<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=43&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-11-09T15:32:06+01:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>43</pageNumber>
      <perPage>50</perPage>
      <totalResults>5190</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="640" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="187">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/640/CAU_PoliticaInversionesAyuntamiento_1976.pdf</src>
        <authentication>a6cb807b6d522acfbb205b0c7e830745</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41913">
                    <text>�GONSTRUCCION mRQUlTECTURA URBANISMO

Unaalternativa
democrdtlka
para Baroelona

Director Josep Miquei Abad
Conrejo de direccibn Josep Mas Salo
Eduard Poos Matas Jaume Raseil Colomina
Josep Viia Codins aiiarejadores
Coordinador en funciones

Rafael Pradas

Secretaria, Redaccibn Montserrat Aiemany
Consejo de Redacción Rafaei Piadas.
Joaquim Sempere. Carles Teixidor
Secciones: lArquitecura: Orioi Sohigas
Construcción: Meice Saia Urbanismo: Carles
Teixidor Barrios: Rafaei Piadas Laboral:
Rafaei Senra Internacional: Manuel J.
Campo C ~ l t u r ay vida cotidiana: Joequim
Sempere Profesioliales: Joan Gay Cine:
Joan E. Lahosa Teatro: Jaume Meiendres
S u ~ ~ r i p c i o n eJOSe
s
Luis Rojo
Publicidad Miguel Muniii Exclusivas de
Publicidad Balmes 191 2.- 3.i y 4.0
Barceiona-6 Teis. 218 44 45 y 21840 86
Delegación Madrid: Carmen Rendas Merino
Cardenai Siiiceo. 21-23 Madrid-?
Tei. 4154031
SUMARIO

Diseño graiico Albeif Ferrei
Fotogiafia G. Seria. M. Armengol.
J Sot8.a~
Compasición Mecanica Fernández
Fotaiifos Roldan
impresión H. Snivadoi Martiiiei.
AV. J o ~ e~ n t o n i o493 B
~

2
16
~

Reaiiracibn técnica KETRES 1253 36 00)
Redacoión. Disttibucibn y Susciipciones
CAU / Salmes 191 6.0 4.. (228 90 34)
Barcelona-6
S u ~ ~ r i p ~ i o n España
es
11 ano) 800 ptas
Extranjero Ir año1 20 0
Números EueitOs España, 150 ptas.
Extranjero, 3,60$ (envio inciuidol
Los números anteriores a la fecha de venta
o suscripción sufren un recargo del 40 %
LOS trabajoS publicados en este número
por ouestroi Coiaboiadore~son de su
ÚOiCa y estricta responsabilidad

En cumplimiento de lo dispuesto en los
artiCuioS 21 y 24 de la Ley da Prensa
e imprenta. ei Colegio Oficiai de
Aparejadores y Arquitectos T6cnicos
de Cataiuna Pone en conocimiento de los
lectores los siguientes datos:
Junta de Gobierno

/ Presidenta: Jos6 Miguel

Abad Slivestre Secretario: Raiaei Cercós
lbanel Contador: Gustavo Roca Jordi
Tesorero: C a r i o ~PuiggrOs Liueiles
CAU ES UNA PUBLiCAClON DEL
COLEGiO OFiCiAL DE APAREJADORES
Y AROUi'lECTOS TECNiCOS DE CATA1 l i O A

17

~ 18

MAYO/JUNIO

197G

Guía de Anunciantes
Introducción
EL MARCO POLlTlCO

~ Las autonomias
I
~ locales
~ ante ~l a crisis del Estado Central

Rafael ARGULLOL

24

Control y gestión democráticos

29
30
3G

LA ECONOMIA
La Hacienda local en e l marco de una fiscalidad renovada Joan COLOM NAVAL
Politica de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona Pasqual MARAGALL

43
44
48

LA ORDENACION URBANA Y L A VIVIENDA
El urbanismo municipal ¿hacia dónde? Manuel DE SOLA 1 MORALES RUBIO
Lineas básicas para una politica democrática de la vivienda Coliectiu de Vivenda dei CEU
Infraestructura y transporte: hacia la definición de nuevos criterios
Alfons RODRIGUEZ BAYRAGUET

54
63
64
73
77

82

Rafael PRADAS

SERVICIOS COLECTIVOS Y MEDIO DE VIDA
Equipamiento. organización y gasto sanitario en Barcelona Nolasc ACARiN
El sistema escolar Marina SUBiRATS
Patrimonio natural y calidad de vida Josep M . CAMARASA i CASTILLO
Una politica cultural para Barcelona M." José PARDO / Joaquim SEMPERE

/

Carma SANS

87
88

LOS PROTAGONISTAS
Movimiento popular y alternativa urbana Jordi BORJA / Marcal TARRAGO (Centre
d'fstudis d'urbanismel i Carles PRIETO (Vocal d'urbanisnie Federació Associacions
de Veinsl

95

Directorio de Publicidad

99

¿QUE DICEN LOS PARTIDOS POLITICOS?
Unió Democratica de Catalunya. Esquerra Deinocratica de Catalunya. Convergencia Democratica de Catalunya. Partit Socialista de Catalunya (ex Reagrupanientl, Partit Carli de Ca.
talunya (Secretaria1 Congres Constituentl, Partit Socialista d'Alliberament Nacional deis
Paisos Catalans. Partit Saciaiista Unificat de Cataiunya. Partido del Trabaja de España, Or.
ganiración Comunista de España (Bandera Rojal, Consell de Forces Politiques de Catalunya,
A s ~ o c i a c i o n sde VP&lt;'OI
rlr&gt; R l r r e l n n r i

�l. Análisis de cumplimiento de la inversión
programada 1963-74
El análisis de cuinplimiento de la inversión prevista
puede ser muy vaiioso para la programación. Permitirá
estudiar las prioridades reales, compararlas con
las declaradas y corregir desviaciones. Gran parte del
sentido de la programación deriva del hecho de que
este análisis a posteriori sea posible.
Se ha dividido el análisis en dos períodos de seis años
cada uno: el período 1963.68, que comprende los
programas provisionales 1963-64 y 1965168. y el
período 1969-74.

en pesetas corrientes. En pesetas coiistantes (cálculo
posible gracias a la confección de la tabla de
desvaiorización monetaria en Barcelona, sobre la base
del coste de la vida en la ciudad) la inversión total
pasa de 12.000 a 18.000 millones, o de un promedio de
2.000 millones/año a otro de 3.000.
Hay tres años de baja de la inversión (1967. 1969
y 1973). pero así coino en los dos primeros casos
al año siguiente se dio un gran salto adelante. la
inversión de 1974 fue similar todavía a la de 1972.

El comportamiento por sectores de la inversión
muesta la prioridad absoluta de .Vialidad&gt;. (estructuras
El material recogido en este articulo ha sido publicado en
parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano

La inversión total en el primer período fue de
edirado por el Gabinete Tdcnico de Programación IGTPI del
10.000 millones. y en el segundo fue de 22.000 millones, / Ayuntamiento.

�vaies. ;&gt;aviiiitnt~c:on a'canrer a j o . a'iinoiaool nri
d s iurcfei'enc as au,n.:ioas ;&gt;or c k)u!iraniieniu.
un 41-44 ' dc a ii\ers;Gn !oral en e perudo 1969.7.1
Traiaiicicse B3rie oiia de bii :ériii r i iii.i!ic
~
pal
pricr cúiiieiite agotaoo en ciiaiiic a p o s , ~ :daoes
i
de
expansión del casco, tal ~ r i o r i d a dabsoiuta es difícil
de'expiicar. El hecho e ~ ' ~ u
ene los dos últimos años
la proporción de este sector en el total empieza ya,
como es Iógico, a disminuir.
En el período anterior Vialidad no fue todavía el primer
sector de inversión: Transportes, con un 21,7 %, iba
por delante. En cambio en 1969-74 Transportes (en un
período de extensión de ia Red de Metros y renovación
del Transporte de superficie) perdió peso dentro
del total
Estos cambios traducen la preferencia concedida a
la moviiidad privada sobre el transporte público en el
úitimo período.

En cuanto a las causas de incumpiimiento a nivel
giobal. habría que comparar el 79 % calculado con la
serie de arado de cumolimiento calculados en las
~ e m o r i a ; del GTP y que exciuyen recursos
extraordinarios y &lt;&lt;otrosrecursos,,:

1

Relación inversión/previsión f % l

1969
1970
1971
1972
1973
1974

Total sectores

Total sin transporte

74.66
76.57
78.83
81,70
74.67
65.38

85.34
91,19
93,79
84,32
77,19

-

El promedio de cumplimiento (incluyendo transporte]
no es superior al cumplimiento con presupuestos
extraordinarios, al contrario. Cabe decir que no son
éstos la causa primordial de ia desviación global entre
lo previsto y lo realizado.

De todos modos, la evolución más chocante es la de
Urbanismo y Vivienda, cuya inversión baja de año en
año. excepto en 1974, para situarse en ei niismo nivel
que en 1969 en pesetas corrientes, mientras que en
pesetas constantes pasa de 470 miilones en ese año a
300 en 1974. Este cálcuio no tiene en cuenta además
que la inflación de los precios del suelo ha sido
seguramente superior a la media. En definitiva cada
vez se compra menos sueio en términos físicos.
Si es cierto que .no queda suelo vacío por comprar"
y que éste es cada vez más caro, no es lógico en cambio
que se reduzca la partida destinada a adquirir una
mercancía que se encarece. tratándola, en términos
del análisis económico, como un bien inferior sustituible.

2. Un c a s o particular: l a p o l í t i c a d e l suelo

La política de suelo (y vivienda, excepto en 1974)
y la de transportes son los dos casos patoiógicos en
cuanto a bajo cumplimiento de la inversión Rjevista
-42 % en los. dos casos- y en baja respecto de¡
cumplimiento en ei período anterior.

La tabla siguiente memoria GTP 19742,. tabla 10, p. 371
muestra la evoiución de las comriras de sueio v otros
activos, descendiendo desde 1972 en valor absóluto
y desde 1969 en términos relativos:

Característica general del período anterior - (1963-681
es de presentar un grado de dispersión mucho menor
del grado de cumpiimiento, tanto absoluto como
relativo. En este sentido la programación 1969-74 ha
sido menos eficaz,, que ia de 1963-68. Es decir, ia
estructura prevista de la inversión fue más respetada
en el período anterior, aún con un grado de
cumplimiento global (69 % ] más bajo o una restricción
más fuerte en los recursos que se habían previsto.

Evolución inversión realizada. por categorías económicas

En cambio en términos globales el grado de
cumplimiento d.el programa 1969-74 fue inás satisfactorio
(casi 80 % l . En pesetas constantes los resultados ya
no son tan halagüeños: un 64 % de cumplimiento, en
términos de obra y equipos físicos.
Los sectores más dinámicos son Sanidad y Viaiidad.
En el primer caso, la reconstrucción de Hospitales
-que puede verse como forzada sustitución de una
actuación estatal deficiente o como punto de partida
de una asunción local de este servicio- y la inversión
en el nuevo Cementerio. han sobre~asadolas
necesaades que, q ~ : z a s.ncorrectameiite, se iia!&gt;ía
ca cu ado. En el seg-nao c ~ s o(Validad). la :nflaciun
ac estandares de cal aad. a discur o e incliisun eii el
oef c r oe conce2ros de regosicion ) la inerc:a de .n
s e r . c i o potents y b.eri montado jsoure iiiia s IJac ón
en que decae posiblemente su urgencia dentro de
las preferencias comunitarias) explican la gran
desviación al aiza de la participación de este sector
en la inversión total (33 % previsto, 42 % real).
LOS sectores restantes no muestran desviaciones tan
acusadas como los cuatro analizados hasta aquí.

l

I

1

Si comparásemos las adquisiciones de suelo para usos 1
públicos con ias realizaciones de suelo por parte del
sector público (cocheras, estaciones, cuarteles, etc ... i
que entran en el mercado privado de solares)
comprobaríamos probablemente que las primeras son
inferiores y que el suelo de Barcelona se privatiza.

1

1

Año

Terrenos y otros activos
(millones pesetas)

% sobre total

inversión

1973
1974

354,6
250,7

8,44
5,38

Total

1.940,4

8,75

-

El anexo 1 del Estudio Económico del Plan General
Metropolitano (Plan Comarcal] contiene una valiosa
crítica cifrada de la política de suelo del Ayuntamiento
de Barcelona. Se demuestra que
.el Avuntamiento de Barcelona no sóio no ha
garaniizado la disciplina urbanística, sino que ha
realizado una tímida política de suelo, no
aprovechando todos los recursos a que la Ley
l e obligaba. [p. 641.
Calculando las aportaciones del Presupuesto Ordinario
obligadas por la Ley del Suelo para formar el Patrimonio
Municipal del Suelo, y comparándolas con las
cantidades efectivamente liquidadas por este concepto,
el citado anexo concluye que
.lo no invertido durante el quinquenio (1970-741,
574 millones de pesetas, a un precio medio de

1

�l

120,10 ptas./m2, que ha sido ei efectivo en las
hectáreas compradas con destino a Parques
Urbanos v Zonas Verdes. conceoto oiia no inrliwo
,"
suelo forestal, habría permitido la adquisición de
475 has. Estas, junto con las ya existentes en 1974.
438 has., permitirían contar ahora con 5,11
mZ/habitante de Verde Urbano, en vez de los 2.45 que
ahora se tienen. Con ello se habrían cubierto los
objetivos propuestos en el Plan General de 1953, y
respecto a.los objetivos del Plan 1974 sólo faltarían
adquirir 21 has. en lugar de 496 has.,, (p. 65).
~

Para valorar estos datos es preciso tener en cuenta
que los precios de los cueios afectados por el Plan
de 1953 para zonas verdes eran y son muy bajos
precisamente debido a aquella afectación. El precio
medio utilizado en el cálculo de arriba no es pues
desproporcionadamente bajo. El incumplimiento del no
muy ambicioso Plan de 1953 no tiene excusa. Las
críticas de excesiva ambición al Plan 1974. como se
demuestra, tampoco están justificadas -aparte
la
opinión discrepante de la mayoría de los barrios sobre
este punto: para ellos las zonas verdes previstas
son Insuficientes.
Hemos estado sometidos a una política de suelo
malthusiana, criticada incluso en las órdenes de
aprobación de los presupuestos municipales por la
Dirección General del Tesoro y Presupuestos, que se
refieren a insuficiente dotación [del] Presupuesto de
Urbanismo con cargo al ordinario de la Corporación.
y a que la alegada escasez de terrenos urbanos es
una i situación de hecho no demostrada,&gt; y que no se
puede .admitir en justificación de la inobservancia
del mandato legal), referente a ia dotación del Patrimonio
Municipal del Suelo.

1

En cambio las adquisiciones de suelo para estructuras
viales [cinturones de ronda) llevadas a cabo v
financiadas por las empresas constructoras -es decir,
no pagadas en la anualidad por el Ayuntamientohan sido mucho más expeditivas y a-mbiciosas. Ello
permite que las estadísticas de adquisición de suelo
a título oneroso que publican las Memorias anuales
del Gabinete Técnico (y que incluyen estas partidas)
muestren una ~ o l í t i c ada suelo más activa.
En definitiva, también la propia inversión en suelo revela
una prioridad creciente en favor de la movilidad
privada. Y de otro lado el Ayuntamiento se descapitaliza.
liquida sus activos en suelo en favor de la vivienda
privada y cubre déficits de funcionamiento con cargo
a esa descapitalización (caso de las cocheras de
Transportes de Barcelona). El suelo ~ ú b l i c o (para
equipamientos y zonas libres) se va encogiendo y se
confirma la configuración de una ciudad angosta,
avara de espacio, esclava del valor mercantil del palmo
cuadrado. Las generaciones venideras nos echarán
en cara la elevada preferencia por el presente que
ha mostrado la ciudad en estos años (lo que los
economistas llamarían elevación.de la tasa de descuento
temporal], aunque las clases altas ya tienen prevista
la solución: marcharse. Marcharse al Maresme, al
trans-Tibidabo o a Castelldefels, servidos por una
Red Arterial eficiente y un sistema de Planes Parciales
caros con densidades bajas.

3. La selección de inversiones por medio d e

estándares
¿Hasta qué punto los programas de inversión del
Ayuntamiento han justificado la estructura de la
inversión, la preferencia por la vialidad, etc.? ¿Y si
lo han hecho, cómo lo han hecho?
38

/

Los índices de prioridad utilizados para el reparto
de la inversión en el programa (ver F. Alamán,
metodología para la selección de inversiones",
Instituto de Estudios de Administración Local,
diciembre lg73) son del
D / N = Déficit/Nivel de Capitalización
donde N = EJE,, = Equipo capital existente/Equipo
capital deseado. Es decir. la inversión que se destina
anualmente a un sector (viaiidad. sanidad o urbanismo]
sería proporcional al valor del equipo deseado e
inversamente proporcional al valor o situación del
equipo existente. Si se invierte más en viaiidad, en
teoría. es porque la relación entre io que falta por
hacer y la situación actual es más alta.
La cuestión, expuesta aquí de forma muy simplista,
estriba Dues en ver auién define v cómo se define
s
definición
el equibo deseado en'cada s e c t ~ r , ' ~ u eesta
condiciona los demás pasos del proceso selectivo.
En la actualidad la definición de¡ equipo deseado
en términos físicos y su valoración mediante unos
costes unitarios [oor unidad de eauipo: cama de
hospital, metro lineal de pavimentacion o plaza escolar)
la realizan los técnicos municipales mediante
comparación no sistemática con estándares
internacionales o inter-ciudades y a partir de
información suministrada por los oferentes o
productores de esos equipos (empresas constructoras
y de obras públicas básicamente).
Esta situación. tal como ha sido descrita aquí
-descripción en cierto modo idealizada respecto de un
proceso real bastante más empírico- es en sí misma
difícil de modificar totalmente, aun en un contexto
político democrático y caracterizado por un mayor
control político de las prioridades ciudadanas. La
construcción de un aparato de indicadores de las
demandas sociales en distintos sectores y de una
función que relacione sus diversas urgencias, es un
problema aquí. en Pekín y en Minnessota.

1

1

�ascendido más de lo que los datos de inflación harían
prever -cosa que a lo mejor en otros sectores no
sucede. Resultado: los indices de prioridad del programa
reflejarán unas demandas sociales no justificadas y
coherentes con la preferencia manifestada por el
Ayuntamiento en favor de la Vialidad.
Este caso se aporta tan sólo a título ilustrativo. El
problema general es y será el adaptar las decisiones
del común, del Ayuntamiento, a las demandas sociales
de los ciudadanos.

4.

Por u n a aolítica d e inversiones alternativa

Aunque sólo ia voz de los representantes
democráticamente elegidos y de las organizaciones
ciudadanas puede configurar el punto de partida de una
política de inversiones alternativa, puede conciuirse
del análisis anterior que, con toda probabilidad, se dará
una inflexión de las prioridades en favor de aqueilos
sectores que la política municipal de los últimos años
ha relegado y que responden a necesidades
generalizadas. En este sentido es posible prever,

/

1

Lo aue s i es cierto es que un Avuntamiento democrático
ha de ser por fuerza un Ayuntamiento más transparente,
con mayor y mejor información, en e l que sea más
sencillo fiscalizar el proceso de adopción de decisiones.
Es decir, que el Ayuntamiento deberá multiplicar el
de los elementos que
esfuerzo de ~~publicaciónn
componen sus decisiones (estándares deseados. costes
unitarios. distribución territorial de los estándares
de servicio, niveles d e calidad de , o s
servicios) y por otro lado deberá ser capaz de recoger
sistematicamente la información aenerada Dor los
ciudadanos y los colectivos de base de la ciudad
(asociaciones de vecinos. etc.) .
Si ello no ocurre se perpetuarán situaciones como la
presente. en que, como se explica por vía de ejemplo
a continuación, un dispositivo técnico aparentemente
aceptable (y que desde luego no tiene comparación
en todo el Estado español a nivel local) conduce a
!a adopción de unas prioridades no muy distintas,
probablemente. de la's que se hubieran.adoptado y se
adoptan en ausencia de toda complicación técnica.
El ejemplo es el siguiente: los sectores o servicios
más capitalizados y prepotentes es fácil que puedan
&lt;$hinchar,,sus estándares deseados, cuantitativamente o
cualitativamente, de modo que sus indices de prioridad
revelen una urgencia de inversión que en la práctica
no está científicamente basada. El déficit estimado
en 1971 para los llamados sectores de inversión continua
[de año en año), en el Ayuntamiento de Barcelona,
ascendía a 8.100 millones de pesetas corrientes en
el caso de Vialidad (de los cuales 5.300 sólo para
Pavimentación), es decir el 68 % del déficit total
de esos sectores. Comparando estas cifras con las del
déficit estimado en 1968 y las cifras de inversión
entre las dos fechas (1968 y 19711 es fácil comprobar
que estos servicios admiten una reducción del déficit
muy inferior a la que las cifras de inversión indican.
O bien la ambición del servicio en cuanto a estándares
ha aumentado o bien los costes unitarios han

1.

Un mavor aiiovo al transworte wúblico frente al
tradiciónal copo de las inversiones por el transporte
privado y sus infraestructuras -lo que conllevaría
una ~ o l i t i c acom~lementariade limitación de la
utilización de vehiculos privados en el centro
y cascos antiguos.

2.

Un mavor énfasis en los servicios sociales
culturales,
al h o r m i g ó n ~ ~
a , las obras e infraestructuras

3.

Una mejor distribución territorial y mayor atención
a la calidad v coste de los servicios. frente al
rudiinenrar o cr rcr.0 de os esrinda:es glooa es
?aró tooa a c.Load f a o o s 2or os iecncos tanto
en su nivel como en ia eficacia de los coste*
implicados.

4.

Una mayor atribución de fondos a la recuperación
de suelo para uso público, frente al proceso de
privatización y densificación en los años recientes
de capitalismo salvaje: ello requeriría una profunda
revisión de los procedimientos e instituciones
municipales que actúan sobre el suelo.

Técnicamente cabe también señalar las líneas de
re\isión a qJe haora de someterse la toma ae
dec s Gnes de in\?rsion Pos,bleniente haba qJe un f csr
los diversos presupuestos y partidas de capital en
un solo presupuesto de capital financiado con cargo
a la deuda municipal. La fijación anual del ,'límite de
, función
la deuda., o recursos de a a ~ i t a ld i s ~ o n i b l e s en
de las previsiones de ingresos. determinaría el volumen
global de Inversiones, dentro de la estrategia fijada
por los programas a cuatro o cinco años. La financiaciór.
de la inversión, o colocación de la deuda. debería
ir ligada a !a oferta de recursos de las Cajas de Ahorro
locales y no ya de un Banco estatal de Crédito Local
innecesario por regla general: aunque deberá tenerse
en cuenta que los recursos de las Cajas serán
competidos por otras demandas. como la financiación
de la pequeña y mediana empresa y la financiación de
programas de desarrollo regional a nivel de la
Generalitat. Debido a ello, y al carácter inmediato y
próximo de las inversiones locales, no sería desdeñable
e l recurso directo del Ayuntamiento a un mercado de
capitales local, con emisión de titulos a absorber
por ei público de la zona, bien directamente. bien a
través de los Fondos de inversión.

��/

los llamados Valores Independientes y Auxiliares del
Presupuesto.
Por úitimo habría que mecanizar en lo posible la
confección del presupuesto, iigándola al estudio de
los costes analíticós -estudio que permite a la ciudad

1

se llevarían los proyectos a la aprobación del pleno.
A lo largo de todo el proceso (debate inicial, contactos
informativos, audiencia de los proyectos) desempeñaría
un ~ a ~ central
e l
la re~resentacióncoordinada de los
barrios. hoy personificada por la Federación de
de Vecinos.
Pasqual MARAGALL

1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9688">
                <text>1558</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9690">
                <text>Política de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9691">
                <text>Maig/Juny, n. 37, p. 36-41</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9692">
                <text> </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9694">
                <text>CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9697">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9699">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9700">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9701">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9702">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9703">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10083">
                <text>Article publicat al número 37 de Maig/Juny de 1976 de la revista CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo ; publicació del Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14328">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40324">
                <text>1976-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9689">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="99">
            <name>Note</name>
            <description>Note inside a the archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9693">
                <text>A la mateixa publicació indica: El material recogido en este articulo ha sido publicado en parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano editado por el Gabinete Técnico de Programación (GTP) del Ayuntamiento.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="641" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="186">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/641/TaulaCanvi_19770601_PM_EM_TreballadorsAdminPublCat.pdf</src>
        <authentication>1047312e29caefa510efd038c8aedf4b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41912">
                    <text>_ C-.-bo:&gt;e!l
--1. Castellet
. Castells
..- 'crrx'-:e Grici Pellicer

....

Sumari:

...-\. GonzaIez Casanova
Ielenclres
~¿." . lolas
b::xl:&gt; Pelegero
.."csep R=1oneda
· ordi lé Tura
Joaquim Sempere
· Ianuel V:izquez Montalban
Josep M. Vegara
Secretària de Redacció
úria Beniro

. "= .

Disseny
Loni Geest i Tone H91verstad
Edita:
EDICIONS TAULA DE CANVI, S. A.
Redacció i Administració:
Constituci6, 18-20. Tel. 332 84 08. Barcelona-14

Preu exemplar: 250 ptes.
Subscripció anual: 1.350 ptes.
Subscripci6 anual Europa: 1.400 ptes.
Subscripci6 anual Amèrica. 1.370 ptes.

Presentació
Per què discutim Gramsci

9

Federico Coen
Gl3msci i el PCI: Dues concepcions de l'hegemonia
Massimo 1. Salvadori

28

L'exigència d'un nou guia

36

Luciano Gruppi
Darrera la polèmica sobre l'hegemonia
Biagio de Giovanni

41

Entrevista amb Norberto Bobbio: Gramsci i el PCI

49

La nova estratègia que ap3.reix a la llum en els «Quaderni»
Valentina Gerratana

62

Moviments urbans i democratitzaci6 de l'Estat
Jordi Borja (Centre d'Estudis d'Urbanisme)
Els tteballadors de l'Administraci6 Pública a Catalunya
Pasqual i Ernest Maragall
La gestaci6 de les Joventuts Socialistes Unificades 1934-1936
Ricard Viñas
Un" dona portadora de valors eterns. La Sección Femenina 19341952
Elena Posa
Les multinacionals I la salut. Reflexions sobre la catàstrofe de
Seveso
Joan-Ramon Laporte
Nota sobre el cinema espanyol dels anys 40
Fèlix Fanés

80
98
121

134

151

Subscripcions: Núria Benito
Publicaci6 bimestral

C. G. Creacions Gràfiques, S. A.. D. L.: B. 26772-1976

Maig-Juny 1977, no" 5

3
5

. Fontana

·

de canvi

162

Llibres
Anelreu Nin i el moviment comunista. Reflexions sobre un llibre
de Francesc Bonamusa

Josep Fontana

�Pasqual i Ernest Maragall

Els treballadors
de l'Administració pública a Catalunya
(Antecedents associatius, lleis i reglaments, cens i retribucions)
Aquest articIe pretén de ser una introducció a un tema relativament
nou entre les preocupacions de l'esquerra i poc estudiat encara des
d'aquesta òptica, bé que és molt viu i dinàmic en la pràctica de la
lluita de classes aquests darrers anys i mesos.
En parlar dels treballadors de l'Administració pública, ens referim a
tots aquells sectors de treball assalariat pagat pet l'Estat, les Diputacions i els Ajuntaments, i altres organismes oficials de l'Administració central o local. Evidentment, ara com ara, els contingents més
nombrosos i les temàtiques més airejades, a Catalunya, dins el camp
dels treballadors de l'Administració, corresponen als Ajuntaments i les
Diputacions, especialment als primers, i entre aquests, a l'Ajuntament
de Barcelona, a qui farem referències continuades per tal com és ei
primer centre de treball administratiu del país, i perquè en tenim
un coneixement directe.
No utilitzem a l'encapçalament la denominació «funcionaris» perquè
aquest mot fa referència a una realitat de privilegi i de separació del
món del treball la qual, primerament, és cada cop més contradita pels
fets, i en segon lloc, és rebutjada pels sectors més conscients del personal de l'Administració pública, com ho demostra la constitució, el
26 i 27 de març de 1977, del Sindicat de Treballadors de l'Administració Pública de Catalunya. D'altra banda, el funcionari estricte és,
per a molts, el treballador amb plaça fixa dintre les plantilles de l'Administració pública, la qual cosa exclou els seclOrs de treball eventual,
contractat, interí i amb contracte laboral, que són cada dia més nombrosos en aquest ram.
Si parlem de l'Administració pública a Catalunya és perquè aquest és
l'àmbit nacional (idiomàtic, cultural i polític) en què ens movem i que
es configurarà administrativament els propers anys. La reinstauració de
la Generalitat de Catalunya i eI previsible trasllat de serveis de l'Estat
a la Generalitat, la possibilitat d'una regulació específica de les condicions de treball i de l'estatut dels treballadors de l'Administració catalana (nacional i local) fan que aquesta acotació tingui una rellevància
-no solament teòrica sinó pràctÏCa- molt important en l'esdevenidor.
Això no obstant, no es poden defugir les relacions amb problemàtiques similars a la resta de l'Estat espanyol, amb regulacions uniformes i situacions en bona part paraHeles fins ara a les d'aquí.
Els treballadors de l'Administració pública a Catalu1tya

80

La nostra convicció és que en aquest sector es lliura ara, i continuarà
lliurant-se, una batalla important entre tots aquells qui no volen
canvis al nostre país i aquells qui ens esforcem per accelerar-los i per
arribar a una democràcia consolidada, en què els traballadors gaudeixin
d'institucions i condicions de treball. El personal de l'Administració
de l'Estat i les corporacions locals ha estat tradicionalment una massa
de maniobra dels interessos més retrògrads, a canvi d'una ..::olla de
concessions econòmiques i estatutàries que els enfrontaven amb la classe
obrera i els treballadors en general. El perill d'un sindicalisme «groc»,
manipulat per la patronal --en aquest cas, l'Estat mateix- no és encara, ni de bon tros, exclòs. Creiem, però, que les primeres batalles han
estat guanyades per part dels treballadors demòcrates de l'Administració i, al cap i a la fi, per part dels treballadors en general, que tenen
tot l'interès a no veure's enfrontats amb uns companys que viuen en
unes condicions de treball i de salari cada cop més semblants a les
generals, tot i que, legalment, n'estan separats per una colla d'estatuts
especials, no sempre favorables.

1. Antecedents fins al 1939
Un tema poc estudiat encara és el dels funcionaris sota la Generalitat
els anys 1931-39. Sabem que el traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat comportava la possibilitat que els funcionaris implicats passessin a ser-ho de la Generalitat o bé que decidissin, en el terme d'un
mes conservar el seu caràcter de funcionaris de l'Estat espanyol, passan; aleshores a fer feina fora de Catalunya. * Sembla que una minoria
molt petita de funcionatis estatals van fer la segona opció. Tots els altres van romandre a Catalunya com a funcionaris de la Generalitat.
L'Escola d'Administració Pública de Catalunya va fer un paper important en aquest període, tot facilitant d'adaptació a la nova circumstància dels funcionaris dels serveis traspassats.
En analitzar la situació dels funcionaris des del punt de vista sindical,
caldria fer esment dels tres aspectes més significatius d'aquesta situació:
1) l'estatut dels funcionaris, configurat a les lleis administratives i laborals de caire general i, específicament, als reglaments de funcionaris;
2) (el punt potser més interessant, avui) l'associació dels funcionar~s
per a la defensa de llurs interessos, és a dir, en quin grau les lleiS
generals els permeten aquesta associació, i els regl~ments que ~egul~n
associacions concretes; 3) la situació material i salanal dels funclOnans.
Quant al període anterior al 1939, hem pogut consultar, gràcies a
Xavier Doltra i a l'Arxiu Històric Municipal, una colla de reglaments

*

Creiem que aquesta opció s'hauria de tornar a contemplar en els projectes d'Estatut
que avui es discuteixen (per exemple, en el si del Congrés de Cultura Catalana).

Pasqual i Ernest Maragall

81

�d'associacions de treballadors de ¡'Administració que reflecteixen l'evolució històtica de llurs drets parasindicaIs a Catalunya, i que cal tenir
en compte a l'hora de bastir avui un sindicat o associació sindical en
aquest ram. No hem fet cap anàlisi directa de l'estatut dels funcionaris
estatals i de la Generalitat abans del 1939 --encara que aquest queda
reflectit en part als reglaments associatius-, ni tampoc cap estudi,
potser menys intressant per a les nostres finalitats, dels salaris i les
plantilles del trenta-nou enllà.
Ella de març de 1910 es va constituir l'Asociación Instructiva de
Obreros del Ayuntamiento de Barcelona, amb l'objecte de vetllar pels
interessos dels obrers «tant manuals com inteHectuals» empleats directament per l'Ajuntament. Els càrrecs a la junta directiva i en general
a totes les esperes de l'associació podien ser ocupats per qualsevol soci,
llevat dels jefes o encargados. Les votacions podien ser ordinàries (a mà
alçada), nominals (llegint el llibre de socis i contestant cadascú sí o
no) o secretes (amb paperetes).
L'espedt d'aquest reqlament, com es veu, és prou liberal. La consútució de l'organisme directiu (la ]D) obeeix a criteris de proporcionalitat en relació amb les diferents brigades, seccions, etc. en què eren
dividits els empleats de l'Ajuntament. La durada dels càrrecs era només
d'un any -amb dret a reelecció-- i no comportava cap gratificació.
En les disposicions finals del reglament es fa esment a la «unió de tots
els associats» i a la «contribució a llur millorament moral, material i
inteHectual». Finalment, s'afirma que en l'associació, hi caben totes
les idees polítiques i religioses, que qualsevol propaganda d'aquestes és
prohibida dins l'associació, i que, tanmateix, s'ha de fer valer el respecte mutu a totes les opinions.
El 1926 (el 21 d'octubre), signat pel governador Milans del Bosch,
s'ap,lovà el reglament de l'Asociación Profesional y Mutua de Empleados y Obreros del Ayuntamiento de Barcelona, en el qual, llevat de
l'aspecte mutualista, es féu un pas enrera en revolució de l'associacionisme a l'Administració pública de Catalunya. És el moment de
l'assaig general, per part de las forces de la dreta, del que fou la dictadura franquista uns quants anys després. La terminologia que s'introdueix en aquesta fase és la que ha predominat des del 1939 fins
avuit, tot i tractar-se d'una regulació encara no tan restrictiva.
S'hi continua parlant d'obrers de l'Administració, però hom els separa,
com veurem, dels empleats. Curiosament, s'hi defensa la «dignificación
de la clase», entenent per classe la dels funcionaris; és a dir, una classe
a part de la dels treballadors en general. Altres objectius són «recabar
de las Autoridades la estricta aplicación del Reglamento general de
Empleados del Ayuntamiento en el movimiento de ascensos en el cuadro de la burocracia municipal» i, tal com hem dit, la promoció del

defensa el «professionalisme pur», i no s'admet «l'actuació en eI terreny
de les lluites econòmico-socials». S'hi integra l'associació en una «superior organización de trabajadores de todo España», la Confederación
de Sindicatos Libres --el sindicat groc de la dictadura de Primo-, i
s'hi especifica que l'associació no podrà separar-se'n mentre hi hagi
50 socis que s'hi oposin.
.
L'article 5è del reglament del 1926, simptomàticament, estableix que
«siendo la representación corporativa la tendencia hoy dominante y formando parte de las orientaèiones del actual Gobierno como una idea
basica, con notorio acierto a nuestro entendu, y siendo por otra
parte nuestra Agrupación un núcleo tan heterogéneo~ como integrado
por hombres de estudio~ teóricos de las mas variadas ramas, y ;untamente por obreros de diversos oficios~ resulta inevitable el nombramiento de Delegados-compromisarios para la ostentación de las
representaciones. Así~ pues~ la Asociación se dividira en dos grandes
secciones completamente autónomas en su funcionamiento: una de empleados y otra de obreros. Los secciones se divirfm en grupos y cada
uno de elios tendra un delegado~compromisario».
A la primera secció, s'hi integraven eI personal administratiu i facultatiu, i a la segona, el subaltern i el de les brigades. Dins la secció,
els grups eren ordenats jeràrquicament o administrativament, a l'igual
del reglament general d'empleats de l'Ajuntament.
Cada grup tenia un delegat compromissari elegit per votació secreta
pels seus membres. Els representava tant a la Junta de Secció com al
Ple de Delegats de totes dues seccions, que elegia el Consell Directiu.
Els càrrecs duraven 4 anys.
A l'àmbit estatal, la Dictadura va reconèixer el principi representatiu:
corporatiu als Cossos d'Enginyers i a la Judicatura, a través de Juntes
Oficials que collaboraven en la gestió del~ assumptes de personal.
També es van constituir, com a associacions obligatòries de dret públic
i amb els mateixos objectius, eIs coHegis provincials de Secretàries
Municipals i de la Diputació (els precedents dels Collegis de Funcionaris Locals actuals) i les Associacions Nacionals de Metges, Farmacèutics i Veterinaris empleats per l'Administració local. L'any 1927 es
va prohibir una Associació de JUtges muni.cipaIs creada des de la base;
l'exposició de motius de la reial ordre (del 4 de juliol) afirmava que
fóra absurd de reconèixer als funcionaris de l'escala inferior de la jerarquia judicial 'unes facultats de sindicació, associació i reunió que no
eren reconegudes als de les escales superiors.
Ja durant la República es constituí l'Associació de Funcionaris de
l'Ajuntament de Barcelona, de la qual hem pogut consultar el projecte

Els treballadors de !'Administraci6 pública a Catalun)'a

Pasqual i Ernest Maragall

82

mutualisme en eI crèdit i l'estalvi, eI consum, la malaltia, la vellesa
i defunció, eIs lloguers, etc.
Quant a la presència d'ideologies i confessions dins l'associació, s'hi

83

�de reglament, continuadora (segons l'article transitori final) de l'Associació Insttuctiva d'Obrers i Empleats de l'Ajuntament de Barcelona.
Les finalitats eren «agrupar en el seu si tots els funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona per a la ddensa de llurs interessos morals i
materials» i «procurar la creació d'institucions destinades al millorament moral i econòmic dels seus associats». Entre els funcionaris que hi
podien ingressar, hi ha els temporers i eventuals, així com els excedents i jubilats.
Ha desaparegut aquí la terminologia mussoliniana de l'any 26. S'hi
parla només de «funcionaris». Es mantenen les institucions finals de
mutualisme i cooperació. Es preveuen 14 seccions professionals, dirigides per una junta ejecta. L'assemblea general de secció, en sessió
ordinària, es reuneix cada 6 mesos, i en sessió extraordinària, quan
ho demanin 25 associats o més o ho determini la Junta.
Totes les altres característiques orgàniques no són bàsicament diferents
de les del 1910. Però hi ha un desenrotllament estatutari molt detallat
del funcionament i la composició del consell directiu, elegit per l'assemblea general.
Pel juny de 1933 es constitueix la Federació Catalana d'Empleats i
Obrers Municipals, amb la finalitat de reunir dins seu totes les entitats
de dependents municipals de Catalunya i de procurar la creació de
noves entitats on no n'hi hagi. Una part dels ingressos de les associacions d'organisme van a nodrir el pressupost de la federació.
El 25 d'abril de 1936, el conseller de governació de la Generalitat,
Josep M.a Espanya, signa el reglament, presentat el dia abans per Jaume
Miravitlles, president, i Gaspar Alcoverro, secretari, de l'Associació
de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya.

L'objecte de l'associació és: «1a defensa dels drets legals de tots i
cadascun dels funcionaris, mantenint entre els seus components la
compenetració i esperir de solidaritat que calen per a rreballar eficaçment en pro del benestar moral i material de la classe; esperonar i
incrementar la capacitat professional del funcionari; fomentar la previsió, cooperació i auxili mutual entre els associats; estudiar l'aplicació
dels mètodes més adients per al millor funcionament dels serveis i
assesoramenr del Poder públic quan aquest ho solliciti; suggerir
aquelles fórmules que -millorant els serveis- representin també una
millora moral i material per al funcionari; i mantenir relacions cordials amb altres Associacions similars a Catalunya, propugnant la constitució d'una Federació de totes les Associacions de Funcionaris Públics
de Catalunya».
Mentre no s'aprovés l'Estatut de Funcionaris, els socis tenien dret a.
la defensa i l'ajut moral de l'associació (art. 17 [a]). Això sembla
apuntar a tota una concepció de l'associacionisme de funcionaris, potser
Els lreballadors de l'Adm;nislraci6 pública a Catalunya

84

discutible avui, en el sentit de limitar-ne la finalitat tan bon punt la
llei els reconegués estatutàriament uns drets.
El reglament preveia 20 seccions: parlament i presidència, justícia i
dret, governació, finances, cultura, treball, obres públiques, sanitat i
assistència social, economia i agricultura, Tarragona, Lleida, Girona,
administratius, docents, tècnics i facultatius, subalterns i xofers, obrers,
cooperativa, clínica i mútua. Cada una d'aquestes seccions --combinant
criteris orgànics amb professionals- era regida per una junta de secció, composta d'un representant per cadascun deIs grups assignats a les
diferents conselleries. Això de banda, l'associació funcionaria en termes
similars a la de l'Ajuntament de Barcelona. S'hi detallava amb molta
de cura el procediment de convocatòria i funcionament de les Assemblees Generals (assemblees extraordinàties, en el cas que la junta de
govern no convoqués en eIs termes establerts, forma i terminis de convocatòria votacions i delegacions a vot, etc.).
L'únic r~glament de funcionaris d'aquesta època que hem con.sultat és
el de funcionaris municipals, aprovat per decret de la consellena de governació el 27 de setembre de 1935. El període d'involució, dins la
República, en què se situa aquesta disposició n'explica el c~ràct,e: més
aviat limitatiu: es tracta d'una defensa del cos de secretans d aJuntament, que no havia estat reconegut per la llei municipal del 1934;
S'hi estableix un registre i s'hi combat l'intrusisme en el cos. Tambe
s'hi defensen els interessos dels funcionaris en general davant eIs interessos polítics, per tal com molts polítics, un cop elegits a regidors,
procuraven, segons que sembla, cobrar el mínim d'impostos -només
els recàrrecs sobre impostos de l'Estat- i els funcionaris DO eren
pagats puntualment.

2. Lleis franquistes
/' .
,
En les lleis del franqUIsme, que no analltzarem aqUl amb tant de detall

perquè són més a l'abast i més conegudes, els funcionaris s6~ un món
a part, separat i enfrontat als treballadors en general, dotats d ~na ~olla
de privilegis -singularment la «inamovilidad en la plaza»~ 1. pnvats
de tota mena de drets d'associació i defensa sindical o parasmdlcal.
La ideologia corporativista que ensenyava l'orella en les regulacions
de l'època de Primo de Rivera assoleix ara tota la seva esplendor. Hom
depura rigorosament els funcionatis de la República i de la Gen~ralitat,
que encara avui no han vist reconeguts totalment llurs drets. S mtegra
els treballado,s de l'administració en el món dels no-treballadors, a
canvi d'aquesta participació en l'esfera de la propietat que és la «plaza
en propiedad~&gt; i d'una. separació radical entre els «propietaris de ~laça»
i els funcionaris interins, eventuals o contractas, que no es conSideren
pròpiament com a funcionaris, sinó com a «aspirants a funcionaris» en
Pasqual i Emtsl .Maragall

85

�el millor dels casos (treballadors, tampoc no ho són, perquè gairebé mai

funcionariat) alleugerida a la pràctica per les &lt;,&lt;corruptelas» existents,

no tenen conttacte laboral).

i ben lluny sempre de l'esfera del treball, un terme substituït per

La legislació franquista sobre la matena és molt frondosa. l és lògic
que fos així en un sistema basat decisivament en l'adhesió incondi-

altres, com ara «misión» o «servicia».

cional del petsonal de l'Estat. Els teglaments de funcionaris - i les regulacions i pràctiques administratives corresponents- són una peça
cabdal del sistema franquista.
A tall d'exemple, examinarem aquí només el Reglament de Funcionaris
d'Administraci6 Local (decret del 30 maig de 1952). El reglament
distingeix netament entre funcionaris dels Cuerpos Nacionales (secretaris, dipositaris i interventors) i tots els altres. Els primers tenen
sempre una consideració a part. Són la falca introduïda per l'Estat

dins el personal de l'Administració local, doblant en aquest àmbir la
manca d'autonomia fiscal i administrativa de les entitats locals, i en
llocs claus, evidentment. L'Administració local es converteix, de fet,
els anys posteriors al 1939, en administració perifèrica de l'Estat. Un
deIs darrers intents de perpetuació continuista deI franquisme, la nova

llei de Bases del Règim Local, del 1975, prerén d'instaurar els cossos
«nacionals» com a sistema per a totes les categories del funcionariat

local.
El reglament del 1952 tracta d'elevar el rango de la funci6n y la étiea
en el desarrollo de las diversas actividades que la integran) Il cuya
austera tarea contribuye con singular relieve) etc. Amb aquest fi defineix positivistament eI funcionari com aquell qui ha estat anomenat
legalment per a ser-ho, presta serevis de caire permanent a l'Administració, figura en plantilla i rep sous o assignacions fixes amb càrrec
als pressupostos. El funcionari pot ser·ho en propiedad) mitjançant
oposició o per concurs; interina) si ocupa una plaça vacant de la plantilla; o accidental.
L'article 5 del reglament explica que «quienes presten de modo permanente servicio manual similar al de artes) ofícios o industrias comprendidos en la vigente Legislaci6n de Trabajo podran ser adscritos
como funcionarios de servicios especiales o subalternos) o como obreros de plantilla... , se hallaran equiparados en dereehos y garantías a
los subalternos) y su relación con la Corporación sera de caracter estrietamente administrativo». Després veurem que aquests serveis «es-

pecials» són un cas prou general entre els treballadors de l'Administració, almenys de l'Administració local. També el personal sanitari és
objecte d'una regulació a part (reglament 27-XII-53).
Entre els deures del funcionari hi ha «eumplir con celo y exacta disciplina la misión encomendada», el «sigilo escrupuloso», el «respeto y
obediencia a las Autoridades y superiores jerarquicos», el «decoro» i el
«tratar con esmero y cortesía... a los funcionarios de igual o inferior
categoría». El reglament suposa una quasi-militarització conceptual del
Els treballadors de l'Administració pública a Catalunya

86

L'article 101 (2) preveu la vaga en els següents termes: «el abandono
colectivo del servicio sera considerada como renuncia al cargo) produciendo la inmediata cesantía de los afectados».
Tot aquest sistema va funcionar prou bé, per ·a les finalitats perseguides, fins a la segona meitat dels anys seixanta. El desenvolup~m~nt
econòmic mateix va exigir aleshores hn creixement fort dels efectius
administratius públics i una multiplicació dels serveis, i féu anar en
orri l'estudiat tripijoc de les regulacions funcionarials. Les feines «accidenta!s» van esdevenir el pa de cada dia, tot i les prohibicions legals.
Els sous van restar endarrerits respecte a la inflació i posaren fi als
privilegis efectius.
El malcontentament es va començar a manifestar de primer aïlladament, després d'una manera més compacta, a través de diverses formes de protesta, i a la fi, pel canal de la vaga de treball, que, n.aturalment. no va suposar la «cesantía inmediata» tret de casos prevIament
seleccionats amb una finalitat repressiva.
El 1965, arran de l'agitació dels sindicalistes verticalistes, comandats

per Solís, per tal d'integrar els funcionaris a la CNS (més quotes,
més poder), la dreta conservadora, representada en a9uell.cas per.Alonso Veoa ministre de governació, va respondre, en el mIllor estil corporati~i~ta dels anys vint, creant els Colegios Provinci~les y Nacionales
de Funcionarios de Administración Local no perteneczentes a Cuerpos
Nacionales i eIs complementaris Colegios de Secretarias) Interventores
)' Depositarios. Tot i haver-hi Solís al davant dels sindicats, la dreta
va tenir la clara premonició que no es podia smdIcalitzar els funcIonaris. Els Colegios han estat pràcticament ïnoperants, si bé, com. és

sabut en el de Barcelona es va lliurar una de les batalles cruClals
per" l'avenç i ·la consolidació del moviment democràtic dels treballadors de l'Administració.
El Collegi és una corporació de dret públic &lt;&lt;afecta al Ministerio de la
Gobernaci6m&gt;. «Todos los Colegios estaran bajo la advoeaci6n de Santa
Rita de Casia, patrona para ellos (art. 4). L'afiliació hi és obligatòria i només s'hi admeten els funcionaris «en propiedad». El vot dels
co~promissaris ha de ser «consciente y obligatorio». «Los Colegios
llevaran los registros o ficheros correspondientes que permitan conocer
en todo momento la situación y antecedentes de cualquier colegiado) (art. 11). No cal seguir. El que és ~orprenent és que una tal ins·
titució hagi pogut convertir-se, en el cas únic de la província de Barcelona, en plataforma efectiva per a la renovació democràtica de l'associacionisme dels funcionaris.

La Llei Sindical del 1971 reconeixia la victòria dels franquistes conPasqual i Ernest Maragall

87

�servadors en incloure dins seu tots els espanyols que participaven en

e! món de! treball i en excloure'n explícitament e!s funcionaris. La
qual cosa era en contradicció amb la concepció que, de fet, l'Estat

els aplicava: el 1969 una circular de la Dirección General de Administración Local determinava que les gratificacions s'atorguessin d'acord amb criteris de «productivitat en el treball».
En e! cas dels funcionaris dels ministeris de l'Estat i d'organismes autònoms, ni CoHegis no hi havia. Les qüestions retributives, les decidia
una Junta de Retribuciones, dominada pels funcionaris d'alts càrrecs,
la tasca dels quals era, bàsicament, la distribució dels «pluses» procedents d'impostos, taxes o ingressos d'altre ordre assignats directament
al personal del ministeri respectiu i no especificats a les partides de

personal dels pressupostos.
El decret-llei de! 16 de juliol de 1976, sobre associacions professionals
de funcionaris de l'Estat, és també un intent de darrera hora de canalitzar per vies diferents a les de l'associacionisme sindical l'onada
de reivindicacions i esforços organitzatius dels treballadors públics.

Les finalitats admeses són: a) la defensa dels interessos professionals;
b) la coHaboració amb l'Administració quant a la fixació de les condicions de treball, excloent-s'hi explícitament la defensa d'interessos
no establerts als estatuts, sotmesos a la «ventanilla» del Registro de
Organizaciones de Funcionarios a la presidència del Govern. També
s'hi exclou implícitament la vaga, en prohibir-se la «interferencia en el
normal funcionamiento de los servicios públicos». D'altra banda, s'hi
limita l'àmbit de les associacions a un ministeri, un organisme autò.
nom, o un o uns quants cossos de funcionaris. També n'és exclòs im-

plícitament el personal amb contacte de caire laboral.
No hi ha hagut, doncs, llevat del tímid intent de! 1976, dret d'associació en e! franquisme, pel que fa als treballadors de l'Administració,
tot i que Parada Vazquez, en un informe redactat a petició de Ja De
legación Nacional de Asociaciones i publicat a Madrid l'any 1963, ja
afirmava que «el ple reconeixement als països occidentals del dret
associatiu i sindical dels funcionaris públics constitueix un fenomen
general, del qual excepcionalment s'aparta el nostre ordenament».'';-

El 1968 (&lt;&lt;La Vanguardia» del 29 de maig), Eduardo Vivancos comentava la qüestió en els següents termes:

«Hubo tiempo en que se consideró incompatible la cualidad
de funcionaria público con la sindicación del funcionariado. Se argumentaba que era esencial que todo servidor de
l(lS intereses públicos permaneciese al margen y por encima

de los vaivenes políticos. Y que la politización del funcionaria público envuelve una contradicción manifiesta en
cuanto ello acarrea el riesgo de colocarle -a expensas de
la Adminútración- al servicio de conveniencias partidistas O de grupo.
Esta se pensaba porque tradicionalmente los Sindicatos
han tenido cierto grada de impregnación política y los Gobiemos querían evitar que una huelga política pudiera lIevarse a cabo con la participación de los funcionarios públicos y consiguiente paraliración del aparato del Estada.
Estas apreciaciones, largamente mantenidas, se han ido modificando con el tiempo y las experiencias, y ella debe
atribuirse fundamentalmente a un cierto fenómeno de mimetismo ante las conquistas sociales del sector privado. No
puede olvidarse que si por un lado el funcionaria gaza de
determinadas seguridade~ y garantías y que se encuentra
relativamente cubierto de las eventualidades que pesan
siempre sobre los empleados en actividades privadas, no
es menos cierto que entre los funcionarios y la Administración Pública se producen innegables tensiones por motivos económicos y de servicio que sustancialmente no di/ieren gran cosa de las que surgen entre capital y traba;o
o entre empresa y productor.»

Un intent de posar al dia la situació dels funcionaris locals va ser la
llei de Bases del 5 de desembre de 1968. Però, tal com va passar
contínuament els anys de la dictadura franquista - i encara cal veure
que no continuï passant-, les reformes canviaven la façana tot refermant, i fins endurint, les posicions de fons.

Així, «se acentúa en los Cuerpos Nacionales la participación del Ministerio de la Gobernación, por la naturaleza de su múióm&gt;. El text legal
«ha sida respetuoso con el principio autonómico en todo aquella en
que el superior interés nacional no exigía autorizaciones o aprobaciones que constituyan garantía de protección del propio vecindario fren·
te a las raras, pera posibles, desviaciones de las Corporaciones Locales
en materia de gastos de personal», principi escassament justificat en un
Estat que ha donat l'exemple d'aquestes desviacions en els seus mateixos ministeris.
Els funcionaris locals passen a ser ara de carrera o de feina, en comptes
de ser «en propiedad» i «eventuales, interinos, etc.». S'hi admet, tot

reconeixent els fets del creixement dels serveis públics locals, que les
corporacions locals continuïn contractant personal administrativament,

Del mateix autor, Sindicatos y Asociaciones de Funcionarios P:íblicos, Ed. Tecnos. 1968.
És l'estudi més complet sobre l'evoluci6 legislativa internacional i espanyola relativa al tema.

&gt;l'

Els treballadors de l'Administració pública a Catalunya

88

cosa que els havia estat negada des del 1963, i s'hi estableix que els
«treballadors no -funcionaris» es regiran per la legislació laboral.
Pasqual i Ernest Maragall

89

�Els funcionaris de carrera no integrats en «Cuerpos Nacionales» s'hi
classifiquen en grups i subgrups. Els dos grups són, de fet, les dues
seCCIOns de! 1926, Grup d'Administració General i Grup d'Administració Especial, amb la novetat que en el primer s'integren els subalterns, i en el segon es reconeix la presència de tècnics i especialistes
de grau mitjà. El pruner grup, que potser es pretén que continuï
essent e! nucli fidel de la vella administració, se subdivideix en tècnics,
administratius, auxiliars i subalterns. El segon grup (&lt;&lt;que comprendera a los que ejercen aClividades que conslituyen el objelo de una
peculiar carrera o profesión») se subdivideix en tècnics i serveis especials.
S'hi separen en un règim especial els treballadors de l'Administració
local afectes als serveis d'extinció d'incendis i la policia. El règim especial «se acomodara en lo posible al de las fuerzas de seguridad del
Eslado».
El sistema és extraordinàriament centralitzat. La Dirección General de
Adminislración Local supervisa des de Madrid tots els ets i uts de la
formació de plantilles, retribucions, ingrés de personal en els Cuerpos
Nacionales~ etc. El paternalisme, realment fort en una llei relativament
recent, s'expressa en declaracions com les següents; «Los funcionarios. .. disfrutaran del tratamiento y cOltSideraciones sociales debidos
a su rango y a la dignidad de la función pública»; «para los funcionarios que se distingan notoriamente en el cumplimiento de sus deberes
se establecera un sistema de recompensas», i així sucessivamenr.
Els deures dels funcionaris són els mateixos del 1953, més l'obligació
ci' «acatar los principios del Movimiento Nacional y demas Leyes Fundamentales del Reino». Com a «faltas muy graves» de nova planta, hi
apareixen «la manifiesta insubordinación individual o colectiva» i «la
conducta contraria a los Principios del Movimiento Nacional y demas
Leyes Fundamenlales del Reina». La sanció per faltes molt greus podia
ser la separació definitiva del servei.
Parlem en passat, però aquesta és una llei encara vigent, el darrer
intent del franquisme de parar el xàfec i de reprimir la creixent conscienciació sindical dels treballadors de l'Administració.

3. Cens i retribucions dels funcionaris
Els quadres següents presenten un resum del petsonal ocupat per l'Ad.
ministració local a Catalunya segons l'Anuario Estadística de las Corporaciones locales, publicat per l'IEAL. No disposem de dades similars
per al personal ocupat per l'Administració estatal (és sorprenem que
l'Instituta Nacional de Estadística de Madrid no publiqui dades en
aquest camp),

Els treballadors de l'Administració pública a Catalul1ya

90

I

-I . .,.
~~~Sl~
N

00 "'"

ol

~

~;;~§ ~

oci

0\

~:e~~

;Q

~

-'

O
.....

o:&lt;

U

"'(',I
N ..... "'"

N

,...;

�El 1972 a tot Catalunya hi havia 30.000 llocs de tteball a l'Administració local. Alguns d'aquests! llocs de treball, com veurem, no eren coberts encara; tanmateix, podem acceptar la xifra com una aproximació
bastant realista al que deu ser avui l'ocupació total en aquest sector.

El nombte total de treballadors de l'Administració pública a Catalunya,
afegint-hi els de l'Estat, deu estar, doncs, amb tota probabilitat pel damun~dels 40.000, i això sense incloure-hi, tal com hem dit al començament, els mestres i professors de l'Estat, personal de la Seguretat
Social, treballadors de RENFE i de correus.*·(Tampoc no hi són inclosos
els del Metro i Transports de Barcelona i altres companyies de transport
municipal). Els 40.000 treballadors i escaig són personal estricte de
l'Administració local, delegacions ministerials i organismes autònoms a

Catalunya (IND, mutualitats, PND).
Més de la meitat dels treballadors catalans d'Administració pública - i
mes de 2/3 dels de l'Administració local- es concentren a la provincia
de .Barcelona. Entre els 30.000 treballadors de l'Administració local,
11.000 corresponen a serveis especials, és a dir, a llocs de feina manual
o relativament especialitzada. A més a més, hi ha dins aquest total 2.000
llocs de feina tècnico-auxiliar i 2.000 places subalternes. El personal
subjecte a contractació laboral o eventual puja a 5.700 treballadors més,
i els serveis concertats, a 3.000 treballadors addicionals. La imatge és
la d'una massa laboral amb una forta base treballadora en el sentit tradicional del mot. Les places administratives, també com més va més

~

z

o

g
a"-

sotmeses a condicions que no tenen res de privilegi en la majoria dels
casos, sumen 4.000.

La qualificació del personal de l'Administració local de Catalunya, com
es podia esperar, és superior a la de la resta de l'Estat. Aquí hi ha pro-

&amp;¿

porcionalment més tècnics -superiors i auxiliars- i menys subalterns.
Els «eventuals»1 pròpiament treballadors subjectes a contractació administrativa o laboral, representen a Catalunya una proporció bastant més

."
~.g
, u

u·

petita del total de la resta de l'Estat espanyol, però de tota manera és
important (30 %). A Catalunya hi ha el 15 % dels llocs de feina administrativo-Iocal existents al territori de rEstat, proporció que és simi-

lar a la de la població. Possiblement aquí la demanda de serveis públics
és més alta, en funció del nivell d'ingressos més alt de la població per
terme mitjà, però també deu haver-hi una productivitat relativament
més alta, que compensaria el primer factor .

.

ti'3ê

~

--

t::.Q

~

ff fi

f!«:(]&lt;.

Per tenir una idea de la importància relativa de les places de plantilla
vacants, hem calculat, damunt les dades de la mateixa font, que als
Ajuntaments de la província de Barcelona hi havia el 1972 un 18 % de

* . Aquests dos darrers grups de treballadors tenen una llarga tradici6 sindicalista, que
caldria recollir en els actuats intents de promoure l'associalisme sindical dels funcionaris.
Pasqual i Ernest Maragall

93

�places per cobrir, 2.574 sobre el total de 13.783. Una cinquena part
d'aquestes vacants eren cobertes per funcionaris interins.
Per donar una idea aproximativa dels llocs de treball més nombrosos,
proporcionarem dades de la plantilla de l'Ajuntament de Barcelona, referents a una data relativament allunyada (1967) i no publicades oficial·
ment, però que serveixen a títol indicatiu (vegeu pàg. 95).
La mateixa publicació de l'EAL abans esmentada dóna informacions més
detallades del nombre de places per categories i professions per a tota
l'Administració local a Catalunya; informacions interessants, que no
podem, però, entrar a examinar ara per no fer aquest article encara
més feixuc. Creiem haver ofert una idea suficient dei volum i estructura
del treball públic a Catalunya, particularment pel que fa a l'Administració local, que n'és el component més significatiu.
Ara bé, quant cobren els funcionaris? En l'Administració de l'Estat els
funcionaris eren classificats a aquests efectes, fins al 1965, segons
les categories establertes abans de la Dictadura de Prima. La reforma
fiscal va fer possible el 1965 que les retribucions se simplifiquessin
una mica, tot establint el sistema de sou base igual a mòdul (3.000 ptes.
aquell moment) per coeficient (d'I) a 5,5, segons les categories) més
triennis del 7 % i complements. D'aquesta manera eis funcionaris de
l'Estat van poder palliar la inflació del 1961-65, que els trebaHadors
en general havien combatut a cop de vagues i de convenis. L'augment
va ser escalonat fins al 1970 i va perdre aviat bona part del seu contingut amb la inflació renovada de preus.
A l'Administració local, «parenta pobra» de l'Estat, les coses van anar
més malament. Les retribucions anuals (netes d'impostos, mútua i assistència mèdica) de les categories inferiors de treballadors de l'Ajuntament de Barcelona el 1967 -vegeu la taula de la pàg. 95- en són una
mostra. L'estimació que figura a la taula, la vam fer el 1970 per tal que
fos publicada en un article que no va tenir la sort de veure la llum, i
que comentava la situació en els següents termes
«Amb la modificació parcial de la hisenda local, almenys a
Barcelona, es van concedir el 1968 unes "bufandes", que
després van ser reabsorbides, el 1969, per l'augment atorgat
provisionalment a tall d'equiparació amb els funcionaris de
l'Estat. Ja sabem que aquesta equiparació, l'han deixada ara
per al 1971 o 1972, sortint al pas amb un augment que ve
a representar en total, incloent-hi l'augment provisional, un
10 % sobre les retribucions del funcionari local, el qual
augment, després de 7 anys d'increment dels preus, es tan
ridícul com es vulgui, però és així.})

Els trebal/adors de l'Administroci6 pública o Cotolllnya

94

~

@

&gt;

"~
"
Q

~

Z

Q

~

~

&lt;:
Z
O
,..,
&lt;ol
U

Ü
&lt;

8

--"

""

~

Q

z

~

~
&lt;

'oc" ""
&lt;:

&lt;ol

el
¡...
Z

"'::E&lt;:

Q
Q

Q

-"

z

&lt;

u

""

~

13

&lt;
~

zQ

Ü
Q

-"-

Q

....z "§ ""
::&gt;

~

&lt;:

Q

z

.~

~

~

o

Ü
&lt;

~

"

(j

�Doncs bé, l'equiparació amb els funcionaris de l'Estat no va arribar fins
al juliol de 1974. I, quan va arribar, va reabsorbir h part més volàtil,
però no sempre la meny~ important, de les pagues mensuals a l'Ajunta.
ment de Barcelona: els anomenats «trimestres», que eren quantitats cobrades d'una manera regular amb càrrec al Fons de Productivitat del
Pressupost Ordinari, partida que no figurava desglossada per seccions
i categories i que, per tant, impedia de saber quant cobraven realment
els funcionaris dels diferents nivells. El fet és que molts funcionaris
de categories baixes, tot i que llurs «trimestres» eren ben minsos,
hi van sortir perdent. l per bé que la desaparició deIs «trimestres»
era una mesura administrativament justa i clarificadora, la situació econòmica de molts treballadors va arribar a uns extrems que expliquen
l'espetec reivindicatiu que es va anar covant durant tot eI 75 i que va
esclatar del gener al març del 1976, la primera gran vaga dels treballadors de l'Administració a Catalunya.
Quan el 17 de febrer de 1976 els treballadors de totes les categories
i seccions s'aplegaven a milers dins l'Ajuntament als crits d'«unitat,
unitat», es pot dir que es trencava irremissiblement el corporativisme
de les lleis, la ideologia i la política de personal seguida durant 50 anys.
En el curs del conflicte, els treballadors de l'Ajuntament van aconseguir una colla d'objectius, i no és el menys important eI fet que en
el ple del 23 de març, la Corporació decidís publicar amb detall, si bé
anònimament, les retribucions cobrades en mà per tots els funcionaris.
Aquest acord, que feia esment de la urgència de la seva mateixa aplicació, no ha estat encara seguit, després de més d'un any.
El 31 de gener de 1976, abans del conflicte, les retribucions mensuals
brutes, amb tres triennis d'antiguitat, dels treballadors de l'Ajuntament,
eren les següents:

Coeficients

Categories

1,3
1,4
1,5
1,7
1,7
1,9
2,3
2,3
1,9
3,6

Pràctics, operaris
Ordenances
Telefonistes, auxiliars clínica, etc.
Escorxadors, oficials d'ofici
Auxiliars administratius
Operadors ordenador
Delineants
Auxiliars administratius especialitzats
Directors de museus
Bibliotedries
Guàrdies municipals
Bombers
Practicants, infermeres assistents socials
Professors d'EGB i ensenyament especial

Número
IUf/ciof/aris

1.200
290

300
510

260
105

680
12
t4
2.025
535

446
248

Retribucions
17.108
t8.46O
20563
t7.8t8
22.818
25.773
23.983
26.983
28.948
29.290
17598
21.574
21.397
24.722

Els sous en mà eren més baixos. De les retribucions brutes hauríem de
treure'n un 10 % si fa no fa en concepte d'impostoS, mútua i assistència
mèdica; i, a més, l'augment del gener (de l'ordre del 10 %) no es va
cobrar fins més tard.
Un dels cavalls de batalla dels funcionaris va ser la lluita per l'elevació
del mínim (coeficient X mòdul) fins a igualar el salari mínim interprofessional garantit, a què moltes categories no arribaven, cosa que feia que
les pagues dobles i les pensions fossin baixíssimes.
Una altra reivindicació paraHela és la simplificació i consolidació dels
sous. Els «pluses» (de «¡e/atura, trabajos especiales~ especial dedicación
y riesgo, incomodidad, peligrosidad y toxicidad», però especialment
l'anomenat «plus de productividad» o «trimestre») van arribar a representar el 44,8 % del IOtal de les retribucions l'any 1974. L'incentiu de
capitalitat -que dobla inicialment el sou base a Barcelona- complica
les coses encara més. El sobre de la paga dels funcionaris ha assolit uns
graus de complicació molt considerables.
Un decret-llei recent, del 30 de març, recull algunes de les reivindicacions esmentades: sou base mai inferior al mínim interprofessional, revisió anual dei salari, millorament de l'assistència sanitària, simplificació
aparent dels coeficients, etc. Però l'aplicació d'aquesta regulació encara
no és coneguda. És evident que es tracta del resultat de la pressió dels
treballadors arreu de Catalunya i de l'Estat espanyol (després de Barcelona vingueren les lluites de l'Hospitalet, Cornellà, INP, PND, Saragossa, bombers de Madrid, etc.), i també és obvi que es tracta d'un
intent de perpetuació de l'actual estatut especial dels funcionaris amb
nous mètodes, més realistes.

* * *
En un proper article explicarem, damunt la base d'aquests antecedents,
com s'ha articulat l'esforç organitzatiu dels funcionaris fins a la constitució pel març d'enguany, del Sindicat de Treballadors de l'Administració
de Catalunya (STAC), el paper clau que hi va fer la junta democràticament elegida (pel juny de 1976) del Collegi Provincial de Funcionaris
d'Administració Local, i les perspectives de futur d'aquesta associació
sindical tan innovadora en el camp de l'Administració pública.

etc.
E/s trebal/adors de l'Administració pública a Catalunya

96

Pasqual i ETIlest Maragp//

4

97

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9704">
                <text>1564</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9706">
                <text>Els treballadors de l'Administració Pública a Catalunya: antecedents associatius, lleis i reglaments, cens i retribucions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9707">
                <text>Maig-Juny, n. 5, p. 80-97</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9708">
                <text>Taula de canvi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9711">
                <text>Maragall i Mira, Ernest</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14329">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9712">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9713">
                <text>1977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9714">
                <text>Administració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9715">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9716">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9717">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10082">
                <text>Article publicat al número 5 de 1977 de la revista Taula de canvi.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9705">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="644" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="181">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/644/PorUnaRespuestaSocialista_1977_VidaLocal_PM.pdf</src>
        <authentication>059af605e845d7a8f8882049f2a85648</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41907">
                    <text>POR UNA RESPUESTA
SOCIALISTA
Joan Colomines
Jordi Carcía Petit
Jaume Lorés Emest L1uch
Pasqual Maragall
Eduardo Martín Marta Mata
Isidre Molas Jordi Parpal
Núria Pompeia
loan Reventós
Xavier Rubert de Ventós
Jesús Salvador
Narcís Sena Enrie Trunyó
losep Ignasi Urenda
losep M." Vegara

ALTERNATIVA
AVITAV15I3:TJA

�íNDICE

Presentación .
La alternativa democrática
El Socialismo
La autogcstión
Las libertades y el Socialismo
Estrategia
Estrategia socialista.
La coordinación de los socialistas del Estado
español
Política económica
Política internacional
El sindicato
La empresa
Vida local
La educación .
La cultura
Las mujeres
La juventud
La reivindicación nacional
La religión

5
7
17
41
55
71
95

111
127
147
161
185
213
239
259
275
287
313
341

~ili~

3~

�VIDA LOCAL'

PASQUAL IvlARAGALL

Para los socialistas de hoy, que abandonan cada
vez más la tradición centralista ...........cOD. Tníces tanto
francesas como germánicas- la escala local es óptima para difundir el Estado y recuperal- el control
del mis1110 por la sociedad.
Un Socialismo autogestionario, libertario, se plantea tanto el control de las condiciones de producción en la empresa por parte de los tr2oajadores
como el deSluantelamiento del sector público centralizado, tccnocrático e irresponsable delante de
los ciudadanos, que es característico del capitalismo
monopolist,-l, especialmente en nuestro
)-- para
bacerlo tiene que profundizar la (L~mG&lt;:r;::cia por la
vía de la \'Ítalización de las ÍIJstitucio::es representativas por encima de las
,; de las administrat!Y2,s, por 12, 'vía de ~a :rccstn..:c:uración y democT9.tiz¿:lón do:: ésTas
o
fiscal),
y lo que nos in:c:r·;:,sa
la. Yi2 ele b redncción de la c&lt;'::. ~ de ,"cuc'c,c"ccn y el ccrn:roi de mu....

.~~-

~.'-,,,

en los
;~'.s c::s-,:::::,s;Oi}CS dd gr-u;}O de política urbana y
d·:::: CES, c,' L,s Que lnI'. ';J2nic:ip2do Joscp
García
Sob :\l·:)r-,:::'::s, MiGuel Do!'!,ingo, :'/lontserrat Cuchm,." ¡::·',!,·:::~'s::: .\lor-at2, Cooxa :\g"LÜTre. Jonn Co10m, Xavíc,- R'.-l:l "·;:--JE.'s i ~kK~,y, pero estOy seguro de que
ninguno de ellos cs,m-á de a:;::ucrdo con todo lo que digo.

213

�chas actuaciones públicas: en una palabra, acercando a los ciudadanos tanto como sea posible, esta
superestructura omnipresente y arbitraria que es
llluchas veces la administración pública.
El nacimiento de la producción en unidades mul~
ti nacionales ha puesto de relieve la falta de base de
los Estados-nación tradicionales creados por la bur~
guesÍa entre los siglos XVIII y XIX. La continentali'ladón de los mercados mínimos para la existencia
de muchas industrias cruciales va en el mismo sen~
tido. Este amnento de escala de producción en aI~
gunas industrias, clictado por las exigencias técnicas, aparece simultáneamente a la consciencia y la
experimentación y los esfuerzos para devolver el
control de la vida secial· a los pueblos oprimidos por
los Estados burgueses debilitados y a sus comuni~
dades locales. También está posibilitando, paradójicamente, una discusión más atrevida sobre las ven~
tajas de las denominadas «economías de escala» (&lt;&lt;a
n1ayor producción, más eficiencia») en varios secto w
res, tanto públicos corno privados, pero sobretodo
públicos -enseñanza, sanidad, seguridad social o
impuestos sobre la rcnta- en los cuales no está na~
da cIara que el control deba permanecer no ya en
Bruselas sino tampoco en Madrid, París o Roma.
La explosión de las nacionalidades oprimidas,
por toda Europa, va acompañada pues de una «ex~
plosión loca!», autogestionaria y con una alergia generalizada hacia el alejamiento de las sedes del po~
del' 'Y hacia los argumentos de eficiencia a gran es~
cala. No se trata de un nacionalismo con bases económicas y uniformizador de cara al interior; se tra~
ta de una revitalización, permitida por las condiciow
nes económicas, del secular intento de los pueblos
y de los ciudadanos de autogobernarse de la forma
más directa posible.
Es por ello que caen en desuso expresiones co-

mo ~vida local», típicas de un capitalismo que s~lo
escala"
elel Esta~
perro.it· e la vida sin adJ"etivos en la "
1
do y que mientras niega la pluralIdad naClOna y
rel~E:a la 'vida de las comunidades locales a ur: segundo término, relega también la ~~ida ele los ~Iuda­
danos individuales a los cuales abrmaba servIr. ,
Es indudable que pueden ap~~ecer y. aparecer,an
contradicciones entre la afirmaCIOl1 naCIOnal d~ lOS
pueblos oprimidos y su voluntad ele autog?blCrnO
local, el respeto a las minorías y la espontaneIdad de
las comunidades de base. En muchos casos en la
Díoducción de servicios colectivos, que puede ser
pura charlatanería interesada en boca ~lel Estad~,
~IO lo es tanto a niveles más pequeños. Hay unos ~l­
mites de pequeñez que no se pueden .ultrapasa~ SIn
pagar un precio quizá excesivo. La m~s,ma p~rvlvel~~
"a- de arandes unidades de producclOD pnvada 0::1
C1
e
. ' .
t
n
escala estatal o multi-cstatal es un tac:or. a 'cner e.
cuenta a la hora de cliseñar circunscnpCIOnes adr~ll+
nistrativas que forzosamente tendrán que relacH:narse con aquellas unidades. Se debe ?usc~rr un equl~
Ebrio, todavía ahora y durante 111Uc.ho tiempo, ,entre la tendencia a la vida autól1Ol.na, ele los barrIOS,
&lt;;)ueblos, ciudades :-r comarcas, e mciUso, ~le las ,na~
cionalidades, v la obligación de una Dlll111na ~flca~
(·1;::' v de una ·cierta uniformidad -una cierta Igua};;·'¡¿n re condiciones entre regiones más o menos
;~;-;~n;d.2s. ,::"ntre c!lldadanos establecidos \' foráneos,

215
214

�va y su dimensión es suficiente para que las comunidades nacionales se autoabastezcan V se autolegislen en lTIuchas materias «privativas "(lel Estado}}.
La segunda es que no tiene sentido el desgobierno
local, la existencia ele ayuntamientos sin atribuciones ni recursos (yen cambio, dotaelos del inmenso
poder de enriquecer a unos pocos ciudadanos y
perjudicar a la mayoría a través de permisos y licencias, planes urbanísticos, instalaciones comerciales e industriales inadecuadas, etc.).
Durante una fase próxin1a, posiblemente el intento de clestruir el primer contrasentido dominará sobre la lucha para afirmar el segundo: la necesidad de reunir esfuerzos para afirn1ar en la práctica la c0111unidad nacional impondrá un cierto grado ele sacrificios a las cOlnunidades locales y de
base. Habrá una fuerte insistencia en un Servicio
Nacional de la Salud, o una enseñanza pública ca~
talana y hOlTIogénea,en la necesidad de recaudar el
hnpuesto progresivo sobre la renta o destinar recursos de las Cajas de A...horro para finalidades de alcance nacional y no local (pequeña y 111ediana eln~
presa, sector nacionalizado) o subvencionar un teatro nacional catalán.
Pero al mismo tiempo, y más adelante con fuerza
creciente, .creo qtle se desarrollará poderosamente el
movimiento de las comunidades locales (comarcas,
ayuntamientos y barrios) para gobernarse en todo
lo que no tiene razón ele estar situado en peldaños
más altos y más alejados en la escala ele la administración pública. El control de la red sanitaria
de. base, la enscí1anza básica, las guarderías y la polítlca ele becas, la canalización de recursos de ahorro popular a través de las Cajas de Ahorro locales
el desmanteldlnicnto de gran parte de la planifica~
ción urbanística y territorial en beneficio del control local de la utilización del suelo, la subvención
216

de las actividades culturales autóctonas a nivel de
barrio, pueblo y comarca ... todo ello deberá pasar
al primer plano. Y los socialistas estaremos detrás,
pie~so jrO, contra cualquier intento burg~lés
~u~
rocrático de izquierda, de crear nuevas cnsrahzaclODes de poder arbitrario.
Con el tiempo los consejeros de la Generalitat deberán acostulllbrarse a tener lnenos poder sobre la
«vida locab de MasQuera, Palau Sabardera o Sants,
dd oue ahora tienel~ los n1inistros de los gobiernos
de !vIadrid o los prefectos de los departamen tos franceses sobre sus circunscripciones. Profundizar la democracia yendo hacia el socialisD10 significa -significarú- delTIOCratizar el estado y ello implicará,
insisto, tanto la preeminencia de los cuerpos representativos COlno la destrucción progresiva de la proDia estructura estatal v administrativa.
~ Si la libertad indivi"dual sólo tiene como lfn1Íte
la libertad de los demás, el socialismo, libertario en
último término, trabaja para la destrucción de las
bases económicas que convierten este lema en una
divisa anticlemocrática dentro del capitalismo -clon~
de las exigencias del mercado, de la producción, de
la estabilG:ación, etc... 110 pern1iten a los trabaja~
dores lnás que un estrecho y pobre margen de libertad. Y trabajará también para transformar las
bases políticas de dOluinación y uniformización prc~
tendidamente racional que niegan la libertad en los
países denominados socialistas. Una de estas bases
es la concentración de poder en manos de instituciones singulares, casi siempre estatales, apoyadas
por una ideología nacionalista, economic:ista (las famosas economías de escala) y benévola (deben igualarse dife:tencias). De ahí que llegue a ser tan importante el privilegiar al gobierno local frente al
poder estataL Igual C01110 será importante, potenciar
el papel de las organizaciones territoriales )' sectü-

.o

217

�riales de base (sindicatos y asociaciones de vecinos)
para neutralizar el papel crucial pero a veces opre~
sivo, ele los grandes partidos políticos en el marco
de la den10cracia formal."
Vayamos a cuestiones 111ás concretas. Una gran
alternativa ele estructuración de la vida regional y
local, se planteará pronto en Catalunya. Dejar las
circunscripciones locales tal como están o han estado (municipios, comarcas de la Generalitat) y pri~
vilegiar autoridades sectoriales de alcance catalán
para resolver problemas intermunicipales o interco~
marcales, ésta sería una posibilidad, y posiblelnen~
te la más realista a corto plazo. Así una agencia
catalana de política de suelo podría elnprender la
iniciativa ele hacer la ciudad nueva de Riera de Caldes, o bien concentrarse dentro del án1bito de la
actual comarca del 53, o por el contrario, iniciar
actuaciones fuera ele lo que es el área de influen·
cia de Barcelona-ciudad, más allá incluso del Mont~
seny y de Martorell o Vilafranca del Penedés, siem~
pre según las directrices de un plan adoptado por
el Parlament de Catalunya y discutido en todo el
país.
Otra posibilidad sería reconocer la existencia real
de un espacio polarizado, con un centro, la gran
Barcelona, que en todo caso debería dividirse en
grandes distritos (como se ha hecho en Londres)
compensados quizá desde el punto ele vista de la
base fiscal, es decir, distritos formados por barrios
y ayuntamientos contiguos con una cierta dispersión de .los indicadores ele riqueza.
2. Obsérvese que dIo implica organizaciones de base au.
tónomas, y por lo tanto, si DO plurales, si forzosamente plura~
listas, con tendencias representadas y minorías resnetadas en
su interior: en cierta forma, esto representa una e~tensión de
los principios de 18 «democracía formal» a la «(democracia de
b"se,).

Al mismo tiempo, las antiguas comarcas podrian
juntarse en una división en regiones o «\'cgueries»
(del tipo de las que ya existieron, pero con más
operatividad, sancionando el hecho de la concen~
tración de población y riqueza, en diez o d.oce ca~
bezas regionales). Esta división coincidiría con la
escala que hoy -después de 111uchas exageraciones
como la que permitía al ex Director del Instituto
de Estudios Fiscales, reclamar para Madrid el pro~
cesamiento electrónico de todos los datos fiscales
del Estado-- se considera mínima y suficiente para
establecer un ordenador público con finalidades
fiscales y similares: unos quinientos n1il habitantes.
Desde el punto de vista defendido en este articulo, seguramente lo más oportuno sería pensar que
las cosas deben pasar por la primera alternativa y
caminar hacia la segunda. En una prünera fase -y
también después, pero sin dominar tanto la escena de la política urbana y territorial- existen U1Uchas ventajas por sacar de la consolidación de autoridades sectoriales (transporte, energía, política de
suelo, etc.) de álnbito catalán. Pensemos por ejenlplo, en el poder de negociación que tillaS corporaciones de este estilo podrían plantear frente a las en1~
presas sUlninistradoras de servicio público que durante mucho tiempo conservarán su carácter esta~
tal, si es que no pasan a formar parte de consorcios
supra-estatales: Renfe, Telefónica, Gas natural o las
Eléctricas. El ancho de vía europea, las fabulosas
colas de peticionarios de instalación telefónica que
se dan en Catalunya, los problelnas de seguridad y
contaminación planteados por las empresas energéticas ... no han tenido hasta ahora n1ás interlocuto~
res, por parte de Catalunya. que los municipios frag~
mentados o las, aún más inoperantes, Diputaciones
provinciales. Y esto frente a empresas cuyo presu~
219

�puesto supera con mucho el de n1uchos .l\tlinistcrios
lTIadrileíios."
Otra cuestión prioritaria es la del tratan1iento
del suelo ul'bano. Nosotros levantamos la bandera
de la municipalización del suelo quizá antes que nadie, y lo hicimos para poner de rclie"ve que era necesario socializar efectivamente, y no estatizar, los
recursos y los problemas del suelo urbano.
Pero la lTlunicípalización tiene problenlas, y problemas muy diferentes de los que afrontó el Decreto de Guerra de 1937, pionero y magnífico, pero
también poco aplicado en la práctica. Niucha gente
recuercla haber pagado alquileres al Ayuntanliento,
pero en 111uchos casos esto debía scr cn aplicación
de la institución de un servicio n1unicipal de cobros -prcvista también en el Decreto- y no como
resultado de una municipalización de las fincas que
clebÍa ser efectiva en casos de abandono de la pro,
piedad, y no en todos los casos.
Hoy la municipalización se cnfrenta COn un problema nuevo y uno antiguo: la extensión de la pro,
piedad horizontal y la valoración continuada de las
rentas de situación.
Antes de la guerra, la propiedad de 1a vivienda
no era tan corriente por parte de [muilias trabajadoras, como ha llegado a serlo ahora con un nivel
de vida más alto y con un 111ercaclo de vivienda que
prácticamente ha obligado a comprar a todo el mundo por falta de ofertas de viviendas ele alquiler. La
colocación de ahorros populares en lilvíenda, la
3. No es neceSario afirmar que eu algunos casos, estas
autoridades o corporaciones sectoriales ganarían mucho coor,
clinánclose con instituciones similares del resto de los Países
Catalanes: por ejemplo en el ancho de vía europeo, la regula,
ción de la Autopista Catalana o del lVkc!iterráneo, o la polí·
tica energética (petróleo, nucleares, tiranic) en su vertiente
ecológica.

220

cantidad de fmnilias que todavía pagan plazos o.e
hipoteca y a las que no se puede cargar, por lo
tanto, con una socialización, ni que sea fiscal de la
renta urbana, complican la panoránlica del ll1ercaao
dcl suelo y la vivienda.
Pero no lo complican hasta extremos irresolu~
bIes. Se trata de evitar las soluciones fáciles que lo
estropean todo con el paso de los años. Se trata de
-permitiendo que se conozcan y se paguen las ren~
tas de situación- municipalizar hasta donde sea
necesario, el negocio de la vivienda, que produce pre~
cías abusivos, enriquecimientos injustificados, corrupción administrativa y destrucción de la estructura urbana v de la costa.
La tasaciÓn del precio de la vivienda, que ha dc
estar propiciada por los cOlTIunistas, podría, apa~
rentemente, paliar los dos prilneros problemas pero
no el tercero y el cuarto. Y aún a la larga -al me,
nos a falta de medidas adicionales- llevaría a la
misn13 falta de viviendas de alquiler producida en
parte por el bloqueo ele la postguerra ... jr por lo
tanto a un encarecimiento, oficial u oficioso.
Los esquemas del tipo de La Pondere, defendidos por los liberales, y según los cuales se otorga
al propietario un pequeño coeficiente de edificación
sobre su solar, restando todo el exceso -o el y,alor
del exceso- a disposición de lo común, chocan con
dos obstáculos, el prilnero dc los cuales puesto ya
de manifiesto por los socialistas franceses: 1) no
afectan a todos los solares ya urbanizados y con expectativas de renovación, es decir, a una gran parte
del negocio promotor y 2) no garantizan la socialización efectiva de la mayor parte de lJ.s rentas,
como se pretende, de la n1isma forma que el arbitrio sobre plusvalías no se lleva en este país más
que una ínfima parte de las mismas, por la clis·
crepancia entre valor oficial y valor efecti\'o.

221

�En ambos casos, tasación y limitación de los fm~
tos de la propiedad, los efectos sobre los precios
podrían ser más ffi01nentáneos que duraderos y más
ficticios que reales.
Dando por supuesta una municipalización de la
vivienda no utilitaria -es decir, no habitada por el
propietario o su familia- 4- que no plantearía problemas a la autopropiedad horizontal, el segundo
problema, el de la valoración y pago de las rentas
de situación, quizá no es técnicamente insoluble.
Una municipalización fiscal, como mínimo, es técni~
camente posible a través de los catastros de contribución urbana y las valoraciones de plusvalías, una
vez perfeccionados -y realizados con mayor frecuencia- unos y otros, y del sistema de contribuciones especiales para captar aumentos de valor puntuales, debido a la oferta o instalación de servicios
o equipamientos que mejoran el valor de las fincas
(parques, por ejemplo).
En cualquier caso, una política de suelo y vivienda debe medirse en términos de los objetivos perse~
guidos y teniendo consciencia de los costes impl~­
cactos. Hay políticas óptimas diferentes para objetlvos diferentes. Hasta el momento hemos hablado
en función de unos objetivos negativos: .contra los
precios abusivos, el enriquecimiento excesivo, la corrupción y el desmadre ecológico y edificatorio. Sin
embargo, las finalidades pueden y deben formularse,
llegado el momento, en términos positivos e instrumentales. Por ejemplo, tilla política de suelo y vivienda puede proponerse:
1) oferta de viviendas de alquiler, principalmente de propiedad pública, para matrimonios jóvenes,
4. Municipalización inmediata o concediendo al propietario un derecho de uso por un período limitado de tiempo, a
partir del cual, la propiedad revertiría al municipio, naturalmente mediante una indemnización.

222

imníarantes transeúntes, individuos aislados y comunidades no 'familiares (estudiantes, etc.) Se sobreentiende oferta abundante y diversa y por lo tanto,
alquil~res no excesivos y ubicaciones no exclusivamente marginales,
2) posibilidad de vivienda de propiedad para ancianos y familias estables, vivienda utilitaria, colocación razonable del ahorro popular, garantía de es~
tabilidad v futuro,
3) esp"acios públicos suficientes y adaptados a
las necesidades de los barrios, distritos y pueblos,
4) aprovechamiento máximo y mantenimiento
correcto del espacio construido y de los valores edificatorios y urbanísticos existentes -sin dirigirse
hacia el puro «conservadurismo» al que tendenl0S
después de 30 años de salvaje y rentable destrucción,
5) pernlitir la -experimentación tanto arquitectónica como edificatoria.
Hay muchas políticas «ideales» que garantizarían algunos de estos objetivos, impidiendo la consecución de los demás o de alguno de ellos (que la
política de suelo y vivienda no es sencilla lo deInuestra tanto el ghetto de Harlem como la incuria
de las casas de Budapest). Por ejemplo, una política que «fijase» las familias y los individuos, con
acceso a la propiedad, podría impedir la movilidad
necesaria y por lo tanto, el lnáximo aprovechan1ientoo Concretamente, la vivienda de propiedad, o el
alquiler bloqueado, puede significar -como }'a ha
sucedido- la desocupación de pisos grandes habitados por matrimonios ancianos, que con mucho
gusto ocuparían un piso más pequeño.. si lo hubiese a un precio razonable; o bien puede significar
una densificación indeseable mediante el realquiler
o la cohabitación de lnatrinlonios jóvenes y ancianos. La compra de viviendas, a plazos y con hipo223

�tecas, por parte de matrimonios jóvenes, se justifica
a veces por el mayor poder productivo de los jóvenes que son más capaces de trabajar 10 Ó 12 horas
para pagar las deudas, y con más facilidades para
poderlo hacer en el mercado del trabajo capitalista.
AsÍ, las l1ledidas que deberían instrumentar una
Dolítica de este orden, deberian ser cuidadosanlente
~studiadas y discutidas -lo cual no significa que dehieran ser técnicamente complejas, sino al contrario, fádles de entender y sensibles a los intereses
expresados por los distintos sectores populares, a
lnenudo conflictivamente.
Una política de espacios públicos adaptados inlplica, por ejemplo, no un plan muy detallado y perfecto de alcance municipal, o comarcal, sino lnás
bien un cierto poder por parte de los barrios y pueblos sobre la utilización de terrenos libres o edi~
ficios tradicionales en su ámbito. Hay barrios en
Barcelona, donde es difícil i quizá inútil, intentar
introducir parques y jardines, pero que cuentan con
plazas que tradicionalmente cmnplen con una función similar y que no elebe sacrificarse en beneficio
de otro objetivo, o como mínimo, no debe hacerse
sin una mnplia valoración de pros y contras. Este
sería, por ejemplo, el caso de Gracia, como ha señalado un estudio del Laboratorio de Urbanismo
de la Escuela de Arquitectura.
La municipalización del suelo, como medida gene~
ralizada, tendría, por lo menos, la virtud de inmo~
vilizar los pocos espacios públicos que todavía quedan en nuestras ciudades super-privatizadas: cuar·
teles, cárceles, -cocheras, estaciones o mercados. Pero
podría conseguirse un efecto similar -todo depende de la rapidez de la lnedida- nlunicipalizando los
terrenos de uso público y en cualquier caso, los de
propiedad pública no muni.cipal, o concediéndoles

un derecho de uso limitado en el tiempo. En mu~
chos casos, además, estas propiedades públicas no
municipales provienen de cesiones hechas por los
municipios años o siglos atrás. No tiene sentido,
pues, que estas cesiones financien ahora la re-con·
servaCÍón de servicios estatales o públicos, y ensucien la dudad con nuevas edificaciones y nuevas
pérdidas del suelo público.
En este aspecto, así como la inlninencia del Plan
Comarcal significó la apresurada demolición (y petición de licencia) de centenares de edificaciones y
jardines amenazados por ordenanzas más restrictivas, podemos telnernos para los próximos meses y
años, una actitud liquidacionista similar por parte
ele propietarios privados y públicos. y contra más se
hable de municipalización, más liquidación habrá.
Esta arma, igual que la evasión de capital por parte
de los -capitalistas, es la preferida por los propieta~
rios y deberemos hacerle frente con energía e inteligencia. Si los propietarios, públicos o privados,
demuestran no renunciar a las escandalosas expectativas de ganancia que el mercado les ha acostumbrado a esperar en los últimos años, no habrá más
relnedio que andarse sin contemplaciones ). municipalizarlo todo de entrada, para reconstituir luego
una cierta diversificación, los incentivos o la 1.110\'1'
lizacióll, y el lnantenimiento de las fincas, etc ...
Por otra parte, el lilal que ya se ha hecho, seda rnu.y
superior al que podría causarse COn una medida tan
cortante.
Si no se bace necesario llegar a tal extremo, podelnos pensar que lo que conviene hacer Ínmediatamente es socializar la promoción de edificaciones v
viviendas, puesto que la promoción ha sido precis~­
mente la piedra angular del escándalo v el motor del
funcionamiento injusto y destructivo -de un mercado desequilibrado. Es distinto el caso de otros paí-

224

225
8. -

!'(iK U~,\ gESPlJESTA SOCIALISTA

�ses como Inglaterra, en los que la pr?moción, casi
debe ser incentivada por el sector publlco. Aqm, las
agencias comarcales o regionales, o la A:gencla de
política del suelo a nivel de la GeneralItat, deb~·
rían poseer recursos para ofrecer un porcentaje
elevado al nuevo suelo urbanizado, mientras que a
nivel de los núcleos urbanos ya existentes, la renovación edificatoria Y la tarea de llenar los huecos
de sol libre aún existentes tendrá que estar.estre·
chamente ligada a la participación d~ .los barnos en
la información de las licencias solIcItadas, y también, en algunos casos, en la promoción de usos
interesantes.
Teniendo en cuenta la actividad constructora previsible, en relación al stock existente ~~ c~ns~ruc­
ciones, por esta vía avanzaríamos taI~~len, Indlre~­
tamente, hacia la socialización de IH ViVIenda no utIlitaria.
Hay quien propone, de entre nosotros, ~n decreto taxativo de prohibición -con excepcIOnes en
casos de edificios en malas condiciones- de toda
demo!íción en el casco urbano tradicional de nueStras ciudades. Quizá no sería necesario llegar tan
Íejos y tendríamos bastante con potenciar: con:~ ya
he dicho, las facultades informativas y dIspOSltlvaS
de los barrios en el proceso de concesión de licencias de edificación -¡evitando, claro está, el, trasladar la corrupción de arriba abajo, a los barnos!-S
Por otro lado, el quinto de los objetivos me:r:cionados (experimentación, innovación) podría sahr perjudicado. Personalmente pienso que el desbocamien'to del conservadurismo es un peligro real en la fase
histórica progresiva ~n la que entr.an10s -y me refiero al conservadunsmo del medIO, tanto natural
como, en este caso, convencional, más allá de las
5. También pueden utiUza!"se instl·umcntos fiscales paya
conseguir lo mismo, como explicaré a continuación.

exigencias del equilibrio ecológico y de los valores
culturales-o
Las ciudades tienen que facilitar al máximo los
contactos (por algo existen), pero limitando la congestión y la destrucción de la naturaleza dentro de
niveles tolerables.
Barcelona y las restantes ciudades del área, a
pesar de todo, a pesar de la avaricia del palmo cuadrado, la insuficiencia y la mercantilización extrema de sus servicios e infraestructuras -debida al
abandono estatal- y la ausencia durante muchos
años de un auténtico gobierno local democrático y
fuerte, constituyen aún un área potencialmente afortunada, donde los barrios proletarios no son irrecuperables porque luchan y se organizan para una
vida decente, donde la densificación extrema de los
centros se combina con una densidad no tan invi'vible, con manchas de verde forestal extensas, a ni·
vel de aglomeración, y con una jerarquía de cent ros urbanos de diverso orden aún no destrozada
totalmente. Lo mismo podríamos decir de Catalunya
en general, gracias a la vitalidad de sus pueblos y
comunidades, tanto a nivel económico como políN
tico. El tejido urbano pre-existente y la fuerza de las
organizaciones ciudadanas en los últimos diez años
ha permitido que la voracidad del capitalismo salvaje y especulativo que hen10s vivido no se 10 cargara absolutamente todo.
También la tradición de los urbanistas iniciada
por Cerdá, y continuada por el Pla lVIaciá y el G.A.T.
P.A.C., ha contribuido favorablen1ente a una ordenación no sometida totalmente a los intereses del promotor avispado y del propietario sagaz, especialmente a partir de la constitución de equipos técnicos inter-disciplinarios desde 1964.
Pero ni el contexto político-social permitía a estos técnicos algo más que heroicidades inútiles a la

227
226

�práctica -cu,mdo no los ha arrastrado la corriente
del « negocio »-, ni se trata en el futuro de solucio~
nar problen1as exclusivmnente técnico-urbanísticos y
de elaborar planes más o menos perfectos. Se debe
reformar la metodología de las decisiones para refle~
jar las preferencias ciudadanas con un mínimo de
coherencia, multiplicar la información en ambos sentidos -del gobierno local hacia los ciudadanos y a
la inversa-, renunciar al sueño tecnocrático de la
codificación de la vida de los ciudadanos en aras de
una planificación perfecta, y utilizar mucho más los
incentivos y desincentivos que la prohibición simple o el ordenancismo al que estamos habituados, tal
como Ros Hombravella frecuentemente ha seña·
lado.
Las medidas fiscales son más útiles y menos limitadas, a menudo, que las intervenciones directas.
La conservación tanto de zonas verdes como de edificaciones valiosas, hoy en manos privadas, puede
alcanzarse tanto a través dd decreto congelador o la
afectación urbanística COlUO por la vía del impuesto proporcionado sobre actos tales cama la destrucción de espacio verde privado o de edificaciones reclamadas por las asociaciones de vecinos o las or·
ganizaciones culturales y artísticas. Este impuesto,
aplicado a lo que los economistas denominan externalidades negativas (o efectos externos producidos
por actos en disposición de la propiedad o de recursos particulares), se acercaría bastante a lo que los
ciudadanos considerasen suficiente para abatir taxativamente 1.:1 acción que es necesario evitar -que
tanto puede ser la destrucción de un jardín o un
casal como la en1isión de humos nocivos por una
industria- pero no llegar más lejos de lo que los
mismos ciudadanos consideren que estarían dispuestos a pagar por tal de obtener un beneficio siluílar.
228

De forma parecida se puede combatir la congestión circulatoria en los cascos urbanos prohibiendo
la circulación o encareciendo el aparcamiento -aparcaluiento que entonces no tendría sentido como negocio puramente privado, como casi ninguna de las
concesiones municipales otorgadas en los últimos
años o incluso haciendo pagar la gasolina a un sobre-precio dentro de los cascos urbanos -excepto
en el transporte públíco- que compensara quizá su
abaratamiento fuera de la ciudad. 11 El funcionamiento eficaz ele nuestras comarcas sí que necesita vitalmente de un tr&lt;:lsporte automovilístico no excesivamente costoso. En cambio las ciudades se han de
descongestionar. En ellas ha de pasar a primer tér~
luino el transporte colectivo, mucho menos derrochador ele recursos escasos, como san la energía y
el espacio en las calles del centro, que el transporte
privado.
Estos procedimientos tienen también inconvenientes, claro está. Subir precios significa racionar el
uso. de las calles en favor de los ricos; la gente puede Ir a llenar el depósito fuera del casco urbano; la
coherencia ele esta política estaría en que no se alejaran de la ciudad los peajes de autopista actual~
mente delnasiado próximos a la ciudad central; etc...
Bien, al menos sabrían10s que los ricos pagan por
ejer~er su riqueza -mientras un sistema fiscal progreSIVO no se la haya recortado- y que circular en
coche por la ciudad costaría esfuerzos adicionales,
con1pcnsando en parte las molestias que esta decisión ocasiona al resto de los ciudadanos.
Lo que sí es cierto es que las políticas de incentivos y desincentivas fiscales o indirectos, si bien
pueden hacer funcionar mejor las cosas tal COmo
6. Dc?emos reconocer que esta me:lida. citada aquí a título de ejemplo, era mucho más aceptable hace unos años eue
no ahora.
&gt;

229

I

II
¡

1

!

1
,

�consumo importante de tiempo. Y los últimos años
han acumulado problemas locales formidables que
reclaman cambios inmediatos. Ningún incentivo fis
cal, ningún control de los habitantes sobre los solares de los barrios, hará posible la transformación
de barriadas que no tienen solares libres ni edificios recuperables. Ni lnejorará -o tan sólo lentamente- las condiciones de vivienda en las zonas
denominadas de barraquismo vertical- polígonos de
la OSH o de promoción privada, como por ejemplo San Idelfonso e la Ciudad Meridiana-. De una
u otra forma se habrá de recuperar la cualidad ur
bana mínima que se supone había de existir en estos
barrios.
Pero también en este caso más que una renova
ción planificada sería cuestión de subvencionar a
~os "?arr,ios -a ser posible a través de las empresas e
111st.ItUClOnes responsables- con el fin de que organIcen ellos mismos la renovación, al igual que en
el caso de muchos servicios personales y sociales
-guar~erías, por ejemplo-- se trataría de que las
comunIdades de base lo suficientemente activas para montarlos dispusieran de una ayuda financiera
de la con1unidad más que de organizar un nuevo
servicio local.
~s fácil pensar que todas estas medidas -que
~lqUl se dal: ~ modo de ilustraCÍón- están muy leJOs del SOCIalIsmo autogestionario y anti·estatal del
que hablábamos al principio. Y evidentemente lo
están. Pero se sitúan en la línea de profundización
de la democracia que los socialistas quieren marcar
en e~ futuro. No es seguro, por otra parte, que un
funCIOnamiento lnodificado del mercado no sea una
vía económica posible hacia un socialismo no burocrático en un país relativamente avanzado, al me~
nos al nivel local que aquí nos preocupa. (El protagomsn1o de las organizaciones de base en todo
w

w

w

230

el proceso es el otro factor esencial en la profundización de la democracia en marcha hacia el socialismo.)
Dada la estrechez del mercado de alquileres hasta ahora, una socialización de la vivienda no utilitaria no comportaría un desorden extraordinario y
contribuiría en cambio, si se instrumentalizara correctamente, a los objetivos mencionados. El caso
del mercado especulativo del suelo urbanizable en
diferente, y se habrá de modificar, como ya hemos
dicho, con una intervención pública importante en
el aspecto de la oferta de sol urbanizado y la demanda de terrenos libres.
Técnicamente no es imposible simular artificíalrnente un mercado -valorar las viviendas, en este
caso-. Económicam~ y socialmente el mejor uso
de los reCursos del ~ Y de las edificaciones existentes, variará según el punto de vista que se adop~
te (i?-quilíno, barrio o ciudad en conjunto, por ejem
plo): y no es seguro que funcione un mecanismo que
promueva los mejores usos para cada vivienda, edi~
ficio o solar. Políticamente, además, existe un elemento peligroso, cuando se prescinde totalmente del
mercado. y es el poder que se confiere a la burocracia, indirectamente, que cuida de adjudicar edifidos, sOlares )i usos de unos y de otrOs. (La utilización de este poder con fines de represión política o
social es un hecho conocido en la Unión Soviética
como lo es en las viviendas fuera del mercado qu~
las grandes empresas construyen para sus trabajaw

. ? Un arrendatario con vivienda garantizada por el muniClpJO puede no tener ningún interés por mantenerla en buenas condiciones si, por ejemplo, quiere marcharse al cabo de
unos años; un arrendatario potencial üene el interés contra;1.0; c.l barrio puede preferir que la cao:;a no sea una ruín¡l o
?lCn mstalar en ella un centro social. La ciudad puede estar
interesada en hacer pasar por allí una calle.
231

�dores). La amenaza de corrupción que esto representa es evidente.
En cambio, una participación importante y creH
ciente de los gobiernos locales en el D1ercado, a tra H
vés de la reversión de fincas de los cascos urbanos
no ocupadas por sus propietarios y de la política
de adquisiciones y viabilización de terrenos fuera
del casco, aunque participando en cierta medida ele
estos inconvenientes, los mantendría dentro de uno~)
límites y permitiría potenciar 111eclidas relativas a
la influencia sobre los precios y sobre los alquileres,
a la recuperación de espacios y edificios para usos
públicos, al acceso a la propiedad en condiciones
razonables, etc ... , sin necesidad de fomentar la corrupción, la escasez yo los mercados negros a través
de la tasación de precios y alquileres o la afectación
detallada de usos para los planes urbanísticos.
Ahora bien, hay un aspecto del mercado que los
manuales corrientes nunca explican, o no lo expli·
can claramente. Y es que confiere a los poseedores
de propiedades y bienes de capital el de;echo a saH
botear la vida económica y social del país. Los inH
versares pueden no invertir, comprar terrenos y
crear el paro; los capitalistas en general pueden
enviar capitales a Suiza y hundir la balanza de pagos; los propietarios de terrenos pueden dejar de
'vender y encarecer así, indirectamente, las viviendas, creando una escasez artificial de sol. Ninguna
de estas actitudes sería claramente condenada por
los defensores incondicionales del mercado, que preH
fieren suponer que los capitalistas no actúan solidariamente si no como individuos. La clase social de
los capitalistas en principio no existe. Y, no obstan~
te, son actitudes de clase de este orden las que han
creado siempre la necesidad de las revoluciones. Si
los capitalistas organizan el caos no queda más remedio que recortar la libertad que el mercado les

confiere para hacerlo. A veces, en situaciones no
críticas, esto se ha podido hacer de forma no rev.olucionar.ia, invocando justamente el principio an"
tllTIonopohsta de no colusión. Otras veces, en cambio, no ha habido más salida que defender la democracia 1in1itanclo la libertad de boicotearla. Las
grandes nacionalizaciones de la historia no han requerido generalmente más que simples decretos de
ocupación de propiedades abandonadas previamenH
te -pensen10S por ejemplo en la Banca portuCTesa
o en las propiedades agrarias abandonadas po/" los
cola.boracionistas a los países del Este de Europa
al fmal de la Segunda Guerra Mundial.
Una cosa es pues lo que se puede pensar, desde
un punto. de vista. socialista, sobre que sería mejor
para cammar haCIa el socialismo. Y otra, la necedad de adoptar medidas consecuentes cuando el
marco de libertacl en que este proceso se desarrolla
e: torped~"do por una clase social. Si los propietanos delN% en Catalu11a no renuncian a unas expectativas de extraordinarias ganancias como las que
el mercado les ha otorgado en los últimos años se
h~brá de llegar a la municipalización total sin ~en"
sarse]o. demasiado, por encima de los costos y de
los pelIgros que comporta esta medida.
Junto con la modificación importante del mercado, el protagonismo de los barrios y pueblos, reH
presen~ados en sus organizaciones de base, es el
?frO pivote esencial en la marcha hacia el socia~Ismo. Est~ protagonismo debe fundamentarse en
la destrUCCión de las mil barreras y cortinas de secreto y desHinformación (no olvidemos que el secreH
ro es la regla de oro de la burocracia) que mantienen ev las unidades de base de la vida social en
una 2toJiüzación inoperante. El capitalismo sus'trae
~ la luz pública gran -cantidad de aspectos de la vica económica y social -contradiciendo sus proH

232
233

�pios principios- y lueg.o. c~ndena la autoge:tión co~
roo lll1a utopia y las inlCIatlva.s de la base cOlTIO un
embrollo imposible de coordInar. .
.
El primer derecho de los barno~. es estar Informados con detalle de todas las decIslOll S que les
7
afecten y de todas las posibi.li~ades en Juego. En
este país la dictadura ha pern1Itldo y fomenta?o una
política de hechos consumados que ha cambiado la
fisonomia de pueblos y ciudades. Hay centenares
de ejemplos. La casa Lloret en Sarriá recla~ada ~or
la «Associació de veins» para usos colectIvos, fue
derribada por un bulldozer en una noche; cuan~o
el alcalde Masó propuso, quizá sin saber demasIa~
do lo que estaba hacie~do, un derecho de tanteo
por parte de los ayuntamIe~tos de la co:na:~a en to~
das las compraventas de flncas, que slgn~fIc.aba la
posibilidad de comprar suelo. para u~os. publIcas al
precio que figura en las Escntur~s publIcas, su Car~
2:0 fue puesto a subasta inInedratamente. Lo:" pe~
~íodos de información pública, hasta muy reCle~1te­
mente, se han cumplido, cuando se han cun1ph~o,
con un máximo de cautela para no «levantar la lIebre». Los datos municipales siempre son difíciles .d~
encontrar; las ediciones de las Ordenanzas mU~lcI­
pales v de los Presupuestos se agotan enseguIda.
Se trata de mantener a la gente en la inopia para
después poderla desarmar con el argumento de la
ignorancia.
, .
El papel de los barrios pasa ?ues basIcamente
por la discusión de todas las medIdas que ~e.s a~~c­
tan -desde la concesión de licencias de edIflcaclOn
hasta el reparto de los dispensarios en l?s. diferen~es
distritos-, discusión basada en un maXIrno de In~
formación proporcionada obligatoriamente po:- la
administración. En muchos casos, como ya he dIcho,
la discusión puede convertirse en ill.iciativa y g~s~
tión de muchos servicios descentrahzables, en lll-

dicación de la localización más correcta de escuelas, semáforos y centros sociales, etc. Los cínicos dirán que esto representa una pérdida de tiempo y la
prolongación de los pro~esos administ:ativos. Evidentemente la democracIa consume tlempo, pero
ahorra siglos de injusticia e ineficiencia por la multiplicación de los canales de información que comporta.
PersonaInlente, no creo que una estructura muy
formalizada de representación de los barrios aca~
Trease muchos beneficios. Vn mínimo de estabilidad
v de enumeración de derechos, facultades y límites
debe existir, pero sólo hasta cierto punto. Siempre
hay el peligro de la multiplicación de las rutinas y
de las posibilidades de corrupción. Los grandes partidos pueden sacar mucho provecho de la coordinación lnás o menos abierta de todas estas pequeñas
representaciones locales o de barrio, quizá dema~
siado. El comunista italiano Campos Venutti, decía
que la suma y coordinación, a través de Un gran
partido mediador de diez experiencias extraparlamentarias a nivel de barrio, nlUItiplica por más de
diez su eficacia. Esta conclusión la considero dudosa. La mediación de los partidos es útil -ünprescindible a nivel de síntesis en las grandes cuestiones- pero en muchos casos excesiva e innecesaria. La democracia local en los Estados Unidos
-la más adelantada según Marx en sus inicios- es
una prueba de donde puede llegar la maquinaria
electoral de los partidos en el aniquilamiento de
cualquier respuesta Ciudadana a los problemas comunitarios. En cuanto a las experiencias italianas,
todavía Son limitadas y están centradas muchas
veces en operaciones de prestigio -como el centro
histórico de Bolonia- y carecen de auténtica descentralización fiscal.
Debo añadir que al hablar de multiplicación de

234
235

�la información, no me refiero al establecimiento de
un sistem.a informá tico perfecto y ele Bancos de Datos que cor:.1pilen a los ciudadanos en todos los detalles de su vida social y personaL La utilización
de ordenadores puede aligerar extraordinarimnente
los procesos administrativos v sentar la base de
una ~buena rnetodología fisca{ y de planificación s
-y Catalul1)·'a, a través de los centros ordenado~
res municipales 'J el Consorcio de Información y
Documentación, es una avanzadilla en esta línea-o
Pero hay un Dllen número ele argumentos libertarios
para poner límites a la 111ecanización de según qué
tipo de inforn1ación individual. Somos bastantes
los que opinamos que los Censos y Empadronamientos de población deberían sustituirse por operaciones de estimación indirecta v, a erectos electorales, por un registro volunta~io de electores. En
cuanto al carnet de identidad personal, es un instrumento con más usos represivos que virtudes y
debería poderse suprimir en el socialismo.
En n::sumen, la finalida.d básica de los socíalistas en el aspecto del gobierno local, es la de devol
ver el control ele la ciudad a los ciudadanos v, al
mismo tiempo ensanchar el concepto de ciud~d y
localidad para poner límites a la invasión estatal de
la vida social. Ello será más factible en los próximos años 'V décadas de lo aue ha venido siendo
durante los' últimos cuarenta; cincuenta años, precisamente gracias a la intcrnalización de la economía y a COfldición de que el fuerte en1puje auto
gestionario que hemos podido l/er crecer última
111ente, no se corte ni se agote por la vía del buro
cratismo y de la falta de renovación v nrofundización dc la dClnocr2cia fonnal, por el ~st~blecimien~
to de la cual, en nuestro país, todos ll~chan10s.
w

w

w

w

8. Por ejemplo, con moLi,,'o de ev",luar propiedades fuera del mercado, como ya hemos cUcho antes.

236

En este artículo, más que nada, hemos desarrollado algunas ilustraciones en el can1po urbanístico, fiscal y organizativo, de lo que puede ser una
línea de avance hacia esos objetivos y de algunos
obstáculos que poden10s encontrar. No existe otro
cami~10; d~ n1omento que aventurarse en un juego
de h:q.10tesls de este orden, porque las fórmulas gen~rales («control democrático}), «autogestiól1}), &lt;nnunlcipalización») pueden traicionar una vcz más la~
expectativas de los trabajadores: debelnos Clnpezar
a preguntarnos, qué significan y cómo se aplicarían
llegado el caso, pero sin caer en la manía derechista de las soluci?nes de gobierno 1nágicas y limpias
qU,e lo arreglanan todo y que no tienen vigencia
mas que por unos meses. Una cuestión que acabamos de plantear es la de preguntarnos qué es la ciu~
dad y cuáles son los ciudadanos que deben controlarla: la. suma de los individuos que viven en ella,
de los barrios en que está dividida o el promedio de
los progran1as locales de partido con más probabi~
Edades de mayoría electoral a la larga. O bien,
como ha sido hasta ahora, una subdivisión marginal
del estado y el escenario de una lucha de cIases""" con
sol~ciones trucadas previamente por ,::1 marco legis~
]a11vo e institucional.
Las preguntas que quedan sin respuesta san muchas ~á~ de las que. empezamos a saber responder.
TodavJa. 19noramos Sl, en el socialismo que debemos
c~:ms~nllr en nuestro país, las viviendas serán mayontanmnente de propiedad privada de los ocupantes
(nadie pr~tende, que yo sepa, que las viviendas
sean medlOs de producción) ofreciendo una salida
r~z?~able al ahorro popular y, por 10 tanto, Con poSibIlIdades de transInisión hereditaria, o si la bal:n~~ se inclinará a la. larga hacia la municipali.?:~:c~on total de las propIedades, con lo cual el CODlcnrdo de los derechos y obligaciones inherentes a

237

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9744">
                <text>1610</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9746">
                <text>Vida local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9747">
                <text>p. 213-237</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9748">
                <text>Por una respuesta socialista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9751">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9752">
                <text>1977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9753">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9754">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9755">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9756">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10077">
                <text>Contribució de Pasqual Maragall al llibre "Por una respuesta socialista", número 7 de la col.lecció Alternativa (7x7 edicions).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14332">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9745">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="662" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="172">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/662/HoraSocialista_1977_n4_InformeEntornMunicipal_PM.pdf</src>
        <authentication>93cad63c9c9ab708adae02fc1f3d7930</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41898">
                    <text>De 1930 a 1960 el pressupost
ordinari de l'Ajuntament de Barcelona, dividit peí nombre d'habitants, es va mantenir igual en pessetes constants, és a dir, descomptant 1'increment del cost de la vida.
En comencar la década del desenrotllament, dones, com és fácil
de comprendre, la ciutat anava endarrerida en tots els terrenys en relació a alió que podríem anomenar
mínims de satisfacció de les necessitats publiques: llits d'hospital,
m2 de zones verdes i esportives,
places escolars, quantitat i qualitat
deis paviments, etc.
La centralització extraordinaria
deis recursos fiscals a la capital de
l'Estat, i la miseria especuladora
de la burgesia local, capaca de fa-

bricar allotjaments sobre quatre
pams quadrats de térra, entre mitgeres, sobre les voreres, al capdamunt deis antics terrats, etc., ens
van proporcionar una de les ciutats
mes atapeides del món i mes mancades d'espais lliures públics i d'equipaments.
Davant d'aquesta situado l'alcalde Porcioles va posar en circulad o el concepte del "déficit" d'equipaments per tal d'aconseguir de
l'Estat mes recursos per a la ciutat, i en part els va teñir, mercés a
l'arbitri de radicació, la partidpad ó en la contribudó territorial i la
llicéncia fiscal i el crédit ofidal.
Aquests nous recursos pero, si
van ser sufidents per a endegar
una colla de grans obres publiques

urbanes i per a convertir aquest
sector en un deis mes próspers de
Barcelona ais anys 60, no van esmercar-se en la produedó de serveis a l'abast de les classes populars: vivenda pública, guarderies,
dispensaris, escoles, ensenyament
del cátala, teatre munidpal, pares i
zones esportives... tot aixó va restar en un segon ordre de prioritat
en comparació amb les grans obres
publiques, espedalment de vialitat,
i les despeses ornamentáis i de
prestigi.
De 1963 a 1968 es van invertir a
la ciutat, per part de l'Ajuntament,
uns 10.000 milions de pessetes. Es
l'época d'or de Porcioles. Un 20%
deis recursos son destinats al transpon públie, un altre 20% a vialitat

(paviments, clavegueres, enllumenat i dnturons) i un darrer 20%,
sempre aproximadament, a urbanisme i vivenda. Cultura, sanitat,
assisténda sodal i zones verdes i
esportives —sectors directament
relacionáis amb necessitats populars— s'emporten entre tots el
16% tot just.
De 1969 a 1974 (final de l'era
Pordoles, i part del curt període de
Massó) les coses no van millorar
sino ben al contrari: coinddint
amb les crisis del creixement económic, les grans empreses constructores pressionen per tal d'obtenir bons encárrecs d'obres publiques i talls de sol urbá per a edificar blocs i vendré. La neteja, la depuració d'aigües residuals, la senyalitzadó per mitjá de semáfors es
converteixen en negoci per ais capitalistes locáis i foranis amb poques oportunitats d'inversió. Es
tracta de munyir la vaca padent i
inesgotable de la dutat. Els terrenys patrimoni del comú (o cedits
d'antic per l'Ajuntament a institudons estatals diverses per a fer-hi
estacions, presons etc.) es converteixen en blocs d'oficines i vivendes.
La inversió total en aquest període va ser de 20.000 milions. Les
obres publiques (vialitat) es menjaren ja mes del 40% del total, mentre urbanisme i vivenda i transport
públie cauen al 12 i al 15% respectivament. Els servéis sodals i els
espais lliures es mantenen en el
percentatge anterior (17%).
Alió que és segons i com encara
mes greu: la inversió en obres publiques es menja una part —un
9%— mes gran del que s'havia
previst en els programes d'inversions de l'Ajuntament mateix!
I tot aixó només fa referénda a
les despeses d'inversió o de capital.
En els pressupostos de funcionament corrent trobarem a mes a
mes 2.500 milions anuals de ' 'contractes" de pavimentado, enllumenat i neteja (1976), quantitat
superior, per exemple, a la invertida en 6 anys en'zones verdes i esportives.
Aqüestes dades provenen deis
programes de l'Ajuntament de
Barcelona {Boletín de Análisis Urbano, núm. 2, 1975). La pressió
de les organitzadons dutadanes
per tal d'obtenir informacions entenedores, rigoroses i detallades ha
de permetre d'avencar molt mes en
l'análisi de les reformes necessáries
en les prioritats de la despesa munidpal. r
No es pot aprovar cap mes pressupost sense audiénda previa a les
organitzacions ciutadanes, sense informado previa a les organitzadons ciutadanes. No es pot aprovar cap mes programa o pressupost
sense informado detallada deis projectes i les ' 'contractes" (costos
unitaris, anys de durado del pro-

�:

Font: Gabinet Técnic de Programado. Ajuntament da Barcelona.

.:*.VÍ

INCREMENTO DE EQUIPO FÍSICO
EN DIEZ AÑOS DE PROGRAMACIÓN
1963-1972

INCREMENTO DE INVERSIÓN ABSORBIDO POR E l

CRECIMIENTO OEMOCRAFICO

INCREMENTO DE INVERSIÓN QUE MEJOR* I O S ESTÁNDARES DE EQUIPO POR HABIT1NTE

jecte abans i després de l'anualitat
aproviada, quantitat i qualitat deis
servéis i infrastructures, etc.) Es
mes: no s'hauria d'admetre que
els servéis municipals efectuessin
compres i vendes o cessions de terrenys i altres actius municipals
sense un procés de fiscalitzadó ciutadana: cal impedir nous atemptats
al comú com ara la venda de la placa Vázquez de Mella a una immobiliária o la venda de sobrants de
via pública a la Via Augusta a un
promotor, o la permuta de les cotxeres de Sarria a Huarte a canvi
d'un solar excéntric a la Zona
Franca.
Si s'hagués consultat les organitzacions dutadanes abans de realitzar aqüestes operadons desastroses
pels interessos col-lectius, es ben
segur que no haguessin tirat endavant. Quan a les llicéndes d'obra,
no n'hi ha prou amb exposar-les al
carrer un cop concedides: és abans
de la concessió que cal fer-les publiques en el barrí per tal que
aquest hi digui la seva.
Nosaltres no creiem que un Pía
d'Urgéncia de sis o nou mesos sigui el que la dutat necessita. La
dutat necessita un Ajuntament democrátic que estigui en condidons
de conjuminar les prioritats globals
ciutadanes sintetitzades pels partits
polítics amb el debat directe de les
barriades i llurs organitzadons, sobre la base d'una informado
exhaustiva per part deis servéis técnics municipals. Aquest tríptic básic per a la elaborado de dedsions
a nivell municipal —básic tant en
el moment inídal de les grans opdons com al moment final de la
discussió del projecte concret—,
Tactual administrado municipal
no está en condidons de posar-lo
en marxa, entre d'altres raons perqué les forces polítiques democrátiques no son presents al pié de la
Corporarió.
Tanmateix, si Tactual administrado disposa, com sembla, de
7.000 milions, per a invertir en el

termini deis propers mesos, les
prioritats podrien anar cap a la reposidó de tot alió que s'ha anat
perdent, la reparado de tot alió que
s'ha fet malament, Tendegament
de les urbanitzacions i els polígons
que manquen deis servéis mes essendals. El Pía d'Urgéncia es convertirá aleshores en un esforc de
recuperado d'espais lliures perduts
i de restitudó de les condicions mínimes d'equipament i vivenda que
la política anterior ha anat malmetent.
Per a poder dur endavant una
petita part d'aquesta tasca, proposem a Tactual administrado munidpal —i aixó es un repte— la publicado del patrimoni municipal de
terrenys i de les seves variadons
ais darrers anys; la publicació en
detall de les contractes mes importants (partides 200-218, 236 i 239
del pressupost de 1976), amb els
seus costos unitaris, les unitats de
servei i desglossament de les despeses*; la publicació detallada de les
retribucions cobrades per tots conceptes pels funcionaris munidpals
de totes les categories, tal com va
resoldre el pie del 23 de Marc de
1976; Tespecificació per zones
(barris o districtes) del nivell d'equipament i d'espais lliures, sector
per sector.

Aquest gráfic dona la ¡matge d'un
increment mes fort en els
equipaments socials (educado,
sanitat, espais verds), que no pas a
les obres publiques (pavimentado,
clavegueres, enllumenat). La
impressió és deguda al baix punt
de partida deis equipaments
socials al 1962. De fet les obres
publiques han acaparat de 1963 a
1974 mes d'un tere del total de les
inversions (11.500 milions sobre
32.000), mentre els espais lliures i
equipaments socials només han
rebut 5.500 milions.

U/.¡

Si Tactual administrado es capac
de fer aixó haurá demostrat almenys que treballa peí futur, amb
consciéncia de la propia provisionalitat, i no purament amb una finalitat demagógica relacionada amb
els propósits electorals del govern.
Avui es tracta no tant de "tirar
diners ais problemes" com de posar les bases d'una próxima política
democrática d'inversions municipals, de clarificar al máxim el processos administratius i de comentar a guanyar terreny perdut. D'aquesta manera será possible demá
de dur a terme el gran debat dutadá sobre alió que cal fer amb els
recursos del comú.

Per tot aixó ens sembla greu la
decisió de la Comissió Executiva
Munidpal del 16 de Febrer d'esmercar quasi la meitat deis recursos obtinguts de la liquidado de
pressupostos anteriors (600 milions sobre un total de 1.400) en
obres publiques. L'administració
actual continua així la tradició de
donar satisfaedó ais servéis munidpals mes prepotents —i ais provei'dors i contractistes de sempre.
Menys demagogia i mes informad o ; menys asfalt i mes recuperado
d'espais lliures; menys formigó
nou i mes endegament de polígons
habitables. Aixó és el que cal avui
per avui.
P.M.
* Fa pocs mesos el Delegat de Serveis Municipals confessava que no
tenia cap coneixement ni control
directes deis recorreguts diaris de
recollida d'escombraries, ni del seu
tonatge (base de la "contracta") i
que calculava que TAjuntament,
només per aquest concepte, era defraudat anualment per valor d'uns
100 milions de pessetes.

Foto: Plaga Vázquez de Mella,
Una plaga que VAjuntament
es va vendré.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9988">
                <text>1826</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9990">
                <text>Informe entorn al Pla Municipal d’Urgència: la necessitat d’equipaments públics i espais lliures a Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9991">
                <text>L'Hora Socialista: portaveu del Partit Socialista de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9992">
                <text>n.4 (abril), p. 4-5</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9994">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9995">
                <text>1977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9996">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9998">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9999">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10000">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10001">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22174">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10002">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10003">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14350">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9989">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7381" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="6177">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/33/7381/20261026_009_b.jpg</src>
        <authentication>2925adab8f9db809c0062e8511fc8ffa</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="33">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39390">
                  <text>Arxius Pasqual Maragall</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="114432">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114433">
                <text>1977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114434">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114435">
                <text>Brusi, Sant Gervasi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114436">
                <text>Retrat de Pasqual Maragall per Sant Esteve (1977)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114437">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="114947">
                <text>Brusi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="114948">
                <text>Retrat </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="114949">
                <text>Tinent d'alcalde</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114439">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="115238">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="115239">
                <text>Retrat de mig cos de Pasqual Maragall a l'interior de la casa dels seus pares, en un ambient domèstic i familiar, realitzat durant la festivitat de Sant Esteve de l'any 1977. </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114440">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="643" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="184">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/643/Debat_1977_SobreTransicioSocialisme_PM.pdf</src>
        <authentication>df3209c7a14d99e4f5d7187da323a5f4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41910">
                    <text>Centre d'Estudis Socialistes

�Pasqual Maragall
SOBRE LA TRANSICiÓ
AL SOCIALISME

�He de dir abans de tot que per a nosaltres, socialistes en aquest
Estat multinacional que és Espanya, els problemes que es plantegen
són els de la transició a la clen10cràcia Ï l'autodeterminació dels pobles, i no encara els de la transició cap al socialisme. Dit això, és evident que la manera COIn es resoldrà el que nosaltres anomenenl
ruptura de!.11ocràtica tindrà una forta influència sobre la transició
al socialisme, tal com l'experiència portuguesa demostra.
En segon lloc, penso que el debat aquí ve lnarcat per uns textos
de base que són extraordinàriament profunds i que obren qüestions
que estan malauradament més enllà del que estem en condicions
de respondre, tal con1 els debats estan demostrant, en la meva opinió. Intentaré doncs de situar~lne en un pla ültermig formulant tres
qüestions addicionals que em penso que estan més a prop del nivell
de les solucions.
Aquestes tres qüestions es refereixen a les contradiccions 1) entre
centralització i autogestió, 2) entre societat de transició i reversió o
reversibilitat deI poder polític, i 3) entre societat de transició i definició de l'espai econòmic significatiu.
La primera contradicció, en les formacions socials de transició
cap al socialisme que es caracteritzen per la coexistència en equilibri
no estable de diversos modes de producción, és la que es dóna entre,
d'una banda, la tendència a la centralítzació, tendència deguda a
l'absència d'un motor de desenrotllament de les forces productives
1 d'un centre d'articulació de les mateixes que substitueixi els monopolis, l, d'altra banda, les exigències d'avanç cap a un socialisrae
autogestionari, cap a una societat autogestionada, concebuda com
una lluita constant contra les concentracions de poder econòmic i
polític.
La segona contradicció prové de les exigències, d'una banda, de la

9

�DEBAT l

construcció d'una socieUlt caracteritzada pel socialisme, i per tant
fundada sobre la desaparició de la propictat privada dels rnitjans de
producció, i d'altra banda, les exigències de preservació de la dernocràcia política fOrlnal, és a dir, l'afixmació per part de les forces
d'esquerra d'una política que accepta la possibilitat de reversió electoral del poder governamental a unes forces que són contràries a
la transició.
Em pregunto fins a quin punt aquest problema està parcialment
o aparentment resolt a Portugal, a causa de la manera con1 d. punt de
partida de la den10cràcia ha estat establert, comportant una forta
embranzida naciona1ítzadora i l'establiment d'una constitució tendencíalment socíalista. Nogensmenys si bé aquestes nacionalitzacions,
la refonna agrària i la constitució tendencialment socialista, limiten
les possibilitats de reversió política i social a curt tennini, sobretot
desprès de les recents eleccions per a la primera Assemblea Legislativa, resta oberta la possibilitat d'una reversió constitucional si la
dreta obté en el futur una majoria electoral comfortable.
La tercera qüestió està relacionada amb l'estructuració de l'espai
econòn1ic i polític significatiu. Si l'ascens polític i social de la burgesia revolucionària va ser acompanyat, al principi, per la formació
d'espais o estats nacionals, de mercats nacionals unificats, i després
per la formació progressiva d'unitats productives i de mercats a
l'escala internacional, quina serà la cOi'Iseqüència, al nivell de l'espai
econòmic i polític, de l'ascens del bloc dels treballadors?
Per a nosaltres, socialistes de les diverses nacionalitats de l'Estat
espanyol, és prou clar que la ruptura democràtíca, la radicalització
de la democràcia i la transició vers al socialisme implicaran, per una
part, un cert fraccionarnent de l'Estat centralista -estretament lligat
a la dominació feixista del capitalisme espanyol durant els darrers
40 anys~&gt; i per una altra part, la integració en un espai econòmic
supra-estatal, europeu, que posseeix l'escala convenient per al desenrotllament d'una colla de sectors·cJau de l'economia.
Dit això, estic d'acord amb la relevància per a nosaltres de l'espai
definit per la conCa mediterrània. Mentre l'imperialisme domini políticament i econòmicament la correlació de forces en el centre d'Euro·
pa, és indispensable d'axar una política internacional socialista d'independència sobre el fet que els països del Sud d'Europa tenen un
cert grau de similaritat econòmica i social i que estan situats a

cavall entre Europa, Afriea i l'Orient Pròxim. [No es raonable pensar
que un pafs del Sud d'Europa, aïllat, sigui capaç d'avançar francament cap al socialisme sense patir pressions exteriors que seran
suficients per a entrebancar o defon11ar aquest procés de transició.]
Les respostes que tenim per a aquests problemes no són encara
solucions; són solament el nom. de les solucions:

10

�SOBRE LA TRANSICIó

l.

Síntesi «(planificació central» - «autogestió».

2. Síntesi (conflictiva, com ha dit la companya Rossana Ros2nd¿',
entre delnocràcia política i dClTIOcràcia de base.
3. Síntesi «independència nacional» - «interrelació exterior».
Hem d'anar enllà. És important en aquest sentit, en la meva opinió, de constatar que diverses vies de progrés semblen obril-~se en
aquest coHoquí.
1) L'extensió a tots els països del Sud d'Europa d'una política
d'unitat de l'esquerra -tal con1 han assenyalat les intervencions dels
companys comunistes i socialistes italians, espanyols i grecs, però no

encara, malauradament, dels companys socialistes i comunistes portuguesos. Una política que no es basi solament en l'aprovació d'un
programa comú de govern sinà també sobre projectes de transfor~
mació de l'Estat, recolzats per la base 'social del front dels treballadors i sobre els quals ha d'obrir-se un debat entre les forces d'esquerra.
2) Solament aquesta transformació dels aparens estatals de dominació (incloent els n1itjans de comunicació social, Ics administra·
cions locals i regionals, i sobretot l'exèrcit) pot permetre de reunir
les condicions de la transició al socialisme en un continent, Europa,
que no és autònom des del punt de vista polític i militar.
3) El paper dels partits polítics clàssics, del parlament i cIe la
resta de Ics institucions polítiques de la democràcia anomenada «bur~
gesa» -que és també un resultat de la lluita dels treballadors europeus- és insubstituible en una societat complexa. Dit això, no sé
de cert si és correcte de plantejar aquest rol com una mediació entre
els movin1ents socials de base i l'Estat -que és la posició socialista
clàssÍCa sobre els partits davant el paper no de mediació sina de
direcció proposat pels comunistes. Penso que seria potser més correcte de parlar d'una funció de síntesi de les iniciatives, per força
parcials, que brollen de les organitzacions autònomes de les masses.
4) El programa de transició haurà de recolzar-se inevitablement
potser en el rol motor del sector coHectivitzat. És cert que l'extensió
del sector públic pot permetre una certa re-apropiació coHectiva de
decisions que són preses en el capitalisme per unes luinories. Tanmateix des del punt de vista de la societat autogestionada i de la
contradicció Estat-societat civil la cosa no és tan cIara. !ts doncs indispensable d'aprofundir el control social de l'aparell d'Estat a mesura que aquest aparell és utilitzat per a expropiar la burgesia. Per
als socialistes la doble via «democràcia formal- control i contesJoació
per la base» no només s'ha de compensar i per dir-ho així cohabitar,
sinó que ha de permetre una certa convergència dels dos pols. Les
11

�DEBAT 1

organitzacions de base -pensem- han d'expressar les diverses opcions de síntesi ideològica i política que són presents entre les masses. És a dir, aquestes organitzacions haurien de situar-se en una
línia unitària tot restant pluralistes al nivell ideològic, tot respectant
el dret de tendència i els drets de les minories. D'altra bancla això
és necessari per a evitar l'allunyan1ent d'an1ples sectors de les masses populars durant la fase de transició -objecte de reflexió de la
sessió sobre la cultura í la ínfonllació cn aquest caBoqui. Per últim,
cal lnirar amb tot l'interès í recolzar la introducció de criteris de
control per la base en les institucions estatals, com el parlament i
les administracions regionals i locals (revocabilitat, rotació dels llocs
de direcció, etc.) i estendre el contingut de les regles de la democràcia
formal allà on encara no arriben en règim burgès (control dels n1itjans de comunicació, jerarquia militar, lleis que preserven el secret
en la burocràcia i en les unitats productives, etc.).
5) Potser no és impossible de conciliar la contradicció entre
l'espai polític europeu, que és el que ha de permetre el desenrotllament d'una transformació socialista a llarg termini i la solidaritat
regional en la conca mediterrània, i fins i tot, a un nivell més reduït,
la solidaritat federal de les forces socialistes de les diverses nacio N
nalitats de la península ibèrica. El nacionalisme centralista espanyol
a punt de morir políticament i el nacionalisme sub-imperialista portuN
guès ja ben mon (o al menys exiliat), res no s'oposa a un retroball1ent democràtic dels pobles ibèrics.
PASQUAL 11ARAGALL

Comunicació al caflaqui
Intervençao Socialista
Lisboa, 7-9 maig 1976

12

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9732">
                <text>1609</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9734">
                <text>Sobre la transició al socialisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9735">
                <text>n. 1, p. 7-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9736">
                <text>Debat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9739">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9741">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10079">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10080">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9742">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9743">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10078">
                <text>Publicat al número 1 de la revista Debat. Transcripció de la comunicació al col.loqui Intervençao Socialista, Lisboa, 7-9 maig 1976.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14331">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40325">
                <text>1977-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9733">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="642" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="185">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/642/Debat_1978_HistoriaFOC_PM.pdf</src>
        <authentication>3361a3170cb31ed50025a46a2e7b2a11</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41911">
                    <text>����������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9718">
                <text>1608</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9720">
                <text>Un instant de reconstrucció de la història del FOC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9721">
                <text>n. 4, p. 81-98</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9722">
                <text>Debat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9725">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9726">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9727">
                <text>Front Obrer de Catalunya (FOC)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9728">
                <text>Franquisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47157">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9730">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9731">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10081">
                <text>Publicat al número 4 de la revista Debat.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14330">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9719">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="649" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="202">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/649/1978_EconomiaPoliticaCiudad_PM_Mecanoscrit.pdf</src>
        <authentication>e365e61205022ca61517012200a7bc2a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41926">
                    <text>1

�2

�3

�4

�5

�6

�7

�8

�9

�10

�11

�12

�13

�14

�15

�16

�17

�18

�19

�20

�21

�22

�23

�24

�25

�26

�27

�28

�29

�30

�31

�32

�33

�34

�35

�36

�37

�38

�39

�40

�41

�42

�43

�44

�45

�46

�47

�48

�49

�50

�51

�52

�53

�54

�55

�56

�57

�58

�59

�60

�61

�62

�63

�64

�65

�66

�67

�68

�69

�70

�71

�72

�73

�74

�75

�76

�77

�78

�79

�80

�81

�82

�83

�84

�85

�86

�87

�88

�89

�90

�91

�92

�93

�94

�95

�96

�97

�98

�99

�100

�101

�102

�103

�104

�105

�106

�107

�108

�109

�110

�111

�112

�113

�114

�115

�116

�117

�118

�119

�120

�121

�122

�123

�124

�125

�126

�127

�128

�129

�130

�131

�132

�133

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9811">
                <text>1619</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9813">
                <text>Economia política de la ciudad (mecanoscrit)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9814">
                <text>133 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9818">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9819">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9820">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9821">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9823">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22171">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9824">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9825">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10072">
                <text>Escrit a Baltimore durant la tardor 1978, durant la seva estada com a investigador i professor convidat al Center for Metropolitan Studies a la Johns Hopkins University de Baltimore. Dirigeix un seminari sobre economia urbana al departament de geografia i enginyeria mediambiental.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14337">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9812">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="99">
            <name>Note</name>
            <description>Note inside a the archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9815">
                <text>No publicat, és còpia mecanoscrita. Conté correcions manuscrites (no és l'original).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45260">
                <text>UI 557</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="650" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="201">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/650/1978_EconPolCiudad_Manuscrit.pdf</src>
        <authentication>fb35a5874efd88b3627a209ee3116ca8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41925">
                    <text>���������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9826">
                <text>1620</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9828">
                <text>Economia política de la ciudad (manuscrit no original)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9829">
                <text>123 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9833">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9834">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9835">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9836">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9838">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22172">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9839">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9840">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10071">
                <text>Escrit a Baltimore durant la tardor 1978, durant la seva estada com a investigador i professor convidat al Center for Metropolitan Studies a la Johns Hopkins University de Baltimore. Dirigeix un seminari sobre economia urbana al departament de geografia i enginyeria mediambiental.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="74">
            <name>Is Version Of</name>
            <description>A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10089">
                <text>http://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/649</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14338">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9827">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="99">
            <name>Note</name>
            <description>Note inside a the archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9830">
                <text>No publicat, és còpia manuscrita (no és l'original).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45261">
                <text>UI 557</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="656" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="176">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/656/Investigaciones_Economicas_EsquemasSraffianos_n10_1979_PM.pdf</src>
        <authentication>f3282888f301390a1544af6b8ab56e9f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41902">
                    <text>��������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9908">
                <text>1641</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9910">
                <text>Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano: margen extensivo e intensivo.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9911">
                <text>n. 10 Septiembre-Diciembre'79</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9912">
                <text>Investigaciones Económicas</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9913">
                <text>p. 151-163</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9915">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9916">
                <text>1979</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9917">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9918">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9919">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9920">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10021">
                <text>Fundación del Instituto Nacional de Indústria</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14344">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9909">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="664" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="195">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/664/ZonaAbierta_1979_SuburbioAmericano_PM.pdf</src>
        <authentication>fbbfc888531c4c024b567ad2c4cbdb11</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41921">
                    <text>El suburbio americano
Pascual Maragall Mira

Si mirando a Norteamerica hemos de ver
nuestro futuro, como querría el progresismo
lineal que heredamos de la Ilustración, la experiencia de lo que son las ciudades centrales en Estados Unidos debería aterrarnos.
Una sucesión inexplicable de lujo y podredumbre; de intensidad de uso y suelo ahandonado, arrasado como en el Berlín de 1945;
de ghettos, «pequeñas Italias* y rascacielos.
Apariencia de una sociedad no estmcturada,
sin centro.
Fabula de te narratur («de ti habla el
cuento») les decía Marn a los chovinistas alemanes de su tiempo que miraban críticamente a Inglaterra. Aun descontando unos gramos de simplificación, cabe preguntarse
entonces: ¿Acabaremos nosotros igual? ¿No
sstamos luchando en realidad por conseguiro? Miremos, sin embargo, porque ahí está
:1 motor de la vida norteamericana; ésta es
a periferia dominante.

Bosques protectores envuelven cada casa
como en celofán. No hay escasez alguna de
espacio. Silencio, lujo, elbowroom (espacio
para los codos, como dicen los yanquis gráficamente); una naturaleza abundante, modificada por muchos años ya de riqueza suburbana, pero nunca totalmente borrada, como
en nuestros entornos urbanos demoníacos
(Vallecas, Moilet, Durango, Paterna, incluso
Markisches Vierte1 y el cinturón rojo de París). Kilómetros de suburbio inacabable donde duermen los managers, pero también los
funcionarios de la ciudad central y parte de
la clase obrera.
Esta es la auténtica ciudad de los ciudadanos norteamericanos, de los yanquis con
carnet, no marginados, dotados de los necesarios atributos de raza y cultura. El margen y los marginados están en el centro geográfico. La ciudad en el sentido ateniense
está fuera. Para el europeo, y sobre todo el
mediterráneo, acostumbrados a traducir las

�jerarquías sociales en el espacio, esta disposición es uincómoda~.¿Cómo explicarla?
Norteamérica es en algunos sentidos el
negativo de Europa. Carece de historia y
abunda en espacio. El origen humano de
este país está en los europeos rechazados por
el Viejo Mundo, saturado tras la revolución
demográfica del XVIII. La cuarta parte de la
población irlandesa cruzó el Atlántico después del hambre de 1843. La población norteamericana diez años antes del siglo XIX
era de cuatro millones de habitantes; en 1914
sobrepasaba los 100 millones.
País hecho deprisa. Construido por emigrantes sin cultura de destino, sólo de origen --excepto la del indio norteamericano,
arrasada en un par de siglos-. País de altos
salarios. Si el obrero puede optar entre vender sus brazos o hacerlos trabajar en la tierra sin pagar entrada, el salario no caerá muy
bajo si el suelo es bueno, y el suelo bueno
fue abundante en la Unión hasta 1898.
La guerra de Cuba pareció señalar el fin
del gran sueño norteamericano de una economía sin fronteras, siempre abierta al Oeste. Detenido momentáneamente el crecimiento, la tentación del imperialismo clásico a
la europea afloró en Cuba y Filipinas. Pero
había métodos mejores de seguir creciendo.
Los excedentes agrícolas americanos se vuelcan en Europa y provocan la crisis agraria
de fin de siglo -ligada a las revoluciones
de los primeros años de esta centuria. Luego
vendrán los excedentes manufactureros en un
flujo hoy ya invertido.
Europa se despedazará a sí misma por dos
veces mientras Norteamérica sigue creciendo hasta los 200 millones de habitantes. No
soy historiador y estoy seguro de que esta
síntesis es debatible. Me parece necesaria de
todos modos para situar en contexto las consecuencias de la colonización norteamerica.
na y de la independencia norteamericana
-independencia que comportaba la posibilidad de «cerrar el país* y proteger el nivel de

salarios frente a nuevas avalanchas inmigrat o r i a s . Tales consecuencias fueron incalculables para la evolución del capitalismo de
este siglo.
Aparecía por primera vez una sociedad
sin rentistas (aunque con esclavos en el Sur).
Una sociedad que los norteamericanos
imaginaron estratificada en forma de huevo
-amplias clases medias, minorías de ricos y
de pobres arriba y abajo- frente al clásico
triángulo europeo, medieval y asiático -POCOS ricos y muchos pobres-.
Hay mucho de
ideología en esta imagen, pero aunque sólo
sea en la medida en que las ideas compartidas se convierten en fenómenos sociales tan
importantes como los mismos datos estadísticos, y a veces más, se trata de un hecho
nuevo y bien relevante.
En el proceso de asimilación de las inmigraciones por esta sociedad, el momento de
llegada tiene consecuencias en todos los terrenos, incluidos el de la localización física
y de la localización social. Cuando en Estados Unidos se dice dase obrera se entiende
típicamente «italianos y polacos» y en todo
caso «irlandeses». Los inmigrantes que Ilegaron entorno al cierre de la frontera, y que
dieron sus brazos directamente y casi exclusivamente a la industria, tenían que proceder
de países donde (y en momentos en que)
la retribución del trabajo fuera inferior a l salario industrial norteamericano; del sur y el
este de Europa, no ya del centro y el norte.
Así, las ciudades norteamericanas se convirtieron en un terreno formado por sucesivos aluviones de distinto carácter, estudiando los cuales, todavía hoy, podemos descubrir la estructura de las tierras «río arriba»,
es decir, de la Europa del XIX y principios
del xx. Porque esos inmigrantes, que procedían de países en crisis, de antiguos regímenes en decadencia, lucharon por reformular
en America su identidad perdida, creando en
la ciudad «pequeñas Italias* y «pequeñas
Poloniasn que nos hablan del pasado europeo

�l

1
l

\

1

1
1

ís directamente que nuestro presente,
igual que los judíos sefarditas del castellano antiguo. Richard Sennett y Jonathan Cobb
explican esta sorprendente geología urbana
en un magnífico librito sobre las «heridas
ocultas de la clase obrera» en Norteamérica.
Los inmigrantes posteriores, los negros del
Sur, los hispanos de aún más al Sur, que
afluyeron a las ciudades centrales a partir de
la segunda guerra mundial, ya nunca se integran globalmente, ni siquiera en la industria. Hoy dominan numéricamente muchas
grandes ciudades, pero su empleo típico es
aún subindustrial y su barrio es el ghetto.
«El barrio*, en Nueva York y Los Angeles,
es para los blancos sinónimo de ghetto.
En las grandes ciudades de Estados Unidos existe en mayor medida que en ningún
otro país una industrialización como la del
Londres del siglo XIX, miserable, sin sindicación, empleando inmigrantes ilegales (ocho
millones) que saltan por la ventana y tratan
de desaparecer cada vez que el Servicio de
Inmigración irrumpe en lo que se llaman
nfábricas de sudor» (sweatshops).
No es de extrañar que el racismo intente
utilizar a la dase obrera blanca como masa
de maniobra. Ellos -su
empleo, su salario- son los amenazados por los recién l l e
gailos. Su identidad cultural, la conciencia
de,, a pesar de todo, «haber10 conseguidos,
A,
,tener un puesto en la sociedad, un nivel
de salario, hacen relativamente difícil que
los obreros blancos se confundan y solidaricen con los nuevos obreros, la base del huevo. Y la poderosa maquinaria de la ideología
calvinista, según la cual «pobre» y «malo»
son sinónimos, suelda herméticamente el
conjunto.
Es chocante el uso y abuso del término
«pobre», «pobremente», para designar deficiencias. El término antitético es «exitoso»,
succesful. La dignidad del pobre, que pervivió largamente en la cultura latina para fundirse modernamente en la conciencia de cla-

se, no es imaginable en Norteamérica. El
pobre lo es por su culpa, el rico por su mérito. No hace mucho un industrial alemán
explicaba en Newsweek sus inversiones en
Estados Unidos diciendo: «Hoy "capitalismo" es una palabra fea en Europa, pero no
en América. Ustedes los americanos son menos resentidos frente a los ricos y más abiertos a la libre empresa.»
Pero la apasionante geología de las ciudades norteamericanas, en la que descubrimos, jerarquizados, reflejos y cristales de las
miserias negadas de todos los continentes,
esconde otras piedras preciosas. La Hispanoamérica de hoy en el centro, junto al Africa pretérita que trajeron los esclavistas; la
Europa sudoriental de ayer, atrincherada en
algunos barrios centrales y en la primera corona periférica; y más allá, en el suburbio
lujoso, la Europa anglosajona, los blancos
WASP (white-anglosaxon-protestant). Es en
este suburbio donde se encuentran perlas
como Columbia.
Columbia es una ciudad nueva a medio
camino entre Washington y Baltimore. Su
desarrollo ha sido privado de pies a cabeza.
Un capitalista compró suelo, proyectó, constmyó y vendió viviendas, tiendas y algunas
oficinas. La mayor parte de los habitantes
trabajan en Washington. El nivel de ingresos
es bien alto. El gobierno de la ciudad - q u e
no existe como tal- es también privado: la
junta de propietarios.
Columbia es la moderna Atenas de ciudadanos iguales -iguales en su riqueza y sin
otro gobierno que su asociación. Se pagan
contribuciones urbanas no muy altas al condado, que cuida del orden público, las infraestructura~ y las escuelas; las atenciones
suplementarias de la ciudad se cubren con la
cuota de la asociación de propietarios. Los
no propietarios, de momento una minoría
ínfima, no votan, aunque paguen indirectamente al menos parte de las cuotas establecidas sobre el valor de la propiedad a través

�de los alquileres. Es el viejo sueño de la de- subordinación darán a esta situación, probamocracia censitaria.
blemente, un dramatismo y una fuerza espeLos pocos obreros -negros e hispanosciales, inexistentes en la socialdemocrática
necesarios para cubrir el trabajo doméstico, Europa de nuestros sueños.
limpieza de calles, etc., no son propietarios
En este caso será bueno que los europeos
de locales y no votan, y por tanto no po- nos fijemos atentamente en lo que ocurre
drán imponer, como en las viejas ciudades en Norteamérica, porque ahí está no sólo,
centrales, altos gastos de asistencia social y quizás, nuestro hipotético futuro, sino tamaltos impuestos. No habrá que marcharse de bién, sorprendentemente, lo más puro de
esta ciudad como hubo que marcharse de nuestro pasado.
Manhattan, del centro de Baltimore, Washington, Chicago, Cleveland, etc. Normalmente los ricos en el suburbio pagan menos
impuestos sobre la propiedad que los pobres
en la ciudad central. En este caso los ricos
teinen ciudad e impuestos bajos.
Este es el paradigma urbano de los Estados Unidos antigubernamentales y antifiscales de hoy, el suburbio hecho ciudad.
¿Existe alguna alternativa a este neofeudal i m o norteamericano? Si existe se basará
prohlamente, según creo, en los siguientes
factores 1) el fracaso del liberalismo de los
años sesenta, expresión de la mala conciencia de los ricos y clases medias, pues donde
la mala conciencia no Uega para aliviar al
pobre surge la buena conciencia de este, que
se organiza para salvarse; 2) la transformación de lo mejor de aquel liberalismo en un
movimiento más pragmático y mejor armado
ideológicamente: los radicales de los años
sesenta empiezan a estar hoy, quizás menos
radicalmente, por todas partes; 3) el encarecimiento de la energía, que confiere nuevo
valor a las ciudades centrales y devalúa el
suburbio poco accesible.
Estos factores tienen que contribuir a cambiar sensiblemente la conflicitvidad urbana
en Norteamérica. Las tendencias en favor
de amplias solidaridades y amplias coaliciones, a la europea, van a fortalecerse. La enorme voluntad de mejora de los trabajadores
norteamericanos, de los ex emigrantes, integrados o no, su tradición de independencia y falta de respeto por la miseria y la

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10023">
                <text>El suburbio americano</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10024">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10025">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10026">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21699">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10028">
                <text>n. 20; 4 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10030">
                <text>Zona Abierta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10031">
                <text>1979</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10032">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10033">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10034">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10035">
                <text>1239</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10038">
                <text>Publicat al número 20 de la publicació Zona Abierta de la Fundación Pablo Iglesias.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14352">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10037">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44140">
                <text>UI 794</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7383" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="6220" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/38/7383/20261026_010_fageda_1979_a.jpg</src>
        <authentication>098e658239e026e9844f39e0c8addcc1</authentication>
      </file>
      <file fileId="6179" order="2">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/38/7383/20261026_010_fageda_1979_b.jpg</src>
        <authentication>d20aea38399e7c9ccf4177d4afc2989e</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="38">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111787">
                  <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="114450">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114451">
                <text>1979</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114452">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114453">
                <text>Fageda d’en Jordà, La Garrotxa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114454">
                <text>Pasqual Maragall a la Fageda d'en Jordà, en un homenatge al seu avi, el poeta Joan Maragall (1979)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114455">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="114943">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="114944">
                <text>Homenatges</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="114945">
                <text>Maragall i Gorina, Joan, 1860-1911</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114456">
                <text> Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114457">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114946">
                <text>Primera fotografia: Presa general de l'acte commemoratiu en l'entorn boscós de la Fageda, amb els assistents dempeus aplaudint i familiars asseguts en primer pla (Basi Mira, Carmen Garriga i la tia Helena Maragall), a més d'autoritats i figures culturals com Pasqual Maragall, Jordi Maragall Noble, Joan Anton Maragall Noble, Miquel Coll i Alentorn, Joan Triadú i Arcadi Calzada.&#13;
&#13;
Segona fotografia: Pla més tancat davant del monument i l'ofrena floral, on s'aprecien clarament d'esquerra a dreta Max Cahner, Miquel Coll i Alentorn, Pasqual Maragall, Arcadi Calzada i la tia Helena Maragall Noble.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114458">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2616" public="1" featured="0">
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="11">
      <name>Hyperlink</name>
      <description>A link, or reference, to another resource on the Internet.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="28">
          <name>Enllaç (URL)</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="36103">
              <text>&lt;a href="http://hdl.handle.net/10803/3977" target="_blank" rel="noopener"&gt;http://hdl.handle.net/10803/3977&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36088">
                <text>Els preus del sòl (el cas de Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36089">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36091">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36092">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36093">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36094">
                <text>Tesis i dissertacions acadèmiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36095">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36096">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36097">
                <text>Director/a: Vegara Carrió, Josep M.&#13;
Departament/Institut: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia de l'Empresa&#13;
Data de defensa: 02-03-1979&#13;
Dipòsit Legal: B-25025-2010&#13;
ISBN: 9788469314449&#13;
Matèries: 332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivenda&#13;
Àrea de coneixement: Ciències Socials&#13;
Consultable en línia al  repositori cooperatiu TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36098">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36099">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36100">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36101">
                <text>Tesi doctoral defensada per Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36102">
                <text>Universitat Autònoma de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41419">
                <text>1979-03-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37116">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="669" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="371">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/669/19790818_LV.pdf</src>
        <authentication>81d06c618d21467b6e4b5ec9c08265ef</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42045">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

LA VANGUARDIA •

Área Metropolitana:

1o

BARCELONA

Ó SABADÓ.18 DE AGOSTTÓ
DE 1979

Temasypersonales

una ocasión histórica (1)

destrucción

de

la

ciudad

Pasqual Maragali,teniente de alcalde de Planificacióny Programacióndel traías pagan más impuestos para
Ayuntamiento de Barcelona,publicahoy en «La Vanguardia»
el primerode una peor calidad de vida, y con vatres artículossobre el temadel Area Metropolitána.
El señor Maragall,núme lores del suelo descendentes,frente
ro dos de la candidaturapresentadapor el Partit deIs Sociálistesde Cata a suburbios lujosos, caros y con ba
lunya en las pasadaseleccionesmunicipales,es el hombreencargadode jos impuestos sobre la propiedad,
llevar a término la reforma administrativa y de personal del Ayuntamiento. donde duermen los ‘ciudadanosque
Miembro de la CorporaciónMetropolitanade Barcelona,el señor Maragali durante el día consumen servicios
ha cursado estudios recientementeen los Estados Unidos donde ha estado —sin pagarlos— en el distrito coviviendo durante un año. El tema de las áreas metropolitanasy, concretamen mercial del centro. La mi&amp;ma imagen
te, la de Barcelonano le resulta,evidentemente,desconocido.
A lo largo se aproxima hoy en muchas metró
de estos tres artículosque publicarádesde hoy «La Vanguardia»,
Pasqual polis europeas.
Maragall expone sus puntos de vista sobre esta cuestión.
,
Debemos extremar, pues, el rigor
Una de las mayores brutalidades portamientos insolidarios, discutien para que la rehabilitación de nues
cometidas en este país en las úiti do con los vecinos para solventar tra área y el restablecimientode los
mas décadases la destrucciónde la problemas —si existen condiciones lazos de colaboración que faltaron
las décadasdel capitalismo salciudad. El yerro —que resulta de institucionales e ideológicas favora en
una mirlada de decisiones asedas, bies y a despechode las dificultades vale no deje lugara algunos de esos
cielos impositivos suburbiales y
como corresponde a los comporta económicas.
Creo firmemente que en un par el consiguiente éxodo de las clases
mientos de una clase social— es
y medio-altasde la ciudad cen-’
equiparable al ahogo cultural de Ca- de años van a reunirse esas condi altas
talunya o al desarraigo de los cmi- ciones favorables: Las mayorías tral. A la pequeña historia de ‘las
grantes forzados,y tiene consecuen ideológicas dominantes en el área, rivalidades protagonizadas por los
cias tangibles en la vida de cada la entrega total de los ‘representan- Porcioles, España y Antoja —bien
tes elegidos, a sensatezde una opo. instrumentadas desde Madrid— dodía.
Cosas parecidas, es cierto han ocu sición de la que menos puede de- be suceder, lhsisto, la afirmación
rrido en otros países. La suburbiali oírse es que, en la mayor parte de del área urbanacomo tal.
Ello implica dos cosas: 1) Estu
zación de los ricos, consumada en los casos, no militaba en el fran
EE.UU. e incipiente en Europa, ha quismo, son todos factores de espe diar - cuidadosamente, y compensar
en su caso, los sacrificios impues
escindido las ciudades en un centro re nza.
proletarizado y un entorno más o r Entre los elementos negativos hay tos por la planificación metropolita
menos confortable. Aquí el centripe que citar sin duda, junto a la crisis na a determinados municipios (in
tismo de los ricos, la retrasada mo- . económica, el centralismo posible fraestructura del delta del Llobre
torización de los trabajadores y la de los políticos barceloneses,de iz gat, centro direccional del Vallés,
ausencia de infraestructurasha man- quierda o derecha,la frágil consoli etcétera...) ; y 2) Aumentar muy sig
tenido una dicotomía de signo inver dación cultural del área en conjunto niticativamente ‘la participación de
so con excepciones como las de —con presumibles intentos lerrou la ciudad central en os costes hu
Casteildefels, San Cugat y sectores xistas en el horizonte— y el tacti manos, técnicos y financieros a que
de Maresme. La ciudad central se cismo desmesuradoa que nos está debo hacer frente el área en conmantiene y el suburbio se degrada. acostumbrado el período de eleccio junto.
Da lo mismo: la Ciudad ‘no existe. nes intensivas del que aún no hePero si esta nueva posición de la
No hay correspondencia entre los mos salido.
ciudad contraria respecto al área
fenómenos reales y las institucio
Al entusiasmo actual de los nue tiene que producirse —y puede provos regidores de los municipios del ducirse, puesto que aquí se dan unas
nes.
Reconstruir la Ciudad, con ma- área metropolitana, a su entrega y condiciones de homogeneidad polí
yúscula, la ciudad como centro de moderación simu•táneas,que se ha tica que no existe en otros países—
la vida social y política, va a ser puesto de relieve, por ejemplo, en- es preciso que la institución metrola tarea de dos o tres generaciones. torno ai injustificable suceso ce politana se fortalezca, no como foro
y es más caro reconstruir que cons Abrerá, habrá que añadir pues dos, de debate y reivindicacIón, sino cotruir, más cara la rehabilitación de abundantes de rigor y perseveran- mo ente ejecutivo y actuante,dótado
un tejido que su expansión lineal.
cia para que nuestro difícil empeño de recursos,y en que la ciudad cen
Ahora bien, el coste de la rehabi tire adelante.
ti-al se sienta plenamente compro
litación del tejido urbano es una de
Estamos ante una ocasión históri metida y representada. Ignorar esta
las variables más indeterminadasdel ca de salir de ‘la didomía decirnonó última óondición, quizá como fruté
vocabulario económico.
nica (centro rico - suburbio pobre)
Si el paciente goza de buena Sa- sin caer en la dictomía americana del tactismo a que me refería an
Lid y su estado moral es pujante, (centro pobre - suburbio rico) . Lo tes, sería un ‘error funesto.
la recuperación puede ser espeo esencial es afirmar l vitalidad y sotacular, como ocurre con ciertas en- lidaridad de la aglomeraciónurbana
Pasqual MARAGALL1 MIRA
fermedades. Hay millones de horas como tal, de la Ciudad como tal.
Teniente de alcalde del
muertas que se movilizan en favor
En las metrópolis noi-teamerica
Ayuntamiento de Barcelona.
de la Ciudad —limpiando fachadas, nas de la Costa Este se ha llegado
Miembro de la Comisión
plantando árboles, reduciendo com al extremo de que las ciudades cen
de la CorporaciónMetropolitana

La

15

terceruedad, disconformecon
a ley de. reformo fiscai

medicamentos y bonificaciones en los
servicios públicosy otrasventajas,
se
dicte una ley en virtud de la cual se
les equipara al trabajadoren activo, reduciendoeis ingresosal hacercaer soellos una mayorpresiónfiscal»
Las quejas de los jubilados, que iempre fueron justas, lo son bre
Se señala,por último, que ‘esta medl
ahora todavíamás cornoprotesta por el nuevotratamiento tributario da es contraria a una efectiva política
a que han sido sometidos aquellos pensionistas que perciben más de empleo, puesto que ante estos ries
de 3OOOOO
pesetas anua’es. Aunque,en realidad, sólo un tanto por gos impositivos el trabajador en activo
ciento muy reducidoVegaa esta cantidady son pocos los afectadosdemorará todo lo posible su jubilación
por a medida,o cierto es que los de a tercera edadson contrarios y retendrá su puesto el mayor tiempo
al pago del RPF porque entiendenque esta reducción por renta de pesible en detrimento de la creaciónde
otros nuevos.

Establece que as pensiones superiores
a 300.000 pesetas anuales pagarán el IRPF

sus ingresoses arbitraria, aparte de que el tope fijado lo consideran
también injusto. Sesenta mil duros al año son más bien poca cosa, Ley aprobadapor los
por cuanto representan,por catorce pagas,poco más de veintiuna representantes del pueblo
mil pesetas cadauna, dinero con el que es casi imposible vivir dig Las quejas han llegadoa las altas esnamenté.
feras de la Administración. Ello ha mos

trado, sin duda, la respuesta o aclara
Las asociacionesy entidades en que sobre los que pagaron los impuestos ción del Ministerio de Hacienda, en el
los jubilados y pensionistasse agrupan,correspondientes. La cotización, sumada sentido de indicar que el eonjunto de
ya han hecho patente su disconformia la participación empresarial, puede medidas fiscales relativas a los pensio
dad.
considerarse como un ahorro progreslvo nistas no es obra y voluntad del depar
«Tal medida es injusta, porque ese efectuado durante toda una vida abo tamento. «Todoel nuevotratamiefltotri.
rendimientode trabajono se ha produ ra!.
butano a los pensionistas—dice—decido en el momentodel hechoimpositi. Otro punto que tanpoco ha merecido riva exclusivamentede la nuevaley que
yo y porquevaría totalmenteel espín la atención y consideración es que no regula el impuescto sobre la renta, apro.
tu y contenidode la acciónprotectorase puede nunca negr a pensionistasy bada el 8 de septiembredel pasadoaño
de la SeguridadSocial,establecidopor jubilados que sus percepciones vienen por las Cortes,casi por unanimidad.
En
una ley, ademásde suponerun nuevo perdiendo su valor inicial en el transcur consecuencia,el Ministerio de Hacien
gravamenen algo sobre lo que ya se so del tiempo. «Mientrasse desgastanda no hace en este sentidosino aplicar
tributó: el trabajo que permitióconsti y desfasanrápidamente,las revaloriza.una legislaciónaprobadapor los repre
tuir dichaspensiones»,dice una decla ciones no aumentanal ritmo conque se sentantes del pueblo y en ningúncaso
ración de la Asociaçión de la Tercera incrementael coste de la vida y el que adopta ningunamedidaque no consisto
Edad. Y añadeque cuando se pasaa la las disfruta—es un decir— nadapuede en la puestaen prácticade la legislocondición de pensionista,cualquieraque hacer por mejorarlas;está ancladoen ción establecida».
sea su causa, se hace bajo unas nor el tiempo a merced de la políticade También ha habido aclaración con remas legales en que se establecen sus turno y precisamente,
cuandoesa polí ferencia a otra medida oficial que afeocondicionamientos. «Losque hasta aho tica alardea de una última revalorizacióntan sólo a os jubilados y pensionistas
ra así lo hicieron—continúala declara-del 14 por ciento. paralelamente crea barceloneses que disfrutan de pases de
ción— contaron con una tranquilidad
de un impuesto,que no sólo anula dicha libre circulación para los transportes pú
futuro que les daba la ley general de pretendida revalorización,sino que su- blicos municipalizados.No se les retira
la seguridadSocial,que en su artículo pone para los pensionistasuna rebajará la autorización de que disponen para
22, dice: “Las percepcionesderivadassustancial de las cantidadesque hastaviajar gratis en metro y autobús, pero
de la acciónprotectorade la Seguridadahora venían percibiendo»,ha manifes sí que habrá,según manifestacionesdel
Social están exentas de toda contribu tado un representantede la Asociación concejal responsabledel área de Trans
ción, impuesto,tasa o exacciónparaOs-de la Tercera Edad.
portes, Jacint Humet, una revisión de
cal”. Estaseguridad,conla ReformaFislos pusesconcedidos,porque se han decal, ya no existe».
tectado abusos. Un estimable tanto por
Una protecciónque no es tal
«Si el hecho no fuera trágico —fina- ciento de las 150.000autorizacionesconPensiones constituidas por las
liza—, mereceríala calificaciónde burla cedidas podrían ser canceladas por mopropias cotizaciones
terriblé para los afectados. El anciano,tivos diversos: porque sus poseedores
De otra parte, no se ha tenido tampo el impedido,la viuda o el huérfano, no disfrutan de posición económicaque les
co en cuenta que estas pensiones que comprendenque,cuandoen todoel niun permite pagar los transportes, porque
ahora disfrutan los jubilados fueron do se habla de proteccióny ayuda a el titular ya ha fallecido y no ha sido
de tu- devuelta la tarjeta o porque quien la usa
constituidas por las cotizacionesde los la tercera edad, de recuperación,
trabajadores, detraídas de sus salarios tela a los desvalidos,de gratuidadde no es precisanlentesu titular. — J, C. R.

Karl HeinzTuúbert,
historia y mintiÓ
EL TEMA: La danza ‘histórica.
EL PERSONAJE:
Karl Heinz Taubert; 66 años; soltero; nació en Stettln
(hoy Polonia, antes Alemania); pianista; uno de los primeros historiadores
mundiales de danza histórica; su afición, leer libros de danza.
—áUsted estudie la danza o la his- de pareja,quees unacatástrofepara
tena?
danza.Es el fin
la de la danza.
—Estudio la danza histórica; busco
—La danza es internacionalo calas formas antiguas de la danza, racterísticade cada país?
cómo se hacían las representacio- —Yahe escritoque se puedecernnes y cómo se pueden hacer hay, prendera un paíspor la formade su
sin fantasías.
Por danza.
ejemplo,el baila español
—jPero es posible conocer la his- no vale para Alemania, porque la
toria de un país e través de la dan- danza define una forma de vivir, es
za?
forma de expresión
la
más natural
—Sí, absolutamente.
un país.
de Por la danza se puede
—,Cuál es el país más rico en identificar a una nación.
danza?
señor TaubertEl
posee una de has
—(Tajante.) Francia. En París se mejores bibliotecas que existen sohizo la conjunción de las danzasde bre danza y es autor de •diversos II.
Italia, España,Inglaterra.
..
bros
y películas sobre el tema, labor
—Supongo que las ‘danzasde Cor- ‘ que simultanea con sus clases en
te serían parecidas entre sí.
• Hochschule ‘der Künste, en Berlín.
—SL Durante el Renacimiento,to—Cómo investiga usted sobre la
das lasCorteseuropeasteníanmaes- danza?¿Dóndeencuentra datos?
tros de danza.Ya después,por ejem.
—Hayuna gran colecciónen Ber
pb, Luis XIV tuvo durante treinta lín,en el Museodel Estado,en la sec
años unalecciónde danzadiaria;em- ción de Costumbres.Yo estuve 15
pezó cuandoera pequeño.(Me mues- años investigandoen esa colección
tra un retrato. del Rey Sol.) Mírelo, y ahora trabajoen la Universidad de
a los 60 años, con una figura grá. Salzburgo,dondehay más de ocho
cii, casi de bailaría...
mil
librossobre el tema. iAhl Y tam
—iY bailaba lo mismo que se bai- bién en la Bibliotecade París... Pero
laba en España? (Sonrío.) ¿Estába- no hay catálogo.Hay que mirar libro
mes al día?
.
porlibro...
—Luis XIV estaba casadocon Ma—Quéquedade la danzaantigua?
ría Teresade España;su nieto,que
—ElsigloXIX fue una tragediapa.
luego fue Felipe y, vino de París ra la danza.No quedanada.Sólo los
aquí con el maestrode danzaPierre nombresy la música.Graciasa perso.
Rameau.Todoel mundoqueríabailar nascomoBelaBartok,quese pasóla
como en Versalles. •
vida
recogiendola músicahííngara
Karl Heinz Taubert acompañamu- que algunos viejos recordaban,pa.
chas veces sus expresionescon mo- rs queno se perdiera... En otrospafvimientos rítmicos, armónicosde sus ses se hizo lo mismo.. . Y yo intento
nimios. Una de ellas muestra una hacerlo también...
triste huella de la Guerra ‘Mundial,
—Una
cosa. ¿Se bailabapor el pla
que casi le impidió seguir tocahdo el cer de bailar o como medio de .di
piano.
‘ .
gar»?
—Hay alguna relación entre la
—(Enprincipio no entiende la pre
danza y la decadenciade un país?
gunta.’.La repito.) En público, los
—(Sorprendido.) La danza es una hombresbailaban con máscara,pe
representaciónpara expresartodos ro en el castillo (ríe) bailaban sín
los sentimientos.Es un símbolode ella,.y supongoque tambiéns8 de.
la combinación
de la vida y la cu!- dicabanal «cherchezla femrne»...
tura. . .
—.Usted
.
cree que hay relación en—Pero parece que cuando un país tre la danzaantigua y lo que se baila
llega a su máxima expresividad en ahora?
dánza empieza su decadencia.
—No,
no. La músicay la danzade
—Antes de la gran Révolución en ahora son muy rítmicas, policéntri.
París, la decadenciaya había comen- cas. La danza antigua centraliza la
zado. El burguésquiso bailar, pero expresióny el movimiento.(Y senta
con otro estilo. Este camino está re-. do, imita las dos férmas de bailar.)
presentado por la contradanza,que
El señor Taubert ha participado
se baila con cuatro parejas.Todoel comoprofesoren el Vil Curso Inter
mundo quiso bailarasí.
nacionalde Baile Español,celebrado
No sé por qué, quizá por las difi- en Sitges y dirigido por nuestro
cultades idiomáticas —la conversa- José de Udaeta.
ciónes en francés— el señor Tauber —.Ha descubierto usted alguna
no quiere asentir, pese a que su res- danza española que no conociéra
puesta confirma mi suposición. Dejo mos?
el tema.
.
—Sí. «Los petrimetresy petrime
—.Cuál es la mejor expresiónde tras». La he descubierto
leyendoa
la danza histórica?
PabloMinguet, en su Arte de Danzar,
—El minué.Es la expresiónmás publicadoen Madrid en 1758.He poestética. Luegoviene la contradanza,dido reconstruir el baile. — Félix
pero paralelamente
también el baile PUJOL.

1
INDIA NEPAL TAILANDIA
1101.000
ptas.1
-

-

BAU CEILÁN SINGAPUR
1•_136500
pfas.1
-

-

HONG KONG - FILIPINAS - JAPÓN
1144.900
ptas.J

Sugerentes nombres.
Exóticos paisajes.
Interesantes destínos.
Disponemos de un amplio
abanico de salida.
—.---

.
Información:
ClubdeVanguardia,
Caspe28, pral.
Barcelona-lO.
Telf.317.9020(de9 ti.

a 9h.noche
ininterrumpidamente,
‘q

-‘,.—‘-‘..,‘,,..-‘...

soliciteinformación
ó envíe
estecupón
a:
i—;,

. ‘,,——,

__________
—

de:
tonguoccfl9

‘

técnica:ViajesViking,8. A.

.

Caspe,28,pral.Tel.3179020
Barcelona-lO

—

a

a

—

(apellidos)
.

_____________________________

ÓnO)

4__,__(de9h.mañanaa9h.noche

5 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10125">
                <text>1131</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10127">
                <text>La destrucción de la ciudad. Area Metropolitana: una ocasión histórica (1)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10129">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10131">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10132">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10135">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10136">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14726">
                <text>Àrees metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14357">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40339">
                <text>1979-08-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10126">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="670" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="372">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/670/19790819_LV.pdf</src>
        <authentication>8cbabd2fe47d18c4f1779d21d1637717</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42046">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

BARCELONA

•

LA VANGUARDIA

• DOMINGO, 19 DE ?QSTO

ÁreaMetropolitana:unaocasiónhistórica(2}

,

‘7-

,,,«Añella»,
cooperatiVa,
creativa

,

‘

,

DE 1979

‘Iii Corporación
como punto dé partidaY:”
Barcelona-ciudad está en condiclones de asumir este año, al las gestienes realizadas en Madrid en representación da los grandes municiplos del Estado surten efectos prácticos, gran parte de la deuda contraída con la Corporación ‘Metropolitana de Barcelona.
La CorporacIón actual es una mstltucián estrecha en todos los ‘sentidos; económico, territorial e instituclónal. Y de ello debe culparas en
gran parte a’ la ciudad central. Pero
es también la realidad de la que ‘hay
que partir en el camino hacia la Región 1 de la G’eneralitat, como auténtlca Reglónm’etropolltana formada
por las comarcas hlst&amp;rlcas del Baix
Llobregat,
Barcelonés. Marasmo y los

piedad es más Igualijaria que ta ‘ de
los ngresos lo que da a la contribu
‘ Ciónun carScter nada progresivo.
En
un trabajo universitario reciente
‘ (febrero
1979) sugerr la posibilidad
de considerar el arbitriode plusvalía mo un tipo Impositivo dife
rencialsobre las bases do vlór del
suelo de la contribución urbana, es
deóir, sobre las diferencias de valor
detectadas a través’ de este impues
to. Esto simplificaría en el futuró la
‘ gestión y permitiría regularizar el srbitrio anti-especulativo hoy adminis
trado lamentablemente, como hemos
P0dido comproba.r en Barcelona. Pero
la dureza en ‘plusvalíasólo es admisi
ble si va unida e una disciplina urba
flístíca extrema: de otro modo ‘se
Convierte
en un Incentivo a la densi
ficación tolerada, algo que en el área
de Barcelona no nos podemos permi

doe Vallés.

,

‘

Ante todo conviene pues lanzar al
CMB
InvertIr el desdeño con que
la clud&amp;1central trató sus problemas.
El futuro de la Ciudadcon mayúscula
Be Juega tanto o más fuera de la
ciudad central 47.OOO Has.) dentro
do sus estrechos límites (9.000 Has.).
Barcelona ciudad es hoy casi una ficc1ói. Su población está estancada,
mIentras la del área crece. Esto está
ocurriendo Igualmente en el resto de
Europa, dónde además, y con la excepclón de FrancIa e ‘Italia,‘las áreas
metropolitanas en conjunto están creclendo menos que la población nadonal, y las áreas urbanas de tamaño
medio más que las grandes. Pero la
estrechez cia Barcelona (Madrid tieno un tdrmino do 6OOOGHas.) sólo
tiene parangón en París, lo ‘que se
traduce en las famosas densidades
máximas (180/200 habItantes por hectárea) de nuestra ‘ciudad y la capital
francesa, un efecto ‘estadístico más
que una realidad urbana global.
EJ proyecto desarrollista de la Gran
Barcelona, que fracasé en parte por
la debilidad política de la burguesía
barcelonesa frente
a Madrid, tenía
aspectos positivos, Junto a rin alto
grado de motivaciones ligadas al divldendo Inmobiliario. Al fracasar el
proyecto nos quedamos con lo peor

‘

,

‘

‘

We, testigos de hormigón,del precio
pagado por el desarrollo económico
de las últimas décadas.

DEL
BANCO OCCIDENTÁL
DE ESTA SEMAN4

aproximándonos a les cotas europeas

en oste aspecto, y un elevado grado’
de solIdarIdad u cohesión Interna en
ei área.
Desde el puntodo vista económico
habrá que Impulsar la modernIzación
del Impuesto sobre la propiedad w’
bana, compartiendo ‘la gestión con
Madrid, o mejor aún con la Generelitat estatutaria; pero Ñvertiendo directamente los resuItdos a lo monIcipios, que son los titulares ‘de la
contribución. Modernizar la gestión
significa disponer de bases actuaiiza
das, doide estén todos los, que son
y estén e valoree presentes, superarído le desidia de las delegaciones
provinciales de Hacienda en una ta

res poco remuneratIva para el Es.

todo (pues ésto, ya antes de la municlpalizac!ón dei Impuesto, devolvía
el 00°4 de ea rendimiento),Barcelo
na-cludad, a través de la CMB, puede
aportar mucho, técnicamente, en este
sentido, pues dispone de una cierta
experiencia en valoración del suelo

,

‘

,

hacer frente y las preferenciasde las’
respectivas comunidades;pero no deberían variar mucho si no se quieren

No convienecrear una prima econcSmlcá a ese comportamiento.

Sin embargo, la ‘contribución’
urba-

na no va resolver todos los probiemas. En un país en que se ha obligado al ciudadano a adquirir la vivienda, o casi, la distribuciónde la pro-

‘

Autocar.

,

FINES DE SEMANA en’ Vali d’Aran
16 ‘y 29 ‘de -septieñtbre, 20 y 27 octubre
‘

‘

Faltan aún por sórtear 1 0 1 coches.

Autocar,pena. cm’pieta y visitas
a 2.500 ptas. ,

VIAJES COSMOS
E. Granados, 19 . P.° Vaildaura, 266
‘
‘ !anvía,
654. Tel. 254-28-49,
,

,

pensión ‘ Cornífleta, 2 excursio

nes. ‘Extensióna Lodes por 200 pesetas
Salidas:25 agosto ‘
‘ 1, 8, 15, 22 y 29 de septiembre
desde
6.000 pesetas

‘

UnmagnificoSeat 127, dos puertas,
matriculado,con seguro, listo para rodar,
sorteadaporel BancQOccidental ante notario
ensu.12 Ernisi6nde Bonos de Caja ha
correspondidoesta semana al n.° de Bbno de
Çaja 146.894.

-_SUSCRBASE_A3;0]

‘

.

¡Cada viernes de cada semana, un Sqat 127,
puedeser suya!
‘

‘

En la fotograffa, el coch Seat 127, que ha
correspondido,al titular del Bono de Caja 146894w;1]

,

LVGUJ

a BANCOOCCTDEÑTAL
, y;1]

DE VlVlENDACONsuLTE
NUESTRAS VENTAS
Y ALQUILERES D PISOS

,

12 Emlsi6n de Brnos de CajUna emisión sobre ruedas
,

&lt;

,

,

,

pies dei ‘área.
Los tipos imposItivos(Incluidosrecargos) pueden variar de municipio a
municipio, según les necesidades a

VALL,D’ARAN

,‘

‘

‘

‘

4’‘días

‘

‘

“

‘

SENSÁClONAL!

‘

‘,

aemImecanizadasy, fácilmenteeotua-

Ilzabies, y además ha arrancado ya
la gestión compartida. Hay que conseguiriá ahora para todos los munlcl-

1

‘EL SEiT 127

do.

dad destrozada y mal hecha exigirá
una mayor particIpaciónde nuestros
municipios en los recursos públIcos,

‘

‘

j

municipios más pequeños del Besós y el Llobregatson prueba tangi-

Sería bueno ir eliminando las bonlfleaclones fiscales poco d’iscrimltiadas a las viviendas protegidas —cosa
que’ ya so ha conseguido en parte’
en el Decreto Ley de medidas urgentes de fiscalidad local— y mantenerlas sólo en casos do vIviendas habltadas por ciudadanos de Ingresos bejos. Hoy por hoy ‘las exenion’es y bo‘nificacíones, dado el reparto que se
hizo de la protección oficial, ben’ofi.
cian indiscriminadamente a los que
deberían obtenerlas y a quienes no
deberían gozar de ellas

,

,

monto Inl9ualadoeen Europa, meoportablemente bajos. Las ciudades
medias en torno a Barcelona y los

fomentar refugios flscaies. Si los
ricos o los amantes del silencio quiaren maroharse de la ciudad central o
huir cJe las ciudades médias contiguao, que lo hagan, pero pagando.

,

,

encogida y une corona metropolitana
con estánares urbanísticos práctica-

El esfuerzo por rehabilitar esta

o pavimentación)..
SI no se quiere ele-

,

,

de los dos mundos: una Barcelona

rico produce más basuras y absorbe
más gastos de protección ciudadana.

en definitiva, los profesionales; los usua.
var mucho la presión fiscal ebre le En taHees de actividades
rica, o la persona que so irícorpora a un
‘propiedad ‘urbana el único remedIo reúne numerosas
taller (de teatro, danza, video o come.
e éste: lina participación proporcio
tas),y, iar úItimo el consumídor,el es.
spiraciones
de
ün
‘barrio
nal, nl que sea baja, en el impuesto
pectador o transeúnte de la cultu:ra, la
sobre la renta dejando la redistribu
persona que asistirá a tina ‘representac,ión, la parte progresiva delimpües
Desde hace un áño viené fun ción., ‘Sn los mo:mentos actuales, ‘Ano.
to, ‘al Estado o e la Generalitat. El cionando en éÍ barcelonés barrio lía» cuenta con 20 talleres distintos e
impuesto sobre nóminas —necesario
de Gracia una ooperativa cultu disposición de los trés sectores, donde
teóricamente para sufragar el trans
cada uno puede buscar lo que desea, e
porte público metropolitano— y el ral y educativa, que recoge diver intercambiar con el vecino.
local sobre ventas, son hoy alterna
sas experienciasextranjerasde
tivas difíciles en un context9 de en
desarrollo comunitario.Más de
si e inflación
.300 participantesutilizan’el cen Déficit financiero
Ahora bien, en un, área metropo
.iArielia. quiere rom
tro pararealizarnumerosas
activi er LalosCooperatIva
litana como la barcelonesa, los ‘Ingre
‘límites de edad, de modo qué se
a tener acerquen a ella las gentes sin dlstln.,
SOS SO generan y 80 gastan a niwel dades. Es una realización
de la aglomeración n conjUnto:‘la en cuenta,dada la ‘qestacóndel ción y ‘quiere, en segundo lugar, profe
renta ‘por cápita cJe Bároelona-cludad, proyecto y sus características. sionalizar su gestión. Lo que lleva me.
por ejernpio es ‘algo Inexistente. Se
ludiblemente aparejado el aspecto finanvive en, un municipio,se trabaja en
cieno. La cuota máxima por año es de
tr.
,
Gaca,
donde
hay
‘por
lo según
menos elunas
75
entidades
de
todo
tipo,
úI
La auténtica revitalización de la haotro y ¼o gasta en un tercero. De
500 pesetas, más 250 el mes si se’reaii
cienda locel y metropolitana no llegahí que una ‘hipotétIca y deseable par- timorecuento, y una ‘Iargatdici5n aso- zan actividades. El presupuesto para
ticipación en el Impuesto sobre los ciátiva, ‘parecía reunir condiciones dó 1979 es de más de’un millón y media.
rá hasta qje no se liguen los recur
ingresos personales deba concebirse rieas para’ esta experiencia. Hacia la pr. Sale’ un costo de 5.000 pesetas por
SOS locales a los impuestos fuertes,
$ambién a pivel metropolitano, y ésa mavéra y el verano de 1978, los prorno usuario el año, usuario registrado que
directos o indhectos. La participación
en los impuestos fuertes y flpxibles
sería la vía más correcta para reali tpr.es. çue tenían profuçidas raíces en no incluye a los centenares de persoáas
•el barrio, ultimaron los detalles del jro
zar transferencias derro del área.
del Estado, ‘ los que permiten seguir
que asisten a funciones, fiestas, actos
ja inflación y ¿1 crecimiento, es la
Todo esto puede’ parecer lejano y yecto. Dos líneas básicas iñformaban el en ‘la calle...
intento:
el
grupo
de
artistas
(tatro.
única sdlución a la des’ca’pitalizacFón utópico cuando aún estamos discu
danza, artes plásticas, fotografía...),. y
acelerada de .los ayuntamientos. En
tiendo la participación de la’ Genera los lfc{eres culturales del medio comu Funcionamiento
autónomo
litat estatutaria en los Impuestos es-’ . nftario, ‘ originados ‘respéctivamente en
este sentido ‘Barcelona ha consegui
‘Le,.sctividades se organIzan generaldo ya el compromiso del Gobierno
tatajes. Pero la ‘Ley mareo de Régi . un grupo de teatro y las personas inte
el nombre de ‘talleres’
men Local está a ‘la vuelta de la ‘es- grantes de un Círculo. Para Jo que aquí mente bajo
de elevar hasta el 10 ‘por ciento en
póra exploraruna técnica o acción creaquina. Y no hay que ir más lejos de
el ejercicio d.e 1980, ‘la partícipaqión
ello ‘equivalía a la colaboración tiva, y que ro tienen ‘naclaque ver con
de todos los municipios en los im-’ la República Federal alemana, cuyo cuenta
un cursillo o un én’cuentro esporádico.
federalismo es lo más parecido a lo de especialistas y profesionales.’
puestos indirectos a través de ‘los
El aprendizaje ‘se programa y cada tefondos‘ de reparto. ‘Esta es la mejor
que va siendo nuestro estado de au
•
‘
tonomías, ‘paraver como ‘los munici Cultura y usuarios•,
ller tiene ‘un funcionamiento cutónomo
noticia financiera do, este año para
losmunicipios. El área de Barcelona
pios participan —en un porcentaje
En ¿lefínitiva, se tratóba de dar vida dentro de la entidad. AneIlai’ tampoco
variable según los estados o lánder y Iógra’r poco a poco una síntesis: cultu. inicia actividades, sino que facilita que
deberíaquizás en, el futuro hacer un
fondocomún con las participaciones’
entorno al 25 por ciento— en la par- ra como instrucción; cultura como pró ha gente haga ‘lo que busca, y no abre
te que esos lnder reciben el im ‘ducto de conumo (música. cuadros, ar un nuevo taller si no hay una demanda.
recibidas
‘
por este concepto, pues el
.Anella
habrá sobrevivido hata fisistema actual de repasto discrimina
puesto sobre la renta, sobre las so- etsanfa), y cultura tal como se entiende
en contra de los ‘municipios peque
ciedades y sobre el valor añadido. en antropología, es decir, las formas de naes de 1979 gracias a la subvencIón
ños.O uizás este fondo común daba
con la finalidad de oquilibar ‘los pre vida’ de una comunidad. Todo en la co- de dos fuentes: la fundaóión de Serveis
hacersea nivel de la Generali’tat es‘ supuestos
locales.
munidad forma parte dé algo a comen- de Cultura Popular y la ayuda prestada
Dicho esto, no está dicho lo más tar: los. sueños, el precio ascendente de por el Ayuntamiento anterior, ‘desde su
tatutarla.
‘En
cuanto a ‘los Impuestos directos,
importante ‘para la reconstitución de los ‘alquileres o las inquietudes ‘ecoló delégación de Promoción Ciudadana. La
toda la ‘lógica asiste a Ja participa
una ciudad institucional a ‘la medida gi.cas, todo es, material a utilizar, Ahorb respuesta comunitaria ha ‘sido masiva.
Ciónpráporcional de losi ayuntamíen
de la iiudad ,real. Sólo sus condicio bien, cuanto más. desarrollado. sea el Par 1980 precisa la cooperativa de dos
tos en el impuesto sobre la rent.
nes económicas.
bagaje expresivo de la comunidad, más personas a pleno einpleo r ha solici
productiva será esa refIxión colectiva tdo
LdSmunicipios no son responsábles
la :municialización de sus servi
dos, dado el déficit. Según los respon
básicamente de ‘la redistribucii5n de
sobre las formas de vid.
la renta, exepto por el ,ladó del
i
La Cooperativa • AnelIa’. —anula— sables se trata conatanitemente ‘dé aus
gasto,‘ por ese lado, hoy,’se están
Ayuntamiento de 1
acoge por ¿hoa. a tes seqtores y per cultar el futií’ro en la vld de la comu
dandoen general seiviios proporciomiembrode la Cón
nidad.
. ,. senas proce’deñtes do eilos: a ‘los artis
tas especitahtas en recuros creativos;1]
nalesa los ingresos de Individuo (el
la Corporación Mat
.
“
‘‘‘

,

,

Ja iunidád

par4”

‘

L___;0];1]

SELECCIONESULIBRO
. ‘ .

1’

ACERVO
‘

rAGUILAR

‘

_______

POMAIRE;0]

1

LA
PÁLABRA DE PAPA’WOJTYLA. «La paTa- ATLAS GRAFICO DE ANDALUCIA. — A la
TedWilUs —Tra
.descripciún geográfica de las ocho provin ELCOMANDOCHURCHILI
de
braJuan Pablo II esun aUtépticogolpe
1
ducción de Marta Guastavino. cubierta de
cias andaluzasse une aquí elanálisis resu
corazón
al
Y al pensamiento de quienes la
,‘
Joan Farré, 288 páginas. 300 pesetas.’
escuchan
Y SUfl de los quesimplemente la ‘ mido da su realidadpresente. Mapas y pla
Inglaterra se ha1 convertido en un país.
nos. . a escalas desusadas. encuentran el
leen...
es npcesario
quela
meditemos
‘ dominado. por1la violencia. y os entonces
esta
,hora
solemne de
la Historia».
De en
la
feliz complemento de 122 fotografías en
‘
cuando nace
presentación
del Cardenal Primado de , color que resumen la hermosuray variedad
1 el. Comando con el propósito
restaurar el orden. Detrás hay una nueva
andaluzas.;1]
España.
Selecçión del Dr. Alsina ROca.pro1 de
.
cíe fascismo, mucho más peligrosa
fesorde
le Universidad. 350 táitas. 425 , ,
•
‘
‘
‘
‘1. forma
que todas las conocidas hasta ahora.

1
1

pta..

,

‘

‘

‘

‘

‘

‘

‘11

..‘

‘

TElE.

.

‘

una
mulern tímillonaria, y mt i._.... e’ de negocios.
deben afrontarjuntos una pugnamortal por
su supervivencia. Elisabeth posee hermo—
sura. inteligencia. inoçen’ciay juventud. Es
la Onica hija de uno’fte los hombres más’
ricas y poderososdel múndo. A su muerte
ella debe asumir el mando de la familia.
dueña de una gígantesa compañía formaçéutica. Entonces descubre’ que debe
enfrentarse a dosclases de terror: los atentodos
1
contra re compañia que su familia
levantó y elconstante peligro de un asesino
que está a su acer,ho,;1]

,
, ,‘ “
‘
,;0]
lAIRE, QUE ME
LLEVA EL AIRE! — Primera
.
antología para
niñosy,jóvenesde la obrade
RAZAS.
‘ Rafael Alberti, no
de los mayores poetas EL CA’BALCO, ORIGEÑES.
APTI1UDES. Nereo Lugli. Trad. Rosa Rer
‘
de nuestro
síglo. llustada por Luisde Horna
“
‘.:
;0]
y con un dibujo a todo color para la portada ‘ dagué. ELautor ha consagradoaño trasañc’
.. .
‘
-‘
de su vida al estudio de ese noble animal ENCICLOPEDIA SALVAT DE LA FAUNA
!ealizado expresamentepor el poeta’.;1]
BENJAMINPLENClA, por José Corrédor
las razas. con sus numerosas variantes,
Matheos. Libro que constituye una valiosa
IBERICA Y EUROPEA. ;lJns apasionante
aportación
para conocer a uno de los más’’
filogenia. morfqlogíe. aptitudes, portes.
expedición, desdeeJ confort desu hogar.
para
luego
escribir
este
libro.
único
en
su
grandes
artistas españóles contOmporá
porj,os más pintorescos rincones de nues
género.
actrativo,
ameno.
escrito
con
rigor,
•‘
“
pLAET‘“;0]
Además
nebs. del profundo estudio de su
tro país y da Europa.observandoel siempre
científico,
ilustrado
e
todo
color,
con
aleccionador comportamiento de nuestros
obra
porJ. CorredorMatheós. contiene una DICCIONARIO DEL PASOTA de Yale y Julen
numerosas fotografías. muy valiosas,y con
animales salvajes en su propio ambiente. El
abundantísima
ilustración. en su mayor
Sordo Colecc fabulo 208 pags 300 ptas
índices
que
satisfacen
al
más
exigente.
rigor científico y la amenidad de estilo de
partetra
en color..Una
auténtica
joya dé
nues-’
Un diccionario imprescindible para el que
biblioteca
ártística
con 252
páginás.
Libro útil. así pare quienes estimen sí
nuestro más eminente zoólogo. doctor
quiere estar al’corriente del «pasOtismO),.
caballo como pera quienes les interese el’
Formato
26,5 x 32 cm y ncuadernado en
Félix Rodríguez de la Fuente y los más
ese fenómeno que nos invade. Un libro para
tema culturalmente. En tela 30X25 cm.
sofisticados equipos fotográficos. lo han’
‘tela.
racio: ptas. s.ooo.
las vacaciones.
Sobrecubierta plastificede. 1.000 pas
hecho ‘posible para usted.

1

ESPASA
CALPE;0]

:

1

pr

6 de 204

_

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10139">
                <text>1132</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10141">
                <text>La Corporación como punto de partida. Area Metropolitana: una ocasión histórica (2)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10143">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10145">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10146">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10149">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10150">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14727">
                <text>Àrees metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14358">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40340">
                <text>1979-08-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10140">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="671" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="373">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/671/19790821_LV.pdf</src>
        <authentication>0377683f0e1f306a726297b54ccf14c5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42047">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

LA

VANGUAJDA •

DARCELOI%JA
• MARTES, 21 DE

13

AGOSTO DE 1979

Ternasypersonajes

ÁreaMetropolitana:una.ocasiónhistórica(y3)

:«EI ÑÚgO Félix», fe,

a propórcionalidad
en la representación
Se ha exageradomucho sobre IS
ventajas de la gran escala en la pro
ducción de servicios públicos. Pero
si a’gún sentido tienen astas ventajas es precisamenteal nivel metropolitano ya para a prestación de una
serie de servicios las más de las veces indirectos: estudios, gestión tri
butaria, planificación, coordinación
de grandes infraestructurasy trans
porte, centros ordenadores,etc.
En este sentido Barcelonaestá ente el reto de descentralIzar el enor
me potenciel tecnológico y humano
que se ha ido concentrando.en la
plaza San Jaime, en dos sentidos:
hacia los barrios y hacia los muni
cipios del área, donde su rençlimien
to comparativoha de ser mucho mayOr.
.
.
En• el caso de la descentralizción
metropolitana es la CMB la qué de. be jugar un papel clave. Es a través
de ella que puede reconducirse el
. potencial del Ayuntamiento barcelo
nés.
Esta operación requiere un control
democrático estricto y un respeto
absoluto de la vitalidad de los muniéi,pios existentes. La Lay que ha de
remodelar la composicióndel Conse
jo metropolitano debe perniltir la
participación plena de todos los munIcipios en las decisiones metropoli
tanas
Esta representación de los duda
cienos • metropolitanos ha de seguir
criterios de proporcionalidad. En
Barcélona viven hoy 1.800.000perso
nés y en la corona metropolitana
.
1.200.000,aproximadamente.No es
pues la actual composiciónde LaComisión administrativa da la CMB Ip
qye: debería preocuparnos(5 repre
s5ntantes de la ciudad céntral por
4 çf la corona, cuando la proporción
Subárea 1
DELTA OCCIDENTAL
CastelIdeels
Prat
Gav
Viladecans
Sant Climent
Sant Bol

Suhárea2
DELTA ORIENTAL

21,9
54,2
32,7
39,6
2,1
66,9

TOTAL . ..

de habitantes es de 6 a 4), sino a
estructuración de un Consejo metropolitano que lo sea realmente, es
decir, que no se niaterialice en una
tederación de municipios para discu
tir sus problemasguardandoirtactas
sus líneas de acción, sino que se
convierta en el auténtico órgano rec
tor de una institución con problemas
propios recursos propios y suficien
tas y voluntad común de transformación.
Si no se hace así, ni los dudadano de Barcelonaaceptarían encami
nar recutsos hacia el área —preferi
rían conservar su en cierto modo pri
vilegiado aislamiento—, ni estaríatilos creando las instituciones de la
aglomeración como tal. Si quiere representación de una colectividad, cada personadel mismo tiene un voto;
SI lo que se quiere es mantener sus
divisiones internas, cada parte com
ponente, lildependientementede las
personas que a forman, tiene un
voto
Aquí se trata de conseguiruna representación del todo, matizadaconveiiientemente para que todaé las
partes estén suficientemente repre
sentadas. Lo mismo se buscó en el
parlamento español, en a ley sisetoral municipal y ahora en la oleedión del Parlarnentde Catalunya.Y
ha sido la izquierda siempre, la iz
quierda que hoy domina en el área,
la que ha defendido ls proporcionali
dad áon la poblaciónfrente a los sis
temas mayoritarios.
Veamos cuáles son las soluciones
posibes a la representacióndel todo
y las partes n nuestra área. Los habitantes de los 27 municipios, en
1977 ei-anlos siguientes,agrupados
r)Or subáreas urbanísticas.

L’Hóspitalet
Corneilá
Esplugues
Sant Juht

217,4

Subárea 3
LLOBREGAT
Sant Feliu .:;,..
Sent Joan Despí
Molins
Papiol
Pallejé
Sta, Colonia ...
Sant Vicens ...

289,7
94,1
41,0
10,1

...

TOTAL . . . 434,8

Subárea 4
VALLES

36,1
24,8
18,2
3,1
5,2
2,2
19,6

TOTAL •-. . • 109,3

Subárea 5
BESOS

Sant Cugat
Cerdanyola
Ripollet
Montcada
TOTAL .. .

31,7
38,7
25,7
25,3

Badalona
Santa Coloma Gr. ...
Sant
Adrié
Montgat
Tiana;1]

i
1432
- 390
67
28

121Á

TOTAL ..

401,9

‘un

,

TOTAL 15: 1.284,8— BARCELONA;1.886— TOTAL CMB: 3.171,7
BrceJona representa el 60 % del total y las 5 subáreasel 40 %
Número de representanteseb el Consejo Metropolitana
Municipios Habitantes % Hipótésis• %
Subáreas
(enmiles)
1+1/100.000
Barcelona
Subárea 1
Subárea 2
Subáree3
Subárea4
Subárea5

1.886,9
217,4
434,8
109,3
121,4
401,9

60
7
14
3
4
13
-

Total sn
Barcelona 1.284,8
Total con
Barcelona;1]3.171.7

,

20
12:
10.
14
8
12

:

- -

26
16
1-3
18
10
18

Hipótesis %
1+1/70.000

Hipótesis %
1+1/50.000

30
14
15
IB
9
16

37 36
14 14
13 , 13
l4 - 14
8
16
1

26
12
13
14
8
14

-

—

-

- ----.----

40

ni aquí ni en otros países.
-

56

:
74

61
-

100

EN MILES DE HABITANTES
Las diversas hipótesis avanzadas
últimamente para la formación del
Consejo Metropolitano proponen un
representante por
municipio más
uno por determinado número -de habitantes (de 50.000a 100.000)o f-rac
ciórt de ese número, con los siguientes resultados.
En - todas estas hipótesis, lógica.
mente, los 20 municipios más pe
queños cuentan. con dos representarites cada uño, y los municipios
medios aumentan eiúmero de representantes a medida que se apli
ca un denominador -más reducido
(de 100 a 50.000 habitantes). Así
por ejemplo: el Prat, Sant Bol y Cor
nellá, pasan de 2 o 3 representantds Santa Coloma de 3 a 4; Hospi
talet de 3 a 6 y Badalonade 3 a 6.
Lo que es más importante: la pri
mera propuesta (1/100.000da resul
tados .incuiherentes: Subáreas con
relativamente pocos habitantes (la
1 y la .3) tiene más representantes
que otras con do veces más de
habitantes o cuatro veces más (Del
te Oriental, con Hospitalet y Come
lié, y Besós, con Badalonay Santa
CoJ.oma)
.
Esa incoherencia queda
algo paliada en las hipótesis siguientes: (1/70.000y 1/50.000 habi
tantes) , aún el precio, claro está,
de aumentar el númerode miembroa
del Consejo—que en -el último caso
sería de un auténtico aConseil de
Cent».
Por otra parte la representación
de. Barcelona en la primera hipós
sis es a todas luces excesivamente
baja: un 27 por ciento de los repre
sentantes para un 60 por diento de
los representados.La corrección se
atenda en las hipótesis ai9uientes
(corE un 30 por ciento y un 37 por
ciento de . representantes de la ciu
dad central).
La corrección es demasiado seve
i-a para implicar seriamente a- los
barceloneses ion el área. Comparé
mosla, por ejeimplo,con la efectuada
en - el Estatut (Barcelona-provincia
contará con el 63 por ciento de loS
miembros del Pa-rlamontde Gatalunya, para cerca de un 70 por Cielito
de la población) y esa fórmula ha
sido considerada una aimportantísi
ma compensación»a las zonas de
menos habitantes.
Personalmente creo que el proble
iiia -del aumento -de volümnendél Cónsejo Metropolitano y el de - la
escasa
répresentación de las zonas
-más
pobladas, podría paliarse simplificando
la fórmula de proporcionalidad
para dejarla, por ejemplo, en
un
representantepor 50.000ha-bitantes
o fracción, sin más, y- estgbie
ciendo un techo al porcentaje- de
:representaciQ-flde Barcelona. si es
que el 45 por ciento representación
de la ciudad central, que resultaría
de esa fórmula, se considerara excesivo.
- En
fin, todas estas tecnicalida
des», tan poco atractivas, son n-ece
-sari-as-si se quiere discutir el problemnasobre bases objetivas. Las soluciones existen, con toda seguridad.
De hallarlas depende que éstemos
- en condiciones de lanzar una políti
- ca -metropolitana
por primera vez só
uds,solidaria y con unos mínimos
récursos—cosa que nó es corrienté

76

100

70

-5

87

Pasquat

MARAGALL

--

64

Teniente
deI Ayuntamiento

1-00

102

1

Miembro
100

de

la

Corporación

de
de

-

Comisión.

EL TEMA: Magia, buena fe.
EL PERSONAJE:Félix Llaugé Dausá; 46 años; soltero; nació en
Barcelona; se definé ‘rnago»; su afición, leer. .

—Por qué amago”?
han -cumplido durante estos días.
—Porque sigo las tradiciones má —Sí, claro.. .
gico - brujescas del antiguo Imperio —fNo -eran demasiado .predecl
Romano, los galés y los celtas, cuyo bles’? Incendios en agosto, tormen
conjunto es lo que se conoce vul tas...
-—(Pausa).Bueno,algunaspodemos
garmen-te como brujería.
—En un siglo tan científico nomo considerarlas fáciles, pero, por ejem.
el XX, ¿no suena todo eso a «ca- pb, la rotura de una presa no ecumro cada mes, y -lo de la regata,taln.
melo»?
—(Serio). La tecnología y f cien- poéo. Ahora, si alguien dice que son
cia han deshumanizadoal hombre cte casualidades, ¡pues, soy el hombre
tal manera, que a los consultorios de las casualidades!
de -magos y.- brujas se acude para y—Pero todo eso ya se dijó, cau
encontrar solución a problemas de sedo por la interisísima actividad so.
tipo afectivo o humanístico que no lar de este año...
—Sí, pero además,el motivo prin.
se resuelven en otro sitio.
—Qué tipo de consultas es el cipal de que este año sea tan malo
es debido al tránsito de Marte por
más frecuente?
—Las afectivas,sobre todo. Es de- el signo de Cáncer; el de Plutón,
dr, las relacionadas con «magia por Libra; Urano, par Escorpión, y
Neptuno, por Sagitario... Y más coverde’r, amorosa o sexual.
—y la genfe se va convencida... sas...
—A veces el ritual da resultado —Aceptar esto como causa es
y otras, no, ¿Por qué? Es una iii- cuestión de fe, ¿no?
—Sí, por supuesto, de fe, aunque
cógnita.
—Es decr, que no garantizan hay muchas cosas que las estadísti.
cas demuestran,como la influencia
nada.
.
—Bueno.. No se puede garanti. de la luna en el ser humano,etcé
tera...
zar . . .
—Y no hay protestas?
—fPretenden
sustituir a la fe en
—,De los clientes? Yo RO tengo, Dios?
Esto es como los médicos.... (ríe). —iBueno, calma, calma! (Medita).
Se protesta a espaldas, no de cara. No, porque, por ejemplo, el astrólo. —fNo será que la gente ya no go que es cristiano-,.sigue creyendo
que es Dios el que ha creado.este
confiaba mucho?
—No, porque generalmente el sistema que, además, no es deter
cliente no es esporádico, sino que minativo sino que, como se dice
acostuntbra a ser fijo. Y cuando tie de los sastres, inclinan pero -no obli
gaii. Además,los magos que utilizan
ne Otro preblenia, vuelve...
la astrología tienen por encima de
- —HVaya! iComo una peña!
—(Ríe, algo molesto). Bueno, no estas influencias su propia religión,
sé si vale esa palabra... (Ríe). Una que puede ser cristiana o -no.
peña muy amplia, en todo caso...
—.Usted cres en Dios?
—Nosotros creemos én Dios pero —Cudnto val.e una consulta?
, - —Depende. - Hacemos como
los no el cristiano. Creemos en el Sumédicos: el que tiene dinero paga mo Hacedoro el Creador,como quie
ra llamarle... el Padre de todas las
por el que no tiene.
—,Pero se puede vivir de la ma- cosas. .. Y en dioses menores, de la
antigua Roma, como Diana, Aradia,
gis?
—-(Gira los ojos hacia arriba, pí el Centauro Quirón.. .
carameñte, aguantando la sonrisa). —.lncluido Satén?
Hasta que no cambien las leyes, no —No, no tjene nada -que ver, en
ce puede decir que se vive de la absoluto. Es -una invención de la In- magia. Aún está perseguida por el quisición que ls - brujas adoraban
Código Penal. Cuando cambie (ríe) al Diablo. Lo que adorabanera al Fau.
supongo que nos pondránincluso im n-o, hacían ritos de la fertilidad...
puestos. En este aspecto, será un (Pausa). Existen satanistas, pero no
-negocio o profesión como cualquier tiene- nada que ver- con la brujería.
(Pausa). Nosotros vamos a fundar
otra.
La conversación prosigue. Me ex- pronto una secta y un templo...
pilca casos de fantasmas, de com —,.Hay relación magia- incültura?
batir maleficios. No me convence,y —(Con el dedo en la boca, sonríe).
así se lo.digo. Sonríe,respetuosocon Es una pregunta.. . Ya sé que la gente dice que -la magia se -alimenta
mi- escepticismo..
—Llamarse «iflagoa no es para de la incultura, pero esé es falso,
impresionar a la-gente de buena fe ya que a mi consultorio acuden más ‘, cobrar más?
personas cultas que ignorantes...
—No, porque.... en realidad, ¿qué —Hágarne un pronóstico para ma- título
tendría que coger? Mago y ñana.
b.rja son palabras que reivindicamos —(Consulta unos papélés). Es de
para que cambien las actuales defi esperar un grave conflicto diplomé.
niciones de la Real Academia.
tico o un accidente o muerte de
—Usted ha predicho una serie de algún dignatario político o - personaje
catástrofes que, según used, se muy popular. — Félix PUJOL.

-

YOGA

..Fundador-dela Asociación
intertiacíonal
da Yoga. -

MAS INFÓRMACION.

-

Oferta
-

sólohastael31 de agoSto

Por 3.442ptaS.

mes

EL COMANDO CHURCHILL,Ted

.,WOR:i-;0]

SALVAT;0]

PLANETA

limitada

ULTRAMAR;0]

POMARE

LAZOS DE SANGRE DE SIDNEY SHELDO(
Willis.—Tra
En esta asombrosahistoria, una mujer mul
ducción de fvlarta Guastavino, cubierta de. :
timillonaria. y un hombre de negocios.
Joan Farré, 288 páginas. 300 pesetas.
deben afrontarjuntos una pugnamonta!por
Inglaterra se ha convertido en. un país
su supervivencia. Elisabeth posee hermo
sura, kiteligencia, inocencia y juventud. Es
. dOminado por la violencia, y es entonces.
cuando nace el Comando coñ el propósito
la única hija de uno de los hombres más
derestaurarel orden, Detrás hayuna nueva
ricos y poderosos del mundo, A su muerte
forma de fascismo,,mucho. más peligrosa
ella dQbeasumij-eI mando de la famdia.
quetodas las conocidas hasta ahora,
dueña deuna gigantesca compañía arma
céutica
Entónces descubre que debe
vnfretarse a dos clases de terror: los aten—
iadoa
contra
la compañía que su familia
BREVE HISTORIA DE LA LITERÁTURA
levantó y al constante peligro de un asesino
FRANCESA. —. HenryClouard es el his
aue está o su aceóho.
-;1]
toriador de la literatura francesa de mayor EL CABALCO,
ORIENES,
RAZAS,
éxito en el mundo universitaribsMeatrevo.
APTITUDES. Neneo LugiL Trad. RosaBer
a presentar este libro —diCe.-como una
ilagué. EL aCtor ha consagradoaSo tÑs año
“clave de amor” de la Literaturatrancase.»
de su vicieal estjdio de ese noble ajmal: ENCICLOPEDIA SALVAT DE LA FAUNA
,
Colección
Puiito
Omega,
fi.°
40.;1]
REF.JAMIN PALENCIA. por José Corrdr
las razas, con sus numerosas variantes,
IBERICA Y EUROPEA Una apasionante
ritio.
Lioro que constit,Iye una vCIiC,aa
filogenia. morfología, aptitudes. portes,
expedición. desde el confort de su hogar.
¿pr,rtHciOr1 para conocer a uno do los iiis
para luego ascribir este libro, único en su
pon los más pintorescos rincones de riues
.
1
‘;0]
grandes artistas españnies contemporá - — .género, actrativo, ameno, escrito con rigor
1ro paisy de Europa.observandoel siempre
i,ens. Además del profundo estudio de su
científico, ilustrado a todo colore COn
aleccionador comportamiento de nuestros
obra porJ. CorredorMatheos. contiene uno tIICCIONARIO DEL PASOTA sie Vale yJulei
OúrnerOsasfotografías. .muyvaliosasy con
animalessalvajes en su propio ambiente. El
índices que satisfacen al más exigente.
abundantisima ilustración. en su mayor - Sórdo. Colece. fábula, 208 páps 300 pta8.
tigo! científiço y la amenidad de estilo de
parte en color. Una auténtica iova de nues — - Un dicciOnario imprescindible-para el que.
Libro. útil, así para quienes estimen al
nuestro más eminente zoólogo, doctor
caballo como para quienes les interese el
. ‘rs isblioteco artistuca Cori 252 ptqinas.
Félix Rodríguéz de la Fuente y los más
quiere estar al corriente del «pasotismo»,
Fnrr,patc, 26.5 •, .32 cm 5 ei,cijarIerrudo en
ese fenómeno que nos Invade, Un libro para
tfma
cutturlmente.
En tela 30X25 cm.
sofisticados -equipos fotográficos. lo han
l,I.
Preciri: ritas.6.000.
Sobrecubierfa plastificada. 1.000 ptas.
hecho Posible para usted
las vacaciones.
-;1]

ESPASA
CALPE;0]

-;1]

TV COLOR

SELECCIONESUUBRO

LA PALABRA DE PAPAWOJTYLA.La paiaATI
GRAFICO DE ANDALUCIA.
A la
bra de Jdan PbIo H eut auttnttco golpe
descripcióngeográfica de las ocho provint corazon y a pensamiento de quei1es la :
cias anda’uzasse uneaquTel análisis resu..
escuchan y aun de os que simplemente a
mido da su reabdadpresente. Mapas y pla
leen... es necesario gua laineditemos en
flOS 8 escalas desusadas, eticuentran al .
esta hora sOleiTinede Ja Histora,}. De 1a
complemento de 122 fotografías en
presentación del Cardenal Primado de !
colorque resumenla hermosuray variedad
España. Selección del Dr. Alsina Roco.proandaluzas.
fesor de la )JniversidacL350 paginas, 42511
ptas.
:H:

- -

26 AL 28 DE AGOSTO. CUALQUIERPERSONAINTERESADAEN CONOCERYOGA
N
SUS ASPECTOSMAS PROFUNDOS,DIRIJASEA LOS TELEFONOS243-65-30,
34Q-73-12, 322-08-47 .PAIA

Metropolitana

AGUILAR

--

-

-

ACERVO

-

INFORMAMOS
DE LA -VENIDADE SWAMI-SATYANANDA
A BARCELONA
DELDIA

alcalde

Barcelona.
la

-

:
MIRA

de

*ugia y cultura

-

No intervieneBanco ni Financiera

SKRONER Españog,1. A.

BARCELONA:
Pze.CalvoSotelo,10 (Edi’
,
ficio Winte-rthur) encima Cafetería 1/1
OCA. Tel. 321-93-22,
Adheridos:
.

-

-

GERONA: calle Mayor de Salt, 309.
Tel. 21-46-02 y subidade-SanFéli, 4
VENDRELL(Tarragona). calle Cristina
Bala, 87.
-

DETECTORESDE METALES
-- - ;0]

(BUSÁtEOROSj-

-

.:

Paralocalizarmonedas,
reliquias. objetosdiversosen
casas antiguas,lugares
históricos, playas, etc.

FABRICACION
AM5ICA!Á

.STESA
Murtaner44Tel.2548005’

-

Barcelona-li

7 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10153">
                <text>1133</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10155">
                <text>La proporcionalidad en la representación. Area Metropolitana: una ocasión histórica (3)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10157">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10159">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10160">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10163">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10164">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14728">
                <text>Àrees metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14359">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40341">
                <text>1979-08-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10154">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2796" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1586">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2796/19800705_ElPeriodico_CorporativismoAdmPub_PM.pdf</src>
        <authentication>c8e09772247ea335baa2102dbba56ce5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45846">
                    <text>EL PERIÓDICO

opinión

Sábado. 5 de julio de 1980

V.Htfv
..i-oV

Tía.

Congreso
socialista

L congre«) d« kM »oclall·la* catalan«* e» un toma qu« inter«*« no
aòlo a lo« militant«*. Lm tonatone«
y lo« •nfrentamtonto· Intorno« qua viva
el PSC «n ««to« dia* «on, an gran parto,
la* tentions* y lo* conflicto« aotorrado«
de nueatra aoctodad.
En el PSC no a* ha conaeguMo la deseada amalgama entre loe hombre« y la«
mujer«* proveniente« de diferente* colectivo« político«. Laa grieta« que lo
cuartean «urgen también de diferencia*
entre naclonallataa y obrerista«, antro loa
que conciben un partido de maaaa y k»
que apuestan por un partido de cuadro*,
entre marxistas y no mandata«.
No parece malo, en principio, que
cualquier grupo político atrae «ua dlacre(Sancias interna«, que practique la catarsi« de una autocrítica feroz, atompre que
eio iirv« para au aeentamiento como
grupo y para una aportación mea coherente a la política global del pala. Lo verdaderamente lamentable, tonto para un
partido como para la comunidad «obre la
que debe actuar, ea que laa poaturaa
ideológica* •* personalicen y que la critica *e convierta en linchamiento dialéctico del oponente.
Esta« reflexione*, al filo del congre*«
del PSC, pueden estrapolane a otroa
grupo* político* en un momento en que
el pal* necesita máa «any qua rauxa. El
PSC puede y debe «er un partido armónico, en el que, a imagen y «ematoma de
otro* partido» de Europe, coextotan dl»tinta* corriente« de opinion, con una linea oNcfaf y una a/ternalfVa intoma a lo»
que mandan en el propio grupo. Y ello
lien« que ear aai porque un partido fraccionado y empequeñecido no reaponderia a laa nece*Made* y loa Intere»«» de
sus votante«, ni tampoco cumplirla el papel que de él »aperan au» rivale« pofltJco*. El pal«, en definitiva, necearla partido» con proyecto»
politico» coherente« y
no grupHoa enzarzado« en Ilo» doméatico». Eu e« la reaponlabllidad que el PSC
tiene qua a*umlr.

E

Tribuna
Corporativismo y Administración Pública

M

ARX describió el capitalismo en
la primera página de El Capital,
como un montón de mercancías.
Hoy, las sociedades occidentales no
responden totalmente a esa imagen: de
un 25 por ciento a un 40 por ciento de
este montón de productos consiste en
servicios públicos. El sector público ya
no es una pequeña isla en un océano
productivo.
Pero el centro-derecha que manda en
este país sigue considerando el trabajo
en el sector público desde el ángulo de
Marx, Adam Smith y los clásicos de la
Economia Politica. Interesadamente. Se
trata de mantener aparte el mundo de la
Administración, compensar con privilegios la ausencia de los derechos reconocidos al trabajador y ganarse asi una
casta fiel de administradores mudos.
Lo bueno es que, llegado el momento,
esos administradores reúnen tanto poder que los propios políticos en el poder
! no pueden con ellos. Es el reino del derecho adquirido sobre la voluntad de la
mayoría.
En nuestro pais no mandan hoy los
gobiernos. Mandan las corporaciones,
mandan los notarios, los médicos, los
I abogados del Estado, los altos funcio| narios -profesiones todas ellas respetables y admirables protesionalmente,
pero que, enquistadas en forma de corporación autodefensiva, constituyen
una remora insalvable para la transformación de nuestra sociedad en crisis.
En EEUU, la fe pública la da sin coste
el farmacéutico del barrio; en España,
los gastos indirectos de toda transmisión inmobiliaria -entre los que hay
que contar los de notaría y registro- se
comen un 10 por ciento de su valor,
obstaculizando las transacciones con
mucha más eficacia que el Ayuntamiento más parco en la concesión de licencias.
Un abogado del Estado puede informar favorablemente un recurso interpuesto por otro abogado contra el propio Estado o contra una Administración
Pública y nadie se parará a pensar que
este hecho, legitimo en si mismo pero
ciertamente considerable, merece una
lectura atenta y preocupada.

Pasqual Maragall
L Colegio de Médicos quiso intervenir en contra del control horario
de los médicos municipales por
parte del Ayuntamiento, con argumentos de sabor decimonónico.

E

Muchos ciudadanos avalaron esta posición, opinando benévolamente que el
Ayuntamiento no conseguiría su propósito o, con más astucia pero igual fatalismo, que asi no mejora la productividad de los servicios sanitarios. ¿No seria más lógico pensar que sin esta premisa es absurdo plantearse siquiera el
tema de la productividad?
Asi lo han entendido los directores territoriales del INSALUD en Catalunya y
los diputados provinciales que en Madrid llevan la responsabilidad de la
enorme Ciudad Sanitaria (5.000 trabajadores), interesados inmediatamente por
la medida aplicada en Barcelona.
El trabajo serio y eficiente de tantos
trabajadores y profesionales al servicio
de la Administración Pública, o en menesteres quasi-públicos, queda desdibujado por la falta de valentía de los políticos electos a la hora de crear, en sus
áreas de responsabilidad, unas condiciones de trabajo propias del mundo
productivo. Sindicalmente, económicamente y moralmente.
Hay que reconocer que muchos de
los más de 250 centros de trabajo del
Ayuntamiento de Barcelona son una cochambre indigna de ese nombre. Sillones desvencijados, vidrios rotos, sótanos con ratas y altillos desbordantes de
sosa caustica olvidada de un destino anterior del edificio (como ocurre en el
servicio municipal de la calle Pujadas)
son ejemplos no atípicos, desgraciadamente.
'NTRETANTO, el Ayuntamiento de
Barcelona, no puede consignar
una sola peseta al arreglo de esos
edificios. ¿Por qué? Porque los altos
funcionarios del Ministerio de Hacienda
no han tenido a bien, a 25 de junio, visar
unos presupuestos que aprobamos
aquí en Consejo Pleno el día-14 de mar-

E

zo. Se trata de un ritual incomprensible
y humillante para una ciudad como la
nuestra. Y lo mismo ocurre a lo largo y
ancho de este pais. ¡Ni el Ayuntamiento
de Barcelona ni ningún otro ayuntamiento democrático han dispuesto todavía de un presupuesto aprobado por
ellos mismos!
La lacra de este país es el cor. orativismo y la complacencia de las profesiones para con ellas mismas -avalada
por el enorme poder que nuestra sociedad les da para auto-regularse o influir
en su regulación.
No creo que la ley hipotecaria -que
regula la actividad de notarias y
registros- llegue pronto a buen puerto.
Se ha perdido en el proceloso mar de
los anteproyectos antes de que la Comisión parlamentaria correspondiente pudiera echarle el ojo.
Tampoco creo que Manuel Sacristán,
Cattili* dal Pino o Vicenta Navarro
puedan llegar pronto a catedráticos extraordinarios. El Consejo de Rectores es
quien decide en última instancia.
Habría que pedirles —exigirles si es
preciso- a los profesionales, que actuasen en tanto que profesionales, no
en tanto que profesiones. Que se agrupen y actúen en el seno de las organizaciones de defensa de los derechos de
los trabajadores y que se organizan
aparte, colegiadamente, lo hagan con el
fin de hacer valer las razones de su
ciencia; no las de su poder táctico.
Y habría de exigírsenos a los políticos
que actuásemos de modo que nuestro
respeto por las situaciones establecidas
no llegase al extremo de cerrar los ojos
a la realidad descrita.
Estoy convencido que a este pais le
hace falta una buena dosis de ingenuidad y buen sentido -de ingenuidad militante, dispuesta a resistir- y le sobran
toneladas de cinismo y benevolencia.
¿Qué puede decirse, qué dirá la historia, de un pais que puede inscribir en
sus banderas el lema «no hi ha un pam
de nei»?
Peeovaf «erase*. EconomtoU. Primer tant
de alcalde del Ayuntamlenlo de Barcelona.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45847">
                <text>Corporativismo y Administración Pública</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45848">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45849">
                <text>1980-07-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45850">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45851">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45852">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45853">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45854">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45855">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45856">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45858">
                <text>Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45857">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46055">
                <text>UI 538</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2564" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1373">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2564/19810304d_00001.pdf</src>
        <authentication>17bc424684ea3483714a74e9d513f9eb</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42970">
                    <text>"SITUACION ECONOMICA Y FINANCIERA DEL
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y SUS PERSPECTIVAS"

Resumen de la Conferencia pronunciada por el
Ilmo. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira, Teniente
de Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona.

Col.legi d'Economistee de Catalunya

4 març 1981

�El Teniente de Alcalde de Hacienda del Ayuntamiento de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, ha pronunciado una confe rencia sobre "Situación económica y financiera del Ayunta miento de Barcelona y sus perspectivas", en el Colegio de
Economistas cuyo resumen es el siguiente:
Al iniciar la exposición del desarrollo histórico de las finanzas municipales cabe destacar algunos hechos importantes:
La penuria económica hasta 1.961, período durante el cual
el nivel de ingresos del Ayuntamiento de Barcelona, no supera la situación de 1.930. En 1.961 se establece el impuesto de Radicación y en 1.966 el Estado cede el 90% de la Licencia Fiscal. Con esta cesión se alcanza la presión fiscal
que correspondía a la Barcelona de los años 30. Pero con la
cesión se da origen a la reivindicación de las Corporaciones
Locales: Que los impuestos cedidos, los cuales originariamente eran deducibles del Impuesto General sobre la Renta, no
pierdan esta característica al pasar a ser, totalmente o en
parte, ingresos municipales.
La mejor situación financiera que se inicia en 1.966 se degrada progresivamente, debido especialmente a la rigidez de los
ingresos y al crecimiento de los gastos, en especial el capítulo de personal.
La etapa del Alcalde Masó, finales de 1.973, se inaugura con
la aprobación de un presupuesto político ideal que en aquel
momento parece cubrir las necesidades del municipio, pero que
comportará un sistema de financiación que ha resultado ser altamente gravoso en el futuro: el sistema de incurrir sistemáticamente en presupuestos de li..,uidación de deudas; no se trataba tanto de dotar a las corporaciones de recursos económicos
suficientes para el nivel de gastos admitidos, como de conseguir su equilibrio financiero. Se financiaba el déficit tras-

�ladando a generaciones futuras la carga de este déficit. El
procedimiento permitió básicamente satisfacer a contratistas
A y concesionarios de servicios y crear la idea equivocada de
una presión fiscal baja.

±

Las consecuencias actuales de esta política se vivieron con
fuerza y con la llegada del Ayuntamiento democrático en 1979,
que se encuentra ` ante tres hechos importantes. Por una parte,
un presupuesto real de gastos e ingresos, según el cual, por
cada . peseta ingresada se gastan 1,80 pesetas. Por otra, una
deuda acumulada que impedía sanear la finanzas a corto plazo.
Finalmente, una serie de problemas puntuales no afrontados por
las administraciones anteriores, en muchos casos sin ni tan solo
un reflejo presupuestario. A título de ejemplo se pueden citar
el PIES -Presupuesto de Infraestructura y equipamientos socia
les-, en el que el Banco de Crédito Local no aceptó los compromisos que en su día se le atribuyeron; el Consorcio de la
Zona Franca, donde apareció un "agujero" financiero de 11 mil
millones de pesetas; el déficit del transporte, hoy en vías de
solución por lo que se refiere al Metro y en situación conflictiva por lo que se refiere al de superficie; los Túneles del
Tibidabo, parados desde

1976

y atados a unas cláusulas finan-

cieras de dificil aceptación. Todo ello sin citar más que a
título de inventario los problemas de expropiaciones no pagadas, de reclamaciones por revisiones de precios y de una nómina de personal con unas posibilidades de control limitadas.
Estos han sido los principales problemas. Su repercusión en
la gestión pública fue un altísimo coste de contratación -el
contratista cargaba por anticipado las dificultades de cobro
y revisión de precios-, un bajo rendimiento de los recursos,
incluso de los financieros; alto coste que ha de ir asumiendo la generación futura y grandes dificultades de control y
gestión ;'debido al abuso de nóminas extrapresupustarias, utilización de valores independientes y auxiliares del presupuesto
para financiar personal, etc.

�Toda esta problemática se insertaba y continúa inserta, en
la pobreza crónica de la Administración Local española. En
1977 -y la situación ha mejorado, pero no espectacularmentelos ayuntamientos participaban en un 1,9% sobre el Producto
Interior Bruto a precios de mercado y en un 7% del Gasto Público (contabilizando presupuestos ordinarios, simplemente).
En Francia esta participación era del 17,5%, con una participación en el P.I.B. del 6,6%. Francia es uno de los países
europeos con menor peso municipal de Europa. En Gran Bretaña,
los municipios generan el 15,5% del P.I.B. y realizan el 41,9%
de los presupuestos públicos.
En el caso concreto de Barcelona, otro elemento viene a agravar la situación. Es la relativa mayor carga de servicios que
sobrepasan las exigencias mínimas en materia de competencia,
derivadas de las leyes que regulan el régimen local. Para dar
una idea, el Ayudamiento de Barcelona viene a gastar en servicios voluntarios -llamémosle así, a pesar de que su supresión
cuasaría inconmesurables problemas- unos seis mil millones de
pesetas más que Madrid y su coste total directo supera el 15%
del presupuesto de gastos.
Ante esta situación histórica, estructural y particular de las
finanzas del Ayuntamiento, el equipo de gobierno ha seguido
cuatro líneas de actuación. A saber:
Atacar, por medio de soluciones individuales, los problemas específicos con los que se ha encontrado. El problema del P.I.E.S.
mediante la aplicación de 2.000 millones, de la emisión de
10.500 millones de Deuda Municipal en curso. El problema del
Consorcio de la Zona Franca mediante una salida negociada por
la cual el Estado, a través de ALDEASA, invierte 1.200 millones
en la adquisición de los terrenos para la realización de la
estación TIR -TIF-TIC, y el Puerto de Barcelona, mediante emisión a cargo del Estado adquiere patrimonio para su ampliación
por valor de 2.500 millones. Por otra parte el Estado avala
deudas con obligacionistas por valor de 7.000 millones de ptas.
En Transportes, la solución del Metro se ha dirigido hacia

�la equiparación con el metro de Madrid y queda el espinoso
problema del transporte de superficie cuyo planteamiento y
dificultades son de todos conocidas. Para loa Túneles del
Tibidabo se ha logrado sentar las bases de un diálogo, con
principios financieros razonables, que ha de conducir a que
el Ayuntamiento y el Consorcio de Túneles del Tibidabo, recuperen la ejecución de las obras que interesen y pueda cumplirse el compromiso con el M.O.P.V., que ha asumido la Generalitat, de crear una sociedad pública mixta para ejecutar
las obras pendientes que procedan.
Todas estas acciones puntuales, que se describen desde su vertiente financiera, se acompañan de los esfuerzos de gestión
que tienden a disminuir déficits de explotación, como lo prueba el hecho de que por dos años consecutivos se han frenado los
déficits en transporte público.
Una segunda línea de acción, se ha centrado en tratar con rigor los capítulos de gastos, especialmente el capítulo primero, donde se ha conseguido un cumplimiento al 100 por 100 de
una nómina que finalmente refleja con razonable exactitud el
coste del personal. En la misma línea de rigor y de confianza
en una mejor gestión, la postura del Ayuntamiento con respecto a sus grandes contratistas, ha intentado mejorar exigiendo
unos ajustes a costes reales a cambio de mejorar el ritmo de
pagos. Evidentemente esta línea está supeditada al contexto
de las negociaciones con el Gobierno y será difícil de seguir
si este contexto se degrada creando dificultades para la via
de acuerdos.
La línea de mejora del rendimiento tributario, en el marco de
una presión aceptable, pasa por examinar más los resultados
de la gestión, que las intenciones programáticas. Los resultados de la gestión pueden presentarse de forma sintética
acudiendo al déficit de las liquidaciones de los presupuestos
desde 1978 a 1981.

�Año

Porcentaje
sobre presupuesto.

Déficit de liquidación

1.978

7.318

1.979

3.003

1.980

2.556

1.981

2.300

I

I

36%

1996

I?

W
g (,,,,..1,1-0

7%

^)

4%

Nota: En 1.981, no incluye el déficit planeado por valor del cual se
recibirá aportación del Estado. Con cargo a 1.980 se han de recibir
por aportación del Estado, 3.338 millones para cubrir el déficit de
este año, incluyendo además, bajas de ingresos.

TEn

estos déficits no se incluyen los provocados por los proble-

mas puntuales a los que se hacía referencia más arriba, ni a
una serie de deudas extrapresupuestarias que se han auditado
por valor de 4.570 millones de pesetas y que se pagan con cargo a la aportación del Estado de 8.009 millones de pesetas destinada a absorber el déficit de 1.980 y estas propias deudas
extrapresupuestarias. También hay que dejar constancia de que en
el marco de los actuales acuerdos, el déficit no planeado de

1.981 ha de ser absorbido por el Estado, junto con 1.483 millones de pesetas de deudas específicas extrapresupuestarias establecidas en 1.981 pero correspondientes a periodos anteriores
a 1.979. Con todo ello, la acción financiera del Ayuntamiento
logrará el saneamiento total de 1.980 y 1.981.
Paralelamente a esta línea de acción, resta el saneamiento de
la carga ffinan1iera derivada de los presupuestos de liquidación de deudas que caracterizaron la segunda parte de los setenta. Para sanear esta carga, el Estado aportó ya en 1.980,
2.672 millones de pesetas, que representaba el 50 por ciento
de lo que vencía aquel año. En 1.981 ha aportado 4.198 millones

�por valor del mismo 50 por ciento y ha facilitado, a través
del Banco de Crédito Local, la refinanciación del resto.
Con todo ello hay que admitir que se ha dado un paso importante en el saneamiento financiero de la economía municipal,
con dos consecuencias importantes: la contención del gasto
y la recuperación de la confianza en la administración municipal de los medios económicos.
La política fiscal del Ayuntamiento tiende a mantener la
presiari fiaca en unos límites razonables, a pesar de que

hay que recordar que, en general, la presión fiscal municipal en España es muy baja y concuerda con la penuria de
medios económicos de los mismos. Algunos datos permiten probar esta afirmación. El primero, es el de que a pesetas constantes los impuestos directos que percibe el ayuntamiento, ya
sean propios ya sean de gestión compartida, equivalen a 13.257
millones hoy y eran de 13.702 millones -en pesetas de hoy- en
1975 y de 11.333 millones en 1970. Los impuestos n

ectos

-entre los que hay que incluir el de circulación- a tendieron
en 1979, 2.830 millones y hoy sólo suponen 2.126 millones,
siempre en pesetas de 1.981. El incremento real de recaudación
se ha producido fundamentalmente a través de las('ta s municipales que han pasado de 7.692 millones en 1.975 a casi 15 mil
millones en 1.980 y descendido a algo más de 12 mil millones
liquidados en 1.981. Detrás de estas cifras hay una política
con nombre propio: situar los servicios con beneficiarios individuales a un coste que se aproxime al real y mantener la
presión tributaria en unos límites realistas.
Paralelamente hay que otorgar al Estado, ya cada vez más a
la Generalitat, el papel de canalizador de los recursos públicos a la financiación de los servicios locales. Esta política se ha iniciado ya. Basten tres datos: en el período 19701976, la participación del Estado se situaba en un 20% del
total de presupuesto de gastos liquidados. Con el establecimiento y generalización de los presupuestos de liquidación de

�deudas, esta cifra descendió al 15 por ciento. En 1980 y
1981 el ayuntamiento puede conseguir participaciones de
19.626 millones y de 21.203 millones, que se sitúan entre
el 35 y el 31 por ciento-del presupuesto-de gastos liquidados de cada uno de estos ejercicios.
En el contexto de estas consideraciones se ha de situar la
liquidación del presupuesto de este año.

�CUADRO - 1---

EVOLUCION DE LOS IMPUESTOS EN MILLONES DE PTAS. DE 1981
(LIQUIDADOS)
IMPUESTOS

IMPUESTOS

DIRECTOS

INDIRECTOS

1970

11.333

921

1971

11.514

928

1972

11.235

965

1973

12.543

1036

1974

12.199

1063

1975

13.702

921

1976

10.485

2830

1977

10.875

2344

1978

8.416

1971

1979

7.542

1746

1980

13.706

2255

1981

13.257

2126

AÑO

Per cápita 1981

7.365 ptas. aprox.

1(-')r

1.181 ptas.apro:

�CUADRO 2

EVOLUCION DE LAS TASAS LIQUIDADAS EN MILLONES DE
PESETAS DE 1981.

AÑO

TASAS

19 7 0

4.718

1 97 1

5.145.

19 7 2

5.981

1973

5.467

1974

6.910

1975

7.692

19 7 6

9.481

1977

10.556

19 7 8

8.528

1979

5.973

1980

14.802

1981

12.144

�CUADRO 3
EVOLUCION DE LOS INGRESOS PATRIMONIALES LIQUIDADOS (EN MILLONES DE PESETAS DE 1981)

AÑO

INGRESOS

1970

639

1971

596

1972

557

1973

874

1 97 4

809

1975

794

19 7 6

671

1977

620

1978

717

1979

583

1980

1.353

1981

1.315

�.-.
..co.
a

1

O
E4

o0
01

O

01

`0

^

C1
‘.

t■

r-i
N

r-i
-7
*i

1r1
r-i

O

C1
N

\0
O

4
0
N

cfl

C1

C1

CrN
0
01

ri

C1
c1

01
.-i
1 -1

C■
N

N

o1

00

N

o1
ri

r-i
00

C1

xr'1
trs
0

.7
.-i

C'1

Cs

H

u1

^.0

VD

N

C1

N

4.

u-N

N
N

00

^
V0

C1

VD
VO

V0
■ •i

" ...N
^ Ó
tiD

0

N
N

■.D

01
C1

N
tiD

'0\

ri

.

N

i-i

N

Cs
O
N

.-i
N

U

H

•

_

N
•—•

H

A O

U

U
W 4

óx
^ á
Ó

o
a

1
A

t

i

^

i

^

^

i

^

1

^

C1

00

-I

r1

4

K

W
1
OA O
PI 14 1
i
A
^Á
U
A O
41 4
O

za

ei

^

a

a

e

^

l

^

^

^
r.
\.0
-I

i

o

E

cr)

cr)

o
&lt;

Q

o

a 4

U

•
AÑ
H
ZW U

a

!-i á 1
O
H
á rAn á
vi
á ^
o
0aa
&lt;

a

i

1

1

1

a

I

1

i

^
`,..r,
o
0

^`
N

(/)

OE
AH

E+

u)

1
Uw
dA
A

A
a
A

Z

O
U

c.
......

i

t

i

1

1

1

a

a

a

1

4

In

z

CD
C1
C,
C1

^
"

o

t`

^

.0•

O

H

a

E'+

o
4

N

r^i
^-

o

u
II
a
w

A

Ci)
O
Cn

á

N

a

;

a
U

N

i

1\0
c

^
*1

^

4
•

á

Ñ

Z
H

0

t^

•

CV

^-00

Z,
Q

O

^z
4

u1
*i

-7
•
r-1

1 -1 O
N -7
in O
•
•
r+l ' N

O

r-1

N

0\

01

01

ri

mi

i+
*■1

41

'-1
r-1
•
CM

C1
t`
0
ri

C1
C1
01•
N

u1
O
•
C1

-

u\

C1

CT

C•

ri

u1

r-1

-7'
^ 0•
C1

C1
\.D
si
•
.7

N
01
C")•

\.

t`

00

01

01

01

0

01

C1

-7

*i
•
C1

*-i

0o

ri

ri

u1

r-1

u1
-7
C1
•
ce

O

N

CN
•

LO

o0

,--4

ao

CC

e-1

r-i

^

01

�1.-

La aportación del Estado para sanear el 50% de la carga

financiera derivada de los presupuestos de liquidación de deudas,
consta, en 1980, como ingreso del Ayuntamiento con cargo a transferencias de capital.__
2.-

A pesar de que en 1981, el Estado se hace cargo de 4.158 mi-

llones de pesetas por el mismo concepto que la nota anterior, esta cantidad no consta como ingreso del Ayuntamiento. Se contabiliza en este cuadro, a efectos de homogeneidad.
3.-

Incluye, además de la aportación del Estado para cubrir el

déficit de 1980, aportaciones complementarias para compensar cantidades de baja en la cuenta de Resultas de años anteriores.
4.-

Déficit planeado de 1981

5.-

Déficit por encima del planeado en 1981

6.-

Déficit extra-presupuestario,establecido mediante auditoría

y generado por gastos anteriores a 1980, reconocidos dicho año.
7.-

Idem. reconocidos en 1981

8.- Entre paréntesis figura la cantidad en pesetas constantes (1981

�CUADRO

5Y__

EVOLUCION DE LA PARTICIPACION DEL ESTADO EN EL PRESUPUESTO DE BARCELONA EN MILLONES DE PESETAS CONSTANTES (Incluye negociaciones en
curso para 1981)

AÑO

CREDITOS

VALORES

APORTACION

% SOBRE CRE-

INICIALES

LIQUIDADOS

DEL ESTADO

DITOS OFICIAL.

%VALORES
LIQUIDAD.

1970

23.205

28.647

6.058

26,11

21,15

1971

25.575

33.331

6.369

24,90

19,11

1972

26.297

34.413

6.730

29,01

22,17

1973

26.734

36.642

7.318

27,37

19,97

1974

26.900

41.939

9.093

33,80

21,68

1975

29.583

43.343

8.179

27,64

18,87

1976

33.873

46.011

7.198

21,24

15,64

1977

33.878

44.796

7.271

21,44

16,23

1978

32.978

46.579

6.665

20,21

14,31

1979

27.527

46.422

7.206

26,17

19,52

1980(1)

47.731

63.536

22.668

47,49

35,67

1981(2)

55.790

68.28o

21.203

38,00

31,05

(1) Nota a 1980: A ambos presupuestos se les añade, para que el porcentaje
de participación del Estado resulte real, el déficit auditado extracontable así como las bajas de las cuentas de Resultas que cubre el Estado.
(2) Nota a 1981: A ambos presupuestos se les añade 4.158 millones de pesetas como contribución del Estado a la carga financiera derivada de presupuestos de liquidación de deudas de periodos anteriores; incluyen
8.003 millones de absorción del déficit de 1980 (presupuestario y extra
presupuestario); incluye 1.483 millones de reconocimientos de deudas de
ejercicios anteriores (complemento al déficit extrapresupuestario).

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35323">
                <text>Situación económica y financiera del Ayuntamiento de Barcelona y sus perspectivas / Resumen de la Conferencia pronunciada por el Ilmo. Sr. d. Pasqual Maragall i Mira, Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35324">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35325">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35326">
                <text>Finances públiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35327">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35328">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35329">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35330">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35332">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35333">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35334">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35335">
                <text>Es tracta d'una crònica resum de la conferència de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35336">
                <text>Col.legi d'Economistes de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41373">
                <text>1981-04-03&#13;
</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35337">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="672" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="374">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/672/19820807_LV.pdf</src>
        <authentication>52d48818388a833685b3230b6ce6a6a3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42048">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

SABADO, 7 AGOSTO 1982

La principalresponsabilidad
del
fracaso escolares de los padres
También influyen el mal ambiente familiar y la
falta de control del profesoradosobre los alumnos
Én la falta de estímulo
familiar, del que son prin
cipales responsables los
padres, dado que su inci
dencia es superior a la de
los profesores, tiene su
origen el noventa y cinco
por ciento del fracaso es
colar, según indican re
cientes estadísticas oficia
les.
Segúnestasestadístcas—in
forma Europa Press—un 60 por
ciento de los padres desconside
ran al colegioy a los profesores
en el ámbito familiar, sin tener
a precauckn de que los hijos
conozcen estas descalificecio
nes En otro 57 por ciento de los
casos influye el ambiento fami
liar ingrato en que crecen los
niños. especto al que en muchas
ocasiones se une un bajo nivel
sociocultural
Asimismo, tanto pedagogoscomo psicólogos han señalado en
repetidas ocasiones que los ni
ños quedanmarcadosmuy espe

cialmenteen las edadescom-

prendidasentre los primeros me
sea y los sejs años En este pe
nodo el niño aprende a razonar
y la consecuenciade una mala
educacion puede arrastrarle al
fracaso escolar sin que pueda
responsauliIzarSeue eo a os
maes ros
k
£ u
iaiiiulen
el profesorado
‘U’

-

Segun unes encuestas reali
zadaspor el Ministerio de Educacion,también los profesores son
un elemento generador del Fracasoescolar. De los profesores
encuestados,un 43 por ciento
reconoceno estar facultado para
ejercer un control diario sobre
el alumnado,y el mismo porcentaje de maestros manifestó su
falta de técnicás de dominio de
grupos. Por último, un 24 por
ciento señaló que el fracaso escolar está íntimamente vinculado a la falta de motivación por
parte de los educadores.
El fracaso escolar es cuantitativamente más importante a nivel de Bachilleratoy, sobre todo,
universitario, que en EGB,según
un informedel Gabinetede Estudios del Ministerio de Educación
efectuado en el curso escolar
1980-81.Un 60 por ciento de universitarios abandonanSUS estudios, y en las Escuelastécnicas
este porcentajealcanzael 65 por
ciento. Por lo que respecto al
BUP, un 44 por ciento del alumnado no termina sus estudios
con su promoción.Y el promedio

Compra
de pisos:
la Generalitat
ptíntualiza
La Coflsellerla de Política

Territorial 1Obres Públiques
precisa las ayudasque se
facilitarán paracomprarvi-

viendas, ampliando la Infor
macióndada el pasado jue
ves.
La ayuda se concederá
para la compra de vivien
das nuevas y terminadas.
antes del mes de enero de
1981 y que los constructo
res tengan en .stock, en
primera transmisión y que
no sean de protección ofi
cial, La superficie mínima
de loS pisos no debe ser
inferior a 50 metros ouadrados ni superior a 105.
El cómprador no debe tener unos ingresos superio
res a 4,5 veces ‘al salario
mínimo. El importe de la
ayuda será del 20 por ciente de ‘la hipoteca que tenga la finca con un límite
máximo de400.000 pesetas
cuando la vivienda tenga
105 metros cuadrados de
superficie.
La devolución de esta
ayuda se hará sin intere
sés, a partir del quinto año
de su concesión,devolvién
dose en 5 anualidadescons
tantes. Solamentepodrá teLa alegria con que comienza el curso se convierte, al frnal del
ner esta ayuda para estas
mismo y en un tanto por ciento mu elevado, en la tristeza del
viviendas cuando el cons
fracaso en los estudios
tructor previamente haya
incluido dichas viviendas
desuspensosentre los estudian
enel terreno de la enseñanza
en el censo de pisos que
tes de EGB del pais es del 37 «mastecnica, dado que se han
se encuentra en la Direc
porciento, índice que aumentaa registrado algunas actuaciones
ció General d’Arquitectura
39 por ciento
un en lo centros tintadasde ideologia» Y añadio
i Habitage y se comprome
ta a construir una vivienda
publicos
y
se
reduce
a
un
32
«La
inscripcion
no
sólo
debe
ser
ciento
por
en los privados
fiscalizada,
sino que debe pro
de Protección Oficial antes
1.
A
1
1 .1 .1
curar enriquecersemediante ac
del mes de diciembre de
umenar
.a cailuau
cionesmotivadoras,
encaminadas 1983.

de la ensenanza

«Los esfuerzos encaminsdosa

a ayudara los centros”.

• ‘13

«Reculi de restaurants,
fondesi casesdemenjar»
1

Resultado del esfuerzo masivo
del CongrésCataki de la Cuina
Desde fieles del año pasado,
las comarcascatalanashan visto
desfilar una serie de actuado
nes llenas de entusiasmo,con el

va, un libro hd1spensable para
llevar en el coche cuandose sa
lo de viaje por Cataluña. El descubrimiento de paisajes y puscomún denominadorde i-ecupe ‘bios será mucho más aabroso
rar, conservar y difundir ‘la cocina autóctona y ‘la gastronomía Folletos y carteles
catalana. Eranactos del Congrés turísticos
Catalé de la Cuina, una magna
La Direc’ció General de Turis
obra colectiva, uno de cuyos fru me de la Generalitat ha editado
tos s lá apariciónde un libro tres folletos a todo color, en los
que es el resultado de un es- que se describen las zonas na
fuerzo masivo de dedicación e turales, alojamientos. poblacio
investigación.
nes principales, posibilidadesda
So trata del ‘libro coordinado deportes, y otros dates de Intspor Josep Vilella C Llirinós, rés, referentes a las comarcas
.Recull de restaurants, fondes 1 del Baix Ebre, El Moritsiá y El
cases de imenja:rs, que lleva el Pella’rs Sobirá.
subtítulo .Guina ‘1vms de CateTambién ha editado unos mag
‘l’unya.. La obra ha sido editada níficos carteles con excelentes
por los Departaments de Co- fotografías de la seu valía de
merç ¡ Turis’me,y de Agricultu Lleida, le catedral de Girona, el
ra, Ramaderla 1 Pesca de la monésterio de Santa Maral de
Generalitet.
Ripoil, y el Delta del Ebro.
No se trata de una guía propiamente dicha, sino que agru Presiclenb «Que las
pa aquellos restaurantes de Cataluña que elaboran una cocina cartas sean en catalán»
El acto de presentación del
de un nivel aceptable de cali
Reculi y los elementosturísti
dad, y reúnen también unas condiciones mínimas de catalani cos se celebróayer en la Gene.
dad, reflejadas en una presencia ralitat bajo la presidenciade Jor
notable de especialidades cata di Pujol, quien pidió a los reslanas en la carta, así como tam tauradores que su cocina sea cabién en una presencia de vinos da vez de más calidad,y que les
cartas, igual que están escritas
catalanes.
Las casas de comida, én el en otras lenguas, lo sean tam
«Recull están ‘reunidas por co bién en catalán.
Estaban presentes en el acto
marcas, y al inicio de cada ca
pítulo que suponenlas comarcas el conseller d’Agricu:ltura,Ramafigura un sabroso comentario, deria 1 ‘Pesca,Agustí Carel, y el
en catalán y castellano, sobre de Comerç 1 Turisme, Francesc
las virtudes culinarias y viníco Sanuy, y el director general de
Turisme, Ramon Bagó, entre
‘les de la zona.
Este .Recull es, en definiti otras personalidades

a escolarización
total, prácticamente alcanzadaen el nivel de
EGB, no han registrado un in
terés paraleloen aumentar la calidad de la enseñanza,y este
e uno de los principales facto.
res qué han motivadoeste incre
mento del fracaso escolar», marilfestó a Europa Press. el secretario ejecutivo de Formación
y Acción cultural de CC-UCD,
Lluís Alegre.
Las solUcionespara reducir estos altos índices de fracaso es
colar podrían ser, a juicio de
Lluís Alegre, el abandonode experimentos innovadores en los
planes de estudios, como pudie
ron ser la masiva utilización de
fichas en detrimentó de la lec
tura de libros, una mayor for
mación por parte del profesorado, y que la labor pedagógicano
sea concebida como última salida para los que no pueden de
dicarse a ejercer su profesión.
Lluís Alegre también señaló la
convenienciade una inspección,

Conselleria de Governació

Delegadosterritoriales
El presidente de la Generali
tat, Jordi Pujol, dio posesión a
los delegados territoriales del
Departament de Governació a
Tarragona, Lleida y Girona, se
ñores Josep Sendra, Josep An
tón Durán Lleida y Josep Soy.
Al acto estuvo presente el con
seller de Governació, Vidal i
Gayolá, y el secretario general
de Presidóncia, Lluis Prenafeta.
La figura de las delegaciones
territoriales está contemplada
en el decreto de 2 de julio, pa
ra dar efectividad a los princi
pios descentralizadoresque ins
piran la prestación de los dife
rentes servicios que son com

LA VANGUARDIA

CATALUÑA/Barcelona

petencia del Departament de
Governació.
Los delegados representarán
al Departament,velarán por el
cumplimiento de las disposicio
nes legales relativas al Depar
tament de Governació, supervi
sarán el funcionamiento de los
servicios territoriales, y entre
otras funciones, dirigirán en su
ámbito territorial las actividades
de representacióny de relacio
nes públicas del Govern de la
Generalitat, así como aquellas
actuaciones que expresamente
le encargue el presidente o el
Conseli Executiu.

R

ECIENTEMENTE
se ha publicado que
la intencion del Ayuntamiento de
Barcelona es fijar el 10 % como
tope de los aJmentos de tasas y
arbitrios para 1983 salvo contadas excep
ciones
El ciudadano puede preguntarse como
hara frente el Ayuntamiento al incremen
to de sus costes (persona! electricidad
carga financiera y otros), con un aumento medio de sus ingresos inferior al 10
—inferior debido a la congelacion de los
tributos inmobiliarios que se actualizan
cada tres años y muy especialmentede
bido al menor aumento de la tasa de se
neamiento y limpieza que se propone
aumente en un 5 %
El deficit corriente es ademas de

d
acien a municipa’
.

estatales
1prestados ya ahora por el Ayun
tamiento de Barcelona
acuerdo se adoptoEste
en marzo En
ultimo
el
pleno de julio el Ayuntamiento
su peticionofertareiteró
a la Generalitat
tiempo que le remitia el estudio de va al
de esos servicios
loracion
cifrados ini
encialmente
8 000 millones netos deduci
el montante de lesdo
transferencias de
ya
fondos
recibidas por estos conceptos.

•.

•
¡5(e

fr

.

(2) Obtener de! conjunto del sector
publico
las transferencias que Bar
cetona
acredita por servicios de
capitalidad
y competencias asumi
de niveles superiores
das
Una vez ‘obtenida una mejora substan

estos dos lineas de Si
trabajo hacen
camino Y van a hacerlo porque el Ayun
tamientode Barcelona esta unanimemente
empeñadoen ello ‘es congruente prever
iJfl aumento muy moderado de las tasas
aibitrios
Y
para
1983 ademas que el
Tengase
en cuenta
Ayuntamiento de Barcelona es en este

°c10millones y de algun modo hay que cial de los recursos de todos los Ayunte
1979 en que
corno
.ue YuS se
i
OVU
a jiecuo
miitones
uesue mientos
los
mismos
españoles
del 7mediante
% de los
el destino
impuestos
de
La estrategia económica del Ayunta- estatales no cedibles a las Comunidades
miento para le obtención de estos objeti
Autónomas,el Ayuntamiento de Barcelovos se basa en dos líneas:
‘planteó
na y consiguió del Gobierno una
subvención a fondo perdido por el mon(1) Extremarel rigor en el gastó, so- tente de su déficit, una vez auditado por
metiendQ todas las partidas del el Ministerio de Haciende y bajo un rigu
presupuesto a un control de ges- roso compromiso de austeridad.
tión adecuado.
conversión
La en ley de esa subvención
de cuyo importe se ha recibido, en forma

sentido un punto de ‘referenciaimportante
yneralitat
asi los para
aumentos
los transportes
autorizadosde
porpasaje
la Ge
ros por carretera o para el precio del
agua,en 1982, no se situaron lejos del
12% de aumento de las ordenanzasfiscales de Barcelona para el mismo aJarciclo.
‘
Untope del 10 % de aumento para
—solo
1983 alterado por el redondeo en
lastasas menores—y un promedio apraximado del 7/8 0h,, para el conjunto de

En esté sentido todas la ‘
Á
de anticipo, un 60 %, tropezó con dificulast ‘
l bl ‘t 1 f
tades
de todos conocidas —en forma de
vestuanoasto de L
enmiendas
al proyecto y de falta de apa
tidas “a a 9una resu uestacion
sorne yos a la hora de tramitarlo en Cortes En
dares’en funcici de1os efectivos nace septiembredebe quedar despejada la con
sidads de cada área d
tua ‘ó ‘ bt - versión en ley’ de las medidas de ayuda
niendose economias considerabi
es.
e financiera
dudaun hito
a Barcelona
en el saneamiento
que marcaran
financiero,
sin
De modo semejante —y con mayor re- no ya de nuestro Ayuntamiento, sino, inlieve cuantitativo— las contratas de pres dicativamente de todo el sector publico
tacion de servicios han sido congeladas porlo que esas medidas tienen de ayuda
en 1982a su nivel de 1981y aun reducidas y de compromiso de seriedad economica
en algunos casos La contrata de recogi a un tiempo
da de basurasy limpieza aumentó en 1982
Pero
simultaneamente el consejo pleno
solo en un 6 % y el contrato pare 1983y del Ayuntamiento de Barcelona tomo sus
1984 la situa varias puntos por debajo del medidas para estabilizar esa solucion
coste de la vida o en su caso del ANE adoptandopor unanimidad el acuerdo de
lo que ha representadoun esfuerzo con
recabarde le Generalitat de Catalunya la
siderable por parte de la empresa conce inclusión entre las transferencias a red
sionaria
del Estado delbir
costo de los servicios

los arbitrios municipales, va a significar
un elemento de peso para moderar las
presiones al alza de otros agentes publi
C05 (y privados) de cara al año proximo
Por
ultimo señalare que es propositodel
Ayuntamiento reducir y racionalizarel nú
mero
primiendo
de ordenanzas
figuras fiscales
—de 40
obsoletas
a 25—.con
su
mas costes que rendimientos, y compac
tanda las restantes sin modificar subs
tancialmente no obstante los conceptos
impositivos ya que estamos en puertas
una reformade
tributaria local y no es
bueno someter al contribuyente a cam
bios continuados que añadencostes psi
cologicosa los propios de la tributacion

Pasqual
MARAGALL
Teniente
de Alcalde de Hacienda
Ayuntamiento
del
de Barcelona

MINISTERIO DE TRABAJO, SANIDAD Y SEGURIDADSOCIAL

INSTITUTO NACIONALDE LA SALUDINSALUD;0]
CON’CURSOSPUBLI
C’OS

Anuncio

30/82

PUBLICADOSEN EL BOLETIN QFICIAL DEL ESTADONúm. 186, deI día 5-8-82
de un Almacénparael Servicio
CUENCA.— Obras de ampliacióny reforma de la ResIdencia SEVILLA.— Obrasde construcción
de Nefrologíade la ‘Residencia
Sanitariade la S. S. .Vi’rgen
Sanitaria de la S. S. de Cuenca.
del Rocío, de Sevilla.— Obras de construcciónde accesos
MURCIA.— (11/82J Obrasde ‘retormay amplIaciónde la ResI
a la Ciudad Sanitartada la S S .Virgen del Rocio de
dencia Sanitariade la S. S. Virgende la Arrixaca, de Murcia.
Sevilla. — Obrasde implantación
de un Serviciode Radiodiag
LA RIOJA.— (1/82.) AdquisicIónde un equipoautomáticopara
nóstico en el Centrode Traumatología
de ‘la CiudadSanitaria
Radiografíasde tórax, cori destino al Servicio de Radiología
de ‘la S. S. Virgen ¿el Rocío.,de Sevilla.
de la Residencia
Sanitariade la S. S. Antonio coello Cuadrado»,
de Logroño.
—
Obrasde ampliacióny reformade la Residencia TERUEL.(1/82.) Obras de reformade ‘las plantas 1.» y 2. del
edificio de la Dirección rovincial del INSALUD,para la;1]
Sanitaria de la S. S. Antonio CoelloCuadrado’,de Logroño.

Implantaciónde un Ambulatoriode Especialidades
de la Segu
ridad Social, en TerueL
Las consultasy entregade la correspondientdocumentación,
así como la presentación
de las proposiciones,se efectuaráen
los lugaresy pla:os que en el citado Boletín Oficial del Estado.
se especifica. El importede este anuncio será por cuantade
los adjudicatarios.

INVERSIONES DE LA SEGURIDAD SOCIAL;0]
8 de 204

;1]

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10167">
                <text>1134</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10169">
                <text>El equilibrio fiscal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10171">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10173">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10174">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10177">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10178">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10180">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10181">
                <text>Economia </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14360">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40342">
                <text>1982-08-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10168">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2565" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1374">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2565/19821004d_00003.pdf</src>
        <authentication>c618a73cb9760ba8b1bf17da2c0015d7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42971">
                    <text>C O Fi PO R AC 10 METROPOLITANA
DE BARCELONA

INTERVENCIO DE PASQUAL MARAGALL EN EL SIMPOSI
SOBRE AREES METROPOLITANES
OCTUBRE 1982

�2

C O R ID O R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

EXPERIr N CIAS COMPARADAS.

Las Arcas metropolitanas norteamericanas responden institucionalmente a dos variantes:
La variante de los EE.UU., donde las AA.MM. Standard son defini das estadísticamente por indicadores de conexión entre municipios
de carácter urbano, alrededor de una o dos ciudades centrales y casi sin realidad institucional.
La variante canadiense, reflejada concretamente en Toronto, con una potente institucionalización del nivel de gobierno metropolitano.
Las AA.MM. Standard de los E.U.A. son objeto de estudio a partir
de las estadísticas demográficas y de los modelistas de economía
urbana, pero la tradicional vitalidad de la doctrina anglo-sajona
del autogobierno local inmediato -puesto ahora al servicio de intereses que más adelante analizaremos- les ha privado de traducción
gubernamental o administrativa. •El único nivel orgánico de existen
cia de las AA.MM. de E.U.A. que va más allá del ámbito estadístico
son los Consejos de Planificación Regional, poco transcendentes en
un país donde la tradición planificadora del uso del suelo es más
bien débil.
En este contexto los problemas metropolitános son tratados casi ex

elusivamente al nivel de los órganos de gobierno de la ciudad central y en las asambleas electivas de los estados, en las cuales se
da con.frecuencia -sobre todo en la Costa Este- una alianza mayori
taria entre representantes suburbanos acomodados y representantes
agrarios.

�C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

También es cierto que la existencia de interrelaciones metropolita
nas da lugar a instituciones sectoriales que superan en algunos ca
sos el ámbito de la ciudad central, como por ejemplo las autoridades metropolitanas de transporte que reúnen a veces competencias sobre una diversidad de campos: transporte urbano, peajes de autopistas, puentes y túneles, puerto, aeropuerto, etc...

'El caso de Toronto es al revés. El predominio del interés metropolitano se refleja en el hecho siguiente: la elección de represen
tantes a los dos niveles (metropolitano y municipal) es única, y
dentro de cada distrito o circunscripción electoral el primer ele
gido será representante en el consejo metropolitano, mientras que
el segundo representará al distrito en el consejo municipal.

La diversidad de las situaciones metropolitanas europeas es infini
ta. En realidad es necesario buscar la institucionalización sobre
todo como excepción en los casos de capitalídad: región de Paris,
gran Londres, ciudad/estado de Viena. El caso paradiguuático de Lon
dres . es quizás el límite máximo del reconocimiento del hecho metro
politano con participación de la ciudad central en grandes distri
tos.

Conozco poco el caso italiano donde las elecciones administrativas
reúnen simultáneamente todos los niveles imaginables de autogobier
no: barrio, ciudad, provincia y región, utilizándose el sistema ma
yoritario para la elección municipal, y el proporcional para la aglomeración.

En Bruselas se parte de una fuerte vitalidad de los distritos o concejos de la ciudad, donde todos juntos constituyen la aglomeración.

�GME3

t

COR

PO

-

tiu

4

FI AC 10 METROPOLITANA
BARCELONA

DE

Esta diversidad de situaciones en Europa tiene no obstante la característica común de relacionar el hecho metropolitano con la planificación urbanística.
La escasez del suelo en el viejo continente ha hecho que se valorase a precios mucho más elevados que en América y ha obligado a
obtener por vía planificativa unas recuperaciones de renta urbana
que en los Estados Unidos se realizan siempre, y hasta ahora me nos dolorosamente, por vía fiscal (recuperación fiscal que, como
es bien sabido, tiene actualmente sus detractores),
En España el hecho metropolitano se desarrollo, a partir de 1949,
dentro de la problemática de la reconstrucción de las grandes ciu
dades, considerada como de orden público y adjudicada al Míniste
rio del Interior, dentro del cual la Dirección General de Regiones
Devastadas fue con el tiempo el origen del urbanismo. (Dirección
General de Urbanismo y Ministerio de la Vivienda).
Es curioso que esta forma de acción, que comenzó con los Planes
Generales de Madrid, Barcelona (1953) y el Gran Valencia y Gran
Bilbao, estuvo en manos de sectores agraristas, o si se quiere,
antiurbanos, hasta 1971, mucho después de la entrada de las tec
nocracias al gobierno, y del inicio de la planificación.
Eso frustró todos los intentos tecnocráticos de institucionaliza
ción metropolitana, incluso el intento americanista del III Plan,
excepto la vía anexionista seguida en Madrid (ampliación del muní
cipio de la ciudad central), el cual no tuvo paralelo en Barcelona, donde

la Comisión

Comarcal de 1961 tenía solamente un papel

�G O R PO

Fi

ÁC 1 O METROPOLITANA
E3ARCELONA

L7E

en la planificación urbanística, nacido de la Carta Municipl de
la ciudad central.
No obstante, la ampliación temática de la Comisión Comarcal de Urbanismo de Barcelona, convertida en 1975 en Corporación Metropolitana potencialmente competente en la prestación de servicios
extra-urbanísticos, es la única realidad institucional metropoli
tana del Estado español.
Esto nos obliga a clasificarla dentro de la linea europea de metrópolis excepcionales o capitales, a pesar de que en el caso de
Cataluña no se daban de hecho en su origen ni el reconocimiento
institucional de la nacionalidad ni
celona.

de la capitalidad de Bar-

�C O R PO R AC 1 0

METROPOLITANA

D E BARCELONA

EVOLUCInN DT? M 0GRf1P'ICA Y ECONOMICA.

Unas palabras sobre la coyuntura metropolitana.
El entusiasmo con que, durante los años 60, se pensó, a nivel
estadístico o con implicaciones administrativas, que toda la po
blación mundial iría evolucionando hacía la metropolinitización
(datos USA), se ha enfriado a partir de la crisis de 1967-1968,
y sobre todo de la que se inició a mediados de los 70.
La evolución hipotética pueblo-ciudad-área metropolitana--megápo
lis, entendiendo por megápolis la consolidación de áreas metropolitanas que se da en la costa Nordeste de EUA, o en la costa
holandesa, ya no es tan presente como lo era hace 15 años. De
una forma recurrente, tal como, en tiempos de Idelfons Cerdà y
Arturo Soria, se pensó en la Ciudad Lineal, la humanidad ha ido
segregando estas imágenes, que con toda seguridad volverán a
producirse dentro de 5, 10 ó 15 años, substituídas, también alternativamente, por hipótesis o fantasías de carácter ricardiano y estancacionista, o bien por políticas localistas, con énfa
sisen las ventajas de pequeño tamaño y a veces, también, con
el regreso al campo.
Los datos que tenemos demuestran que a partir de 1970 las grandes ciudades centrales antiguas, dejaron prácticamente de crecer
por todas partes (creando precisamente un crecimiento propiamente metropolitano, o intensificándolo): que a partir de 1970 son
ya las propias coronas metropolitanas las que no crecen, alimentándose en cambio el aumento de la población extra -metropolit:.una,

�CMB

^9

-

7 -

C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

y en todo caso el de las áreas urbanas de tamaño medio (informe
De Vonk - Herberer).
Este fenómeno no se manifestaba aún en los países latinos de Eu
ropa, donde la población de las AA.MM. tradicionales seguía cre
ciendo en las coronas, si bien ya no en las ciudades centrales.
Los últimos Censos (1980) estan dando la última palabra en este
tema. Las ciudades centrales de . la costa Este de los E.U.A. pre
sentan disminuciones formidables: Cleveland, Boston, Baltimore,
New York,... New York, que habla llegado a 8 millones de habi-

tantes, tiene 6. (Algunas ciudades, como Cleveland, han llevado
la Oficina del Censo a los tribunales -y han ganado- por la razón de que sus trabajos de recensamiento en los ghettos urbanos
había sido imperfecta).
Madrid parece haber perdido.69.000 habitantes (un 2% de la.pobla
ción); Barcelona quizás menos, pero había comenzado su estancamiento en . 1967. Las ciudades del Area Metrópolitana de Barcelona
que forman el continuum urbanístico (Sta. Coloma, Hospitalet, Ba
dalona) tampoco crecen, y esto por vez primera, después (poco
después) de haber observado aumentos anuales formidables, del or
den del 5 al 10%.
Yo estoy convencido de que a largo plazo, o por lo menos mientras
no se invierta la actual tendencia del costo de la energía , Y
por lo tanto del costo del movimiento, debe haber una revitaliza
ción de los valores centrales de las áreas urbanas en relación
con las suburbanas, y una cierta reanudación de la tendencia a

la urbanización de

la población total (el acceso a los servicios

�8

con PO FI AC 10 ME T ROPOLI TANA
DE BARCELONA

y mercados es mas barato en términos.de energía en la ciudad que
en las comarcas rurales) .

�C on

AC 1 O M(=Ti3OPOLITANA
U^ BARCELONA

POR

CONSOLIDACION

DE CASTOS Y RECURSOS

Antes de proseguir hemos de distinguir el modelo norteamericano y el
modelo latino de área urbana metropolitana. Las respectivas disti bu-ciones territoriales de riqueza son en ellos notablemente diferentes.
El diagnóstico y las necesidades político económicas no son total.men
te intercambiables.
En las grandes aglomeraciones norteamericanas el suburbio es rico y
el centro pobre. El valor central del suelo tiende a deprimirse relativamente. En Europa, y sobre todo en el Sur de Europa, la distribución es aún la inversa - y el encarecimiento de la'energia, así
como la mayor congestión global, es posible que en el futuro lleguen
a impedir la total aproximación a la situación americana.
• Esta constatación es importante, sobre todo cuando se trata de discutir la distribución fiscal de las cargas y de los beneficios de la aglomeración.

Pero antes de entrar en este terna, para mí capital, examinemos el otrc
lado de la consolidación metropolitana; el lado de los gastos.

Económicamente hablando, ¿ es útil la consolidación metropolitana de
servicios locales, o incluso de gobiernos locales en conjunto?.
Hace unos míos se pensaba que la respuesta tenia que ser forzosamente
positiva. Las economías de costos que se pueden obtener uniendo servicios, producióndolos en mayor escala, son evidentes en todo aquello
que se puede realizar o coordinar beneficiosamente, en todos aquellos
sectores en donde se pueden evitar duplicaciones, ya sea de primer -establecimiento, ya sea en los gastos corrientes.

�.

CME3
F.,, .

^.• - _^

-

.

10-

•

/

C O R PO Fi AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

Es más: el valor del suelo central en las grandes aglomeraciones expulsó a las actividades muy consumidoras de espacio para usos que la
sociedad no considera suficientemente valiosos o incluso molestos: -,
vertederos, cementerios, industrias ruidosas. En tal caso parece ló-

gico buscar ubicaciones muy períféricas para esas utilizaciones.
De ahí el intento de metropolitizar servicios. Son evidentes los ben(
ficios globales que pueden obtenerse uniendó servicios informáticos y técnicos, coordinando redes de transporte y abastecimiento y pl.a--nificando los usos muy consumidores de espacio. Estas ganancias son
más significativas que (pueden compensar) los costos parciales o locales generados.

En áreas densamente pobladas eso tiende a ser más obvio, a pesar de
que la solución es menos fácilen algunos sectores (consumo de espacio) y suele generar prolongados conflictos.

Los economistas urbanos han estudiado todas estas cosas, y en algunos casos han identificado bastante bien las curvas de costo unitariL
de cada servicio local: aquellas curvas que no son planas, y que por
lo tanto tienen un mínimo, indican en ese mínimo el tamaño óptimo -

del servicio. Con mucha frecuencia los servicios municipales existen
tes están por bajo de ese mínimo, y hay por lo tanto mucho que ganar
consolidando servicios.

Ahora bien; no existe un tamaño óptimo claro, ni de la ciudad, ní -del gobierno de 13 ciudad, puesta que esbs mínimos sectoriales no -coinciden. Para algunas cosas es mejor ser grande, y para otras no
lo es tanto, o es indiferente. Es más; par

L

otros servicios puede -

ser antieconómico ser grande. Las diseconomfas de dirección y orwani

�C O(=

i PON AC 1 O METROPOLITANA
p E DARCELONI&gt;

zación comienzan a notarse en las ciudades millonarias.

En este sentido parece lógico pensar que debe haber más de un
nivel de gobierno local, si se quiere ser eficaz.

Durante algún tiempo estuvo en boga la idea del gobierno multi-nivel. Y continúa vigente. No hay maximalización posible de
las economías netas del tamaizo sin sistemas de gobierno multinivel. Pero la existencia misma de servicios públicos comporta
un costo que hay que limitar: un costo en términos de compleji
dad y un costo en términos de tiempo, porque los servicios públicos son producidos por administraciones por encima de las
cuales hay cuerpos elegidos de representantes que es preciso
votar, mantener y coordinar.

Esta cuestión es hoy muy sensible en un país que en beneficio
de todos está desmontando el tinglado de un Estado central enor

Imp onte prepotente, pero que al mismo tiempo, lógicamente, empieza a ser consciente de los costos de la complejidad y desea
ría que la transición hubiese pasado y se hubiesen ya asentado
sólidamente los nuevos niveles de gobierno mas cercanos y cier
tamente más económicos en potencia.

Es pues lícito preguntarse, cuántos de los servicios locales pueden producirse mejor a nivel consolidado o metropolitano, si
no tnrnbien cual es la frontera por lo alto de la consolidación
entre el Arca metropolitana y el Estado regional "land" o Comu
nidad autónoma.

�- 12 -

C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE E3A("tCELONA

Tradicionalmente los especialistas se plantearán la cuestión
de la institucionalización metropolitana desde el punto de vista económico, buscando el equilibrio entre economías de escala de los servicios locales y potencia ee participación.
El límite superior a la consolidación venía dado por un ele mento inmaterial' o político: el alejamiento del gobierno que
produce los servicios y toma decisiones sobre nuestra vida co
tidiana.

En nuestro país este esfuerzo debe ser calificado por un ele
mento de gran importancia en este momento: lejos de .ser un
nivel de gobierno consolidado e indiscutido, al mismo tiempo
que b ásic:..ente redistribui.dor, el nivel comunitario cuenta
con una fuerte preferencia política de los ciudadanos, justa
mente p-)rque está en vías de constituirse y afirmarse después
de muchos amos de falta de identidad nacional. Pero no sería
bueno que esta preferencia nos impidiese ver que los beneficios materiales (e inmateriales) de este nivel de gobierno
han de provenir de la descentralización de los recursos y del
arbitrio ministerial centralizado hasta ahora por el gobierno
de España, y no de la asunción de servicios locales que fuesen devueltos en un futuro próximo a su nivel de procedencia
en base a la inexistencia de razones' económicas o economías de
escala, y a la preferencia por la proximidad del gobierno a la
que he hecho referencia hace un momento.

Y ahora entremos en los.aspectos fiscales.
La consolidación fiscal, o la puesta 'en común de recursos f_is
cales locales, es la base de la prestación de servicios metro

poliu no s, es decir, de todos aquellos que cstcn justificados

�- 13 -

C O FI POR AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

a esta escala en virtud de los criterios citados.

El tema tiene una gran transcendencia y de hecho domina a menudo la resolución (o no resolución) de los problemas institucíonales.
En el modelo norteamericano la presión fiscal local sobre la
propiedad urbana en la ciudad central es más alta (con frecuencia mucho más alta) que en el suburbio o corona metropolitana:
de 3 a 4 dólares por 1 dólar en el caso de Baltimore, en % del
valor de la propiedad.

Se produce una cadena infernal: los pobres viven en el centro y
piden más servicio pThlico, generando Ayuntamientos deficitarios
en recursos y soportando una alta presión fiscal. Dos elementos
impiden el reequilibrïo: el costo del desplazamiento de la resi
ciencia a fuera de la cïudad . central (costo que se mide sobre to
do en términos de movilidad, dada la baratura relativa del suelo
norteamericano) y a la exigencia de normas de urbanización muy
exigentes en el suburbio, que obligan a un fuerte gasto relativo en vivienda (mínimos de parcela y máximos de ocupación por
m2 ) .

Los ricos de los suburbios son doblemente ricos porque por cada
. 100 Ptas. de ingreso bruto tienen que dedicar menos a pagar los,
impuestos locales. Y por lo tanto siguen emigrando.

Como en la mayoría de los casos ya se ha producido una ventaja
numérica de los residentes en el suburbio (clases altas y media)

�AC i O METROPOLITANA
DE= F3ARCELONA

C O R POI l

sobre los residentes de la ciudad central, ninguna consulta democrática en el Arca metropolitana daría una mayoría a los partidarios de poner en común los impuestos sobre la propiedad y de romper así el ciclo acumulativo de degradación de la ciudad central.

No hay ni una sola gran ciudad norteamericana con esquemas de con
solidación fiscal. Solamente intentos aca_deeticos, poco radicales
en el caso de Minneapolis -St. Paul. Las transferencias y compensa
ciones tienen pues que venir del Estado ("estatal" o "federal") y
en concepto de redistribución de renta entre las personas. Ninguna institución permite reconocer la contribución de los "ciudadanos centrales" al bienestar de la aglomeración en conjunto. Es má.s: hay una reacción contra la contribución urbana en la ciudad
centr_al por parte de aquellos sectores de las clases medias que
aún la pagan ("Proposition 13" en California. y "2", "5" en Boston)

Las ciudades norteamericanas son recientes

y

no tienen el valor

que los europeos atribuyen a las suyas. Es pues posible que la maz
nitud del problema sea subjetivamente diferente.
Por . otra parte en Europa, sobre todo en el Sur de Europa, la si tuación es mayoritariamente la inversa, como ya se ha dicho. La preferencia por la ccntralidad es aún mayor. Los sistemas de trans
porte colectivo están allí más desarrollados que en Estados Unidos
de Amrica. Se ahorra más en suelo que en gastos de transportes.
•
Pero las necesidades y las oportunidades de la puesta en común de
recursos, no solamente para cona• •.uir economías, sino para compcn
sar las zonas pobres, son tanto

,.:I.ás grandes.

�CMF3

-. 15 -

C O A F'O Fl 6\C I O MLTIIOPOLITANA
DL= E3ARCELONA

En Barcelona, la Ciudad central contribuye en más de un 50% al
presupuesto metropolitano, el estado en un 30%, y el resto pro
cede de los municipios del área.

El problema principal lo constituye el financiamiento del sistema de transportes metropolitanos que permite a los obreros vivir perii ricamente.

Las áreas metropolitanas, como Barcelona, reclaman del Estado
una contribución proporcional a la aportación que ellas hacen
al territorio estatal. El Estado central tiende a cargar sobre
las grandes ciudades el costo de .su movilidad interior o metro
politana. En una de las ultimca propuestas de gobierno se llegaba al extremo (sin paralelo en, el resto del'mundo) de prever
el financiamiento del déficit de transporte con cargo a la actualmente escasa contribución urbana, lo cual -representarla, en
este momento, un impuesto de capital relativamente importante
sobre todos los propietarios de viviendas -estando la propiedad
urbana bastante repartida. En una situación de escasa demanda

los propietarios capitalizarían negativamente el aumento impositivo. No sabemos que efectos tendría todo esto sobre la distribución de los habitantes por niveles de renta: depende del
encarecimiento del transporte en relación con el de la propiedad urbana.

Todo esto es explicable dentro de un sistema fiscal reacio a
cargar sobre la movilidad privada los costos de la pública: pri
mero, por la facilidad envidiable con que la 'Hacienda central,
obtiene ganancias fiscales de los aumentos del precio de 1 a ga
solina -facilidad qae no quiere comproLneter mientras las imposi_

�GtJICi: •'^$

^

Fr

L, ,

COR

P O

-16 --

^ls
^•

t =-i AC I O METF 3Q1'C'ULITANA
F3AFiCELONA

DE

ciones básicas no esten más asentadas y admitidas; segundo, por
la existencia de rigideces históricas que impiden a los órganos
de gobierno local participar de los beneficios de la movilidad
fronteriza (peajes, puertos, aeropuertos); tercero, por la poca
predisposición a considerar imponible el uso privado de la viali.
dad en el centro.
De una forma u otra, los servicios que los municipios del área
metropolitana consideren justificado producir en común, principalmente el transporte, pero también los servicios tócnicos, la
depuración da aguas residuales, el vertedero de residuos, los
grandes parques comarcales, los cementerios, la protección del
medio ambiente, el abastecimiento de agua, los mercados centrales, los niveles más tccnificados de la protección civil y ciudadana, etc... deberán financiarse poniendo en común recursos
hoy fragmentados o transmitidos a niveles más altos. No es bueno un distanciamiento excesivo de los canales de ida y vuelta
de recursos públicos cuando estos se refieren a la satisfacción
de necesidades básicas, indiscutibles, y a niveles de vida admi
tidos por la comunidad nacional.

Si la renta de los habitantes de la aglomeración se considera en
parte función de la capacidad global de asta para soportar actividades productivas, debería ser el retorno inmediato del ímpues
•

t:o sobre la renta (limitado hoy a un 3% y devuelto a las áreas de
or:Lg en, no en proporción al esfuerzo fiscal, sinó en proporción
aproximadamente, a la población) lo que se pusiese en común para
redistribuir recursos públicos en forma de servicios a las zonas
más necesitadas del área.

�con

AC 1 O M F:Tn0PO1_fTANA
DE 13ARCEl_ONA

P O Fi

Si los valores de la propiedad se consideran, en parte, función
de las ventajas de localización, e internas del área en conjunto,
debería ser una parte del impuesto sobre la propiedad (por ejemplo: aquel incremento obtenido por la mejora de catastros debida
a la actuación de servicios técnicos consolidados) la que se pusiese en común, al revés de lo que sucede en las ciudades norteamericanas.

Otras ponencias de esta reunión tratan el tema con más profundidad. Valga aquí la constatación de que sin una via de consolidación de recursos fiscales no será nunca fácil constituir el so porte material de una institución metropolitana. La única alter.
nativa. a esa vía es la actual (potenciada) de contribuciones pro
porcionales al presupuesto de cada municipio metropolitano, dupla
cado por un sistema de impuestos al usuario, que se justificarían
precisamente en tuncién del menor costo que permite la metropol.inizac.Lón. Pero no es difícil prever por es'.:a via una cierta tendencia a una institucionalización metropolitana relativamente ra
cru

tica -y

en todo caso unas autoridades sectoriales metropolita

nas relativamente fuertes, o en e1 peor de los casos, unas cmpre
sas . cont:rati_stas fuertes a nivel metropolitano, negociando con
una institución débil.

�c or; P Ol3ACi0 MLTROPOI_I-T!\NA
DE C3A13GF_LONA

RESUMEN v CoNCI,U ;IOi1.
- Las áreas metropolitanas pueden estar en un plafón de su crecimiento y al mismo tiempo disminuyendo de momento el peso del contimum urbanístico central.

- En los países latinos estas tendencias no se han manifestado
aún con la rotundidad que se ha observado en Norteamérica, so bre todo, y en Europa Central. Pero quizás no se .11egará nunca
a estos extremos.

- No hay un sólo modelo de Area Metropolitana, pero la densidad y
el carácter de capitalidad de Barcelona refuerzan. la necesidad
y . la tendencia hacia un doble nivel local (municipal-metropolitano).
- La existencia de una Comunidad Autòn ma pujante, en la cual el
área de Barcelona representa más de un 50% de la población y de
la actividad, obligará también a dar al área el carácter de división de gobierno,del gobierno comunitario.
- Es de prever una fuerte presión para la elección directa de los
representantes metropolitanos, dado el carácter local de la iris
titució:, contrapesado por la complejidad de las elecciones administrativas a diversos niveles.
- Tanbién es lógico prever una tendencia del Estado Central a

amoldar el nilbi_to del área en sentido amplio.

�C O R PO R /\C 1 b ME=T R OPOLIT A NA
D E BARCELONA

La financiación de los servicios metropolitanos, actualmente
basado en contribuciones municipales y tasas de usos, sería
conveniente que contase con participaciones proporcionales en impuestos fuertes de carácter estatal o local.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35339">
                <text>Intervenció de Pasqual Maragall en el Simposi sobre Àrees Metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35340">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35341">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35342">
                <text>Àrea metropolitana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35343">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35344">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35345">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35347">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35348">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35349">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41374">
                <text>1982-10-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35350">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2566" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1375">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2566/19821202d_00004.pdf</src>
        <authentication>0268d2ba340633e29c9acfbe0d0571ce</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42972">
                    <text>DISCURS DE PRESA DE POSSESSIO

(2 desembre de 1982)

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35351">
                <text>Clausura del 1er Congreso de Economía y de Economistas de España</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35352">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35353">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35354">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35355">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35356">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35357">
                <text>Finances públiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35358">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35360">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35361">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35362">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35363">
                <text>PM, intervé l'últim, segons: &#13;
1. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC SANTACANA&#13;
2. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC RAVENTÓS&#13;
3. TIENE LA PALABRA D. CARLOS SÁNCHEZ-REYES&#13;
4. CLAUSURA A CARGO DEL EXCMO. SR. ALCALDE</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41375">
                <text>1982-11-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43762">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35365">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7062" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5877">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/7062/20260803_021.jpg</src>
        <authentication>0af9e7752ebdfe3ac4377d052f51775f</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105668">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="4">
          <name>Location</name>
          <description>The location of the interview</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105669">
              <text>Barcelona</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105670">
                <text>1982-11/12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105671">
                <text>Colita, 1940-2023</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105672">
                <text>Narcís Serra i Pasqual Maragall saludant els veïns durant l'últim acte públic de Serra com a alcalde,  a Sant Andreu</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105673">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105757">
                <text>Serra, Narcís, 1943-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105758">
                <text>Vallverdú, Jordi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105759">
                <text>PSC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106023">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="110775">
                <text>Sant Andreu, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105675">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="3" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="2">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/3/0000000910.pdf</src>
        <authentication>148e739b4bbdd396872b5c925cd4434b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41762">
                    <text>PARAULES DE PRESA DE
POSSESSIO DE L'ALCALDE
PASQUAL MARAGALL
2 de desembre de 1982

�SRS.TINENTS
D'ALCALDE
REGIDORS I REGIDORES
DE

LA CIUTAT

Em trobo ara, en dirigir-vos la paraula, entre dos. sentiments igualment forts: el sentiment de temen5a' davant' el
repte que significa succeir en Narcís Serra a 1'Alcaldi-$ de
Barcelona, ,i el sentiment d'esperan~ai1,lusionada que Pgítimament pot sentir un home davant una tasca engrescadora.
No podia pensar, ara fa prop de quatre anys en constituir-se aquest primer Ajuntament democratic, que exigkncies
d7Estat cridarien el nostre Alcalde a Madrid abans d'acabar
el seu mandat. Pero ha succeit el que ningú imaginava, el
que era difícil de preveure en aquells moments, i ara; en aques-.
ta ocasió i abans de qualsevol altra cosa, vull desitjar sort
al company, sort a l'amic. He viscut amb en Narcís Serra
moments difícils i també moments molt bons; he treballat al
seu costat amb iHusi6, tota la il.lusió que hom posa en fer
realitat un programa llargament pensat: sols em resta ara
prometre al company que se'n va que continuaré treballant
sense descans, fidel sempre al seu esperit i al projecte polític
que a tots dos ens ha guiat.
No enceto, doncs, avui una tasca nova. Com,molts ja
sabeu, he servit la ciutat des de diferents llocs: mgn a economista durant molts anys i com a Tinent d'Alcalde darrerament. En cada cas, he posat totes les meves forces &amp;r portar
a terme el meu treball, sempre amb els ulls posat$-en la fita
de retornar plenament 1'Ajuntament al ciutada, fita que els
socialistes hem considerat com un element essencial de la
reconstrucció política de Catalunya..
Ha estat una tasca dura en molts moments, s'han pres
mesures no sempre a gust de tots, pero estic conven~utque

'Z

:

.
S

�s'ha avanGat considerablement en la construcció de l'administració democratica que tots desitgem.

posició de nbmines, les membries d'area i la publicació anyal
de l'estat de comptes, pero no puc amagar que aquest és el
camp del que em sento menys satisfet del que cal fer i podem
-,fer. Em sentireu parlar de nou d'aquest tema.

En aquest mateix Sa10 de Cent, el 15 de maig de 1979 vaig
asenyalar els criteris que havien de guiar la reforma de 1'Ajuntament, i que eren els dhusteritat, eficacia, informació,
descentralització i lligam amb I'Area Metropolitana. Avui,
i perque encara queda molt de camí per fer, em reafirmo en
la seva necessitat.
AUSTERITAT, perque l'Ajuntament ha d'administrar amb
rigor els cabals del ciutada. Crec que hem fet prou en aquest
sentit. Durant els darrers tres anys i mig s'han doblat practicament els serveis personals i socials, disminuint la plantilla
en 500 persones i eliminant suplencies i dobles places. El
darrer pressupost ja ha estat fet sense respectar la inercia
de l'anterior, és a dir, analitzant els costos unitaris de cada
servei i rebaixant partides injustificades. Les contractes privades han entrat definitivament en el camí de la serietat.
Aquest control de gestió sembla que no, pero costa. I s'ha
fet, diria jo, amb una certa elegancia. Pero hem de millorar
forca encara.

ENCACIA,perque els circuits administratius continuen sent
massa llargs, malgrat la drastica reducció del personal bur*
cratic. De circuits se n'han simplificat una colla de ben cru
cials, com les llicencies de construcció, els tributs immobiliaris, els calculs d'obra pública, la publicació d'actes a la
Gaseta, les certificacions cobra i revisions de preus, els tramits de registre general, la intervenció dels ingressos, etc.,
pero la mecanització de 1'Ajuntament encara és a les beceroles. Es el camp amb més futur i per aixb hi estem treballant de valent, amb mesures que inclouen la conversió del
centre ordenador municipal en un servei dotat d'autonomia comptable, capac de facturar internament a l'administracio activa els serveis de programació i operació mecanitzada.
INFORMACI~,
tant a l'interior de SAjuntament com als
ciutadans. S'han obert diferents canals d'informació, molt
útils i de tall classic, com les publicacions de districtes i l'ex-

Z

DESCENTRALITZA~~~,
perque aquesta és la base per apropar
l'administració als ciutadans, per una administració democratica. Hem iniciat també aquest procés, hem creat els Consells
Municipals de Districte que, dins les limitacions legals en
que encara ens trobem, assenyalen el camí per on ha d'anar
el nou model d'administració. La descentralització és un procés, i aquest procés, en el que estem compromesos, ha de
situar el municipi de Barcelona dins el corrent que avui segueixen les administracions europees més avancades. Hem
d'ordenar el territori de la ciutat, fent districtes capacos de
gestionar un bon nombre de serveis, hem de donar pes polític i contingut als Consells de Districte i hem de fer que els
ciutadans tots els ciutadans, sentin que l'administració és
una cosa seva, que esta a prop d'ells i al seu servei.
En aquesta sala hi ha avui, Srs. Regidors, hi ha també
Consellers de Districte que us han ajudat a portar modestament, sense mitjans, amb pura forca de voluntat, I'engrescadora i difícil tasca de dur 1'Ajuntament al carrer, prop dels
ciutadans. Doncs bé, jo voldria que tots plegats veiéssim aquí,
en els Consellers de Districte i els seus presidents que han
estat autentics Tinents d'Alcalde per les atribucions assumides, no pels mitjans disponibles, els autentics protagonistes ;
de present i de futur, de la tasca de fer una ciutat autenticament humana partint d'una realitat que no ho era.
1

I ara deixeu-me fer un balanc més global i un-programa
més explícit.
.z."
El meu programa no és un programa de transició. Voldria
que a aquestes altures del mandat de govern, es veiés mes
que res com un balanc anticipat, un estímul per culminar
el que ja s'ha anat fent, per corregir l'angle d'enfocament en
alguns aspectes i, sobretot, per projectar cap al futur al10
que la meva experikncia em diu que hem de transmetre ho-

�manera no deixarem d'assajar en materia de transferhcies
de serveis per fer-10s més proxims al ciutada, car estem con-.
venGuts que uns districtes potents han de ser la base
d'un
*
bon servei públic.
Y

nestament, Srs. Regidors, als Regidors que s'hauran de posar
a treballar ben aviat en un segon mandat democratic.)
HEMDE PRESTIGIAR LIAJUNTAMENTCOM A CONJUNT DE SERVEIS
P~BLICS.Aixo és l'essencial d'ara en endavant. Hem de presti-

En conjunt, doncs, malgrat les mancances, Barcelona va
amunt i els ciutadans han vist una corporació que, des de
i'equip de govern i des de l'oposició, ha actuat amb honestedat, altura, iniciativa i tenacitat.

giar 1'Ajuntament com a collectiu de persones al servei de
la ciutat.
Jo distingeixo tres ambits de la nostra actuació: la ciutat
de Barcelona, la corporació que formem tots nosaltres, companys Regidors, amb el Sr. Secretari General; i ]'Ajuntament,
és a dir, els serveis.
Barcelona ciutat ha elevat la seva projecció en els darrers anys. Barcelona, el leadership dels municipis espanyols,
les manifestacions artístiques i els contactes internacionals
l'han situat en una cota superior, que cal mantenir i reforcar.

a

Em proposo, en aquest sentit, assentar sblidament els vincles de germandat amb Colonia, Mila i Boston, que ens projecten cap els espais on per motius diversos la ciutat s'adreca;
desenvolupar les relacions iniciades amb I'administració local
anglesa, mestre en tants aspectes; acudir per segona vegada
al mercat internacional de capitals per financar el nostre
programa d'inversions de 1983; i signar amb la ciutat de
Nova York, la Universitat de Barcelona i la New York University un conveni de co~laboracióque ha de projectar amb
forca la cultura catalana a la capital del món, que és a més,
per a mi personalment, la segona ciutat en el record i en
I'estimació.
La corporació que formem, companys, també ha guanyat
en l'estimació dels ciutadans i dels forasters. Ho crec sincerament.
Malauradament hi ha temes del que jo anomeno nivell
de corporació, temes d'ampli consens, que a hores d'ara no
han pogut ésser impulsats tant lluny com desitjavem, pel
trencament de les coincid&amp;ncies polítiques amb qu&amp; vam
comencar aquest mandat: la nova Carta de Barcelona i la
nova divisió en districtes, nova estructuració que de tota

Tanmateix hem de saber explicar que YAjuntament és
un coNectiu de persones i patrimoni treballant al servei de
la ciutat. Tenim una llarga tradició de noms i'l1ustr.e~: Turro,
Florensa, Buigas, Pere Domingo, Josep M." Pi i Sunyer i tants
d'altres que no puc esmentar perque us ben asseguro que
la llista fóra interminable, que han fet Barcelona més gran
i més shvia, i que han estat funcionaris municipals poc reconeguts com a tals. Hem de seguir i potenciar aquesta tradició. Potenciar-la obertament. Procurar incentivar les persones que treballen per la ciutat per tal que 1'Ajuntament no
sigui solament la seva escola de formació abans del salt
a &amp;altre? empreses més gratificants, sinó justament el lloc
de la seva total realització professional. Així anirem aconseguint que el ciutada miri amb orgull no solament la seva
ciutat i potser el seu Alcalde i els seus Regidors, sinó l'Ajuntament com a empresa de servei públic, eficac, assequible;
sensible a les demandes fonamentades; en definitiva, oberta
ais qui la mantenen i n'elegeixen els responsables polítics,
que som nosaltres.
No ens enganyem: aixo és una tasca d'anys, perqui la
relació viciada entre ciutadi i administració ve ?e segles.

4

Hem d'obrir més les portes de l'administració aP contacte
preparat, eficac i atent amb el públic. Tencar al,@úblicles
portes dels negociats, que el que han de fer és treballar ,
ferm, i obrir les portes de les oficines d'informació, ben( i
relacionades amb la infrastructura interior i exteses als %
districtes a través de la xarxa de terminals de tele-procés que
hi estem insta1,lant.

�Es amb una enorme satisfacció que anuncio la propera
inauguració de l'oficina d'informació ciutadana a la Plaga
de Sant Jaume, que comptara amb la presencia activa de
tots els serveis d'informació que les Brees d'aquesta casa
han anat creant des de zero: sanitat, consum, finances i
altres.
Hem invertit moltes hores preparant aquesta projecció
de 1'Ajuntament sobre la ciutat i de la ciutat sobre 1'Ajuntament. Projecció que no s'esgota, com és evident, en aquesta
oficina sinó que implica tot un canvi d'actitud, el més difícil, i l'inici d'una transformació pausada pero inexorable de
les relacions i les actituds entre els productors i els destinataris del servei públic.

I ara vull demanar a tots, Regidors i Regidores, un es for^
per culminar el mandat amb la dignitat que Barcelona es
mereix i que tot el país ha reconegut, des del primer dia, des
d'aquell 19 d'abril que el nostre Regidor de Relacions Ciutadanes va saber cbnvertir en una festa de la democracia naixent.
Que tots puguem tenir la seguretat de pertinyer a una
corporació que per damunt de la diversitat d'interessos i opinions polítiques haura creat un to de civilitat i uns habits
polítics fonamentalment sans.
L'assentament cada cop més ineluctable de la democracia
i l'autonomia en el nostre país ha comengat, de forma molt
principal, en els nostres Ajuntaments. La seva quotidiana
activitat de servei i dialeg politic obert ha anat creant, més
que qualsevol altre factor, una inkrcia democratica enormement valuosa, dissuasoria de tota mena d'activitats contrkries a la Constitució i 1'Estatut. Crec que se'ns ha de recon2ixer aquest m2rit. Barcelona, a més, va jugar un paper decisiu, ara fa un any i mig, en la represa de confian~adel
país en si mateix, en uns moments particularment difícils.
Aixb va ser possible gracies a aquesta estranya connexió que
existeix entre el poble de Barcelona i els Reis d'Espanya
sempre que aquests han representat un paper d'obertura i
progrés que és consubstancial a la nostra manera de sentir

com a ciutadans. Pero aquesta connexió va tenir un interpret
agosarat i subtil en el nostre company Narcis Serra, a qui
'tots, repeteixo tots, crec que hem de retre up homenatge
sincer pel seu coratge i per la seva visió en aquell instant,
instant que es va convertir a més en el punt de partida d'una
il.1usió de futur que tots els barcelonins comparteixen, proa a una colla de realitzacions a 10 anys
jectant-nos amb f o r ~ cap
vista que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urbana que avui
no posseeix. La Generalitat de Catalunya va tenir l'encert
d'estar immediatament al costat d'aquella iniciativa demostrant un cop més que al nostre país les grans causes uneixen
sempre i que les divisions vénen per les petites causes, que
no hauríem de deixar surar mai. Som un poble sensible, una
terra excessivament amable, un caracter principalment dialogant, i tot aixo ens duu ben sovint a la complaen~a,a la
lamentació i a l'oblit de les ambicions més nobles i realistes. Si sabéssim unir sempre la sensibilitat i l'ambició! Si
sabem ajuntar-les, com Narcis Serra ens ha ensenyat a fer,
serem capacos d'aconseguir tot el que ens proposem.
Pero tomem a l'aspra, complexa i rica realitat de cada
dia. Actuarem amb la consciencia que constitu'im un punt
de referencia important pels Ajuntaments catalans i per la
vida política del país.
Com a alcalde estic decidit a impulsar un dialeg polític
basat en aquesta exigencia. Tant portes endins com portes
enfora d'aquesta casa. M'esmer~aré,com tots vosaltres estic
segur que fareu, a mostrar el més complet respecte mutu
entre representantSdemocratics i entre institucions democrhtiques.
.
Hem de mirar d'aconseguir que, tal com hasuccei't en la
darrera campanya electoral, siguin els arguments polítics, la
contrastació de programes, la constatació de 'realitzacions
i mancances, al10 que marqui el debat politic, d'aquí al mes
de marG.

".

La Generalitat de Catalunya trobara en 1'Ajuntament de
~ Ó
Barcelona un col.laborador lleial en la ~ ~ C O ~ S ~ N CdeC Ca-

�talunya. El més lleial. Aquesta tarda, abans que a ningú, anire a presentar-me com Alcalde de Barcelona al President
de la Generalitat, que per mi és, a més del nostre President,
un amic respectat de molts anys.
L'Ajuntament de Barcelona té massa temes pendents amb
la Generalitat, que espero podrem resoldre, perque mai no
es bo arrossegar situacions d'indefinició. Són temes que s'han
de sostreure a l'enfocament partidista: la participació de la
Generalitat al Consorci de la Zona Franca i per tant a la gran
terminal de transport internacional Granollers-Montmeló, al
Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, com
element de colaboració indispensable en la futura estadística
catalana, a la Junta de Museus, a la reconversió del barri
antic com a centre cultural, la tan parlada avaluació dels
serveis no obligatoris produits per 1'Ajuntament de Barcelona, diferents projectes arquitectbnics en comú, l'acabament del 2n cinturó, la prbpia inviabilitat del projecte de
Carta Municipal de Barcelona sense definicions previes a
nivell de Catalunya ... Totes són qüestions que voldríem veure ben enfocades en els propers mesos.
En aquest context molt hauríem d'aprendre de I'actjtud
i el comportament de Carles Pi i Sunyer, Alcalde de Barcelona i Conseller Primer de la Generalitat, quan el Parlament
de Catalunya debatia les mesures excepcionals a prendre per
subvenir les necessitats financeres de 1'Ajuntament de Barcelona.

I el Govern Espanyol em tindra des de Ia setmana vinent
disposat a esmerGar les hores que calgui per contribuir a dur
endavant les mesures necessaries per dotar aviat de més
mitjans i més agilitat la vida municipal. Puc anunciar que
els serveis .de la casa ja estan treballant en aquest sentit,
directament i en contacte amb la Federació de Municipis de
Catalunya, perqul. és un deure de 1'Ajuntament de Barcelona
d'estar present en el moment de tancar els mes de 50 anys
de paternalisme munici~alistaque es van obrir amb 1'Estatut Municipal de Calvo Sotelo.

Deixeu-me acabar amb una referencia personal. Sóc un
modest barceloni que mai no havia somniat I'honor d'una
carrega tant relevant com la que avui heu posat sobre les
meves espatlles. Pero com a Alcalde haig de tenir i us asseguro que tindré tot I'ambició que implica seure en aquesta
cadira que llevat del Rei solament ocupa 1'Alcalde o qui fa
funcions &amp;Alcalde de Barcelona. Estic preparat per dur endavant la tasca amb energia. Els qui em coneixen de temps
ho saben.
Sóc fill d'una ciutat i d'una família que s'assemblen. En
sóc fill devot i dolorosament enamorat. No tinc altres títols
que aquesta procedencia. I l'haver intentat estar a l'alcada
d'allo que els meus pares, i els meus conciutadans. m'han
ensenyat.
El meu avi va neixer al barri de Ribera i en una generació va passar a fora muralla, al carrer de Trafalgar, a l'eixample i a Sant Gervasi. Si els nostres avis van fer aquell salt
gegantí, la nostra generació, n'estic convencut, fara la ciutat
metropolitana, i la fara amb respecte, amb aquest urbanisme de sargidora que hem anat definint, tancant les ferides
de l'expansió sense fre dels 605, posant en comú les voluntats de tots els pobles i ciutats metropolitans.
La Barcelona d'avui es va fer amb una certa brutalitat
creadora. La Barcelona Metropolitana es fara amb respecte.
Senyores i senyors Regidors, aquesta es la meva ambició
i el meu programa. Els qui són adversaris polítics, mai enemics, perden avui un adversari, perque l'Alcalde, a més de
dirigir l'equip de govern és i ha de ser el moderaaor del debat
de la Corporació. Pero tornaran a tenir un Aloalde exigent
en el manteniment del prestigi de la institució. "El debat polític ha de tenir l'alcaria i al mateix temps la concreació que
les lleis li confereixen. Ni un pam menys.
L'esperit d'exigencia no me l'haig d'inventar. Em surt de
l'anima després de 20 anys de lluita per la democracia. NO
és incompatible amb el respecte absolut al contrincant. Jus-

�tament per aconseguir aquest respecte vam lluitar i hem
treballat.
Permeteu-me que per acabar, no puc evitar-ho, citi els
noms d'amics que de diferents maneres van lluitar també
pel mateix i que avui ja no són entre nosaltres i simbolitzen
tota una generació lluitadora i tota una histiiria de tenacitat
per millorar la vida d'aquest país, d'aquesta ciutat i dels
seus companys: Oriol Solé, Teresa Muñoz, Francesc VilaAbadal, Joana Sabater, Manuel Murcia. Sé que avui haguessin estat contents i la seva alegria ens hauria ajudat a tirar
endavant, company Narcís, companys tots. Pero el seu record
també ens ajuda, potser més i tot perque es converteix en
una exigencia i n a ~ e ~ l a b l e .
Dit aixo, no he d'afegir m6s que dues paraules ben prosaiques abans d'encentar la feina: s'aixeca la sessió.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
          <elementSet elementSetId="1">
            <name>Dublin Core</name>
            <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
            <elementContainer>
              <element elementId="42">
                <name>Format</name>
                <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="111921">
                    <text>20260921_002.jpg</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="40">
                <name>Date</name>
                <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="111923">
                    <text>1995-01-27 i 28</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="39">
                <name>Creator</name>
                <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="111924">
                    <text>Desconegut</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="38">
                <name>Coverage</name>
                <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="111925">
                    <text>Sarajevo</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="50">
                <name>Title</name>
                <description>A name given to the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="111926">
                    <text>Pasqual Maragall i Antoni Farrés en la conferència de premsa després del seu retorn de la primera visita a Sarajevo, amb motiu dels 1.000 dies de setge</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="49">
                <name>Subject</name>
                <description>The topic of the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="111927">
                    <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="111928">
                    <text>Farrés, Antoni, 1945-2009</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="111929">
                    <text>Sarajevo</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="111930">
                    <text>Districte 11</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="111931">
                    <text>Solidaritat</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="111932">
                    <text>Acció Política</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="111933">
                    <text>Guerra</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="111934">
                    <text>Europa</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="111935">
                    <text>Barcelona</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="111936">
                    <text>Democràcia</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="51">
                <name>Type</name>
                <description>The nature or genre of the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="111937">
                    <text>Imatge</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="41">
                <name>Description</name>
                <description>An account of the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="111939">
                    <text>Primer viatge de Pasqual Maragall a Sarajevo: 26-28 de gener de 1995, amb motiu dels 1.000 dies del setge de la ciutat. Convidat per l'Ajuntament de Sarajevo, Maragall va viatjar acompanyat per Antoni Farrés, alcalde de Sabadell, i José María Mendiluce, eurodiputat del PSOE. Va participar en una oració interreligiosa celebrada simultàniament en una mesquita, una catedral, una església ortodoxa i una sinagoga</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="111940">
                    <text>va visitar el centre jueu sefardita La Benevolencija i els voltants del Holiday Inn. Durant la visita es van impulsar noves formes d'ajuda humanitària i cooperació directa entre Barcelona i Sarajevo. El viatge va ser decisiu per a la posterior creació simbòlica del Districte 11 de Barcelona.</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="90">
                <name>Provenance</name>
                <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="111941">
                    <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="48">
                <name>Source</name>
                <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="111942">
                    <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="46">
                <name>Relation</name>
                <description>A related resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="111943">
                    <text>https://beteve.cat/politica/visita-pasqual-maragall-sarajevo-alcalde-barcelona-guerra/</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
          <elementSet elementSetId="4">
            <name>EAD Archive</name>
            <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
            <elementContainer>
              <element elementId="98">
                <name>Level</name>
                <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="111938">
                    <text>Document</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="13">
              <text>Paper escanejat.</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8">
                <text>Discurs de presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21686">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26475">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="52">
                <text>Per una Barcelona olímpica i metropolitana: Paraules pronunciades al Saló de Cent de Barcelona en l'acte de presa de possessió com a alcalde, per part de Pasqual Maragall, rellevant a Narcís Serra.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="52">
            <name>Alternative Title</name>
            <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="53">
                <text>Per una Barcelona olímpica i metropolitana.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="54">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14177">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40188">
                <text>1982-12-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43190">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2662" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1433">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2662/19821202_PM_JMN_PStJaume_cGuillerminaPuigLV.jpg</src>
        <authentication>0bd5c4ae38c556bb9446a3643e1c26ed</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="37076">
              <text>Paper revelat (B/N)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37063">
                <text>Jordi Maragall Noble i Pasqual Maragall a la Plaça Sant Jaume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37064">
                <text>Puig, Guillermina; La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37066">
                <text>Imatge</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37067">
                <text>B/N, jpg</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37068">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37069">
                <text>Maragal Noblel, Jordi, 1911-1999</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37070">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37071">
                <text>Investidura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37072">
                <text>Forografia feta a la Plaça Sant Jaume de Barceloma, el dia de la presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37073">
                <text>Plaça Sant Jaume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37074">
                <text>Puig, Guillermina</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37075">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39253">
                <text>Pasqual Maragall i el seu pare Jordi Maragall parlant en primer pla, amb l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona al fons.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41463">
                <text>1982-12-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37077">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7328" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="6114">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7328/20261005_031.jpg</src>
        <authentication>05b4497e50d6ece1c27342e28d64df21</authentication>
      </file>
      <file fileId="6142">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7328/1983_JordiMaragall_PM.jpg</src>
        <authentication>47e36fac8d5eb2e9f7dda905a5046870</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="113635">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113636">
                <text>1982-12-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113637">
                <text>Puig, Guillermina; La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113638">
                <text>Plaça Sant Jaume, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113639">
                <text>Pasqual Maragall amb Jordi Maragall a la plaça de Sant Jaume el dia de la seva presa de possessió com a alcalde (1982)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113640">
                <text>Maragall i Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113939">
                <text>Maragall Noble, Jordi, 1911-1999</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113940">
                <text>Investidura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113941">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113942">
                <text>1982</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113943">
                <text>Primer mandat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113944">
                <text>Presa de possessió</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113641">
                <text>Pasqual Maragall i el seu pare, Jordi Maragall i Noble, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el 2 de desembre de 1982, amb motiu de la presa de possessió de Pasqual Maragall com a alcalde de la ciutat. Al fons de la imatge s'observa la façana del Ajuntament guarnida per a la cerimònia solemne celebrada al Saló de Cent, en la qual Maragall va assumir l'alcaldia en substitució de Narcís Serra.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113642">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113643">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113945">
                <text>Puig, Guillermina</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113946">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113644">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2754" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1539">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2754/19821207_PM_NoticiaAmistosa_JMBallarin.pdf</src>
        <authentication>f84c41972cf10aaaa1352f6579d4734b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45110">
                    <text>...... 5

�

""""t

Per a l'Avui- fora de misses0
�-desembre-1982º

PASQUAL MARA.üALLo
Notícia amistosa.

Sóc prou amic d'aquest minyó que ha arribat a batlle de Ciutat per a no saber­
ne els anys ¡

''•

D�u voltar la quarentena. Acabo de veure'l a la televisió, ..

Bigotis i corbata, Lis

t el cos endavant,--. la proa arromangada del nas; �s el

de sempre, tal com el recordo amb la seva cara de vedellet savi i roso
Per� comen9ar&amp; m&amp;s de lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de can Gorina de
Matadepera, es va casar amb un senyor de Sabadell afavorit de patilles i la pare­
lla va tenir un fill fam6so En Joan Maragall, "el de la vaca cega" com li deiem
irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels n�ts i

lels

amics dels n&amp;tso

En Joan Maragall, el famós, deixava tretze fills quan moriao Tretze fills so­

ta la tutela de la vídua, DolllDiA Clara Noble, una andalusa amb arrels angleses,
tan clara de seny con noble de fetso

1.111�

sa"'

i� &lt;&gt;l c:&gt;t'l:t. ..Lc.

ililil...
ll ..... nels tretze Maragalls hi ha quatre ties santes,

to»,

un

un

e as:;.,

pintor, un escul

foll benelt, dos senyors de Barcelona, una noia menuda i els dos petits0

M&amp;s d'un fa versos d'amagat, però a veure qui gosa publicar-los dient-se Maragall
Sigui com sigui, els tretze són rebrots ben diferents i alhora ben semblantsº Tot
fan cara de versos ocults amb la cortesia continguda dels senyors de deb�0
El pet•t m&amp;s peti

t¡

de la maragallada es diu Jordio Ara ha sortit senador i t'

el fill a ca la Ciutat0 En Jordi va perdre el. pare als primers passos, va fer
L · " ª r�.ss:1n

!'•l"

fs ol ..

1'\t'lst&gt;tu+

la 'ÍcOIO•lit'�to

.,{.,

estudis de savi1i anava destinat a catedràtic de filosofia
sami�lia i de la llorigada
\ ...,,.. va venir all� que en
rra,-.,.

. C.l\•
J'
sal) tl

¡l i

a treballar

ell\

�

/

al costat del Pep Cal

ue. criava en .... Xirau Palauº Pevò va venir la gue-

�\CV\

se.

la pau o En Jordi, que anava veient" em. la ca-

de quitxalla, va haver de deixar-se de filosofies i es va posar
uns laboratoris. Ell sap prou...- com li va costar d'aguantar anys

i anys les carallotades del marketing. Ho va aguantar com un senyor.
Poc abans de la guerra, en Jordi s'havia casat amb la Basi Mira. Aquesta Is
filla d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que ara no en

L.'!J2

�

'"'"'+1tvc.16V\ 1; ,b.-c ..lc �r\'ei;2 .. -:i.•"
$j tuts r
l t' del Giner de los Rios

parl i mai, era una .._ llumenera\ J FIT
a Madrid.,

La família Mira no s'assembla massa a la Maragall. Els de rel alacantina són
m&amp;s expressius. L'àvia Mira era una senyora que
se blegar-s&amp;. iilm9
cal.

� ls

\���gafava �l bast6 sen­

Mira, com els Maragall, s�n bonhomiosos i fan costat quan

Per família i per escola, en el matrimoni Maragall Mira hi coincideixen dues
tradicions liberals i dos

\"�""ins
i

paral-lels J
�

1

diterrani del poeta de casa, et.e l'altra la gracia

�.. � .. .,:.b &lt;=.�C."'t

entesQ\des de

adrid l l t'

1

·J

D'una banda l'oreig me-

l1:1 M:.4h2�0
andaluSà) passada

,

per Soria i

..
º Una i altra són al fons de l'anima del nou al-

c�lde barceloní. Qui no ho s�piga no

l'entendr�.

�2

'. {'.\\

um certa impr� ssi t de feblesa i

/

En Jordi i la Basi són �és aviat menuts, \ uoa
sorprenen pel seu coratge0
he vist sovint tris

o

�s,

e

\

�u.s... r-

·\

l s*'t amb ells les hores bones i les malesp els

mai no els

's tambl d'aquesta veta, amb

\

�e

�

vist venfutso El fill, l'alcalde de�iutat,
tenacitat
airet bonhomiós t6 la

dels qui s6n prou humils per a saber qui sóno
Tornem als pares0 E

?•

T

'

La Basi i en Jordi han tingut vuit fills, tre�

noies i cinc nois0 Cada un amb les seves tirades, cada un amb les seves etziva­
des, cada un amb les seves febleses i les seves fortalese&amp;o Són ben b� fills de

�n noio

q ui s&amp;n fills. En Pasqual &amp;s el fill tercer, el s

....a

Abans

cal parlar del noi gran, que tamb&amp; es.diu Jordi i Is pintoro Un pin

tor genial, sense adjectius, però aix� no fa al caso En Jordiet &amp;s un personatge
de illpl. Dostoiewsky amb un ..... punt dels cristians de Dreyer passat pel pa amb
oli de la Mediterr'àniao i1Plllillm1.--11sa-..•'-•• Jo li d�c •••-•••
Tots els que l'hem tingut aprop estem tocats per

la �eva

En Pasqual no seria qui &amp;s sense els silencis

d'aquest germ�o

Dintre de la tirada liberal dels pares, els vuit maragallets han crescut

/ am�..a germanor ..-.... Des de menuts, el batlle i els altres
tenir germans, el goig de barallar-se sense trencar
han conegut el goig \
els lligams.
hanfrencat mai#els lligams ni crec que els trenquinº
s ense entrebancs

/

o

El Pasqualet era

un

minyó tot ros. No s� pas quan el vaig con�ixer, puc dir

a un col-legi d'aquests

q ue el conec de sempre0 Va anar

amb records del Blanquerna del vell Galí, sota la tutela benvolent de l'inevita­
ble capellÀ que. s'esfor�ava a_ser liberal, mentre la canalla cantava canfonetes
l
d'E� Llongueresº No crec que e� Pasqual en tingui mal recordo Va arribar al bat"

xillerat amb fama ben guanyada de llumenera, pero mai no fou un bastaix de lli-

�

bres, sabia jugar quan calia, tot i que no arrib�s a davan

del "Junior" com

dos cosins seus i el Xavier Ruber�. Tampoc no era un bastaix de la pilota0
Encara que no-" se'n queixi, no s� pas si el col-legi va marcar massa en Pas·

' all� que vivia a casaº Una casa oberta, on hi en­
trava tothom, on tothom hi podia dir la sevao El minyonet que acabava el batxille
\i:..ot;H,
rat, desprn�'s d'escoltar
(, es podia trobar escoltant
qual. El va marcar

�

molt
J'

illll9

�¡,.��

m a

1r

lubidrn

·

to tes les filosofies que es fan i desfano En Pep Calsamiglia anava aig�es avall
pels meandres de la .... metafísica, el Gabriel Maragall s'enfilava sant Agustí
amunt edir&amp; passa i passa, el pare Jordi les deixava anar a gotims, en SÒria vin­
gut algun cop de Madrid les dei:x:.ava anar pel brac 1ros, i m�s pel broc grcis lea
deixava ... anar el"Juan{n"Rubert� wli pare d'en Xavier, que ho · rebentava tot i
un cop, enrabiat amb la mtisica del dia, ens va trencar ben trencats dos discos
del Brassens.

Quan acabava el batxillerat, en Pasqualet ho havia sentit tot de to�, des de
sant Bernat, el Brassens i el Sartre fins a MaK Scheller, passant, tant de val,
per l'inevitable Marx que comenpava a treure el nas entre aquells savis i vero­

lava fort entre els jove&amp;.

�3

Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics dels seus paresº En­
tre d'altres, i potser el primer, en Xavier Rubert de Ventós, que ben aviat va
.
.i a to�s
.¡._'tica
. �q, l'es�e
.
..
etica
a l''
de jugar d, extrem dret per a ficar-se
d eixar
.
�

l

els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va comen�ar economia i
una altra carre�a ! que deu ser la de dret, ara no me'n rec o bl. Les va acabar

totes dnes0 No

\ �e.a

{

a

,

la impressicf de matar-s hi

ben guanyada fam.a de llumenera.

l

.

�

�
,

, pero continuava amb la
/')

#

Mentre els patriarques discutilen a la sala gran del cal Jordi i la Bas i, en
u

una habitació amb dues lliteres, dues taules, un parell de cadires, un centenar
de llibres i llibrots, un miler de burilles i una boira èe fum, els minyons as�
seguts a terra discutien i discutien i discutien.

'

Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostalgiao En aquestes jo
me les feia molt amb en Genís Maragall� en Jordiet, el Quico Vila i en Jaumet
Lor�s. En Jaumet, que s'havia de casar amb la germana gran del Pasqual, era una
llambregada carism�tica que soni1ia arreu. El trobave.tlt a la taula de "El Cie1rvo",
a les catacumbes dels; "felipes" i a les altres bataneres que fressaven amb en
.

Raimon Galí. En Pasqual i en Xavier eren mis jov&amp;e, quedaven una mica

..e.,.."' r
e1
sa

.
1

feien la seva0 De tant en tant em pujaven a casa i les hores se'ns feien curtesº
Un dia, a casa mateix�
vaig trobar la colla discutint de capellanso El que tenia el cap mis calent�
"y de cuyo nombre no quiero acordarme", etzibava:
-Quan fem la revoluci6, els capellans

an/

carqd.es no costar

se:rsa una

\ �"'ª"'

�

nosaº Els capellans g

�

i

gaire d'esbandirº Els que ens faran nosa de deb� seran els

Ballarins .• Em pregunto si fora lícit acusar el Ballar{n de marieta per a desopres·
tigiar-loo
Sabia que era un discussió acad� mica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dirs

-Tots sabeu que jo no s6c marieta, penjar-m'ho f6ra una mentidaº Ning� no pot
�cs
de mentides. I m'&amp;º Suposant que jo fos marieta, vosaltfer revolucions

�

tres sou amics meus, i ni per a fer la revolució no us podrieu.vendre un amicº
Si la revolució ha d'èsbandir les amistats m's val que plegueuº
En Pasqual em v� dir amb la mitja rialleta:
-Pepe, tens ra6o

Sense mentides i fidel als amics, sabia que la bullidera del Pasqual no s'atu·
�
raria
discussions acad�miques. I va trobar l'Urendaº E� Jos� Ignacio Urenda

¡

venia de Valladolid, fill d'un militar de la rep�blica mortº A casa seva vivien
ben pobres, per'ò no en parlava maiº Era

arborada a cada paraula que li venia M

un

miny6 menut, nerviós, amb una passi6

¡}A.l(

)mina "tan ancha como Castilla"º
·¡
En els remolins de la conspirativa, mentre els uns cantaven al Palau els

�

altres feien comit�s i subcomit.�s a les vores dels "xinos", l'Urenda era la
"praxi" dels 11felipe11.110 T

yFLP,"frente de liberaci6n popular"0

Quan va

p assar una temporada a la presó i una altra a la "mili" del S'Ahara, els felips
van aflacar, quan va tornar-ne els felips tornaren a treure el nas.

�L�ürenda va trobar els dos minyons i amb la seva angelical mala bava els va
engegar tallant:

l

-Tu, Xavier, no. passar�s de 11profesi6n :sus matriculas de honon" o Tu, Pasqual9
ets una altra cosao

Menat per l�renda, el Pasqual va entrar a la política de partit. Pen� el cas­
tell� va donar molt mis alí. futur alcalde, li va donar una fidelitat gairebl mís­
tica i un punt d'utopia sense el qual la política 6s impossible, ja que la pol{-

'

�'&gt;

tica, mis que l'art de les coses possibles11s la gracia de:Jli'\impossibleso
Ara l'Urenda

no &amp;s a l'escambell, ningd no en pal

·

lao PerÒ l'alcalde sap prou qu� ha rebut

0na

1'

li; l

so

f

L

'Mª

s

de les m6s belles persones que s'hagi trobat a la vora.,
sa l v.;i. 1-.

l.'Urani.da va 8 uzàaz en Pasqual de la picaresca pol:!-Uca, perque

�

al costat dels que s la jugaven hi havia la pica,.-esca., Un dia la poli va dur al

{?alau

de

Justícia

unes colles d'estudiantso

G1.V•cr1o1

tenir ordres de fer

� �'

el fet 6s que els estudiants presos es pogueren barrejar amb els familiars i dos

\c-;i.��

d'ells anaren a fer el

....

a un bar d'apropo Quan en tornaren, la poli ja havia

,

tancat les port.es del " cuartelillo" i els. dos minyons \tingueren \fein.Al a conv'èn er
l a guàrdia .. que ells eren

' dels derinsJ ..

En aquestes, el Pasqual entrava i sortia de casa a les hores mis estranyes0

\)&gt;e.vi'
D

1

tenir nom de guerra i to�,

�
Íllll

no

sempre� bonhomi6s, proper i amb a,

•

s&amp;. Quan el trobava era el Pasqualet de

�umor

�

de raig fi que gasta � la mara­

gallada. Com que mai no he estat ficat a cap pol{�ica, no podr a dir qu� feia
el noi• .,....

Un

cop

q, J
vaig\J;"S•-r·
" HL 1 profeta:
l•'

7
-En Joan Revent&amp;s ser� el cap del socialisme catal� ..

liR:

�

1

·

aqac'.Wseep �n Revent&amp;s era el cap del MSC amb quatre gats, quatre gats i la

�

mosca v ronera de la Nrtria Bozzo., � Ja sabeu com ha anat la hist�ria0
Tot prepara�t la hist�ria, en Pasqual continuava la conspirativa0 �o tl �

•'esperit de conspirador·, ho feia perque s'hi sentia obligat. Se sentia obligat
a passar hores de por d'una banda a l'altra, hores i hores a les fosques amb la
poli al darrera i nomis una mica d'esperanfa al davant.,

I així es va casar. La Diana Garrigosa tambl t&amp; besavis a Matadepera, a la ca­

sa que duu el seu cognom., Em sembla que la Diana fa alguna cosa d'aquestes qae en
diuen imform'àtica, per� &amp;s

normal., Sempre ha fet costat al

seu home, i a hores d'ara, quan li arriba a casa amb la vara de batlle, ..i.ii11. con­
tinua normal i planera sense urcs d'alcaldessa.,
La Diana i el Pasqual tenen tres fills, dues noies i el noi xic. En Pasqual
sap fer la cuina i, quan era temps, sabia treure les caques dels nadons, prepara­
va el "pelargon" i vestia els menuts. Feia enternir veure aquella parella amb

q_ jaj espigada,

la quitxalla iun::MiNt., ..Aira\la tene
No s6 pas s

la gran deu voltar els setze anys.

�� Pasqual t&amp; temps de fer la cuina,

\

de tant en tant; l

a !'Empordà i agafa el:.-. �avee. Em temo que no en sap gaire.

',se'n va

�5

Quan encara er�• a la conspiratÓria, en Pasqual va marxar amb la família als

\«ca111"a

.....,

�stats Units0 �o s' ben b' que hi feia, dosa

·a

remenar economia a gavadals en una

d'aquelles universitats americanes tan universit�rieso Quan en tornaren, cap dels
c,
de la "llmerican way of lif&amp;" º Pell'�, d es de.
)lb.aagall , Garrigoses no tenia /l.U

\

4

l lavors, en Pasqual diu que Nova-rork 6s la ciutat que m6s s'estima despr's de
Barcelonao
Tornat a casa, el

+

nost�e home va continuar amb la pà.l{�ica i va entrar a tre­
D c. 111-.

'

,

- l una oficina d aquelles tan tecntques que
fer-ho e":':.f
ballar a ca la 6iutat0 �e
-(UQ;"' c;ilH'
e--'\
-lY&lt;ÏC.Vl
;!i'JC�
quedar b6o .._.:¡n Pasqual va esverar
deix'== arraconades i nom's [ JL'
1

•

l

.,

'

el galliner lfllllll perque tingu&amp; la gosadia de fer allo que ningú no fena: treballava. 'l'reballava tant que

'

'

F

; un senyor

'

¡

�� V �

' -1 em va lloar la fei-

na del Pasqualeto Era un senyor important{ssim de la 11Presidence de la !tepublique

que parlava un francès d'allò tan francèsº Quan li vaig dir que coneixia "monsieu
Maragàll" em va perdonar una mica el meu mal fran'è'es.
Entre conspirat�ria i ajuntament, es va acabar la conspi­
ratoria

1'

va canviar l'ajuntament

l

... i va comen9ar la política que coneixeu
prou i .. no vull pas esclofollar. Despr6s de le primeres eleccion s, en Pasqual

va dir als seus pares l
-�

�'ha

'

J

l

1 •

'

f

¡

¡ g

·

una dita que el retrata:

acabat la guerra civilo

Els que hem viscut la guerra, sigui a la trinxera que sigui, encara no ens hem
fet pagues de c�m,la gent nascuda m6s tard esperava que ens oblidesssim de les ma
tances,

\t.c..-tAc.Sf' l'»
.-�

a caminar en pau.

·

l

l

la pudor de polvora triomfant o ven�uda i "99 comencessim

Tant de bo tots e·ls polítics cregue'ssin de cor, com ho creu el batlle de 'iuta
que s'ha acabat la guerra civilo
J
i ,,.11c1tc\xo
� aixl\
•
aquesta not{ci

mistosao
+
Volgudament no he parlat de la posici6 política lllld
llllill9 el batlle,
........IÍIÍIZl..
llill •Nom6s he volgut parlar-vos d'un amic que ho ser! sempre0

Si hagu6s de remarcar un tret d'en Pasqual, remarcaria la seva tendresa,. Tenap
en el treball, amb un punt just d'utopia contrastada pel pragmatisme dels econom istes, amb: la duresa d'una feina que li ha tocat sense cercar-la, s6 que sempre

"fc .. .,i.,.._

' \\
Ser&amp;

menut,,.

1

•C

i que mai no perdr� ..,.e1

J

som.riure infantívol que li conec de�

Josep M,. Ballarín Monset,.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45111">
                <text>Pasqual Maragall: notícia amistosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45112">
                <text>Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45113">
                <text>1982-12-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45114">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45115">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45116">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45117">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45118">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45119">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45120">
                <text>Família</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45121">
                <text>Mecanoscrit original de l'article de Mn. Ballarín per ser publicat al diari Avui, en motiu de l'accés de Maragall a l'alcaldia de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45122">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45123">
                <text>En el document original hi ha també la versió manuscrita de Ballarín.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45124">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45125">
                <text>UI 800</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2829" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1619">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2829/19821211_Avui_Ballarin.pdf</src>
        <authentication>ddc086d1a5394ecdda42134937333a74</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46425">
                    <text>8

PAÏSOS CATALANS-Barcelona
AVUI, dissabte, 11 de desembre del 1982

El nostre col. laborador Josep M. Ballarín i Monset coneix bé la
família Maragall, una de les de més tradició ciutadana a
Barcelona, d'una de les branques de la qual ha sortit l'actual
alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall Ballarín en té un record
de molts anys i ens l'escriu aquí amb l'estil tan propi que
caracteritza els seus articles

Pasqual Maragall,
un alcalde que
canvià la conspiració
per l'Ajuntament
Josep M. Ballarín Monset
Sóc prou amic d'aquest minyó
que ha arribat a batlle de Barcelona per a no saber-ne els
anys. Deu voltar la quarantena.
Acabo de veure'l a la televisió.
Bigotis i corbata, el cos endavant, la proa arromangada del
nas; és el de sempre, tal com
el recordo, amb la seva cara
de vedellet savi i ros.
Però començaré des de més
lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de Can Gorina de
Matadepera, es va casar amb
un senyor de Sabadell, afavorit
de patides, i la parella va tenir
un fill famós. En Joan Maragall,
«el de la vaca cega», com li
dèiem irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels néts
i els amics dels néts.
En Joan Maragall, el famós,
deixava tretze fills quan moria.
Tretze fills sota la tutela de la
vídua, Domna Clara Noble,
una andalusa amb arrels angleses, tan clara de seny com
noble de fets.
Dels tretze Maragalls hi ha
quatre ties santes, una santa
dona de casa, un pintor, un escultor, un foll beneït, dos senyors de Barcelona, una noia
menuda i els dos petits. Més
d'un fa versos d'amagat, però
a veure qui gosa publicar-los
dient-se Maragall. Sigui com
sigui, els tretze són rebrots
ben diferents i alhora ben semblants. Tots fan cara de versos
ocults amb la cortesia continguda dels senyors de debò.
El petit més petit de la maragallada es diu Jordi. Ara ha
sortit senador i té el fill a ca la
ciutat. En Jordi va perdre el
pare als primers passos; va
fer estudis de savi, va passar
per l'Institut-Escola de la Generalitat I anava destinat a catedràtic de filosofia al costat
del Pep Calsamiglia i de la llorigada que criava en Xirau
Palau. Però va venir la guerra,
i va tenir allò que en deien la
pau. En Jordi, que anava
veient-se la casa plena de
quitxalla, va haver de deixarse de filosofies i es va posar a
treballar en uns laboratoris. Ell
sap prou com li va costar d'aguantar anys i anys les carallotades del MARKETING.
Ho va aguantar com un senyor.
Poc abans de la guerra, en
Jordi s'havia casat amb la
Basi Mira. Aquesta és filla
d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que
ara no en parli mai, era una llumenera a la Institución Libre
de Ensefianza del Giner de los
Ríos a Madrid.
La família Mira no s'assemblea gaire a la Maragall. Els
d'arrel alacantina són més expressius. L'àvia Mira era una
senyora que. ja vella, s'agafava al bastó sense biegar-se.
Els Mira, com els Maragall,
són bonhomiosos i fan costat
quan cal.

Per família i per escola, en el
matrimoni Maragall-Mira coincideixen dues tradicions liberals i dos camins paral·lels.
D'una banda, l'oreig mediterrani del poeta de casa; de l'altra,
la gràcia andalusa del Machado passada per Sòria i entesa
entranyablement des de Madrid. Una i altra són el fons de
l'ànima del nou alcalde barceloní. Qui no ho sàpiga no l'entendrà.

Pasqual
Maragall
junt amb els
seus
germans,
Jordi, Àngels
i Ernest

"Elfons de l jànima
del nou alcalde són
l'oreig mediterrani
delpoeta de casa i la
gràcia andalusa del
Machado passada
per S/bria i entesa
entranyablement des
de Madrid"
En Jordi i la Basi són més
aviat menuts, fan una certa impressió de feblesa i sorprenen
pel seu coratge. He passat
amb ells les hores bones i les
males, els he vistos sovint tristos, mai no els he vistos vençuts. El fill, l'alcalde de Barcelona, és també d'aquesta veta,
amb l'airet bonhomiós té la tenacitat dels qui són prou
humils per a saber qui són.
Tornem als pares. La Basi i
en Jordi han tingut vuit fills,
tres noies i cinc nois. Cada un
amb les seves tirades, cada
un amb les seves etzibades,
cada un amb les seves febleses i les seves fortaleses. Són
ben bé fills de qui són fills. En
Pasqual és el fill tercer, el
segon noi.
Abans cal parlar del noi
gran, que també es diu Jordi i
és pintor. Un pintor genial,
sense adjectius, però això no
fa al cas. En Jordiet és un personatge de Dostoiewski amb
un punt dels cristians de
Dreyer passat pel pa amb oli
de la Mediterrània. Jo li dec el
Francesco. Tots els qui l'hem
tingut a prop estem tocats per
la seva quietud mística. En
Pasqual no seria qui és sense
els silencis d'aquest germà.
Dintre de la tirada liberal
dels pares, els vuit margallets
han crescut sense entrebancs
a m b g e r m a n o r . Des de
menuts, el batlle i els altres
han conegut el goig de tenir
germans, el goig de barallarse sense trencar els lligams.
No han trencat mai els Itigams
ni crec que els trenquin.
Els Pasqualet era un minyó
tot ros. No só pas quan el vaig
conèixer, puc dir que el conec
de sempre. Va anar a un col·legi d'aquests amb record del
Blanquerna del vell Galí, sota
la tutela benvolent de l'inevlta-

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 11/12/1982. Pàgina 8

Amb un dels seus millors amics, Xavier Rubert de Ventós, a
Empúries l'estiu del 1960
ble capellà que s'esforçava a
ser liberal, mentre la canalla
cantava cançonetes d'en Liongueres. No crec que el Pasqual
en tingui mal record. Va arribar
al batxillerat amb fama ben
guanyada de llumenera, però
mai no fou un bastaix de llibres, sabia jugar quan calia,
tot i que no arribava a davanter
del Júnior com dos cosins
seus i el Xavier Rubert.
Tampoc no era un bastaix de
la pilota.
Encara que no se'n queixi,
no sé pas si el col·legi va
marcar massa en Pasqual. El
va marcar molt allò que vivia a
casa. Una casa oberta on entrava tothom, on tothom podia
dir la seva. El minyonet que
acabava el batxillerat, després
d'escoltar Edith Piaff, es podia
trobar escoltant totes les filosofies que es fan i desfan. En
Pep Calsamiglia anava aigües
avall pels meandres de la metafísica, el Gabriel Maragall
enfilava sant Agustí amunt
entre passa i passa, el pare
Jordi les deixava anar a
gotims, en Sòria, vingut algun
cop de Madrid, les deixava
anar pel broc gros, i més pel
broc gros les deixava anar el
Juanín Rubert, pare d'en
Xavier, que ho rebentava tot, i
un cop, enrabiat amb la
música del dia, ens va trencar

oen trencats dos discos del
Brassens.
Quan acabava el batxillerat,
en Pasqualet ho havia sentit
tot de tot, des de Sant Bernat,
el Brassens i el Sartre fins a
Max Scheller, passant, tant se
val, per l'inevitable Marx, que
començava a treure el nas
entre aquells savis i veroiava
fort entre els joves.

Elsprimers amics
del Pasqualforen els
fills dels amics dels
seuspares. Entre
d'altres, ipotser el
primer, en Xavier
Rubert de Ventós"
íé

Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics
dels seus pares.
Entre
d'altres, i potser el primer, en
Xavier Rubert de Ventós, que
ben aviat va deixar de jugar
d'extrem dret per ficar-se a l'ètica, a l'estètica i a tots els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va començar
economia i una altra carrera,
que deu ser la de dret, ara no
me'n recordo bé. Les var
acabar totes dues. No feia la

impressió de matar-s'hi gaire,
però continuava amb la ben
guanyada fama de llumenera.
Mentre els patriarques discutien a la sala gran de cal
Jordi i la Basi, en una habitació
amb dues lliteres, dues taules;
un parell de cadires, uns centenars de llibres i llibrots, un
miler de burilles i una boira de
fum, els minyons, asseguts a
terra, discutien i discutien i
discutien.
Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostàlgia. En aquestes jo me les
feia molt amb en Genis Maragall, en Jordiet, en Quico Vila i
en Jaumet Lorés. En Jaume,
que s'havia de casar amb la
germana gran del Pasqual,
era una llambregada carismàtica que sortia arreu. El trobaves a la taula de «El Ciervo», a
les catacumbes dels «Felipes»
i a les altres bataneres que
fressaven amb en Raimon
Galí. En Pasqual i en Xavier
eren més joves, quedaven una
mica a part i feien la seva. De
tant en tant em pujaven a casa
i les hores se'ns feien curtes.
Un dia, a casa mateix, vaig
trobar la colla discutint de capellans. El que tenia el cap més
calent, «de cuyo nombre no
quiero acordarme», etzibava:
—Quan fem la revolució, els
capellans faran nosa. Els capellans grassos i carques no costaran gaire d'esbandir. Els
qui ens faran nosa de debò
seran els Ballarins. Em pregunto si fóra lícit d'acusar el
B a l l a r í n de m a r i e t a per
desprestigiar-lo.
Sabia que era una discussió
acadèmica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dir:
—Tots sabeu que jo no sóc
marieta, penjar-m'ho fóra una
mentida. Ningú no pot fer revolucions des de mentides. I
més. Suposant que jo fos marieta, vosaltres sou amics
meus, i per a fer la revolució
no us podríeu vendre un amic.
Si la revolució ha d'esbandir
les amistats, més val que plegueu.
En Pasqual em va dir amb la
mitja rialleta:
—Pepe, tens raó.
Sense mentides i fidel als
amics, sabia que la bullidera
del Pasqual no s'aturaria en
discussions acadèmiques. I
va trobar l'Urenda. En José Ignacio Urenda venia de Valladolid, fill d'un militar de la república, mort. A casa seva vivien
ben pobres, però no en parlava

(Passa a la pàg. següent)

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46426">
                <text>Pasqual Maragall, un alcalde que canvià la conspiració per l'Ajuntament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46427">
                <text>Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46428">
                <text>1982-12-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46429">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46430">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46431">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46432">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46433">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46434">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46435">
                <text>Família</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46436">
                <text>Nota personal descriptiva de Mossèn Ballarín sobre el Maragall acabat de proclamar Alcalde de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46437">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46438">
                <text>Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46439">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7080" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5893">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7080/29_Retrat_DespatxAlcalde_BN.jpg</src>
        <authentication>2049070e767ce60a721431bf4e79c2f2</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106138">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106129">
                <text>Retrat de Maragall assegut a la taula d'alcalde </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106130">
                <text>Colita, 1940-2023</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106131">
                <text>1982-decembre</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106132">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106133">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106134">
                <text>Retrats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106135">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106136">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106137">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106139">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7104" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5917">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7104/LLPermanyer_PM_Campanya1983_ByJMMonteserin.jpg</src>
        <authentication>0cd0be6f7faaa233806f7e4969b3ff68</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106458">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106450">
                <text>Pasqual Maragall i Lluís Permanyer durant la campanya de les eleccions municipals de 1983, a l'interior d'un autobús</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106451">
                <text>Monteserin, José M.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106452">
                <text>1983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106453">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106454">
                <text>Permanyer, Lluís, 1939-2025</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106455">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106456">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106461">
                <text>Eleccions locals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106457">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106459">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="673" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="375">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/673/19830101_LV.pdf</src>
        <authentication>98f19d8adecd369bffa6a5e8fce181b6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42049">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

1 Y 2 DE ENERODE 1983

LA VANGUARDIA•

JA. Samaranch,
J. Pujol,
N. Serray P. Maragail
escriben
sobrela citabarcelonesa
de 1992;0]

1992: ocho ciudades

postulan los JJ.00.

Juegos Olímpicos:
objelivo de todos

Uno de los peligrosqueamenazaba
al dadespostulantes,
ya queconsuprepara

Consideroqueel año1982ha sidomuy La capacidad
de la capitalde Cataluña
positivo parael deportecatalány no tan quedademostrada
y avalada
por loséxitos
sólo por losresultados
obtenidos,
sinotam conseguidos
enla organización
decertáme
biM por el aumento
deposibilidades
quese nesimportantes
denivelinternacional
quese
ha manifestado
entodoslos aspectos
rela han estadoorganizando
en nuestropaís:
cionadosconla candidatura
dela ciudadde Juegosdel Mediterráneo,
Campeonatos
del
BarcelonacomosededelosJuegos
Olimpi MundodeCiclismo,
Campeonatos
deEuro
tura paralosJuegos
de la XXIII Olimpia dad moderna,
cualesla de convertirse
en
cos de 1992.
pa de Natación
y deBaloncesto...,
objetivos
da. quedebecelebrarse
enel año1984.Nin sedede unosJuegosOlimpicos.
Las experiencias
optimistas
estánavala inolvidables
quemerecieron
la felicitación
de
guna otra ciudadse atrevióa enfrentarse Y losde 1992cerrarán
das
en
primer
lugar
por
la
manifiesta
volun
participantes
y
visitantes.
la épocamásden
con la grandeza
y el gigantismo
que,hacesa, másimportante
tad delpueblo
y delasInstituciones
catala Pero no esnecesario
remontarse
a tiem
y
popular
quejamásha
dos lustros,rodeaban
a los Juegos.
nas
en
trabajar
conjuntamente
para
proyec
pos pasados.A lo largodel pasadoaño
vivido el olimpismo.
tar y potenciar
a todoslos nivelesnuestra 1982nuestro
Aquellofuepenible,
nosolamente
por la
pueblodemostró
unavezmás
capacidad
organizativa,
nuestratradición su vocación
positiva
y
capacidad
detrabajo
escasaconvocatoria
quehablansuscitado
Juan Antonio SAMAPÁNCE
deportiva y nuestra
vocación
olímpica,
rei con motivodel Mundial-82
los JJ.00.,sinoporquepodiareflejaruna
de fútbol,no
teradamente
manifestada.
solamente
conla colaboración
organizativa
menguaen la expansión
de nuestromovi Presidentedel ComitéInternacionalOlímpico
miento. Afortunadamente,
aquellacautela
del propioespectáculo
futbolístico
sinotam
bién con iniciativas
propias,enmarcando
y
de las ciudades
postulantes
desapareció,
al
comprobarse
quenuevasfuentes
de finan
dando apoyoal Campeonato
del Mundo
ciación de los JJ.00. habíansurgidoy
con actoscomplementarios
culturales,
cien
aumentado,compensando
el costo del
tíficos y deportivos,
comopor ejemploel
gigantismo,y para los JJ.00. de 1988
« Mundialet».
Esta tradicióny experiencia
sirvenpara
fueronyavariasciudades
dedistintos
conti
animarnosen el compromiso
quea todos
nenteslasqueconcurrieron
a Baden-Baden
nosafecta,
desde
el Municipio
barcelonés,
la
para solicitarconvertirse
ensedeOlimpica.
Generalitat,
las
Federaciones,
el
Comité
Para los Juegos
de la XXV Olimpiada,
OlímpicoEspañol,el Consejo
Superior
di
que cerraránel primersiglodel restableci
Deportes
y
la
propia
Administración
Cen
mientode nuestromovimiento
—yquepor
tral.
esta razón,entreotras,tendránun relieve
Nuestrasposibilidades
han sidodemos
singular—son ya variaslas ciudades
que
tradas.
La
voluntad
colectiva
esfirme,Asi
han anunciado
suintención
desolicitaraco
mismo,tenemos
por delante
un futurolleno
ger a lajuventud
detodoel mundoconoca
de esperanza,
pueslosJuegos
Olimpicos
son
sióndelosJJ.00.Estaesunadelasrealida
la granoportunidad
paranuestro
deportey
des mássatisfactorias
que heexperimenta
para nuestros
deportistas,
qüetendránun
do enlosdosañosquellevoenla presiden
objetivo
concreto.
No
hay
mejor
recompen
cia delComitéInternacional
Olímpico,
pues
sa queuna buenaclasificación
olímpicaen
revelael renaciente
interésquepor el Olim
la propiatierra,conel públicodecasay en
pisto se sienteen todoslos continentes.
unasinstalaciones
queposteriormente
serán
Europa,Asiay Australia,
cuentan
con ciu
el
gran
legado
para
las
futuras
promociones
dadesquealientan
ambiciones
deconvertirdeportivas.
Paraalcanzar
el objetivo
olímpi
se en sedeolimpicapara1992.Laspeticio El pasadomesdenoviembre,en Lausanne (Suiza), sede aei ComiteOlímptcoIn
co hayquetrabajardesde
ahora,colaboran
nesparaaquella
granmanifestación
olimpi ternaclona4 su presidenteJuan Antonio Samaranek recibióal alcalde de Barce
do todaslas Instituciones
y evitandotodo
ca podrán presentarse
hasta 1985.Este
tipo deimprovisación.
Laempresa
nosafec
interésdeochociudades
queestánavanzan lona Narcís Sn, a su derecha,y al directorgeneralde Deportesde la General!
tal
Jaiep
Lluís
fllaseca.
Ambos
presentaron
oficiosamente
la
candidatura
de
Bar
ta
a
todos
y,
por
ambiciosa,
es
irrenunciable.
do ensustrabajosparaalcanzar
la elección,
es altamente
positivo,tantoparael Movi celona para los XXV Juegos Olímpicos,de 1982, ante el ComitéOlímpicoInterna
lord! PUJOL
cional y supresidente,barcelonés. (Foto: R. SEGUL)
mientoOlímpico,
comoparalaspropias
ciu
Presidentedela Generalitatde Cataluiia
olimpismo, y que siguegravitando sobre los ción de la candidatura
mejorarán
enorme
Juegos cuatrienales,es su gigantismo.Hasta mentesuinfraestructura
deportiva,
sensibili
tal punto que cuandoen el año 1977el zaránnotablemente
a susciudadanos
enla
Comité Internacional Olímpico celebró su filosofiay la moralolimpicas,
y darána su
79 Sesión
en Praga,solamente
unaciudad,juventud una ocasiónúnicapara vivir la
Los Angeles,
habíapostulado
su candida más nobleilusiónquepuedesentirunaciu

—

Barcelona
quiere
serolímpica Manos a la obra
Barcelona ha crecidourbanísticay carácterurgente,con el fin de recuperar
socialmenteduranteel últimosigloenel una ciudadqueseencontraba
desanima
marco de grandesacontecimientos.
La da. Aquel trabajo de «zurcidora»sin
ciudad, que ya había derribadosus embargo,no era suficiente.Era preciso
murallas,conla Exposición
Universalde dotar a la ciudadde un proyectoque,
1888 urbanizóla Ciudadela,construyó teniendoen cuentasu condiciónmetro
un mercadocentral,el Borne,y seabrió politana, actuarade catalizadorde ilu
al Ensanche.La entoncespujantebur siones y voluntades:los JuegosOlímpi
guesíabarcelonesa
acogiócon ilusiónel cos de 1992.
proyecto e hizo posiblecon su actitud
abiertala presencia
creativade hombres Una vez expuestaestavoluntadante
como el arquitectoGaudí, el pintor 5. M. el Rey de España,con ocasiónde
el Dia de las Fuer
Ramon Casaso el poetaJoanMaragall, su visita a Barcelona
zas
Armadas,
en
1981,
después
por citar tresnombres
representativos
de unánimementepor elapoyado
Consistorio,
la
toda una época.Era toda la sociedad
la
Corporación
Metropolitana
y
la
que bullíaen Barcelona.
Generalitatde Catalunya,
encargamos
el
Años más tarde, la Exposiciónde estudio de la viabilidadde esteproyecto
1929 se constituyóen motor de otros a RomáCuyás.
impulsos ciudadanos,La urbanización En octubrede 1982sehizopúblicoel
de la montañade MontjuTc,
los primerosresultad) del estudiorealizadopor el
kilómetrosdeFerrocarrilMetropolitano,equipo técnicoquetrabajóa las órdenes
el Gatopac, nombres como Riba, del hoy presidente
del ConsejoSuperior
Segarrao SalvatPapasseit
sonlosexpo de Deportes:Barcelona
puedeserla sede
nentesde unaépocaquequedócercena de los JLOO.de 1992,por
sucapacidad
da con el estallidode la guerracivil.
organizativa y por su potenciacomo
Barcelona
quiereser olimpi
Cuando en 1979cuarentay tresciu capitalidad.
ca.
dadanosnoshicimoscargodelgobierno
de la ciudad,Barcelonase encontraba
huérfanadeproyectosdefuturo.En pri
Narcis SERRA
mer lugar, nos pusimosa trabajar en
Ex alcaide de Barcelona
pequeñas acciones urbanisticas, de
Ministro de Defensa
LA VANGUARDIA1
—

El Ayuntamiento de Barcelona de unagran tradicióndeportiva,lo cual
aprobó unánimemente
iniciar los estu no excluyeotros puntospara pruebas
dios para ser candidataa sede de los muy especificas
o eliminatorias.
JLOO. de 1992.De forma inmediata La voluntad del Ayuntamientode
recibimosel apoyode instituciones
(Ge Barcelonay de cuantosestamostraba
neralitat de Catalunya,Diputaciónde jando en esteproyectoolímpicoes de
Barcelona,CorporaciónMetropolitana),recuperar el humanismode los Juegos,
de partidos, entre ellos el del actual lejos detodo gigantismoy con un denso
Gobiernoespañol,de clubsy, finalmen contenidouniversal.
te, del COE.
La metrópolisde Barcelonaganará
Este amplioabanicode institucionescalidad de vida con la realizaciónde los
públicas y privadasque apoyan a Bar Juegos.Los Parques
del Litoral, delDel
celonacomosededelos33.00. de 1992, ta del Llobregat,del Tibidabo, verte
nos sitúa en el marcoque presideesta brarán el áreade esparcimientos
de sus
voluntad, quees el marcoespañol.
habitantes.Las realizaciones
en la red
El quintocentenario
deldescubrimienviana, ferroviariay de metrosdela Cor
to de Américadebeconstituirun año de poración,la terminación
delejeBarcelo
España en el Mundo. Sevillaya tiene na-Manresa y la adecuadaconexión
concedidala organización
de la Exposi Maresme-Deltadel Llobregatno son
ción Universal.Barcelonadebeconse realizacionesutópicas,sino previstas,
guir la sedede los JLOO. Es y seráel algunasya proyectadas,
y detodo punto
empeñode toda unasociedadquetiene necesariasparauna nivelaciónde servi
diez añosparaprepararse,
parair dotán cios en toda el área.
dose de las necesarias
infraestructuras Son diez añoslos que tenemospor
que haganposibleunadignarepresentadelante.Por ello hemospuestoya manos
ción de nuestros
deportistas
en un marco a la obra.;1]
urbano y social que garanticenel éxito
de la organización
y una mayorcalidad
de vida parala población.
Pasqual MARAGALL
El áreabásicade los JJ.00. serála
CorporaciónMetropolitana,
y alcanzará
AlcaidedeBarcelonaypresidente
esta connurbaciónque acogeTerrassa,
de la CorporaciónMetropoiltanade
Sabadell,Granollersy Mataró,ciudades
Barcelona

Y 2 di enero de 1983— Director l-4oracio Sáenz Guerrero — T.I.S.A., Redacción Y Talleres: Pelayo, 28

9 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10182">
                <text>1135</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10184">
                <text>Manos a la obra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10186">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10188">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10189">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10192">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10193">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10195">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10196">
                <text>Acció política </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26616">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26617">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14361">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40343">
                <text>1983-01-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10183">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10185">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="955" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="495">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/955/19830204d_00010.pdf</src>
        <authentication>8c529ed37af5b2cd2d705f104f76b473</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42169">
                    <text>Z'
tr^rLracz,,,^

Mr. President

(2

ï` •&lt;vc,.

%^i M

^

l C

r.r r7C

fi

^

/17n^ ^^í^^^-n^,^

9r 3- ^^

l'fYL &lt;

11/1

á 11, /a

The catalan week in New York is open.
But I hope that what we start to-day will not . end next Saturday.
What we start to-day is an attempt to link two Universities, two
cities and two cultures for more lasting period of time.
I will try to make

my

self olear about the "what" and the "why"

/ `y` of these othén&lt;/ise "just nice" words.

New York is the City, and i mean quote "the" unquote City, the
capital of cities.
I know it because I lived here for two years and I loved it
^ ^ier since.
/1' Perhaps it would be molé correct to say that I liked New York be
fore knowing.it and, dadly- enough, it appeared to me exac:tly as'
I had dreamegl it .
But when I speak of attempting to establish._°close links between
our universities and our cities, it's not

just a love affair what

I have in mind. When I speak of links I mqkn, bussiness .^^
New York

is

our ma

^y

cet . r

New York is both our supply and our demand market.
New York es one of the greatest

aniskspeaking

cities i n the

wolld .
New York has been the refuge of our exile in the forties as it
ha been for the rman intelectuals since.the thirties.
Three hundred meters from here,

at

the ew School a host o

ropean scholars found a place to make international science:
Marcuse, Habermas, Mongentaav, our own Fernando de los Rios
were there.

�2.

Here at N.Y.U., Nicolás Sánchez de Albornoz, Var6, Regalado and

so many other, keep alive the ipanish contribution to world culture and science.
Same thing Carmen Zulueta at City University, Margarita Ucelay.at
Barnanos College and George Collins in Columbia. George Collins
is I am sure the greatest scholar in Gaudi, our most original and
probably most well known modernist architect.
It's with fresh sorrow that I have to'teil you that the architect
Josep Lluis Sert died last Monday, his body incinerated in Barcelona and his ashes-taken to the small,island of Ibiza.
J

Sert, the Dean of the Har~d School of design for many years, was
the builder or your Roosvelt Island, these scalated wasses.of glass
that I have just seen again coming home this morning thru the Frankin Roosvelt hilway.
New York is our malket and is also a bit of our city, of our abi^ity to build cities and culture, of our mediterranean sense of
proportion and space.
Honestly you should VIcognice us this bit officontributian in the
formation of this city.
ctalan^_musi^c,
^-dtalan and^paThis week Y .ou are invited to know t-.
anish prints made in Barcelona which is the publishUcapital of the
panish speaking world,ca talan art cocuing from thef city that for1:3
med Picasso, Dali, Miró and Tàpies, even catalan cooking-.wednesday

evening in the dinner that I wil have the pleasure to offer to you
Mr. President (Mr. Mason)
- Next Thúrsday we wi2l ptesent al,Ithe Súseua[:µof Modern Art the pro ject of rebulding the German pavihlion# designed ,by Mies V.t^n
der,
^., .
Rohe in 1929 for the World Fair,'of Barcelona

�3.

But even more important: next September, the annual lectures
of the "Barcelona-New-York Chatedra" will begin here at N.Y.U.
and

I

hope that the University of Barcelona will host annual -

lectures on the New York urban culture from september 84 on.
So, what are beginning to day is something permanent,

it '&lt;.s

not,

just a show week.
f
Let me end, Mr. President daring to say tl^ it is not only in
our interest as citizens of the world to be present in the world
city but that it is also in your 3.nterest to be present in the
capital of the mediterranean w ich, after all is the origin of
our common history and civilization. Specially when Spain is
again in the way of helping the SpanislA. speaking world to build
a democratic model of social life.
It is in this context that Barcelona
require .
Thank you, Mr. President.

.is

glad to both offer and

�evtr-

ro

hAM

21 kuv-iLt so

~Del
1re

ki_.„

Av /Ve1/11

ctí

5(274K.

oPe-z/
3 rr- 7 ifo

¿ni

(+141rt_

LL- "nPr e-3v D
r

Lsj

7- o -

"rn" 'r

AI

i5 tt

a °U t94

7

c tn.-TV &amp;S

Tz ()

ws, y

sr7+-71

i 5 A--ri #1-57rx4 Pr

NI{ "lae-c_4me:tii-eLs(„c_dity&lt;,․)
71 CV

(Al E

sine-3 ,
i,frts 9-v-ArG_

4 _111 ön

r-717-"-.

rev

t..4 1, 0 oF 72 . pi L-17

;4 e

T), --pc, M n-K.E;

rre-

*ha Trl-E- 1

F T pftçe-

01-1-trAi. /

5

l`
Wv14) '-/A91,t. (c.

'L4 11

15 77-1-&amp;"

t1-1-`' U Otput 2 E

C.- T-21

n- A ó

c-try

_

/1.- j

I

rctrx... T21/

•

L v vo9

/t91.- JiAi

,

omE w-kt íterf"

o ul-T)

•-peryt ic
E-NOu 6 - , rr lit 9146-30

v-&amp;71,:---

111- oF c.-1'77'es ,

i Tez_
't 4"-A-1k-S Awe r

kt (-91-"I

127G-Ferytt,– IC&amp;'M1

s /1- v

-Tm

r-

f T A--023 vq)D2-5,

11-1-72 y /15

2

11 1(-n

tot

HOTEL MERIDIEN PARIS. 81 BOULEVARD GOUVION SAINT-CYR 75017 PARIS - TEL. : 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS

)

�MERIDIEÎI
(1117-

r

(, f 1 {-1S'N

J

^ t4
F A -T-,-^•x,r p T i^.t ^.. T d ^^ 97t ^, ^^

^^L o

17 ' s N cs7 J v i T

C i.os --• tr i N +c S

r

.^/

ou►'t- .
l7 c S IiLJO J vI^
u 40-11.1",
fj t^j^/c.L1LJ VN ^
,...(We's

11

i t)14-b1N

rJ M r hl

I

1 Pcln c

2

1-111 r
A- FGfii7i. w

c, o u c--

a F L iw ! cs

'E

k► L-9W

s

11)1)s7' lv 1;5'

"z-ovt 1C

J S A^^ó

^-^trc

1.4/4-n iL t'i,

D-vut

1S

s vPP I-v m^o

n

ovta. d¿'")ti len/ D

M In, K ^-i` ,
Ñ=^;/ 4.v

t r

c

O pte:-

rS

7-112-'

(t n

tn/Vri í s tfl- -t/'t741c019--

trnt Trs

j vV 'f14-1- w 8'6t L!J

(.4`lnrsS

t'Sc`&amp;w ^fitfi^ 21-= t$v

4-'14 ç

r1/E-w -z.ayL ¡c

IN 't'N-7-- Pt'u n't-5
te-

! h/TL''L t.`l- tv v}1

1 c4-14 1-C

1+0V la Ut

/YS

r'7

T^

1 f N--JD

o'^

G-c=

° urL cz'' &gt;e l'1-117-

/3 E l— h1 rtric

711w Gt71 Li

/ty3

7 1-F1 • h T7 G^

0,4 el" . 7'1;4

®x-1

~71 r6R-► -r^` r 3 L--tiv SL ^`ívoL
o

P.0.
4

1112 11-

d-P c v`t-o 15 E1110 Jc Ifz, C. et-n S

ttv tt n a ih"n' uti.^7vc. ^ u^ w
0è'1t Qwni

c

-

v,v ís

A

F c rt-z:

Ta

,tc Gf-Yc c v s- e-- , H-14 ct-k Jtt ii•-S ^ o-rJ

Pen tiJ~ Ve– 47S

n-ros r.v

-1-1

M

4rc ^

tr ertirn

A^

-r?-/-hr&gt;72s.
l

^ c." W^-i t'U . `f tJ , rv f C--0t.itç
@^-ó4-z. 4--t4o
Sp 1hJ1 S44_

s rl tv c

o 11-74» y o

t+t^z

DL

ï -kfcrL, /‘,.1"-&amp;19

dicS~11I- cAw iYtit Kvb7 a rJ

ni- P,g-c)nhlOZ ^v
Itz ^ v ^•

^ +^_

¡1^ C v tíi'U vt Zr ,trr" 1' cu ish/

7ii^i --TEI.: : 759.12.30 r -TSLEX 290962 CABLE

PARIS

�NOI{/

3

MERlDIEI`i
714- N

ft°1 wf

.

UoLt,tA5

-

*14

it

SUR-6-G wry z^s-- s c t t-v L14z2. ï Yv

Gbh" YiZT -

4-''na

7-T

F:44- k 1 tY-n

u

1-411-07

b11t, t
fit,'

As

`Pf-x4 r

-t-r 5' !3 o D iI

/

Vet-T 7

t btift-r

Hif3 "7-4X- en1 7-r ^ J^i ^z t

z

N

14-

) 131 2-4

Ci¢PaZ - V-p

3Jrs-F?rN!

Nn e¢s s2,^S d^ Gt ^S

^C

fiz-41-i
T

ll.C.^ v► ^ 711.171"

fi9'n v

T14-1.7" tArt trwiGD3

¡d-+( v4-17

:z,o-vi ,c

/S

r BttK. c.^r^j

M A-plu fsv 4:4

vf

ouit

70

4,3) . 1.1 1r7

4 1- ^

!g

h 57

44/7'1.49 ^.é v^"c-S ^ij

St9J SLr cy -r p&gt;W,#Dri-p v.

u-PL tM. L70 71-1114, ^i.0

Gv L-1v lLt,r , 0
`.

"'%

0/-0-15s-rb7
?IA,S

S trtbv0 o ge'

1 •114 v tir Jo ssr

Co ^.t t ^ ^- G,^,– 1741P ^

h ws ^,^+

15401-C.V2-trrInf-

R viL

S (34,_5 ^ i ' f^ `
^1

~-l'421n4v

tun,1 -r v¢^@ ^1^ ►

w L-4 Ah- 2 1/11"--0

ti c^ y}rtg , b,r 5

inti y

7trz---f-

s en -,¿-92

OJL-r-P 1.-LA

T7t^ ^ tï}7i D-P 7107 /47177 V Yilt

Y^S

Mo»-brymv,,i' ^

-7 w-c /491- ufi

Ta

j

GPP-v 61 , o U

fol,o~ vy M Oç? tvc.stL, _

r

^

14-41-

14-! 3Srrnhribt/iN

,k,

i S ` l"^

IÚdsi' orM-7-1nl fi-

1914

U c(y2/}y

£4:2 t..t_-,7v S

(re--V-rt (rd

/1-W _O

G•15 L L ai-t;

^

^r fivi t,-071,4 arj

ry uAí evt S rfij

14-r vr

Z u 1. u E-?-7-^-

‘14~-4 ^^°^` L.trt

G- 1.7-zyyx-

5

,T

Rr

rv i^`

'/..9,, s4w^^ r^ /re!~ *e cr,c. ,,nz e- v s

GJh/71/ ' 4 (Al ok)
i S DufZ

J. w
#
T7»'

yho _. r -- Obit /94-r7757t) o F

vMTr

HOTEL MERIDIEN PARIS. 8i BOULEVARD6OUVION SAINT -CYR 75017 PARIS - TEL.: 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS

'

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14747">
                <text>3861</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14748">
                <text>Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració de la Setmana Catalana a Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14749">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14750">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14751">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14752">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14754">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14755">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21244">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21245">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21247">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21248">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21249">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22191">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40568">
                <text>1983-03-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43193">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14756">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2751" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1536">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2751/19830506_ParaulesMitingFinalCampanyaBCN_PCatalunya.pdf</src>
        <authentication>0ee648a9389fd6edbce8f524284fcf98</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45062">
                    <text>P~. RAULES

DE P?.SQUAL l·l?.HAGALL

6 Maig 1983.

Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble.
Seguiremos por siempre fieles al servicio de este pueblo.
Diré primero unas palabras en castellano.
Unas palabras
de respeto a los barceloneses de adopción, que abandonasteis
un dia ya lejano vuestros campos y pueblos de España para veniros a trabajar, a construir nuestra ciudad, a construir Cataluña.
Vuestros hijos seguramente hablan ya catal¿n. Vuestros nie
tos seguro. Barcelona sera de mis hijos y de los vuestros. Nues
tros nietos òel año 2000, dentro de 16 años, seran hermanos desangre y de lengua, y todos respetaran las tierras ancestrales
de aonde vino su f amilia.
Yo misrno soy nieto de un barcelonés del barrio de Ribera
que se casó con una andaluza de Jerez, y de un zapatero alicantino de Monóvar, que se casó con una campesina de su pueblo.
Ella se llarnaba Azorín y él se llamaba Mira, Pasqual Mira.
Y
junto al Azorín materno estan en mis nombres el Maragall paterna y los Gorina y Benassa de Sabadell.
Todos vinieron a Barcelona. Barcelona ha sido siempre
abierta y seguira siéndolo. Ha creado hijos orgullosos de serlo,
críticos, exigentes, pero orgullosos de Barcelona. Mezclados,
procedentes de todas las razas y horizontes, pero orgullosos de
Barcelona.
He empezado mis palabras con un verso de Salvador Espriu.
Los barceloneses tenemos la obligaci6n de "seguir siempre fieles
al servicio del pueblo de Cataluña. 5omos la capital de Catalu
ña.
blo.

La capital de una cultura que no morira porque es del pueTenemos que aprenderla y defenderla.
Todos.

Si nuestra cultura se perdiera el mundo entero saldría perdiendo.
Una lengua que han hablado campesinos y ciudadanos, comerciantes y poetas, durante siglos, es una riqueza de toda la
hurnanidad.
Tenemos que respetarla y aprenderla, respetarla y en
señarla.

Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble.
_.

··--. ·-. - -.-.-

--·- -

- .... --·~··

.

- -- ·

---

-:-,__.

.:..-:

-.~ ... ·~-

-·

-- -~--- -~-

,:\"

~·

�I ara, us diré a tots que jo penso que ser fide]s al nostre poble vol dir no tancar-se a ningú, il.lusionar-nos tots
plegats amb objectius de construcció, que engresquin, que uneixin, gue arrosseguin; gue no enfrontin, que no divideixin, que
no insisteixin en el passat que ens fa diferents, sin6 en el fu
tur que ens farà iguals. Que no insisteixin en el passat sinó es
amb respecte de tothom.
Que insisteixin en el futur per respec
te a un present que es difícil per a tots i que cal superar. Ahir a la nit vaig tenir un sorrmi.
La Barcelona d'aquí a deu anys, d'aqui a quinze anys, hauria recuperat el que va perdre fins al 1979 i hauria fet molt més.
Des del Carmel, des del Parc GUell i el Putxet, des de Mont
juic i la serra de Collcerola, veuríem trencada la monotonia dels
terrats per les taques de verd i els colors policromats dels parcs
i places de l'Escorxador, les Glories, la plaça Soller, Mart! Codolar.
Una colla d'espais oberts ens arrenglaràn l'existència
de places i placetes, sí , placete s, allà on abans hi havia maó i
ciment i bruticía.
La Plaça Reial, la de la Mercè, els Jardins del Mestre Dalmau a Gràcia, els de l'Emili Vendrell a Joaquim Costa, la plaça
Trilla, la plaça Navas del Poble Sec, la de les Cotxeres a Sants •.•
i totes les que seguirem fent.
El Raval, aqui baixant a la dreta de la Rambla, convertit
en un seguit d'espais lliures davant dels antics Convents dels
Angels, de la Casa de la Caritat, i de la Misericordia, lligant
amb el redós de la Virreina i del Mercat de la Boqueria, la plaça Vicenç Martorell i els Jardins de l'Hospital de la Santa Creu.
En els antics Convents els Museus d'Art de Barcelona, relligats i potenciats per la proximitat, beneficiant la qualitat
de la vida des de la Rambla fins a les Rondes de Sant Antoni i
Sant Pau, que gaudiran de l'afluència de milers de visitants del
nostre art.
Al fons, blau, el mar, net d'aigua i net d'entrebancs, sen
se la grisor i l'amuntagament de materials del port comercial, convertit el port antic i les platges del Poble Nou en lloc pre
ferent d'esbarjo dels barcelonins.
El dogal de les vies del tren hauria desaparegut entre
l'Estació de França, que es conservarà neta i polida, i l'estació del Nord, seu d'equipaments importants; i entre l'estació
i el Besós, alliberant el llevant de la ciutat a la proximitat
del mar. L'Estació de "Cercanias" ja no hi és i l'espai lliure

.. - - - - -· - - - - - - - - - - -

-·~·--~.--

---- .. -

_..___. --·--

___ _. •• 1--;:: _~-3:;;; ;.~·-;-.

..

- -::-.- 71' .- - -"' ¿ ~==

·-=-:

�l

••

l

l

•

.l'

t

gue oeixa lljga amb el triangle gue ja hem alliberat òe camions
darrera l'Escola de Nàutica, al començament del Passeig Nacional.
Una nova bocana a l'escollera permetrà tencar el port vell
al tràfec pesat i obrir la sortida directa a les barques i velers.
El Montjuic, imponent i olímpic, connectat amb Colom per
un jardí que ja s'endevina i unes escales que hi son, encara
abandonades. Al cim, el vell estadi de 1929, remotllat, i el mo
dern polí-esportiu, i baixant cap a ciutat, del Palau Nacional
la Plaça d'Espanya, el merevell6s espectacle que imaginà en Buigas, realitzat. Les fons acompanyaòes de música, que s'inauguraran per la Fira d'enguany, i tota l'Avinguda de Maria Cristina ro
dejada per l'aigua de 206 brolladors.

a

Seguin amunt, Les Arenes, l'Escorxador, la futura Plaça Miró i més amunt a l'esquena el Parc equipat de l'Espanya Industrial
i l'Estació de Sants, ja avui nou centre de la Barcelona de Ponent.
A la dreta, l'eixample, viu corn sempre, amb façanes netes i
edificis rehabilitats, amb interiors d'illes recuperats per la vi
da social, corn els de la casa Elizalde.
A cada districte, a la plaça de la Vila de Sarrià, a la de
Rius i Taulet de Gràcia, al Centre Cívic del Guinardó, a la plaça
Orfila de Sant Andreu, al Clot, els Consells de Districte i els
Centres Cívics que donaràn vida als nostres barris antics i nous,
a les ciutats petites de la Ciutat.
Al tràfec, potenciat el transport públic, construïts els
aparcaments perifèrics, acabada la vialitat bàsica del segòn Cinturó, la Ronda del Guinardó i la Ronda de Sant Martí, estarà més
ben repartit.
Al fons el Tibidabo, redescobert com a parc metropolità, se
rà el nexe d'unió els diumenges d'una clase treballadora que ja és unitària a les fàbriques de la Zona Franca, Sant Andreu i el
Poble Nou.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45063">
                <text>Discurs de Pasqual Maragall al míting final de campanya del PSC a les eleccions municipals de 1983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45064">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45065">
                <text>1983-05-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45066">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45067">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45068">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45069">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45070">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45071">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45072">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45073">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45074">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45075">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45076">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45077">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45078">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45083">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45079">
                <text>Discurs celebrat a la Plaça de Catalunya davant unes 4000 persones, amb intervencions també de Joan Reventós o Narcís Serra.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45080">
                <text>Plaça de Catalunya (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45081">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45082">
                <text>UI 799</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7038" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5853">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7038/20260803_001.jpg</src>
        <authentication>6ad8897fccfc1ae0379411446b737000</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105469">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="4">
          <name>Location</name>
          <description>The location of the interview</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105470">
              <text>Plaça Catalunya, Barcelona</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105471">
                <text>1983-05-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105472">
                <text>Colita, 1940-2023</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105473">
                <text>Tribuna d’oradors de la festa-míting del PSC celebrada el dia 6 de maig,  Mercè Sala, Pasqual Maragall, Joan Reventós, Raimon Obiols i Jesús Armendáriz</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105474">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105916">
                <text>Sala, Mercè, 1943-2008</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105917">
                <text>Reventós, Joan, 1927-2004</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105918">
                <text>Obiols, Raimon, 1940-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105919">
                <text>Armendáriz, Jesús</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105920">
                <text>Míting</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105921">
                <text>Eleccions municipals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105922">
                <text>Candidatura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105923">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105924">
                <text>PSC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105476">
                <text>Notícia a Betevé: &lt;a href="https://beteve.cat/politica/eleccions-municipals-1983-barcelona-resultats/" target="_blank" rel="noopener"&gt;Eleccions municipals del 1983 a Barcelona: Pasqual Maragall apropa el PSC a la majoria absoluta&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105927">
                <text>Arxiu de la Fundació Rafael Campalans: &lt;a href="https://fcampalans.cat/arxiu/8-de-maig-de-1983-eleccions-municipals/" target="_blank" rel="noopener"&gt;8 de maig de 1983. Eleccions Municipals&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105928">
                <text>Notícia a El País: &lt;a href="https://elpais.com/diario/1983/05/09/espana/421279209_850215.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;Los Socialistas arrollan en los ayuntamientos y en los parlamentos autónomos&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105926">
                <text>Plaça Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106056">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105477">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7039" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5854">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7039/20260803_002.jpg</src>
        <authentication>1e216fdd68edd38b0869f28ae55ba535</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105478">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="4">
          <name>Location</name>
          <description>The location of the interview</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105479">
              <text>Plaça Catalunya, Barcelona</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105480">
                <text>1983-05-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105481">
                <text>Colita, 1940-2023</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105482">
                <text>Pasqual Maragall candidat a alcalde amb Joan Reventós, a la festa-míting del PSC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105483">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105906">
                <text>Míting</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105907">
                <text>Eleccions municipals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105908">
                <text>Candidatura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105909">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105910">
                <text>PSC</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105911">
                <text>Reventós, Joan, 1927-2004</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105485">
                <text>Notícia a Betevé: &lt;a href="https://beteve.cat/politica/eleccions-municipals-1983-barcelona-resultats/" target="_blank" rel="noopener"&gt;Eleccions municipals del 1983 a Barcelona: Pasqual Maragall apropa el PSC a la majoria absoluta&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105914">
                <text>Arxiu de la Fundació Rafael Campalans: &lt;a href="https://fcampalans.cat/arxiu/8-de-maig-de-1983-eleccions-municipals/" target="_blank" rel="noopener"&gt;8 de maig de 1983. Eleccions Municipals&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105915">
                <text>Notícia a El País: &lt;a href="https://elpais.com/diario/1983/05/09/espana/421279209_850215.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;Los Socialistas arrollan en los ayuntamientos y en los parlamentos autónomos&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105913">
                <text>Plaça Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106055">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105486">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7040" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5855">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7040/20260803_003.jpg</src>
        <authentication>4b29c8b552be556740d908de20a0dd5c</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105487">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="4">
          <name>Location</name>
          <description>The location of the interview</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105488">
              <text>Rambles de Barcelona</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105489">
                <text>1983-05-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105490">
                <text>Colita, 1940-2023</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105491">
                <text>Pasqual Maragall camina, acompanyat de membres del PSC, per les Rambles celebrant la victòria a les eleccions municipals del 8 de maig de 1983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105492">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105897">
                <text>Eleccions municipals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105898">
                <text>Triomf</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105899">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105900">
                <text>Candidatura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105901">
                <text>PSC</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106053">
                <text>Obiols, Raimon, 1940-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106054">
                <text>Reventós, Joan, 1927-2004</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105494">
                <text>&lt;a href="https://beteve.cat/politica/eleccions-municipals-1983-barcelona-resultats/" target="_blank" rel="noopener"&gt;&lt;/a&gt;Notícia a Betevé: &lt;a href="https://beteve.cat/politica/eleccions-municipals-1983-barcelona-resultats/" target="_blank" rel="noopener"&gt;Eleccions municipals del 1983 a Barcelona: Pasqual Maragall apropa el PSC a la majoria absoluta&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105904">
                <text>&lt;a href="https://fcampalans.cat/arxiu/8-de-maig-de-1983-eleccions-municipals/" target="_blank" rel="noopener"&gt;&lt;/a&gt;Arxiu de la Fundació Rafael Campalans: &lt;a href="https://fcampalans.cat/arxiu/8-de-maig-de-1983-eleccions-municipals/" target="_blank" rel="noopener"&gt;8 de maig de 1983. Eleccions Municipals&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105905">
                <text>&lt;a href="https://elpais.com/diario/1983/05/09/espana/421279209_850215.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;&lt;/a&gt;Notícia a El País: &lt;a href="https://elpais.com/diario/1983/05/09/espana/421279209_850215.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;Los Socialistas arrollan en los ayuntamientos y en los parlamentos autónomos&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105903">
                <text>Rambles de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106052">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105495">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2755" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1540">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2755/19830519_Avui_SobreCatalanismeObert_PM.pdf</src>
        <authentication>918756ecca76b67727a4a27f78e7a212</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45126">
                    <text>DIÀLEG
AVUI, dijous,

19 de

L 'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i 1\fu'a, dóna
res¡:x&gt;sta en aqriest article a un altre publicat divendres
passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC
en relació amb les paraules pronunciades pel primer

11

maig del

1983

durant un acte electoral, el �t dia 6 de maig. :Maragall
utilitza com a element principal de la seva resposta les
paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que
foren dites emprant principalment la llengua castellana

Sobre el catlllanisme &lt;&lt;obert&gt;&gt;
avi�r Folcb va escri� uns mots
l AVUI en relació amb les
parautes del 6 de maig a la
plaça Catalilllya. Malauradament per
als assistent.S, aquestes paraules esta­
ven escrites. Però aixo, ara esdevé
ci rcumstància feliç, perquè em
permet de remetre'm textualment al
que vaig dir, en relació amb la qüestió
de l'idioma i la cultura catalana, que
és del que parla en Xavier FoJch. Crec
que val coma resposta:
&lt;&amp;guirem per sempre fidels al
servei d'aquest poble.
»Segui.remos por siempre fieles al
servicio de este pueblo.
»Diré �rimero unas palabras en cas­
teUano. Uoas palabras de-respeto a los
barceloneses de adopción, que aban­
donasteis un dia ya lejano westros
campos y pueblos de Espanya para ve­
niros a trabajar, ·a censtruir nuestra
ciudad, a construir Catalunya
» Vuestros
hijos seguramente

a
X
meves

hablan ya

catalan. Vuestros nietos

�lona

se­

sera de mis hijos y de
los vuescros. Nuestros nietos del año
2000, dentro de 16 añ.os, seran her­
manos de sangre y de lengua, y todos
respetarón las tierras ancestrales de
donde vino su família.
»Yo mismo soy nieto de un barce­
lonés del barrio de Ribera que se casó
con una andaluza de Jerez, y de un za­
patero alicantino de Monóvar, que se
tasó con una campesina de su pueb1o.
Ella se Uamaba Azorin i él se Damaba
Mira, Pasqual Mira. Y junto al Azoríri
materno estan en mis nombres el Ma­
ragall patemo y los Gorina y Benassal
de Sabadell.
»Todos vinieron a Barcelona Bar­
celona ha sido siempre abierta y se­
guira siéndoio. Ha creado hijos or­
gullosos de serlo, críticos, exigentes,
pero orgullosos de Barcelona M�la­
dos, procedenles de todas las razas y
.

horizontes, pero orgullosos de Barce­
lona.
»He em�o mis palabras con un
verso de Salvador P.spriú. Los barce­
loneses tenemos la obligación. de
seguir .siempre fieles al servicio del
pueblo de Cataluña. Somos la capital

de Cataluña.
»La

capital

de una cultura que no

morira porque es del pueblo. Tene­
mos que aprenderla y defenderla.

Todos.
&gt;:&gt;Si nuestra eultura se perdiera el
mundo entero saldria perdiep.do. Una
lengua que ban bablado campe§inos y
ciudadan� cómefciantes y poetas,
durànte siglos, es una riqueza de toda
Ja bumanidad. Tenemos que resi;ietar­
la y aprenderl.a, respetarla-y enseñarla.
»Seguirem per sempre fidels al
servei d'aquest poble.
»l. ara, un diré a tots que jo crec
que ser fidels al nostre poble vol dir
no tancar-se a ningú, il-lusionar-nos
·

·

tots plegatS amb ob.jectius de con­
strucció que eogresqwn, que uneixin,
que arrossegui; (lue no enfrontin, que
no divideixin, que no insisteixin en el
passa t que ens fa díferents., sinó en el
futur que ens farà iguals. Que no insis-­
teix:in en el passat si no és amb respec­
te per tothom Que .insisteixin en eJ
futur per respecte a un present que ês
difícil per a tots i que cal superar&gt;&gt;.
Crec que sobre la pase d'aqt!e$ta fi­
losofia ens podem entendre totes les
forces catalanistes i populars, tant les
provinents de l'antiga Esquerra Repu­
blicana..' que pèr a mi, en l'àmbit mu­
nicipal de Barcèlona continua essent
la referència històriq¡ obligada
(Aiguader, Oiries Pi i Sunyer), com
les que ha �pat el Partit Socialista
Unificat de Catalunya. Hi haurà difi­
cultats, però les vencerem N'estic

segur.

Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45127">
                <text>Sobre el catalanisme "obert"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45128">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45129">
                <text>1983-05-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45130">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45131">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45132">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45133">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45134">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45135">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45136">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45137">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45138">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45139">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46713">
                <text>L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, dóna resposta en aquest article a un altre publicat divendres passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC en relació amb les paraules pronunciades pel primer durant un acte electoral, el passat dia 6 de maig. Maragall utilitza com a element principal de la seva resposta les paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que foren dites emprant principalment la llengua castellana.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45140">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45141">
                <text>UI 800</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2593" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1404">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_0001.pdf</src>
        <authentication>c985578953b64300d37889bbfc40dad0</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42997">
                    <text>AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA

REGIDORES i REGIDORS DE BARCELONA
SI NO VAIG ERRAT SETZE DE VOSALTRES COMENCEU, COMENCEM, UN SEGON
MANDAT AL SERVEI DE BARCELONA I VINT-I- SET SOU PER PRI ME R COP
REGIDORS DE LA CIUTAT.

A UNS I ALTRES US DEMANARIA ARA UN PENSAMENT AMISTÓS PELS QUI DES
DEL 19 D'ABRIL DEL 1979 FINS AVUI MATEIX VAN FORMAR PART DE LA
CORPORACIÓ BARCELONINA, JUNTAMENT AMB EL SR. SECRETARI GENERAL.

TOTS VAN SABER ESTAR A L'ALÇARIA DEL PRESTIGI DE LA CORPORACIÓ I AIXO ELS HONORA DAVANT ELS CIUTADANS. QUATRE D'ENTRE
ELLS, AMB NARCÍS SERRA AL DAVANT, SÓN ARA BARCELONINS AL SERVEI
DE L'ESTAT ESPANYOL, EN LLOCS PROMINENTS, ACOMPANYATS DE DEU MEMBRES
MÉS DEL NOSTRE EQUIP DE GOVERN I HONOREN TAMBE LA CIUTAT I AQUEST
AJUNTAMENT, ESDEVINGUT ESCOLA POLITICA DE PRI ME RA MAGNITUD.

ELS QUI ENS DEIXEN AVUI SEGUIRAN EN MOLTS CASOS AL SERVEI DEL PAIS
O DE LA CIUTAT I PODRAN EN TOT CAS DIR A LLURS FILLS I AMICS, AMB
ORGULL: JO VAIG SER REGIDOR DEL PRI ME R AJUNTAMENT DEMOCRÁTIC DE
BARCELONA, DESPRÉS DE QUARANTA ANYS SENSE LLIBERTAT.

JO NO VOLDRIA ALTRA COSA QUE DESITJAR QUE ELS NOSTRES SUCCESSORS
D'AQUI A QUATRE ANYS, PUGUIN REFERIR-SE A NOSALTRES AMB EL MATEIX
ESPERIT AMB QUE NOSALTRES MIREM ARA ENRERA I RECORDEM ALS COMPANYS
QUE HAN DEIXAT LA CORPORACIÓ.

�2.

AJUIWSENT DE BARCELO NA
PRESIDE N CIA

US AVENCO QUE NO SERA FACIL. LA NOSTRA TASCA SERA ALTRAMENT
JUTJADA, SENSE EL VOT DE CONFIANiATNHERENT A UN PRIMER MANDAT
DEMOCRXTIC, AMB MES RIGOR, COM ES MIRA LA MADURESA D'UNA PERSONA
I ND PAS LA SEVA JOVENTUT, SENSE BENEVOLENCIA.

FRANCAMENT US HE DE DIR, PERO, QUE SOC UN CONVENC UT DE QUE REUNIM LES DUES CONDICIONS QUE S'ESCAUUEN PER A QUE EL JUDICI DELS
CIUTADANS I DELS QUIELLS ELLEGEIXEN AL 1987 SIGUI FAVORABLE:

lr. LA PROPIA FEINA FETA PER TOTHOM, GOVERN i OPOSICIO, REGIDORS,
DELEGATS,IFUNCIONARIS, EN EL PRIMER MANDAT -FEINA MOLT DEMANDANT,
INNOVADORA, SENSE MASSA REFER E NCIES, MOLT INTERIORITZADA EN LA
PROPIA CREACIO DE MECANISMES I REFLEXES POLITICS I ADMINISTRATIUS
INEXISTENTS QUATRE ANYS ENRERA, PERO ARA JA EXISTENTS I PROVATS.

2na. LA COMPOSICIO PERSONAL D'AQUEST CONSELL PLENARI EN EL QUAL
HI VEIEM LA PRESENCIA D'HOMES I DONES FORMATS, A ALT NIVELL, EN DIVERSES VESSANTS DE LA POLITICA I LA CULTURA D'AQUEST PAIS, BARCELONINS CONEGUTS i RECONEGUTS.

A TOTS VOLDRIA FER COMPARTIR, SI MES NO, UNA AMBICIO QUE IMAGINO
PRESENT, AMB MATISSOS DIVERSOS, EN CADASCU DE NOSALTRES: L'AMBICIO DE FER DE BARCELONA L'AUTENTICA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL QUE CATALUNYA ES MEREIX I QUE ALHORA NECESSITA.

US DIRE MES. AQUEST PROJECTE INDISCUTIBLE EN COMPORTA UN ALTRE
DE GERMA, DE FORMULACIO DIFICIL, PERO QUE VOLDRIA FER ENTENEDOR:

�3.

AJL LAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

DUES AGLOMERACIONS URBANES PUNTERES, DE MES DE TRES MILIONS D'HABI
TANTS, CONSTITUINT UN EQUILIBRI SINGULAR QUE NO ES DONA A FRANCr A,
NI A ITALIA, NI A ANGLATERRA.
•

HEM DE RECONEIXER AQUEST FET, CREAT PER LA DINAMICA ECONOMICA,
POLITICA I SOCIAL DE MES D 'UN SEGLE, I MATERIALITZAT, SI VOLEU
BRUTALMENT EN ELS DARRERS QUARANTA-CINC ANYS, PLENS DE TRANSFORMACIONS DEMOGRAFIQUES I SOCIALS D'UNA GRAN TRANSCENDENCIA.

HEM DE RECONEIXER AQUEST FET I L'HEM DE FER RECONEIXER I ACCEPTAR.

TANT AQUI COM A FORA D'AQUI.

DE CARES ENDINS HEM D'ORDENAR LA NOSTRA PROPIA EXISTENCIA,

LA

CONSTRUCCIO QUE ENS VA FER SER EL QUE SOM, I GUARIR LA DESTRUCCIO,
LES DESTRUCCIONS PRODUIDES SINGULARMENT ENTRE 1950 i 1975, I QUE
ENS IMPEDIREN POSSEIR NATURALMENT, AMB RESPECTE, EL QUE AVUI ENS
MANCA DE QUALITAT URBANISTICA, MEDI NATURAL, PATRIMONI CULTURAL I
SIGNES D'IDENTITAT.

TANMATEIX, NO N'HI HA PROU JA EN CONSERVAR EL QUE QUEDA; RECUPERAR
I GUARIR, NO N'HI HA PROU AMB ACTITUDS QUE TENEN MÉS DE RESPOSTA
QUE D'AFIRMACIO.

BARCELONA HA D'OFERIR UN PACTE METROPOLITA ALS VINT-I-SIS MUNICIPIS
QUE AMB NOSALTRES FORMEN LA CORPORACIÓ ME TROPOLITANA; PER TAL DE
CONSTRUIR MIRANT AL FUTUR I CONSTATANT EL PRESENT, LA CAPITALITAT
CATALANA QUE NECESSITEM.

�^.

AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

HEM DE CONSTATAR I INSTITUCIONALITZAR TAMBE UNA CULTURA METROPOLITANA QUE EXISTEIX PERO NO ES RECONEIX. ELS TREBALLADORS A LES
FABRIQUES DE SANT ANDREU, SANT ADRIÁ, LA ZONA FRANCA O L'HOSPITALET FORMEN UNA CLASSE SOCIAL METROPOLITANA . ELS JOVES TAMBE. HEM
DE POSAR AL SEU SERVEI ELS MITJANS PUBLICS DE REALITZAR AQUESTA
VOCACIO I FER-HO JUSTAMENT POTENCIANT ALHORA LES IDENTITATS LOCALS
DE RESIDÉNCIA, SENSE LES QUALS TOT L'EDIFICI PÚBLIC FALLARIA PER LA
BASE, QUE ES UNA VIDA QUOTIDIANA AMB SENTIT, AMB CANALS DE COMU.. ♦
NICACIO I INTERVENCIO PUBLICA, TANT AL LLOC DE TREBALL COM AL MUNICIPI O AL BARRI DE RESIDENCIA.

EN RESUM: HEM DE CONSTRUIR UNA CAPITALITAT CATALANA D'ABAST ESPANYOL, TANT GRAN COM LA SEVA DIMENSIÓ DEMOGRAFICA.I SOCIAL I TAN
RICA COM LA SEVA DIVERSITAT I LES SEVES HERENCIES. UNA CAPITALITAT
METROPOLITANA, ES A DIR, POLICENTRICA. AQUI RAU LA NOSTRA PECULIA
RITAT COM A CAPITAL, PECULIARITAT QUE ES LA NOSTRA DIFICULTAT I LA
NOSTRA FORCA.
r

LA CIUTAT METROPOLITANA, TAL COM VAIG ANUNCIAR AQUI MATEIX EL 2 DE
DESEMBRE, S'HA DE FER PARTINT DEL RESPECTE A LES MUNICIPALITATS QUE
LA FORMEN, PERO AMB VOLUNTAT DE CONSTRUIR-LA.

QUE ENS FARA FORTS? JUSTAMENT LA QUALITAT I LA QUANTITAT DELS
SERVEIS PUBLICS I DE LA VIDA URBANA. COMPETIREM FENT VALDRE LA
NOSTRA DIVERSITAT. LA PROXIMITAT DELS NOSTRES GOVERNS LOCALS I DISTRICTES AL CIUTADA. PERO COMPETIREM TOTS PLEGATS. NO HI HA ALTRA
CULTURA VIVA I PERDURABLE QUE LA QUE ES GENERA DES DE BAIX I QUE
I

TROBA AL CIM UNS GOVERNS DISPOSATS A EXPRESSAR A ALT NIVELL LA SIN-

�__

^

5.

AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

A LA BARCELONA ESTRICTA, EL PROJECTE DESCENTRALITZADOR AL CAPDAVANT,
EN AQUESTS MOMENTS,DE LES CIUTATS EUROPEES QUE HAN EMPRES AQUESTA
VIA, HA DE MATERIALITZAR-SE EN LA NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I EN
LES TRANSFERENCIES PROGRAMADES DE COMPETENCIES I RECURSOS ALS CONSELLS
DE DISTRICTE.

CREC QUE ES POT ARRIBAR A AQUEST OBJECTIU PER LA VIA DEL CONSENS.
TOTS HI CREIEM.

NO HAIG D'AMAGAR, PERO, QUE SI UNA UNANIMITAT NO

FOS POSSIBLE , O NO HO FOS TOTALMENT, LA CIUTAT NO ENS PERDONARIA
EL NO TIRAR ENDAVANT: EN TOT CAS EM TROBAREU AMATENT A LES POSSIBILITATS D'AMPLIS ACORDS EN AQUEST TEMA QUE CAL CONSIDERAR "CONSTITUENT" AL NIVELL DE BARCELONA I ALHORA DECIDIT A NO DEIXAR PASSAR
AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT DE DOTAR BARCELONA D'UNS DISTRICTES RACIONALS, POSAT AL DIA, CAPACOS DE GOVERNAR REALMENT DES DE LA PLA'

►

CA ORFILA, LA DE RIUS I TAULET, LA DE SANT MARTÍ O LA DE LA VILA
DE SARRIA.

AQUEST PROJECTE, JUNTAMENT AMB EL NOU REGIM INTERIOR I LES RELACIONS
AMB L'ENTORN METROPOLITA, S'HAURIA DE REFLECTIR EN LA NOVA CARTA
DE BARCELONA. PER ELABORAR LA QUAL PROPOSARÉ CONSTITUIR UNA COMISSIO ESPECIAL DEL CONSELL PLENARI.

EN L'HORITZO D'AQUEST MANDAT VEIG UN NOU CONSELL DE CENT, METROPOLITA, I EL NOSTRE CONSELL PLENARI, AQUI CONSTITUIT, DIRIGINT LA
BARCELONA ESTRICTA.

FORMAREM, IMME DIATAME NT, DOS

COMITÉS DE GOVERN DE DEU REGIDORS,

L'UN PER AREES D'ACCIO, L'ALTRE TERRITORIAL, AMB ELS PRESIDENTS

�6.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDPNCIA

NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I DESCENTRALITZACIO. TOTS DOS SERAN
PRESIDITS PER L' ALCALDE.

L'ANTIGA CARTA PREVEU SOLAMENT DE SIS A VUIT DELEGATS DE SERVEIS,
PROFESSIONALS BARCELONINS NOMENATS PER L'ALCALDE PER TAL DE
DIRIGIR LES AREES D'ACTUACI6 I QUE CESSEN AL FINAL DEL MANDAT.
AQUEST NOMBRE S'HA DEMOSTRAT INSUFICIENT. NO HEM BUSCAT NI LA
♦
♦
DEPURACIÓ POLITICA DELS FUNCIONARIS NI LA INVASIÓ DE NOUS ENTRATS AUGMENTANT LA PLANTILLA. CAL DONCS ATORGAR A VINT o TRENTA PROFESSIONALS, PREPARATS I COMPTANT AMB LA CONFIANçA DELS REGIDORS DE LA MAJORIA, LA DIRECCIO TECNICA DE LES AREES, EMPRESES
I DISTRICTES, EN QUALITAT DE DELEGATS; DIRECTORS I GERENTS.

DIGUEM-HO SENSE EMBUTS: LA CORPORACIÓ BARCELONINA I LES EMPRESES MUNICIPALS, LES INSTITUCIONS I CONSORCIS EN LES QUALS PARTICIPA, I LES CONTRACTES QUE CONTROLA, AMB MES DE 30.000 TREBALLADORS, 600 CENTRES DE TREBALL, 50 LINIES DE PRODUCCIÓ i
100.000 MILIONS DE PESSETES DE PRESSUPOSTOS, CONSTITUEIXEN PROBABLE
MENT LA CONCENTRACIÓ PRODUCTIVA MES COMPLEXA I DE MAJOR SIGNIFICACIO PUBLICA D'ESPANYA.

TOTS ELS AJUTS SON POCS PER A FER-LA FUNCIONAR A SATISFACCIO
DELS CIUTADANS I A TENOR DE LA SEVA RESPONSABILITAT.

�4 • ,%

^,

7.

y^
V

AJL.'TAMEIvt' DE BARCELONA
PRESIDENCIA

LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS CIUTADANS ELEGITS, ELS PROFESSIONALS NO
MENATS I ELS FUNCIONARIS DE L'AJUNTAMENT HA D'ANAR DONANT MES I
MÉS FRUITS.

PER TAL D'ACONSEGUIR-HO ES PRECIS QUE CADASCÚ ESTIGUI AL SEU LLOC,
SENSE RENUNCIES NI INVASIONS DE COMPETENCIA, AMB L'ESFERA D'AUTONOMIA IMPRESCINDIBLE PERQUÈ LATASCA SIGUI ENRIQUIDORA.

ELS REGIDORS HAN DE SER REGIDORS, NO PROFESSIONALS NI TECNICS. DES
D'AQUI I DES D'ARA US EMPLAçO A VIURE INTENSAMENT LA VIDA DEL CARRER,
EN CONTACTE AMB LES ASSOCIACIONS, ENTITATS I SECTORS ECONaMICS DE LA
CIUTAT AFECTATS PER LA VOSTRA ACTUACIO I IGUALMENT US DEMANO QUE US
FEU CABAL COMPLERT I CONTINUAT DE LES CONDICIONS DE TREBALL I LES AS
PIRACIONS DELS VOSTRES FUNCIONARIS.

DEIXEU LA VIDA DE DESPATX TANCAT A QUE BEN SOVINT ENS HA OBLIGAT L'ETA
PA DE SANEJAMENT ANTERIOR, PER A CERCAR EL CONTACTE VIVIFICANT AMB EL
POBLE QUE US HA ELEGIT, I AMB ELS TREBALLADORS DE LA CASA.

SIGUEU PRESENTS EN ELS LLOCS D'ACCIO I DE TREBALL EN LES OBRES I SERVEIS, EN ELS CONFLICTES, EN ELS BARRIS, EN ELS MITJANS DE COMUNICACIO;
EN UN MOT, EN LA VIDA QUOTIDIANA.

DEIXEU LA TECNICA PELS TECNICS. PORTEU EN CANVI LA REPRESENTACIO
DE BARCELONA ALLA ON CALGUI. CUIDEU AMB UN COMPTE MOLT ESPECIAL
LA RELACIO ENTRE ELS VOSTRES SERVEIS I EL PÚBLIC.

�8.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

ES AQUÍ, AL FINAL DE LA CADENA D'UNS SERVEIS PÚBLICS FRANCAMENT MILLORATS EN TOTES LES SEVES CONDUCCIONS, A ON CAL MILLORAR MOLT ENCARA.

D'ALTRA BANDA CAL INTENSIFICAR LA VIDA DE LES COMISSIONS INFORMATIVES D'OBRES, DE FINANCES I DE REGLAMENTS, COM A ÓRGANS DE DEBAT I ELABORACIO DE LES GRANS DECISIONS MUNICIPALS,
DEIXANT AL CONSELL PLENARI EL PRONUNCIAMENT DEFINITIU, EFICIENT,
I SOLIDAMENT ARGUMENTAT.

LA JUNTA DE PORTAVEUS I ELS GRUPS MUNICIPALS, AMB RECURSOS SUFICIENTS, HAN DE VETLLAR PEL BON FUNCIONAMENT DE TOT EL PRO.
CES DE DEBAT, CONSIDERANT IMAGINATIVAMENT LES LLEIS I REGLAMENTS QUE EMMARQUEN LA NOSTRA ACTUACIO, AIXI COM EL PROCÉS DE
LA SEVA MODIFICACIO.

NO OBLIDEM QUE L'ANTIGA CARTA MUNICIPAL, TOT I ELS SEUS DEFECTES, LLIGATS AL MOMENT DE LA SEVA FORMULACIÓ, ES UNA LLEI ESPE
CIAL DE BARCELONA I COM A TAL MEREIX EL NOSTRE RESPECTE. SERA
QUAN EN TINDREM UNA DE NOVA QUE PODREM ARXIVAR-LA. NO ABANS.

HE PROPOSAT AL CAP DEL GRUP DE CONVERGENCIA I UNID, COM A COALICIO MÉS VOTADA DE L'OPOSICIO, QUE ACCEPTI L'ESTATUT DE CAP
DE LA MATEIXA AMB TRACTAMENT I CONSIDERACIO DE TINENT D'ALCAL
DE. ÉS UN LLOC D'HONOR QUE NO S'HAURIA DE MENYSPREAR -LA CIU-

�9
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

TAT NO HO ENTENDRIA- I QUE EN EFECTE NO HO HA ESTAT. AIXO
EM SATISFA I EM FA CREURE QUE TINDREM QUATRE ANYS DE DEBAT
DUR, ON GOVERN I OPOSICIO ESTARAN ARA CLARAMENT DIFERENCIATS,PERO AMB DEBATS A L'ALTURA QUE BARCELONA ES MEREIX.

INSTITUCIONALMENT HEM DE CONSOLIDAR, A MES DE LA NOSTRA PRESÉNCIA SIGNIFICATIVA A LA CORPORACIO METROPOLITANA I LA DIPU
TACIO, ELS MILLORS LLAÇOS D'ENTENIMENT I RESPECTE ENVERS LA
PRIMERA INSTITUCIO CATALANA, LA GENERALITAT.

AMB EL SEU PRESIDENT, TRACTARE DEMA MATEIX D'ENGEGAR DE NOU
LA COL.LABORACIO JA DESENVOLUPADA EN MOLTS ASPECTES DE POLÍTICA TERRITORIAL, SERVEIS SOCIALS I CULTURA I EIXEMPLAR-LA
A LA POLÍTICA DE MUSEUS, EL FINANçAMENT DELS SERVEIS DE CAPITALITAT I ELS CONVENIS DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS, TEMES TOTS
ELLS QUE PREOCUPEN ESPECIALMENT A BARCELONA.

L'ENTRAMAT INSTITUCIONAL QUE VAM HERETAR S'HA D'ACABAR DE MODIFICAR. L'AJUNTAMENT TINDRA UNA PRESENCIA MÉS RELLEVANT A LA
FIRA DE MOSTRES, EL CONSORCI. DE LA ZONA FRANCA, JA SANEJAT I
JUTJATS PER QUERELLA MUNICIPAL ELS RESPONSABLES DE LES MALVERw

SACIONS QUE S'HI PRODUIREN, HA DE COMPTAR AMB LA PRESENCIA DE
LA GENERALITAT, QUE JA ES VA DONAR A LA GENERALITAT REPUBLICANA I
QUE HA ESTAT REPETIDAMENT SOL.LICITADA. EL MATEIX HA DE SUCCEIR A MERCABARNA. ES TRACTA DE CORPORACIONS D'INTERES CAB
DAL

PER CATALUNYA I PER TOT ESPANYA EN EL TERRENY

COMERCIAL.

INDUSTRIAL I

�1

0

A,Tï -NI_\Sllï NT I)E BARCELONA
PRESDÈNCIA

LA CORPORACIO METROPOLITANA HI HA DE SER TAMBE PRESENT, IGUALMENT COM EN EL PORT AUTONOM DE BARCELONA.

ES LICIT QUE ENS LAME NTEM, ARA SI, PER LA INEXISTENCIA D'UN
MARC TERRITORIAL DE CATALUNYA QUE DONI EL SEU SENTIT I EL
SEU LIMIT RAONABLE A LA CAPITALITAT METROPOLITANA.

MENTRE AQUEST DEBAT DIFÍCIL ES VA DESCABDELLANT UTILITZAREM
A FONS L'ACTUAL CORPORACIO ME TROPOLITANA. FORA ABSURD PRESCINDIR-NE EN LA TRANSICIO A UNA ORDENACIO MES DEFINITIVA.

EN EL FUTUR, SENSE PREJUTJAR EL PAPER D'AQUESTA CORPORACIO
DE CARÁCTER LOCAL QUE CAL POTENCIAR PER LA VIA DEL PACTE, BARCELONA HAURA DE TROBAR EL SEU PAPER EN EL SI DE LA PREVISIBLE
REGIÓ METROPOLITANA, POTSER REGIO-PROVINCIA, L'ANTIGA REGIÓ I DE
LA DIVISIO COMARCAL DE PAU VILA.

i

ENTRE TOTS HEM D'EDIFICAR LA CATALUNYA DEL FUTUR, MES SEGURA
DE LA SEVA HISTORIA I MENYS NECESSITADA D'UTILITZAR-LA COM A
ARGUMENT I-NOSTALGIA, JUSTAMENT PER MES RECONEGUDA, MÉS CONFIADA EN LES
SEVES FORCES I EN LES SEVES OBRES I

COMPE'TIpA I QUASI

DIRIA AGRESSIVA, PERO FRANCAMENT, CIVILMENT, AMB ELS INSTRUMENTS
DEL GENIT I L'ENGINY, COM S'ESCAU A UN GRAN POBLE, GUARDANT LA
INTRANSIGÉNCIA PER TAL DE NO DEVALUAR-LA, PER LES GRAN OCASIONS,
COM S'ESCAU TAMBÉ A UN GRAN POBLE.

�AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

BARCELONA POT FER-HI MOLT EN AQUESTA LINIA. LES CIUTATS NO
TENEN FRONTERES NI EXERCITS I SI HAN DE COMPETIR HO FAN AMB
L'ENERGIA I LA CREATIVITAT DELS SEUS CIUTADANS.

LA NOSTRA HA ESTAT SEMPRE UNA CIUTAT OBERTA, TRACUDA I DE BONA
PLANTA. LA "MENESTRALA PREVINGUDA QUE HO FA TOT PER PUNT".
ES QUELCOM QUE PORTEM A DINS PERO QUE NO HAURIEM DE DEIXAR
SURAR.

EL BARCELONI VOL ABANS QUE TOT HONESTEDAT I TREBALL, ACTITUDS
OBERTES I ENERGIA, DECISIÓ. AQUESTS HAN DE SER ELS NOSTRES CRITERIS COM A REGIDORS DE BARCELONA.

LA CAMPANYA ELECTORAL, MES NETA QUE CAP DE LES ANTERIORS, ENS
VA PERMETRE A TOTS UN CONTACTE ESTRET AMB LA CIUTADANIA, QUE
HEM D'ANAR MANTENINT A TRAVÉS DEL GOVERN DE CADA DIA, TROBANT
LES FORMES ADIENTS DE PARTICIPACIO I PROXIMITAT.

ELS MITJANS DE COMUNICACIO, QUE SEGUEIXEN DE PROP TOT EL QUE

r

PASSA A AQUESTA CASA I A LA CIUTAT, ENS EXIGEIXEN TAMBE RIGOR
I TRANSPARENCIA. ES EL SEU DRET I EL NOSTRE DEURE. CREC SINCERAMENT QUE UNS I ALTRES N'HEM APRES FORÇA EN ELS DARRERS
QUATRE ANYS, I QUE EL RIGOR QUE TAMBÉ NOSALTRES ESTEM EN CONDICIONS D'ESPERAR I D'OBTENIR PER PART DELS MITJANS HA ESTAT
CREIXENT.

D'ENÇA DE LA CAMPANYA ELECTORAL HE VOLGUT SIGNIFICAR AMB LA
MEVA PRESENCIA, QUE ESPERO QUE APROVAREU, ALGUNS PUNTS PENDENTS
QUE LA CIUTAT HA DE RESOLDRE BEN AVIAT: LA PRESO MODEL I EL

�12
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

MONUMENT A LLUIS COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE GOSSAT
FER-HO EN LA SEGURETAT 'DE COMPTAR AMB L'APROVACIO DE TOTS
VOSALTRES REGIDORES I REGIDORS ELECTES. TAMBE HE VOLGUT ANAR
A SIGNAR UN CREDIT INTERNACIONAL PER A INVERSIONS. SE QUE
AQUEST TEMA ESTA SUBJECTE A MES DEBAT, I DE FET JA EL VA TENIR
EN LA SESSIO PLENARIA EN QUE ES VA APROVAR L'APERACIO. PER LA
MEVA PART ESTIC DECIDIT A FER EL QUE SIGUI NECESSARI,
DINTRE ELS MARGES D'UNA ORTODOXIA FINANCERA QUE ELS NOSTRES
BANQUERS SÓN ELS PRIMERS A JUTJAR, PER TAL QUE BARCELONA SEGUEIXI INVERTINT I ACCEPTANT CREDITS PER A OBRES I EMPRESES
NECESSARIES, LES QUE HAN DE FER QUE ARRIBEM A SER LA CIUTAT
QUE ELS NOSTRES ELECTORS I TOT CATALUNYA ES MEREIXEN.

�13.

AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA

LA CRISI ACTUAL, L'ATUR, LA INFLACId I LA DEMANDA SOCIAL CONTINGUDA EM CONVENCEN CADA DIA MES QUE EL RENDIMENT DE LES NOS
TRES INVERSIONS, SI VIGILEM COSTOS I EVITEM PROJECTES MAL FETS
I GENERADORS DE DESPESES ADDICIONALS I COMPLEMENTARIES, RENDEIXEN BEN PER DAMUNT DEL SEU COST, TOT I QUE AQUEST, ES AVUI
ELEVAT.

L'AUSTERITAT EN LA CONCEPCIO, LA VIGILANCIA DEL COST LA IGUALTAT COM A OBJECTIU, LA CONTENCIO DE LES DESPESES CORRENTS, HAN
DE SER EL NOSTRE NORD EN EL CAMP ECONOMIC. HEM DE CONSTRUIR,
GUARIR, APOSTAR PEL FUTUR. HI ESTEM COMDEMNATS.

TANT DE BO QUE LES CONSEQUENCIES PREVISIBLES, EN EL NOSTRE ENTORN, D'UNA LLEI ELECTORAL DOLENTA, TINGUESSIN ARRANJAMENT EN
ELS DIES QUE SEGUIRAN I QUE BARCELONA PUGUI TIRAR PEL CAMI DE
LA CONSTRUCCIO I EL DIALEG, DEL GOVERN DECIDIT I L'OPOSICIO
FERMA, SENSE HAVER DE REFLECTIR LES MALES PASSADES D'ALTRES
MUNICIPIS.

PER LA MEVA PART US BEN ASSEGURO QUE FARE VALDRE TOT EL MEU
PES PER TAL DE DECANTAR LES COSES EN EL SENTIT QUE HAGUES RE
i
SULTAT D'UNA LLEI MES LOGICA I PER DESCOMPTAT EN EL SENTIT
DE MODIFICAR LA LLEI ACTUAL PER TAL QUE EL POBLE PUGUI ELEGIR
DIRECTAMENT EL SEU ALCALDE.

�14.

1J1-YTAMr:M DE rs. \ RCEION 1
PRESIDENCIA

PERÒ ARA, ACABADA LA REMOR DE LA CONTESA ELECTORAL, AFECTUOSAMENT ACOMIADATS ELS ANTICS REGIDORS, NOMÉS EM RESTA DIR DE TOT
COR: BENVINGUTS ELS NOUS!.

L'ACTE D'AVUI ENTRA DINS LA CATEGORIA LLARGAMENT ESPERADA DELS
ACTES DEMOCRATICS PROPIAMENT HABITUALS: EL DEL RELLEU D'UNS RE
GIDORS ELECTES PER UNS ALTRES.

SENYORES i SENYORS REGIDORS:

UN SOL OBJECTIU ENS HA D'OBSESSIONAR: BARCELONA.
DIGUEU INTERNAMENT AMB MI: "SEGUIREM PER SEMBRE FIDELS AL SERVEI
D'AQUEST POBLE", NO ENS CAL CAP ALTRE JURAMENT EN COMENÇAR DE
NOU LA TASCA.

MOLTES GRACIES.

BARCELONA, 24 DE MAIG DE 1983.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
      <file fileId="1405">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_manuscrit.pdf</src>
        <authentication>7ed189a71a160251d5e8e749641a2eb4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42998">
                    <text>( 04t-- Nl-E M 1 UN

ft1l

ftO-otJ

J.Ait.NtJff"

,4-t.. 1Vl vei

(II'I.A' 11.1. é\11 e ~

uq

Dt;-

Pf

Bl'l~ C-b?..oN'J'If

c.¡ u T7f- T

2J

FDu

.

,.

J. A C-m\.P o-"1.-lr"A

0

f

i

1

Jo

JvTJAI)A
1

. . . __ ,

~

J t1'J ('16

t:-1.- V OT

~

r--

1

1.\-'r'"'

1)1'-MOU\AI

11 (.

, ~{J

eN h lhV hf

(

i N ctt::;:"'Yt t-'liJi

A

\)N

.4

/..,r:;.J J2A(Hn{_!

t..()i;¡_

e'".i

L1 rQ.i

p11. ,·1..-t tJYL
~A

Lut-óv«.--(4

�r;_n hoJ eAl ~ f= "'1

V

fl 1:::\.J N ' Alt

Dv f'1

Ll )

F.&lt;\v~h. t

~ tft=-- ~e=- DOt , f t:li ~ t q l.k &amp;'o c._

~~~

·.

Q vt:

C.wJ () 1 CIO N (

l'llo~ 1 4

L4

; , t'l" e Jl v t;""1"'J

P ~:-vt

f"t:1?1

rc-tf\JA

~~ftMll~s;~t:Uo..tU , fvNc.·mltruJ0

rJ.Po ~ u ~- . ( FN e'\.. 1\v¡,· ¡,.._~:·~t. ~~t.lt-f kt'\J~e-

ttHA

_

M f\fi pt:"f\. 6 1\ll.A·c--s

i

~~-t:--rt¡,vd

M()I.-T

Oc14A1vi)Jt7V'i,

(;Ail:..""Yt

'¡nwrs.

4

1;;-r.( f

í

Vt"}( f t ~

Qt

'1/C 1.- OY\.1 )l

Pt"/'l

ll!it~

~~· 'f7f\..

Dt;

;'~~tett'IJo

Ql.AT'

rvoJm, Th-ts

L'

:

e c~t..t ~1) 1'1"&gt;\.:n)\..

1

J;

~ir

f" ~r:7~.::"Ñi,

u.S [}¡ /1..0 ' Mf~ .
6-t-'l\"'A '- ~(·

uNA

No,

4PI() 1&lt;1f.!··i1.JJos

t-"&lt;; fl'l1\f t)

V

A-q vb T plit. OJ e-vn::- j ND 1}C., Un· ~ L ~
ftmhuLKVri7 . 1J/'P1'cAL

1

t'c'l;¡;c

1

A~.-t~ 1 -úv ~
Dive'rt.f.oS , oJ

~ l?l. (:::1,.i

t5.

"11(

" · A-unf=~vnt..n

t"?"S C4t. péi"V"Jf. UIV

qu¡¿- v ¡)t.-ótu)l.

·11i _!&gt;ue.

l"\1i

1!JC

r

H0'\.

.-o ¡' ....v-.
t ,, ~.r-

L-f' 1 .-

~1-Q III t"V\kCt .ON&lt;;

O1 t3

u!l~~

P1t'N )'A .

PuNnl'Le:-J

1

A-

A\ ~ 91+
,.~

.t)t

f

A ,¡j L-t/f

1

!h. "1ll. &lt;=-

Ft1L t1VTI;"A.Jt::~.'

t.").J/l::N t:V

oc-

Q u-?"'

t'

1

J fT1't t. ~'YOI'J 4

v.l c--

¡

~~; -1.,.·; Df Fc-11. Y.Jt: ._b/1')1. L~::Lol\1~

C.~ UN .)1.11-, J., Ir -6.- A;'U {)ff'¡_ Q U'é ~v N

D.C

T/;fYvf'

Pt~.ov~t-Tr.

t:~-v ¡'Al~ t--z...c fl/t-U. U iJ .

lS1f{1 (

D' ko 1.1 l:'~ 1

c.11 ohc.v ~é

O.;f\iOV,I(Y)tJtt!f-

JfW'YJ

únvt:ü-11/"I"

7&lt;J i&gt;

'

/N~ Io/l..t · Í ?lh-1)f

t-"7\f

Á-

6-vvi:'YJ.I'V.#

; A()/4 rm ~ rnt'f1U$" ..)

'

?to~ln·~ 5

kc'?-lf'"WI( /J.t'J

M0t..7'

1

rn·Nxt

IVIINAA,

"N 't

- ~ i"' : 6 P

Mfis ()C

.s

A-1/L..71Vf

o

rt~~~ iX(:n.

McJ

0' UN

olt'f\.l\.~
O· VtJ 0t

.fcO.Lii

L¡.,r

1

,"

&amp;flk..v 'i)\

M~~~~+f
1

PrTvvs

fLti~.s

t\
'-1

r,..c

1\5 c. ~)V o¿. " '-'t1f. .

�3
hf

é)VfJ/# f

Cl'iVlt=.$"

-

c--")(r~TI;"Il.JI.Aif

PnoPf4

L ¡4- vJocTrt¡¡

{) ' uf!.D t Nfh.\._

ft"l-;ffll

1

r

L~s

·,?cs:tl'\uc u o

1--/!l..

v)~lT\ucuOINS

1

J ¡ 'IV(~Jt..fb-t.tL-tewT

PttuOull}t:)

~

/)OSft::-111...

( 'J~

Qu~

¡

tL. QUB'"

TtkN M.~ix
Qu~::1&gt;A

1

tJo

lleWft:JI\..Il1L /

fft\

i~P i" ./J1. n..c-r.J

~

IVA-í\.Jilltl. ~cfVT 1 ll~./J.
~tó"n,· NATV ~

~&gt;

?1vvi

tv • th.

0\1 S

1-A.Ic;rJ C-A

V.V/trvt"!L

~&amp;

.JiJ

Rflou
1

QuAvt·nrr- UA.I).+w 7~n ·CA, ( flt·rtúJA.cJN.·

f)t!'

Jo~e:I'VT

NV t\N-h ft74..

L!NS&lt;:1tV/f-7t.

M{~

{?fl o u

tt. q.Jc-

A-c:n'rvT&gt; QVc~~

~

!J r ¡f1.1 Í\M .-1-t.. 'p '

1-?l.k

iiJt ~ ro~-IL

Mu"w 1J4
kM~ rJ~pl(¿.~)
MtftltrV r

F1Jit.kt"'N M

!h.. rurv rt.

,

/

~o~ ~l=7rt.o/o~..t'n:&gt;eJ4}

aws~ t'L-

ftvr:J eVí

1¡,¡; n . 11! VI;:,

{ ' ifo \f,. J+w"'f
~-n:
¡ r1'"VX

,

Ftfftft.t:N

1\"1-

-J C::'

j_ l (f1yLA

f&gt;é

TlL

ftX

¡fv.:;-

!Jé Ct:Jt.l;,7'ilvtit_

(~;f?JA

,
U/'fll UkTVtiA

Tttt14t!"

,(;!~ IPJ\.t ~

v:-v;

v !Otvei

tuJIV,-tt'ltS"

Clrf&gt;i r.ttA r;tr

i..1t

1

v 1'vi f¿.. /trl

vNJt- c..ut~st fin-.,.7}-L

~ ,_,()0 ~
C

26

tlN fJ/fz,lr 11ÓPLD/oc.-t77f 11l.f

I.At 771f1VS

fl-CJ i 1) é AU.-t .){

t't5 )oc.~e::--f;j.

¡J ~(.,..-(r_ ~

) ~.S~

t.e')

}Jf:F

~ v~',

1

AA&amp;. Jt:'Wil-7

eN

r\.tj Vt.t

IY M~í

: l~
t"j

Dt.

fv¡~

c,t?J h~

1/41

C-tJW~ 1\ CJ ~~-

PIIN~..td...~~lthf cou
__ ,r
1 11.

()e ~JA.vv ZAM..tJ

,__JO.
,

C)f\14

St·v 1\

,

CAf/'rlrlA 17/1

~t'Wi'\..0..

ú1

~ l\'rt'71.

...
"er-vJ o b

CA-17h..II7V11

!J r::x.._~"' A l4(

�r~u~7711

/~ ll(! t~

c__..f'P

rons:--A

•.· L~

2
Mvt~n,.'#~ i)t1~

l(vf' 1....1\-.

FonT~

fM\A

4lUt OJ&lt;;

{..,ft viMt U~Bit1\JA .

{j(

rO«.'I'I~ ,

?

~i) VCLIJNTJtr

ftM

Ct&gt;tHTnVtÍ'\. ~~f.

i)-('

; qv~~
.&lt;.~ C(VJtt,;71ff ~;;._&gt; f'ozvt~S frJI)~.-ür ,'

JtJS1'7rL!~

POVT V~t\f

[OktETÍILV--t

Lit rJO.Sli1'l~

D(vt;1U'tJ7h-

'
~....~

r~~

'Pilox..·~n:r

on~ A.JDffilfJ

&amp;v•~\NS

ct.•l-\6101rt oar "'1'11} ~~..t~_u

(--~'o

th

lintf

H1l

'!) r ~6,4,',x..

Tltol)-1

Q\JC

1

f(.II.,TVIlA

A 1:0)( fvtt:&gt;fAR-

4 I[Z,T

vtvA

fUtO\.Yl.Mlt

;

~ U~
tvllléLL

Á..'\&gt;CI}t..-~

iDt5íhl&lt;...:n:s

t(llt- Cf/

UN~ (troVt:'M..S
"'
.

LA

¡

civllttJ~.

¡ft...

b&gt; Gwt9t~ '1t"\

c¡u'c;-:

~

f).t)(?o.Y;h)

.ftNT61

e vUll fJ\-t..S' .
¿~¡rvrq~

f~AJt:Z...n3'"

t'?...

Dd cc-wl1t,t1. .d2~

f

r

c#DJ1vlf"M"

1(1_

!;;M f rl ~

ltf&lt;N

t:V

th{ u¿.f' /.-c&lt;JLtbtt\J'f

4-r.? UL':&gt; ft Vi~

f'"b1

LtS

(){

rD-!.

C--fV77/"í1

cvn.-off=c)

l1 P/-119ti/J'Vi721f'n ~! ~ f

IV

1

()t'Vtlto~

o1i'flt_..tlJID"S

W

f.'.-m\1 1t n;..flf LA tr

Pfl(nON1hvi~

Tl:;--Nf A
~A

t

d) ¡_-r.,·¡n¡

~

Oc oo~ t11t1t t0-or0?t
CMI\yoJ
r"-11.1&gt;

i

o(
11tVL.t'

No

o· u1\JJ

üt-i~

f~nfh_

p~i w" nr')

OrE .l\, ¡¿,~¡)

/)1 .'i. ll'-t 'L-J~r.

~?e;

lh(ot?ri:¡

11 /h.(D 1\J ttz.s,

Lit

erJ

th. N .Yt:;:l-L ~F

ncs o¿- L-+

o LA-

é~ 7/L-oj..trtt:U A-M-4

O' kf.At'L-tJ hu'1A.I)S

··uwsn W~ ..

Ú"'V\iat.Nmt.. nt7tl.AA~
• LA-

Pe:

¡¿-;.,¡ 11Jí cA)

~

UlJ~I\)~kfl_

\..1· AAW4

lf\/hJSfb~C'VL ~·c:J 1'11.00-1\.mtfltfh~ OC:

M:J LA/J-t:.'l\S

Aca»fliv f&gt;

¡?or.s·1'&gt;, .L&lt;TitfS

av~· ~

At.rtv""nA

t"N LO

(l)o Tii\AYL t:~DIIvMIT.

t'l

t.t-s

,·

E;vt2

V

il..A

J

11-qv~T

6ttn L.c...-"1-()lv~

ft.t,v/l- DIO"YLT1JN/1~ttr

1'o s~s. ~ q, ~

Pt-~

t7nñl4

~e;=- ~ IMI\A',1

•

1

U/ Oc-

�~f\J

LA-

t.AvYnt tJr tJ ttn ~"-.1 q , P~

('1 ()J lt

~ f1WPor~

¿_nv&lt;;.1)'TlJi~t_

cJNit

e)~c'"Zt?tl,..

CNMJ'fz·D-

.4 flte~

(}¡ { f/'¡,1· CAY"

~ U , 0¿¡-

!) ' 1\U.A ¡)~

.

c-·v.J C/ti\flfú-11-f

~f) r f fYI., ur:r

tN

4'-t.·171.K TCtl r¡,.( 7D llf.A?'h-

e·

1

PAL

e /Vt.~*j~-

¡,_ 'J'&lt;Nn iHt

~ P~eWU J~LMA~ Oe
~P¡rl U:1.A..;&gt;I\/IIVS

D1M:Tll

L

N P ftt?lll

~uJut-r f\h L.4

o~.-- ~

~

J_O

e

t)

A-A.t1;:.J

bJ

/

!hJ i~rJkf~-

~c,;Bí

t'I-1A o' (

~t.1&gt;vfl#"Vt'ti

~

NOVt;

t..~ file c.;.)

Poc~n 'c.A

pr¡~:;""f;A&lt;¡tffl

i

C/h. n~~
Úl-

MVrJ,'\...T~s,

(J.-::;

@ é{ Ve-

L1;7 CAJfú., C\.. A-c(t't::,

L-N

~~-~~n·1Vu1WS

Dt.-

f/VII~o~

41l)'&lt;.~ '

~JD!Il

cMf111-N'r4

( &amp;fr¡ t'Z..M..)

-

4 Jf: 1/f'vlf\uV'kf, 1

- ~¿,..... ~ ·-~ ··~1

(..IJV'J Tito L-'--' t1

1' .·-- ~1 ~~

~(!StttL~

..St. tn

Pé J&lt;-&gt;¡v&lt;O]

K]li t..t:) ~~tf:'"S,

Dtu~ rr;

e:Mfr-1§1:?)

...... ~

1-t~vm,

NI Uf

!fi}-QIJ 1.CA

í{) t'nt:UA?!

f) 1:...,..

(J c"'"X1.cJS'f&gt;lt'1-'í ¡'li.Jr:; vf\t..t:"(r.

~~

c..friJ)f?(rt/f

Lit

l)t'L

filtvuONihMJ

/Jt Pl..ltNilUf

' 1.)0

N.:::J-1. A-I V

OoS'

f't:V\.. t '4A.t!HAJ~ Pt11.. fltt_

IJRS

L

fk- NOI/4

~t'Le{,Jif)

6 " Ji'

fVOk iJ l'lt: .S'/'!Jtl

thJG-ttew714Nr

{J(LfJM'?ÚJIV/tf,)

Cv"WS:t-'l..L fLt-...JJtY4' .

¡ c¡ut:"" ciTrc=w A-t.. AN1L

'

a_ u lf/1__

f 11 1?11 ·O r:!hiD

L'L.- 5'

oe) Ct·rv f&gt;1.4-u.'IL /ftA ·0 ,.. . ~ 'ibT&gt;

,

!h/vlb-t 1\.

~6

,· r:..tJ27rt(}¡~

•IJ' t'i.fiVUtrvt

Pn c7 t'Oi/5

rncP!;JSt bN.,..VC:

1

11t'L

LJ:+

~ flc-1:/-?V~,

ro

Oc

P~

~cm &gt;tYL

E::'"L

GP"V

{...@VTflÓ

!JC ()Jc:)'!) ·1 fd,_ 1

(

roo

1

Pll.O () 1/ [_ ÚD

cW~'P-TUc;' 'Xr:.:rJ
w-ttPL€KA

\J1l T)

1;:1,. e;

ffl-{)

~

tJb VT)

ons e: ~~~s

~

r ~

~ (!3ce qewT

t:.,i'}

J

A

,~,

o;dtwrJ

m~

•

¡' DE

poeS
-A.

f.-1-AíPil

r en_

'TYN1JY....

I7K. Af N c:swtvJrvs,·

tJ ~

r. lt.IJ/1! r-&gt;

'

'

f'f!.,DOUt-rtfJI[
1

J t"'HL/tA MUo fJUI3'v1GJf

1-155

11 t'! jJ.(rv~ .
1

1'

A

De:

PE..sn- \....4
Llf

HJ ll) ¡,.;V V 4-ct\_ A ..s An'? Rz t~to

s ~4

11..0- ¡JJ ?JIV ~u~.

�6
/Jt w L-L1 ~A-ub if&gt;Jm ¿r{\.() ~ fi (b(}) JtG~ .nv "1 &amp;111,f1)
b

f+1l ~ 'ttru.tn. OoiV!tw"l ME'r ,·

reV\...

t~lJ LA-o~

t

trvoiJJt:?.&gt;-u i~t -t&lt;ifD

fiq~,c.r..

b~

1

tf1ki ~ t
1&gt; / A-Qv ¡

tv Pv.JYJ ~A uaVr

fi¡ /IÍZA ¡) ,-,j)fYvf J

Pn 1/115

f&gt;n r:u( fl ut-:-

/)e

Cltz,1.1!"

t.iv ¡/11f-, PJ_s

r..;¡"

t

r_-/r h .;J

t;¡L~

,

'ttj VNf#f_ t9U1

L

.

--!1&amp;

v t:?n 'iN 1 lf11(14.1

CJMit=1-;:.V (A ;f.,

MJ1 vr r1 e/N!&gt; / IJ t r; Jr11 ~ v ~ J.A 1J:&gt; ~

.{t?L ll tfH )J iJYL S'

--.0 ti-

1

N o 1' ¡;¿.~ /1;'.!, $-1 (}h)?fu

1

cJ ~

' l&gt;c&lt;; ü 1-tn A

vm 'lt,

A.lt

n-S

l?í

J t7'1Vif ft Z"(\)u' N vt'~

/Lb'ú-t -~

0-.S

c/v í7f!J ?flVS

ucfs

1

~ •ht/TV A.~ o MP ·4

A 'ts n.lY\.íf

l

~

·TlH_.

et ~

[;111 ~_ltc¡!)

C¡fiUit::Vt_

i1-

v/u IL~

(~

&lt;.-'l.
1

IV {

~ 1?:.

l +!&gt; ~(M::. ·7j-o. o111 ~, erv "· 7Jl-IJ

\A 11o.rm~t

¡hr t"L11hs tt:YL
~c.Y :n::-v

A.A

t:'rv S JI-A
A
tJt

[.@l.

t'~

tH&gt; e(6-1/-'Í

ef/r7A... ha t:u-{1.

516-.u-clJ

Af" f:J0&gt;Pfr1-k:

v(·DA

Pftf};t;;ryi7

¿

1

f{;lW J1.

WM1'fCFF

~

Tt=-w'-k A

t!J&lt;;-

que

J'A:rv t¿J tf/vt tfYV r

fJfiU

fvc;/JVí

1-r--'TC!YI/!J l'v ¡J t:){_
e? u~

V 1'¡¡/ P7' (ArJ/ A:-t11J fL. 11oiJ L &lt;::?

tL.S LLtkS

~'l:z.-uo~ en;

L2r 8Af'lt:$

r

J 0t_vt!lf
J

éN

C'{)n¡{:..[¡ ' ~)

f?L.S

1

~rv

t~ulf/l~i&gt;'l C.?hJ ~
{J Ci -f. t;:lJ

!.A

-

~

D' vtJ J

( et- v' n' 5 f J!) u¿ S
(

ft or.J

A/+

lft"' ct..S ~tJ_,f,J..s

UoT 1 erJ

~e- f)A1(_ t t:Lor-04

ciJ~.,ttn..;-,._ rf&gt;~t!lt!f1.

t_).["vi:F) c.ONDVLU DNJ

U/1)

1 (;'1- 5 -r-ti ~ 1'vf .

w~-r

UN

fSitntV'J,

~

Tc:-CNt0Ji

/L~ n tS t+-' /JlrtAó'"

ct.&gt;

c.t4 v/iJJf

flM¡ -r-tV

YJe:_r

fcJV'l)./Jr)fNJI_

t'W CAlttN r .

~ o,J Cltt- 6-v 1 ·~

f18"L~v"" t:?Vlfl &amp;-· · f::!L-~

¿r:-t1 flll ¿~ ud T /41L.J.. ~ 1VMI
UU.... -1\11 rWrtlfk

0-'V

l--1f

C/C/!·11ev

v~~

ñ f71s it:;S

fvtoi.J b-JCJt!UI.

�CBJ.1

14-

Ct1 6-4Ns.

Jt

/J r"'Mtl

~ .¡;.l/1' }-. ftll_&gt; M e) ¡j.J (i, ·p!hvj

a ·li/IS iJYllftÁ 'tJ

1

/)e-

M ~'lWs

Lee;

kt uYJt/5C.--!2..L d~ ( &amp;N ~.

/J '(l' '11 N J

t-L

f

f-rt p#V 1i .11 (,., ~~ é1U ,-

11 t-'ñ .Ni D .U

t4UI1 ~ 1..

'

~

;a

('!~

UNir- LLv ·

1

LLI ?fhb~

er tP t"-'tl- tJ t='

t!l- N~~ n~Pt~n::-.

M'

k

/

l)t

~

t::hf ~·

t7Vl rtPrir Pi¡

Df'VI ~

n(l;úttfvJ

/PJA.Nf?t

n l-~D

Jufí·wf-w~

P~ fl;J;V

FvtA.Jt-t~

/

tfL Íú/4~
/5f!n c.tl.o ,J)tJ

\~--rt.-11

f/Vl 0-t~ k éh/fltr.,

t.)::J /f4 C"1U j-

·

g,ut"- ~· t..'!fwnh ~rrl

!Jí:f"F~0M

\ evS

lt1lfv

fm't.zlvtu~

~( - k~ ft-:V-,1

fr¡o( t;f

N1J of)ut.VIA.

eFt .CA t:r'VT

~AJ~c..·l~, 'ft11A~

__

De·

1

1

qvltnJ

1)(--

kvM.c-f/&gt;41....,

~~~ St:vl? RH1 L-tvr+ut,~

, · c~tt 11- Tifi__
E0'V

roT ,· t!2.5

i;'tJtrt_,~¡

Mcrn. e:n
I)JUI?

¡¿

~ 11/ma

�J
vN ~~n Gt. vrJ f\t- u C1UT
'tJO~mA

t..4

t:)c

~

~e-

~

&amp;) '1·(S CIJ vt~

~·

WYJ }ol..;~

h {rt.J¡~ U(I'Vd.

Uf rJJ!Pullt0o".

t'

Of NOV t..A C~C.Lt111c:Jn/(t,b~ JJ?

-r- i '&lt; ~~ PL/frl - e~

flt¡t'~l JJ-tt.~

J'i)lU(:t)

C-VN J p,,,vc. CA~&gt;

(

PoC.r~·C-11

Dt

Ct'tf&gt;;Vffvt~"-

4) t

r

uz. (~ Lj

S'

H rJJ ¡¿7_) S,

t"L

""e'S

nt tcvmvT 4 L-!1

1..1 frt \J B-1 ~-/Tz.i 'u 1\.3

Qu&amp;" S ' ~-

~YI v\ ;.1\ft-'1~

.fJ~

(;pj¡m.

fjN l:?\.1

A.ft

k

J "J 4-

Fl'A.A- L)~ /t-zc?:s:fltlt:5.

J

&lt;)(

e e-¡· lt.

r(/ o.[) V ,.~ t;)v ) HVi
1

W

1\

t#{'

¡a(\ LÍ\) \) ¡fJ o1) Mlv 1h.-

1.

lAt"'TM pot) ~

iJt

Lt l{'ft;) ·1(

1-1-t?h C/!1)4-n N 71 _ K
~Óh,.

C.Vlt? 8-1

Lf;

U/U/)~

u~ '-1 clr\J)I ,-

lb e e re;.·TibJ 71 . L~

,· J vt:;» Ts

IJc-

oé

Oe'-- kA o-&amp;v'twl. ~ PH- fu e

UJ61 ()o h-Vfv, .tr1JJ ~~ 1 ~/R::n

'"·~tJ7\.~V-

/lhJ po-NI~ &lt;.-63

t!2- T

~-trv 0'\IMA. 0tH-

A c..:Pf

fl e-&amp; t&lt;-n ~ tr'f\J 1
~

n '!J lflVc;l/

.....

T f/IJ/h r¡ ft

l · A--.1 urv 'i71hJ.¡(:¿t})

u uN 1V! Pm

~ m~ ~

YJ c7V/I.{j_

.

f.ot o)t;lttt..L ~
L-J1

1•

t::L-\ ~1\Jt/tJ'V/s

/

(})_,. [1A.J r9ft. Vl ·.· ~ti' ~ 11- ~ fYl. ~, Jri J'/fNV.f1

~~

i(JLfS

¿h)r tó t1h c~'\PI- .

tx!- oLw ~ 'h -~ .

j~t)ttv(;1)¡-

C7J

!J(fóWvO'-v)4fj,q

A- U1

/JW(!$~

l,N~'\)YV~b~ c4u1: vft{A ~t:-~ f'(fll IY/It(J

1

~

-

C' Co Ubt ~ 1 1 fC1A e::.=s ro "K ·t:Lcs. e¡ v~.::- 111 t:ó -

ecJ ti: rJ t3 1t:?Am u
..( m~~U/t'l

~tlbr;;f 0 1 f:1J

trtlff"b'JL'

htitvfl't

~ f t:--u-t'&gt; IJt~ Po~ fJ ·41 "1'f:717t&lt; ~ 'h_ , ( .rt:l'\ ur:1
¡'

U.

"

CL .e~ r'Jne"S·itJ c.cwj Thtfz.Jittu;

1\1-W

~

1-\IUcJtt~

t"LS

.

, ~

~~ vrT
t44 t'f:TM".

,J¡t"

(rL lh-l"A-

1aa·"'""

Df:ó-

~TOT óii+NYf1.-

né"'h

¡Jfrt/h_ V IV~

u~ .

4-1. vbl

oe- ~ f!iut ii;B"/

�UTI"L-t'~~

~~ ~tt

.

A- Fot.Jc; Á' !{U?uh

_r-ofL4- lt{J s-v /");o

pn f;) l//)(.1¡/l- N'r

ít- JANf trl\&amp;1t1Ú~b ~

ULD-

-

~f(.)YI.~- ;itcfnc)fo

i? '\J

u

J\AN~ ·
-

flM;}vt{fY/l-.

U1J t0 PVlVrl- ~ JcWJc k-b-:fui)lf{IA_ ~(_
DA#)
/
1
1qy§l D /f.Q\J~~ cJf\.ff't:JW./~ JJc ~-*-«'l ~
G~

tA7_

f Ol6sYú ¿,~ IV'- ¿~ u/1/ IJ&amp; PtuGr

f¿{lt1l~

C L -1/
t~

---~.(" J./t.

·v-.. !&gt;tto

~dl4
P1e-tt.0 '~ tt-

D?- ¡ru;~ tZ- .J'cv PlrPWL ·f:N
lltEt;b Mt!J!Lu /)ou ·7J{Wif

lo lJtJ)_
(

11~ IIJ ¿;, 11

{~ ífh é4-t-

1

L~ ~ ~ tLt&amp;-.o, .:1 ,ó(? Llf ~('Vr~

!Jt: /}/fv

V 1 'l1

.

�4r' S

C.0'-1/ti¡ .IJVA

~

fpfi.&gt;LC,

,

ttt17ñ~0t;-éDC-11¡

C-r;A-rtf)mv'Í ,fA

Ld

-

Nt ' t'Xt:"n uT~

,.
q~surves ~J

r~-Yt

/Tiv't)

'

�-

~ 1\Vl Le:.~~- orJ'

~·v liTo lhJlf'\

1'-1 (í(J'"V\_

Qu e

q 0¿-

, tL~

r

Tfh...t tS ~

N

voL

D( /t"tU)l ~

o5m..Th t ~

.+ J3. fh'V r a u ~..:--

lk-A-1.Jítrv1iVr

ID r

A-

1+-v 1\) c-e;; '["'F"" 1:) ,. r

1

n~tue-J

PtL

�)L
•
f

fr-.J\f+:Í•. ¡.._,_,
C1)\ll,_ ~

~pv YS

ArL

d''lt5S'o .- kOVJ1.!l.

rvs ~

1--/1

()e

L4

() f\._,-j

~~·tj

btn. &amp;t')

Pt:7Yl t 11.- ~ .

A

ft-.:h..

t+t Cro sift f t.-Yl- Jto

tL

~ v'C!" J-¡

--

z.-v ¡"

te tSJ~.

N

)

Fi'u lhV c.t;fL.tt qut::/l-

J V IJ trv\..

.

t

�8\tJ

tl

A;- ~ ~; \\1'm__

C/tVtP
P-.:.1...

/-ttlM.

ezoNOAAi(. .

Út

Ú&gt;/.lJ~T&gt;tLilV\. 1 L-+-U~Il.

FU ;u rt . r-h· t:s-n:\.tf\.

S
·-- ~

T

t

f:-'1,

-.
fp -X\ L-t0-

At) ·to h.-)

l ~lQJ,.~~

.

h= . ~

t

t:)V

a

S&amp;/11 'f

q vC ttlró-1J ~S'

f\ L S u i....-~

fJ 'v NI.¡

�(L(

1

N lf"A-t t: 5

L1.1

fl ~

T7!

D-?11...

{) t::..- TDI Cl'5/A._ : f1;, ~::rJ v rf\f 6-tJ f)

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35732">
                <text>Constitució del nou Consistori Municipal i presa de possessió dels regidors i l'Alcalde, 1983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35733">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35734">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35735">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35736">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35737">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35738">
                <text>Versió transcrita i versió manuscrita de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35739">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35741">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35742">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35743">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35744">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41399">
                <text>1983-05-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43786">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35745">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7065" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5880">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7065/20260803_024.jpg</src>
        <authentication>01548bc775975f7896f8bb712ba3b2a4</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105692">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="4">
          <name>Location</name>
          <description>The location of the interview</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105693">
              <text>Saló de Cent</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105694">
                <text>1983-05-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105695">
                <text>Pérez de Rozas, Carlos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105696">
                <text>Pasqual Maragall amb Jordi Solé Tura, Ramon Trias Fargas, en la presa de possessió de Maragall com a alcalde</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105697">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105752">
                <text>Solé-Tura, Jordi, 1930-2009</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105753">
                <text>Trias Fargas, Ramon, 1923-1989</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105754">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106005">
                <text>Investidura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106006">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106007">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106003">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106004">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111534">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105699">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7066" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5881">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7066/20260803_025.jpg</src>
        <authentication>ab9cc2eded86beb8a414bf979584c060</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105700">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="4">
          <name>Location</name>
          <description>The location of the interview</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105701">
              <text>Saló de Cent</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105702">
                <text>1983-05-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105703">
                <text>Pérez de Rozas, Carlos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105704">
                <text>Discurs de Jordi Solé Tura en la presa de possessió de Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105705">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105745">
                <text>Solé-Tura, Jordi, 1930-2009</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105746">
                <text>Trias Fargas, Ramon, 1923-1989</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105747">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105748">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105749">
                <text>Investidura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106008">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106002">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111533">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105707">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="956" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="496">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/956/19830602d_15.pdf</src>
        <authentication>bd93146e43460685b1cd77e1dfa01301</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42170">
                    <text>AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA

ANTE TODO RECIBAN MI BIENVENIDA A ESTA MANIFESTACIÓN QUE
PUNTUAL EN EL TIEMPO REPRODUCE LA CARACTERÍSTICA MAS SIGNIFICATIVA DE NUESTRA CIUDAD: SU CAPACIDAD DE CIUDAD ABIERTA CAPAZ DE
ACOGER LAS INICIATIVAS DE TODO ORIGEN PARA PRESTARLES EL MARCO
ADECUADO. CONTEMPLANDO EL RECINTO FERIAL SE ME OCURRE QUE EN PO
CO DIFIERE DE LAS MÚLTIPLES PLAZAS QUE SE DISEMINAN A LO LARGO
DE NUESTRA CIUDAD. BARCELONA ES UNA CIUDAD DE CALLES Y PLAZAS;
Y SUS CIUDADANOS LAS UTILIZAN PARA RELACIONARSE, PARA ENCONTRAR
EN ELLAS LOS SERVICIOS, LOS CLIENTES, LOS AMIGOS ... QUE SON LA
ESENCIA DE LA VIDA CIUDADANA. EN ESTA GRAN PLAZA DE LA FERIA SE
REPITE ESTE FENÓMENO. LAS PIEDRAS DE LOS EDIFICIOS, LAS NAVES
DE LOS PABELLONES SE PONEN AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS DE LA
FERIA. LA PRESENCIA HOY AQUÍ DE ALTOS REPRESENTANTES DEL GOEIER
NO DE LA NACIÓN Y LA REPRESENTACIÓN DEL GOBIERNO DE LA GENERALITAT, DE LOS RECTORES DE LA FERIA, DE LOS EXPOSITORES Y DE LOS VI
SITANTES, CONVIERTE A TODOS ESTOS EN USUARIOS DE ESTA GRAN PLAZA
Y POR LO TANTO, EN CIUDADANOS DE BARCELONA. A TODOS LES DOY LA
BIENVENIDA Y MIS MAS EXPRESIVAS GRACIAS POR HABER ACEPTADO ESTA
CIUDADANÍA.

MARIA AURELIA CAPMANY ME EXPLICABA HACE POCOS DÍAS CON SU
AGUDEZA CARACTERÍSTICA, QUE LAS CIUDADES PUEDEN AGRUPARSE EN DIFERENTES CATEGORÍAS: LAS CIUDADES EN TORNO AL PALACIO, LAS CIUDA
DES EN TORNO A LA CATEDRAL, LAS CIUDADES EN TORNO AL CASTILLO Y,
FINALMENTE, LAS CIUDADES EN TORNO AL MERCADO. BARCELONA ES UNA

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA

2.

TERIORES, HA SALIDO DE SU ENTORNO PARA ACUDIR AL MUNDO. ESTE ES
NUESTRO GRAN RETO. MIRAR AL PASADO NO SIGNIFICA OTRA COSA PARA
NOSOTROS QUE CONTINUAR FIELES A LA NECESIDAD DE APERTURA Y ACEP
TACION; A LA NECESIDAD DE MIRAR HACIA AFUERA Y PROGRESAR.

ESTOY SEGURO DE QUE TODOS ESTAREIS CONMIGO ATRIBUYENDO EL
VALOR SIMBOLICO QUE LA FERIA TIENE PARA BARCELONA, PERO LOS VALORES SIMBOLICOS QUE CONSERVAREMOS Y POTENCIAREMOS HAN DE SERVIR
PARA QUE ACEPTEMOS EL RETO DE CREAR NUEVAS FRONTERAS Y NUEVAS FINALIDADES. BARCELONA QUIERE SER EL MARCO DE REUNIÓN DE LOS CIUDADANOS DEL MUNDO. BARCELONA QUIERE, DE AQUI A DIEZ AÑOS, SER
EL MARCO DE LA GRAN FIESTA DE LA JUVENTUD DEPORTIVA DEL MUNDO.
POR ESTO IMPULSAMOS NUESTRA CANDIDATURA A LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE
1992. SERA LA RESPUESTA AL RETO DEL PRESENTE IMBRICADA EN LA RES
PUESTA QUE DIERON LAS GENERACIONES DE NUESTROS PADRES Y NUESTROS
ABUELOS A LOS OBJETIVOS DE SU EPOCA.

ME GUSTARIA DIRIGIR DESDE AQUI UNA MIRADA A LA PROXIMA,
CASI CONTIGUA CIMA DE MONTJUIC. ALLI UN ESTADIO OLIMPICO, HOY
EN MUY MAL ESTADO, ES EL TESTIMONIO DE UN ESFUERZO QUE NO PUDO
CULMINAR. VOSOTROS VAIS A SER TESTIGOS,A TRAVES DE ESTA CITA
ANUAL, QUE ES LA FERIA, DEL CAMBIO QUE PROGRESIVAMENTE SE IRA
PRODUCIENDO Y QUE SE ORDENA A PROSEGUIR CON LA VOCACIÓN ABIERTA
DE BARCELONA AL SERVICIO DE LA CIUDADANÍA DEL MUNDO. QUIERO
QUE RETENGAIS ESTOS DOS ASPECTOS DE NUESTRA ACTUAL VOCACION OLIM
PICA. EL PRIMERO ES QUE NO QUEREMOS PERDER A LOS CIUDADANOS QUE
HOY SE REUNEN EN ESTA INAUGURACIÓN: QUEREMOS POTENCIAR LA FERIA

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

3.

PRESIDENCIA

RA, DEL DEPORTE Y DE TODAS LAS MANIFESTACIONES QUE CONSTITUYEN
LA RAZÓN DE SER DE LA CIUDAD Y LA RAZÓN DE SER DEL PROGRESO Y
EL CAMBIO EN NUESTRA CIVILIZACIÓN.

HEMOS MIRADO HACIA MONTJUIC COMO SIMBOLO DE

UN

FUTURO DE

BARCELONA. DIRIJAMOS AHORA NUESTRA MIRADA HACIA LA ARTERIA QUE
NOS HA PERMITIDO LLEGAR A ESTA GRAN PLAZA DE LA CIUDAD. LA
GRAN VIA DE LAS CORTES CATALANAS QUE, SIN SOLUCIÓN DE CONTINUIDAD, ENLAZA NOCLEOS ANTES DIFERENCIADOS Y QUE HOY FORMAN PARTE
INSEPARABLE DE LA AGLOMERACIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA. ALGUNOS DE VOSOTROS, PARA LLEGAR AQUI, HABEIS ATRAVESADO MAS DE
TRES MUNICIPIOS SIN QUE EL PAISAJE, SIN QUE LAS PIEDRAS,

OS

PER

MITIESEN DETECTAR ESTOS CAMBIOS ADMINISTRATIVOS. LOS QUE CONOCEIS MAS DE CERCA A NUESTROS CIUDADANOS SABEIS PERFECTAMENTE
QUE LA CALIDAD DE BARCELONES ES MAS UNA REALIDAD DEL ESPIRITU
QUE UN ORIGEN ADMINISTRATIVO. BARCELONA ES UNA CAPITAL DE ESPAÑA, ES UNA CAPITAL QUE SE VA HACIENDO A MEDIDA QUE CATALUÑA, ESPAÑA, EL MEDITERRANEO Y LA COMUNIDAD MUNDIAL ASI LO HAN REQUERIDO. YO ME ATREVERLA A DECIR, ASI LO HAN DECIDIDO. OS RECUERDO
ESTO Y LO SIMBOLIZO EN LA AVENIDA DE LAS CORTES CATALANAS PORQUE
ESTA SE CONSTRUYO, SE URBANIZO SE MODERNIZO DE LA MANO DE DOS
GRANDES EXPOSICIONES DE LAS CUALES ES HEREDERA.
RIA DE MUESTRAS DE BARCELONA.

Y OS DIGO

LA ACTUAL FE-

ESTO TAMBIÉN PORQUE

SO

LO EN EL MARCO DE UNA METRÓPOLI DE TRES MILLONES Y CUARTO DE HA
BITANTES, SEREMOS CAPACES DE CONTINUAR OFRECIENDO LA CAPITALIDAD, EL CAMBIO TECNOLÓGICO, LA CULTURA, EL OCIO, EN UNA PALABRA
EL ATRACTIVO QUE HAN DE HACER PERDURABLE A ESTA FERIA Y POSIBLES

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA

4.

OS DIGO ESTO TAMBIÉN PORQUE LA FERIA NO SE ENTIENDE SIN
ESTE GRAN MERCADO DE OFERTA Y DE DEMANDA CONSTITUIDO POR LA INDUSTRIA, EL COMERCIO Y LOS SERVICIOS QUE SE GENERAN EN TORNO A
LA METRÓPOLI. OS DIGO ESTO TAMBIÉN, PORQUE ESTOY SEGURO DE QUE
NUESTRA GENERACIÓN SERA CAPAZ DE CONSTRUIR ESTA NUEVA CAPITAL
DE ESPAÑA Y DE CATALUÑA CON RESPETO Y SIN BRUTALIDAD, ACEPTANDO
COMO SUYOS LOS OBJETIVOS DE DEMOCRACIA Y PRESERVACIÓn DE LA IDEN
TIDAD DE CADA UNO.

NO QUIERO OCULTAR MI SATISFACCIÓN POR EL HECHO DE QUE ESTA INAUGURACIÓN SEA UNO DE LOS PRIMEROS GRANDES ACTOS POBLICOS,
DESPUÉS DE QUE LA CIUDAD ME CONFIASE LA PRESIDENCIA DE LA CORPO
RACIÓN MUNICIPAL. QUIERO APROVECHAR ESTA OCASIÓN PARA REITERAR
A LOS CIUDADANOS DE BARCELONA -Y REPITO QUE A TODOS OS CONSIDERO
ENTRE ELLOS- EL PROPÓSITO QUE HE ASUMIDO YO MISMO Y TODA LA CORPORACIÓN DE ATENDER CON GRAN PRIORIDAD A HECHOS Y CIRCUNSTANCIAS
COMO LA PRESENTE. AQUI OS REUNIS NO SOLO PARA REALIZAR UNAS
TRANSACCIONES COMERCIALES, SINO PARA CONSTATAR EL ESFUERZO DE
LA CIUDAD EN OFRECER UN MARCO IDÓNEO DE SOLUCIÓN DE PROBLEMAS
Y ENFOQUE DE PERSPECTIVAS. CONTINUAREMOS ESFORZÁNDONOS EN ESTE
CAMINO. AQUI SE REUNEN MIEMBROS DEL GOBIERNO DE ESPAÑA Y CATALU
ÑA Y CONSIDERAN ESTA PLATAFORMA COMO EL LUGAR PERFECTO Y ADECUA
DO PARA REFLEXIONAR SOBRE EL ESTADO DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA E
INTERNACIONAL. CONTINUAREMOS ROGANDO A NUESTRAS AUTORIDADES ES
TATALES QUE MANTENGAN FIRME ESTE COMPROMISO EN EL FUTURO. AQUI
CATALUÑA OFRECE UNA MUESTRA DE SU VITALIDAD IMPULSADA HOY POR
LA RECUPERACIÓN DE SUS INSTITUCIONES. CONTINUAREMOS VELANDO

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

5.

PRESIDENCIA

CAPITAL ECONÓMICA E INDUSTRIAL DE CATALUÑA POR UNOS DÍAS. ESTE ES NUESTRO COMPROMISO Y NUESTRA OFERTA QUE SE ARTICULARA SO
BRE TODO ESTANDO ATENTOS A LAS REALIDADES Y ANHELOS DE LA FERIA.

ESTA MISMA FERIA ES UN EJEMPLO PATENTE DE LA CONFLUENCIA DE INTERESES Y ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO,
DE LA ADMINISTRACIÓN DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA, DEL AYUNTA
MIENTO DE BARCELONA Y DE TODOS LOS CIUDADANOS, AGRUPADO EN TOR
NO A LOS ÓRGANOS RECTORES DEL CERTAMEN, EMPRESARIOS, TECNICOS
Y TRABAJADORES DE LAS EMPRESAS QUE EXPONEN O DE LAS INTERESADAS POR LOS PRODUCTOS EXHIBIDOS, CIUDADANOS ANÓNIMOS QUE VISITAN LA FERIA Y LE OTORGAN ESTE CARACTER DE FIESTA CIUDADANA.

NO QUIERO PUES, DEJAR DE APROVECHAR ESTA OPORTUNIDAD PA
RA, UNA VEZ REITERADA MI BIENVENIDA A TODOS Y EXPRESADO UNA VEZ
MAS MI AGRADECIMIENTO A LOS QUE HAN HECHO POSIBLE VOLVER A CUM
PLIR ESTA CITA EN EL TIEMPO, SUBRAYAR DE NUEVO QUE LA FIDELIDAD
DE BARCELONA A SU FUTURO DE SERVICIO, A LA CULTURA, A LA ECONOMIA, AL COMERCIO, A LA MEJORA DE NUESTRA SOCIEDAD, ES SOLIDARIA,
SE SIENTE SOLIDARIA DE LA AMBICIÓN DE TODOS VOSOTROS EN ESTA
GRAN TAREA DE TRANSFORMACIÓN Y PROGRESO.

EL ESFUERZO DE BARCELONA JAMAS LO ENCONTRAREIS DEFICITA
RIO AL CUMPLIR ESTE SERVICIO.

MUCHAS GRACIAS.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14757">
                <text>3862</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14758">
                <text>Inauguració de la Fira de Barcelona 1983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14759">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14760">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14761">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14762">
                <text>Fira de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14764">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22192">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24682">
                <text>Fira de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24683">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24684">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24685">
                <text>Fires</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24686">
                <text>Desenvolupament econòmic</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40569">
                <text>1983-06-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43194">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14766">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="675" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="381">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/675/19830621_LV.pdf</src>
        <authentication>bee9c189cecd4bd5527e9aa4f6a3b3e6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42055">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

4 6 • LA VANGUARDIA

.Centenario de John Maynard Keynes.

El pasado 5 de junio se cumplió
el centenario del
nacimiento del autor de citas tan
repetidas como «a largo
plazo, todos muertos» o «el
patrón oro es una reliquia
de los bárbaros». De hecho, por
utilizar el tópico, se puede
verdaderamente afirmar que
hay un capitalismo antes
de Keynes y otro distinto
después de él o, más
exactamente, desde su «Teoría
general sobre el empleo,
el interés y el dinero», publicada
en 1936. Curiosamente,
parece haber pasado mucho más
tiempo desde que, a
principios de la década de los 70,
el entonces presidente de
los Estados Unidos, Richard
Nixon, pronunciara la
frase histórica «hoy en día todos
somos keynesianos», que
en el período transcurrido desde
la segunda guerra
mundial hasta la crisis del

petróleo, cuando las
economías occidentales se
encontraron con el fin de
una bonanza sin precedentes. El
«fine tuning» de la
economía, esto es, el adecuar la
coyuntura a los deseos de
los gobernantes, estaba a la
orden del día mediante la
adecuada mezcla de políticas
monetarias y fiscales.
Prácticamente nadie discutía la
teoría de la demanda
agregada, uno de los pilares del
pensamiento keynesiano.
En los años ochenta el
pensamiento económico
parece haberse inclinado del
lado de la oferta y los
gobiernos se ven impotentes
para aplicar fórmulas
mágicas a la crisis. La economía
internacional precisa de
un revulsivo semejante, en el
plano de las ideas, al que
representó John Maynard
Keynes en su época.

Cien años de Keynes
E

L pasado día 5 se cumplió un siglo del nacimiento de ese gran
personaje que fue Keynes, uno
de los más ilustres dentro de la historia
de las doctrinas económicas. Y justamente -porque es equitativo y saludable
que así suceda- durante esta temporada
van apareciendo por doquier notas conmemorativas de tan fausto acontecimiento. El profano -con inclinación
para la lectura- entra así en el conocimiento de chismorreos referentes a su
vida y también sobre ciertas perversidades de su obra.
A mí todo eso me parece mezquino.
Keynes fue un economista par excellence y un ciudadano británico, eso sí,
pero un personaje ciudadano extraordinario. Se autodescalifican aquellos que
ahora quieren remover su hipotética bisexualidad, su envidiable capacidad
para enriquecerse, su unidireccional
gusto pictórico, sus aficiones de agricultor, su despiadado desprecio por la ineptitud y, para más inri, su incapacidad
para ofrecer unas aportaciones teóricas
que resolvieran todos los males económicos, en cualquier tiempo y lugar.
Lo que hay que constatar -mirando
atrás con realismo- es que, como se ha
dicho, después de Keynes el mundo fue
diferente. Diferente y más feliz. A mí se
me antoja que ojalá pudiéramos celebrar tanto más que los cien años de Keynes, cien Keynes por año.
John Maynard Keynes recibió una
esmerada educación, propia de los
miembros de la aristocracia y de los hijos de la upper class. Su paso por Eton y
King's College, de todas formas, se debió primordialmente al prestigio y situación académica que en Camridge
disfrutaban sus progenitores. Con una
vocación por las matemáticas, se inclinó
tardíamente por la economía y lo hizo
nada menos que de la mano de Alfred

D

Marshall. Profesionalmente, como funcionario ingresó inicialmente en la Oficina de la India y a partir de ahí empezó
a volar. Y de qué manera.
Nada de su tiempo le era ajeno. Su
oficio quedaba simultaneado en un proceloso mar de vivencias intelectuales,
artísticas y emprendedoras. Ya en una
carta a Lytton Strachey, en el verano de
1905, afirmaba que «lo único que valía la
pena era el amor y la amistad». Referido
a Jevons, hizo de ello el lema de su vida.
Con planteamientos contestatarios se
autocalificó de «inmoralista» y fomentó
en los Principia Ethica de G. E. Moore
su escala de valores, rechazando el heroísmo y afirmándose en la belleza, el
amor y la verdad.
Por supuesto, que Keynes se consideraba superior a la media de su tiempo.
Su adscripciórn al grupo de Bloomsbury
posibilitó, como ahora se dice, el que se
realizara. Fue su etapa más radical,
aprovechada por algunos -acaso tendenciosamente- para situarse en un izquierdismo totalmente alejado del mensaje liberal de su testamento. Bloomsbury significó la expontaneidad que
desterraba las inhibiciones; la sinceridad que justificaba comportamientos
más permisivos; el racionalismo, garante de una actitud crítica frente a la agonizante sociedad victoriana. Keynes se
sintió a gusto en él hasta que en 1925 se
casó con Lydia Lopokoba, bellísima bailarina rusa.
Había sido profesor de Economía en
Cambridge, editor del «Economíc Journal», funcionario del Tesoro, secretario
de la Royal Economic Society y tesorero
de King's College. Luego fue miembro
de la Academia Británica y del Economic Advisory Council, promotor del
Teatro de Arte de Cambridge, director
del Banco de Inglaterra, presidente del

comité para el Fomento de la Música y
el Arte, administrador de la National
Gallery y muchas cosa más... Lord Keynes muere el domingo 21 de abril de
1946 en su propiedad agraria Tylton, a
los 62 años. Su biógrafo oficial, R. Harrod, reseña que «lo único que lamenta
seriamente en su vida era no haber bebido más champán».
Keynes escribió desmesuradamente.
Ensayos, artículos, panfletos, libros...
Entre éstos se inició con el best seller
«Las consecuencias económicas de la
paz». Tres años más tarde, publica «Un
tratado sobre probabilidad». En 1923,
«Opúsculo sobre la reforma monetaria».
En 1930, su importante obra aún hoy injustamente olvidada «Tratados sobre el
dinero». En 1931, «Ensayos en persuasión». Y en todo momento conferencias,
biografías, informes y las grandes propuestas y planes sobre el nuevo orden
monetario internacional.
Sin embargo, su obra más conocida y
en la cual plantea posteriormente la llamada «revolución keynesiana» es la
aparecida en 1936 con el título «Teoría
general del empleo, el interés y el dinero».
El contenido de su mensaje -en apretada síntesis- es el siguiente: el nivel de
renta nacional, y por tanto el grado de
bienestar económico en términos cuantitativos, depende del empleo. Y éste a
su vez, de la demanda de consumo y de
la demanda de inversión, la cual está influenciada por la eficacia marginal del
capital y del tipo de interés. Este, por su
parte, depende de la preferencia por la
liquidez y de la cantidad de dinero del
sistema.
Su punto de refrencia práctico era
una sociedad industrial con elevados
volúmenes de paro en un contexto de
depresión económica como fue la derivada de la crisis de 1929. Su plantea-

miento original establecía que la inversión determina el ahorro y no al revés,
como defendían los clásicos. Su respuesta instrumental estriba en el tratamiento de la demanda de inversión como impulsar de la economía, al extremo de
que al flaquear la inversión privada en
épocas de depresión era aconsejable
complementarla enérgica y contundentemente de la inversión pública.
Se diseñaba así una nueva actuación
económica del Estado al tiempo que se
configuraba un modelo de economía
mixta. En esta perspectiva era la política fiscal y la política monetaria (ésta ya
considerada en el tratado de 1930) el pilar sobre el cual debía establecerse la
correspondiente actuación económica
para impulsar la «demanda efectiva».
De esta forma, si la situación real reflejaba un exceso de oferta en relación a
la demanda en el mercado de trabajo,
no tenía ninguna eficacia reducir el nivel de salarios para restablecer el equilibrio, como se desprendía de las consideraciones neoclásicas. Primero y principalmente, porque los salarios
resultaban inflexibles a la baja. Y segundo, porque una rebaja de salarios en
una fase descendente del ciclo aun impulsaba a los empresarios a contratar
menores cantidades de trabajo. Por tanto, esgrimió Keynes que en estas circunstancias «es de necios preferir una
política flexible de salarios frente a otra
flexible de dinero, para aumentar la
ocupación y, por ende, la renta nacional».
Todo es un mensaje. No para cualquier tiempo y lujar. Tampoco para todas clase de problema económico. Se
trataba de una respuesta audaz para el
reto de su tiempo, que por supuesto no
era ni mucho menos el del mundo económico de hoy, en donde -contrariamente a lo de aquel entonces- el paro
viene simultaneado con la inflación.

El ciudadano y su visión

ÉJENME barrer para
casa y afirmar que
Keynes es un genuino
representante de una cultura
urbana ciudadana. La del barrio de Bloomsbury en Lon- ciento, dan, al cabo de 250 años, para rehacer las expectativas tales -que había que combatir
impidiendo de algún modo su
el valor exacto de los activos de crecimiento.
dres, años 20 y 30.
Lo que se puede hacer, se excesiva movilidad.
Fue una cultura autocrítica e exteriores de Inglaterra en puede
pagar, venía a decir,
Keynes demostraba -¡qué leintemacionalista al mismo 1930.
Se es conquistador cuando contra las pesadillas contables jos queda todo esto!- que cuantiempo que muy inglesa. Las
de los ortodoxos, que defen- do cualquier ayuntamiento lamejores ciudades, en los mejo- no se puede ser pirata, le dice dían
los altos tipos de interés y tinoamericano podía ofrecer
res momentos, producen ese el inglés al español en el siglo el ajuste
automático de la eco- en el mercado mundial rentaXVII. Desde luego el renditipo de lucidez.
nomía
vía
disminución de los bilidades más altas al capital
miento
de
la
piratería,
como
Keynes fue el primero en
inglés que el propio sistema
desmontar la mitología victo- vio Keynes, era mucho más salarios.
Vaticinó que el ajuste se pro- productivo británico, este funriana en el terreno económico. alto, por peseta y libra invertiducirá vía paro. Los enemigos cionaría crónicamente por deEn un capítulo titulado El bo- da, que el de la conquista.
No está mal como desmitifi- del ajuste automático eran los bajo de su plena capacidad.
tín español del Treatise on MoSin embargo el esquema,
ney explica claramente el ori- cación del propio patrioteris- factores que impedían la caída
de los tipos de interés cuando cambiando Ayuntamiento latigen del imperio británico. Si- mo.
¿A qué apuntaba Keynes con la demanda de inversiones noamericano por colocación de
gue con el tema en El fin de
caía. Y esos factores eran, uno dinero en Estados Unidos no
laissezfaire y vislumbra un fu- todo esto?
turo distinto, sin dominación,
Keynes defendía una cierta interno, la preferencia por la está tan lejos de la crisis actual,
en El futuro económico de reducción del librecambismo liquidez -sólo combatible con la diferencia de que la
nuestros nietos, Madrid, 1931.
radical para soportar los efec- creando más liquidez desde el gran agricultura exportadora
Las 40.000 libras esterlinas tos de la depresión. Propugna- Tesoro- y el otro externo, la hoy -y por tanto la moneda
que Drake les sacó a los espa- ba un grado prudente de aisla- competencia de los altos tipos fuerte- no es la uruguaya o la
ñoles -decía- puestas el 6 por miento y de sentido común de interés extranjeros en el li- argentina sino la norteamebre mercado mundial de capi- ricana.
LA GAMA MAS COMPLETA PARA:

ORDENADORES y &lt;MINIS&gt;
Agradece la deferencia que han tenido
al visitarnos en nuestro Stand de la
Feria Internacional de Muestras
de Barcelona - lnformat/83

VEN A CONOCER BALEARES

EN CRUCERO
Escuela Española de Vela

m
F.E.V.

Distribuidor
Paseo de la Alameda, 64 - Teléf. 386 82 50
STA. COLOMA DE GfiAMANET (Barcelona)

MARTES, 21 JUNIO 1983

•
rSPFCIAI. TUniSTICO
1 SRMANA Oí: NAVFGAClON
CONSULTFNOK. TENEMOS I I
CURSO A SU MFOIDA

CALANOVA
Joan Mito, s,A.i.
Palma de Mallorca • 15
Teléfono 971 • M-?.rj-V¿

30.000 PTAS.

Joan HORTALÁ I ARAU
Catedrático de Teoría Económica
(Universidad de Barcelona)

Como Ricardo 100 años antes, Keynes identificó la clase
rentista e ideó una estrategia
para reducir los efectos negativos de su existencia sobre el
crecimiento económico.
Para Ricardo los rentistas
fueron los poseedores de tierras fértiles. Para Keynes los
poseedores de fondos prestables. La solución ricardiana
fue la importación de trigo de
Pensylvania o de carne argentina, disminuyendo los precios
y los salarios monetarios en el
mercado interior y rehabilitando el nivel de los beneficios
industriales a expensas de las
rentas. La solución keynesiana
fue, repito, un cierto proteccionismo y la inversión pública
vía déficit presupuestario.
¿Qué diría Keynes hoy? Posiblemente lo que ya apuntó
poco antes de morir: la creación de dinero internacional
por un auténtico Banco Mundial. Pero eso tiene, como requisito previo, una entente política internacional (incluyendo el desarme) que parece aún
lejana.
Volvamos a Bloomsbury.
Veamos si el entendimiento
entre ciudades y ciudadanos,
prepara, a largo plazo, el fin de
los malentendidos entre naciones. El espíritu de Keynes, que
murió pronto, a medio plazo
(según sus previsiones), estaría
dispuesto a ayudarnos. Seguro.
Pasqual MARAGALL
Profesor de Teoría Económica de la
Universidad Autónoma
Alcalde de Barcelona

JOHN
MAYNARÉK

Bibliografía
Edición de los escritos
completos de John Maynard Keynes, arrancando
de la edición índice a cargo
de la Royal Economic Society. Traducción y notificación de la existencia de
versiones rigurosas en castellano.
I. - Indian Currency and
Finance (1913). Moneda y
finanzas en la India.
II. - The Economic Consequences of the Peace
(1919). Consecuencias económicas de la paz (versión
castellana).
III. - A Revisión of the
Treaty (1922). Una revisión del tratado.
IV. - A Tract on Monetary Reform (1923). Folleto
sobre la reforma monetaria.
V. - A Treatise on Money, I The Puré Theory of
Money (1930). Tratado sobre el dinero, I Teoría pura
del dinero.
VI. - Treatise on Money,
2 The Applied Theory of
Money (1930). Tratado sobre el dinero, 2 Aplicación
de la teoría del dinero.
VII. - The General
Theory (1936). Teoría general (existe una primera
versión castellana editada
por el Fondo de Cultura
Económico de Méjico, titulada «Teoría general de la
ocupación, el interés y el
dinero», conservando la
paginación de la versión
original).
VIII. - Treatise on Probability (1921). Tratado sobre la probabilidad.
IX. - Essays in Persuassion (full texts with additional essays) (1931). Ensayos para persuadir (textos
completos con ensayos adicionales).
X. - Essays in Biography
(full texts with additional
biographial writings)
(1931). Ensayos de biografías (biografías imperecederas de politice* y economistas).
XI. - Economic Articles
and Corresponderse (various). Artículos económicos y correspondencia (varios).

11 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10213">
                <text>1137</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10215">
                <text>El ciudadano y su visión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10217">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10219">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10220">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10223">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10224">
                <text>Ciutadania</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10225">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10226">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10227">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10228">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14363">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40345">
                <text>1983-06-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10214">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10216">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2573" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1382">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2573/19830825d_00016_ld.pdf</src>
        <authentication>98c4a5900ea44849981e31b97460ce8d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42979">
                    <text>25 d'agost de 1983

UNIVERSIDAD

IN~ERNACIONAL

MENENDEZ Y PELAYO

Conferencia pronunciada per l'Alcalde de Barcelona
"BARCELONA, CAPITAL METROPOLITANA"

�BARCELONA - CAPITAL METROPOLITANA
l.

Introducción
1. El titulo de la conferencia sugiere una realidad política
administrativa alejada de la realidad actual. El titulo
sugiere que Barcelona es la capital "administrativa" de una
realidad metrQpolitana; como ocurre en casi todas las reali
dades administrativas europeas de fuerte tradición central

lista: Paris, Roma,

/1

Madrid~ !_/
11

Madrid-capital metropolitana

es una única realidad política, social y admini"stratiya ·;
Madrid-ciudad tiene una extensión de 600 Km2 y .u na . poblaci6n
de más de 3 millons de habitantes, y una sola entidad pol!
tico-administrativa.
B arcelona-ciudad tiene una extensión de 100 Km2 y una población de 1'7 millones de habitantes, pero su entorno urbano inmediato (la Entidad Municipal Metropolitana de

Barc~

lona -la única existente en España-) tiene una extensión de

;f&amp; Km2

(menos que Madrid-ciudad), una población de 3 mi112

nes de habitantes, 27 municipios y la Corporación Metropoli
tana de Barcelona.

Una compleja trama administrativa para

una realidad poblacional y territorial parecida a la de Madrid.
Con esta sencilla comparación estadística, quiero poner

de

relieve que, muy frecuentemente, con idénticas palabras, se
hace referencia a situacions político-administrativas,

soci~

les, territoriales, etc. , opuestas, diversificadas •••
2. En consecuencia, pienso que es preciso, en primer lugar,
delimitar los orígenes
de la realidad metropolitana de Bar,
~

.-.-~

celona, para que puedan entender la compleja y singular
realidad que se esconde bajo el título "Barcelona,
-·----- - - --metropolitana".
- -- --·-· --· --- .... ---··· .. -. -~

capit~_l
·· --- ~-

··-

�I I.

El esquema de la conferencia
1. La polarización y la concentraci6n de la actividad manufacturera y de servicios, como paso previo a la aspiración
de capitalidad. Una base económica.
2. Conciencia, por la clase dirigente, de proyección de futuro
de la ciudad para que ésta pueda ,aspirar a la capitalidad.
Una fundamentact6n ¡:&gt;olitica (y socié!l)
3.

C.::Lp~ta_lidad .. y

territorio. Capital de una nación (Barcelona

histórica,hasta 1936)/
Ca-capitalidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo~

~pitalidad metropolitana del Mediterráneo: puente entre cul
turas

f

la Barcelona del futur~. Territorio como base de e~­

péi,nsión, continuidad de la

ciudad~

Relatividad de los con-

ceptos.
4. La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La institucionalización del gobierno de la ciudad metropolitana.

�-

~

• l· La polarización/la concentración de la actividad manufac-

. -;;;.;:.=.::;;.,..;-

turera y de servicios como paso previo a la aspiración de
capitalidad. Una base económica.
1.1.

Las disciplinas que estudian la actividad y el territorio ponen de manifiesto que toda economia fundamentada en el intercambio (en la especialización ptuductiva) tiende, con mayor o menor rapidez a la concerttr!!
1

Esto~

ción de la actividad en torno a unos núcleos.
núcleos si, además de una base ·manufacturera

\

\

importa~

te, son la base de una compleja red ·d e servicios (Uni
versidades, sistema bancario, sistema portuario, servicios industriales, etc ••• ), tienden a una permanente
y creciente concentración de actividad y riqueza.

¡ULL! peculiaridad

de las ciudades-capitales

admini~

trativas (Roma-Madrid)que su origen es de poder político-administrativo a poder económico-industrial.
En el caso de la Barcelona moderna (la que surge desde
el siglo XVIII, con el comercio y la revolución

indu~

trial) es evidente que la interacción, económica y so
cial, de una especialización productiva (el sector
textil) y un centro de servicios (puerto, sistema
cario, etc ••• ), ha permitido superar fases de

ba~

estanc~

miento de la actividad manufacturera y realizar, en
los años SO,

~s

inversiones para diversificar la tr'ª

ma produc~a, excesivamente concentrada en el textil.
Reflexiones sobre:
a) estancamiento-crecimiento de las ciudades

p~

estancamiento o crecimiento actividades.
b) crecimiento actividad y evolución

población :

concentración via emigración de la población.

# experiencias CMB y Catalunya.# DATOS ANEXO 1.

·f

�l

1.2. Conjuntamente al fenómeno de la concentración de

la actividad surge la concentración de la población.
En ciertas épocas históricas, la intensidad del fen2
meno concentracionario de la población es de tal magnitud que introduce peculiaridades "coyunturales" en
los análisis.
REFLEXIONES. El crecimiento español de las
últimas décadas es explicado en buena parte por la urbanización de su· población.

¿Qué es hoy el área metropolitana en términos poblacionales?
CMB - 1981

habitantes

3.096. 748

activos

1.186.054

(38'30% )

ocupados

936.153

(78'93% )

parados

152.171

(12'83% )

buscan trabajo
por 1ª vez

74.010

(6'24% )

Es decir, una area metropolitana tiene siempre un activo importante que es su población. Pero que hoy,
este activo, como en cualquier otra realidad metropolitana europea,está fuertemente depreciado: paro

y

reducidas expectativas de futuro.
Al respecto, cualquier Administración Local solo puede
ayudar a solucionar este problema mediante
planes de urbanismo y normas que no
licen la implantación de iniciativas

obstac~
produ~

ti vas.
singularidad histórica de Catalunya de fases
(onades) de crecimiento a través básicamente
de ''presiones de la demanda" que, al incidir
en un tejido social de artesanos, crean las
condiciones de transformar los "talleres"
y los oficios en empresas.

�cara a la tercera revolución industrial (la
informatización- robotización, etc ••• ), solo
podemos aspirar a utilizarla inteligentemente
en la fabricación de los productos

tradicio~

les (textil, mecánica, etc ••• ) para que éstos
sean más competitivos.
importancia de implementar un tejido social
de "artesanos" con elevados y diversificados
conocimientos de las técnicas de la tercera
revolución industrial. Pa~l activo de las
"universidades" para el futuro crecimiento
metropolitano.
1.3. Esta reflexión sobre la crisis económica es importante porque, si bien no es de competencia local, sí está
incidiendo negativamente en los márgenes de actuac ón
de los responsables politicos locales.
Hemos heredado unas ciudades en crisis:
infradotadas económicamente
con fuertes déficits históricos
con fuerte crecimiento poblacional si:· crear
trama urbana.
•

etc •••

En la inmensa rnayoria de ciudades se han experimentado
elevadas inversiones locales en los últimos años que
han exigido, claro está, fuertes crecimientos de los
ingresos locales.
¿Hasta dónde podemos solucionar los problemas de las
ciudades en crisis _(ciudades con baja inversión pública, con bajo capital social) con
actividad
- - una----- -- -----· - económ!
--··--·· -·
c~-~-n

_E_:t;isis? (con unas empresas en crisis).

Esta problemática, por otra parte, es crucial, básica
para el segundo gran eje de reflexión de mi conferencia

�II.- 2.

Conciencia, por la clase dirigente, de proyección

de futuro de la ciudad para que ésta pueda aspirar a
la capitalidad. Una fundamentaci6n_I:&gt;olítica (y social).
2.1.

Los ejemplos históricos de proyección de futuro

de la ciudad de Barcelona:
Pla Cerda (imposición de Madrid)
•

La exposiciónne 1888 (Pare de la Ciuta-

della)
La exposición de 1929 (Montjuic, Diagonal,

etc ••• )
2.2.

La ciudad olimpica de 1992 como "concretizaci6n"\

de la opción de futuro de la actual clase dirigente
de la
• ciudad de Barcelona
• mayoria de las ciudades de la Corporación
Metropolitana de Barcelona.
2.3.

La opción de futuro de la ciudad es "crear" admi

nistrativamente, politicamente, socialmente y ciudadanamente lo que ya es hoy la ciudad metropolitana.
• La ciudad olimpica ayudará a crear la con

ciencia ciudadana de "ciudad metropolitana",
como en el pasado las Exposiciones de 1885 y
1929 crearon la ciudad de Barcelona.
• Tibidabo como "central park"
• etc •••
2.4.

"

,

Los problemas Centro--Periferia:
A) Los datos estadisticos demog_ráficos_
(ANEXOS 4 a 8)
• Barcelona-ciudad es una población más vieja que el resto de los municipios del área
metropolitana.

(ANEXO 4)

�•

En Barcelona-ciudad hay un 64% de nacidos en
Catalunya, en el resto CMB solo un 49% (ANEXO NQ.5)

•

En Barcelona-ciudad, un 85% entienden el eatalan; en el resto de la CMB s6lo un 60%.
En el conjunto, es un 75%
En

(ANEXO N2.6)

Barcelona-ciudad solo un 45% nacieron fue

ra del Municipio; · en el resto de la CMB, un
64% nacieron fuera (ANEXO N2.7)
B)

Los déficits hist6ricos
La periferia es de reciente "boom" demográfi-

•

co
Caso

V~lad~cans

1960

7.600 habitantes

1970

24.800

1980

43.000

"
"

Viviendas especulativas (els "barris de les
plus valies" en frase de Manuel Sola-Morales),
caso Bellvitge, etc •••
Déficits urbanos: agua, saneamiento, alcantarillado, etc •••
Papel que actualmente desempeña la C.M.B.

•

para superar estos déficits.
C)

La opci6n de futuro (ya de presente) de las

~lacione ~

centro .-. _Qeri feria.

• La opci6n polinuclear" culturalmente y socialme_!!

te •
• No podemos olvidar la "historia" del "centro
hist6rico de Barcelona" (Barrio g6tico, conju_!!
to Santa Maria del Mar, etc •• )
• Pero si que podemos y queremos edificar una
ciudad metropolitana, con una pluralidad de
centros sociales y culturales.

�2.5.

Los problemas ciudad metropolitana y el exterior.

La Fira
•

La Universidad mediterránea

(sud-europea,

norteafricana)
Centros de investigación

4'

los problemas de

todo tipo (humanos y tecnológicos) de la
"cultura - culturas?-mediterránea"

�II.- 3

Capitalidad y_ territorio.

ción

Capitalidad de una na-

(Barcelona ,histórica, hasta 1936), co-capit~

lidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo);
Capitalidad metropolitana del Mediterráneo, puente en
tre culturas (la Barcelona del futuro). (LLEGIR ANEXO
Jo~Ramoneda:

10, básic,

La ciudad, las comarcas y

la nación).
a)

No podemos hablar de una ciudad - capital sin re
ferirnos al territorio que vertebra. Toda ciudadcapital crea unas relaciones espaciales de "domini o".
En Catalunya, la historiografía (Pierre Vilar)
señala reiteradamente qué es Barcelona

ciudad~capi

tal, que vertebra, a través de relaciones productivas y de servicios, las "comarcas", el territorio
de Catalunya-nación.
Es Barcelona ciudad-capital, que da "sentido" a
las comarcas.
b)

Con el desarrollismo, la fase de crecimiento español de 1959-1974, que se caracteriza por la
zación

~rbani­

de su población, hay un nuevo planteamien-

to de las relaciones espaciales de las ciudades.
Hay urbanización de la población y concentración
espacial de las mismas. &amp;s en este perío&lt;io, de
1959 a 1974, que se crean dos grandes capitales
productivas y de servicios: Madrid-ciudad (650
60.000

Ha.) y la Entidad Municipal

de Barcelona

Km~

Metropolita~

(4 78 Km2; 4 7. 800 Ha)

C) La opción de futuro. La capitalidad metropolitana
del Meditenáneo: puente entre culturas •
• La concentración de la actividad en gran-

des áreas metropolitanas •

• La incidencia territorial de estas áreas
metropolitanas en un espacio más amplio
que el de su territorio histórico.

�•

La cultura y la investigación como pie-

zas fundamentales de la permanencia de
la "capitalidad metropolitana".

II.

4.

La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La

instituci0nalización del Gobierno de la ciudad metropolitana •
• Limitación de la actual fórmula de gobierno metropolitano. La E.M.M.B. se crea en
1974. Ausencia de recursos propios, falta
de representatividad directa •
• El Consell de Cent.
• Problemática de competencias locales y
metropolitanas. Hacienda local y metropolitana.

. La descentralización de la ciudad de Barcelona, un paso necesario para crear la
ciudad metropolitana.

�....

:v~~·~ ~ w t~r- :tQJ_¿ e~x ~ ~~Íb. ~ \~~

�1

M¡ ·;

'

.

'

,.

.

1

'ff

~~~~~-Tf ·r
~~1Jtt i ,~ iLt bJr {.qy.

:ct~~~'¡jn, ' ~1.:-

1

�¡

• 1
1

l

~

�. 1

1

~ 1&amp;¡t~. q)~

N~M&lt;'IW kdtA tk~(!;~
~ w.JI.r~ ~ k ~ ....... + • -- ~~~lAJA,., ~

1

.¡-. .

clJ,'

~-

'

1

(~ V\A.I{;

:

U61.\~~

A.,J,·~~
1

tkfe~

k

1

)p.. ~~~

-

{'

-

o&amp;.kf&gt;'úb ~1 ~­

í ~

·AQ v1'

t

'fo .

- ttvro~ ·cMUlS'

,'

.

-.

-p~patJ?,.;.

J

"'

r~

r

~~

e.) _~~Nf

-

-

:o~ ()¡,1ft ~lf ~T 1 4fñ L ~s

IJIV~

TimAt)u.wt1't.

?

�•.

,.

4

···i

'

.

'

· J N~ ,rJl'L~

:d_

!&amp;J- :

¡ ~f?­
"~
¡"·.··•··+
. ; - "'.
-. · · ··r -· ·-·t- ,

i

t~~~

;

�X

í
i

1.

!

1

\ .,_

· -- -- ~

liJ ~to ·fr.M ~ Mi~ w.t~ t ~
1

L~~ .Sto

'7~

~ '~tAf

&amp;}J.
1 --

1

1

fio/l ~ ~LdVti4tA-t·

1

1.: . 5:(.
.J\I.LUJj;.o . . 1

ll ,J " ~- t . ,
:~ tt); . r:F----~~~-

1

¡

~~ dl. ' ~

(L~~~~t.A-) fk _ ~-~ -·
.J

¡_ .1

l

.

~K ¡ .(~ ¡~ L~~~ ~ CA~ - -.-!~
1

:

• ~ C.~v'hv....:\ '

e;

/tA 'f

1

!

r

ff '

,

t

QV¿" -

t'i
1

~Jh~
.,, _ ___ j_

']eé11TL{nm., 0

üL

f

? ll.if'l D

~

NO e~ ' kt..(H) ~4ertht~l')o, l~ 'f7'l. ()N~ 7 !
1 ' '
~:ti~ w,v-e~-v_ (.! {"f\! t~! +:~M.o Pl\t.rt" De?· ~-0/JA -~il '

:-

j) c'N f\ AMUl

t -

1

~o~tArAbN
,

1

:- . :. - ;

-~-

----¡-- ----·::·

: -~-

-- :

.

e¡w- :t;)~Dt.d.c..tb~~

·7 _J ~'d1:~

'

l

-

-

~IV )' Lt'NJl ti '=:fAI7C1 1

--f

f

l

--... r.; t

- ,~

__ L

-¡- '

lVI''! - Q~ ~ ,Tv Jtn.SG' - "&gt;"1n&lt;.-"í\ ~ , f)t-7Jh ~ 1~ tlrJ•

-

1 Oc

lk-:ru h.

/vt t;:Q-,-;p..,nr

&amp;&gt;'!fihuti.s,

oc:- -Dv &amp;rrl'Ws n..n o~- .·-

h

t

i

1--

""+

1-

1

..

1

• j

�J
·----~·~

..

1 Bi\ RCF.LOIIA

j

TOTAL C.M.B.

.\.ft.

RF.Sfi\

TOTAl,

A.ft.

RESfA Ct\TAL

TOTAL CAL\1 ..

!.276.~75

tí~).RlB\

1 , S JI,. 5SJ

La)!. 7J8

l.%6.2?1

1.274.022

J.2&lt;.0. )l 1

t9~o

t.n6.sso

4i.J.w

t.%').662

sQ7.o7t

2.5(,6./JJ

t.Js9.tJe

).92s.a7t

1970

1.741.979

964,401

2.706.J80

859.581

J.S65.96l

1.541.645

5.107.- 60~

1950

2u

RESTA C •.'1.8.

1

1975
1. 7St.DI)
1.22f!.85J
2.979.989
1.0)9.724
4.0l9.7lJ
1.~40.680
S.óiiO.)Q)
"'~
~==~~===l=Q=R=1==~~fle.•7.52,.·ñ·2·7~~~==t=.J=I=,4=·=1=21==~{~J~·~O~Q-~••7.4.6J~~~~·~1~4~2.~1~2~R==~==4~.~2~J~8~.8;7~6~~~~~·~7;1~7.~5;J~R==~;5;.9~S~r,~.~4;14~ ~
50- 60 1.
21.9.875
185.2J4
4J5,109
16S,JlJ
ñ00.442
85.!1~
6.95,55!3
¡
w- 7o
215.429
521.289
7J6.7t8
262.510
999.ns
182.507
t.t~t.ns 11
70- 75

1

75- 8t

9.157

264,1152

2]).609

!80.11.)

45).752

9'1,035

552.787

1.491

!15.268

116.759

102.404

219.163

76.85íl

296.021

l.OR6.24)

1.562.!95

710. J90

2.272.585

50 -

~

so -

60

!

t,ao

5,56

z,sJ

J,Jo

2,io

60-

70

1

l,)J

8,09

) 1 23

3,71

) 1 )1,

O , 1O

4 , 97

1 , 94

. J, 88

2, l&lt;l

t

70 - 7S

44).

,

;\6

2. 7!1\.

..

lO 1

o,Gs

l,q4

1,27

2,67

1, 2 S

2,08

7) - 81 1
0,02
1,81
o, 77
1,90
1,07
0,91.
1,02
r-~~-~~~--r---~--~--~~--~~-+--~~-~--~~~--~:~

__ (,

1\6

2 37

),JO

2,5q

1,00

l,Oí

)7

27

64

24

88

12

lt)()

'

60 - 70

IR

44

62

22

84

16

100

i1

70 - 75

2

48

50

J2

82

18

lOO

1

7 S - ll l

-

J9

3q

JS

74

26

lOO

~

t&amp;

100

_i

~.(1

l.OI)

~'

-

so -

60

¡

5

-.

~-----4---------!---------~-------+--------+---------~--------4---------!
~

)1) •

¡~
"',_,

[

:

,:

!973

:~

:

)4

19

53

17

70

Jl

22

~
3

1R

71

-:t!Q

~§ ~

26

2

1

11

'

¡

~

1

:~~

JO

lOO

29

.100.

··1,1.

1

ñ~;;;
~
29___ ~ - - _____ _:_::_~_j
23
rs~
19
7t
~
~~
,L-=:.--::.-...JL..:~-,:..:,,:.,_.~-.L_-~-_::.:
_ _ ___JI,:;;i;;:'f!~-----__Jl
_______
.L__-;;_;:t!i_=J_---'
Fonts: C.I.D.C.; Datos básicos de la C.H.B.

Bat'Cr!lona, 1975

r;eneralltut d" Catalunyn: F.stacl(&lt;tlcn L Soctctat, fulls nq 14 1 15, 1~. Bnrcelona, 1.982

tl•ltcs: 1/ Les poblacions de 1950 L ¡qf&gt;o sc\n "de rct" l les de 1'!10, 75 l Bl

"d~

dr.,l"·

2/ !..1 do,nomlnadÓ ¡\re&lt;~ t1etropot!tann (A.~1.) corrr,['&lt;'ln ,, 1 ':llnhlt del 1'1·1 Olr.,ctor de 1'1•,/l, ~~
J dlr, 1&lt;!5 cinc com.Jrc~Jes d., l.1 Re~lÓ l d~ la lHvlslÓ Tcnttol'lol de 19J2 (f!.1lx l.lobr,•v. lC,
Rilrcelon~s, 11aresme, v.. tt¿s O~clde;1t.al l VnlHs Or!P.ntal) 1 m~~ V•\lt r~,wd~s l El G·Hr.1f.

�.

'

MUNICIP IS C.M.B.! EVOUJCIO DE LA POBLACIO (aoblacions

l. 9 70

1.975

l. 981

1.33

92.985

163.374

203.719

229.780

C\STSLLllS?ELS

2.065

3. 915

13.124

20.141

24.697

CER.DA~~YOh\ .

3 .837

6.447

20.212

30.498

50.8:35

1. 0.596

21.317

76.387

91.739

91.563

.ES PLL'CUES-

3.981

l3. 103

29.472

38.318

46.079

G.\V,\

6 .87]

1.5 . 337

.., 3. 834

30.474
..

33,62~1

ó9.7l•8

1.21. 995

240.630

282.141.

295.07!¡

HOLI::-IS

'l.145

10.396

l{¡,

407

20.058

18. JQ,g

MONTCADA

8. !¡86

12.629

22.209

23.274

25.625

-

MONTGAT

2.767

3,768

4.877

6.167

6·.944

P!\LLEJ,\

1.053

2.253

4.086

5.080

5. 723

EL Pt\PIOL

1.191

2.049

2.575

2.964

3.187

10.038

1l,. 091

36,346

51.058

60,t¡].9

3. 715

S ,L,l9

20.152

24.114

26. 133

§L ADRlA

10.004

15.9 72

2L,,573

37.526

36,397

ST. BOT

10.394

18.820

l¡8.

840

65.064

72.926

985

l. 281

1.370

2.002

2.083

6.934

11.12
7
·-

20.490

29.156

30.633

7 . ll.4

10.181

21.736

33,959

38.004

JOA~

2.161

4.851

16.125

23.862

25.309

ST. JUST

2.921

6.315

9.188

9.688

u.on

ST. VICENC

3.064

5.636

15, QL¡8

1.8.3!.4

20.182

C~~R V.

1.214

l. 529

1.945

2.105

2.520

CR.:\.~1.

11+. 6 33

32.2 77

105.8.'30

138.091

TL\.NA

l. 607

l. 951

2.620

2. 7J 7

VTL.-\DEC\NS

4 , 21L,

7. t.68

2l•. L, 01

36 . 571+

43.

1.12

96!;.. 401

1.228.353

l. 344.

1:\ARC!:LQ-.lA .

1.276.575

1. 526.550

l. 74L979

l.75l.l36

l.

TO'lAL C. ~1. B.

1.534.553

1.969.662

2. 706.380

2.979.989

J. 096, 7Li3

r~o .

BADALO:--JA

CO R:¡ELl.\

L'HOSPITALET

EL PR\T
RIPOLLET

ST.

CLI~fE~rT

-ST.· CUGAT
FELIU

.ST.
ST.

STA. COLCH'\
STA. COLOHA

TO'L\L SE:ISE
~
Br\RCELm!A ~'
.

-

2 57.3 78

..

l¡.~3.

u.o. 613--··- -·

3.028

----

JS~~

122-___f~i
-

.

Nota: Les poblacions de 1..950 i
1

c\rd)

1.960

1.950

V

ce

1.960 son "de fet".

75~. 6~.

7

�'

Ar--re&gt;&lt; o

N~L.

RELACIO AMB t•ACTIVITAT

1981

Di5tribucio actiu5
Actiu5 -

I na ctiu5
"~

SL 719 :

I ,.., :t .c '\.!\! S
A::\. !. \IS

J 1~.83l

~i

TOTAL C.M.B.

Atur

aba~s o~~p a ls

s.z~s

~tu r h~~a

2. ~ s

S er\ol"f:i I'H U l a r

7S. Sl3s

Oc."p:a: ts

1a. oc up.

�Cr) OVC)

.4.4

0.) Ir
• .
.
tri co nJ
-

r

LI —1

X4
I

ti

�i

de Correus).

lA
Dorsé (inclos}t Escola Tecnica
ons,c/. de Jordi Girona Salgado,
de Ffsi~es i Qulmiques. Av.

a Tecnica Superior d'Enginyers
na Salgado, 31. De la R a la Z
gonal, 64 7 (Zona Universitaria).

!rsititria del Professorat d'EGB.

La dutat 'rosa;,

C/. deis Cavallers, 15.

1

Llufs de Peguera".

11mia Campeny". PI. deis Bous.

JVA
lica Tms d'Abril. Pg. de Mossen

Medicina. C/. de Sant Lloren9.

:nica Professional del Ripolles.

Pública Amat Verdú.

C/.

•,

'

--

1t

•

4

otes les ciutats só~-ciutats eternes, i no urbana~dutat ro~ El rosa , és, curiosament,
únicament Roma. Les ciutats desapa- contero WJu d@ (Si bY i. Fins a la crisi, el negre de la
regudes són ciutats de llegenda, que llibertat i el verd del benestar eren dominants en
exerceixen unafascinació constanten el panorama urba. En certa maneta, hom podría dir
la gen t. Les ciutats són eternes perque es mouen en que el negre havia engendrar el verd. Polfticament,
el mateix sentit de la historia. ¿Q és la historia que és dar. Pero la crisi i els canvis deis darrers deu anys
segueix les passes, l'esdevenir, de les ciutats? Arthur semblaven demanar respostes noves. Realment, ·
Korn, en plena guerra freda, és a dir, en plena ciutat rosa no era una gran novetat, , peró es va
militarització de la cultura (¿hi tornero?) va publi- presentar, en una beri estudiada operació dé marcar un !libre amb un lema que esdevindria para- queting politic, com una gran novetat.
La ciutat rosa eren el- :1 l: ~ervei •
digmatic: "La historia construeix la ciutat". Les ·
1 la
ciutats (eternes) actuals, són la conseqüencia d'una
construcció determinada: ·
·

T

1

\

•

de

~ELL

.a Salle".

lA
Filosofía i Lletres. PI. Imperial

\
imer cognom)
p (inclos) lnstitució Cultural del

&gt; fins a la Z (inclosa) lnstitució

aquim Bau".
LL
!rativala Reforma. C/. del Nord.

iversitaria. C/. de Jaume 1, 1.
"ENEDES
ant Elies. C/. del Carme, 12·14.

•
se amb la maxima puntuslitst i

! DNI.

~

lels (i ho continuen sent, si fem cas de les tesis de Bill
"Warren sobre la industrialització del Tercer Món a
partir de 1945) .
La ciutat del vuit-cents és~n (i M umford ha
escrit pagines dificilment imitables sobre el desú de
la coke-town). La indústria és el carbó. La ciutat del
carbó és la ciutat negra. Ben entes: hi ha hagut
revolucions industrials amb poc carbó, amb aigua,
per e.xemple (i, amb poca ciutat-fabrica, revolucions
industrials domestiques, ¿hi tomem?). El negre,
J2$f!) ts Gealmeptelcolordgmjnantj elsiélls §M!t]
industrials de les velles ciutats industrials són
fescos, gnsos,
una cmtat on tot :- es el sól fins al treballesdevingué mercaderi~ aquest mercat urba va
donar un dinamisme sense precedents a la ciutat de
sempre. El mercat de la ciutat negra -¿el mercat,
no sera sempre "negre"?- va empenyer les ciutats
cap a situacions insólites. El negre urba esdevingué
la bandera de la llibertat per conquerir.
A les darreres decades del vuit-cents va sorgir una
reacció important davant la ciutat negra. En un
procés en el qual es barregen el culte a la natural esa i
el socialisme anglosaxo, algunes noves religions i
algunes noves necessitats del sistema economic,
sorgeix un nou model: la rden-cit en
es,
la "man
a" l'eixam
. La cíutat-jard! és la
dutat ver
\'
, s entén el verd urba, iniciava
aixl, fa cent anys, una historia destinada a tenir exit.
Un exit eternamentfugisser, peró exit, al capdavall.
Fins i tot el verd faria el salt de la politica urbana a la
política general (encara que alguns participants en
els col.loquis sobre Marx assegurin que els verds
alemanys no són verds, són els rojos que reconstrueixen les seves forces). En tot cas, la ciuta,t ver.da ,
esdevindria una alt
tiva a 1 ciutat ne ra i
tm r
ana e s ro ames o lúes
a (i '
e a reta que vo canv1ar gunes coses per tal que
no canvii'n les coses essencials).
La persistencia del verd tractant de tapar el negre
no pot amagar-nos la nova dimensió de la política

--

rosa pot ser una
que, apoca poc, va eliminant el seu elemep¡
central: els treba!ladoq d(. la indústria els n·w-es.
:ca guta per coneixer la ciutat actual no pot limitarse als temes "roses"4teja, medi ambient,
sum, serveis socials, aparcament, marbres, Pcr'n"'t...,
Sense reindusrrjaljtzació púhljra drddidarnent
ij'opugnada des deis governs , metr2P9ljLam la
ciutat rosa pot entrar en el asomni et¡;jjf ir;vuen&lt;;li sbiillliái' en els tantasmes que ronden per
Europa.
r.jl¡ •., • • . , •

a

¡ .,

1

.

.

ro

1

~. ,., . • k}

1 '

•. •

;,· '

'1'11." FRANCESCROCA ,
Profossor de Polftica Eamtlmica
de 14 Unitlti'SÜ!ll de Barcelona

�A ~o ~

ES TRUCTURA D• EDATS 1981

''~

~

,.......
ll

1. 7

!

e
HOMES

~

--..1
DOHES

------···- ---

--

TOTAL C. M.B.

1

1.711:

�~

w
z:
o

¡:)

1.

1

'¡ 11 1
¡¡, Lh
1

•

1

~

~

=~

~

1

1

~

~

~

~

1

~

•

¡
1

1
$
~

1

1

1

~

$

~

-

1\1

1\1

1
Q

1

~

M M

1
$
~

1

~

T

·¡:A,¡¡

M

1\1

1\1

1
~
~

~

1

1
~
~

~

1

~

~

CD

1
$
~

1

~

~

~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~

~ ~~~~~~~;~;~;~~~~~;~
·~,
11 '"
.
1
1

·'1
V)

w

J.:

o
X

L

�ESTRUCTURA D" EDATS 1981
',

'.

:- -----··-··

,

r95 -1 81r5- ~

j:: =~:~~=
:4
-l g~e- a~~

A
se

7S -1~.~5- 7~-----.!..

~

71 --1191S¡ 1e- 7
if==ª
tS-J:
4 ·

~~;;;;·
.
~65

r--.4-~a -1ns- n =--~-~
-l !ii25- !;S-

-1 SJ a-

~_, ;;; =
~~-

~ ~-=.

-1935- .o:

;¡-~e -l!Ha- -4~

_:

·~ JS -19-45- 3 Sr

---

•

3.,

.

3

I "'

;
-~ . ~
-19Sees -1;&gt;5529 -1960- 2:~§~~§~§§§!?
15 -1955- 1

-~ 3~

· -...,

. --

S~---·:- ·---:':-'3.,,.,

3ar_Z

2~--

E-

}:Ir;;=
~

1t -197e- a ·._
· S -1975- S
X

1.7

1

'i

e
HOMES

l

1.7"

DOMES

TOTAL C.M.B. SENSE BARCELONA

.

,:~-. .::·-,· -~

...r,.,_·&gt;·';'~ ·~ :"-~..~. .~!.~~~~

~~~~~~~~~- :. : 1_~1f~~!lt:t~r~-~\~~w~-~~.

�~$

NATURALESA DELS HABITANTS- 1981

l

t

i

"

Na~cut~
~

N~~cut.~

Cata l.
a

i

fora

57.82:

~ ~3 c ut s

~2 . 17:

Nasc uts fora de Cata

C8talun~a

- 39.111
7.811
8.091

00

,_

CasLetta la Hov&amp;
J'lurc1&amp;

8.5•U

5.83 *

Arago
Lleo
Ga. licia

4.79 l

Ca~t~\la

8.821

Altres +

~.98 1

N

Andal~~ja
[xtrea~d~ra

6.3e:
5.7·U

TOTAL

fora

C.M. B.

Pais Val e ncia
La Vella
E ~ Lr an ger

�-~

&lt;\

NATURALESA DELS HABITANTS - 1981

Na~cut~

Na~cut~

51 .2 4 :
35 .7 61

Cat&lt;3.\.
N a3cu t ~
~a ~ cu t~

i

[ora

•1

t:: - ""'

~~
~--~
-

a Ca tal unya
l er a de c~ta

27.33:
-1.7e:
8.-461
6.-40:
12.&lt;&amp;&gt;

6.98 1
7.7tH
ITi~
6.76 t
_J 6.7-4 r
l:'if:.1i;!1i!l 1 2 ... 6 J

IT
c:: ___
BARCELONA

fora

Andal Y.!l ia
E:::d;. re illl'bdur a
La

Ca$t~lla

~ ~v e

Murci e

Arago
Lteo
Ga U e 1a
Pai~

Ult le: c !a
a \)e lla
.:d :.r a :-.ger

Ca.s t e t 1 a
Al.tre!l +

�NATURALESA DELS HABITANTS -

1981

..;.
'~

Na~cut.5

Na~cut~

C~tal.

i

fora

~S."'SI

H a~c~ t3

a Catatunya

Se.s~:

Na~cut3

ror~

de Cata

n ,, se.37
•
10.77 1

fora

Andal u.! la
Ext.re,.. l!d :.:r a
Ca~te\\a

?.73 l
6.291

La

~ova

l'lwrcia

... 77 1
&lt;(.56:

Arago
l le o

.o~.e.o!t

Ca\ic1a

3.291
2.931
5.3&lt;4:

Ca 5tella la Vella
Allre5 + E~t ran;e r

Pa i~ ~~ tenc.la

TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
l.;.
00

w
. ,....

. . . ,.

�~6

.l
j

•,

i

--\

CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981
11

21

31

-41

SI

Gt

1 ~i '
Xl

io~a l

po bl11cio_

a Ca cal Lnya

~! :~~~l ~
vi ~~ut:~

--

de {o r a_

V ll\g u l:~

5egona

--

d e fo r·a
any arribada

1\;? 5 - 1:18 1_

~

O

Entenen

Hv l'

c~tala

~nterd!n

:S7l -

1975_

: 956 -

1970 __

1961 - J965_

1951 - 1960_
19 -41 - 19S0_
193 t -

19~0- . -

1921 -

19 30 __

1920 1 ah11 n:1 _

1-

-

-- · -

___

_

1

1

1

'

,1

,. _.

.. .,

�~

....

.

·..:.

1

.

1

..

CONEIXEMENT DEL CATALA -

!

1981

10

ae

31

""e

-se

rU

?e

90

-

Tc.tat pobl.acjo __
a Ca ta l u nya

!'ll!!&gt;L\Jl!l

Vi ngul.'l de fora _ _ _

l

:

_l

(l (l

"

~

~-"---~
-j

Uingut.'l de fora
!&gt;egon.'l

any arrJbada

1976 -

1981 __

197 1 -

1975_

1956 -

1970_

1961 -

1965_

1951 -

196e __

19 ~1

-

195 0_

1 931 -

.19~e ._

19 21 -

193 0_ .

l 92 e i

aban!&gt;_

?7~

fJJ

D

En\..er•e n

ti o

C?l!:. a

la

t ' e r.te r. en

·------- ---- --------- -· -..

1

__

_

-----· ···---------------~----------------_______¡

�!

'

CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981

•
Total pob lacio _
t;.,scut. 3
Uingu t.~

_

.-

.-

lt

2f

31

"'

se

"

se

7e

98

-

a Catalunya
d e f o no __

-

.

Vingut-'5 de forll
~ego n5

~"H

arribada
··~:

1976 -

~
~

Entenen cat.a\a

1971- 1975_

ami

-

.

.

- · ~

E

.

1966 No t•e nt.enen

198L_ . _

1

1

-~

1970_

/ ;.¡:

1961- 1965_
d

1951 - 1969_
19 ~1

;~

- 1950 __ .

193 1 -

19-40_ . -

.-

1921 -

1930 _ _

· -. -

-

~

~'l

:s2e 1 ;:,.b&lt;&gt;"5 -

::.,;
¡.....¡.

w
'~"~~ ~ -~:

. · -; . . . .::; -~~~~,·~-~:!?~=--~~~~:~ . '~; -~. . ~

~

._

--

-

-

;;.:'

-

,

--~

1

_, ee

¡¡

~

�~:¡

ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981
....

1

1

Vingut.-!5 de for-a
Na.scut..s Munic.

Ei

'16 . 62=

53.38:

i

fora

1

K ~ 3CUl3

al Municlpi
Vlng ut3 do f or a

r:z:g

TOTAL
c...;

,;::.
;-

~·

1-4.-411
18.91:
18.491
16.681
1-4.89:
18.1~:

C.M.B.

.

entre 1976-1981
'

er..re 1971-1975
ontre 1966-1970

entre 1961-1 96 5
cont.re t951-1 96 e
195&amp; i r. b an !l

l

�~-

'·

ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981

1

••

'·

~
-

-

i

1
¡

i
r

l

Vingut~

Na scuts Munic.

c.. .-- ¡.
¡; .:~~; ·;g:¡

S-'.. -&lt;17 :
.,5.53:

i

fora

de fora

cr.tre
el'\tre
entre
entre
entre
19Se i

!"{¡,!'cut~ ~l i'l uruc1pi
Vlngub ce fora

B P:R CE L01~A

1976-1981
1971-1975

1956- ! 970
1951-1955
1951-1950
ahiin~

�.,

ANY o•ARRIBADA AL MUNICIPI

1981

------------------------------~
-&lt;.

'·

Uingut-5 de fora
Na5CUt5 Munic.

i

rora

Ha s cul5 al Munjclpi
Uing u ls de fDra

18.11:
23.38:
22.78:
113.78:
J, 11.-4s:
['~~i[:M• 7 • 4 g l

11
r

TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
~

¡.;,...

c...:

ent r e
!-.::ntre
ent¡-e
entre

1976--1981

1971-1975
1955-1970
1951-1965
tshL:-e 1951- 1950
lSSff l. &lt;~.l:n:n'la

•

•

�.11~ ~ • ,,[f::'\~

~.:;;;.-

VIATGES SEGONS MITJA DE TRANSPORT - 1981
'·

\

...

Viatge.s Total.s
1. 19:
11. 69l
18.901

2.ea:
3.88:
~

~

~-

l'fo Consta

l'le\.ro

1 1.27:

Tr-en

Bu 3 priv!) t.

18 .~8:

Tren!&gt;po rL

e . 33 :
41.251
-1.28:

Taxl

i n~iv l d

Metro

~ · 2.35:

Tr e n

~

Bu!&gt; pr iv zd.
Tr a n.:.pcrt indf v ld

3.87:

~ 28.871

..,fOO}
:! &lt;:~ placa n

No Con!llll

ED 1 s. ea : ·

dJ:ru 21.06:

Eu ~

A P:: u
No e .:.

Viatge.5 Trebatl

e. s2:
2 B."'!6:
5 .59!

Bu.:.

Ta xi

A Peu
No ·.o!&gt; &amp;e,.pl ac r: n

TOTA L C.M.B.
·'
c...~

'-·

Viatge.s E.studi
1 .es:
6.21:
I!::L.t'_.Q 11 . 6'1:

1. 5 6:
3 .89 :
5.36!

e.e9:
b ?.S-2:
2.63:

Ho Cor,!l t.a

Me t. ro
!3 u.:.

Tren
Bu!&gt; pr1va\.
Tr an5po rL ind1v1d
T!!Xl

A Peu
No

e~

de~ p l ace n

�..·,
VIATGES 5EGONS MITJA DE TRANSPORT

1981

·.&lt;

Viatg e 5 Total5
No

Viatge5 Treball

C cr. ~bs

!"'í td.ro

Ho Con:.\.11

e.?e:

r'lo Ccnsh

!"'e t. ro

g. 61:

:'l e t. ro

!! u~

Bus

Tre.n

Tr en

Tr ~n spcr t

T r ~ n spcrt.

ln di v ld

Taxi

A Pe u
Ko

t&gt; !l

15.611
1. ~51

Bus pr!vat.

p rJvat.

S u !&gt;

lJiatges Est.udi

de~; p t ~ ce n

!7. 5 9:
5.52:

individ

Tll xi
A Pe u

Ho es

ó ~ splacen

U,__..ll.

Bus

Tren

J.·o:
6. 77:

Tr a n~p o rl

6. 11:

Í ~Xl

?us privat

59.75:

A Peu

2. SS:

No "'"

1nd 1 v1d

'

d e ~ pd, ce n
1

!

BA RCELONA

�..
J.,

VIATGES SEGONS MITJA DE TRAHSPORT - 1981
'

11

Viatges Totats
[==:J

rz:zzJ
miliiJJJ
~

IJiatges Treba t l

1. 37:

No Cor,.:;t.a

2.10:

5.611

r:et.ro

8.7-4:· Metro

H. 00:

Bu~

TLl.x1

Taxi

A Pe u

2~.56:

A Peu

5.68!

No e!l

Tren

-4.371

Bv~

a:-=-JJ

~ 8 . 77 1

¡ .,~,.1

~. 33:

Cor.:~ta

29.26:
3.611
-&lt;.29:
3B.39:
0.37:

2 . 1" ,

~"W 18.?91
~
"""'3 e . 23:

rio

privat

Tr~~sport.

No

·?! !.

lndlvid

de~pl~ cer,

Viatge.s Est.udi

C=:J

Bu.!&gt;
Tren
Bu.!&gt; privat
Tran~porl

individ

\4

c...;

3.57!

~o Con!lt.a
r:etro
Bu.!&gt;
Tren
Bu!l pr1val
iran!lport. lndivid

e . e7:

TcxJ

A Peu
de:~ptac.en

TOTAL C.M.B. SEHSE BARCELONA
c..~

1.59:
1. 91 :
G.6ll
1. 71:
... ·47:

Ho e!l de:.ptac.en

...,

�•

S
de

23

198~

Una jira al serofi
de la recuperació
económica de Catalunja

1-7'
1

Redactor en cap:
ns.Jau mc Masdcu,
, Espunn·o;. Assesl\ li(¡·í•d Porres:

JOSEP M. FIGUERAS

Jr:

e Abn . Imatge 1
itntixa nts: 1''-lic¡ucl

algrat la crisi i la recessió económica que pateix el país des
. Ohson. Col.labodeja
fa uns quants anys, tots
)asili Haltasar (llles
els empresaris espanyols són
Hitsc), Xosé Garcia
me 1.\artrolí, Jos(~ F.
conscients que la millor so;¡ rro, Jordi Viadcr.
lució davant una cor:juntura
quin! Romag11era. tan desfavorable és procedir a canviar caduques
se l'arrr·nsas, Uuís
)ueralt, Enrie Sales. estructures i obrir camins a !'exterior, coin !'única
rs: Enrie Baiicrcs. via d' intentar la supervivencia i lluitar contra la
;ls, Enrie Calpcna, desaparició.
•n Monzó, T1sner.
nlla. Uuís F1aquer,
~osa , .Jamne Lorés,
rnat !\!uniesa,Joan
da Molins, Caries
·,es: COVER, Efe.

~A)

na-4

m
.'n ks próximes
en el tema que
. La ncteja que
ems pe! que fa a
.::omplexa mafia
és investigat en
11gcs relacionats
afers que cstan
la invcstigació a
s a les darreres
tan descobrint
;cguretat, algun
H'S de les scves
1

Per altra banda, no es tracta d'un repte impossible, pero sí difícil. Les empreses espanyoles compten arnb la suficient imagínació i capacitat per
poder competir en un to d'igualtat amb d'altres
empreses foranes, amb l' objectiu posat en l' obertura exterior i a augrnentar les seves respectives
quotes de mercat.
És precisament en aquest punt que les fires
internacionals de mostres, com la que actualment
se celebra a Barcelona en laseva51 edici6, adquireixen tota la seva dimensió i la seva fo~ en Wla mesura proporcional a 1'obertura exterior amb que les
ernpreses espanyoles projecten els seus objectius a
curt i a mitja termini.
.
:
En el moment present, les fires anomenades
generals exerceixen un paper substancialment diferent del de les grans exposicions deis primers anys
d'aquest segle, i. el seu contingut esta molt rnés
d'acord ambles necessitats i les exigencies actuals
en materia de comer&lt;; nacional i internacional que,
substancialment, es concreten, no ja solament en la
simple exhibició de productes, sinó en l',Yuda al
lliure comen; a través de la promoció d'un lloc de
trabada de !'oferta i la demanda. I aquesta 51 edició
de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona
constitueix un dar exemple del que hem esmentat,
tenint en compte la varietat, la presencia i la qualitat
del material exposat al recinte firal de Montju'íc, a
trav{~s deis vuit sectors que constitueixen la mostra
d'aquest any.
Com ja he dit en més d'una ocasió, el paper
fonamental de les fires generals és el de platafom1a
de llan¡;:ament dcls successius seo.ors monogr.ifics,
una vegada consolidats com a tals. Aixo exigeix,
com resulta facil de su posar, una enorme quantitat

qiiestió.

• i protecció de , .
·nda de joies i

d' imaginació i d 'esfon; per continuar dotant l~ Fira
de nous apartats, valids per a l 'economía del país i
que, en cena manera, continuln mantenint viva la
flama u~icional i popular que la Fira ha sabut
encendre en l 'anim de la ciutat a través d' uns quants
decennis d'história.
a nostra Fira, la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona, que ha mantingut una trajectoria de servei a la indús·
tria i al comen; i ha contribuit a informar petits, migans i grans empresaris
- - - espanyols sobre nous productes, nous
mercats i nous processos tecnológícs, es ttoba en
aquests moments en una fase d'evolució, l'inici de
la qual es va assenyalar al terme de la passada: edició,
amb mot:iu del seu cinquanta aniversari S'havia
dcscoben una etapa certarnent important i s'havia i
s'ha de dotar encara laFirad'unimpuls renovador,
sen se que per aixo· no hagi de tenir tot 1' arrel.ament
popular a que abans feia referencia.
En l' edició d 'aquest any han concorregutala Fíra
vuit sectors, dos deis quals constitueixen una autentica novetat: els dedicats al' esba.tjo o lwbby i el de la
papcreria, deis quals s'espera molt en un futur
immediat. Així mateix s'ha de destacar la presencia
de quaranta reprcsentacions estrangeres que aporten la part millor de les seves respectives produccions nacionals. ;
·
¿Com seran les directrius del futur? Cal indicir,
en aquest respecte, que la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona continuara fidel a la seva cita
anual i ala seva decidida vocació de serve~ unint la ,
tccnica i el consum, amb les modernes aportacions '
tecnolbg1ques en cada un deis camps o sectors
representats, i coro una base popular d'una manifestació profundament arrelada en la seva ciutat i la
seva gent, sen se que per aixó deixi de donar supon
a nous sectors ni d',Yudar a la promoci6 exterior
d'idees i produoes d'empresaris i empreses espanyols, la qua! cosa vol dir, en definitiva, estar al
servei de la indústria, el comen; i l'economia del
nostre país.
1

}osep M. Figueras is presidtnt dtl Comite Organitz.ador
dt Úl Fim Internacional dt Mostns.

KATAL NIA

�-----

/l ~rl \~

,·.~ ..

Con demasiada frecuencia uno
tiene la Impresión de que las estrategias políticas se plantean por simple acto reflejo ideológico, sin tener
en cuenta que los tiempos cambian
y que las ciencias adelantan que es
una barbaridad. La incapacidad del
arsenal de doctrina acumulado en
el siglo pasado, durante los tiempos
de construcción del mundo nuevo
del Estado-nación, para facilitar la
comprensión de las cosas que pasan hoy, se ha puesto de manifiesto
en las dificultades que las fuerzas
políticas encuentran a la hora de redefinir sus posiciones respecto al
proyecto catalanista. En los últimos
cincuenta años el mundo ha cambiado más que en muchos siglos:
repensar Cataluña desde estos
cambios exige no tener reparos en
soltar el lastré de los principios que
en su rnomento configuraron la
doctrina del catalanismo político.
De la misma forma que para ·alcanzar a entender alguna cosa de la
lógica de la sociedad post burguesa
hay que relativizar tanto los mitos
que la construyeron como las doctrinas que intentaron acabar con
ella y que en muchos casos no hicieron más que reforzarla. Y solo a partir de este ejercicio es posible la recúperación de viejas ideas que
vuelven a ser útiles por el simple hecho de haberles cambiado su escenario-operativo.
Ciertamente, el moderno estado-monstruo, que no cesa de abarcar
y apretar, no facilita a los políticos
el trabajo de reflexión a medio y largo plazo. Un doble cerco parece cerrar toda perspectiva que vaya más
allá de la inercia del poder adminis-

- ..-..

-

pensarse Catalur'la desde las e
marcas, si no hay espacio vital par
que estas estén realmente desp
gadas de Barcelona? ¿Es poslbl
entender este espacio de otra m
nera que como el área de lnfluenci
de una capital poderosa. con esplr
tu abierto y vitalidad social pl~na
En los tiempos futuros Catalur'\
que, en el mundo actual, hacen ine- será lo que sea Barcelona.
tratlvo: una burocracia cuyos inte· tarea de proteger el poder, es decir,
Y si Barcelona se hunde, si com
xorable la desaparición de Cata! u·
reses se han convertido en necesl· de asegurar el orden.
dad primera por encima de los proNo creo que sea atrevido afirmar ña, como entidad polltlca, a medio · se ha dicho queda condenada
plazo.
.
papel de. segundo na como el que 1
blemas reales de la colectividad y la · que en estos momentos no hay una
acumulación constante de una fuerza política que disponga de un
Esto es lo que ocurre, por ejem- historia ha condenado a ciudad
suma de pequeñas cuestiones que proyecto político para Cataluña
plo ..a mi entender, con la tan repetí- como Marsella, diflcllmente resist
requieren respuesta Inmediata. sin realmente nuevo:y al decir nuevo no da consigna política del comarca- rá Catalur'\a.
Y no es sorprendente nt ofensiv
dar tiempo a integrarlos en un pro- es por un absurdo purlto de origina- llsmo. SI el futuro de Cataluña tiene
lldad sino simplemente para seña- que estar en las comarcas. con para las gentes de comarcas. Tod
yecto de más largo alcance
Cada vez· nos encontramos con lar que es necesario que responda a todo respeto tanto por los polftlcos lo contrario. Fueron preclsament
más frecuencia con una actividad la realidad actual de las cosas, que que defienden esta idea como por ellos los que a lo largo de los slgl
política sin horizonte, perdida en la son como son y no forzosamente los ecologistas de estricta obser- desde el campo fueron constr
marabunta del dfa a dlll. Y enton· como cada uno de nosotros querrla vancia,, me temo que este futuro yendo la gran ciudad: una eluda
que primero fué mestizo lugar d
ces, sin lugar para la reflexión en que fueran. Y tampoco, en este será más bien problemático.
Aunque parezca absurdo, a ve- encuentro de catalanes de dlvers
profundidad, no es sorprendente mundo. hay.que ser víctimas de las
que se apele a la cómoda solución fijaciones irreductibles qufl gene- ces uno acaba pensando que hay procedencia, y que después vló 1
de la receta aprendida de men1orla ralmente no conducen a otra cosa realidades elementales de la vida crementada su vocación de mezcl
o .con sentimiento cuando todavía que a hacernos un poco más des- cotidiana que los políticos las olvi- con la Inmigración y el progres
graciados. Las naclone!l corno fo- dan, como si no fueran con ellos. a Esta ciudad que, para bien y par
·se tenía tiempo para leer, discutir y,
a veces, incluso pen~ar.
das las cosas de este mundo nacen, la hora de hablar de la cosa pública. mal, construimos entre todos e
Pero hay momentos en que la crecen . y mueren.sus histCJrias ti e- Por que absurdo es tener que recor- ahora, más que nunca el punto d
realidad ya no perrnitn mantener nen momentos de excelente saiiJd y dar, por ejemplo, que con los me- referencia si pensamos en una e
dios de transporte modernos las taluña Inserta en el mundo y no si
más el engaño. En que ni desajuste . períodos de enfermedades ditrciles:
entre las viejas recet'3s y las nuevas la historia, en definitiva, es la cróni- proporciones espaciales han ca m- plemente en los ciegos lfmltes qu
cosas es tan grande que no hay for- ca de este Ir y venir de las cosas, la blado de manera radical: lo que a n- van de Salses a Guardamar y d
ma de mantener el equilibrio, por tumba de pueblos. culturas y clvili- tes costaba una jornada de camino Fraga a Maó.
La nación catalana está destln
precario que este sea. Por eso, en zaciones que se suceden unos a ahora puede costar una hora, y una
los últimos meses, desde los diver- otros.
modificación tan sustancial en la re- da a ser en los aflos próximos
y si en estos momentos hay con- !ación espacio tiempo tiene que área de influencia de Barcelona: d
sos puntos del espectro político, diversas y codiciadas voces han coin- senso generalizado en que la na- modificar forzosamente el conteni- la fuerza de esta~ludad depender
cidido en un punto: que hay que re- clón catalana que en otros tiempos do de las Instituciones construidas que este pars sea. Y la fuerza a
esta ciudad ha estado siempre e•
visar lo que se ha dicho sobre estuvo Incluso a punto de tener es- sobre un territorio determinado.
Hoy. Cataluña se puede cruzar de una sensibilidad compleja, mestlz
Catalw'la y que hay que pensar de · tado, pasa un período difícil y que la
otra manera la realidad política del · · redefiniclón de sus contenidos poH- ·• punta a punta en poco más de tres y abierta. Las comarcas pueden s
catalanismo.
tic os es imprescindible para que la horas. que es el tiempo de autopista un horizonte electoralista a mu
Sería importante que no se aho· ·.. enfermedad no sea mortal, como · que nos puede llevar el viaje desde corto plazo. nunca un destino par
rraran esfuerzos u la hora de llevar a pudiera suceder de progresar algu- la Junquera hasta Sant Caries de la este país o una pauta para un pr
cabo esta reflexión y sobre todo
nos síntomas delectEJdos, es curio- · Rapita. La lejana Lérlda está a hora yecto potrtlco de largo alcance. R
que en aras a la inlrasigencia de los so ver cómo aluunas de las pro- y media de Barcelona. Sólo algunas pensemos Barcelona sin miedo, a
principios no
cortaran las af&amp;B a
puestas políticas que con más insis- comarcas pirenaicas tienen todavía tes de que caiga del pelotón de la
la imaginación, contra la que tan los tencia tratan c:1e presentarse como un cierto aislamiento real. Todo lo grandes ciudades.
prejuicios ha tenido siempre la Gla- únicos depositarios del ideal nacio- demás s.on muchas dosis de ideoloY si ella cae, Catalur'\a quedar
se política tan celosa siempre en lá .1 lialista éatalán, lo haeen, con suma gfa y de viejos prejuicios. ¿Cómo adormecida por largo tiempo.
frecuencia, desde planteamientos puede, en estas circunstancias,
Josep RAMONEO

zas

·La ciudad,
.,

comarcas y la naczon

Se

~------

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35444">
                <text>Barcelona, capital metropolitana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35445">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35446">
                <text>Àrea metropolitana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35447">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35448">
                <text>Finances públiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35449">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35450">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35451">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35452">
                <text>Notes del gabinet per la conferència i notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35453">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35455">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35456">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35457">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35458">
                <text>Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41382">
                <text>1983-08-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43769">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35459">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="957" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="497">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/957/19830629d_00022.pdf</src>
        <authentication>e7e42b58edf667f1ee7995194265c293</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42171">
                    <text>SALUTACIO
Tota iniciativa és sempre un repte, és una evidència que la
il.lusió és el caliu que fa que cada dia hi hagi noves realitats que mostren la trajectòria del progrés de la nostra ciutat.
Com a barceloní, com a alcalde, com a alcalde vostre vull fer-vos partícips de la meva satisfacció per l'aparició dels
Quaderns d'Informació de la Guàrdia Urbana. Certament, els
canals d'informació són un element fonamental en el desenvolupament de qualsevol organització.
Aquest any s'acompleix el cent quarantè aniversari de la crea
ció de la Guardia municipal. Aixf, des de l'any 1843 Barcelona compta amb un permanent representant qualificat en els seus
carrers. Cent quaranta anys de tradició i servei al ciutadà obliguen, cada vegada més, a sostenir aquest esperit d'exigència tan característic i peculiar del nostre poble, que sent com a pròpies les qüestions lligades a les seves institucions.
La Guardia Urbana de Barcelona, com d'altres realitats de casa
nostra, és un punt de referència important per als Ajuntaments
catalans així com per a d'altres d'arreu de l'Estat. Aquesta
és una responsabilitat que, sense que ens faci pensar que ja esta tot fet, ens exigeix a esforçar-nos encara més en el treball de cada dia, cercant noves idees i potenciant les tasques
de formació com un element primordial. A l'Escola de la Guàrdia Urbana correspon una gran part d'aquesta responsabilitat,
intervenint com a motor i suport de noves iniciatives, de les
quals aquests Quaderns, entre altres, en són una mostra.
$óc coneixedor que la professió policial urbana exigeix sacrifïcis i abnegació i que, a vegades, el risc voreja i està present
en les seves actuacions. Les ingratituds són moltes, però també les satisfaccions configuren i acompanyen la possible sensació de solitud en el carrer,

�La dotació de recursos i mitjans materials és fonamental en
tota l'activitat professional. En el meu esperit i en els
dels meus col.laboradors de la Corporació hi ha la intenció
d'anar a una tecnificació de la protecció ciutadana, amb la
convicció que l'elevat sentit de la professionalitat, condició irrenunciable de la nostra institució, permetrà sostenir
el nivell de servei propi de la dignitat que la nostra Ciutat
mereix.
Barcelona, com totes les grans capitals, continua creixent en les seves exigències com també ho fa la complexitat de la
seva gestió, però això no ha de ser mai un impediment a l'apro
pament entre els ciutadans i l'administració.
Es en aquest context, en aquesta dinàmica, que la descentralització i la informació adquireixen una funció protagonista relle
vant, tant a la Casa Gran com en els Consells municipals dels Districtes,
Els Quaderns d'Informació de la Guardia Urbana poden ésser un canal eficaç de circulació d'informació on es pugui reflectir
i fer viure les particularitats de cada districte, de cadascuna
de les unitats i de cada servei al conjunt de totes les àrees municipals i al col.lectiu de persones i de patrimoni que treba
llen al servei de la Ciutat.
Vull fer una especial menció a les dates, tan nostres, que Barcelona viu cada mes de setembre amb motiu de les festes de la Mercè i la corresponent a la de la festa patronal de la Guàrdia
Urbana.
Les primeres representen per a qualsevol barceloní dies de joia,
però també signifiquen per als membres de la Guardia Urbana una
proliferació dels seus serveis.
La segona, és una jornada de particular emotivitat i d'identitat
professional, però també una mostra de la voluntat de projecció
ciutadana d'aquest Cos, que enguany s'ha concretat en l'organització de la Setmana de la Guàrdia Urbana, que amb molt de goig hem incorporat al Programa de les Festes de la Mercè.

�Des d'aquí, la meva salutació i felicitació per a tots els
membres de la Guardia Urbana.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14767">
                <text>3863</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14768">
                <text>Dia de la Guàrdia Urbana / Salutació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14769">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14770">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14771">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14773">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14774">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24677">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24678">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24679">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24680">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24681">
                <text>Policia local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40570">
                <text>1983-09-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43195">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14775">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="958" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="498">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/958/19831202d_0112.pdf</src>
        <authentication>80f222496c788ee1e542f39372636f58</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42172">
                    <text>re
P

^.^fi,

lz

FI

.,^^ ^^^

&lt;4^r. Í^. !^

^

F- ^ ^^, ^
^.^ ^s

^ ^^

.^

^

1?t

ri

^ &gt; rr-^

^G

ly'

r)

tr

e

p ar Pasqual MARACA t. I..,

Maire de Barcelona, Présidant de l'A írú Métropolitaine de Barcelona
^_^ -_,
et par
^^ ord^: [;^^ ^^{µ PA Lb'

4lice-Prési,r7'i:nt de l'Aire. Métropolitaine dé B arcelo na, Cor1^ effiFer Municipal de Barcelona

La dis,'erib^.ftio;E de le {;onulaetiQn et surtesut de !'as;t:'s,aité
économique sur le continent E?i.r'23péHrE nous lpermet d'C1CSrueiF:er le 6;e?e n,te Cï; C'+é"séSE ÍFiiii.+r:? C7éifl^.YL1p'p?énf3&gt;Ït .scQ}•rl j-:-tic;E:;^. Nous por.ada„n.0 d;st,irsgct4r une Europe du itf¢rel
du Centro crrmpr?rtd du Rhin, le Centra Gi; l^3
N,?r&gt;i de la F1é;su.l.;6ir•iu;s Eédérala Ql!ernar.da, l a ré¿ior3 littorete •beig:.= et hellanciaiso, a'srsi que l e s ré;,ainns de Paris
ot de Londres), fo rtefrardrst ïridustriali£le et dé&lt;&lt;oioppér,.
L.'c:nsc-,rlale de ces zones rcapri`ssrerrte 17,8 % de la papulation, 37,7% da i!'aativixé ir-ECl:istrieilf; européenne totale et
31,1 `36 de l'activité tei'tfaire.
ci5té C€3t'i:L' zona, nous pouvoris distingue: una a ire
de t.iétlE:;e:p; errtent rnoiri i;`:iMi.efite.f`L et R 'inrla.istrialissatiori
in'íérieure qui ene;loba:rait l a plus grande laei-tie d e !Italia
et de l'G:st:iu;ne ziE:si qu'une partís de la Franco.
1-? $'fstf:rfe des Nilles e n Europe s ftiscrit+rans cetts pralaaI;.:,ü&gt;&gt;ion G3ém„p gra.;.attBGii,Et1 et éconornique. On pout y ctistinguer un a.;e c'urbar•i.°aation qui reli;.rait Londres - Rhin 1-;,:&lt;l,r C:o;Penhagt,ica, a;icgE.E ei s'integ re Paris et dans l e ,quel
une fig:ze de pénétra •tion suit le eours du Rhin jusrlE,E'a3
i;.'ts:€-&gt;ich.

A !'íntérieur de la Catalogne, 70 % de la population se
cáncentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelona.
Cene donnée met en évidence le fait que la polarisation
au niveau européen co-nnait un prolongement identique
au niveau espagnol et au niveau • catalan. au
niveau métropolitain, on peut parler de la f_,olarisation qui
se produit dans la vine centrate de Barcelone, oú sur une
surface de 100 km' se concentre plus de la moitié
(1.700.000 habitants) de la population métropolitaine.
En resume, la situation de Barcelone à I'égard du systéme urbain espagnol lui permet d'exercer une importante fonction de contact avec le réseatr urbain du Nord
et surtout de Sud de I'Europe. D 'un cutre cené, l'arc
Nord -Ouest de la Méditerranée dans lequel s'iïatégrent la
Catalogne et Barcelone sert égalernent de trait d'union
aves les pays de Sud méditen-anéen. Par conséquent,
nous pouvons considérer que Barcelona occupe une
place périphérique p ar rapport au noyau économique
européen, mais qu'elle a dés fonctions importantes
cornme point de contact entre cette zone et la zona économique rnéditerranéenne.

La s(r?:EC'ti,Ci?' ESrbaiCre d es rtlYgio;iá du Sud euro7éen presente !E:? G'-:.]r: rtrii'G plus dispersé Et les centres uC:Ssiii$ l es
d'un are Er1iagiL'-.a::¢*, qui
plus importantssF4 si:^SÜ+Yç lelona.
s'é t:erítli"aFt entre Naibf?es -• Milán -- Lyon - Valence et la
mor.

B A á i C EL O.eri1`E
ET LES ft UdRES AÍRES MÉMC'áPOLs9TAIiti'ES.

1..1 CATA .,OG11á :' ET L'AIRE !°^.`"t-:.OPOLIx'Adt,;'?'"
lyA Rk.rb•ti t..1°drE EN ;'^çgROPF.

On peut considérer la récente évolution de l'aire métropolitaine de Barcelone cornme le résulta'c du modéle éccnornique et territorial de croissance q u e l'Espagne a
adopté à parar des années soixante.

L'cmplaceïner,t de Barcelone à I "ext r eme du sous;,y: ri:érnc de vilies dans le Sud européen lui confére une
pc,sftion de ;onction entre celui-el et le sous-systérne
a.irbain espagnol que nous pou •,rons definir cornrne dispersé et radiocentrioue, à partir d'u n e capitale.
f: l "intérleur du systérne espagnol de vies, Barcelone et -

iti sous-systéme catatan s e situent sur laxe de littoral
m=,c.aiterranéen et représente le contre--poids économique
et dérnograpnique à la position de capitale que détient
Madrid.

ÇO

Parmi les traits les plus caractéristiques de l'aire métropolitaine de (3arcelone, cornme conséquences de ce processus, nous pouvons rnentJonner les suivar-rts :
Prerniérement, un processus rapide et intense de croissance démographique et urbaine derive de courants
d'immigrations beaucoup plus éievés que dans les autres
aires rnétropolitaines d'Europe. f3appeions que le taux
annuel de croissance démographique d e l'aire métropoiitaine cie Barcelone, dans la période 1950-1981, a été d°
3,3 %. En termes absolus, l'aire métropolitaine est

�passée de presque deux millions en 1 950 à plus de
quatre miilions en 1 98 1, avec la circonstance aggravante
que plus de la moitié de cet accroissement s'est produit
dans la décennie 1960 -1970.
C7euxièmenient, un haut degré de spécialisation.irtdustrielle dans la production de biens de consommation de
masses, durables ou.non (textiles, autornobiles, papier et
arto graphiques, etc...) et de biens d'équipements spécif`ic;ues (macFaines-outils, machines pour i'industrie' spéciaiisée, otee.). L'occupation índustrielle se situe aux environs de 48 % de I'occupation totale, chif-fre uniquement
comparable avec ceux de Lyon (48,6 %) et Turin (58,6 %)
et supérieur à ceux des principales villes européennes.
F'arallèlement au phénomène décrit dans le point précédent, en cosiste à un manque manifeste de spécialisation
da:..s les secteurs tertiaires, si l'on compare avec les
autres aires métropolitaines européennes.
Finalement, et au niveau tenritorial, nous pouvons sigr!aler le haut degré de concentration dérnographique et
éconornique dans le centre de Barcelone et les difficultés
pour réduire la conáentration métropolitaine aussi bien
au niveau résidentiel qu'industriel.

iÉTÉF OG NÉI É DE LA CRISE
La crise économique,' amorcée eh 1973, n'a pas affecté
de maniere homogène les différentes régions et zones
urbaines, comme on peut l'observer, par exemple, sur les
données ciu chámage. L'explication la plus simple - de
cette infiuence inégale, bien que généralisée, de la crise repose sur le fait que le modèle de croissance qui est
entré en crise est également un modèle desequilibré
daus son aspect territorial. Les aires industrielles et les
aires urbaines qui étaient celles qui fondèrent le modèle
de croissance des années soixante sont égalernent celles
qui ont reçu le plus fortement l'impact de la crisei éconornique.
Clans le cas concret de l'aire métropolitaine de 13arcelene, les traits que nous venons de décrire, sont évidents.
En tant qu'ensemble fondamentalement urbain et industrial, cette aíre a- polarisé, quel que solt I'indicateur que
ron veuille considérer, une part très importante de la
croissance économique espagnole et la plus grande
partie de la croissance catalane. Cette aire subit aussi, en
ce rnoinent, de manière comparativement plus accentuée, les effets négatifs de la crise économique.

Cetto situation impose done à I'A.Nii.B. la nécessité d'une
.intervention économique locale, afín d'absorber les coeits
iné g aux de la crise-, et d'établir un nouveau modèle de
croissance économique. C'est en cela que doivent consister les deux grands ases de le politique économique
locale, bien que ses résultats dépendent évidemment'
d'un ensemble de décisions et de politiques nationales et
internationales c.lui échappent à sa sphère d'infiuence.
l..es coits inégaux de la crise se manifestent surtout dans
certains groupes sociaux et ils doivent étre tractés avec
une actuslisation sélective que seules peuvent réaliser
les autorités locales plus en contact avec les citoyens et

leurs besoins les plus immédiats. Je pense qu'il est bon
que les autorités locales rappelient constarnment aux
autorités supérieures, regionales et nationales, les effets
territoriaux, sectoriels que les divers traitements écono- miques produisent comme résultats.

A PoalR TA^GES ET DESLAVAN AGES DES AIRES
I L
MÉ ROPOt.I
AélïíE DA
TI! G lSSYd'i!é DE LA GR SE.
Cependant, avant de commencer à analyser les diverses
politiqueo, il convient de souligner un conditionnement
préalable qu'il est difficile de changer, malgré les désirs
utopiques qui, parfois, les font croire modïfiables : la concentration urbaine, économique et dérnographique d.e
l'aire métropolitaine de Barcelone. L'impact de la crise ne
peut se résoudre en diminuant à court terme la concentration de Barcelone, de méme que l'on ne peut établir le
nouveau modèle économique sans le fonder sur les avantages de la concentration autour de Barcelone.
L'aire métropolitaine de Barcelone, plus ou moins vaste,
à noyau plus ou moins rnultiple, plus ou moins dense
dans le centre, plus ou moins déconcentrée, continuera à
conditionner la croissance et le modele économique
catalan et sera, pendant longtemps, le facteur le plus
décisif, qualitativement et quantitativernent, du futur de
la Catalogne.
('armi les facteurs qui limitent les possibilités des processos de déconcentration, nous pourrions mentionner :

1) La localisation du stock actuel de structures physiques
(bátiments, infrastructures, etc...).
2) Une partie très importante de tous les nouveaux
investissements, aussi bien publico que privés, consiste
en renouvellements qui s'opèrent normalement dans un
méme lieu, ce qui laisse peu de marge pour la déconcentration des investissements. On accorde de plus en plus
de valeur à la réhabilitation et au maintien du stock de
capital existant, en particulier en périodes de crise économique et d'investissements.
3) Les unités économiques famiiiales présentent égalernent une certaine inertie quant à Icor .localisation.
4) Les grandes agglomérations urbaines semblent limiter les incertitudes et les risques du futur dans les décisions de localisation industrielle.
5) La tertiarisation croissante de l'économie est un phénomène qui, pour l'instant, s'avère étroitement lié à l'urbanisaticn.
6) L'internationalisation des phénomènes éconorniques
et le role fondamental du .progrés technologique dans le

développement.

LES TRAT1S SPÉCf9`éGrU%3' DE LA CRPSE
DANS L'AIRE MÉ T•R OPOtiT TA rrNE DE 13A RCi P ONE
La structure productive catalane et de l'aire métropoiitaine de Barcelone a suivi, avec certains traits spécifique s, les effets de la crise économique généralisée. La
croissance économique des années 1960 et 1970,

89

�fondee sur un modele d'industrialisation dans lequel' la
Catalogne et l'aire de Barcelona ont joué un role primordial, se volt forternent freinée par une crise mondiale qui
met en évidence les défauts internes.
Les impac.ts de la crise économique sur l'aire métropolitaine de Barcelona ont été, done, largas et variés. mais
nous voudricns souligner ici deux problèmes qui caractérisent en tonto priorité les effets de la crise au niveau
rnétropolitain : le chómage et le déficit en équipements
et services.
Bien que généralisé et répandu sur taus les territoires, le
ch8mage presente deux composantes qui le rendent spécialement conflictuel au niveau métropolitain. En premier
líen, la crise a surtout produit un chómage industrial et un
chòrnage des jeunes qui cherchent du travail pour la première fois. Ces deux secteurs sant representes en excès
dans la structure économique et démographique de l'aire
métropolitaine de Barcelona.
Voyons quelques données qui confirment les points antérieurs. L'aire métropolitaine de Barcelone a un taux de
chómage supérieur à 23 %, ce qui représente quelque
295.000 chómeurs enregistrés (décembre 1982). 79 %
des chómeurs de toute la Catalogne se concentrent dans
l'aire métropolitaine. Plus d'un tiers des chómeurs cherchent du travail pour la première fois, ce qui met en évic(ence la gravité du ch8mage parrni la population la plus
jeune..Deux secteurs industriels, le bátiment et la metallurgie, fournissent déjà 50 % du total des chómeurs.
Le second problème, conséquence du modele économique et territorial adopté dans les dernières décennies
mais aggravé par la situation de crise, est le déficit dans
la tertiarisation de l'économie catalane.

II est intéressant de liar cette réflexion sur les institutions
métropolitaines avec le récent « white paper» du gouvernernent britannique, qui propase I'abolition de toutes les
institutions métropolitaines du Royaume-Uni. Je pense
qu'il est important de faire référence à cette question
parca que l'histoire, le prestige et les réaiisations du
Greater London Council et des antres conseils métropolitains britanniques et peut-étre la décision britannique en
ce moment, ouvrent un grand clébat qui aura des répercussions non seuiement au floyaume-Uni, mais dans
toutes les aires métropolitaines et européennes.
Dans le cas espagnol, il pourrait sembler que la consoli
-dationesvux'mitraonégleums
vide de leur contenu les institutions rnétropolitaines, surtout dans un cas cornme la Catalogne, oir nous avons vu
que plus de 70 % de la population se concentrent dans
l'aire métropolitaine de Barcelone. En outre, la corporation métropolitaine de Barcelona est formée de vingtsept communes ou administrations locales autonomes
qui assument la gestion des compétences municipales.
Entre cette administration régionale nouvellement créée
et ces vingt-sept communes, reste-t-il un espace adéquat
et suffisant pour i'action de .i'institution métropolitaine ?

C'est précisément cette situation intermédiaire entre le
niveau local et le niveau regional qui est l'un des points
les plus positifs pour la consolidation de la corporation
métropolitaine ,de Barcelone. Du cóté des municipalités,
on . reconnait le fait objectif d'une réalité urbaine métropolitaine qui dépasse les sphères des municipalités. La
corporation métropolitaine de Barcelone s'est transformée ainsi en une institution qui rationnalise et globalise les nécessités communes des vingt-sept municipalités dont I'action repose sur quatre taches fondamentales :
1) Prestations de services (eau, voirie, assainissement,
routes, urbanisme, habitat, parcs, etc.).

;,:='TAF C&gt;'=NTRAL, CQMMUl1fAUTÉ5 6UTONOME5 •
ET FNS TI Tf.1 TrdONS MÉ T I&gt;'OPO,Lb`TA 1rNES,
On a souvent affirrrlé que le processus de développement

comprend des changements aussi bien strictement économiques que de type institutionnel. La crise économique que nous avons déjà signalée, a provoqué des
changernents importants dans la structure économique,
qui ont affecté de maniere spécifique les aires métropolitaines.
Dans notre pays, cependant, il se produit sirnultanément
un processus impo rt ant de changement institutionnel,
qui non seuiement représente un changement dans le
systèrne politique, mais nous conduit reme à ce que Ion
emp elle l'Etat des autonomies. Caci signifie l'institutionnalisation d'une organisation de l'Etat non centralisé,
presque d e type fédéraiiste, qui confère un pouvoir nou
ou communautés autonornes.
-veanuxtiolés
Ce changement dans les rapports Etat Central - comrnunautés autonornes se repercute, sans aucun doute, sur
l'organisation de I'administration locale et implique égalernent la nécessité de considérer le role des institutions
métropolitaines dans I'état des autonomies.

2) Rééquilibrage du territoire métropolitain à travers I'investissernent public.
3) Orientation et planification de la croissance urbaine.
4) Institution pour le dialogue permanent entre les coilectivités locales et les collectivités régionales et nationales.
Par rapport à l'administration autonome, I'agglomération
de Barcelona sert à lier la réalité métropolitaine aux activités régionales, mais i1 faut reconneitre qu'on n'a pas
encare consolidé des mecanismes de coordination et de
coopération suffisants entre les deux niveaux.
Ce role doit étre axé sur trois príncipes :
– Un principe de primauté de l'aire métropolitaine de
Barcelone clans la région autonome catalana par rapport
au reste de I'Espagne, de la Méditerranée et de la projeotion européenne et mondiale.
– Le second principe est le rééquilibrage, c'est-à-dire les
services que peut fournir l'aire métropolitaine pour l'aménagement du territoire de toute la Catalogne et pour la
relance des zones territoriales plus déprimées de cette
méme région.

^

�- Troisièmement,•I'intégration institutionneile entre les
deux autorités de façon que l'autorité locale et l'autorité
régionale trouvent un mécanisrne de relations institutionnenes, au -dessus des éventuelles différences politiques
qui se présentent souvent entre les deux niveaux de gouvernement, ditíércnces qui ne doivent pas apparaïtre
dans les relations entre les deux institutions. Je pense
qu'on peut faire à travers les institutions regionales et les institutions métropolitaines des applications concrètes
peer résoudre las problèmes de le crise.

lu

L ?S TER VEN/70N

PUBLIQUE LWCALE EN FACE
DE LA CRISE : POLITÍQUE i ERRITORIALE
POLITIQULW ÉCONOMIQU .

Jusqu'à présent, les administrations locales ont agi de
manière très indirecte sur l'activité économique (création
se d'infrastructures, services publics, polygones industriels,
at etc.). La situation de crise économique et le chémage ont
? conduit à considérer I'intervention locale sur des thèmes
le qui étaient traditionnellement reserves au gouvernement
it s central. C'est là un cóté qui vient juste de s'amorcer clans
en le cas de Barcelone et qui repose sur une triple stratégie.
-o- 1) Promouvoir la capacité de la grande aire métropoliLa taine de Barcelone comme localisation de grandes entreis- prises multinationales.
ali 2) Reconversion et rénovation des entreprises industri, n elles catalanes tournées aussi bien vers le marché national qu'international.
nt,

3) Soutien de la petite et rnoyenne entreprise, y compris
la base artlsanale, secteurs traditionnels de l'économie
catalane.
Cette stratégie vis-à-vis des entreprises se cons
,' crétisera en une série de mesures, parmi lesquelles nous
;le. i€€ pourrions citer les suivantes :

LC FUROl`aE DES LlIA!'F'Orn•t1S,
L 'ELIN OPE DES
ES FL GIO^ rS
ET L 'EUROPE DES VIL LES
La Catalogne a toujours été reconnue cornme le trait
d'union, tant culturel qu'éconornique, entre I'Europe et
1 'Espagne et elle a adopté, depuis toujours, une attitude
ferrne en faveur de l'entrée de l'Espagne dans la C.E.E.,
quolque l'intégration économique puisse poser des problèmes à certains secteurs industriels catalans. La position de la Catalogne et des secteurs patronaux concernés
a toujours été de soutenir I'intégration européennQ.
Cette intégration est vue c,omme un défi à la capacité de
la structure économique catalane à se moderniser et à
devenir plus compétitive au niveau international, processus qui, indépenciarnment de l'entrée dans la C.E.E., est
déjà en train de se réaliser.
II faut reconnaïtre, néanmoins, que la voie pour l'intégration de l'Espagne dans la C.E.E. n'est pas aussi évidente
que la volonté d'intégration . manifestée à plusieurs
reprises par les autorités espagnoles.
Les difficultés avancées par la C.E.E. pour l'entrée de l'Espagne mettent en évidence des faits encare plus ínquiétants : I'instabilité de la structuration comrnunautaire
actuelle et les problèmes de création d'une Europe unie,
tant que cette union économique et monétaire à !aquello
aspire la C.E.E. n'est pas atteinte, les peuples qui forment l'Eurape réelle peuvent, cependant, continuer à travailler et à creer les fondements, les bases de ce que
nous espérons que ocurra étre I'Europe du futur, une
Europe basée sur les regions.
La Catalogne, en tant que région européenne et Barcelone, en tant que métropole européenne, bien qu'elles ne
solent pas dans la C.E.E., poursuivent leur vocation et
leur tradition historique de défense de l'idée européenne.

'

;ól f - promouvoir la foire - exposition de Barcelone,
ti oeprojection internationale de Barceione comme centre
industrie! tertiaire,
promotion publique du sol industriel et adéquation des
!ion normes industrieiles dans les zones urbaines,
ctiarnorce de schérnas de collaboration secteur privé pas
I
secteur
public pour de grandes mises en ceuvre, •
dej `
- dév eloppernent de bureaux de conseils et de services
,c:ornmuns pour les petites entreprises et les activités arti.'sanai;?s traditionnelles,
d e`- développement des taches de recherche scientifique
)o r íet technique sur des thèmes d'intérét métropolitain, à
e.'c- travers une institution université - aire rnétropolitaine,
ti
ren'rorcement des centres de formation professionnelle
ie^pour l 'adéquation du capital humain aux nouvelles néces-.
cieveioppernent du role de l'aire métropolitaine de Baretïa c-r.lorr cornrne • centre de diffrision d'innovations et de
TP. cilrlUlogí es.

Barcelone veut appor-ter à cette idee européenne tout le
poids d'une culture et d'urre forme de vio au caractére
méditerranéen qui a toujours été ouverte aux idees et
cultures d'autres pàys ou communautés. La tradition
« citadine » de la culture, de la science, de la technique,
de 1'industrie, des services, etc..., mène à demander la
collaboration des villes pour la construction de l'Europe
réelle.
Barcelone, en tant que ville méditerranéenne et européenne, a déjà annoncé sa volonté d'accueiliir les Jeux
Olympiques de 1 992 et elle se prepare à recevoir l'orga-nisation de ces Jeux. Ce sant probablement de s événements comme celui --ci, qui unissent les peuples à travers
leurs traditions et leur culture, qui peuvent permettre le
dépassernent des intéréts et des problèmes empéchant
une collaboration internationale plus étroite. Barcelone
est une métropole ouverte et disposée à travailler non
seulement pour l'idée européenne mais aussi pour une
coexistence meilleure au niveau international, et c'est
pourquoi elle est disposée à accueillir toutes les manifestations, événements et ir,itiatii es qui s'inscrivent dans ce
sens.

91

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14776">
                <text>3864</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14777">
                <text>La région métropolitaine de Barcelona dans le cadre de la politique régionale espagnole et de la crise économique</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14778">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14779">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24676">
                <text>Parpal, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14780">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14782">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22193">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24669">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24670">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24671">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24672">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24673">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24674">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="82">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35338">
                <text>Estrasbourg: Consell d'Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40571">
                <text>1983-12-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43196">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14784">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2595" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1411">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2595/19831229_EstatCiutat.pdf</src>
        <authentication>46eff9126f1e274360b011c31c4eb8d0</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43001">
                    <text>Balan~

de l'any 1983

S'acaba un any que ha estat qualificat, cree que encertadament, de tens.
Per mi, coro a alcalde de la ciutat on aig néixer i on he
viscut més de quaranta anys aquest ha estat l'any més
apassionant de la meva vida, corn podran comprendre.
Un any tens i apassionant que m obliga afer un balan9
del que ha succe1t en aquest temp pero sobretot que
m obliga a fer-ne un diagnostic i cridar el futur amb esperan9a. Un any abocat cap al següent, cap als següents
com un are ben preparat per deixar anar la fletxa.
En acabar el 1983 tots sabem prou bé on om qui
som que podem fer i que no podem fer o bé ho hauríem
de saber. Totes les cartes estan sobre la taula.
Deixin-me dir pero que cree que les cartes estan barrejades disposades confusament. Deixin-me dir en qualitat d antena privilegiada de l'opinió de la ciutadania
que és 1Alcaldía de Barcelona que els ciutadans estan
sotmesos a una alta dosi de confusió.
En tot cas, abans del present, hem de fer un balan9 de
l'any transcorregut. Aquesta mena d'exercicis humils
9

�ajuden a aclarir les coses. Després els parlaré de 1'estat de
la ciutat actualment i del que penso que hem de fer d'ara
endavant.
L'any que finalitza s'ha destacat per la represa del
mandat democnltic, és a dir, pel final del període de
treball de 1 ajuntament que podríem tornar a anomenar
primer ajuntament constitucional. .A,.quest any ha es~at
marcat perla campanya electoral; pel vot del 8 de mrug·
per la constitució d'un nou equip de g&lt;?~ern amb ~o es
maneres de governar i una Corporac10 Metropohtana
renovada i amb més empenta. Aixo significa tot un_ trasbals que ara m'atreveixo a qualificar de massa llarg 1 costós.
Ens ha costat tornar a comen~ar acceptar els sacrificis
personals inevitables, «rodaD&gt; els nous responsables, reduir el nombre d'arees d'actuació connectar de nou amb
les institucions d'ambit estatal i autonomic i definir problemes i solucions. 1 encara n'hi ha de pendents, de problemes; em refereixo als problemes d'enfocament, ~e cadascú al seu lloc d'acceptació deis papers respectms.
Preveig que la 'rase constituent en _el sentit més aJ?~li
durara encara un parell d'anys: Lle1 de bases de reg¡m
local, Llei de finances locals Llei d'ordenació territorial
de Catalunya, Llei municipal catalana Cart~ de Barcelona amb els seus reglaments carta metropolitana, etc.
S'ha de prendre en compte que ara coro ara l'Ajuntament de Barcelona no té encara un organ de go ern definit legalment. El que té 1 Ajun~ament, i funcioJ?a. ~ és
nou d'en~a de les darreres elec_c10nes es la Conuss10 de
Govern que no es traba defin1da legalment· no obstant
aixo sí que s hi traba la Comissió Municipal Permanent
que no és un organ de govern per la simple raó que 1'oposició en forma part.
.
Tanmateix, la fase constituent, des del punt de v1sta
del que apareix als butlletins oficials no és po~ser el qu~
més ens ha de preocupar, malgrat la seva lentitud. AIXo
no ens ha d'obsessionar. Aquesta ciutat s ha acostumat a
10

inventar fórmules de funcionament mentre les lleis lentaJ?ent, van fent-se. Quan les lleis es fan, aleshore~ sorgetxen com tot el que ha de sorgir. 1 segurament no és del
tot dolent que les coses siguin així.
El q':l~ més ens ha de preocupar és la lentitud en l'assumpciO real d,els p~pers respectius de cada nivell de gov~rn, d~ cada area 1 de cada membre de les administrac~ons d1verses. lncloc aquí els representants electes els
~arrec_s !lome_~ats, els funcionaris i els treballador~ de
1 admmistraciO en general. En aquest sentit cree que podem di_r que l'Ajuntament actual porta un 'cert avantatge, log1c, cronologic més aviat, sobre l'Administració
centr~l i 1'Administració autonómica. L' Ajuntament té
plantilles .c&lt;?ngel~~es des ,de~ 1979. Comparin-ho amb
una AdmmistraciO autonom1ca que s'esta formant fent
dese_t;es de nous contractes cada dia; i amb una Administrac_IO estatal que tot just inicia la seva reforma administr_ahva. Som més aviat creditors de la indefinició d'altres
mvells de govern. Tot i així tenim problemes propis que
estan per resoldre.
D'~ltra ~~nda, l'any 1983 ens ha dut una lli&lt;;ó saludable d humilltat ~ tots els govems i als representants del
P?ble. Em refenxo a la sentencia del Tribunal ConstituciOnal ~el5 d'agost i vull remarcar que és una llic;ó una
~ura garrebé necessaria pera tots els estaments de gdvern
1 de representació.
Sit_u? la qüestió en aq_uest p~nt _del meu discurs per
relatiVltzar_ altre cop la 1mportanc1a del procés constitu~nt cons1derant-lo coro una simple continuació de les
lle1s aparegudes al BOE i al DOG.
~profito per ':lvanc;ar que un deis fets que m'inquieten
de 1 est~t. de la cmtat es tr~ba ben reflectit en la manca de
valorac~o, ~n ~quest senh_t, de la sentencia del 5 d'agost.
La sentencia aJorna soluc10ns aparegudes al BOE i di u als
gove_mants que són els tribunals els que han d'interpretar, 1 no les _majories relatives o absolutes de les cambres
representahves. Em consta la reacció, certament crispa11

�da deis sectors més ingenus de l'Estat central, acostum~ts durant anys i panys a respirar cada dia a travé~ de
la lletra impresa del BOE; més encara, em consta !'actitud
circumspecta de sectors conscients de la hipotecc;t ql:le
aixo representa per a un govern que t~ c~m a obJectm
principal canviar l'estat dels nostres av1s, 1 de fer-ho en
un o dos mandats curts, conscients també de la situació
actual dels recursos humans, tecnics i -diríem- ideologics de l'anomenat poder judicial. He dit canviar l'estat,
no he dit canviar la societat. Se m'ha d'entendre bé i se'ls
ha d'entendre bé, aquests sectors del Govern més conscients. Comparteixo part de la seva angoixa. Només una
part, pero.
.
La meva angoixa particular és una altra, partmt d'una
opinió general positiva que vaig expressar des delyrimer
dia: consisteix a comprovar que a casa nostra nmgú no
ha fet ni tan sois referencia al tema. ¡Fins a quin punten
manca de sentit d'estat! 1 no die estat fort o feble , die
sentit d'estat. ¡Quanta raó que tenia l'amic Bricall en la
.
seva predica solitaria de fa un mes a 1' ~teneu!
Podría pensar-se que a Catalunya, de1xant de banda s1
és millor o pitjor restar, o bé lligats per una llei, o bé
oberts a una negociació permanent que no sabem del tot
coro va ni coro acabara, perque un dia ens diuen que va
bé i un altre que no va gens bé, podria pensar- e die, que
a Catalunya ens ho sabem arr~jar millor sens~ diari~
oficials, dels quals no abusem m abusarem m~t. A qm
pensi d'aquesta manera, !'alcalde de ~arcelona h po~ demostrar que, en el curs de l'any 1983 1 en anys antenors,
el DOG ha manifestat una voracitat digna de millor causa, una alegria propia no ja de reformadors sin~ d~ ;eritables revolucionaris situats a la fase de la reqmsa 11 embargament, una voracitat per la, m~rx~ endav~mt i
enrere· en fi el DOG és a les mans d autentics entus1astes
dels efectes 'de la lletra impresa. No n'hi ha, dones, per
fer repicar campanes, sincerament, davant l'avís del Tribunal Constitucional.
12

Coro que no vull que se m'acusi de no substanciar les
meves afirmacions suggereixo als presents la lectura
deis Decrets 44/81 30/82, 36/82 129/82 i de les Ordres
del 27 de juliol del 1982 14 d'octubre del 1982 8 de
setembre dell982, totes elles de Presidencia la Llei 9/83
i el Decret 315/83 tot plegat referit als serveis d'inforII?-atica de la Generalitat de Catalunya sota la dependencia, finalment del secretari general de la Presidencia
que contracta la planificació inforrmitica a una empresa
suYssa crea una societat anónima i nomena i fa dimitir
responsables, l'un darrere l'altre.
En un terreny que afecta de manera més directa
l'Ajuntament de Barcelona i també la Diputació Provincial i altres ajuntaments i diputacions de Catalunya
vegeu el Decret del juliol del 1981 en que el conseller de
Cultura decreta tot i la redundancia el control absolut
dels museus de Catalunya -decret nul de ple dret que no
ha estat mai anul.lat i que en la darrera versió del Projecte de Llei de museus és fins i tot reivindicat com a
precedent valuós després d'una fase de major modestia
e!l que era relegat a una disposició addicional derogatona.
Anecdotes a part, arrogancia creixent a part, el que és
més greu és el fet que la norma internacional radica en la
no existencia de lleis de museus. El que hi ha són lleis de
protecció del patrimoni artístic i arquitectonic... , amb
1 excepció potser d'algun pais de 1 Est.
M atreveixo a proposar coro a hipótesi que 1 an 1983,
do~~, sobre, una base d evidencia minsa en aquesta expostclo pero lamentablement em temo multiplicable
ad infinitum, no ha estat un any afortunat per a la tranquil.litat dels ciutadans de Barcelona des de la perspectiva de la definició dels serveis basics d ambit autonomic,. com la informatica, la cartografia, el servei de
Geolog1a per a 1'Analisi del Sub sol i la mateixa Escola
d'Administració Pública. Són exemples.
Hi ha amenaces, a més, sobre el nostre patrimoni m u13

�seístic i altres serveis municipals, víctimes de la cobdícia
del DOG. I no em quedo en la formulació d'hipotesis ni
en !'advertencia de perills. Anuncio fermament que la
ciutat de Barcelona no contemplara impassible com es
desvíen els llegats les donacions j les adquisicions culturals que tants ciutadans meritoris v~n acu_mu~ar ~'!-r~nt
segles sota el no m protector de la pnmera mshtuc10 cmtadana cap a mans cobejoses de posseir.
¿Com és possíble que nos hagi volgut entenclre_que ~1
nostre primer deure com a representants de l mteres
públic i quan die ~ostre em ~efere~xo alde~re de tot~ és
i ha de ser el del millor servet posstble als cmtadans 1 no
el de la formulació de propostes d'acumulació de poder
en una sola institució? ¿Com és possible que el Laboratori Municipal de Barcelona el del Dr. Turró el de Pere
Domingo el que va ser laboratori de referencia pera tot
Catalunya durant la Generalitat republicana i que té actualment aquest caracter segons el conveni signat amb el
Consell Executiu sigui abandonat perla primera institució catalana en benefici d'un laboratori substitutiu i difícil de justificar que, aixo sí podra dur al capda ant el
retol de propietat de la conselleria corresponent? ¿Per
que aquesta passió pel retol , perla propietat o per ambdues coses alhora?
Vull que vostes sapiguen que aquest laboratori alte~­
natiu si s'edifica es bast1ra en part en un solar ced1t
gratultament per 1' Ajuntament de Barcelona perque
l'alcalde que els parla es va negar a utilitzar arguments
de propietat immobiliaria per obstaculitzar_un projec~e
que sanitariament parlant no és gens convmcent. Va1g
convidar el conseller de Sanitat en fer-li donació del
solar a convencer la ciutat i de fet tot Catalunya que el
projecte és sanitariament justificat. 1 encara estic esperant més ben dit comen9o a desesperar que la netedat,
el plantejament deis problemes alla on toca 1 intent
d acotar camps de seriositat en la producció de serveis al
nivell més adient de 1 administració no comporti una
14

~rima.a les actit_u~s més adquisitives, purament adquisihves, 1 en defimtiva a les actituds alienes a l'interes dels
ciutadans.
Realment, l'any 1983 no ha contribult a aclarir els
papers respectius en la producció de serveis públics.
L' Ajuntament de Barcelona, modestament treballant-hi mo!t,. i ai,xo ho puc dir sense problemes p~rque ha
estat el ment d uns col.laboradors lliurats totalment al
treball perla ciutat, va trobant la seva via de normalització. Aque_st any han estat aprovats dos pressupostos, el
del 1983 1 el del 1984, tots dos en certa manera histories. El del 1983 ha estat el primer pressupost equilibrat
des del 1974. El del 1984 ha estat el primer aprovat
abans de cap q'any. Hem apro at també el programa de
q~atre anys. Es un primer intent sens dubte i es pot
millorar mo!t. Després en parlarem. Pero jo em pregunto: ¿és que hi ha cap altra administració que hagi aprovat
en la seva cambra maxima el que pensa fer durant el
~andat ~~ quatre any~? ¿N'hi ha cap que hagi fet el difícil exercici de convertir el programa electoral en programa de govern?
Entre tots l~~m d'_a,nar imposant uns habits de govern i
de responsabllitzacw del govern que s'han de predir: pel
de~embre el pressupost· pel gener, la liquidació de l'antenor· per cap d any o al fmal del bienni les memories
d'actuació i el balan&lt;;; al comen&lt;;ament del mandat, el
pro~r~ma de_ govern;_ d'any en any, els programes d'inversiO, especlficant-h1la intertemporalitat dels projectes
-quant s'ha gastat en programes anteriors i quant resta
per a programes posteriors.
Aixo és autentica obra de govern, en el millor sentit.
No ho és la inauguració precipitada d'un tren prototipus
que no s'ha provat abans i que ha de ser retirat immediat~m~nt, a més compro~etent innecessariament el prestig1 duna empresa local lDlportant. No ho és tampoc la
inauguració d'un nou tram de línia de metro si no es diu
que l'obra va ser desblocada per una administració ante-

15

�rior i no s'estudien les reestructuracions de línies i de
costums que la nova situació imposa. Per exemple: que
els 150.000 habitants de Santa Coloma hagin redui"t a la
meitat el temps de trasllat de la plac;a de la Vila a la pl~c;a
de Catalunya -vint-i-vuit minuts menys- és una petlta
revolució que tots els nivells de govern implicats han
d'acompanyar de mesures complementaries i d'adaptacions conceptuals. La primera: re~oneixer d'~na vega~a
!'existencia d'una ciutat metropolitana, que m a Madnd
ni -més greu encara- a la plac;a de Sant J aume compta
encara amb una acceptació unanime. I em temo que, un
cop més en aquest cas, com en el d'Ildefons Cerda, no
sigui pri~er Madrid qui caigui del ruc, si em permeten
l'expressió.
.
.
De seguida faré balan&lt;; de les relacwns de la cmtat
amb el govern central. Unes relacions que no són gens
facils ' com vostes poden imaginar. Pero el. que
. potser
costa més de creure és que tampoc no ho s1gum a casa
nostra. Deixin-me prosseguir i acabar aquest tema. No
és facil creure-ho perque, m entre 1'Ajuntament ha pogut
posar ordre en els seus quatre hospitals, un ordre encara
insuficient pero palpable, mesurable estadística~en~ ,
!'Hospital de Sant Pau s enfonsa lentament en un deficit
superior als cinc-cents milions anyals, tot i gaudir d'un
concert molt més favorable amb l'Institut Catala de la
Salut. I és trist veure com es va cobrint part d'aquest
deficit amb l'alienació de propietats.
És imprescindible una renovació d'aquesta institució,
fundada per 1'Ajuntament i l'Església al segle XV, _que la
presidencia nomenada recentment per la Ge~erahtat n~
ha ajudat a endegar. I cal fer-ho en el marc duna defimció del conjunt hospitalari de Barcelona. Hi ha confusió
en els ciutadans sobre on anar, que és millor, que els
toca, de qui depenen les ambulancies, a qui re~lam':l!·. s~
no hi ha ronyons per fer un trasplantament o SI la diahsi
ha demostrat ser una sangonera económica i prou.
Se'm dira un altre cop: falta la Llei de sanitat. I no és
16

ce~. No calla Llei de sanitat perque tot marxi una mica

millor. Cal admetre responsabilitats coordinar passar a
un enfocament de multinivell de govern no posar sempre per davant els problemes de les competencies i del
poder, mentre s esllangueixen institucions seculars i els
ciutadans s ho miren sense entendre-ho.
Deixin-me di.r més. El Consorci del Liceu -que el meu
~redeces~or en el carrec va ajudar tant i tant perque exishs per aiXo ha augmentat la qualitat de 1opera de Barcelona fins a consagrar-se de nou indiscutiblement com
!'operad Espanya igual com La Scala ho ésa Italia- té
un deficit no preocupant pero si seriós i aquest deficit
¿no h~~a ~e ser logicament ates amb una participaciÓ
del Mrmsten de Cultura, que em consta que té voluntat
de ser-hi? De ser-hi no de manar-hi. Dones bé: també
aquesta solució compartida de l'opera de Barcelona enso:peg? amb. lentituds que espero que seran ven&lt;;udes
av1at 1 que son producte d una obsessió desmesurada pel
tema de les competencies exclusives.
¿Qui beneficia que l'Estat italia subvencioni La Scala?
Evidentment Italia, i fins i tot, si vostes volen, !'opera
europ~a,yero en priiR-er lloc Mila. L'alcalde de Mila, que
va ass1st1r a la premzere del Liceu d'aquesta temporada,
n? té cap dubte pel que fa a aixo. I jo tampoc en el cas del
L1ceu.
La formació del Consorci del Palau de la Música amb
la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament, ha permes
repensar el Palau i la seva relació amb l'Orfeó Catala. El
Banc de Credit Industrial, que presideix Rafael Suñol
ha concedit, ja fa un any, un credit de dos-cents milion~
peral rem_odelatge del Palau, segons el magnífic projecte
d~ Clotet 1 Tusquets. Lamentablement, el credit esta per
d1sposar. Els serveis de patrimoni de la Conselleria de
Cultura qüestionen detalls de la realització del projecte
que afecta un edifici catalogat i per tant ha de ser tractat
amb cura. No és facil conjuminar aquesta inversió amb
la queja esta fent la mateixa conselleria a la fa&lt;;ana i al
17

�sostre. o és facil, pero no hauria de ser impossible i el
Palau es mereix que igui possible aviat.
Fóra un error concloure del que he dit que l'actual
govem de Catalunya en realitat esta extremant el
compte en materia de disciplina urbanística. Lluny
d aixo el Palau Moja, el Poliorama, el Pal~~ Robert
1 antena de TV3 al Tibidabo etc. tenen vtcis lleus o
greus de tramitació que 1' Ajuntament de Barcel~n.a ,ha
tractat amb una delicadesa extrema i athora amb diligenCia.
. , ·
t
Hi ha una cosa gue em preocupa extraordmaname~
en aquest temes. Es -tornero-hi-la manca d'assumpctó
deis papers que pertoquen a cada ambit de govern. El
govern de Catalunya no P&lt;?t no_ re~pectar les ordef.lél?C~~
urbanistiques. Abans-~ ,abtr va~g SI~~ !a n~-adiD1D1SSIO
a tramit duna al-legac10 duna mst1tuc10 pn ada, q~e a
ser presentada fora de termini contra una sanctó de
200.000 pessetes pe~ infr~cció ~e les ordenances u~­
banístiques. Molt sovmt hatg de st~ar ordres de demol;ció d'obres irregulars. 1 mentre stgno penso que no es
logic que les institucions públiques done~ exemple de
mútua benevolencia. Així no estero con trumt 1 Estat ~n
el millor sentit. No és possible continuar per aquesta vta.
No podem consagrar la irresponsabilitat pública coro a
normal.
El 1983 m ensenya que potser no hem de 0rma~ tants
convenís puntuals -benvinguts tanmate1x- 1 que
hauríem de procurar en canvi unes normes de c&lt;:mducta Pactar no escriure ni legislar. Potser no caldra. Pacta~ amb temps amb dialeg més modificacions indui"des
per 1 experiencia. Pero per a aixo cal u~ dialeg fr,~nc entre les institucions. Exigent pero franc, ~ aquest d_taleg n~
ha estat possible més que d'una forma hmttada mtermttent i al capdavall sense resultats.
.
.
He' parlat de 1evolució de temes relatms als servets
personals o socials en general, temes que _tothom_ r~co­
neix que són i han de ser de competencia muruc1pal
18

quant a la seva gestió. També he parlat de la necessitat
totalment incomplerta aquest any de coordinar in erions de programar-les, d actuar objectivament sobre el
territori. Hem de fugir de la concepció de l estat i de
l'~utonomia coro a mecanismes de repartiment discreCIOnal de_ recur os. I bem d'oposar-nos i ens hi oposarem als mtents darrers no ja de repartir en funció de
criteris subjectius, sinó planerament de substituir 1 Administració local passant als nivells superior el que
podriem anomenar acció directa en serveis de contacte
directe al detall amb el ciutada.
¡Que n és d'equivocat aquest mode d'actuació. ¡Coro
ens ho retraura la historia d'aquí aben poc!
~o. e~ tracta insisteixo de defensar competencies per
pnnc1p1. Es tracta d'objectivar 1 acció pública i de donar
als ciutadans dues coses albora: els serveis i la manera de
controlar-los· els serveis i la manera d'avaluar-los de
responsabilitzar unívocament els responsables certs.
No defenso per principi que tot el que han estat fent
históricament els ajuntaments i concretament la ciutat
de Barcelona bo hagi de continuar gestionant l'Ajuntament. Encara que hi tinc una tirada, que correspon a un
taranna solid d'aquest pais. Segurament hi ha materies
COf? ara la formació professional que estarien millor insendes en un esquema d'abast nacional.
En tot cas é ben segur que n'hi ha d altres d alta
especialització com la música classica -queja he esmentat- els temes d investigació -1 Ajuntament té un caramull d'instituts practicament uni ersitaris com lIME
l'IMlPAE 1 IIM el Botanic etc.- que reclamen enfocaments a diferents nivells amb una possible presencia
d'unes universitats dotades propiament de flexibilitat i
de recursos per assumir tasques que li són en part molt
propies. Dones el que esta passant no és aixó· el Conservatori Municipal que és l'autentic conservatori de Catalunya diguem-ho ben dar no és assistit sinó «competit»
pel Govem autonómic.
19

�De tot plegat potser en traurem .algunes .con?eq~en­
cies profitoses ja que la competencia entre mstituc~o.l!s
públiques no és dolenta en si. Amb una do~le condicw:
que el cost de la duplicació no sigui excess1vament ~t ~
que el benefici sí que ho sigui. I aix6 nom~s pot succerr ~
no sempre en activitats altamen,t espe.c;ah~zades. Ma1
per mai en serveis personal d atenc10 dtrecta a un
públic massiu.
.
Succeeix ha succe'it aquest any, que en determmades
ocasions la competencia s'estableix en un all!bit c~Il?o~a­
tiu. Certs funcionaris, descontents de la rutma htstonca
o de les reformes per canviar-la en volel) crear una de
nova i se ls ofereix aquesta possibilitat. Es a dir que la
competencia s estableix no en la deman~a en, terme~
economics sinó en l'oferta. o é que el cmtada ulgw
triar· és el funcionari el qui pot triar.
Aquest fenomen que té algun aspect~ positiu, és. més
preocupant encara perque per aquesta y1~ estero estlm~­
lant no sabem ben bé que. ¿La producttvJtat? ¿~a. creativitat? ¿O més aviat la possibilitat de crear cond1c1ons de
treball noves sense reformar i amortitzar les antigues?
Hi ha a més un factor de manca de llibertat en tot
aquest procés que ~o t_', res d'afala~a~or per ~ _les,pe.rspecti ves de la conshtucw d una auten~1ca func10 pubh~a
al servei del poble-un dels grans deficlts de la nostra historia.
Cal sens dubte entrar en temes relatius a la configura' nostre territori
'
'
ció del
i el seu govern, temes, com es
sabut eminentment sensibles.
L Ajuntament de Barcelona, el 12 de desembre, va
aprovar una nova divisió de districtes i ho va fer per
unanirnitat. De divisions de districtes, n'hi ha hagut tres
en els darrers 120 anys. Vull dir que han estat i han de ser
estables, pel damunt de les majories polítiques relatives
en un mandat.
S'ha aconseguit fer aquesta divisió amb un consens
total, i el tema no era gens facil. Barcelona tindra deu
20

districtes entre 150.000 i 300.000 habitants. És a dir
prou. grans, P.erq!-le la d~sce_ntrali tzació sigui efectiva i
afect1 el mmn~ 1mprescmd1ble de serveis significatius.
S'ha aconsegmt ~~~é conjuminar ~questa exigencia
a~~ el respecte h1stonc. Totes les antlgues viles i muniClpiS entre muralla rius i Collserola llevat d'un han
recuperat la seva personalitat: Sants les Corts SarriaSant .Gervasi Horta-Sant Andreu Gracia Sant Martí.
E!s etxamples antics i nous -el mateix Eixample de Cerda el Poblenou el Poble Sec i el districte de Nou Barrisqueden ben resoJts. El Raval i la Barceloneta s'incorporen per fi al districte representatiu al de la Barcelona
Vella. Encara més, es prefigura una unitat de dimensió
seiJ?.~lant a!s ,munic~pis mitj~s de 1entorn metropolita
facilitant a1x1 una vmculacw alhora estreta i respectuosa que ha d anar progressant en els dos an s que vindran.
H~ ,estat el res!Jltat ~e la toss~deria del trebail parsimo~I~s del senut. de 1oportumtat i de la capacitat pedago.gica persuas1~a dels responsables del projecte.
Sent1t de 1oporturutat perque aquest tema que hauria
po~t estar madur fa ~os~? un any o u~ any i mig, es va
~ryar fins a la constltucw del segon aJuntament democrabc.
El mateix am fer amb el projecte de la Carta municipal. o sé si aquí hem estat tan encertats. Confesso que
el tema no ha progressat. Raons legislatives i raons personals e~ barre~en t::n l'expli_cació d'aquesta fallada.
o soc pa~~dan de l'h1perrealisme en política i
menys en pohuca local que com molt bé a saber-ho
entendre ~~ president Tarradellas és un ambit que cal
respectar 1 encoratjar un ambit on el calcul fred ha de
cedir el pas ben sovint a la humanitat i a la proximitat
amb.~ls problemes.I;'hiperrealisme que condemna tal i
tal q~estló fins d ~q~1 a un any o dos en virtut del fet que
no hi ha pr~u ma~ona, o perqué ~es eleccions s apropen
em fan sentir sovmt vergonya al1ena. Penso: ¡tant de bo
21

�que els ciutadans no sapiguen que estero arx}vant temes!
L'Ordenació Territorial de Catalunya n'~s l'exem~le
precís. ¿Que se n'ha fet? ¿On és el c.o~~rcah~me, on son
les vegueries, les regions, la potenc1ac~o de 1autogovem
arreu de Catalunya? Els nostres somrus han anata par~r
a la paperera de l'hiperrealisme. «No ése~ moment,_ no es
el moment&gt;&gt;, es diu_. En aquests ~~os, stgueu maltJ?tencionats. Cerqueu-h1 una altra rao 1 la trobareu gatrebé
sempre.
. , d
.,
En el tema de la inoperancia en matena d or. enaci&lt;?
territorial jo suggereixo anar a bus~ la causa Pf_lf!lera, 1
no aparent en l'unitarisme -el morusme que dmen els
filósofs- q~e preva! en el nostre país ~c~alment, e~cara
que no durant gaire temps, almenys ~x1 ho espero, 1que
comentaré en tractar de l'estat de la cmta~. Ja avan&lt;;o que
la millor definició d'aquest estat d'espent és que «Catalunya és una&gt;&gt;.
Si la hipótesi és valida, ¿com ?O entendr_e ~ue la se~a
divisió, encara que sigui territonal, produe1x1 una al.lergia paralitzadora?
.
.
,
En aquest moment, la ideologta domma_nt ~o es co:marcalista. Diguem-ho b~n clar. ~ot ~er pa,trahsta, pero
aquesta és una altr,a ~ü~s.t1ó. El pa1ral1~me es un producte típicament urba 1 t1p1cament m~diqcre. No té. res ~
veure amb el camp ni amb la pages1a. Es un so~m. urba
mal dirigit. Aquest any s'han produ'it, en canv1, 1 més
d'uo cop, afirmacions 9'enfrontam~nt entre aquesta
«Catalunya una&gt;&gt; teórica 1 la seva capttal, Barcelona. En
comptes d'estructurar el territori sólidament, es parla de
«contrapesos» a la capital. Es tracta d'un en_focamel_lt
simplista, medmi~, 0neces_sari i d'efectes que JO $osana
qualificar de perniciosos_, s1 no fos que no cree, smcerament en la seva eficacta. En sentrrem a parlar molt,
d'aq~est tema, en el futur, en l'immediat i en _el ~o tan
immediat. El fet és que no s'ha fet res en maten~ d ardenació territorial. El fet és que l'Area Metropolitana d~
Barcelona, que avui és !'autentica capital de Catalunya 1

22

una capital d'Espanya, no em cansaré de repetir-ho va
adquirint empenta i coratge sense que aixo se li vuigui
reconeixer des de dalt. L'altre dia em deia algú que Barcelona és petita, que tots som amics i coneguts. És fals.
Barcelona, la Barcelona metropolitana, la capital social
de Catalunya, si voleo, té més de tres milions d'habitants, la majoria, óbviament, desconeguts en el seu taranna, en el seu entom i en els seus costums, en les seves
tragedies i en les seves emocions.
¿Algú deis assistents coneix el pare de Torreblanca
Can Mercader, el Museu Historie de Gava, el de Mont~
gat, les Caves de Tiana, les mil fonts de ColJserola? ¿Algú
sap on és 9an Pasqual, Can Masdéu, Maspins, Can Galopa? ¿QUJ ha estat a Cinco Rosas, a Singuerlín, al Fondo, a Pomar? Ho ten.im tot en un radi de divuit quilón~etres, en una superfície de 400 quilornetres, -Madridcmtat en té 600-, on viuen densament els milions de
ciutadants que he dit.
De vegades coneixem més el Pirineu, l'Emporda o el
Penedes que no pas la nostra propia ciutat metropolitana desfeta i malfeta perla historia dels darrers cinquanta anys, pero enormement diversa, potent, fascinadora.
L'hem de coneixer. I aixó vol dir lleis i vol dir inversions
moltes, moltíssimes més inversions de les que s'hi estan
fent._ Tot i la d~dicació entusiastica deis ajuntaments respectms, ens hl hem d'abocar des de tots els ambits.
L'any 1983 ha estat el del naixement real de l'esperan9a metropolitana. Pero, pel fet de no haver-hi plantejaments territorials en l'ambit catala, no hem passat de
l'esperan9a. L'any vinent ens ha de dur un salt important
endavant, en aquest punt. Altrament, deixin-me ser
lacónic, Catalunya bo tindra molt malament. O el teixit
industrial terciari europeu s'estén cap a casa nostra, o hi
entrem realment, o el nostre futur l'haurem de reduir a
una escala que no té _res a veure amb L'arrogancia de les
nostres paraules hab1tuals. En aquest punt és essencial
que la capital funcioni. Ha de ser, no la concentració,

23

�sinó la plataforma de llan9ament. D'aquí les dimension~
i l'abast del projecte olímpic, que tirara endavant o no h1
tirara -falta molt i molt pel 1992- pero que es tracta
d'un esperó que tots acceptem per J?Osara~ dia le~ n,ost~es
estructures de recepció, de comumcac10 1 tambe, ,o~v1a­
ment, per fer una revolució absolutament necessana en
l'esport de base i en l'esport escolar.
.
U na ciutat no esquifida pero sí densa, una cmtat no
capital d Estat pero sí ambici?~a ha de voler ~quest projecte, com va voler les exJ?OSlCions del 1888 1 del _1~29,
per expandir-se ella mateiXa e? tot~ la seva pr~d1g10sa
creativitat. 1 aquest cop es proJectara com a capital metropolitana -com als vuitant~ i noranta d_el segle passat.
La generació dels nostres avis va constrUir la Barcelona
,
estricta d'avui.
.
Aquest cop la construcció sera rt:con~tru~ció. ~es
cara, més dificil pero també més poss1ble ~,mes apasswnant. Aquesta vegada sera una reconstrucc10 respect_uos_a
de la voluntat d'autonomia loca! de cadascun d_els vmt-Iset municipis que componen l Area Metropoht~a.
1 una altra condició: ha d'afermar-se coma proJecte al
servei de Catalunya i de tot Espanya. 1 ha de ser-ho realment.
., ,
Quan recentment, el 13 de d~sembre, el Com1te 01 Impic Espanyol aprovava la candidatura de Bar~elona per
als Jocs del1992 firma una primera etapa dehcada, feta
amb mesura i co'ntenció, d'elaboració del projec~e. Ara
resta la promoció inte.m.a.cional i, ~ob~etot, no fenr amb
arrogancia la suscept1b1htat. de nmgu -except~ la deis
irritats a priori com el pr~~ndent ,d~ l~ Junta d Andalusia- sinó posar-se al serve1 del pa1s 1 d Espanya. Tots en
podem treure profit. Juguem-hi.
.
Jugar-hi fort i bé vol dir també estructl.~rar senosament les nostres infrastructures. Els voldna parlar de
tres temes que durant l'any 1983 m'han pr~oc~pat_espe­
cialment i que no acabo de veure enfo~at~ ~nstltucwnal­
ment, tot i que estan sanejats delllast h1stonc: el Consor24

ci _de la Zon_a Franca, Mercabarna i les estacions de camiOns TIR 1 de vagons TIF.
N o els vull cans~r més amb un balan9 en el qual encara
falten co~es. He _dit les que en aquest moment tinc més
p~es~nts 1 necess1ten més de l'ajut d'una bona ventilació
publica.
Parlem u!l sego-!1 de l'estat de la ciutat, molt breument.
Barcelona es avm una ciutat financerament neta; amb
UJ? P!oblema pendent en aquest sentit, el del transport
pubhc.
Aqui és ~ecessa~ fer esment de les relacions amb 1 Estat c_entral J tambe de retop, am.b la Generalitat.
~~ ha dos tem~s més d'un altre caracter que in.flueixen
en_ I e~tat de la cmtat: la ~eguretat i la independencia de
cnten. Respecte de la pnmera podem fer coses i les fa~em. Respecte de la segona vull fer un toe d'atenció aquí
1 ara.
Crido els esperits independents de la ciutat a revoltarse contra a9?est estat de les coses. A revoltar-s'hi pacificamen_t utilitzant la ploma i la paraula. Defenso el dret
de la ~m~at _a la diversitat i al plura~s~e, el dret al dialeg
a la dialectlca enfront del predomtru de les adhesions i
deis_ a1:1atemes. La ciutat necessita aixó. Necessita esdeverur. 1 no només ser. L'obsessió per ser pel que som
par~.htza. ~emostrem-ho i no en parlem tant.
L equac10 entre les arrels locals i la projecció exterior
tan emprada actualment, és certa. L'una és condició de
l'altra. Pero és diferent el gest dels que la diuen del
d'aquells que_la practiquen: un Miró un Casals un Sert
etc., I!i prac~Ic:aven . Altres es dediquen a esbombar-la.
~o~es els d1re una c&lt;?sa per a~ab~r: els uns són imprescmdibles els altres son prescmd1bles. La vida triomfa
fina!ment, sempre, sobre els seus cronistes. Barcelona és
la VIda. Practiquem-la.
Associació de la Premsa de Barcelona
29 de desembre del 1983
25

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35766">
                <text>L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35767">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35768">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35769">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35770">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35771">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35772">
                <text>Balanç</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35773">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35775">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35776">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35777">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35778">
                <text>Col·legi de Periodistes de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41400">
                <text>1983-12-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43787">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35779">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2594" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1406">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2594/caminant_junts.jpg</src>
        <authentication>2a00442afc38a9a93fb464129622100f</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35749">
                <text>Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall: caminant junts per la ciutat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35750">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35751">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35752">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35753">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35754">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35755">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35756">
                <text>Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35757">
                <text>Laia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35758">
                <text>1984</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35759">
                <text>Febrés, Xavier (editor)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35760">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35761">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35762">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35763">
                <text>Conversa transcrita per Xavier Febrés, entre l'alcalde Pasqual Maragall i la regidora de cultura Maria Aurèlia Capmany.&#13;
&#13;
Entre els dos aborden els principals reptes que cal afrontar a Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa, a finals del segle XX.&#13;
&#13;
El llibre és el primer número de la col·lecció "Diàlegs a Barcelona", publicada per l'Ajuntament de Barcelona i dirigida pel periodista Xavier Febrés.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35764">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35765">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7184" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5939">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7184/20260813_007.jpg</src>
        <authentication>7ec8143a599c19064cf9088aaab13065</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111157">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="4">
          <name>Location</name>
          <description>The location of the interview</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111158">
              <text>Ajuntament de Barcelona</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111159">
                <text>1984</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111160">
                <text>Diari Sport</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111161">
                <text>Pasqual Maragall amb Diego Armando Maradona a l'Ajuntament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111162">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111468">
                <text>Maradona, Diego Armando, 1960-2020</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111469">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111163">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111470">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111520">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111164">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7304" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="6090" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7304/20261005_007.jpg</src>
        <authentication>fc68892d47c1127d46edfbb54e95e2f2</authentication>
      </file>
      <file fileId="6148" order="2">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7304/20261005_006.jpg</src>
        <authentication>e553ffb6ee058a730cb2ecd9d561b544</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="113413">
              <text>Color, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113414">
                <text>1984-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113415">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113416">
                <text>Saló de la Infància, Fira de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113417">
                <text>Pasqual Maragall al Saló de la Infància (1984)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113418">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="114073">
                <text>Saló de la Infància</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="114074">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="114075">
                <text>Martínez Fraile, Raimon, 1947-2015</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="114076">
                <text>Abad, Josep Miquel, 1946-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113419">
                <text> Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113420">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113421">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="29">
        <name>Document</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="674" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="376">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/674/19840103_LV.pdf</src>
        <authentication>81bc87082cb20b6c8993dfb63ff421b7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42050">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

LA VANGUARDIA 15

1CataluñalBarcelona

MARTES,
3ENERO
1984

1983:unañotensoperogratificante

La Diputación
ha invertido
362 millonesen
la conservación

politano. En realidad, no perte para ello se instrumente el nom
nece ya a la Barcelona estricta y bre de Cataluña.
Se utiliza el todo contra la
municipal. Debe irse transfor
mando en una zona industrial- parte. Una Cataluña pura y
-terciaria blanda, amable, ajar- dura cuyos componentes, ciu
dinada, dotada de servicios de dades y ciudadanos, son vistos o
restauración y de otros comple bien como presuntos laminadoMercabarna,
La Diputación de Barce
mentarios. El Cinturón Litoral res de su unicidad, de su ser in
menospreciado
lona dedicó 362millones de
y los cinturones de ronda la mutable, o bien como ciegos sig
pesetas entre 1982 y 1983
Conviene recordar aquí que acercarán a Badalonay el Vallés natarios de un contrato de
para catalogación y conser—
—con
la
consiguiente
incidencia
adhesión.
A
escoger.
En
el
peor
Comoes imposible hacer ba gro. Pero anuncian que la ten- Mercamadrid, un mercado cen en la baja de los precios alimen de los casos, una vez muertos, se
vación de monumentos, se—
lance del tenso año que ha con- Sión continuada de tres años de tral que iba muy retrasado en su ticios— tanto como lo está ya de les declarará grandes naciona
gún ha declarado el presi
cluido en tan limitado espacio, productivismo y amortización constitución y lanzamiento, ha los municipios del Baix Llobre listas lo que no nos atrevimos a
dente de la corporación. Del
prefiero concentrarme en el de- de puestos de trabajo merece pasado este año a ser el primero gat.
total invertido, 176 millo—
decirles en vida—intentando así
sarrollo de un ejemplo concreto ahora una atención y un respe de España, una vez sus instala
nes corresponden al presu
En
la
Zona
Franca
se
han
msconsumar
la
confusión
entre
un
de loque nos ha deparado 1983. to. La consolidación del suelo y ciones han quedado completa talado periódicos importantes, país y un partido.
puesto ordinario y el resto al
Se tratade los mercados centra— la diversificación de instalacio das. Mercamadrid reexpide in servicios municipales diversos,
de inversiones.
La capital hoy metropolita
les de Barcelona.Es un ejemplo nes requerirán una ampliación cluso a Extremadura y Galicia. zonas deportivas y la oficina na—
En declaraciones a Euro—
de
Cataluña,
las
ciudades
Pero Mercabarna es ya un
que lo contiene todo si nos es—de capital, suma de voluntades y
pa Press, el presidente de la
de
Cataluña,
y
sus
ciudadanos,
olímpica.
Es
por
ahí
que
hay
forzamos en analizarlo a fondo. confluencia de contribuciones. mercado primario de ámbito que ir. Si perdemos este tren de se merecen también una cuota
Diputación señaló que en
La operación está planeada y superior al estrictamente me- competitividad mercantil e in— de respeto y prestigio. Por su esHace un par de años Merca
las últimas dos décadas la
barna, el mercado central de en marcha. El Ayuntamiento de tropolitano y tiene una poten dustrial-terciaria, Cataluña y, fuerzo. No se merecen que se les
tarea de la Diputación en
frutas yverduras y nuevo mata- Barcelona aportará su cuota. La cialidad de expansión enorme a en buena medida, España lo trate, cuando conviene, de
este campo —quetanto prodero, cerraba el ejercicio con Coporación Metropolitana de lo largo de la línea litoral de Le- tendrán un poco peor, bastante “contrapesos” de otras ciuda
tagonismO tuvo a partir de
pérdidas, a pesar de no pagar Barcelona entrará en el capital vante e, incluso, dentro de la peor.
1915 con la Mancomunitat
des.
prácticamente por el suelo ocu— de Mercabarna, lo que es lógico Comunidad Económica Eurode Cataluña— habían desSin
embargo,
este
objetivo
no
pea.
Todo
es
proponérselo.
pado en la Zona Franca. En si se tiene en cuenta que el mer—
cendido notablemente.
compartido por todas las iris- Claridad y coherenciaen
1 982Mercabarnaobtuvo un be- cado es básicamente metropoli— Pues bien, el Gobierno Pujol es
Antoni Dalmau afirmó
tituciones
de
gobierno.
La
ciu
neficiode tres millones. El pasa- tano, aunque no sólo metropoli —,falto de dinero?—ha gastado dad y el Area Metropolitana lo 1984
que “no somos partidarios
do año,que ha visto la incorpo— tano. Mercasa, la sociedad esta- 200 millones en un mercado de persiguen en solitario. La Ad Los ciudadanos de a pie acep— de pequeñas subvenciones
ración al complejo del Mercado tal que participa en un 49 por la flor alternativo, en Vilassarde ministración central simple- tan, por lo común, que se está
indiscriminadas y de actua
Central de Pescado —conla Ii- ciento, contribuirá también, un Dalt, que actualmente es muy mente no lo combate. El Go— trabajando con fe. Conviene
ciones dispersas, sino que
poco
rentable
para
los
vendedo
beración consiguiente de un poco a regañadientes. El Gorealizamos
actuaciones a
Pujol lo ignora, en el me- ahora empezar a distinguir.
gran localcentral muy bien ubi bierno actual de Cataluña no res. Es una operación que po- bierno
fondo,
desde
la investiga
Quién
trabaja
en
qué
y
cómo.
dría haberse planteado como un jor de los casos.
cado, junto al Parc de la Ciuta quiere entrar.
ción arqueológica hasta la
Los
ciudanos
con
firma
adop
Aparentemente, son dos los complemento del Mercado
della—,el ejercicio se cerró con
restauración monumental.
tan, en general, una actitud de
un beneficio cercano a los 30 motivos que explican la decisión Central de la Flor, como un Críticas engañosas
En el servicio de catalo
mayor
reserva.
Unos
pocos
endel Gobierno Pujol de no entrar mercado de origen en el mismo
millonesde pesetas.
gación y conservación de
tran
en
el
ditirambo
oficialista.
Esta
es
en
cierto
modo
la
im
Está actualmente en marcha en Mercabarna. Uno de ellos se- corazón de la zona productora
monumentos de la Dipu
de forma mós retorcida,
la instalacióndel Mercado de la ría la falta de dinero. El segun del clavel. Pero no se quiso ha- presión, a un tiempo gratifican- Otros,
tación se encuentran 80.000
logran
unos
efectos
parecidos
te —seha trabajado bien—,y enFlor —queliberará a su vez otro do, que las comunidades autó cer así.
fichas. Entre los años 1981y
apelando
a
la
decepción
frente
a
tristecedora
o,
si
se
quiere,
desEs más. Se han autorizado
magnífico espacio en Mont nornas no quieren comprar las
1 982 se iniciaron diecisiete
los
gobiernos
desde
una
teórica
julc— y del Centro Polivalente participaciones de Mercasa en mataderos en Pallejá —con la gastadora, que predomina en el izquierda a la que, en realidad,
proyectos de restauración y
de productosno perecederos. El sus mercados territoriales res— consecuencia de una disminu ánimo cuando miramos atrás al están fustigando sin contempla
en la actualidad hay treinta
1983
que
acába
de
concluir.
año próximo el suelo ocupado pectivos. Reclaman la herencia ción de ventas del 20 por ciento
en marcha.
ciones.
Permítaseme en este momen
será propiedadde Mercabarna. pura y simple de las acciones de en el matadero de Mercabarna—
Y
están
en
su
derecho.
Pero
to
una
reflexión
en
voz
alta.
y
en
Casteilbisbal.
Son
iniciati
Ramon Mas, el gerente, y su la propia sociedad matriz por
Me resisto a admitir que a no puedo dejar de imaginarme a
equipo están haciendo el mila transferencia gratuita. O, como vas más o menos privadas, poco
revolviéndose en su tum
pensadas, que pronto entrarán unos les corresponda lidiar el Hegel
en dificultades. Convendría te crimen, la suciedad, la conges ba ante tanto funcionario dede la sociedad civil.
ner en cuenta al respecto que tión del tráfico, los impuestos, fensor
Este año 1984 debe traernos
Rungis, el mercado central de las reducciones de plantillas, los clarificaciones
y coherencia. Lo
París, cuenta con un perímetro traslados difíciles... con el obje— deseo de todo corazón.
1 Milesdearticuloa
de protección, en el que están tivo de ofrecer un gramo más de
I
Ejemplo:
prohibidas las operaciones al seguridad, limpieza, fluidez cir
PASQUAL MARAGALL
Pendientes
mayor, de un radio de 40 kiló culatoria, transparencia fiscal y
Alcalde de Barcelona11ORO—PedrerÇo
productividad. A unos solametros.
IlDesde
No ha predominado aquí la mente...
Ptas. 2OO
responsabilidad de gobierno.
¡Qué gran engaño estamos
16 deeneroe marzode 1984. 100 horas 10 semanas.CAMA&amp;
La Zona Franca de Barcelo fraguando!
RA OFICIAL
DECOMERCIO.INDUSTRIAY NAVEGACIO, CEN
&amp;
Me resisto a admitir que la COMPRA
na, uno de los polígonos indus
TRO DEESTUDIOSDE ECONOMIAINTERNACIONAL
CEDEIN
triales más importantes de ciudadanía no se revuelva con JOYAS
MLJNTANER
1283232024
Informacióne ¡nscrlpción:CEDEIN.Oficina de la Cámara. Amtra el maniqueísmo que se le
Europa,
debe
irse
convirticndo
Entre
Provenza
y Mallorca;0]
pie, 11 de 9 a 2 Barcelona-2.Tel.318-08-74
MIJNTANER
128 3232024;0]
en un auténtico distrito metro- propone. Subleva el ánimo que
mal menor, la herencia de las
participaciones de Mercasa en
los respectivos mercados, es decir, Mercabarna en el caso concreto de Cataluña.

A lo largo de un balance sobre la actuación del
Ayuntamiento en 1983, el alcalde de Barcelona, Pas
qual Maragali, llama la atención sobre la incom
prensión que parece existir en diversos estamentos
de la Administración pública catalana en torno a los
esfuerzos municipales realizados para mejorar la
gestión pública del AyuntamientodeBarcelona.

de monumentos

—

—

REGALOS
ECONOMICOS

CURSOPROFESIONAL
deExportación
e Importación
DIPLOMA
DELAGENERALITAT
DECATALUNYA
—

1DECALIDAD
JOYERIA’

41
1

I

GES

—

cow

GEms

GOLD

1

,

—

Exposicio
deNADAL

CHIFÉ &amp; ESCODAS. L

,

O*O’AL

4&amp;

1LP

311 4

Q

FINS EL 8 de GENER

EXPOSICIO D’AQUAREL-LES

PLJGET

AB4RVs

M ELI LLA LEON AROSA PASAJES
STA. MARIA PARAMO
RASTRILLO de los
POLVAZARES;1]
-

-

-

PETRITXOL,5 y 8

-

Grácia,
P.o 43

SYRA

«BONES
FESTES»
CALSINA CAPELLA
J. MERCADE MIRO
PAU ROG PICASSO
AVILA
-

-

-

-

1
J

,

SALPÇ1’1
de Cent. 323

318-87-36
T.

31B-70--20
Teli.

GALERIA JOAN PRATS

-

:;0]

-

JI

GALERIAS
PASEO
MAÑANA
oe GRACIA,
NAUGURACION
e AUGUSTA
TCL.
2163211

GaleríadeArte
El CorteInglés

enDiagonal:
ANTONIO RAMOS

, 1

c.

«ENTORN D’UNA PINTURA))

:Jó.C$tl:a,ll,1

-

-

1840--

TI

PEREJAUME

r

OLIS,OBJECTES
1 POSTALS

ç;1]

-

GRAU SALA JANSANA
MANOLO O. SACHAROFF
SOLER JOVE SUNYER y
ARRUFAT;1]
-

-

A

DI

EJCPOSICIONIS;1]

gpone

OJeos
Del

—

Desembre 1983 Gener 1984
-

Rambla de Catalunya, 54

‘

Barcelona -7;0]

BANCO EXTERIOR
DE ESPAÑA
Paseo de Gracia,19. TeL 301-70-00

Diagonal-Pknta Sótano

PASEO DE GRACIA. 1 14 (DagonaI). TeIéf. 218 33 07;1]

At1IIUCI

PINTADO EN MEXICO

lIiiiie

GALEPIA DE ‘RTF

—

H ANGLADA CAMARASA * U BAIXERAS
R CASAS * R I)URANCAMPS
F GIMENO * J JIMENFZ ARANDA* F ME-IFREN
P PRUNA*E
RECIO*A REYNA*M RICO
y [)F ZUBIAURRF * 1 LLILOAGA
R CANALS *

2 al 25 de Enero
:den4QA:,;0];1]

3ALERV
«IUp
PASSE
de
GRAA»
QIBUJOS,
ACUARB.AS,
GOUACIIES

Gi ronella,Gerzso,Soriano,Felguerez,
Rojo, von Gunten,Cuevas,Toledo
Laborables:de10 a 14y de 17a 21
Festivos:de 10 a 14

Horario de IunLsa sabadoir1Ltuçie de lO -i 2

‘

de

a9

Ganduxer 33 TUs 201 27 11 201 34 47 B4rtelona 21;0]

10 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10197">
                <text>1136</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10199">
                <text>1983: un año tenso pero gratificante</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10201">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10203">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10204">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10207">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10208">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10210">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10211">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10212">
                <text>Balanç </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21706">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14362">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40344">
                <text>1984-01-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10198">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10200">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2567" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1376">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2567/19840302d_00032.pdf</src>
        <authentication>687c0eadd4932b65f32855a429b2403d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42973">
                    <text>"OBRIR CATALUNYA AL MÓN"

VERSIÓ RESUMIDA DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR
PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA EL 2 DE MARÇ DE 1984,
A GIRONA, EN EL MARC DEL CICLE "ELS GRANS REPTES DE LA CATALUNYA
DEL FUTUR".

�Darrerament s'ha tornat a parlar dels greus perills
que está corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tri
bunes s'ha tornat a insistir en la tesi segons la qual el
nostre país es troba en un moment particularment difícil
de la seva história. Se'ns vol fer creure que som ara en
una situació que és més greu que la que viviem fa uns anys.
Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que
mantinguem una actitud tensa i vigilant.

Davant d'aquesta tendència al pesimisme i a la lamentació vull comunicar un misatge d'optimísme i d'il.lu
sió.

El país passa per un moment de frustació que és
evident però aquesta frustació és circumstancial. Es un
pessimisme que es deriva del fet que només una part dels
ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra
de construcció del seu país.

�Z

El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt/
particularment en aquests moments de'campanya electoral
fa dificil veure les coses amb serenitat i equanimitat.
Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu.

El pais té dues opcions molt clares. O bé tancar-ser
protegir-se de les influències exteriors, esforçar-se en
la purificació pròpia i obssersionar-se en la recerca de
les essències propies. Aquesta és la fórmula que ens pro
posa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'ober
tura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confian
9a i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre
que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és
exactament el que el seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguinque sigui.

La diferència és fonamental. La primera alternativa,
la que promou un respecte a unes preteses essències nacio

�3

nats, és una opció immovilista. Es una opció que permet
tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar
d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacio
nalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perqué
és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que admi
nistra benediccions i anatemes.

La segona opció, la que suggereix que el pais, la
nació si voleu, és el que els seus homes volen que sigui,
és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament,
es recolza en el passat peró que assumeix l'evolució impo
ssada pels canvis que es van produint en les relacions
socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió,
de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen
en el país i, també - per qué no?, de confiança en la pròpia història del país, en el seu llegat cultural, en el
geni del país. Es una opció essencialment democràtica, que
no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engresca

�4

dora que pot movilitzar novament les energies del país,
perquè no és excloent i admet molt diverses actituds po
lítiques.

Estem vivint en aquests moments sota l'apoteosi
d'una obssessió essencialista, sota la imposició d'un na
cionalisme que pretén mantenir el país en un estat perma
nent de tensió. L'amenaça exterior es conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge.

�Aquest sí que , és un gran perill per a Catalunya una amenaça quines conseqüencies ja hem començat a copsar.
No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que
són com voldriem que fossin. Perqué ni les coses són com abans
-per a dir-ho ras i curt- ni es viable treballar sobre imatges
o models falsos de la realitat. Que és el que s'ha fet en molts
casos; que és el que se'ns recomana des de les intàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar com nacionalisme
de frigorífic.

No ens podem enganyar a nosaltres mateixos. Cal que treballem el país auténtic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem (canviar si som honestos en el diagnòstic i
si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà,
no n'hem de dubtar el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país.

�Perquè és una realitat, potser trista, potser lamentable,
que s'ha alterat la nostra posició relativa la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fins i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura.

Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de
la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la Península molts materials bàsics de les
Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres
va durar set o vuit anys, potser deu, peró s'ha acabat. I és
molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a
una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una
traducció catalana d'un llibre tan fonamental com "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme" Max Weber.

�Pensem ara en l'orgull que ens produïa també la nostra
relació privilegiada amb Europa. Era relativament normal que els
vols que enllaçaven

Barcelona amb una colla de ciutats euro-

peas fossin més nombrosos que els que sortien de l'aeroport de
Barajas. Aixo també s'ha acabat . Podriem dir que l'equilibri
no es tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents communicacions per autopista. Però s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-Paris, Madrid-Brussel.les,
o Madrid-Ginebra no són ja, de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge moltes decisions
seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de
marginalitat s'agreujarà. No ens queda més opció que forçar la
nostra presència en els llocs on es prenen les decisions i,sobretot, tenir en compte les realitats del moment.

Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la via
no
de negar el que /són. Es lamentable perdre un tren per arribar
tard però encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència
de que el tren està a punt de passar.

En aquest moments, el tren que està a punt de passar a
davant nostre és el tren de contruir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa
que s'esta vivint ara al continent, precisament en aquests anys
de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de l'empobriment del Tercer Món.

Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan
barroeramert s 'ha presentat amb la pretesa &amp;ntitesí1 Brussel.les

�l'enyorança d'una Europa del boom que., ara per ara, no existeix.

Es important remarcar quins són els autèntics valors d'Europa. Són uns valors que van més enllà dels valors del mercat.
Són els valors del pluralisme i de la convivència sobre un territori molt limitat de les més diverses opcions polítiques i de
llegats historics i culturals divergents.

Catalunya és avui una realitat urbana. Es normal, per
tant, que el país rebutgi periòdicament els intents de reconversió ruralista i pairalista. Catalunya és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructuració i integració, però amb una
fesomia cada cop mes configurada segons aquest model.

El sistema català de ciutats és una subsistema del sistema europeu de ciutats.

Es per aquesta banda per on Catalunya pot trobar una
via d'incorporació a Europa que li permeti, al mateix temps,
jugar un paper capdavanter i original. Però és fonamental entendre que connectar amb Europa no vol dir només el foradament del Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via
europeu. Vol dir que el sistema català de ciutats ha de ser
un sistema europeu. I això implica una visió urbana, una cultura urbana sincronitzable amb les cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el debat cultural del continent1 llençar-se a competir amb les ofertes de tota mena que es fan des
de totes les metropolis d'Europa.

Es un camí que exigeix, per

damunt de tot,la incorporació dels valors culturals i polítics
europeus, no en el nivell de la retòrica sinó en el dels fets.

�9

Per tant, es una via que reclama actituds que són inseparables de la cultura urbana, com el gust pel debat, l'estimació de la pluralitat, l'interés per les avant -guardes i el
rigor en l'administració.

�lo

Potser un dels trets que resulten més decebedors de
la situació que vivim és l'absència del debat públic que és
característic de les democrácies occidentals.

Darrerament, per la pressió de la campanya electoral,
s'ha suscitat una certa discusió entorn d'alguns temes de caràcter polític. Però el debat que necessita un país modern i
pluralista hauria d'incloure molts més centres d'atenció que
els d'incidència política directa, que els que afecten els meca
nismes de representació política.

Estem construint les inttucions del
pais i ho fem

1r-

sense debatre practicament res. So-

bre q " uestions de tanta importància com el tercer canal, la
policia autonòmica o els ajuts a la premsa, el debat ha :restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més, com que
qualsevol proposta ens ve inevitablement qualificada com a
"model català" -el "model català" de policia, el "model català"
de televisió...- la discussió tendeix a inhibir-se. Només els
molt insensats s'atrevirien,ainterrogar o a interrogar -se sobre
tants models catalans.

�^1

Però si al Parlament de Catalunya hem patit d'una pobresa de debat molt preocupant, encara és mes aguniosa la
manca de discussió en els mitjans de comunicació. No volia
parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la
pressió que hi ha hagut per reduri-la encara més. Hi ha una
qüestió d'ordre més general que té una incidència més profunda en la fesomia que està adquirint el particular règim
polític de Catalunya. Em vull referir a una sacralització
de l'activitat pública que no té res a veure amb el legítim
respecte que s'ha de mantenir envers les institucions democrátiques. Aquesta sacralització ha desterrat del nostre
Parlament l'atac polític, lgironia, la pressió sostinguda,
les revelacions escandaloses es a dir les fórmules que han
caracteritzat

tots els parlament de l'Occident democrà-

tic.

El nostre Parlament és ara la cambra més avorrida
d'Europa.

�Aquesta irrealitat del debat té l'arrel en la concep
ció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generalitat ha tingut l'habilitat d'imposar
a,^l'opinió pública del país. Les administracions públiques
¡.
segons aquesta concepció, es constitueixen en dos grans
grups: la de la Generalitat, que ara per ara assumeix una
mena de representació apolítica de les essencies nacionals,
i les altres, que són administracions contingents.

El corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar.
La crítica de l'administració de la Generalitat és poc
aconsellable pel que suposa -inevitablement- de crítica de
les institucions d'autogovern. La crítica de les altres ad
ministracions és possible pel fet de la seva radical contin
gència.

Les conseqüencies d'una aital distinció són molt
greus i s'etltan veient cada dia en la probresa i fins i tot
surrealisme d'alguns dels debats apuntats. La manca de crí
tica està condunt a deficiències operatives serioses i, el

�l^

L'estrategia que ha mantingut fins ara el govern de la
estrategia
Generalitat és una/que condueix directament a la contradicció.
Pot donar als partits conservadors que han estat governant
Catalunya durant els darrers quatre anys algun avantatge a curt
termini però és un camí sense sortida.

Un govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se.
Son dues actituds contradictóries . Tots els governs, des del
central fins als municipals, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Però governar i ploriquejar no és compatible.

Tampoc és compatible omplir-se la boca amb expressions
tan contundens com "l'obra de govern" i renunciar al mateix
temps a alguns dels elements que són components essencials de
tot govern modern. Ens voldriem referir, per exemple, a la
fiscalitat i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màxima tolerància en l'exercici de les seves facultats coactives. Però un govern no pot -i menys un govern d'una Catalunya que
no ha tingut govern durant segles- renunciar d'una manera genè ica a la imposició tributaria i meny encara donar suport
-com ha fet d'una manera molt poc dissimulada- a accions de boi
cot de l'activitat fiscal, d'una altra administració. Si un
govern abandona, o fa veure que abandona, l'exercici de les seves facultats impositives deixa de ser un govern. Passa a ser
quelcom més proxim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Monaco o d'una illa-paradís fiscal, però deixa de ser
un govern modern.

�1

L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article 37.3
que l'Administració de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions".

Fins i tot els intèrprets de l'Estatut més donats a re
marcar tots aquells aspectes que reforçarien la posició defla
4

Ge-=re-z-tziá ^tat

opinen que els principis estatutaris

descarten

l'opció d'un go-

vern centralitzat o bé un sistema administratiu concentrat.

La realitat de la confrontació administrativa que s'ha
viscut a Catalunya en els darrer quatre anys ha contradit les
previsions de l'Estatut.

Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentra
ció, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver
coordinació s'ha produït, amb massa freqüència, 'invasió
funcions locals.

de les

s

�14

No es tracta de fer unes lamentacions genériques. Hi
ha hagut exemples ben concrets de la desviació estatutària que
s'ha produït. Són fets ben concrets que no es poden cobrir amb
l'us reiterat de cortines de fum.

Parlem primer del fracàs descentralitzador. No n'hi ha
prou amb la persistent retórica ctSfy .e'.-tia

ruralis-

ta- i l'actitud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitzat que no acaba de lligar amb la versió oficial que ens
suggereix una terra neta i verge.

De fet, es absolutament impossible descentralitzar quan
la vida política catalana va desenvolupant-se amb una producció
de lleis tan minsa. Si comptessim les lleis que han estat fruït
de la voluntad consensuada d'institucionalització del país ben
poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en
la producció de lleis perquè el Govern de la Generalitat ha evi
tat d'entár en un camí que no podía controlar.

Es normal, per tant, que a través de la via del decret,
haguem assistit a una actuació governamental absolutament centralitzada.

�I7

No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la
Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han
acabat convertint-se en unes oficines administratives de nivell molt baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fins
i tot alguns dels organs de l'Administració periférica de l'Es
tat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt con
tingut polític.

Peró l'actuació centralista i centralitzada ha estat
tapada per una allau de retórica i un devesall de visites.

�!3

Fets de tanta trascendència política com la concessió de
llicéncies de freqüència modulada o l'atorgament dels avals de
la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal
propiament dita, des del centre mateix del poder, a la Plaça
de Sant Jaume.

El propi president de la Generalitat ha reconegut
aquesta mateixa setmana la manca de descentralització. Ha ad
més que si ha d'anar peró ha vingut a dir-nos que es faria més
endavant, quan no hi hagi el perill de laminació de la Generalitat que assegura que existeix en aquest s moments.

No és molt exessiu, molt arriscat, fins i tot irresponsable acusar d'afany laminador uns ajuntaments que governen
amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya ? Com es pot acusar de voluntad laminadora uns Ajuntament que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves
funcions ?.

No hi ha hagut coordinació de funcions. Els ajuntaments de
Catalunya s'hantrobat amb una reiterada invasió de les seves
competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur
tancades després d'una experiència curta i costosa o bé el de
les increibles oficines de benestar social.

7:

�1^t

Els exemples de l'actitud divisionista que s'ha es
tat fomentant ens venen a le memòria sense dificultat.

Tenim ara -se'ns ha dit- una Catalunya catalana i
una altra que probablement no ho és tant. Es normal, si
partim d'aquesta concepció global tan maniquea que les
iniciatives partidistes i divisionistes hagin proliferat.
Una part minoritària del país s'ha arrogat el dret de
jujtjar la catalanitat d'institucions i organitzacions
i, consequentment, el de proposar-ne les corresponents
alternatives "catalares".. I d'aquesta manera hem anat
complicant la construcció del país, encarint la seva ad
ministració i reduint-ne el rendiment, i, el que encara
és més greu, arisolidant la divisió i fomentant l'absten
ció de la meitat del país.

Alguns exemples són ben significatius. S'havia acon
seguit posar en marxa un procés consensuat per a la crea
ció de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntaments amb una població represen

�20

tant del 85% del poble de Catalunya. Doncs bé, va ser ne
cessàri trencar el procés i inventar una alternativa "ca

talana ".

�2^

El mateix ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produït en els anys de la transició destacava en els últims anys una creixent corresponsabilització
dels Ajuntaments en les tasques de foment i protecció de la seguretat ciutadana. Ha estat una activitat que s'ha extès tan
considerablement perque hi ha hagut una insistent petició ciutadana en aquesta direcció. I els Ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials, en
la contralació de personal i en la formació dels seus cossos
de policia municipal.

Semblava raonable esperar d'una administració nova que
s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'efi
ciència. Hauria estat lògic que s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les
administracions municipals. En realitat, teniem ja a Catalunya
més escoles de policia del compte, disposavem d'uns efectius
nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una
experiència indubtable.

Aqui també, però,es va optar per la duplicació. Per la
formulació d'una alternativa "catalana". Per la creació de cap
a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de
moment, es planteja com funcions gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals.

�21

Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern
que ha basat la seva estratègia politica en la confrontació permanent amb el govern central trobi tan sorprenent que
uns governs municipals faciri sentiP la seva veu i denuncien
el que estimén que són invasions del seu ámbit de competèn

cies.

�23

Hi ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana, que fa impossible la movilització de les energies del pais, de l'energia,
l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de dues mesures per a valorar
i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país.

Com es pot empènyer un pais en un moment desiciu com el
que estem vivintsi només comptem amb una part de la seva comunitat humana ?.

Aquesta és la trista realitat. Mig país, pot-

ser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix
educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell
administratiu sense sentir-se'n integrat.

�211

El problema de trobar la sintonia entre les diverses
administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vis
tes a aconseguir el rendiment de la gestió a que tenen dret
els ciutadans d'aquest país.

�25

La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per

un país més animador , per una movilització que du

gui la gent jove als llocs de responsabilitat, per la confiança que no ens faci temer

constantment pel fracás dels nos

tres esforços, per una il.lusió que ensfaci treballar amb constàn
cia i ens susciti idees i camins innovadors, per un rebuig de la
carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil acompanyada d'atreviment, d'imaginació; pel vot de confiança a la nostra
pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut
d'altres terres, per prendre part en la tasca de modernització
d'Espanya, per la nostra presència activa a Europa i el món,
pel patriotisme que es deriva de la participació.

El nostre repte està a demostrar que el que és bell,
movilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser també,
és, sens dubte, més eficaç.

�6 MAR,
En el marc' del cicle «Els grans reptes de la Catalunya del futur», l'alcalde
de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar a Girona una interessant
con/erencia que resumint en aquesta tribuna d'opinió

Obrir Catalunyä al món (I)
çi
antítesi Brussel.les o Managua. La proposta d'altes
nativa és ful.laç i es basa en l'enyorança d'una Eurt
pa del boom que, ara per ara, no existeix.
Es important remarcar quina són els autèntics vt
lo ra d'Europa. Són uns valors que van més enllà de
valora del mercat. Són els valors del piuralisme i d
la convivència sobre un territori molt limitat de te
més diverses opcions polítiques i de llegats històric
i culturals divergents.

ARRERAMENT s'ha tornat ,a parlar dels
greus perilla que està corrent Catalunya ara
mateix. Des de diverses tribunes s'han tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país
es troha en un moment particularment dificil de la
S. aJ histúria. Se'ns vol fer creure que som ara en
una situació que és més greu que la que vivíem fa
uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant.

D

Catalunya és aval una realitat urbana. Es norma
per tant, que el pais rebutgi periòdicament els ir
lenta de reconversió ruralista i pairalista. Cataluny
és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructura
ció i integració, perd amb una fesomia cada cop mé
configurada segons aquest model.

Duvant d'aquesta tendència al pesimisme i ala lamentació vull comunicar un missatge d'optimisme i
d'il.lusió.
El país passa per un moment de frustració que és
evident pera aquesta frustració és circumstancial.
Es un pessimisme que es deriva del fet que només
una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país.
El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt
particularment en aquests. moments de procampanya electoral, fa difícil veure les coses amb
serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure
que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu.
El país té dues opcions molt clares. O bé tancarse, protegir-se de les influències exteriors, esforçarse en la purificació pròpia i obsessionar-se en la recerca de les essències pròpies. Aquesta és la fórmula
que ens proposa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'obertura i, fonamentalment, l'adopció
d'una posició de confiança i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el
que els seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguin que sigui.

La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacionals, és una opció immovilista. Es una
unció que permet tota mena de manipulacions dels
qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i
de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es
troba en la base d'un nacionalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perquè és un nacionalisme
que necessita de sacerdots i que administra benediccions i anatemes.

/
/ r

o
1rk
I
1
't

La segona opció, la que suggereix que el país, la
nació si soles, és el que els seus homes voten que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que,
lògicament, es recolza en el passat però que assumeix l'evolució impossada pels canvis que es van
produint en les relaciona socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de
confiança en els homes i dones que viuen en el país, i
també —per què no'!— de confiança en la pròpia
història del país. cn el seu llegat cultural, en el geni
del pais. Es una opció essencialment democràtica,
que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció
engrescadora que pot movilitzar novament les caerpies del país. perquè no és excloent i admet molt diverses • actituds polítiques.
•stem vivint en aquests moments sota l'apoteosi
d'una obsessió essencialista, sota la imposició d'un
nacionalisme que pretén mantenir el país en un estat
permanent de tensió. L'amenaça exterior és conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una
actitud de setge.
Aquest sí que és un gran perill per a Catalunya,
una amenaça quines conseqüències ja hem començat u copsar.

No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que
les coses són com abans, com en un mític abans, o
potser imaginar que són com voldríem que fossin.
Perquè ni les coses són com abans —per a dir-ho ras
i curt— ni és viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el fet que s'ha fet en
molts casos: que és el que se'ns recomana des de les
instàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar corn nacionalisme de frigorífic.
No ens podem enganvar a nosaltres mateixos.

•

El sistema

català de ciutats és, segona Maragall, una
subsistema del sistema eurupeu de ciutats

Cal que treballem el país autèntic, el que tenim, que
no és com ens agradaria i que podem canviar si som
honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí
per a obrir Catalunya al món que serà, n n'hem de
dubtar, el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país.
Perque és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa,
la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fina i tot en un terreny tan essencial
per a nosaltres com el de la cultura.
Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la
satisfacció i l'orgull de fer entrar a la península
molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i
tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va
durar set o vuit anys, potser deu, però s'ha acabat. I
és molt important que els esforços dirigits a corregir
una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació.
Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la
Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llib re tan fonamental com
«L'ètica protestant i l'esperit del capitalismes Max
Weber.
Pensem ara en l'orgull que ens produia també la
nostra relació priviléjliada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats europees fossin més
nomhroses que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Això també s'ha acabat. Podrlem dir qee l'equilibri no és tan desfavorable pel fet de les nostres
excel.lents comunicacions per autopista. Perd s'ha
registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris
Madrid-París, Madrid-Brussel.les, O MadridGinebra no són ja. de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho
hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al
marge, moltes decisions seguiran prenent-se sense
cap control nostre i la situació de marginalitat
greujare. Nu ens quema tnés opció que forçar la
nostra presència en els Iiocs on es prenen les decisions i, sobretot, tenir en compte 'les realitats del
moment.
Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la
vida de negar el que no són. Es lamentable perdre
un tren per arribar tard perd encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de què el tren està a
punt de passar.
En aquests moments, el tren que està a punt de
passar a davant nostre es el tren de construir un país
que pugui integrar-se amb normalitat en el procés
d'estructuració d'Europa que s'està vivint ara al
continent. precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de I'entpuhriment del Tercer Món.
Es una opció que no té res a veure amb el dilema
que tan harroerament s'ha presentat amb la pretesa

El sistema català de ciutats és una subsistema dt
sistema europea de ciutats.
Es per auuesta banda per on Catalunya pol trc
bar una via d'incorporació a Europa que li permet
al mateix temps, jugar un paper capdavanter i orig
nal. Però és fonamental entendre que connecta
amb Europa no vol dir només el foradament da
Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via et.
ropeu. Vol dir que el sistema tatalà de ciutats ha d
ser un sistema europeu. 1 això implica una visió m
bava, una cultura urbana sincronitzable amb k
cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el de
hat cultural del continent, llençar-se a competí
amb les ofertes de tota mena que es fan des de tole
les metrópolis d'Europa. Es un camí que exigeix
per damunt de tot, la incorporació dels valors cultt.
rals i politics europeus, no en el nivell de la retòric
sinó en el dels fets.
Per tant, és una via que reclama actituds que só
inseparables de la cultura urbana, com el gust pe
debut. l'estimació de la pluralitat, l'interès per le
avant-guardes i el rigor en l'administració.
Potser un dels trets que resulten més decebedor
de la situació que vivim és l'absència del debut pú
blie que és característic de les democràcies Deciden
tuls.
Darrerament, perla pressió de la campanya clac
toral, s'ha suscitat una ce rta discusió entorn d'al
guns temes de caràcter polític. Però el debat que ne
cessita un país modern i pluralista hauria d'inclour
molts més centres d'atenció que els d'incidència pe
Mica directa, que els que afecten els mecanismes d
representació politica.
Estem construint les institucions del país i ho fem
sense debatre pràcticament res. Sobre qüestions de
tanta importància com el tercer canal, la policia autónoma o els ajuts a la premsa, el debat ha restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més. com
que qualsevol proposta em ve inevitablement qualilicada com a «model catalán —el «model català" de
policia, el « model català« de televisió...— la discus.
sió tendeix a inhibir-se. Només els molts insensat
s'atreverien a interrogar o a interrogar-se soben
tants models catalans.
Pera si al Parlament de Catalunya hem patit d'u
na pobresa de debut molt preocupant: encara és mé
aguniosa la manca de discussió en els mitjans de co
municaciú. No voldria parar-me a comentar la
manca de pluralitat ideológica ni la pressió que h
ha hagut per reduir-la encara Inés. Hi ha una qües
tió d'ordre més general que té una incidència mé
profunda en la fesomia que està adquirint el particu
lar règim politic de Catalunya. Em vull referir a unt
sacraliteació de l'activitat pública que no té res
veure amb el legítim respecte que s'ha de ntanteni'
.envers les institucions democràttques..Aquesta sa
cralització ha desterrat del nostre Parlament ratat
politic. lu ironia. la pressió sostinguda, les revela
eions escandaloses, és a dir, les fórmules que han ca
racteritzat tots els parlaments de l'Occident demo
acàcia.
El nostre Parlament és ara la cambra més avorti
da d'Europa.
Pasqual Maragall í Mira
.-11, &lt;Me de Barcelona

�1 1 Ir11t. INV
^

M w.

Obrir ("ala/iiiira al »16n (i II)
QUESTA irrealitat del debat té l'arrel en la
concepció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generait,t ha tingut l'habilitat d'imposar a l'opinió públi..I del país. Les administracions públiques segons
Aquesta concepció, es constitueixen en dus grans
cups: la de la Generalitat, que ara per ora assumeix
,na meno de representació apolítica de les essències
,ecionals. i les altres, que són administracions conn entl.

A

proposar-ne les corresponents alternatives "catala
res". I d'aquesta manera hem anat complicant I:
construcció del país. encarint la seva administració
reduint-ne el rendiment i, el que encara és més greu
consolidant lu divisió i fomentant l'abstenció de It
incita del pais.
•
Alguns cteinples són ben significatius. S'havir
conseguit posar en manta un procés consensual pe
a la creactu de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntament&gt;
;unh una pohlació representant del 85% del noble&amp;
Catalunya. Dones hé, va ser necessari trencar e
procés i inventar una alternativa "catalana"
LI ntatcis ha passat amb la irrupció de la policia
autonòmica. En el desenvolupament espectacular
dels serveis municipals que s'havia produit en eh
ara s de la transició destacava en els últims anys una
creixent curresponsabilització dels ajuntaments en
Ics tasques de fument i protecció de la seguretat cita
!adona. lla estat una activitat que s • ha estès lar
considerablement perquè hi ha hagut una insistent
penen') ciutadana en aquesta direcció. I els ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants
en l'adquisició de nous materials. en la contratació
de personal i en la formació dels seus cossos de polia
eia municipal.

1.1 corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar.
I o critica de l'administració de la Generalitat és
+c aconsellahle pel que suposa —inevitahlementle critica de les institucions d'autogovern. La crítica
l.c les altres administracions és possible pel fet de la
esa radical eontingencia.
I es conseqüencies d'una anal distinció son muls
cus s'estan seient cada dia en la probresa i fins i
n surrealisme d'alguns dels dehals apuntala. La
nuca de critica està conduint a deficiències opera,s es serioses. i el que encara és pitjor, anul.len tota
ossiMitas d'anàlisi racional del fenomen de l'admnstració pública i. per tant, la seva reforma i milor;iillent.
L'estratègia que ha mantingut fins ara el Govern
.lc lat Generalitat és una estratègia que condueix diestament a la contradicció. Pot donar als partits
.unservadors que han estat governant Catalunya
Jurant els darrers quatre anys algun avantatge a
:art termini perd és un camí sense sortida.
Ln govern no pot al mateix temps governar i
lamentar-se. Són dues actituds contradictòries. Tots
els governs. des del central fins als municipis, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a
lamentar-se de les respectives herències. Perb governar i ploriquejar no és compatible.
Tampoc es compatible omplir-se la boca amb exressiuns tan contundents com «d'obra de governs i
renunciar al mateix temps a alguna dels elements
.Iue són components essencials de tot govern modern. Ens voldríem referir, per exemple, a la ftscali:at i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màsima tolerància en l'exercici de les seves facultats
:oactises. Pera un govern no pot —i menys un go•crn d'una Catalunya que no ha tingut govern dutaxi segles— renunciar d'una manera genèrica a la
imposició tributària i menys encara donar suport
—ennt ha fet d • una manera Inolt poc dissimuladanccuins de hoieut de l'activitat fiscal, d'una ultra
Ami nisl raciO, Si un govern abandona, o fa veure
.tuc abandona. l'exercici de les seves facultats imposti,es deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom
més prílsim a una Fundació, potser al govern d'un
Principat de Mónaco o d'una illa-paradís fiscal, pera deixa de ser un govern modern.
L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article
? que l'.\dntinistraciú de la Generalitat s'hauria
d'estructurar seguint "criteris de descentralització,
slesconeentraciú i coordinació de funciona».
I ins i tot. els intèrprets de l'Estatut més donats a
remarcar tots aquells aspectes que reforçarien la posieii, del Consell Executiu opinen que els principia
estatutaris descarten l'upció d'un govern centralitzat o hé un sistema administratiu concentrat.
La realitat de la confrontació administraiva que
s • ha viscut a Catalunya en els darrers quatre anys ha
contradit les previsions de l'Estatut.
Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentraciú, el Govern de la Generalitat ha extremat
el control central de les decisions i la gestió. On hi
havia hagut d'haver coordinaciú s'ha produit, amb
russa lregüi noia. invasió de les funcions locals.
No es tracta de fer unes lamentacions genèriques.
IIi ha hagut exemples hen concrets de la desviació
estatutaria que s • ha produit. Són fets hen concreta
que nu es poden cobrir; uth l'ús rci,erat de cortines
de lunt
tricot primer del fracàs descentralitzador. No
n'hi h, prou amb la persistent retòrica ruralista i
l'a ct itud de neguit davant d'un país cada cop més
urbanitiat que no acaha de lligar altab la versió olieia! que ens suggereix una terra neta i verge.
De I'et. és ahsolutament impossible descentralitlar qu.ul hi sida política catalana va desenvolupantse :mil) una producció de lleis tan minsa. Si comp.
fóssim les lleis que han estat fruit de la voluntat con-

sensuada d'institucionalització del país ben poca
cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la
(ienertli{al ha evitat d'entrar en un camí que no podia controlar.
Es normal. per tant, que a través de la via del decret. haguem assistit a una actuació governamental
ahsolutament centralitzada.
No hi ha hagut descentralització de l'actuació de
la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat consertint-se en unes oficines administratives de nivell moll baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fina i tot alguns dels organs
del • Adnlinistració periférica de l'Estat havien dut a
terme actuacions de coordinació de més alt contingut politic.
Perú I'actuacis, centralista i centralitzada ha estat
tapada per una allau de retórica i un devesall de visites.
Feu de tanta trascendencia política com la concessió de llicències de freqüència modulada o I'atorpiticitt dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita.
des del centre mateix del poder,.a la Plaça de Sant
la unte.
El propi president de la Generalitat ha reconegut
aquesta ntalci.sa setmana la manca de descentralització. fia adntés que si ha d'anar però ha vingut a
dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el
perill de Luninació de la Generalitat que assegura
que existeix en aquests Iltolttents.
No és molt excessiu, moll arriscat, fins i tol irresponsable acusar d'afany laminador una ajuntaments
que governen amb el suport de la immensa majoria
dels ciutadans de Catalunya? ¿Com es pot acusar de
voluntat h u ninadora uns ajuntaments que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions?
No hi ha hagut coordinació de funciona. Els ajantmncnts de Catalunya s'han trobat una reitereada
invasió de les seves competències. Aquest ha estat el
cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiencia curta i costosa o bé el de les increíbles oficines de henestar social.
lis exemples de l'actitud divisionista que s'ha natal !intentant ens venen a la memòria sense dificultat.
I enint ara —se'ns ha dit— una Catalunya catalana i una ultra que probablement no he és tant. Es
normal, si partim d'aquesta concepció global tan
in:miquea que les illieiatives parlidisles i divisionisIcs hagin proliferat. Una part minoritària del país
ha arrugat el dret de jutjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i- consegüènunent, el de

Semblava raonable esperar d'una administració
nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris
de racionalitat i d'eficiència. Hauria estat lògic quo
s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que
s'havia fet en aquest terreny des de les administra:
tions municipals. En. realitat, teníem ja a Catalunya
més escoles de policia del compte, disposàvem d'uns
efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable.
Aquí també, petó, es va optar per la duplicació..
Per la formulació d'una alternativa "catalana,r. PeC,
la creació de cap a peus d'una nova escola i per la
imposició d'un model que, de moment, es planteja
conc funciona que gairebé exclusives unes funcions
que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals.
Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern
que ha basat la seva estratègia política en la confrontació permanent amb el Govern central trobi
tan sorprenent que uns governs municipals facin
sentir la seva veu i denunciin el que estimen que són
invasions del seu àmbit de competències.
lli ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana.
que fa impossible la mobilització de les energies del
país, de l'energia. l'entusiasme i creativitat dels seus
ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de ducs mesures per a valorar i jutjar el que fan
els homes i dones del nostre país.
¿Grill es pot empènyer un país en un moment decisiu eons el que estem vivint si només comptem
amb una part de la seva; comunitat humana? Aqueslii es la trista realitat. Mig país, potser més de la
meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix
educadament a la construcció de les institucions i de
l'aparell administratiu sense sentir-se'n integral.
LI problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vistes a aconseguir el rendiment de la
gestió a què tenen dret els ciutadans d'aquest país.
La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador, per una movilitatciú que dugui la gent jove als llocs de responsahilital, per la confiança que no ens faci temer
constantment pel fracàs dels nostres esforços, per
una il.lusió que ens faci treballar amb constància i
ens susciti idees í camins innovadora. per un rebuig
de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat
civil aeontpanyuda d'atreviment, d'imaginació: pel
vot de confiança a la nostra pròpia història, per la
generositat envers els qui han vingut d'altres terres.
per prendre part en la tasca de modernització d'Esp;mya, per la nostra presència activa a Europa i el
mon, pel patriotisute que es deriva de la participaciti.
LI Il ustre repte està a demostrar que el que és bell,
ntuvilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de
ser (a nille. és. sens dubte, més eficaç.
Pasqual Maragall iMira
Alcalde de Barcelona

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35366">
                <text>Obrir Catalunya al món</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35367">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35368">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35369">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35370">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35371">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35372">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35374">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35375">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35376">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35377">
                <text>Versió resumida del discurs pronunciat per l'excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona el 2 de març de 1984, a Girona, en el marc del cicle "Els grans reptes de la Catalunya del futur".</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35378">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41376">
                <text>1984-03-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43763">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35379">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
