42 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1341/19930725d_00573.pdf 00e6e2f6334f9c5ebe99b0bfeaf9db78 PDF Text Text Paraules de l'Alcalde a l'acte d'inauguració de la Galeria Olímpica. Estadi Olímpic de Montjuïc (25/07/93) BENVOLGUT PRESIDENT DE LA GENERALITAT BENVOLGUT PRESIDENT DEL COMITE OLIMPIC INTERNACIONAL BENVOLGUT AMICS ARA FA UN ANY, EN AQUEST MATEIX ESTADI, UNA MULTITUD ESPERAVA AMB EMOCIO QUE EL PEBETER FOS ENCES AMB LA FLAMA OLIMPICA. UNA FLAMA QUE S'HA MANTIGUT VIVA EN MOLT DE NOSALTRES I QUE ARA TORNA A COMPANYAR-NOS ENCESA EN AQUEST PRIMER ANIVERSARI. JUNTAMENT AMB LA FLAMA, ENS ENVOLTEN AQUI MOLTS DELS ALTRES SIMBOLS QUE VAN FORMAR PART D'AQUELLS INNOBLIDABLES DIES. LA GALERIA OLIMPICA QUE ARA INAUGUREM HA DE SER EL LLOC ON ES VAGI FIXANT LA HISTORIA OLIMPICA DE BARCELONA. HO HE DIT EN ALGUNA ALTRA OCASIO : LA MILLOR HERENCIA DELS JOCS ES EL NOU ESPERIT DE CIUTADANIA QUE HAN DESPERTAT EN TOTS NOSALTRES I QUE ENS PERMET AFRONTAR EL FUTUR D'UNA ALTRA MANERA. M'AGRADARIA QUE AQUESTA GALERIA FOS EL REFLEX D'AQUEST ESPERIT POSITIU. UNA GALERIA QUE VOLEM VEURE CREIXER, COM HA SUCCEIT EN D'ALTRES CIUTATS OLIMPIQUES, EN QUEST ESPAI IDEAL DE L'ANELLA OLIMPICA, CONQUERIT DES DE FA TEMPS PELS CIUTADANS ORGULLOSOS DE LA BARCELONA "DE L'ANY DESPRES". COM A PRESIDENT DE LA FUNDACIO BARCELONA OLIMPICA VULL FER VOTS PEL FUTUR D'UNA GALERIA QUE NO HEM VOLGUT QUE FOS MUSEU, SI NO JUSTAMENT UNA ESTACIO D'UN "RECORREGUT OLIMPIC" QUE ESTEM SEGURS ESDEVINDRA UN DELS ITINERARIS MES VISITATS DE LA CIUTAT. I COM A ALCALDE DE BARCELONA AGRAEIXO UN COP MES LA CONFIANÇA QUE TOTES LES INSTITUCIONS REPRESENTADES EN EL COOB I ARA EN LA FUNDACIO HAN DEMOSTRAT ENVERS LA CIUTAT EN FER-LA DIPOSITARIA, PRIMER, DE LA CONDUCCIO DE L'EQUIP ORGANITZADOR DELS JOCS I , ARA, DE L'ARXIU FORMAT PER TOTS ELS DOCUMENTS D'UN ACONTEIXEMENT QUE SENS DUBTE SERA ESTUDIAT EN EL FUTUR COM UN FENOMEN EXTRAORDINARI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4247 Title A name given to the resource Inauguració de la Galeria Olímpica / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Primer aniversari dels Jocs Olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Jocs Olímpics Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/915/0000000834.pdf a718dcff9f34e6ead115c47b38ee7d8f PDF Text Text Palabras de Inauguración III Tribuna España-India Valladolid, 16 de octubre de 2007 Pasqual Maragall Excmo. alcalde de Valladolid, Dr. Chatwal, Sr. Kumar, embajadores, señoras y señores, Aquí estuve hace ya un buen número de años para encontrar a un joven presidente de la Comunidad Autónoma, que me sorprendió por su ambición y claridad de ideas: José M. Aznar. Luego la endemoniada historia de este país nos enfrentó más allá de lo razonable en democracia. Pero vayamos a lo que aquí nos reúne gracias a la buena gestión de Casa Asia. Reencuentro a viejos amigos y entro en contacto con una civilización que ha descubierto que todos tenemos una segunda vida, cosa que nos permite, en ésta, ser más libres. En primer lugar quiero expresar mi más calurosa bienvenida a la delegación india que nos honra con su presencia aquí, por el alto nivel de sus miembros compuesta por rectores, académicos, miembros de prestigiosas fundaciones culturales y representantes de cámaras de comercio entre otros. Es para mí un honor presidir, junto con el embajador Chatwal, la 3a edición de la Tribuna España-India que desde su origen en el año 2005 va fortaleciendo su singladura con más participantes y ámbitos de discusión para responder así al creciente interés que la India despierta en nuestro país. Efectivamente, la India se ha situado en la última década en un punto de mira de enorme interés internacional. Su gran democracia, consolidada, su extraordinario desarrollo 1 �tecnológico, su potente proyección cultural, tanto en literatura como en cine, música y en tantas otras facetas, ha impactado y fascinado al mundo. En España, el interés creciente por la India se manifiesta en el gran aumento en la demanda de su música, cine y danza, y en la creación de nuevos cursos, estudios y publicaciones sobre este país. Sin embargo, el renovado descubrimiento de la India por parte de España no debe hacernos olvidar que las relaciones entre los dos países vienen de muy lejos. Ya en el siglo I d.C., el cordobés Séneca mencionaba en un libro suyo a la India (cuyas tierras nunca visitó), y afirmaba que si una nave partía desde la costa occidental de Hispania podría arribar a la costa oriental de la India, siendo a su modo un precursor de Cristóbal Colón. Las relaciones entre España y la India han estado condicionadas por imperativos históricos de diversa índole durante siglos. Pero la expansión de España por el Atlántico limitó enormemente las posibilidades de establecer contactos fluidos con el subcontinente indio. No obstante hubo una serie de encuentros singulares entre los que destaca el del jesuita Antoni Monserrate con el emperador Mogol Akbar. Ahora el padre Vicens Ferrer en Andhra Pradesh retoma el hilo. Monserrate, nacido en Vic en 1536, llegó a la India a mediados del siglo XVI y formó parte del círculo de eruditos religiosos que deliberaban con el emperador mogol sobre la verdad de las distintas religiones, en un diálogo interreligioso ilustrado. El jesuita recogió sus impresiones de la India en un relato escrito el año 1582. 2 �Cita del presidente indio Jawaharlal Nehru, cuando visitó Barcelona en 1938, en plena guerra civil: “I entered into this Europe of conflict by flying straight to Barcelona, There I remained for five days and watched the bombs fall nightly from the air. There I saw much else that impressed me powerfully; and there, in the midst of want and destruction and ever-impending disaster, I felt more at peace with myself than anywhere else in Europe. There was light there, the light of courage and determination and of doing something worth while?” España estableció relaciones diplomáticas plenas con la India en 1956, tres años después de su entrada en la ONU. Y fue precisamente el embajador Chatwal el encargado de llevar a cabo esta tarea. Mucho ha cambiado España desde entonces, de modo que difícilmente habrá reconocido el señor Chatwal el país de hace casi cincuenta años. En enero de 1982, SS MM los Reyes realizaron una visita a la India a invitación del presidente Sanjiva Reddy, y fue ésta la primera visita que realizaba un jefe de Estado español al subcontinente indio. En 2005 el Alcalde de Barcelona, Joan Clos, hoy ministro de Industria y Comercio, visitó la India en compañía de empresarios y universitarios catalanes. También el exministro de Exteriores, Josep Piqué, tuvo un interés manifiesto en estrechar las relaciones hispano-indias. Ahora, la tercera edición de la tribuna España-India busca estrechar los lazos de colaboración institucional entre ambos países, pero también responde a la creciente necesidad que, como hemos visto, tienen nuestras sociedades de acercarse mutuamente, de colaborar y conocerse. Por este motivo la actual tribuna ha buscado 3 �abrirse a la sociedad civil, e incluir en sus mesas a representantes de los sectores públicos y privados que comparten el interés de este acercamiento. Durante estos dos días se expondrán opiniones, análisis e informes en las áreas de geoestrategia y relaciones internacionales, economía y sociedad, y cultura y educación y se debatirá sobre experiencias pasadas, situaciones presentes y posibilidades futuras. La Tribuna España-India se plantea cubrir las nuevas necesidades sociales, institucionales culturales y económicas del siglo XXI en los dos países y analizar las relaciones mutuas en los ámbitos mencionados. Se plantearán líneas de acción a seguir, y cuando haya concluido se habrá avanzado un paso más en la dirección deseada, pero por encima de todo, queremos que vibre con fuerza la voluntad de estrechar los lazos que nos han de unir en un futuro exigente para todos. Por todo ello me felicito de tener la oportunidad de abrir la Tribuna España-India de 2007 gracias a la iniciativa de Casa Asia, Casa de la India y el Indian Council of World Affairs y de la colaboración del Ministerio de Asuntos Exteriores de la India, el de España, y de sus respectivas embajadas. Quiero agradecer de forma muy especial al Ayuntamiento de Valladolid por su generosidad y hospitalidad, a la Universidad de Valladolid por el gran encuentro de rectores indios y españoles y a Casa de la India por acogernos en su sede. Muchas gracias. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Inauguració de la III Tribuna Espanya-Índia a Valladolid Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Valladolid Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall era el president de la part espanyola de la Tribuna Espanya-India, organitzada per Casa Àsia, la Casa de la India i el Indian Council of World Affairs, i que reuneix a representants de la societat civil d’ambdós països. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Orient i Occident Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1386/19940524d_00623.pdf 46c1b1ea3c017718abfa9370a60f13a1 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIó DE L'ALCALDE EN LA INAUGURACIO DE LES NOVES OFICINES DE TURISME DE BARCELONA. SENYORES I SENYORS: RECORDEU AQUELLA APOSTA QUE BARCELONA VA REALITZAR AMB MOTIU DELS JOCS OLIMPICS, AQUELLA APOSTA PEL FUTUR I LA MODERNITAT. DONCS BÉ, AQUELLA APOSTA LA VAM GUANYAR, TENIM UNA CIUTAT NOVA, OBERTA AL MAR I AL MóN. UNA CIUTAT PREPARADA PER AFRONTAR EL REPTE DEL NOU SEGLE I UNA CIUTAT DE LA QUAL SE'N PARLA A TOT EL MóN. ELS BARCELONINS JA GAUDIM DEL LLEGAT DELS JOCS AMB LA NOVA BARCELONA. ÉS MÉS, ARA TAMBÉ COMENCEN JA A VOLER-LA GAUDIR ELS ESTRANGERS. LES CAMPANYES DE PROMOCIó TURÍSTICA ESTAN TENINT UNA MOLT BONA ACOLLIDA I ELS TREBALLS D'AQUEST CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA COMENCEN A DONAR ELS SEUS FRUITS. DURANT LA PREPARACIÓ DEL PROJECTE OLÍMPIC VAM TENIR EN LES NOSTRES MANS ESTADíSTIQUES SOBRE L'IMPACTE TURíSTIC DE LES CIUTATS QUE ENS HAVIEN PRECEDIT: LOS ANGELES'84 I SEúL'88. LES DUES CIUTATS ASSOLIREN, EN ELS ANYS POSTERIORS A LA ORGANITZACIÓ OLíMPICA, UNA GRAN DEMANDA TURíSTICA. BARCELONA HO PODRà RATIFICAR, TAMBÉ, A PARTIR D'ARA. 1 �LES GRANS TRANSFORMACIONS QUE S'HAN PRODUÏT EN LA NOVA BARCELONA, COM SÓN LES RONDES, L'AEROPORT, EL PORT, LA VILA OLíMPICA, MONTJUïC, AQUEST MATEIX CARRER... HAN DEMOSTRAT QUE NO TAN SOLS VAN SER PENSADES PER ALS QUINZE DIES DELS JOCS SINÓ PER A úS I PLAER DELS CIUTADANS I COM UN GRAN VALOR D'ATRACCIÓ PEL TURISME, EL COMERÇ I EL SECTOR DELS NEGOCIS. A PARTIR DELS NOUS ATRACTIUS QUE OFERIA BARCELONA AL MÓN, TENíEM QUE DEDICAR-NOS A PROCLAMAR-LOS ALS QUATRE VENTS I, PER AIXò, CONCEBIM EL CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA. TOTA UNA EXPERIèNCIA, EN LA QUE SEMPRE HE CREGUT, DE COL.LABORACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ I L'EMPRESA PRIVADA TREBALLANT PER UN MATEIX OBJECTIU. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA CAMBRA DE COMERÇ I LA FUNDACIÓ PER LA PROMOCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA HAN DEMOSTRAT QUE AIXÓ ÉS POSSIBLE AMB ELS PRIMERS RESULTATS DE TURISME DE BARCELONA. L'EXPERIèNCIA ÉS UNA REALITAT. FUNCIONA I FUNCIONA BÉ. A LA LLARGA, TURISME DE BARCELONA HA D'ARRIBAR A SER EL CENTRE COORDINADOR, PROMOTOR I IMPULSOR DE TOTES LES ACCIONS ENCAMINADES A LA CAPTACIÓ DELS VISITANTS A BARCELONA. 2 �AVUI, ESTEM AQUÍ PER INAUGURAR LA NOVA SEU DE TURISME DE BARCELONA COM A SÍMBOL DE FUTUR I DE LA CONFIANÇA QUE TENIM DISPOSITADA EN LES NOSTRES POSSIBILITATS COM A CAPITAL TURíSTICA DEL MEDITERRANI, COM A CIUTAT DE LLEURE I DE NEGOCI, DE CULTURA I DE COMERÇ. CONFIEM EN LA FEINA DELS HOMES I DONES QUE TREBALLEN PER DUR A TOTS ELS RECONS D'ESPANYA I DEL MÓN EL MISSATGE DE BARCELONA. HO ESTAN FENT Bh I TENEN TOP EL NOSTRE RECOLZAMENT I ESPERO QUE TAMBÉ EL DE TOTS VOSTèS. MOLTES GRáCIES. Fic.44'. 7 N9 pw 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4292 Title A name given to the resource Inauguració de la nova seu del Consorci de Turisme de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capital turística del mediterrani, ciutat de lleure i de negoci, de cultura i de comerç. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Carrer Tarragona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Model social Turisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/283/20060712sind.pdf 3943bf67f1414b7e960c5fd992d9f541 PDF Text Text Inauguració de la nova seu institucional de la Sindicatura de Comptes Barcelona | 12/07/2006 La veritat és que aquesta és una institució que segurament quan va néixer i es va originar estava inserida en una realitat tecnològicament distinta de l'actual. Muchas cosas han cambiado desde que las sindicaturas de cuentas empezaron a funcionar y seguramente los métodos y los instrumentos modernos de información, de transmisión de datos, de comunicación, permiten cosas que antes debían hacerse con papel, lápiz y goma de borrar y un buen librito. De manera que el que jo els demano és, primer, que siguin fidels a l'esperit clàssic d'aquesta institució, però també fidels a la realitat actual. Segurament moltes de les coses que abans es feien d'una determinada manera ara es podrien fer millor, amb menys costos i amb més eficàcia. Crec que en aquest sentit el nou emplaçament és simbòlic i penso que els ha d'influir. Vostès passen de la Barcelona clàssica a la Barcelona olímpica i moderna i penso que això els ha d'esperonar en el sentit que deia abans. Crec que en la combinació entre, d'una banda, innovació i, de l'altra, rigor clàssic, hi ha probablement la bona via. Una Catalunya més democràtica implica el deure de la transparència i del rendiment de comptes amb un finançament transparent dels partits i de la política, per descomptat. Altrament la dreta sempre té les de guanyar, i perdonin que els ho digui un president d'esquerres, però és que és així. No estic dient que la dreta sigui corrupta i l'esquerra no. Estic dient que la dreta representa els interessos dels diners, dels sectors empresarials, cosa que està molt bé, i que l'esquerra normalment representa els sectors treballadors, els sectors camperols. I en definitiva és possible que es doni un cert desequilibri o asimetria entre els sistemes de finançament d'uns i altres, que jo crec que sempre s'han de tractar de restaurar, sobre la base d'una bona fiscalització, sobre la base de l'existència d'institucions com aquesta, que han de permetre que allò que s'imposi no sigui la procedència sinó la llei. Jo crec que això en aquest moment pot ser així. Abans era fàcil dir que això es podia obtenir i era molt difícil d'obtenir a la pràctica. Jo crec que amb el temps i l'experiència, la democràcia aquí a Espanya i a Catalunya, en particular, ja han adquirit l'experiència suficient per garantir aquesta qualitat democràtica, i aquesta transparència que en el fons és la base de tot. L'avantatge en el mercat en si mateix, una de les virtuts que té és que és transparent en si mateix. Qui ven més barat ven més. El desavantatge de la llei, del control, és que s'ha de justificar en termes de controls indirectes, i no és tan evident. Tot el que puguem fer perquè la netedat i la transparència s'imposin d'una forma que la gent l'entengui com a automàtica i comprovada i demostrada amb el mínim esforç des del punt de vista formal, d'haver comptabilitzar, de seguir procediments, millor. Penso que Catalunya té l'obligació de fer-ho, un Estat també, per descomptat, però els Estats tendeixen a ser més pesants i les autonomies que són Estats petits tenen la virtut de la dimensió a l'hora d'innovar en aquestes matèries. De manera que desitjo que aquesta nova instal·lació serveixi perquè la Sindicatura de Comptes agafi un altre aire des del punt de vista de les seves possibilitats, del seu instint, i que en canvi no abandoni tot allò que la història li ha donat de bo. Moltes gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1764 Title A name given to the resource Inauguració de la nova seu institucional de la Sindicatura de Comptes Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Finançament Política Sindicatura de comptes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2570/19840607d_00039.pdf c9973c9445330b4fe6f514c6de92f7dc PDF Text Text 1Z' 2S°1 INAUGURACIÓ PLACA A FRANCESC PUJOLS Plaga Reial, Barcelona a 7 de juny de 1984.- �Francesc Pujols és un exponent clar d'un grup d'homes preocupats per les arts, el pensament contemporani, intel.lectuals en suma, que constituiren un fenómen típica ment urbà. Sord Ho M^ C Dónen ^^) vida ^^ñrx ° al gran projecte de ciu tat que es va fent a Barcelona en els primers anys del segle. ¿L'? La Penya de l'Ateneu que es constitueix)entorn del Doctor Joaquim Borralleres és l'exemple d'un moviment informal preocupat per l'europeització del país i l'extirpació dels residus ruralistes i pairalistes que encara poden apreciar-se en la seva cultura. a ElHaTOX ) Es significatiu que homes com Dalí, Pla i Pujols, que han dut a terme una part tan important de la seva creació des de fora de Barcelona siguin tots ells uns exem ples tan acabats del que podriem qualificar de cultura urbana, connectada amb el món, essencialment amb Europa, i preocupada per la confluència entre els corrents dels país i els que s'estaven desenvolupant més enllà dels Pirineus �Els qui es consideren deixebles de Pujols , els molts amics que el filòsof va tenir i conserva tendeixen a fer notar en tot moment l'actualitat permanent del seu sistema, del seu pensament. No correspon a l'Alcalde de Barcelona endinsar.-se en aquest debat però si que voldria posar de relleu alguns punts de l'univers pujolsià que, de tota evidència, podrien inscriure's pïenamenten les polèmiques d'avui. Pujols va estimar molt Barcelona i va entendre que aquesta ciutat nostra era etncial per a l'afirmació de Ca talunya com a país. No va tenir dubtes en aquest terreny ni va condicionar la seva convicció. �Pujols va ser un home,que va estimar profundament Barcelona que qualifica de "punt central de Catalunya" i queens demostra que ho és, fins i tot geogràficament. Barcelona és per a Pujols "la nostra estimada ciutat, tan avorrida i maleida dels mals catalans". L'home que avui homenatgem fou també, un home que va excel.lir en el conreu de la virtut tan típicament urbana de la tolerància, en l'exercici del debat. La famosa Penya de l'Ateneu és un bon exemple del marc de debat no exclusivista, pluralista, que constitueix el centre, la raó de ser, la mateixa essència de la ciutat. Josep Pla ens ha parlat de la Penya i n'ha fet la descripció precisa. Diferències profundíssimes "en gairebé tots els terrenys" ens diu Pla. Catòlics, agnóstics, liberals, simpatitzants amb les idees sindicalistes... La història d'aquests homes, ara que ja està escrita, ens ensenya que foren tots uns homes preocu pats pel seu país. �M'he de referir també a la relació que Pujols va tenir amb l'Ajuntament de Barcelona i que honora la corporació municipal. Francesc Pujols fou membre de la Junta de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924. La seva experiència a la Junta de Museus és significativa del seu orgull de ciutadà de Barcelona i constitueix un esperó per a tots els qui tenim responsabilitats en el govern i l'administració de la ciutat. El mateix Pujols ens ha parlat de la satisfacció que li va produir, en acompanyar els Regidors Nicolau d^Olwer i Barbey a París a l'inauguració d'una exposició d'art català, el constatar la sorpresa que havia produït en els membres de 1'Academia de Belles Arts de França que homes de tant reconegut prestigi i sensibilitat culturals formessin part d'una corporació municipal. �Amic del contrast, fascinat conreador de l'anècdota com a exercici de disciplina mental, la relació de Fujols amb el seu món va estar marcada per la paradoxa; per la paradoxa que només pot afectar els esperits oberts, tolerants, civilitzats... Ha estat remarcat, per exemple, que un home tan barroc en molts aspectes com Pujols fos promotor de l'intent neoclàsic que va significar el nou-centisme. No po-dia haver escollit un àmbit urbà millor que aquesta Plaça Reial per a néixer ni per a que la ciutat hi perpetuï el seu homenatge i record. �Francesc Pujols i Morgades Nascut a Barcelona el 1882 Mor a Martorell el 1962 Forma part del Grup dels "Quatre Gats" i també de la Penya --n) A,,-J de l'Ateneu que va reunir-se[etorn de Joaquim Borralleres i en la que participaven Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Eugeni d'Ors, Enric Jardí, Joan Creixells, i altres. Fundador del grup "Les Arts i els Artistes", va exercir com crític d'art en nombroses publicacions barcelonines. Fou vocal de la Junta de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924. El 1919 publica el Concepte General de la Ciència Catalana obra en la que intenta demostrar l'existència d'un corrent filosòfic genuinament català. Formula un sistema propi anomenat Hiparxiologia. filosòfic �Retornat a Catalunya el 1942 després de l'exili, s'instal.la a la Torre de les Hores de Martorell. En aquest periode col.labora a Ariel i Revista Europa. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Inauguració de la placa a Francesc Pujols Subject The topic of the resource Pujols, Francesc, 1882-1962 Homenatges i distincions Cultura Barcelona Description An account of the resource El fitxer inclou el discurs i la nota de situació sobre Pujols. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Reial (Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/205/20050610.pdf 30077364d6901cc86b30c066fd44a549 PDF Text Text Inauguració de la Trobada Empresarial de Rialp Rialp | 10/06/2005 Consellers, autoritats, representants de les cambres de comerç, empresaris. Les paraules que he sentit de l'alcaldessa m'han agradat molt. És evident que ella parlava de les arrels. Si anem a buscar les arrels del país és aquí on hem de venir; no solament des d'un punt de vista romàntic, sinó també des d'un punt de vista històric: aquí va començar tot. No fa massa segles que les riberes i les planes eren perilloses. La gent només podia sobreviure ben amagada darrera de les muntanyes, dels pics. I més aviat dominant aquests pics que no pas les valls. Aquí vam néixer. Per això és molt bo que aquí tornem i és encara millor que puguem comprovar que aquí no només es viu de la memòria, sinó que es viu del projecte i del futur. És molt important comprovar que en aquest municipi la població està creixent. Això és enormement positiu. Penseu que és un fet històric, que és un fet d'una magnitud extraordinària que a vegades no ens hem parat a ponderar. Que les valls dels Pirineus tornin a créixer, com és el meu desig, és una prova que hem capgirat la història. Aquell procés que va començar amb la gent que anava baixant cap a la plana a mesura que l'economia i la seguretat ho van permetre, avui s'està començant a regirar. Hem entrat en una nova fase històrica, que serà enormement positiva. Vull parlar també un minut, encara que després ho faré de forma més extensa, sobre les paraules del senyor Pont. Ha fet un discurs que m'ha semblat carregat de sentit. Ha parlat de la crisi dels 90 i com des de la mateixa, Lleida ha crescut. Aquest fet és una dada enormement positiva. Ha parlat d'ambició. També de l'incertesa europea. Els empresaris d'aquestes comarques, d'aquesta regió catalana, vull que sàpiguen que som conscients que estem travessant una etapa difícil. 1 �No és avui el dia perquè els doni la solució a tots. Sí els vull garantir una major sensibilitat per la situació que estem vivint. Una situació que és esperançadora per haver crescut des de fa una colla d'anys, però també de preocupació per veure que alguns dels paràmetres polítics i institucionals que ens han acompanyat durant aquests últims anys estan en qüestió. Aquesta inquietud està present en el Govern que jo presideixo. Som conscients d'aquestes realitats i no ens esveren. Però ens preocupen, és cert. És millor viure amb la confiança de pensar que allò que va endavant seguirà anant endavant una mica per inèrcia històrica. És millor viure amb la confiança que Europa és una cosa imparable. I és preocupant veure que això no és imparable, que és parable. Però els voldria transmetre la meva convicció que el projecte pot patir, però no s'aturarà. En aquest moment podríem tenir la sensació que hem descobert una cosa nova, que no està a favor del projecte europeu, que no està a favor del tipus de projecte en el que ens trobàvem. Però no és cert. Seguim estant en el projecte no solament aquí a Catalunya i Espanya, sinó a tot Europa. Crec que aquest ensurt desvetllarà reflexions que potser mancaven. Encara vivim una mica de l'optimisme de l'època Kohl-Mitterand-Gonzàlez. Aquell moment va obrir un camí de futur. Va ser, efectivament, l'inici d'un camí enormement positiu per a Europa. Però en aquell mateix inici hi havia la llavor del problema que d'alguna manera ara estem pagant. Beneït per Miterrand i per França hi va haver un pacte fonamental Espanya-República Federal Alemanya, en virtut del qual Espanya estava a favor de la reunificació d'Alemanya i Alemanya estava a favor de pagar a Espanya un bilió de pessetes l'any, que era l'1% de la renda nacional espanyola. Però això havia de tenir probablement un límit. El límit va ser quan la primera condició es va menjar la segona perquè l'ampliació alemanya, que es va fer amb el recolzament de Felipe González com sabeu perfectament -i com abans d'ahir m'explicava Pedro Solbes en detall, perquè estava present en totes aquestes reunions-, va acabar duent a la necessitat per part d'Alemanya de bolcar-se cap a l'Est en comptes cap al continent i cap al sud. Aquest bilió de pessetes que ha arribat puntual cada any i anant creixent, ara va cap a l'altre cantó com a resultat d'aquella decisió. 2 �Aturem-nos a analitzar la situació perquè en el fons era més previsible del que segurament hem previst i, per tant, les seves conseqüències han de ser més manejables. Han de ser probablement més solubles del que a vegades pensem. Però tornem al que és la nostra realitat aquí. Em trobo que aquí hi ha una Trobada empresarial de molt alt nivell, que aporta una visió que per mi és absolutament crucial de cara al futur: la visió descentralitzada de Catalunya. I més que descentralitzada -que és una paraula de la qual se n'ha abusat i ja en desconfiem-, és una visió del territori de Catalunya en xarxa. Com una suma de punts i de connexions que a vegades hi són i a vegades no. Aquí ja ha sortit algun cas quan s'ha parlat de les connexions entre la costa i l'interior, per exemple, entre la costa de Tarragona i l'interior de la plana de Lleida, ja sigui a través de Tàrrega o de les Borges. Quan es parla d'això s'està dient que el que ens falta moltes vegades és el canemàs d'aquesta xarxa. Parlem molt de la xarxa de ciutats, estem tots convençuts que l'economia i els països no funcionen si no és sobre la base d'existència de punts vitals i dinàmics i que és enormement important que aquests punts vitals estiguin connectats. Tanmateix, però, estem començant a reconèixer que les nostres connexions no estan a l'alçada dels nostres punts. No estan a l'alçada de la potencialitat de cadascun dels punts que formen aquest país, de la xarxa. Els punts hi són, però la xarxa no hi és, per dir-ho d'alguna forma. La xarxa que tenim és una xarxa que no ha estat dissenyada amb l'ambició que hauríem de tenir. Moltes vegades l'existència d'una xarxa més potent farà que els punts ho siguin, perquè finalment com és ben evident, cada vegada més, no podem viure tancats enlloc, no podem viure confiats en què el nostre propi sistema productiu, en un punt determinat, sigui un factor suficient. No tenim més possibilitats de fer prediccions sobre la base de la immobilitat de les persones. Tothom anirà bellugant-se, canviant de lloc. Anem cap a una societat amb molta més mobilitat i, per tant, cap a una societat que necessita infraestructures de comunicació en tots els terrenys. No només en el transport, no només en les autopistes, sinó també en els trens i, per descomptat, en les xarxes telemàtiques. Si no hi ha aquestes xarxes, el país no funcionarà. Per tant, la nostra inversió ha d'anar adreçada sobretot al fet que hi siguin. I aquestes xarxes no hi seran si només hi ha un centre de planificació que ho decideix. 3 �Només hi seran si hi ha punts en la xarxa, si hi ha llocs com aquest i si empresaris com vostès estan dissenyant la xarxa que s'ha de fer des de cadascun dels punts. Perquè si aquesta s'hagués de fer des d'un laboratori de Barcelona, probablement es faria, però tard i malament. Crec que és absolutament decisiu que vostès segueixin en la seva línia de proposar, de proposar-nos quin és el seu paper en el conjunt. Catalunya, avui, és un país de 7 milions d'habitants com a conseqüència del procés de creixement demogràfic que estem vivint, lligat al fort increment de la immigració i també a un repunt de la natalitat autòctona. Els increments relatius de població més importants no s'estan produint a la regió metropolitana. Tots els territoris de Catalunya viuen els efectes d'una globalització que té conseqüències a tot arreu. No només té conseqüències sobre l'economia i l'empresariat, sinó també en la seguretat dels barris i en el funcionament de les escoles. Tenim un sistema sotmès amb uns xocs continuats molt importants, a una inestabilitat que es llei del sistema. Què li passa durant l'any a un director de l'escola? Quan nosaltres érem xics doncs començaven cent i acabaven cent. Ara comencen cent i al cap de tres mesos són 120. Després alguns se'n van perquè descobreixen que el treball que tenien no és suficient i tornen a casa seva o als punts d'origen de la immigració. I a final d'any uns altres venen, perquè hi ha collites, perquè hi ha el turisme, etc. Unes tornades que fan que tinguem més gent al final, molta més gent al final que, probablement, al principi. És planificable sistema educatiu sotmès a aquest tipus de xocs? Crec que és molt difícil de planificar i necessita d'una gestió molt potent i d'una capacitat de reacció que abans no se'ns demanava. En el sistema educatiu se'ns demanava bons professors, bons aliments... en fi, que les coses estiguessin ben organitzades. Ara se'ns demana que hi hagi gent amb capacitat d'improvisació i de suportar els xocs que es produiran durant tot l'any, per exemple, des del punt de vista demogràfic. I això que passa en les escoles també passa en els barris. Ens trobem amb barris que estan canviant de caràcter amb una rapidesa inusitada. 4 �Amb una rapidesa que sorprèn als seus propis habitants, que en alguns casos canvien de localització. Com es gestiona un sistema sotmès a aquests canvis? Sabeu que és la clàusula ceter hispanicus en matemàtiques, oi? Doncs la ceter hispanicus tot allò de més igual, ja no existeix. Poder aïllar el fenomen que vols estudiar i resoldre i fer-ho amb una certa eficiència, amb una certa eficàcia, és cada vegada més difícil perquè hem de tenir en compte aquesta qualitat. Per això és tant important que a Catalunya no solament el sector públic, no solament la Generalitat, els Ajuntaments i l'estat, sinó també la societat civil, cadascun dels sistemes, el sistema educatiu, el sistema empresarial, els mercats, els transports i les infraestructures, estiguin preparats per gestionar una realitat que cada cop és més canviant. Estic d'acord amb el senyor Pont quan diu que si no assegurem el progrés econòmic al nostre país no tindrem recursos per mantenir i incrementar el benestar, però vostès han d'estar d'acord en què sense més cohesió social i sense un veritable equilibri territorial, aprofitar tot el nostre potencial econòmic serà molt més difícil. Ens adrecem a un equilibri entre innovació i competitivitat, cohesió social i eficàcia: aquests han de ser els fonaments de la Catalunya del futur. I aquest és l'objectiu de l'Acord Estratègic de l'Economia, que és un pas endavant per orientar el nostre model econòmic i social cap a les exigències d'una economia molt més oberta, molt més canviant. Ja les primeres dades ens estan dient que enfrontem aquesta nova realitat amb bones perspectives. Durant l'any 2004 es van crear 1.324 societats mercantils més que en l'any 2003, fet que suposa un increment del 5,6%. Només en el primer semestre de l'any passat va entrar el 45% més de capital estranger que en tot el 2003. I Catalunya va tornar a créixer per sobre de la mitjana espanyola, invertint la tendència dels darrers anys. L'evolució econòmica d'aquest darrer any ha estat positiva a través de l'única cosa que crec que és una garantia de creixement a llarg termini, que és la millora de la nostra productivitat. És una transformació que ja hem iniciat impulsant polítiques de suport a les empreses. Un bon exemple és el Pla per a la Internacionalització 2005-2008. Cada vegada hi ha més empreses conscients de la necessitat que l'empresa estableixi un procés d'internacionalització. Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, estableix que l'any 2004 el 93% de les inversions catalanes a l'exterior es varen dirigir a països de l'OCDE. 5 �Estic convençut que si continuem trobant solucions compartides que ens permetin crear un entorn més favorable a l'activitat empresarial i inversora i a l'alt risc, arrelar o deslocalitzar no seran estratègies contradictòries sinó complementàries. Seran estratègies que reforçaran la competitivitat de les empreses catalanes i la seva capacitat per invertir a l'exterior o exportar, que és del que es tracta. Hem de tenir una disposició permanent a aprendre i innovar. I aquesta disposició s'ha d'adquirir a través d'una escola plenament integrada a la societat del coneixement i s'ha de consolidar amb una formació professional atenta a les necessitats empresarials. Els 76 nous cicles professionals acordats pel Govern fa poques setmanes demostren la nostra aposta per adaptar la FP a les demandes del teixit empresarial. Probablement ens quedarem curts i haurem de continuar ajustant el sistema de forma permanent per no quedar-nos endarrere. A vegades, dinant amb empresaris i el teixit social, em trobo que em diuen "tenim una escola de treball, això funciona bé, és molt bona, és molt antiga, és molt tradicional a la nostra comarca, a la nostra ciutat, etc, però els nanos o les noies que surten no tenen les professions que els empresaris d'aquí necessiten". Un no acaba d'entendre mai perquè es produeix això. Sobretot si els empresaris estan al consell d'administració d'aquesta escola de treball, que és el que jo els dic sempre. M'he trobat amb sorpreses com haver-ho dit a una ciutat catalana, haver-hi tornat i veure que la situació continua sent la mateixa. O no hi van entrar o hi van entrar i es van deixar absorbir per la incapacitat de prendre decisions efectives en el terreny de la formació. Això indica que és molt fàcil criticar i és molt difícil "realitzar". El sistema educatiu que tenim és tan estàtic, és tan inercial, té tanta dificultat a adaptar-se, que ni posant-hi empresaris al capdavant no va bé del tot, per entendre'ns. De manera que el que necessitaríem seria un tipus d'empresaris -i perdoneu que demani tant i tant-, que tinguin la iniciativa i l'enginy per tirar endavant la seva empresa però també puguin contribuir a la generació d'aquella enginyeria social o pública, si voleu, que forma part dels costos de la seva funció de producció i de la seva funció de benefici. Fins ara s'ha tendit a pensar que els empresaris han de crear riquesa i l'estat no ha de molestar. Ara resulta que a més de no molestar i construir carreteres s'han de fer algunes equacions, per exemple, en l'enginyeria social que no es poden fer bé del tot si no és amb els empresaris. Quan els empresaris vegin que les coses són més complicades del que pensàvem, potser, potser dic aquesta dicotomia s'enriquirà i no serà tant un piloteig de "la culpa la tens tu". 6 �Jo us demano empresaris de Lleida, ja que sou els més eixerits de Catalunya, ja que sou els que ho teniu més clar i ja que sou els que fa més temps que us reuniu -són 16 les vegades que ja us heu reunit aquí, fet que demostra l'existència d'una xarxa i d'una vitalitat-, que ens ajudeu amb això, perquè penso que tots hi sortirem guanyant. Tinc més dades, en podria aportar moltíssimes en el sentit del què deia i amb el sentit de les dificultats amb les quals ens trobem. Però també del nostre potencial. El 80% titulats FP s'integren en el mercat treball en els 6 mesos següents a l'obtenció del títol. Crec que és una dada prou significativa. Òbviament les universitats també tenen un paper clau en aquest sentit. Els Estats Units realitzen una inversió en educació superior del 2,3% del PIB, mentre que la mitjana de la UE ronda l'1,3%. Els americans tenen el doble només per les universitats, per entendre'ns. Tenen un avantatge competitiu enorme i l'aprofiten. És el valor afegit que aquesta despesa aporta al país en forma d'inversió i que nosaltres volem incrementar amb el Pla de Recerca i d'Innovació i amb els ajuts a la innovació del CIDEM, que l'any 2004 ja van aconseguir atraure 407 milions d'inversió pública i privada en I+D. No és poc, però segurament hem d'anar més enllà. Crec que nosaltres estem aconseguint que comenci a "anar més enllà" en un sector que és fonamental pel futur de Catalunya per la qualitat dels seus productes, però també per la seva obertura i capacitat exportadora: el sector agroalimentari. Ja sabeu que vinc repetint des de fa molt de temps, i la gent primer se'n feia creus, que un dels tres sectors més importants i decisius de Catalunya és l'agroalimentari. I és un sector de futur. Hi ha gent que es pensa que això és el passat i que les noves tecnologies són el futur. No, el futur és menjar i investigar. Si no es menja, no s'investiga. És veritat que per tot això, se n'ha parlat i no hi vull tornar, calen infraestructures, calen regadius, calen telecomunicacions, calen inversions energètiques, calen infraestructures de transports. Aquestes coses les anirem resolent. No les resoldrem a cop de titulars de diari. Totes volen decisions equànimes, madurades i ben calculades. Jo els hi tinc dit als meus consellers que no facin cas dels titulars. Els hi dic "estudieu bé i poseu-vos sempre un límit -evidentment, nosaltres ens posem un límit temporal-, no és qüestió de no decidir, és qüestió de decidir, però de decidir bé". 7 �En totes aquestes qüestions decidirem i ho farem sobre la base de costos-beneficis. Tindrem en compte els econòmics i els socials, però també els polítics. I per descomptat que també explicarem les decisions que anirem prenent en cadascuna d'aquestes infraestructures, d'aquestes connexions i d'aquestes inversions importants que hem d'anar fent. Hem d'aconseguir que Lleida esdevingui la capital agroalimentària de l'Euroregió. D'alguna forma ja ho és. El concepte d'euroregió pot semblar una mica quimèric o poc efectiu i no és així. El concepte d'euroregió és el mateix que hem estat dient al principi respecte de la xarxa, només que aplicat a una Europa en què les fronteres ja no hi són. Perquè la xarxa s'ha de parar a la ratlla si les fronteres ja no hi són? Als Pirineus, suposem. Dificultats de comunicació? Home, sí. Dificultats de comunicació sí, però es poden arreglar. Mireu els aragonesos com estan insistint amb el túnel de baixa cota. Saben que els hi va el futur amb això. Saben que l'existència de Saragossa com a centre logístic del sud d'Europa -un dels dos o tres més importants del sud d'Europa- depèn de que hi hagi aquest tipus de comunicacions. Estan a una hora i mitja de Madrid i de Barcelona amb alta velocitat. I estan ben situats. Només que foradin el Pirineus a la cota que els hi interessa i pel tipus de comunicacions i transports que els hi interessa, es converteixen en alguna cosa que nosaltres que podem pensar que és competitiva i que jo dic que pot ser cooperativa amb el nostre creixement. Posar-se d'esquenes a les realitats que van avançant no resulta. A la curta és més fàcil dir "jo no ho vull aquí", barallar-se per cada cosa. A la llarga cal barallar-se per les coses, tenir-les evidentment, però també saber que en l'entorn i amb l'entorn, formes la unitat de tamany mínim que es necessita per existir en un món obert. Amb una Europa oberta i sense fronteres, Espanya com a país i Catalunya com a nació dins de l'Estat espanyol, no tenen la talla que han de tenir. Nosaltres hem d'arrossegar, hem d'aliar-nos, hem d'anar cap a un mercat en el sentit gairebé físic d'interconnexions de 10, 12, 15 17 milions d'habitants, que és el que podem 8 �aconseguir amb una Euroregió que té la talla, que té la dimensió per les economies d'escala polítiques i econòmiques que necessitem per tirar endavant. En aquesta Euroregió Lleida ha de ser capital. Ho ha començat a ser, i aquí s'ha dit, per l'establiment d'alguna seu de conselleries, per les inversions que s'hi estan fent i per la concepció que tenim de la Catalunya en xarxa. Però també ho ha de ser si considerem que Catalunya no és la unitat territorial en la que hem de pensar des d'un punt de vista econòmic, social i tecnològic, sinó que és una mica més gran. I en aquest àmbit és important que les nostres connexions, amunt i avall, siguin les que han de ser. Ens hi posarem a fons. Dir-vos, finalment, que confio molt amb la vostra capacitat de diàleg i de trobar-vos aquí anualment. Però sobretot em quedaria molt més tranquil si sabés, i em penso que és així, que d'aquestes reunions en surt no només un bon clima, sinó també alguns projectes específics. No dic projectes tancats. Les grans línies de projecte. M'agradaria que aquests temes que hem dit que vosaltres ja discutireu en el terreny de la governació, en el terreny de la divisió territorial, en el terreny de les comunicacions o en el terreny de les prioritats sectorials, els incorporéssiu de forma que donin resultats. Perquè si ho fem aquest país anirà bé i si no ho fem, no. Aquest país no depèn només de la conjuntura general i d'una bona governació. Depèn del fet que hi hagi aliances socials, econòmiques i polítiques que el tirin endavant. Aquest país està afrontant, com ho està fent tota Espanya i tota Europa, un seguit d'interrogants com no s'havien produït en els darrers 25 anys. I en aquestes condicions ens heu de perdonar als polítics. Ens heu de perdonar que ens barallem una mica més del compte. No pot ser d'una altra forma. Però sapigueu que, pel que respecta al Govern de Catalunya i al seu president, aquestes discussions, aquestes baralles només tenen una finalitat i un pressupòsit. La finalitat és avançar i el pressupòsit és entendre que en el moment en què s'han de decidir tantes coses importants, la vida política s'endureix i s'endureix enormement perquè els beneficis que es puguin obtenir d'una relativa fragilització dels adversaris polítics -en el 9 �bon sentit de la paraula- són tan grans que cap partit polític poc renunciar a mirar d'obtenir posicions més favorables. Perquè estem decidint el futur de Catalunya amb el seu estatut i amb el seu finançament. El futur d'Espanya amb la seva Constitució. El futur Europeu amb la seva, amb les ampliacions o no, discutint si Turquia entrarà. Discutint si Europa acabarà sent allò que voldríem que fos, que és una gran potència civilitzadora del món. Civilitzadora, no en el sentit clàssic de la paraula, sinó en el sentit positiu d'una economia oberta i d'una política internacional favorable als interessos d'una humanitat més justa. Tot això està en aquest moment sobre la taula d'una forma casi diria jo excessivament concentrada. Per tant, no s'amoïnin si veuen que la política "s'encanalla" una mica. No és més que un efecte lateral de l'existència d'un moment decisiu. Vull creure que en la majoria dels casos no hi ha ni tant sols, per descomptat, mala fe ni mala intenció en l'enduriment d'aquesta vida política. Confio que vostès compartiran amb mi el desig i la creença de que tenim els estris, tenim els instruments i els conceptes preparats per anar endavant i resoldre totes aquestes equacions que tenim obertes, que són molt complicades, però també possibles de resoldre. Confio amb vostès per aconseguir-ho. Moltes gràcies. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1687 Title A name given to the resource Inauguració de la Trobada Empresarial de Rialp Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Rialp Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Model social Comunicació Economia Estatuts Finançament Infraestructures Recerca i Desenvolupament Lleida (província) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1284/19920828d_00497.pdf 89330d7d398080ba95f38f54920fa1bc PDF Text Text INAUGURACIO VILA PARALIMPICA 28 d'agost 1992, 18:OOh. �(Proposta d'intervrnció de l'Alcalde) AHIR I AVUI HAN OMENÇAT D'ARRIBAR ELS ATLETES DELS JOCS PARALíMP1CS. AQUESTA VILA ELS ACOLLIRà AL LLARG DE LA SE JA ESTADA, OFERINT EL MàXIM DE FACILITATS PERQUè PREPARIN LA SEVA PARTICIPACIÓ ALS JOCS I DISPOSI1T DE CASA PRòPIA A BARCELONA. I ESTEM SEGURS QUE St'HI SENTIRAN COM EN LLUR PRòPIA CASA. LOS RESPONSABLES DE LA VILLA Y LOS DE TODA LA CIUDAD HAN REALIZ DO UN ESFUERZO HISTóRICO PARA ADECUAR TODOS LO LOS DEPORTISTAS. ESPACIOS A LAS NECESIDADES DE PARA GARANTIZAR SU ATENCIÓN Y PARA ELIMINAR BARRERAS Y OBSTáCULOS QUE PUDIERAN ENTORPECER SU MOVI IDAD. BARCELONA LLEVA '$A MUCHOS AÑOS TRABAJANDO PARA ELIMINAR TODO TIPO DE BARRERAS Y ESTOY CONVENCIDO DE QUE EL TRABAJO I IODÉLICO REALIZADO EN ESTA VILLA NO TARDARá EN EXTINDERSE DE FORMA GENERALIZADA A TODOS NUESTROS B A IOS. �IN OUR WORLD, `'['ROUBLED BY THE ERECTION OF OBSTACLES AND FRORTIERS, THE CONTRIBUTION OF THE PARALYMPIC ATHLETES WILL BE OF PRIME IMPORTANCE. THEY WILL HELP US t0 PROVE THAT CITIES CAN BECOME AN IMPORTANT FOCUS OF EXCHANGE AND DIALOGUE; THEY WILL SHOW HOW DETERMINATION AND ACCOMPLISHMENT CAN OVERCOME THE BIGGEST HURDLES; THEY WILL BE PROUD STANDARD BEARERS O COMPETITION AND ENDEAVOUR WITH THE MOST NOBLE OBJtCTIVES. AQUESTA VILA, OBE TA AL MAR, EN PLENA CIUTAT, QUE VA SER FA UNES S TMANES LA LLAR DE LA FAMILIA OLÍMPICA I QUE ARA HO ÉS DE LA PARALIMPICA, ÉS EL MILLOR TESTIMONI EL QUE L'ORGANITZACIÓ I LA CIU- TAT VOLEN OFERIR ALS ESPORTISTES QUE DES D'AVUI RESIDIRAN AQUÍ. LA MEVA MÉS CALOROSA BENVINGUDA, DONCS, ALS JOVES DE TOTS ELS POBLE I CULTURES QUE CONVIURAN A VILA PARALIMPICA D BARCELONA. LA �• • ACTE D'OBERTURA DE LA VILA PRALIMPICA Data: 28 d'agost de 1992 18:OOh. Assistents: Alcalde de Barcelona i President del COOB'92 President de la Fundació ONCE Personalitats (a definir) Conseller Delegat del COOB'9/ Director dels Jocs Paralímpi s Director de la Vila Paralímp ca Equip directiu dels Jocs i d la Vila Paralímpica Personal Vila Paralímpica Altre personal COOB'92 a traés dels caps de les unitats Patrocinadors i sponsors Empreses vinculades a la Vils Paralímpica Directors principals medis d! comunicació Veïns del Poble Nou Institucions vinculades als Jocs Paralímpics Premsa i fotògrafs Tots els convidats rebran un invitació formal (targetó) amb accés a pàrquing per a aquel s que es consideri oportú. Esquema de l'acte: A mesura que els invitats vagin arribant a la plaça sota les torres Mapfre i les Arts hauran de presentar la seva invitació i se'ls dirigirà cap al punt d'accés principal de la Vila Paralímpica. Les personalitats que tingul..n privilegi d'aparcament se'ls rebrà a l'accés del pàrquing i se'ls acompanyarà al punt d'accés principal de la Vila Paralímpica. Els fotògrafs acreditats podran accedir a la Vila dues hores abans de l'acte. Inici de l'acte: El director de la Vila Paral_ mpica rebrà l'Alcalde i altres convidats a la porta d'entr e da de la Vila i els guiarà fins a la Plaça de Cerimònies. Execució d'una fanfara pre-enregistrada anunciant l'inici de l'acte. �4 Discurs de benvinguda a la Vila Paralímpica per part del Sr. Armand Calvo, Director de la Vila. Discurs del Sr. Miquel Durap Campos, Director General de la fundació ONCE. Discurs de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, President del COOB'92 i Alcalde de Barcelona. Lliurament de la bandera ECC per part de l'Alcalde al Director de la Vila Paralímpica. El Director de la Vila entrega la bandera a una parella de voluntaris que es dirigiran a l'asta d'honor on s'hissarà amb els acords de l'himne paralímpic. Visita guiada per la Vila Paralímpica: Visita en comitiva per tal de veure les instal.lacions especifiques Paralímpiques, acabant a la Plaça de Cerimònies on l'Alcalde oferirà un aperitiu als convidants, donant l'acte per finalitzat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4190 Title A name given to the resource Inauguració de la Víla Paralímpica. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vila Olímpica Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Discapacitats Urbanisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/211/20050711.pdf e99753299be0fc98300e4e1374151278 PDF Text Text Inauguració de les jornades per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Centre de Cultura Contemporània de Barcelona | 11/07/2005 1. Avui fa 19 mesos de l'acord del tripartit Realment a aquests dos metges que tenim aquí, en Joan Clos i Vicenç Navarro, els devem moltes coses i avui m'agradaria començar les meves paraules, que seran breus, agraint-los, efectivament, allò que els devem, que és molt, perquè són dues persones que han sabut, no només des de la seva professió, sinó des de les seves conviccions, obrir camins i un d'ells és aquesta Universitat Progressista, o aquest intent d'espai universitari progressista d'estiu, aquí a la ciutat de Barcelona, que em sembla molt ben trobat. Tornar al CCCB, al qual tantes coses devem, és sempre una satisfacció, i crec que de nou la Generalitat de Catalunya hauria de donar les gràcies a la ciutat de Barcelona i a la Diputació per haver inventat aquest espai, en el qual tantes coses bones passen. I ara una de més, avui una de més. Us parla el president d'un Govern que fa un any i mig i escaig que està funcionant. L'onze de desembre de 2003 es tancava l'acord entre els tres partits d'esquerres que avui formen el Govern. Aquell dia es van establir les bases per a una etapa de Govern nova, que aquest país no havia viscut des dels anys 30. Una etapa nova i diferent que havia de significar una nova forma de governar, una manera distinta de governar, d'encarar els problemes de la nostra societat i de resoldre'ls. Eren moltes les esperances, també eren molts els temors. Però poc a poc, el programa del canvi, el programa de la Catalunya plena i social es comença a fer visible i comença a esdevenir una realitat. No haig d'amagar les dificultats, perquè són prou conegudes, però ningú va dir que això seria fàcil. Les esquerres, quan arriben al Govern, ja ho saben això. Potser la opinió pública no tant, però les esquerres, elles mateixes, i més que cap altre, potser l'esquerra catalana ho sap perfectament. Una cosa sí que hem deixat ben clara: els canvis, especialment els grans canvis, requereixen un enorme esforç, molta suor i una elevada dosi de persistència en la voluntat d'actuar i canviar les coses. Cal tenir molt clar el destí , la meta, l'objectiu al qual es vol arribar i el full de ruta que cal seguir per arribar-hi. Per això, en tots aquests mesos no he deixat de repetir una idea: aquest és un govern d'esquerres i catalanista, amb voluntat de romandre, de quedar-se, de prosseguir per molt temps, per fer tot allò que cal fer i que no es pot fer ni amb un, ni amb dos, ni amb tres, ni amb quatre anys. Que governa i que durà a terme aquest programa ambiciós. Avui, afortunadament, el soroll comença a deixar pas a una música cada vegada més nítida: la del Govern de la reforma social i política, que és el tema amb el qual us volia deixar. Hem tingut una agenda social molt clara des del principi: - calia treure de la UVI molts barris del nostre país i ho estem fent; 1 �- calia imprimir un gir estratègic en la política de salut i ho estem fent; - calia prendre amb força les regnes del sistema educatiu; - calia acabar definitivament amb el retard històric en el servei de les escoles bressol, que en aquest país pràcticament no havia ni començat, més enllà del que era la feina d'alguns ajuntaments i el de Barcelona el primer; - calia afrontar els dilemes no resolts que generava el fenomen de la immigració; Tot això s'està enfocant. No dic que tot això s'estigui acabant de resoldre, dic que s'està començant a resoldre. El setembre s'obrirà el curs del que jo anomenaria la reforma social. Tindrem l'Estatut. I podrem començar a parlar de les coses que l'Estatut, precisament, anuncia. L'Estatut és un anunci, l'Estatut és un marc, l'Estatut ha estat gairebé una obsessió si voleu, però és una obsessió que ha de servir per obrir camins i, un cop el tinguem, podrem dir: ara ja tenim la Carta de Navegar, ara naveguem. Perquè ens hem estat molt de temps discutint sobre la carta, i no navegant, potser, començant tot just. Ara començarà la navegació de la governació progressista de Catalunya. La setmana passada, el Conseller Primer va presentar l'informe de la gestió feta pel govern. El balanç aportat ens indica que encara queda molt per fer, és veritat. Però també que ja s'ha avançat molt en el programa acordat. Sobretot, vull destacar que els projectes i les previsions en marxa indiquen un nivell d'ambició social i política molt i molt elevat. El Govern de la Generalitat és avui, ja avui, un tren en marxa. . Les 649 aules d'acollida per a immigrants, . La llei de barris, que permetrà rehabilitar nucli antics o barris sencers a Manresa, Olot, Sabadell, Balaguer, Santa Coloma, l'Hospitalet... . El conveni marc signat amb les federacions municipals per acordar la creació de les 30.000 places d'escoles bressol arreu de Catalunya. . Els 370 centres educatius que s'estan reformant, ampliant o construint i les 2.200 places de professorat noves. . L'increment de la prestació universal per a infants a càrrec menors de tres anys i els menors de sis anys per a famílies nombroses . L'increment d'un 20 % de les pensions de viduïtat més baixes . La posada en marxa de les oficines mòbils del Servei d'Ocupació de Catalunya per agilitar la creació de treball Aquestes i tantes altres iniciatives i actuacions del Govern no han merescut el mateix titular que les controvèrsies de partit o els tacticismes polítics, sovint per qüestions menors. És el resultat d'una relació una mica perversa, si voleu, entre la política i la opinió, supeditada a la declaració altisonant i als efectes immediats. Però això és escadusser. 2 �Estem entrant en la fase en la qual no solament es governa sinó que s'entén que es governa i la gent es començar a identificar, a entendre, a pair, a saber què està passant en els carrers, en els barris, en les escoles, en els hospitals, a les cases del nostre país. Crec que pel bé de la política s'haurà de fer un esforç per capgirar la dinàmica de polèmica per la dinàmica d'explicitació, d'explicació, gairebé diria didàctica, perquè no pot ser que la notícia sigui sempre que un home mossega un gos i que no ho sigui mai a la inversa. 2. Què demano a la UPEC? Jo crec que les jornades que avui comencen poden contribuir decisivament als objectius que ens hem fixat per a aquest nou curs. Tots els referents ideològics de l'esquerra catalanista, els que avui reivindiquem des del govern i els que han estat en la gènesi de la nostra proposta per a Catalunya, van ser necessàriament provocadors en el seu moment. Macià, Companys i Tarradellas, però també Pi i Margall, Valentí Almirall, Rovira i Virgili, Gabriel Alomar, noms que tots ells quan van començar a parlar van ser de vegades no entesos, i moltes vegades denostats, en Joan Comorera, Bosch i Gimpera, Maurin, Josep Pallach, Alfons Comín, Alexandre Cirici, Maria Aurèlia Capmany, Manuel Sacristán, Ernest Lluch, Félix Cucurull, Joan Reventós Jose Ignacio Urenda... La llista és extensa, no s'acabaria mai, i la seva herència encara més. Els homes i dones que ens han precedit, aquests noms que he citat i tants altres, formen el camí recorregut fins arribar a aquesta cita amb la història que és el moment present i també en aquesta cita universitària a la qual desitjo la millor d eles sorts i la millor fortuna. Quin és el nostre espai natural? El nostre espai natural evidentment va més enllà de Catalunya, ja sabeu que hem d'imaginar, com l'alcalde ha fet pràcticament amb les seves paraules, no una Catalunya més gran sinó un espai euroregional si voleu, per treure-li problemes en la denominació, de set, de deu, de dotze, de quinze, de disset milions d'habitants amb els quals formen la unitat vital, cultural, política, en el sentit més ampli i més informal de la paraula, que necessitem per ser algú dins d'una Europa cada vegada més oberta i més gran. El nostre país es diu Europa. Es un país de 450 milions d'habitants, hem de ser una miqueta més gran del que som per ser-hi algú i en aquest espai ens estem bellugant cada vegada amb més ambició, amb modèstia, per descomptat, amb rigor, però també cada vegada amb més ambició. Penso que aquesta Universitat ha de ser un punt de referència d'aquesta millora de talla, d'aquest enguany d'ambició d'aquest país, i jo us ho vull agrair molt expressament a l'alcalde Clos i al Vicenç. Queden doncs inaugurades les Jornades de la Universitat Progressista d'Estiu. Bona feina! 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1693 Title A name given to the resource Inauguració de les jornades per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Subject The topic of the resource Estatuts Euroregió Gestió pública Territoris Govern Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1305/19930224d_00532.pdf 0ad91683420f6538dfcb92aaae9fc9b0 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SRC ALCALDE DE BARCELONA A L'ACTE D'INAUGURACIO DEL CENTRE D °ESTUDIS DE FORMACIO CONTINUADA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA �MAJESTATS: Sigueu de nou benviguts a Barcelona. La ciutat us acull una vegada Inés, orgullosa de la vostra presencia. La vostra novembre darrera visita a passat, tingué Barcelona, coin a a finals objectiu de el reconeixement d'aquelles persones que havien excel.lit des del punt de vista esportiu, durant la celebració deis Jocs Olímpics de Barcelona la Reial Academia de Doctors. L'acte d'aquesta tarda té un si nificat diferent i un valor molt especial per raons diverses: �- El Palau de les Heures, ha sido magníficamente recuperado para la ciudad. Augu t Font i Carreras, el autor del proyecto original, fuejun arquitecto que dejó su impronta admirable en un conjunto de obras de una extraordinaria variedad: desde l la Plaza de Las Arenas hasta el ex Palacio de Bellas Artes, pasando por una intervención decisiva en la contrucción de la fachada de la Catedral de Barcelona. - Este palacio, que fue res dencia del entonces President de la Generalitat, Lluis Companys, durante un periodo de excepción, ha do recuperado y se incorpora hoy al activo de Barcelona, al Campus Universitario de la Vall d'Hebro , en un paso más por completar el equipamiento universitario de la ciudad. La Universidad de Barcelona 4contando con una predisposición institucional ejemplar por parte de la Diputació de Barcelona, ha adqu rido un compromiso con la ciudad renovada, justament en una zona que ha recuperado su dignidad y en la que se ha llevado a cabo una actuación urbanística a ical. El compromiso ciudad-universidad ha asumido un nuevo reto que, sin lugar a dudas, resolveremos con Exito. �- Y, finalmente, el Palau de le* Heures se incorpora a la Universidad, en una iniciativa pionera en España, acogiendo el Centre d'Estudis dé Formació Continuada, creado en una iniciativa conjunta con la fundación Bosch i Gimpera. Una propuesta ejemplar desde la perspectiva de la colaboració de la ciudad y la universidad con instituciones y émpresas de naturaleza muy diversa en un objectivo comú Aquesta capacitat, Majestats, és un dels valors principals de la ciutat de Barce ona: els barcelonins barcelonines sabem acordar esforgos múltiples en projectes comuns. Ho vàrem demostrar davant tot el món fa pocs mesos, comptant amb la vostra inestimable col-laboració i estímul; 1 estém disposats a seguir demostrant-ho: Aquesta ciutat téiels homes i les idees, la força, la voluntat i els recursos per aconseguir-ho. L'objecte del Centre de Formació Continuada que avui inaugurem n'és una mostra féfaent. �L'acte d'avui, doncs, confirm la nova dimensió de Barcelona. Constitueix una noticia molt positiva que desmenteix i desautoritza alguns males noticies que . podrien enterbolir la il lusió i la força amb qué Barcelona mira el seu futur juntament amb les 5 ciutats del seu entorn: València, Palma, Saragossa, Montpellier i Toulouse. La ciutat, Majestats, es troba a punt per exercir un nou rol, en una nova realitat que és la que es preveu per a l'Europa del segle XXI. Un, dimensió i un rol que entenen i comparteixen els respónsables de totes les Universitats de Barcelona. També en aquesta nova dimensió de Barcelona esperem poder comptar amb l'esperonament i l'aval extraordinari del vostre suport. La ciutat seguirá esforçant-se per acollir-vos en aquest any - Miró (Riba, Foix, Mompou) amb la dignitat que us mereixeu 4 seguirá esforçant-se, com en el cas d'avui, per fer4se mereixedora de la vostra atenció i de la vostra presencia. Moltes gràcies. Barcelona, 22 de febrer de 1993 -u.ot � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4211 Title A name given to the resource Inauguració del Centre d'Estudis de Formació Continuada de la U.B. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de les Heures Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1375/19940225d_00612.pdf 0d4d1bfc337f4be414931147f552ba04 PDF Text Text Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de 1994) AUTORITATS, AMICS I AMIGUES, L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT. QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN ELS ANYS DE LA CULTURA. SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I UNA FEINA DIFÍCIL, INÉS ÉS EN UNS MOMENTS, COM ELS PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL. ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS EL PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM �PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA. PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL, LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA. LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISTÒRIA, í QUE ESTARá LLESTA ABANS DE L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA. L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE, PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA. 21 �VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA MINISTRA DE CULTURA, AIXI COM DE LES AUTORITATS CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA. BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS. L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO ÉS DETERMINADA, NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo , LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA D'EUROPA. �EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE L'ARQUITECTURA I L'URBANISME. TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT. LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN, UNA AUTéNTICA DESCOBERTA. ELS SEUS EFECTES CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA NOSTRA AMBICIó. UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A FER REALITAT. MOLTES GRàCIES. ord. 1. #7 cccb.txt ��E5 FEB ' y 4 10:39 C.CULTURP CONTEP1PORRNIR 4120520 jj Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Casa de Cantar Montalegre, 5 08401 Barcelona Tel,fons: (93) 412 07 81 / Telefax: (93) 4) 2 05 20 82 DATA / DATE: 2,5r 2 DESTINATARI 1"94 • REMITENT DESTINATARIO DESTINATION REMITENTE DESTINATAIRE EXPEDITEUR SENDER sr. ^,tvi- muijoa 402 7532 ..^..AX: *k** w w,k * t** t * & e**,t* ,r '~ FAX: 412 05 20 Te1éfons: *1r,e*, t ,t w e 412 0 7 81 412 07 82 **xx *,4**w4*»*f *xV, raer t*x* *,r *rt +r*w,k,t*x Després d'aquest full enviem Después de seta hoja mandamos After this sheet we are sending Aprés cette feuille nous envoyons +k fulls més. hojas más. sheets more. feuilles plus. *w ,e t* �25 FEB '94 10,40 C.CULTURA CONTEMPORANIA 4120520 EL PRESIDENT DE LA DIPUTAcIG DE BARCELONA Inau-uració Centre de Cultura Senyor vice- president de l overn, alcalde de Barcelona, ministra de Cultura, conseller de ultura,amigues i amics, compi- pensar que tots els presenta compartim la sensació d'estar articipant e un d'aquells actes excepcionals sobre els que no pot prevaler ni la indiferència ni el murmuri. Aquesta singu aritat, rese . 'ada per MaJ.raux ale actes mitjançant els a1= l'home arr.nca al una c-sa de la mort, crec que es peraectament apli able a aquesta linauguració. Això és el que fe exactament avui, evitar la mort, la desaparició, de la valia Casa neva vida com a Casa de Cultura. de la Caritat % donan Em z 1/u0 Aquest edifici va acomplir com á Cas de Caritat i durant més d'un segle una tasca decisiva en l'atenció social del pals, deixant una emprempta encara viva en el record de malta ciutadans. Entre nosaltres són presente avui un bon grup ti\t‘ d'ex - asilats de la Casa Provincill de Caritat que viuran a ben segur a quest acte amb la nostalcli4 de veure passar e l darrer full e la història d'una institució ;que els va acal ir en la seva nfantesa i amb l'emoció de saber que seguirà n peu aquest ement de referència de les seves vivències de jov ntut. ir 41. IUMV4,1 primer full del canvi de la Casa de Caritat va passar-se ja fa 35 anys, en ser rellevada per les Llars Mundet; un trasllat que va condemnar aquest conjunt situ t en el cor de Barcelona a una etapa d'indecisió i precarietat. El s �LJ 1 LL -"^ 1C1 • YCl 4. \+VL I V I\fl '.+VI 1! LI II VI \fll 11f1 "11LtJJLV EL PRESIDENT nZ zw nIPÜTAció DE F3.4.,RCT:LOxaA, spectacularment Avui, el vell recinte, convenientment enovat, renovat, diria jo, s'estrena 1 com a Ce re de Cultura Contemporània amb la voluntat d'oferir i,4 Bar lona, a Catalunya, arta i crítica sobre a tota Espanya, un espai per a la '`reflexió a ' 7n (i 1 totes les manifestacions rer~tq propies . Una oferta estretament lligada a la fidelitat a la tradició coamopolita de la Mediterrània. rG• mi-ecz de" t dee les Ciutats un agosarada.sÉprimer el e !'s a,aposta gosarada La Ciutat centre cultural d'aquestes caracteristiques al món. És, doncs,'en ell mateix, un acte d'afirmació d'una voluntat de lideratge cultural; - un projecte ambiciós, considerada l'ambició com a primera condició per 4, renovar la vocació de lideratg que el nostre país i la seva capital han tingut sempre. És de superar una llarga i necessària etapa de recuperació de la nostra identitat nacional, d'aprofundiment de la convivència, de superació de les urgénciea culturíïa i històriques. Som una nació que té la força i. la vitalitat, expressades per la seva capital en nom i representació de tantes i tantes ciutats, per Optar . serosament a aquest lideratge. ^, ^nl,^• ni:: A diferència altres cent s c ltura].s una abms^^t part de les seves sales theilff buides' Expressament buides. En aquesta opció el gran '' desaf i atent del Centre. Arró enep ermetrà ter arribar a BarCel na , - grane esdeveniments culturals del món gràcies a la nostra:` en( els més prestigiosos circuits internacionals. C11:► 1"141 �25 FEB '94 10 : 41 C. CULTURA CONTEMFORANIA 4120520 F.^ c^^:l t^iÓ^F 24:e: 4 PRESIDENT Jan LA .A. DIPUTA-CIÓ DE BARCELON El buit material dels interiors de la Ciutat de les Ciutats, donarà lloc a un exercici permanent de creació i destrucció, de reconstrucció periódica d'estructures, imatges i continguts per millor conéixer i difondre la vitalitat creadora de la ciutat. En virtq de la dimensió universal de la cultura que tots professem, cal entendre-ho com un homenatge en aquells que creuen que la reconstrucció periódica deis temples és la garantia de la seva eternitat. x si això no fos exactament així, us vull demanar com a president del Consorci rector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la vostra complicitat per tal de donar resposta al desafiament que suposa aquesta Ciutat de les Ciutats. A mi m'agrada pensar que aquest centre seria el lloc idoni per que Marco Polo descrivTs al gran Khubilai les ciutats invisibles que per elle inventó Italo Calviflo. La sala on exposar-hi el mític atles de totes les vers de ciutats deque 1'unl disposava el Gran Khan en el que s'h s'hi podia trobar fins 1 tot les formes de les ciutats que encara no tenien ni nom ni forma. En aquell atles, al costat de Constantinoble, Jerusalem, Samarcanda, hi devia figurar /ben segur(Barcelona, A quin altre lloc podia abrir-se un centre especialitzat en el fenòmen cultural i social de la ciutat si np a la Barcelona de finals del segle xx? Quin altre lloc més adequat que la Ciutat de les Ciutats per ! 1! donar resposta a les inqutuds del propietari del legendari atles qui deia: Les ciutats creuen qué só n obra de la ment o de l'atzar, perd n3 1' un ni l'altre són suficients •er els seus murs. D'una ciutat no set maravelles, sindede k 0,5 s)e''. �L.! r LD 41GkJJGU r.J E^ PRESIDENT 3aE I,." DIPUTACIÓ 3]E 13..4.1tC,ELONA. Modestament, volem mantenir viva la llegenda. Ag osaradament, com a aula magna per descabdellar regles que expliquen la Eerga creadora de les ciutats. proposem aquest Centre lea (Aviat farà tres anys que amb l'alcalde Maragall inauguràvem el Palau Sant Jordi, la construcció del qual havia estat finançada majoritàriament també per la Diputació de Barcelona. El Palau Sant Jordi és avui l'orgull de la ciutat i de l país, el record d'uns Joca ©limpics que varen impressionar el món. En aquella inauguració vaig qualificar el palau com un monument a la col.laboració del conjunt dels ajuntaments barcelonins amb e3. repte olimpie de la capital de Catalunya. Avui, bé podriem dir que Barcelona respon a aquell acte de cooperació tot obrint las portes a un centre de codificació i difusió de la cultura del municipalisme de la que tots els ajuntaments en són J1 protagonistas. En obrir les portes d'aquest primer gran equipament cultural de la Barcelona post-olímpica, santo la mateixa emoció de la jornada inagural del Sant Jordi, i no només per tractar-se d'una gran inversió pública de la Diputació'de Barcelona, sino per la plena consciencia d'estar col.laborant amb fets concrete a combatre una onada de precipitat i injustificat pessimisme sobre el present i el futur de Barcelona. Tia convido a fer vostre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Que els ciutadana siguin els primers a la Ciutat de les Ciutats i que aquest sigui, como ho és la ciutat real, un i exemple de llibertat, tolerància i creativitat. Moltes grades. �25 FEB '94 10 : 43 C.CULTURA CONTEMPORHNIA 4120520 r. b Autoritats, senyores, senyors Aquests dies he explicat moltes vegades què és aquest centre. Probablement molts de vosaltres ho haureu llegit o sentit en els mitjans de comunicació que tan generosament ens han tractat. No hi tornaré, per no avorrir-vos amb la reiteració i perquè, tanmateix, crec que ser á el pas del temps, el desenvolupament de la nostra activitat, el que millor dirá que és aquesta casa, si ha estat el que voliexn que fos i si tenia sentit el que ens hem propossat. Ara, el que voldria és oferir el Centre a la ciutat. Aquesta casa, la Antiga Casa de Caritat, que ha deixat petges en els cossos i en les animes d'alguns aci presents que hi varen pasar la seva infancia, que está plena de memoria i de vivencies personals, torna a la ciutat reconvertida en Centre cultural. Un edifici que, d'acord amb el projectelPirión/Viaplana, fa bones les paraules del poeta: m'eacamel nou, m'enamora el vell. Era una illa bancada al mig del Raval, un lloc d'assistencia', pero també, e reclusió on s'hi arribava per necessitat i on es patien dures exigències disciplinaries. Ara será un espai obert, en un barri que surt del seu aïllament i que, dia a dia, es va obrin a la �rLD D4 vpsniu.n 1 • 1 ciutat sencera. L'antiga Casa de Caritat i el nou Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona, tot forma part d'aquest ens complex que anomenem ciutat. Les ciutats son l'obra humana per excel.léncia, ens diu l'antropòleg Lévi Strauss, per tant són camins retorçats que mai no s'escriuen d'una manera recta. 1 em sembla que no és casual que Barcelona sigui la primera ciutat que es planteja un Centre cultural que fa del concepte propi de ciutat el seu tema. Aquesta Barcelona, burgesa mercantil, amb vocació universal, en la qual el poder politic ha anat generalment!escás, és, si em permeteu el joc de paraules î amb totes les reserves respecte de la paraula puresa, una ciutat cívicament pura, encara burocràticament poc contaminada. 1 qui sap si aquesta és, justament, la seva xispa. A l'obrir e j. Centre inauguren també la primera exposició própia,1 ideada per Albert Garcia Espuche iproduida pels serveis d'aquesta casa. "Ciutats: del globus al satèl.lit" es tan una manera de presentar 1 el tema del Centre com una expressió del estil rigorós i pedagógic que volem que caracteritzi la nostra feina. Ens apropem a ciutat desde l'aire, des d'on es descobreixen prou les seves contradiccions, la seva rápida evolució contemporania, per presentar globalment aquest objecte que, próximaient, amb l'exposició conjunta �GJ f LD 7 4 l^J • 44 L. ^^VL I VtCh'1 LVIY i GI II -VECH^ 71t-I 41G1J.>G!'J amb el Pompidou començarem `a visitar desde dins. Mentre aquest Centre es construía, hem vist com, no gaire lluny d'ací, als Balcans, al cor d'Europa, una vegada més, determinats poders practicaven la destrucció sistemàtica de les ciutats. No és nou ni rar. Dubrovnik i Sarajevo! s'han convertit en símbols d'allò més noble que representen les ciutats: la memòria i la convivènciaen la llibertat. Cíclicament apareixen forces disposades a acabar amb una i altra. I no podem oblidar que Barcelona va patir un primer assaig de destrució aérea de una gran ciutat, preludi del que passaria després a Rotterdam, a Coventry i a tantes altres ciutats durant la guerra europea. Per això cal defensar les ciutats, sempre, pera especialment ara quan el "model serbi", el que pretén negar la diversitat, s'estén amb força contaminant per tot el continent. Des de la Barcelona vella, aquesta inauguració es també un record solidari per treure a les ciutats iugoeslaves de l'oblit. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4281 Title A name given to the resource Inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Convertir el Raval en un gran centre cultural. L'afirmació de Bcn com a capital cultural catalana i com a l'altra capital d'Espanya i com una de les ciutats europees de la cultura només serà possible amb la co|laboració entre les instituacions i amb el suport decisiu de la ciutadania. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Art Model social Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1000/19860211d_00104.pdf 98e3f44bd3c7057c647c9331fdfb31f4 PDF Text Text DISCURS DE L'ALCALDE DE BARCELONA PER A LA .INAUGURACIO DEL CICLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA" MOLT HONORABLE PRESIDENT; EXCEL.LENTISSIMES AUTORITATS; SENYORES I SENYORS : PER A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I PER AL SEU ALCALDE , ES MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO, INAUGURAR AVUI EL CI- CLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA", I PODER s COMPTAR PER A AQUESTA INAUGURACIO AMB LA PRESENCIA I LA INTERVENCIO DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATA LUNYA, MOLT HONORABLE SENYOR JORDI PUJOL. AQUEST ES UN CICLE AMB EL QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VOL REMARCAR L'ESPERIT OBERT, I LA VOCAC1d D'UNIVERSALI TAT I SOLIDARITAT QUE TRADICIONALMENT HA CARACTERITZAT LA NOSTRA CIUTAT. AQUEIXA VOCACIO DE CIUTAT GRESOL ES LA QUE ENTRE TOTS HEM DE POTENCIAR I PROJECTAR CAP EL FUTUR. ELS NOSTRES FILLS, ELS NOSTRES NETS, I TOTES LES PERSONES QUE ARRI BIN A LA NOSTRA CIUTAT PER VIURE-HI, PER LES CIRCUMSTAN CIES QUE SIGUIN, CAL QUE ES TROBIN AMB UNA BARCELONA DE TOTS 1 PER A TOTS, AMB UNA BARCELONA, EN DEFINITIVA, SO LIDARIA AMB TOT ELS SEUS CIUTADANS, VINGUIN D'ON VINGUIN. �2. ABANS HE DIT QUE ERA UN MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO , PODER COMPTAR AMB EL NOSTRE PRESIDENT DE LA GENERALITAT, PER A INAUGURAR AQUEST CICLE DE CONFERENCIES -"BARCELONA SOLIDARIA" . EN AQUEST CAS, CONCURREIX A MES EL FET QUE EL SENYOR JORDI PUJOL HA ESTAT, DE SEM PRE, UNA PERSONA PREOCUPADA PEL FENOMEN IMMIGRATORI !I LES SEVES REPERCUSIONS EN QUANT LA CONSTRUCCIO DE CATALUNYA, COM HA QUEDAT REFLECTIT ALS SEUS ESCRITS TALS COM "LA IMMIGRACIÓ PROBLEMA I ESPERANÇA DE CATALUNYA", I D'ALTRES. ELS NOUS CATALANS, ELS CATALANS QUE NO HAN NASCUT EN CATALUNYA, DEL QUE TENEN NECESSITAT NO ES DE MIRAR ENRERA, SINO DE CONSTRUIR EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR. EL PROBLEMA DE LA NOVA CULTURA VA LLIGAT A TENIR TREBALL, UNS HABITACLES MES DIGNES, UNA GEOGRAFIA URBANA MES SEGURA, PODER TENIR LLOCS DE REUNIO I D'ASSOCIACIÓ PLURALISTA; QUE ELS SEUS FILLS TINGUIN SORTIDA EN LA SOCIETAT , I QUE L'ESCOLA,ELSr•SIGUIIUN ELEMENT INTEGRA DOR . TOT EL QUE SIGNIFIQUI UNA LLUITA PER A FER DESA MARGINACIÓ, ES LA CULTURA QUE ELS DEVEM. -PAREIXL LA CATALANITZACIO DEPENDRA DEL GRAU DE SOLIDARITAT QUE GLOBALMENT ES PUGUI OBSERVAR EN LA NOSTRA ACTITUD COL. LECTIVA. QUE ELS NOUS CATALANS EN VAGIN INTEGRANT NO VOL DIR QUE HO FACIN A LA MANERA D'ACEPTACIO D'UN MODEL TRA �(3) DICIONAL, SINO QUE APORTARAN FORMES I ACTITUDS QUE ENS FARAN DIFERENTS, A TOTS ELLS I A NOSALTRES, DELS MODELS PRECONCEBUTS, SENS DUBTE ELS SEUS I ELS NOSTRES FILLS A A L SERAN UNS CATALANS DIFERENTS. NO-442rEr---g.N-42rA-B.A.R7-COM SEMPRE HA SUCCEIT EN AQUEST POBLE, PRESERVAREM LA'dNICA MANERA DE SER CATALANS EN EL FUTUR. TOT AIXO ENS OBLIGA MOLT A TOTS NOSALTRES. SI BARCELONA ES CATALUNYA, SI CATALUNYA ES BARCELONA, TREBALLANT PER UNA BARCELONA OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL, ES TAREM TREBALLANT A LA VEGADA I CONSTRUINT UNA CATALUNYA OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL AMB TOTS ELS SEUS CIUTADANS • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3906 Title A name given to the resource Inauguració del Cicle de Conferències Barcelona Solidària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Immigració Barcelona Model social Congressos i conferències Pujol, Jordi, 1930- Solidaritat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1434/19950306d_00671.pdf e0232d1beaace633b8ac5b0211bb0c01 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del congrés del PSE (Hotel Arts, 6 de març de 1995, 15:10 h) Benvolguts companys, benvolgudes companyes, Benvinguts a Barcelona, ciutat dos copa mil.lenària, sovint assetjada, rebel, burgesa i treballadora, comercial, republicana, antifranquista i democràtica. Barcelona, que fa dos anys i mig va ser seu dels JJ.00. amb més àmplia participació que hi ha hagut mai. Quinze anys de govern socialista municipal, moderat i radical alhora, han convertit Barcelona en una referència europea. Govern moderat perquè ens hem negat a tot dogmatisme de dreta o esquerra i sobretot a la demagògia. Radical perquè hem anat a l'arrel dels problemes i hem defensat l'honor del la ciutat enfront de la nació i de l'Estat -potser és millor dir al costat, però dignament al costat. I en això hem sigut doncs radicalment europeus. Hem sentit la complicitat entre la nova pàtria europea que neix i els seus components primordials, les ciutats. Europa és el continent urbà per excel.lència. Les ciutats són cares de mantenir, però, corn la democràcia, són encara el menys dolent dels sistemes de convivència sobre el planeta. Per això Europa té, a més de passat, futur. Té més passat però t mbé més futur que altres continents. a 1 �I aquest futur, així com la memòria de la nostra humanitat, és inscrit a les pedres d'Atenes, Roma, París, Madrid, Lisboa, Viena, Londres i Berlín. Però no sols en les capitals imperials, també i sobretot en el de les ciutats-ciutats com Florència, Anvers, Manchester, Rotterdam, Frankfurt, Milà, Porto, Gotteborg, Muni o Barcelona. I també, companys, en les sofertes pedres de Sarajevo i Dubrovnik i en les meravelloses pedres de Praga, Budapest i Petersburg, o en les castigades pedres de Dresden i Varsòvia Us dono, per tant, la benvinguda a una ciutat que se sent portaveu de totes les ciutats europees. I us crido a veure en la ciutadania i l'autoritat ciutadana, la més propera, un dels camins de reflexió en la. sortida cap a un segle XXI que sense les esperances que va prometre el segle XX sigui tanmateix igualment creatiu i radicalment menys destructiu. Barcelona creu fermament que la suma de regionalisme i municipalisme, que són conceptes que 1a nostra experiència ens diu que no són oposats, es tradueix en proximitat, i que aquesta proximitat és la garantia de la construccii5 d'una vertadera Europa dels ciutadans. Per això estic convençut que, sense presses però amb bona lletra, cal avançar en la revisió del tractat en aquesta direcció. Barcelona ha hecho de la ciudad un elemento central de su reflexión y de su actuación. Barcelona ha demos rado que las ciudades son capaces, que tienen futuro, y que pueden actuar con eficacia, con conocimiento del territorio y con ambición de objetivos. La experiencia de quince años de gobierno local democrático y progresista ha sido fundamental para donsolidar la democracia en nuestro país y para impulsar su economía, su cultura y su civismo. 2 �El Ayuntamiento de Barcelona, que ha liderado el gran proyecto de transformación urbanística emprendido en ocasión de los Juegos Olímpicos de 1992, ha demostrado que las ciudades pueden ser también buenos empresarios. Rompiendo la uniformidad y la tendencia al monopolio, impulsando proyectos creativos capaces de atraer la inversión, buscando una colaboración público-privado que siga el sabio principio de "tanto sector :público como sea necesario, tanto sector privado como sea posible". Dejando que el libre juego del mercado se desarrolle en el interior de las condiciones democráticamente establecidas a través del consenso. De hecho, el "modelo" de Barcelona se ha basado en la creación de un consenso amplio a los objetivos de la ciudad, a sus proyectos y a sus ambiciones. En el fondo, no hemos hecho más que apostar por la ciudad europea, por la ciudad que no segrega, en la que conviven varios usos (de hecho Barcelona es todavía una importante ciudad industrial, a pesar del predominio del sector terciario), donde no se permite que se levanten barreras infmanqueables que separen la pobreza del bienestar. 1 Nuestra estrategia no ha sido propiamente intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad ciudadana. Hemos creado pautas de actuación para todos ten materia urbanística y de diseño urbano, fundamentalmente-, y hcimos establecido unas reglas de juego que condicionan objetivamente&el mercado. La tensión entre liderazgo público y libre juego de mercado ha permitido que la ciudad pueda desarrollarse y competir en un marco cada vez más internacionalizado. 1 Hemos hecho una gran transformación urbana y hemos apostado por un crecimiento económico, todo ello sin merma alguna de cohesión social, porque hemos buscado siempre el equilibrio territorial en el interior de la propia ciudad. 3 �Hemos creado las condiciones parad una alta calidad en los equipamientos y en los espacios públicos de la ciudad, desde la convicción que la transformación urbana, la calidad urbana, es el imperio de la ciudadanía y del civismo. Por todo ello Barcelona se ha convertido en una referencia en Europa, y más allá de nuestras fronteras comunitarias. Hemos apostado por la competividad pero también por la conplementariedad estratégica entre ciudades. Hemos sido pioneros erg la idea de que las ciudades europeas, además de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones), deben de cooperar, haciendo valer sus especificidades, sus puntos fuertes pero también su aportación a la resolución de los problemas urbanos -que son, no lo olvidemos, los problemas de la inmensa mayoría de los europeos. Es por ello que hemos llevado nuestra batalla en favor del reconocimiento del papel decisivo que deben jugar las ciudades en la construcción europea al corazón de lao instituciones comunitarias. Barcelona ocupa, no por ningún azar sino como fruto de su vocación municipalista y de su comprensión hacia el hecho regional, la presidencia del Consejo de Municipios y Regiones de Europa y la vicepresidencia primera (y la presidencila rotatoria a partir de 1996) del Comité de las Regiones. 4 ��t.1 \ti519 fy: L'ALCALDE 1)E BARCELONA �L'ALCALDE DE BARCELONA �L'ALCALDE DE BARCELONA 4.) a-ct (G, onti,417(L22 cSlAtt. c-Z-19) �L'ALCALDE DE BARCELONA r ) \./k,t4 'iZ•uç dl■ (9, `I) 21 �L'ALCALDE DE BARCELONA j-\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4340 Title A name given to the resource Inauguració del congrés del PSE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Arts, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Municipis Competitivitat Acció política Model social Barcelona Partit dels Socialistes Europeus Socialisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/224/20051026.pdf 2b04089bd79757309fe7c8f7cbbbed65 PDF Text Text Inauguració del Congrés Europeu del Microcrèdit sobre "Les microfinances i la inclusió social" (castellà i català) Palau de Pedralbes | 26/10/2005 Majestad, señor ministro, señor alcalde Accidental, señor presidente de la Caixa Catalunya, presidente de la Fundación la Caixa y presidenta de la red europea de microfinanzas señora Novak, a quien hemos venido a escuchar. Amigos y amigas. El año pasado en Barcelona, y por tanto en Cataluña, se presentó al mundo el Foro Universal de las Culturas, lo presentamos como ciudad y como país. El Fòrumse convirtió en un ágora global de personas unidas por la voluntad de corresponsabilizarse con los valores de la libertad, de la dignidad de las personas, de la justicia y de la paz. Este año Barcelona, Cataluña, Europa y España entera vuelven a poner un grano de arena en la transformación del mundo, acogiendo este Congreso Europeo del Microcrédito. Han trascurrido casi 30 años desde que Mohamed Yunus, al que tuvimos aquí el año pasado y pudimos escuchar, inició su camino trabajando contra la miseria a través de los microcréditos. Con su designio y el de tantos otros emprendedores sociales, 274 millones de personas, si no voy equivocado, han podido ganarse un futuro digno convirtiendo sus utopías en realidades. La verdad es que los microcréditos pueden revolucionar, creo que están empezando a revolucionar la cooperación al desarrollo, con el apoyo de la obra social de las cajas de ahorro, pero también a través de interesantes iniciativas de finanzas éticas y sociales en el ámbito de la sociedad civil y en el ámbito del voluntariado. En Europa los microcréditos están convirtiéndose en un instrumento realmente eficaz en reducción de la pobreza y de la exclusión social y financiera. Deia Víctor Hugo, que no hi ha res més poderós que una idea que arriba a temps, i ara la idea de Mohamed Yunus arriba a temps arreu del món. 1 �2005 es l'any, efectivament, del microcrèdit, i els microcrèdits es consideren cada cop més un instrument fonamental per aconseguir els objectius de desenvolupament del Mil·lenni. Els convido a fer un esforç que deixi llavors, que obri noves visions i que permeti que molts ciutadans i empreses avancin en la seva pròpia història amb onades d'il·lusió i apostes de risc, però també amb un extraordinari sentit de la responsabilitat i el treball ben fet. Aquesta és la raó de ser del Congrés Europeu del Microcrèdit i el motiu pel qual els agraeixo molt sincerament la seva presència aquí, a Catalunya. Tant de bo que la força de les paraules i del compromís de tots vostès, ens ajudi a continuar el nostre camí cap a la millora de la cohesió social amb una major eficàcia i també i sobretot amb una major proximitat. Moltes gràcies per estar aquí. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1706 Title A name given to the resource Inauguració del Congrés Europeu del Microcrèdit sobre "Les microfinances i la inclusió social" (castellà i català) Language A language of the resource Català Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Subject The topic of the resource Benestar Social Congressos Model social Finançament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/177/20040902.pdf a02ad9c467f292b411a9e8e6ed94ddb0 PDF Text Text Inauguració del Congrés Mundial "Moviments Humans i Immigració", en el marc del Fòrum 2004 Auditori del Fòrum | 2/9/2004 Senyor alcalde, autoritats, secretària general de Migracions i d'Afers Internacionals, estimats amics: Només unes paraules per dir-vos quin és el meu sentiment, avui, en aquest Fòrum, - que jo crec que enyorarem, perquè mai en aquesta ciutat no s'havia donat una constel·lació d'esdeveniments, de diàlegs, de personalitats, de la densitat i del nivell que hem vist aquests mesos. Ho enyorarem i esperem que algun dia torni el Fòrum a Barcelona. D'una manera molt breu els vull cridar l'atenció sobre algunes qüestions relacionades amb la immigració. Són producte de la reflexió pràctica més que no pas de la teòrica: 1.- La pàtria de cadascú es tria tant com s'hereta, s'hereta tant com es tria. Els homes i les dones són d'allà on guanyen la seva llibertat i d'on veuen respectada la seva dignitat. La pàtria és el lloc on la pròpia llibertat existeix i la pròpia dignitat és respectada. 2.- Els moviments migratoris són un element permanent de la construcció del futur de la Humanitat, en el món obert i sense fronteres. Això és un fet que és aquí per quedar-se, crec que de manera definitiva. 3.- L'emigració no pot ser l'última esperança, per a tantes persones. Probablement és cert que val més moure capitals i coneixements que no pas grans contingents humans. L'emigració hauria de ser un dret, una possibilitat, no una solució desesperada o una obligació. Ja sé que estic parlant d'una utopia, però és una utopia que segurament compartim. 4.- Qui paga els costos humans de l'emigració? En primer lloc, els emigrants; i en segon lloc, els habitants dels barris de destí de les migracions, així com els usuaris de serveis públics, sobretot d'educació i salut, que cal compartir amb els que arriben de fora. No els paguen pas de la mateixa manera els intel·lectuals o els polítics, o aquells que especulen sobre els perills de les migracions, però que no són afectats en la seva vida diària per l'arribada dels immigrants. 5.- Cal arribar a acords amb el països d'origen de les migracions. Primer, per posar ordre en els processos de sortida i, segon i complementàriament, per canalitzar les inversions que 1 �permetin crear "in situ" els llocs de treball que es busquen a fora. Per ordenar els fluxos monetaris, també per ordenar els que es deriven de les migracions. Fa poc, vaig ser al Marroc i em deien que el Marroc, el 2004, és similar a l'Espanya de 1960. Que aleshores aquí es vivia com ara comença a viure el Marroc, en bona mesura de les remeses de divises per part dels emigrants i del turisme. 6.- Federico Mayor, l'exdirector general de la Unesco, em deia que arribarà un dia, segles enllà, en el que tots serem del mateix color: "cafè amb llet" -deia ell. Tots serem del mateix color, i això és, si hi pensem una mica, un esdeveniment que succeirà. Això passarà, però no hem de tenir pressa de que passi, més aviat a l'inrevés. Jo crec que el ritme dels canvis és tant important com ho són els canvis en ells mateixos. I espero de tots vostè reunits en aquest Congrés que se celebra al Fòrum que tinguin encert perquè ens hi juguem molt. Pasqual Maragall 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1659 Title A name given to the resource Inauguració del Congrés Mundial "Moviments Humans i Immigració", en el marc del Fòrum 2004 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del Fòrum Subject The topic of the resource Congressos Fòrum de les Cultures Immigració Model social Territoris Liberalisme Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/991/19851029d_00089.pdf 2e4f4a2d32a97807db5762c204ab7a3b PDF Text Text G-1 ^ ou vuç v NCSC0 Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració del curs 1985-86 del Club d'Amics de la UNESCO Barcelona 29 d'Octubre 1985 �Senyor president, senyores, senyors, estimats amics: Estic molt content de tornar a ser entre vosaltres. Per a m: no és cap novetat la hospitalitat d'aquest Club. Durant temps afortunadament ja llunyans, aquesta casa era dels pocs llocs on hoi acullia els que lluitaven per un pais lliure, per una societademocràtica. Les activitats d'aquest Club eren també per molts de nosaltre un espai de llibertat en mig d'una situació política represso ofegadora. Per això ara que molts dels conspiradors d'abans ocupem de responsabilitat pública, és bo que recordem el deute que demócrates d'aquest pais tenen per a institucions com aquesta. I c mínim, no podem deixar d'accedir a l'amable invitació que ens fe participar als vostres actes. Perque el vostre gran mérit ha estat que seguiu fent la mateixa tasca que heu fet sempre: divulgar l'obra educativa i cultural de la UNESCO i difondre alhora els principis de la declaració universal dels drets humans. I això que ara sembla una activitat d'allò més normal i inofensiva, tots recordem com durant els anys de la dictadura era molt més del que molta gent no gosava de fer. Però no vull fer ara un cant nostàlgic d'antic resistent, no. El que voldria comentar avui, d'una manera informal, malgrat que el títol de l'acte - inauguració del curs académic - m'aclapari una mica, es com els objectius de l'UNESCO i també els d'aquest Club sintonitzen perfectament amb una de les línies de la política que portem a �l'Ajuntament de Barcelona. És un dels aspectes de la nostra política a qué personalment hi dedico més atenció. Em refereixo al paper que en política internacional juguen les ciutats, en un món dominat per la política de blocs, de superpotències. El Preàmbul de la Constitució de la UNESCO diu, com vosaltres recordeu en els vostres prospectes, " Ja que les guerres neixen a les ments dels homes, és a la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau". Les ciutats, afortunadament, no tenen fronteres, no tenen exèrcits. És evident que les ciutats estan lliures de temptacions expansionistes, imperialistes. I a travers de les ciutats jo estic segur que es pot fer una tasca més eficient d'apropament entre els ciutadans de tot el món, aquesta tasca de bastir els baluards de la pau en les ments dels homes, que no pas des dels estats. Els acords entre estats sempre tenen una càrrega més gran de "política", en un sentit pejoratiu, sempre han de tenir en compte uns factors més complicats i subtils. I també tenen una pesantor que els allunya molt dels ciutadans A les ciutats no passa res d'això. Les ciutats, les "polis", són el centre de relació natural dels homes. Les ciutats són el lloc on l'home s'hi troba a la seva autèntica dimensió. Això, si em permeteu la disgressió, és el que els nostres urbanistes han sabut redescubrir, despertant la curiositat de tot el món. Jo crec que l'Ajuntament de Barcelona ha sabut percebre �aquesta avantatge que tenen les ciutats sobre els estats, i aquest esperit ha inspirat moltes actuacions municipals, tot i no estar lligades directament a la política internacional. No són paraules meves, sino de l'amic Martínez de Foix les que reconeixen com les escoles municipals, "d'història tan prestigiosa", diu, van ser de les primeres a adherir-se a la UNESCO seguint la iniciativa del Club. No puc deixar de referir-me avui al principal projecte que tenim ara entre mans, la candidatura de Barcelona per als JJOO de 1992. Nosaltres hem volgut veure en aquest projecte el catalitzador d'una tensió anímica, social, cultural que hi ha en aquesta ciutat. Una ciutat que vol projectar-se en el espai i en el temps. Ens podrien preguntar avui: és que l'Alcalde de Barcelona, és que la ciutat, és que l'Ajuntament o uns altres els empresaris, no han trobat projectes que puguin vehicular aquesta tensió social que existeix ? Jo us ho diré ben clar, no hi ha cap, no hi ha absolutament cap en el món que puguès ser comparable amb els Jocs. Des de molts punts de vista. Perque hi ha un motiu que esta al cor de unes aspiracions que són molt profundes, molt íntimes i em penso que són al mateix temps molt compartides i per tant molt vàlides. I és fraternitat que hi ha pendent no ja a sino a tota la el desig de Barcelona, no ja a Espanya, humanitat. I la humanitat, els ciutadans del món aquí i a Leningrad i a Buenos Aires i Washington, jo ho he pogut comprovar, tenen una demanda insatisfeta de fraternitat, d'unes relacions pacífiques entre ciutadans. �-5La gran intuició del Baró de Coubertin al 96 del segle passat, va ser el descobrir que podia organitzar-se una manifestació esportiva que no fos el producte d'una relació entre Estats, sinó que s'atorgava la organització del Jocs a una ciutat. Aixo és molt. Va molt amb l'esperit d'aquella època, que és l'època d'un cert internacionalisme, si vostès volen, tant per part dels treballadors com per part dels financers. Es un moment encara ' àlgid hi ha segle, la crisi de finals de en el qual s'està vivint ja la maduresa, cap al final dels cent anys de pau. Des de la guerra de Napoleo fins 1914, a part de la franco-germana de 1870 molt localitzada IarAe, no hi ha a Europa una gran conflagració. Son cent anys seguits de pau. Hi ha la convicció, des d'aquell moment, de que el món es pot anar desenrotllant d'una forma relativament pacífica, que l'extensió de l'autonomia permetrà d'anar sumant no els països sinó els territoris en aquesta riquesa nova que direm la revolució industrial. I és en aquell moment en el que uns europeus diuen, Baró de Coubertin diu:" anem a organitzar uns Jocs com els de Grecia". Així, al 23, els Jocs no seran l'afer d'una relació de dret internacional per dir-ho així, sinó que es crea sobre la base d'una família mundial, d'una família olímpica, l'esport i l'organitzador no és un Estat, és una ciutat. Això era una aposta formidable, que connectava perfectament amb l'esperit del temps, pera no gens amb l'esperit dels temps que van venir desprès. La perdoneu-me humanitat 1'expresió, s'havia passat, ho hem de reconeixer d'optimista. La humanitat va haver ningú, reconeixer reiteradament, i els europeus més que que equivocat. Que hi havia interesos fortíssims contraposats i de s'havia que feien �-6- imposible l'acompliment d'aquesta idea. I va venir la Primera Guerra Mundial, i va venir la Segona Guerra Mundial, i han vingut tantes i tantes decepcions d'una esperança que aleshores hi era, i que malgrat tot, desaparegut mai, no ha desaparegut mai. No ha està en el cor dels ciutadans d'aquesta ciutat, molt en primer lloc, i de moltes altres ciutats del món. El moviment olímpic és una de les poques esperances que s'ha mantingut constant des d'aquell final de segle, que és el mateix final de segle dels nostres patricis del 88, dels que varen crear la Barcelona de l'Eixample; és una de les poques esperances que han continuat igual. El moviment olímpic ha tingut la virtut, d'altra banda, de numerar, de continuar la numeració en aquells anys en que no es podia celebrar els Jocs, l'olimpiada, perque hi havia una gran conflagració mundial. Malgrat aquesta circumstància, es va mantenir la numeració, i es un fet, menor si volen, pera significatiu d'una esperança que no ha tornat a existir. Qué vol dir això? Que avui en el món no hi ha cap esdeveniment de caràcter pacífic que es pugui igualar quant a la captació d'interès a tot el món amb els Jocs olímpics. No hi ha res que permeti mobilitzar tres mil milions de persones entorn d'un canal de T.V., d'unes pantalles de T.V. per veure que está passant en un punt del món, en una ciutat del món. En aquest sentit, en aquest sentit precís, jo crec que els Jocs Olímpics no tenen cap mena de rival, i que si Barcelona ho aconsegueix per l'acord de tothom, haurà aconseguit un autèntic somni, és a dir, poder disposar del millor dels projectes de mobilització d'energies que �-7l'humanitat en la seva panoplia ofereix avui a qualsevol ciutat. El millor. N'estic absolutament convençut. El projecte olímpic enllaça també amb el que és el lema que expressa el designi d'aquest Club: "donar a conèixer al món la cultura catalana i a Catalunya les cultures del món". Acabo de parlar de la capacitat mobilitzadora de l'atenció mundial que tenen els Jocs. Quina ocasió pot ser millor per fer conèixer la nostra cultura? I vull aprofitar ara per aclarir algunes preguntes que m'han fet a vegades, algunes reticències que manifesten alguns sectors de la nostra societat. Quina presència tindrà el català als Jocs? Seran els Jocs d'Espanya o de Catalunya? Mireu, la millor manera de donar a coneixer la realitat catalana serà aconseguir l'atorgament de l'organització del Jocs a Barcelona. En aquest moment els organismes que han de decidir no tenen prou coneixement de la nostra realitat per filar tan prim. Pera tenen en canvi molt clara una cosa: i és que si no veuen un ambient d'unitat entorn la candidatura, si veuen que aquesta pot ser causa de tensions, ho tindran en compte negativament. Axí doncs que aconseguim primer els Jocs, i després ja donarem al català el lloc que ha de tenir. La llengua oficial dels Jocs és la del lloc on és celebren. I el català és llengua oficial de Catalunya. La pregunta de si els Jocs són d'Espanya o de Catalunya és un paradigma de l'esperit antiolímpic, és tot el contrari al desig de fraternitat del que parlava abans. Els Jocs els organitzen les ciutats. El Jocs del 84 van ser els de Los Angeles, els del 80 els Jocs de Moscú, els del 76 els de Montréal, etc. I des de les ciutats es projecten al món, amb tot el que aquesta ciutat pot oferir. I Barcelona podrà oferir �-8- tota la complexitat de la seva realitat, rica, contradictòria, plural, fidel mirall d'allò que és tota Catalunya, d'allò que és tota Espanya. Veieu aquí doncs com l'esperit que inspira la nostra vocació olímpica es pot lligar perfectament amb el lema del vostre Club. No vull donar la impressió que el projecte olímpic centra exclusivament la projecció exterior de Barcelona. Aquest projecte és el resultat de la voluntat de Barcelona de ser present al món, que ha fet que Barcelona s'inventès un projecte semblant cada 40 o 50 anys. És una voluntat de generar tota mena d'activitats en el camp de l'esport, en el camp cultural, i per generar activitat en el camp industrial. Així, estem en una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, amb una capacitat d'implementació de projectes molt inferior, pot-ser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política, permetia. I aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la història, s'hagi projectat cap al futur i cap a l'espai, com he dit abans, buscant una capitalitat, un protagonisme que les seves condicions li permetien de tenir i que tanmateix li eren negades per raons de caràcter polític, econòmic, o les que fossin. I així el 88 del segle passat, una generació esplèndida va llançar el somni de la Barcelona de l'Eixample i va dibuixar aquest somni a l'entorn d'un projecte que va ser l'Exposició Universal del 88. Com més tard, l'exposició del 29 va ser el segon impuls modernitzador. Barcelona es planteja seguir essent la ciutat que ja és, i essent això, pontenciar-se com la capital que ja és. Com a doble capital que és, �-9de Catalunya i d'Espanya. Barcelona és la capital de Catalunya. Donar a conèixer al món la cultura catalana és donar a conèixer la cultura que es fa a Barcelona. A vegades s'ha dit que Catalunya sense Barcelona seria com l'Alto Adigio. Això probablement és una caricatura, una "boutade", però que com totes les simplificacions té alguna cosa de cert. Avui mateix, en Josep Ramoneda, comentant el pacte cultural, afirma que si alguna cosa interessa fora de Catalunya és la "cultura elitista barcelonina" que criticaven els detractors del pacte cultural. Si alguna cosa pot servir de pont entre la cultura d'Europa i Catalunya, diu en Ramoneda, són les institucions culturals que representen allò que alguns tracten d'"elitista". N'estic absolutament d'acord. Pera Barcelona és també una capital d'Espanya, i vol que aquest paper sigui reconegut. Barcelona té en el teatre del Liceu, per exemple, el teatre d'opera d'Espanya per excel.lència. La Fira de Barcelona és la • Fira de Mostres més important i amb més solera d'Espanya. Barcelona té més museus que cap altra ciutat d'Espanya, i alguns d'ells, com el Picasso o la secció Romànica del d'Art de catalunya, únics al món. Barcelona es dol que aquest reconeixement sigui tan precari com es posa de manifest en les dificultats que surgeixen de tant en tant. Em refereixo a la manca de financiació dels costos que aquesta capitalitat comporta, o als entrebanc que se'ns posen davent les visites de personalitats estrangeres, com la ridícula obsessió perque el viatge del President sanguinetti a Barcelona tinguès caràcter privat. Havia una idea que em feia molta il.lusió i que vosaltres, amics de la UNESCO comprendreu molt bé, perque donava tota la dimensió de capitalitat i d'europeitat de Barcelona, i era que la signatura del �-10- tractat d'adhesió d d'Espanya a les Comunitats Europees es fès a Barcelona. Doncs no va poder ser. Això es pot fer una idea de com és difícil fer entendre aquest concepte de csapitalitat que per nosaltres és evident. Perque Barcelona vol ser també europea. Barcelona esta al bell mig del que hem anomena a vegades el carrer major d'Europa, el corredor mediterrani. La zona d'influència de Barcelona va molt més enllà de les fronteres estatals, des del pun de vista econòmic, comercial, cultural. No deixaré de lluitar per que el reconeixement de les nostres aspiracions es faci efectiu. Vull aconseguir que Barcelona sigui la seu d'alguna institució d'àmbit estatal o internacional, europeu. No us semblarà estrany doncs que us proclami la meva fe en la necessitat d'institucions com la vostra, en la necessitat de reforçarles. Perque són un element de debat, de discussió, lloc d'encontre molt adient á la característica principal de les ciutats. Un element tant necessari en democràtiques. èpoques d'obscurantisme polític com en situacions Són institucions com aquest Club les que eviten que ens acomodem excessivament a la satisfacció d'haver aconseguit alguna cosa, les que ens insten a mantenir l'esperit sempre a punt per al debat, per la confrontació ideològica, per acceptar el pluralisme. Amics meus, jo crec que ningú millor que vosaltres per representar l'esperit ciutadà, l'esperit civilitzat, l'esperit polític que ha nascut a la ciutat;l'esperit europeu, l'esperit mediterrani. Tot això que Barcelona vol ser, que Barcelona vol continuar sent. Per això podreu comptar sempre amb el suport de l'Alcalde de Barcelona. �Moltes Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3897 Title A name given to the resource Inauguració del curs 1985-86 del Club d'Amics de la UNESCO Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Drets civils Relacions Internacionals Barcelona Acció política Territoris Unesco Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1500/19961007d_00740.pdf f01f3cd57c0e3028b245bd6ead67652f PDF Text Text f _ > 7 c:17i dr e (^ ^ EADA 39 ANYS VULL AGRAIR LA INVITACIÓ A DIRIGIR—ME A VOSTÈS EN L'INICI DEL 39È CURS ACADÈMIC D'EADA. EADA S'HA CONSOLIDAT, COM MOSTRA AQUESTA SALA, COM UNA DE LES GRANS INSTITUCIONS DOCENTS EN EL CAMP DE LA FORMACIÓ PER A LA DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ A'BARCELONA. JO PERSONALMENT HE POGUT VEURE CRÉIXER I AFERMAR— SE LA SEVA EMPENTA FORMADORA EN DOS CAMPS QUE EM SÓN PROPERS; L'EMPRESA PÚBLICA 1 LES INSTITUCIONS SANITÀRIES. I JA TENIM AQUÍ ALGUNA DE LES PARAULES CLAUS QUE TROBEM ASSOCIADES A FADA, BARCELONA, FORMACIÓ D'EMPRESARIS I DIRECTIUS, TAMBÉ DE L'EMPRESA PÚBLICA I INSTITUCIONS SANITÀRIES. JA QUE HAN TINGUT L'AMABILITAT DE CONVIDAR—ME A MI EM PERMETRAN DONCS QUE ELS PARLI D'AIXÒ QUE CONEC: DE BARCELONA, D'EMPRESA PÚBLICA I PER DESTILACIÓ, DE POLÍTICA, DE POLÍTICA LOCAL. COMENÇARÉ PER BARCELONA, ON S'HA PLASMAT LA MAJOR PART DE L'ACTIVITAT DOCENT D'EADA. DES DE 1957 ANY DE LA SEVA FUNDACIÓ FINS AVUI,I HEM ASSISTIT JUNTS A LA TRANSFORMACIÓ MÉS GRAN D'AQUESTA CIUTAT. _ �PER DESTACAR ALGUNES FITES DEL CALENDARI; 1959 PLA D'ESTABILITZACIÓ (1) 1959 -- 1968 CREIXEMENT ECONÒMIC HIPER—ACCELERAT. GRANS MIGRACIONS, "DESARROLLISME", BARRIS PERIFÈRICS. (2) 1968 — 1982 CRISI ECONÒMICA CRISI INDUSTRIAL ESCLAT POLÍTIC TRANSICIÓ DEMOCRÀCIA LA NOVA CONSTITUCIÓ LA DESCENTRALITZACIÓ DE L'ESTAT. LES AUTONOMIES (3) 1982 — 1992 CREIXEMENT DE L'ESTAT DEL BENESTAR, INTEGRACIÓ PLENA A EUROPA. RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. JOCS OLÍMPICS. GRAN 1aRANSFORMACIÓ DE BARCELONA. CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (4) 1992 — [2000]TRANSFORMACIÓfECONÒMICA FINAL DE L'ESTRATÈGIA DE LA INFLACIÓ INTERNACIONALITZACIÓ DE LA NOSTRA ECONOMIA. MAASTRICHT EURO �BARCELONA EN AQUEST PERÍODE HA PASSAT D'ÉSSER UNA CIUTAT INDUSTRIAL, GRIS, I OFEGADA PEL DESARROLLISME DE BAIXA QUALITAT A LA 1 CIUTAT TRANSFORMADA, LLUMINOSA, EDUCATIVA I CULTURAL. HA PATIT LA RECONVERSIÓ' INDUSTRIAL DE FORMA DURÍSSIMA I A LA VEGADA S'HA SABUT ADAPTAR I RECOMPOSAR PER TORNAR-Hl DE NOU. LES ANTIGUES FABRIQUES QUE VAREN CAURE SÓN ARA PARCS I PLACES. EL PARC DE LA PEGASO A ST. ANDREU, LA MAQUINISTA A LA BARCELONETA, L'ESPANYA INDUSTRIAL , v A SANTS ....L'EXEMPLE MÉS GRÀFIC DE LA TRANSFORMACIÓ. A LA VEGADA AQUESTA TRANSFORMACIÓ DE LA "FÀBRICA" DE L'ESTRUCTURA FÍSICA, NO HQ EXPLICA TOT; DURANT LA SEGONA PART DELS ANYS 80 L'INCREMENT DELS SERVEIS DE L'ESTAT DEL BENESTAR [(PENSIONS, INCLÒS L'ATUR), UNIVERSALITZACIÓ DE LA SANITAT, EDUCACIÓ PÚBLICA I GRATUÏTA, I SUPORT PÚBLIC AL FINANÇAMENT DE L'HABITATGE] HA ESTAT EN EL 1NOSTRE PAÍS EL MÉS ALT D'EUROPA. PERÒ PER COPSAR SOLS EN UNA D'AQUESTES VARIABLES LA MAGNITUD DEL CANVI, VAL A DIR QUE EN PENSIONS EL TERRITORI DE BARCELONA EN REP AVUI EL DOBLE QUE FA DEU ANYS, PER DAMUNT DELS 270.000 M. DE PTES. ANY, BASTANT MÉS DE TOT EL PRESSUPOST MUNICIPAL, QUE DE PER SÍ TAMBÉ ÉS EL DOBLE DE PRESSUPOST PER HABITANT QUEI EN LA RESTA D'ESPANYA. (1. Pag. 3)TRANSFORMACIÓ INDUSTRIAL DONCS I (2 Pag. 3) TRANSFORMACIÓ DE LA FUNCIÓ ECONÒMICA DE L'ESTAT AMB LA RECUPERACIÓ EN POC TEMPS DE NIVELLS QUASI EUROPEUS EN ELS SERVEIS DE BENESTAR... ENCARA EM QUEDA UNA 14LTRA BASANT DE LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA I EM REFEREIXO A LA SEVA �TRANSFORMACIÓ TERRITORIAL (3 Pag. 4) A L'ENDERROC DE LA SEGONA MURALLA 1 AL SEGON GRAN ALLIBERAMENT DE LES SEVES FORCES. ELS HIGIENISTES VAREN PENSAR EN L'ENDERROC DE LA MURALLA A L'ENTORN DEL 1850. LA INSALUBRITAT, LES EPIDÈMIES HO ACONSELLAREN. LA CONGESTIÓ DE BARCELONA HAVIA ARRIBAT AL LÍMIT. PERE FELIP MONTLAU (ABAJO LAS MURALLAS) IMAGINA UN FUTUR PER BARCELONA COM EL DE LONDRES O PARIS. A LONDRES EL DR. SOW (FUNDADOR DE L'EPIDMIOLOGIA) DESCOBREIX QUE EL CÒLERA ÉS PRODUÏT PER L'AIGUA BRUTA (TRENTA ANYS ABANS QUE ES DESCOBREIXIN ELS MICROBIS), 1 ES PRENEN MESURES ADEQUADES (CANALITZACIÓ DE L'AIGUA) SENSE NECESSITAT DE ['ÚLTIMA TEORIA ETIOLÒGICA. A BARCELONA DONCS IGUAL. "ABAJO LAS MURALLAS". �EN ILDEFONS CERDÀ, HO VA PREVEURE I VA PROPOSAR UNA REVOLUCIÓ HIGIÉNICA, RACIONAL I IGUALITÀRIA; CARRERS RECTES DE 20 METRES (10 METRES DE CARRERS PELS CARRUATGES I 10 METRES DE VORERES), CLAVEGUERES, AIGUA CORRENT, PATIS INTERIORS; I LAST BUT NOT LEAST PER VIURE-HI RICS I POBRES JUNTS; A CADA CRUÏLLA ELS XAMFRANS QUE CREEN UNA PLAÇA QUADRADA ON LA GENT ES POT TROBAR I PARLAR - I DIGERIR, PAÏR, EL CONFLICTE SOCIAL á I LA CIUTAT SHI EXPANDÍ AM ABSOLUTA ROTUNDITAT I CELERITAT. AQUELL ESPAI OBERT ENTRE LA VELLA BARCELONA I LES VILES DE GRÀCIA, SANS, ST. ANDREU I ST. MARTÍ, DEIXADA SEMPRE SENSE EDIFICAR SEGONS L'ORDENANÇA REAL, DEL TIR DE GANÓ, L'ORDENANÇA QUE HAVIA PROHIBIT CONSTRUIR FORA DE LA MURALLA A LA DISTÀNCIA DEL TIR DEL GANÓ (NO SE SAP SI PER MILLOR DEFENSAR BARCELONA O MILLOE1 ASSL I JAR-LA). I EL PLA DE BARCELONA S'OMPLÍ DE L'ESPERIT RACIONAL, CIENTÍFIC, UTÒPIC, CREANT LA MERAVELLA IMPERFECTE QUE ARA ADMIREM A L'EIXAMPLE. VAL A DIR QUE AQUESTA RACIONALITAT VA QUEDAR MERAVELLOSAMENT TRUFADA DE LES OBRES IRRACIONALS DEL MODERNISME; GAUDÍ, DOMENECH I MONTANER, PUIG I CADAFALCH I D'ALTRES. 1 1 VET AQUÍ CENT VINT ANYS DESPRÉS TOT (TAPONAT) COLMETAT DE NOU (UNA DE LES CIUTATS MÉS DENSES D'EUROPA 18.000 HB/KM2 I DE NOU BARCELONA ES PLANTEJA UN SALT CAP EL BARCELONÉS . , EL BAIX LLOBREGAT, EL MARESME I ELS VALLESOS. EL PLA GENERAL METROPOLIT , QUE ARA COMPLEIX 20 ANYS, ÉS EL GRAN INSTRUMENT D'ORDENACIÓ D'AQUEST SEGON ESCLAT DE BARCELONA, EN L'ÈPOCA MODERNA, I EL SISTEMA DE TRANSPORT PÚBLIC11 LES RONDES EN SÓN LES SEVES BASANTS FÍSIQUES, ELS INSTRUMENTS DE �L'ENDERROC DE LA SEGONA MURALLA DE BARCELONA; AQUESTA VEGADA UNA MURALLA VIRTUAL, CONSTITUÏDA PER LA LIMITADA OPCIÓ DE BARCELONA DE RELACIONAR-SE AMB EL SEU ENTORN. VET AQUÍ QUE ELS JOCS OLÍMPICS SÓN L'INSTRUMENT DEL NOU PAS ENDAVANT DE BARCELONA, JA QUE S'APROFITEN PER IMPULAR-SE DE NOU MÉS ENLLÀ. ARA A LA PRIMERA CORONA ' DE BARCELONA TENIM 30 MUNICIPIS PERÒ ENCARA AMB UNA SUPERFÍCIE MENOR QUE EL MUNICIPI DE MADRID (460 KM2 A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 1600 KM2 AL MUNICIPI DE MADRID) AMB UNA POBLACIÓ CADA UNA DE 3,1 M. D'HABITANTS. PERÒ NO ESTEM AQUÍ AVUI P d R QUEIXAR-NOS SINÓ PER VEURE QUE CAL FER PEL FUTUR.y DEIA FA UNA ESTONA QUE LA FASE ACTUAL DE LA VIDA DE BARCELONA ESTÀ EMMARCADA IPELS NOUS REPTES DE LA REAL INTEGRACIÓ ECONÒMICA EUROPEA; MAASTRICHT, L'EURO, I LA POLÍTICA ANTI-INFLACIONISTA PER UNA BANDA, I PER L'ALTRA, LA NECESSITAT D'ADAPTAR-SE A AQUEST ENTORN AMB CELERITAT, EFICÀCIA, INTERNACIONALITZACIÓ, COMPETITIVITAT I QUALITAT, I SI POT SER AMB BON HUMOR. LES FÀBRIQUES ANTIGUES HAN MARXAT I HAN DEIXAT ELS PARCS; LES INDÚSTRIES OBSOLTES DEL POBLE NOU ENS HAN PERMÈS OBRIR BARCELONA AL MAR. LA NOVA CIUTAT ÉS CAPITAL TURÍSTICA I CULTURAL EN UN NOU MARC DE RELACIONS EUROPEES. ELS SERVEIS GUANYEN PES A L'ESTRUCTURA MANUFACTURERA DE LA CIUTAT. �BARCELONA A DIFERENCIA D'ALTRES CIUTATS EUROPEES, TÉ UNA TAXA D'ATUR MÉS BAIXA QUE LA SEVA REGIÓ METROPOLITANA I QUE LA RESTA DEL SEU PAÍS. BARCELONA HA SABUT TRANSFORMAR-SE EN UN MON ACCELERAT ,1 NO TANT SOLS NO PERDRE FORÇA EN LA TRANSFORMACIÓ, SINÓ CAVALCAR-LA, PUJAR-S'HI AL DAMUNT I GUANYAR LLOCS EN EL RANKING DE CIUTATS EUROPEES. ARA CAL PLANTEJAR-SE QUÉ FER PER CONTINUAR EN AQUESTA LÍNIA. NO VOLDRIA ARA AVORRIR-LOS AMB L'EXPOSICIÓ DE TOT UN PROGRAMA COL.LECTIU DE DISSENY DEL FUTUR, PERÒ SI QUE VOLDRIA DESTACAR DOS ASPECTES DE LA CLASSE DE REPTES ALS QUALS HEM FET I I FAREM FRONT EN AQUEST NOU MARC. UN ÉS L'ALLIBERAMENT D'ALGUNES RESTRICCIONS DELS MERCATS I L'ALTRE ÉS L'ESPECIALITZACIÓ DEL CENTRE. PEL QUE FA A LA ALLIBERAMENT bE LES RESTRICCIONS DELS MERCATS VOLDRIA POSAR ELS EXEMPLES DEL PLA D'HOTELS, EL PLA D'APARCAMENTS I EL MERCAT DEL SOL. EL PLA D'HOTELS POTSER ÉS 1 EL MÉS VISTÓS PERQUÈ SEMBLA DE MANUAL DE CLASSE O'EADA. ABANS DELS JOCS ELS HOTELS DE BARCELONA EREN CARS (UNS DELS MÉS CARS D'EUROPA) I ANTIQUATS. EL PLA D'HOTELS VA PROPOSAR EL DOBLEMENT DE LA CAPACITAT DE LES HABITACIONS DE 3, 4 1 5 ESTRELLES. �LA REACCIÓ DEL SECTOR VA ÉSSER MEDIATA: NO. PERÒ HO VAREM FER I AVUI PODEM DIR QUE TENIM UNA DE LES OFERTES HOTELERES minqRs D'EUROPA EN QUALITAT I PREU I ÉS AQUEST UN DEL.S ELEMENTS CLAUS PER ENTENDRE LA NOVA VOCACIÓ TURÍSTICA DE LA CIUTAT. PLA D'APARCAMENTS. UN APARCAMENT FA CINC ANYS COSTAVA A MOLTS INDRETS 5M. DE PTES., AVUI EN COSTA ENTRE 2 I 2,5M. ELS 42 NOUS EMPLAÇAMENTS D'APARCAMENTS A LA CIUTAT, JUNT AMB EL CANVI DE L'ORDENANÇA D'EDIFICACIÓ 1 . HAN ESTAT ELS INSTRUMENTS PER DOBLAR L'OFERTA. -I 1 MERCAT DEL SOL; LES NOVES ¡RONDES I LA INVERSIÓ EN TRANSPORT PÚBLIC HA FET QUE I S'HAGI POSAT A L'ABAST UN MERCAT DEL SOL MOLT MÉá GRAN (TOTA LA REGIO METROPOLITANA) I AJUDEN A LA DISTRIBUCIÓ MÉS RACIONAL DE LA POBLACIÓ SOBRE EL TERRITORI (I ABARATINT EL PREU RELATIU DEL SOL). DE FET EL PREU DE L'INTERIOR DEL CERCLE INTERIOR DE LES RONDES HA DISMINUÏT I EL PREU DE FORA S'HA INCREMENTAT EN TERMES RELATIUS, PRODUINT UN NOU EQUILIBRI TERRITORIAL. I LA CIUTAT CENTRAL QUÉ? ITENIM EL PERILL DE LA DESERTITZACIÓ (AMERICANA DE( CENTRE DE LA CIUTAT) SI. EL TENIM; NO ÉS LA PRIMERA VEGADA. CIUTAT VELLA TENIA 260.000 HABITANTS QUAN ES 1 VAREN ENDERROCAR LES MURALLES (EL PORTAL DE L'ÀNGEL, A SANT PERE DE LES FUELLES, LA CIUTADELLA, LES DRASSANES I SANT ANTONI). AVUI, ENDERROCADES LES MURALLES I OCUPAT EL PLA DE BARCELONA, EN TÉ 84.000, I HEM!ESTAT A PUNT DE PERDRELA EN UN FORAT NEGRE SENSE FETORN. LA CIUTAT CENTRAL, TOTA LA BARCELONA D'AVUI TE AQUEST RISC, PERÒ TAMBÉ TÉ MECANISMES DE PREVENCIÓ. L'ESPECIALITZACIÓ EN SERVEIS 1 EDUCATIUS I CULTURALS (UNIVERSITATS ... CAMPUS CENTRALS ...) 1 EL MANTENIMENT �D'UN ALT GRAU D'INVERSIÓ PÚBLICA PER PRESERVAR EL VALOR ECONÒMIC DEL CENTRE; A UNS INDRETS Hl HEM HAGUT D'ANAR A APAGAR EL FOC (CIUTAT VELLA) I DESPRÉS D'UN GRAN ESFORÇ TORNA A ÉSSER LA JOIA DE BARCELONA, HEM APRÉS LA LLIÇÓ I A ALGUNS ALTRES INDRETS ESTEM ANANT AMB MEDECINA PREVENTIVA. NO SÉ SI TOT AIXÒ QUE ELS EXPLICO (PER ANAR ACABANT) TÉ A VEURE AMB L'INICI DEL OLAS ACADÈMIC, PERÒ M'HA SEMBLAT QUE, JA QUE LA DIRECCIÓ I LA GESTIÓ CONSISTEIX EN ORDENAR ELS RECURSO$ PER ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS DESITJATS, SERIA DEL SEU INTERÉS VEURE COM ENS MIREM NOSALTRES ELS NOStrIRES PROBLEMES, COM ELS DEFINIM, COM POSEM ELS MITJANS PER ORDENAR EL FUTUR. PERÒ COM ES EL FUTUR D'AVUI ; POTSER AQUESTA ÉS UNA DE LES PREGUNTES MÉS ENGRESCADORES D'ARA MATEIX. DURANT EL VELL MON, LA SOCIETAT ANTIGA, LA DIVINITAT, DECIDIA EL FUTUR, OSTEN1IAVA L'AUTORITAT, SOLS DELEGADA ALS REIS. LES LLÚMS I LA MODERNITAT A EUROPA, PORTARAN ELS SEGLES XVII I XVIII LA FE EN LA CIÈNCIA I L'HOME ES FA EL NOU DÉU. AL SEGLE XX HA TRENCAT EL MIRALL, DOS GUERRES MUNDIALS, I LA GUERRA NUCLEAR HAN PARAT DE COF' EL SOMNI CIÈNTIFIC I ROMÀNTIC, D'UN SOL CAMÍ CAP AILA FELICITAT DE TOTS. PER CONTRA EL FUTUR D'AVUI NÓ ÉS TELEOLÒGIC NI DEFINIT AMB TOTS ELS SEUS EXTREMS, SINO UN FUTUR OBERT. REMARCO LA PARAULA OBERT PERQUÈ EM SEMBLA A FINALS DEL SEGLE XX UN DELS ELEMENTS MÉS NOUS DE LA TEORIA POLÍTICA I BEN PENSANT DE LA GÉSTIÓ. SI ELS RACIONALISTES COM bERDÀ VAREN TENIR LA GOSADIA, JUNT AMB EL SEU TEMPS, D'IMAGINAR UNA UTOPIA CIENTÍFICA I IGUALITÀRIA, AVUI ENS PERTOCA ASSUMIR EL QUE LA CIÈNCIA VA ALBIRAR EN EL PRINCIPI DEL NOSTRE SEGLE. MAX PLANK, EINSTEIN, I HEISENBERG AMB LA TEORIA QUÀNTICA 1 LA RELATIVITAT VAFEN SEMBRAR EL QUE ARA �SEGLE,^""^QUE DE .RECOLLIM ^.-...~^^^.,. . A ` . FINALS ,' -.~ ^.^-DE ^~^_~~^^^' ^^^' LA ^^ ` TEORIA . ^_^^. ' ^ ^^._ ^-'^'^~" ^-^-^^".^`^ ^-^-' `^-^^^EL CAOS |' EL FINAL DEL_ DETERMINISME ^^^-'^-'^".^~'^'^-(FINS v ~`^| TY^T' ' '~^' DEL SOCIAL). ^^^ ^^^^ ``. ' LES i ^~-_ DE LA COM^~. l^ _--_ 0 NOVESTECNOLOGIES, .--_'____-__' __' -_' INFORMACIÓ .~'-'..~..~ ...~.. MÉS ..INFLUENT EN. ^~ | ^ `VIDA ..^-`, ^-`'^-. , . `_. " .^.' ` QUOTIDIANA, `^`^`^ . .^^., " ° `. HAN" ~CANVIAT " ` " ° ` . EL ^_^_ [^|E'F|[^ y^ PARADIGMA PER SORPRESA PRIMERA VEGADA ESTEM TOTS PARLANT SERIOSAMENT DE UN~.,_ | ^ PRESERVACIÓ DEL MEDI, PLANETA, ENUN SOL --' ' "-----""_'- ---- "_-^' --" UN^ .UN --'.___._, __._ 'PLANETA, -- '^ '-- ^' ` --EL' _~_ NOSTRE. . . .__. NOUS RISCOS.^-..`.'.~`~`_..`'. | TEMORS S'ENS P ",.^-~~^-..^^'`.'`... T^(^^N DAVANT..^^`^...^_ NOSTRE, ...~`~.~.`'`'`.`'. |/^^^'[^|/^^^|y^|' Fl[^K^[l[^[^"`^^|(^/1. EL DUPING SOCIAL | EL ^^[^|[l^NT .| EN EL F1'^U^^(^P^ P^^^ RETROCÉS_[l'[l ..--...__-__ ___^__.^` __^'ESPECIAL __ __.._ --_ _--_.._^ .` . !PER TANT POTSER,' EL DE BARCELONA Á' COM---'—'— SEMPRE ". Hl ".' HA---__ DUES._...___ ACTITUDS DAVANT "^" _--' ^-~". ARA __._..^_. Fl ^Q U ES T ES EVIDENCIES [lUE` FINALMENT S'ENS FAN ENTENEDORES; L'ACTITUD --.''--.'-___.'__. _'_...__ .PESSIMISTA --__—_...| . CATASTROFISTA _ ..._..._. ._... .I | ^L[^-F|-F| |[l [1PT|K8|c^Tll. BEN MIRAT OPTIMISTA, ÉS ^~^-., ..`. |.DECANTANT-ME ^.^_.''..'.. .,.^-PER . ^_.`L'OPCIÓ ^_^^. ^^.`^ `^. ...^^.'`' `-^^ (lA ^(^ N l U 0[lE°,,`,ES[^R|T^^[lK^ E [^RESCA[ SABR E . |KÚ^|0^V^N^|^^^^^^K^|N|^T^^^^^^N^^^^^^^^D^^^^^^ .,.^^.,,_.. ,_._`^^,^_.,_...".^^.,_`,_,_^^^_..^^.`^_^^~^,,^^^^.. ^".^^^_.. T' JA `^`'`- POT INFLUIR QUE `^^'^- LA ^^`~~^-`^..`^ .`_.PER . ^-.` TANT,SENTIT, ^'`_...... "°` EL EL MATEIX ' ^~ DIR ^ DE LA ` POLÍTICA. SÍ ^-^-FUTUR. ' ~^ ' `~' "TAMBÉ ' ' `'^'^- ^-^'^ ^ ' ^-'^^ ES ' '`° `' ^'' .^_. .`' ` ^-. ENTRE . . . .^_ UNES `^. ^^.`^. ,`^ .|' ALTRES; `^- . . .^-`'. `^. SÍ `"^'^_ . ..HA . ` DIFERENCIA QUE q PODEM INFLUIR EL QUEHl -`--- ' .HA . -'OPCIONS, -'-' '-' ' --' PER ' " .' TANT, ' ' ' - -`--- ^lU^ ' ____. .. __.. _ __. EN _ ___ FUTUR. MÉS ENAQUEST ARRISCAT ..^-.~ OBERT,. . ..^-.. . ' `.~=._^^ MON . ..^.. MÉS . ..^-`^ ' ^. .~ . . MÉS NT |^^ | |^ N ^^^^^ ` |^|^'AT|^|P^T| UN ` ^^ NOU^...^_. ^_...^_..`"^-°~ ^~^_..^..^.`..`~ 1 MÉS ..^_^^ . ....`^ '`..^^. ~., ..`^`^ ^DRETEMERGEI �AMB FORÇA: EL DRET A L'EDUCACIÓ I EL DRET A LA FORMACIÓ. PER AIXÒ ÉS TANT HONORABLE L'ESFORÇ DE FORMAR, I A MÉS FORMAR EN LA DIFÍCIL DISCIPLINA DE PENSAR LLIURAMENT, OBERTAMENT; I AMB AIXÒ EN EADA TENIM UN EXEMPLE SENYER. APROFITEU-HO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4406 Title A name given to the resource Inauguració del curs acadèmic d'EADA Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Educació Acció política EADA Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1092/19870523d_00213.pdf 291b4982c4375be402681f15004ea5f3 PDF Text Text SANTS-ESPANYA INDUSTRIAL Bones tardes, bones tardes (Bones tardes) que eón molt • bones, aquí a l'Espanya Industrial, aquí en. el nou. Aíxo era una fábrica, aixtb era un fábrica pele trebailadore de Barcelona. Ele treballadors deL, 161 textil. Ele treballadors del �textil. Les treballadores i els treballadors, que n'hi, aquí hi havien molts i potser encara queda alguna per aquí, perque hi ha. una senyora, aquí davant que té 93 anys, que ha estat ballant amb mí en aquesta Doncs aquí una fábrica com la Sedeta que .• tambè hi havia un altra fábrica, allá a dalt a sobre la Sagrada Familia i ara hi ha un Centre Civic. Jo m'en recordo el dia que el van inagurar quehí havia unes velletes també en allá i en el Centre cívic, al costat del Centre cívic hi ha un institut, hi ha una escola. El que era fábrica, s'ha convertit en institut, en escola de primaria i en Centre civic. I les velletes anaven mirant el cha que s'inagurava y anven mirant rient, rient i anven mirant a les :"alcalde, finestres. I jo els deia:"De que rieu ?" I van, dir veu aquelles finestres d'allá a dalt ? N'hi hem treballat 40 anys nosaltres dues, 40 anys ". I aquella fabrica es va convertir en lo que elles volien. Perque per elles allá que havia sigut seu, perque era el seu lloc de treball, però tambè el seu lloc de sufriment s'hauria convertiti en el lloc on els seus nets estaven estudiant per ser una cosa diferent del que elles havien sigut. I aquesta es l'ambició de la classe treballadora. Conseguir pela fila, - aconseguir pels néts, aconseguir pels ciutadans más joves una situació millor que aquella que van heredar aquella quer ella van tenir. I a més acabar tambè, a través del seu treball i a través de les guerres i de les lluites i del sufriment de cadascú una situació molt millor que no pas aquella que van viure. I ara, si hi ha gent gran de la barriada de Santa, en aquí, s'en recordarán dre que aixà va ser una 162 �fábrica, després no va ser res, després es va reivindicar, després que no eran sindicats obrero. - ni les associacions de teixidors sinò lo que en diuen, lo que en diuen en aquell moment, en diuen les avui associacions de veïns. Un fet nou. I aquestes associacions de veïns van guardar la memoria hist'torica d4e les classes treballadores no ja com a treballadors, con a veïns de Sants i con a veïns d' Hospitalet í van reclamar per Sants i per Hostafrancs que aquélla vella fábrica tornes a ser del poble o que Los constituida una altra vegada però no con a fábrica, sinò con a paro, no com a lloc de treball, sinò con a lloc de lleure. I ara ha vejen. Mireu cap allá veieu l'aigua ola nens jugant, i veieu l'estatua d'un esculptor angles que es diu Antohny Caro, que está allá baix, que és un deis millors del món. Mireu això que será escala també i mireu cap allá perque alli'hi haurá un , poliesportiu el día que vulguin aquests que poden, que ho pudeu decidir. A veure si es deixideixen alguna vegada, oi Donas el dia que ha deicideixin allá. Un día vaig Lar un miting que jo vaig din lo mateix aquí. El día de la ínaguració que gloria, per cert. ara 1 l'Espanya Industrial inaguració Plovía plovía, plovía í malta gent no va poder venir. Doncs aquell dia ja ha vaig din :" a veure quan fan aquest poliesportiu d'aquí". Aixcb és lo que feia classe treballadora unida. Mireu, Barcelona no l'entendrá mai. No la podrá governar mai, , de debò, (governar a sang i foc quan vulguin vulgui governar governar força política que aquesta ciutat s'ha d'entendre 163 amb els �treballadors i s'ha d'entendre també amb aquestes classes mítjeá emprenadores. 1 no s'ha de dir a les classes mitjes emprenedores segons que com per exemple:" vostés desconfífin de l'Estat, vostés desconfifin dels de fóra, vostés vagin a la seva, vostés siguin individualistes, no es preocupin dels demés, el mercat ho arregla tot". Això no cal que els hi diguin, no cal que els hi diguin. Però això ja ho sap prou, que les coses són aixi, desgraciadament. Lo que cal conseguir es dír : fl escolti, vosté, que és un profesional, que és un arquitecte, que és un pintor, . que és un home que té una conversa o que 'es un treballador o un quadre o que és un petit empresarí o que és un barber o una persona. d'oficí, vosté miri's en el miran, del poble, miri's en el mirall deis treballadors, pensi ara que pot fer -per aquesta ciutat i ademes de guanyar-se la seva 'vida que té el dret de guanyar-se-la creí ríquessa per tots els demés, per la ciutat". Això es lo que ha de dír una força política que vulgui governar Barcelona, a aquestes classes mitjes i si els dien això es trobará que aquestes classes mitjes lí torneu una resposta afirmativa. Les dretes sempre pensen que a les classes mitjes sel's hi ha de dir:"tingueu por, vigileu, no pagueu impostos, aneu al tanto, ojo, seguretat, cuidado, que no us atraquin, vígileu, cuidado, carrer que plou que plou, no sortiu al ....vigileu que hi ha una manifestació, al tanto amb aquella treballadors, cuidado que hi ha una vaga, ojo que no es pot caminar". Aquest és el discurs de la dreta. 1 el discurs de l'esquerra, el discurs de l'esqüerra progresista. oberta í tolerant i democrática, que ho som molt de tolerants,' 164 �molt, es el de dir tot el contrari :"escolteu, arrisqueu una mica. Eh que voleu ademés que la f;Iostra cíutat visqui bé ? Eh que ademés d'aconseguir a casa vostra també ho podria aconseguir una també mica la ciutat? Eh que com ele Vostres filia, una mica. Eh, que els carrera són . una mica com ele passadissos grane de casa vostra? No es aixi? Dones arrisqueu. Feu alguna cosa mes que guanyar-vos la vida, si podeu. Intenteu treballar amb els demés, arrisqueu per treballar primer, els . joves que no tenen treball. No espereu que us el donguín. No espereu que us el donarán pel sistema educatiu, amb un títol quansevol fer un quansevol. No. Lluitem. Intenteu. Agrupeu -voa amb una altres Demaneu dinera, donarem crédíts. Míreu una formació. Busqueu una formació. Veieu la mes especialitzada que puguín trobar una sortida en la ciutat. Arrisqueu tots í els demés també. Les classes mitjes també. Arrisqueu. Invertiu. Aquella que teniu una mica de diners no els 'guardeu al calaix. Invertiu. Perque si desprès trobem que hi ha joves que no tenen feina, per qué és ? Es peque hi ha gent que té els quartos al calaix, son aquella quartos dormint al calaix els que fan que hagi nanos que no tinguin feina. Perque si aquells quartos que s'han guanyat no es guardesin al mitjó o al compte corrent per no fer res sinò que s'invertíssin arriscant una mica. Invertir, qué vol dir ? Crear feina, crear noca de treball, crear empleo, crear negoci, crear tiquessa í aquest negoci, aquesta riquessa í els llocs de treball és lo que necessita el nostre jovent per trobar la feina que esta buscant. i65 �De manera que l'hem d'edxígir a la gent que te els quartos: els recursos. (Inclús a la classe mitja tambè, no nomès al risc, río, ric, ' ric tambè a la classe mitja), que arrisquin, que pensin que els projectes en aquests moment, en aquesta ciutat c=van endevant. Jo m'en recordo, fa, fa una colla d'anys que quansevol projecte era perillós i un pensava :" el tipus d'interés de més. alt, hi ha crisis, no sabem que passarà, val més que no ínvertim, val mes que aquest 1 jo tinguem un compte a plag per veure 'si dona una mica més amb aqueátes llibretes que anuncien, danos a la T.V.". jo penso que es millor, sempre que es pugui, sempre que es tingui l'edat o l'esma( perque hi ha persones de 93 anys que ballen, que balen míllor que jo ). De manera que sempre que es tíngui l'esma, índependienment de l'edat que es tingui s'ha de mirar d'invertir, s'ha de mirar d'ajuntar-se un amb els demés per invertir. Invertir vol dir, invertir en diners í invertir en energies,k amb la generositat i les ganes de cadascú. Poseu-los en comú. al presídent d'Hostafrancs. Per qué ? Per apendre amb eis demés, per mirar inclús alguna vegada de montar un petit negoci o una petita activitat col.lectiva o pública. Per qué ? perque la ciutat en aquest moment ho necessita. Primera. I segona. Perque la nostra ciutat en aquet moment hí ha moltes possibílitats de trobar sortida amb aquests tipus de projectes que no pas fa una colla d'anys. I això es el que nosaltres volem dir quan diem que ara vull crear, sóc Barcelona. Aquesta és la situació que tenim ara. Que voldriem els baroelonins? Que hauriem de volguer ? Que aixó no duri poo. Que aixó no passi com en altres moments de la nostra história, que va durar un any o dos 166 �anys o tres anys. Inclús es va fer una gran exposició al 29 després es va acabar. I èls monuments que es van fer al 29 ara encara belluguen perque el Palau Nacional es va fer cinc anys, només i ara l'estem refent: I el primer que em van dir quan vam entrar a l'Ajuntament vam dir hem qüe de fer per mantenir aquest palau?". Em van di8r :tirar--lo a terra", vaig dir : No. pot ser perque és un logotip de Barcelona. Es un símbol de Barcelona. El Palau Nacional i el jocs de llum del 29 i les fonts, no es poden. perdre. S'han de mantenir". "Dones, buidí allá de quadros, possi sorra a dintre i s'aguantará, porque aquell edifici no s'aguanta". I després afortunadament els representants d'aquestes classes mitjes creatives que té Barcelona, el catedràtic d'estructura de l'esoola d'Arquitectura va estudiar i va decidir que es podía aguantar el Palau Nacional si se li possava una sivella de ciment armat en la gran sala oval, en el templet de la sala oval, porque aíxi, amb aquesta sivella, amb aquest cinturó, el conjunt es mantenía. I es manté. I ho vam fer. I ha costat molts mílions, centenars de milions. Pero el Palau Nacional. es allá í es l'orgull de Barcelona. Això per qué us ho. die?. lis ho dic, perque, qué voldriem ara ? Voldriem que el 92 no fós el 29. Que el 92 no Los ni tan sois el 88 del segle pasat que va estar molt bé però no va ser prou. Voldriem que aquesta ciutat deixés de viure a estrebades, a cops d'il.lusió, a cops de • ja veurem.No pot ser aixe>. Hem de tenir un bon equip sempre. Hem de tenir una ciutat europea, sempre. Tant si aquell es l'any bó 167 �com si és l'any dolent. Hem de ser bons també en els anys doIents. Hem de tenir força per soportar ala nostres vells í els nostres parats i els nostres margínate, í això vol dir, no nomee tenir un moment d'euforia, guanyar la lliga una any. Fer una gran expossició, fer- una JJ.00 vol dir aprofitar aquest moment d'alegría, de gosadia, d'euforia, si voleu d'entusiasme, tate junte, per crear una Barcelona que s'aguenti en tots -da moments, els bone í ele dolents. 1 per fe aíxó jo nomes us die una cosa l'únic que necessitem, l'únic, dintre de la democrácía, no estrictre ? per quells que no hi creuen en tot això, amb tolerancia per tot el que diuen, amb tranquil.litat per tot el que s'inventen, que és molt, l'únic que necessitem es dei ar de. banda tot aixó, mirar el futur, mirar els demés, sis demés companys, ala demés conciutadans dir : colaborant tots a fer aquesta Barcelona- del futur perque aquesta Barcelona del futur 11 ja ha nascut, encara que no vulguin ja ha nascut, ja existeix,ja hi és. Hornee l'hem d'acompanyar entre tete perque hi creixi) 1 ara cm dirán. Bueno, qué vol dir l'alcalde amb tot aixó. Qué hem de fer en concret ? A qué ens hem de dedicar ? Jo us dic: "Us ho heu d'inventar voealtres el que heu de fe ". Jo us die, cada. vegada que paseo per devant, l'altra día a la Plaga Borras al capdamunt de Sarria, a un quartelet de bombera que hi ha, petit, que ha aprofitat un raed, que deu estar,expropiat perque aqlgUn día a lo millor per allí passará el segón cínturó. Dones, molt be tan En aquest quarteiet de bombera' d'abans hi ha une famosos com pero aqueste ben grans 1 í une.. ........ .........al tenen 168 ��< 4,.c.444h,, Av, " 4.14"4+ 9-(-• t oe . Cc (c-r ief t, Cec, "41 '144,N << 4t,. t3 I.t~ 1iv< < 1 k r ,,,,. e ^-L► G !k., g -^ PA" UVI ^ -C (eg fec. ► t7.iu.Cw► c . .zL' 7 `i<>/-4'–v c.vck. r 02A. 67-f ,C 5 ^ ^ r ^ ^ ^e ^„^,,.y , ^ V^ ^ l v(pyt d e.t L/{Mh 1111.7*^ . 4,„ c. (^.GG^ (•t-i w^; ¡W 1 otcrc: ", c< n r(kfln 4 C .,.e.,T re- c"...+.. f1 091:•■ I1.1r L,Uaagl p s+L r . ..^ s ^^ 14, cih i 5^^ N WYkw^ c,4-4 4-ek-c,w k I. hfr.: a" ti. " cy.,(1 fiz,14cAA.4 ( L w.c 154r~-` wi "f”) l `• 4 S. G 14- t»I w-` t(w\ 4 19(tt bv od` -4--4._ < 1.4". 10) t (` %w„ (1r^i 1R^rQ, ti^ ^ "*".‘ 54 (1^ (J^ úc^.^u^^ ^ (Je Vukl am4r {eiv 1,4 (AA • „t y s l frk ^ -r �ls° I /^^Gfi^S l.^-c'wu^ ^ t brw(.AA,( t/ eS ^,o, ^ (0, ^`` U-^ C-^ ^ y 1 ^..3 .eiQ /y^t^ ^ 1 ' ^ !^/} e.1^% r at..f ^^,u„ `<wr CALIA~ ??-45, 1~ ^ ... con—L4^ v~" w Iftvt" .9.41 ^ ^e^ ^ CI.WA ^ r( vrca(i./r i'l` re-) ',,lat.^ ("rc,u.ctP( e-i/ (r^:th 64, a (1 k‹, (0441k-fei ^ twEit" (9.< lu.,,vNA~Aws.A.Si (ZvU ^~^ ^. ir,w. ^- v( L-zst) ^^ eAé• "r"( c•v¢t tt.t mA RT' fuvt-r (p,+ t,w („e-c 4 ^ wc04.4„ e o 1rM `c-QtA lt a.t I `,, cr`- 6K-0-4Ad• su-t_ si ^rW tdutOntuilt ^ al& Py` 1mAtlK % -t% 3 M% rvr u e-A•••■ )Á ,w. .eit wv-( (..t..,' (c-e ` eFtg Nw~0*'•A (`) 14 ' .e),( Kr►1^5 m i_c4 pe- ,-5 ,,^ ^ ..^.^.t ^ (.3 i An..A ^^^►zr1. dcr 5, ,u4( a eAluou-GIÁÁ Ñ ^ l ..w 4,1 Afr cif Iwt 1"60, i . ^^.rc Ifik r ^, ,.e.,( G, twr c»3 6.1 1M/t„ Y .1?/( ivuu... ^ ^ tly6` w ce,<"• ^s du , Sk r tettvic- C4 v wut , w:f ral '1n1 1)1' L" 410 i CL át,Vt at"".h`uy' f`,1 . ,1(^, ^tt eui ^ ktim" vuw.Ce-S ^ me, ee^ ^^ �^^,rc ,P/( t» %v f_ ' L‘ %\1,4.1 B`^^ ` w Cu I 4.0-../ (.e^-•r. ^ ^•^ c ;-(t-- ^C.ti t' le-1m ^Ir f olc< I ^ L1 ^-r K-r •, G,, 1vc (,vs 1A41.-.0 rl p,,. „^ 0 k ( ao De( rl ^ ^ ^ ^^7^1. / rrt 1A-c Lre ^c<<c C' u ^,( s Í^ C^ v^ V ^ 6lef .(12, k+m. b f3 wc cl•••• ^ (,,,s Z ^, fi /AA f.a,.V r f 2^ Le-1 Cclàt^ ^` `^ ivx,,M,st<A ., c~,^u T -e.ef ^,,¿w< ^ e,frál j4. ,^.cr^ T (I ^ • ^a fi r ^ `^ ^ ivv*cf 1 rve+r_ ^o 4,( t^ t^. ^^ ^ s k ,y), (.wn)„a(i► c ct- ce-i fi 4(111-5 ht. ( v^ '1 r emat,"1- r w` ((`Jt^ („),^ ^ ^ p luvs.t GUokv44,7 li fi ( v^ ^,, ^,, y t Át4 wi 4 ^ ^ ^^ t • ^.,1 /46- (1,5„.,,fi a km, • 6Ukcmy dt 6,1pi i ^^..^ 024. ^^• t^ ^^ ^ ( 4u0ax- a24. ` Nky5ç (y( L` (^^^ ^, , _ 1u, 4.. 4 n ui 1(4'4;/ (-rd i Coys, tAt (-s ^ww^^; eq u,, r 40U ,‹-t. k,v^ 1 ^ OW^ / I Cc Ct (172 ca, ^. ., I ^^.. tW 175 .4,94 A -4b "4-4-11. 1r,rw4 *. ^ �C ^. ji,( gti,.fr,cR,,,.c— c `- kor ( u 40 y E ‹ 4 (I `r„ 0.4.1,,., G<- Co`,,`c C` /3~ ... cu„ c r cs ^ l (_' c G^it 1>e ^ o/-e_ rt.ff^ cv WAi.tc.B-C 4t n,C<,c,,,, / n oz---4444, a. e 9 41 ( t -~ - J a4641 ( G t (4-, c. t ni~c"..t ^h v e-ex. c,t .4 .u ) 14ó4se4,--r-4 r ^\ l ^^"^' ^ ¡^ ^`y/(ie^-. ^^^ •G^ 1ye/t..3t.1 4 ^/^, bet G, h,v ►^ ,^ c' (c. <,,,, i h PLAA 13.4-‹ ¡^ ^ 111r- J^ -t/( yut 4 `i -^ l- ^^t e-t-zAk va ,44‘ 1P( k 45,411 Ihtti «^ VA ^ C4 1,1 Y'1„ ►"/ ( w^^,(1-►K, a r S,^ p tv< — i~n't Ir C.)2-4.. u ^L^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3998 Title A name given to the resource Inauguració del Parc de la Espanya Industrial Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de l'Espanya Industrial Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Ocupació Història Socialisme Benestar Social Model social Campanyes Barcelona Eleccions Parcs urbans Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1348/19930924d_00581.pdf 73819021192ae16784c07da39b00c37c PDF Text Text ACTE D'INAUGURACIÓ DEL PASSEIG DE JOAN DE BORBÓ, COMTE DE BARCELONA Divendres, 24.09.93. 13:30 hores. MAJESTADES: ESTE ACTO, A LA VEZ SOLEMNE Y ENTRAÑABLE, CULMINA UNA LARGA E INTENSA RELACIÓN DE NUESTRA CIUDAD CON VUESTRO PADRE, S.A.R. DON JUAN DE BORBÓN, CONDE DE BARCELONA. AL INAUGURAR OFICIALMENTE EL PASEO QUE LLEVA SU NOMBRE, SEGÚN EL ACUERDO TOMADO POR LA CORPORACIÓN MUNICIPAL EN SESIÓN EXTRAORDINARIA CELEBRADA EL DIA 3 DE ABRIL, QUISIERA EVOCAR LOS LAZOS DE SIMPATíA Y DE AFECTO QUE SU FIGURA SUSCITÓ ENTRE LOS BARCELONESES Y LOS CATALANES, DESDE EL MOMENTO EN QUE, HACE MáS DE MEDIO SIGLO, DECIDIó USAR COMO DISTINTIVO PERSONAL E INSTITUCIONAL EL TíTULO DE CONDE DE BARCELONA. LA CIUTAT DE BARCELONA S'HA SENTIT FELIÇ DE VEURE COM EL TITOL HEREU DE LA NOSTRA SOBIRANIA ERA UTILITZAT PEL VOSTRE PARE COM A SENYAL DE LA SEVA CONDICIó DE CAP DE LA FAMILIA REIAL. �AIXí, EL NOM DE LA CIUTAT, EL NOM DE LA CAPITAL DE CATALUNYA, HA ESTAT ASSOCIAT A LA SEVA DEDICACIÓ A LA CAUSA DEL RESTABLIMENT DE LA LEGITIMITAT MONáRQUICA COM A VALEDORA DE LA DEMOCRáCIA I DE LES LLIBERTATS, CULMINADA EN LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL QUE VÓS, SENYOR, ENCARNEU, AMB ENCERT I SATISFACCIÓ UNáNIMEMENT RECONEGUTS , EN OCASIONS ANTERIORS, HEM GLOSSAT I ENALTIT LA FIGURA I L'OBRA DE DON JOAN DE BORBÓ EN EL MARC SOLEMNE DEL SALÓ DE CENT, TESTIMONI PERMANENT DE LA INSTITUCIÓ MUNICIPAL I DE LA HISTòRIA DE LA CIUTAT. AQUEST ACTE D'AVUI, TAN SOLEMNE I ENTRANYABLE, ÉS A LA VORA DEL MAR, D'AQUEST MEDITERRANI QUE EL VOSTRE PARE TANT VA CONéIXER I ESTIMAR; CON A MARÍ. EL PASSEIG JOAN DE BORBó, COMTE DE BARCELONA, ÉS UNA DE LES OBRES NOVES FETES AMB MOTIU DELS JOCS OLÍMPICS, QUE ELL VA VIURE AMB TANTA PASSIo, ÉS L'ANTIC PASSEIG NACIONAL, EL PASSEIG DE LA BARCELONETA, BARRI PESCADOR I PORTUARI, ON TRADICIó I NOVETAT ES DONEN LA Mà EN EL RETROBAMENT DE BARCELONA AMB EL MAR. 2 �ÉS UN TESTIMONI, DONCS, D'UNAiRENOVACIó URBANÍSTICA QUE HA SABUT UNIR L'APORTACIÓ FORáNIA A LA TRADICIó LOCAL, QUE HA MERESCUT L'ELOGI UNàNIME I QUE HA SERVIT D'EXEMPLE A MOLTES CIUTATS D'ARREU. DES D'AQUESTA PETITA PENINSULA, AVANÇADA MARINERA DE LA CIUTAT, ES POT MIRAR BARCELONA A LA CARA I VEUREHI EL RASTRE 1 EL LLEGAT DELS SEUS DOS MIL ANYS. LA VOSTRA PRESéNCIA, MAJESTATS, A LES FESTES DE LA MERCé D'AQUEST ANY ES UN FET ESPECIALMENT RELLEVANT PER A LA CIUTAT. LA SEVA IMPORTáNCIA, PER A NOSALTRES, RAU EN EL LLIGAM QUE ESTABLIU AMB EL BARCELONINS EN VOLER COMPARTIR AMB NOSALTRES ELS DIES DE LA FESTA MAJOR, UNA MERCé'93 QUE ÉS LA CULMINACIÓ D'UN ESTIU MOLT ESPECIAL, L'ESTIU EN QUè HEM GAUDIT PLENAMENT DE LA CIUTAT RECUPERADA. LA VOSTRA PRESéNCIA ÉS UN RECONEIXEMENT DE LA VOLUNTAT DE PROJECCIÓ DE LA CIUTAT. BARCELONA RENOVA LA SEVA DISPONIBILITAT I EL SEU ENTUSIASME PER REPRESENTAR LA PLURALITAT I LA DIVERSITAT DE L'ESPANYA DEMOCRàTICA, PER AFIRMAR-SE CON A LLOC DE TROBADA DE DIàLEG CULTURAL I POLITIC, EN L'INICI D'AQUEST 3 �NOU CURS EN EL QUE ENS PROPOSEM POSAR NOVAMENT EN PRIMER TERME EL DEBAT SOBRE EL ROL DE BARCELONA A CATALUNYA I A ESPANYA. ESTE PASEO, TRADICIONAL Y RENOVADO, TAN LIGADO A LA HISTORIA BARCELONESA Y TAN SIGNIFICATIVO TAMBIÉN DE LA APUESTA DE LA CIUDAD POR EL FUTURO, HA RECIBIDO EL NOMBRE DE VUESTRO PADRE EN HOMENAJE DE AGRADECIMIENTO A LA FIGURA Y A LA OBRA DE SU ALTEZA REAL DON JUAN DE BORBÓN Y AL AFECTO ESPECIAL QUE DEMOSTRÓ Y SUSCITÓ EN BARCELONA. PERMITIDME, MAJESTADES, REITERAR AQUí EL COMPROMISO DE ESTA CIUDAD CONSIGO MISMO, CON LA CATALUNYA QUE ENCABEZA Y CON LA ESPAÑA PLURAL Y DEMOCRáTICA POR LA QUE SIEMPRE HA LUCHADO. EN ESTE HOMENAJE PERMANENTE A LA MEMORIA DE VUESTRO PADRE ESTá EL RECONOCIMIENTO DE ESA SINTONÍA CON EL ESPÍRITU DE NUESTRA CIUDAD, QUE ES UN ESPÍRITU DE LIBERTAD, DE TOLERANCIA Y DE PROGRESO. SINTONÍA Y AFECTO QUE CREEMOS ENCONTRAR TAMBIÉN EN VOS, MAJESTAD, Y EN VUESTRA FAMILIA, CADA DíA MáS LIGADA A LA VIDA DE BARCELONA. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4254 Title A name given to the resource Inauguració del Passeig de Joan de Borbó, Comte de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig Joan de Borbó Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Història Urbanisme Barcelona Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1029/19860602d_00136.pdf 1a1d6a67b87c4bd72a1ceabf465c3549 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, amb motiu de la inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Barcelona, 2 de juny de 1986 Exp. 705784 IMPREMTA MUNICIPAL �SENYORES, SENYORS: AQUEST ACTE D'AVUI ÉS LA CULMINACIG DELS ESFORÇOS D'UNES PERSONES QUE DES DE FA MOLTS ANYS ES VAN PROPOSAR LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELL6 ALEMANY DE LA EXPOSICIG DE 1929 PROJECTAT PER MIES VAN DER ROHE. AQUELLS PROPóSITS INICIALS DELS QUE LLAVORS EREN UNS JOVES ARQUITECTES NO HAN POGUT CRISTALITZAR FINS ARA. L'AJUNTAMENT PRESIDIT PER NARCIS SERRA VA FER SEU EL PROJECTE. L'AMBIENT D'UNA BARCELONA LLIURE DINS D'UNA CATALUNYA AUTòNOMA I UNA ESPANYA DEMOCRàTICA VAN AFAVORIR LA COMPRENSIó I LA CONFIANÇA DE TOTES LES INSTITUCIONS, EMPRESES I PERSONES QUE ES VAN AFEGIR AL PROJECTE. A TOTS ELLS CORRESPON EL MÉRIT DE L'ACTE D'AVUI. PER AVUI TAMBÉ ESTEM SATISFENT UN DEUTE. UN DEUTE QUE BARCELONA TENIA AMB LUDWIG MIES VAN DER ROHE. LES FOTOS, DIBUIXOS I REFERèNCIES DEL PAVELLó HAN �ESTAT UNA CONSTANT EN ELS LLIBRES I REVISTES D'ARQUITECTURA, D'ART I EN TOTA MENA D'ENCICLOPèDIES. EL NOM DE BARCELONA HA ESTAT PRESENT A TOT EL MóN DES DE 1929, GRáCIES A MIES VAN DER ROHE. IGUALMENT, DES DE QUE VA INICIAR-SE LA RECONTRUCCIó DEL PAVELLó, BARCELONA HA TINGUT UNA ENORME PUBLICITAT EN ELS MILLORS PERIóDICS DEL MóN, COM THE NEW YORK TIMES, THE WALL STREET JOURNAL, TIME, NEEWSWEEK, INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE I A TOTES LES PUBLICACIONS D'ARQUITECTURA. LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó NO ÉS TAN SOLS RESTITUIR UNA PEÇA FONAMENTAL DE LA HISTòRIA DE L'ARQUITECTURA. PER ALS BARCELONINS REPRESENTA TAMBÉ LA RECUPERACIó D'UNA PART DE LA NOSTRA HISTòRIA. L'EXPOSICIó DE 1929 VA MARCAR L'IMPULS RENOVADOR MÉS IMPORTANT QUE BARCELONA HA EXPERIMENTAT EN AQUEST SEGLE. EL METRO, LA URBANITZACIó DE MONTJUïC, LA PLAÇA D'ESPANYA VAN SER POSSIBLES GRàCIES A L'EXPOSICIó. EL PAVELL6 ENS RECORDA TOT AIXò. �1 PER LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELLó ÉS TAMBÉ UN SIMBOL DEL QUE FA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. ORIOL BOHIGAS, QUE VA SER QUI EN 1954 VA ENCAPÇALAR LA PRIMERA PROPOSTA DE RECONSTRUCCIó, VA ESTABLIR LES BASES DE LA POLíTICA URBANíSTICA DE L'AJUNTAMENT. HA ESTAT UNA POLíTICA QUE ALGUNA VEGADA HE QUALIFICAT DE SARGIDORA. UN URBANISME QUE, ACCEPTANT EL PIJE GENERAL METROPOLITà COM A CONTEXT VàLID, HA PRIMAT EL PROJECTE SOBRE EL PIJE. L'URBANISME BARCELONí DELS GLTIMS SIS ANYS HA TINGUT COM A LEMA LA RECONSTRUCCIó D'UNA CIUTAT DEGRADADA, LA RECUPERACIó DELS SEUS SIGNES D'IDENTITAT I LA MONUMENTALITZACIó COM A EINA PER A DIGNIFICAR EL TEIXIT URBE. AQUESTA POLíTICA HA DONAT ELS SEUS FRUITS. I MALGRAT ALGUNES RETICÈNCIES INICIALS, ÉS ACCEPTADA PER TOTHOM. MOLTS DE VOSTÉS HAN COMPROVAT COM ELS VEINS DE LA PLAÇA DE LA PALMERA CONSIDEREN QUE L'ESCULTURA DE �RICHARD SERRA COM A PRòPIA. COM VIGILEN QUE NO LA FACIN MALBÉ, COM AVISEN LA GUàRDIA URBANA QUAN ALGú INTENTA EMBRUTAR-LA. LES VISITES ALS NOUS ESPAIS PúBLICS S'HA CONVERTIT JA EN UN RECORREGUT HABITUAL DELS VISITANTS DE BARCELONA. I AIXò ENLLAÇA AMB LA RENOVADA VOLUNTAT DE BARCELONA DE SER PRESENT A L'ESCENA INTERNACIONAL. EL PAVELL6 SINTETITZA TOT AIXE: FITA DE L'ARQUITECTURA, HISTòRIA DE BARCELONA, PROJECCIE INTERNACIONAL. I TAMBÉ PROJECCIE CAP AL FUTUR. AQUESTA MUNTANYA, ON ES VA CELEBRAR L'EXPOSICIE DE 1929, ÉS TAMBÉ ON ÉS LA FUNDACIE JOAN MIRE. ON ÉS EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, QUE ESTEM RESTAURANT. I ÉS ON ÉS L'ANELL OLÍMPIC, QUE SER EL CENTRE DELS JOCS OLïMPICS DE 1992 SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIE, QUE L'ACONSEGUIRà. AQUEST PAVELL6, A MÉS, NO SERI NOMÉS UN LLOC A VISITAR PER FER HISTòRIA. SER UN CENTRE DE DOCUMENTACIE �VIU, UN ELEMENT MÉS DE LA XARXA DE MUSEUS DE LA CIUTAT. SERA UN EMBLEMA DE LA BARCELONA CULTA, COSMOPOLITA, OBERTA QUE ENTRE TOTS ESTEM REFENT. FINALMENT, VULL FER ESMENT DE LES PERSONES I INSTITUCIONS QUE, A MÉS D'ORIOL BOHIGAS, àNIMA DEL PROJECTE, HAN FET POSSIBLE QUE ARRIBES A BON TERME. ROSA M. SUBIRANA, DIRECTORA DE LA FUNDACIó, LA TENACITAT DE LA QUAL HA ESTAT FONAMENTAL PER ACONSEGUIR LA COL.LABORACIó D'EMPRESES. ELS ARQUITECTES CRISTIAN CIRICI, FERNANDO RAMOS, IGNASI MANUEL DE SOLA-MORALES, QUE HAN SABUT REUNIR ELS PLÁNOLS I FOTOGRAFIES DEL PROJECTE ORIGINAL I PORTAR-LO A LA PRACTICA. JOAQUIM D'ABADAL, SENSE LA INTERVENCIó DEL QUAL DES DE L'AMBAIXADA D'ESPANYA A ALGER NO HAURIA ESTAT POSSIBLE QUE L'ONIX, úLTIMA PEÇA DEL PROJECTE, HAGUÉS ARRIBAT MAI A BARCELONA. I LES EMPRESES I INSTITUCIONS: - COL.LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA - DEMARCACIó DE BARCELONA DEL COL.LEGI OFICIAL �D'APARELLADORS I ARQUITECTES T2CNICS DE BARCELONA - CONSOLAT DE LA REP. FED. D'ALEMANYA A BARCELONA - DIPUTACIó DE BARCELONA - FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA - GOVERN DE LA REPúBLICA FEDERAL D'ALEMANYA - MINISTERIO DE OBRAS PúBLICAS Y URBANISMO. MOPU. - ARAG INTERNACIONAL, S.A. DE SEGUROS - ASLAND CATALUNYA, S.A. - BANC COMERCIAL TRANSATLàNTIC (BANCOTRANS) - CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA - CEMENTOS DEL MAR, S.A. - CEMENTOS MOLINS, S.A. - CEMENTOS UNILAND, S.A. - THE CHASE MANHATTAN BANK, ESPAÑA - EL CORTE INGLÉS, S.A. - GÜTERMANN, S.A. - KNOLL INTERNATIONAL (NEW YORK) - LA AUXILIADORA DE LA CONSTRUCCIóN, S.A. - MERCEDES -BENZ ESPAÑA, S.A. - PORTLANS, S.A. (PORTLANCA) - QUíMICA FARMACÉUTICA BAYER, S.A. - SIEMENS, S.A. �SENYORES, SENYORS, PROCEDEIXO A EXECUTAR UN DELS ACTES QUE COM ALCALDE MÉS SATISFACCIó M'HAN PRODUIT: DECLARO INAUGURADA LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó ALEMANY DE BARCELONA PROJECTAT PER LUDWIG MIES VAN DER ROHE EL 1929. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3935 Title A name given to the resource Inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arquitectura Urbanisme Barcelona Model social Mies van der Rohe, Ludwig, 1886-1969 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/995/19851211d_00096.pdf 49f488641ef5c0b2cc919527113490af PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA INAUGURACIO DEL "SEMINARI INTERNACIONAL DE LA REGIO MEDITERRANIA. 11 de desembre de 1985. �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA - LES CIUTATS AQUÍ REUNIDES PERTANYEN A UNA REGIÓ, LA MEDITERRÀNIA, QUE ÉS EL BRESOL DE LA CIVILITZACIÓ OCCIDENTAL I DURANT SECLES, EL CENTRE DEL MÓN CONEGUT. FORMEN PART DE POBLES I CULTURES DIVERSES, PERÒ SECLES D'INTERCANVI DE POBLACIÓ, DE CULTURA I DE COMERÇ FA QUE EL SENTIMENT ,;DE PERTENÈNCIA A UNA CIVILITZACIÓ COMUNA, LA MEDITERRÀNIA, SIGUI UN FET REAL. - EN L'ACTUALITAT•c0EXISTEIXEN EN AQUESTA REGIÓ, ECONOMIES AMB DIFERENTS GRAUS DE DESENVOLUPAMENT I AMB BASES MOLT DIFERENTS: DES DELS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS EUROPEUS FINS A PAÏSOS EXPORTADORS DE PETROLI I ECONOMIES DE PLANIFICACIÓ CENTRALITZADA. - L'ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ, ESTIMADA EN UNS 350 MILIONS AL 1985, ES CARACTERITZA, EN EL - SEU CONJUNT, PER LA PRESÈNCIA DE GRANS ESPAIS DESERT O SEMI-DESERTS, DONANT, GLOBALMENT, UNA DENSITAT BAIXA DE 40 HAB/KM2. LA MEITAT DE LA POBLACIÓ, PERÒ, ES TROBA A LA CONCA MEDITERÀNIA PROPIAMENT. DITA, ON LA DENSITAT ÉS DE 120 HAB/KM2. - AMB EL COMENÇAMENT DE LA INDUSTRIALITZACIÓ, LA POBLACIÓ DELS PAÏSOS MEDITERRÀNIS, AMB L'EXCEPCIÓ DE FRANÇA, S'HA VOLCAT CAP A LA COSTA, JA QUE ELS SEUS HINTERLANDS SÓN O MUNTANYOSOS O DESERTS I, PER TANT, INAPROPIATS PER L'ASSENTAMENT DE LA INDÚSTRIA. AIXÍ, A LA FRANJA LITORAL, LA �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA 2, DENSITAT ÉS DE 300 HAB/KM2, I A L'ÈPOCA TURÍSTICA ARRIBA ALS-600 HAB/KM2, SI CONSIDEREM LA VESSANT NORD, ÉS A DIR L'EUROPEA, AQUESTA SITUACIÓ CONTRASTA AMB LA DE LA RESTA D'EUROPA, ON LES ZONES COSTERES ESTAN RELATIVAMENT MENYS DESENVOLUPADES QUE LES INTERIORS, - EN CONDICIONS DE CREIXEMENT RÀPID DE LA POBLACIÓ, ELS PAÏSOS MEDITERRANIS ES PODEN DEFINIR COM INTRÍNSECAMENT URBANS EL SEU GRAU D'URBANITZACIÓ ACTUAL, D'UN 45%, MOLT PROPER AL DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS, ES CALCULA QUE ARRIBARÀ A UN 67% A L'ANY 2,000, DUES DE LES SEVES CAPITALS, ESTAMBUL I EL CAIRO ES TROBARAN ENTRE LES 25 MÉS GRANS DEL MÓN, - LES CIUTATS MEDITERRÀNIES I LA XARXA. MEDITERÀNIA D ' AGLOMERACIONS METROPOLITANES HAURAN DE FER FRONT ALS PROBLEMES DERIVATS DEL LLUR CREIXEMENT O REFORMA, DE L'ENCERT O DESENCERT EN QUE ES TRACTIN AQUESTS PROBLEMES DEPENDRÀ EN GRAN MESURA LA GENERACIÓ DEL CREIXEMENT ECONÓMIC I DE L'OCUPACIÓ EN EL CONJUNT DELS PAÏSOS DE LA REGIÓ, ES, PER TANT, ESENCIAL DISENYAR I APLICAR POLÍTIQUES URBANES I D'ESTÍMUL ECONÓMIC ADEQUADES PERQUÈ EL CREIXEMENT METROPOLITÀ ES FACI DE LA MANERA MÉS EFICIENT I ORDENADA POSSIBLE, REDUINT ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS ENTRE CENTRES RICS I PERIFÈRIES INFRAEQUIPADES, MAXIMITZANT LA CONECTIVITAT �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA 3, DE TOT EL TERRITORI I FENT EN CONSEQÜÈNCIA POSSIBLE L'ENFORTIMENT I EXPANSIÓ DE FORMES VIVES DE CONVIVÈNCIA EN UNA SOCIETAT URBANA PLURAL, OBERTA I PROGRESSIVA, - PER ASSOLIR AQUESTS OBJECTIUS CAL POTENCIAR L'AUTONOMIA DE LES CIUTATS I TROBAR NOVES FORMES INSTITUCIONALS QUE PERMETIN GOVERNAR AMB EFICÀCIA ADMINISTRATIVA I ECONOMIA DE RECURSOS, LA GRAN CONNURBACIONS I/O AGLOMERACIONS METROPOLITANES QUE ESTAN CRISTALITZANT A LA FRANJA COSTANERA DE LA MEDITERRÀNIA, No ES TRACTA TAN SOLS D'ASSOLIR ECONO- MIES D'ESCALA PELS SERVEIS URBANS I METROPOLITANS, Es TRACTA DE FER PARTICIPAR ELS ESGLAONS BÀSICS DE L ' ADMINISTRACIó PÚBLICA, ELS MUNICIPIS, EN LA PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DELS PROBLEMES DEL LLUR CONTEXT TERRITORIAL IMMEDIAT I SIGNIFICATIU, NO ABANDONANT LA SOLUCIÓ DELS MATEIXOS A ALTRES INSTÀNCIES MÉS ALLUNYADES DELS ADMINISTRATS, - EXISTEIXEN RESPOSTES INSTITUCIONALS DE DIVERSA NATURA A AQUEST REPTES, A FINALS DELS SEIXANTA, FRANÇA OPERATIVITZAVA LES COMUNITATS URBANES, AMB RESULTATS DESIGUALS, DURANT ELS SETANTA, NO ES REGISTRAREN SIGNIFICATIUS AVANÇOS EN LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LES ÀREES METROPOLITANES A LA Í'''ÏEDITERRÀNIA, SALVAT L'EXCEPCIÓ DE LA C.M.B. -QUE FOU CONSTITUÍDA PER LLEI DE 1974, AMB ELS MATEIXOS ,LÍMITS QUE LA COMARCA DEL 1953, �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA - EN ELS DARRERS ANYS ES REGISTRÀ UNA NOVA DINÀMICA CONSTITUIENT, A ITÀLIA, LA LLEI SCALFARO DE 1983, EN L'ACTUALITAT A LA COMISSIÓ D'AFERS CONSTITUCIONALS DEL SENAT, PREVEIA LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE CINC "PROVÍNCIES METROPOLITANES", MILANO, GÉNOVA, TORINO, ROMA I NÀPOLS, LA LLEI TURCA DE 1984 ESTABLEIX TAMBÉ LES INSTITUCIONS METROPOLITANES A ESTAMBUL I IZMIR, TOTS AQUESTS FETS DEMOSTREN UNA VOLUNTAD CREIXENT A LA MEDITERRÀNIA PER DONAR RESPOSTES ADEQUADES I EFICACES ALS NOUS REPTES, - SI BÉ LES CIUTATS MEDITERRÀNIES PRESENTEN CARACTERÍSTIQUES MOLT DIFERENTS TANT PEL QUE FA AL VOLUM, RENDA PER CÀPITA, ESTRUCTURA INSTITUCIONAL, ETC., TAMBÉ ES CERT QUE MOLTS DELS LLURS PROBLEMES SÓN COMUNS: URBANISME, PRESIÓ TURÍSTICA, PROVISIONS DE SERVEIS I DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC EN GENERAL. - REUNIONS COM AQUESTA SÓN DONCS MOLT ÚTILS JA QUE L'INTERCANVI D'EXPERIÈNCIES I LA DISCUSSIÓ DELS PROBLEMES COMUNS FACILITA LA SOLUCIÓ D'AQUESTS I ESTIMULA L'APARICIÓ DE NOVES IDEES, DONADA L'ESPECIFICIDAD DELS PROBLEMES DE LES CIUTATS MEDITERRÀNIES FORA BO QUE AQUEST INTERCANVI FOS CONTINUAT DE TAL MANERA QUE PERMETÉS LA INSTITUCIÓ D'UNA COOPERACIÓ QUE ES TRADUÍS EN TERMES CONCRETS. �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA 5, - LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL EN LA CONCA MEDITERRÀNIA EXISTEIX JA EN ALGUNS DOMINIS, EN CONCRET, PEL QUE FA LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT, ELS PAÏSOS MEDITERRANIS HAN FIRMAT EL CONVENI DE BARCELONA, DINS DEL MARC DEL PROGRAMA D'ACCIÓ DE LES NACIONS UNIDES PEL MEDITERRANI, - LA COOPERACIÓ HA ESTAT TAMBÉ ENDEGADA PER LES ASSOCIACIONS DE PODERS LOCALS I REGIONALS QUE, SOTA ELS AUSPICIS DEL CONSELL D'EUROPA, VAN CELEBRAR ENGUANY A MARSELLA, LA 1" CONFERÈNCIA DE REGIONS DE LA CONCA MEDITERÀNIA, A LA QUAL ES PRETEN DONAR-LI UNA CERTA PERIODICITAT I CONSTITUIRSE EN UN CONSELL DE REGIONS DEL MEDITERRANI, - LA DECLARACIÓ DE MARSELLA, FRUIT DE L'ESMENTADA CONFERÈNCIA, CONSTATA EL FET QUE MALGRAT L'EXISTÈNCIA D'ACORDS BILATERALS ENTRE REGIONS VEYNES, LA CONCERTACIÓ INTERREGIONAL A LA CONCA MEDITERRÀNIA ESTÀ LLUNY DE SER UNA REALITAT, LLEVAT D'ALGUNS PROBLEMES MOLT CONCRETS, AL MATEIX TEMPS, QUE ÉS NECESSARI UNA APROXIiMACIÓ MÉS GLOBAL ALS PROBLEMES DE LA REGIÓ I LA SUPERACIÓ DE LES DESCONFIANCES ENTRE ELS PODERS ESTABLERTS AIXÍ COM DE LES DISPARITATS DE COMPETÈNCIES, - MALGRAT TOT, CAP DE LES ESMENTADES ESTRUCTURES DE COOPERACIÓ MENCIONADES ES REFEREIX ESPECÍFICAMENT A LA PROBLEMÀTICA DE LES AGLOMERACIONS URBANES, PER AIXÒ CREC QUE SERIA DE GRAN INTERÉS CONSIDERAR, EN AQUESTES SESSIONS DE TREBALL, LA CONSTITUCIÓ D'UN FÓRUM INTERNACIONAL PEL TRACTAMENT �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA 6. D^ AQUESTA QÜESTIÓ DE GRAN IMPORTÀNCIA PEL FUTUR DELS PAYSOS MEDITERRANIS, 10,XII.85, �METROPOLITANA DE BARCELONA Ref Data AG/ms 9/12/85 CONFERÈNCIA INTA Nota orientativa per l'allocució d'obertura - Les ciutats aquí reunides pertanyen a una regió, la mediterrània, que és el bresol de la civilització occidental i, durant sectes, el centre del món conegut. Formen part de pobles i cultures diverses, però sectes d'intercanvi de població, de cultura i de comerç fa que el sentiment de pertenència a una civilització comuna, la mediterrània, sigui un fet real. - En l'actualitat, coexisteixen, en aquesta regió, economies amb diferents graus de desenvolupament i amb bases molt diferents: des dels països industrialitzats europeus fins a països exportadors de petroli i economies de planificació centralitzada. - L'assentament de la població, estimada en uns 350 milions al 1985, es caracteritza, en el seu conjunt, per la presència de grans espais deserts o semi-deserts, donant, globalment, una densitat baixa de 40 hab/km2. La meitat de la població, però, es troba a l a conca mediterrània propiament dita, on la densitat és de 120 hab/km2. - Amb el començament de la industrialització, la població dels països mediterranis, amb l'excepció de França, s'ha volcat cap a la costa, ja que els seus hinterlands són o móntanyosos o deserts i, per tant, inapropiats per l'assentament de la indústria. Així, a la fr an ja litoral, la densitat és de 300 hab/km2. i a l'època turística arriba als 600 hab/km2. CMB PLAÇA LESSEPS 12-08023 BARCELONA TEL. (93) 218 42 12 - TELEX 97775 CMBC �Núm. Si considerem la vessant nord, és a dir 2 l'europea, aquesta situació contrasta amb la de la resta d'Europa, on les zones costeres estan relativament menys desenvolupades que les interiors. - En condicions de creixement ràpid de la població, els països mediterranis es poden definir con intrínsecament urbans. El seu grau d'urbanització ac tual-, d'un 45%, molt proper al dels països desenvolupats, es calcula que arriberà a un 67% a l'any 2.000. Dues de les seves capitals, Estambul i El Cairo es trobaran entre les 25 més grans del món: o rtt - Les ciutats mediterrànies i la xarxa mediterrània d'aglomeracions Metropolitanes hauran de fer front als problemes derivats del llur creixemen. De l'encert o desencert en que es tractin aquests problemes dependrà en gran mesura la generació del creixement econòmic i de l'ocupació en el conjunt dels països de la regió. Es, per tant, esencial disenyar i aplicar polítiques ur banes i d'estímul econòmic adequades perquè el creixement metropolità es faci de la manera més eficient i ordenada possible, reduint els desequilibris territorials ent re centres rics i perifèries infraequipades, maximitzant la conectivitat de tot el territori i fent en consequència possible l'enfortiment i expansió de formes vives de convivència en una societat urbana plural , oberta i progreiva. - Per assolir aquests objectius cal potenciar l'autonomia de les ciutats i trobar noves formes institucionals que permetin governar amb eficàcia administrativa i economia de recursos, la gran conurbbacions i/o aglomeracions metropolitanes que estan cristalitzant a la franja costanera de la Mediterrània. No es tracta tan sols d'assolir economies d'escala pels serveis urbans i met ro -politans.Ercdefpatirelsgaonbàicdel'Amnstració Pública, els municipis,en la planificació i gestió dels problemes del llur context territorial iumediat i significatiu, no abandonant la solució dels mateixos.- a altres instàncies més allunyades dels administrats. - Existeixen respostes institucionals de diversa natura a aquests reptes. A finals dels seixanta, França operativitzava les comunitats urbanes, amb re -sultadeig.Durantels ,oregistan fcius Exp. A-20/85 - IMPREMTA MUNCIPAI �Núm. 3 avanços en la institunaionalització de les àrees metropolitanes a la Mediterrània, salvat l'excepció de la C.M.B. - que fou constituida per Llei de 1974. - (cNs-- ? En els darrers anys es registrà una nova dinàmica constituient. A_Itàlia, la llei Scalfaro de 1983, en l'actualitat a la Comissió d'Afers Constitucionals del Senat, preveia la institucionalització de cinc "províncies metropolitanes", Mil ano, Genova, Torino, Roma i Nàpols. La llei turca de 1984 es - tableix també les institucions metropolitanes a Istambul i Izmir. Tots aquests fets demostren una voluntad creixent a la Mediterrània per donar respotes adequades i eficaces als nous reptes. - Si bé les ciutats mediterrànies presenten característiques molt diferents tant pel que fa al volum, rende per càpita, estructura institucional, etc... també és cert que molts dels llurs problemes són comuns: urbanisme, presió turística, provisions de serveis i desenvolupament econòmic en general. - Reunions com aquesta són doncs molt útils ja que l'intercanvi d'experiències i la discussió dels problemes comuns facilita la solució d'aquests i estimula l'aparició de noves idees. Donada l'especificitat dels problemes de les ciutats mediterrànies fora bo que aquest intercanvi fos continuat de tal manera que permetés la institució d'una cooperació que es tradus en termes concrets. - La cooperació internacional en la conca mediterrània existeix ja en alguns dominis . En concret, pel que fa la protecció del medi ambient, els pa ï sos mediterranis han firmat el Conveni de Barcelona, dintr el marc'del Programa d'Acció de les Nacions Unides pel Mediterrani. - La cooperació ha estat també endegada per les associacions de poders locals i regionals que, sota els auspicis del Consell d'Europa, van celebrar enguany a Marsella, la 1 1 Conferència de Regions de la Conca Mediterrania, a la qual es preten donar-li una certa periodicitat i constituir-se en un Consell de Regions del Mediterrani. .../...• Exp. A - 20/85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Núm. La declaració de Marsella, fruit de l'esmentada Conferència, constata el fet que malgrat l'existència d'acords bilaterals entre regions veïnes, la concertació interregional a la conca mediterrania està lluny ,de ser una realitat, llevat d'alguns problemes molt concrets. Al mateix tempsíque és necessari una aproximació més global als probelems de la regió i la supe ració de les desconfiances entre els poders establerts així com de les dis- paritats de competències. - Malgrat tot, cap de les esmentades estructures de cooperació mencionades es refereix específicament a la - problemàtica de les aglomeracions urbanes. Per aixó crec que seria de gran interés considerar, en aquestes sessions de treball, la constitució d'un fórum internacional pel tractament d'aquesta qüestió de gran importància pel futur dels països mediterranis. Exp. A- 20/85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3901 Title A name given to the resource Inauguració del Seminari Internacional de la Regió Mediterrània Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Acció política Territoris Mediterrània Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1359/19931019d_00592.pdf 4f8867da57e0362ae654ab725f715f16 PDF Text Text Inau g uració dels salons Expoouimia/Equiplast (19 d'octubre de 1993) AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, ES PER A MI UNA SATISFACCIO, COM A ALCALDE DE LA CIUTAT I PRESIDENT DE LA FIRA, INAUGURAR AQUESTS SALONS D'EXPOQUíMIA I EQUIPLAST. UN SALONS QUE JA HAN ASSOLIT UN LLOC I UNA PREEMINèNCIA CONSOLIDADES ENTRE ELS PROFESSIONALS I LES EMPRESES DEL SECTOR QUíMIC ESPANYOL, COM LA NOMBROSA PRESèNCIA D'EXPOSITORS DEMOSTRA. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT bE LLARGA TRADICIó INDUSTRIAL. LA CIUTAT MODERNA S'HA FET SOBRE LA INDÚSTRIA, L'HA FORJAT LA SEVA INDÚSTRIA, ELS SEUS EMPRESARIS I ELS SEUS TREBALLADORS. DES DE LA SEVA BASE TèXT ]IL TRADICIONAL, S'HA OBERT CAP A D'ALTRES SECTORS, QUíMIC, QUE ES EN QUè DESTACA SIGNIFICATIVAMENT EL AVUI, TOT I LES DIFICULTATS PRESENTS, UN DELS SECTORS EMPRESARIALS PUNTERS DE CATALUNYA. ARA LA CIUTAT ESTá EVOLUCIONANT RàPIDAMENT CAP A UNA CIUTAT DE SERVEIS. EL TERCIARI OCUPA JA EL PERCENTATGE MÉS ELEVAT �DE LA NOSTRA Mà D'OBRA. ENTRE EL 1960 I EL 1986, LA POBLACIó OCUPADA EN EL SECTOR SECUNDARI VA PASSAR DE LA MEITAT A LA QUARTA PART DEL TOTAL. I AQUESTA ÉS UNA EVOLUCIÓ QUE ENCARA NO S'HA ATURAT. BARCELONA, I AIXí HO DEFINIT EL SEU PLA ESTRATèGIC EN QUè ES DIBUIXA LA CIUTAT DE L'ANY 2000, VOL SER, ENTRE ALTRES COSES, UN CENTRE DE SERVEIS AVANÇATS A LES EMPRESES, SENSE RENUNCIAR PERÒ DEL TOT i PERQUé L'EQUILIBRI ENTRE ELS DIVERSOS SECTORS ECONòMICS ES UN VALOR PER A LA CIUTAT I UN FACTOR D'EQUILIBRI SOCIAL- A LA SEVA BASE INDUSTRIAL. BARCELONA ÉS LA QUE ÉS GRACIES A LA SEVA PECULIAR BARREJA D'ACTIVITATS INDUSTRIALS; TERCIARIES I RESIDENCIALS. AVUI ENS PREOCUPA LA SITUACIó D'UNA GRAN EMPRESA, QUE HA ESTAT CABDAL PER AL CREIXEMENT I LA CONFORMACIó DE LA BARCELONA ?ODERNA. D'UNA FORMA O ALTRA, ENTRE TOTES LES INSTITUCIONS I ELS ESTAMENTS IMPLICATS, HEM DE TROBAR-HI UNA SOLUCIo, QUE HA DE PASSAR PEL MANTENIMENT DE L'ACTIVITAT INDUSTRIAL. 2 �LA INAUGURACIóN DE LOS SALONES EXPOQUiMIA/EQUIPLAST ES PUES UNA BUENA OCASIÓN PARA REAFIRMAR NUESTRA VOCACIÓN INDUSTRIAL, Y MAS CUANDO COINCIDE CON UN MOMENTO DE INCERTIDUMBRE Y DE PREOCUPACION ECONOMICA (AUNQUE QUIZA LOS PRIMEROS PASOS HACIA LA RECUPERACION ESTEN YA DANDOSE). UNA VOCACION INDUSTRIAL QUE HAY QUE HACER COMPATIBLE CON EL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE 1 LA PROTECCIÓN MEDIOAMBIENIrAL, AUNQUE SE ASOCIE TRADICIONALMENTE AL RESPETO POR LA NATURALEZA, ES TAMBIEN UN ASPECTO DE GRAN INTERES POR LAS CIUDADES. HAY TAMBIEN UN MEDIO AMBIENTE URBANO A PROTEGER, Y A COMPATIBILIZAR CON EL MANTENIMIENTO DE CIERTAS ACTIVIDADES INDUSTRIALES. BARCELONA CUENTA YA CON UNA EXPERIENCIA SIGNIFICATIVA EN EL TRATAMIENTO DE AGUAS, LA ELIMINACIÓN DE RESIDUOS, LA LUCHA CONTRA LA CONTAMINACIÓN DE HUMOS Y OLORES, QUE ABRE POSIBILIDADES DE COOPERACION CON LA INDUSTRIA QUE ENTRE TODOS DEBEMOS EXPLORAR. EXPOQUIMIA/EQUIPLAST ES TAMBIEN UNA BUENA OCASIÓN PARA PONER DE MANIFIESTO ANTE LOS EMPRESARIOS Y LOS PROFESIONALES DEL SECTOR QUÍMICO LA DECIDIDA VOLUNTAD DE BARCELONA DE CONSOLIDAR SU REPUTADA rRADICIóN COMO CIUDAD DE FERIAS Y CONGRESOS, COMO CIUDAD DE CONVENCIONES, COMO CIUDAD DE SERVICIOS. 3 �LOS JUEGOS OLíMPICOS DEL PASADO AÑO NOS DEMOSTRARON, Y DEMOSTRARON AL MUNDO, QUE NUESTRA CAPACIDAD DE ORGANIZACIÓN NO OFRECE DUDAS. HOY ASPIRAMOS A NUEVAS METAS -LA MáS INMEDIATA, PUES DEBERá DECIDIRSE EN EL PLAZO DE DIEZ DíAS, ES LA SEDE DE LA AGENCIA EUROPEA DE EVALUACIÓN DEL MEDICAMENTO. 1 LA CANDIDATURA DE BARCE1LONA, BASADA EN LA FUERZA DE LA INDUSTRIA QUíMICA Y `ESPECíFICAMENTE FARMACÉUTICA DE CATALUÑA, TIENE GRANDES POSIBILIDADES, SEGúN AFIRMABA LA MINISTRA DE SANIDAD EN VISITA RECIENTE A LAS INSTALACIONES QUE OFRECEMOS COMO SEDE A LA AGENCIA. DADAS LAS VINCULACIONES EUROPEAS DE LA INDUSTRIA QUíMICA CATALANA Y ESPAÑOLA, NUESTRA CANDIDATURA ADQUIERE UN MAYOR RELIEVE. PERO MáS ALLá DE ESTA APUESTA POR UNA SEDE COMUNITARIA, BARCELONA, RENOVADA URBANiSTICAMENTE, CONSOLIDADA SU PRESENft CIA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEAS -UN SISTEMA DONDE LA COMPETENCIA POR OBTENER LOCALIZACIONES, ES DECIR, INVERSIONES, ES BASTANTE ARDUA-, MEJORADAS SIGNIFICATIVAMENTE SUS COMUNICACIONES Y SUS TELECOMUNICACIONES, ES AHORA UNA CIUDAD PROYECTADA HACIA EL FUTURO. 4 �EL SIGNIFICATIVO AUMENTO DE LA OFERTA HOTELERA PRODUCIDO EN LOS ÚLTIMOS MESES, Y LA bUPLICACIÓN DEL ESPACIO DE LA FIRA DE BARCELONA, CON SU NUEVO RECINTO DE PEDROSA, SON BUENOS EJEMPLOS DE ESA CONFIANZA CON LA QUE BARCELONA AFRONTA SU FUTURO. POR ELLO DOY LAS GRACIAS A TODAS LAS EMPRESAS Y A TODOS LOS PROFESIONALES QUE EXPOQUIMIA/EQUIPLAST ACODEN A ESTA NUEVA EDICIóN DE POR SU CONFIANZA EN LA FIRA DE BARCELONA. MUCHAS GRACIAS. ord. JMM =7r expoquim.txt 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4265 Title A name given to the resource Inauguració dels Salons Expoquimia i Equiplast Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Ciència Indústria Barcelona Acció política Model social Expoquimia Equiplast Salons professionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1198/19890606d_00345.pdf db2412625976f142286e029907b85958 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARGALL, AMB MOTIU DE LA INAUGURACIO DE LA FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA. Barcelona, 6 de juny de 1989 �MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENE SENYORES I SENYORS UNA CEREMONIA COM AQUESTA DE LA INAUGURACIÓ DE LA FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA, QUE TÉ UNA CITA ANUAL, FIXA I CONEGUDA PER TOTHOM - ESPERADA PER TOTHOM, AFEGIRIA -, NO TAN SOLS PERMET FER UNA VALORACIÓ PERIÒDICA SOBRE L'ESTAT DE LA FIRA, SINó CONSIDERAR TAMBÉ L'EVOLUCIÓ DE LES SITUACIONS GENERALS, QUE, AL CAP I A LA FI, SóN LES QUE MARQUEN UN ESDEVENIMENT TAN SENSIBLE COM ÉS LA FIRA. I AQUESTES SITUACIONS GENERALS - ALIJO QUE PODRAM DENOMINAR ELS MARCS DE LA FIRA - ES TROBEN ARA EN UN MOMENT ESPECIALMENT FAVORABLE. ES CERT QUE EN TOTA SITUACIó GENERAL Hl HA SEMPRE ASPECTES O FACTORS QUE HAURIEN DE SER MILLORATS, PERO EM SEMBLA QUE EL QUE IMPORTA ÉS APRECIAR DE MANERA CORRECTA EL SIGNE DEL MOMENT. I SOBRE EL MOMENT NO ES POT NEGAR QUE ES DóNA UNA COINCIDéNCIA àMPLIA EN EL SENTIT QUE VIVIM UNES CIRCUMSTàNCIES ECONoMICAMENT I POLiTICAMENT INTENSES I POSITIVES. �-3- ARA FA TOT, JUST DOS ANYS - L'l DE JULIOL ES COMPLIRAN ELS DOS ANYS - DE 1.42,k1 • • 0 • DE L'ACTA UNICA EUROPEA. ELS CANVIS QUE PROPOSA L'ACTA VAN SER CRITICATS COM INSUFICIENTS PER UNS I COM EXCESSIUS PER ALTRES. EN DOS ANYS LES EXPECTATIVES DE LA CREACIÓ DEL MERCAT UNITARI EUROPEU HAN DESBORDAT LES VALORACIONS APRIORíSTIQUES SOBRE EL SENTIT DE L'ACTA UNICA. AVUI JA NO ES PARLA - COM FINS FA POC - D'EUROESCLEROSI NI D'EUROPESSIMISME. EL MÓN SENCER OBSERVA AMB INTERèS, I TAMBÉ AMB UNA CERTA TEMENÇA, LA MARXA CAP A AQUEST GRAN ESPAI ECONóMIC SENSE FRONTERES QUE SERa L'EUROPA COMUNITáRIA DEL 93. HEM PASSAT, DONCS, D'UN EUROPESSIMISME AMBIENTAL I CONTAGIÓS A CREURE REALMENT EN LES NOSTRES POSSIBILITATS. POSSIBILITATS QUE SÓN DE DEBó MOLT IMPORTANTS. SI ELIMINEM EL COST DE CONSOLIDAT r SERIA UN NOÇEUROP pELs P iSO, -ISTIMAT LMENT EN UN 4,5% DEL PIB COMU TARIS TREM -UN.,3,5% EL QUE r EIXEMENT RAONABLE\EL CONJUN COMUNITARI, UN COP �-4- ALLIBERAT DE LES FRONTERES FíSIQUES, TèCNIQUES I FISCALS, PODRíEM ENCARAR EL 93 AMB UNES EXPECTATIVES ECONOMIQUES FRANCAMENT ACCEPTABLES, SI TENIM EN COMPTE EL CONTEXT INTERNACIONAL VACIL.LANT, AMB PROBLEMES ESTRUCTURALS TAN GREUS COM EL DEUTE EXTERIOR QUE FRENA EL COMERÇ MUNDIAL. I NOSALTRES ENCARA Hl PODEM AFEGIR UN MOTIU PARTICULAR DE SATISFACCIÓ. AQUESTA VEGADA ESPANYA NO HA PERDUT EL TREN DE LA HISTORIA. PARTICIPEM EN UN PLA D'IGUALTAT I AMB VEU PROPIA EN AQUEST APASSIONANT REPTE DEL PRIMER ESPAI EUROPEU SENSE FRONTERES DES DE FA SEGLES. TOT AIXò TÉ, INDUBTABLEMENT, UNA REPERCUSSIÓ FAVORABLE SOBRE LA FIRA DE BARCELONA, TANT PER LA SENSIBILITAT DE LA FIRA AL TO DEL MOMENT ECONOMIC COM PER LA SITUACIÓ DE BARCELONA. LA CIUTAT ES TROBA TAMBÉ EN UN BON MOMENT, PER RAONS ESPECíFICAMENT SEVES COMBINADES AMB LES DE CARàCTER GENERAL. TOTS VOSTèS TENEN PRESENT EL QUE ESTà SIGNIFICANT PER A AQUESTA CIUTAT EL PROJECTE 1 LA IL.LUSIó OLíMPICS. �-5- ELS PODRIA PARLAR DE LES REALITZACIONS MATERIALS I DEL DINAMISME ECONOMIC QUE ESTEM VIVINT) SERIA GLOSSAR QUELCOM QUE ÉS CONEGUT. PREFEREIXO POSAR L'ACCENT EN EL CANVI AMBIENTAL I CIUTADá QUE S'HA PRODUÏT. HEM DEIXAT ENRERA TAMBÉ UN CERT nft çntAti' QUE PLANAVA SOBRE UNA CIUTAT QUE NO ACABAVA DE RETROBAR LA CONFIANÇA EN ELLA MATEIXA LA CONFIANÇA QUE HAVIA TINGUT EN ALTRES MOMENTS DE LA SEVA DENSA HISTORIA. CREC QUE PODEM DONAR PER SUPERADA AQUELLA CERTA FASE DEPRESSIVA. I CREC QUE HEM DE RECONèIXER EL PAPER QUE ALGUNES INICIATIVES DE LA CIUTAT VAN TENIR EN EL CANVI D'UNA ACTITUD PESSIMISTA PER UNA ACTITUD MES REALISTA, OPTIMIST FINALME7j AVUI BARCELONA ÉS UNA EXPLOSIÓ DE VITALITAT, DE CREENÇA EN ELLA MATEIXA, DE GENERACIÓ DE PROJECTES MÚLTIPLES QUE JA HAN DESBORDAT LA FITA DEL 92. SAPIGUEM APROFITAR AQUEST MOMENT DOLÇ PER EXTENDRE'L A LA aÍ,OSA DéCADA DELS NORANTA. ELIMINEM TAMBÉ FRONTERES, LES NOSTRES PARTICULARS FRONTERES INTERIORS. NO POSEM BARRERES A LES NOSTRES POSSIBILITATS. EN UNA EUROPA QUE S'OBRE, NO ENS TANQUEM NOSALTRES. �r-L1' . cuJ / -6- BARCELONA, QUE ÉS UNA DE LES PORTES D'EUROPA, HA DE SER , ASPIRAR CO~VIAMENU=A~S . EUROPA NO ENS NEGARà EL LLOC QUE ENS CORRESPON SI EL RECLAMEN AMB CONVICCIÓ. SERIA UN A ENTA GREU ERROR UNA AUTOLIMITACIó TEMEROSA. ~:11.EURLilet_BILNOSALTRES—SI en • RellANT~E-S-IZEIZ -~k~ - 1411W, PERMETIN-ME QUE ELS MANIFESTI EL MEU PERSONAL OPTIMISME: CREC, SINCERAMENT, QUE LA CIUTAT SABRá APROFITAR L'OPORTUNITAT QUE S'HA GUANYAT AMB EL SEU PROPI ESFORÇ I QUE SABRà COMBINAR-LA AMB LES POSSIBILITATS QUE ENS OFERE L'ENTORN EUROPEU. JZlÂM TOTS Hl SORTIREM BENEFICIATS: LA FIRA, BARCELONA, CATALUNYA, ESPANYA I EUROPA. enfin-In N , p1, (\ 1 Cok 1---‘nir g'dyt,k)k, A/W Cb -\/\J v AL 3 ag , y L A o\ - tkpr / íA \ -tniv si /) 61 -0\ " OL‘k (hrtiv-t, lm in,m/7> A CUTlivs\ li,m Lvw \ J14 -ß'1N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4104 Title A name given to the resource Inauguració Fira Internacional de Barcelona FIB Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ja ha passat l'escepticisme i l'europessimisme. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de la Fira Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Competitivitat Territoris Acció política Model social Barcelona Europa Fira Internacional de Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-06-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1446/19950424d_00683.pdf ab44ad4119ee4bac125b98fc9f4f0ab6 PDF Text Text INTERVENCIÓN EN LA INAUGURACIÓN DE LAS JORNADAS SOBRE ACUERDOS Y RECURSOS NO FORMALES EN LAS RELACIONES ENTRE ADMINISTRACIÓN Y CONTRIBUYENTES t La calidad y prontitud de la Justicia Administrativa ha sido y es una preocupación constante del Ayuntamiento de Barcelona, que tiene como objetivo prioritario el acercamiento de la Administración a los ciudadanos, propiciando instrumentos que resuelvan las controversias que se producen entre ambos de forma pactada. Los Municipios, como administración más próxima a los ciudadanos, están interesados en propiciar vías que concreten este acercamiento entre Administración y ciudadanos, evitando que se produzcan situaciones conflictivas que vayan en detrimento de la convivencia ciudadana. Dentro del Programa de Garantías de los Ciudadanos, que líenos desarrollado en los últimos años en el Ayuntamiento de incor.orar los conce.tos de .usticia, Barcelona, retendemos e uidad y arb T itra e en los mecanismos de relación de los ciudadanos i. con la A ministración Municipal,y en los procedimientos generales que regulan los sistemas de resolución de conflictos generados por la convivencia en una gran ciudad. En el año 1988, en virtud de la potestad autoorganizativa municipal se creó el Consejo Tributario como órgano complementario de carácter consultivo. Empezó a funcionar en enero de 1989, es decir, hace seis años que ejerce un control de legalidad sobre la gestión tributaria municipal en los supuestos en que se pide su intervención, ya sea de forma preceptiva —dictamen de los recursos y reclamaciones—, ya sea de forma facultativa —elaboración de estudios y trabajos—. El Consejo Tributario nace como instrumento pará'mejorarla actuación jurídico—tributaria del municipio y, a la vez, para aumentar las garantías de los derechos de los ciudadanos. Se trata de tia órgano que cumple sus funciones con independencia y objetividad, ya que, �por un lado) sus miembros no están sometidos a ninguna relación jerárquica con la Administración municipal, y, por otro lado, actúan exclusivamente de acuerdo a criterios jurídicos, siendo nombrados por razón de su competencia técnica. Por esto, la existencia del Consejo Tributario implica una disminución del número de demandas judiciales y de los posibles supuestos de indefensión del coritfibuyente, que cuenta con un instrumento objetivo de control de la legalidad tributaria sin necesidad de acudir a la vía contenciosoadministrativa, más lenta y más cara. El Consejo Tributario, en estos 6 años de funcionamiento, ha cumplido ampliamente aquello que se esperaba de él. -, se han de .-.- -• ara hacer un balance -: recordar en primer lugar y brevemente sus funciones. p n o, El artículo 2 del Reglamento fija sus aprabuttriper-rl—Consej o e o competencias desde un punto de vista material y funcional. Materialmente, corresponde al Consejo analizar exclusivamente asuntos de naturaleza tributaria, a pesar de que también informa las cuestiones planteadas en relación a los precios públicos, la naturaleza de los cuales es discutible. En cambio, el Consejo no es competente para conocer las reclamaciones y recursos contra sanciones por infracción d las normas de disciplina vial o urbanística, ) . .. ingresos de .- .. -• .. -• Funcionalmente, su actuación se concreta en: - El dictamen preceptivo de las propuestas de resolución de recursos y-rectam aci o [res_tLi b utali.a.. - La resolución de quejas presentadas por los contribuyentes, y - La elaboración de estudios que le sean solicitados por • lás órganos municipales. �'u II ,jun nútmero de asuntos planteados ante el Consejo Tributario que se ha mantenido estable alrededor de los mil expedientes por año, excepto de los años 1991 y 1993 ew que incrementó como consecuencia, de las reclamaciones en materia de la llamada Tasa de Equivalencia (es una modalidad de la anterior P1usslalía –actualmente Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana) y del Impuesto de Actividades Económica. • • •:' 1 El dictamen preceptivo de £las propuestas de resolución de lós recursos y reclamaciones presentadas contra actos de aplicación de exacciones municipales) ha sido la Cuestión que se ha planteado más a menudo al Consejo. Su número 'fue muy superior a del resto de cometidos. Asía las quejas presentadas directamente por los contribuyentes y los estudios solic tados por los órganos municipales, la cifra de 3( y) de 6 respectivamente, mientras no han sobrepasado P P que concretamente el número de recursos tramitados durante estos 6 años ha sido el siguiente: Año N.Recurs os 1989 747 1990 880 1991 1.650 1992 1.230 1993 9.923 1994 1.887 Según se ha dicho, el incremento del año 1991 es el resultado de las reclamaciones por la Tasa de Equivalencia que, de acuerdo con la Ley de Haciendas Locales, se meritó el 31 de diciembre de 1989, pero que no se liquidó hasta bien entrado el año 1990. De los 1.650 recursos presentados el año 199, correspondían a este concepto tributario 1.289. Por su lado, el incremento hasta casi los 10.000 recursos producidos en el año 1993 se debió a la masiva preséntación _dè recursos por la aplicación del IAE,I que en muchos casos-Éespondían más a un ánimo de propuesta cont>ta el Impuesto que a la,èxistencia 1 �de irregularidades en la gestión trijutaria. En este año, el 90% de las reclamaciones tenían como objeto esta figura impositiva. En 1994 se reduce la cifra a 1.887, de los cuales 1.099 son recursos relativos a la aplicación del IAE. t, Así pues, la emisión de informes sobre los recursos y reclamaciones presentados ha sido la misión más importante desde el punto de vista cuantitativo e incluso también desde el punto de vista cualitativo. En este ámbito de actuaciu, el Consejo Tributario sustituía, respetando las diferencias, la vía económico–administrativa. Debía ejercer el control de legalidad que antes ejercía el Tribunal Económico–Administrativo Provincial.. Y la forma de ejercerlo ha sido muy correcta, precisamente por su objetividad y neutralidad. Se ha preocupado por la seguridad jurídica de los contribuyentes y, al mismo tiempo, también ha tratado dé proteger a la Administración de cualquier intento ilícito por parte de los ciudadanos de eludir las obligaciones 'contributivas. La afirmación relativa a la corrección de la actuación del Consejo y el éxito que supone su creación no son gratuitas sino que se basa en datos estadísticos. El percentaje de veces que el Consejo Tributario ha manifestado su disconformidad con la propuesta de resolución de los recursos elaboroda por los negociados gestores competentes ha llegado al 30% , lo que es más importante, el parecer del Consejo Tributario es e que finalmente ha sido aceptado por el órgano municipal encargado de dictar la resolución definitiva. Aunque los informes d oncejo ributario no son vinculantes, a la práctica se han aceptado siempre, por lo que se puede considerar que ejerce una jurisdicción delegada. La consolidación de esta institución se producirá en la nueva Carta Municipal de Barcelona, que atribuye al Consejo Tfibutario.facultad de resolver los recursos contra los actos de gestión.'tributacia y de gestión de precios públicos (,anteproyecto de Texto articulado de la Ley Especial de Barcelona, artículo 152.2 c ). Él Consejo �• Tributario pasará de ser una institución que realiza propuestas al órgano municipal competente, en materia de resolución de recursos tributarios, a un órgano con facultades resolutorias propias. Estos mismos principios, justicia, equidad y negociación, que se han desarrollado a través del Consejo Tributario, creemos que delldrían extenderse también en lo que es propiamente el Procedimiento Administrativo d gestión de los diversos tipos de tributos locales. La novedad de la previsión legal autorizatoria de mecanismos de terminación :onvencional del procedimiento administrativo que realiza la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones. Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, incita la iniciativa administrativa para explorar, determinar y explotar las potencialidades de dicha autorización en aras a hacer más eficaz, sin mengua de la garantía, la actividad de las Administraciones Públicas. La posibilidad de la terminanción convencional de los procedimientos administrativos, debe utilizarse al servicio de la ínejora del sistema de resolución de conflictos con los ciudadanos y, por tanto, de la eficacia administrativa. Si, además, estos mecanismos se complementan y sintonizan coro la introducción de procedimientos impugnatorios de mecanismos! sustitutorios de los recursos administrativos normales o generales (en los términos antes expuestos respecto al Consejo !Tributario), el efecto puede ser realmente importante, repercuti4ndo incluso , en una apreciable dismución tanto de los asuntos cántenciosos que la Administración Municipal pierde ante los Tribunales, como incluso, el número de los mismos asuntos que llegan a estos, La combinación entre la autorización legal general para la aplicación de la terminación convencional de los procedimientos administrativos y la generalización de mecanismos impugnatorios de los actos administrativos, puede significar una agilización de la gestión tributaria y una disminución de la conflictividad en este ámbito. • Por todo ello, espero que los debates y análisis que se realizarán a lo largo de estas Jornadas, sean de utilidad paró delimitar �el ámbito de aplicación de estos nuevos mecanismos y difundir los mismos entre las Administracion s Públicas"), los ciudadanos y sus representantes legales. BarElona, 24 de abril de 1995 • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4352 Title A name given to the resource Inauguració jornades sobre reforma de la llei tributària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Legislació Administració pública Acció política Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1350/19930925d_00583.pdf e97a2deb06058c07149b28ba632bb2f8 PDF Text Text Presentació projecte Marina Village i Inauguració de Barcelona SOGO Hotel de les Arts. 25.09.93 AMBAIXADOR, DR MIZUSHIMA, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, ES PER A MI UNA GRAN SATISFACCIÓ CELEBRAR' AVUI LA FINALITZACIó D'UN DELS PROJECTES EMBLEMáTICS DE LA NOVA BARCELONA, DE LA BARCELONA QUE ELS d6CS OLIMPICS ENS HAN LLEGAT. ELS JOCS, HO HEM DITylEPETIT, VAN SER EL GRAN ALÇAPREM QUE ENS HAN PERMbS,IDE TENIR UNA CIUTAT POSADA AL MAPA, UNA CIUTAT MÉS )EÍ COMUNICADA, AMB MILLORS INFRASTRUCTURES, AMB UNA MEGRAN OFERTA HOTELERA, COMERCIAL I DE LLEURE, UNA AT, EN DEFINITIVA, AMB UNA MÉS GRAN QUALITAT DE VIDA. NO HI HA CAP MENA DE DUBTE QUE EL PROJECTE DE L'HOTEL ARTS, AMB ELS SEUS ESPAIS ADJACENTS DESTINATS A OFICINES, A CENTRE COMERCIAL I A RESTAURANT, ERA UN DELS MÉS EMBLEMàTICS D'AQUESTA TRANSFORMACIó. HO ERA, I HO ÉS, PER LA SEVA QUALITAT ARQUITECTóNICA, PER LA SEVA QUALITAT URBANíSTICA I PER LA QUALITAT DE LA SEVA OFERTA. HA ESTAT TAMBÉ, COM ÉS PROU SABUT, UN PROJECTE PLE DE DIFICULTATS I ENTREBANCS. ALGUNS, INHERENTS A LA MAGNITUD I 1 �LA COMPLEXITAT DE L ° OBRA. 13-4r12T-REZ-r- -14-É5-131F4C-1-L-S-D E COltPREttl3REZ PER j1.1.4-4;¿tíAtS-POTSER CALDRá -ESPERAR 'A`-' SABER-NE, PET/TA •AL-GfiNDI, it±-91~A EN QUALSEVOL CAS, DES QUE EL GRUP SOGO DECIDÍ D'AGAFAR LES REGNES DEL PROJECTE, LA SEVA FINALITZACIÓ ESTAVA GARANTIDA. ÉS OBLIGAT, DONCS, QUE JO DONI ARA LES GRàCIES AL GRUP SOGO, AL SEU PRESIDENT, EL DR. MIZUSHIMA, AL SEU VICE-PRESIDENT, EL SR. YAMADA, AIXÍ COM ALS SEUS REPRESENTANTS A BARCELONA, EL SR. TSUBOUCHI I EL SR. KOMATSU, QUE AMB L'AJUT DE LA SRA. ISHII HAN DUT A BON PORT UN PROJECTE D'AQUESTA GRAN ENVERGADURA I DIFICULTAT. A TOTS ELLS, EL MEU AGRAIMENT MÉS SINCER I EL MEU DESIG D'èXIT PER AL SEU COMPLEX COMERCIAL QUE AVUI COMENÇA A CAMINAR. VULL MANIFESTAR, TAMBÉ, Erp MEU AGRAIMENT ALS DIRECTIUS DEL BANC DE BILBAO-BISCAIA (BBV) I DE L'INDUSTRIAL BANK OF JAPAN 1 (IBJ) PER LA DECISIVA AJUDA FINANCERA QUE PRESTEN AL PROJECTE. UN PROYEMIB4W1 PEÇA EMBLEMàTICA DEL QUAL ÉS L'HOTEL ARTS. UN HOTEL QUE AVIAT, ESRZRO QUE BEN AVIAT, OBRIRá LES SEVES PORTES SOTA LA GESTIÓ DEL GRU D-AMERICé RITZ-CARLTON. EL SEU DIRECTOR, LLUÍS MARCÓ 1 ITOT EL SEU STIFP TENEN DAVANT LA �RESPONSABILITAT DE CONVERTIR AQUEST, ESTABLIMENT EN UN DELS HOTELS PUNTERS EN QUALITAT I SERVEI, DE BARCELONA I LA SEVA àREA. BARCELONA, DESPRÉS DE L'EMPENTA QUE VAN SUPOSAR ELS JOCS DEL 92, ES TROBA DAVANT DEL REPTE D'ESDEVENIR UN GRAN CENTRE NEUR&LGIC EUROPEU. NOVES REALITATS COM LA D'AQUEST HOTEL I CENTRE COMERCIAL, AJUDEN A AFERMAR EL CARàCTER DE LA CIUTAT COM A DESTÍ TURÍSTIC, AIX1. COM A CENTRE COMERCIAL I DE NEGOCIS. GRáCIES. 1zr-r 11b ELs N Cit), a g (24: 1- e )-I ¿VA /5-1-‘b ao6 t-ok I « rg. f SYZY ‘51. 111 kA. Lb 5¿.:(1-nat fi2>JT PI e OrTilki 11 A ov ozzisik_u av L" al-TU Trispc-Irt, i oc-ts aui DE1-.3 40i cokA MA-LIY:£'3 v< WAT- 112-a3P-u-i?NJ ehtrlast7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4256 Title A name given to the resource Inauguració Marina Village i Sogo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel de les Arts, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Arquitectura Urbanisme Barcelona Jocs Olímpics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1142/19880303d_00262.pdf 1ff0a610de7899717fbb8264a81ce126 PDF Text Text -SATISFACCIó PEL QUE SUPOSA L'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU D'IBERIA A BARCELONA. ES UN FET POSITIU QUE VE A AFEGIR-SE A L'ANUNCI FET PER LA COMPANYIA EN EL SENTIT D'AMPLIAR EL NOMBRE DE VOLS DES DE BARCELONA A DIVERSES CIUTATS EUROPEES I D'ALTRES FACTORS POSITIUS: CHECK IN A L'HOTEL PRINCESA SOFIA, O ELS MATEIXOS BENEFICIS OBTINGUTS L'ANY 1987. -ESPERANÇA DE QUE AIXó SIGUI NOMéS EL COMENÇAMENT D'UN REPLANTEJAMENT DE LA POL ITICA QUE HABITUALMENT HA MENAT IBERIA ENVERS BARCELONA I CATALUNYA. EN AQUEST SENTIT CAL ESPERAR DE LA COMPANYIA UN MAJOR RECONEIXEMENT DE LA NOSTRA IMPORTà "NIA EN EL CONJUNT D'ESPANYA. -BARCELONA HA DE DISPOSAR D'UN AEROPORT INTERCONTINENTAL. SABEM OUE DEPENGUI D' IBERIA, PERD PROU Bé QUE AQUEST NO ES UN ASSUMPTE QUE TAMBÉ MO OBLIDEM QUE A AQUESTA COMPANYIA LI ESCAU UN ALT GRAU DE RESPONSABILITAT EN EL FUTUR DESENVOLUPAMENT DE L'AEROPORT DEL PRAT. -COMPTEM AMB EL SUPORT D'IBERIA A L'HORA DE REIVINDICAR UN CANVI TOTAL DE L'AEROPORT. LA SITUACIó ACTUAL AFECTA A TOTHOM, TAMBé A IBERIA. CAL QUE IBERIA DIGUI TOT EL QUE HAGI DE DIR I APORTI TOTA LA SEVA EXPERIENCIA EN LA REMODELACIó DE L'AEROPORT. 1 �-PERa COM HEM DIT MOLTES ALTRES VEGADES, NO EN FAREM RES DE TENIR UN AEROPORT MODERN I BJ DOTAT SI DES DE EL PRAT NO ES POSSIBLE CONNECTAR-SE AMB LES MÉS IMPORTANTS CIUTATS DEL M6N I NO NOMèS D'EUROPA. I AQUI SI QUE EMS CAL DEMANAR A IBERIA UNA ATENCI6 SUPERIOR A LA QUE FINS ARA HA TINGUT A DONAR SATISFACCI6 A LES NECESSITATS D'UN SECTOR MAJORITARI DEL SEU MEROAT , IBERIA HA D'APROFITAR LA BARCELONA METROPOLITANA COM UN DELS SEUS ACTIUS. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4048 Title A name given to the resource Inauguració nova seu d'Iberia a Barcelona / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig de Gràcia, 30 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Aeroports Infraestructures Indústria Barcelona Territoris Iberia, Líneas Aéreas de España Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1438/19950309d_00675.pdf b1a1f77a5b671c5879b3217c9b6707eb PDF Text Text Inauguración del seminario "El Rol de Naciones Unidas en la Nueva Sociedad Internacional" (Hotel Presidente, 9 de marzo de 1995, 10:30 h) Estimados amigos, Es para mí una satisfacción dar la bienvenida a los participantes en este seminario sobre las Naciones Unidas, que la Fundación Ebert ha organizado en Barcelona. Sin duda, la celebración del 50 aniversario de Naciones Unidas ha puesto sobre la mesa la cuestión de su papel de cara al futuro de la organización y ha abierto un debate en profundidad acerca de su reforma. La crisis o la disolución de las grandes ideologías universalistas y de los bloques político-militares a nivel mundial ha abierto unos espacios en la vida internacional que requieren ser llenados para que funcionen mecanismos de regulación que la mundialización hace más necesarios que nunca. En este contexto, las ciudades se posicionan como actores de las relaciones internacionales al lado de los Estados y de las organizaciones internacionales, que hasta ahora eran exclusivamente de base intergubernamental, por lo menos las más importantes. La Conferencia de Río 92 fue el precedente que permitió, por primera vez, una presencia conjunta de las organizaciones mundiales de ciudades y autoridades locales, conquistando un espacio propio en la Conferencia. Pero no debe ser una excepción. Fue entonces cuando nació el Grupo de los 4, que se creó para gestionar el seguimiento post-Río 92 y de la Agenda 21 y que tiene la virtud de reunir a las dos organizaciones con más vocac4ón universalista, la Federación Mundial de Ciudades Unidas (FMCU) y la International Union of Local Authorities (IULA), y a las dos organizaciones más significativas de las grandes ciudades, Summit y Metrópolis. Desde las ciudades, defendemos con ahínco la participación de los alcaldes y de las organizaciones internacionales de ciudades en las conferencias de las Naciones Unidas así como en los foros especializados (Alcaldes por la �Infancia, Ciudades Educadoras...) y en aquellos organismos que correspondan a sus competencias y a sus objetivos. La vocación internacional de Barcelona, especialmente desde el impulso que recibió con ocasión de los J.100, nos ha llevado a formar parte no sólo de redes europeas de ciudades sino también de múltiples organizaciones internacionales de ciudades. Barcelona forma parte, entre otras, del Grupo de los 4 y colabora en los trabajos preparatorios de la Conferencia Habitat II y la Asamblea Mundial de Ciudades y Autoridades Locales. La constitución de la Asamblea Mundial de Ciudades, que tendrá lugar de forma paralela a la Conferencia Habitat II que se celebrará en Estambul en 1996, debe iniciar un nuevo periodo en la vida internacional que suponga el reconocimiento de los gobiernos y la participación de las Ciudades Unidas a través de su Asamblea permanente en el sistema de las Naciones Unidas. Esta Asamblea, destinada a convertirse en una estructura permanente de coordinación y de representación de las organizaciones de ciudades, favorecerá la progresiva unificación de las organizaciones mundiales que comparten objetivos y asociados como son las ya mencionadas Federación Mundial de Ciudades Unidas (FMCU) y la Unión Internacional de Autoridades Locales (IULA). La aspiración de establecer un interlocutor único de las ciudades y los poderes locales con los organismos de Naciones Unidas se resume en el lema Ciudades Unidas al lado de Naciones Unidas. Creo que ésta puede ser una de las aportaciones más tangibles y más eficaces a unas Naciones Unidas que tienen detrás de sí una historia de cincuenta años, pero de las que cabe esperar todavía un mayor protagonismo en la escena mundial. Muchas gracias. E BERT. N BB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4344 Title A name given to the resource Inauguració seminari “El rol de Nacions Unides a la societat internacional” Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Presidente, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Política Acció política Nacions Unides Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1471/19960204d_00710_LD.pdf e6725bac0ad337f29e27abc304a74e50 PDF Text Text ~ INCOMODITAT I ,·f !frCIENCIA L'estiu maleit Amb un retard pel qual m'excuso d'entradajarribo a la cita de cap d'any amb els lectors d'aquest diari, I'admirat i valent Didri de Girona. Vaig faltar a la cita de l'estiu. Pero el de 1995 va ser un estiu maleYt, que només ens oferia escandols. Era impossible llevar-se un matí, baixar al poble, comprar els diaris, asseure's a la ¡ cadira del porxo i llegir alguna cosa passablement simpiltica. Tot al contrari. González i Pujol jugaven al gat i a la rata amb la data de les eleccions. González, amb una coherencia dictada pe! canlcter ped) també per la necessitat, i Pujo! amb ¡ una habilitat que va esdevenir excessiva i c.rregosa. Tot plegat, per anunciar allo que ja sabíem ~ des de feia dos ~ t~ .·· anys: eleccions autonomiques enganxades a les municipals, i ~ legislatijves anticipades. ! Les autonomiques anticipades eren canta(ies si CiU perdía les municipals a Barcelona.. ~;~~á:. Tanm~tei~/P~jo~ v~ esgarrar el tret. ~'~dver~a~i no er~ Maragall --tranquiC J~dt1, tranqml-- pero ppdm ser Nadal.r::~ ~ Ye't aqm 1 que la campanya curta, brillant i savia de Quim Nadal (tot i ~ "'· 'no haver-hi un 1 ~ cara a cara televisiu, com hauria calgut) va ser justament el que es necessitava per a obrir la fase final del domini convergent. Una persona relativament nova en 1 !'escena política catalana, ~S amb una traj~ctoria previa rutilant, intatxable, ~ influiría positivament en un canvi d'escenatii. I així va ser. ~ / .-~ r} ~~ ~ei}W,IJ~ ¡ ·' A l'escenari espanyol, Ci,IJ, mitjanyant Jo"quim Molins, havia rematat la feina bruta contra Narcís Serta que els fabricadts de dossiers (Conde-Perote, De la Rosa-Álvarez) havien q'omenc;at. Tot era es~ectacular, pero al final N' es va veure que no n'hi havia per tant. Hem sabut que l~s escoltes telefoniques ~ren aleatories i que el CESID feia'CI que havia de fer. Pero l'atac a Serra havia tingut els seus efectes 4(,aixo es tractava. / dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 1 , \K ~ /X ~/ �Serra i els interessos generals_ Serra m'havia passat la vara de mando al Saló de Cent el2 de desembre del 1982. ~ffe n'anava a fer una feina que semblav~ impossible i que ara s'ha vist que no ho era, o almenys, que no ho era per a Narcís Serra: canviar l'exercit espanyol, que sortia d'un cop d'Estat fallit, i fer-ne l'exercit que tenim ara, aquest que va a Mostar a aixecar ponts, a ajudar els ciutada~s tocats perla guerra. Quan vaig prendre possessió de l'alcaldia 1per cinquena vegada, 12 anys i mig després d'aquell 2 de desembre, vaig parlar d'una persona que estava sent tractada molt injustament. Vaig elogiar el coratge¡ de Serra en la defensa de l'interes 1 general. ' Miquel Roca i Jordi Pujo! van fer arrib;:tr la seva satisfacció per les meves paraules just aquell mateix dia: "Algú havia d'encetar la defensa de Serra, nosaltres no podiem ser els primers, etc ... ". Pero aquest sentiment va durar tot just dFl 1 una setmana, fins que va arribar el Pie Congrés deis Diputats, un Ple on tothom es va apuntar al grup deis que "llaq~aven tomaquets". CiU els va llan~ar amb més elegancia pero amb efectes més feridors. Allo va ser el Ple del Corral de la Pacheca. Dins del socialisme espanyol hi havia sect~rs que potser havien considerat Serra com un intrús. Aquell dia al Congrés deis Diputats aquests sectors van assistir a tot l'espectacle, en el millor deis casos, amb circumspecció. El canvi del cal'Jv( Felipe i Serra havien calculat malament l'abast del compromís que van adquirir en prometre "el canvi del canvi" -- un fórmula inventada a Barcelona-- i en assegurar als votants que s'havia captat el missatge. Ni Garzón, ni Perez Mariño, ni Asunción (per raons diferents) van poder ser els protagonistes de la reforma policial i de 1la lluita contra la corrupció des del govern i la majoria. Ho han hagut de ser Belloch, Robles i Fernández de la Vega. El perill que hi havia era que "tot estirant la manta"{amb energía, es sacsegessin els equilibris polítics, més enlla de la capac~tat del propi govern pera controlar el ritme de l'operació. I aixo es el que va sJccei"r. Perote era un "electró lliure"t#J dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.2 /1 r_¡ { �perillosíssim i Conde-De la Rosa formaven un equip massa poderós encara pera posar-los allloc que els corresponia sense córrer riscos. 1 Hem pagat molt carel no haver gosat canviar la cúpula policial compromesa amb la dictadura, ni en el període de la UCD ni en el període del PSOE fins al 1987. La tragedia del terrorisme renovada un i altre cop ho complicava tot. La barreja de bajanades i corrupcions que es va covctr en aquesta situació ha permes que o o 1 ' pass1 tot atxo: 1) Que el PP --que hagués comes barbaritatvs tant o més lamentables si hagués heretat el govem d'UCD-- haki aparegut ara com la "for9a neta". ¡ 2) Que CiU, que va caure de quatre potes en els excessos de la bambolla especulativa i el nou-riquisme deis¡ anys 80 --tal com ja va denunciar Raimon Obiols molt aviat-- hagi aparegut davant l'opinió pública catalana i sobre tot espanyola, com aquell ¡que ha aportat al PSOE un suport 1 interessat, inestable, fragilitzant, que no responia a una alian9a de Catalunya amb el progressisme espanyol --com historicament en altres ¡ ocasions havia succe"it-- sinó a una ta,btica a curt termini. 3) Que, en conseqüencia, el foname9talisme passat de rosca --i de moda-de Julio Anguita hagi pogut jugar¡ el rol de fiscal acusador d'aquesta majoria inestable en benefici del Pf, tot creant una mena d'alian9a deis extrems per retomar als bons vells ~emps de la dialectica dreta-esquerra segrestada pel centrisme pragmati~ de Suárez i González. Aquest es l'ambient que es respira, no a Catalttnya, pero si a Madrid i a altres punts de la resta d'Espanya. 4) Que les relacions Justícia-Go'{em-Mi~jans de Comunicació hagin experimentat una serie de revolucions imparables, que van comen9ar amb la concessió deis canals de TV priv~ts, el creixent contacte entre mitjans i bancs (aquests drasticament renovat~ perla generació Conde-De la Rosa) i la pervivencia d'una columna judicial no conservadora sinó nostalgica -que és molt diferent. El paper deis intel.lectuals en tot aquest pr~cés ha estat en alguns casos coratjós, pero no "revolucionad" ni determinant. En lels millors dels casos s'han obstinat a reivindicar~ circulació del poder més que.la seva transformació. Aranguren va l!6.. ¡ dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.3 �gosar dir en veu alta el que molta gent dei~ en privat (com ja va fer al 1963). I poca cosa més. L 'esperam;a basca Una esperanya ha nascut a Euskadi. Recalde com sempre ha estat el més lúcid -no endabades ETA java posar petards a la lllibreria progressista de la seva dona els anys 60--, Jáuregui ha interpretat ami) enorme dignitat i forya el rol del ¡ ()./'~ socialisme base, pressionat per una banda i ~na altra, convertint-se per a mi enf.kp personatge:,polítiqmés considerable:.,de l'Estat. Mayor Oreja ha sabut també fer les 1 passes que calien per aclimatar un partit tant allunyat dels sentiments generals bascos com el PP. Ordóñez va pagar amb lla vida el seu coratge. Odón Elorza s'afirma més i més com un dels millor$ alcaldes de país. I, sobretot, els l moviments silenciosos, espectacularment diiscrets, diflcils i massius, entom als segrestaments d'ETA, representen una clara esperan ya. El grup de Cristina Cuesta i altres com el seu seran finalment la base del capgirament social. El PNB no ha entrat en el joc fatigant de la "dutxa escocesla" que ha practicat CiU ni tampoc en l'irritant credit polític a curt termini ( ara fin~ al 17 de juliol; ara fins a l'agost, ara fins al 15 de setembre, etc.). Un altre motiu d'esperanya, ja passat l'estiu, ha estat l'evolució deis processos polítics a Palestina i a Bosnia; i també a l'Ulster. Els nord-americans hi han jugat un paper rellevant. 1 si Europa no hi ha ~t un paper més important, aixó no hauria de ser causa d'escepticisme sinó! que és conseqüencia d'un excés d'escepticisme. Més Europa hagués estat millor que menys Europa. Circula ció i transformació del poder Des de la meva talaia local d'alcalde d'un~ ' ciutat de les moltes que formen el sistema europeu --de les més entusiastes-- 4onstato que Europa i les ciutats i les regions s'emporten les millors esperanqes, les més pures, deis nostres conciutadans. És cert que a Franya, encara, la gent creu 9n l'Estat republica com a solució de totes les coses. Com han assenyalat Xavi~r Rubert de Ventós, Miguel Angel Bastenier i Jean Daniel, la vaga general fr<ancesa apareix com un dels darrers moviments del segle deis Estats, el segle X.k; com un deis darrers estirabots del 1 nacionalisme d'Estat. L'atac a les institucioni republicanes tradicionals (sobretot a 1 dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 4 �l'Escola pública) ha estat sentit per molts francesas com una agressió a la "nació francesa", a alló que fa de Franc;a una nació piferent. ! l Mitterrand ho va intuir ja fa temps. El dia j que es va re-inaugurar el Museu de Ceret, de la ma del bon alcalde Sicre i dti la Josefina Matamoros. Mitterrand, aleshores encara president de la República, va acceptar amb complaenc;a de rebre els manifestants contra les primeres reformes educatives del govern Balladur. A l'hora de dinar, en la "intimitat socialista" 4e la taula d'un bon restaurant cereta, voltat d'alcaldes que eren de la mateixa co~da, Mitterrand s'explicava clarament sobre aquesta qüestió. Si a Espanya la crisi de l'Estat és profunda a Franc;a esta esdevenint patetica. A Espanya hi ha un element de desgast del govem que a Fran9a no hi és. La "circulació del poder" no és la solució. Ja s'ha produ'it. Ara s'aproxima la transformació del poder. Més democracia és més proximitat La gent ja no accepta, amb Churchill, la deh10cracia "tal com és". Els ciutadans volen una democracia "tal com podria ser". És a dir: millorada . .la no ens conformem amb tenir el menys dolent deis sistemes politics. Volem el millor deis sistemes polítics. Una democracia canviaqa. Més europea i alhora més local. Mundialització i proximitat. "Europa i el meu barrí" sembla que sigui la tonsigna. ¡ l¡ Vaig veure fa poc, des de Brussel.les estan¡t, i a la televisió francesa --viatjar és -- com el govern Juppé ha canviat finalment ara una apassionant assignatura ' aquesta contradicció flagrant en els terme~ que era el "programa nacional pel suburbi". Ha canviat el nom, no sé si tampé la cosa. A Fran9a, encara ara, un l funcionari de l'Estat, des del Departament !Provincial, porta la comptabilitat de centenars de municipis. La policía local no existeix, i l'escola local, per descomptat, tampoc. El sistema més avan9at, democratic i ben organitzat, probablement, de tot el món, ha esdenvingut més i més obsolet a mesura !que la democracia possible --possible per la cultura de la gent, per les mili ores 1tecnologiques, per la diversitat dels conciutadans, per la revolució de la inforfl\ació-- s'acosta. I la democracia real i formal queda enrera. La meitat més un d~ l'Assemblea Nacional és una oferta 1 molt pobra. Molt cega. Molt llunyana. dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.s �El federalisme i la subsidiarietat s'imposen. Les minories belluguen i són tan importants com les majories. La particuJaritat es resisteix a la generalitat. L'interes general s'ha de justificar, s'ha de Uemostrar cada cop, és subsidiari de l'interes particular, no "se li suposa", com el ¡valor al soldat. l A l'Espanya de les Autonomies, ¿estem més¡ben situats pels canvis que s'acosten? E~~~=~ ~ €)l Fran9a, el culte de l'Estat democratic ha anat aparellat amb la veneració pels ~ drets personals, amb la tradició del dret d'akil, amb la llibertat de crítica, amb la independencia intel.lectual. Aixo que fa qu~ Milan Kundera, després d'atacar els mesos, quan li pregunten finalment nacionalismes, en una entrevista de fa 8 o lP en que creu, di u: "en Fran9a". 1 Mitterrand i el ternps Un espectacle apassionant, el que Mitterrahd va preparar minuciosament per a després de la seva mort. Primer, perque, en ¡efecte, potser ningú com ell ha tingut un domini tan absolut --i tan conegut-- de les circumstancies del seu traspas, un dialeg tan llarg, lúcid i emocionant amb l'altre costat. l Pero també apassionant perque Fraw;a, q~e l'ha adorat, no li ha perdonat cap falla, cap ni una. I l'ha enterrat, sí, escandalitzant els puritans anglosaxons --i alguns deis nostres-- amb la tendresa possible en la superació de les tendreses convencionals: la dona, !'esplendida Danielle, abra9ada a Mazarine, la filia de Mitterrand i d'una altra dona, i aquesta kambé al costat de les altres dues. 1 Escandalosa tendresa, lucidesa a voltes cruel. Llegiu Jean Daniel i Régis Debray, dscolteu-los explicar la parsimonia maquiavelica del govemant que deixa fer ~1 temps la seva obra, que arriba tard voluntariament --a mi, que tinc fama de fe~ tard i sempre em sembla inevitable, ; aquest domini del temps m'admira encara rriés--, que es casa amb els comunistes per a després minoritzar-los. Visioneu les imatges que els realitzadors del canal Arte han sabut trobar fa pocs dies: els militants comunistes rebent amb un silenci ominós, a les vuit del vespre d'un día de 1981, la notícia que Mitterrand havi a estat elegít President de la República. (Aq~lla tarda del 81 i en aquel! moment, estrenavem a Rupia una antena direccional ~er a veure la tele francesa i saber al t dad es/sed/tex/d dgpm .do e Pag.6 �minut, al segon, la notícia que espen'lven-t: Franya era per ti d'esquerres. En Francesc Vicens, que era amb nosaltres, es ~a emocionar tant que sortint amb el cotxe va passar per damunt d'una acacia queiencara en dula marca). Fran9a no té una "política" moderna, pero té una cosa més important --entre moltes altres--, té una cultura política capaf de la transformació, perque és una cultura crítica. (Chirac en pot donar fe; e~ un altre sentit, també Clinton, als EUA, podría testimoniar del mateix). No sé si nosaltres la tenim, aquesta cultura ~olítica crítica. Ho veurem aviat. No m'ho sembla. Jnteres nacional i interes del govern La facilitat relativa amb que hem passat d'un Estat centralista a un Estat autonomic no pot amagar l'altra facilitat, aquella amb la qual les autonomies han incorporat una mentalitat de petits estats en !el pitjor sentit: grans des peses, grans deutes, grans protocols ... i l'Estat s'ha atrinx~rat de nou en l'escepticisme respecte de la proximitat que predica Maastricht. Molt intervencionisme, massa, i poc respecte al poder local i a la societat civil --tbt invocant-la, és ciar--. ; ¿Era inevitable? Potser era inevitable, pero ~orpren l'amabilitat i el cofoisme amb que tot aixo ha estat rebut, la confusió entre! interes nacional i interes del govern, ¡ l'acomodació deis mitjans al repartiment o ¡'lottizzazione" del seu esperit crític: una mica per aquí, una mica per alla... i tots contents. En el cas del govem espanyol, ha esta rqmarcable la rotunditat amb que ha incoporat el que jo anomenaria un nacionalifme basat en la cohesió social, sense questionar les relacions polítiques establert~s, els sistemes electorals, el sistema judicial --com he dit-- ni per descomptat el paper de la política en la vida social, l'excessiu paper del govern en la vida local i 1~acial. f No deixa der ser curiós que el partit socialifta s'hagi convertit en un partit votat per la tercera edat --i molt menys per la jpventut--, per les petites capitals de província i algunes zones rurals --molt ~enys que les grans concentracions urbanes, amb l'excepció de Barcelona, mal tjn'esta el dir-ho-- i que hagi de veure com el partit rival de la dreta incorpora les !dones d'una forma més espectacular als !loes de comandament, sobre tot a niv~ll local, i com una bona part dels ! dades/sed/tex/ddgpm.doc rag. 7 �intel.lectuals se li giren d'esquena (aixo també ha succeit amb bona part de la 1 intel.lectualitat francesa). 1 Un bon sistema que garanteixi el bon goverh Mentrestant alguns deis intel.lectuals qve segueixen militant a !'esquerra practiquen un moralisme de mínims, com f~ia no fa gaire Fernando Savater quan citava Spinoza en el sentit que la política n$ s'hauria de confondre amb la moral. Venia a dir que no tora bó un sistema politic que hagués de suposar la bondat moral dels polítics per funcionar bé: més rviat el sistema fóra bó si forcés als polítics, tot i eticament imperfectes, a actuar bé (potser ens convingui pensar aixo a la llum del pertil personal d'alguns deis pdssibles nous governants!). ! Tot aixo és magnífic, pero no treu que el més greu error deis polítics es produeix quan s'equivoquen amb les persones en lesi quals confien o deleguen part de les seves responsabilitats. I aquest és un judici inevitablement moral, en el sentit més ¡ ampli de la paraula. ' L'altre error que poden cometre els polítics es refereix a la distancia en la qual trien de solucionar els problemes. La més gran equivocació de la política t;ts produeix quan es vol resoldre un 1 problema sense situar-se a la distancia adequada. Quan un polític d'Estat s'aixeca un dia amb intenció d'arreglar l'atur de llarga durada o la vivenda dels joves, tremoleu. La major part deis cops els efectes negatius son tan grans com els positius. No diria coses molt diferents de Iajcúpules sindicals o empresarials, i de les lleis del Parlament. Recentment s'ha aprovat un nou Codi Penal. Veient que el vandalisme urba creix i que revolta més i més a molts ciutadansJ, s'ha decidit penalitzar, criminalitzar, els "graftitti". D'aixo se'n diu "matar mosqub a canonades". Qualsevol alcalde de ciutat mitjanament gran sap que els "graffi¡tti" no se solucionaran si no és amb jutges locals, ju(jes de pau de grans ciutat~, amb sistemes de reparació i no de presó, amb ordenances i policía local pr~parada per a actuar com a policía judicial. j 1 dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. s �~ ~ j".J~~-Pero -~ls parlamentaris tMt! ·-~!_~ Han sentit que els "graffitti" revolten la gent i no es volen privar de mirar de solucionar-hb amb l'instrument que tenen a lama, que es una nova llei. Sense adonar-se que ,s ón massa lluny i que aquestes coses s'han de fer de molt més a prop. Aquest és lfesaíñcroi¿~ Planificadors convergents En el nivell autonomic no es pot dir que Jnem gaire més bé. Hi ha una fal.lera immensa per intervenir, planificar, prohibir, dibuixar circumscripcions, fixar horaris i normalitzar-ho tot. Ara, els planificadors convergents, amb e[ seu intervencionisme de sempre, tan fet a la seva, han decidit posar les estaci~ns del tren d'alta velocitat tora de les ciutats. A tot Europa es posen les estacion$ tant al centre com sigui possible per competir amb !'avió, i estalviar temps en el trajecte domicili-estació per comparació amb la distancia,l domicili-aer~port, i en tot cas prop deis aeroports t~· ~ intercontinentals per captar la massa críti~a de passatgers que permet sostenir aquest tipus de vols. Dones aquí no. Aqrí, l'estació de Barcelona ha d'anar a Cerdanyola, i la de Girona, a Cassa. 1 Els centres urbans, amena9ats arreu de decadencia per la congestió, pels preus del 1 sol i perla multiplicació deis centres cometcials i terciaris suburbials (al costat de les autopistes), competeixen conjuntament entre ells a escala europea per mentenir la barreja d'activitats residencial$, culturals, de petit comer9 i de gran comer9, etc. que fan d'un centre urba un llof irrepetible i agradable. t ! Dones bé, aquí els planificadors correspon~nts, obsessionats amb un clientelisme equivocat cap al petit comer9, han condemnat la Pla9a Catalunya i el carrer Pelai de Barcelona a la decadencia. Perque han¡ paralitzat una operació de gran abast comercial i una transacció interessant. No ~olament han tirat per terra mesos, anys 1 d'esforyos per revitalitzar un centre urba ! permanentment amena9at (com tots) sinó que ho han fet contra els interessos <kl petit comer9 del Passei g de Gracia, Barnacentre, Rambles, etc. que veuen astotats comes beneficia, entre moratoria i moratoria, tots aquests bolets d'autopista, :que en part tenen raó de ser (perque abarateixen els preus en zones de treballad~rs) pero que no aporten les economies d'aglomeració i la qualitat de vida d'un cen~re urba potent i digne. dades/sed/tex/ddgpm .doc Pag.9 �L 'anv queja ha oassat... l'any que oassem Ve't aquí que, al tinal, mentre les brases: de la llar de foc de Rupia es van refredant i la nit camina lentament cap a ~a matinada, he acabat fent d'alcalde. Amb aquell punt d'indignació que els alcaldes aprenem deis ve"ins que ens exigeixen i ens canten les seves raons. 1 i L'estiu va passar. La tardor ens va dur un! nou Parlament a Catalunya. L'hivern ! ens dura un nou govern a Espanya. 1 l'an~ 1996 ens dura una nova constitució europea: la revisió del tractat de Maastrichi. Potser sera pel 1997, pero en tot cas aquest any 1996 sera l'any de la nova concepció europea. 1 1 Que el Canigó i les Medes ho contemplin ~ot plegat amb la mateixa serenitat de sempre, sobretot ara a l'hivern, quan l'air~ és ciar i els perfils vius, el blau de l'horitzó nítid i el blanc deis Pirineus quasi yiolent. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 10 ��~ ,Y L' ALCALDE DE BARCELONA ~,;_~ LiP ~ (}1~7{~/tl ' L 1 ))_C( /(,V) rYL~Á_O_ ( /;. ~--r ?~1 ~ -áM-7 �L'ALCALDE DE BARCELONA ~ ~t_ A cA' .JI-.~ . ~ ~ ~ Y., /tU vz. ~ ~ r~.,e M~~ oJ- ~~~ au.Js- LU-u. \. WLu'.f'v.). ~,.~· ~,v{~ .· "'- ~ auJ- ~ ~ ~~ oi'Je-~ ~ ~~ . \-LetJU\At;Jr fy . . ~ Jt ~ ~ ~ o~ ~ (A~ ~~·"'t0 .L. ~ V t~r.( ~ ~ ~ ~. ~ l. )(:_~\t. ~.· ~ ü)o_ jevv;~ 1 ~ : c.. lílM tAM.Uh-1 r (2¡( , CJ:; ~ 4~~-\.Q, ~ ~ ¿c-..~. \~t\A..IO-'W 4. · G·v //'~ , 2.,., ~'-,1 ~ ~ 0ev...~ . t-.e /~"'1-e~ ~ 1 ~ ~, e~- ·~~ \JC\, ~ '. A q~ ·'- -~~~ ~~ ("b.. elt~~ ~~~ ~~~~ A~~ ~~~ [~ ~-~X'~ • .e,~ l.i.. ~;yJJ> / ~1 1-U.. ~62; J-.~.~·.-;(.>.{._ ca.d..'L<. ~ }~~~ f_ ~ /Gf r VttlÍ ~ ~ r~ J¡~r~n'~' pv'<:P ; r "~ ¡('~ ~,''{" ~ ~{J-Q_7 , V-;_ ~ Í 1M 1Of J!·4~ ~ /~ -J( ~~rM.~, tkt \.9, • ·~ ~1 ¡vJ.·, ~ _:__) .Q) w..t;_ ~<L"-t. R~~(~ ,~ ~ Nc.~ ¡l.L t ~ ~ ~c. WM1,~<-¡c. u.JVt"' e)~" s~· cA..c. "'' c.tuo. \ +J-) r-Jv.4.Q ~ ~~ "~ re-r jv.,r~ ~ H ~ ~ r 1 { lon'/l~; J¡v~ ~ r ~- ~v ~ ~~ U\A~~~. tk ~ Q.A... l' "0U....9- ((2:.J¡ ~ ~ ( ;;.:... �L' ALCALDE DE BARCELONA ~ Jr-w ~ ~ .~ ~"'" ~ (·~~ ·. ~· ¡ · ._,~ ~CMAftvfl Cw ~ ~-h'(~ f'JI7l-<.~ ~ tr ~vL ~f l í~ ~ t~·~ ~ ~~ ~ e \...¡\.-~ -~~~CQ . ~ .t.. A, 9-Jr-~~ ~ ~ y: ~1 ' J.~1 ~) ri' t ,~ \U.,._ ,'\A)c.. - 6ff ~) t ~ rv·~ l-t- 1'~ Jo-~ ~ \, ........... \ t {A_f j_ f ) ' ~ro~ (/r¡~~ ~ ~ ! e. '!J ~ Jd..::; '/(_ c.. · .~ ~ 9.JI!iP;!;t. ~~~ .Q) ( • \(,U.. ~~ G~ N-A"l~ \V> ff- -~ oG.t_ •• l v\J..•.'ou.¡ ~~ .,z,. ~ J.u 1 -- )) r ~~-- ~ 9&azc!. .e!( "' ú {c/Vf¡~ el 154 c. ''c.tr~ ~ . d'.RM~ t;n- 1\.-{- ~ cf¡ ~ (~'+ . ~ ~~ ~ 1 tAM..Q . 1 1..-4- cifd.~ -.. ~ ~~ ~ ~ f~(c.l ;.; ~ <;.¿. - va-u.. ~ ~oto~ ~ ~ M. 2 ~ ~- tko c¡j ¿_ ' l~ J'4 ~ /"~ ~- 1 1' V1M ~r A ~ l t~~;- ~~v{ r-- _)v"w-u... ~ (SI. P~-~-~ ~ ~. ~i~~ , (--------· ~·~......, .. /~ -e). ~ t.~~ i ifV --- ~;UwLMY l~ - R.J... v4 L1t..~ ~;;(A;r ~ -- . ~ ~ C-J::>·) ,J.~ ' ~) ~ c.A-""7 M' ~ (vi CM. •' • -.J- ~ , ls,_ ,, r c('&N'.';_j' ' \.9., ~ ~ 4 ~~ _¡J ~ ~. �L' ALCALDE DE BARCELONA ulP-- \- ~ ~ ~~ (91.~ ~ 4 p~ ~ ~ ~- ~ r-··~ ~ ~ c. Jú ~v. · rh.e - f ;~ ,' ~~(c.._~ \ MA-0- o.()"""'-~ - . , .,\.A · re¡ ·' \ ~· ~:l) ~~ ~ ~ ~~ ~ ~~ . ~~ v-o...twt¡ ~ L\ l,OM.11 e..ta. M'-»-~ C.:,l:c.t r;.M.R, '\ . +""'. ..r "'--' 4 JI-"> ~ ~ ~ tJ:;, -~ á.rl 1 oWl ~ ~, ¡¡.; .¡-;0 1 1 ~, · k ...._,; TcJs ,· ~ ~ U~c.,. [o.u}J ~ ,;__ .....J1.0. .V .¡_, ., '-T ~ r~ ~ ~ ~~-~ M. ..n~ .&-<,~ ~~- .. NJ z_G\.A~ 9-, •, tR r~ vz.. "M ~.M.o J.tc..~ lh"'rt. . }4 lit. t·'~'·""' ..... ~- \l).Q. ~ M"\e>- ~ ~~~~J'f ~~ ~<-. )'-1(>"-' - l.-n "' ~h, ) UV~ )'n44- pt~. p.(_¡\1)-tt l~ll'. t .tA"- T.& ~ \(cJJ ~t- ~ .V ~ ~~ CGuM~ %o ~ c1t~ )~·~ ~ ~ G. Lc_f~ t.M~ , [?- VA# c1.t h ~f~~ ~~ 1 ~ ~ Wf' . ~ $·~~~ rk. ~~ 9-, ~ ' \U . .M.. rs0t ~ ~ .AA v.JA"~~ 0c.-- ~ ~ ~ce ~r'~~ \AM ~k) ~ ~r:::: ~ ~~ ~ 1. veicf'/W& r·~ A. ~ ~ e_wJ¿ ,· • ~~ cAQ (.,O \/1:>\..I ........ r"F- t. /)f"f, ~v~vh 0/'YY ""11 .J· (11...t.. ~ u·~!> ~ ~ ~~ C\> Q~ w.e~ ~~~~ ~ -t-..hil ,..... ft....J.D ·~ ~-- I.NjJw,. ,_,.,.,..,.r ~t:_·!"'"'1. ~ r~ ( JAU> ~ru~ _J rP, c¡ .w: ¡.-... J \) (_1) . -. f- ~~ ~ vu~ ,,· ['V- ~' ~, · (<MJ~ CPJUA, ~ l ~CAAf~ (_)(V... CA. ··1 ~ w::tr.. .. �L' ALCALDE DE BARCELONA 4. ~ h-; C. u . tU_a, ~~ ~l ~~ ~ ~ l_ R_ ÁQQfSJ) ' a-u¡/"\ 8o - a. <ti- u, U~, ~ f-c.u1út>k ~ . t.f ~- r - )~~ . 1rJ ~ ~ v{~- ~~ U\M r - 1\r¡-·~ r-:~ l..... ~~ í~ vz. ~~ ~ ~, - ~~~ ~ ; ~Vr ~~~~; a--t~l~ ~,- /~ -f.o.....J' ;...e.,. --~· ~ 1 'c-v..~ ._.p i:~ ~. ~~ ; I~;J ·t,·rJ~ ~~·~ ~ ,·v.~J~ ~ r '~r~ ~~ ~ fjo¿ \AM ~ ~ ~ ~ ~ k:,jbv¡U.. - c.o-twl~~­ o.h ·CM.-< ]'c.... . ~ ~'l(M.Q .-t-.;~.-~ ~ '-"- ~~ d 1~~~ /'O.~Jc( ~ /l&(R ¡'<4 ~~ ~ ~·ftMfr.- ~ \ t'~- ~ 1 ú.CW~ ~ d.' r t MM9. ' ~ ~~ ficv Vr~ ~ nre ~ ~ ~ o P.. . , 1 ~Jl.AO..~Q.M. - v---0"~ ~PP, ~ o( c.UGtu.~ 1 J.. {_¡(_~ ~P- c. J.-0 ,· ~~ oJ-; ~ A~ J.J ~ d.c..W<./l~ ~ ---~~J vO ~lork. ~:,~ ~~e_ ck ~,·~c.~ : ~t- ~ I'CA.~.uAA·~ ~ e_, ~- e- ~~ , ,· ¡J4i~ (4) 0 Jo, e- --0-,rn.. ( (w'l~ _ ~ J""t>' r..:,. - ~" _ 4~~() ~ . (...WO,~'lt\,k~ , ·M~I ~ a. ~ , ~ ()AA J-¡---. J · JI-'-~ -r-'-1 e• ~'.2 -4 ~~Cl_ 1 ~ ~ ~ ~ vU 71 b»'Vttf¡; 1 J. ~u.wr ~~ - -\..Q.. Gv\..(.LJJJ.-.o ,· ~ ~t.:) (~t~,n ~~\r~ r~ ~ ~ ~ ~~) ~ 4 v,Ail\·~ :~ J_ ~ ~~~rcL·~ r) 'A.JJ;; MA>\-¡ ~- Ú1... - ~ '> ~ c:1 ~ ,\.l-0 U!Aftv~ �L'ALCALDE DE BARCELONA ú ~ .w, .~·~ r ÁA r ~(/\ ~'o>: ..J -wv· ~ ~ \AI¡J) '?' wr ~~~ ~ u.. "' r ~-- t (JVv. 'JI.-< ,·CA \/?. ~ </&.¡-.,;.,~¡"¡e. ~-~ ¿ ~ ~~~ ~- ~ vW, r _r t;.t y. ~ rw *'·w...f "'- z ~1vv'~ ~~ )Wt r 'V(,<., lA r,l '- l-uu~ c..l~<f~ ~: ..~CW: e( ~ ~M_.:Y \ 1 ) . '-'act'f J ./,;.;;? ·P ~ V P ~ Y'-' ~, "" ~~ ' c..{ 1 k n._t. ./ j.LvL., CJx,_ 1 1 ¡vrz_ ~ . 1 ~~~- . ¡U~JJ LMi (7~ ~ ~ ;;,.~ ~~~ ~~ ¡C, ~ ( (J)~-~- ~ ~ ;_,_ ~~é" ti~ ~" t. la ~ )-.rw._. eA ~ tp (JJJ).s ~ if TJ'1(1-.I( :W (oz:; JaU&;~ - 1 r L..c, .1 rL 4 . ,;.(k~ zt. "':"' ~ t ~ ~' L.A.Mv«~\- .k ~~ e_ ~ JM t.A ~4e ¡t.ltk ~ rE>~ ·r· ·1 . L l . tí4 ~ - -¡-~~~(/~'V~~~ q 1 . (Al.vlL~ • ~JvvX ~( l)M tu ta, /Cifl~ ¡/ ~!!~- -z;ty F r_p.¿·~ ¡;.c_L·~ ¡;.-. ~ -'F~ J1M2f M~ ~ ~~ ~ 1V\{ tW ·CUMÁ-- ~ V\~ r¿} ~ ~-< ( ,~t M-- o~;;('_ 2~~ ~ ·11'(1.\.(p. .! 1 / 1 JPlA.{ M-V,. ,· tvf-¡ J..h -~ v',"~ fltl-, 1 oJ....;v, ~ ~ (¡\M~ UM ·L~ c.ivJ~ ~ t ~ w.fí , ¡. f '-<, ~:V~ U.[J/.-, ( 1: ~v·~/if) 1 ~ Lv/z. ~ u ....J..... A-- ~~~ hiA..; ./ --~o .o.~~"} ' .. "-{ fr'1r )v.. ~~ CMhtQ./ ~ f~ ~ h. cke '-fif~ (~ - e:l Prv!} A-JC..mVlc., t\ u M.o ~ ~lA-. ~ ~ lA ~W·~ {;u l CA.(t ~uúiM. (~ TÑV) ~ ~..vh- .. ). o,f 1,_ : 'M. ,./)·(._ \ ~ifl_ .1M ~ r!..A,-~ ~ vvw.. , 'MÁC~e c'rv-¡ ~f t4a}tt;-- rlil,h)ttwf ¡- L.L (Jh /J~- · ..1 0 el!_..,. )- , % ~ f...__· _ r--. et u �L' ALCALDE DE BARCELONA '-AMJ4 ~1)~ ) 1 ~~ JV. "' vlll..tu . 1 41. ~ fk~ c)'UA J ' ~[~7-t:- \\CA. ~a..t Q.'t;~ ~ ~ 0 l\~U; u, ~...J.u· w.v.. ~ l lo- rÑ }..U' P~~"fl·tro- ,. c. ~es ~ , ~- ~ k ""- c..._ tf..K- '-"- 't'f' ('~ cA (JUJC, ~-h~ w. 1 Q, kc. ~t..Lr ,.,_u.~- ,·4'-"'[iu,fl cMkS IMA \tA ¡w ~ ~V...~ '11' \.LA {~ J'4.~~~ . f\i ~ ~~ ~% ~ ·~ !1.ue¡p ~- ~ ~ ~ \M.ON~ ~ ~d. 'cvf_~ ~ u.Jt9, ~ 4 yw ~ iw-1•(;1~ - ~· ~~~~<tJM Á ¡V.../)~ ~ v\-f'-.~(. L.Qj..t ~~ 41\ÁA~· ~ ~V. c. re ÚMv~ i d - ·~ u~ ~ ¡¡:.~~ \.<; <>(, G, e-'~) ~ ,· ~AM.l LM ~e...~U3, ~ ~ ~, ~ ~'r<-o {Á ¡.;~ ~ _J Li'Jr1tclti Mf\'tv~ Í> ÍJP t ~~A r~ ~ ¡d~~- ~ kCs u. { 1 "'~ (s ~ . ~ ~ ~~ ~l ~"Jh~·a.-< {.p.~ o~·e..€. (_h.- "~c. ~ ~~ t><;.t:- ~ .)-<..( v¡W. ~~y (..M.o~ ~ ~- VI.M>V ~ 1 "'/~ Xij cW1, 'Z., Tc.fs , (;¡ e::Ws ~ ~ -t ,·flJ.r{s e~ ~~ u..ca d 'r; ti.( . J.. 'c:f-a.c_ ~ D.. -=:,_ r~t.· ·~~·VW) (~·~~eL-~ ( rtll4Jt l 'e.ue0 ·~ ~-u ~-¡- ~ ~} f~~~ ~ ~ c.-t~ "- ~ "....,~· frw. ~·· ~ '" ~ r' ~ &.. ~~~~. ·¡.¿ Ul... ~~ �L'ALCALDE DE BARCELONA _1-'.,ft~ lw "" ~~ r ¡R-•~WIM ~ ~~ rb fire,t ~ \-c.A"e. ~· 1)}-" 1 ~ b ~ &.tfl~ ~ ,ten,._~ L.n ~ J~ ~'~ ct. yv s ~ (d«~ , V ~ -w.-. ~ i {~ wr_, . ;¿ .ill., , '/',..Jr..l,4v- J'w. ·~ v~· ~~ tL 4 ~kl.u.._ (~ ~,t_Lt,_.tCM. ~ ~cU-uf-., ~ ~ ~ ~~~> ~c.. la, ~~1' ve{~ Q~- u}t~~ JvJ ~~ {'>~· j \Jv-~ k t. ls J.J, vL. l.. ~ el 'l4.. )J. ~~\:..o. ~ \ ~[?'~A~ ' ~ {!V'-1 ~ ~ ~ i'tt.~·~..t.•.'N L.._ e{ t~CA( L-VfJc. cU ~ · tr~ r't'(J,.·~ e)_~ b/lp o...~Y ~~[( ' e ~ [~'- ~ ta.Ji·-h·ÚL . A 4lMiLf n~t ~ Y--¡ el,jfr..f t lf;{(\ , 'r ~ ~r J2, IM'k ~de. lM- 1 tvcu.~t_ f4 t<J v-. ~ ~ cL,rt F'· ~ ~A~~ - f.o ('ur-~¿_¿ dú. W<> JJ(J k. ~~u..; , ~ .r·~ ~- ~ J'rx_~ ~ b i~Jw_ ~~ cJtJ r~- -4. r~ CAf\M. e-1 1' No 1 1 : (-. ~l~ e ~ úhwrrk; u k ~~ "t-~ v-u{··~ ~ l ~ ~·.' ~ rA~. "'\.M, Llra.~ , (.U) -<a. CAL.+ t U\k\ eR ~ ~ M vu-<- ~\.)~~~ - ~ ~ ~ \~ · \ _" . . n t r~ Vc:;v...e ~ l~A D - Vlif)c..... e: ,., \ L) . fl, L- \. ~ .~ ~ , ¡Ji-.'h~. ~ ~ l.ú2. •• ll . ~~(,U. , ~;, :~ ~ · vvt¿.t/_'~i)~ 1 F r ~~ ¡~t¡~' ~l.~.x..e.l·t-;~ ~ Jrd!., '/ ~ , "' ~V\ 1 w ka" 1 - f vz::u.. · l...9:;,cz. ~ ~ ~~ c-.Jty~~ ~ ~ t.d..a/ ~ ~v 1 ~ (j'"'-w-rJ~" ~ ~ --!e...-\.Á.-L\'~ ~ l. <h··)lW...g 1 ~ - , ,{.~ ~ (' .(.u_ , •·.._¡; ~ y ,-.( ~ 1 W--.Jvr..d. e ( • .- () ~'-< "":::.~ 't �L' ALCALDE DE BARCELONA ~ ~~ ~~ 1~ 1--ftt uw t• . "'~ d U-t;u, 1 0-0 le' ; ~ ·!c.. ~L.·~· ~ t.'!..[~- . l.Á/1.. t,._ ~tz-¿ t. "fr-r cM_ c6-, 11 !Wutk. L-J\c,. De¡~~ N . ~ ¡/\ ·~ ~ \A.-Ot~~·x,, · ( 'i ~ .l,rw_,, ~ d-9,~~~ ~~. ~ ~ "\úw_ ~ ~~ t~<. ~ ~ ·'-tf:, ~,)._¿ C\JV7.u..y.J-, ~1 ~td( .~~. ~ Jw' k ~-l-W\Q. C-\ ~ lf'(U•:~, t ka.,~~~~,· ~· ~lÑ.. ¡~b~ ~ - ~ ~ ~ ~ ~ ~ l \)A ~ ~- \~ ~·~¡~ 1 ~ M el'~ fi.r ~ ~ " " ' " " - (,_,; - j ' wv.c, v-v~~ rY ~ ~~u.:./ k /~ t ~ ~ vJ.C\9.. .n..J.P ..... ~ "W)j¡_ ' ,· ~ tu.JLV~ . t k ~·M ~ ~ ~ t ' ~ ~ ~ 0~ ~ ¡~ p, J0: e~~ .- ~ u . M~~~ ~ ru-J...t n(.t'l\1~. .J."-'-~ .., , ,._;_~~. A.. """~ ·~~ : ~~ r'~~ ~~~·~~Fr >'V\A. 9¡ ~k.·v e ~~~~.k.. Lo ~nJ.:~. etC 'w;~~ ~ ck~t:t:~, e:..·~~~~ ~ ~ {}, J~'d.~ ~ t'~ ~~~ 1\Ñ() ~ Ji~ t--. ~ ''Je <)__ ~ CJ-{ /v~·. ~ ~~<r ~L_ c,Q¡(~ ~ p~ t ~~~~ ~tt ~~v·~~ r~~? ~~~ . t~4 ~~ "'IJLJw:- J_ wltt rit e·c.,¡~- ~f)c:_ ~ ~ ..,.Jr .k- ~~u::~ ~, J,uJ; a...W -iz ~-~~ ~ ciAl{ cJ,l"r · ~ , ~ )._¡_ )l;t,~r-~ ú)rñu_ . . ~ ;\,. ,~.;~ lkl'kL.N . +."" f"" c~ \J't ( �L'ALCALDE DE BARCELONA ¡eu...._~ r V>, .1\..W-w) . J'cv{l:~ 1 w 11.w<- ~1¿ ¿ G. g'> lo w.-~ ~ 1 t: rt....:~ r~ C<.. •~ ~, , ~ : ~~k· . ~ a,~ JZ:~ (;l(AM,·~) rr ~··~ ~ KF v ~ tiN.A CA'J) ~ 1,QA ~ ~ ·tL ~ ~ ~ - _k ~=~ - - ~ ~~~~ ~ .lM- ~~~ , ~ ~~ lr ~ ,;.q ,.; v.u.,· ,~ QJM)u L'Jf;.e t&..V . <{ w, 1' u,;;, tru,J--e' ~- ~ ~~ CJ1J %0 py,·IAAiA, _ ~, ~~~- ~ ~LU ~ J_Q ~ (~v~~,u~ ~ ~,U. _ :.;x lit"" e~ ¡.. ,v/..e' ~Y~ , ~ ;{Jk coy ~· LA.M.9.. l 1'k. a~, 1 t 'k ~ ~ f Atv't-VJ - c.auJo.-i·~ ~ ~ ~-~ 1- ~CÁM/) ~ ~~ - ~ h ;f V...~" ~·~ .{A &. lw¡j-~ 4 • ' o - lo . A. " " -~ AA~1/'-.--7 ~ ~CA ' ~~ -.:~~i'V(, ·- . 1 /}-. 1 1-1 (M} j/\4 • . . ¡ ~ · ~- )Jr· ~iv. _t-~ btM,._¡"C)~, ~C¡ ~~ ~t~- ~ ~ )'--.~~~a__ ~ v--A-Jv~ ~/l c:UW\r ~ )M.<A~ ~ "~J~ ~. 4..eet'L .J • JI /\~ • {)..W... rr- -~ J " '{ u..vJL ~ ~ ,~ · ~~ ~ 1 J¡wu~~ -~~ ~-~ ~ ~ f~h~~ ~~l~ M f.k~ ~ ~K._ ~ ,J_ ~A ¡.W, ~. rr- CMAAk M ~"~ ~, r~ ~ t;~ :1f ~ ~ kf ~ ~ ~ ~ ~<-/Mp' .;&~"" JJ, ~ ' ' 1 - Ct .1 .. ,1-u. · ~rt,_ [,Vt <\_. Lu~ / ~- k(F=J ~ ~ /' , ~;y~~ '"' tuwV !M> 0 1 ~~s (<o<¡~¡;¡,-~ j ~· v:) ,· ~ .0, 'otA(y, fw eJ N.t.\)~ ~\ ~ ~r~ ~ ~)( ~ ·. ~9, \Á-VI~·~ b ~ ~\6 �ID �L'ALCALDE DE BARCELONA .tncie(;'v" utu„,d4'1- aV (tA.J9~1 CÁA),A5-1-k4L (AdA41;3A,¿ 9t1~. ./2-1GUI UQ- 149- - r tal& /(j 144 Lq___ ti lkue 1cp,, s¿ p (T-2-J 1 pl "Y;;F p1;1--4AdJ> "N: (0_ tA,4 (e_ » )2A, it (A:01Z e- cutvs-. t(~,:~adi M o 4.4). (3/4 ->.?,,t j,1 la4/tJr ~tu-, p• ika_Utufz. 944- – (AA4 (okAit5t vulot ,1,0 v■‘Lev,..z L4-erts 1 )9N.9.1 \k,p,9--Q?vudÁmt) k 17~ LAx-t litkokAik.)5 1 75a, ca,ta, catAnf 14,4-( (--eÁitAe uf&-t. ,e) (A,․) Jk 14. GLat (-Alr:»1"-- /te, kt•3 <-‹-t-r¿ ‘v‘, ata-\ /5-kk t . u&t... idu, A,„kakir ILCAÁÁAA1: 111-1 '/t4 /L-spvc, ~42_ /(J\A".e_ cAÁA- 'etaz,,sz (.&ps~cfa-tc, k (ctAit ‘( 1444.a• [Giilk olLtA lt4TML'S r eofi,k3z_ ketc¿ ot,"&/1/ ,ÁP(L ,/(f(ta~) (DuLt- 1 (,c,ot.e ttl 'sodz,' itpAtt-Y- tetar, tAtt kAit,svai,--,ttlk.ttCti,,,,,„,5 I tArz— S-6urr-vt¿ t Cm9u, Leiehhrl �L'ALCALDE DE BARCELONA �~ ,,~(; - '~~&U~~ /3 // ' L' ALCALDE DE BARCJ<:LONA ¡tv:> ~ ~ ~· ct, W> ~M(], ~ 1 ~ ~ ~~<4r d.~~~ ~ v-u~ ~ ~t~ ~ "' ti.~ /..,.M..v r1-.-~ "' i p~ot( r ~ W. - r(Ar eJ. ~ ~J. (c. ~ ;JJ- r ~ , ~- ~,., ~rw = ~\[M ca< }k ~- ({ ~ ~ ,r k ¡..t L, j2, iA.MO- u:~ ~ Lu¡ ¿_ 9, ~ ~-""""--' ~ ~ e~w,~r~ \).-<)VZ_ !\.v> 'l.Q_¡ . ~ IM-_,¡Q_,f-- ,M'..,' iW. /.,J.; ~ ~ rrJlw ~~~"- 0 :"'~. ~ t~-¡,~~ J;~~ CA~ t-<.~~ {t'<IM ~ ~/ 1 1 ~'Y-' -(,_, ~ J, ·tst- . F~,-~ L4~ ~ ~'" 4 1~ ¡e,~ oiJ.(/J_ ~d~ ~t;t lf.-: ~ (h e,~ . ~ "' ti- ~ _n ¡v2-0- ~ M~ -fe..- «< ~ UWt '"r /<JW-,~. ifo, <. G~ euvvV e~ f41·a,~ ~ c-.f ~- ...&Q ,(;u.,·,.: e.;- 1/-, ~ u../ V) . ~ '- [; - ~ 1 ¿ u.W <O") )4' i,w, ,~ ,..-k_u.n~ \)A "' ~ t... \W>i(K _ """~Lo- ~ 1oM~ r~ ~~ ~· {,r~/7 ~r~-r l~J., ~c ~ cA~~h ~ /V - L~~~ ~ ~ ¡ �J4L, ALCAI~DE DE BARCELONA 7h ~ w.~ ~f-J;~ ~ ~ ti<~~~. 1 ~ h ~~~ M ~ ~ f r )U ~ (J._ ), /~ WMJJ<t ~ ~ l· ~~·~ }~~-~. ~ wQr ¿ ~ ~~. r-n (, }~ ~-XV- /~l~~ ~Cok ~ t~ ~ ~ ~ ~', d_<[Ad)/,·K ~-)._4,_~~ ~,A k r~ ~1 (·~·l4 l , ~ ~ ! r--u fcu. J.."'"" _,), -- tVCr ~ ~ ~ 1/..rc. w(v~. DJ\<"" ~ , ;w' A ~f'~ ~, Jt.,~~ ~ "'-t J,. ~ "-<R._ r~ L-4' J ¡yM- ~<:: r ~ ~~ \a_ r~· ~CL ~·e) ~ f~ cA lt k~~~ .0-- ~ ~~r ~~ (~·~ A. lA-w1. ~~ ~ ¡,~ ~t-<-~ c_c,Q- (-~ v--~ (}o~ ~ ( --1-i'W[)k ~ u~-~ q \Mhv) , ~, Jy7 'J ~~-~~ ~ ~ ~ -w:~irJ; ~7J r~ ~J J, · ~ ~ ~ ~ /l,Jf ~ J.<~ /11 ¡vt;lr ~,e~/ f).~ {?<Al' , ~~~ ~ e/l.,, fw~ ~ ~ /lA.uf~A.i • ~~~. ~ ~n.; cu.e,_ J' VÚ-1 , - cvu 1 .c.h:J{ ¡;/ f.-, ~~v:,t . v"-'U "" F /"'->A et'1" ""'· ":""'k~ ~ ~ ~ r Jw ~ ~ ~~~ ~ 1 --U;o ~ ~-u· .ee ~ ~ ~J "{~ ~ ~ d'¡Á ( ~ C{~tfoJr e¿ lfl~ e(~~ rr&A- /{ r J. e),~ �L'ALCALDE D.E BARCELONA \J t ' A t . \ r' J ~ ~ )<. ~ ~ +,w ,· te.~ ~ ~ 1 <-, """' (/llV- ~, lt "' ct ·c.e~~ fLw-a-t"-f, •---. ..,. V~ (._Cu.A. ~ ~ • \ Í~ l. cWs ~ ~ t-~ '\...l..IV'J j (~ ( 'il> <ÜJ \tZ- ~ ~ (p.. ~ ¡¡\.<AA L1~ \MJ'{Z- .L ~"""' ~ <1.Lv, tff co-. '--'< i ~-e~ c.:; f-"· -~ t "-' t" X-k. • ~ ..t.v-, ,.,_ ...... ~ "'- ~ ~. Wl'- t:: ~1--~ ~ : l.. ~ ~­ ct.. no;,,lt;vLX (/tiVt ~ \CJ\11""' ·' ,..e ' 'l. " LO- /ro1í' r/k.,r · ~ ~r ~ <t, ~ ~ l ~ ,,;s t~ ~ ~ _¡; ~ ~ ) '~~ ll'J_)')~ / ,¿ L, 4f~- VÑ-~ . ~ ó 1 fh ~ ¿,__. '-""~ Lr1' V1_ck' ~ ;. ~X.>'- ~ ~ J.. ~ ~ ,_¡ 1 1 e;.{" C\A.L ~ t '(..,' ~ ' ~ 1~ ~~-f-J, "'.""' , J ~ ~( J,j p<~ t1..., L, c2., (k<M.ty;' ~ V• Jo,.... ' Vi, w'h'i ' o-fu<-J. ~ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4377 Title A name given to the resource Incomoditat i paciència. Article fi d'any al Diari de Girona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Democràcia Govern Acció política Description An account of the resource Document preparatori de l'article, amb notes i la versió preliminar, manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/662/HoraSocialista_1977_n4_InformeEntornMunicipal_PM.pdf 93cad63c9c9ab708adae02fc1f3d7930 PDF Text Text De 1930 a 1960 el pressupost ordinari de l'Ajuntament de Barcelona, dividit peí nombre d'habitants, es va mantenir igual en pessetes constants, és a dir, descomptant 1'increment del cost de la vida. En comencar la década del desenrotllament, dones, com és fácil de comprendre, la ciutat anava endarrerida en tots els terrenys en relació a alió que podríem anomenar mínims de satisfacció de les necessitats publiques: llits d'hospital, m2 de zones verdes i esportives, places escolars, quantitat i qualitat deis paviments, etc. La centralització extraordinaria deis recursos fiscals a la capital de l'Estat, i la miseria especuladora de la burgesia local, capaca de fa- bricar allotjaments sobre quatre pams quadrats de térra, entre mitgeres, sobre les voreres, al capdamunt deis antics terrats, etc., ens van proporcionar una de les ciutats mes atapeides del món i mes mancades d'espais lliures públics i d'equipaments. Davant d'aquesta situado l'alcalde Porcioles va posar en circulad o el concepte del "déficit" d'equipaments per tal d'aconseguir de l'Estat mes recursos per a la ciutat, i en part els va teñir, mercés a l'arbitri de radicació, la partidpad ó en la contribudó territorial i la llicéncia fiscal i el crédit ofidal. Aquests nous recursos pero, si van ser sufidents per a endegar una colla de grans obres publiques urbanes i per a convertir aquest sector en un deis mes próspers de Barcelona ais anys 60, no van esmercar-se en la produedó de serveis a l'abast de les classes populars: vivenda pública, guarderies, dispensaris, escoles, ensenyament del cátala, teatre munidpal, pares i zones esportives... tot aixó va restar en un segon ordre de prioritat en comparació amb les grans obres publiques, espedalment de vialitat, i les despeses ornamentáis i de prestigi. De 1963 a 1968 es van invertir a la ciutat, per part de l'Ajuntament, uns 10.000 milions de pessetes. Es l'época d'or de Porcioles. Un 20% deis recursos son destinats al transpon públie, un altre 20% a vialitat (paviments, clavegueres, enllumenat i dnturons) i un darrer 20%, sempre aproximadament, a urbanisme i vivenda. Cultura, sanitat, assisténda sodal i zones verdes i esportives —sectors directament relacionáis amb necessitats populars— s'emporten entre tots el 16% tot just. De 1969 a 1974 (final de l'era Pordoles, i part del curt període de Massó) les coses no van millorar sino ben al contrari: coinddint amb les crisis del creixement económic, les grans empreses constructores pressionen per tal d'obtenir bons encárrecs d'obres publiques i talls de sol urbá per a edificar blocs i vendré. La neteja, la depuració d'aigües residuals, la senyalitzadó per mitjá de semáfors es converteixen en negoci per ais capitalistes locáis i foranis amb poques oportunitats d'inversió. Es tracta de munyir la vaca padent i inesgotable de la dutat. Els terrenys patrimoni del comú (o cedits d'antic per l'Ajuntament a institudons estatals diverses per a fer-hi estacions, presons etc.) es converteixen en blocs d'oficines i vivendes. La inversió total en aquest període va ser de 20.000 milions. Les obres publiques (vialitat) es menjaren ja mes del 40% del total, mentre urbanisme i vivenda i transport públie cauen al 12 i al 15% respectivament. Els servéis sodals i els espais lliures es mantenen en el percentatge anterior (17%). Alió que és segons i com encara mes greu: la inversió en obres publiques es menja una part —un 9%— mes gran del que s'havia previst en els programes d'inversions de l'Ajuntament mateix! I tot aixó només fa referénda a les despeses d'inversió o de capital. En els pressupostos de funcionament corrent trobarem a mes a mes 2.500 milions anuals de ' 'contractes" de pavimentado, enllumenat i neteja (1976), quantitat superior, per exemple, a la invertida en 6 anys en'zones verdes i esportives. Aqüestes dades provenen deis programes de l'Ajuntament de Barcelona {Boletín de Análisis Urbano, núm. 2, 1975). La pressió de les organitzadons dutadanes per tal d'obtenir informacions entenedores, rigoroses i detallades ha de permetre d'avencar molt mes en l'análisi de les reformes necessáries en les prioritats de la despesa munidpal. r No es pot aprovar cap mes pressupost sense audiénda previa a les organitzacions ciutadanes, sense informado previa a les organitzadons ciutadanes. No es pot aprovar cap mes programa o pressupost sense informado detallada deis projectes i les ' 'contractes" (costos unitaris, anys de durado del pro- �: Font: Gabinet Técnic de Programado. Ajuntament da Barcelona. .:*.VÍ INCREMENTO DE EQUIPO FÍSICO EN DIEZ AÑOS DE PROGRAMACIÓN 1963-1972 INCREMENTO DE INVERSIÓN ABSORBIDO POR E l CRECIMIENTO OEMOCRAFICO INCREMENTO DE INVERSIÓN QUE MEJOR* I O S ESTÁNDARES DE EQUIPO POR HABIT1NTE jecte abans i després de l'anualitat aproviada, quantitat i qualitat deis servéis i infrastructures, etc.) Es mes: no s'hauria d'admetre que els servéis municipals efectuessin compres i vendes o cessions de terrenys i altres actius municipals sense un procés de fiscalitzadó ciutadana: cal impedir nous atemptats al comú com ara la venda de la placa Vázquez de Mella a una immobiliária o la venda de sobrants de via pública a la Via Augusta a un promotor, o la permuta de les cotxeres de Sarria a Huarte a canvi d'un solar excéntric a la Zona Franca. Si s'hagués consultat les organitzacions dutadanes abans de realitzar aqüestes operadons desastroses pels interessos col-lectius, es ben segur que no haguessin tirat endavant. Quan a les llicéndes d'obra, no n'hi ha prou amb exposar-les al carrer un cop concedides: és abans de la concessió que cal fer-les publiques en el barrí per tal que aquest hi digui la seva. Nosaltres no creiem que un Pía d'Urgéncia de sis o nou mesos sigui el que la dutat necessita. La dutat necessita un Ajuntament democrátic que estigui en condidons de conjuminar les prioritats globals ciutadanes sintetitzades pels partits polítics amb el debat directe de les barriades i llurs organitzadons, sobre la base d'una informado exhaustiva per part deis servéis técnics municipals. Aquest tríptic básic per a la elaborado de dedsions a nivell municipal —básic tant en el moment inídal de les grans opdons com al moment final de la discussió del projecte concret—, Tactual administrado municipal no está en condidons de posar-lo en marxa, entre d'altres raons perqué les forces polítiques democrátiques no son presents al pié de la Corporarió. Tanmateix, si Tactual administrado disposa, com sembla, de 7.000 milions, per a invertir en el termini deis propers mesos, les prioritats podrien anar cap a la reposidó de tot alió que s'ha anat perdent, la reparado de tot alió que s'ha fet malament, Tendegament de les urbanitzacions i els polígons que manquen deis servéis mes essendals. El Pía d'Urgéncia es convertirá aleshores en un esforc de recuperado d'espais lliures perduts i de restitudó de les condicions mínimes d'equipament i vivenda que la política anterior ha anat malmetent. Per a poder dur endavant una petita part d'aquesta tasca, proposem a Tactual administrado munidpal —i aixó es un repte— la publicado del patrimoni municipal de terrenys i de les seves variadons ais darrers anys; la publicació en detall de les contractes mes importants (partides 200-218, 236 i 239 del pressupost de 1976), amb els seus costos unitaris, les unitats de servei i desglossament de les despeses*; la publicació detallada de les retribucions cobrades per tots conceptes pels funcionaris munidpals de totes les categories, tal com va resoldre el pie del 23 de Marc de 1976; Tespecificació per zones (barris o districtes) del nivell d'equipament i d'espais lliures, sector per sector. Aquest gráfic dona la ¡matge d'un increment mes fort en els equipaments socials (educado, sanitat, espais verds), que no pas a les obres publiques (pavimentado, clavegueres, enllumenat). La impressió és deguda al baix punt de partida deis equipaments socials al 1962. De fet les obres publiques han acaparat de 1963 a 1974 mes d'un tere del total de les inversions (11.500 milions sobre 32.000), mentre els espais lliures i equipaments socials només han rebut 5.500 milions. U/.¡ Si Tactual administrado es capac de fer aixó haurá demostrat almenys que treballa peí futur, amb consciéncia de la propia provisionalitat, i no purament amb una finalitat demagógica relacionada amb els propósits electorals del govern. Avui es tracta no tant de "tirar diners ais problemes" com de posar les bases d'una próxima política democrática d'inversions municipals, de clarificar al máxim el processos administratius i de comentar a guanyar terreny perdut. D'aquesta manera será possible demá de dur a terme el gran debat dutadá sobre alió que cal fer amb els recursos del comú. Per tot aixó ens sembla greu la decisió de la Comissió Executiva Munidpal del 16 de Febrer d'esmercar quasi la meitat deis recursos obtinguts de la liquidado de pressupostos anteriors (600 milions sobre un total de 1.400) en obres publiques. L'administració actual continua així la tradició de donar satisfaedó ais servéis munidpals mes prepotents —i ais provei'dors i contractistes de sempre. Menys demagogia i mes informad o ; menys asfalt i mes recuperado d'espais lliures; menys formigó nou i mes endegament de polígons habitables. Aixó és el que cal avui per avui. P.M. * Fa pocs mesos el Delegat de Serveis Municipals confessava que no tenia cap coneixement ni control directes deis recorreguts diaris de recollida d'escombraries, ni del seu tonatge (base de la "contracta") i que calculava que TAjuntament, només per aquest concepte, era defraudat anualment per valor d'uns 100 milions de pessetes. Foto: Plaga Vázquez de Mella, Una plaga que VAjuntament es va vendré. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1826 Title A name given to the resource Informe entorn al Pla Municipal d’Urgència: la necessitat d’equipaments públics i espais lliures a Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived L'Hora Socialista: portaveu del Partit Socialista de Catalunya Extent The size or duration of the resource. n.4 (abril), p. 4-5 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1977 Subject The topic of the resource Finançament Urbanisme Planificació Barcelona Ajuntament de Barcelona Barcelona Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2683/Informe_bon_govern_2005.pdf 35e134e2ab8000600fcf471a8f39e8b2 PDF Text Text INFORME SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA Grup de Treball Bon Govern i Transparència Administrativa Generalitat de Catalunya �INFORME SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA 27 de juliol de 2005 Grup de Treball Bon Govern i Transparència Administrativa Generalitat de Catalunya �© Generalitat de Catalunya Primera edició: ISBN: Dipòsit legal: BCoordinació de l’edició i producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Impressió i enquadernació: �Composició del Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa: President: Anton Cañellas i Balcells Vocals: Manuel Ballbé i Mallol Joan Cals i Güell Helena Guardans i Cambó Pere L. Huguet i Tous José Luis López Bulla Juan José López Burniol Josep Mir i Bagó Amadeu Petitbó i Juan Jordi Porta i Ribalta Eulàlia Vintró i Castells Secretari del Grup de Treball: Pere Almeda i Samaranch El Departament de Justícia ha proveït el Grup de Treball amb el suport necessari per a la realització de les seves funcions El Grup de Treball també ha comptat amb la col·laboració i aportacions de: Ramon Alberch i Fugueres, Enric Bartlett Castella, Ricard Borràs Iglesias, Joan Coscubiela Conesa, Carles Duarte i Montserrat, Lluís Foix Carner, Ildefons Garcia Serena, Jordi Mercader i Miró, Francesc Raventós i Torras, Guerau Ruiz Pena, Antoni Serra Ramoneda, Joaquim Triadú i Vila-Abadal, Miguel Trias Sagnier, M. Rosa Virós Galtier, Ramón Valls Plana ��5 ÍNDEX Acord de Govern i Resolució Proposta ................................................................................................................................................................................................................................... 7 Resolució ............................................................................................................................................................................................................................... 9 I. Introducció ......................................................................................................................................................................................................................... A. L’encàrrec ................................................................................................................................................................................................................. B. La delimitació de l’àmbit de reflexió ............................................................................................................... C. Unes reserves .................................................................................................................................................................................................. D. El pla de treball ........................................................................................................................................................................................... 11 11 12 14 16 II. Els valors ................................................................................................................................................................................................................................ A. Valors i dimensió social ............................................................................................................................................................ B. Alguns exemples ...................................................................................................................................................................................... C. Altres factors a considerar ................................................................................................................................................... 17 17 18 19 III. Propostes i recomanacions .............................................................................................................................................................. A. Principis i propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general ............................................................................................................................................................................... B. Principis i recomanacions que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes .................................................................................... C. Recomanacions sobre reformes normatives ................................................................................. D. Consideracions finals .................................................................................................................................................................... 23 26 41 42 IV. Documents que fonamenten les propostes i recomanacions del grup de treball sobre bon govern i transparència administrativa ........ A. Administració i funció pública ................................................................................................................................ B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat ......................................................................... C. Alts càrrecs ........................................................................................................................................................................................................ D. Les empreses públiques ........................................................................................................................................................ E. La contractació ............................................................................................................................................................................................ F. Ajuts i subvencions .......................................................................................................................................................................... G. Transparència i accés a la informació ...................................................................................................... 45 45 60 64 73 80 91 113 24 �Proposta 7 �8 informe sobre el bon govern i transparència administrativa �Resolució 9 ��I. INTRODUCCIÓ A. L’encàrrec L’Acord de Govern de 21 de desembre de 2004 va establir la creació d’un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l’interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”. L’Acord expressa clarament l’objectiu de l’encàrrec: “Una societat que vol ser competitiva en l’esfera internacional, ambiciosa en els seus objectius col·lectius i eficient en la utilització dels seus recursos públics ha de comptar amb un sistema polític i �12 informe sobre el bon govern i transparència administrativa administratiu gestionat per responsables electes i professionals que respectin en tot moment els principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent a la seva gestió”. Així mateix, l’Acord justifica i explica la decisió adoptada: “Tal com estableix el Pla de Govern 2004-2007 en aplicació explícita de l’Acord del Tinell en aquesta matèria, cal reforçar la qualitat democràtica del nostre sistema polític i administratiu i fer més transparent la gestió dels seus organismes i institucions”. B. La delimitació de l’àmbit de reflexió La primera tasca del Grup de Treball va ser la delimitació de l’àmbit de la seva reflexió; i, a aquests efectes, va partir –com no podia ser menys– del mateix text de l’Acord, que es refereix al “sistema polític i administratiu” i diu que cal “reforçar la qualitat democràtica del nostre sistema polític i administratiu”. El Grup va decidir, des de l’inici, centrar els esforços del seu treball en el “sistema administratiu”, referint-se i adreçant-se al conjunt de les administracions públiques de Catalunya (Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes, Administració local: diputacions, ajuntaments de capitals de comarca i de més de 50.000 habitants, consells comarcals, àrea metropolitana i els seus ens), deixant de banda els temes directament concernents a les institucions electives i representatives. En conseqüència, va quedar fora de la reflexió del Grup un conjunt de matèries essencialment referides al sistema electiu i representatiu, la inclusió de les quals va ser, però, inicialment considerada: la reforma del sistema electoral, l’organització política i administrativa del territori, la reforma del finançament dels partits; així com també la reforma de la regulació dels mitjans de comunicació públics i la reforma de la justícia. �Introducció Deixant de banda problemes competencials –evidents en l’àmbit de la justícia–, les raons per adoptar la decisió d’excloure aquestes matèries de la reflexió del Grup van ser: 1a. La interpretació literal del nom que l’Acord dóna al Grup de Treball: “Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa”. Les paraules Govern i Transparència Administrativa deixen fora –conjuntament i estrictament interpretades– tota referència directa al sistema polític representatiu. 2a. La interpretació històrica de l’Acord. S’ha de tenir en compte que l’Acord de Govern de creació del Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va ser adoptat amb anterioritat al greu incident sorgit en la realització d’una important obra pública en el barri del Carmel, que va provocar un intens debat sobre temes molt concrets d’adjudicació d’obres, contractació administrativa i vigilància de l’execució i suscità una forta preocupació col·lectiva. Va sorgir, doncs, d’una voluntat prèvia del Govern i d’un compromís en ferm de vetllar per l’interès públic, fomentant la transparència en les actuacions de les administracions. Aquesta voluntat d’aprofundir en el bon govern i la transparència –manifestada lògicament en un moment de canvi polític– ha de ser interpretada, doncs, com un esforç per a la realització dels valors d’una societat i d’una cultura democràtiques segures de si mateixes, que tenen una visió positiva de les seves capacitats i una percepció optimista de les seves possibilitats de futur en un moment de canvi accelerat. És un pas endavant, no una reacció de defensa. 3a. El sentit, universalment acceptat, de l’expressió transparència i bon govern, que es refereix al conjunt d’activitats tendents –en una societat avançada– a la rendició de comptes, mitjançant l’avaluació de les institucions, tradicions i processos que determinen com s’exerceix el poder, com els ciutadans utilitzen la seva veu participant en l’adopció de les decisions públiques i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. 13 �14 informe sobre el bon govern i transparència administrativa C. Unes reserves Aquesta deliberada –i lògica– limitació de la reflexió del Grup de Treball al sistema administratiu no pot impedir, atesa la indubtable complexitat de l’encàrrec –òbviament marcat, per altra banda, pel conjunt de reaccions provocades posteriorment pel greu incident del Carmel al qual s’ha fet esment–, que aquest Grup de Treball formuli unes reserves per tal de centrar el sentit, l’abast i els límits del seu informe. Són aquestes: 1a. L’eficiència del sistema polític i administratiu del qual parla l’Acord necessita, amb molta més urgència i profunditat que qualsevol reforma administrativa, una reforma política –pendent i ajornada des de fa molts anys– que es concreti en una llei electoral, una llei d’organització territorial, una llei de finançament dels partits polítics i una llei reguladora dels mitjans de comunicació públics. L’efectiva assumpció –a què aspira l’Acord- dels “principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent de la (...) gestió”, per part dels “responsables electes i professionals”, depèn més de la democràcia interna dels partits –que tal vegada es podria afavorir amb un sistema electoral de llistes obertes i amb una organització territorial distinta–, de la suficiència i transparència en el finançament dels partits –que impediria les desviacions que afloren intermitentment als mitjans i acaben davant de la justícia–, i de l’efectiva independència de la televisió i de la ràdio públiques –avui encara no suficientment assolida–, que no pas de la reforma de la contractació administrativa, del perfeccionament del sistema d’adjudicació d’obres, del rigorós desenvolupament de les regles de funcionament de les empreses públiques, o d’una curosa transparència de les subvencions que faci impossibles les relacions de dependència. No deixa de ser significatiu, en aquest sentit, que la ponència redactora de l’Estatut hagi decidit eludir, recentment, tota concreció pel que fa al sistema elec- �Introducció toral i a l’organització territorial, tot ajornant una vegada més la revisió d’aquestes matèries. La raó resulta evident: es tracta de temes que afecten directament el moll de l’ós del poder dels partits. Per això resulta més fàcil, tot i la seva dificultat, redactar un projecte d’Estatut que consensuar uns projectes de llei electoral i d’organització territorial. 2a. Aquesta efectiva assumpció dels “principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent de la (...) gestió”, per part dels “responsables electes i professionals”, no està tant en funció que es facin lleis noves com que es compleixin i es facin complir les lleis vigents. No es tracta, doncs, prioritàriament, d’un problema de canvi normatiu o de regulació d’una matèria òrfena fins ara d’ordenació, sinó de l’efectiva voluntat d’observar i fer observar la llei per part de tots, començant per la mateixa Administració. S’ha de recordar, en aquest punt: 1. Que el tret definidor d’un sistema democràtic és el compliment exacte de la llei. 2. Que la llei és autònoma i heterònoma; és a dir, que vincula tant qui la dóna com qui la rep. 3. Que complir la llei no significa tan sols el seu acatament formal, sinó la seva aplicació d’acord amb el seu esperit i atenent la finalitat que persegueix. 3a. I –en aquesta mateixa línia– no es pot deixar de constatar, per acabar, una tendència històrica a mantenir de facto unes zones d’ombra normatives, en matèries que –com les subvencions– faciliten establir mecanismes de control social per part d’una Administració que, a la vegada, està dirigida per un partit, de manera que es reprodueix un vell esquema de dominació (partit – administració – societat), incompatible amb un sistema democràtic. 15 �16 informe sobre el bon govern i transparència administrativa D. El pla de treball Centrada la tasca del Grup sobre “Bon Govern i la Transparència” en l’àmbit del sistema administratiu, el pla de treball s’ha perfilat sobre l’esquema bàsic de l’acció administrativa. Consegüentment, tenint en compte que el que fa l’Administració és, en essència, gestionar serveis, contractar i subvencionar, el guió adoptat ha estat determinat per la previsió d’aquesta triple acció administrativa: • què es fa –la funció–, • qui ho fa –els actors–, • com ho fan –les accions i la transparència–. Resulta evident, des d’aquesta perspectiva, que la insistència del Grup s’inscriu dintre del que s’entén per “transparència i bon govern en una societat avançada”, que no es limita a la rendició de comptes –accountability– sinó que estableix temes clarament estructurals, com són les institucions, tradicions i processos que determinen com és exercit el poder, com els ciutadans intervenen en l’adopció de decisions i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. Per aquesta raó, la consideració de la funció, dels actors, de les accions i de la transparència, van precedits d’una referència als valors que han d’informar el bon govern. �II. ELS VALORS A. Valors i dimensió social El sistema polític i les seves institucions són un reflex de la societat. Una societat en canvi permanent, que reclama una Administració de qualitat a l’alçada de les seves necessitats, amb capacitat d’innovació, àgil i diligent en la resposta. Aquest clam, però, és més intens quan es fonamenta en l’existència d’una cultura democràtica, en la qual la ciutadania exerceix les virtuts cíviques, participa de manera compromesa en els afers públics, motivant i estimulant els canvis socials i institucionals. En un esforç tenaç per assolir majors cotes de legitimitat democràtica. Tanmateix, es constata una societat notablement abocada a la valoració de l’èxit mesurat en diners, disposada a tolerar l’hàbit de la trampa i en la qual, a més de l’impacte de quaranta anys de dictadura que va deixar com a pitjor herència el convenciment que les lleis no s’havien d’acatar ni de complir, s’està produint també una pèrdua d’autoritat, i amb ella, la minva de confiança en institucions socials tradicionals bàsiques (família, escola, església catòlica, poder polític, poder judicial...). En aquesta societat, la proposta d’articular pautes o criteris de bon �18 informe sobre el bon govern i transparència administrativa govern esdevé, d’una banda, especialment pertinent, però, de l’altra, particularment difícil. Pertinent, perquè deixar-nos caure pel pendent dels comportaments egoistes i transgressors és el millor auguri de retorn a la llei de la selva en un món globalitzat amb grans dificultats per articular mecanismes de governabilitat i valors de ciutadania a escala global. L’actual hegemonia es mantindrà si no hi ha la necessària capacitat col·lectiva de bastir-ne altres. Difícil, perquè no es tracta únicament de formular propostes legislatives, reglamentistes o ètiques sinó d’impulsar el convenciment individual i col·lectiu d’un canvi de paradigma on els dirigents polítics i socials han d’esdevenir modèlics. B. Alguns exemples • Les diverses enquestes sociològiques posen en relleu els canvis de valors de la nostra societat i el constant i creixent menyspreu de les institucions socials, amb una valoració més positiva de la família, que, d’altra banda, és ja quelcom molt diferent de la tradicional família extensa i patriarcal. • L’escola, encara que es resisteix a adonar-se’n, ha deixat de ser, i probablement no tornarà a ser, el lloc prioritari de dipòsit i transmissió del coneixement i dels valors, i l’educació deixa de ser una etapa més de la vida de la persona per esdevenir un procés continuat i constant. • L’església catòlica, en tant que institució, perd progressivament influència entre els joves i la societat, que no veuen en ella un punt de referència actualitzat davant la complexitat que els envolta. • La desafecció cap als partits i el descrèdit de la política tenen el millor indicador en les xifres reals d’afiliació i en la participació electoral. Tampoc no sembla que cap personatge polí- �Els valors tic d’aquí o de fora representi cap ideal a seguir, a creure, a imitar o a admirar. Si bé és certa l’existència d’apatia entre la ciutadania en relació amb l’interès i la participació en la política, així com també una gradual complexitat dels afers públics que en provoca un distanciament, es pot afirmar que la preocupació envers els afers públics es canalitza a través de formes i dimensions diverses, com poden ser la vinculació a ONG o la participació en xarxes i moviments socials de tot tipus. • La confiança en la justícia i en els jutges, llevat d’algun cas mediàtic, tampoc es troba en un moment d’alça, més aviat tot el contrari. C. Altres factors a considerar a) L’allau indiscriminada d’informacions de tota mena que ens bombardeja sistemàticament i constantment, sense capacitat ni temps per ordenar els continguts, ponderar la font i valorar-ne la significació així com per diferenciar què és informació i què és opinió, contribueix en gran mesura a la indiferència, a la passivitat i al fals refugi en la individualitat o en un petit món propi social o nacional, així com a la sensació d’inseguretat i d’incertesa pel que fa al futur individual i col·lectiu. b) S’està generalitzant, també, la creença que els esforços per redreçar aquesta situació, quan n’hi ha, responen a una bona voluntat individual, però que la capacitat col·lectiva o possibilitat d’assolir els canvis o millores proposats és molt escassa, per no dir nul·la. A més, algunes campanyes destinades a promoure el civisme s’adiuen més amb anuncis publicitaris de cotxes o de perfums que amb compromisos institucionals. En el mateix sentit, els anomenats codis ètics professionals o d’empresa responen a aquesta percepció; hom en saluda l’aprovació amb major o menor entusiasme i difusió, però mai més es té 19 �20 informe sobre el bon govern i transparència administrativa notícia de la seva aplicació, especialment pel que fa a la reprovació dels incompliments. c) Després d’una primera fase, en la transició política i en les primeres legislatures, on la il·lusió general per bastir un sistema democràtic va generar interès i afecció, hem arribat ja, i hi estem instal·lats, a una etapa de desconfiança i assumpció derrotista del tots són iguals, justificable en bona mesura pels gravíssims escàndols de corrupció econòmica i policial sobrevinguts i per la consciència d’acords tàcits en aquests temes entre els grans partits, sigui a Catalunya o a Espanya. L’opacitat de les finances dels partits i d’on surten els recursos que gasten a les campanyes electorals enterboleix encara més el panorama. d) Al llarg dels darrers anys s’ha produït la desaparició de veus potents en defensa dels valors més elementals i comuns. La dreta, per no ser titllada de retrògrada; l’esquerra, per donarse-les de moderna i progressista, i quan els reivindica mira cap a l’exterior i no cap a l’interior. Per exemple: solidaritat amb el tercer món, però no tant amb el quart; justícia, sí, però més cap a Pinochet i els diversos generals del món que cap a la corrupció interna; llibertat per als pobles i nacions oprimides, incloent-hi la nostra, però menys per acceptar les crítiques a la pròpia actuació; igualtat, també, però no acabem de posar-hi el coll per resoldre les discriminacions cap a les persones immigrants, les excloses, les dones, els joves.... e) Vivim, més que mai, en una societat plural en la qual coexisteixen sistemes de valors diferents. Aquest fet exigeix, d’una banda, l’aprenentatge del respecte al pluralisme i, d’altra banda, l’exigència de fer respectar, per part de l’Administració pública, aquells valors comuns indispensables per a la convivència i la cohesió social del país. f) Una forma visible d’aquest pluralisme es manifesta, d’una manera especial, amb la presència de confessions religioses diferents en un mateix espai. Unes i altres han de ser compatibles �Els valors amb les normes comunes de convivència d’una societat laica fonamentada en els drets humans i en els mecanismes socials propis de la democràcia, en permanent exploració de formes millors de participació ciutadana. g) Els canvis socials s’han donat en el nostre país, a més, en unes circumstàncies en les quals hem hagut de cremar etapes molt ràpidament: hem passat de l’analfabetisme a l’audiovisual, del clericalisme a l’agnosticisme, del puritanisme en les formes a dèficits preocupants de civisme i responsabilitat social, hem estat de tornada de l’Estat del benestar, però sense haver-hi anat mai del tot, hem viscut una crisi de partits i sindicats sense haver tingut temps de consolidar-los, etc. h) Sembla evident que no n’hi ha prou amb un catàleg de propostes i recomanacions, com les que en aquest document es presenten; aquestes només podran ser útils si, alhora, es configura una ètica pública, a través de la definició de valors universals de ciutadania, compartits pel conjunt de la comunitat, fonamentats en el diàleg i partint del compromís i la responsabilitat de conviure en societat. 21 ��Propostes i recomanacions III. PROPOSTES I RECOMANACIONS Tal com ja s’ha dit, l’Acord del Govern que creà aquest Grup de Treball li va encarregar “redactar un informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l’interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”. En conseqüència, aquest Grup de Treball, sobre la base de les ponències presentades pels seus membres i recollides en l’apartat IV d’aquest document, debatut el seu contingut i assolit un consens suficient, formula els següents principis, recomanacions i propostes: 23 �24 informe sobre el bon govern i transparència administrativa A. Principis i propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general 1. Entenem la transparència i bon govern com el conjunt de mesures que tenen per objecte en una societat avançada, facilitar i fer efectiva la rendició de comptes, mitjançant l’avaluació de la tasca de les institucions, dels processos i de les pràctiques que determinen com s’exerceix el poder, com els ciutadans participen en l’adopció de les decisions públiques i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. Constatem que l’avenç experimentat en aquest camp, des de la instauració de la democràcia i gràcies a un fort impuls social, ha estat molt important. I afirmem que, no obstant aquest innegable progrés, resulta necessària i urgent una substancial millora en els mecanismes de transparència i bon govern, adient amb la creixent demanda d’una societat que, cada dia que passa, es mostra més exigent en la vigència efectiva dels valors democràtics. 2. Afirmem que no n’hi ha prou, per a aquesta millora en la transparència i bon govern, amb un catàleg de propostes i recomanacions; aquest s’ha de fer i podrà esdevenir útil si alhora el Govern, amb la participació informada i efectiva de la ciutadania, s’implica a fons en: • La definició de valors de ciutadania per a Catalunya. • La defensa constant d’aquests valors en el seu discurs i en la seva acció, tot fent-los coherents i conseqüents, i explicant-ho així. • L’adopció de mesures en cascada, promotores d’aquests valors, en totes les conselleries i empreses públiques, així com en la resta d’administracions públiques. �Propostes i recomanacions • La formació de tots els treballadors públics en aquests valors i en la seva pràctica. • La recerca de la complicitat amb tots els sectors socials en aquesta defensa, amb particular atenció als mitjans de comunicació tant públics com privats. • La inclusió d’aquests valors en tots els acords que promogui dins i fora de Catalunya. 3. Deixem constància que fóra injust, així com contrari a la realitat dels fets, atribuir a l’Administració la responsabilitat exclusiva en les pràctiques desviades de l’interès general, ja que és freqüent que la iniciativa d’aquestes provingui d’empreses i corporacions que cerquen, mitjançant actuacions esbiaixades, la perpetuació de les situacions de domini –quan no de pràctic oligopoli– de què gaudeixen, en detriment d’altres competidors. Reivindiquem, per tant, l’equitat en les relacions entre els actors públics i privats. L’Administració pot ser molt exigent, i ho ha de ser, a fi d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. L’Administració, a més de complir els requisits d’obertura, rigor i transparència per si mateixa, els ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic. 4. Subratllem que la necessària implicació social i ciutadana per assolir objectius de transparència i bon govern s’ha de concretar també en la generalització i impuls de les institucions i dels procediments de participació ciutadana en els diversos àmbits d’activitat pública. 25 �26 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 5. Recordem, finalment, que una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general descansa i es fonamenta, bàsicament, en la voluntat deliberada i plena de complir la llei –com a expressió de la voluntat general- tant per part de l’Administració com per part dels administrats. Amb el benentès que el fet que una llei sigui imperfecta o millorable no justifica mai el seu incompliment. L’Estat –i la Generalitat és l’Estat a Catalunya– és, en essència, un sistema jurídic. Consegüentment, no hi ha pràctica més desviada de l’interès general que aquella que burla la llei, tant si ho fa frontalment com si esquiva el seu mandat sota l’aparença d’un estricte compliment formal. I aquesta desviació assoleix el seu grau més alt de perversitat quan és la mateixa Administració la que infringeix la norma, amb subterfugis i pretextos que s’emparen obliquament en preteses raons d’eficàcia o eficiència. En conclusió, un sistema democràtic no exigeix que les lleis siguin perfectes –que mai no ho són–, sinó que les lleis democràticament aprovades es compleixin. Hi ha democràcia allà on es compleix la llei, expressió de la voluntat social dominant, que subordina els interessos particulars a l’interès general. El problema no és de lleis, sinó de voluntat de complir-les i fer-les complir. B. Principis i propostes que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes a) Gestió pública. Personal al servei de les administracions 6. Recomanem que l’Administració elabori i faci pública una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de servei o activitat de la seva competència, amb el ben- �Propostes i recomanacions entès que l’opció escollida en cada cas valorarà els criteris de responsabilitat pública i d’eficiència, garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació dels avantatges i inconvenients que presenten cada una de les opcions ponderades. Consegüentment, el Govern hauria de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i funcions que presta l’Administració de la Generalitat, indicant-ne en cada cas la forma de gestió o de prestació i la seva justificació. També ho haurien de fer les administracions locals. 7. Recomanem elaborar indicadors d’eficàcia i d’eficiència dels serveis i dels procediments que gestionen o tramiten l’Administració i les seves empreses. Així mateix, recomanem sotmetre sistemàticament a programes d’auditoria externa de gestió tots els serveis i procediments, a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma, incorporar-hi els nous avenços i millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència. Recomanem adoptar mesures de responsabilitat, i, si cal, sancionadores, per evitar ineficiències i mal funcionament de l’Administració. 8. Recomanem l’adopció de mesures per promoure l’esperit de servei i el prestigi social de la funció pública. Accentuant la disponibilitat del funcionari a ser accessible i estar al servei del ciutadà i adoptant amb especial rigor mesures disciplinàries contra els qui incompleixen les seves obligacions i donant publicitat a les estadístiques de l’activitat disciplinària de l’Administració. Reclamem amb aquesta finalitat, una actitud més responsable i compromesa amb els serveis públics per part de les organitzacions sindicals. 9. Recomanem generalitzar la figura de la Carta de Serveis a totes les administracions públiques, organismes, empreses 27 �28 informe sobre el bon govern i transparència administrativa i, en especial, als serveis de la Generalitat, tant els prestats directament com els externalitzats, i formalitzar-hi compromisos concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol incompliment d’aquests compromisos hauria de generar la corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat. Les cartes de serveis hauran de servir per posar en relleu el cost i la importància del servei, així com la responsabilitat dels seus usuaris. 10. Recomanem assegurar procediments i polítiques que garanteixin la transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés i la gestió de la funció pública: • preveient un procediment més eficient, ràpid i neutre de reclutament o selecció adaptat a les necessitats de l’oferta. • no permetent el nomenament de cap altre interí mentre el nombre total d’interins no estigui per dessota del que es podria considerar un marge raonable d’interinatge funcional que fixarà el Govern. • garantint que aquests pocs interins siguin reclutats segons uns requisits mínims de transparència i objectivitat. • equiparant els funcionaris de les administracions públiques, que hagin complert requisits similars d’accés a la funció pública quant a la capacitat per aspirar a llocs en qualsevol d’aquestes, sense fer compartiments estancs. 11. Recomanem establir criteris clars sobre quina tipologia de feines requereix contracte laboral i quina requereix nomenament de funcionaris. No és admissible la situació actual, que en molts casos es caracteritza per la convivència de funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques en el mateix servei. Així mateix, convé garantir l’aplicació de procediments objectius i transparents de selecció del �Propostes i recomanacions personal laboral amb contracte indefinit, tant per part de les administracions públiques com dels seus organismes i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a sistema de selecció no ha de servir d’excusa per afeblir aquests requisits de transparència, objectivitat, mèrit i capacitat. 12. Recomanem la creació d’una carrera administrativa de la Generalitat, que pugui assolir ràpidament un prestigi reconegut tant en el sector públic com en el privat. Per tal que això sigui possible, recomanem: • La provisió dels llocs de treball efectuant processos de selecció públics, adequats al perfil professional buscat i amb un reclutament rigorosament objectiu. • Aposta decidida per la qualitat d’un centre de formació especialitzat, que pot organitzar-se en l’entorn de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la col·laboració de les universitats. • Adaptar el sistema de retribució i d’incentius dels empleats públics i fer-los més propers als de l’empresa privada a fi d’estimular-ne la competència professional, la dedicació i la responsabilitat, i incrementar-ne la polivalència i l’eficiència, amb l’objectiu de millorar els resultats, la productivitat i la qualificació professional. 13. Recomanem adoptar polítiques d’igualtat en l’accés i presència de la dona en els llocs de responsabilitat, que corregeixin la discriminació actual. 14. Recomanem establir la limitació numèrica dels alts càrrecs, així com: • Vincular la seva existència a paràmetres objectivables; • Justificar sempre la seva creació; 29 �30 informe sobre el bon govern i transparència administrativa • Que cada Administració faci pública la llista corresponent d’alts càrrecs; • Acreditar la idoneïtat dels candidats mitjançant la seva intervenció en Comissió Parlamentària o Plenària prèviament al seu nomenament; • Revisar la retribució en atenció a les condicions de mercat, vincular-la a resultats i donar-li transparència; • Organitzar una formació específica i de gran qualitat adreçada als alts càrrecs en l’entorn de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la col·laboració de les universitats; • Aplicar un règim específic d’incompatibilitats, dedicació exclusiva i declaració d’activitats i patrimonial. • Previsió legal d’una indemnització per cessament, per tal de preparar una reinserció professional o laboral. 15. Recomanem l’aprovació d’un codi de conducta dels alts càrrecs i dels empleats públics, a fi de garantir la seva dedicació òptima al servei objectiu i neutral dels interessos públics generals i de tots els ciutadans en particular, tot definint uns criteris bàsics sobre les pautes que han d’observar en el desenvolupament de la seva funció. Aquests criteris haurien de ser concretats en unes normes que assegurin la imparcialitat, l’austeritat, la transparència i l’assumpció dels valors constitucionals i estatutaris, de sostenibilitat i de responsabilitat social de la seva tasca, per part dels alts càrrecs i funcionaris. Així mateix, recomanem donar publicitat de forma periòdica al compliment i incompliment del codi de conducta. 16. Pel que fa a l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, recomanem: 1. Revisar l’abast de l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, en particular, la raó de ser d’algunes de les ins- �Propostes i recomanacions titucions, la dimensió que han anat adquirint, el nombre de membres que en formen part, i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. 2. Estendre el sistema d’audiència prèvia dels candidats a càrrecs davant la comissió corresponent del Parlament; i, per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu, davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària. 3. Donar publicitat als tràmits de cobertura i selecció dels càrrecs institucionals i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir. 4. Revisar, dotant de major rigor la normativa actual sobre incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels càrrecs. 5. Establir que la presa de possessió de determinats càrrecs incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si escau. 6. Fixar, amb la periodicitat que aconselli cada cas, que els ens i òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient, així com incorporada a la pàgina web que procedeixi. Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una perspectiva plurianual. 17. Recomanem que la normativa sobre les institucions que tenen encomanades funcions específiques altament qualificades de regulació, control o consulta, i, en general, aquelles que tenen una incidència rellevant en l’exercici dels drets i llibertats i en l’activitat econòmica, garanteixi la indepen- 31 �32 informe sobre el bon govern i transparència administrativa dència dels càrrecs corresponents. Amb aquesta finalitat, hauria d’establir l’obligació de les persones que els ocupen de guardar secret de la informació institucional obtinguda i determinar la improcedència que, al marge de les previsions legals, siguin cridades, o voluntàriament acudeixin, a informar altres càrrecs o institucions. 18. Recomanem, amb la finalitat de verificar, avaluar i fer efectiu el compliment de les lleis i de les resolucions públiques: • Potenciar i desenvolupar els serveis i els procediments d’inspecció • Establir procediments d’avaluació periòdica del grau de compliment de les principals normatives del sector públic i dels principals problemes que pot presentar la seva aplicació. b) Empreses públiques 19. Recomanem l’adopció d’un criteri dràsticament restrictiu a l’hora de constituir noves empreses i consorcis públics, evitant la proliferació d’unes i altres, la burla del control administratiu que facilita el “maquillatge” comptable – financer i provoca que se’n dilueixin les responsabilitats polítiques. 20.Recomanem que les empreses públiques explicitin la seva missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social de l’empresa), i que els seus òrgans de govern estableixin periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinin els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar la seva gestió i els resultats assolits. �Propostes i recomanacions 21. Recomanem que la Generalitat i totes les administracions exerceixin els seus drets dominicals sobre les diferents empreses públiques i vetllin perquè actuïn d’una manera coordinada i eficient. 22. Recomanem que l’estructura i dinàmica dels consells d’administració de les empreses públiques s’adaptin a la tasca de supervisió de la gestió que aquest òrgan ha de dur a terme. Així mateix, han d’assumir un nivell de compromisos en línia amb les iniciatives internacionals en aquest àmbit, que explicitin els valors corporatius per mitjà dels instruments següents: • La formulació d’un codi ètic de l’empresa. • L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama. • La gestió de la identitat i de la reputació corporativa. • La formació d’una comissió d’ètica, i el compliment en el si del mateix consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social. 23. Recomanem que les empreses públiques formulin comptes anuals individuals i consolidats i els sotmetin a la verificació d’auditors independents. Aquests comptes i l’informe d’auditoria s’hauran de fer públics. Així mateix, les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories (de gestió, qualitat, ambientals...) dutes a terme per professionals externs independents. 24. Recomanem que l’empresa pública disposi d’una pàgina web amb informació suficient per conèixer les dades més rellevants de la seva activitat i per avaluar el seu sistema de govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social. 33 �34 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 25. Recomanem, per tal de promoure l’existència d’empreses més responsables i sostenibles: • Establir un marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...). • Fixar mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i reporting). • Aprovar un codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que ofereixin un servei públic a la comunitat, sigui aquesta empresa pública o empresa subcontractada. Aquest codi hauria de ser de compliment obligat i es definiria com un punt més del conveni col·lectiu. • Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat social corporativa. • Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa. • Afavorir el desenvolupament del mercat en un context de competitivitat sostenible. • Contractació pública que afavoreixi les empreses que donin suport a la responsabilitat social corporativa. c) Contractació 26.Recomanem dur a terme un esforç de simplificació, tant de la normativa reguladora dels contractes de l’Administració com dels procediments que a la pràctica se segueixen per contractar. En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys costós en temps i en esforços burocràtics. Per tant, caldria publicar a les pàgines web dels organismes i administracions que contracten, i amb la major puntualitat que sigui possible: • les licitacions, • les bases de selecció, �Propostes i recomanacions • les ofertes (o com a mínim el seu resum), • el quadre comparatiu de les ofertes econòmiques, • les puntuacions obtingudes per cada oferta • les adjudicacions. 27. Recomanem definir amb més detall i rigor els projectes, especialment en els contractes d’obres, dedicant més recursos del cost total en aquesta fase del projecte, fet que permetria estalviar en la seva execució, reduir modificats i garantir més transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes. 28. Recomanem una actitud activa de l’Administració a fi de propiciar que el major nombre possible d’empreses o de professionals esdevinguin contractistes en potència. Per aconseguir-ho cal: 1. Facilitar els tràmits de classificació empresarial. 2. Una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport a empreses i professionals per tal que superin els obstacles i els dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista. 3. Procurar que la quantia dels contractes i, en general, les bases de selecció siguin favorables a la concurrència d’un nombre significatiu d’ofertes, i evitar en qualsevol cas que per raons de quantia o d’altres de similars la major part de contractistes potencialment interessats es puguin sentir exclosos. 29.Recomanem, com a criteri general, que la subcontractació es limiti als supòsits en què sigui justificada i, si és possible, prevista en el moment de l’adjudicació (formant part de l’oferta de cada contractista) o admesa expressament per part de l’administració contractant. En qualsevol cas, la re- 35 �36 informe sobre el bon govern i transparència administrativa lació entre el contractista principal i el subcontractat ha de ser totalment transparent. 30. Afirmem que la transparència exigeix la necessitat de motivar sempre i raonadament –sense cap excepció– la modalitat de contracte escollida per a cada cas, i de fer pública aquesta motivació. En aquest sentit, són perfectament compatibles amb la transparència, els procediments restringits o selectius de contractació, sempre que es justifiquin de manera oberta, els criteris de selecció. També es recomana que cada òrgan que contracta i que cada Administració portin al dia una base de dades pública, accessible des de les seves pàgines web, a on constin, un per un, tots els contractes fets per qualsevol procediment, amb indicació de l’objecte, el pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i si és possible, descripció del treball lliurat. 31. Recomanem, amb la finalitat de garantir que les adjudicacions es basin en criteris de màxima objectivitat: 1. Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne una aplicació motivada, raonada i pública per determinar l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser tant objectiva com la de l’oferta econòmica. 2. Valorar l’oferta econòmica fins a l’entorn de la meitat de la puntuació total, de manera que resulti força determinant. 3. Eliminar els criteris de selecció que en la seva aplicació deixen un marge de discrecionalitat excessiu. 32. Recomanem restringir al màxim la possibilitat de recórrer a reformats o modificats dels contractes, i, si cal utilitzar-los, que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publici- �Propostes i recomanacions tat, i amb procediments objectius i també transparents de valoració econòmica dels canvis que s’acordin en relació amb el contracte adjudicat. 33. Recomanem que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i d’auditoria i/o control de qualitat dels serveis o productes obtinguts com a resultat d’aquests. Aquests protocols o procediments s’han de complementar amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més qualificats per a l’Administració, amb els quals pugui exercir efectivament aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes. d) Ajuts i subvencions 34. Recomanem que els ajuts públics es convoquin amb la màxima transparència, de forma comprensible, amb publicitat, destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els ajuts públics han de ser considerats com a compromisos de l’Administració per assolir determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a les dades es considera un instrument fonamental. 35. Recomanem que els ajuts públics respectin el principi de legalitat i siguin atorgats amb objectivitat i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència i responsabilitat tot evitant els conflictes d’interès. 36. Recomanem que els ajuts públics respectin, en principi, els valors de la competència i el lliure mercat així com la legislació vigent sobre aquest tema. Qualsevol allunyament 37 �38 informe sobre el bon govern i transparència administrativa d’aquests valors ha de ser adequadament motivat i, si s’escau, comunicat a les autoritats responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una mesura aconsellable seria que el Tribunal Català de Defensa de la Competència hagués d’informar preceptivament sobre els ajuts públics en relació a llur impacte sobre la competència en els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal que haurien de ser debatuts en seu parlamentària. 37. Afirmem que el rendiment de comptes és la peça fonamental de la transparència i bon govern en matèria de subvencions. Conseqüentment, la Sindicatura de Comptes hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts públics atorgats a ciutadans i operadors econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables ans també hauria de posar l’accent en els aspectes econòmics (cost, impacte, etc.) i al grau de compliment dels objectius pretesos. Aquest Informe hauria de ser debatut en seu parlamentària. 38. Recomanem que els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes d’ajuts públics estiguin obligats a retre comptes de la seva gestió tant a la Sindicatura de Comptes com al Parlament de Catalunya. També seran responsables de la no adequació dels resultats assolits als objectius pretesos. 39. Recomanem que una de les maneres per garantir la transparència administrativa en l’atorgament d’ajuts en el sector de la cultura passi per l’establiment de convenis, per períodes superiors a un any o que englobin una legislatura, d’acord �Propostes i recomanacions amb un projecte o un programa avaluable tant pel que fa als seus objectius com per la metodologia proposada. 40. Recomanem donar a conèixer anualment l’assignació de recursos públics a les organitzacions sindicals i empresarials i transparentar i auditar els seus comptes amb caràcter preceptiu. e) Dret a la informació i transparència 41. Recomanem assegurar que en tots els procediments administratius es comunicaran als interessats el nom, adreça física i electrònica i telèfon d’un funcionari responsable, a qui s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar assessorament, suport o informació sobre la tramitació. 42. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques tinguin a disposició dels ciutadans interessats manuals intel·ligibles que els orientin i informin a bastament sobre els tràmits, els ritmes, els criteris i pautes de resolució dels diferents procediments. 43. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques ofereixin als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid d’accés a la informació, de queixa, de suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat o desatenció que hagin pogut rebre. 44. Recomanem, en els casos de concurrència d’administracions en la prestació d’un mateix servei, oferir al ciutadà, un únic interlocutor públic responsable, per tal d’evitar que aquesta concurrència afebleixi la responsabilitat de l’Administració davant el ciutadà i dilati la prestació del servei. 39 �40 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 45. Recomanem fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de les seves autoritats i empleats. 46. Recomanem vincular l’efectivitat del lliure accés a la informació amb l’existència d’uns arxius perfectament organitzats. Això implica que l’Administració ha d’aportar els recursos necessaris per tal d’assegurar un adequat sistema de gestió documental que permeti un nivell de descripció dels documents que faciliti respondre eficientment a la demanda ciutadana i a les necessitats de l’Administració. Així mateix, es proposa promoure l’adopció de la metodologia de l’arxivística i la gestió documental per tal de garantir el tractament, la preservació i l’accés de la informació més enllà del suport en què es contingui”. 47. Recomanem que la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental prevista en la Llei 10/2001, de 13 de juliol de 2001, d’arxius i documents sigui l’organisme especialitzat i responsable del sistema d’accés a la documentació pública de les administracions catalanes, que promogui el seu perfeccionament i assisteixi els poders públics i els administrats en casos de dubtes i conflictes. 48. Recomanem garantir l’accés a la informació per mitjà de l’ús generalitzat de les tecnologies de la informació, i especialment, de les xarxes i Internet aprofundint en els criteris d’administració oberta i estructurant sistemes coordinats entre les administracions públiques. 49.Recomanem que les administracions no limitin la publicitat de les seves resolucions i convocatòries als diaris oficials, i menys durant el mes d’agost, i adoptin mesures actives i creatives per donar-ne una publicitat eficaç. �Propostes i recomanacions C. Recomanacions sobre reformes normatives 50. Recomanem promulgar una legislació d’incompatibilitats, que en gran part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats públics, que adopti mesures eficaces per aconseguir la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats públics que optin per aquest règim, tot garantint l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i evitant en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats. 51. Recomanem revisar les lleis i els instruments de procediment administratiu, per tal de fer més àgil, obert i eficaç el funcionament de l’Administració. En concret, una nova Llei de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la més recent legislació bàsica de l’Estat en la matèria. 52. Recomanen aprovar una nova llei de subvencions que reculli els principis de legalitat, objectivitat, eficàcia, eficiència, transparència, coherència, control, responsabilitat i les recomanacions de l’apartat precedent. 53. Recomanem regular amb caràcter d’urgència l’assignació de recursos a les organitzacions sindicals i empresarials, amb la finalitat que aquestes puguin desenvolupar degudament les funcions pròpies i reconegudes constitucionalment, d’acord amb criteris objectius de representativitat i amb transparència plena. Transparència que exigeix, amb caràcter preceptiu, que el Govern presenti un informe anual al Parlament sobre aquesta matèria específica, així com la creació d’un registre públic especial en 41 �42 informe sobre el bon govern i transparència administrativa el qual constin les dades bàsiques de les organitzacions sindicals. 54. Recomanen regular, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’accés a la informació i la documentació pública, mitjançant la determinació genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en documents públics i accessibles al ciutadà. No obstant això, aquesta determinació genèrica no pot ser absoluta, raó per la qual s’han d’establir els corresponents procediments per determinar els límits a l’accés quan escaigui. La nova normativa haurà de preveure que el ciutadà que sigui part en un expedient administratiu, tingui a la seva disposició des de l’inici, tot l’expedient i li sigui facilitat l’accés a la documentació, en tot moment i sense necessitat d’establir un tràmit d’audiència i posada de manifest de tot l’expedient. La regulació haurà de preveure, també, les circumstàncies, condicions i requisits d’una possible externalització de la gestió dels arxius públics. D. Consideracions finals 55. Demanem al Govern de la Generalitat l’adopció de les iniciatives legislatives i executives adients per concretar les propostes i recomanacions precedents. 56. Considerem que la importància i l’envergadura de les reformes proposades requereixen un fort impuls polític. Recomanem, per tant, al Govern de la Generalitat l’atribució específica a un dels seus membres de la responsabilitat de promoure, gestionar i fer seguiment de l’aplicació d’aquestes recomanacions. �Propostes i recomanacions 57. Demanem al Govern de la Generalitat que cada any, i en compliment del compromís públic assumit, reti comptes al Parlament de Catalunya de les mesures posades en marxa a proposta d’aquest document. 58. Finalment, demanem la publicació i difusió d’aquest document, per al coneixement de totes les administracions públiques de Catalunya. 43 ��IV. DOCUMENTS QUE FONAMENTEN LES PROPOSTES I RECOMANACIONS DEL “GRUP DE TREBALL SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA” A. Administració i funció pública 1. L’Administració ha de dotar-se d’una estratègia per decidir raonadament, cas per cas, la millor de les grans opcions organitzatives per gestionar els seus serveis: gestió directa, ens o empreses especialitzades, externalització... L’Administració contemporània acostuma a escollir entre tres grans opcions a l’hora de decidir com gestionarà els serveis i activitats que li pertoquen: mitjançant els seus òrgans i funcionaris, creant organismes, entitats o empreses públiques (i fins i tot fundacions privades) o bé externalitzant els serveis o activitats de la seva competència a gestors privats. L’opció per una o altra d’aquestes solucions és una decisió política, que massa sovint s’acostuma a prendre sota la pressió ideològica dels apriorismes dominants sobre aquestes qüestions (“els funcionaris són gestors poc eficients”, “l’externalització, especialment en règim de competència, és més eficient”, “la privatització és contrària als interessos públics”), sense ponderar suficientment, cas per cas, els avantatges i els inconvenients de cada una d’aquestes. �46 informe sobre el bon govern i transparència administrativa D’aquesta manera, no és infreqüent la gestió directa per part de funcionaris o altres empleats de l’Administració de funcions que segurament es podrien prestar amb més eficiència i eficàcia per gestors privats, la creació d’entitats, organismes o empreses perfectament prescindibles o l’externalització de serveis o funcions que poden implicar una deixadesa excessiva de responsabilitats públiques, en la mesura que afecten aspectes centrals de l’exercici del poder públic. Aquesta manca d’una estratègia prou meditada sobre quines són les grans opcions organitzatives que cal prendre per gestionar amb la major eficàcia possible cada tipus de servei o funció de l’Administració denota un funcionament poc eficient dels serveis públics. Però també comporta desconfiança i incertesa per part de funcionaris i usuaris dels serveis, sentiments que, a més a més, poden ser fàcilment estimulats pels prejudicis ideològics existents sobre aquestes qüestions i traslladats als ciutadans en general. Per tal de resoldre aquests dèficits d’eficiència i de confiança, cal que l’Administració s’esforci per definir una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de servei o activitat de la seva competència, amb el benentès que l’opció escollida en cada cas ho serà tot ponderant els criteris de responsabilitat pública i d’eficiència, i garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació dels avantatges i inconvenients que presenten cada una de les opcions ponderades. Així, i a títol d’exemple, proposem definir formalment uns criteris com ara els següents: • Les funcions d’inspecció i de control no s’haurien d’externalitzar, o en tot cas ho haurien de ser sota mesures de control molt estrictes. • L’Administració ha de garantir el control efectiu de les activitats externalitzades. �Documents Així mateix, i a fi de palesar la conveniència de dur a terme aquesta tasca, i al mateix temps posar de manifest el desordre vigent en aquesta qüestió, proposem al Govern de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i les funcions que presta l’Administració de la Generalitat, indicant en cada cas la seva forma de gestió o de prestació. 2. L’Administració ha de generalitzar les cartes de serveis, a fi de formalitzar els seus compromisos o garanties de gestió i prestació d’aquests L’Administració només estarà autènticament al servei del ciutadà quan garanteixi realment la prestació efectiva dels serveis i de les funcions que preveuen les lleis, i a més amb unes ràtios mínimes de celeritat o de qualitat, així com de minimització de costos. L’Administració catalana està lluny d’assolir aquests objectius, tret d’algunes prestacions molt puntuals. La figura que s’està estenent més per aconseguir aquesta finalitat és la de la carta de serveis. Amb la carta de serveis, cada organisme, dependència o servei públic expressa amb detall les funcions o prestacions que estan sota la seva responsabilitat i es compromet formalment a proporcionar-les dins d’uns terminis màxims i amb uns requisits determinats mínims de qualitat. Pràcticament cap dels departaments i organismes de la Generalitat no s’ha dotat de la corresponent carta de serveis i, en general, aquesta Administració no ha fet cap gest significatiu per formalitzar davant dels ciutadans o dels usuaris dels seus serveis compromisos concrets de compliment efectiu de les prestacions que aquests li requereixen. Proposem, per tant, generalitzar la figura de la carta de serveis a tots els departaments, organismes, empreses i, en general, serveis de la Generalitat, tant els prestats directament com 47 �48 informe sobre el bon govern i transparència administrativa els externalitzats, i formalitzar a través d’aquesta compromisos concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol incompliment d’aquests compromisos hauria de generar la corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat. Quant a les compensacions o indemnitzacions, en cada cas s’hauran de valorar quines són més adequades i, a més de l’eventual responsabilitat dels funcionaris, gestors o directius implicats, poden establir la prestació alternativa del servei per un gestor privat, si és procedent (atencions sanitàries, per exemple), a costa de l’Administració, una indemnització econòmica o altres. En qualsevol cas, ha de quedar clar que l’incompliment per l’Administració del temps de resposta compromès per la carta de serveis ha de tenir conseqüències en benefici del ciutadà afectat. Així mateix, la carta de serveis pot tenir també un important valor pedagògic, posant en relleu el cost real i la importància i transcendència del servei que es tracti i, en conseqüència, els deures i responsabilitats que també pertoquen als usuaris, per garantir el seu bon funcionament. La imatge social dominant de la funció pública és essencialment negativa: irresponsabilitat, prepotència i amiguisme, semblaria ser que són els atributs que més defineixen els empleats del sector públic. Aquesta imatge, a més d’injusta, dificulta enormement tota política seriosa d’incentius i de millora de la funció pública. Per tant, proposem combatre-la decididament. Amb aquesta finalitat, proposem mesures eficaces per promoure una imatge de responsabilitat, disponibilitat i servei que donin prestigi a la funció pública. I la millor manera d’assolir-la és fer tot el possible per posar efectivament els funcionaris al servei dels ciutadans. I castigar efectivament els pocs que incompleixen, amb mesures disciplinàries. �Documents A més, seria també convenient de donar publicitat, en termes estadístics, a aquesta activitat disciplinària de l’Administració, amb la finalitat de fer palesa l’actitud de cura i de rigor amb què el Govern gestiona l’Administració. Amb aquesta mateixa finalitat, és necessari que els sindicats de la funció pública assumeixin el grau de responsabilitat que manifesten en les relacions laborals privades, per tal de coadjuvar a la millora del servei públic, objectiu en què també hi haurien d’estar molt més implicats del que ho estan actualment. 3. Cal assegurar procediments i polítiques que garanteixin la transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés a la funció pública El sistema vigent d’accés a la funció púbica (en un sentit ampli: funcionaris, laborals, eventuals i alts càrrecs) és poc eficient i massa opac, amb dues conseqüències altament negatives: • No es garanteix la selecció dels millors. • S’abona la percepció social del clientelisme i l’amiguisme en el nomenament dels funcionaris i responsables públics. Cal distingir diverses situacions: funcionaris de carrera, personal laboral, funcionaris eventuals o de confiança i alts càrrecs i assimilats. En el cas dels funcionaris de carrera, que en principi s’haurien de reclutar mitjançant oposició o concurs-oposició, el principal problema rau en l’abús dels interinatges, deguts probablement a parts iguals a una injustificable manca de previsió sobre les necessitats futures de personal, que porta a cobrir habitualment amb urgència les vacants, i al fet que els procediments d’oposició vigents són tan i tan llargs que requereixen més d’un i, a vegades, de dos anys per dur a terme tot el procés de l’oposició. 49 �50 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Sigui com sigui, el cas és que a l’Administració de la Generalitat hi ha una borsa de funcionaris interins que supera el 36% del total de personal d’administració i tècnic, i que han estat reclutats sense cap garantia d’objectivitat, mèrit o capacitat i transparència, i que a la pràctica hipotequen la cobertura futura en propietat de les places que estan ocupant. Per resoldre aquesta situació proposem adoptar les mesures següents: • Preveure un procediment més eficient i ràpid d’oposició, que permeti cobrir amb pocs mesos les vacants i deixi d’obligar els opositors a llargues inversions memorístiques (un bon psicotècnic, una senzilla prova de redacció i un curs selectiu, per exemple). • No permetre el nomenament de cap altre interí mentre el nombre total d’interins no estigui per dessota del que es podria considerar un marge raonable d’interinatge estructural. • Garantir, a més, que aquests pocs interins siguin reclutats segons uns requisits mínims de transparència i objectivitat (per exemple, donant sempre prioritat als qui s’haguessin presentat a l’oposició respectiva immediata anterior i no haguessin obtingut plaça, per ordre de la qualificació obtinguda) A més a més, caldria revisar el sistema vigent d’oposicions, a fi de flexibilitzar-lo, per tal d’assegurar la desitjable adaptació de cada tipus d’oposició a les característiques del lloc de treball a cobrir, que poden ser molt diferents, i també a fi de professionalitzar més els tribunals, garantint una composició al màxim de neutre, però també al màxim d’experta en els coneixements i aptituds que han d’acreditar els aspirants. En relació amb el personal laboral, cal fer tres observacions: • En primer lloc, cal establir criteris clars sobre quina tipologia de feines requereix contracte laboral, amb el benentès que la resta haurien de ser funcionaris. No és aquesta la situació actual, que en molts casos es caracteritza per la convivència de �Documents funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques en el mateix servei. • En segon lloc, reiterar el que s’acaba de dir sobre els funcionaris interins, a fi de limitar l’ús dels contractes laborals temporals. • En tercer lloc, convé garantir millor del que és habitual l’aplicació de procediments objectius i transparents de selecció del personal laboral amb contracte indefinit, tant per part dels departaments de la Generalitat, com dels seus organismes i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a sistema de selecció no ha de servir d’excusa per afeblir aquests requisits de transparència, objectivitat, mèrit i capacitat. Pel que fa als funcionaris eventuals o de confiança i als alts càrrecs (i assimilats, com és el cas dels directius dels organismes i empreses públiques), no es tracta de qüestionar la necessària discrecionalitat del Govern o dels consellers en el seu nomenament. Ara bé, entenem que és exigible, per un criteri elemental de transparència i de bona administració, que el seu nomenament es justifiqui expressament i públicament en els mèrits, tant professionals, com polítics, que acreditin que la persona designada és la més apropiada al lloc a cobrir. 4. Cal revisar el sistema de gestió i d’incentius dels empleats públics, a fi d’estimular-ne la competència professional, la dedicació i la responsabilitat Una Administració eficaç necessita poder gestionar amb eficiència i flexibilitat els seus recursos humans i comptar amb empleats públics competents i estimulats per un sistema positiu d’incentius. La nostra Administració està lluny d’assolir aquests objectius. Per començar, l’estructura de grups, cossos i nivells és massa rígida i complicada, dificulta enormement poder designar en 51 �52 informe sobre el bon govern i transparència administrativa cada moment l’empleat més idoni per a cada lloc de treball, i dificulta també poder estimular i motivar positivament la seva dedicació i la seva feina. Així mateix, el sistema vigent d’incentius és poc eficient. El principal incentiu que s’ofereix als empleats públics és un treball estable, estabilitat que és indiferent de si desenvolupen més o menys bé la seva feina. Els incentius retributius són escassos, ja que la piràmide de sous és molt plana, de manera que les retribucions superiors sovint no justifiquen l’assumpció d’especials compromisos de responsabilitat o de dedicació, i en tot cas resulten poc competitives amb el sector privat. Fins i tot el complement de productivitat, que ben gestionat podria permetre una certa incentivació retributiva del treball realment fet, sovint és distribuït de forma lineal i indiscriminada. El resultat és una Administració poc atractiva per als professionals qualificats, i formada majoritàriament per personal de nivells professionals o de titulació mitjans i baixos. Cal revisar el sistema de provisió dels llocs de treball i els instruments de gestió del personal del sector públic, a fi d’incrementar-ne la flexibilitat i l’eficiència. Cal també establir un sistema d’incentius favorable a millorar la dedicació i la qualificació professional dels empleats públics. Aquest sistema hauria de combinar els elements següents: • Una política retributiva més adient amb el sector privat. • L’assignació d’una part significativa del sou a la productivitat o a l’assoliment efectiu dels objectius fixats per a cada empleat, que ha de poder canviar, amunt o avall, cada exercici pressupostari, d’acord amb la productivitat o dels objectius realment assolits. • Polítiques de formació més eficaces. �Documents 5. Cal revisar el règim d’incompatibilitats i promoure un codi de conducta dels empleats públics, a fi de garantir la seva dedicació òptima i el servei objectiu i neutral dels interessos públics L’Administració ha de ser capaç de garantir als ciutadans i de fer palès un tracte respectuós i deferent, eficient, objectiu i neutral. Tenim una llarga tradició que acostuma, massa sovint amb raó, a identificar l’Administració més aviat amb tot el contrari: menyspreu i prepotència pels administrats, indiferència i ineficàcia en la resolució de les seves demandes, clientelisme i favoritisme. Si bé és innegable que l’Administració contemporània ha deixat molt enrere aquestes taques del passat, i els alts càrrecs i personal que la serveixen manifesten majoritàriament una actitud de servei exemplar, la inèrcia cultural és tan forta que resta encara a fer una inversió molt important en normatives, gestos i canvis d’actitud per superar definitivament aquesta visió negativa i desconfiada de la cosa pública, encara molt estesa a la nostra societat. I on segurament cal incidir més és en el règim de dedicació i de servei dels empleats públics, inclosos els alts càrrecs. En un doble nivell: el del règim d’incompatibilitats, d’una banda, i en el del codi ètic o de conducta, de l’altra. L’objectiu no és un altre que poder garantir als ciutadans uns graus òptims de dedicació a la cosa pública, neutralitat i independència respecte d’interessos privats i servei als ciutadans per part dels empleats públics, i que així es percebi a bastament. És a dir, els servidors públics no solament han de ser correctes, sinó exemplars, en l’exercici de les seves funcions. En l’actualitat, la Generalitat no disposa d’una legislació pròpia d’incompatibilitats dels seus alts càrrecs, la que regula la incompatibilitat dels seus funcionaris és millorable i, tret de 53 �54 informe sobre el bon govern i transparència administrativa comptades excepcions, tampoc no disposa de cap tipus de normativa o codi ètic o manual de conducta aplicable als seus alts càrrecs i empleats. Davant d’aquestes mancances, considerem necessari: • Promulgar una legislació d’incompatibilitats, que en gran part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats, que adopti mesures eficaces per aconseguir com a mínim la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats que optin per aquest règim, garantir l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i, en general, per evitar en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats. Entre d’altres mesures concretes, aquesta legislació hauria d’assegurar: • La dedicació plena al càrrec, que, en el cas dels alts càrrecs, no s’hauria de poder compaginar amb responsabilitats polítiques o de partit. • La publicitat de les declaracions d’ingressos, patrimonials i d’activitats. • Definir uns criteris bàsics sobre la conducta que han d’observar alts càrrecs i empleats públics en el desenvolupament de la seva funció, criteris que haurien de ser desenvolupats i concretats mitjançant un codi ètic o de conducta, a confeccionar pel Govern, consultant entitats socials i representatives dels usuaris dels serveis públics, que s’hauria d’aplicar a tots els departaments, organismes i empreses de la Generalitat, i que en tot cas ha d’assegurar la imparcialitat, l’austeritat, la transparència i l’assumpció dels valors constitucionals, de sostenibilitat i de responsabilitat social de l’empresa per part dels alts càrrecs i funcionaris. • Adoptar mesures per garantir el compliment efectiu dels requeriments adoptats per l’esmentada normativa d’incompatibilitats o de conducta. �Documents 6. Cal revisar les lleis i instruments de procediment administratiu i de gestió pública, per tal de fer encara més àgil, obert, eficient i eficaç el funcionament de l’Administració En els darrers anys s’han fet reiterats esforços i s’han impulsat diverses mesures per modernitzar i agilitar i per imprimir majors dosis de transparència, eficiència i eficàcia al funcionament de l’Administració. Les noves lleis de procediment administratiu, la incorporació de la cultura de la gestió, les polítiques de participació ciutadana i els manuals, protocols i procediments que es vénen aplicant els darrers temps en són una mostra. Tanmateix, estem encara lluny d’assolir una praxis de funcionament de l’Administració, tant en el seu vessant de funcionament intern, com en el d’atenció als ciutadans, que sigui satisfactòria. Certament, el repte és molt difícil. En part, a causa de la imatge negativa fortament consolidada a la societat després de tants anys d’administració ineficient, críptica i tancada. I en part, perquè allò que li demanem a l’Administració a vegades és massa contradictori: escurçar els procediments i incrementar el debat i la participació, millorar la transparència i protegir el dret a la intimitat, donar serveis de major qualitat i gastar menys... D’aquí la necessitat d’intensificar els esforços per millorar el funcionament de l’Administració. En aquest sentit, convé impulsar les mesures següents: • Una nova llei de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la legislació bàsica de l’Estat més recent. • Establir indicadors de cost unitari dels diversos serveis i procediments públics i sotmetre’ls a auditories externes de gestió. • Sotmetre a un programa sistemàtic i permanent d’auditoria de gestió tots els procediments aplicats pels diversos serveis, 55 �56 informe sobre el bon govern i transparència administrativa organismes i departaments de la Generalitat, a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma i incorporar-hi els nous avenços que es vagin produint, a fi de millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència. • Garantir que tots els serveis, organismes i departaments de la Generalitat tinguin a disposició dels ciutadans interessats manuals intel·ligibles i assessors que els orientin i informin a bastament sobre els tràmits, els ritmes i els criteris i pautes de resolució dels diferents procediments. • Assegurar que en tots els procediments administratius es comunicarà als interessats el nom, adreça física i electrònica i telèfon d’un funcionari responsable, a qui s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar assessorament, suport o informació sobre la seva tramitació. • Garantir que tots els serveis, organismes i departaments oferiran als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid de queixa, de suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat o desatenció que hagin pogut rebre. Aquestes queixes han de ser contestades en un termini de com a màxim un mes pel responsable del servei o organisme i al cap de l’any haurien de ser objecte d’un informe global. • Assegurar que es motivaran sempre les decisions de l’Administració, i que aquesta motivació en cap cas no es limitarà a un formulisme buit de contingut, sinó que contindrà uns elements mínims de justificació i de congruència amb el contingut de la resolució. • Preveure conseqüències o sancions efectives en cas d’incompliment dels requisits anteriors, inclosos els casos d’insuficiència o de mal funcionament dels serveis públics. �Documents 7. Establir instruments per fer complir les normes i els procediments públics i per avaluar-ne el grau de compliment Hom tendeix a confiar excessivament en el poder de les normes i de les decisions públiques. A pensar que n’hi ha prou amb prendre resolucions perquè les coses funcionin i per canviar la realitat. A la pràctica, això no és veritat: les lleis no es compleixen per si soles, no són bones o útils per definició i les resolucions administratives moltes vegades no transcendeixen els papers. És necessari que els poders públics no es limitin a fer lleis i a prendre acords. És imprescindible que es preocupin també, i de forma molt intensa, pel seu compliment i per la seva aplicació. Amb aquesta finalitat, com a mínim caldria: • Potenciar i desenvolupar molt més els serveis i procediments d’inspecció per tal de verificar el compliment efectiu de les normes en els diversos àmbits d’activitat social. • Establir mecanismes d’avaluació objectiva i pública del grau de compliment de les principals lleis del sector públic (funcionaris, procediment, contractació, urbanisme, educació, sanitat, medi ambient, etc.), que serveixin també per detectar les seves deficiències i els principals problemes que planteja la seva aplicació. 8. Davant la concurrència d’administracions, cal oferir al ciutadà un interlocutor públic responsable i únic Cada vegada són més els casos en els quals la intervenció administrativa, ja sigui per controlar o supervisar l’activitat dels ciutadans i de les empreses, o per prestar-los serveis, és a cura d’òrgans i entitats diverses, de manera que cal l’actuació i la conformitat de més d’una autoritat o funcionari per produir allò que hom demana a l’Administració. Aquest fet dificulta la tramita- 57 �58 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ció dels assumptes, afebleix la responsabilitat pública, limita la seguretat jurídica i massa vegades condemna els ciutadans i les empreses a veritables carreres d’obstacles burocràtiques. Per fer front a aquests problemes, es ve parlant des de fa temps de la idea de la finestreta única, model que algunes poques lleis han aplicat, almenys formalment, a algun procediment determinat. Tanmateix, estem lluny d’assolir que la finestreta única sigui una realitat. Cal que s’estableixi legalment, i amb caràcter general, que en tots aquells procediments en els quals intervenen diversos òrgans o diverses administracions, la responsabilitat de la tramitació recaurà sempre en un únic òrgan, que haurà de vetllar per la tramitació sencera de l’expedient, procurant la intervenció àgil de tots els altres òrgans implicats, i donant en qualsevol moment la informació que li requereixin els interessats sobre l’estat de la tramitació. En definitiva, per molts que siguin els òrgans i les administracions implicades en un mateix assumpte, s’ha d’oferir als ciutadans un responsable únic de la seva tramitació, que els pugui donar comptes no solament dels tràmits de la seva competència, sinó assumint també la responsabilitat de la resta d’intervencions de l’Administració. La tant habitual sortida de traslladar les culpes a un altre òrgan s’hauria d’eradicar de l’Administració. 9. Cal fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de les seves autoritats i empleats Tot i que el sistema de responsabilitat patrimonial de l’Administració que es ve aplicant entre nosaltres és prou generós amb els damnificats, resulta com a mínim francament millorable en dos aspectes. �Documents Per una banda, caldria trobar entre tots plegats (administració, tribunals, advocats) la manera d’oferir ràpidament als damnificats la compensació o indemnització que uns i altres saben que acabaran obtenint després d’uns anys de recursos i reclamacions. La majoria de les vegades assistim a un mercadeig perfectament conegut i previsible: es reclamen indemnitzacions molt exagerades; l’Administració n’ofereix de molt minses; els tribunals acaben fixant el punt intermedi que uns i altres coneixen d’entrada. Resultat: el damnificat obté una indemnització justa, ... uns anys després d’haver patit el dany. Es tracta d’una situació força absurda, sens dubte negativa per als ciutadans afectats, que haurien de ser indemnitzats molt més puntualment, que contribueix a carregar innecessàriament de feina la justícia i que projecta una imatge negativa i sovint insensible de l’Administració. No està a les mans de l’Administració trobar una solució satisfactòria a aquest problema, ja que si es limités a oferir d’entrada indemnitzacions més elevades, aquest gest segurament incrementaria les finalment acordades pels tribunals, en detriment dels recursos públics. Tanmateix, el que sí que pot i ha de fer l’Administració és promoure una reflexió amb els jutges i els altres professionals de la justícia, que pugui donar com a resultat la ràpida i justa assumpció de responsabilitat per l’Administració pels danys que hagi pogut ocasionar, de manera que siguin del tot excepcionals els casos de recursos judicials per aquest motiu. Així mateix, l’Administració hauria d’estar molt més disposada a atendre amb celeritat i objectivitat (aplicant, per exemple, barems del tipus dels promoguts per les asseguradores) les demandes de responsabilitat en via administrativa, a part de promoure solucions negociades o arbitrals als conflictes en aquest àmbit, solucions que la legislació vigent ja preveu. Per una altra banda, advertim també un dèficit de responsabilitat personal de les autoritats i funcionaris. Des del punt de 59 �60 informe sobre el bon govern i transparència administrativa vista del damnificat, ja està bé la situació actual: l’Administració respon de qualsevol dany ocasionat pel funcionament dels seus serveis, sigui o no imputable a algun dels seus empleats o alts càrrecs. Tanmateix, des del punt de vista de la transparència i del funcionament eficient dels serveis públics, el sistema de responsabilitat administrativa també hauria d’identificar els servidors públics que, amb la seva mala fe, desídia, negligència o incompetència, si s’escau, hagin ocasionat els danys dels quals ha de respondre l’Administració, donar-los publicitat i, en la mesura del possible, fer-los assumir personalment el cost de la indemnització o les responsabilitats disciplinàries que corresponguin. B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat 1. Descripció i valoració L’esquema institucional de la Generalitat de Catalunya conté, principalment a l’entorn del Parlament, una sèrie d’ens i òrgans als quals la legislació encomana funcions especialitzades i dota d’un estatut particular. La naturalesa d’aquelles és diversa: gestora, consultiva, supervisora o reguladora, segons els casos. També ho són l’estructura interna, la forma jurídica que adopten i el vincle institucional de les peces del conjunt. Tot i la diversitat assenyalada, el bon desenvolupament de les funcions que tenen encomanades el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes, el síndic de Greuges, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora, el Consell Econòmic i Social, el Tribunal Català de Defensa de la Competència, el Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i altres sol comportar dos tipus de requeriments. En �Documents el primer hi figuren els relatius a la independència o autonomia respecte de la institució a la qual serveixen, així com la imparcialitat respecte dels interessos de grup en l’àmbit objecte de la seva competència. El segon tipus de requeriments fa referència a la preparació especial, així com al perfil adequat, de les persones que n’han d’ocupar els càrrecs. La nostra anàlisi de la normativa vigent no ha detectat mancances remarcables en la configuració institucional d’aquest àmbit ni en els requeriments genèrics anteriorment esmentats, però considerem que seria convenient sotmetre a revisió, bé per la raó de ser d’algunes de les seves peces, bé per la dimensió que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. Pel que fa a la designació dels càrrecs, constatem que, en correspondència amb la diversitat d’aquest àmbit, hi ha una gradació de previsions legals en què figuren tràmits especials, quòrums qualificats, nomenaments irrevocables i altres cauteles per afavorir-ne el bon funcionament.1 Això no és obstacle, però, per indicar que hem observat la consolidació de determinades pràctiques que parcialment poden deformar l’esperit del legislador i afectar desfavorablement el rigor, l’objectivitat i, en definitiva, la qualitat d’aquest nivell de servei públic. Però no solament la qualitat, sinó també l’acceptació política i social del servei en qüestió. Revalorar-lo i prestigiar-lo exigeix situar-lo en l’àmbit concret de la institució que en té la responsabilitat i evitar l’extrapolació al seu interior de les configuracions i les dinàmiques partidàries, procurant que l’exercici dels càrrecs quedi 1. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte la “Proposició de llei sobre la intervenció del Parlament de Catalunya en la designació de les autoritats i els càrrecs de designació parlamentària”, presentada pels grups parlamentaris que donen suport al Govern el passat novembre 2004. També el PP en va presentar una de similar. Actualment els lletrats del Parlament han fet una proposta refosa de les dues iniciatives parlamentàries i s’està en període de negociació i d’esmenes. 61 �62 informe sobre el bon govern i transparència administrativa al marge d’aquestes i pugui realitzar-se en plena llibertat i responsabilitat personals. Els partits polítics són institucions fonamentals de la democràcia. Convé assumir la importància que té per al sistema democràtic l’existència de partits arrelats, transparents i amb bones pràctiques, internes i externes, tant com la necessitat d’evitar que la seva actuació substitueixi i intervingui en la presa de decisions que corresponen a altres institucions del sistema. És un dels grans reptes actuals amb vista a enfortir la confiança en les institucions polítiques. Establert l’anterior, la selecció de les persones per a cobrir els càrrecs aquí previstos ha de guiar-se per criteris de mèrit i experiència, és a dir, d’adequació del perfil professional, personal i cívic a les responsabilitats encomanades. No ha de constituir un impediment per ser-ne candidat el fet de comptar amb una trajectòria de dedicació al servei públic a través de l’acció política, amb afiliació o sense, però això no pot derivar en un tracte de favor ni en l’establiment de quotes partidàries, essent, alhora, exigible que la selecció ponderi segons criteris prudents que aquesta circumstància no afectarà, com tampoc d’altres, la independència i la credibilitat de la institució corresponent. En un altre pla, volem remarcar que la independència o l’autonomia amb la qual la legislació ha dissenyat els òrgans aquí considerats ha de tenir com a corol·lari l’exigència d’una acurada transparència i un rendiment de comptes rigorós, en uns termes que permetin valorar l’eficàcia del treball efectuat i els costos. 2. Recomanacions 1. Que es revisi l’abast de les institucions que integren aquest àmbit i, en particular, la raó de ser d’algunes d’aquestes, la dimensió que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. �Documents 2. Que es tendeixi cap a l’extensió del sistema d’audiència prèvia dels candidats davant la comissió corresponent del Parlament i, per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu, davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària. 3. Que es doni publicitat als tràmits de cobertura i selecció dels càrrecs i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir. Així mateix, aquest procés hauria de preveure, en determinats casos, l’ampliació dels subjectes capacitats per a la presentació de propostes. 4. Que es revisi en un sentit de major rigor la normativa actual sobre incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels càrrecs. Això ha de comportar l’adequació de les retribucions a les exigències de preparació i dedicació que s’estableixin, i a les limitacions d’activitat posteriors. 5. Que la presa de possessió de determinats càrrecs incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si és el cas. 6. Que tots els ens i òrgans disposin del seu reglament de règim interior i d’un codi de conducta, els quals hauran de recollir i concretar els principis generals sobre bones pràctiques similar a l’adreçat als alts càrrecs i empleats públics, proposat en aquest document. 7. Que, de forma explícita, en desenvolupament de la normativa aplicable, el reglament de règim interior i el codi de conducta reconeguin i refermin la independència dels càrrecs corresponents, estableixin l’obligació de les persones que els ocupen de guardar secret de la informació institucional obtinguda i determinin la improcedència que aquestes persones siguin cridades, o voluntàriament acudeixin, a informar, al marge de les previsions legals, altres càrrecs o institucions. 8. Que les institucions regulin la forma en què ha de supervisar-se el compliment del reglament de règim interior i el codi 63 �64 informe sobre el bon govern i transparència administrativa de conducta, tot precisant l’ús que cal donar al resultat d’aquest control. 9. Que, amb la periodicitat que aconselli cada cas, els ens i òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient, així com incorporada a la pàgina web que sigui procedent. Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una perspectiva plurianual. 10. L’efectiva aplicació de les recomanacions precedents a la Sindicatura de Comptes resulta notòriament urgent, per raons que són públiques. C. Alts càrrecs 1. Introducció: L’alt càrrec, entre el responsable polític i el funcionari públic. Gestor públic L’alt càrrec, situat en una posició intermèdia entre el càrrec polític i el funcionari, és, cada vegada més, l’autèntic gestor públic, responsable no tan sols d’executar les polítiques públiques, sinó d’adaptar als casos concrets directrius d’abast general o, fins i tot, de contribuir molt activament a la seva definició. És, per tant, molt important, des del punt de vista del bon govern i la transparència, introduir elements de control democràtic i publicitat en tots els processos relacionats amb el reclutament, la retribució i la regulació dels alts càrrecs, atesa la seva importància real en el funcionament de les estructures de govern i, al mateix temps, de la visibilitat de la seva actuació davant la ciutadania, decisiva moltes vegades a l’hora d’establir judicis sobre el funcionament de les administracions. �Documents 2. Proliferació. Conveniència de limitació numèrica. Necessitat de justificar la creació de nous alts càrrecs. Publicitat relació d’alts càrrecs L’alt càrrec no funcionari hauria de ser una figura excepcional amb limitació numèrica i pressupostària. Sense que, per la matèria de què es tracta i pel fet que no hi ha dades fàcilment accessibles ni presentades de forma ordenada i periòdica, pugui establir-se un judici objectiu, hi ha un estat d’opinió generalitzat sobre l’excessiu nombre d’alts càrrecs existents. La història de l’Administració de la Generalitat ha estat exemplar en aquest sentit: s’ha assistit a la transformació del secretari general tècnic –un funcionari situat al nivell més alt de responsabilitat administrativa– en un secretari general configurat com el segon nivell de responsabilitat política del Departament. Posteriorment, s’ha produït un procés de proliferació dels secretaris sectorials –precedida en el temps per la curiosa pràctica de reconèixer la categoria de secretari general a determinats directors generals–, la generalització de l’existència de directors de serveis, amb rang de director general, a tots els departaments, i una certa tendència a la creació de noves direccions generals, així com els càrrecs relacionats amb el desplegament territorial, que contribueixen a configurar una administració certament intensiva en càrrecs de definició i responsabilitat política. Les administracions locals, els ajuntaments (el cas de l’Ajuntament de Barcelona és molt clar en aquest sentit) i les diputacions, no han estat aliens a aquest procés de proliferació dels alts càrrecs, amb l’aparició de figures noves com ara els gerents –existents també als consells comarcals–, coordinadors... En una i altra administració la pràctica generalitzada de la creació d’ens i organismes autònoms, empreses públiques, 65 �66 informe sobre el bon govern i transparència administrativa consorcis... que configuren la frondosa realitat present, ha fet necessària la creació, al seu vèrtex, de nous alts càrrecs, que vénen a afegir-se als generats pels motius abans esmentats. Caldria estudiar si aquesta tendència respon, com cal suposar, a la creixent complexitat de les tasques que desenvolupen les administracions, o bé si hi ha hagut un creixement desproporcionat, més inspirat per la necessitat de situar a l’entorn dels responsables polítics un equip de gestors de la seva confiança i, per tant, de defugir els més rígids criteris de provisió dels llocs de treball reservats al personal funcionari. Si s’arriba a la conclusió que ha estat aquesta la causa, si més no, parcial, s’han de fixar limitacions a la proliferació dels alts càrrecs, més enllà de les purament pressupostàries: l’establiment d’un cert numerus clausus, deixant oberta la creació, degudament justificada, de noves unitats administratives, amb els seus corresponents alts càrrecs al front, davant l’aparició de noves necessitats objectivament contrastables. El numerus clausus d’alts càrrecs, inclosos els no funcionaris i els funcionaris, hauria d’incloure també la limitació en el nombre màxim de conselleries, empreses i organismes públics així com de directors generals i càrrecs assimilables. L’Administració local hauria d’aplicar també idèntiques limitacions en els seus càrrecs i organismes. Cal, igualment, definir els criteris mínims i objectius per a cada categoria d’alt càrrec i el perfil concret del lloc, a l’estil del catàleg que hi ha dels llocs de treball funcionarials. 3. Reclutament: criteris polítics versus criteris tècnics. Compromís entre lliure designació i transparència del procés: intervenció d’una comissió parlamentària o plenària. Cessament Caldria suposar que una Administració amb més de vint anys d’existència, considerant tant l’Administració de la Generalitat �Documents com les administracions locals, els serveis de l’Estat a Catalunya i els subsistemes públics docent i sanitari, hauria d’haver generat ja el nombre suficient de funcionaris altament qualificats (i, al mateix temps, plural en les seves opcions!) per tal que els rectors polítics poguessin designar, d’entre aquest col·lectiu, persones de suficient confiança tècnica i política per encomanar-los l’exercici dels alts càrrecs. Malgrat això, s’aprecia en la pràctica la designació de persones d’un mèrit discutible, i que, moltes vegades simplement per anys de vida, difícilment han pogut acumular les experiències professionals i els coneixements tècnics que, sens dubte, trobaran a faltar en l’exercici de les seves noves responsabilitats. Una via senzilla d’actuació, coherent a més amb la proposta d’excepcionalitat de l’alt càrrec no funcionari, seria aplicar a Catalunya la LOFAGE i seleccionar fins a director general o equivalent entre personal funcionari de manera més habitual. La selecció hauria de ser mitjançant concurs obert, on constessin els requeriments del càrrec i els mèrits específics dels candidats. Caldria un escrit motivat i públic de la selecció feta. D’altra banda, la selecció hauria de ser oberta a funcionaris de totes les administracions (europea, estatal, Generalitat, altres comunitats autònomes, administracions locals, etc.) amb similars processos i requisits d’accés. Caldria, per tant, considerar, com a element d’autoregulació, la necessitat que els responsables polítics haguessin de presentar davant una comissió parlamentària, o comissions del Plenari en el cas dels ens locals, els candidats a alts càrrecs, amb una breu exposició del seu currículum, on quedi destacada la idoneïtat, competència i experiència, inclosa la possibilitat de respondre oralment a qüestions relacionades amb el càrrec a desenvolupar. També podria fer-se una compareixença del responsable polític amb el seu equip de candidats a alt càrrec davant de la Comissió Parlamentària o de Plenari per justificar-ne la selecció. 67 �68 informe sobre el bon govern i transparència administrativa La correlació de forces dins de la Comissió hauria de garantir, pel que fa a les formacions amb responsabilitats de govern, que les seves designacions no es veurien obstaculitzades, però potser aquesta pràctica extremaria la cura a l’hora de presentar candidats sense un historial professional suficientment acreditat. D’altra banda, si s’apliquessin aquestes propostes i l’estructura dels alts càrrecs fos menys discrecional, es podria disminuir la paràlisi administrativa que envolta els processos electorals de les institucions polítiques. I, a més, serviria d’incentiu per al funcionariat, que veuria oberta la possibilitat d’intervenir en l’orientació i gestió de la política. Altra consideració pot fer-se en el cas –no tan freqüent– de candidats provinents del món empresarial, sense cap activitat política prèvia coneguda: El fossar existent entre les retribucions dels alts càrrecs als sectors públic i privat dificulta en gran mesura aquest reclutament, llevat dels casos –certament no desitjables– d’una trajectòria professional no especialment reeixida o d’unes expectatives de reincorporació al sector privat en millor posició després de l’experiència al sector públic. També hi ha gent vocacional que desitja, després d’una etapa reeixida en el món privat, aportar la seva experiència al sector públic, per motivacions diverses, grup de gent que convindria afavorir i valorar molt positivament. 4. És necessària una major presència de les dones en els alts càrrecs Ara per ara, podem dir que la presència de la dona en aquests tipus de llocs és molt baixa. En dades del 2004, i sobre l’estructura de l’Estat, només el 22,28% dels alts càrrecs eren dones. A l’any 1995 només ho eren el 14,42%. A Catalunya, per exemple, el percentatge d’alcaldesses a l’any 2003 era el 10,25% del total �Documents de titulars d’alcaldies. A l’any 1995 era només el 4,66%. Pel que fa a la Generalitat, la situació no pot ser gaire diferent. Hi ha uns avanços lents. El Consell Econòmic i Social, en relació amb la presència de la dona en alts càrrecs de les administracions públiques ha assenyalat en el seu informe del primer trimestre 2005, que és escassa, encara que se n’han donat lleugers augments. Cal, doncs, adoptar polítiques de més igualtat en l’accés i presència de la dona en aquests llocs de responsabilitat, en coherència amb el Codi ètic del Govern de l’Estat. 5. Retribucions: relació amb el reclutament. Atenció a la situació de mercat. Conveniència de vinculació a resultats. Publicitat i transparència. Ingressos relacionats Ja s’ha parlat de les sensibles diferències que hi ha entre els nivells retributius dels alts càrrecs de l’Administració i els llocs de treball en el sector privat que poguessin considerar-se equivalents pel que fa als nivells de responsabilitat i d’experiència –si més no, teòricament!– requerides. Es comprova que aquestes diferències no han fet més que créixer, i moltes vegades s’ha al·ludit a aquesta situació com una de les causes de l’aparent manca, entre l’estoc d’alts càrrecs existents, dels perfils professionals que es podrien considerar com a més idonis. Considerem que aquest plantejament no deixa d’oferir punts febles: per una banda, l’exercici d’alts càrrecs a l’Administració pública ofereix un seguit de compensacions no estrictament monetàries –des del sentiment altruista de servei a la col·lectivitat, fins als nivells d’estatus i reconeixement públic, o el sentit de proximitat al poder–, que els fan especialment desitjables per a un segment dels professionals. Cal tenir en compte, d’altra banda, que les tensions i exigències productives que hi ha al sector privat, i els nivells de dispo- 69 �70 informe sobre el bon govern i transparència administrativa nibilitat, inclinen també la preferència de molts individus cap a activitats, en principi, més adaptables a la compatibilitat amb una vida de relació social i familiar, així com al cultiu d’afeccions. S’hauria d’avançar justament en aquesta línia; no intentar competir en retribucions amb el sector privat, si bé hauria d’augmentar la retribució en el sector públic, sinó pacificar l’activitat dels alts càrrecs, oferint una millor qualitat de vida; a tall d’exemple, establir horaris màxims de permanència als llocs de treball, o generalitzar tendències com ara la de finalitzar la jornada setmanal a partir de les 14 hores del divendres. Avenços en aquesta direcció poden tenir repercussions favorables ja que predisposaran cap al servei públic persones altament preparades, però conscients de la necessitat d’una millor qualitat de vida i, alhora, l’Administració disposarà d’uns alts càrrecs amb una vida personal i social més reeixida, i amb millors possibilitats de connectar amb la realitat i els fenòmens socials, defugint la mena de síndrome que, moltes vegades, pateixen els que difícilment es relacionen fora de les esferes del poder polític. S’ha d’establir un sistema de retribució fixa i un de variable, lligat a la responsabilitat tècnica i política, així com a resultats. La retribució ha de ser transparent per tots els conceptes, inclosos els relatius a dietes, consells d’administració d’empreses públiques i privades (caixes d’estalvi, p.ex.). L’actual llista de les pàgines web de la Generalitat o de l’Ajuntament de Barcelona és particularment incomprensible.... 6. Formació específica Recentment, es qüestiona el sistema meritocràtic característic de l’Administració francesa, on els alts càrrecs procedeixen de centres de formació prestigiosos i elitistes, si bé cal tenir en compte que un sistema d’ajuts als estudis –situat a anys llum del que hi ha a la nostra societat– fa dependre l’accés a les esmentades �Documents escoles, fonamentalment, de la capacitat de l’individu, per més que continuï tenint una influència moltes vegades determinant el seu estatus familiar. En el cas de l’Administració catalana –i, sobretot, pel que fa a la Generalitat i les grans administracions locals– el sistema de reclutament abans breument descrit es vol complementar amb una formació de tercer cicle, encarregada a centres també prestigiosos, però especialment orientats a la gestió d’empreses privades, sota criteris ideològics coherents amb l’esmentada orientació. És, per tant, un model radicalment diferent, on, en lloc d’institucions que preparen específicament els servidors públics, amb nivells de qualitat que els fan també altament desitjats pel sector privat, els alts càrrecs i personal directiu són posteriorment formats (a un cost considerable) per centres de formació del sector privat i per al sector privat. Sense menystenir, ni molt menys, la valuosa aportació que poden fer els centres privats especialitzats en la formació dels directius públics. Cal considerar que la millor alternativa és fer una aposta decidida per la qualitat d’una oferta de formació específica per a aquests, que pot organitzar-se a l’entorn d’una Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada, i que, mantenint tots els lligams necessaris amb el món acadèmic i els centres que ara hi ha de formació d’alt personal, tingui una clara orientació envers l’Administració pública i se centri en la transmissió dels valors que li són característics. Hom aposta per la creació d’una carrera administrativa de la Generalitat amb prestigi tant en el sector públic com en el privat. 7. Codi de conducta En la línia oberta pel Govern central, els alts càrrecs de l’Administració autonòmica i local haurien de regir-se per un codi de 71 �72 informe sobre el bon govern i transparència administrativa conducta que comportés el seu compromís amb una actuació professional ajustada a certs principis ètics: exemplaritat, honradesa, transparència, austeritat, eficàcia, confidencialitat i imparcialitat, entre d’altres. L’actual codi del Departament de Justícia és un bon model, o el del Govern de l’Estat, BOE de 7 de març de 2005. Aquests principis ètics hauran de dirigir, com hem dit, la conducta dels alts càrrecs. Conducta que sens dubte, atès el seu nivell públic, hauria de comportar un grau de seguiment per part de la Comissió Parlamentària o comissions del Plenari. Es podria trametre des del departament competent del Govern de la Generalitat (Departament de Governació i Administracions Públiques) a l’esmentada Comissió Parlamentària, anualment, un informe sobre els possibles incompliments dels principis ètics i de conducta dels alts càrrecs que s’hagin pogut donar i, en el seu cas, les mesures que s’haurien d’adoptar davant els incompliments. En el mateix sentit, els governs locals podrien informar la Comissió del Plenari i proposar les mesures corresponents. 8. Règim d’incompatibilitats. Dedicació exclusiva. Declaració d’activitats i patrimonial S’està formulant un nou marc d’incompatibilitats d’alts càrrecs. El Govern de la Generalitat va aprovar en la seva sessió de 8 de març de 2005 un projecte de llei en aquest sentit. Actualment està en fase de tramitació parlamentària, en concret en termini d’esmenes dels grups parlamentaris. Tot i compartir el seu contingut, la Llei d’incompatibilitats de l’Estat ja promulgada és més estricta i exigent en alguns punts. Caldria, doncs, que la llei catalana fos, si calgués, més estricta, no menys. �Documents 9. Àmbit d’aplicació d’aquestes mesures Caldria aplicar aquestes mesures tant a l’Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes com a l’Administració local: diputacions, consells comarcals, àrea metropolitana i els seus ens, ajuntaments de capitals de comarca i de poblacions de més de 50.000 habitants. Aquestes administracions haurien de facilitar l’actual llista d’alts càrrecs, càrrecs de confiança (assessors) i/o de lliure designació, així com els criteris objectius que defineixen la condició d’alt càrrec. Els càrrecs de confiança, assessor i/o de lliure designació, és a dir, els funcionaris eventuals, constitueixen un segon esglaó de la discrecionalitat, opacitat i, a vegades, mal ús d’aquestes figures; p.e., els membres de partits que fan tasca partidària però amb retribució i càrrec públic, s’haurien de separar formalment dels alts càrrecs, però cal aplicar mecanismes similars pel que fa a la limitació numèrica i pressupostària, als criteris objectius de la definició i justificació del lloc de treball, el perfil dels candidats, l’explicació motivada de la selecció, el compliment del codi ètic, la transparència en la retribució i el rendiment de comptes de l’activitat duta a terme. Les llistes d’alts càrrecs, en els dos esglaons, haurien d’estar permanentment actualitzades, amb explicitació clara dels increments i decrements, i inclusió de les retribucions en euros totals l’any. D. Les empreses públiques 1. Principis que han de presidir el seu funcionament Atès que –d’acord amb el que ja s’ha dit– l’eficient gestió dels serveis públics ha d’ésser desenvolupada en ocasions per em- 73 �74 informe sobre el bon govern i transparència administrativa preses públiques, s’ha de tenir ben present que aquestes empreses ho són tan sols pel que fa a l’estructura formal de companyies mercantils que utilitzen, però no pel que fa al seu funcionament profund, ja que els seus gestors mai no resten sotmesos al control dels propietaris –accionistes–, ni la seva gestió rep sempre ni necessàriament la sanció del mercat. Si a aquesta absència del control propi de les societats mercantils –junta d’accionistes i mercat–, s’hi afegeix la no subjecció als mecanismes de control propis de la normativa administrativa, provocada precisament pel seu caràcter societari, resulta que aquestes societats queden en una mena de terra de ningú, grisa i indefinida, apta per a tota mena d’ingerències, discrecionalitats i irregularitats. Per tal que aquesta indefinició es corregeixi: 1. Les empreses públiques han d’assumir i explicitar la seva missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social de l’empresa). 2. Els òrgans de govern de l’entitat han d’establir periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinar els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar-ne la gestió. 3. Els departaments i altres actors institucionals relacionats amb l’empresa (stakeholders interns) han d’estar representats en els seus òrgans de govern. Els gestors i òrgans de govern de l’empresa han d’establir canals de comunicació fluïts i transparents amb les entitats i els col·lectius que influeixen i reben influència de l’activitat de l’empresa (stakeholders externs). 4. La Generalitat ha d’exercir els seus drets dominicals sobre les diferents empreses públiques i vetllar perquè actuïn d’una manera coordinada i eficient. 5. El Consell d’Administració ha d’assumir com a funció bàsica la d’orientar i supervisar l’actuació dels gestors i vetllar pel �Documents desenvolupament de la missió de l’empresa, d’acord amb l’interès general. 6. El Consell –que ha de reflectir el pluralisme polític– estarà integrat per un nombre de membres no superior a deu, dels quals almenys un terç haurien de ser professionals independents i la resta representants dels departaments relacionats amb la seva activitat. Només un dels seus membres hauria de ser executiu de l’empresa. 7. El Consell hauria d’organitzar una comissió executiva per desenvolupar les tasques de gestió; una comissió d’auditoria i de control financer per supervisar la informació financera subministrada per l’empresa; una comissió de contractació i inversions quan aquestes tasques siguin bàsiques en l’activitat de l’empresa, i una comissió d’ètica i compliment destinada a supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social i bon govern. 8. La retribució dels consellers executius i professionals ha de ser suficient per atreure persones qualificades. La retribució dels consellers nomenats per raó del seu càrrec o en representació d’un departament s’hauria d’entendre inclosa dins el paquet retributiu que perceben per la seva adscripció al departament al qual pertanyen. 9. El càrrec de president del Consell ha de tenir com a funció principal dirigir el Consell en l’exercici de la seva tasca de supervisió. No és convenient que aquesta funció sigui assumida pel primer executiu. El secretari del Consell ha de ser un lletrat no integrat a l’estructura executiva de l’entitat. 10. Les empreses públiques han de formular comptes anuals individuals i consolidats i sotmetre’ls a la verificació d’auditors independents. Els informes d’auditoria han de contenir una opinió favorable. Els comptes i l’informe s’haurien de fer públics en un termini màxim de quatre mesos des del tancament de l’exercici. 75 �76 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 11. Les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories de gestió dutes a terme per professionals externs independents. 12. El Consell d’Administració ha d’assumir la responsabilitat social de l’empresa com a element central del govern corporatiu i orientar les seves polítiques i pràctiques d’acord amb aquesta assumpció. 13. El Consell d’Administració ha de promoure la formulació d’un codi ètic de l’empresa, assignar responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa dins del seu organigrama, i gestionar la identitat i la reputació corporatives d’una manera coherent amb l’assumpció d’aquella responsabilitat. 14. L’empresa pública ha de disposar d’una pàgina web amb informació suficient per conèixer les dades més rellevats de la seva activitat i per avaluar el seu sistema de govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social. 15. El Consell d’Administració ha d’avaluar periòdicament si les seves pràctiques de govern s’orienten d’una manera socialment responsable a la realització de la missió de l’empresa. 2. Consideració especial de la responsabilitat social corporativa a) Delimitació del concepte La reflexió sobre responsabilitat social corporativa es va generalitzar l’any 2001 a partir de sonats escàndols financers que van posar de manifest la problemàtica de govern de grans empreses cotitzades. Es defineix un entorn comú marcat pels organismes internacionals que han impulsat el desenvolupament de la responsabilitat social corporativa a escala global. Són aquests organismes els que han elaborat principis i iniciatives per promoure la responsabilitat social corporativa i li han donat legitimitat. La Unió Europea ha desenvolupat, per mitjà de la Comissió Europea, diferents documents amb l’objectiu de promoure la �Documents responsabilitat social corporativa entre les empreses europees i entre tots els agents socials. Considera que la responsabilitat social corporativa és la contribució de les empreses al desenvolupament sostenible. Així es va definir en la Declaració final del Consell Europeu de Lisboa, el març del 2000: “convertir la UE en el 2010 en l’economia basada en el coneixement més competitiva i més dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament de manera més sostenible amb més i millors llocs de treball i major cohesió social”. La responsabilitat social corporativa es pot entendre com un element fonamental per la governanza social, de la contribució empresarial al desenvolupament sostenible i de la construcció d’un espai europeu amb cohesió social. I el que és molt important és que, per fer això, les empreses no han de deixar de ser empreses ni han d’assumir funcions que no els corresponguin, sinó que s’han de convertir en les empreses que ara Europa i l’economia global requereixen. El nou entorn global necessita una nova visió de l’empresa. La responsabilitat social corporativa vol marcar els valors que dirigeixen l’empresa en totes les seves relacions, locals, nacional i internacionals. I aquests valors han de ser compartits. Si no hi ha aquesta visió compartida és difícil construir una política pública de responsabilitat social corporativa. La responsabilitat social corporativa va més enllà de l’àmbit estrictament de govern i arriba a la funció social que l’empresa desenvolupa i, per tant, a la responsabilitat social dels seus gestors. I no solament afecta les empreses cotitzades, sinó també altres tipus d’organitzacions com ara les empreses familiars, les societats de base cooperativa i mutualista, les caixes d’estalvis, els fons de pensions i les empreses públiques. S’ha de ser molt cautelós a l’hora d’extrapolar solucions pensades per a l’empresa privada a altres tipus d’empreses o organitzacions on la funció del benefici és diferent i està orientada 77 �78 informe sobre el bon govern i transparència administrativa al servei del ciutadà. Encara que a vegades el document fa referència a l’empresa privada, volem deixar clar que les propostes no s’hi adrecen. És important emmarcar la responsabilitat social corporativa des d’una perspectiva política. Què poden fer l’Administració i les empreses públiques per impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions més responsables i sostenibles? S’ha de dir que fins avui aquest debat ha creat falses expectatives i que en alguns àmbits ha estat vist com una moda o una estratègia de màrqueting. És per això que aquest compromís ha de ser a llarg termini perquè la responsabilitat social corporativa no es quedi en una moda o una eina més del màrqueting de l’empresa. Respecte a l’empresa pública, aplicar la responsabilitat social corporativa molts cops seria tant senzill com complir la normativa vigent de manera explícita, ja que el seu interès no és la iniciativa individual sinó que és un interès general. Per això és, doncs, important que es formuli i assumeixi la missió de l’empresa com a element essencial de la cultura de l’organització. Anar més enllà en l’administració i empreses públiques pot suposar un desgast costós i un llast més que pot minvar la competitivitat en relació amb el món privat. Tot i així l’Administració té un paper important en aquest àmbit de promoció, amb una visió àmplia de la responsabilitat social corporativa entre les empreses. b) Propostes Què poden fer l’Administració i les empreses públiques per impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions més responsables i sostenibles? a) Dins l’empresa pública: El Consell d’Administració hauria d’assumir, com a òrgan de govern de l’empresa, un nivell de compromisos en línia amb �Documents iniciatives internacionals en aquest àmbit, tot explicitant els valors corporatius per mitjà dels instruments següents: • La formulació d’un codi ètic de l’empresa. • L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama. • La gestió de la identitat i de la reputació corporativa. • La formació d’una comissió d’ètica, en el si del mateix Consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social. b) Per promoure l’existència d’empreses més responsables i sostenibles: Definim uns instruments per promoure polítiques de responsabilitat social corporativa. Per a la seva implementació i posterior control, considerem que s’ha de definir i aplicar l’ordenament. En el cas d’incompliment, la justícia ha d’actuar. D’aquesta manera no serà tan necessària la creació de nous òrgans, amb els inconvenients que això suposaria. • Marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...). • Mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i generació de llistats –reporting). • Codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que donin un servei públic a la comunitat, siguin públiques o subcontractades. Aquest codi hauria de ser de compliment obligat i es definiria com un punt més del conveni col·lectiu. • Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat social corporativa. • Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa. • Afavorir el desenvolupament del mercat i la competitivitat sostenible. • Contractació pública que afavoreixi empreses que donin suport a responsabilitat social corporativa. 79 �80 informe sobre el bon govern i transparència administrativa E. La contractació 1. Fer més fàcil contractar amb l’Administració Hi ha una percepció social molt estesa de manca de transparència, de pràctiques clientelars i d’excés d’obstacles a la contractació del sector públic. Diversos processos judicials dels darrers anys a l’entorn de casos de corrupció en algunes adjudicacions públiques alimenten aquesta malfiança. El cas és, però, que la contractació administrativa està molt exhaustivament regulada, amb una legislació molt completa i detallada, amb procediments molt estrictes, que haurien d’assegurar les majors garanties d’objectivitat en les adjudicacions. Tanmateix, la percepció social és més aviat la contrària: que hi ha clientelisme, amiguisme i adjudicació a dit. Per tant, l’existència i l’abundància de normativa no és garantia d’una imatge d’objectivitat, de transparència, ni de seguretat jurídica. Això ens porta a una doble conclusió: – per una banda, que l’existència d’una normativa molt detallada i completa, més que una garantia pot esdevenir un impediment per a la transparència; – per una altra, que les normes, per bones que siguin, i en cas de no aplicar-se correctament, no garanteixen l’objectivitat ni la transparència, objectius que caldrà perseguir mitjançant polítiques actives de comunicació i d’aplicació correcta de les lleis. Per aconseguir que les normes sobre contractació pública siguin més assequibles, més conegudes i més fàcilment complides i afavoreixin, a més, una percepció social de major confiança en l’objectivitat dels procediments de contractació, cal dur a terme un esforç de simplificació, tant de la normativa reguladora dels contractes de l’Administració, com dels procediments que a la pràctica se segueixen per contractar. �Documents Aquesta tasca pot ser més fàcilment assolible si es diferencia més del que es fa actualment entre els diversos tipus de contractes, segons el volum econòmic, la complexitat i altres criteris, de manera que es puguin aplicar procediments molt més simples als contractes que no justifiquin precaucions especials. En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys costós en temps i en esforços burocràtics. I per aconseguir transmetre amb aquesta tasca un missatge més creïble de transparència i neutralitat, cal efectuar-la amb una certa imaginació i flexibilitat, amb una mirada diferent a la visió burocràtica tradicional. Les tecnologies de la informació permeten quelcom impensable fins fa poc temps: la convocatòria i la difusió immediates de les licitacions i de pràcticament tot el procediment d’adjudicació. Per tant, caldria publicar a les pàgines web dels organismes i administracions que contracten, i amb la major puntualitat possible: – Les licitacions. – Les bases de selecció. – Les ofertes (o com a mínim el seu resum). – El quadre comparatiu de les ofertes econòmiques. – Les puntuacions obtingudes per cada oferta. – Les adjudicacions. I, a més, donar difusió per Internet (a cambres de contractistes i de comerç, patronals, col·legis professionals, etc.) a les licitacions. 2. Els contractistes Unes primeres qüestions que plantegen alguns dubtes que caldria resoldre, des del punt de vista de la transparència, fan re- 81 �82 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ferència als requisits i condicions que han de reunir les persones o les empreses per poder ser contractistes amb l’Administració. En primer lloc, i amb caràcter general, observem que la contractació amb l’Administració sovint continua semblant massa restringida a cercles relativament tancats de contractistes, ja sigui per desconeixement de les licitacions o dels tràmits burocràtics requerits per poder contractar amb l’Administració. Contribueixen a aquesta imatge restrictiva: – El sistema de classificació de contractistes, que obliga a tràmits que, per a moltes petites empreses, són massa complicats, o simplement ignorats, per aspirar tan sols a ser contractista. – La difusió insuficient de les licitacions, encara limitada en massa casos als butlletins oficials, malgrat la utilització creixent de pàgines web. – El llenguatge burocràtic de les bases de selecció, el sistema de les certificacions, els retards en els cobraments..., que estimulen poc a ser contractista amb l’Administració. L’Administració hauria de tenir una actitud més activa a fi de propiciar que el major nombre possible d’empreses o de professionals esdevinguin contractistes en potència. Per aconseguir-ho cal facilitar els tràmits de classificació empresarial. Però no solament això: caldria també una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport a empreses i professionals per tal que superin els obstacles i els dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista, ja que, en definitiva, l’interès públic també radica a poder disposar d’una generosa borsa de contractistes. Així mateix, i en la línia de fer més assequible de contractar amb l’Administració, també convé procurar que la quantia dels contractes i, en general, les bases de selecció siguin favorables �Documents a la concurrència d’un nombre significatiu d’ofertes, i evitar en qualsevol cas que, per raons de quantia o d’altres de similars, la major part de contractistes potencialment interessats es puguin sentir exclosos. En segon lloc, i també des d’aquesta perspectiva de la determinació dels contractistes, ens hem de referir a dues pràctiques, del tot justificables i perfectament admeses legalment, que, tanmateix, poden incidir negativament en la transparència de la contractació administrativa: les unions temporals d’empreses (UTE) i les subcontractacions. Quant a les UTE, sovint s’ha especulat que a vegades s’utilitza aquesta figura no tant per aportar especialització o recursos que no té pel seu compte un sol aspirant a contractista, sinó simplement per associar un intermediari o facilitador del contracte. Per esvair definitivament aquest motiu de sospita i d’opacitat en les raons de les UTE, és recomanable que se’ls exigeixi formalment la motivació clara de la seva constitució, sobre la base de raons tècniques o econòmiques, sempre en relació amb la licitació concreta a la qual es presenten. També és aconsellable que l’Administració vetlli especialment per les garanties de responsabilitat en aquests casos, ja que la solvència de la unió temporal, si no s’ha perfilat prou acuradament, pot afeblir la individual de les empreses que la constitueixen. Pel que fa a les subcontractacions, constatem que són molt habituals, principalment en les obres o serveis d’especial complexitat, les pràctiques d’externalitzar o de subcontractar parts del contracte a terceres empreses. Les subcontractacions estan molt justificades en determinades situacions, com ara, si es tracta d’aconseguir aportacions d’alguns especialistes o de reaccionar davant de situacions imprevistes. 83 �84 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Tanmateix, la seva proliferació excessiva pot generar efectes nocius, com ara afeblir les garanties de qualitat de l’obra o del servei contractat. Per aquest motiu, la pràctica de les subcontractacions tendeix a ser limitada o envoltada de garanties específiques, en molts casos de forma més estricta que la vigent a la nostra legislació. Com a criteri general, propugnem que es limiti als supòsits en què sigui justificada i, si és possible, prevista en el moment de l’adjudicació i, en qualsevol cas, del tot transparent. Així, creiem que s’hauria d’establir com a requisit per admetre subcontractacions, si eren previsibles tenint en compte les capacitats i habilitats del contractista, la seva previsió expressa en la fase de selecció, amb identificació de les empreses a subcontractar i dels seus mèrits, de manera que les empreses subcontractades formin part de l’oferta de cada contractista. També recomanem estudiar la possibilitat d’exigir al contractista l’execució amb els seus mitjans d’un percentatge mínim del concurs. Cas de no ser previsible, i imposar-se com a necessària a títol de sobrevinguda, la subcontractació hauria de tenir sempre el vistiplau –o, com a mínim, el nihil obstat– de l’òrgan administratiu contractant, a fi de poder comprovar que les empreses subcontractades reuneixen els requisits mínims de solvència tècnica i econòmica exigible als contractistes. Així mateix, i en qualsevol cas, la transparència hauria de presidir tot el procés de la subcontractació, de manera que els pactes entre contractista i subcontractista (obligacions, responsabilitats, preu) s’haurien d’incorporar a la documentació del contracte, i ser perfectament coneguts per l’Administració o per qualsevol interessat. Finalment, l’Administració pot i ha de ser molt exigent a fi d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles �Documents al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. Els requisits d’obertura, rigor i transparència, l’Administració, a més de complir-los per si mateixa, els ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic. 3. La tramitació dels contractes Els procediments formals de contractació són molt costosos en tramitació burocràtica: anuncis a diaris oficials, terminis més o menys llargs per a la presentació d’ofertes, cauteles en la valoració d’aquestes, terminis per recórrer... Difícilment es pot contractar una obra modesta o un servei no gaire sofisticat amb menys de tres o quatre mesos. De totes maneres, la legislació vigent ofereix a l’Administració la possibilitat d’optar entre diverses modalitats de contractació, que ofereixen graus molt diferents de complexitat administrativa i de rigor en la selecció. Els procediments més rigorosos i costosos en temps i en tràmits segurament són també els que garanteixen major objectivitat en la selecció. Tanmateix, si la tramitació és massa costosa, també pot tenir l’efecte de desincentivar molts empresaris, sobretot els petits, a ser contractistes, ja que temen que els costi massa en temps, en assessorament i en gestoria, a part del retard a cobrar. I també pot incentivar les administracions a cercar dreceres, abusant de les adjudicacions directes i dels negociats sense publicitat i d’altres pràctiques similars. Efectivament, els contractes de quantia limitada permeten o bé la contractació directa (fins a 12.000 euros en els de serveis), o bé els negociats sense publicitat (fins a 30.000 euros en els de serveis). Tant en un 85 �86 informe sobre el bon govern i transparència administrativa cas com en l’altre, el procediment és raonablement ràpid i l’Administració té plena capacitat per triar el contractista, sense que s’hagi de sotmetre a la valoració de factors objectius de selecció. Com que, per aquest motiu, són procediments molt còmodes per a l’Administració (més ràpids de tramitar i amb la possibilitat de decidir lliurement el contractista), hi ha tendència a abusar-ne, per la via de fragmentar més o menys artificialment adjudicacions que en pura lògica haurien de convocar-se unitàriament i tenir un valor econòmic superior. Així ho ha posat de manifest l’auditoria de gestió encarregada per l’actual Govern de la Generalitat. Segurament no hi ha motius per suprimir o limitar excessivament les actuals possibilitats de recórrer a l’adjudicació directa o als procediments negociats sense publicitat per a determinats tipus de contractes de quantia limitada, per als quals podrien resultar contraproduents procediments massa rigorosos. Així mateix, també deu ser difícil evitar del tot la picaresca administrativa de fragmentar contractes més grans per poder utilitzar més aquests procediments. La millor manera d’aconseguir que l’Administració no abusi d’aquestes pràctiques i utilitzi realment el procediment de contractació més idoni per a cada cas és la transparència. En un doble sentit: – Per una banda, la transparència que s’hauria d’imposar sempre en la necessitat de motivar raonadament la modalitat de contracte escollida per a cada cas, i de fer pública aquesta motivació. – Per una altra, també proposem que cada òrgan que contracta i cada Administració portin al dia una base de dades pública, accessible des de les seves pàgines web, on constin, un per un, tots els contractes fets per qualsevol procediment, amb indicació de l’objecte, el pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i si és possible, la descripció del treball lliurat. �Documents Aquestes mesures es podrien complementar també amb una limitació global de la quantia que cada òrgan o departament pot contractar mitjançant procediments restringits o d’adjudicació directa. Una altra qüestió que és important de tenir en compte en la tramitació dels contractes és la importància de garantir uns projectes ben fets, especialment amb vista als contractes d’obres. Per poder valorar de forma objectiva els costos i de manera sistemàtica els mèrits tècnics de les ofertes, i assegurar al mateix temps una execució acurada, cal que el projecte estigui ben fet, amb el grau convenient de detall i de rigor; en qualsevol cas, amb més detall i rigor del que ha estat habitual. Gastar més en projecte no equival a gastar més: a la llarga, permet estalviar en execució, reduir modificats i garantir més transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes. Així mateix, entenem que l’assoliment d’objectius de transparència i d’objectivitat no és incompatible amb la pràctica de procediments restringits de contractació, especialment per a casos en què el que es contracta són serveis que tenen components destacats de creativitat o de complexitat tecnològica o de qualsevol altre ordre. Ans al contrari: segurament el servei eficient dels interessos públics probablement aconsella fer un ús més freqüent d’aquests tipus d’adjudicacions. Ara bé, precisament perquè la mateixa denominació de procediments restringits o no oberts de contractació convida a la malfiança, creiem que en aquests casos cal ser especialment curós en el compliment dels principis de transparència i d’objectivitat. Tant pel que fa a la necessitat de fer explícits els motius que han portat a la selecció prèvia de les empreses o dels professionals convidats al procediment restringit, com en relació amb el tracte neutral i no discriminatori que l’Administració ha de procurar tenir-hi en tot moment. 87 �88 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 4. Els criteris d’adjudicació El criteri de selecció més objectivable és l’econòmic: es queda el contracte qui presenta una oferta econòmicament més avantatjosa. Hi ha, però, diversos factors que impedeixen o dificulten deixar la selecció dels contractistes només en funció del millor preu: – Conveniència de valorar els factors tècnics, que a la llarga són els que permeten servir millor l’interès públic. El mateix es pot dir dels factors ambientals o similars, que també poden ser molt útils per assegurar el bon funcionament de l’obra o servei contractat. El problema és que aquests tipus de factors, a diferència del purament econòmic, a vegades són massa difícils d’objectivar, i solen deixar massa marge a l’apreciació subjectiva del qui valora. – Conveniència d’impedir l’excessiva concentració d’adjudicacions en una mateixa empresa, cosa que sol portar l’Administració a gestionar una certa diversificació en les seves adjudicacions, objectiu que a vegades només es pot assolir amb una certa intervenció en l’aplicació dels criteris de selecció. – Pressions polítiques, sindicals o empresarials per protegir les empreses locals. Aquestes pressions poden ser decisives si es competeix amb altres administracions més sensibles a les dels interessos respectius. No podem ignorar aquests condicionants, principalment la necessitat de tenir molt en compte els aspectes tècnics de les ofertes, però cal també reduir al màxim els àmbits de discrecionalitat de l’Administració a l’hora d’apreciar-los i de seleccionar el contractista. Amb aquesta finalitat, i a fi de garantir que les adjudicacions es basen en criteris al màxim d’objectius possible, recomanem: �Documents – Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne una aplicació motivada, raonada i pública per determinar l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser tan objectiva com la de l’oferta econòmica. – Valorar l’oferta econòmica fins al voltant de la meitat de la puntuació total, de manera que resulti força determinant. En tot cas, s’han de procurar eradicar els criteris de selecció que en la seva aplicació deixen un marge de discrecionalitat excessiu. 5. L’execució dels contracte Mentre que els procediments de selecció del contractista, quan es fa per concurs i malgrat les mancances assenyalades, són raonablement objectius i públics, una vegada adjudicat el contracte, la relació entre Administració i contractista es torna més opaca, amb un major marge de discrecionalitat. D’aquesta manera no és infreqüent que, ja sigui a iniciativa del contractista o de l’Administració, es produeixin modificacions o reformes del contracte durant la seva execució, que poden acabar comportant canvis substancials en el volum del contracte i fins i tot en el seu equilibri econòmic, al marge dels mecanismes de publicitat i de concurrència de la fase de selecció del contractista. Convindria, per tant, restringir al màxim la possibilitat de recórrer a reformats o modificats dels contractes. I, si cal utilitzar-los, que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publicitat, i amb procediments objectius i també transparents de valoració econòmica dels canvis que s’acordin en relació amb el contracte adjudicat. A fi de garantir aquests objectius de transparència, entenem que seria molt recomanable fer públic, en finalitzar l’execució 89 �90 informe sobre el bon govern i transparència administrativa del contracte, un informe o memòria on constin les principals dades: ofertes rebudes, oferta seleccionada, motius de la selecció, possibles revisions o modificacions del preu o de l’objecte del contracte, preu pagat finalment, informes o auditories de control o de qualitat... Aquestes memòries s’haurien de mantenir accessibles al públic en una base de dades que donaria publicitat a les males pràctiques, i també podria servir a l’Administració per identificar contractistes especialment incomplidors o conflictius. 6. El control de l’execució dels contractes Hi ha una certa tendència administrativa a desentendre’s de verificar, revisar o controlar el contingut d’allò que es contracta. En part perquè se suposa que precisament ho encomana a algú més capacitat o especialitzat que els serveis administratius; i en part perquè prou feina tenen els funcionaris amb la tramitació administrativa dels expedients de la seva incumbència, per, a més a més, posar-se a discutir amb els contractistes externs. Aquesta actitud en part explica l’interès de molts funcionaris a fer adjudicacions directes o negociats sense publicitat: saben que poden confiar en determinats proveïdors i no es volen arriscar a contractar cares noves o males experiències. També fa que al final s’estigui poc a sobre del contractista, de manera que no és infreqüent que l’Administració rebi menys del que hauria de rebre pel que paga. Cal que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i d’auditoria o/ i control de qualitat dels serveis o productes resultants obtinguts. Aquests protocols han de ser especialment exigents en els casos en què l’objecte del contracte sigui molt complex o costós; en els casos restants, es pot limitar a un control més o menys aleatori. �Documents Aquests protocols o procediments s’han de complementar amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més qualificats per a l’Administració, amb els quals pugui exercir efectivament aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes. F. Ajuts i subvencions 1. Definició S’entén per ajut públic qualsevol aportació de recursos públics a operadors econòmics i empreses (públiques o privades) així com qualsevol avantatge atorgat per les autoritats públiques de qualsevol nivell de govern que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics i les empreses en condicions de mercat. En el sentit més ampli, els ajuts públics inclouen les subvencions, les desgravacions fiscals, les participacions en el capital privat, els préstecs concedits en condicions favorables, els impostos diferits, les garanties i avals, la condonació de pagaments... El concepte econòmic dels ajuts i subvencions té la seva traducció en els textos legislatius. D’acord amb la Llei 38/2003, de 17 de novembre, de subvencions, aquestes suposen una disposició dinerària procedent de les administracions que compleixi els següents requisits: “a) que el lliurement es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris. b) que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un comportament singular, ja efectuats o per efectuar, o la concurrència d’una situació, i el beneficiari ha de complir les obligacions materials i formals que s’hagin establert, i c) que el projecte, l’acció, la conducta o la situació finançada tingui per ob- 91 �92 informe sobre el bon govern i transparència administrativa jecte el foment d’una activitat d’utilitat pública d’interès social o de promoció d’una finalitat pública”. En el mateix sentit es pronuncia el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya: “Es considera subvenció tot ajut que comporti una disposició de fons públics acordada per la Generalitat o les seves entitats autònomes a càrrec dels seus pressupostos, que tingui per objecte un lliurament dinerari entre els diferents òrgans i unitats de l’Administració pública de la Generalitat, o d’aquestes a altres entitats públiques o privades i particulars”, i que compleixi uns requisits similars als establerts a la llei espanyola (art. 87). De com els ajuts públics poden tenir efectes sobre els mercats, se n’ocupa la Llei de defensa de la competència (LDC). D’acord amb l’article 19.2, s’entén per ajut públic “les aportacions de recursos a operadors econòmics i empreses públiques o privades, així com a produccions, amb càrrec a fons públics, o qualsevol altre avantatge concedit pels poders o entitats públiques que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics i les empreses en condicions de mercat o que no comportin una contraprestació en condicions de mercat. També es consideren ajuts qualsevol altra mesura que tingui un efecte equivalent al de les anteriors que distorsionin la lliure competència”. Els ajuts públics poden ésser adreçats a empreses, a grups específics, sectorials, territorials (afavoreixen un territori determinat) i horitzontals (PME, I+D, medi ambient, inversions). Des de la perspectiva del funcionament competitiu dels mercats, l’interès de l’anàlisi dels ajuts públics rau en el fet que alteren o amenacen alterar les condicions de la competència entre empreses, així com l’assignació eficient de recursos, de concedir avantatges a uns operadors econòmics enfront d’altres. Des de la perspectiva del comerç entre territoris contribueixen a falsejar els intercanvis. Per aquestes raons la Comissió Europea (CE) �Documents controla els ajuts; també ho fan les autoritats nacionals responsables d’aplicar les normes de defensa de la competència. La rellevància del tema es posa de manifest si es té en compte la importància econòmica de les subvencions i, també, dels ajuts. En efecte, d’acord amb les dades de la UE, Espanya té un nivell d’ajuts públics relativament alt: certament, el percentatge dels ajuts públics (sense comptar el sector ferroviari) sobre el PIB fou, l’any 2002, del 0,68%, tan sols superat per Dinamarca (0,92%), Irlanda (0,85%), Portugal (0,83%) i Suècia (1,28%). La mitjana de la UE fou del 0,56%. Aquest fet justifica l’atenció dedicada a aquesta qüestió. També són importants les subvencions atorgades a persones i entitats, generalment sense ànim de lucre. Aquesta conducta pot suposar la distribució de fons públics amb elevades dosis de discrecionalitat. El fet mereix atenció per la magnitud de les subvencions dins el pressupost de les administracions públiques. A tall d’exemple, i amb independència de les matisacions necessàries, en tot cas sobreres en el present nivell d’anàlisi, cal dir que, a la liquidació del pressupost consolidat de despeses corresponent a l’any 2003 (Administració de la Generalitat, OOAA, SCS, ICS, ICASS, Seg. Soc, ICASS GC), les transferències corrents foren de 42 milions d’euros, cosa que representava més del 36 per cent dels crèdits definitius; les transferències a les famílies i institucions –expressió genuïna de la discrecionalitat administrativa– suposaven el 44 per cent de les transferències corrents. Una quantitat tan elevada ha de ser objecte d’un control particularment rigorós. Sobre aquesta qüestió no es disposa d’informació suficient. De tota manera, cal pensar, si s’accepta el que es conclou a l’Informe d’avaluació de la Gestió (Acord de Govern de 20 de gener de 2004), de desembre de 2004, referit al Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme (Seccions Pressupostàries de Treball): Àrea de Subvencions de la 93 �94 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Direcció General d’Ocupació (Servei d’Ocupació de Catalunya (DGO/SOC), que el procés és millorable. En efecte, en l’esmentat dictamen se sosté que “els processos i circuits són molt complexos, hi participen moltes unitats diferents i els terminis que van des de la presentació de la relació de justificants fins a fer la proposta de pagament del 25% restant o del 100% (si no hi ha bestreta) superen en força ocasions l’any i mig. No s’ha pogut comprovar si els justificants han estat presentats dins el termini. En els expedients examinats figuren fitxes de justificacions econòmiques, la data de les quals és superior a un any a la data de finalització de l’acció”. La conclusió és que cal “establir si el procediment de seguiment, verificació i revisió de les justificacions presentades pels beneficiaris de les subvencions és l’adequat” i que “cal determinar si, una vegada certificat el correcte compliment o no, de la finalitat de la subvenció concedida, el procediment és prou àgil per assegurar-ne el seu pagament o, si s’escau, l’inici de l’expedient de revocació total o parcial i possible reintegrament”. Davant la possibilitat del risc que aquesta qüestió, documentada en un cas específic, no sigui un fet aïllat ans el reflex d’una conducta general, cal establir una adequada regulació de les subvencions, seguint l’exemple de l’espanyola, basada en els principis de planificació, transparència, objectivitat, eficàcia i eficiència, acompanyada dels sistemes de control adients i rigorosament aplicats, així com d’avaluació de resultats. Ensems cal establir les corresponents responsabilitats pel mal ús dels recursos públics. Per assegurar aquests principis cal disposar d’una base de dades pública en relació amb els ajuts i subvencions. La utilització dels ajuts com a instrument de política econòmica o d’actuació política és general als estats de la Unió Europea (UE). Per aquesta raó la CE és sensible en relació amb aquesta qüestió. Per això, recentment, la CE ha publicat un document de consulta titulat “Pla d’acció d’ajuts estatals. Menys �Documents ajuts estatals amb uns objectiu més ben definits: programa de treball per a la reforma dels ajuts estatals 2005-2009”. El document presenta un programa orientador de treball que la Comissió pretén dur a terme en col·laboració amb els estats membres que hauria de servir de guia per a l’estratègia i política de la Comissió en relació amb la política d’ajuts dels estats membres. Per aquesta raó la comissària de la competència ha afirmat que “els ajuts públics són la nova frontera de la política de la competència”, i ha fet de la revisió de la política d’ajuts públics la prioritat principal del seu mandat. En definitiva, els ajuts públics consisteixen en la concessió d’avantatges a operadors econòmics, organitzacions i persones, sense contrapartida equivalent. Quan són atorgats a operadors econòmics poden alterar la posició de les empreses en l’àrea competitiva i, per tant, els seus resultats. Per aquesta raó, les autoritats de defensa de la competència vetllen perquè els ajuts no modifiquin de forma significativa el funcionament dels mercats. Aquest fet no exclou que determinats ajuts puguin ésser atorgats ateses determinades circumstàncies i condicions. De fet, la CE, per una banda, vol reforçar el control dels ajuts que incideixen en la conducta i resultats de les empreses; i, per una altra, vol facilitar la concessió de determinats ajuts quan aquests cauen dins les categories dels que poden ésser concedits sense problemes. En tot cas, en un marc democràtic, la concessió d’ajuts (i subvencions) ha de sotmetre’s a determinades circumstàncies i controls per a evitar des de la distorsió de la conducta de les empreses en els mercats fins a la discrecionalitat o la corrupció. 2. Justificació dels ajuts públics Totes les administracions públiques atorguen, amb més o menys intensitat, ajuts públics en les seves formes més diver- 95 �96 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ses. Aquests, en determinades circumstàncies i sota certes condicions, troben una justificació tant des de la perspectiva de l’anàlisi econòmica com de la mateixa pràctica de les autoritats de defensa de la competència. La teoria de la hisenda pública, per exemple, sosté que els ajuts podrien justificar-se si compleixen alguna o algunes de les següents funcions atribuïdes al sector públic: assignativa, redistributiva i estabilitzadora. Més concretament, els ajuts públics poden justificar-se si contribueixen a millorar l’assignació de béns i factors productius i, en conseqüència, l’eficiència. En altres paraules, si contribueixen a corregir les errades del mercat (monopolis naturals i situacions de poder de mercat, informació asimètrica o imperfecta, externalitats, béns públics i mercats amb problemes de coordinació). També es justifiquen si contribueixen a millorar la distribució de la renda pel mercat. Tanmateix, l’anàlisi econòmica aconsella utilitzar d’altres instruments com ara el sistema tributari o les transferències (subsidis o programes territorials d’inversió, p. e.). I, finalment, troben justificació si contribueixen favorablement al comportament de variables com l’ocupació, les inversions o les exportacions, per exemple. De tota manera, l’anàlisi econòmica considera que els ajuts públics no són determinants i atorga una importància especial a les expectatives empresarials i a les característiques de les empreses, els mercats i l’entorn empresarial. En el document de la CE esmentat se sosté que la política d’ajuts ha format part de la política de competència i que el paper de la CE ha estat d’impedir les corresponents alteracions indegudes de la competència per assegurar que els operadors econòmics confrontin els seus interessos en igualtat d’armes en l’àrea del mercat. Malgrat tot, prenent els Acords de Lisboa i la defensa de la competència com a punts de referència, la Comissió pretén con- �Documents centrar els ajuts públics a l’entorn dels objectius següents: en primer lloc, la innovació i la R+D amb l’objectiu de reforçar la societat del coneixement; i, en segon lloc, modernitzar les pràctiques i els procediments dels ajuts. En relació amb la primera qüestió, ensems l’èmfasi centrat en els ajuts a la innovació, hom considera qüestions com el capital risc, les inversions en capital humà, els serveis d’interès econòmic general de gran qualitat, els ajuts regionals i els relacionats amb el medi ambient així com els que tinguin a veure amb les infraestructures. En aquests casos, cal repensar el sistema actual i definir un procediment d’exempció per categories que faciliti no solament la tasca de control per part de la Comissió com la definició de polítiques públiques per part dels estats membres. Però la racionalitat del sistema restaria molt lluny de l’òptim si hom no procedeix a adaptar les normes, millorar les pràctiques i procediments, reduir la burocràcia, supervisar el compliment dels principis i assegurar la independència dels òrgans de control. Tot plegat prenent el funcionament competitiu dels mercats com a referència general. En altres termes, els ajuts als operadors econòmics no s’eliminaran, però a l’empara dels Acords de Lisboa seran reconsiderats i es reforçarà el control del seu possible impacte sobre la competència. 3. Alguns exemples de la regulació sobre ajuts i subvencions a) Unió Europea El Tractat de la UE es refereix als ajuts públics en els articles 87 i 88. En el primer d’aquests articles es declaren incompatibles amb el Mercat Comú aquells ajuts públics que afectin els intercanvis comercials intracomunitaris. Tanmateix, la prohibició recull alguns aspectes que els fan compatibles si bé sota la vigilància de la CE. L’article 88 del Tractat estableix el procedi- 97 �98 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ment de control dels ajuts d’Estat tot determinant que els estats membres han de notificar qualsevol projecte de concessió d’ajut abans de la seva execució i la Comissió, en el cas que els ajuts afectin els intercanvis intracomunitaris, té la potestat de declarar la seva incompatibilitat així com la seva supressió o modificació. En el Consell d’Estocolm es disposà la necessitat de reduir i reorientar els ajuts amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses de la UE i de contribuir a assolir l’estabilitat pressupostària. En el cas espanyol, per aconseguir aquests objectius s’han dissenyat les línies d’actuació de la proposada Comissió Nacional de Defensa de la Competència (CNDC) que hauran de ser les següents: reforçar l’anàlisi econòmica en l’estudi dels ajuts, agilitar i reduir el procés de control tot adoptant reglaments d’exempció en el cas dels ajuts de naturalesa horitzontal, incrementar la seguretat jurídica i la transparència i racionalitzar i enfocar els seus recursos. Addicionalment, en el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, la UE es reserva en exclusiva els següents àmbits (art. I-13): establiment de les normes sobre competència per al funcionament del mercat interior i la política comercial comuna. En conseqüència, a l’article III-167 s’estableix el següent: “1. Excepte que la Constitució disposi una altra cosa, seran incompatibles amb el mercat interior, en la mesura que afectin els intercanvis entre els estats membres, els ajuts atorgats pels estats membres o mitjançant fons estatals que prenguin qualsevol forma, que falsegin o amenacin falsejar la competència, afavorint a determinades empreses o produccions”. Dit això, un conjunt d’ajuts seran compatibles amb el mercat interior i un altre grup podrà ser compatible. Entre els ajuts compatibles s’assenyalen els de caràcter social atorgats a consumidors individuals, sempre que no discriminin segons l’origen dels productes, i els adreçats a reparar �Documents desastres naturals o d’altres esdeveniments de caràcter excepcional. Ensems s’hi inclouen els adreçats al creixement econòmic regional quan el nivell de vida sigui anormalment baix, hi hagi una desocupació elevada, i els adreçats a impulsar un projecte important d’interès comú. Tot plegat, sense excloure els que tenen com a objectiu el desenvolupament de determinades activitats o territoris sempre que no alterin els intercanvis de manera contrària a l’interès comú, els adreçats a la promoció de la cultura i la defensa del patrimoni quan no alterin les condicions dels intercanvis i de la competència, i aquells establerts reglamentàriament. Lògicament, l’esmentada regulació exigeix un control adequat. Aquest fet s’entén si es pren en consideració la munió d’exemples d’ajuts públics que han tingut efectes significatius sobre el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, a l’article III-68 s’estableix que la CE examinarà permanentment, junt amb els estats membres, els règims d’ajuts existents i proposarà als estats les mesures adients que contribueixin al desenvolupament del mercat interior. En cas que l’ajut s’apliqui de forma abusiva o no sigui compatible amb el mercat interior, la Comissió adoptarà una decisió europea perquè l’estat membre el suprimeixi o l’adapti. En cas d’incompliment, la Comissió o qualsevol Estat membre podrà anar al Tribunal Superior de Justícia de la UE. Tanmateix, el Consell pot adoptar, per unanimitat, una decisió de compatibilitat. Tot plegat posa en relleu que la norma és la prohibició dels ajuts i la possibilitat d’aquests és l’excepció, degudament fixada i vigilada. b) Constitució espanyola L’economia espanyola, a més de respectar les disposicions de la UE, ha de respectar els principis establerts en la Constitució. Aquesta estableix la llibertat de mercat i l’eficiència i assignació equitativa dels ajuts públics que, en relació amb el que 99 �100 informe sobre el bon govern i transparència administrativa s’ha dit, com a norma general, no han de tenir un impacte negatiu sobre les condicions de competència en els mercats. Més concretament, l’article 31.2 de la Constitució estableix que “La despesa pública realitzarà una assignació equitativa de recursos públics i la seva programació i execució respondran als criteris d’eficiència i economia”. Per la seva banda, l’article 38, que ha de ser interpretat prenent en consideració el moment en què fou aprovat, disposa que “Es reconeix la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen el seu exercici i la defensa de la productivitat, d’acord amb les exigències de l’economia general i, en el seu cas, de la planificació”. Per tant, la defensa del mercat i els criteris d’eficiència i economia en la gestió de la despesa pública estan reconeguts explícitament a la Constitució. Ensems la defensa de la lliure empresa és una missió que obliga a totes les autoritats. c) Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions La Llei de subvencions és un bon text que té com a objectiu el compliment dels principis anteriors amb la transparència, el control i les responsabilitats pertinents que exigeix un instrument que pot discriminar entre persones o pot contribuir a alterar el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, el text recull, de manera exhaustiva, les bases reguladores de la concessió de les subvencions (art. 17) i la publicitat de les subvencions concedides (art. 18). Ensems, les administracions han de facilitar a la Intervenció General de l’Administració de l’Estat “a efectes merament estadístics i informatius” un conjunt d’informació prevista reglamentàriament (art. 20). Aquest text, perfectible com tots els textos, recull un conjunt de principis que, aplicats degudament, sens dubte, contribuirien a assolir els objectius esmentats. El títol I es refereix als procediments de concessió i gestió de les subvencions. La detallada regulació inclou la comprova- �Documents ció de les subvencions (art. 32) i dels valors (art. 33), així com el procediment d’aprovació de la despesa i pagament (art. 34). El títol II es refereix al reintegrament de les subvencions. El títol IV tracta del control financer de subvencions. I el títol IV es refereix a les infraccions i sancions administratives en matèria de subvencions. La concessió d’ajuts i subvencions exigeix transparència, objectius i resultats. També hauria d’assegurar que no hi ha alternativa possible. Tot plegat, degudament valorat, atès que es tracta d’assignar eficientment recursos escassos que procedeixen de les contribucions de ciutadans i empreses. Si els ajuts resulten justificats sembla assenyat que assegurin la continuïtat de les activitats a les quals es dóna suport, el que aconsella programar les assignacions amb un horitzó superior a l’exercici pressupostari Així, d’acord amb l’art. 8, abans de procedir a la concessió d’una subvenció s’ha de concretar, amb caràcter previ, “un pla estratègic de subvencions, els objectius i els efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les fonts de finançament, que s’han de supeditar en tot cas al compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària”. A mes, si els objectius pretesos afecten el mercat, els seus efectes han de ser “mínimament distorsionadors”, i la gestió dels ajuts i subvencions ha de seguir els criteris de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat, no-discriminació, eficàcia en el compliment dels objectius i eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics. d) Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya La regulació de les subvencions i les transferències de la Generalitat de Catalunya es troben al capítol IX (articles 87 i seg.). A ambdues, se’ls aplica el mateix règim. En aquest cas, el que 101 �102 informe sobre el bon govern i transparència administrativa es disposa s’aplica a l’Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes, altres ens públics que depenen de la Generalitat i empreses, públiques, consorcis i altres ens amb participació majoritària de la Generalitat. D’acord amb el Decret legislatiu, la concessió de les subvencions s’ha de sotmetre als principis de publicitat, concurrència (amb algunes excepcions)2 i objectivitat. En el cas de les subvencions atorgades a empreses s’han de complir les normes de la UE i les directrius emanades de la CE. Com en la legislació espanyola, les bases reguladores, les convocatòries i la concessió estan sotmeses a una regulació exhaustiva. Tanmateix, es considera la possibilitat excepcional de concedir directament subvencions innominades o genèriques “sempre que s’acrediti la impossibilitat de promoure la concurrència pública per les especificitats del subvencionat o de les activitats a desenvolupar”. En aquest cas, la concessió ha de complir un conjunt de requisits taxats. També es considera que “Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords, pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per a assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits establerts en aquest capítol”. El control de les subvencions (article 97) rau en la Intervenció General de la Generalitat que “ha d’elevar a l’òrgan concedent un informe que n’inclogui els resultats”. La seva durada no pot superar l’any. Ensems, d’acord amb la Llei de la Sindicatura de Comptes 6/1984, de 5 de març, modificada per les 2. Les excepcions són, en qualsevol cas, discutibles i haurien de ser degudament explicitades i sotmeses a un control especial, atès que poden ser font d’arbitrarietat. Vegeu l’article 90.3. Cal destacar el punt c): “Si per l’especificitat i les característiques del beneficiari o de l’activitat subvencionada no és possible, d’una manera objectivable, promoure la concurrència pública”. �Documents lleis 15/1991, de 4 de juliol, i 7/2002, de 25 d’abril, la Sindicatura “és l’òrgan de fiscalització de la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic a Catalunya” i pot actuar per delegació del Tribunal de Comptes d’acord amb el previst a la Llei orgànica 2/82 (art. 1). Més concretament, i en relació amb els ajuts i subvencions, l’article 2.1.b) estableix que entre les funcions de la Sindicatura de Comptes hi ha la de “Fiscalitzar les subvencions, els crèdits i els ajuts amb càrrec als pressupostos dels ens públics indicats per l’article 5, i també els avals i les exempcions fiscals directes i personals concedits per aquests ens”. De forma explícita no es preveu cap informe sobre l’impacte de les subvencions sobre el mercat ni en relació amb el control d’eficiència i eficàcia. Tanmateix, segons la disposició transitòria primera “Mentre el Parlament de Catalunya no promulgui les normes corresponents i el Govern de la Generalitat no dicti les disposicions reglamentàries, regiran les normes i disposicions anàlogues de l’Estat, d’acord amb la disposició transitòria segona de l’Estatut, en tot allò que no estigui en contradicció amb les lleis i reglaments catalans”. Com les disposicions de l’Estat són prou acurades, la seva aplicació amb rigor, cura i universalitat seria suficient perquè els ajuts públics compleixin els requisits que la llei estableix. e) Llei de defensa de la competència (Ley 16/1989, de 17 de julio, de Defensa de la Competencia) D’acord amb el que s’ha esmentat, els ajuts públics poden introduir distorsions significatives en la competència en els mercats de béns i serveis. Per aquesta raó, la LDC encarrega al Tribunal estatal que vetlli perquè els ajuts públics no atorguin avantatges competitius a unes empreses en detriment d’altres. El TDC, d’ofici o a instància del Ministeri d’Economia i Hisenda, pot analitzar els criteris de concessió d’ajuts públics en relació amb els seus efectes sobre les condicions de la compe- 103 �104 informe sobre el bon govern i transparència administrativa tència en els mercats de béns i serveis, així com elevar un informe al Consell de Ministres que pot proposar als poders públics la supressió o modificació dels criteris esmentats i també aquelles mesures dirigides a mantenir o restablir la competència. Ensems el TDC pot ser consultat en matèria de competència per les cambres legislatives, el Govern, els departaments ministerials, les comunitats autònomes, les corporacions locals, les cambres de comerç i les organitzacions empresarials, sindicals o de consumidors i usuaris. f) El Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de defensa de la competència (20 de gener de 2005) Després de més de 15 anys d’aplicació de la vigent LDC hom pretén modificar-la a la llum de l’experiència i de les modificacions en la regulació comunitària. Com a pas previ s’ha presentat el Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de defensa de la competència. En l’apartat de propostes de reforma es posa l’èmfasi en la necessitat de replantejar els instruments de seguiment i control que hi ha actualment en l’àmbit nacional tot atorgant a la CNDC, de pròxima creació, un paper més actiu en les funcions d’anàlisi prèvia i avaluació dels efectes dels ajuts públics sobre la competència. D’acord amb el Llibre blanc (punt 209) “L’objectiu seria, en darrera instància, procurar augmentar l’eficiència, tractar d’identificar i minimitzar possibles distorsions i, finalment, en el seu cas, redirigir els ajuts vers objectius horitzontals que, compatibles amb el manteniment de la competència, ajudessin a assolir una productivitat interna superior”. En conseqüència, se suggereix: En primer lloc, revisar la definició d’ajut públic de l’article 19 de la LDC, i alinear-lo amb la jurisprudència i doctrina comunitàries. En segon lloc, establir els mecanismes adequats perquè la CNDC pugui comptar amb la informació sobre ajuts públics �Documents concedits coneguts per l’Administració central, amb independència de l’Administració que els concedeixi. En tercer lloc, disposar que, d’acord amb aquesta informació, la CNDC pugui fer informes o recomanacions concretes sobre projectes o mesures. Al mateix temps es preveu la possibilitat d’elaborar un informe anual sobre ajuts públics i competència amb l’objectiu de poder identificar els possibles efectes sobre els mercats i proposar als poders públics directrius i criteris econòmics per assolir una major eficàcia i eficiència dels ajuts. Finalment, explorar la possible participació dels òrgans autonòmics de defensa de la competència en l’anàlisi i propostes sobre ajuts públics atorgades per les administracions autonòmiques o locals de la comunitat autònoma. Amb això no es pretén negar el paper polític que en molts casos juguen aquest ajuts. Tot el contrari: atesa l’evident naturalesa pública, resulta especialment obligada la seva subjecció a principis i procediments d’objectivitat i transparència. 4. Propostes a) Els ajuts públics han de ser convocats amb la màxima transparència, de forma comprensible, amb publicitat, destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els ajuts públics han de respondre a un pla plurianual i han de ser considerats com a compromisos de l’Administració per assolir determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a totes les dades, llevat de les que tinguin caràcter confidencial, es considera un instrument fonamental. b) Els ajuts públics, com a principi general, han de respectar el principi de legalitat i han de ser atorgats amb objectivitat i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència i responsabilitat tot evitant els conflictes d’interès. 105 �106 informe sobre el bon govern i transparència administrativa c) Els ajuts públics, en principi, han de respectar els principis de la competència i el lliure mercat així com la legislació vigent. Qualsevol allunyament d’aquest principi ha de ser adequadament motivat i, en el seu cas, comunicat a les autoritats responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una mesura aconsellable seria que el Tribunal Català de Defensa de la Competència hagués d’informar preceptivament sobre els ajuts públics en relació amb l’impacte sobre la competència en els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts i subvencions atorgats per les administracions catalanes, que haurien de ser debatuts en seu parlamentària. d) El rendiment de comptes és fonamental. Un síndic de la Sindicatura de Comptes que no pertanyi a cap partit que governi la Generalitat, hauria de ser el responsable de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts públics atorgats a ciutadans i operadors econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables sinó que també hauria de posar l’accent en els aspectes econòmics (cost, impacte, etc.) i el grau de compliment dels objectius pretesos. Aquest informe, que hauria de ser públic, hauria de ser debatut en seu parlamentària. e) Els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes d’ajuts públics han d’estar disposats a donar comptes de la seva gestió tant a la Sindicatura de Comptes com al Parlament de Catalunya. També seran responsables de la legalitat dels ajuts públics concedits i de la no-adequació dels resultats assolits als objectius pretesos. f) Per tal de fer eficaces aquestes propostes cal una nova llei de subvencions que reculli aquests principis. Mentrestant, cal garantir l’aplicació de la legislació espanyola. �Documents 5. Un cas especial: cultura de la subvenció, subvenció de la cultura L’anàlisi de les subvencions públiques requereix un tractament especial quan es refereix al món de la cultura, sobretot si volem tenir en compte la seva aplicació concreta al cas de Catalunya. a) Breu anotació històrica Catalunya ha subsistit, sobretot des d’un punt de vista lingüístic i cultural, mercès a la capacitat del món associatiu i a les iniciatives sorgides de la ciutadania, especialment durant els quaranta anys de dictadura franquista. Des d’una apreciació probablement exagerada, es va arribar a dir que Catalunya es distingia per ser una societat civil sense estat, mentre que Espanya era un estat sense societat civil. Durant les dècades dels cinquanta i seixanta, per exemple, sorgeixen entitats com el Moviment de Mestres Rosa Sensat, la Universitat Catalana d’Estiu, la Fundació Carulla Font, Òmnium Cultural, la Fundació Jaume Bofill; iniciatives editorials com Edicions 62, Enciclopèdia Catalana; revistes com Oriflama, Serra d’Or, etc. o subsisteixen en la semiclandestinitat entitats com l’Institut d’Estudis Catalans, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona o les Associacions de Veïns, per posar casos ben diferents. Tot això canvia radicalment a partir de l’any 80. Per començar, moltes entitats perden els seus quadres, els quals adquireixen responsabilitats directament polítiques en la nova etapa democràtica. Per altra banda, molt del suport econòmic i social perd intensitat amb la consciència que “ara ja no cal” perquè tenim les nostres pròpies institucions i no és necessària la labor de suplència d’altres temps. Tot plegat és ben sabut, però la possible novetat actual és que des de fa un cert temps ha reviscolat la consciència que, tot i la importància insubstituïble de l’activitat directament políti- 107 �108 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ca, el nostre país necessita paral·lelament una societat civil dinàmica que no estigui subjecte als vaivens electorals, que actuï amb independència dels partits polítics, que tingui capacitat de mobilització i d’aglutinament d’iniciatives, que pugui arriscarse i anar més enllà de la correcció política, si cal. b) Les expectatives de la nova situació Aquest breu repàs històric té especial rellevància en el món cultural. Moltes entitats que tenen l’origen en l’època franquista, i moltes altres de noves creades a partir de la recuperació democràtica, han intentat suplir les mancances d’una realitat nacional que ha trobat en la cultura i en la llengua un dels signes més característics de la seva personalitat col·lectiva. I això ha creat també la suposició que pel sol fet de defensar aquesta personalitat, havia d’estar subvencionada per les institucions públiques del país un cop recuperades. Es tractava d’anar superant aquella expressió –encunyada per l’actual Síndic de Greuges de Catalunya– que teníem una cultura de peatge. Els poders públics havien d’alliberar, o almenys alleugerir, aquest peatge, és a dir, el pagament privat de les nostres mancances culturals. S’ha incrementat la consciència que la normalitat implicava el suport públic a les diverses iniciatives socials en el món de la cultura. I això sense mesurar prou les necessitats del temps present. Per tant, a partir d’una situació realment anòmala pels avatars de la nostra història recent, ha anat calant una cultura de la subvenció en el sentit que, la societat civil catalana s’assembla a la imatge d’una corrua de persones fent cua a les finestretes de l’Administració pública a la recerca d’una subvenció. Val a dir que això no només passa en el món de la cultura. En altres camps ha estat encara més evident: s’ha contemplat amb un cert estupor la proliferació i creació ex novo d’una bona quantitat d’entitats i ONG dedicades al Tercer Món a partir de la decisió pública de dedicar-hi el 0,7% del PIB. �Documents c) El difícil equilibri En el nostre context, i referint-nos especialment al sector de la cultura, es fa difícil plantejar aquestes qüestions amb fredor i objectivitat. És cert que les entitats privades tenen sovint uns avantatges innegables en la seva actuació cultural: mobilitzen molts voluntaris; tenen un nivell d’eficiència superior al de l’Administració pública en relació amb els recursos esmerçats, especialment en la gestió d’alguns serveis; responen normalment a iniciatives sorgides des de la base abans que l’Administració en pogués tenir cura; continuen cobrint encara un espai que en un país plenament normalitzat estaria cobert per l’Estat; etc. Malgrat tot, caldria preveure alguns mecanismes de bon govern i transparència administrativa, sense que això vulgui dir que no s’hagin de tenir en compte les particularitats de l’activitat cultural del nostre país i les condicions històriques en les quals s’ha hagut de desenvolupar. També seria convenient que, com a conseqüència del creixent desvetllament de la ciutadania respecte a la societat civil, s’estimulés que les entitats tinguessin el suport bàsic dels seus socis com una manera de visualitzar i demostrar la necessitat social de la seva pròpia existència. No obstant això, caldran les subvencions de l’Administració pública per a la realització de programes concrets, com passa arreu de l’Estat espanyol. Amb molta més raó haurà de passar a Catalunya pels motius ja exposats. d) Possibles mesures Una de les maneres de garantir la transparència administrativa en aquest sector hauria de passar pel conveni, normalment per un període superior a un any o que englobés una legislatura, en funció d’un projecte o d’un programa avaluable tant pel que fa als seus objectius com per la metodologia proposada. No cal dir que aquesta avaluació s’hauria de fer amb criteris de rendibilitat social i cultural i no amb criteris de rendibilitat econò- 109 �110 informe sobre el bon govern i transparència administrativa mica. El seguiment del conveni es podria fer anualment amb la presentació dels comprovants corresponents i l’avaluació parcial del contracte programa. Això no vol dir que ocasionalment no es pogués subvencionar alguna intervenció no prevista en el conveni inicial si les circumstàncies ho reclamessin. En els criteris d’avaluació de propostes caldria superar el possible clientelisme polític, tant des de l’Administració general com des de la municipal. No cal dir que la generositat política esperable dels administradors hauria de permetre que les avaluacions no estiguessin marcades per afinitats ideològiques dels concursants amb els avaluadors. e) Un últim apunt Quan es redacten aquestes notes surt a la llum el Document per a l’establiment del Consell de la Cultura i de les Arts a la Generalitat de Catalunya, que es va presentar públicament a la premsa el passat dia 21 de març. Aquest document, redactat per una comissió presidida per Josep Maria Bricall, té per finalitat proposar un organisme a imatge del que han estat els Arts Councils i, per tant, aparentment no té relació directa amb els objectius del GT sobre Bon Govern i Transparència Administrativa. No obstant i això, pel que fa referència al tema concret de la cultura, conté alguns suggeriments que poden complementar les propostes que es presenten. Tracta el tema de les subvencions, la creació de diversos comitès d’experts, d’una comissió d’ajuts i del procediment pel qual s’hauria de regir el sistema d’avaluació com a pauta per a la concessió d’aquests ajuts per part del CCAC, el qual administrarà els recursos d’un fons de promoció cultural. El document també conté dos annexos que recullen experiències internacionals de codis ètics corresponents als Arts Councils d’altres països a tenir en compte. �Documents 6. Elements per la transparència en les organitzacions sindicals El paper que les organitzacions sindicals (OOSS), en especial les més representatives, estan cridades a desenvolupar en els processos de concertació social, participació institucional o negociació col·lectiva, obliga a garantir la màxima independència d’aquestes organitzacions per tal de fer efectiva la representació dels interessos que li són propis, i evitar que aquesta funció pugui venir distorsionada per un altre tipus de dependència, en especial econòmica o política, que posi el pes de les organitzacions al servei d’altres finalitats. Sens dubte, la transparència en les relacions econòmiques que han de mantenir aquestes organitzacions sindicals i els poders públics ha de ser un element que ha de deixar clar la no- existència de dependències en relació amb els recursos que s’utilitzen per obtenir determinades finalitats. I al mateix temps, la transparència ha de permetre constatar el respecte que els poders públics mostren per l’exercici de la funció social de les organitzacions sindicals, per evitar situacions que podrien comportar la pèrdua d’independència de les organitzacions o tergiversar la representativitat atorgada pels treballadors i treballadores. La realitat del mandat constitucional que empara la funció social de les OOSS en el nostre país, fa que de les actuacions sindicals de les OOSS se’n beneficiïn el conjunt dels treballadors i treballadores i que la defensa d’interessos que realitzen les OOSS no se circumscriu a l’afiliació estricta. Aquest trasllat del resultat de l’actuació al conjunt de la classe treballadora origina la necessitat de disposar de recursos específics i suficients per dur a terme la funció social que depassa el marc estricte de l’afiliació. És per això que la normativa determina com element de representativitat el resultat de les eleccions 111 �112 informe sobre el bon govern i transparència administrativa sindicals, el qual es determina per sufragi universal i directe en cada àmbit d’elecció. Aquests elements citats fan necessari que els poders públics determinin, d’una banda, l’assignació de recursos per dotar de suficiència econòmica les organitzacions sindicals perquè puguin desenvolupar les seves funcions, i d’altra determinar els recursos a assignar segons criteris de representativitat, per garantir la seva utilització a les finalitats establertes, i garantir així la independència de les OOSS, que es deuen a qui representen, i no a qui els transfereixen els recursos per garantir la seva funció. És per tot això que considerem necessari abordar de forma urgent una norma del govern que reguli la transparència dels recursos que gestionen les OOSS, norma que hauria de garantir les següents qüestions: – El govern presentarà anualment al Parlament un informe que contindrà la informació dels recursos adreçats a les organitzacions sindicals o entitats a elles vinculades, així com els objectius i finalitats dels mateixos i el volum de recursos esmerçats i els criteris aplicats pel seu repartiment. – S’establirà la creació d’un registre públic on constin les dades bàsiques de les organitzacions sindicals (estatuts, afiliació, entitats vinculades...) i els comptes anuals aprovats i auditats. Aquest registre públic, al mateix temps, certificarà la representativitat de les OOSS per tal de determinar els criteris d’objectivitat en el repartiment dels recursos públics, que garanteixin la suficiència per a l’actuació de les OOSS. – S’establirà l’obligatorietat d’auditories externes dels comptes de les OOSS, que s’hauran de dipositar al registre abans esmentat. – Es determinarà que la certificació del registre, conforme el dipòsit de dades necessàries, sigui condició imprescindible per accedir a qualsevol tipus d’ajut. �Documents G. Transparència i accés a la informació 1. Transparència i accés a la informació Per poder gaudir d’una administració pública transparent pels ciutadans necessitem garantir l’accés a la informació. Aquest és requisit indispensable per a la transparència. No podem entendre una administració transparent sense que aquesta s’obri al ciutadà mitjançant l’accés a la informació. Per tant, garantint l’accés a la informació, obtindrem la transparència com a valor a l’Administració pública. Quant a l’accés a la informació hem de distingir dos àmbits diferenciats. En primer lloc, l’accés a la informació de caràcter general i l’accés a la informació en expedients individualitzats: L’accés a la informació de caràcter general implica establir, mitjançant les corresponents reformes legislatives, el caràcter públic de tota la documentació i informació de l’Administració pública, establint les corresponents excepcions només en l’àmbit de la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de caràcter personal. En aquest sentit hem de destacar la iniciativa del Regne Unit que l’any 2000 va aprovar la “Freedom of Information Act” i que va entrar en vigor el passat u de gener en la que es declara la facultat de tots els ciutadans per obtenir la informació sense necessitat de justificació i sense cap requisit formal per accedir-hi, i que pot ser sol·licitada mitjançant correu electrònic o oralment i l’Administració té l’obligació de facilitar-la gratuïtament. En definitiva, el que fa l’esmentada Llei del Regne Unit, és declarar pública tota la informació en poder de les administracions i facilitar el seu accés a qualsevol ciutadà sense necessitat de justificar l’interès per obtenir-la i sense cap altre límit que la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de caràcter personal. 113 �114 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Únicament modificant la legislació vigent en la qual s’exigeix la condició d’interessat o la prèvia autorització de l’Administració (article 37 de la llei 30/92) per l’accés a la informació (article 35 de la llei 30/92) podrem garantir l’accés a la informació i la transparència administrativa, invertint la necessitat d’autorització i declarant amb caràcter general l’accés a la documentació, sent l’excepció amb caràcter extraordinari la limitació de l’accés, justificable únicament per raons de seguretat de l’Estat o la protecció de dades de caràcter personal. Cal incidir que per fomentar i garantir el veritable accés a la informació calen mesures coercitives que facilitin l’accés. En aquest sentit hem de recordar que la nova legislació abans esmentada del Regne Unit estableix un nou tipus penal comès pel funcionari en negar-se a facilitar l’accés a la informació. El segon dels aspectes a tenir en compte és l’accés a la informació en procediments individualitzats dels ciutadans davant l’Administració pública i l’accés a l’expedient administratiu. Segons la legislació actual, el ciutadà que és part interessada en un procediment administratiu té accés a l’expedient únicament durant el tràmit d’audiència (article 84 de la Llei 30/92), tenint coneixement en aquell moment de documents i informes elaborats en el mateix expedient. El sistema actual del procediment administratiu, no obliga l’Administració a facilitar l’accés de l’expedient a l’interessat més que en el tràmit d’audiència i ni tan sols s’estableix l’obligació en l’expressat tràmit de facilitarne còpia. Resulta necessària, doncs, la reforma legislativa perquè el ciutadà que sigui part en un expedient administratiu tingui a la seva disposició des de l’inici tot l’expedient i li sigui facilitat l’accés a la documentació i informes en tot moment, i sense necessitat d’establir un tràmit d’audiència, i posada de manifest de tot l’expedient. �Documents 2. Incidència de les noves tecnologies en l’accés a la informació Tot el que s’exposa fins el moment implica modificar l’estructura administrativa per facilitar l’accés a la informació, però l’ús de les noves tecnologies, i, especialment, de les xarxes obertes com Internet fa que l’aplicació de criteris d’Administració oberta pel ciutadà resultin relativament fàcils de configurar. Si mantenim criteris de lliure accés a la informació per part del ciutadà, resulta extraordinàriament senzill garantir el dret a l’accés mitjançant la publicació de la informació a internet com una veritable administració oberta en la qual l’exercici del dret d’accés s’exerciti pel ciutadà des del seu domicili, sense necessitat de traslladar-se a l’Administració i sense haver de demanar còpia dels documents. Però això requereix, la creació de sistemes coordinats entre les administracions públiques i dintre de cada departament de cadascuna d’elles, de veritables gestors documentals que permetin l’accés a la informació. L’exemple a exportar el trobem en l’Agència Tributària, en què no només podem presentar documents i rebre notificacions, sinó que també podem accedir a tota la informació de què disposa del contribuent. Aquesta possibilitat que el ciutadà accedeixi no només a la informació general de l’Administració pública sinó que també a la informació que li afecta directament, és possible gràcies a eines com la signatura electrònica que permet garantir la identitat i la confidencialitat, especialment en aquells procediments administratius on l’accés a la informació es veu limitat per la Llei de protecció de dades de caràcter personal, amb l’ús de la signatura electrònica es permet garantir l’accés a la informació individualitzada pel ciutadà, i per tant, l’accés a l’expedient administratiu individualitzat des del propi domicili. 115 �116 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Però tot això requereix una especial voluntat de coordinació entre les administracions públiques, atès que l’accés a la informació no es limita només a visualitzar-la, sinó que a més permet modificar-la i interactuar. Resulta incomprensible que actualment un ciutadà que canvia de domicili necessiti efectuar un rosari d’actuacions davant diferents administracions per modificar les seves dades personals. A títol d’exemple podem assenyalar que un senzill canvi de domicili requereix en l’actualitat adreçar-se a l’ajuntament pel padró d’habitants, a l’agència tributària, a trànsit al registre de conductors i al de vehicles, al cadastre, a les oficines de la hisenda municipal, ja que aquestes no estan coordinades amb el padró d’habitants, etc. Aplicant criteris d’eficàcia administrativa i precisament d’accés a la informació hauria de ser suficient amb modificar telemàticament l’adreça en un registre per tal que es produís la modificació en tota la resta de registres de titularitat pública. 3. Límits i efectivitat del dret a la informació Del debat en la seu de la Comissió podem concloure la necessitat de regular en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya l’accés a la informació mitjançant la determinació genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en documents públics i accessibles al ciutadà, però també en el mateix debat de la Comissió es va concloure que aquesta determinació genèrica no podia ser absoluta i que haurien d’establir-se els corresponents límits a l’accés. Per tant, la llei que reguli l’accés a la informació, haurà de contenir-ne els límits, així com els mecanismes per evitar l’arbitrarietat administrativa. En aquest sentit, la llei que reguli l’accés a la informació haurà d’establir els terminis i formes d’exercici d’aquest dret, ja que resulta fonamental l’establiment de la determinació tem- �Documents poral de l’exercici de l’accés, perquè la seva dilació provoca la ineficàcia del dret a la informació. Igualment haurà d’establir la forma de l’exercici del dret a la informació i la determinació de l’assumpció per part del ciutadà del cost del servei mitjançant la fixació de la corresponent taxa, sempre que l’administrat no sigui part de l’expedient administratiu. També resulta important determinar que la sol·licitud d’accés no requereix cap formalisme, i especialment, que no cal acreditar o justificar l’interès per l’accés, i que només la sol·licitud d’accés sense cap altra justificació permeti obtenir la documentació requerida de l’Administració. De la mateixa manera, i a l’objecte de facilitar l’accés a la informació als ciutadans que són part en un expedient administratiu, s’hauria de determinar l’obligació de l’Administració a facilitar còpia dels documents de l’expedient administratiu a totes les parts i no esperar al tràmit d’audiència per posar-ho en coneixement de la part. Resulta habitual en els diferents expedients de l’Administració pública, que les parts tinguin coneixement del contingut dels informes emesos en aquest expedient, mitjançant la posada de manifest del mateix, negant-se inclús en l’actualitat a fer entrega de les còpies dels referits informes a qui és part en l’expedient. 3.1 Límits al dret d’accés a la informació Tot allò exposat fins ara, defineix les característiques del dret d’accés a la informació, però, per tal d’evitar el mal ús d’aquest dret i el perjudici a tercers, és necessari que es regulin els límits. I és evident que existeixen dos models diferents per regular els límits d’accés a la informació com a garantia de la transparència administrativa: A) Establir un catàleg complet i detallat d’aquells documents que no són susceptibles de ser consultats, entenent que 117 �118 informe sobre el bon govern i transparència administrativa tots els que no es trobin dintre d’aquests numerus clausus són de lliure accés, tot i que es permet amb caràcter excepcional per mitjà de resolució raonada, denegar l’accés a la informació del document que no estigui relacionat en el catàleg, però que atempti contra la seguretat i defensa de l’Estat o la intimitat de les persones. Així mateix i per evitar el mal ús d’aquesta darrera facultat, s’estableixen multes coercitives al funcionari que injustificadament denegui l‘accés emparant-se en suposades causes justificades, i en alguns països s’arriba a tipificar-lo com a delicte. Aquest model obre les portes de l’accés a la informació al ciutadà, però degut al catàleg preestablert de documents resulta rígid des de dos punts de vista. Per una banda, impedeix l’accés a tots els documents classificats com no accessibles encara que hi pugui haver una justificació, i per una altra, la seva rigidesa i sancions poden impedir que es vulnerin drets de terceres persones davant la impossibilitat de denegar l’accés. B) El segon model es basa en la determinació del caràcter públic de tots els documents però limitant l’accés mitjançant la definició de supòsits genèrics que poden limitar l’exercici del dret d’accés i establint una comissió en el si de la pròpia Administració que determini, si atenent a les circumstàncies de cadascuna de les peticions, s’atorga el dret d’accés o no. Amb aquest model la llei hauria d’establir els límits al dret d’accés quan es posi en perill algun dels següents valors: – Intimitat personal i familiar – Seguretat i defensa de l’Estat – Seguretat ciutadana – Propietat intel·lectual, propietat industrial i comercial També s’haurà d’incloure per les característiques especials de documents referits a les següents matèries: – Informacions prèvies a la presa de decisions en matèria de monetària, financera o fiscal. �Documents – Aquella documentació que pugui portar avantatges o desavantatges desproporcionats i injustes a aquell que la sol·licita o a tercers. – Aquells documents en possessió de l’Administració que amb finalitats industrials, comercials o de gestió financera en què la divulgació de les dades pugui perjudicar el seu nivell de competitivitat, i que posin en perill la lliure competència. – Els documents preparatoris d’una decisió administrativa. Però en ser una definició genèrica i no un catàleg tancat de documents, aquest sistema requereix una comissió al si de la pròpia Administració. Comissió que interpreti tant la negativa a l’accés, entenent que una sol·licitud concreta pot estar inclosa en algun dels supòsits assenyalats, com també la sol·licitud d’accés a un document en un principi inclòs en els supòsits anteriors, però que qui exercita el dret d’accés al·lega un interès superior al de protecció de la norma, demanant a la citada Comissió que autoritzi l’accés al document que en un principi no seria públic. Per tant aquest sistema permet una més gran flexibilitat, però perquè sigui realment efectiu, caldrà determinar el règim jurídic de la Comissió, la seva composició mitjançant un sistema d’elecció dels membres que garanteixi la seva independència i la dotació de mitjans pressupostaris per al seu funcionament, ja que la falta de mitjans i la independència de la Comissió pot fer davallar tot el sistema, concedir l’accés a un document dos o tres anys després de la seva sol·licitud és igual a denegar-ne l’accés. 3.2 Efectivitat del dret d’accés a la informació Totes les disposicions legals, sobretot el dret d’audiència permanent, absolutament fonamental, queden a un no-res si les oficines de l’Administració no disposen d’un sistema de gestió de 119 �120 informe sobre el bon govern i transparència administrativa documents que faci possible la recuperació ràpida de la informació desitjada i si els arxius no poden procurar a l’usuari uns instruments de descripció i informació que abastin amb una certa precisió la globalitat dels documents que conserven. Cal assenyalar que la complexitat de les problemàtiques inherents al dret d’accés requereix un tractament sistemàtic i exhaustiu que vagi més enllà de les referències contingudes en la Llei de règim jurídic. Això només és possible amb la promulgació d’una llei d’accés a la documentació pública. Aquest accés s’ha d’entendre com un dret democràtic més, que ha de fomentar la participació ciutadana en la res publica –cosa pública–, permetre un control democràtic de l’activitat administrativa, facilitar una circulació, equitativa de la informació i, al mateix temps, garantir que el dret a la intimitat de les persones no pugui ser vulnerat. Finalment, cal remarcar que la transparència i la publicitat de l’actuació de les administracions esdevenen, a hores d’ara, una ineludible corol·lari de la democràcia i un element fonamental de la seva legitimació, de manera que el nivell d’efectivitat del dret d’accés als documents constituirà en l’esdevenidor un paràmetre molt significatiu del grau de democratització de les institucions públiques. Aquestes premisses, juntament amb altres reflexions més vinculades als arxius com a patrimoni de la humanitat, ha portat el Comitè de Ministres del Consell d’Europa a emetre una Recomanació (Nº R (2000) 13) als estats membres referida a la necessitat d’una política europea comuna en matèria d’accés als arxius. En aquest sentit, és indubtable que la noció de dret a la informació com a dret profundament democràtic cal vincular-la a l’accessibilitat dels arxius públics. En els darrers anys un fet cada cop més usual en paral·lel a la pressió de les associacions i de les organitzacions no governamentals que defensaven l’obertura dels arxius com una fórmula de lluitar contra la �Documents impunitat d’individus acusats de crims de guerra o d’abusos de poder en el marc de règims dictatorials, interessa fixar-se en la necessitat de garantir la conservació dels arxius en els conflictes bèl·lics, durant les dictadures o els vinculats als aparells repressius dels estats en tant que, tard o d’hora, esdevenen instruments imprescindibles per a la restitució de la convivència pacífica i dels drets –morals, econòmics– de molts ciutadans, a banda de permetre de fer justícia davant de determinats abusos dels governs. L’efectivitat del dret a la informació exigeix també una política molt més activa i eficaç de l’Administració, per fer publicitat de les seves resolucions i convocatòries. No n’hi ha prou amb publicar-les als diaris oficials. I menys encara, si quan les publiquen tothom està de vacances. Aquesta publicació formal, obligada per les lleis, s’ha de complementar amb mesures més creatives i eficaces que serveixin realment per donar publicitat de les resolucions i convocatòries públiques entre els sectors i col·lectius potencialment interessats. 121 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Informe sobre bon govern i transparència administrativa Creator An entity primarily responsible for making the resource Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Administració pública Transparència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Generalitat de Catalunya Description An account of the resource 121 p. Treball resultant del grup de treball creat arran de l'Acord de Govern de 21 de desembre de 2004. Aquest acord va establir la creació d'un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d'assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l'accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l'informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l'interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d'una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques". Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/652/CuadernosEconomia_1975_v3n6_ComunicacionInformeCongresoIEA_PM.pdf bd204e3eea37bfcc5f2c64e4f5037f84 PDF Text Text 170 COMUNICACIONES García-Durán-, caben muchas dudas sobre las conclusiones obtenidas a partir de dicha estimación.» A este respecto debe hacerse la matización de que el estudio de los «rendimiemos del capital en las distintas provincias españolas, para que sirvan de guía a la política regional», que es el problema que más preocupa al señor García-Durán, ha sido tan sólo uno más de los objeti vos de mi artículo, de ent re los que cabría mencionar además: a) la propia estimación de la Riqueza Provincial en 1970 (en mi opinión la aportación más importante de mi artículo), b ) la evoluci6n del capital por persona y e) las relaciones entre capitalización y su imposición. Así pues, y a los efectos sobre los que gira la comunicación del señor García-Durán, en el sentido de que le parece «muy negativa» la aplicaci ón del criterio de los rendimientos del capital en las distintas provincias (medidos con muchas reservas, por la relación capital-producto según apunto en mi artículo, p. 157 de la mencionada revista) cara a la distribución espacial de la inversión pública, me veo en la obligación de hacer una aclaración adicional. Efectivamente, debe aceptarse que la relación capital-producto es un procedimiento relativamente burdo de selección de inversiones dentro de los distintos enfoques operativos, utilizables en la planificación macroeconómica a largo plazo. No obstante, también debe admitirse -todos lo hacen, Chennery, Tinbergen, Frisch, etc.- que de los criterios más simples, los basados en la intensidad de factores (existen otros basados en la productividad y otros basados en los precios contables), resuelven el problema de la asignaci6n por la vía de la concentración sobre el recurso más escaso, recurso que en los países en vías de desarrollo es el capital. De todos modos, el uso del criterio de la relación capital-producto como criterio de inversión sectorial y aun regional exige ciertas condiciones restrictivas: a) que el capital sea el único factor escaso del sistema y los demás sean superabundantes, b) que con los diferentes productos a obtener se maximicen los valores sociales (no solamente los privados), y e) que las producción tenga lugar con una estructura de costes constantes. Como tales condiciones son supuestos heroicos al aplicarlos al caso español, las conclusiones relativas a los rendimientos de las inversiones en capital social en las distintas provincias, que pudieran derivarse de mi artículo, deben tomarse simplemente a título orientativo, y cara a la consecución «de una política regional prospectiva menos ambigua» (p. 143), De cualquier manera, y como decía ya en mi artículo (p. 144), Y me reitero ahora, «somos conscientes de que este trabajo es susceptible de grandes mejoras por lo que serán de agradecer todas aquellas correcciones o críticas que se nos hicieran en este sentido». Por ello, agradezco al señor GarcíaDurán, la llamada general de atención que hace a los lectores interesados sobre las reservas con que algunas de las conclusiones de mi trabajo deban ser aceptadas. 171 COMUNICACIONES P. MARAGALL: Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association, Budapest, 1974. Los Congresos de la lEA han tenido siempre una cierta tra:cendenc~a ~re­ cuérdese, por ejemplo, el Congreso de Lisboa sobre «Conse7uencla~ ec~norrucas del tamaño de las naciones», un resumen de cuyas ponencias y discusiones ha sido editado por el profesor A. Robinson de Cambridge y traducido al castellano por Labor, 1971, con este mismo título). Junto con los congre:os. de Econometría y los de la American Economic Association forman el principal foro de debate oral en economía. Este año el Congreso se celebraba por primera vez en un país de Europa del Este y asistían a él representaciones muy nutridas de economistas de esta región frente a la representación occidental (M~ch1up, Balassa, Kaldor, Coaper, H. Johnson , Swoboda, Mundell, Kennen, Lipsey, Lundberg, Barre, Marjolin). La prometida presencia de gente del tercer mundo (A. Gunder Frank, S. Amin, R. Prebisch) no se cumpli6, de modo que los representantes «hete~o­ doxos» quedaron reducidos a una minoría. (S. Tsuru, ~ente. de tendencias moderadas como Lizano y unos pocos africanos). En síntesis el Congreso consistió en un «tete-a-tete» entre economistas socialistas, principalmente rusos, y occidentales, principalmente americanos, a un nivel bastante político, sobre el tema de la integración económica internacional, ante un foro. de 2.000 economistas mayormente venidos de los países avanzados o serru-avanzados de . ' Europa y América. El número de intervenciones, incluyendo sesiones plenarias y grupos de trabajo, totalizé unas 450, por lo que es imposib.le ~ar cuenta de la diversidad ny cantidad de los debates habidos. S6lo la publicaci ón de l~s Actas d~1 greso y la síntesis de las principales contribuciones voluntarias que .editara el profesor Robinson darán una idea de l~ q~e fue .el ~ongres.o con CIerto detalle. Algunas de las ponencias y contnbu~ones I~V1ta~as, mcluso corresp~n­ dientes a las sesiones plenarias, no estuvieron disponibles en forma escrita a lo Iarzo del Congreso. La ;ejor síntesis breve que puede hacerse de las reu~iones es. que és.t~s consistieron en una comparaci6n competitiva entre dos tipos de mtegracion económica internacional, la integraci6n de mercados ca~italista y la de p~o­ yectos de producción e intercambios internacionales a precios pac~ados o socialista personificados respectivamente por la CE.E. y el Consejo de Ayuda Económica Mutua o Comecon. Como variantes en el debate hay que apu~tar el ala radical de partidarios de la libertad de mercado (H¡~ber.le~) q~: consideran cualquier tipo de integración regional como una dlSCtlrrunacl0n co~tra terceras naciones Y un obstáculo a la óptima asignación de re~rsos a ~lVel mundial y los modelos de integración espacial de la producción de bienes públicos: cuya novedad (el caso de la ponencia ?e CoOP~! consiste en tratar la preferencia de los habitantes de una determinada region por uno u otro c:o ° �172 COMUNICACIONES tipo de organización socio-económica (mercado o plan) como susceptible de satisfacción por el lado de la oferta de bienes públicos, entre los que figuraría precisamente el tipo de organización social. Así como las tesis de Haberler suscitaban un debate encendido con los socialistas, las de Cooper, importadas de la economía regional y urbana, quedaban sin respuesta posible. El enfoque tradicional del estudio de los efectos de la integración (Balassa), comparando «efectos creadores de comercio» con «efectos de desviación del comercio», que daría un saldo positivo en el caso de la CEE en tanto que la multiplicación de los intercambios intra-comunitarios sobrepasaría a la restricción del comercio entre países comunitarios y terceros, plantea, por un lado , complicados problemas de medición y suscita, por otra , reflexiones sobre la inutilidad de esta clase de ejercicios estáticos , cuando los efectos dinámicos o sobre el crecimiento son los que realmente priman a la hora de decidir (Lipsey , Kaldor). Es curioso que la mayor proximidad a nivel técnico se diera entre los modelos propuestos en Europa occidental para medir de otras formas el grado de integración (como 'en la ponencia del belga Walbroeck, que proponía la proyección hasta el presente de un no-mundo de intercambios y producción basado en las tendencias anteriores a la integración , para compararlo con el mundo real integrado) y modelos de planificación de producción e intercambios como el de los polacos Mycielski y Trzeciakowski. Las implicaciones políticas de esta relativa comunidad de intereses técnicos a los dos lados de Europa planearon (sólo eso) sobre los debates, cuya inciativa y conclusión quedaba en manos, a nivel ideológico por lo menos, de los representantes de las dos grandes potencias, USA y URSS. Las tensiones intrabloque (USA-EEC y URSS-países socialistas europeos), que sólo algún francés se atrevía a airear abiertamente y aun sólo en los grupos de trabajo, quedaban así en un segundo plano. Los rusos insistieron machaconamente en las ventajas de la integración europeo-oriental y veladamente en los sacrificios que ésta representaba para la URSS. Para los americanos la crítica a las veleidades independentistas de Europa Occidental se hacía más difícil, pues la CEE tenía en los debates el rol de prototipo de la integración vía mercado libre. Sólo la franqueza liberal de derecha de Haberler (cuya crítica, por otra parte, caía convenientemente con mucho mayor peso sobre la integración socialista) y en determinados momentos de H. Johnson (defendiendo a las multinacionales americanas de los gobiernos europeos «que quieren tenerlas en su país pero no pagar los costes inherentes») o de Kennen (afirmando que si los europeos se ahogaban en dólares es ante todo porque primero habían estado clamando por ellos) era consistente con la obvia preocupación de los gobernantes norteamericanos, durante los últimos años, por la resistencia europea a la penetración de capital norteamericano y la extensión del área comercial europea al Mediterráneo y Africa. A pesar de que un Congreso como éste tenía que reducir necesariamente la actualidad y la carga política de los debates hasta un mínimo denominador COMUNICACIONES 173 común relativamente soportable, algunos temas realmente picantes tenían que emerger en una fase crítica de la economía internacional como es la presente. Descartada la cuestión del tercer mundo (que casi simultáneamente provocaba en Bucarest discusiones violentas en el marco del Congreso de la Población) , las dos preocupaciones presentes que se abrieron paso en las reuniones fueron: 1) la crisis monetaria internacional, cuestión que enfrentó a R. Mundell con P . Kennen en el grupo de trabajo sobre movimientos internacionales de capital, y 2) la integración monetaria europea . La propuesta de Mundell de estabilizar la economía mundial mediante políticas monetarias restrictivas 'en USA, Japón y A1emania occidental (acompañadas de políticas fiscales expansivas para evitar el paro generalizado) es peligrosa y conducirá al peor de los mundos (depresión con inflación) en opinión de Kennen y también del alemán Giersch. Los rusos asistían de espectadores al debate , interviniendo sólo para anunciar una reducción de las inversiones americanas en Europa (del tema de la orientación de esas inversiones hacia la Unión Soviética no se habló ni se hablará hasta el próximo Congreso, que se centrará en las relaciones económicas Este-Oeste) y para defender el papel del oro en un futuro sistema monetario internacional en que los países socialistas estarían dispuestos a inte rvenir. A las acusaciones de discriminación por la venta de petróleo ruso a precios inferiores al mundial (dentro del Comecon), los economistas soviéticos respondían que los intercambios entre países socialistas se hacen siempre a precios mundiales pero desprovistos de variaciones cíclicas y especulativas -10 que no está exento de implicaciones poco agradables seguramente para los árabes-o La integración monetaria europea fue objeto de un «solo» de los economistas de la CEE decepcionados por la poca audiencia que sus recomendaciones tienen en Bruselas. La teoría de las «áreas monetarias óptimas» sostiene que sin integración en el mercado de factores (igualación de tasas de salario y tipos de beneficios) y propensiones a la inflación más o menos homogéneas entre naciones, no puede avanzarse hacia una unificación monetaria. La experiencia demuestra que el movimiento de factores más importante se ha producido desde la periferia y el exterior de la Comunidad hacia el interior de ésta (migraciones mediterráneas a Francia, Alemania y también a otros países, como Suiza, exteriores a la CEE). Los movimientos de capital a largo plazo dentro del Mercado Común han sido relativamente reducidos. Quizá poco pueda hacerse frente a todo esto en el actual estado de cosas. En cambio, sí hubiera podido instrumentarse en opinión de muchos economistas, una política económica y monetaria europea más interdependiente, paso previo para la unificación. Otros economistas, más próximos a los niveles políticos de la CEE , argumentaban que la causa principal del fracaso de la unificación monetaria representada por la flotación conjunta han sido las perturbaciones exteriores. La opinión posiblemente más compartida es que nada puede hacerse mientras du re la crisis actual y no se adopten las reformas estructurales previas para homogeneizar el comporta- �174 COMUNICACIONES miento de los mercados de factores y las políticas economicas (Lamfalussy). Pero no faltaban opiniones en el sentido de que la crisis económica internacional hada precisamente más urgente (y posible) el lanzamiento de nuevas iniciativas de unificación monetaria. Aun contando con estas incursiones en temas de actualidad el tono del Congreso era, por lo general, notoriamente versallesco en comparación con la acidez y tensión de las discusiones político-económicas en curso a 10 largo y ancho del mundo. De algún modo la confluencia de intereses USA-URSS en el sentido de una evolución moderada a partir del statu quo internacional marcó el carácter del Congreso, dejando lugar para el debate sólo a nivel abstracto (mercado frente a plan). Lo más cierto parece ser que las dos grandes economías de ámbito continental, máximos exponentes del modo de producción capitalista y socialista, están por el momento en condiciones de controlar aquella evolución hacia la integración del resto del mundo en áreas económicas de tamaño comparable al suyo propio (al de USA y URSS). Esto es particularmente cierto en el caso de Europa, dividida por el momento en dos áreas de influencia. Pero la creciente relación económica USA-URSS, que ambos países parecen necesitar, tiene que suscitar un desarme comercial e ideológico cuyas consecuencias sobre el proceso de formación de una economía europea más interdependiente asusta posiblemente tanto en los Estados Unidos como en la Unión Soviética, si bien por motivos diversos (indisciplina comercial en el primer caso, ideológica 'en el segundo). La participación 'española en el Congreso fue prácticamente nula, lo que no deja de ser sorprendente para un país donde las consecuencias de la integración económica y comercial europea son materia de reflexión y discusión cotidiana. Existen numerosos estudios de las repercusiones de la formación del Mercado Común sobre la 'economía española, estudios cuya aportación estará ausente de una cita que marcará por mucho tiempo el desarrollo de la teoría económica de la integración internacional. Quizás el ingrediente político de la cuestión paralice un tanto a los economistas españoles: pero es obvio que sobre la base de una argumentación política (el caso de la CEE) o no política (por parte de Estados Unidos) los grandes mercados están inflígiendo costes económicos ciertos sobre nuestra actividad productiva al discriminar contra nuestras exportaciones de zapatos o manzanas (o de fuerza de trabajo), o al dictarnos, como durante la primera fase de la crisis monetaria 1971-1973, una política de cambios determinada. Se puede estar de acuerdo con la esencia de la argumentación política en que se basa la discriminación comercial, pero ello no exime (al contrario) de calcular los costes de ésta. La organización del Congreso fue correcta, sobre todo teniendo en cuenta la diversidad de las delegaciones presentes. Un fallo patente fue el de la centralización y falta de capacidad de las fotocopiadoras. Pero esto se solventará posiblemente en poco tiempo con la comparación económica Este-Oeste de la que no se habló en el Congreso aunque el Congreso mismo fue una muestra de relativa cooperación. Reseñas La question paysanne el le capitalisme, S. AMIN y K. VERGOPOULOS. Ed. An- thropos , IDEP, París, 1974, 220 pp. En la teoría económica convencional el sector agrícola ha sido generalmente olvidado: pese a las características especiales que presenta, la agricultura es considerada como un sector más de la economía, y los conceptos aplicables a los demás sectores, especialmente el industrial, se usan para el análisis de la agricultura. Este olvido teórico va paralelo con el olvido real: con pocas excepciones, la agricultura de un país desarrollado es el pariente pobre de los potentes sectores industriales. Con el creciente interés por el estudio de los países subdesarrollados, los economistas han empezado a ver que las relaciones industria-agricultura tenían mucho que ver con las relaciones países avanzados-países subdesarrollados: la agrícultura no es simplemente un sector con menos capitalización (o menor composición orgánica del capital para los marxistas), sino que presenta características socíoeconémicas especiales, al igual que los países subdesarrollados en relación con los desarrollados. Esta constatación ha llevado en parte a la búsqueda de los caracteres teóricos de la economía agrícola, y ha surgido una línea de pensamiento que investiga la naturaleza económica de la agricultura en profundidad continuando la tradición de los clásicos. Malthus, Ricardo, Marx, von Bortkicwi tz, Kautski y Chayanov serían los principales puntos en que debería basarse esta reconstrucci én. Y en ellos se basa el libro de Samir Amin. Encuadrado en una colección publicada por un instituto dependiente de las N.U., su estilo se aleja mucho del pretendidamente aséptico empleado por los técnicos internacionales. La primera parte del libro, de la que es autor S. Amín, intenta abordar los problemas a partir de la metodología elaborada por él mismo en sus obras anteriores. Para ello recuerda sus contribuciones sobre modo de producción, modo de producción tributario, formación económico social, periodificación del capitalismo, etc. Con estos datos y releyendo a Marx (como es costumbre), llega, a través de los problemas de la transformación y de la igualación de la tasa de beneficio, al concepto de rema. Nadie duda de la existencia de la renta diferencial (definida por Ricardo), pero la ren ta absoluta de la tierra presenta un problema distinto. Para explicar su existencia, la economía política tiene tres posibles caminos: a) El monopolio sobre la propiedad de la tierra: opinión de Srnith, Buchanan y de Malthus en ciert a medida (y resucitada en una forma distinta por Robertus). b) El hecho de que el sector agrícola no permita los avances tecnológicos del sector industrial, esté constantemente subcapitalizado y, por tanto, tenga una tasa de beneficios mayor (tasa que incluiría la renta de la tierra en opinión de Ricardo, y de Marx según algunos). e) La consideración de la agricultura como un sector en el que no domina el capitalismo sino un modo de producción distinto, el modo de producción campesino, cuyo excedente sería la renta de la tierra. Esta línea fue desarrollada por un marxista ruso olvidado, Chayanov. Al aplicar estas tres posibilidades al es- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1633 Title A name given to the resource Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association, Budapest 1974 Description An account of the resource vol. 3, núm. 6, enero-abril 1975, p.171-174 Source A related resource from which the described resource is derived Cuadernos de Economía Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Economia Internacional Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Comunicació amb l'informe sobre el congrés de l'IEA. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-02-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1668/0000000580.pdf 33dc5d3f27cc48825d0f11940cda5799 PDF Text Text Infrastructures i empreses, el repte estratègic Article de Pasqual Maragall a l'Avui Si haguéssim de fer cas de l'única proposta de Jordi Pujol en el recent debat d'orientació de política general, Catalunya i tots nosaltres ens hauríem de preparar per perdre el temps en els propers dos anys. Catalunya tampoc no pot seguir tirant de veta de l'impuls inicial dels primers governs de la Generalitat recuperada ni dels impulsos més o menys sincopats que la ciutat de Barcelona va encapçalar del 86 al 92 i que lidera actualment amb vista al 2004. És cert que el projecte de Port Aventura, avui Universal Studios, va ser un projecte important, i és cert sobretot que els projectes de l'AVE, l'aeroport del Prat i el metro de Barcelona, així com el del Canal Segarra Garrigues o el cada cop més urgent desdoblament de l'Eix Transversal, tindran un impacte important en la millora de les nostres comunicacions i infraestructures. Però en molts d'aquests projectes es podria dir que el més calent és a l'aigüera. Encara tenen indefinicions importants i finançaments molt tibats. Caldrà treballar bé i fer via, en els pròxims mesos, per acabar de dissenyar i projectar i per assegurar el finançament del que es projecti sense hipotecar-se excessivament. I, per descomptat, sense traslladar les hipoteques als ajuntaments. Caldrà posar sobre la taula els mapes d'Espanya que s'estan dibuixant. El de l'AVE, el dels peatges, el dels aeroports, el dels gasoductes. Amb el delirant nou gasoducte que Aznar vol fer entre Algèria i Espanya sense passar pel Marroc, com per esmenar la plana a Pere Duran Farell. I sense l'imprescindible gasoducte a les Balears, que necessiten com el pa que mengen. I amb l'antieuropea traça de l'AVE a Portugal: la Unió la va dissenyar partint de Valladolid cap a un punt intermedi entre Lisboa i Porto i després cap a cadascuna de les dues ciutats (la T portuguesa) i amb fons europeus. Aznar la vol fer passar per Madrid i cap al sud, directament a Lisboa. Porto que s'esperi, i que s'ho pagui. El mapa de l'aigua encara és més preocupant. Triar un sol riu, l'Ebre, que neix a Reinosa (Cantàbric), per calmar la set de tot el litoral mediterrani és forassenyat. Què se'n fa de l'aigua que consumeix el centre d'Espanya. Es depura? Per què no es multipliquen les dessaladores com la que nosaltres hem fet a Blanes? Per què els rius de l'Atlàntic son intocables? Per què no s'amplia el transvasament Tajo-Segura? Els portuguesos ens diuen que el gran problema del Duero i el Tajo son les inundacions provocades per una administració poc curosa dels embassaments rius amunt, a Castella. Portugal, excepte al sud, no té un problema d'aigua com el litoral mediterrani espanyol. Catalunya està treballant, més des de l'oposició que des del govern, en un mapa d'Espanya diferent i raonable, en la línia del que va fer el Banc Mundial l'any 1962 quan va recomanar que es prioritzessin els eixos Mediterrani (la Jonquera-Múrcia) i Cantàbric (Bilbao-Behovia). Avui l'eix ruter cantàbric encara no arriba a Galícia! Avui la vall de l'Ebre no té prevista l'alta velocitat ferroviària. I Barcelona-València tampoc! El paradigma "totes les capitals de província a menys de X hores de Madrid" és pobre i matusser. Es basa en una mapa de gravitacions ancorat en el segle XIX, insensible a les gravitacions reals creades per les masses demogràfiques efectivament existents avui. El centralisme dels aeroports, la gestió estatal dels ports, les contradiccions i la manca de competència en les xarxes elèctriques, el retard en l'energia elèctrica d'origen gasista, tot plegat ens porta molt lluny de l'òptim, no ja català o balear o aragonès o valencià, sinó espanyol. S'ha de fer un nou mapa d'Espanya. I el farem. El farem amb tots els pobles d'Espanya. L'aprovarem al nou Senat quan esdevingui cambra dels territoris. Posarem mans a l'obra de seguida. Ja les hi hem posat. Ja estem dibuixant. Ara. És tan estratègic això com fer entendre el concepte d'Espanya plural o federal. I més urgent. Si el mapa no s'entén, en el concepte no cal ni intentar-ho. D'altra banda, no s'entén que, en un país que tendeix a veure fantasmes darrere de cada empresa que se'n va i que toca campanes cada cop que n'arriba una d'important, el govern actuï de manera que provoqui desestabilització en importants entitats financeres. ¿Que, potser, la psicologia del país no està prou influïda pel tancament final de la planta de Lear a Cervera? ¿Que la psicologia col·lectiva no està influïda per l'amenaça de Volkswagen (avui ja anunci) d'endur-se feina de Seat a Bratislava? ¿És que no ens hem adonat que tanquen Burés a Anglès i la producció d'àudio de la Panasonic a Celrà? ¿És que ja hem oblidat que Global 3 ha marxat a Saragossa -en gran part- per desacords amb el govern de la Generalitat, desacords que no se'ns han volgut explicar? ¿És que hi ha alguna explicació, a part de l'excusa educada que ha donat Zara -"els sous de Saragossa són més baixos i els sindicats menys combatius"-, per no formalitzar la compra dels terrenys de la seva base logística entre la Península i el continent europeu al costat de Figueres? Per què l'aleshores conseller Macias va declarar tan alegrement que Zara anava a Figueres? Em consola el fet, que el govern convergent és incapaç de copsar i de reconèixer, que la marxa d'empreses a Saragossa només és tràgica si tenim un concepte estret i obtús de l'interès estratègic de Catalunya. En realitat formem part d'una regió econòmica europea més gran. No em consola ni la mala ratxa ni el malgovern que puguin haver contribuït, no potser a la marxa de les empreses, però sí a la falta de reflexos en la resposta. Sóc partidari de projectar solucions en positiu, en cada �cas, tal com van fer els suecs a Malmö, quan la Saab no va poder ni obrir la seva planta nova de trinca al costat del port: els suecs van convertir la planta encara buida en el centre de convencions més important del sud de Suècia, tot just relligat al continent pel nou pont Malmö - Copenhaguen. Malmö ha fet un salt endavant prodigiós en els darrers deu anys. Què ha fet Madrid després del 92? Respondre al repte de Barcelona i posar-se al dia en la xarxa mundial de ciutats. Llançar-se a fons, esclar. Amb l´ajut de l´Estat, esclar, perquè “el tenen allí”. L´Estat és a Madrid i cada vegada menys a Catalunya. Les dades més recents de la inversió directa de l´Estat al nostre país a l´any 2003 la situen en un 5,0%, tot un record de mínims. I si a aquest percentatge del que paga realment l´Estat hi sumen la inversió de la Seguretat Social, la inversió a Catalunya seria del 5,24%. Un altre mínim històric. A Madrid, doncs, seguiran tenint l´Estat totalment allí mentre Catalunya no iniciï la marxa cap a un Estat diferent, cap a l´Espanya plural. No Catalunya sola, però Catalunya primer. Amb els aragonesos, els balears, els asturians, els gallecs i tants d´altres. I després amb tots els alters. Parlem un moment de la llei de caixes. No ens va agradar, en el seu moment, la llei catalana, que substituïa la representació –prevista en la llei espanyola- per als municipis per una altra de basada en les entitats de reconegut prestigi, expressió que si no és anticonstitucional és en tot cas clarament preconstitucional. Ara, l´intent actual de predeterminar des del´Estat l´edat dels càrrecs directius de les caixes en un moment en què la inestabillitat financera és considerable resulta francament sospitós. I aquesta és una dada que no ha de sorprendre , vista la preocupació dels responsables del govern actual pel seu futur. Em refereixo al futur immediat, al que es pot produir en les properes eleccions, i em refereixo al futur no del país sinó dels interessos del partit que ens ha estat governant durant vint-i.tants anys. Si a aquesta situació hi afegim la fal.lera del govern de CiU per ficar el nas en el més mínim moviment de la societat civil, tant si són caixes com entitats com clbus de futbol, la inquietud no necesita més justificació. És àmpliament compartida per l´opinió pública catalana. Posar en quarentena, sense explicació, alguna de les més solidez institucions financeres no ja de Catalunya sinó d´Espanya no té cap mena de sentit. És temerari. Aquestes són algunes de les qüestions que van quedar al tinter durant el debat d´orientació de política general celebrat la setmana passada al Parlament de Catalunya o bé que convé recordar després d´aquest debat. El debat va posar en evidencia que hi ha un president que se´n va; potser més reconegut ell pel poble que no pas agraït ell envers els ciutadans. Va posar en evidència que seguir en la situació actual no és útil per a Catalunya, que no podem esperar dos anys a intervenir, dient-hi la nostra, en el debat obert sobre l´evolució de l´Estat de les autonomies. El debat va demostrar un cop més la hipoteca de CiU respecte del PP, més algunes novetats, com ara el recolzament des de fora a la continuïtat un any més d´aquesta hipoteca. El debat, en fi, va deixar clar que Catalunya té un futur esperant a la cantonada. Un futur que té com a protagonistes altres forces, altres sensibilitats, altres maneres de fer, altres homes i dones. I un futur que serà posible si la ciutadania ens fa confiança. No hauríem d´esperar dos anys. No podem permetre´ns el luxe de perdre´ls. No som nosaltres els que tenim pressa. És Catalunya la que no pot perdre el temps. Pasqual Maragall, president de PSC. 13/10/2002 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Infrastructures i empreses, el repte estratègic Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Infraestructures Economia Empreses Pujol, Jordi Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1364 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1235/19901112d_00414.pdf 1b6d95b02af437406bb8ed0d6bfbd475 PDF Text Text Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats Inici cicle conferències Winterthur. (12/11/90) �FITXA XII FITXES ESPECIFIQUES XII.1 GRUPS ASSEGURADORS SUISSOS A ESPANYA La presència de grups suissos d'atsegurances a Espanya s'inicia a les darreries del segle passat, amb la finalitat, en principi, de donar servei als clients suïssos que s'éstableixen a Espanya, que, de fet, vol dir a Catalunya-Barcelona, que era l'àrea més desenvolupada per tant, més acollidora d'aquelLmoment. Les primeres companyies suïsses d'assegurances que vénen són "Zurich" i "La Suiza", i el 1910 "Winterthur". Actuen inicialment en una área restringida. Comencen l'expansió per la resta d'Espanya a partir dels anys 50, i, poc a poc, es doten d'una estratègia pròpia respecte'a les centrals per poder-se adaptar al mercat espanyol. El següent pas evolutiu és adquirir una direcció espanyola, amb una forta presència de catalans. Actualment, les companyies d'implantació histórica (Winterthur, Zurich, La Suiza i La Baloise), en conjunt, suposen més del 70% del total del negoci assegurador suís:a Espanya. L'oferta asseguradora suïssa total representa a Espanya, segons dades del 1988, assegurances. el 30% de l'oferta estrangera del mercat de les �XII.2 Principals grups suïssos instal.lats a Espanya: Inici Activitats Grup Zurich 1854 La Suiza 1876 Winterthur 1910 La Baloise 1930 Rentenanstalt 1974 Schwe iz 1985 La Cenevoise 1987 Helvetia 1987 Fiva 1989 Swiss Insurance Services 1989 La competència i la cooperació entre ciutats La internacionalització de l'economia i de les formes de vida, així com l'aparició de nous agents internacionals 1 internacionals, empreses multinacionals, (organitzacions organitzacions internacionals no-governamentals) estan fent canviar el paper tradicional de l'Estat com a subjecte d'actuació en l'esfera internacional. Avui la competència entre territoris ja no es limita a la competència entre territoris-Estat. L'àmbit del territori competitiu �XII. 3 pot ser infra-estatal (ciutat, regió, macroregió) o supra-estatal (Comunitat Europea). Europa com a exemple dels dos nous models de territori competitiu. Europa sistema de ciutats i regio S • • Europa "regió" supranacional i supraestatal. La unió económica i monetaria i la unió política que es prepara convertirà l'Europa comunitària en el territori integrat supraestatal més avançat del món, en el sentit de la superació de l'Estat tradicional, i de la potencial capacitat competitiva. Simultàniament al procés de supranacionalització s'està produint una renovació de la funció tradicional de les ciutats. Del bon funcionament de la ciutat, com a sistema de producció gestió, depén el dinamisme econòmic dels territoris regionals estatals. Aportacions de les ciutats: * Xarxes d'infraestructures * Us intensiu de noves tecnologies * Especialització productiva �XII.4 * Valor d'ús cultural * Administració i govern accessibles * Reserva de creativitat * Ubicació de centres direccionals Si les ciutats competeixen entre si, també cooperen. Les ciutats són diferents i al mateix temps els fets urbans tenen molt en comú. Les ciutats com a !'contenidors" deis problemes de les societats. Intercanvi d'experiències i tecnologies urbanes; l'era deis serveis compartits. Eurociutats "Les sis ciutats" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4141 Title A name given to the resource Inici Cicle conferències Winterthur: "Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats" Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Barcelona Competitivitat Relacions Internacionals Territoris Ciutats Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1091/19870522d_00211.pdf 43765b3eff1684bc23d43ffb63bbff45 PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL A L'ACTE D'INICI DE CAMPANYA MUNICIPALS 87" Saló Cibeles, Barcelona, 22 de maig 1987 26 �ACTE INICI CAMPANYA -Bona niti. Ha arribat el moment tan esperat de poder començar a treballar per demostrar alió que hem fet 7a més, será ben explícat. Aquesta campanya no será personal, aquesta campanya té al darrera moltes horca, molts dies, molts mesos, molts anys. Vuit anys, ja. En definitiva, 8 anys de treball deis socialistes a l'Ajuntament. Però, teniem ganes de saber que podiem explicar tot alió que hem fet, que ens havia d'arribar el moment de convéncera la gent, no només pel que s'havia fet, sinó per com deiem que ho haviem fet. Perque, a la gent de Barcelona no li agrada veure les coses, la força deis fets, hi ha. de veure aixó; però també la força de les paraules. Paraules n'hi hauran en aquesta campanya, que per això sóri. les campanyes. Les pre-campanyes són una cosa més dificil, més complicada, en la qual, a vegades, hi ha joc subterrani í jo us ben asseguro que, durant aquests deu mesos, vuit mesos, set meses, ho he passat malament, a vegades. Tots a l'Ajuntament hem hagut de passar per gripaus, hem hagut de sentir com nosaltres estàvem tenint un to que no era, posant bastons a les rodes, posant pegues, que no tenim respectes que, efectivament, teniem. Respectes que teniem i tenim. Nosaltres hem treballat, hem mirat de treballar tot el possible. No sempre, perqué no sempre es pot treballar; peró, hem mirat de treballar, de fer aquests fets que ara recollim, que catan a les llisteá i que es poden lIegir i que mirarem d'explicar. Hem mírat de treballar us asseguro, us ben asseguro que, día a cha, el que cm mantenía era pensar que el día que comenci la campanya, 27 �aquest día, no et lliuraràs. 1 és avui, aquesta nit. Tots, avui, començarem a treballar per convèncer a la gent un. a un ( que ja sabeu que aquestes coses s'han de treballar un a. un) que no només les coses que s'han fet, s'han fet, que no només els defectes que ja ens els sabem i els corregirem, sinó que, a més a més, hi ha un futur per aquesta ciutat aquest futur no és només, us ben asseguro, una il.lusió del moment, no és només la il.lusió d'una nit. No és només, com ha sigut altres vegades ' de la seva història, un moment feliç. Mireu, ara ens toca, encara ens toca tornar a fer les coses i les construccions que van fer el 29 perque ballaven (que no s'havien fet prou ben fetes). Aquesta vegada no, aquesta vegada no será així. Aquesta ciutat s'ha de fer sòlidament. Fer ben fet el que haurà d'existir.... Però no será un somni, será una realitat que hem de construir sólidament, establement, per durar no solament un día, un any, dos anys, sinò per tot un període de la vida d'aquesta ciutat, que ha de ser llarg constructiu 1 podem fer-ho. Nosaltres sabem que tot no ho hem aonseguit, ni molt menys, però sabem, una mica, els límits en els quals podem arribar, sabem quins són els problemes que nosaltres sois no resoldrem, sabem, segurament, que ens haureu d'ajudar per cada un d'aquests programes, i tenim quasi tots els elements que s'han de tenir, perquè aquesta sigui, no només una ciutat eufórica, entusiasta. il.lusionada, sinó revitalitzada. 28 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3997 Title A name given to the resource Inici de la campanya Eleccions Municipals 1987 / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Cibeles, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Acció política Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/668/20070615_LV.pdf 2994b073474956932bf9a0ed9b56bea6 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 15/06/2007 La Vanguardia, p.027, Opinión Inseguridad PASQUAL MARAGALL A comienzos de los ochenta, antes de la recuperación económica, la inseguridad en Barcelona era alta. Por esta razón creamos una comisión en la que el ex alcalde Josep Maria Socías Humbert encabezaba los esfuerzos para mejorar la situación. Lo primero que se hizo fue replicar aquí la encuesta británica sobre el crimen, la llamada encuesta de victimización. En el primer ensayo (año 1983) el resultado fue dramático: el 25 por ciento de los ciudadanos declararon haber sido agredidos, robados o haber sido objeto de un intento en este sentido. Las cosas aún empeoraron ligeramente durante los tres años posteriores, hasta llegar al 27 por ciento de victimización percibida. A partir de aquí la mejora fue notable y sostenida (a excepción del año 1990) y marcó el mínimo de la serie el año 1993 con un 14 por ciento de victimización. La serie finaliza en el año 2004, con un 20 por ciento: una de cada cinco personas consideró haber sido objeto de actos delictivos aquel año. Ignoro la razón por la que la serie se interrumpe en el año 2004. Ahora, este verano, creo que dispondremos de nuevos datos. La ciudad de Barcelona está siempre entre uno y dos puntos por encima del promedio metropolitano de victimización percibida. Todos tenemos experiencias cercanas de delitos sobre las personas y los bienes. El quiosco próximo a mi casa fue atracado dos veces el mes pasado. Quizá influyó el hecho de que la plaza está en obras y resulta más fácil ocultar la fechoría. Se lo insinué al alcalde Hereu, sin especificar los hechos, en un mitin electoral en la calle Muntaner. Un poco más abajo, en la calle Alfons XII esquina con Madrazo, una casa abandonada fue invadida hasta que la policía echó a los okupas. Yal otro lado de la calle hay un jardín abandonado que pertenecía a la antigua escuela de las monjas alemanas. Ahora la casa ha sido adquirida por una compañía constructora de hoteles. Confío en que el jardín de enfrente será restaurado por las autoridades municipales. Todo esto no es irrelevante: ha de contribuir a una mejora de la tranquilidad y la calidad urbana. Hay un aspecto que considerar en materia de seguridad: la presencia de policía en la calle. No sé si la policía (en nuestro caso la autonómica y la municipal) patrulla de forma suficiente. En Nueva York, donde viví dos años, los cops (polis) eran amigos de las viejecitas del barrio, que les confiaban todo tipo de secretos sobre lo que sucedía en las escaleras y las aceras (y, sobre todo, se sentían acompañadas). La única policía uniformada que hay en Nueva York es la policía local. Tanto el Immigration Service como el FBI son federales y no uniformados. Caso aparte es la Guardia del Estado, que recordamos por su dura intervención durante los incidentes de la Universidad de Kent. 185 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Creo que en nuestro caso el despliegue progresivo de una nueva policía, la autonómica, y la substitución progresiva de la nacional y parcialmente de la local, pueden haber afectado a la seguridad. Pero sin cambios no hay mejoras. Una vez me encontré con un grupo de guardias civiles por encima de Vielha y cuando les pregunté cómo estaban me contestaron: "Rodeados". Era el inicio del despliegue de los Mossos d´Esquadra en la zona. Estaban entre sorprendidos e incómodos, lo que entraba dentro de una lógica que la consellera Montserrat Tura intuyó inmediatamente. En otra ocasión, esta vez yendo hacia Tarragona, me paró un grupo de policías de tráfico pidiendo que no se les obligara a salir de Catalunya para poder seguir siendo lo que eran. Todo esto es complicado. Casi tan complicado como la enseñanza del catalán y el castellano que el otro día explicaba el conseller de Educació con una claridad encomiable, mal está que yo lo diga, en el programa de Mònica Terribas. Creo que la seguridad en Catalunya y en Barcelona está en buenas manos. Conozco bien al conseller Joan Saura y al alcalde Jordi Hereu y me consta la capacidad que han demostrado en la conducción de temas y escenarios no precisamente sencillos. Es más: tengo la impresión de que, a pesar de que siempre hay noticias desagradables, la tónica general es de tranquilidad. He viajado mucho durante los últimos años y, en particular, durante estos últimos meses, y no creo que nos podamos considerar deficitarios en relación con otros entornos. Confío en que la definitiva configuración y despliegue de los cuerpos policiales, sobre todo si van acompañados de una presencia física cercana y a pie de calle, remacharán el clavo de una opinión generalizada que también he podido comprobar por todas partes: la tranquilidad y la calidad de vida son muy considerables, tanto en Barcelona como en general en Catalunya. Detalles como la substitución de las sirenas continuas por las sincopadas, en el caso de las ambulancias, y la introducción de las bicicletas municipales también ayudan a la sensación de tranquilidad y civismo. Aunque si hablamos del tráfico, con la iglesia hemos topado. Aquí sí que Londres y el alcalde Ken Livingstone nos pueden dar algunas lecciones. Veremos si las bicis del alcalde Hereu funcionan. Hoy cuando regrese del despacho lo probaré. 186 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1129 Title A name given to the resource Inseguridad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Seguretat Barcelona Catalunya Model social Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1327/19930511d_00557.pdf 04fa6f51794d610fd18e1182f299b0b5 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a Dimarts, 11 de maig de 1993. c/ Pujades, 397 Barri Besòs 11:00 hores Sumari La intervenció de l'Alcalde davant deis estudiants de 1 institut hauria de seguir aquest esquema: 0. Salutació i introducció sobree1 sentit de la visita: a) Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. b) Interès especial en escoltar les opinions i respondre les preguntes dels estudiants, 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context dels canvis al món i a la nostra societat. b) La transformació de Barcelona en els darrers anys. c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona deis noranta. 2. Intervencions deis estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agraïr l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. * Diapositives (Maribel Sarasa) 1 �0. Salutació de l'Alcalde als estudiants de l'Institut de Batxillerat Barri. Besòs. Referència al barri del Besòs. Proximitat a una de les àrees Inés canviades de Barcelona (T-L Mátitim- Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. Vosaltres sou uns barcelonins molt importants. Barcelona del 2000 sou vosaltres J Interès especial en escoltar les opinions. Com veieu Barcelona, com la voleu. Disposició a respondre totes les preguntes. 1. Intervenció de l'Alcalde --- I Tind--1-parlOS de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però voldria parlar primer una mica del context nacional i internacio fl al en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat. En els últims anys, I_ encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -per exemple, va caure el mur de Berlín-, que va ser aleshores quan va començar el segle XXI. 1 �Els règims comunistes han desaparegut d'Europa han donat lloc a una situació de més llibertat i de més inesta..7----bilitat, alhora. S'han anat donant passos ferms 4ap a la unitat política de la Comunitat Europea, en un clima de tensions creixents, tensions que neixen de la importáncia deis efectes d'aquesta unificació. -Ha entrat en vigéncia el mercat únic europeu, des de l'u de gener. -Estem en ple procés de ratificació del Tractat de Maastricht, -Ha començat la negociació amb els altres upaisos que volen entrar a la Comunitat (Austkia, Suècia, Finlàndia i Noruega). En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i esta menys clar que abans qué és el que pot passar; fins tot el fantasma de la guerra s'ha instalVosaltres, que segur que esteulpendents de les noticies i que llegiu els diaris -s'han de ilegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt tyasbalsat alhora. Davant d'aquesta situació de canvis accelerats (tot can! via, i els canvis es produeixenlmés de pressa que abans) - ona gent M té por i s'aferra a allò mésimmedlJ això es produeixen situaciolls d'intoleráncia, de xeno- fòbia o de nacionalisme exacerbat 3 ,(< )L9 �També s'han produït áítres canvis com l'elecció de Bill -Clinton om a president dels Ëštãt Ts Units. Als Estats Units, després de dDtze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha guanyat un candidat demócrata, que ha presentat un programa molt progressista. Sobretot pel que fa a les llibertats individuals i allò que els nordamericans en diuen dretts civils. Clinton ha despertat una ran eientre els s seus ciutadans i, en especial, entre els més Arreu, altrament, ls anys 10 "van basats en poder financer, en la cultura d "pelotazo",) , ) perquè el es va produir un creixement económic molt ràpid, en alguns casos sobre una base social molt feble,com és el cas espanyol. Als 90 jo crec que tornarem, que ja estem tornant, a un predomini de l'economia real, de la producció, de la forma– -- ció i de l'estalvi. . El canvi de ntre a nivel l internacional passava tot això na a Barcelo') hem estat er-Céntrer-de--1-1-a-tendió internacional amb l'or- ganització deis Jocs Olímpics. Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El President del CIO, Joan Antoni Samaranch, ja ho sabeu, va poder dir en acabar que han estat els millors de la història. �Peró sobre els Jocs s'havia dit de tot: Que no érem capaços d'organitzar-gos. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres per fe. Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps. Que la fórmula deis voluntaris fracassaria. Que hi hauria greus problemes de seguretat com a Munic l'any 1972. Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no guanyarien medalles. Que el català quedaria relegat a un segon lloc. Que no tindriem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt be. Va anar molt be l'organització deis Jocs, i va anar molt bé l'organització de la ciutat durant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit mOlt, que els Jocs eren una gran excusa, una gran ocasió, pe y dur a terme una transformació profunda de la ciutat en pocs anys. Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues de Barcelona. Alguns, per exemple, havien preposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiques fora de Barcelona, però construir-la a BaYélvn7O - enS va donar l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis o set anys, era un enorme barri industrial i ferroviari. (Sèrie de diapositives sobre la transformació de la Vila __ �z--------Olímpica 1-9) (I iapositia 10)Avui, amb l'exc -s-Jogs,hem aconseguit, o estem acon- seguint obrir(Barcelona al ma, \,-------(diapositiva 11 connectar tots els racons de la ciutat 1 millorar el trànsit 1 amb les(ronde (diaposi 12-14- b'tenir mes,-instal.lacions esporti es que cap altra ciutat, tenir més places7-1árcs,) jardins 1 espais públics que ningú, (serie de diaposities sobre laVila Olímpica de la Vall /, d'Hebron 15-18 --------- i tenir rees m6 i -e- es) dela7ivat on abans hi havia dei- xadesa i Marginació-7--- com és ef-dás-de Sant Martí i la Vali d'Hebron. (sèrie de diapositives sobre l'aeroport 19-241, Els Jocs, com a mobilitzadors, ens han portat un ,1 port, 1 ,-. (sèrie de diapositives sobre les Ilindes 25-29) Ji un nou sistema de vialitat com són .les rondes, i amb elles _ l'existència d'un territori real Molt més ample. 1 Ara la ciutat de cada día, la Barcelona real, ja no és la que va des del carrer Prim fins a Badal i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò quo les rondes i els túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribávem des de 6 �Collserola al mar i des del carreç Prim al carrer Badal, ara anem prácticament_des-deges fins a Montgat i des del mar fins a Terrassa. De -tólt aqüest canvi de Barcelonl, gràcies als JJOO, hi ha tres coses que jo crec que són mplt importants per vosaltres, per la gent jove. -Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures i més espais públics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge i centres cívics. -Gràcies als Jocs, la situació econòmica a Barcelona és millor. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb elipassat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres. -Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit deis voluntaris olímpics i paralímpics, eSteMenCondicions de promoure una participació activa dérs jóves el la vida i la millora de Vg\'‘,/k\ Barcelona. De la ciutat i de la gent. És ciar que els voluntaris holeren per als Jocs, però molts d'ells han demanat continuar, i per això l'Ajuntament ha donat suport a l'associació Voluntaris 2000 i hem im,____ pulsat el 15tólécte gl1Mpre Voluntá La Plaça deis Voluntaris Olímpi4s, a la Vila Olímpica, és un homenatge a la generositat della joventut de Barcelona i una invitació a seguir posant aquest esforç generós al 7 �servei dels altres. 3. La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als ¡oyes. Ha estat molt important, i ara ho és Inés encara, que entorn als Jocs i del seu èxit, s l hagi pogut promoure l'eco, nomia de Barcelona, sobretot de portes en fora. Una ciutat viu del que ven a fora. Hl ha una teoria sobre com viuen les ciutats que diu quel així com les nacions eren històricament un sistema tancat, les ciutats importen i exporten pràcticament el 60 o 80%idel que fan. Primer de tot perquè una ciutat es defineix per ser una concentració que practicament no té sòl agrícola i, per tant, tot el que menja li han de portar; i tota l'energia que gasta també s'ha de portar d'algun lloc. I per això les ciutats s'especialitzen cada vegada més en produir serveis, perquè la indústria tampoc no la volem, si és que provoca sorolls, fums, congestió... Les ciutats es converteixen en él cervell de la societat i fan aquelles funcions superiors que el cervell fa en el cos humà: les ciutats fan art, cultura, formació, informació, informática, capacitat dé-direct.i.-67-esport-,--d-c7fflérg. Els Jocs, elseú-ékit7- hán - fét possible que Barcelona superi bona part deis seus problemes històrics i que sigui una ciutat atractiva. �I per això estem aconseguint fér venir gent de fora, que venen a buscar els nostres serveis i deixen diners aquí, perquè s'allotgen en un hotel, ván a restaurants, compren, etcétera. I per això Barcelona té més activitatt económica que ab n .471, (diap sitiva 30: pressupost del.3.20,13'92 1987-1993) El Coilitt---Órganitzador dels Jocs com a tal ha tingut supe Les grans instal.lacl.ons esportives dels Jocs el Sant Jordi, el velòdrom, el palau d'esports), els iona_una empresa que fa béneficis. (d apositiva diagrama de seco s de la distribució dels essos deliCOOB) 'economía deis Jocs ha estat m lt sanejada. A més, s'han fet unes inversions sense precedents a la història de la nostra ciutat i, en un temps en (411é se sent a parlar de Juan Guerra o de KIO, tot això s'ha fe.t sense cap "marro". Per altra banda, está ciar que l moltes obres que s'han fet a la ciutat, al marge del comitélorganitzador per amb l'excusa deis Jocs, han generat u deute que les diferents administracions anirem fent front al llarg deis anys. (diapositiva 32: Gràfic desplagamént corba de demanda) (diapositiva 33: Gràfics d'ofertali demanda) Ara bé, sovint hi ha la queixá deis preus. Al ser una ciutat tan densa i tan atractiva, la demanda d'habitatge, d'oficines, de serveis, va arribar a ser molt alta: els preus no haguessin pujat si no hagués estat perquè Barcelona �és molt atractiva. És ciar que molts se n'han aprotitat, perquè sobretot a la segona década deis vuitanta, l'economía del nostre país va créixer molt i es van produir casos d'especulació que, avui, afortunadament tendeixen a desaparèixer. Però per aconseguir frenar l'alça deis preus i que aquests comencin a baixar a la nostra societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al meycat. I això és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels, un pla de pàrkings, fer l'auditori. Ara els preus e e a ciutat estan baixant relativament. Ara que la pressió de les oficiibes está baixant, ens podem començar a plantejar salvar troços més grans de la ciutat per a la residencia. El municipi, doncs, per aturar l'escalada deis preus, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en die* habitatge assequible. El que passa és que la legislaclió no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El Inés cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans ten- lo �deixi a afavorir l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. I pel que fa a 1'ocupaCi.ó, está ciar que trobar una bona feina no és fácil. Pét725 -él problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com ho era abans. I (Diapositiva 34: Gràfic d'evolUció de l'atur juvenil a Barcelona 1982-1992) (Diapositiva 35: Gràfic pes de l'atur juvenil sobre l'atur total 1982-1992) (Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona 1982-1992) Tenint en compte que la vostra és una _generació molt nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de competir per un número limitat de llocs de treball cats. Per?) jo confio que la millora de la situació económica de la ciutát--1-,erbmaniiS- qüi-S'están produirit--éii- el- sistema educatiu contribuiran a facilita* la vostra inserció paulatina en el mercat laboral. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posea al vostre servei des de l'Ajuntament, també és importanten aquest sentit. Cal fer servir aquests serveis. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixó a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat-i5Uda �als qui volen muntar petites empreses. 4. Els reptes de la Barcelona del+ noranta. De cara al futur més immediat,1 tenim el desafiament de audir de la ciut�)que hem transetormat. (diapositi:Vá J7: Port Olimpic) (diapositiva 38: Ciutat Vella) Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. I Quede-h- molts problemes, encara,isens dubte. Per?) és important fixar-se en els que s'han re$olt i en les oportunitats que hi ha, de debó. Ara bé, és veritat que hi hailgunslárris que no han rebut llimpácte positiu deis Jocps Olímpics, tot i que en s- bona mesura, dels Jocs se n'ha beneficiat tothom. Ara l'Ajuntament s'ha de fixa* especialment en aquests barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants com en altres. 2 L També con a ciutat de moda al mcln, tenim la responsabilitateportunitat -les dues coses- de ser molt actius en la col-l-aberació amb altres ciutats. Ara, l'Alcalde de Barcelona és actualment el president del Consellne-Münicipis i Regions d'Europa. Europa és el continent de :e sempre, a diferencia d'Amèrica. 12 �Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per la millora de la vida urbana. Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra i la construcció, hem de passar a l'etapa de tot allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme. I quan parlem de cultura ho fe4t en un sentit ampli: des dels programes culturals als instituts fins a l'auditori o el teatre nacional de Catalunya. A vosaltres us he de demanar unl cosa: que sigueu"capaços de realitzar la ciutat que la nostra generació, la de la dècada dels vuitanta i de principis dels noranta, pràcticament ha posat sobre la taula però encara no ha formalitzat, ti^___^ i a 1. utat matropalitaiïa El que ens queda per fer és reconèixer que Barcelona no s'acaba a l'Eixampie, ni tan solo al barri del Besòs, sinó que va més enllà. Ens queda per reconquistar la ciutat-ciutat, no només per a nosaltres ciutadans del municip, de Barcelona, sinó per a tots els ciutadans de l'Area -Santa Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues. La vostra generació hauria de voler que tot això fos ciutat en el sentit més fort de 1 paraula, La vostra generació, i nosaltres us ajudarem en el moment que convingui de traspàs de func ons, ha de ser capaç de 13 �fer, del conjunt d'aquests vint-itcinc o trenta municipis de l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Baretelona. Tothom admira Barcelona per les transformacions que ha fet, per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. 2. Intervencions deis estudiants1 a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agraïr l'acollida i 1'aten4ió. Estimular l'interés i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cm a generació. ) El partit de la confiança, el diàleq i la tolerancia. I per acabar també us he de demanar que sigueu persones actives contra el dogmatisme i la intolerancia. Una ciutat i una societat no e$ construeix sense diàleg, sense racionalitat. No us deixeu convéncer per les consignes o els eslògans 14 �massa fàcils, perquè us enganyen ient-vos que les coses són fàcils. ---------„,...,,,, 7,- --Les coses són complicades, i 'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser rTflexius i analítics davant deis problemes del nostre temps. En això a Catalunya i a Espabya s'està configurant un partit en minúscula, un partit nó organitzat on hi ha gent de diferents ideologies. Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la tolerància, del qual jo us invito a formar part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans tlz._,.._ _ (e)7 céll-LCO2, ' C1 \I t c,12.., ..-Els JJOO van ser un bon exempl de treball en confian del món. de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van col.laborar amb més entusiasme q d'altres. També van ser un exemple de diál. g entre cultures, d'una Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta orgullosa de la seva personalitat L'exemple de civisme i convivél,cia de símbols deis Jocs l'hem de raslladar, em sembla, i us convida a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, barri i de la ciutat. 15 Y- �Diapositives: - Serie de diapositives sobre la vila olímpica (de barri industrial i ferroviari a barri residencial) - Serie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al mar. - Serie sobre la construcció de les rondes. - 1 diapositiva sobre els equipaments cívics de la ronda de Dalt al seu pas per Nou Barr s - Serie de diapositives sobre la construcció de l'àrea olímpica de la Vall d'Hebront - Serie sobre la remodelació de l'aeroport. - 1 Diapositiva del plànol de la Barcelona metropolitana amb les noves rondes i túnels. - 1 diapositiva del passeig Illarítim de la Vila Olímpica. Transparéncies: Balanç econòmic resumit del 61)0B-92. -Gràfic clàssic d'oferta i demanda per veure com baixen els preus quan es desplaça la coba d'oferta. -Evolució de l'atur juvenil 4 la ciutat de Barcelona als deu últims anys: taula i gràfic. 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4233 Title A name given to the resource Institut Batxillerat Barri Besòs / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. I. B. Barri Besòs, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Urbanisme Joventut Administració local Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1296/19921111d_00514.pdf 6cced0e84147d526d834a60e4b7d6fab PDF Text Text E""' ^ ^ ^ ^ • ..^ VISITA DE L'ALCALDE A L'INSTITUT DE BATXILLERAT "CARLES RIBA" 11 de no embre del 1992 1 �Bon dia a tots. Encantat de cbneixer-vos. Estem en una ciutat que, con tothom sap -no només aquí, sinó també a fora-, acaba de paesar una etapa important de la seva vida. Barcelona és una ciutat molc antiga, una ciutat que té 2.000 anys, de manera que, contra el que es diu a vegades, no ha canviat significativament. HO canviat molt en alguns aspectes en els darrers deu anys, i moltparticularment en els darrers tres, quatre o cinc anys, però si agafeu la història de Barcelona, la seva estructura, el lloc on èstà, la seva relació amb el mar i amb el territori, la seva composició cultural, tot això li ve de molt lluny. Ara fa pocs ' nys celebraven el mil.lenari de Catalunya; doncs, si Catalu ya té mil anys, Barcelona en té dos mil. Barcelona va néixer aproximdament l'any 8, 10 o 12 abans de Jesucrist. Era una petita olònia, amb una part segurament ubicada a Montjuïc i l'altra una colònia romana, que ja sabem que estava -els seus inicis encara hi són- al Mons Taber, entre l'Ajuntament i la plaça del Rei, on hi ha les columnes d'Hèrcules a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta colònia es va anar extenent, però es ira extendre d'una forma relativament lenta al llarg de la història sempre amb unes muralles, de les quals encara queden uns vestigis, tant a la banda de davant, amb la porta que donava als campe i que és el Portal Nou -a la plaça de la Catedral, davant del Col.legi d'Arquitectes-, com a la banda de mar, que segurament Coneixereu menys, però si baixeu pel carrer Ciutat -mirant de front a l'Ajuntament, el carrer estret que baixa a l'esquerra, queldesprés es diu Regomir-, hi ha un moment, a mà esquerra, que hijha un centre cívic, que es diu Pati Llimona i a través del qual -ier què hi ha una paret de vidre- es veu perfectament un portal qUe era el Portal de Mar. Això es la Barcelona romana, que s'extén amb Jaume I, amb Pere el Gran, i que arriba amb unes muralles fins a les Rambles i la Via Laietana, primer, i més endavnt fins al Paral.lel i les Rondes. Fins al segle XVIII, llevat d'una petita extensió al Raval, Barcelona viu dintre d'unes muralles molt reduïdes. La Barcelona on nosaltres vivim és una Barrcelona molt diferent a la que han viscut el noranta per cent des barcelonins que han existit. 'Nosaltres vivim a la Barcelona que va néixer el 1860. I va néixer de l'expansio dels seus ciutadans, de les seves ganes de créixer i de la seva no acceptació de les muralles que li havien estat d'alguna forma imposades, 'Per què les muralles van començar essent una defensa però van apabar essent una defensa per part de 2 �Va passar que l'arc de tir dels l'exèrcit contra Barcelona. canons que estaven situats a la muralla tenia un alcanç, i en Aquest radi s'acabava aquest radi no es podia c onstruir. -Provença/Passeig de Gràcia, justament a la Pedrera aproximadament-, i, per què us en feu una idea, tot aquest camp no fa cent o cent cinquanta ar ys encara no estava construït; eren camps, i eren camps per què militarment estava prohibit construir-hi res. Aquesta Barcelona que sempre \ia viure amb la impressió que estava constenyida, molt densifica a, molt plena, en la que no s'hi cabia, que no tenia condici ons de salubritat, va aconseguir finalment, el 1860, gràcies a un Real Decret de la Reina Regent i al Pla Cerdà, trencar les muralles i escampar-se. Com que aquest camp estava sense construir, aquest Eixample va poder ser molt racional, i aquesta és la disposició que ara tenim. L'Eixample és un dels centrEls de ciutat que millor funcionen a Europa, i fins i tot diria que al món. Funciona millor per què dóna alternatives nombroses i fàcils d'entendre, per a molts recorreguts, o, per dir-ho d'una altra manera, per què el mateix recorregut és pot fer de ormes diferents, alternativament, segons la conveniència i sènse perdre temps. Es un sistema ortogonal, quadriculat, molt senzill, escapçat en els angles -el que permet l'aparcament, i ja en aquella època en què pràcticament no hi havia cotes-, fet amb una anticipació molt considerable, i que ara té alguns problemes de gestió però que funciona molt millor que els cascos antics, com Sarrià, Sant Andreu, la Teixonera o qual.sevol dels espais més congestionats que l'envolten. Us he posat aquests exemples per què físicament són els dos cors de Barcelona: la Barcelona romana -després gòtica- i la Barcelona del XIX, la de la gran expansió industrial. Però també per què entengueu quin és l'estat d'esperit d'aquesta ciutat. L'expansió industrial es fa er què hi ha diners, per què hi ha uns senyors que els tenen se'ls volen gastar, que volen invertir. I es fa també per q4è hi ha una classe treballadora que empeny, té força i reivindica. Sense una burgesia poderosa, amb diners, amb ganes de fer, envoltada d'artistes, d'arquitectes, de professionals, d'oficials, 4e menestrals que saben treballar la pedra, el ferro, la fusta o el guix, no hauríem tingut l'Eixample. Però sense una classe treballadora exigent, conscient de la seva pròpia vàlua i!deis oficis que sabia fer, poc disposada a conformar-se am$ un nivell de salaris excesivament baix, tampoc no hi hagués hagut un incentiu per a la burgesia a l'hora de treballar en unes 9ondicions de més gran civilització. 3 �Per què la burgesia, qualsevo: classe dominant, sempre ha tendit, mentre no se l'obligava, a dormir-se una mica sobre la situació i a no millorar massa la sociétat si des de baix no se li exigia. Això ha estat sempre així, i aquesta exigència de vegades ha estat violenta, d'altres reformista, pacífica, sindical, etcétera. A Barcelona va ser molt violenta. Barcelona va ser una de les ciutats més violentes del segle XIX, però, també per aquesta raó i l'altra que he dit, una de les que més aviat va fer una evolució important. Més éndavant, en els anys vint, en deien la ciutat de les bombes pel terrorisme que hi havia, un social, no nacionalista com ha estat terrorisme sindical, després. Era un terrorisme qué provenia del fet que els sindicats de treballadors, alguns d'ells de caràcter anarquista i llibertari, es defensaven amb l'acció, violentament, del que ells consideraven que era l'opress_ó de la classe patronal. El 1835 va haver-hi el qu es considera la primera revolta popular en aquesta ciutat, la primera revolta popular moderna. Ja sabeu que a Madrid n'hi havia hagut una abans, el "motín del hambre" amb Carles III al segle XVIII, però va ser diferent, i diu molt de la psicologia d'una ciutat i una altra. El "motín del hambre" es va er per què Carles III, que era un rei il.lustrat i reformador volia acabar amb algunes de les tradicions més antigues de la ciutat, entre elles la del sombrero, l'"embozo" i la cap , que eren uns vestits tradicionals però permetien que els delinqüents passessin desapercebuts, i es va aixecar una gran revolta popular. La revolta popular de més moderna, industrial, sense Barcelona és una revolta mol causa aparent. Unes copies diuen que va començar per què els a la plaça de la Barceloneta (la toros van sortir del toril, primera que va haver-hi a B rcelona), i la gent va començar a córrer, sense parar fins a çremar l'església que hi havia a la Plaça Real -de resultes d'adluesta crema va sortir la plaça-. Finalment, va ser una revolt popular que va acabar cremant, no només convents, sinó indústries; una revolta anti-industrial, en el sentit d'anar contra la màquina. S'hi va cremar la fàbrica Bonaplata, una de les primeres tèxtils importants del país, i els obrers la van cremar per què estaven contra la màquina que els treia feina, per que el que abans es feia a mà ara ho feien les màquines i la gent anava al carrer. Això, per què veieu el component treballador. El c mponent burgés eren els Bonaplata, les famílies que feien els seus palaus -que a Barcelona no són mai de la magnitud dels de Madrid, París o altres capitals-. * 4 �Barcelona és la més gran ciutat d'Europa no capital. I em penso que això la defineix bastant. Es a dir, és una ciutat d'una gran ambició, és la més gran, pe rò no és capital d'Estat. I al no haver-ho estat, no té ni les pegues ni els beneficis de ser-ho. Moltes de les coses que passe n en aquesta ciutat -en el terreny econòmic, per exemple-, tenen a veure amb aquest fet. Barcelona s'ha fet, ella mateixa, més escoles, més museus, més orquestres, més conservators, més hospitals dels que hagués tocat si no hagués tingut tanta ambició. Barcelona copia de les capitals. Com és la més gran de les no capitals, copia de ciutats que són capital. Ens mirem a París, que ha estat el model durant segles -al XVIII, al XIX, a XX, i jo diria que fins i tot arai que és potser la ciutat mis semblant a Barcelona. Barcelona tracta de fer el que tenen lek capitals, però sense ser-ho. La diferència esta en que a la ciutat que és capital, l'Estat, que hi resideix, paga els serveis que necessita d'aquesta ciutat. Així veiem, per exemple, que a Madrid, a Paris o a Londres, ara mateix, hi ha una colla de museus, que tots coneixeu -el Reina Sofia, el Museu del Prado, 41 nou dels Thyssen-, i unes altres instal.lacions culturals o polítiques, cap de les quals ha estat feta per la ciutat; les ha fet l'Estat, que, en aquest cas, viu a Madrid. En canvi, què ha fet l'Estat a Barcelona. Si jo us ho pregunto, no és tan fàcil trobar-ho. Hiy ha el Govern Civil, l'Arxiu de la Corona d'Aragó -del que ara slestà acabant la nova seu al costat del pont de Marina, i que, encara que es digui així, pertany a l'Estat-, les estacions de R NFE, l'Estadi. L'Estadi de Montjuïc l'ha fet l'Estat, que hag és pogut no fer-lo, per hi ha contribuit. En els últims anys, Barcelo a si que ha aconseguit que l'Estat comencés a fer coses. L'Esta està present a l'Auditori -en paga pràcticament la meitat-, en 1 Museu Nacional d'Art de Catalunya -paga un terç de les obres- però ja podeu veure que és una filosofia diferent, en la q al no és l'Estat qui actua, com a Madrid o Paris, on fa la pir mide del Louvre o el Museu d'Orsay, sinó que actua en consorc amb les autoritats locals. Els empresaris d'aquesta ciutat són en realitat les autoritats locals. Els empresaris de les capitals són els Estats. Aquesta és una característica molt significativa. Contra el que es diu a vegades sobre s Barcelona està molt carregada financerament per què ha fet els Jocs Olímpics, cal dir que amb els Jocs s'han invertit en aquesta ciutat, en els darrers quatre o cinc anys, uns 900.000 milions de pessetes, que han servit per 5 �hospitals -hospitals generals, que són el del Mar i el de l'Esperança, i el Geriàtric i el Psiquiàtric- que també són municipals, hi ha Conservato*i de música, hi ha Orquestra, hi ha escoles d'arts i oficis col l'Escola Massana, hi ha escoles d'ensenyaments especials -d aquestes que la LOGSE preveu i que moltes ciutats no tenen-. Tot això vol dir que Barcelon està gastant en aquest moment, per compte de l'Estat o per compt de l'Autonomia, una xifra que està al voltant del 17.000 milions de pessetes cada any. Si sumem què costen aquestes quaranta escoles, les quaranta escoles bressol, l'Orquestra, el Conservatori els hospitals, els serveis socials que fem per compte de qui té la competència -en aquest cas l'Autonomia-, surten 17.000 milions. Aquest és el problema econòmic d'aquesta ciutat. Un problema que té a veure amb la seva història. Barcelona té tres palaus que en diríem rials: el Palau de Pedralbes -el reial-, el Palauet Albéniz -que es va fer per al Príncep d'Espanya quan encara no er* Rei, tenint en compte que el de Pedralbes era ocupat pel cal d'Estat d'aleshores, el general Franco- i el Palau Nacional de Montjuïc -que es va fer per l'Exposició del 1929 i que ata s'està refent per què no es podia deixar abandonat-. I encara podrïem seguir, per que hi ha palaus antics com el palau reía del Tinell -que també és de l'Ajuntament-. Molts palaus, moltes escoles, molts hospitals municipals í molts museus. V_nt-i-quatre museus quan, a Madrid, museus de la ciutat només n'hi ha un. El Museu d'Art de Catalunya, el Museu Picasso, els altres del carrer Montcada, el Museu de Carruatges de Pedralbes, el Museu Clarà, el Museu Marés, i així fins a vint-i-quatre. Aquesta és una mica la característica d'aquesta ciutat com a diferència respecte a les altres. Ha volgut tenir coses que l'Estat o la societat no li donava, que s'ha muntat ella mateixa i que, per tant, se les paga. Això és una situació injusta, per què nosaltres, com a ciutadans de Barcelona, paguem dos tips d'impostos: els que es paguen a l'Estat i que després reverteixen a la Generalitat en una part, i els impostos locals, que són /)àsicament sobre la propietat, sobre l'activitat econòmica i sobre el vehicle. A totes les ciutats, aquests impostos locals paguen de tot llevat del que us he dit; paguen els carrers, el paviment, la il.luminació, la guàrdia urbana, els bombers, etc. Aquesta ciutat, a més de pagar tot el que paguen els altres, també ha de pagar hospitals, escoles i museus, coses que a la resta 4e ciutats estan pagades per l'Estat o per la Comunitat Autònoma. I Per tant, si nosaltres ja paguem, 7 �igual que els altres, impostos a l'Estat, o cotitzem a la Seguretat Social per finançar els hospitals, quan paguem impostos locals per mantenir una part del sistema sanitari vol dir que paguem dues vegades, per què això ja ho hauríem pagat amb la nostra quota al Seguretat Social. Aquesta és la queixa de l'Alcalde de Barcelona, de la que segurament ja n'haureu sentit parlar moltes vegades. S'arrossega des de fa molts anys. Es un expedient obert antiquíssim -com el de l'arranjament d'aquest edifici-, i suposo que finalment arribarà a bon port. Jo sóc Alcalde de Barcelona des del 1982 -des del 2 de desembre, ara en farà dos anys-. L'Aju tament democràtic va començar tres anys abans, a mitjans del 197 . Ja des d'aquell moment, nosaltres ens vam plantejar sanejar econòmicament la ciutat, i de fet la vam sanejar; tant la vam sanejar que després s'ha pogut fer la transformació que hem fet, ue ningú no nega i que potser és la més important d'Europa, la me ambiciosa i jo diria, modestament, que la més ben feta. Ara b , nosaltres hem anat arrossegant sempre aquesta pedra a la sa ata de fer-ho tenint uns costos que no hauríem de pagar. Ho hem acceptat per què, com que I per què ho hem acceptat ? un tercer nivell de govern, mentrestant naixen estava l'Autonomia, i aquest terc r nivell és qui hauria de pagar normalment bona part de les c ses que nosaltres ens estem pagant, enteníem que es podia apreta , es podia pressionar -i de fet ho hem fet- però no es podia forçar, no podíem dir que nosaltres exigim això i si no pleguem. Pensàvem que la ciutat feia l'esforç, durant un temps -dé anys, suposem-, de mantenir tot un seguit de serveis mentre nava naixent l'administració que finalment se n'hauria de fer càrrec en molt bona part. Per què no li hem demanat a l'Autonomia ? Sí que li hem demanat, però passa que la Generalitat diu el segúent: nosaltres tenim un pressupost -que ara ja és volt important, de 1,6 bilions de pessetes, molt més important que el de l'Ajuntament de Barcelona, que és d'uns 250.000 miliops de pessetes-, però el nostre pressupost està fet d'ingressos i despeses que ens envien des de l'Estat. Les autonomies agafen tots els seus serveis i aleshores els donen uns recursos, i això es fa a través d'una comissió mixta de transferències i una comissii mixta de valoracions, que diuen: d'acord amb la Constitució i l'Estatut, els transferim aquests 'serveis, i, en segon 110 , els diners que tenim en els pressupostos de l'Estat equivalents a la valoració d'aquests 8 �serveis, també passen a ser quan els van passar els municipals, ni els museus de 'hospitals, i, per tant, no te de vostés. Segons la Generalitat, erveis, no hi eren les escoles l'Ajuntament, ni els palaus, ni els en diners per pagar-ho. Aleshores nosaltres anem a l'Estat, i els diem: senyor Estat, la senyora Generalitat diu que vostés no els han donat diners per pagar aquests serveis, però a uests serveis, encara que vostés no els hagin transferit a la Generalitat, ja hi eren abans, i, per tant, el que han de fer és obrir una partida del seu pressupost que digui: escoles municipals, museus municipals, hospitals municipals, tot plegat, 17.000 milions, queden transferits a la Generalitat, o a l'Ajuntament, per què a nosaltres ens és igual, tot i que mes aviat ens agradaria seguir-los gestionant per què ;pensem que ho estem fent bé. IPerò l'Estat què respon ? lespon: és veritat que nosaltres no vam enviar aquests serveis pi els diners corresponents, però també és veritat que amb ell diners que nosaltres enviem a la Generalitat, per exemple per a ensenyament, n'hi ha prou per què els paguin a vostés. Per què ? Als territoris on l'Estat fa l'educació, té unes exigènçies d'acompliment dels estàndards d'alumnes per aula molt estrictes, i en el cas de l'escola privada subvencionada, quan els centres disminueixen el número d'alumnes per aula, disminueix la subvenció. L'Esta diu: nosaltres sabem que a Catalinya la Comunitat Autònoma no fa el mateix, sino que encara que baixi el núme ro d'alumnes a les escoles privades no hi baixa la subvenció, i hem calculat que amb això s'estalvien o tenen un escreix de 3.000 milions de pessetes; per tant, si algú els ha de pagar a vostés els 6.000 milions de pessetes que costen les escòles municipals, ha de ser 3.000 milions la Generalitat i 3.009 l'Estat. La resposta de l'Ajuntament s que això està molt bé, però que aleshores es posin d'acord tots dos, Estat i Generalitat, i ho facin. I no ho fan. No tenen Cap ganes de fer-ho. Això, aquest joc d'anar d'una banda a l'altre demanant a veure qui dels dos de dalt ha de pagar, ha durat gairebé déu anys. Ara estem en una situació en qu estem decidits, com s'acostuma a dir, a trencar la baralla. Per què ? Per què l'Ajuntament, que pot pagar molt bé les invers ons que ha fet amb motiu dels Jocs Olímpics, no podria pagar questes inversions mes els 17.000 milions famosos de la capitalitat. Ara, l'Ajuntament els dirà: si no ho volen pagar, aquí ho tenen, per què son serveis de vostés. Aquest any això donarà lloc a una certa discussió política i econòmica, que segurament vostés veuran, i que jo m'imagino que 9 �s'acabarà de la següent manera. A cadascuna de les àrees hi ha un regidor, un conseller i un ministre; per exemple, en el cas de Cultura hi ha el senyor Solé Cura, el senyor Guitart i el senyor Bohigas, i ara aquests senyprs s'hauran de trobar i hauran de dir: què fem amb els vint-irquatre museus de l'Ajuntament ? i què fem amb aquells museus on l'Ajuntament hi participa ? i què fem amb totes les infrastructures musicals, com el Liceu, el Palau de la Música, l'Auditori, on també hi és l'Ajuntament ? No us parlaré més diners i de serveis, per què no és el tema que us interessa, però sapigue1, per quan sortiu al carrer i us preguntin si la ciutat pot pagar tot això, que la ciutat pot pagar, i ha pogut pagar tot 01 que ha fet més uns serveis que no li tocaven. Ho ha fet durant aéu anys, i ara es planteja realment deixar-ho de pagar. La qual cosa no vol dir deixar-ho de fer, sinó que 1i subvencionin els diners del que està fent, per què nosaltres creiem que la gesti des de la ciutat, des d'aprop, és millor que la gestió des de 1 Estat o des de la Generalitat. * Hi ha un principi, que t" un nom raríssim i que surt molt darrerament amb motiu de 'Acta Unica i de la construcció europea, que és el princi i de subsidiarietat, que dit "en cristià" vol dir proximitat. s a dir, que les coses sempre s'han de fer el més a prop possible de la gent, de la ciutadania. Per tant, si hi ha tres o quatre nivells de govern, el local, el regional o autonòmic, l'esttal i l'europeu, les coses sempre s'haurien de fer en el nivell mes baix, que és el nivell local. I si no es fan al nivell local, ha de ser per què es demostri que s'és més eficaç o equitatiu des d'un nivell més alt. El que diu aquest principi de subsidiarietat és un cosa molt important, i que val la pena que us quedi molt clara: no hi ha cap justificació "divina", per llei natural, que obligui que determinades coses s'hagin je fer en un determinat nivell de govern. El més fàcil d'admet e seria la defensa, que tots estem acostumats a que depengui d l'Estat, però, tot i així, ni aquesta, per que, probablemen , en la situació actual d'Europa es tendirà a que hi hagi primer un batalló franco-alemany, després la part europea de l'OTAN i finalment una mena de força europea, que no serà de l'Estat sinó d molts Estats alhora. Per exemple, el que estem veient a Bòsnia ^ on trobem un regiment espanyol i d'altres de francesos o d'on sigui, però on tots porten el casc del mateix color, el blau de les Nacions Unides, i hi van per impedir que la situació arribj més enllà d'on ja ha arribat. 10 �Per què ho dic, això ? Per què fins i tot allò que des de ben petits estem acostumats a admetre que ho ha de fer l'Estat, potser resulta que no ho acabaran fent els Estats. A més, en la mesura que el comunisme ha c4igut i ja no hi ha la guerra freda -no existeix aquella situa ió de dos blocs enfrontats que teòricament obligava cada pa s a estar armats fins a les dents-, la defensa pot arribar a ser ealment defensa i no atac, i, per tant, arribar a un conjunt d el persones armades a les ordres d'un organisme internacional dem cràtic que tracti de posar pau i defensa allà on hi ha atac i uerra. Encara que hi ha moltes tradj.cions i moltes inèrcies en la gent que ho fa, en els governant i en els que decideixen, no hi ha res escrit que determini quèlés el que ha de fer la ciutat, la regió, la comunitat autònoma, la petita nació sense Estat, l'Estat o els organismes suprd-nacionals. En aquests anys, d'aquí al 2000, veurem molts canvis sobre això. L'1 de gener passarem a ser pràcticament un espai ense fronteres; podrem travessar països sense el carnet d'identitat, anar al dentista a Perpinyà si ens surt més barat que el le la cantonada, posar els diners en una caixa d'estalvis francesa/si ens dóna més interessos o anar a universitats europees amb el rograma Erasmus. Aquesta és la Barcelona i l'è poca que vivim. Una època de canvi, de transformació i millora, qe de tant en tant passa unes crisis d'adaptació a aquest creixement. L'actual n'és una, molt important, en la que els protagonistes socials reaccionen de maneres diferents, en la que la classe política està passant per una crisi de credibilitat, en la que la gent tendeix a imaginar que tot això ja va una mica per si sol i que els polítics ho compliquen tot -barallant-se gastant molt, donant lloc a una crisi de legitimitat de la classe política en el seu conjunt-, en la que les relacions entre a societat i la política no acaben d'estar clares, i en la que el principi europeu de la subsidiarietat jugarà un paps molt important per què la gent no acceptarà que les coses es decideixin massa lluny. Més enllà d'una certa "moda", el descrèdit de la política acabarà essent una cosa molt concreta: una exigència de control, de transparència, en definitiva, de proximitat respecte a les decisions que es prenen. El que això haurà de fer, normalment, és que les ciutats tinguin, dins d'aquest conjunt de sistemes i nivells de govern, un protagonisme més important. L'Europa que està naixent, curiosament, serà una Europa "més europea", és a dir, amb més coses posades en un nivell alt, però també amb moltes més coses situades en un nivell més baix, el de les ciutats. Més Europa i menys nació, però més ciutat. 11 �PREGUNTES DELS ALUMNES ASSIST NTS: - Vosté ha dit que la Genera .fitat hauria de pagar algunes de les despeses que té 1'Ajuntamet. Creu que això serà realment possible ? Com s'aconseguirà Com ja us he avançat, jo cre que això anirà diferent per a cada área. Es a dir, que l'Area de Cultura s'ho muntarà a la seva manera, i que l'Area de San tat o d'Ensenyament també ho faran així. En el cas d'Ensenyament, que us afecta, l'Ajuntament hi està, però hi està una mica a contra cor per què ho fa pel seu compte i paga coses que hauri de pagar l'impost sobre la renda i no amb l'impost de circulació o l'IAE. Les quaranta escoles que té l'Ajuntament s'estan pagan amb impostos locals. Quina solució es trobarà ? En el cas d'educació, l'Ajuntament acaba de formular una proposta a la Generalitat que va en la següent línea: crear una cosa que hi havia abans de la guerra i que és el Patronat Escolar. Aquest Patronat tindria totes les escoles municipals i totes les d'EGB que no ho són i pertanyen a la Generalitat, més, a partir de la Reforma, les escoles de Secundària. L'Ajuntament té quaranta escoles i la Generalitat en té unes 250. Ara, la Generalitat paga els mestres i les despeses pedagògiques i d'administració, mentre l'Ajuntament fa de "casero" per què se'n cuida de la casa; a les escoles municipals, l'Ajuntament paga els sous, 41s edificis, els llibres i tot el que cal. La solució és er un sol paquet amb tot, que constituiria el Patronat Escolar de Barcelona. Al Patronat hi hauria una doble representació: un 60 per cent seria de la Generalitat i un 40 per cent de l'Ajuntament. La Generalitat manaria en les directrius, Os programes i l'orientació general; la gestió del Patronat s'encomanaria a un segon nivell, que podria anomenar-se Institut, c n l'Ajuntament tindria la majoria. Es una mica el que s'ha come nçat a fer amb els hospitals. Els quatre hospitals municipals e stan en un consorci, el Consorci Hospitalari de Barcelona, on a majoria la té la Generalitat però a l'òrgan de gestió, que es qui porta el dia a dia, té majoria les sancions, les l'Ajuntament. Les pautes financeres, es porta a nivell podríem dir-ne inspeccions, els preus, etc. "nacional", i la gestió, q e és molt important que estigui a prop, es porta en el nivell ori té majoria la ciutat. Aquesta podria ser la solució, sobre tot si entenem que, amb això, els diners els aportaria l'Ajuntament tal com ara -els famosos 17.000 milions-, però "baixant", és a dir, amb un 13 �programa en el temps que diggés: el primer any gastarem tot el que estem gastant, però l'any següent gastarem un tant per cent menys, i així successivam9nt, mentre la Generalitat anirà augmentant les seves aportacilns, d'acord amb l'Estat o no. La Generalitat ja s'espabilara per veure si els diners els treu del bilió i mig que té, o aconsegueix que l'Estat li'n doni més. Per a mi, l'ideal seria a conseguir una cosa que no s'ha aconseguit mai en aquests déu anys: taules triangulars; és a dir, que s'hi puguin seure l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament. Si no hi ha taules triangulars, no hi ha solució del problema, per què sempre que l'Ajuntament ho va ha demanar ens diuen que és cosa de l'altre, ï quan vas a l'altre et diuen que és l'un. Tot tenen una mica de raó, però 1 final un es queda sol assentat a la cadira. L'única forma és t nir-los tots dos davant. La "moda" en aquest país, der a moltes coses -fins i tot per promoció econòmica o temes culturals-, serà la de les "tres potes", sistemes que funcionaran a base de la col.laboració entre Estat, Generalitat i Ajuntament. Es el cas, per exemple, del Museu Nacional d'Art de Catalunya o, aquest una mica diferent, del Museu d'Art Contemporani, que està avui als diaris, on la tercera pota és el sector privat. A Barcelona quasi tot s'ha de fer a base de solucions d'aqesta mena. No som capital, i per tant hem d'enredar una mica a tothom per què hi col.labori. - Quin va ser el millor i el itjor dia dels Jocs Olimpics ? El pitjor va ser el primer. No em refereixo a la inauguració, sinó a l'endemà. Si a mi m'e ien a Atlanta i em demanen opinió, els diré: escoltin, el segon dia ho passaran molt malament. Els Jocs Olímpics són 27 campionats del món simultanis, amb quinze mil atletes i entrenadors, amb unes setanta instal.lacions que funcionen pràcticament alhoria i amb uns sis-cents autocars per portar la gent des de les cinc viles a les instal.lacions, més 2.000 turismes, també de la flota olímpica. Aquests sis-cents autocars feien 279 rutes capa dia -una mica més del que fa diàriament la companyia de Transports de Barcelona-, amb conductors que no eren necesbàriament de la ciutat, sinó més aviat de fora per què no hi ha prou amb els autocars que hi ha disponibles per llogar a la ciutat, i que són gent que no s'han pogut entrenar per què es guanyen la vida amb el seu autocar. Això vol dir que haurien de venir un temps abans per entrenar-se, un temps que l'hauria hagut de pagar el COOB, que, amb moltes despeses com aquesta, en comptes de tenir un petit benefici com el que tindrà hagués tingut pèdues. 14 �Hi ha un dia, el segon, en q1è tot això es posa en marxa. El dia de la inauguració, el mésIdifícil és portar les quinze mil persones des de la Vila Olímpi.ca fins a l'Estadi, tenir-los en un racó fins que surtin i després evaquar-los una altra vegada cap a casa seva, interferits amb l s 60.000 persones que assisteixen a la cerimònia. Però això és olt més senzill que el que passa el segon dia, quan es fa to això més els 27 campionats que comencen. El pitjor dia, doncs, és el Segon, però el tercer ja és una mica menys problemàtic, el quart éncara menys, el cinquè també i el sisè ja és tot fantàstic. Per què ? Per què això és com un sistema d'aprenentatge, de gups, que és molt difícil d'ordenar, i fins que no està ben entrenát del tot la gent es perd. El millor dia és en part l'4ltim, per què tot s'ha acabat..., però també el primer per què 4ls Jocs han començat. Es el millor moment, quan la fletxa encén él pebeter, per què tot una història s'ha acabat i en comença una filtra. Una història de déu anys es va acabar en el moment en que aquell dard va encendre el pebeter; totes la programacions, l'ansietat, la planificació, l'entrenament, el finançament, la previsió, tot això es va acabar i començava l'acció. - Sembla ser que la ciutat de Barcelona està agermanada amb Boston. Voldria saber si l'A untament ens podria proporcionar un institut d'aquesta ciutat nord-americana per fer intercanvis. ls americans, curiosament, són molt es pensa i els costa molt viatjar; on tenen de tot, i els intercanvis n luxe, una cosa exòtica. Però ara els Estats Units canviaran molt en aquest sentit. S'ha acabat una epoca, i aquesta època de nacionalisme americà extremat deixarà pas a una altra de més apertura, de més curiositat i de més intercanvi. Si. No hi ha cap més tancats del viuen en un país internacionals es problema. que la gent molt gran, consideren Amb Boston tenim molt bones plegats. Hi ha contactes, Medicina, però tot dependr agermanaments serveixen quan no són una capsa buida. En a què es truca allà i se'ls d que vulgui fer intercanvis. relacions. Hem fet algunes coses per exemple, entre facultats de molts de nosaltres mateixos. Els i ha gent que el vol fer servir, si uest cas, no hi hauria problema per u que busquin un institut a Boston 15 �Jo veig Europa com un sistema de ciutats. A diferencia del que passa en altres continents, les ciutats han tingut a Europa un paper molt relevant. Si abas vèiem telegràficament la història de Barcelona, la història c'Europa és la història de moltes barcelones, de moltes ciutat que han començat essent una petita colònia romana, al costat de ' la costa o terra endins, i després han fet un comtat, una república o un Estat, i algunes fins i tot un imperi, com Viena, LondrEs o París. Aquestes ciutats són les que formen la realitat física d'Europa. Europa no s'entén només en termes d'alemanys, anglesos o francesos; si només fos així, Europa estaria sempre barallada. Curiosament, amb totes les cisis que va passant, no s'acaba de trencar mai. Si jutgéssim noms des de l'aspecte nacional hauríem d'arribar a la conclussiò que Europa és impossible. Es impossible que els alemanys i els francesos s'entenguin, que els anglesos i els francesos s'estimin, que els portuguesos i els espanyols no es tinguin tinya; pera a sota hi ha una cosa que els uneix a tots, i és que les ciutats, tot i ser cadascuna ella mateixa, parlen un llenguatge comú. Els joves de Milà o de París parlen el mateix llenguatge que vosaltres, tenen les mateixes preocupacions, les mateixes manies, els mateixos ídols, les mateixes passions, vesteixen pràcticament igual. Es a dir, hi ha un sistema d'igualar Europa qúe són les ciutats. Cada ciutat és capital d'una cultura, com ás el cas de Barcelona, que té les seves ambicions de ser ella mateixa, però al mateix temps té una gran similitud i una gran germanor amb llocs com Marsella, amb els que, per exemple, s'hi barallaria en el camp del futbol. Voldria concloure demanant-v s que imagineu que formeu part d'un projecte important que es diu Europa 2000, del qual Barcelona en serà un element molt significa tiu -respectat en aquest moment-, i en el que vosaltres hi heu de jugar un paper. Podeu demanar molt d'Europa, però també odeu donar. Us demano que sigueu exigents, per què si no Eur opa no sortirà bé, Barcelona no sortirà be, però que al matei x temps us acostumeu a arriscar. La ciutat i el país no us donarar. les coses fetes. Abans es deia: hi ha gent que crea llocs de treball, els empresaris, i gent que els ocupa, els treballadors, però ara la frontera entre ambdues coses \ia desapareixent, i trobar una feina és quasi tant difícil com crOar-la. Per tant, no us limiteu a esperar la llista de l'INEM o la beca corresponent; feu-ho, però no us tanqueu a la possibilit4t d'emprendre, d'arriscar i produir les coses que considereu que ]Ja societat necessita. * 12 �- Usted habla del Patronat Escolar de Barcelona, pero hay centros concretos donde los profesores, a raíz de la reforma de la educación primaria y seculdaria, están padeciendo graves problemas y algunas discrimin4ciones. Un problema grave es el de la falta de sustituciones por parte de profesores. Quisiera saber si el Ayuntamiento tiene intención de hacer algo para arreglarlo, y cómo funcionan los temas de selección de personal ? No lo conozco con detalle, pe o es muy posible y no me extrañaría nada que no hubiera sustituci nes hasta el uno de enero. Si usted me ha oído antes entenderá po qué. Usted dice que los presupuestos de educación son cortos en el Estado, la Generalitat y en el Ayuntamiento, pero en el Ayuntamiento no son nada coros; son enormemente mayores de lo que deberían ser. Los presupuestos municipales de educación son de 12.000 millones de pesetas al año. Lo que pasa es que de estos 12.000 millones, hay, para empezar, 3.500 que vienen obligados por la ley para mantener en bien estado físico las paredes de las escuelas de EGB. De estos 3.5000 hasta los 12.000 millones totales, son gastos que hce la ciudad por cuenta de la Autonomía. Usted sabe que en Formación Ptofesional la escuela municipal está concertada, y, por tanto, ahí todavía nos salvamos un poco con una subvención, pero que de todos modos no cubre ni mucho menos las necesidades de los costes, Repito. Lo que el Ayuntamiento está haciendo es proponer a la Generalitat la creación de un Patronat Municipal Escolar, en el que se pongan en común tildas las escuelas, nacionales y municipales, y que esto se cestíone conjuntament, también con presupuestos conjuntos. Mientras esto no sea así, estaremos en una situación absurda en la que todos los señores que estamos aquí estaremos pagando 8.000 millones de pesetas dos veces: una con el impuesto sobre la renta de las personas físicas, el impuesto de sociedades, el IVA, es decir, todo lo que pagamos al Estado y a la Generalitat; y otra en el momento de pagar los impuestos municipales. Y est no es justo, porque los ciudadanos de Madrid, Valencia, Bilbao o Tarragona no lo tienen que pagar. la - Actualment hi ha molt p oblemes per poder entrar a Universitat, però quines pos ibilitats hi ha d'accedir a altres sortides i altres professions N'hi ha. Jo estic d'acord en què encara està tot orientat cap a 16 �fer grans obres de tot tipus: esportives, viàries, l'aeroport, torres de comunicacions, aleries de serveis, clavegueres, platges noves, port olímpic. D'aquests 900.000 milions de essetes, la meitat són privats; una inversió privada que s'ha fet per treure'n beneficis. Per exemple, a la Vila Olímpica, on nosaltres, com a sector públic, vam preparar el terreny, vam fer les clavegueres, vam treure la via del tren, etc., la urbanització de les cases les va fer una empresa en la que el sector públic només és una part -un 40 per cent, un vint per cent de l'Ajuntament-. En el Port olímpic ha passat una mica el mateix. Telefònica, que en el fons és una empresa privada que cotitza al mercat, fa tot un seguit d'inversions en la xarxa de fibra òptica -250.000 milions en quatre anys-. La resta d'aquests 900.000 milions són d'inversió pública, la meitat de la qual correspon a l'Estat, que és el gran inversor públic. A l'Ajuntament, per tant, només li queda una quarta part, el que representa una octava o una dècima part dels 900.000 milions. La inversió feta al voltant dels Jocs Olímpics, la inversió del 92, a la ciutat li pesa, però la pot aguantar. A més, totes les obres que s'han fet donen un rendiment, per què des de que hi són la ciutat Os millor, té més inversió, no hi ha més activitat per què ara hi ha crisi però hi ha menys crisi de la que hi hauria si no s'haguessin fet. En canvi, el que si és una pifoblema econòmic per a aquesta ciutat és que, pel fet de no ser capital i voler-ho ser, té molts més equipaments a costa dels ciutadans dels que tindria. Els equipaments que, torno a dir, a Madrid o a París fa l'Estat, aquí els fa la ciutat. Això és el que nosaltres n diem despeses de capitalitat, o despeses de suplència, pe què aquestes despeses supleixen despeses que haurien de fe els nivells de govern superiors, sigui l'Estat o sigui la Generalitat. Aqui hi ha, bàsicament, ensenyament, cultura, serveis socials i alguns altres conceptes com sanitat. Aquests són serveis que l'Ajuntament fa i que la ciutat es paga a ella mateixa, quan normalment en una altra ciutat els pagaria l'Estat o l'Autonomia. Per exemple, en ensenyament , a Espanya no hi ha cap ciutat que tingui escoles d'ella mateixa , que tingui un sistema escolar. En aquest país, els sistemes C scolars són sistemes nacionals: la "escuela nacional" abans, i ara l'escola de la Generalitat, que té els mestres, els edificis , el material, etc. A Barcelona, en canvi, hi ha quaranta escole s que són municipals. I hi ha quatre 6 �variades, des de fabricaci4 de liposomes fins a elaboració de mapes, passant per contabilitat per ordinador. Si voleu són feines senzilles, amb gent mplt jove, però són gent que es van espabilant. La idea és queiells hi estiguin quatre anys com a màxim i després pleguen o es uanyen la vida a fora, deixant el lloc buit per què uns altres uguin venir. Jo em penso que us interessar a fer una visita un dia a Barcelona Activa, amb la directora i e Quico Trillas. A més, hi ha altres programes interessants. Un d' lls és l'ODAME, d'orientació i ajut a dones empresàries, que h permès que 260 dones hagin creat empreses de tota mena. Se'ls dóna un recolzament inicial per què puguin moure's en el món de la burocràcia, dels bancs, etc. En aquesta ciutat hi ha cent(Inars de dones que, tenen ganes de treballar, que no trobes feina salarial i que voldrien instal.larse per fer des de patrons fins a serveis de traduccions o de tota mena, però no poden fer-ho per què els falten les nocions bàsiques per muntar una empresa. Tot això se'ls explica, i està tenint un èxit molt gr n. L'altra dia vam estar donant els diplomes d'ODAME, i potser h ha dos-centes empreses creades en els últims anys, algunes d'el es amb un èxit brutal. Hi ha algun altre programa en el mateix sentit, i amb el Quico Trillas podeu tenir-hi accés. - El fet que Estat i Generalitat no es posin d'acord, pot repercutir negativament a Barcelona ? Això s'exagera molt, però /a l final sempre ens acabem posant d'acord. El que passa és que el més visible és la polèmica. Si mirem la premsa d'avui (-asafa La Vanguardia-), en aquesta polèmica sobre el Museu d'Art6Contemporani, diu "Guitart apoya a Bohigas para reducir el poder ejecutivo de la Fundación en el MACB", a plana sencera; després surt l'Alcalde dient "Habrá acuerdo", però en un espai molt petit. Els diaris no vénen si no hi ha "cacau". Aquesta polèmica beneficiarà a La Vanguardia, que vendrà una mica més, però després es posaran tots d'acord. Es posaran d'acord per què aquests senyors privats han reunit 800 milions de pessetes de dona c ions per comprar quadres. El que passa és que sempre es dóna aquesta sensació de baralla. - Per què l'Ajuntament encari conserva l'escut de Barcelona que es va; imposar durant el franquisme ? 18 �No. Això és el diu un seny a r que es diu Cardona i que hi està emparrat. (-L'Alcalde s'aixeca i dibuix a la pissarra de l'aula-) Això és l'escut de Barcelona, amb les quatre barres i dues creus de Sant Jordi. Es veuen due barres a cada banda per què és un camp de quatre barres sobre 1 qual s'han posat les dues creus. Jo sempre ho heu vist així, encara que al llarg de la història hi ha hagut de tot. L'Altra dia 4a venir un fotògraf d'una revista a l'Ajuntament, i hem va fer fotos davant de cinc escuts diferents. N'hi ha via de moltes formes; alguns tenien dues barres a cada banda i les dues creus, uns altres quatre barres per banda i les creus, i fins i tot un que terra tres barres a cada costat. Jo us diré per què es fa servir aquest que dius que és franquista però no és ni de bon troç. Si tu fas un escut amb quatre barres per banda, el gruix de la Greu és molt més gran que el de les barres, que es reconverteixén i deixen de ser-ho, per què les barres són barres si són preu gruixudes -s'ha de tenir molta barra-. Estèticament és do]lent. I si en vols fer quatre però gruixudes, aleshores no deixés espai per al fons, que ha de ser groc. En colors, el vermell i el groc poc clars es converteixen en taronja si es miren de lluny. Per exemple, si mireu les empreses d'enderrocs, que totes es diuen Pérez, Martínez o González, totes es posen escuts amb quátre barres, i si poguessin se'n posarien setze; sembla que, per què se'ls consideri ben catalans, pensen que, quantés més barres millor. Amb aquestes coses, però, no es pot jugar tassa. - Barcelona ha estat capital de l'esport amb els Jocs Olimpics. En aquest institut també hem patit, i molt, els problemes de les obres dels cinturons, i encara queden restes per acabar d'arreglar. També ens fan fálta unes instal.lacions esportives millors. Quan s'arreglarà tot això ? Mireu, aquí està el regidor del districte, i ell us pot contestar millor que jo. (-Parla Albert Batlle-) Com ja coneixeu, això era un orfelinat, i quan va deixar de serho es va passar a l'Ajuntament. Quan va venir l'Autonomia, l'Ajuntament va cedir l'edifici a la Generalitat per què s'hi posés el BUP i la FP. El Con4ell Escolar que hi havia aleshores va venir a l'Ajuntament i en. van dir que el centre no tenia les 19 �la Universitat, i a més és ura cosa genètica que es transmet de generació en generació: el camperol vol que el seu fill no ho sigui, que tingui estudis pr:_maris, i l'obrer industrial vol que el seu fill no sigui i tingui estudis secundaris i Batxillerat, i l'administratiu, que ja té tot i això, vol que el seu fill vagi a la Universitat. Es un atavisme, una cosa que portem gravada a dintre i és molt difícil de combatre, si és que s'ha de combatre, per què té molts aspectes positius. Però en té de negatius, pel que té de minusvaloració de la feina que es fa sense la quota de formació que es considera "desitjable", i que moltes vegades la història demostra que es fa millor, que la fa la gent més feliç o que fa la sacietat més rica. I tots elstem cansats de veure ídols nostres que no van acabar no sé qin curs de no se quin nivell de l'ensenyament, i que es van cedicar a un altra cosa; metges que de sobte van veure que la pintura "ero lo seu", o aquell que es va dedicar a la mecànica i va acabar fabricant cotxes. Encara que aquests sempre s'exageren -els americans, sobre tot, en fan exemple general-, j. per tant hem d'anar una mica en compte, jo crec que a vosaltres us tocarà trencar una mica amb aquest atavisme. Us tocarà plantejar-vos obertament què feu. Hi ha la famosa pregunta de "est1dias, trabajas o diseñas", però us tocarà plantejar-vos seriosam4nt una quarta resposta, que pot ser la d'emprendre, la d'"establit-se". Potser a algú de vosaltres li tocarà no treballar a sou; també podeu esperar la trucada de 1'INEM, però potser no arribp, o seguir estudiant però arribarà un moment que no podreu est diar més. Aleshores us haureu de plantejar produir, i produir vol dir que en la frontera entre la formació profesional i la c eativitat empresarial hi ha coses. N'hi ha moltes menys de les que hauria d'haver per facilitar-ho, però n'hi ha. L'Ajuntament de Barcelona, cue no té tampoc -com sempre passacompetències en aquesta matèria, va decidir, el 1984, que ja estava tip de veure gent sensé feina i sense oportunitats de fer negoci, va muntar diverses coses. Una d'elles va ser Iniciatives, una societat de creació d'empreses privades amb algun element d'interés general. Pero va fer altres coses, situades a la frontera entre el mercat i eT no mercat. Són uns programes que estan agrupats al voltant d' na institució que es diu Barcelona Activa. Barcelona Activa té, allà On era la fàbrica de la Hispano Olivetti a la Gran Via, un v}ver d'empreses, àmb uns mòduls de 15, 20, 30 metres quadrats. Hi ha instal.lades 40 o 50 petites empreses d'un, dos o tres treballadors, que van les coses més 17 �^^ r instal.lacions esportives que`ha de tenir; vam contestar que això estava cedit a la Generalitat, i és a ella a qui li correspon construir aquestes instal.lacions; nosaltres ja construïm els equipaments esportius a les escoles de primària. Aleshores, la Generalitat va dir que el te reny no era seu, que l'Ajuntament els havia cedit l'edifici erò els terrenys del voltant no. Llavors vam fer un acord de cessió dels terrenys a la Generalitat, que s'acabava el mes d'abril d'aquest any. Vam negociar la nova cessió a la Generalitat, per un periode de temps més llarg, per què pogués fer les noves instal.lacions; vam estar negociant, l'Ajuntament va ilposar un cànon -que és un principi segons el qual l'administració autonòmica paga per fer servir un espaí que és propietat de to s els ciutadans de Barcelona- de 15 milions de pssetes, això va anar al Consell Plenari de l'Ajuntament, es va aprovar 4er unanimitat de tots els grups, i ens vam trobar amb la sorpresa que el Departament d'Ensenyament, després d'haver-ho pactat tot, no ho va acceptar. I ara estem en aquestes. Suposo que, com deia l'Alcalde, també amb això arribarem a un acord, i les instal.lacions esportives les construirà l'administració a qui correspon i farà el manteniment i arranjament de tot el que gieda pendent. (-Torna a intervenir l'Alcalde -) Potser s'hauria d'explicar qie en la història recent ha succeït que l'administració que ha d'invertir, sigui en ensenyament, en vivenda, en el que sigui, demána la cessió gratuïta dels terrenys a tots els ajuntaments. Com els diners són pocs, els ajuntaments normalment ho han cedit, per $uè si no no hi hauria inversions. Jo crec que ara això també cazviarà. Canviarà per què, segons els càlculs que es fan, la Generalitat hauria de gastar a Catalunya tant com el que gasten tots e s ajuntaments junts, és a dir, que els diners es gastessin meitat i meitat entre Generalitat i ajuntaments. Però resulta qse la Generalitat ja està en aquest nivell però els ajuntaments estem encara a la meitat. Els ajuntaments, per tant, creiem que d'aquí el 2000 s'ha d'arribar -aquest és l'objectiu que h i ha fixat- a una igualació de les públiques despeses públiques local amb les despeses autonòmiques. I això només es podrà aconseguir a través de transferències de recursos d l'Estat i les autonomies cap als ajuntaments, que ja és que s posa el principi de subsidiarietat, econòmicament parlant. Una de les coses que passarà s que els ajuntaments diran: no, si vostés volen fer unes cases o una escola, o si els meus ciutadans demanen que vostés facin uns eterminades instal.lacions, vostés 20 �hauran de comprar, o llogar acuests terrenys, que seguiran essent de la ciutat, es mantindran en el seu patrimoni. Inicialment passarà que la Generalitat irà que no ho fan; ho faran a la ciutat del costat, però arrib ra un moment que els ajuntaments es negaran tots per què això vol dir descapitalitzar les ciutats. 21 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4202 Title A name given to the resource Institut de batxiller Carles Riba / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Breu història de Barcelona. Projecte de la Europa 2000. Barcelona és la unica ciutat d'Espanya que té escoles, museus i hospitals municipals, això vol dir que Barcelona està gastant per compte de l'Estat i l'Autonomia. Com a ciutadans de Bcn paguem dos tipus d'impostos: els que es paguen a l'Estat (i que desprès una part reverteix a la Generalitat) i els impostos locals. Això vol dir que paguem dues vegades. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxiller Carles Riba Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Barcelona Autonomia Balança fiscal Urbanisme Infraestructures Acció política Model social Educació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1311/19930310d_00537.pdf c1e93fcb24baf22d6ff7c9658529a1c7 PDF Text Text VISITA DE L'ALCALDE A L'IN4TITUT DE BATXILLERAT "EMPERADOR CARLES" 10 de març del 1993 Jo vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina. Del moment que viu la nostra citat, del moment que vivim els barcelonins i les barcelonines, però primer voldria parlar una mica del context internacional i dels canvis que hi ha hagut a nivell europeu i mundial, i de com ens afecten. Hi ha qui diu -per exemple Raimon Obiols, que fa relativament poc va escriure un llibre que es diu "Els futurs imperfectes" i que crec és de les persones que més aviat va veure venir que a Europa hi hauria canvis importants-, que el 1989 va ser l'autèntic canvi de segle; que no haurem d'esperar l'any 2000 perquè els canvis importants van començar amb la caiguda del mur de Berlín. En aquell moment va desaparéixer tot un món, el món comunista als països de 1'E$t; de retruc va desaparéixer la sensació, sobre tot a Amèrica, que hi havia un enemic, un altre món; els països del tercer món en van sortir en certa manera desavantatjats perquè estaven acostumats a jugar amb la contradicció entre Amèrica i unió Soviètica i tractar de treure algun benefici d'aquesta situació; curiosament, però, petites guerres que no sortien per por a encendre l'espurna d'una guerra atòmica, ara si que s'encenen i n'hi ha per tot arreu. D'alguna manera, amb els noranta, hem entrat en el que podríem dir el segle XXI. S'han donat passos ferms cap a la unitat política de la Comunitat Europea. Tot i que surten tensions, provocades per la importància que tenen les modificacions que comporta aquesta unitat europea, com ara la unificació d'Alemanya, que ha fet que el país que és el centre i el motor econòmic d'Europa estigui en crisi, amb unes tensions econòmiques molt fartes que ens afecten a tots. Ha entrat en vigència el mercat!únic europeu -des del dia 1 de gener-, i estem en ple procés de ratificació del Tractat de Maastricht. Ja heu vist que i a Anglaterra o a Dinamarca hi ha hagut problemes per això, i França van passar el referèndum molt justet, però continua i va endavant el procés d'Unió Europea. Ha començat fins i tot la negociació amb nous països que volen entrar a la Comunitat, com Austria, Suècia, Finlàndia i Noruega. Espanya, i altres països del sud d'Europa, està jugant �amb això justament per aconseguir que la Unió Europea tingui en compte el factor de cohesió, és a dir, que no hi hagi una Europa del nord rica i una Europa del sud més pobre, sinó que hi hagi un fons de cohesió que permeti portar una part de la renda més alta que hi ha al nord cap al sud. Espanya està condicionant el seu vot a favor de l'ampliació al fet que es compleixin els fons de cohesió; això ens està ajudan econòmicament. I cada país està jugant els seus interessos, co és lògic. En l'Europa i en el món d'avui ara som més interdependents els uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que pot passar. Ja no és tan fàcil preveure quines coses poden succeir. Fins i tot el fantasma de la guerra s'ha instal.lat en llocs que era imprevisible que ho fes. Vosaltres segur que esteu pendents de les noticies i les aneu seguint. S'ha de llegir els diaris, encara que de vegades faci una mica de mandra perquè és lletra molt petita. Quan jo em faig fer estudis, i demano com este un determinat barri o un problema concret de la ciutat, la millor manera que hi ha d'estudiar totes aquestes coses és agafar un bon arxiu de premsa i llegir tot el que s'ha publicat. De fet, quasi tot surt als diaris, i fins i tot diuen que els sistemes d'informació i d'espionatge o informació confidencial treuen gairebé tota la seva informació d'una bona lectura dels dïarisl Jo us aconsello que els llegiu. La lectura de diaris en aquestipaís està molt per sota del nivell que hi ha a Europa, i diuen que és perquè la televisió va arribar molt aviat, molt abans del procés de democratització, i la gent s'hi va afeccionar abans de tenir el costum de llegir diaris que diguessin alguna cosa, perquè els diaris del temps d'en Franco no deien ben bé res. Ja sabeu aquell consell que donava el general Franco quan li venien a protestar o a dir-li que alguna cosa no funcionava: deia "menos viajar y más leer los diarios", és a dir, que la gent no havia d'assebextar-se de les coses i llegir els diaris del règim, que no deien{res. Després de la desaparició del franquisme, els diaris diuen coses, de vegades equivocades o contradictòries, i això pot desorientar, però la democràcia és així. Jo imagino que vosaltres aneu seguint aquests canvis accelerats, i imagino que esteu preocupats, com tots ho estem una mica, per la intolerància. Es a dir, per les situacions que es veuen sorgir en el món, a Alemanya, al centre d'Europa, que impliquen intolerància dels habitants d'un lloc respecte dels que venen de fora, cosa que abans potser no es produïa i ara es produeix amb més intensitat. Es tracta de la xenofòbia o el nacionalisme exacerbat, com és el cas de Iugoslàvia. 2 �Són temes en els quals Europa s'havia acostumat a no haver de preocupar-se'n des de la guerra mundial, pagant el preu d'una divisió del món en dos blocs enfrontats però que tenia l'avantatge d'una certa estobilització. En canvi, ara, en aixecar-se aquesta pressió de les dues potències mundials, a cada racó d'Europa on hi haiun greuge comparatiu, un greuge històric, s'aixequen veus, reivindicacions i fins i tot guerres, guerres que poden ser fratrici$es com és el cas de Bòsnia. No hi estàvem acostumats, isobte cada vegada que això surt. Sobte que a Rostock, a Alemanya, hi hagi manifestacions contra la presència de gent estrangera. Això a Europa havia passat els anys trenta; justament el feixisme , i el nazisme van néixer en relació amb aquest esperit explosiu, codi pel que és diferent. Però la guerra els nazis la van perdre i tots crèiem que ens hi havíem vacunat, que teníem un "se$uro" contra la intolerància i el feixisme, però no és així. Hi ha nous brots d'intolerància. Personalment, jo crec que no hi haurà nazisme, que no hi haurà feixisme, i que els brots que ara veiem no són el cap d'un llarg animal, sinó que són petites manifestacions d'un malestar, mal dirigit en tot cas, però que no produirà -estic convençut- una situació com la que va haver-hi els anys quaranta. Però si que és cert que ens sobte que entre germans hi hagi la violència que hi ha, i que sigui a la part del món més evolucionada. Europa ha estat sempre la punta de la cultura, mundialmente, i al mateix temps, però, ha donat aquesta mena d'espectacle de lluites tribals que són molt semblants a les que es puguin donar a Somàlia o a qualsevol punt d'Africa. Aquí hi ha un gran misteri que jo crec que, entre tots, en aquest final de segle haurem d'anar desentrallant. Mentre, els Estats Units fan un gran canvi amb l'elecció de Bill Clinton com a president. Es passa una pàgina de la història del món, i igual com ha desaparegut el comunisme desapareix el que se'n deia el neo-liberalisme ultraconservador, amb la política de Reagan i Bush als Estats Units o de Margaret Thatcher a Anglaterra, que es basa en dues coses: llibertat salvatge pel mercat, sense cap mena d'impediment, i al mateix temps un nacionalisme fortíssim que unifica el país, malgrat les seves diferències socials cada vegada més grans -als Estats Units un 80 per cent deis habitants tenen menys diners ara que fa déu o dotze anys-; unifiquen el país mitjançant l'agressió contra Saddam Hussein o contra la petita illa de Granada, fan de la nació un tot sobre la base d'una política internacional agressiva atès que interiorment el que fan és dividir el país socialment. Ha mort el comunisme, però ha mort també un model anti-comunista, obertament conservador i basat en un Estat, malgrat tot, fort. 3 �Na sabem ben bé què en sortirà. de la situació actual dels Estats Units. Hi ha molta gent que diu que Estats Units es tancarà, perquè, diuen, Clinton ha guanyat les eleccions sobre la base de dir que l'important no és Saddam Hussein sinó la situació interna. Per exemple, si llegiu el diari d'avui, sortia Hillary Clinton explicant la reforma sanitària dels Estats Units, i diu que es podrà disminuir el cost fabulós del sistema sanitari sobre la base d'impostos més alts sobre el que ells en diuen el "pecat", sobre l'alcohol i el tabac; aquests dos impostos haurien de pagar la reforma sanitària de tal manera que es permetés extendre l'assistència a tothom alhora que es tanquen algunes de les fugides de fons més importants, com l'excés de consum de medicament o el fet que els metges estan tan espantats de poder fallar que només per garantir la seva pròpia seguretat fan un número de proves i anàlisis que van molt més enllà del que l'economia del país pot suportar. Hi ha una mica d'interrogaflt respecte com tot això anirà evolucionant i sobre què voldrà dir aquests Estats Units més introspectiu, que es preocupamés de si mateix que del món, per bé o per mal, i quins efectes tindrà a Europa. Potser és veritat que els Estats Units s'ajuntaran amb altres països americans i prescindiran més d'Europa, però també és veritat que ara als Estats Units es parla un llenguatge que Europa entén, que nosaltres entenem. * Aquest és el món on estem, però Però anem ja cap a casa nostra cal saber què fa, què hi pinta aquesta ciutat. Barcelona ha jugat un rol impo*tant en els darrers anys. Ha estat el centre d'atenció internacional l'any 92 amb l'organització dels Jocs, i no només amb l'organització dels Jocs sinó amb la seva preparació. L'esforç que es va fer perquè Barcelona pogués guanyar la nominació olímpi a, que recordeu va ser el 17 d'octubre, dia en què totho va sortir al carrer, ja ens va col.locar en el mapa del món solt més del que estàvem abans, i des d'aquest punt de vista va millorar la nostre posició relativa. Els Jocs han anat bé, molt bé. La ciutat ha quedat molt bé. S'ha pogut dir que els Jocs han estat els millors de la història. I això es diu sempre, però cost molt que es pugui dir. Es a dir, per aconseguir que realment es pugui dir això s'ha d'haver lluitat molt abans. Els barcelonins tenim una mica la sensació, i ara que estem llegint el que està passant a Atlanta, que realment els de Barcelona van ser els millors que hi ha hagut. Fins i tot 4 �hi ha premsa americana que diuen que els Jocs haurien de fer-se a Atlanta el 1996, perquè toca, i després tornar aquí perquè aquí ja ho tenim tot: tenim Mediterfània, tenim Montjuïc, tenim tot el que s'ha de tenir i no caldria buscar, diuen, una altra ciutat. Hem quedat bé. En canvi, fa uns anys ho vèiem molt negre. No sé si ho recordareu, perquè abans potser seguieu menys l'actualitat social i de la ciutat, però fa cinc o sis anys molts deien que no seríem capaços d'organitzar els Jocs, que no els podríem pagar, que quedarien moltes obres per fer, que no acabaríem les rondes ni els estadis a temps, que la fórmula dels voluntaris fracassaria, que hi hauria greus problemes de seguretat com a Münich l'any 1972, que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no guanyarien medalles, que el català quedaria relegat a un segon lloc, que no tindríem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt bé. Va anar molt bé l'organització, i va anar molt bé l'organització, no només dels Jocs, sinó també la de la ciutat durant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit moltes vegades, que els Jocs eren una gran excusa, un gran pretext per dur a terme una transformació profunda de la ciutat en pocs anys. I això ho saben, encara que no sempre ho diguin, els ciutadans barcelonins, que pensen: els Jocs ens interessen, però en4 interessen també perquè la ciutat canviï. Aquesta és l'equació que els barcelonins han entès bé: per resoldre problemes i mancances antigues, Barcelona ha aprofitat l'ocasió. Alguns, per exemple, havien proposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, però construir-la dins de Barcelona ens va donar l'Oportunitat de remodelar un barri sencer i obrir Barcelona al malf. * Aquí és on voldria que veiessi unes diapositives. (Comentaris a les diapositives) - Aquesta és la situació del Poblenou abans. Veieu l'avinguda Icària, algunes fàbriques i 1 via del tren. El maig de l'any 89 vam treure la primera travessa del tren de Mataró, que ja no hi va passar més. Treure la via del tren va ser el més important, era el que els tècnics en diuen el "camí crític", és a dir, l'operació que has de fer primer i més depressa per poder continuar i aconseguir els objéctius. �- Aquí veieu com es va haver dé treure tot un racó de ciutat, que era de finals del XIX, amb unes velles fàbriques que amb el temps havien estat abandonades. El aquesta zona pràcticament no hi havia habitatge. - Aquí comencen a pujar les torres de la Vila. - Aquí veieu la Vila pràcticament feta. Aquesta mena de gran mançana és el model de l'urbanisme que s'aplica, i que està tret una mica de la Viena dels anys 20, un urbanisme racionalment pensat. A dintre podeu veure unes construccions més baixes, que són les primeres que s'han venut, curiosament; és una mica el model de la caseta i l'hortet. - Aquí està la Vila acabada. Aquest carrer és el carrer Marina, que sempre ha tingut aquest nom però ningú no entenia perquè no arribava al mar, i ara si que hi arriba. - Aquest és el Port Olímpic. - La platja. - Això és justament el final del carrer Marina, que s'endinsa en el Port Olímpic. Al final d'aquest carrer està previst que hi hagi un nou palau de congresso3. El Port Olímpic es va fer d'una manera que hi hagi els fonaments del que serà el nou palau de congressos. - Oh!... Ja sabeu que aban4 els de Girona ens deien, als barcelonins, els de "Can Fangá", perquè quan a finals del segle passat la Rambla encara no estava pavimentada i els "senyorassos" de Girona baixaven al Liceu, sthavien d'enfangar. I ara ens diuen els "oi què maco", perquè el4 barcelonins quan arriben a Girona ho troben tot molt maco, diuen¡"oi què maco". Aquest és el nou perfil de latciutat. Montjuïc sempre l'havíem vist des del Tibidabo o des d4 l'Eixample. Aquesta és la nova imatge de Montjuïc com un penyasegat que cau en sec, amb el castell al capdamunt i la sevavessant de ciutat. - Els Jocs ens han permès connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes. - Això és el parc de l'Estacióldel Nord. - Aquesta és l'àrea de la Vila Olímpïca de la Vall d'Hebron, que té 500 pisos mentre la del Poblenou en té dos mil. Aquí Barcelona ha aconseguit recuperar un altjre barri, que en principi estava �destinat a tenir una densitat molt més gran de la que ara té. Tota aquesta zona, que estava destinada a ser un altre Sant Martí, una Verneda -per dir-bo d'alguna forma-, un àrea molt castigada per la densitat, ara ha acabat sent molt equilibrat. - Un altra de les coses que he4i aconseguit és l'aeroport. - Aquí estem ja a les rondes. Aquest és potser el punt més difícil: és el moment en què la ronda Litoral, que ja venia des de l'autopista de Martorell quan s'arribava a Sant Feliu de Llobregat, comença la part ciutadana. Això va ser el més difícil de construir. La gent de vegades es pregunta per què aquest troç no és més ampla, però aquí la ronda Litoral no podia ser més ampla. Les ciutats pesen, i en comptes de ser indiferents als seus límits, pesen sempre cap a la vora del mar; neixen prop del mar i concentren totes les activitats. Per aquí passen tots els fluxes de transport, i de transport d'energia; totes les canonades de gas passen per aquí, igual que les conduccions elèctriques o les línies telefòniques; hi ha vie$ de tren. Aquí no era fàcil fer-hi passar una autovia urbana. Quan la gent es queixa dels problemes que hi ha no tenen en compte una cosa molt important, i és que la vocació de la ronda Litoral és ser urbana, ser més carrer de ciutat que no pas lloc de tràfic per als camions que travessen la ciutat. Aquests camions no haurien de 4assar, però hi passen perquè abans anaven per la B-30, i allà, o havien de pagar peatge o havien d'agafar el lateral i trobar-sé que paraven a totes les cruïlles: un trenta per cent del tràfic de grans camions va decidir abandonar la B-30 i ficar-se no ja per la B-20 que seria la ronda de Dalt, sinó per la B -40, que és aquesta. Però la B-10 no està pensada per això, està pensada per un tràfic urbà. Està pensada per al senyor que viu al Maresme i se'n vol anar a l'Aeroport de El Prat, per a la persona que viu a Les Corts i ha decidit anar al Port Olímpic. La gent es pensa que en el movent que es fa una infrastructura d'aquestes s'ha d'haver resoltjtota la seva problemàtica, però en realitat la construcció és el "hardware", i després falta el "software", la gestió d'aquesta infrastructura, per optimitzarla, i això és el que ara esteu fent. Això vol dir, per exemple, que ara nosaltres estem dient que de 8 a 10 del matí i de 6 a 8 de la tarda no hi passin camions de més de deu tones, perquè són les hores punta; hem mesurat les intensitats horàries i hem vist que la capacitat de la ronda Litoral és sobrepassada en aquests dos intervals. Per tant, en aquestes hores reenviem els camions 7 �cap a la B-20 i la B-30. Idèalment hauria de ser en totes les hores, però veurem quins sistemes més o menys sofisticats de control dels fluxes permeten que la utilització de les rondes sigui l'òptima. ¡ - Aquí tenim diverses diapositives de les rondes. Les rondes tenen deu carrils, sempre, ei tot el seu recorregut. O bé dos i dos en els centrals i tres iltres en els laterals, o bé a la inversa. *} * * Després d'aquestes transformacions, la Barcelona real ja no és la que va des del carrer Prim fins al carrer Badal -al límit amb l'Hospitalet- i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò que les rondes i el túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de Collseola al mar i des del carrer Prim a Badal, ara anem pràcticament ?es de Sitges fins a Montgat i des del mar fins a Terrassa. i Això és un canvi fonamental pet a una ciutat, perquè vol dir que tot el seu sistema de valors i de preus canvia. Perquè els valors i els preus d'un terreny depenen de la seva accessibilitat, de si és més o menys difícil arribar-hi o de si està ben situat. I quan un mateix punt, sense variar él lloc, és més accessible, el seu valor s'incrementa. El seu valor en un sentit positiu, no el seu cost; el seu atractiu. De tot aquest canvi, hi ha tites coses que cal destacar per a la gent jove. Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures i més espais públics, sobretot instal.lacions esportives, però també places, pistes de monopatí, parcs i equipaments cívics de tota mena. En segon lloc, la situació econòmica de Barcelona és millor. Avui hi ha més oportunitats laborals i de futur per als joves. No estic dient que el cicle ara sigui favorable, que no ho és, sinó que sense l'esforç que vam fer sense la inèrcia que vam agafar, ara estaríem molt pitjor. Barcelona, el 1982, deuria estar aproximadament a un 20 per cent d'atur, i la joventut en un 30 per cent; havíem arribat a un moment en què un de cada tres joves en edat de treballar, sortint del estudis, estava parat. La situació actual de l'atur global és molt millor, malgrat que tornem a estar malament, o comencem a estar pitjor del estàvem fa un o dos anys. A Barcelona ara no arribem al 10 per cent d'atur, que entre els joves déu ser d'un 10 o un 15 per cent. 8 �A Espanya torna a haver-hi la mateixa taxa d'atur de fa deu anys, amb quasi tres milions d'atyrats, tot i que s'han creat un 1.300.000 llocs de treball. I us preguntareu com pot ser. L'atur és el mateix perquè l'atur es mesura pel nombre de persones potencialment actives, és a dir, homes i dones d'edats compreses entre els 18 i els 64 anys i no incapacitats laboralment, que volen treballar. Es deixen a fora, no només els jubilats i els nens, sinó també les mestresses de casa, les senyores que diuen que no estan buscant feina. Durant aquests deu anys ha succeït que s'ha incrementat enormement, gràcies precisament al creixement econòmic, el nombre¡de dones que han decidit que volen buscar treball. Fent això, ¡aquestes dones passen a ser dones aturades que abans no ho eren: Així com hi ha un milió més de dones que treballen respecte deu anys enrera, l'atur no ha minvat, perquè hi hagut un *ltre milió que ha decidit buscar feina. La segona part és que mentre Espanya ha tornat a la taxa d'atur del 1982, Barcelona no hi ha tornat. Per què ? Perquè a Barcelona hi ha hagut tot aquest esforç, que ha donat un més gran dinamisme econòmic, i tot i que ara la conjuntura sigui dolenta, partim d'unes bases més bones que les que teníem temps enrera. En tercer lloc, gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris olímpics i paraljimpics, estem en condicions de promoure una participació act4va més gran, i especialment dels joves, en la vida de la ciutat. Està clar que els voluntaris ho eren per als Jocs, però molts d'ells, o molts de vosaltres,Ï heu demanat continuar, i per això des de l'Ajuntament hem donat lrsuport a una associació anomenada Voluntaris 2000 i hem impuls4t el projecte Sempre Voluntaris. Aquest programa, organitzat per l'Area de Benestar Social, ofereix fins a setanta entitats barcelonines que demanen voluntaris per a una colla do coses que tenen a veure amb el benestar social, la cultura i 'esport. Aquests voluntaris ja no seran per uns Jocs olímpics, sinó per a les olimpíades que suposa fer Ona ciutat millor cada dia. * * * Preguntes dels assistents. - Bicicletes, contaminació atmcsfèrica i iniciatives per afavorir la conducció en bicicleta per ]a ciutat. 9 �A Barcelona es van començar à fer carrils-bici fa uns sis anys aproximadament. Un dia em vaig llençar amb uns quants regidors, un diumenge pel matí, per la Rambla Catalunya, i vam demanar a la Guàrdia Urbana que reservésçla Rambla Catalunya, el carrer Còrsega, un troç del carrer Muntaner, Diputació i un carril del passeig de Gràcia. I aquest Va ser el primer carril-bici que hi va haver. Després, aquest carril ha caigut en desús, perquè la inèrcia, si no la combatim, iforta a que les coses tornin a ser com abans. El segon carril-bici va ser a ia Diagonal, i funciona. Jo crec, modestament, que és correcte. Va des de la plaça Francesc Macià fins al capdamunt de la zona universitària. T'hi has d'anar parant a les cruïlles quan hi la llum vermella, però fins i tot hi ha un semàfor indicatiu per a les bicis i el carril està pintat a terra. La idea és continuar. I dic estant aquí el regidor de Joventut, que és qui ho ha de fer, i jas'espabilarà. La idea és continuar des de la plaça Francesc Macià!fins al passeig de Sant Joan -tota la Diagonal-, a passeig de Salt Joan cap a baix fins el parc de la Ciutadella i des d'aquí, per darrera, pel carrer Wellington i el passeig de Circumvalació, fins a la Vila Olímpica, i per la Vila Olímpica fins al Besòs. Es podria fer tot el recorregut teòric de la Diagonal: des de Diagonal-Mar, que és a la desembocadura del Besòs, firis al capdamunt de la Diagonal a Pedralbes. Això es pot fer, i fa temps q4e se'n parla. Jo crec que té pocs problemes. S'han de fer algunes adaptacions a les voreres, amb algun gual, s'ha de pintar a terra, s'han de posar uns indicadors semafòrics, i potser asfaltar alguns troços de la Diagonal que no estan massa bé. (^ A la Vila Olímpica hi ha molta gent que hi va, en bicicleta, i us ho dic per si us pot inteifessar. I hi ha un llogater de bicicletes que està davant dell'Estació de França, i que està obert dissabtes i diumenges. S;hi pot llogar una bici per un preu relativament mòdic i anar des $e l'Estació de França fins allà on es vulgui: al passeig Nacion4l de la Barceloneta, que ara està magnífic sense els tinglados i permet anar arran de l'aigua fins a l'escollera, seguir pel passeig Marítim, i per Vila Olímpica fins pràcticament el Besòs. Un altre que s'ha dit que es faria seria l'Escorxador-Ciutadella. Es evident que Barcelona té una pega respecte, per exemple, d'Amsterdam, que és la ciutat de les bicis. Barcelona és més la 10 �ciutat de les motos en part pe desnivell que hi ha, de dos-cents o tres-cents metres, des de la base de Coliserola fins al mar. Però, en canvi, pels carrers transversals si que s'ha de poder fer, sigui per la Gran Via osigui per la Diagonal. I aquesta comunicació de l'Escorxador fins a la Ciutadella, que ajudaria molt, seria fantàstica. La podem fer i la farem. Quant als aparcaments,nosaltres ara estem començant a fer aparcaments per motos, no a la vorera sinó al carrer. La nostra gran preocupació entre el vianant i el vehicle s'ha trencat, i que els vehicles ocupin les vores. Això és una cosa que no es pot acceptar, i que anirem perseguint. La gent, abans, agafaven la moto, encara que estigués en marxa, es posaven de peu i l'aparcaven. Però ara hi hamotos molt grans que no es poden pujar pel pes i aleshores puje amb la moto en marxa a la vorera, aprofitant els guals de minusValids, que s'han convertit en el pas per les "yamahas". En comptes d'anar caminant fins allà on toqui, van per tota la vorera, i n'hi ha que aprofiten per saltar-se una contradirecció. Í També hi ha cotxes que apargien sobre les voreres, que és un crim. Es un crim perquè, primer, no es deixa passar la gent, i, en segon lloc, les voreres no estan preparades per aguantar el pes de vehicles i es fan malbé Hi ha repartidors, com aquests camions blindats que porten es diners als bancs, que es posen sobre les voreres del passeigde Gràcia i les destrossen. Hi ha fins i tot serveis públics que R no respecten aquesta norma, com la policia, serveis de manteniment elèctric, etc. R } Tot això s'ha de canviar. Jo c]tec que amb la bici es pot ser molt més tolerant, perquè és un màquina però es mou per energia humana, no és un motor, i ami una mica de cura pot passar quasi per tot arreu. A Califòrnia, Sobre tot a San Francisco hi ha una cultura urbana que fa que el vianant i la bici tinguin prioritat sobre els cotxes, i els cotxe, quan troben una persona, paren. Aquí això no ho tenim, però o som la ciutat pitjor, de manera que hauríem d'agafar una mica aquest model californià. Seria una mica l'olimpíada de la qualitat de vida que jo us proposa. I no és impossible. NosaltZ'es hem distribuït ara un manual d'urbanitat, que també us arribarà a l'Institut, en el que aquest tipus de coses es comencen a e4tendre. Si tot això ho haguéssim dit fa cinc o deu anys, m'haguessiu esbroncat. I ara no. Per què ? Perquè la ciutat ha guanyat una certa legitimitat davant del ciutadá, fins i tot davant del ciutadá jove -que és més exiger.t-, perquè s'ha sabut transformar, ha sabut millorar, i hi ha un vot de confiança en la ciutat. Ara 11 �es tracta que aquest vot de confiança s'aprofiti perquè l'ecologia avanci i la màquina retrocedeixi una mica, sense perdre comoditat però a base d'anar substituint progressivament el vehicle per una via més humanitzada. Aquest és el gran repte de Barcelona, la urbanitat; no l'urbanisme, perquè l'urbanisme ja l'hem guanyat, ja el tenim, i ara toca la urbanitat i el civisme. - Pregunta sobre el motiu principal per fer els Jocs Olímpics. Si ha estat per transformar la ciutat, vol dir que l'esport no ha comptat per a res ? Jo crec que la ciutat de Barcelona volia les dues coses. Volíem tenir els millors atletes del món aquí, fomentar l'esport, millorar les instal.lacions esportives, divertir-nos, ser el centre d'atenció del món durant quinze dies, però sobre tot volíem recuperar cinquanta anys perduts. Una cosa s'ha convertit en el pretext de l'altra, que jo crec que era més important. Si no fos per això, no estaríeth aquí parlant de Jocs Olímpics. Ja haurien passat, i avui no estem fent nostàlgia. El que estem fent és analitzar com està la ciutat després dels Jocs i gràcies a l'esforç de deu anys que s'ha iet pels Jocs. - Pregunta sobre instal.lacions olímpiques tancades al públic. Depén de quines. Hi ha quatre instal.lacions, que són l'Estadi, el Palau Sant Jordi, el Velòdrom d'Horta i el Pavelló Municipal del carrer Lleida, que han costat molts diners i es lloguen. No es fan servir per a tothom, sinó per gent que paguen per utilitzar-les. L'èxit ha estat tan gran, que hem constituït una societat anònima que es diu Barcelona Promoció Olímpica S.A., que és cent per cent municipal però funciona com un4 empresa. El que fa és cobrar als usuaris; si fan el Solo Moto l o el que sigui, els cobra un preu determinat; si es fa un con9ert de rock a l'Estadi, aquesta societat cobra, suposem, trenta milions, i cobra dels organitzadors, que també van 4 fer-hi el seu negoci i se'ls pot es fa servir per exigir un pagament. El Velòdrom, a més, entrenaments, em penso que de jugadors de rugby i per temes de gimnàsia, i si hi passeu al vespre veureu que hi ha llums i gent treballant-hi, perquè es lloga a diverses federacions esportives. 12 �D'aquesta forma, la crítica que es podria fer que a Barcelona els Jocs li han costat molt, no e$ pot fer, en aquest sentit, perquè la societat Barcelona Promoció reparteix un dividend a l'Ajuntament. Es a dir, a la ciutat de Barcelona li representa menys impostos. Ara, això són aquestes quatre instal.lacions. Totes les altres, si que estan obertes. I, per e*emple, a l'Espanya Industrial, que és un dels regals que els Jocs han fet a la ciutat, ja hi ha 2.500 persones inscrites i 1.1300 en llista d'espera; són uns quatre cinc mil socis, que paguen 2.500 pessetes al mes per tenir accés a una varietat de serveis extraordinària. L'altra dia calculàvem que si tinguéssim dues instal.lacions com aquesta a cada districte, pràcticament .podríem dir que tots els ciutadans de Barcelona tenen el seu polisportiu a un preu molt reduït. I amb aquest preu reduït també cobrim gastos. El que passa és que en aquest cas les despeses són menors, i per altra banda tampoc no paguem amortització de les inversions que es van fer; això ja ho paguen l'Ajuntament i l'Estat. Avui, Barcelona és una de le4 ciutats d'Europa, sinó la ciutat d'Europa, que ho té millor eniinstal.lacions esportives per a la gent. Tenim 144 instal.lacion esportives municipals, contant-ho tot, el que pugui haver-hi al sistema educatiu, els equipaments de barri o els grans estadis. Podeu preguntar del que volguet, no cal que sigui sobre els Jocs Olímpics; de l'atur, dels joves, de l'economia, de política o de la independència de Catalunya. L'altra dia vam anar a un institut i es va aixecar un nano i va dir: vosté, com alcalde de Barcelona, què fa per la independència de Catalunya ?, i tothom va aplaudir; jo els vaig explicar que la meva àvia va néixer a Andalusia, que el meu avi era de Sabadell i que la meva mare venia de valencians, i que a mi m'interessava més anar tots junts que no pas separats, i tothom a tornar a aplaudir. - Pregunta sobre l'escut i la bandera de Barcelona. Amb això hi ha una campanya, portada amb molt poca traça i amb molta mala baba. L'escut de Barcelona és del segle XIV o del segle XIII, i va començar amb les dues creus i les dues barres a cada banda, que són quatre -dds i dos-. Hi ha gent que diu, amb molta malícia, que això és dels temps del Franco; això s'ho va inventar en Jaume I. 13 �Ara farem una exposició perquè ho vegi tothom, en la que hi haurà tots els escuts que hi ha hagut durant la història de Barcelona. Les barres apareixen de totes les maneres; hi ha quarters amb ha dues, n'hi ha de tres, n'hi ha de quatre, i fins i tot amb cinc. La més constant ha estat la de dues, la més antiga, la que ha estat més històricament. A partir del segle XVIII, precisament quan es treuen les llibertats a Catalunya amb Felip, és quan s'instaura molt aquesta versió de quatre i quatre, que jo en dic de vuit. Durant la Repúblic4 torna a ser moltes vegades la de dues barres, i això és el que 1a anat quedant. Hi ha gent, d'aquests que selles pensen totes, per atacar en Maragall i l'Ajuntament, que diuen "aquests van en contra de Catalunya perquè no posen les quatre barres a cada quarter, el que fan és posar la bandera espanyola". Això no té res a veure amb la realitat. Si tu agafes l'escut i el poses en forma de bandera, hortizontal, pot semblar la bandera espanyola, però tampoc no ho és; la bandera espanyola és roig, groc i roig, i la bandera de Barcelona posada així no és així. La bandera de Barcelona, però, no s'ha de pósar horitzonal, s'ha de penjar; la bandera de Barcelona no és bandera, és escut; és un pendó. Aleshores, té, a dalt a l'esquerra, la creu, i a baix a la dreta la creu, i de fons les quatre barres, que se'n veuen dues i dues. En aquest món hi ha de tot, i hi ha gent que se les pensa totes. Diuen, a veure, "com podem demostrar que en .Karagall no es prou catalanista i que l'Ajuntament tampoc", i s'inventen tot aquest tipus de qüestions. Jo crec que la bandera de Barcelona és molt maca. La bandera de Barcelona és la bandera de Catalunya dels barcelonins, i per mi és tan bandera catalana la bandera de Barcelona com la de Catalunya. I a més té la Creu 4e Sant Jordi... "Toma ya!". Aquestes són coses que segurament no tenen massa importància, però que de vegades fan bullir l'olla de l'interés del públic. Ara farem una exposició, que dins i tot penso que la podríem fer mòbil pels districtes, però segur que està a L'Ajuntament. Em sembla que el dia de Sant Joidi tornarà a haver-hi jornada de portes obertes a l'Ajuntament, i s'aprofitaria per fer una exposició de fotos de tots el0 escuts que hi ha a l'Ajuntament. Es impressionant, perquè n'hi ha de dues, de tres, de quatre i fins i tot de cinc barres. En tot cas, a l'Ajuntament o al Col.legi de Periodistes es firà una exposició sobre el tema de l'escut. 14 �- Pregunta sobre si els joves guanyen amb la unificació d'Europa. Jo crec que si. La part do*enta, quina és ? Es que totes aquelles àrees que no tinguii molta productivitat ho tindran malament, perquè les seves empreses aniran tancant per l'efecte de la competència d'altres empreses europees. Des d'aquest punt de vista, no és que sigui negatiu, perquè t'obliga a treballar millor, però es passarà pitjor durant un temps. L'altra part del tema és que Barcelona, per exemple, pot guanyar aquesta aposta; altres ciutats ho tenen pitjor¡ però Barcelona pot guanyar perquè des de fa molt temps està oberta a Europa, la tenim molt a prop, i els hàbits europeus de treballar no ens costaran massa de fer. I hi ha un altre vessant que és enormement positiva per als joves, sense cap mena de du]te. Es el plus de llibertat que Europa representa. Treure les 4ronteres vol dir que pots estudiar en una universitat estrangera, que el títol et valdrà. Hi ha un període de transició, però jo 'veig, per exemple, que les meves filles estan estudiant i estan pensant fer un any en una universitat europea, amb un4 beca Erasmus o amb el que sigui. Això es convalidará aquí, i¡abans no es podia. Quan jo era estudiant no em van convalidar res; jo vaig estudiar a fora i vaig haver de tornar a començar gairebé des del principi perquè el títol que jo m'havia llicenciat a la Universitat de Barcelona pràcticament no servia enlloc.; De la mateixa forma, nos4ltres tindrem més accés com a consumidors; com a producto zt s ens farà patir, però com a consumidors ens afavoreix. Vol dir que tots els productes i serveis europeus els podrem comprar a preus europeus, i si a França fan les galetes més barates i millors, comprarem galetes franceses. Hi haurà aquesta llibertat. La mateixa llibertat de transport, o la llibertat de compte corrent; ara, per demanar un crèdit has de pagar, suposen, el quinze per cent, però si s'unifica Europa tal com està previst, com Alemanya o Anglaterra tenen els tipus d'interés més baixos, podràs anar a un banc anglès o alemany, fins i tot instal.lat a Barcelona, i que et donguin un cr-edit al 8 per cent. Avui en dia, per exemple, les nacions europees que ho tenen millor tenen hipoteques a quinze, vint o trenta anys i amb tipus d'interés del 9 per cent. Aleshores, és clar, amb unes condicions així, el mercat de la vivenda seria més assequible. Entrar Europa voldrà dir que el Banc Hipotecari espanyol i la banca espanyola s'hauran d'amotllar a aquestel condicions, i els joves podran comprar cases. La unificació europea va per aquí. 15 �Si no hi ha cap més pregunta, jo us agraeixo l'atenció, i us demano que participeu en l'olimpíada de demà -no la d'ahir-, que és la de fer entre tots de Barcelona la millor ciutat d'Europa, si pot ser. Compto amb vosaltres. Moltes gràcies. 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4217 Title A name given to the resource Institut de batxillerat "Emperador Carles" / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Globalització Relacions Internacionals Educació Infraestructures Economia Barcelona Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1304/19930224d_00530.pdf 43bf5951aa8c757eeb2418246263476b PDF Text Text VISITA DE L'ALCALDE A L'INSTITUT DE BATXILLERAT "JOAN D'AUSTRIA" 24 de f brer del 1993 Jo us voldria parlar d'una c lla de temes que tenen a veure amb la ciutat. En primer lloc, deis canvis a la societat i els canvis a nivell internacional. En segon lloc la transformació de Barcelona en aquests darrers anys. La promoció de la ciutat, el problema deis preus i les oportunitats per als joves. Els reptes de la Barcelona dels 90. I, finalment, una conclusió més de carácter polític. Vull parlar-vos del moment que viu la nostra ciutat, del moment que vivim els barcelonins i les barcelonines, però fer-ho de manera que comencem per situar-ho en el context nacional i internacional en qué ens trobem. En els darrers anys, i encaralavui, han canviat i estan canviant, com vosaltres sabeu molt bé, Imoltes coses. De fet, hi ha qui diu que al 1989 van passar tantee coses a tot el món -per exemple, la caiguda del mur de Berlí1-, que va ser aleshores quan va començar el segle XXI. En tot cas, els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de major llibertat i al mateix temps d'una més gran inestabilitat. La Comunitat Europea ha anat consolidant passos en la direcció d'una major unitat: ha entrat en vigència el mercat únic europeu -des del dia 1 de gener-, estem en ple procés de ratificació del Tractat de Maastricht o d'Unió Europea i ha començat la negociació amb nous països que volen entrar a la Comunitat; és el cas d'Austria, Suècia i Finlàndia. Nosaltres ara som més interdependents els uns amb els altres i está menys ciar que abans qué és el que pot passar, és més difícil de preveure quines coses poden succeir. Fins i tot el fantasma de la guerra s'ha instal.lat a Europa amb el conflicte de l'antiga Iugoslávia. Davant d'aquesta situació de Canvis accelerats (tot canvia, i els canvis es produeixen més de pressa que abans) molta gent té més aviat por i s'aferra a alló mes immediat. Per aixó es produeixen situacions d'intoleráncia, de racisme, de xenofòbia, o de nacionalisme exacerbat. 1 �Per altra banda, els any 80 van estar basats en el poder financer, en el que de vegades se n'ha dit la cultura del "pelotazo" -és a dir, de la gran fortuna obtinguda en poc temps-, perquè va produir un creixement econòmic molt ràpid, en alguns casos sobre una base social,encara molt feble, com és el cas espanyol. Durant els 90 jd crec que tornarem -ja hi estem tornant-, a un predomini de l'economia real, de l'economia productiva, més que no pas de l'economia financera, a un predomini de la formació i del'estalvi. També s'han produït altres canvis polítics. Als Estats Units, després de dotze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha guanyat un candidat demócratam que ha presentat un programa molt progressista, sobretot pel gi4e fa a les llibertats individuals i a allò que als Estats Unit anomenen drets civils, i que ha despertat una gran expectativa entre els seus ciutadans i, en especial, entre els més joves * Segon punt -i ara anem a casa nostra-: la transformació de Barcelona en els darrers anys., Mentre a nivell internacional estava passant tot això, a Barcelona vam ser el focus d'atenció mundial organitzant uns Jocs Olímpics. Jo crec que es va poder dir amb raó allò que havien estat els millors Jocs de la #istòria. Deis Jocs s'havia dit de tot. Que no seríem capaços d'organitzarlos. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres per fer. Que no acabaríem les rondes ni els estadis a temps. Que la Que hi hauria greus fòrmula dels voluntaris fracassaria. problemes de seguretat com a Münich l'any 1972. Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no guanyarien medalles. Que el català quedaría relegat a un segon lloc. Que no tindríem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt bé. Va anar molt bé l'organització, i va anar molt bé l'organització, no només dei4s Jocs, sinó també la de la ciutat durant els Jocs. Està clar que els Jocs no van ser una finalitat en si mateixos, sinó una excusa per dur a terme una transformació profunda de la ciutat en un període relativament limitat de temps. Alguns, per exemple, havien proposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, 1., finalment, vam imposar el criteri de construir-la dins de Barcelona perquè això ens donava l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que històricament, fins fa sis o set anys, era un enorme barri industrial i ferroviari. 2 �(Comentaris a les diapositives) - Aquí veieu com estaven les coses quan es van començar a enderrocar les antigues construccions de l'avinguda Icària. Es comencen a construir les torres de la Vila. 1- # - Finalment les torres arriben a dalt, i també tota la Vila Olímpica. A la dreta d'aquest edifici blanc hi ha l'antiga fàbrica Titanlux, de pintures que s'ha mantingut. 1 - La Vila Olímpica i el que s'n diu el Parc de Mar. - El Port Olímpic. Vam estar discutint si s'havia de fer o no, perquè quan vam presentar el 1987 la candidatura a Laussane, vam oferir, com a llocs possibles per fer la vela, o bé Palma de Mallorca, que ja tenia un port fet, o bé Barcelona. En el cas de Barcelona, el port s'havia de construir, i això representava més diners, i vam decidir que només es faria el port si resultava rentable, és a dir, si la venda dels "amarres" era suficient per pagar el cost de la construcció, com així ha estat. - Hem recuperat el mar. Hém recuperat la platja i la façana marítima, amb l'excusa dels Jocs. - Els Jocs també ens han perfliès connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes. Aquí veieu la Ronda del Litoral, que és el que permet que pràcticament tota la façana marítima quedi alliberada de tràfic pesat. Tots recordem el que era el passeig de Colom fa tres o quatre anys: un lloc pel qual no s'hi podia passar per la quantitat de camions que hi havia. I tots recordem també que davant del mar hi havia una línia ferroviària que impossibilitava d'anar a les platges de la Mar Bella, del Bogatell o de la Barceloneta, i ara si que es pot. - Aquí teniu l'Anella Olímpica, un altre dels sectors de la ciutat que ha estat recuperat. L'any 29, amb l'Exposició Universal, es va aconseguir urbanitzar la façana de Montjuïc que mira a ciutat, el que en deien la muntanya de Montjuïc, i que ara en diem el Parc de Montjuïc perquè des del punt de vista de la seva accessibilitat s'ha convertit pràcticament en un parc. L'any 29, l'empenta va arribar només al Palau Nacional, i, al darrera, a l'Estadi, però més enllà ja no s'havia fet pràcticament res fins al castell. L'Anella representa haver completat la conquesta de Montjuïc que es va iniciarlel 1929. - Aquí teniu el Parc de l'Est ció del Nord. - Aquí teniu l'Area Olímpica de la Vall d'Hebron, que alguns de vosaltres no coneixereu, pero sí que hi podreu identificar, amb aquesta caixa de mistos més o menys estrambòtica, la segona gran àrea olímpica, situada al nora de la ciutat. 3 �avui, afortunadament, tendeixen a desaparèixer. Però per frenar l'alça dels preus i que aquests comencin a baixar, només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al mercat. I aixo és el que hem fet i 1 que estem fent. Fer el sòl més accessible amb les rondes -això vol dir més oferta de sòl i d'habitatges-, perquè és el mateix fer més vivendes al centre que fer més ràpides les comunicacjons entre el centre i la perifèria, ja que la perifèria passa a!ser oferta efectiva, ben situada. Això és el que hem fet també amb el pla d'hotels, el pla de parkings, o les noves instal.lacions culturals, que faran possible que els preus de la ultura no siguin tan elevats. 4 p Ara els preus en el centre de la ciutat estan baixant relativament i el que abans Impedia que determinades ubicacions poguessin ser residències, ara està deixant de pressionar, de forma que comenci a ser més factible una política d'afavoriment de la residència que vagi endavant. Si al centre de la ciutat, a l'Eixample, hem de fer que vinguin més inversions, més empreses terciàries, més serveis a leS empreses, què passarà ? Passarà que els preus d'aquests immobles augmentaran. L'existència de nous centres,' precisament desplaçats del centre -per exemple la Vila olímpica, el complex que s'està construint a la Diagonal, la plaça Ildefons Cerdà on ja comencen a néixer les dues torres que es veuen venint per l'autovia de Castelldefels, el carrer Taragona i tota aquesta nova avinguda que sembla Manhattan i va des;; de la plaça de l'Estació de Sants a la plaça d'Espanya-, vol dir que hi ha més oferta d'oficines. Vosaltres sentireu que els promotors d'oficines es queixen i diuen que els preus estan baixant, però aquesta tristor dels consumidors és l'alegria dele consumidors, perquè vol dir que mentre hi hagi competència! entre els promotors, això farà possible que els preus de les oficines baixin. I si baixen els preus de les oficines, voldrà dir que a l'Eixample o al Casc Antic serà més possible troba residència que abans. Perquè abans era impossible que nosaltres competíssim, volguent residir en el centre, ambila capacitat de compra que tenen aquestes oficines més importants, aquestes grans firmes comercials que poden pagar moltíssim per cada metre quadrat de sòl. Abans, llogar un metre quadrat de sòl, fins fa molt poc, al centre de la ciutat eren 4.000 pessetes al mes. En aquest moment es comencen a trobar lloguersid°oficines a 2.000 pessetes, o fins i tot menys. Aixà vol dir qup comença a ser possible que algunes d'aquestes superfícies, en cImptes de dedicar-se a oficina, es puguin dedicar a habitatge. El que volem és que en el centre de la ciutat, efectivament, hi hagi possibilitat de viure-ht. Perquè sinó, es converteix, a partir de les sis de la tarda, en un territori desert. Aquesta és la política que estem seguint, 8 �El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no està en les nostres mans -el municipi no pot fer lleis, ha d'esperar que les facin els parlaments-, i els grans plans d'habitatge estan en mans de l'autonomia o de l'Estat. I el cert és que les lleis o els plans d'habitatge que s'han fet fins ara no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona, perquè els costos unitaris que figuren en aquestes lleis són tan baixos que no serveixen per a una ciutat que té uns punts de partida molt alts en els preus de sòl. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans tendeixi a afavorir l'habitatge de lloguer, que és la fòrmula que normalment haurien d'utilitzar els joves mentre no s'estabilitza la seva situació. Pel que fa a l'ocupació, està clar que trobar una bona feina no és senzill, però el problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com va arribar a ser-ho els anys 80, 81, 82, 83 i 84. Nosaltres aleshores teniem, a la ciutat, una taxa global d'atur del 20 per cent i una taxa d'atur juvenil del 30 per cent. En aquests moment, al país ens estem acostant el 20 per cent, però Barcelona està en el 9-10 per cent d'atr general, el que pot voler dir un atur juvenil del 15 per cent,Iperò no del 30 per cent com abans. (Comentari diapositiva) - Aquí tenim l'evolució de l'atur juvenil a Barcelona del 1982 a 1992. Veieu que al final hi ha un rebot, i això és preocupant, però tanmateix estem encara en quotes molt inferiors a les que teníem a principis de la dècada del 80. - En el gràfic següent veu r eu la proporció de l'atur juvenil sobre l'atur total. I això també és interessant perquè vol dir que hi ha una disminució relativa de l'un respecte a l'altre. - I en la diapositiva següent veieu el quadre de l'evolució total de l'atur a Barcelona. Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa -sou fills d'un "baby-boom", d'una època en què va haver-hi una fecunditat més gran-, vol di que vosaltres tindreu una mica més de dificultat per trobar lloc de treball que no pas els joves que arribin al mercat de treball formant part d'una generació de poca natalitat. Això és així, però darrera vostre venen generacions amb menys cohorts, amb menys abundància de números, i, segurament, pressionaran menys sobre el nombre limitat de llocs de treball. Heu de competir per un número limitat de llocs de treball qualificats. Però la millora de la situació econòmica de la ciutat i els canvis que s'estan produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció paulatina en el 9 �mercat laboral. Un bon sistema d'informació és bàsic, d'informació sobre les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajuntament. En qualsevol cas, hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-vos pel vostre compte. Em direu que això és molt difícil, però també és veritat que en èpoques de crisi de la necessitat se'n fa virtut, i que sovint són aquestes èpoques les que donen més sorpreses en el terreny de les possibilitats que dels joves per auto-ocuparse. Passem a parlar ara dels repts de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immediat tenim el desafiament de gaudir de la ciutat que hem transformat. Aquesta ciutat que s'està transformant, no només a la ribera del mar sinó també endins, ara l'hem de saber utilitzar. Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que hem aconseguit.i Hem demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. També hem de respondre a la responsabilitat que el món ens ha donat concedint-nos l'organització dels Jocs i posant-nos en el punt de mira de tothom. Ensihan vist per televisió més de 3.000 milions de persones. Volem se* agents actius per la pau en un món conflictiu i inestable, i volem ajudar les altres ciutats a superar els seus problemes. Per això, i perquè el procés d'unitat europea marcarà cada vegada més les nostres vides, l'Alcalde de Barcelona és, ha estat elegit president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. I ara que ja ha passat l'època de les grans construccions -se segueix contruint però no tant com els últims anys-, hem de passar a l'etapa d'allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el óivisme. I quan parlem de cultura ho fem en un sentit ampli: des dels programes culturals als instituts fins a l'auditori oel teatre nacional de Catalunya. Així mateix, estem prioritzatt les inversions en els barris que no han rebut tan positivament l'impacte dels Jocs Olímpics. En bona mesura, dels Jocs se n'ha beneficitat tothom, però en alguns barris no s'hi han fet obres tan impressionants com en altres, i el fet mateix de veure obres impressionants en altres barris fa que tothom es pregunti ara què per què no fer quelcom semblant al costat de casa seva. Es evident que això no podrà ser així en cada cas, però també tenim clar que hi ha barris on ara hi haurem de fer inversions que fins aré no s'havien pogut fer. A vosaltres us he de demanat una cosa: que sigueu realitzar la ciutat que la no$tra generació, la de la vuitanta i de principis dels floranta, pràcticament ha la taula però encara no ha fórmalitzat, i que és la gran, la ciutat metropolitana 10 capaços de dècada dels posat sobre ciutat més �El que ens queda per fer és réconèixer que Barcelona no s'acaba a l'Eixample, ni tan sols al barri del Besós, sinó que va més enllà. Ens queda per reconquistar la ciutat-ciutat, no només per a nosaltres ciutadans del mun cipi de Barcelona, sinó per a tots els ciutadans de l'Area -Sant Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues, etc.-. La vostr generació hauria de voler que tot aixó fos ciutat en el sentit bo de la paraula. La vostra generació, i nosaltres us hiiajudarem en el moment que convingui de traspàs de funcions, halde ser capaç de fer, del conjunt d'aquests vint-i-cinc o trenta municipis de l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Barcelona. transformacions que ha fet, però Tothom admira Barcelona per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. les Ara, per acabar, us he de demanar un altra cosa. Sigueu persones actives conta el dogmatisme i la intolerància. Una ciutat i una societat no es construeixen sense diàleg, sense racionalitat. Per això estic jo avui aquí. No us deixeu convèncer per les consignes o els eslògans massa fàcils, perquè us enganyen dient-vos que les coses són fàcils. Les coses són complicades, i s'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser reflexius i analítics davant ¢els problemes del nostre temps. f En això, a Catalunya i a Espanya s'està configurant un partit en minúscules, un partit no organitzat, on hi ha gent de diferents ideologies. Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i us invito a formar part com a la tolerància, del qual ciutadans i ciutadanes de Barclelona i, sobretot, com a ciutadans del món. j, Els JJOO van ser un bon exemple de treball en confiança, de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van col.laborar amb més entusiasme que d'altres, í això és llei de vida. També van ser un exemple de diàleg entre cultures, d'una Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta i orgullosa de la seva personalitat. L'exemple de civisme i convivència de símbols dels Jocs l'hem de traslladar, em sembla, i us convido a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, del barri i de la ciutat. 11 �Preguntes dels assistents. (L'Alcalde es dirigeix als joves, que els costa preguntar) Segur que teniu problemes al vostre entorn, al barri on viviu, amb el transport, de preus. Segur que teniu problemes amb la familia; amb aquests no m'hi poso perquè cada familia és un món, però, en tot cas, és evident que la ciutat és un conjunt de famílies i de persones. D'alguna manera, aquests doé mons es toquen, i jo voldria que vosaltres entenguessiu que ' la ciutat val la pena que ens serveixi, i no, com diuen alguns pessimistes, per fer soroll, per pagar preus més cars o per estar congestionats. De vegades la gent gran diu que la ciutat porta més perjudicis que beneficis, i veureu que es queixen. Per exemple, diuen que els joves van en moto per les voreres i que ells no poden passejar. En aquest cas, penseu que l'Alcalde estarà a favor de la persona gran, i que no deixarem que les motos evolucionin per les voreres. La majoria dels problemes, però, se solucionen més aviat amb diàleg que no pas amb decrets.. Ha d'haver-hi uns quants decrets, perquè sinó no hi ha ordré, i sense ordre no hi ha ni la possibilitat d'expressar la diversitat d'una ciutat. Hi ha fronteres que no es poden ultrapassar. En aquests darrers anys, a Barcelona hi ha hagut una gran eufòria, i l'eufòria té molts aspectes positius i d'altres de negatius. De vegades, la gent més forta és més eufòrica que el conjunt de la població. Qui és la gent més forta ? Sou vosaltres, perquè sou joves, i la gent rica perquè té diners. Qui és la gent més feble ? La geht més pobre i la gent més gran, que té menys força o menys recursos econòmics. Una ciutat és una barreja d'aquests dos mons i de molts altres. De diferents procedències, d immigrants, de fills de catalans de cinquanta generacions, de marebís, de gent d'altres continents. Això és la ciutat, una barreja de tot. Nosaltres hem de saber mantenir aquesta barreja sense fer-nos la il.lusió que totes les barrejes són possibles sense problemes. Si a mi, com alcalde, em pregunten si prefereixo una immigració de cop o una immigració paulatina, jo responc que paulatina, perquè sé segur que la ciutat integrarà aquesta immigració, estic convençut que la ciutat pot assimilar, però que si se li posa un problema molt gran de sobte no el podrà assimilar, i el ronyó fará una pedra. En comptes de fer el filtratge de la diversitat, fará un problema. Això ho veiem en països com Alemanya, on el fet 12 �de tenir pràcticament mig milió d'immigrants en un any a comportat reaccions d'extrema dreta, de xenofòbia i d'intolerància, que no són tolerables de cap manera però que és evident que tenen una causa. Nosaltres hem de ser capaços de conviure. Jo no us dic que vosaltres us torneu vells, que actueu com si ho fossiu, que no tingueu motos que corren i fan soroll, però si heu d'entendre que la ciutat limitarà els moviments només en la mesura que els altres col.lectius hi puguin conviure. Perquè si no podem conviure no hi ha ciutat. La ciutat és barreja per definició; si la barreja no fos bona, cadascú viuria en un trocet de terra emmig l'Empordà, tranquilament, i no vindria a la ciutat. Per què vivim a la ciutat ? Per què hi ha tanta gent arreplegada en un troç de terra que és bastant petit ? Perquè la humanitar ha descobert que viure junts és més productiu que viure separats. Ara bé, també hemsdescobert que viure junts porta una colla de problemes, que són els que vosaltres em digueu. - Quan acabaran les obres de la Línia -2 del Metro, des de La Pau a Sagrada Família ? Això s'ha d'acabar l'any 94. Em penso que el tram La Pau Sagrada Família és per al 90, i per al 95 queda el que seria Plaça Universitat - Montjuïc. Perquè, com ja sabeu, amb aquesta línia ens vam estar discutint='perquè és una línia molt important, molt llarga, la nova línia transversal de Barcelona després de la línia de la Gran Via que va ser la primera, i que arriba fins a Montjuïc. La nostra intenció és que després de l'Estadi torni a baixar fins a la Zona Franca, però això no està aprovat. Que arribi a la Zona Franca pe r què és un barri molt poblat i amb moltes fàbriques, i després segueixi fins al polígon Pedrosa de l'Hospitalet, que és on h' haurà, on ja s'està fent ara, l'ampliació de la Fira de Mostres que ara està a Montjuïc, i que serà el Montjuïc-2. - Jo vaig viure molt d'aprop él problema de la Mina a Sant Adrià del Besòs, on el que passa ésfque el barri ja està massa ple i es volen equipaments en comptes de pisos. El problema era que havien de portar gent d'altres zones conflictives. Què pensa d'això ? Al conflicte del Besòs va haver-hi una reacció contra l'edificació de pisos, i aixòiha passat en molts més llocs. Abans hem vist aquelles diapositives de la Vall d'Hebron, amb les cases velles i les cases noves; allá, els habitants que hi havia tampoc no volien més pisos. Al Parc del Clot havien d'anar-hi unes vivendes de la Renfe, i l'Ajúntament va aconseguir que aquelles arcades que hi ha, que eren un antic taller de reparació de trens, es convertissin en unparc que jo crec que ara és un dels millors de Barcelona. 13 �Sabeu on són les vivendes del Governador ? Allà passa una mica el mateix. Són unes cases que s'havien de tirar a terra, amb pisos de vint metres quadrats que estan fets una porqueria i que s'han de canviar per unes altres vivendes. Ara se n'ha tirat un bloc; s'ha agafat el que estava més buit, s'ha aconseguit habitatge per a la gent que h. vivia -pisos de lloguer que estan pels voltants-, i el bloc ara s'està tirant a terra. En aquest solar s'hi farà una torre, una mica més gran, com la que hi havia però moderna i amb més espaí, i aqui s'hi posaran uns altres habitants del mateix barri que sortiran d'uns altres blocs. Aquests segons blocs es tirarán a terra, i així successivament. Aquesta sistema. però, triga sis anys. Per amortitzar les vivendes del Governador es trigarà sis anys. Hi ha un sistema per fer-ho més rápid, que és agafar dos o tres blocs de cop i portar la gent a viure en unes cases que se'n diuen "caracolas" vivendes provisionals però , de bona qualitat, que es poden construir en molt pocs dies-,;però això no es fa. Per què ? S'ha intentat aprofitar que al barri de Canyelles hi ha terrenys, agafar tres o quatre blocs mes de les vivendes del Governador i portar la gent a Canyelles, on només haurien d'estar un parell d'anys a les "caracolas" mentre s'acaben les naves cases, però els veïns de Canyelles van dir que no. Per què ? Perquè són gent que venen de barris "conflictus" i perquè la gent pensa que quan es fa una "caracola" d'aquestes la gent s'hi quedarà per sempre més, ja que pensen que es crea el precedent en unes vivendes que després no es podran buidar mai perquè sempre hi haurà algú més pobre que voldrà venir a viure-hi. L'Ajuntament, però, ha sabut treure les barraques de la Peona i no passat res. S'han tirat a terra i ara no hi viu ningú; ara és la Ronda de Sant Martí. Si hem sabut fer això, com no hem de saber treure les "caracolas". La gent de Canyelles, doncs, 90 té raó. Quant al fet que vinguin de b rris conflictius, és veritat, però és que els barris conflictius ho són per alguna raó. No pas perquè la gent, diguem-ne, ne i xi dolenta, sinó perquè se'n fan. - Si, però abans la Mina era un barri normal i van començar a introduir elements conflictiusl. Jo voldria que ens expliqués com es pot convertir un barri normal en un barri així. El barri de la Mina és el mateix tipus de cas que les vivendes del Governador. Va ser pel camp de Les Corts, on van treure gent que hi vivia en barraques i les van anar posant on van poder; van buscar un troç prop del riu, que estigués net i no utilitzat, i van col.locar aquells blocs. Hi ha dos barris de la Mina, la Mina vella i la Mina nova. A la Tina vella hi ha gent que, crec jo, està en condicions de rehabilitar-se la casa. A la Mina nova, que és la que està més a prop del Besòs,és on a vingut una altra tongada de gent amb menys pospibilitats econòmiques i que tenen allò fet una porqueria. 14 �L'Alcalde que hi havia abans, l'Antoni Messeguer, volia fer una mica com amb les vivendes del Governador, però reduint-ho al mínim. Es a dir, treient de la Mina el mínim de gent i fent el màxim de rehabilitació "in situ", dintre del barri, en els mateixos blocs i sense treure la gent. I en els blocs que realment no tenen solució, que en són alguns, fer unes vivendes a to i traslladar-hi la gent. No és veritat, encara que hagi corregut i hi hagi gent interessada, que la gent qúe hi hagués d'anar-hi fos la gent pitjor. Perquè es pot començar de moltes formes; es pot començar traslladant gent de classe mitja, d'algun bloc que estigui per poder rehabilitar, posant-los en algunes cases de certa qualitat i utilitzant aquest espai que queda buit per posar gent més problemàtica. Hi ha mil maneres de fer les coses, sense arribar a aquest punt d'intolerància en què la gent considera que li estan posant damunt la misèria i que això ja serà per sempre més. S'ha de tenir una mica mÓs de confiança, perquè sino és impossible d'arreglar. Jo crec que la gent del Besòs, si se'ls hagués explicat ben explicat, ho haguessin acceptat. - Penso que la gent no era nqmés el de la gent que podia venirhi, sinó que a l'espai on s'havien de posar les vivendes, sigui la gent que sigui qui hi anés, estava previst de posar equipaments que el barri r$ecessita, i que encara no tenen solució. Sabeu que el problema de la Mina afecta a Barcelona i a Sant Adrià, però jo m'atreviré a jarlar una mica també en nom de Sant Adrià. Els equipaments tenien solució. El que passa és que aquí s'ha d'introduir un altre element de discordància. No només la por més o menys irracional de la gent a que allà vingués gent conflictiva, i no només la lor a que un espai lliure fos ocupat quan no havia de ser-ho, sinó que a més va haver-hi una pugna entre administracions públiques, que no es van posar d'acord: l'Ajuntament de Sant Adrià i la Generalitat de Catalunya. Cadascuna tenia una versió diferent sobre com s'havien de fer les coses. Tant és així, que al final l'alcalde de Sant Adrià ha hagut de plegar entre una cosa i una altra; per això i pel tema de Catalana-Besòs. Jo crec que tots aquests problemes es poden resoldre. No hi ha res pitjor que la gent que té por, no hi ha res més perillós que una persona que està espantada. La gent no és dolenta, mai; si la gent s'espanta, pot atacar, o pot defensar-se violentament. Si pensa que li ve un mal a sobre, sobre, agafa un pal, i en agafar un pal provocarà la reacció mimètica la part contrària. 15 �El que faltava era explicaciój. I jo crec que alguns ajuntaments de l'entorn de Barcelona, deixat a ells mateixos, de vegades no tenen la potència que té l'Ajuntament de Barcelona, que té més capacitat d'explicar-se. En no tenir capacitat d'explicació, fa que les reaccions de la gent moltes vegades siguin més violentes que ho haguessin estat amb una bona exposició. Jo crec, sincerament, que la Conselleria de Benestar Social en aquest cas es va equivocar, perquè es van espantar ells mateixos del que podia passar i es van arronsa; i van prometre immediatament a la gent que pararien les obres. La gent es va envalentonar, van dir que "si aquests paren és perquè la por que teníem era certa", i quan ho van voler arreglar i; continuar les obres ja va ser massa tard. Si hagués hagut una mica més de valor per explicar el pla que es volia fer, amb més energia i més autoritat -autoritat pedagògica-, la gent ho hagués entès perfectament. La Mina no té solució total dintre de la Mina. Hi té un 90 o un 95 per cent de la solució. Es a dir, que els problemes que s'han de desplaçar enfora són un mínim, molt pocs. Jo vaig estar una vegada a la Mina quan va venir el president del Consell d'Europa. Ell em va dir que a Barcelona no podien venir ajudes perquè era una ciuta tan rica que no en necessitava. Aleshores, jo el vaig portaria la Mina, i va tornar blanc com el paper de fumar. Va reconéixer que allà hi havia problemes. Però els problemes es poden solucionar majoritàriament a la Mina. Per resoldre tots els problemes es necessita una mica més d'espai, i, per tant, una mica de compre1sió de tots els altres, que són els que tenen la resta de 1'espaij 1 Jo vaig estar vivint al Poblenou una setmana -ja sabeu que vaig voltant pels barris-, i una dja passava pel carrer Pujades i vaig veure una senyora atabalada -tant atabalada que va caure-. Li vaig preguntar quin problema tenia i em va dir que "hay un gitano en mi escalera, se mete cofl mi hijo, tira porquería por la ventana". Si una escala no pot tenir una família gitana, pleguem. Jo no dic que tingués raó el gitano; tenia raó la senyora. Però hem de ser capaços de convjure amb la diversitat d'una forma raonable. 1 I Em direu que moltes vegades n és una família, sinó tres o quatre que s'ajunten. Mireu, ara tenim el problema de Roquetes. Allà hi ha un bloc on s'ha instal.lat una família de divuit persones que han vingut de Sant Andreu de la Barca o de Sant Vicenç dels Horts, i s'han dedicat a "esport" nou, que consisteix en agafar gossos abandonats, pc$rtar-los a la carretera que puja a Torre Baró, i quan passa un cotxe deixar-los sortir perquè el cotxe atropelli el gos i aleshores demanar 150.000 peles: si m'ho pagues, bé, i sino, et casquem. Això ho han fet varies vegades, però un cop es van trobar un noi que era del mateix barri de Roquetes, que ho va explicar i la gent es va indignar. La gent va anar per la nit amb llanternes i pals al barri dels gitanos, com si això fos Rostock. u4 16 �Aleshores, jo m'en vaig anar viure al Verdum. Durant molts dies vaig estar veient el que passava a Roquetes, dialogant amb els gitanos i amb l'altra gent, posant més vigilància i posant més inversió. Perquè tot és un problema d'entorn: si es crea un entorn favorable, tots els p r oblemes es poden resoldre. No hi ha gent dolenta; hi ha gent que té costums diversos, i alguns que fins i tot tenen la pell d'un color diferents, però aquests costums i aquesta diversitat es poden absorvir només que es faci un plantejament racional del1tema. Jo penso que a la Mina serà així; és difícil però no és impossible. - I per què aquesta gent no zones altes ? an a Pedralbes o als barris de les Tu saps perfectament, amb una mica de raonabilitat, que perquè cases d'aquestes es poguessi construir a Pedralbes hauries de pagar molt més pels terrenys, 1 tu sector públic. Torno a dir el mateix: la por és el pitjor enemic de la raó. Quan jo vaig anar a la Mina, convidat per l'alcalde de Sant Adrià, s'estava començant la rehabilitació de la Mina vella. Com que tots han viscut el problema de la misèria del barri, va sortir un grup que va dir "o todos o ninguno". Quan les cases es començacen a rehabilitar, i per tant la gent començava a pagar lloguers, els partidaris del "tot o res" van començar a punxar les rodes i a trencar els vidres de les vivendes que s'estaven rehabilitant. Amb tota la bona fe del món, el que pot passar és que s'impossibilita qualsevol sortida. S'ha de buscar una sortida, i s'ha de començar per treure la por, desmuntar el "tinglado" mental de la por ï atacar la misèria. La misèria és com una taca d'oli que s'eixampla, i allò°que és podrit i fotut contamina la qualitat. Però la qualitat també és com una taca d'oli, és a dir, que quan comences a arreglar;; allò crea valor, i el valor fa que la misèria se'n vagi perquè no pot pagar-ho. Ara estic parlant d'una manera molt crua, però això és el que estava començant a passar a la Mina i això es'va aturar. Es va aturar per la desconfiança. S'ha de fer un vot de confiança. Ja us he dit abans: a Espanya hi ha dos partits, el partit de la confiança i el de la desconfiança. Sobre la desconfiança no es munta mai res; sobre la confiança ingenua tampoc. Ha de ser una confiança científica, objectiva, racional i freda, però confiança. A Espanya -i permeteu-me qué empalmi amb un problema general-, què diu el president d'Extremadura ? Diu "siempre nos toca a nosotros", i no volen pagar, no volen que Catalunya tingui més impost sobre la renda. No és veritat. Espanya, sobre la base de la desconfiança, no es construiré. Extremadura ha millorat molt, i Andalusia també. Tots sabem que a Espanya no ha passat el que 17 �ha passat a Itàlia, on el Sud del país s'està enfonsant cada vegada més; a Espanya, el suc* està millorant molt, però sobre la base de la confiança. Es a dir, ha d'haver-hi gent que prediqui que el diàleg és possible, i que la gent s'ho aregui. A Espanya hi ha el partit de la confiança, que és la majoria de la gent: hi són, amb sinceritat, tots el social stes catalans, també un sector de Convergència, o d'altres com el Ramon Jáuregui del País Basc, o el Mario Onaindía. En canvi hi ha gent que només es basa en demanar primer els diners i després "ja veurem si en parlem"; és un altre sector de Convergència, el president d'Extremadura, els valencianistas, els aragonesistas, etc. Sobre la base de demanar pe un mateix, nosaltres no tindríem aigua perquè l'Ebre no ens el donaran; sobre la base de la desconfiança, Aragó mai no donarà aigua, perquè diuen que és seva i s'ha acabat. S'ha de ferom està fent ara en Borrell amb el Pla Hidrològic: si sumem totall'aigua i tota la gent, hi ha aigua per a tothom, ningú se'n quedarà sense. I el mateix amb la vivenda de la Mina: si sumes tots els terrenys que hi ha i els diners que tenim, hi ha espaiper a tothom; tots tranquils perquè ningú no es quedarà sense vivenda ni nigú haurà de carregar amb un excés de misèria. En el moment que arreglis la Mina dintre, trobarem que la base del problema ja no existeix, i justament la gent de la Mina ja no serà una amenaça per als altres. Ara jo us vull fer una pregunt. A Barcelona hi ha hagut 30.000 voluntaris que van treballar per als Jocs Olímpics; quan vam presentar la nominació, s'hi Van apuntar cent mil, que després en van convertir en els trenta mil que van ser: el gran miracle de Barcelona i els Jocs han estat els voluntaris. Ara s'han acabat els Jocs, i hi ha alguns voluntaris que segueixen treballant. Molts dels problemes que aquíestem tocant s'arreglen parlant, i s'arreglen posant pedagogiali bona fe on no n'hi ha. Però es necessita gent que ho faci. !Quants voluntaris hi hauria aquí, quants serieu voluntaris ? Ara hi ha problemes de convivencia, i es necessita gent que vagi a fer aquesta tasca, voluntàriament. Quants de vosaltres serieu voluntaris d'aquest tipus ? Itixequeu el braç. Es pot fer. Només és gúesti d'una mica d'organització, idees clares i molta fer. Això si t'has d'empassar un garipau cada matí. De vegades, per fer d'Alcalde, quan et lleves al matí t'has d'empassar un garipau i aleshores continues durant el dia perquè te n'has d'empassat uns quants. Apart d'això, també hi ha moltes alegries, perquè podem veure com un territori com aquest, una ciutat com aquesta, es va conïertint en un ciutat millor. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4210 Title A name given to the resource Institut de batxillerat Joan d'Austria / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Problema de la degradació i la delinquència del barri de la Mina i Sant Adrià del Besòs. La Mina Vella i la Mina nova. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxillerat Joan d'Austria, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Societat Educació Relacions Internacionals Infraestructures Competitivitat Joventut Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1329/19930519d_00560.pdf 6bebae0c508cd2714db2eb2f8d53e723 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alçalde a l'Institut de F.P. Lluïsa Cura Dimecres, 19.05.93. Ronda Sant An-zoni, 19. 10:30 hores Sumari La intervenció de l'Alcalde dlvant deis estudiants de l'institut hauria de seguir aquesj esquema: 0. Salutació 1 introducció sobreel sentit de la visita: a) Interés de l'Alcalde a clméixer els estudiants de batxillerat i en explicar-losl'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntamentl b) Interés especial en escolt r les opinions 1 respondre les preguntes deis estudiants 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context deis canvis al nón i a la nostra societat. b) La transformació de Barcelbna en els darrers anys. c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona deis noranta. 2. Intervencions deis estudiants a) Estimular l'exposició púb ica d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenió. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. 1 b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cbm a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. �0. Salutació de l'Alcalde als estudiants de l'Institut de F.P. Lluïsa Cura. Referència als barris de Sane Antoni, del Raval i de l'Esquerra de l'Eixample, així c m als districtes de Ciutat Vella i de l'Eixample. Proximitat al centre de Barcelona i també als barris antics i necessitats de rehabilit ció. Interés de l'Alcalde a con,Sixer els estudiants de Formació Professional i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntame t. Vosaltres sou uns barcelonins molt importants. La Bar elona del 2000 sou vosaltres. Interés especial en escoltar les opinions. Com veieu Barcelona, com la voleu. Disposició a respondre totes les preguntes. 1. Intervenció de l'Alcalde Vinc a parlar-vos de Barcelopa, que és la me ya feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però vol4fria parlar primer una mica del context nacional i internacional en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat. En els últims anys, i encara ávui, han canviat i estan canviant moltes coses. �Hi ha qui diu que al 1989 van p4ìssar tantes coses a tot el món -per exemple, va caure el de Berlín-, que va ser aleshores quan va comengar el segle XXI. Els régims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de més liibertat i de més inestabilitat, alhora. S'han anat donant passos ferms cap a la unitat política de la Comunitat Europea, en un cl,Ima de tensions creixents, tensions que neixen de la importá cia deis efectes d'aquesta unificació. -Ha des de Tractat de entrat en vigència el mercat únic europeu, l'u de gener. -Estem en pie procés de ra ificació del Maastricht. -Ha començat la negociació ainb els altres volen entrar a la Comunitat (Austria, Suècia, països Finlàndia que i Noruega). En l'Europa i en el món d'avui pom més interdependents els uns amb els altres i està menys c ar que abans qué és el que pot passar; fins i tot el fantasm lat a Europa amb el conflicte de de la guerra s'ha instal'antiga Iugoslàvia. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les noticies i que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora. Davant d'aquesta situació de c nvis accelerats (tot can- �via, mona els canvis es produeixen més de pressa i gent té por i s'aferra a a ló més que immediat abans) (egoisme individual i eol.lectiu). Per això es produeixen situaciots d'intolerància, de xenofòbia o de nacionalisme exacerbat També s'han produït altres canyis, com l'elecció de Bill Clinton com a president deis Esta s Units. Als Estats Units, després de dotze anys de govern conser- vador amb Reagan i Bush, ha guanyat un candidat demócrata, que ha presentat un programa molt progressista. Sobretot pel que fa a les 11Dpertats individuals 1 allò que els nordamericans en diuen dr ts civils. Clinton ha despertat una gran éxpectativa entre els seus ciutadans i, en especial, entre es més joves. Arreu, altrament, poder financer, els anys 12 van estar basats en el en la cultura de "pelotazo", perquè es va produir un creixement econòmic m lt ràpid, en alguns casos sobre una base social molt feble,icom és el cas espanyol. Als 90 jo crec que tornarem, qie ja estem tornant, a un predomini de l'economia real, de la producció, de la formació professional i de l'estalvi. 2. El canvi de Barcelona. Mentre a nivell internacional passava tot això, a Barcelo- 4 �na hem estat el centre de l'aten ió internacional amb l'organització dels Jocs Olímpics. Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El President del CIO, Joan Antoni Sainara ch, ja ho sabeu, va poder dir en acabar que han estat els millors de la història. Però sobre els Jocs s'havia dit de tot: Que no érem capaços d'organitzar-los. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres per fe Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps. Que la fórmula dels voluntaris fr cassaria. Que hi hauria greus problemes de leguretat com a Munic l'any 1972. Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no g4nyarien medalles. Que el català quedaría relegat a un segon lloc. Que no tindriem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va ana molt bé. Va anar molt bé l'organització deis Jocs, i va anar molt bé l'organització de la ciutat du,rant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit molt, que els Jocs eren una gran excusa, una gran ocasió, pe dur a terme una transformació profunda de la ciutat en poPs anys. Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues de Barcelona. 5 �Alquns, per exemple, havien próposat que la vila olímpica deis esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, però construir-la a Barcelona ens va dinar l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis o set anys, era un enorme barri industrial i ferroviari. (Sèrie de diapositives sobre la transformació de la Vila Olímpica 1-9) (diapositiva 10) Avui, amb l'excusa deis Jocs, helt aconseguit, o estera aconseguint abrir Barcelona al mar, (diapositiva 11) connectar tots els racons de la ctutat i millorar el trànsit amb les rondes, (diapositivas 12-14) tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins t espais públics que ningú, (série de diapositives sobre la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron 15-18) i tenir áreas modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall d'Hebron. (sèrie de diapositives sobre l'aetoport 19-24) Els Jocs, com a mobilitzadors, ns han portat un nou aero- port, (sèrie de diapositivas sobre les itondes 25-29) un nou sistema de vialitat com són les rondes, i amb elles �l'existència d'un territori real olt més ample. Ara la ciutat de cada dia, la arcelona real, ja no és la ï que va des del carrer Prim fins aBadal i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò que les rondes i els túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de Collserola al mar i des del carre Prim al carrer Badal, ara anem pràcticament des de Sitqes fins a Montgat i des del mar { fins a Terrassa. De tot aquest canvi de Barcelona, gràcies als JJOO, hi ha tres coses que jo crec que són m p lt importants per vosaltres, per la gent jove. -Gràcies als Jocs, a Barcelo a hi ha més espais lliures i més espais públics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pises de patinatge i centres cívics. -Gràcies als Jocs, la situac ó econòmica a Barcelona és millar. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més difcultats que nosaltres. -Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris olímpics i paralímpics, estem en condicions de promoure una participació activa dels joves e la vida i la millora de Barcelona. De la ciutat i de la ent. I vosaltres, ¡a sou voluntaris d'alguna cosa? �És clar que els voluntaris ho eren per als Jocs, però molts d'ells han demanat continua, i per això l'Ajuntament ha donat suport a l'associació v oluntaris 2000 i hem impulsat el projecte Sempre Voluntaris. La Plaça dels Voluntaris Olímpis, a la Vila Olímpica, és un homenatge a la generositat de la joventut de Barcelona i una invitació a seguir posant lquest esforç generós al servei dels altres. 3. La promoció de la ciutat, per als joves. e s preus i les oportunitats Ha estat molt important, i ala ho és més encara, que entorn als Jocs i del seu èxit, s hagi pogut promoure l'economia de Barcelona, sobretot de p rtes en fora. Una ciutat viu del que ven a fo a. Hi ha una teoria sobre com viuen les ciutats que diu que així com les nacions eren històricament un sistema tancat les ciutats importen i exporten pràcticament el 60 o 80% del que fan. Primer de tot perquè una ciuta es defineix per ser una concentració que pràcticament nO té sòl agrícola i, per tant, tot el que menja li han dé portar; i tota l'energia que gasta també s'ha de portar d'illgun lloc. I per això les ciutats s'especi litzen cada vegada més en produir serveis, perquè la indús ria tampoc no la volem, si és que provoca sorolls, fums, congestió... �Les ciutats es converteixen en 1 cervell de la societat i fan aquelles funcions superiors íue el cervell fa en el cos humá: les ciutats fan art, cult ra, formació, informació, informática, capacitat de direcci, esport, comerq. Els Jocs, el seu èxit, han f t possible que Barcelona superi bona part deis seus probl mes històrics i que sigui una ciutat atractiva. I per aixó estem aconseguint fOr venir qent de fora, que venen a buscar els nostres servOis i deixen diners aquí, perquè s'allotgen en un hotel, van a restaurants, compren, etcétera. I per això Barcelona té més activitat económica que abans. (diapositiva 30: El Comité pressupost del Organitzador 00E1'92 1987-1993) deis Jocs com a tal grans instal.lac ons esportives ha tingut Jocs superávit. Les (l'estadi, el Sant Jordi, el vel drom, el palau d'esports), deis els gestiona una empresa que fa béneficis. (diapositiva 31: diagrama de sec ors de la distribució deis ingressos del COOB) L'economia deis Jocs ha estat m lt sanejada. A més, s'han fet unes inversions sense prece0ents a la història de la nostra ciutat i, en un temps en Oé se sent a parlar de Juan Guerra o de KIO o de (subvenciolls poc clares a través del Consell de Gremis de Catalunya), tot això s'ha fet sense cap "marro". �Per altra banda, està clar que moltes obres que s'han fet a la ciutat, al marge del comitè organitzador per amb 1'excusa dels Jocs, han generat u deute que les diferents administracions anirem fent front al llarg dels anys. (diapositiva 32: Gràfic desplaçamént corba de demanda) (diapositiva 33: Gràfics d'oferta ï demanda) Ara bé, sovint hi ha la queix dels preus. Al ser una ciutat tan densa i tan atractiva la demanda d'habitatqe, d'oficines, de serveis, va arribar a ser molt alta: els preus no haguessin pujat si no hagués estat perquè Barcelona és molt atractiva. És clar que molts se n'han aprofitat, perquè sobretot a la conomia del nostre país va segona dècada dels vuitanta, créixer molt i es van produir casis d'especulació que, avui, afortunadament tendeixen a desapa èixer. Però per aconseguir frenar l'ai a dels preus i que aquests comencin a baixar a la nostra societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al me cat. I això és el que hem fet i es em fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatqes), fer un pla d'hotels, fer un pia de pàrkings, fer l'auditori. Ara els preus al centre de la ciutat estan baixant relativament. 10 �Ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem començar a plantejar salvar troços més qrans de la ciutat per a la residència. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus, el que fa és incentivar l'incremen de l'oferta i també fer algunes operacions del que en dies habitatge assequible. El que passa és que la legislawïó no està en les nostres mans. Els grans plans d'habitatg estan en mans de la Generalitat. El més cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans ten- deixi a afavorir l'habitatge de Moguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. I pel que fa a l'ocupació, està clar que trobar una bona feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com ho era abans. (Diapositiva 34: Gràfic d'evolució de l'atur juvenil a Barcelona 1982-1992) (Diapositiva 35: Gràfic pes de l'atur juvenil sobre l'atur total 1982-1992) (Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona 1982-1992) Tenint en compte que la vostta és una qeneració molt nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de competir per un número limitat de llocs de treball qualificats. 11 �Però í2 confio que la millora de la situació económica de la ciutat i els canvis que s'están produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció paulatina en el mercat laboral. Un bon sistema d'informació de es oportunitats que hi ha per als joves, com el que poset al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal fer servir aquests serveís. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereix l'autoocupaciá, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda als qui volen muntar petites empreses. 4. Els reptes de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immediat, tenim el desafiament de qaudir de la ciutat que hem transtormat. (diapositiva 37: Port Olímpic) (diapositiva 38: Ciutat Vella) Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barce- lona ha aconseguit. S'ha demostrt que els problemes de les qrans ciutats poden tenir remei. Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han re Solt i en les oportunitats que hi ha, de debó. 12 �Ara bé, és veritat que hi ha alquns barris que no han rebut l'impacte positiu deis Jops Olímpics, tot i que en bona mesura, deis Jocs se n'ha be eficiat tothom. Ara l'Ajuntament s'ha de fixa= especialment en aquests barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants com en altres. També com a ciutat de moda al m n, tenim la responsabilitat i l'oportunitat -les dues co es- de ser molt actius en la col.laboració amb altres cinta Ara, l'Alcalde de Barcelona és Itctualment el president del Consell de Municipis i Reqions d' Europa. Europa és el continent de les ciutats, de sempre, a diferència d'América. Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per la millora de la vida urbana. Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra i la construcció, hem de passar a l'etapa de tot allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme. I quan parlem de cultura ho fen en un sentit ampli: des deis programes culturals als instituts fins a l'auditori o el teatre nacional de Catalunya. A vosaltres us he de demanar una cosa: que sigueu capaços de realitzar la ciutat que la n stra generació, la de la década deis vuitanta i de princips dels noranta, práctica- 13 �ment ha posat sobre la taula però encara no ha formalitzat, i que és la ciutat metropolitana. El que ens queda per fer és r conèixer que Barcelona no s'acaba a l'Eixample, ni tan sols al barri del Besòs, sinó que va més enllà. Ens queda per reconquistar la cutat-ciutat, no només per a nosaltres ciutadans del municip. de Barcelona, sinó per a tots els ciutadans de l'Area -Sa ta Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues. La vostra generació hauria d voler que tot això fos ciutat en el sentit més fort de 111 paraula. La vostra generació, i nosaltres us ajudarem en el moment que convingui de traspàs de funcons, ha de ser capaç de fer, del conjunt d'aquests vint- cinc o trenta municipis de l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Barcelona. Tothom admira Barcelona per lés transformacions que ha fet, per aquestes transformacions l -siguem sincers- tot i que han estat també importants a 1'à E ea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. 2. Intervencions dels estudiants; a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 14 �3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'aten ió. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cOm a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. I per acabar també us he de démanar que sigueu persones actives contra el dogmatisme i la intoleráncia. Una ciutat i una societat no es construeix sense diàleg, sense racionalitat. No us deixeu convèncer per les consignes o els eslògans massa fàcils, perquè us enganyendient-vos que les coses són fácils. Les coses són complicades, i s'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser reflexius i analítics davant dels problemes del nostre temps. En això a Catalunya i a Espa ya s'està configurant un partit en minúscula, un partit 111) organitzat on hi ha gent de diferents ideologies. Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la tolerància, del qual jo us invito a formar part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans del món. (Acció catalana, acció ciutadans) Els JJOO van ser un bon exemplS de treball en confiança, 15 �de col.laboració entre gent divetsa, encara que alguns van col.laborar amb més entusiasme qui d'altres. També van ser un exemple de diàteg entre cultures, d'una Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta i orgullosa de la seva personalitat, L'exemple de civisme i convivèticia de símbols dels Jocs l'hem de traslladar, em sembla, us convido a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, de 16 t barri i de la ciutat. �Diapositives: - Série de diapositives sobre la vila olímpica (de barri industrial i ferroviari a barri residencial) Sèrie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al mar. - Sèrie sobre la construcció de les rondes. - 1 diapositiva sobre els equipaments cívics de la ronda de Dalt al seu pas per Nou Barris. - Sèrie de diapositives s bre la construcció de l'àrea olímpica de la Vall d'Hebronl Sèrie sobre la remodelació de l'aeroport. - 1 Diapositiva del plànol (10 la Barcelona metropolitana amb les noves rondes i túnels. - 1 diapositiva del passeig arítim de la Vila Olímpica. Transparències: Balanç econòmic resumit del COOB-92. -Gràfic clàssic d'oferta i demanda per veure com baixen els preus quan es desplaça la corba d'oferta. -Evolució de l'atur juvenil 0 la ciutat de Barcelona als deu últims anys: taula ì gràfic.' 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4235 Title A name given to the resource Institut de Formació Professional Lluïsa Cura / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut F.P. Lluïsa Cura Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Urbanisme Joventut Administració local Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1202/19891020d_00354.pdf 8cec8e0121d20eac43eb6c5f9bd30400 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia - Presidencia INSTRUCCIÓ DE RèGIM INTERIOR DESTINADA ALS REGIDORS I ALTRES CàRRECS DEL GOVERN MUNICIPAL Barcelona està vivint uns anys d'un dinamisme desbordant, fruít de la coincidència d'una conjuntura de ressorgiment econòmic i d'un fet d'una importància enorme com és la preparació dels Jocs d'Estiu de la XXV Olimpíada. Aquest dinamisme, amb els seus avantatges d'il.lusió i amb tots els seus inconvenients d'activitat frenètica, l'estem vivint molt especialment en aquests mesos i e viurem amb intensitat continuada fins al 92. l La ciutat es troba en un d'aquells moments delicats en què és molt important saber exactament on es va i de tenir molt present en cada moment el projecte global de ciutat en el qual estem treballant. Serà també d'una importància cabdal, en els propers anys, explicitar al màxim, davant els ciutadans, les característiques d'aquest projecte; quina és la raó firal i positiva de tot l'enrenou que viu la Barcelona d'avui. I ésigualment necessari ser summament sensibles als problemes que genera la dinàmica quotidiana de la societat barcelonina. M'heu sentit parlar amb molta in$istència, darrerament, de la necessitat de vetllar per un millorament progressiu de la qualitat de vida a Barcelona. Voldria que aquesta fos una preocupació permanentment posada al dia per part de tots aquells qui, en major o menor grau, tenim la responsabilitat de la bona marxa de la ciutat. Un dels problemes que ens hem d'esforçar amb més valor i voluntat per resoldre és el de la contaminació, tant ambiental com acústica. El problema del trànsit és unas manifestació concreta, potser la més punyent, d'aquesta necessitat. Per afrontar-lo caldrà prendre una sèrie de mesures però també caldrà incentivar i estimular el sorgiment de certs hàbits entre la població. �Ajuntament de Barcelona Alcaldia - Presidència Es en aquest sentit que vull exhortar-vos que utilitzeu, tant com sigui possible, el transport públic urbà en els vostres desplaçaments per la ciutat. Per tal motiu s'habilitaran els mecanismes necessaris (taxicard, abonaments,...), peró és necessària la vostra voluntat decidida a fomentar obertament l'ús dels transports públics. I no voldria que aquest fos un gest temporal ;i d'imatge sinó una assumpció plena de la filosofia de comportament públic que implica. Amb aixà s'hauria d'aconseguir un doble efecte positiu: per una banda es posaria en pràctica un petit exemple de la lluita contra la contaminació i els problemes de la circulació i, per l'altra, tindríeu una excel.lent oportunitat de ser testimonis directes i atents del bategar diari de la ciutat. Es molt important que els representants de la ciutat tinguin la preocupació permanent d'exercir la seva autoritat, la seva autoritat moral, en el marc natural de la seva actuació política: entre els ciutadans, en el seu propi medi, en el carrer. El millorament progressiu de la qualitat de vida vindrà, com us deia, no només per la transformació profunda que estem imprimint al conjunt de Barcelona, sinó també i en primera instància per una atenció molt especial als petits problemes amb què topen els ciutadans dia rere dia i que per l a cadascun d'ells són, no ho dubteu, d'una importància incomparable. Barcelona, 26 d'octubre de 1989. Pasqual Mara gall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4108 Title A name given to the resource Instrucció de règim interior destinada als regidors i altres càrrecs del govern municipal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Ajuntament de Barcelona Govern Benestar Social Infraestructures Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5429/FMHP_02584.JPG dccde8ce144c44e13c35228463d1a200 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Intercanvi de papers a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Institucions polítiques Cooperació cultural Visites oficials Organitzacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5430/FMHP_02585.JPG e685d169da817423109f57f2b7edf1cb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Intercanvi de papers a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Institucions polítiques Cooperació cultural Visites oficials Organitzacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5431/FMHP_02586.JPG 142e864d5cc713a6154d5e1c287aa613 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Intercanvi de papers a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Institucions polítiques Cooperació cultural Visites oficials Organitzacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5432/FMHP_02587.JPG e7abecbf12297a1e14a5313e3fbf6c36 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Intercanvi de papers a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Institucions polítiques Cooperació cultural Visites oficials Organitzacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5433/FMHP_02588.JPG ac7b5238f7e567e0eded9a02911019e8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Intercanvi de papers a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Institucions polítiques Cooperació cultural Visites oficials Organitzacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5434/FMHP_02589.JPG 6dff8ba77b763ec414ef2d953355bba0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Intercanvi de papers a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Institucions polítiques Cooperació cultural Visites oficials Organitzacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2832/20020522_ActeGraduacioNewSchool_NY_PM.pdf 0ee04d42e8044081e40d92bac2544936 PDF Text Text FROM : r i FfiX NO. Apr. 14 1999 10:41PM When I arrived in New York on September 7, 1971, I rfealized that, for the first time in my life, the city I had come to was exactly as I had imagined it. New York was as natural as a mountain range you have seen a thousand times in pictures or in dreams. ]! hesitate to say that the New School for Social Research was exactly as I had expected, but it came close. My first Surprise was precisely that the atmosphere of the Graduate Faculty felt so familiar. However, my second surprise was a result of the unfamiliar within the familiar: I discovered that the necessary distance between two people was much greater than it is in the Mediterranean culture, where people are supposed to show friendliness by touching each other while chatting or even when walking in the crowded streets. [I came to this realization when I found that I had pursued the admissions officer across the entire 40 meters of the lobby, as I kept advancing to establish the right distance for conversation and she kept retreating for the same reason.] 1 P2 �FROM : FAX NO. : Apr. 14 1999 10:41PM Now New York has lost a part of its skyline and its soul is wounded. Yet the spirit of New York has come, even more than before, to be the mirror of the spirit of the world, which is also wounded—not by nature but by men's actions and by men's failure to act. Steve Hymer, my first professor of Political Economy, explained to us what Claude Meillassoux and Karl Polanyi had discovered: that primitive societies had been destroyed by the market rather than by weapons, and that if trade was Raturai, the market was not. Tom Vietorisz asked us the first day what was worse: rural poverty or urban poverty and we all said "urban." He said: ^You're wrong. In cities goods are so abundant that at least you can steal." (A strange lesson for someone who would later become a mayor.) 2 P3 �.FROM :. FAX NO. : A whole new perspective was being opened to me, at the Same time that I was discovering in real New York life that markets matter and that kids know from the time they are ten that interest rates exist. Both things are true: greed is true, and so is the possibility of going beyond it. but the really new thing I discovered was exchange. Mainly exchange of ideas. In Spain if you were wise you didn't intervene very much in debate, and people would think: "He knows more than the rest." Here they would think: "This guy doesn't know a thing." The motto was then, and still is, "You have to give and take." ^ will never be grateful enough for what I learned here. You taught me what social and economic life is all about. That it is founded on exchange and has laws that must be respected. Material laws and moral laws. 3 �FROM :. FAX NO. : Apr. 14 1999 10:42PM P5 Please do not forget your origins. Do not forget you were the haven where the School of Frankfurt sought refuge, just as America had been the destination/refuge/shelter of the population surpluses that crowded Europe in the 19th Century. Please do not forget your future, which is to be one of the ¿ornerstones of the European-American dialogue of the 21 st Century, without which the world will have no future at all. 4 �From: NYPD-A.P.P.L. To: Humas Reilly CHÎËF OF'DËPT'SflS Date: 5/22/02 Time: 2:37:12 AM Fax':646-6ÏÒ-8659 Police Department Page 1 of 1 May 21" 2002 Ï7':'02 P.'Òl «^¡ET* 1 Polien Plata, N«W YorK, N-Y. 1Û03B-1497 RAYMOND W. KELLY, Police Commissioner MICHAEL P. O'LOONEY, Deputy Commissioner, Public information PRESS RELEASE NO. 2002-043 Tuesday, May 21,2002 STATEMENT BY POLICE COMMISSIONER RAYMOND W. KELLY ON TERROR THREAT "The New York City Police Department has received information from the FBI about general threats to New York City, We are taking all necessary precautions and are communicating with the appropriate law enforcement agencies on both the state and federal levels. It is our policy not to comment on any details relating to threats or our response as it could undermine our counterterro|risrn and intelligence operations." ### CRIME STOPPERS SÏÏ3K httpV/www. nyc. gov/nypd Mm.miRur.mM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a l'acte de graduació de la New School for Social Research Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-05-22 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Universitats Nova York New School for Social Research Biografia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2815/20020215_NouFederalismeEuropeu_PM.pdf c09c22b387bdeb5810e4c3213e81789b PDF Text Text c • 1^6 JORNADA EUROPA PRÒXIMA: EL NOU FEDERALISME EUROPEU. 15/02/2002 Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus Acte de cloenda. Intervenció de Pasqual Maraaall, president del PSC Agrair la presència dels assistents i dels ponents que han participat en les dues taules: sobre el "Nou Federalisme europeu" i "ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima". Agrair en particular la presència de col·legues d'altres països europeus que avui ens acompanyen. Hem de recordar amb èmfasi la tradició europeista dels socialistes -que avui les forces de la dreta volen amagarla seva aportació a la creació d'una Europa unida. No ha estat la dreta europea dels Aznar i Berlusconi la que ha impulsat Europa.... El paper rellevant en les dues passades dècades de socialistes com François Miterrand, Felipe González, com a líders estatals i de Jacques Delors, president de la Comissió, en l'aprofundiment de la Unió Europea que han fet possible les conquestes de la Unió, que han fet 1 �possible que avui estiguem parlant d'una veritable Europa Unida en un futur proper, amb la integració dels països de l'Est. També avui els socialistes europeus, des dels governs i des del Parlament estem empenyent les noves etapes de la integració europea: l'estratègia de Lisboa, l'agenda social, la política exterior i de seguretat comuna.... el procés constitucional, l'impuls de Laeken i la Convenció.... Els socialistes catalans estem compromesos amb la construcció d'Europa, d'aquesta "Europa pròxima" que estem configurant, Avui estem assistint a un moment crucial de la construcció europea. Diversos factors així ho assenyalen. L'adopció de l'Curo com la moneda única, com a culminació d'un procés de construcció europea, marcat en les seves últimes fases per Maastricht i el procés de convergència, la creació de la Unió Econòmica i Monetària, el banc Central Europeu i, finalment la moneda única. Avui, 290 milions d'europeus tenen la mateixa moneda. L'Curo és un element molt perceptible, que acosta Europa als ciutadans, que la fa pròxima. I �Com ho van fer l'eliminació de controls i fronteres per als ciutadans europeus, com ho han de fer l'intercanvi d'estudiants, la unificació de les titulacions acadèmiques.... L'Europa pròxima es construeix a través d'avenços concrets perceptibles pels ciutadans en les seves vides quotidianes .... Assistim també al procés de "constitucionalització" d'Europa. Després de Niça i de Laeken, el passat mes de desembre, estem davant d'un mandat de crear una Constitució Europea... I es farà a través d'un procés participatiu. Ja no és un tema reservat tan sols als governs dels Estats... sinó que incorpora els Parlaments i es demana la participació de les societats civils. Un procés que aproximarà Europa als seus ciutadans. Que aproparà per primera vegada de forma ostensible les institucions europees als seus ciutadans, que simplificarà la "maranya" institucional i normativa de la Unió, que és un dels elements que allunyen Europa dels ciutadans. 3 �Un procés que ha d'incorporar també les regions i que ha d'escoltar els poders locals. Avui les regions constitucionals, amb competències que desenvolupen o executen la legislació europea, han de ser considerades. Tenen un rol polític a jugar. Han de participar directament en els treballs de la Convenció del 2004. A través d'aquesta participació en el disseny de la Unió també s'acosta Europa als ciutadans... Veiem Governs estatals reticents en reconèixer la realitat regional... El govern espanyol ens ha donat un exemple recent, en negar la possibilitat que les CCAA participen en els processos de presa de decisions en matèries que son constitucionalment de la seva competència. O en negar-se a les reformes constitucionals necessàries per adequar les nostres estructures institucionals a la nova construcció europea... (Ja és ben curiós que un líder conservador regional, redactor de l'actual Constitució, com és Manuel Fraga, els tingui que donar lliçons als seus companys de partit que 4 �governen Espanya, sobre la necessitat de reformes parcials de la Constitució....) Avancem cap a una Europa pròxima. El procés de constitucionalització d'Europa permet fer un pas valent cap a una delimitació de les competències entre els diferents nivells de govern —local, regional, estatal, europeu—, per a que cadascun assumeixi plenament la seva responsabilitat en la presa de decisions. Per tal de que Europa esdevingui una veritable Federació dels Estats i dels pobles, compromesa a mantenir-se unida i en apropar la gestió política als ciutadans i ciutadanes a través de la descentralització de les decisions, per tal de donar sentit al principi de subsidiarietat. Que permeti associar a la construcció europea les regions, els territoris, les organitzacions de la societat civil. El nou federalisme europeu és l'Europa de la proximitat. És el projecte federal que defensem els socialistes, per a Espanya i per a Europa... El que vol construir Europa amb la seva ciutadania, que vol acostar les decisions al nivell més proper als ciutadans... S �Quin dubte hi ha que els municipis han d'estar estretament associats a les polítiques de la UE que vetllen pels ciutadans: polítiques socials, d'ocupació, polítiques per atendre els fenòmens migratoris.... Cal que el govern espanyol es comprometi amb Europa, d'una manera ferma i il·lusionada. Amb l'ambició de proposta i lideratge que hem perdut des que Felipe González no és al davant del govern espanyol... Tot el que hem avançat amb la integració econòmica i tot el que avançarem... Tot el que tenim davant, amb l'ampliació, amb la globalització, després de l ' l i de setembre, reclamen més Europa... Reclamen un Espai Europeu de Recerca Reclamen una Universitat més europea Reclamen una política econòmica europea amb un responsable europeu Reclamen la política exterior i de defensa europea Ç> �Demanen uns processos de liberalització correctes, que signifiquin millora de la competència i, per tant, de la qualitat de vida dels ciutadans. La cimera de Barcelona ha de posar èmfasi en la correcció els processos de liberalització dels mercats. (Espanya ha obtingut molt pobres resultats en els processos de privatitzacio i desregulacio. Els ciutadans i les empreses no es poden sentir satisfets...) Reclamen la carta de drets, la Europa social... (No voldríem que aquests aspectes fossin negligits en la propera cimera de Barcelona..) ...i reclamen una política activa, amb propostes i iniciativa per a cooperar i col·laborar amb els nostres veïns de la Mediterrània. Els plantejaments que avui governen Espanya no son aquests. Ens allunyen d'aquesta idea d'Europa i volen dissenyar una Espanya allunyada d'aquests valors: una Espanya més centralitzada, més autoritària, menys participativa, més allunyada dels ciutadans, però també dels nostres veïns... Cal que les idees de progrés tornin a governar Espanya. Per això demano l'esforç per a que aquestes idees es vagin estenent i vagin implantant-se... per això és necessari que els socialistes governin Catalunya, per a �superar la dialèctica paralitzant que s'ha establert entre l'Estat i Catalunya, per contribuir també decisivament a que en un futur pròxim les idees de progrés governin Espanya. V � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la cloenda de la Jornada Europa pròxima: El nou Federalisme Europeu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-02-15 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Pròxima Europa Federalisme Socialisme Ciutats Regions Territoris Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Description An account of the resource Jornada organitzada pel Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus, en dues taules sobre el "Nou Federalisme europeu" i "Ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima". Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 295 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1465/19951207d_00703.pdf ea30081bc9d19c795aa56304a8bb711d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 7.12.95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Participació de l'Alcalde a la conferència "The Implementation of the Inforrnation Society in Cities and Regions" De cara a la participació de l'Alcalde a la conferència que se celebra a Estocolm sobre The Implementation of the Information Society in Cities and Regions, es fan avinents els aspectes següents: - La conferència es planteja con un desafiament de la ciutat d'Estocolm sobre l'ús de les noves_ tecnologies de la informació adreçat a altres 63 ciutats de més de 400.000 habitats de tota Europa . Les altres ciutats espanyoles que han estat convidades a pa rt icipar en aquesta conferència són Sevilla, Màlaga, Madrid. València i Saragossa. Cap d'elles ha respost a la invitació. - El certamen, que es planteja en forma de concurs, té les deu categories següents: • Treball a distància. • Ensenyament a distància. • Xarxes universitàries. • Telemàtica per a petites i mitjanes empreses. • Gestió de trànsit vial. • Control de trànsit aeri. • Xarxes d'atenció sanitària. • Licitacions electròniques. • Administració Pública. • Autopistes d'informació urbanes. - El concurs es desenvoluparà al llarg de 1996. A principis de 1997 un jurat independent triarà el guanyador de cadascuna d'aquestes categories. El primer premi és un espai gratuït a l'Exposició d'Estocolm de 1997, que tindrà com a principal centre d'interès la societat del futur. - La finalitat d'aquest fòrum és posar en comú els projectes que desenvolupen les ciutats participants i buscar fórmules que permetin competir amb Estats Units i Japó en el camp de la tecnologia de la informació. - L'Alcalde participarà a la sessió plenària i en la taula rodona posterior, en què es debatrà el paper de les ciutats i les regions en la posada en marxa de les tecnologies de la informació. - La sessió plenària serà oberta per l'alcalde d'Estocolm, Mats Hulth i per Martin Bangemann. ALCA Et 4e l'Alcalde, hi participaran a la sessió plenària el director general de la DG III ,^ usuic) de la Comissió Europea, Stefano Micosi; el director executiu del grup ICL, Registre d prada ( 18 S iefq ESTOCOLM.JMS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Richard Levesey-Harwoth; la directora general d'Stattel, Ann-Marie Nilsson; el ministre de Coordinació suec i president de la comissió de Tecnologia de la Informació, Jan Nygren; el president de la xarxa Telecities, Dave Carter; el director de la DG XIII (Tecnologies de la Informació), Michel Richonnier, i el director d'Olivetti Telemedia, Marco de Benedetti. - La intervenció de l'Alcalde té una durada prevista de 25 minuts. S'adjunta en annex 3 la intevenció. - Durant la conferència tindran lloc tot un seguit de sessions paral . leles en què diverses ciutats presentaran els projectes que duen a terme relacionats amb els diversos punts establerts per la Comissió Bangemann. - En aquesta sessions paral . leles participarà la cap de projectes de l'INI, Teresa Serra. S'adjunta el guió de la intervenció de Teresa Serra a les sessions paral leles - S'ajunta a l'Alcalde un dossier sobre les principals actuacions que es fan a Barcelona relacionades amb els punts desenvolupats a la Comissió Bangemann. (Annex 4) - La llengua o fi cial de la conferència és l'anglès. - En annex 5 s'adjunta el document "lniormation technology strategies in the city of Barcelona" de l'INI. ESTOCOLM.JMS �3 Elements per a la intervenció de l'Alcalde DECEMBER 1993 THE COUNCIL OF EUROPE PETITIONED A GROUP OF PERSONALITIES, AMONGST WHOM I HAD THE HONOUR OF FORMING PART, TO WRITE UP A REPORT ON THE SPECIFIC MEASURES TO BE STUDIED BY THE EUROPEAN UNION AND ITS MEMBER STATES IN ORDER TO DEVELOP FOR INFRASTRUCTURES INFORMATION TECHNOLOGIES. THIS WAS THE FIRST STEP TAKEN BY EUROPE IN ORDER TO BE ABLE TO COMPETE ON EQUAL TERMS WITH THE UNITED STATES AND JAPAN IN THIS AREA. . IN . THE VICE- PRESIDENT OF THE UNITED STATES, AL GORE, IS CURRENTLY PROMOTING INFORMATION HIGHWAYS. EUROPE RAN, AND CONTINUES TO RUN, THE RISK OF REMAINING BEHIND, OF LEAVING THE INITIATIVE IN HANDS OF THE NORTH AMERICANS, WITH ALL THE COMMERCIAL AND CULTURAL CONSEQUENCES WHICH THESE COULD HAVE. CERTAIN CONSEQUENCES WHICH WERE EASILY IMAGINED. ALL WE HAVE TO DO IS TURN ON THE TELEVISION OR SEE THE CINEMA BILLBOARDS IN ANY EUROPEAN CITY. D,' . ONE OF THE FIRST CONCLUSIONS OF THE REPORT DRAFTED BY THE BANGEMANN COMMISSION' WAS ^`4THAT ANY POLITICAL ATTENTION BEING PAID TO THIS QUESTION IS TOO INTERMITTANT. THE PRIVATE SECTOR AWAITS TO RECEIVE THOSE IGNALS ^ SENT 7 , TO THEM BY THE DIFFERENT EUROPEAN ¡GOVERNMENTS IN ORDER TO BEGIN TO ACT. THIS ■ OES NOT MEAN THAT THE STATES SHOULD LEAVE HE DEVELOPMENT INFORMATION OF ECHNOLOGIES SOLELY IN PRIVATE HANDS. . IF TELECOMMUNICATION INFRASTRUCTURES ARE TO BE COMPLETELY LIBERALISED -4a1191- THE 1ST OF JANUARY 118, IT IS NECESSARY FOR THE MEMBER �STATES OF ,THE EUR PEAN UNION EFORE~ ESTABLISH' A JURIDIC FRAMEWORK IN ORDER TO CONCESSIONS AND LICENCES ON THE PRINCIPLE OF TRANSPARENCY, NON-DISCRIMINATION AND PROPORTION. TO SEPARATE P1EGULATOR (1A)IA. THE OPERATOR 115911‘á--1§— INDISPENSABLETO MÁINTAIN THE BALANCE BETWEEN THE APPLICATION THE GENERAL... LEGISLATION OF ON COMPETITIVENESS ANDŠPECIFIC REGULATION ON TELECOMMUNICATION'S TENDERING. • UPON REACHING THIS POINT, IT 1S LOGICAL TO SUPPOSE THAT THE THREE OR FOUR EUROPEAN UNION COUNTRIES WHO HAVE MOST DEVELOPED THEIR LEGISLATION AND THE IMPLEMENTATION OF NEW INFORMATION TECHNOLOGIES, ARE IN CONDITION TO IMPOSE THEIR OWN CRITERIA UPON THE DEVELOPMENT OF THIS COMMON LEGISLATIVE FRAMEWORK OVER AND ABOVE THE REST OF THE UNION'S MEMBERS. 1 THE CITIES, WHO MOSTI: -_--- DIRECTLY APPLY LEGISLATION ON INFORMATION TECHNOLOGIES AND BRING THESE NEARER TO THEI --61-TIZENS.,~1E-PLAY)AN IMPORTANT ROLE. _ c:41,,,,,u .1 L THE PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY ESTABLISHED BY THE MAASTRICHT TREATY FURTHER REINFORCES THE CITIES' IMPORTANT PROTAGONISM. THE MUNICIPALITIES, AS THE CLOSEST ADMINISTRATIVE BODIES TO THE CITIZENS, ARE THOSE WHO BEST BRING NEW TECHNOLOGICAL ADVANCES TO THEM. ALL TOLD, WE MAY CONCLUDE THAT THOSE STATES WHOSE CITIES HAVE BEST DEVELOPED AND IMPROVED INFORMATION TECHNOLOGIES, WILL BE THOSE WHO INTRODUCE THEIR CRITERIA TO THE ENTIRE EUROPEAN UNION PF THE FUTURE. Iti-' �. BUT WHAT ARE THESE INFORMATION TECHNOLOGIES? SIMPLY THE REALISATION OF A PROPHECY MADE BY PAUL VALERY AT THE BEGINNING OF THE CENTURY WHEN HE PREDICTED THAT ONE DAY INFORMATION WOULD REACH OUR HOMES JUST AS WATER OR ELECTRICITY NOW DOES. NOT IN THE TOO DISTANT FUTURE WILL EVERY HOUSE AND EVERY OFFICE OWN AN INTERACTIVE TERMINAL WHICH WILL SERVE AS COMPUTER, TELEVISION, TELEPHONE, NEWS AND ENTERTAINMENT SOURCE, INSTRUMENT FOR WORK AND FOR SERVICES. ALL THIS WILL CIRCULATE ALONG INFORMATION HIGHWAYS, BUT THESE INFORMATION HIGHWAYS, WHICH ALREADY EXIST, MUST REACH SOME PLACE, AND THIS PLACE IS THE CITY. . IT IS DIFFICULT TO GUESS WHAT CONSEQUENCES THE GENERALISATION OF THESE INFORMATION TECHNOLOGIES WILL HAVE ON OUR SOCIETY. IN ANY CASE WE SHOULD ATTEMPT THE ACHIEVEMENT OF TWO AIMS: THE ESSENTIAL STRUCTURATION OF EUROPE AND A SOCIETY WHICH WILL BE MORE PARTICIPATIVE AND DEMOCRATIC. UNITED STATES IN THE . THE PREDOMINANCE OF'THE ,^ E WORLD OF COMMUNfCATION, A 11~151;027HAS MEANT THAT ANÍY EUROPEAN CITIZEN. KNOVV, BETTER THE STREETS OF NEW YORK OR SAN FRANCISCO THANANY EUROPEAN CAPITAL. . INFORMATION TECHNOLOGIES SHOULD PERMIT US TO IMPROVE THIS DEFICIT AND REACH A HIGHER IN THIS LEVEL OF MUTIJPÁL UNDERSTANDING. SENSE, THEY WI'LL BECOME AN INDESPENSABLE ELEMENT TO IMPROVE UNDERSTANDING AMONGST THE CITIZENS OF THE DIFFERENT STATES OF THE EfiU,ÓPEAN UNION AND FOR ITS STRUCTURE AS A �__17-7-41t311:11t THRE~---ELEMENT POLITICAL UNDERS-T~NG WHICH 1S MUCH STRONGER THAN SIMPLY AÑ ECONOMIC UNION. • ON THE OTHER HAND, THEY OFFER A UNIQUE POSSIBILITY TO DEEPEN THE DEMOCRATISATION OF OUR SOCIETY. T-41 :. CITIZENS MAY HAVE AT THEIR DISPOSIT4LÉ NEW MEANS OF EXPRESSION AND A FORUM TO DEBATE IDEAS. A NEW SPACE IS BEING DESIGNED WITHOUT BOUNDARIES WHICH COULD TURN THE CONCEPT OF A GLOBAL VILLAGE, IDEALISED BY MARSHALL MACLUHAN, INTO A REALITY. • NEW COMMUNICATION INFORMATION TECHNOLOGIES BRING US CLOSER TO A MORE PARTICIPATIVE SOCIETY WITH GREATER QUALITY OF LIFE FOR THE CITIZENS, WITH MORE TRANSPARENCY -041143E~ OF THE ADMINISTRATIONS, CARRYING US NEARER TO A WORLD IN WHICH WE MOVE INFORMATION AND NOT PEOPLE. THE CITIES AND REGIONS OF EUROPE WILL HAVE NEW MEANS AT THEIR DISPOSAL TO EXPRESS THEIR CULTURAL TRADITIONS AND IDENTITIES. A NEW CULTURAL DIMENSION BEGINNING TO OPEN-UP, AND NEW POSSIBILITIES FOR PRODUCTION AND DISTRIBUTION OF NEW CULTURAL EXPRESSIONS, ARE BEING SHAPED. CULTURAL MINORITIES, (CATALONIA AŠÑ EXA1V1PLÉIMAY GAIN ACCESS TO CHANNELS OF UNIVERSA EXPRESSION. GOVERNMENTS AND ADMINISTRATIONS MAY ALSO FEEL OBLIGED TO BE MORE EFFICIENT, MORE TRANSPARENT AND ATTEMPT GREATER RAPPORT WITH THE CITIZENS. THE ATTITUDE AND RELATIONSHIP OF THE CITIZENS WITH THESE ADMINISTRATIONS WILL BE SERIOUSLY MODIFIED. �. THIS NEW WORLD OF TELECOMMUNICATIONS QUESTIONS THE TRADITIONAL CONCEPT OF THE CITY. 1-;K ABOVE ALL IN THOSE EUROPEAN CITIES WITH A GREAT POPULATION DENSITY, PROXIMITY IS NO LONGER AN ABSOLUTELY NECESSARY CONDITION TO GUARANTEE QUALITY OF LIFE AND DEVELOPMENT OF COMPANIES AND BUSINESSES, AS DECENTRALISATION IN THE WORKPLACE IS NOW BEGINNING. NOW MANY TASKS MAY BE CARRIED OUT FROM A DISTANCE. . THE CONCEPT OF PROXIMITY, THEREFORE, MUST BE GIVEN NEW VALUES AND SHOULD REINFORCE THOSE CURRENTLY EXISTING. THE CITIES SHOULD PROMOTE THEIR CIVIC PRESENCE, ITS PEOPLE, CONTACTS OR WALKABOUTS, VIS-A-VIS ENCOUNTERS, BEFORE THE INTERACTIVE CONTACTS WHICH TECHNOLOGY PERMITS. AT THE SAME TIME THEY SHOULD ELIMINATE THE NEGATIVE EFFECTS OF THIS PROXIMITY, SUCH AS AGLOMMERATIONS, POLLUTION, NOISE OR TRAFFIC. . NEVERTHELESS, FROM BARCELONA'S POINT OF VIEW, PROXIMITY IS ALSO AN IMPORTANT VALUE FOR TELECOMMUNICATIONS. CABLING TAKES ADVANTAGE OF EXISTING INFRASTRUCTURES IN THE SUBSOIL AND THE DENSITY OF THE BUILDINGS SHOULD IN THEORY REDUCE THE GLOBAL COSTS OF DATA TRANSMITION. THEREFORE, IN A COMPETITIVE SITUATION BETWEEN A DENSELY POPULATED CITY AND ONE WITH A DISPERSED POPULATION, THE AVAILIBILITY OF COMMUNICATION AND, ABOVE ALL, ^ THE COSTS, SHOULD FAVOI'JR THE FORMER. . BARCELONA NSZ1:4---Twi9 ESTABLISH' A POWERFUL COMMUNICATION INFRASTRUCTURE WHICH WOULD PERMIT ITS CITIZENS TO ACHIEVE RADICAL IMPROVEMENTS IN ITS QUALITY OF LIFE, OFFERING �BETTER INFORMATION, CAPACITY FOR SELFINFORMATION AND THE POSSIBILITY OF NEW SERVICES, THEREBY REDUCING THE NEED TO TRAVEL. . 1 WOULD NOT LIKE TO FINISH WITHOUT MAKING REFERENCE TO SOMETHING WHICH USUALLY PASSES US EUROPEANS INADVERTENTLY WHEN WE TALK ABOUT THE NEW INFORMATION TECHNOLOGIES: THE GROWTH OF THE NORTH-SOUTH IMBALANCE. WHILE EUROPE, THE UNITED STATES AND JAPAN HAVE BROKEN INTO A HEADLONG RUSH TOWARDS THE RACE TO CONTROL OR, AT LEAST TO MARK OUT, THEIR COMMUNICATION AND CULTURAL TERRITORY, THE UNDERDEVELOPED COUNTRIES CONTINUE TO LACK THE MEANS TO BROADCAST THESE INFORMATION TECHNOLOGIES, A TECHNOLOGY WHICH THESE CITIZENS CANNOT EVEN IMAGINE. THEREFORE AGGRAVATING THE BARRIERS BETWEEN THE INDUSTRIAL WORLD AND THE UNDERDEVELOPED ONE. THE CONSEQUENCES OF THIS IMBALANCE, WHICH WE CONTINUE TO HEIGHTEN LITTLE BY LITTLE ARE IMPOSSIBLE TO IMAGINE, WE ARE HARDLY ABLE TO IMAGINE HOW OUR SOCIETY MIGHT BE CHANGED, BUT IT IS AN ELEMENT OF DEBATE WHICH I WOULD LIKE TO SET FORTH UPON THE TABLE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4371 Title A name given to the resource Intervenció a la conferència "The implementation of the information society in cities and regions" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estocolm Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Societat de la informació Municipis Comunicació Regions Model social Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2818/19880305_ConvencioMajNacProg_PM.pdf 4d7a867553094d4732de8bbc91d6b2b6 PDF Text Text Pasqual Haraqall Bon dia a tothom. Suposo que s'espera de mi que us digui fins a quin punt un socialista que està al capdavant d'un Ajuntament de Catalunya està satisfet de que aquesta reunió existeixi, i que el moviment que aquesta reunió coemnça vagi endavant. I que us digui cóm els municipis, els Ajuntaments de Catalunya, estem confiats en el canvi de clima que es pot i es té que donar en aquest país. I cóm estem confiats en que el Parlament de Catalunya esdevingui el lloc on realment es produeixi el debat que s'ha de produir en el nostre país, i que permeti que les institucions mantinguin una relació d'entesa, que al mateix temps hi hagi l'entesa i el debat que han de fer anar endavant a Catalunya. Aquesta entesa de les institucions, que ha �mancat en aquest país, els darrers anys, que ha de ser molt millor, hi ha indicis de que es pot arribar a produir, en el camp que jo domino més, del municipi, del municipi de Barcelona. Hi ha proves de que això es pot produir, a pesar de tot, i una n'és el Consorci Sanitari. Per aquells que llegiu i seguiu atentament el que és la pràctica de les coses, l'administració de les coses, el Consorci Sanitari de Barcelona és una conquesta important. Jo crec que no només de Barcelona sinó de tot Catalunya. Un sistema a través del qual el govern autonòmic i l'Ajuntament es poden posar d'acord per dur endavant els hospitals de la ciutat. Hem trigat vuit anys, però ara el tenim aquest Consistori. 0 el Parc Tecnològic del Vallès on també hi ha una col·laboració, molt meritòria -deixeu-m'ho dir-, entre una entita que el va crear i que està condemnada a desaparèixer, com és la Corporació Metropolitana de Barcelona, i l'entitat que l'ha suprimit, com és la Generalitat de Catalunya. Avui el Parc Tecnològic és presidit pel Conseller d'Indústria Macià Alavedra, i gestionat, en canvi, pel Consorci de la Zona Franca que va rebre de la Corporació Metropolitana l'encàrrec de fer-ho. 0 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona del qual ahir vàrem aprovar, en la sessió plenària de l'Ajuntament de Barcelona, els nous estatuts, que aquest any tindrà projecte, l'any que ve obra, i d'aquí a tres anys obres d'art a dins, i que es farà conjuntament. O la Carta Municipal que és una gran esperança per a mi, per molts, de cóm Barcelona ha de resoldre -Barcelona, i segurament la seva àrea de l'entorn- molts problemes que han quedat per resoldre. Temes aquests en els quals hi ha indicis de que poden haver-hi acords, hi ha d'haver-hi acords, entre les institucions d'autogovern a Catalunya. Perquè hem perdut molt de temps. Hem perdut temps amb l'ordenació del territori -vuit anys-, per l'estropici que finalment s'ha produït. Per l'eix transversal. Parlo només de les grans aspiracions, de les velles aspiracions, d'aquelles coses que si ens haguessin preguntat l'any 77 o l'any 79 què és �48 el que s'havia de fer a Catalunya, haguéssim dit immediatament aquest, aquest i aquest projecte. L'ordenació del territori, les comarques, vuit anys i sense solució. L'eix transversal. L'aigua de l'Ebre, l'aigua de Tarragona, que representarà i representa la millor esperança de que no es produeixi la macrocefàlia de Barcelona. El tràfic de Barcelona. Els cinturons, tot just començats. L'exprés regional, la connexió Mataró-Vilanova, la conversió de l'antic vuit català en un eix de transport ferroviari ràpid -ni metro ni ferrocarril, exprés regional-. El propi metro de Barcelona que ha de fer un salt endavant, i que no l'ha fet, només se n'han fet unes cues, però no s'ha convertit en un nou plà de metros com el que la ciutat i l'aglomeració ara necessita. Les universitats, quán va trigar la República a canviar la universitat? Que poc que va trigar per endegar el que es veia clarament com un tema capdal per la història del país. És evident que la universitat d'aleshores no era una universitat de masses com és la d'ara. És evident que ara són més diners. I és cert que amb vuit anys d'autonomia encara no s'ha posat realment en marxa la reforma de la universitat, la millora de la universitat. L'ensenyament avançat, que poc que va trigar la República d'entomar la tradició de les primeres modificacions de l'ensenyament, del Montessori, i del Patronat Escolar, per convertir Barcelona i tot Catalunya en un laboratori del que havia de ser el nou ensenyament -encara en vivim d'aquell record-. I que poc quehem avançat des d'aleshores. Quán esperàvem els anys seixantes i setantes, a les escoles d'estiu, el moviment de Rosa Sensat, com no esperàvem aquesta autonomia que avui tenim, i que encara no s'ha traduït en una, diria, nova moral, en un nou funcionament del sistema educatiu, que molts i molts mestres, i molts i molts pares, i molta gent que hi treballa han maldat per això. Refer la Ciutat Vella de Barcelona, i aquest és un tema d'estat. No hi ha cap país que no s'hagi plantejat com a tema de país el refer l'antiga capital. Pensem que la Barcelona vella és �49 això, és el poc estat que teníem, l'estat que teníem era la Ciutat Vella, el barri gòtic, els seus edificis nobles, i encara està per refer. Dos anys esperant l'aprovació d'una Àrea de Rehabilitació integrada per la Barcelona vella. I no és només un tema de l'Ajuntament, també és un tema nacional. Ho és aquí, i ho és a França, ho és a Itàlia, ho és fins i tot a d'altres comunitats autònomes. Aquí no ho ha estat. I parlaria de tantes i tantes coses que segurament són, òbviament, temes que un govern català hauria i haurà de plantejar-se com a temes urgents, que no haurien d'haver esperat tant. Les noves tècniques, la biomedecina. La recuperació dels que són fora, en Ferrater Mora, o ena Ramon Xirau, o l'Eduard Nicol, o el Manuel Cardona que és director de l'Institut (Plane) de Stuttgart, o els entesos catalans -que n'hi ha- en superconductivitat i en ciència dels materials, que estan arreu, estan a Madrid, estan a Berkeley, estan pel món però no estan aquí. I no costa gens que sigui aquí. La investigació puntera ara en superconductivitat no és la més cara. Ho és molt més la investigació en,electrònica. Amb 280 milions cada any es podria mantenir un centre d'investigació sobre nous materials relativament digne en la nostre ciutat, en el nostre país, i no el tenim. Tantes i tantes coses que no s'han pogut fer, que no s'han fet, i que ara se'ns obren les portes per debatre, i més endavant per construir. I tantes i tantes coses que són els temes tradicionals de l'esquerra i que nosaltres estem en condicions de debatre i de tornar a posar sobre la taula. I tants i tants temes que són els temes nous de l'esquerra. Ahir es feien 50 propostes per la modificació de la situació de la dona a Catalunya. Pensem que el 50% dels aturats, a la nostra ciutat, a Barcelona, són dones, sent així que només una tercera part de la força de treball són dones, és a dir, que el que hi ha en aquest moment és una gran, un volcar-se de les dones sobre el mercat de treball. I jo crec que això no és més que una indicació de que efectivament estem caminant cap a Europa. Pensem que Suècia és 50%-50% la distribució d'homes i dones en el mercat de treball efectiu, no a les llistes de demanda de treball, sinó en el mercat de treball efectiu. I que en bona part, el fet que Suècia sigui un país més avançat rau justament �50 en això, en que han posat en contribució a totes les seves forces productives, i la dona en primer lloc. Aquesta és una de les grans esperances de canvi a Catalunya, i l'hem d'empènyer. I és un tema clàssic que hem de traduir amb les seves coordenades actuals. Com ho és, amb noves formulacions, la integració del voluntariat com a substitut de la beneficència clàssica. Sabem que la dreta combina hàbilment aquest darwinisme social, de desesperança, de que res no es pot fer per lluitar contra la misèria en la seva arrel, en les seves causes, sí només en els seus efectes. I ens combina aquest fatalisme i aquesta desesperança amb uns tocs de beneficència per tranquilitzar la consciència i poguer acusar a l'esquerra aleshores de falta d'acord. Quan l'esquerra el que està fent és integrar aquestes qëstions, que s'han d'integrar. I també tractar de tenir un esquema més ample en el que aquest voluntariat hi tingui un paper, un esquema més ample que es plantegi seriosament desmontar la màquina de la misèria. Aquest és un tema vell i nou de l'esquerra que vosaltres haureu de desenvolupar. Com les noves relacions en el lloc de treball, noves relacions que en definitiva a Europa són velles relacions. No fa molt jo estava a Alemanya visitant la fàbrica Bayer. Ningú diria que aquest és un invent extraordinàriament modern, és una cosa que ve de lluny. I tanmateix en el consell de supervisió de Bayer hi ha un 50% d'obrers i de representants jurídics dels sindicats. Res no s'ha fet en aquest camp -zero-, en un país que va veure néixer l'UGT, que va veure néixer el moviment sindical, i abans encara el moviment d'associacionisme dels treballadors. Res no s'ha pogut fer en aquests darrers anys. I el federalisme com a sistema de govern a tres nivells, el federalisme del Canadà, el d'Alemanya, el de Suïssa, el que sigui, però un sistema en el que tres nivells de govern puguin col·laborar i tirar endavant aquelles competències que, com és molt lògic i molt clar, pràcticament cap d'elles, de les més importants, es poden desenvolupar només amb un sol nivell de govern, i encara diria, amb dos nivells de govern. Qualsevol qüestió que mireu, des de la promoció econòmica fins els serveis �51 socials, necessiten de la col·laboració l'autonomia i del govern local. de l'estat, àe Temes vells i temes nous que ara tindrem ocasió de debatre, i que hem de debatre, en un moment en que se'ns està preguntant qui ha de governar aquest pais. Però no només qui ha de governar aquest pais, sinó quines idees són les que s'imposen en aquest pais, i aqui és on jo crec que la vostra col·laboració pot ser més important. En un moment en que els mites de la dreta van perdent força, de la mateixa manera que l'economia inspirada per Reagan, la política de Reagan va perdent força, en un moment en que l'egoisme social i l'egoisme nacional, justificat, quasi diria, després de les desfetes nacionals que varen tenir els Estats Units amb la guerra del Vietnam, que varen néixer amb gran força als Estats Units, avui estan de devallada. Un egoisme nacional que no és més que l'aplicació al camp col·lectiu de la màxima miserable de la dreta de que la caritat ben entesa comença per un mateix, traduït a termes col·lectius. Un moment doncs en que és possible que l'esquerra catalana es trobi amb un buit d'idees dominants per omplir, i una demanda per part del poble per omplir-lo amb idees al mateix temps velles i noves. Però de vegades l'esquerra catalana sembla que no s'acabi de creure que porta el relleu de la Catalunya més autèntica, la justament menys necessitada d'ajuts simbòlics, la més realment i més apassionadament enamorada de si mateixa, de Catalunya, i per tant, dels altres pobles, més creadora i més fraternal. Jo crec que això, que és obvi, convé dir-ho i tornar-ho a dir. Crec que convé lluitar pel que de vegades pot semblar massa obvi. Crec que hem de fer com els mestres que s'han d'esforçar per escenificar cada dia com si no fos sabut allò que per ells és sabut. Crec que cal explicar clarament el que ja és clar. Crec que hem d'evitar la necessitat de destacar per un nou enfoc, moltes vegades, i insistir en les obvietats, en el que és just, en el que és millor. Crec que cal "machacar" l'evidència, més enllà de l'originalitat. Crec que la força potencial dels que sou aquí, i altres qaue no hi són però que hi seran, conté més passat del país, i conté per tant també molt més futur. No tenim el dret, no teniu el dret de no posar-la aquesta força potencial a treballar. Individual o col·lectivament. Individualment cada ú, segons la seva línia, segons la seva �ln spiració -f-ració. doneu. C r _„ ts I c ° " lecti vament, S(lr,„ « autog O V er n a r - s e > * l e s ' c°<« una • • M o i ta sprt. 52 sèrie ln X '.amb dividus � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la Convenció per una majoria nacional i de progrés Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Esquerra (Ciències polítiques) Catalunya Federalisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Acció política Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències