bargalló Valls Senyor president, senyores i senyors diputats, senyors consellers, senyora consellera, pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana, aquest debat ha de ser el punt d’inflexió en la política de comunicació de Catalunya, i especialment el punt de partida d’un disseny modern, nacional i professional del sistema de ràdio i televisió a partir de l’impuls i la definició del que és el servei públic audiovisual. Punt 2 I això és el que pretenem: definir el servei de ràdio i televisió, i establir els plantejaments fonamentals de refermament del sistema públic. Sens dubte que, en aquest context, l’elecció d’òrgans directius i d’òrgans de regulació i control és un component important, però no l’únic ni el més cabdal. Perquè, de què ens servirà un procés transparent i plural si mantenim un model públic de ràdio i televisió anacrònic i poc professionalitzat? PLE DEL PARLAMENT Ens interessa, doncs, començar pel model, per una concepció global del servei i per l’anàlisi d’un sistema que no deixi de banda cap dels seus elements. Sens dubte, també, que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió és una peça clau d’aquest sistema, però no l’única. No podem ni volem deixar de banda els serveis de Radiotelevisió Espanyola a Catalunya, les televisions i les ràdios locals o supralocals, l’Agència Efe, i tampoc podem deixar de banda el passat, tot i que volem centrar-nos en el futur. El present, que no ens convenç, ve definit per uns mitjans públics que a hores d’ara no conformen un sistema de ràdio i televisió públic; conformen més aviat un sistema oficial. Aquest matí vostè ho deia, amb paraules del president Pujol, que deia que Catalunya Ràdio era la ràdio institucional de Catalunya. Doncs, no volem un servei institucional de ràdio i televisió: volem un servei públic. En aquest present, els errors de la classe política governant han estat continus i diversos. Les institucions que tenen i han tingut ràdios i televisions han actuat sovint més com a amos que com a dipositaris d’una titularitat pública i garants de la seva utilitat social, cultural i nacional. Fins i tot quan aquest Parlament va dotar Catalunya de la primera autoritat audiovisual independent –Consell de l’Audiovisual– ho va fer sense la valentia que calia, donant-li algunes atribucions però denegant-n’hi d’altres d’entre les que defineixen una veritable autoritat independent. No volem parlar del passat, però, en tot cas, en aquest moment en farem un esment per deixar clars aquests errors, aquest sistema que no ens agrada. Si repassem els noms dels dotze membres del CAC trobem mostres d’aquests errors: dels membres nomenats pel Govern hi ha dos diputats d’aquesta cambra; dels designats pel Parlament, un productor audiovisual en actiu; dels nomenats per la Federació de Municipis de Catalunya hi ha un regidor que és president d’una empresa pública que gestiona una televisió i un membre de la direcció política d’un partit, i, finalment, dels designats per l’Associació Catalana de Municipis, una directora de programes d’una ràdio municipal. Aquests no són els perfils d’una autoritat audiovisual independent dels poders polítics i econòmics. No ho diem només perquè en aquest cas –com en els altres– nosaltres tenim les mans netes, sinó que ho diem des del més ferm convenciment moral. Nosaltres també ens vam equivocar, nosaltres també ens vàrem equivocar quan vàrem acceptar una llei que permet aquestes compatibilitats injustificables. Quina regulació independent es pot exercir des d’aquesta perspectiva? Quina caracterització professional tenen reconeguts i coneguts càrrecs que hi ha hagut i hi ha a TV3, a Televisió Espanyola a Sant Cugat, a la COM, a l’Agència Efe, si no la de ser corretja de transmissió? Interferències damunt la tasca dels professionals que sovint han vist constreta i menystinguda aquesta tasca a causa d’aquestes interferències. Tenim un model, doncs, que no és professional, que no pot afrontar amb garanties el futur. Hem de canviar aquest model. I per fer-ho cal la construcció d’un marc legislatiu nou, i cal fer-ho des d’una clara concepció d’on estem, d’on volem anar i de quin és el context SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 33 nacional i internacional en què ens movem. I no ens equivoquem, però; aquest no és un debat entre polítics i periodistes, ni tan sols és un debat entre polítics i professionals dels mitjans audiovisuals, que és un concepte molt més ampli i molt més real que el de periodistes, no és un debat en aquest sentit: és un debat per a la ciutadania catalana espectadora i radiooient, és un debat, abans que res, sobre els drets d’aquesta ciutadania. La constitució d’una comunitat cultural en una col·lectivitat de telespectadors i radiooients, per seguir els conceptes formulats pel professor Joan Manel Tresserras, és el resultat d’un llarg procés històric. La complexitat d’aquest procés i els seus costos materials i d’adaptació ens autoritzen a parlar de la condició telespectadora de les cultures contemporànies com d’un patrimoni comunitari. Aquest patrimoni comunitari ha de ser protegit i administrat per les institucions públiques, i, des d’aquest punt de vista, el marc legal en què ens movem no tan sols és insuficient per a garantir el desenvolupament d’aquest patrimoni, començant per la Llei de l’estatut de ràdio i televisió, per la Llei dels tercers canals o la de les televisions locals, sinó que, de vegades, constitueix un flagrant malbaratament d’aquest patrimoni, com s’esdevé amb la llei reguladora de les televisions privades, constrenyidora, a més, de les facultats i competències d’aquest Parlament. La televisió i els altres mitjans contenen entre les seves funcions el necessari desenvolupament d’uns serveis públics que han de garantir l’accés de la població a la informació i a la participació cultural. És la satisfacció d’aquestes funcions de servei públic, la principal font de legitimació de l’existència de mitjans públics i de l’establiment d’inversions i de subvencions també públiques. La televisió i la ràdio públiques, en una xarxa que ha d’integrar tant els mitjans locals com els nacionals, són el principal instrument de qualsevol política de comunicació que ha de contemplar també el paper dels altres mitjans privats i mixtos, conjuntament amb les xarxes i serveis de telecomunicacions i allò que s’anomena les indústries culturals. Aquesta política de comunicació que reclamem, clara i decidida, ha de contenir objectius precisos en camps com l’expressió de les minories culturals, l’ús de mitjans públics des del sistema escolar o l’establiment de programes nacionals. El professor Miquel de Moragas, en el seu llibre Els serveis públics de comunicació, parla de diverses funcions d’aquests serveis públics: la democràtica, la política, la cultural, l’educativa, la identitària, la social, l’econòmica, la moralitzadora i l’estratègica; és a dir, una definició que ja supera la tradicional tríada de formar, informar i entretenir. Estem en condicions, com a país i com a societat, de defensar el millor model audiovisual europeu per a Catalunya, un model de progrés i professional, universal i català, amb l’explícita renúncia a qualsevol caracterització de control polititzat i amb una ferma aposta per la professionalitat i la no-dependència governamental en consonància, per exemple, amb el conegut Informe Tongue del Parlament europeu, de cultura, educació i mitjans de comunicació. En definitiva, hem d’establir un sistema de ràdio i televisió que accentuï la concepció de servei públic, s’obri SESSIÓ NÚM. 4.1 a la pluralitat social, formuli un clara definició de l’espai comunicacional nacional i de difusió de valors ètics i democràtics, integri les noves tecnologies, esdevingui motor de la indústria audiovisual i tingui una organització àgil i democràtica, amb un finançament proporcional i transparent, i l’estructuració professional adient. I això no és cap plantejament radical; això, en el fons, és el mateix que diu el protocol sobre el sistema de radiodifusió pública inclòs al Tractat d’Amsterdam –i que esdevé, a partir d’aquí, part component del tractat constitutiu de la Unió Europea– quan assenyala que el sistema de radiodifusió pública està directament relacionat amb les necessitats democràtiques, socials i culturals de cada societat, així com amb la necessitat de protegir el pluralisme en els mitjans de comunicació. Doncs bé, aquest plantejament de servei públic ens aboca a la necessitat d’un marc legislatiu que el pugui encabir. La Llei 10/83, de creació de la Corporació, mimètica de la Llei 4/80 espanyola, de l’estatut de ràdio i televisió, és un marc legislatiu que hem de superar ràpidament, no només pel fet que ja des del seu inici consagrava mesures de governamentalització del servei públic, sinó perquè d’aleshores ençà han succeït moltes coses: les noves tecnologies, l’aparició de les privades, la consolidació d’una xarxa de televisió local, les diverses directives europees. L’informe del grup d’alt nivell de política audiovisual, presidit pel comissari Marcelino Oreja, i la consegüent resolució del Consell de Ministres insisteixen en l’honestedat del servei públic, en l’obligació de la seva definició per cada estat membre i per cada territori interestatal que en tingui competències. Aquest mateix Ple va coincidir en aquesta necessitat en la passada legislatura en crear per unanimitat la Comissió d’Estudi de Modificació de la Llei de Creació de la Corporació. És per tot això que el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana també proposa la immediata creació i posada en marxa d’una ponència conjunta que redacti, en un termini inicial de sis mesos, el que nosaltres anomenaríem la llei de la ràdio, la televisió i l’audiovisual de Catalunya, per tal que posteriorment passi els tràmits parlamentaris reglamentaris. Cal una reforma a fons de la Corporació i cal trencar els lligams jurídics que obliguen a assimilar les organitzacions de Radiotelevisió Espanyola i les anomenades televisions autonòmiques. Catalunya necessita un sistema propi. Ens cal un nou sistema de televisió pública, ens cal un nou sistema de ràdio pública. Cal ampliar l’àmbit de la Corporació i fer-hi cabre les noves tecnologies, la indústria cultural, l’audiovisual, l’espai comunicatiu nacional. Arribats a aquest punt hem de plantejar la necessitar de fer una aposta política i econòmica decidida per a reforçar la centralitat de Barcelona en l’estratègia de les indústries culturals i de projecció identitària; centralitat respecte a l’Europa d’estats i nacions de baixa demografia i de llengües que es veuen subordinades als grans mercats i a la gran indústria audiovisual; centralitat, també, respecte a un món culturalment tan ric i atractiu com la Mediterrània. Això, des de Catalunya, només es pot fer partint de la indústria de la cultura, partint del sistema públic de ràdio i televisió, tenint la Corporació Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 34 com a eix d’aquest sistema, fent actuar la Corporació com a pivot estimulador d’un sector públic, privat i mixt, articulant al seu voltant subsectors vinculats –informàtica, subtitulat i traducció automàtica, DVD, doblatge, efectes digitals– i procurant atraure l’establiment d’un conglomerat que, des de Barcelona, connecti i coordini coproduccions, intercanviï continguts, participi en cessió de formats, en la comercialització i l’adquisició sindicada de programes en condicions més favorables en el mercat global, en l’adaptació de programes per a certes discapacitats. Un cert lideratge selectiu en el camp de les indústries audiovisuals respecte a les cultures europees mediterrànies de mercat limitat, la seves cadenes i els altres mitjans seria una bona garantia de futur per a la nostra cultura i una porta d’accés immillorable a la societat del coneixement, i trencaria una dinàmica de poca participació en programes europeus com els de producció audiovisual o recerca. Tot això vol dir, també, dotar de més autonomia els professionals a l’hora d’establir criteris de programació, en el marc de les previsions i els objectius dels necessaris contractes programa. I fem un incís, que hauria de ser innecessari, però del qual volem deixar constància perquè ningú vulgui fer demagògia amb la nostra intervenció: el nostre reconeixement de la tasca d’aquests professionals que han desenvolupat Catalunya Radio i Televisió de Catalunya en uns alts nivells de qualitat. Però aquí estem parlant d’una altra cosa, estem parlant de model, de gestió, de continguts, de definició de servei públic. Apostem, en conseqüència, per una llei de la ràdio, la televisió i l’audiovisual de Catalunya fonamentada en l’àmbit competencial que ens aporta l’Estatut d’autonomia de Catalunya, l’article 9.1, que centra la facultat organitzativa de les pròpies institucions de la Generalitat, i l’article 16, que fa referència a les competències en comunicació, i en les diverses directives i resolucions europees. Pel que fa a la possibilitat competencial de fonamentar el nostre sistema a través de l’Estatut d’autonomia, hi ha –en som conscients– discrepàncies. El nostre convenciment de poder fer-ho es basa en el convenciment jurídic que les lleis bàsiques estatals no poden arribar a marcar l’autoorganització dels organismes públics d’altres institucions. I com a mostra evident, posem per cas la reforma legislativa aprovada al País Basc en aquesta matèria. El concepte de legislació bàsica de la Llei 4/80 no abraça el que és, simplement, un aspecte relatiu a la potestat autoorganitzativa de l’ens públic. El contingut bàsic de la norma afecta la garantia dels principis inspiradors de les activitats en matèria de radiodifusió i televisió, però no el mecanisme de designació del director general o el nombre i el sistema d’elecció dels membres del Consell d’Administració. Una altra lectura constitueix una expansió exorbitant del concepte de legislació bàsica; no utilitzin el concepte de legislació bàsica com a excusa d’una manca de voluntat política. Punt 2 Un reconegut especialista, el professor Josep Gifreu, en la seva compareixença davant la comissió que estudiava la modificació de la llei, apuntava els següents eixos del que hauria de ser el model de servei públic en la PLE DEL PARLAMENT Catalunya del segle XXI. Primer, creació d’un holding públic potent, canviant el model administratiu actual per un d’industrial. Segon, el servei públic plenament civil, independent. Tercer, el control per objectius de les filials. Quart, la creació d’un grup multimèdia, amb programació de qualitat i per a grans audiències. Cinquè, finançament ajustat a objectius, amb publicitat limitada. Sisè, el motor de la indústria audiovisual i multimèdia. I setè, les sinergies de l’espai català i europeu. En aquesta estructuració d’aquest sistema públic amb aquestes funcions, amb les quals coincidim, per nosaltres cal definir diversos àmbits competencials. Primer, el Parlament, que ha de tenir la responsabilitat de nomenar els òrgans i els càrrecs del Consell Audiovisual i de la Corporació Catalana, així com d’establir mesures de control a través d’una comissió específica més àgil i amb més atribucions que les actuals. En segon lloc, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, l’autoritat audiovisual independent, garant deontològica, garant del control de continguts i amb capacitat sancionadora sobre tot el sistema, públic i privat, i amb la responsabilitat d’atorgament de les llicències i les freqüències de radiodifusió. En tot cas, emplaço les senyores i els senyors diputats a resseguir la Proposició de llei ja presentada pel Grup d’Esquerra Republicana on, a més a més, es marquen les condicions d’incompatibilitat, pel que fa a l’exercici professional audiovisual i l’ostentació de càrrecs electes o de designació i de càrrecs orgànics en partits, pel que fa als seus membres. I en tercer lloc, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb capacitat executiva, industrial i professional. I, finalment, en aquest sistema públic i en la seva estructuració, també hi caben la funció de les altres ràdios i televisions i de les administracions que en són titulars. La Corporació s’hauria d’organitzar, doncs, com un holding empresarial. El director general hauria de ser nomenat pel Parlament, per dos terços, si més no en una primera volta. El Consell d’Administració, amb competències referents a la gestió, hauria de continuar sent nomenat també pel Parlament. Els seus integrants haurien de complir les mateixes incompatibilitats professionals i polítiques que exigim en la nostra Proposició per als membres del Consell de l’Audiovisual. Cada component d’aquesta estructura –Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya, els altres serveis públics que ofereix la Corporació, la gestió de participacions en empreses privades o mixtes– hauria de tenir, per nosaltres, un consell professional amb funcions tècniques, laborals i professionals específiques integrat per representants dels professionals i dels diversos sectors socials. Seria convenient que el mandat de tots aquests òrgans no coincidís, primer, entre ells i, segon, amb el del Parlament. El finançament de la Corporació, d’acord amb les directrius europees, ha de ser mixt, estable i fixat a través d’un contracte programa d’àmplia periodicitat. Aquest finançament s’ha de fonamentar en les aportacions públiques d’Europa, amb els seus programes audiovisuals, de l’Estat –de l’Estat: si tots, encara, i totes, en aquest moment, en formem part, doncs, tenim dret, també, que les televisions públiques del nostre país en SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 35 rebin subvencions– i de la Generalitat, i, en segon lloc, pels ingressos directes. La nova llei també ha de plantejar la connexió dels professionals i els centres de Ràdiotelevisió Espanyola a Catalunya amb aquest sistema públic. Perquè, per exemple, és racional plantejar-se que el servei públic de ràdio i televisió sigui un motor del rellançament de les indústries audiovisuals a Catalunya, deixant de banda la gran quantitat de professionals i les instal·lacions de Sant Cugat? I, fent esment del rellançament de les indústries audiovisuals, hem de preveure, també, la connexió del sistema de ràdio i televisió amb el futur Institut Català per a les Indústries Culturals, la creació del qual s’ha anunciat per a aquesta legislatura. Vostè, conseller Trias, aquest matí ha afirmat que «Televisió de Catalunya ha assumit el rol de motor que li toca jugar respecte a l’audiovisual de Catalunya i, particularment, respecte al sector cinematogràfic. La directiva europea de la televisió sense fronteres recomana que les televisions emetin el 51% de producció europea i, d’aquest 51%, un mínim d’un 10 d’una producció local independent.» Doncs bé: TV3 està a un 2,8 i, el Canal 33, a un 5,6; de llarg, la televisió de l’Estat que menys cas fa a aquestes recomanacions. Al costat d’això hi ha el paper de Televisió Espanyola, que també se subvenciona, com he dit, amb les nostres aportacions, on la marginació a què ha estat sotmesa la indústria catalana és absoluta. Cal negociar amb Televisió Espanyola i les cadenes privades una participació proporcional de la indústria audiovisual catalana. Pel que fa a la ràdio i les televisions d’institucions locals, la llei hauria de preveure processos d’elecció democràtica de control plural, a banda de refermar les competències reguladores i sancionadores del CAC, damunt de tots els mitjans a Catalunya; també d’aquests. Hem de subratllar la funció nacional, precisament, dels mitjans públics. El sistema català de ràdio i televisió ha de ser també l’eix bàsic i fonamental de l’espai comunicatiu nacional. La llengua i la cultura són fonaments identitaris dels espais comunicatius, i l’aportació corresponent i pròpia a la complexa estructuració de l’espai europeu. En aquest sentit i sense oblidar que allò que nacionalitza un espai comunicatiu no són els posicionaments partidistes, sinó les regles del joc, no podem deixar de lamentar que aquesta ha estat una de les possibilitats més inexplorades per Televisió de Catalunya, que només ha recordat la potencialitat del seu espai a l’hora de plantejar potencialitats del seu marcat publicitari. En les documentacions oficials de la Corporació, en l’únic moment on apareixen els països catalans és a l’hora de vendre la publicitat. Per al diner, sí; per als interessos de la nostra comunitat lingüística cultural –climatologia a banda–, no tant. Així ens equivocaríem, també, si situéssim l’Agència Efe fora d’aquest debat. També ens cal una agència informativa i de comunicació en aquesta estructuració del sistema de ràdio i televisió i audiovisual que estem dissenyant. Els recursos humans i materials d’Efe a Catalunya, mitjançant un procés de traspàs, han de ser l’embrió, al costat d’iniciatives semblants que han sorSESSIÓ NÚM. 4.1 git des del món local, d’una agència catalana de comunicació, amb serveis per a la premsa escrita, els mitjans audiovisuals i les noves tecnologies. I ho hem de fer ara, més que mai, que sobre Efe plana el fantasma de la privatització, amb decisions i actuacions diligents que han provocat que els seus treballadors de Catalunya es trobin avui –precisament, avui– en vaga. Això ens recorda la problemàtica professional i laboral de molts dels actuals mitjans, en absència d’estatuts de redacció en la gran majoria dels casos; amb precarietat laboral, com és el cas, també, dels fotoperiodistes, i amb la utilització inadequada dels estudiants en pràctiques. Aquesta és, a grans trets, la nostra proposta legislativa; la deixem damunt la taula amb voluntat de consens i oberts a qualsevol proposta millor. Com ens recordava el professor Miqueló Tresserras, en la seva compareixença davant l’esmentada Comissió parlamentària, en cap moment d’aquest procés hem d’oblidar que la ràdio i la televisió configuren el país, construeixen l’imaginari col·lectiu que defineix i entrelliga la societat, una nació, en aquest tombant de segle. La televisió articula el país, fa civilitat, fa laïcitat –en el sentit republicà francès i humanista del terme «laïcitat»–, a la vegada que és un mitjà universalitzador, i la civilitat obliga al pluralisme. De fet, per a ser-los sincers, nosaltres preferiríem, més que parlar de pluralisme, que sempre té adjunta la semblança d’estar parlant només de pluralisme polític, preferiríem parlar de reflex de la diversitat i de la riquesa de la nostra societat. Les rèmores predemocràtiques que subsisteixen en bona part del sistema públic de ràdio i televisió en l’Estat també van tenir, han tingut i tenen la seva incidència en aquest model que encara patim al nostre país: l’habitud del control partidista i la manca de transparència en la gestió econòmica i en la contractació de serveis aliens. El model socioconvergent de repartiment institucional sense fórmules de participació ciutadana, ni en un ni en l’altre cas, també ha tingut el seu reflex en els mitjans públics dependents de les respectives institucions, en els quals la primacia de l’administrativisme i la politització dels càrrecs per damunt de la professionalitat hi ha estat evident. Volem creure, des d’Esquerra Republicana de Catalunya, que el principi de consens existent en la necessitat de formular un nou marc legislatiu és, també, un consens per a superar aquest dèficit. Enfoquem, doncs, ara, amb el poc temps que em resta, el darrer interrogant d’aquest debat. Si l’actual Llei no ens agrada i estem d’acord a fer en un període de temps suficient una nova llei, com gestionem aquesta transició a la qual ens veiem abocats? Com es fa la gestió d’aquesta transició en la qual ja som? En primer lloc, és urgent la reforma del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, perquè cal la garantia que en aquest procés hi hagi un òrgan deontològic que vetlli per la seva netedat. Cal, a més a més, que aquest Consell de l’Audiovisual també existeixi per la seva funció –existeixi reforçat– de suport en aquesta recerca del nou model. El nostre Grup –ja s’ha dit aquí– té una proposició de llei presentada, a la qual el Govern de la Generalitat, en la seva reunió d’ahir, va mostrar la seva no-oposició a la tramitació parlamentària. En el proper ple la posarem a la presa de Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 36 consideració dels grups parlamentaris perquè, a partir del proper Ple mateix, que és el dia 22 d’aquest mes, ja puguin iniciar-se els treballs pertinents per a la seva discussió i la seva aprovació; esperem que abans del mes de març, desitgem que abans del mes de març. Hem de renovar el Consell d’Administració ara mateix, en el proper Ple ordinari, també, i comprometre’ns tots –tots– els grups parlamentaris a presentar candidats i candidates que tinguin el perfil que nosaltres hem definit per a membres del Consell de l’Audiovisual, professional no partidista, no institucional. I hem de posarnos d’acord en un sistema de nomenament del director general provisional, fins a l’aprovació de la nova llei, que ens complagui. L’actual Llei diu que l’ha de nomenar el Govern –no podem fer-ho d’una altra manera perquè és l’actual Llei–; l’actual llei no impedeix trobar mecanismes previs a aquest nomenament oficial pel Govern. Nosaltres proposem mecanismes parlamentaris de majoria qualificada. No trobaríem malament altres mecanismes públics, transparents, als quals, previ el nomenament del Govern, hi hagués un consens ampli. No ens agrada parlar de consens entre grups parlamentaris. Ens agrada parlar d’un consens per escrit, en un organisme públic, preferentment parlamentari. No ens oposaríem a la proposta del Consell d’Administració, però no acceptem converses entre grups parlamentaris que no estiguin fetes a la llum pública i que no tinguin el seu referent en les corresponents actes. El president Senyor diputat... El Sr. Bargalló Valls Moltes gràcies, senyor president, per la seva gràcia en concedir-me més temps del marcat. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Té la paraula el senyor conseller de la Presidència. El conseller de la Presidència Molt honorable president, senyores i senyors diputats, vostè pren la partida del que es necessita en fer un sistema de l’audiovisual a nivell de Catalunya, amb un disseny nacional i professional. Hi estem completament d’acord, i vostè fa un especial èmfasi en el sistema públic. Hem de ser capaços que coexisteixi un sistema públic i un sistema privat. Crec, sincerament, que és necessari un sistema públic en el nostre país, no? I ho crec sincerament i, a més, sóc dels que creuen que el sistema públic pot col·laborar d’una manera estreta, en competència dintre d’un mercat, amb el sistema privat, i ser capaços de marcar aquelles regles que limitin quins són els papers que ha de tenir cada un dels dos sistemes: el públic i el privat; com es coordinen i com poden funcionar. Punt 2 Vostè diu: «S’ha de fer un model, s’ha de tenir una concepció global i s’ha de tenir una concepció global d’un model de ràdio i televisió, a nivell del nostre país, que respongui a la idiosincràsia, a la manera de ser, del PLE DEL PARLAMENT nostre país i a la nostra realitat nacional.» Vostè fa una distinció que, des del punt de vista de discurs, està bé –és separar el sistema públic en el sistema institucional–, però, sincerament, no sé si es pot separar una cosa de l’altra, no? Sí que és veritat que vostè diu: «Escolti: no hi ha d’haver amos.» És cert. I és cert que, a més, en aquest sistema públic o en el funcionament d’aquest nostre sistema públic, durant aquests anys s’han comès errors i s’han comès experiències que ens permeten corregir-les. Vostè ho deia d’una manera molt clara. Vostè diu: «Escolti’m: nosaltres hem creat una eina, una eina molt important, i hem estat els primers a crear-la, que és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.» I és cert que la composició i el nomenament de les persones que formen aquest Consell de l’Audiovisual de Catalunya és equivocada. És cert. És una experiència que hem vist, és una experiència en què tots estem d’una manera o d’una altra involucrats. És veritat que nosaltres, probablement..., no per les persones que componen aquest Consell, sinó per la manera, l’acció, o la filosofia en què es va fer l’acció, és equivocada. I, sobretot, és equivocada si nosaltres volem donar-li la força que li volem donar, al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, no? Hem de fer una aposta clara, hem de fer una aposta clara envers aquest Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Per tant, escolti’m: estem completament d’acord que es treballi en la línia de creació d’aquest Consell de l’Audiovisual de Catalunya, amb uns paràmetres diferents, amb uns aspectes en què el punt de diferència que tenim i que veig que tenim amb la majoria és en un aspecte que jo crec que és especialment important, que és el fet que, aquest Consell de l’Audiovisual, el que ha de tenir és capacitat de control, capacitat sancionadora per a totes les televisions, ràdios o altres entitats que intervenen en el món de l’audiovisual, i el que és molt més discutible és si aquest Consell de l’Audiovisual ha de donar les freqüències o si aquest Consell de l’Audiovisual les ha d’informar, amb un model transparent –és evident–, amb un model absolutament transparent, que permeti de totes totes que les coses es facin amb una claredat meridiana. Jo sóc dels que creuen, sincerament, que les adjudicacions de freqüències es fan d’una manera clara i transparent. Entenc que altres poden opinar el contrari. Però, escolti’m: jo sempre he dit –i ho he dit a l’últim concurs– que es pot venir a veure exactament, les puntuacions, com es van donar, per veure si estem o no d’acord amb això. Nosaltres hem de marcar unes línies, uns objectius, per a la ràdio i la televisió de Catalunya, del servei públic, i amb els que vostè ha orientat hi estic completament d’acord, no? I això exigeix, evidentment, fer un marc legislatiu, i estem d’acord amb aquesta ponència de redacció de la Llei de l’audiovisual de Catalunya. Crec que és important, com també és important, de totes totes, que siguem capaços de fer funcionar i d’impulsar aquest Institut Català de les Indústries Culturals que ha de posar-nos en una situació de lideratge en l’audiovisual. Jo ho deia en la meva intervenció aquest matí: no és veritat que nosaltres no puguem tenir, malgrat ser un SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 37 país petit, una capacitat de lideratge; hem d’apostar per ser líders en el tema de l’audiovisual i, evidentment, aquesta creació d’aquest Institut Català de les Indústries Culturals pot ser una eina bàsica per a aquest lideratge; un lideratge que, evidentment, s’ha de basar en les nostres indústries, però una tasca que s’ha de basar, també, en els nostres professionals. Per aconseguir segons quins canvis, i per aconseguir canvis de la Corporació, tothom em diu: «escolti’m, no hi ha excusa que hi hagi una legislació bàsica». En discrepo absolutament, però també dic que no servirà d’excusa; també dic molt clar que no servirà d’excusa. Però haurem de canviar aquest article, no? Vostè diu: «escolti’m, no hi ha dret que segons quines lleis hagin sigut capaces de fer uns plantejaments que, a través de la normativa bàsica, envaeixen competències que han de ser nostres de totes totes», no? I en això vostè té tota la raó: és evident que no es pot legislar i que no es pot dir que una cosa que és merament organitzativa és una cosa bàsica. Però el que és evident és que en aquest moment l’article 2 és bàsic. Per tant, l’hem de canviar, no? És allò que dèiem, i hi insistim, i ho repetim diferents vegades, que hi ha lleis que s’han de canviar perquè realment tinguin resposta en el nostre Estatut i en la nostra capacitat d’autogovern. Vostè diu: «escolti’m, hi hem de posar la imaginació, i hem de buscar les escletxes que ha utilitzat el País Basc, el Govern basc...» No és una escletxa, és l’Estatut; no és una escletxa, eh?, ho té més fumut, si ho vol, més fumut, no?, però no és una escletxa, no. Perquè, fixi’s vostè: l’article 16 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix: «En el marc de les normes bàsiques de l’Estat, pertoca a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l’execució del règim de radiodifusió i televisió en els termes i casos establerts en la Llei que reguli l’estatut jurídic de la ràdio i la televisió.» Segon: «Li pertoca...», etcètera, etcètera. En canvi, l’article 19 de l’Estatut d’autonomia del País Basc estableix: «Corresponde al País Vasco el desarrollo legislativo de las normas básicas del Estado en materia de medios de comunicación social, respetando en todo caso lo que dispone el artículo 20.» Tercer: «De acuerdo con lo dispuesto en el párrafo primero de este artículo, el País Vasco podrá regular, crear y mantener su propia televisión, radio y prensa, y, en general, todos los medios de comunicación social para el cumplimiento de sus fines.» es porti d’una manera absolutament empresarial i, a més, que es porti amb la màxima transparència, i que estigui lligat a unes regles del joc i a uns objectius molt clars, no? Per a això es necessita un consell d’administració fort, i escolti, per a això es necessita ser capaços que aquest consell d’administració siguin persones d’una alta qualificació, perquè s’hauran de prendre decisions, decisions no fàcils, decisions complexes, amb un sistema globalitzat, ja que estem en una carrera tecnològica espectacular, i s’han de prendre decisions importants d’un dia a l’altre, no? I hem de ser capaços de prendre-les i de decidir, no? És clar, escolti, nosaltres necessitem fer aquesta llei de la Corporació, una llei clara, una llei que sigui capaç de donar aquelles eines necessàries perquè nosaltres puguem gestionar adequadament aquest motor que ha de ser aquest holding, un motor per a la indústria i per a la cultura catalanes. S’ha de buscar un nou sistema de finançament –vostè ho ha dit–, un sistema de finançament mixt, que és veritat que ha de rebre fons d’Europa, de l’Estat, de la Generalitat, ingressos directes. I hem de ser capaços de marcar en quina proporció ha d’anar tot això. I, evidentment, el que no té lògica és que l’Estat estigui finançant, o que acabi finançant, o doni solució als problemes de Televisió Espanyola, i que no es doni solució als problemes de finançament que tenen les televisions i, en el nostre cas, la Televisió i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Sí que és cert que s’han de buscar fórmules d’entesa, de col·laboració i d’aliances amb altres televisions; amb les televisions locals, la Corporació ha de buscar fórmules de col·laboració, però també nosaltres hem de buscar fórmules de col·laboració amb altres televisions autonòmiques, i hem de buscar fórmules de col·laboració, evidentment, amb Televisió Espanyola de Sant Cugat. No té sentit que tinguem centres de producció tan grans com aquests i que no arribem a punts d’acord per fer segons quines coses conjuntament, i buscar solucions conjuntes. Això sempre és difícil, és complex, però estem en un món que, si volem que les empreses funcionin, vagin endavant i siguin competitives, és un món on cada dia més hi ha les aliances, i hem d’aprendre, també, que les administracions públiques han de ser capaces de buscar aliances per potenciar-se unes amb les altres. Malauradament, hi ha una diferència important entre l’Estatut del País Basc i el nostre i, per tant, tenim una deficiència en aquest aspecte, una deficiència important, una deficiència que, amb una relectura o amb una lectura diferent de l’Estatut, podria estar compensada. El que és evident és que aquesta deficiència, si es fa una legislació bàsica tan exhaustiva com la que s’ha produït en l’Estatut bàsic de ràdio i televisió, ens crea una dificultat, i una dificultat que, per superar-la, he dit abans que espero la màxima col·laboració de tots els grups de la cambra per poder plantejar aquests temes a nivell de l’Estat. Necessitem una agència informativa catalana, i no és necessari que la creem nosaltres, ja està creada, no? I nosaltres el que hem de fer és potenciar-la, donar-li el màxim ajut possible, perquè aquest també és un altre motiu de normalització. Jo crec que és normal que un país tingui la seva pròpia agència informativa. I moltes coses no té sentit que les creï una administració si altres administracions o altres entitats, d’una manera clara i d’una manera competent, són capaces de crear-les. Nosaltres el que hem de fer és donar suport perquè neixin aquestes iniciatives, i ajudar-les. I estic completament d’acord que, a més de la pluralitat, nosaltres hem de tenir un gran respecte envers la diversitat. Vostè fa una explicació, que jo hi estic completament d’acord, que la ràdio i la televisió de Catalunya han de ser un holding, un holding amb diferents empreses, que Escolti’m, sí que és cert que tindrem un problema. Podem estar d’acord que ja s’ha de crear una llei del Consell de l’Audiovisual, que tirarem endavant; és veritat SESSIÓ NÚM. 4.1 Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 38 que hem de crear una llei de la Corporació; hem de crear una llei de la ràdio i la televisió i de l’audiovisual a Catalunya, i tenim un problema de com gestionem la transició. És cert. Escolti’m, com es gestiona la transició? Doncs, jo crec que de dues maneres, i de dues maneres molt clares. Primer, creant un nou consell d’administració a la Corporació, i, com deia vostè, posant-nos d’acord en quin tipus de persones i quin plantejament fem amb les persones que posem davant; buscant fórmules d’acord per a la nominació, per part del Govern i del president, del director de la Corporació; però hi ha una altra cosa, encara, més, que hem de fer: nosaltres, com vostè deia, necessitem que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya funcioni, i funcioni plenament. I, per tant, el que hauríem de fer és una cosa, i aquesta cosa és complexa; hauríem de demanar que, si us plau, tots els membres dimitissin. Jo crec que nosaltres hauríem de fer que, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, les persones que el formen, que probablement són persones que hi estan posades, i que com vostè explicava abans, probablement, no són les persones més adients per als càrrecs que ostenten, doncs, el que hem de fer és demanar-los que, si us plau, dimiteixin. I fem un altre cop la composició de l’audiovisual, amb persones més independents, amb persones que comencin a respondre, ja, al perfil que han de tenir les persones que componguin el futur Consell de l’Audiovisual, i escolti’m, així començarem a caminar a l’espera que tinguem la llei feta i que les coses puguin funcionar. Jo crec que, aquest tipus de processos, la demostració que tots estem d’acord que les coses funcionen es demostra caminant, no?, i aquest seria un mecanisme o una manera perquè les coses funcionessin o perquè les coses anessin endavant. Aquest és el tipus de consens a què jo crec que tots nosaltres hauríem d’arribar, perquè les coses vagin endavant. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, honorable senyor conseller. L’il·lustre senyor diputat té la paraula. El Sr. Bargalló Valls Gràcies, senyor president. A veure, així, per clarificar alguns dels conceptes que han anat sortint en el nostre debat... Primer, quan nosaltres parlàvem que havíem de distingir entre el sistema institucional de ràdio i televisió i el sistema públic, no fèiem referència al fet que ambdós existeixin a la vegada, subsisteixin a la vegada, sinó que en aquest país –producte dels errors que hi ha hagut en la legislació estatal, i producte, fins i tot, dels errors de la transició política, etcètera, etcètera– es va construir un sistema públic de mitjans d’informació des de la concepció de sistema al servei de les institucions o de sistema que formava part de les institucions. Punt 2 Nosaltres el que diem és que les ràdios i les televisions públiques, de titularitat o de gestió d’institucions públiques, no han de ser concebudes com un element d’aquesta institució, com un òrgan d’aquesta institució, sinó com un servei públic que ofereixen les institucions PLE DEL PARLAMENT per obligació conceptual, cultural, nacional, etcètera, etcètera, i que, per tant, en cap moment es pugui entendre una utilització governamental d’aquests serveis. És aquesta concepció distinta dels mitjans de comunicació com a servei públic o com a servei institucional. Nosaltres diem: la tradició històrica de diverses administracions, per diversos motius, ens ha portat a un sistema més institucional, més oficial que altra cosa; fem el salt, atrevim-nos, fem el salt, i anem al sistema públic. És això el que li volia dir. En segon lloc, la discussió sobre la legislació bàsica, jo, senyor conseller, no la voldria fer amb vostè, perquè jo no sóc jurista, vostè tampoc ho és –segurament que en té molt més coneixement que jo, de lleis–, però en tot cas, sí que aquest migdia, després de dinar amb professionals de la matèria, jo volia qüestionar-los que m’anessin donant la seva opinió, i n’hi ha hagut un que m’ha dit: «depèn de quin catedràtic et dirà que és impossible; un altre et dirà que és totalment possible, i el tercer et dirà que, segons com, ho podràs fer i, segons com, no». Vista, per tant, diguem-ne, l’objectivitat de la ciència jurídica, em sembla que, d’escletxes, n’hi ha pertot arreu, si les volem utilitzar. I, d’acord, si, a més a més, les forces catalanes tenen damunt dels grups parlamentaris del Congrés de Diputats la influència suficient com per modificar la llei bàsica espanyola en el seu article 2, perfecte; si no, no ens quedem aquí, aturats en aquesta paret; la saltem, la girem, fins i tot –i em perdonaran–, si convé la dinamitem, des del punt de vista pacífic i democràtic que ens caracteritza, però, si convé, la dinamitem. Després, també té raó que topem, aquí, amb el nostre Estatut d’autonomia; també té raó. I celebro que ens hagi donat una nova argumentació per a l’exigència d’Esquerra Republicana sobre la necessària, urgent i ineludible reforma d’aquest Estatut, perquè habitualment, quan fem aquest discurs –que no només ens el creiem, sinó que és cert–, en aquest cas l’oblidàvem, i afegirem la contundència de la seva argumentació en el fet que, al llindar del segle XXI, amb les noves tecnologies i amb la societat de la informació el nostre Estatut, en aquest camp, tampoc ens va bé. La gestió de la transició. Nosaltres estem contents, de moment, d’aquest debat; contents del consens, diguemne, d’on volem anar a parar. Sembla que tots estiguem d’acord a on volem anar a parar. Ens preocupa quina transició; ens preocupa quan tardarem a anar a parar aquí –quan tardarem–, què succeirà mentre no hi arribem. I li insisteixo que en aquest camí d’anar-hi anant amb la màxima pressa possible hi ha dos condicionants per nosaltres bàsics: primer, realment, el Consell de l’audiovisual. I si no dimiteixen tots i totes, els seus representants –i a mi em consta que una gran majoria té ganes, moltes ganes de dimitir, per tant, els farem un favor si els ho demanem–..., però si no dimiteixen la nostra previsió és que tampoc hauríem de tardar massa a tenir el nou Consell audiovisual –no hauríem de tardar massa. I el segon és un fet, que jo he dit abans que no era cabdal, que estic convençut que no és el més important, però, miri, estem parlant de mitjans de comunicació, i és un fet que serà sí cabdal per com sortirà reflectit en SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 39 la societat aquest debat, que és si el Govern es tanca, es bloqueja a dir: «nomenem nosaltres, perquè ho diu la Llei, però no establim cap mecanisme previ definit, clar i democràtic», hi haurà un resultat, i si trobem entre tots aquell mecanisme clar, hi haurà un altre resultat. No em satisfà aquest plantejament, perquè per mi el resultat bo ha estat, o haurà estat o serà, l’acord en el servei públic, l’acord en el model, l’acord amb la comunitat independent, però vostès saben, tots sabem, que això també està damunt la taula i que això també ho hem de solucionar, i ho hem de solucionar –ho he dit abans–, ho podem solucionar. Estic convençut que si en una actuació democràtica i de consens tots cedim el que podem cedir sense anar més enllà d’on volem anar, podem arribar a un acord tots –tots. Quan dic «tots» vull dir els grups parlamentaris. Hi havia grups, aquí, que una setmana enrere estàvem capficats en votació en el Ple del Parlament per dos terços; avui ja li ho hem dit: «La votació en el Ple del Parlament per dos terços, en una altra instància parlamentària o» –hi ha grups que li ho han dit– «en el mateix Consell d’Administració.» Doncs, si ens movem tots que es mogui també el Govern en aquest sentit, perquè, si no es mou, nosaltres creiem que perdrà el Govern, però perdrem, fins i tot, la transició, la credibilitat de la transició. I pensin, senyores i senyors diputats, una cosa: aquesta és la primera transició de la Catalunya del 2000; la Catalunya del 2000 tindrà moltes transicions; aquesta és la primera; fem-la bé, comencem a fer aquesta transició que s’espera, i fem-la bé. I em permetrà, senyor president, que doni una informació per al bon coneixement de les senyores i els senyors diputats. La Federació Catalana de Rugbi té 1.989 llicències, de les quals 1.745 són masculines, 244 són femenines; són 26 clubs, els federats, implantats en deu comarques del Principat de Catalunya, i la Federació Catalana de Rugbi és fundadora de la Federació Internacional de Rugbi. (Remor de veus.) Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. El president Moltes gràcies. Pel Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds, té la paraula la il·lustre diputada senyora Dolors Comas d’Argemir. La Sra. Comas d’Argemir i Cendra Gràcies, senyor president. Senyores diputades, senyors diputats, som conscients que aquest debat propiciat per quatre grups de la cambra es fa enmig d’un profund malestar per la situació dels mitjans de comunicació, sobretot dels mitjans de comunicació públics, i respon també a una inquietud respecte al conjunt de l’espai català de comunicació i del seu futur. El malestar és evident malgrat que el Govern, senyor conseller, continua dient que tot va bé, que la televisió i la ràdio públiques van bé i que Catalunya va bé –bé, això em sembla que no ho ha dit, però vaja, forma part d’una mateixa lògica o d’un mateix discurs. SESSIÓ NÚM. 4.1 Aquest debat no és gens artificial. El malestar no ha estat inventat ni és oportunisme polític d’una oposició queixosa i només interessada per incrementar les seves quotes de presència en els mitjans. No és així. El malestar està en la mateixa professió periodística, que ha fet un clam molt clar i manifest respecte a la necessitat de despartiditzar els mitjans de comunicació públics i de posar-los al servei de la societat i no sols d’un partit, de convertir-los, doncs, en un veritable servei públic. Així ho han expressat aquests dies el Col·legi de Periodistes, el Sindicat de Periodistes, l’Associació de Directors i Realitzadors Professionals, els comitès professionals i comitès d’empresa de totes les ràdios i televisions públiques, els fotoperiodistes, diversos representants municipalistes, així com experts en comunicació i personalitats rellevants del món cultural i universitari. Alguna cosa no va bé – alguna cosa no va bé. Vostès han aconseguit violentar tota una professió, perquè, a més, el clam que fan ara no és nou, ni molt menys. L’any 95 ja hi era aquest malestar –ja hi era–, però vostès es van tapar les orelles, no en van voler fer cas i ara, naturalment, la bola de neu s’ha fet més gran. «Estem en situació d’emergència», així m’ho deia fa pocs dies un periodista tot expressant el sentir d’ell i de molts altres professionals pel fet de trobar-se al límit del que poden aguantar: per dignitat professional, per les repercussions laborals que tot això implica, per la voluntat –gens arbitrària, per cert– de voler estar al servei del públic i no de grups polítics o econòmics. Quina ha estat fins ara la resposta del Govern? No veure res, no sentir res, seguir fent la seva com si res no passés i prenent, fins i tot, actituds d’autèntica provocació. Va ser una provocació nomenar Jordi Vilajoana director de la Corporació l’any 95, quan aquesta persona era justament el paradigma del partidisme pur i dur portat a la direcció dels mitjans públics catalans. Continua essent avui una provocació el fet de pagar-li els serveis prestats amb una Conselleria de Cultura, quan el país necessita, senyor conseller, una autèntica política cultural, no un conseller de propaganda governamental. I ha estat una nova provocació i una decisió de dubtós encert, com a mínim pel mecanisme seguit en el nomenament, la decisió de resoldre Lluís Oliva com a suplent, sense ni tan sols l’opinió del Consell d’Administració i sense aplicar el que la Llei 10/83 preveu, que és que sigui nomenat per l’Executiu. El de Lluís Oliva ha estat un nomenament fantasma i per la porta petita. És així que volen continuar? Una de les conseqüències d’aquest debat hauria de ser que els mitjans de comunicació institucionals deixin de ser una corretja de transmissió del partit que governa. Cal introduir els criteris de qualitat, rigor professional i pluralisme en tots els mitjans de comunicació de titularitat pública, en tots: en la Televisió i Ràdio de Catalunya, però també en la COMRàdio, en Barcelona Televisió, en les cent vuitanta-set emissores de ràdio municipals, en les televisions locals, en tots els mitjans públics. I no oblidem que la democràcia, el pluralisme i la professionalitat han d’estar presents també en els Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 40 mitjans de titularitat privada, perquè l’espai comunicacional és públic per definició i ningú es pot sostreure dels criteris bàsics que han de guiar la labor periodística. Si en els mitjans públics cal canviar la forma de nomenar la direcció i els òrgans de gestió, en tots els mitjans, en tots, cal assegurar la implantació dels estatuts de redacció i dels consells de redacció. El fet que el Govern nomeni els màxims responsables dels mitjans de comunicació de titularitat pública perverteix tot el sistema. La persona que ha estat nomenada per dirigir tal o qual televisió o ràdio difícilment mantindrà una posició d’independència en situacions on el principi de veracitat i neutralitat informativa col·lideixi amb el principi de lleialtat cap al superior. I això mateix contamina tot l’organigrama i els criteris de selecció professional, perquè aquesta mateixa persona procurarà rodejar-se de gent fidel, i aquest criteri, el de la legalitat política, passa a prevaler per sobre del de la competència professional. I això és greu; és greu perquè afecta el dret a la informació i afecta la professió periodística. Tot això es fa molt evident en els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Malgrat disposar d’uns excel·lents professionals –i ho vull subratllar, perquè no és a ells a qui estem qüestionant–, l’excessiu intervencionisme del Govern ha donat lloc al fet que hi predominin els criteris partidistes en el seu organigrama, en els mecanismes de promoció professional i en la selecció dels continguts informatius. Hi ha manipulació informativa, diguem-ho sense embuts: hi ha manipulació informativa. M’atreveixo a dirho, perquè n’estic segura. Es pot demostrar, per exemple, amb l’omnipresent presència de Jordi Pujol a la televisió, que pràcticament només li falta sortir per fer d’home del temps, com ens deia Manolo Vázquez Montalbán, en detriment de la presència d’altres polítics, perquè no sols és rellevant el que surt, sinó també el que no surt. És del tot lògic que hi surti el president, és clar que sí, amb la màxima rellevància, a més, però el que ja no és lògic és que a altres polítics se’ls faci aparèixer poc, molt menys del que els correspondria pel que representen en la societat. Com tampoc no surten mai els sectors discrepants respecte a una determinada política del Govern perquè els afecti directament. Només cal repassar els informatius sobre els incendis de l’any 98. On eren els afectats? I els ensenyants de secundària? Se’ls dóna oportunitat perquè expliquin, ells, amb la seva visió, com està funcionant el sistema educatiu? No apareix la crítica. Això incomodaria el conseller corresponent, faltaria més. I és així que Catalunya esdevé en els informatius com una mena de Disneylàndia on tothom viu feliç, i si la cosa no funciona prou bé, ja tenim el gran pare protector, el nostre president, que ens ho arregla tot. Manipulació pura. Punt 2 I, és clar, una altra conseqüència d’això és el baix nivell cultural de la programació, que busca sobretot l’entreteniment: futbol i futbol, i més futbol; l’absència d’espais de debat cultural, social, científic i, per què no dirho, polític; el fet que a les tertúlies sempre es convidi la mateixa gent; la uniformització, en definitiva, de l’ex- PLE DEL PARLAMENT pressió informativa i, per tant, la manca de reflex dels mitjans, del pluralisme existent en la societat. Vostè esmentava aquest matí la importància de tenir una emissora com Catalunya Cultura, i en té, però el que no ha dit és que Catalunya gasta menys de la meitat que les altres comunitats autònomes en cultura, i això ja és ben significatiu. El partidisme ha portat a l’autoritarisme i a l’arbitrarietat amb fets tan rellevants com la concessió o la cancel·lació de llicències de radiodifusió. Encara podem recordar, perquè és ben recent, el cas de la COPE o els intents per eliminar COMRàdio. Altres, però, han tingut un tractament ben diferent. La gent amiga o propera a Convergència i Unió té les coses més fàcils, sigui en la concessió de llicències, sigui en poder gaudir de patrocini públic per a les seves empreses privades. El clientelisme és tan exacerbat que resulta fins i tot un insult. Vostès fan un ús abusiu, un mal ús del poder respecte als mitjans de comunicació que de cap manera poden actuar amb independència i pluralisme. I això no és bo, ni és correcte, ni es pot perllongar per més temps. Aquesta classe d’actuacions mereixen la desaprovació de la societat catalana. Els mitjans de comunicació públics han de ser del país i no del Govern, han de ser de la societat i no d’un partit. I aquesta afirmació val per tots, pels que depenen directament de la Generalitat i pels de titularitat local. Però, lògicament, és la Corporació qui ha de tenir el màxim protagonisme en aquest debat, perquè ha estat la seva situació la que l’ha generat, perquè el volum de pressupost i l’escala de l’àmbit d’influència són incomparables respecte a altres mitjans i perquè no podem permetre de cap manera aquesta degradació progressiva que s’hi està produint; la deslegitimació de la ràdio i televisió públiques només serveix per legitimar els projectes privatitzadors i no volem ni pensar que això estigui en el pensament de cap grup polític. Ens referirem, doncs, bàsicament, a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, però cal que prenguem abans una perspectiva més general i fem una reflexió global sobre la situació dels mitjans de comunicació a Catalunya. I és en aquest punt on hem d’expressar, ara sí, la nostra inquietud, no sols malestar, i amb ella la necessitat d’emprendre actuacions decidides per fer-hi front. Què tenim avui? Una desregulació del sector que no es contradiu, sinó que pel contrari dóna lloc a una intervenció política de marcat caire partidista –ja hi he insistit–; l’absència d’una autoritat de l’audiovisual independent; la dificultat de discernir les diferències entre la televisió pública i la privada –i si no hi ha diferències, què justifica el manteniment d’una televisió pública?–; un fortíssim endeutament de la Corporació agreujat, precisament, en els darrers anys sota la direcció del senyor Vilajoana; la feblesa del sector públic, amb dificultats de competir, cosa que s’agreuja amb les noves tecnologies de la comunicació i la informació; la desregulació total dels mitjans de comunicació públics locals; el retrocés constant de la indústria cultural de l’audiovisual; l’allunyament dels objectius per a la normalització lingüística i cultural, i finalment, un bosc SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 41 legislatiu amb grans buits i mancances que dificulta la revisió del sector. Tot això no és poc. De fet, cal avançar molt per arribar al que nosaltres creiem que seria òptim, cal contribuir a crear l’espai comunicacional català i en català que vertebri els mitjans de comunicació locals, que defineixi de forma clara el paper dels mitjans públics en relació als privats, que tingui en compte les grans tendències que s’estan adoptant a Europa, que s’adapti als canvis tecnològics en el sector de les telecomunicacions i que tingui un paper estimulador de la cultura i de la indústria de l’audiovisual. És importantíssim, substancial, abordar totes aquestes qüestions des d’una visió global. Tinguem present l’enorme importància que tenen avui els mitjans de comunicació en la configuració de les nostres societats degut a la seva gran capacitat d’influència. Les democràcies modernes s’enfronten avui, de fet, a tres grans problemes bàsics: el poder dels grups financers, que es fan amos del món; l’avenç de les desigualtats i de la pobresa i, per tant, la necessitat d’una major justícia social, i unes noves tecnologies de la informació i les comunicacions que estan configurant noves formes de poder, influència i desigualtats. D’aquí que no estem parlant de res anecdòtic ni secundari, sinó d’un sector molt substancial, tremendament important i decisiu. I en aquest context és necessària una televisió pública; evidentment que ho és perquè hi ha aspectes que si es deixen a l’arbitri del mercat mai podran assegurar-se: la satisfacció de necessitats d’interès general, la neutralitat informativa, l’accés de grups socials i polítics significatius, l’èmfasi en la transmissió dels valors democràtics, els drets humans, la solidaritat i el respecte a les minories, així mateix com el fet de donar prioritat a la qualitat de la programació. La legitimitat del sector públic audiovisual ha estat ratificat per tots els països de la Unió Europea en forma de diferents resolucions, informes i declaracions, i en cas de Catalunya, s’hi afegeix, a més, la importància de primer ordre que tenen els mitjans de comunicació públics en la consolidació i difusió de la llengua i cultura catalanes. visual i de les telecomunicacions a Catalunya. No es refugiïn, si us plau, per endarrerir sine die el que és una necessitat peremptòria, en allò que cal revisar prèviament la llei estatal. Aquesta cambra ha de legislar, ha de fer ús de la seva sobirania, i ja ens trobarem el conflicte de competències, si ens el trobem. Miri, quan es va voler impulsar Canal 33 es va fer, i llavors es va incórrer en alegalitat. Senyor conseller, de veritat que ens limita, la llei de base? On situa, vostè, la Constitució i l’Estatut d’autonomia? No serà que l’autèntica llei de base limitadora d’aquest Parlament és Convergència i Unió? Anem a més propostes. En primer lloc, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que, per cert, es va crear –recordo–, va ser una proposta nostra que Convergència i Unió va entendre que era interessant de tirar endavant, ha de deixar de dependre del Govern com succeeix ara i ha de ser un organisme independent, amb personalitat jurídica pròpia, pressupost propi i plena autonomia orgànica i funcional per a ser justament la màxima autoritat en la regulació i supervisió dels mitjans de comunicació. I proposem denominar-lo Consell de l’Audiovisual i les Comunicacions de Catalunya, per deixar obert el seu àmbit d’aplicació a totes les possibilitats que la tecnologia actual permet en la comunicació, entre elles, les derivades, per exemple, de l’ús i difusió de la Internet, i que en algun moment caldrà afrontar. Els membres d’aquesta màxima autoritat haurien de ser experts en comunicació de reconegut prestigi, ser escollits pel Parlament, sense poder ser renovats, però tampoc sense poder ser revocats del seu càrrec en el període que l’exerceixin. Tot plegat obliga a redefinir el servei públic de la ràdio i televisió catalanes i obliga a configurar un nou marc organitzatiu institucional que reculli les necessitats de la nova composició de l’espai de la informació i les comunicacions a Catalunya. Ens cal un model alternatiu que asseguri la independència, el pluralisme i la viabilitat del sector públic de les comunicacions; ens cal una autoritat reguladora de l’espai audiovisual, independent, amb competències i recursos propis, i ens cal donar un impuls decisiu a l’espai català de comunicació. I per fer això, no ens serveix el marc legal –altra vegada, justament, el marc legal. Pel que a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Com a mitjans públics, han de ser exemplars en el compliment dels seus deures, han d’estar a l’alçada dels grans reptes del sector audiovisual, s’ha d’assegurar la seva viabilitat econòmica, i cal que funcionin amb criteris de democràcia i pluralisme. Això implica redefinir el seu contingut i paper com a servei públic, i com es reflecteix això en la programació. I cal vetllar per la qualitat. Hem de poder oferir una qualitat superior a la dels productes estrictament comercials que avui dominen el mercat. Cal introduir, també, pluralisme en els continguts. No entenc, per exemple, per què no es fan entrevistes als líders dels grups polítics i, en canvi, les cadenes privades sí que en fan; per què no es fan debats polítics; per què els mitjans públics no són un reflex fidel del treball de les institucions i no sols de la «bronca» política. Tot això, cal revisar-ho, i introduir també el pluralisme cultural i social; es dóna massa sovint una imatge de Catalunya uniformitzadora; cal assegurar l’accés de diferents grups socials perquè puguin expressar la seva visió de les coses. No n’hi ha prou a modificar la Llei 10/1983, de creació de la Corporació, ni la llei 8/96, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable, o altres lleis i decrets; Catalunya necessita un sistema legal propi i diferenciat que reguli, en el seu conjunt, l’espai català de comunicació fent ús de les competències i del grau de sobirania que atorga l’article 16, justament, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i, malgrat la seves limitacions, cal elaborar una llei general de l’audio- Pel que fa a les transformacions tecnològiques imminents. Com abordarà Televisió catalana el pas al sistema digital? Quins continguts, per als diferents canals possibles? Tots en obert? S’introduirà el pagar per veure –deixem de dir allò, si us plau, del pay per view, que tenim suficient vocabulari–? S’introduiran canals temàtics o tot serà generalista? Tot això s’ha de definir. Entenem que el pas al món de la comunicació digital s’ha de fer a partir de la idea de servei públic, que cal garan- SESSIÓ NÚM. 4.1 Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 42 tir l’existència de canals temàtics d’interès social i que és indefugible que, almenys, algun d’ells, s’orienti específicament a satisfer les demandes de les minories culturals presents avui a Catalunya. El finançament. El finançament no és un tema menor perquè un finançament estable i suficient és una premissa indispensable per a la independència dels mitjans i la seva viabilitat com a servei públic. Si democratitzem les estructures organitzatives però ofeguem la Corporació econòmicament, no s’aconsegueix, de fet, la seva independència. I no podem seguir com ara, en aquest terreny. L’endeutament de la Corporació és brutal. D’acord amb la liquidació del pressupost del 98, el deute global, el consolidat més el deute a curt termini, és de 93.000 milions de pessetes. Per cert, aquesta és la memòria, és l’informe anual de la Corporació; en ella, hi consta la liquidació del pressupost que és el que he pogut consultar; està publicada. El Consell d’Administració encara no ha aprovat la liquidació del pressupost; un petit detall de com vostès funcionen i quin respecte tenen pel Consell d’Administració. Molt probablement, aquesta xifra que he indicat abans, si fos actualitzada a 31 de novembre d’enguany, seria molt superior i sobrepassaria el 100.000 milions de pessetes. El dèficit respecte a l’any anterior s’ha incrementat, doncs, en 23.000 milions de pessetes. És una progressió del tot insostenible. Cal posar en marxa un pla de sanejament de forma immediata i cal, sobretot, resoldre, en previsió de futur, aquesta qüestió. El finançament ha de ser estable i suficient –hi insisteixo–, i el que s’aporta a través dels pressupostos ha de sufragar les activitats definides com a servei públic, i, per això, l’instrument més útil és el del contracte programa que pot ser de caràcter plurianual i que té l’avantatge d’obligar a especificar compromisos i objectius i, per tant, d’estar subjecte al seguiment i control parlamentari. Totes aquestes qüestions no es poden abordar amb l’actual esquema organitzatiu de la Corporació; uns mitjans governamentals deficitaris, qüestionats fins i tot pels seus mateixos professionals i que malbaraten recursos públics per afavorir el partit governant no poden plantejar-se seriosament cap d’aquests reptes. Vostè, senyor conseller, ens ha presentat la proposta d’una nova estructura orgànica de la Corporació amb un consell d’administració reduït i un consell general més ampli. Aquest és, de fet, el model alemany. Allà, al consell social li diuen consell de la televisió, té setanta-set membres i és d’una gran diversitat i pluralitat. Volen anar per aquí? D’acord, hi han diverses opcions possibles, anem-hi, però amb totes les conseqüències: nomenament del director general, que, en aquest cas, el fa aquest consell tan plural. Quines competències? Quin finançament? De tot això, que és tan substancial, vostè no n’ha dit res i, evidentment, és importantíssim per definir el model. Punt 2 Nosaltres entenem que és imprescindible reformar l’actual estructura organitzativa, canviar el sistema de nomenament de la direcció mitjançant concurs públic que garanteixi capacitat de gestió i professionalitat, donar més competències al Consell d’Administració perquè pugui ser un veritable organisme de gestió, revisar el PLE DEL PARLAMENT paper del Consell Assessor –actualment ben poc operatiu–, crear la figura del síndic del telespectador i del radiooient per atendre les queixes i demandes de la societat, democratitzar la Corporació, despartiditzar-la i fer que tingui un funcionament i una administració general d’empresa, que això és, en definitiva, una empresa pública que, com a tal, ha de tenir capacitat de gestió i la responsabilitat davant del Parlament d’aquesta gestió. És clar, tot això requereix canviar la legislació, però mentrestant cal seguir funcionant i fer-ho ja amb aquests criteris perquè hi ha coses que no poden esperar. Cal abordar primer, i de manera urgent, el nomenament del Consell d’Administració i del director general, i despartiditzar-los ja des d’ara. Proposem que es faci un Ple extraordinari per resoldre aquestes qüestions i que els consellers, nomenats pel Parlament, tinguin un perfil d’independència i prestigi professional, cosa que, per cert, i ho dic amb tota legitimitat, nosaltres hem fet i altres grups, no. I cal nomenar un nou director general. Aquí s’ha parlat de consens. A mi m’agradaria saber què vol dir aquest consens. S’hauria de quantificar per majoria absoluta de la cambra? Per dos terços? Per més d’un grup? Per tres? Per cinc? Nosaltres entenem que aquest director general no pot ser d’altra manera que el que preveu la llei, però proposem que aquest nomenament recaigui en la persona que el Parlament aprovi per majoria qualificada de dos terços, després que el president del Parlament consulti els diversos sectors afectats. Si busquem el consens, fem-ho ara i habilitem els instruments per procedir a modificar després tot el que cal. Un altre aspecte essencial que cal abordar –i és l’últim apartat de la meva intervenció– és l’impuls de l’espai català de comunicació, i això té diferents vessants. Enunciaré, només enunciaré, pràcticament, els aspectes principals. El primer, i més elemental, es refereix a la situació laboral dels treballadors i treballadores –ara estem de nou en el context general i no sols en els mitjans de comunicació públics– i a la negociació dels conflictes. Cal prendre mesures per a garantir unes condicions laborals dignes, perquè ara no ho són per a un bon nombre de treballadors. La precarietat laboral està molt generalitzada, amb utilització abusiva de becaris, situacions d’il·legalitat contractual i baixos salaris. Més d’un 40% de periodistes –més d’un 40%– no tenen cap mena de relació laboral amb els mitjans amb què treballen. Avui mateix, els fotoperiodistes han manifestat la seva protesta en aquesta cambra, i avui mateix, també, els treballadors de l’Agència Efe estan en vaga. Cal que ens dotem d’una legislació similar a la dels països de democràcia consolidada que protegeixi les condicions laborals i professionals dels informadors i informadores. Un segon factor que destacaré és la necessitat de regulació del sector de les ràdios i televisions locals, i la necessitat d’establir unes bases mínimes de coordinació, especialment amb les televisions. Al nostre país no hi ha espai per competir tantes televisions públiques, per això cal una voluntat de diàleg, d’aprofitament i enriquiment mutu entre les empreses de la Generalitat i les del món local. SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 43 Un tercer aspecte: les televisions de titularitat estatal. Cal vetllar per al manteniment i la potenciació de Ràdio 4 i la programació en català de Televisió Espanyola. I cal arribar a acords amb l’ens públic Ràdiotelevisió Espanyola per federalitzar els dos organismes i fer no solament un millor aprofitament dels locals, sinó també dels arxius, que és un element molt important. La qüestió lingüística. Llegiré un fragment de l’informe que, l’any 98, el Consell Audiovisual va publicar. Diu així: «Les disposicions de la Llei de política lingüística no s’han desenvolupat en el cas de la televisió, on el predomini del castellà continua essent evident. Només els canals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió utilitzen el català com a llengua única, mentre que en les cadenes d’àmbit estatal la presència del català es limita a algunes desconnexions. Així, des de Televisió Espanyola, a Sant Cugat, al llarg de 1998 s’han emès 1.340 hores de programació en català; 507, a TV1, i 833, a la 2. Mentre que a les televisions privades l’ús del català es redueix als quinze minuts diaris, de 8 a 8,15 del matí, de l’informatiu de Tele 5. La situació de les plataformes digitals tampoc és molt favorable el català.» No cal que jo afegeixi res a aquest informe tan contundent. Cal desenvolupar senzillament el que la Llei de política lingüística preveu. I per anar més enllà, la màxima conquesta de TV3 és «fer el país més petit del que és, malgrat ensenyar un territori més gran en el mapa meteorològic». Aquestes paraules no són meves, són d’Albert Boadella, però em serviran, em vénen bé per mostrar la poca empenta que ha tingut el Govern per potenciar l’espai comunicacional en els territoris de parla catalana. No té sentit avui en dia plantejar la limitació de zones i, tot partint del diàleg i respecte mutus, cal establir acords amb el Govern balear i amb el del País Valencià; instem el Govern que ho faci. Segur que el Govern balear vol normalitzar la relació i no s’entén que no hi hagi hagut iniciatives per fer ja algun conveni de col·laboració. Em referiré, finalment, en aquest apartat, a la indústria de l’audiovisual, que ha estat esmentada tantes vegades i amb una visió diferent a la del conseller. M’alegra, per cert –m’alegra–, que s’anunciïn mesures de cara a aquest sector. Tenim en el país sectors creatius i de talent que no han rebut el suport necessari per mantenir el seu pes específic en el panorama català, en l’espanyol i en l’europeu. La indústria de producció independent de l’audiovisual està en constant retrocés i avui té el perill, fins i tot, d’esdevenir un sector merament testimonial de producció. I això és ben absurd, justament en el context actual en què s’han multiplicat les hores de programació televisiva i s’ha incrementat molt el consum domèstic en productes audiovisuals. Resulta que tenim una televisió que dóna l’esquena a la indústria de producció audiovisual independent. La televisió catalana és la televisió pública d’Europa amb menys hores –amb menys hores– d’emissió de producció independent. D’acord amb un estudi encarregat per l’Associació Catalana de Productors, TV3 només destina un 2,8% de les hores d’emissió a la producció independent, i el Canal 33, un 5,3%. Aquests percentatSESSIÓ NÚM. 4.1 ges estan molt lluny del 10% que recomana la directiva europea de televisió sense fronteres. Fixem-nos-hi: només arribar a aquest percentatge i fer que Televisió Espanyola –que nosaltres també paguem, per cert– s’avingui a emetre la part proporcional que li pertocaria a Catalunya en el conjunt estatal, ja significaria un avenç notable. Ja es comprèn que això no suposa que el sector públic disminueixi la producció pròpia, sinó que s’impliqui amb el sector independent i sigui un veritable motor per al seu desenvolupament. A més, cal desenvolupar línies d’acció des dels departaments d’Indústria i de Cultura, amb ajuts a la producció, millora a la distribució i difusió, i impuls de la formació de professionals. Dues petites qüestions més i ja... El president Senyora diputada, se li ha acabat el temps. Hauria d’acabar ben aviat. La Sra. Comas d’Argemir i Cendra Doncs, sí. Caldria que el Govern donés explicacions sobre la concessió d’ajuts, avals, préstecs i publicitat a determinats mitjans de comunicació. Amb quins criteris? I, finalment, caldria també que el Govern complís les mocions aprovades pel Parlament en relació amb els audiovisuals. I ara sí, per acabar, penso que aquest debat hauria de servir per a alguna cosa. Cal arribar al màxim consens per democratitzar els mitjans de comunicació públics i que el seu funcionament tingui caràcter exemplaritzant per a la resta de mitjans. Nosaltres plantegem que les reformes siguin de fons i de cara al futur. Mirin, estem disposats a negociar, tenim un model, propostes clares i concretes, volem consensuar-lo perquè puguem construir entre tots un model de futur que serveixi per al país. I això té sentit. Mantenir-se en actituds sectàries, senyor Trias, els pot servir a vostès per conservar momentàniament la seva parcel·la de poder, però no és útil per a Catalunya. No deixem que el debat es quedi sols en paraules; cal passar als fets i cal fer-ho ara i, si ho fem, aquest debat haurà tingut els seus fruits i podrem felicitar-nos d’haver donat un pas endavant ben important. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyora diputada. Senyor conseller de la Presidència. El conseller de la Presidència Molt honorable president, senyores i senyors diputats, senyora diputada, vostè em diu que hi ha profund malestar, una inquietud, i és cert que hi ha malestar, és cert... Jo també he rebut la informació de tots aquests grups, a nivell de periodistes, de persones que treballen a diferents mitjans de comunicació, tant de l’Administració nostra com de l’Administració local. Escolti, de Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 44 tots, absolutament de tots. I em sorprèn sobretot la seva primera part de la intervenció perquè sembla que vostè estigui en un món diferent. I el seu Grup col·labora i participa, a nivell d’administracions locals, en mitjans que tampoc n’estan contents, els seus treballadors. L’altre dia jo vaig rebre uns treballadors i em deien: «Escolti, els seus mitjans –i es referia als que depenien de l’Administració pública catalana– no van prou bé.» Però em deia d’una manera molt clara també que: «Escolti, de totes maneres, tenim clar que els altres són bastant pitjors...» (Remor de veus.) Això és així. Li ho dic sincerament. I, per tant, escolti, sincerament... (Remor de veus.) No, no cauré en aquest plantejament, no caure en aquest plantejament perquè m’he plantejat des d’aquest matí que intentaria anar pel camí d’un debat constructiu, d’un debat de consens i li he de dir sincerament, senyora diputada, que probablement la seva intervenció ha estat, amb tota la legitimitat, però la que ha buscat menys consens. És així i jo no cauré ara a intervenir i a fer una explicació sobre aquest mitjà, sobre aquell, sobre el d’aquí, sobre el d’allà. No, no ho faré... Nosaltres, el que és evident i la reflexió que ens hem de fer tots és si tots els mitjans estan funcionant com haurien de funcionar i quins canvis s’han de produir. I el que és evident és que s’han de fer canvis profunds, canvis de funcionament, canvis lligats a aquestes transformacions que es donen i que es continuaran donant en el nostre sistema audiovisual a nivell de Catalunya, a nivell de l’Estat i a nivell d’Europa. Vostè ha dit «perversió del sistema», vostè ha parlat de «manipulació periodística». No estic d’acord en absolut amb el que vostè planteja, vostè parla de criteris partidistes. Vostè no deu escoltar ni Catalunya Ràdio, ni deu escoltar les tertúlies, ni deu veure..., i li podria donar llistats sencers de persones que participen en aquestes tertúlies, de tota classe i de tots colors. També he entès –el que passa és que ho he entès de passada, perquè era en un moment en què vostè deia tantes coses... Em sembla que ha dit que això possiblement encobriria projectes privatitzadors que, sincerament, no conec en absolut. Punt 2 La seva inquietud és la qualitat, la independència i el pluralisme, i en aquest punt nosaltres coincidim. Jo crec que és evident que nosaltres hem de ser capaços, com vostè deia, de crear un sistema propi. Vostè deia, escoltin, han de crear una llei de l’audiovisual, i deia: «Escolti’m, no es refugiï en possibles situacions de les lleis a nivell de l’Estat.» I jo dic, escolti’m, no em refugio en això; des del començament he dit que nosaltres la farem, la llei, des del començament ho he dit. Una altra cosa és que jo digui..., i l’hi puc ensenyar l’informe del senyor Marc Carrillo que diu quin és l’àmbit competencial en què ens movem i les dificultats i les limitacions que tenim, i la importància que tindria la modificació d’aquest marc legal a nivell de l’Estat espanyol. Però això és així. Però malgrat això jo dic que nosaltres farem aquesta Llei. I, per tant, no ens refugiarem en això per retardar fer aquesta Llei, i nosaltres la tirarem endavant. PLE DEL PARLAMENT Vostè fa un plantejament en què també estic d’acord, que és que vostè diu que s’hauria de fer un consell de l’audiovisual i de comunicacions de Catalunya. Em sembla encertada la proposta. Ja he dit abans que no sé el grau d’intervenció que podrem tenir sobre aquests mitjans, però crec que incidir i estudiar treballar en aquesta línia és especialment important, i és evident que aquest Consell de l’Audiovisual i de Comunicacions hauria d’estar format per persones expertes, professionals reconeguts. La Corporació ha de ser exemplar i ha de ser capaç de redefinir els seus continguts, i hem de ser capaços de fer una corporació que doni qualitat. I és evident que s’han de buscar fórmules en què hi hagi pluralisme, i és evident que hi ha d’haver plantejaments perquè es pugui donar lloc a debats polítics –i jo crec que n’hi ha, però se’n poden intensificar, i aquest és un tema que fins i tot es pot modificar. Aquesta ha de ser una línia d’actuació, que jo crec que no ha de ser ni una línia d’actuació que marqui el Parlament, sinó que ha de ser una línia d’acció que marqui el mateix Consell d’Administració. Sí que haurem de definir què és el servei públic, fins on arriba el servei públic i quin abast té aquest servei públic a nivell dels mitjans audiovisuals. I en això vostè té la raó. Hi hauran plantejaments; hi hauran d’haver uns serveis bàsics; uns serveis bàsics que, evidentment, han de ser absolutament gratuïts per a la població, i evidentment haurem de discutir si una televisió pública ha de fer serveis o ha de donar serveis de pagament. Jo sincerament crec que una televisió pública no té gaire sentit que doni serveis de pagament; probablement els serveis de pagament els han de donar altres televisions privades. Sí que una televisió pública pot col·laborar i donar aliances amb les televisions privades, a fi i efecte de disminuir el seus costos i buscar plantejaments que facin que la seva estructura sigui una estructura més eficient. Vostè parla de canals temàtics, és evident que aquest és un tema que s’ha de plantejar i s’ha de plantejar també des d’un punt de vista de servei i econòmic. Vostè em parla del finançament; parla d’unes xifres d’endeutament de 93.000 milions de pessetes. Vostè té la informació absolutament correcta i vostè planteja la necessitat absoluta –que jo comparteixo– que hi hagi un pla de sanejament, amb un finançament estable, i que la via adient per fer aquest finançament estable seria un contracte programa; un contracte programa que ha de tenir un conjunt de punts. Primer, ha de ser un contracte programa que sigui en un temps, en un període de temps. Jo crec que l’adient és fer-lo a cinc anys, del 2000 al 2005. I crec que aquest contracte marc ha de regular un conjunt d’apartats; ha d’atendre els interessos derivats de les operacions financeres aprovades en els diferents pressupostos de la Generalitat; ha d’atendre les amortitzacions de capital que hauran de suportar la Corporació i les empreses filials, derivades dels diferents endeutaments autoritzats pel Govern de la Generalitat; ha de preveure, en funció del model de televisió i ràdio nacionals de Catalunya, d’acord amb les normatives europees, el futur de la teSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 45 levisió pública, el finançament necessari que correspongui com a servei públic a la societat civil catalana; ha de potenciar mesures correctores que facilitin optimitzar la gestió dels actius, tenint com a objectiu la contenció de l’endeutament; ha de crear la infraestructura financera necessària, d’acord amb el Pla d’amortitzacions de capital de l’endeutament, perquè, a deu anys, l’impacte sigui la reducció d’aquest; ha de contemplar un pla que haurà d’incloure el sistema de finançament, per part de la Corporació i les empreses filials, pel que fa a la publicitat, venda de productes i altres programes; ha de fer la valoració de l’aportació necessària, com a prestació, al servei públic de televisió i ràdio a Catalunya pel Govern de la Generalitat; ha de continuar la tasca, ja iniciada, que té, com a objectiu, un major control de gestió dels recursos existents a les organitzacions, com a eina de l’analítica i altres productes, amb la finalitat de contenir la despesa, i s’ha de dotar de recursos necessaris perquè es consolidi la nostra presència en el món mediàtic i de comunicació; en el sector actual i futur, s’haurà de disposar d’uns mitjans que puguin competir amb la resta: digitalització, adaptació a les noves tecnologies, nous processos informàtics, interactivitat, televisió i ràdio a la carta, i altres. Bé, jo crec que aquest és un plantejament que jo crec que hem de ser capaços de tirar endavant, hem de ser capaços de crear aquesta nova situació d’aquest contracte programa, i aplicar-lo d’una manera que sigui, a més, com vostè deia, seguible i, per tant, que tingui la màxima transparència. Hi ha d’haver un nou esquema organitzatiu –és cert–; l’hem plantejat, l’hem proposat. Creiem que és necessari que es creï una nova llei de la Corporació, i és evident que nosaltres hem de ser capaços, durant el temps en què es consensua aquesta Llei, hem de ser capaços, nosaltres, de totes totes, de tirar endavant una solució intermèdia durant aquest temps, no? Vostè parla d’una nova figura, que és el síndic del televident, o del radiooient. Jo, sincerament, crec que, nosaltres, el que hem de fer, si de cas, és que la sindicatura tingui una eina –ella–, no?, perquè, anar creant noves sindicatures, no crec que sigui positiu; jo crec que, això, evidentment, hauria de ser, si de cas, una secció dintre la mateixa Sindicatura de Greuges actual, a fi i efecte que nosaltres no diversifiquem les estructures, que tenen un cost molt alt, poca eficiència i, probablement, no té una utilitat pràctica, si es fa aquest tipus de coses, no? Nosaltres, és veritat que hem de fomentar un espai català de comunicació i hem de ser capaços de fer que en aquest espai català de comunicació la situació laboral de la gent sigui correcta. Vostè em diu que els fotoperiodistes estan en vaga, l’Agència Efe està en vaga –m’han donat els papers en el moment de l’entrada... Crec que hem de fer un esforç entre tots, però, sincerament, aquest és un tema que, les empreses en les quals s’està fent vaga i que tenen aquestes situacions de precarietat, potser que facin un pensament, s’ho plantegin, perquè, fins i tot, algunes d’aquestes empreses, després, normalment, tenen plantejaments progressistes i avançats, i haurien de plantejar-se si això respon a SESSIÓ NÚM. 4.1 aquesta situació o no respon a aquesta situació, el tractament que donen als seus treballadors, no? Nosaltres col·laborem amb el Govern Balear; hi col·laborem, i hi col·laborem de fa temps, i, encara dissabte, jo vaig tenir la satisfacció d’estar aquí amb el senyor Antich, president del Govern Balear, intentant parlar i buscant fórmules de possible col·laboració amb la Marató de TV3. Jo crec que hi haurà una col·laboració estreta amb el Govern Balear, amb altres governs, a nivell dels Països Catalans, i jo crec, sincerament, que nosaltres serem capaços de trobar unes bones fórmules de coordinació i de col·laboració des del respecte mutu i des d’una col·laboració estreta entre tots nosaltres. Vostè em diu: «Escolti’m: consens, què vol dir consens?» Home, consens vol dir diàleg, no? Consens vol dir diàleg, no?; consens no vol dir posar-se d’acord en tot; vol dir diàleg, ser capaços de contrastar punts de vista i veure si, des de la nostra diferència, som capaços de buscar aquells intersticis que fan possible el fet d’arribar a acords entre tots nosaltres. La veritat, jo li asseguro que nosaltres buscarem, amb el nomenament del director de la Corporació, el màxim consens possible amb tots els grups de la cambra. Buscarem fórmules, buscarem mètodes, no? Potser no els que els agradarien a vostès, no?, però segur que buscarem fórmules per trobar aquest consens i aquesta col·laboració entre tots nosaltres, perquè sí que és cert que crec que és un moment important, i crec que és un moment important no només per la inquietud que hi ha en els mitjans de comunicació –que hi és–, no perquè això sigui culpa, com vostè ha dit, d’un partit, sinó perquè jo crec que tenim l’obligació, tots, de donar resposta a aquesta nova situació que vindrà, que és una situació que no em canso d’explicar que és una situació d’un canvi profund de les estructures, dels mitjans audiovisuals, a nivell de Catalunya, a nivell de l’Estat espanyol, a nivell d’Europa, i nosaltres hem de ser capaços de donar-hi resposta. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, honorable conseller. Té la paraula la il·lustre senyora diputada. La Sra. Comas d’Argemir i Cendra Gràcies. Senyor conseller, no confongui la crítica amb no voler el consens. He sigut crítica –ho he sigut–, però, precisament, no perquè estigui en un món diferent. Com pot parlar que són determinats grups els que estan descontents, quan és tot el Col·legi de Periodistes, quan és el Sindicat de Periodistes? És la professió periodística en ple; aquests són «determinats grups», que vostè desqualifica d’aquesta manera? Quins mitjans? Vostè ha al·ludit... Doncs, no li ho puc contestar, perquè diu que hi ha mitjans que estan pitjor que els que depenen de la Generalitat... Com que no hi he al·ludit... En tot cas, jo he parlat de reformes a tots els mitjans públics, però, quina casualitat!, vostès només han parlat de la Diputació de Barcelona o de l’Ajuntament, quan s’ha plantejat, justament, aquest debat; fins ara no havien Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 46 plantejat cap queixa. I, per cert, en aquestes institucions, reformes ja s’han posat en marxa. No em negarà, senyor conseller –per allò de buscar el consens–, que el nostre Grup ha estat fent fins ara contribucions positives en aquest terreny. Abans, li he recordat que l’actual Consell de l’Audiovisual, amb totes les seves insuficiències, va ser una proposta del nostre Grup. L’Estatut de redacció, que existeix fa només dos anys, a proposta nostra, es va poder implantar malgrat l’opinió del senyor Lluís Oliva, i, si es va tirar endavant, va ser gràcies a una part del Consell d’Administració, i no precisament pels nomenats per Convergència i Unió. I torno a recordar que, precisament, nosaltres som els únics que, de cara al Consell d’Administració, hem proposat persones amb perfil d’independència i no partidista, justament. Em diu..., em nega de nou que no hi ha manipulació. Miri, no són coses objectives. Vostè, en el discurs inicial, ha expressat que la gent està satisfeta dels mitjans, que hi ha un elevat índex d’audiència, però, evidentment, al costat d’aquestes coses n’hi ha unes altres. Al costat d’aquestes dades, li’n donaré d’altres d’objectives, perquè, vostè, del que parlat és de qüestions subjectives –el grau de satisfacció és una qüestió subjectiva. Miri: el mes d’agost, Convergència i Unió va acumular el 62% de les informacions dels telenotícies de TV3; al PSC li van dedicar un 16%; a Esquerra Republicana, un 8%, i a Iniciativa - Verds i al PP, el 7%. Precisament entenc que no és de rebut que una sola candidatura superi amb escreix més de la meitat del temps total que es dedica, a Televisió 3, a parlar de les qüestions en què intervenen polítics d’aquest país. Podríem parlar, també, d’altres coses amb relació a la manipulació informativa. Justament el Sindicat de Periodistes ha denunciat recentment que: «quan el dissabte dia 11 de desembre es va obrir el Telenotícies Vespre amb la resposta destacada del president Pujol a l’allau de crítiques contra el pacte PP - Convergència i Unió sobre la Llei d’estrangeria» –estic llegint un comunicat del Sindicat de Periodistes–, «amb un vídeo apologètic basat en un fax sense capçalera enviat des de la Conselleria de Presidència i que començava amb la frase “S’hauria de destacar...”, fax que no van rebre els altres mitjans de comunicació, excepte els de la Corporació...» A la millor, a vostè, aquests grups no li mereixen crèdit; a mi sí que me’n mereixen, però li posaré un altre exemple. En aquest cas és una publicació de Lluís Prenafeta, L’ombra del poder. Explica una altra situació. Diu: «Va haver-hi un moment dur: TV3 va emetre un 30 minuts incendiari sobre el Pla de residus, on es venia a dir que les instal·lacions que volia construir la Generalitat per tractar-los a la Conca de Barberà eren pura dinamita contra la salut dels habitants de la comarca. Vaig ser testimoni de la conversa més dura que he sentit en la meva vida per telèfon, entre el president de la Generalitat i el de la Corporació de Ràdio i Televisió. Pujol li va dir el que li havia de dir.» Passo coses, eh? Punt 2 Diu: «No puc pas imaginar-me com allò va anar a parar a mans d’una becària, que va dedicar tot un 30 minuts a advertir sobre el gravíssim perill potencial que PLE DEL PARLAMENT implicava el sistema, amb insercions d’ecologistes alertadíssims i excitadíssims. No entenc pas com, en una qüestió tan delicada, ningú no es va mirar el programa abans de l’emissió.» Censura. «Quan el programa es va emetre, els resultats van ser fulminants. Jaume Ferrús va oferir a Josep Maria Ràfols –que havia estrenat el càrrec feia poc– una altra destinació més tranquil·la, és a dir, allò de «destituir pujant cap amunt –a Washington, em sembla–, però ell va preferir deixarho córrer i va deixar la casa.» Escolti’m: el senyor Prenafeta, suposo que té més solvència; no és d’Iniciativa, no és dels Socialistes; deu tenir més solvència... O no en té; a la millor, no en té, de solvència... (Remor de veus.) A la millor no en té. D’acord, a la millor no en té... Per tant, miri: sí, hi ha manipulació informativa, hi ha manipulació informativa i, per tant, doncs, pensem que no és anecdòtic això, en què tant hem insistit, de «despartiditzar» els mitjans de comunicació, i això, precisament, pel que fa referència al nomenament del seu director o directora, té una importància fonamental; per tant, no és un element anecdòtic, no és un element gens anecdòtic. Pel que fa referència a la legislació a què abans s’ha referit, vostès s’autoqualifiquen de nacionalistes, però s’autolimiten, per cert, quan els interessa. Abans ja he comentat la creació de Canal 33; ara podríem afegir les seleccions esportives catalanes. Ens diu que l’Estatut de ràdio i televisió ens condiciona. És veritat, ens condiciona, però intentava demostrar que podria ser que no ens condicionés. I ara ens diu que vol canviar l’article 2 d’aquesta Llei, però, miri: quan han tingut oportunitat de fer-ho, no l’han canviat. Ara, fa cosa d’un mes, al mes d’octubre, Convergència i Unió va votar en contra de la modificació, justament, d’aquest Estatut de ràdio i televisió espanyola, que ens condiciona, a partir d’una proposta d’Izquierda Unida - Iniciativa per Catalunya, on es regulava, justament, l’elecció parlamentària del director. I el senyor Burballa i Campabadal va argumentar que aquest no era un tema nuclear. Per vostès, efectivament, no és un tema nuclear, però, per a molta altra gent, sí. L’Estatut ens limita perquè és una llei bàsica; aquesta llei bàsica no marca el que, genèricament, defineixen la Constitució i l’Estatut d’autonomia de Catalunya, perquè hi estan per sobre. Què ens proposem, en definitiva? Legislem en funció de la capacitat que ens atorguen la Constitució i l’Estatut d’autonomia. El Govern estatal, per cert, no ha fet cap recurs contra el Govern basc, quan ells han reformat la seva constitució, malgrat que sí que és cert –com vostè deia– que els límits que imposa el seu Estatut són una mica –una mica– menors. Finalment, per no allargar-me, torno a insistir que aquest debat ha de servir per a alguna cosa. Vostè s’ha referit, ara, a les qüestions de finançament, al fet que cal fer contracte programa –crec que això és positiu. S’ha expressat en aquesta cambra un ampli acord per reformar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i és positiu que s’emprengui aquesta reforma l’abans possible, ens trobarà en qualsevol moment per emprendre totes aquestes mesures i reformes necessàries amb la màxima eficàcia, i perquè realment pugui haver-hi una auSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 47 toritat independent que reguli tot l’audiovisual de Catalunya, però –li ho pregunto una vegada més, senyor conseller– i ara, què? Estem parlant d’un futur, d’un futur proper, naturalment, però li demanaria quins compromisos està disposat a contreure ara mateix; no n’hi ha prou que digui «consens, consens, consens»; li demano, en concret, què farem ara? El president Moltes gràcies, senyora diputada. Senyor conseller. El conseller de la Presidència Només, des de l’escó, perquè com que la diputada fa unes interpretacions del que dic que, com a mínim, són inexactes, per deixar, en qualsevol cas, absolutament clar que jo en cap cas he desqualificat els professionals dels mitjans de comunicació. El president Moltes gràcies, senyor conseller. Passem ara al torn de Convergència i Unió, i té la paraula l’il·lustre senyor diputat Francesc Codina. El Sr. Codina i Castillo Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, ja a la recta final d’aquesta primera jornada de debat, em toca, en nom de Convergència i Unió, posicionar quin és el nostre pensament i el que serà demà la presa en consideració, les nostres propostes i les que, eventualment, puguem pactar amb algun altre grup. Voldria tranquil·litzar, d’entrada, la senyora Comas quan diu: «Voldria que aquest debat servís per a alguna cosa.» Senyores i senyors diputats, estiguin absolutament convençuts que aquest debat ja ha servit per a alguna cosa. Aquest debat servirà per a alguna cosa, sobretot perquè avui no ens hem allunyat tant del que hem anat discutint durant anys, o sobretot, i especialment en els darrers temps, la gent que hem tingut una actitud més dedicada al món de l’audiovisual en general. I diré per què. Avui fem aquest debat, i és un debat molt important, hi hauran resolucions que ens permetran prendre posicions clares per part de cadascú. Però insisteixo que aquest no és un debat que neix avui; aquest és un debat que ja fa temps que s’està tenint en aquesta cambra. I m’agradaria, encara que sigui molt breument, fer un petit comentari recordatori de tot plegat com ha anat per arribar on som, per dir què és el que volem. On hem arribat i per què hem arribat fins aquí? Insisteixo, si em permeten, un lleuger record de la història. En el Senat espanyol el Grup Popular presenta la conveniència de crear una comissió d’estudi de continguts televisius en un moment en què la televisió se la coneixia, molt i molt, amb el qualificatiu de «telebasura». Era un moment molt crític i que, a través del Senat, es decideix fer una comissió que estudiï els continguts televisius. Aquella Comissió, que va ser –repeteixo– creada a instàncies del Grup Popular i amb el suport de tots els grups de la cambra, va donar com a fruit, per l’ordenació que tocava en aquell moment de les difeSESSIÓ NÚM. 4.1 rents presidències, la senyora Victòria Camps, senadora independent a les llistes del Grup Socialista. I durant molt de temps, durant molt de temps vam estar treballant per intentar trobar quin era del desllorigador que permetés donar resposta a la societat de què era el que preocupava en aquell moment, sobretot en el món televisiu i en el conjunt de l’audiovisual. Aquella Comissió va acabar les seves tasques i es va demanar que hi hagués una pròrroga, perquè després d’unes jornades en el mateix Senat, de debat, on van participar experts de fora i al marge del que en podríem dir la classe política exclusivament i on, per exemple, un català que va participar va ser el professor Marc Carrillo. Després d’aquelles jornades es va arribar a la conclusió de demanar que es creés una autoritat audiovisual com hi havia ja en alguns països d’Europa. Això era el novembre del 85. El Senat pren aquell acord... (Remor de veus.) Perdoneu, del 95 –el 85 era molt jove, jo encara no estava aquí. El novembre del 95 es pren aquell acord. Les dues forces majoritàries del Senat –no cal dir a nivell de l’Estat–, socialistes i populars, tenien la possibilitat de començar a treballar amb aquell mandat que acabava de fer el Senat. A hores d’ara, a les Corts Generals encara no tenen cap tipus d’acord per crear un consell d’audiovisual. Si la informació que tinc no és errada, hi ha cinc proposicions de llei de tots els grups incapaços de posar-se d’acord en el que ha de ser un consell audiovisual a nivell de l’Estat espanyol. Què va passar a Catalunya? Exactament al cap de cinc mesos, aquesta cambra aprovava una llei en què, en el seu article onzè, creàvem el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Aquí, a Catalunya, ho vam fer en cinc mesos, l’aprovació; vol dir que prèviament hi havia hagut la presentació, senyora Comas, d’un projecte de llei del Govern que va ser pactat, consensuat, especialment amb Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana, i amb el concurs una mica més tardà del Grup Socialista, i que, exclusivament en un article, el Grup Popular s’hi va abstenir. La resta va ser una llei aprovada per unanimitat. Repeteixo: cinc mesos després. A l’Estat, després de cinc anys, no hi ha manera que s’entenguin. Per tant, vocació del que volem que siguin els mitjans audiovisuals a Catalunya, nosaltres, el Parlament –i modestament, Convergència i Unió– vam plantejar-ho fa molts anys i així està funcionant. Què més? En aquesta mateixa cambra, i més enllà del que han estat els debats pressupostaris, també una moció que vam pactar en aquell moment, casualment també amb Iniciativa per Catalunya i amb Esquerra Republicana –aquesta només va ser a tres bandes–, ens comprometíem a modificar la Llei que crea el Consell de l’Audiovisual. Per tant, sensibilitat, tota; vocació i demostració política, tota. Què més vam fer? Una compareixença del conseller de la Presidència, el conseller Trias, a la Comissió de Control de la Corporació de Ràdio i Televisió. Ell diu, davant del debat que es produïa: «Si el Parlament ho creu oportú, creï’s una comissió que estudiï la possibilitat de modificar la Llei de creació de la Corporació Catalana.» Els grups, òbviament, ho vam acceptar, vam proposar-ho, vam tirar-ho endavant, i aquella Comissió Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 48 s’ha estat reunint, pràcticament acabant els seus treballs, fins quatre dies abans de la convocatòria d’eleccions, cosa que va fer que, per aquesta raó, no es poguessin obtenir les conclusions d’aquella Comissió, que havia estat amb vocació de modificació de la Llei de la Corporació, però que més enllà d’això es veia, es palpava –i em guardaran de mentir qualsevol dels membres que formava part d’aquella Comissió de qualsevol dels grups d’aquesta cambra– que va anar molt més enllà del que havia de ser la pretesa modificació de la Llei de la Corporació. Aquest Parlament ja estava sensibilitzat per això, ja fèiem aquesta feina. I ve la campanya electoral, i dintre de la campanya electoral –la precampanya, més aviat– algú descobreix que s’hauria de fer un consell de l’audiovisual a Catalunya. Ja hi era, i a partir d’aquí es dóna una marxa –i permeti’m l’expressió– sobre el tema de l’audiovisual, l’autoritat única. Hi va ficar mà tothom, partits polítics, el mateix CAC; tothom ha anat inflant una necessitat que, en un moment determinat –hi insisteixo– com és l’electoral, té una certa explicació que prengui un volum diferent del que seria el dia a dia. I acabem la campanya electoral, i què passa? Doncs, passen dues coses més: Esquerra Republicana presenta una proposició de llei per modificar la Llei del CAC; Iniciativa per Catalunya presenta una proposició de llei per modificar la Llei de la Corporació. Tot això, que no ens estranya res a ningú. I que els discursos d’avui han sigut molt simètrics, molt, i en algun cas gairebé mimètics, no és fruit de la casualitat; és fruit del debat de molt de temps de totes les forces polítiques que hem estat interessades en aquesta qüestió. Això no és cap novetat, això d’avui no és cap novetat. És la concreció d’un estat d’ànim, d’una preocupació que –hi insisteixo– ha vingut des de fa molt de temps. La Proposició de llei d’Esquerra Republicana, ja ho hem dit pel dret i pel revés, estem disposats no només a votar la presa en consideració, sinó que ja dic també públicament que al cent per cent no hi estem d’acord, però estem molt a prop del conjunt de la seva proposta. La Proposició de llei d’Iniciativa per Catalunya, que ara han retirat, era la translació mimètica del que en aquest moment ja està passant: elecció del director general, escoltat el Consell d’Administració de la Corporació. Com que això és el que ja diu la Llei i és el que es feia, suposo que per aquesta raó, molt intel·ligentment, Iniciativa per Catalunya fa la seva retirada. Punt 2 Escolti, aquesta és la situació. Això és al que hem arribat fins ara –això és al que hem arribat fins ara. I ara què volem més? També ho hem dit, i també és molt igual del que han dit tots vostès: volem modificar la Llei de la Corporació, que ens permeti d’una forma immediata elegir els seus membres del Consell d’Administració amb les característiques que vostès han apuntat –que el conseller Trias ha dit que sí i que nosaltres, òbviament, perquè forma part del mateix discurs, també hi estem d’acord–, amb unes competències segurament més àmplies, però molt més de gestió del que és una empresa pública, i un CAC, una autoritat única en l’audiovisual, diguem-li CAC o diguem-li com vulguem, però que, en definitiva, permeti fer tot allò que s’aparti del que és la gestió del dia a dia, que és el que PLE DEL PARLAMENT ha de fer el Consell d’Administració, és a dir, diguem, amb totes les cometes que vulguin, la «policia»; és a dir, el control, el poder sancionar... En tot això estem d’acord, ara, abans i quan en parlàvem fa molt de temps. Què més? L’elecció immediata dels membres del Consell d’Administració en el proper Ple –ja s’ha dit–; hi estem absolutament d’acord. I què queda? Què queda en aquest moment? L’única qüestió que queda pendent quina és? Bé, és el nomenament del director general, que al llarg d’aquesta sessió d’avui i al llarg d’aquests dies que n’hem anat parlant en els passadissos i que hem intentat trobar fórmules que ens poguessin acostar, hem anat acostant. Però què ens podem trobar? I a continuació portaré també la nostra idea de què és el que hem de fer. El CAC, la Llei del CAC la podem modificar com vulguem i quan vulguem, diríem, perquè les competències que li vulguem donar són exclusives, que emanen del nostre propi Estatut i, per tant, no tindrem problemes. La podem fer tan aviat com vulguin; si es tracta de fixar temps també el podríem fixar, i no tenim cap inconvenient que en molt poques setmanes, en molt pocs mesos això pugui ser. Què passa amb la Llei de modificació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? Passa el que s’ha dit: que hi ha un component important que emana de la Llei marc, i jo els ofereixo les següents possibilitats. Per una banda, tot allò que des del Parlament de Catalunya siguem capaços –siguem capaços, no: això, és segur que ho serem–..., sinó que ens permeti el marc estatutari poder modificar des d’aquí, fem-ho des d’aquí. El que no ens permeti, aquelles coses que després de discutir a veure fins on arribem, que no ens permeti, jo dic que, també, amb consens de tota la cambra, presentem proposicions de llei a Madrid per modificar aquell reguitzell de lleis –que no és una, només– que ens permetin, després, poder desenvolupar aquells criteris que tots plegats hem anat demostrant al llarg del dia d’avui com a elements aclaridors del que ha de ser el marc audiovisual a Catalunya. I retorno a la qüestió del director general. Seria un error que avui, com a final d’aquest debat, ens tanquéssim –convençuts, si fos el cas– que exclusivament i el més important és el nomenament del director general. I això ja s’ha dit, ja hi han aproximacions i algú en els passadissos em deia, em confessava –i més d’un grup polític–, em deia: «Home, és que és veritat que l’important, el més important no és el nomenament del director general. El més important és la Llei que doni poder al CAC per fer el que ha de fer, la Llei que reguli la Corporació de la forma que ha de fer-ho, però» –deia– «donaria credibilitat que prenguéssim una mesura d’aquestes característiques. Si fem això donarà credibilitat per a tot allò que després ha d’anar venint.» Nosaltres ens ho prenem molt seriosament i volem que hi hagi moltíssima, moltíssima claredat en la nostra exposició i anar en la línia de compromís que agafem amb la modificació de les lleis. I acabo dient públicament a la cambra que una manera de creure, de donar fe, que la gent de Convergència SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 49 i Unió estem compromesos amb aquest futur és que jo, que sóc membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en aquest moment presento la meva dimissió i formalment demà, de forma escrita, ho faré, però avui, en la solemnitat d’aquesta cambra, en la solemnitat d’aquest debat, presento la meva dimissió. Això, senyores i senyors diputats, va de debò. Moltíssimes gràcies. El president comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a les 10. El termini per a presentar les propostes transaccionals serà a dos quarts d’una. La comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a la una del migdia. Comunicació a la Mesa de les propostes de resolució que els grups parlamentaris sol·liciten que es votin separadament, a les dues del migdia. La sessió del debat i la votació de les propostes es reprendrà a dos quarts de cinc de la tarda. Deu minuts abans, especialment per als nous diputats, que encara no han tingut la pràctica de poder votar... (Remor de veus.) No, no ho considerin una..., és que realment es necessita una certa pràctica. I, en consideració als nous diputats, hi haurà a la disposició d’ells, aquí, una sessió d’entrenament. (Rialles.) Moltes gràcies, senyor diputat. Acabat el debat, aquesta Presidència fa avinent que, per tal de donar compliment a l’article 124 del Reglament, la tramitació de les propostes de resolució subsegüents a aquest debat serà la següent. Fins demà a la tarda, es suspèn la sessió. Prego a les senyores diputades i als senyors diputats un minut més d’atenció. El termini per a presentar les propostes de resolució serà demà al matí de 8.30 a 9.30. La La sessió se suspèn a les vuit del vespre i tres minuts. Punt 2 SESSIÓ NÚM. 4.1 PLE DEL PARLAMENT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall al Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya. Transcripció al Diari de Sessions. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-12-14 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Parlament de Catalunya Legislació Catalunya Description An account of the resource Diari de sessions que recull les intervencions dels diputats, entre ells Pasqual Maragall com a cap de la oposició i líder del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi. Source A related resource from which the described resource is derived Diari de sessions del Parlament de Catalunya Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 88 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2565/19821004d_00003.pdf c618a73cb9760ba8b1bf17da2c0015d7 PDF Text Text C O Fi PO R AC 10 METROPOLITANA DE BARCELONA INTERVENCIO DE PASQUAL MARAGALL EN EL SIMPOSI SOBRE AREES METROPOLITANES OCTUBRE 1982 �2 C O R ID O R AC I O METROPOLITANA DE BARCELONA EXPERIr N CIAS COMPARADAS. Las Arcas metropolitanas norteamericanas responden institucionalmente a dos variantes: La variante de los EE.UU., donde las AA.MM. Standard son defini das estadísticamente por indicadores de conexión entre municipios de carácter urbano, alrededor de una o dos ciudades centrales y casi sin realidad institucional. La variante canadiense, reflejada concretamente en Toronto, con una potente institucionalización del nivel de gobierno metropolitano. Las AA.MM. Standard de los E.U.A. son objeto de estudio a partir de las estadísticas demográficas y de los modelistas de economía urbana, pero la tradicional vitalidad de la doctrina anglo-sajona del autogobierno local inmediato -puesto ahora al servicio de intereses que más adelante analizaremos- les ha privado de traducción gubernamental o administrativa. •El único nivel orgánico de existen cia de las AA.MM. de E.U.A. que va más allá del ámbito estadístico son los Consejos de Planificación Regional, poco transcendentes en un país donde la tradición planificadora del uso del suelo es más bien débil. En este contexto los problemas metropolitános son tratados casi ex elusivamente al nivel de los órganos de gobierno de la ciudad central y en las asambleas electivas de los estados, en las cuales se da con.frecuencia -sobre todo en la Costa Este- una alianza mayori taria entre representantes suburbanos acomodados y representantes agrarios. �C O R PO R AC I O METROPOLITANA DE BARCELONA También es cierto que la existencia de interrelaciones metropolita nas da lugar a instituciones sectoriales que superan en algunos ca sos el ámbito de la ciudad central, como por ejemplo las autoridades metropolitanas de transporte que reúnen a veces competencias sobre una diversidad de campos: transporte urbano, peajes de autopistas, puentes y túneles, puerto, aeropuerto, etc... 'El caso de Toronto es al revés. El predominio del interés metropolitano se refleja en el hecho siguiente: la elección de represen tantes a los dos niveles (metropolitano y municipal) es única, y dentro de cada distrito o circunscripción electoral el primer ele gido será representante en el consejo metropolitano, mientras que el segundo representará al distrito en el consejo municipal. La diversidad de las situaciones metropolitanas europeas es infini ta. En realidad es necesario buscar la institucionalización sobre todo como excepción en los casos de capitalídad: región de Paris, gran Londres, ciudad/estado de Viena. El caso paradiguuático de Lon dres . es quizás el límite máximo del reconocimiento del hecho metro politano con participación de la ciudad central en grandes distri tos. Conozco poco el caso italiano donde las elecciones administrativas reúnen simultáneamente todos los niveles imaginables de autogobier no: barrio, ciudad, provincia y región, utilizándose el sistema ma yoritario para la elección municipal, y el proporcional para la aglomeración. En Bruselas se parte de una fuerte vitalidad de los distritos o concejos de la ciudad, donde todos juntos constituyen la aglomeración. �GME3 t COR PO - tiu 4 FI AC 10 METROPOLITANA BARCELONA DE Esta diversidad de situaciones en Europa tiene no obstante la característica común de relacionar el hecho metropolitano con la planificación urbanística. La escasez del suelo en el viejo continente ha hecho que se valorase a precios mucho más elevados que en América y ha obligado a obtener por vía planificativa unas recuperaciones de renta urbana que en los Estados Unidos se realizan siempre, y hasta ahora me nos dolorosamente, por vía fiscal (recuperación fiscal que, como es bien sabido, tiene actualmente sus detractores), En España el hecho metropolitano se desarrollo, a partir de 1949, dentro de la problemática de la reconstrucción de las grandes ciu dades, considerada como de orden público y adjudicada al Míniste rio del Interior, dentro del cual la Dirección General de Regiones Devastadas fue con el tiempo el origen del urbanismo. (Dirección General de Urbanismo y Ministerio de la Vivienda). Es curioso que esta forma de acción, que comenzó con los Planes Generales de Madrid, Barcelona (1953) y el Gran Valencia y Gran Bilbao, estuvo en manos de sectores agraristas, o si se quiere, antiurbanos, hasta 1971, mucho después de la entrada de las tec nocracias al gobierno, y del inicio de la planificación. Eso frustró todos los intentos tecnocráticos de institucionaliza ción metropolitana, incluso el intento americanista del III Plan, excepto la vía anexionista seguida en Madrid (ampliación del muní cipio de la ciudad central), el cual no tuvo paralelo en Barcelona, donde la Comisión Comarcal de 1961 tenía solamente un papel �G O R PO Fi ÁC 1 O METROPOLITANA E3ARCELONA L7E en la planificación urbanística, nacido de la Carta Municipl de la ciudad central. No obstante, la ampliación temática de la Comisión Comarcal de Urbanismo de Barcelona, convertida en 1975 en Corporación Metropolitana potencialmente competente en la prestación de servicios extra-urbanísticos, es la única realidad institucional metropoli tana del Estado español. Esto nos obliga a clasificarla dentro de la linea europea de metrópolis excepcionales o capitales, a pesar de que en el caso de Cataluña no se daban de hecho en su origen ni el reconocimiento institucional de la nacionalidad ni celona. de la capitalidad de Bar- �C O R PO R AC 1 0 METROPOLITANA D E BARCELONA EVOLUCInN DT? M 0GRf1P'ICA Y ECONOMICA. Unas palabras sobre la coyuntura metropolitana. El entusiasmo con que, durante los años 60, se pensó, a nivel estadístico o con implicaciones administrativas, que toda la po blación mundial iría evolucionando hacía la metropolinitización (datos USA), se ha enfriado a partir de la crisis de 1967-1968, y sobre todo de la que se inició a mediados de los 70. La evolución hipotética pueblo-ciudad-área metropolitana--megápo lis, entendiendo por megápolis la consolidación de áreas metropolitanas que se da en la costa Nordeste de EUA, o en la costa holandesa, ya no es tan presente como lo era hace 15 años. De una forma recurrente, tal como, en tiempos de Idelfons Cerdà y Arturo Soria, se pensó en la Ciudad Lineal, la humanidad ha ido segregando estas imágenes, que con toda seguridad volverán a producirse dentro de 5, 10 ó 15 años, substituídas, también alternativamente, por hipótesis o fantasías de carácter ricardiano y estancacionista, o bien por políticas localistas, con énfa sisen las ventajas de pequeño tamaño y a veces, también, con el regreso al campo. Los datos que tenemos demuestran que a partir de 1970 las grandes ciudades centrales antiguas, dejaron prácticamente de crecer por todas partes (creando precisamente un crecimiento propiamente metropolitano, o intensificándolo): que a partir de 1970 son ya las propias coronas metropolitanas las que no crecen, alimentándose en cambio el aumento de la población extra -metropolit:.una, �CMB ^9 - 7 - C O R PO R AC I O METROPOLITANA DE BARCELONA y en todo caso el de las áreas urbanas de tamaño medio (informe De Vonk - Herberer). Este fenómeno no se manifestaba aún en los países latinos de Eu ropa, donde la población de las AA.MM. tradicionales seguía cre ciendo en las coronas, si bien ya no en las ciudades centrales. Los últimos Censos (1980) estan dando la última palabra en este tema. Las ciudades centrales de . la costa Este de los E.U.A. pre sentan disminuciones formidables: Cleveland, Boston, Baltimore, New York,... New York, que habla llegado a 8 millones de habi- tantes, tiene 6. (Algunas ciudades, como Cleveland, han llevado la Oficina del Censo a los tribunales -y han ganado- por la razón de que sus trabajos de recensamiento en los ghettos urbanos había sido imperfecta). Madrid parece haber perdido.69.000 habitantes (un 2% de la.pobla ción); Barcelona quizás menos, pero había comenzado su estancamiento en . 1967. Las ciudades del Area Metrópolitana de Barcelona que forman el continuum urbanístico (Sta. Coloma, Hospitalet, Ba dalona) tampoco crecen, y esto por vez primera, después (poco después) de haber observado aumentos anuales formidables, del or den del 5 al 10%. Yo estoy convencido de que a largo plazo, o por lo menos mientras no se invierta la actual tendencia del costo de la energía , Y por lo tanto del costo del movimiento, debe haber una revitaliza ción de los valores centrales de las áreas urbanas en relación con las suburbanas, y una cierta reanudación de la tendencia a la urbanización de la población total (el acceso a los servicios �8 con PO FI AC 10 ME T ROPOLI TANA DE BARCELONA y mercados es mas barato en términos.de energía en la ciudad que en las comarcas rurales) . �C on AC 1 O M(=Ti3OPOLITANA U^ BARCELONA POR CONSOLIDACION DE CASTOS Y RECURSOS Antes de proseguir hemos de distinguir el modelo norteamericano y el modelo latino de área urbana metropolitana. Las respectivas disti bu-ciones territoriales de riqueza son en ellos notablemente diferentes. El diagnóstico y las necesidades político económicas no son total.men te intercambiables. En las grandes aglomeraciones norteamericanas el suburbio es rico y el centro pobre. El valor central del suelo tiende a deprimirse relativamente. En Europa, y sobre todo en el Sur de Europa, la distribución es aún la inversa - y el encarecimiento de la'energia, así como la mayor congestión global, es posible que en el futuro lleguen a impedir la total aproximación a la situación americana. • Esta constatación es importante, sobre todo cuando se trata de discutir la distribución fiscal de las cargas y de los beneficios de la aglomeración. Pero antes de entrar en este terna, para mí capital, examinemos el otrc lado de la consolidación metropolitana; el lado de los gastos. Económicamente hablando, ¿ es útil la consolidación metropolitana de servicios locales, o incluso de gobiernos locales en conjunto?. Hace unos míos se pensaba que la respuesta tenia que ser forzosamente positiva. Las economías de costos que se pueden obtener uniendo servicios, producióndolos en mayor escala, son evidentes en todo aquello que se puede realizar o coordinar beneficiosamente, en todos aquellos sectores en donde se pueden evitar duplicaciones, ya sea de primer -establecimiento, ya sea en los gastos corrientes. �. CME3 F.,, . ^.• - _^ - . 10- • / C O R PO Fi AC I O METROPOLITANA DE BARCELONA Es más: el valor del suelo central en las grandes aglomeraciones expulsó a las actividades muy consumidoras de espacio para usos que la sociedad no considera suficientemente valiosos o incluso molestos: -, vertederos, cementerios, industrias ruidosas. En tal caso parece ló- gico buscar ubicaciones muy períféricas para esas utilizaciones. De ahí el intento de metropolitizar servicios. Son evidentes los ben( ficios globales que pueden obtenerse uniendó servicios informáticos y técnicos, coordinando redes de transporte y abastecimiento y pl.a--nificando los usos muy consumidores de espacio. Estas ganancias son más significativas que (pueden compensar) los costos parciales o locales generados. En áreas densamente pobladas eso tiende a ser más obvio, a pesar de que la solución es menos fácilen algunos sectores (consumo de espacio) y suele generar prolongados conflictos. Los economistas urbanos han estudiado todas estas cosas, y en algunos casos han identificado bastante bien las curvas de costo unitariL de cada servicio local: aquellas curvas que no son planas, y que por lo tanto tienen un mínimo, indican en ese mínimo el tamaño óptimo - del servicio. Con mucha frecuencia los servicios municipales existen tes están por bajo de ese mínimo, y hay por lo tanto mucho que ganar consolidando servicios. Ahora bien; no existe un tamaño óptimo claro, ni de la ciudad, ní -del gobierno de 13 ciudad, puesta que esbs mínimos sectoriales no -coinciden. Para algunas cosas es mejor ser grande, y para otras no lo es tanto, o es indiferente. Es más; par L otros servicios puede - ser antieconómico ser grande. Las diseconomfas de dirección y orwani �C O(= i PON AC 1 O METROPOLITANA p E DARCELONI> zación comienzan a notarse en las ciudades millonarias. En este sentido parece lógico pensar que debe haber más de un nivel de gobierno local, si se quiere ser eficaz. Durante algún tiempo estuvo en boga la idea del gobierno multi-nivel. Y continúa vigente. No hay maximalización posible de las economías netas del tamaizo sin sistemas de gobierno multinivel. Pero la existencia misma de servicios públicos comporta un costo que hay que limitar: un costo en términos de compleji dad y un costo en términos de tiempo, porque los servicios públicos son producidos por administraciones por encima de las cuales hay cuerpos elegidos de representantes que es preciso votar, mantener y coordinar. Esta cuestión es hoy muy sensible en un país que en beneficio de todos está desmontando el tinglado de un Estado central enor Imp onte prepotente, pero que al mismo tiempo, lógicamente, empieza a ser consciente de los costos de la complejidad y desea ría que la transición hubiese pasado y se hubiesen ya asentado sólidamente los nuevos niveles de gobierno mas cercanos y cier tamente más económicos en potencia. Es pues lícito preguntarse, cuántos de los servicios locales pueden producirse mejor a nivel consolidado o metropolitano, si no tnrnbien cual es la frontera por lo alto de la consolidación entre el Arca metropolitana y el Estado regional "land" o Comu nidad autónoma. �- 12 - C O R PO R AC I O METROPOLITANA DE E3A("tCELONA Tradicionalmente los especialistas se plantearán la cuestión de la institucionalización metropolitana desde el punto de vista económico, buscando el equilibrio entre economías de escala de los servicios locales y potencia ee participación. El límite superior a la consolidación venía dado por un ele mento inmaterial' o político: el alejamiento del gobierno que produce los servicios y toma decisiones sobre nuestra vida co tidiana. En nuestro país este esfuerzo debe ser calificado por un ele mento de gran importancia en este momento: lejos de .ser un nivel de gobierno consolidado e indiscutido, al mismo tiempo que b ásic:..ente redistribui.dor, el nivel comunitario cuenta con una fuerte preferencia política de los ciudadanos, justa mente p-)rque está en vías de constituirse y afirmarse después de muchos amos de falta de identidad nacional. Pero no sería bueno que esta preferencia nos impidiese ver que los beneficios materiales (e inmateriales) de este nivel de gobierno han de provenir de la descentralización de los recursos y del arbitrio ministerial centralizado hasta ahora por el gobierno de España, y no de la asunción de servicios locales que fuesen devueltos en un futuro próximo a su nivel de procedencia en base a la inexistencia de razones' económicas o economías de escala, y a la preferencia por la proximidad del gobierno a la que he hecho referencia hace un momento. Y ahora entremos en los.aspectos fiscales. La consolidación fiscal, o la puesta 'en común de recursos f_is cales locales, es la base de la prestación de servicios metro poliu no s, es decir, de todos aquellos que cstcn justificados �- 13 - C O FI POR AC I O METROPOLITANA DE BARCELONA a esta escala en virtud de los criterios citados. El tema tiene una gran transcendencia y de hecho domina a menudo la resolución (o no resolución) de los problemas institucíonales. En el modelo norteamericano la presión fiscal local sobre la propiedad urbana en la ciudad central es más alta (con frecuencia mucho más alta) que en el suburbio o corona metropolitana: de 3 a 4 dólares por 1 dólar en el caso de Baltimore, en % del valor de la propiedad. Se produce una cadena infernal: los pobres viven en el centro y piden más servicio pThlico, generando Ayuntamientos deficitarios en recursos y soportando una alta presión fiscal. Dos elementos impiden el reequilibrïo: el costo del desplazamiento de la resi ciencia a fuera de la cïudad . central (costo que se mide sobre to do en términos de movilidad, dada la baratura relativa del suelo norteamericano) y a la exigencia de normas de urbanización muy exigentes en el suburbio, que obligan a un fuerte gasto relativo en vivienda (mínimos de parcela y máximos de ocupación por m2 ) . Los ricos de los suburbios son doblemente ricos porque por cada . 100 Ptas. de ingreso bruto tienen que dedicar menos a pagar los, impuestos locales. Y por lo tanto siguen emigrando. Como en la mayoría de los casos ya se ha producido una ventaja numérica de los residentes en el suburbio (clases altas y media) �AC i O METROPOLITANA DE= F3ARCELONA C O R POI l sobre los residentes de la ciudad central, ninguna consulta democrática en el Arca metropolitana daría una mayoría a los partidarios de poner en común los impuestos sobre la propiedad y de romper así el ciclo acumulativo de degradación de la ciudad central. No hay ni una sola gran ciudad norteamericana con esquemas de con solidación fiscal. Solamente intentos aca_deeticos, poco radicales en el caso de Minneapolis -St. Paul. Las transferencias y compensa ciones tienen pues que venir del Estado ("estatal" o "federal") y en concepto de redistribución de renta entre las personas. Ninguna institución permite reconocer la contribución de los "ciudadanos centrales" al bienestar de la aglomeración en conjunto. Es má.s: hay una reacción contra la contribución urbana en la ciudad centr_al por parte de aquellos sectores de las clases medias que aún la pagan ("Proposition 13" en California. y "2", "5" en Boston) Las ciudades norteamericanas son recientes y no tienen el valor que los europeos atribuyen a las suyas. Es pues posible que la maz nitud del problema sea subjetivamente diferente. Por . otra parte en Europa, sobre todo en el Sur de Europa, la si tuación es mayoritariamente la inversa, como ya se ha dicho. La preferencia por la ccntralidad es aún mayor. Los sistemas de trans porte colectivo están allí más desarrollados que en Estados Unidos de Amrica. Se ahorra más en suelo que en gastos de transportes. • Pero las necesidades y las oportunidades de la puesta en común de recursos, no solamente para cona• •.uir economías, sino para compcn sar las zonas pobres, son tanto ,.:I.ás grandes. �CMF3 -. 15 - C O A F'O Fl 6\C I O MLTIIOPOLITANA DL= E3ARCELONA En Barcelona, la Ciudad central contribuye en más de un 50% al presupuesto metropolitano, el estado en un 30%, y el resto pro cede de los municipios del área. El problema principal lo constituye el financiamiento del sistema de transportes metropolitanos que permite a los obreros vivir perii ricamente. Las áreas metropolitanas, como Barcelona, reclaman del Estado una contribución proporcional a la aportación que ellas hacen al territorio estatal. El Estado central tiende a cargar sobre las grandes ciudades el costo de .su movilidad interior o metro politana. En una de las ultimca propuestas de gobierno se llegaba al extremo (sin paralelo en, el resto del'mundo) de prever el financiamiento del déficit de transporte con cargo a la actualmente escasa contribución urbana, lo cual -representarla, en este momento, un impuesto de capital relativamente importante sobre todos los propietarios de viviendas -estando la propiedad urbana bastante repartida. En una situación de escasa demanda los propietarios capitalizarían negativamente el aumento impositivo. No sabemos que efectos tendría todo esto sobre la distribución de los habitantes por niveles de renta: depende del encarecimiento del transporte en relación con el de la propiedad urbana. Todo esto es explicable dentro de un sistema fiscal reacio a cargar sobre la movilidad privada los costos de la pública: pri mero, por la facilidad envidiable con que la 'Hacienda central, obtiene ganancias fiscales de los aumentos del precio de 1 a ga solina -facilidad qae no quiere comproLneter mientras las imposi_ �GtJICi: •'^$ ^ Fr L, , COR P O -16 -- ^ls ^• t =-i AC I O METF 3Q1'C'ULITANA F3AFiCELONA DE ciones básicas no esten más asentadas y admitidas; segundo, por la existencia de rigideces históricas que impiden a los órganos de gobierno local participar de los beneficios de la movilidad fronteriza (peajes, puertos, aeropuertos); tercero, por la poca predisposición a considerar imponible el uso privado de la viali. dad en el centro. De una forma u otra, los servicios que los municipios del área metropolitana consideren justificado producir en común, principalmente el transporte, pero también los servicios tócnicos, la depuración da aguas residuales, el vertedero de residuos, los grandes parques comarcales, los cementerios, la protección del medio ambiente, el abastecimiento de agua, los mercados centrales, los niveles más tccnificados de la protección civil y ciudadana, etc... deberán financiarse poniendo en común recursos hoy fragmentados o transmitidos a niveles más altos. No es bueno un distanciamiento excesivo de los canales de ida y vuelta de recursos públicos cuando estos se refieren a la satisfacción de necesidades básicas, indiscutibles, y a niveles de vida admi tidos por la comunidad nacional. Si la renta de los habitantes de la aglomeración se considera en parte función de la capacidad global de asta para soportar actividades productivas, debería ser el retorno inmediato del ímpues • t:o sobre la renta (limitado hoy a un 3% y devuelto a las áreas de or:Lg en, no en proporción al esfuerzo fiscal, sinó en proporción aproximadamente, a la población) lo que se pusiese en común para redistribuir recursos públicos en forma de servicios a las zonas más necesitadas del área. �con AC 1 O M F:Tn0PO1_fTANA DE 13ARCEl_ONA P O Fi Si los valores de la propiedad se consideran, en parte, función de las ventajas de localización, e internas del área en conjunto, debería ser una parte del impuesto sobre la propiedad (por ejemplo: aquel incremento obtenido por la mejora de catastros debida a la actuación de servicios técnicos consolidados) la que se pusiese en común, al revés de lo que sucede en las ciudades norteamericanas. Otras ponencias de esta reunión tratan el tema con más profundidad. Valga aquí la constatación de que sin una via de consolidación de recursos fiscales no será nunca fácil constituir el so porte material de una institución metropolitana. La única alter. nativa. a esa vía es la actual (potenciada) de contribuciones pro porcionales al presupuesto de cada municipio metropolitano, dupla cado por un sistema de impuestos al usuario, que se justificarían precisamente en tuncién del menor costo que permite la metropol.inizac.Lón. Pero no es difícil prever por es'.:a via una cierta tendencia a una institucionalización metropolitana relativamente ra cru tica -y en todo caso unas autoridades sectoriales metropolita nas relativamente fuertes, o en e1 peor de los casos, unas cmpre sas . cont:rati_stas fuertes a nivel metropolitano, negociando con una institución débil. �c or; P Ol3ACi0 MLTROPOI_I-T!\NA DE C3A13GF_LONA RESUMEN v CoNCI,U ;IOi1. - Las áreas metropolitanas pueden estar en un plafón de su crecimiento y al mismo tiempo disminuyendo de momento el peso del contimum urbanístico central. - En los países latinos estas tendencias no se han manifestado aún con la rotundidad que se ha observado en Norteamérica, so bre todo, y en Europa Central. Pero quizás no se .11egará nunca a estos extremos. - No hay un sólo modelo de Area Metropolitana, pero la densidad y el carácter de capitalidad de Barcelona refuerzan. la necesidad y . la tendencia hacia un doble nivel local (municipal-metropolitano). - La existencia de una Comunidad Autòn ma pujante, en la cual el área de Barcelona representa más de un 50% de la población y de la actividad, obligará también a dar al área el carácter de división de gobierno,del gobierno comunitario. - Es de prever una fuerte presión para la elección directa de los representantes metropolitanos, dado el carácter local de la iris titució:, contrapesado por la complejidad de las elecciones administrativas a diversos niveles. - Tanbién es lógico prever una tendencia del Estado Central a amoldar el nilbi_to del área en sentido amplio. �C O R PO R /\C 1 b ME=T R OPOLIT A NA D E BARCELONA La financiación de los servicios metropolitanos, actualmente basado en contribuciones municipales y tasas de usos, sería conveniente que contase con participaciones proporcionales en impuestos fuertes de carácter estatal o local. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 08. Tinent d'Alcalde Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1979-1982 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall en el Simposi sobre Àrees Metropolitanes Subject The topic of the resource Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Àrea metropolitana Finançament Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-10-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2676/Final_X_Congres_Psc.pdf abde2f0755a06ec589259fc9d31a1e86 PDF Text Text Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC 25 de juliol de 2004 Poques vegades una persona te la fortuna de presidir a l’hora un país que estima i un partit que va ajudar a néixer. Un país estimat i un partit tan ben parit com aquest No sé com agrair-vos-ho. En castellà en aquests casos es diu: “no tengo palabras”, però en català és més propi dir: tinc algunes coses a dir-vos. (No moltes) En primer lloc per saludar la presència de Manolo Chaves, el president del nostre partit espanyol, es a dir, el partit federal. Tot i ser un partit legalment com els altres, com Esquerra Republicana, el PNB, el Psoe o el PP, participem en els òrgans federals del Psoe. Somos un poco raros. Tan raros como Catalunya – y el Psoe tan raro como España. Y el que no lo quiera entender que se lo haga mirar, como decimos aquí. Manolo, te acordaràs de un viaje que hicimos hace poco más de 4 años, poco antes del 35 Congreso, entre Barcelona y Zaragoza, considerando como culminar aquel período difícil que tu conduciste de mano maestra tras la derrota de Marzo. El socialismo catalán hizo entonces una apuesta decidida por el cambio y por Zapatero. Y acertamos. Aquí hemos ganado la confianza del pueblo en todas las elecciones, como en Andalucía. De hecho aquí hemos quedado primeros ininterrumpidamente desde 1995 en todas las elecciones: locales, autonómicas, generales y europeas. Desde hace 9 años. Nos toca pues a andaluces y catalanes, sin falsa modestia, ayudar a nuestros amigos y compañeros de la España plural a conseguir victorias. El nostre secret te tres claus: treballar, (molt), respectar el passat i innovar constantment. Estimar Catalunya i perseguir la justícia social. autor PMM 1 �En quant a treballar, treballar amb ordre, amb precisió i sense parar, sense dormir si cal, aquest Partit del qual m’heu anomenat novament President, té un secret cada cop més conegut, una fórmula màgica que té nom i cognoms. No hi ha cap polític al Sud dels Pirineus, cap, amb el cap tan ben ordenat: es diu José Montilla. La seva tossuderia en el rigor en cada moment del present m’ha donat alguns disgustos, tants com la meva tossuderia en la projecció del futur els ha donat a ell. Però ah! Quan el rigor i la projecció se sumen, el present i el futur es troben. De debò, ha estat i seguirà essent un plaer treballar amb el Pepe i amb tots vosaltres El quartet que formem amb la nova Vice-presidenta Manuela de Madre i el nou Vice-secretari Miquel Iceta és imbatible. L’equip ampliat amb Toni Castells i Ernest Maragall, i amb Narcís Serra i Quim Nadal, i sempre que ha pogut amb l’alcalde Clos, ens ha permès, ho confesso, travessar amb èxit un dels períodes més apassionants de la història política recent, però també un dels dramàtics. Oi que em deixareu convocar-los informalment sempre que calgui? Sense la negociació del Pacte Tripartit que van fer el Pepe i l’Ernest ara no fórem aquí, vull dir que no hauríem aconseguit, ni nosaltres ni Catalunya, la perspectiva esplèndida que s’ens obre al davant. I que per cert la gent ha captat amb una majoria aclaparadora. Narcís Serra ja fa temps que tracta de que el deixem treballar tranquil en la creació del think tank més important d’Espanya i Iberoamèrica en política internacional i economia internacional. Ja el deixarem. Però la persona més decisiva, desprès de Felipe González, en la reforma de l’exèrcit, la integració en els esquemes de defensa europeus i occidentals, i finalment en la conducció del govern socialista espanyol, no podia no estar present en la fase de llançament del govern català i d’orientació de l’estratègia dels socialistes catalans. La defenestració de NS del govern, exigida pel PP i per Ciu l’estiu del 1995, és un dels moments més negres de la governació espanyola recent i un dels més difícils en la marxa del nostre partit. autor PMM 2 �La dialèctica que aleshores es va consagrar – val a dir, que Espanya només es pot governar, llevat de períodes extraordinaris de majories absolutes, amb un aliança entre un gran partit espanyol i els nacionalismes perifèrics – és funesta. Porta a la deriva cap el pacte entre dues parts que es malfien profundament l’una de l’altre i que per tant, si be poden expressar els interessos en joc, son incapaces de dibuixar el futur de l’Espanya plural a la que es referia JLRZ quan en el 35 Congrés deia: “Tenemos que reafirmar el proyecto de la España constitucional, el proyecto de un estado plural y común, de un proyecto que garantiza la identidad de todos, la de cada región, de cada nacionalidad, de cada nación. Un proyecto que ha de tener una vertebración inequívocamente federal, generosa y amplia”. Aquest Zapatero és el nostre Zapatero. Aquest Zapatero i el que parla de llibertat com al màxim valor, de la fidelitat a la gent del poble, del compromís amb els valors, de la transparència i la correspondència entre paraules i actes, d’una política internacional basada en la justícia i no en la força, actituds que l’han dut a retirar les tropes d’Iraq com havia promès, a capgirar l’escena internacional i a donar un tomb espectacular a la política espanyola, tant interior com exterior. Amics i amigues, Catalunya té al davant una oportunitat que no se’ns ha donat sovint: la de viure un present i projectar un esdevenidor a l’alçada dels somnis dels nostres avis i de les aspiracions dels nostres nets. Només ens reca que els nostres companys desapareguts, que els nostres pares, aquells que ens han deixat, no puguin veure la realització, difícil però possible, de les seves esperances. Sabem que els nacionalismes, espanyol o català, no estan en condicions de conduir aquesta fase històrica. No ens enganyem sobre la diversa entitat d’aquests nacionalismes: uns, com el català o el basc, es reconeixen com a tals sincerament; els altres, com l’espanyol, s’ignoren, perquè no tenen necessitat de dir-se nacionalistes, més ben dit, deriven la seva força de que no els cal denominar-se així. Per tant no exigim a cap nacionalista que deixi de considerar-se nacionalista per a acompanyar-nos en el nostre viatge cap a l’Espanya tranquil·lament plural. Simplement els diem que el nostre projecte és federal, els diem quin és l’horitzó final del trajecte. autor PMM 3 �I els diem que si no és per arreglar els barris, integrar be la immigració, donar seguretat al poble en el dia a dia, i millorar de debò l’educació i la salut, i si no entenen que la natura, avui, no està garantida en la seva integritat sense determinats comportaments de la humanitat, no podrem anar junts. Aquest Congrés ha posat les bases per a avançar durant quatre anys en aquesta direcció. A reveure doncs. Ara a descansar i demà a pencar des d’una posició més alta, més sòlida, més a prop del cel que volem tocar amb les mans. Fins demà! PM autor PMM 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Congressos i conferències Catalunya Socialisme Acció política Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/268/20060503.pdf ca06142c257a874973f66f2fcaefd8af PDF Text Text Intervenció del president a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat Senado. Madrid | 03/05/2006 Mi presencia e intervención en el inicio de este debate en la Comisión General de las Comunidades Autónomas es una ocasión para hacer oír la voz institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la propuesta de reforma del Estatuto de Autonomía de Catalunya. Mi objetivo no es proceder hoy a una presentación o defensa exhaustiva de la reforma propuesta. Este cometido ha sido y está siendo llevado a cabo, con máxima eficacia y dignidad, por los representantes del Parlament de Catalunya y de los grupos del Senado que dan su apoyo a la propuesta de nuevo Estatuto. Me corresponde a mi exponer el sentido político e institucional de la reforma del Estatuto de Catalunya. Para ello creo de utilidad retomar el hilo de mis intervenciones en el debate sobre el estado de las autonomías celebrado en esta misma comisión, el pasado mes de noviembre. Voy a hacerlo utilizando para ello mi propia lengua y una de las dos que, por fin, reconoce por igual la propuesta de Estatut que se está debatiendo. Vull creure que tots els qui participarem en aquest debat compartim una convicció: Que alimentar tòpics, recels i prejudicis que ens distancien, no és cap contribució a la convivència entre els pobles d'aquest gran país que és Espanya. La nostra és una proposta positiva, afirmativa. No està pensada per anar contra ningú. No és contra ningú, és a favor. Per això em dol especialment que s'hagin volgut deformar, algunes vegades, les intencions i els continguts de la nostra reforma estatutària. L'Estatut actual, vigent des del 1979, ha fet un gran servei a Catalunya. Ha fet possible el període més llarg i estable d'autogovern de tota la nostra història contemporània. Gairebé diria de tota la nostra història. Durant aquesta etapa s'ha afermat la nostra identitat, s'han consolidat les nostres institucions, s'ha disposat de competències i recursos per governar-nos. I durant aquesta etapa també s'han afermat i forjat, reconeguem-ho, les diverses identitats dels pobles d'Espanya en un marc comú definit per la Constitució de 1978. Però en 25 anys d'experiència també hem pogut constatar altres coses, les limitacions de l'Estatut vigent: el respecte a la nostra singularitat política i cultural ha estat insuficient; les nostres competències s'han vist sovint retallades per una legislació estatal invasiva; i el finançament s'ha revelat francament insatisfactori. Si a aquestes limitacions hi afegim l'aparició de noves realitats socials i de noves sensibilitats ciutadanes és fàcilment comprensible que una gran majoria dels representants polítics de la ciutadania catalana es plantegessin la necessitat de renovar i de millorar el nostre autogovern, com així han fet. En consonància amb aquesta necessitat, la reforma estatutària que ara s'està tramitant al Senat està orientada a obtenir: - Un millor reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya Una definició precisa dels drets i dels deures de la ciutadania catalana Una ampliació de la capacitat d'actuació de la Generalitat Un finançament més just i equitatiu Dit això, crec que puc afirmar que la proposta de reforma estatutària que ha arribat al Senat 1 �satisfà apropiadament la doble exigència de millorar l'autogovern de Catalunya i d'adequar-se a l'interès general. Per entendre-ho en quatre formulacions bàsiques: 1. El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya és una afirmació positiva de la nostra realitat nacional en el marc constitucional. Segurament si hagués dit aquestes paraules fa uns mesos, les hauria dit tenint la impressió que xocava a l'esperit d'aquesta cambra més del que avui ho farà. Perquè, d'alguna manera, l'Estatut de Catalunya ha obert el camí per a l'afirmació de les realitats identitàries del conjunt dels pobles d'Espanya i ens n'alegrem. 2. El nou Estatut amplia i reforça el nostre autogovern, que és una qüestió diferent. 3. El nou Estatut és una eina al servei dels ciutadans, que és la qüestió més important. 4. El nou Estatut no està pensat per donar l'esquena a Espanya, no està pensat per donar l'esquena a ningú. Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que pretén desenvolupar totes les seves potencialitats. Una visió guiada per la idea que les Comunitats Autònomes són Estat -són, com deia fa un moment, Estat espanyol. I que les relacions entre el poder central i el poder autonòmic han de basar-se en la confiança constitucional i en el respecte als sentiments. Som el que som, i amb aquest Estatut, les Corts espanyoles reconeixen el que els diu el Parlament de Catalunya: que ens sentim i som una nació. Tot dit en el marc de la confiança federal, el que és típic en les nacions, en els Estats que tenen aquest caràcter plural. Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que pretén desenvolupar totes les seves possibilitats. Que som una nació va ser un clam una vegada corejat per cent mil persones, una altra per un milió. És a dir: un clamor. Me gustaría preguntarme: ¿Ganaría algo España negándose a reconocer ese clamor? Perdería. Perdería el sentido de la realidad y perdería el respeto de millones de catalanes. ¿Gana algo España? Gana. Gana en estabilidad, gana en realismo y apuesta por la fórmula que mejor puede garantizar su continuidad y su progreso como realidad plural. En segon lloc, la reforma de l'Estatut pretén ampliar i reforçar l'autogovern de Catalunya: les seves institucions, les seves competències i els seus recursos. Aquest ha estat el motor de la reforma i l'eix central del nou text. D'aquesta manera, contribuirem a reduir l'exagerada conflictivitat entre Govern central i Generalitat, fenomen que ha posat de manifest els problemes de l'anterior Estatut, a l'hora de delimitar la distribució competencial entre administracions. L'excessiu reclam al Tribunal Constitucional com a àrbitre de competències ha estat una disfunció insostenible del procés autonòmic. Doncs bé, ara hi posarem remei. 1. En tercer lloc -i el més decisiu, des del punt de vista de la percepció del poble-, la reforma de l'Estatut es fa al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya, que veuen els seus drets precisats i garantits. Si no fos així, de res hauria valgut. És per tant un Estatut dels drets i deures dels ciutadans 2 �La reforma de l'Estatut obliga els poders públics a realitzar polítiques al servei de les persones perquè aquest és un Estatut no intervencionista. No està animat per un ànim intervencionista, sinó per l'ànim de crear una societat en la qual les persones tinguin més possibilitats d'expressar i d'obtenir el que són els seus objectius humans. L'Estatut -en el marc dels drets constitucionals- incorpora drets sobrevinguts i reconeguts a través de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea de l'any 2000, posterior al nostre Estatut. Així, protegeix els drets de les persones que pertanyen als col·lectius socials més vulnerables: la infància, la joventut, la gent gran i les persones dependents. És el que en altres ocasions he identificat com les edats fràgils de la vida: - la infantesa (quan la persona necessita tota l'atenció de la família); - l'adolescència i la joventut (quan la persona s'està formant decisivament i quan ha d'emprendre el camí de l'emancipació) - i l'anomenada 3a edat (quan la persona corre més risc de ser dependent i més necessita el suport de la pròpia societat). En l'àmbit lingüístic l'Estatut estableix el principi de no-discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües oficials. En conclusió, l'Estatut vol configurar el model de societat corresponent als drets humans del segle XXI. És, en definitiva, l'Estatut de les persones, que viuen en el món d'avui. La qualitat de vida dels ciutadans esdevé el criteri fonamental dels continguts de l'Estatut. 4. Finalment, l'Estatut proposa fórmules noves que seran d'utilitat -creiem- per al conjunt de l'Estat de les autonomies. Catalunya té apresa una lliçó de la història: l'avenç de la llibertat de Catalunya sempre ha estat associat al progrés de la democràcia a Espanya. En aquest sentit, hem fet aquest Estatut, hem proposat aquest Estatut i el proposem també a la seva consideració. El finançament que proposa l'Estatut, que quedi clar, vol donar resposta a dues qüestions de fons: com ser nosaltres mateixos, és a dir, com tenir una autèntica capacitat d'autogovern per oferir a les persones una societat amiga, pròspera i millor. I, a la vegada, com formar part d'Espanya, en peu d'igualtat, i és més amb voluntat de jugar-hi un paper actiu, que consti. Per tant, és un finançament que reconeix les necessitats no resoltes durant molt de temps, i que al mateix temps no suposa cap erosió al sistema de solidaritat que garanteix l'Estat. El fa més fort en la mesura que el fa més transparent. Si ara preguntéssim a algun dels ciutadans de Catalunya o de la resta de les comunitats autònomes d'Espanya quin és el principi que regeix la solidaritat que hi ha hagut fins ara, ho tindrien molt difícil de contestar i, nosaltres, molt difícil per entendre. La veritat és que no hi ha hagut normes clares i senzilles, que la gent pugui entendre, i ara estem en camí d'oferir-les. És un finançament que reconeix necessitats no resoltes durant molt de temps i que especifica les normes de la solidaritat. Les normes són dues: - la igualtat de serveis bàsics amb un esforç fiscal relatiu similar . Això és el que diu l'Estatut i quan ho diu , el que està posant sobre la taula és un principi que jo crec que podrà tenir validesa en general, a l'Estat de les Autonomies. Igualtat de serveis bàsics, o serveis bàsics d'un nivell de qualitat similar per un esforç fiscal relatiu similar 3 �- i la destinació, per part de l'Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d'Espanya, en un període de 7 anys, que és l'equivalent al període garantit per l'actual finançament europeu. Més enllà, probablement, el Govern espanyol no hauria pogut garantir que estaria en condicions de subvenir els desitjos i les necessitats de Catalunya en aquesta quantia. Els voldria resumir en vuit punts quins són els canvis que es produiran en la relació entre ciutadans i Govern, perquè és la millor manera d'entendre el sentit de l'Estatut: 1. Des del punt de vista dels efectes sobre la ciutadania. L'oferta d'habitatge de protecció oficial serà més àgil i més abundant. Tenim amb l'Estatut més autoritat per tenir sòl. Millor adequació dels mòduls als preus de mercat. Moltes més possibilitats de participació del sector privat i del cooperatiu en la construcció, venda i/o lloguer d'habitatges protegits. Per tant, un mercat lliure, més transparent, i menys condicionat a comportaments especulatius. 2. Els ciutadans de Catalunya podran exigir a la seva administració un major respecte als drets personals i de convivència. S'estableix la no-discriminació per gènere, la igualtat real, amb independència de l'opció sexual, la llibertat religiosa, la protecció enfront de la violència de gènere i el restabliment del codi civil català que acabem de compilar i d'actualitzar. 3. La plena responsabilitat sobre la salut, sobre el sistema educatiu i sobre les polítiques d'atenció a les persones, salvant els aspectes regulats amb caràcter bàsic, faran de la Generalitat l'autèntic Govern de referència. El Govern. Per la majoria dels ciutadans, el Govern de la Generalitat serà percebut com el referent governamental. S'haurà acabat la coartada exculpatòria tradicional. És que a Madrid no ens en donen, és que no ens permeten, és que ens obliguen; no hi haurà tant Madrid, serà el Govern el responsable. La suma ben gestionada de la nova definició de competències i el model de finançament que s'hi apunta, tindrà un efecte positiu multiplicador pels ciutadans. 4. Hem de decidir qüestions tan senzilles com aquestes: quantes beques escolars cal dotar? I a la Universitat? Podrem decidir-ho en millors condicions també a partir dels mínims de garantia a tot Espanya. Podrem decidir imports, modalitats, límits, col·lectius, etc. 5. Per fi podrem combatre els efectes perversos sobre la població ja resident, en termes de serveis públics garantits i ajudes específiques per als menys dotats, derivats de l'arribada massiva de nous ciutadans, que desequilibra els pressupostos socials i altera dintells d'entrada en els sistemes de protecció. 6. La immigració que ens enriqueix també ens exigeix. Per respecte als nouvinguts i al seu dret, però també per reconeixement dels drets ben guanyats per les generacions de ciutadans que han permès el nostre país de fer un salt enorme de progrés i justícia social, ara no podem deixar que aquesta justícia i aquest progrés vagin enrere en les noves circumstàncies d'allau immigratòria. I no hi anirem. 7. A Catalunya tenim un sistema educatiu amb un alt percentatge d'oferta privada; oferta privada sostinguda amb fons públics, els centres concertats. Ara sí, per fi, estarem en condicions d'optar a un sistema educatiu equiparable als millors d'Europa, comptant amb els esforços, la innovació i la qualitat que amb aquesta xarxa única, però diversa, amb personalitats respectades i ben dotades, es podran desenvolupar. 8. El salt endavant més evident, ja que partim de quasi zero, ha de ser de les prestacions universals de caràcter social per a determinats col.lectius, per mitjà de polítiques de servei a les famílies, infància, discapacitats, gent gran, emancipació dels joves, etc. Les polítiques inclusives, contra tota discriminació o no integració, seran marca de la casa a Catalunya. Senyories, El passat mes de novembre, vaig demanar respecte pel procés que, amb lleialtat constitucional i rigor procedimental, havien iniciat mesos abans a les institucions catalanes. Probablement serà necessari el pas del temps per fer una valoració més justa i més desapassionada del salt que estem a punt de fer i de la voluntat i el compromís dels seus impulsors. 4 �Estic convençut que tot l'esforç haurà valgut la pena. I que amb el temps tot Espanya entendrà que la proposta de Catalunya ha estat feta des del respecte i des de la convicció que l'autogovern i la proximitat és el millor principi en política i que la lleialtat ha de ser sempre el primer principi. La mateixa lleialtat amb què avui he parlat davant de vostès de la proposta de reforma de l'Estatut de Catalunya Muchas gracias señor Presidente, Muchas gracias señorías. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1750 Title A name given to the resource Intervenció del president a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senado. Madrid Subject The topic of the resource Autogovern Balança fiscal Catalanisme Estatuts Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/227/20051116.pdf 396b60a99bb06c257bd3b2daf4ddfc8b PDF Text Text Intervenció del president a la reunió del Comitè de les Regions Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel·les. | 16/11/2005 Fa exactament un any (els dies 17 i 18 de novembre de 2004) vaig tenir l'honor de participar en la sessió commemorativa del desè aniversari del Comitè de les Regions. En aquella ocasió vaig comentar que m'hauria complagut poder-me adreçar en català, en la meva llengua, al Plenari. En aquell moment no era possible, i per això em vaig haver d'"autotraduir" jo mateix. Avui ja puc parlar el català de forma oficial. I em complau que el Comitè de les Regions, òrgan representatiu de les autoritats regionals i locals de la Unió europea, i per tant l'òrgan més proper als ciutadans, sigui el primer a permetre-ho. El reconeixement de la diversitat lingüística, la seva aplicació pràctica, són elements clau a l'hora de reforçar el sentiment de pertinença dels ciutadans amb la UE. Hi ha un problema d'identitats i de distància entre Europa i els ciutadans. I una de les maneres de resoldre'l és això que estem fent avui aquí. Vull agrair al Govern espanyol la seva receptivitat en aquesta qüestió, i les gestions a les institucions comunitàries, que finalment han donat un fruit positiu. Després de gairebé 19 anys les llengües co-oficials en diverses Comunitats Autònomes espanyoles tindran un estatus reconegut. A iniciativa de la Comissió Europea, les institucions comunitàries han definit un "Pla D" (Democràcia, Diàleg i Debat), que es publicarà al desembre. Des del Comitè de les Regions, el president Straub ha insistit que la "D" també ha de ser la inicial de "Descentralització". Com he dit abans, aquesta és l'assignatura pendent d'Europa. Vull aprofitar per agrair el suport del Comitè de les Regions per a l'organització de la Conferència de Presidents de Regions Euromediterrànies, que tindrà lloc a Barcelona els propers dies 25-26 de novembre, al voltant de la Cimera euromediterrània de caps d'estat i de govern dels 25 estats membres de la Unió europea amb els seus homòlegs dels 10 països mediterranis associats. En efecte, els dies 27 i 28 de novembre tindrà lloc a Barcelona la trobada diplomàtica de més alt nivell de la història entre líders mediterranis. Exactament deu anys després de la Conferència euromediterrània de ministres d'afers exteriors on l'any 1995 es va 1 �signar la Declaració de Barcelona. Barcelona ha estat triada de nou, sota presidència britànica, com a escenari d'una trobada històrica, confirmant la seva vocació de capital de la Mediterrània. Hi haurà activitats produïdes des de la societat civil, com són una Conferència Sindical i una cimera de líders empresarials; una Conferència de Ciutats Euromediterrànies i un Seminari sobre els Mitjans de Comunicació i la Mediterrània, organitzat per l'Institut Europeu de la Mediterrània. Les activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya són quatre: 1. Fòrum Euromed Salut (14-15 de novembre) 2. Cultura en l'espai euromediterrani (22-23 de novembre) 3. Conferència Euromed de Dones (25 de novembre) 4. Conferència Regional Euromed (25-26 de novembre), amb el suport del Comitè de les Regions, que reunirà els presidents de regions euromediterrànies, del nord i del sud. Aquesta és una experiència única i arriscada, donada l'asimetria total de competències entre els diferents estats. Tenim a hores d'ara més de 40 regions confirmades, que representen no només l'Europa mediterrània i els països de les ribes sud i est de la Mediterrània, sinó també regions d'estats atlàntics (Bèlgica, Gran Bretanya, Portugal), bàltics (Suècia, Lituània, Estònia) i centreeuropeus (Polònia, República Txeca). Estem obrint un diàleg innovador per tal que la dimensió territorial sigui tinguda en compte. A la darrera sessió plenària del Comitè de les Regions del mes d'octubre es va aprovar per unanimitat el dictamen sobre el "Desè aniversari de l'Associació euromediterrània: Programa de treball per afrontar els reptes dels propers cinc anys", la ponent del qual va ser la Sra. Anna Terrón, delegada del govern de la Generalitat a Brussel.les i membre suplent del Comitè. Entre altres aspectes, recull la necessitat de crear un fòrum local i regional dins el marc institucional euromediterrani. Anem doncs en el mateix sentit, i estem en el mateix vaixell. Espero poder-los saludar personalment a la Conferència de Barcelona, en la qual ens proposarem rellançar el Partenariat Euromediterrani a partir d'una major implicació i participació de les entitats locals i regionals, i en definitiva, de la ciutadania, a la recerca d'una Mediterrània pròspera i en pau. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1709 Title A name given to the resource Intervenció del president a la reunió del Comité de les Regions Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel.les Subject The topic of the resource Catalanisme Congressos Espanya plural Territoris Relacions Internacionals Unió Europea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/181/20040928.pdf 02e4756ea6e46cdc906815fb4adddcf8 PDF Text Text Intervenció del president de la Generalitat en el debat de política general Parlament de Catalunya | 28/9/2004 I - La nova situació política Com vaig anunciar en la meva compareixença parlamentària del mes de juny, és la meva intenció en aquest debat exposar quin és el projecte que impulsa el Govern que tinc l’honor i la responsabilitat de presidir. Els 9 mesos de govern transcorreguts no han estat fàcils, després de quasi un quart de segle de govern conservador. Ara som a l’inici d’un nou període. El nou govern de Catalunya i el canvi de govern a Espanya permeten la represa de l’impuls transformador. El nou Estatut, la reforma de la Constitució, la configuració d’un Senat federal, la Constitució europea, tot és un altre cop sobre la taula. És un risc, és una oportunitat apassionant i, sobretot, és per a nosaltres una gran responsabilitat Avui es donen unes condicions polítiques normals. L’acció del Govern es podrà desenvolupar sense ensurts, encara que no pas sense dificultats. S’ha estabilitzat el mapa polític del país, després del llarg cicle electoral iniciat amb les eleccions municipals i catalanes de l’any passat i culminat amb les eleccions generals i europees d’enguany. En les diferents fites que han marcat aquest cicle, els partits que donen suport al Govern han vist àmpliament ratificada la confiança de la ciutadania. Passades les vicissituds d’aquest període i estabilitzada la situació política, no és gratuït recordar l’esperit amb que va néixer l’actual Govern de Catalunya. L’acord del Tinell, ha facilitat la necessària alternança política. És un acord que els tres socis veiem com una aposta estratègica, pensada en clau de país. Representa una opció catalana i progressista. N’hi ha d’altres, però aquesta és la més integradora. 1 �L’opció que vam fer crea l’escenari per garantir la unitat civil de Catalunya i per evitar la divisió dels catalans en blocs antagònics. Crec convenient recordar que aquest acord amplia al màxim la base social del catalanisme, entès sobretot com una cultura cívica compartida i no com una ideologia que divideix i separa. La divisió de la manifestació de l’11 de setembre, que es va produir arran de la Loapa no té, ara, raó de ser. L’acord del Tinell expressa la voluntat majoritària d’un gir progressista en la política catalana. Pretén impulsar la innovació econòmica i tecnològica, apostar per un desenvolupament sostenible, activar noves polítiques socials, donar veu i protagonisme als territoris, endreçar el país i el seu paisatge malmès. I fer efectiu el compromís de la societat catalana amb la pau i la cooperació. Tot això per millorar substancialment el nostre Autogovern. Diguem-ho clar: l’aliança estratègica que va fer possible l’acord del Tinell i el Govern catalanista i d’esquerres és avui més viva que mai. És una aliança basada en l’exigència de la majoria progressista de la societat catalana. És una aliança activa, interpretada per un Govern que ha après en molt poc temps a treballar en un clima positiu. El govern respecta la pluralitat de la seva composició i observa rigorosament la regla de la cohesió governamental, corregint-ne les desviacions. Si és cert que la situació política catalana permet al Govern treballar en bones condicions, també ho és que el canvi polític a Espanya ens ha obert perspectives inèdites d’entesa. Entenc que el canvi polític a Espanya és una oportunitat per a Catalunya. I ho és en tres sentits:    Per impulsar les polítiques de progrés Per millorar l’autogovern de Catalunya Per fer un pas decisiu en la configuració de l’Espanya plural i l’Europa emergent. 2 �Oportunitat no vol dir oportunisme. Aquesta via ja l’hem tastat: els progressos assolits no s’han consolidat prou, els petits èxits han estat presentats com a notables i, en canvi, la pèrdua d’influència de Catalunya a Espanya s’ha anat fent més i més evident. El que proposo és tota una altra cosa: és fer efectiva la voluntat de Catalunya d’influir en la política i l’economia espanyoles amb totes les conseqüències. Implicar-se per codecidir. Ve’t aquí. Catalunya Proposa una Espanya Plural determinada, en la qual les nacionalitats històriques de la disposició transitòria segona de la Constitució vegin reconeguda la seva personalitat com a Comunitats Nacionals. En la meva compareixença parlamentària del 28 de juny passat em vaig referir amb cert detall a l’acció empresa pel Govern de la Generalitat per reorientar les relacions amb Espanya i en particular amb el nou Govern. Els deia aleshores que creia que el canvi polític a Espanya obria una nova etapa. Avui no disposem de cap indici que desmenteixi la meva afirmació de fa tres mesos. Ben al contrari, penso que s’han acumulat gestos i decisions que confirmen el final d’un escenari polític de confrontació i la seva substitució per un nou escenari de col·laboració institucional. Són gestos que confirmen una intuïció que ja vaig expressar el gener passat quan els deia que abans d’un any, Espanya estaria caminant amb un rumb diferent. Ho confirmen els contactes formals i informals del president i dels consellers de la Generalitat amb el president i els ministres del Govern d’Espanya, dels que vull destacar –per la seva exhaustivitatl’entrevista que vaig tenir amb el president Rodríguez Zapatero el 21 de juliol passat. En el Govern espanyol hi hem trobat actituds positives: respecte i voluntat de diàleg. També algunes patinades evidents i potser fins ara inevitables, sens dubte. Aquestes actituds s’han transformat en gestos simbòlics importants com l’anunci de la revisió del consell de guerra al president Companys. El 15 d’octubre ho deixarem ben clar a Montjuïc. 3 �Hi ha hagut compromisos de gran importància, començant per la paraula del president Zapatero de respectar el projecte d’Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya. També el compromís actiu i complex d’obtenir el reconeixement del català a la Unió Europea. Més enllà de les vicissituds del moment, vull recordar que és l’únic intent seriós realitzat fins ara. Més endavant tindrem ocasió de referir-nos-hi. El nou govern d’Espanya ha pres, en relació a Catalunya, algunes decisions de gran entitat: la paralització del transvasament de l’Ebre o el trasllat la seu de la Comisión del Mercado de Telecomunicaciones, de Madrid a Barcelona. Puc anunciar que el Govern està en disposició d’avaluar la possibilitat d’instal·lar a Barcelona la seu del nou Consell Audiovisual d’Espanya. Decisió que seria completament coherent amb l’anterior. El govern espanyol ha adoptat també compromisos en infrastructures (l’AVE el 2007 a Barcelona), en cultura (l’1% de Foment a l’Institut d’Estudis Catalans). Amb Barcelona (desbloqueig de la Carta Municipal). I amb l’Ebre (descontaminació del riu). És significativa també la retirada de cinc recursos d’inconstitucionalitat contra normes de la Generalitat. La retirada dels recursos que afectaven al Dret Civil Català, és un pas clar en el sentit del reconeixement del la nostra singularitat. També s’ha iniciat el desbloqueig de traspassos de competències pendents així com l’establiment d’un calendari precís d’una bona colla de nous traspassos. És bo recordar aquí que la Comissió de Traspassos no s’havia reunit des de maig de 2001. Aquests gestos, aquests compromisos i aquestes decisions tenen un valor afegit de gran importància. Generen el clima de confiança que cal per negociar i acordar els temes de la complexa agenda de reformes polítiques d’aquesta legislatura. L’agenda compta amb qüestions institucionals de primer ordre, com la reforma de l’Estatut i la reforma constitucional. Però també inclou qüestions econòmico-financeres cabdals com la revisió del finançament autonòmic. I estudiem la localització d’agències europees a Catalunya. No podem oblidar les infrastructures, que són cabdals tant pel que fa a la seva concepció (del mapa radial a la xarxa) com a la seva gestió compartida (aeroport, ferrocarril). 4 �Finalment, però no per això en darrer lloc, tenim a l’agenda les qüestions culturals i simbòliques, amb l’objectiu d’aconseguir un ferm compromís del Govern espanyol i de les institucions europees en el reconeixement, protecció i impuls de la llengua i la cultura catalanes. De les perspectives i els primers avenços en aquestes negociacions els en parlaré al final de la meva intervenció d’avui. Gaudim doncs d’una situació política, a Catalunya i a Espanya, molt millor que quan aquest Govern va prendre possessió. Quan dic millor vull dir que es donen millors condicions per treballar i per decidir; en definitiva per governar. Per això mateix, la situació present és més compromesa i exigent. Però no hem d’oblidar altres circumstàncies associades a la nostra qualitat d’europeus i a la nostra condició d’economia i societat oberta, inserida de ple en el món global. L’ampliació europea a l’Est, el naixement de l’Europa dels 25, la nova Constitució, el Pacte d’Estabilitat, la política mediterrània d’Europa o l’adhesió de Turquia a la Unió són qüestions que ens afecten de ple, són els nostres problemes. En els propers mesos, el debat previ al referèndum sobre la Constitució europea creixerà en intensitat. Crec que és la meva obligació deixar clar que el resultat del referèndum no és indiferent, que ens afecta i ens condiciona. La Generalitat tindrà un capteniment institucional en tot aquest procés i exercirà la responsabilitat de fer conèixer a la població el projecte de Constitució europea que serà sotmès a referèndum. En tant que President de la Generalitat em sumo a les diverses crides que s’estan fent a respectar totes les posicions que s’expressin democràticament. Dit això, no els amago que sóc un decidit partidari del sí a la Constitució. Valoro més els efectes negatius de la marxa enrera en el procés de construcció europea que els defectes i mancances de la Constitució. Els partits de la coalició governamental tenen i tindran una sola posició en tots els temes de govern i en l’Estatut. Però podem diferir en allò que es refereix a les dues constitucions: l’espanyola i l’europea. Dos dels partits de la coalició són federalistes i un és sobiranista. 5 �Continuarem treballant junts per a aconseguir que la llengua catalana sigui afegida, juntament amb el gallec i el basc a la llista dels 20 idiomes oficials en els estats de la Unió i en la Unió mateixa. Vull que tinguin la certesa que, malgrat les diferències, sóc conscient que hi ha una voluntat majoritàriament compartida en aquesta Cambra i a tot el país: tots volem més Catalunya i més Europa. Seria una ficció ingènua pensar que podem fer política a Catalunya sense tenir en compte un entorn global que ens condiciona cada cop més. Precisament aquesta percepció és la que ha determina l’activitat exterior de la Generalitat:  els recents viatges al Marroc i a Algèria;  els propers a Japó, Xina i Mèxic, amb motiu de la Fira del Llibre de Guadalajara, en la qual Catalunya és comunitat convidada;  la reforma del Patronat Català Pro Europa  i la creació de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les;  el treball a la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), creada, com la dels Alps, a l’empara de l’antic Consell d’Europa.  La CTP, amb més de 20 anys de treball ha donat resultats profitosos en la darrera sessió, celebrada fa uns dies a La Seu, puix que es va configurant un mapa cada cop més precís de l’Eix Pirinenc i de les comunicacions que el travessen i les infrastructures que li calen. Treballem, alhora, per enfortir l’Euroregió, a imatge i semblança de les regions transnacionals d’Europa, que han anat sorgint amb la desaparició de les fronteres, com a resultat del creixement de la Unió i de les seves competències. En tenim exemples a Nord Pas de Calais i el South East britànic; en l’antiga frontera entre la RFA i Holanda, en la regió formada per Alsàcia i les regions frontereres de Suïssa i la RFA, en la connexió entre Malmöe i Copenhaguen, facilitada pel pont sobre l’estret marítim que els separa. Aquest és un moviment imparable de la història i de la geografia política. En el nostre cas ens permetrà reunir un conjunt de regions, tant de l’Estat espanyol com del francès, que reuneixen 17 milions d’habitants i que sumen tot el que cal tenir per a esdevenir una regió europea de punta: tamany, capacitat econòmica i posició estratègica. Hem d’acceptar que som interdependents i que la política, avui, és l’art de gestionar aquesta interdependència, per a mantenir i enriquir 6 �la nostra identitat i, alhora, aprofitar les oportunitats de progrés i de benestar pròpies de les societats obertes. Així ho entén i ho assumeix el Govern de Catalunya. Som conscients de les expectatives creades, de la responsabilitat contreta, dels marges d’actuació de què disposem i de les inèrcies que cal vèncer. No cal que els recordi en quina situació vam trobar les finances de la Generalitat, ni les decisions estratègiques ajornades per anys de passivitat, ni la deficient situació organitzativa de l’administració catalana. Ho vam recordar quan tocava. No hem fet sang, perquè no és el nostre estil, ni és bo pel país. Però suposo que ningú no ens negarà el dret d’inventari. És evident que hi ha un temps per a cada ambició, i per a cada exigència. I ho es també que, si ara fa exactament cent anys, es van posar les primeres pedres d’un període d’expansió de la política i de l’economia catalanes, els 25 anys anteriors (des de la Revolució de 1868) havien estat absolutament indispensables per fixar les bases teòriques, ideològiques i culturals de l’empenta del catalanisme. Ara passa el mateix. Hem tingut 25 anys de fonamentació, d’afirmació de la identitat, de pau, de creixement econòmic, de democràcia i de devolució de competències a la nostra autonomia. Ara toca fer una gran passa endavant en les infrastructures, en l’educació, en la salut, en la internacionalització de les nostres empreses, en l’ambició política. Podem fer-ho. Ho farem. Igual com fa cent anys, aquesta passa endavant haurà anat precedida per un desenvolupament magnífic de la vida local, de les ciutats, dels municipis, que moltes vegades, aleshores i ara, han estat capdavanters en les transformacions socials, tecnològiques i urbanes. L’esclat de la Barcelona del 2004, de Girona, de Vic, Olot, de Manresa, de Reus i Tarragona, de La Seu, de Lleida, de Tortosa i Amposta, de Terrassa i Sabadell, i de tantes altres ciutats catalanes, és la millor garantia de que estem a punt per a el gran avenç nacional. Som uns convençuts de la devolució o atorgament de competències de recursos i de responsabilitats al nivell local. Sense ignorar que aquesta devolució ensopega amb la desconfiança que en els municipis han generat 25 anys de recel en sentit contrari. 7 �Aquest és un Govern que mira molt més enllà per decisió dels ciutadans de Catalunya. Tenim el mandat de combinar reformes institucionals i impulsar polítiques socials. Tot alhora. I ho farem jugant net: no amagarem els problemes, no eludirem les responsabilitats que ens pertoquen, i no silenciarem les discrepàncies, perquè no en tenim cap que posi en perill la cohesió del govern. Per tant, Catalunya ha de saber que el Govern està plenament disposat a aplicar el seu programa, que compta amb una perspectiva d’estabilitat, i que pren les iniciatives i les decisions que li pertoquen. II - La Catalunya dels 7 milions Com és la Catalunya d’avui? Catalunya és, com mai, una societat en ple procés de canvi. Una Catalunya està emergint davant nostre. Ja no ens serveixen les fotos fixes. La Catalunya dels 6 milions està superada. I amb ella bona part de l’imaginari col·lectiu amb el que ens sentíem interpretats i representats. Molt del que era vàlid fa 25 anys ja no ho és ara. El procés de creixement demogràfic intens com el que estem vivint, lligat al fort increment de la immigració, que coincideix amb un repunt de la natalitat autòctona, fa que pràcticament puguem dir: som 7 milions! Sí, som 7 milions. Les dades del padró de l’INE a 1 de gener de 2004 eren de 6.948.708 habitants. De fet, la sanitat atén una població de 7 milions (exactament 7.056.988 targetes sanitàries a l’agost de 2004). La imatge d’una societat demogràficament estancada ha saltat pels aires. La Catalunya del 2030 ben bé podria rondar els 8 milions d’habitants (les projeccions que es fan oscil·len entre 7.5 i 9.2). El meu govern treballa sobre la base dels 7 milions que som. El nostre projecte nacional, polític, social i cultural ha de partir d’aquesta nova realitat. El fet cert és que l’impacte del ràpid creixement de la immigració –un 10% del total de la població a dia d’avui- i de l’envelliment de la població autòctona és dels que deixarà una petjada profunda en la societat catalana. Com ha succeït en altres moments de la seva història. 8 �El paisatge humà de Catalunya està canviant, començant per les nostres escoles i pels nostres barris, amb nova gent, nous colors, noves parles, nous costums. I el paisatge físic i urbà de Catalunya, també ha canviat sensiblement. No sempre per bé, admetem-ho: el preu de l’habitatge, la precarietat laboral, els dèficits socials i un territori en molts indrets severament castigat per un urbanisme descontrolat i una sèrie d’abusos mediambientals, són indicadors alarmants d’errors o dèficits a corregir. Tanmateix, la millora real de les comunicacions viàries i telemàtiques, tot i que tímida i insuficient, està configurant, sens dubte, un nou paisatge i una nova manera de transitar-lo. En una situació així la societat catalana ha de tractar de convertir els temors i les dificultats en noves certeses i en noves esperances. Igualment com va saber fer la Mancomunitat primer i la Generalitat republicana després. I ara, sense les fragilitats estatals i internacionals que van condemnar i anorrear aquell catalanisme magnífic. La bona pregunta en aquestes circumstàncies és: Què pot oferir la societat catalana per renovar el pacte cívic que la relliga, i per fer créixer un sentiment de pertinença compartit? Què podem fer per lligar amb el millor del nostre passat i fer bons els averanys del futur? Com podem posar en servei la nova dimensió demogràfica, la diversitat cultural i la nova situació espanyola i europea que ara tenim? D’entrada hem de ser conscients que Catalunya no pot cometre errors i un d’ells fóra ignorar que Espanya i Europa també han canviat i molt. Catalunya és un país atractiu, un país que durant el segle XX ha atret centenars de milers de persones d’arreu d’Espanya i que ara atreu milers i milers de persones vingudes de tot el món. Però no som una illa avançada en un entorn històricament adormit. Catalunya atreu persones i talents i capitals perquè és un país d’oportunitats, pel seu progrés, pel seu benestar, per la seva pau civil. Com també és cert que milers de catalans i moltes empreses catalanes s’instal·len fora del triangle català, a Nord i a Sud, perquè hi troben oportunitats. 9 �Aquesta capacitat d’atracció i de mobilitat ens ha d’enorgullir, és cert. I alhora ens ha d’esperonar a conservar, millorar i innovar –segons sigui el cas- els atots (els “trumfos”) que han fet de Catalunya el país pròsper i convivencial que avui coneixem. És cert, diguem-ho clar, que hem perdut peu, si més no pes relatiu, en una colla de sectors importants, com les finances, la borsa, l’aeronàutica i algunes de les tecnologies emergents. Però no hi ha rés de catastròfic ni d’irreversible en tot això. L’economia catalana compta amb una sòlida base industrial i de serveis que assegura la prosperitat del país. És una economia que creix per sobre de la mitjana de la Unió Europea, encara que –en els darrers anys- per sota de la mitjana espanyola. És una economia que crea llocs de treball (73.000 en els darrers dotze mesos), amb una taxa d’ocupació que s’acosta molt al 70% marcat com a objectiu per l’any 2010 a l’agenda de Lisboa. Altrament el nostre creixement demogràfic no s’explicaria. La nostra és una economia dinàmica, amb un fort impuls a la creació d’empreses i amb una notable capacitat d’adaptació tecnològica. És una economia oberta i plenament bolcada a l’exterior. És una economia ben integrada en el mercat europeu. Que canvia la seva estructura interna. La construcció, que havia arribat a representar el 4.7% de l’economia catalana, n’és ara un 4.1%. En canvi la sanitat s’espera que representi, l’any que ve, el 5% del producte brut. Que la sanitat passi per davant de la construcció és un bon indicador de la terciarització de l’economia catalana. L’economia pública no la tenim ben resolta, ni de lluny. Ni en la despesa corrent ni en la inversió. Haurem d’estalviar un bon tros en despesa corrent per fer front als reptes de la formació de capital, físic i humà, que ens cal. El dèficit que ens va deixar el Pressupost del 2003 va ser de 1200 milions d’euros; i el desplaçament de despesa de l’any 2003 al 2004 prop de 3.000 milions d’euros. Se’ns havia dit que el nou finançament obtingut en els converses Montoro-Homs acabaria essent de 2.500 milions d’€uros més (400.000 milions més de pessetes.). El primer any se’n van obtenir 10 �40 en comptes de 400 i l’evolució no sembla confirmar pas aquelles expectatives optimistes. Saben que és el que ha passat,? Que Montoro baixava impostos al mateix temps que transferia competències, és a dir que baixava impostos a costa de les CCAA que rebien les competències. Tot donant-los un marge d’augment del tram propi dels impostos, absolutament impopular i insuficient. Aquesta ha estat la gran trampa financera dels darrers anys i el govern anterior hi va caure de quatre potes, si em permeten l’expressió. Això posa les coses molt difícils, no solament a les autonomies sinó al propi govern espanyol, que no voldria passar per més voraç, fiscalment parlant, que l’anterior, però que és altrament més dialogant amb les autonomies i entén que les coses no poden seguir així. Baixar impostos a costa dels qui tenen les competències no és acceptable. Diguem-ho clar. I retornar les competències, cosa que algunes autonomies podrien preferir, no és compatible amb la nostra filosofia de govern. No tornarem cap competència; al contrari: reclamem el dret a poder decidir sobre el conjunt de la càrrega fiscal imposada als nostres ciutadans per l’Estat i l’Autonomia, sumats. En els primeries de la dècada dels 90 vaig proposar un repartiment del pastís de la despesa pública equivalent al 50%, 25%, 25% respectivament entre estat, autonomies i municipis. Em va costar de convèncer al govern d’aleshores que això no era un despropòsit i vam situar l’horitzó ben lluny, en l’any 2000. La segona embranzida, l’any 99 em va permetre situar l’objectiu en el 40/30/30. I ara el ministre Solbes diu que l’Estat ja no compta més que el 30% i que les autonomies gasten el 50%. Es difícil de creure. Però tot i admetent-ho hauríem de veure fins quin punt, com he dit, no hi ha hagut una transferència del dèficit públic de l’Estat cap a les autonomies i els municipis. La primera cosa que cal aconseguir és que el nou Senat compti amb una oficina estadística que posi llum en la penombra en que l’Estat ha mantingut aquests temes en els darrers 25 anys. També en això la transparència està a l’ordre del dia. 11 �Els catalans estem disposats a pagar per renda els serveis públics i rebre per població, sempre que les inversions es calculin en proporció a la renda. Altrament estaríem sempre en el dèficit d’infrastructures que ens ha ofegat en els darrers anys. Però ara com ara no tenim ni una cosa ni una altra. La diferència entre els impostos que paguem i les depeses que ens podem permetre és superior a la que va de la renda (18%) a la població (entorn del 16 %) i les inversions amb prou feines arriben al 15%. Si l’IRPF per càpita a Catalunya és de 125 i el de les regions menys riques és de 75, ja es veu que és molt difícil --si no és per un augment fort de la inversió de l’Estat a Catalunya--, que es mantingui l’equitat que sempre hem proposat. A Alemanya, el Tribunal Federal ha dictaminat que es tracta de reduir les diferències de renda per càpita entre els Länder, però no és pretén la igualació total, per una raó senzilla: a partir d’un nivell determinat d’ajut, l’incentiu que tenen les regions endarrerides per millorar la seva eficiència és mínim. De fet poden aproximar la seva renda disponible (renda bruta menys impostos) a la de les regions més riques sense esforçar-se en augmentar el seu producte brut. Tanmateix, les perspectives de l’economia i de les empreses catalanes no són tan dolentes com podríem témer per la migrada contribució de l’economia pública. En aquest sentit hem de felicitar les nostres empreses i els nostres sindicats i cambres de comerç, que participen activament en la formulació i posta en pràctica de l’Acord sobre la Internacionalització de l’Economia Catalana. Les perspectives de nous projectes empresarials són extraordinàriament positives: Agafen un exemple: el de la indústria farmacèutica. La decisió de NOVARTIS (la segona d’Europa i la quarta a nivell mundial) de situar a Barcelona la direcció de l’expansió de la companyia per Rússia, tot Àsia i l’Extrem Orient. En Biomedicina tant la presència de les empreses esmentades com la creació i instal·lació, a Barcelona, del centre de recerca biomèdica liderat per professor Izpisúa i el treball de l’IMIM dirigit pel Dr. Jordi Camí, ens situen en una bona posició. 12 �Hi ha molt a guanyar en aquest camp, comptant, més enllà de Catalunya mateix amb la col·laboració amb la Universitat de Montpellier i la seva Facultat de Medicina. El professor Nueno insisteix - i no sense raó- en la importància que pot tenir, a mig termini, la residència a Catalunya de gent d’edat mitjana o avançada, de nivell de renda considerable, atreta per uns bons serveis mèdics, un clima agradable, una oferta cultural de molt nivell i un aeroport ben connectat. No crec que aquests temes puguin ser considerats impropis d’un debat nacional. Altres territoris, dotats d’una concentració més gran de poder polític i financer, potser poden estalviar-s’ho, nosaltres no hauríem de caure en aquest error. Aquesta realitat incontestable no ha d’amagar, però, la necessitat de millorar i d’innovar per consolidar un patró de creixement més sa i sostenible, amb un objectiu ineludible: fer de l’economia catalana una de les més competitives d’Europa. La prosperitat econòmica dels catalans depèn en primer lloc de la nostre capacitat emprenedora que en el món d’avui vol dir –a més del coratge d’assumir els riscos que comporta tirar endavant un projecteuna disposició permanent a aprendre i a innovar. El segon atot que fa de Catalunya una societat atractiva és la seva capacitat d’integració social. La Catalunya del segle XX fou capaç d’integrar als nouvinguts d’arreu d’Espanya que, a finals dels anys vint i durant els cinquantes i seixantes, van trobar, al nostre país, les oportunitats vitals que els eren negades per la dictadura. Aquells treballadors estan a la base de la nostra prosperitat actual. Catalunya arribà a ser el que és avui, gràcies també al treball i l’energia que hi aportaren centenars de milers d’homes i dones que l’han feta seva de manera indiscutible. Recordem-ho ara. Els darrers trenta anys, la lluita per aconseguir escoles, sanitat, transport públic i barris dignes ha estat el primer i més important factor d’integració social a Catalunya. Potser ara hem esdevingut una societat massa indiferent a les velles i les noves exclusions. Potser ens estem resignant massa fàcilment a conviure amb un grau de pobresa. 13 �Aquest govern està decidit a resoldre aquesta qüestió: més mestres, més metges, més infermeria, més inversió als barris, més cultura. Això és el que cal. Per això cal també ser emprenedors en el terreny social. Com ho estan sent tantes escoles, tantes associacions de veïns, tantes organitzacions no governamentals, tants ajuntaments La Catalunya dels 7 milions reclama un nou civisme. Una comunitat de set milions de ciutadans i ciutadanes, en el món obert en el que vivim, ha de saber-se segura i porosa alhora. No vull pas encetar un nou capítol de divergències sobre el concepte del mestissatge. No hi ha una cultura viva que es pugui definir sense diversitat i dinamisme. Som un país d’atracció, però no podem pensar el futur només sobre la base de la mitificació de les nostres qualitats. Si ho féssim ens veuríem, gairebé sense adonar-nos, abocats a un estancament com a país que –tard o d’hora- ens portaria a la decadència. Però encara menys ens podem permetre ignorar desprevingudament les dificultats que ens plantegen les noves realitats socials. El cost que pagaríem per aquesta frívola ignorància seria massa alt. Seria el cost d’una reacció social desordenada i moguda per les pors a allò que no es comprèn. La Catalunya dels 7 milions ha de renovar els trumfos del passat. Hem d’assegurar la prosperitat del futur amb més esperit emprenedor, amb més formació i coneixements, amb més competitivitat. Hem de renovar el pacte de ciutadania per infantar un nou patriotisme: el patriotisme dels drets i dels deures. Hem d’ampliar la nostra capacitat d’inclusió social amb un esperit més obert, amb la generació de noves seguretats. I, a la vegada, necessitem una represa del gust per la innovació social. El patriotisme de debò és el que fa que em senti part del país perquè el país em dóna unes seguretats que no tenia en néixer i una llibertat creixent, i que alhora em fa proporcionalment responsable d’unes obligacions que assumeixo. 14 �Aquest és l’autèntic sentiment de pàtria, que té tant a veure amb el present i el futur com amb un passat ja intocable. Hem d’apostar per fer de la nostra cultura i la nostra llengua el tret distintiu emblemàtic de Catalunya en un món que tendeix a la uniformització. I hem de fer de Catalunya la seu pionera dels instituts que es crearan per tal de preservar la diversitat idiomàtica del món. Tot això no pot ser l’obra exclusiva del Govern. O surt de l’impuls social o no serà. Per això crec que ens equivocaríem si no abordéssim les reformes institucionals –amb la de l’Estatut en primer lloc- des de la consciència que han de servir essencialment per a fer possible el nou impuls de la prosperitat, de la cohesió social, de la convivència cívica i de l’esclat cultural de la societat catalana. Per dir-ho més clar: la nostra opció per millorar l’autogovern ha d’estar al servei d’aquell jove que busca la seva primera feina, i d’aquell aturat de 45 anys que busca una nova oportunitat, i d’aquells investigadors que volen fer la seva carrera professional a Catalunya, i d’aquelles vídues que necessiten la millora de les seves pensions. M’atreveixo a demanar que en l’Estatut que estem fent, a més de pensar en les nostres inquietuds de polítics o en el desig de perfecció dels juristes, pensem en els anhels i temors dels catalans, en el seu dret a construir al seu projecte vital, en la necessitat que tenim de preparar-nos per a una vida diferent, millor. Com també goso demanar que fem un Estatut al servei de l’ambició de totes les terres, pobles, viles i ciutats de Catalunya. Que ens permeti assegurar un nivell homogeni de cobertura dels serveis públics a tot el territori, Ebre i Pirineus inclosos, perquè volem que tenir un projecte de vida al Pirineu i a l’Ebre no sigui un impossible. Que ofereixi les eines per fer efectiva la nostra voluntat de que les terres de Lleida esdevinguin el motor de la Catalunya agrària i una terra de progrés econòmic i social. Que el Camp de Tarragona, la segona àrea metropolitana de Catalunya, es pugui dotar de les eines de futur necessàries per créixer de forma sostenible i ordenada. 15 �Que ens permeti que les comarques gironines puguin assolir noves cotes d’innovació i tinguin un projecte de futur sòlid i estimulant, que aprofitant tots els seus actius, vetlli per la qualitat natural d’aquest ric territori. Que tingui en compte el desig de la Catalunya Central de tenir la mateixa ambició i les mateixes possibilitats de desenvolupament que la resta de territoris de Catalunya. I, finalment, que ens permeti aconseguir que la gran regió metropolitana de Barcelona, continuï essent un mirall de la diversitat de Catalunya, de les seves ganes d’innovar i d’assolir nous horitzons de prosperitat. L’obligació del governant i del legislador és copsar l’estat d’ànim del país. O més ben dit els milions d’estats d’ànim que configuren l’estat d’ànim del país. No per adaptar-s’hi dòcilment (això seria fer populisme) sinó per escoltar, dialogar i estimular. En definitiva per oferir perspectives, seguretat i futur. L’actitud dels governants ha de procurar de tenir els peus a terra i la mirada lluny. L’ambició de futur i la sensibilitat per atendre i copsar la respiració més pròxima. Això és el que he procurat fer en aquests primers mesos des de la Presidència de la Generalitat. Això és el que he fet. Això és el que han fet els consellers del Govern. Les iniciatives i decisions que s’han pres han obeït a aquesta doble necessitat: donar resposta a l’avui i crear l’escenari sobre el que dibuixar des d’ara, el demà de Catalunya. III - L’acció de govern Quina és l’orientació de l’acció del Govern de Catalunya per donar resposta a les expectatives de la societat catalana? D’entrada, vull desfer un fals dilema sobre les prioritats del Govern de Catalunya. Hi ha qui planteja com a incompatibles la prioritat de millorar l’autogovern i la prioritat d’impulsar una vigorosa política social. 16 �Com poden entendre per les meves paraules anteriors, el Govern de Catalunya no creu en aquesta incompatibilitat. Ben al contrari, entén que tot va lligat. El Govern no defugirà cap responsabilitat, ni s’excusarà en les insuficiències competencials o financeres. Amb aquest esperit formulem les orientacions generals de les polítiques del Govern de Catalunya: En primer lloc, assegurar les bases del progrés econòmic de Catalunya per garantir la competitivitat del país. En segon lloc, preparar Catalunya per esdevenir una societat plenament oberta. En tercer lloc, garantir l’equilibri social del país i la integració social, cultural i ciutadana dels nous catalans. En quart lloc, desvetllar totes les potencialitats dels territoris de Catalunya i procurar l’equilibri del conjunt. En cinquè lloc, fer efectiu el desenvolupament econòmic sostenible com a motor de progrés i d’innovació. I en sisè lloc, governar amb eficàcia, proximitat i transparència. És a dir el Govern de Catalunya té l’ambició d’afavorir, amb la seva acció, la competitivitat, l’equitat social i l’equilibri territorial del país. El Govern s’ha dotat d’un instrument que ha de servir de guia de la seva acció durant tota la legislatura. Es tracta del Pla de Govern que concreta els quatre grans eixos de l’Acord del Tinell en 64 objectius polítics i 1.500 actuacions. Es tracta d’un esforç de racionalitzar l’acció del Govern, però també d’oferir una eina de control a la societat i a l’oposició. Fer públic aquest Pla és una decisió coherent amb la voluntat d’exigirnos més i amb la determinació de fer de la transparència un dels valors distintius d’aquest Govern. Transparència és per al meu govern un mot clau. La meva exposició de l’acció de Govern serà una síntesi dels objectius fixats, amb il·lustracions significatives basades en les actuacions previstes. 17 �L’orientació de la política econòmica del Govern es recull en l’“Acord Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”. És l’acord més ampli i ambiciós en molt de temps en el camp de l’economia, signat per la Generalitat juntament amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME el passat mes de febrer. Ara ens toca a tots, però al Govern en primer lloc, estar a l’alçada de l’ambició de l’Acord signat. Tres són els propòsits perseguits i que ja inspiren la política pressupostària del Govern:  La millora de les condicions de competitivitat.  La qualitat de la ocupació i altres mesures de cohesió social  L’increment la internacionalització de l’economia catalana. Sobre la millora de la competitivitat, l’acord conté un conjunt de propostes que, de forma directa o indirecta, incideixen en la productivitat del país. Són mesures destinades a incrementar i millorar les dotacions en:     infrastructures de transport i energètiques, capital humà, capital financer i capital tecnològic, amb un decidit impuls de la política de R+D+I. Amb aquestes eines hem de consolidar els nostres principals actius econòmics i explorar els sectors de futur: biotecnologia, sector aerospacial, alimentació, turisme de qualitat, automoció, indústries culturals, i infrastructures de comunicació ... Això implica un canvi significatiu en la política industrial que durà a terme la Generalitat. D’una política industrial basada en les relacions individuals administració-empresa passarem a una estratègia col·lectiva per la productivitat i la modernització del teixit productiu català. En aquest context, cal combinar les accions a curt termini adreçades a reduir l’erosió competitiva que pateixen determinats sectors industrials, amb les accions que tenen uns efectes més dilatats en el temps, relacionades amb la creació d’un sistema català d’innovació. 18 �Les característiques sectorials i la natura de la competència que es duu a terme en els mercats, obliga a articular una política industrial específica per cada sector, que sigui sensible a les necessitats sectorials però que, alhora, potenciï el canvi de l’estructura productiva dins d’un marc territorial determinat. Així, es duran a terme accions sectorials sobre els sectors més afectats per la pèrdua de competitivitat, especialment en les tres taules sectorials obertes en l’Acord Estratègic per la Competitivitat:  Tèxtil i confecció.  Electrònica de consum.  Automoció i altres materials de transport. i també accions sectorials sobre els sectors amb més potencial de creixement i amb més capacitat per modernitzar el teixit productiu de Catalunya, especialment els sectors determinats per la Secretaria d’Indústria i Energia del Departament de Treball i Indústria, que s’articula estretament amb les línies de treball de caràcter transversal de l’Acord Estratègic per la Competitivitat:  Aeronàutica.  Biotecnologia.  Energies renovables. Alguns exemples significatius del que acabo de citar són: 1. Volem impulsar la creació per part de Fira de Barcelona d’un Saló especialitzat en el sector aeronàutic i de l’espai que permeti posicionar Catalunya a nivell mundial. 2. Hem creat, el passat 9 de setembre, l’entitat gestora encarregada de la posada en marxa del Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i de l’Espai (CTAE). Per la creació d’aquesta entitat el Govern de la Generalitat ha signat un protocol d’actuacions on hi són presents les universitats catalanes, La Caixa i 26 empreses del sector aerospacial. 3. Estem gestionant davant del govern central i de l’empresa EADS que part projectes aerospacials de l’empresa EADS es puguin establir a Catalunya, en concret el projecte de fabricació (total o parcial) i manteniment d’helicòpters i dels respectius sistemes de navegació. 4. El projecte de Bioregió: el Govern està implicat plenament en la creació d’un cluster de biotecnologia i, més en concret de biomedicina, al voltant d’institucions, organismes i empreses de reconegut prestigi, que, actuant en xarxa, ens han d’assegurar un lloc destacat en el sempre complicat camí del desenvolupament econòmic vinculat a la innovació. 19 �5. Les actuacions per incrementar la taxa d’escolarització postobligatòria. 6. La decisió d’accelerar la implantació de les tecnologies de banda ampla per tot Catalunya, gràcies a l’imminent acord amb Localret. En relació a la qualitat de l’ocupació cal mantenir un bon nivell de prestació dels serveis públics bàsics. Del seu eficaç funcionament depèn, en gran part, la possibilitat de fer realitat el principi d’igualtat d’oportunitats i el manteniment de la cohesió social. Així, s’adoptaran mesures destinades a la modernització de les polítiques actives d’ocupació, a facilitar la conciliació entre vida laboral i familiar, al desenvolupament d’un marc català de relacions laborals i a la potenciació de criteris de sostenibilitat ambiental i de responsabilitat social de les empreses. Amb especial cura, aquest Govern promourà la concertació social per rebaixar substancialment la difícilment suportable elevada taxa de sinistralitat laboral. En l’àmbit de la internacionalització de l’economia catalana, es tracta d’adoptar les mesures que permetin gestionar tant el procés de canvi tècnic i de deslocalització com la projecció internacional, abastant tant l’exportació com la implantació productiva en altres espais econòmics. Els instruments de l’acció del Govern en aquest àmbit estan sent l’Agència Catalana d’Inversions i el COPCA. El projecte d’Euroregió, com he dit, és la nostra aportació a l’enfortiment de l’Europa dels ciutadans i dels pobles, a l’Europa de la subsidiarietat i de la cooperació, a l’Europa del projecte i de l’enginy. Els territoris d’aquesta gran regió europea representem un pes molt rellevant dintre de la Unió Europea en termes de població, d’espai físic i de producció econòmica i cultural (17 milions d’habitants (el 17% de la població d’Espanya i França); el 14 % del PIB d’ambdós països; 7 milions de llocs de treball (el 18 % d’Espanya i França)). És, per tant, un territori amb una massa crítica i un pes suficient, que respon a un interès estratègic compartit i a unes complementarietats evidents. 20 �Farem realitat un pol econòmic europeu de primera magnitud que ja compta amb bases molt sòlides i amb sectors punters i que progressarà amb: 1. La millora de les infrastructures per potenciar la mobilitat i la comunicació interna i externa dels territoris de l’Euroregió. 2. La cooperació universitària i científica, per tal d’afrontar de forma adequada els reptes tecnològics que ens arriben. 3. La promoció del projectes culturals, amb una especial atenció a la nostra riquesa lingüística i el nostre patrimoni. Aquesta tardor es farà una reunió de presidents amb un programa de treball per als propers anys. Pel que fa al Món Rural el projecte específic es concreta en una nova administració agrària, orientada a propiciar produccions més rendibles i més sostenibles. Ara és el moment perquè a Catalunya el medi rural es repensi ell mateix, amb el suport i l’ajut del Govern, per encarar adequadament les properes dècades, en les que pretenem:  Culminar amb èxit l’adaptació a la nova política agrària comunitària, potenciant les innovacions que facin possible la millora de la competitivitat.  Consolidar la indústria agroalimentària catalana com un dels puntals del progrés econòmic del país, amb l’objectiu de fer de la qualitat el signe distintiu de les nostres produccions.  I desenvolupar les polítiques actives que assegurin la qualitat de treball i de vida al món rural, amb les infraestructures i serveis necessàries. Pel que fa a la política de comerç, estem sostenint un criteri favorable a mantenir el comerç com a activitat vertebradora dels nostres pobles, viles i ciutats i, per extensió, de la societat. En aquesta línia el govern ha aprovat l’avantprojecte de Llei d’Horaris Comercials que recupera l’exercici de les competències estatutàries exclusives en la matèria i per tant frena la total liberalització d’horaris aprovada per l’anterior govern central i prevista pel 2005. Pel que fa al Consum, s’està tramitant, com saben, la llei de creació de l’Agència Catalana de Consum. 21 �Tenim una base molt sòlida que ens possibilita pensar amb marge i suficient en el futur. Sabem el que no es pot fer: viure al dia sense preveure escenaris probables. Ja ho hem vist prou. La reordenació de la política turística passa per la creació de l’Ens de Promoció Turística de Catalunya. Aquest ens serà el responsable de la promoció directa en els mercats emissors de la marca turística Catalunya, de les marques específiques i dels segells de qualitat del país. La seva tasca és prestigiar el turisme a Catalunya com un conjunt d’elements històrics, culturals i paisatgístics que determinen una oferta d’alta qualitat. L’element bàsic de planificació serà el futur Pla de Turisme de Catalunya que avaluarà la qualitat i l’impacte econòmic i ambiental dels recursos turístics, determinarà criteris d’actuació vinculants, establirà programes de formació per als treballadors i potenciarà línies de finançament per modernitzar els equipaments turístics. La política educativa constitueix una frontissa entre les polítiques orientades a la competitivitat i les polítiques centrades en l’equitat. Per això, l’educació, com bé saben els ciutadans, és una de les prioritats essencials del Govern. I és un fet que l’evolució de les coses la fan cada cop més prioritària encara, ja que el nombre d’estudiants torna a créixer a casa nostra. Un creixement remarcable en nombre (tenim 1.074.000 estudiants d’educació infantil, primària i secundària, amb 38.000 alumnes nous respecte al curs passat), però que és sobretot heterogeni, en el seu origen territorial i social, i que en gran mesura (60%) és fruit de la immigració. Els estudiants d’origen estranger són ja el 9,6% del total. El Govern enfronta amb coratge, amb optimisme i amb recursos el repte que suposa integrar els nous alumnes. D’entrada amb 2.200 professors més, i amb nous auxiliars d’educació infantil i en alguns centres amb la figura dels integradors socials. Però també amb la definició, en el marc de cada centre, d’un pla d’acollida i integració, que de ben segur haurà de passar per l’aprenentatge de la nostra llengua com a vehicle fonamental d’aquesta integració. 22 �Aquest procés el fem amb la seguretat que dóna comptar amb un professorat conscient del repte professional que suposa adaptar-se als nous canvis i vèncer les dificultats indubtables que suposen. Els deia que el govern afrontava amb recursos aquest procés: triplicarem les xifres que el govern anterior esmerçava en l’acollida d’infants immigrants. En aquest esforç s’hi veurà implicada de ple l’escola concertada, a la qual reconeixem i reclamem el caràcter de servei públic, i per a la que multipliquem per deu els diners que l’anterior govern destinava per aquesta finalitat específica. Però no renunciem ja des d’aquest curs a augmentar la qualitat de l’ensenyament, tant la qualitat material com la intangible. El Pla de construccions escolars 2004-2007, endegarà amb ambició la construcció de nous centres i la rehabilitació dels actuals. No oblidem tampoc el compromís de crear trenta mil places de llars d’infants, del qual, amb la col·laboració del món local, ja se n’estan assentant les bases amb el nou mapa de llars d’infants de Catalunya. El proper Pla contra el fracàs i la millora del rendiment escolar preveurà actuacions específiques allà on aquest fenomen és més crític. Però aquest mateix curs ja se n’aplicaran mesures, com ara la incorporació de diferents tipologies de professionals de suport a l’acció educativa. El correcte aprenentatge de llengües estrangeres, l’estímul a la lectura i la plena introducció de les noves tecnologies seran eixos del Pla. Precisament, és en la plena integració de les noves tecnologies en l’activitat escolar on ens juguem bona part del nivell educatiu del país. Els acords de Lisboa en l’horitzó 2010 situen com a objectiu que tot el professorat i bona part de l’alumnat sigui capaç de treballar amb les eines bàsiques de la societat del coneixement, amb les noves tecnologies de la informació. L’escola ha d’evitar “l’escletxa digital”, la dualització de la societat entre els que són capaços d’utilitzar les noves tecnologies i els que no tenen aquesta competència bàsica. 23 �S’ha fet un gran esforç en equipaments per als nostres centres. Cal continuar invertint en instrumental, però sobretot en formació del professorat, perquè sigui capaç de treballar amb l’alumnat posant al seu abast eines per accedir al coneixement avui disponible. Hem de passar de “l’aula d’informàtica” a “la informàtica a l’aula”. La formació professional també és objecte de l’atenció prioritària del Govern, amb la doble preocupació d’augmentar les taxes d’escolarització dels joves entre els 16 i els 18 anys i d’oferir oportunitats formatives al llarg de tota la vida. Avui encara una bona part de joves d’aquestes edats cursen estudis de batxillerat, que orienten cap a la universitat. Una altra part abandonen els estudis per accedir al mercat de treball sense cap altra titulació que la d’ESO. I continuen essent pocs els que cursen estudis de cicles formatius, estudis de FP. S'estableix una correlació directa entre el nivell de formació i la capacitat d’ocupació de les persones, així com amb la qualitat del lloc de treball ocupat. De la mateixa manera que hi ha una correlació positiva entre el nivell de competitivitat de país i el seu nivell de formació. La intervenció dels diferents sectors econòmics i una acurada planificació han de permetre augmentar la taxa d’escolarització dels nostres joves i, sobretot, el seu nivell de formació. Aquesta és la intenció de la introducció de 75 nous cicles formatius. És a dir, impulsem una formació professional que conformi amb l’empresa i les administracions públiques el triangle virtuós que permeti afrontar amb èxit les demandes de formació inicial, formació ocupacional i formació continua i, a la vegada, esdevenir el canal bàsic de difusió tecnològica que necessiti el nostre teixit empresarial. Però els canvis en profunditat que requereix l’educació no són qüestió únicament de recursos. Proposem un debat amb tots els sectors professionals i socials afectats, que haurà de concloure amb un Pacte Nacional per a l’Educació i que serà la base per a la futura Llei d’Educació de Catalunya. Busquem donar respostes estratègiques a les qüestions de fons:  la necessitat d’un professorat qualificat i reconegut socialment en la seva professió docent; 24 � la constitució d’una xarxa integrada de centres educatius finançats amb fons públics;  la redefinició d’uns serveis educatius més propers a les necessitats de les famílies;  la transició cap a uns centres educatius més autònoms  i l’inici d’una política de proximitat en la gestió dels recursos, amb la progressiva corresponsabilitat dels Ajuntaments en la gestió ó educativa. Sàpiguen que com a President de la Generalitat m’implicaré personalment en l’assoliment d’aquest Pacte Nacional per a l’Educació. En el panorama educatiu i formatiu, la Universitat té la responsabilitat de la formació de les properes generacions sota el paradigma de l’excel·lència i l’exigència. Volem una Universitat que aposti per una recerca potent i competitiva, en contacte permanent amb les necessitats del món productiu i econòmic de Catalunya, i en sintonia amb els avenços més punters de la investigació. Ho vaig dir ahir en l’inici del curs universitari. Per recolzar aquest esforç, el Govern treballa en dues línies d’actuació: preparar l’entrada de les universitats en l’Espai Europeu d’Educació Superior i desenvolupar els instruments necessaris per potenciar la recerca i la investigació. Estimularem la internacionalització de les nostres universitats i la mobilitat d’estudiants, professors i investigadors. Això comportarà també l’adequació de l’espai universitari a la nova realitat territorial de l’Euroregió. Aquest ha de ser l’àmbit territorial de principal referència per a la Universitat catalana. Juntament amb l’obertura de la Universitat, treballem per impulsar l’aposta definitiva per una recerca potent i competitiva. Aquesta voluntat es concreta en una política de recerca per als propers quatre anys que inclou l’increment del pressupost destinat a recerca per tal d’arribar al 2% d’inversió en R+D respecte al PIB. En els pressupostos del 2004 ja hem dedicat 10 milions d’euros per tal de fomentar la recerca universitària. Posem especial èmfasi en la innovació com a element clau de la excel·lència investigadores. Per això, per primera vegada, presentarem un pla de recerca i d’innovació que haurà estat 25 �dissenyat conjuntament, on els dos àmbits compartiran esforços i complementaran els seus objectius. Tots aquests objectius es troben en congruència amb els paràmetres que estableix el procés de Bolonya, que fixa l’horitzó del sistema universitari europeu per al futur immediat. Si la política educativa i universitària fa la doble funció de preparar el país per a la competitivitat i de ser el principal instrument d’integració social, les grans polítiques del benestar són les que garanteixen la cohesió social bàsica del a nostra societat: les polítiques de salut, de benestar i família, de seguretat. En el camp de la salut, com vostès saben, patim el dèficit estructural de finançament, però aquesta dificultat no eximeix de fer la feina que pertoca al Govern. En primer lloc ens cal reduir la despesa ordinària i en aquest sentit seguirem implantant les recomanacions del Grup de Treball per a la racionalització i el finançament de la despesa sanitària. Ja hem començat a contenir la despesa sanitària amb iniciatives com la recepta electrònica i l’ús de genèrics. L’organització territorial del sistema és una altra de les nostres grans preocupacions: s’ha definit aquest any el nou Sistema català de la Salut i s’ha reformat la delimitació territorial sanitària. Però en el proper any aprofundirem en aquest aspecte, definint un mapa de serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública de Catalunya adaptat al territori. Aquí tampoc ens oblidarem dels Ajuntaments: l’administració local serà clau per a la planificació, la gestió diària i l’avaluació de la qualitat dels centres sanitaris. Hem canviat el nom del departament per reflectir el compromís del Govern no només amb l’atenció als ciutadans que pateixin problemes, sinó a tots. La salut és un bé a defensar abans de l’aparició de les malalties, i per això posarem l’accent en el foment de la salut pública, amb estratègies de prevenció d’addiccions i estils de vida d’alt risc. Sobretot amb la futura creació, a partir de l'Agència de Protecció de la Salut, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que establirà una infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic i que estarà dotada amb els recursos i programes necessaris. 26 �Però per altra banda la qualitat del sistema assistencial és una exigència dels ciutadans que cap govern pot oblidar. S’han dut a terme plans de xoc en l’atenció primària i per la reducció de les llistes d’espera, però aquestes són mesures pal·liatives. L’any 2005 preveiem completar el Pla estratègic per a l’Atenció Primària, i concretar les respostes als problemes que els ciutadans perceben. I finalment es durà a terme un Pla d’inversions per a la millora de les infrastructures, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis, seguint les recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública. L’àmbit de les polítiques de benestar té una agenda prevista molt intensa per als dotze mesos vinents. L’elaboració de la nova Llei de Serveis Socials identificarà amb claredat els mínims bàsics dels serveis d’assistència social al nostre país. La Llei reflectirà per primera vegada la importància que en la societat actual tenen les polítiques de benestar mitjançant la Carta dels Drets Socials, que volem esdevinguin drets fonamentals dels ciutadans. La llei definirà el finançament del sistema (que tindrà per objectiu arribar a la mitjana europea en termes de PIB) i la seva organització territorial i competencial. Aquí també entenem que la participació del món local serà condició sine qua non de la qualitat del servei. Finalment, l’anomenat tercer sector i la iniciativa privada hi trobaran el marc de relació que concretarà la seva necessària participació en aquest procés d’universalització dels serveis socials. En aquesta via, els puc anunciar per a l’any 2005 la creació estimada de 1.500 places d’atenció residencial, l’extensió prevista de l’atenció domiciliària al 4% de la nostra gent gran, i un pla de xoc per a la millora dels centres cívics i dels casals d’avis, amb una dotació aproximada de sis milions d’euros. Altres àmbits d’important actuació específica seran l’atenció a infants i adolescents (fomentant l’acollida en entorns familiars, però també millorant els centres propis d’acolliment de menors), o importants mesures per atenuar la violència de gènere, amb l’obertura de 5 centres d’atenció integral per a les dones víctimes d’aquesta violència. 27 �El 2005 iniciarem el Pla per l’abordatge integral de les violències contra les dones, impulsat per l’Institut Català de la Dona i que coordinarà les accions dels departaments de Benestar i Família, Justícia, Salut i Educació. El Govern de Catalunya és molt conscient de la complexitat d’una política integral d’immigració. En l’àmbit oportú plantejarem la necessitat de comptar amb competències pròpies i, en tot cas, de participar en decisions d’altres administracions que ens afectin en matèria de contingents d’immigrants, de regularització d’il·legals, de transparència del mercat de treball, de reconeixement de drets polítics als immigrants i de cooperació internacional. Hem demostrat que no ens cauen els anells per col·laborar amb l’Administració de l’Estat: ho hem fet posant les nostres Oficines de Treball a resoldre l’embús de la tramitació de la renovació dels permisos de treball i de residència de milers d’immigrants. Dit això, el govern orientarà les polítiques de benestar també cap a la integració dels immigrants, com ho fa des de les polítiques educativa i de salut. Com ha estat dit, cal que Catalunya aprofiti els beneficis que aporta la vinguda de persones, i en qualsevol cas cal mirar de cauteritzar d’antuvi les possibles problemàtiques d’integració social i d’inserció en el món laboral que aquestes puguin tenir. Aquest any 2005 aplicarem el Pla Integral d’Acollida amb la creació de 35 punts d’acollida en municipis i comarques considerades d’interès preferent. En l’apartat de la seguretat, l’any 2005 és l’any del desplegament efectiu de la Policia de la Generalitat a la ciutat de Barcelona. A mesura que el desplegament dels mossos d’esquadra es va completant, s’incrementa també l’exigència d’eficàcia policial. Vull dirlos que el govern reforçarà la selecció, la formació, i quan sigui necessari el nombre de mossos, com ara amb l’enviament de 100 nous policies a la demarcació de Tarragona. L’Escola de Policia de Catalunya, que aviat serà Escola de Seguretat de Catalunya, i que formarà també els cossos de bombers i de seguretat civil, ha de ser referent. Seguretat és sinònim de coordinació. Coordinació en la planificació i també en el treball diari. 28 �El Govern ha començat aquest any a potenciar les Juntes Locals de Seguretat, òrgans de coordinació executius en matèria de prevenció i planificació, i on el paper reservat als alcaldes ha de ser molt rellevant. Prosseguirem igualment la coordinació entre la policia de la Generalitat i les policies locals, fent ús intensiu també dels mitjans que la tecnologia ja proporciona. De la mateixa manera, millorarem la coordinació amb les forces de seguretat de l’Estat, especialment en la persecució de la delinqüència internacional de tota mena i en la lluita contra el terrorisme. En l’àmbit de la seguretat viària aquest any ja s’han reduït els accidents mortals, i seguirem amb la fermesa que ha caracteritzat aquests mesos conscienciant els ciutadans, reforçant l’educació viària a totes les edats, i penalitzant els comportaments incívics que malauradament persisteixen. L’objectiu segueix sent haver reduït un 50% l’any 2010 les morts per accident de trànsit respecte l’any 2000. També està en marxa la modernització de la infrastructura de les emergències i dels Bombers de la Generalitat, amb la rehabilitació de 120 parcs de bombers i la renovació de vehicles i material. Una societat complexa i avançada requereix d’una administració de Justícia capaç d’oferir als ciutadans la tutela efectiva dels seus drets. El retard històric que aquest servei públic pateix obliga el Govern a fer un esforç per recuperar temps perdut. Si bé és cert que l’actual divisió de competències és un obstacle per a una eficient gestió del servei, la Generalitat té responsabilitats que ha d’assumir sense reserves. Per això, estem millorant i modernitzant l’administració de Justícia, amb la creació de 50 nous òrgans, la informatització de l’administració judicial, l’elaboració del Llibre verd sobre l’Administració de Justícia a Catalunya o la renovació i millora dels edificis judicials. En aquesta línia, vam decidir reformar el projecte de la Ciutat de la Justícia, inclòs en el Pla de construcció i renovació d’edificis judicials 2004-2007. Amb aquesta decisió hem aconseguit una racionalització dels recursos disponibles i un major aprofitament dels edificis de la Generalitat. 29 �També estem treballant per apropar la justícia a la societat on s’imparteix, a través de l’impuls de la institucionalització de la justícia de proximitat. Hem prestat una especial atenció a la política penitenciària. Hem patit alguns casos circumstancials que no han d’ocultar la feina que s’està fent. Partim de la convicció moral i constitucional de que la política penitenciària té per finalitat la reeducació i la reinserció social dels presos. Per servir aquesta finalitat hem definit una estratègia i ens estem dotant dels recursos humans i financers adients. Però el que no farem és canviar l’orientació de fons de la nostra política. La cohesió social de Catalunya també es juga en l’àmbit de la cultura, en la capacitat per conservar l’herència cultural que ens ha estat llegada i, a la vegada, en l’estratègia d’adaptació a les noves realitats culturals que ens envolten i de diàleg amb les noves aportacions culturals. Pel que fa a les polítiques culturals, la demostració tangible de la importància que hi atorga aquest Govern n’ha de ser el pes en els pressupostos públics. Tenim el compromís de doblar el pressupost de cultura que vam rebre, i aquest és un objectiu important, com ho és que l’1% de les inversions en infrastructures públiques es destini a la conservació i la rehabilitació del patrimoni. Però l’aportació de les caixes d’estalvi ha d’integrar-se també en el disseny d’aquestes polítiques. Estimularem i facilitarem així mateix la iniciativa cultural privada, que a Catalunya, per sort, té molta tradició. El 2005 també serà l’any de la refundació de l’Institut Ramon Llull per convertir-lo en el gran instrument de projecció internacional de la cultura catalana. Avançarem en el procés d’integració de les xarxes d’infrastructures culturals al territori, deixant enrere el temps en que s’han construït xarxes paral·leles, desconnectades entre elles. El Pla d’infrastructures culturals bàsiques determinarà les infrastructures que el territori necessita, i s’hi articularan totes les xarxes, ja siguin de museus, equipaments escènics, arxius o biblioteques. 30 �En aquest camp concret esperem podem assolir un objectiu molt rellevant, com és disposar d’un catàleg únic, i proposar als ciutadans l’existència d’un carnet únic. En l’àmbit del patrimoni museístic, l’acabament de les obres del MNAC –que vam començar Generalitat, ajuntament de Barcelona i Estat gràcies a l’empenta de Pere Duran Farell- suposarà la consecució d’una important fita. Ens hem proposat donar facilitats als creadors emergents, fomentant estructures adequades i desenvolupant la xarxa de festivals específics perquè puguin presentar les seves obres i també la seva relació amb les estructures productives. No tornarem tampoc a deixar de banda branques fonamentals de la creació com la dansa i les arts plàstiques. El darrer repte, finalment, és donar consistència a l’estructura productiva cultural. L’Audiovisual, amb la potenciació del Consorci Catalan Films i la posada en marxa del Centre de desenvolupament de projectes i guions audiovisuals. No descuidarem els sectors editorial, musical, de les arts visuals i teatrals. Es vetllarà en tots els casos per la difusió de la producció cultural catalana en els mitjans de comunicació públics, es dissenyaran noves fórmules de finançament i s’ampliaran les línies d’inversió de fons reintegrables. Finalment, crearem el Consell de les Arts i les Cultures que suposarà un gran salt endavant cap a un model de gestió cultural menys intervencionista i basat en una relació de confiança i exigència mútua entre el món de la cultura i l’administració pública. En l’àmbit de la política lingüística, el Govern vol centrar-se en garantir a tota la població l’accés al coneixement del català. És clau que les persones que decideixen venir a Catalunya aprenguin preferentment el català. També aquelles que, per venir de països de parla castellana no pensen a priori que aquest sigui un esforç a realitzar. El govern destinarà a la vora de 13 milions d’euros el proper exercici a l’augment de formació en llengua catalana i a aquest pla d’acollida lingüístic de la immigració. Hem d’introduir el català en els àmbits de la indústria de l’audiovisual i de les noves tecnologies. Preveiem crear per aquesta finalitat l’Agència Catalana de Multilingüisme. 31 �I, per últim, seguirem promovent l’ús del català per part del personal al servei de l’Administració de l’Estat, i en especial a l’Administració de Justícia. El Govern de Catalunya és i serà cordialment bel·ligerant en aconseguir que l’Estat espanyol assumeixi i compleixi les seves obligacions constitucionals en relació amb la defensa, impuls i promoció de la llengua catalana. Amb la competitivitat i l’equitat social, l’equilibri territorial conforma el tercer pilar bàsic que orienta l’acció del Govern de Catalunya. Catalunya ha de tenir un model territorial propi que garanteixi el progrés social i econòmic del nostre país, en el marc de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. La nova organització territorial ens permetrà oferir un projecte de futur als territoris de Catalunya. Farem confiança a les terres del nostre país. Retornant poder donarem llibertat. I amb aquesta llibertat tindrem uns territoris vius i dinàmics, que miraran el futur amb ambició i optimisme. Els municipis saben que poden comptar amb el Govern, com hem demostrat amb l’aprovació de les bases d’execució del PUOSC 20042007 o amb el desplegament de la Llei de barris. Paral·lelament, l’estratègia territorial que estem impulsant ens ha de permetre aprofitar els recursos i les potencialitats de les vegueries, construint espais de creixement, d’identitat econòmica i de connexió amb l’entorn, que formin un conjunt equilibrat i sostenible. Un dels pilars d’aquesta estratègia és el nou mapa d’infrastructures, amb el que convertirem els territoris de Catalunya en pols de competitivitat, capaços de competir en l’economia global. Els nostres objectius principals en aquest àmbit són l’enfortiment del sistema aeroportuari català, la transformació de l’aeroport de Barcelona en aeroport transoceànic, la millora del front portuari i la connexió amb la xarxa ferroviària d’alta velocitat espanyola i europea. Ho són a llarg termini, a nivell estratègic, però ja hi hem començat a treballar integrant la planificació territorial, la portuària, la infrastructural i la logística. Alguns exemples són: 32 � L’impuls del Front Portuari Català perquè Catalunya esdevingui la     gran plataforma logística del Sud d’Europa, la inversió en la xarxa viària catalana per permetre una mobilitat més segura i sostenible a tot el país, les inversions en transport públic (com l’adjudicació del darrer tram de la Línia 9 del metro) i l’encàrrec per la redacció del projecte d’eix transversal ferroviari de Catalunya, Com també ho serà la propera presentació de la Llei Ferroviària i el nou Pla d’Infrastructures Ferroviàries, que ens permetran promoure el transport de mercaderies amb ferrocarril d’ample europeu i millorar les xarxes de rodalies i ferrocarrils. Aquesta acció de govern mostra la nostra aposta estratègica per impulsar un model territorial en malla, integrat, que es basi en ciutats compactes separades per espais oberts però unides per una xarxa ferroviària potent i per una xarxa viària segura, en la que el transport públic hi tindrà un paper central. Fa patent la nostra voluntat de definir un model català de mobilitat que respongui a les necessitats dels ciutadans i de les empreses. I, evidentment, és fruit de la voluntat del Govern de la Generalitat i del compromís del govern de l’Estat de accelerar el ritme d’inversió pública en infrastructures superant el dèficit de Catalunya en relació a les principals regions europees, que fins ara ha erosionat la competitivitat de la nostra economia. Un ritme d’inversió que anirà acompanyat d’una creixent participació de la Generalitat en la gestió d’infrastructures bàsiques pel país com els aeroports i el ferrocarril. Estem desenvolupant un nou estil de governar el territori que farà efectius els valors de la sostenibilitat, la protecció de l’entorn i del paisatge i el protagonisme dels territoris. En efecte, les nostres polítiques territorials garanteixen un desenvolupament equilibrat i respectuós amb els valors naturals i culturals. A la costa amb els plans de protecció del litoral en tràmit. A la muntanya amb la redacció dels plans directors de les comarques de l’Alt Pirineu, amb el Pla Territorial del Pirineu i amb el Pla Director de l’Esquí. Normatives, planejament urbanístic i una arquitectura coherent amb l’entorn, amb la posada en marxa d’un Observatori del Paisatge, amb 33 �l’aprovació de la Llei del Paisatge i amb el Pla General de Política Forestal 2005/2014 que presentarem ben aviat. Els valors de sostenibilitat i de desenvolupament territorial són una referència ineludible de la nostra acció de govern. La propera aprovació de la Llei d’Avaluació Estratègica ambiental de Plans i Programes, l’impuls de l’Estratègia Catalana del Desenvolupament Sostenible al llarg de 2005 i la creació del Consell Social del Desenvolupament Sostenible ho demostraran. Com ja ho ha fet el transvasament de l’Ebre, que és el millor exemple del nostre compromís en aquest àmbit. Un compromís que no només s’ha concretat en l’oposició frontal del Govern de la Generalitat que presideixo al transvasament i en haver aconseguir la seva paralització, sinó també en la instauració d’una política hidràulica eficaç, sostenible i respectuosa amb el territori, d’acord amb els principis i objectius que estableix la Directiva Marc d’Aigües. D’una política que hem començat a fer efectiva amb la definició de 145 actuacions urgents finançades amb una inversió de 1.110 milions d’€uros, que ens permetran incrementar els recursos hídrics amb equipaments com la dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona, i millorar-ne la gestió amb la realització d’actuacions de reutilització en el Llobregat i Tarragona, el reforç de l’abastament de la Costa Brava Centre i la prevenció d’inundacions i la restauració ambiental a la Conca de l’Ebre, entre d’altres. Volem una Catalunya sostenible, pròspera, connectada amb la resta d’Espanya i d’Europa, i integrada a les noves dinàmiques econòmiques. Però també volem una Catalunya equilibrada socialment, que converteixi els reptes d’aquestes dinàmiques en oportunitats per les terres de Catalunya i els seus ciutadans. Hem d’evitar la segregació creixent dels grups socials i les persones sobre l’espai, i a nivell territorial els pilars per fer-ho són les polítiques d’habitatge, d’urbanisme i de qualitat urbana. L’enfortiment de les polítiques d’habitatge s’ha concretat en el Pla per al Dret a l’Habitatge. Té l’objectiu d’incrementar la promoció d’habitatge protegit a 42.000 noves unitats en els propers 4 anys, de rehabilitar-ne 40.000 i d’ajudar al pagament de rendes de lloguer a joves i altres ciutadans que no poden fer-hi front, distribuint geogràficament els objectius de 34 �manera concertada amb el món local i amb els promotors públics, privats i cooperatius. D’altra banda, el Pla per al Dret a l’Habitatge i la normativa que el desenvoluparà de manera imminent té previst crear dos importants instruments per avançar en facilitar el dret de l’habitatge. El primer és la regulació de l’habitatge de Preu Concertat que possibilitarà l’existència d’habitatges pels sectors que superen les rendes màximes per accedir a un habitatge de protecció oficial, però queden lluny del preu de mercat. El segon és el Registre únic de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial que permetrà un major control i eficàcia en el control del destí dels habitatges d’aquesta naturalesa. En la mateixa línia, la revisió de la Llei d’Urbanisme de Catalunya estimularà la producció d’habitatge protegit, reconeixent la pluralitat de tipologies d’habitatge en funció de les noves situacions de convivència i familiars. Finalment, la llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial representa el primer pas per fer efectiu el “dret a la ciutat” o dret dels ciutadans a viure en espais proclius a la convivència. La diligència en la presentació d’aquest projecte de llei no és anecdòtica. Com ja he dit altres vegades, el Govern de Catalunya no permetrà que les condicions de vida i de convivència es degradin enlloc. Volem que tots els territoris, pobles i ciutats de Catalunya sàpiguen que la Generalitat està al seu costat, que comparteix els seus projectes estratègics i les prioritats dels seus ciutadans. Volem que se sentin forts, amb veu pròpia. Però, sobretot, volem que es beneficiïn del progrés social i econòmic de Catalunya. Un progrés al que tots contribueixen d’acord amb les seus recursos i potencialitats. Les prioritats de l’acció de govern que els exposat es tradueixen en mesures ben concretes que són les que perceben els ciutadans. Per a què tinguin una imatge el més precisa possible de l’efecte que perseguim els passo a recopilar 10 mesures que considero emblemàtiques: 35 �1. Construcció de 9.000 habitatges nous, 4.000 dels quals en lloguer, en aplicació de les previsions pel 2005 del Pla del Dret a l’Habitatge (2004-2007). 2. Desplegament dels mossos d’esquadra a Barcelona durant tot l’any 2005, amb l’establiment d’una comissaria a cada districte. Les previsions són de poder arribar a inversió de 140 milions d’€uros i una despesa de 96 milions d’€uros. 3. Acceleració del Pla de Construccions Escolars (2004-2007), estimat en 416 milions d’euros durant els anys 2004 i 2005, per donar resposta al fort increment de l’escolarització previst en els propers anys. 4. 1.500 places d’atenció residencial per a la gent gran, d’acord amb les previsions del Pla d’Inversions Socials (amb una inversió calculada en 80.1 milions d’euros). 5. Refundació de l’Institut Ramon Llull. I dos objectius per al 2005: que s’estableixin acords de col·laboració amb institucions de tots els països de parla catalana, i que s’instaurin “Càtedres Ramon Llull de llengua i cultura catalanes a 10 universitats espanyoles” 6. Desplegament de les infrastructures de banda ampla a tot el país, amb la constitució d’una empresa participada pel món local i la Generalitat. La nova empresa integrarà els actius públics existents i promourà una política de construcció de xarxa per part de totes les administracions públiques catalanes. 7. Bioregió de Catalunya: creació d’un cluster de biomedicina, al voltant d’institucions, organismes i empreses de reconegut prestigi però que actuant unides i en xarxa en un futur immediat ens han d’assegurar un lloc destacat en el sempre complicat camí del desenvolupament econòmic vinculat a la innovació. Per assolir-ho el Govern promourà la col·laboració entre l’Aliança Biomèdica de Barcelona, el parc Científic de Barcelona, les grans institucions sanitàries de referència (Hospitals Clínic, Vall d’Hebron i Bellvitge) i la indústria farmacèutica arrelada a Catalunya. 8. Línia d’ampla internacional (UIC) del port de Barcelona a la frontera francesa el 2009. A partir de la proposta elaborada pel Port i la Generalitat, el ministeri de Foment ja incorpora actuacions concretes en els Pressupostos de l’Estat per al 2005, amb l’inici d’un tercer rail entre Mollet i el Papiol. Aquest tram, amb les noves vies d’accés al Port (en construcció) i la utilització de la línia de mercaderies de l’AVE de Mollet a la frontera francesa permetrà arribar a la frontera francesa el 2009. La Generalitat i el ministeri de Foment realitzaran el vial port-aeroport. 9. 145 actuacions urgents a les conques catalanes des de la Costa Brava a l’Ebre per incrementar els recursos hídrics i millorar-ne la gestió, impulsant una nova cultura de l’aigua que no hipotequi la riquesa natural futura del nostre país. 36 �10. A finals del 2005 el 38% dels Equips d’Atenció Primària de Catalunya hauran incrementat el número de metges i pediatres en aplicació de la primera fase del Pla de Xoc Atenció Primària. IV - Millorar l’autogovern de Catalunya Volem l’Estatut! Aquest clam va galvanitzar la Catalunya de fa un quart de segle. Volem l’Estatut per viure i conviure millor! Aquest pot ser el clam de la Catalunya d’avui. Un clam més experimentat i més exigent. Si hem d’actualitzar el nostre imaginari col·lectiu per entendre la Catalunya dels 7 milions, també cal que posem a la seva disposició les eines de govern més propícies. Ens hem compromès per actualitzar les regles del sistema polític català durant aquesta legislatura. Pretenem dibuixar el nou mapa polític i institucional del país. De la mateixa manera que fins ara he parlat del mapa físic, econòmic, educatiu i social. L’objectiu en aquest procés de reforma és doble: d’una banda, ampliar, millorar i aprofundir el nostre autogovern; de l’altra, impulsar i preservar la transparència en les principals institucions del nostre sistema polític. Un Estatut que defineixi els espais de decisió que necessitem per afrontar els problemes dels nostres conciutadans i conciutadanes. Un Estatut que converteixi el nostre país en motor impulsor de l’Espanya plural i ens doti d’unes coordenades pròpies en el context europeu i mundial. Un Estatut que contempli els poders públics com a mecanisme de redistribució de recursos i d’oportunitats vitals en aplicació del principi d’equitat. Estem en unes circumstàncies immillorables per obtenir un excel·lent Estatut. Després de nou mesos de legislatura i de govern de progrés, el procés de reforma avança de forma imparable. Gairebé tots els partits vam iniciar la legislatura amb el compromís electoral d’iniciar la reforma de l’Estatut. 37 �A la ponència parlamentària per a la reforma feliçment, hi participa tothom. Ho celebro i agraeixo sincerament a tots els partits el seu esforç. Sé que tota la cambra sabrà estar a l’alçada d’aquesta fita històrica. El govern hi aportarà els seus millors esforços i capacitats per enriquir el debat necessari. Hi ha qui fa càlculs de la majoria necessària per aprovar el projecte de reforma, sobreentenent que no tothom hi serà. El sentit de la responsabilitat que estic segur que compartim em fa pensar que tothom lluitarà fins el darrer moment perquè hi siguem tots. Ho espero. Sé que, arribat el dia, el missatge serà rotund i es dirà: l’Estatut surt del Parlament per consens i amb ovació. La força del nou Estatut serà el seu caràcter de consens, d’obra col·lectiva i compartida i de tenir un contingut amb el suport d’una base social amplíssima. No serà l’Estatut de cap partit ni de cap govern, me’n guardaré prou! El país no ens perdonaria mai que desaprofitéssim aquesta oportunitat per interessos particulars o per jugades de tàctica partidista. A l’Estat tenim un President i un Govern que s’han compromès a acceptar el text que surti d’aquesta cambra. Per tant, en aquest aspecte, crec que no podríem estar millor. La millor garantia que l’Estatut sigui aprovat per les Corts Generals no és un pacte amb els partits espanyols – que sí que és important -. El més decisiu és que l’Estatut sigui fruit del més ampli acord dels catalans, formalitzat pel major nombre de forces polítiques al Parlament. Un acord que sigui l’expressió del màxim consens social. Quan la unitat dels catalans s’ha manifestat de forma inequívoca (l’11 de setembre del 77; o amb el retorn del President Tarradellas o amb els Jocs) Catalunya ha triomfat. Per què no ha de ser així aquesta vegada? 38 �Vull creure, doncs, que en el proper Debat d’Orientació de Política General ja podrem parlar de l’Estatut fet, de l’Estatut que aquesta cambra haurà aprovat per a la Catalunya dels propers decennis. La revisió del nostre disseny institucional, però, no s’atura aquí. Ja hem començat a treballar en les reformes de les lleis polítiques bàsiques del nostre autogovern. La primera llei bàsica en la que hem fet avenços notables durant aquests mesos i que hem de completar en el proper curs correspon a la reforma de l’organització territorial. Aquesta norma és indispensable en la Catalunya dels 7 milions que estem dibuixant. L’acció política en el territori necessita la suma coordinada d’esforços entre totes les administracions públiques. Ja vam dir en el seu moment que, amb el nou Govern, la competència entre governs donaria pas a la col·laboració i la complicitat. El fet que el Govern estigui nodrit de l’experiència de vint-i-cinc anys de municipalisme democràtic n’és una prova i una garantia. La nova ordenació territorial que estem dissenyant es basa en principis fonamentals:  descentralizació, que vol dir proximitat i subsidiarietat en la presa de decisions;  eficiència, que vol dir racionalitat i simplicitat en els nivells de govern;  heterogeneïtat, que vol dir flexibilitat i asimetria en la distribució de responsabilitats i recursos. La llei territorial contemplarà tres nivells de govern i gestió per sota de la Generalitat: els municipis, les comarques i les vegueries. A més, contemplarà una proposta específica per a la personalitat metropolitana de Barcelona. No es tracta de crear nous nivells d’administració, sinó de redefinirlos, d’acord amb les necessitats dels ciutadans i cercant sempre el millor resultat, entre el coneixement particular de cada territori i la perspectiva general de conjunt, de país. M’imagino que alguns dels il·lustres diputats voldran treure, demà, aquesta qüestió durant el debat. En parlarem. 39 �Permetin-me, però que els avanci que el Govern (no un dels seus consellers sinó el govern) voldrà tenir el debat, aquí a la cambra. Tant a fons com serà necessari. Crec que avui no cal crear expectatives ni, menys encara, frivolitzar. Hem encaminat el rumb per poder acabar, després de vint-i-cinc anys, amb una anomalia insostenible i degradant: que Catalunya fos la única comunitat sense llei electoral pròpia. La nova llei respondrà al principi democràtic d’igualtat de vot entre tots els electors, sense perjudici de l’expressió de la representació territorial. Resulta estèril perseverar en el fals dilema entre territori i població. Les experiències en enginyeria electoral arreu del món ho demostren. Per tant, aquest motiu ja no es pot esgrimir per seguir fent bullir l’olla. Tindrem la nova llei electoral i, d’aquesta forma, superarem una renúncia persistent i feixuga en el panorama del nostre autogovern. L’actualització de les normes polítiques bàsiques ha d’anar acompanyada de l’avenç en la plena transparència dels poders públics per evitar la desconfiança dels ciutadans envers les seves pròpies institucions de govern. Com a servidors públics, de què ens pot servir l’autogovern si el ciutadà no té plenes garanties de la seva eficàcia i de la seva pulcritud? El govern de la Generalitat està compromès amb l’objectiu de crear un sistema d’institucions públiques exemplars, obertes, accessibles i transparents. En primer lloc, transparència en els mitjans públics de comunicació. Hem aportat materials al treball de la Cambra en relació amb la Llei de l’audiovisual. Aquesta llei s’encarregarà de definir la missió del servei públic ràdio i televisió, diferenciarà amb precisió l’espai comunicacional públic del privat, i proporcionarà garanties respecte dels drets bàsics que afecten els usuaris i els professionals dels mitjans de comunicació. I serà el marc adequat per iniciar la reforma necessària de la CCRTV, que aplicarà els principis generals de la llei de l’audiovisual al cas específic dels mitjans públics de la Generalitat. 40 �En segon lloc, transparència en les despeses de les administracions catalanes. Molt properament, presentarem a la cambra la Llei de Reforma de la Sindicatura de Comptes. Aquest òrgan és una peça clau per garantir la transparència de la gestió pública. L’objectiu és adaptar els mecanismes que regulen la institució per facilitar les seves funcions i evitar, així, el trist espectacle a què vam haver d’assistir l’anterior legislatura. La Sindicatura rebrà una dotació adequada de recursos, es reforçaran les seves competències, es crearà l’Oficina de Control i Transparència, es clarificaran els procediments de designació i revocació parlamentària dels seus membres i la limitació dels seus mandats. Un altre instrument per assegurar la transparència de la gestió pública serà l’Oficina Pressupostària, que caldrà emmarcar en la futura reforma del Reglament del Parlament. En tercer lloc, transparència en les contractacions, convenis, ajudes i subvencions de tota mena de la Generalitat. Hem de reforçar el sistema de garanties necessari per estimular la transparència i l’accessibilitat en les relacions de les institucions públiques que depenen de la Generalitat amb el sector privat. Tot plegat implica la reforma i millora de l’Administració Pública de la Generalitat. Hem començat a treballar en tres direccions:  La definició d’un model de funció pública.  La total accessibilitat de l’administració, amb la reforma immediata dels serveis d’atenció al ciutadà.  L’avaluació dels resultats de les polítiques públiques, per a la qual posarem en marxa en aquesta legislatura l’Agència catalana corresponent. Fins aquí alguns dels temes clau de la millora de l’autogovern que depenen bàsicament de la voluntat dels ciutadans i de les institucions de Catalunya. Però hi ha altres qüestions clau que cal debatre, negociar i acordar en el marc institucional espanyol. Es tracta d’una agenda extensa i complexa que inclou qüestions institucionals, financeres, econòmiques, socials, culturals i simbòliques. 41 �No és la meva pretensió fer un exposició detallada de tots els temes d’aquesta agenda. Però, d’entrada, una simple enumeració dóna la mesura de la magnitud de l’empresa. D’entre les qüestions institucionals, els hi assenyalo la reforma de l’Estatut, de la que he parlat; la reforma constitucional, amb el reconeixement de la diversitat nacional d’Espanya i la reforma del Senat, com a temes principals; la participació catalana en les institucions de la Unió Europea; la Conferència de Presidents; la participació en institucions de l’Estat, com el Tribunal Constitucional; la presència activa de Catalunya en l’escenari internacional a través d’esdeveniments com la Segona Conferència Euromediterrània o bé la ubicació d’institucions com la Casa Àsia o el Centre d’Estudis Internacionals. D’entre les qüestions econòmico-financeres, destaquen, en primer lloc, el finançament autonòmic i el finançament de la sanitat. Li concedim gran importància a les infrastructures: la seva concepció (del radi a la xarxa); la seva gestió (de l’Aeroport de Barcelona, de la xarxa ferroviària integrada); les inversions (amb un programa definit i amb agències que les vehiculin). També, la ubicació d’agències o organismes reguladors a Catalunya. El trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions dóna sentit a plantejar la proposta d’ubicar a Catalunya la seu del futur Consell de l’Audiovisual espanyol. I la participació en la gestió d’organismes econòmics i empreses de l’Estat: AENA, RENFE, Tribunal de Defensa de la Competència, Banco de España, etc. D’entre les qüestions socials, els destaco principalment la política d’immigració, amb la voluntat de co-decidir-la amb l’Estat. També considero prioritària la negociació sobre la reforma de la legislació educativa. D’entre les qüestions culturals, la primera i més important: el català a Espanya, amb una política lingüística d’Estat que contempli l’estatus de cooficialitat de les llengües gallega, basca i catalana en determinats àmbits. I lògicament, el català a Europa, comprometent el Govern espanyol a seguir avançant. Amb altres qüestions com la gestió de les herències del Fòrum (dels esdeveniments i seus d’organismes culturals internacionals a Catalunya); o bé la participació en els patronats de les institucions culturals de l’Estat: Prado, Thyssen, Reina Sofía, Fundación Carolina; o la devolució dels papers de l’Arxiu de Salamanca. 42 �Tots aquests temes, tots, han estat plantejats al president del Govern espanyol. La feina a fer és ingent, però no ens espanta gens perquè el punt de partida és immillorable. Voldria estendre’m en tots i cadascun d’aquests temes. Però tan sols ho faré en la qüestió nodal del finançament, per reiterar les característiques del model que proposem. El nou model de finançament ha de perseguir dos grans objectius, millorar la suficiència financera i millorar la capacitat de decisió sobre els nostres recursos. Això ho hem de fer compatible amb la relació de solidaritat que volem i hem de tenir amb els altres territoris d’Espanya amb els quals compartim una comunitat política, una comunitat en la que existeixi una igualtat de drets i deures essencial. L’aplicació d’aquest nou model de finançament ha de reflectir una concepció més federal de l’organització administrativa de l’Estat i també de la relació amb la Unió Europea. Aquests objectius es concreten en diversos criteris: Un primer criteri, com dic, de suficiència. És a dir, els ingressos disponibles per a la prestació dels serveis respondran a un criteri d’igualtat d’ingressos per càpita, rectificats per tres factors que hi incideixen de forma determinant: 1) costos diferencials (pels diferencials en els nivells de preus); 2) nivell efectiu de necessitats; i 3) factors demogràfics, inclòs el migratori. Per altra banda es computarà com a contribució a l’Estat l’excés de preus públics i peatges pagats per Catalunya per sobre del que li correspon a la vista de la mitjana espanyola en aquests conceptes. Això permetrà que els ingressos de la Generalitat per habitant tendeixin a equiparar-se progressivament als que s’obtindrien en aplicació dels sistemes de Concert i Conveni vigents en les Comunitats Autònomes forals. Un segon criteri relatiu a una capacitat de decisió més elevada. Crearem l’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència serà responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’Agència establirà les formes de coordinació i consorciació que calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, i, si és el cas, amb els responsables de la gestió dels impostos a la resta de l’Estat. 43 �Anualment, el govern de Catalunya publicarà un Informe sobre els fluxos econòmics, distingint entre l’aportació a la prestació de serveis per part de l’Estat i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la resta de Comunitats Autònomes. A més a més la Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i capacitat normativa. Un tercer criteri de Solidaritat. La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres CC.AA. de l’Estat, de manera que els serveis prestats per les diferents comunitats als seus ciutadans puguin assolir nivells similars realitzant un esforç fiscal similar. El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat cada cinc anys per tal de verificar els seus efectes. L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys s’equipari al de territoris de nivell de renda similar en altres països europeus. El Govern de la Generalitat s’ha adreçat formalment al vicepresident del Govern espanyol i ministre d'Economia, Pedro Solbes, per començar les negociacions formals per revisar el sistema de finançament autonòmic. Ha arribat el moment d'establir un "calendari i una agenda molt més precisos" tal i com va anunciar el Conseller Castells. La voluntat del Govern català és que aquest nou sistema entri en vigor durant aquesta legislatura. Tot i així, hi ha temes que no poden esperar. Per això hem decidit abordar la qüestió del finançament en dues etapes diferents que haurien de transcórrer en paral·lel. Per una banda, la negociació a fons amb l'Estat i la resta de Comunitats Autònomes per acordar les línies fonamentals del nou sistema. Per altra banda, resoldre aspectes més urgents, al marge de la revisió estructural del sistema. És el cas del finançament de la sanitat o de l’escreix de despesa que han suposat diverses lleis estatals amb repercussió a Catalunya. 44 �El finançament de la Sanitat, com ara ja sap tothom, és un problema greu. El Govern xifra la despesa acumulada desplaçada en sanitat en 2.193 milions d’euros, i el dèficit d’aquest any 2004 entre 600 i 1.000 milions d’€uros (més a prop de 1.000 que de 600). El govern de la Generalitat ja ha demanat un esforç als ciutadans per intentar pal·liar la situació amb l’aplicació, des del mes d’agost, del recàrrec sobre els hidrocarburs. Es preveu que aquest impost aportarà uns 64,9 milions d’euros aquest mateix any, o el que és el mateix, l’1% dels ingressos del pressupost sanitari. Hem creat un “Grup de Treball per a l’adopció de mesures urgents per a la racionalització i el finançament de la despesa” i estem implantant una sèrie de mesures per a la contenció de la despesa farmacèutica. Però els nostres recursos per resoldre el sistema són molt limitats i per això insistim en negociar una ‘via ràpida’ amb l’Estat i no tan sols per a Catalunya, sinó per a totes les CC.AA de règim comú que pateixen el mateix problema. Es tracta de “posar els comptadors a zero”. Com tots vostès hauran vist el nostre plantejament ha començat a tenir efectes pràctics. L’avantprojecte dels Pressupostos de l’Estat pel 2005 contempla ja mesures positives. Hem posat les cartes damunt la taula. Hi ha hagut una primera reacció exagerada, que s’ha acabat reconduint, a tots els nivells. El govern de l’Estat ha vist ja dues coses, en poques setmanes: que Catalunya no reclama privilegis, i que, en el finançament de la sanitat, no demanem només per a nosaltres: volem que funcioni el sistema. Però han vist que els consellers de la Generalitat no s’asseuen amb un cove sinó amb una pila d’arguments i de raons. Aquest ha de ser, també, el canvi. Vull acabar, senyores i senyors diputats, amb una reflexió sobre l’estat d’esperit de la presidència de la Generalitat i del Govern de Catalunya, de la mateixa manera que, en començar els he volgut parlar de l’estat d’ànim dels homes i dones del nostre país. Fa quinze dies vam celebrar l’Onze de Setembre, amb un acte convocat conjuntament per les presidències del Parlament i de la Generalitat. Les setmanes i dies previs havia esdevingut un lloc comú que es preparava un acte per rebaixar el sentit patriòtic de la Diada. 45 �El cas és que milers de persones acudiren a la cita de la Ciutadella i centenars de milers seguiren l’acte emotiu i solemne que vam celebrar a pocs metres d’aquesta cambra. Hem refet allò que l’11 de setembre de 1982 es va desfer: la unitat del poble i les Institucions en la Diada. Fa quatre dies, el dia de la Mercè, de la festa major de la Capital de Catalunya, vaig ordenar que el Palau de la Generalitat obrís les portes a la ciutadania que es congrega, festiva, a la Plaça de Sant Jaume. Han estat molts anys de veure que el dia de la festa més gran de la ciutat (al costat de la de Santa Eulàlia), al davant hi havia l’eloqüència d’un Palau tancat. També la vigília de la Diada vaig trobar-me amb els professionals dels mitjans de comunicació i vaig adquirir, davant d’ells, el compromís de comparèixer davant l’opinió, a començaments d’any, per fer balanç i esbossar les perspectives per als propers mesos. Tinc la intenció de convertir la recepció de la Diada de Sant Jordi del 2005 en la primera a la qual pugui assistir una molt més àmplia representació de la societat catalana. D’arreu del país. De les Autonomies veïnes. Vull que entenguin que aquests i altres gestos responen a un esperit, que no només ha de ser el del President sinó el de tot el Govern, i que té com a trets essencials la proximitat de les institucions a la ciutadania i un alt sentit de la responsabilitat que ens confereix el fet de representar-la. Els he parlat del patriotisme dels drets. I si a Catalunya, un de cada deu ciutadans o ciutadanes, pateix penalitats per arribar a final de més, el patriotisme va coix. Si segueix havent-hi dones maltractades, el patriotisme va coix. Si seguim rebent milers de nouvinguts que són explotats, es trafica amb llurs vides o pateixen vexacions, el patriotisme també pateix i és maltractat. Catalunya és una nació. Voldria que de tant natural, aquesta expressió deixés d’enutjar els uns i de sobreexcitar els altres. Per damunt de tot Catalunya ha de ser un país modern, segur de les seves possibilitats i de les seves ambicions. I els homes i dones que hem rebut el mandat popular de governar-la, hem d’assumir amb humilitat aquesta responsabilitat. 46 �El President de la Generalitat no vol “ser Catalunya”, només vol “representar-la amb la màxima dignitat”, defensant amb tanta vehemència com calgui i tanta força com sigui possible, aquí, a Madrid o a Brussel·les, allò que el Govern de la Generalitat consideri que és millor per als homes i dones que conformen aquest país, coneixent i respectant les arrels i la història i interpretant i projectant l’ambició col·lectiva de cara al futur. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 47 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1663 Title A name given to the resource Intervenció del president de la Generalitat en el debat de política general Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Autogovern Benestar Social Debats Economia Govern Acció política Model social Territoris Política Catalunya Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/169/20040419.pdf 03835abdaefbc7830423bdb2f06d01a9 PDF Text Text Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant la Celebració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics Parlament de Catalunya | 19/4/2004 Havíem estat escollits democràticament, per primera vegada al nostre país, des de la caiguda de la Segona República. Els ciutadans de Catalunya i de l'Espanya democràtica, havíem recuperat, gràcies a la Constitució de 1978, el dret a fer sentir la veu i el vot, a l'hora de decidir la forma de governar els pobles i les ciutats. Avui celebrem el que allò va significar, i el que han suposat vint-i-cinc anys de democràcia municipal per al progrés i per al benestar de Catalunya. Des d'aquella primavera, des d'aquella primavera del 79, els ajuntaments democràtics hem tingut ben segur un paper cabdal en la construcció de la Catalunya dels ciutadans, de la Catalunya del dia a dia. El municipalisme ha estat un veritable motor, del desenvolupament social i polític de Catalunya en tot aquests anys, potser no prou escoltat, potser no prou reconegut fins ara. En celebrar aquests primers vint-i-cinc anys és bo que ens aturem un moment a considerar què s'ha aconseguit i quins són els principals reptes que tenim al davant. Què s'ha aconseguit en aquests vint-i-cinc anys? La devolució dels ajuntaments als seus ciutadans, que es va iniciar l'any 79, i que ha suposat la transformació del sistema de govern local en dos sentits: la millora de la qualitat democràtica en el govern més proper als ciutadans i, per tant, més visible, i la transformació, una transformació sense precedents, dels pobles, vil·les i ciutats d'arreu de Catalunya; una transformació física, una transformació que com cap altra en política es pot veure i tocar. Efectivament, els ajuntaments democràtics han posat la dimensió del territori en el centre de la concepció política de la societat. S'ha passat a fer la política, les polítiques, des del territori. Per primera vegada en segles, el nostre país ha vist néixer una generació que ha arribat a la majoria d'edat vivint en democràcia, i sense haver patit cap guerra, cap guerra interior, cap interrupció forçosa del sistema de llibertats, i això és realment extraordinari. Tothom ho accepta, com accepta la millora de les condicions de vida dels ciutadans en tots els camps: a les escoles, en l'assistència mèdica, en el clavegueram, en l'urbanisme, en els centres cívics, en els casals de cultura, en els parcs i espais de lleure, en els transports, en la via pública, en la policia local, en les instal·lacions esportives, en els polígons industrials, i un llarguíssim etcètera... 1 �Els municipis, doncs, han modernitzat la xarxa de serveis i d'infraestructures en un procés de transformació sense precedents al nostre país en el seu conjunt. Com a resultat, els alcaldes i els regidors han aconseguit, heu aconseguit, un rol polític d'importància cabdal. Heu esdevingut, testimonis directes de les contradiccions i de les satisfaccions alhora que marquen el dia a dia de la gestió dels afers públics. Potser com cap altre sector de la classe política. Tarradellas, el president Tarradellas, em deia un dia: "vostè, toca les obres, jo només firmo decrets". Amb això volia dir que ell sentia la distància del poder respecte de la societat, quan aquesta distància no és la del cos a cos de la governació municipal i la de la visió, jo diria que física, elemental, directa de la transformació de les ciutats. Els regidors i els ciutadans de 1979 volien que les coses fossin i es fessin més a prop de la ciutadania, més a prop dels ciutadans materialment, ideològicament, temperamentalment i tot, si em permeteu. Tots plegats volíem donar forma política al valor de la llibertat i al valor de la proximitat i ens en podem donar per satisfets amb la feina que s'ha fet. Molts de vosaltres sabeu que sempre he trobat a faltar una major i millor relació entre la Generalitat i els ajuntaments i sabeu també que tenir-la és un dels meus propòsits en el període que tot just fa uns mesos hem encetat: escoltar, parlar, entendre, que no vol dir abdicar, al contrari. Pel que fa als reptes per als propers anys, hem de tenir en compte que aquesta evolució tan positiva del primer quart de segle de la democràcia municipal aporta un balanç esperançador, però, tanmateix, apareixen nous reptes al Govern de les nostres societats. En primer lloc, el repte de la participació, que no vol dir funcionaritzar la ciutadania, sinó civilitzar la funció pública, acostar-la al públic. En segon lloc, cal aprofundir allò que els anglosaxons anomenen, i nosaltres hem comprat aquesta paraula, la devolució de competències als ajuntaments, el 40-30-30. És a dir, que la proximitat governi més de la meitat de les coses que ens passen a nivell públic. En molts casos es tracta de reconèixer el que ja passa en la realitat, encara que la Llei no ho hagi previst, que els ajuntaments, com a institucions més properes, assumeixen la resolució de les necessitats dels ciutadans, fins i tot quan aquestes no són de la seva competència. Avui els ajuntaments en el nostre sistema polític estan en condicions d'assumir un paper més important encara en la direcció i en la gestió de pobles i ciutats, i sobretot un paper més conscient, més 2 �oficialment admès. Per això caldrà millorar el finançament. És una obligació cap als governs locals i és una obligació, també, cap als ciutadans. Deixeu-me, finalment, dir-vos que ens arriba una onada de nous reptes de caràcter social i econòmic a nivell global. Ens arriba de fora, ens arriba del context internacional en què vivim. El temor global té la seva dimensió local, com la tenen la immigració, la deslocalització d'empreses o l'ús i l'aplicació generalitzada de les tecnologies de la informació i la comunicació; com ho té l'envelliment de la població i com ho tenen la millora de les zones urbanes amb riscos d'exclusió o de degradació, perquè és aquí, en aquestes zones, probablement, on ens hi juguem el futur com a país. En tots aquests camps caldran polítiques concertades, i caldrà la complicitat i la coordinació entre ajuntaments i Generalitat, i ens tindreu al vostre costat, al conseller de Governació, el vostre conseller, i a mi mateix. Aquest és un Govern format majoritàriament per persones que procedim dels ajuntaments, que havíem estat alcaldes i regidors, sabem el pa que s'hi dóna. No en dubteu. El nostre acord de Govern reflecteix aquesta voluntat de reforçar el paper i els recursos dels governs locals. Ho hem fet en els ajuntaments grans i ho hem de fer a tot Catalunya. En la reforma de l'Estatut el punt de vista municipal hi ha de ser, de manera indiscutible, però també cal que els municipis reforcin i consolidin la seva col·laboració mútua, que es mancomunin, que es mancomunin objectius, projectes, serveis i polítiques. Durant molts anys, s'han compartit experiències i preocupacions i el balanç és positiu i esperançador. No obstant, en el nou context social i polític resulta necessària una nova etapa en la coordinació del municipalisme català, nova etapa que em consta que és així considerada per les dues organitzacions municipalistes catalanes. És per això que encoratjo els ajuntaments i les associacions a sumar les seves forces i fer sentir una sola veu a través de la qual s'expressi la voluntat d'un país caracteritzat per la seva diversitat cultural i geogràfica. Per acabar, vull tenir un record molt emotiu a tots aquells que en algun moment d'aquesta etapa democràtica van exercir aquestes responsabilitats, alguns ho han deixat i alguns ja no hi són. Voldria esmentar, permeteu-m'ho, a títol personal, perquè sé que ho entendreu, tots heu viscut en algun moment aquestes circumstàncies, tres companys meus de l'Ajuntament de Barcelona, 3 �nostres, en el qual vaig tenir el privilegi de poder treballar quan, com vosaltres, vaig tenir aquella responsabilitat. Tots tres ens han deixat en aquest llarg camí encetat avui fa vint-i-cinc anys, i representen tres cares de la proximitat, de la capacitat, de l'honestedat i de la tenacitat que requereixen, que requereix la política municipal. La Maria Aurèlia Capmany, en Josep Maria Serra Martí i l'Antoni Santiburcio, vagi per ells i per tots els qui ens han deixat el nostre record emocionat. Vull afegir-hi, l'alcalde del Prat, mort d'accident, anant a casa seva, anant al seu Ajuntament, tornant al seu Ajuntament, l'Antonio Martín; l'alcalde de Reus, Anton Borrell, i el cap de l'oposició de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon Trias Fargas. La seva feina, la dels governants i la dels opositors, com la de tants i tants d'altres, com la vostra d'ençà que hi sou, ha contribuït a consolidar la democràcia i a enfortir l'esperit cívic i d'integració de la nostra societat, i a fer que els nostres pobles i ciutats hagin guanyat cada dia una engruna més de qualitat urbana, de qualitat cultural i de qualitat de vida. Avui, dia 19 d'abril de l'any 2004, vint-i-cinc anys després de prendre possessió la primera generació de regidors i regidores sorgits de la nova etapa que es va iniciar en aquell moment al nostre país, podem mirar al futur amb més serenitat i amb més esperança que mai. Més que mai, quan a més Barcelona esdevé la ciutat seu de la Unió de Ciutats del Món. Vull avançar-vos que amb el conseller de Governació estudiarem la possibilitat de, com vosaltres demaneu en el vostre manifest, declarar el dia 19 d'abril, per a cada any, a partir d'ara, el dia del municipi i rebre-us cada any, sigui en aquesta casa, si el president del Parlament així ho considera oportú, sigui en el Palau de la Generalitat. N'hem parlat, en parlarem, tenim una visió favorable d'aquesta possibilitat i, per tant, si tot va bé, ens acomiadem però només per un any. Fins a l'any que ve. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1651 Title A name given to the resource Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant la Celebració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració municipal Administració pública Benestar Social Municipis Democràcia Infraestructures Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-04-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/182/20041015.pdf cceb9cdf8312c58a5df1387a37981e3e PDF Text Text Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, en l'acte d'Homenatge al President Companys Fossar de Santa Eulàlia, Castell de Montjuïc | 15/10/2004 LLUÍS COMPANYS I L'HONOR DE CATALUNYA Per al President i per al Govern de la Generalitat la commemoració de la mort del president Lluís Companys té enguany un significat especialment emotiu: El catalanisme d'esquerres -hereu dels presidents Macià, Companys i Tarradellas- ha tornat al govern 65 anys després de la derrota de Catalunya i de l'Espanya Republicana. Han passat 64 anys des de l'afusellament de Lluís Companys, president de la Generalitat. El President de la Generalitat, que farà 64 anys d'aquí a tres mesos, us parla, doncs, amb l'emoció d'un fill nascut tot just després de la derrota de la democràcia i de l'autonomia, fill com és de mare republicana i nét del primer catalanisme modern. El fil tallat es tornà a reprendre fa un quart de segle, en condicions molt millors que en els anys trenta del segle passat; amb normalitat i estabilitat polítiques. Enllaçar amb la història estroncada ens proporciona una íntima satisfacció i una vibració continguda. La fidelitat a aquesta mateixa història ens obliga a la reivindicació del president Lluís Companys, llargament ajornada. Farem que la figura humana i política del president Companys esdevingui un referent conegut i reconegut del nostre poble. La commemoració d'avui, als seixanta-quatre anys de la seva mort, no pot ser el record exclusiu de les esquerres, ha de ser i vol ser la celebració de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes de Catalunya. Per això el Govern de Catalunya creu arribada l'hora de commemorar i honorar amb tota solemnitat i normalitat el president Lluís Companys. 1 �Res no justifica, avui, ni l'oblit, ni el silenci, ni les mitges veritats que amb tanta perseverança va denunciar Joan Reventós, President del Parlament, qui ens va deixar fa uns mesos. Res no justificaria, tampoc, una mitificació acrítica, perquè per més que s'afalagui la memòria d'un home mai no se n'esborren els seus trets humans i concrets. Rememorem el president, en la data de la seva execució, per recordar les esperances de la Catalunya republicana. Per fer memòria de l'assalt franquista a aquestes esperances. Per recordar la tragèdia de la guerra incivil que va viure el nostre poble. Una tragèdia col·lectiva composada de centenars de milers de tragèdies personals, moltes de les quals estan enterrades, i avui dignament recordades, en el Fossar de la Pedrera. Commemorem tot això en la data de l'afusellament del president Companys per aprendre de la història. Antoni Rovira i Virgili en el seu "jurament de l'exiliat" deia: "De la màxima dissort, sortirà el definitiu redreçament de la història, si els catalans sabem aprofitar les duríssimes lliçons que hem rebut". Estic convençut que els catalans no oblidarem les lliçons de la història. És ben cert que la Catalunya d'avui ja no és aquella Catalunya convulsa i mancada d'una civilitat compartida. Ni l'Espanya d'avui ja no és aquella Espanya incapaç d'oferir un projecte comú i possible per a tots els seus pobles. Ni l'Europa d'avui ja no és aquella Europa dels anys 40 travessada pel vendaval dels totalitarismes i de les guerres. Ni aquests desastres haguessin succeït -com reconeixia Roosvelt al final de la seva vida-, de no haver estat per l'erroni principi de la no intervenció en la guerra espanyola, que no va estalviar la guerra mundial sinó que la va propiciar. Homenatgem el president Companys, en aquesta data del 15 d'octubre, per honorar la dignitat, la lleialtat i la integritat del president de la Generalitat que va pagar amb la seva vida el seu compromís per Catalunya. 2 �Un compromís que ell va adquirir solemnement davant del Parlament de Catalunya en el moment d'acceptar la Presidència de la Generalitat, quan Companys va dir: "Sigui el que sigui el que ens porti l'esdevenidor, l'únic que tinc, que és la meva vida, jo estic disposat a sacrificar-la per Catalunya, per la República i per la llibertat". Com acabem d'escoltar fa un moment, ell mateix digué, en el seu testament, poques hores abans de morir: "A tots els que m'han ofès perdono; a tots els que hagi pogut ofendre demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l'ombra d'un rancor". Paraules molt semblants a les que havia pronunciat al 36 l'avi de l'actual President del Govern espanyol, militar republicà, tot just abans de ser afusellat. La grandesa paradoxal del sacrifici de Lluís Companys és que significa el moment més negre de la nostra història contemporània i, alhora, és la llavor del renaixement de Catalunya. Així és com s'escriu la Història: lentament, molt lentament, com demanen els sentiments enfrontats, els records, els principis, la fidelitat d'uns i altres a llurs herències polítiques i culturals. Però també amb breus llambregades en les que tot sembla esdevenir evident i la història fa passes de gegant. Avui, les institucions de la Generalitat de Catalunya es congratulen de no estar soles en aquest acte commemoratiu. Reconeixem la voluntat del govern espanyol de fer les passes necessàries per restituir públicament i legalment l'honorabilitat plena del president Lluís Companys. Agraeixo especialment la presència, entre nosaltres, de la vicepresidenta del govern espanyol, i presidenta en funcions. Reconec el coratge i sensibilitat amb què el govern d'Espanya es disposa a impulsar la reparació del dany causat, i la restitució de la dignitat de tants homes i dones, que la figura del President màrtir simbolitza. És un gest de justícia històrica i, a la vegada, és un esperançat gest de futur. El que no vam acabar de fer en els anys de la Transició democràtica ho acabarem ara. 3 �Tots hem d'assumir la història. No n'hi ha prou de passar pàgina o, simplement, deixar de recordar. En aquest país la memòria havia esdevingut sinònim de rancor i l'oblit sinònim de reconciliació (com deia recentment un periodista americà escrivint sobre els brigades internacionals). Ja no és així: memòria i reconciliació, avui, es poden donar la mà . Sobre la consciència compartida del que és irreparable i el que és recuperable en la història edifiquem la Catalunya futura des d'avui. L'edificarem amb la contribució de tots. Amb la consciència clara que ens ha tocat de viure un dels períodes més positius de la nostra història col·lectiva. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1664 Title A name given to the resource Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, en l'acte d'Homenatge al President Companys Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona Subject The topic of the resource Biografies Acció política Història Política Republicanisme Companys, Lluís, 1882-1940 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2776/20000412_DebatPressupostos_PM.pdf 265aeeb93d70228a7173899cede18aba PDF Text Text INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DEL GRUP SOCIALISTES- CIUTADANS PEL CANVI EN EL DEBAT DE TOTALITAT DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PER A L'ANY 2 0 0 0 Molt Honorable Sr. President, Senyores i Senyors Diputats, He volgut defensar personalment l'esmena de retorn al Govern del Projecte de Pressupostos de la Generalitat per a l'any 2000 per subratllar la importància que té pel nostre país que, entre tots plegats, fem una anàlisi adequada de la situació econòmica i posem sobre la taula els instruments per a fer front els reptes que ens planteja. Cal dir, en primer lloc, que fem aquest debat amb retard. Un retard de quatre mesos. Convergència i Unió i el President Pujol, encara sotragats pels resultats de les eleccions d'octubre, varen decidir no decidir-se fins que no s'haguessin celebrat les eleccions generals del 12 de març. Com la seva majoria en escons, que no en vots, era precària i no volien casar-se amb ningú, varen preferir esperar. El President Pujol esperava, sens dubte, que els seus vots fossin decisius al Congrés dels Diputats per assegurar-se aquí una tranquil·litat de la q u e j a no disposa. Érem molts els que dèiem que endarrerir decisions no era bo. I menys quan es tracta de decisions pressupostàries que tenen una traducció immediata en el benestar de molta gent, en la qualitat dels serveis prestats des del sector públic, i també de cara als sectors econòmics i socials que han de prendre les seves decisions des del coneixement de les orientacions generals de la política econòmica del govern. 1 �Dèiem també que Catalunya volia una majoria parlamentària estable, sòlida, àmplia, amb prioritats clares. I que estàvem disposats a parlar-ne. El mes de Desembre vàrem fer pública una proposta per avançar en la confecció d'un Pressupost per a l'any 2000. Però CiU no sols no ha volgut atendre la nostra disposició al diàleg, sinó que va preferir esperar i és l'única responsable del retard amb què encetem aquest debat pressupostari. Hem mantingut permanentment un oferiment de diàleg sobre els grans temes. Vàrem creure, de ventat, que en el discurs d'investidura de Jordi Pujol hi havia molts elements sobre els que era possible que ens poséssim d'acord. Nosaltres també creiem que Catalunya necessita més i millor autogovern i més i millor finançament. Òbviament nosaltres afegim que cal, al mateix temps, una gestió més rigorosa de les competències, recursos i serveis dels que ja disposa la Generalitat. Tanmateix, hem constatat que no hi ha cap voluntat d'arribar a acords per part del President Pujol i de la majoria parlamentària en què se sustenta el seu mandat. Però com creiem que l'interès del país està per sobre del nostre interès polític, per sobre de qualsevol interès partidista, mantenim aquesta voluntat de diàleg. Però avui ens trobem aquí per debatre els Pressupostos presentats pel Govern. I vull dir-ho ras i curt: aquests Pressupostos no defensen adequadament l'interès de Catalunya. No responen a la nostra situació real. No responen als reptes que tenim plantejats. No són els Pressupostos que el país necessita. És per això que he volgut defensar personalment el retorn d'aquest projecte al Govern, tot oferint la possibilitat de negociar uns Pressupostos que sí donin resposta a les necessitats del país. 2 �En la meva intervenció en el Debat d'Investidura vaig plantejar quins eren, al meu entendre, els eixos de la política econòmica que Catalunya necessita. Deia llavors i permetin que ho recordi ara: "Hi ha d'haver una política econòmica financera i industrial catalana. Catalunya necessita el seu pla estratègic. Hem de combatre la inflació que puja, la competitivitat que, correlativament, va baixant, la qualitat que es perd i la marxa o la manca -la marxa, de vegades, a Madrid-, molt sovint, d'empreses mitjanes i grans. Per fer-ho, s'ha d'impulsar, no amb paraules, sinó amb fets, l'economia productiva. I això vol dir, primer: augment de la taxa d'ocupació mercès a l'entrada de dones i joves al món laboral i empresarial. Segon: més cultura informàtica, que ens permeti fer front als reptes de la societat de la informació. Tercer: més innovació de producte -no solament de procés-, més capital/risc, i més suport als nous emprenedors. Quart: suport als processos de concertació entre ajuntaments, emprenedors i sindicats, i també amb les universitats i les escoles. Cinquè: una ampliació del mercat interior gràcies a la millora de les infrastructures que ara estan inexplicablement pendents: TGV, ampliació de l'aeroport de Barcelona, el pla Delta, les ampliacions del port de Barcelona i del de Tarragona i el cablejat de fibra òptica, però també el sistema de comunicacions interiors per carretera i ferroviàries. Sisè: increment de la inversió internacional de les nostres empreses. 3 �Setè: una política per a l'agricultura i la ramaderia catalanes que contempli, en primer lloc, la seva viabilitat empresarial i la seva capacitat d'exportació, però també la seva significació territorial, social i mediambiental". Constatem, amb preocupació, que aquests Pressupostos no van en la direcció que assenyalàvem com a necessària en el debat d'Investidura. Però els motius pels quals demanem el retorn d'aquest Projecte al Govern no són només que no s'ajusta a les prioritats que jo assenyalava llavors. No és aquest l'únic problema d'aquest Projecte. El principal problema del Projecte de Pressupostos presentat pel Govern és que no parteix d'una anàlisi adequada de la situació real de la nostra economia. L'economia catalana està creixent en els últims anys a un ritme proper al 4 % . Aquest és un nivell relativament alt i molt proper al del conjunt espanyol. Aquest creixement l'aportació en els dos últims negativa del sector exterior. anys ve condicionat per Mentre que la demanda interna està creixent a un ritme que alguns experts consideren fins i tot massa elevat, el saldo exterior, tant amb la resta d'Espanya, com amb la resta del món, ofereix taxes negatives. Per tant, per consolidar el nostre creixement econòmic, el Pressupost de la Generalitat per a l'any 2000 hauria d'incloure mesures per corregir els factors que poden esdevenir limitacions a mig termini: - Cal controlar el diferencial de preus amb Espanya i Europa. 4 �- És precís millorar la competitivitat del sector exterior. - Cal millorar la nostra taxa d'activitat. - S'ha d'incrementar la productivitat de la nostra economia. - El nostre increment de preus és més alt que l'espanyol i pràcticament el doble del dels països europeus més importants. L'IPC de Catalunya el passat mes de Febrer era 0,6 punts més alt que l'espanyol. Aquest diferencial ha anat creixent des de l'inici de 1998 quan estàvem al mateix nivell. En el passat aquesta situació es justificava per un creixement del PIB més ràpid; avui això ja no és cert. Amb un nivell de canvis fix mantenir un creixement de preus més ràpid és una amenaça per a la competitivitat del país. Els sectors més inflacionistes són la sanitat, l'alimentació, l'oci i el lleure, tots ells entren dins del camp de les competències de la Generalitat. Però en el seu Projecte de Pressupost no hi ha cap mesura que tendeixi a millorar aquesta situació. - Mentre les exportacions creixen de forma semblant a la del PIB ( 3 , 8 % ) , les importacions ho fan a un ritme tres vegades superior. La taxa de cobertura ha passat del 7 8 % el Gener de 1998 al 7 0 % del passat mes de Setembre. Les dues terceres parts del nostre comerç exterior tenen com a origen o destí països de la Unió Europea. 5 �Per millorar la nostra situació cal controlar els preus i millorar les nostres actuacions en aquells sectors que són claus pel futur: - Formació - Recerca - Infrastructures El Projecte que el Govern ens ha presentat no va en aquesta direcció. - Un altre indicador de la nostra evolució econòmica està lligat a la capacitat de generar llocs de treball En el darrer any, segons l'EPA, s'han creat a Catalunya 89.000 llocs de treball. Això suposa un increment del 3,8%. Aquest és un ratio que queda molt per sota de la mitja (5,2%) i, en tot cas, molt lluny de les Comunitats que presenten els índexs més dinàmics, Madrid (7,2%), Andalusia (6,5%) o València (5,3%). Ja en la meva intervenció al Debat d'Investidura vaig demanar "un govern que no sigui simple espectador de decisions empresarials no sempre favorables al nostre país, com ha estat el cas en determinades fusions i decisions sobre localització empresarial". - El creixement de la productivitat global del país està sotmès a un alentiment perillós. A finals de 1997 la nostra productivitat creixia al voltant del 1,5%, en acabar 1999 aquesta taxa s'havia reduït a zero. En aquest sentit ens preocupa molt la inhibició del Govern i la manca de propostes en aquesta direcció del Projecte de Pressupost que ens ocupa. 6 �He donat ja dos tipus de raons per justificar la nostra petició de retornar el Pressupost al Govern. No s'ajusta a les prioritats que vàrem assenyalar en el Debat d'Investidura ni respon a una anàlisi rigorosa de la nostra situació econòmica. N'afegiré encara un tercer tipus d'arguments: els que es desprenen de l'anàlisi del Projecte del Pressupostos presentat. Parlem ara d'inversions, poques, de despeses corrents, descontrolades, i d'endeutament, descomunal. Com és possible que en un Pressupost que augmenta el 8,4% en relació al de l'any passat i en el que la previsió d'inflació és del 2,4%, les inversions previstes siguin solament de 262.000 milions de pessetes? Per tal de tenir una idea més concreta fem la comparació amb les altres Comunitats Autònomes de l'article 151 de la Constitució. Mentre les despeses de capital per càpita del Pressupost consolidat del 2000 són 79.570 pessetes a Galícia, 74.173 pessetes a Canàries, 70.247 a València i 60.119 a Andalusia, a Catalunya són sols 42.600. Quins són els motius d'aquesta diferència sagnant? Són dos: el govern és incapaç de controlar el creixement de les seves despeses corrents i el model de finançament pactat entre CiU i PP no respon a les necessitats del país. Ho veurem clarament amb ben poques xifres. Les dades demostren clarament la mala gestió de l'actual Govern de Catalunya. I és que les despeses de funcionament per habitant són 7 �més grans aquí que a qualsevol de les altres quatre Comunitats del 151. Aquí són 314.000, mentre a Canàries són 312.000, a Andalusia són 302.000, a Galícia són 289.000 i a València són 258.000. Com és possible que mentre el Pressupost s'incrementa en un 8,4%, el capítol d'alts càrrecs s'incrementa un 15,3%? O que la despesa per lloguers s'incrementi un 24%? Donaré una altra dada comparativa: índex de creixement del Pressupost consolidat del 2000 en relació al de 1996. València, 148. Canàries, 135. Andalusia, 135. Galícia, 128. Catalunya, 127. Com és possible que en aquests anys s'hagin produït diferències tant importants entre aquestes Comunitats Autònomes? La Generalitat ha perdut 8 punts d'increment en relació a les altres Comunitats del seu mateix nivell de competències. No és un bon balanç. Potser algú em podria dir que un deficient sistema de finançament autonòmic està al darrera d'alguns d'aquests problemes. I és ben cert. Però estic establint comparacions de l'any 96 al 2000, per deixar clar que són els anys del pacte CiU-PP, quan se'ns parlava meravelles dels acords de finançament. I sé que em diran que els Pressupostos de les Comunitats Autònomes no sols es nodreixen dels recursos derivats del nou sistema de finançament. I és cert. Però no em negaran l'evidència que una Comunitat que va negar-se a aplicar-lo, Andalusia, perquè es creia perjudicada pel nou sistema, ha vist incrementar els seus Pressupostos més que Catalunya. No em diguin que no és curiós! 8 �Parlem ara d'endeutament, encara que sigui breument, tot i que ens hi podrem estendre si calgués a la rèplica. Per fer les escasses inversions de les que parlava, el Projecte de Pressupost que se'ns presenta preveu un endeutament de 74.000 milions de pessetes. Per tal de camuflar aquest endeutament addicional, que no compleix els criteris de convergència econòmica europea, s'ha situat un 45% del nou endeutament (33.536 milions de pessetes) en les empreses públiques que no consoliden. Continua, doncs, el procés de centrifugació del deute que ja ha estat denunciat any rera any. Un endeutament global que, a finals de l'any 2000, superarà els 2,2 bilions de pessetes. És a dir, un volum igual al del Pressupost que se'ns proposa aprovar. Però no vull quedar-me tant sols en la crítica als resultats d'una mala política. Així com el govern és l'únic responsable de la seva incapacitat per reduir la despesa corrent i del deute acumulat i dels acords de finançament que se'ns van presentar a ritme de bombo i plateret, no és menys cert que totes les forces polítiques hem d'aportar els nostres plantejaments sobre el finançament autonòmic de cara al futur. El nou model de finançament per Catalunya i la resta de Comunitats Autònomes ha d'inspirar-se en els següents principis: - Els governs han de poder decidir lliurement la distribució dels seus recursos. Una part important d'aquests ingressos han de procedir directament dels tributs pagats pels ciutadans en cada Comunitat. 9 �Els governs i els parlaments han de tenir capacitat de decisió (normativa i administrativa) sobre aquests ingressos. - El finançament autonòmic ha de garantir raonablement l'objectiu d'igualtat d'ingressos per habitant entre les diferents Comunitats. L'existència de sistemes diferents, que la Constitució consagra i nosaltres respectem, no ha de significar un privilegi o una desigualtat flagrant. És per això que cal establir els mecanismes adequats per tal que en aquest període de temps dilatat i de forma gradual es pugui produir aquesta aproximació entre el sistema general i els forals. - En iguals condicions de pressió fiscal i de nivell de competències, totes les comunitats han de poder atendre els seus ciutadans amb les mateixes prestacions. El resultat d'aquestes propostes implica la reducció del dèficit fiscal de Catalunya respecte l'Estat. Catalunya és una regió econòmica rica, dins d'espanya, i per tant és lògic que existeixi un dèficit fiscal. És normal que pagui més impostos del que rep en forma de despesa pública. Ara bé, aquest dèficit ha de ser el resultat de pagar en proporció a la renda i rebre en proporció a la població, que són els criteris bàsics que han inspirat els objectius enunciats en els punts preferents. Els poders públics tenen l'obligació de contribuir a reduir les diferències de renda entre territoris; les polítiques adreçades a aquesta finalitat s'han d'aplicar a través de mecanismes específics (FCI, Fons europeus), clarament diferenciats dels que tenen per objecte el finançament dels serveis autonòmics. Caldria definir el tractament concret que s'ha de donar als Fons europeus, en funció de les perspectives que s'estan generant. 10 �Però, sobretot, cal no tornar a caure en els mateixos errors polítics de l'anterior acord. El nou model no pot ser el resultat de l'acord entre dos grups polítics o entre dos governs. Les bases del finançament autonòmic i la seva concreció en propostes de futur han de ser el resultat d'un acord polític d'ampli abast. La nostra responsabilitat és assolir un acord primer a Catalunya, traslladant-lo posteriorment al conjunt d'Espanya. Tampoc no voldria deixar de presentar les línies mestres d'un Pressupost alternatiu que respon, molt presentat pel Govern, als requeriments millor de la que el Projecte nostra situació econòmica i a una política que impulsi un creixement equilibrat i sostingut. El mes de Desembre presentàvem els nostres plantejaments que reitero avui. - No incrementar la pressió fiscal. El creixement dels ingressos és el mateix del PIB nominal. - Limitar el creixement de l'endeutament a 10.000 milions. - Controlar el creixement de les despeses corrents, que no superin l'increment d'inflació previst. - Increment de les inversions. - Solució dels greus problemes financers de la Sanitat i la la liquidació del Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. L'aplicació d'aquests criteris a les dades de Pressupost de 1999 donaria llocs a resultats que representen millores substancials en relació al Projecte de Pressupost presentat pel Govern. - Un estalvi de 45.000 milions en les despeses de funcionament. 11 �- Un increment en les despeses financeres que el Govern ha previst a la baixa. - Incrementar les inversions en un 46%. La nostra proposta alternativa permet generar uns excedents que farien compatibles dos objectius, d'una banda generar, entre el 2000 i el 2003 un volum d'inversions de la Generalitat proper al bilió i mig de pessetes, distribuïts d'acord amb les necessitats reals. I també es podria aconseguir un fons per la creació de nous serveis i millora dels existents que anés creixent fins a situar-se, l'any 2003, en 250.000 milions de pessetes. La distribució d'aquest fons seria d'un 50% per ensenyament, universitats i recerca, un 25% per Sanitat, mentre que la resta es destinaria a altres serveis. Acabo. El Projecte que se'ns presenta no respon als reptes del futur, ni a la situació econòmica real i ens planteja gravíssims dubtes en matèria d'inversions, despesa corrent i endeutament. Catalunya necessita un Pressupost ben diferent. És per això que els hi demano que amb el seu vot retornin al Govern el Projecte de Pressupost i, en nom del meu Grup, mantinc la nostra oferta de diàleg per una política diferent, més eficaç en la defensa dels interessos reals dels catalans. Moltes gràcies. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció del President del Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi en el debat de totalitat del Pressupostos de la Generalitat per l'any 2000 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-04-12 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Debats Pressupostos autonòmics Parlament de Catalunya Model social Oposició Acció política Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Economia Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Intervenció de Pasqual Maragall al debat dels pressupostos. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/892/0000001416.pdf 7fe0a07a81b8cf7f47c03bbf55cd2013 PDF Text Text INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’ACTE DE PRESA DE POSSESSIÓ DEL PRESIDENT MONTILLA Palau de la Generalitat, 28 de novembre de 2006 El meu paper avui és necessàriament discret, com correspon a un president que dóna pas a un nou president. L’important i rellevant de l’acte d’avui és que la institució de la Generalitat de Catalunya assegura la seva continuïtat, que és una continuïtat històrica, ja que esteu assistint al pas del president 127è al 128è, el 7è president de la Generalitat d’ença de 1931, és a dir, de la Generalitat recuperada. És cert que, durant prop de 40 anys, la presidència s’exercí des de l’exili i en unes condicions excepcionals per part del president Tarradellas, però els presidents Irla i Tarradellas van saber preservar amb dignitat i honor les nostres institucions. Els haig de dir, personalment, que jo he treballat en aquesta plaça des de 1965 quasi ininterrompudament. Aquesta plaça, que es diu Sant Jaume perquè hi havia una església que es va treure i va donar lloc al que ara és la plaça, ha vist durant tot aquest període moments transcendents, importants, emocionants. El “ja sóc aquí” de Tarradellas; el “tranquil, Jordi, tranquil”, del 23-F; el dia de les Forces Armades del mateix any, que va representar una recuperació de l’optimisme democràtic; la petició de fer els Jocs Olímpics a Barcelona; del mateix dia, el 17 d’octubre de 1986 amb dues-centes mil persones a Montjuïc que celebraven l’atorgament a aquesta ciutat dels Jocs Olímpics del 1992; la supressió de les àrees metropolitanes de Barcelona i de Londres, un moment difícil; l’èxit, després, dels Jocs, i, per tant, la nova Barcelona de les Rondes i de l’accés al mar, que va costar molts diners, dos-cents vuitanta-mil milions de pessetes d’aquell temps, que s’havien de pagar entre l’any 1987 i el 2006, -i recordo el que tot això va costar a persones com Santiago Roldán, que hi van deixar físicament i materialment la pell-; el final de l’era González-Serra; l’entrada del president Aznar; l’assassinat de l’Ernest Lluch, “Dialoguen”, va dir aquell dia la Gemma Nierga al Passeig de Gràcia; el període 1999-2003 en què les esquerres ja havien tingut més vots, per primer cop, però no havíem pogut governar: és a dir, que el Partit Socialista havia tingut més vots que ningú, però no podia governar amb les esquerres perquè no feien la majoria, donada una aplicació discutible de la llei electoral existent; l’Estatut, el 2005, i un dia més tard, la pau a Euskadi. �Bé, doncs, el dia 13 de juliol, d’aquí estant, vaig anunciar que hi haurien eleccions el primer de novembre i aquestes eleccions han donat una majoria que farà que José Montilla, un dels altres catalans, sigui president. I això vol dir que som una nació forta, que confia en ella mateixa i que sap fer dels que hi arriben, ciutadans. És una equació que no és senzilla, però que Catalunya ha sabut fer i que estic segur que el president honorarà. Alguns creuen que de catalans ho serem menys, no s’adonen que justament el món va en la direcció que nosaltres estem marcant, no és que el món ens segueixi, però estem caminant en la direcció que va el món, que és de pàtries cada cop més grans. La nostra nova pàtria, ja ho sabem, és Europa; la nostra nova Catalunya, per tant, haurà de ser una mica més gran, haurà de ser una regió europea una mica més gran, en la qual nosaltres hi juguem un paper; i el nostre món és la Mediterrània. Mireu, tornem al Saló Sant Jordi. El fil històric de lleialtat i de servei al país i a la ciutadania de Catalunya no s’ha trencat, al contrari, s’ha enfortit, i avui l’autogovern conforma la normalitat del país i és aquí per quedar-se, per sempre. Avui podem afirmar que s’han acabat els fets excepcionals i dramàtics en els que el president de la Generalitat obligava, de tant en tant, a comportament heroics. Aquesta és la millor de les notícies, és el que passa des de finals del segle XVIII a França i als Estats Units, però el fet que no exigeixi actes heroics no vol dir que la presidència de la Generalitat no obligui als seus titulars, a voltes, a situacions difícils, a vegades dramàtiques, i, en tot cas, a afrontar un desgast important, us en puc donar fe, no és cap secret. Sé que el president Montilla ho sap i sé que, en aquest sentit, estarà a l’alçada. També sap que algunes de les grans feines que estaven pendents fa tres anys avui ja han estat enllestides o encaminades. Acabo el meu mandat, doncs, amb consciència del deute acomplert. Comparteixo amb els meus consellers i col·laboradors l’orgull d’haver iniciat un projecte de canvi de llarg abast. En poc més de 1000 dies hem obert nous camins de llarg recorregut, hem assenyalat nous horitzons i hem aconseguit algunes fites que crec que són i seran irreversibles. Catalunya avui disposa de l’autogovern més ampli i més fort dels tres darrers segles, Catalunya avui es reconeix més plural, menys monogràfica i més diversa i, per tant, més lliure, no ens enganyem, més rica i plena, com diu l’himne. Ja he dit que em considero una persona afortunada per haver estat escollit democràticament durant un temps per governar el meu país després d’haver estat alcalde de la seva capital durant 15 anys. No sé imaginar major fortuna que aquesta �per una persona amb vocació política i, encara més, si aquesta vocació no és la única possible sinó més aviat el resultat d’una conjunció de factors imprevisibles. Tinc, per tant, un deure d’agraïment que, probablement, no podré saldar mai del tot i que podria resumir avui dient, simplement, gràcies, gràcies de tot cor ciutadans de Catalunya per haver-me fet la confiança de presidir Catalunya i per endegar un projecte de canvi que ara altres continuaran. El cert és que jo no plego del tot, recupero una llibertat que durant un temps m’ha estat vetada, amb tota lògica. Tinc la satisfacció de poder-ho fer en el moment de traspassar un projecte en marxa a una nova generació, i ho faig amb la tranquil·litat d’esperit de saber que al capdavant hi haurà una persona que val, que es diu president José Montilla. Ell no ignora, ningú no ignora, la magnitud del repte que ha acceptat. Amb ell, el treball, el rigor i el sentit del deure, i la passió per servir el bé comú, estan ben garantits. Conformen els valors i les actituds d’un patriotisme de pedra picada en el millor sentit de la paraula que no necessita ser proclamat; un patriotisme que no ve dels pares sinó que ha estat creat per la persona que avui, ja investida president de la Generalitat, pren possessió del càrrec i assumeix la responsabilitat del comandament de la institució. Acabo expressant el meu desig que l’encert i l’èxit acompanyin la bona feina del president José Montilla i del seu govern. President Montilla, em tindreu a la vostra disposició, al vostre costat, em teniu des d’ara, per sempre, a la vostra disposició Moltes gràcies. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció del president Maragall a la presa de possessió del president Montilla Abstract A summary of the resource. Paraules del president sortint, Pasqual Maragall, en l'acte de presa de possessió del president entrant José Montilla. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Montilla, José, 1955- President de la Catalunya. Generalitat Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-28 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/275/20060530.pdf fa49439562f5ce71f6e53e53af0bf23b PDF Text Text Intervenció del President Maragall al sopar de l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia Igualada | 30/05/2006 Estimat alcalde Aymamí, alcaldessa i alcaldes, senyora diputada, senyor cònsol de la Xina, president de la Unió empresarial, dirigents empresarials de la Cambra, estimats amics, senyor Amat -que ha fet aquesta brillant exposició que fa justícia del seu pas pels EUA, la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles, una de les més famoses del món i ho ha demostrat. Dir-vos, en primer lloc, que el que avui hem vist aquí és el que ens cal justament, empreses dinàmiques. Sense això no hi hauria res. Si no hi hagués treballadors, per descomptat, i empresaris dinàmics, i si no hi hagués governs de proximitat potents i sòlids i sensibles a la realitat que ens envolta, com és el cas de l'ajuntament, i aliances sòlides pel progrés econòmic i la qualitat de l'ocupació com ara la Unió Empresarial de l'Anoia, no hi hauria res. Mirin, el conjunt de tot això és el nervi de Catalunya, jo crec que és la seva xarxa, el motor, d'alguna manera. Avui vostès saben que estem vivim un moment d'especial transcendència per al futur de Catalunya, per al futur del nostre país. D'aquí a dos dies començarà la campanya pel referèndum del nou Estatut de Catalunya i, per descomptat, que és un moment crucial per a tots nosaltres. Catalunya, a què ha d'aspirar? Catalunya hauria d'aspirar en el mapa d'Europa que defineix les grans concentracions urbanes de Madrid, París, Frankfurt, Milà, i si saltéssim al Canal de la Manega, a Londres, hauríem d'aspirar a que aquí hi hagués, no una ciutat, però sí una concentració, una aglomeració metropolitana si vostès volen, que bategui amb la potència amb què bateguen també aquestes grans ciutats. Podem fer-ho. Si mirem el mapa a la nit, que és quan es veu millor, perquè les llumetes són les que indiquen la concentració i la potència, veureu que efectivament aquests cinc punts són enormement lluminosos, però hi ha un forat que nosaltres podríem omplir, i quan dic nosaltres dic Catalunya. I alhora voldríem que l'Espanya plural de la qual formem part tingui l'oportunitat d'avançar amb solidesa en una direcció oposada al centralisme espanyol que es va mantenir des del segle XIX fins fa pràcticament 20 anys. Fa 25 , 30 anys va començar realment una nova situació política que aquest país, que aquest Estat espanyol, no havia viscut mai. En aquest sentit, el nou Estatut serà per a nosaltres una plataforma i un motor de transformació i és, i està sent per a Espanya, un referent i un model, primer molt criticat i després molt imitat, aquesta és la realitat. Ho he de dir amb rotunditat: Catalunya no ha disposat mai fins ara d'un nivell tan elevat de competències i d'autogovern com el que està previst en aquest Estatut, això que us quedi ben clar. Mai havia disposat d'uns recursos tan importants. Si haguéssim fet cas dels que limiten l'objectiu a anar tirant o dels que demanen la lluna, rai! (És una expressió catalana que mai he sabut traduir al castellà i a cap altra llengua. Proveu-ho, i veureu com "rai", no el trobeu. Com es tradueix "rai" a una altra llengua? És impossible). Si no haguéssim fet el que estem fent malament rai, en aquest cas. Mai ha gaudit Catalunya d'un reconeixement tan ferm de la seva identitat i dels seus símbols nacionals, com avui. Mai d'uns drets i d'un autogovern tan amplis. Mirin, molts de vostès, alguns de vostès no han votat encara un Estatut de Catalunya. Els que tenen menys de 45 anys, en concret. Avui quan m'ho deien...doncs és cert. Hi ha moltíssima gent que aquest vegada, per primer cop podrà dir que vota la seva llei fonamental. Tots aquells que tenen menys de 45 anys no havien tingut mai l'oportunitat d'expressar-se sobre la llei bàsica del nostre autogovern. 1 �Ells podran dir que ho fan per primer cop i els més grans podrem dir una cosa que és igualment positiva, que el vam fer, l'Estatut i el vam millorar. És a dir, vostès que són empresaris ho saben això, no és tan sols qüestió de fundar alguna cosa, de crear una cosa. No, és qüestió de fundar-la, crear-la, mantenir-la i desenvolupar-la. I ve d'aquí que Catalunya està fent per segon cop aquesta afirmació de la seva identitat i de les seves competències, i per tant està demostrant que efectivament és un país que no va ser una casualitat, que no va ser una sort. Perquè, a més, allò que vam tenir, naturalment, el temps ho ha esmussat, esberlat de vegades. Hi ha hagut moltes lleis orgàniques que han vingut després de la llei orgànica que és l'Estatut de Catalunya i que han anat d'alguna forma, no voluntàriament, no perquè el propòsit fos aquest, però en definitiva han anat encapsant part de les competències que l'Estatut havia creat. I per tant aquell estatut que aleshores tenia 80 articles ara en té 250. A mi no m'agrada. M'hauria agradat més una llei més anglosaxona, que anés directament a les quatre coses fonamentals i que no s'hagués de detallar tant. Però en aquest país, Espanya, l'Espanya plural en la qual vivim, si no prenem molt de compte i no diem les coses molt detalladament, podem prendre mal. I per tant, com que ja n'hem pres en aquests 25 anys, que han estat els millors de la nostra història moderna, però tanmateix hem viscut un cert decandiment d'algunes coses que al principi eren perfectes i al final no ho han acabat sent tant, doncs hem hagut de fer aquest esforç. Nosaltres, evidentment, volem un reconeixement de la nostra identitat, un sostre competencial important i un model de finançament que superi i que de fet supera de molt qualsevol altre que hàgim tingut en tres segles al nostre país. És cert que hi ha hagut una campanya dels que s'oposen a l'Espanya plural i a la Catalunya autònoma, desmesurada. Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper de precursora. Fa tan sols uns mesos hi havia campanyes que ara hem oblidat. Tenim la memòria curta i fem bé, perquè si no estaríem amargats tota la vida. Però no fa gens que hi havia campanyes contra productes catalans, contra empreses catalanes, que es deia de tot, respecte de l'Estatut, respecte de Catalunya dels que l'havien fet, etc. I vet aquí que ara tot això no solament s'ha oblidat, afortunadament, sinó que a més s'ha passat a l'actitud exactament contrària, que és en moltes autonomies dir: ara farem el mateix que Catalunya. En el fons respon a un mateix sentiment, en el qual es barregen, d'una banda l'admiració, i de l'altra, la necessitat de seguir l'altre, al qual s'ha criticat primer. Però aquest és la realitat en què estem vivint. Jo crec que la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens sentim catalans primer de tot, ens sentim formant part, la gran majoria, de l'Espanya plural i ens sentim europeus, cada dia més europeus. Perquè sabem que, evidentment no havent-hi fronteres, el nostre àmbit d'existència és Europa. Compto amb tots vostès perquè des d'aquí, des d'Igualada, des de l'Anoia, contribueixin positivament a la nova etapa que el nostre país està encetant. Hi compto de debò perquè els conec. Conec el seu alcalde, el seu ajuntament, conec els alcaldes de la comarca, conec els empresaris. Sé de la qualitat de vida que vostès poden arribar a oferir. Sé que efectivament l'estructura de les seves indústries està una mica ancorada en una època determinada. Però mireu no hi ha res millor que aquells territoris, que aquelles indústries i que aquelles societats o comunitats que són capaces de partir d'un passat, que en el moment en què va ser viu ho era molt. Perquè en el moment en el qual allò s'havia de fer van ser els primers a fer-ho, i després ha estat capaç de sacrificar una part del pur continuisme per anar trobant noves sortides, noves il·lusions i nous projectes, i això és el que vostès estan fent, pel que he vist avui. I ja fa temps que conec, que sé. Vostès són una mica com Catalunya. Tenen, per dir-ho d'alguna forma, el mateix lema, que és tornem-hi. Tornem-hi que no ha estat res. Canviem tot el que calgui i tanmateix siguem fidels al que sempre hem estat: emprenedors, tossuts, finalment, ciutadans d'un país que no morirà mai. Perquè un país que se sap renovar no pot desaparèixer, un país que se sacralitza a si mateix pot desaparèixer. Un país que, en canvi, és conscient de les realitats en les quals viu, que s'estima a si mateix, que té orgull de ser el que és, però que és capaç de veure les seves limitacions i de fer els canvis que es necessiten per anar endavant, aquest país no morirà mai. Un cop més, moltes felicitats a les empreses premiades, a la Unió Empresarial, a la Cambra i als col·laboradors d'aquesta 7a edició del Sopar de l'Emprenedor, i molt bona nit a tothom. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1756 Title A name given to the resource Intervenció del President Maragall al sopar de l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Igualada Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Espanya plural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1444/19950419d_00681.pdf 5e91a73e016f2d02d3018f5b031977d1 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE PER A LA PRESENTACIÓ DE LA CONFERENCIA DEL MINISTRE D'INDÚSTRIA 19 d'abril de 1995 És una satisfacció donar la benvinguda al. Ministre d'Indústria en aquest històric Saló de Cent. És cert que el Ministre ha visitat Barcelona en diverses ocasions, a la Fira, a la Cambra de Comerç o al Cercle d'Economia. Però la visita d'avui té una significació especial. Avui donem la benvinguda al Ministre d'Indústria al Saló de Cent, on es reunia l'assemblea dels comerciants i artesans de la gran Barcelona del Consell de Cent -els empresaris i industrials de l'Edat Mitjana. Des d'aquest saló medieval, al cor de la ciutat, parlarem d'indústria. I és ben justificat, perquè es pot afirmar que, des d'aleshores ençà, Barcelona és la capital industrial d'Espanya. I amb aquest acte voldriem posar-ho ben clarament de relleu. Fa una estona, el Ministre Eguiagaray ha inaugurat el Fòrum Nord de la Tecnologia. El Fòrum Nord és el símbol de la Barcelona que es prepara per afrontar el futur amb optimisme, de la Barcelona que no para mai, que lluita, que es modernitza i que competeix. 1 �Junto a estos objetivos generales, el Plan propone que se llegue a un Pacto Industrial Metropolitano. Es probable que el ámbito local o metropolitano sea más adecuado para conseguir un acuerdo de estas características. La experiencia de concierto y unanimidad del Plan Estratégico nos animan a ello. Voldria acabar aquesta introducció fent una breu semblança del conferenciant. Juan Manuel Eguiagaray Ucelay, va néixer a Bilbao el dia de Nadal de 1945. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Dret per la Universitat de Deusto i Diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Nancy. Ha estat cap del Departament d'Economia de la Facultat de Ciències Económiques i Empresarials de la Universitat de Deusto i ha realitzat diverses publicacions sobro la seva especialitat. Abans de ser nomenat Ministre, va ocupar els càrrecs de delegat del Govern a la Regió de Múrcia i al País Basc. Cedeixo la paraula al Ministre d'Indústria. 1 industri.irp �Som la primera ciutat industrial del país i el centre d'una de les aglomeracions industrials més imp4ytants d'Europa. Estem situats en una área geográfica emergent en el Sud d'Europa (la "Mediterranean banana") com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana" del Nord d'Europa). Hem aparegut en mitjans internacionals com una de les ciutats d'Europa més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona, així mateix, ha liderat el procés de transformació i de projecció exterior de la indústria. També ha esdevingut un model de complicitat entre el sector públiC i el privat. Barcelona ha canviat d'escala en el rànking de les ciutats d'Europa. És una ciutat més moderna i més competitiva. I és evident que només essent competitius podem aspirar a millors nivells de riquesa, ocupació i benestar. Hace unos días el Ministro afirmaba en un artículo suyo que "la competitividad es también una cuestión de calidad, de diseño, de tecnología, de atención al cliente y de presencia en el mercado internacional". Estas ideas -calidad, tecnología, internacionalización- sintonizan plenamente con la apuesta estratégica que ha diseñado y se ha auto impuesto la ciudad. Hace pocos meses, en este mismo recinto, se aprobaba el Segundo Plan Estratégico Barcelona 2.000. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4350 Title A name given to the resource Intervenció del Sr. Alcalde en la conferència de Ministre d'Indústria Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Política Indústria Comerç Lideratge Competitivitat Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/225/20051107.pdf f8f0efe805435fac324e3af1d11fccdd PDF Text Text Intervenció en el debat sobre l'estat de les autonomies Senat. Madrid | 07/11/2005 Senyor President del Senat, Sr. President del Govern, Sr. President de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, Srs. Ministres, Sra. Presidenta i Srs. Presidents de Comunitats Autònomes, senyories, senyores i senyors, Valorar positivamente en primer lugar las propuestas que acabamos de escuchar del presidente del Gobierno y garantizar el compromiso de la Comunidad Autónoma que presido y de su Gobierno en el avance de las líneas que usted acaba de señalar. Voy a hablar en catalán, voy a hablar en castellano, las dos lenguas son, aparte de las dos lenguas que las leyes permiten utilizar, también las dos lenguas de mi casa, la de mi padre y la de mi madre. Diu George Steiner que cada llengua és un instrument per a la llibertat. Avui som més a prop d'aconseguir que Espanya tingui més instruments per a la llibertat que molts altres països de la Unió Europea. I celebro poder-me expressar, avui, en aquesta llengua que a molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens és pròpia i que, a molts altres i a tots els espanyols, ens fa més plurals i també més lliures. Que sigui una aportació més a la consideració d'Espanya com a poble ric i divers. I tant de bo que pugui ser compartida, ben aviat, juntament amb les altres llengües d'Espanya, com a eina quotidiana de tots els senadors i senadores. Abans de començar aquest Debat sobre l'Estat de les Autonomies -en el marc de la Comissió General de les Comunitats Autònomes- vull tenir un record per a Joan Reventós, que en va ser el seu primer president. Reprenem, avui, una pràctica política que fins ara -malgrat els anys transcorreguts- no havia arribat a consolidar-se com un hàbit específic del nostre sistema polític, va haver-hi un temps que no es va fer. 1 �És tal vegada una prova que encara persisteixen algunes dificultats per a que la realitat política, social, econòmica i cultural de l'Espanya d'avui s'expressi a través de l'Estat de les Autonomies. Disposem d'una realitat "nova" que hem anat edificant en aquests darrers vint-i-cinc anys, a partir de la Constitució i dels Estatuts, però no l'hem desenvolupat amb tota la seva potencialitat política i institucional. Ara ho estem començant a fer L'extraordinari procés de descentralització que hem viscut, ha proporcionat força institucional a totes i cadascuna de les Comunitats Autònomes. És cert. La nostra història recent és la història d'un èxit, com ha remarcat el president del Govern, fa molt pocs dies, en una ocasió de gran transcendència per a Catalunya. I també, per què no dir-ho, de transcendència per al conjunt d'Espanya. Un conjunt complex que es veu aquí representat en la pràctica totalitat. Espanya ha recuperat en els darrers 25 anys el fil perdut de la història, instaurant un règim polític plenament democràtic. Espanya ha entrat de ple en la modernitat amb un Estat que garanteix, alhora, els drets socials, el mercat, la llibertat d'empresa i la solidaritat; amb el reconeixement de la seva pluralitat interna i amb la singularització explícita dels pobles que la formen, per raó de la seva pròpia trajectòria, de la seva pròpia identitat i diversitat. I amb un intens procés descentralitzador que ha permès canalitzar i acostar el progrés econòmic i social a tots els ciutadans a través del govern i l'administració autonòmica i local. Estic d'acord amb vostè senyor president, en la importància de la governació local i del nivell local Un Estat de les Autonomies capaç d'integrar llengües, cultures i identitats nacionals diverses. I hem sabut afrontar amb èxit la construcció d'un Estat modern amb igualtat de drets i d'oportunitats per a tots els seus ciutadans i ciutadanes. Tanmateix, com dic, no totes les passes donades, durant tots aquests anys, han estat endavant. Perquè durant els darrers anys s'havia experimentat, amb major o menor intensitat, una gradual erosió i una creixent distorsió de 2 �l'esperit i de la lletra originals de la Constitució en relació a l'autogovern. Erosió i distorsió que han originat disfuncions polítiques i administratives que -en bona part- ja van ser objecte d'anàlisi en els debats precedents al que estem celebrant avui. Si repassem els dos últims debats -1994 i 1997- veuran que els presidents del Govern -des de conviccions diferents i diagnòstics no pas coincidents- van mostrar la seva voluntat d'aconseguir un millor funcionament del conjunt del sistema. Per al president González els objectius, l'any 94, eren, en paraules seves: . consolidar el marc competencial; . aprofundir els instruments de cooperació; . establir la participació de les autonomies a la Unió Europea, que ara culminen . modificar el finançament autonòmic; . abordar la dimensió i eficàcia de totes les Administracions Públiques; . i, finalment, preparar la reforma del Senat. Per al president José Mª Aznar els objectius proposats eren ben similars. En les dues intervencions del president de la Generalitat d'aleshores Jordi Pujol- hi ha un denominador comú: la preocupació pel reconeixement i el respecte a la singularitat política i cultural de Catalunya. El meu antecessor va voler defensar amb claredat la singularitat de Catalunya, afirmant que la reivindicació catalana és anterior a la Constitució del 78. Com de fet ho va ser la reinstauració de la Generalitat provisional, abans de la Constitució, amb el president Tarradellas. Al mateix temps va enumerar els punts que erosionaven al seu parer l'autonomia catalana: la generalització i l'homogeneïtat autonòmica, un reconeixement insuficient de la diferenciació cultural, i un finançament insatisfactori. Són les seves paraules Deu anys després cal reconèixer avenços importants però cal assenyalar també problemes que persisteixen i que, per tant, són objecte del debat que avui estem tenint, d'acord amb el document tramès pel Govern. 3 �Seguiré el mateix ordre indicat en aquesta comunicació. 1) 2) 3) 4) Àmbit competencial de les CC.AA. i de l'Estat. Les relacions intergovernamentals: coordinació i cooperació. La participació de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea. El sistema del finançament autonòmic. 1) Àmbit competencial de les CC.AA. i de l'Estat. Un determinat marc competencial s'ha consolidat, però també s'ha fet evident una interpretació limitadora del mateix i, sovint, sense la dotació de recursos suficient. Fins i tot en alguns casos (com en matèria sanitària) es podia sospitar que el traspàs generalitzat de la competència es va produir pensant més en transferir un problema de l'estat (el dèficit) que en fer més pròxima la solució (una millor gestió dels sistemes de salut) per al ciutadà. però cal reconèixer que la darrera Conferència de Presidents ha esvaït aquella sensació. 2) Les relacions intergovernamentals de coordinació i de cooperació s'han posat en joc en aquest cas d'una forma positiva. L'Administració de l'Estat s'ha aprimat en consonància amb el nou repartiment competencial i dels recursos públics. És cert que no hem aconseguit encara una articulació totalment satisfactòria dels tres nivells de l'administració pública, especialment de l'administració local. Sóc un decidit partidari de traspassar al sector local un grapat de competències i de recursos en matèria de serveis personals (guarderies, assistència sanitària de proximitat i, fins i tot en casos determinats, policia local en els municipis grans). La reforma del Senat ha estat bloquejada per raons diverses, pel PP durant una colla d'anys en que no escometre la seva conversió en una veritable Cambra Territorial, de caràcter federal, seguint el model alemany - que per molt que es digui que ara es vol fer retrocedir segueix estant per sobre del nostre Senat, quant a competències i significació. Per bé que aquesta sessió indica que ens movem en la bona direcció. També en aquest punt l'impuls reformador de l'actual govern és patent. 3) La participació de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea. 4 �Cal reconèixer que s'ha donat un pas molt important en un altre tema decisiu, com és la participació de les autonomies en la Unió Europea. L'acord de la CARCE del desembre de 2004 ha fet possible la participació de consellers autonòmics en la delegació espanyola en les reunions del Consell de Ministres de la Unió Europea. El Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat ha participat ja en la reunió sectorial corresponent. 4) El sistema del finançament autonòmic. Les reformes parcials del sistema de finançament han permès avançar del repartiment de recursos entre estat, autonomies i ajuntaments que hi havia l'any 1980 (en tants per cent i sense seguretat social ni deute públic aproximadament 80% l'Estat, 0% les Autonomies que encara no existien i 20 % els ajuntaments), fins a la situació actual revolucionària amb un 30% l'Estat, un 50% les autonomies i un 20%, aproximadament, els ajuntaments; és a dir, els ajuntaments tal i com estaven. Val a dir un dels sistemes més descentralitzats d'Europa, però encara congelat pel que fa al sector local en un insuficient 20%. Segurament hauríem d'anar caminant cap a una translació des del 50% de les autonomies cap a un 20% dels ajuntaments per arribar a un paràmetre 30/40/30. És comprensible que avui es tornin a formular qüestions i punts de vista que ja es van debatre fa vuit i fa onze anys. Ara, però, amb dues diferències substantives: - El Govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, ha avançat en els fets, i molt. - I el president de la Generalitat no ve a aquesta cambra a presentar un memorial de greuges o demandes al President del Govern. Senyores i senyors, De l'experiència històrica del segle passat mantenim viva una lliçó política bàsica: el progrés de la llibertat de Catalunya ha anat sempre associat al progrés de la democràcia espanyola. Va ser així en la fallida experiència de la Segona República. Ha estat així en l'esplèndida realitat de la democràcia constitucional iniciada fa 27 anys. I volem que segueixi sent així en el futur. 5 �Hem viscut 27 anys, seguits i sense interrupcions, avançant cap a un equilibri just entre aquests dos principis generals: voluntat autonomista i interessos comuns. Entre la vocació d'autogovern de Catalunya i les altres autonomies i el projecte comú d'una Espanya integradora i solidària. Reclamem, ara, trobar un nou equilibri que, a més, ha d'integrar el factor europeu. He dit i repetit que de res ens ha de servir un Estatut que reafirmi la identitat nacional de Catalunya si, al mateix temps, no és una eina útil per governar millor, ara i en el futur. L'entesa entre els pobles d'Espanya no solament és possible. És absolutament vital. Perquè a més de compartir una història comuna compartim problemes i compartim aspiracions. Abans he parlat de governar el futur. Governar el futur significa: 1. reforçar el concepte de ciutadania, 2. afrontar el repte de la mobilitat migratòria 3. emmarcar els nostres problemes en el context d'un món obert i 4. planificar adequadament les infraestructures i les noves tecnologies. Cal situar aquests temes en el marc de la Unió Europea. Poc a poc les relacions entre estats estan sent ampliades i aprofundides a través de les relacions entre regions i municipis. Vull subratllar en aquest sentit la importància creixent de les Euroregions que estan formant-se en les antigues fronteres amb França i Portugal, avui feliçment desaparegudes a efectes pràctics. La proposta d'Euroregió Pirineus-Mediterrània vol crear les condicions per treure el màxim rendiment de la sinèrgia entre institucions, empreses i ciutadans que es dóna en aquests territoris. Els posaré un exemple ben clar: a França, a pocs quilòmetres de la frontera amb Espanya, hi ha la fàbrica d'avions més important del món, la fàbrica de l'Airbus. L'empenta que aquesta "usine" està donant a la indústria espanyola de components, i en particular a la catalana, és formidable. 6 �S'està creant, en la xarxa de grans concentracions urbanes europees definida per Madrid, Paris, Londres, Frankfurt i Milà, una nova polaritat: la del triangle Toulouse/Zaragoza/Barcelona, que ajuda a recosir el teixit urbà industrial europeu. I això gràcies a l'existència de la Unió. Però tot i així l'alta velocitat està prevista entre Estocolm i Sevilla, sense el tram Montpeller-Perpinyà: una vergonya que estem en camí de corregir gràcies a la nova vitalitat de les relacions hispanofranceses. Aquesta vitalitat s'ha demostrat en la recent cimera 2+7, celebrada a Barcelona amb la participació dels governs dels dos Estats i les set autonomies: Aquitània, Midi, Llenguadoc, Euskadi, Navarra, Aragó i Catalunya. Tots aquests projectes no responen a cap evocació de velles estructures històriques -tothom ha entès que no és això- sinó a la voluntat de donar millors serveis i afavorir el desenvolupament econòmic i social. Hace algunos años, un periodista me preguntó qué me parecería que el Senado se trasladara a Barcelona: "Estaría encantado", respondí. Al dia siguiente los periódicos titulaban: "Maragall propone trasladar el Senado a Barcelona". Me llamó entonces mi padre, que en paz descanse,("que al cel sigui") que era senador, para preguntarme si aquello era cierto. "Tranquilo, papá, tranquilo", le dije. Si ahora un periodista me preguntara por qué no trasladar, por ejemplo, el Congreso a Toledo y el Senado a Zaragoza, ya saben cual sería mi respuesta: "Encantado". Encantados los miles y miles de ciudadanos que sufren a diario las molestias de la congestión en las comunicaciones de Madrid. Miren Vds.: El President Tarradellas explicaba magistralmente una sensación que tenemos quienes venimos a menudo a la capital de España: "Cuando salgo de Moncloa o de los ministerios estoy siempre encantado. Pero cuando llego a Barajas empiezo a sospechar que no todo ha ido tan bien". Creo que en esta percepción influye un factor físico: no es tan sólo que recapacites en el trayecto de Cibeles a Barajas, es que constatas que los costes en tiempo y molestias corren de tu cuenta. 7 �Y esto, que en efecto puede ser considerado una nimiedad y ocurre en todo el mundo, el Estado debería admitir que sucede. Cuando la RFA cambió Bonn por Berlín tenía, como en el caso de Madrid, poderosas razones de ahorro de costes en vistas a su ampliación al Este, pero ahora el resentimiento que se ha creado es considerable. Era mejor el triángulo Bonn-Frankfurt-Berlín, como es mejor el binomio New York-Washington. Una de las cosas que más ha complacido en Catalunya del actual gobierno de España, es precisamente la disponibilidad para desplazar las reuniones y las instituciones públicas a diferentes puntos de la geografía española. Es una muestra de sensibilidad que la gente capta immediatamente. Señor Presidente, señoras y señores: Han transcurrido más de 25 años de la vida de nuestro país que la historia señalará como uno de los periodos más pacíficos y fructíferos de la España contemporánea y de los pueblos que la forman. Hoy España es una realidad institucional bien distinta: fuerte, segura; mucho más equilibrada y solidaria. Hoy me siento más catalán y más español. Al terminar la sesión parlamentaria del pasado dia 3 pude decir: !Por Catalunya y por esta España! Hemos sabido extender el bienestar, si no a toda la ciudadanía, a la inmensa mayoría y hemos corregido buena parte de los desequilibrios con qué nuestro país llegó a la libertad y la democracia. Queda por resolver el impacto que hoy está teniendo la inmigración sobre el nuevo equilibrio social alcalzado. Como estamos viendo estos días, a raíz de los acontecimientos que se suceden en Francia, éste es probablemente el tema más complejo que ahora debemos afrontar. Pero lo afrontaremos con éxito. Estoy seguro de ello. La economía española vive hoy un momento espléndido. Crecemos el triple que Francia o Alemania. Esto nos proporciona una mayor serenidad para abordar los diversos retos que España tiene planteados, uno de los cuales es el de la inmigración. 8 �Voy acabando. Y no puedo hacerlo sin mencionar un factor crucial del mejor periodo de nuestra historia moderna. Casi me atrevería a decir que, desde Carlos III hasta hoy: La Corona ha jugado en este proceso, de manera tan efectiva como discreta, su papel de garante de la unión de los pueblos que forman la nación de naciones que es España. Por ello, también por ello, nos podemos plantear la adecuación a las nuevas realidades: porque éstas existen y porque tenemos la madurez requerida para afrontarlas y asumirlas. Señor presidente del Gobierno: Usted ha demostrado reiteradamente tener la determinación y el coraje político para abordar las reformas que permitan recuperar y ampliar el espíritu que presidió la creación de nuestro marco jurídico de libertad y convivencia. En 18 meses, el Gobierno ha convocado dos Conferencias de Presidentes. En la primera se constató un problema candente: la financiación de la sanidad. En la segunda, hace dos meses, se aportaron soluciones. En 18 meses, el Gobierno ha tomado la iniciativa de convocar este debate del Estado de las Autonomías. En 18 meses se ha conseguido un reconocimiento histórico de la lengua en la que les he hablado, así como del gallego y del euskera, ante las instituciones europeas. En 18 meses se ha hecho realidad la vieja reivindicación de participación de las autonomias en los consejos de ministros de la Unión Europea. Vd. ha propiciado un salto cualitativo extraordinario en el necesario clima de diálogo y entendimiento entre los pueblos de España. Hoy la España plural está más próxima, es más posible. Todo ello se lo quiero agradecer, expresamente, explícitamente, en este marco. No yo: Catalunya. Catalunya sabe que estas cosas no son fáciles, ni lo van a ser en adelante, pero sabe también que vd. y su Gobierno están determinados a seguir la senda de la España plural. Vd. ha sido consecuente y Catalunya será consecuente. Estoy dispuesto a asumir la parte de responsabilidad que me pudiera 9 �corresponder si las explicaciones de lo que Catalunya propone en el escenario de la España plural no han sido suficientes. Y reitero mi compromiso para seguir en el empeño, para tratar de explicar nuestras propuestas pausadamente, aportando razón y no crispación. Tanto y tantas veces como sea necesario. Y vamos a escuchar, con respeto, las opiniones distintas y las propuestas de los territorios y comunidades de España. Senyor president, senyores i senyors, estic convençut que gràcies al procés autonòmic que estem debatent en aquesta sessió, l'Espanya que aquí representem, l'Espanya plural, anirà adquirint una major solidesa i haurà esdevingut un model irreversible i admirat pel món sencer. I que tot plegat revertirà en més progrés, més concòrdia i més llibertat per a tots els homes i dones que conviuen en pau en aquest país entranyable. Moltes gràcies, senyores i senyors. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1707 Title A name given to the resource Intervenció en el debat sobre l'estat de les autonomies Language A language of the resource Català Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senat. Madrid Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Acció política Territoris Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1753/0000001345.pdf 4d647f27f272f4d896590479f6342b6f PDF Text Text ! " # $ % $ & ' ) ! * # # " ( " + ' , ' $ . #+ ! ! / ' + " " ' ' , #0 / 1 & " 2345 1 23447 #0 / 6 7 1 2344 6 . ' # #% . ; < * ' " ' 89 + 1 : / ' ' = > �1 ' # # $ ?#% " # *$ ! @ ' " 1 . %$ ( # # @ + " # & , ' ' =% % " & - & ' ( + 6 A *$ (- & , ? /. / = . & * > . + C ! A # A + C ' % !B , #% ' ! > ", ' = # # ( 9D " �' E ! = # " % " ! " = + ! # & *$ #% % " @ #% C $ % B " 4F / # 1# ? & ! " % # " = ?#% E E ? +& ( # / ! " % # & % # $ $ % # " ) , % # $ $ $ + " % < 1 & # @ * * . ! C + * " ! " * & �' + # 1 #+ ! # + 8G # " $ ( ( # ( # 9GG9 1 # ! ! E " @ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció en l'acte commemoratiu dels 25 anys del restabliment de la Generalitat Language A language of the resource Català Abstract A summary of the resource. Tot acte commemoratiu és sempre una bona ocasió per retre tribut a la memòria dels qui foren els protagonistes dels fets recordats i és també una oportunitat per copsar-ne el seu sentit històric. Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Commemoracions Història Catalunya Autonomia Acció política Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-09-30 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1407/19940923d_00644.pdf 894df73f2aaf196ed9ecfa0ac1dafae4 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció de l'Alcalde en l'acte de lectura del pregó de la Mercè (23 de setembre de 1994) - EL PREGó D'ENGUANY SE CELEBRA EN UN SAL () DE CENT RESTAURAT, ON S'HA DUT A TERME UNA CUROSA NETEJA -S'HA TRET LA POLS DELS MURS, LES PORTES I DEL RETAULE D'ALABASTRE- QUE ENS HA DEPARAT SOPRESES AGRADABLES. LA PRIMERA SORPRESA HA ESTAT RETROBAR LA POLICROMIA D'èPOCA GÒTICA QUE DECORAVA LES COLUMNES DEL SALÓ. EN TENIU UNA MOSTRA EN LA COLUMNA QUE HI HA A LA DRETA DE L'ENTRADA AL SALÓ DE LA REINA REGENT. LES ALTRES ES DESTAPARAN QUAN S'HAGI DECIDIT LA METODOLOGIA MÉS ADIENT A UTILITZAR PERQUè LA PINTURA ES CONSERVI ADEQUADAMENT. EN AQUESTA MATEIXA COLUMNA S'HA REPOSAT -TAMBÉ ES FARà AMB LA RESTA- UN DELS LLUMS MODERNISTES QUE S'HI VAN COL.LOCAR QUAN LLUMS DOMèNECH I MUNTANER VA RENOVAR EL SALó ARRAN DE L'EXPOSICIó UNIVERSAL DE 1888. PROBABLEMENT, LES LàMPADES SÓN DISSENY DEL MATEIX ARQUITECTE. �EL SALó NO RECUPERARà, PERÒ, EL SEU ASPECTE DEFINITIU FINS QUE NO PUGUIN TORNAR, NETS I DESINFECTATS, ELS DOMASSOS. AIXÒ SERà AL NOVEMBRE, PERQUè LA DESINFECCIÓ NO ES PODIA FER AMB GARANTIES DURANT L'ESTIU, A CAUSA DE LA CALOR. L'ALTRA NOVETAT ÉS QUE ARA L'ACCÉS AL SALÓ, QUE ÉS DES DEL SEGLE XIV EL SALÓ DE TOTS ELS BARCELONINS I LES BARCELONINES, ÉS MÉS FàCIL PER A LES PERSONES DISCAPACITADES, GRàCIES A LA SUPRESSIÓ DE LES BARRERES ARQUITECTòNIQUES QUE HEM DUT A TERME A LA PLANTA BAIXA I QUE SÓN PART D'UNA REMODELACIó MÉS àMPLIA QUE INCLOURà L'ESCALA I ELS ASCENSORS. - PERò EL PREGó D'ENGUANY S'HA VIST ENALTIT NO NOMÉS PER LA RENOVACIÓ DEL MARC QUE L'ACULL TRADICIONALMENT, SINó TAMBÉ PER LA PERSONALITAT, ABASSEGADORA I POTENT, DEL PREGONER D'ENGUANY. - L'ORIOL BOHIGAS ÉS UN HOME MOLT IMPORTANT PER A AQUESTA CIUTAT. HO ÉS PEL QUE HI HA FET -I HI HA FET MOLT, DEIXANT UNA EMPREMTA MOLT VISIBLE EN LA CIUTAT- PERÒ HO ÉS TAMBÉ PEL 9frátm, QUE REPRESENTA. DEIXEU-ME QUE M'EXPLIQUI. J- I11w' t 5 ^^ - QUAN, ABANS DE L'ESTIU, VAIG ESCRIURE-LI PER DEMANAR-LI QUE FES EL PREGÓ, LI VAIG DEMANAR QUE ENS PARLÉS DE LA CIUTAT, DE LA BARCELONA QUE ELL CONEIX I DE LA QUE ELL 2 �AMBICIONA, I DE SEGUIDA EM VAN VENIR AL CAP DOS NOMS: EL D'ALEXANDRE CIRICI I PELLICER I EL DE MARIA AURèLIA CAPMANY. NO ERA CAP ATZAR, CAMELA T A Á^-10A ^CIRIG HAVI -1 ASCUT QENERACIó .1918, -L- ÉS, 8$Bi BIerT FILL DE LA MATEIXA TRADICIó. LA TRADICIó DEL NOUCENTISME, LA TRADICIó D'UN CATALANISME OBERT I GENERÓS, QUE CREIA QUE EL REDREÇAMENT DEL PAÍS PASSAVA INDEFECTIBLEMENT PER UNA MÉS GRAN EDUCACIÓ (CREC QUE L'ORIOL S'ESTIMA MÉS DIR-NE "INSTRUCCIó") I PER UN CONREU DECIDIT DEL CIVISME. UNA ACTITUD QUE EL MATEIX ORIOL HA DEFINIT AVUI EN RECORDAR, TOT CITANT MILAN KUNDERA, QUE LA POLÍTICA ÉS UNA PART DE LA CULTURA, I NO PAS A L'INREVÉS. AQUESTA CENTRALITAT DE L'EDUCACIÓ I DE LA CULTURA, QUE BOHIGAS S'OBSTINA ENCERTADAMENT A RECORDAR-NOS, ÉS, DE FET, EL RESUM DEL NOSTRE FUTUR COM A CIUTAT. BARCELONA, UNA CIUTAT DURAMENT CASTIGADA PEL FRANQUISME, URBANISTICAMENT I CULTURALMENT, HA RENASCUT, S'HA RETROBAT EN AQUESTS QUINZE ANYS DE DEMOCRàCIA MUNICIPAL, D'AUTONOMIA A CATALUNYA I DE GOVERN DE PROGRÉS A ESPANYA. LA FEINA DE LA NOSTRA GENERACIÓ, LA DELS QUI VAM ENTRAR ALS AJUNTAMENTS EL 1979, VA SER LA DE REFER URBANISTICAMENT LA CIUTAT. PRIMER, EN UNA ESCALA PETITA PERS NECESSàRIA EN TANT EN QUANT CONTRIBUÏA A FER CIUTAT: ERA ALLÒ QUE EL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, VA DEFINIR ENCERTADAMENT COM A URBANISME DE SARGIDORA. ORIOL BOHIGAS ERA AL CAPDAVANT 3 u \ ^^ ^`çv ni ^^^^^ v S (), ^- Ç^ 11(_ �D'AQUESTA POLITICA. EN FOU INSPIRADOR I EXECUTOR. DESPRÉS, A PARTIR DE LA NOMINACIÓ OLUMPICA, LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT CANVIà D'ESCALA, I ARRIBAREN ELS GRANS PROJECTES URBANISTICS: LA VILA OL1MPICA, MONTJUÏC, LES RONDES. ORIOL BOHIGAS TORNAVA A SER-HI. I FINALMENT, VA ARRIBAR L'HORA DE "FARCIR EL GALL", C ï G .,olrt EN UNA EXPRESSIÓ QUE HA ESTAT RECORDADA MÉS D'UN COP. L'HORA DE LA CULTURA. L'HORA DEL GAUDI DE LA CIUTAT, L'HORA DEL CIVISME I DE LA INSTRUCCIÓ. I L'ORIOL VA ACCEPTAR EL MEU OFERIMENT DE TORNAR-HI A SER, DE TORNAR A POSAR LA SEVA EMPENTA I LA SEVA CAPACITAT CRITICA AL SERVEI D'AQUESTA IDEA. MALGRAT LES NOSTRES DISCREPàNCIES, CREC QUE EL BALANÇ HA ESTAT POSITIU PER A TOTS DOS. LA NOSTRA GENERACIÓ NECESSITAVA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE SILENCI IMPOSAT, UN LLIGAM AMB LA GENERACIÓ QUE HAVIA COMENÇAT A CONSTRUIR, AMB UNA IL • LUSIó FINALMENT DECEBUDA, LA CATALUNYA REPUBLICANA. LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES ENS HAVIA SALVAT ELS MOTS, PERÒ A L'HORA DE COMENÇAR A FER FEINA, A L'HORA D'ASSUMIR LA RESPONSABILITAT ENORME DE POSAR FIL A L'AGULLA, NECESSITàVEM UNS REFERENTS. L'ALEXANDRE CIRICI I LA MARIA AURèLIA CAPMANY VAN ACOMPLIR, DES DEL SEU CATALANISME INSUBORNABLE I LA SEVA VISIó PROGRESSISTA I FRATERNAL DE LA CIUTAT I EL PAÍS, AQUEST PAPER. VAN SER ELS 4 �° ^, ,p,(.,. ti uuu 9fi NOSTRES GUIES PER UNA HISTÒRIA DE' BARCELONA QUE SE'NS HAVIA ESCATIMAT. L'ORIOL BOHIGAS HA FET BARCELOI1IA, DONCS, DES D'UNA DOBLE VESSANT: RECORDANT—NOS ELS PRINCIPIS QUE HAVIEN GUIAT LA GENERACI6 DE LA REPÚBLICA —I QUE, COM HA RECORDAT AVUI, ES RESUMEIXEN EN EL LEMA DE 1789— I CONTRIBUINT ACTIVAMENT COM A PROFESSIONAL I COM A POLITIC MÉS O MENYS OCASIONAL A LA MÉS GRAN TRANSFORMACIó URBANA QUE HAGI CONEGUT AQUESTA CIUTAT EN TOT EL SEGLE. MOLTES GRáCIES, ORIOL. ^^^^^ ^^^ ^ L ^ G 'fl^^ü vU ^ V / r ! Loy(L t---e„ ^ ^^^.9 d Q--Lk4 / ./ ^ % CL ty(j r'^ ^ ^ ^ P 1'1 ^,^ ^,- ^ `3 cm, `^ ^ ^ -Mt v 5 1"-ev,, °titiC(/),z 14» .)^i^, 1i A.94,, c CW M( 4 1.4 M L1.a ,1`, 417? "'1 ^ , ,,,, G4^- 9 ^ ^^ ,ç^ ^(7Z) ^ ^ ^^ u,,^,1,^ . /,u,,d,2,uwK,; ( ^^ ,{,,-^d--' ^ ¡¡ c0 y^^ ` ^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4313 Title A name given to the resource Intervenció en l'acte de lectura del Pregó de la Mercè Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Urbanisme Model social Acció política Bohigas, Oriol, 1925- Festes Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/924/0000000921.pdf 40fc779af03aea9080121172787c1632 PDF Text Text LLIURAMENT DE PREMIS REGIOSTARS Brussel·les 25/02/2008 Paraules de Pasqual Maragall, president del jurat COMMISSIOINER DANUTA HUBNER, LADIES AND GENTELMEN: LET ME INTRODUCE THE HONORABLE MEMBERS OF THE JURY OF THE REGIONSTARS AWARDS: MR. MARTTI HUOLILA, SENIOR TECHNICAL ADVISOR IN TEKES MRS. MARJORIE JOUEN, MEMBER OF THE CABINET OF PRESIDENT DELEBARRE MRS.ELIZABETA KSIAZEK, PROJECT MANAGER OF THE INNOVATIVE REGIONS IN EUROPE SECRETARIAT MRS. NATALIA KAZLAUSKINE, DIRECTOR, EUROPEAN COMMISSION PROF. ÖRJAN SÖLVELL, STOCHOLM SCHOOL OF ECONOMICS ........................................ LADIES AND GENTELMEN THE REGIOSTARS AWARDS APPEAR AS AN EXCELLENT AND TIMELY PROPOSAL IT HAS BEEN AN HONOUR FOR ME TO PRESIDE THIS JURY, SPECIALLY BECAUSE I AM CONVINCED SINCE LONG TIME AGO THAT EVALUATING BEST PRACTICES IS A HUMBLE BUT USEFUL WAY OF MAKING THE REALM OF POLITICS ACCOUNTABLE. MARKET EFFICIENCY IS THE MESURE OF ACCOUNTABILITY IN ECONOMICS. BEST PRACTICES SHOULD HELP TO MAKE THE REALM OF PUBLIC POLICY ACCOUNTABLE. THEY MAY BE THEREFORE A HUMBLE BUT PERFORMING WAY OF ADVANCING TOWARDS A BETTER EUROPE, OVER AND ABOVE THE CURRENT DEBATE ABOUT THE ESSENCE OF THE EUROPEAN UNION AND ABOUT WHETHER OR NOT WE NEED TO HAVE AND WILL HAVE A NEW TREATY OR CONSTITUTION. IF REWARDING GOOD PROJECTS IS OK, I THINK THAT DISSEMINATING THEM IS ALMOST AS IMPORTANT. COMMUNICATION, WE KNOW, IS KEY IN REAL DEVELOPMENT. WE MUST BE MORE THAN SATISFIED THAT THE FIRST EDITION OF THE REGIOSTARS AWARDS HAS HAD SUCH A CONSIDERABE LEVEL OF CONCURRENCE OF PROJECTS OF SUBSTANTIAL QUALITY. 1 �LET ME END BY A MORE GENERAL CONSIDERATION. MARKETS ARE USUALLY SEEN AS I SAID AS MORE PERFORMING THAN POLITICS. INTRODUCING COMPETITION AND EVALUATION IN GOVERNANCE. OVER AND ABOVE THE ELECTORAL RACE SHOULD THEREFORE BE WELCOMED. EUROPEAN REGIONS AND NATIONS ARE VERY DIVERSE. BUT OUR COMPLEXITY, BEING A COST, IS ALSO AN ASSET. I WILL TELL YOU WHY. NORTHAMERICA IS POWERFUL BECAUSE OF ITS SIZE, ITS WEALTH AND ITS COMPETITIVITY. AND OF COURSE BECAUSE OF ITS MILITARY STRENGTH. YET EUROPE IS AS BIG AND AS RICH NOWADAYS AS NORTHAMERICA, AND EUROPE HAS SOMETHING THAT DISTINGUISHES US FROM AMERICANS: 1ST. BEING EQUAL IN INCOME WE HAVE A MORE EQUAL DISTRIBUTION OF WEALTH. 2nd. WE HAVE MANY MORE LANGUAGES AND CULTURAL TRADITIONS, THIS BEING A COST BUT ALSO AN ASSET, SINCE THIS MAKES US MORE ABLE TO UNDERSTAND THE REST OF THE WORLD AND TO VALUE DIVERSITY. WE ARE MORE SIMILAR TO THE WORLD. AS A WHOLE. AND THEREFORE MORE ABLE TO UNDERSTAND IT. LET’S COMBINE OUR DIVERSITY WITH THE ABILITY TO PERFORM EFFICIENTLY, WHICH IS WHAT WE ARE HERE TOT TALK ABOUT, AND EUROPE WILL BE AT ITS BEST. ALMOST WITHOUT COMPARISON. THANK YOU. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció en l'entrega dels premis RegioStars 2008 Abstract A summary of the resource. The RegioStars awards appear as an excellent and timely proposal. It has been an honour for me to preside this jury, specially because I am convinced since long time ago that evaluating best practices is a humble but useful way of ... Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Anglès Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Europa Premis i reconeixements Regions Gestió pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-02-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/910/0000000678.pdf 9bc6db5014f989d09d5b8cb4f7c62280 PDF Text Text Intervenció del M. Hble. Sr. Pasqual Maragall en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat 11 de setembre de 2007 | Palau de la Generalitat (Salutació a les autoritats i assistents) Es un honor per a mi, per a la meva família i els meus companys i companyes, rebre el màxim guardó de la Generalitat, val a dir de Catalunya. Ho és també pels meus amics, molts dels quals s’haurien de considerar condecorats perquè sigui des del Partit dels Socialistes de Catalunya, sigui des dels Ciutadans pel Canvi, sigui des de la ciutadania que ens ha votat, contribuïren a fer el canvi a Catalunya i per tant a demostrar que Catalunya era un país amb diversitat, amb bàndols igualment honorables, amb dialèctica: un país viu. I tant viu! Podrien dir alguns. Com que va reaccionar al carrer multitudinàriament quan va ser necessari. No només l’11 de setembre, que gràcies a Deu s’ha convertit en un acte festiu superant la protesta i les divisions d’anys enrere, sinó també contra la querella al President que m’acompanya i contra l’assassinat de l’Ernest Lluch, aquell dia en que la Gemma Nierga, davant de les autoritats – entre les quals el President del Govern Aznar, que va tenir la dignitat de ser-hi – va dir, se’n recorden?: “Ustedes que pueden, dialoguen!” Avui estem aquí en un 11 de setembre que s’ha convertit en un dia mundial del dolor, a Barcelona, a Santiago de Xile i a New York, tres ciutats bombardejades, per Felip V, per Pinochet i per Al Qaeda, i que simbolitzen la llibertat. Justament durant molts anys vam haver de celebrar l' 11 de setembre dos cops: un a la plaça Salvador Allende, darrere el Putxet, i un altre a les Rondes, i encara un altre a Sant Boi on va morir i és enterrat Rafael Casanova, l'alcalde de Barcelona que va caure ferit aquí al costat, a les Rondes, en defensa de la ciutat contra les tropes de Felip V. Avui tinc l'honor de rebre el màxim guardó del meu país de mans d'un President de la Generalitat nascut lluny d'aquí, a Iznájar, un nou català, que ha mamat dels carrers i places de Cornellà la veritat de la vida d'una de les diverses Catalunyes profundes, la Catalunya obrera dels barris amb edificis de 16 pisos sense ascensor quan ell hi va arribar, tan catalana com la de l'Eixample de Barcelona o la de la Plaça Major de Vic o la Catalunya dolça del Baix Empordà o la rostida del Camp de Tarragona i de l'Ebre o la humida i verda del Pirineu o la infinita de la plana de Lleida. El meu país, com deia encara ahir a la nit de nou Lluís Llach a la televisió. Ítaca. Ell que l'ha viscut a Verges i a Porrera. O Raimon fa un parell de dies en l'homenatge al mestre Ros Marbà, quan després de cantar Et Recordo Amanda em deia les seves conviccions nacionals. I jo li recordava el passeig de Joan Fuster i Josep Pla per I'Horta de València on un li deia a l'altre: "Aquest país és bonic". I l'altre a l'un: "Si, és bonic perquè és ric". I jo que sóc mig català, mig 1 �valencià, i fill d'una dona de sang valenciana que va estudiar a l’Instituto Libre de Enseñanza, i nét de poeta, hi estic totalment d'acord. Rebre en aquest dia a la meva ciutat, de la que he estat alcalde quinze anys i tinent d’alcalde tres més, i en la que he presidit la Generalitat de Catalunya i proposat el seu nou Estatut, és el màxim honor que he rebut o pugui rebre mai. Em reca no poder compartir-ho amb els meus pares, que s’ho mereixien, i amb els qui ens han faltat massa aviat, com José Ignacio Urenda, el meu mestre polític, Tere Muñoz, i el meu germà Pau. Però em conforta pensar que els meus fills i néts, i els meus amics, començant per Narcís Serra, n’estaran orgullosos. El meu avi, que s’estimava Espanya, li va dir un dia “Adéu”, perquè Espanya no entenia Catalunya, no copsava la seva pròpia diversitat i s’entotsolava a la “Meseta”. Aleshores, el 1907, Catalunya tirava milles i Barcelona implantava l’ensenyament local seguint el model de Chicago amb les escoles municipals del Mar i del Bosc. Tot semblava possible. Endebades. Havien de venir encara les guerres del segle XX, la del 1914/1918, la terrible guerra d’Espanya, en la que es van bombardejar des de l’aire, per primer cop, ciutats com Barcelona, Madrid i Gernika, i la Segona Guerra mundial. Avui tot això sembla un malson. Encara hi ha guerres, i guerres de religió, que són les pitjors, però el món ja no és el que era, afortunadament, i els canvis polítics que s’albiren, al vell i al nou món, preparen, n’estic convençut, un esdevenidor molt millor pels nostres fills i néts. Catalunya serà algú en aquest món. Sens dubte. Europa veurà aviat l’eclosió definitiva de nacions no estatals: Escòcia, Flandes, Bavaria, i Catalunya, Euskadi i Galícia, i potser reagrupaments com l’Ibèric del que ara es parla. I això no l’afeblirà, ben al contrari. No afeblirà Europa, ni tampoc Espanya, Alemanya, Gran Bretanya o Bèlgica. Europa, a diferència de les Amèriques, no serà un continent monolingüe. I això vol dir que estarà en millors condicions per a entendre el món, dir que ho estaria per arreglar el món seria excessiu. En tot cas quan el gal·lès David Crystal va dir en el Fòrum de les Cultures que el nombre de llenguatges del món minvava any rere any ens estava dient també que el català és un símbol, salvat per poetes, mestres i editors. I lectors. Gent inofensiva, però decisiva per a això que en diem "preservar l'espècie". Perquè ja sabem que la pèrdua de diversitat afebleix les especies. 2 �I en aquesta Europa Catalunya hi serà una nació, espero que algun dia reconeguda no solament en el preàmbul del seu Estatut sinó en la Constitució del seu Estat. Tot arribarà. La paciència no ha estat mai una virtut absent del nostre arsenal. Per bé que de tant en tant convé que la rauxa calculada s'imposi a la parsimònia sistemàtica. Crec que estem en un d'aquests moments. I ho crec no perquè simplement estiguem farts de tot sinó perquè tenim arguments i aliats en la Europa multiestatal. A Europa hi ha més cultures que països, més nacions que estats. Tanmateix convé no esperar que les coses convergeixin per si mateixes cap a un final feliç. És arribat el moment de dir clarament que a la Península hi ha quasi la meitat de les nacions sense estat d'Europa. I convé també que no creguem que del reconeixement d'aquest fet se'n derivarà la nostra felicitat. En absolut. Si les nostres empreses no son més competitives i ambicioses; Si les continuem venent a fora quan la família que les va crear se'n cansa i es retira amb els calés de la venda; Si les nostres escoles no tornen a ser tan innovadores com ho van ser l'any 7 del segle passat; Si no entenem que en el coneixement d'idiomes i que en la bona marxa i creativitat de les Universitats hi ha quelcom crucial per a ser un país competitiu; Si les nostres extraordinàries empreses farmacèutiques perdessin la capacitat d'invertir en desenes de nous productes per a trobar-ne un de realment nou i rendible; Si no entenem, a sensu contrario, que els fàrmacs ja amortitzats s'haurien de vendre al tercer món a preus que no incloguin el cost de la recerca inicial que els va crear; Si els nostres hospitals punters no arreglen aviat els seus problemes financers, cosa que per cert esta passant, afortunadament; Si el nostre capital risc no arrisca o se'n va fora; Si no tallem la cantarella interminable de les infraestructures que no arriben i les fabriquem nosaltres, conscients que són elles les que ens faran rics i no a l'inrevés; Si no casem l'Aeroport i el Port buscant unes sinergies evidents que no a tot arreu es donen; 3 �Si no invertim massivament en coneixement i sobretot en el disseny de bones pràctiques, val a dir, en l'exigència d'utilitzar per a cada funció el millor procediment, que és un dels objectius principals de la Fundació Catalunya/Europa que estem creant; Si no entenem que l'acció social i institucions com Caritas i altres són absolutament bàsiques per a mantenir el to dels nostres barris; Si no creem d'una vegada les set vegueries per a substituir les províncies i no restablim l’Àrea Metropolitana de Barcelona; i finalment, si no tenim un Pla Estratègic que organitzi tot això, no serem a Europa el que tenim dret a ser: un país punter, sensible i ric. De nou moltes gràcies. En nom de la meva família, dels meus amics i amigues, dels meus col·laboradors i col·laboradores, val a dir de tots aquells que m'han ajudat a fer el que sigui que m'ha fet merèixer la Medalla d'Or del meu país, gràcies Catalunya! Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat Abstract A summary of the resource. Maragall rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb Jordi Pujol, de mans del president José Montilla. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Medalla d'Or Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-11 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/292/20061001.pdf afdf5be3b79a839e32fafdaeb2fafee6 PDF Text Text Intervenció en la cloenda del Seminari Internacional de Joves Sindicalistes Palau de Congressos de Girona | 01/10/2006 Crec que avui ja no hi ha debat polític o econòmic, al nostre país i arreu, a tot Europa i a tot el món, que no comenci afirmant que aquests primers anys del segle XXI estan marcats pels reptes de la globalització, o també podríem dir pel fracàs de la globalització, que no ha assolit els objectius i no ha solucionat, o no ha fet front satisfactòriament, als reptes que tenim plantejats. I també per la tensió que genera una societat cada cop més oberta, que combina aquesta obertura amb la complexitat i amb l'evidència que existeixen moltes desigualtats. Aquesta és una societat que comporta riscos nous, encara que té noves seguretats. No és que sigui una societat menys avançada que fa un segle, no, estem més avançats, hi ha més seguretat, però també hi ha nous riscos, i, per tant, la balança de la felicitat, de la seguretat, del bon viure, del benestar, no sabríem dir fins a quin punt ha estat francament positiva. És evident que materialment estem millor, però també és evident que, sense anar tan lluny, quan la meva generació tenia la vostra edat començàvem, segurament des de més avall, però teníem segur un camí de progrés econòmic que probablement molts de vosaltres no teniu. Es començava cobrant poquíssim, i això segueix passant, i quasi sempre tenies la garantia que si tu havies trobat un lloc de treball ja t'hi quedaves i anaves progressant d'una forma que jo veig que a les meves filles no els passa. Tenim, doncs, nous riscos i noves seguretats i, per tant, la societat ens obliga a mirar a prop, allò que tenim al davant, però també a mirar lluny, en l'espai i en el temps. Des de qualsevol racó del planeta avui veiem a l'horitzó un món format per grans conjunts o regions macroeconòmiques o geoeconòmiques, molt interconnectades. I això vol dir que hem d'ampliar l'enfocament, tant en el temps com en l'espai. Però, al mateix temps, hem d'actuar a prop, en el microcosmos de les àrees urbanes, dels barris de les ciutats i dels pobles en què vivim, perquè en cadascun d'aquests microcosmos es crea una dinàmica que pot ser molt diferent. Com a Terrassa, que va com una moto com a ciutat, però on hi ha hagut anys enrere barris francament dramàtics en els quals hi havia una concentració de problemes. A més, el capitalisme i el mercat el que fan és enfortir aquest procés d’especialització d'espais dolents en ser dolents, en la mesura que n'hi ha de bons que s'han especialitzat a muntar una barrera per als que no tenen un cert nivell de riquesa, perquè ningú no pot entrar-hi. De la mateixa manera, hi ha una certa especialització en la misèria a determinats barris que s'autoalimenten perquè tots aquells que progressen una mica així que poden marxen d'aquell barri, com ha succeït en diversos indrets al nostre país. Sovint en aquests anys que portem en el govern, tres anys, hem hagut de formular polítiques que jo, a vegades, anomeno la política de les tres "e": escales, escoles i empreses. I hauríem d'afegir a aquestes tres "e" una "s", de salut, perquè aquests són els problemes de la vida de cada dia. És tant com dir: polítiques socials, esforç en l'educació, bona política econòmica amb suport decidit a les empreses i una bona atenció, tant educativa com sanitària. Això és el que finalment defineix la qualitat d'un territori. Les grans regions mundials i les polítiques sobre les noves formes de desigualtat que tenim a tocar de dits han de ser, segurament, els dos extrems del nostre projecte. I és, partint d'aquesta visió, que un seminari com el que heu organitzat crec que té tot el sentit del món. En primer lloc, la unió, la unió transfronterera, a nivell europeu. Mireu, l'empresa més important de Catalunya no és a Catalunya, per dir-ho així. Com que no hi ha fronteres, ara l'empresa de les decisions de la qual depèn la sort de més empreses catalanes és una empresa a Tolosa, que està a tocar de dits. És EADS, l'empresa que fabrica l'avió més gran del món, encara que ara té unes certes dificultats com sabeu. Per tant, pensar que nosaltres podem treballar dins d'unes fronteres, o que estem vivint en un món de fronteres, és equivocat. La construcció de ponts de treball i relació entre vosaltres, avui, jo crec que és una garantia que estareu ben situats per enfrontar-vos a aquest món nou, i és garantia també del moviment sindical del futur i de poder actuar allà on importa, que és a l'escala europea. 1 �S'ha discutit molt sobre l'existència d'un dèficit polític europeu i s'ha parlat molt sobre la paràlisi en què està immersa Europa, especialment després dels resultats negatius del referèndums sobre la Constitució celebrats a França i Holanda. Però mireu, jo crec més en allò que diu el títol d'un llibret d'un escriptor jove anglès que es diu Mark Leonard, i que us recomano, que es diu Perquè Europa liderarà el futur. Perquè Europa, diu, està estructurada internament com el món ho estarà globalment, en forma federativa i formant grans blocs determinats per la talla dels més grans, els Estats Units, la Xina o l'Índia, suposem. O sigui, un cop hi ha un país que té una determinada dimensió, això que els economistes en diem les economies d'escala, els avantatges de ser grans, els altres estan obligats a posar-se d'acord amb uns altres per tenir la talla que té el més gran, perquè la capacitat de produir més barat perquè ets més gran, això que passa a les fàbriques, passa també en els països. Per tant, anem cap a un món on hi haurà, no nacions, sinó grans blocs exactament iguals però d'un cert volum i capaços de competir com a tals blocs polítics. I jo estic d'acord amb Mark Leonard que en aquesta competició Europa no té les de guanyar d'entrada, perquè Europa, per definició, era una mica la mare de la criatura de molts d'aquests mons, per exemple els Estats Units o l'Amèrica Llatina. Va ser des d'Europa que va marxar la gent perquè ja no hi cabia, i quan al segle XIX les coses van començar a anar bé, hi va haver vacunes i es va solucionar el tema de la potato famine a Irlanda, la gent que no cabia a Europa va començar a marxar a tot arreu i van crear mons. Potser els espanyols hi vam anar abans a l'Amèrica Llatina, però, en definitiva, es van anar creant noves realitats que partien d'Europa. Però ara, Europa s'està redefinint i ha de competir amb aquests mons que ella mateixa va crear o amb els que preexistien, el món asiàtic, Oceania, etc. I això ho ha de fer, perquè si no ho fa, per descomptat, no estarà en condicions de competir, però, al mateix temps, tindrà l'avantatge, d'alguna forma, d'haver mantingut la seva diversitat interna, cosa que, segurament, altres no tenen. Jo crec, per tant, que és important que des de la societat civil, vosaltres, els joves europeus, feu fort i efectiu aquest associacionisme que esteu rellançant. És la mateixa reflexió que faig als empresaris quan parlem de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, aquesta de la qual us he parlat, que hem volgut impulsar des de la presidència de la Generalitat aquests anys passats: si l'Euroregió existeix en la societat, en el món econòmic, acabarà existint també en termes polítics. En segon lloc, us volia dir que aquest seminari és el reflex i la constatació de la vigència del sindicalisme. Jo vaig començar amb un sindicat que no era la UGT, ho haig de dir, perquè estava treballant a l'Administració pública i allà estava com prohibit que hi hagués sindicats. Llavors vam haver de muntar un sindicat, no clandestí ben bé, que es deia STAC, Sindicat de Treballadors de l'Administració de Catalunya. Deu n'hi do el soroll que vam fer: una vaga general a l'Ajuntament de Barcelona, la policia va envair l'Ajuntament, gasos lacrimògens, una situació bastant dramàtica aquella. Però vam aconseguir, probablement, bona part del que volíem en aquell moment que hi havia inflació important, una escala mòbil de salaris i uns drets sindicals dels quals els funcionaris estàvem privats perquè se suposava que el sector públic no era cap empresa i, per tant, no hi havia d'haver sindicats. En aquell moment ens vam enfrontar a la UGT, perquè la UGT i CCOO van veure que naixia un altre sindicat en un sector important que no se'ls havia acudit que podia existir. Perquè allà hi havia companys i companyes del PSUC, del FOC o socialistes, el que fos, i vam haver de crear una cosa nova tots junts, era un sindicat unitari, que després, amb el temps, es va anar assumint per part de les organitzacions clàssiques, una de les quals, la més important segurament ara a Catalunya, sou vosaltres i CCOO. Jo crec que la veu de la UGT es va fer sentir, des del primer moment, en el procés d'elaboració del nou Estatut i en l'exigència d'un nou sistema de finançament. Heu estat presents en l'esforç per dur a terme projectes clau com ara l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005-2007, que ens ha de permetre importants transformacions a les empreses, fent compatible aquest ideal, sempre tan difícil, d'aconseguir, d'ajuntar, flexibilitat i seguretat. Com vàreu ser presents, també, en l'establiment de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. Vosaltres hi vau ser i jo us n'estic immensament agraït perquè sense que vosaltres hi fóssiu, aquesta bona sintonia que hi ha entre govern, sindicats i país, jo crec que no s'hauria aconseguit. Això no vol dir que vosaltres no hagueu estat, la UGT ho ha estat, francament avançada en matèria d'obtenir aliances i relacions 2 �amb qualsevol força política, ja em sembla bé, però haig de dir que tinc la impressió que en aquests tres anys hem viscut un període, encara inicial, però sense precedents en la col·laboració entre govern i sindicats. És cert que la legitimitat democràtica dels poders públics per actuar en les transformacions socials depèn, en darrera instància, de les urnes, de la voluntat popular. I bé que ho sabem perquè ens estem acostant a aquest moment, que és el primer de novembre. Però la clau de l'èxit de qualsevol procés rau a saber obtenir, a més dels vots, de la legitimitat democràtica, la legitimitat social. Perquè podríem trobar-nos en una societat ben governada, des del punt de vista que manen aquells que han tingut més vots, que està molt bé, però que, en conjunt, la societat no respecta tant com hauria de respectar el poder democràtic que ha estat resultat de la seva pròpia intervenció electoral, del seu propi pronunciament. Això és molt corrent en el món d'avui i, per tant, jo crec que hem d'anar a buscar, no solament la legitimitat del vot, sinó també la legitimitat social, i aquesta s'obté a través del consens, de la negociació, del compromís de les administracions, dels agents econòmics i els agents socials, en un objectiu estratègic compartit, discutit i pactat. A vosaltres us comença a arribar l'hora de prendre el relleu per seguir empenyent el procés de reforma social del qual ara hem posat les bases, i de fer-ho amb el vostre propi accent que serà diferent de les generacions anteriors. Però la societat necessita que vosaltres vingueu ara, evidentment amb la prudència i les cauteles necessàries, amb un missatge que sigui vostre, propi i diferent. Molts de vosaltres ja ho heu començat a fer i us animo a seguir, amb ambició col·lectiva. Transformar la realitat no és un treball fàcil, però continua essent possible de fer-ho, sobretot si una generació i la següent troben punts de contacte, sent diferents tanmateix, si troben el passadís per connectar projectes de generacions diferents. Vosaltres i nosaltres compartim l'objectiu de la justícia social, que forma part de la nostra i de la vostra identitat política. No estem inventant res, ara celebrem el 75è aniversari de la legalització del dret de les dones a votar, i quan hi penses dius, doncs és poc relativament. Per cert, fins quan haurem d'esperar que els joves d'alguns països puguin venir i que països d'aquí al costat puguin assistir en aquesta conferència? Tinc la impressió aquests dies que els partits estan dient les seves propostes per a les eleccions del dia 1 de novembre, que hi haurà una politització elevada de la vida de cada dia. Com us podeu imaginar, celebro veure que hi ha programes que recullen l'experiència acumulada i l'obra realitzada pel govern que Catalunya que he tingut l'honor de presidir durant aquests darrers anys. És a dir, programes que recullen i projecten cap al futur el que s'ha començat des del 2003. Compto que en el futur vosaltres seguireu intervenint activament per confirmar que el rol de la UGT transcendeix l'estrictament sindical o professional per esdevenir un agent actiu de la societat en el seu conjunt. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1773 Title A name given to the resource Intervenció en la cloenda del Seminari Internacional de Joves Sindicalistes Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Girona Subject The topic of the resource Associacionisme Congressos Globalització Relacions Internacionals Sindicalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-10-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1148/19880322d_00279.pdf b8ab482fe524f0c6804eedb4cda3096b PDF Text Text 22 -- 03 - ' Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA WITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND /41% IN THE CITY CENTRE AND 22% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE,A1S-PAR—G g—TREAL-e-EL-B.7 ATÉ-D-- ÓVIN TID E —0-11 AN uTtON OMI-C-- L I F E—CYC I, E TT30C-2§17. �HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, ---SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BES IDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY 'CAN ACA5 tiÑartFORMÍITY-BfaKEM_T,HAT-IS T SAY-7,---------TilEY--C-PiN-CHANGE prÉS. szyn sP.Eermq-oNs--isAT- -A-RkfiEtítND--Tnsk._Fscnom,T dÉIars-, ir THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF AN SITh4C WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFQRMI-TY—BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. ;f p&i(tjJft I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LIMES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBZE OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: IlÁ,9`14/ THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS- GIN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT BAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREPENEURSHIP 2. IT j'Ala STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT fitVg" MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �IT IS HARDLY POSSIBLE_THAT 2111S THRUST IS 40ST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. 1 CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GANES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, --EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. I 1<.- ke4 THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, (7 (IC �-5- G-T/..íGW417_ MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING ________ THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RELAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN / INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES �SENSE. LOCATING . --- IN_BA,RCELONADOESNOT ONLY PROVIDE ACCES S TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW-COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. TRREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR_HIGH7TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS . AND ENTERPRISES THAT NEED _ _ _ READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST �-7- SYNERGIES. OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FAÇILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT (\i) THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING V WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MÁDE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. 911_12 THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE A,/ V ^^^^^ POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 1 �HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTAT ECONOMIC SIDE-EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE_A_MAJOR_PORTIQN___OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS __- IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE �EMPLOYMENT LEvIps, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MOR...EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. rippE HAT-- PR 9 U xotr\_,ya-LL_.--SE<Tq9US-É CT ION LOCATIO CONnüER Panu -UENEVIT- ADVANTÁS THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. --11~01 --15-R-C»1 A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4054 Title A name given to the resource Intervenció en la reunió amb empresaris del U.S. Business Group Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majestic, Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Comerç Indústria Finançament Economia Administració local Barcelona Acció política Estats Units Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/172/20040617sitges.pdf 344bdf2bebdb5e8a6f9d88c6dc960267 PDF Text Text Intervenció en la sessió inaugural de les XXI Jornades de Sitges del Cercle d'Economia "Creixement econòmic i responsabilitat social". Sitges | 17/6/2004 Diumenge passat vam tancar un període de poc més d’un any que ha portat els ciutadans a les urnes en quatre ocasions. El tancament d’aquest llarg cicle electoral ha suposat l’inici d’un nou període polític on el partit socialista no solament es consolida com la força majoritària sinó que –en el cas de Catalunya- ostenta responsabilitat de govern en els tres nivells de l’administració. En sis mesos molt difícils, el Govern de Catalunya ha vist ratificada per dues vegades la confiança dels seus electors: del 54.9% dels vots que van sumar els tres partits que el conformen ha passat a un recolzament del 61.2% en les eleccions generals i un 61.8% en les recents eleccions europees. Permetin-me confessar la immensa satisfacció que suposa ser dipositaris de la confiança dels ciutadans però també de la responsabilitat que sabem que tenim davant nostre. Els governs, com no pot ser d’altra manera, governen des del primer dia i estan preparats per governar des de molt abans. Encara que també s’ha de reconèixer que les dinàmiques del cicle electoral “tenyeixen-intoxiquen” els debats i les agendes polítiques. Deixin-me doncs aprofitar aquesta magnífica ocasió per explicar el programa del govern de la Generalitat de Catalunya dels propers tres anys i mig. Uns anys on, justament, el debat sobre polítiques és el més important i l’únic per al qual aquest govern vol ser jutjat. Les prioritats de l’acció de govern estan clares i estan definides a l’Acord del Tinell. Són uns objectius que es poden resumir en dues grans idees. a) Un objectiu polític: la millora i aprofundiment de l’autogovern b) Un objectiu social: el bon govern per a impulsar el progrés econòmic, social i cultural dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i l’equilibri dels seus territoris. No voldria estendre'm en excés en aquest punt, però més i millor autogovern consisteix en –deixin-m’ho dir així- un projecte estrella que és la reforma de l’Estatut, en la reforma del sistema de finançament i en una sèrie de reformes institucionals paral·leles que 1 �van des de la reforma de la Llei electoral catalana fins a la reforma del Senat espanyol. Per tant, és una operació complexa, amb reformes encadenades que es condicionen les unes a les altres i és per tant essencial que es gestionin amb calma, amb estratègia i sobretot, amb molta flexibilitat. Voldria remarcar especialment que més autogovern en general i la reforma de l’Estatut en particular no son finalitats en sí mateixes, sinó eines al servei d’una causa, que és la millora de la vida dels ciutadans i de la seva autoestima. I això és important deixar-ho clar perquè a vegades sembla que caiguem en lògiques caïnites quan es discuteixen aquests temes. Descentralitzar no es sinònim de insolidaritat i gestionar una singularitat tampoc és sinònim de reclamar privilegis. El que pretenem amb la reforma de l’Estatut és obtenir els instruments que ens permetin fer front a problemes no resolts i a nous reptes plantejats. Quins reptes? La immigració o la concreció del paper de Catalunya a Europa. Quins problemes? Solucionar l’encaix definitiu a la realitat plurinacional, plurilingüística i pluricultural de l’Estat espanyol. Dit això, m’agradaria centrar-me en el que seria el segon gran objectiu d’aquest govern, el bon govern, i en particular centrar-me en el que són els objectius en matèria de política econòmica. Abans he dit que el tancament del cicle electoral propiciava un moment òptim per explicar el pla d’acció del govern. Aquesta setmana és també un moment òptim per presentar els objectius econòmics perquè s’han presentat al Parlament els Pressupostos de l’exercici 2004, que per cert van ser rebuts per la televisió pública amb una fredor admirable: el lead de portada va ser sobre un error en el càlcul d’algunes pensions. No van ser els quasi 200.000 milions de dèficit que ens va deixar l’exercici 2003 (quasi 1.200 milions d’euros). Ningú millor que l’audiència d’avui per entendre que si bé una part fonamental de la política econòmica consisteix en trobar el diagnòstic adequat i escollir l’enfocament amb el qual se n’aborden els reptes derivats, l’altre part igualment decisiva consisteix en la bona gestió dels recursos que són, per definició, sempre limitats. El pressupost és l’instrument bàsic de gestió d’un govern, marca límits i prioritats i per això és un element clau, de referència i quasi diria de credibilitat, respecte la paraula donada. 2 �Encara que el conseller Castells parlarà dels pressupostos més acuradament, sí que m’agradaria remarcar certs aspectes; en especial, com s’adeqüen a les prioritats en política econòmica a les quals em referiré més endavant. En primer lloc m’agradaria remarcar que són uns pressupostos de transició pels molts condicionants heretats de la gestió anterior. Mostren, com ja he dit, un resultat negatiu per al 2003 de 1.177M€ (un 6-7% del pressupost, i un 0.86% del PIB) i un nivell d’endeutament de 17.364M€ (12.7% del PIB) així com una despesa desplaçada del 2003 que puja a 2.903M€. No vull negar que és una situació preocupant, però tampoc vull ser alarmista. L’única cosa alarmant seria que el govern no sabés on està i d’on surt. Però tot això ho sabem i molt bé. Partim d’una auditoria dirigida per l’interventor de la Generalitat, que porta més de 10 anys en el càrrec, i monitoritzada per un panell d’economistes fiables. En aquest sentit, són uns pressupostos fets des de la coherència política i el rigor econòmic. Encara que té un estret marge de maniobra, el pressupost apunta les línies programàtiques del govern. Només donaré una dada: es destinen a inversió 1.943M€, el que suposa un augment del 13.4% respecte l’exercici anterior, quasi el doble del que s’augmenta en despesa corrent (7.4%) Són –permetin-me anunciar-ho d’aquesta manera- els pressupostos de la inversió, i això és quasi el que en podríem dir el ‘leit-motiv’ del nostre govern, d’un govern amb ambició, que fa en el present apostes fortes per a un futur més pròsper per a tots. Ens hem proposat una reducció molt seriosa de la despesa corrent, però per això també es necessita temps. Aturar una màquina que porta 23 anys amb la mateixa inèrcia no és el mateix que heretar un pressupost després d’anys i anys de Solchaga i Solbes. Sobretot si la ideologia inherent a aquesta màquina, en el nostre cas, és una total bona consciència de la insuficiència dels recursos rebuts de l’Estat. Sense estendre’m ja en més detalls del pressupost, voldria entrar en la definició de la nostra política econòmica. El nostre objectiu bàsic és proporcionar un creixement sostingut i sostenible que garantitzi el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. I una preferència marcada per la solució dels problemes endèmics de la sanitat i l’educació, així com també de les infraestructures i de la qualitat de vida a uns quaranta barrisproblema, en els quals la convivència i l’educació s’han deteriorat seriosament. 3 �Malgrat això, dir que volem un creixement econòmic i identificar els problemes és dir molt i, a la vegada, no dir res. El realment important és definir les polítiques concretes perquè el creixement quantitatiu i qualitatiu sigui una realitat. Deixi’m doncs redefinir el nostre objectiu en matèria econòmica com la millora de la qualitat de vida i l’impuls de la competitivitat i el dinamisme de l’economia catalana davant els reptes de la globalització i de l’ampliació de la Unió Europea. Dit d’una altra manera, adequar la política econòmica als nous mecanismes de competència global i de la cohesió- que era justament el que es va pretendre amb els criteris de Lisboa-. Entenem que per fer front a aquests reptes, Catalunya necessita transformar un model de competitivitat que està esgotant el seu recorregut. El model basat en baixos costos laborals, poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat ja no és sostenible. Ho vaig a dir d’una manera més rotunda: si Catalunya intenta competir en costos fracassarà. Deixi’m vostès donar-los una altra dada que parla per si mateixa: a l’any 2000 el cost mitjà per hora a Espanya era de 15.7 euros i en alguns països de l’Est era al voltant dels 3 euros. Em sembla doncs evident que qualsevol política responsable no pot anar mai encaminada a protegir o a mantenir aquest model. I justament em refereixo a això quan dic que la deslocalització o la reubicació és un procés intrínsec i quasi m’atreviria a nomenar-lo natural del procés de desenvolupament econòmic. I tenim que afrontar-lo sense por i de la manera més proactiva. Les activitats que es mantenen són les realitzades per empreses locals que a la seva vegada reubiquen fora aquella part del seus processos de treball poc qualificat, o que mantenen aquí un avantatge comparatiu important gràcies a factors inexportables, naturals o culturals. Un altre tema molt diferent és que evidentment la deslocalització cal gestionar-la d’una manera adequada, ajudant que faci el menys mal possible al teixit social i a la pèrdua de competitivitat de l’entorn. Com canviarem el model econòmic existent? Es farà per mitjà d’una nova política econòmica, industrial i d’inversió en capital humà, dirigides a incidir en factors estratègics que permetin augmentar la productivitat de l’economia. 4 �És a dir, una política econòmica en sentit ampli que permeti la transició cap a una economia basada en el coneixement i que situï la innovació (o l’I+D+i) com a motor del creixement. Per a això, incidirem en certs factors estratègics fonamentals que són: - La inversió en infraestructures - la formació de capital humà - la incorporació de processos d’innovació tecnològica als processos productius - més inversió en I+D+i - el finançament de projectes de “capital risc” És a dir, una estratègia que combina mesures de diferents tipus i que, pel paper clau que se li atorga a la innovació i a la transferència tecnològica com a factors estratègics, suposa l’impuls decidit al “triangle virtuós” entre centres de coneixement, empresa i govern. Així, les línies mestres del “Pla d’investigació i innovació a Catalunya 2005-2008” van ser presentades el dissabte passat conjuntament pels consellers de Treball i Indústria, Sanitat i Universitats i Recerca, la qual cosa em sembla una bona mostra de la coordinació i la transversalitat que es vol impulsar des del govern en aquests temes. El desenvolupament d’aquest enfocament suposa que el nostre àmbit d’actuació serà el foment de les externalitats de les empreses de cadascuna de les concentracions industrials del nostre país. Ja que això suposa actuar paral·lelament sobre varis factors, exigeix, per a la seva eficàcia, un entramat institucional format per diversos agents públics i privats. I també exigeix, per tant, que es defineixi i s’apliqui des de la col·laboració i la coordinació dels diferents nivells d’administració, les empreses, les universitats, parcs tecnològics, i centres de serveis... El Govern de Catalunya ja està treballant en aquesta línia. Permeti’m esmentar breument els exemples més significatius: Hem impulsat l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat del treball i la competitivitat de l’economia catalana, l’acord més ampli i ambiciós en molt temps a l’àmbit de l’economia catalana, subscrit per la Generalitat de Catalunya amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME. Un acord que marca 15 línies estratègiques de treball, essent les més importants les que he esmentat anteriorment: infraestructures, formació, innovació i creació d’un entorn favorable o “business friendly”. 5 �Així mateix, i també en virtut de l’acord, s’han constituït tres taules sectorials: considerem que l’anàlisi per sectors és fonamental per a un diagnòstic precís i per definir línies concretes d’actuació. Per recolzar la creació d’un entorn innovador de manera més contundent la nova política industrial se centrarà en l’articulació del Sistema Català d’Innovació, que suposarà la participació i cooperació de tos els agents implicats en el procés innovador en la configuració d’una xarxa de centres de transferència tecnològica i d’innovació que han de crear un entorn favorable per a la modernització de les empreses catalanes. Per últim, i també en la mateix línia, hem creat l’Agència Catalana d’Inversió que és l’instrument clau per a promoure les inversions empresarials generadores d’ocupació estable i de qualitat, i que, a la vegada, aporten millores tecnològiques i complementen el teixit empresarial i econòmic de Catalunya. No voldria acabar la meva intervenció sense exposar un tema clau sense el que tot el que acabo d’exposar tindria dificultats afegides per materialitzar-se. Des del Govern de Catalunya entenem que aquesta política econòmica que pretenem dur a terme no tindrà sentit si no s’incorpora en una visió de conjunt que indiqui cap a on volem anar dins el marc europeu. En aquest sentit, Catalunya necessita situar-se en un espai econòmic molt més ampli. Catalunya pot (estic temptat de dir: ha de) convertir-se en un nucli essencial en l’Euroregió i que connecta a la mediterrània occidental amb el nucli d’Europa, el nord d’Itàlia i el Magrib. Aquesta Euroregió d’entre 10 i 17 milions d’habitants, i conseqüentment, amb una massa crítica suficient, respon a un interès estratègic compartit i a l’existència de complementarietats evidents. Estic parlant de les comunitats d’Aragó i Catalunya i de les contigües del sud de França, Midi Pyrennées i Languedoc-Roussillon, i eventualment –encara que dependrà dels seus dirigents polítics però també dels seus empresaris- de València i les Balears. Sense alta velocitat ferroviària, bones autopistes i bones connexions aèries entre aquestes comunitats, cap d’elles aconseguirà el seu òptim econòmic. I sense aquestes facilitats, la connexió entre aquesta part del món i la resta del planeta no tindrà la massa crítica suficient per fer rendibles connexions aèries non-stop en totes direccions. 6 �És a dir, no seríem l’espai econòmic europeu de punta que podem arribar a ser entre les grans aglomeracions centreuropees, parisina, londinenc, i del centre d’Espanya i del nord d’Itàlia. Seríem terreny de pas en el millor dels casos, això quan no seríem terreny de pont. Preguntin si no el que està passant amb la deslocalització de les multinacionals lisboetes –i per cert treguin conclusions sobre el poc o molt que ser un Estat o una capital d’estat representa avui a Europa i al món obert. S’està fent més a l’eix Porto-Vigo que el centre lusità. I és lògic. Si volem que aquesta Euroregió sigui possible són necessàries dues estratègies econòmiques principals amb les que el govern que presideixo està profundament compromès. En primer lloc, les polítiques destinades a reforçar les relaciones econòmiques, culturals i socials dins d’aquest espai, facilitant totes les interconnexions possibles, que són moltes. En segon lloc, perquè l’Euroregió sigui una realitat efectiva és necessari canviar i superar la concepció radiocèntrica que impera en el disseny de les infraestructures que operen en territori espanyol. S’ha d’avançar cap a una nova concepció que configuri un nou mapa d’infraestructures que sigui el reflex d’una concepció en xarxa de les relacions econòmiques. Quan deia que aquesta era una setmana òptima per exposar el programa econòmic del govern, he d’afegir en aquest punt encara una altra raó. Com saben, dilluns passat em vaig reunir amb la ministra de Foment del govern Zapatero, Magdalena Álvarez, que no només va garantir que l’AVE arribarà a Barcelona el 2007 sinó que va reiterar molts dels compromisos d’inversió que han estat una demanda reiterada de Catalunya i que, fins ara, no havien estat atesos. Això em congratula de forma especial perquè no només em permet reiterar el compromís del meu govern respecte a la inversió que Catalunya necessita per al futur que volem i podem donar sinó que afegeix el compromís del govern de l’Estat, un govern amic amb el que, com s’està demostrant, ens entendrem. Encara que en alguns punts puguem discrepar o es busqui des de fora que ens enfrontem, a vegades per qüestions molt rebuscades. Permetin-me doncs acabar compartint amb vostès la meva ambició, l’ambició del meu govern; una ambició que, per tot el que els he exposat, parteix de la responsabilitat i del possibilisme. 7 �Els estic parlant d’un programa per a vuit anys, com a mínim. Però factible en aquest espai de temps. Comença, ara ja sense més barreres polítiques que les que nosaltres mateixos ens imposem, una nova etapa per a Catalunya en la que no només durem a terme projectes fonamentals per a la millora de les lleis d’aquest país, com el nou Estatut, aparcat durant els últims quatre anys, o la reforma del sistema de finançament; sinó que també canviarem els ‘mapes’ , l’ambició i la concepció territorial d’aquest país, i això és quasi més important, perquè és més durador. Pasqual Maragall 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1654 Title A name given to the resource Intervenció en la sessió inaugural de les XXI Jornades de Sitges del Cercle d'Economia "Creixement econòmic i responsabilitat social" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Subject The topic of the resource Comerç Economia Euroregió Finançament Lideratge Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-06-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/191/20050126.pdf 8051f6a4759c860239b81f723bfa02d5 PDF Text Text Intervención del President de la Generalitat de Catalunya en el Foro Nueva Economía (castellà) Madrid | 26/01/2005 Introducción 1.- Qué pretende Catalunya 2.- Como quiere conseguirlo 3.- Qué incidencia en el conjunto de España 4.- Igualdad y diferencia 5.- Las finanzas y la red: dos temas centrales Introducción El próximo 20 de febrero los ciudadanos españoles están convocados a manifestar su opinión sobre la Constitución europea. Con el referéndum europeo se inicia un ciclo de reformas institucionales que abarcará algunos Estatutos de Autonomía y a la propia Constitución española. Tenemos así la oportunidad de pensar globalmente nuestra arquitectura institucional y los flujos de relaciones que se establecen en su interior. Tenemos ante nosotros la apasionante tarea de intentar hacer compatible la unidad política y económica de Europa con su propia pluralidad política y cultural. Como nos ha recordado recientemente el profesor Daniel Innerarity, ante este reto son de dudosa utilidad las categorías nacionales que nos llevan más a definiciones negativas que a construcciones creativas y útiles para gestionar la pluralidad. La gestión de lo plural rechaza la idea de poder como imposición y demanda una concepción del poder como negociación. Y con ello nos acerca a una noción compleja de la soberanía. Los españoles no partimos de cero. Al contrario: hemos adquirido una buena experiencia con la puesta en marcha y el funcionamiento del Estado autonómico. Nos toca ahora sacar las consecuencias de la experiencia adquirida, afrontar las cuestiones que no fue posible abordar hace 25 años y, finalmente, encajar nuestro Estado compuesto en la nueva Europa constitucionalizada. Sobre este telón de fondo me propongo en el día de hoy darles noticia de cuáles son las aspiraciones de Catalunya, qué reformas institucionales propone y cómo pretende alcanzarlas. El objetivo, método y alcance de las reformas institucionales que propone Catalunya 1.- ¿Qué pretende Catalunya? Catalunya, a lo largo de los últimos 100 años ha creado, ha recreado, trabajosamente un sujeto político. Y ese sujeto político quiere simplemente vivir, crecer y relacionarse, 1 �teniendo en cuenta un contexto español y europeo caracterizado por la pluralidad y la interdependencia. Sé que estas palabras pueden ofender a unos, sorprender a otros e inquietar a muchos. No se precipiten. La discusión sobre el "yo", sobre el "nosotros", sobre el sujeto de la oración no es tan importante como la del verbo, y el verbo es unir, no es separar; el verbo es tejer, no cortar. El verbo hoy es, primero, respetar, respetarse, y a continuación unirse y trabajar juntos en el mundo abierto, incierto y apasionante que se abre ante nuestros ojos. La sociedad catalana quiere disponer del máximo poder de decisión para gestionar sus propios intereses, especialmente en aquellas materias que determinan directamente la calidad de vida de sus ciudadanos. Ello supone la capacidad de intervenir -directa o indirectamente- en la mayoría de las decisiones políticas que afectan a sus derechos y a sus intereses. Esta aspiración de Catalunya ha sido satisfecha en parte por el vigente Estatuto de Autonomía. Pero transcurridos veinticinco años, es hora de hacer balance y de recuperar las cuestiones pendientes. El Estado autonómico surgido de la Constitución de 1978 no ha resuelto satisfactoriamente el reconocimiento pleno de la singularidad nacional catalana. Ni tampoco el ejercicio efectivo y pleno de la autonomía política mediante el respeto al dualismo competencial, las competencias exclusivas, la autonomía financiera y la responsabilidad fiscal. Se plantea pues la reforma del Estatuto para colmar estas insuficiencias, es decir para conseguir una real y más efectiva autonomía política que cumpla cuatro condiciones: 1. El reconocimiento de un espacio político con las instituciones propias de autogobierno. 2. La garantía del dualismo competencial entre el Estado y las instituciones de gobierno de la autonomía. 3. La real, suficiente y efectiva autonomía financiera. 4. La existencia de una institución verdaderamente neutral para dirimir y resolver los conflictos de competencias entre las instituciones generales del Estadi y las autonómicas. Vamos a hacer un nuevo Estatut que -en primer lugar- clarifique y refuerce las competencias de la Generalitat y fije de manera incuestionable las bases de un sistema de financiación que corrija el desequilibrio contrario a Catalunya. Queremos pagar en proporción a nuestra renta (19%) y recibir en función de nuestra población (16%). Ni más, ni menos. Pero -en segundo lugar- también queremos un nuevo Estatut para mejorar nuestras instituciones de autogobierno. - Con una organización territorial que suponga una descentralización de muchas competencias en los ayuntamientos. - Con una nueva relación con el gobierno local, hecha de lealtad, subsidiariedad, y estrategias compartidas y no enfrentadas. - Con un nuevo compromiso con la transparencia: el Estatut será una apuesta para una democracia de mayor calidad y con más control social de las instituciones públicas. - Con una administración de Justicia más próxima y, por lo tanto, más eficaz. - Con un nuevo compromiso con la ciudadanía: un Estatut vertebrado alrededor de los valores cívicos y de la participación de la sociedad civil. 2 �En este sentido el sujeto político no es, simplemente, que sea otro, es que es distinto. No es que antes el sujeto político fuese España y ahora sea Catalunya - y el resto del mundo sigue igual. Y ahora hay unas relaciones, unas realidades, unas redes mundiales, en las cuales operan los estados, y no sólo los estados, también las multinacionales, las nacionalidades no estatales y las grandes ONG´S. Hoy mismo se reunen en Davos las "multis" y en Porto Alegre las "onguis". En Barcelona se reunieron en 2004 las culturas y quizás en el futuro haya que hacer un foro anual de las culturas. En tercer lugar, queremos un Estatut que reafirme nuestra voluntad de ser considerados como Estado y que renueve el pacto de solidaridad y amistad de Catalunya con todos los pueblos de España. (Insisto una vez más: cuando, en un contexto como este digo "Estado", me estoy refiriendo a "Es-ta-do- es-pa-ñol). En este sentido el nuevo Estatut de Catalunya será una contribución decisiva para hacer efectivos los principios inspiradores del pacto constitucional de 1978. Es decir, para tener un Estado que reconozca efectivamente su pluralidad nacional y su diversidad cultural y lingüística. El Estatut deberá contemplar cuestiones como: - nuestra presencia en el Senado, - la atribución de funciones de casación ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, - la participación de la Generalitat en la designación de los miembros de las altas instituciones del Estado -como el Tribunal Constitucional y el Consejo General del Poder Judicial-, - la transferencia de funciones ejecutivas de la Administración del Estado a la Generalitat, - el reconocimiento, protección e impulso de la lengua y la cultura catalanas por parte del Estado español, como se está empezando a hacer ya. Y, finalmente, tendremos un Estatut que regulará las relaciones de la Generalitat con la Unión Europea. Que asegurará nuestra participación en la formación de las posiciones del Estado y nuestra presencia en las instituciones y organismos europeos cuando se traten cuestiones del interés de Catalunya. 2.- ¿Cómo espera conseguirlo?: La vía catalana Mediante la reforma del Estatuto de Catalunya de 1979, siguiendo las normas y procedimientos que la Constitución y el vigente Estatuto establecen. Ni más. Ni menos. Esta reforma está siendo elaborada por una ponencia parlamentaria conjunta en la que participan todos los grupos de la cámara catalana, incluido el Partido Popular de Catalunya. Es decir, el proyecto de nuevo Estatuto no será el proyecto de una parte ni de una persona. La reforma para ser aprobada deberá contar con el apoyo como mínimo de una mayoría de dos tercios del Parlament, lo que obliga a un amplio consenso entre las fuerzas políticas catalanas. 3 �No entiendo como hay comunidades en que esto no es así. Deberían aprender del Québec, que pone límites sensatos a la pura matemática. Para que quede más claro aún si cabe: en Catalunya no se puede imponer un nuevo Estatuto por la mayoría parlamentaria, es necesario el concurso de la oposición. Para ratificar y reforzar este compromiso de consenso de forma solemne, todos los líderes de los grupos parlamentarios catalanes nos reunimos en la localidad de Miravet -a orillas del Ebro- el pasado mes de noviembre. Nacía así lo que se ha dado en llamar espíritu de Miravet que quiere impregnar todo el proceso de reforma estatutaria. Esta voluntad de acuerdo se fundamenta en el objetivo compartido -con todos los matices que se quiera- de mejorar el Autogobierno de Catalunya. Este objetivo se centra hoy en la reforma del Estatut actual. El Estatut como instrumento de concordia y como instrumento de progreso y de justicia. Además del propósito de obtener el máximo consenso posible, otra preocupación preside la reforma: la de asegurar su plena constitucionalidad. Para conseguirlo la ponencia parlamentaria trabaja a partir de los textos que elabora el "Institut d'Estudis Autonòmics" (el instrumento de estudio e investigación en materia autonómica del que dispone el Gobierno de Catalunya), presidido por el prestigioso constitucionalista Carles Viver Pi-Sunyer (exvicepresidente del Tribunal Constitucional). Estoy firmemente convencido de que una propuesta de reforma del Estatuto de Catalunya en el marco de la Constitución española y con un apoyo parlamentario tan amplio no puede sino tener una acogida positiva y favorable en las Cortes Generales. Es verdad que nuestra propuesta es un reto. Un reto para todos. Para ustedes y para nosotros. Pero no es un órdago. Ténganlo por seguro. 3.- ¿Qué incidencia pretende tener en el conjunto de España? Somos conscientes de que la reforma de Estatut de Catalunya influirá en la modificación del resto de Estatutos. En este sentido quiero subrayar el carácter de pacto con el Estado español que tiene el Estatut de Autonomía de Catalunya. Por eso la propuesta catalana pretende, de forma simultánea, en primer lugar la afirmación de la identidad y del autogobierno de Catalunya y su reconocimiento por el Estado español, y en segundo lugar el reconocimiento del carácter plural de España y la organización federal del Estado español. Se trata de articular un Estado compuesto en el que el reconocimiento de la identidades nacionales y de las singularidades lingüísticas y culturales no equivalga a privilegios, es decir, no sea o involuntariamente entendido como un privilegio, o voluntariamente presentado como si lo fuera. Aquí nos encontramos con un grave problema de incomunicación: No disponemos de un sistema de circulación de las noticias y de las opiniones que refleje de forma real la pluralidad española. 4 �El Madrid político-mediático actúa demasiadas veces como un foro capitalino que interpreta la complejidad de España desde el centralismo y no desde la centralidad. El sistema de la capital ha sustituido al sistema estatal. Los diarios de la periferia, sus radios y televisiones no se escuchan en el centro. El centro ignora lo que ocurre en la España real, en la España plural. La existencia de sistemas de comunicación propios de cada comunidad, de la que Catalunya es un buen ejemplo, no compensa el déficit evidente del sistema actual: La España plural, la periferia política e institucional, el estado periférico por así decirlo, no es sujeto informativo de los medios de la capital. O no lo es en medida suficiente. Excepto para ser tratados como sujeto de polémica, de discrepancia cuando no como anomalía. Así, estarán ustedes conmigo que la pedagogía de la España plural se hace difícil. Desde aquí, animo a los empresarios más emprendedores de este sector para que den respuesta a este déficit del sistema de comunicación. Consciente de esta dificultad vuelvo a reiterar las ideas básicas de la propuesta de la España plural. Siendo cierto como lo es que el Estado autonómico ha dado un rendimiento extraordinario en términos de descentralización política (hoy en España, según el ministro Solbes, el centro gasta el 30, las autonomías el 50 y los municipios el 20), también es evidente que con el paso del tiempo han aflorado sus límites y sus insuficiencias. La Constitución española que ha hecho posible la España autonómica debe ahora reconocer la nueva realidad surgida a su amparo. Como bien dice Francisco Rubio Llorente: "la reforma es posible porque no se hizo España para la Constitución, sino la Constitución para España". Ha sido Rubio Llorente -que no es precisamente un izquierdista y un socialista-, y que da la casualidad que es presidente del Consejo de Estado, quien ha propuesto la fórmula de "Comunidades nacionales" en referencia a Catalunya, el País Vasco y Galicia (y "la foral de Navarra", añade). Es una fórmula discutible, como todas, pero interesante. Espero que modifique y cualifique el artículo 2 de la C.E. 4.- Igualdad y diferencia La España plural que proponemos es una España que reconoce y respeta la diferencia y que, por tanto, articula de formas diversas las realidades que son diversas. Entiendo que en el '78 la esencia del pacto constitucional consistió en que Catalunya y el País Vasco renunciaran a ejercer el derecho de autodeterminación a cambio de obtener un nivel de autonomía y de autogobierno a la altura de lo que se había conseguido con los Estatutos de la Segunda República. Ahora, el núcleo del pacto constitucional renovado debería consistir en que las nacionalidades históricas acepten la generalización autonómica, la igualdad competencial y el equilibrio del modelo, al mismo tiempo que las otras comunidades reconozcan la diversidad plurinacional, pluricultural y plurilingüística de España y, en consecuencia, las expresiones políticas prácticas y simbólicas de los hechos diferenciales. 5 �Quiero disipar un malentendido: el que opone igualdad a diversidad. Esta oposición constituye una seria confusión. Es un error, porque lo contrario de la diversidad no es la igualdad sino la uniformidad. Y a la uniformidad sí que me opongo. De la misma forma que lo contrario de la igualdad es la desigualdad y el privilegio. Yo reclamo para Cataluña una España basada en la aceptación de la diversidad y no en la desigualdad ni en los privilegios. Igualdad es partir de unos mismos derechos y competencias. Porque la igualdad de derechos es precisamente la garantía de la diversidad. ¿O no sucede también así entre las personas, entre las que es precisamente la igualdad de derechos la garantía de nuestra libertad, para ejercerla cada uno según sus preferencias, y por tanto para acabar dando lugar a la diversidad? Este es el modelo en el que creo, un modelo basado en la igualdad y en la libertad, que son el origen de la diversidad. Observen ustedes, por ejemplo, los Estados Unidos, y no encontrarán mayor diversidad que la que existe entre sus Estados: en los impuestos, el sistema educativo, la organización local, incluso en cuestiones como la existencia de la pena de muerte. Y ello es posible a partir de un marco, el de la Constitución, que es igual para todos. Por eso, cuando alguien utiliza la igualdad para oponerla a la diversidad, no tengo más remedio que negarlo rotundamente. Y advertir que no se utilice la igualdad para negar la diversidad, la libertad y la autonomía, sin las cuales no tendrían sentido ni el Estado de las autonomías ni la Constitución. 5.- Las finanzas y la red: dos temas centrales Obviamente, transformar el Estado español en un verdadero Estado compuesto no se acaba con la reforma constitucional. Exige una revisión a fondo del sistema del financiación que fije un cuadro estable de relaciones fiscales y financieras de carácter federal, equitativo y duradero, con corresponsabilidad y suficiencia. Como exige también la adecuación del sistema judicial al Estado autonómico. Y una política cultural y lingüística del Estado al servicio de todas sus lenguas y culturas. Y que la composición de las altas instituciones del Estado -como el Tribunal Constitucionalreflejen la complejidad de la nuestra organización política. Y una profunda transmutación de la organización y de las funciones de la Administración del Estado. Son reformas institucionales a las que deberían añadirse las transformaciones económicas y territoriales, inherentes a una concepción del territorio español que supere la visión centralista y radial por una nueva visión de España en red. Permítanme que me detenga un momento en esta cuestión. 6 �No vale sólo con cambiar el mapa político, también hay que cambiar los mapas físicos; para que se adecuen a la realidad del país. En definitiva: hay que pasar de una España entendida como una gran área metropolitana de Madrid, a una España concebida como una red. España es una web, como diría un castizo de hoy En la práctica, esto supone -sobretodo- un cambio en la concepción de las infraestructuras; a ello me referiré al final. Pero no únicamente hablo de infraestructuras cuando me refiero a la España en red. Hablo, por ejemplo, de la descentralización de los organismos reguladores. El traslado de la sede de la CMT a Barcelona que se hará efectivo este año 2005 o, en otra dimensión distinta, también sería un buen ejemplo el traslado de la sede de la Conselleria de Agricultura de Barcelona a Lleida. Entendámonos, una España en red no significa en absoluto una reclamación de Barcelona en pugna con Madrid. (Menos mal que hay pugna, sinó, que tedio! Pero no es eso). Una España en red significa la adecuación de las estructuras económicas a criterios de eficiencia, de demanda potencial, de complementariedades y de masas críticas existentes que necesitan respuesta, dentro del nuevo contexto europeo. Se habla de segunda transición y, en este marco, se podría hablar de 'segunda modernización'. El impulso a la sociedad de la información responde a una concepción en red por definición. El impulso a la Euroregión lo mismo. El cambio en nuestro modelo de productividad lo mismo. De todo ello les hablaba el Ministro Montilla en este mismo Foro. Y esto es también la España en red. El caso más obvio es el de las infraestructuras. Las infraestructuras deben ser pensadas y gestionadas en tanto que una cuestión global, sin exterior, y, por tanto, desde el diálogo, la coordinación y la corresponsabilidad entre territorios e instituciones. Por este motivo, defendemos la dotación de una estructura mallada que complemente y palie la radialidad de las redes de transporte, y el funcionamiento en red de las infraestructuras básicas. En el caso del ferrocarril, estamos viviendo un momento histórico con la entrada en vigor de la Ley del Sector Ferroviario, que representa un nuevo modelo de gestión y una nueva política de transportes que lo hace posible. Catalunya ha manifestado su deseo de co-gestionar las Cercanías. Hay razones para ello: la existencia de una red propia de la Generalitat o las limitaciones históricas de la red de Metro de Barcelona. Pero lo cierto es que considero que la co-gestión de las cercanías deberían solicitarla, aún sin tener red propia, comunidades como Andalucía o la Valenciana. Vertebrar territorialmente España requiere acuerdos básicos y permanentes, consensos generadores de actividad y esperanza en las instituciones. 7 �Pero, sobre todo, es esencial definir una geografía deseable del territorio que sea adecuada a las nuevas dinámicas económicas y sociales. En definitiva, se trata de la plena y coherente adecuación del Estado autonómico a la pluralidad y la diversidad de sus territorios: - instituciones (Senado, TC, Conferencia Presidentes, sistema judicial...), - políticas (cultura, lengua...), - financiación... - así como de la potenciación de la España en red en una Europa en red. Bien, lo dejo aquí por ahora. Espero que entre sus preguntas y mis respuestas podamos enriquecer, con el debate, lo que aquí les he expuesto. Muchas gracias. 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1673 Title A name given to the resource Intervención del President de la Generalitat de Catalunya en el Foro Nueva Economía Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Subject The topic of the resource Autonomia Territoris Espanya plural Estatuts Federalisme Finançament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-01-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/243/20060117casablanca.pdf b8613cdcfa9737a6806bc427ff01be60 PDF Text Text Intervention de Monsieur le président du Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc (francès) Casablanca. Marroc | 17/01/2006 Cher le Ministre, cher ami, monsieur le Wali, monsieur le président de la commission du Casablanca, senyor president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, monsieur le Président de la Banque Central Populaire, embajador de España, consellers de la Generalitat, secretari general d'Afers Exteriors, chers amis. Avec monsieur le ministre je partage pas seulement l'amitié mais le souvenir des périodes difficiles qui étaient animées par des espoirs. Il a toujours quelque chose à gagner encore. Voilà que nous nous retrouvons dans une situation qui n'était pas celle d'un certain nombre d'années derrière nous. En ce moment j'ai envie de remarquer le fait qu'il a parlé d'une série d'infrastructures et du projet de la Catalogne et ses entrepreneurs ici présents et d'autres qui ne sont pas. Ici il faudrait s'associer notamment sur le port de Tanger ou sur le textile, sur le logement et je ne peu pas m'empêcher de nommer ici le nom de celui qui a été un des entrepreneurs catalans le plus habile le plus vaillant a une époque difficile, Pere Duran Farell, qui a porté le gaz de l'Algérie a travers le Maroc et le détroit de Gibraltar jusqu'en Espagne. Bel exploit; qui n'a pas été honoré je pense avec les honneurs qu'il aurait voulu et que nous aurions désiré. En tout cas voilà des racines liées pour une amitié qui ne fait que croître, et une collaboration pratique et économique avec des résultats qui vont devenir de plus en plus importants. 2005 a été une année de changements. Une année de grands changements politiques, tant en Catalogne qu'en Espagne ; et aussi une année d'intentions et de réflexions, une année pour « remettre les choses en ordre », pour fixer le but, clarifier la direction dans laquelle nous voulons aller. Et nous avons dit clairement dès cette année-là quelles étaient nos intentions en politique extérieure : ouvrir une nouvelle étape pour renforcer les relations entre le Sud et le Nord du détroit de Gibraltar, et notamment avec le Maroc. Il suffit pour s'en convaincre de se rappeler que le premier voyage officiel du président Rodríguez Zapatero a justement eu lieu au Maroc, tout comme le mien en tant que président du Gouvernement de la Catalogne. La semaine dernière, à Lleida, j'ai exposé mes réflexions et mes souhaits pour cette année 2006 qui commence. Et j'ai intitulé cette intervention « 2006 : l'année des faits » C'est la deuxième fois en moins de deux ans que je me rends au Maroc. À lui seul, ce fait suffit à démontrer que la Méditerranée, et tout particulièrement le Maroc, est une priorité pour la Catalogne. Mais je ne voudrais pas m'arrêter là. Je suis venu, en cette année 2006, pour dresser le bilan de ce qui a été fait, pour honorer la parole donnée et réaffirmer que nous renforçons l'alliance stratégique entre le Maroc et la Catalogne, une alliance que nous forgeons à nous tous et pas seulement le gouvernement ! Les entreprises, les syndicats, les ONG... - je pense que nous tous y sommes dans ce projet et bien d'autres s'en bénéficieront : la prospérité, la stabilité, la paix et le bien-être dans la région méditerranéenne sont en effet aujourd'hui une priorité globale. Toute contribution est donc bonne à prendre ! Je ne voudrais pas vous ennuyer avec ce bilan de ce qui a été fait, vous aurez largement l'occasion d'en parler tous aujourd'hui. De ce qui a été fait et de ce qu'il reste à faire car, du travail, tous ensemble, nous en ferons beaucoup ! Mais permettez-moi d'en faire un bref passage en revue : 1. Lorsque je suis venu ici en mai 2004, j'ai signé l'accord portant création de la Fondation Catalogne-Maroc. Et aujourd'hui nous sommes ici rassemblés pour la deuxième édition de son Forum économique. Comme vous vous en souvenez, la première a eu lieu en octobre 2004 à Barcelone. 2. Le Fonds européen pour la Méditerranée que nous avions promis a déjà été créé. Il a été présenté en novembre dernier et sera opérationnel dès juin prochain. Il compte déjà 45 millions d'euros apportés par les administrations catalane, espagnole et européenne et sous forme 1 �d'engagements explicites pris par d'autres institutions, et notamment par quelques-unes des plus grandes entreprises d'Espagne et de Catalogne. 3. J'ai inauguré la Plate-forme entrepreneuriale du COPCA et nous avons ainsi fait un pas de plus vers l'internationalisation du monde des affaires catalan ; aujourd'hui, nous travaillons à la mise en place d'une aire d'atterrissage, d'un pôle industriel dans la région de Tanger-Tétouan qui nous fera progresser vers la multinationalisation des entreprises catalanes en offrant l'environnement et les services nécessaires pour la création de centres de production et de logistique au Maroc. 4. Le gouvernement marocain et le gouvernement catalan ont créé le programme TangerBarcelone, dont la mise en ouvre débutera à la fin de l'année prochaine avec la construction de deux centres de formation professionnelle à Tanger pour former les jeunes migrants dans les métiers de l'hôtellerie et de la construction, deux des secteurs offrant le plus de débouchés. Et je pourrais continuer ! Des exemples, il y en a bien d'autres, mais il n'y a qu'un seul message : le pari stratégique fait par la Generalitat et par la Catalogne dans son ensemble pour renforcer nos liens avec le Maroc est d'ores et déjà en train de porter ses fruits et les graines que nous semons aujourd'hui donneront demain encore beaucoup plus de résultats. Je vous encourage donc à continuer à travailler et je vous donne l'assurance que le Gouvernement de Catalogne ne ménagera pas ses efforts pour renforcer cette alliance, ce partenariat entre les deux pays. La coopération économique est un axe primordial de ce partenariat, car seule une prospérité partagée sur les deux rives de la Méditerranée peut garantir de bonnes relations à long terme. Mais ce partenariat a une portée beaucoup plus large et il doit exister à tous les niveaux. Je ne voudrais pas terminer sans évoquer le sommet Barcelone + 10, qui a réuni il y a tout juste un peu plus d'un mois les chefs d'État et de gouvernement européens pour débattre des relations entre l'Union européenne et ses voisins du sud dix ans après la conférence ministérielle qui donna à Barcelone le coup d'envoi au partenariat euroméditerranéen. J'espère que ce projet de partenariat dans notre aire géographique qui est aussi une aire de culture, économie et politique partagé puisse devenir le cadre d'une collaboration qui sera de plus en plus en bénéfice de nos populations. Merci de votre attention. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1725 Title A name given to the resource Intervention de Monsieur le président du Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casablanca. Marroc Subject The topic of the resource Cooperativisme Economia Relacions Internacionals Marroc Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1265/19911219d_00469.pdf 8550696d79871f76ed14b0ca9ff5a8c8 PDF Text Text LA RéGION, DEMAIN DAN$ L'EUROPE Soirée à la Salle J. Mermoz Toulouse Le 19 décembre 1991, 21 heures. �2 INTERVENTION DE PASQUAL MARAGALL, MAIRE DE BARCELONE Estimado presidente de la Comisión Europea, Estimados Ministros de Educación Nacional y de Turismo, Señoras y señores, Estimados amigos y amigas, No es casual que el Alcalde de Barcelona se encuentre hoy aquí, entre ustedes, para participar en una "soirée" sobre el futuro de la región en Europa. Además de la amistad y el respeto que siento por los otros intervinientes en el acto, así como la camaradería política que me une con ellos, mi presencia aquí es una muestra más de la integración práctica a la que hemos llegado en la Europa Comunitaria. Al Alcalde de Barcelona no le resulta nada extraño estar entre ustedes. Y, de hecho, mi presencia en ciudades como Toulouse y Montpellier es frecuente. Igual como la de Alcaldes y ministros franceses en Barcelona. Estimados Amigos y Amigas, los Pirineos ya no son una frontera sino un "carrefour". No nos separan, sino que nos unen. Toulouse y Barcelona ya están sólo a cuatro horas de autopista y cuando se inaugure el Túnel de Puymorens aún estarán más cerca. �6 las culpables- sólo tienen solución en el marco europeo. Un marco que con el Mercado Unico Europeo, que tendremos a partir de enero de 1993, nos va a situar en la necesidad y en la obligación de colaborar para sobrevivir. En esto las ciudades son poco distintas a las empresas; las ciudades tienen que competir para salvarse, y tienen que aliarse. Ha llegado el momento en que las ciudades tienen que decir "aquí estamos", y tienen que decir en Bruselas, delante de la Comunidad y del Parlamento: "El presupuesto que ustedes aprueban cada año no tiene nada que ver con la realidad europea. Ustedes aprueban un presupuesto cuyo 65% se destina a Política de Subsidios Agrarios, muy respetable, pero que tiene muy poco que ver directamente con las preocupaciones de más de la mitad de los ciudadanos de Europa, que son habitantes de las grandes ciudades europeas y que tienen otros problemas, que se llaman universidad, delincuencia, educación, droga, tráfico, cultura accesible, competencia tecológica..." Este mensaje se ha empezado a o en Europa, pero sólo se ha empezado a oir. Cuando se dice: vamos a sustituir la Política Agrícola Común, basada en el sostenimiento de los precios de los productos agrarios, por una política de rentas dirigida a las personas del campo y de la ciudad, pero básicamente del mundo rural a fin de equiparar sus condiciones de vida a las de los habitantes de las �3 Las relaciones entre nuestras dos ciudades y sus gentes son buenas y se intensificarán. Me atrevo a decir que ese es el destino inevitable y a la vez deseable de Europa: que sus ciudades estrechen relaciones entre si, que constituyan una tupida red de flujos y de intercambios. El ejemplo de la relación entre Toulouse y Barcelona se puede multiplicar por diez, por cien, por quinientos. Porque Europa es, sobre todo, un sistema de ciudades cada día más apretado, más denso, más conectado en todos los órdenes. Digo en todos los ordenes, tanto en la creación de riqueza y de cultura como en la solución de los grandes problemas, la mayoría de los cuales son comunes a las ciudades a partir de cierto nivel de población, que se puede situar en torno a los 100.000 habitantes. En muchos casos, esos problemas comunes no tienen solución, si no es en el campo de la definición de estrategias y de estándares que vengan producidos por la síntesis de la civilización europea. Y que en el marco de la Comunidad Europea -que pronto será, finalmente, la Unión Europea- se concreten en normas y propuestas comunitarias. �4 LA CIUDAD COMO CONTENEDOR DE PROBLEMAS Nosotros tenemos la convicción delque un territorio bien tratado, bien regido, bien gobernado, bien financiado en sus asuntos públicos, es capaz de absorber una cantidad de problemas muy considerable; mucho más considerable de lo que, a veces, a primera vista, parece lógico y razonable esperar de ese territorio. Un territorio es capaz de absorber una cantidad de conflictividad muy grande, si está dotado de los elementos adecuados para su gobernación y para la financiación de sus necesidades. Ahora bien, las grandes ciudades tienen un umbral de absorción de problemas, pasado el cual es inútil pedirles que sean capaces de absorber más problemas. Si algo es una ciudad, es un lugar que no admite islas. No se pueden admitir parcelas aisladas, incomunicadas, dentro de la ciudad. Si la ciudad existe, es porque se vive mejor juntos que separados. Y nos gusta mucho vivir separados, nos gusta vivir con espacio y con espacios verdes si puede ser, nos entusiasma a todos. Y, sin embargo, acabamos viviendo juntos. Cada vez son más los ciudadanos de Europa que tienden a vivir en grandes ciudades, porque viviendo juntos solucionamos de una forma más productiva, más barata, más eficaz muchos de los problemas que tenemos como especie, como Humanidad. �5 Y, sin embargo, esto produce sus propios costes, costes muy importantes. Pero, si la ciudad no es capaz de hacer frente a estos costes de una forma sensata, su propia razón de ser desaparecerá. Si la ciudad no soluciona los problemas de transporte, de accesibilidad, de comunicación cultural y física entre las diversas partes que la pomponen y entre sus ciudadanos, está condenada al fracaso. Ultimamente existe una cierta literatura negativa sobre la ciudad, que, si me lo permiten, quisiera rechazar con argumentos. La gran ciudad no es la causa de los problemas de la gran ciudad, de lo que comunmente llamamos problemas urbanos. La ciudad no es tampoco ni siquiera la solución de esos problemas. La ciudad es el "container", es el contenedor de los problemas que no son los suyos, sino que son los de la humanidad. La gran ciudad es el lugar donde la humanidad pone suá problemas porque no sabe dónde más ponerlos. Pone sus problemas de marginalidad, de soledad, de desigualdad, de inseguridad ... Existe lo que podría denominarse, en efecto, un "malheur de banlieue", que llega a extenderse, en una especie de metastasis, hasta el centro mismo de la ciudad. El argumento es, pues: los problemas de las grandes ciudades -que no son imputables a ellas, en el sentido que las ciudades sean �7 ciudades, en ese momento, -digo- se está poniendo el dedo en la llaga. Porque a esas condiciones de vida sí que tienen derecho todos los campesinos de Europa, mucho más, creo yo, que a ver el precio de su cosecha protegido por encima de lo que es un precio mundial inapelable. EDOUARD HERRIOT: "TOT OPOSA ELS,ESTATS, TOT ENS UNEIX EN LES CIUTATS". Los estados van a seguir detentado un poder muy notable, esto es evidente, al menos en una primera y larga fase de la unidad europea. Incluso se puede afirmar que son los Estados los que, con renuncias admirables -a veces injustamente no reconocidas-, estan construyendo la unión de Europa. Su protagonismo es total, tanto por lo que ceden como por lo que todavía se niegan a aceptar. Y, sin embargo, estoy convencido de que la Europa del próximo siglo va a ser, sobre todo, la Europa de las Regiones y la Europa de las Ciudades. Para que Europa sea la Europa de las Regiones y la Europa de las Ciudades se requiere una gran confianza entre los países. Se requiere la posibilidad de que las diferencias que nos separan nos unan, y, por tanto, que seañ reconocidas como una riqueza y no como una dificultad. Y se requiere también lo que podríamos llamar un "principio de lealtad europea". Todos hemos de interpretar los cambios que se �8 tienen que producir en la distribución territorial del poder como una contribución a la construcción europea, no como una oportunidad para mejorar posiciones particulares. Las grandes ciudades no sólo hoy ya concentran a la mayor parte de la población europea, sino también sus potencialidades de desarrollo económico y social, elte innovación tecnológica y de desarrollo educativo y cultural. Barcelona ha sido una de las seis ciudades que creó el movimiento llamado Eurociudades, que se ha consolidado en poco más de dos años como un importante "lobby" dé ciudades que buscan soluciones conjuntas para problemas parecidos. Las ciudades que han creado este movimiento creen que la Europa actual no ha reconocido su papel de forma suficiente. La Europa actual ha tenido un crecimiento en torno a los problemas primarios, en torno a la agricultura, en torno al carbón y al acero... Pero ahora Europa debe volver la mirada hacia sus ciudades, hacia lo que constituye su sistema circulatorio sanguíneo. La ciudad de Barcelona ha llegado también a la conclusión de que para ser alguien en Europa, en este sistema de ciudades que es Europa, hay que robustecer losilazos de nuestra ciudad y de nuestro subsistema local con el sistema total. Para ello, Barcelona ha impulsado junto con otras ciudades una red denominada C-6, integrada por se s ciudades: Valencia, Zaragoza, Montpellier, Palma de Mallorca, Toulouse y la propia Barcelona, �9 que suman el volumen de habitantes que, a nuestro parecer, es idóneo para poder ofrecer a los ciudadanos exigentes de nuestros municipios el tipo de servicios que creen que tienen derecho a gozar. Les he querido hablar preferentemente de las ciudades y de Barcelona, que es mi ciudad. Creo que es el papel que me correspondía en esta soirée de hoy. Pero quisiera terminar mi intervención hablándoles también de las regiones. Desde el punto de vista administrativo y político existe una evidente diferenciasen el reconocimiento que los Estados europeos otorgan al hechcii regional. No es lo mismo un "Land" alemán que una "Regione" italiana, o una "Comunidad Autónoma española" que un "Conseil Regional" francés. La historia explica esas diferencias. Ahora bien, las diferencias no deben ser una excusa para ignorar el hecho regional, ni para pensar que la región no sea necesaria para compensar las identidades: A más europeo más Midi-Pirinées. A más europeo, más catalán. Sólo así mantendremos un equilibrio justo y humano en la Europa unida que estamos construyendo. Estimados amigos y amigas, voy a concluir diciendo que es la hora de Europa en el mundo, la hora de las regiones en Europa y la hora de las ciudades en los Estados. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4171 Title A name given to the resource Intervention de Pasqual Maragall, maire de Barcelone "La Région, demain dans l'Europe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els Pirineus ja no separen sinó que uneixen. La ciutat com a contenidor de problemes. Es la hora d'Europa al món, de les Regions a Europa i de les ciutats en els Estats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tolouse, França Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Municipis Cooperativisme Acció política Regions Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-12-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1273/19920612d_00481.pdf e2cce6ef013063ee57e06f73b71eca9d PDF Text Text PARAULES D'INTRODUCCIO DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. MARIO SOARES, PRESIDENT DE LA REPUBLICA DE PORTUGAL ALSALO DE CENT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA 12 de juny de 1992 �- 2 EL MOMENT ÉS EXCEPCIONAL I L'ORADOR INQÜESTIONAf BLE: PORTUGAL ACABA D'AQUí A POCS DIES EL SEU PERÍODE DE PRESIDèNCIA COMUNITàRIA I QUI AVUI ENS PARLARá ÉS UN DELS PROTAGONISTES DE LA HISTòRIA RECENT, NO JA DEL SEU PAíS -QUE AIXò ÉS ABSOLUTAMENT OBVI-, SINó D TOT EUROPA. MàRIO SOARES HA PARTICIPAT ACTIVAMENT -QUAN NO ENCAPÇALAT PERSONALMENT- EN ELS PRINCIPALS PROCESSOS DE RESISTèNCIA, LLUITA CÍVICA, REVOLUCIó, RECONSTRUCCIÓ, MODERNITZACIÓ I ESTABILITZACIÓ DEMOCRàTICA MOLT PROBABLEMENT AQUESTA SIGUI LA SEQÜèNCIA LòGICA- DEL SEU PAíS. EL PRESIDENT SOARES SENT UNA ESTIMACIó SINCERA PEL NOSTRE PAíS I HA DEMOSTRAT REITERADAMENT UNA ESPECIAL SENSIBILITAT1ENVERS BARCELONA. SAP I CONREA L'INTERèS I L'ATRAdTIU MUTUS QUE CARACTERITZEN LES RELACIONS ENTRE AQUESTS DOS POBLES, AQUESTS DOS EXTREMS D'IBèRIA, qE LA VELLA SEPHARAD, QUE AQUEST ANY DE 1992 HA VOLGUT RETROBAR-SE ELLA MATEIXA, DE MANERA PACÍFICA I MIRANT ESPERANÇADA EL FUTUR. �EXCMO. SEÑOR PRESIDENTE MOLT HONORABLE SENYOR PRESIDENT DIGNíSSIMES AUTORITATS BENVOLGUTS AMICS. UNA VEGADA MÉS LA CIUTAT DE BARCELONA I MOLT ESPECIALMENT AQUEST SALó DE CENT QUE ÉS EL BRESSOL D'UNA DE LES PRIMERES MANIFESTACIONS DE DEMOCRàCIA PARLAMENTàRIA AL CONTINENT EUROPEU, S'ENORGULLEIXEN I HONOREN REBRE LA VISITA D'UN CAP D'ESTAT. AQUESTES MATEIXESlPARETS QUE AVUI US ESCOLTARAN ATENTAMENT HAN AFEGIT AL SEU CABAL HISTòRIC SECULAR LA VEU D'ALGUNS DELS PRINCIPALS DIRIGENTS POLÍTICS D'EUROPA. AVUI, PERò, A L'HONOR S'HI AFEGEIX L'EXTRAORDINARI INTERèS PER SENT II R NO NOMÉS LA VEU CORTESA I AMABLE D'UN AMIC, SINó TAMBÉ LA REFLEXIÓ DEL PRE- SIDENT DE LA REPúBICA DE PORTUGAL SOBRE EL FUTUR DELS POBLES IBèRICS EN EL NOU MARC QUE DESCRIU L'EUROPA DE L'ACTA ÚNICA. �AHIR MATEIX VA VOLER SALUDAR UN VELL AMIC D'AQUí, ANTONI TàPIES, AMB QUI NO FA PAS MASSA VA COINCIDIR A LISBOA MATEIX, I UN ALTRE VELL AMIC DEL SEU PROPI PAÍS, JúLIO RESENDE, UN MESTRE PINTOR QUE ACABA D'EXPOSAR A LA COMARCA D'OSONA, AMB LA COMPANYIA, ENCARA, D'UN ALTRE ARTISTA IL•LUSTRE, AQUEST COP DE LA PARAULA, EUGÉNIO DE ANDRADE. DE FET, LES RELACIONS ENTRE ELS NOSTRES DOS POBLES SÓN ANTIGUES I HAN CONFLUÏT EN DIVERSES OCASIONS EN LA VOLUNTAT DE CONSTRUIR UNA IBèRIA DIFERENT, RESPECTUOSA DE LES DIFERENTS NACIONALITATS QUE HI CONVIVIM, AMB UNS ACCENTS DISTINTS PERò AMB UNA MATEIXA TONADA. EL POETA (JOAN MARAGALL), EN EL SEU HIMNE IBèRIC, ESCRIU: TERRA ENTRE MAR, IBèRIA, MARE AIMADA, TOTS ELS TEUSIFILLS TE FEM LA GRAN CANÇÓ. EN CADA PLATJA FA SON CANT L'ONADA, MES TERRA ENDINS SE SENT UN SOL RESSò. EL MATEIX POETA HAVIA PROPOSAT A UNAMUNO LA CREACIÓ D'UNA REVISTA, ANOMENADA "IBèRICA", ESCRITA EN TOTES LES LLENGÜES PENINSULARS. JO HE FET SERVIR LA MEVA. SENTIM ARA LA PARAULA DEL PRESIDENT SOARES EN LA SEVA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4179 Title A name given to the resource Introducció a la conferència del President de la República de Portugal, Mario Soares. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Portugal Europa Soares, Mario Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1134/19880126d_00260.pdf 686bb70f6c2c491fca786691f487e22e PDF Text Text CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA Departamento de Promoción Industrial DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION A LA PRESENTACION DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA EN DUSSELDORF (26/1/88) Y MUNICH (27/1/88) Seloras y Sertores: 1 ; En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de 1 toas las entidadee económicas aqui represenLadas (Asociación de Uprcsarios de Oatalufla, Cámara de Comercio de Barcelona y seria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presenei4 en este acto, Con franqueza debo confesarles 0A que estoy amplia- mente convencido de que existen poderosas razones para que empresas consideren el área do Barcelona corno una seria op(z5n a la hora de localizar sus industrias fuera de su pais. Durante esta malana, técnicos de Arthur Anderscn Dresder Bank van a detaliar algunos aspectos del. por y 4 y del cómo invertir en Barcelona. Asimismo, tres 1.141kap-de empresas alemanas que han invertido ya en nuestra área -1 (el SeMor Orlob de HERBEWDS ESPAÑOLA, el Sr. Kriutt de PALEX y el Sr. Castcllá de GRUPO FREUDENBERC) tendrán ocasión _iláJW,~4.41,..de exponerles personalmente su experiencia. Yo quisiera caT 1,an sólo, a modo de introducción, desta- diez razones que me parece que tienen.suficiente peso para jutificar la consideración de .7. "Opción Barcelona". Veamos„-p~T estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía espallelai El crecimiento del Pro'Jucto Nacional Bruto Espa¿lel ha sido --t en 1987 del 4,5%, bien por encina de .a Teflia de los paises �2. IJv de la CEE. Por otra pe te el diferencial de inflación de España respecto al res o de paises de la CEE se ha reducido deforma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa qu la lucha contra la inflación está consiguiendo en Espaha éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn, Viepresidente del Chase Manhattan Bank, en el "Wall Sreet JoUrnal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos paises en Europa que merece ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo", Segunda. Barcelona es la puerta de entrada a un mercado de 3;5 millones de consumidores. Barcelona, por SU uhicaoilm gegráfiea, cercana a la frontera con Francia, con excelentes ao0sos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores esparloles, en franca expansión. Es asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Orlente y de América Latina. Cataluï1a es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor consurho tanto doméstico corno industrial. Tercera. Barcelona cuenta con una potente infraestructura inliustrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del muhdo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopIsta, de la frontera francesa. Posee 1 un aeropuerto internacional conectado a las principales metró1 polis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado y fflodernizado. El puerto de Barcelona compite per el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aO'oximado de 1,6G: dólares ame canos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de nus industrias. Los ayunta- �milntos del área ^de Barcelona están desarrollando un gran es- fuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la puesta en marcha, dentro de meses, del Parqut Tecnológico del Vallés en el que, además de ur p a (a 30 Kms del centro de Barcelona) excelente ubicación, se ofrecen a ia$ empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tec_noloifa y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequeñas empresas, con asesoramiento y actividades de forma- ein incluidas. Y lo que es más importante: la enorme red de empresas industriales ya existentes, que puedan convertirse en suministrvdores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa; Barcelona es el corazón de la industrialización de Espada. HaCc 200 a n os que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se:hallan representados. Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su empresa, desde cl trabajador manual hasta el director do fábrica, están disponibles , a^^ser contratadas, a un salario razonable y i on altos niveles de cualificación y formación profesional: a) Están disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros países, escasez de mano de obra cualificada. b) El coste del trabajo es en Espaíia, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de paises europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. c) El grado de cualificación es elevado. Barcelona concentra tres Universidades ron un elevado número de estudi antes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, notable, con la reciente creación de �4. centros de investigaci ón aplicada en nuestra área (Micrueletrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabajo muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una fiscali dad razonable. Los impuestos que pagan lar, empresas nacionales y extranjeras en España y, _ecv, -i Lré en nuestra área, resisten bien la competencia con otros p aises de Europa (Nuestro 35%, de Impuesto de Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de paises de la CEE). Por otra parte, ci Impuesto sobre la Renta de las Per s onas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo, menos importante que en la mayoría de paises del centro y del norte de Europa. Sexto. Los Servicios a las empresas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de basta millones si consideramos el área metropolitana Lla estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de- valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería, aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria de Muestras que concentra, a través de sus 40 salones a más de' 2.296.764 visitantes al año. Séptimo. Incentivos a ]a inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la media europea; a) Puede obtener subvenciones de hasta un 30% de su inversión en activos fijos si su empresa se ubica en una dr. las numerosas Zonas de Urgen- �te Pei ndustralizacióra del área de Harcelona. b) Puede obtener deducciones fiscales de importanc i a por creación de lugares de trabajo (0, b millones de Atas por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 15%). e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a trav6s del Banco de Crédi to Indus- trial. d) ruede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en tárminos de calidad de vida. Muchos de ustedes 1/entro de ella, Barcelostra área como turistas. .tíentro conocen ya nuestra na es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y y la tradición cultural del centre del Norte de Europa. Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Ol mpi.cos de 1992. Como ocurrió en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos corc ya y el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los Juega s constituyen no sólo una concreLa oportunidad de negocio para muchas empresas, sirg o un estímulo para el desar•ro llo de innumerables proyectos empresariales püblioo ; y privados. Es momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más alba de 1992. Un momhnto _jce puede ,aprovechar su empresa. �1)6ci-.7. La "Barcelona Development Agency". Una iiltima razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia del Consorcio de la Zona Franca, la Barcelona Development Agency, que ha organizado este viaje y que yo me honro en presídir. La BOA está a su completo servicio para ayudarle en su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones y Contactos muy concretos: a) Sobre disponibilidades y precios de suelo indus- trial. b) Sobre empresas locales que puedan ser potenciales "partners", suministradores, o clientes. c) .;obre el potencial docente y de investigación de nuestra Universidad y centros especializos, d) Sobre los incentivos a la inversión industrial. e) Sobre cualquier otro aspecto que pueda necesitar su compañia. Todo un equipo humano, especializado y profesionalizado, es7z5' al servicio de su empresa para hacerle las cosas más fas- En suma, pues, cree honestamente que existen algunas cazonos' para considerar nuestr. Quiero expresarles, en 111,,:* . =_-± de la ciudad des económicas que me acompai'lan en este calurosamente bietriendos la inEstalaci6n de su 7i y de las entida acto, que ustedes serán deciden escogernos como área para empresa. Barcelona, que fué siempre un ciudad abierta, les recibirá con cordialidad y calor. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona DUsse:1 Munie , 26 de enero de 19B8 (9:30 h) de enero de 1985 (9:30 h) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4040 Title A name given to the resource Introducció a la presentació de l'Area Econòmica de Barcelona a Dusseldorf (26-01) i Munich (27-01) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Bones comunicacions amb Europa; port, aeroport, etc. Serveis a empreses. Area Metropolitana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Dusseldorf i Munich, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Finançament Economia Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Territoris Alemanya Barcelona Consorci de la Zona Franca de Barcelona Àrea metropolitana Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1172/19880927d-00309.pdf 155f4c203fd75022fc1d7f9b477ecff2 PDF Text Text DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION A LA PRESENTACION DEL ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA EN TOKYO (27 DE SEPTIEMBRE DE 1988) SeKorafi y SePiores : En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de todas las entidades económicas aquí representadas (Asociación de Empresarios de Cataluña, Cámara de Comercio de Barcelona y Feria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia en este acto, que espero sea de su interés. Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas consideren el área de Barcelona como una seria opción a la hora de localizar sus industrias fuera de su pais. Durante esta mañana, un técnico de Price Watcrhouse y profesor en la Escuela de Management IESE, Sr. Kimio Kase, va a detallar algunos aspectos del porqué y del cómo invertir en Barcelona. Asimismo, tres empresarios de empresas japonesas que han invertido ya en nuestra área, tendrán ocasión postcrio-mente de exponerles personalmente su experiencia. Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez razones que me parece que tienen suficiente peso para justificar la consideración de la "Opción Barcelona". Veamos, estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía espanola. El crecimiento del Producto Nacional Bruta Español ha sido en 1987 del 5,2 %,bien por encima de la media de los paises �de la CEE. Por otra parte, el diferencial de inflación de España respecto al recto de paises de la CEE se ha reducido de forma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa que la lucha contra la inflación está consiguiendo en España éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn, Vicepresidente del Chase Manhattan 5ank, en el "Wall Sreet Journal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos paises en Europa que merecc ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo". S gunda. Barcelona es La puerta de entrada a un mercado Je 35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación geogrófica, cercana a la frontera con Francia, cori excelentes accesos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión. Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Oriente y de América Latina. Catalu'rSa es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor con- sumo tanto doméstico como industrial. Tercera. Barcelona cuenta con unaotente infraestructura industrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee un aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado y modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aproximado de 1.667 dólares americanos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los ayunta- ^ �mientos del área de Barcelona están desarrollando un gran esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la puesta en marcha, dentro de 6 meses, del Parqus Tecnoló ó dei Vallés (a 30 Kms del centro de Barcelona) en el que, además de una excelente ubicación, se ofrecen a las empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequerlas empresas, con asesoramiento y actividades de forma- ción incluidas. Y lo que es más importante: la enorme red de empresas industriales existentes, que puedan convertirse en suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de Esparra. Hace 200 años que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se hallan representados. Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica, están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable y con altos niveles de cualificación y formación profesional: a) l+:stán disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros paises, escasez de mano de obra cualificada. b) El coste del trabajo es en Espaiia, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de paises europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. e) El grado de cualificación es elevado, Barcelona Concentra tres Universidades con un elevado número de estudiantes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, not_:ir,le, con la reciente cree<: i'7r: de �centros de investigación aplicada en nuestra área (Microelotrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabafó muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan las empresas nacionales y extranjeras en España y, concretando, en nuestra área, resisten bien la competencia con otros paises de Europa (Nuestro 35% de Impuesto de-Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de países de la CEE). Por otra parte, el Impuesto sobre la izenta de las Personas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo, menos importante que en la mayoría de paises del centro y dei norte de Europa. Sexto. Los Servicios a las em p resas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de hasta 3 millones si consideramos el área metropolitana. Ha estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería, aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria de Muestras que concentra, a través desus 40 salones a más de 2.296.764 visitantes al año. Séptimo. Incentivos a la inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la media europea: a) Hasta hoy s e ha podi d() obtener subvenc:i.orie^ de hasta un 30 % de s u i river:; i ón en activos fijos si s u empresa se ubicaba e n eina de l a s numer'os'as 'Lonas t? p t.)rt;entc? ReinciuH i.ri3l i zacic,n del Arca de Barce; nrca . Un nuevo rondo del r'i:[)RR (de la CEE) continúa este mecanismo de incentivos (hasta el 20 % de la inversión en a ct ivos fijos). �b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por creación de lugares de trabajo (0,5 millones de ptas por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 10 %). e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a través del Banco de Crédito Industrial. d) Puede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes conocen ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y la tradición cultural del centro y del Norte de Europa. [Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos con el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los Juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de negocio para muchas empresas, sino un estimulo para el desarro llo de innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un momento que puede aprovechar su empresa, �E Décimo. La "Flarcclona Development. Agency". Una últims razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia del Consorcio de la Zona Franca, la Barcelona Development Agency, que ha organizado este viaje y que yo me honro en pre- sidir. La BL)A está a su completo servicio para ayudarle en su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones y contactos muy concretos: a) Sobre disponibilidades y precios de suelo endus• trial. b) Sobre empresas locales que puedan ser pot era,.::, les "çpartncru", suministradoras, o C) :;Obre ei 1)0tCeec131 r1pc:!'n t:e de nuestra Universidad y cent d) Sobre le;, incentivos ;y is ;r! el re ate:;. cl!' e1Ve',;1'rV;fe ros e:; l >rr r,r inversión r ,., I i Y.ádu. inrfu:l;t.rr.il. e) Sobre cualquier otro aspecto que l euda necesitar su compañia. Todo un equipo hum a n o , especializado i z a do y profesionalizado, esta al servicio de empresa para hacerle las canas más fá- :;u ciles. En suma, pues, creo honestamente que existen algunas razones para considerar nuestra opción. Quiero expresarles, des económicas que nom b re de en m e <ic:vmhaiian ien calurosamente bienvenidos s 1 a ciudad y de la:: c,ntida ente acto, que ustedes serán deciden escogernos como área para i la Instalación de su empresa. Barcelona, que c:nn cordialidad y fué siempre un ciudad abierta, les rcc:ihlr:s calor. Pasqual l+l; d r riyu Alcalde de Tolcyo, 77 li + r'r:e l1 i cin:e de septiembre de 1988 N . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4078 Title A name given to the resource Introducció a la presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Creixement de l'economia espanyola, infrastructura industrial i bones comunicacions amb Europa i la resta del món, xarxa d'empreses industrials ja existents, fiscalitat raonable, serveis a les empreses, incentius a l'inversió, qualitat de vida, els Jocs Olímpics i la Barcelona Development Agency. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tokyo Kaykan, Tokio Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Indústria Comerç Infraestructures Finançament Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/897/0000001397.pdf 3b61d345eb1691a3070f41b4a963f9bc PDF Text Text INTERVENCIÓ - IV Cumbre Mundial de Alcaldes “La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los gobiernos locales”, Pasqual Maragall 12/04/2007 | Istambul ISTANBUL BARCELONA AND AFTER 13 APRIL 2007 (CORRECTED & REVISED) 1. MY LAST VISIT HERE WAS IN 2005 AS PT. OF CATALONIA PREVIOUS AS MAYOR, WHEN MAYOR ERDOGAN AND I SISTERED BCN AND ISTANMBUL 2. NOTES OF THE BCN DECLARATION IN 2005 LESS CLIMATE THAN IN 1995 PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY CREATE BANK OF DEVELOPMNET EUROMED IMOPORTANCE OF DESERTIFICACIONS (SEE RECENT MAPS) AND DEPLETION OF FISH RESERVESIT SEEMS THAT MANY OF OUR BEACHES WLL BE GONE I AM NOT A FANATIC OF PESSIMISM, SEEN THAT ALL PREVOIUS PESSIMISMS HAVE FAILED) FIRST OF ALL THAT OF ALFRED MARSHALL INVENTOR OF ECONOMICS AND DIMISHUNG RETURNS (OF COURSE HE DIDN’T TAKE ACCOUNT OF AMERICAN UNLIMITED RESERVES OF LAND: KEYNES WAS RIGHT) NOT IN BCN CONF’CE BUT IN BCN FORUM OF CULTURES (2004): DAVID CRYSTALL TALKED �ABOUT DEPLETION OF THE NUMBER OF LANGUAGES THIS CANNOT BE PREVENTED BUT THE NUMBER OF LANGUAGES LEARNT CAN THEORETICALLY BE INCREASED MIREIA BELIL PRODUCED A PERSUASIVE PICTURE OF THE FORUM OF CULTURES AND ITS CONTINUITY. I EXPECT ISTAMBUL WILL SOME DAY BECOME AN OLYMPIC CITY AND A FORUM CITY AS BARCELONA WAS: THIS STAMPED A QUALITY MARK BESIDES BCN’S NAME 3. THESE EVENTS HAVE AND WILL HAVE PRODUCED A RETURN OF THE MEDITERRANEAN BASSIN TO A CERATAIN DEGREE OF CENTRALITY IN MODERN WORLD, SOMETHING THAT WE LOST IN 1492 EUROPEANS “DISCOVERED” AMERICA AND IT IS A GOOD SIGN THAT BOTH SPAIN AND TURKEY AND PROBABLY PORTUGAL ARE COMMANDING THE ALLIANCE OF CIVILISATIONS EFFORT. THE MED BASSIN IS REALLY THE MID TERM OF EASTERN AND WESTERN CULTURES BOTH IN TIME AND SPACE 4. BACK TO PRESENT: SOME RELEVANT BUSSINES AND INDUSTRIAL EVENTS HAPPEN IN THE AREA: THE MERGERS BETWEEN AUTOPISTAS SPAIN AND AUTOSTARDE ITALY, BET. ENEL AND ENDESA IN POWER GENERATION, THE ACQUISITION OF SCOTISH POWER BY IBERDROLA SPAIN ETC. 5. LAST WORD: ON SARAJEVO TADIC AS A SYMBOL OF INT’L JUSTICE �MLADIC AND KARADCIC AS A SYMBOL OF INT’L FAILURE MOSTAR: SOLANA SENT RICARD PEREZ CASADO THERE AND HE GOT THE REBUILDING OF THEW “MOST” OR BRIDGE UNITETING THE CROAT WITH THE MUSLIM SIDE OF THE RIVER, DESTROYED BY A BOMB. (“MULTI, MULTI, MULTI” … SAID AN ANGRY BOSNIOCROAT OFFICIAL : “YOU ALWAYS TALK MULTI, I’M FED UP WITH MULTI!” THIS IS THE REAL QUESTION: THE “MULTI, MULTI” FATIGUE AND THE COZINNESS AND WARM OF THE “US, US, WE” REFUGE, LIKE IN KIDS: “ME, ME, ME” ALL THE TIME, IN VIEW OF THE IMMENSITY OF SORROUNDING SPACE AND THE TALLNESS OF TREES AND HOUSES. IT IS NOT A COINCIDENCE THAT THERE WAS A MAN FROM VALENCIA, RICARD PEREZ CASADO, THE ONE WHO REMADE THE BRIDGE. VALENCIA, AS WELL AS THE SOUTH OF CATALONIA, WAS NOT ALWAYS CHRISTIAN BUT HAD ALMOST 8 CENTURIES OF MUSLIM DOMINATION, 711 A.C. UNTIL 1492 POST.C. THE BISHOP OF SEGORBE ONCE TOLD ME LESS THAN 20 YEARS AGO THAT HE HAD FOUND KORAN IN THE SEGORBE MOUNTAINS OF VALENCIA AND THE JOYFUL RIVALRY BETWWIN “MOROS Y CRISTIANOS” IS STILL PRESENT IN VALENCIA AND ALICANTE’S FESTIVITIES. EVEN IN CATALONIA, A PLACE LIKE MIRAVET (THE NAME SAYS EVERYTHING) HAS A FESTIVITY CALLED “THE SIEGE” WHICH CELLEBRATES THE RESISTENCE OF A PLURAL COMMUNITY OF MOORS, CHRISTIANS AND JEWS, PROTECTYED BY THE ORDER OF THE TEMPLE (“TEMPLERS” IN CATALAN) AGAINST THE ATTACK OF THE CHRISTIAN KING COMING FROM BARCELONA. �AND MANY TOWNS IN LLEIDA, WEST OF BARCELONA AND ALSO OF LONG STANDING ARAB DOMINANCE, HAVE NAMES LIKE VINAIXA (“BEN AÏSSA”) OR VINAROÇ (“BEN AROCH) – TWO NAMES CORRESPONDING TO TWO CONTEMPORARY MOROCAN MINISTERS TO WHICH I DISCOVERED THEIR GEOGRAPHICAL ORIGINS IN SPAIN. TO END WITH A NOTE OF FUTURE: IT IS FORTUNATE THAT PREMIER ERDOGAN, WHATEVER HAPPENS TO HIS BRIGGING FOR PRESIDENCE IN TURKEY, IS TRYING WITH JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ ZAPATERO TO BRIDGE OR ALLY CIVILIZATIONS. EVEN MORE SO IF THE PRESIDENCE OF THIS BRIDGING EFFORT (“BRIDGE” BEING PREFERRED TO “ALLIANCE” AS A TITLE, SEEN THE MILITARY PARFUME OF THE LAST NAME) IS ACCEPTED BY JORGE SAMPAIO, FORMER Pt OF PORTUGAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Istanbul Barcelona and after Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Istambul (Turquia) Abstract A summary of the resource. IV Cumbre Mundial de Alcaldes “La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los gobiernos locales”. Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Alcaldes Globalització Administració local Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1595/0000000758.pdf 20bd768e4742fb0e614eeadb91a18368 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource It is not in our interest to pretend we are not in Spain Source A related resource from which the described resource is derived Catalonia Today Language A language of the resource Anglès Creator An entity primarily responsible for making the resource Burgen, Stephen Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Estatut Economia Model social Acció política Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1564/0000000799.pdf 8b9b6e815a39192cec28e8e7f7ccf3b4 PDF Text Text E N T R E V I S T A a PASQUAL MARAGALL JO NO ESTARÉ MAI TAN LLIGAT AL NACIONALISME ESPANYOL COM HO ESTAN AVUI ELS NACIONALISTES CATALANS Pujol sol dir que el PSC és el màxim responsable de les renúncies de Catalunya en la Transició. Com valora aquell període? La Transició va ser impulsada pel PSC i pel PSUC bàsicament, que van ser els dos partits més votats el 1977. Eren els partits més arrelats en els moviments polítics del final del franquisme: l’Assemblea de Catalunya, CCOO, els moviments dels barris, etc. En aquells moviments el nacionalisme hi era molt poc. Ara alguns sectors parlen de la necessitat d’una segona Transició i jo penso que, efectivament, cal fer una actualització de la Constitució i l’Estatut. L’elaboració de l’Estatut es va fer en un clima de consens entre les diferents formacions catalanes democràtiques. Quan es va trencar aquell consens? El trencament de la unitat catalanista es produeix el 1982, i queda simbolitzat en el moment en què CDC va trencar la capçalera de l’11 de setembre. Aquell dia, abans de la manifestació, el Guti, en Raventós i en Roca es van reunir en un bar de la Via Laietana, i Roca va dir que Pujol havia decidit que no hi hagués capçalera unitària, i mai més no n’hi ha hagut. És el moment en què Pujol estableix la teoria segons la qual hi havia hagut una traïció del PSC. Potser CiU va voler monopolitzar el catalanisme, però, com a reacció, el PSC se’n va anar desmarcant. En els seus orígens, el PSC tenia uns dirigents i uns intel·lectuals clarament adscrits a la tradició catalanista, com Raventós, Obiols, Alexandre Cirici o Oriol Martorell. Avui costa més trobar-hi persones d’aquest perfil. 41 El PSC d’avui continua essent un partit catalanista. Hi ha gent que parla amb to crític dels “Montilles”, però el cert és que Montilla ha declarat que ni Mas ni Duran no li poden donar lliçons de catalanisme i �E N T R E V I S T A nó positiu, amb sentit de futur, perquè la política, en el món, és un mercat de futurs en el qual ens hem de situar bé. En quins aspectes no n’hi ha prou amb el que tenim? Si ara escrivíssim la Constitució i l’Estatut, els faríem diferents. Jo sóc partidari d’afegir a l’Estatut un codi interpretatiu, que li doni una visió més en la línia de la devolution escocesa, més federal. Cal posar l’èmfasi en la proximitat: l’autonomia dels pobles, de la societat i dels poders propers ha de ser la norma, i les matèries reservades a l’estat han de ser l’excepció. Per això el que caldria és posar-se d’acord sobre quines han de ser aquestes excepcions, que són necessàries perquè la proximitat no és bona sempre. En moneda, control de fronteres i defensa, no ho és. Cal tocar també la Constitució? ningú no l’ha desmentit. És possible que algun comportament del PSC està fent ara en una situació que ho és menys. Han de ser els historiadors els qui interpretin si el El trencament de la unitat catalanista es pro- PSC va donar lloc o no al trencament de la unitat catadueix el 1982, i queda simbolitzat en el mo- lanista per part de CiU. Noment en què CDC va trencar la capçalera de saltres creiem que no. l’11 de setembre. propiciés que CiU hagi actuat com ha actuat, però jo crec que la responsabilitat va ser i és de CiU. El 1982 CiU va plantar la bandera del “nosaltres sols”, que ha durat més de vint anys. Avui, en la crisi basca que vivim, Pujol és exquisidament delicat amb els equilibris de l’Estat, però als anys 1981-82, al moment de la LOHPA, etc., també hi havia una situació crítica. El 1982 Pujol ens va estigmatitzar per ser curosos en una situació delicada, que és el que ell Fa cent anys el catalanisme es va proposar regenerar Espanya i obtenir l’autonomia de Catalunya, objectius que avui es poden considerar assolits. No està esgotat aquest tipus de catalanisme? El somni catalanista de fa cent anys en certa manera s’ha complert, perquè per primera vegada des que es va formular aquell projecte hem tingut vint anys d’autonomia. Però no n’hi ha prou amb el que hem aconseguit, i amb això no faig un plantejament només reivindicatiu si- 42 La Constitució és una gran disposició transitòria concebuda per passar de la dictadura a la democràcia i a l’autonomia, i té l’ambigüitat que, com deia Napoleó, una constitució ha de tenir per durar. A la Constitució no hi surt la paraula Europa ni la paraula Catalunya, perquè encara no s’havia entrat a la UE i les comunitats autònomes encara no s’havien constituït. Per tant, caldria introduir a la Constitució la filosofia dels tractats de la UE i la regulació bàsica ja consolidada de les comunitats autònomes. Persones pròximes a vostè, com Oriol Bohigas o Rubert de Ventós, consideren que Catalunya ha de reivindicar un estat. Ara que entraran a la UE Lituània, Eslovènia, Xipre o Malta, no és lògic pretendre que Catalunya tingui un estatus com el d’aquests països? Els estats que entren ara a la UE són els que van desaparèixer el 1871 �E o 1914 o 1945. Els qui vam perdre la cadira dos segles abans ho tenim més complicat; haurem d’esperar una mica més per obtenir a Europa l’estatut que volem. Europa farà, ella mateixa, una evolució. Quan es va negociar el Tractat de Maastricht, els länder alemanys van dir a Köhl que no era lògic que Luxemburg tingués veu i vot a la UE i ells no, i això va donar lloc a la creació del Comitè de Regions, que almenys permet a les regions europees d’expressar la seva opinió. Ara entraran uns quants “luxemburgs” i, per tant, la situació encara és més calenta. Però cal donar un marge de respiració als estats, que estan cedint sobirania per dalt i reben molta pressió per baix. Si no deixem respirar els estats, entrarem en un procés molt difícil de controlar. Però la batalla dels populars, singularment dels espanyols, per evitar una Constitució federal és una batalla perduda. N T R E V I S T A Catalunya té prou instruments polítics per afrontar la globalització? corrent de la història, que tendeix a simplificar les estructures. La globalització encara fa les coLa necessitat de tenir una certa dimenses més difícils als països com Catasió per a no ser engolit per les cultures lunya, perquè la globalització fa amb globals és el que el du a plantejar una els països el mateix que amb les emaliança dels territoris de l’antiga Coropreses: els concentra. La globalitzana d’Aragó? ció ha acabat amb moltes empreses industrials, per falta de dimensió, i Respon a dos factors. Per un ha provocat la seva integració en cantó, les eleccions de 1996 van deempreses més grans. Amb els estats mostrar que hi ha un triangle constipassa igual: dins de cada estat hi Els estats que entren ara a la UE són els que ha un procés de concentració. Madrid és una ciutat global van desaparèixer el 1871 o 1914 o 1945. Els perquè té l’estat, té un pes qui vam perdre la cadira dos segles abans ho demogràfic, està ubicada al tenim més complicat. centre de la península, etc.; s’ha beneficiat de la concentració. Això fa els problemes més tuït per Aragó, Balears, Catalunya, el greus perquè nosaltres no només no País Basc, Astúries, etc., on es fa una tenim veu pròpia a Europa sinó que, interpretació d’Espanya diferent. A a més, a Espanya ja no tenim el pes València aquesta opció encara no és que teníem. En certa manera, quan majoritària, però ho serà. Per un aldemanem singularitat anem a contra tre cantó, efectivament, és una res- 43 �E posta de Catalunya a la globalització. Si no tens 10-15 milions d’habitants, no pots tenir un aeroport potent i, sense aeroport, ja et poden donar veu a Europa que no arribaràs a ser allò que voldries. En aquest procés de concentració, per a fer un país i una metròpoli potents cal definir un espai més gran del que som estrictament. Si no sustentem el nostre projecte en l’intent de reunir unes condicions econòmiques, demogràfiques i tecnològiques d’una dimensió determinada, no tindrem mai allò que considerem que ens correspon políticament, perquè no hi haurà la base necessària per a sustentar-ho. Aquesta estratègia no és tan efectista com una “Declaració de Barcelo- N T R E V I S T A na”; és una opció de llarg termini. I és més efectiva. Vostè últimament ha denunciat els excessos del nacionalisme espanyol. Ara manen tres nacionalismes i, encara que no ho sembli, s’aguanten mútuament perquè tots els nacionalismes es fonamenten en l’existència d’un adversari. La situació dramàtica del País Basc ha creat un espai polític per al nacionalisme espanyol. I, històricament, ha estat el nacionalisme espanyol el que ha creat el drama basc, quan el 1938 Franco va dictar un decret que va suprimir els furs de les “províncies traïdores”. Aquí hi ha l’origen del conflicte, que es confirma quan el 1948 Aguirre, des de l’exili, va enviar una En aquest procés de concentració, per a fer un carta a gent diversa del país país i una metròpoli potents cal definir un es- dient que, si allò continuava així, es perdria la identitat del pai més gran del que som estrictament. País Basc, i fent una crida a la 44 joventut basca a reaccionar, “si cal, violentament”, diu textualment la carta, que jo vaig llegir fa uns anys a l’arxiu Tarradellas. Per tant, està tot escrit: la provocació de Franco i la resposta del nacionalisme basc. El context de la carta d’Aguirre era la desesperança que va causar el fet que Franco no caigués en acabar la Guerra Mundial. Sí. Sembla com si el món ho hagués oblidat. Recordo que fa anys em vaig entrevistar amb George Bush senior, quan ell era vicepresident, en un moment en què hi havia un conflicte entre Espanya i els Estats Units sobre la renovació de l’acord sobre les bases americanes i ells no entenien els recels espanyols. Com a alcalde, li vaig explicar que els ciutadans de Barcelona pensàvem que els americans no van arribar a Espanya igual que van arribar a Itàlia, perquè a Ità- �E lia van fer fora els feixistes i, en canvi, a Espanya va ser al revés, van venir de la mà de Franco. Com veu la situació actual d’Euskadi? Si no incideix algun factor extern, no hi ha sortida. Buscant on es pot trobar un desllorigador, crec que la generació que va fer la Constitució hi hauria de dir la seva. Per sobre d’Aznar només hi ha el rei, i és difícil que la corona intervingui. Els únics que poden tenir una certa autoritat moral sobre el Govern són la generació constituent: Pujol, Roca, Fraga, Carrillo, Suárez, González, etc. A mi m’ha semblat bé l’actitud de prudència de Pujol davant el conflicte basc, però en el moment en què aquest conflicte s’està convertint en la gran excusa per impedir que Catalunya pugui tenir el que li correspon, crec que Catalunya s’ha d’implicar més. Encara que la Constitució no sigui dels qui la van fer, sinó que és de la ciutadania, no es pot negar que una opinió sospesada de la classe política d’aquell moment tindria un impacte. N T R E V I S T A el 30 % local. Tercer, la inversió estatal per habitant a les àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants (ara mateix, Barcelona, Madrid i València, i, progressivament, Sevilla, Màlaga, Saragossa i Bilbao) ha de ser la mateixa arreu. I quart, aplicar el principi de pagar per renda i rebre per població. CiU sosté que el nou sistema de finançament ha estat un pas endavant. L’Homs diu que el nou sistema és millor perquè els impostos dels catalans es quedaran a Catalunya, però ben mirat potser era millor el sistema anterior, perquè abans l’Estat ens enviava uns diners que es calculaven segons el cost efectiu dels serveis, i cada cinc anys es revisava aquest cost. Ara el que l’Estat dóna Centrant-nos ara en la política catalana, vostè proposa potenciar l’ensenyament públic, doblar el pressupost de cultura, promoure habitatge públic, etc. D’on sortiran els diners? D’un sistema de finançament millor, perquè amb l’actual no anem enlloc, i d’una major inversió de l’Estat. Nosaltres proposem un sistema de finançament amb els objectius següents: primer, els rendiments per habitant dels règims foral i comú s’han d’igualar; és insostenible que el finançament per habitant del País Basc superi en més del 50 % el de Catalunya. Aquesta igualació proposem que es produeixi en un termini de vint anys. Segon, el repartiment de la despesa pública entre els diferents nivells administratius ha de ser el 40 % estatal, el 30 % autonòmica i 45 són uns impostos, i no es garanteix que es cobreixi el cost dels serveis. El resultat és molt dolent perquè els impostos que ens han donat són els indirectes, que abans pujaven més que la renda, però ara pugen menys. Per tant, si bé és cert que des d’un punt de vista acadèmic i també des del punt de vista de l’autonomia el nou sistema és millor, el fet és que s’han equivocat a l’hora de definir quins i quants impostos s’havien de traspassar: el resultat pràctic és un desastre. Amb la majoria absoluta del PP a Madrid era difícil obtenir un acord millor. Tot això ve del pacte de 1999 entre CiU i PP per a la investidura de Pujol. Per imperatiu d’aquest pacte, CiU, per una banda, ha acceptat un �E N T R E V I S T A Els rendiments per habitant dels règims foral i comú s’han d’igualar; és insostenible que el finançament per habitant del País Basc superi en més del 50 % el de Catalunya. finançament insuficient i, per l’altra, va acceptar l’exigència del PP de no plantejar la reforma de l’Estatut en aquesta legislatura. (Però el que més em va sobtar en el debat de política general de l’octubre passat va ser el suport implícit d’ERC al pacte CiUPP, ja que ERC va votar a favor de no tractar la reforma de l’Estatut fins la propera legislatura). Quan va ser alcalde va tenir problemes amb el seu partit, fins i tot es va dir que aquests problemes van causar la seva renúncia a l’alcaldia. Si vostè arriba a la presidència de la Generalitat, es podrien reproduir aquelles tensions? Em vaig retirar en el moment en què, des de molt abans, havia decidit fer-ho, no pels problemes que hi pogués haver al partit, encara que és cert que l’anunci de la meva retirada va coincidir en un moment en què el partit de Barcelona havia pres la decisió d’ampliar l’Executiva a 30 membres, decisió a la qual jo vaig ser contrari. Pel que fa a la situació actual, d’entrada hi ha un canvi important, que és que ara sóc el president del partit. La relació entre el partit i jo i entre Ciutadans pel Canvi i el partit és més madura. CpC ha firmat un conveni amb el PSC, sense supeditar-s’hi, que ha aclarit aquestes relacions. Tenim la convicció que la fórmula clàssica dels partits polítics necessita una renovació. Ara tots els partits intenten crear un moviment extern afí, per tal de mobilitzar voluntats de persones que volen col·laborar sense fer-se militants. Es diu que vostè té un caràcter especial, amb cops de geni imprevistos, etc. Creu que aquesta imatge el pot perjudicar en les eleccions? Em perjudicaria si no hagués governat Barcelona durant quinze anys. Aquest és l’últim recurs de CiU; davant un adversari que no poden batre opten per la desqualificació personal. Però aquests recursos no serveixen quan, com és el meu cas, s’apliquen a una persona coneguda de tothom. Ara bé, és cert que en determinats moments hi ha hagut campanyes en la línia que indiqueu i fins i tot més perverses, però tot i aquestes campanyes jo vaig guanyar Trias, Cullell dues vegades, i Roca. Quines aliances es planteja el PSC per governar la Generalitat? Nosaltres mirarem de guanyar amb una diferència important. Si el PSC pogués governar sol tindria més poder del que mai ha tingut Pujol, ja que podria dominar la Generalitat i l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Aquesta possible acumulació preocupa alguns sectors. Barcelona, i el PP manifesta que és inacceptable que el PSC governi Catalunya amb un partit independentista. Jo crec que tots els partits, quan governen, es tornen partits de govern. Una altra possibilitat és la coalició PSC-CiU. Un escenari amb Maragall president de la Generalitat i CiU decisiva a Madrid podria afavorir aquesta fórmula? Si CiU perd el Govern de la Generalitat, es reduirà la seva capacitat de condicionar el Govern estatal, perquè si CiU perd les eleccions catalanes difícilment podrà votar a favor del PP a Madrid. Si de cas s’abstindrà, com sempre. Quan es facin les eleccions generals, les eleccions catalanes encara seran massa recents com perquè CiU canviï la seva estratègia i confessi d’una vegada que l’esquerra espanyola i la dreta espanyola no són el mateix. Perquè si accepten això se’ls enfonsa la seva construcció ideològica, que, des de 1982, s’ha basat en el discurs que tots els partits espanyols són iguals pel que fa a la qüestió nacional. Però la història demostra tot el contrari i CiU, finalment, ho haurà d’acceptar. Estic convençut que finalment es produirà un pacte entre els nacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà una nova “Declaració de Bar- Jo sempre he dit que la meva presidència serà clarament “presidencial” i que tindré un conseller primer. I aquesta estructura la farem seriosament, amb una llei, no com s’ha fet ara. El president ha de ser-ho de tothom, no en el sentit Tarradellas de govern d’unitat, siFinalment es produirà un pacte entre els nanó en el sentit de representacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà ció institucional, d’una presidència moderadora que reuna nova “Declaració de Barcelona” en què presenti l’interès general. participaran el nacionalisme i el federalisme. Tornant a les aliances, la fórmula natural seria la coalició PSC-ERCIC. Aquesta coalició podria hipotecar alguns elements de programa del PSC? Hi ha qui diu que la col·laboració amb ERC a la Generalitat seria més complicada del que ha resultat, per exemple, a l’Ajuntament de 46 celona” en què participaran el nacionalisme i el federalisme. I això potser també fa que CiU no ho admeti obertament, ja que, per a poder fer un bon pacte, els convé no donar-lo per descomptat. Però tot això només és una especulació. �E N T R E V I S T A En els sectors més catalanistes hi ha una certa recança davant la possibilitat que la Generalitat sigui governada per un partit lligat a una formació estatal. Què els diria? El primer que els puc dir és que jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els nacionalistes catalans. Primer, perquè de nacionalistes espanyols n’hi ha de vàries classes i, segon, perquè actualment el PP determina des de Madrid el que es vota al Parlament de Catalunya, i els nostres estatuts deixen molt clar que el PSOE mai no determinarà el que el PSC voti a Catalunya. Un tema que planarà damunt les properes eleccions és la immigració. Què en pensa? És una vergonya que la gent que va immigrar els anys 60 i que ha superat la situació de pobresa que tenia aleshores hagi de veure com els seus barris, les seves escoles, etc. tornen a ser miserables. Hi ha qui diu que ells, que van ser immigrants, haurien d’entendre millor els qui vénen ara, però és lògic, justament, que no vulguin sentir-se immigrants per segona vegada. A Pedralbes no hi ha conflicte perquè no hi viu cap immigrant. Exacte. El que no es pot fer és titllar de racistes els qui viuen en els barris on es concentra tota la immigració. Cal invertir en els barris més desafavorits, perquè un barri depauperat produeix un efecte de crida a què s’hi concentri la immigració. I cal dir que la dreta no està aportant solucions a aquesta situació. Ara mateix els socialdemòcrates governen pocs països a Europa. Es pot esperar un canvi de tendència? La DS italiana ha publicat una carta a Le Monde i a La Repubblica, firmada per d’Alema i Amato, és a dir per l’exPC i l’exPS, on diuen que cal crear una formació reformista a nivell italià i europeu. Ho argumenten dient que Köhl, quan es va quedar sol com a governant de dretes a Europa, va dir que per tal que la dreta tornés a ser hegemònica calia deixar-se de manies i integrar dins la Internacional Demòcrata-Cristiana els Tories britànics, però també Berlusconi, Haider, etc., és a dir el populisme nacionalista. D’Alema i Amato diuen que ara l’esquerra ha de fer el mateix però al revés, és a dir, ha d’integrar dins el reformisme els que van sortir perjudicats per aquella gran coalició de dretes. Els liberals? No, els demòcrata-cristians. Ells sostenen que aquest moviment de Köhl va deixar fora de joc els demòcrata-cristians i, per tant, els interpel·len a unir-se als socialdemòcrates per a fer una gran formació de centre-esquerra. 47 Fa prop de 25 anys de l’aprovació de l’Estatut. Com somia la Catalunya del 2025? Hi ha qui pensa en la independència, i a mi em sembla bé que ho pensin. Us contestaria amb una altra pregunta: ara fa 25 anys, on pensàveu que podíem arribar en aquest període? Contestant aquesta pregunta es contesta l’altra. Jo crec que hi ha hagut un ritme positiu; que, després de 1714, a la història de Catalunya mai no hi havia hagut 25 anys com aquests, amb democràcia, tranquil·litat, progrés econòmic, autonomia, etc., però també penso que ara és el moment de fer un pas endavant. No sé on haurem arribat el 2025, però si recuperem el ritme inicial i donem una empenta a l’evolució estatutària i constituent, l’any 2025 estarem molt bé, fins i tot en l’àmbit europeu. Raimon Carrasco i Miquel Sellarès � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els nacionalistes catalans Source A related resource from which the described resource is derived Debat nacionalista Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Carrasco, Raimon Sellarès, Miquel Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Nacionalisme Acció política Oposició Territoris Catalunya Constitució Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-03-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/696/19920225_LV.pdf a070e96601f31bc11814ec6277cce6b7 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/02/1992 La Vanguardia, p.002, Cultura y Arte Héroes del 91 Joan Teixidor y los otros PASQUAL MARAGALL ¿Qué Cataluña es la que muere Con Joan Teixidor? Si es cierto que cada día el país es ya otro, un poco distinto, la Cataluña que amanecerá mañana habrá dejado atrás... ¿qué cosa? ¿Cuál de sus múltiples acentos? ¿En qué será mañana el río Fluvià distinto al de hoy? ¿Qué margen, qué cañizal habrá imperceptiblemente cambiado su proyecto? Y aún: ¿es que las cañas del delta, “perdido ya Sant Pere Pescador para siempre” -y quien conozca un poco esas tierras no puede evitar una emoción muy honda ante la serenidad del poeta, de la persona-, es que esas cañas seguirán siendo las mismas sin el poeta? Otras veces nos hemos preguntado: ¿existe el rincón de la “fageda” si nadie lo está mirando? Existe, sin duda; existen las cañas hoy como ayer. Pero nos preguntamos ¿para qué, para quién? Existen para una humanidad cuyo rostro todavía no conocemos, si bien está programado en lo que nosotros somos, porque sólo de nos otros puede nacer lo que mañana será, de nadie más. Nuestro, pero desconocido, es el ser que mirará la “fageda” y las cañas, quizá sin verlas, quizá para arrasarlas, quién sabe si amando a su sombra, a su vera. Pues no conocemos lo que engendramos, preguntémonos de nuevo cómo se produce el tránsito hacia el futuro. De dos maneras: creando (o modificando) y dejando poso, posando, reposando, muriendo. Lo que queda Lo que queda de nosotros cuando ya no estamos es lo que realmente influye: ese es el programa que dejamos escrito en el memoria de la especie. Ciento cincuenta veces (tres veces por cada cien años durante 5.000) ha tenido lugar esta operación antes de nosotros. Sólo 150 veces desde aquel hombre acurrucado que encontramos hace un año junto a Sant Pau del Camp. Y lo que deja mos depende de cómo lo dejamos, del momento, de la manera. Igual que es cierto que la primera impresión es la buena, lo es que la última es importante, porque es la primera en el tiempo que nos sucede. La primera que ve la humanidad que no conocemos, que nace el día en que nos vamos. La buena preparación del tránsito, un arte reserva do a los elegidos, los más afortunados, aquellos a quien la vida ha dado distancia, y compañía. Joan Teixidor nos ha enseñado a cómo aproximarse con palabras, con reflexiones (como el río Fiuvià, cuando perezoso, se acerca al golfo de Roses) al punto donde nos entregamos. ¿Qué ha muerto en nosotros, qué Cataluña ha muerto un poco? ¿Qué es lo que, en realidad, muriendo ha quedado programado en nuestra memoria colectiva? Miremos un trecho atrás, de ese 1991 donde la ciudad ha mudado, en ella misma y en los que la poblamos. 44 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Murió primero Vidal Alcover y a los nueve meses Maria Aurèlia. Murió Amat, plantados ya los “pebrers” de su calle Manacor, su último acto de civismo. Murió Puigcerver plantado ya el Lliure, y Garsaball con la medalla al Mérito Artístico aún reciente en el pecho. Murió Montserrat Roig, prosista del Eixample, con los ojos asustados mucho antes de la enfermedad, con los ojos asustados por el descubrimiento de la muerte que hay en la vida, en la vida misma: las pequeñas muertes de cada día que las mujeres viven por nosotros, los hombres, los niños, los mayores. Y también murió un hombre por excelencia: constructor, padre, abuelo, concejal, fiel amigo, marido fiel, carácter, genio, alegría: tanto de todo ello que aguantó casi más allá del final para estar presente, fiel a todos, en el final del mandato, cuando ya todo el cambio de la ciudad estaba encarrilado. Murieron otros constructores, obreros de la construcción, dejando su sangre estampada en la nueva ciudad. Y ahora Joan Teixidor, mostrando que podemos morir de cara. Repaso los rostros de todos y pienso que la Cataluña que se nos ha ido un poco -no digo la Barcelona, porque las ciudades seguramente cambian menos que las naciones, si es que cambiar pueden, pues para cambiar hay que ser, y las ciudades son más del dominio profundo del devenir mismo, del mezclarse todo en uno sin descanso- , que la Cataluña que se nos va y que en el fondo se queda para siempre es la mejor Cataluña. Piensen ustedes un poco en todos ellos y vean en qué consistió su patriotismo -de qué mil variadas maneras compusieron su amor por nuestros confines y cómo en todos ellos predominaba la generosidad sobre la necesidad de afirmarse, la abundancia cordial sobre el encerrarse. Cierto que todos tuvieron un respeto por el “ismo” de la nación, un respeto y una militancia diversa. Sin ese factor, sin ese punto de silencio que concita la mención de lo que nos es común y aún de reverencia por quienes lo representan y lo representaron (como Tarradellas, amigo Benet), no habría país, no habría ciudad, no habría nada. Pero sólo con eso... no vamos a ningún lado. Sólo con eso simplemente somos, pero no vamos. Y, por tanto, dejamos de ser lentamente. Nuestros héroes del 91 tuvieron todos una manera de expresar que su “ismo” nacional era el punto de partida de un humanismo. Seguramente porque la historia nos ha hecho más sabios, más cautos; seguramente por eso nadamos entre aguas, juntamos nuestros ámbitos de pertenencia diversos, sin renunciar a ninguno, para usarlos todos en el cultivo de nuestro suelo y convertirlo en el mejor. La única herencia que nos es real mente exigible es la de traspasar con dignidad nuestra última frontera. Asignatura difícil, la más difícil, ésta del examen final. Joan Teixidor la ha pasado con excelencia. Con él termina el año más duro de nuestra historia reciente, el más apasionante, el más transformador y el más caro. Pero la Cataluña que él deja –y que dejan los otros- es mejor. Y la dejan mejor. Porque hemos aprendido a despedirnos. 45 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Nunca consigo olvidar que el despido que tuvieron Miró y Espriu no era exactamente el que hubieran querido. En cambio Joan Teixidor ha podido decir, otra vez, como Maragall hace 80 años “aquest vespre ens veurem al Paradís”. Y lo han enterrado junto a su hijo, su “Príncep”, en Badalona. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 46 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1158 Title A name given to the resource Joan Teixidor y los otros Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Teixidor, Joan, 1913-1992 Necrologies Poesia Literatura Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-02-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2662/19821202_PM_JMN_PStJaume_cGuillerminaPuigLV.jpg 0bd5c4ae38c556bb9446a3643e1c26ed Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper revelat (B/N) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jordi Maragall Noble i Pasqual Maragall a la Plaça Sant Jaume Creator An entity primarily responsible for making the resource Puig, Guillermina Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource B/N, jpg Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Maragall, Jordi, 1911-1999 Alcaldes Investidura Abstract A summary of the resource. Forografia feta a la Plaça Sant Jaume de Barceloma, el dia de la presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Sant Jaume Rights Information about rights held in and over the resource Puig, Guillermina La Vanguardia Description An account of the resource Pasqual Maragall i el seu pare Jordi Maragall parlant en primer pla, amb l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona al fons. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies