<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=43&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-07-31T09:00:55+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>43</pageNumber>
      <perPage>50</perPage>
      <totalResults>4980</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="2616" public="1" featured="0">
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="11">
      <name>Hyperlink</name>
      <description>A link, or reference, to another resource on the Internet.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="28">
          <name>Enllaç (URL)</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="36103">
              <text>&lt;a href="http://hdl.handle.net/10803/3977" target="_blank" rel="noopener"&gt;http://hdl.handle.net/10803/3977&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36088">
                <text>Els preus del sòl (el cas de Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36089">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36091">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36092">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36093">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36094">
                <text>Tesis i dissertacions acadèmiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36095">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36096">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36097">
                <text>Director/a: Vegara Carrió, Josep M.&#13;
Departament/Institut: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia de l'Empresa&#13;
Data de defensa: 02-03-1979&#13;
Dipòsit Legal: B-25025-2010&#13;
ISBN: 9788469314449&#13;
Matèries: 332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivenda&#13;
Àrea de coneixement: Ciències Socials&#13;
Consultable en línia al  repositori cooperatiu TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36098">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36099">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36100">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36101">
                <text>Tesi doctoral defensada per Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36102">
                <text>Universitat Autònoma de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41419">
                <text>1979-03-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37116">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="669" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="371">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/669/19790818_LV.pdf</src>
        <authentication>81d06c618d21467b6e4b5ec9c08265ef</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42045">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

LA VANGUARDIA •

Área Metropolitana:

1o

BARCELONA

Ó SABADÓ.18 DE AGOSTTÓ
DE 1979

Temasypersonales

una ocasión histórica (1)

destrucción

de

la

ciudad

Pasqual Maragali,teniente de alcalde de Planificacióny Programacióndel traías pagan más impuestos para
Ayuntamiento de Barcelona,publicahoy en «La Vanguardia»
el primerode una peor calidad de vida, y con vatres artículossobre el temadel Area Metropolitána.
El señor Maragall,núme lores del suelo descendentes,frente
ro dos de la candidaturapresentadapor el Partit deIs Sociálistesde Cata a suburbios lujosos, caros y con ba
lunya en las pasadaseleccionesmunicipales,es el hombreencargadode jos impuestos sobre la propiedad,
llevar a término la reforma administrativa y de personal del Ayuntamiento. donde duermen los ‘ciudadanosque
Miembro de la CorporaciónMetropolitanade Barcelona,el señor Maragali durante el día consumen servicios
ha cursado estudios recientementeen los Estados Unidos donde ha estado —sin pagarlos— en el distrito coviviendo durante un año. El tema de las áreas metropolitanasy, concretamen mercial del centro. La mi&amp;ma imagen
te, la de Barcelonano le resulta,evidentemente,desconocido.
A lo largo se aproxima hoy en muchas metró
de estos tres artículosque publicarádesde hoy «La Vanguardia»,
Pasqual polis europeas.
Maragall expone sus puntos de vista sobre esta cuestión.
,
Debemos extremar, pues, el rigor
Una de las mayores brutalidades portamientos insolidarios, discutien para que la rehabilitación de nues
cometidas en este país en las úiti do con los vecinos para solventar tra área y el restablecimientode los
mas décadases la destrucciónde la problemas —si existen condiciones lazos de colaboración que faltaron
las décadasdel capitalismo salciudad. El yerro —que resulta de institucionales e ideológicas favora en
una mirlada de decisiones asedas, bies y a despechode las dificultades vale no deje lugara algunos de esos
cielos impositivos suburbiales y
como corresponde a los comporta económicas.
Creo firmemente que en un par el consiguiente éxodo de las clases
mientos de una clase social— es
y medio-altasde la ciudad cen-’
equiparable al ahogo cultural de Ca- de años van a reunirse esas condi altas
talunya o al desarraigo de los cmi- ciones favorables: Las mayorías tral. A la pequeña historia de ‘las
grantes forzados,y tiene consecuen ideológicas dominantes en el área, rivalidades protagonizadas por los
cias tangibles en la vida de cada la entrega total de los ‘representan- Porcioles, España y Antoja —bien
tes elegidos, a sensatezde una opo. instrumentadas desde Madrid— dodía.
Cosas parecidas, es cierto han ocu sición de la que menos puede de- be suceder, lhsisto, la afirmación
rrido en otros países. La suburbiali oírse es que, en la mayor parte de del área urbanacomo tal.
Ello implica dos cosas: 1) Estu
zación de los ricos, consumada en los casos, no militaba en el fran
EE.UU. e incipiente en Europa, ha quismo, son todos factores de espe diar - cuidadosamente, y compensar
en su caso, los sacrificios impues
escindido las ciudades en un centro re nza.
proletarizado y un entorno más o r Entre los elementos negativos hay tos por la planificación metropolita
menos confortable. Aquí el centripe que citar sin duda, junto a la crisis na a determinados municipios (in
tismo de los ricos, la retrasada mo- . económica, el centralismo posible fraestructura del delta del Llobre
torización de los trabajadores y la de los políticos barceloneses,de iz gat, centro direccional del Vallés,
ausencia de infraestructurasha man- quierda o derecha,la frágil consoli etcétera...) ; y 2) Aumentar muy sig
tenido una dicotomía de signo inver dación cultural del área en conjunto niticativamente ‘la participación de
so con excepciones como las de —con presumibles intentos lerrou la ciudad central en os costes hu
Casteildefels, San Cugat y sectores xistas en el horizonte— y el tacti manos, técnicos y financieros a que
de Maresme. La ciudad central se cismo desmesuradoa que nos está debo hacer frente el área en conmantiene y el suburbio se degrada. acostumbrado el período de eleccio junto.
Da lo mismo: la Ciudad ‘no existe. nes intensivas del que aún no hePero si esta nueva posición de la
No hay correspondencia entre los mos salido.
ciudad contraria respecto al área
fenómenos reales y las institucio
Al entusiasmo actual de los nue tiene que producirse —y puede provos regidores de los municipios del ducirse, puesto que aquí se dan unas
nes.
Reconstruir la Ciudad, con ma- área metropolitana, a su entrega y condiciones de homogeneidad polí
yúscula, la ciudad como centro de moderación simu•táneas,que se ha tica que no existe en otros países—
la vida social y política, va a ser puesto de relieve, por ejemplo, en- es preciso que la institución metrola tarea de dos o tres generaciones. torno ai injustificable suceso ce politana se fortalezca, no como foro
y es más caro reconstruir que cons Abrerá, habrá que añadir pues dos, de debate y reivindicacIón, sino cotruir, más cara la rehabilitación de abundantes de rigor y perseveran- mo ente ejecutivo y actuante,dótado
un tejido que su expansión lineal.
cia para que nuestro difícil empeño de recursos,y en que la ciudad cen
Ahora bien, el coste de la rehabi tire adelante.
ti-al se sienta plenamente compro
litación del tejido urbano es una de
Estamos ante una ocasión históri metida y representada. Ignorar esta
las variables más indeterminadasdel ca de salir de ‘la didomía decirnonó última óondición, quizá como fruté
vocabulario económico.
nica (centro rico - suburbio pobre)
Si el paciente goza de buena Sa- sin caer en la dictomía americana del tactismo a que me refería an
Lid y su estado moral es pujante, (centro pobre - suburbio rico) . Lo tes, sería un ‘error funesto.
la recuperación puede ser espeo esencial es afirmar l vitalidad y sotacular, como ocurre con ciertas en- lidaridad de la aglomeraciónurbana
Pasqual MARAGALL1 MIRA
fermedades. Hay millones de horas como tal, de la Ciudad como tal.
Teniente de alcalde del
muertas que se movilizan en favor
En las metrópolis noi-teamerica
Ayuntamiento de Barcelona.
de la Ciudad —limpiando fachadas, nas de la Costa Este se ha llegado
Miembro de la Comisión
plantando árboles, reduciendo com al extremo de que las ciudades cen
de la CorporaciónMetropolitana

La

15

terceruedad, disconformecon
a ley de. reformo fiscai

medicamentos y bonificaciones en los
servicios públicosy otrasventajas,
se
dicte una ley en virtud de la cual se
les equipara al trabajadoren activo, reduciendoeis ingresosal hacercaer soellos una mayorpresiónfiscal»
Las quejas de los jubilados, que iempre fueron justas, lo son bre
Se señala,por último, que ‘esta medl
ahora todavíamás cornoprotesta por el nuevotratamiento tributario da es contraria a una efectiva política
a que han sido sometidos aquellos pensionistas que perciben más de empleo, puesto que ante estos ries
de 3OOOOO
pesetas anua’es. Aunque,en realidad, sólo un tanto por gos impositivos el trabajador en activo
ciento muy reducidoVegaa esta cantidady son pocos los afectadosdemorará todo lo posible su jubilación
por a medida,o cierto es que los de a tercera edadson contrarios y retendrá su puesto el mayor tiempo
al pago del RPF porque entiendenque esta reducción por renta de pesible en detrimento de la creaciónde
otros nuevos.

Establece que as pensiones superiores
a 300.000 pesetas anuales pagarán el IRPF

sus ingresoses arbitraria, aparte de que el tope fijado lo consideran
también injusto. Sesenta mil duros al año son más bien poca cosa, Ley aprobadapor los
por cuanto representan,por catorce pagas,poco más de veintiuna representantes del pueblo
mil pesetas cadauna, dinero con el que es casi imposible vivir dig Las quejas han llegadoa las altas esnamenté.
feras de la Administración. Ello ha mos

trado, sin duda, la respuesta o aclara
Las asociacionesy entidades en que sobre los que pagaron los impuestos ción del Ministerio de Hacienda, en el
los jubilados y pensionistasse agrupan,correspondientes. La cotización, sumada sentido de indicar que el eonjunto de
ya han hecho patente su disconformia la participación empresarial, puede medidas fiscales relativas a los pensio
dad.
considerarse como un ahorro progreslvo nistas no es obra y voluntad del depar
«Tal medida es injusta, porque ese efectuado durante toda una vida abo tamento. «Todoel nuevotratamiefltotri.
rendimientode trabajono se ha produ ra!.
butano a los pensionistas—dice—decido en el momentodel hechoimpositi. Otro punto que tanpoco ha merecido riva exclusivamentede la nuevaley que
yo y porquevaría totalmenteel espín la atención y consideración es que no regula el impuescto sobre la renta, apro.
tu y contenidode la acciónprotectorase puede nunca negr a pensionistasy bada el 8 de septiembredel pasadoaño
de la SeguridadSocial,establecidopor jubilados que sus percepciones vienen por las Cortes,casi por unanimidad.
En
una ley, ademásde suponerun nuevo perdiendo su valor inicial en el transcur consecuencia,el Ministerio de Hacien
gravamenen algo sobre lo que ya se so del tiempo. «Mientrasse desgastanda no hace en este sentidosino aplicar
tributó: el trabajo que permitióconsti y desfasanrápidamente,las revaloriza.una legislaciónaprobadapor los repre
tuir dichaspensiones»,dice una decla ciones no aumentanal ritmo conque se sentantes del pueblo y en ningúncaso
ración de la Asociaçión de la Tercera incrementael coste de la vida y el que adopta ningunamedidaque no consisto
Edad. Y añadeque cuando se pasaa la las disfruta—es un decir— nadapuede en la puestaen prácticade la legislocondición de pensionista,cualquieraque hacer por mejorarlas;está ancladoen ción establecida».
sea su causa, se hace bajo unas nor el tiempo a merced de la políticade También ha habido aclaración con remas legales en que se establecen sus turno y precisamente,
cuandoesa polí ferencia a otra medida oficial que afeocondicionamientos. «Losque hasta aho tica alardea de una última revalorizacióntan sólo a os jubilados y pensionistas
ra así lo hicieron—continúala declara-del 14 por ciento. paralelamente crea barceloneses que disfrutan de pases de
ción— contaron con una tranquilidad
de un impuesto,que no sólo anula dicha libre circulación para los transportes pú
futuro que les daba la ley general de pretendida revalorización,sino que su- blicos municipalizados.No se les retira
la seguridadSocial,que en su artículo pone para los pensionistasuna rebajará la autorización de que disponen para
22, dice: “Las percepcionesderivadassustancial de las cantidadesque hastaviajar gratis en metro y autobús, pero
de la acciónprotectorade la Seguridadahora venían percibiendo»,ha manifes sí que habrá,según manifestacionesdel
Social están exentas de toda contribu tado un representantede la Asociación concejal responsabledel área de Trans
ción, impuesto,tasa o exacciónparaOs-de la Tercera Edad.
portes, Jacint Humet, una revisión de
cal”. Estaseguridad,conla ReformaFislos pusesconcedidos,porque se han decal, ya no existe».
tectado abusos. Un estimable tanto por
Una protecciónque no es tal
«Si el hecho no fuera trágico —fina- ciento de las 150.000autorizacionesconPensiones constituidas por las
liza—, mereceríala calificaciónde burla cedidas podrían ser canceladas por mopropias cotizaciones
terriblé para los afectados. El anciano,tivos diversos: porque sus poseedores
De otra parte, no se ha tenido tampo el impedido,la viuda o el huérfano, no disfrutan de posición económicaque les
co en cuenta que estas pensiones que comprendenque,cuandoen todoel niun permite pagar los transportes, porque
ahora disfrutan los jubilados fueron do se habla de proteccióny ayuda a el titular ya ha fallecido y no ha sido
de tu- devuelta la tarjeta o porque quien la usa
constituidas por las cotizacionesde los la tercera edad, de recuperación,
trabajadores, detraídas de sus salarios tela a los desvalidos,de gratuidadde no es precisanlentesu titular. — J, C. R.

Karl HeinzTuúbert,
historia y mintiÓ
EL TEMA: La danza ‘histórica.
EL PERSONAJE:
Karl Heinz Taubert; 66 años; soltero; nació en Stettln
(hoy Polonia, antes Alemania); pianista; uno de los primeros historiadores
mundiales de danza histórica; su afición, leer libros de danza.
—áUsted estudie la danza o la his- de pareja,quees unacatástrofepara
tena?
danza.Es el fin
la de la danza.
—Estudio la danza histórica; busco
—La danza es internacionalo calas formas antiguas de la danza, racterísticade cada país?
cómo se hacían las representacio- —Yahe escritoque se puedecernnes y cómo se pueden hacer hay, prendera un paíspor la formade su
sin fantasías.
Por danza.
ejemplo,el baila español
—jPero es posible conocer la his- no vale para Alemania, porque la
toria de un país e través de la dan- danza define una forma de vivir, es
za?
forma de expresión
la
más natural
—Sí, absolutamente.
un país.
de Por la danza se puede
—,Cuál es el país más rico en identificar a una nación.
danza?
señor TaubertEl
posee una de has
—(Tajante.) Francia. En París se mejores bibliotecas que existen sohizo la conjunción de las danzasde bre danza y es autor de •diversos II.
Italia, España,Inglaterra.
..
bros
y películas sobre el tema, labor
—Supongo que las ‘danzasde Cor- ‘ que simultanea con sus clases en
te serían parecidas entre sí.
• Hochschule ‘der Künste, en Berlín.
—SL Durante el Renacimiento,to—Cómo investiga usted sobre la
das lasCorteseuropeasteníanmaes- danza?¿Dóndeencuentra datos?
tros de danza.Ya después,por ejem.
—Hayuna gran colecciónen Ber
pb, Luis XIV tuvo durante treinta lín,en el Museodel Estado,en la sec
años unalecciónde danzadiaria;em- ción de Costumbres.Yo estuve 15
pezó cuandoera pequeño.(Me mues- años investigandoen esa colección
tra un retrato. del Rey Sol.) Mírelo, y ahora trabajoen la Universidad de
a los 60 años, con una figura grá. Salzburgo,dondehay más de ocho
cii, casi de bailaría...
mil
librossobre el tema. iAhl Y tam
—iY bailaba lo mismo que se bai- bién en la Bibliotecade París... Pero
laba en España? (Sonrío.) ¿Estába- no hay catálogo.Hay que mirar libro
mes al día?
.
porlibro...
—Luis XIV estaba casadocon Ma—Quéquedade la danzaantigua?
ría Teresade España;su nieto,que
—ElsigloXIX fue una tragediapa.
luego fue Felipe y, vino de París ra la danza.No quedanada.Sólo los
aquí con el maestrode danzaPierre nombresy la música.Graciasa perso.
Rameau.Todoel mundoqueríabailar nascomoBelaBartok,quese pasóla
como en Versalles. •
vida
recogiendola músicahííngara
Karl Heinz Taubert acompañamu- que algunos viejos recordaban,pa.
chas veces sus expresionescon mo- rs queno se perdiera... En otrospafvimientos rítmicos, armónicosde sus ses se hizo lo mismo.. . Y yo intento
nimios. Una de ellas muestra una hacerlo también...
triste huella de la Guerra ‘Mundial,
—Una
cosa. ¿Se bailabapor el pla
que casi le impidió seguir tocahdo el cer de bailar o como medio de .di
piano.
‘ .
gar»?
—Hay alguna relación entre la
—(Enprincipio no entiende la pre
danza y la decadenciade un país?
gunta.’.La repito.) En público, los
—(Sorprendido.) La danza es una hombresbailaban con máscara,pe
representaciónpara expresartodos ro en el castillo (ríe) bailaban sín
los sentimientos.Es un símbolode ella,.y supongoque tambiéns8 de.
la combinación
de la vida y la cu!- dicabanal «cherchezla femrne»...
tura. . .
—.Usted
.
cree que hay relación en—Pero parece que cuando un país tre la danzaantigua y lo que se baila
llega a su máxima expresividad en ahora?
dánza empieza su decadencia.
—No,
no. La músicay la danzade
—Antes de la gran Révolución en ahora son muy rítmicas, policéntri.
París, la decadenciaya había comen- cas. La danza antigua centraliza la
zado. El burguésquiso bailar, pero expresióny el movimiento.(Y senta
con otro estilo. Este camino está re-. do, imita las dos férmas de bailar.)
presentado por la contradanza,que
El señor Taubert ha participado
se baila con cuatro parejas.Todoel comoprofesoren el Vil Curso Inter
mundo quiso bailarasí.
nacionalde Baile Español,celebrado
No sé por qué, quizá por las difi- en Sitges y dirigido por nuestro
cultades idiomáticas —la conversa- José de Udaeta.
ciónes en francés— el señor Tauber —.Ha descubierto usted alguna
no quiere asentir, pese a que su res- danza española que no conociéra
puesta confirma mi suposición. Dejo mos?
el tema.
.
—Sí. «Los petrimetresy petrime
—.Cuál es la mejor expresiónde tras». La he descubierto
leyendoa
la danza histórica?
PabloMinguet, en su Arte de Danzar,
—El minué.Es la expresiónmás publicadoen Madrid en 1758.He poestética. Luegoviene la contradanza,dido reconstruir el baile. — Félix
pero paralelamente
también el baile PUJOL.

1
INDIA NEPAL TAILANDIA
1101.000
ptas.1
-

-

BAU CEILÁN SINGAPUR
1•_136500
pfas.1
-

-

HONG KONG - FILIPINAS - JAPÓN
1144.900
ptas.J

Sugerentes nombres.
Exóticos paisajes.
Interesantes destínos.
Disponemos de un amplio
abanico de salida.
—.---

.
Información:
ClubdeVanguardia,
Caspe28, pral.
Barcelona-lO.
Telf.317.9020(de9 ti.

a 9h.noche
ininterrumpidamente,
‘q

-‘,.—‘-‘..,‘,,..-‘...

soliciteinformación
ó envíe
estecupón
a:
i—;,

. ‘,,——,

__________
—

de:
tonguoccfl9

‘

técnica:ViajesViking,8. A.

.

Caspe,28,pral.Tel.3179020
Barcelona-lO

—

a

a

—

(apellidos)
.

_____________________________

ÓnO)

4__,__(de9h.mañanaa9h.noche

5 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10125">
                <text>1131</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10127">
                <text>La destrucción de la ciudad. Area Metropolitana: una ocasión histórica (1)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10129">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10131">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10132">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10135">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10136">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14726">
                <text>Àrees metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14357">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40339">
                <text>1979-08-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10126">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="670" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="372">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/670/19790819_LV.pdf</src>
        <authentication>8cbabd2fe47d18c4f1779d21d1637717</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42046">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

BARCELONA

•

LA VANGUARDIA

• DOMINGO, 19 DE ?QSTO

ÁreaMetropolitana:unaocasiónhistórica(2}

,

‘7-

,,,«Añella»,
cooperatiVa,
creativa

,

‘

,

DE 1979

‘Iii Corporación
como punto dé partidaY:”
Barcelona-ciudad está en condiclones de asumir este año, al las gestienes realizadas en Madrid en representación da los grandes municiplos del Estado surten efectos prácticos, gran parte de la deuda contraída con la Corporación ‘Metropolitana de Barcelona.
La CorporacIón actual es una mstltucián estrecha en todos los ‘sentidos; económico, territorial e instituclónal. Y de ello debe culparas en
gran parte a’ la ciudad central. Pero
es también la realidad de la que ‘hay
que partir en el camino hacia la Región 1 de la G’eneralitat, como auténtlca Reglónm’etropolltana formada
por las comarcas hlst&amp;rlcas del Baix
Llobregat,
Barcelonés. Marasmo y los

piedad es más Igualijaria que ta ‘ de
los ngresos lo que da a la contribu
‘ Ciónun carScter nada progresivo.
En
un trabajo universitario reciente
‘ (febrero
1979) sugerr la posibilidad
de considerar el arbitriode plusvalía mo un tipo Impositivo dife
rencialsobre las bases do vlór del
suelo de la contribución urbana, es
deóir, sobre las diferencias de valor
detectadas a través’ de este impues
to. Esto simplificaría en el futuró la
‘ gestión y permitiría regularizar el srbitrio anti-especulativo hoy adminis
trado lamentablemente, como hemos
P0dido comproba.r en Barcelona. Pero
la dureza en ‘plusvalíasólo es admisi
ble si va unida e una disciplina urba
flístíca extrema: de otro modo ‘se
Convierte
en un Incentivo a la densi
ficación tolerada, algo que en el área
de Barcelona no nos podemos permi

doe Vallés.

,

‘

Ante todo conviene pues lanzar al
CMB
InvertIr el desdeño con que
la clud&amp;1central trató sus problemas.
El futuro de la Ciudadcon mayúscula
Be Juega tanto o más fuera de la
ciudad central 47.OOO Has.) dentro
do sus estrechos límites (9.000 Has.).
Barcelona ciudad es hoy casi una ficc1ói. Su población está estancada,
mIentras la del área crece. Esto está
ocurriendo Igualmente en el resto de
Europa, dónde además, y con la excepclón de FrancIa e ‘Italia,‘las áreas
metropolitanas en conjunto están creclendo menos que la población nadonal, y las áreas urbanas de tamaño
medio más que las grandes. Pero la
estrechez cia Barcelona (Madrid tieno un tdrmino do 6OOOGHas.) sólo
tiene parangón en París, lo ‘que se
traduce en las famosas densidades
máximas (180/200 habItantes por hectárea) de nuestra ‘ciudad y la capital
francesa, un efecto ‘estadístico más
que una realidad urbana global.
EJ proyecto desarrollista de la Gran
Barcelona, que fracasé en parte por
la debilidad política de la burguesía
barcelonesa frente
a Madrid, tenía
aspectos positivos, Junto a rin alto
grado de motivaciones ligadas al divldendo Inmobiliario. Al fracasar el
proyecto nos quedamos con lo peor

‘

,

‘

‘

We, testigos de hormigón,del precio
pagado por el desarrollo económico
de las últimas décadas.

DEL
BANCO OCCIDENTÁL
DE ESTA SEMAN4

aproximándonos a les cotas europeas

en oste aspecto, y un elevado grado’
de solIdarIdad u cohesión Interna en
ei área.
Desde el puntodo vista económico
habrá que Impulsar la modernIzación
del Impuesto sobre la propiedad w’
bana, compartiendo ‘la gestión con
Madrid, o mejor aún con la Generelitat estatutaria; pero Ñvertiendo directamente los resuItdos a lo monIcipios, que son los titulares ‘de la
contribución. Modernizar la gestión
significa disponer de bases actuaiiza
das, doide estén todos los, que son
y estén e valoree presentes, superarído le desidia de las delegaciones
provinciales de Hacienda en una ta

res poco remuneratIva para el Es.

todo (pues ésto, ya antes de la municlpalizac!ón dei Impuesto, devolvía
el 00°4 de ea rendimiento),Barcelo
na-cludad, a través de la CMB, puede
aportar mucho, técnicamente, en este
sentido, pues dispone de una cierta
experiencia en valoración del suelo

,

‘

,

hacer frente y las preferenciasde las’
respectivas comunidades;pero no deberían variar mucho si no se quieren

No convienecrear una prima econcSmlcá a ese comportamiento.

Sin embargo, la ‘contribución’
urba-

na no va resolver todos los probiemas. En un país en que se ha obligado al ciudadano a adquirir la vivienda, o casi, la distribuciónde la pro-

‘

Autocar.

,

FINES DE SEMANA en’ Vali d’Aran
16 ‘y 29 ‘de -septieñtbre, 20 y 27 octubre
‘

‘

Faltan aún por sórtear 1 0 1 coches.

Autocar,pena. cm’pieta y visitas
a 2.500 ptas. ,

VIAJES COSMOS
E. Granados, 19 . P.° Vaildaura, 266
‘
‘ !anvía,
654. Tel. 254-28-49,
,

,

pensión ‘ Cornífleta, 2 excursio

nes. ‘Extensióna Lodes por 200 pesetas
Salidas:25 agosto ‘
‘ 1, 8, 15, 22 y 29 de septiembre
desde
6.000 pesetas

‘

UnmagnificoSeat 127, dos puertas,
matriculado,con seguro, listo para rodar,
sorteadaporel BancQOccidental ante notario
ensu.12 Ernisi6nde Bonos de Caja ha
correspondidoesta semana al n.° de Bbno de
Çaja 146.894.

-_SUSCRBASE_A3;0]

‘

.

¡Cada viernes de cada semana, un Sqat 127,
puedeser suya!
‘

‘

En la fotograffa, el coch Seat 127, que ha
correspondido,al titular del Bono de Caja 146894w;1]

,

LVGUJ

a BANCOOCCTDEÑTAL
, y;1]

DE VlVlENDACONsuLTE
NUESTRAS VENTAS
Y ALQUILERES D PISOS

,

12 Emlsi6n de Brnos de CajUna emisión sobre ruedas
,

&lt;

,

,

,

pies dei ‘área.
Los tipos imposItivos(Incluidosrecargos) pueden variar de municipio a
municipio, según les necesidades a

VALL,D’ARAN

,‘

‘

‘

‘

4’‘días

‘

‘

“

‘

SENSÁClONAL!

‘

‘,

aemImecanizadasy, fácilmenteeotua-

Ilzabies, y además ha arrancado ya
la gestión compartida. Hay que conseguiriá ahora para todos los munlcl-

1

‘EL SEiT 127

do.

dad destrozada y mal hecha exigirá
una mayor particIpaciónde nuestros
municipios en los recursos públIcos,

‘

‘

j

municipios más pequeños del Besós y el Llobregatson prueba tangi-

Sería bueno ir eliminando las bonlfleaclones fiscales poco d’iscrimltiadas a las viviendas protegidas —cosa
que’ ya so ha conseguido en parte’
en el Decreto Ley de medidas urgentes de fiscalidad local— y mantenerlas sólo en casos do vIviendas habltadas por ciudadanos de Ingresos bejos. Hoy por hoy ‘las exenion’es y bo‘nificacíones, dado el reparto que se
hizo de la protección oficial, ben’ofi.
cian indiscriminadamente a los que
deberían obtenerlas y a quienes no
deberían gozar de ellas

,

,

monto Inl9ualadoeen Europa, meoportablemente bajos. Las ciudades
medias en torno a Barcelona y los

fomentar refugios flscaies. Si los
ricos o los amantes del silencio quiaren maroharse de la ciudad central o
huir cJe las ciudades médias contiguao, que lo hagan, pero pagando.

,

,

encogida y une corona metropolitana
con estánares urbanísticos práctica-

El esfuerzo por rehabilitar esta

o pavimentación)..
SI no se quiere ele-

,

,

de los dos mundos: una Barcelona

rico produce más basuras y absorbe
más gastos de protección ciudadana.

en definitiva, los profesionales; los usua.
var mucho la presión fiscal ebre le En taHees de actividades
rica, o la persona que so irícorpora a un
‘propiedad ‘urbana el único remedIo reúne numerosas
taller (de teatro, danza, video o come.
e éste: lina participación proporcio
tas),y, iar úItimo el consumídor,el es.
spiraciones
de
ün
‘barrio
nal, nl que sea baja, en el impuesto
pectador o transeúnte de la cultu:ra, la
sobre la renta dejando la redistribu
persona que asistirá a tina ‘representac,ión, la parte progresiva delimpües
Desde hace un áño viené fun ción., ‘Sn los mo:mentos actuales, ‘Ano.
to, ‘al Estado o e la Generalitat. El cionando en éÍ barcelonés barrio lía» cuenta con 20 talleres distintos e
impuesto sobre nóminas —necesario
de Gracia una ooperativa cultu disposición de los trés sectores, donde
teóricamente para sufragar el trans
cada uno puede buscar lo que desea, e
porte público metropolitano— y el ral y educativa, que recoge diver intercambiar con el vecino.
local sobre ventas, son hoy alterna
sas experienciasextranjerasde
tivas difíciles en un context9 de en
desarrollo comunitario.Más de
si e inflación
.300 participantesutilizan’el cen Déficit financiero
Ahora bien, en un, área metropo
.iArielia. quiere rom
tro pararealizarnumerosas
activi er LalosCooperatIva
litana como la barcelonesa, los ‘Ingre
‘límites de edad, de modo qué se
a tener acerquen a ella las gentes sin dlstln.,
SOS SO generan y 80 gastan a niwel dades. Es una realización
de la aglomeración n conjUnto:‘la en cuenta,dada la ‘qestacóndel ción y ‘quiere, en segundo lugar, profe
renta ‘por cápita cJe Bároelona-cludad, proyecto y sus características. sionalizar su gestión. Lo que lleva me.
por ejernpio es ‘algo Inexistente. Se
ludiblemente aparejado el aspecto finanvive en, un municipio,se trabaja en
cieno. La cuota máxima por año es de
tr.
,
Gaca,
donde
hay
‘por
lo según
menos elunas
75
entidades
de
todo
tipo,
úI
La auténtica revitalización de la haotro y ¼o gasta en un tercero. De
500 pesetas, más 250 el mes si se’reaii
cienda locel y metropolitana no llegahí que una ‘hipotétIca y deseable par- timorecuento, y una ‘Iargatdici5n aso- zan actividades. El presupuesto para
ticipación en el Impuesto sobre los ciátiva, ‘parecía reunir condiciones dó 1979 es de más de’un millón y media.
rá hasta qje no se liguen los recur
ingresos personales deba concebirse rieas para’ esta experiencia. Hacia la pr. Sale’ un costo de 5.000 pesetas por
SOS locales a los impuestos fuertes,
$ambién a pivel metropolitano, y ésa mavéra y el verano de 1978, los prorno usuario el año, usuario registrado que
directos o indhectos. La participación
en los impuestos fuertes y flpxibles
sería la vía más correcta para reali tpr.es. çue tenían profuçidas raíces en no incluye a los centenares de persoáas
•el barrio, ultimaron los detalles del jro
zar transferencias derro del área.
del Estado, ‘ los que permiten seguir
que asisten a funciones, fiestas, actos
ja inflación y ¿1 crecimiento, es la
Todo esto puede’ parecer lejano y yecto. Dos líneas básicas iñformaban el en ‘la calle...
intento:
el
grupo
de
artistas
(tatro.
única sdlución a la des’ca’pitalizacFón utópico cuando aún estamos discu
danza, artes plásticas, fotografía...),. y
acelerada de .los ayuntamientos. En
tiendo la participación de la’ Genera los lfc{eres culturales del medio comu Funcionamiento
autónomo
litat estatutaria en los Impuestos es-’ . nftario, ‘ originados ‘respéctivamente en
este sentido ‘Barcelona ha consegui
‘Le,.sctividades se organIzan generaldo ya el compromiso del Gobierno
tatajes. Pero la ‘Ley mareo de Régi . un grupo de teatro y las personas inte
el nombre de ‘talleres’
men Local está a ‘la vuelta de la ‘es- grantes de un Círculo. Para Jo que aquí mente bajo
de elevar hasta el 10 ‘por ciento en
póra exploraruna técnica o acción creaquina. Y no hay que ir más lejos de
el ejercicio d.e 1980, ‘la partícipaqión
ello ‘equivalía a la colaboración tiva, y que ro tienen ‘naclaque ver con
de todos los municipios en los im-’ la República Federal alemana, cuyo cuenta
un cursillo o un én’cuentro esporádico.
federalismo es lo más parecido a lo de especialistas y profesionales.’
puestos indirectos a través de ‘los
El aprendizaje ‘se programa y cada tefondos‘ de reparto. ‘Esta es la mejor
que va siendo nuestro estado de au
•
‘
tonomías, ‘paraver como ‘los munici Cultura y usuarios•,
ller tiene ‘un funcionamiento cutónomo
noticia financiera do, este año para
losmunicipios. El área de Barcelona
pios participan —en un porcentaje
En ¿lefínitiva, se tratóba de dar vida dentro de la entidad. AneIlai’ tampoco
variable según los estados o lánder y Iógra’r poco a poco una síntesis: cultu. inicia actividades, sino que facilita que
deberíaquizás en, el futuro hacer un
fondocomún con las participaciones’
entorno al 25 por ciento— en la par- ra como instrucción; cultura como pró ha gente haga ‘lo que busca, y no abre
te que esos lnder reciben el im ‘ducto de conumo (música. cuadros, ar un nuevo taller si no hay una demanda.
recibidas
‘
por este concepto, pues el
.Anella
habrá sobrevivido hata fisistema actual de repasto discrimina
puesto sobre la renta, sobre las so- etsanfa), y cultura tal como se entiende
en contra de los ‘municipios peque
ciedades y sobre el valor añadido. en antropología, es decir, las formas de naes de 1979 gracias a la subvencIón
ños.O uizás este fondo común daba
con la finalidad de oquilibar ‘los pre vida’ de una comunidad. Todo en la co- de dos fuentes: la fundaóión de Serveis
hacersea nivel de la Generali’tat es‘ supuestos
locales.
munidad forma parte dé algo a comen- de Cultura Popular y la ayuda prestada
Dicho esto, no está dicho lo más tar: los. sueños, el precio ascendente de por el Ayuntamiento anterior, ‘desde su
tatutarla.
‘En
cuanto a ‘los Impuestos directos,
importante ‘para la reconstitución de los ‘alquileres o las inquietudes ‘ecoló delégación de Promoción Ciudadana. La
toda la ‘lógica asiste a Ja participa
una ciudad institucional a ‘la medida gi.cas, todo es, material a utilizar, Ahorb respuesta comunitaria ha ‘sido masiva.
Ciónpráporcional de losi ayuntamíen
de la iiudad ,real. Sólo sus condicio bien, cuanto más. desarrollado. sea el Par 1980 precisa la cooperativa de dos
tos en el impuesto sobre la rent.
nes económicas.
bagaje expresivo de la comunidad, más personas a pleno einpleo r ha solici
productiva será esa refIxión colectiva tdo
LdSmunicipios no son responsábles
la :municialización de sus servi
dos, dado el déficit. Según los respon
básicamente de ‘la redistribucii5n de
sobre las formas de vid.
la renta, exepto por el ,ladó del
i
La Cooperativa • AnelIa’. —anula— sables se trata conatanitemente ‘dé aus
gasto,‘ por ese lado, hoy,’se están
Ayuntamiento de 1
acoge por ¿hoa. a tes seqtores y per cultar el futií’ro en la vld de la comu
dandoen general seiviios proporciomiembrode la Cón
nidad.
. ,. senas proce’deñtes do eilos: a ‘los artis
tas especitahtas en recuros creativos;1]
nalesa los ingresos de Individuo (el
la Corporación Mat
.
“
‘‘‘

,

,

Ja iunidád

par4”

‘

L___;0];1]

SELECCIONESULIBRO
. ‘ .

1’

ACERVO
‘

rAGUILAR

‘

_______

POMAIRE;0]

1

LA
PÁLABRA DE PAPA’WOJTYLA. «La paTa- ATLAS GRAFICO DE ANDALUCIA. — A la
TedWilUs —Tra
.descripciún geográfica de las ocho provin ELCOMANDOCHURCHILI
de
braJuan Pablo II esun aUtépticogolpe
1
ducción de Marta Guastavino. cubierta de
cias andaluzasse une aquí elanálisis resu
corazón
al
Y al pensamiento de quienes la
,‘
Joan Farré, 288 páginas. 300 pesetas.’
escuchan
Y SUfl de los quesimplemente la ‘ mido da su realidadpresente. Mapas y pla
Inglaterra se ha1 convertido en un país.
nos. . a escalas desusadas. encuentran el
leen...
es npcesario
quela
meditemos
‘ dominado. por1la violencia. y os entonces
esta
,hora
solemne de
la Historia».
De en
la
feliz complemento de 122 fotografías en
‘
cuando nace
presentación
del Cardenal Primado de , color que resumen la hermosuray variedad
1 el. Comando con el propósito
restaurar el orden. Detrás hay una nueva
andaluzas.;1]
España.
Selecçión del Dr. Alsina ROca.pro1 de
.
cíe fascismo, mucho más peligrosa
fesorde
le Universidad. 350 táitas. 425 , ,
•
‘
‘
‘
‘1. forma
que todas las conocidas hasta ahora.

1
1

pta..

,

‘

‘

‘

‘

‘

‘

‘11

..‘

‘

TElE.

.

‘

una
mulern tímillonaria, y mt i._.... e’ de negocios.
deben afrontarjuntos una pugnamortal por
su supervivencia. Elisabeth posee hermo—
sura. inteligencia. inoçen’ciay juventud. Es
la Onica hija de uno’fte los hombres más’
ricas y poderososdel múndo. A su muerte
ella debe asumir el mando de la familia.
dueña de una gígantesa compañía formaçéutica. Entonces descubre’ que debe
enfrentarse a dosclases de terror: los atentodos
1
contra re compañia que su familia
levantó y elconstante peligro de un asesino
que está a su acer,ho,;1]

,
, ,‘ “
‘
,;0]
lAIRE, QUE ME
LLEVA EL AIRE! — Primera
.
antología para
niñosy,jóvenesde la obrade
RAZAS.
‘ Rafael Alberti, no
de los mayores poetas EL CA’BALCO, ORIGEÑES.
APTI1UDES. Nereo Lugli. Trad. Rosa Rer
‘
de nuestro
síglo. llustada por Luisde Horna
“
‘.:
;0]
y con un dibujo a todo color para la portada ‘ dagué. ELautor ha consagradoaño trasañc’
.. .
‘
-‘
de su vida al estudio de ese noble animal ENCICLOPEDIA SALVAT DE LA FAUNA
!ealizado expresamentepor el poeta’.;1]
BENJAMINPLENClA, por José Corrédor
las razas. con sus numerosas variantes,
Matheos. Libro que constituye una valiosa
IBERICA Y EUROPEA. ;lJns apasionante
aportación
para conocer a uno de los más’’
filogenia. morfqlogíe. aptitudes, portes.
expedición, desdeeJ confort desu hogar.
para
luego
escribir
este
libro.
único
en
su
grandes
artistas españóles contOmporá
porj,os más pintorescos rincones de nues
género.
actrativo,
ameno.
escrito
con
rigor,
•‘
“
pLAET‘“;0]
Además
nebs. del profundo estudio de su
tro país y da Europa.observandoel siempre
científico,
ilustrado
e
todo
color,
con
aleccionador comportamiento de nuestros
obra
porJ. CorredorMatheós. contiene una DICCIONARIO DEL PASOTA de Yale y Julen
numerosas fotografías. muy valiosas,y con
animales salvajes en su propio ambiente. El
abundantísima
ilustración. en su mayor
Sordo Colecc fabulo 208 pags 300 ptas
índices
que
satisfacen
al
más
exigente.
rigor científico y la amenidad de estilo de
partetra
en color..Una
auténtica
joya dé
nues-’
Un diccionario imprescindible para el que
biblioteca
ártística
con 252
páginás.
Libro útil. así pare quienes estimen sí
nuestro más eminente zoólogo. doctor
quiere estar al’corriente del «pasOtismO),.
caballo como pera quienes les interese el’
Formato
26,5 x 32 cm y ncuadernado en
Félix Rodríguez de la Fuente y los más
ese fenómeno que nos invade. Un libro para
tema culturalmente. En tela 30X25 cm.
sofisticados equipos fotográficos. lo han’
‘tela.
racio: ptas. s.ooo.
las vacaciones.
Sobrecubierta plastificede. 1.000 pas
hecho ‘posible para usted.

1

ESPASA
CALPE;0]

:

1

pr

6 de 204

_

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10139">
                <text>1132</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10141">
                <text>La Corporación como punto de partida. Area Metropolitana: una ocasión histórica (2)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10143">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10145">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10146">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10149">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10150">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14727">
                <text>Àrees metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14358">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40340">
                <text>1979-08-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10140">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="671" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="373">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/671/19790821_LV.pdf</src>
        <authentication>0377683f0e1f306a726297b54ccf14c5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42047">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

LA

VANGUAJDA •

DARCELOI%JA
• MARTES, 21 DE

13

AGOSTO DE 1979

Ternasypersonajes

ÁreaMetropolitana:una.ocasiónhistórica(y3)

:«EI ÑÚgO Félix», fe,

a propórcionalidad
en la representación
Se ha exageradomucho sobre IS
ventajas de la gran escala en la pro
ducción de servicios públicos. Pero
si a’gún sentido tienen astas ventajas es precisamenteal nivel metropolitano ya para a prestación de una
serie de servicios las más de las veces indirectos: estudios, gestión tri
butaria, planificación, coordinación
de grandes infraestructurasy trans
porte, centros ordenadores,etc.
En este sentido Barcelonaestá ente el reto de descentralIzar el enor
me potenciel tecnológico y humano
que se ha ido concentrando.en la
plaza San Jaime, en dos sentidos:
hacia los barrios y hacia los muni
cipios del área, donde su rençlimien
to comparativoha de ser mucho mayOr.
.
.
En• el caso de la descentralizción
metropolitana es la CMB la qué de. be jugar un papel clave. Es a través
de ella que puede reconducirse el
. potencial del Ayuntamiento barcelo
nés.
Esta operación requiere un control
democrático estricto y un respeto
absoluto de la vitalidad de los muniéi,pios existentes. La Lay que ha de
remodelar la composicióndel Conse
jo metropolitano debe perniltir la
participación plena de todos los munIcipios en las decisiones metropoli
tanas
Esta representación de los duda
cienos • metropolitanos ha de seguir
criterios de proporcionalidad. En
Barcélona viven hoy 1.800.000perso
nés y en la corona metropolitana
.
1.200.000,aproximadamente.No es
pues la actual composiciónde LaComisión administrativa da la CMB Ip
qye: debería preocuparnos(5 repre
s5ntantes de la ciudad céntral por
4 çf la corona, cuando la proporción
Subárea 1
DELTA OCCIDENTAL
CastelIdeels
Prat
Gav
Viladecans
Sant Climent
Sant Bol

Suhárea2
DELTA ORIENTAL

21,9
54,2
32,7
39,6
2,1
66,9

TOTAL . ..

de habitantes es de 6 a 4), sino a
estructuración de un Consejo metropolitano que lo sea realmente, es
decir, que no se niaterialice en una
tederación de municipios para discu
tir sus problemasguardandoirtactas
sus líneas de acción, sino que se
convierta en el auténtico órgano rec
tor de una institución con problemas
propios recursos propios y suficien
tas y voluntad común de transformación.
Si no se hace así, ni los dudadano de Barcelonaaceptarían encami
nar recutsos hacia el área —preferi
rían conservar su en cierto modo pri
vilegiado aislamiento—, ni estaríatilos creando las instituciones de la
aglomeración como tal. Si quiere representación de una colectividad, cada personadel mismo tiene un voto;
SI lo que se quiere es mantener sus
divisiones internas, cada parte com
ponente, lildependientementede las
personas que a forman, tiene un
voto
Aquí se trata de conseguiruna representación del todo, matizadaconveiiientemente para que todaé las
partes estén suficientemente repre
sentadas. Lo mismo se buscó en el
parlamento español, en a ley sisetoral municipal y ahora en la oleedión del Parlarnentde Catalunya.Y
ha sido la izquierda siempre, la iz
quierda que hoy domina en el área,
la que ha defendido ls proporcionali
dad áon la poblaciónfrente a los sis
temas mayoritarios.
Veamos cuáles son las soluciones
posibes a la representacióndel todo
y las partes n nuestra área. Los habitantes de los 27 municipios, en
1977 ei-anlos siguientes,agrupados
r)Or subáreas urbanísticas.

L’Hóspitalet
Corneilá
Esplugues
Sant Juht

217,4

Subárea 3
LLOBREGAT
Sant Feliu .:;,..
Sent Joan Despí
Molins
Papiol
Pallejé
Sta, Colonia ...
Sant Vicens ...

289,7
94,1
41,0
10,1

...

TOTAL . . . 434,8

Subárea 4
VALLES

36,1
24,8
18,2
3,1
5,2
2,2
19,6

TOTAL •-. . • 109,3

Subárea 5
BESOS

Sant Cugat
Cerdanyola
Ripollet
Montcada
TOTAL .. .

31,7
38,7
25,7
25,3

Badalona
Santa Coloma Gr. ...
Sant
Adrié
Montgat
Tiana;1]

i
1432
- 390
67
28

121Á

TOTAL ..

401,9

‘un

,

TOTAL 15: 1.284,8— BARCELONA;1.886— TOTAL CMB: 3.171,7
BrceJona representa el 60 % del total y las 5 subáreasel 40 %
Número de representanteseb el Consejo Metropolitana
Municipios Habitantes % Hipótésis• %
Subáreas
(enmiles)
1+1/100.000
Barcelona
Subárea 1
Subárea 2
Subáree3
Subárea4
Subárea5

1.886,9
217,4
434,8
109,3
121,4
401,9

60
7
14
3
4
13
-

Total sn
Barcelona 1.284,8
Total con
Barcelona;1]3.171.7

,

20
12:
10.
14
8
12

:

- -

26
16
1-3
18
10
18

Hipótesis %
1+1/70.000

Hipótesis %
1+1/50.000

30
14
15
IB
9
16

37 36
14 14
13 , 13
l4 - 14
8
16
1

26
12
13
14
8
14

-

—

-

- ----.----

40

ni aquí ni en otros países.
-

56

:
74

61
-

100

EN MILES DE HABITANTES
Las diversas hipótesis avanzadas
últimamente para la formación del
Consejo Metropolitano proponen un
representante por
municipio más
uno por determinado número -de habitantes (de 50.000a 100.000)o f-rac
ciórt de ese número, con los siguientes resultados.
En - todas estas hipótesis, lógica.
mente, los 20 municipios más pe
queños cuentan. con dos representarites cada uño, y los municipios
medios aumentan eiúmero de representantes a medida que se apli
ca un denominador -más reducido
(de 100 a 50.000 habitantes). Así
por ejemplo: el Prat, Sant Bol y Cor
nellá, pasan de 2 o 3 representantds Santa Coloma de 3 a 4; Hospi
talet de 3 a 6 y Badalonade 3 a 6.
Lo que es más importante: la pri
mera propuesta (1/100.000da resul
tados .incuiherentes: Subáreas con
relativamente pocos habitantes (la
1 y la .3) tiene más representantes
que otras con do veces más de
habitantes o cuatro veces más (Del
te Oriental, con Hospitalet y Come
lié, y Besós, con Badalonay Santa
CoJ.oma)
.
Esa incoherencia queda
algo paliada en las hipótesis siguientes: (1/70.000y 1/50.000 habi
tantes) , aún el precio, claro está,
de aumentar el númerode miembroa
del Consejo—que en -el último caso
sería de un auténtico aConseil de
Cent».
Por otra parte la representación
de. Barcelona en la primera hipós
sis es a todas luces excesivamente
baja: un 27 por ciento de los repre
sentantes para un 60 por diento de
los representados.La corrección se
atenda en las hipótesis ai9uientes
(corE un 30 por ciento y un 37 por
ciento de . representantes de la ciu
dad central).
La corrección es demasiado seve
i-a para implicar seriamente a- los
barceloneses ion el área. Comparé
mosla, por ejeimplo,con la efectuada
en - el Estatut (Barcelona-provincia
contará con el 63 por ciento de loS
miembros del Pa-rlamontde Gatalunya, para cerca de un 70 por Cielito
de la población) y esa fórmula ha
sido considerada una aimportantísi
ma compensación»a las zonas de
menos habitantes.
Personalmente creo que el proble
iiia -del aumento -de volümnendél Cónsejo Metropolitano y el de - la
escasa
répresentación de las zonas
-más
pobladas, podría paliarse simplificando
la fórmula de proporcionalidad
para dejarla, por ejemplo, en
un
representantepor 50.000ha-bitantes
o fracción, sin más, y- estgbie
ciendo un techo al porcentaje- de
:representaciQ-flde Barcelona. si es
que el 45 por ciento representación
de la ciudad central, que resultaría
de esa fórmula, se considerara excesivo.
- En
fin, todas estas tecnicalida
des», tan poco atractivas, son n-ece
-sari-as-si se quiere discutir el problemnasobre bases objetivas. Las soluciones existen, con toda seguridad.
De hallarlas depende que éstemos
- en condiciones de lanzar una políti
- ca -metropolitana
por primera vez só
uds,solidaria y con unos mínimos
récursos—cosa que nó es corrienté

76

100

70

-5

87

Pasquat

MARAGALL

--

64

Teniente
deI Ayuntamiento

1-00

102

1

Miembro
100

de

la

Corporación

de
de

-

Comisión.

EL TEMA: Magia, buena fe.
EL PERSONAJE:Félix Llaugé Dausá; 46 años; soltero; nació en
Barcelona; se definé ‘rnago»; su afición, leer. .

—Por qué amago”?
han -cumplido durante estos días.
—Porque sigo las tradiciones má —Sí, claro.. .
gico - brujescas del antiguo Imperio —fNo -eran demasiado .predecl
Romano, los galés y los celtas, cuyo bles’? Incendios en agosto, tormen
conjunto es lo que se conoce vul tas...
-—(Pausa).Bueno,algunaspodemos
garmen-te como brujería.
—En un siglo tan científico nomo considerarlas fáciles, pero, por ejem.
el XX, ¿no suena todo eso a «ca- pb, la rotura de una presa no ecumro cada mes, y -lo de la regata,taln.
melo»?
—(Serio). La tecnología y f cien- poéo. Ahora, si alguien dice que son
cia han deshumanizadoal hombre cte casualidades, ¡pues, soy el hombre
tal manera, que a los consultorios de las casualidades!
de -magos y.- brujas se acude para y—Pero todo eso ya se dijó, cau
encontrar solución a problemas de sedo por la interisísima actividad so.
tipo afectivo o humanístico que no lar de este año...
—Sí, pero además,el motivo prin.
se resuelven en otro sitio.
—Qué tipo de consultas es el cipal de que este año sea tan malo
es debido al tránsito de Marte por
más frecuente?
—Las afectivas,sobre todo. Es de- el signo de Cáncer; el de Plutón,
dr, las relacionadas con «magia por Libra; Urano, par Escorpión, y
Neptuno, por Sagitario... Y más coverde’r, amorosa o sexual.
—y la genfe se va convencida... sas...
—A veces el ritual da resultado —Aceptar esto como causa es
y otras, no, ¿Por qué? Es una iii- cuestión de fe, ¿no?
—Sí, por supuesto, de fe, aunque
cógnita.
—Es decr, que no garantizan hay muchas cosas que las estadísti.
cas demuestran,como la influencia
nada.
.
—Bueno.. No se puede garanti. de la luna en el ser humano,etcé
tera...
zar . . .
—Y no hay protestas?
—fPretenden
sustituir a la fe en
—,De los clientes? Yo RO tengo, Dios?
Esto es como los médicos.... (ríe). —iBueno, calma, calma! (Medita).
Se protesta a espaldas, no de cara. No, porque, por ejemplo, el astrólo. —fNo será que la gente ya no go que es cristiano-,.sigue creyendo
que es Dios el que ha creado.este
confiaba mucho?
—No, porque generalmente el sistema que, además, no es deter
cliente no es esporádico, sino que minativo sino que, como se dice
acostuntbra a ser fijo. Y cuando tie de los sastres, inclinan pero -no obli
gaii. Además,los magos que utilizan
ne Otro preblenia, vuelve...
la astrología tienen por encima de
- —HVaya! iComo una peña!
—(Ríe, algo molesto). Bueno, no estas influencias su propia religión,
sé si vale esa palabra... (Ríe). Una que puede ser cristiana o -no.
peña muy amplia, en todo caso...
—.Usted cres en Dios?
—Nosotros creemos én Dios pero —Cudnto val.e una consulta?
, - —Depende. - Hacemos como
los no el cristiano. Creemos en el Sumédicos: el que tiene dinero paga mo Hacedoro el Creador,como quie
ra llamarle... el Padre de todas las
por el que no tiene.
—,Pero se puede vivir de la ma- cosas. .. Y en dioses menores, de la
antigua Roma, como Diana, Aradia,
gis?
—-(Gira los ojos hacia arriba, pí el Centauro Quirón.. .
carameñte, aguantando la sonrisa). —.lncluido Satén?
Hasta que no cambien las leyes, no —No, no tjene nada -que ver, en
ce puede decir que se vive de la absoluto. Es -una invención de la In- magia. Aún está perseguida por el quisición que ls - brujas adoraban
Código Penal. Cuando cambie (ríe) al Diablo. Lo que adorabanera al Fau.
supongo que nos pondránincluso im n-o, hacían ritos de la fertilidad...
puestos. En este aspecto, será un (Pausa). Existen satanistas, pero no
-negocio o profesión como cualquier tiene- nada que ver- con la brujería.
(Pausa). Nosotros vamos a fundar
otra.
La conversación prosigue. Me ex- pronto una secta y un templo...
pilca casos de fantasmas, de com —,.Hay relación magia- incültura?
batir maleficios. No me convence,y —(Con el dedo en la boca, sonríe).
así se lo.digo. Sonríe,respetuosocon Es una pregunta.. . Ya sé que la gente dice que -la magia se -alimenta
mi- escepticismo..
—Llamarse «iflagoa no es para de la incultura, pero esé es falso,
impresionar a la-gente de buena fe ya que a mi consultorio acuden más ‘, cobrar más?
personas cultas que ignorantes...
—No, porque.... en realidad, ¿qué —Hágarne un pronóstico para ma- título
tendría que coger? Mago y ñana.
b.rja son palabras que reivindicamos —(Consulta unos papélés). Es de
para que cambien las actuales defi esperar un grave conflicto diplomé.
niciones de la Real Academia.
tico o un accidente o muerte de
—Usted ha predicho una serie de algún dignatario político o - personaje
catástrofes que, según used, se muy popular. — Félix PUJOL.

-

YOGA

..Fundador-dela Asociación
intertiacíonal
da Yoga. -

MAS INFÓRMACION.

-

Oferta
-

sólohastael31 de agoSto

Por 3.442ptaS.

mes

EL COMANDO CHURCHILL,Ted

.,WOR:i-;0]

SALVAT;0]

PLANETA

limitada

ULTRAMAR;0]

POMARE

LAZOS DE SANGRE DE SIDNEY SHELDO(
Willis.—Tra
En esta asombrosahistoria, una mujer mul
ducción de fvlarta Guastavino, cubierta de. :
timillonaria. y un hombre de negocios.
Joan Farré, 288 páginas. 300 pesetas.
deben afrontarjuntos una pugnamonta!por
Inglaterra se ha convertido en. un país
su supervivencia. Elisabeth posee hermo
sura, kiteligencia, inocencia y juventud. Es
. dOminado por la violencia, y es entonces.
cuando nace el Comando coñ el propósito
la única hija de uno de los hombres más
derestaurarel orden, Detrás hayuna nueva
ricos y poderosos del mundo, A su muerte
forma de fascismo,,mucho. más peligrosa
ella dQbeasumij-eI mando de la famdia.
quetodas las conocidas hasta ahora,
dueña deuna gigantesca compañía arma
céutica
Entónces descubre que debe
vnfretarse a dos clases de terror: los aten—
iadoa
contra
la compañía que su familia
BREVE HISTORIA DE LA LITERÁTURA
levantó y al constante peligro de un asesino
FRANCESA. —. HenryClouard es el his
aue está o su aceóho.
-;1]
toriador de la literatura francesa de mayor EL CABALCO,
ORIENES,
RAZAS,
éxito en el mundo universitaribsMeatrevo.
APTITUDES. Neneo LugiL Trad. RosaBer
a presentar este libro —diCe.-como una
ilagué. EL aCtor ha consagradoaSo tÑs año
“clave de amor” de la Literaturatrancase.»
de su vicieal estjdio de ese noble ajmal: ENCICLOPEDIA SALVAT DE LA FAUNA
,
Colección
Puiito
Omega,
fi.°
40.;1]
REF.JAMIN PALENCIA. por José Corrdr
las razas, con sus numerosas variantes,
IBERICA Y EUROPEA Una apasionante
ritio.
Lioro que constit,Iye una vCIiC,aa
filogenia. morfología, aptitudes. portes,
expedición. desde el confort de su hogar.
¿pr,rtHciOr1 para conocer a uno do los iiis
para luego ascribir este libro, único en su
pon los más pintorescos rincones de riues
.
1
‘;0]
grandes artistas españnies contemporá - — .género, actrativo, ameno, escrito con rigor
1ro paisy de Europa.observandoel siempre
i,ens. Además del profundo estudio de su
científico, ilustrado a todo colore COn
aleccionador comportamiento de nuestros
obra porJ. CorredorMatheos. contiene uno tIICCIONARIO DEL PASOTA sie Vale yJulei
OúrnerOsasfotografías. .muyvaliosasy con
animalessalvajes en su propio ambiente. El
índices que satisfacen al más exigente.
abundantisima ilustración. en su mayor - Sórdo. Colece. fábula, 208 páps 300 pta8.
tigo! científiço y la amenidad de estilo de
parte en color. Una auténtica iova de nues — - Un dicciOnario imprescindible-para el que.
Libro. útil, así para quienes estimen al
nuestro más eminente zoólogo, doctor
caballo como para quienes les interese el
. ‘rs isblioteco artistuca Cori 252 ptqinas.
Félix Rodríguéz de la Fuente y los más
quiere estar al corriente del «pasotismo»,
Fnrr,patc, 26.5 •, .32 cm 5 ei,cijarIerrudo en
ese fenómeno que nos Invade, Un libro para
tfma
cutturlmente.
En tela 30X25 cm.
sofisticados -equipos fotográficos. lo han
l,I.
Preciri: ritas.6.000.
Sobrecubierfa plastificada. 1.000 ptas.
hecho Posible para usted
las vacaciones.
-;1]

ESPASA
CALPE;0]

-;1]

TV COLOR

SELECCIONESUUBRO

LA PALABRA DE PAPAWOJTYLA.La paiaATI
GRAFICO DE ANDALUCIA.
A la
bra de Jdan PbIo H eut auttnttco golpe
descripcióngeográfica de las ocho provint corazon y a pensamiento de quei1es la :
cias anda’uzasse uneaquTel análisis resu..
escuchan y aun de os que simplemente a
mido da su reabdadpresente. Mapas y pla
leen... es necesario gua laineditemos en
flOS 8 escalas desusadas, eticuentran al .
esta hora sOleiTinede Ja Histora,}. De 1a
complemento de 122 fotografías en
presentación del Cardenal Primado de !
colorque resumenla hermosuray variedad
España. Selección del Dr. Alsina Roco.proandaluzas.
fesor de la )JniversidacL350 paginas, 42511
ptas.
:H:

- -

26 AL 28 DE AGOSTO. CUALQUIERPERSONAINTERESADAEN CONOCERYOGA
N
SUS ASPECTOSMAS PROFUNDOS,DIRIJASEA LOS TELEFONOS243-65-30,
34Q-73-12, 322-08-47 .PAIA

Metropolitana

AGUILAR

--

-

-

ACERVO

-

INFORMAMOS
DE LA -VENIDADE SWAMI-SATYANANDA
A BARCELONA
DELDIA

alcalde

Barcelona.
la

-

:
MIRA

de

*ugia y cultura

-

No intervieneBanco ni Financiera

SKRONER Españog,1. A.

BARCELONA:
Pze.CalvoSotelo,10 (Edi’
,
ficio Winte-rthur) encima Cafetería 1/1
OCA. Tel. 321-93-22,
Adheridos:
.

-

-

GERONA: calle Mayor de Salt, 309.
Tel. 21-46-02 y subidade-SanFéli, 4
VENDRELL(Tarragona). calle Cristina
Bala, 87.
-

DETECTORESDE METALES
-- - ;0]

(BUSÁtEOROSj-

-

.:

Paralocalizarmonedas,
reliquias. objetosdiversosen
casas antiguas,lugares
históricos, playas, etc.

FABRICACION
AM5ICA!Á

.STESA
Murtaner44Tel.2548005’

-

Barcelona-li

7 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10153">
                <text>1133</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10155">
                <text>La proporcionalidad en la representación. Area Metropolitana: una ocasión histórica (3)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10157">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10159">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10160">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10163">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10164">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14728">
                <text>Àrees metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14359">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40341">
                <text>1979-08-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10154">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2796" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1586">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2796/19800705_ElPeriodico_CorporativismoAdmPub_PM.pdf</src>
        <authentication>c8e09772247ea335baa2102dbba56ce5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45846">
                    <text>EL PERIÓDICO

opinión

Sábado. 5 de julio de 1980

V.Htfv
..i-oV

Tía.

Congreso
socialista

L congre«) d« kM »oclall·la* catalan«* e» un toma qu« inter«*« no
aòlo a lo« militant«*. Lm tonatone«
y lo« •nfrentamtonto· Intorno« qua viva
el PSC «n ««to« dia* «on, an gran parto,
la* tentions* y lo* conflicto« aotorrado«
de nueatra aoctodad.
En el PSC no a* ha conaeguMo la deseada amalgama entre loe hombre« y la«
mujer«* proveniente« de diferente* colectivo« político«. Laa grieta« que lo
cuartean «urgen también de diferencia*
entre naclonallataa y obrerista«, antro loa
que conciben un partido de maaaa y k»
que apuestan por un partido de cuadro*,
entre marxistas y no mandata«.
No parece malo, en principio, que
cualquier grupo político atrae «ua dlacre(Sancias interna«, que practique la catarsi« de una autocrítica feroz, atompre que
eio iirv« para au aeentamiento como
grupo y para una aportación mea coherente a la política global del pala. Lo verdaderamente lamentable, tonto para un
partido como para la comunidad «obre la
que debe actuar, ea que laa poaturaa
ideológica* •* personalicen y que la critica *e convierta en linchamiento dialéctico del oponente.
Esta« reflexione*, al filo del congre*«
del PSC, pueden estrapolane a otroa
grupo* político* en un momento en que
el pal* necesita máa «any qua rauxa. El
PSC puede y debe «er un partido armónico, en el que, a imagen y «ematoma de
otro* partido» de Europe, coextotan dl»tinta* corriente« de opinion, con una linea oNcfaf y una a/ternalfVa intoma a lo»
que mandan en el propio grupo. Y ello
lien« que ear aai porque un partido fraccionado y empequeñecido no reaponderia a laa nece*Made* y loa Intere»«» de
sus votante«, ni tampoco cumplirla el papel que de él »aperan au» rivale« pofltJco*. El pal«, en definitiva, necearla partido» con proyecto»
politico» coherente« y
no grupHoa enzarzado« en Ilo» doméatico». Eu e« la reaponlabllidad que el PSC
tiene qua a*umlr.

E

Tribuna
Corporativismo y Administración Pública

M

ARX describió el capitalismo en
la primera página de El Capital,
como un montón de mercancías.
Hoy, las sociedades occidentales no
responden totalmente a esa imagen: de
un 25 por ciento a un 40 por ciento de
este montón de productos consiste en
servicios públicos. El sector público ya
no es una pequeña isla en un océano
productivo.
Pero el centro-derecha que manda en
este país sigue considerando el trabajo
en el sector público desde el ángulo de
Marx, Adam Smith y los clásicos de la
Economia Politica. Interesadamente. Se
trata de mantener aparte el mundo de la
Administración, compensar con privilegios la ausencia de los derechos reconocidos al trabajador y ganarse asi una
casta fiel de administradores mudos.
Lo bueno es que, llegado el momento,
esos administradores reúnen tanto poder que los propios políticos en el poder
! no pueden con ellos. Es el reino del derecho adquirido sobre la voluntad de la
mayoría.
En nuestro pais no mandan hoy los
gobiernos. Mandan las corporaciones,
mandan los notarios, los médicos, los
I abogados del Estado, los altos funcio| narios -profesiones todas ellas respetables y admirables protesionalmente,
pero que, enquistadas en forma de corporación autodefensiva, constituyen
una remora insalvable para la transformación de nuestra sociedad en crisis.
En EEUU, la fe pública la da sin coste
el farmacéutico del barrio; en España,
los gastos indirectos de toda transmisión inmobiliaria -entre los que hay
que contar los de notaría y registro- se
comen un 10 por ciento de su valor,
obstaculizando las transacciones con
mucha más eficacia que el Ayuntamiento más parco en la concesión de licencias.
Un abogado del Estado puede informar favorablemente un recurso interpuesto por otro abogado contra el propio Estado o contra una Administración
Pública y nadie se parará a pensar que
este hecho, legitimo en si mismo pero
ciertamente considerable, merece una
lectura atenta y preocupada.

Pasqual Maragall
L Colegio de Médicos quiso intervenir en contra del control horario
de los médicos municipales por
parte del Ayuntamiento, con argumentos de sabor decimonónico.

E

Muchos ciudadanos avalaron esta posición, opinando benévolamente que el
Ayuntamiento no conseguiría su propósito o, con más astucia pero igual fatalismo, que asi no mejora la productividad de los servicios sanitarios. ¿No seria más lógico pensar que sin esta premisa es absurdo plantearse siquiera el
tema de la productividad?
Asi lo han entendido los directores territoriales del INSALUD en Catalunya y
los diputados provinciales que en Madrid llevan la responsabilidad de la
enorme Ciudad Sanitaria (5.000 trabajadores), interesados inmediatamente por
la medida aplicada en Barcelona.
El trabajo serio y eficiente de tantos
trabajadores y profesionales al servicio
de la Administración Pública, o en menesteres quasi-públicos, queda desdibujado por la falta de valentía de los políticos electos a la hora de crear, en sus
áreas de responsabilidad, unas condiciones de trabajo propias del mundo
productivo. Sindicalmente, económicamente y moralmente.
Hay que reconocer que muchos de
los más de 250 centros de trabajo del
Ayuntamiento de Barcelona son una cochambre indigna de ese nombre. Sillones desvencijados, vidrios rotos, sótanos con ratas y altillos desbordantes de
sosa caustica olvidada de un destino anterior del edificio (como ocurre en el
servicio municipal de la calle Pujadas)
son ejemplos no atípicos, desgraciadamente.
'NTRETANTO, el Ayuntamiento de
Barcelona, no puede consignar
una sola peseta al arreglo de esos
edificios. ¿Por qué? Porque los altos
funcionarios del Ministerio de Hacienda
no han tenido a bien, a 25 de junio, visar
unos presupuestos que aprobamos
aquí en Consejo Pleno el día-14 de mar-

E

zo. Se trata de un ritual incomprensible
y humillante para una ciudad como la
nuestra. Y lo mismo ocurre a lo largo y
ancho de este pais. ¡Ni el Ayuntamiento
de Barcelona ni ningún otro ayuntamiento democrático han dispuesto todavía de un presupuesto aprobado por
ellos mismos!
La lacra de este país es el cor. orativismo y la complacencia de las profesiones para con ellas mismas -avalada
por el enorme poder que nuestra sociedad les da para auto-regularse o influir
en su regulación.
No creo que la ley hipotecaria -que
regula la actividad de notarias y
registros- llegue pronto a buen puerto.
Se ha perdido en el proceloso mar de
los anteproyectos antes de que la Comisión parlamentaria correspondiente pudiera echarle el ojo.
Tampoco creo que Manuel Sacristán,
Cattili* dal Pino o Vicenta Navarro
puedan llegar pronto a catedráticos extraordinarios. El Consejo de Rectores es
quien decide en última instancia.
Habría que pedirles —exigirles si es
preciso- a los profesionales, que actuasen en tanto que profesionales, no
en tanto que profesiones. Que se agrupen y actúen en el seno de las organizaciones de defensa de los derechos de
los trabajadores y que se organizan
aparte, colegiadamente, lo hagan con el
fin de hacer valer las razones de su
ciencia; no las de su poder táctico.
Y habría de exigírsenos a los políticos
que actuásemos de modo que nuestro
respeto por las situaciones establecidas
no llegase al extremo de cerrar los ojos
a la realidad descrita.
Estoy convencido que a este pais le
hace falta una buena dosis de ingenuidad y buen sentido -de ingenuidad militante, dispuesta a resistir- y le sobran
toneladas de cinismo y benevolencia.
¿Qué puede decirse, qué dirá la historia, de un pais que puede inscribir en
sus banderas el lema «no hi ha un pam
de nei»?
Peeovaf «erase*. EconomtoU. Primer tant
de alcalde del Ayuntamlenlo de Barcelona.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45847">
                <text>Corporativismo y Administración Pública</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45848">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45849">
                <text>1980-07-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45850">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45851">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45852">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45853">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45854">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45855">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45856">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45858">
                <text>Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45857">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46055">
                <text>UI 538</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2564" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1373">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2564/19810304d_00001.pdf</src>
        <authentication>17bc424684ea3483714a74e9d513f9eb</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42970">
                    <text>"SITUACION ECONOMICA Y FINANCIERA DEL
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y SUS PERSPECTIVAS"

Resumen de la Conferencia pronunciada por el
Ilmo. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira, Teniente
de Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona.

Col.legi d'Economistee de Catalunya

4 març 1981

�El Teniente de Alcalde de Hacienda del Ayuntamiento de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, ha pronunciado una confe rencia sobre "Situación económica y financiera del Ayunta miento de Barcelona y sus perspectivas", en el Colegio de
Economistas cuyo resumen es el siguiente:
Al iniciar la exposición del desarrollo histórico de las finanzas municipales cabe destacar algunos hechos importantes:
La penuria económica hasta 1.961, período durante el cual
el nivel de ingresos del Ayuntamiento de Barcelona, no supera la situación de 1.930. En 1.961 se establece el impuesto de Radicación y en 1.966 el Estado cede el 90% de la Licencia Fiscal. Con esta cesión se alcanza la presión fiscal
que correspondía a la Barcelona de los años 30. Pero con la
cesión se da origen a la reivindicación de las Corporaciones
Locales: Que los impuestos cedidos, los cuales originariamente eran deducibles del Impuesto General sobre la Renta, no
pierdan esta característica al pasar a ser, totalmente o en
parte, ingresos municipales.
La mejor situación financiera que se inicia en 1.966 se degrada progresivamente, debido especialmente a la rigidez de los
ingresos y al crecimiento de los gastos, en especial el capítulo de personal.
La etapa del Alcalde Masó, finales de 1.973, se inaugura con
la aprobación de un presupuesto político ideal que en aquel
momento parece cubrir las necesidades del municipio, pero que
comportará un sistema de financiación que ha resultado ser altamente gravoso en el futuro: el sistema de incurrir sistemáticamente en presupuestos de li..,uidación de deudas; no se trataba tanto de dotar a las corporaciones de recursos económicos
suficientes para el nivel de gastos admitidos, como de conseguir su equilibrio financiero. Se financiaba el déficit tras-

�ladando a generaciones futuras la carga de este déficit. El
procedimiento permitió básicamente satisfacer a contratistas
A y concesionarios de servicios y crear la idea equivocada de
una presión fiscal baja.

±

Las consecuencias actuales de esta política se vivieron con
fuerza y con la llegada del Ayuntamiento democrático en 1979,
que se encuentra ` ante tres hechos importantes. Por una parte,
un presupuesto real de gastos e ingresos, según el cual, por
cada . peseta ingresada se gastan 1,80 pesetas. Por otra, una
deuda acumulada que impedía sanear la finanzas a corto plazo.
Finalmente, una serie de problemas puntuales no afrontados por
las administraciones anteriores, en muchos casos sin ni tan solo
un reflejo presupuestario. A título de ejemplo se pueden citar
el PIES -Presupuesto de Infraestructura y equipamientos socia
les-, en el que el Banco de Crédito Local no aceptó los compromisos que en su día se le atribuyeron; el Consorcio de la
Zona Franca, donde apareció un "agujero" financiero de 11 mil
millones de pesetas; el déficit del transporte, hoy en vías de
solución por lo que se refiere al Metro y en situación conflictiva por lo que se refiere al de superficie; los Túneles del
Tibidabo, parados desde

1976

y atados a unas cláusulas finan-

cieras de dificil aceptación. Todo ello sin citar más que a
título de inventario los problemas de expropiaciones no pagadas, de reclamaciones por revisiones de precios y de una nómina de personal con unas posibilidades de control limitadas.
Estos han sido los principales problemas. Su repercusión en
la gestión pública fue un altísimo coste de contratación -el
contratista cargaba por anticipado las dificultades de cobro
y revisión de precios-, un bajo rendimiento de los recursos,
incluso de los financieros; alto coste que ha de ir asumiendo la generación futura y grandes dificultades de control y
gestión ;'debido al abuso de nóminas extrapresupustarias, utilización de valores independientes y auxiliares del presupuesto
para financiar personal, etc.

�Toda esta problemática se insertaba y continúa inserta, en
la pobreza crónica de la Administración Local española. En
1977 -y la situación ha mejorado, pero no espectacularmentelos ayuntamientos participaban en un 1,9% sobre el Producto
Interior Bruto a precios de mercado y en un 7% del Gasto Público (contabilizando presupuestos ordinarios, simplemente).
En Francia esta participación era del 17,5%, con una participación en el P.I.B. del 6,6%. Francia es uno de los países
europeos con menor peso municipal de Europa. En Gran Bretaña,
los municipios generan el 15,5% del P.I.B. y realizan el 41,9%
de los presupuestos públicos.
En el caso concreto de Barcelona, otro elemento viene a agravar la situación. Es la relativa mayor carga de servicios que
sobrepasan las exigencias mínimas en materia de competencia,
derivadas de las leyes que regulan el régimen local. Para dar
una idea, el Ayudamiento de Barcelona viene a gastar en servicios voluntarios -llamémosle así, a pesar de que su supresión
cuasaría inconmesurables problemas- unos seis mil millones de
pesetas más que Madrid y su coste total directo supera el 15%
del presupuesto de gastos.
Ante esta situación histórica, estructural y particular de las
finanzas del Ayuntamiento, el equipo de gobierno ha seguido
cuatro líneas de actuación. A saber:
Atacar, por medio de soluciones individuales, los problemas específicos con los que se ha encontrado. El problema del P.I.E.S.
mediante la aplicación de 2.000 millones, de la emisión de
10.500 millones de Deuda Municipal en curso. El problema del
Consorcio de la Zona Franca mediante una salida negociada por
la cual el Estado, a través de ALDEASA, invierte 1.200 millones
en la adquisición de los terrenos para la realización de la
estación TIR -TIF-TIC, y el Puerto de Barcelona, mediante emisión a cargo del Estado adquiere patrimonio para su ampliación
por valor de 2.500 millones. Por otra parte el Estado avala
deudas con obligacionistas por valor de 7.000 millones de ptas.
En Transportes, la solución del Metro se ha dirigido hacia

�la equiparación con el metro de Madrid y queda el espinoso
problema del transporte de superficie cuyo planteamiento y
dificultades son de todos conocidas. Para loa Túneles del
Tibidabo se ha logrado sentar las bases de un diálogo, con
principios financieros razonables, que ha de conducir a que
el Ayuntamiento y el Consorcio de Túneles del Tibidabo, recuperen la ejecución de las obras que interesen y pueda cumplirse el compromiso con el M.O.P.V., que ha asumido la Generalitat, de crear una sociedad pública mixta para ejecutar
las obras pendientes que procedan.
Todas estas acciones puntuales, que se describen desde su vertiente financiera, se acompañan de los esfuerzos de gestión
que tienden a disminuir déficits de explotación, como lo prueba el hecho de que por dos años consecutivos se han frenado los
déficits en transporte público.
Una segunda línea de acción, se ha centrado en tratar con rigor los capítulos de gastos, especialmente el capítulo primero, donde se ha conseguido un cumplimiento al 100 por 100 de
una nómina que finalmente refleja con razonable exactitud el
coste del personal. En la misma línea de rigor y de confianza
en una mejor gestión, la postura del Ayuntamiento con respecto a sus grandes contratistas, ha intentado mejorar exigiendo
unos ajustes a costes reales a cambio de mejorar el ritmo de
pagos. Evidentemente esta línea está supeditada al contexto
de las negociaciones con el Gobierno y será difícil de seguir
si este contexto se degrada creando dificultades para la via
de acuerdos.
La línea de mejora del rendimiento tributario, en el marco de
una presión aceptable, pasa por examinar más los resultados
de la gestión, que las intenciones programáticas. Los resultados de la gestión pueden presentarse de forma sintética
acudiendo al déficit de las liquidaciones de los presupuestos
desde 1978 a 1981.

�Año

Porcentaje
sobre presupuesto.

Déficit de liquidación

1.978

7.318

1.979

3.003

1.980

2.556

1.981

2.300

I

I

36%

1996

I?

W
g (,,,,..1,1-0

7%

^)

4%

Nota: En 1.981, no incluye el déficit planeado por valor del cual se
recibirá aportación del Estado. Con cargo a 1.980 se han de recibir
por aportación del Estado, 3.338 millones para cubrir el déficit de
este año, incluyendo además, bajas de ingresos.

TEn

estos déficits no se incluyen los provocados por los proble-

mas puntuales a los que se hacía referencia más arriba, ni a
una serie de deudas extrapresupuestarias que se han auditado
por valor de 4.570 millones de pesetas y que se pagan con cargo a la aportación del Estado de 8.009 millones de pesetas destinada a absorber el déficit de 1.980 y estas propias deudas
extrapresupuestarias. También hay que dejar constancia de que en
el marco de los actuales acuerdos, el déficit no planeado de

1.981 ha de ser absorbido por el Estado, junto con 1.483 millones de pesetas de deudas específicas extrapresupuestarias establecidas en 1.981 pero correspondientes a periodos anteriores
a 1.979. Con todo ello, la acción financiera del Ayuntamiento
logrará el saneamiento total de 1.980 y 1.981.
Paralelamente a esta línea de acción, resta el saneamiento de
la carga ffinan1iera derivada de los presupuestos de liquidación de deudas que caracterizaron la segunda parte de los setenta. Para sanear esta carga, el Estado aportó ya en 1.980,
2.672 millones de pesetas, que representaba el 50 por ciento
de lo que vencía aquel año. En 1.981 ha aportado 4.198 millones

�por valor del mismo 50 por ciento y ha facilitado, a través
del Banco de Crédito Local, la refinanciación del resto.
Con todo ello hay que admitir que se ha dado un paso importante en el saneamiento financiero de la economía municipal,
con dos consecuencias importantes: la contención del gasto
y la recuperación de la confianza en la administración municipal de los medios económicos.
La política fiscal del Ayuntamiento tiende a mantener la
presiari fiaca en unos límites razonables, a pesar de que

hay que recordar que, en general, la presión fiscal municipal en España es muy baja y concuerda con la penuria de
medios económicos de los mismos. Algunos datos permiten probar esta afirmación. El primero, es el de que a pesetas constantes los impuestos directos que percibe el ayuntamiento, ya
sean propios ya sean de gestión compartida, equivalen a 13.257
millones hoy y eran de 13.702 millones -en pesetas de hoy- en
1975 y de 11.333 millones en 1970. Los impuestos n

ectos

-entre los que hay que incluir el de circulación- a tendieron
en 1979, 2.830 millones y hoy sólo suponen 2.126 millones,
siempre en pesetas de 1.981. El incremento real de recaudación
se ha producido fundamentalmente a través de las('ta s municipales que han pasado de 7.692 millones en 1.975 a casi 15 mil
millones en 1.980 y descendido a algo más de 12 mil millones
liquidados en 1.981. Detrás de estas cifras hay una política
con nombre propio: situar los servicios con beneficiarios individuales a un coste que se aproxime al real y mantener la
presión tributaria en unos límites realistas.
Paralelamente hay que otorgar al Estado, ya cada vez más a
la Generalitat, el papel de canalizador de los recursos públicos a la financiación de los servicios locales. Esta política se ha iniciado ya. Basten tres datos: en el período 19701976, la participación del Estado se situaba en un 20% del
total de presupuesto de gastos liquidados. Con el establecimiento y generalización de los presupuestos de liquidación de

�deudas, esta cifra descendió al 15 por ciento. En 1980 y
1981 el ayuntamiento puede conseguir participaciones de
19.626 millones y de 21.203 millones, que se sitúan entre
el 35 y el 31 por ciento-del presupuesto-de gastos liquidados de cada uno de estos ejercicios.
En el contexto de estas consideraciones se ha de situar la
liquidación del presupuesto de este año.

�CUADRO - 1---

EVOLUCION DE LOS IMPUESTOS EN MILLONES DE PTAS. DE 1981
(LIQUIDADOS)
IMPUESTOS

IMPUESTOS

DIRECTOS

INDIRECTOS

1970

11.333

921

1971

11.514

928

1972

11.235

965

1973

12.543

1036

1974

12.199

1063

1975

13.702

921

1976

10.485

2830

1977

10.875

2344

1978

8.416

1971

1979

7.542

1746

1980

13.706

2255

1981

13.257

2126

AÑO

Per cápita 1981

7.365 ptas. aprox.

1(-')r

1.181 ptas.apro:

�CUADRO 2

EVOLUCION DE LAS TASAS LIQUIDADAS EN MILLONES DE
PESETAS DE 1981.

AÑO

TASAS

19 7 0

4.718

1 97 1

5.145.

19 7 2

5.981

1973

5.467

1974

6.910

1975

7.692

19 7 6

9.481

1977

10.556

19 7 8

8.528

1979

5.973

1980

14.802

1981

12.144

�CUADRO 3
EVOLUCION DE LOS INGRESOS PATRIMONIALES LIQUIDADOS (EN MILLONES DE PESETAS DE 1981)

AÑO

INGRESOS

1970

639

1971

596

1972

557

1973

874

1 97 4

809

1975

794

19 7 6

671

1977

620

1978

717

1979

583

1980

1.353

1981

1.315

�.-.
..co.
a

1

O
E4

o0
01

O

01

`0

^

C1
‘.

t■

r-i
N

r-i
-7
*i

1r1
r-i

O

C1
N

\0
O

4
0
N

cfl

C1

C1

CrN
0
01

ri

C1
c1

01
.-i
1 -1

C■
N

N

o1

00

N

o1
ri

r-i
00

C1

xr'1
trs
0

.7
.-i

C'1

Cs

H

u1

^.0

VD

N

C1

N

4.

u-N

N
N

00

^
V0

C1

VD
VO

V0
■ •i

" ...N
^ Ó
tiD

0

N
N

■.D

01
C1

N
tiD

'0\

ri

.

N

i-i

N

Cs
O
N

.-i
N

U

H

•

_

N
•—•

H

A O

U

U
W 4

óx
^ á
Ó

o
a

1
A

t

i

^

i

^

^

i

^

1

^

C1

00

-I

r1

4

K

W
1
OA O
PI 14 1
i
A
^Á
U
A O
41 4
O

za

ei

^

a

a

e

^

l

^

^

^
r.
\.0
-I

i

o

E

cr)

cr)

o
&lt;

Q

o

a 4

U

•
AÑ
H
ZW U

a

!-i á 1
O
H
á rAn á
vi
á ^
o
0aa
&lt;

a

i

1

1

1

a

I

1

i

^
`,..r,
o
0

^`
N

(/)

OE
AH

E+

u)

1
Uw
dA
A

A
a
A

Z

O
U

c.
......

i

t

i

1

1

1

a

a

a

1

4

In

z

CD
C1
C,
C1

^
"

o

t`

^

.0•

O

H

a

E'+

o
4

N

r^i
^-

o

u
II
a
w

A

Ci)
O
Cn

á

N

a

;

a
U

N

i

1\0
c

^
*1

^

4
•

á

Ñ

Z
H

0

t^

•

CV

^-00

Z,
Q

O

^z
4

u1
*i

-7
•
r-1

1 -1 O
N -7
in O
•
•
r+l ' N

O

r-1

N

0\

01

01

ri

mi

i+
*■1

41

'-1
r-1
•
CM

C1
t`
0
ri

C1
C1
01•
N

u1
O
•
C1

-

u\

C1

CT

C•

ri

u1

r-1

-7'
^ 0•
C1

C1
\.D
si
•
.7

N
01
C")•

\.

t`

00

01

01

01

0

01

C1

-7

*i
•
C1

*-i

0o

ri

ri

u1

r-1

u1
-7
C1
•
ce

O

N

CN
•

LO

o0

,--4

ao

CC

e-1

r-i

^

01

�1.-

La aportación del Estado para sanear el 50% de la carga

financiera derivada de los presupuestos de liquidación de deudas,
consta, en 1980, como ingreso del Ayuntamiento con cargo a transferencias de capital.__
2.-

A pesar de que en 1981, el Estado se hace cargo de 4.158 mi-

llones de pesetas por el mismo concepto que la nota anterior, esta cantidad no consta como ingreso del Ayuntamiento. Se contabiliza en este cuadro, a efectos de homogeneidad.
3.-

Incluye, además de la aportación del Estado para cubrir el

déficit de 1980, aportaciones complementarias para compensar cantidades de baja en la cuenta de Resultas de años anteriores.
4.-

Déficit planeado de 1981

5.-

Déficit por encima del planeado en 1981

6.-

Déficit extra-presupuestario,establecido mediante auditoría

y generado por gastos anteriores a 1980, reconocidos dicho año.
7.-

Idem. reconocidos en 1981

8.- Entre paréntesis figura la cantidad en pesetas constantes (1981

�CUADRO

5Y__

EVOLUCION DE LA PARTICIPACION DEL ESTADO EN EL PRESUPUESTO DE BARCELONA EN MILLONES DE PESETAS CONSTANTES (Incluye negociaciones en
curso para 1981)

AÑO

CREDITOS

VALORES

APORTACION

% SOBRE CRE-

INICIALES

LIQUIDADOS

DEL ESTADO

DITOS OFICIAL.

%VALORES
LIQUIDAD.

1970

23.205

28.647

6.058

26,11

21,15

1971

25.575

33.331

6.369

24,90

19,11

1972

26.297

34.413

6.730

29,01

22,17

1973

26.734

36.642

7.318

27,37

19,97

1974

26.900

41.939

9.093

33,80

21,68

1975

29.583

43.343

8.179

27,64

18,87

1976

33.873

46.011

7.198

21,24

15,64

1977

33.878

44.796

7.271

21,44

16,23

1978

32.978

46.579

6.665

20,21

14,31

1979

27.527

46.422

7.206

26,17

19,52

1980(1)

47.731

63.536

22.668

47,49

35,67

1981(2)

55.790

68.28o

21.203

38,00

31,05

(1) Nota a 1980: A ambos presupuestos se les añade, para que el porcentaje
de participación del Estado resulte real, el déficit auditado extracontable así como las bajas de las cuentas de Resultas que cubre el Estado.
(2) Nota a 1981: A ambos presupuestos se les añade 4.158 millones de pesetas como contribución del Estado a la carga financiera derivada de presupuestos de liquidación de deudas de periodos anteriores; incluyen
8.003 millones de absorción del déficit de 1980 (presupuestario y extra
presupuestario); incluye 1.483 millones de reconocimientos de deudas de
ejercicios anteriores (complemento al déficit extrapresupuestario).

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35323">
                <text>Situación económica y financiera del Ayuntamiento de Barcelona y sus perspectivas / Resumen de la Conferencia pronunciada por el Ilmo. Sr. d. Pasqual Maragall i Mira, Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35324">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35325">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35326">
                <text>Finances públiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35327">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35328">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35329">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35330">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35332">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35333">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35334">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35335">
                <text>Es tracta d'una crònica resum de la conferència de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35336">
                <text>Col.legi d'Economistes de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41373">
                <text>1981-04-03&#13;
</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35337">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="672" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="374">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/672/19820807_LV.pdf</src>
        <authentication>52d48818388a833685b3230b6ce6a6a3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42048">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

SABADO, 7 AGOSTO 1982

La principalresponsabilidad
del
fracaso escolares de los padres
También influyen el mal ambiente familiar y la
falta de control del profesoradosobre los alumnos
Én la falta de estímulo
familiar, del que son prin
cipales responsables los
padres, dado que su inci
dencia es superior a la de
los profesores, tiene su
origen el noventa y cinco
por ciento del fracaso es
colar, según indican re
cientes estadísticas oficia
les.
Segúnestasestadístcas—in
forma Europa Press—un 60 por
ciento de los padres desconside
ran al colegioy a los profesores
en el ámbito familiar, sin tener
a precauckn de que los hijos
conozcen estas descalificecio
nes En otro 57 por ciento de los
casos influye el ambiento fami
liar ingrato en que crecen los
niños. especto al que en muchas
ocasiones se une un bajo nivel
sociocultural
Asimismo, tanto pedagogoscomo psicólogos han señalado en
repetidas ocasiones que los ni
ños quedanmarcadosmuy espe

cialmenteen las edadescom-

prendidasentre los primeros me
sea y los sejs años En este pe
nodo el niño aprende a razonar
y la consecuenciade una mala
educacion puede arrastrarle al
fracaso escolar sin que pueda
responsauliIzarSeue eo a os
maes ros
k
£ u
iaiiiulen
el profesorado
‘U’

-

Segun unes encuestas reali
zadaspor el Ministerio de Educacion,también los profesores son
un elemento generador del Fracasoescolar. De los profesores
encuestados,un 43 por ciento
reconoceno estar facultado para
ejercer un control diario sobre
el alumnado,y el mismo porcentaje de maestros manifestó su
falta de técnicás de dominio de
grupos. Por último, un 24 por
ciento señaló que el fracaso escolar está íntimamente vinculado a la falta de motivación por
parte de los educadores.
El fracaso escolar es cuantitativamente más importante a nivel de Bachilleratoy, sobre todo,
universitario, que en EGB,según
un informedel Gabinetede Estudios del Ministerio de Educación
efectuado en el curso escolar
1980-81.Un 60 por ciento de universitarios abandonanSUS estudios, y en las Escuelastécnicas
este porcentajealcanzael 65 por
ciento. Por lo que respecto al
BUP, un 44 por ciento del alumnado no termina sus estudios
con su promoción.Y el promedio

Compra
de pisos:
la Generalitat
ptíntualiza
La Coflsellerla de Política

Territorial 1Obres Públiques
precisa las ayudasque se
facilitarán paracomprarvi-

viendas, ampliando la Infor
macióndada el pasado jue
ves.
La ayuda se concederá
para la compra de vivien
das nuevas y terminadas.
antes del mes de enero de
1981 y que los constructo
res tengan en .stock, en
primera transmisión y que
no sean de protección ofi
cial, La superficie mínima
de loS pisos no debe ser
inferior a 50 metros ouadrados ni superior a 105.
El cómprador no debe tener unos ingresos superio
res a 4,5 veces ‘al salario
mínimo. El importe de la
ayuda será del 20 por ciente de ‘la hipoteca que tenga la finca con un límite
máximo de400.000 pesetas
cuando la vivienda tenga
105 metros cuadrados de
superficie.
La devolución de esta
ayuda se hará sin intere
sés, a partir del quinto año
de su concesión,devolvién
dose en 5 anualidadescons
tantes. Solamentepodrá teLa alegria con que comienza el curso se convierte, al frnal del
ner esta ayuda para estas
mismo y en un tanto por ciento mu elevado, en la tristeza del
viviendas cuando el cons
fracaso en los estudios
tructor previamente haya
incluido dichas viviendas
desuspensosentre los estudian
enel terreno de la enseñanza
en el censo de pisos que
tes de EGB del pais es del 37 «mastecnica, dado que se han
se encuentra en la Direc
porciento, índice que aumentaa registrado algunas actuaciones
ció General d’Arquitectura
39 por ciento
un en lo centros tintadasde ideologia» Y añadio
i Habitage y se comprome
ta a construir una vivienda
publicos
y
se
reduce
a
un
32
«La
inscripcion
no
sólo
debe
ser
ciento
por
en los privados
fiscalizada,
sino que debe pro
de Protección Oficial antes
1.
A
1
1 .1 .1
curar enriquecersemediante ac
del mes de diciembre de
umenar
.a cailuau
cionesmotivadoras,
encaminadas 1983.

de la ensenanza

«Los esfuerzos encaminsdosa

a ayudara los centros”.

• ‘13

«Reculi de restaurants,
fondesi casesdemenjar»
1

Resultado del esfuerzo masivo
del CongrésCataki de la Cuina
Desde fieles del año pasado,
las comarcascatalanashan visto
desfilar una serie de actuado
nes llenas de entusiasmo,con el

va, un libro hd1spensable para
llevar en el coche cuandose sa
lo de viaje por Cataluña. El descubrimiento de paisajes y puscomún denominadorde i-ecupe ‘bios será mucho más aabroso
rar, conservar y difundir ‘la cocina autóctona y ‘la gastronomía Folletos y carteles
catalana. Eranactos del Congrés turísticos
Catalé de la Cuina, una magna
La Direc’ció General de Turis
obra colectiva, uno de cuyos fru me de la Generalitat ha editado
tos s lá apariciónde un libro tres folletos a todo color, en los
que es el resultado de un es- que se describen las zonas na
fuerzo masivo de dedicación e turales, alojamientos. poblacio
investigación.
nes principales, posibilidadesda
So trata del ‘libro coordinado deportes, y otros dates de Intspor Josep Vilella C Llirinós, rés, referentes a las comarcas
.Recull de restaurants, fondes 1 del Baix Ebre, El Moritsiá y El
cases de imenja:rs, que lleva el Pella’rs Sobirá.
subtítulo .Guina ‘1vms de CateTambién ha editado unos mag
‘l’unya.. La obra ha sido editada níficos carteles con excelentes
por los Departaments de Co- fotografías de la seu valía de
merç ¡ Turis’me,y de Agricultu Lleida, le catedral de Girona, el
ra, Ramaderla 1 Pesca de la monésterio de Santa Maral de
Generalitet.
Ripoil, y el Delta del Ebro.
No se trata de una guía propiamente dicha, sino que agru Presiclenb «Que las
pa aquellos restaurantes de Cataluña que elaboran una cocina cartas sean en catalán»
El acto de presentación del
de un nivel aceptable de cali
Reculi y los elementosturísti
dad, y reúnen también unas condiciones mínimas de catalani cos se celebróayer en la Gene.
dad, reflejadas en una presencia ralitat bajo la presidenciade Jor
notable de especialidades cata di Pujol, quien pidió a los reslanas en la carta, así como tam tauradores que su cocina sea cabién en una presencia de vinos da vez de más calidad,y que les
cartas, igual que están escritas
catalanes.
Las casas de comida, én el en otras lenguas, lo sean tam
«Recull están ‘reunidas por co bién en catalán.
Estaban presentes en el acto
marcas, y al inicio de cada ca
pítulo que suponenlas comarcas el conseller d’Agricu:ltura,Ramafigura un sabroso comentario, deria 1 ‘Pesca,Agustí Carel, y el
en catalán y castellano, sobre de Comerç 1 Turisme, Francesc
las virtudes culinarias y viníco Sanuy, y el director general de
Turisme, Ramon Bagó, entre
‘les de la zona.
Este .Recull es, en definiti otras personalidades

a escolarización
total, prácticamente alcanzadaen el nivel de
EGB, no han registrado un in
terés paraleloen aumentar la calidad de la enseñanza,y este
e uno de los principales facto.
res qué han motivadoeste incre
mento del fracaso escolar», marilfestó a Europa Press. el secretario ejecutivo de Formación
y Acción cultural de CC-UCD,
Lluís Alegre.
Las solUcionespara reducir estos altos índices de fracaso es
colar podrían ser, a juicio de
Lluís Alegre, el abandonode experimentos innovadores en los
planes de estudios, como pudie
ron ser la masiva utilización de
fichas en detrimentó de la lec
tura de libros, una mayor for
mación por parte del profesorado, y que la labor pedagógicano
sea concebida como última salida para los que no pueden de
dicarse a ejercer su profesión.
Lluís Alegre también señaló la
convenienciade una inspección,

Conselleria de Governació

Delegadosterritoriales
El presidente de la Generali
tat, Jordi Pujol, dio posesión a
los delegados territoriales del
Departament de Governació a
Tarragona, Lleida y Girona, se
ñores Josep Sendra, Josep An
tón Durán Lleida y Josep Soy.
Al acto estuvo presente el con
seller de Governació, Vidal i
Gayolá, y el secretario general
de Presidóncia, Lluis Prenafeta.
La figura de las delegaciones
territoriales está contemplada
en el decreto de 2 de julio, pa
ra dar efectividad a los princi
pios descentralizadoresque ins
piran la prestación de los dife
rentes servicios que son com

LA VANGUARDIA

CATALUÑA/Barcelona

petencia del Departament de
Governació.
Los delegados representarán
al Departament,velarán por el
cumplimiento de las disposicio
nes legales relativas al Depar
tament de Governació, supervi
sarán el funcionamiento de los
servicios territoriales, y entre
otras funciones, dirigirán en su
ámbito territorial las actividades
de representacióny de relacio
nes públicas del Govern de la
Generalitat, así como aquellas
actuaciones que expresamente
le encargue el presidente o el
Conseli Executiu.

R

ECIENTEMENTE
se ha publicado que
la intencion del Ayuntamiento de
Barcelona es fijar el 10 % como
tope de los aJmentos de tasas y
arbitrios para 1983 salvo contadas excep
ciones
El ciudadano puede preguntarse como
hara frente el Ayuntamiento al incremen
to de sus costes (persona! electricidad
carga financiera y otros), con un aumento medio de sus ingresos inferior al 10
—inferior debido a la congelacion de los
tributos inmobiliarios que se actualizan
cada tres años y muy especialmentede
bido al menor aumento de la tasa de se
neamiento y limpieza que se propone
aumente en un 5 %
El deficit corriente es ademas de

d
acien a municipa’
.

estatales
1prestados ya ahora por el Ayun
tamiento de Barcelona
acuerdo se adoptoEste
en marzo En
ultimo
el
pleno de julio el Ayuntamiento
su peticionofertareiteró
a la Generalitat
tiempo que le remitia el estudio de va al
de esos servicios
loracion
cifrados ini
encialmente
8 000 millones netos deduci
el montante de lesdo
transferencias de
ya
fondos
recibidas por estos conceptos.

•.

•
¡5(e

fr

.

(2) Obtener de! conjunto del sector
publico
las transferencias que Bar
cetona
acredita por servicios de
capitalidad
y competencias asumi
de niveles superiores
das
Una vez ‘obtenida una mejora substan

estos dos lineas de Si
trabajo hacen
camino Y van a hacerlo porque el Ayun
tamientode Barcelona esta unanimemente
empeñadoen ello ‘es congruente prever
iJfl aumento muy moderado de las tasas
aibitrios
Y
para
1983 ademas que el
Tengase
en cuenta
Ayuntamiento de Barcelona es en este

°c10millones y de algun modo hay que cial de los recursos de todos los Ayunte
1979 en que
corno
.ue YuS se
i
OVU
a jiecuo
miitones
uesue mientos
los
mismos
españoles
del 7mediante
% de los
el destino
impuestos
de
La estrategia económica del Ayunta- estatales no cedibles a las Comunidades
miento para le obtención de estos objeti
Autónomas,el Ayuntamiento de Barcelovos se basa en dos líneas:
‘planteó
na y consiguió del Gobierno una
subvención a fondo perdido por el mon(1) Extremarel rigor en el gastó, so- tente de su déficit, una vez auditado por
metiendQ todas las partidas del el Ministerio de Haciende y bajo un rigu
presupuesto a un control de ges- roso compromiso de austeridad.
tión adecuado.
conversión
La en ley de esa subvención
de cuyo importe se ha recibido, en forma

sentido un punto de ‘referenciaimportante
yneralitat
asi los para
aumentos
los transportes
autorizadosde
porpasaje
la Ge
ros por carretera o para el precio del
agua,en 1982, no se situaron lejos del
12% de aumento de las ordenanzasfiscales de Barcelona para el mismo aJarciclo.
‘
Untope del 10 % de aumento para
—solo
1983 alterado por el redondeo en
lastasas menores—y un promedio apraximado del 7/8 0h,, para el conjunto de

En esté sentido todas la ‘
Á
de anticipo, un 60 %, tropezó con dificulast ‘
l bl ‘t 1 f
tades
de todos conocidas —en forma de
vestuanoasto de L
enmiendas
al proyecto y de falta de apa
tidas “a a 9una resu uestacion
sorne yos a la hora de tramitarlo en Cortes En
dares’en funcici de1os efectivos nace septiembredebe quedar despejada la con
sidads de cada área d
tua ‘ó ‘ bt - versión en ley’ de las medidas de ayuda
niendose economias considerabi
es.
e financiera
dudaun hito
a Barcelona
en el saneamiento
que marcaran
financiero,
sin
De modo semejante —y con mayor re- no ya de nuestro Ayuntamiento, sino, inlieve cuantitativo— las contratas de pres dicativamente de todo el sector publico
tacion de servicios han sido congeladas porlo que esas medidas tienen de ayuda
en 1982a su nivel de 1981y aun reducidas y de compromiso de seriedad economica
en algunos casos La contrata de recogi a un tiempo
da de basurasy limpieza aumentó en 1982
Pero
simultaneamente el consejo pleno
solo en un 6 % y el contrato pare 1983y del Ayuntamiento de Barcelona tomo sus
1984 la situa varias puntos por debajo del medidas para estabilizar esa solucion
coste de la vida o en su caso del ANE adoptandopor unanimidad el acuerdo de
lo que ha representadoun esfuerzo con
recabarde le Generalitat de Catalunya la
siderable por parte de la empresa conce inclusión entre las transferencias a red
sionaria
del Estado delbir
costo de los servicios

los arbitrios municipales, va a significar
un elemento de peso para moderar las
presiones al alza de otros agentes publi
C05 (y privados) de cara al año proximo
Por
ultimo señalare que es propositodel
Ayuntamiento reducir y racionalizarel nú
mero
primiendo
de ordenanzas
figuras fiscales
—de 40
obsoletas
a 25—.con
su
mas costes que rendimientos, y compac
tanda las restantes sin modificar subs
tancialmente no obstante los conceptos
impositivos ya que estamos en puertas
una reformade
tributaria local y no es
bueno someter al contribuyente a cam
bios continuados que añadencostes psi
cologicosa los propios de la tributacion

Pasqual
MARAGALL
Teniente
de Alcalde de Hacienda
Ayuntamiento
del
de Barcelona

MINISTERIO DE TRABAJO, SANIDAD Y SEGURIDADSOCIAL

INSTITUTO NACIONALDE LA SALUDINSALUD;0]
CON’CURSOSPUBLI
C’OS

Anuncio

30/82

PUBLICADOSEN EL BOLETIN QFICIAL DEL ESTADONúm. 186, deI día 5-8-82
de un Almacénparael Servicio
CUENCA.— Obras de ampliacióny reforma de la ResIdencia SEVILLA.— Obrasde construcción
de Nefrologíade la ‘Residencia
Sanitariade la S. S. .Vi’rgen
Sanitaria de la S. S. de Cuenca.
del Rocío, de Sevilla.— Obras de construcciónde accesos
MURCIA.— (11/82J Obrasde ‘retormay amplIaciónde la ResI
a la Ciudad Sanitartada la S S .Virgen del Rocio de
dencia Sanitariade la S. S. Virgende la Arrixaca, de Murcia.
Sevilla. — Obrasde implantación
de un Serviciode Radiodiag
LA RIOJA.— (1/82.) AdquisicIónde un equipoautomáticopara
nóstico en el Centrode Traumatología
de ‘la CiudadSanitaria
Radiografíasde tórax, cori destino al Servicio de Radiología
de ‘la S. S. Virgen ¿el Rocío.,de Sevilla.
de la Residencia
Sanitariade la S. S. Antonio coello Cuadrado»,
de Logroño.
—
Obrasde ampliacióny reformade la Residencia TERUEL.(1/82.) Obras de reformade ‘las plantas 1.» y 2. del
edificio de la Dirección rovincial del INSALUD,para la;1]
Sanitaria de la S. S. Antonio CoelloCuadrado’,de Logroño.

Implantaciónde un Ambulatoriode Especialidades
de la Segu
ridad Social, en TerueL
Las consultasy entregade la correspondientdocumentación,
así como la presentación
de las proposiciones,se efectuaráen
los lugaresy pla:os que en el citado Boletín Oficial del Estado.
se especifica. El importede este anuncio será por cuantade
los adjudicatarios.

INVERSIONES DE LA SEGURIDAD SOCIAL;0]
8 de 204

;1]

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10167">
                <text>1134</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10169">
                <text>El equilibrio fiscal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10171">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10173">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10174">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10177">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10178">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10180">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10181">
                <text>Economia </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14360">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40342">
                <text>1982-08-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10168">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2565" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1374">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2565/19821004d_00003.pdf</src>
        <authentication>c618a73cb9760ba8b1bf17da2c0015d7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42971">
                    <text>C O Fi PO R AC 10 METROPOLITANA
DE BARCELONA

INTERVENCIO DE PASQUAL MARAGALL EN EL SIMPOSI
SOBRE AREES METROPOLITANES
OCTUBRE 1982

�2

C O R ID O R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

EXPERIr N CIAS COMPARADAS.

Las Arcas metropolitanas norteamericanas responden institucionalmente a dos variantes:
La variante de los EE.UU., donde las AA.MM. Standard son defini das estadísticamente por indicadores de conexión entre municipios
de carácter urbano, alrededor de una o dos ciudades centrales y casi sin realidad institucional.
La variante canadiense, reflejada concretamente en Toronto, con una potente institucionalización del nivel de gobierno metropolitano.
Las AA.MM. Standard de los E.U.A. son objeto de estudio a partir
de las estadísticas demográficas y de los modelistas de economía
urbana, pero la tradicional vitalidad de la doctrina anglo-sajona
del autogobierno local inmediato -puesto ahora al servicio de intereses que más adelante analizaremos- les ha privado de traducción
gubernamental o administrativa. •El único nivel orgánico de existen
cia de las AA.MM. de E.U.A. que va más allá del ámbito estadístico
son los Consejos de Planificación Regional, poco transcendentes en
un país donde la tradición planificadora del uso del suelo es más
bien débil.
En este contexto los problemas metropolitános son tratados casi ex

elusivamente al nivel de los órganos de gobierno de la ciudad central y en las asambleas electivas de los estados, en las cuales se
da con.frecuencia -sobre todo en la Costa Este- una alianza mayori
taria entre representantes suburbanos acomodados y representantes
agrarios.

�C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

También es cierto que la existencia de interrelaciones metropolita
nas da lugar a instituciones sectoriales que superan en algunos ca
sos el ámbito de la ciudad central, como por ejemplo las autoridades metropolitanas de transporte que reúnen a veces competencias sobre una diversidad de campos: transporte urbano, peajes de autopistas, puentes y túneles, puerto, aeropuerto, etc...

'El caso de Toronto es al revés. El predominio del interés metropolitano se refleja en el hecho siguiente: la elección de represen
tantes a los dos niveles (metropolitano y municipal) es única, y
dentro de cada distrito o circunscripción electoral el primer ele
gido será representante en el consejo metropolitano, mientras que
el segundo representará al distrito en el consejo municipal.

La diversidad de las situaciones metropolitanas europeas es infini
ta. En realidad es necesario buscar la institucionalización sobre
todo como excepción en los casos de capitalídad: región de Paris,
gran Londres, ciudad/estado de Viena. El caso paradiguuático de Lon
dres . es quizás el límite máximo del reconocimiento del hecho metro
politano con participación de la ciudad central en grandes distri
tos.

Conozco poco el caso italiano donde las elecciones administrativas
reúnen simultáneamente todos los niveles imaginables de autogobier
no: barrio, ciudad, provincia y región, utilizándose el sistema ma
yoritario para la elección municipal, y el proporcional para la aglomeración.

En Bruselas se parte de una fuerte vitalidad de los distritos o concejos de la ciudad, donde todos juntos constituyen la aglomeración.

�GME3

t

COR

PO

-

tiu

4

FI AC 10 METROPOLITANA
BARCELONA

DE

Esta diversidad de situaciones en Europa tiene no obstante la característica común de relacionar el hecho metropolitano con la planificación urbanística.
La escasez del suelo en el viejo continente ha hecho que se valorase a precios mucho más elevados que en América y ha obligado a
obtener por vía planificativa unas recuperaciones de renta urbana
que en los Estados Unidos se realizan siempre, y hasta ahora me nos dolorosamente, por vía fiscal (recuperación fiscal que, como
es bien sabido, tiene actualmente sus detractores),
En España el hecho metropolitano se desarrollo, a partir de 1949,
dentro de la problemática de la reconstrucción de las grandes ciu
dades, considerada como de orden público y adjudicada al Míniste
rio del Interior, dentro del cual la Dirección General de Regiones
Devastadas fue con el tiempo el origen del urbanismo. (Dirección
General de Urbanismo y Ministerio de la Vivienda).
Es curioso que esta forma de acción, que comenzó con los Planes
Generales de Madrid, Barcelona (1953) y el Gran Valencia y Gran
Bilbao, estuvo en manos de sectores agraristas, o si se quiere,
antiurbanos, hasta 1971, mucho después de la entrada de las tec
nocracias al gobierno, y del inicio de la planificación.
Eso frustró todos los intentos tecnocráticos de institucionaliza
ción metropolitana, incluso el intento americanista del III Plan,
excepto la vía anexionista seguida en Madrid (ampliación del muní
cipio de la ciudad central), el cual no tuvo paralelo en Barcelona, donde

la Comisión

Comarcal de 1961 tenía solamente un papel

�G O R PO

Fi

ÁC 1 O METROPOLITANA
E3ARCELONA

L7E

en la planificación urbanística, nacido de la Carta Municipl de
la ciudad central.
No obstante, la ampliación temática de la Comisión Comarcal de Urbanismo de Barcelona, convertida en 1975 en Corporación Metropolitana potencialmente competente en la prestación de servicios
extra-urbanísticos, es la única realidad institucional metropoli
tana del Estado español.
Esto nos obliga a clasificarla dentro de la linea europea de metrópolis excepcionales o capitales, a pesar de que en el caso de
Cataluña no se daban de hecho en su origen ni el reconocimiento
institucional de la nacionalidad ni
celona.

de la capitalidad de Bar-

�C O R PO R AC 1 0

METROPOLITANA

D E BARCELONA

EVOLUCInN DT? M 0GRf1P'ICA Y ECONOMICA.

Unas palabras sobre la coyuntura metropolitana.
El entusiasmo con que, durante los años 60, se pensó, a nivel
estadístico o con implicaciones administrativas, que toda la po
blación mundial iría evolucionando hacía la metropolinitización
(datos USA), se ha enfriado a partir de la crisis de 1967-1968,
y sobre todo de la que se inició a mediados de los 70.
La evolución hipotética pueblo-ciudad-área metropolitana--megápo
lis, entendiendo por megápolis la consolidación de áreas metropolitanas que se da en la costa Nordeste de EUA, o en la costa
holandesa, ya no es tan presente como lo era hace 15 años. De
una forma recurrente, tal como, en tiempos de Idelfons Cerdà y
Arturo Soria, se pensó en la Ciudad Lineal, la humanidad ha ido
segregando estas imágenes, que con toda seguridad volverán a
producirse dentro de 5, 10 ó 15 años, substituídas, también alternativamente, por hipótesis o fantasías de carácter ricardiano y estancacionista, o bien por políticas localistas, con énfa
sisen las ventajas de pequeño tamaño y a veces, también, con
el regreso al campo.
Los datos que tenemos demuestran que a partir de 1970 las grandes ciudades centrales antiguas, dejaron prácticamente de crecer
por todas partes (creando precisamente un crecimiento propiamente metropolitano, o intensificándolo): que a partir de 1970 son
ya las propias coronas metropolitanas las que no crecen, alimentándose en cambio el aumento de la población extra -metropolit:.una,

�CMB

^9

-

7 -

C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

y en todo caso el de las áreas urbanas de tamaño medio (informe
De Vonk - Herberer).
Este fenómeno no se manifestaba aún en los países latinos de Eu
ropa, donde la población de las AA.MM. tradicionales seguía cre
ciendo en las coronas, si bien ya no en las ciudades centrales.
Los últimos Censos (1980) estan dando la última palabra en este
tema. Las ciudades centrales de . la costa Este de los E.U.A. pre
sentan disminuciones formidables: Cleveland, Boston, Baltimore,
New York,... New York, que habla llegado a 8 millones de habi-

tantes, tiene 6. (Algunas ciudades, como Cleveland, han llevado
la Oficina del Censo a los tribunales -y han ganado- por la razón de que sus trabajos de recensamiento en los ghettos urbanos
había sido imperfecta).
Madrid parece haber perdido.69.000 habitantes (un 2% de la.pobla
ción); Barcelona quizás menos, pero había comenzado su estancamiento en . 1967. Las ciudades del Area Metrópolitana de Barcelona
que forman el continuum urbanístico (Sta. Coloma, Hospitalet, Ba
dalona) tampoco crecen, y esto por vez primera, después (poco
después) de haber observado aumentos anuales formidables, del or
den del 5 al 10%.
Yo estoy convencido de que a largo plazo, o por lo menos mientras
no se invierta la actual tendencia del costo de la energía , Y
por lo tanto del costo del movimiento, debe haber una revitaliza
ción de los valores centrales de las áreas urbanas en relación
con las suburbanas, y una cierta reanudación de la tendencia a

la urbanización de

la población total (el acceso a los servicios

�8

con PO FI AC 10 ME T ROPOLI TANA
DE BARCELONA

y mercados es mas barato en términos.de energía en la ciudad que
en las comarcas rurales) .

�C on

AC 1 O M(=Ti3OPOLITANA
U^ BARCELONA

POR

CONSOLIDACION

DE CASTOS Y RECURSOS

Antes de proseguir hemos de distinguir el modelo norteamericano y el
modelo latino de área urbana metropolitana. Las respectivas disti bu-ciones territoriales de riqueza son en ellos notablemente diferentes.
El diagnóstico y las necesidades político económicas no son total.men
te intercambiables.
En las grandes aglomeraciones norteamericanas el suburbio es rico y
el centro pobre. El valor central del suelo tiende a deprimirse relativamente. En Europa, y sobre todo en el Sur de Europa, la distribución es aún la inversa - y el encarecimiento de la'energia, así
como la mayor congestión global, es posible que en el futuro lleguen
a impedir la total aproximación a la situación americana.
• Esta constatación es importante, sobre todo cuando se trata de discutir la distribución fiscal de las cargas y de los beneficios de la aglomeración.

Pero antes de entrar en este terna, para mí capital, examinemos el otrc
lado de la consolidación metropolitana; el lado de los gastos.

Económicamente hablando, ¿ es útil la consolidación metropolitana de
servicios locales, o incluso de gobiernos locales en conjunto?.
Hace unos míos se pensaba que la respuesta tenia que ser forzosamente
positiva. Las economías de costos que se pueden obtener uniendo servicios, producióndolos en mayor escala, son evidentes en todo aquello
que se puede realizar o coordinar beneficiosamente, en todos aquellos
sectores en donde se pueden evitar duplicaciones, ya sea de primer -establecimiento, ya sea en los gastos corrientes.

�.

CME3
F.,, .

^.• - _^

-

.

10-

•

/

C O R PO Fi AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

Es más: el valor del suelo central en las grandes aglomeraciones expulsó a las actividades muy consumidoras de espacio para usos que la
sociedad no considera suficientemente valiosos o incluso molestos: -,
vertederos, cementerios, industrias ruidosas. En tal caso parece ló-

gico buscar ubicaciones muy períféricas para esas utilizaciones.
De ahí el intento de metropolitizar servicios. Son evidentes los ben(
ficios globales que pueden obtenerse uniendó servicios informáticos y técnicos, coordinando redes de transporte y abastecimiento y pl.a--nificando los usos muy consumidores de espacio. Estas ganancias son
más significativas que (pueden compensar) los costos parciales o locales generados.

En áreas densamente pobladas eso tiende a ser más obvio, a pesar de
que la solución es menos fácilen algunos sectores (consumo de espacio) y suele generar prolongados conflictos.

Los economistas urbanos han estudiado todas estas cosas, y en algunos casos han identificado bastante bien las curvas de costo unitariL
de cada servicio local: aquellas curvas que no son planas, y que por
lo tanto tienen un mínimo, indican en ese mínimo el tamaño óptimo -

del servicio. Con mucha frecuencia los servicios municipales existen
tes están por bajo de ese mínimo, y hay por lo tanto mucho que ganar
consolidando servicios.

Ahora bien; no existe un tamaño óptimo claro, ni de la ciudad, ní -del gobierno de 13 ciudad, puesta que esbs mínimos sectoriales no -coinciden. Para algunas cosas es mejor ser grande, y para otras no
lo es tanto, o es indiferente. Es más; par

L

otros servicios puede -

ser antieconómico ser grande. Las diseconomfas de dirección y orwani

�C O(=

i PON AC 1 O METROPOLITANA
p E DARCELONI&gt;

zación comienzan a notarse en las ciudades millonarias.

En este sentido parece lógico pensar que debe haber más de un
nivel de gobierno local, si se quiere ser eficaz.

Durante algún tiempo estuvo en boga la idea del gobierno multi-nivel. Y continúa vigente. No hay maximalización posible de
las economías netas del tamaizo sin sistemas de gobierno multinivel. Pero la existencia misma de servicios públicos comporta
un costo que hay que limitar: un costo en términos de compleji
dad y un costo en términos de tiempo, porque los servicios públicos son producidos por administraciones por encima de las
cuales hay cuerpos elegidos de representantes que es preciso
votar, mantener y coordinar.

Esta cuestión es hoy muy sensible en un país que en beneficio
de todos está desmontando el tinglado de un Estado central enor

Imp onte prepotente, pero que al mismo tiempo, lógicamente, empieza a ser consciente de los costos de la complejidad y desea
ría que la transición hubiese pasado y se hubiesen ya asentado
sólidamente los nuevos niveles de gobierno mas cercanos y cier
tamente más económicos en potencia.

Es pues lícito preguntarse, cuántos de los servicios locales pueden producirse mejor a nivel consolidado o metropolitano, si
no tnrnbien cual es la frontera por lo alto de la consolidación
entre el Arca metropolitana y el Estado regional "land" o Comu
nidad autónoma.

�- 12 -

C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE E3A("tCELONA

Tradicionalmente los especialistas se plantearán la cuestión
de la institucionalización metropolitana desde el punto de vista económico, buscando el equilibrio entre economías de escala de los servicios locales y potencia ee participación.
El límite superior a la consolidación venía dado por un ele mento inmaterial' o político: el alejamiento del gobierno que
produce los servicios y toma decisiones sobre nuestra vida co
tidiana.

En nuestro país este esfuerzo debe ser calificado por un ele
mento de gran importancia en este momento: lejos de .ser un
nivel de gobierno consolidado e indiscutido, al mismo tiempo
que b ásic:..ente redistribui.dor, el nivel comunitario cuenta
con una fuerte preferencia política de los ciudadanos, justa
mente p-)rque está en vías de constituirse y afirmarse después
de muchos amos de falta de identidad nacional. Pero no sería
bueno que esta preferencia nos impidiese ver que los beneficios materiales (e inmateriales) de este nivel de gobierno
han de provenir de la descentralización de los recursos y del
arbitrio ministerial centralizado hasta ahora por el gobierno
de España, y no de la asunción de servicios locales que fuesen devueltos en un futuro próximo a su nivel de procedencia
en base a la inexistencia de razones' económicas o economías de
escala, y a la preferencia por la proximidad del gobierno a la
que he hecho referencia hace un momento.

Y ahora entremos en los.aspectos fiscales.
La consolidación fiscal, o la puesta 'en común de recursos f_is
cales locales, es la base de la prestación de servicios metro

poliu no s, es decir, de todos aquellos que cstcn justificados

�- 13 -

C O FI POR AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

a esta escala en virtud de los criterios citados.

El tema tiene una gran transcendencia y de hecho domina a menudo la resolución (o no resolución) de los problemas institucíonales.
En el modelo norteamericano la presión fiscal local sobre la
propiedad urbana en la ciudad central es más alta (con frecuencia mucho más alta) que en el suburbio o corona metropolitana:
de 3 a 4 dólares por 1 dólar en el caso de Baltimore, en % del
valor de la propiedad.

Se produce una cadena infernal: los pobres viven en el centro y
piden más servicio pThlico, generando Ayuntamientos deficitarios
en recursos y soportando una alta presión fiscal. Dos elementos
impiden el reequilibrïo: el costo del desplazamiento de la resi
ciencia a fuera de la cïudad . central (costo que se mide sobre to
do en términos de movilidad, dada la baratura relativa del suelo
norteamericano) y a la exigencia de normas de urbanización muy
exigentes en el suburbio, que obligan a un fuerte gasto relativo en vivienda (mínimos de parcela y máximos de ocupación por
m2 ) .

Los ricos de los suburbios son doblemente ricos porque por cada
. 100 Ptas. de ingreso bruto tienen que dedicar menos a pagar los,
impuestos locales. Y por lo tanto siguen emigrando.

Como en la mayoría de los casos ya se ha producido una ventaja
numérica de los residentes en el suburbio (clases altas y media)

�AC i O METROPOLITANA
DE= F3ARCELONA

C O R POI l

sobre los residentes de la ciudad central, ninguna consulta democrática en el Arca metropolitana daría una mayoría a los partidarios de poner en común los impuestos sobre la propiedad y de romper así el ciclo acumulativo de degradación de la ciudad central.

No hay ni una sola gran ciudad norteamericana con esquemas de con
solidación fiscal. Solamente intentos aca_deeticos, poco radicales
en el caso de Minneapolis -St. Paul. Las transferencias y compensa
ciones tienen pues que venir del Estado ("estatal" o "federal") y
en concepto de redistribución de renta entre las personas. Ninguna institución permite reconocer la contribución de los "ciudadanos centrales" al bienestar de la aglomeración en conjunto. Es má.s: hay una reacción contra la contribución urbana en la ciudad
centr_al por parte de aquellos sectores de las clases medias que
aún la pagan ("Proposition 13" en California. y "2", "5" en Boston)

Las ciudades norteamericanas son recientes

y

no tienen el valor

que los europeos atribuyen a las suyas. Es pues posible que la maz
nitud del problema sea subjetivamente diferente.
Por . otra parte en Europa, sobre todo en el Sur de Europa, la si tuación es mayoritariamente la inversa, como ya se ha dicho. La preferencia por la ccntralidad es aún mayor. Los sistemas de trans
porte colectivo están allí más desarrollados que en Estados Unidos
de Amrica. Se ahorra más en suelo que en gastos de transportes.
•
Pero las necesidades y las oportunidades de la puesta en común de
recursos, no solamente para cona• •.uir economías, sino para compcn
sar las zonas pobres, son tanto

,.:I.ás grandes.

�CMF3

-. 15 -

C O A F'O Fl 6\C I O MLTIIOPOLITANA
DL= E3ARCELONA

En Barcelona, la Ciudad central contribuye en más de un 50% al
presupuesto metropolitano, el estado en un 30%, y el resto pro
cede de los municipios del área.

El problema principal lo constituye el financiamiento del sistema de transportes metropolitanos que permite a los obreros vivir perii ricamente.

Las áreas metropolitanas, como Barcelona, reclaman del Estado
una contribución proporcional a la aportación que ellas hacen
al territorio estatal. El Estado central tiende a cargar sobre
las grandes ciudades el costo de .su movilidad interior o metro
politana. En una de las ultimca propuestas de gobierno se llegaba al extremo (sin paralelo en, el resto del'mundo) de prever
el financiamiento del déficit de transporte con cargo a la actualmente escasa contribución urbana, lo cual -representarla, en
este momento, un impuesto de capital relativamente importante
sobre todos los propietarios de viviendas -estando la propiedad
urbana bastante repartida. En una situación de escasa demanda

los propietarios capitalizarían negativamente el aumento impositivo. No sabemos que efectos tendría todo esto sobre la distribución de los habitantes por niveles de renta: depende del
encarecimiento del transporte en relación con el de la propiedad urbana.

Todo esto es explicable dentro de un sistema fiscal reacio a
cargar sobre la movilidad privada los costos de la pública: pri
mero, por la facilidad envidiable con que la 'Hacienda central,
obtiene ganancias fiscales de los aumentos del precio de 1 a ga
solina -facilidad qae no quiere comproLneter mientras las imposi_

�GtJICi: •'^$

^

Fr

L, ,

COR

P O

-16 --

^ls
^•

t =-i AC I O METF 3Q1'C'ULITANA
F3AFiCELONA

DE

ciones básicas no esten más asentadas y admitidas; segundo, por
la existencia de rigideces históricas que impiden a los órganos
de gobierno local participar de los beneficios de la movilidad
fronteriza (peajes, puertos, aeropuertos); tercero, por la poca
predisposición a considerar imponible el uso privado de la viali.
dad en el centro.
De una forma u otra, los servicios que los municipios del área
metropolitana consideren justificado producir en común, principalmente el transporte, pero también los servicios tócnicos, la
depuración da aguas residuales, el vertedero de residuos, los
grandes parques comarcales, los cementerios, la protección del
medio ambiente, el abastecimiento de agua, los mercados centrales, los niveles más tccnificados de la protección civil y ciudadana, etc... deberán financiarse poniendo en común recursos
hoy fragmentados o transmitidos a niveles más altos. No es bueno un distanciamiento excesivo de los canales de ida y vuelta
de recursos públicos cuando estos se refieren a la satisfacción
de necesidades básicas, indiscutibles, y a niveles de vida admi
tidos por la comunidad nacional.

Si la renta de los habitantes de la aglomeración se considera en
parte función de la capacidad global de asta para soportar actividades productivas, debería ser el retorno inmediato del ímpues
•

t:o sobre la renta (limitado hoy a un 3% y devuelto a las áreas de
or:Lg en, no en proporción al esfuerzo fiscal, sinó en proporción
aproximadamente, a la población) lo que se pusiese en común para
redistribuir recursos públicos en forma de servicios a las zonas
más necesitadas del área.

�con

AC 1 O M F:Tn0PO1_fTANA
DE 13ARCEl_ONA

P O Fi

Si los valores de la propiedad se consideran, en parte, función
de las ventajas de localización, e internas del área en conjunto,
debería ser una parte del impuesto sobre la propiedad (por ejemplo: aquel incremento obtenido por la mejora de catastros debida
a la actuación de servicios técnicos consolidados) la que se pusiese en común, al revés de lo que sucede en las ciudades norteamericanas.

Otras ponencias de esta reunión tratan el tema con más profundidad. Valga aquí la constatación de que sin una via de consolidación de recursos fiscales no será nunca fácil constituir el so porte material de una institución metropolitana. La única alter.
nativa. a esa vía es la actual (potenciada) de contribuciones pro
porcionales al presupuesto de cada municipio metropolitano, dupla
cado por un sistema de impuestos al usuario, que se justificarían
precisamente en tuncién del menor costo que permite la metropol.inizac.Lón. Pero no es difícil prever por es'.:a via una cierta tendencia a una institucionalización metropolitana relativamente ra
cru

tica -y

en todo caso unas autoridades sectoriales metropolita

nas relativamente fuertes, o en e1 peor de los casos, unas cmpre
sas . cont:rati_stas fuertes a nivel metropolitano, negociando con
una institución débil.

�c or; P Ol3ACi0 MLTROPOI_I-T!\NA
DE C3A13GF_LONA

RESUMEN v CoNCI,U ;IOi1.
- Las áreas metropolitanas pueden estar en un plafón de su crecimiento y al mismo tiempo disminuyendo de momento el peso del contimum urbanístico central.

- En los países latinos estas tendencias no se han manifestado
aún con la rotundidad que se ha observado en Norteamérica, so bre todo, y en Europa Central. Pero quizás no se .11egará nunca
a estos extremos.

- No hay un sólo modelo de Area Metropolitana, pero la densidad y
el carácter de capitalidad de Barcelona refuerzan. la necesidad
y . la tendencia hacia un doble nivel local (municipal-metropolitano).
- La existencia de una Comunidad Autòn ma pujante, en la cual el
área de Barcelona representa más de un 50% de la población y de
la actividad, obligará también a dar al área el carácter de división de gobierno,del gobierno comunitario.
- Es de prever una fuerte presión para la elección directa de los
representantes metropolitanos, dado el carácter local de la iris
titució:, contrapesado por la complejidad de las elecciones administrativas a diversos niveles.
- Tanbién es lógico prever una tendencia del Estado Central a

amoldar el nilbi_to del área en sentido amplio.

�C O R PO R /\C 1 b ME=T R OPOLIT A NA
D E BARCELONA

La financiación de los servicios metropolitanos, actualmente
basado en contribuciones municipales y tasas de usos, sería
conveniente que contase con participaciones proporcionales en impuestos fuertes de carácter estatal o local.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35339">
                <text>Intervenció de Pasqual Maragall en el Simposi sobre Àrees Metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35340">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35341">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35342">
                <text>Àrea metropolitana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35343">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35344">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35345">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35347">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35348">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35349">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41374">
                <text>1982-10-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35350">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2566" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1375">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2566/19821202d_00004.pdf</src>
        <authentication>0268d2ba340633e29c9acfbe0d0571ce</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42972">
                    <text>DISCURS DE PRESA DE POSSESSIO

(2 desembre de 1982)

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35351">
                <text>Clausura del 1er Congreso de Economía y de Economistas de España</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35352">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35353">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35354">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35355">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35356">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35357">
                <text>Finances públiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35358">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35360">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35361">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35362">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35363">
                <text>PM, intervé l'últim, segons: &#13;
1. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC SANTACANA&#13;
2. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC RAVENTÓS&#13;
3. TIENE LA PALABRA D. CARLOS SÁNCHEZ-REYES&#13;
4. CLAUSURA A CARGO DEL EXCMO. SR. ALCALDE</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41375">
                <text>1982-11-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43762">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35365">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="3" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="2">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/3/0000000910.pdf</src>
        <authentication>148e739b4bbdd396872b5c925cd4434b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41762">
                    <text>PARAULES DE PRESA DE
POSSESSIO DE L'ALCALDE
PASQUAL MARAGALL
2 de desembre de 1982

�SRS.TINENTS
D'ALCALDE
REGIDORS I REGIDORES
DE

LA CIUTAT

Em trobo ara, en dirigir-vos la paraula, entre dos. sentiments igualment forts: el sentiment de temen5a' davant' el
repte que significa succeir en Narcís Serra a 1'Alcaldi-$ de
Barcelona, ,i el sentiment d'esperan~ai1,lusionada que Pgítimament pot sentir un home davant una tasca engrescadora.
No podia pensar, ara fa prop de quatre anys en constituir-se aquest primer Ajuntament democratic, que exigkncies
d7Estat cridarien el nostre Alcalde a Madrid abans d'acabar
el seu mandat. Pero ha succeit el que ningú imaginava, el
que era difícil de preveure en aquells moments, i ara; en aques-.
ta ocasió i abans de qualsevol altra cosa, vull desitjar sort
al company, sort a l'amic. He viscut amb en Narcís Serra
moments difícils i també moments molt bons; he treballat al
seu costat amb iHusi6, tota la il.lusió que hom posa en fer
realitat un programa llargament pensat: sols em resta ara
prometre al company que se'n va que continuaré treballant
sense descans, fidel sempre al seu esperit i al projecte polític
que a tots dos ens ha guiat.
No enceto, doncs, avui una tasca nova. Com,molts ja
sabeu, he servit la ciutat des de diferents llocs: mgn a economista durant molts anys i com a Tinent d'Alcalde darrerament. En cada cas, he posat totes les meves forces &amp;r portar
a terme el meu treball, sempre amb els ulls posat$-en la fita
de retornar plenament 1'Ajuntament al ciutada, fita que els
socialistes hem considerat com un element essencial de la
reconstrucció política de Catalunya..
Ha estat una tasca dura en molts moments, s'han pres
mesures no sempre a gust de tots, pero estic conven~utque

'Z

:

.
S

�s'ha avanGat considerablement en la construcció de l'administració democratica que tots desitgem.

posició de nbmines, les membries d'area i la publicació anyal
de l'estat de comptes, pero no puc amagar que aquest és el
camp del que em sento menys satisfet del que cal fer i podem
-,fer. Em sentireu parlar de nou d'aquest tema.

En aquest mateix Sa10 de Cent, el 15 de maig de 1979 vaig
asenyalar els criteris que havien de guiar la reforma de 1'Ajuntament, i que eren els dhusteritat, eficacia, informació,
descentralització i lligam amb I'Area Metropolitana. Avui,
i perque encara queda molt de camí per fer, em reafirmo en
la seva necessitat.
AUSTERITAT, perque l'Ajuntament ha d'administrar amb
rigor els cabals del ciutada. Crec que hem fet prou en aquest
sentit. Durant els darrers tres anys i mig s'han doblat practicament els serveis personals i socials, disminuint la plantilla
en 500 persones i eliminant suplencies i dobles places. El
darrer pressupost ja ha estat fet sense respectar la inercia
de l'anterior, és a dir, analitzant els costos unitaris de cada
servei i rebaixant partides injustificades. Les contractes privades han entrat definitivament en el camí de la serietat.
Aquest control de gestió sembla que no, pero costa. I s'ha
fet, diria jo, amb una certa elegancia. Pero hem de millorar
forca encara.

ENCACIA,perque els circuits administratius continuen sent
massa llargs, malgrat la drastica reducció del personal bur*
cratic. De circuits se n'han simplificat una colla de ben cru
cials, com les llicencies de construcció, els tributs immobiliaris, els calculs d'obra pública, la publicació d'actes a la
Gaseta, les certificacions cobra i revisions de preus, els tramits de registre general, la intervenció dels ingressos, etc.,
pero la mecanització de 1'Ajuntament encara és a les beceroles. Es el camp amb més futur i per aixb hi estem treballant de valent, amb mesures que inclouen la conversió del
centre ordenador municipal en un servei dotat d'autonomia comptable, capac de facturar internament a l'administracio activa els serveis de programació i operació mecanitzada.
INFORMACI~,
tant a l'interior de SAjuntament com als
ciutadans. S'han obert diferents canals d'informació, molt
útils i de tall classic, com les publicacions de districtes i l'ex-

Z

DESCENTRALITZA~~~,
perque aquesta és la base per apropar
l'administració als ciutadans, per una administració democratica. Hem iniciat també aquest procés, hem creat els Consells
Municipals de Districte que, dins les limitacions legals en
que encara ens trobem, assenyalen el camí per on ha d'anar
el nou model d'administració. La descentralització és un procés, i aquest procés, en el que estem compromesos, ha de
situar el municipi de Barcelona dins el corrent que avui segueixen les administracions europees més avancades. Hem
d'ordenar el territori de la ciutat, fent districtes capacos de
gestionar un bon nombre de serveis, hem de donar pes polític i contingut als Consells de Districte i hem de fer que els
ciutadans tots els ciutadans, sentin que l'administració és
una cosa seva, que esta a prop d'ells i al seu servei.
En aquesta sala hi ha avui, Srs. Regidors, hi ha també
Consellers de Districte que us han ajudat a portar modestament, sense mitjans, amb pura forca de voluntat, I'engrescadora i difícil tasca de dur 1'Ajuntament al carrer, prop dels
ciutadans. Doncs bé, jo voldria que tots plegats veiéssim aquí,
en els Consellers de Districte i els seus presidents que han
estat autentics Tinents d'Alcalde per les atribucions assumides, no pels mitjans disponibles, els autentics protagonistes ;
de present i de futur, de la tasca de fer una ciutat autenticament humana partint d'una realitat que no ho era.
1

I ara deixeu-me fer un balanc més global i un-programa
més explícit.
.z."
El meu programa no és un programa de transició. Voldria
que a aquestes altures del mandat de govern, es veiés mes
que res com un balanc anticipat, un estímul per culminar
el que ja s'ha anat fent, per corregir l'angle d'enfocament en
alguns aspectes i, sobretot, per projectar cap al futur al10
que la meva experikncia em diu que hem de transmetre ho-

�manera no deixarem d'assajar en materia de transferhcies
de serveis per fer-10s més proxims al ciutada, car estem con-.
venGuts que uns districtes potents han de ser la base
d'un
*
bon servei públic.
Y

nestament, Srs. Regidors, als Regidors que s'hauran de posar
a treballar ben aviat en un segon mandat democratic.)
HEMDE PRESTIGIAR LIAJUNTAMENTCOM A CONJUNT DE SERVEIS
P~BLICS.Aixo és l'essencial d'ara en endavant. Hem de presti-

En conjunt, doncs, malgrat les mancances, Barcelona va
amunt i els ciutadans han vist una corporació que, des de
i'equip de govern i des de l'oposició, ha actuat amb honestedat, altura, iniciativa i tenacitat.

giar 1'Ajuntament com a collectiu de persones al servei de
la ciutat.
Jo distingeixo tres ambits de la nostra actuació: la ciutat
de Barcelona, la corporació que formem tots nosaltres, companys Regidors, amb el Sr. Secretari General; i ]'Ajuntament,
és a dir, els serveis.
Barcelona ciutat ha elevat la seva projecció en els darrers anys. Barcelona, el leadership dels municipis espanyols,
les manifestacions artístiques i els contactes internacionals
l'han situat en una cota superior, que cal mantenir i reforcar.

a

Em proposo, en aquest sentit, assentar sblidament els vincles de germandat amb Colonia, Mila i Boston, que ens projecten cap els espais on per motius diversos la ciutat s'adreca;
desenvolupar les relacions iniciades amb I'administració local
anglesa, mestre en tants aspectes; acudir per segona vegada
al mercat internacional de capitals per financar el nostre
programa d'inversions de 1983; i signar amb la ciutat de
Nova York, la Universitat de Barcelona i la New York University un conveni de co~laboracióque ha de projectar amb
forca la cultura catalana a la capital del món, que és a més,
per a mi personalment, la segona ciutat en el record i en
I'estimació.
La corporació que formem, companys, també ha guanyat
en l'estimació dels ciutadans i dels forasters. Ho crec sincerament.
Malauradament hi ha temes del que jo anomeno nivell
de corporació, temes d'ampli consens, que a hores d'ara no
han pogut ésser impulsats tant lluny com desitjavem, pel
trencament de les coincid&amp;ncies polítiques amb qu&amp; vam
comencar aquest mandat: la nova Carta de Barcelona i la
nova divisió en districtes, nova estructuració que de tota

Tanmateix hem de saber explicar que YAjuntament és
un coNectiu de persones i patrimoni treballant al servei de
la ciutat. Tenim una llarga tradició de noms i'l1ustr.e~: Turro,
Florensa, Buigas, Pere Domingo, Josep M." Pi i Sunyer i tants
d'altres que no puc esmentar perque us ben asseguro que
la llista fóra interminable, que han fet Barcelona més gran
i més shvia, i que han estat funcionaris municipals poc reconeguts com a tals. Hem de seguir i potenciar aquesta tradició. Potenciar-la obertament. Procurar incentivar les persones que treballen per la ciutat per tal que 1'Ajuntament no
sigui solament la seva escola de formació abans del salt
a &amp;altre? empreses més gratificants, sinó justament el lloc
de la seva total realització professional. Així anirem aconseguint que el ciutada miri amb orgull no solament la seva
ciutat i potser el seu Alcalde i els seus Regidors, sinó l'Ajuntament com a empresa de servei públic, eficac, assequible;
sensible a les demandes fonamentades; en definitiva, oberta
ais qui la mantenen i n'elegeixen els responsables polítics,
que som nosaltres.
No ens enganyem: aixo és una tasca d'anys, perqui la
relació viciada entre ciutadi i administració ve ?e segles.

4

Hem d'obrir més les portes de l'administració aP contacte
preparat, eficac i atent amb el públic. Tencar al,@úblicles
portes dels negociats, que el que han de fer és treballar ,
ferm, i obrir les portes de les oficines d'informació, ben( i
relacionades amb la infrastructura interior i exteses als %
districtes a través de la xarxa de terminals de tele-procés que
hi estem insta1,lant.

�Es amb una enorme satisfacció que anuncio la propera
inauguració de l'oficina d'informació ciutadana a la Plaga
de Sant Jaume, que comptara amb la presencia activa de
tots els serveis d'informació que les Brees d'aquesta casa
han anat creant des de zero: sanitat, consum, finances i
altres.
Hem invertit moltes hores preparant aquesta projecció
de 1'Ajuntament sobre la ciutat i de la ciutat sobre 1'Ajuntament. Projecció que no s'esgota, com és evident, en aquesta
oficina sinó que implica tot un canvi d'actitud, el més difícil, i l'inici d'una transformació pausada pero inexorable de
les relacions i les actituds entre els productors i els destinataris del servei públic.

I ara vull demanar a tots, Regidors i Regidores, un es for^
per culminar el mandat amb la dignitat que Barcelona es
mereix i que tot el país ha reconegut, des del primer dia, des
d'aquell 19 d'abril que el nostre Regidor de Relacions Ciutadanes va saber cbnvertir en una festa de la democracia naixent.
Que tots puguem tenir la seguretat de pertinyer a una
corporació que per damunt de la diversitat d'interessos i opinions polítiques haura creat un to de civilitat i uns habits
polítics fonamentalment sans.
L'assentament cada cop més ineluctable de la democracia
i l'autonomia en el nostre país ha comengat, de forma molt
principal, en els nostres Ajuntaments. La seva quotidiana
activitat de servei i dialeg politic obert ha anat creant, més
que qualsevol altre factor, una inkrcia democratica enormement valuosa, dissuasoria de tota mena d'activitats contrkries a la Constitució i 1'Estatut. Crec que se'ns ha de recon2ixer aquest m2rit. Barcelona, a més, va jugar un paper decisiu, ara fa un any i mig, en la represa de confian~adel
país en si mateix, en uns moments particularment difícils.
Aixb va ser possible gracies a aquesta estranya connexió que
existeix entre el poble de Barcelona i els Reis d'Espanya
sempre que aquests han representat un paper d'obertura i
progrés que és consubstancial a la nostra manera de sentir

com a ciutadans. Pero aquesta connexió va tenir un interpret
agosarat i subtil en el nostre company Narcis Serra, a qui
'tots, repeteixo tots, crec que hem de retre up homenatge
sincer pel seu coratge i per la seva visió en aquell instant,
instant que es va convertir a més en el punt de partida d'una
il.1usió de futur que tots els barcelonins comparteixen, proa a una colla de realitzacions a 10 anys
jectant-nos amb f o r ~ cap
vista que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urbana que avui
no posseeix. La Generalitat de Catalunya va tenir l'encert
d'estar immediatament al costat d'aquella iniciativa demostrant un cop més que al nostre país les grans causes uneixen
sempre i que les divisions vénen per les petites causes, que
no hauríem de deixar surar mai. Som un poble sensible, una
terra excessivament amable, un caracter principalment dialogant, i tot aixo ens duu ben sovint a la complaen~a,a la
lamentació i a l'oblit de les ambicions més nobles i realistes. Si sabéssim unir sempre la sensibilitat i l'ambició! Si
sabem ajuntar-les, com Narcis Serra ens ha ensenyat a fer,
serem capacos d'aconseguir tot el que ens proposem.
Pero tomem a l'aspra, complexa i rica realitat de cada
dia. Actuarem amb la consciencia que constitu'im un punt
de referencia important pels Ajuntaments catalans i per la
vida política del país.
Com a alcalde estic decidit a impulsar un dialeg polític
basat en aquesta exigencia. Tant portes endins com portes
enfora d'aquesta casa. M'esmer~aré,com tots vosaltres estic
segur que fareu, a mostrar el més complet respecte mutu
entre representantSdemocratics i entre institucions democrhtiques.
.
Hem de mirar d'aconseguir que, tal com hasuccei't en la
darrera campanya electoral, siguin els arguments polítics, la
contrastació de programes, la constatació de 'realitzacions
i mancances, al10 que marqui el debat politic, d'aquí al mes
de marG.

".

La Generalitat de Catalunya trobara en 1'Ajuntament de
~ Ó
Barcelona un col.laborador lleial en la ~ ~ C O ~ S ~ N CdeC Ca-

�talunya. El més lleial. Aquesta tarda, abans que a ningú, anire a presentar-me com Alcalde de Barcelona al President
de la Generalitat, que per mi és, a més del nostre President,
un amic respectat de molts anys.
L'Ajuntament de Barcelona té massa temes pendents amb
la Generalitat, que espero podrem resoldre, perque mai no
es bo arrossegar situacions d'indefinició. Són temes que s'han
de sostreure a l'enfocament partidista: la participació de la
Generalitat al Consorci de la Zona Franca i per tant a la gran
terminal de transport internacional Granollers-Montmeló, al
Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, com
element de colaboració indispensable en la futura estadística
catalana, a la Junta de Museus, a la reconversió del barri
antic com a centre cultural, la tan parlada avaluació dels
serveis no obligatoris produits per 1'Ajuntament de Barcelona, diferents projectes arquitectbnics en comú, l'acabament del 2n cinturó, la prbpia inviabilitat del projecte de
Carta Municipal de Barcelona sense definicions previes a
nivell de Catalunya ... Totes són qüestions que voldríem veure ben enfocades en els propers mesos.
En aquest context molt hauríem d'aprendre de I'actjtud
i el comportament de Carles Pi i Sunyer, Alcalde de Barcelona i Conseller Primer de la Generalitat, quan el Parlament
de Catalunya debatia les mesures excepcionals a prendre per
subvenir les necessitats financeres de 1'Ajuntament de Barcelona.

I el Govern Espanyol em tindra des de Ia setmana vinent
disposat a esmerGar les hores que calgui per contribuir a dur
endavant les mesures necessaries per dotar aviat de més
mitjans i més agilitat la vida municipal. Puc anunciar que
els serveis .de la casa ja estan treballant en aquest sentit,
directament i en contacte amb la Federació de Municipis de
Catalunya, perqul. és un deure de 1'Ajuntament de Barcelona
d'estar present en el moment de tancar els mes de 50 anys
de paternalisme munici~alistaque es van obrir amb 1'Estatut Municipal de Calvo Sotelo.

Deixeu-me acabar amb una referencia personal. Sóc un
modest barceloni que mai no havia somniat I'honor d'una
carrega tant relevant com la que avui heu posat sobre les
meves espatlles. Pero com a Alcalde haig de tenir i us asseguro que tindré tot I'ambició que implica seure en aquesta
cadira que llevat del Rei solament ocupa 1'Alcalde o qui fa
funcions &amp;Alcalde de Barcelona. Estic preparat per dur endavant la tasca amb energia. Els qui em coneixen de temps
ho saben.
Sóc fill d'una ciutat i d'una família que s'assemblen. En
sóc fill devot i dolorosament enamorat. No tinc altres títols
que aquesta procedencia. I l'haver intentat estar a l'alcada
d'allo que els meus pares, i els meus conciutadans. m'han
ensenyat.
El meu avi va neixer al barri de Ribera i en una generació va passar a fora muralla, al carrer de Trafalgar, a l'eixample i a Sant Gervasi. Si els nostres avis van fer aquell salt
gegantí, la nostra generació, n'estic convencut, fara la ciutat
metropolitana, i la fara amb respecte, amb aquest urbanisme de sargidora que hem anat definint, tancant les ferides
de l'expansió sense fre dels 605, posant en comú les voluntats de tots els pobles i ciutats metropolitans.
La Barcelona d'avui es va fer amb una certa brutalitat
creadora. La Barcelona Metropolitana es fara amb respecte.
Senyores i senyors Regidors, aquesta es la meva ambició
i el meu programa. Els qui són adversaris polítics, mai enemics, perden avui un adversari, perque l'Alcalde, a més de
dirigir l'equip de govern és i ha de ser el moderaaor del debat
de la Corporació. Pero tornaran a tenir un Aloalde exigent
en el manteniment del prestigi de la institució. "El debat polític ha de tenir l'alcaria i al mateix temps la concreació que
les lleis li confereixen. Ni un pam menys.
L'esperit d'exigencia no me l'haig d'inventar. Em surt de
l'anima després de 20 anys de lluita per la democracia. NO
és incompatible amb el respecte absolut al contrincant. Jus-

�tament per aconseguir aquest respecte vam lluitar i hem
treballat.
Permeteu-me que per acabar, no puc evitar-ho, citi els
noms d'amics que de diferents maneres van lluitar també
pel mateix i que avui ja no són entre nosaltres i simbolitzen
tota una generació lluitadora i tota una histiiria de tenacitat
per millorar la vida d'aquest país, d'aquesta ciutat i dels
seus companys: Oriol Solé, Teresa Muñoz, Francesc VilaAbadal, Joana Sabater, Manuel Murcia. Sé que avui haguessin estat contents i la seva alegria ens hauria ajudat a tirar
endavant, company Narcís, companys tots. Pero el seu record
també ens ajuda, potser més i tot perque es converteix en
una exigencia i n a ~ e ~ l a b l e .
Dit aixo, no he d'afegir m6s que dues paraules ben prosaiques abans d'encentar la feina: s'aixeca la sessió.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="13">
              <text>Paper escanejat.</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8">
                <text>Discurs de presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21686">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26475">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="52">
                <text>Per una Barcelona olímpica i metropolitana: Paraules pronunciades al Saló de Cent de Barcelona en l'acte de presa de possessió com a alcalde, per part de Pasqual Maragall, rellevant a Narcís Serra.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="52">
            <name>Alternative Title</name>
            <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="53">
                <text>Per una Barcelona olímpica i metropolitana.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="54">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14177">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40188">
                <text>1982-12-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43190">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2662" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1433">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2662/19821202_PM_JMN_PStJaume_cGuillerminaPuigLV.jpg</src>
        <authentication>0bd5c4ae38c556bb9446a3643e1c26ed</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="37076">
              <text>Paper revelat (B/N)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37063">
                <text>Jordi Maragall Noble i Pasqual Maragall a la Plaça Sant Jaume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37064">
                <text>Puig, Guillermina</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37066">
                <text>Imatge</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37067">
                <text>B/N, jpg</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37068">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37069">
                <text>Maragall, Jordi, 1911-1999</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37070">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37071">
                <text>Investidura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37072">
                <text>Forografia feta a la Plaça Sant Jaume de Barceloma, el dia de la presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37073">
                <text>Plaça Sant Jaume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37074">
                <text>Puig, Guillermina</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37075">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39253">
                <text>Pasqual Maragall i el seu pare Jordi Maragall parlant en primer pla, amb l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona al fons.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41463">
                <text>1982-12-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37077">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2754" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1539">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2754/19821207_PM_NoticiaAmistosa_JMBallarin.pdf</src>
        <authentication>f84c41972cf10aaaa1352f6579d4734b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45110">
                    <text>...... 5

�

""""t

Per a l'Avui- fora de misses0
�-desembre-1982º

PASQUAL MARA.üALLo
Notícia amistosa.

Sóc prou amic d'aquest minyó que ha arribat a batlle de Ciutat per a no saber­
ne els anys ¡

''•

D�u voltar la quarentena. Acabo de veure'l a la televisió, ..

Bigotis i corbata, Lis

t el cos endavant,--. la proa arromangada del nas; �s el

de sempre, tal com el recordo amb la seva cara de vedellet savi i roso
Per� comen9ar&amp; m&amp;s de lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de can Gorina de
Matadepera, es va casar amb un senyor de Sabadell afavorit de patilles i la pare­
lla va tenir un fill fam6so En Joan Maragall, "el de la vaca cega" com li deiem
irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels n�ts i

lels

amics dels n&amp;tso

En Joan Maragall, el famós, deixava tretze fills quan moriao Tretze fills so­

ta la tutela de la vídua, DolllDiA Clara Noble, una andalusa amb arrels angleses,
tan clara de seny con noble de fetso

1.111�

sa"'

i� &lt;&gt;l c:&gt;t'l:t. ..Lc.

ililil...
ll ..... nels tretze Maragalls hi ha quatre ties santes,

to»,

un

un

e as:;.,

pintor, un escul

foll benelt, dos senyors de Barcelona, una noia menuda i els dos petits0

M&amp;s d'un fa versos d'amagat, però a veure qui gosa publicar-los dient-se Maragall
Sigui com sigui, els tretze són rebrots ben diferents i alhora ben semblantsº Tot
fan cara de versos ocults amb la cortesia continguda dels senyors de deb�0
El pet•t m&amp;s peti

t¡

de la maragallada es diu Jordio Ara ha sortit senador i t'

el fill a ca la Ciutat0 En Jordi va perdre el. pare als primers passos, va fer
L · " ª r�.ss:1n

!'•l"

fs ol ..

1'\t'lst&gt;tu+

la 'ÍcOIO•lit'�to

.,{.,

estudis de savi1i anava destinat a catedràtic de filosofia
sami�lia i de la llorigada
\ ...,,.. va venir all� que en
rra,-.,.

. C.l\•
J'
sal) tl

¡l i

a treballar

ell\

�

/

al costat del Pep Cal

ue. criava en .... Xirau Palauº Pevò va venir la gue-

�\CV\

se.

la pau o En Jordi, que anava veient" em. la ca-

de quitxalla, va haver de deixar-se de filosofies i es va posar
uns laboratoris. Ell sap prou...- com li va costar d'aguantar anys

i anys les carallotades del marketing. Ho va aguantar com un senyor.
Poc abans de la guerra, en Jordi s'havia casat amb la Basi Mira. Aquesta Is
filla d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que ara no en

L.'!J2

�

'"'"'+1tvc.16V\ 1; ,b.-c ..lc �r\'ei;2 .. -:i.•"
$j tuts r
l t' del Giner de los Rios

parl i mai, era una .._ llumenera\ J FIT
a Madrid.,

La família Mira no s'assembla massa a la Maragall. Els de rel alacantina són
m&amp;s expressius. L'àvia Mira era una senyora que
se blegar-s&amp;. iilm9
cal.

� ls

\���gafava �l bast6 sen­

Mira, com els Maragall, s�n bonhomiosos i fan costat quan

Per família i per escola, en el matrimoni Maragall Mira hi coincideixen dues
tradicions liberals i dos

\"�""ins
i

paral-lels J
�

1

diterrani del poeta de casa, et.e l'altra la gracia

�.. � .. .,:.b &lt;=.�C."'t

entesQ\des de

adrid l l t'

1

·J

D'una banda l'oreig me-

l1:1 M:.4h2�0
andaluSà) passada

,

per Soria i

..
º Una i altra són al fons de l'anima del nou al-

c�lde barceloní. Qui no ho s�piga no

l'entendr�.

�2

'. {'.\\

um certa impr� ssi t de feblesa i

/

En Jordi i la Basi són �és aviat menuts, \ uoa
sorprenen pel seu coratge0
he vist sovint tris

o

�s,

e

\

�u.s... r-

·\

l s*'t amb ells les hores bones i les malesp els

mai no els

's tambl d'aquesta veta, amb

\

�e

�

vist venfutso El fill, l'alcalde de�iutat,
tenacitat
airet bonhomiós t6 la

dels qui s6n prou humils per a saber qui sóno
Tornem als pares0 E

?•

T

'

La Basi i en Jordi han tingut vuit fills, tre�

noies i cinc nois0 Cada un amb les seves tirades, cada un amb les seves etziva­
des, cada un amb les seves febleses i les seves fortalese&amp;o Són ben b� fills de

�n noio

q ui s&amp;n fills. En Pasqual &amp;s el fill tercer, el s

....a

Abans

cal parlar del noi gran, que tamb&amp; es.diu Jordi i Is pintoro Un pin

tor genial, sense adjectius, però aix� no fa al caso En Jordiet &amp;s un personatge
de illpl. Dostoiewsky amb un ..... punt dels cristians de Dreyer passat pel pa amb
oli de la Mediterr'àniao i1Plllillm1.--11sa-..•'-•• Jo li d�c •••-•••
Tots els que l'hem tingut aprop estem tocats per

la �eva

En Pasqual no seria qui &amp;s sense els silencis

d'aquest germ�o

Dintre de la tirada liberal dels pares, els vuit maragallets han crescut

/ am�..a germanor ..-.... Des de menuts, el batlle i els altres
tenir germans, el goig de barallar-se sense trencar
han conegut el goig \
els lligams.
hanfrencat mai#els lligams ni crec que els trenquinº
s ense entrebancs

/

o

El Pasqualet era

un

minyó tot ros. No s� pas quan el vaig con�ixer, puc dir

a un col-legi d'aquests

q ue el conec de sempre0 Va anar

amb records del Blanquerna del vell Galí, sota la tutela benvolent de l'inevita­
ble capellÀ que. s'esfor�ava a_ser liberal, mentre la canalla cantava canfonetes
l
d'E� Llongueresº No crec que e� Pasqual en tingui mal recordo Va arribar al bat"

xillerat amb fama ben guanyada de llumenera, pero mai no fou un bastaix de lli-

�

bres, sabia jugar quan calia, tot i que no arrib�s a davan

del "Junior" com

dos cosins seus i el Xavier Ruber�. Tampoc no era un bastaix de la pilota0
Encara que no-" se'n queixi, no s� pas si el col-legi va marcar massa en Pas·

' all� que vivia a casaº Una casa oberta, on hi en­
trava tothom, on tothom hi podia dir la sevao El minyonet que acabava el batxille
\i:..ot;H,
rat, desprn�'s d'escoltar
(, es podia trobar escoltant
qual. El va marcar

�

molt
J'

illll9

�¡,.��

m a

1r

lubidrn

·

to tes les filosofies que es fan i desfano En Pep Calsamiglia anava aig�es avall
pels meandres de la .... metafísica, el Gabriel Maragall s'enfilava sant Agustí
amunt edir&amp; passa i passa, el pare Jordi les deixava anar a gotims, en SÒria vin­
gut algun cop de Madrid les dei:x:.ava anar pel brac 1ros, i m�s pel broc grcis lea
deixava ... anar el"Juan{n"Rubert� wli pare d'en Xavier, que ho · rebentava tot i
un cop, enrabiat amb la mtisica del dia, ens va trencar ben trencats dos discos
del Brassens.

Quan acabava el batxillerat, en Pasqualet ho havia sentit tot de to�, des de
sant Bernat, el Brassens i el Sartre fins a MaK Scheller, passant, tant de val,
per l'inevitable Marx que comenpava a treure el nas entre aquells savis i vero­

lava fort entre els jove&amp;.

�3

Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics dels seus paresº En­
tre d'altres, i potser el primer, en Xavier Rubert de Ventós, que ben aviat va
.
.i a to�s
.¡._'tica
. �q, l'es�e
.
..
etica
a l''
de jugar d, extrem dret per a ficar-se
d eixar
.
�

l

els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va comen�ar economia i
una altra carre�a ! que deu ser la de dret, ara no me'n rec o bl. Les va acabar

totes dnes0 No

\ �e.a

{

a

,

la impressicf de matar-s hi

ben guanyada fam.a de llumenera.

l

.

�

�
,

, pero continuava amb la
/')

#

Mentre els patriarques discutilen a la sala gran del cal Jordi i la Bas i, en
u

una habitació amb dues lliteres, dues taules, un parell de cadires, un centenar
de llibres i llibrots, un miler de burilles i una boira èe fum, els minyons as�
seguts a terra discutien i discutien i discutien.

'

Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostalgiao En aquestes jo
me les feia molt amb en Genís Maragall� en Jordiet, el Quico Vila i en Jaumet
Lor�s. En Jaumet, que s'havia de casar amb la germana gran del Pasqual, era una
llambregada carism�tica que soni1ia arreu. El trobave.tlt a la taula de "El Cie1rvo",
a les catacumbes dels; "felipes" i a les altres bataneres que fressaven amb en
.

Raimon Galí. En Pasqual i en Xavier eren mis jov&amp;e, quedaven una mica

..e.,.."' r
e1
sa

.
1

feien la seva0 De tant en tant em pujaven a casa i les hores se'ns feien curtesº
Un dia, a casa mateix�
vaig trobar la colla discutint de capellanso El que tenia el cap mis calent�
"y de cuyo nombre no quiero acordarme", etzibava:
-Quan fem la revoluci6, els capellans

an/

carqd.es no costar

se:rsa una

\ �"'ª"'

�

nosaº Els capellans g

�

i

gaire d'esbandirº Els que ens faran nosa de deb� seran els

Ballarins .• Em pregunto si fora lícit acusar el Ballar{n de marieta per a desopres·
tigiar-loo
Sabia que era un discussió acad� mica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dirs

-Tots sabeu que jo no s6c marieta, penjar-m'ho f6ra una mentidaº Ning� no pot
�cs
de mentides. I m'&amp;º Suposant que jo fos marieta, vosaltfer revolucions

�

tres sou amics meus, i ni per a fer la revolució no us podrieu.vendre un amicº
Si la revolució ha d'èsbandir les amistats m's val que plegueuº
En Pasqual em v� dir amb la mitja rialleta:
-Pepe, tens ra6o

Sense mentides i fidel als amics, sabia que la bullidera del Pasqual no s'atu·
�
raria
discussions acad�miques. I va trobar l'Urendaº E� Jos� Ignacio Urenda

¡

venia de Valladolid, fill d'un militar de la rep�blica mortº A casa seva vivien
ben pobres, per'ò no en parlava maiº Era

arborada a cada paraula que li venia M

un

miny6 menut, nerviós, amb una passi6

¡}A.l(

)mina "tan ancha como Castilla"º
·¡
En els remolins de la conspirativa, mentre els uns cantaven al Palau els

�

altres feien comit�s i subcomit.�s a les vores dels "xinos", l'Urenda era la
"praxi" dels 11felipe11.110 T

yFLP,"frente de liberaci6n popular"0

Quan va

p assar una temporada a la presó i una altra a la "mili" del S'Ahara, els felips
van aflacar, quan va tornar-ne els felips tornaren a treure el nas.

�L�ürenda va trobar els dos minyons i amb la seva angelical mala bava els va
engegar tallant:

l

-Tu, Xavier, no. passar�s de 11profesi6n :sus matriculas de honon" o Tu, Pasqual9
ets una altra cosao

Menat per l�renda, el Pasqual va entrar a la política de partit. Pen� el cas­
tell� va donar molt mis alí. futur alcalde, li va donar una fidelitat gairebl mís­
tica i un punt d'utopia sense el qual la política 6s impossible, ja que la pol{-

'

�'&gt;

tica, mis que l'art de les coses possibles11s la gracia de:Jli'\impossibleso
Ara l'Urenda

no &amp;s a l'escambell, ningd no en pal

·

lao PerÒ l'alcalde sap prou qu� ha rebut

0na

1'

li; l

so

f

L

'Mª

s

de les m6s belles persones que s'hagi trobat a la vora.,
sa l v.;i. 1-.

l.'Urani.da va 8 uzàaz en Pasqual de la picaresca pol:!-Uca, perque

�

al costat dels que s la jugaven hi havia la pica,.-esca., Un dia la poli va dur al

{?alau

de

Justícia

unes colles d'estudiantso

G1.V•cr1o1

tenir ordres de fer

� �'

el fet 6s que els estudiants presos es pogueren barrejar amb els familiars i dos

\c-;i.��

d'ells anaren a fer el

....

a un bar d'apropo Quan en tornaren, la poli ja havia

,

tancat les port.es del " cuartelillo" i els. dos minyons \tingueren \fein.Al a conv'èn er
l a guàrdia .. que ells eren

' dels derinsJ ..

En aquestes, el Pasqual entrava i sortia de casa a les hores mis estranyes0

\)&gt;e.vi'
D

1

tenir nom de guerra i to�,

�
Íllll

no

sempre� bonhomi6s, proper i amb a,

•

s&amp;. Quan el trobava era el Pasqualet de

�umor

�

de raig fi que gasta � la mara­

gallada. Com que mai no he estat ficat a cap pol{�ica, no podr a dir qu� feia
el noi• .,....

Un

cop

q, J
vaig\J;"S•-r·
" HL 1 profeta:
l•'

7
-En Joan Revent&amp;s ser� el cap del socialisme catal� ..

liR:

�

1

·

aqac'.Wseep �n Revent&amp;s era el cap del MSC amb quatre gats, quatre gats i la

�

mosca v ronera de la Nrtria Bozzo., � Ja sabeu com ha anat la hist�ria0
Tot prepara�t la hist�ria, en Pasqual continuava la conspirativa0 �o tl �

•'esperit de conspirador·, ho feia perque s'hi sentia obligat. Se sentia obligat
a passar hores de por d'una banda a l'altra, hores i hores a les fosques amb la
poli al darrera i nomis una mica d'esperanfa al davant.,

I així es va casar. La Diana Garrigosa tambl t&amp; besavis a Matadepera, a la ca­

sa que duu el seu cognom., Em sembla que la Diana fa alguna cosa d'aquestes qae en
diuen imform'àtica, per� &amp;s

normal., Sempre ha fet costat al

seu home, i a hores d'ara, quan li arriba a casa amb la vara de batlle, ..i.ii11. con­
tinua normal i planera sense urcs d'alcaldessa.,
La Diana i el Pasqual tenen tres fills, dues noies i el noi xic. En Pasqual
sap fer la cuina i, quan era temps, sabia treure les caques dels nadons, prepara­
va el "pelargon" i vestia els menuts. Feia enternir veure aquella parella amb

q_ jaj espigada,

la quitxalla iun::MiNt., ..Aira\la tene
No s6 pas s

la gran deu voltar els setze anys.

�� Pasqual t&amp; temps de fer la cuina,

\

de tant en tant; l

a !'Empordà i agafa el:.-. �avee. Em temo que no en sap gaire.

',se'n va

�5

Quan encara er�• a la conspiratÓria, en Pasqual va marxar amb la família als

\«ca111"a

.....,

�stats Units0 �o s' ben b' que hi feia, dosa

·a

remenar economia a gavadals en una

d'aquelles universitats americanes tan universit�rieso Quan en tornaren, cap dels
c,
de la "llmerican way of lif&amp;" º Pell'�, d es de.
)lb.aagall , Garrigoses no tenia /l.U

\

4

l lavors, en Pasqual diu que Nova-rork 6s la ciutat que m6s s'estima despr's de
Barcelonao
Tornat a casa, el

+

nost�e home va continuar amb la pà.l{�ica i va entrar a tre­
D c. 111-.

'

,

- l una oficina d aquelles tan tecntques que
fer-ho e":':.f
ballar a ca la 6iutat0 �e
-(UQ;"' c;ilH'
e--'\
-lY&lt;ÏC.Vl
;!i'JC�
quedar b6o .._.:¡n Pasqual va esverar
deix'== arraconades i nom's [ JL'
1

•

l

.,

'

el galliner lfllllll perque tingu&amp; la gosadia de fer allo que ningú no fena: treballava. 'l'reballava tant que

'

'

F

; un senyor

'

¡

�� V �

' -1 em va lloar la fei-

na del Pasqualeto Era un senyor important{ssim de la 11Presidence de la !tepublique

que parlava un francès d'allò tan francèsº Quan li vaig dir que coneixia "monsieu
Maragàll" em va perdonar una mica el meu mal fran'è'es.
Entre conspirat�ria i ajuntament, es va acabar la conspi­
ratoria

1'

va canviar l'ajuntament

l

... i va comen9ar la política que coneixeu
prou i .. no vull pas esclofollar. Despr6s de le primeres eleccion s, en Pasqual

va dir als seus pares l
-�

�'ha

'

J

l

1 •

'

f

¡

¡ g

·

una dita que el retrata:

acabat la guerra civilo

Els que hem viscut la guerra, sigui a la trinxera que sigui, encara no ens hem
fet pagues de c�m,la gent nascuda m6s tard esperava que ens oblidesssim de les ma
tances,

\t.c..-tAc.Sf' l'»
.-�

a caminar en pau.

·

l

l

la pudor de polvora triomfant o ven�uda i "99 comencessim

Tant de bo tots e·ls polítics cregue'ssin de cor, com ho creu el batlle de 'iuta
que s'ha acabat la guerra civilo
J
i ,,.11c1tc\xo
� aixl\
•
aquesta not{ci

mistosao
+
Volgudament no he parlat de la posici6 política lllld
llllill9 el batlle,
........IÍIÍIZl..
llill •Nom6s he volgut parlar-vos d'un amic que ho ser! sempre0

Si hagu6s de remarcar un tret d'en Pasqual, remarcaria la seva tendresa,. Tenap
en el treball, amb un punt just d'utopia contrastada pel pragmatisme dels econom istes, amb: la duresa d'una feina que li ha tocat sense cercar-la, s6 que sempre

"fc .. .,i.,.._

' \\
Ser&amp;

menut,,.

1

•C

i que mai no perdr� ..,.e1

J

som.riure infantívol que li conec de�

Josep M,. Ballarín Monset,.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45111">
                <text>Pasqual Maragall: notícia amistosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45112">
                <text>Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45113">
                <text>1982-12-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45114">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45115">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45116">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45117">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45118">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45119">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45120">
                <text>Família</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45121">
                <text>Mecanoscrit original de l'article de Mn. Ballarín per ser publicat al diari Avui, en motiu de l'accés de Maragall a l'alcaldia de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45122">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45123">
                <text>En el document original hi ha també la versió manuscrita de Ballarín.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45124">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45125">
                <text>UI 800</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2829" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1619">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2829/19821211_Avui_Ballarin.pdf</src>
        <authentication>ddc086d1a5394ecdda42134937333a74</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46425">
                    <text>8

PAÏSOS CATALANS-Barcelona
AVUI, dissabte, 11 de desembre del 1982

El nostre col. laborador Josep M. Ballarín i Monset coneix bé la
família Maragall, una de les de més tradició ciutadana a
Barcelona, d'una de les branques de la qual ha sortit l'actual
alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall Ballarín en té un record
de molts anys i ens l'escriu aquí amb l'estil tan propi que
caracteritza els seus articles

Pasqual Maragall,
un alcalde que
canvià la conspiració
per l'Ajuntament
Josep M. Ballarín Monset
Sóc prou amic d'aquest minyó
que ha arribat a batlle de Barcelona per a no saber-ne els
anys. Deu voltar la quarantena.
Acabo de veure'l a la televisió.
Bigotis i corbata, el cos endavant, la proa arromangada del
nas; és el de sempre, tal com
el recordo, amb la seva cara
de vedellet savi i ros.
Però començaré des de més
lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de Can Gorina de
Matadepera, es va casar amb
un senyor de Sabadell, afavorit
de patides, i la parella va tenir
un fill famós. En Joan Maragall,
«el de la vaca cega», com li
dèiem irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels néts
i els amics dels néts.
En Joan Maragall, el famós,
deixava tretze fills quan moria.
Tretze fills sota la tutela de la
vídua, Domna Clara Noble,
una andalusa amb arrels angleses, tan clara de seny com
noble de fets.
Dels tretze Maragalls hi ha
quatre ties santes, una santa
dona de casa, un pintor, un escultor, un foll beneït, dos senyors de Barcelona, una noia
menuda i els dos petits. Més
d'un fa versos d'amagat, però
a veure qui gosa publicar-los
dient-se Maragall. Sigui com
sigui, els tretze són rebrots
ben diferents i alhora ben semblants. Tots fan cara de versos
ocults amb la cortesia continguda dels senyors de debò.
El petit més petit de la maragallada es diu Jordi. Ara ha
sortit senador i té el fill a ca la
ciutat. En Jordi va perdre el
pare als primers passos; va
fer estudis de savi, va passar
per l'Institut-Escola de la Generalitat I anava destinat a catedràtic de filosofia al costat
del Pep Calsamiglia i de la llorigada que criava en Xirau
Palau. Però va venir la guerra,
i va tenir allò que en deien la
pau. En Jordi, que anava
veient-se la casa plena de
quitxalla, va haver de deixarse de filosofies i es va posar a
treballar en uns laboratoris. Ell
sap prou com li va costar d'aguantar anys i anys les carallotades del MARKETING.
Ho va aguantar com un senyor.
Poc abans de la guerra, en
Jordi s'havia casat amb la
Basi Mira. Aquesta és filla
d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que
ara no en parli mai, era una llumenera a la Institución Libre
de Ensefianza del Giner de los
Ríos a Madrid.
La família Mira no s'assemblea gaire a la Maragall. Els
d'arrel alacantina són més expressius. L'àvia Mira era una
senyora que. ja vella, s'agafava al bastó sense biegar-se.
Els Mira, com els Maragall,
són bonhomiosos i fan costat
quan cal.

Per família i per escola, en el
matrimoni Maragall-Mira coincideixen dues tradicions liberals i dos camins paral·lels.
D'una banda, l'oreig mediterrani del poeta de casa; de l'altra,
la gràcia andalusa del Machado passada per Sòria i entesa
entranyablement des de Madrid. Una i altra són el fons de
l'ànima del nou alcalde barceloní. Qui no ho sàpiga no l'entendrà.

Pasqual
Maragall
junt amb els
seus
germans,
Jordi, Àngels
i Ernest

"Elfons de l jànima
del nou alcalde són
l'oreig mediterrani
delpoeta de casa i la
gràcia andalusa del
Machado passada
per S/bria i entesa
entranyablement des
de Madrid"
En Jordi i la Basi són més
aviat menuts, fan una certa impressió de feblesa i sorprenen
pel seu coratge. He passat
amb ells les hores bones i les
males, els he vistos sovint tristos, mai no els he vistos vençuts. El fill, l'alcalde de Barcelona, és també d'aquesta veta,
amb l'airet bonhomiós té la tenacitat dels qui són prou
humils per a saber qui són.
Tornem als pares. La Basi i
en Jordi han tingut vuit fills,
tres noies i cinc nois. Cada un
amb les seves tirades, cada
un amb les seves etzibades,
cada un amb les seves febleses i les seves fortaleses. Són
ben bé fills de qui són fills. En
Pasqual és el fill tercer, el
segon noi.
Abans cal parlar del noi
gran, que també es diu Jordi i
és pintor. Un pintor genial,
sense adjectius, però això no
fa al cas. En Jordiet és un personatge de Dostoiewski amb
un punt dels cristians de
Dreyer passat pel pa amb oli
de la Mediterrània. Jo li dec el
Francesco. Tots els qui l'hem
tingut a prop estem tocats per
la seva quietud mística. En
Pasqual no seria qui és sense
els silencis d'aquest germà.
Dintre de la tirada liberal
dels pares, els vuit margallets
han crescut sense entrebancs
a m b g e r m a n o r . Des de
menuts, el batlle i els altres
han conegut el goig de tenir
germans, el goig de barallarse sense trencar els lligams.
No han trencat mai els Itigams
ni crec que els trenquin.
Els Pasqualet era un minyó
tot ros. No só pas quan el vaig
conèixer, puc dir que el conec
de sempre. Va anar a un col·legi d'aquests amb record del
Blanquerna del vell Galí, sota
la tutela benvolent de l'inevlta-

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 11/12/1982. Pàgina 8

Amb un dels seus millors amics, Xavier Rubert de Ventós, a
Empúries l'estiu del 1960
ble capellà que s'esforçava a
ser liberal, mentre la canalla
cantava cançonetes d'en Liongueres. No crec que el Pasqual
en tingui mal record. Va arribar
al batxillerat amb fama ben
guanyada de llumenera, però
mai no fou un bastaix de llibres, sabia jugar quan calia,
tot i que no arribava a davanter
del Júnior com dos cosins
seus i el Xavier Rubert.
Tampoc no era un bastaix de
la pilota.
Encara que no se'n queixi,
no sé pas si el col·legi va
marcar massa en Pasqual. El
va marcar molt allò que vivia a
casa. Una casa oberta on entrava tothom, on tothom podia
dir la seva. El minyonet que
acabava el batxillerat, després
d'escoltar Edith Piaff, es podia
trobar escoltant totes les filosofies que es fan i desfan. En
Pep Calsamiglia anava aigües
avall pels meandres de la metafísica, el Gabriel Maragall
enfilava sant Agustí amunt
entre passa i passa, el pare
Jordi les deixava anar a
gotims, en Sòria, vingut algun
cop de Madrid, les deixava
anar pel broc gros, i més pel
broc gros les deixava anar el
Juanín Rubert, pare d'en
Xavier, que ho rebentava tot, i
un cop, enrabiat amb la
música del dia, ens va trencar

oen trencats dos discos del
Brassens.
Quan acabava el batxillerat,
en Pasqualet ho havia sentit
tot de tot, des de Sant Bernat,
el Brassens i el Sartre fins a
Max Scheller, passant, tant se
val, per l'inevitable Marx, que
començava a treure el nas
entre aquells savis i veroiava
fort entre els joves.

Elsprimers amics
del Pasqualforen els
fills dels amics dels
seuspares. Entre
d'altres, ipotser el
primer, en Xavier
Rubert de Ventós"
íé

Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics
dels seus pares.
Entre
d'altres, i potser el primer, en
Xavier Rubert de Ventós, que
ben aviat va deixar de jugar
d'extrem dret per ficar-se a l'ètica, a l'estètica i a tots els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va començar
economia i una altra carrera,
que deu ser la de dret, ara no
me'n recordo bé. Les var
acabar totes dues. No feia la

impressió de matar-s'hi gaire,
però continuava amb la ben
guanyada fama de llumenera.
Mentre els patriarques discutien a la sala gran de cal
Jordi i la Basi, en una habitació
amb dues lliteres, dues taules;
un parell de cadires, uns centenars de llibres i llibrots, un
miler de burilles i una boira de
fum, els minyons, asseguts a
terra, discutien i discutien i
discutien.
Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostàlgia. En aquestes jo me les
feia molt amb en Genis Maragall, en Jordiet, en Quico Vila i
en Jaumet Lorés. En Jaume,
que s'havia de casar amb la
germana gran del Pasqual,
era una llambregada carismàtica que sortia arreu. El trobaves a la taula de «El Ciervo», a
les catacumbes dels «Felipes»
i a les altres bataneres que
fressaven amb en Raimon
Galí. En Pasqual i en Xavier
eren més joves, quedaven una
mica a part i feien la seva. De
tant en tant em pujaven a casa
i les hores se'ns feien curtes.
Un dia, a casa mateix, vaig
trobar la colla discutint de capellans. El que tenia el cap més
calent, «de cuyo nombre no
quiero acordarme», etzibava:
—Quan fem la revolució, els
capellans faran nosa. Els capellans grassos i carques no costaran gaire d'esbandir. Els
qui ens faran nosa de debò
seran els Ballarins. Em pregunto si fóra lícit d'acusar el
B a l l a r í n de m a r i e t a per
desprestigiar-lo.
Sabia que era una discussió
acadèmica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dir:
—Tots sabeu que jo no sóc
marieta, penjar-m'ho fóra una
mentida. Ningú no pot fer revolucions des de mentides. I
més. Suposant que jo fos marieta, vosaltres sou amics
meus, i per a fer la revolució
no us podríeu vendre un amic.
Si la revolució ha d'esbandir
les amistats, més val que plegueu.
En Pasqual em va dir amb la
mitja rialleta:
—Pepe, tens raó.
Sense mentides i fidel als
amics, sabia que la bullidera
del Pasqual no s'aturaria en
discussions acadèmiques. I
va trobar l'Urenda. En José Ignacio Urenda venia de Valladolid, fill d'un militar de la república, mort. A casa seva vivien
ben pobres, però no en parlava

(Passa a la pàg. següent)

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46426">
                <text>Pasqual Maragall, un alcalde que canvià la conspiració per l'Ajuntament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46427">
                <text>Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46428">
                <text>1982-12-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46429">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46430">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46431">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46432">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46433">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46434">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46435">
                <text>Família</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46436">
                <text>Nota personal descriptiva de Mossèn Ballarín sobre el Maragall acabat de proclamar Alcalde de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46437">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46438">
                <text>Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46439">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="673" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="375">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/673/19830101_LV.pdf</src>
        <authentication>98f19d8adecd369bffa6a5e8fce181b6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42049">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

1 Y 2 DE ENERODE 1983

LA VANGUARDIA•

JA. Samaranch,
J. Pujol,
N. Serray P. Maragail
escriben
sobrela citabarcelonesa
de 1992;0]

1992: ocho ciudades

postulan los JJ.00.

Juegos Olímpicos:
objelivo de todos

Uno de los peligrosqueamenazaba
al dadespostulantes,
ya queconsuprepara

Consideroqueel año1982ha sidomuy La capacidad
de la capitalde Cataluña
positivo parael deportecatalány no tan quedademostrada
y avalada
por loséxitos
sólo por losresultados
obtenidos,
sinotam conseguidos
enla organización
decertáme
biM por el aumento
deposibilidades
quese nesimportantes
denivelinternacional
quese
ha manifestado
entodoslos aspectos
rela han estadoorganizando
en nuestropaís:
cionadosconla candidatura
dela ciudadde Juegosdel Mediterráneo,
Campeonatos
del
BarcelonacomosededelosJuegos
Olimpi MundodeCiclismo,
Campeonatos
deEuro
tura paralosJuegos
de la XXIII Olimpia dad moderna,
cualesla de convertirse
en
cos de 1992.
pa de Natación
y deBaloncesto...,
objetivos
da. quedebecelebrarse
enel año1984.Nin sedede unosJuegosOlimpicos.
Las experiencias
optimistas
estánavala inolvidables
quemerecieron
la felicitación
de
guna otra ciudadse atrevióa enfrentarse Y losde 1992cerrarán
das
en
primer
lugar
por
la
manifiesta
volun
participantes
y
visitantes.
la épocamásden
con la grandeza
y el gigantismo
que,hacesa, másimportante
tad delpueblo
y delasInstituciones
catala Pero no esnecesario
remontarse
a tiem
y
popular
quejamásha
dos lustros,rodeaban
a los Juegos.
nas
en
trabajar
conjuntamente
para
proyec
pos pasados.A lo largodel pasadoaño
vivido el olimpismo.
tar y potenciar
a todoslos nivelesnuestra 1982nuestro
Aquellofuepenible,
nosolamente
por la
pueblodemostró
unavezmás
capacidad
organizativa,
nuestratradición su vocación
positiva
y
capacidad
detrabajo
escasaconvocatoria
quehablansuscitado
Juan Antonio SAMAPÁNCE
deportiva y nuestra
vocación
olímpica,
rei con motivodel Mundial-82
los JJ.00.,sinoporquepodiareflejaruna
de fútbol,no
teradamente
manifestada.
solamente
conla colaboración
organizativa
menguaen la expansión
de nuestromovi Presidentedel ComitéInternacionalOlímpico
miento. Afortunadamente,
aquellacautela
del propioespectáculo
futbolístico
sinotam
bién con iniciativas
propias,enmarcando
y
de las ciudades
postulantes
desapareció,
al
comprobarse
quenuevasfuentes
de finan
dando apoyoal Campeonato
del Mundo
ciación de los JJ.00. habíansurgidoy
con actoscomplementarios
culturales,
cien
aumentado,compensando
el costo del
tíficos y deportivos,
comopor ejemploel
gigantismo,y para los JJ.00. de 1988
« Mundialet».
Esta tradicióny experiencia
sirvenpara
fueronyavariasciudades
dedistintos
conti
animarnosen el compromiso
quea todos
nenteslasqueconcurrieron
a Baden-Baden
nosafecta,
desde
el Municipio
barcelonés,
la
para solicitarconvertirse
ensedeOlimpica.
Generalitat,
las
Federaciones,
el
Comité
Para los Juegos
de la XXV Olimpiada,
OlímpicoEspañol,el Consejo
Superior
di
que cerraránel primersiglodel restableci
Deportes
y
la
propia
Administración
Cen
mientode nuestromovimiento
—yquepor
tral.
esta razón,entreotras,tendránun relieve
Nuestrasposibilidades
han sidodemos
singular—son ya variaslas ciudades
que
tradas.
La
voluntad
colectiva
esfirme,Asi
han anunciado
suintención
desolicitaraco
mismo,tenemos
por delante
un futurolleno
ger a lajuventud
detodoel mundoconoca
de esperanza,
pueslosJuegos
Olimpicos
son
sióndelosJJ.00.Estaesunadelasrealida
la granoportunidad
paranuestro
deportey
des mássatisfactorias
que heexperimenta
para nuestros
deportistas,
qüetendránun
do enlosdosañosquellevoenla presiden
objetivo
concreto.
No
hay
mejor
recompen
cia delComitéInternacional
Olímpico,
pues
sa queuna buenaclasificación
olímpicaen
revelael renaciente
interésquepor el Olim
la propiatierra,conel públicodecasay en
pisto se sienteen todoslos continentes.
unasinstalaciones
queposteriormente
serán
Europa,Asiay Australia,
cuentan
con ciu
el
gran
legado
para
las
futuras
promociones
dadesquealientan
ambiciones
deconvertirdeportivas.
Paraalcanzar
el objetivo
olímpi
se en sedeolimpicapara1992.Laspeticio El pasadomesdenoviembre,en Lausanne (Suiza), sede aei ComiteOlímptcoIn
co hayquetrabajardesde
ahora,colaboran
nesparaaquella
granmanifestación
olimpi ternaclona4 su presidenteJuan Antonio Samaranek recibióal alcalde de Barce
do todaslas Instituciones
y evitandotodo
ca podrán presentarse
hasta 1985.Este
tipo deimprovisación.
Laempresa
nosafec
interésdeochociudades
queestánavanzan lona Narcís Sn, a su derecha,y al directorgeneralde Deportesde la General!
tal
Jaiep
Lluís
fllaseca.
Ambos
presentaron
oficiosamente
la
candidatura
de
Bar
ta
a
todos
y,
por
ambiciosa,
es
irrenunciable.
do ensustrabajosparaalcanzar
la elección,
es altamente
positivo,tantoparael Movi celona para los XXV Juegos Olímpicos,de 1982, ante el ComitéOlímpicoInterna
lord! PUJOL
cional y supresidente,barcelonés. (Foto: R. SEGUL)
mientoOlímpico,
comoparalaspropias
ciu
Presidentedela Generalitatde Cataluiia
olimpismo, y que siguegravitando sobre los ción de la candidatura
mejorarán
enorme
Juegos cuatrienales,es su gigantismo.Hasta mentesuinfraestructura
deportiva,
sensibili
tal punto que cuandoen el año 1977el zaránnotablemente
a susciudadanos
enla
Comité Internacional Olímpico celebró su filosofiay la moralolimpicas,
y darána su
79 Sesión
en Praga,solamente
unaciudad,juventud una ocasiónúnicapara vivir la
Los Angeles,
habíapostulado
su candida más nobleilusiónquepuedesentirunaciu

—

Barcelona
quiere
serolímpica Manos a la obra
Barcelona ha crecidourbanísticay carácterurgente,con el fin de recuperar
socialmenteduranteel últimosigloenel una ciudadqueseencontraba
desanima
marco de grandesacontecimientos.
La da. Aquel trabajo de «zurcidora»sin
ciudad, que ya había derribadosus embargo,no era suficiente.Era preciso
murallas,conla Exposición
Universalde dotar a la ciudadde un proyectoque,
1888 urbanizóla Ciudadela,construyó teniendoen cuentasu condiciónmetro
un mercadocentral,el Borne,y seabrió politana, actuarade catalizadorde ilu
al Ensanche.La entoncespujantebur siones y voluntades:los JuegosOlímpi
guesíabarcelonesa
acogiócon ilusiónel cos de 1992.
proyecto e hizo posiblecon su actitud
abiertala presencia
creativade hombres Una vez expuestaestavoluntadante
como el arquitectoGaudí, el pintor 5. M. el Rey de España,con ocasiónde
el Dia de las Fuer
Ramon Casaso el poetaJoanMaragall, su visita a Barcelona
zas
Armadas,
en
1981,
después
por citar tresnombres
representativos
de unánimementepor elapoyado
Consistorio,
la
toda una época.Era toda la sociedad
la
Corporación
Metropolitana
y
la
que bullíaen Barcelona.
Generalitatde Catalunya,
encargamos
el
Años más tarde, la Exposiciónde estudio de la viabilidadde esteproyecto
1929 se constituyóen motor de otros a RomáCuyás.
impulsos ciudadanos,La urbanización En octubrede 1982sehizopúblicoel
de la montañade MontjuTc,
los primerosresultad) del estudiorealizadopor el
kilómetrosdeFerrocarrilMetropolitano,equipo técnicoquetrabajóa las órdenes
el Gatopac, nombres como Riba, del hoy presidente
del ConsejoSuperior
Segarrao SalvatPapasseit
sonlosexpo de Deportes:Barcelona
puedeserla sede
nentesde unaépocaquequedócercena de los JLOO.de 1992,por
sucapacidad
da con el estallidode la guerracivil.
organizativa y por su potenciacomo
Barcelona
quiereser olimpi
Cuando en 1979cuarentay tresciu capitalidad.
ca.
dadanosnoshicimoscargodelgobierno
de la ciudad,Barcelonase encontraba
huérfanadeproyectosdefuturo.En pri
Narcis SERRA
mer lugar, nos pusimosa trabajar en
Ex alcaide de Barcelona
pequeñas acciones urbanisticas, de
Ministro de Defensa
LA VANGUARDIA1
—

El Ayuntamiento de Barcelona de unagran tradicióndeportiva,lo cual
aprobó unánimemente
iniciar los estu no excluyeotros puntospara pruebas
dios para ser candidataa sede de los muy especificas
o eliminatorias.
JLOO. de 1992.De forma inmediata La voluntad del Ayuntamientode
recibimosel apoyode instituciones
(Ge Barcelonay de cuantosestamostraba
neralitat de Catalunya,Diputaciónde jando en esteproyectoolímpicoes de
Barcelona,CorporaciónMetropolitana),recuperar el humanismode los Juegos,
de partidos, entre ellos el del actual lejos detodo gigantismoy con un denso
Gobiernoespañol,de clubsy, finalmen contenidouniversal.
te, del COE.
La metrópolisde Barcelonaganará
Este amplioabanicode institucionescalidad de vida con la realizaciónde los
públicas y privadasque apoyan a Bar Juegos.Los Parques
del Litoral, delDel
celonacomosededelos33.00. de 1992, ta del Llobregat,del Tibidabo, verte
nos sitúa en el marcoque presideesta brarán el áreade esparcimientos
de sus
voluntad, quees el marcoespañol.
habitantes.Las realizaciones
en la red
El quintocentenario
deldescubrimienviana, ferroviariay de metrosdela Cor
to de Américadebeconstituirun año de poración,la terminación
delejeBarcelo
España en el Mundo. Sevillaya tiene na-Manresa y la adecuadaconexión
concedidala organización
de la Exposi Maresme-Deltadel Llobregatno son
ción Universal.Barcelonadebeconse realizacionesutópicas,sino previstas,
guir la sedede los JLOO. Es y seráel algunasya proyectadas,
y detodo punto
empeñode toda unasociedadquetiene necesariasparauna nivelaciónde servi
diez añosparaprepararse,
parair dotán cios en toda el área.
dose de las necesarias
infraestructuras Son diez añoslos que tenemospor
que haganposibleunadignarepresentadelante.Por ello hemospuestoya manos
ción de nuestros
deportistas
en un marco a la obra.;1]
urbano y social que garanticenel éxito
de la organización
y una mayorcalidad
de vida parala población.
Pasqual MARAGALL
El áreabásicade los JJ.00. serála
CorporaciónMetropolitana,
y alcanzará
AlcaidedeBarcelonaypresidente
esta connurbaciónque acogeTerrassa,
de la CorporaciónMetropoiltanade
Sabadell,Granollersy Mataró,ciudades
Barcelona

Y 2 di enero de 1983— Director l-4oracio Sáenz Guerrero — T.I.S.A., Redacción Y Talleres: Pelayo, 28

9 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10182">
                <text>1135</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10184">
                <text>Manos a la obra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10186">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10188">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10189">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10192">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10193">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10195">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10196">
                <text>Acció política </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26616">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26617">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14361">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40343">
                <text>1983-01-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10183">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10185">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="955" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="495">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/955/19830204d_00010.pdf</src>
        <authentication>8c529ed37af5b2cd2d705f104f76b473</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42169">
                    <text>Z'
tr^rLracz,,,^

Mr. President

(2

ï` •&lt;vc,.

%^i M

^

l C

r.r r7C

fi

^

/17n^ ^^í^^^-n^,^

9r 3- ^^

l'fYL &lt;

11/1

á 11, /a

The catalan week in New York is open.
But I hope that what we start to-day will not . end next Saturday.
What we start to-day is an attempt to link two Universities, two
cities and two cultures for more lasting period of time.
I will try to make

my

self olear about the "what" and the "why"

/ `y` of these othén&lt;/ise "just nice" words.

New York is the City, and i mean quote "the" unquote City, the
capital of cities.
I know it because I lived here for two years and I loved it
^ ^ier since.
/1' Perhaps it would be molé correct to say that I liked New York be
fore knowing.it and, dadly- enough, it appeared to me exac:tly as'
I had dreamegl it .
But when I speak of attempting to establish._°close links between
our universities and our cities, it's not

just a love affair what

I have in mind. When I speak of links I mqkn, bussiness .^^
New York

is

our ma

^y

cet . r

New York is both our supply and our demand market.
New York es one of the greatest

aniskspeaking

cities i n the

wolld .
New York has been the refuge of our exile in the forties as it
ha been for the rman intelectuals since.the thirties.
Three hundred meters from here,

at

the ew School a host o

ropean scholars found a place to make international science:
Marcuse, Habermas, Mongentaav, our own Fernando de los Rios
were there.

�2.

Here at N.Y.U., Nicolás Sánchez de Albornoz, Var6, Regalado and

so many other, keep alive the ipanish contribution to world culture and science.
Same thing Carmen Zulueta at City University, Margarita Ucelay.at
Barnanos College and George Collins in Columbia. George Collins
is I am sure the greatest scholar in Gaudi, our most original and
probably most well known modernist architect.
It's with fresh sorrow that I have to'teil you that the architect
Josep Lluis Sert died last Monday, his body incinerated in Barcelona and his ashes-taken to the small,island of Ibiza.
J

Sert, the Dean of the Har~d School of design for many years, was
the builder or your Roosvelt Island, these scalated wasses.of glass
that I have just seen again coming home this morning thru the Frankin Roosvelt hilway.
New York is our malket and is also a bit of our city, of our abi^ity to build cities and culture, of our mediterranean sense of
proportion and space.
Honestly you should VIcognice us this bit officontributian in the
formation of this city.
ctalan^_musi^c,
^-dtalan and^paThis week Y .ou are invited to know t-.
anish prints made in Barcelona which is the publishUcapital of the
panish speaking world,ca talan art cocuing from thef city that for1:3
med Picasso, Dali, Miró and Tàpies, even catalan cooking-.wednesday

evening in the dinner that I wil have the pleasure to offer to you
Mr. President (Mr. Mason)
- Next Thúrsday we wi2l ptesent al,Ithe Súseua[:µof Modern Art the pro ject of rebulding the German pavihlion# designed ,by Mies V.t^n
der,
^., .
Rohe in 1929 for the World Fair,'of Barcelona

�3.

But even more important: next September, the annual lectures
of the "Barcelona-New-York Chatedra" will begin here at N.Y.U.
and

I

hope that the University of Barcelona will host annual -

lectures on the New York urban culture from september 84 on.
So, what are beginning to day is something permanent,

it '&lt;.s

not,

just a show week.
f
Let me end, Mr. President daring to say tl^ it is not only in
our interest as citizens of the world to be present in the world
city but that it is also in your 3.nterest to be present in the
capital of the mediterranean w ich, after all is the origin of
our common history and civilization. Specially when Spain is
again in the way of helping the SpanislA. speaking world to build
a democratic model of social life.
It is in this context that Barcelona
require .
Thank you, Mr. President.

.is

glad to both offer and

�evtr-

ro

hAM

21 kuv-iLt so

~Del
1re

ki_.„

Av /Ve1/11

ctí

5(274K.

oPe-z/
3 rr- 7 ifo

¿ni

(+141rt_

LL- "nPr e-3v D
r

Lsj

7- o -

"rn" 'r

AI

i5 tt

a °U t94

7

c tn.-TV &amp;S

Tz ()

ws, y

sr7+-71

i 5 A--ri #1-57rx4 Pr

NI{ "lae-c_4me:tii-eLs(„c_dity&lt;,․)
71 CV

(Al E

sine-3 ,
i,frts 9-v-ArG_

4 _111 ön

r-717-"-.

rev

t..4 1, 0 oF 72 . pi L-17

;4 e

T), --pc, M n-K.E;

rre-

*ha Trl-E- 1

F T pftçe-

01-1-trAi. /

5

l`
Wv14) '-/A91,t. (c.

'L4 11

15 77-1-&amp;"

t1-1-`' U Otput 2 E

C.- T-21

n- A ó

c-try

_

/1.- j

I

rctrx... T21/

•

L v vo9

/t91.- JiAi

,

omE w-kt íterf"

o ul-T)

•-peryt ic
E-NOu 6 - , rr lit 9146-30

v-&amp;71,:---

111- oF c.-1'77'es ,

i Tez_
't 4"-A-1k-S Awe r

kt (-91-"I

127G-Ferytt,– IC&amp;'M1

s /1- v

-Tm

r-

f T A--023 vq)D2-5,

11-1-72 y /15

2

11 1(-n

tot

HOTEL MERIDIEN PARIS. 81 BOULEVARD GOUVION SAINT-CYR 75017 PARIS - TEL. : 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS

)

�MERIDIEÎI
(1117-

r

(, f 1 {-1S'N

J

^ t4
F A -T-,-^•x,r p T i^.t ^.. T d ^^ 97t ^, ^^

^^L o

17 ' s N cs7 J v i T

C i.os --• tr i N +c S

r

.^/

ou►'t- .
l7 c S IiLJO J vI^
u 40-11.1",
fj t^j^/c.L1LJ VN ^
,...(We's

11

i t)14-b1N

rJ M r hl

I

1 Pcln c

2

1-111 r
A- FGfii7i. w

c, o u c--

a F L iw ! cs

'E

k► L-9W

s

11)1)s7' lv 1;5'

"z-ovt 1C

J S A^^ó

^-^trc

1.4/4-n iL t'i,

D-vut

1S

s vPP I-v m^o

n

ovta. d¿'")ti len/ D

M In, K ^-i` ,
Ñ=^;/ 4.v

t r

c

O pte:-

rS

7-112-'

(t n

tn/Vri í s tfl- -t/'t741c019--

trnt Trs

j vV 'f14-1- w 8'6t L!J

(.4`lnrsS

t'Sc`&amp;w ^fitfi^ 21-= t$v

4-'14 ç

r1/E-w -z.ayL ¡c

IN 't'N-7-- Pt'u n't-5
te-

! h/TL''L t.`l- tv v}1

1 c4-14 1-C

1+0V la Ut

/YS

r'7

T^

1 f N--JD

o'^

G-c=

° urL cz'' &gt;e l'1-117-

/3 E l— h1 rtric

711w Gt71 Li

/ty3

7 1-F1 • h T7 G^

0,4 el" . 7'1;4

®x-1

~71 r6R-► -r^` r 3 L--tiv SL ^`ívoL
o

P.0.
4

1112 11-

d-P c v`t-o 15 E1110 Jc Ifz, C. et-n S

ttv tt n a ih"n' uti.^7vc. ^ u^ w
0è'1t Qwni

c

-

v,v ís

A

F c rt-z:

Ta

,tc Gf-Yc c v s- e-- , H-14 ct-k Jtt ii•-S ^ o-rJ

Pen tiJ~ Ve– 47S

n-ros r.v

-1-1

M

4rc ^

tr ertirn

A^

-r?-/-hr&gt;72s.
l

^ c." W^-i t'U . `f tJ , rv f C--0t.itç
@^-ó4-z. 4--t4o
Sp 1hJ1 S44_

s rl tv c

o 11-74» y o

t+t^z

DL

ï -kfcrL, /‘,.1"-&amp;19

dicS~11I- cAw iYtit Kvb7 a rJ

ni- P,g-c)nhlOZ ^v
Itz ^ v ^•

^ +^_

¡1^ C v tíi'U vt Zr ,trr" 1' cu ish/

7ii^i --TEI.: : 759.12.30 r -TSLEX 290962 CABLE

PARIS

�NOI{/

3

MERlDIEI`i
714- N

ft°1 wf

.

UoLt,tA5

-

*14

it

SUR-6-G wry z^s-- s c t t-v L14z2. ï Yv

Gbh" YiZT -

4-''na

7-T

F:44- k 1 tY-n

u

1-411-07

b11t, t
fit,'

As

`Pf-x4 r

-t-r 5' !3 o D iI

/

Vet-T 7

t btift-r

Hif3 "7-4X- en1 7-r ^ J^i ^z t

z

N

14-

) 131 2-4

Ci¢PaZ - V-p

3Jrs-F?rN!

Nn e¢s s2,^S d^ Gt ^S

^C

fiz-41-i
T

ll.C.^ v► ^ 711.171"

fi9'n v

T14-1.7" tArt trwiGD3

¡d-+( v4-17

:z,o-vi ,c

/S

r BttK. c.^r^j

M A-plu fsv 4:4

vf

ouit

70

4,3) . 1.1 1r7

4 1- ^

!g

h 57

44/7'1.49 ^.é v^"c-S ^ij

St9J SLr cy -r p&gt;W,#Dri-p v.

u-PL tM. L70 71-1114, ^i.0

Gv L-1v lLt,r , 0
`.

"'%

0/-0-15s-rb7
?IA,S

S trtbv0 o ge'

1 •114 v tir Jo ssr

Co ^.t t ^ ^- G,^,– 1741P ^

h ws ^,^+

15401-C.V2-trrInf-

R viL

S (34,_5 ^ i ' f^ `
^1

~-l'421n4v

tun,1 -r v¢^@ ^1^ ►

w L-4 Ah- 2 1/11"--0

ti c^ y}rtg , b,r 5

inti y

7trz---f-

s en -,¿-92

OJL-r-P 1.-LA

T7t^ ^ tï}7i D-P 7107 /47177 V Yilt

Y^S

Mo»-brymv,,i' ^

-7 w-c /491- ufi

Ta

j

GPP-v 61 , o U

fol,o~ vy M Oç? tvc.stL, _

r

^

14-41-

14-! 3Srrnhribt/iN

,k,

i S ` l"^

IÚdsi' orM-7-1nl fi-

1914

U c(y2/}y

£4:2 t..t_-,7v S

(re--V-rt (rd

/1-W _O

G•15 L L ai-t;

^

^r fivi t,-071,4 arj

ry uAí evt S rfij

14-r vr

Z u 1. u E-?-7-^-

‘14~-4 ^^°^` L.trt

G- 1.7-zyyx-

5

,T

Rr

rv i^`

'/..9,, s4w^^ r^ /re!~ *e cr,c. ,,nz e- v s

GJh/71/ ' 4 (Al ok)
i S DufZ

J. w
#
T7»'

yho _. r -- Obit /94-r7757t) o F

vMTr

HOTEL MERIDIEN PARIS. 8i BOULEVARD6OUVION SAINT -CYR 75017 PARIS - TEL.: 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS

'

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14747">
                <text>3861</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14748">
                <text>Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració de la Setmana Catalana a Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14749">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14750">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14751">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14752">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14754">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14755">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21244">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21245">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21247">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21248">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21249">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22191">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40568">
                <text>1983-03-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43193">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14756">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2751" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1536">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2751/19830506_ParaulesMitingFinalCampanyaBCN_PCatalunya.pdf</src>
        <authentication>0ee648a9389fd6edbce8f524284fcf98</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45062">
                    <text>P~. RAULES

DE P?.SQUAL l·l?.HAGALL

6 Maig 1983.

Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble.
Seguiremos por siempre fieles al servicio de este pueblo.
Diré primero unas palabras en castellano.
Unas palabras
de respeto a los barceloneses de adopción, que abandonasteis
un dia ya lejano vuestros campos y pueblos de España para veniros a trabajar, a construir nuestra ciudad, a construir Cataluña.
Vuestros hijos seguramente hablan ya catal¿n. Vuestros nie
tos seguro. Barcelona sera de mis hijos y de los vuestros. Nues
tros nietos òel año 2000, dentro de 16 años, seran hermanos desangre y de lengua, y todos respetaran las tierras ancestrales
de aonde vino su f amilia.
Yo misrno soy nieto de un barcelonés del barrio de Ribera
que se casó con una andaluza de Jerez, y de un zapatero alicantino de Monóvar, que se casó con una campesina de su pueblo.
Ella se llarnaba Azorín y él se llamaba Mira, Pasqual Mira.
Y
junto al Azorín materno estan en mis nombres el Maragall paterna y los Gorina y Benassa de Sabadell.
Todos vinieron a Barcelona. Barcelona ha sido siempre
abierta y seguira siéndolo. Ha creado hijos orgullosos de serlo,
críticos, exigentes, pero orgullosos de Barcelona. Mezclados,
procedentes de todas las razas y horizontes, pero orgullosos de
Barcelona.
He empezado mis palabras con un verso de Salvador Espriu.
Los barceloneses tenemos la obligaci6n de "seguir siempre fieles
al servicio del pueblo de Cataluña. 5omos la capital de Catalu
ña.
blo.

La capital de una cultura que no morira porque es del pueTenemos que aprenderla y defenderla.
Todos.

Si nuestra cultura se perdiera el mundo entero saldría perdiendo.
Una lengua que han hablado campesinos y ciudadanos, comerciantes y poetas, durante siglos, es una riqueza de toda la
hurnanidad.
Tenemos que respetarla y aprenderla, respetarla y en
señarla.

Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble.
_.

··--. ·-. - -.-.-

--·- -

- .... --·~··

.

- -- ·

---

-:-,__.

.:..-:

-.~ ... ·~-

-·

-- -~--- -~-

,:\"

~·

�I ara, us diré a tots que jo penso que ser fide]s al nostre poble vol dir no tancar-se a ningú, il.lusionar-nos tots
plegats amb objectius de construcció, que engresquin, que uneixin, gue arrosseguin; gue no enfrontin, que no divideixin, que
no insisteixin en el passat que ens fa diferents, sin6 en el fu
tur que ens farà iguals. Que no insisteixin en el passat sinó es
amb respecte de tothom.
Que insisteixin en el futur per respec
te a un present que es difícil per a tots i que cal superar. Ahir a la nit vaig tenir un sorrmi.
La Barcelona d'aquí a deu anys, d'aqui a quinze anys, hauria recuperat el que va perdre fins al 1979 i hauria fet molt més.
Des del Carmel, des del Parc GUell i el Putxet, des de Mont
juic i la serra de Collcerola, veuríem trencada la monotonia dels
terrats per les taques de verd i els colors policromats dels parcs
i places de l'Escorxador, les Glories, la plaça Soller, Mart! Codolar.
Una colla d'espais oberts ens arrenglaràn l'existència
de places i placetes, sí , placete s, allà on abans hi havia maó i
ciment i bruticía.
La Plaça Reial, la de la Mercè, els Jardins del Mestre Dalmau a Gràcia, els de l'Emili Vendrell a Joaquim Costa, la plaça
Trilla, la plaça Navas del Poble Sec, la de les Cotxeres a Sants •.•
i totes les que seguirem fent.
El Raval, aqui baixant a la dreta de la Rambla, convertit
en un seguit d'espais lliures davant dels antics Convents dels
Angels, de la Casa de la Caritat, i de la Misericordia, lligant
amb el redós de la Virreina i del Mercat de la Boqueria, la plaça Vicenç Martorell i els Jardins de l'Hospital de la Santa Creu.
En els antics Convents els Museus d'Art de Barcelona, relligats i potenciats per la proximitat, beneficiant la qualitat
de la vida des de la Rambla fins a les Rondes de Sant Antoni i
Sant Pau, que gaudiran de l'afluència de milers de visitants del
nostre art.
Al fons, blau, el mar, net d'aigua i net d'entrebancs, sen
se la grisor i l'amuntagament de materials del port comercial, convertit el port antic i les platges del Poble Nou en lloc pre
ferent d'esbarjo dels barcelonins.
El dogal de les vies del tren hauria desaparegut entre
l'Estació de França, que es conservarà neta i polida, i l'estació del Nord, seu d'equipaments importants; i entre l'estació
i el Besós, alliberant el llevant de la ciutat a la proximitat
del mar. L'Estació de "Cercanias" ja no hi és i l'espai lliure

.. - - - - -· - - - - - - - - - - -

-·~·--~.--

---- .. -

_..___. --·--

___ _. •• 1--;:: _~-3:;;; ;.~·-;-.

..

- -::-.- 71' .- - -"' ¿ ~==

·-=-:

�l

••

l

l

•

.l'

t

gue oeixa lljga amb el triangle gue ja hem alliberat òe camions
darrera l'Escola de Nàutica, al començament del Passeig Nacional.
Una nova bocana a l'escollera permetrà tencar el port vell
al tràfec pesat i obrir la sortida directa a les barques i velers.
El Montjuic, imponent i olímpic, connectat amb Colom per
un jardí que ja s'endevina i unes escales que hi son, encara
abandonades. Al cim, el vell estadi de 1929, remotllat, i el mo
dern polí-esportiu, i baixant cap a ciutat, del Palau Nacional
la Plaça d'Espanya, el merevell6s espectacle que imaginà en Buigas, realitzat. Les fons acompanyaòes de música, que s'inauguraran per la Fira d'enguany, i tota l'Avinguda de Maria Cristina ro
dejada per l'aigua de 206 brolladors.

a

Seguin amunt, Les Arenes, l'Escorxador, la futura Plaça Miró i més amunt a l'esquena el Parc equipat de l'Espanya Industrial
i l'Estació de Sants, ja avui nou centre de la Barcelona de Ponent.
A la dreta, l'eixample, viu corn sempre, amb façanes netes i
edificis rehabilitats, amb interiors d'illes recuperats per la vi
da social, corn els de la casa Elizalde.
A cada districte, a la plaça de la Vila de Sarrià, a la de
Rius i Taulet de Gràcia, al Centre Cívic del Guinardó, a la plaça
Orfila de Sant Andreu, al Clot, els Consells de Districte i els
Centres Cívics que donaràn vida als nostres barris antics i nous,
a les ciutats petites de la Ciutat.
Al tràfec, potenciat el transport públic, construïts els
aparcaments perifèrics, acabada la vialitat bàsica del segòn Cinturó, la Ronda del Guinardó i la Ronda de Sant Martí, estarà més
ben repartit.
Al fons el Tibidabo, redescobert com a parc metropolità, se
rà el nexe d'unió els diumenges d'una clase treballadora que ja és unitària a les fàbriques de la Zona Franca, Sant Andreu i el
Poble Nou.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45063">
                <text>Discurs de Pasqual Maragall al míting final de campanya del PSC a les eleccions municipals de 1983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45064">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45065">
                <text>1983-05-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45066">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45067">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45068">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45069">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45070">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45071">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45072">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45073">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45074">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45075">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45076">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45077">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45078">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45083">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45079">
                <text>Discurs celebrat a la Plaça de Catalunya davant unes 4000 persones, amb intervencions també de Joan Reventós o Narcís Serra.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45080">
                <text>Plaça de Catalunya (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45081">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45082">
                <text>UI 799</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2755" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1540">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2755/19830519_Avui_SobreCatalanismeObert_PM.pdf</src>
        <authentication>918756ecca76b67727a4a27f78e7a212</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45126">
                    <text>DIÀLEG
AVUI, dijous,

19 de

L 'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i 1\fu'a, dóna
res¡:x&gt;sta en aqriest article a un altre publicat divendres
passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC
en relació amb les paraules pronunciades pel primer

11

maig del

1983

durant un acte electoral, el �t dia 6 de maig. :Maragall
utilitza com a element principal de la seva resposta les
paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que
foren dites emprant principalment la llengua castellana

Sobre el catlllanisme &lt;&lt;obert&gt;&gt;
avi�r Folcb va escri� uns mots
l AVUI en relació amb les
parautes del 6 de maig a la
plaça Catalilllya. Malauradament per
als assistent.S, aquestes paraules esta­
ven escrites. Però aixo, ara esdevé
ci rcumstància feliç, perquè em
permet de remetre'm textualment al
que vaig dir, en relació amb la qüestió
de l'idioma i la cultura catalana, que
és del que parla en Xavier FoJch. Crec
que val coma resposta:
&lt;&amp;guirem per sempre fidels al
servei d'aquest poble.
»Segui.remos por siempre fieles al
servicio de este pueblo.
»Diré �rimero unas palabras en cas­
teUano. Uoas palabras de-respeto a los
barceloneses de adopción, que aban­
donasteis un dia ya lejano westros
campos y pueblos de Espanya para ve­
niros a trabajar, ·a censtruir nuestra
ciudad, a construir Catalunya
» Vuestros
hijos seguramente

a
X
meves

hablan ya

catalan. Vuestros nietos

�lona

se­

sera de mis hijos y de
los vuescros. Nuestros nietos del año
2000, dentro de 16 añ.os, seran her­
manos de sangre y de lengua, y todos
respetarón las tierras ancestrales de
donde vino su família.
»Yo mismo soy nieto de un barce­
lonés del barrio de Ribera que se casó
con una andaluza de Jerez, y de un za­
patero alicantino de Monóvar, que se
tasó con una campesina de su pueb1o.
Ella se Uamaba Azorin i él se Damaba
Mira, Pasqual Mira. Y junto al Azoríri
materno estan en mis nombres el Ma­
ragall patemo y los Gorina y Benassal
de Sabadell.
»Todos vinieron a Barcelona Bar­
celona ha sido siempre abierta y se­
guira siéndoio. Ha creado hijos or­
gullosos de serlo, críticos, exigentes,
pero orgullosos de Barcelona M�la­
dos, procedenles de todas las razas y
.

horizontes, pero orgullosos de Barce­
lona.
»He em�o mis palabras con un
verso de Salvador P.spriú. Los barce­
loneses tenemos la obligación. de
seguir .siempre fieles al servicio del
pueblo de Cataluña. Somos la capital

de Cataluña.
»La

capital

de una cultura que no

morira porque es del pueblo. Tene­
mos que aprenderla y defenderla.

Todos.
&gt;:&gt;Si nuestra eultura se perdiera el
mundo entero saldria perdiep.do. Una
lengua que ban bablado campe§inos y
ciudadan� cómefciantes y poetas,
durànte siglos, es una riqueza de toda
Ja bumanidad. Tenemos que resi;ietar­
la y aprenderl.a, respetarla-y enseñarla.
»Seguirem per sempre fidels al
servei d'aquest poble.
»l. ara, un diré a tots que jo crec
que ser fidels al nostre poble vol dir
no tancar-se a ningú, il-lusionar-nos
·

·

tots plegatS amb ob.jectius de con­
strucció que eogresqwn, que uneixin,
que arrossegui; (lue no enfrontin, que
no divideixin, que no insisteixin en el
passa t que ens fa díferents., sinó en el
futur que ens farà iguals. Que no insis-­
teix:in en el passat si no és amb respec­
te per tothom Que .insisteixin en eJ
futur per respecte a un present que ês
difícil per a tots i que cal superar&gt;&gt;.
Crec que sobre la pase d'aqt!e$ta fi­
losofia ens podem entendre totes les
forces catalanistes i populars, tant les
provinents de l'antiga Esquerra Repu­
blicana..' que pèr a mi, en l'àmbit mu­
nicipal de Barcèlona continua essent
la referència històriq¡ obligada
(Aiguader, Oiries Pi i Sunyer), com
les que ha �pat el Partit Socialista
Unificat de Catalunya. Hi haurà difi­
cultats, però les vencerem N'estic

segur.

Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45127">
                <text>Sobre el catalanisme "obert"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45128">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45129">
                <text>1983-05-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45130">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45131">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45132">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45133">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45134">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45135">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45136">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45137">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45138">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45139">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46713">
                <text>L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, dóna resposta en aquest article a un altre publicat divendres passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC en relació amb les paraules pronunciades pel primer durant un acte electoral, el passat dia 6 de maig. Maragall utilitza com a element principal de la seva resposta les paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que foren dites emprant principalment la llengua castellana.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45140">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45141">
                <text>UI 800</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2593" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1404">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_0001.pdf</src>
        <authentication>c985578953b64300d37889bbfc40dad0</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42997">
                    <text>AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA

REGIDORES i REGIDORS DE BARCELONA
SI NO VAIG ERRAT SETZE DE VOSALTRES COMENCEU, COMENCEM, UN SEGON
MANDAT AL SERVEI DE BARCELONA I VINT-I- SET SOU PER PRI ME R COP
REGIDORS DE LA CIUTAT.

A UNS I ALTRES US DEMANARIA ARA UN PENSAMENT AMISTÓS PELS QUI DES
DEL 19 D'ABRIL DEL 1979 FINS AVUI MATEIX VAN FORMAR PART DE LA
CORPORACIÓ BARCELONINA, JUNTAMENT AMB EL SR. SECRETARI GENERAL.

TOTS VAN SABER ESTAR A L'ALÇARIA DEL PRESTIGI DE LA CORPORACIÓ I AIXO ELS HONORA DAVANT ELS CIUTADANS. QUATRE D'ENTRE
ELLS, AMB NARCÍS SERRA AL DAVANT, SÓN ARA BARCELONINS AL SERVEI
DE L'ESTAT ESPANYOL, EN LLOCS PROMINENTS, ACOMPANYATS DE DEU MEMBRES
MÉS DEL NOSTRE EQUIP DE GOVERN I HONOREN TAMBE LA CIUTAT I AQUEST
AJUNTAMENT, ESDEVINGUT ESCOLA POLITICA DE PRI ME RA MAGNITUD.

ELS QUI ENS DEIXEN AVUI SEGUIRAN EN MOLTS CASOS AL SERVEI DEL PAIS
O DE LA CIUTAT I PODRAN EN TOT CAS DIR A LLURS FILLS I AMICS, AMB
ORGULL: JO VAIG SER REGIDOR DEL PRI ME R AJUNTAMENT DEMOCRÁTIC DE
BARCELONA, DESPRÉS DE QUARANTA ANYS SENSE LLIBERTAT.

JO NO VOLDRIA ALTRA COSA QUE DESITJAR QUE ELS NOSTRES SUCCESSORS
D'AQUI A QUATRE ANYS, PUGUIN REFERIR-SE A NOSALTRES AMB EL MATEIX
ESPERIT AMB QUE NOSALTRES MIREM ARA ENRERA I RECORDEM ALS COMPANYS
QUE HAN DEIXAT LA CORPORACIÓ.

�2.

AJUIWSENT DE BARCELO NA
PRESIDE N CIA

US AVENCO QUE NO SERA FACIL. LA NOSTRA TASCA SERA ALTRAMENT
JUTJADA, SENSE EL VOT DE CONFIANiATNHERENT A UN PRIMER MANDAT
DEMOCRXTIC, AMB MES RIGOR, COM ES MIRA LA MADURESA D'UNA PERSONA
I ND PAS LA SEVA JOVENTUT, SENSE BENEVOLENCIA.

FRANCAMENT US HE DE DIR, PERO, QUE SOC UN CONVENC UT DE QUE REUNIM LES DUES CONDICIONS QUE S'ESCAUUEN PER A QUE EL JUDICI DELS
CIUTADANS I DELS QUIELLS ELLEGEIXEN AL 1987 SIGUI FAVORABLE:

lr. LA PROPIA FEINA FETA PER TOTHOM, GOVERN i OPOSICIO, REGIDORS,
DELEGATS,IFUNCIONARIS, EN EL PRIMER MANDAT -FEINA MOLT DEMANDANT,
INNOVADORA, SENSE MASSA REFER E NCIES, MOLT INTERIORITZADA EN LA
PROPIA CREACIO DE MECANISMES I REFLEXES POLITICS I ADMINISTRATIUS
INEXISTENTS QUATRE ANYS ENRERA, PERO ARA JA EXISTENTS I PROVATS.

2na. LA COMPOSICIO PERSONAL D'AQUEST CONSELL PLENARI EN EL QUAL
HI VEIEM LA PRESENCIA D'HOMES I DONES FORMATS, A ALT NIVELL, EN DIVERSES VESSANTS DE LA POLITICA I LA CULTURA D'AQUEST PAIS, BARCELONINS CONEGUTS i RECONEGUTS.

A TOTS VOLDRIA FER COMPARTIR, SI MES NO, UNA AMBICIO QUE IMAGINO
PRESENT, AMB MATISSOS DIVERSOS, EN CADASCU DE NOSALTRES: L'AMBICIO DE FER DE BARCELONA L'AUTENTICA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL QUE CATALUNYA ES MEREIX I QUE ALHORA NECESSITA.

US DIRE MES. AQUEST PROJECTE INDISCUTIBLE EN COMPORTA UN ALTRE
DE GERMA, DE FORMULACIO DIFICIL, PERO QUE VOLDRIA FER ENTENEDOR:

�3.

AJL LAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

DUES AGLOMERACIONS URBANES PUNTERES, DE MES DE TRES MILIONS D'HABI
TANTS, CONSTITUINT UN EQUILIBRI SINGULAR QUE NO ES DONA A FRANCr A,
NI A ITALIA, NI A ANGLATERRA.
•

HEM DE RECONEIXER AQUEST FET, CREAT PER LA DINAMICA ECONOMICA,
POLITICA I SOCIAL DE MES D 'UN SEGLE, I MATERIALITZAT, SI VOLEU
BRUTALMENT EN ELS DARRERS QUARANTA-CINC ANYS, PLENS DE TRANSFORMACIONS DEMOGRAFIQUES I SOCIALS D'UNA GRAN TRANSCENDENCIA.

HEM DE RECONEIXER AQUEST FET I L'HEM DE FER RECONEIXER I ACCEPTAR.

TANT AQUI COM A FORA D'AQUI.

DE CARES ENDINS HEM D'ORDENAR LA NOSTRA PROPIA EXISTENCIA,

LA

CONSTRUCCIO QUE ENS VA FER SER EL QUE SOM, I GUARIR LA DESTRUCCIO,
LES DESTRUCCIONS PRODUIDES SINGULARMENT ENTRE 1950 i 1975, I QUE
ENS IMPEDIREN POSSEIR NATURALMENT, AMB RESPECTE, EL QUE AVUI ENS
MANCA DE QUALITAT URBANISTICA, MEDI NATURAL, PATRIMONI CULTURAL I
SIGNES D'IDENTITAT.

TANMATEIX, NO N'HI HA PROU JA EN CONSERVAR EL QUE QUEDA; RECUPERAR
I GUARIR, NO N'HI HA PROU AMB ACTITUDS QUE TENEN MÉS DE RESPOSTA
QUE D'AFIRMACIO.

BARCELONA HA D'OFERIR UN PACTE METROPOLITA ALS VINT-I-SIS MUNICIPIS
QUE AMB NOSALTRES FORMEN LA CORPORACIÓ ME TROPOLITANA; PER TAL DE
CONSTRUIR MIRANT AL FUTUR I CONSTATANT EL PRESENT, LA CAPITALITAT
CATALANA QUE NECESSITEM.

�^.

AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

HEM DE CONSTATAR I INSTITUCIONALITZAR TAMBE UNA CULTURA METROPOLITANA QUE EXISTEIX PERO NO ES RECONEIX. ELS TREBALLADORS A LES
FABRIQUES DE SANT ANDREU, SANT ADRIÁ, LA ZONA FRANCA O L'HOSPITALET FORMEN UNA CLASSE SOCIAL METROPOLITANA . ELS JOVES TAMBE. HEM
DE POSAR AL SEU SERVEI ELS MITJANS PUBLICS DE REALITZAR AQUESTA
VOCACIO I FER-HO JUSTAMENT POTENCIANT ALHORA LES IDENTITATS LOCALS
DE RESIDÉNCIA, SENSE LES QUALS TOT L'EDIFICI PÚBLIC FALLARIA PER LA
BASE, QUE ES UNA VIDA QUOTIDIANA AMB SENTIT, AMB CANALS DE COMU.. ♦
NICACIO I INTERVENCIO PUBLICA, TANT AL LLOC DE TREBALL COM AL MUNICIPI O AL BARRI DE RESIDENCIA.

EN RESUM: HEM DE CONSTRUIR UNA CAPITALITAT CATALANA D'ABAST ESPANYOL, TANT GRAN COM LA SEVA DIMENSIÓ DEMOGRAFICA.I SOCIAL I TAN
RICA COM LA SEVA DIVERSITAT I LES SEVES HERENCIES. UNA CAPITALITAT
METROPOLITANA, ES A DIR, POLICENTRICA. AQUI RAU LA NOSTRA PECULIA
RITAT COM A CAPITAL, PECULIARITAT QUE ES LA NOSTRA DIFICULTAT I LA
NOSTRA FORCA.
r

LA CIUTAT METROPOLITANA, TAL COM VAIG ANUNCIAR AQUI MATEIX EL 2 DE
DESEMBRE, S'HA DE FER PARTINT DEL RESPECTE A LES MUNICIPALITATS QUE
LA FORMEN, PERO AMB VOLUNTAT DE CONSTRUIR-LA.

QUE ENS FARA FORTS? JUSTAMENT LA QUALITAT I LA QUANTITAT DELS
SERVEIS PUBLICS I DE LA VIDA URBANA. COMPETIREM FENT VALDRE LA
NOSTRA DIVERSITAT. LA PROXIMITAT DELS NOSTRES GOVERNS LOCALS I DISTRICTES AL CIUTADA. PERO COMPETIREM TOTS PLEGATS. NO HI HA ALTRA
CULTURA VIVA I PERDURABLE QUE LA QUE ES GENERA DES DE BAIX I QUE
I

TROBA AL CIM UNS GOVERNS DISPOSATS A EXPRESSAR A ALT NIVELL LA SIN-

�__

^

5.

AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

A LA BARCELONA ESTRICTA, EL PROJECTE DESCENTRALITZADOR AL CAPDAVANT,
EN AQUESTS MOMENTS,DE LES CIUTATS EUROPEES QUE HAN EMPRES AQUESTA
VIA, HA DE MATERIALITZAR-SE EN LA NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I EN
LES TRANSFERENCIES PROGRAMADES DE COMPETENCIES I RECURSOS ALS CONSELLS
DE DISTRICTE.

CREC QUE ES POT ARRIBAR A AQUEST OBJECTIU PER LA VIA DEL CONSENS.
TOTS HI CREIEM.

NO HAIG D'AMAGAR, PERO, QUE SI UNA UNANIMITAT NO

FOS POSSIBLE , O NO HO FOS TOTALMENT, LA CIUTAT NO ENS PERDONARIA
EL NO TIRAR ENDAVANT: EN TOT CAS EM TROBAREU AMATENT A LES POSSIBILITATS D'AMPLIS ACORDS EN AQUEST TEMA QUE CAL CONSIDERAR "CONSTITUENT" AL NIVELL DE BARCELONA I ALHORA DECIDIT A NO DEIXAR PASSAR
AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT DE DOTAR BARCELONA D'UNS DISTRICTES RACIONALS, POSAT AL DIA, CAPACOS DE GOVERNAR REALMENT DES DE LA PLA'

►

CA ORFILA, LA DE RIUS I TAULET, LA DE SANT MARTÍ O LA DE LA VILA
DE SARRIA.

AQUEST PROJECTE, JUNTAMENT AMB EL NOU REGIM INTERIOR I LES RELACIONS
AMB L'ENTORN METROPOLITA, S'HAURIA DE REFLECTIR EN LA NOVA CARTA
DE BARCELONA. PER ELABORAR LA QUAL PROPOSARÉ CONSTITUIR UNA COMISSIO ESPECIAL DEL CONSELL PLENARI.

EN L'HORITZO D'AQUEST MANDAT VEIG UN NOU CONSELL DE CENT, METROPOLITA, I EL NOSTRE CONSELL PLENARI, AQUI CONSTITUIT, DIRIGINT LA
BARCELONA ESTRICTA.

FORMAREM, IMME DIATAME NT, DOS

COMITÉS DE GOVERN DE DEU REGIDORS,

L'UN PER AREES D'ACCIO, L'ALTRE TERRITORIAL, AMB ELS PRESIDENTS

�6.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDPNCIA

NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I DESCENTRALITZACIO. TOTS DOS SERAN
PRESIDITS PER L' ALCALDE.

L'ANTIGA CARTA PREVEU SOLAMENT DE SIS A VUIT DELEGATS DE SERVEIS,
PROFESSIONALS BARCELONINS NOMENATS PER L'ALCALDE PER TAL DE
DIRIGIR LES AREES D'ACTUACI6 I QUE CESSEN AL FINAL DEL MANDAT.
AQUEST NOMBRE S'HA DEMOSTRAT INSUFICIENT. NO HEM BUSCAT NI LA
♦
♦
DEPURACIÓ POLITICA DELS FUNCIONARIS NI LA INVASIÓ DE NOUS ENTRATS AUGMENTANT LA PLANTILLA. CAL DONCS ATORGAR A VINT o TRENTA PROFESSIONALS, PREPARATS I COMPTANT AMB LA CONFIANçA DELS REGIDORS DE LA MAJORIA, LA DIRECCIO TECNICA DE LES AREES, EMPRESES
I DISTRICTES, EN QUALITAT DE DELEGATS; DIRECTORS I GERENTS.

DIGUEM-HO SENSE EMBUTS: LA CORPORACIÓ BARCELONINA I LES EMPRESES MUNICIPALS, LES INSTITUCIONS I CONSORCIS EN LES QUALS PARTICIPA, I LES CONTRACTES QUE CONTROLA, AMB MES DE 30.000 TREBALLADORS, 600 CENTRES DE TREBALL, 50 LINIES DE PRODUCCIÓ i
100.000 MILIONS DE PESSETES DE PRESSUPOSTOS, CONSTITUEIXEN PROBABLE
MENT LA CONCENTRACIÓ PRODUCTIVA MES COMPLEXA I DE MAJOR SIGNIFICACIO PUBLICA D'ESPANYA.

TOTS ELS AJUTS SON POCS PER A FER-LA FUNCIONAR A SATISFACCIO
DELS CIUTADANS I A TENOR DE LA SEVA RESPONSABILITAT.

�4 • ,%

^,

7.

y^
V

AJL.'TAMEIvt' DE BARCELONA
PRESIDENCIA

LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS CIUTADANS ELEGITS, ELS PROFESSIONALS NO
MENATS I ELS FUNCIONARIS DE L'AJUNTAMENT HA D'ANAR DONANT MES I
MÉS FRUITS.

PER TAL D'ACONSEGUIR-HO ES PRECIS QUE CADASCÚ ESTIGUI AL SEU LLOC,
SENSE RENUNCIES NI INVASIONS DE COMPETENCIA, AMB L'ESFERA D'AUTONOMIA IMPRESCINDIBLE PERQUÈ LATASCA SIGUI ENRIQUIDORA.

ELS REGIDORS HAN DE SER REGIDORS, NO PROFESSIONALS NI TECNICS. DES
D'AQUI I DES D'ARA US EMPLAçO A VIURE INTENSAMENT LA VIDA DEL CARRER,
EN CONTACTE AMB LES ASSOCIACIONS, ENTITATS I SECTORS ECONaMICS DE LA
CIUTAT AFECTATS PER LA VOSTRA ACTUACIO I IGUALMENT US DEMANO QUE US
FEU CABAL COMPLERT I CONTINUAT DE LES CONDICIONS DE TREBALL I LES AS
PIRACIONS DELS VOSTRES FUNCIONARIS.

DEIXEU LA VIDA DE DESPATX TANCAT A QUE BEN SOVINT ENS HA OBLIGAT L'ETA
PA DE SANEJAMENT ANTERIOR, PER A CERCAR EL CONTACTE VIVIFICANT AMB EL
POBLE QUE US HA ELEGIT, I AMB ELS TREBALLADORS DE LA CASA.

SIGUEU PRESENTS EN ELS LLOCS D'ACCIO I DE TREBALL EN LES OBRES I SERVEIS, EN ELS CONFLICTES, EN ELS BARRIS, EN ELS MITJANS DE COMUNICACIO;
EN UN MOT, EN LA VIDA QUOTIDIANA.

DEIXEU LA TECNICA PELS TECNICS. PORTEU EN CANVI LA REPRESENTACIO
DE BARCELONA ALLA ON CALGUI. CUIDEU AMB UN COMPTE MOLT ESPECIAL
LA RELACIO ENTRE ELS VOSTRES SERVEIS I EL PÚBLIC.

�8.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

ES AQUÍ, AL FINAL DE LA CADENA D'UNS SERVEIS PÚBLICS FRANCAMENT MILLORATS EN TOTES LES SEVES CONDUCCIONS, A ON CAL MILLORAR MOLT ENCARA.

D'ALTRA BANDA CAL INTENSIFICAR LA VIDA DE LES COMISSIONS INFORMATIVES D'OBRES, DE FINANCES I DE REGLAMENTS, COM A ÓRGANS DE DEBAT I ELABORACIO DE LES GRANS DECISIONS MUNICIPALS,
DEIXANT AL CONSELL PLENARI EL PRONUNCIAMENT DEFINITIU, EFICIENT,
I SOLIDAMENT ARGUMENTAT.

LA JUNTA DE PORTAVEUS I ELS GRUPS MUNICIPALS, AMB RECURSOS SUFICIENTS, HAN DE VETLLAR PEL BON FUNCIONAMENT DE TOT EL PRO.
CES DE DEBAT, CONSIDERANT IMAGINATIVAMENT LES LLEIS I REGLAMENTS QUE EMMARQUEN LA NOSTRA ACTUACIO, AIXI COM EL PROCÉS DE
LA SEVA MODIFICACIO.

NO OBLIDEM QUE L'ANTIGA CARTA MUNICIPAL, TOT I ELS SEUS DEFECTES, LLIGATS AL MOMENT DE LA SEVA FORMULACIÓ, ES UNA LLEI ESPE
CIAL DE BARCELONA I COM A TAL MEREIX EL NOSTRE RESPECTE. SERA
QUAN EN TINDREM UNA DE NOVA QUE PODREM ARXIVAR-LA. NO ABANS.

HE PROPOSAT AL CAP DEL GRUP DE CONVERGENCIA I UNID, COM A COALICIO MÉS VOTADA DE L'OPOSICIO, QUE ACCEPTI L'ESTATUT DE CAP
DE LA MATEIXA AMB TRACTAMENT I CONSIDERACIO DE TINENT D'ALCAL
DE. ÉS UN LLOC D'HONOR QUE NO S'HAURIA DE MENYSPREAR -LA CIU-

�9
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

TAT NO HO ENTENDRIA- I QUE EN EFECTE NO HO HA ESTAT. AIXO
EM SATISFA I EM FA CREURE QUE TINDREM QUATRE ANYS DE DEBAT
DUR, ON GOVERN I OPOSICIO ESTARAN ARA CLARAMENT DIFERENCIATS,PERO AMB DEBATS A L'ALTURA QUE BARCELONA ES MEREIX.

INSTITUCIONALMENT HEM DE CONSOLIDAR, A MES DE LA NOSTRA PRESÉNCIA SIGNIFICATIVA A LA CORPORACIO METROPOLITANA I LA DIPU
TACIO, ELS MILLORS LLAÇOS D'ENTENIMENT I RESPECTE ENVERS LA
PRIMERA INSTITUCIO CATALANA, LA GENERALITAT.

AMB EL SEU PRESIDENT, TRACTARE DEMA MATEIX D'ENGEGAR DE NOU
LA COL.LABORACIO JA DESENVOLUPADA EN MOLTS ASPECTES DE POLÍTICA TERRITORIAL, SERVEIS SOCIALS I CULTURA I EIXEMPLAR-LA
A LA POLÍTICA DE MUSEUS, EL FINANçAMENT DELS SERVEIS DE CAPITALITAT I ELS CONVENIS DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS, TEMES TOTS
ELLS QUE PREOCUPEN ESPECIALMENT A BARCELONA.

L'ENTRAMAT INSTITUCIONAL QUE VAM HERETAR S'HA D'ACABAR DE MODIFICAR. L'AJUNTAMENT TINDRA UNA PRESENCIA MÉS RELLEVANT A LA
FIRA DE MOSTRES, EL CONSORCI. DE LA ZONA FRANCA, JA SANEJAT I
JUTJATS PER QUERELLA MUNICIPAL ELS RESPONSABLES DE LES MALVERw

SACIONS QUE S'HI PRODUIREN, HA DE COMPTAR AMB LA PRESENCIA DE
LA GENERALITAT, QUE JA ES VA DONAR A LA GENERALITAT REPUBLICANA I
QUE HA ESTAT REPETIDAMENT SOL.LICITADA. EL MATEIX HA DE SUCCEIR A MERCABARNA. ES TRACTA DE CORPORACIONS D'INTERES CAB
DAL

PER CATALUNYA I PER TOT ESPANYA EN EL TERRENY

COMERCIAL.

INDUSTRIAL I

�1

0

A,Tï -NI_\Sllï NT I)E BARCELONA
PRESDÈNCIA

LA CORPORACIO METROPOLITANA HI HA DE SER TAMBE PRESENT, IGUALMENT COM EN EL PORT AUTONOM DE BARCELONA.

ES LICIT QUE ENS LAME NTEM, ARA SI, PER LA INEXISTENCIA D'UN
MARC TERRITORIAL DE CATALUNYA QUE DONI EL SEU SENTIT I EL
SEU LIMIT RAONABLE A LA CAPITALITAT METROPOLITANA.

MENTRE AQUEST DEBAT DIFÍCIL ES VA DESCABDELLANT UTILITZAREM
A FONS L'ACTUAL CORPORACIO ME TROPOLITANA. FORA ABSURD PRESCINDIR-NE EN LA TRANSICIO A UNA ORDENACIO MES DEFINITIVA.

EN EL FUTUR, SENSE PREJUTJAR EL PAPER D'AQUESTA CORPORACIO
DE CARÁCTER LOCAL QUE CAL POTENCIAR PER LA VIA DEL PACTE, BARCELONA HAURA DE TROBAR EL SEU PAPER EN EL SI DE LA PREVISIBLE
REGIÓ METROPOLITANA, POTSER REGIO-PROVINCIA, L'ANTIGA REGIÓ I DE
LA DIVISIO COMARCAL DE PAU VILA.

i

ENTRE TOTS HEM D'EDIFICAR LA CATALUNYA DEL FUTUR, MES SEGURA
DE LA SEVA HISTORIA I MENYS NECESSITADA D'UTILITZAR-LA COM A
ARGUMENT I-NOSTALGIA, JUSTAMENT PER MES RECONEGUDA, MÉS CONFIADA EN LES
SEVES FORCES I EN LES SEVES OBRES I

COMPE'TIpA I QUASI

DIRIA AGRESSIVA, PERO FRANCAMENT, CIVILMENT, AMB ELS INSTRUMENTS
DEL GENIT I L'ENGINY, COM S'ESCAU A UN GRAN POBLE, GUARDANT LA
INTRANSIGÉNCIA PER TAL DE NO DEVALUAR-LA, PER LES GRAN OCASIONS,
COM S'ESCAU TAMBÉ A UN GRAN POBLE.

�AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

BARCELONA POT FER-HI MOLT EN AQUESTA LINIA. LES CIUTATS NO
TENEN FRONTERES NI EXERCITS I SI HAN DE COMPETIR HO FAN AMB
L'ENERGIA I LA CREATIVITAT DELS SEUS CIUTADANS.

LA NOSTRA HA ESTAT SEMPRE UNA CIUTAT OBERTA, TRACUDA I DE BONA
PLANTA. LA "MENESTRALA PREVINGUDA QUE HO FA TOT PER PUNT".
ES QUELCOM QUE PORTEM A DINS PERO QUE NO HAURIEM DE DEIXAR
SURAR.

EL BARCELONI VOL ABANS QUE TOT HONESTEDAT I TREBALL, ACTITUDS
OBERTES I ENERGIA, DECISIÓ. AQUESTS HAN DE SER ELS NOSTRES CRITERIS COM A REGIDORS DE BARCELONA.

LA CAMPANYA ELECTORAL, MES NETA QUE CAP DE LES ANTERIORS, ENS
VA PERMETRE A TOTS UN CONTACTE ESTRET AMB LA CIUTADANIA, QUE
HEM D'ANAR MANTENINT A TRAVÉS DEL GOVERN DE CADA DIA, TROBANT
LES FORMES ADIENTS DE PARTICIPACIO I PROXIMITAT.

ELS MITJANS DE COMUNICACIO, QUE SEGUEIXEN DE PROP TOT EL QUE

r

PASSA A AQUESTA CASA I A LA CIUTAT, ENS EXIGEIXEN TAMBE RIGOR
I TRANSPARENCIA. ES EL SEU DRET I EL NOSTRE DEURE. CREC SINCERAMENT QUE UNS I ALTRES N'HEM APRES FORÇA EN ELS DARRERS
QUATRE ANYS, I QUE EL RIGOR QUE TAMBÉ NOSALTRES ESTEM EN CONDICIONS D'ESPERAR I D'OBTENIR PER PART DELS MITJANS HA ESTAT
CREIXENT.

D'ENÇA DE LA CAMPANYA ELECTORAL HE VOLGUT SIGNIFICAR AMB LA
MEVA PRESENCIA, QUE ESPERO QUE APROVAREU, ALGUNS PUNTS PENDENTS
QUE LA CIUTAT HA DE RESOLDRE BEN AVIAT: LA PRESO MODEL I EL

�12
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

MONUMENT A LLUIS COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE GOSSAT
FER-HO EN LA SEGURETAT 'DE COMPTAR AMB L'APROVACIO DE TOTS
VOSALTRES REGIDORES I REGIDORS ELECTES. TAMBE HE VOLGUT ANAR
A SIGNAR UN CREDIT INTERNACIONAL PER A INVERSIONS. SE QUE
AQUEST TEMA ESTA SUBJECTE A MES DEBAT, I DE FET JA EL VA TENIR
EN LA SESSIO PLENARIA EN QUE ES VA APROVAR L'APERACIO. PER LA
MEVA PART ESTIC DECIDIT A FER EL QUE SIGUI NECESSARI,
DINTRE ELS MARGES D'UNA ORTODOXIA FINANCERA QUE ELS NOSTRES
BANQUERS SÓN ELS PRIMERS A JUTJAR, PER TAL QUE BARCELONA SEGUEIXI INVERTINT I ACCEPTANT CREDITS PER A OBRES I EMPRESES
NECESSARIES, LES QUE HAN DE FER QUE ARRIBEM A SER LA CIUTAT
QUE ELS NOSTRES ELECTORS I TOT CATALUNYA ES MEREIXEN.

�13.

AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA

LA CRISI ACTUAL, L'ATUR, LA INFLACId I LA DEMANDA SOCIAL CONTINGUDA EM CONVENCEN CADA DIA MES QUE EL RENDIMENT DE LES NOS
TRES INVERSIONS, SI VIGILEM COSTOS I EVITEM PROJECTES MAL FETS
I GENERADORS DE DESPESES ADDICIONALS I COMPLEMENTARIES, RENDEIXEN BEN PER DAMUNT DEL SEU COST, TOT I QUE AQUEST, ES AVUI
ELEVAT.

L'AUSTERITAT EN LA CONCEPCIO, LA VIGILANCIA DEL COST LA IGUALTAT COM A OBJECTIU, LA CONTENCIO DE LES DESPESES CORRENTS, HAN
DE SER EL NOSTRE NORD EN EL CAMP ECONOMIC. HEM DE CONSTRUIR,
GUARIR, APOSTAR PEL FUTUR. HI ESTEM COMDEMNATS.

TANT DE BO QUE LES CONSEQUENCIES PREVISIBLES, EN EL NOSTRE ENTORN, D'UNA LLEI ELECTORAL DOLENTA, TINGUESSIN ARRANJAMENT EN
ELS DIES QUE SEGUIRAN I QUE BARCELONA PUGUI TIRAR PEL CAMI DE
LA CONSTRUCCIO I EL DIALEG, DEL GOVERN DECIDIT I L'OPOSICIO
FERMA, SENSE HAVER DE REFLECTIR LES MALES PASSADES D'ALTRES
MUNICIPIS.

PER LA MEVA PART US BEN ASSEGURO QUE FARE VALDRE TOT EL MEU
PES PER TAL DE DECANTAR LES COSES EN EL SENTIT QUE HAGUES RE
i
SULTAT D'UNA LLEI MES LOGICA I PER DESCOMPTAT EN EL SENTIT
DE MODIFICAR LA LLEI ACTUAL PER TAL QUE EL POBLE PUGUI ELEGIR
DIRECTAMENT EL SEU ALCALDE.

�14.

1J1-YTAMr:M DE rs. \ RCEION 1
PRESIDENCIA

PERÒ ARA, ACABADA LA REMOR DE LA CONTESA ELECTORAL, AFECTUOSAMENT ACOMIADATS ELS ANTICS REGIDORS, NOMÉS EM RESTA DIR DE TOT
COR: BENVINGUTS ELS NOUS!.

L'ACTE D'AVUI ENTRA DINS LA CATEGORIA LLARGAMENT ESPERADA DELS
ACTES DEMOCRATICS PROPIAMENT HABITUALS: EL DEL RELLEU D'UNS RE
GIDORS ELECTES PER UNS ALTRES.

SENYORES i SENYORS REGIDORS:

UN SOL OBJECTIU ENS HA D'OBSESSIONAR: BARCELONA.
DIGUEU INTERNAMENT AMB MI: "SEGUIREM PER SEMBRE FIDELS AL SERVEI
D'AQUEST POBLE", NO ENS CAL CAP ALTRE JURAMENT EN COMENÇAR DE
NOU LA TASCA.

MOLTES GRACIES.

BARCELONA, 24 DE MAIG DE 1983.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
      <file fileId="1405">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_manuscrit.pdf</src>
        <authentication>7ed189a71a160251d5e8e749641a2eb4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42998">
                    <text>( 04t-- Nl-E M 1 UN

ft1l

ftO-otJ

J.Ait.NtJff"

,4-t.. 1Vl vei

(II'I.A' 11.1. é\11 e ~

uq

Dt;-

Pf

Bl'l~ C-b?..oN'J'If

c.¡ u T7f- T

2J

FDu

.

,.

J. A C-m\.P o-"1.-lr"A

0

f

i

1

Jo

JvTJAI)A
1

. . . __ ,

~

J t1'J ('16

t:-1.- V OT

~

r--

1

1.\-'r'"'

1)1'-MOU\AI

11 (.

, ~{J

eN h lhV hf

(

i N ctt::;:"'Yt t-'liJi

A

\)N

.4

/..,r:;.J J2A(Hn{_!

t..()i;¡_

e'".i

L1 rQ.i

p11. ,·1..-t tJYL
~A

Lut-óv«.--(4

�r;_n hoJ eAl ~ f= "'1

V

fl 1:::\.J N ' Alt

Dv f'1

Ll )

F.&lt;\v~h. t

~ tft=-- ~e=- DOt , f t:li ~ t q l.k &amp;'o c._

~~~

·.

Q vt:

C.wJ () 1 CIO N (

l'llo~ 1 4

L4

; , t'l" e Jl v t;""1"'J

P ~:-vt

f"t:1?1

rc-tf\JA

~~ftMll~s;~t:Uo..tU , fvNc.·mltruJ0

rJ.Po ~ u ~- . ( FN e'\.. 1\v¡,· ¡,.._~:·~t. ~~t.lt-f kt'\J~e-

ttHA

_

M f\fi pt:"f\. 6 1\ll.A·c--s

i

~~-t:--rt¡,vd

M()I.-T

Oc14A1vi)Jt7V'i,

(;Ail:..""Yt

'¡nwrs.

4

1;;-r.( f

í

Vt"}( f t ~

Qt

'1/C 1.- OY\.1 )l

Pt"/'l

ll!it~

~~· 'f7f\..

Dt;

;'~~tett'IJo

Ql.AT'

rvoJm, Th-ts

L'

:

e c~t..t ~1) 1'1"&gt;\.:n)\..

1

J;

~ir

f" ~r:7~.::"Ñi,

u.S [}¡ /1..0 ' Mf~ .
6-t-'l\"'A '- ~(·

uNA

No,

4PI() 1&lt;1f.!··i1.JJos

t-"&lt;; fl'l1\f t)

V

A-q vb T plit. OJ e-vn::- j ND 1}C., Un· ~ L ~
ftmhuLKVri7 . 1J/'P1'cAL

1

t'c'l;¡;c

1

A~.-t~ 1 -úv ~
Dive'rt.f.oS , oJ

~ l?l. (:::1,.i

t5.

"11(

" · A-unf=~vnt..n

t"?"S C4t. péi"V"Jf. UIV

qu¡¿- v ¡)t.-ótu)l.

·11i _!&gt;ue.

l"\1i

1!JC

r

H0'\.

.-o ¡' ....v-.
t ,, ~.r-

L-f' 1 .-

~1-Q III t"V\kCt .ON&lt;;

O1 t3

u!l~~

P1t'N )'A .

PuNnl'Le:-J

1

A-

A\ ~ 91+
,.~

.t)t

f

A ,¡j L-t/f

1

!h. "1ll. &lt;=-

Ft1L t1VTI;"A.Jt::~.'

t.").J/l::N t:V

oc-

Q u-?"'

t'

1

J fT1't t. ~'YOI'J 4

v.l c--

¡

~~; -1.,.·; Df Fc-11. Y.Jt: ._b/1')1. L~::Lol\1~

C.~ UN .)1.11-, J., Ir -6.- A;'U {)ff'¡_ Q U'é ~v N

D.C

T/;fYvf'

Pt~.ov~t-Tr.

t:~-v ¡'Al~ t--z...c fl/t-U. U iJ .

lS1f{1 (

D' ko 1.1 l:'~ 1

c.11 ohc.v ~é

O.;f\iOV,I(Y)tJtt!f-

JfW'YJ

únvt:ü-11/"I"

7&lt;J i&gt;

'

/N~ Io/l..t · Í ?lh-1)f

t-"7\f

Á-

6-vvi:'YJ.I'V.#

; A()/4 rm ~ rnt'f1U$" ..)

'

?to~ln·~ 5

kc'?-lf'"WI( /J.t'J

M0t..7'

1

rn·Nxt

IVIINAA,

"N 't

- ~ i"' : 6 P

Mfis ()C

.s

A-1/L..71Vf

o

rt~~~ iX(:n.

McJ

0' UN

olt'f\.l\.~
O· VtJ 0t

.fcO.Lii

L¡.,r

1

,"

&amp;flk..v 'i)\

M~~~~+f
1

PrTvvs

fLti~.s

t\
'-1

r,..c

1\5 c. ~)V o¿. " '-'t1f. .

�3
hf

é)VfJ/# f

Cl'iVlt=.$"

-

c--")(r~TI;"Il.JI.Aif

PnoPf4

L ¡4- vJocTrt¡¡

{) ' uf!.D t Nfh.\._

ft"l-;ffll

1

r

L~s

·,?cs:tl'\uc u o

1--/!l..

v)~lT\ucuOINS

1

J ¡ 'IV(~Jt..fb-t.tL-tewT

PttuOull}t:)

~

/)OSft::-111...

( 'J~

Qu~

¡

tL. QUB'"

TtkN M.~ix
Qu~::1&gt;A

1

tJo

lleWft:JI\..Il1L /

fft\

i~P i" ./J1. n..c-r.J

~

IVA-í\.Jilltl. ~cfVT 1 ll~./J.
~tó"n,· NATV ~

~&gt;

?1vvi

tv • th.

0\1 S

1-A.Ic;rJ C-A

V.V/trvt"!L

~&amp;

.JiJ

Rflou
1

QuAvt·nrr- UA.I).+w 7~n ·CA, ( flt·rtúJA.cJN.·

f)t!'

Jo~e:I'VT

NV t\N-h ft74..

L!NS&lt;:1tV/f-7t.

M{~

{?fl o u

tt. q.Jc-

A-c:n'rvT&gt; QVc~~

~

!J r ¡f1.1 Í\M .-1-t.. 'p '

1-?l.k

iiJt ~ ro~-IL

Mu"w 1J4
kM~ rJ~pl(¿.~)
MtftltrV r

F1Jit.kt"'N M

!h.. rurv rt.

,

/

~o~ ~l=7rt.o/o~..t'n:&gt;eJ4}

aws~ t'L-

ftvr:J eVí

1¡,¡; n . 11! VI;:,

{ ' ifo \f,. J+w"'f
~-n:
¡ r1'"VX

,

Ftfftft.t:N

1\"1-

-J C::'

j_ l (f1yLA

f&gt;é

TlL

ftX

¡fv.:;-

!Jé Ct:Jt.l;,7'ilvtit_

(~;f?JA

,
U/'fll UkTVtiA

Tttt14t!"

,(;!~ IPJ\.t ~

v:-v;

v !Otvei

tuJIV,-tt'ltS"

Clrf&gt;i r.ttA r;tr

i..1t

1

v 1'vi f¿.. /trl

vNJt- c..ut~st fin-.,.7}-L

~ ,_,()0 ~
C

26

tlN fJ/fz,lr 11ÓPLD/oc.-t77f 11l.f

I.At 771f1VS

fl-CJ i 1) é AU.-t .){

t't5 )oc.~e::--f;j.

¡J ~(.,..-(r_ ~

) ~.S~

t.e')

}Jf:F

~ v~',

1

AA&amp;. Jt:'Wil-7

eN

r\.tj Vt.t

IY M~í

: l~
t"j

Dt.

fv¡~

c,t?J h~

1/41

C-tJW~ 1\ CJ ~~-

PIIN~..td...~~lthf cou
__ ,r
1 11.

()e ~JA.vv ZAM..tJ

,__JO.
,

C)f\14

St·v 1\

,

CAf/'rlrlA 17/1

~t'Wi'\..0..

ú1

~ l\'rt'71.

...
"er-vJ o b

CA-17h..II7V11

!J r::x.._~"' A l4(

�r~u~7711

/~ ll(! t~

c__..f'P

rons:--A

•.· L~

2
Mvt~n,.'#~ i)t1~

l(vf' 1....1\-.

FonT~

fM\A

4lUt OJ&lt;;

{..,ft viMt U~Bit1\JA .

{j(

rO«.'I'I~ ,

?

~i) VCLIJNTJtr

ftM

Ct&gt;tHTnVtÍ'\. ~~f.

i)-('

; qv~~
.&lt;.~ C(VJtt,;71ff ~;;._&gt; f'ozvt~S frJI)~.-ür ,'

JtJS1'7rL!~

POVT V~t\f

[OktETÍILV--t

Lit rJO.Sli1'l~

D(vt;1U'tJ7h-

'
~....~

r~~

'Pilox..·~n:r

on~ A.JDffilfJ

&amp;v•~\NS

ct.•l-\6101rt oar "'1'11} ~~..t~_u

(--~'o

th

lintf

H1l

'!) r ~6,4,',x..

Tltol)-1

Q\JC

1

f(.II.,TVIlA

A 1:0)( fvtt:&gt;fAR-

4 I[Z,T

vtvA

fUtO\.Yl.Mlt

;

~ U~
tvllléLL

Á..'\&gt;CI}t..-~

iDt5íhl&lt;...:n:s

t(llt- Cf/

UN~ (troVt:'M..S
"'
.

LA

¡

civllttJ~.

¡ft...

b&gt; Gwt9t~ '1t"\

c¡u'c;-:

~

f).t)(?o.Y;h)

.ftNT61

e vUll fJ\-t..S' .
¿~¡rvrq~

f~AJt:Z...n3'"

t'?...

Dd cc-wl1t,t1. .d2~

f

r

c#DJ1vlf"M"

1(1_

!;;M f rl ~

ltf&lt;N

t:V

th{ u¿.f' /.-c&lt;JLtbtt\J'f

4-r.? UL':&gt; ft Vi~

f'"b1

LtS

(){

rD-!.

C--fV77/"í1

cvn.-off=c)

l1 P/-119ti/J'Vi721f'n ~! ~ f

IV

1

()t'Vtlto~

o1i'flt_..tlJID"S

W

f.'.-m\1 1t n;..flf LA tr

Pfl(nON1hvi~

Tl:;--Nf A
~A

t

d) ¡_-r.,·¡n¡

~

Oc oo~ t11t1t t0-or0?t
CMI\yoJ
r"-11.1&gt;

i

o(
11tVL.t'

No

o· u1\JJ

üt-i~

f~nfh_

p~i w" nr')

OrE .l\, ¡¿,~¡)

/)1 .'i. ll'-t 'L-J~r.

~?e;

lh(ot?ri:¡

11 /h.(D 1\J ttz.s,

Lit

erJ

th. N .Yt:;:l-L ~F

ncs o¿- L-+

o LA-

é~ 7/L-oj..trtt:U A-M-4

O' kf.At'L-tJ hu'1A.I)S

··uwsn W~ ..

Ú"'V\iat.Nmt.. nt7tl.AA~
• LA-

Pe:

¡¿-;.,¡ 11Jí cA)

~

UlJ~I\)~kfl_

\..1· AAW4

lf\/hJSfb~C'VL ~·c:J 1'11.00-1\.mtfltfh~ OC:

M:J LA/J-t:.'l\S

Aca»fliv f&gt;

¡?or.s·1'&gt;, .L&lt;TitfS

av~· ~

At.rtv""nA

t"N LO

(l)o Tii\AYL t:~DIIvMIT.

t'l

t.t-s

,·

E;vt2

V

il..A

J

11-qv~T

6ttn L.c...-"1-()lv~

ft.t,v/l- DIO"YLT1JN/1~ttr

1'o s~s. ~ q, ~

Pt-~

t7nñl4

~e;=- ~ IMI\A',1

•

1

U/ Oc-

�~f\J

LA-

t.AvYnt tJr tJ ttn ~"-.1 q , P~

('1 ()J lt

~ f1WPor~

¿_nv&lt;;.1)'TlJi~t_

cJNit

e)~c'"Zt?tl,..

CNMJ'fz·D-

.4 flte~

(}¡ { f/'¡,1· CAY"

~ U , 0¿¡-

!) ' 1\U.A ¡)~

.

c-·v.J C/ti\flfú-11-f

~f) r f fYI., ur:r

tN

4'-t.·171.K TCtl r¡,.( 7D llf.A?'h-

e·

1

PAL

e /Vt.~*j~-

¡,_ 'J'&lt;Nn iHt

~ P~eWU J~LMA~ Oe
~P¡rl U:1.A..;&gt;I\/IIVS

D1M:Tll

L

N P ftt?lll

~uJut-r f\h L.4

o~.-- ~

~

J_O

e

t)

A-A.t1;:.J

bJ

/

!hJ i~rJkf~-

~c,;Bí

t'I-1A o' (

~t.1&gt;vfl#"Vt'ti

~

NOVt;

t..~ file c.;.)

Poc~n 'c.A

pr¡~:;""f;A&lt;¡tffl

i

C/h. n~~
Úl-

MVrJ,'\...T~s,

(J.-::;

@ é{ Ve-

L1;7 CAJfú., C\.. A-c(t't::,

L-N

~~-~~n·1Vu1WS

Dt.-

f/VII~o~

41l)'&lt;.~ '

~JD!Il

cMf111-N'r4

( &amp;fr¡ t'Z..M..)

-

4 Jf: 1/f'vlf\uV'kf, 1

- ~¿,..... ~ ·-~ ··~1

(..IJV'J Tito L-'--' t1

1' .·-- ~1 ~~

~(!StttL~

..St. tn

Pé J&lt;-&gt;¡v&lt;O]

K]li t..t:) ~~tf:'"S,

Dtu~ rr;

e:Mfr-1§1:?)

...... ~

1-t~vm,

NI Uf

!fi}-QIJ 1.CA

í{) t'nt:UA?!

f) 1:...,..

(J c"'"X1.cJS'f&gt;lt'1-'í ¡'li.Jr:; vf\t..t:"(r.

~~

c..friJ)f?(rt/f

Lit

l)t'L

filtvuONihMJ

/Jt Pl..ltNilUf

' 1.)0

N.:::J-1. A-I V

OoS'

f't:V\.. t '4A.t!HAJ~ Pt11.. fltt_

IJRS

L

fk- NOI/4

~t'Le{,Jif)

6 " Ji'

fVOk iJ l'lt: .S'/'!Jtl

thJG-ttew714Nr

{J(LfJM'?ÚJIV/tf,)

Cv"WS:t-'l..L fLt-...JJtY4' .

¡ c¡ut:"" ciTrc=w A-t.. AN1L

'

a_ u lf/1__

f 11 1?11 ·O r:!hiD

L'L.- 5'

oe) Ct·rv f&gt;1.4-u.'IL /ftA ·0 ,.. . ~ 'ibT&gt;

,

!h/vlb-t 1\.

~6

,· r:..tJ27rt(}¡~

•IJ' t'i.fiVUtrvt

Pn c7 t'Oi/5

rncP!;JSt bN.,..VC:

1

11t'L

LJ:+

~ flc-1:/-?V~,

ro

Oc

P~

~cm &gt;tYL

E::'"L

GP"V

{...@VTflÓ

!JC ()Jc:)'!) ·1 fd,_ 1

(

roo

1

Pll.O () 1/ [_ ÚD

cW~'P-TUc;' 'Xr:.:rJ
w-ttPL€KA

\J1l T)

1;:1,. e;

ffl-{)

~

tJb VT)

ons e: ~~~s

~

r ~

~ (!3ce qewT

t:.,i'}

J

A

,~,

o;dtwrJ

m~

•

¡' DE

poeS
-A.

f.-1-AíPil

r en_

'TYN1JY....

I7K. Af N c:swtvJrvs,·

tJ ~

r. lt.IJ/1! r-&gt;

'

'

f'f!.,DOUt-rtfJI[
1

J t"'HL/tA MUo fJUI3'v1GJf

1-155

11 t'! jJ.(rv~ .
1

1'

A

De:

PE..sn- \....4
Llf

HJ ll) ¡,.;V V 4-ct\_ A ..s An'? Rz t~to

s ~4

11..0- ¡JJ ?JIV ~u~.

�6
/Jt w L-L1 ~A-ub if&gt;Jm ¿r{\.() ~ fi (b(}) JtG~ .nv "1 &amp;111,f1)
b

f+1l ~ 'ttru.tn. OoiV!tw"l ME'r ,·

reV\...

t~lJ LA-o~

t

trvoiJJt:?.&gt;-u i~t -t&lt;ifD

fiq~,c.r..

b~

1

tf1ki ~ t
1&gt; / A-Qv ¡

tv Pv.JYJ ~A uaVr

fi¡ /IÍZA ¡) ,-,j)fYvf J

Pn 1/115

f&gt;n r:u( fl ut-:-

/)e

Cltz,1.1!"

t.iv ¡/11f-, PJ_s

r..;¡"

t

r_-/r h .;J

t;¡L~

,

'ttj VNf#f_ t9U1

L

.

--!1&amp;

v t:?n 'iN 1 lf11(14.1

CJMit=1-;:.V (A ;f.,

MJ1 vr r1 e/N!&gt; / IJ t r; Jr11 ~ v ~ J.A 1J:&gt; ~

.{t?L ll tfH )J iJYL S'

--.0 ti-

1

N o 1' ¡;¿.~ /1;'.!, $-1 (}h)?fu

1

cJ ~

' l&gt;c&lt;; ü 1-tn A

vm 'lt,

A.lt

n-S

l?í

J t7'1Vif ft Z"(\)u' N vt'~

/Lb'ú-t -~

0-.S

c/v í7f!J ?flVS

ucfs

1

~ •ht/TV A.~ o MP ·4

A 'ts n.lY\.íf

l

~

·TlH_.

et ~

[;111 ~_ltc¡!)

C¡fiUit::Vt_

i1-

v/u IL~

(~

&lt;.-'l.
1

IV {

~ 1?:.

l +!&gt; ~(M::. ·7j-o. o111 ~, erv "· 7Jl-IJ

\A 11o.rm~t

¡hr t"L11hs tt:YL
~c.Y :n::-v

A.A

t:'rv S JI-A
A
tJt

[.@l.

t'~

tH&gt; e(6-1/-'Í

ef/r7A... ha t:u-{1.

516-.u-clJ

Af" f:J0&gt;Pfr1-k:

v(·DA

Pftf};t;;ryi7

¿

1

f{;lW J1.

WM1'fCFF

~

Tt=-w'-k A

t!J&lt;;-

que

J'A:rv t¿J tf/vt tfYV r

fJfiU

fvc;/JVí

1-r--'TC!YI/!J l'v ¡J t:){_
e? u~

V 1'¡¡/ P7' (ArJ/ A:-t11J fL. 11oiJ L &lt;::?

tL.S LLtkS

~'l:z.-uo~ en;

L2r 8Af'lt:$

r

J 0t_vt!lf
J

éN

C'{)n¡{:..[¡ ' ~)

f?L.S

1

~rv

t~ulf/l~i&gt;'l C.?hJ ~
{J Ci -f. t;:lJ

!.A

-

~

D' vtJ J

( et- v' n' 5 f J!) u¿ S
(

ft or.J

A/+

lft"' ct..S ~tJ_,f,J..s

UoT 1 erJ

~e- f)A1(_ t t:Lor-04

ciJ~.,ttn..;-,._ rf&gt;~t!lt!f1.

t_).["vi:F) c.ONDVLU DNJ

U/1)

1 (;'1- 5 -r-ti ~ 1'vf .

w~-r

UN

fSitntV'J,

~

Tc:-CNt0Ji

/L~ n tS t+-' /JlrtAó'"

ct.&gt;

c.t4 v/iJJf

flM¡ -r-tV

YJe:_r

fcJV'l)./Jr)fNJI_

t'W CAlttN r .

~ o,J Cltt- 6-v 1 ·~

f18"L~v"" t:?Vlfl &amp;-· · f::!L-~

¿r:-t1 flll ¿~ ud T /41L.J.. ~ 1VMI
UU.... -1\11 rWrtlfk

0-'V

l--1f

C/C/!·11ev

v~~

ñ f71s it:;S

fvtoi.J b-JCJt!UI.

�CBJ.1

14-

Ct1 6-4Ns.

Jt

/J r"'Mtl

~ .¡;.l/1' }-. ftll_&gt; M e) ¡j.J (i, ·p!hvj

a ·li/IS iJYllftÁ 'tJ

1

/)e-

M ~'lWs

Lee;

kt uYJt/5C.--!2..L d~ ( &amp;N ~.

/J '(l' '11 N J

t-L

f

f-rt p#V 1i .11 (,., ~~ é1U ,-

11 t-'ñ .Ni D .U

t4UI1 ~ 1..

'

~

;a

('!~

UNir- LLv ·

1

LLI ?fhb~

er tP t"-'tl- tJ t='

t!l- N~~ n~Pt~n::-.

M'

k

/

l)t

~

t::hf ~·

t7Vl rtPrir Pi¡

Df'VI ~

n(l;úttfvJ

/PJA.Nf?t

n l-~D

Jufí·wf-w~

P~ fl;J;V

FvtA.Jt-t~

/

tfL Íú/4~
/5f!n c.tl.o ,J)tJ

\~--rt.-11

f/Vl 0-t~ k éh/fltr.,

t.)::J /f4 C"1U j-

·

g,ut"- ~· t..'!fwnh ~rrl

!Jí:f"F~0M

\ evS

lt1lfv

fm't.zlvtu~

~( - k~ ft-:V-,1

fr¡o( t;f

N1J of)ut.VIA.

eFt .CA t:r'VT

~AJ~c..·l~, 'ft11A~

__

De·

1

1

qvltnJ

1)(--

kvM.c-f/&gt;41....,

~~~ St:vl? RH1 L-tvr+ut,~

, · c~tt 11- Tifi__
E0'V

roT ,· t!2.5

i;'tJtrt_,~¡

Mcrn. e:n
I)JUI?

¡¿

~ 11/ma

�J
vN ~~n Gt. vrJ f\t- u C1UT
'tJO~mA

t..4

t:)c

~

~e-

~

&amp;) '1·(S CIJ vt~

~·

WYJ }ol..;~

h {rt.J¡~ U(I'Vd.

Uf rJJ!Pullt0o".

t'

Of NOV t..A C~C.Lt111c:Jn/(t,b~ JJ?

-r- i '&lt; ~~ PL/frl - e~

flt¡t'~l JJ-tt.~

J'i)lU(:t)

C-VN J p,,,vc. CA~&gt;

(

PoC.r~·C-11

Dt

Ct'tf&gt;;Vffvt~"-

4) t

r

uz. (~ Lj

S'

H rJJ ¡¿7_) S,

t"L

""e'S

nt tcvmvT 4 L-!1

1..1 frt \J B-1 ~-/Tz.i 'u 1\.3

Qu&amp;" S ' ~-

~YI v\ ;.1\ft-'1~

.fJ~

(;pj¡m.

fjN l:?\.1

A.ft

k

J "J 4-

Fl'A.A- L)~ /t-zc?:s:fltlt:5.

J

&lt;)(

e e-¡· lt.

r(/ o.[) V ,.~ t;)v ) HVi
1

W

1\

t#{'

¡a(\ LÍ\) \) ¡fJ o1) Mlv 1h.-

1.

lAt"'TM pot) ~

iJt

Lt l{'ft;) ·1(

1-1-t?h C/!1)4-n N 71 _ K
~Óh,.

C.Vlt? 8-1

Lf;

U/U/)~

u~ '-1 clr\J)I ,-

lb e e re;.·TibJ 71 . L~

,· J vt:;» Ts

IJc-

oé

Oe'-- kA o-&amp;v'twl. ~ PH- fu e

UJ61 ()o h-Vfv, .tr1JJ ~~ 1 ~/R::n

'"·~tJ7\.~V-

/lhJ po-NI~ &lt;.-63

t!2- T

~-trv 0'\IMA. 0tH-

A c..:Pf

fl e-&amp; t&lt;-n ~ tr'f\J 1
~

n '!J lflVc;l/

.....

T f/IJ/h r¡ ft

l · A--.1 urv 'i71hJ.¡(:¿t})

u uN 1V! Pm

~ m~ ~

YJ c7V/I.{j_

.

f.ot o)t;lttt..L ~
L-J1

1•

t::L-\ ~1\Jt/tJ'V/s

/

(})_,. [1A.J r9ft. Vl ·.· ~ti' ~ 11- ~ fYl. ~, Jri J'/fNV.f1

~~

i(JLfS

¿h)r tó t1h c~'\PI- .

tx!- oLw ~ 'h -~ .

j~t)ttv(;1)¡-

C7J

!J(fóWvO'-v)4fj,q

A- U1

/JW(!$~

l,N~'\)YV~b~ c4u1: vft{A ~t:-~ f'(fll IY/It(J

1

~

-

C' Co Ubt ~ 1 1 fC1A e::.=s ro "K ·t:Lcs. e¡ v~.::- 111 t:ó -

ecJ ti: rJ t3 1t:?Am u
..( m~~U/t'l

~tlbr;;f 0 1 f:1J

trtlff"b'JL'

htitvfl't

~ f t:--u-t'&gt; IJt~ Po~ fJ ·41 "1'f:717t&lt; ~ 'h_ , ( .rt:l'\ ur:1
¡'

U.

"

CL .e~ r'Jne"S·itJ c.cwj Thtfz.Jittu;

1\1-W

~

1-\IUcJtt~

t"LS

.

, ~

~~ vrT
t44 t'f:TM".

,J¡t"

(rL lh-l"A-

1aa·"'""

Df:ó-

~TOT óii+NYf1.-

né"'h

¡Jfrt/h_ V IV~

u~ .

4-1. vbl

oe- ~ f!iut ii;B"/

�UTI"L-t'~~

~~ ~tt

.

A- Fot.Jc; Á' !{U?uh

_r-ofL4- lt{J s-v /");o

pn f;) l//)(.1¡/l- N'r

ít- JANf trl\&amp;1t1Ú~b ~

ULD-

-

~f(.)YI.~- ;itcfnc)fo

i? '\J

u

J\AN~ ·
-

flM;}vt{fY/l-.

U1J t0 PVlVrl- ~ JcWJc k-b-:fui)lf{IA_ ~(_
DA#)
/
1
1qy§l D /f.Q\J~~ cJf\.ff't:JW./~ JJc ~-*-«'l ~
G~

tA7_

f Ol6sYú ¿,~ IV'- ¿~ u/1/ IJ&amp; PtuGr

f¿{lt1l~

C L -1/
t~

---~.(" J./t.

·v-.. !&gt;tto

~dl4
P1e-tt.0 '~ tt-

D?- ¡ru;~ tZ- .J'cv PlrPWL ·f:N
lltEt;b Mt!J!Lu /)ou ·7J{Wif

lo lJtJ)_
(

11~ IIJ ¿;, 11

{~ ífh é4-t-

1

L~ ~ ~ tLt&amp;-.o, .:1 ,ó(? Llf ~('Vr~

!Jt: /}/fv

V 1 'l1

.

�4r' S

C.0'-1/ti¡ .IJVA

~

fpfi.&gt;LC,

,

ttt17ñ~0t;-éDC-11¡

C-r;A-rtf)mv'Í ,fA

Ld

-

Nt ' t'Xt:"n uT~

,.
q~surves ~J

r~-Yt

/Tiv't)

'

�-

~ 1\Vl Le:.~~- orJ'

~·v liTo lhJlf'\

1'-1 (í(J'"V\_

Qu e

q 0¿-

, tL~

r

Tfh...t tS ~

N

voL

D( /t"tU)l ~

o5m..Th t ~

.+ J3. fh'V r a u ~..:--

lk-A-1.Jítrv1iVr

ID r

A-

1+-v 1\) c-e;; '["'F"" 1:) ,. r

1

n~tue-J

PtL

�)L
•
f

fr-.J\f+:Í•. ¡.._,_,
C1)\ll,_ ~

~pv YS

ArL

d''lt5S'o .- kOVJ1.!l.

rvs ~

1--/1

()e

L4

() f\._,-j

~~·tj

btn. &amp;t')

Pt:7Yl t 11.- ~ .

A

ft-.:h..

t+t Cro sift f t.-Yl- Jto

tL

~ v'C!" J-¡

--

z.-v ¡"

te tSJ~.

N

)

Fi'u lhV c.t;fL.tt qut::/l-

J V IJ trv\..

.

t

�8\tJ

tl

A;- ~ ~; \\1'm__

C/tVtP
P-.:.1...

/-ttlM.

ezoNOAAi(. .

Út

Ú&gt;/.lJ~T&gt;tLilV\. 1 L-+-U~Il.

FU ;u rt . r-h· t:s-n:\.tf\.

S
·-- ~

T

t

f:-'1,

-.
fp -X\ L-t0-

At) ·to h.-)

l ~lQJ,.~~

.

h= . ~

t

t:)V

a

S&amp;/11 'f

q vC ttlró-1J ~S'

f\ L S u i....-~

fJ 'v NI.¡

�(L(

1

N lf"A-t t: 5

L1.1

fl ~

T7!

D-?11...

{) t::..- TDI Cl'5/A._ : f1;, ~::rJ v rf\f 6-tJ f)

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35732">
                <text>Constitució del nou Consistori Municipal i presa de possessió dels regidors i l'Alcalde, 1983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35733">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35734">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35735">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35736">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35737">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35738">
                <text>Versió transcrita i versió manuscrita de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35739">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35741">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35742">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35743">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35744">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41399">
                <text>1983-05-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43786">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35745">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="956" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="496">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/956/19830602d_15.pdf</src>
        <authentication>bd93146e43460685b1cd77e1dfa01301</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42170">
                    <text>AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA

ANTE TODO RECIBAN MI BIENVENIDA A ESTA MANIFESTACIÓN QUE
PUNTUAL EN EL TIEMPO REPRODUCE LA CARACTERÍSTICA MAS SIGNIFICATIVA DE NUESTRA CIUDAD: SU CAPACIDAD DE CIUDAD ABIERTA CAPAZ DE
ACOGER LAS INICIATIVAS DE TODO ORIGEN PARA PRESTARLES EL MARCO
ADECUADO. CONTEMPLANDO EL RECINTO FERIAL SE ME OCURRE QUE EN PO
CO DIFIERE DE LAS MÚLTIPLES PLAZAS QUE SE DISEMINAN A LO LARGO
DE NUESTRA CIUDAD. BARCELONA ES UNA CIUDAD DE CALLES Y PLAZAS;
Y SUS CIUDADANOS LAS UTILIZAN PARA RELACIONARSE, PARA ENCONTRAR
EN ELLAS LOS SERVICIOS, LOS CLIENTES, LOS AMIGOS ... QUE SON LA
ESENCIA DE LA VIDA CIUDADANA. EN ESTA GRAN PLAZA DE LA FERIA SE
REPITE ESTE FENÓMENO. LAS PIEDRAS DE LOS EDIFICIOS, LAS NAVES
DE LOS PABELLONES SE PONEN AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS DE LA
FERIA. LA PRESENCIA HOY AQUÍ DE ALTOS REPRESENTANTES DEL GOEIER
NO DE LA NACIÓN Y LA REPRESENTACIÓN DEL GOBIERNO DE LA GENERALITAT, DE LOS RECTORES DE LA FERIA, DE LOS EXPOSITORES Y DE LOS VI
SITANTES, CONVIERTE A TODOS ESTOS EN USUARIOS DE ESTA GRAN PLAZA
Y POR LO TANTO, EN CIUDADANOS DE BARCELONA. A TODOS LES DOY LA
BIENVENIDA Y MIS MAS EXPRESIVAS GRACIAS POR HABER ACEPTADO ESTA
CIUDADANÍA.

MARIA AURELIA CAPMANY ME EXPLICABA HACE POCOS DÍAS CON SU
AGUDEZA CARACTERÍSTICA, QUE LAS CIUDADES PUEDEN AGRUPARSE EN DIFERENTES CATEGORÍAS: LAS CIUDADES EN TORNO AL PALACIO, LAS CIUDA
DES EN TORNO A LA CATEDRAL, LAS CIUDADES EN TORNO AL CASTILLO Y,
FINALMENTE, LAS CIUDADES EN TORNO AL MERCADO. BARCELONA ES UNA

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA

2.

TERIORES, HA SALIDO DE SU ENTORNO PARA ACUDIR AL MUNDO. ESTE ES
NUESTRO GRAN RETO. MIRAR AL PASADO NO SIGNIFICA OTRA COSA PARA
NOSOTROS QUE CONTINUAR FIELES A LA NECESIDAD DE APERTURA Y ACEP
TACION; A LA NECESIDAD DE MIRAR HACIA AFUERA Y PROGRESAR.

ESTOY SEGURO DE QUE TODOS ESTAREIS CONMIGO ATRIBUYENDO EL
VALOR SIMBOLICO QUE LA FERIA TIENE PARA BARCELONA, PERO LOS VALORES SIMBOLICOS QUE CONSERVAREMOS Y POTENCIAREMOS HAN DE SERVIR
PARA QUE ACEPTEMOS EL RETO DE CREAR NUEVAS FRONTERAS Y NUEVAS FINALIDADES. BARCELONA QUIERE SER EL MARCO DE REUNIÓN DE LOS CIUDADANOS DEL MUNDO. BARCELONA QUIERE, DE AQUI A DIEZ AÑOS, SER
EL MARCO DE LA GRAN FIESTA DE LA JUVENTUD DEPORTIVA DEL MUNDO.
POR ESTO IMPULSAMOS NUESTRA CANDIDATURA A LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE
1992. SERA LA RESPUESTA AL RETO DEL PRESENTE IMBRICADA EN LA RES
PUESTA QUE DIERON LAS GENERACIONES DE NUESTROS PADRES Y NUESTROS
ABUELOS A LOS OBJETIVOS DE SU EPOCA.

ME GUSTARIA DIRIGIR DESDE AQUI UNA MIRADA A LA PROXIMA,
CASI CONTIGUA CIMA DE MONTJUIC. ALLI UN ESTADIO OLIMPICO, HOY
EN MUY MAL ESTADO, ES EL TESTIMONIO DE UN ESFUERZO QUE NO PUDO
CULMINAR. VOSOTROS VAIS A SER TESTIGOS,A TRAVES DE ESTA CITA
ANUAL, QUE ES LA FERIA, DEL CAMBIO QUE PROGRESIVAMENTE SE IRA
PRODUCIENDO Y QUE SE ORDENA A PROSEGUIR CON LA VOCACIÓN ABIERTA
DE BARCELONA AL SERVICIO DE LA CIUDADANÍA DEL MUNDO. QUIERO
QUE RETENGAIS ESTOS DOS ASPECTOS DE NUESTRA ACTUAL VOCACION OLIM
PICA. EL PRIMERO ES QUE NO QUEREMOS PERDER A LOS CIUDADANOS QUE
HOY SE REUNEN EN ESTA INAUGURACIÓN: QUEREMOS POTENCIAR LA FERIA

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

3.

PRESIDENCIA

RA, DEL DEPORTE Y DE TODAS LAS MANIFESTACIONES QUE CONSTITUYEN
LA RAZÓN DE SER DE LA CIUDAD Y LA RAZÓN DE SER DEL PROGRESO Y
EL CAMBIO EN NUESTRA CIVILIZACIÓN.

HEMOS MIRADO HACIA MONTJUIC COMO SIMBOLO DE

UN

FUTURO DE

BARCELONA. DIRIJAMOS AHORA NUESTRA MIRADA HACIA LA ARTERIA QUE
NOS HA PERMITIDO LLEGAR A ESTA GRAN PLAZA DE LA CIUDAD. LA
GRAN VIA DE LAS CORTES CATALANAS QUE, SIN SOLUCIÓN DE CONTINUIDAD, ENLAZA NOCLEOS ANTES DIFERENCIADOS Y QUE HOY FORMAN PARTE
INSEPARABLE DE LA AGLOMERACIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA. ALGUNOS DE VOSOTROS, PARA LLEGAR AQUI, HABEIS ATRAVESADO MAS DE
TRES MUNICIPIOS SIN QUE EL PAISAJE, SIN QUE LAS PIEDRAS,

OS

PER

MITIESEN DETECTAR ESTOS CAMBIOS ADMINISTRATIVOS. LOS QUE CONOCEIS MAS DE CERCA A NUESTROS CIUDADANOS SABEIS PERFECTAMENTE
QUE LA CALIDAD DE BARCELONES ES MAS UNA REALIDAD DEL ESPIRITU
QUE UN ORIGEN ADMINISTRATIVO. BARCELONA ES UNA CAPITAL DE ESPAÑA, ES UNA CAPITAL QUE SE VA HACIENDO A MEDIDA QUE CATALUÑA, ESPAÑA, EL MEDITERRANEO Y LA COMUNIDAD MUNDIAL ASI LO HAN REQUERIDO. YO ME ATREVERLA A DECIR, ASI LO HAN DECIDIDO. OS RECUERDO
ESTO Y LO SIMBOLIZO EN LA AVENIDA DE LAS CORTES CATALANAS PORQUE
ESTA SE CONSTRUYO, SE URBANIZO SE MODERNIZO DE LA MANO DE DOS
GRANDES EXPOSICIONES DE LAS CUALES ES HEREDERA.
RIA DE MUESTRAS DE BARCELONA.

Y OS DIGO

LA ACTUAL FE-

ESTO TAMBIÉN PORQUE

SO

LO EN EL MARCO DE UNA METRÓPOLI DE TRES MILLONES Y CUARTO DE HA
BITANTES, SEREMOS CAPACES DE CONTINUAR OFRECIENDO LA CAPITALIDAD, EL CAMBIO TECNOLÓGICO, LA CULTURA, EL OCIO, EN UNA PALABRA
EL ATRACTIVO QUE HAN DE HACER PERDURABLE A ESTA FERIA Y POSIBLES

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA

4.

OS DIGO ESTO TAMBIÉN PORQUE LA FERIA NO SE ENTIENDE SIN
ESTE GRAN MERCADO DE OFERTA Y DE DEMANDA CONSTITUIDO POR LA INDUSTRIA, EL COMERCIO Y LOS SERVICIOS QUE SE GENERAN EN TORNO A
LA METRÓPOLI. OS DIGO ESTO TAMBIÉN, PORQUE ESTOY SEGURO DE QUE
NUESTRA GENERACIÓN SERA CAPAZ DE CONSTRUIR ESTA NUEVA CAPITAL
DE ESPAÑA Y DE CATALUÑA CON RESPETO Y SIN BRUTALIDAD, ACEPTANDO
COMO SUYOS LOS OBJETIVOS DE DEMOCRACIA Y PRESERVACIÓn DE LA IDEN
TIDAD DE CADA UNO.

NO QUIERO OCULTAR MI SATISFACCIÓN POR EL HECHO DE QUE ESTA INAUGURACIÓN SEA UNO DE LOS PRIMEROS GRANDES ACTOS POBLICOS,
DESPUÉS DE QUE LA CIUDAD ME CONFIASE LA PRESIDENCIA DE LA CORPO
RACIÓN MUNICIPAL. QUIERO APROVECHAR ESTA OCASIÓN PARA REITERAR
A LOS CIUDADANOS DE BARCELONA -Y REPITO QUE A TODOS OS CONSIDERO
ENTRE ELLOS- EL PROPÓSITO QUE HE ASUMIDO YO MISMO Y TODA LA CORPORACIÓN DE ATENDER CON GRAN PRIORIDAD A HECHOS Y CIRCUNSTANCIAS
COMO LA PRESENTE. AQUI OS REUNIS NO SOLO PARA REALIZAR UNAS
TRANSACCIONES COMERCIALES, SINO PARA CONSTATAR EL ESFUERZO DE
LA CIUDAD EN OFRECER UN MARCO IDÓNEO DE SOLUCIÓN DE PROBLEMAS
Y ENFOQUE DE PERSPECTIVAS. CONTINUAREMOS ESFORZÁNDONOS EN ESTE
CAMINO. AQUI SE REUNEN MIEMBROS DEL GOBIERNO DE ESPAÑA Y CATALU
ÑA Y CONSIDERAN ESTA PLATAFORMA COMO EL LUGAR PERFECTO Y ADECUA
DO PARA REFLEXIONAR SOBRE EL ESTADO DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA E
INTERNACIONAL. CONTINUAREMOS ROGANDO A NUESTRAS AUTORIDADES ES
TATALES QUE MANTENGAN FIRME ESTE COMPROMISO EN EL FUTURO. AQUI
CATALUÑA OFRECE UNA MUESTRA DE SU VITALIDAD IMPULSADA HOY POR
LA RECUPERACIÓN DE SUS INSTITUCIONES. CONTINUAREMOS VELANDO

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

5.

PRESIDENCIA

CAPITAL ECONÓMICA E INDUSTRIAL DE CATALUÑA POR UNOS DÍAS. ESTE ES NUESTRO COMPROMISO Y NUESTRA OFERTA QUE SE ARTICULARA SO
BRE TODO ESTANDO ATENTOS A LAS REALIDADES Y ANHELOS DE LA FERIA.

ESTA MISMA FERIA ES UN EJEMPLO PATENTE DE LA CONFLUENCIA DE INTERESES Y ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO,
DE LA ADMINISTRACIÓN DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA, DEL AYUNTA
MIENTO DE BARCELONA Y DE TODOS LOS CIUDADANOS, AGRUPADO EN TOR
NO A LOS ÓRGANOS RECTORES DEL CERTAMEN, EMPRESARIOS, TECNICOS
Y TRABAJADORES DE LAS EMPRESAS QUE EXPONEN O DE LAS INTERESADAS POR LOS PRODUCTOS EXHIBIDOS, CIUDADANOS ANÓNIMOS QUE VISITAN LA FERIA Y LE OTORGAN ESTE CARACTER DE FIESTA CIUDADANA.

NO QUIERO PUES, DEJAR DE APROVECHAR ESTA OPORTUNIDAD PA
RA, UNA VEZ REITERADA MI BIENVENIDA A TODOS Y EXPRESADO UNA VEZ
MAS MI AGRADECIMIENTO A LOS QUE HAN HECHO POSIBLE VOLVER A CUM
PLIR ESTA CITA EN EL TIEMPO, SUBRAYAR DE NUEVO QUE LA FIDELIDAD
DE BARCELONA A SU FUTURO DE SERVICIO, A LA CULTURA, A LA ECONOMIA, AL COMERCIO, A LA MEJORA DE NUESTRA SOCIEDAD, ES SOLIDARIA,
SE SIENTE SOLIDARIA DE LA AMBICIÓN DE TODOS VOSOTROS EN ESTA
GRAN TAREA DE TRANSFORMACIÓN Y PROGRESO.

EL ESFUERZO DE BARCELONA JAMAS LO ENCONTRAREIS DEFICITA
RIO AL CUMPLIR ESTE SERVICIO.

MUCHAS GRACIAS.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14757">
                <text>3862</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14758">
                <text>Inauguració de la Fira de Barcelona 1983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14759">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14760">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14761">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14762">
                <text>Fira de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14764">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22192">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24682">
                <text>Fira de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24683">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24684">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24685">
                <text>Fires</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24686">
                <text>Desenvolupament econòmic</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40569">
                <text>1983-06-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43194">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14766">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="675" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="381">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/675/19830621_LV.pdf</src>
        <authentication>bee9c189cecd4bd5527e9aa4f6a3b3e6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42055">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

4 6 • LA VANGUARDIA

.Centenario de John Maynard Keynes.

El pasado 5 de junio se cumplió
el centenario del
nacimiento del autor de citas tan
repetidas como «a largo
plazo, todos muertos» o «el
patrón oro es una reliquia
de los bárbaros». De hecho, por
utilizar el tópico, se puede
verdaderamente afirmar que
hay un capitalismo antes
de Keynes y otro distinto
después de él o, más
exactamente, desde su «Teoría
general sobre el empleo,
el interés y el dinero», publicada
en 1936. Curiosamente,
parece haber pasado mucho más
tiempo desde que, a
principios de la década de los 70,
el entonces presidente de
los Estados Unidos, Richard
Nixon, pronunciara la
frase histórica «hoy en día todos
somos keynesianos», que
en el período transcurrido desde
la segunda guerra
mundial hasta la crisis del

petróleo, cuando las
economías occidentales se
encontraron con el fin de
una bonanza sin precedentes. El
«fine tuning» de la
economía, esto es, el adecuar la
coyuntura a los deseos de
los gobernantes, estaba a la
orden del día mediante la
adecuada mezcla de políticas
monetarias y fiscales.
Prácticamente nadie discutía la
teoría de la demanda
agregada, uno de los pilares del
pensamiento keynesiano.
En los años ochenta el
pensamiento económico
parece haberse inclinado del
lado de la oferta y los
gobiernos se ven impotentes
para aplicar fórmulas
mágicas a la crisis. La economía
internacional precisa de
un revulsivo semejante, en el
plano de las ideas, al que
representó John Maynard
Keynes en su época.

Cien años de Keynes
E

L pasado día 5 se cumplió un siglo del nacimiento de ese gran
personaje que fue Keynes, uno
de los más ilustres dentro de la historia
de las doctrinas económicas. Y justamente -porque es equitativo y saludable
que así suceda- durante esta temporada
van apareciendo por doquier notas conmemorativas de tan fausto acontecimiento. El profano -con inclinación
para la lectura- entra así en el conocimiento de chismorreos referentes a su
vida y también sobre ciertas perversidades de su obra.
A mí todo eso me parece mezquino.
Keynes fue un economista par excellence y un ciudadano británico, eso sí,
pero un personaje ciudadano extraordinario. Se autodescalifican aquellos que
ahora quieren remover su hipotética bisexualidad, su envidiable capacidad
para enriquecerse, su unidireccional
gusto pictórico, sus aficiones de agricultor, su despiadado desprecio por la ineptitud y, para más inri, su incapacidad
para ofrecer unas aportaciones teóricas
que resolvieran todos los males económicos, en cualquier tiempo y lugar.
Lo que hay que constatar -mirando
atrás con realismo- es que, como se ha
dicho, después de Keynes el mundo fue
diferente. Diferente y más feliz. A mí se
me antoja que ojalá pudiéramos celebrar tanto más que los cien años de Keynes, cien Keynes por año.
John Maynard Keynes recibió una
esmerada educación, propia de los
miembros de la aristocracia y de los hijos de la upper class. Su paso por Eton y
King's College, de todas formas, se debió primordialmente al prestigio y situación académica que en Camridge
disfrutaban sus progenitores. Con una
vocación por las matemáticas, se inclinó
tardíamente por la economía y lo hizo
nada menos que de la mano de Alfred

D

Marshall. Profesionalmente, como funcionario ingresó inicialmente en la Oficina de la India y a partir de ahí empezó
a volar. Y de qué manera.
Nada de su tiempo le era ajeno. Su
oficio quedaba simultaneado en un proceloso mar de vivencias intelectuales,
artísticas y emprendedoras. Ya en una
carta a Lytton Strachey, en el verano de
1905, afirmaba que «lo único que valía la
pena era el amor y la amistad». Referido
a Jevons, hizo de ello el lema de su vida.
Con planteamientos contestatarios se
autocalificó de «inmoralista» y fomentó
en los Principia Ethica de G. E. Moore
su escala de valores, rechazando el heroísmo y afirmándose en la belleza, el
amor y la verdad.
Por supuesto, que Keynes se consideraba superior a la media de su tiempo.
Su adscripciórn al grupo de Bloomsbury
posibilitó, como ahora se dice, el que se
realizara. Fue su etapa más radical,
aprovechada por algunos -acaso tendenciosamente- para situarse en un izquierdismo totalmente alejado del mensaje liberal de su testamento. Bloomsbury significó la expontaneidad que
desterraba las inhibiciones; la sinceridad que justificaba comportamientos
más permisivos; el racionalismo, garante de una actitud crítica frente a la agonizante sociedad victoriana. Keynes se
sintió a gusto en él hasta que en 1925 se
casó con Lydia Lopokoba, bellísima bailarina rusa.
Había sido profesor de Economía en
Cambridge, editor del «Economíc Journal», funcionario del Tesoro, secretario
de la Royal Economic Society y tesorero
de King's College. Luego fue miembro
de la Academia Británica y del Economic Advisory Council, promotor del
Teatro de Arte de Cambridge, director
del Banco de Inglaterra, presidente del

comité para el Fomento de la Música y
el Arte, administrador de la National
Gallery y muchas cosa más... Lord Keynes muere el domingo 21 de abril de
1946 en su propiedad agraria Tylton, a
los 62 años. Su biógrafo oficial, R. Harrod, reseña que «lo único que lamenta
seriamente en su vida era no haber bebido más champán».
Keynes escribió desmesuradamente.
Ensayos, artículos, panfletos, libros...
Entre éstos se inició con el best seller
«Las consecuencias económicas de la
paz». Tres años más tarde, publica «Un
tratado sobre probabilidad». En 1923,
«Opúsculo sobre la reforma monetaria».
En 1930, su importante obra aún hoy injustamente olvidada «Tratados sobre el
dinero». En 1931, «Ensayos en persuasión». Y en todo momento conferencias,
biografías, informes y las grandes propuestas y planes sobre el nuevo orden
monetario internacional.
Sin embargo, su obra más conocida y
en la cual plantea posteriormente la llamada «revolución keynesiana» es la
aparecida en 1936 con el título «Teoría
general del empleo, el interés y el dinero».
El contenido de su mensaje -en apretada síntesis- es el siguiente: el nivel de
renta nacional, y por tanto el grado de
bienestar económico en términos cuantitativos, depende del empleo. Y éste a
su vez, de la demanda de consumo y de
la demanda de inversión, la cual está influenciada por la eficacia marginal del
capital y del tipo de interés. Este, por su
parte, depende de la preferencia por la
liquidez y de la cantidad de dinero del
sistema.
Su punto de refrencia práctico era
una sociedad industrial con elevados
volúmenes de paro en un contexto de
depresión económica como fue la derivada de la crisis de 1929. Su plantea-

miento original establecía que la inversión determina el ahorro y no al revés,
como defendían los clásicos. Su respuesta instrumental estriba en el tratamiento de la demanda de inversión como impulsar de la economía, al extremo de
que al flaquear la inversión privada en
épocas de depresión era aconsejable
complementarla enérgica y contundentemente de la inversión pública.
Se diseñaba así una nueva actuación
económica del Estado al tiempo que se
configuraba un modelo de economía
mixta. En esta perspectiva era la política fiscal y la política monetaria (ésta ya
considerada en el tratado de 1930) el pilar sobre el cual debía establecerse la
correspondiente actuación económica
para impulsar la «demanda efectiva».
De esta forma, si la situación real reflejaba un exceso de oferta en relación a
la demanda en el mercado de trabajo,
no tenía ninguna eficacia reducir el nivel de salarios para restablecer el equilibrio, como se desprendía de las consideraciones neoclásicas. Primero y principalmente, porque los salarios
resultaban inflexibles a la baja. Y segundo, porque una rebaja de salarios en
una fase descendente del ciclo aun impulsaba a los empresarios a contratar
menores cantidades de trabajo. Por tanto, esgrimió Keynes que en estas circunstancias «es de necios preferir una
política flexible de salarios frente a otra
flexible de dinero, para aumentar la
ocupación y, por ende, la renta nacional».
Todo es un mensaje. No para cualquier tiempo y lujar. Tampoco para todas clase de problema económico. Se
trataba de una respuesta audaz para el
reto de su tiempo, que por supuesto no
era ni mucho menos el del mundo económico de hoy, en donde -contrariamente a lo de aquel entonces- el paro
viene simultaneado con la inflación.

El ciudadano y su visión

ÉJENME barrer para
casa y afirmar que
Keynes es un genuino
representante de una cultura
urbana ciudadana. La del barrio de Bloomsbury en Lon- ciento, dan, al cabo de 250 años, para rehacer las expectativas tales -que había que combatir
impidiendo de algún modo su
el valor exacto de los activos de crecimiento.
dres, años 20 y 30.
Lo que se puede hacer, se excesiva movilidad.
Fue una cultura autocrítica e exteriores de Inglaterra en puede
pagar, venía a decir,
Keynes demostraba -¡qué leintemacionalista al mismo 1930.
Se es conquistador cuando contra las pesadillas contables jos queda todo esto!- que cuantiempo que muy inglesa. Las
de los ortodoxos, que defen- do cualquier ayuntamiento lamejores ciudades, en los mejo- no se puede ser pirata, le dice dían
los altos tipos de interés y tinoamericano podía ofrecer
res momentos, producen ese el inglés al español en el siglo el ajuste
automático de la eco- en el mercado mundial rentaXVII. Desde luego el renditipo de lucidez.
nomía
vía
disminución de los bilidades más altas al capital
miento
de
la
piratería,
como
Keynes fue el primero en
inglés que el propio sistema
desmontar la mitología victo- vio Keynes, era mucho más salarios.
Vaticinó que el ajuste se pro- productivo británico, este funriana en el terreno económico. alto, por peseta y libra invertiducirá vía paro. Los enemigos cionaría crónicamente por deEn un capítulo titulado El bo- da, que el de la conquista.
No está mal como desmitifi- del ajuste automático eran los bajo de su plena capacidad.
tín español del Treatise on MoSin embargo el esquema,
ney explica claramente el ori- cación del propio patrioteris- factores que impedían la caída
de los tipos de interés cuando cambiando Ayuntamiento latigen del imperio británico. Si- mo.
¿A qué apuntaba Keynes con la demanda de inversiones noamericano por colocación de
gue con el tema en El fin de
caía. Y esos factores eran, uno dinero en Estados Unidos no
laissezfaire y vislumbra un fu- todo esto?
turo distinto, sin dominación,
Keynes defendía una cierta interno, la preferencia por la está tan lejos de la crisis actual,
en El futuro económico de reducción del librecambismo liquidez -sólo combatible con la diferencia de que la
nuestros nietos, Madrid, 1931.
radical para soportar los efec- creando más liquidez desde el gran agricultura exportadora
Las 40.000 libras esterlinas tos de la depresión. Propugna- Tesoro- y el otro externo, la hoy -y por tanto la moneda
que Drake les sacó a los espa- ba un grado prudente de aisla- competencia de los altos tipos fuerte- no es la uruguaya o la
ñoles -decía- puestas el 6 por miento y de sentido común de interés extranjeros en el li- argentina sino la norteamebre mercado mundial de capi- ricana.
LA GAMA MAS COMPLETA PARA:

ORDENADORES y &lt;MINIS&gt;
Agradece la deferencia que han tenido
al visitarnos en nuestro Stand de la
Feria Internacional de Muestras
de Barcelona - lnformat/83

VEN A CONOCER BALEARES

EN CRUCERO
Escuela Española de Vela

m
F.E.V.

Distribuidor
Paseo de la Alameda, 64 - Teléf. 386 82 50
STA. COLOMA DE GfiAMANET (Barcelona)

MARTES, 21 JUNIO 1983

•
rSPFCIAI. TUniSTICO
1 SRMANA Oí: NAVFGAClON
CONSULTFNOK. TENEMOS I I
CURSO A SU MFOIDA

CALANOVA
Joan Mito, s,A.i.
Palma de Mallorca • 15
Teléfono 971 • M-?.rj-V¿

30.000 PTAS.

Joan HORTALÁ I ARAU
Catedrático de Teoría Económica
(Universidad de Barcelona)

Como Ricardo 100 años antes, Keynes identificó la clase
rentista e ideó una estrategia
para reducir los efectos negativos de su existencia sobre el
crecimiento económico.
Para Ricardo los rentistas
fueron los poseedores de tierras fértiles. Para Keynes los
poseedores de fondos prestables. La solución ricardiana
fue la importación de trigo de
Pensylvania o de carne argentina, disminuyendo los precios
y los salarios monetarios en el
mercado interior y rehabilitando el nivel de los beneficios
industriales a expensas de las
rentas. La solución keynesiana
fue, repito, un cierto proteccionismo y la inversión pública
vía déficit presupuestario.
¿Qué diría Keynes hoy? Posiblemente lo que ya apuntó
poco antes de morir: la creación de dinero internacional
por un auténtico Banco Mundial. Pero eso tiene, como requisito previo, una entente política internacional (incluyendo el desarme) que parece aún
lejana.
Volvamos a Bloomsbury.
Veamos si el entendimiento
entre ciudades y ciudadanos,
prepara, a largo plazo, el fin de
los malentendidos entre naciones. El espíritu de Keynes, que
murió pronto, a medio plazo
(según sus previsiones), estaría
dispuesto a ayudarnos. Seguro.
Pasqual MARAGALL
Profesor de Teoría Económica de la
Universidad Autónoma
Alcalde de Barcelona

JOHN
MAYNARÉK

Bibliografía
Edición de los escritos
completos de John Maynard Keynes, arrancando
de la edición índice a cargo
de la Royal Economic Society. Traducción y notificación de la existencia de
versiones rigurosas en castellano.
I. - Indian Currency and
Finance (1913). Moneda y
finanzas en la India.
II. - The Economic Consequences of the Peace
(1919). Consecuencias económicas de la paz (versión
castellana).
III. - A Revisión of the
Treaty (1922). Una revisión del tratado.
IV. - A Tract on Monetary Reform (1923). Folleto
sobre la reforma monetaria.
V. - A Treatise on Money, I The Puré Theory of
Money (1930). Tratado sobre el dinero, I Teoría pura
del dinero.
VI. - Treatise on Money,
2 The Applied Theory of
Money (1930). Tratado sobre el dinero, 2 Aplicación
de la teoría del dinero.
VII. - The General
Theory (1936). Teoría general (existe una primera
versión castellana editada
por el Fondo de Cultura
Económico de Méjico, titulada «Teoría general de la
ocupación, el interés y el
dinero», conservando la
paginación de la versión
original).
VIII. - Treatise on Probability (1921). Tratado sobre la probabilidad.
IX. - Essays in Persuassion (full texts with additional essays) (1931). Ensayos para persuadir (textos
completos con ensayos adicionales).
X. - Essays in Biography
(full texts with additional
biographial writings)
(1931). Ensayos de biografías (biografías imperecederas de politice* y economistas).
XI. - Economic Articles
and Corresponderse (various). Artículos económicos y correspondencia (varios).

11 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10213">
                <text>1137</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10215">
                <text>El ciudadano y su visión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10217">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10219">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10220">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10223">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10224">
                <text>Ciutadania</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10225">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10226">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10227">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10228">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14363">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40345">
                <text>1983-06-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10214">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10216">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2573" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1382">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2573/19830825d_00016_ld.pdf</src>
        <authentication>98c4a5900ea44849981e31b97460ce8d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42979">
                    <text>25 d'agost de 1983

UNIVERSIDAD

IN~ERNACIONAL

MENENDEZ Y PELAYO

Conferencia pronunciada per l'Alcalde de Barcelona
"BARCELONA, CAPITAL METROPOLITANA"

�BARCELONA - CAPITAL METROPOLITANA
l.

Introducción
1. El titulo de la conferencia sugiere una realidad política
administrativa alejada de la realidad actual. El titulo
sugiere que Barcelona es la capital "administrativa" de una
realidad metrQpolitana; como ocurre en casi todas las reali
dades administrativas europeas de fuerte tradición central

lista: Paris, Roma,

/1

Madrid~ !_/
11

Madrid-capital metropolitana

es una única realidad política, social y admini"stratiya ·;
Madrid-ciudad tiene una extensión de 600 Km2 y .u na . poblaci6n
de más de 3 millons de habitantes, y una sola entidad pol!
tico-administrativa.
B arcelona-ciudad tiene una extensión de 100 Km2 y una población de 1'7 millones de habitantes, pero su entorno urbano inmediato (la Entidad Municipal Metropolitana de

Barc~

lona -la única existente en España-) tiene una extensión de

;f&amp; Km2

(menos que Madrid-ciudad), una población de 3 mi112

nes de habitantes, 27 municipios y la Corporación Metropoli
tana de Barcelona.

Una compleja trama administrativa para

una realidad poblacional y territorial parecida a la de Madrid.
Con esta sencilla comparación estadística, quiero poner

de

relieve que, muy frecuentemente, con idénticas palabras, se
hace referencia a situacions político-administrativas,

soci~

les, territoriales, etc. , opuestas, diversificadas •••
2. En consecuencia, pienso que es preciso, en primer lugar,
delimitar los orígenes
de la realidad metropolitana de Bar,
~

.-.-~

celona, para que puedan entender la compleja y singular
realidad que se esconde bajo el título "Barcelona,
-·----- - - --metropolitana".
- -- --·-· --· --- .... ---··· .. -. -~

capit~_l
·· --- ~-

··-

�I I.

El esquema de la conferencia
1. La polarización y la concentraci6n de la actividad manufacturera y de servicios, como paso previo a la aspiración
de capitalidad. Una base económica.
2. Conciencia, por la clase dirigente, de proyección de futuro
de la ciudad para que ésta pueda ,aspirar a la capitalidad.
Una fundamentact6n ¡:&gt;olitica (y socié!l)
3.

C.::Lp~ta_lidad .. y

territorio. Capital de una nación (Barcelona

histórica,hasta 1936)/
Ca-capitalidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo~

~pitalidad metropolitana del Mediterráneo: puente entre cul
turas

f

la Barcelona del futur~. Territorio como base de e~­

péi,nsión, continuidad de la

ciudad~

Relatividad de los con-

ceptos.
4. La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La institucionalización del gobierno de la ciudad metropolitana.

�-

~

• l· La polarización/la concentración de la actividad manufac-

. -;;;.;:.=.::;;.,..;-

turera y de servicios como paso previo a la aspiración de
capitalidad. Una base económica.
1.1.

Las disciplinas que estudian la actividad y el territorio ponen de manifiesto que toda economia fundamentada en el intercambio (en la especialización ptuductiva) tiende, con mayor o menor rapidez a la concerttr!!
1

Esto~

ción de la actividad en torno a unos núcleos.
núcleos si, además de una base ·manufacturera

\

\

importa~

te, son la base de una compleja red ·d e servicios (Uni
versidades, sistema bancario, sistema portuario, servicios industriales, etc ••• ), tienden a una permanente
y creciente concentración de actividad y riqueza.

¡ULL! peculiaridad

de las ciudades-capitales

admini~

trativas (Roma-Madrid)que su origen es de poder político-administrativo a poder económico-industrial.
En el caso de la Barcelona moderna (la que surge desde
el siglo XVIII, con el comercio y la revolución

indu~

trial) es evidente que la interacción, económica y so
cial, de una especialización productiva (el sector
textil) y un centro de servicios (puerto, sistema
cario, etc ••• ), ha permitido superar fases de

ba~

estanc~

miento de la actividad manufacturera y realizar, en
los años SO,

~s

inversiones para diversificar la tr'ª

ma produc~a, excesivamente concentrada en el textil.
Reflexiones sobre:
a) estancamiento-crecimiento de las ciudades

p~

estancamiento o crecimiento actividades.
b) crecimiento actividad y evolución

población :

concentración via emigración de la población.

# experiencias CMB y Catalunya.# DATOS ANEXO 1.

·f

�l

1.2. Conjuntamente al fenómeno de la concentración de

la actividad surge la concentración de la población.
En ciertas épocas históricas, la intensidad del fen2
meno concentracionario de la población es de tal magnitud que introduce peculiaridades "coyunturales" en
los análisis.
REFLEXIONES. El crecimiento español de las
últimas décadas es explicado en buena parte por la urbanización de su· población.

¿Qué es hoy el área metropolitana en términos poblacionales?
CMB - 1981

habitantes

3.096. 748

activos

1.186.054

(38'30% )

ocupados

936.153

(78'93% )

parados

152.171

(12'83% )

buscan trabajo
por 1ª vez

74.010

(6'24% )

Es decir, una area metropolitana tiene siempre un activo importante que es su población. Pero que hoy,
este activo, como en cualquier otra realidad metropolitana europea,está fuertemente depreciado: paro

y

reducidas expectativas de futuro.
Al respecto, cualquier Administración Local solo puede
ayudar a solucionar este problema mediante
planes de urbanismo y normas que no
licen la implantación de iniciativas

obstac~
produ~

ti vas.
singularidad histórica de Catalunya de fases
(onades) de crecimiento a través básicamente
de ''presiones de la demanda" que, al incidir
en un tejido social de artesanos, crean las
condiciones de transformar los "talleres"
y los oficios en empresas.

�cara a la tercera revolución industrial (la
informatización- robotización, etc ••• ), solo
podemos aspirar a utilizarla inteligentemente
en la fabricación de los productos

tradicio~

les (textil, mecánica, etc ••• ) para que éstos
sean más competitivos.
importancia de implementar un tejido social
de "artesanos" con elevados y diversificados
conocimientos de las técnicas de la tercera
revolución industrial. Pa~l activo de las
"universidades" para el futuro crecimiento
metropolitano.
1.3. Esta reflexión sobre la crisis económica es importante porque, si bien no es de competencia local, sí está
incidiendo negativamente en los márgenes de actuac ón
de los responsables politicos locales.
Hemos heredado unas ciudades en crisis:
infradotadas económicamente
con fuertes déficits históricos
con fuerte crecimiento poblacional si:· crear
trama urbana.
•

etc •••

En la inmensa rnayoria de ciudades se han experimentado
elevadas inversiones locales en los últimos años que
han exigido, claro está, fuertes crecimientos de los
ingresos locales.
¿Hasta dónde podemos solucionar los problemas de las
ciudades en crisis _(ciudades con baja inversión pública, con bajo capital social) con
actividad
- - una----- -- -----· - económ!
--··--·· -·
c~-~-n

_E_:t;isis? (con unas empresas en crisis).

Esta problemática, por otra parte, es crucial, básica
para el segundo gran eje de reflexión de mi conferencia

�II.- 2.

Conciencia, por la clase dirigente, de proyección

de futuro de la ciudad para que ésta pueda aspirar a
la capitalidad. Una fundamentaci6n_I:&gt;olítica (y social).
2.1.

Los ejemplos históricos de proyección de futuro

de la ciudad de Barcelona:
Pla Cerda (imposición de Madrid)
•

La exposiciónne 1888 (Pare de la Ciuta-

della)
La exposición de 1929 (Montjuic, Diagonal,

etc ••• )
2.2.

La ciudad olimpica de 1992 como "concretizaci6n"\

de la opción de futuro de la actual clase dirigente
de la
• ciudad de Barcelona
• mayoria de las ciudades de la Corporación
Metropolitana de Barcelona.
2.3.

La opción de futuro de la ciudad es "crear" admi

nistrativamente, politicamente, socialmente y ciudadanamente lo que ya es hoy la ciudad metropolitana.
• La ciudad olimpica ayudará a crear la con

ciencia ciudadana de "ciudad metropolitana",
como en el pasado las Exposiciones de 1885 y
1929 crearon la ciudad de Barcelona.
• Tibidabo como "central park"
• etc •••
2.4.

"

,

Los problemas Centro--Periferia:
A) Los datos estadisticos demog_ráficos_
(ANEXOS 4 a 8)
• Barcelona-ciudad es una población más vieja que el resto de los municipios del área
metropolitana.

(ANEXO 4)

�•

En Barcelona-ciudad hay un 64% de nacidos en
Catalunya, en el resto CMB solo un 49% (ANEXO NQ.5)

•

En Barcelona-ciudad, un 85% entienden el eatalan; en el resto de la CMB s6lo un 60%.
En el conjunto, es un 75%
En

(ANEXO N2.6)

Barcelona-ciudad solo un 45% nacieron fue

ra del Municipio; · en el resto de la CMB, un
64% nacieron fuera (ANEXO N2.7)
B)

Los déficits hist6ricos
La periferia es de reciente "boom" demográfi-

•

co
Caso

V~lad~cans

1960

7.600 habitantes

1970

24.800

1980

43.000

"
"

Viviendas especulativas (els "barris de les
plus valies" en frase de Manuel Sola-Morales),
caso Bellvitge, etc •••
Déficits urbanos: agua, saneamiento, alcantarillado, etc •••
Papel que actualmente desempeña la C.M.B.

•

para superar estos déficits.
C)

La opci6n de futuro (ya de presente) de las

~lacione ~

centro .-. _Qeri feria.

• La opci6n polinuclear" culturalmente y socialme_!!

te •
• No podemos olvidar la "historia" del "centro
hist6rico de Barcelona" (Barrio g6tico, conju_!!
to Santa Maria del Mar, etc •• )
• Pero si que podemos y queremos edificar una
ciudad metropolitana, con una pluralidad de
centros sociales y culturales.

�2.5.

Los problemas ciudad metropolitana y el exterior.

La Fira
•

La Universidad mediterránea

(sud-europea,

norteafricana)
Centros de investigación

4'

los problemas de

todo tipo (humanos y tecnológicos) de la
"cultura - culturas?-mediterránea"

�II.- 3

Capitalidad y_ territorio.

ción

Capitalidad de una na-

(Barcelona ,histórica, hasta 1936), co-capit~

lidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo);
Capitalidad metropolitana del Mediterráneo, puente en
tre culturas (la Barcelona del futuro). (LLEGIR ANEXO
Jo~Ramoneda:

10, básic,

La ciudad, las comarcas y

la nación).
a)

No podemos hablar de una ciudad - capital sin re
ferirnos al territorio que vertebra. Toda ciudadcapital crea unas relaciones espaciales de "domini o".
En Catalunya, la historiografía (Pierre Vilar)
señala reiteradamente qué es Barcelona

ciudad~capi

tal, que vertebra, a través de relaciones productivas y de servicios, las "comarcas", el territorio
de Catalunya-nación.
Es Barcelona ciudad-capital, que da "sentido" a
las comarcas.
b)

Con el desarrollismo, la fase de crecimiento español de 1959-1974, que se caracteriza por la
zación

~rbani­

de su población, hay un nuevo planteamien-

to de las relaciones espaciales de las ciudades.
Hay urbanización de la población y concentración
espacial de las mismas. &amp;s en este perío&lt;io, de
1959 a 1974, que se crean dos grandes capitales
productivas y de servicios: Madrid-ciudad (650
60.000

Ha.) y la Entidad Municipal

de Barcelona

Km~

Metropolita~

(4 78 Km2; 4 7. 800 Ha)

C) La opción de futuro. La capitalidad metropolitana
del Meditenáneo: puente entre culturas •
• La concentración de la actividad en gran-

des áreas metropolitanas •

• La incidencia territorial de estas áreas
metropolitanas en un espacio más amplio
que el de su territorio histórico.

�•

La cultura y la investigación como pie-

zas fundamentales de la permanencia de
la "capitalidad metropolitana".

II.

4.

La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La

instituci0nalización del Gobierno de la ciudad metropolitana •
• Limitación de la actual fórmula de gobierno metropolitano. La E.M.M.B. se crea en
1974. Ausencia de recursos propios, falta
de representatividad directa •
• El Consell de Cent.
• Problemática de competencias locales y
metropolitanas. Hacienda local y metropolitana.

. La descentralización de la ciudad de Barcelona, un paso necesario para crear la
ciudad metropolitana.

�....

:v~~·~ ~ w t~r- :tQJ_¿ e~x ~ ~~Íb. ~ \~~

�1

M¡ ·;

'

.

'

,.

.

1

'ff

~~~~~-Tf ·r
~~1Jtt i ,~ iLt bJr {.qy.

:ct~~~'¡jn, ' ~1.:-

1

�¡

• 1
1

l

~

�. 1

1

~ 1&amp;¡t~. q)~

N~M&lt;'IW kdtA tk~(!;~
~ w.JI.r~ ~ k ~ ....... + • -- ~~~lAJA,., ~

1

.¡-. .

clJ,'

~-

'

1

(~ V\A.I{;

:

U61.\~~

A.,J,·~~
1

tkfe~

k

1

)p.. ~~~

-

{'

-

o&amp;.kf&gt;'úb ~1 ~­

í ~

·AQ v1'

t

'fo .

- ttvro~ ·cMUlS'

,'

.

-.

-p~patJ?,.;.

J

"'

r~

r

~~

e.) _~~Nf

-

-

:o~ ()¡,1ft ~lf ~T 1 4fñ L ~s

IJIV~

TimAt)u.wt1't.

?

�•.

,.

4

···i

'

.

'

· J N~ ,rJl'L~

:d_

!&amp;J- :

¡ ~f?­
"~
¡"·.··•··+
. ; - "'.
-. · · ··r -· ·-·t- ,

i

t~~~

;

�X

í
i

1.

!

1

\ .,_

· -- -- ~

liJ ~to ·fr.M ~ Mi~ w.t~ t ~
1

L~~ .Sto

'7~

~ '~tAf

&amp;}J.
1 --

1

1

fio/l ~ ~LdVti4tA-t·

1

1.: . 5:(.
.J\I.LUJj;.o . . 1

ll ,J " ~- t . ,
:~ tt); . r:F----~~~-

1

¡

~~ dl. ' ~

(L~~~~t.A-) fk _ ~-~ -·
.J

¡_ .1

l

.

~K ¡ .(~ ¡~ L~~~ ~ CA~ - -.-!~
1

:

• ~ C.~v'hv....:\ '

e;

/tA 'f

1

!

r

ff '

,

t

QV¿" -

t'i
1

~Jh~
.,, _ ___ j_

']eé11TL{nm., 0

üL

f

? ll.if'l D

~

NO e~ ' kt..(H) ~4ertht~l')o, l~ 'f7'l. ()N~ 7 !
1 ' '
~:ti~ w,v-e~-v_ (.! {"f\! t~! +:~M.o Pl\t.rt" De?· ~-0/JA -~il '

:-

j) c'N f\ AMUl

t -

1

~o~tArAbN
,

1

:- . :. - ;

-~-

----¡-- ----·::·

: -~-

-- :

.

e¡w- :t;)~Dt.d.c..tb~~

·7 _J ~'d1:~

'

l

-

-

~IV )' Lt'NJl ti '=:fAI7C1 1

--f

f

l

--... r.; t

- ,~

__ L

-¡- '

lVI''! - Q~ ~ ,Tv Jtn.SG' - "&gt;"1n&lt;.-"í\ ~ , f)t-7Jh ~ 1~ tlrJ•

-

1 Oc

lk-:ru h.

/vt t;:Q-,-;p..,nr

&amp;&gt;'!fihuti.s,

oc:- -Dv &amp;rrl'Ws n..n o~- .·-

h

t

i

1--

""+

1-

1

..

1

• j

�J
·----~·~

..

1 Bi\ RCF.LOIIA

j

TOTAL C.M.B.

.\.ft.

RF.Sfi\

TOTAl,

A.ft.

RESfA Ct\TAL

TOTAL CAL\1 ..

!.276.~75

tí~).RlB\

1 , S JI,. 5SJ

La)!. 7J8

l.%6.2?1

1.274.022

J.2&lt;.0. )l 1

t9~o

t.n6.sso

4i.J.w

t.%').662

sQ7.o7t

2.5(,6./JJ

t.Js9.tJe

).92s.a7t

1970

1.741.979

964,401

2.706.J80

859.581

J.S65.96l

1.541.645

5.107.- 60~

1950

2u

RESTA C •.'1.8.

1

1975
1. 7St.DI)
1.22f!.85J
2.979.989
1.0)9.724
4.0l9.7lJ
1.~40.680
S.óiiO.)Q)
"'~
~==~~===l=Q=R=1==~~fle.•7.52,.·ñ·2·7~~~==t=.J=I=,4=·=1=21==~{~J~·~O~Q-~••7.4.6J~~~~·~1~4~2.~1~2~R==~==4~.~2~J~8~.8;7~6~~~~~·~7;1~7.~5;J~R==~;5;.9~S~r,~.~4;14~ ~
50- 60 1.
21.9.875
185.2J4
4J5,109
16S,JlJ
ñ00.442
85.!1~
6.95,55!3
¡
w- 7o
215.429
521.289
7J6.7t8
262.510
999.ns
182.507
t.t~t.ns 11
70- 75

1

75- 8t

9.157

264,1152

2]).609

!80.11.)

45).752

9'1,035

552.787

1.491

!15.268

116.759

102.404

219.163

76.85íl

296.021

l.OR6.24)

1.562.!95

710. J90

2.272.585

50 -

~

so -

60

!

t,ao

5,56

z,sJ

J,Jo

2,io

60-

70

1

l,)J

8,09

) 1 23

3,71

) 1 )1,

O , 1O

4 , 97

1 , 94

. J, 88

2, l&lt;l

t

70 - 7S

44).

,

;\6

2. 7!1\.

..

lO 1

o,Gs

l,q4

1,27

2,67

1, 2 S

2,08

7) - 81 1
0,02
1,81
o, 77
1,90
1,07
0,91.
1,02
r-~~-~~~--r---~--~--~~--~~-+--~~-~--~~~--~:~

__ (,

1\6

2 37

),JO

2,5q

1,00

l,Oí

)7

27

64

24

88

12

lt)()

'

60 - 70

IR

44

62

22

84

16

100

i1

70 - 75

2

48

50

J2

82

18

lOO

1

7 S - ll l

-

J9

3q

JS

74

26

lOO

~

t&amp;

100

_i

~.(1

l.OI)

~'

-

so -

60

¡

5

-.

~-----4---------!---------~-------+--------+---------~--------4---------!
~

)1) •

¡~
"',_,

[

:

,:

!973

:~

:

)4

19

53

17

70

Jl

22

~
3

1R

71

-:t!Q

~§ ~

26

2

1

11

'

¡

~

1

:~~

JO

lOO

29

.100.

··1,1.

1

ñ~;;;
~
29___ ~ - - _____ _:_::_~_j
23
rs~
19
7t
~
~~
,L-=:.--::.-...JL..:~-,:..:,,:.,_.~-.L_-~-_::.:
_ _ ___JI,:;;i;;:'f!~-----__Jl
_______
.L__-;;_;:t!i_=J_---'
Fonts: C.I.D.C.; Datos básicos de la C.H.B.

Bat'Cr!lona, 1975

r;eneralltut d" Catalunyn: F.stacl(&lt;tlcn L Soctctat, fulls nq 14 1 15, 1~. Bnrcelona, 1.982

tl•ltcs: 1/ Les poblacions de 1950 L ¡qf&gt;o sc\n "de rct" l les de 1'!10, 75 l Bl

"d~

dr.,l"·

2/ !..1 do,nomlnadÓ ¡\re&lt;~ t1etropot!tann (A.~1.) corrr,['&lt;'ln ,, 1 ':llnhlt del 1'1·1 Olr.,ctor de 1'1•,/l, ~~
J dlr, 1&lt;!5 cinc com.Jrc~Jes d., l.1 Re~lÓ l d~ la lHvlslÓ Tcnttol'lol de 19J2 (f!.1lx l.lobr,•v. lC,
Rilrcelon~s, 11aresme, v.. tt¿s O~clde;1t.al l VnlHs Or!P.ntal) 1 m~~ V•\lt r~,wd~s l El G·Hr.1f.

�.

'

MUNICIP IS C.M.B.! EVOUJCIO DE LA POBLACIO (aoblacions

l. 9 70

1.975

l. 981

1.33

92.985

163.374

203.719

229.780

C\STSLLllS?ELS

2.065

3. 915

13.124

20.141

24.697

CER.DA~~YOh\ .

3 .837

6.447

20.212

30.498

50.8:35

1. 0.596

21.317

76.387

91.739

91.563

.ES PLL'CUES-

3.981

l3. 103

29.472

38.318

46.079

G.\V,\

6 .87]

1.5 . 337

.., 3. 834

30.474
..

33,62~1

ó9.7l•8

1.21. 995

240.630

282.141.

295.07!¡

HOLI::-IS

'l.145

10.396

l{¡,

407

20.058

18. JQ,g

MONTCADA

8. !¡86

12.629

22.209

23.274

25.625

-

MONTGAT

2.767

3,768

4.877

6.167

6·.944

P!\LLEJ,\

1.053

2.253

4.086

5.080

5. 723

EL Pt\PIOL

1.191

2.049

2.575

2.964

3.187

10.038

1l,. 091

36,346

51.058

60,t¡].9

3. 715

S ,L,l9

20.152

24.114

26. 133

§L ADRlA

10.004

15.9 72

2L,,573

37.526

36,397

ST. BOT

10.394

18.820

l¡8.

840

65.064

72.926

985

l. 281

1.370

2.002

2.083

6.934

11.12
7
·-

20.490

29.156

30.633

7 . ll.4

10.181

21.736

33,959

38.004

JOA~

2.161

4.851

16.125

23.862

25.309

ST. JUST

2.921

6.315

9.188

9.688

u.on

ST. VICENC

3.064

5.636

15, QL¡8

1.8.3!.4

20.182

C~~R V.

1.214

l. 529

1.945

2.105

2.520

CR.:\.~1.

11+. 6 33

32.2 77

105.8.'30

138.091

TL\.NA

l. 607

l. 951

2.620

2. 7J 7

VTL.-\DEC\NS

4 , 21L,

7. t.68

2l•. L, 01

36 . 571+

43.

1.12

96!;.. 401

1.228.353

l. 344.

1:\ARC!:LQ-.lA .

1.276.575

1. 526.550

l. 74L979

l.75l.l36

l.

TO'lAL C. ~1. B.

1.534.553

1.969.662

2. 706.380

2.979.989

J. 096, 7Li3

r~o .

BADALO:--JA

CO R:¡ELl.\

L'HOSPITALET

EL PR\T
RIPOLLET

ST.

CLI~fE~rT

-ST.· CUGAT
FELIU

.ST.
ST.

STA. COLCH'\
STA. COLOHA

TO'L\L SE:ISE
~
Br\RCELm!A ~'
.

-

2 57.3 78

..

l¡.~3.

u.o. 613--··- -·

3.028

----

JS~~

122-___f~i
-

.

Nota: Les poblacions de 1..950 i
1

c\rd)

1.960

1.950

V

ce

1.960 son "de fet".

75~. 6~.

7

�'

Ar--re&gt;&lt; o

N~L.

RELACIO AMB t•ACTIVITAT

1981

Di5tribucio actiu5
Actiu5 -

I na ctiu5
"~

SL 719 :

I ,.., :t .c '\.!\! S
A::\. !. \IS

J 1~.83l

~i

TOTAL C.M.B.

Atur

aba~s o~~p a ls

s.z~s

~tu r h~~a

2. ~ s

S er\ol"f:i I'H U l a r

7S. Sl3s

Oc."p:a: ts

1a. oc up.

�Cr) OVC)

.4.4

0.) Ir
• .
.
tri co nJ
-

r

LI —1

X4
I

ti

�i

de Correus).

lA
Dorsé (inclos}t Escola Tecnica
ons,c/. de Jordi Girona Salgado,
de Ffsi~es i Qulmiques. Av.

a Tecnica Superior d'Enginyers
na Salgado, 31. De la R a la Z
gonal, 64 7 (Zona Universitaria).

!rsititria del Professorat d'EGB.

La dutat 'rosa;,

C/. deis Cavallers, 15.

1

Llufs de Peguera".

11mia Campeny". PI. deis Bous.

JVA
lica Tms d'Abril. Pg. de Mossen

Medicina. C/. de Sant Lloren9.

:nica Professional del Ripolles.

Pública Amat Verdú.

C/.

•,

'

--

1t

•

4

otes les ciutats só~-ciutats eternes, i no urbana~dutat ro~ El rosa , és, curiosament,
únicament Roma. Les ciutats desapa- contero WJu d@ (Si bY i. Fins a la crisi, el negre de la
regudes són ciutats de llegenda, que llibertat i el verd del benestar eren dominants en
exerceixen unafascinació constanten el panorama urba. En certa maneta, hom podría dir
la gen t. Les ciutats són eternes perque es mouen en que el negre havia engendrar el verd. Polfticament,
el mateix sentit de la historia. ¿Q és la historia que és dar. Pero la crisi i els canvis deis darrers deu anys
segueix les passes, l'esdevenir, de les ciutats? Arthur semblaven demanar respostes noves. Realment, ·
Korn, en plena guerra freda, és a dir, en plena ciutat rosa no era una gran novetat, , peró es va
militarització de la cultura (¿hi tornero?) va publi- presentar, en una beri estudiada operació dé marcar un !libre amb un lema que esdevindria para- queting politic, com una gran novetat.
La ciutat rosa eren el- :1 l: ~ervei •
digmatic: "La historia construeix la ciutat". Les ·
1 la
ciutats (eternes) actuals, són la conseqüencia d'una
construcció determinada: ·
·

T

1

\

•

de

~ELL

.a Salle".

lA
Filosofía i Lletres. PI. Imperial

\
imer cognom)
p (inclos) lnstitució Cultural del

&gt; fins a la Z (inclosa) lnstitució

aquim Bau".
LL
!rativala Reforma. C/. del Nord.

iversitaria. C/. de Jaume 1, 1.
"ENEDES
ant Elies. C/. del Carme, 12·14.

•
se amb la maxima puntuslitst i

! DNI.

~

lels (i ho continuen sent, si fem cas de les tesis de Bill
"Warren sobre la industrialització del Tercer Món a
partir de 1945) .
La ciutat del vuit-cents és~n (i M umford ha
escrit pagines dificilment imitables sobre el desú de
la coke-town). La indústria és el carbó. La ciutat del
carbó és la ciutat negra. Ben entes: hi ha hagut
revolucions industrials amb poc carbó, amb aigua,
per e.xemple (i, amb poca ciutat-fabrica, revolucions
industrials domestiques, ¿hi tomem?). El negre,
J2$f!) ts Gealmeptelcolordgmjnantj elsiélls §M!t]
industrials de les velles ciutats industrials són
fescos, gnsos,
una cmtat on tot :- es el sól fins al treballesdevingué mercaderi~ aquest mercat urba va
donar un dinamisme sense precedents a la ciutat de
sempre. El mercat de la ciutat negra -¿el mercat,
no sera sempre "negre"?- va empenyer les ciutats
cap a situacions insólites. El negre urba esdevingué
la bandera de la llibertat per conquerir.
A les darreres decades del vuit-cents va sorgir una
reacció important davant la ciutat negra. En un
procés en el qual es barregen el culte a la natural esa i
el socialisme anglosaxo, algunes noves religions i
algunes noves necessitats del sistema economic,
sorgeix un nou model: la rden-cit en
es,
la "man
a" l'eixam
. La cíutat-jard! és la
dutat ver
\'
, s entén el verd urba, iniciava
aixl, fa cent anys, una historia destinada a tenir exit.
Un exit eternamentfugisser, peró exit, al capdavall.
Fins i tot el verd faria el salt de la politica urbana a la
política general (encara que alguns participants en
els col.loquis sobre Marx assegurin que els verds
alemanys no són verds, són els rojos que reconstrueixen les seves forces). En tot cas, la ciuta,t ver.da ,
esdevindria una alt
tiva a 1 ciutat ne ra i
tm r
ana e s ro ames o lúes
a (i '
e a reta que vo canv1ar gunes coses per tal que
no canvii'n les coses essencials).
La persistencia del verd tractant de tapar el negre
no pot amagar-nos la nova dimensió de la política

--

rosa pot ser una
que, apoca poc, va eliminant el seu elemep¡
central: els treba!ladoq d(. la indústria els n·w-es.
:ca guta per coneixer la ciutat actual no pot limitarse als temes "roses"4teja, medi ambient,
sum, serveis socials, aparcament, marbres, Pcr'n"'t...,
Sense reindusrrjaljtzació púhljra drddidarnent
ij'opugnada des deis governs , metr2P9ljLam la
ciutat rosa pot entrar en el asomni et¡;jjf ir;vuen&lt;;li sbiillliái' en els tantasmes que ronden per
Europa.
r.jl¡ •., • • . , •

a

¡ .,

1

.

.

ro

1

~. ,., . • k}

1 '

•. •

;,· '

'1'11." FRANCESCROCA ,
Profossor de Polftica Eamtlmica
de 14 Unitlti'SÜ!ll de Barcelona

�A ~o ~

ES TRUCTURA D• EDATS 1981

''~

~

,.......
ll

1. 7

!

e
HOMES

~

--..1
DOHES

------···- ---

--

TOTAL C. M.B.

1

1.711:

�~

w
z:
o

¡:)

1.

1

'¡ 11 1
¡¡, Lh
1

•

1

~

~

=~

~

1

1

~

~

~

~

1

~

•

¡
1

1
$
~

1

1

1

~

$

~

-

1\1

1\1

1
Q

1

~

M M

1
$
~

1

~

T

·¡:A,¡¡

M

1\1

1\1

1
~
~

~

1

1
~
~

~

1

~

~

CD

1
$
~

1

~

~

~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~

~ ~~~~~~~;~;~;~~~~~;~
·~,
11 '"
.
1
1

·'1
V)

w

J.:

o
X

L

�ESTRUCTURA D" EDATS 1981
',

'.

:- -----··-··

,

r95 -1 81r5- ~

j:: =~:~~=
:4
-l g~e- a~~

A
se

7S -1~.~5- 7~-----.!..

~

71 --1191S¡ 1e- 7
if==ª
tS-J:
4 ·

~~;;;;·
.
~65

r--.4-~a -1ns- n =--~-~
-l !ii25- !;S-

-1 SJ a-

~_, ;;; =
~~-

~ ~-=.

-1935- .o:

;¡-~e -l!Ha- -4~

_:

·~ JS -19-45- 3 Sr

---

•

3.,

.

3

I "'

;
-~ . ~
-19Sees -1;&gt;5529 -1960- 2:~§~~§~§§§!?
15 -1955- 1

-~ 3~

· -...,

. --

S~---·:- ·---:':-'3.,,.,

3ar_Z

2~--

E-

}:Ir;;=
~

1t -197e- a ·._
· S -1975- S
X

1.7

1

'i

e
HOMES

l

1.7"

DOMES

TOTAL C.M.B. SENSE BARCELONA

.

,:~-. .::·-,· -~

...r,.,_·&gt;·';'~ ·~ :"-~..~. .~!.~~~~

~~~~~~~~~- :. : 1_~1f~~!lt:t~r~-~\~~w~-~~.

�~$

NATURALESA DELS HABITANTS- 1981

l

t

i

"

Na~cut~
~

N~~cut.~

Cata l.
a

i

fora

57.82:

~ ~3 c ut s

~2 . 17:

Nasc uts fora de Cata

C8talun~a

- 39.111
7.811
8.091

00

,_

CasLetta la Hov&amp;
J'lurc1&amp;

8.5•U

5.83 *

Arago
Lleo
Ga. licia

4.79 l

Ca~t~\la

8.821

Altres +

~.98 1

N

Andal~~ja
[xtrea~d~ra

6.3e:
5.7·U

TOTAL

fora

C.M. B.

Pais Val e ncia
La Vella
E ~ Lr an ger

�-~

&lt;\

NATURALESA DELS HABITANTS - 1981

Na~cut~

Na~cut~

51 .2 4 :
35 .7 61

Cat&lt;3.\.
N a3cu t ~
~a ~ cu t~

i

[ora

•1

t:: - ""'

~~
~--~
-

a Ca tal unya
l er a de c~ta

27.33:
-1.7e:
8.-461
6.-40:
12.&lt;&amp;&gt;

6.98 1
7.7tH
ITi~
6.76 t
_J 6.7-4 r
l:'if:.1i;!1i!l 1 2 ... 6 J

IT
c:: ___
BARCELONA

fora

Andal Y.!l ia
E:::d;. re illl'bdur a
La

Ca$t~lla

~ ~v e

Murci e

Arago
Lteo
Ga U e 1a
Pai~

Ult le: c !a
a \)e lla
.:d :.r a :-.ger

Ca.s t e t 1 a
Al.tre!l +

�NATURALESA DELS HABITANTS -

1981

..;.
'~

Na~cut.5

Na~cut~

C~tal.

i

fora

~S."'SI

H a~c~ t3

a Catatunya

Se.s~:

Na~cut3

ror~

de Cata

n ,, se.37
•
10.77 1

fora

Andal u.! la
Ext.re,.. l!d :.:r a
Ca~te\\a

?.73 l
6.291

La

~ova

l'lwrcia

... 77 1
&lt;(.56:

Arago
l le o

.o~.e.o!t

Ca\ic1a

3.291
2.931
5.3&lt;4:

Ca 5tella la Vella
Allre5 + E~t ran;e r

Pa i~ ~~ tenc.la

TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
l.;.
00

w
. ,....

. . . ,.

�~6

.l
j

•,

i

--\

CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981
11

21

31

-41

SI

Gt

1 ~i '
Xl

io~a l

po bl11cio_

a Ca cal Lnya

~! :~~~l ~
vi ~~ut:~

--

de {o r a_

V ll\g u l:~

5egona

--

d e fo r·a
any arribada

1\;? 5 - 1:18 1_

~

O

Entenen

Hv l'

c~tala

~nterd!n

:S7l -

1975_

: 956 -

1970 __

1961 - J965_

1951 - 1960_
19 -41 - 19S0_
193 t -

19~0- . -

1921 -

19 30 __

1920 1 ah11 n:1 _

1-

-

-- · -

___

_

1

1

1

'

,1

,. _.

.. .,

�~

....

.

·..:.

1

.

1

..

CONEIXEMENT DEL CATALA -

!

1981

10

ae

31

""e

-se

rU

?e

90

-

Tc.tat pobl.acjo __
a Ca ta l u nya

!'ll!!&gt;L\Jl!l

Vi ngul.'l de fora _ _ _

l

:

_l

(l (l

"

~

~-"---~
-j

Uingut.'l de fora
!&gt;egon.'l

any arrJbada

1976 -

1981 __

197 1 -

1975_

1956 -

1970_

1961 -

1965_

1951 -

196e __

19 ~1

-

195 0_

1 931 -

.19~e ._

19 21 -

193 0_ .

l 92 e i

aban!&gt;_

?7~

fJJ

D

En\..er•e n

ti o

C?l!:. a

la

t ' e r.te r. en

·------- ---- --------- -· -..

1

__

_

-----· ···---------------~----------------_______¡

�!

'

CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981

•
Total pob lacio _
t;.,scut. 3
Uingu t.~

_

.-

.-

lt

2f

31

"'

se

"

se

7e

98

-

a Catalunya
d e f o no __

-

.

Vingut-'5 de forll
~ego n5

~"H

arribada
··~:

1976 -

~
~

Entenen cat.a\a

1971- 1975_

ami

-

.

.

- · ~

E

.

1966 No t•e nt.enen

198L_ . _

1

1

-~

1970_

/ ;.¡:

1961- 1965_
d

1951 - 1969_
19 ~1

;~

- 1950 __ .

193 1 -

19-40_ . -

.-

1921 -

1930 _ _

· -. -

-

~

~'l

:s2e 1 ;:,.b&lt;&gt;"5 -

::.,;
¡.....¡.

w
'~"~~ ~ -~:

. · -; . . . .::; -~~~~,·~-~:!?~=--~~~~:~ . '~; -~. . ~

~

._

--

-

-

;;.:'

-

,

--~

1

_, ee

¡¡

~

�~:¡

ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981
....

1

1

Vingut.-!5 de for-a
Na.scut..s Munic.

Ei

'16 . 62=

53.38:

i

fora

1

K ~ 3CUl3

al Municlpi
Vlng ut3 do f or a

r:z:g

TOTAL
c...;

,;::.
;-

~·

1-4.-411
18.91:
18.491
16.681
1-4.89:
18.1~:

C.M.B.

.

entre 1976-1981
'

er..re 1971-1975
ontre 1966-1970

entre 1961-1 96 5
cont.re t951-1 96 e
195&amp; i r. b an !l

l

�~-

'·

ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981

1

••

'·

~
-

-

i

1
¡

i
r

l

Vingut~

Na scuts Munic.

c.. .-- ¡.
¡; .:~~; ·;g:¡

S-'.. -&lt;17 :
.,5.53:

i

fora

de fora

cr.tre
el'\tre
entre
entre
entre
19Se i

!"{¡,!'cut~ ~l i'l uruc1pi
Vlngub ce fora

B P:R CE L01~A

1976-1981
1971-1975

1956- ! 970
1951-1955
1951-1950
ahiin~

�.,

ANY o•ARRIBADA AL MUNICIPI

1981

------------------------------~
-&lt;.

'·

Uingut-5 de fora
Na5CUt5 Munic.

i

rora

Ha s cul5 al Munjclpi
Uing u ls de fDra

18.11:
23.38:
22.78:
113.78:
J, 11.-4s:
['~~i[:M• 7 • 4 g l

11
r

TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
~

¡.;,...

c...:

ent r e
!-.::ntre
ent¡-e
entre

1976--1981

1971-1975
1955-1970
1951-1965
tshL:-e 1951- 1950
lSSff l. &lt;~.l:n:n'la

•

•

�.11~ ~ • ,,[f::'\~

~.:;;;.-

VIATGES SEGONS MITJA DE TRANSPORT - 1981
'·

\

...

Viatge.s Total.s
1. 19:
11. 69l
18.901

2.ea:
3.88:
~

~

~-

l'fo Consta

l'le\.ro

1 1.27:

Tr-en

Bu 3 priv!) t.

18 .~8:

Tren!&gt;po rL

e . 33 :
41.251
-1.28:

Taxl

i n~iv l d

Metro

~ · 2.35:

Tr e n

~

Bu!&gt; pr iv zd.
Tr a n.:.pcrt indf v ld

3.87:

~ 28.871

..,fOO}
:! &lt;:~ placa n

No Con!llll

ED 1 s. ea : ·

dJ:ru 21.06:

Eu ~

A P:: u
No e .:.

Viatge.5 Trebatl

e. s2:
2 B."'!6:
5 .59!

Bu.:.

Ta xi

A Peu
No ·.o!&gt; &amp;e,.pl ac r: n

TOTA L C.M.B.
·'
c...~

'-·

Viatge.s E.studi
1 .es:
6.21:
I!::L.t'_.Q 11 . 6'1:

1. 5 6:
3 .89 :
5.36!

e.e9:
b ?.S-2:
2.63:

Ho Cor,!l t.a

Me t. ro
!3 u.:.

Tren
Bu!&gt; pr1va\.
Tr an5po rL ind1v1d
T!!Xl

A Peu
No

e~

de~ p l ace n

�..·,
VIATGES 5EGONS MITJA DE TRANSPORT

1981

·.&lt;

Viatg e 5 Total5
No

Viatge5 Treball

C cr. ~bs

!"'í td.ro

Ho Con:.\.11

e.?e:

r'lo Ccnsh

!"'e t. ro

g. 61:

:'l e t. ro

!! u~

Bus

Tre.n

Tr en

Tr ~n spcr t

T r ~ n spcrt.

ln di v ld

Taxi

A Pe u
Ko

t&gt; !l

15.611
1. ~51

Bus pr!vat.

p rJvat.

S u !&gt;

lJiatges Est.udi

de~; p t ~ ce n

!7. 5 9:
5.52:

individ

Tll xi
A Pe u

Ho es

ó ~ splacen

U,__..ll.

Bus

Tren

J.·o:
6. 77:

Tr a n~p o rl

6. 11:

Í ~Xl

?us privat

59.75:

A Peu

2. SS:

No "'"

1nd 1 v1d

'

d e ~ pd, ce n
1

!

BA RCELONA

�..
J.,

VIATGES SEGONS MITJA DE TRAHSPORT - 1981
'

11

Viatges Totats
[==:J

rz:zzJ
miliiJJJ
~

IJiatges Treba t l

1. 37:

No Cor,.:;t.a

2.10:

5.611

r:et.ro

8.7-4:· Metro

H. 00:

Bu~

TLl.x1

Taxi

A Pe u

2~.56:

A Peu

5.68!

No e!l

Tren

-4.371

Bv~

a:-=-JJ

~ 8 . 77 1

¡ .,~,.1

~. 33:

Cor.:~ta

29.26:
3.611
-&lt;.29:
3B.39:
0.37:

2 . 1" ,

~"W 18.?91
~
"""'3 e . 23:

rio

privat

Tr~~sport.

No

·?! !.

lndlvid

de~pl~ cer,

Viatge.s Est.udi

C=:J

Bu.!&gt;
Tren
Bu.!&gt; privat
Tran~porl

individ

\4

c...;

3.57!

~o Con!lt.a
r:etro
Bu.!&gt;
Tren
Bu!l pr1val
iran!lport. lndivid

e . e7:

TcxJ

A Peu
de:~ptac.en

TOTAL C.M.B. SEHSE BARCELONA
c..~

1.59:
1. 91 :
G.6ll
1. 71:
... ·47:

Ho e!l de:.ptac.en

...,

�•

S
de

23

198~

Una jira al serofi
de la recuperació
económica de Catalunja

1-7'
1

Redactor en cap:
ns.Jau mc Masdcu,
, Espunn·o;. Assesl\ li(¡·í•d Porres:

JOSEP M. FIGUERAS

Jr:

e Abn . Imatge 1
itntixa nts: 1''-lic¡ucl

algrat la crisi i la recessió económica que pateix el país des
. Ohson. Col.labodeja
fa uns quants anys, tots
)asili Haltasar (llles
els empresaris espanyols són
Hitsc), Xosé Garcia
me 1.\artrolí, Jos(~ F.
conscients que la millor so;¡ rro, Jordi Viadcr.
lució davant una cor:juntura
quin! Romag11era. tan desfavorable és procedir a canviar caduques
se l'arrr·nsas, Uuís
)ueralt, Enrie Sales. estructures i obrir camins a !'exterior, coin !'única
rs: Enrie Baiicrcs. via d' intentar la supervivencia i lluitar contra la
;ls, Enrie Calpcna, desaparició.
•n Monzó, T1sner.
nlla. Uuís F1aquer,
~osa , .Jamne Lorés,
rnat !\!uniesa,Joan
da Molins, Caries
·,es: COVER, Efe.

~A)

na-4

m
.'n ks próximes
en el tema que
. La ncteja que
ems pe! que fa a
.::omplexa mafia
és investigat en
11gcs relacionats
afers que cstan
la invcstigació a
s a les darreres
tan descobrint
;cguretat, algun
H'S de les scves
1

Per altra banda, no es tracta d'un repte impossible, pero sí difícil. Les empreses espanyoles compten arnb la suficient imagínació i capacitat per
poder competir en un to d'igualtat amb d'altres
empreses foranes, amb l' objectiu posat en l' obertura exterior i a augrnentar les seves respectives
quotes de mercat.
És precisament en aquest punt que les fires
internacionals de mostres, com la que actualment
se celebra a Barcelona en laseva51 edici6, adquireixen tota la seva dimensió i la seva fo~ en Wla mesura proporcional a 1'obertura exterior amb que les
ernpreses espanyoles projecten els seus objectius a
curt i a mitja termini.
.
:
En el moment present, les fires anomenades
generals exerceixen un paper substancialment diferent del de les grans exposicions deis primers anys
d'aquest segle, i. el seu contingut esta molt rnés
d'acord ambles necessitats i les exigencies actuals
en materia de comer&lt;; nacional i internacional que,
substancialment, es concreten, no ja solament en la
simple exhibició de productes, sinó en l',Yuda al
lliure comen; a través de la promoció d'un lloc de
trabada de !'oferta i la demanda. I aquesta 51 edició
de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona
constitueix un dar exemple del que hem esmentat,
tenint en compte la varietat, la presencia i la qualitat
del material exposat al recinte firal de Montju'íc, a
trav{~s deis vuit sectors que constitueixen la mostra
d'aquest any.
Com ja he dit en més d'una ocasió, el paper
fonamental de les fires generals és el de platafom1a
de llan¡;:ament dcls successius seo.ors monogr.ifics,
una vegada consolidats com a tals. Aixo exigeix,
com resulta facil de su posar, una enorme quantitat

qiiestió.

• i protecció de , .
·nda de joies i

d' imaginació i d 'esfon; per continuar dotant l~ Fira
de nous apartats, valids per a l 'economía del país i
que, en cena manera, continuln mantenint viva la
flama u~icional i popular que la Fira ha sabut
encendre en l 'anim de la ciutat a través d' uns quants
decennis d'história.
a nostra Fira, la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona, que ha mantingut una trajectoria de servei a la indús·
tria i al comen; i ha contribuit a informar petits, migans i grans empresaris
- - - espanyols sobre nous productes, nous
mercats i nous processos tecnológícs, es ttoba en
aquests moments en una fase d'evolució, l'inici de
la qual es va assenyalar al terme de la passada: edició,
amb mot:iu del seu cinquanta aniversari S'havia
dcscoben una etapa certarnent important i s'havia i
s'ha de dotar encara laFirad'unimpuls renovador,
sen se que per aixo· no hagi de tenir tot 1' arrel.ament
popular a que abans feia referencia.
En l' edició d 'aquest any han concorregutala Fíra
vuit sectors, dos deis quals constitueixen una autentica novetat: els dedicats al' esba.tjo o lwbby i el de la
papcreria, deis quals s'espera molt en un futur
immediat. Així mateix s'ha de destacar la presencia
de quaranta reprcsentacions estrangeres que aporten la part millor de les seves respectives produccions nacionals. ;
·
¿Com seran les directrius del futur? Cal indicir,
en aquest respecte, que la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona continuara fidel a la seva cita
anual i ala seva decidida vocació de serve~ unint la ,
tccnica i el consum, amb les modernes aportacions '
tecnolbg1ques en cada un deis camps o sectors
representats, i coro una base popular d'una manifestació profundament arrelada en la seva ciutat i la
seva gent, sen se que per aixó deixi de donar supon
a nous sectors ni d',Yudar a la promoci6 exterior
d'idees i produoes d'empresaris i empreses espanyols, la qua! cosa vol dir, en definitiva, estar al
servei de la indústria, el comen; i l'economia del
nostre país.
1

}osep M. Figueras is presidtnt dtl Comite Organitz.ador
dt Úl Fim Internacional dt Mostns.

KATAL NIA

�-----

/l ~rl \~

,·.~ ..

Con demasiada frecuencia uno
tiene la Impresión de que las estrategias políticas se plantean por simple acto reflejo ideológico, sin tener
en cuenta que los tiempos cambian
y que las ciencias adelantan que es
una barbaridad. La incapacidad del
arsenal de doctrina acumulado en
el siglo pasado, durante los tiempos
de construcción del mundo nuevo
del Estado-nación, para facilitar la
comprensión de las cosas que pasan hoy, se ha puesto de manifiesto
en las dificultades que las fuerzas
políticas encuentran a la hora de redefinir sus posiciones respecto al
proyecto catalanista. En los últimos
cincuenta años el mundo ha cambiado más que en muchos siglos:
repensar Cataluña desde estos
cambios exige no tener reparos en
soltar el lastré de los principios que
en su rnomento configuraron la
doctrina del catalanismo político.
De la misma forma que para ·alcanzar a entender alguna cosa de la
lógica de la sociedad post burguesa
hay que relativizar tanto los mitos
que la construyeron como las doctrinas que intentaron acabar con
ella y que en muchos casos no hicieron más que reforzarla. Y solo a partir de este ejercicio es posible la recúperación de viejas ideas que
vuelven a ser útiles por el simple hecho de haberles cambiado su escenario-operativo.
Ciertamente, el moderno estado-monstruo, que no cesa de abarcar
y apretar, no facilita a los políticos
el trabajo de reflexión a medio y largo plazo. Un doble cerco parece cerrar toda perspectiva que vaya más
allá de la inercia del poder adminis-

- ..-..

-

pensarse Catalur'la desde las e
marcas, si no hay espacio vital par
que estas estén realmente desp
gadas de Barcelona? ¿Es poslbl
entender este espacio de otra m
nera que como el área de lnfluenci
de una capital poderosa. con esplr
tu abierto y vitalidad social pl~na
En los tiempos futuros Catalur'\
que, en el mundo actual, hacen ine- será lo que sea Barcelona.
tratlvo: una burocracia cuyos inte· tarea de proteger el poder, es decir,
Y si Barcelona se hunde, si com
xorable la desaparición de Cata! u·
reses se han convertido en necesl· de asegurar el orden.
dad primera por encima de los proNo creo que sea atrevido afirmar ña, como entidad polltlca, a medio · se ha dicho queda condenada
plazo.
.
papel de. segundo na como el que 1
blemas reales de la colectividad y la · que en estos momentos no hay una
acumulación constante de una fuerza política que disponga de un
Esto es lo que ocurre, por ejem- historia ha condenado a ciudad
suma de pequeñas cuestiones que proyecto político para Cataluña
plo ..a mi entender, con la tan repetí- como Marsella, diflcllmente resist
requieren respuesta Inmediata. sin realmente nuevo:y al decir nuevo no da consigna política del comarca- rá Catalur'\a.
Y no es sorprendente nt ofensiv
dar tiempo a integrarlos en un pro- es por un absurdo purlto de origina- llsmo. SI el futuro de Cataluña tiene
lldad sino simplemente para seña- que estar en las comarcas. con para las gentes de comarcas. Tod
yecto de más largo alcance
Cada vez· nos encontramos con lar que es necesario que responda a todo respeto tanto por los polftlcos lo contrario. Fueron preclsament
más frecuencia con una actividad la realidad actual de las cosas, que que defienden esta idea como por ellos los que a lo largo de los slgl
política sin horizonte, perdida en la son como son y no forzosamente los ecologistas de estricta obser- desde el campo fueron constr
marabunta del dfa a dlll. Y enton· como cada uno de nosotros querrla vancia,, me temo que este futuro yendo la gran ciudad: una eluda
que primero fué mestizo lugar d
ces, sin lugar para la reflexión en que fueran. Y tampoco, en este será más bien problemático.
Aunque parezca absurdo, a ve- encuentro de catalanes de dlvers
profundidad, no es sorprendente mundo. hay.que ser víctimas de las
que se apele a la cómoda solución fijaciones irreductibles qufl gene- ces uno acaba pensando que hay procedencia, y que después vló 1
de la receta aprendida de men1orla ralmente no conducen a otra cosa realidades elementales de la vida crementada su vocación de mezcl
o .con sentimiento cuando todavía que a hacernos un poco más des- cotidiana que los políticos las olvi- con la Inmigración y el progres
graciados. Las naclone!l corno fo- dan, como si no fueran con ellos. a Esta ciudad que, para bien y par
·se tenía tiempo para leer, discutir y,
a veces, incluso pen~ar.
das las cosas de este mundo nacen, la hora de hablar de la cosa pública. mal, construimos entre todos e
Pero hay momentos en que la crecen . y mueren.sus histCJrias ti e- Por que absurdo es tener que recor- ahora, más que nunca el punto d
realidad ya no perrnitn mantener nen momentos de excelente saiiJd y dar, por ejemplo, que con los me- referencia si pensamos en una e
dios de transporte modernos las taluña Inserta en el mundo y no si
más el engaño. En que ni desajuste . períodos de enfermedades ditrciles:
entre las viejas recet'3s y las nuevas la historia, en definitiva, es la cróni- proporciones espaciales han ca m- plemente en los ciegos lfmltes qu
cosas es tan grande que no hay for- ca de este Ir y venir de las cosas, la blado de manera radical: lo que a n- van de Salses a Guardamar y d
ma de mantener el equilibrio, por tumba de pueblos. culturas y clvili- tes costaba una jornada de camino Fraga a Maó.
La nación catalana está destln
precario que este sea. Por eso, en zaciones que se suceden unos a ahora puede costar una hora, y una
los últimos meses, desde los diver- otros.
modificación tan sustancial en la re- da a ser en los aflos próximos
y si en estos momentos hay con- !ación espacio tiempo tiene que área de influencia de Barcelona: d
sos puntos del espectro político, diversas y codiciadas voces han coin- senso generalizado en que la na- modificar forzosamente el conteni- la fuerza de esta~ludad depender
cidido en un punto: que hay que re- clón catalana que en otros tiempos do de las Instituciones construidas que este pars sea. Y la fuerza a
esta ciudad ha estado siempre e•
visar lo que se ha dicho sobre estuvo Incluso a punto de tener es- sobre un territorio determinado.
Hoy. Cataluña se puede cruzar de una sensibilidad compleja, mestlz
Catalw'la y que hay que pensar de · tado, pasa un período difícil y que la
otra manera la realidad política del · · redefiniclón de sus contenidos poH- ·• punta a punta en poco más de tres y abierta. Las comarcas pueden s
catalanismo.
tic os es imprescindible para que la horas. que es el tiempo de autopista un horizonte electoralista a mu
Sería importante que no se aho· ·.. enfermedad no sea mortal, como · que nos puede llevar el viaje desde corto plazo. nunca un destino par
rraran esfuerzos u la hora de llevar a pudiera suceder de progresar algu- la Junquera hasta Sant Caries de la este país o una pauta para un pr
cabo esta reflexión y sobre todo
nos síntomas delectEJdos, es curio- · Rapita. La lejana Lérlda está a hora yecto potrtlco de largo alcance. R
que en aras a la inlrasigencia de los so ver cómo aluunas de las pro- y media de Barcelona. Sólo algunas pensemos Barcelona sin miedo, a
principios no
cortaran las af&amp;B a
puestas políticas que con más insis- comarcas pirenaicas tienen todavía tes de que caiga del pelotón de la
la imaginación, contra la que tan los tencia tratan c:1e presentarse como un cierto aislamiento real. Todo lo grandes ciudades.
prejuicios ha tenido siempre la Gla- únicos depositarios del ideal nacio- demás s.on muchas dosis de ideoloY si ella cae, Catalur'\a quedar
se política tan celosa siempre en lá .1 lialista éatalán, lo haeen, con suma gfa y de viejos prejuicios. ¿Cómo adormecida por largo tiempo.
frecuencia, desde planteamientos puede, en estas circunstancias,
Josep RAMONEO

zas

·La ciudad,
.,

comarcas y la naczon

Se

~------

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35444">
                <text>Barcelona, capital metropolitana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35445">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35446">
                <text>Àrea metropolitana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35447">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35448">
                <text>Finances públiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35449">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35450">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35451">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35452">
                <text>Notes del gabinet per la conferència i notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35453">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35455">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35456">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35457">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35458">
                <text>Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41382">
                <text>1983-08-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43769">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35459">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="957" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="497">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/957/19830629d_00022.pdf</src>
        <authentication>e7e42b58edf667f1ee7995194265c293</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42171">
                    <text>SALUTACIO
Tota iniciativa és sempre un repte, és una evidència que la
il.lusió és el caliu que fa que cada dia hi hagi noves realitats que mostren la trajectòria del progrés de la nostra ciutat.
Com a barceloní, com a alcalde, com a alcalde vostre vull fer-vos partícips de la meva satisfacció per l'aparició dels
Quaderns d'Informació de la Guàrdia Urbana. Certament, els
canals d'informació són un element fonamental en el desenvolupament de qualsevol organització.
Aquest any s'acompleix el cent quarantè aniversari de la crea
ció de la Guardia municipal. Aixf, des de l'any 1843 Barcelona compta amb un permanent representant qualificat en els seus
carrers. Cent quaranta anys de tradició i servei al ciutadà obliguen, cada vegada més, a sostenir aquest esperit d'exigència tan característic i peculiar del nostre poble, que sent com a pròpies les qüestions lligades a les seves institucions.
La Guardia Urbana de Barcelona, com d'altres realitats de casa
nostra, és un punt de referència important per als Ajuntaments
catalans així com per a d'altres d'arreu de l'Estat. Aquesta
és una responsabilitat que, sense que ens faci pensar que ja esta tot fet, ens exigeix a esforçar-nos encara més en el treball de cada dia, cercant noves idees i potenciant les tasques
de formació com un element primordial. A l'Escola de la Guàrdia Urbana correspon una gran part d'aquesta responsabilitat,
intervenint com a motor i suport de noves iniciatives, de les
quals aquests Quaderns, entre altres, en són una mostra.
$óc coneixedor que la professió policial urbana exigeix sacrifïcis i abnegació i que, a vegades, el risc voreja i està present
en les seves actuacions. Les ingratituds són moltes, però també les satisfaccions configuren i acompanyen la possible sensació de solitud en el carrer,

�La dotació de recursos i mitjans materials és fonamental en
tota l'activitat professional. En el meu esperit i en els
dels meus col.laboradors de la Corporació hi ha la intenció
d'anar a una tecnificació de la protecció ciutadana, amb la
convicció que l'elevat sentit de la professionalitat, condició irrenunciable de la nostra institució, permetrà sostenir
el nivell de servei propi de la dignitat que la nostra Ciutat
mereix.
Barcelona, com totes les grans capitals, continua creixent en les seves exigències com també ho fa la complexitat de la
seva gestió, però això no ha de ser mai un impediment a l'apro
pament entre els ciutadans i l'administració.
Es en aquest context, en aquesta dinàmica, que la descentralització i la informació adquireixen una funció protagonista relle
vant, tant a la Casa Gran com en els Consells municipals dels Districtes,
Els Quaderns d'Informació de la Guardia Urbana poden ésser un canal eficaç de circulació d'informació on es pugui reflectir
i fer viure les particularitats de cada districte, de cadascuna
de les unitats i de cada servei al conjunt de totes les àrees municipals i al col.lectiu de persones i de patrimoni que treba
llen al servei de la Ciutat.
Vull fer una especial menció a les dates, tan nostres, que Barcelona viu cada mes de setembre amb motiu de les festes de la Mercè i la corresponent a la de la festa patronal de la Guàrdia
Urbana.
Les primeres representen per a qualsevol barceloní dies de joia,
però també signifiquen per als membres de la Guardia Urbana una
proliferació dels seus serveis.
La segona, és una jornada de particular emotivitat i d'identitat
professional, però també una mostra de la voluntat de projecció
ciutadana d'aquest Cos, que enguany s'ha concretat en l'organització de la Setmana de la Guàrdia Urbana, que amb molt de goig hem incorporat al Programa de les Festes de la Mercè.

�Des d'aquí, la meva salutació i felicitació per a tots els
membres de la Guardia Urbana.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14767">
                <text>3863</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14768">
                <text>Dia de la Guàrdia Urbana / Salutació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14769">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14770">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14771">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14773">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14774">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24677">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24678">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24679">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24680">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24681">
                <text>Policia local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40570">
                <text>1983-09-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43195">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14775">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="958" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="498">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/958/19831202d_0112.pdf</src>
        <authentication>80f222496c788ee1e542f39372636f58</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42172">
                    <text>re
P

^.^fi,

lz

FI

.,^^ ^^^

&lt;4^r. Í^. !^

^

F- ^ ^^, ^
^.^ ^s

^ ^^

.^

^

1?t

ri

^ &gt; rr-^

^G

ly'

r)

tr

e

p ar Pasqual MARACA t. I..,

Maire de Barcelona, Présidant de l'A írú Métropolitaine de Barcelona
^_^ -_,
et par
^^ ord^: [;^^ ^^{µ PA Lb'

4lice-Prési,r7'i:nt de l'Aire. Métropolitaine dé B arcelo na, Cor1^ effiFer Municipal de Barcelona

La dis,'erib^.ftio;E de le {;onulaetiQn et surtesut de !'as;t:'s,aité
économique sur le continent E?i.r'23péHrE nous lpermet d'C1CSrueiF:er le 6;e?e n,te Cï; C'+é"séSE ÍFiiii.+r:? C7éifl^.YL1p'p?énf3&gt;Ït .scQ}•rl j-:-tic;E:;^. Nous por.ada„n.0 d;st,irsgct4r une Europe du itf¢rel
du Centro crrmpr?rtd du Rhin, le Centra Gi; l^3
N,?r&gt;i de la F1é;su.l.;6ir•iu;s Eédérala Ql!ernar.da, l a ré¿ior3 littorete •beig:.= et hellanciaiso, a'srsi que l e s ré;,ainns de Paris
ot de Londres), fo rtefrardrst ïridustriali£le et dé&lt;&lt;oioppér,.
L.'c:nsc-,rlale de ces zones rcapri`ssrerrte 17,8 % de la papulation, 37,7% da i!'aativixé ir-ECl:istrieilf; européenne totale et
31,1 `36 de l'activité tei'tfaire.
ci5té C€3t'i:L' zona, nous pouvoris distingue: una a ire
de t.iétlE:;e:p; errtent rnoiri i;`:iMi.efite.f`L et R 'inrla.istrialissatiori
in'íérieure qui ene;loba:rait l a plus grande laei-tie d e !Italia
et de l'G:st:iu;ne ziE:si qu'une partís de la Franco.
1-? $'fstf:rfe des Nilles e n Europe s ftiscrit+rans cetts pralaaI;.:,ü&gt;&gt;ion G3ém„p gra.;.attBGii,Et1 et éconornique. On pout y ctistinguer un a.;e c'urbar•i.°aation qui reli;.rait Londres - Rhin 1-;,:&lt;l,r C:o;Penhagt,ica, a;icgE.E ei s'integ re Paris et dans l e ,quel
une fig:ze de pénétra •tion suit le eours du Rhin jusrlE,E'a3
i;.'ts:€-&gt;ich.

A !'íntérieur de la Catalogne, 70 % de la population se
cáncentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelona.
Cene donnée met en évidence le fait que la polarisation
au niveau européen co-nnait un prolongement identique
au niveau espagnol et au niveau • catalan. au
niveau métropolitain, on peut parler de la f_,olarisation qui
se produit dans la vine centrate de Barcelone, oú sur une
surface de 100 km' se concentre plus de la moitié
(1.700.000 habitants) de la population métropolitaine.
En resume, la situation de Barcelone à I'égard du systéme urbain espagnol lui permet d'exercer une importante fonction de contact avec le réseatr urbain du Nord
et surtout de Sud de I'Europe. D 'un cutre cené, l'arc
Nord -Ouest de la Méditerranée dans lequel s'iïatégrent la
Catalogne et Barcelone sert égalernent de trait d'union
aves les pays de Sud méditen-anéen. Par conséquent,
nous pouvons considérer que Barcelona occupe une
place périphérique p ar rapport au noyau économique
européen, mais qu'elle a dés fonctions importantes
cornme point de contact entre cette zone et la zona économique rnéditerranéenne.

La s(r?:EC'ti,Ci?' ESrbaiCre d es rtlYgio;iá du Sud euro7éen presente !E:? G'-:.]r: rtrii'G plus dispersé Et les centres uC:Ssiii$ l es
d'un are Er1iagiL'-.a::¢*, qui
plus importantssF4 si:^SÜ+Yç lelona.
s'é t:erítli"aFt entre Naibf?es -• Milán -- Lyon - Valence et la
mor.

B A á i C EL O.eri1`E
ET LES ft UdRES AÍRES MÉMC'áPOLs9TAIiti'ES.

1..1 CATA .,OG11á :' ET L'AIRE !°^.`"t-:.OPOLIx'Adt,;'?'"
lyA Rk.rb•ti t..1°drE EN ;'^çgROPF.

On peut considérer la récente évolution de l'aire métropolitaine de Barcelone cornme le résulta'c du modéle éccnornique et territorial de croissance q u e l'Espagne a
adopté à parar des années soixante.

L'cmplaceïner,t de Barcelone à I "ext r eme du sous;,y: ri:érnc de vilies dans le Sud européen lui confére une
pc,sftion de ;onction entre celui-el et le sous-systérne
a.irbain espagnol que nous pou •,rons definir cornrne dispersé et radiocentrioue, à partir d'u n e capitale.
f: l "intérleur du systérne espagnol de vies, Barcelone et -

iti sous-systéme catatan s e situent sur laxe de littoral
m=,c.aiterranéen et représente le contre--poids économique
et dérnograpnique à la position de capitale que détient
Madrid.

ÇO

Parmi les traits les plus caractéristiques de l'aire métropolitaine de (3arcelone, cornme conséquences de ce processus, nous pouvons rnentJonner les suivar-rts :
Prerniérement, un processus rapide et intense de croissance démographique et urbaine derive de courants
d'immigrations beaucoup plus éievés que dans les autres
aires rnétropolitaines d'Europe. f3appeions que le taux
annuel de croissance démographique d e l'aire métropoiitaine cie Barcelone, dans la période 1950-1981, a été d°
3,3 %. En termes absolus, l'aire métropolitaine est

�passée de presque deux millions en 1 950 à plus de
quatre miilions en 1 98 1, avec la circonstance aggravante
que plus de la moitié de cet accroissement s'est produit
dans la décennie 1960 -1970.
C7euxièmenient, un haut degré de spécialisation.irtdustrielle dans la production de biens de consommation de
masses, durables ou.non (textiles, autornobiles, papier et
arto graphiques, etc...) et de biens d'équipements spécif`ic;ues (macFaines-outils, machines pour i'industrie' spéciaiisée, otee.). L'occupation índustrielle se situe aux environs de 48 % de I'occupation totale, chif-fre uniquement
comparable avec ceux de Lyon (48,6 %) et Turin (58,6 %)
et supérieur à ceux des principales villes européennes.
F'arallèlement au phénomène décrit dans le point précédent, en cosiste à un manque manifeste de spécialisation
da:..s les secteurs tertiaires, si l'on compare avec les
autres aires métropolitaines européennes.
Finalement, et au niveau tenritorial, nous pouvons sigr!aler le haut degré de concentration dérnographique et
éconornique dans le centre de Barcelone et les difficultés
pour réduire la conáentration métropolitaine aussi bien
au niveau résidentiel qu'industriel.

iÉTÉF OG NÉI É DE LA CRISE
La crise économique,' amorcée eh 1973, n'a pas affecté
de maniere homogène les différentes régions et zones
urbaines, comme on peut l'observer, par exemple, sur les
données ciu chámage. L'explication la plus simple - de
cette infiuence inégale, bien que généralisée, de la crise repose sur le fait que le modèle de croissance qui est
entré en crise est également un modèle desequilibré
daus son aspect territorial. Les aires industrielles et les
aires urbaines qui étaient celles qui fondèrent le modèle
de croissance des années soixante sont égalernent celles
qui ont reçu le plus fortement l'impact de la crisei éconornique.
Clans le cas concret de l'aire métropolitaine de 13arcelene, les traits que nous venons de décrire, sont évidents.
En tant qu'ensemble fondamentalement urbain et industrial, cette aíre a- polarisé, quel que solt I'indicateur que
ron veuille considérer, une part très importante de la
croissance économique espagnole et la plus grande
partie de la croissance catalane. Cette aire subit aussi, en
ce rnoinent, de manière comparativement plus accentuée, les effets négatifs de la crise économique.

Cetto situation impose done à I'A.Nii.B. la nécessité d'une
.intervention économique locale, afín d'absorber les coeits
iné g aux de la crise-, et d'établir un nouveau modèle de
croissance économique. C'est en cela que doivent consister les deux grands ases de le politique économique
locale, bien que ses résultats dépendent évidemment'
d'un ensemble de décisions et de politiques nationales et
internationales c.lui échappent à sa sphère d'infiuence.
l..es coits inégaux de la crise se manifestent surtout dans
certains groupes sociaux et ils doivent étre tractés avec
une actuslisation sélective que seules peuvent réaliser
les autorités locales plus en contact avec les citoyens et

leurs besoins les plus immédiats. Je pense qu'il est bon
que les autorités locales rappelient constarnment aux
autorités supérieures, regionales et nationales, les effets
territoriaux, sectoriels que les divers traitements écono- miques produisent comme résultats.

A PoalR TA^GES ET DESLAVAN AGES DES AIRES
I L
MÉ ROPOt.I
AélïíE DA
TI! G lSSYd'i!é DE LA GR SE.
Cependant, avant de commencer à analyser les diverses
politiqueo, il convient de souligner un conditionnement
préalable qu'il est difficile de changer, malgré les désirs
utopiques qui, parfois, les font croire modïfiables : la concentration urbaine, économique et dérnographique d.e
l'aire métropolitaine de Barcelone. L'impact de la crise ne
peut se résoudre en diminuant à court terme la concentration de Barcelone, de méme que l'on ne peut établir le
nouveau modèle économique sans le fonder sur les avantages de la concentration autour de Barcelone.
L'aire métropolitaine de Barcelone, plus ou moins vaste,
à noyau plus ou moins rnultiple, plus ou moins dense
dans le centre, plus ou moins déconcentrée, continuera à
conditionner la croissance et le modele économique
catalan et sera, pendant longtemps, le facteur le plus
décisif, qualitativement et quantitativernent, du futur de
la Catalogne.
('armi les facteurs qui limitent les possibilités des processos de déconcentration, nous pourrions mentionner :

1) La localisation du stock actuel de structures physiques
(bátiments, infrastructures, etc...).
2) Une partie très importante de tous les nouveaux
investissements, aussi bien publico que privés, consiste
en renouvellements qui s'opèrent normalement dans un
méme lieu, ce qui laisse peu de marge pour la déconcentration des investissements. On accorde de plus en plus
de valeur à la réhabilitation et au maintien du stock de
capital existant, en particulier en périodes de crise économique et d'investissements.
3) Les unités économiques famiiiales présentent égalernent une certaine inertie quant à Icor .localisation.
4) Les grandes agglomérations urbaines semblent limiter les incertitudes et les risques du futur dans les décisions de localisation industrielle.
5) La tertiarisation croissante de l'économie est un phénomène qui, pour l'instant, s'avère étroitement lié à l'urbanisaticn.
6) L'internationalisation des phénomènes éconorniques
et le role fondamental du .progrés technologique dans le

développement.

LES TRAT1S SPÉCf9`éGrU%3' DE LA CRPSE
DANS L'AIRE MÉ T•R OPOtiT TA rrNE DE 13A RCi P ONE
La structure productive catalane et de l'aire métropoiitaine de Barcelone a suivi, avec certains traits spécifique s, les effets de la crise économique généralisée. La
croissance économique des années 1960 et 1970,

89

�fondee sur un modele d'industrialisation dans lequel' la
Catalogne et l'aire de Barcelona ont joué un role primordial, se volt forternent freinée par une crise mondiale qui
met en évidence les défauts internes.
Les impac.ts de la crise économique sur l'aire métropolitaine de Barcelona ont été, done, largas et variés. mais
nous voudricns souligner ici deux problèmes qui caractérisent en tonto priorité les effets de la crise au niveau
rnétropolitain : le chómage et le déficit en équipements
et services.
Bien que généralisé et répandu sur taus les territoires, le
ch8mage presente deux composantes qui le rendent spécialement conflictuel au niveau métropolitain. En premier
líen, la crise a surtout produit un chómage industrial et un
chòrnage des jeunes qui cherchent du travail pour la première fois. Ces deux secteurs sant representes en excès
dans la structure économique et démographique de l'aire
métropolitaine de Barcelona.
Voyons quelques données qui confirment les points antérieurs. L'aire métropolitaine de Barcelone a un taux de
chómage supérieur à 23 %, ce qui représente quelque
295.000 chómeurs enregistrés (décembre 1982). 79 %
des chómeurs de toute la Catalogne se concentrent dans
l'aire métropolitaine. Plus d'un tiers des chómeurs cherchent du travail pour la première fois, ce qui met en évic(ence la gravité du ch8mage parrni la population la plus
jeune..Deux secteurs industriels, le bátiment et la metallurgie, fournissent déjà 50 % du total des chómeurs.
Le second problème, conséquence du modele économique et territorial adopté dans les dernières décennies
mais aggravé par la situation de crise, est le déficit dans
la tertiarisation de l'économie catalane.

II est intéressant de liar cette réflexion sur les institutions
métropolitaines avec le récent « white paper» du gouvernernent britannique, qui propase I'abolition de toutes les
institutions métropolitaines du Royaume-Uni. Je pense
qu'il est important de faire référence à cette question
parca que l'histoire, le prestige et les réaiisations du
Greater London Council et des antres conseils métropolitains britanniques et peut-étre la décision britannique en
ce moment, ouvrent un grand clébat qui aura des répercussions non seuiement au floyaume-Uni, mais dans
toutes les aires métropolitaines et européennes.
Dans le cas espagnol, il pourrait sembler que la consoli
-dationesvux'mitraonégleums
vide de leur contenu les institutions rnétropolitaines, surtout dans un cas cornme la Catalogne, oir nous avons vu
que plus de 70 % de la population se concentrent dans
l'aire métropolitaine de Barcelone. En outre, la corporation métropolitaine de Barcelona est formée de vingtsept communes ou administrations locales autonomes
qui assument la gestion des compétences municipales.
Entre cette administration régionale nouvellement créée
et ces vingt-sept communes, reste-t-il un espace adéquat
et suffisant pour i'action de .i'institution métropolitaine ?

C'est précisément cette situation intermédiaire entre le
niveau local et le niveau regional qui est l'un des points
les plus positifs pour la consolidation de la corporation
métropolitaine ,de Barcelone. Du cóté des municipalités,
on . reconnait le fait objectif d'une réalité urbaine métropolitaine qui dépasse les sphères des municipalités. La
corporation métropolitaine de Barcelone s'est transformée ainsi en une institution qui rationnalise et globalise les nécessités communes des vingt-sept municipalités dont I'action repose sur quatre taches fondamentales :
1) Prestations de services (eau, voirie, assainissement,
routes, urbanisme, habitat, parcs, etc.).

;,:='TAF C&gt;'=NTRAL, CQMMUl1fAUTÉ5 6UTONOME5 •
ET FNS TI Tf.1 TrdONS MÉ T I&gt;'OPO,Lb`TA 1rNES,
On a souvent affirrrlé que le processus de développement

comprend des changements aussi bien strictement économiques que de type institutionnel. La crise économique que nous avons déjà signalée, a provoqué des
changernents importants dans la structure économique,
qui ont affecté de maniere spécifique les aires métropolitaines.
Dans notre pays, cependant, il se produit sirnultanément
un processus impo rt ant de changement institutionnel,
qui non seuiement représente un changement dans le
systèrne politique, mais nous conduit reme à ce que Ion
emp elle l'Etat des autonomies. Caci signifie l'institutionnalisation d'une organisation de l'Etat non centralisé,
presque d e type fédéraiiste, qui confère un pouvoir nou
ou communautés autonornes.
-veanuxtiolés
Ce changement dans les rapports Etat Central - comrnunautés autonornes se repercute, sans aucun doute, sur
l'organisation de I'administration locale et implique égalernent la nécessité de considérer le role des institutions
métropolitaines dans I'état des autonomies.

2) Rééquilibrage du territoire métropolitain à travers I'investissernent public.
3) Orientation et planification de la croissance urbaine.
4) Institution pour le dialogue permanent entre les coilectivités locales et les collectivités régionales et nationales.
Par rapport à l'administration autonome, I'agglomération
de Barcelona sert à lier la réalité métropolitaine aux activités régionales, mais i1 faut reconneitre qu'on n'a pas
encare consolidé des mecanismes de coordination et de
coopération suffisants entre les deux niveaux.
Ce role doit étre axé sur trois príncipes :
– Un principe de primauté de l'aire métropolitaine de
Barcelone clans la région autonome catalana par rapport
au reste de I'Espagne, de la Méditerranée et de la projeotion européenne et mondiale.
– Le second principe est le rééquilibrage, c'est-à-dire les
services que peut fournir l'aire métropolitaine pour l'aménagement du territoire de toute la Catalogne et pour la
relance des zones territoriales plus déprimées de cette
méme région.

^

�- Troisièmement,•I'intégration institutionneile entre les
deux autorités de façon que l'autorité locale et l'autorité
régionale trouvent un mécanisrne de relations institutionnenes, au -dessus des éventuelles différences politiques
qui se présentent souvent entre les deux niveaux de gouvernement, ditíércnces qui ne doivent pas apparaïtre
dans les relations entre les deux institutions. Je pense
qu'on peut faire à travers les institutions regionales et les institutions métropolitaines des applications concrètes
peer résoudre las problèmes de le crise.

lu

L ?S TER VEN/70N

PUBLIQUE LWCALE EN FACE
DE LA CRISE : POLITÍQUE i ERRITORIALE
POLITIQULW ÉCONOMIQU .

Jusqu'à présent, les administrations locales ont agi de
manière très indirecte sur l'activité économique (création
se d'infrastructures, services publics, polygones industriels,
at etc.). La situation de crise économique et le chémage ont
? conduit à considérer I'intervention locale sur des thèmes
le qui étaient traditionnellement reserves au gouvernement
it s central. C'est là un cóté qui vient juste de s'amorcer clans
en le cas de Barcelone et qui repose sur une triple stratégie.
-o- 1) Promouvoir la capacité de la grande aire métropoliLa taine de Barcelone comme localisation de grandes entreis- prises multinationales.
ali 2) Reconversion et rénovation des entreprises industri, n elles catalanes tournées aussi bien vers le marché national qu'international.
nt,

3) Soutien de la petite et rnoyenne entreprise, y compris
la base artlsanale, secteurs traditionnels de l'économie
catalane.
Cette stratégie vis-à-vis des entreprises se cons
,' crétisera en une série de mesures, parmi lesquelles nous
;le. i€€ pourrions citer les suivantes :

LC FUROl`aE DES LlIA!'F'Orn•t1S,
L 'ELIN OPE DES
ES FL GIO^ rS
ET L 'EUROPE DES VIL LES
La Catalogne a toujours été reconnue cornme le trait
d'union, tant culturel qu'éconornique, entre I'Europe et
1 'Espagne et elle a adopté, depuis toujours, une attitude
ferrne en faveur de l'entrée de l'Espagne dans la C.E.E.,
quolque l'intégration économique puisse poser des problèmes à certains secteurs industriels catalans. La position de la Catalogne et des secteurs patronaux concernés
a toujours été de soutenir I'intégration européennQ.
Cette intégration est vue c,omme un défi à la capacité de
la structure économique catalane à se moderniser et à
devenir plus compétitive au niveau international, processus qui, indépenciarnment de l'entrée dans la C.E.E., est
déjà en train de se réaliser.
II faut reconnaïtre, néanmoins, que la voie pour l'intégration de l'Espagne dans la C.E.E. n'est pas aussi évidente
que la volonté d'intégration . manifestée à plusieurs
reprises par les autorités espagnoles.
Les difficultés avancées par la C.E.E. pour l'entrée de l'Espagne mettent en évidence des faits encare plus ínquiétants : I'instabilité de la structuration comrnunautaire
actuelle et les problèmes de création d'une Europe unie,
tant que cette union économique et monétaire à !aquello
aspire la C.E.E. n'est pas atteinte, les peuples qui forment l'Eurape réelle peuvent, cependant, continuer à travailler et à creer les fondements, les bases de ce que
nous espérons que ocurra étre I'Europe du futur, une
Europe basée sur les regions.
La Catalogne, en tant que région européenne et Barcelone, en tant que métropole européenne, bien qu'elles ne
solent pas dans la C.E.E., poursuivent leur vocation et
leur tradition historique de défense de l'idée européenne.

'

;ól f - promouvoir la foire - exposition de Barcelone,
ti oeprojection internationale de Barceione comme centre
industrie! tertiaire,
promotion publique du sol industriel et adéquation des
!ion normes industrieiles dans les zones urbaines,
ctiarnorce de schérnas de collaboration secteur privé pas
I
secteur
public pour de grandes mises en ceuvre, •
dej `
- dév eloppernent de bureaux de conseils et de services
,c:ornmuns pour les petites entreprises et les activités arti.'sanai;?s traditionnelles,
d e`- développement des taches de recherche scientifique
)o r íet technique sur des thèmes d'intérét métropolitain, à
e.'c- travers une institution université - aire rnétropolitaine,
ti
ren'rorcement des centres de formation professionnelle
ie^pour l 'adéquation du capital humain aux nouvelles néces-.
cieveioppernent du role de l'aire métropolitaine de Baretïa c-r.lorr cornrne • centre de diffrision d'innovations et de
TP. cilrlUlogí es.

Barcelone veut appor-ter à cette idee européenne tout le
poids d'une culture et d'urre forme de vio au caractére
méditerranéen qui a toujours été ouverte aux idees et
cultures d'autres pàys ou communautés. La tradition
« citadine » de la culture, de la science, de la technique,
de 1'industrie, des services, etc..., mène à demander la
collaboration des villes pour la construction de l'Europe
réelle.
Barcelone, en tant que ville méditerranéenne et européenne, a déjà annoncé sa volonté d'accueiliir les Jeux
Olympiques de 1 992 et elle se prepare à recevoir l'orga-nisation de ces Jeux. Ce sant probablement de s événements comme celui --ci, qui unissent les peuples à travers
leurs traditions et leur culture, qui peuvent permettre le
dépassernent des intéréts et des problèmes empéchant
une collaboration internationale plus étroite. Barcelone
est une métropole ouverte et disposée à travailler non
seulement pour l'idée européenne mais aussi pour une
coexistence meilleure au niveau international, et c'est
pourquoi elle est disposée à accueillir toutes les manifestations, événements et ir,itiatii es qui s'inscrivent dans ce
sens.

91

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14776">
                <text>3864</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14777">
                <text>La région métropolitaine de Barcelona dans le cadre de la politique régionale espagnole et de la crise économique</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14778">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14779">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24676">
                <text>Parpal, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14780">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14782">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22193">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24669">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24670">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24671">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24672">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24673">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24674">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="82">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35338">
                <text>Estrasbourg: Consell d'Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40571">
                <text>1983-12-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43196">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14784">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2595" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1411">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2595/19831229_EstatCiutat.pdf</src>
        <authentication>46eff9126f1e274360b011c31c4eb8d0</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43001">
                    <text>Balan~

de l'any 1983

S'acaba un any que ha estat qualificat, cree que encertadament, de tens.
Per mi, coro a alcalde de la ciutat on aig néixer i on he
viscut més de quaranta anys aquest ha estat l'any més
apassionant de la meva vida, corn podran comprendre.
Un any tens i apassionant que m obliga afer un balan9
del que ha succe1t en aquest temp pero sobretot que
m obliga a fer-ne un diagnostic i cridar el futur amb esperan9a. Un any abocat cap al següent, cap als següents
com un are ben preparat per deixar anar la fletxa.
En acabar el 1983 tots sabem prou bé on om qui
som que podem fer i que no podem fer o bé ho hauríem
de saber. Totes les cartes estan sobre la taula.
Deixin-me dir pero que cree que les cartes estan barrejades disposades confusament. Deixin-me dir en qualitat d antena privilegiada de l'opinió de la ciutadania
que és 1Alcaldía de Barcelona que els ciutadans estan
sotmesos a una alta dosi de confusió.
En tot cas, abans del present, hem de fer un balan9 de
l'any transcorregut. Aquesta mena d'exercicis humils
9

�ajuden a aclarir les coses. Després els parlaré de 1'estat de
la ciutat actualment i del que penso que hem de fer d'ara
endavant.
L'any que finalitza s'ha destacat per la represa del
mandat democnltic, és a dir, pel final del període de
treball de 1 ajuntament que podríem tornar a anomenar
primer ajuntament constitucional. .A,.quest any ha es~at
marcat perla campanya electoral; pel vot del 8 de mrug·
per la constitució d'un nou equip de g&lt;?~ern amb ~o es
maneres de governar i una Corporac10 Metropohtana
renovada i amb més empenta. Aixo significa tot un_ trasbals que ara m'atreveixo a qualificar de massa llarg 1 costós.
Ens ha costat tornar a comen~ar acceptar els sacrificis
personals inevitables, «rodaD&gt; els nous responsables, reduir el nombre d'arees d'actuació connectar de nou amb
les institucions d'ambit estatal i autonomic i definir problemes i solucions. 1 encara n'hi ha de pendents, de problemes; em refereixo als problemes d'enfocament, ~e cadascú al seu lloc d'acceptació deis papers respectms.
Preveig que la 'rase constituent en _el sentit més aJ?~li
durara encara un parell d'anys: Lle1 de bases de reg¡m
local, Llei de finances locals Llei d'ordenació territorial
de Catalunya, Llei municipal catalana Cart~ de Barcelona amb els seus reglaments carta metropolitana, etc.
S'ha de prendre en compte que ara coro ara l'Ajuntament de Barcelona no té encara un organ de go ern definit legalment. El que té 1 Ajun~ament, i funcioJ?a. ~ és
nou d'en~a de les darreres elec_c10nes es la Conuss10 de
Govern que no es traba defin1da legalment· no obstant
aixo sí que s hi traba la Comissió Municipal Permanent
que no és un organ de govern per la simple raó que 1'oposició en forma part.
.
Tanmateix, la fase constituent, des del punt de v1sta
del que apareix als butlletins oficials no és po~ser el qu~
més ens ha de preocupar, malgrat la seva lentitud. AIXo
no ens ha d'obsessionar. Aquesta ciutat s ha acostumat a
10

inventar fórmules de funcionament mentre les lleis lentaJ?ent, van fent-se. Quan les lleis es fan, aleshore~ sorgetxen com tot el que ha de sorgir. 1 segurament no és del
tot dolent que les coses siguin així.
El q':l~ més ens ha de preocupar és la lentitud en l'assumpciO real d,els p~pers respectius de cada nivell de gov~rn, d~ cada area 1 de cada membre de les administrac~ons d1verses. lncloc aquí els representants electes els
~arrec_s !lome_~ats, els funcionaris i els treballador~ de
1 admmistraciO en general. En aquest sentit cree que podem di_r que l'Ajuntament actual porta un 'cert avantatge, log1c, cronologic més aviat, sobre l'Administració
centr~l i 1'Administració autonómica. L' Ajuntament té
plantilles .c&lt;?ngel~~es des ,de~ 1979. Comparin-ho amb
una AdmmistraciO autonom1ca que s'esta formant fent
dese_t;es de nous contractes cada dia; i amb una Administrac_IO estatal que tot just inicia la seva reforma administr_ahva. Som més aviat creditors de la indefinició d'altres
mvells de govern. Tot i així tenim problemes propis que
estan per resoldre.
D'~ltra ~~nda, l'any 1983 ens ha dut una lli&lt;;ó saludable d humilltat ~ tots els govems i als representants del
P?ble. Em refenxo a la sentencia del Tribunal ConstituciOnal ~el5 d'agost i vull remarcar que és una llic;ó una
~ura garrebé necessaria pera tots els estaments de gdvern
1 de representació.
Sit_u? la qüestió en aq_uest p~nt _del meu discurs per
relatiVltzar_ altre cop la 1mportanc1a del procés constitu~nt cons1derant-lo coro una simple continuació de les
lle1s aparegudes al BOE i al DOG.
~profito per ':lvanc;ar que un deis fets que m'inquieten
de 1 est~t. de la cmtat es tr~ba ben reflectit en la manca de
valorac~o, ~n ~quest senh_t, de la sentencia del 5 d'agost.
La sentencia aJorna soluc10ns aparegudes al BOE i di u als
gove_mants que són els tribunals els que han d'interpretar, 1 no les _majories relatives o absolutes de les cambres
representahves. Em consta la reacció, certament crispa11

�da deis sectors més ingenus de l'Estat central, acostum~ts durant anys i panys a respirar cada dia a travé~ de
la lletra impresa del BOE; més encara, em consta !'actitud
circumspecta de sectors conscients de la hipotecc;t ql:le
aixo representa per a un govern que t~ c~m a obJectm
principal canviar l'estat dels nostres av1s, 1 de fer-ho en
un o dos mandats curts, conscients també de la situació
actual dels recursos humans, tecnics i -diríem- ideologics de l'anomenat poder judicial. He dit canviar l'estat,
no he dit canviar la societat. Se m'ha d'entendre bé i se'ls
ha d'entendre bé, aquests sectors del Govern més conscients. Comparteixo part de la seva angoixa. Només una
part, pero.
.
La meva angoixa particular és una altra, partmt d'una
opinió general positiva que vaig expressar des delyrimer
dia: consisteix a comprovar que a casa nostra nmgú no
ha fet ni tan sois referencia al tema. ¡Fins a quin punten
manca de sentit d'estat! 1 no die estat fort o feble , die
sentit d'estat. ¡Quanta raó que tenia l'amic Bricall en la
.
seva predica solitaria de fa un mes a 1' ~teneu!
Podría pensar-se que a Catalunya, de1xant de banda s1
és millor o pitjor restar, o bé lligats per una llei, o bé
oberts a una negociació permanent que no sabem del tot
coro va ni coro acabara, perque un dia ens diuen que va
bé i un altre que no va gens bé, podria pensar- e die, que
a Catalunya ens ho sabem arr~jar millor sens~ diari~
oficials, dels quals no abusem m abusarem m~t. A qm
pensi d'aquesta manera, !'alcalde de ~arcelona h po~ demostrar que, en el curs de l'any 1983 1 en anys antenors,
el DOG ha manifestat una voracitat digna de millor causa, una alegria propia no ja de reformadors sin~ d~ ;eritables revolucionaris situats a la fase de la reqmsa 11 embargament, una voracitat per la, m~rx~ endav~mt i
enrere· en fi el DOG és a les mans d autentics entus1astes
dels efectes 'de la lletra impresa. No n'hi ha, dones, per
fer repicar campanes, sincerament, davant l'avís del Tribunal Constitucional.
12

Coro que no vull que se m'acusi de no substanciar les
meves afirmacions suggereixo als presents la lectura
deis Decrets 44/81 30/82, 36/82 129/82 i de les Ordres
del 27 de juliol del 1982 14 d'octubre del 1982 8 de
setembre dell982, totes elles de Presidencia la Llei 9/83
i el Decret 315/83 tot plegat referit als serveis d'inforII?-atica de la Generalitat de Catalunya sota la dependencia, finalment del secretari general de la Presidencia
que contracta la planificació inforrmitica a una empresa
suYssa crea una societat anónima i nomena i fa dimitir
responsables, l'un darrere l'altre.
En un terreny que afecta de manera més directa
l'Ajuntament de Barcelona i també la Diputació Provincial i altres ajuntaments i diputacions de Catalunya
vegeu el Decret del juliol del 1981 en que el conseller de
Cultura decreta tot i la redundancia el control absolut
dels museus de Catalunya -decret nul de ple dret que no
ha estat mai anul.lat i que en la darrera versió del Projecte de Llei de museus és fins i tot reivindicat com a
precedent valuós després d'una fase de major modestia
e!l que era relegat a una disposició addicional derogatona.
Anecdotes a part, arrogancia creixent a part, el que és
més greu és el fet que la norma internacional radica en la
no existencia de lleis de museus. El que hi ha són lleis de
protecció del patrimoni artístic i arquitectonic... , amb
1 excepció potser d'algun pais de 1 Est.
M atreveixo a proposar coro a hipótesi que 1 an 1983,
do~~, sobre, una base d evidencia minsa en aquesta expostclo pero lamentablement em temo multiplicable
ad infinitum, no ha estat un any afortunat per a la tranquil.litat dels ciutadans de Barcelona des de la perspectiva de la definició dels serveis basics d ambit autonomic,. com la informatica, la cartografia, el servei de
Geolog1a per a 1'Analisi del Sub sol i la mateixa Escola
d'Administració Pública. Són exemples.
Hi ha amenaces, a més, sobre el nostre patrimoni m u13

�seístic i altres serveis municipals, víctimes de la cobdícia
del DOG. I no em quedo en la formulació d'hipotesis ni
en !'advertencia de perills. Anuncio fermament que la
ciutat de Barcelona no contemplara impassible com es
desvíen els llegats les donacions j les adquisicions culturals que tants ciutadans meritoris v~n acu_mu~ar ~'!-r~nt
segles sota el no m protector de la pnmera mshtuc10 cmtadana cap a mans cobejoses de posseir.
¿Com és possíble que nos hagi volgut entenclre_que ~1
nostre primer deure com a representants de l mteres
públic i quan die ~ostre em ~efere~xo alde~re de tot~ és
i ha de ser el del millor servet posstble als cmtadans 1 no
el de la formulació de propostes d'acumulació de poder
en una sola institució? ¿Com és possible que el Laboratori Municipal de Barcelona el del Dr. Turró el de Pere
Domingo el que va ser laboratori de referencia pera tot
Catalunya durant la Generalitat republicana i que té actualment aquest caracter segons el conveni signat amb el
Consell Executiu sigui abandonat perla primera institució catalana en benefici d'un laboratori substitutiu i difícil de justificar que, aixo sí podra dur al capda ant el
retol de propietat de la conselleria corresponent? ¿Per
que aquesta passió pel retol , perla propietat o per ambdues coses alhora?
Vull que vostes sapiguen que aquest laboratori alte~­
natiu si s'edifica es bast1ra en part en un solar ced1t
gratultament per 1' Ajuntament de Barcelona perque
l'alcalde que els parla es va negar a utilitzar arguments
de propietat immobiliaria per obstaculitzar_un projec~e
que sanitariament parlant no és gens convmcent. Va1g
convidar el conseller de Sanitat en fer-li donació del
solar a convencer la ciutat i de fet tot Catalunya que el
projecte és sanitariament justificat. 1 encara estic esperant més ben dit comen9o a desesperar que la netedat,
el plantejament deis problemes alla on toca 1 intent
d acotar camps de seriositat en la producció de serveis al
nivell més adient de 1 administració no comporti una
14

~rima.a les actit_u~s més adquisitives, purament adquisihves, 1 en defimtiva a les actituds alienes a l'interes dels
ciutadans.
Realment, l'any 1983 no ha contribult a aclarir els
papers respectius en la producció de serveis públics.
L' Ajuntament de Barcelona, modestament treballant-hi mo!t,. i ai,xo ho puc dir sense problemes p~rque ha
estat el ment d uns col.laboradors lliurats totalment al
treball perla ciutat, va trobant la seva via de normalització. Aque_st any han estat aprovats dos pressupostos, el
del 1983 1 el del 1984, tots dos en certa manera histories. El del 1983 ha estat el primer pressupost equilibrat
des del 1974. El del 1984 ha estat el primer aprovat
abans de cap q'any. Hem apro at també el programa de
q~atre anys. Es un primer intent sens dubte i es pot
millorar mo!t. Després en parlarem. Pero jo em pregunto: ¿és que hi ha cap altra administració que hagi aprovat
en la seva cambra maxima el que pensa fer durant el
~andat ~~ quatre any~? ¿N'hi ha cap que hagi fet el difícil exercici de convertir el programa electoral en programa de govern?
Entre tots l~~m d'_a,nar imposant uns habits de govern i
de responsabllitzacw del govern que s'han de predir: pel
de~embre el pressupost· pel gener, la liquidació de l'antenor· per cap d any o al fmal del bienni les memories
d'actuació i el balan&lt;;; al comen&lt;;ament del mandat, el
pro~r~ma de_ govern;_ d'any en any, els programes d'inversiO, especlficant-h1la intertemporalitat dels projectes
-quant s'ha gastat en programes anteriors i quant resta
per a programes posteriors.
Aixo és autentica obra de govern, en el millor sentit.
No ho és la inauguració precipitada d'un tren prototipus
que no s'ha provat abans i que ha de ser retirat immediat~m~nt, a més compro~etent innecessariament el prestig1 duna empresa local lDlportant. No ho és tampoc la
inauguració d'un nou tram de línia de metro si no es diu
que l'obra va ser desblocada per una administració ante-

15

�rior i no s'estudien les reestructuracions de línies i de
costums que la nova situació imposa. Per exemple: que
els 150.000 habitants de Santa Coloma hagin redui"t a la
meitat el temps de trasllat de la plac;a de la Vila a la pl~c;a
de Catalunya -vint-i-vuit minuts menys- és una petlta
revolució que tots els nivells de govern implicats han
d'acompanyar de mesures complementaries i d'adaptacions conceptuals. La primera: re~oneixer d'~na vega~a
!'existencia d'una ciutat metropolitana, que m a Madnd
ni -més greu encara- a la plac;a de Sant J aume compta
encara amb una acceptació unanime. I em temo que, un
cop més en aquest cas, com en el d'Ildefons Cerda, no
sigui pri~er Madrid qui caigui del ruc, si em permeten
l'expressió.
.
.
De seguida faré balan&lt;; de les relacwns de la cmtat
amb el govern central. Unes relacions que no són gens
facils ' com vostes poden imaginar. Pero el. que
. potser
costa més de creure és que tampoc no ho s1gum a casa
nostra. Deixin-me prosseguir i acabar aquest tema. No
és facil creure-ho perque, m entre 1'Ajuntament ha pogut
posar ordre en els seus quatre hospitals, un ordre encara
insuficient pero palpable, mesurable estadística~en~ ,
!'Hospital de Sant Pau s enfonsa lentament en un deficit
superior als cinc-cents milions anyals, tot i gaudir d'un
concert molt més favorable amb l'Institut Catala de la
Salut. I és trist veure com es va cobrint part d'aquest
deficit amb l'alienació de propietats.
És imprescindible una renovació d'aquesta institució,
fundada per 1'Ajuntament i l'Església al segle XV, _que la
presidencia nomenada recentment per la Ge~erahtat n~
ha ajudat a endegar. I cal fer-ho en el marc duna defimció del conjunt hospitalari de Barcelona. Hi ha confusió
en els ciutadans sobre on anar, que és millor, que els
toca, de qui depenen les ambulancies, a qui re~lam':l!·. s~
no hi ha ronyons per fer un trasplantament o SI la diahsi
ha demostrat ser una sangonera económica i prou.
Se'm dira un altre cop: falta la Llei de sanitat. I no és
16

ce~. No calla Llei de sanitat perque tot marxi una mica

millor. Cal admetre responsabilitats coordinar passar a
un enfocament de multinivell de govern no posar sempre per davant els problemes de les competencies i del
poder, mentre s esllangueixen institucions seculars i els
ciutadans s ho miren sense entendre-ho.
Deixin-me di.r més. El Consorci del Liceu -que el meu
~redeces~or en el carrec va ajudar tant i tant perque exishs per aiXo ha augmentat la qualitat de 1opera de Barcelona fins a consagrar-se de nou indiscutiblement com
!'operad Espanya igual com La Scala ho ésa Italia- té
un deficit no preocupant pero si seriós i aquest deficit
¿no h~~a ~e ser logicament ates amb una participaciÓ
del Mrmsten de Cultura, que em consta que té voluntat
de ser-hi? De ser-hi no de manar-hi. Dones bé: també
aquesta solució compartida de l'opera de Barcelona enso:peg? amb. lentituds que espero que seran ven&lt;;udes
av1at 1 que son producte d una obsessió desmesurada pel
tema de les competencies exclusives.
¿Qui beneficia que l'Estat italia subvencioni La Scala?
Evidentment Italia, i fins i tot, si vostes volen, !'opera
europ~a,yero en priiR-er lloc Mila. L'alcalde de Mila, que
va ass1st1r a la premzere del Liceu d'aquesta temporada,
n? té cap dubte pel que fa a aixo. I jo tampoc en el cas del
L1ceu.
La formació del Consorci del Palau de la Música amb
la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament, ha permes
repensar el Palau i la seva relació amb l'Orfeó Catala. El
Banc de Credit Industrial, que presideix Rafael Suñol
ha concedit, ja fa un any, un credit de dos-cents milion~
peral rem_odelatge del Palau, segons el magnífic projecte
d~ Clotet 1 Tusquets. Lamentablement, el credit esta per
d1sposar. Els serveis de patrimoni de la Conselleria de
Cultura qüestionen detalls de la realització del projecte
que afecta un edifici catalogat i per tant ha de ser tractat
amb cura. No és facil conjuminar aquesta inversió amb
la queja esta fent la mateixa conselleria a la fa&lt;;ana i al
17

�sostre. o és facil, pero no hauria de ser impossible i el
Palau es mereix que igui possible aviat.
Fóra un error concloure del que he dit que l'actual
govem de Catalunya en realitat esta extremant el
compte en materia de disciplina urbanística. Lluny
d aixo el Palau Moja, el Poliorama, el Pal~~ Robert
1 antena de TV3 al Tibidabo etc. tenen vtcis lleus o
greus de tramitació que 1' Ajuntament de Barcel~n.a ,ha
tractat amb una delicadesa extrema i athora amb diligenCia.
. , ·
t
Hi ha una cosa gue em preocupa extraordmaname~
en aquest temes. Es -tornero-hi-la manca d'assumpctó
deis papers que pertoquen a cada ambit de govern. El
govern de Catalunya no P&lt;?t no_ re~pectar les ordef.lél?C~~
urbanistiques. Abans-~ ,abtr va~g SI~~ !a n~-adiD1D1SSIO
a tramit duna al-legac10 duna mst1tuc10 pn ada, q~e a
ser presentada fora de termini contra una sanctó de
200.000 pessetes pe~ infr~cció ~e les ordenances u~­
banístiques. Molt sovmt hatg de st~ar ordres de demol;ció d'obres irregulars. 1 mentre stgno penso que no es
logic que les institucions públiques done~ exemple de
mútua benevolencia. Així no estero con trumt 1 Estat ~n
el millor sentit. No és possible continuar per aquesta vta.
No podem consagrar la irresponsabilitat pública coro a
normal.
El 1983 m ensenya que potser no hem de 0rma~ tants
convenís puntuals -benvinguts tanmate1x- 1 que
hauríem de procurar en canvi unes normes de c&lt;:mducta Pactar no escriure ni legislar. Potser no caldra. Pacta~ amb temps amb dialeg més modificacions indui"des
per 1 experiencia. Pero per a aixo cal u~ dialeg fr,~nc entre les institucions. Exigent pero franc, ~ aquest d_taleg n~
ha estat possible més que d'una forma hmttada mtermttent i al capdavall sense resultats.
.
.
He' parlat de 1evolució de temes relatms als servets
personals o socials en general, temes que _tothom_ r~co­
neix que són i han de ser de competencia muruc1pal
18

quant a la seva gestió. També he parlat de la necessitat
totalment incomplerta aquest any de coordinar in erions de programar-les, d actuar objectivament sobre el
territori. Hem de fugir de la concepció de l estat i de
l'~utonomia coro a mecanismes de repartiment discreCIOnal de_ recur os. I bem d'oposar-nos i ens hi oposarem als mtents darrers no ja de repartir en funció de
criteris subjectius, sinó planerament de substituir 1 Administració local passant als nivells superior el que
podriem anomenar acció directa en serveis de contacte
directe al detall amb el ciutada.
¡Que n és d'equivocat aquest mode d'actuació. ¡Coro
ens ho retraura la historia d'aquí aben poc!
~o. e~ tracta insisteixo de defensar competencies per
pnnc1p1. Es tracta d'objectivar 1 acció pública i de donar
als ciutadans dues coses albora: els serveis i la manera de
controlar-los· els serveis i la manera d'avaluar-los de
responsabilitzar unívocament els responsables certs.
No defenso per principi que tot el que han estat fent
históricament els ajuntaments i concretament la ciutat
de Barcelona bo hagi de continuar gestionant l'Ajuntament. Encara que hi tinc una tirada, que correspon a un
taranna solid d'aquest pais. Segurament hi ha materies
COf? ara la formació professional que estarien millor insendes en un esquema d'abast nacional.
En tot cas é ben segur que n'hi ha d altres d alta
especialització com la música classica -queja he esmentat- els temes d investigació -1 Ajuntament té un caramull d'instituts practicament uni ersitaris com lIME
l'IMlPAE 1 IIM el Botanic etc.- que reclamen enfocaments a diferents nivells amb una possible presencia
d'unes universitats dotades propiament de flexibilitat i
de recursos per assumir tasques que li són en part molt
propies. Dones el que esta passant no és aixó· el Conservatori Municipal que és l'autentic conservatori de Catalunya diguem-ho ben dar no és assistit sinó «competit»
pel Govem autonómic.
19

�De tot plegat potser en traurem .algunes .con?eq~en­
cies profitoses ja que la competencia entre mstituc~o.l!s
públiques no és dolenta en si. Amb una do~le condicw:
que el cost de la duplicació no sigui excess1vament ~t ~
que el benefici sí que ho sigui. I aix6 nom~s pot succerr ~
no sempre en activitats altamen,t espe.c;ah~zades. Ma1
per mai en serveis personal d atenc10 dtrecta a un
públic massiu.
.
Succeeix ha succe'it aquest any, que en determmades
ocasions la competencia s'estableix en un all!bit c~Il?o~a­
tiu. Certs funcionaris, descontents de la rutma htstonca
o de les reformes per canviar-la en volel) crear una de
nova i se ls ofereix aquesta possibilitat. Es a dir que la
competencia s estableix no en la deman~a en, terme~
economics sinó en l'oferta. o é que el cmtada ulgw
triar· és el funcionari el qui pot triar.
Aquest fenomen que té algun aspect~ positiu, és. més
preocupant encara perque per aquesta y1~ estero estlm~­
lant no sabem ben bé que. ¿La producttvJtat? ¿~a. creativitat? ¿O més aviat la possibilitat de crear cond1c1ons de
treball noves sense reformar i amortitzar les antigues?
Hi ha a més un factor de manca de llibertat en tot
aquest procés que ~o t_', res d'afala~a~or per ~ _les,pe.rspecti ves de la conshtucw d una auten~1ca func10 pubh~a
al servei del poble-un dels grans deficlts de la nostra historia.
Cal sens dubte entrar en temes relatius a la configura' nostre territori
'
'
ció del
i el seu govern, temes, com es
sabut eminentment sensibles.
L Ajuntament de Barcelona, el 12 de desembre, va
aprovar una nova divisió de districtes i ho va fer per
unanirnitat. De divisions de districtes, n'hi ha hagut tres
en els darrers 120 anys. Vull dir que han estat i han de ser
estables, pel damunt de les majories polítiques relatives
en un mandat.
S'ha aconseguit fer aquesta divisió amb un consens
total, i el tema no era gens facil. Barcelona tindra deu
20

districtes entre 150.000 i 300.000 habitants. És a dir
prou. grans, P.erq!-le la d~sce_ntrali tzació sigui efectiva i
afect1 el mmn~ 1mprescmd1ble de serveis significatius.
S'ha aconsegmt ~~~é conjuminar ~questa exigencia
a~~ el respecte h1stonc. Totes les antlgues viles i muniClpiS entre muralla rius i Collserola llevat d'un han
recuperat la seva personalitat: Sants les Corts SarriaSant .Gervasi Horta-Sant Andreu Gracia Sant Martí.
E!s etxamples antics i nous -el mateix Eixample de Cerda el Poblenou el Poble Sec i el districte de Nou Barrisqueden ben resoJts. El Raval i la Barceloneta s'incorporen per fi al districte representatiu al de la Barcelona
Vella. Encara més, es prefigura una unitat de dimensió
seiJ?.~lant a!s ,munic~pis mitj~s de 1entorn metropolita
facilitant a1x1 una vmculacw alhora estreta i respectuosa que ha d anar progressant en els dos an s que vindran.
H~ ,estat el res!Jltat ~e la toss~deria del trebail parsimo~I~s del senut. de 1oportumtat i de la capacitat pedago.gica persuas1~a dels responsables del projecte.
Sent1t de 1oporturutat perque aquest tema que hauria
po~t estar madur fa ~os~? un any o u~ any i mig, es va
~ryar fins a la constltucw del segon aJuntament democrabc.
El mateix am fer amb el projecte de la Carta municipal. o sé si aquí hem estat tan encertats. Confesso que
el tema no ha progressat. Raons legislatives i raons personals e~ barre~en t::n l'expli_cació d'aquesta fallada.
o soc pa~~dan de l'h1perrealisme en política i
menys en pohuca local que com molt bé a saber-ho
entendre ~~ president Tarradellas és un ambit que cal
respectar 1 encoratjar un ambit on el calcul fred ha de
cedir el pas ben sovint a la humanitat i a la proximitat
amb.~ls problemes.I;'hiperrealisme que condemna tal i
tal q~estló fins d ~q~1 a un any o dos en virtut del fet que
no hi ha pr~u ma~ona, o perqué ~es eleccions s apropen
em fan sentir sovmt vergonya al1ena. Penso: ¡tant de bo
21

�que els ciutadans no sapiguen que estero arx}vant temes!
L'Ordenació Territorial de Catalunya n'~s l'exem~le
precís. ¿Que se n'ha fet? ¿On és el c.o~~rcah~me, on son
les vegueries, les regions, la potenc1ac~o de 1autogovem
arreu de Catalunya? Els nostres somrus han anata par~r
a la paperera de l'hiperrealisme. «No ése~ moment,_ no es
el moment&gt;&gt;, es diu_. En aquests ~~os, stgueu maltJ?tencionats. Cerqueu-h1 una altra rao 1 la trobareu gatrebé
sempre.
. , d
.,
En el tema de la inoperancia en matena d or. enaci&lt;?
territorial jo suggereixo anar a bus~ la causa Pf_lf!lera, 1
no aparent en l'unitarisme -el morusme que dmen els
filósofs- q~e preva! en el nostre país ~c~alment, e~cara
que no durant gaire temps, almenys ~x1 ho espero, 1que
comentaré en tractar de l'estat de la cmta~. Ja avan&lt;;o que
la millor definició d'aquest estat d'espent és que «Catalunya és una&gt;&gt;.
Si la hipótesi és valida, ¿com ?O entendr_e ~ue la se~a
divisió, encara que sigui territonal, produe1x1 una al.lergia paralitzadora?
.
.
,
En aquest moment, la ideologta domma_nt ~o es co:marcalista. Diguem-ho b~n clar. ~ot ~er pa,trahsta, pero
aquesta és una altr,a ~ü~s.t1ó. El pa1ral1~me es un producte típicament urba 1 t1p1cament m~diqcre. No té. res ~
veure amb el camp ni amb la pages1a. Es un so~m. urba
mal dirigit. Aquest any s'han produ'it, en canv1, 1 més
d'uo cop, afirmacions 9'enfrontam~nt entre aquesta
«Catalunya una&gt;&gt; teórica 1 la seva capttal, Barcelona. En
comptes d'estructurar el territori sólidament, es parla de
«contrapesos» a la capital. Es tracta d'un en_focamel_lt
simplista, medmi~, 0neces_sari i d'efectes que JO $osana
qualificar de perniciosos_, s1 no fos que no cree, smcerament en la seva eficacta. En sentrrem a parlar molt,
d'aq~est tema, en el futur, en l'immediat i en _el ~o tan
immediat. El fet és que no s'ha fet res en maten~ d ardenació territorial. El fet és que l'Area Metropolitana d~
Barcelona, que avui és !'autentica capital de Catalunya 1

22

una capital d'Espanya, no em cansaré de repetir-ho va
adquirint empenta i coratge sense que aixo se li vuigui
reconeixer des de dalt. L'altre dia em deia algú que Barcelona és petita, que tots som amics i coneguts. És fals.
Barcelona, la Barcelona metropolitana, la capital social
de Catalunya, si voleo, té més de tres milions d'habitants, la majoria, óbviament, desconeguts en el seu taranna, en el seu entom i en els seus costums, en les seves
tragedies i en les seves emocions.
¿Algú deis assistents coneix el pare de Torreblanca
Can Mercader, el Museu Historie de Gava, el de Mont~
gat, les Caves de Tiana, les mil fonts de ColJserola? ¿Algú
sap on és 9an Pasqual, Can Masdéu, Maspins, Can Galopa? ¿QUJ ha estat a Cinco Rosas, a Singuerlín, al Fondo, a Pomar? Ho ten.im tot en un radi de divuit quilón~etres, en una superfície de 400 quilornetres, -Madridcmtat en té 600-, on viuen densament els milions de
ciutadants que he dit.
De vegades coneixem més el Pirineu, l'Emporda o el
Penedes que no pas la nostra propia ciutat metropolitana desfeta i malfeta perla historia dels darrers cinquanta anys, pero enormement diversa, potent, fascinadora.
L'hem de coneixer. I aixó vol dir lleis i vol dir inversions
moltes, moltíssimes més inversions de les que s'hi estan
fent._ Tot i la d~dicació entusiastica deis ajuntaments respectms, ens hl hem d'abocar des de tots els ambits.
L'any 1983 ha estat el del naixement real de l'esperan9a metropolitana. Pero, pel fet de no haver-hi plantejaments territorials en l'ambit catala, no hem passat de
l'esperan9a. L'any vinent ens ha de dur un salt important
endavant, en aquest punt. Altrament, deixin-me ser
lacónic, Catalunya bo tindra molt malament. O el teixit
industrial terciari europeu s'estén cap a casa nostra, o hi
entrem realment, o el nostre futur l'haurem de reduir a
una escala que no té _res a veure amb L'arrogancia de les
nostres paraules hab1tuals. En aquest punt és essencial
que la capital funcioni. Ha de ser, no la concentració,

23

�sinó la plataforma de llan9ament. D'aquí les dimension~
i l'abast del projecte olímpic, que tirara endavant o no h1
tirara -falta molt i molt pel 1992- pero que es tracta
d'un esperó que tots acceptem per J?Osara~ dia le~ n,ost~es
estructures de recepció, de comumcac10 1 tambe, ,o~v1a­
ment, per fer una revolució absolutament necessana en
l'esport de base i en l'esport escolar.
.
U na ciutat no esquifida pero sí densa, una cmtat no
capital d Estat pero sí ambici?~a ha de voler ~quest projecte, com va voler les exJ?OSlCions del 1888 1 del _1~29,
per expandir-se ella mateiXa e? tot~ la seva pr~d1g10sa
creativitat. 1 aquest cop es proJectara com a capital metropolitana -com als vuitant~ i noranta d_el segle passat.
La generació dels nostres avis va constrUir la Barcelona
,
estricta d'avui.
.
Aquest cop la construcció sera rt:con~tru~ció. ~es
cara, més dificil pero també més poss1ble ~,mes apasswnant. Aquesta vegada sera una reconstrucc10 respect_uos_a
de la voluntat d'autonomia loca! de cadascun d_els vmt-Iset municipis que componen l Area Metropoht~a.
1 una altra condició: ha d'afermar-se coma proJecte al
servei de Catalunya i de tot Espanya. 1 ha de ser-ho realment.
., ,
Quan recentment, el 13 de d~sembre, el Com1te 01 Impic Espanyol aprovava la candidatura de Bar~elona per
als Jocs del1992 firma una primera etapa dehcada, feta
amb mesura i co'ntenció, d'elaboració del projec~e. Ara
resta la promoció inte.m.a.cional i, ~ob~etot, no fenr amb
arrogancia la suscept1b1htat. de nmgu -except~ la deis
irritats a priori com el pr~~ndent ,d~ l~ Junta d Andalusia- sinó posar-se al serve1 del pa1s 1 d Espanya. Tots en
podem treure profit. Juguem-hi.
.
Jugar-hi fort i bé vol dir també estructl.~rar senosament les nostres infrastructures. Els voldna parlar de
tres temes que durant l'any 1983 m'han pr~oc~pat_espe­
cialment i que no acabo de veure enfo~at~ ~nstltucwnal­
ment, tot i que estan sanejats delllast h1stonc: el Consor24

ci _de la Zon_a Franca, Mercabarna i les estacions de camiOns TIR 1 de vagons TIF.
N o els vull cans~r més amb un balan9 en el qual encara
falten co~es. He _dit les que en aquest moment tinc més
p~es~nts 1 necess1ten més de l'ajut d'una bona ventilació
publica.
Parlem u!l sego-!1 de l'estat de la ciutat, molt breument.
Barcelona es avm una ciutat financerament neta; amb
UJ? P!oblema pendent en aquest sentit, el del transport
pubhc.
Aqui és ~ecessa~ fer esment de les relacions amb 1 Estat c_entral J tambe de retop, am.b la Generalitat.
~~ ha dos tem~s més d'un altre caracter que in.flueixen
en_ I e~tat de la cmtat: la ~eguretat i la independencia de
cnten. Respecte de la pnmera podem fer coses i les fa~em. Respecte de la segona vull fer un toe d'atenció aquí
1 ara.
Crido els esperits independents de la ciutat a revoltarse contra a9?est estat de les coses. A revoltar-s'hi pacificamen_t utilitzant la ploma i la paraula. Defenso el dret
de la ~m~at _a la diversitat i al plura~s~e, el dret al dialeg
a la dialectlca enfront del predomtru de les adhesions i
deis_ a1:1atemes. La ciutat necessita aixó. Necessita esdeverur. 1 no només ser. L'obsessió per ser pel que som
par~.htza. ~emostrem-ho i no en parlem tant.
L equac10 entre les arrels locals i la projecció exterior
tan emprada actualment, és certa. L'una és condició de
l'altra. Pero és diferent el gest dels que la diuen del
d'aquells que_la practiquen: un Miró un Casals un Sert
etc., I!i prac~Ic:aven . Altres es dediquen a esbombar-la.
~o~es els d1re una c&lt;?sa per a~ab~r: els uns són imprescmdibles els altres son prescmd1bles. La vida triomfa
fina!ment, sempre, sobre els seus cronistes. Barcelona és
la VIda. Practiquem-la.
Associació de la Premsa de Barcelona
29 de desembre del 1983
25

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35766">
                <text>L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35767">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35768">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35769">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35770">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35771">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35772">
                <text>Balanç</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35773">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35775">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35776">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35777">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35778">
                <text>Col·legi de Periodistes de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41400">
                <text>1983-12-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43787">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35779">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2594" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1406">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2594/caminant_junts.jpg</src>
        <authentication>2a00442afc38a9a93fb464129622100f</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35749">
                <text>Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall: caminant junts per la ciutat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35750">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35751">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35752">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35753">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35754">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35755">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35756">
                <text>Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35757">
                <text>Laia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35758">
                <text>1984</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35759">
                <text>Febrés, Xavier (editor)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35760">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35761">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35762">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35763">
                <text>Conversa transcrita per Xavier Febrés, entre l'alcalde Pasqual Maragall i la regidora de cultura Maria Aurèlia Capmany.&#13;
&#13;
Entre els dos aborden els principals reptes que cal afrontar a Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa, a finals del segle XX.&#13;
&#13;
El llibre és el primer número de la col·lecció "Diàlegs a Barcelona", publicada per l'Ajuntament de Barcelona i dirigida pel periodista Xavier Febrés.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35764">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35765">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="674" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="376">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/674/19840103_LV.pdf</src>
        <authentication>81bc87082cb20b6c8993dfb63ff421b7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42050">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

LA VANGUARDIA 15

1CataluñalBarcelona

MARTES,
3ENERO
1984

1983:unañotensoperogratificante

La Diputación
ha invertido
362 millonesen
la conservación

politano. En realidad, no perte para ello se instrumente el nom
nece ya a la Barcelona estricta y bre de Cataluña.
Se utiliza el todo contra la
municipal. Debe irse transfor
mando en una zona industrial- parte. Una Cataluña pura y
-terciaria blanda, amable, ajar- dura cuyos componentes, ciu
dinada, dotada de servicios de dades y ciudadanos, son vistos o
restauración y de otros comple bien como presuntos laminadoMercabarna,
La Diputación de Barce
mentarios. El Cinturón Litoral res de su unicidad, de su ser in
menospreciado
lona dedicó 362millones de
y los cinturones de ronda la mutable, o bien como ciegos sig
pesetas entre 1982 y 1983
Conviene recordar aquí que acercarán a Badalonay el Vallés natarios de un contrato de
para catalogación y conser—
—con
la
consiguiente
incidencia
adhesión.
A
escoger.
En
el
peor
Comoes imposible hacer ba gro. Pero anuncian que la ten- Mercamadrid, un mercado cen en la baja de los precios alimen de los casos, una vez muertos, se
vación de monumentos, se—
lance del tenso año que ha con- Sión continuada de tres años de tral que iba muy retrasado en su ticios— tanto como lo está ya de les declarará grandes naciona
gún ha declarado el presi
cluido en tan limitado espacio, productivismo y amortización constitución y lanzamiento, ha los municipios del Baix Llobre listas lo que no nos atrevimos a
dente de la corporación. Del
prefiero concentrarme en el de- de puestos de trabajo merece pasado este año a ser el primero gat.
total invertido, 176 millo—
decirles en vida—intentando así
sarrollo de un ejemplo concreto ahora una atención y un respe de España, una vez sus instala
nes corresponden al presu
En
la
Zona
Franca
se
han
msconsumar
la
confusión
entre
un
de loque nos ha deparado 1983. to. La consolidación del suelo y ciones han quedado completa talado periódicos importantes, país y un partido.
puesto ordinario y el resto al
Se tratade los mercados centra— la diversificación de instalacio das. Mercamadrid reexpide in servicios municipales diversos,
de inversiones.
La capital hoy metropolita
les de Barcelona.Es un ejemplo nes requerirán una ampliación cluso a Extremadura y Galicia. zonas deportivas y la oficina na—
En declaraciones a Euro—
de
Cataluña,
las
ciudades
Pero Mercabarna es ya un
que lo contiene todo si nos es—de capital, suma de voluntades y
pa Press, el presidente de la
de
Cataluña,
y
sus
ciudadanos,
olímpica.
Es
por
ahí
que
hay
forzamos en analizarlo a fondo. confluencia de contribuciones. mercado primario de ámbito que ir. Si perdemos este tren de se merecen también una cuota
Diputación señaló que en
La operación está planeada y superior al estrictamente me- competitividad mercantil e in— de respeto y prestigio. Por su esHace un par de años Merca
las últimas dos décadas la
barna, el mercado central de en marcha. El Ayuntamiento de tropolitano y tiene una poten dustrial-terciaria, Cataluña y, fuerzo. No se merecen que se les
tarea de la Diputación en
frutas yverduras y nuevo mata- Barcelona aportará su cuota. La cialidad de expansión enorme a en buena medida, España lo trate, cuando conviene, de
este campo —quetanto prodero, cerraba el ejercicio con Coporación Metropolitana de lo largo de la línea litoral de Le- tendrán un poco peor, bastante “contrapesos” de otras ciuda
tagonismO tuvo a partir de
pérdidas, a pesar de no pagar Barcelona entrará en el capital vante e, incluso, dentro de la peor.
1915 con la Mancomunitat
des.
prácticamente por el suelo ocu— de Mercabarna, lo que es lógico Comunidad Económica Eurode Cataluña— habían desSin
embargo,
este
objetivo
no
pea.
Todo
es
proponérselo.
pado en la Zona Franca. En si se tiene en cuenta que el mer—
cendido notablemente.
compartido por todas las iris- Claridad y coherenciaen
1 982Mercabarnaobtuvo un be- cado es básicamente metropoli— Pues bien, el Gobierno Pujol es
Antoni Dalmau afirmó
tituciones
de
gobierno.
La
ciu
neficiode tres millones. El pasa- tano, aunque no sólo metropoli —,falto de dinero?—ha gastado dad y el Area Metropolitana lo 1984
que “no somos partidarios
do año,que ha visto la incorpo— tano. Mercasa, la sociedad esta- 200 millones en un mercado de persiguen en solitario. La Ad Los ciudadanos de a pie acep— de pequeñas subvenciones
ración al complejo del Mercado tal que participa en un 49 por la flor alternativo, en Vilassarde ministración central simple- tan, por lo común, que se está
indiscriminadas y de actua
Central de Pescado —conla Ii- ciento, contribuirá también, un Dalt, que actualmente es muy mente no lo combate. El Go— trabajando con fe. Conviene
ciones dispersas, sino que
poco
rentable
para
los
vendedo
beración consiguiente de un poco a regañadientes. El Gorealizamos
actuaciones a
Pujol lo ignora, en el me- ahora empezar a distinguir.
gran localcentral muy bien ubi bierno actual de Cataluña no res. Es una operación que po- bierno
fondo,
desde
la investiga
Quién
trabaja
en
qué
y
cómo.
dría haberse planteado como un jor de los casos.
cado, junto al Parc de la Ciuta quiere entrar.
ción arqueológica hasta la
Los
ciudanos
con
firma
adop
Aparentemente, son dos los complemento del Mercado
della—,el ejercicio se cerró con
restauración monumental.
tan, en general, una actitud de
un beneficio cercano a los 30 motivos que explican la decisión Central de la Flor, como un Críticas engañosas
En el servicio de catalo
mayor
reserva.
Unos
pocos
endel Gobierno Pujol de no entrar mercado de origen en el mismo
millonesde pesetas.
gación y conservación de
tran
en
el
ditirambo
oficialista.
Esta
es
en
cierto
modo
la
im
Está actualmente en marcha en Mercabarna. Uno de ellos se- corazón de la zona productora
monumentos de la Dipu
de forma mós retorcida,
la instalacióndel Mercado de la ría la falta de dinero. El segun del clavel. Pero no se quiso ha- presión, a un tiempo gratifican- Otros,
tación se encuentran 80.000
logran
unos
efectos
parecidos
te —seha trabajado bien—,y enFlor —queliberará a su vez otro do, que las comunidades autó cer así.
fichas. Entre los años 1981y
apelando
a
la
decepción
frente
a
tristecedora
o,
si
se
quiere,
desEs más. Se han autorizado
magnífico espacio en Mont nornas no quieren comprar las
1 982 se iniciaron diecisiete
los
gobiernos
desde
una
teórica
julc— y del Centro Polivalente participaciones de Mercasa en mataderos en Pallejá —con la gastadora, que predomina en el izquierda a la que, en realidad,
proyectos de restauración y
de productosno perecederos. El sus mercados territoriales res— consecuencia de una disminu ánimo cuando miramos atrás al están fustigando sin contempla
en la actualidad hay treinta
1983
que
acába
de
concluir.
año próximo el suelo ocupado pectivos. Reclaman la herencia ción de ventas del 20 por ciento
en marcha.
ciones.
Permítaseme en este momen
será propiedadde Mercabarna. pura y simple de las acciones de en el matadero de Mercabarna—
Y
están
en
su
derecho.
Pero
to
una
reflexión
en
voz
alta.
y
en
Casteilbisbal.
Son
iniciati
Ramon Mas, el gerente, y su la propia sociedad matriz por
Me resisto a admitir que a no puedo dejar de imaginarme a
equipo están haciendo el mila transferencia gratuita. O, como vas más o menos privadas, poco
revolviéndose en su tum
pensadas, que pronto entrarán unos les corresponda lidiar el Hegel
en dificultades. Convendría te crimen, la suciedad, la conges ba ante tanto funcionario dede la sociedad civil.
ner en cuenta al respecto que tión del tráfico, los impuestos, fensor
Este año 1984 debe traernos
Rungis, el mercado central de las reducciones de plantillas, los clarificaciones
y coherencia. Lo
París, cuenta con un perímetro traslados difíciles... con el obje— deseo de todo corazón.
1 Milesdearticuloa
de protección, en el que están tivo de ofrecer un gramo más de
I
Ejemplo:
prohibidas las operaciones al seguridad, limpieza, fluidez cir
PASQUAL MARAGALL
Pendientes
mayor, de un radio de 40 kiló culatoria, transparencia fiscal y
Alcalde de Barcelona11ORO—PedrerÇo
productividad. A unos solametros.
IlDesde
No ha predominado aquí la mente...
Ptas. 2OO
responsabilidad de gobierno.
¡Qué gran engaño estamos
16 deeneroe marzode 1984. 100 horas 10 semanas.CAMA&amp;
La Zona Franca de Barcelo fraguando!
RA OFICIAL
DECOMERCIO.INDUSTRIAY NAVEGACIO, CEN
&amp;
Me resisto a admitir que la COMPRA
na, uno de los polígonos indus
TRO DEESTUDIOSDE ECONOMIAINTERNACIONAL
CEDEIN
triales más importantes de ciudadanía no se revuelva con JOYAS
MLJNTANER
1283232024
Informacióne ¡nscrlpción:CEDEIN.Oficina de la Cámara. Amtra el maniqueísmo que se le
Europa,
debe
irse
convirticndo
Entre
Provenza
y Mallorca;0]
pie, 11 de 9 a 2 Barcelona-2.Tel.318-08-74
MIJNTANER
128 3232024;0]
en un auténtico distrito metro- propone. Subleva el ánimo que
mal menor, la herencia de las
participaciones de Mercasa en
los respectivos mercados, es decir, Mercabarna en el caso concreto de Cataluña.

A lo largo de un balance sobre la actuación del
Ayuntamiento en 1983, el alcalde de Barcelona, Pas
qual Maragali, llama la atención sobre la incom
prensión que parece existir en diversos estamentos
de la Administración pública catalana en torno a los
esfuerzos municipales realizados para mejorar la
gestión pública del AyuntamientodeBarcelona.

de monumentos

—

—

REGALOS
ECONOMICOS

CURSOPROFESIONAL
deExportación
e Importación
DIPLOMA
DELAGENERALITAT
DECATALUNYA
—

1DECALIDAD
JOYERIA’

41
1

I

GES

—

cow

GEms

GOLD

1

,

—

Exposicio
deNADAL

CHIFÉ &amp; ESCODAS. L

,

O*O’AL

4&amp;

1LP

311 4

Q

FINS EL 8 de GENER

EXPOSICIO D’AQUAREL-LES

PLJGET

AB4RVs

M ELI LLA LEON AROSA PASAJES
STA. MARIA PARAMO
RASTRILLO de los
POLVAZARES;1]
-

-

-

PETRITXOL,5 y 8

-

Grácia,
P.o 43

SYRA

«BONES
FESTES»
CALSINA CAPELLA
J. MERCADE MIRO
PAU ROG PICASSO
AVILA
-

-

-

-

1
J

,

SALPÇ1’1
de Cent. 323

318-87-36
T.

31B-70--20
Teli.

GALERIA JOAN PRATS

-

:;0]

-

JI

GALERIAS
PASEO
MAÑANA
oe GRACIA,
NAUGURACION
e AUGUSTA
TCL.
2163211

GaleríadeArte
El CorteInglés

enDiagonal:
ANTONIO RAMOS

, 1

c.

«ENTORN D’UNA PINTURA))

:Jó.C$tl:a,ll,1

-

-

1840--

TI

PEREJAUME

r

OLIS,OBJECTES
1 POSTALS

ç;1]

-

GRAU SALA JANSANA
MANOLO O. SACHAROFF
SOLER JOVE SUNYER y
ARRUFAT;1]
-

-

A

DI

EJCPOSICIONIS;1]

gpone

OJeos
Del

—

Desembre 1983 Gener 1984
-

Rambla de Catalunya, 54

‘

Barcelona -7;0]

BANCO EXTERIOR
DE ESPAÑA
Paseo de Gracia,19. TeL 301-70-00

Diagonal-Pknta Sótano

PASEO DE GRACIA. 1 14 (DagonaI). TeIéf. 218 33 07;1]

At1IIUCI

PINTADO EN MEXICO

lIiiiie

GALEPIA DE ‘RTF

—

H ANGLADA CAMARASA * U BAIXERAS
R CASAS * R I)URANCAMPS
F GIMENO * J JIMENFZ ARANDA* F ME-IFREN
P PRUNA*E
RECIO*A REYNA*M RICO
y [)F ZUBIAURRF * 1 LLILOAGA
R CANALS *

2 al 25 de Enero
:den4QA:,;0];1]

3ALERV
«IUp
PASSE
de
GRAA»
QIBUJOS,
ACUARB.AS,
GOUACIIES

Gi ronella,Gerzso,Soriano,Felguerez,
Rojo, von Gunten,Cuevas,Toledo
Laborables:de10 a 14y de 17a 21
Festivos:de 10 a 14

Horario de IunLsa sabadoir1Ltuçie de lO -i 2

‘

de

a9

Ganduxer 33 TUs 201 27 11 201 34 47 B4rtelona 21;0]

10 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10197">
                <text>1136</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10199">
                <text>1983: un año tenso pero gratificante</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10201">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10203">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10204">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10207">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10208">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10210">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10211">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10212">
                <text>Balanç </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21706">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14362">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40344">
                <text>1984-01-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10198">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10200">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2567" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1376">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2567/19840302d_00032.pdf</src>
        <authentication>687c0eadd4932b65f32855a429b2403d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42973">
                    <text>"OBRIR CATALUNYA AL MÓN"

VERSIÓ RESUMIDA DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR
PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA EL 2 DE MARÇ DE 1984,
A GIRONA, EN EL MARC DEL CICLE "ELS GRANS REPTES DE LA CATALUNYA
DEL FUTUR".

�Darrerament s'ha tornat a parlar dels greus perills
que está corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tri
bunes s'ha tornat a insistir en la tesi segons la qual el
nostre país es troba en un moment particularment difícil
de la seva história. Se'ns vol fer creure que som ara en
una situació que és més greu que la que viviem fa uns anys.
Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que
mantinguem una actitud tensa i vigilant.

Davant d'aquesta tendència al pesimisme i a la lamentació vull comunicar un misatge d'optimísme i d'il.lu
sió.

El país passa per un moment de frustació que és
evident però aquesta frustació és circumstancial. Es un
pessimisme que es deriva del fet que només una part dels
ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra
de construcció del seu país.

�Z

El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt/
particularment en aquests moments de'campanya electoral
fa dificil veure les coses amb serenitat i equanimitat.
Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu.

El pais té dues opcions molt clares. O bé tancar-ser
protegir-se de les influències exteriors, esforçar-se en
la purificació pròpia i obssersionar-se en la recerca de
les essències propies. Aquesta és la fórmula que ens pro
posa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'ober
tura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confian
9a i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre
que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és
exactament el que el seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguinque sigui.

La diferència és fonamental. La primera alternativa,
la que promou un respecte a unes preteses essències nacio

�3

nats, és una opció immovilista. Es una opció que permet
tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar
d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacio
nalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perqué
és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que admi
nistra benediccions i anatemes.

La segona opció, la que suggereix que el pais, la
nació si voleu, és el que els seus homes volen que sigui,
és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament,
es recolza en el passat peró que assumeix l'evolució impo
ssada pels canvis que es van produint en les relacions
socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió,
de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen
en el país i, també - per qué no?, de confiança en la pròpia història del país, en el seu llegat cultural, en el
geni del país. Es una opció essencialment democràtica, que
no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engresca

�4

dora que pot movilitzar novament les energies del país,
perquè no és excloent i admet molt diverses actituds po
lítiques.

Estem vivint en aquests moments sota l'apoteosi
d'una obssessió essencialista, sota la imposició d'un na
cionalisme que pretén mantenir el país en un estat perma
nent de tensió. L'amenaça exterior es conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge.

�Aquest sí que , és un gran perill per a Catalunya una amenaça quines conseqüencies ja hem començat a copsar.
No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que
són com voldriem que fossin. Perqué ni les coses són com abans
-per a dir-ho ras i curt- ni es viable treballar sobre imatges
o models falsos de la realitat. Que és el que s'ha fet en molts
casos; que és el que se'ns recomana des de les intàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar com nacionalisme
de frigorífic.

No ens podem enganyar a nosaltres mateixos. Cal que treballem el país auténtic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem (canviar si som honestos en el diagnòstic i
si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà,
no n'hem de dubtar el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país.

�Perquè és una realitat, potser trista, potser lamentable,
que s'ha alterat la nostra posició relativa la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fins i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura.

Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de
la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la Península molts materials bàsics de les
Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres
va durar set o vuit anys, potser deu, peró s'ha acabat. I és
molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a
una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una
traducció catalana d'un llibre tan fonamental com "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme" Max Weber.

�Pensem ara en l'orgull que ens produïa també la nostra
relació privilegiada amb Europa. Era relativament normal que els
vols que enllaçaven

Barcelona amb una colla de ciutats euro-

peas fossin més nombrosos que els que sortien de l'aeroport de
Barajas. Aixo també s'ha acabat . Podriem dir que l'equilibri
no es tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents communicacions per autopista. Però s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-Paris, Madrid-Brussel.les,
o Madrid-Ginebra no són ja, de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge moltes decisions
seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de
marginalitat s'agreujarà. No ens queda més opció que forçar la
nostra presència en els llocs on es prenen les decisions i,sobretot, tenir en compte les realitats del moment.

Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la via
no
de negar el que /són. Es lamentable perdre un tren per arribar
tard però encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència
de que el tren està a punt de passar.

En aquest moments, el tren que està a punt de passar a
davant nostre és el tren de contruir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa
que s'esta vivint ara al continent, precisament en aquests anys
de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de l'empobriment del Tercer Món.

Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan
barroeramert s 'ha presentat amb la pretesa &amp;ntitesí1 Brussel.les

�l'enyorança d'una Europa del boom que., ara per ara, no existeix.

Es important remarcar quins són els autèntics valors d'Europa. Són uns valors que van més enllà dels valors del mercat.
Són els valors del pluralisme i de la convivència sobre un territori molt limitat de les més diverses opcions polítiques i de
llegats historics i culturals divergents.

Catalunya és avui una realitat urbana. Es normal, per
tant, que el país rebutgi periòdicament els intents de reconversió ruralista i pairalista. Catalunya és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructuració i integració, però amb una
fesomia cada cop mes configurada segons aquest model.

El sistema català de ciutats és una subsistema del sistema europeu de ciutats.

Es per aquesta banda per on Catalunya pot trobar una
via d'incorporació a Europa que li permeti, al mateix temps,
jugar un paper capdavanter i original. Però és fonamental entendre que connectar amb Europa no vol dir només el foradament del Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via
europeu. Vol dir que el sistema català de ciutats ha de ser
un sistema europeu. I això implica una visió urbana, una cultura urbana sincronitzable amb les cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el debat cultural del continent1 llençar-se a competir amb les ofertes de tota mena que es fan des
de totes les metropolis d'Europa.

Es un camí que exigeix, per

damunt de tot,la incorporació dels valors culturals i polítics
europeus, no en el nivell de la retòrica sinó en el dels fets.

�9

Per tant, es una via que reclama actituds que són inseparables de la cultura urbana, com el gust pel debat, l'estimació de la pluralitat, l'interés per les avant -guardes i el
rigor en l'administració.

�lo

Potser un dels trets que resulten més decebedors de
la situació que vivim és l'absència del debat públic que és
característic de les democrácies occidentals.

Darrerament, per la pressió de la campanya electoral,
s'ha suscitat una certa discusió entorn d'alguns temes de caràcter polític. Però el debat que necessita un país modern i
pluralista hauria d'incloure molts més centres d'atenció que
els d'incidència política directa, que els que afecten els meca
nismes de representació política.

Estem construint les inttucions del
pais i ho fem

1r-

sense debatre practicament res. So-

bre q " uestions de tanta importància com el tercer canal, la
policia autonòmica o els ajuts a la premsa, el debat ha :restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més, com que
qualsevol proposta ens ve inevitablement qualificada com a
"model català" -el "model català" de policia, el "model català"
de televisió...- la discussió tendeix a inhibir-se. Només els
molt insensats s'atrevirien,ainterrogar o a interrogar -se sobre
tants models catalans.

�^1

Però si al Parlament de Catalunya hem patit d'una pobresa de debat molt preocupant, encara és mes aguniosa la
manca de discussió en els mitjans de comunicació. No volia
parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la
pressió que hi ha hagut per reduri-la encara més. Hi ha una
qüestió d'ordre més general que té una incidència més profunda en la fesomia que està adquirint el particular règim
polític de Catalunya. Em vull referir a una sacralització
de l'activitat pública que no té res a veure amb el legítim
respecte que s'ha de mantenir envers les institucions democrátiques. Aquesta sacralització ha desterrat del nostre
Parlament l'atac polític, lgironia, la pressió sostinguda,
les revelacions escandaloses es a dir les fórmules que han
caracteritzat

tots els parlament de l'Occident democrà-

tic.

El nostre Parlament és ara la cambra més avorrida
d'Europa.

�Aquesta irrealitat del debat té l'arrel en la concep
ció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generalitat ha tingut l'habilitat d'imposar
a,^l'opinió pública del país. Les administracions públiques
¡.
segons aquesta concepció, es constitueixen en dos grans
grups: la de la Generalitat, que ara per ara assumeix una
mena de representació apolítica de les essencies nacionals,
i les altres, que són administracions contingents.

El corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar.
La crítica de l'administració de la Generalitat és poc
aconsellable pel que suposa -inevitablement- de crítica de
les institucions d'autogovern. La crítica de les altres ad
ministracions és possible pel fet de la seva radical contin
gència.

Les conseqüencies d'una aital distinció són molt
greus i s'etltan veient cada dia en la probresa i fins i tot
surrealisme d'alguns dels debats apuntats. La manca de crí
tica està condunt a deficiències operatives serioses i, el

�l^

L'estrategia que ha mantingut fins ara el govern de la
estrategia
Generalitat és una/que condueix directament a la contradicció.
Pot donar als partits conservadors que han estat governant
Catalunya durant els darrers quatre anys algun avantatge a curt
termini però és un camí sense sortida.

Un govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se.
Son dues actituds contradictóries . Tots els governs, des del
central fins als municipals, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Però governar i ploriquejar no és compatible.

Tampoc és compatible omplir-se la boca amb expressions
tan contundens com "l'obra de govern" i renunciar al mateix
temps a alguns dels elements que són components essencials de
tot govern modern. Ens voldriem referir, per exemple, a la
fiscalitat i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màxima tolerància en l'exercici de les seves facultats coactives. Però un govern no pot -i menys un govern d'una Catalunya que
no ha tingut govern durant segles- renunciar d'una manera genè ica a la imposició tributaria i meny encara donar suport
-com ha fet d'una manera molt poc dissimulada- a accions de boi
cot de l'activitat fiscal, d'una altra administració. Si un
govern abandona, o fa veure que abandona, l'exercici de les seves facultats impositives deixa de ser un govern. Passa a ser
quelcom més proxim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Monaco o d'una illa-paradís fiscal, però deixa de ser
un govern modern.

�1

L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article 37.3
que l'Administració de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions".

Fins i tot els intèrprets de l'Estatut més donats a re
marcar tots aquells aspectes que reforçarien la posició defla
4

Ge-=re-z-tziá ^tat

opinen que els principis estatutaris

descarten

l'opció d'un go-

vern centralitzat o bé un sistema administratiu concentrat.

La realitat de la confrontació administrativa que s'ha
viscut a Catalunya en els darrer quatre anys ha contradit les
previsions de l'Estatut.

Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentra
ció, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver
coordinació s'ha produït, amb massa freqüència, 'invasió
funcions locals.

de les

s

�14

No es tracta de fer unes lamentacions genériques. Hi
ha hagut exemples ben concrets de la desviació estatutària que
s'ha produït. Són fets ben concrets que no es poden cobrir amb
l'us reiterat de cortines de fum.

Parlem primer del fracàs descentralitzador. No n'hi ha
prou amb la persistent retórica ctSfy .e'.-tia

ruralis-

ta- i l'actitud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitzat que no acaba de lligar amb la versió oficial que ens
suggereix una terra neta i verge.

De fet, es absolutament impossible descentralitzar quan
la vida política catalana va desenvolupant-se amb una producció
de lleis tan minsa. Si comptessim les lleis que han estat fruït
de la voluntad consensuada d'institucionalització del país ben
poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en
la producció de lleis perquè el Govern de la Generalitat ha evi
tat d'entár en un camí que no podía controlar.

Es normal, per tant, que a través de la via del decret,
haguem assistit a una actuació governamental absolutament centralitzada.

�I7

No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la
Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han
acabat convertint-se en unes oficines administratives de nivell molt baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fins
i tot alguns dels organs de l'Administració periférica de l'Es
tat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt con
tingut polític.

Peró l'actuació centralista i centralitzada ha estat
tapada per una allau de retórica i un devesall de visites.

�!3

Fets de tanta trascendència política com la concessió de
llicéncies de freqüència modulada o l'atorgament dels avals de
la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal
propiament dita, des del centre mateix del poder, a la Plaça
de Sant Jaume.

El propi president de la Generalitat ha reconegut
aquesta mateixa setmana la manca de descentralització. Ha ad
més que si ha d'anar peró ha vingut a dir-nos que es faria més
endavant, quan no hi hagi el perill de laminació de la Generalitat que assegura que existeix en aquest s moments.

No és molt exessiu, molt arriscat, fins i tot irresponsable acusar d'afany laminador uns ajuntaments que governen
amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya ? Com es pot acusar de voluntad laminadora uns Ajuntament que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves
funcions ?.

No hi ha hagut coordinació de funcions. Els ajuntaments de
Catalunya s'hantrobat amb una reiterada invasió de les seves
competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur
tancades després d'una experiència curta i costosa o bé el de
les increibles oficines de benestar social.

7:

�1^t

Els exemples de l'actitud divisionista que s'ha es
tat fomentant ens venen a le memòria sense dificultat.

Tenim ara -se'ns ha dit- una Catalunya catalana i
una altra que probablement no ho és tant. Es normal, si
partim d'aquesta concepció global tan maniquea que les
iniciatives partidistes i divisionistes hagin proliferat.
Una part minoritària del país s'ha arrogat el dret de
jujtjar la catalanitat d'institucions i organitzacions
i, consequentment, el de proposar-ne les corresponents
alternatives "catalares".. I d'aquesta manera hem anat
complicant la construcció del país, encarint la seva ad
ministració i reduint-ne el rendiment, i, el que encara
és més greu, arisolidant la divisió i fomentant l'absten
ció de la meitat del país.

Alguns exemples són ben significatius. S'havia acon
seguit posar en marxa un procés consensuat per a la crea
ció de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntaments amb una població represen

�20

tant del 85% del poble de Catalunya. Doncs bé, va ser ne
cessàri trencar el procés i inventar una alternativa "ca

talana ".

�2^

El mateix ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produït en els anys de la transició destacava en els últims anys una creixent corresponsabilització
dels Ajuntaments en les tasques de foment i protecció de la seguretat ciutadana. Ha estat una activitat que s'ha extès tan
considerablement perque hi ha hagut una insistent petició ciutadana en aquesta direcció. I els Ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials, en
la contralació de personal i en la formació dels seus cossos
de policia municipal.

Semblava raonable esperar d'una administració nova que
s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'efi
ciència. Hauria estat lògic que s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les
administracions municipals. En realitat, teniem ja a Catalunya
més escoles de policia del compte, disposavem d'uns efectius
nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una
experiència indubtable.

Aqui també, però,es va optar per la duplicació. Per la
formulació d'una alternativa "catalana". Per la creació de cap
a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de
moment, es planteja com funcions gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals.

�21

Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern
que ha basat la seva estratègia politica en la confrontació permanent amb el govern central trobi tan sorprenent que
uns governs municipals faciri sentiP la seva veu i denuncien
el que estimén que són invasions del seu ámbit de competèn

cies.

�23

Hi ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana, que fa impossible la movilització de les energies del pais, de l'energia,
l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de dues mesures per a valorar
i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país.

Com es pot empènyer un pais en un moment desiciu com el
que estem vivintsi només comptem amb una part de la seva comunitat humana ?.

Aquesta és la trista realitat. Mig país, pot-

ser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix
educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell
administratiu sense sentir-se'n integrat.

�211

El problema de trobar la sintonia entre les diverses
administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vis
tes a aconseguir el rendiment de la gestió a que tenen dret
els ciutadans d'aquest país.

�25

La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per

un país més animador , per una movilització que du

gui la gent jove als llocs de responsabilitat, per la confiança que no ens faci temer

constantment pel fracás dels nos

tres esforços, per una il.lusió que ensfaci treballar amb constàn
cia i ens susciti idees i camins innovadors, per un rebuig de la
carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil acompanyada d'atreviment, d'imaginació; pel vot de confiança a la nostra
pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut
d'altres terres, per prendre part en la tasca de modernització
d'Espanya, per la nostra presència activa a Europa i el món,
pel patriotisme que es deriva de la participació.

El nostre repte està a demostrar que el que és bell,
movilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser també,
és, sens dubte, més eficaç.

�6 MAR,
En el marc' del cicle «Els grans reptes de la Catalunya del futur», l'alcalde
de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar a Girona una interessant
con/erencia que resumint en aquesta tribuna d'opinió

Obrir Catalunyä al món (I)
çi
antítesi Brussel.les o Managua. La proposta d'altes
nativa és ful.laç i es basa en l'enyorança d'una Eurt
pa del boom que, ara per ara, no existeix.
Es important remarcar quina són els autèntics vt
lo ra d'Europa. Són uns valors que van més enllà de
valora del mercat. Són els valors del piuralisme i d
la convivència sobre un territori molt limitat de te
més diverses opcions polítiques i de llegats històric
i culturals divergents.

ARRERAMENT s'ha tornat ,a parlar dels
greus perilla que està corrent Catalunya ara
mateix. Des de diverses tribunes s'han tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país
es troha en un moment particularment dificil de la
S. aJ histúria. Se'ns vol fer creure que som ara en
una situació que és més greu que la que vivíem fa
uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant.

D

Catalunya és aval una realitat urbana. Es norma
per tant, que el pais rebutgi periòdicament els ir
lenta de reconversió ruralista i pairalista. Cataluny
és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructura
ció i integració, perd amb una fesomia cada cop mé
configurada segons aquest model.

Duvant d'aquesta tendència al pesimisme i ala lamentació vull comunicar un missatge d'optimisme i
d'il.lusió.
El país passa per un moment de frustració que és
evident pera aquesta frustració és circumstancial.
Es un pessimisme que es deriva del fet que només
una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país.
El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt
particularment en aquests. moments de procampanya electoral, fa difícil veure les coses amb
serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure
que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu.
El país té dues opcions molt clares. O bé tancarse, protegir-se de les influències exteriors, esforçarse en la purificació pròpia i obsessionar-se en la recerca de les essències pròpies. Aquesta és la fórmula
que ens proposa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'obertura i, fonamentalment, l'adopció
d'una posició de confiança i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el
que els seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguin que sigui.

La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacionals, és una opció immovilista. Es una
unció que permet tota mena de manipulacions dels
qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i
de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es
troba en la base d'un nacionalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perquè és un nacionalisme
que necessita de sacerdots i que administra benediccions i anatemes.

/
/ r

o
1rk
I
1
't

La segona opció, la que suggereix que el país, la
nació si soles, és el que els seus homes voten que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que,
lògicament, es recolza en el passat però que assumeix l'evolució impossada pels canvis que es van
produint en les relaciona socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de
confiança en els homes i dones que viuen en el país, i
també —per què no'!— de confiança en la pròpia
història del país. cn el seu llegat cultural, en el geni
del pais. Es una opció essencialment democràtica,
que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció
engrescadora que pot movilitzar novament les caerpies del país. perquè no és excloent i admet molt diverses • actituds polítiques.
•stem vivint en aquests moments sota l'apoteosi
d'una obsessió essencialista, sota la imposició d'un
nacionalisme que pretén mantenir el país en un estat
permanent de tensió. L'amenaça exterior és conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una
actitud de setge.
Aquest sí que és un gran perill per a Catalunya,
una amenaça quines conseqüències ja hem començat u copsar.

No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que
les coses són com abans, com en un mític abans, o
potser imaginar que són com voldríem que fossin.
Perquè ni les coses són com abans —per a dir-ho ras
i curt— ni és viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el fet que s'ha fet en
molts casos: que és el que se'ns recomana des de les
instàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar corn nacionalisme de frigorífic.
No ens podem enganvar a nosaltres mateixos.

•

El sistema

català de ciutats és, segona Maragall, una
subsistema del sistema eurupeu de ciutats

Cal que treballem el país autèntic, el que tenim, que
no és com ens agradaria i que podem canviar si som
honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí
per a obrir Catalunya al món que serà, n n'hem de
dubtar, el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país.
Perque és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa,
la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fina i tot en un terreny tan essencial
per a nosaltres com el de la cultura.
Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la
satisfacció i l'orgull de fer entrar a la península
molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i
tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va
durar set o vuit anys, potser deu, però s'ha acabat. I
és molt important que els esforços dirigits a corregir
una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació.
Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la
Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llib re tan fonamental com
«L'ètica protestant i l'esperit del capitalismes Max
Weber.
Pensem ara en l'orgull que ens produia també la
nostra relació priviléjliada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats europees fossin més
nomhroses que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Això també s'ha acabat. Podrlem dir qee l'equilibri no és tan desfavorable pel fet de les nostres
excel.lents comunicacions per autopista. Perd s'ha
registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris
Madrid-París, Madrid-Brussel.les, O MadridGinebra no són ja. de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho
hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al
marge, moltes decisions seguiran prenent-se sense
cap control nostre i la situació de marginalitat
greujare. Nu ens quema tnés opció que forçar la
nostra presència en els Iiocs on es prenen les decisions i, sobretot, tenir en compte 'les realitats del
moment.
Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la
vida de negar el que no són. Es lamentable perdre
un tren per arribar tard perd encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de què el tren està a
punt de passar.
En aquests moments, el tren que està a punt de
passar a davant nostre es el tren de construir un país
que pugui integrar-se amb normalitat en el procés
d'estructuració d'Europa que s'està vivint ara al
continent. precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de I'entpuhriment del Tercer Món.
Es una opció que no té res a veure amb el dilema
que tan harroerament s'ha presentat amb la pretesa

El sistema català de ciutats és una subsistema dt
sistema europea de ciutats.
Es per auuesta banda per on Catalunya pol trc
bar una via d'incorporació a Europa que li permet
al mateix temps, jugar un paper capdavanter i orig
nal. Però és fonamental entendre que connecta
amb Europa no vol dir només el foradament da
Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via et.
ropeu. Vol dir que el sistema tatalà de ciutats ha d
ser un sistema europeu. 1 això implica una visió m
bava, una cultura urbana sincronitzable amb k
cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el de
hat cultural del continent, llençar-se a competí
amb les ofertes de tota mena que es fan des de tole
les metrópolis d'Europa. Es un camí que exigeix
per damunt de tot, la incorporació dels valors cultt.
rals i politics europeus, no en el nivell de la retòric
sinó en el dels fets.
Per tant, és una via que reclama actituds que só
inseparables de la cultura urbana, com el gust pe
debut. l'estimació de la pluralitat, l'interès per le
avant-guardes i el rigor en l'administració.
Potser un dels trets que resulten més decebedor
de la situació que vivim és l'absència del debut pú
blie que és característic de les democràcies Deciden
tuls.
Darrerament, perla pressió de la campanya clac
toral, s'ha suscitat una ce rta discusió entorn d'al
guns temes de caràcter polític. Però el debat que ne
cessita un país modern i pluralista hauria d'inclour
molts més centres d'atenció que els d'incidència pe
Mica directa, que els que afecten els mecanismes d
representació politica.
Estem construint les institucions del país i ho fem
sense debatre pràcticament res. Sobre qüestions de
tanta importància com el tercer canal, la policia autónoma o els ajuts a la premsa, el debat ha restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més. com
que qualsevol proposta em ve inevitablement qualilicada com a «model catalán —el «model català" de
policia, el « model català« de televisió...— la discus.
sió tendeix a inhibir-se. Només els molts insensat
s'atreverien a interrogar o a interrogar-se soben
tants models catalans.
Pera si al Parlament de Catalunya hem patit d'u
na pobresa de debut molt preocupant: encara és mé
aguniosa la manca de discussió en els mitjans de co
municaciú. No voldria parar-me a comentar la
manca de pluralitat ideológica ni la pressió que h
ha hagut per reduir-la encara Inés. Hi ha una qües
tió d'ordre més general que té una incidència mé
profunda en la fesomia que està adquirint el particu
lar règim politic de Catalunya. Em vull referir a unt
sacraliteació de l'activitat pública que no té res
veure amb el legítim respecte que s'ha de ntanteni'
.envers les institucions democràttques..Aquesta sa
cralització ha desterrat del nostre Parlament ratat
politic. lu ironia. la pressió sostinguda, les revela
eions escandaloses, és a dir, les fórmules que han ca
racteritzat tots els parlaments de l'Occident demo
acàcia.
El nostre Parlament és ara la cambra més avorti
da d'Europa.
Pasqual Maragall í Mira
.-11, &lt;Me de Barcelona

�1 1 Ir11t. INV
^

M w.

Obrir ("ala/iiiira al »16n (i II)
QUESTA irrealitat del debat té l'arrel en la
concepció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generait,t ha tingut l'habilitat d'imposar a l'opinió públi..I del país. Les administracions públiques segons
Aquesta concepció, es constitueixen en dus grans
cups: la de la Generalitat, que ara per ora assumeix
,na meno de representació apolítica de les essències
,ecionals. i les altres, que són administracions conn entl.

A

proposar-ne les corresponents alternatives "catala
res". I d'aquesta manera hem anat complicant I:
construcció del país. encarint la seva administració
reduint-ne el rendiment i, el que encara és més greu
consolidant lu divisió i fomentant l'abstenció de It
incita del pais.
•
Alguns cteinples són ben significatius. S'havir
conseguit posar en manta un procés consensual pe
a la creactu de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntament&gt;
;unh una pohlació representant del 85% del noble&amp;
Catalunya. Dones hé, va ser necessari trencar e
procés i inventar una alternativa "catalana"
LI ntatcis ha passat amb la irrupció de la policia
autonòmica. En el desenvolupament espectacular
dels serveis municipals que s'havia produit en eh
ara s de la transició destacava en els últims anys una
creixent curresponsabilització dels ajuntaments en
Ics tasques de fument i protecció de la seguretat cita
!adona. lla estat una activitat que s • ha estès lar
considerablement perquè hi ha hagut una insistent
penen') ciutadana en aquesta direcció. I els ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants
en l'adquisició de nous materials. en la contratació
de personal i en la formació dels seus cossos de polia
eia municipal.

1.1 corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar.
I o critica de l'administració de la Generalitat és
+c aconsellahle pel que suposa —inevitahlementle critica de les institucions d'autogovern. La crítica
l.c les altres administracions és possible pel fet de la
esa radical eontingencia.
I es conseqüencies d'una anal distinció son muls
cus s'estan seient cada dia en la probresa i fins i
n surrealisme d'alguns dels dehals apuntala. La
nuca de critica està conduint a deficiències opera,s es serioses. i el que encara és pitjor, anul.len tota
ossiMitas d'anàlisi racional del fenomen de l'admnstració pública i. per tant, la seva reforma i milor;iillent.
L'estratègia que ha mantingut fins ara el Govern
.lc lat Generalitat és una estratègia que condueix diestament a la contradicció. Pot donar als partits
.unservadors que han estat governant Catalunya
Jurant els darrers quatre anys algun avantatge a
:art termini perd és un camí sense sortida.
Ln govern no pot al mateix temps governar i
lamentar-se. Són dues actituds contradictòries. Tots
els governs. des del central fins als municipis, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a
lamentar-se de les respectives herències. Perb governar i ploriquejar no és compatible.
Tampoc es compatible omplir-se la boca amb exressiuns tan contundents com «d'obra de governs i
renunciar al mateix temps a alguna dels elements
.Iue són components essencials de tot govern modern. Ens voldríem referir, per exemple, a la ftscali:at i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màsima tolerància en l'exercici de les seves facultats
:oactises. Pera un govern no pot —i menys un go•crn d'una Catalunya que no ha tingut govern dutaxi segles— renunciar d'una manera genèrica a la
imposició tributària i menys encara donar suport
—ennt ha fet d • una manera Inolt poc dissimuladanccuins de hoieut de l'activitat fiscal, d'una ultra
Ami nisl raciO, Si un govern abandona, o fa veure
.tuc abandona. l'exercici de les seves facultats imposti,es deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom
més prílsim a una Fundació, potser al govern d'un
Principat de Mónaco o d'una illa-paradís fiscal, pera deixa de ser un govern modern.
L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article
? que l'.\dntinistraciú de la Generalitat s'hauria
d'estructurar seguint "criteris de descentralització,
slesconeentraciú i coordinació de funciona».
I ins i tot. els intèrprets de l'Estatut més donats a
remarcar tots aquells aspectes que reforçarien la posieii, del Consell Executiu opinen que els principia
estatutaris descarten l'upció d'un govern centralitzat o hé un sistema administratiu concentrat.
La realitat de la confrontació administraiva que
s • ha viscut a Catalunya en els darrers quatre anys ha
contradit les previsions de l'Estatut.
Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentraciú, el Govern de la Generalitat ha extremat
el control central de les decisions i la gestió. On hi
havia hagut d'haver coordinaciú s'ha produit, amb
russa lregüi noia. invasió de les funcions locals.
No es tracta de fer unes lamentacions genèriques.
IIi ha hagut exemples hen concrets de la desviació
estatutaria que s • ha produit. Són fets hen concreta
que nu es poden cobrir; uth l'ús rci,erat de cortines
de lunt
tricot primer del fracàs descentralitzador. No
n'hi h, prou amb la persistent retòrica ruralista i
l'a ct itud de neguit davant d'un país cada cop més
urbanitiat que no acaha de lligar altab la versió olieia! que ens suggereix una terra neta i verge.
De I'et. és ahsolutament impossible descentralitlar qu.ul hi sida política catalana va desenvolupantse :mil) una producció de lleis tan minsa. Si comp.
fóssim les lleis que han estat fruit de la voluntat con-

sensuada d'institucionalització del país ben poca
cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la
(ienertli{al ha evitat d'entrar en un camí que no podia controlar.
Es normal. per tant, que a través de la via del decret. haguem assistit a una actuació governamental
ahsolutament centralitzada.
No hi ha hagut descentralització de l'actuació de
la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat consertint-se en unes oficines administratives de nivell moll baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fina i tot alguns dels organs
del • Adnlinistració periférica de l'Estat havien dut a
terme actuacions de coordinació de més alt contingut politic.
Perú I'actuacis, centralista i centralitzada ha estat
tapada per una allau de retórica i un devesall de visites.
Feu de tanta trascendencia política com la concessió de llicències de freqüència modulada o I'atorpiticitt dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita.
des del centre mateix del poder,.a la Plaça de Sant
la unte.
El propi president de la Generalitat ha reconegut
aquesta ntalci.sa setmana la manca de descentralització. fia adntés que si ha d'anar però ha vingut a
dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el
perill de Luninació de la Generalitat que assegura
que existeix en aquests Iltolttents.
No és molt excessiu, moll arriscat, fins i tol irresponsable acusar d'afany laminador una ajuntaments
que governen amb el suport de la immensa majoria
dels ciutadans de Catalunya? ¿Com es pot acusar de
voluntat h u ninadora uns ajuntaments que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions?
No hi ha hagut coordinació de funciona. Els ajantmncnts de Catalunya s'han trobat una reitereada
invasió de les seves competències. Aquest ha estat el
cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiencia curta i costosa o bé el de les increíbles oficines de henestar social.
lis exemples de l'actitud divisionista que s'ha natal !intentant ens venen a la memòria sense dificultat.
I enint ara —se'ns ha dit— una Catalunya catalana i una ultra que probablement no he és tant. Es
normal, si partim d'aquesta concepció global tan
in:miquea que les illieiatives parlidisles i divisionisIcs hagin proliferat. Una part minoritària del país
ha arrugat el dret de jutjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i- consegüènunent, el de

Semblava raonable esperar d'una administració
nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris
de racionalitat i d'eficiència. Hauria estat lògic quo
s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que
s'havia fet en aquest terreny des de les administra:
tions municipals. En. realitat, teníem ja a Catalunya
més escoles de policia del compte, disposàvem d'uns
efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable.
Aquí també, petó, es va optar per la duplicació..
Per la formulació d'una alternativa "catalana,r. PeC,
la creació de cap a peus d'una nova escola i per la
imposició d'un model que, de moment, es planteja
conc funciona que gairebé exclusives unes funcions
que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals.
Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern
que ha basat la seva estratègia política en la confrontació permanent amb el Govern central trobi
tan sorprenent que uns governs municipals facin
sentir la seva veu i denunciin el que estimen que són
invasions del seu àmbit de competències.
lli ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana.
que fa impossible la mobilització de les energies del
país, de l'energia. l'entusiasme i creativitat dels seus
ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de ducs mesures per a valorar i jutjar el que fan
els homes i dones del nostre país.
¿Grill es pot empènyer un país en un moment decisiu eons el que estem vivint si només comptem
amb una part de la seva; comunitat humana? Aqueslii es la trista realitat. Mig país, potser més de la
meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix
educadament a la construcció de les institucions i de
l'aparell administratiu sense sentir-se'n integral.
LI problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vistes a aconseguir el rendiment de la
gestió a què tenen dret els ciutadans d'aquest país.
La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador, per una movilitatciú que dugui la gent jove als llocs de responsahilital, per la confiança que no ens faci temer
constantment pel fracàs dels nostres esforços, per
una il.lusió que ens faci treballar amb constància i
ens susciti idees í camins innovadora. per un rebuig
de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat
civil aeontpanyuda d'atreviment, d'imaginació: pel
vot de confiança a la nostra pròpia història, per la
generositat envers els qui han vingut d'altres terres.
per prendre part en la tasca de modernització d'Esp;mya, per la nostra presència activa a Europa i el
mon, pel patriotisute que es deriva de la participaciti.
LI Il ustre repte està a demostrar que el que és bell,
ntuvilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de
ser (a nille. és. sens dubte, més eficaç.
Pasqual Maragall iMira
Alcalde de Barcelona

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35366">
                <text>Obrir Catalunya al món</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35367">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35368">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35369">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35370">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35371">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35372">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35374">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35375">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35376">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35377">
                <text>Versió resumida del discurs pronunciat per l'excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona el 2 de març de 1984, a Girona, en el marc del cicle "Els grans reptes de la Catalunya del futur".</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35378">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41376">
                <text>1984-03-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43763">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35379">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="676" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="382">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/676/19840427_LV.pdf</src>
        <authentication>0a374f8d61ee9e82f7ce069c814ba3b8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42056">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

::

6LA

Dpiniones1

VANGUARDIA

VIERNES,27ABRIL1984

señorObiols;bienvenido,señorGonzále
Consultorio
sentimentalAdiós,
L
A raíz de lo que escribí el
otro día sobre las ilusiones
ópticas que provocan fatalmente en nuestro espíritu los
recursos propagandísticos de
una campaña electoral moderna, he recibido cantidad
de cartas de detráctores y de
admiradoras que han convertido mi despacho en una
especie de consultorio senti—
mental.
Para empezar, un amable
lector de Cornellá ha acudi
do a mí para que le despeje la
duda metafísica que le asaltó
en el momento de leer las de—
claraciones de un responsa
ble técnico de campaña elec
toral que aseguraba que el aspecto físico de los candidatos
a la presidencia de la Gene—
ralitat simboliza el mensaje
político de los partidos. Según este técnico, los hombres
jóvenes, altos y dinámicos,
expresan modernidad y renovación, mientras que los
bajos, mayores de edad y
poco esbeltos,- expresan ar
caísmo y carrinclonería. Mi
amable corresponsal, al igual
que millones de seres que vi—
vimos en la península Ibéri
ca, pertenece a la segunda ca—
tegoría física y, naturalmen
te, está abrumado
por
tamaña afirmación de sober
bia de los atléticos y de los as—
ténicos. No se apure usted,
apreciado comunicante: yo,
que también pertenezco a
este biotipo inferior y denos—
tado de los pícnicos, no com
parto su estado de ánimo,
aunque en este caso me iden
tífico con todos los de mi es—
pecie. Piense, apreciado
amigo, que, según las estadís
ticas, en este país somos ma—
yoría los bajos y poco esbel
tos, y en democracia las mayorías, por ahora, también
cuentan.
Por su parte, unas amigas
de Lliçá de Munt que están
encantadísimas con lo del hi
pódromo que les van a mon
tar allí, cosa que encuentran
fenomenal, me preguntan si
son ciertos los rumores de
que la becaria del Estado
María Jesús Llorente, íntima
de Guerra, e Isabel Preysler,

que lo es de Boyer, vendrán a
Cataluña para participar en
la campaña electoral junto a
los ministros respectivos, lo
cual prestaría mucho espIendor a los comicios autonómi
cos. Y un señor de Berga me
inquiere sobre si no serán
unas “satélites” o unos “sub
marinos” de Convergéncia i
Unió aquellos partidos de la
extrema izquierda que predícan —nunca mejor empleada
la palabra dado el tono litúr
gico de sus intervenciones en
televisión— la abstención.
Siento defraudarles, mis di—
lectos comunicantes, pero no
está a mi alcance en estos momentos dilucidar la certeza
de sus apreciaciones, aunque, particularmente, consi
deraría de muy mal gusto que
ambas conjeturas guardasen
alguna relación con la reali
dad.
Finalmente, una encanta
dora lectora de Plegamans
me interroga sobre cuáles
pueden ser los efectos de la
afonía total o parcial de un
candidato preponderante sobrevenida en plena vorágine
de mítines de una campaña
electoral. En el caso hipotéti—
co, teórico, que me plantea,
mi querida amiga, la afonía
no tiene por qué causar estra
gos en un partido. Al contrario de lo que ocurre con el hecho de ser bajo y poco esbel
to, la pérdida o disminución
de la voz debidas principalmente a inflamaciones agu
das o crónicas de la laringe, o
bien a sobreesfuerzos en la
fonación, como sería en este
caso, no constituyen impedi
mento impediente o dinmente para acostarse en la
magnífica “suite” que el se—
ñor Samaranch hizo amue
blar en la Casa dels Canonges. Todo lo contrario, mi
querida amiga: la afonía, en
estos casos, es un don del cie—
lo, una bendición divina. La
afonía impide que se apre
cien con claridad las prome
sas que no se cumplen.
JOSEP

MARIA
CASASÚS

Cartas
de
los
lectores
La defensa de animales

.

cer el agradeciinienta por quie—
nes han demostrado interés en
Señor Director:
nuestra propuesta. No existe
El hecho de aprecr
nuestra
una sola opción política, de las
Asociación implicada en la car
mayormente
conocidas, que
ta que le dirigió don E. Giralt pueda alegar ignorancia sobre
Barroso, presidente de la Fede
este hecho; nosotros mismos he—
ración Española de Sociedades mos llamado a sus puertas.
Protectoras de Animales y Plan—
Y para concluir, conviene detas, el pasado 18/4/84, nos obli— clarar que en ningún momento
ga a puntualizar lo siguiente:
nos hemos sentido ni utilizados
Las actuales normativas vi- ni manipulados. Nuestra causa,
gentes se caracterizan por su consideramos, es lo suficiente—
condición de caducas y se reve
mente importante y altruista,
lan inoperantes por una actuali
como para no prestarse a este
dad que las sobrepasa larga- tipo de instrumentación.
mente.
MANUEL CASES 1 PUIG

Aincorporación del presidente del
Gobierno, en su calidad de Secretario
General del Partido Socialista Obrero Español, a la campaña electoral de los socialistas de Cataluña, dando apoyo al candi—
dato Raimón Obiols, nos permite sacar unas
cuantas conclusiones. La primera de ellas es
que se consolida la progresiva desaparición
de Raimón Obiols como candidado, que si
hasta ahora venía siendo amparado y tutelado por la larga lista de ministros que lo han
convoyado durante toda la campaña, en esta
última instancia, ha optado por desaparecer
engullido en la personalidad del presidente
del Gobierno.
Esta circunstancia es realmente lamentable. Es necesario destacar una vez más que el
socialismo en Cataluña representa una corriente de pensamiento de fuerte arraigo y
con importante proyección que deberá ser
capaz de poder protagonizar, desde sus propios hombres, una campaña electoral desti
nada a asegurar el futuro Gobierno de Cata
luña. Y para ello, la contemplación de los
problemas de nuestra sociedad, y la búsque
da de las soluciones más apropiadas, reque
rían que el candidato a la presidencia de la
Generalitat pudiera mantener sus posicio—
nes desde su propia autoridad y no delegar
esta misión en otros representantes del socialismo español. Ello todavía se hace más
evidente cuando dentro de las funciones
más relevantes de un presidente de la Generalitat se encuentra precisamente la de ne—
gociar con el presidente del Gobierno cen
tral como interlocutor válido para solventar
las cuestiones que necesariamente van a
plantearse entre ambas Administraciones.
Y el hecho insólito de que el presidente del
Gobierno central venga a reclamar el apoyo
para un determinado candidado a la presi
dencia de la Generalitat, como mínimo per
mite la suposición de que a preferencia entre los diversos candidatos se ha realizado en
base a una mayor sumisión o dependencia
de uno en relación con los demás.
Esta decisión del candidato Sr. Obiols lo

N

ha colocado en una difícil situación ante su
propio electorado y, en cierto modo, ante
todos los ciudadanos de Cataluña. No se
trata ahora de una lícita aspiración de un
candidato socialista a la presidencia del Gobierno central, de contar con el apoyo y los
votos de los socialistas en Cataluña, sino de
la insólita situación de que el presidente de
aquel Gobierno venga a recomendar a los
ciudadanos de Cataluña cuál debe ser el pre
sidente de la Generalitat, por entender que
en el que es el objeto de sus preferencias se
reúnen unos requisitos que pueden ser realmente muy distantes y alejados de los que el
ciudadano de Cataluña gustaría de ver en el
futuro presidente de la Generalitat.
En estas circunstancias no se alcanza a entender cómo todavía alguien pretende insis
tir en la necesidad de un debate entre el Sr.
Pujol, presidente de la Generalitat, y el Sr.
Obiols, candidato a dicha presidencia. En
todo caso, el debate debiera producirse entre aquellos que cuenten con la autonomía
de actuación suficiente para comprometerse frente a los ciudadanos, y en este sentido
es evidente que el Sr. Obiols, a partir del momento en que subsume su actuación política
en la figura del presidente del Gobierno, reconoce carecer de esta autonomía de actua
ción. Y nada más lamentable sería que el ac
tual presidente de la Generalitat retara a un
debate al presidente González para hablar
de las elecciones de Cataluña; quizás ésto
agradaría al Sr. Obiols, pero sería conducir
las instituciones del autogobierno catalán a
una línea de confusión y mixtificación que
no beneficiarían a nadie y en ningún caso a
Cataluña.
Pero esto no es obstáculo para que no se
dé, juntamente a la noticia del adiós del Sr.
Obiols, la bienvenida más cordial al Sr.
González. Lo cortés no quita lo valiente.
Cataluña ha sido siempre tierra de hospita
lidad y en esta virtud debemos insistir. Será
ello una buena oportunidad para que los
ciudadanos identifiquen al secretario gene-

ral del PSOE como el interlocutor que desdt
el Gobierno central debe tener la Adminis
tración de la Generalitat. Que identifiquen
en él al protagonista desde la Administra
ción central, de las largas negociaciones que
el presidente de la Generalitat, Jordi Pujol.
ha mantenido en torno a temas tan impor
tantes como las valoraciones, los traspasos,
el tercer canal, la reconversión industrial.
etc. Temas todos ellos, en los que han existi
do discrepancias y que se han saldado, a veces con acuerdos y en otros casos permanece
todavía el desacuerdo, por cuanto uno y
otro han tenido que defender posiciones
contradictorias que, si en algunos podrían
encontrarjustificación,
en otros sólo la peetenencia a la opción política que el presi
dente del Gobierno representa, puede amparar.
Bienvenido sea el Sr. González y bienve
nida sea su incorporación decidida a esta
campaña. Una campaña en la que hemos
querido hablar de futuro y de un futuro mejor para todos los ciudadanos de Cataluña,
para aquellos que se encuentran en paro,
como consecuencia de una política que el
presidente del Gobierno protagoniza; de
aquellos que se ven amenazados en la conti
nuidad e incremento de sus pensiones por
decisión del Gobierno socialista; de aquellos
otros que, afectados por un largo sinfín de
problemas, esperan que la Generalitat pue
da plantear con fuerza y reivindicar frente
al Gobierno central, la defensa de sus inte
reses y derechos.
Toda noticia tiene, muy a menudo, su
lado bueno y su lado negativo. En ésta, lo
negativo es esta desaparición, por absor
ción, del candidato socialista. La positiva es
que, al final, aun cuando sea con el pretexto
de una campaña electoral, el presidente del
Gobierno viene a Cataluña.
Adiós, señor Obiols; bienvenido, señor
González.

ROCA .JUNYENT

Alianza y heridasde Cataluña
UESTROpueblo tiene autonómicos de la izquierda de fato confunde la caricia halaga
un instinto certero, in- la República al tiempo que se dora con la auténtica amistad!

cluso desmesurado, para olfatear a sus adversarios.

nos oculta la agresión sin paliativos, secular, de los que, desde

Pero varias veces en nuestro los ministerios de la censura,
pasado nos hemos equivocado desde los medios de comunicade aliados. Demasiadas veces ción “populares” o desde la banhemosligadolacausadenuestra
ca que financió el franquismo,
libertad como pueblo a la de quisieron y consiguieron no
aliadosquenoibanparaadelan“recortar” sino aplastar nuestra
te, sino que estaban condenados autonomía!

por la historia y que nos arras¡Qué corta memoria la nuestraron en su caída.
tra al olvidar las veleidades que
Quizá desconfiamos en exce- apostaron por soluciones proviso de lo que nos parece prepo-

sionales! Como el Consejo Ge-

tencia y no es más que acento ex- neral promovido por mi viejo
traño al nuestro. Somos impru- conocido Federico Mayor, un
dentes al ignorar la arrogancia

proyecto seguramente loable en

que se oculta en los ropajes pro- su intención, pero afortunadavisionalmente

humildes

de

mente abortado antes de nacer.

quienes, durante siglos, conde- ¿Recuerdan ustedes quién lo vio
naron a nuestros pueblos a la su- con simpatía desde Cataluña?
misión, y que hoy nos hablan un ¿Recuerdan ustedes quién se relenguaje comprensivo,
mista o popular.

refor-

sistió a reunir la asamblea de
parlamentarios de la que, en de-

mente un empleo y un trato dig
no. El campo nacionalista radi
¡Con qué impunidad se han cal está plagado de Garcías,
podido erigir en intérpretes de Castellanos, Giles y Grandes.
nuestro pueblo los promotores
En los Estados Unidos pocos
de tan extraños aliados!
defensores hay en América tan
Es probable que tengamos entusiastas como los italoameri
concluir que nuestro ten- canos, que consiguieron allila
dón de Aquiles está
laselec
libertad que Sicilia les habíane
ción de los aliados. Cualquiera
gado.
puede escoger los peores a conLo mismo aquí.
dición de apostar fuerte contra
Ellos construirán para noso
los adversarios más aparentes.
tros la auténtica alianza con sus
Cataluña tiene que pasar de pueblos de origen, hoy dispues
lamerse sus heridas y dejar que tos a marchar hacia Europa y
la naturaleza obre el milagro re- hacia el futuro, con más deci
petido de la curación sin cata sión que nunca desde 1812.
plasmas. Cataluña debe
Recuerden que en el próximo
cer de una vez entre
heridas otoño se firmará, con toda prolas de miles de inmigrantes en babilidad, la adhesión de Espa
tierra ya propia. Lo dejaron ña al Mercado Común. ¡Qué
todo para conseguir un sueldo y bueno sería poder firmar en
una dignidad personal que sus Barcelona y en toda Cataluña
pueblos de origen no pudieron
apostando fuerte por los alíadarles.
dos que lo habrán hecho posi
Ellos serán nuestros defenso— ble!

-Qué corta memoria la nues- finitiva, saldría el Estatut y, en
tra!
buena parte, el título VIII de la res más vigorosos. Nadie como
¡Con qué facilidad se nos ha- Constitución?
ellos defenderá esta tierra si
cen

MIQUÉL

presentes

los ‘recortes”

para la humanidad, pero tam
bién podríamos imaginar que el
hombre alcanzara un nivel in
A.D.D.A.también ha instado
sospechado de agresividad, que
Presidente de la Asociación
al Ministerio de Agricultura
para la Defensa de los Derechos
la falta de trabajo para muchos
para que se defina al respecto.
del Animal (Á.D.D.A.)I
creara la división entre hombres
Desde el 27/ 10/78, fecha en que ¿Salud para todos en
de primera y hombres de segun—
el Patronato Central pasó a deda, que la persistente presión
el
año
2000?
pender del Ministerio de Agni—
demográfica e industrial sobre
Sr. Director:
cultura, A.D.D.A. ha insistido
la tierra dejara a ésta totalmente
reiteradamente en la necesidad
Las utopías son bellas, pero a yerma y degradada, que la amede articular y dar forma y conte— menudo irrealizables. Una de naza de una tercera guerra mun.
nido a una Organización que ellas es, a mi parecer, la que pro- dial nos hundiera en un fatalis
fue disuelta por el Real Decreto dama el “slogan” de la O.M.S., mo paralizante, que el miedo a
de esa misma fecha. El Ministe— «Salud para todos en el año superar definitivamente nues—
rio de Agricultura lleva ya cinco 2000”. Pero, ¿qué es la salud?; tra casi absoleta sociedad indus
años y medio estudiando el según definición de la propia trial, nos castrara la imaginatema.
O.M.S. «Salud es un estado de ción y nos convirtiéramos en
Nos parece ciertamente enco— completo bienestar físico, men— portadores
de ideas fosiliza
miable que nuestro Proyecto de tal y social, no únicamente au
das...
Ley de Defensa de los Animales sencia de enfermedades”.
Ante todo este espectro de
haya sido admitido a trámite reEl hombre es un ser totalmen
posibilidades, ¿tendría sentido
te
interrelacionado
con
el
ame glamentanio en el Parlament de
hablar de salud para todos en el
Cataluña. Los animales no en- biente que le rodea, y el concep
tienden de Leyes pero sufren las to de salud tiene que incluir esta año 2000?
JAUME ROY MENAL
consecuencias. No importa la interrelación para que adquiera
Médico
región en que se inicie ese proce— su total significado. Por tanto, la
so regulador, aunque como ca- salud así entendida es la ausen—
talanes nos sintamos particularDrogas y seguridad
cia de enfermedad en una rela
mente halagados de que sea ción armoniosa y equilibrada
Señor Director:
nuestro Parlament el primero con el ambiente físico y social
El señor Roca Junyent escri
en arbitrar unas medidas cierta- que rodea a cada una de las per
be en «La Vanguardia» del
mente progresistas. Lo auténti sonas o grupos humanos.
1 1/4/84, como si el aumento del
: camente importante es sentar Yo me pregunto si esta rda problema de la droga fuese conun precedente que sirva de base ción armoniosa será posible al- secuencia de que el mayor conpara otras regiones y permita li canzarla en el año 2000, o por el trol en otros paí3es hubiese tras—
;
berar de sufrimientos innecesa— contrario, seguiremos hablando ladado su mercado, cuando el
• nos a los animales.
sólo de ausencia de enfermedad.
problema
ha aumentado
en
?
Nos cumple afirmar nuestra
Porque podríamos imaginar todo el mundo e incluso recien
:• condición de entidad apolítica, que en el año 2000 el cáncer hu
temente hemos podido leer que
lo que no es óbice para recono
biera dejado de ser una plaga las Fuerzas Americanas han re—

1Con qué facilidad nuestro ol-

aquí

enc uen tran definitiva-

patriado a un 25 %de sus efecti
pos (anfetaminas y similares).
vos debido a las drogas.
La publicidad a veces puede serEste caos, no ha aparecido de vir de recordatorio e incitar al
la noche a la mañana y no sola- consumo.
mente afecta a nuevos iniciados
El conseller Laporte, en su li
a la droga, sino que los que hace bro “Les drogues”, denunció
años se iniciaron, hoy ya son un también el peligro de las anfeta
verdadero problema. Quien en minas y me extraña que después
alguna ocasión ha asistido a reu de cuatro años, no haya insisti
niones de padres de drogadictos do públicamente, limitándose al
habrá observado que lo que alcohol y al tabaco, que aun
hace años solamente eran la- siendo drogas, su producción y
mentaciones, ante el descubri—
distribución no dependen de
miento de que su hijo se droga
Sanidad.
ba, ahora ya son gritos de deEn cuanto a lo que él denomi
sesperación porque sus hijos
han pasado por la cárcel, El Pa- na ejemplar huelga de comertriarca, etc. y además ya se han cios, olvida que algunos de los
llevado todo lo que había de va- farmacéuticos que cerraron, en
otras épocas vendían anfetami
br en su casa...
A principios de los años 70 y nas y similares sin receta, conaún antes, casi la única droga virtiéndonos en drogadictos en
peligrosa que corría, por su bajo potencia. .. y quizás ahora en sus
precio y facilidades en conse asaltantes.
guírla, eran las anfetaminas y siENRIC LLORENS ALTURA
milares, que algunos médicos
recetaban sin ser indispensables
y que los mismos laboratorios Carteles sobre
facilitaban a los universitarios. las piedras venerables,
Esto se pudo leer durante la
Señor Director:
Dictadura, año tras año.
Ya se sabe que las actuaciones
Señor Roca, reconozca que de nuestros dirigentes de hoy no
quien verdaderamente ha he- se distinguen precisamente por
cho algo positivo contra la dro- su buen gusto. Es éste un conga en España, ha sido el ministro cepto decadente asociado a la
de Sanidad, señor Lluch, quien burguesía. Pero que, para anun
por primera vez en la historia y ciar una exposición sobre Maenfrentándose
con intereses cié, se peguen carteles gigantes,
económicos, ha cursado órdenes con su nombre y retrato, en los
para controlar fármacos peli— muros góticos de la casa del Ar
grosos, entre ellos los psicotro— cediano o en las murallas roma-

PASQUAL
MARAGALL
nas, ya me parece, con mis respetos a l’Avi, una impertinen
cia.
Como vecino y apasionado
admirador de nuestro Barrio
Gótico, me permito sugerir que
la solución al mal aspecto que
presenta no es taparle las vergüenzas con rostros ilustres, y
agradezco de antemano a los
responsables su decisión de qui
tar los panfletos aunque sea al
finalizar la exposición, día que
espero con impaciencia.
JOSE MART! CABA

Experimentos
con vidas humanas
Señor Director:
El 16—4-84,como colofón del
Telediario de las 3, sacaron una
noticia que calificaron de espe
ranzadora: había nacido una
niña cuyo embrión fue congelédo en nitrógeno líquido durante
dos meses.
Quería advertir la manipuléción de la noticia, y sin meterme
en razonamientos éticos, expli
car que este “éxito” ha sido el resultado de someter nada menos
que 230 embriones humanos’,
es decir, vidas humanas, a este
proceso de congelación, de los
cuales 40 fueron descongelados
y se han implantado 20, de ellos
solamente 4 han dado embarazo
y uno de éstos era la niña Zoe.
TERESA BLANCOSARTO
12 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10230">
                <text>1138</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10232">
                <text>Alianza y heridas de Cataluña</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10234">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10236">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10237">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10240">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10241">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10242">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10243">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10244">
                <text>Barcelona </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14364">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40346">
                <text>1984-04-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10231">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10233">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="960" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="500">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/960/19840510d_00034.pdf</src>
        <authentication>813cd619db9e31a928a24e602d9a545e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42174">
                    <text>AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

BADALONINS, BADALONINES !
EL DEURE DE LA CORTESIA M'OBLIGA, EN PRIMER LLOC A DONAR
LES GRÀCIES AL SENYOR ALCALDE DE LA CIUTAT, EL SENYOR JOAN BLANCH
I A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL QUE TANT DIGNAMENT PRESIDEIX PER HAVER- ME ESCOLLIT PER A LA SEMPRE GRATIFICADORA TASCA DE PRONUNCIAR,
AVUI, EL PREGO DE LES FESTES D'ENGUANY. PERO, SOBRE TOT, I EL
SENYOR ALCALDE SABRA DISCULPAR-ME, VULL DONAR LES GRÀCIES AL POBLE DE BADALONA, ALS BADALONINS I BADALONINES, PERQUE ESTIC SEGUR
QUE NO HI HA FESTA MAJOR POSSIBLE SENSE L'ESCALF POPULAR, SENSE
LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CIUTADANS, SENSE L'ENTUSIAS ME DELS ME
-NUTS,LAXIRODESJVLARMEBNCOSTÁLGIADE
MES GRANS. UNA FESTA QUAN ESDEVÉ COM TAL, QUAN S'ARRELA, NOMÉS
POT TENIR UN PROTAGONISTA: EL POBLE, TOTS NOSALTRES.
AMICS i AMIGUES, MIREU SI ES SENZILLA I A LA VEGADA IMPORTANT
AQUESTA SIMPLE FRASE: BADALONA ÉS EN FESTES, BADALONA CELEBRA LES
FESTES DE MAIG, LES FESTES QUE SON JA LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT
DE BADALONA. CONSIDERO QUE LA CIUTAT DE BADALONA ENS DONA UN EXEMPLE DE REALISME, DE SABER-SE SITUAR AL NIVELL DELS TEMPS. EN REPRENDRE LA TRADICIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE DE MAIG; DOTANT DE NOU
CONTINGUT AQUESTA ANTIGA CELEBRACIO, BADALONA VE A DIR-NOS TAMBÉ
QUE LES FESTES, LES TRADICIONS, EL MANTENIMENT DELS RITUS PROPIS
D'UNA COMUNITAT TENEN SENTIT EN LA ME SURA EN QUE SERVEIXEN A AQUESTA PROPIA COMUNITAT.
BADALONA CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR I HO FA EN TEMPS DIFÍCILS
QUE A LA VEGADA, PERÒ, SÓN TEMPS D'ESPERANÇA. ES CERT QUE HEM
D'ENFRONTAR-NOS A SERIOSOS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN I SENS DUBTE
EL MÉS IMPORTANT -DIGUEM-HO CLAR AMB EL CONVENCIMENT QUE LA VERITAT
ENS AJUDA A AVANÇAR- ÉS EL DE L'ATUR, QUE PATEIXEN MOLTISSIMES
FAMÍLIES I QUE FA PLANEJAR NEGRES OMBRES SOBRE EL FUTUR DE MOLTS JO
VES. HI HA QUI POT PENSAR QUE EN LES SITUACIONS DIFÍCILS, EN ELS MOMENTS DE PREOCUPACIÓ NO TA SENTIT AQUESTA SORTIDA AL CARRER A CELE-

�2.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

BRAR LA FESTA I QUE AQUESTA FESTA TINGUI LA PROMOCIÓ, L'IMPULS
I EL RECOLZAMENT DEL PROPI AJUNTAMENT DE LA CIUTAT. HEM DE PROCLAMAR AMB VEU BEN ALTA QUE LA FESTA ÉS UNA DE LES EXPRESSIONS
MÉS VIVES DELS SENTIMENTS D'UN POBLE I D'UNA COMUNITAT. SENTIRNOS JUNTS EN LA FESTA; EN LA RECUPERACIÓ DEL CARRER, LA MÀGIA DE
L'ESPECTACLE O L'EMOCIÓ DE LA MÚSICA, ES TAMBÉ UNA MANERA DE
SENTIR-NOS JUNTS PER AFRONTAR AMB FE, AMB VOLUNTAT I AMB CORATGE
ELS MOMENTS DIFÍCILS I PER ENCARAR EL FUTUR. UN FUTUR QUE, ESTEUNE SEGURS, QUE SERÀ NOSTRE I DELS NOSTRES FILLS. TANT DE BÒ
QUE SIMBOLICAMENT CREMI ENGUANY EL DIMONI DE LES NOSTRES TEMENCES, DE LA POR, DE LA INSOLIDARITAT I DE LA DESCONFIANÇA I QUE
DE LES FLAMES, AL SORRAL, EN SURTIN PENYORES DE PAU, DE PROGRÉS,
DE JUSTÍCIA, DE SALUT I FEINA PER A TOTHOM, PER DIR-HO DE MANERA
BEN CLARA, BEN PLANERA.
VULL DIR-VOS, BADALONINS I BADALONINES, QUE HE LLEGIT
AMB MOLTA ATENCIO EL PROGRAMA D'AQUESTES FESTES DE 1984.
TOT
ELL ES PLE DE SUGGERIMENTS I ES UN SIMPTOMA DE LA VITALITAT
D'AQUESTA CIUTAT DE BADALONA. NO TINC CAP DUBTE QUE LA RECUPERACIÓ DE LES FESTES DE MAIG -UN GRAN ENCERT DE L'AJUNTAMENT
DEMOCRATIC DE LA CIUTAT- CONSTITUEIX TAMBE UN ESFORC CONSIDERABLE EN LA VOLUNTAT PREGONA DE RECUPERACIÓ DELS SENYALS D'IDENTITAT DE BADALONA I DE VOLUNTAT D' INTEGRACIO DE TOTS AQUELLS QUE
HI HEU NASCUT O QUE HI VIVIU.
CONEC B$, EM PERMETO DIR-HO.¡ ELS NEGUITS DE L'ALCALDE DE
BADALONA I DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIX, COM TAMBE ELS DE MOLTS
ALTRES BADALONINS I BADALONINES -CIUTADANS DE PRESTIGI RECONEGUT
O ANÒNIMS VEÏNS- ELS QUALS LLUITEN PERQUÉ LA SEVA, LA VOSTRA
CIUTAT SIGUI, PERQUÉ TINGUI UNA ESCALA HUMANA, PERQUÉ VALGUI LA PENA VIURE-HI, PERQUÉ CONSERVI I ENRIQUEIXI LA SEVA PERSONALITAT I PERQUÉ ELS VALORS CÍVICS I CULTURALS SIGUIN LA MILLOR
DE LES TARGES DE PRESENTACIÓ.
AQUESTA BADALONA. D'AVUI, AMB ELS SEUS PROBLEMES I
ELS SEUS PROJECTES, ELS SEUS DELIRIS I LES SEVES MANCANCES,

�3.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA

Es FILLA DE MOLTS ANYS D'HISTORIA, DE MOLTS ENCERTS I ERRORS

HUMANS, PERO ES SENS DUBTE UNA PEÇA MOLT IMPORTANT DINS DE
CATALUNYA I DINS D'ESPANYA I ENCARA HA DE SER-HO MES EN EL
FUTUR. PERMETEU-ME QUE A LA MEVA CONDICIO D'ALCALDE DE BARCE
LONA AFAGEIXI ARA TAMBÉ LA MEVA CONDICIO DE PRESIDENT DE LA
CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA. JO SE BEN BE, COM HO
SABEN TOTS ELS CIUTADANS, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN SUBUR
BI, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN ABOCADOR DELS PROBLEMES DELS
ALTRES, QUE BADALONA NO VOL RENUNCIAR IMPASSIBLEMENT A LA SEVA TRADICIO I A LA SEVA PERSONALITAT. GOSARE DIR-VOS, A RISC
DE NO FER CAP DESCOBRIMENT QUE BADALONA TE TOT EL DRET A LA
SEVA PERSONALITAT, AL SEU TARANNA COM A CIUTAT, A LA SEVA FORTALESA MORAL, CIVICA I ECONOMICA, A QUE TOT ALLO QUE VOLEM EXPRESSAR QUAN DIEM EL MOT CIUTAT SIGUI PLENAMENT VALID
A LA BADALONA DE 1984. PERO TAMBE VULL DIR-VOS UN XIC MES:
AVUI BADALONA JA ES, JA FORMA PART DE LA CAPITAL DE CATALUNYA,
PERQUE LA CAPITAL DE CATALUNYA JA NO ES LA CIUTAT ESTRICTE DE
BARCELONA SINO AQUESTS VINT-I-SET MUNICIPIS QUE S'EXTENEN PRACTICAMENT DES DEL MARESME FINS EL GARRAF, PEL VALLES I EL
BAIX LLOBREGAT AMB EL GRAN BATEC CENTRAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA. AVUI LA CAPITAL REAL DE CATALUNYA, TE QUASI TRES MILIONS I MIG DE CIUTADANS, HOMES I DONES QUE, COM VOSALTRES,
TENEN NEGUITS I PREOCUPACIONS, ESPERANCES I CORATGE D'ENCARAR
EL FUTUR, D'ENFRONTAR-SE ALS PROBLEMES AMB LA VOLUNTAT DE PODER DEIXAR ALS SEUS, ALS NOSTRES FILLS UNA RICA I BELLA HERÉN
CIA: MAJOR BENESTAR, MAJORS NIVELLS DE JUSTICIA, MES IGUALTAT,
UN CEL CLAR, UN MAR BLAU, UNA PATRIA PER A TOTHOM... BADALONA
HA ESTAT BRESSOL D'HOMES EMPRENEDORS COM SON TOTS AQUELLS QUE
ES LLENCEN AL MAR CERCANT L'AVENTURA O LLUITANT AMB CORATGE
CONTRA LES ONES PEL DIFICIL PA DE CADA DIA. AQUESTA CAPACITAT
EMPRENEDORA, AQUESTA VALENTIA DE LA GENT DE MAR HAN DE SER PO
SADES AL SERVEI DE LA RECUPERACIO MORAL I MATERIAL DE LA CIUTAT. BADALONA, CIUTAT INDUSTRIAL I MARINERA, HA DE CREAR RIQUESA, HA D'AFERMAR EL SEU TARANNA MEDITERRANI, HA DE SER UNA
PORTA MES DE LA PROJECCIO DE CATALUNYA I D'ESPANYA EN EL MON.

�4.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA

PERO TAMBE AQUEST MAR - BLAU EN LA LLUNYANIA, AMB ALTRES TONS
MENYS POETICS EN LA PROXIMITAT - HA DE SER EL MAR DELS NOSTRES.
FILLS, EL MAR DEL JOC, DEL CONTACTE AMB LA NATURA, DEL DRET A
QUE EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL SIGUI COMPATIBLE AMB EL PROGRES
I EL BENESTAR.
LA CIUTAT DE BADALONA, FILLA DELS ROMANS I DELS IBERS, DE
MARINERS I PESCADORS, D'IMMIGRANTS DEL MARESME I D'ANDALUSIA,
NO TE CIUTADANS ABSTRACTES, SINO QUE S'ENFORTEIX EN LA DIVERSI
TAT I VARIETAT DELS SEUS BARRIS, TOTS AVUI EN PEU DE FESTA. BA
DALONINS DEL CENTRE I DEL COLL, DE DALT DE LA VILA, DEL GORG,
DEL BARRI DE PROGRES I DEL RAVAL, DE CAN CLARIS, DE CANYET I
DE POMAR DE DALT, DE MAS-RAM, DE BUFALA I DE BONAVISTA, DEL
MANRESA, DE CASAGEMES, DE CANYADO I LES GUIXERES, DE POMAR I DE
MORERA, DE SANT CRIST, DE LLOREDA I DE NOVA LLOREDA, DE SISTRELLS,
DE LA SALUT, DEL FONDO, DE PUIGFRED, DE MONTIGALA, DE LLEFIA,D_'AR
TIGUES, DE SANT ROC, DEL CONGRES, DEL REMEI, DE LA MORA ... TOT
AIXO ES BADALONA. AMB LA SEVA INDISCUTIBLE COMPLEXITAT, SUMA DE
PROBLEMES I D'ASPIRACIONS PERSONALS I COL.LECTIVES, PERO TAMBE
AMB QUINA RIQUESA I QUIN POTENCIAL HUMA ! AMB QUINA VOLUNTAT D'ESDEVENIR UN PROJECTE COL.LECTIU !. US DEIA ABANS QUE UNA FES
TA MAJOR - QUAN ES VISCUDA I SENTIDA PEL POBLE - TE UNA ALTRA
VIRTUT: LA VIRTUT DE LA INTEGRACIO, DE FONDRE EN UN SOL GRESOL
DIVERSES SINGULARITATS I APORTACIONS CULTURALS: CREC QUE AQUES
TA ES UNA DE LES CARACTERISTIQUES DE LA CIUTAT DE BADALONA I
DELS CIUTADANS DE BADALONA. MOLTS DE VOSALTRES PROCEDIU D'ALTRES TERRES D'ESPANYA, D'ANTIGUES SITUACIONS DIFICILS, QUE ARA,
ALS VOSTRES POBLES D'ORIGEN D'ANDALUSIA, D'EXTREMADURA, DE CAS
TELLA O DE MURCIA, PROCLAMEU AMB ORGULL LA VOSTRA CONDICIO DE
BADALONINS I DE CIUTADANS DE CATALUNYA, QUE ESTIMEU LA "FIESTA
DE LAS MIGAS" I LES BALLADES DE SARDANES, QUE CREIEU EN LA SOLIDA
RITAT ENTRE ELS HOMES I ELS POBLES I QUE US HEU CONVERTIT EN ARDITS DEFENSORS DE LA RECUPERACIO CULTURAL I LINGUISTICA DE CATALUNYA, RECUPERACIO EN MOLT BONA PART POSSIBLE GRACIES A L'ESFORÇ
I LA DEDICACIO D'UN BADALONI D'ADOPCIO - POMPEU FABRA - ARTIFEX
DE LA LLENGUA CATALANA MODERNA.

�5.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

PERO CAL DIR QUE LA INTEGRACIO A CATALUNYA DELS QUI HAN
FET EL DUR PELEGRINATGE DEL PA I LA CASA, NO ES FRUIT DE LES
PARAULES O DEL VOLUNTARISME, SINO DE LA CAPACITAT DE L'ACOLLI
MENT, DEL COMBAT COMII, DELS IDEALS COMPARTITS. MOLTES PERSONES S'HAN INTEGRAT A LA VIDA DE BADALONA -COM DE TANTES ALTRES
CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN- PERQUE VAN TROBAR ALTRES CIUTADANS
QUE EREN SOLIDARIS, QUE LLUITAVEN AMB ELLES COLZE A COLZE, QUE
TENIEN IGUALMENT EL NEGUIT DE CONQUERIR UN FUTURO MES LLIURE,
MES JUST, MES IGUALITARI, BASAT EN LA VALUA DE CADASCO I NO EN
LA PRIMACIA DEL DINER, EN EL RECONEIXEMENT A LA FEINA BEN FETA
I NO DE L'APROFITAMENT ABUSIU DEL TREBALL HUMA, QUE PENSAVEN
-ENCARA QUE POTSER HO DEIEN AMB ALTRES PARAULES- QUE CAL TREBA
LLAR PER VIURE, QUE L'IMPORTANT ES LA VIDA I QUE NO S'HA DE VIU
RE PER TREBALLAR, QUE NO S'HA DE DEIXAR LA VIDA PER UN TROS DE
SOSTRE, PER UN AIXOPLUC O PER UNA PLAÇA ESCOLAR. INTEGRACIO A
CATALUNYA VOL DIR TENIR MILLORS SERVEIS, MILLORS TRANSPORTS,
MILLORS CONDICIONS GENERALS DE VIDA, ACCÉS ALS BENS DE LA CULTURA, TENIR DAVANT PERSPECTIVES DE TRANQUILITAT, DE BENESTAR,
DE SEGURETAT ... SEGURAMENT ALGO DEU PENSAR QUE LES MEVES PARAU
LES NO SON LES PROPIES D'UN PREGO. I AQUESTES PERSONES POTSER
TENEN RAO. NO Són LES PARAULES PROPIES D'AQUELLS PREGONS D'ABANS, QUE S'UTILITZAVEN PER A NO DIR RES, PERO CREC QUE TAMBÉ
EL PORTIC D'UNA FESTA MAJOR ES UNA BONA OCASIO"PERQUE PLEGATS
PASSEM REVISTA A TE ME S QUE, BEN SEGUR, ENS PREOCUPEN I ENS FAN
RUMIAR. DEIXEU-ME DIR, DONCS, QUE VOSALTRES SABEU TOT L'ESFORÇ QUE HAN FET ELS AJUNTAMENTS -I EN CONCRET L'AJUNTAMENT DE
BADALONA- PERQUE LA PARAULA INTEGRACIO SIGUI UN MOT PLE DE SEN
TIT CREADOR, PLE D'ESPERANÇA, D'ALLIBERAMENT PERSONAL I COL.LEC
tiu. DESITJO BEN SINCERAMENT QUE TOTS AQUELLS QUE AVUI TENEN
RESPONSABILITATS DE GOVERN A CATALUNYA SAPIGUEN DESCENDRE A COP
SAR ELS AUTENTICS NEGUITS DE LA CATALUNYA REAL I NO ES PERDIN
EN OBSCURS LABERINTES DE NOSTALGIA O EN INEXISTENTS VISIONS DE
BUCOLICA APARENÇA.
BADALONINS I BADALONINES, US FELICITO. PERQUE ESTEU EN
FESTES i PERQUE LA VOSTRA CIUTAT ES EN UN PROCÉS DE DINAMISME,

�6.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

DE RETROBAMENT I D'AFIRMACIO QUE ES EXEMPLAR. UNA CIUTAT QUE
ENS HA DONAT PERSONATGES TAN SINGULARS COM ENRIC BORRAS O MARGARIDA XIRGU, QUE ES CAPAÇ D'EMOCIONAR-NOS AMB EL SEU BASQUET
O DE SEDUIR-NOS PER LA CONTRADICTORIA POESIA DEL ROCK, ES UNA
GRAN CIUTAT. AIXO ELS BADALONINS I BADALONINES JA HO SABIEU.
PERMETEU QUE POBLICAMENT HO DIGUI L'ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA, QUE FA APOS
TES PEL FUTUR. ENS QUEDEN LLARGS CAMINS PER RECORRER, GRANS
COMBATS PER VENCER, PERO NO HEM DE DEFALLIR MAI SI ESTEM SEGURS
QUE, AL CAPDAVALL, HA DE VENCER LA BONDAT, L'AMOR, LA PAU, LA
LLIBERTAT LA JUSTICIA I EL PROGRES. AMB L'AJUT DE SANT ANASTASI, PERO SOBRE TOT AMB EL VOSTRE ESFORÇ PODREU CELEBRAR UNA I
MIL FESTES MAJORS QUE HAURAN DE SER EXEMPLE DE CIUTADANIA. AMB
L'ESFORÇ DE TOTS, ELS VERSOS DEL VOSTRE CONCIUTADA JOAN DE DEU
SOLER I AMIGO HAURAN DE PRENDRE TOT EL SEU SENTIT:
BADALONA: POSA'T DE CARA A MAR
QUE EL CRIT ET SIGUI PROA ...
BADALONINS I BADALONINES, VISQUEN LES FESTES DE MAIG,
VISCA LA FESTA MAJOR, VISCA BADALONA !.-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14795">
                <text>3866</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14796">
                <text>Festa Major de Badalona / Pregó</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14797">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14798">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14799">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14800">
                <text>Badalona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14802">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22195">
                <text>Badalona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24660">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24661">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24662">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24663">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40573">
                <text>1984-05-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43198">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14804">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2568" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1377">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2568/19840521d_00035_0002.pdf</src>
        <authentication>39d0cdeaf0d738307929bf603dbb8d98</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42974">
                    <text>PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA PASQUAL MARAGALL EN
EL ACTO ACADEMICO EN HONOR DEL DOCTOR ROBERT, CELEBRADO
ESTA

MAÑANA EN EL SALÓ DE CENT DEL AYUNTAMIENTO.

Los oradores que me han precedido se han referido
con gran solvencia y conocimiento a la trayectoria personal
y académica del Dr. Robert.
Corresponde al Alcalde de Barcelona glosar aquéllos
aspectos de la personalidad del Doctor Robert que lo convirtieron en una gran figura pública; en el Alcalde de Barcelona por excelencia, a pesar de la corta duración de su mandato; en el gran lider moraL de. una. Barcelona que intentaba
recuperarse del profundo schok producido por el desastre del
98; en el "Gran sembrador de la idea catalanista ", como lo
calificó Prat de la Riba; en el político respetado en toda
España.
Son conocidos los hechos públicos más notorios del
mandato del Doctor Robert como Alcalde de Barcelona, como
sería el caso de los incidentes del "T an cament de Caixes ".
De hecho el saneamiento del censo electoral y un cierto número de medidas depuradoras y racionalizadoras de la Administración Municipal son los puntosmás sólidos y concretos
de su actuación de esta casa.
Estos elementos constituyen la base de un inmenso
prestigio popular que se construyó sobre el que ya se había
ganado como Médico. No es casualidad, en consecuencia, que
la sabiduri`a de la calle, el buen sentido popular, ligase
pronto la reconocida solvencia médica del Doctor Robert con
las exigencias de su responsabilidad pública.

�Los ciudadanos veian al Ayuntamiento de Barcelona,
a la ciudad entera, como un enfermo que precisaba de un
buen médico: Y es significativo el diagnóstico que, según.
los dichos populares, hizo inmediatamente el gran médico
sobre la enfermedad de la ciudad: "Desadministracionitis
Aguda".
Ha sido glosada reiteradamente la significación
catalinista del Doctor Robert. Es una fama que surgió como
consecuencia de su firme actuación al frente del Ayuntamiento, de su compromiso con la política regionalista , de la +,1íga y de su actividad parlamentaria en Madrid.
Es tambien.importante remarcar dos elementos
cruciales en la trayectoria política del Doctor Robert que,
ochenta años más tarde vuelven a estar de gran actualidad.
La actuación del Doctor Robert como Alcalde de
Barcelona y Diputado en Madrid se enmarca en la interpretación catalana del fenómeno regeneracionista que se desespereza penosamente en España tras el gran desastre del
98. Son los momentos de la duda entre el "Adeu Esp anya"
y

la alternativa de la intervención activa en la política

española que finalmente se decanta como estrategia del regionalismo conservador de Catalunya.
Es una política que se plantea la necesidad de
dirigir el proceso de modernización de España más que de
establecer una barrera contra algún peligro. Es un programa positivo que conecta plenamente con las ideas puestas en pract
ica por Robert en el Ayuntamiento de Barcelona:
crear una administración, racionalizar la máquina fiscal y
replantear su objetivos . .
Robert es uno de los principales dirigentes de
una política que no es coyuntural ni pensada para cerrar
el paso a ninguna fuerza política que también esté planteándose la necesidad de empujar toda España para adelante.
Es una política que se fija el objetivo de dirigir España)

�de hacer el papel de la locomotora.
Me quiero referir también a la consolidación que
se registra con Robert de un fenómeno puntual en la Catalunya Moderna: el de la capitalidad de Barcelona como
símbolo y motor de Catalunya.
En la Catalunya de inicios de siglo, la regeneración nacional,la construcción de un pais moderno se plantea
desde Barcelona. Los promotores de la nueva política regionalista, incluso por razones tácticas, ven la conveniencia
de concentrar los esfuerzos electorales en la capital por
el hecho de que la maquinaria caciquista es demasiado eficiente en las comarcas.
Las aspiraciones nacionalistas se conducirán, por
tanto, a través de los cuatro diputados regionalistas de
la candidatura de los "Quatre ?residents" que es elegida
en 1901 y de la que él Dr. Robert es máximo exponente.
Pero la conexión del Dr. Robert con esta Casa,ccn
la "Casa Gran" de Barcelona, no es estrictamente política.
El Dr. Robert, como el gran médico de Barcelona que fue
durante toda su carrera profesional, mantuvo unas relaciones de gran cordialidad con un cuerpo médico municipal donde
no faltaron iniciativas innovadoras. De hecho, Robert murió
muy cerca de esta Casa, en la calle de Fernando, en el momento en que se levantaba para pronunciar un brindis en el
banquete anual de la "Academia del Cos Mèdic Municipal".
Unas últimas palabras para registrar la conciencia
que sobre la mejicanidad de Robert per.:vivió en todo momento y casi siempre como un argumento de sus adversarios polí
ticos para desautorizar su intervención en la política espa
ñola. En un ataque que se le dirige desde un diario de Madrid, inmediatamente después de su nombramiento como Alcalde y de una famosa intervención . en el Ateneo barcelonés, se
puede leer: "El Dr. Robert (...)es, desde anteanoche, el
Máximo Gómez de Cataluña. Y para que sea mayor la semejanza,
no es español, ni catalán siquiera. El ardiente regionalista,
Alcalde de Barcelona, es mejicano". Esta afirmación, que pre-

�tendía desprestigiarle, no hacía más que añadir un punto
de gloria a su figura y a su vida.

Muchas gracias.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35380">
                <text>Palabras del Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall en el acto académico en honor del doctor Robert, celebrado en el Saló de Cent del Ayuntamiento.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35381">
                <text>Robert, Bartomeu, 1842-1902</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35382">
                <text>Homenatges i distincions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35383">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35384">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35385">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35387">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35388">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35389">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35390">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41377">
                <text>1984-05-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43764">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35391">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2569" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1378">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2569/19840521d_00035_0001.pdf</src>
        <authentication>812327f1eec34951b11674f70514f438</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42975">
                    <text>AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

ELS ORADORS QUE M'HAN PRECEDIT S'HAN REFERIT AMB SOLVENCIA I CONEIXEMENT A LA TRAJECTÒRIA PERSONAL I ACADÉMICA DEL DOCTOR BARTOMEU ROBERT.
CORRESPON A L'ALCALDE DE BARCELONA GLOSSAR AQUELLS ASPECTES DE LA
PERSONALITAT DEL DOCTOR ROBERT QUE EL CONVERTIREN EN UNA GRAN FIGURA PUBLICA; EN L'ALCALDE DE BARCELONA PER EXCELENCIA, TOT I LA
CURTA DURADA DEL SEU MANDAT; EL GRAN LIDER MORAL D'UNA BARCELONA
QUE INTENTAVA RECUPERAR-SE DEL PROFUNDISSIM XOC MORAL DEL DESASTRE
DEL 98; EN EL "GRAN SEMBRADOR DE LA IDEA CATALANISTA ", COM EL VA
QUALIFICAR PRAT DE LA RIBA; EN EL POLÍTIC RESPECTAT A TOT ESPANYA.
SÓN CONEGUTS ELS FETS MES PÚBLICS DEL MANDAT DEL DOCTOR ROBERT COM
A ALCALDE DE BARCELONA, COM ES EL TANCAMENT DE CAIXES....
EL SANEJAMENT DEL CENS ELECTORAL I UN CERT NOMBRE DE MESURES DEPURADORES i RACIONALITZADORES DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL, CONSTITUEIXEN ELS PUNTS MES SÒLIDS I CONCRETS DE LA SEVA ACTUACIÓ EN AQUESTA
CASA.
AQUESTS ELEMENTS SÓN LA BASE D'UN IMMENS PRESTIGI POPULAR QUE ES
VA CONSTRUIR SOBRE EL QUE JA TENIA GUANYAT COM A METGE. NO ÉS ESTRANY, PER TANT, QUE LA SAVIESA DEL CARRER, EL BON SENTIT POPULAR,
LLIGUES BEN AVIAT LA RECONEGUDA SOLVÈNCIA MEDICA DEL DOCTOR ROBERT
.
AMB LES EXIGENCIES DE LA SEVA RESPONSABILITAT PUBLICA. ELS CIUTADANS VEIEN L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA CIUTAT SENCERA, COM UN MALALT QUE PRECISAVA D'UN BON METGE. I ES SIGNIFICATIU EL DIAGNÒSTIC
QUE, SEGONS ELS ACUDITS POPULARS, VA FER IMMEDIATAMENT EL GRAN METGE SOBRE LA MALALTIA DE LA CIUTAT; "DESADMINISTRACIONITIS AGUDA".
HA ESTAT REITERADAMENT GLOSSADA LA SIGNIFICACIÓ CATALANISTA DEL DOCTOR ROBERT. ES UNA FAMA QUE SORGI COM A CONSEQÜÉNCIA DE LA SEVA
FERMA ACTUACIÓ AL CAPDAVANT DE L'AJUNTAMENT, DEL SEU COMPROMÍS AMB
LA POLITICA REGIONALISTA DE LA LLIGA I DE LA SEVA ACTIVITAT PARLAMENTARIA A MADRID.
ES IMPORTANT, TANMATEIX, REMARCAR DOS ELEMENTS CRUCIALS EN LA TRA- JECTORIA POLITICA DEL DOCTOR ROBERT. QUE VUITANTA ANYS MES TARD,, TOR-

�2.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA

L'ACTUACIÓ DEL DOCTOR ROBERT COM A ALCALDE DE BARCELONA I COM A
DIPUTAT A MADRID S'EMMARCA DINS DE LA INTERPRETACIÓ CATALANA DEL
FENOMEN REGENERACIONISTA QUE ES DESVETLLA PENOSAMENT A ESPANYA
DESPRÉS DEL GRAN DESASTRE DEL 98....
SÓN ELS MOMENTS DEL DUBTE ENTRE L'ADÉU ESPANYA i L'ALTERNATIVA DE
LA INTERVENCIÓ EN LA POLÍTICA ESPANYOLA QUE FINALMENT ES DECANTA
COM A ESTRATEGIA DEL REGIONALISME CONSERVADOR DE CATALUNYA.
ES UNA POLITICA QUE ES PLANTEJA LA NECESSITAT DE DIRIGIR EL PROCÉS
DE MODERNITZACIÓ D'ESPANYA MÉS QUE NO PAS L'ESTABLIMENT D'UNA BARRERA CONTRA CAP PERILL. ES
ÉS UN PROGRAMA POSITIU QUE CONNECTA PLE NAMENT AMB LES IDEES POSADES EN PRACTICA PER ROBERT A L'AJUNTAMENT
DE BARCELONA: CREAR UNA ADMINISTRACIO,RACIONALITZAR LA MAQUINA FISCAL I REPENSAR-NE ELS SEUS OBJECTIUS...
ROBERT ES UN DELS PRINCIPALS DIRIGENTS D'UNA POLÍTICA QUE NO ES
CONJUNTURAL NI PENSADA PER A BARRAR EL PAS A CAP FORCA POLÍTICA QUE
TAMBE ESTES PLANTEJANT-SE LA NECESSITAT D'EMPENYER TOT ESPANYA CAP
ENDAVANT. ES UNA POLÍTICA QUE ES FIXA L'OBJECTIU DE DIRIGIR ESPANYA,
DE FER EL PAPER DE LA MÀQUINA DEL TREN.
r

EM VULL REFERIR TAMBÉ A LA CONSOLIDACIÓ QUE ES FA AMB ROBERT D'UN
FENOMEN CABDAL A LA CATALUNYA MODERNA: EL DE LA CAPITALITAT DE
BARCELONA COM A SÍMBOL I MOTOR DE CATALUNYA.
r

A LA CATALUNYA DE COMENCAMENTS A NINGÚ NO SE LI ACUT DE LLENCAR UN
PROGRAMA NACIONALISTA SENSE BARCELONA NI, ENCARA MENYS, CONTRA BARCELONA. LA REGENERACIÓ NACIONAL, LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS MODERN
ES PLANTEJA DES DE BARCELONA. ELS PROMOTORS DE LA NOVA POLÍTICA
REGIONALISTA, FINS I TOT PER RAONS TACTIQUES, VEUEN QUE CAL CONCENTRAR ELS ESFORCOS ELECTORALS A LA CAPITAL PEL FET QUE LA MÀQUINARIA
CACIQUISTA ES MASSA EFICIENT A LES COMARQUES.
LES ASPIRACIONS NACIONALISTES ES CONDUIRAN, PER TANT, A TRAVES DELS
QUATRE DIPUTATS REGIONALISTES DE LA FAMOSA CANDIDATURA DELS "QUATRE
PRESIDENTS" QUE ÉS ELEGIDA EL 1901 I DE LA QUAL EL DOCTOR ROBERT
N'ÉS EL MÀXIM EXPONENT.

�3.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA

PERÒ LA CONNEXIÓ DEL DOCTOR ROBERT AMB AQUESTA CASA, AMB LA CASA
GRAN DE BARCELONA, NO ÉS ESTRICTAMENT POLITICA. EL DOCTOR ROBERT,
COM EL GRAN METGE DE BARCELONA QUE FOU DURANT TOTA LA SEVA CARRERA
PROFESSIONAL, VA MANTENIR UNA RELACIÓ DE GRAN CORDIALITAT AMB UN
COS MEDIC MUNICIPAL ON NO MANCAVEN INICIATIVES INNOVADORES. DE FET,
ROBERT VA MORIR MOLT A PROP D'AQUESTA CASA, EN EL MOMENT EN QUE
S'AIXECAVA PER A PRONUNCIAR UN BRINDIS EN EL BANQUET ANUAL DE

L ACA-

DEMIA DEL COS MEDIC MUNICIPAL.
I UNES DARRERES PARAULES PER A REGISTRAR LA CONSCIENCIA QUE SOBRE
LA MEXICANITAT DE ROBERT ES VA MANTENIR EN TOT MOMENT I GAIREBÉ
SEMPRE COM UN ARGUMENT DELS SEUS ADVERSARIS POLITICS PER A DESAUTORITZAR LA SEVA INTERVENCIÓ A LA POLÍTICA ESPANYOLA. EN UN ATAC
QUE SE LI DIRIGEIX DES D'UN DIARI DE MADRID IMMEDIATAMENT DESPRÉS
DEL SEU NOMENAMENT COM A ALCALDE I D'UNA FAMOSA INTERVENCIÓ A L'ATENEU BARCELONES S'HI POT LLEGIR: "EL DOCTOR ROBERT (...)

ES, DESDE

ANTEANOCHE, EL MÁXIMO GÓMEZ DE CATALUÑA. Y PORQUE SEA MAYOR LA SEMEJANZA, NO ES ESPAÑOL NI CATALAN SIQUIERA. EL ARDIENTE REGIONALISTA,
ALCALDE DE BARCELONA, ES MEJICANO".
MOLTES GRÀCIES.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35392">
                <text>Paraules de l'Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a l'acte acadèmic en honor del doctor Robert, celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35393">
                <text>Robert, Bartomeu, 1842-1902</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35394">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35395">
                <text>Homenatges i distincions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35396">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35397">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35399">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35400">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35401">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35402">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41378">
                <text>1984-05-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43765">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35403">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="961" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="501">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/961/19840603d-00038.pdf</src>
        <authentication>5c1b7f9c85743c1946ead1289399150c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42175">
                    <text>Ciutadans de Cambrils de_.ar:

Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde

,D T -

celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta
Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat

t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin

sii

cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica.,

en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu
tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les=
11-stants potiaoions catalanes.

En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa
mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en
carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia
7a , 'ce l ona. "D

cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de -

�Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce
lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la
justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir
Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus.
habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat
reelona

en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi

sendes, usus, prerrogatives

,

.

,,Tracaes, en canvi, havien de --

contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de
Barcelona".
2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar
d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la=
mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi

�don

tot • el sunort de cuè

esdevenint

fou capaç.

carrer de

Barcelona, dones, Cambrils con

cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una
vila reial

felicitat no rou, perb, duradera, per--

,
que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a=
mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs=
deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder
ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue
ren a Barcelona.

Fl maip.. del

1520 dos-cents cambrilencs,

vada si tenim en compte que la

població de

xifra molt ele-

la vostra vila era

aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per --

tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec
te per

part del seL senyor feudal,

el comte de Cardona, i

aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila

reial lliure.

�4

El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana –

oue el dietarista oficial de

la ciutat el deiA registrat en=

el ilibre.que conté, el relat

dele más importants

fets esdevin

Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis
cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la –
prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1)
- 20 condemnats a :ort i executats,

El e

camhrilcnce, T:erb, --

uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g
uiren –en aq

tat– all

q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu-

re,

Hi ha

cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han –

caracteritzat d'una 'manera
1J'hi vull

ine q uívoca la vostra manera

referir ni

de ser

que sigui d'una manera breu.

Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la

ineutJornable fi

delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els=

�5.

moments difícils,

Porque

no desconeixeu que Cambrils, por la

seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues

tarraoni--

nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha=
estat una

.130 -p laci6

-f i

a la terna. I p er causa tambá del let de ser una -

del i

tat

sovint maltractada per causa de la seva -

blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no
• foil de prend_e•

tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest
aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de
les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció
de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu

�6.

da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes.

Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A
finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2=
en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000
fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us=
son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo
ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors -

que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut=
escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100=
defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate

�7

rrada la muralla, volada la torre major

saquejada la vila.

La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns -

olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos=
dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore".

Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra
gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or-

tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al

tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice

de govE,rn.

�8.

Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n
“.
ouencice
que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau..

ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites
entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. -

•

No ho -

N

:rey

cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, --

r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg,
dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els

noms 6-1

habitante Que tnia el

1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle
XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels=
del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament
aturat) Cambrile tenia 2653 habitante.

n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario

geoficc-estadístico

histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest

�autor

mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, -

adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un

;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú.

ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria.
otra

pa y'a. niilo: ; hay

t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara

n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.?
' s ue
de buenas -u a ^e
aguas .

-surtido

uso común del vecindario, una dentro=

de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu
ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato
particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE&gt;Cha c -^. T'Cel una an`t,i-

i

qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres
defensa
do

baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C.

ue hizo

ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan

fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter--

nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment).

�1

• • radoz

C.

assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la=

fabricaci6 d'aiguardent,
pesca

es

la mes important font de rioue-

posseeix la poblacie; que acull 4

brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn
de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i

entreren —

el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de —
2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca
deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt
mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos
ca l Tue ocupaven a 128 hornee.

A l'aricultura i a la pesca,

sum

amb una força

Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis--

�me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions
d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re
flexions,

1

e4 1 940 Cambrils, emb

habta.nts,

, ,

l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de

ja

ás=

la seva di

ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva —
del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi--

tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá

Tiadrlem

pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la=
Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n
j a -ecia, el 1975, s l ha leu
,mAdores tradicionals. La difern

abismal

(9.173

habitante Cambrils; 4.576 Riudoms;

Yont-

roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás,
el 1975, una ciutat de 71.485 habitante.

�El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys –
de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells –
•
9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes
d'11.00O3

coneretament a 11.211. 1 el mateix

77_

, odem dir pele anys darrers.

Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur –
que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po
ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots –
els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu
continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que –
heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos
tre passat; que hem estat cambrilencs

barcelonins en InV--

mee relacions durant determinats períodos histe.,rics;

�Per tot

em sento profundament satisfet, com alcal

de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten
sincerament, més eni -A d'all

ove nuguin semblar, uns :iots --

protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots
amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra

us zireu, dones, d'esquenes a=

la Festa. Viviu-la tan intensament com us
Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes
ojos!.

---

�Ciutadans de Cambrils de_.ar:

Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde

,D T -

celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta
Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat

t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin

sii

cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica.,

en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu
tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les=
11-stants potiaoions catalanes.

En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa
mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en
carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia
7a , 'ce l ona. "D

cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de -

�Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce
lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la
justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir
Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus.
habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat
reelona

en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi

sendes, usus, prerrogatives

,

.

,,Tracaes, en canvi, havien de --

contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de
Barcelona".
2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar
d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la=
mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi

�don

tot • el sunort de cuè

esdevenint

fou capaç.

carrer de

Barcelona, dones, Cambrils con

cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una
vila reial

felicitat no rou, perb, duradera, per--

,
que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a=
mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs=
deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder
ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue
ren a Barcelona.

Fl maip.. del

1520 dos-cents cambrilencs,

vada si tenim en compte que la

població de

xifra molt ele-

la vostra vila era

aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per --

tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec
te per

part del seL senyor feudal,

el comte de Cardona, i

aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila

reial lliure.

�4

El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana –

oue el dietarista oficial de

la ciutat el deiA registrat en=

el ilibre.que conté, el relat

dele más importants

fets esdevin

Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis
cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la –
prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1)
- 20 condemnats a :ort i executats,

El e

camhrilcnce, T:erb, --

uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g
uiren –en aq

tat– all

q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu-

re,

Hi ha

cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han –

caracteritzat d'una 'manera
1J'hi vull

ine q uívoca la vostra manera

referir ni

de ser

que sigui d'una manera breu.

Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la

ineutJornable fi

delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els=

�5.

moments difícils,

Porque

no desconeixeu que Cambrils, por la

seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues

tarraoni--

nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha=
estat una

.130 -p laci6

-f i

a la terna. I p er causa tambá del let de ser una -

del i

tat

sovint maltractada per causa de la seva -

blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no
• foil de prend_e•

tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest
aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de
les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció
de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu

�6.

da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes.

Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A
finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2=
en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000
fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us=
son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo
ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors -

que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut=
escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100=
defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate

�7

rrada la muralla, volada la torre major

saquejada la vila.

La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns -

olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos=
dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore".

Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra
gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or-

tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al

tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice

de govE,rn.

�8.

Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n
“.
ouencice
que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau..

ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites
entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. -

•

No ho -

N

:rey

cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, --

r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg,
dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els

noms 6-1

habitante Que tnia el

1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle
XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels=
del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament
aturat) Cambrile tenia 2653 habitante.

n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario

geoficc-estadístico

histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest

�autor

mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, -

adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un

;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú.

ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria.
otra

pa y'a. niilo: ; hay

t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara

n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.?
' s ue
de buenas -u a ^e
aguas .

-surtido

uso común del vecindario, una dentro=

de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu
ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato
particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE&gt;Cha c -^. T'Cel una an`t,i-

i

qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres
defensa
do

baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C.

ue hizo

ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan

fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter--

nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment).

�1

• • radoz

C.

assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la=

fabricaci6 d'aiguardent,
pesca

es

la mes important font de rioue-

posseeix la poblacie; que acull 4

brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn
de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i

entreren —

el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de —
2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca
deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt
mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos
ca l Tue ocupaven a 128 hornee.

A l'aricultura i a la pesca,

sum

amb una força

Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis--

�me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions
d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re
flexions,

1

e4 1 940 Cambrils, emb

habta.nts,

, ,

l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de

ja

ás=

la seva di

ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva —
del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi--

tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá

Tiadrlem

pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la=
Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n
j a -ecia, el 1975, s l ha leu
,mAdores tradicionals. La difern

abismal

(9.173

habitante Cambrils; 4.576 Riudoms;

Yont-

roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás,
el 1975, una ciutat de 71.485 habitante.

�El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys –
de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells –
•
9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes
d'11.00O3

coneretament a 11.211. 1 el mateix

77_

, odem dir pele anys darrers.

Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur –
que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po
ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots –
els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu
continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que –
heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos
tre passat; que hem estat cambrilencs

barcelonins en InV--

mee relacions durant determinats períodos histe.,rics;

�Per tot

em sento profundament satisfet, com alcal

de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten
sincerament, més eni -A d'all

ove nuguin semblar, uns :iots --

protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots
amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra

us zireu, dones, d'esquenes a=

la Festa. Viviu-la tan intensament com us
Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes
ojos!.

---

�Z -dN0-1308V9

91s1H

'S,31
9t£ ( £ 6)
86 tt 91£ - 0499
( 'V170-1-1 V1Nt1S

0 -red IDI N f1W 1f11115N^•1
30 tl01031i10

s ^ no3aeos 3wndr
ootnndo t

dwe3 mes !a ua anb ualq
un opuelnds!p ue!uan

es enb sezian4 sop anua
oloed - iap o1e!pawui sew.
oo!laeld opel!nsar la sa
'ouoloels!les owoo sap ed
segase lod opeJapisuoo
luesluoW - saAueoapn!a
-. euennlg . oFaldwoa - !ap
enóe - !ap op eda, b•n : -

,sïlá
.. - a
. &gt;.-w
^

• llsap lap amedlne alune,
-ex! 'ruiquosa ep eulnby el;
e» 000nlnba la qAngple' eles 42o;
-rayg ep» opipeye oldor0
•-w! ¡a' Jod 'uglonoole ns saouol
=ue uweidwn.ualw so uloan so^=
iueVd ep ? slugwéo ep , souep
-epñro selp- sonsríg» ropua,rnp
gzuewoa 'alsidsop`1e1uawnuow's
_ap ewilolÁ •uqloelq
: od más áp Rem» el ep üg8aid.
'le Rimas' _^ep' le_ - s l pgw e3 . ep.
ouloañ áp odn^H osolewnu un`
úoo aluapl à uí ònanbàd un JéXe; .:
'qoonoid "'eúoláwe8 ep óiuelw
:.=elun^ly iep "eme* ep élúaluai
.S•IIaBVN^I^
el e S .@o^eVtf — •.
^ -

uod óluaAuoa u
Saci013P►DoIau

áp sasaw slas mil

VÁNt111/1tl9

LluS ?aaW ^p
u0aid Ia iod
B-jsajoid slliquue3
175l61 ap o!unf ap_ S `saile{ti.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14805">
                <text>3867</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14806">
                <text>Festa Major de Cambrils / Pregó</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14807">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14808">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14809">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14810">
                <text>Cambrils</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14812">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22196">
                <text>Cambrils</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24656">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24657">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24658">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24659">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40574">
                <text>1984-06-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43199">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14814">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2570" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1379">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2570/19840607d_00039.pdf</src>
        <authentication>c9973c9445330b4fe6f514c6de92f7dc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42976">
                    <text>1Z' 2S°1

INAUGURACIÓ PLACA A FRANCESC PUJOLS

Plaga Reial, Barcelona a 7 de juny de 1984.-

�Francesc Pujols és un exponent clar d'un grup d'homes preocupats per les arts, el pensament contemporani,
intel.lectuals en suma, que constituiren un fenómen típica
ment urbà.
Sord

Ho

M^

C Dónen

^^)

vida

^^ñrx
°

al gran projecte de ciu

tat que es va fent a Barcelona en els primers anys del segle.

¿L'?
La Penya de l'Ateneu que es constitueix)entorn del
Doctor Joaquim Borralleres és l'exemple d'un moviment informal preocupat per l'europeització del país i l'extirpació dels residus ruralistes i pairalistes que encara poden
apreciar-se en la seva cultura.

a

ElHaTOX )

Es significatiu que homes com Dalí, Pla i Pujols,
que han dut a terme una part tan important de la seva
creació des de fora de Barcelona siguin tots ells uns exem
ples tan acabats del que podriem qualificar de cultura urbana, connectada amb el món, essencialment amb Europa, i
preocupada per la confluència entre els corrents dels país
i els que s'estaven desenvolupant més enllà dels Pirineus

�Els qui es consideren deixebles de Pujols , els molts
amics que el filòsof va tenir i conserva tendeixen a fer
notar en tot moment l'actualitat permanent del seu sistema,
del seu pensament.
No correspon a l'Alcalde de Barcelona endinsar.-se
en aquest debat però si que voldria posar de relleu alguns
punts de l'univers pujolsià que, de tota evidència, podrien
inscriure's pïenamenten les polèmiques d'avui.
Pujols va estimar molt Barcelona i va entendre que
aquesta ciutat nostra era etncial per a l'afirmació de Ca
talunya com a país. No va tenir dubtes en aquest terreny
ni va condicionar la seva convicció.

�Pujols va ser un home,que va estimar profundament
Barcelona que qualifica de "punt central de Catalunya" i
queens demostra que ho és, fins i tot geogràficament.
Barcelona és per a Pujols "la nostra estimada ciutat,
tan avorrida i maleida dels mals catalans".
L'home que avui homenatgem fou també, un home que
va excel.lir en el conreu de la virtut tan típicament
urbana de la tolerància, en l'exercici del debat.
La famosa Penya de l'Ateneu és un bon exemple del
marc de debat no exclusivista, pluralista, que constitueix el centre, la raó de ser, la mateixa essència de
la ciutat. Josep Pla ens ha parlat de la Penya i n'ha
fet la descripció precisa. Diferències profundíssimes
"en gairebé tots els terrenys" ens diu Pla. Catòlics,
agnóstics, liberals, simpatitzants amb les idees sindicalistes... La història d'aquests homes, ara que ja està escrita, ens ensenya que foren tots uns homes preocu
pats pel seu país.

�M'he de referir també a la relació que Pujols va
tenir amb l'Ajuntament de Barcelona i que honora la corporació municipal. Francesc Pujols fou membre de la Junta
de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924.
La seva experiència a la Junta de Museus és significativa del seu orgull de ciutadà de Barcelona i constitueix un esperó per a tots els qui tenim responsabilitats en el govern i l'administració de la ciutat.
El mateix Pujols ens ha parlat de la satisfacció
que li va produir, en acompanyar els Regidors Nicolau
d^Olwer i Barbey a París a l'inauguració d'una exposició d'art català, el constatar la sorpresa que havia produït en els membres de 1'Academia de Belles Arts de França
que homes de tant reconegut prestigi i sensibilitat culturals formessin part d'una corporació municipal.

�Amic del contrast, fascinat conreador de l'anècdota
com a exercici de disciplina mental, la relació de Fujols
amb el seu món va estar marcada per la paradoxa; per la
paradoxa que només pot afectar els esperits oberts, tolerants, civilitzats...

Ha estat remarcat, per exemple, que un home tan
barroc en molts aspectes com Pujols fos promotor de l'intent neoclàsic que va significar el nou-centisme. No po-dia
haver escollit un àmbit urbà millor que aquesta Plaça
Reial per a néixer ni per a que la ciutat hi perpetuï el
seu homenatge i record.

�Francesc Pujols i Morgades
Nascut a Barcelona el 1882
Mor a Martorell el 1962

Forma part del Grup dels "Quatre Gats" i també de la Penya
--n)
A,,-J
de l'Ateneu que va reunir-se[etorn de Joaquim Borralleres
i en la que participaven Josep M. de Sagarra, Josep Pla,
Eugeni d'Ors, Enric Jardí, Joan Creixells, i altres.

Fundador del grup "Les Arts i els Artistes", va exercir
com crític d'art en nombroses publicacions barcelonines.

Fou vocal de la Junta de Museus de Barcelona entre
1920 i 1924.

El 1919 publica el Concepte General de la Ciència Catalana
obra en la que intenta demostrar l'existència d'un corrent

filosòfic

genuinament català. Formula un sistema

propi anomenat Hiparxiologia.

filosòfic

�Retornat a Catalunya el 1942 després de l'exili, s'instal.la a la Torre de les Hores de Martorell. En aquest
periode col.labora a Ariel i Revista Europa.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35404">
                <text>Inauguració de la placa a Francesc Pujols</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35405">
                <text>Pujols, Francesc, 1882-1962</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35406">
                <text>Homenatges i distincions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35407">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35408">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35409">
                <text>El fitxer inclou el discurs i la nota de situació sobre Pujols.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35410">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35412">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35413">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35414">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35415">
                <text>Plaça Reial (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41379">
                <text>1984-06-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43766">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35416">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="962" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1531">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/962/19840619d_00040.pdf</src>
        <authentication>00ebc4c19e0a5debc7406102a8370367</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="44991">
                    <text>"LA BARCELONA DEL FUTUR"

DISCURS DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE
BARCELONA PRONUNCIAT EL DIA 19 DE JUNY DE 1984 AL COL.LEGI
DE DOCTORS I LLICENÇIATS DE BARCELONA.-

�2

La Barcelona que volem per a 1992 és una Barcelona sobre la que,
n'estem convençuts, existeix entre els seus ciutadans un gran nivell
de consens. Es una Barcelona que no s'haurà de fer traumáticament,
amb grans operacions quirúrgiques . Es una Barcelona que es fona
estat, del que és Barcelona.

-mentalpociódequha

La Barcelona del futur que estem començant a bastir ha estat descrita per primer cop d'una manera sistemàtica al Pla General i Progra
ma d'Actuació Municipal.

Haurà de ser una ciutat d'un alt nivell de qualitat urbana.

Serà el "cap i casal", la capital, d'una Catalunya moderna i desenvolupada.

Serà també una gran capital d'Espanya i una metrópoli mediterránia
d'amplia projecció internacional que podrà constituir una seu digna dels
Jocs Olímpics.

Ni la Barcelona moderna que hem .heretat, ni la que tenim ara ni,
menys encara, la que volem fer es poden entendre en un buit.

�3.

La Barcelona moderna ha estat el motor i també l'aparador de la Catalunya moderna. Ho és encara i ben segur que
ho seguirà essent.
De fet,Barcelona, la metropolis capital de Catalunya, és
avui el pol urbà més dens i desenvolupat d'una Catalunya
que és una realitat cada cop més urbana.
L'aglomeració metropolitana de Barcelona és el centre de
gravetat d'un país que ha anat adquirint la fesomia i l'organització d'un sistema de ciutats; d'un sistema
que és un subsistema del sistema europeu de ciutats.
la)

La sort de Barcelona del futur està lligada a la consolidació de la seva integració en le xarxa urbana d'Europa que ha
quedat constituïda entre Londres,el Nord de França, les
àrees més industrialitzades d'Alemanya i el Nord italià i
un braç de la qual es desvia, des de Fos,fins a Barcelona.

�4.

En el programa d'actuació municipal de quatre anys es preveuen
tres direccions bàsiques d'intervencï6. L'una està dirigida a incidir
en l'ordenació física de la ciutat i les altres dues a la potenciació
dels serveis urbans i dels serveis personals, respectivament.

El desenvolupament dels serveis urbans que ens proposem tindrà
una influència decisiva en el funcionament de la Barcelona del futur.
Un nombre limitat de grans objectius han estat seleccionats: la garantia de la qualitat i la salubritat del medi ambient i l'alimentació,
l'assoliment d'uns nivells raonables de seguretat urbana, una millora de la circulació de persones i mercaderies, la consolidació
dels grans serveis bàsics metropolitans i la potenciació d'altres
serveis municipals tradicionals com els de neteja, mercats i protecció contra emergències.

Ens concentrarem, però , en els grans eixos d'actuació que
hauran de definir la imatge física de la Barcelona de 1992.

Les actuacions que ja des d' ara, estan configurant la fesomia
de Barcelona s'articulen en quatre grans línies de fora.. Es tracta,
en primer lloc, d'obrir definitivament Barcelona al mar i de definirne la seva façana rra ritima que haurà de ser una façana no solament
per a la Barcelona estricta sinó un conjunt metropolità coherent,
d'acord amb les realitats de la mobilitat, dels usos actuals i dels
hàbits del lleure. En segon lloc, s'actuarà per a reconstruir el
massís de Collcerola de manera que es vagi configurant com el
gran parc central de la ciutat me tropolitana. Un tercer i¢loc d'actuacions es dirigirà a millorar la funcionalitat urbana i la dignitat física del Centre de la Ciutat i el darrer es fixarà com a objectiu
la consolidació d'una xarxa viá.ria suficient i eficaç.

�5.

"Barcelona cara al mar" és el projecte que hem endegat per a la
restauració dels sis kilòmetres de línia costanera barcelonina. No es tracta d'arreglar tan sols el port, o el passeig
Marítim, sino de fer accesible tota la costa del terme municipal al ciutadà.
Aquest projecte parteix de tres grans línies d'actuació: la
recuperació de la façana marítima i l'estructuració d'unes
línies viàries que facilitin l'accesibilitat a les platges.
La façana marítima te quatre parts bàsiques, que abarquen
des de Montjuïc fins el Poble Nou. La primera és la remode_
lació del Moll de la Fusta, que ha permés convertir una superfície de dipòsit de càrrega comercial en una explanada
recreativa oberta al públic. S'ha unificat l'espai des de
Colon fins a Correus i s'ha habilitat com a gran passeig
per a visitar les embarcacions.
El pas següent és la reforma del Passeig de Colón, que es
convertirà en una rambla ciutadana que revitalitzarà l'arquitectura de les façanes i dels edificis històrics com
Capitania, Correus o la Llotja.
La segona part inclou la recuperació del moll de la Barceloneta i la reestructuració d'aquest barri. Els rafals(tinglados)
del moll, que en aquests moments conformen un espai tancat
que impd deix l'accés al mar, es restauraran i milloraran
per a equipaments, centres culturals o sales d'exposicions.
kixhaxxixixxiaxkaxmaimulia4xigxianxiiaxgaxixadixilxmaximox
El PERI del barri de la Barceloneta que hem endegat en col.laboració amb els veïns, permetrà permeabilitzar i dignificar
un barri molt pobre arquitectònicament,

engrandirà :habi-

tatges i crearà zones verdes i espais lliures en el seu interior.
Finalment el projecte de "Barcelona cara al mar" compren
l'ampliació del Passeig Marítim a tota la platja del Poble
Nou.

�6.

La platja de Barcelona es redueix, avui

., als 600 metres quEa

medeix el Passeig Marítim. Tota la platja del Poble Nou està separada de la ciutat per la línia de tren que corra paralel.la al
mar, i compta tan sols amb un pas a nivell.
Dintre de poc temps es durà a terme l'alliberament definitiu de
les 45 hectàrees que ocupa Renfe a la zona de llevant, mercès als
convenis signats amb l'Ajuntament de Barcelona l'abril de 1983.
Això ens permetrà,

revitalitzar tota aquesta àrea, que co-

mença al Parc de la Ciutadella i arriba fins al Besós.

La reordenació urbanística de la zona de Llevant inclou dues gran
vies, com son la Rambla del Poble Nou i el Passeig de Carles I i

Marina, que voleá ^d'gnificar. En aquesta zona Barcelona té un conjunt de monuments que cal donar rellevancia, com ara la Sa-

grada Familia, la plaça de braus Monumental o l'estació del Nord,
futur centre cultural, cívic i esportiu.
En aquest Passeig de Carles I pensem que fins i tot es podria
emplaçar el futur Tribunal Superior de Justícia, en el lloc que
actualment ocupen les casernes d'intendència.

Acabar l'Avinguda del Litoral, que es configurarà com la Diagonal, permetrà una perfecta comunicació entre l'autovia de Castelldefels, mitjançant la Zona Franca, amb el Poble Nou. Aquesta avinguda possibilitarà l'accés amb automòbil a qualsevol platja de la
nostra ciutat,

i completarà_

Sud i Est-Oest de Barcelona.

els grans eixos Nord-

�7.

El mas sis de Collcerola reuneix una gran varietat de situacions geogràfiques i sofreix uns graus diversos de degradació. Les moltes agressions
sofertes i les pressions centrífugues a que ha estat sotmés per moltes
accions descoordinades ho-han anul.lat, perya seva unitat geogràfica. Collcerola és encara una valuosa reserva d'espai verd -unes 11. 000
Ha. - que pot convertir-se en el gran parc central de la ciutat metropolitana. De fet, ja ho és encara que d'una manera relativament precària.
Cal remarcar, en qualsevol cas, que Nicolau M. Rubió, el més gran
arquitecte català de parcs i jardins d'aquest segle, ja va afirmar el
1929 que Collcerola seria el "Bois de Boulogne" de la connurbació
barc elonina.

Els geògrafs ens ensenyen que el massís de Collcerola no respon
a una unitat que es defineixi indiscutiblement pels seus valors naturals
o geogràfics, per les dades que ens configurarien un parc natural. Però els urbanistes ens diuen que la unitat del massís és el resultat
de factors ben diversos: d'aplegar àrees que són d'inter è s natural
intrinsec i d'altres que cal reconstruir, per a esborrar o mitigar els
senyals de l'agressió humana i convertir-les en zones de connexió. Són
aquests elements els que donen a Collcerola el seu caràcter de parc
urbà, de parc que té un entorn immediat que és la ciutat, amb la que
caldrà establir unes relacions mínimament estables.

La posició de Collcerola al mig d'un anell de ciutats i constituint
R
un obstacle per l'arribada a Barcelona des de l'interior de Catalunya
l'ha convertit en un repte i 1' a fet objecte de tota mena d'agressions.
Cal que mirem el mals s d'una altra manera , com un actiu que s'ha
de respectar i, per tant, vorejar.

�8.

En conseqüència, s'haurà de tendir a rec ond_uir el desenvolupament
dels traçats d'alta tensió i a reconsiderar i tractar els impactes que
produeixen en el paisatge les línies i ctriques ja existents. Pel que fa
al tractat de les carreteres caldrà mantenir el seu caràcter actual, ja
assumit, i no trcatar de convertir-les en alternativa a les sortides de Bar
celona cap a Madrid i França sinó només als enllaços de Barcelona amb
Sant Cugat, Cerdanyola o Rubí, des d'alguns punts de la capital.

Tots sóm conscients que 1'O ació Collcerola és un objectiu a llarg termini.
Fins i tot si es possible de dedicar-li inversions importants, caldrà comptar
amb periodes d'actuació llargs. El paisatge és en aquest cas 1'elenenticentral
i reconstruir-lo costarà molt de temps. Es, a més, una operaci ó que no té
cap sentit si no s'enfronta amb una perspectiva metropolitana. També com en
tantes altres àrees decisives per a la consolidació de la capiitaliitat de Barcelona, no serà possible fer una actuació contundent si no hi ha una sintonia entre totes les administracions públiques que permeti inversions suficients, programades i coordinades.

Segons alguns estudis que ja s'han dut a terme, la qüestió de la propietat del sol pot arribar a ser un element important en el futur però, de
moment, amb el que ja es controla dos de les administracions es podria
tirar endavant un programa que omplis els propers cinc

anys.

El sacs iin i ediat , sens dubte, serà la urbanització definitiva de la
Carretera de les Aigues de manera que resolgui el problema de la imbricació de la muntanya amb el teixit urbà.

�9.

En el programa d'actuació municipal s'identifiquen tres
àrees principals d'actuació en la ciutat central que són l'Area
Nord, l'Area

l'Eixample.

WE.ïxam.p e ha tornat a adquirir una gran actualitat. L'excc_..len, exposició instal.lada a la Casa Elizalde i després a
la seu del Ministeri d'Obres Públiques, a Madrid, ha tingut la
virtualitat de revifar les expectatives de millora d'un conjunt
que 'és l'autèntic centre de la ciutat i que ho seguirà essent.
L'assessoride l'Alcalde: per a afers urbanístics, l'arquitecte Oriol Bohigas, ha suggerit que l'Eixample ha de ser atacat
"com un barri històric consolidat" i que caldrà tornar a les
tècniques urbanístiques del barroc o del neoclàssic, basades
en les intervencions puntuals, en projectes molt concrets referits a edificis específics o a conjunts que tinguin una certa
unitat.
Aquesta és, en realitat, la política urbanística que s'ha
decidit per al conjunt de la ciutat i que té la màxima virtualitat en la ciutat central, en els sectors més consolidats.
La recuperació i la revitalització són els objectius prioritaris en l'actuació prevista sobre l'Eixample. En una mesura
més matisada són objectius que defineixen bastant satisfactòriament i'oríentació de la política urbanística per al conjunt
de la ciutat central. Seria el que ja ha estat qualificat de
prioritatÁel projecte sobre el pla i que alguns han arribat a
traduir, potser una mica abusivament, com el triomf dels arquitectes sobre el enginyers, i també sobre els advocats i els eco
nomistes.
La fesomia de les àrees Nord i Sud de la ciutat central es
configurarà a partir d'una intervenció que seguirà la mateixa
orientació. Els nuclis de l'una i l'altra estan prou definits
i ja hi ha una colla de projectes concrets concebuts per a la

�10.

revitalització d'espais públics. L'anomenada Àrea Sud té com a
embrió central de renovació el conjunt format per l'Estació de
Sants i la Plaça dels Països Catalans, el Parc de l'Espanya Industrial,el Parc de l'Escorxador, el Passeig de Maria Cristina,
Motjuïc -on és molt probable que aviat es pugui endegar la re
novació del Palau Nacional com a nucli d'una gran àrea museística- i la façana marítima. L'Àrea Nord es constitueix-lentorn
de la Plaça de les Glóries, l'Estació del Nord -que serà un im
portant centre Cívic–i es veurà afectada per la redignificació del Passeig de Carles I.
L'enumeració dels nuclis de regeneració urbana que acabem
de fer il.lustra el [sentit de la construcció de la Barcelona
del futur. Es tracta d'aprofitar els molts edificis de gran
qualitat que té Barcelona però que estan buits o bé destinats
a usos obsolets per a consolidar el caràcter central de les
zones que ja són centrals de la ciutat. Però aquesta acció s'haurà d'anar apropant a la perifèria de la_ ciutat
que haurá de ser abordada com si es tractés de zones
antigues. En primer lloc, s'haurà de procedir a buidar-la
en la mesura que sigui possible i completar aquesta acció amb
la construcció d'espais públics que, com les places que s'han
anat inaugurant en els darrers anys, vagin equipant els barris
i els aportirelements de caràcter centralitzador, reduint-ne la
seva dependència.

�11.

Barcelona és una ciutat ja construïda i aquest fet és un
factor condicionant clau en la configuració de la ciutat del
futur. Per tant, quan al programa d'actuació municipal es parla de la potenciació del rendiment de la xarxa viària bàsica
es parteix d'una concepció de la ciutat que descarta la creació de grans vies de pas, segregades o no.
Es aquesta, òbviament, una opció política que respon a la
idea de la ciutat que té l'equip de govern municipal. Però
és satisfactori que aquesta opció hagi obtingut el suport de
l'amplíssima representació de tècnics de l'Ajuntament, de la
Corporació i de la Generalitat que van prendre part en un recent seminari sobre les vies bàsiques de Barcelona. No es
tracta d'acollir aquest suport com la prova definitiva de la
bondat d'una solució sinó de remarcar només que l'opció escollida és racional i té una coherència tècnica.
En les seves conclusions, els tècnics urbanistes ens diuen,
per exemple, que "les vies bàsiques en una ciutat ja construïda
com Barcelona són l'instrument d'ordenació d'alguns dels més
importants espais públics de la ciutat, entenent l'ordenació
com a l'actuació global capaç de satisfer d'una manera integrada molt diverses demandes i qualitat ambiental, exigències
de context, trànsit, etc..."
Els urbanistes remarquen també en les seves conclusions que
les vies bàsiques s'han d'entendre també "com a elements definidors de la imatge i l'estructura de la ciutat i territori
metropolità com ho demostren els bons exemples que tenim a
Barcelona (Gran Via, Diagonal...) Imatge unitària i global que
ha d'ésser construïble per fragments com la nostra història fa
palés".
Aquesta és l'opció. Construir la ciutat per fragments, tenint en compte el que ja és i sense inventar-se cap model des-

lligat

de

la seva realitat històrica i actual.

�12.

En el marc d'aquesta concepció gradualista i possibilista,
tenim la ferma voluntat de reforçar el caràcter integrador
d'algunes vies tan bàsiques com el 2on. Cinturó i l'anomenat
Cinturó Litoral que serà, en el seu recorregut per la zona de
Llevant de la ciutat una autèntica Avinguda del Litoral els
projectistes de la qual ens anuncien que recordarà la Diagonal.
Vies com les que acaba d'esmentar hauran de tenir un caràcter essencialment col.lector-distribuïdor mes que no pas el de
vies de pas. Es tracta d'aconseguir que construccions de tanta
importància no compleixin només el paper d'evitar que el trànsit de pas entri al cor de Barcelona sinó, fonamentalment, el
de millorar el funcionament global de la xarxa. La necessitat
de trobar unes fórmules que permetin la seva integració satisfactòria en el teixit urbà és el que, en darrer terme, explica que el Túnel de la Rovira no hagi entrat en servei tot i
l'acabament de les obres.
En el context d'aquesta opció, s'ha de destacar la racionalitat extrema de la recomanació que ens feren els tècnics reunits al Centre Civic de Sarrià per a estudiar la xarxa viària
bàsica: que tractem d'optimitzar l'ús de l'excepcional xarxa
de carrers de Barcelona. En síntesi, els tècnics ens han dit
que un nombre limitat d'actuacions puntuals, que significaria
una inversió relativament reduïda, podria tenir uns efectes
molt positius en el funcionament de la xarxa, del conjunt de
la xarxa metropolitana. Es tractaria de treballar en eixos com
els carrers Prim, Fabra i Puig, Bac de Roda-Felip II, AragóGuipúscoa, Plaça de les Glòries, Ronda de°Sant Martí, Ronda
del Guinardó-Río de Janeiro i alguns altres per a l'eliminació de colls d'ampolla i la millora del que han qualificat de
"connectivitat metropolitana". Es una precisió significativa i
convé tenir-la en compte. Des d'una perspectiva tècnica, eixos
com Aragó-Guipúscoa són eixos metropolitans.

�Els Jocs Olímpics de . 1992 són l'estímul que ens projecta amb
força cap a una colla de realitzacions que poden ajudar a estructurar definitivament

la

nostra ciutat metropolitana amb

una qualitat urb an a que avui no posseeix. Aquestes realitzacions corresponen a instal.lacions esportives i a obres d'infraestructura urb an a que, especialment aquestes, però també
les primeres, són imprescindibles per arribar al model de ciutat que volem tenir. En aquest sentit, els JJ.00 son més una
fita temporal, un repte per millorar la nostra ciutat,que no un
objectiu pel qual cal sacrificar una sèrie de recursos.
Les instal.lacions esportives més lligades als JJ.00., les
més cares i compromeses, són el Palau Olímpic, l'estadi Olímpic, la Piscina Olímpica i el Velèdrom. La seva construcció,
però, no es justifica només pels Jocs. Una ciutat com Barcelo
na ha de tenir instal.lacions es p ortives d'alt nivell. Pel 1992
aquests equipaments han de funcionar ja com equipaments de la
ciutat.
Les instal.lacions esportives s'agrupen en determinats punts
de la ciutat, a l'interior de les àrees olímpiques i que seran^.
nou: Montjuic, Diagonal, Feble Nou, Vall d'Hebron, Parc del Llobregat, Vallés-Cerdanyola, Badalona-Montgat, Banyoles i el port
esportiu j enicara sense localitzar. Els criteris adoptats per triar
aquestes localitzacions son els següents:
1.- Donar la màxima accesibilitat a les àrees durant els Jocs

Olímpics: les quatre àrees centrals (Montjujc, Diagonal,
a,ar
Feble Nou, Vall d'uebronconcentraran el més gran nombre
d'instal.lacions, disten ! unes d'altres un maxim de cinc
kilometres, es a dir vins minuts de transport p rivat

O

públic.
2.— Re_

r \ acabament de

ciutat

situant

les

;ns taJ. .._ac

_

or:_

al millor lloc possible dins l'estructura urbana. Les cuatre àrees situades a la costa (Paro del Llobregat, Montjui_

Feble Neu i Montgat) ve l en incidir sobre l'acabament de la
façana de mar.
La proposta d'equipaments va lligada a actuacions com

�14.

la defensa i estabilització de les platges, acabament del
xarxa viària i renovació urbana de nuclis degradats. Les
altres 2 àrees (Diagonal i Vall d'Hebron) realitzaran una
tasca semblant en relació a la "façana de muntanya" de
Barcelona. Seran els dos nusos principals d'un cinturó
equipat que servirà d'accés al Parc de Collcerola.
ur.
esportius
e q uipaments
3.- Lli ar la localització dels :_
.~
=° z
programa de reeaui p ament urbà. Les quatre àrees seran centres d'equipament per als districtes de l'entorn més prbxi
Formaran una xarxa d'instal.lacions

"pes an tes" que en-

voltarà Barcelona i que completarà l'equipament d'abast
més petit (barri), lligat a la residència o escola.
4.- Conce p ció metro p olitana del reeouioament. Els mateixos
criteris s'aplicaran a la. resta de la Corporació M.B. Sobre
l'àrea del Llobregat gravitarà la població d' ' El Prat, St.
Boi, Castelldefels, l'Hospitalet i Cornellà; l'àrea Badalona-Montgat donarà servei a St.Adrià, Sta. Coloma, Badalona, ,Montgat i Tiana.

Descri p ció crees
1.- MontjuIc
Ser p el punt més destacat de la línia de costa, tant pel
seu contingut esportiu com pel seu carácter simbÒlic. Representa la Barcelona urbana com a fita del paisatge, con
a més gran parc urbà de la ciutat i per la importància i
significació dels aconteixements culturals _ es p ortius que
.-- ha hagut des de l'Exposició del 29.
De totes les actuacions q ue faran a .Mcntj u c des saquen
Anell Olimpi

/ Veure estat p .ro jedtes Correa-Gr egot tiBor il l -Isozaki/

2.- Diagonal
Estarà situada al polgon definit per la Diagonal, ler.
Cinturó, Travessera de les Corts, Carretera de Sants _ 2or
Cinturó. Es
públic

uft

àrea

de gran accesibilita ,

per tránsport

bu sos
sos) ? priva:. ?Mal ^_
gr at la importancia
de les instal.lacions que hi -ha actualment, no hi ha un
(metro i

�15.

planejament racional de la zona. Caldrà doncs fer un Pla
Especial que ordeni les instal.lacions actuals i doni
solucions a l'accés a les àrees del parc i l'equipament
pensat al P.G.M.
3.- Àrea del Poble Nou
L'àrea del Poble Nou reforçarà la operació d'obrir Barcelona al mar, que ja és iniciada amb la remodelació del
Moll de la Fusta i la recuperació de les platges del Llevant. Sobre les platges recuperades i sobre els terrenys
guanyats amb el soterrament de les línies de tren, s'establirà el passeig marítim litoral, una gran via cívica, en
contes del cinturó litoral construït com a via segregada.
El futur Parc del Mar enllaçarà el nucli residencial
del Poble Nou amb la platja. La Vila Olimpica allargarà
el nucli residencialper davantl'actual'Ylínia d'indústries,
actuant com a embrió d'una requalificació urbana de més gran
abast. Els equipaments esportius, comercials, culturals,
administratius i de lleure regeneraran l'actual trama.
Les actuacions a l'àrea del Poble Nou són les més complexes de tot el projecte olímpic, i impliquen la modificació del Pla General Metropolità i elaboració de PERI's.

4.- La Vila Olímpica
Val la pena aturar-se una mica en aquesta instal.lació
de l'àrea del Poble Nou. La Vila Olímpica ha d'allotjar
de 12 a 15.000 atletes i acompanyants, en apartaments individuals, estudis o cases de 3 a 5 habitacions. La proporció entre els tipus d'allotjament triat dependcrà`„ de
l'ús post-olímpic que s'en vulgui fer . La Vila, per
exigència de seguretat dels JJ.00., ha de ser un conjunt
autònom, amb edificis complementaris d'administració, restaurant, centre comercial, espais de lleure, correus, aparcaments i instal.lacions esportives per a entrenament....

�16.

La Vila Olímpica s'ubicarà en els terrenys alliberats
per la RENFE més alguns d'industrials requalificats. Els
equipaments de la vila i els 350.000 m2 de ncus habitatges
que representa s'integraran desprès dels JJ.00 a la trama
urbana actual. Alguns habitatges es podrien utilitzar com
allotjament provisional de famílies afectades per operacions de remodelació del casc urbà del Poble Nou.
La remodelació del Poble Nou reprendria la idea del Pla
Cerdà de apropar el Centre de la ciutat cap a Llevant,
equilibrant la tendència actual que el desplaça a Ponent
(Francesc Macià, Diagonal). També, com homenatge a Cerdà,
es pot pensar en una Vila Olímpica feta sobre la trama
Cerdà deixant lliures els interiors de les illes.

�17.

5.

Vall d'Hebron
En un espai de mes de 40 Ha., en bona situació respecte vies urbanes primàries
de la Rubira

2on. Cinturó, tunel

i respecte el metro

prolongació

linfa 3. Es planteja com un gran espai lluire
tat per equipaments esportius de nivell urbà: Velòdrom, Palau Vall Hebrò, Sub centre de Premsa, polies
Llars Mundet, Hispano -portiu,LasMndePica
Francés, U.E. Horta.
6 . Parc del Llobregat
Compren unes 1000 Ha. en un front de 9 Km. de platges. Es proposa una millora de comunicacions mitjançant
una via lineal enllaçant l'atovia de Castelldefels, Zo
na Franca i Prat de Llobregat i la conservació dels
aiguamolls, especialment " La Ricarcá" ; el mantániment i millora del Golf del Prat, i la formalització
d'un important conjunt d'instal.lacions esportives
que configuren el parc com a espai de lleure durant tot l'any, especialment els caps de setmana.
. Vallès-Cerdanyola
Es configura com ampliació de les àrees transversals
i esportives de la U.A.B., a través d'instal.lacions
d' entrenament i residències, ,dels jutges deis JJ . 00 .
8. Badalona-Montgat
Son 7 Km. que lliguen el limit de l'àrea del Poble
Nou amb la comarca del Maresme. El col.lector inceptor d'aigües brutes que s'està construint facilitarà la recuperació de platges. D'altra banda
un passeig marítim enllaçarà amb el de Barcelona, i
al seu costat hi haurà equipaments esportius. A Bada
lona hi haurà un port esportiu d'ús local i a Montgat un altre d'abast metropolità. Com a actuacions
de renovació urbana hom preveu la rehabil.litació del
barri de les Mallorquines de Montgat i la zona industrial costanera de Badalona.

�18.

Després d'explicar els grans projectes que Barcelona ha iniciat amb l'objectiu de 1992 m'agradaria entrar en elguns detalls més immediats.
Remodelar Barcelona no consisteix només en solucionar grans
reptes urbanístics. Ja ens hem referit a quina és la política urbanística. Els barris tenen els seus problemes quotidians
i els seus habitants s'interessen potser més, en les placetes
malmeses o els carrers per pavimentar.
Es per aixó que, paral.lelament als plans general, grans projectes, a mig i llarg termini, vull exposar les petites realitzacions que inaugurarem la propera tardor o a començaments
de l'any que vé.
Tenim l'entorn del Casal de Sarrià, on es duen a terme obres
de remodelació del jardí del Casal, la pavimentació del carrer Santa Amèlia i l'accés al Jardí de la Quinta Amèlia des
d'aquest carrer.
A la Zona Franca, a més d'inaugurar el gran centre cívic de
Can Farrero, aquest proper dissabte, estem finalitzant el Jardí de les Estrelles Altes, que representarà un parc de prop
de tres hestàrees.
A la zona de Llevant, al carrer Maresme i Concili de Trento,
estem acabant la Plaça de la Palmera, on s'instal.larà l'escultura del nord-americà Richard Serra.
Per a la Mercè podrem inaugurar el monument al Dr. Robert,
a la Plaça Tetuan, i la Plaça de la Sedeta, al Passatge Llavayol, que està a la confluència dels carrers Sicília amb Industria.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14815">
                <text>3868</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14816">
                <text>La Barcelona del futur / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14818">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14819">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14820">
                <text>Façana marítima des de Montjuic fins a Poble Nou.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14821">
                <text>Col.legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14823">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21791">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24652">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24653">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24654">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24655">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28234">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40575">
                <text>1984-06-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43200">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44992">
                <text>Conferència de cloenda del curs 1983-84 del Centre Català de Prospectiva (CCP).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14825">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="959" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="499">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/959/19840330d_00033.pdf</src>
        <authentication>8715b53d05a6785b02e5ede929f0b5cf</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42173">
                    <text>♦

22

27 JUNIO 1984
TEXTO DEL DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA,
PASQUAL MARAGALL, EN EL ACTO DE HERMANAMIENTO CON COLONIA.-

En el curso de los últimos días he tenido que contestar con
cierta frecuencia a preguntas sobre el significado que Barcelona atribuía a su hermanamiento con Colonia.
El Alcalde de Colonia, que ya firmó en Barcelona el protocolo
de hermanamiento hace unos meses, tuvo la oportunidad de conocer de primera mano la voluntad de nuestro ayuntamiento y de
nuestra ciudad de participar plenamente_en este compromiso de
colaboración y de amistad. Intentaré ahora, brevemente, exponerles a todos ustedes mis ideas, que estoy convencido que son
compartidas por la mayoría de mis conciudadanos, sobre el hermanamiento entre Barcelona y Colonia.
Es una preocupación mía sincera evitar que los hermanamientos
entre Barcelona y otras ciudades del mundo que tengan marcados
puntos de semejanza con ella se reduzcan a unos intercambios
meramente superficiales de carácter folklórico o a expresiones de buena voluntad mutua.
Esta voluntad de Barcelona de ir más allá de las manifestaciones retóricas es conocida. El Alcalde de Colonia la conoce y
me atrevería a decir que está de acuerdo conmigo en la necesidad de dar un contenido sustanciala las relaciones entre
ciudades y, en este caso, entre Colonia y Barcelona.
Pero soy consciente de las dificultades, de las frustraciones
incluso, que esta voluntad de desarrollar unas relaciones sólidas, llenas de contenido, plantea. La experiencia nos demuestra que es muy importante atender a un tiempo a la preocupación por las cosas concretas y a la promoción de unos lazos
de amistad más amplios a través del conocimiento mutuo. Las cosas concretas, los programés específicos de cooperación que
podamos poner en marcha ccn el tiempo son muy importantes pero

�nada va a ser posible si no se desarrolla una corriente de simpatía, de solidaridad y de interés mutuo.
Quiero, por lo tanto, proclamar formalmente mi voluntad, y la
de la ciudad que represento, de promover, en el marco del hermanamiento entre Barcelona y Colonia, unas relaciones que nos
permitan alcanzar acuerdos y resultados concretos. Nuestras
dos ciudades tienen mucho que ofrecerse mutuamente y las posibilidades de cooperación son, sin duda alguna, reales. Pero
quiero subrayar también mi convencimiento de que es necesario
que se desarrolle paralelamente el conocimiento de la historia
de ambas ciudades, de su cultura, del papel que han desempeñado en Europa a lo largo de muchos siglos y del papel que desempeñan ahora y pueden desempeñar en el futuro.
El Alcalde de Colonia, en el brillante discurso que pronunció
en Barcelona, hizo una referencia casi exhaustiva a los múltiples elementos de conexión, de referencia mutua, que pueden
hallarse en la historia de ambas ciudades. Estoy convencido
de que ustedes tienen un conocimiento general sobre esas coincidencias y, por lo tanto, no voy a detenerme en muchos detalles.
Tanto Colonia como Barcelona inician su vida urbana como ciudades romanas, que se fundan con relativamente pocos años de diferencia. Encontramos a partir de ahí otros paralelismos históricos sugestivos como la acusada coincidencia en las fechas de
la construcción de la-.muralla en Barcelona y la edificación
del Castillo de Colonia por Constantino. Se registra un. nuevo
paralelismo en la consolidación de ambas ciudades como centros
comerciales y culturales muy importantes en la Edad Media e
incluso puede detectarse un ritmo muy parecido en la construcción de ambas catedrales.
Sin ninguna duda, esos datos históricos han de constituir unos
puntos de referencia comunes que inspiren la cooperación entre
Colonia y__ Barcelona y sean un estímulo para su desarrollo.

�Me gustaría subrayar ahora que, a partir de unas coincidencias
de tipo básico y general, la realidad de los contrastes abre
unas posibilidades de cooperación más atractivas.
Barcelona y Colonia son dos grandes ciudades, situadas en el
centro de importantes areas industriales y plenamente integradas en el tejido urbano e industrial europeo.
Para Barcelona es singularmente atractiva la perspectiva de
establecer unos lazos de colaboración con una ciudad que, como
es el caso de Colonia, pertenece a un universo cultural diferente, al menos en términos relativos.
Colonia es para nosotros el mismo corazón de Europa. La ciudad,
sus colecciones artísticas, su historia, el testimonio impresionante de su catedral representan para Barcelona una imagen
de contraste que suscita muchas posibilidades de cooperación.
Barcelona es, en cambio, en cierto modo la cultura mediterránea. Pero Barcelona ha tenido siempre una muy definida vocación de puente entre España, la Península en definitiva, y
Europa. Barcelona es también la expresión de la voluntad de
un país, Catalunya, de tener una presencia en el mundo y eso
explica su desarrollo urbano moderno y sus signos de capitalidad.
Estoy convencido de que la realidad sugerente de unas identidades sólidas y unos contrastes tan complementarios como los
que se registran entre Barcelona y Colonia habrá de permitir
un avance sustancial y relativamente rápido en diversos terrenos de colaboración. Tengo la voluntad de discutir con el Alcalde de Colonia algunas posibilidades muy concretas pero quiero adelantarles ya que la experiencia internacionalmente reconocida de la Feria de Colonia es uno de los aspectos que Barcelona estima como particularmente atractivos en esta relación
privilegiada que queremos poner en marcha.
Por último, para terminar, me gustaría referirme también a la
cuestión de la paz. Estoy plenamente convencido que, en unos

�momentos de tensión internacional como los que estamos viviendo
nuevamente, el desarrollo de las relaciones entre las ciudades
es una aportación positiva a la causa de la paz. La experiencia
trágica de Colonia nos ha de estimular a desarrollar unas relaciones, basadas en el conocimiento mutuo, en la voluntad de
cooperación, que hagan cada vez más difícil la repetición de
la guerra.

�;^

�P:22

A LA COMISSIÓ MUNICIPAL PERMANENT

El Tinent d'Alcalde que sotasigna, d'acord amb
allò que disposa l'article 40,3 del Reglament d'Organització i Administració Municipal de Barcelona de data del 3 de desembre de 1974, presenta la següent:

M O C I O

ACORDAR l'Agermanament entre les ciutats de Colònia (República Federal Alemanya) i Barcelona (Espanya), amb la finalitat de fomentar els intercanvis
culturals, educatius, socials, turístics, tècnics,
científics i econòmics entre ambdues ciutats i estendre a l'efecte el document adjunt.

Barcelona, 7 de març de 1984
EL TINENT D'ALCALDE,

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14785">
                <text>3865</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14786">
                <text>Discurs d'agermanament amb la ciutat de Colònia (Alemanya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14787">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14788">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14789">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14790">
                <text>Colònia (Alemanya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14792">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22194">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24664">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24665">
                <text>Colònia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24666">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24667">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24668">
                <text>Alemanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40572">
                <text>1984-06-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43197">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14794">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="963" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="503">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/963/19840716d_00042.pdf</src>
        <authentication>3ec213067a5a04f2e6ac20ff5dad18ac</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42177">
                    <text>CENTRE D'ESTUDIS DE PLANIFICACIÓ

^

^'' t- ^
^

-

C:

^,

^

7

Barcelona, 16 de juliol de 1984

Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL

S-3

Alcalde de Barcelona
Pl. Sant Jaume
CIUTAT

Excm. Sr. i benvolgut amic,
Disposem ja de la transcripció de les cintes de les Jornades
sobre Finances Locals que varem organitzar amb el suport
de la Diputació de Barcelona.
Estem preparant l'edició d'un llibre recollint totes les
intervencions fetes a les Jornades i ens agradaria incloure
també la teva. Adjunt a la present hi trobaras còpia de la
teva intervenció i et pregaria que la poguessis revisar i
tornar-nos-la en pocs dies per tal de poder-la publicar.
Agraint la teva atenció et saluda ben distingidament,

Carles Kinder

... Tnn nc r!n lne 71

a1rA

�DISCURSO DEL EXCMO. SR. ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL.

Buenas tardes. Lamento en todo caso el retraso de mi llegada,
sobre todo a la mesa, porque a la sala he llegado un poquitín antes,
pero no quería interrumpir la docta disertación del ponente Sr. Solé,
cuya competencia conozco.

Y, como Alcalde de esta Ciudad, quiero

agradecerles su presencia aquí, aunque estoy seguro de que ya se ha
hecho esta mañana en nombre de los organizadores de esta sesión que
encuentro modélica por lo que tiene de cuantivamente bien atendida
'.por lo que tiene de cualitativamente interesante y, yo diría, que
incluso crucial para el futuro del sector público de este país, y
por tanto, también en definitiva,para este país.
Sólo decirles, muy brevemente, que me tendré que ir de nuevo,
quizás sin asistir al debate, con la envidia de no poder seguir aquí,
acuciado por los problemas de la vertiente gasto del Ayuntamiento,o
si ustedes quieren la presencia, trabajo diario, y sin poder dedicar
este rato precioso a la vertiente ingreso, que es tanto o más importante que la primera porque, en definitiva, la condiciona. Pero estoy seguro de que de una reunión civilizada, compleja cómo ésta, van
a salir también unas conclusiones del mismo estilo. Y que, por tanto, si bien es cierto que, como ha dicho el ponente en su última in
tervención, cualquiera de las soluciones que en definitiva prevalez
ca en el Presupuesto del Estado del año próximo y en la futura Ley
de Finanzas Locales va a beneficiar a unos y perjudicar a otros, no
estoy tan seguro de que no se pueda llegar a una solución que pudié
ramos llamar los economistas Pareto -óptima o más óptima- en el sen
tido de mejorar cuando menos las expectativas a largo plazo de todos, (incluso perdiendo algunos, a corto plazo, algo).
Y, yo estoy convencido,-por resumir mucho- de que el porcentaje y, - que se me entienda bien - el porcentaje de recursos públi
cos que se canalizan a través de la Administración local es un barb
metro de democracia. Así de rotundamente. Sé que un país que es
capaz de poner a disposición del primer nivel de gobierno, el municipal y el local en definitiva, una mayor proporción de esos recursos públicos, es un país més saludable desde el punto de vista de

�2.

la economía pública y de la cosa pública en general. Más democrá
tico si entendemos por democracia a la inversa de la distancia
que existe entre el ciudadano y el gobierno que dispone de esos
recursos. Este me parece a mi el dogma del que nunca se debería
salir.
Dicho esto, como segundo punto diré que estoy totalmente en
contra de los fetiches. Creo que un porcentaje no Gé tiene que fe
tichizar nunca y, que hay que observar en cada caso cual es la me` '-jor manera de cumplir ese, para mi dogma de la buena administración
pública. En los años pasados se ha tendido mucho a fijarse en el
tema del porcentaje, quizás olvidando que hay problemas del conjun
to del sector público importantes que en determinados momentos
pesan tanto o más que la mera distribución en porcentajes de los
recursos entre los diversos agentes públicos.
Sin embargo y, para concretar, yo creo en la perspectiva de
1985 y, -voy a ser ciertamente provocativo-,(en todo caso, que mis
afirmaciones se tomen no como superficiales, pero sí como inductoras al debate), creo que mal andaríamos si el conjunto de recursos
públicos que se ponen a disposición de la Administración local por
la vía del Fondo de Cooperación y Saneamiento, no se acercan demasiado a la cifra de trescientos mil millones, lo que equivaldría,
lógicamente, ; a un incremento de ese conjunto que, repito, es la su

ma de dos sumandos, fondo de cooperación y saneamiento de deudas
antiguas, a un incremento del orden de tres puntos por encima del
coste de la vida.
Creo que abandonando el fetiche del porcentaje (me parece
que todos estamos dispuestos a abandonar fetiches en un momento de
terminado), es el momento de hablar de cifras e incrementos concre
tos y, mucho arriesgo, pero mucho esté también en el envite, si di
go que cifras inferiores a éstas que estoy manejando me parecerían
poco lógicas desde el punto de vista de las ecuaciones públicas to
das ellas consideradas, incluso las de balance exterior de la economía española y las de déficit público.
Pienso que luego la distribución de ese conjunto de recursos
nos aunará a todos y, posteriormente, la discusión de los criterios

�3.
a los que aquí se ha hecho mención y, por supuesto, que puede haber soluciones estrictamente matemáticas o soluciones específicas
-como también el ponente ha insinuado- para casos particulares que,
deben ser en todo caso, soluciones bien ponderadas y bien conocidas por todo el mundo. Con la desinformación nadie sale ganando.
También creo que hay todavía problemas específicos que es
dificil que sean tratados con un rasero común -problemas de transporte público, de municipios metropolitanos, etc.,- que han sido
.,tradicionalmente mal enfocados por nuestra economía pública y que,
de algún modo, tienen que tener cabida en el sistema, bien bajo
fórmulas generales o suficientemente sofisticadas como para peí}mitir que en el conjunto de la solución genérica quepa su solución,
bien por la vía -también insinuada por el ponente anterior- de las
soluciones especificas.
En todo caso, creo que de encuentros como éste, debe esperarse lo mejor y sólo, casi diría, de encuentros como éste. Creo
que ya era hora de que se produjera una reflexión no sólo privada,
sino pública, en la que se mezclaran, de un lado los elementos pú
blicos o políticos de los gobiernos local, central y autonómico y
de otro lado la Universidad. Pienso que sólo aunando estas dos voces será posible llegar a soluciones que vayan más allá de la inmediatez del año próximo y del Presupuesto del mismo ejercicio.
De modo que les deseo a todos ustedes una reflexión fecunda y, a todos nosotros, en definitiva, unos resultados satisfacto
ríos. Muchas gracias.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14826">
                <text>3869</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14827">
                <text>Jornades sobre "Finances fiscals"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14828">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14829">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14830">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14831">
                <text>Encara s'han de tractar problemes com el del transport públic i el dels municipis metropolitans.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14832">
                <text>Centre d'Estudis de Planificació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14834">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14835">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24648">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24649">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24650">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24651">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40576">
                <text>1984-07-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43201">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14836">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="677" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="383">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/677/19840718_LV.pdf</src>
        <authentication>b053c0439dca5196ca49bf82ff96a406</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42057">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

6 LAVANGUARDIA

--

.

-

.ODiniones

El futuro

Un reciente congreso de
futumnología, que ha contado
con la discreta presencia de
observadores
políticos
y
miembros de diversas escalas
de la Administración,
ha ca—
tegorizado sus conclusiones
con nuriafrase cabalística: el
futuro ya no es lo que era.
Para los congresistas, el futu
ro ha dejado de interesar a la
especie humana, que empie
za a no vanagloriarse de sus
conquistas y es más pesimista
a medida que avanza en sus
conocimientos.
Con razón
Júpiter se enfurruñaba con
los petulantes.
El afán diario que parece
imponerse
por encima de
planes y proyectos, ha tenido

sus períodos eqnmivalentes
en
la historia. Sófocles ya planteaha cmi su “Antígona”
la
cuestión de la desobediemicia
civil, tan actual en estos días.
y muchos autores trataban
de escrutar el paso del tiempo
en busca de alternativas a si-

a excepción de los cerdos. la
clase dominante,
que son
más iguales.
Eso último es tiranía, cu
yas raíces están en la envidia,

el desprecio y el odio de los
dirigentes hacia el pueblo y
en la ignorancia moral de los
súbditos cuando consideran
que la política es un juego del
que son espectadores irres
ponsables. En este mundo
que apremia soluciones y en
pocos casos ofrece esfuerzo e
imaginación,
cabe pregun
tarse si los mecanismos que
hasta ahora se tenían poco
menos que por infalibles, siguen siendo válidos, y si el
papel del Gobierno
debe
quedar reducido a un puro
arbitraje
o de verdad se le
concede la administración de
la felicidad,
Algunos creen que es bue

D

Señoríoy humanidad
ONJosé M.” Pi Suñer ha cumplido

95 años. Casi un siglo de vida, de

vida llena y fecunda, dedicada siempne yen todo momento a proyectar a su alre
dedor el ansia y la inquietud, la inteligencia.
no como suma de conocimientos, sino en su
más noble concepto de actitud total frente al
cotidiano vivir.
Amante ferviente de la libertad, ha dedi
cado su larga vida a la defensa y reivindica
ción de todos los derechos inalienables de la
persona, y en especial de u pueblo. Fundador a la temprana edad de 25 años de la Es-cola de Funcionaris d’Administració
Local,
de AccióCatalana, funcionanio,jurista cmi
nente, catedrático, con ferenciante, etcéte
ra.... en toda manifestación de su actividad
ha dejado la impronta de su personalidad.
Su paso por el Ayuntamiento de l3arceloria,
del que fue secretario genérál durañte la Re-

E

pública y en el difícil período de la guerra
civil, por la Facultad de Derecho y el Cole
gio de Ahogados de Barcelona, no podi’á sen
olvidado, no sólo por u gran capacidad in
telectual y por su labor docente de forma
ción de innumerables promociones dejunis
tas y funcionarios, sino también por su prestancia, señorío y humanidad.
Entre las distintas facetas de su personali dad, encomiables todas, destacaría, en espe
cial, su aspecto humano. Alto, elegante, con
aire de “genuleman” inglés o aristócrata
francés, amable, galante, irónico, cori un ingenio rápido y bnillamite. es la encarnación
del humanista del Renacimiento y del ro
mántico del siglo XIX. Su facilidad en ex
plicar conceptos tan abstractos como, por
ejemplo, el acto administrativo,
con palabras exactas y poéticas, como si de un poema
de Verlaine se tratara (“Hojas amarillas del

tablón de edictos que van cayendo cuino las
brujas caducas de los árboles en otoño”),
como el rigor lógico de su exposición y el
sentido estético de su discurso,
Aunque ni) nacido en nuestra ciudarl, domi
José María es un barcelonés insigne que ha
pregonado siempre la realidad viva yespinitual de Barcelona.
Por ello, como alcalde de Barcelomia, barcelonésyamigo,quiero
manifestar públicamente mi más cordial y cariñosa felicita-ción. Y cmipruueh de ello he firmado la propuesta de iniciar los trámites para la
concesiómi de la Medalla de la C’iudad al cmi
miente jurista y antiguo secretario general de
la Corporación.

PASQtJAI.

MARA(;ALI.
A/tal,),’

MIRA
4,’ ¡lar,,/oua

Una vida humana
Lpasado

sábado, día l4 zoide del padre y un óvulo d la
ho el pesimismo. siempre y
dejulio, José María Bru
cuando conduzca a un punto
madre, Victónia Anna no estaría
net, con urgencia infor
de reflexión doble: los hom
ahora ante las cámaras.
mativa, daba cuenta en las púgi
bres que ejercen el máximo
No hace falta ser médico, ni
tumacionesindeseaclas,Ahora poder no son sujetos incon
nas de hueco de ‘La Vanguar
biólogo, ni siquiera adulto, para
niisnio, no sabemos si en el trolables, y el individuo debé -día.. de un hecho, informativasaber que el ser humano nace,
mente hablando, de primera
¡uño 2000 estaremos todos plantearse qué es lo que pue
porque así lo dispuso I)ios, de la
provistos de una tarjeta mag
magnitud: la vida normal, des- unión de un espermatozoide y
de hacer, consciente de que
nética que nos abrirá las no está completamente depués de una cesárea, de la priun óvulo. Los niños, cuando lle
puertas de la patria celestial samparado frente a su propio
mera “n iña-probeta” española.
ga el momento de poder enten
o, por el contrario, el MinisEn el repoitaje se daba pun
derlo, lo entienden y saben que
egoísmo ni frente al egoísmo
teno del Amor se encargará de los demás. El tiempo
tualmente
cuenta de todo lo en el momento en que hay un ser
de que no nos falte la ración transcurrido
demuestra que
acontecido hasta llegar al feliz
vivo, aunque sea incompleto.
resultado, esperado con in usita
imperfecto, en el sentido de que
diaria de miafta al vapor: si el no han ido tan nial las dosasy
nuestro será un país de ren
da esperanza por la madre y el comienza a configurarse, lleva
que el ser humano ha corre
padre de ia criatura: cómo na
tistas y parados o conocerá gido un bucñ número de des
impreso en su naturaleza física
insospechados períodos de viaciones
ció, cuánto pesaba. como se ges-- su código genético.
contagiosas. Ya,
tú. -- 1-lay una frase que a mí me
Y mi pregunta, que no soy
exuberancia.
apenas, nadie se cne predes
hizo pensar en una tremenda,
médico, ni biólogo, pero sí adul
El horizonte utópico, que tinuado a redimir a los demás
tantas páginas de litenatum’a a garrotazos, aunque exista
trágica contradicción
de nues
to, es: j,cómo es posible que, sa
política ha - llenado, desde un largo camino por recorrer
tros días, una contradicción
hiendo todos que- un ser huma-Tomás Moro ¿oMalraux, de en la corrección de esta ten
dialéctica si se quieie. qúe nos no es un ser humano desde el
llevará a resultados catastrófi - momento en que empieza a ser
Dostoievski a Orwell, planea dencia. Por eso, la incerti
por lo común un futuro altacos para el país cuando se aprue
lo, aunque no haya llegado to
dumbre que domina en los
he —que ese camino lleva— la davía a su pleno desarrollo, a su
fluente sugestivo. En “Un
unonientos actuales debería
mundo feliz”, Huxley nos servir para encarar su misma
Ley del Aborto.
íntegra personalidad, a disponer
La frase de mi colega de «La de la capacidad, al menos de
transporta al siglo XXV! con realidad, Este viene a ser el
Vanguardia’
es clara, enorme
una hunianidad
satisfecha
pensamiento,
de defenderse
mensaje que, sin pretensio
mente expresiva: Al referirse a ante los ataques injustos a su
gracias a la eliminación de la nes moralizadoras, se extrae
desunión y el desorden por la de la estrambótica reunión
la doctora Veiga, dice que ella vmda, se diga que un ser humano
eugenesia, pero en “Rebelión de futurólogos.
fue “uien en noviembre último
puede ser eliminado de la exis
en la granja”, de Orwell, tounió en el laboratorio el esper
tencia porque molesta a su manatozoide y el óvulo en los que dre’?
dos los animales son iguales.
RO(;ER JIMÉNEZ
tiene origen la vida de la pequ
Hay quienes prefieren argu
ña”. C’ierto que la vida tiene un - mentar sobre la “legalidad” del
origen más-trascendental, pero aborto,
aduciendo que el ser
cierto también que, en este caso, concebido y todavía no nacido
sin la intervención de unas ma
—al que siempre se le han reco
esta vez veinte minutos antes, y nos de bióloga que facilitaron el nocido derechos expectantes en
Como ganado
inc integro en la cola va tram
encuentro entre un espenmato
todas las legislaciones.civilizaSeñor Díiector:
curniendo el tiempo y llegadas
Como ci udada no español se las 6, sin haber recibido aviso
me impone la obligación de re
previo, igual que el día anterior,
novar mi DNI cada cinco años.
el policía nacional de guardia
tegernos y cuidarnos. Ciertagumendo libertades para- (‘atal u—
Esta vez he acudido a la Co
nos dice que ya no se atiende a mente los modales del individuo
ña estábamos trabajando por la
misaría de la calle Santaló, de más gente.
en cuestión inc han recordado
liberación
de ti uestra nación,
esta ciudad, y deseo dar a cono
En la última hora tan solo han épocas afortunadamente ya pa - Andalucía.
(‘onsulte o no los
cer a mis conciudadanos unos entrado 23 personas de la cola.
sadas.
diarios de sesiones del Parla hechos para que, aprovechando
Pido al policía nacional de
mento de Cataluña y podrá
JOSE M -‘ l)ORIA
}‘RAN(’ES
mi triste experiencia, no sufran
guardia por el comisario o per
coni probar
la veracidad
de
el tratamiento borreguil que yo sona responsable, y en forma
cuanto aquí aseguro.
he padecido.
Como se verá, los andalucis
impertinente
me indica que el Réplica del PSA
tas no abrigamos los más mini-El pasado día 3, a las 5 de la responsable es él. Expongo mi
Señor I)irector:
mus deseos de practicar eso qtie
tarde, me integré en una cola queja por tenernos esperando
El viernes, día 15 de junio,
que nacía en la puerta de la Co
inútilmente
y con malos modos
el señor Madueño, sin saber lo
aparecio en «La Vanguaidia’.,
misaría. A las 6, el policía nacio
me dice que se ha avisado a las 5 firmado por don Eugenio Ma— que significa, denom ma “le
rrouxismo”.
nal que estaba de guardia,, nos que, a partir de una cierta perso
dueño, un artículo que titulaba:
indicó (con mucha cortesía) que na de la cola ya no se atendería a “t)e cuando el PSA pensaba,
RAÍ-AEL. FURNANI&gt;LtZ
las señoras y señoritas encarga
nadie niás ni las cinco personas que había dos Catatuñás,
LUQUE
5e,rti,,r,a
de /,,I,,rmat-uin ,1,’I
das de tramitar los DNI no aten
que estaban delante mío ni las
Es tal el cúmulo de inexacti¡‘art uit’ 4 ,uiu/,u-,.vta íi.’i C’,,,,,u.
derían a más personas. Previa
veintiséisque haba detrás, ni yo tudes que dicho periodista vierle (‘ata/uSa
mente no habíamos sido advermismo hemos sido advertidos
te en sus comentarios que--para Jubilaciones:
tidos en absoluto de que no de nada.
aclarar el tema, espero contar
suma y sigue
Como el policía nacional en con la oportunidad de nianifes
seríamos servidos. En la cola es
tábamos unas treinta personas.
cuestión continuara dinigiéndo
tan lo siguiente:
Señor E)irector:
Solicité del policía nacional
sea mí en un tono terriblemente
El articulista parece ignorar
Mis más sinceras felicitacio—
de guardia hablar con el comí
impertinente,
le he pedido su el significado del término “le— nes para don Manuel Ibáñez Es
a lo rrouxismo”.
sano o persona responsable para numero de identificación
Ante tamaño des
cofet, por su defensa en los te
cual se ha negado con mayor
exponer mi queja, por no haber
conocimiento.
me permito re
mas de lasjuhilacíones de la Serecibido aviso alguno al respec
brusquedad y malos modos.
cordarle el significado exacto de gunidad Social y al qu rogaría
En fin. no alargo más estas lí
to de que no seríamos atendidos.
la palabra: el lerrouxismo fue muy encarecidamente siguiera
Considero que hubi,era sido ló
neas, tan solo finalizan expre
una práctica política, ensayada sin desmayo, y si lo cree necesa
gico qqe. al menos, media hora sando que los administrados so
por Alejandro Lerroux y apoya-- rio contar con los que formamos
antes de las 6 indicaran el máxi
mos merecedores de un mínimo
da por la burguesía catalana con este colectivo dej uhmlados,marrespeto y atención no es posible
mo de personas que podríamos
intereses económicos españolisgmnados mientras no se necesita
pasar a cumplir nuestra obliga
ni aceptable seguir siendo trata-- tas en contra de la hoirguesía ca- ti uest ro vot o, para ti ni r a más
ción de renovar el 1) N J, con lo dos por aquellos que teórica-- talana de miras catalanistas. Por voces, con el f’in de hacernos oir
cual nos hubieran evitado una mente están a nuestro servicio
consiguiente.
Lerroux
jamás cori mas fuerza, por ni i parte no
inútil pérdida de tiempo.
como si fuéramos “ganado”.
pretendió defender los intereses hay nimngúmi inconveniente y es
No creo que la Administra
El
policía nacional, muy
culturales de los andaluces, mi
toy seguro que seguirían con
amablemente, me indicó que en ción torne ninguna medida dis
noritarios entonces, en Catalu - mmi
ticho gusto, el resto de perso
la Comisaria aparte de él mís
ciplinaria.
cosa que sería nece
mi.
nas en idénticas condiciones y a
mo. un compañero y las señoras saria. En una empresa privada
Yo le rogaría al senor Mad tic msque se nos quiere esquilmar,
o señoritas del D Nl, no existía
no se aceptarían estos compon - ño hiciese un repaso de la aci ua
des oiosde toda u ua y ida de co
ni comisario ni persona respontain icn tos del personal afecto a cion de los andal ucistas en Cata - litaciones,
lo q ticr:milios a mio.
sable.
la misma, sin tomar en cuenta su hiño, ero los siguientes moflen
mmiiptiestas [)01 decreto.
Pido hablar con las señoras o poca efectividad en el trabajo
tos:
Y a imiavor abuimda ni en lo,
señoritas del DN l se me autori
que tienen encomendado.
A) la lucha contra la LOA - solo dos iccomd:otorios: 1-lace¡mlza a entrar en las dependencias,
Es triste pensar que hay pci
PA: mientras partidos que se
unos anos y yo comila renovada
les expongo a las mismas mi ex
sonas que se encuentran en el denominan
catalanes,
tales
democracia, los del colectivo del
rañeza por la falta de atención
paro y que desempeñarían con como el PS(’, apoyaba u la “aceite de eolia”,
solicitaron
al no avisar y solicitando me ex- un mínimo de eficiencia este LOA PA, los andal ucistas lu
ayudas.
paliar en algo su
cnda ti una certificación
con
ra bajo de las señoras o señoritas
chihamos con el pueblo catalán
ma It recha salud, y al Gobierno
forme he estado una hora ha
del 1) Nl de la (‘oniisaría de la hasta conseguir la derogaerón
de entonces, no se le ocurrio muís
ciendo cola. M uy poco amable’
calle Santaló, las cuales perci
de dicha ley.
que echar ruano de 2.000 tui lb
ben tinos ingresos pagados con
mente me indican su extrañeza
R) Ciii ndo pa rtitlos de corle
mies de pesetas, que estaban des
ante ni is indicaciones pues —di
el dinero que nos recauda la Ad
centralista van al Parlamento de tinadas a alenemomiesde Minos
niinistración.
ecu — habitualmente se quedan
(‘:otal uña a frenar el desarrodlo s ilmo.los, toiitoi psíquicos coiiio
personas en la calle sin ser avisa
Y cii cuanto al l0licia nacio— autonómico
de (‘atal uña, los fistcos. Y q miese desviaron para
das con antelación, y que. de
ial a que hago mención, en poco a ndal ucmstashemos estado en la a tender dicha petición, y síu que
favorece la imagen que los ciu— defensa de aquellas leyes q nc fa
certificados ni hablar.
mmiadme
pidiera que en el srgum
rente
dada nos debemos tener de quie
vorecenían al pueblo) catalán.
mesu p uest, i. se rec upe ra ni la
El día 4 me persono nueva
roes t citeil - como objetivo, pro
ntcnte en la citada ( oni sana.
e spmesad:meamitm,lad. l-ri mesu
nc pen sí ha mt s que con si

Cartase los lectores

MIERCOLES,18JULIO
1984

das del mundo, ya desde el Derecho Romano— es “una parte”
del cuerpo de su madre y cttmesu
madre puede hacer con su cuen
po lo que le dé la gana.
La ciencia médica nos está
demostrando con verdadera in sistencia que tal afirmación es
científicamente
falsa, Que no es
verdad que el ser concebido y no
naCido— al que, si dejamos en
paz, acabaremos llamando An
drés o Marta o Pepe— sea como
umi gran grano que molesta a su
madre y ella puede arrancar o
quemar. Se trata de tun ser hu
mano, de una vida que no se
puede matar por el contrario,
tina vida que tiene derecho a su
plenitud y esa plenitud se logra—
ná a partir del nacimiento. Una
vmda a la que hay que defender,
proteger, garantizar su derecho
inexcusable a vivir.
He dicho que s trata de umia
trágica contradicción
de nuestro días, de una contradicción
dialéctica.
Por una pante, la
ciencia se esfuerza en dar hijos a
quienes hasta ahora no podían
tenerlos por determinadas cm
cunstancias de tipo físico. Por
otra, se trata de facilitar legal-fluente la muerte de los que ca-rnmnanhacia su nacimiento y. no
puederiefenderse.
Hace años. exactamente
treinta años, escribí un amplio y
pienso que bastante bien docu
mentijdo trabajo sobre los con-

mmmcmi:
U ii colectivo “silencioso”,
cargó con bis consecuencias. Y
ahora, ante la tan anunciada
quiebra de la Segurmdad Social,
el señor Boyer, que formna parte
de uin Gobierno (le tan distinto
signo al de entonces (al miuenos
teónicaniente) también sólo se le
ocumrre congelar las pensiones y
reducir
las próximas, por lo
bajo. o sci “t&amp;)dt.)Spobres”, es de--cir, al revés del slogamide la Cul—
1 tira: “Elevar el coelicicuite cul
mural, para elimuumnar
las tan caca rc:mdas rl il’erencias sociales’.
- Sin contar, que tu uchos de los
jubilados,
ya tenemos demos
trada nuestra solidarklad, al re—
miunciar a un puesto de trabajo
antes de los 65 años y sin haberse
cumplido
la promesa electoral
de otorgarla a los 64, y por tanto
esta nios cobrando la pension
más reducida. ¡jI no haber llega-do a la citada edad. (Un 8”, de
red ucción por año.) Todo sea en
¡tras de conservar los puestos (le
trabajo de los restantes compa
ñeros de las empresas. Y encima, si a los que “prod ticen” para
el vemiidero 1985, les aumentan
cmi uit 6 u 8”,, y a los pensionistas
nada, entonces resultará qume
miumesm
ras mermadas pensiones se
verán rehajaulas al doble nc lo
que aumenten a los pnimneros,ya
(jtie el coste de la vida seguirá smi
rít mo ascendente, y no habrenos percí hmdo absol uitamncnte
nada en compensación, y po—
dreumios hacer bueno aquel fa
imioso slogamm
: “Proletarios
del
mmimmiido,
tumimos
, o bien: “En
pie,
lammielica tegíómm’’. Vaya estala
comi el camimbuo!
JOSE
I’AMIUS (AR 1:1 LA
-

gresos de población y cierto)s ¡ir-gumentos manejados por los pe
sirnistas participantes en estos
congresos para demostrar la
conveniencia de reducir la po-blación del mundo por cualquien procedimiento, humano o
no, lícito o no, racional o nr),
honrado o no. Dije entomices
—puede verse en el número 4 de
la revista “Nuestro liempo”—
que tales argumentos eran falsos
y que, por otra parte, aunque
fueran verdaderos, que mio lo
son, hay que respetar la libertad
y dignidad de todo ser humano
y su fundamental derecho húsi
co a la vmda.
Llega ahora a mis oídos la no-tucia de tun próximo congm’eso
mundial de la población en Mé
jico,
convocado
para agosto
próxinuo. Mi pregunta es: ¿se-gumrán dominando estos con—
gresos los pesimistas, los partidanios de eliminar seres huma—
nos incluso por la vía del
a borto’?
Q Imizá,su así l’uese, un ejemii—
plan de ‘. La Vau’mguardío». del
pasa-dr) stbarlo, día 14 dejulmo, o
ml menos el recorte del reportaje
de José María Brunet y las srm—
páticas fotos de la pnimnera niña—
probeta española. ¿les haríanpensar en lo eontrad ictorio de
sus post uras’.’
MANUEL

l’ERNANDEZ

AREAL

cult ural de Am’agómi”. Después
de hablar de los límuirtesdiocesa miOs po1it icos de A ragóm y Ca taluñ-.m,dice: “... bueno sería que,
defmnitmvamncnte,se imitentuse re
ltrimr este genocidio ctult ural,
comnel ido d uran te tamm
tos anos, y
qnmemiadie, pum-mii ngún unenivo,
intente truncar el proceso de re-cuperación de identidad quie es-tas tiernas han ernprendmdo”.
Pm’ecisaniente, todo It) cori trorío, ‘Ç doy le, pr e ruin to comiozco la comnarca de Valdcrrohles
tan profumidmunemite corno la
pueda conocer el señor Mon
clús, y aIIm tienen a gala. entre
otras cosas, cantar y bailar la
jota, celebrar romerías y t’iestas
de atutémitucOsabor aragouués,
sestír el trm1eregional de It etnia
mrmgonesmy, cómo no, hablar
catalán con su peculmar mudis
Dio. Pero el hecho de que los ha-hitantes de la l—ranja de 1tmient
se smeuitauiaragomiesesO cmtal.m
mies,o a ni baoscosas a la vez (corno
Ui mitosot ros aragoneses q nc Ile
v:miflos media vida viviendo en
(‘ataltuña)
no ímponta tanto
para la prosperidad de sois tie
rras comiio el docto señor Mon
clús arlnmce, ptmes son gentes
prácticas qtmehin vivido en pu.
sin horror ,meste tipo tIc l’arilas
mas, desrle q nc el re Jmmme1 el
(‘onq tuisuador repartió la Coro
na ele Armgóii cnt re stus hijos, en.
1262, después de veínte años de
cae ilosas rl iv ísiones.
Por tilia parte, y para teumuti
ml,ur,el señor Monci ús es coauitom
del libro “El Matarraña
la sic rma tiurolemuse’, cii él dice: “l)í
elio CstO, ha- que decir también
(time la lengua miotuene por qtié
separan.
¡,,‘ua/ad,, Tu u a ragorueses somilos
de L,ledó . A,rens o (‘alaremtc
cuino el señor Moimicluus)por el
La Franja de Ponent
hecho (It’ ser lo, pueblos mis
ceir’:milos a la Ironiera catatan,u,
Señor l)mrcctor:
1-mt ‘‘1 a V:mmig
na id ma’’ del como los ti ujnisele ‘lamiste, rrme sr’
hallumi cmiel cent ro, pues amiibos
21 6 84, .JoaqtmímtMommclmms
l.s
ielmamil’iniimamrui,mmtictmlo
t mttitado
pueblos se bat amicmieuadr:mdos
1 .i ieilidarl
It istormca de l,m nlentuo ele los tinuít.:s del reuno ele
Iramija (le Pouiemmt’.
Se efiere cmi m:ugámi 5 iuiibos pimell0s estími
:iiiip:urodos iu)i las !mumsiuims
le
el a la declamación hecha en Me
u u enza po m-¡iii t or irlad es de la
)ttmi,1e, pues, el gemiiicirt mo.’
I—iamij:m
recomloe’memiIo
‘‘que el ca
it N
N tONtO
tSl--R()
t,mlámi pr’rtetlr’cr’ ¡ml pmtmiimntmlio
13 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10245">
                <text>1139</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10247">
                <text>Señorío y humanidad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10249">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10251">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10252">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10255">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10256">
                <text>Pi i Sunyer, Josep M. (Josep Maria), 1889-1984</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10257">
                <text>Medalla d'Or</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10258">
                <text>Ajuntament de Barcelona </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14365">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40347">
                <text>1984-07-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10246">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10248">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="964" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="489">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/964/198408d_00043.pdf</src>
        <authentication>fb7e89f25ca7e0bc8f43fb6d61daa90f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42163">
                    <text>R.

:290

BUENAS TARDES.

MUCHAS GRACIAS POR AC'MPAIARWI S HOY AQUI.

HEM'S VENID A ESTA CIUDAD UNICA DE LPS ANGELES, DE

NUESTRA SEI-RA LA REINA DE LOS ANGELES, PARA DISFRUTAR DEL
DEPORTE.

HEWS VENID PARA ASISTIR AL TRIUNFO DE LA VIDA Sl'IBRE

UN PANrRAMA DE DIFICULTADES, DE TENSION Y DE PROBLEMAS

EC'SCMICOS.

ESTOY CONVENCIDO DE QUE ILYS "ANGELIN(S" LO C . NSEGUIRAN.

PERMITANME QUE LES DIGA AHORA EN WMBRE DE MI CIUDAD

Y DE MI PA 15, QUE QUEREMOS C'TTINUAR LA TRADICIoN DE LAS

CIUDADES Y PAISES QUE HACEN POSIBLE ESTE MILAGRO.

�PERMITANME QUE LES DIGA QUE BARCELONA NO SOLO ESTA LISTA,

BARCELONA ESTA MADURA PARA ORGANIZAR LOS JUEGOS DE LA XXV OLIMPIADA

DE LA. ERA MODERNA EN 1992.

HEMOS ESPERADO DURANTE SESENTA ANOS DESDE QUE SOLICITAMOS

OFICIALMENTE POR PRIMERA VEZ LA SEDE DE LOS JUEGOS DE 1924, LOS

SOLICITAMOS NUEVAMENTE PARA EL 1936 Y, POR TERCERA VEZ, PARA

1972.

PERO LES PUEDO DECIR ALGO MAS. EN EL SIGLO SEGUNDO DE

NUESTRA ERA, HACE CASI DOS MIL -j'OS, UN JOVEN DE BARCELONA

LLAMADO IUCIUS MINICIUS NATALIS (NADAL EN CATALAN, NAVIDAD

EN ESPANOL:CONSIGUIO EL LAUREL EN EL STADIUM, EN OLIMPLA.

AFORTUNADAMENTE , MI TENIENTE DE ALCALDE DE FINANZAS SE

LLAMA NADAL, IGUAL QUE NUESTRO VICT O RIOSO ATLETA, LO QUE ES

UN BUEN AUGURIO, PARA EL EXITO FINECIERO DE UNOS JUEGOS EN

�3

BARCEICNA.

AHORA NOS CORRESPONDE A NnSOTROS.

ES TAMBIEN IkTORTANTE DESTACAR QUE, DESPUES DE CIEN AS

DE JUEGOS UIMPICOS MODERNOS, ESPAÑA ES EL UNICO PAIS DE SU

IMP'RTANCIA EN EUROPA OCCIDENTAL QUE NO LOS HA ALBERGAD NUNCA.

ESTAMOS PREPARAD-S PARA DAR A LOS JUEGOS UN ESCENARIO

AUTENTICALENTE EUR(iPEO.

ME ATREVERIA A DECIR PORQUE ASI LO

C(N TODA LA

MODESTIA Y EL RESPET 4-', PERO TAMBIEN C n N FIRME C f NVICCIoN QUE

NOS MERECEMOS LOS JUEGOS.

BARCELONA Y ESPANA HBRAN r9GANIZADO SEIS CAMPWNARYS

MUNDIALES ENTRE 1982 1_1986:

FUTD -I, EN 1982, CICLISMO EL MES QUE VIENE, GIMNASIA

�RITMICA EN 1985, Y NATACION Y BSKET EN 1986.

ESPERO QUE EN 1986 LOS HECHOS PUEDAN DECIRLES A USTEDES

I' QUE YO HE INTENTADO EXPERSAR CON PALMEAS.

COMO ALCALDE ME GUSTA'IA TERMINAR DICIENDPLES QUE LA

FAMILIA CM:PICA PUEDE CnNFIAR EN LAS CIUDADES Y EN lin S CIUDADANOS.

ESTAMOS A MEDIO CAMINO ENTRE LA POLITICA Y LA VIDA

COTIDIANA, ENTRE LAS NACIONES Y LIS INDIVIDUOS. NO TENEMOS

EJERCITOS NI MONTERAS QUE DEFENDER.

TODAS LE CIUDADES DEL MUNDO , Y TANT n EL ALCALDE DE

LOS ANGELES COMO YO MISMO PODRIAMOS CERTIFICARIP $ DESEARIAN QUE

QUE LOS JUEGOS/JUEGOS Y LOS JUEGOS / COMPETICION VUELVAN A

SER UNA MISMA COSA, COMO LO FUERON EN SU

QUE IGS JUEGOS DE LA. XXIII, LA. XXIV Y LA XXV OLIMPIADAS

SEAN CADA VEZ MAS UNn S JUEGOS ENTRE CIUDADANOS Y ENTRE EQUIPOS

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14837">
                <text>3870</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14838">
                <text>Discurs de promoció de la candidatura Barcelona '92 a l'edició dels Jocs Olímpics 1984 de Los Ángeles</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14839">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14840">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14841">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14842">
                <text>Los Angeles, EEUU</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14844">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21792">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24643">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24644">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24645">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24646">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24647">
                <text>Manca alguna pàgina.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40577">
                <text>1984-08-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43202">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14846">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="965" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="504">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/965/19840906d_00044.pdf</src>
        <authentication>ea00b93f2ef9d87573053d6dc78cf7ce</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42178">
                    <text>P: 2^

Ajuntament de Barcelona

MIREM ENDAVANT

PER
PASQUAL MARAGALL

Conferència pronunciada al Col •legi d'Arquitectes el 6 de
setembre de 1984.

Exp. 872/84 -IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

Bona tarda a tothom:
Les meves paraules seran paraules de salut, com ha dit el company que ens presideix avui, el company Santiburcio. I seran
paraules, d'altre banda, poc polítiques, si voleu, i en tot
cas dites amb tota la reflexió que em mereix el públic que estic veient aquí, que és el públic que més conec. ,cel que més
respecto.
Un conlitInt de cares desconegudes és sempre una invitació a parlar amb llibertat... I un conjunt de cares conegudes és una invitació a parlar amb molta reflexió. Vull parlar del futur de
la meva ciutat, de la nostra ciutat, i fer-ho des d'el punt de
vista de les seves possibilitats polítiques, econòmiques, de
presència, de lligam internacional i també de configuració interna, d'estructuració.
Si miréssim Europa des d'un satèl •lit, des del qual es veiés
l'aglomeració ciutadana, el què està més construït, allò que
ho està menys, veuriem una taca que s'allargassa des de Londres fins pràcticament a Barcelona, potser una mica més avall
de Bad -p &amp;, fins a la Costa del Sol. Aquesta taca concentra
un percentatge molt alt de la població i de l'activitat d'Europa. Passa per les zones de París, per la zona des d'Amsterdam fins a la conca del Rhín i del Rhur, i baixa per la vall
del Rhone fins a la vall del Po a Itàlia. Aquesta zona és segurament la zona industrial més important d'Europa i és allà
on es decideixen el 60 o 70% de les coses importants que succeixen en el nostre Continent, diria que inclús en el nostre
país. Això és un fet important, jo crec que decisiu, i podria
servir de lema, de motor, a la meva exposició i a la nostra
reflexió com a socialistes barcelonins. És important que Barcelona se sàpiga lligar a l'evolució d'aquesta zona del món
d'una forma cada vegada més intensa.
Fugint de fer simplificacions, crec que nosaltres hem de presentar la nostra ciutat, la nostra àrea, en definitiva, dins
allò que podriern dir-ne el Nord i el Sud d'Europa. És a dir,
aquella part del Sud d'Europa que té més possibilitats de connexió i que té rnés facilitat, justament, de connectar-se,
possiblement a nivell internacional, amb el que és el centre
d'Europa.
Ahir, tot sopant amb un escultor americà i el seu marxant, comentàvem que Barcelona és la més antiga de les velles ciutats
europees. Vaig pensar que això coincideix bastant amb la meva
idea de Barcelona -que és al Nord i al Sud- com un enllaç entre una vella cultura mediterrània i una nova cultura europea

Exp 972/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

que coneixem prou bé, la del centre i Nord d'Europa. No és una
cosa que se'ns donarà regalada, sinó que serà el producte de
la nostra pròpia activitat, de la nostra pròpia política.
A un altre nivell, potser més frívol, però també important i
decisiu, voldria fer-vos esment de la meva conversa d'ahir
mateix amb un coreà el qual, després de passejar per Barcelona, parlava d'una cosa tan dura i planera com són els diners. Jo li preguntava: ¿quant creu vostè que la ciutat de Seúl
aconseguirà d'organitzar els Jocs Olímpics per part de les televisions que retransmetran al món? ¿quant li pagaran? I ell
em deia que possiblement una xifra de 300 milions de dòlars.
Xifra fabulosa, però tanmateix inferior a algunes amb les
quals s'ha estat especulant. Jo vaig pensar que era una xifra
inferior a la que s'havia dit, però ell em va tranquillitzar
tot dient que després de veure Barcelona estava segur que podriem demanar molt més que no pas la seva ciutat i que Barcelona gaudiria d'una millor imatge a tot el món.
Com a objectiu primordial, crec que Barcelona ha de ser en el
futur el Nord i el Sud, i si voleu, una mica també l'estel
occidental d'aquest món mediterrani en el qual coincidim històricament. Ara bé, perquè això sigui possible Barcelona ha
de funcionar. Perquè els nostres somnis siguin factibles, Barcelona ha de funcionar com a ciutat.
Ara faré una petita referència al passat, al primer mandat democràtic, al que podriem dir el programa 79-83 de l'Ajuntament
de Barcelona. La seva diversitat, en definitiva, es va caracteritzar per una colla de qüestions:
- Modificar l'entorn, afavorint -lo.
- Es va fer una reforma de l'Ajuntament, una reforma administrativa.
- Es van sanejar les finances de l'Ajuntament, de la "casa de
la ciutat ".
Ara bé, en el segon mandat 83-87 ens vam proposar de canviar
l'orientació perquè Barcelona funcionés. És a dir, en primer
lloc, aconseguir endregar la casa i segona, que la ciutat respongui. Que com a instrumental, com a tècnica, inclús com a
sistema de relacions, funcioni i funcioni bé. Que el nostre
programa d'inversions, de l'ordre de 50.000 milions de pessetes en quatre anys, havia de variar en la seva utilitat respecte a la que havia tingut en el primer mandat; molt lleugerament, però indicant un canvi. L'objectiu d'aquest programa
de quatre anys tan en el terreny de la inversió com en el
terreny de l'orientació general de la ciutat, la podriem xifrar en quatre línies:
1. Consolidar les expectatives, no crear-ne més. Allò que estem generant com a expectatives és tot allò que previsible ment podem fer, i el que hem de fer ara és realitzar-ho.

EXP.

872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

2. Integrar aquestes expectatives en una ciutat que marxi, que
funcioni.
3. Projectar-la internacionalment amb garantia de futur. Les
ciutats van néixer justament per a crear contactes, perquè ser
obert és ser productiu.
4. Començar a reunir les condicions per a fer un pacte territorial a Catalunya, i integrar-hi Barcelona d'una forma sòlida.
Abans he dit que Europa és un sistema de ciutats, i que el
80 o 90% de l'activitat està concentrat en un subsistema de ciutats, La ciutat de Catalunya, Catalunya ella mateixa, no és només un subsistema d'aquest sistema. Catalunya funcionarà també
si el seu territori com a estructura funciona, si està ben connectat, si els impulsos arriben allà on han d'arribar, si les
respostes es produeixen en el moment que s'han de produir. Les
concepcions que a tots ens agraden més, altruistes, poètiques
i mítiques de la nacionalitat catalana són molt interessants,
mouen molt els nostres sentiments, però en definitiva no serveixen si no sabem organitzar el nostre país d'una forma que
realment marxi, que considerat com a estructura, com a anatomia,
funcioni bé. Un dels nostres objectius en aquest mandat és aconseguir per a Barcelona un lloc integrat, un lloc coherent en el
conjunt del sistema català de ciutats, del qual Barcelona és el
centre.
Aquesta afirmació no la discuteix ningú i hi hauria molt a discutir respecte de quin és el paper de cadascun, quin és el paper del centre, de més important a menys, si hi ha molts o pocs
subcentres, etc. Ningú discuteix que Barcelona és aquest sistema de ciutats, que Catalunya territorialment és això.
En el primer punt he dit que ens calia aconseguir una bona consolidació. Jo volia posar alguns exemples de cadascun d'aquests
objectius molt ràpidament. Hem parlat primer de consolidar expectatives. Jo tenia la impressió que en el primer mandat l'Ajuntament havia sortit al carrer a fer places, a intervenir al
carrer, cosa que en els darrers deu o dotze anys no s'havia fet
i que, tanmateix, les expectatives creades eren, si continuaven
creixent, molt superiors a allò que podriem realitzar. En el
programa del 84-87 es diu molt resumidament què es vol fer en
aquests quatre anys i quin és l'horitzó del 92. I aquí diem que
fins ara haviem estat en un procés de producció d'esperanga.
Per exemple, els Centres Cívics. Ningú no s'havia parat mai a
dir fins on podriem arribar en matèria cívica. Això és una mica
difícil, si voleu, però necessari. D'altra banda, en matèria de
serveis personals, de serveis socials, de casals de joves, de
sanitat, d'educació, de les llars del jubilat, han estat des
del principi una xarxa integrada. Això no vol dir que no hi hagi casals de joves, però hem tendit al Centre Cívic perquè és
més fàcil reunir equipaments en un sol Casal, el qual serà el

EXP.

872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

centre d'irradiació en el qual l'Ajuntament ha posat tot el
seu èmfasi.
També sabeu que hem parlat de 50 parcs, més de 50, i això no
ho invento. Ja veieu que complim uns objectius que ens hem
marcat i es comença a gaudir d'una certa traducció a nivell internacional.
El més de juny d'aquest any un arquitecte del Brasil va publicar un article molt extens en una revista anglesa sobre les
noves places de Barcelona com un exemple d'urbanisme significatiu. En aquest mateix mes, a Amèrica, un altre cronista parlava dels jardins del carrer València, d'alguns projectes de
l'Escorxador que s'havia fet a Barcelona. Hi ha un reconeixement internacional, hi ha una realitat i aquesta realitat és
reconeguda internacionalment.
Ara bé, ¿quines són les grans expectatives del futur? En el
terreny econòmic, el nostre realisme en aquest segon programa
va ser molt prudent, en el sentit que les modificacions que
vam fer van ser modificacions molt petites, però que ens permeten donar aquest canvi d'orientació.
Nosaltres hem dividit les àrees de l'Ajuntament en el programa
en quatre sectors:
-

àrees
àrees
àrees
àrees
de la

d'infrastructura urbana
de funcionament de la ciutat, serveis de neteja, etc.
de serveis personals
d'administració de govern, incloses les àrees internes
"Casa Gran"

En el primer pressupost d'inversions, fixeu-vos que les àrees
d'infrastructura havien tingut el 60% de la inversió. En el segon mandat, que és aquest, calia consolidar les perspectives
creades en les àrees d'actuació, de funcionament, si voleu, de
la ciutat com a fàbrica.
En el primer mandat (82) la distribució, el percentatge de les
inversions era d'un 8,62% i en aquest segon hauriem d'invertir
un 13%. És a dir, sense ser una xifra molt significativa, estem en una realitat mòdica, i a més a més hi ha un accent important posat en les àrees de funcionament, en les àrees de
serveis personals. En canvi, on es tractava de consolidar expectatives, vam passar d'aquella primera fase que anomenaria
no expansiva sinó exclusiva, a una fase de consolidació d'allò
que s'havia avançat de negociar per tant de passar de 23,3 a
17% en la distribució del pla d'inversions. Encara és una xifra significativa, encara és més que el conjunt de les àrees
de funcionament de la ciutat, com a neteja, com a protecció
ciutadana. És una xifra molt significativa.

EXP. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL

�a

Ajuntament de Barcelona

I en les àrees d'administració de govern es passa de 7 a 10.
La inversió és més petita, però hi ha un increment d'èmfasi
en aquest sentit.
Jo volia dir que aquest objectiu del primer mandat, que s'ha
anat corregint, crec que en el futur haurà de tenir noves traduccions visuals. Aquests 50 parcs, aquesta capacitat d'intervenció en el carrer que en aquests moments és el que està en
marxa a Barcelona, s'està acabant en una cinquena part.
Can Farrero, que a la fi ho vaig poder inaugurar; les Estrelles
Altes, a la zona alta de la Zona Franca, és el primer interior
d'illa que s'arregla a Barcelona, des del punt de vista públic.
La plaga de la Palmera, cap al Besòs, amb una obra molt important que està en la línia que nosaltres vam propiciar als barris
pobres, on cal que les obres arquitectòniques noves s'instal•lin.
El monument al Dr. Robert, que és el monument a la ineficàcia
municipal, és una obra de reconstrucció, que s'ha fet pega a
pega. Es una feina artesanal, molt llarga, però això s'està acabant. La plaga de la Sedeta, en el barri de la Sagrada Família.
Tot això s'està fent.
Posarem un èmfasi cada vegada més accentuat en assolir que els
Presidents dels Districtes, que són en definitiva els representants dels alcaldes al carrer, facin inspecció al carrer, vegin
el que realment està passant. Potser és una masura una mica rudimentària però tanmateix, crec que pot ser una mesura eficient,
si com a condició tenim els mitjans de fer ús de les seves inspeccions. I això es farà, ho dic públicament. Bé, tot això serà possible de continuar tirant-ho endavant si hi ha la voluntat d'intervenir i la maquinària de la ciutat, de l'Ajuntament,
respon.
El meu somni seria fer un programa per tal que moltes parets
de Barcelona fossin derrocades. Barcelona és una ciutat mediterrània tan densa que es fa molt difícil d'obrir-hi una nova
perspectiva important. Jo faria un programa de tirar parets a
terra, que permetessin el moviment lliure de les persones. Fer
Barcelona tal com és, però més transparent, no canviar-la pas
massa, però allò que hi ha, que es pugui veure.
En definitiva, les quatre grans expectatives del futur que
han de definir la imatge física de Barcelona es podrien concretar en:
- obrir Barcelona al mar
- convertir Collserola en el parc central de la ciutat metropolitana.
- millorar el centre antic i el centre modern, el centre modernista de 1'Eixample.
- modernitzar la xarxa viària, i que la xarxa de comunicació sigui suficient.
EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

Però això no és una realitat, i és que Barcelona està d'esquena al mar. L'objectiu, doncs, és obrir Barcelona al mar,
tenir no solament un port sinó dos. Un interior, que és el
que hi ha des de la Rambla fins a la Via Laietana i un port
esportiu, un port de pescadors i fora, a la dreta de la porta de la Pau, més enllà de l'estació marítima, un port comercial, per obrir una sortida al mar, perquè les barquetes
d'esplai puguin sortir al mar sense haver de passar pel port
comercial, pel port de tràfic pesant.
El passeig Nacional convertir-lo, a la llarga, en el passeig
per a les nits d'estiu. Substituir les parts metàl •liques per
unes parets de vidre que permetin veure el mar, i posar-hi
cadires i taules i que els barcelonins hi puguin passejar.
La Barceloneta, !té tantes coses per fer! La Maquinista, els
seus carrers,...
El Poble nou, ja està decidit, farem el tren subterrani. Que
la ciutat arribi al mar directament. És un projecte que ja té
els números fets, i és factible. Un dels objectius és la Vila
Olímpica, d'un, dos, tres o quatre mil habitatges, que pot
instal•lar-se perfectament en les 40 hectàrees de Renfe, o les
de la Catalana de Gas; hectàrees que seran expropiades i que
permetran fer-ho de manera sufucient.
Hauré de parlar de les ciutats veïnes, de totes aquestes que
configuren la ciutat metropolitana. Hauria de parlar de Badalona, encara que el seu Alcalde en parlaria millor que no pas
jo. L'he sentit parlar i ho faria amb més entusiasme que jo
mateix. Us parlaria de les obres conjuntes que fem amb l'Area
Metropolitana, que permeten que un col •lector agafi totes les
aigües brutes que baixen des de la pròpia Barcelona, de Badalona, de Sant Adrià i que es connectaran amb una depuradora
i sortiran netes al mar. Així farem que aquest estiu sigui
possible banyar-se en les seves platges.
Els objectius per aquesta zona són:
- Convertir-la en primer port del Mediterrani, que ja no ho és,
però mantenir-ho.
- Tenir una bona comunicació internacional, resolent en aquesta
zona del Prat totes les seves capacitats de connexió, aeroport, ampliació del port, etc.
- recuperació de la platja.
El segon objectiu és la Serra de Collserola. Verdaguer també
ens en parla quan diu:

Exp. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

"L'alt Tibidabo, roure que sons plansos domina
és la superba acròpolis que vetlla la ciutat;
l'Agut Montcada, un ferro de llança gegantina
que una nissaga d'héroes clavada allí ha deixat"
I el poeta Maragall diu:
" ¿On te'n vas Barcelona, esperit català
que han vençut la carena i has saltat ja la tanca
i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses
lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?"
Els poetes veien que Barcelona s'integrava en la cadena i
que allò que s'estava fent es feia malament. Nicolau Rubió,
que és un dels grans arquitectes paisatgistes de la nostra
ciutat, ja l'any 29 deia que Collserola seria el gran parc
central de Barcelona. I això que ni Verdaguer ni Maragall
ho veieren.
En un massís de més de 5.000 hectàrees, que toca vuit municipis cadascun dels quals considera el Collserola com la seva
muntanya, aquest és considerat com el parc central de la nostra aglomeració ciutadana, és el nostre gran símbol.
Es va fer recentment
era Collserola i les
una cala de la Costa
però ningú sabia què

una enquesta al carrer, preguntant què
respostes van ser: primer, que era com
Brava o bé, un poble prop de Sant Cugat,
era exactament.

Els objectius que ens proposem es basen en l'aspecte ecològic
i permetran respectar les possibilitats del Collserola. Entre
altres fites que perseguim una d'elles és la de la circulació
dels cotxes. No s'aturarà Lla seva entrada, sinó que farem llocs
d'aparcament. També instal •larem barbacoes per tot arreu a fí
que no es produexin incendis.
Aviat s'iniciarà també un gran debat sobre el Collserola i es
tractaran tots aquests temes.
A la Barcelona vella farem dues Rambletes, que consistiran en
un conjunt de places que aniran unides entre sí. Aquestes places significaran un seguit d'espais lliures on es donarà la
possibilitat de contacte entre la gent.
L'Eixample és un model d'urbanització perpendicular cada cop
més considerat. Ofereix unes possibilitats immenses, del punt
de vista del tràfic, de la circulació, justament perquè hi ha
molts carrers importants.
L'Eixample és un gran descobriment urbanístic de l'Europa
d'avui. S'ha de respectar tal com és i per altra banda s'ha de
recuperar en la mesura que sixò sigui possible. I això afecta
als interiors d'illa que Cerdà va dissenyar oberts, mai tancats
Exp, 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL.

�Ajuntament de Barcelona

com ara ho estan. Totes no es podran obrir, però algunes si
que podrem recuperar-les com a espais oberts de l'Eixample.
Per últim farem els cinturons. El primer cinturò no l'acabarem
més enllà d'on arriba, fins a General Rovira i Alfons X, fins
al carrer Cartagena. Però no en forma de cinturò concebut com
autopista, sinó de carrers que empalmaran amb General Rovira.
I obrirem General Rovira en el moment que sigui connectable
amb una xarxa viària que funcioni. No pas abans.
El segon cinturà també l'acabarem. Està dibuixat pràcticament des de la Rep. Argentina fins a la Meridiana. Els túnels
es faran, i jo crec que ens permetrà fer una ciutat que funcioni.
No vull acabar sense fer una referència a la ciutat olímpica.
La gran missió dels Jocs Olímpics a Los Angeles ha estat la
senzillesa, és a dir, aprofitar els màxims recursos que ofereix
una ciutat, no inventar-se allò que no té. Tenim previstes nou
àrees: quatre ja estan a la ciutat, tres a l'entorn metropolità i dues fora de Barcelona, fora de l'àrea metropolitana.
Els Jocs Olímpics són una gran fita, però una fita que Barcelona mirarà amb paciència per veure totes les possibilitats que
ha de tenir. Barcelona no es llençarà sola a aquesta tasca.
Haurà de veure les adhesions que tenim, que són moltes a nivell verbal, però que volem que es converteixin en legals. Barcelona vol el recolzament de tot el país, de tot Catalunya, de
tot Espanya. Barcelona actuarà en la norma de la senzillesa,
no s'inventarà rés que no tingui, ara bé, treurem el millor dels
nostres recursos. Barcelona arribarà a complir, com deia Maragall:
"Corre enllà, corre enllà, corre enllà Barcelona
que ja et cal esser una altra per ésser la que deus;
perquè ets alta i airosa, i fas molta planta,
però bé et falta encara molt més del que tens..."
O com deia Verdaguer:
"La teva presència esplèndid és dels nous temps aurora,
tot somniar....
del passat,
treballa, pensa, lluita, mes creu, espera i ora"
Aquesta oració de Verdaguer és la mesura que jo crec que s'assembla a aquesta perspectiva que nosaltres volem fer realitat.

EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14847">
                <text>3871</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14848">
                <text>Mirem endavant / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14850">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14851">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14852">
                <text>Col.legi d'Arquitectes, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14854">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22197">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24638">
                <text>Lideratge</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24639">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24640">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24641">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24642">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28235">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40578">
                <text>1984-09-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43203">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14856">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="966" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="505">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/966/19840911d_00045.pdf</src>
        <authentication>8f74d5b39628d64e5b489f65bce8ef53</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42179">
                    <text>94-

94-09-1

15:33

CA
%441.5

15.40

54415 EFEEA E90
54415 EFEEA-E

5 LY,A9 LWIE
()b15 Z4-09-A'k' ..'15134
SNSI%EI DE tkIIJN%5 DI COVIUWIZACIO
NJUWINV11%T DE SNRCELD%N

7,EY.7 DELS DISZURS PROMMIN-C PER PNSQUNL %NRNSNLL, PRESIDEM DE LN
-ZQRPORNZID %E.IRUITA%N, ONVW LN '70kNSN DI RAYND% FER%N%ZiEt -DANDO'

01-1:7EILOEfa.1,■
_NX.01.\_DES DE1. 1 NREN t5E7ROPOLI7N%A DI
ALCALDE DE.-W'r-JB-C
,
.
SNRZELOW1, NtNIZS:
YNARZNON PEA_ . 1%7 I IMOYTLER7
9ULL NPROFI7NR : AQUISTA
ZWId\IUNR.'ZNP N LN %0RY‘NLITZNZIO 1%51"17UZID%AL 1 ZNP N LN DIS71%SID
FES719N,TER DIR-\IDS SUAZERNVIIM QUEEšNLZNLDIS E%S, SE%7I% YkEREUS
DELS U%SELLERS DEL CD%511.1.. DE ZEU7 QUE L A7 1.4 E%£,NPZNLMN U% ‘110%E
%ASZU7 N ZQIN, ZNSN7 ç'SNWT :' SDI I QUE '0,DRI N SN%7 SDI,.RNFAEL DE
ZASAWYJNS I ZW7iNS CA? wun cowaEu QUE ES7E%IN IL SEU 7ERRIIDRI NL
'MNR, DEL XAC)%7ZNI 'I%5 EL
L.LNRS DE ID7N LN PLANAE%7RE ULLCEROLN 1
ZNS7ELL DI FELS.
ELS NLZNLDES %E7ROPOLI7N%S STA ELS %ES ZIREZIES SUZZESDRS D'
AWJELLS Z7.)%SELLERS QUE %I.) NOVIE7ERIM LN SUWNISSID I QUE LLUI7NRE%
ZD%7•A L' IMASOR •UN% EL DIPU7N7 WILI7NR 1 EL DIPUINA EZLESINSIIZ DE
LA DIPUINCIZ DEL DIWERNL I OGE%ERNLI7N7, QUE ZWA, SNZEU ERN UN
1%2,7I.UZU DE 7RIS SRNZDS QUE REZNP7N9N ItS7OS PER N LES GUERRES
ZEL REI, ‘A.A9IE% ,F. U£11 OESNRZEU%N.
FUSI ZNP N 9IZ I QUN% 91; RE7DR%NR
En EIRE%SUER, 019\:AN7
PER k)AIY,ELL DES DE ALELLN, 9N SER-E%PRISD%A7 ?EL' ZDWSELL DE ZE.%7. 79,A
,Y17-11? 9ILA;'1NLA EL DIPU7N7 EZLESINS71Z, I ZNRRER PREZIOE%7 DE •LN
„S_UERNLI7A7 NEN%S Z1 LA RES7NURAZID-PEPUELIZN%N, %I SE SNP On E.
Mi VIN CE SER, D IZ'AZS, PER ZAhDA DI 717D\ HIS7DRIZS QUE WIWSU E%5
DISZE1Y,1ALS RT-JERS LOZALS U%A PAP7IZI?AZU DES7AZNON N LN FESIN O'
W, LA V\IS7 íZIRIA DIFI‘Ilt_ I N5nIRNELE DEL MSE PQELE, P0'2, ES
SE\3S 71:1'nE I 1LSEEESIRS, ELS P cJDERS LçJZALS" MI% E.SWY DEDISSIUS
„suw-n-r, I% EL MW,,%7 . DEDISSIU.
9E7r.J.9.%ElA NL PRISE%7 I
7ASE r¿.'1. EL It c/..
Fn
w
. ?,7n FERNDEZ ,3 5.JRAZQ DAA%7 LA SE9N
wl
O,
-7-7,2
17,‘A 7 ç,J7
^ „„
II
..112174.1.-::,11S I

-5 r

EL

%ç.:;57R1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14857">
                <text>3872</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14858">
                <text>Text del discurs pronunciat per Pasqual Maragall, President de la Corporació Metropolitana, davant la tomba de Ramón Fernández Jurado</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14859">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14860">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14861">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14862">
                <text>Castelldefells</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14864">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14865">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24633">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24634">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24635">
                <text>Fernández Jurado, Ramon</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24636">
                <text>Corporació Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24637">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40579">
                <text>1984-09-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43204">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14866">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="967" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="506">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/967/19840917d_00046.pdf</src>
        <authentication>2627df6751602a8cc91496a178bc6601</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42180">
                    <text>PARAULES DEL SR. ALCALDE A LA REUNIO DEL F,L.P. A LA PALOMA
(17 Setembre 1984)

Bona nit! (Buenas noches)
Desde que circuló la doble idea de hacer venir a Gerona (España)
), doble idea que
y reunir a los antiguos amigos del FLP (
sabemos todos incompatible pero que en un futuro harémos compatible,
dos prevenciones han circulado por mi cabeza:
Primera: que el acto podía ser poco respetuoso para lo que de serio
tuvo lo que hicimos entonces.
Segunda: que el acto fuese demasiado operante para lo que de trivial y complementario tuvo nuestra actuación.
Es por ello que lamento tener que comunicarles que la gente más sensible probablemente no haya venido y, por otra parte, que los corredores políticos del futuro tampoco estén aquí.
Pero quizás lo mejor será castigar a los mal pensados, dándoles la
razón. Maquinémos algo. Anuncio solemnemente que en esta reunión
se está tramando algo.
Es más, anuncio que los Felipe cabalgan de nuevo.
Los Felipe, esta cosa entre libertaria y liberal (ojo con el mar
xismo a mitad de recorrido) (Abad, ¿en què punto está el marxismo?)
.... Mi sincera convicción es que el marxismo está en el bolsillo,
para algunos y en el bolsillo del corazón, para otros. En el de la
cartera, como medida de cambio; para otros en la falquitrera, como'
aquel que llegó un dia a la reunión y palpándose los bolsillos dijo:
"Me he dejado el marxismo en casa".
Los Felipes cabalgan de nuevo. Lo que yo no sé es hacia dónde y dudo
que nadie lo sepa.
En todo caso, en un par de años, quizaás en San Sebastian, suponiendo
que se hayan reunido las condiciones para el ejercicio inocente de
la nostalgia, podremos saber algo más.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14867">
                <text>3873</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14868">
                <text>Paraules del Sr. Alcalde a la reunió del FLP a la Paloma</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14869">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14870">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14871">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14872">
                <text>Sala La Paloma, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14874">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24627">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24628">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24629">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24630">
                <text>Frente de Liberación Popular</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24631">
                <text>Front Obrer de Catalunya (FOC)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24632">
                <text>Franquisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47160">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40580">
                <text>1984-09-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43205">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14876">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="968" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="507">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/968/19840927d_00047.pdf</src>
        <authentication>b72f2331c48d499bca56910ad7847bae</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42181">
                    <text>3

CONSTRUCCION DEL ESTADO

�l. CO:;:_ _ -..- _. ...... DE M OCRACIA AVANZADA

de la Constitución Española nos impone a todos la
consolidación de un Estado social y democrático de Threcho que
sea la ex p resión y soporte de una sociedad democrática avanzada. Este gran objetivo constitucional lo asumimos los socialis
tas como la gran tarea de la fase histórica que vive hoy nuestro Partido.

41 oredmbulo

Para ello es necesario completar la adaptación de las instituciones procedentes del pasado al nuevo orden democrático y a las nuevas circunstancias históricas.
En este sentido es preciso señalar que siendo mucho lo realiza
do, la tarea de desarrollo institucional que queda pendiente resulta, no obstante, importante.
Estamos ante la gran reforma del sistema adminisLrativo del Es
tado español que no viene sólo impuesta por el paso•del autori
tarismo a la democracia y del centralismo a las autonomías, si
no por las nuevas condiciones económicas, tecnológicas, sociales e internacionales de los años 80, que obligan a incorporar
supuestos nuevos a las políticas tradicionales de reforma admi
nistrativa.

2. EL GRAN RETO: LA CONSTRUCCION DEL ESTADO DE LAS AUTONOMIAS
2.1. La política de los socialistas, en lo que se refiere a la
construcción del - Estado dei las Autonomías, ha estado guia
da por los siguientes principios:

construcción de las Autonomías es una exigencia del
desarrollo y consolidación de la democracia. La continuidad del proceso autonómico es la mejor garantía para
la defensa y promoción de la identidad propia de los distintos pueblos de España, para la modernización y re

2.1.1. La

_`orna de las administraciones públicas, así como para -

el desarrollo de un sistema de poderes públicos contro-

�lados más directamente por la ciudadanía. En este punto
no caben ambiguedades, ni replanteamientos co nst_tucio_ nales. Los socialistas proclamamos nuestro compromiso por el desarrollo y aplicación del Título VIII de la Constitución, en la certeza de q ue asï contribuimos a la mejor defensa de los intereses de la entera sociedad
es p añola y a la creación de instrumentos idóneos para -

solucionar la p roblemática especifica de todas las nacionalidades y regiones.
2.1.2. Las autonomías de las Comunidades, como expresión del derecho al autogobierno de las nacionalidades y regiones españolas, son siempre de naturaleza política. Las
C.C.A.A. existen no sólo para la gestión descentralizada de los servicios públicos, sino fundamentalmente para debatir, elaborar y desarrollar las políticas corres
pondientes a los intereses específicos de cada nacionalidad o región, dentro siempre de sus competencias esta
tutarias.

2.1.3. El Estado Español sé organiza territorialmente en CC.AA.,
provincias y municipios. La articulación entre el Estado, las C.C.A.A. y las Corporaciones Locales, con respecto a la atribución de competencias fijada por la Cons
titución y las Leyes para cada ente territorial, habrá
de hacerse con base en el principio de atribución de ca
da función o servicio al nivel que resulte óptimo tenien
do en cuenta para ello tanto el coste de su ejercicio como la proximidad y mayores posibilidades de participa
ción ciudadana.
-2.1.4. La ordenación del proceso autonómico debe basarse en el
principio de igualdad, sin uniformidad, respetando las
peculiaridades propias de cada pueblo de los que integran España. Los socialistas combatiremos cualquier tipo de privilegio que pretendiera derivarse de la posi_

ción autonómica e impulsaremos un desarrollo del proceso autonómico del que se derive, como resultado final,
un nivel de competencias sensiblemente coincidentes para todas las Comunidades. En ese proceso, las diferentes vías de acceso a la autonomía y los diversos plazos
previstos para alcanzar los máximos techos competencia-

�3

-

les en el marco de la Constitución constitu yen en sí mismos unas diferenciaciones y tratamientos espectfices. El desarrollo del proceso autonómico no puede será
pues, uniforme, ya que la clave política y constitucio
nal del mismo se encuentra en el "pluralismo en la igualdad".

2.1.5. La clave . para el éxito del proceso se encuentra en el
desarrollo de una práctica política basada en la solidaridad y en la lealtad constitucional. Solidaridad en
tre todas las nacionalidades y regiones en tanto que partes del proyecto coman de todos los españoles y leal
tad entre todos los niveles institucionales que deben
ejercer sus respectivos poderes desde la aceptación plena del orden constitucional.
2.2. El XXX Congreso reafirma la plena vigencia de estos Grite
ríos. Pero quiere reiterar e insistir especialmente en lo
que siempre ha sido la ..oncepci6n socialista de la poi/ti
ca autonómica en contraposición a los particularismos nacionalistas o a los riesgos de desviavión particularista
en nuestra propia organización. Para los socialistas la construcción del proyecto socialista para cada Comunidad
Autónoma ha de hacerse siempre en total coherencia con el
proyecto socialista para la Nación española.
Estos criterios han presidido la política autonómica desa
rrollada por los socialistas tanto desde la oposición como desde nuestra responsabilidad actual del Gobierno de la Nación.
2.2.1. El Gobierno socialista no sólo ha culminado la generali
zación del proceso autonómico constituyéndose a través
de las respectivas elecciones los órganos de autogobier
no de todas las Comunidades Autónomas, sino que además
ha impulsado decisivamente el proceso de transferencias
de servicios, mejorando notablemente los mecanismos financieros y de valoración y desbloqueando el tema de la
función pablica.
Como consecuencia de estas situaciones, creemos que la
política autonómica debe centrarse en la culminación del

�proceso de transferencias de servicios, en la construcción del nuevo oràen administrativo v financiero del Es
_

tado de las Autonomías y en el desarrollo de la solidaridad y de la lealtad.

A estos objetivos debe seguirse orientando la política
autonómica socialista. En tal sentido, tiene un relieve
especial nuestra oferta electoral y de Gobierno de "acuerdo institucional" sobre todas aquellas leyes básicas que han de defihir el marco administrativo y financiero del Estado.
2.2.2. En igual sentido desarrollaremos tanto desde el Gobierno de la Nación como desde el autogobierno de las Comunidades Autónomas los acuerdos y las fórmulas necesarias para conseguir el más amplio consenso posible en torno á las tareas pendientes de la construcción autonó
mica.
2.2.3. Del mismo modo, y por lo que respecta a la política so-

cialista en cada Comunidad, deberá darse prioridad total a la ordenación y gestión de los servicios transferidos. Sólo legitimaremos ante los ciudadanos de modo pleno el proyecto autonómico mediante una política que
haga evidente la superioridad en términos de eficacia y
democracia del modelo autonómico sobre el anterior. Nues
tro empeño principal debe ser pues consolidar las estruc
turas y establecer los criterios para el buen funcionamiento de las competencias estatutarias.

3. CONSOLIDAR LAS" INSTITUCIONES DE' AUTOGOBIERNO
3.1. La construcción de las instituciones del autogobierno de cada Comunidad Autónoma es, pues, nuestra gran tarea para los

r

próximos años. Para ello es necesario, en primer lugar, impulsar la elaboración de las grandes leyes básicas definidoras del sistema administrativo del Estado de las Autonomías

y hacerlo en la lógica del acuerdo institucional.
3.2. Pero hay, en segundo lunar, una tarea que compete exclusiva-

�mente a cada Comunidad: el desarrollo de su propia or ganización institucional.
3.2.1. Es necesario avanzar en la consolidación de los Parlamentos autonómicos como los centros del debate entre los dife
rentes proyectos políticos para cada nacionalidad o región.
Hacer de cada Parlamento un lugar de debate sobre los verdaderos problemas de cada Comunidad, evitando toda interfe
rencia en los asuntos.que son exclusivos de las Cortes Generales o competencia del Gobierno de la Nación, y hacer llegar dicho debate a la opinión publica, es uno de los instrumentos más importantes para conseguir el enraizamien
to tanto de la autonomía como de los políticos que ella ha
generado. Es preciso ser extraordinariamente selectivos en
la dirección de la acción parlamentaria, no desbordando la
capacidad funcional de la institución y aprovechando los recursos humanos representados por los miembros de losggru
pos parlamentarios para 'a mejor conexión entre los debates políticos autonómicos y la sociedad. Por otra parte, la actividad legislativa, en desarrollo de las competencias
estatutarias respectivas, ha de tener en cuenta la necesaria integración y coherencia de todo el sistema jurídico español.
3.2.2. Por lo que a la organización del Gobierno y de la Administración Central de cada Comunidad se refiere, debe evitarse el mimetismo respecto del Gobierno y la Administración
Central del Estado. El criterio organizativo fundamental es que las Comunidades Autónomas existen para la generación
y desarrollo de políticas dirigidas a la solución de sus problemas específicos. A estos efectos, debe procurarse que
dentro de cada Consejería exista la capacidad técnica y po
lítica suficiente, y garantizar al Presidente de cada Comu
nidad el soporte técnico y político necesario para asegurar
la función de coordinación y dirección del Gobierno autónomo.

3.2.3. La Administración autonómica, como todas, debe ser estricta
mente profesional, entendiéndose esta afirmación en el sentido de capacïtacïán técnica y de neutralidad para el mejor
servicio del proyecto político del Gobierno representativo

�de Dada territorio. Para

ello es

necesario delimitar clara-

mente Los zarzos co::_±cos de los cargos administrativos,
- asl como res p etar estrictamente en la selección y formación
del personal los - Ln -ios de la publicidad, el mérito y la
ca p acidad, combatiendo toda desviación en sentido clientelista. La ordenación autonómica de la función pública evita
rá asimismo la re p roducción mimética de la estructura corro
rativa de la Administración Central. Se orientará hacia fór
mulas más flexibles y menos burocráticas, abriendo un espacio mayor para las relaciones laborales y avanzando hacia
un nuevo perfil de funcionario más en consonancia con el "servidor

civil"

que no se conforma con la simple aplica-

ción de la legalidad sino que se interesa fundamentalmente
por el conocimiento de los problemas sociales y la relación
con sus grupos exponentes.
3.2.4. Asimismo, se perfeccionarán todos los mecanismos de contabi
lidad y de control de la actividad financiera de las Comuni
dades. Lstas deben aparecer ante los ciudadanos como administraciones transparen t es, de cuentas claras. El desarrollo de campañas de información, tanto generales como por sectores, de los ingresos y gastos de las Comunidades puede
resultar muy conveniente a estos efectos.
3.2.5. La organización territorial de las Comunidades Autónomas no
puede responder a un modelo uniforme. Pero en todo caso debe evitarse la construcción de un modelo rígido que impida
aprovechar adecuadamente todos los recursos administrativos
ya existentes en su territorio. En especial, cuando se den
las condiciones políticas y administrativas adecuadas, debe
rá contarse con la capacidad de gestión y la agilidad de los Ayuntamientos, Diputaciones Provinciales, Cabildos y I

Consejos Insulares. En las Comunidades pluriprovinciales só
lo se establecerán delegaciones provinciales singularizadas
en aquellas áreas en que existe un notable volumen de trans
ferencias y siempre con base en los efectivos y recursos
transferidos por la Administración Central.
3.2.6. Pero no bastará la corrección técnica de nuestros planteamientos para conseguir el enraizamiento de las instituciones autonómicas en la sociedad. La gran ventaja del modelo
autonómico sobre el modelo centralista consiste en su pro-

�xiridad y responsabilidad política directa ante los ciudadanos. Fomentar la participación de éstos en la de=inio___
-desarrollo y defensa de las políticas autonómicas es la cuestión clave. En este sentido la conexión con las fuerzas sindicales, las organizaciones empresariales y en gene
ral con las fuerzas más dinámicas y progresistas de cada
Comunidad, concertando el esfuerzo de todas ellas para el
logro del proyecto autonómico, constituye un objetivo fundamental.

4. TRANSFORMAR COHERENTEMENTE LA ADMINISTRACION DEL ESTADO
4.1. A la construcción de las administraciones autonómicas debe co •

rresponder una política de transformación coherente de la Administración Central y periférica del Estado. Debe procederse
a una rigurosa reordenaci(_: de los departamentos afectados por el proceso de transferencias en un sentido coherente con
sus nuevas funciones. Asimismo, deberán ponerse en práctica los mecanismos ase guradores de la transferencia de funcionarios de los servicios centrales a las Comunidades Autónomas.
Se desarrollarán las técnicas de contabilidad, presupuestación
y control necesarias para el conocimiento de la eficacia real
de los servicios; se mejorarán los sistemas de información y
comunicación con los ciudadanos; se establecerán programas de desburocratización, desregulación o simplificación de trámites y procedimientos; se potenciará la figura del gestor o
director de las grandes áreas administrativas.
4.2. Por lo que a la Administración periférica del Estado se refie
re, debe abandonarse toda pretensión de uniformismo en su regulación. La organización de la Administración periférica debe adaptarse a las características propias de cada Comunidad
Autónoma. Dicha Administración debe asegurar en todo caso la
capacidad del Gobierno de la Nación para disponer de la infor
mación, la presencia y el desarrollo de su política en todo
el territorio nacional así como la coordinación de la misma
con las Comunidades Autónomas y las Administraciones Locales.

�a

4.2. Debe procederse, asimismo, a la culminación de la nueva orden-ci
de la función p ública. En p articular, es necesario ile
r a un Estatuto de la Función Pública en el que se defina
lo que debe ser la función pública del Estado democrático. A
estos efectos, no basta con garantizar la vigencia y desarrollo de los principios constitucionales de objetividad, imparcialidad, mérito, capacidad, carrera, incompatibilidades, derechos sindicales, etc..Es necesario abrir lá posibilidad de
que se laboralicen amplios sectores de las Administraciones
publicas. Asimismo, es necesario que el personal de la Admi
nistración disponga de oportunidades para su formación ante
las transformaciones en curso. Deberán también eliminarse las barreras que actualmente impiden o dificultan la movilidad tanto horizontal como vertical del funcionario, aseguran
dose en todo caso la capacidad necesaria para el puesto de
trabajo que se desempeña. Se flexibilizará el derecho de la
función pública que en relación al derecho laboral no tendrá
otras especialidades que las estrictamente requeridas por el
desempeño de funciones de autoridad. Se establecerán los mecanismos de selección y formación necesarios para asegurar
el espíritu democrático del servicio, que, como tal, se basa
rá no sólo en la legalidad sino en la legitimidad democrática de la misma y exigirá un ejercicio de la función pública
consecuente con la voluntad de informar, persuadir y dejar
participar a los administrados.

5. LA FINANCIACION DE LAS C.C.A.A.
La piedra angular sobre la que descansa el modelo vigente de financiación de las Comunidades kAutónomas es la LOFCA. A partir
de ella se han ido desarrollando un conjunto de normas (la Ley
marco de cesión de tributos a las C.C.A.A., las Leyes particulares de cesión, la Ley del FCI y la Ley de porcentaje de participación en los ingresos del Estado Para 1984) que han permitido cerrar el marco de- relaciones financieras. En el desarrollo de la misma se han dado avances destinados a evitar la proliferación de situaciones singulares, para lo aue se ha utiliza_
do un método común de valoración de los servicios transferidos,

�- y -

q ue ha permitido establece: una disci p lina económica , ro_ti-

ca en el calculo del coste de los traspasos. En este sentido
un avance importante viene representado por la adecuación del
modelo foral tanto a las competencias asumidas mor estas Comu
nidades como al conjunto de las Comunidades de régimen común y
a la p ro p ia Administración del Estado.
El modelo de financiación así construido supone un activo poli
tico y económico que debe valorarse de forma muy positiva. Sin
el marco global que dicho modelo representa las tensiones y conflictos que habrían necesariamente surgido hubieran dificul
tado extraordinariamente el propio proceso autonómico. Además
ha permitido que el proceso financiero funcione sin graves ten
siones, no obstante el considerable volumen de transferencias
realizadas, expresado en el dato que las Comunidades Autónomas
gestionan hoy recursos de casi un billón de pesetas.
5.1. Existen otras tensiones generadas por las propias caracterís
ticas del modelo. En primer lugar las que tienen su origen
en el componente redistributivo incorporado al mismo. En efec
to, en un país con los desequilibrios territoriales de España, es absolutamente indefendible la autonomía sin la solidaridad. Y la concreción de la solidaridad, para q ue sea efecti
va, implica transferencias de recursos desde unos territorios
a otros. En un periodo de crisis económica los recursos son
escasos y, por lo tanto, el reparto es preciso que no genere
desequilibrios globales. Este hecho nunca se asume sin tensio
nes y, a veces, no se asume en absoluto. La virtualidad del
FCI reside, precisamente, en que ha sido capaz de distribuir
un cuantioso volumen de recursos, sin generar déficit público, respetando simultáneamente, la autonomía en la programación y gestión de las competencias asumidas por las C.C.A.A.
5.2. Un segundo núcleo de problemas surge por las especificidades
impuestas por los diferentes ritmos de asunción de competencias en cada Comunidad Autónoma. En efecto, el juego combina
do de las C.C.A.A. de la vía 151 y las del 143, y el diferen
te ritmo de asunción de competencias dentro de cada una, exi
Tía un sistema flexible capaz de ada p tarse a circunstancias
diferentes pero que, en todo caso, garantizase la suficien-

�-

10 -

cia financiera a cada Comunidad y no generase desequilibrios
adicionales p ara el Estado. El elemento clave es la definición del coste efectivo, diseñándose diversos elementos finan
cieros con capacidad para garantizar su cobertura.

n^^

Esta situación diferenciada es en todo caso transitoria, dependiendo del volumen de competencias transferido y asumido
^^en los respectivos Estatutos de Autonomía. Sin embargo es cierto que la aplicación del modelo en el p eríodo transitorio
genera algunas disfuncionalidades. En efecto, la definición
de un porcentaje sobre los ingresos del Estado, genera un efecto financiero a favor de las C.C.A.A. y en contra del Estado que, además, se distribuye de forma desigual entre las
^^
ti ‘ t
C.C.A.A.
S'` vql

1

, 1/41

A

En el caso de que persista y de que adquiera una cuantía sic.
nificativa se hará preciso corregir ese efecto financiero,
para evitar su influencia perjudicial sobre el déficit pdbli
co. Ahora bien, la corrección de ese efecto no implica en ab
soluto el rechazo del modelo en su conjunto. En primer lugar,
porque dentro de la propia LOFCA existen posibilidades de ac
tuar sin perjudicar el equilibrio del sistema. En segundo lu
gar, porque nos encontramos todavía en el periodo transitorio, y, por consiguiente, con algunas situaciones todavía no
suficientemente contrastadas que no pueden ser consolidables
de cara al futuro sin dosis muy elevadas de prudencia.

5.3. Por otro lado, el mecanismo de distribución territorial de la inversión nueva, concretado actualmente sólo a través del
FCI puede producir consecuencias negativas en cuanto al volu
men total de fondos de inversión aplicados en las distintas
C.C.A.A. Para evitarlo, y en desarrollo de la LOFCA, es reco
mendable la elaboración de programas de inversión específicos elaborados y financiados conjuntamente por el Estado y
las C.C.A.A.
5.4. Por lo tanto, la puesta en funcionamiento del modelo de finan
ciación de las C.C.A.A. contenido en la LOFCA, constituye un
marco global coherente y sólido, que ha sido capaz de hacer
frente a un fuerte proceso de transferencias, sin afectar de
forma sustancial a los equilibrios económicos fundamentales.

�6. LA POLITICA ECONOMICA EN EL ESTADO DE LAS AUTONCMIAS
Diseñadas y puestas en funcionamiento las piezas esenciales del
sistema de financiación autonómica es preciso dar un paso más
para comenzar a plantearnos algunos de los problemas con los que vamos a enfrentarnos en un próximo futuro. De entre ellos,
uno de los que adquiere mayor importancia es el que hace referencia al diseño y ejecución de lá política económica.
Existen algunas premisas que es necesario considerar y que aunque puedan parecer obvias es preciso destacar. En un período rá
pido e intenso el Estado español se ha transformado profundamen
te, dejando de ser un Estado centralista para transformarse en
otro dotado de numerosos centros de decisión política y econ6mi
ca. Cada uno de estos ámbitos tendrá diferenciadas tanto sus competencias como sus recursos económicos. Ello significa que la realización de la política en general, y la política econ6mi
ca en particular, adquirirá una complejidad superior a la que
viene poseyendo actualmente, ya que no se va a poder instrumentar de la forma en la que se venia haciendo hasta ahora.
Hemos de ser conscientes de que en el momento presente la responsabilidad de diseñar un mecanismo institucional capaz de hacer funcionar eficazmente la actividad económica en el modelo
de Estado que estamos construyendo recae fundamentalmente sobre
los socialistas.
6.1. Definición de una política económica uniforme
De acuerdo con la Constitución, corresponde al Estado la definición de los objetivos básicos de la política ecón6mica en temas como el crecimiento económico, la distribución personal y
regional de la renta, la'garant a del equilibrio económico externo y la estabilidad de los precios y salarios.

i

Una vez definidos los objetivos básicos de la política económica, de acuerdo con los mecanismos y con los instrumentos previs
tos en la Constitución, es preciso conseguir la integración y
coordinación de las políticas económicas regionales para evitar
que entren en colisión con esos objetivos. Debemos conseguir compatibilizar la existencia de políticas económicas autónomas

�con una política económica de ámbito estatal. Esta necesidad
resultara más p erentoria cuando las Comunidades hayan recibido todas las competencias que se incluyen en sus Estatutos
y las Asambleas-Legislativas de las mismas inicien la legislación en estas materias.
En una sociedad industrial avanzada el Estado requiere instru
mentos capaces de garantizar la unidad del mercado, la direc-

ción de la política económica y un protagonismo esencial en la distribución personal y territorial de la renta y.la rique
za. En España nuestra Constitución atribuye al Estado estos poderes hecho que además se ha visto ratificado por el Tribunal Constitucional en diversas sentencias.
Por el contrario, la existencia de un ámbito propio de politi
ca económica en las distintas C.C.A.A. sí tiene aspectos más

controvertibles. Los Estatutos dé Autonomía definen competencias de contenido económico como exclusivas. Sin embargo, y a
menudo a renglón seguido, añaden algún tipo de fórmula ("sin
perjuicio" "en el g.-nbito definido por", etc.) que limita claramente la presunta exclusividad de esas competéncias.
En este ámbito, y dando por supuesto que cada nivel de Gobier
no respeta las competencias del otro ¿cómo debe operar la relación Estado-Comunidades Autónomas?. Es evidente que en los
campos concurrenciales las actuaciones de un nivel de Gobierno no son neutrales para los objetivos que persigue el otro.
La ordenación de la economía y, por consiguiente, el diseño
general de la política económica es competencia del Estado. Ahora bien, simultáneamente, las C.C.A.A. tienen competencia,
en su ámbito territorial, para promover el desarrollo económico en general y, sobre determinados sectores y actividades en
particular. El ejercicio de ambos políticas económicas puede
plantear serios problemas de eficiencia e, incluso, de equidad.
Es preciso realizar un esfuerzo de clarificación para evitar
que estas actuaciones conduzcan a despilfarros de recursos, duplicación de intervenciones, ineficacia e, incluso, neutralización mutua. Este esfuerzo de clarificación sólo va a ser posible si, las relaciones entre la Administración Central y las
C.C.A.A. se caracterizan por una dialéctica de cooperación y
coordinación, superando la dialéctica reivindicativa del pasa-

do.

�Este esfuerzo de clarificación nos debe empujar a:
1.- Regular los instrumentos normativos que concreten en cada
caso los ámbitos de actuación de cada nivel de gobierno.
2.- Fijar un procedimiento de transmisión de la información
que impida que cada ámbito de gobierno retenga para sí la
información que estima conveniente.
3.- Dada la absoluta interdependencia de los fenómenos económi
cos..,._._de hecho las competencias del Estado y las C.C.A.A.
encuentran múltiples elementos concurrenciales. Por consiguiente, la coordinación es un requisito imprescindible,
de forma prioritaria en los campos presupuestario y financiero, pero tendrán que extenderse a todos los ámbitos de
la política económica.
4.- La experiencia de los Estados de tipo federal pone de mani
fiesto que la cooperación en proyectos conjuntos de los di
ferentes niveles de gobierno es, cada vez más, el común de
nominado; de las relacic..as entre ellos.
6.2. La cooperación como ajuste funcional del sistema autonómico
En todos los modernos Estados federales o regionales, y lo mis
mo sucede en el nuestro, resulta imposible establecer una distinción nitica y perfecta entre las competencias de los distin
tos niveles institucionales. Así las cosas, la posición de supremacía que en principio corresponde al Estado y al interés general que representa podría conducir a una expansión irrefre
nable de las instancias centrales del poder en perjuicio de las competencias autonómicas y locales. Se trata de un fenómeno universalmente constatabie, cuya neutralización exige acudir a fórmulas de cooperación que permiten el mantenimiento de
las competencias autonómicas a là vez que establecen los mecanismos para la realización práctica de los criterios constitucionales de solidaridad, lealtad y unidad.
Tras la plena asunción de las competencias estatutarias y la
construcción de las instituciones de autogobierno, el ejercicio de las competencias tanto estatales como autonómicas que
tengan naturaleza compartida o concurrente (y que son la mayo
ría) requerirá para su mejor eficacia y menor conflictividad

�el uso creciente de fórmulas cooperativas; Los socialistas impulsaremos el desarrollo de estas fórmulas con la finalidad tanto de defender las competencias autonómicas como de conseguir la necesaria coherencia en la actuación de los poderes pd
bl ico s .

�7.- LA POLITICA MUNICIPAL Y LOCAL
Los socialistas consideramos al municipio como el marco -

básico de convivencia de la sociedad civil, reconocido --

por nuestra pasada y reciente historia. Consiguientemente
consideramos el campo minicipal como un fundamental escenario institucional de intervención para el desarrollo de
nuestra actividad política de cambio y modernización de la Sóciedad.
La gestión socialista en los primeros años de gobierno de
mocrático de las Corporaciones Locales se ha caracterizado por un asentamiento de la institución, una reorganización de los servicios, la progresiva dotación de la in- fraestructura de la que carecían nuestras ciudades y pueblos y por la progresiva asunción de competencias en aque
llos ámbitos donde se hacia necesaria la intervención de
la institución municipal para la solución de los diferentes problemas que afectan a la vida social.
7.1.- Superados los años de implantación y puesta a punto
de la maquinaria municipal, corresponde ahora, a -aquellas corporaciones locales gobernadas por socia
listas, la profundización del proyecto político, -orientando la gestión hacia áreas que supongan una
mayor participación del ciudadano en la vida pública, tanto individual como colectivamente, atendiendo con especial interés a los sectores marginados dentro de la sociedad, distribuyendo el gasto de -forma que se reequilibren las dotaciones de servicios e infraestructura entre los diferentes barrios
de las ciudades o pueblos, garantizando el acceso a
los servicios y prestaciones municipales de todos los ciudadanos, en especial los más desfavorecidos,
interviniendo en general en todos aquellos sectores
que provoquen una redistribución de riqueza, vía -servicios, más solidaria entre todos los ciudadanos,

�alcanzando mayores parcelas de justicia y libertad
y haciendo, de forma significativa, progresos en el
nivel de participación ciudadana en todos los ámbitos de la vida política, logrando, en resumen, un cambio cualitativo en la vida cotidiana de nuestros
pueblos y ciudades. Para los socialistas no basta ya con gestionar bien, es necesario utilizar las co
tas de poder para provocar transformaciones políticas que supongan avances cualitativos en el sistema-democrático.
7.2.- La aprobación de la Ley de Bases del Régimen Local
debe completarse con la aprobación de una Ley de -Financiación de las Haciendas Locales que garantice
la suficiencia financiera de las Corporaciones Loca
les para el ejercicio de sus competencias,mediante
la adecuada combinación de tributos propios y de -transferencias del..stado y de las Comunidades Aut6
nomas.

7.3.- La estructura territorial local se adecuará a las necesidades reales de la población y del territorio
de cada Comunidad Autónoma.
7.4.- La actividad legislativa de los socialistas, en - cualquiera de los ámbitos parlamentarios y en cualquier materia sectorial que se regule, tendrá siempre en cuenta la atribución preferente a las entida
des locales de las competencias correspondientes en
cuantos asuntos afecten directamente al circulo de
sus intereses, y en atención a las características
de la actividad pública de que se trate y a la capa
cidad de gestión de la Corporación local en cues- -

tián.

7.5.- El sistema financiero de las Corporaciones Locales
se caracteriza en los próximos años por garantizar

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14877">
                <text>3874</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14878">
                <text>La construcción del Estado / Conferència a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14880">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14881">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14882">
                <text>UIMP, Sevilla</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14884">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14885">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24617">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24618">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24619">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24620">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24621">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24622">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24623">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24624">
                <text>Estat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24625">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24626">
                <text>Conte notes manuscrites de PM. &#13;
Incomplet, manquen pàgines.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28236">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40581">
                <text>1984-09-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43206">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14886">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="969" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="508">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/969/19840930d_00048.pdf</src>
        <authentication>c5c606c060fab5d7e2be2c1747416a45</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42182">
                    <text>Actos com el d'avui, com el de la nit de diVandros passat,
con altres que m^han celebrat aquBsts dies, nomás poden tenir
un significat: expressar la voluntat de les administracions
públiques de prestar a la Comunitat un snrvai efloaÇ, modarn
ï 000rdïnat en l`ámbit de la seguretat ciutadana.
Ens ho domana la ciutat, ho requereix la Conotïtuoiò
i a Catalunya, concretament, la Llei de Coordinacï0 de les
Polioles Looalo^
El model policial d'un país está condïoionat per les
seves inatitunlona báaiquas. Estem oompromeams ara a reformar
aquest model per a adaptar–lo a la realitat de l^Eatot de
les Autonomies, tenint molt en oompta la própia autonomía
municipal, ï d'acord amb les obligacions oonstituoionals del
coVocn Central.
Es una tasca complexa i difícil, ben segur, per aoonoeguï~rem l ob'oCtiu que ens hem proposat.
Lacte d'avui, els actes d'aquests dieo, sán fites
simb)liquns. El fonamental és el trebalT de cada die, fet
dintre de la perspectiva dele nostres ob'octïus°
KulI referir–me a les tasques de coordinnoïó que ja
hem iniciat. Ele trebalIs de la Junta de Seguretat, de la
Comiesió de SagUretat Urbana, de la Comissi de Coordïneoi6
Policial, de la Comïssl6 de CnnÍdïnaoió da Policies [ocals de
la Cenerolitot – a la que sls A'untemonts tenim una

particïpmol6 molt activa –
pero quo

ec5n

esforços aparentment dispersos

~
confIueïxen cap a l nb^ectiu do millorar el servei

que es presta nla ciutadans en el tarrony de la seguretat
pública.

�2

En el m a ro d'aquest esforç de 000rdïnacï0 ï cooperació,
que éo la base de

10U11

totes les possibilitats d'áxitx

p romourem l'encontre a tots els nivells entre les administracions implicados: des de les direccions dels serveis fins
a la demarcació i al barrí, passant pels distrïctes.

L a millora del servei que prestem als ciutadans passa
també, és ben evident, per &amp;&amp; l'actualització de les
condicions professionals i de treball dels funcionaris,
l'adequació de la seva formació i l a modernització d`instal–
laciona ï mitjans,

61&amp;4&amp;&amp;eled

dels que aquí hem pog ut veure

u n a petita mostra.

Sóm consciente d e les dificultats amb qu e ena haurem
d'enfrontar. Les coneixem. El model d'actuació que ens

estem plantejant suposa un canvi radical en ele hábïtm, les
formes d'actuació ï ° Pina i tot, en la formooió. Pera és
eoident .m ele resWlteto 000nseguits durant &amp;&amp;144&amp;de

any ed` positius en el mau conjunt i ene confirmen que sonr onp
el bon cerní.

Com a Alcalde de Barcelona um puc transmetre la oatio-^
facoïó dela ciutadans per tot el que s'ha av a nÇat, el seu

desig
r4 e1

~i-fn

^

`

que s avanoi encara més

també la garontio

nostre suport en aquest procés.

BARCELONA, 30 de Setembre de 1984

�Actos como el de hoy, como el de la noche del pasado
viernes, como otros que se han celebrado estos diae, sólo
pueden tener un significado: expresar la voluntad de las
administraciones públicas de prestar a la Comunidad un servicio
eficaz, moderno y coordinado en el ámbito de la seguridad
ciudadana.
Nos lo pide la ciudad, lo requiere la Constitución y en
Catalunya, concretamente, la Ley de Coordinación de las
p olicías Locales.
El modelo policial de un país está condicionado por
sus instituciones básicas. Hoy estamos empoMmdos en reformar
ese modelo para adaptarlo a la realidad del Estado de las
Autonomías, atendiendo a la salvaguarda de la propia autonomía
de los municipios y de acuerdo con las obligaciones constitu cionales del Gobierno central.
Es una tarea compleja y difícil, sin duda alguna, pero
alcanzaremos el objetivo que nos hemos propuesto.
El acto de hoy, los actos de estos días, son unos hitos
simbólicos. Lo fundamental es el trabajo cotidiano, dentro
de la perspectiva de nuestros objetivos.
Quiero referirme a las tareas de coordinación que ya
hemos iniciado. Los trabajos de la Junta de Seguridad, de la
Comisión de Seguridad Urbana, de la Comisión de Coordinación
Policial, de la Comisión de Coordinación de Policías Locales
de la Generalitat – en la que participamos muy activamente
los

hit)

ezfrOs.

-~ son esfuerzos aparentemente dispersos pero

que convergen hacia aquel objetivo de mejorar el servicio
que se

presta a los ciudadanos en el terreno de la

seguridad pública.

�En el marco de este esfuerzo de coordinación y cooperación, que constituye la base de todas las posibilidades de
éxito, promoveremos el encuentro a todos los niveles entre
las administraciones implicadas: desde las jefaturas a la
demarcación ^ el barrio, pasando por el Li&amp; distrito.
o
La mejora del servicio que prestamos a los ciudadanos
pasa también, desde luego, por la actualización de las
condiciones profesionales y de trabajo de los funcionarios,
la adecuación de su formación, y la modernización de instalaciones y Mi&amp; medios, de los que aquí hemos visto una pequeña
muestra.
somos conscientes de las dificultades con las que nos
vamos a enfrentar. Las conocemos. El modelo de actuación
que nos estamos planteando supone un cambio radical en
hábitos, formas do actuación e , incluso, en la formaoïón~
p oro es evidente que los resultados conseguidos p lo largo
del último nMo son, en su conjunto, positivos. Como Alcalde
de Barcelona, os puodo transmitir la satisfacción de los
ciudadanos por todo lo que Se ha avanzado, su deseo +a^áníme
de que se avance todavía más y la garantía de nuestro apoyo
en este proceso.

BARC[LrNA, 30 He Septiembre de 1984

�4

�— ill fr,

‘..‘„,.-Li,c.

eiAl.

il

MI,~e4 / L

1/9-itil/vV(7-/..4:¿ Á --&amp;-i
(;.: (;"-&gt;'1/1

2,4tr) ,,,,bti

i,t,t
4 ,c,t,ut ..,pii:i'tc,4ec

/t-ti..
-L

to.:4; i

n/i,C'Zil,¿ C14

-.?.,.¿a.,-)

--u ---12ciA.t

¿,v) i/t4.2

-in ek 14,1-4 ,

ttl,t....e ,.(f. c-e_.¿ 'eC¿

,i,.(1 ,

4,t/tÁ

1,1.14,1e.'ilf-r¿

t.-: t ¿t. I

• 41,L i

4.2'1 1,1' (.:1.-43

ru-CL-Ir-z.--¿ q

...-'?2,

,--i,v4.4;7U
1 -1 La

),\/,1_,.‘ iv¿1 t ¿i, ,

,,,e 4

c,k

Cc,

7.--!,,t i,i.)44.. ,--„,t1‘,-„,,,t,
(c"..- 1-7--L

e- t. k. ■.. Ck

¿ Le

CC-I''

,-, i,

1 t í--) rt

Kil. Vl e:. t., i. CA-1

&gt;

.,/,,,,,,m,t4

(..,,¿"'vr
í

r

r

I 1...C-1-'/' 1, i tz.,..) _j_rb-z„‘t¿Z ,

4.-C-

j

,

tte„,t

iz
414_1,C,,G t„L /,

1, 4.

tkilk

c-G.Z 1,1.12.4

e vt A .e-Lc

1,1 (//vz-U..,i)

.vt¿ (1 -1- LAA.. 4-1
j:‹
e4.4

7:71,111

i-111

-ea

/

-

ci:Vt.Ct..d;k

,/\:\A 0./VIA 1/1.,

-

(&gt;(.%7M
---(1%.,?

A.A.Le(

(4

Ift,e,VU

-/LIPe0

(4,)

C{M. 'Z'AA■e,~

a¿i-, Áci

etcte
' Z11 U')
/Y1MA 15

4

‘i

444.1

9£0
CAA C1(112.14 kve.4.4 14_ et kct

H,GD

tAnt cAt ci vrtA

CiA,1-4/1
C,W2.4,11,tC■11

�01, cu 7e,¿;,

cte_iry2e1L-Le(

te~t/1

P - uj

PN -

¿e

Ç 4tL L ð C

c¿(

fctfc,7

‘7/-t/1

.ár&lt;
c2
..evf

-

(VA
CA,

I

aCt.v) t

v.ua.„‘"

„-uu,

1 24')

LA.21

402»-CtmANA Áé
c

(\i "

fe-L4.-e-t4..¿G)

C4,1�L

U/14

t--:- ..e.„1,4

(.4)-11,/,0,Le.„...

1.1.e

u"..t

ti) ,

[ LL,d

1,t,a Ut-C1

el.

c.,

2t

c.4..Á...z.v(ts..0

-e-Gt -

)
c&lt;,N \.eA,c1 c4...tk_t_Qi , .52,t,t2»;ez..)
}.¿Ir-c¿ii,1 ugt..4
(„t_
di,t.de ,,,eitv
,r2rr7/~ t

2,uvicA.,"

et

1,t

_

7-1AAA---A&amp;t IAA. Z-4

E-1

.-e-u_eit) 11,i/y

r cvx,et
i‘v

Ur-M,Cit4
..r6:,)

kra-ry

I\

-

1"0
i--;,Y(1,1 d. a (-14el fik/uyir_.e.A.A-471,91).",
c-¿,&amp;

frda-e-X 1.¿Cf vue
-"2-^-1 7 ,„,&lt;AL")
(tAi
(A,/ 1.4
ot¿ -14) rw CC_ S* (AA' ./(1■e-4,(1
a

erwt".7m (!vvt

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14887">
                <text>3875</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14888">
                <text>Festes de la Guardia Urbana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14889">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14890">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14891">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14892">
                <text>Parc de la Foixarda</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14894">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22594">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14895">
                <text>Cooperativisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22588">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22589">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22590">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22591">
                <text>Policia local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22592">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22593">
                <text>Festes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40582">
                <text>1984-09-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43207">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14896">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="970" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="509">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/970/19841021d_00050.pdf</src>
        <authentication>637e653d18eff30ff3b210611b46849b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42183">
                    <text>9t»
-

Algunes idees per al discurs de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte
d'inauguració del monument als Immolats_per Catalunya.

- Honorem uns morts que són uns morts de tots. S6n une
hornos que van morir per la LLIBERTAT, PER LA DEMOCRACIA, PER
LA JUSTICIA, PER CATALUNYA.

- Respectem tots els morts però és de justicia que vulguem

honorar molt especialment aquests homes que fino avui no hauran
tingut un lloc digne de descans. Són uns homes als qui fins

ara no s'ha fet justicia.

L'Ajuntament de Barcelona, interpretant el més ampli,
consens , ha fet un esforg de dignificació d'un lloc que
han de conòixer tots els ciutadans.

=MIME eik~~~~
Oro.
ormr • v"..*.‘
..41tal
dISW Uf
'1~ 4. zio

,10,5~111

L

co)k¿

~1/4 C14-)k

e. L1
r,,) rata a1/461AS
(t,

vk Jì'.

b"A•kbe

Afum4:14A

cig,t)GA

�Prçt'',7-5
6.,(¿ Ç)cri- A,".‹;2›

~.1" .0-7( )),&gt;141"/

v. (s›. (No ' ,02" Ca

rgi".

,

6)4 i-r-) et,"14) ,

dv■ (9)

15)(4-/

-G-AA

I

•

C ' evt". rs) "

re-rt1 oi( 'tRA"-%

(9-) dm-e-A-.¿e--7 A ¿,.4(20...G2-2

1/■11-tlaiyit.

../zra

&amp;AA--;

(o

,X5C-ebv‘c..,'A

c.Aï--7tÁLÁ
511%d»-;*--

c,17

�Ajuntament de Barcelona

ELEMENTS PER AL DÍSCURS DE L'EXCM.SR.ALCALDE A L'ACTE
DEL FOSSAR DE LA PEDRERA

- Expressar, més com a ciutadà de Catalunya que com a Alcalde de Barcelona, la satisfacció d'inaugurar la primera fase del monument.
- Sentir-se acompanyat per catalans de tot el pais (hi
assistirà gent de tota Catalunya) i també per els que
viuen fora de Catalunya i fins i tot d'arreu del mon.
- Com a Alcalde de Barcelona, satisfacció per haver contribuït a dignificar la mort d'un home que representa tan
per Catalunya, i la de tots aquells que, sense ser personalitats conegudes de la vida pública, van morir per
una causa que és el do més preciat de l'home: la llibertat.
- I més per ésser Barcelona la ciutat que el va veure morir.
Barcelona tenia el deure històric i moral de contribuïr
en la lluita endegada per l'Associació pro-memòria als
immolats per la llibertat a Catalunya. I ha volgut fer-ho,
amb la collaboració de la Generalitat, d'una manera perdurable, perquè sempre sigui manifesta la voluntat del
poble català.
- Voluntat que tindrà la seva cloenda amb l'anul •lació dél
procés al President Companys, iniciativa presa pel Centre
Lleidetà de Barcelona, i que han recolzat amb illusió i
entusiasme totes les institucions catalanes i els partits
politics del pais. (We'W.1"
_13L- tt^?
^"^w ^ ^
(" (
1)..è-,^,

S^^Ï

-

Exp 872/84 - IMPBEMTA MUNICIPAL

fi' Lk Lte-f

1

'12:1s

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14897">
                <text>3876</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14898">
                <text>Algunes idees per al discurs de l’Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració del monument als Immolats per Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14899">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14900">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14901">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14903">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14904">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24610">
                <text>Franquisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24611">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24612">
                <text>Fossar de la Pedrera</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24613">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24614">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24615">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24616">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40583">
                <text>1984-10-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43208">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14905">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="971" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1124">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/971/19841127d_00051.pdf</src>
        <authentication>adae16d29d0bfc46814a10f48d687156</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42742">
                    <text>27 de novembre de 1984

DISCURSO PRONUNCIADO ANTE EL REY EN LA
VISITA DEL ALCALDE ACOMPAÑADO DEL CONSEJO
RECTOR DE LOS JJ.00.-92

�\
t ^ I',",:I\I UT: f?',kt T:

T

O1

A

Frel:idèrncia

ti

SEÑOR,
LA CIUDAD DE BARCELONA, COMO UNA CAPITAL DE(ÉSPAÑAí
A LA QUE ME HONRO EN REPRESENTAR COMO ALCALDE, HA
TENIDO EN LA EPOCA CONTEMPORÁNEA TRES GRANDES INICIATIVAS: LA EXPOSICIÓN DEL 1888, LA EXPOSICIÓN DE
LA
1929 Y
CANDIDATURA COMO SEDE DE LOS JUEGOS
1
OLÍMPICOS DE 1992 QUE HOY OS VIENE A PRESENTAR ESTE
CONSEJO RECTOR CONSTITUIDO CON LA FINALIDAD DE PROMOVER Y CONSEGUIR DICHO FIN.
SI LAS DOS PRIMERAS REPRESENTARON UN HITO IMPORTANTE
PARA BARCELONA Y PARA ESPAÑA ELLO FUE DEBIDO 1«r#
f1.

AL ESFUERZO DE TODOS SUS CIUDADANOS DE

QUIENES NOS ANTECEDIERON EN LA ADMINISTRACION DE
LA CIUDAD, PERO TAMBIEN AL ALTO PATROCINIO DE LA
CORONA. EN AMBAS OCASIONES S.M. LA REINA REGENTE
D á M á CRISTINA Y S.M. EL REY ALFONSO, NO SOLO
ACUDIERON PERSONALMENTE A LA INAUGURACION SINO QUE
DIERON TODO SU APOYO A AMBOS PROYECTOS Y LOS SIGUIE
RON E IMPULSARON.
HOY SEÑOR, ES A VOS A QUIEN CORRESPONDE SEGUIR ESA
TRADICION DE ESFUERZOS CONJUNTOS ENTRE LA MONARQUTA
Y BARCELONA. DESDE EL PRIMER DIA HEMOS CONTADO CON
VUESTRO APOYO Y QUISIERA AGRADECEROS MUY EN PARTICU
LAR LA PRESENTACION QUE OS DIGNASTEIS ESCRIBIR PARA
EL LIBRO "BARCELONA'92". VUESTRA AYUDA NO SOLO ES
IMPRESCINDIBLE PARA HACER AVANZAR ESTE PROYECTO SINO
TAMBIEN EL NEXO QUE AGLUTINA TODOS LOS ESFUERZOS
DE ESTE PROYECTO QUE POR EARCELONES ES CATALÁN, Y
POR CATALÁN DE LAS ESPAÑAS, QUIENES EN VOS SEÑOR
TIENEN SU MAS ALTA REPRESENTACION.

�1.Tt T

I.NT

LA :cE I C,\ a

?tes;dèrri2

AUNAR ESFUERZOS Y NO DIVIDIR HAN SIDO LEMA Y DIVISA
DE BARCELONA AL PLASMARSE ESTA IDEA DE CONSTITUIR
EL CONSEJO RECTOR DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA
PARA LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992
QUISI

MOS QUE ESTUVIESEN REPRESENTADAS TODAS

LAS INSTITUCIONES DE BARCELONA. FORMAN PARTE DE EL
LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LA DELEGACION DEL
GOBIERNO EN CATALUÑA, LA DIPUTACION DE BARCELONA,
1

LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA, EL COMITE OLIMPICO ESPAÑOL Y EL PROPIO AYUNTAMIENTO PROMOTOR PRIMERO DE 'LA IDEA DE ORGANIZAR ESTOS JUEGOS.
QUISIERA AQUI RECORDAR LAS PERSONAS DE MI ANTECESOR
EN LA ALCALDIA, ACTUAL MINISTRO DEL GOBIERNO DE LA
NACION, Y EL SECRETARIO DE ESTADO PARA EL DEPORTE.
AMBOS
CON SU TRABAJO Y DEDICACION HICIERON POSIBLE
QUE AQUELLA IDEA PRIMERA SEA HOY UNA REALIDAD ORGANIZATIVA, UN INSTRUMENTO ÚTIL A TRAVÉS DE LA OFICINA
PARA LA CANDIDATURA DE BARCELONA'92.
SIN EL CONSEJO SABIO Y SINCERO DEL PRESIDENTE DEL
^w:

C.O.I. SR. JUAN^ rSAMARANCH ESTAMOS SEGUROS QUE EN

MAS DE UNA OCASION HUBIESEMSO EQUIVOCADO EL RUMBO
EN LA SINGLADURA DE OBTENER LA NOMINACION DE NUESTRA
CIUDAD. VOS SEÑOR LO SABEIS BIEN. PERMITIDNOS DEJAR
CONSTANCIA DE ELLO.
LA LABOR HASTA AHORA REALIZADA HA SIDO IMPORTANTE,
PERO INICIAMOS LA RECTA FINAL Y POR ELLO HEMOS
QUERIDO VISITAROS. LA CORONA, EL GOBIERNO, TODAS
LAS INSTITUCIONES Y TODOS LOS CIUDADANOS HEMOS DE
AUNAR NUESTROS ESFUERZOS Y VOS SOIS SEÑOR QUIEN
CONSTITUCIONALMENTE A TODOS NOS REPRESENTAIS.
SABED DE NUESTRO TRABAJO Y ESTAMOS SEGUROS DE PODER
SEGUIR CONTANDO CON VUESTRA AYUDA.
111

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14906">
                <text>3877</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14907">
                <text>Discurso pronunciado ante el Rey en la visita del Alcalde acompañado del Consejo Rector de los JJOO'92</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14908">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14909">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14910">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14912">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14913">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23160">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23161">
                <text>Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23162">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40584">
                <text>1984-11-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43209">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14914">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2596" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1410">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2596/19850110_EstatCiutat.pdf</src>
        <authentication>bae86c737bcb11841386d37702d57c35</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43000">
                    <text>Balan&lt;; de l'any 1984

Fa un any vaig venir aquí per presentar la meva visió
sobre el que havia estat l'any 1983 pera Barcelona. Ara
hi he tornat perque vull que aquestes reflexions de !'alcalde de Barcelona es converteixin en una tradició.
Penso, també, que aquesta casa és ellloc adient perque
el meu missatge arribi al ciutada. Agraeixo, dones, a
1'Associació de la Premsa de Barcelona la seva hospitalitat.
Aquest vespre repassaré la marxa de Barcelona durant
l'any que hem acabat i quina influencia hi ha tingut
l'Ajuntament. Distingiré l'ambit de la ciutat i el de
1'Ajuntament, com a corporació i com a prestador de
serveis. Aquests dos punts de vista estan íntimament lligats: la reputació de solvencia que té Barcelona als mercats internacionals de capital, per exemple, és fruit de la
seriositat de les mesures d'austeritat, sanejament i
control de les despeses de 1'Ajuntament i lógicament deis
habits de bons contribuents dels barcelonins.
Coma alcalde de Barcelona, d'altra banda, comparteixo amb tots els ciutadans la preocupació per alguns
27

�problemes especialment difícils de tractar i per les seves
repercussions, molt directes a la vida quotidiana: em refereixo a la persistencia de l'atur, de la crisi económica.
Pero també explicaré quina ha estat l'actuació de 1' Ajuntament per pal.liar aquests mals.
Hauré d'esmentar, a més, la preocupació de l'Ajuntament que presideixo pel fet que els pressupostos de la
Generalitat apro ats recentment no recullen una colla de
compromisos pactats previament. Aixo posara en perill
realitzacions tan importants per a la ciutat i per a tot
Catalunya com la reforma del Palau de la Música, el
Fossar de la Pedrera, la recuperació dels Porxos d'En
Xifré o el pla de construccions escolars, l'INEF, el túnel
de Vallvidrera, etc.
Acabaré aquest balan&lt;; de l'any amb una referencia a
alguns dels exits que hem assolit: el conveni amb RENFE,
la Comissió de Seguretat i els plans d'emergencies. El
fred d'aquests di es, per exemple, ha permes demostrar la
preparació dels serveis municipals. La xarxa principal
dels carrers de Barcelona ha funcionat en tot moment,
malgrat la neu i les baixes temperatures. Només cal comparar-ha amb el que ha passat a les autopistes i les carreteres principals de la resta del país per copsar la importimcia d'aquest fet.
Una altra cosa és el funcionament dels serveis públics
en general, inclosos els no municipals, i el grau d'informació que tots plegats hem de poder donar en aquests
casos.
Durant l'any 1984 s'ha concretat la idea de la projecció internacional de la Barcelona metropolitana. Miraré
d'explicar aquesta concreció i aquesta presa de consciencia les quals segueixen una linia coherent d actuació que
enlla&lt;;a el que vaig anunciar en succeir Narcis Serra amb
el programa electoral peral 1983, el Pla General 19841992, el programa d'actuació municipal 1984-1987 i els
pressupostos ordinaris i d'inversions del 1984 i el 1985.
Aquesta Hnia d'actuació ha permes programar l'execu-

28

ció, durant els proxims quinze mesos d una inversió real
prope!a als 29.000 milions de pessetes. És per aixó que
p~c dir _q~e SI 1 any 1984 ha estat l'any de la concreció
d Idees 1 1 any de }a programaCÍÓ el 1985 sera l'any de
!'eficacia i de les decisions.
. Barcel_ona ha assolit durant l'any passat una projecci"ó
mterna~wnal com _mai no havia tingut en un període de
normalltat. Vull dir fora dels períodes marcats per les
dues gr~s exposicions universals deis darrers cent anys.
La candidatura als Jocs Olímpics del 1992 ha estat un
marc privilegiat dels esforc;os de promoció de la ciutat
peró és ~olt, ~portant de destacar que aquest gran projecte no es l umc motor de la vo]untat de Barcelona de
ser present al món.
Els Jocs Olímpics són actualment un dels esdevenim~nt_s de major ressó internacional -probablement el
mes Important-, peró Barcelona no condiciona la seva
vocació de capital a aquesta carta. Que Barcelona aspiri
a ser la seu del~ Jocs del 1992 és la conseqüencia d'una
voluntat P!eeXJst~nt; de la voluntat de presencia que ha
portat la cmtat a m ventar formes d atreure l'atenció del
món, cada dues generacions.
Voldria destacar avui que durant l'any 1984 s'ha
avan9at en el ~í d~ racionalitzar l'esforc; de promoció
extenor deJa cmtat 1 de reduir la seva excepcionalitat o
els tr~ts mé~ sul?erficials i folklórics que aquesta activitat
pogues tenrr. S1 repassem el que s'ha fet en els darrers
mesos en aquest terreny trobarem ben facilment la diferencia que estic fent notar.
L'Ajuntament de Barcelona l'Alcaldia de Barcelona
més c_oncretament ha estat sempre una institució que h~
mantmgut uns contactes internacionals actius. També és
cert, peró, que aquestes activitats de relació exterior han
estat marcad es sovint per un caracter protocolari de respecte envers la llarga historia de la ciutat i la institució.
&lt;::;rec que hern posat ja les bases per a una política extenor de Barcelona que sigui una eina útil per a la recupe29

�ració de la vitalitat, la fon;a economica i el dinamisme
,.
cultural de la ciutat.
És encara aviat per enumerar els resultats d un,a pohtlca que tot just ha comen9at _a desple&amp;a~-se pero alguns
símptomes en són molt positms. No se stla signatura del
tractat d'adhesió d'Espanya es fara. &lt;?,no 8; ~arcelona.
Tanrnateix és ben cert que una dec1s1o positiVa no s~r­
prendria ningú. S h&lt;l; c_~n v~rti~ en ~ormal per a ~~plís­
sims sectors de 1'op1mo pubhca -1 per a 1 Ad:numstr~­
ció- allo que fa només uns quants m esos podna veure _s
com una pretensió fora del nostre abast. De fet la dectsió de fer a Barcelona la reunió-cimera hispano-f~ance~a
va ser del mateix ministre_espanyol d' Af~rs Exten~rs; Es
una iniciati a que va sorg1r amb natu~ahtat perque ~ havía anat creant l'atmosfera adequada 1 tambe perque des
de 1' Ajuntament de Barcel~na s~havia demostr~t a.bastament una capacitat orgamtzatlva ~~ m?ltes. 1 d1 erses
ocasions. I el que encara és més deciSlU s hav1a f-orr~:m~at
una política d' afirmació de la voluntat de presencia mtemacional de Barcelona.
,.
És també un fruit destacable d aquesta pohttca la declaració pública de 1 ex-ministre. fr_apces d Afers ~xte­
riors i actual comissari de la ComiSSIO de les Co~~~utat~
Europees Claude Cheysson so~re _la poss1bihtat 1
conveniencia que Barcelona esdevmgw en el futur la seu
d'alguna institució comunitaria europea.
Durant l any 1984 l'alcalde de Barcelona s _ha e~t~e­
vistat amb molts ambaixadors com és norrnalt tradiCIOnal ha vist també molts presidents i alts representant~ de
destacades empreses multinacionals i ha fet alguns viatges a l' estranger. La defmició previa dels grans trets d~l
que ha de ser la política exterior de Barcelona ha perroes
obtenir d'aquests contactes alguns resultats prometedors.
. .
Aquest seria el cas per exemple de la meva vtslta a
Corea del Sud motivada per un fet aparentment protocolari i intran~cendent com és 1agermanament amb la
30

ciutat portuari~ _de Pusan. És important de subratllar
que aq_uesta VISita va permetre l'establiment d'unes
~o!lnexwns de molt alt nivell que bauran de ser molt
utlls en el procés de promoció de la candidatura otímpic~ en zones del món a les quals tradicionalment bem
tmgut un accés molt limitat.
Els resultats de la visita es van poder constatar duna
maner&lt;l: gairebé immediata d'altra banda en el curs de
les accwns extraordinaries de promoció' realitzades a
Los Angeles, on la pre~~ncia de &lt;;or~a va ser molt importru;t. Tota aquesta accw de presencia directa ens ha permes conf~ar un COI? més que _Ba~celona té un pes important 1 allo tan obv1 que Sl extstetx a més una política
e! pes de Barcelona es pot usar d'una manera útil pera la
CIUtat.
. No vull comen9ar ara a explicar l'operació de presenCia a Los Angeles perque va tenir un ampli resso a la
p~emsa. No~és remarcaré que moltes coses seran -ja
son- més facils per a Barcelona, després de Los Angeles.
Barcelona és mes coneguda en un món tan crucial coro el
nor~-~erica i nosaltres hem obtingut també una informaclo molt valuo~a. sobre persones, entitats i empreses
que ,P?den ser decistves per a algunes de les opcions estrategiques que Barcelona esta prenent.
Que Barcelona esta en el camí de ser una ciutat cada
cop IJ?-éS eficient i més útil per tant per als seus ciutadans 1 p~r a tot el p~ís que té al ';iarrere explica la resposta ~os1t~;'a que. la cmtat ha obtmgut en la seva acció de
proJeCciO extenor. No es pot separar la declaració perla
UNESCO de l'obra de Gaudí coma patrimoni cultural de
1~ bumanitat de l'a~ció ~e promoc~ó mantinguda davant
1 esm~ntada orgarutzacw mtemac10nal i de la visita del
seu director general a Barcelona, ara fa justament un
any.
_Algunes grans inversions internacionals possibles no
s'mstal.l~ran a Barcelona i aquí seria convenient, potser,
de reflexionar sobre la manca d'una major unitat d'acció
31

�a Catalunya en una qüestió tan important; p_ero ~l.que és
important amb vista al futur és. la normahtzacw, d_e la
nostra oferta i de les nostres opcwns, que des de 1 AJuntament i la CMB s'ha tractat d'estimular i que esta donant
ja uns primers resultats.
,
.
Vull dir que s ha fet un esfon; notable d ac!anment de
1' opció e~trategica ~e Bar~elona, ~e 1~ se ya ~rea metropolitanJi 1 encara mes enlla pe,r la I~dustna d alta ,tec~o:
logia. Es una opció que ara s exph~a amb co~ere_ncia 1
sistematicamente, que té en la candidatura ohmp1ca un
marc molt suggestiu, que ~m;npta aJ!lb el suport de la
Direcció General d'lndústna 1 que m1rarem de pr~mo~;
re per mitja de la nostra col-labora~i?, amb l'or~amtzacw
de Regions Europees de TradiCIO Indu~tnal RETI.
Aquesta és la política que ~ns p~rmetra temr una nova
fabrica d'ordinadors de l'Obvettl, una planta de Hewlett
&amp; Packard el Centre de Microelectronica de Bellaterra
una ampli~ció de Nissan/Motor lbe~ica i, e~pe~em, les
noves implantacions que aquesta reahtat ha d estimular.
Des d'una altra perspectiva, s'ha ~e~ durant l'a~~ passat un esfon; continuat de promoc10 de la pOSICI? de
Barcelona com a capital d'una am-pla zona geografica
transpirinenca a la qual hem d&lt;?nat ja un no m de marca
-el Nord del Sud- que resume1x bastant fidelment una
de les tensions fonamentals d'aquesta terra. Que aquest
Nord del Sud constitueix una realitat és una de les constatacions que ara puc fer després de la resposta que han
suscitat les accions realitzades amb aquest planteJament.
No és una regió de fronteres ben definides pero podriem
suggerir que abasta, a ~és de Catalunya bona pa~ del
Migdia frances que gravtta sobre Tolosa total~ reg1o del
Llenguadoc-Rosselló i probablement, la franJa urbana
de la Costa Blava.
.
En aquest terreny, totes les propostes .de m1llora de
relacions han estat acollides amb un entusmsme sorprendent. De fet, el procés que va sorgir a la superfície amb la
visita de l'alcalde de Montpeller a Barcelona, no sola32

ment v~ iniciar. un camí que ha condui"t a l'establiment
fa no mes uns dtes d'una linia aeria sinó que va estimular ~bé _!'alternativa pr&lt;?moguda amb for9a des de la
Pres1de~c1a de la Generalltat d unes relacions especials
amb l 'AJU?-t~ment de Perpinya.
El que es rmportant és el canvi drastic de l'equilibri
que s h_a produYt en la regió meridional francesa que
amb la mcorporació d Espanya a Europa ha passat de ser
cul-~e-:s~c a zona de pas. Barcelona té ara unes enormes
poss1bll~t~ts ~e fer valer el seu gran pes especific en una
zona pr!vil~giad~ en molts asp,ectes en la qual no té una
c~mpetenc1a ga1re d_efmi~a. ~s en aquest context que
s ha de veure el canv1 qu~tatm que suposa la mili ora de
la x~a de les comumcacwns convencionals que s'esta
real1tzant am~ la línia ~~ria Barcelona-Montpeller
l obertura del túnel del Cad11 encara més amb 1establiD?-ent proper de 1 enlla9 aeri Barcelona-Tolosa. Són accwns com_aguestes les que poden permetre que Barcelo~a consolidt . un paper. de capitalitat tot aportant els
mstruments 1 els serve1s d'una metropoli moderna: el
port, un aeroport de connexió amb les xarxes intemacionals, un centre de serveis i Wla ampia oferta cultural un
D?-ercat central i una substancial concentració universitana.
~quest any , _cm.~ 1any pas~at. com vaig dir en constitm~-se el co~s1ston que pres1de1xo, com no ero cansaré
ma1 de r,epetrr _vull es~entar els esforc;os per fer de Barcelona 1 autentl~a .capital . de Catalunya la capital que
C:at.al:uny~ mereiX 1 necess1ta. I també vull subratllar que
a~o 1mphca que Barcelona ha de ser també una capital
d Espany~. En fer balanc; del 1983 vaig dir que l'area
me~ropohtana de ~arcelona anava adquirint empenta i
s,ohdesa com a cap1tal de Catalunya i d'Espanya. Durant
1any 1984 hem vtst fets palpables que donen més for 9a a
aquesta afrrmació.
~arcelona ha tingut un paper important en el reconeixement de la Corporació Metropolitana als pressu33

�Corpopostos general~ de l 'Estat. p er primera
s localvegada,
més, allaFons
de
ració ha e~~at mc!o~a e~~ unr~~s ondran al voltant de
CooperaciO Murucipal 1 h¡oanvl d='aixó l'Ajuntament
3.800 milions de p~ssetes. ca seva parti~ipació al made. Barcelona
· ,veura
· unafrenada
mostra Ide com l'AJ·untament recod
teiX fons. AI~o es .
és la ciutat estricta i és capay e
neix que la cmtat Ja no .
. t de l'area.
fer renúncies en ben&lt;?fiCI del ~to~~u~avantera deis muniBarcelona vol contmuar seperie~cia en descentralitzacipis espanyols. La nostt_ra estimulant la curiositat de
ció p~r _exemple con mui d'arreu del món. Al mes ~.e
mumctpiS de tot _Espafya. omades de descentralitzaclO
mary varo orgamdz~. ~cies ciutats van coneixer la nos.
on repres~nta_nt~ e IV sar els seus problemes.
tra expen~nci_a I van e~o
rn de les grans ciutats _I
El semman _sobre (
gove re i la creació de l'Instlarees metropohtanes», ~1 setemb octubre són també extut d'Estudis Metropohtfnsta~ ~e consolidar Barcelona
ponents de la ndostdrabvf ~~re la gestió de les ciutats.
com un centre e e a
ol que estem
La capitalitat ~~talana d ~~:~t ef~fa~ir de focus d'irconstituint es mamfest~ ~am elona L'any passat vaig alLiceu com a teatre de
radiació cultural qu~ .te are
l~dir a 1~ consagra~~! ~S~~~~~a tingut el més ~lt reco1 opera d Espanya.
, . de S M la reina a la maugraneixement ambla pre~~ncia La .vi;ita de S.M. al Musep
ció de la temp.orada d op~ra. ue el Museu Picasso no ~s
Picasso tambe enps _recor ~eÍ3arcelona, de Catalunya: es
d'Es an a
.
tan sols el Museu Icass~
també el. gran ~usey p~:~:~ expo~ci6'n~ inicia des aquí
Tambe J?O~na par a; altres ciutats, com la de Duque han viatJat desp;ett~ . . el ressó de les quals s'ha
champ a la FundaciO . Iro ~1 cas de l'exposició homeestes a tot Esl?anya com e~ocar la divertida polémica
Herge~ q?e
va pr~ de la «línia clara» en el
natge apartidans
entre
I contrans
cómic.

e;

34

Tots aquests exemples em confirmen que el camí que
portem és encertat. I els encerts són merit sobretot de la
vitalitat creadora que aquesta ciutat sempre ha tingut de
la capacítat dels barcelonins de reaccionar quan tenen
davant un repte capay d'il.lusíonar. Una capacitat que é
més admirable quan es manifesta en epoques de crisi
económica d atur i d'un cert pessimisme internacional.
Pero també cree que cal reconeixer la part de merit que
hi té 1 Ajuntament. Cal veure com la Vitalitat dels barcelonins estimula l'Ajuntament a treballar millor i com un
milior treball de l'Ajuntament pot afavorir el prestigi i
1 eficacia de la ciutat.
L any 1984 va comenc;ar la vigencia del programa de
quatre anys. Aquest programa, recordem-ho estableix
les linies d'actuació que configuren el model de la ciutat
al Pla General1984-1992. La primera anualitat d aquest
programa va ser el pressupost d inversions del 1984
aprovat definitivament el 3 d'abril del 1984. L Estat
d execució d'aquest pressupost ha demostrat la capacitat
deis servejs de 1 Ajuntament per gestionar projectes de
l'ordre de 10.000 milions de pessetes en un any -molts
d'aquests projectes es realitzen aquest any entran t. És un
programa que .desenvolupa les orientacions que es van
exposar en inicjar el mandat 1983-1977 i que en el terreny concret de les inversions es tradueix en un objectiu
primordial
prudencia: consolidar les expectatives, no
crear-ne
de de
més.
He dit altres vegades que en els primers tres anys
d ajuntaments democratics es van alliberar les expectatives acumulades durant quaranta anys. Si aquestes expectatives continuessin creixent superarien totalment .la capacitat de l'Ajuntament.
La consolidació de que he parlat constitueix a acabar, i
acabar
bé, els projectes que han nascut de l'eclosió del
primer mandat.
Al programa d'actuació vam dividir les arees de
l'Ajuntament en quatre sectors:
35

�- arees d'infrast~uctura urlban~~ ensenyament, sanitat,
- arees de serveis persona s, e
serveis socials;
- arees de ser~ei~ urb~?s.;
ern lligades al funciona- arees d'admimstraclO 1 gov . ,'
. . 1
·
d 1' AdministraciO mumclpa ·
.
ment IJ?-t~rn 19~0-1983 la distribució de les inversiOns
Al penoestes grups d'arees ha estat el següent:
entre aqu
%

62,70
24,42
10,48
2,4

1983
Infrastructura urbana
Serveis personals
Serveis urbans
Administració i govern

Al programa de quatre anys, la distribució propasada és:

60
Infrastructura urbana
17
Serveis personals
13
Serveis urbans
10
Administració i govern
.f
fl xteix amb claredat el proEn aquestes ~ res es _re e
dels serveis personals
posit de ~ontemr el ~re¡x.e!ll:~ersió que els serveis u~­
pero contmua absorbmt m~s.
· , de les arees d'admlbans. L'augment de la parudc¡pac10d ·tzar tecnificar i
.
.,
n a l'afany e mo erru
il
rustrac10 respo . .
. , que ha de permetre un m mecanitzar l'a~m¡mstrac10
lor se~ei als _cmtadan~ tructura urbana s_s)n potser
Les mve~s10~~b~~ 1r:~tivitat municipal. Es aquí on
una forma física.
l'aspecte mes yts 1
.
el model de cmtat prevts{ br:rir a la ciutat nous espais
,Aquest any ~~mdf~~strelles Altes a la Zona Franca.
. d'"lla
ue s arregla a Barcelopublics, ,coro e. Jar .
1
Aquest es. el
pnmer
m
tenorq:
· · ·
' bl"ca Es un exemple del· que es, pot
.
na amb llllClatwa pu. l ·.
d'illa coro a espai pubhc.
fer per recuperar els mtenors

de

36

Hem comprat també l'interior de l'illa de la Torre de les
Aigües a 1 Eixample, recuperant alhora un espai públic i
una pe~a de singular valor arquitectonic i historie.
A Horta, el velódrom i el seu entorn, ultra la significació com a equipament esportiu d'abast metropolita, són
un exemple d'integració d'edifici i paisatge. I només cal
passejar-s hi diumenge al matf i veure la quantitat de
gent que hi va per comprovar com l estetica no esta renyida amb la rendibilitat social. La plaQa de la Palmera,
a Sant Jyiartí, és pel1984 el que va ser la pla~ de Sóller el
1983. Es una altra materialització de la voluntat de dignificar els barris periferics amb espais públics de gran
qualitat i disseny cosa que hem qualificat de monumentalització de la periferia.
Els jardins de Salvador Allende, la pla~a de Cirici Pellicer la pla~a de Mossen Cortina, les places de la Mare
de Déu del Coll, Santuaris i Hortal, són altres realitzacions del 1984.
Ha quedat acabada la primera fase del Moll de la Fusta que ha permes l'accés del pública la vora del mar. Es
tracta d'una obra exemplar per molts motius: il.lustra les
possibilitats de cooperació amb una altra entitat, en
aquest cas el Port Autónom; és una de les més significa tives del proposit d'obrir la ciutat al mar; i pot considerarse també una recuperació peral ciutada d'espais industrials obsolets.
Un altre cas de col.laboració positiva amb altres institucions en aquest cas la Pira és el del nou disseny de
l'avinguda de la Reina Maria Cristina que vaig inaugurar el 20 de gener.
En un altre ambit, vull recordar la finalització dels
aparcaments de l'avinguda de Gaudi i de la pla~ del Sol;
la primera fase d ampliació de la Riera Blanca; la primera fase deis espigons del carrer de Ginebra i del carrer de
Bogatell obres fonamentals per a la regeneració de les
platges de llevant i per evitar les inundacions per manca
de capacitat de les clavegueres.
37

�.
t banístic s ha fet un esEn el camp del.planeJam~~ ~·~ marxa algunes de les
for&lt;t per sistematltzar t po
.ó de la ciutat encaUades
grans opcions de r~r~~~~~ci projectes relatiu~ al Moll
durant molts anys. s
al Cinturó del L1toral al
de la Fusta abans est;nenta¿. turó al ramal ferroviari
.,
Segon Cinturó al Pnmer m
són exemples d aq~e~\a PJ~g~~[afc~~· la Zona Costa?eAmb l avan&lt;t de
a .
ferencia que permetra el
ra s ha establert el mba!c ~~:~t entom del passeig de
desenvolupament ur a P
Cades I.
h de permetre compleS'han redactat els plans que ::encara hi queden: V all
tar la ciutat ordenant els bmts q
ona i les Glories.
d'Hebron eix del carrer de T~rrf! Ciutat V ella -Raval
Han estat aca~ats els PERl e e ·untaroent amb la
Santa Caterina 1 ~arcel~net~- ~alt~e dels grans reptes
recuperació de 1E1Xamp e son
del nost~e mand9~t4
fer un seminari sobre vies ~a~iAl malg del 1 . es va
d acord els criteris tradtClOques on va ser posslbleposar i arquitectes sobre el paper
nalment op~sats d en~myrs· , de la ciutat. Les concludels grans e1X&lt;;&gt;S d~ c¡rcu actoes afrontar més racionalsions del semman han per:r? pel que fa a tes intervenment el prog'fa!lla d actua~a emprendre a la xarxa
cions urbams!Iques q~e de les comunicacions entre
viaria co~. son 1~ ml. oi~ntre l'Eixarnple i Sant Mart~
Sant ~artl 1 Nou darr;:_ d Prim Aragó Guipúscoa 1
pels e1xos de Bac e 0 a
Cristó~al d~ ,Mour~. .
1 iutat coro la del país, es
La s1tuac10 economl~~ ?e .~~e l'atur En canvi, altres
caracteritza per ~a .Per~lS encl
unten a una recupeindicadors d act1v1tat 1d~ c~msurn ap
·al Vindicador
.
d de l'actlv1tat empresan .
.
ració sost1ngu a ,
t ular és el de noves soc1etats
de creixement ~es eMspec ac til que han passat de 1.342
inscrites al Reg¡stre ercan
el 1979 a 4.70q e~ 1984. bl que la millora de l'activiNo obstant aixO, no sem a
38

tat empresarial sigui suficient per frenar el creixement de
l atur. L'Ajuntament de Barcelona és conscient del cost
social de l'atur i de les dramatiques situacions individuals que les estadístiques amaguen. Consegüentment
ha es!at .cr~ada .una Po~enc}a per al Desenvolupament
Econm;ru.c 1 Soc1aJ que tmdra la responsabilitat d'impulsar act1v1tats creadores d'ocupació i de coordinar totes
les iniciatives adreyades a fomentar l'activitat económica de la ciutat.
Voldria il.Iustrar com els esfon;os fets en la reforma de
l'administració, sota els criteris d'austeritat, eficacia i
control de la despesa, es tradueixen en un augment del
prestigi de Barcelona.
La comunitat bancaria internacional coneix per mitja ~e les liquidacions dels pressupostos, 1 esfo~9 fet per
1 AJunt.am,en~ de Bar~elona en la reducció de despeses i
recone1~ 1 ev1dent millora de la situació financera que
s ha reg¡strat en els últims anys. La Llei de Sanejament
del ~~ de desembre ~el 19~3 va confirmar aquesta situacw. No exagero SI us die que a la Coordinació de
Finances hi ha autentiques cues de representants de
bancs estrangers oferint-se com a directors de préstecs
sindicats.
Quan a l'abril passat 1Ajuntament va anunciar el
concurs d'ofertes peral fmanyament parcial del pressupost d'inversi~ns del .1984 s'hi van presentar quinze
grups de bans mternacwnals. El 30 de juliol es va adjudicar a un co~o.rci dirigit pel Crédit Lyonnais que havia
ofert 23,7 m1hons d ECU és a dir, uns vint milions de
dolars o 3.000 milions de pessetes, amb un marge 3/ 8
sobre el Libor durant tres anys i 4/8 per a la resta del
temps, una maduresa de deu anys i un període de manca
de set anys. Aquestes condicions eren les millors que cap
pres.tatan espanyol havia obtingut mai al mercat financer mte.r:nacwn~l. I ~quest precedent va facilitar que la
qenen1:ht~t obtmgues. al setembre un préstec en condicwns s1milars una m1ca més car perque no tenia la ga39

�,
ill que els obtinguts fins
· de l'ICO , pero
rantla
. encara
. · , m or· ola
ara per cap altra mstltuc1o eJpany ia nostra feina a
Vull repetir d'altra .ban a~ que 1' 1 vada conscien1' Ajuntament es veu elstl!fiulaEdlabpare~el~~í és un contri1
u
. ' · a dels barce omns.
.
c1a C1V1C
M, d 1 90 % dels subJectes a a C:T
buent exemplar. ,e~ e 1 ntari La recaptació de l'lmhan. paga~ en elJ?~no e vo :u robé. exemplar. l aixo no és

post de c1rculac1~ h!_ill~~~ t~e la gestió i a la netej.a del~
degut tan sols .a a
. ó també al fet que el cmtada
padrons que h1 hJ h~~t ~~erminat nivell de serveis ha
sap quep~r gau 1f l un s diners no són malbaratats.
de pagar l ~~p quale e s s~~ al tanmateix no és elevada.
La press10 fisc. muntclp
.ci als incloent-hi ordeEl conjunt de~s tmpostos mum P 3 8% del PIB de Barnances fiscals 1 CTU represe~a l~ ~1 1985 una familia
c~lona. Seg~ms ,eAl~ n~stresn~ u~~s 24.000 pessetes, ent~~
tlpus pagara a 1 JUU ame
eram ( 1 000) depurac10
do.OOO).
escombraries (7 .2~0), cl~~e(~ SOO) i
d'aigües (1.400) c¡rcu ac10 . ·
mambla desSón xifres prou raonables S1 le~ c~mpa~t família i any
pesa anual prevista per al roa~~: }~~flia~s que és de
per l'enquesta de pressupos

ero

1

1

-~:P~:;e~~~eÓ~sde l'eficacia en la gestió, ~~f~~~~:U

que el 28 de novembre passat ~s va~ p_re~~~~rsion.s pel
Plenari els pressupostos. ordn~ans 1. ubstancialment
1985. Aquesta pres~ntaclf' con]:~a ~~lt considerable.
abans de comenyat 1 ~ny' es:~:Ut ra~ica en la diferencia
Pero la novetat mes tmp
ost ordinari que
entre ingressos i despeses d~lJ~e:riressupost d'~ver­
p.ermet el financ;a~ent p~r~e 3 .704 milion.s, es fa se.nse
SlOn~. Aquest esta.lvt, que,e~ a la sub· ecció al criten de
redmr les pres~ciOn{a grac~titat estal~iada hauria estat
maxima auste~tat. . q:sos baguessin coroptat amb
més elev.c:da Sl els m~.t ti de l'Estat pels serveis que
1 aportaclo de la Genfueracl· ~ del seu caracter de capital.
presta Barcelona en n 1
40

He dit mol tes vegades que 1'Ajuntament de Barcelona
i les seves empreses municipals les institucions i els
consorcis en els quals participa i les contractes que
controla, constitueixen la concentració productiva més
complexa i de major significació pública d'Espanya. El
volum delpressupostos aprovats per aquest any, 76.354
milions al pressupost ordinari i 14.234 al d'inversions,
ho confirma.
Últimament hem sentit a parlar molt de la baixa de la
contractació pública. Cree que la consideració d'aquestes quanti tats permetra concloure que la incidencia de
1 activitat municipal a l'activitat económica del país pot
ser notable.
Em referiré ara molt breument a les actuacions més
significatives de les al tres arees de l'administració municipal. I vull destacar molt particularment les activitats de
Protecció Ciutadana perque constitueixen una prova
molt satisfactoria de la capacitat de resposta de l'Ajuntament davant el problema de la inseguretat.
En el terreny de la seguretat, l'any 1984 ha estat marcat per la racionalització d'un problema que tendía a ser
afrontat visceralment. El problema de la seguretat és
greu i complex no té una solució facil i exigira molts
recursos i, sobretot, un profund can vi d'actituds que permeti la maxima col.laboració entre les institucions.
He d afirmar amb tota la solemnitat, que el balanc; de
la Comissió T ecnica de Seguretat Urbana i de les comissions que s'han anat posant en marxa durant l'any és
extraordinariament positiu. Sabíem tots que costaría
molt de dedicar un any sencer a la reflexió 1analisi, el
debat i l'estudi perque la pressió dels esdeveniments delictius constituiría una temptació gairebé irresistible a
deixar-se caure en la demagogia i l'electoralisme de
baixa cota.
Pero, ara que !'experiencia té prop d'un any, els qui
ens varo comprometre amb 1'opció racionalitzadora i a
situar el problema de la seguretat en un ambit de consens
41

�i fora de la lluita partidista tenim motius :per sentir-nos
esperan9ats. Estic conven9ut que, tot 1 els drames
concrets que hem sofert en el~ ~~~ers dotze meso~ els
ciutadans entenen que el caro1 mtc1at és raonable 1 que
pot dur resultats positius. Cree que . després del debat
que la Comissió Socias ha tingut la vtrt;tt de p_romoure,
els ciutadans de Barcelona estan ara mes ben IJ!formats
sobre la realitat dels problemes de la seguretat 1 les causes dels delictes.
La realitat és que la Comissió Te~n~c;:t ~e Seguretat
Urbana i el debat suscitat han generat m1clat1~es 9u~, tot
i el seu caracter incipient suposen un canv1 drastlc e,n
relació amb les practiques i els enfocaments de fa no roes
un any. Les actuacions policíaques conjuntes ja no són
una excepció SÍD;Ó un~ realitat que ~_'~mJ?OS~ ~n la normalitat de cada d1a. I son una consequencta log1ca del fet
que per primera vegada els problemes de la se~re~at
han estat discutits entom d'una taula per totes les mstancies implicades, per unes institucions g~e pns fa molt
poc queien freqüentment en la temptacH~? 1gnorar-se o
bé d'atribuir-se mútuament la responsab1htat de les falles del conjunt del sistema.
..
., .
. .
.,
El nou esquema de responsabihtzaclO 1 part1ctpac10
global ha estat establert tamb~ en ets d~strictes on, també
per primer cop ha estat poss1~le reumr les pers~ne~~ ,les
institucions i les entitats relacwnades amb la delinquencía i les seves causes, i que tenen un coneixement directe
de la situació en uns barris concrets.
.
En el context d'aquest nou marc més racional i exlgent la participació de la Guardia Urbana en ta g.lfes de
protecció s'ha incrementat en un 100% ~n relac10 amb
el nombre de serveis prestats 1 any anter.wr. El refo~9a­
ment de l'acció protectora ha estat parbcularment liDportant en el Barrí Antic i en els mercats. .
És de justicia referir-se també a 1~ tasca re~1tzada ~n el
camp de les emergencies. En la pnmera mettat de 1 any
passat es va concloure la tasca d'elaboració dels plans
42

d emergen9ia sect&lt;;&gt;rial. La validesa d'aquests plans s ha
dem.ostratJa repetlda,m~nt durant els darrers mesos amb
m_otm .de les ~u~s trag1ques explosions dels carrers del
C1~ca. 1 de Cnstobal de Moura, i de 1 ensorrament d'un
e~Jf!.Cl ~ carrer .de ~~ncepción Arenal. La racionalitzaClO 11~ ststemaht.zaciO de la resposta municipal que han
p_e,nnes els plans 1 el funcionament de la mateixa ComisSIO d Emergen~i~s expl~quen d altra banda la normalitat que ha pres1~t 1 e~?Ient actl?-ació deis serveis municipals durant la s1tu_ac10 excepciOnal creada per l'intens
fred dels darrers d1es.
En ~quest ~epas de l'activitat municipal del darrer any
v.oldna contmuar mencionant diferents aspectes sectonals.
Es pot des~acru: per exemple la tasca desenvolupada
d~s ~e la Reg1dona de Cultura. S.ha frnalitzat i presentat
p~b_li~ament ~l.Pla de Museus, ema necessaria i extraordinanam~n~ utllJ?er fixar un criteri d'ordenació dels museus mumc1pal~ 1 po~ser del~ no municipals. Pero cal
e~Il?-~ntar tambe que s ha contmuat consohdant una tradtciO de fe?tes populars com és el carnaval o les Festes
de la Merce que es va au.gmentar d'un 30%1 assistencia
als espe~tacles del 9rec 1 que pnkticament tota l'activitat rr;u~1cal de la cmtat va ser realitzada ja clirectament
p~r l Ajuntament o amb el seu suport. No es pot deixar
d esmenta: en aque.st terreny el nomenament d Antoni
Ros M~ba c&lt;;&gt;m a d1rector de 1 Orquestra Ciutat de Barcelopa. 1 la millora de l'orquestra.
L A]untament de Barcelona té i ha tingut tradicionalment una gran preocul?ació perla salut pública. Voldria
destacar en aquest _sentlt que durant 1 any 1984, es va fer
a B~celo~a la pnmera enquesta de salut que mai no
s hag1 realitzat a Espanya: la recollida i 1 anilisi de més
~e ~2.qoo m~stres d'~iment~ i la inspecció de 4.000
mdustnes ~- ~hmenta~1~, rendtment aconseguit gracies a
la renovacw 1 el condtciOnament del Laboratori Municipal.
43

�Pel que fa al' Área de J oventut, cal rec~::&gt;rdar la designació de Barcelona com a seu del Congres de l~ UNESCO
sobre la J oventut, en el marc del' Any I~temac1.on~l de la
Joventut, que se celebrara a la mostra cmtat el]uhol proper. Aquesta designació donara rell~u a ~l!a tasca que
s'ha concretat en mesures com la umficac10 de la xarxa
de casals o la posada en. funcionament del Centr~ d'Informació i Documentac1ó pera Joves, el qual aten setmanalment unes set-centes persones.
Barcelona és avui una ciutat capd8:van~er~ en ~a preocupació pel medi ambient de la Med1terrama. D1ferents
instancies internacionals han celebrat a Barcelona reunions especialitzades, i els serv~is d.e l'area h~nyro~se­
guit els estudis sobre la contammac16 de les a1gues htorals del terme municipal.
. .,
Cal destacar també en aquest balan&lt;; la pubh~ac1~ d~l
Plec de Condicions pera la Concessió de la ~eteJa P.ubhca de Barcelona, fruit d'un concurs mternac~onal
d'idees, que permetra millorar m~s encara un s~rve1 qu.e
s'ha anat modernitzant progress¡vament. AVU:I es ~ec1:
den 2.500 tones de vidre l'any i el40% dt: la cmtatJa te
la recollida de les escombreries en contemdors. Una altra fita que cal destacar és la construcció d~l segon tram
de l'aqüeducte Ter-Llobregat, que perme~ra ~up~rar, per
exemple gla&lt;;ades com la dels darrers d1es 1 m~l:orar la
qualitat de 1 aigua. En el capítol de. recuperac10 de les
platges del litoral municipal també h1 ,ha un exemple del
bon treball desenvolupat en aquesta area.
.
Dient que 25.000 visites han estat ateses pels serye1s
socials municipals, podem donar una idea d'un~ ,fe1~a,
que té com a altres elements a destacar 1~ c~eac10. ~ un
centre d'atenció de dones matractades 1 1 aten~1o de
8.000 persones en centres de tractament de toxicomanies i alcoholisme.
.
.,
Aquest any ha estat l'any de la de~c.e~~ralit~ac1~. Es va
aprovar per u~ani.mitat, la ~ova d1V1s1o ternt~nal de la
ciutat en deu dtstnctes, queJa comencen a temr compe44

tencies i un pr~s~upos~ significatiu a la seva disposició.
Els centres. Cl~lcs, dintre d'una politica global d'apropam,e~t als diStnctes han multiplicat per dos la seva superf1c1e durant 1 ~X passat i són utilitzats ara per unes
9.000 persones dianam~nt. Jo voldria recordar coma
fita que cal remarcar, la mauguració del Centre Cívic de
les ~o.txer.es de ~~ts que constitueix tot un símbol de la
senosttat 1 solvencia dels proposits municipals en aquest
terreny.
Pero també en 1:a~~it més estrictament intern, de refo~ma ~e la maqumana municipal, s'han fet aven&lt;;os sigmficat~us d~;ant ,el 1~8~. El procés de tecnificació i
mod.ermtzaciO de 1 admtmstració municipal ha sofert un
fort tmpuls .. La xarxa de teleprocés ha passat de tenir 180
a 32.0 term~nals: 41. nous microordinadors s'han afegit
als s1s q~e s h~v1en mstal:lat l'any passat en di verses dependencies. S ha mecamtzat substancialment la gestió
~el pressupost, la del personal, i s'ha posat en marxa
1 empresa de cartografia que ha de realitzar la revisió del
cadastre.
. ~u~nt a pe~~onal, s'ha continuat la política de contencto 1s ha redmt ~1 nombre de places en 102 amb un total
ac?m~at ~e~ .1 JO des dell979. Aquesta política ha permes d1smrnmr en un any d'un 48 a un 42 per cent el
perc~ntatge 9e~ pr.essul?ost dedicat a despeses de personal. -?-s taii?-be s1gmficatm l'increment del personal tecnic
quah~cat 1 la reducció del dedicat a tasques administratives 1 subalternes.
~e fet ja unes refere,ncies al paper de Barcelona com a
capital de Catalu~ya. Es ~na funció essencial de la ciutat,
que és compresa 1 assum1da pel nostre país. Ho he constatat personalment.
J?e.ixi~-?le dir 9ue les nacions no es fan només amb
retonca 1 mvo~~c10ns. Vna nació es fa també amb realitats. I una ~ac10 ~ecess1ta alguna cosa més que himnes
banderes, s1gnes 1 re(erencies essencialistes. ecessita
per exemple, una capital que pugui projectar tot el que
45

�acabo d esmentar amb una potencia propia. o hi h~
cap contradicció no hi pot haver cap motm de gre~ge ~1
reclaroem una potenciació de Barcelona. Ho vrug d1r
l'any passat i repeteixo ara la reflexió: sense Barcelona,
..
,
Catalunya no seria una nació.
Tinc la impressió que la confrontac10 entre la metropoli barcelonina i una h_ipotetica C~t~unya com~cal
constitueix una construcc10 molt part1d1sta que no te cap
mena de base real. El nostre país esta orgullós de temr
una capital amb una presencia al món c~da cop .n;tés afer:
mada i veu encara Barcelona com el signe de llibertat. 1
de progrés que historicament ~a repr~en~at molt mes
enlla de les seves fronteres estnctes d avw.
Ho he comprovat molt recentment, en el curs de la
meva visita a Moi.a del proppassat mes de desembre P~~
commemorar-hi el sis-cents aniversari de la d~clarac10
del poble com a carrer de Barcelona. Com Mma. foren
molts els pobles i viles de Catalunya que escolhren el
Consell de Cent barceloní com la vía més segura per
escapar del poder dels senyor~ fe':dals. Aqu~st or~U de
di.sposar de la forc;a d'una capital e_s una re~~tat viva a la
Catalunya d avui i un fet que hauna de faclli~ar els grans
acords entre les seves administracions púbhques que el
país necessita.
.
És facil de trobar en el que fins ara he anat dient la
idea de fons que prestigiar Barcelona és prestigiar Catalunya que, en altres paraules allo que és bo pera Barcelona és bo per a Catalunya. He presentat alguns ex~m­
ples de col-laboració plantejats amb ~questa perspectiva.
No tinc més remei pero, que refenr-me tambe a 1 ~b~­
tacle que per a la gestió de la ciutat ha suposat la lmutadissima sensibilitat d altres estaments de govem davant dels problemes de Barcelona.
Els pressupostos públics que tot just acaben d:aprovar-se no contemplen el finan~ament dels ser eis que
1 Ajuntament presta simplement pel fet que B~rcelona
és la capital de Catalunya els anomenats «servels de ca-

46

pitalitat». Pero és més greu encara que en els pressupostos de la Gen~ralitat, n~ es reculli tampoc el financ;ament
de compromisos prev1ament pactats.
~ hi ha C!ffiers per exemple per al monument al
pres1dent I:Ims Companys que esta sent constru1t i pagat per 1 A.J~tarnent. Tampoc no es preveu la inversió
de 2.500 mihons en els túnels de Vallvidrera que hauria
de fe~-se ~egons els acords presos respecte a T ABASA.
Com Ja Y'!-lg dentt?ciar ara fa un any les obre del Palau
de la Mus1Ca CC?n~muen p~ades i el credit de 200 milions
de_l Banc: ~e Cred1t Indu~tnal n~ es .pot aplicar per manca
d mvers10 de la Generalitat. Ex1ste1x un perill imminent
q~e 1~ obr_es de la plac;a de l'Univers en el recinte de la
Fu~, s h~gin d at'-;U"ar dªvant la drastica reducció de les
ass~~ac10ns prev1stes. Es greu també el perill de paralitzacw del Pla de &lt;;=onstruccions Escolars de Barcelona
que_suposa-ya una mversió de 686 milionsja compromesos 1 J?OSten_or~ent evaporada. La recuperació deis Porxos dEn ~1fre avanc;a penosament. No hi haura diners
per al s~gmment del procés de reassentament deis vei"ns
desallot]ats de_la P~rona. No es veu clara la solució financ~ra del L1_ceu 1 sembla evident que 1 Ajuntament
haura de contmuar pagant els projectes de la seu de
l'I EF a l'~ella Olimpica de Montju'ic totj pertanyer a
la Generalltat.
¿_Quin és el missat~e que !'alcalde de Barcelona vol fer
~bar ~s seus co~cmtadans en 1\nici d'un nou any? No
e~ _un missatg~ ~ad1cal?Ient nou. Es més aviat la reiteraClO ? un propo~1t q~e Ja be esmentat en un temps recent
pero que ~onst:Itue1x a p~er meu _la base imprescindible per ev1tar conf~ontac10ns paralitzants i esterils.
Barcelona el pa1s en el seu conjunt es troba encara
davant ~olts problemes que tenen les seves altematives
d~ solu~16 e~c~lla~es per dificultats d entesa entre admims~raclOns 1 Inst1tuc10ns. He explicat ja coro des de
l ~~tament hem assajat d'aportar racionalitat a la solucw d'alguns vells problemes.
47

�És ara l'hora de fer !'empenta decisiva per trencar la
situació de blocatge en que es troben algunes qüestions
essencials peral futur del país, com són l'ordenació territorial de Catalunya -i, per tant, la definició de l'area
metropolitana de Barcelona dintre d'un context més ampli-, els sistemes metropolitans del transport, el port de
Barcelona, els mercats centrals o la sort d'algunes grans
institucions culturals.
Estic convenc;ut que tenim davant nostre una oportunitat histórica que no podem deixar escapar. Aquest any
1985 que tot just acabem d'encetar no sera a casa nostra
un any electoral. Ha arribat el moment de fer un seriós
esforc; d'administració. L'any 1985 ha de ser l'any de les
grans decisions en el terreny de l'alta administració; de
les decisions que marcaran profundament la fesomia del
país.
Com a alcalde de Barcelona demano a les administracions d'aquest país el capteniment responsable i !'actitud
oberta i possibilista que el país reclama. N o ésr un recurs
retoric per acabar un missatge institucional. Es una voluntat que ja vaig expressar immediatament després de
les eleccions autonomiques de l'abril passat i que vaig
precisar en iniciati ves concretes de col.laboració a partir
del setembre.
Tots els problemes del país, obviament, poden afrontar-se des d'optiques polítiques diverses. Pero hi ha
qüestions d'un caracter tan basic que exigeixen un cert
nivell de col.laboració. No ens podem permetre el luxe
que institucions i actius fonamentals se'ns quedin als
dits per l'afany de defensar un dogma. La nostra ciutat
necessita una treva en la guerra dels principis.
Associació de la Premsa de Barcelona,
1O de gener del 1985

48

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35780">
                <text>L'estat  de la ciutat: balanç de l'any 1984</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35781">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35782">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35783">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35784">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35785">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35786">
                <text>Balanç</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35787">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35789">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35790">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35791">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35792">
                <text>Col·legi de Periodistes de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41401">
                <text>1985-01-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43788">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35793">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2571" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1380">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2571/19850111d_0080.pdf</src>
        <authentication>c5e7c51a1cf50071e6e143a1bab52cb9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42977">
                    <text>11

Stp--

Vilanovins:
#

I •

Vull començar aquestes paraules manifestant-vos "1
,
.1
.
.

7,

.,.

la profunda satisfadció que sento, com Alcalde do . Bar j
?lb

'•

celona, de

1 ,.. ! : ..,

j

entre vosaltres. Potser, a

pe- 1
1
1
deia pensar, dquivocadament, podeu estar-ne ben segurs,
trobar-me

.

.

que la immensa desproporció de tamany que existeix en
tre Barcelona i municipis com el vostre 1 com tants altres arreu de Catalunya, fa que qui té la responsabilitat de governar el Cap i Casal no senti interés ' per conixer alló que succeeix als municipios menors..
a

1Y

-

Res més allunyat de la-realitat. Us diré més.
1.1

Estío convençut que entre Vilanova o Vilanovéta del •
Carn i Barcelona existeix una semblança que d'alguna=
manera atorga a affiWues poblacions una estructura so-cial que té molts punts\de contacte.

�Vilanova i Barcelona han rebut en els dárrers
trenta-cinc anys, sobretot des de 1950, una aportació
excepcional de pobladors provinents d'altres bandee . .3' i
de l'Estat éspanyol. Son els•milers
o

'trebaIladó,r;

1

14

'4'1
-

1'
' '

1 1.
u,

Y

- .' r
•`

4

- — 4 # 5 "3- o -

á

,i. Jr,,1 1^ 4

".

'.

andalusos la majoria perw,tambe.provinent
o'

1

-.,15Iz

t4

cbmunitats es'panyóles-, qu s'han,esablert
45.

nos-'

tres poblacions i hi han aportat llur éSforg eh • a
construcció de Catalunya. Aquest fet ha contribuít de
manera decisiva al creixement demogrlfic

urbanístic

de Vilanova i de Barcelona.
•

1

Se'bc, que aquest creixement s'ha.produít de ma5

nera desordenada i cabica, tant des del punt de visII

ta urbá com deis serveis. Se que sovint els poders pu
blics no s l han preocupat d l atendre adequadament ei8
ciutadans que han vingut a treballa" a les nostres po
blacions, i que aquesta política dó descáraina ha ge7

nerat problemes greus i injustídies que revolten,;

•

N

�Aquesta valuosa aportaci6 !humana ha posat a pro.
va la continuItatde latradició hist ,brica

i'

cultural.

de les nostres poblacions, perb,e1 resultat,final:ha=1
estat clara ent-pbstienriquidor.
iu

&lt;

,1111,.aquest "i sentit, una nakiliffica
-:

..
una gran part de Catalunya, d'allb que westat Cata-lunya al llarg de la hi&lt;Stbria, Un paíshenel:qual
s'han fos apertacions

culturalsprzvinents=

d l arreu. Un gresol de formes
'
de,vida
,
diversa tuna slntesi harmbnica d i hoMe41de maneres de ser

pensar

d'expressar-se també plurals..

En aquest s'entit, vull assenyalar que.. el respecte a la prbpia hi'stZ)ria, a allb de milTpr que té'la -tradic"i6 árrelada en el Dasáat llunyb,i en un pássat de
mil anys al menys en' .el_cas de Vilanova (per no dparlar,
de les troballes d l pocá romana), s.'hafet compatible=

�4.

1

arnbel progrés

el'creixement, amb la modernit-at.0.1Tem

pogut obrir els braços als nouvinguts, acollirlb 'amb
4,1

cense reticncies, cense háver de renunciar
a res d'allò que fa de nosaltres una societat

arrels profundes en

la

que té

histbria de' CataluñY'a

o.

A
D'aquest procés n'ha sorgit : una societá alhora.

plural i unificada. Una societat . i una cultura l'hora.'
diversa per profundament solidaria, que tróbaen la -síntesi de formes culturáls.diverses el . cami ;cohe-sió que tot.poble ha de tenir.
,

Aqueot canvi en la composició de l'estructüráso
cial de Vilanova és també el resultat d'una profunda mutació en l'estructura

econbmica

de la població. Vila

nova ha passat en pocs anys de ser una societat eminent
ment agrícola, bé que mai po excluáivament,

a

ser una -

�societat sobretot, bé que-tampoc no exclusivament, industrial. Un canvi d'aquesta importImcia,

produït

e,i=

tan pocs anys, e l ha : fet forçosament amb dificultats 1=
qemeltat

ha limisaa fondos que no puc deixar d'assenyalar.

Penseu que un autor de
mis, doscrivia

així

•

rimers de s'eg

l'estructura industrial dè

Vilano--

va. "La so y a inddstria", assenyalava, "consisteix en un
molí paperer, un do farina, un forn rajoler o bòvila, duce Inbriques de ciment, sis de curtir sola, una de -•

i dos forns de

L.,t4.1.x".

Vilanova tenia aleshores,=

cap el 1910, encara no sis-cents habitants. Del 1960 a=
princil)is dele anys 80, Vilanova no ha deixat de créixer
ho ha fet de manera espectacular, perquò ha passat de
1.700 habitante a une 8.500.

Compare

aquella descripció de primers de segle -

de ructivitat industrial de

Vilanova

amb la més•recont,

�6.

feta per un autor contemporani / i veurem com en roes anys les cosos han canviat do manera absoluta. Diu -aixl: "Les activitats industrials són la metal.lárgica l 'principalmont la construcciá de maquinária per a=

la inddstria cerámica, en la major part destinada a l'exportaciá -el grup AGEMAC-VERDUS, 1 ani
tá per valor de 965 milions de pessetes- la tz.til -(genZ3res de punt i tintures), la de la conucció -(viles, elements prefabricats, materials diversos 'i
Euix), l'alimentária (frigorífics i distribuïdores de
con,gclz.tts), les arts gráfiques (Acevedo, Murimon), -una adoberia (Tanor) i magatzems de fustes i de ferro.
Comptu amb un cens de 836 treballadors".

D I altra banda, Vilanova, com a poblaci6 indus-trial, s'ha vist colpida també per los conseqüencies.
(16 la crisi económica que travessa el nostre país i -

la societat europea cLcls nostres dies. A tots aquells

�que han estat víctimes, que en són encara
flagell que dfecte la societat industrial Com
i la manca de treball, -vull manifestar-os
daritat i també, en aqueát dia de festa,la. r?r ^á
^spe---rança, que vull que feu vostre, que les coses'. canv _aran
ben aviat.

No hem d'amagar els problemes que uns i nitres te
nim, perqub amagar-los, no parlar d'ells, ós -Un' mal canal per intentar resoldre'ls. Pere aixb no ha d'impedir=
que, e n un dia de festa, fem tambó l' esforç de .nio capfi
car --nos en alió que no

ó. La Festa és per di,ver-----

tir-se, per al somriure, per al rctrohament deis amics, •^;: ^*
i familiars. La Festa ha de potenciar ia soçi.áY^i.?:i`tat
. k..... ..
..
!
i la solidaritat humana, ha d' e sser un oasi

de
II.

joia en mig del desert de la incomunicabilita

ue

massa sovint caracteritza les relacions habitual entre
cls ciutadans d'una mateixa societat o ádhuc

�teixa familia. Aquest pot User, :onso, un dels sentits
quc ha do tcnir la 7ta. -neuany *)ot ruser tambo un
dia en cm?: retroben la calidesa en rai

fred que far=

aquests dios. 2orb també, per als v o,lonts, ha dlésser
un dia per desafiar-lo. PercuZ) la recta : va Mértanada
,
ós inscparble amb la prusIncia al carrbr.. Jo dina que
le 7c.:Jta actua corn a olement hurnanitzador de le non--tr,s places i carrero, que per unce horco erdvcrion la=
llar col.lectiva uC tots elc eiutudans.

Vilanovins, por molts anys i a divertir-se!

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35417">
                <text>Pregó de la festa major de Vilanova del Camí</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35418">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35419">
                <text>Vilanova del Camí</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35420">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35421">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35422">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35424">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35425">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35426">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41380">
                <text>1985-01-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43767">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35427">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="972" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="510">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/972/19850202d_00056.pdf</src>
        <authentication>95128c0629ba16d8b722a36bc1f0337d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42184">
                    <text>^

^(^ ^,

if\ijitv1r

0,(e

-

Acte que es celebra: primera pedra simbólica de la cobertura del Canal de la Infanta i pràctic acabament de les obres
de l'anomenat "by-pass". (cal insistir en el caràcter simbólic de la primera pedra i en el fet que aprofitem les Festes
de la Candelera com manifestació popular més important de Molins de Rei per realitzar aquest acte, més enllà de les forma
litats estrictament administratives. Confiança en qué les obres de veritat comencin abans de l'estiu.
Les obres formen part del Plà Metropolità de Sanejament i
afecten als municipis de Molins de Rei, Pallejà, Sant Vicenç
dels Horts, El Papiol, Sant Cugat (Valldoreix), Sant Just i
Sant Feliu.
-

A destacar: la urgent necessitat de resoldre el problema

sanitari que els canals, en el seu estat actual, suposen per a
la població de Molins de Rei.
-

El "by - pass", encara que sigui una obra per la conducció

exclussiva d'aigües pel rec, es complementari del sistema, ja
que la construcció del sistema de col.lectors de Molins de Rei
(que suposa també la cobertura dels canals) era inviable sense
l'existencia prèvia d'un conducte que mantingués la circulació
de les aigües que actualment discorren pels canals Capdevila,
Ferrer i Mora i de la Infanta.
-

Els col.lectors bàsics de Molins de Rei, de l'obra dels

quals es col.loca la primera pedra, es l'eix de sanejament
d'aquesta Vila. Tenen capacitat també per evacuar les aigües
pluvials que es desvien pel canal col.lector de l'autopista per
desguassar al Llobregat mentrestant no entri en funcionament
la depuradora d'aigües residuals de Sant Feliu que també for
ma part del Plà Metropolità de Sanejament,
-

Costos: El cost total del "by-pass" es de 160.000.000 mi-

lions de ptes. i el dels col.lectors bàsics es de 440.000.000 milions.

�- Crec que caldria fer alguna referència a la voluntat de
col.laboració de la Corporació Metropolitana de Barcelona
amb la Generalitat pel que fa al sanejament. Destacar la im
portància de la millora de les condicions de vida dels ciutadans (tal com recorda el pergamí simbòlic que es diposita dins
de la primera pedra) i la seriositat i rigurositat amb que es
ta treballant la Direcció de Serveis Metropolitans.
Penso, també, que s'hauria de fer alguna referència a la
Fira, que compta amb un stand de la CMB i en el que hi figuren
un grapat de projectes que afecten als habitants de Molins de
Rei per millorar les condicions de vida, garantir l'equilibri
del territori i un creixement econòmic ordenat i renovat. (Pot
ser cal fer referència al polígon o zona industrial que afecta
a Molins i el fet que Molins de Rei es pionera de l'organitza
ció de joves aturats a través de l'Associació de Joves contra
l'Atur. També cal assenyalar que la CMB ha patrocinat un fulletó sobre l'activitat econòmica de la Vila.

�Placa F. de Lesseps, 12
Tel. 218 42 12
Barcelona - 23

C O R POR AC I Ó METROPOLITANA
DE BARCELONA
COMUNICACIÓ I RELACIONS

•

&lt;u

G, 41- 1/-

v4l.

1)/1.44-1-¢.

1s

3w

í.^-^ l&gt;,: L.t' ^-^.

ac Q--/ c^. u a..r ^^ 11- 4174'
...

a 4-L

G«-

o4

rC...J

^ y —^4. 5r °^.

Ge

e--

^¡^

.e ^-r

C c4-

j y^
^

/ - Q -d. va.

44.4_

a e_e

/^^-+1^4 s

¢-

^

¡iry tcj

4r-u 71a

J6yt'4.. t

Qo .2^J

t-°v v e.a.

bre--J

1 4t, /- e-&amp;-re-4"- .a.L-^

¡3

F`°^C.^-^ • .•'-

rs i^
/

.♦ ^,.^ ^ ^`Q.(ilii r^/ U^J '^_

!

c-Cf^

0^

4.04.0-

Z".c c,-"■ J

fL.+n.

L ^,.-` ^^ ^ Q ,

•

u ^ a ^ . 6-

I°^ t/erà ) yi"

v)2/

*11 L-

CrY-11‘
c.- 4
d^-

^Le^

,Q
q¡
1

7

^

s,r..

d.&lt;

c GC,ps^e ,n e ç ^

,C¢ vvQ.v

/

.( (

.^ G`^..e,,,^- ^ ^ 7 „s.. C
t. v/ sz

u

c., L

/^Ye.c.

1e v-4,

^es Q ' o Gvz.._

c._c_e a e. e► /o i..t.-,a - ,

g.

2 1Ci ike c..

^c.

(ra^ r.^ ^ ^ ^, at-.' ..-. ^..Q ^-.'
7,

l^rl! 72-u.4

J' e^.. /- t

i v. vz'G-iu c

s7^-.-^ t..c -a.,

a...,.

ut/S (e._

t.--

f

s2-1

0o o b e ¿A-cok
/^
c.^trC / / H ,y em.,
..c)-(

444-SP- /7a -z. w, ^ ›erLA ,

,^ .--=,

^ Q, ^ / ts ^ 7

5 Gw

57.4. 4 4 ¢^'u

&lt;3..t

ae / v..t

e.,

¢..W"12.G4.Y R/ttiQJ^

.^ /ycrtstAi G eJL 1e-c2.'/

C. -ü..c...a.,^ /

C-06-Q3 ^`u y, ve ^-C r ^ G ..c^„

_11

g¢., /C7 Q.r

^2°"` pt.ie ^-it -e

,^ ^ /7cs^^
wr
/"^.e-1

G^¢

.c,/^.-70/.,4 'f

/'^ lr µto+..Q,. ^A f J 4.i/5t /ct Gt.4 2 d.-t.

ve, a,.. %`

a`.
C,o KGQ^..c t.cO ^ X G ^ ffil

Jft1).---i

613 GL

6

5'
p o 6-'1"a

r-^

a /^-

^ 4y., F- ^. U^-^-1 °^ ^^ )

‘212-,

„ b

4.-4.-G117e-,.- t-, :.„.c

^.c

. 4L N 56. -Q-,.t_

.u" c. N-.',,.&lt;%y1 '/

924,

l—

c-couc 2

.^ ^K o Q /s ,% oL^

F dt ^
pa ^

rd-/`i e 'd //

s w..

ct

c_O H.A c t.n.p,c ^a /¢I ^c. m /4:&gt; oyp L4.- ^c^3

41-4t, c.Le.uu.{ f f'°ve..A 3t.J ). CO K
G^ t'Sà ct-^ C^ 2.. 2
[•i^tt^^` ° ^. v,
G

_

/,

r.L^. jyp ^ fG, c .1 G^
G^ t

R Q /

T^-^• Q.^, Lc. p

:^

&lt;2.4-‘,&lt;

o-c-.'^^^

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
- CERIMONIAL -

VISITA MOLINS DE REI

Alcaldessa - Sra. ANTONIA CASTELLANA

Tel. 6-68-14-90

11,30 Hores.- Arribada a 1-Ajuntament.
Reben al Sr.MARAGALL 1 -Alcaldessa i el Consistori.
Recorregut a peu per diversos carrers amb visita a
la Fira de la Candelaria, Fires de vins de plantas
i els stands de Corporaciò Metropolitana i Ajuntament de Molins.
Visita al canal.
13,00 hores.- Colocaciò de la l á Pedra.
Parlaments del Sr.MARAGALL i 1 -Alcaldessa de Molins.
Signatura del Pergamï.
13,30 llores.- LliuraMENT DE PREMIS DE LES PARADES DE PLANTES (Organitza 1 -Ajuntament de Molins i la Cámara Agraria
local).
Aquest ültim acte es optatiu.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14915">
                <text>3878</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14916">
                <text>Paraules del Sr. Alcalde a Molins de Rei</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14917">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14918">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14919">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14920">
                <text>Molins de Rei</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14922">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21794">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24603">
                <text>Sanitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24604">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24605">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24606">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24607">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24608">
                <text>Molins de Rei</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24609">
                <text>Corporació Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40585">
                <text>1985-02-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43210">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14924">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="973" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1537">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/973/19850218_CSXXI_BD.pdf</src>
        <authentication>8d57667fe4247ca6c99b40fb6ec1eb83</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45084">
                    <text>l
Voy a tratar de comunicarles un extracto de la experiencia
de seis años de gobierno en el Ayuntamiento de Barcelona y también de reflexiones que tienen su orígen en una larga historia
política.
La esencia del mensaje de esta noche es la prqpqest~ q~¡ . .,.
sector local, de las Corporaciones locales y en especial ge +.op
ayuntamientos, como el sector gestor por excelencia del sector
público, para entendernos del Estado en sentido amplio.
También pretendo hacerles llegar la pasión con la que .~e está viviendo desde Barcelona la historia política de ~ste país.
Quiero defender el autogobierne en un sen~ido :1nuy preciso
y hacerles llegar lo que · creo que es un deseo m:uy sincero de par
ticipar en el proyecto político espafiol en un m9me-,ito §~ce-pcio...,..,..
na!.
Como miembro de una de las comunidades dondi:a la coneie ~cia
de país está más desarrollada, como Alcalde de ;;u capital, com9
catalán y catalanista convencido que soy, debo +eeorQ.ar .c;:rue las
torpezas de la administraci6n central han 'be'Cho ~uch.o por fomentar una percepción del Estado como algo a j eno e intruso.
Los que ahora . estamos al frente de al~ll_n centro de p94er te
nemos la responsabilidad de ganarnos la c.o nfian'Za del ·pl,leblo C?nlas instituciones que dirigimos. Puedo asegurar que d~sde los """
ayuntamientos hemos hecho mucho en ese sentido.
EL SECTOR LOCAL, LOS AYUNTAMIENTOS, PROTAGONISTAS PE
PUBLICA.

-~.'~~ STION

Déjenme que les ponga un .ejemp'l·o ., quizás ex't-;r~~p , .de _1,-0 que
quiero decir cuando defiendo al sector local como ,EJ.e _pj;.o.r cg,~ sto;r
dentro del Estado. Suele decirse en este momento ql,le ;rr@s que la
creación de puestos de trabajo deberi.a preocuparn9s .J·a ~creaciól'.l
de empleadores, de empresarios. O se dice - qu~ .lo •s-egµ-~d o (70.000
empresarios) es precondici6n de l:o primero ·caoo.ooo e~pleos).
España, se insiste, necesita de un aho.r ·:c:o que -.s e ,convj__er:ta
en inversión. Teng.o la convicción de que ·e ste m~can ;i.11mo -:t;.an ortodoxo puede funcionar de una manera -mucho 'más ,efic:i ent,e :.s:i se produce un impulso descentralizado.
Quiero, en 'definí tiva, llamar:les ..la :.at--enc·i6n ?&lt;:&gt;-.Pr-e ~~).. hecho
de que tenemos ya 9. 000 ahorradore-s--invers-o res, los -~yµntamientos
españoles, que son capaces de generar un -cambio _de expectativas
económicas más importantes que e:l impulso -ap~logo ,que se pqdría
provocar centralizadamente con un aumento de 1a circulaci6n ·monetaria desde el Banco de España.
·
No es necesariamente verdad que los 9. 000 ayuntami.entqs .españoles respondan con fidelidad a ·1a cara.c te:r izaci6n de .gr:g:anismo ahorrador-inversor que acabo de describir. Es cierto. No -

�2.

todos esos entes locales han tenido o tienen una actividad arriesgada y eficiente, empresarial en suma.
Pero quiero subrayar que, en las circunstancias políticas actuales, la inhibición no es la norma. Antes al contra
rio. No hace falta más que comprobar la alta rnortalída~ política que se registra entre los Alcaldes de las poblaciones
donde se producen fenómenos de ineficacia. Es una mortalidad
que me atrevería a calificar de tan alta corno la que se regi~
tra en el sector privado de este país.
Esta es una realidad que ha sido presentada como escanda
losa pero lo cierto es que ha confirmado la productividad del
sistema democrático local cómo sistema adecuado para la producción de unos servicios adaptados a la demanda.
En consecuencia, no es admisible un cierto simplismo coyuntural que sitúa el déf ici t corno única referencia y que se
apoya en la superada visión de los Ayuntamientos como gastadores irresponsables. Esta visión es, corno mínimo, insuficien
te.
Mi propuesta del sector local, corno sector gestor por excelencia, tiene que matizarse para incluir consideraciones sobre el tamaño óptimo de las unidades locales: Ayuntamientos ~
grandes y medianos, comarcas y áreas metropolitanas son las di
rnensiones relevantes. Distritos y ayuntamientos pequeños se-~
rían las unidades políticas de· participación· y descentraliza-·
ción territorial.
Dicho esto, los alcaldes han estado más cerca del arqueti
po Schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesañ .
corno empresarios. Han corrido más riesgos, incluso en su nivel
de ingresos y en su propi~· vida personal.
Las corporaciones 1ócales comparten algunas de las caractérísticas de las empresas. Es significativo, por ejemplo, que _,
cuando en un universo de economía centralizada ·se quiere esta_.·
blecer un acercarnien·t:o al sistema de mercado se recurre a los .::·
Ayuntamientos. Es lo que se ha producido en Hungría donde, po'r
primera vez, los ciudadanos pueden comprar un papel que da inte:
reses. ¿Quién emite · el papel? · Precisamente los Ayuntamientos:.
Si en un· gran salto nós acercarnos al mercado japonés encon
trarernos otro ilustrativo ejemplo del carácter empresarial de -=
las Corpor.aciones locales. En la lista de emisiones patrocina-·
das por una de las más importantes "security houses" del Japón
hay más de s, de 4 y de 5 ciudades que acuden al mercado de bo~ ·
nos en yens. Más que Estados.

o:e alguna forma ros carnpesi'nos faponeses que ahorran sobre ·
e:Epre:cio protegido del arroz y que han tenido hasta hace poco
muy escasas posibilidades domésticas de inversión ven claro que
invertir en ciudades, sobre todo en Europa, es un riesgo tan só ·
lidcr, . corno rnínirno1 como invertir en papel del Estado. Evidente
mente con el . aval . del Est'ado, pero también sin ese aval.
Puedo anunciarles que Barcelona acudirá al mercado privado:
japonés de bonos, no · todavía al mercado "samurai" o mercado- privilegiado de bonos públicos, en el próximo mes de abr·rl, · en una
cantidad módica, es cierto, a un interés muy convincente, (7,5%},

�3.

y a un riesgo de cambio asumible y sin aval.

Esta pequeña emisión, que se destina a la diversificación
de la deuda exterior, ha de servir también de presentación, pa
ra una posible participación más importante del Japón en la f i
nanciación de los JJ.00. de 1992.
También en el terreno de la informatización la capacidad
de reacción de los ayuntamientos, del sector local es, en lineas generales muy próxima a la que se predica de las empresas.
El Ayuntamiento de Barcelona· fué un pionero en este campo pero
el afán innovador se ha extendido a los municipios pequeños, en muchos de los cuales se ha evidenciado una actitud sorprendentemente abierta. Les contaré tan solo el caso de un ayunta
miento pequeño, el de Monóvar, con el .que he tenido algún con=
tacto por razones de procedencia familiar.
En Monóvar se adquirió un pequeño ordenador sobre el que
muy pronto cay6 toda la imaginación y el entusiasmo del hijo
del farmacéutico local. El programa preparado por este muchacho ha permitido informatizar prácticamente toda la gestión mu
nicipal, con inclusión de las actas de la Comisión municipal =
permanente. De hecho, la calidad del programa es tan notable
que la compañía proveedora del ordenador ha comprado el sofware de Monóvar para comercializarlo entre los ayuntamientos.
Monóvar ya cobra royalties por el invento.
Se han hecho algunas críticas inteligentes de la situación
actual que, en síntesis, atribuyen a la falta de ilusión,al abu
rrimiento generalizado de la coyuntura, la ausencia de las in-versiones que podrían invertir el signo de las perspectivas eco
nómicas. Es un diagnóstico razonable pero quiero advertir con=
tra la cura de caballo que desde algunos sectores se propugna como método para recuperar la ilusión perdida. No creo que una
terapia de choque a base de nuevas presiones sobre la legislación laboral sea lo que este país necesita o puede permitirse.
Tengo el convencimiento de que las condiciones ya son las
adecuadas para la invers·ión. Lo que hace falta es la aparición
de los "rompedores de uniformidad" de que hablaba el profesor García Durán en un reciente artículo. En mi opinión, los ayuntamientos pueden contribuir con normalidad y eficiencia a ese rol de ruptura y estímulo.
Dice J. García Durán que los sistemas se desestabilizan a
la baja cuando en vez de una distribución aleatoria de previsio
nes optimistas y pesimistas entre los inversores se da una pola
rización de previsiones pesimistas más all§. de lo gue es realista a largo plazo .
Probablemente en España estamos en este momento. Un momento en el que se necesitan sujetos sustentadores de expectativas
más realistas, es decir, más optimistas. Esta es la mejor alter
nativa a un cierto doctrinarismo liberal que a veces se nos pre=
dica.
Y que conste que les está hablando una persona que se senti
ría halagada de verse incluida en la tradición liberal, en el me
jor sentido de la palabra, incluso por razones familiares.

�4.

Voy a adelantarles un problema no resuelto en el que creo
que los Ayuntamientos -entiendan siempre el sector local en su
dimensión óptima- pueden y van a jugar, sin duda, un papel pr~
tagonista.
España debe afrontar una revolución cultural pendiente, si me permiten la licencia en el campo de la práctica masiva del deporte. Esto está conectado con lo anterior y va al fondo de uno de los puntos ciegos de nuestra mirada colectiva durante décadas. Incluso la España más ilustrada ha sido con~is
tentemente refractaria a incluir con decisión la práctica deldeporte entre sus objetivos prioritarios. Desde la izquierda
y la derecha más cultas se ha practicado un desdén militante.
Reconozcámoslo.
He hablado de ello en diversas ocasiones con el Ministro
de Cultura y con las autoridades autonómicas y no he encontrado reservas de principio a una campaña correctora.
Sólo una reserva, peligrosa por · otra parte. La que se de
riva del carácter enormemente rentable que políticamente hablan
do tiene o puede tener el deporte considerado como un campo demanipulación. Ahí si que es necesario un espíritu constituyente, una tregua en profundidad.
Una política de promoción del deporte de base, apoyada por
la federación de municipios, las grandes ciudades y los departa
mentes ministeriales y autonómicos concentkios es perfectamenteposible y daría resultados en el · horizonte de ocho años. Incidiria además, lateralmente, pero en forma significativa en algu
nos de los problemas no resueltos como por ejemplo,- el de la se
guridad. El deporte es el menos peligroso de ltis juegos y el más convencional.
Cualquier Alcalde de España se apuntaría a esta bandera.
Y se apuntarán todos. El debate está abierto y precisamente
en un momento especialmente apropiado, en el que preside el de
porte mundial un barcelonés.
Eso sí: es preciso que el Ministerio de Hacienda ponga un
paréntesis en su correcta aversión por los ingresos finalistas
o dé el rodeo que crea conveniente y destine al deporte el rendimiento del loto, u otro sistema semejante, que ya en Italia,
en Francia (sistema mixto) y en otros países está proporcionan
do financiación a la práctica masiva del deporte y a la prepa~
ración de deportistas de alta competición. Y fíjense bien que
hablo de práctica deportiva.
Nadie mejor que los ayuntamientos y en su caso las diputaciones para liderar este proceso que el Estado, debe en parte
financiar y las Autonomías sólo orientar.
QUE ES EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA.
Pero vayamos ya a la descripción de lo que es un Ayuntamien
to como el de Barcelona y lo que es el sector local de España.
Barcelona ciudad, el término municipal de Barcelona, no com
prende toda la ciudad real. La ciudad real es una aglomeración-

�s.
metropolitana de la que Barcelona-ciudad es sólo el centro, que
equivaldría al centro de Madrid. Las cifras siguientes, referi
das al último censo, dan una idea de lo que digo:

Madrid
Barcelona
C.M.B.

Habitantes

Km2.

3.158.818
1.752.627
3.096.831

607
97
477

En el caso de Madrid la aglomeración ha sido consolidada
en un solo municipio. En Barcelona, en cambio, hay 27 municipios para una población parecida a la de Madrid sobre una superficie de algo más de las dos terceras partes. La realidad
metropolitana no fué reconocida legalmente hasta 1974, con la
creación de la Corporación Metropolitana, en parte herédena : de
la antigua Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes de los 27
municipios, pero que obtuvo carácter de entidad local municipal.
Los miembros de la Corporación son concejales de los ayuntamientos que la componen. El presidente, elegido por votación
entre los miembros, es ahora el Alcalde de Barcelona.
Uno de mis principales objetivos es fortalecer el papel de
la CMB como institución de servicios que representa a la ciudad
de Barcelona real y que este papel sea reconocido en toda España. Un paso notable, en este sentido, ha sido la inclusión de
la CMB en el Fondo de Cooperación Municipal como un municipio más.
La CMB es una pieza fundamental para abordar algunos proble
mas que, aunque afectan sobre todo a Barcelona, a Cataluña, sonen realidad problemas de Estado: el transporte urbano, el saneamiento de las costas, las aguas residuales, la eliminación de ba
suras, la contaminación atmósférica y la promoción industrial yterciaria.
En la CMB vive la mitad de la población de Cataluña y el 8,2%
de la de España.
El buen funcionamiento de España, su desarrollo económico,
dependen en buena medida del perfecto funcionamiento de la aglomeración barcelonesa, de su prosperidad y de su eficiencia.
El Ayuntamiento de Barcelona es un conglomerado de áreas y
de empresas cuyo giro anual se aproxima a los 120.000 millones de pesetas. Produce desde servicios de software hasta alcantarillas y teatro infantil y representa más del 5 por ciento del producto interior bruto de la ciudad. Es, sin duda alguna, la primera "empresa" de Cataluña y la que genera más efectos colate
rales en todas direcciones.
Tiene más de 11.000 funcionarios y de 2.000 contratados laborales.
Si añadimos la plantilla de los órganos autónomos de
gestión y la de las empresas municipales, llegamos a cifras que
oscilan alrededor de los 24.000 puestos de trabajo.

�6.

El Ayuntamiento de Barcelona ofrece una gama de servicios
muy amplia, que además de incluir los típicos de infraestructura y ordenación de la ciudad, de circulación y de protecci6n ciudadana, etc., abarca una gran diversidad de servicios sanita
rios, sociales y culturales.
Pero a mí me interesa señalar hoy que, por sus especiales
características, Barcelona es un buen avance y una buena muestra de lo que el sector local en general puede llegar a hacer,
si cuenta con la voluntad política adecuada.
Los últimos seis años de gestión han permitido realizar un
saneamiento financiero y una reforma administrativa que, representan un · punto de referencia para el resto de las administracio
nes públicas.
En los meses siguientes a las elecciones del 79 se comprob6
que era difícil aislar los problemas y tratarlos siguiendo un or
den de prioridades. En el caso de Barcelona se inventariaron -hasta 230 servicios específicos y muy diferentes entre sí -desde
guardia urbana y bomberos a hospitales y guarderías- la mayoría
de los cuales carecían de una escala jerarquizada d8 objetivos.
Por otra parte, la situaci6n financiera se caracterizaba por un enorme déficit, producto de una estructura local inflexible y anticuada y de los hábitos adquiridos en los años 60 en los que el crecimiento acelerado permitía pagar los déficits de
un afio con el aumento de los ingresos de los siguientes.
Además, la carencia de autogobierne y la falta de reconocimiento de la realidad catalana desde el gobierno central obligaba al Ayuntamiento de Barcelona a asumir los servicios típicos
de una capital. El Ayuntamiento de Barcelona mantiene 24 museos,
5 hospitales, 11 centros de EGB, por poner los ejemplos más llamativos de servicios que en las otras comunidades presta el Est&amp;
do o, más recientemente la institución autonómica.
Pero es que además de ser capital de Cataluña, Barcelona es
también una capital de España. Este es uno de los puntos que ~
quiero subrayar ante ustedes. Esto es a la vez el reconocimiento
de una realidad y la manifestación de una voluntad a la que lo$ ~
barceloneses más perspicaces no piensan renunciar.
¿Quién se atreve a negar el carácter internacional del Museo
Picasso? ¿Quién no reconoce la importancia que para toda España
tiene la sección románica del Museo de Arte de Cataluña? ¿Cuál
es el teatro de la ópera de España, sino el Liceo? ¿Cuál es el
mayor centro de producción editorial en lengua castellana del mun
do? ¿Cuál es la concentración ferial más prestigiosa y consolida
da de este país? ¿Se ha pensado desde el Gobierno en los efectos
que puede tener el apoyo a un recinto ferial competitivo de las mismas dimensiones?
( ... ).
Les expondré, si puedo brevemente, el proceso de mejora de
gestión que iniciamos en el Ayuntamiento de la mano del Alcalde
Serra y contando con un equipo de trabajo, a mi juicio, de pri.m~
ra calidad.
to.

En primer lugar nos centramos en mejorar el control del gas
Uno de los principales problemas internos era el de una pla~

�tilla incontrolable. Pues bien, en menos de un año hicimos un
censo de personal al servicio del Ayuntamiento; ampliamos y uni
f icamos los horarios implantando un control de asistencia infor
matizado, es decir, hicimos que los funcionarios '~icharan", in=
cluso los médicos; recalificamos al personal, fijando a cada uno la categoría que correspondía al trabajo real que desempeña
ba; simplificamos la plantilla, reduciendo el número de catego=
rías de 260 a 71. Reconocimos a las organizaciones sindicales
y firmamos con ellos un convenio. En fin, toda una serie de me
didas que se empezaron a aplicar en la Administración Central =
tres años más tarde.
En suma, los resultados de este proceso han sido una mayor
tecnificación de la administración sin aumentar el coste en tér
minos reales.
Los frutos de estas medidas, desde la perspectiva actual,
quedan reflejados en algunos datos significativos.
Koy tenernos 1000 funcionarios menos que en 1979. En las empresas municipales, incluyendo autobuses y metro, hemos pasado de 11.200 a 8900 empleados.
A la vista de estos datos algunos se preguntarán como es
posible hablar de los Ayuntamientos como creadores de empleo y
a la vez hacer alarde de congelación de plantillas. No hay tal
contradicción. Se ha congelado el número absoluto de funcionarios y trabajadores del Ayuntamiento y sus empresas, pero esta
congelación esconde una intensa renovación.
Se han incentivado
las jubilaciones anticipadas y a la vez se han cubierto las plazas creadas con la entrada de personal más joven y mejor cualificado.
Y esto, señores, es crear empleo.
Y quiero aprovechar este comentario para man~f e~tar mis re ~
servas ante la propues:ta de creación de empleo publico que se desprende del AES.
Si con los: 50.000 puestos de trabajo que ha
prometido crear la Administración pudiéramos contratar las dos
asistentes sociales que necesitamos para el Barrio del Bes6s,
por ejemplo, o aquel monitor que desde hace 3 años me reclama el ~rea de Deportes y no puedo darle, entonces el plan del AES
si que mejoraría radical y revolucionariarnente la productividad
del sector público y estimularía la creación de empleo en el país . Pero mucho me temo que la realidad no sea ésta.
Hoy los sondeos de opinión realizados en Barcelona sobre la
evolución de los servicios municipales (el último lo encargué en noviembre) han evidenciado la existencia de una valoración ciu
dadana positiva.
Otros puntos han sido objeto de valoraciones menos positivas.
Me referiré a ellos más. adelante, en calidad de problemas no resueltos.
Lo que probablemente no saben los barceloneses es que el aumento en la cantidad y la mejora en la calidad que han experime~
tado la mayor parte de los servicios municipales se ha producido
sin que hayan aumentado los recursos consumidos por el Ayuntarnie~
to.
Dicho de otro modo, los gastos ordinarios totales fueron en
1980 de 79.067 millones de pesetas actuales, prácticamente la -

�8.

,misma cifra que el total del presupuesto ordinario de 1985 (72.501). En el mismo período los presupuesto de la Administración general del Estado han pasado de 4.173.697 millones
en pesetas constantes a 7.060.407, es decir, se han multiplicado por 1,7. Para no citar el caso de las comunidades autónomas, ni el de muchos ayuntamientos.
¿Qué ha pasado pues? En este terreno, como en otros muchos, los milagros escasean y la respuesta es, por fuerza, de
manual. Sencillamente se ha aumentado la productividad de los
recursos.
Además, la disminución que, en términos reales,ha experimentado la carga financiera en este período, ha permitido la regularización de algunas transferencias que no eran objeto de" contabilización presupuestaria como en el caso, parcial aún, de los transportes públicos.
Ello...húbiera áidó imposible sin la asunción por el Estado :de la liquidación de las deudas hasta 31 de diciembre de 1982.
Que quede claro.

Permítanme que les cite algunos ejemplos. En la planta incineradora de basuras y productora de energía eléctrica, el cos
te por Tm. eliminadas ha pasado de 2647 ptas./Tm. en 1980 a 1339 ptas./Tm. en 1984. Aquí, además de mejora de la productividad ha habido un reajuste de precios en la energía producida,
puesto que los anteriores eran de hecho una subvención a las
-compañís'elétric.
En los hospitales municipales de Barcelona, los costes por
cada UBA, únidad básica de asistencia, en 1984. fueron de 15.691.
ptas. por UBA y día en el Hospital del Mar y 16.060 ptas. en el
Hospital de la Esperanza. En los hospitales de la S.S. este coste es desconocido. La subvenciín que hemos recibido ha sido
de 10.472 ptas. por UBA y día. En otros centros la subvención
ha sido de 20.000, en S. Pablo y el Clínico y de 15.000 en centros privados.
Hasta aquí los hechos. A continuación, las interpretaciones y, si es posible, las recomendaciones, que al menes a esta
pretensión responde el título de la conferencia.
Vamos primero pues, con las interpretaciones de ese fuerte
aumento de la productividad administrativa. En mi opinión, las
causas del fenómeno, como las de casi todo en la vida, son múltiples. Pero creo qué, a los efectos que aquí interesa resaltar, pueden resumirse en dos grupos significativos.
El primero, que creo común a la mayoría de los ayuntamientos,
'consiste en haber sabido aprovechar adecuadamente los estímulos
-productivos que la democratización de la vida municipal comporta: la transparencia en relación a las condiciones de trabajo,
a los horarios, a las retribuciones, a las incompatibilidades.
La negociación colectiva. La critica y la participación ciudadana, que en nuestro caso se han visto muy facilitadas por el proceso de descentralización territorial.
Este conjunto de factores constituyen estímulos muy poderosos para aumentar la eficacia y la eficiencia de la máquina munucipal que, nunca debe olvidarse, funciona en un escaparate. .

�9.

Creo que esta característica es sobradamente conocida y
por ello no voy a extenderme sobre ella. No hay que olvidar,
no obstante, que constituye la justificación de fondo de la
eficiencia productiva del gasto público local en relaci6n al
de otros sectores de la administración.
En segundo lugar y aquí quisiera ser voluntariamente inmodesto, el Ayuntamiento de Barcelona-oes probablemente la adml:
nistración pública que más ha contribuído, . tanto en el terreno de los planteamientos como en el de los hechos, a poner en
crisis el modelo de organización y gestión burocrático que ate
naza a nuestras administraciones públicas.
Hace pocos días, el profesor García de Enterria a quien le encargamos la defensa del caso, nos comunicó que la Audiencia Territorial de Barcelona había fallado a favor del Ayuntamiento en el recurso interpuesto por éste contra la decisión de un anterior Gobernador Civil de suspender un acuerdo del Ayuntamiento de Barcelona. El acuerdo suspendido, de 1981, cu
ya eficacia queda reconocida ahora, en 1985, por la Audienciacontra las figuras de controlador del gasto y coordinador de
Régimen Interior.
EL SECTOR LOCAL
Pero déjenme entrar en lo que es quizás el meollo de mi ex
posicion, o en todo caso el sentimiento que creo más importante
comunicarles hoy. El subsector local de la Administración Pública española, con más de . un billón de pesetas de operaciones
sobre un total de ocho billones de pesetas, representa una parte no despreciable del conjunto del sector público. Junto con
el sector autonómico que sobrepasa también el billón alcanza,
según datos de la Dirección General de Coordinación de Hacien- ~
das Territoriales, el 29 por ciento del gasto público consoli~
dado sin seguridad social, mientras que en Italia y el Reino Unido este nivel es del 17 y del 26 por ciento, respectivame.n te.
Esto quiere decir que estamos en niveles de descentraliza- ·
ción territorial del gasto más plausibles de lo que comúnmente
queremos admitir. Admitámoslo.
Sin embargo, estamos lejos no sólo de los objetivos que el
informe de expertos del año 1980 fijaba como deseables para el
proceso descentralizador español (recuerden ustedes: 50-25-25)
sino lejos realmente, después de analizada la experiencia de estos años, de lo que la realidad permite ya hoy.
Sobre todo el subsector local. Este sí que es la cenicienta de los subsectores locales europeos en cuanto a participación
en el gasto consolidado, al no superar el 15 por ciento del sector público sin seguridad social.
Hay que enfocar correctamente es.ta situación. Y hay que hacerlo, yo creo, ahora mismo, es decir en el momento en que se
plantea la revisión del sistema de financiación autonómica, una
vez acabado el período de transición definido por la LOFCA y al
gunos estatutos como el de Cataluña.
Y aquí quiero decir que estoy de acuerdo con las cuatro objeciones que el presidente Pujol plantea al sistema de financia-

�10.
ción vigente. El criterio del coste efectivo no tiene en cuen
ta que en Cataluña, servicios como la Sanidad o la Enseñanza tienen una cobertura pública menor que en el resto de España.
La relación pública privada en Cataluña es 40-60%, mientras que en el resto de España, 60-40%. Los impuestos cedidos, por
otra parte, no son un buen sistema, puesto que desincentivan la productividad fiscal. El Fondo de compensación interterritorial es poco justo, puesto que no tiene en cuenta el volumen
real de las competencias que presta cada comunidad. Y, por último, la inversión de reposición no habría de contabilizarse aparte de la nueva.
Me gustaría hacer una breve referencia · a la propuesta Obiols-Armet de revisión financiera. Esta propuesta distingue
tres fuentes de ingresos. La primera debería basarse en la atribución a las comunidades autónomas del rendimiento de una
parte de los impuestos generales que se recaudan dentro de su
territorio. La segunda fuente de ingresos debería ser la participación de las Comunidades en un fondo de igualación de carácter general, y la tercera un fondo de desarrollo que preven
dría del FCI perfeccionado y desarrollado.
Hay que ser conscientes de que toda esta transición, esta
revisión y estos objetivos plausibles se plantean en un marco
de dificultad que no voy a ocultar: déficit del sector público
en torno al 5 por ciento del producto bruto.
Creo que estos problemas no carecen de soluciones. Soluciones difíciles pero, en definitiva, posibles. No veo en el
horizonte de los próximos cuatro o cinco años otra posibilidad
de avanzar hacia el objetivo del 25 por cientp de participación
del subsector local en el sector público y se hacerlo sin mermar los recursos de las autonomías que recurrir a medidas fiscales hoy no contempladas por la legislación vigente o, quizás,
poco desarrolladas.
Mi reflexión se encaminaría, por lo tanto, hacia el diseño de las posibles medidas fiscales que, en el marco dr un aumento del presupuesto bruto de las comunidades autónomas permi
tiera, vía redistribución y a través de la creación de fondosde cooperación municipal en las autonomías, un aumento de la capacidad neta de gasto del subsector local.
Es muy posible que la mejor solución se encuentre en la
consolidación de un fenómeno que está surgiendo, no sin errores de implantación, de un principio de fiscalidad en el nivel
de las administraciones autonómicas.
El Alcalde de Barcelona está dispuesto a defender esta incipiente f iscalidad autonómica siempre que se den tres condicio
nes: (1) que los recursos obtenidos se dediquen a nutrir la ca~
pacidad de gasto ·de los Ayuntamientos, es decir, del sector gestor por excelencia; (21 que la redistribución se haga objetivamente y (3) que la población perciba claramente el beneficio.
Se ha inciado ya esta línea con el recargo sobre la renta
impuesto por la Comunidad Autónoma de Madrid y, más limitadamen
te,con el impuesto sobre el bingo establecido por la Generalitat
de Catalunya y podría seguir con un impuesto específico metropolitano o autónomo para la financiación de una parte pequeña del
déficit de los transportes públicos.

�11.

Pero las exacciones que se puedan establecer de acuerdo
con esta concepción fiscal, anque se refieran en todo caso a
problemas de tipo específico y a zonas concretas del país, ~
deberían dejar a salvo el principio de que, a medio plazo, los impuestos no han de tener un carácter estrictamente fina
lista.
A medio plazo, la solución es federalizante.
Renta, Sociedades e IVA, repartidos entre los tres niveles de gobierno.
Como en Alemania.
Se ha de producir una auténtica redistribución en cascada en dirección del sector público autónomo y del sector público local. Y el Alcalde de Barcelona defenderá siempre que
en esa redistribución progresiva se introduzcan criterios de
optimización, exigencias de control de calidad y máximos y mí
nimos por parte de la administración central y, lógicamente,de las administraciones autónomas.
Es más. Me gustaría subrayar con toda claridad que los
gobiernos autónomos deberían reconocer que la esencia misma
de su poder político, de su rol político en relación con las
administraciones locales, consiste precisamente en eso: en la determinación de los criterios políticos que pueden orien
tar el gasto de los recursos por ellos controlados.
Los gobiernos autónomos no han de ser unos ayuntamientos
grandes.
Han de ser la generalidad, no la particularidad. No se
trata tanto de que tengan maestros y guardias en nómina como
de que formulen unas políticas orientadoras de la gestión de
unos recures transferidos y administrados desde los Ayuntamientos. En este marco que propongo, la esencia de la actua
ción política de los gobiernos autónomos·· consiste, por lo tan
to, en impulsar, incentivar, estimular la innovación y proponer objetivos cualitativos.
No quiero dejar de lado el marco legal en que se sitúan
estas reflexiones. Todavía es~e.mos, como es archisabido, en
un período constituyente. Vaya por · delante que mi deseo y mi
convicción es la de que este período desde terminar ~·
No cabe esperar ya mucho más de un esfuerzo legislativo
constit.urente y quizás sea mejor a las alturas de 1985 concebir
el trabajo de nuestras cámaras ·como algo más pegado a la reali
dad de gobierno cotidiana y por tanto más dado a las adaptacio
nes legales del marco existente que a la creación de nuevos -marcos.
Les voy a dar un ejemplo de lo que hay que evitar. La ley
de Presupuestos Generales del Estado para 1985 contiene un error,
que hay que subsanar urgentemente, que puede costar a los municipios de la Corporación Metropolitana de Barcelona una merma en sus ingresos de alrededor de 600 millones de pesetas. En efecto, la ley establece que, a efectos de cálculo de la Contri
bución Territorial Urbana, se tomará como base las valoraciones
vigentes el 31-12-84. Esto quiere decir que los ayuntamientos
que habían actualizado sus catastros y establecido unas valoraciones cuya vigencia empezó el 1-1-85 se encontrarán con que las previsiones de ingresos de sus presupuestos no podrán cumplirse. Y no porque los ayuntamientos hayan obrado irresponsa-

�12.
blemente. No. Se habían revisado los catastros. Se habían
obtenido unas valoraciones que aumentaban substancialmente las vigentes, se había acordado la vigencia del nuevo catastro en 1985, y se había calculado la recaudación en concepto
de CTU de acuerdo con el mismo.
A estos casos me refiero, cuando hablo de legislar con vistas a la realidad cotidiana.
Es obvio, sin embargo, que están pendientes todavía leyes básicas y entre ellas de forma destacada la Ley de Bases
de Régimen local.
La Ley de Bases es la menos mala de las Leyes posibles
en este terreno.
Les daré algunos ejemplos del porqué de es
te criterio nada halagüeño y bien moderado en torno a esta =
cuesti6n.
(art. 59 bis, RF, Carta, participación ••. )
Quizás nos falte audacia en el reconocimiento del plura
lismo y la libertad local y nos sobre, a veces, en el recono
cimiento de los beneficios económicos de la competencia entre
individuos.
Porque esos beneficios derivados de la competencia existen aunquee;to sea nuevo para muchos socialistas. Pero son beneficios que, en principio, no garantizan nada completame~
te y, sobre todo, son beneficios no muy distintos de los que
cabe esperar de la multiplicidad de poderes locales no concurrentes pero si contiguos.
La comparación de los artículos 5 i 20.2 de la Ley de Ba
ses de Régimen Local ilustra esta falta de audacia• Efectiva
mente, el art. 5, regulador de las fuentes normativas del ré=
gimen local no prevé la posibilidad de que los Municipios, cuando menos los que por su número de habitantes lo requiriesen, se autoregulen mediante la correspondiente Carta municipal, aprobada con rango de Ley.
Esta carencia es, quizás, la fundamental ya que con su
aceptación podrían obviarse muchas de las demás limitaciones
que contiene la Ley de Bases.
El mismo art. 5, al referirse al regimen organizativo señala que se regirán por la Ley de Bases, luego por las de
las Comunidades Autónomas y en tercer lugar por el Reglamento
orgánico propio de cada entidad.
En cambio, el art. 20.2. establece que las Leyes de las
Comunidades Autónomas podrán establecer una organización municipal complementaria, que regirá en cada Municipio en todo
aquello, en que su Reglamento orgánico no disponga lo contrario.
Es evidente la contradicción entre ambos preceptos. Sería de desear que en el art. 5 por su carácter más general se
estableciera la jerarquía en la forma que lo hace el art. 20.2.
En todo caso, con la previsión de órganos que hace la Ley
de Bases en el art. 20.1. sería suficiente, sin ~stablecer la
posibilidad de que las Comunidades Autónomas pudiesen legislar
sobre la materia, _ya que cualquier intervención ampliando lo

�13.

establecido en la Ley de Bases significará siempre el limitar la
capacidad autorganizativa municipal.
Más aún, el art. 5, en su apartado E) establece que en cuan
to a las Haciendas locales se regirán por la legislación estatal~
en segundo lugar por las Leyes de las Comunidades Autónomas y en
tercer lugar por las Orde~anzas fiscales de la propia entidad local.
Por su parte, el art. 105 repite~que las entidades locales
tendrán autonomía para establecer y exigir tributos de acuerdo con la legislación estatal y la legislación autonómica.
No se vé la razón por la que las Comunidades Autónomas puedan legislar sobre Haciendas locales cuando el art. 132.2 de la
Constitución sitúa al mismo nivel a dichas Comunidades y a las
Corporaciones locales al establecer que "Las Comunidades Autónomas y las Corporaciones locales podrán establecer y exigir tribu
tos, de acuerdo con la Constitución y las Leyes; y estas "Leyes"
son las estatales ya que el propio art. 133, en su apartado 1,
establece que "la potestad originaria para establecer tributos
corresponde exclusivamente al Estado, mediante Ley".
Esta "Ley" es el único techo constitucional que tienen los
Municipios para establecer y exigir tributos y no cabe, por tanto, interponer otro filtro legal autonómico.
PROBLEMAS NO RESUELTOS
No puedo dej~r de referirme a una serie de problemas pendientes que en los seis años de administración local democrática no se han podido resolver todavía o que han aparecido como
nuevos durante el mismo período. Se trata del problema de la
drogadicción y de sus concomitancias en el campo de la seguridad y la administración de justicia e, indirectamente, la sanidad, así como otros relativos al comportamiento civil en una fase de transición.
En relación a las drogas, los últimos 5 años han visto crecer unos fenómenos muy parecidos a los que ya conocen otros
países, especialmente los EE.UU. desde hace quince o veinte años. Me refiero tanto a la extensión de su consumo, como a sus repercusiones sociales, sobre todo en el terreno de la seguridad ciudadana y la criminalidad, como a los debates que genera.
Es previsible que debamos convivir durante muchos años
con las drogas y más concretamente con la heroína. Y que lo ha·
gamos en medio de un debate intenso e importante,entre quienes
ven en la ilegalidad de la droga la causa de los males y quiénes piensan que sólo la actuación represora puede poner fin a
la drogadicción.
No existe una forma única y definitiva de tratamiento de
los heroinómanos a largo plazo. La discusión entre profesionales gira sobre todo en torno a las medidas de reinserción y de
prevención. Pero lo que está claro es que hemos de afrontar,
como mínimo, los aspectos sanitarios de la drogadicción. Estamos obligados a atender al toxicómano que busca ayuda. Todas -

�14.
las medidas que se adopten deben ser evaluadas por los equipos
que las lleven a cabo y por la Administración.
Hoy puede haber entre 5.000 y 12.000 heroinómanos en mi
ciudad. Cincuenta mil en España. Tengan en cuenta que un gra
mo cuesta 20.000 pesetas y surgirá la cifra de mil millones -diarios de volumen de negocio.
Pero en este túnel empieza a verse la luz. La experiencia de los EE.UU. nos enseña que · la -toxicomanía es una enfermedad que se cura con la edad. No hay heroinómanos de 50 años.
:Está claro que algunos se quedan en el camino, que mueren antes de llegar a esa edad. Pero lo que parece claro es que la
incidencia de la adicción es menor cuanto mayor es el grado de
madurez y adaptación social del individuo.
¿Dónde puede hallarse una solución al problema? En mi opinión, la salida pasa por · los siguientes elementos: actuación
coordinada de los distintos niveles de gobierno y, desde luego,
de los diversos departamentos; acotar la entrada; reinserción;
prestación de un servicio de urgencias; y presencia de un protagonista, un nivel de gobierno gestor o un comisario.
Probablemente, la gestión de los ~rvicios sanitarios es
el "test'' más importante para esclarecer como será el reparto
de funciones entre las Administraciones públicas.
Los servicios sanitarios representan una parte importan
te del PIB y del gasto anual de las Administraciones Públicas.
Son, sin duda, la columna vertebral de los servicios personales transferidos a las Comunidades Autónomas.
En esta clase de situaciones es donde tenemos la oportunidad de establecer una distribución clara de funciones entre
las Comunidades Autónomas y los Ayuntamientos. La gestión por
parte de la Administración local, también aquí es garantía de
eficacia e innovación.
Se ha dicho de los servicios sanitarios gestionados por
la Administración local que nos conducirían a hipotecas políticas expansionistas y despilfarradoras.
Nada más lejos de la realidad ya observada. Cuando la
Administración local ha intervenido en este terreno lo ha hecho atendiendo necesidades que las ·Administraciones excesivamente burocráticas y poco participativas habían ignorado, como Planificación Familiar, Salud Mental, etc.
No solamente en estos casos sino también cuando se gestionan instituciones complejas como hospitales, también la Ad
ministración local ha mostrado tener la fuerza política y elconocimiento profesional para hacerlo de la forma más ef icien
te. Ya he dicho antes que el coste de cama/dia en los hospi~
tales municipales es menor que el de los de INSALUD.
La propuesta de un Consorcio de Hospitales Públicos en
Barcelona, con la presencia de la Administración Autonómica
en su órgano de Gobierno, es la plasmación de la voluntad del Ayuntamiento de Barcelona de asumir la gestión de la sanidad en el ámbito del municipio.

�15.

La inclusión en la Ley General de Sanidad de la delegacion de gestión a los Ayuntamientos de las Grandes Capitales
sería la asunción del reto por parte de la Administración Cen
tral y Autonómica.
En cuanto a la actuación de los Ayuntamientos ante el problema del paro, hay que ser sinceros. Sólo acabamos de empezar.
En Barcelona hay 270.000 jóvenes entre 14 y 24 años.
Entre los 16 y 24 años el 42% está en paro.
Tenemos una tasa de no escolarizados del 11%. El fracaso escolar, entendido como alumnos que repiten cursos, no como
abandono de estudios, es del 50% en EGB, 55% en BUP y 75% en
FP. Estas cifras nos dan una idea de la magnitud del problema,
tal como está ahora y como puede agravarse.
Sin embargo, creo que hay en nuestras ciudades, en nuestros pueblos, elementos que nos permiten afrontarlo con optimismo.
Este verano, durante la Fiesta Mayor de la Taixonera, barrio relativarner.te marginado de Barcelona, me dí cuenta de
que teníamos los elementos de un problema y los elementos de
su, s6lución.
Los jóvenes del barrio están en su mayoría parados y el
barrio tiene muchas cosas que arreglar. Pero tiene más, tiene un sastre que es presidente de la Asociación de Vecinos y
que e~~capaz de organizar los actos y las fiestas en las que
esos JOVenes participan, es decir, que es capaz de llegar a
ellos. Y aún hay más, en la parroquia, más o menos destartalada por las sucesivas agresiones a sus cristales, un profesor de música da clases, primero a unos niños y luego a sus
padres.
He aquí la materia prima de un problema gue debería ser
soluble: o somos capaces de convertir este puzzle en algo relativamente ordenado en que los recursos existentes tenganque ver con la solución del probl9ma, sin infri::;i= las leyes gene
rales de la economía y la sociedad, o bien se=á muy difícil -convencer a estos individuos y, en segundo l~;a.:::-, a ~is concejales y a mi mismo de que esas leyes sirven ~=-=a algo.
El Ayuntamiento de Barcelona se ha pl~~=ado la creación
de un dispositivo mínimo de actuación en el ==.::.po de lo que se
llama, en terminología de la OCDE, las inici~~ivas locales de
creación de empleo (ILCE) .
Con esto hemos variado una oosición ce =8r.do. Hasta aho
ra no admitíamos con resoecto al paro otra responsabilidad que
la de ayudar a paliar sus efectos. Nunca participamos en el combate de sus causas. Y la verdad es que seguiremos siendo contribuyentes muy marginales en ese combate.
Pero admitamos desde ahora que se nos hace difícil decla
rarnos totalmente irresponsables en esta cuest~ón. Por una ra=
zón. La duración de la crisis es mayor de lo que hadie había
previsto. Y esta mayor duración tiene efectos cualitativos.
La posibilidades de reinsercion laboral de una oersona a medida que se alarga la duración de su desempleo, aecrecen en proc~esi5n

aec~§t~i~3.

�l 6•

Los problemas de disciplina en la circulación, para citar .otro problema mal resuelto, son reflejo de una cierta cruie
bra del principio de autoridad. Estarnos viviendo una crisis
de las profesiones que implican autoridad. A consecuencia de
esto existe una impunidad infractora que hay que resolver para
mejorar, por ejemplo, el tráfico de las ciudades.

=

La población de Madrid ha perdido sesenta mil habitantes
entre los dos últimos censos.
La de Barcelona ha permanecido
estancada. Sin embargo, en el mismo período el número de coches ha aumentado en un treinta por ciente.
Obviamente, la anchura de las calles no se ha modificado.
Si pusiéramos en fila india los coches que se matriculan
cada mes en Barcelona llegarían desde la Avenida del Tibidabo al Paseo de Colón, o si lo prefieren, desde Ato=ha a la Plaza de Castilla.
En este campo tenernos que actuar sin esperar ninguna nueva Constitución. Bastaría una elevación del código de cir
culación al nivel normativo adecuado y una sabia utilizacióndel mismo en tanto los ministerios de Interior y Justicia se
ponen de acuerdo sobre si es posible judicializar el cobro de
las multas, discusión de aran calado cívico. También aquí estoy en . la línea del Presidente del Gobierno, cuando reclama menos leyes y más actos.
Desde luego, entre los actos necesarios figura la construcción de apa=camientos y una mayor imaginación en · las medidas del tráfico central.
¿Nos atreveremos?
Quizás u~ aumento de las multas por aparcamiento incentivará el uso ce aparcamientos de pago y hará rentable su cons
trucción.
En el ca~po de la seguridad ciudada~a, seguimos fracasando todavía. Pero estarnos · cerca de saber corno hemos de salir
de la actual si~uación.
Hace más ce un año, antes del cierre de tiendas, creé una
Comisión, con el ex-Alcalde Socías al frente, y le dí, un plazo
de doce meses para saber las causas, las características y las
salidas posibles del problema.
Lo primero que hicimos fué una encuesta.
Los resultados
fueron aterradores: 19,6% de victimación. Luego siguieron los
análisis y las primeras medidas provisionales que han sido muy
i~portantes por su carácter innovador en el terreno de la cooperación entre cuerpos de seguridad. Hoy el clima es mejor, incluso mucho mejor, pero puede empeorar mañana.
(Fatalismo: el
relojero y el farmacéutico).
Tengo la seguridad de que antes de dos meses oodremos adoo
tar algunas grandes decisiones, claras y operativas.
El problema de la financiación de los transportes públicos
requiere también la perspectiva de las soluciones específicas.
En el caso de Barcelona, como en el de ~ladrid, la singularidad
radica en el carácter metropolitano de los servicios prestados

�17.

y·en los déficits que se derivan de la gran complejidad de los
modernos sistemas de transporte urbano.
La fórmula de financiación de los transportes públicos debe recoger el hecho de que las áreas metropolitanas constituyen
unas concentr..acdones de servicios de al ta rentabilidad para el
conjunto de todo el estado y que, en consecuencia, los costes
generales deben ser asumidos por el conjunto de las administraciones públicas.
Todos los problemas a los que me acabo de referir requieren unas soluciones específicas. Pero en el caso concreto de
Barcelona, las soluciones pasan igualmente por la constatación
de la capitalidad que Barcelona ejerce de hecho, en diversos terrenos y que tiene voluntad de consolidar.
Quiero añadir que el reconocimiento que el Alcalde de Barcelona propone no se circunscribe a la esfera de unos derechos
económicos. Barcelona propone un reconocimiento político de su
capitalidad.
MADRID Y BARCELONA
En este mismo marco me siento obligado a subrayar la actua
lidad de los valores ciudadanos que con frecuencia se han vistoperjudicados por la presencia de una capitalidad política.
Como Alcalde de Barcelona he glosado con frecuencia esta
contraposición entre el debate propio de las ciudades y el inevitable grado de uniformidad que provocan las capitales y lo he
hecho, precisamente, para advertir sobre el proceso de capitalización de Barcelona generado · por la autonomía.
Pues bien, el Alcalde de Barcelona cree que es muy positivo para el país en general y para Madrid en particular, la gradual consolidación de un Madrid local, de un Madrid autonómico,
de una ciudad viva en suma, frente al Madrid oficial y capitalino.
He vivido personalmente la aparición de poderés ; locales en
París y Washington. Se trata de un fenómeno que fué visto con algunas reticencias pero que se ha impuesto con gran naturalidad.
La realidad se ha impuesto.
Es importante que exista un equilibrio entre el rol de capi
talidad y el más genérico y hasta cierto punto opuesto de ciudad.
Y ahí está, quizás, la diferencia que todavía se aprecia entre el caso español y la posición que en sus respectivos países ocupan Washington o Bonn, por citar sólo dos ejemplos relativamente
distantes. Ni Washington ni Bonn pretenden ser al mismo tiempo
la capital y la primera ciudad.
Está claro que la situación no es aquí la misma. La realidad de Madrid es también un dato que se impone. Pero tengamos al menos el sentido común de reconocer que la Ley no agota
la realidad.
Sería más mbio y más prudente aceptar la idea de
un cierto dualismo fáctico.
Quiero subrayar, por otra parte, el carácter de

B~rcelona

�18.
como banco de pruebas. La derecha catalana y la española no han
vencido nunca en Barcelona en una contienda electoral que no fuera limitada estrictamente al Gobierno de Cataluña. Su política
española no ha obtenido aún una aprobación mayoritaria ni en Ba~
celona ni en Cataluña. Las elecciones Generales del 82 fueron
un intento. Las Municipales del 83 otro.
Ahora, la derecha catalana ha visto que tiene que jugar sus cartas españolas boca arriba, confesar sus afinidades españolas para ganar en Cataluña. Y la derecha española reconoce que tiene que prescindir de su hist6rica aversi6n a entenderse
políticamente con los hombres de negocios catalanes. Políticamente, porque económicamente, siempre se entendieron. Todo esto, seguramente, no es malo. Puede que complique las cosas.
Pero no más de lo complicadas que realmente son en si mismas.
En este contexto quiero proponerles una reflexión. Una
medida de prudencia política sería, quizás, no abusar excesivamente del término nación ni al referirse al gobierno de España ni al referirse a Cataluña.
Es mejor emplear el específico España, sin complejos, y
el específico Cataluña, que el genérico nación. La ambigüedad
calculada de la Constitución exige ciertos sacrificios de todos
en este sentido.
Sin duda, un gobierno que no haga uso frecuente del adjetivo nacional renuncia a un resorte ·importante o, más que impoE
tante, conforiable. Y debo decir que en este sentido el Presidente del Gobierno de Cataluña, suele, últimamente, cuidar su vocabulario. Más quizás que algunos miembros del Gobierno Espa
ñol y que los medios de comunicación que, aquí, gustan de lla-marse "nacionales" y que en Barcelona llamamos "españoles".
Pero nadie puede hacerse ilusiones, afortunadamente, sobre el poder de convocatoria de las palabras. Un cierto escepticismo verbal no ha de tener grandes costes.
Y si no, reparen Vds. en el enorme prestigio adquirido por
el Alcalde de Madrid, entre otros merecimientos, mediante una sa
bia polisemia, y un saber estar al tanto de los cambios de lengua
je, rechazando toda machaconería y simplismo.
Por último, les voy a decir como Alcalde de Barcelona que
recojo la esperanza de la generación de nuestros mayores cuando
dirigién:lcsea España la llamaban a despertar de un letargo secular. Y llamaban desde una periferia que se creía inc0mprendida.
Estoy conve.n cido de que hoy se han puesto las bases objeti
vas para que esa comprension que a veces es un asunto mucho me-nos épico de lo que suele creerse, sea posible.
Sin embargo, hace falta todavía un esfuerzo grande en el
camino de la confianza para conseguir que sean realidad los sue
ños de nuestros abuelos e infundados sus temores.
En resumen, el modelo de gestión posible en España, que debería comenzar a aplicarse hoy para estar rodado en 1990, debería
tener en cuenta los siguientes criterios y propuestas.
(1) Legal o prácticamente las competencias del Estado y las

�19.

autonomías (sector nacional) deberían ser taxativas, es decir,
con númerus clausus. Lªs locales residuales.
La Constitución lo permite.
En ello hay un riesgo para los dos sectores "nacionales".
Que lo asuman.
Si no lo hacen perderán legitimidad sus protestas de no
intervencionismo y autogobierne.
(2) Casi ningún problema puede solucionarse desde un solo
nivel de gobierno.
La atribución de competencias que hacen la Constitución
y las Leyes básicas es sólo una convención simplificadora, útil
y basta. Y a fé que bastante laxa, afortunadamente.
Debe defenderse la complejidad, como hacía Ralph Deahrendorf hace cuatro días en un periódico de esta ciudad, pero no,
como él cree, atribuyendo pendularmente las competencias arriba
y abajo, antes arriba, luego a la escala local y ahora de nuevo
arriba, a escala europea.
No. En nuestra lucha contra la droga vamos a apoyarnos
en el organismo especializado de la ONU, con sede en Viena y vamos a pedir a Barrionuevo más apoyo y a Ledesma más medios pa
ra el fiscal Villarejo y al conseller de Sanidad, Laporte, ayuda en la reinserción. Pero nosotros sufrimos el problema y
estamos por tanto cualificados para un cierto sector de la solución. Para un cierto protagonismo emprendedor o gestor.
La demanda manda, o debe mandar.
(3)
No hay, realmente, competencias exclusivas, ni siquie~
ra plenas. Todas son compartidas. O casi todas. Lo importante
es identificar al responsable o los responsables del proyecto,
de cada proyecto.
El sector público, para el ciudadano, es un conjunto de
personas y medios al servicio de unos determinados programas.
Para el político y el funcionario es a menudo un amasijo
de dificultades y competencias, de recursos o carencias. Grave
error.
Identifiquemos el problema, señalemos los responsables de
su solución y pongamos desde todos los niveles de gobierno los
medios a disposición de los responsables.
Esta es la fórmula.
(4)
El sector local tiene que llegar en cinco, seis o siete años hasta el 25% del sector público sin seguridad social. Ca
si exactamente lo mismo ocurre con el nivel autonómico, que de to
dos modos crecerá todavía un poco por transferencia de nuevos ser
vicios.
Esto significa que en ese plazo, u otro más largo, el Sector Público deberá absorber dos veces el actual déficit, es decir,
cerca de un 10% de la Renta Nacional.
Por absorber entiendo reducir pérdidas tanto como poner re-

�20.

cursos a disposición de niveles que no los tenían.
¿Quieren que les diga la verdad? Esto va a ser muy difícil si no se dan dos condiciones: (1) un crecimiento significativo de la Renta Nacional, por el que yo apuesto sin muchas dudas
( 2) una disposición, en ;·todos los niveles, a deselectorali
zar en cierta medida los temas fiscales.
Todo lo demás son palabras al viento.
(5)
Si todos estos puntos no obtienen traducción legal no debemos inquietarnos.
Los objetivos aquí descritos pueden perseguirse también sin leyes que los consagren.
Es más: estoy convencido de que se irán imponiendo.
La diferencia está en el grado de coherencia y confort
en el desarrollo del proceso político.
Y también el timing.
(6)
Autocontención en el trato con el ciudadano. A to
dos los políticos, a todos los niveles, nos gusta lo que los franceses llaman el bain de foules, el baño de multitudes.
Y a veces es bueno para la salud del colectivo.
la del político.

Y para

Pero no deberíamos tratar de acceder directamente al ciudadano por encima, puenteando, a los poderes elegidos de nivel
más bajo.
Me refiero al contacto político-administrativo. El AES
no debería poder subvencionar directamente a los Boy-Scouts de
Cataluña y si lo hace, el Presidente del Gobierno de Cataluña
tiene todo el derecho a molestarse.
Sólo el protagonismo del Estado central en la política
anti-ciclica (contra el paro) justificaría tal procedimiento,
con el fin de acumular en el menor tiempo posible el máximo po
sible de proyectos viables y eficaces en la creación de empleo.
Y aún.
Del mismo modo el Gobierno de Cataluña no debería en modo alguno crear Oficinas de Bienestar Social en los barrios de
las ciudades industriales con el fin de explicar lo que es la
Generalitat.
Si lo hace los Alcaldes de Catalüí.\a,tienen todo el derecho
a molestarse.
Sólo la probada incapacidad de los Ayuntamientos para explicarles a sus ciudadanos lo,;rgue es el aut09'obierno jú.stif icaría tal procedimiento. Y aún.
Déjenme que les diga ahora algo que ya se temían. el AES
no ha subvencionado a los Boy-Scouts de Cataluña y el Gobierno
de Cataluña sí ha creado Oficinas de Bienestar Social en los barrios.

�21.

Pero la advertencia vale para todos, incluidos los grandes Alcaldes.
Es un código de comportamiento que se nos debería exigir.
(7) Autocontención también, sin embargo, en el derecho a
la susceptibilidad.
Debería ser normal que un ministro asistiera a la ópera
en el Liceo sin tener que pasar por la taquilla del Presidente
de la Generalitat, el Delegado del Gobierno y el Alcalde.
Esto ya comienza a ocurrir.
prevenciones y cautelas .

Pero todavía hay demasiadas

Yo me he tenido que quejar · a veces de algunas actuaciones
simétricas. La esposa de alguna alta autoridad, supongamos, se
ha dirigido al Orfeón de un pueblo sin avisar al Alcalde. Y yo
me he quejado porque el Alcalde me lo ha pedido -y quizás porque en aquel caso hubo infracción de un principio distinto al
de la cortesía.
Pero me he quejado sin convicción.
Los Municipios no tienen fronteras. Ahí reside su fuerza.
No deberían pues añorar las aduanas (els burots)
(8)
Hay que ir más allá: propongo formalmente que Barcelona sea sede de instituciones de ámbito estatal. También he
hecho la oferta, bien recibida por - el comisario Cheysson, de
la CEE, de albergar alguna gran institución europea.
Pero esto es distinto.
Se trata de que algunas, varias,
bastantes si es posible, instituciones estatales o no, de ámbito español en todo caso,fijen su sede en Barcelona.
La Constitución no lo impide. Y los costes, seamos sinceros, tampoco. El Presidente del Gobierno, al que le he comen
tado en alguna ocasión mi deseo de formular esta oferta la ve
favorablemente.
Lógicamente las instituciones que podrían tener sede en
Barcelona son aquellas más relacionadas o con mayor polarización en torno a personas y actividades que son importantes en
nuestra ciudad: en deporte, 15 de los 50 presidentes de Federaciones españolas son catalanes; en ópera; la Constitución no
obliga a nada: quizás el Liceo podría ser oficialmente lo que
es de hecho la Opera de España, como la Scala de Milán es la
gran Opera de Italia; en comercio exterior y relación con Europa; en industria editorial y Ferias Internacionales ... porqué no establecer el centro donde ya está la actividad o gran
parte de ella?
El puente aéreo perdería algunos clientes y ganaría otros.
Por cierto que si el puente aéreo fuese empresa aparte y quisiera administrarse desde donde reside la demanda tendría que establecerse en Barcelona: 50% de sus usuarios salen d e y vuelven a
Barcelona, 25% de Madrid y 25% de otras provincias.
(9)
Barcelona ofrece a Cataluña y España un gran proyecto,
bueno para todos: el de organizar los Juegos Olímpicos de 1992.

�22.

También aquí es importante ver que el proyecto necesita
de la colaboración de todos los niveles de gobierno y un sabio
reparto de protagonismos, que sin embargo no puede traducirse
en una multiplicación de Comités compensatorios. No se trata
de eso.
Si Cataluña y España entera confían plenamente en Barcelona para este objetivo, yo les garantizo que Barcelona devolverá con creces esta confianza.
No han de pasar muchos días antes de que estas palabras
tengan una traducción práctica.
Escuchen: Todos estos criterios · y propuestas no son el
fruto de, simplemente, la buena voluntad/ o de una cierta imaginación; ni siquiera de las necesidades de un Alcalde que defiende los intereses de su ciudad.

NO.
Son el fruto de seis años de práctica política local; el
fruto de una apasionada lectura, desde Barcelona, del proyecto
de construcción de una Cataluña autónoma y una España por fin
moderna; son expresión del deseo, que creo interpretar, de una
generación de barceloneses que quieren ser fieles a la ambición
de sus mayores, la -que se formuló con enorme fuerza en el cambio de siglo, y fieles también a la tenacidad de sus padres,
que en los años menos exhuberantes de la crisis mundial, la gue
rra y la dictadura, supieron guardar y transmitir el mensaje -oculto de aquella amb±ción con nueva sabiduría, con una modestia que fué necesaria y con una eficacia que hoy me permite re
petir con esperanza, con confianza, pero también con exigencia,
cargado de décadas de razón, aquellas palabras de 1898:
España, España -despierta,
arranca las lágrimas de madre,
sálvate de tanto mal
que el lloro te vuelva fecunda, alegre
y viva.
Espanya, Espanya -retorna en tu
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh salva't -de tant de mal
que el plo et torni feconda, alegre i
viva.

18 de febrero de 1985.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14925">
                <text>3879</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14926">
                <text>Un modelo de gestión para el Estado / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14928">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14929">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14930">
                <text>Promoció de l'esport. Hospitals municipals. Serveis Sanitaris. Droga, drogodependència i violència.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14931">
                <text>Club Siglo XXI (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14933">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22198">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24593">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24594">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24595">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24596">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24597">
                <text>Sanitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24598">
                <text>Ocupació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24599">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24600">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24601">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24602">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28237">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40586">
                <text>1985-02-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43211">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14935">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="974" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="512">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/974/19850303d_00059.pdf</src>
        <authentication>77e02a2bdf0232fa6bf72d1d884b1a26</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42186">
                    <text>;ca

-

^^

^\

^^^

^

Avui és un dia important per a la nostra ciutat.
La constitució de la Confederació de Comerç de Catalunya,
suposa la consolidació d'un sentiment, i una necessitat que ha forjat la unió de tots els comerciants de Catalunya.
Difícilment pot analitzar-se la història de la nostra ciutat i la de Catalunya si no es té en compte el paper dut a terme pels gremis en el decurs de la seva història. Sense els gremis no és possible comprendre la vida
de Barcelona. L'arbre dels gremis que podem veure en el Museu d'Història de la Ciutat dóna sentit i conforma la -idea del paper preponderant que ha tingut el comerç, no només en la vida econòmica de la nostra ciutat, sinó en la
seva vida pública. La participació gremial en el Consell
de Cent va suposar la incorporació plena d'aquella capacitat imaginativa -que va crear riquesa en les nostres places i en els nostres carrers-, en el Govern de la Ciutat.
ts innecessari insistir en quelcom conegut de -tots, però sí que és important recordar, en moments singulars com ho és aquest, que la Casa de la Ciutat i el desen
volupament de Barcelona, de la seva història i dels seus costums, ha anat inexorablement unit a la vida gremial i comercial.
Però, si la història, el nostre passat, ha de ser
en el nostre present, el nostre present ha de consolidar el
nostre futur i, avui i aquí, es posa en evidència una cosa
desitjada per tots aquells que hem fet possible que la demo
cràcia en el nostre país sigui una realitat. La democràcia
necessita no només la voluntat d'uns homes, sinó també la configuració progressiva d'un teixit social arrelat a les nostres Institucions, als nostres costums i a les nostres tradicions. El teixit social, amb organitzacions fortes com

�2)

la que avui es constitueix, és una peça clau per tal que el
sistema de relacions jurídiques en què es vertebra l'Estat
en els seus diversos àmbits d'organització sigui una garantia per a la vida democràtica del País; una consagració pro
gressiva de les nostres llibertats i dels nostres drets, que
han tingut la seva millor expressió en la lluita de tot un poble per aconseguir l'autogovern i recobrar les Institucions
que varen fer gran Catalunya en els seus millors moments històrics.
Es per això que deia que el nostre present ha d'anar
configurant una realitat política per al nostre futur, assentada en bases sòlides que han de venir de la mà de persones,
de col.lectius, que s'integrin organitzativament en la vida
dels nostres pobles i de les nostres ciutats. Vet aquí doncs,
la meva felicitació com a Alcalde de la Ciutat per aquesta -

iniciativa, i els meus millors desigs.
Cal reconèixer que el món del Comerç, el dels seus
gremis, el de les Associacions de Botiguers, han fet una con
tribució fiscal important per al nostre País en moments difí
cils per a tots, i que han sabut estar a l'hora de les exigències i potser, de vegades, sense massa comprensió per part
de tots. En aquest sentit, vull assenyalar que, des de la -Casa de la Ciutat, estarem molt atents a les preocupacions que
suggereixin els vostres representants per tal que les accions
públiques tinguin l'equilibri adient i que no recaiguin neces
sàriament de manera inadequada sobre aquells quecontribueixen
a crear riquesa i que fan un servei a la nostra comunitat.
El Govern de la Ciutat és sensible a l'esforç que
s'ha fet i, en aquest sentit, els demanaria una major compren
sió i un major esforç, si és possible, per contribuir a crear
un estat d'il.lusió; per tal de recuperar, en tota la seva -dimensió, els desigs de fer ciutat, de crear riquesa i de bus
car fórmules que permetin la incorporació progressiva de la nostra joventut a llocs de treball que, sens dubte, el món del

�3)

comerç està en disposició d'anar creant. No es tracta de grans planificacions, es tracta, a vegades, de fer coses me
nudes que poden semblar insignificants, però que com la his
tòria ens ha demostrat, ens han permès realitats que tenen
un pes específic i una projecció política que va més enllà
dels nostres límits territorials.
Els gremis varen tenir un paper important en el món de la feina. En la recerca d'iniciatives que eixamplin,
en aquest camp, els horitzons de la nostra joventut, la Casa
de la Ciutat pren un compromís ferm de donar-los tot el seu
suport.
Suport que no es fonamenta en unes simples espectatives, sinó que, en temes que han tingut una incidència especial en la vida de la ciutat, hem mantingut un oferiment
de col.laboració que s'ha concretat en el temps, per tal de
pal.liar els efectes negatius que

Vs I/derivavencom

es el cas

de la inseguretat. El President del Consell de Gremis de Barcelona és testimoni d'aquesta voluntat del Govern de la
ciutat, donat que ha participat activament amb els seus -col.laboradors en la confecció d'un programa de recomanacions que constitueixen una aportació important per tal que
el dret que tenen tots els ciutadans de guadir de seguretat
en els nostres carrers i en les nostres places, ï_ fins i tot
en els espais més recollits, pugui ser progressivament una
realitat i, en aquesta línea, mantenim'.:el nostre compromís
i demanem també que continuï aquesta col.laboració.
Al començament feia referència a la importància
que té per a Barcelona i per a la Casa de la Ciutat aquest
acte constituent, i em vénen a la memòria els noms dels -carrers del barri vell i del rabal que expressen la vida dels diversos gremis i de les activitats comercials de la
nostra ciutat; d'aquí doncs, que unit el record i la histò
ria al paper que tots junts hem de jugar en l'esdevenidor,

�4)

com a Alcalde de la Ciutat, pensi que seria interessant que
la Confederació del Comerç de Catalunya tingués la seva seu
al cor de la ciutat, vella expressió en tants aspectes de la
vida cultural, económica i política. Per aixó, consti el -meu oferiment en aquest acte per tal de trobar la solució -més adient per a aquesta qüestió que, sens dubte, crec que serà acollida favorablement per la Confederació. A la vegada, això seria un motiu per establir una nova col.laboració
entre la Casa de la Ciutat i la Confederació.
Per últim, voldria expressar-los els meus millors
desigs que la Confederació assumeixi, amb l'empenta que avui
els ha dut aquí, un paper important en la nostra vida col.lec

tiva.
^
t
&amp; ►,,.a v^ ^^ /"^ CQ,^^^ 1,^ c^ ('
C1W '

/N

11,)~44,1
l

177 /¿.4 Lb(~-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14936">
                <text>3880</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14937">
                <text>Assemblea constituent de la Confederació de Cambres de Comerç de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14938">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14939">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14940">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14941">
                <text>Palau de Congressos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14943">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22199">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24588">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24589">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24590">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24591">
                <text>Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24592">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40587">
                <text>1985-03-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43212">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14945">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
