41
50
4980
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/898/0000000668.pdf
b941be4e593b61cf131d85de71d4e0d3
PDF Text
Text
INTERVENCIÓN “GOBERNAR EUROPA PARA GOBERNAR
LA GLOBALIZACIÓN”, Pasqual Maragall
20/04/2007 | Egino (Euskadi)
Introducción
Es un placer acompañarles aquí en Euskadi, en este espacio
de reflexión sobre las perspectivas de Europa.
La hibernación del proyecto constitucional podría estar llegando
a su fin [cross your fingers], pero los déficits de las instituciones
comunitarias ponen de relieve las dificultades para que Europa
se convierta en un agente global.
Al mismo tiempo, existe el dilema sobre si la globalización
puede ser una fuerza “federadora de Europa” y no sólo
“inhibidora”, como sucedería si prosperaran actitudes de
cerrazón nacional en los estados miembros.
A mi modo de ver, se trata de dos dimensiones de un mismo
problema: está en nuestras manos vencer las actitudes de
cerrazón y construir una unión política más capacitada para
asumir responsabilidades globales.
Sin embargo, los términos en los que se plantea este debate
demuestran que sufrimos un desequilibrio entre los mercados,
la sociedad civil, y un espacio público e institucional que se
construye muy lentamente.
Encontrar el “círculo virtuoso” que los articule es la principal
responsabilidad de la red de autoridades europeas.
Debemos gobernar Europa, para tener más capacidad de
gobernar la globalización.
Por un lado, es fundamental que definamos la ambición
europea de nuestras ciudades, regiones y naciones
1
�demostrando que “son Estado” y que “son también Unión
Europea”.
Y, por otro lado, debemos avanzar hacia un sistema político
europeo compuesto por instituciones y partidos
comunitarios.
Ambas dimensiones del proceso de construcción europea son
las que van a estructurar mi intervención de hoy.
I. Nuestra ambición europea: el nuevo Estatuto de
Autonomía de Cataluña y el impulso de la Euroregión
Pirineos-Mediterráneo
La ambición europea de España es una ambición compartida
por el Estado y las Comunidades Autónomas. Y es una
ambición con una clara dimensión federal.
Esta es la orientación que marca el Estatuto de Autonomía de
Cataluña aprobado el año pasado.
Como ya dije el mismo día que entró en vigor, éste Estatuto
nos convierte en la nación sin estado con más
competencias del continente, fortalece al Estado y, al mismo
tiempo, establece definitivamente Europa como nuestro
espacio político y geográfico de referencia.
El Estatuto de 1979, carecía casi por completo de esa
vertiente europea, porqué a España le faltaban aún seis años
para integrarse en las Comunidades Europeas.
Sin embargo, desde aquel momento, la “institucionalización”
de la dimensión europea del Estado de las Autonomías ha
sido imparable.
El Tribunal Constitucional convalidó la creación de oficinas
autonómicas.
2
�Además, dictaminó que las comunidades autónomas pueden
establecer relaciones exteriores, aunque fuese manteniendo
la firma de tratados entre las competencias del Estado.
Los líderes catalanes, juntamente con otros líderes
autonómicos, nos implicamos en el regionalismo europeo. El
Presidente Pujol presidió la Asamblea de Regiones y yo mismo
me honré en presidir el Comité de las Regiones y Ciudades.
El impulso descentralizador, simultáneo a los avances de la
centralización o cesión de soberanías nacionales a la Unión, se
incorporó a las sucesivas modificaciones del Tratado de Roma.
Y finalmente se consagró el principio de subsidiariedad y de
proximidad en la toma de decisiones.
Cataluña además se comprometió a fondo en políticas
comunitarias.
Se creó una conferencia sectorial para que las autonomías
participasen en la formación de la voluntad española ante la
Unión Europea.
Se estableció la participación autonómica en la representación
permanente del Estado ante Bruselas.
Y el Gobierno de José Luís Rodríguez Zapatero impulsó esa
participación hasta las instituciones comunitarias, además de
dar un paso decisivo para garantizar la presencia del catalán,
el gallego y el euskera en ellas.
A lo largo de estos años, Cataluña ha actuado como levadura
del europeísmo español y del regionalismo europeo.
Es lógico, pues, que el nuevo Estatuto de Cataluña haya
recogido estos procesos; los haya proyectado en un horizonte
más autonomista, y los haya incluido en el bloque de
constitucionalidad:
3
�1. El texto garantiza la participación de la Generalitat en
los asuntos europeos que afectan a “los intereses” de
los catalanes.
2. Obliga al Gobierno de España a informar al de
Cataluña de las iniciativas de revisión de los tratados.
3. Otorga a la postura catalana en ese proceso un carácter
“determinante” si de las propuestas europeas se deriva un
impacto financiero o administrativo para Cataluña.
4. Transfiere a la Generalitat la gestión de los fondos
comunitarios territorializables.
5. Y plantea el acceso autonómico al Tribunal de Justicia
de la UE, cuando la normativa comunitaria lo permita.
Como sugestivamente ha dicho el eurodiputado Ignasi
Guardans, este Estatuto, “que aparentemente exige mucho a
España y a la UE, impone también obligaciones muy fuertes a
la Generalitat”.
Con él, los catalanes se autoimponen una larga lista de nuevos
deberes de información, propuesta y participación de
envergadura.
Derechos y deberes que nos permiten expresar, como les
decía,
una
ambición
europea
en
términos
de
corresponsabilidad.
Ahora que se ponen de manifiesto las limitaciones del
planteamiento institucional de la “Europa de las Regiones”, se
amplifica la acción de las “Regiones de Europa”.
Y es fundamental que lo hagamos asumiendo en nuestra
cultura política la necesidad de “europeizar” las políticas
públicas, y desarrollando, externamente, iniciativas de
cooperación regional.
Las regiones colindantes con fronteras estatales abarcan casi
la mitad del territorio europeo y un tercio de la población.
4
�Además, la cooperación transfronteriza demuestra que el
proceso de integración económica y territorial es imparable.
Actualmente existen más de 60 euroregiones en Europa
situadas en torno a las fronteras entre Bélgica, Holanda y
Luxemburgo, entre regiones y ciudades de los países
escandinavos y, en particular, sobre las fronteras de Alemania.
Desde territorio español se extienden ya tanto hacia Portugal
como hacia Francia.
Éste último es el objetivo de la Euroregión PirineosMediterráneo y también de la Comunidad de Trabajo de los
Pirineos presidida por el Lehendakari y que Cataluña comparte
con Euskadi.
Y la Euroregión que impulsan Euskadi, la Comunidad Foral
de Navarra y Aquitania constituirá un polo potente en el eje
atlántico, como lo hace la Euroregión Oporto-Vigo.
La Euroregión Pirineos-Mediterráneo suma más de 14
millones de habitantes y representa el 14% del PIB conjunto de
España y Francia.
A través de la misma, por ejemplo, se está construyendo el
primer hospital transfronterizo de Europa.
La Euroregión se ha dotado de un Portal de Cultura y un
Observatorio Socioeconómico.
Y además se han definido proyectos punteros como la
EuroBioRegión en el sector de la biotecnología, a través de
la colaboración entre las universidades, los gobiernos y las
empresas.
Las empresas biomédicas y farmacéuticas catalanas se han
convertido en cabeceras de un sistema internacional de
producción.
5
�Forman un sistema empresarial que hoy cuenta con la
colaboración del polo de Tolouse y de infraestructuras
científicas como el Instituto de Investigación Biomédica codirigido por el Dr Massagué o el Centro de Medicina
Regenerativa del Dr Izpisúa.
El que no va adaptando su conocimiento, su tecnología y su
gama de productos y servicios está perdido.
Las Euroregiones son una muestra de que sabemos
adaptarnos tanto en la economía como en la política.
Por eso, planificamos conectar en todos los sentidos de lado a
lado de la cordillera y del mar.
El aeropuerto de Barcelona ha empezado a captar vuelos
intercontinentales y la adjudicación de la Terminal Sur nos
servirá para configurar un hub potente.
Es fundamental que la Euroregión cuente con un aeropuerto
gestionado con autonomía.
Como lo es también vertebrar una red de alta velocidad, que
hasta hace dos días, no estaba prevista más que de Madrid a
ciertas capitales de provincia.
Los ejes Valencia/Barcelona o Barcelona/ Bilbao no existían
en la mente del Gobierno de Aznar y la conexión con Europa
era objeto de numerosos atrasos.
Justamente por este motivo, la Euroregión PirineosMediterráneo se ha puesto en el centro de las relaciones
hispano-francesas.
De las hispano-francesas, y de las hispano-italianas para
consolidar empresas euromediterráneas como AbertisAutostrade y Enel-Acciona-Endesa.
6
�Las tradicionales relaciones directas entre Estados se ven
complementadas por relaciones entre naciones, regiones,
ciudades y otras estructuras en red.
La cooperación entre gobiernos regionales y locales por
encima de las fronteras difumina un elemento crucial de la
soberanía de los Estados.
Además, el éxito de la UE y la globalización, los han
convertido en pequeños para los asuntos grandes, y en
excesivos para los problemas de proximidad.
La clave está en dejar que las regiones y también las
ciudades tejan, y que los estados confeccionen el vestido
completo, es decir, nuestro proyecto europeo.
Los Estados tienen que entender que las competencias que
ceden “por debajo” las deben compensar con la soberanía
europea que crean “por arriba”.
Todos, regiones y estados, están llamados a jugar un papel
más sustantivo en la liga superior porqué las
responsabilidades que se divisan des de Europa son globales.
Justamente por este motivo, es prioritario que la Europa
comunitaria supere su crisis institucional.
II. Avanzando hacia un sistema político europeo: las
instituciones y los partidos
Los que compartimos la idea de que los problemas de
Europa se resuelven con más Europa, defendemos avanzar
hacia un sistema político europeo compuesto por
instituciones, políticas y partidos.
La Unión va demasiado al ralentí en asuntos sustantivos como
la seguridad interior, la política exterior o la energía.
7
�La agenda de Lisboa es más un catálogo de buenas
intenciones que un programa comunitario.
Además, los beneficios de la integración se reparten hoy
asimétricamente.
Y la política exterior ha quedado debilitada por la división de
los Gobiernos ante conflictos como el de Irak.
Sobretodo cuando se ha puesto de relieve que victorias
tácticas no se han traducido ni en nuevas estrategias
globales para el Próximo Oriente, ni en una profundización de
las relaciones euromediterráneas.
Estas
estrategias
vienen
marcadas
por
el
mero
intergubernamentalismo y, en el mejor de los casos, se
articulan sobre la comunitarización de los intereses estatales.
Las reglas actuales no aseguran el funcionamiento efectivo de
las instituciones de la Unión: es prioritario profundizar en la
línea de la Constitución.
Como ha dicho la propia Canciller Merkel, si de aquí a las
próximas elecciones al Parlamento Europeo en el año 2009 no
se ha logrado llevar a buen puerto la reforma constitucional
iniciada, nos encontraríamos ante una omisión histórica.
La UE necesita un nuevo documento de bases que respete la
sustancia del proyecto aprobado por 18 de los 27 Estados. Y lo
necesita por razones democráticas y funcionales.
Me podrían decir como escribía hace pocas semanas JeanMarie Colombani en Le Monde, que hoy no existe ninguna
mayoría que justifique ulteriores abandonos de soberanía. Y es
parcialmente cierto.
8
�La ambición europea de diversos países es frecuentemente
subsidiaria de unos intereses nacionales circunscritos al
Estado.
Sin embargo, la mayoría se inclina por encontrar un espacio
de encuentro que intente conciliar la viabilidad del proceso
constitucional por un lado, y la ambición del texto por el otro.
Según el eurodiputado socialista Raimon Obiols, esto significa
realizar un complejo ejercicio para sumar voluntades entre
sus gobiernos y, al mismo tiempo, velar para que las
aspiraciones de una Europa política no se vean disminuidas.
Hasta el año 2009 el debate constitucional debe ocupar el
centro de la política europea y debemos garantizar que el
método escogido tenga una legitimidad reforzada.
Para conseguirlo, a la lógica comunitaria le tenemos que
añadir un nuevo contrato “con” y “entre” los ciudadanos.
Sólo un nuevo debate europeo que incluya tanto a los
ciudadanos de Europa como a sus instituciones puede
combatir el altereuropeísmo de manera efectiva.
Necesitamos que instituciones como el Parlamento Europeo
adquieran un mayor protagonismo y empezar a vertebrar
partidos que fortalezcan el vínculo representativo.
Hoy no tenemos partidos políticos a escala europea. Y sé
que no será fácil conseguirlo: también en este caso se deberán
superar obstáculos como la visión instrumental de Europa,
además de otros como el control de los aparatos de partido.
Los mismos obstáculos que explican la necesidad de esta
opción.
9
�El Parlamento Europeo ha forzado un proceso de agregación
política entorno de los polos socialista y popular, pero
paralelamente se ha producido una fractura que transciende el
eje izquierda-derecha.
Su manifestación más evidente ha sido el “no” francés y
holandés al proyecto constitucional.
Este nuevo eje político, que puede formularse a partir de la
dicotomía supranacionalidad - intergubernamentalidad,
configura nuevos alineamientos.
Por ejemplo, el de los laboristas británicos con los populares
españoles y polacos, o el de los democratacristianos alemanes
con los demócratas de izquierda italianos y los postcomunistas
checos.
Podría decirse que cada eje es relevante a diferentes escalas.
El eje identitario es relevante a nivel subestatal, el eje
izquierda-derecha lo es a nivel estatal y el eje sobre el grado
de integración política comunitaria lo es a nivel europeo.
Esto justificaría unos partidos europeos más amplios y abiertos.
Y más impuros también.
Como les decía, no será fácil, pero trabajaré para que esta
opción gane su momento.
“Gobernar la globalización” es un candidato muy loable, pero
el reto es gobernar Europa con instituciones y partidos
comunitarios.
Gobernando Europa, incrementaremos nuestra capacidad de
gobernar la globalización.
Muchas gracias.
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Gobernar Europa para gobernar la globalización
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Egino (Euskadi)
Abstract
A summary of the resource.
Jornada “El futur d’Europa a l’era de la globalització”, organitzada pel think tank “Euskadi a l’era de la globalització” que impulsa el Lehendakari Juan José Ibarretxe. La jornada va comptar també amb les conferències de Manuel Maria Carrillo (filòsof, diputat portuguès, exministre de cultura de Portugal), Renaud Dehausse (professor de l’Institut d’Estudis Polítics Jean Monnet de París, expert en federalisme comparat i evolució de la UE) i Monique Canto-Sperber (experta en filosofia moral i política i directora de l’École Normale Supérieure de París).
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Globalització
Govern
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-04-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/917/0000000875.pdf
e68f07f092b9ae129f5c6c206c4e41ef
PDF Text
Text
Conferència-sopar a Montevideo (Associació d’Empresaris d’Ascendència
Catalana a l’Uruguai - ASEACU).
Gobiernos de progreso en la sociedad democràtica: presente y futuro
29/10/2007 - Complejo Riviera (Montevideo)
Es un honor para mí volver a Montevideo invitado por los empresarios
catalanes y acompañado por autoridades amigas de tantos años como: Rodolfo
Nin Novoa, vicepresidente de la República, Reinaldo Gargano, ministro de
Relaciones Exteriores, María Julia Muñoz, ministra de Sanidad y Mariano
Arana, ministro de Vivienda.
És un honor per mi ser convidat pels empresaris catalans de l’Uruguay i haver
pogut respondre a la invitació en companyia de la meva esposa. He vingut a
Argentina al casament de la meva filla, ella continua la saga que vostès o els
seus avantpassats, com els Batlle de Sitges i tants altres, van encetar.
Siendo Alcalde, el primer pedazo de tierra hispanoamericana que visité fue
éste. Viajé acá con el jefe de la oposición del Ayuntamiento de Barcelona,
Ramon Trías Fargas. Hacía poco que la democracia había vuelto acá, días tan
sólo. De modo que al llegar al centro de la ciudad acompañado por las sirenas
de la policía local del buen primer alcalde democrático de Montevideo, Aquiles
Lanza, y nos acercamos al local de las Juventudes Socialistas, les
encontramos a todos aterrorizados, casi debajo de las sillas, en una sala
presidida por el busto de Lenin. “¡Que vuelven los milicos!”, debían pensar.
El caso es que, después de visitar el monumento a Companys, con emoción
considerable, pues en España la restauración de la democracia tras la muerte
de Franco se hizo al precio del olvido –no sé si en Argentina y acá ocurrió parte
de lo mismo- nos fuimos, fuera de programa, a ver un partido del Peñarol de
Schiaffino contra Cerrito lo que nos dejó sin la conexión aérea prevista con
Buenos Aires, nuestra etapa siguiente –el Buenos Aires del buen y corajazo
Alfonsín-. Y tuvimos que alquilar una avioneta escueta en la que la pequeña
tribu catalana casi no cabía. El pobre Ramon Trias, liberal, jefe de la oposición
como dije, estallaba de indignación. Pero reconoció más tarde que el partido en
el Centenario había sido un entrante positivo de nuestra visita. Trias conocía
bien América Latina. De hecho vivió años exilado en Colombia antes de volver
a la España ya democrática.
Miren: esas idas y vueltas de España y América Latina, desde lo que nosotros
llamamos el descubrimiento, hasta el siglo XX y sus guerras civiles y
mundiales, de las que España y América del Sur fueron víctimas más que
protagonistas, es una de las epopeyas más evidentes, a veces trágicas, a
veces gloriosas y a veces grotescas, de la historia de la humanidad entera.
Se hace difícil explicar a nuestros hijos y nietos, que nacieron en la paz, qué
era lo que nuestros padres habían legado: un fardo de vivencias ora cultas, ora
dramáticas, un mundo convulso y enfrentado.
1
�Pueden ustedes imaginar pues mi emoción cuando al llegar a mitad de los 80
acá, la mujer de Gargano y los Rodríguez Filippi nos dijeron aquello ya tan
sabido de: “Ustedes descendían de los godos y los romanos, nosotros de los
barcos”. Y la que ahora siento viendo como aquellos entonces opositores de
una fértil democracia, gobiernan con mano sabia –y como no iba a serlo si a
golpes es como se aprende, a golpes y a disgustos- en el Uruguay de hoy.
No insisto en los recuerdos más recientes, entre otras cosas porqué a mi edad
se olvidan más pronto que los más lejanos, curiosamente, como si al final
volviéramos al principio.
Pero hablemos ni que sea un poco de futuro, que no es siempre lo más
conmovedor pero si lo más atractivo.
En España y en Europa las cosas están cambiando. El nacimiento mismo de
Europa como nueva realidad política, con bandera, moneda y ejército, y espero
que muy pronto tribunales (la justicia siempre es lo más perezoso en el
cambio), esa Europa, digo, es ya nuestra nueva patria grande, como
MERCOSUR, y un día la América Latina entera lo será para ustedes.
Globalización es una palabra que ha dejado, afortunadamente, de ser una
technicality, una pedantería discursiva para convertirse en realidad cotidiana.
Si me saludan en la calle en Montevideo y Messi es el ídolo de Barcelona; si
aquí puedo ver diarios y televisiones españolas y allí las vuestras, ¿quién va a
ser capaz de ponerle puertas al campo, a ese campo abierto? ¿Y además para
qué?
Profundicemos en ese camino, que no excluye rivalidades como la del Barça y
el Real Madrid o la de Uruguay y Argentina: Dejemos los incidentes fronterizos
para los políticos que no saben como crear sentimientos de identidad si no es
por contraposición a otras identidades. En nuestro mundo las identidades y las
razas están, afortunadamente, condenadas a mezclarse.
¡Ojo! No seamos ingenuos. Conseguir que la mezcla se haga con tino y
eficacia y respeto por la singularidad de cada uno, de cada colectivo, y aún de
cada ciudad o barrio, es una de las tareas más difíciles del político.
La religión de la igualdad, sea la cristiana, sea el producto de la revolución
francesa, no basta ni mucho menos. Es preciso el cálculo y el tino. Yo se que a
partir de determinado umbral de predominancia de inmigrantes, como en la
Barcelona o la Terrassa de los años 80, habrá problemas. Que la Barcelona
vieja se deterioraba sin aparente remedio, que en barrios enteros de
inmigrantes del sur de España, una vez conseguida una cierta dignidad en la
vivienda y los servicios, en los parques y en los centros cívicos, la llegada de
nuevas oleadas de una inmigración distinta, plantea problemas serios, que los
antiguos inmigrantes, hoy ciudadanos a parte entera, viven como una pesadilla,
como un retorno a una infancia o una juventud llena de carencias.
2
�Hace poco me reunía con inmigrantes antiguos del sur de España ya afincados
en Barcelona. Y su verbo era una poesía entrañable. Nadie sabe tanto de la
vida como estos que han tenido dos, una en el sur campesino y otra en la gran
ciudad. Somos los exiliados del huerto me decía uno. Y otro contaba que
habría hecho cientos de kilómetros en bicicleta para llegar de Extremadura a
Barcelona. Le llevó treinta días -porqué paré en Lérida pa cosechá, dijo-. Me
recordaban aquella maravillosa El viento se llevó lo que de la emigración
argentina del Sur, y el Soy Roca, me perdonarán ustedes tantas referencias del
país vecino. Pero es que las mías de Uruguay son más inconfesables. Mi tía
abuela Milans tenia tierras en Uruguay. Para mi Uruguay son los cuadros que
pintaba su hija, Ángeles Noble Milans, de un verde intenso y mullido, increíble,
demasiado bello para ser verdad.
Miremos al futuro. Subámonos al Cerrito, cerca de donde vivía Manolita Pina, la
viuda de Torres García, y desde la altura que domina la bahía proyectemos un
futuro hispanoamericano y catalano uruguayo, digno de nuestros antepasados
pero sobretodo de nuestros nietos.
Construyamos instrumentos políticos amplios, tanto territorialmente como
ideológicamente. Se terminó el siglo de las ideologías políticas que yo llamo
confesionales. Estamos en el siglo de los grandes conjuntos territoriales y
también de los grandes marcos políticos, en los que caben muchas variantes,
muchos matices y pocas intransigencias. En Europa van a haber dos partidos:
el demócrata o progresista y el popular o conservador. Como en EEUU el
republicano y el demócrata. Con matices internos, con elecciones primarias,
con financiación transparente. Este último punto no es baladí.
En espacios políticos más ideologizados suele haber menos transparencia,
más transversalidad y conexiones entre partidos y medios de comunicación. El
resultado no es bueno. El liberal progresista y el socialista no irán separados en
el mundo que viene, en el mundo de los grandes conjuntos: norteamericano,
europeo, sudamericano, índico, etc. Solo un entendimiento inteligente entre los
representantes de esos grandes conjuntos puede acabar con las dos pesadillas
de la humanidad a día de hoy: las guerras étnicas y la polución del planeta.
Si Norteamérica, MERCOSUR y la Unión Europea se entienden con los
grandes países asiáticos, ¿qué país puede sostener con éxito una aventura
bélica contra sus vecinos?
Es cierto que las guerras llamadas de religión son y serán difíciles de superar
porqué llevan a sus combatientes a actitudes en las que el precio de la vida es
cero y el suicidio se convierte en una estrategia imposible de combatir, como
en el 11S de Nueva York o el 11M de Madrid. Es cierto que la armonía entre
árabes y judíos en EEUU ha desaparecido. Es cierto que, como he dicho, la
llegada de razas distintas de obreros en Europa no deja de provocar conflictos.
La chica ecuatoriana agredida brutalmente por un ciudadano de un barrio de
inmigración autóctona, y la tardía reacción de los jueces españoles a esa
agresión, no son síntomas alentadores.
3
�Pero prefiero creer que la moderna reacción de la opinión pública en contra de
esas vejaciones, muestra un avance cierto en lo más profundo de nuestras
consciencias. El día en que eso sucedió y el asaltante fue dejado en libertad
por el juez, puesto que la victima (posiblemente sin papeles) no había
denunciado, llamé a un representante del poder judicial y le dije que si
necesitaba denunciantes yo estaba dispuesto a serlo. Pero no hizo falta.
Queridos amigos, estamos cerca de ir hallando soluciones a los grandes
problemas contemporáneos: la polución del planeta, las guerras étnicas y el
racismo urbano, la gobernación distante y la falta de justicia internacional, la
impunidad de las grandes empresas - mayores que muchos estados, pero
menores que las uniones de estados.
Todavía falta, pero el mundo ha dejado de ser solamente una pesadilla. Hay
muchos dramas, pero hay muchas soluciones.
Ustedes en Uruguay, desde MERCOSUR, deben dar un empujón a las buenas
prácticas, a la gobernación concertada y en definitiva a la esperanza.
No nos fallen.
Gracias.
Pasqual Maragall
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Gobiernos de progreso en la sociedad democrática: presente y futuro
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Montevideo (Uruguai)
Abstract
A summary of the resource.
Conferència pronunciada en un acte organitzat per l’Associació d’Empresaris d’Ascendència Catalana a l’Uruguai (ASEACU).
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Democràcia
Acció política
Progressisme
Socialisme
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-10-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6725/FMHP_03884.JPG
0201d7c10d47e48da506102d6b6a43e6
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
28/10/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Title
A name given to the resource
Golf a la inauguració de la 45 edició de la Fira de Mostres de Sant Narcís a Girona
Subject
The topic of the resource
Fires
Empreses
Empresaris
Golf
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/564/Llibre_MTomas.png
d25481d017f004b5554fe248b7478a46
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana.
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Àrea Metropolitana de Barcelona
Barcelona
Municipis
Corporació Metropolitana de Barcelona
Barcelona
Description
An account of the resource
Monografia resultant del segon ajut a la recerca Llegat Pasqual Maragall. La doctora en estudis urbans, Mariona Tomàs analitza en aquesta recerca el pensament i l'acció política metropolitana de Pasqual Maragall des de finals de 1970 fins al 2006.
El llibre és el número 2 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Tomàs Fornés, Mariona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Text a la contracoberta:
Aquesta recerca analitza el pensament i l'acció política de Pasqual Maragall en relació amb l'àrea metropolitana de Barcelona des de finals dels anys 1970 fins al 2006. Gràcies a una exhausitva anàlisi documental i la realització d'entrevistes, la recerca aprofundeix en la concepció política del que ell anomena la Barcelona real o la ciutat metropolitana. Com a alcalde de Barcelona i President de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), Maragall reivindica el dret a la ciutat metropolitana i la necessitat de comptar amb un govern metropolità fort. Tanmateix, la seva visió territorial xoca amb la del Govern de la Generalitat, liderat per Jordi Pujol, i tampoc és compartida pel conjunt d'alcaldes metropolitans. L'autora mostra també l'evolució del pensament metropolità de Maragall un cop dissolta la CMB l'any 1987 i posteriorment com a cap de l'oposició al Govern i com a President de la Generalitat. El seu discurs, adpatat al nou context, manté una línia de continuïtat respecte a les idees anteriors. El debat actual sobre com governar la Barcelona real no es pot entendre sense el llegat de Pasqual Maragall i la seva lluita pel dret a la ciutat metropolitana.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Accés al llibre en format digital: <br /><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/29/governar-la-barcelona-real-pasqual-maragall-i-el-dret-a-la-ciutat-metropolitana.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/29/governar-la-barcelona-real-pasqual-maragall-i-el-dret-a-la-ciutat-metropolitana.html</a><br /><a href="http://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacio_fce/582/"></a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/197/20050316.pdf
1c567fd8ecadd0aa961e9ee9dd9f67e9
PDF Text
Text
Governar per la competitivitat
Cercle Financer. Barcelona | 16/03/2005
Les meves primeres paraules s’han de referir necessàriament a l’actualitat.
Ha estat molt intens el soroll polític d’aquestes darreres setmanes. Ben segur que massa.
Ara, quan el volum del soroll s’ha abaixat considerablement, és el moment de reprendre el
fil de la feina de govern.
Una feina que no s’ha vist interrompuda, de fet, en cap moment, però que pot haver passat
desapercebuda enmig de les pertorbacions que públicament han esdevingut.
El Govern governa. Aquest govern governa.
Potser no hem sabut explicar prou bé que l’acció del govern no s’ha aturat ni un moment el
darrer mes.
Un mes en el que, entre altres coses, el Govern:
- ha signat l’acord per a la internacionalització i la competitivitat de l’economia catalana;
que va presentar el conseller Castells, que és la primera de les peces claus del nostre
projecte
- ha presentat el pla d’infraestructures de telecomunicacions;
- ha fet públic el mapa de llars d’infants;
- ha posat en marxa el nou pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones;
- ha acordat amb 10 municipis la construcció de 912 habitatges de protecció oficial;
- ha donat llum verda al programa de diagnòstic ràpid del càncer;
- ha aprovat 1.176 milions d’€ d’inversió en infraestructures i transports;
- ha convocat la segona fase de la Llei de millora de Barris que se sumarà a les 13 primeres
actuacions acordades; 400 milions d’euros en dues tongades.
- ha portat al Parlament per a la seva tramitació cinc nous projectes de llei, entre els que
destaquen el d’incompatibilitats dels alts càrrecs; el de reforma de la iniciativa legislativa
popular; la Llei del paisatge ...
Aquesta és una mostra dels compromisos del govern convertits en fets ja en marxa.
Aquest és també el compromís del president que us parla. És el meu compromís.
Vostès pensaran que això que els he dit no té un mèrit especial. És ben cert. Aquesta és
l’obligació del Govern, del govern que sigui, i del seu President, del president que sigui.
1
�Però crec que avui és especialment obligat reiterar aquestes coses òbvies:
- El Govern governa. No ha deixat de governar ni un minut.
- El Govern és més estable que mai, potser per les dificultats està més viu que mai.
- El Govern està compromès, i el President més que ningú, en crear el clima de confiança
necessari per culminar amb èxit les reformes socials i institucionals que ens hem proposat.
- I El Govern farà compatible aquestes reformes amb un compromís responsable amb la
transparència de la nostra vida pública. En això hi posarem els set sentits.
Per a que no hi hagi dubtes sobre les intencions del Govern en relació a la transparència, els
reiteraré les paraules que vaig pronunciar el passat 10 de març al Parlament.
Vaig dir aleshores i reitero ara que:
“Vull ser el president d’un país que pugui sentir-se orgullós del seu respecte per la llei.”
Miri’n, la transparència és exigible al sector públic, a les relacions entre el sector públic i el
sector privat i també –com tots vostès saben millor que ningú- al mateix sector privat. La
creixent preocupació pel bon govern de les empreses, que s’està escampant arreu, n’és una
mostra evident.
L’actuació del Govern en aquest àmbit es regeix per dues orientacions ben clares:
- La recerca de l’eficiència de l’administració pública.
- La definició d’unes regles del joc de l’economia que assegurin la lliure competència, que ha
de ser-hi, i facin transparents les relacions entre el regulador públic i els mercats.
Crec que podem estar d’acord que el creixement econòmic, el benestar social i la qualitat
democràtica, totes tres coses, es beneficien d’un funcionament transparent de les
institucions polítiques i econòmiques.
Si compartim l’aspiració d’esdevenir una societat avançada, hem de compartir també
l’aspiració a l’excel·lència en la nostra vida pública. I ja entenen de quina excel·lència els
parlo.
Governar la competitivitat: la Catalunya d’avui
Dit això, passaré al nucli de la meva conferència d’avui que porta per títol: “Governar la
competitivitat”.
Començaré amb una afirmació que no per òbvia deixa de ser menys certa:
El Govern treballa per la Catalunya d’avui, però també i sobretot, i per la Catalunya de
demà, per la del 2008 i més enllà.
Aquesta, entenem, és la nostra primera obligació; parteix d’un compromís profund i
inequívoc amb la ciutadania: de garantir el màxim benestar a totes les persones d’aquest
país.
2
�Aquest, jo crec, és el punt de partida real del nostre patriotisme. No em cansaré de repetirho. Un patriotisme civil, de deures i drets, d’obres, de fets dia a dia, de projectes de futur.
Si treballéssim tan sols per la Catalunya d’avui, per la Catalunya d’ara, estaríem cometent
un greu error.
La contingència, la imprevisió, i el malbaratament del capital acumulat estan al pol oposat
de la meva concepció de la política: de la política entesa com a projecte, com a aspiració
col·lectiva.
He vingut a parlar-los d’aquest projecte per a Catalunya. No he vingut a explicar-ho perquè
només m’escoltin, perquè sàpiguen ‘per on van els trets’... Els explico quin és aquest
projecte perquè tots vostès hi estan implicats. És que tinc la convicció que si no hi estem
no ens en sortirem.
El primer pas per definir un projecte és partir d’un bon anàlisi de la nostra realitat, d’un bon
diagnòstic. Però que quedi clar, d’entrada, que aquí no valen idees preconcebudes, quadres
fets en un despatx tancat.
Els darrers anys, molt especialment els darrers cinc anys, he dedicat una part important del
meu temps i dels meus esforços a recórrer Catalunya de punta a punta, de pam a pam, a
escoltar alcaldes, empresaris, emprenedors joves, gent del món cultural i associatiu, a
entendre aquesta gent.
Molta de la gent que m’ha ajudat, que m’ha ensenyat què i com era Catalunya durant
aquests anys els ho pot confirmar. He après molt de la gent.
Ara podem afirmar, però, que fa mesos que li hem agafat el pols al país, que entenem la
Catalunya real. Que n’hem copsat les necessitats i aspiracions.
El Pla de Govern fins el 2007 és justament una resposta a aquestes necessitats.
Un govern seriós és aquell que defineix les seves polítiques a partir d’un anàlisi rigorós de la
realitat, sempre amb un horitzó ambiciós, això sí, però també sempre amb una actitud
oberta, flexible ...
Perquè, més enllà de les certeses que orienten l’acció de govern, el dubte responsable i uns
valors sòlids són les úniques postures intel·lectuals que defenso i respecto.
Així, pretenc que la meva intervenció d’avui serveixi per compartir amb vostès unes
pinzellades sobre com és aquesta Catalunya i quines són les seves perspectives de futur.
I també sobre quines són algunes les polítiques que el govern està duent a terme en aquest
terreny.
Catalunya és, com mai, una societat en ebullició i en ple procés de canvi.
Una nova Catalunya està emergint davant nostre.
Podem afirmar, sense pors, que, no només en termes numèrics, la Catalunya dels 6 milions
ja no hi és.
I amb ella bona part de l’imaginari col·lectiu amb el que ens sentíem interpretats i
representats. Molt del que era vàlid fa 25 anys ara ja no ho és.
3
�La imatge d’una societat demogràficament estancada a la que, amb certa resignació, ens
havíem acomodat, ha quedat, necessàriament, superada pels fets. No és veritat.
Estem davant de la Catalunya dels 7 milions. I és, reconeguem-ho, una Catalunya diferent,
no només en els números.
Algú pot pensar que estic fent un exercici merament retòric. No. En cap moment. Estic
intentant descriure un país que és i que està començant a ser diferent, diferent i sempre el
mateix. No hem dissenyat les polítiques les polítiques que s’escauen per a aquesta situació.
Probablement no hauria estat necessari si els darrers deu anys s’hagués entès que la
realitat global i local anaven cap a una altra banda.
Però no, se’ns seguia venent la mateixa Catalunya, la mateixa idea cultural, socioeconòmica
i política que tant havia servit, i ho hem de reconèixer tots, per als primers anys de la
Generalitat recuperada.
Com a molt se’ns advertia dels riscos del que ens venia al damunt: en compte amb la
globalització, en compte amb la immigració, en compte amb les noves tecnologies, en
compte amb la post-política,...
Però s’estava allargant excessivament un model. Per això en algun moment, ara, es dóna la
sensació que s’està optant més per una ruptura que per una reforma. En molts sentits. Ja
ens entenem. Però tornem al diagnòstic...
El primer punt del nostre diagnòstic és, doncs, un notable creixement demogràfic, gairebé
més d’un milió de persones des de mitjans dels anys noranta cap aquí.
El gran factor de canvi demogràfic d’aquests últims anys ha estat la notable explosió de la
immigració. La població estrangera a Catalunya representa gairebé el 10% de la població
total (l’any 96 només era un 2%).
Tot i així, encara estem molt per sota del que succeeix a d’altres països europeus, i
probablement això seguirà. De manera que fóra miop no preveure que aquest fenomen,
com a mínim els propers deu anys, seguirà la mateixa tendència.
En els últims anys, a més, s’ha enregistrat una recuperació de les taxes de fecunditat –això
és menys conegut- de la població que resideix a Catalunya i el creixement vegetatiu
s’aproxima ja al 2%.
Aquesta és una dada extraordinàriament positiva. La natalitat assenyala el futur del país.
Invertir en educació per als nostres fills, invertir en polítiques de família, en millorar la
integració,.. això són sempre diners ben gastats, perquè són beneficis pel país, per tots.
D’això estem parlant quan aprovem la creació de 30.000 noves places de llars d’infants
(6.000 aquest 2005) o quan parlem de la incorporació de nous perfils als centres docents
(1.150 nous professionals, l’any 2004 i 2.450 nous professionals l’any 2005). Aquest és
l’objectiu.
D’això estem parlant quan augmentem la prestació universal per famílies per infants menors
de 3 anys ( a 575€) i l’ampliem a 6 anys no tan sols per famílies nombroses, sinó també per
a les monoparentals (a 650€) .
Parlàvem del creixement demogràfic, de més natalitat, de la immigració com a variable
clau. Tot canvi suposa un repte per la societat.
4
�El paisatge humà de Catalunya està canviant, amb nova gent, nous colors, noves parles,
nous costums. I això és enormement positiu si sabem trobar-li la clau de volta, començant
per les nostres escoles i pels nostres barris. Aquí és on es juga el futur de Catalunya, en
aquesta qüestió.
D’això és justament del que tracta la Llei de barris a la que m’he referit tantes vegades i
que va ser la primera Llei que aquest govern va posar en marxa. És el primer que vam fer.
La primera llei que vam aprovar. En sis mesos, tan sols, haurem aprovat vint-i-cinc
intervencions arreu del país. Es tracta d’intervencions potents, no pas fàcils per als
municipis i ciutats que cal transformar. Però els ben asseguro que d’aquí a pocs anys
veurem la veritable força transformadora d’aquestes actuacions.
A les escoles i a les escales d’una bona colla de barris i municipis de Catalunya és on ens
juguem el futur del patriotisme tal com l’entenc.
Entenguin-me, si Catalunya no pot tenir set milions de patriotes, és que el nostre
patriotisme no s’ha entès o ha fracassat.
L’escola i el barri són la clau de la cohesió. Sí. Però també ho són els centres socials i
sanitaris, no ho oblidem.
Catalunya té totes les condicions per mantenir i guanyar en cohesió. Però cal el coratge de
plantejar-se les coses tal com són.
Les generacions que conviuen a la nostra societat, avui ja no són tres, són quatre (els fills
venen més tard, però la vida s’allarga encara més). Això vol dir que hem de caminar cap a
una nova concepció dels serveis, de la implicació de cada grup en la societat.
El segle XX ens va servir per transformar la concepció d’una societat estructurada en
famílies (sobretot de classe mitjana) on el pare treballava i la mare estava a casa, tenint
cura dels nens i els avis.
En el segle XXI, això s’ha acabat. Hem de trencar un altre esquema, que encara preval,
segons el qual l’aprenentatge és cosa d’infants i joves, el treball cosa d’adults i la jubilació
cosa de vellesa.
Aquestes fronteres han perdut el seu sentit.
S’han d’acabar els discursos que equiparen el concepte “gent gran” només amb la viabilitat
del sistema de pensions i l’atenció socio-sanitària. L’enfocament ha de ser integral. S’ha de
reconèixer que la gent gran és la que en sap més.
Aquesta és la orientació de la nova Llei de serveis socials de Catalunya, un dels projectes
més ambiciosos i estratègics d’aquesta legislatura. Mentre, el govern treballa per a que
aquest 2005 es creïn més de 1700 places en centres d’assistència a persones grans.
He parlat de canvi demogràfic i he parlat de nens, i de gent gran. Però vull també parlar
dels homes i dones, dels joves, dels que defineixen el present de Catalunya.
Cal tenir present la forta creació d’ocupació que s’ha enregistrat a Catalunya en aquests
últims anys. Més d’1 milió de persones des de l’any 1986. I aquest és un crèdit de l’anterior
govern, i dels governs espanyols, i de la societat en el seu conjunt, empresaris, sindicats...
La taxa d’ocupació se situa ja per sobre de l’enregistrada a la mitjana de la UE i la taxa
d’atur es troba gairebé en nivells equivalents. Aquesta situació suposa donar-li la volta a la
5
�situació vigent a meitat dels noranta, amb una taxa d’atur que s’acosta perillosament al
20%.
Una altra gran transformació: la progressiva i creixent incorporació de la dona al mercat de
treball. La seva taxa de participació ha augmentat en gairebé vint punts des de meitat dels
vuitanta fins l’actualitat.
El repte avui és establir els mecanismes per garantir i facilitar aquesta activitat laboral.
L’aprofundiment en les actuacions que garanteixin una millor conciliació de la vida laboral i
familiar, i no només orientades a les dones, són un pas endavant en aquest sentit.
Aquest trets, però, no ens han de fer pensar que no existeixen problemes en el mercat del
treball a Catalunya. Continua havent-hi una incidència diferencial de l’atur en els diversos
col·lectius, es manté una taxa de temporalitat, excessiva, molt elevada i, simultàniament,
existeixen rigideses que impedeixen l’adaptació a les condicions canviants dels mercats.
Un dels col·lectius que més afectat es veu per aquestes característiques és precisament el
de la població més jove.
La taxa d’atur dels joves de 16 a 24 anys continua estant en nivells superiors al 20%. (I
això que ha millorat!) A mitjans dels vuitanta superava àmpliament el 40%. Però aquesta
millora s’explica perquè hi ha menys joves que busquen feina. Els diré per què.
Durant aquests anys s’ha ampliat considerablement l’accés de la població als estudis
superiors i s’ha ampliat doncs el període de formació. Aquest és un punt fonamental en el
que cal aprofundir i millorar: el del capital humà.
Però pensem que una major proporció de població amb estudis superiors no implica que el
nostre capital humà sigui superior. De fet, el sistema formatiu a Espanya i Catalunya
presenta un greu problema en el nivell d’estudis mitjans i professionals.
Podríem dir, per simplificar, que tenim més llicenciats universitaris que altres països, i
també tenim més població amb estudis primaris que d’altres economies veïnes.
En canvi, tenim un buit greu en el nivell intermedi. I això té una clara conseqüència
negativa: una part gens menyspreable dels llicenciats universitaris acaba desenvolupant
feines que no requereixen tanta formació com la que tenen.
I d’altra banda, des de la vessant de l’empresa, existeixen dificultats per cobrir determinats
llocs de treball que podríem relacionar amb estudis professionals.
La Formació Professional és una assignatura pendent del nostre sistema educatiu. També ho
és l’adaptació dels estudis superiors als requisits del mercat de treball. I això té a veure
amb l’escassa implicació dels empresaris en la gestió de la FP. El sistema no està donant el
que els empresaris necessiten. Ho he dit molts cops, però ho reitero un cop més, l’educació
i la formació són la columna vertebral del projecte d’aquest govern.
També la presència de contractes temporals, especialment en aquesta franja d’edat, és
encara molt elevada. I aquest és un altre greu problema del mercat. Els contractes
temporals, que es van introduir per dotar de més flexibilitat al mercat de treball s’han tornat
en contra i han acabat generant una dualitat del mercat.
Vet aquí la Una paradoxa: un mercat de treball tradicionalment més rígid que el d’altres
països europeus ha mostrat des de mitjans dels vuitanta una taxa de temporalitat tres
6
�vegades superior a la mitjana europea. L’equilibri entre flexibilitat i seguretat és un repte
important pel que fa al mercat de treball.
A aquests elements se n’afegeix un altre: l’elevat preu de l’habitatge a Catalunya i a
Espanya. Aquest és el misteri del segle. No he trobat ningú que m’expliqui perquè hi ha
hagut un increment dels preus amb tanta intensitat i que està tan poc explicat.
Una població juvenil que es troba amb inseguretat laboral, amb uns salaris relativament
baixos en proporció a la formació que han obtingut i amb un cost d’accés a l’habitatge que
ha mostrat una escalada notable. No és d’estranyar, doncs, que ens trobem amb una
elevada proporció de joves d’entre 30 i 35 anys que resideixen amb els pares i retarden
l’edat de constituir una família. I ara tanquem el cercle del que explicàvem al principi
Aquest quadre que acabo d’apuntar mostra que tenim problemes simultanis i que no els
sabrem solucionar si no tenim el context més general al cap.
Però anem mica en mica.
El govern ja està treballant en la millora de les condicions d’accés a una FP de qualitat,
amb programes com la Formació Professional a distància i el foment dels convenis amb
organitzacions empresarials per oferir una oferta més adequada al mercat laboral.
Pel que respecta a l’habitatge, ja hem impulsat la modificació de la Llei d’Urbanisme que
fomenta la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible.
A través del Pla Català pel Dret a l’Habitatge hem establert incentius per estimular la
construcció de 42.000 noves unitats d’habitatge protegit en els propers 4 anys –la meitat
dels quals seran de lloguer. El govern espanyol està impulsant una iniciativa innovadora en
aquest sentit, el seguirem ben a prop- rehabilitar-ne 40.000 i ajudar al pagament de rendes
de lloguer a joves i altres ciutadans que no poden fer-hi front.
Pel que fa al mercat de treball, una de les característiques claus d’aquest nou model és la
flexibilitat, entesa com la gestió de l’ocupació de l’ocupació de manera flexible dintre d’un
marc d’estabilitat i de seguretat.
Ja tenim exemples d’èxit en els quals la flexibilitat ha aconseguit garantir l’estabilitat dels
llocs de treball, incrementar l’ocupació, i demostrar que la deslocalització no és una qüestió
tan sols de costos; per exemple, el conveni col·lectiu de SEAT que inclou acords en matèria
de flexibilitat del temps de treball per gestionar les puntes i valls el la producció; i retorn del
10% de la producció del Ibiza des de Bratislava).
Potser els sorprengui que hagi començat per fer un repàs de la realitat social de la
Catalunya d’avui i d’algunes de les respostes que hi estem donant.
Però vull que entenguin que sense una plena consciència d’aquesta realitat social és molt
difícil fer una política econòmica eficaç per a les persones.
Als polítics se’ns critica molt sovint –i força vegades amb raó- que ens interessem més per
la política politiquera que per la política ciutadana.
Governar la competitivitat: una política econòmica
Anem ara, però, a veure com és el quadre macroeconòmic d’aquesta Catalunya dels 7
milions.
7
�El primer que voldria apuntar és el creixement del PIB, l’indicador més important perquè és
el que marca el to del diagnòstic.
Segons les darreres estimacions disponibles, l’any 2004 l’augment del PIB català es va
situar en el 2,6%. És una xifra positiva, moderadament. Hem crescut més que l’any
anterior. De fet, haurà estat el creixement més alt dels darrers quatre anys: 2,4% el 2001,
2,4% el 2002 i 2,2% el 2003. Hem ‘remuntat’ un xic.
També cal remarcar que aquest creixement s’ha produït sobre unes bases relativament més
sòlides que abans gràcies a dos vectors: la inversió i les exportacions.
Pel que fa a la inversió, la formació bruta de capital ha crescut l’any 2004 el 4,4%, mentre
que l’any passat va ser el 3,1%. I les exportacions, que van créixer el 3,7% l’any 2003, el
2004 ho han fet el 5,4%.
Cal acompanyar aquestes dades d’un fet destacable: la desacceleració del sector de la
construcció. L’any 2002 va créixer el 4,3%, l’any 2003 el 3,7%; i el 2004 el 3,2%.
S’està produint doncs allò que alguns experts desitjaven que el sector de la construcció
deixés de ser l’únic motor de creixement i que, això, no tingués unes conseqüències
traumàtiques sobre el conjunt.
Tot i així, un dels problemes que tenim és que el nostre diferencial d’inflació segueix sent
excessivament alt. Tot i que el 3,8% d’inflació (dada d’aquest Febrer) és un percentatge
baix comparat amb els que ens havien amoïnat tant i tant mesos enrere, cal no perdre de
vista el problema que pot significar en el termini de deu o quinze anys una pèrdua de
competitivitat d’entre quinze i vint punts.
Tot plegat, és una de les qüestions més serioses que estem enfrontant, tant des del govern
de Catalunya com en col·laboració amb altres instàncies governamentals.
L’augment del PIB d’aquest darrer període expansiu s’ha situat per sobre del de la Unió
Europa i això s’ha traduït en un clar procés de convergència real.
El PIB per càpita de Catalunya supera ja clarament la mitjana de la UE-15. En aquest procés
d’accentuació de la convergència ha tingut un paper fonamental l’augment del grau
d’internacionalització de l’economia, que ja partia d’una base positiva.
A més, aquest any hem superat lleugerament el creixement de l’economia espanyola, i això
és important perquè tanquem un període ‘excepcional’, no en el sentit positiu, en el sentit
de la seva raresa en què hem crescut per sota.
La tradició i la constant havia estat que quan les coses anaven bé a Espanya, a Catalunya
funcionaven millor. En canvi, durant els darrers vuit anys ha estat al revés.
Del 1996 al 2003, una etapa francament bona des del punt de vista del creixement
econòmic, nosaltres hem crescut per sota de la mitja espanyola. Si acumulem aquests anys,
haurem crescut entre el 22% i el 23% de mitjana, quan a Espanya, en canvi, aquest
percentatge s’ha situat entre el 26% i el 27%.
Parlo d’Europa i parlo d’Espanya perquè al definir la seva estratègia, Catalunya no cometrà
mai l’error de d’ignorar que Espanya i Europa també han canviat i molt.
És més, Catalunya s’ha d’entendre i es vol entendre en el context d’una Espanya dinàmica i
plural i d’una Europa oberta i diversa que conformen, en l’actualitat, el nostre espai
econòmic, social i polític més immediat.
8
�És justament aquest motiu, el que dóna sentit:
- a la nostra aposta per l’Espanya en xarxa, entesa no com un lloc que té una capital i un
esquema radial sinó que s’organitza un sistema en xarxa
- a les altres aliances regionals, com per exemple, l’aliança amb Lombardia, Rhône –Alpes i
Baden-Württemberg
- i a l’impuls de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània ( i en el futur amb l’arc mediterrani de
Catalunya a Andalusia).
L’Euroregió Pirineus-Mediterrània té tot el que cal tenir per a esdevenir una regió europea
de punta que connecti l’eix del sud d’Europa amb el dorsal Londres-París-Frankfurt-Milà.
En un món obert, en una Europa cada cop més gran i amb menys fronteres, necessitem
aliar-nos, necessitem fusionar-nos...com ho fan les empreses.
Per nosaltres és de vital importància situar-nos en el context europeu. Quan Europa va bé,
Catalunya també. Ho veiem en les dades...l’any 2004, el creixement de l’economia europea
haurà estat del 2,1%, molt per sobre del 0,6% registrat l’any 2003.
Tot i que és cert que l’europea continua essent la menys dinàmica de les grans economies
mundials perquè els EUA situen el seu creixement en més del 4%; Japó entorn el 4%; Xina
entre el 9% i el 9,5%; i la Índia entre el 6% i el 7%, aquest és un problema del que en
depèn la bona marxa de la nostra pròpia economia i hi haurem de trobar una solució
conjunta.
El repte més important al que hem de fer front és a la transformació del nostre model de
competitivitat.
Aquest, senyors, és el nostre gran repte estratègic: avançar cap a un model de creixement
basat en el coneixement i la innovació.
I és exactament el mateix repte al que s’enfronta tota Europa en el seu conjunt. En això es
basa l’estratègia de Lisboa i en això es basa també, a nivell de l’Estat espanyol, el Plan de
dinamización de la economía, que el passat 25 de febrer va aprovar el govern central amb
el mateix objectiu: l’augment de la productivitat i competitivitat de l’economia espanyola
És cert que a Catalunya tenim empreses enormement competitives, relativament petites en
dimensió, però que actuen en la primera línia mundial amb els seus productes.
No obstant, encara tenim pendent una transformació profunda dels nostres factors de
competitivitat: com som menys competitius en costos, hem de ser més productius en totes
les altres vessants.
I aquesta és justament la pretensió de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la
qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que es va signar el passat 16
de febrer, després d’un intens any de treball, gràcies a l’empenta i al rigor del Conseller
Castells, un perfil de Conseller d’Economia que Catalunya necessitava fa temps amb el
suport dels altres consellers.
L’ acord treballa, com aquest govern, per un objectiu a mig i a llarg termini. Posant avui les
bases necessàries per tenir demà la Catalunya que tots volem.
9
�Amb l’acord com a gran instrument de política econòmica, entesa en sentit ampli, el que
volem és sacsejar les bases de la nostra economia.
Sí, Catalunya anava fent, i podem afirmar que se’n sortia de manera bastant satisfactòria.
Però hi havia uns colls d’ampolla als que s’havia de fer front si no volíem ofegar-nos a mig
termini. Aquí vam fallar
Crec que d’aquí partia el cert pessimisme que s’havia instaurat en el món econòmic català
que considerava que Catalunya estava perdent pistonada.
I no parlo del pessimisme d’ara fa tot just un any, quan es deia que les empreses fugien del
país, que el govern era incapaç de gestionar l’economia.
Allò era un alarmisme injustificat amb origen purament polític.
Ho vaig dir molts cops aleshores, la deslocalització o multilocalització, millor, és un fenomen
intrínsec del procés de desenvolupament econòmic i només és greu quan es
descontextualitza. No voldria allargar-me en això, però em remeto a les dades:
Les dades de creació d’empreses són molt satisfactòries: durant l’any 2004 es van crear
1.324 societats mercantils més que en l’any 2003, el que suposa un increment del 5,6%; el
nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació, s’ha reduït en un
18,42% respecte l’any 2003, concretament en 1.859 treballadors menys.
Pel que fa a les empreses multinacionals que han decidit instal·lar-se a Catalunya o ampliar
la seva inversió són molt més nombroses i significatives que els de les empreses que se’n
van o han tancat les seves fàbriques a casa nostra. Alguns exemples positius: CORPORATE
ASSOCIATES, SEAT, NISSAN, SANOFI -AVENTIS , NOVARTIS, BASF, DOW CHEMICAL, o
AUNA.
La inversió estrangera bruta efectiva entre gener i juny del 2004 va ser de 2.103,40 milions
d’Euros el que suposa un increment del 155,06% respecte el mateix període de l’any
anterior!
No crec que cal que insisteixi.
Quan parlava de dificultats, no parlava de deslocalització, doncs: parlava de temes claus
com són el nostre dèficit d’infraestructures, el paper fonamental de la R+D+i, l’impuls de la
societat de la informació o la importància de la figura i de la cultura de l’emprenedor.
I tot això és el que aborda l’acord.
Com vostès saben, l’acord és un compendi de la política econòmica que es durà a terme en
aquesta legislatura.
Contempla, per a ser exactes, 86 mesures pensades i destinades a estimular des del govern
la creació d’un entorn competitiu i favorable, per tal que les empreses puguin desenvolupar
amb èxit la seva tasca.
No puc, avui, per descomptat, desgranar, ni cal, en cadascuna de les 86 actuacions, però
m’agradaria destacar un decàleg del que són els eixos prioritaris de l’Acord:
1. Millorar la mobilitat de les persones i millorar les infraestructures de transport que a
Catalunya estan enormement per sota de les nostres necessitats. L’acord considera
prioritàries les actuacions destinades a corregir el dèficit històric d’infraestructures que ha
10
�patit Catalunya. Així mateix, es destaca la necessitat de potenciar el transport per ferrocarril
per fer front a la creixent demanda de transport, prioritzant:
-la posada en funcionament de la línia R5 de RENFE,
-l’impuls de la nova línia ferroviària orbital de la RMB
-i l’impuls d’una nova línia d’ample internacional que permeti la connexió amb França, així
com el desenvolupament del corredor transversal i les seves connexions fins a la frontera
francesa. Aquest és un projecte a llarg termini.
Destaca, en aquest primer capítol, la importància de les infraestructures nodals del Port i
l’Aeroport de Barcelona, que són bàsiques per a donar suport al futur desenvolupament de
l’economia catalana en el marc de l’Euroregió. L’actual aeroport de Barcelona no està
gestionat amb l’ambició que caldria. Aquí mateix, fa anys i panys, vaig defensar que la
privatització –amb una golden share, fora millor que res.
2. Impulsar les infraestructures energètiques i mediambientals. Cosa que farem en el
nostre Nou Pla de l’Energia.
3. Millorar la dotació de capital humà, més educació i més formació.
4. Impulsar les infraestructures i la política de telecomunicacions. Executar el Pla
Estratègic de Telecomunicacions, amb els objectius prioritaris d’evitar la fractura digital,
desplegar les infraestructures de telecomunicacions en els polígons industrials i l’impuls de
l’ús de les TIC’s tant en el sector públic com en el sector privat. De tot això n’hem sentit a
parlar molt. Ara es tracta de veure-ho, no solament de sentir-ho.
5. El desenvolupament de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació com a eix clau.
Aquest eix engloba un seguit d’actuacions destinades a assolir un nivell d’inversió en R+D+i
sobre el PIB equiparable a la mitjana europea (2 % PIB en R+D i 5 % R+D+i al final de la
legislatura) i sinó ho fem ens jutjaran els nostres electors. Es considera especialment
rellevant intensificar la transferència de tecnologia a través de les Xarxes de Transferència
de Tecnologia.
6. Millora del finançament de l’activitat empresarial. Amb una sèrie de mesures que
comprenen figures com el capital risc, els microcrèdits o l’accés a avals de la Societat de
Garantia Recíproca.
7. Atracció d’inversions. Hem creat l’Agència Catalana d’Inversions amb l’objectiu general de
promoure i atraure inversions empresarials sòlides, que en calen.
8. Més internacionalització i projecció. Implementar el Pla d’Internacionalització de
l’Empresa Catalana que vam aprovar ahir, crear l’Observatori de Mercats i llençar el Pla
Estratègic del Turisme.
9. Foment de la cohesió social, amb tot un seguit de mesures com la millora dels serveis
d’atenció a les persones en situació de dependència a les que ja m’he referit a l’inici de la
meva intervenció.
10. Foment de les polítiques actives d’ocupació i millora del marc de relacions laborals.
Parlem, per exemple de dotar al SOC d’un model de gestió descentralitzat, la creació d’un
consell català de diàleg social i el Pla de Govern per la prevenció de riscos laborals 20052008, amb objectius i terminis específics.
Aquest decàleg constitueix el full de ruta de la nostra política econòmica ... i el que el fa
més valuós és que és un full de ruta compartit.
11
�Per això em vull referir breument a la manera en què s’ha arribat a l’acord. Perquè és prou
significativa de l’estil de govern que ens anima.
L’acord s’ha signat juntament amb sindicats i patronals, però hi han treballat i participat
també una amplia representació dels agents econòmics i socials del país.
I aquesta serà la nostre orientació sempre, la nostra manera de fer.
El nostre sistema financer, i en particular les Caixes d’estalvi, tenen un paper protagonista
de primer ordre en el futur del nostre país.
Avui tenen un paper actiu, que no ha estat precisament habitual en la nostra història: tenim
un sistema financer potent i entitats financeres que juguen a primera divisió. Els vull
garantir el compromís del Govern per mantenir i potenciar el nostre sistema financer, des
del més absolut respecte a la independència de les diferents entitats.
El Govern considera que les Caixes d’Estalvi formen part de l’estructura bàsica del sistema
financer amb un model de funcionament que s’ha anat perfilant els darrers 20 anys i que cal
preservar.
Les modificacions i reformes que s’hagin de fer hauran de ser, en tot cas, per consolidar i
millorar l’actual model, i sempre per la via del consens.
És el mètode que ens farà triomfar com a país: reconeixement i diàleg, feina ben feta, sentit
estratègic i uns grams de passió col·lectiva.
Aquest projecte, però, no es podrà realitzar plenament si no contempla una millora i un
aprofundiment del nostre autogovern i el nostre sistema de finançament.
No em voldria allargar, però més i millor autogovern volen dir, essencialment, un nou
Estatut d’Autonomia per a Catalunya. Un nou Estatut al servei dels ciutadans. Un nou
Estatut que es redactarà i s’aprovarà en aquesta legislatura. És el meu compromís amb tots
vostès, amb tota la ciutadania. És el compromís de totes les forces polítiques catalanes a
Miravet.
I un nou sistema de finançament que millori tant els nostres recursos com la capacitat de
decisió que tenim sobre ells.
Aquest nou sistema de finançament incorporarà un nou disseny de la relació de solidaritat;
la solidaritat que volem i hem de tenir amb els altres territoris d’Espanya, amb els quals
compartim una comunitat política, una comunitat en la que existeixi una igualtat de drets i
deures essencial.
Com ja he dit en varies ocasions, aquests principis de suficiència, capacitat de gestió i
solidaritat es concretaran en un model basat en els criteris següents:Segon: volem tenir
una gran capacitat normativa sobre els impostos. Quart: hem d’establir un bon mecanisme
de solidaritat, sobre la premissa de que les diferents comunitats puguin donar nivells
similars de serveis davant del mateix l’esforç fiscal. Aquest és el principi fonamental que
refina i millora el de pagar per renda i rebre per població.
Això ens porta a un mecanisme de subvencions amb un nivell similar als existents en la
majoria dels països federals, en els que aquestes transferències serveixen per reduir les
diferencies entre comunitats, però sense arribar a eliminar-les del tot ni a invertir-les.
Si nosaltres paguem més impostos, una part d’aquest gran esforç ha de repercutir en
12
�benefici del Govern autonòmic. Es el que passa en tots els països d’estructura federal.
Els nostres experts, de totes les afinitats polítiques, han estimat en el 7,5% del PIB català la
diferència entre el que paguem a totes les administracions i el que rebem de totes les
administracions.
Es pot reduir a un terç o a dos terços, aquesta és la discussió encara oberta, però no pot
quedar en un 7,5%. És cert que proclamar això ara, quan Europa s’està tornant menys
generosa i a 2 o 3 anys d’esdevenir “contribuents nets” a Europa no és ni simpàtic ni fàcil.
Però el tema és sobre la taula. I si no l’abordem, es podrirà.
Entenc que la nostra estratègia –en la línia de la millor tradició del catalanisme políticpassa per combinar la millora del nostre autogovern i la implicació en l’Estat espanyol per
contribuir a la seva transformació.
A vegades, estar al centre impedeix veure el tot. A Itàlia ho tenen molt clar: hi ha una
capital política i una d’econòmica. Aquí, la capital política s’ha fet econòmica i forta i
l’econòmica s’està fent política...no sense entrebancs, en part dictats per la inexperiència i
en part pel rebuig que aquest nou rol provoca, lògicament -almenys en una fase com
l’actual- a la resta de centres de decisió a Espanya. Però la realitat pura i dura és aquesta.
En aquests 25 anys (si volen, en els darrers 30 o 40 anys) s’han produït canvis importants
en aquest terreny. Cal assumir-ho.
Ja els he parlat de quins plantejaments tenim en relació a la millora de l’autogovern.
Deixin-me referir-me, ara, a la recíproca implicació de Catalunya a Espanya i d’Espanya a
Catalunya.
No havíem tingut en tota la història de la renovada democràcia espanyola un moment tant
òptim per segellar amb l’Estat espanyol un pacte de lleialtat mútua i exigent.
Deixo de banda les qüestions institucionals, que són molt importants.
Són les polítiques pròpies d’un Estat compost, que consideri Catalunya –i amb Catalunya les
diverses comunitats- com a Estat.
La implicació de l’Estat a Catalunya i de Catalunya, com a part de l’Estat, com a Estat ella
mateixa amb Espanya, passa per entendre que no es pot fer una política econòmica que
perjudiqui el principal motor històric de l’economia espanyola. No es pot.
Això vol dir una activitat inversora de l’Estat en les infraestructures catalanes diferent de la
que hem tingut fins ara –amb l’excepció del període de 1.988-1.992 pels JJOO-. Els
Pressupostos Generals de l’Estat marquen una tendència positiva, però encara insuficient.
Tot això implica també una descentralització de les institucions i les agències estatals. Amb
la decisió d’ubicar la seu de la “Comisión del Mercado de Telecomunicaciones”, el Govern
del president Zapatero ha donat un pas històric, però un. Les resistències a donar
compliment a aquesta decisió indiquen de nou les dificultats reals per avançar cap a
l’Espanya plural. El país vist des del centre pot no ser el país real, pot acabar identificant el
centre amb el país.
Això vol dir una major co-decisió en certs temes econòmics que són de vital rellevància. I
vol dir un pont aeri que no sigui volar “one way” sinó “both way”. Abans he mencionat molt
breument el ‘Plan de dinamización de la economía española’. Un pla que, com ja he dit, té el
mateix objectiu que té l’acord estratègic aprovat pel govern: la transformació de les
condicions de competitivitat.
13
�Ara bé, hem de ser conscients que les reformes aprovades pel govern central, en línia amb
els processos liberalitzadors dels mercats de bens i serveis marcats per la Unió Europea, tan
sols seran positives aquí si les sabem aprofitar, si sabem fer-les revertir en una major
competència real.
Interdependència vol dir no tan sols entendre les regles del joc on estem tots immersos,
sinó també saber-ne ésser un dels jugadors. Es tracta de jugar bé. Es tracta de guanyar. Els
processos liberalitzadors dels que estava parlant no porten incorporat l’element ‘federal’.
Són processos que no són neutres respecte a una estructura autonòmica com la del Estat
espanyol. Per tant, no és indiferent com es resolguin.
L’exemple de les competències en matèria d’energia elèctrica com també el cas del
transport ferroviari o el sector aeronàutic.
Ho hem de fer des de la política i des de les institucions. És la nostra responsabilitat. És la
principal responsabilitat del president de la Generalitat. Responsabilitat que assumeixo amb
més determinació que mai.
Ara és l’hora de teixir aliances, d’assegurar projectes, de comprometre realitzacions.
Però, aquesta implicació de Catalunya com a part activa de l’Estat necessita de més veus
que les del Govern i els ajuntaments i de més presències. De més actors, en definitiva.
Necessita d’uns empresaris i d’unes institucions econòmiques catalanes que comparteixin
aquesta visió i aquesta estratègia.
Ja fa temps que l’empresariat català, des d’un famós document de fa potser 20 anys del
Cercle d’Economia, hi diu la seva en tot això. Ara cal parlar, sí, però també passar a l’acció,
dissenyar projectes i invertir.
Sé que ho entenen. Confio en la seva intel·ligència i la seva empenta. Els ho dic de debò.
Hem d’invertir i hem de treballar junts.
Bona nit i moltes gràcies.
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1679
Title
A name given to the resource
Governar per la competitivitat (Conferència al Cercle Financer)
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle Financer. Barcelona
Subject
The topic of the resource
Comerç
Competitivitat
Economia
Model social
Educació
Federalisme
Finançament
Recerca i Desenvolupament
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-03-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/859/0000001559.pdf
69aec81987d24e0bce20535afb4bd098
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
24/12/2002 (4838202) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14
Granada
PASQUAL MARAGALL
En el vestíbulo de mi infancia había una ciudad retratada. La más bonita de España,
según mis padres: Granada. Ya alcalde, debí visitarla, pero no era la del cuadro. Fue
el lugar de una habitual reunión de municipios y un centro urbano como otros. Hace
unos meses, a la entrada del verano, volví, esta vez para hablar de la "España viva y
plural," y comprobé que la Granada del cuadro existe.
En el Albaicín, desde la plaza Larga al mirador de San Nicolás, y de allí, por la cuesta
del Chapiz, al paseo de los Tristes y la carrera del Darro, hallé algunas de las
perspectivas más bellas que conozco. Al frente, al otro lado de la vaguada, está Al
Hamra (Alhambra), "la colina roja", ciudad fortificada, torres, palacios y estancias
ajardinadas. En primer plano, las gráciles estancias de reyes y princesas. Arriba, la
residencia veraniega del Generalife. En medio, el palacio de Carlos V, impresionante,
pieza casi agresiva de un discurso imperial. Detrás, a la izquierda, se intuye, en el
cielo ya espeso de junio, Sierra Nevada, la nieve más cálida de Europa y el lugar de
nacimiento del Genil, el río que rodea la ciudad por el otro extremo, junto con el Darro,
que serpentea a nuestros pies. La mañana estalla en colores y formas. El calor
aprieta.
Como pórtico del Sacromonte, en un recodo, la Escuela de Estudios Árabes, una de
las muchas huellas de Fernando de los Ríos, institucionista como mi madre. Entre los
aciertos de don Fernando figura el de haber apostado por un orientalismo riguroso.
Casa morisca, sobria, casi pobre, paraíso arquitectónico cerrado en el que se trasluce
el espléndido y prematuro empeño de los intelectuales, obreros y regionalistas de hace
90 años por construir un país europeo. Don Fernando lideró el único intento serio de
articulación social y modernización de Granada, me dice Antonio Jara, ex alcalde y
amigo desde las batallas municipalistas de los años ochenta. Oportunidad perdida, y
quizá irrepetible, lamenta.
Yo creo firmemente en el éxito de esta segunda oportunidad, la nuestra, para hacer
una España moderna, plural y viva. Entre otras poderosas razones, por respeto a
aquella generación y también porque se lo debemos a la que ha de sucedernos.
En nuestro camino aparece la ingeniería hidráulica de los aljibes, y aparecen los
cármenes, jardines de origen romano y desarrollo árabe. Vivienda intimista.
Arquitectura sin arquitectos. Entramos en el carmen de la Victoria. Con sólo atravesar
la cancela del jardín, baja sensiblemente la temperatura. Otra vez la vista de la
Alhambra. Algún día pediré una beca en ese carmen universitario, hoy destinado a
residencia de profesores visitantes. Granada es, por cierto, una avanzadilla de la
Universidad europea. A la larga, le comento a mi amigo, profesor en ella, una buena
Universidad va a valer más que una docena de ministerios.
Me sorprende la cifra de estudiantes extranjeros, principalmente de origen árabe o
magrebí. Eso es de lo poco bueno que debemos de estar haciendo en política
inmigratoria.
Seguimos descendiendo hasta el palacio de los Córdova. En ese camino se mezclan
el renacimiento, el gótico y el mudéjar; los baños árabes y los conventos cristianos; los
puentes sobre el Darro y las iglesias, hasta llegar a la Real Chancillería, otrora
Administración de Justicia para media España y hoy sede del Tribunal Superior de
Justicia de una Andalucía autónoma.
81
�Articles de Pasqual Maragall a
Realmente, en Granada, como en Roma, se siente con especial gravedad el peso del
pasado, pero también su embrujo, la impresión de volar sobre el tiempo. Tener
enfrente, a trescientos metros, a la altura de la nariz, el teatro de tanta belleza, de
tantas guerras y de tantos amores, subyuga como subyuga la llama ardiendo. Sólo
que en este caso lo que se ve lo hizo mano de hombre. Uno se siente orgulloso de
serlo. Reconciliado con la especie.
Y después, cómo no, la Vega de Granada, la que evocaba Lorca ante el llano del
Empordà. La Huerta de San Vicente, lugar de celebración de García Lorca. Aparecen
recuerdos de intolerancia, de violencia y de muerte. Jara llama mi atención sobre la
simbólica contraposición Ganivet-Lorca en el inconsciente colectivo de Granada.
Granada, resume simbólicamente, debió prescindir de Ganivet y dejar a Lorca la plena
libertad de vivir. La Granada activa frente a la Granada nostálgica. Vitalistas o
románticos. La generación del 14 o la generación del 98. La España plural y viva frente
a la esencialista y ya reseca. Expresión brutal, aunque dicha con respeto a los
personajes, que no me resisto a reproducir aquí.
He entrevisto también los restos inertes de una pujante industria azucarera y los viejos
hoteles que anticiparon los comienzos de una floreciente actividad turística. Con el
alcalde Moratalla he admirado el magnífico Palacio de Congresos, la circunvalación, el
Parque de las Ciencias, el nuevo edificio de la Caja General. He llegado hasta los
contornos metropolitanos de la ciudad. Jun, un pequeño municipio del cinturón
metropolitano, es un laboratorio de los municipios en red: el pasado 20-J intentó la
primera huelga virtual.
La Granada nueva es, como tantas ciudades admirables de nuestro territorio,
resultado visible de la democracia local. El esfuerzo político y económico de
reconstrucción ha hecho posible una red de ciudades que ofrecen cada día un
espectacular ejemplo de rivalidad y complementariedad.
He visto una Granada bella y viva, equipada, comunicada; romántica pero no
ensimismada; consciente de sus encantos, y, aun así, desarrollando un esfuerzo
inversor considerable. Una ciudad europea apta para la convivencia de culturas y
reacia a admitir una identidad histórica excluyente. La Granada que he visto responde
más bien a la querida por De los Ríos, por Lorca y Dalí, Falla y Albéniz, Rusiñol y
Barrios. Deberíamos desempolvar las fecundas relaciones e interacciones de las
vanguardias catalanas y andaluzas.
A propósito. Jara me recuerda que, allá por los años treinta del pasado siglo, Lorca
pronunció una conferencia sobre Granada en la sociedad catalana Audicions Intimes.
La tituló Lo que canta una ciudad de noviembre a noviembre.
Hoy, a partir del cuadro de mi vestíbulo de infancia y tras una breve estancia en la que
prometo reincidir, me he atrevido a dejar constancia de lo que me sugiere el actual
canto urbano de Granada, que creo ejemplifica bastante bien el de las ciudades de
España en general. Quizá seamos en eso tan deudores de los futuristas como de los
románticos.
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
82
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1109
Title
A name given to the resource
Granada
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Territoris
Espanya plural
Granada
Andalusia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-12-24
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4045/FMHP_01191.jpg
6227bf11373f257c183f642e0cc833e8
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-11-05/2006-11-09
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Senegal
Title
A name given to the resource
Grup de músics
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
Senegalesos
Cooperació intergovernamental
Terrasses (Hoteleria)
Folklore
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4367/FMHP_01514.JPG
ef0daead186528ac80b35deb7cdfbb81
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
14/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Title
A name given to the resource
Guardó del Premi Ramon Margalef
Subject
The topic of the resource
Premis
Ciències ambientals
Ecologia
Ciència--Aparells i instruments
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1635/0000000790.pdf
8cf0683357de102273a3e8f487a07458
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Ha de gobernar el partido más votado
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Ellakuría, Iñaki
Barbeta, Jordi
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
Eleccions
Catalunya
Estatut
Democràcia
Catalunya. Generalitat
President de la Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-06-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1568/0000000795.pdf
ff09b7c1656df00a649698b8135745b1
PDF Text
Text
20 LA VANGUARDIA
P O L Í T I C A
DOMINGO, 29 JUNIO 2003
ENTREVISTA x PASQUAL MARAGALL, candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat
DAVID AIROB
Maragall, en el que ha sido su despacho durante los últimos cuatro años en el Parlament de Catalunya, donde tuvo lugar esta entrevista el pasado jueves
“Habrá nuevo Estatut porque el PP no
tendrá mayoría y CiU votará con el PSC”
JORDI BARBETA
JAUME V. AROCA
Barcelona
E
l Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) proclama hoy por segunda vez a Pasqual Maragall
(Barcelona, 1941) como su candidato a la presidencia de la Generalitat. Han pasado casi cuatro
años desde aquella victoria/derrota por los pelos. A diferencia de entonces, Maragall es ahora
presidente del PSC y asegura haber madurado
en este tiempo. Para evitar triunfalismos indeseables, se muestra comedido respecto a sus posibilidades de victoria, e insiste por encima de
todo en la idea de cambio. “El pujolismo sin
Pujol no es cambio, y si no hay cambio, nos estancaremos.”
–¿El espíritu de su proclamación como candidato es ahora o nunca?
–No. El espíritu es “Aquest any sí”.
–¿Qué va a cambiar para ganar esta vez?
–Presentaremos un programa mucho más
maduro, con más mentalidad de gobierno.
–El deseo de cambio parece lógicamente arraigado tras 23 años de gobierno Pujol. CiU propone un cambio generacional, ERC un cambio soberanista e ICV un cambio de izquierdas. ¿Qué
tipo de cambio propone usted?
–Bueno, aquí hay dos posibilidades: el pujolismo sin Pujol, que no es un cambio, y la capacidad de ilusionar al país con otra forma de gobernar. Si no hay cambio, nos estancaremos.
–¿Qué quiere decir ilusionar al país?
–Que volvamos a creer en nosotros mismos y
no demos por hechos los límites que se han impuesto en los últimos años: la idea de que en
España sólo hay tres nacionalismos, el español,
el catalán y el vasco. Nosotros creemos que hay
que ir más allá y revisar la base constitucional y
estatutaria.
–¿Y eso cómo se hace?
–Hicimos la anterior campaña sobre la base
de educación, educación y educación, y ahora
añadimos el mapa, el de las infraestructuras
que precisa el país, y una determinación más
clara de las políticas sociales, de cohesión, de
integración de los inmigrantes, de calidad de la
escuela, de seguridad, lo que hemos estado trabajando en el gobierno alternativo durante estos cuatro años.
–Un gobierno “en la sombra” en el que 8 de 12
consejeros tienen más de 50 años, y con alcaldes
que han gobernado durante más de veinte años.
¿Esto es renovación?
–Esto es experiencia, que es un valor enormemente positivo. Lo que nosotros pretendemos
es llevar esta experiencia en el terreno municipal a la gobernación de Catalunya.
–Visto el resultado de las últimas elecciones
municipales eso parece algo arriesgado.
–¡Que va, hombre! No tiene nada que ver.
¿Sabe qué población de Catalunya está gobernada por alcaldes socialistas? El 70%. ¿Y por alcaldes convergentes? El 17%. Los resultados no
son precisamente malos.
–Nadie previó que Joan Clos perdería cinco
concejales en Barcelona.
–Bueno, la seguridad de que Clos ganaría tuvo un cierto efecto similar a una primera vuelta
EL CAMBIO
“La gente pide cambio; el
riesgo es que crean que el
pujolismo sin Pujol lo es"
ESPAÑA AUTONÓMICA
“Catalunya será
diferente aunque
manden los hunos”
LOS ACUERDOS DE CIU
“Con los socialistas Pujol
se entendió durante dos
años, y con el PP, siete”
de las elecciones francesas. De todos modos, el
tema de las municipales ya ha pasado...
–¿De las elecciones del Barça hace una lectura política?
–Hombre, si por una vez no han sido políticas, dejémoslas así.
–Algunos analistas sostienen que las municipales y las elecciones del Barça han puesto de
manifiesto que algo está pasando en la sociedad
pero no se sabe muy bien qué.
–Lo que ocurre es que la gente quiere un cambio y el riesgo es que haya quien crea en un cambio que no lo es: el pujolismo sin Pujol.
–Pujol ha señalado que el proyecto de CiU no
se acaba con él, que va más allá.
–Catalunya no es una monarquía hereditaria.
–En la última sesión de control del Parlament
todos los grupos hicieron una valoración elogiosa de Pujol excepto usted, que nunca le había escatimado elogios.
–No se puede hacer balance de 23 años en
dos minutos. Yo siempre he respetado a Pujol,
“Madrid es una sociedad políticamente enferma”
¿Qué opina del escándalo de Madrid?
–Madrid es una sociedad políticamente enferma. La resistencia al cambio
político es superior a la de Catalunya. Madrid ha dejado de ser representativo de España, ha perdido el sentido de la realidad.
Estamos ante una regresión. Por una parte,
Aznar ha metido a la extrema derecha en la
Constitución, pero si el precio es congelarla... ya dije en Madrid: cuatro años más de
Aznar o su lenguaje y España explota.
–¿Qué aconsejaría a Simancas?
–No me voy a pronunciar.
–El problema es del PSOE, ¿no?
–No, el problema es Madrid.
–¿Pero no deberían los socialistas hacer
alguna autocrítica?
–Ya la harán.
–¿Usted prefiere que las elecciones de
Madrid se hagan antes o después de las catalanas?
–No tendrá un efecto profundo.
–¿Qué opina de José Bono?
–Ahora, es el gran triunfador.
–¿Lo ve con un futuro importante en el
PSOE?
–¿Futuro? Presente.
–Se ha especulado sobre la posibilidad
de que asuma el liderazgo en el PSOE...
–La figura de presente y de futuro del socialismo español es José Luis Rodríguez
Zapatero. Es joven, es bueno, es buena persona, es inteligente y además republicano...
–Bono dijo el otro día que siendo él socialista y su padre falangista no podía decirse
que uno tuviera más exigencia ética que
otro.
–Fue todo un éxito de Felipe González
y de Tierno pronunciar un discurso en
nombre del socialismo que fuera inteligible para los neofalangistas. Y eso tuvo su
mérito.
–Pero Bono se refería a que ni todos los
de derechas son malos, ni todos los de izquierdas, buenos...
–Eso es evidente. La izquierda sirve
cuando es capaz de convertir los valores
en política, pero utilizar los valores como
una banderita y nada más... eso no lleva a
ninguna parte...
�P O L Í T I C A
DOMINGO, 29 JUNIO 2003
pero él no ha respetado a los socialistas. Somos
inútiles, vendidos a Madrid aunque luego resulta que los socialistas de Madrid son buenos, pero nosotros somos malos... Esto dibuja una concepción muy patrimonial que hace años ya no
funciona. Y estos últimos cuatro años han sido
los peores de Pujol.
–¿Cómo lo habría hecho usted con mayoría absoluta de PP?
–¿Y por qué no cambió de aliados en Catalunya? No tiene respuesta a esto. O sólo una:
intentar salvar los muebles y garantizar el
relevo.
–La estrategia de CiU ha sido entenderse
siempre con el Gobierno de Madrid.
–Eso es mentira. Con los socialistas se entendió dos años y con el PP, siete. Pujol prefiere
que en España gobierne el nacionalismo español y en Catalunya el nacionalismo catalán. Esto de que vengan los socialistas federales le
preocupa, porque en el fondo es de derechas. Él
sabe que la única posibilidad de cambio copernicano es que ganemos nosotros.
–Esto del cambio copernicano ¿qué significa?
–Un gobierno de Catalunya con más ambición. Este gobierno ha vivido sin un mapa de
España y Catalunya en la cabeza. ¿Por qué? Porque las infraestructuras no son importantes para ellos. Su prioridad son las esencias, una cierta pureza intelectual y espiritual, la interpretación del pasado... Nosotros tenemos una idea
física de la gobernación del país, ellos tienen
una idea de Catalunya que no tiene forma, que
no tiene dibujo, que no tiene mapa.
–¿Cómo es su mapa?
–Creo más en el mapa que en el federalismo.
Creo en un aeropuerto transoceánico, un AVE
que vaya a Bilabo y a Valencia... eso es lo importante y esto Pujol no lo ha entendido.
–Esa idea de que hay que elegir entre cultura o
infraestructuras, como si fueran opciones incompatibles, es una idea que formuló Ruiz-Gallardón.
–No me hable de Gallardón. En Madrid hay
25 museos, uno de la ciudad y 24 del Estado.
En Barcelona hay 24 de la ciudad y uno del Estado. Que me diga que él es mas listo que Pujol
o que nosotros... Que le explique Clos las cuentas del transporte público de Madrid y Barcelona. Aunque claro, Pujol, todo esto ni lo ha tocado. Nunca se ha interesado por el metro. Nunca ha ido a Madrid a ver cómo se podía resolver. Lo suyo era la suficiencia financiera... los
500.000 millones del Gobierno. ¿Sabe cuánto
le han dado este año? ¡30.000 millones¡ !Y no
llegan! También han fracasado en esto.
–Con los socialistas en Catalunya y el PP en
Madrid, la Generalitat estaría gobernada por un
partido adversario del Gobierno central. ¿Eso cómo se administra?
–Se administra muy bien. Se lo diré más claro: en el 2005 podrá llevarse al Congreso un Estatut nuevo de Catalunya que tendrá mayoría y
será aprobado. No habrá mayoría absoluta en
Madrid. ¿Qué quiere decir esto? Que si ganamos nosotros, CiU, en Madrid, votará en función de los intereses de Catalunya. ¡Nos votará
a nosotros!
–Ésa no es la experiencia de Francesc Antich
en Baleares. Él explica su derrota asegurando
que el Gobierno de PP cortó la financiación y las
inversiones en las islas para boicotear al Govern
de Progrés. No es un testimonio que usted pueda
utilizar en un spot electoral.
–Lo que yo le digo es que el Gobierno español no podrá gobernar de esta manera. No tendrá fuerza suficiente porque no tendrá mayoría
absoluta. Esa es mi previsión y en este escenario CiU no tendrá más remedio que votar en
defensa de los intereses de Catalunya que allí,
en Madrid, no son muy distintos de los que pueda tener el PSC. Por eso le digo que el Estatut
puede aprobarse en el 2005.
–Necesitará un grupo parlamentario propio
para el PSC...
–No lo excluyo, lo tuvimos y lo perdimos tras
el golpe de Estado del 23-F. Nosotros no renunciamos, pero en el nuevo escenario que yo imagino no será tan necesario. Lo importante será
convencer al PSOE.
–Pujol tal vez no quiere tener como heredero a
Maragall, pero ¿Maragall quiere ser el heredero
de Pujol?
–En algunas cosas sí, no sólo heredero, sino
admirador y alumno.
–¿Cuáles?
–La pasión por Catalunya y el modo de expresarse. ¿Se han fijado en el catalán que habla Pujol? Es uno de los pocos que lo habla de forma
creativa. No son cosas menores.
–El argumento de CiU es que si en Catalunya
no gobierna un partido nacionalista, será una comunidad autónoma más.
–Catalunya necesita infraestructuras, unos
servicios públicos que funcionen, un conocimiento real de lo que les sucede a las familias
de este país.
–¿Catalunya quiere ser diferente?
LA VANGUARDIA 21
“Siempre ha gobernado la lista más
votada y quien rompa la norma lo pagará”
hora resulta que el PSC asume
PODER SOCIALISTA
una parte del trasvase del Ebro.
“No hay motivos para
Han cambiado varias veces de
opinión sobre este tema, ¿no le
temer una concentración
parece?
de poder”
–Nosotros siempre hemos dicho que lo
que estaba acordado –el ministravase– está
acordado. Lo del plan hidrológico fue una
PACTO CON CIU
barbaridad del PP, un partido que no tiene
ideales como no sean los que vienen tan de
“No quiero un pacto con
lejos que más vale ni pensar en ellos. En esta
CiU, es la gente de CiU
cuestión lo que habría que desarrollar es la
nueva cultura del agua.
quien pide un cambio”
–¿Esa nueva cultura consiste en ducharse
sólo de vez en cuando?
–No. Consiste en pagar por el agua que
ERNEST MARAGALL
gastas.
“Es una figura política de
–Borrell proyectó un plan hidrológico más
duro y no dijeron nada.
primera; el había acabado
–¡Borrell que diga lo que quiera! Lo que yo
su ciclo en Barcelona”
digo es que nosotros, el PSC, creamos un recibo progresivo del agua que ha hecho que
hoy Barcelona consuma casi lo mismo que
hace treinta años. Y lo
que decimos es que lo paguen también los otros.
¿Nosotros, que pagamos
270 pesetas el metro cúbico, hemos de enviar agua
a alguien que la paga a
100 pesetas?
–¿Opina que ha de gobernar la lista más votada
o todos los pactos son legítimos?
–Opine lo que opine,
gobernará la lista más votada. Nunca ha ocurrido
algo distinto porque
quien rompa esta norma
lo puede pagar muy caro.
–Eso quiere decir que
usted tendrá que pactar
con ERC o con CiU.
–Yo nunca he dicho
que haya que pactar con
CiU.
–¿Es verdad que Zapatero le ha pedido que no
pacte con ERC hasta las
Maragall, en el curso de la entrevista
generales?
–No.
–¿Los pactos con ERC no asustan al puede depender de un partido que se llama
PSOE?
precisamente Esquerra.
–Mire, lo que yo quiero es no tener que
–¿Cómo tenderá la mano al electorado de
depender de nadie.
CiU?
–¿Cómo argumentaría el voto útil frente a
–Mire, esto la gente ni lo entiende ni le gusERC e ICV?
ta. Hay votantes de CiU que quieren el cam–Lo que está claro es que si no hay un voto bio. Me lo piden por la calle. Cuando explico
importante para el PSC no habrá el cambio esto hay quien me dice: usted quiere un pacque queremos y, curiosamente, la clave de to con CiU. No, no, yo lo que quiero es que
que deje de mandar la derecha en Catalunya me voten.
A
–Catalunya será diferente aunque manden
los hunos. Catalunya es quien es. Eso es lo bueno de Pujol: haber representando personalmente esta pervivencia del país. Y en eso no iremos
atrás porque de lo que se trata, además de pervivir, es avanzar y eso es lo que no hemos hecho.
En los últimos años hemos perdido medio punto de la renta nacional. ¡Eso es una barbaridad!
Es en eso en lo que hemos de reaccionar.
–Ustedes son socialdemócratas, una corriente
que no goza de muy buena salud en Europa. Los
que gobiernan, como en Alemania, sufren y giran a la derecha, y los que no, como los franceses, andan bastante desorientados...
–La verdad es que en estos últimos años ha
nacido una cierta esperanza, la ilusión, del Foro de Porto Alegre, de Davos, el Tribunal Penal
Internacional, de la cumbre de Kyoto, de la paz
en los Balcanes, pero no hemos resuelto el gran
problema, el conflicto entre Israel y Palestina.
La socialdemocracia y Clinton fallaron en eso y
hemos dado la voz al New American Century,
la nueva doctrina americana que lo invade todo y que ha hecho que incluso gente como Pujol haya claudicado. Pero fíjense que, en realidad, la divisoria en los nuevos conflictos no es
la izquierda o la derecha, es identitaria.
–Entre que Europa se gaste el dinero en protección social y asuma el liderazgo de EE.UU., o
que dedique los recursos a tener un ejército que
le permita decidir, ¿usted qué prefiere?
–En Noruega, un enfermo de Alzheimer reci-
INFRAESTRUCTURAS
“Creo más en el mapa que
en el federalismo, creo
más en un AVE a Bilbao”
LA IZQUIERDA
“La socialdemocracia
falló y dimos la voz al
New American Century”
DIFÍCILES RELACIONES
“Yo siempre he respetado
a Pujol, pero él no ha
respetado a los socialistas”
CRECIMIENTO
“En los últimos años
hemos perdido medio
punto de renta nacional”
–Su amigo Xavier Rubert de Ventós vino a
decir en un artículo que usted es la última
oportunidad de que Catalunya no se vaya de
España y además le advierte de que no confía
como usted en que España sea capaz de aprovechar esta oportunidad.
–Bueno, él es filósofo y yo soy político y
por lo tanto más pragmático que él. Hombre, es evidente que nos encontramos en una
esquina de la historia y bien podría ser que
Catalunya fuera el punto de arranque de ese
cambio en España. Yo, contra lo que dice
Salvador Cardús, no quiero redimir España,
lo que quiero es que Catalunya vaya bien y
tenga un papel más importante en su entorno, en España y en Europa.
–Dígame tres cargos que ya tiene pensados
para el caso de que gane las elecciones.
–¿Cargos? Ni pensarlo. No hay nada decidido. En eso sí tiene razón Pujol. No se puede vender la piel del oso antes de cazarlo.
–En 1999 organizó la campaña con un equipo paralelo al partido y esta vez, en cambio,
es el partido quien le organiza la campaña.
–Hace cuatro años yo
regresaba de Roma y no
era el presidente del PSC.
Ahora lo soy.
–Pero ha incorporado a
a su hermano Ernest.
¿Eso es para contrarrestar la fuerza del aparato
del partido?
–Mi hermano es una figura política de primera
magnitud. Él había acabado su ciclo en el Ayuntamiento. Para mí, es un refuerzo importantísimo.
–¿Cual será su función?
–Los contenidos. El
mensaje.
–Si ustedes, los socialistas, acaban teniendo el gobierno de la Generalitat y
del Ayuntamiento de Barcelona y también presiden
la Diputación... no habrá
DAVID AIROB
nadie que haga el papel de
contrapoder en Catalunya, una necesidad que usted siempre había defendido.
–No hay que temer por eso. No va a ocurrir nada malo, porque los socialistas no somos gente que pongamos el partido por delante de la institución.
–¿La burbuja inmobiliaria podría tener
efectos políticos en Catalunya tan perniciosos como en Madrid?
–No, porque aquí en los municipios hemos gobernado los socialistas.c
be cuatro visitas diarias y nadie está dispuesto
a cambiar eso por armamento, pero hay que encontrar el equilibrio. Habrá que aumentar los
gastos de Defensa, pero tampoco será necesario
gastar tanto como Estados Unidos.
–Hay un debate sobre los valores europeos y
sus raíces cristianas. ¿Qué valores debería tener
Europa?
–Pues los de siempre: compasión, igualdad,
libertad.
–¿Y laicismo?
–Y laicismo. Pero todo esto no es más que un
epifenómeno mientras Estados Unidos no tenga interés, y ahora no lo tiene pero lo tendrá.
Estado Unidos es un país realista, en ocasiones
más que nosotros. Hasta que no haya unos valores compartidos a ambos lados del Atlántico será muy difícil que el mundo vaya de otro modo.
–La Constitución europea ha renunciado al federalismo y en esto están de acuerdo el PP y el
PSOE.
–Hombre, ¿es que, pregunto, Pujol votaría
en contra de esta Constitución? No. No está de
acuerdo, pero votaría a favor.
–Pero estará usted de acuerdo en que el federalismo europeo ha salido perdiendo.
–Yo soy moderadamente optimista. Se han
cargado el término federalismo y han hecho desaparecer la palabra pueblos. Pero, al final, la
realidad se impone a las palabras. Por mucho
que Aznar y Blair lo hayan impedido, la unión
de los pueblos, está más viva que nunca.c
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Habrá nuevo Estatut porque el PP no tendrá mayoría y CiU votará con el PSC
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barbeta, Jordi
Aroca, Jaume V.
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Oposició
Centralisme
Convergència i Unió
Partido Popular
Catalunya
Espanya plural
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-06-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1613/0000000774.pdf
3b4fb019d67215b00d470f48e43f0cb6
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Habrá un Estatut satisfactorio para todos y volveré a ser candidato
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Correo
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Pérez, Lourdes
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Acció política
Territoris
País Basc
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1628/0000000784.pdf
eaa10cfbeeee0abf82753b2640bdc058
PDF Text
Text
Barça-Arsenal
26
Entrevista a
Miércoles
17 Mayo 2006
SPORT
Pasqual Maragall
“Hay que jugar con
El President de la Generalitat viaja hoy a París
con la ilusión de regresar a Catalunya con la
Champions. Espera que su Barça no falle
Lluís Mascaró
BARCELONA
asan unos segundos
de las 9.45 de la mañana. El President de
la Generalitat, Pasqual
Maragall, nos recibe
en su despacho. A pesar del convulso momento político que está viviendo –más tarde presenta
a los nuevos
consellers que
sustituyen a los
cesados de
ERC– se muestra afable y relajado. Le apasiona el fútbol y
es un gran culé. Pide un café con
leche para coger fuerzas antes
de la larga jornada que le espera. Hoy viaja a París para vivir lo
que espera sea un día histórico.
Esta es su primera final de la
Champions como President de
la Generalitat. ¿Qué sensaciones tiene?
Creo que será un partido de altísimo nivel. Y además un reto
para el Barça al enfrentarse a un
equipo de Inglaterra, cuna del fútbol. Pero espero que el conjunto blaugrana esté a la altura de
las circunstancias.
Como alcalde de Barcelona ya
estuvo en Wembley’92 y en Ate-
P
nas’94. ¿Qué recuerdos guarda
de aquellos dos partidos?
En Londres vivimos una noche
extraordinaria, con aquel gol de Koeman que nos ha dado, por ahora,
la única Copa de Europa que tiene
el Barça. En cambio, en Atenas, todo fue un desastre. Encajamos un
4-0 ante el Milan y sobre el campo
yo creo que ni siquiera se vio al
Barça.
Me han dicho que en su familia
existe una gran tradición futbolística. ¿Es cierto?
Sí. Yo llegué a jugar hasta categoría júnior, pero tanto mi hermano
Ernest como mis primos, Joan y
de país que tenemos de ahora
en adelante. Pero es cierto que
la Champions es muy importante
para la ciudad y para todos los barcelonistas.
Todo el mundo está de acuerdo en
que el Barça es ‘més que un club’.
Cuando gana, se nota en la alegría de los ciudadanos. El otro día,
tras conquistar la Liga, salieron a
la calle 1.200.000 personas para
celebrarlo...
Sí. Estuvo muy bien esa pasión que
se desató, pero no me gustó cómo
acabó, por ejemplo, la fiesta de Canaletes. El Barça es el club más
señor y tiene también la afición
más señora, aunque siempre hay
un grupo de vándalos que acaban convirtiendo una celebración
deportiva en una batalla campal
en la calle. Deben tomarse medidas para que no vuelvan a producirse estos incidentes.
¿Cómo ve al
Barça esta temporada, usted que
lo ha seguido a
menudo?
Sí que he ido a
bastantes partidos y veo que tiene una columna vertebral muy
importante y sólida. Valdés, Puyol,
Edmílson, Xavi, Deco, Eto’o, Ronaldinho... De hecho, todos los jugadores han sido importantes. Una
de las virtudes de este Barça es
que no encuentras fallos. Cada jugador es creativo, no hay ninguno
que sea puramente instrumental.
Además, tiene más de un once titular y eso es muy importante para poder repartir minutos y mantener el nivel. Para mí, por ejemplo,
Oleguer ha sido una de las sorpresas de la temporada porque se
ha acabado imponiendo como un
jugador imprescindible.
➔
“Una de las grandes virtudes de
este Barça es que no le encuentras
fallos. Es un gran equipo”
Manuel, se dedicaron más tiempo.
Mis primeros llegaron a ser campeones de España amateurs. El
fútbol siempre nos ha gustado y
nos sigue apasionando.
Como alcalde de Barcelona, usted
vivió el mayor éxito deportivo de
la ciudad, la adjudicación de los
Juegos Olímpicos de 1992. Ahora, como President de la Generalitat puede traer mañana la Champions a Catalunya. ¿Qué le hace
más ilusión?
Las dos cosas son muy importantes. Los Juegos Olímpicos marcaron un antes y un después. Yo
comparo más los Juegos con el
nuevo Estatut, que es el gran reto
�SPORT
La gran final
Miércoles
17 Mayo 2006
27
Pasqual Maragall i Mira (65 años) es President de la Generalitat desde el 16
de diciembre del 2003. Fue alcalde de Barcelona entre 1982 y 1997 y vivió
la gran transformación de la ciudad gracias a los Juegos Olímpicos del 92.
ambición”
➔
¿Es impor tante que en el
Barça vuelva a imponerse el criterio deportivo de tener una base
de jugadores catalanes y que se
complemente con grandes cracks
extranjeros?
La verdad es que, en un mundo internacional, con una Catalunya que
ya es europea, en una situación en
la que las fronteras no existen, no
tiene mucho sentido hablar de jugadores nacionales o jugadores extranjeros. Pero creo que este modelo que ha impuesto el Barça es
el mejor. Que se combine el factor
identitario de los futbolistas salidos de la cantera, que saben lo que
es el club y lo que significa para el
país, con grandes estrellas internacionales es, sin duda, el cóctel
del éxito.
SORPRENDENTE RONALDINHO
En este sentido, Ronaldinho es el
crack del equipo. El futbolista número uno del mundo. ¿Cómo ve
usted al delantero brasileño del
Barça?
Es un jugador que no nos deja nunca de sorprender, que hace cosas inigualables, que le convierten
en un referente para la afición. Aunque en los últimos dos o tres partidos, como al resto de los jugadores, me ha parecido que había
tocado techo... tal vez por el cansancio acumulado a lo largo de toda la temporada. Pero para mí, lo
más importante de Ronaldinho, es
que no olvide que es un jugador
más del equipo. Creo que ha entendido cuál es su papel en esta
plantilla y lo asume con naturalidad y modestia.
¿Qué papel cree que ha tenido Rijkaard en el éxito de este Barça?
Yo no sé cómo van las cosas en el
vestuario, porque no estoy dentro,
pero tengo la impresión de que pueZOLTAN ZCIBOR
de convertirse en uno de los mejores entrenadores de la historia
del Barça. Hasta que no se acabe
su ciclo no se podrá hacer un balance definitivo, pero me da la impresión de que es el técnico ideal
para el Barça.
¿Y qué opinión le merece Laporta
como presidente?
Su papel ha sido decisivo para que
el Barça viviera esta nueva época
de gloria. Su trabajo, y el de su equipo de colaboradores, está siendo
excelente. Ha tenido la inteligencia de revolucionar el club de tal
manera –tanto desde el ámbito deportivo, como el económico, el social y el institucional– que ha devuelto la alegría y la ilusión a todos
los barcelonistas.
¿Cree que este Barça va a marcar
un ciclo en la historia del fútbol?
El único problema será mantener
la curva ascendente porque el listón cada vez es más alto. El año
pasado, la Liga. Este año, la Liga
y esperemos que la Champions.
¿Y la próxima temporada? Mantenerse ya sería un gran éxito, pero superarse sería muy complicado. Yo creo que este es el próximo
problema que van a tener los técnicos del Barça: saber motivar a
los futbolistas de cara al futuro.
Si usted pudiera dirigirse a los
jugadores del Barça antes de empezar el partido, ¿qué les diría?
Que jueguen con la máxima ambición posible. El Arsenal es un
equipo difícil y el Barça no debe dejarse atrapar por el espíritu de lucha de los ingleses. Tienen que salir a ganar el partido con motivación.
Finalmente, ¿cuál es su sueño para esta final de la Champions en
París?
Sólo uno: poder regresar a Catalunya con la Copa de Europa. ■
SUS FINALES
“Wembley fue
extraordinaria;
la de Atenas,
un desastre”
SU PRONOSTICO
“Creo que será
un partido de
altísimo nivel
y un gran reto”
RONALDINHO
“Es un jugador
que nunca
deja de
sorprendernos”
RIJKAARD
“Puede llegar
a ser el mejor
entrenador de
la historia”
LAPORTA
“Ha hecho un
trabajo excelente
y ha devuelto la
ilusión a los culés”
EL FUTURO
“Será difícil
mantener la curva
ascendente de
estos dos años”
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Hay que jugar con ambición
Source
A related resource from which the described resource is derived
Sport
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Mascaró, Lluís
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Esports
Futbol Club Barcelona
Catalunya
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-05-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1051/19861017d_00165.pdf
2dae40e075aaea353d77150ded8d99da
PDF Text
Text
ó
Departament de Premsa
codi: jolct
J
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de
Comunicació
Pea. S. Jaume, s/n
08002 Barcelona
Telèfon: (93) 302 15 78
30145 34
Tèlex: 54519 Laye E
LA PRIMERA VICTòRIA
Estareu llegint aquestes ratlles mentre jo em trobo a Lausanne, a
la seu del Comité Olímpic Internacional, tot esperant la decisió
d'aquest organisme sobre la ciutat que ha d'organitzar els Jocs de
1992. Ahir vàrem presentar la proposta de Barcelona, i ara hi ha les
deliberacions que se celebren a porta tancada.
Ja fa ben bé cinc anys que avançàrem la sol.licitud de Barcelona, i
tenim raons fonamentades per suposar que la nostra ciutat té grans
possibilitats d'esdevenir seu olímpica. Una trajectòria constant
d'il.lusió, de rigor i esperances. Avui, a unes hores escasses de la
resolució final, podem recordar amb nitidesa els principis bàsics que
ens impulsaren a demanar els Jocs i que, sobretot, ens han mogut a
seguir-hi treballant intensament.
Per que, doncs, hem presentat la Candidatura de Barcelona ?
En
quatre paraules, perque estem convençuts que és bo per a Barcelona i
per a Catalunya, també per a tot Espanya. Els Jocs Olímpics, d'acord
amb el projecte que hem anat polint al llarg d'aquests cinc anys,
poden ser extraordinàriament beneficiosos per a tothom.
Les ciutats que no son capitals d'un estat, com Barcelona, a
vegades han de créixer a embats, obeïnt a esdeveniments puntuals
-86 - IMPPEM1A MUNICIPAL
�Ajuntament
Departament de Premsa
de Barcelona
Gabinet de
Comunicació
Pla. S. Jaume, s/n
08002 Barcelona
Telèfon: (93) 302 15 78
301 45 34
Tèlex: 54519 Laye E
que revigoritzen el teixit urbá, econòmic i social. Les grans fites
de les Exposicions Universals de 1888 i 1929 marcaren la culminació de
la Barcelona industrial. En l'actualitat, la nova Barcelona requereix
alguna altra fita que consagri el dinamisme que ja s'insinua tot
acostant-nos a l'any 2000.
- La postulació olímpica ha servit per a encarrilar i accelerar una
remodelaciq urbanística que la ciutat exigia des de feia molts anys.
S'ha avançat molt en la remodelació de l'Estadi de Montjuïc i en la
construcció del nou Palau d'Esports, que constituïen veritables
exigències històriques de tots els ciutadans.
Al mateix temps, s'han engegat un conjunt d'actuacions en matèria
de planificació tecnològica, de renovació hotelera, o de rellançament
econòmic, que progressaran encara que els Jocs no siguien concedits a
Barcelona. Aixó contribuirá a construir una ciutat més activa, una
ciutat moderna, a l'alçada de qualsevol capital occidental.
Vull insistir molt especialment en el fet que totes aquestes
operacions, acoblades però no condicionades a la Candidatura Olímpica,
actuaran també com a revulsiu per a tot Catalunya. L'energia que
irradia Barcelona, la seva capacitat receptora i alhora creativa, són
elements que ajuden a fer de Catalunya, precisament, un país innovador
i cosmopolita.
- 86
-
IMPREMTA MUNICIPAL
�Departament de Premsa
n+. Ajuntament
^ de Barcelona
Gabinet de
Comunicació
Pça. S. Jaume, s/n
08002 Barcelona
Telèfon: (93) 302 15 78
301 45 34
Tèlex: 54519 Laye E
A part, és evident que la possibilitat de celebrar uns Jocs
Olímpics a casa nostra representan una ocasió
inigu
alable
per a donar
a conéixer_la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra mentalitat,
en resum, la nostra identitat, tal com és,
arreu del món.
Resulta
realment difícil trobar cap altra celebració puntual que desperti tal
capacitat de projecció i difusió d'imatge.
No cal dir que la catalanitat dels Jocs, l'any 1992, serà un dels
factors distintius en relació a altres edicions olímpiques. I ho serà
molt més que, per exemple, arran de les Exposicions Universals de 1888
i de 1929. Al llarg dels anys, el que perdura és la feina feta. El
que es preveu per als Jocs Olímpics, el que s'ha emprès ja en etapa de
Candidatura, quedarà com a patrimoni de tots els ciutadans.
Voldria ressaltar, finalment, la significació que poden adquirir
els Jocs, també per Espanya, en una societat que, decididament, ha
pres el camí de la concòrdia i de la modernització. Les llibertats
democràtiques, el procés autonòmic, la plena integració a Europa, han
creat les condicions òptimes per a celebrar un esdeveniment de les"
característiques d'uns Jocs Olímpics, que fomentin la convivència i el
sentiment universal a través de l'esport.
El foment de l'esport, indissociable del fet olímpic, permet que un
-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�~kv
+IIIII
Departament de Premsa
n+
i•
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de
Comunicació
Pça. S. Jaume, s/n
08002 Barcelona
Telèfon: (93) 302 15 78
301 45 34
Tèlex: 54519 Laye E
esdeveniment organitzat a una ciutat es faci extensiu a tot un Estat.
I la unanimitat no sols a Catalunya sino, que s'ha respirat a la resta
d'Espanya, en relació amb la proposta barcelonina, és potser el màxim
exponent d'aquest fenomen. Així, de fet, feia temps que no s'advertia
un entusiasme, a tot l'Estat, per projectes nascuts a Catalunya.
Aquell lema promocional, "Barcelona '92, un objectiu de tothom", ha
esdevingut una realitat ben palpable. La gent que ha donat el seu
suport a la Candidatura, des dels 70.000 voluntaris de totes les edats
i condicions, fins al. Rei Joan Carles I -primer entusiasta del
projecte olímpic-, s'han mobilitzat com un sol home per a reclzar les
aspiracions de Barcelona.
No hi ha dubte que la nostra capacitat de
convocatòria i el nostre prestigi com a ciutat va en augment.
La Candidatura de Barcelona, per tant, ja ha donat el seu
rendiment.
S'ha procurat tirar endavant tots els projectes d'interés
general associats als Jocs.
S'ha treballat amb tenacitat i amb
encert. S'ha aconseguit desvetllar el fervor de' tota la ciutadania.
S'ha fet, en definitiva, tot el que ha estat necessari i encara més.
Aquesta ha estat la nostra primera victòria.
Avui pot ser un gran dia.
Podem trobar satisfacció a les
esperances que hem anat alimentant durant molt de temps. També podria
-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
�^
, .. Ajuntament
Departament de Premsa
de Barcelona
Gabinet de
Comunicació
Pça. S. Jaume, s/n
08002 Barcelona
Telèfon: (93) 302 15 78
301 45 34
Tèlex: 54519 Laye E
passar, és clar, que Barcelona no fos nominada. Però independentment
que la nostra ciutat sigui escollida o no, estic segur que,
col.lectivament, ja hem escollit la millor via: la via del progrés, de
l'optimisme, dels ideals constructius. Barcelona, abans de l'elecció,
ha guanyat. Ara només ens manca el reconeixement.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
�aTrrx
.á#z:^,ya„
w^{..x.
ak i
_ a^eF--i.
+nYFP,
td:.
Estimats conciutadans,
Quan llegiu aquestes ratlles, em trobaré a Lausanne esperant el resultat d'una votació. Sé les esperances que heu depositat en el resultat de la votació d'avui. Sé, conec, la vostra il.lusió per assolir la seu dels Jocs del 1992, però, ara,
abans de conéixer aquest resultat, voldria fer-vos arribar les
meves esperances i les meves il.lusions. Quan ens Tarem decidir
a presentar la Candidatura, ara farà ja cinc anys, ens van inspirar tres motius bffisics.
*Motius urbanístics. La meva Ciutat, la nostra, de feia
masses anys, estava poc menys que oblidada des del punt de vista de les grans actuacions urbanístiques. Actuacions que no
pot afrontar l'Ajuntament com a tal. A la nostra Ciutat i arreu
del món, les obres dels cinturons, les obres d'etz, etz, les
afronten les administracions centrals. En el nostre cas, el Govern de Madrid i la Generalitat són els responsables d'endegar
aquest tipus d'actuacions. I vull recordar aquí el Segon Cinturó, el Tunel de Vallvidrera i com no, la desviació del Poble
Nou de les vies del tren per tal de poder-hi construir la Vila
Olímpica. I si em permeteu sobre aquest tema voldria encara
afegir-hi alguna cosa. De vegades un es para i es diu: "senyor
Alcade, quina diferencia hi ha entre el túnel del Sr. Porcioles
i el túnel del Sr. Maragall?" o "quina diferencia hi ha entre
el Plà de la Rivera i el Pla de la Façana Marítima?". Ai,b ,
evidentment, s' em diu com un retret i se m' esta acusant de fer
"porciolisme". És evident que des del punt de vista físic, el
Túnel de Vallvidrera és el mateix en un cas que en un altre, i
és evident que des d'aquest mateix punt de vista l'espai ocupat
pel PI a de la Rivera i el de la Vila Olímpica és exactament el
mateix. Ara bé, hi ha un diferència fonamental. I la diferència
fonamental consisteix en que nosaltres controlem l'urbanisme de
l'altra banda del Tunel de Vallvidrera i que nosaltres controlem i controlarem l'urbanisme de la Zona de la Vila Olímpica.
Aquesta és la diferencia fonamental, no ,evidentment, en l'espai físic en el qual es vol construir tant en un cas com en
l'altre. Fixeu-vos que historicament això ha succeït a Barcelona, com tants rebulsius urbanístics es varen donar amb motiu de
1' exposició del 88 i després a 1' exposició del 29; buscavem un
tercer rebulsiu urbanístic que permetes.remodelar en una part
important zones decisives de la nostra Ciutat.
Un segon motiu que ens va portar a tirar endavant amb la
Candidatura va ser que consideravem que la meva Ciutat, la nostra, necessitava una injecció d'optimisme econòmic. Les
�empreses o no s' en creaven o com a mínim no invertien, els
grans empresaris quan es plantejaven una inversió important o
la instal.lació d'una nova indústria, dubtaven poc en escollir
entre Madrid i Barcelona.
En tercer lloc, des del punt de vista turístic i de capacitat receptora, ens trobavem amb una ciutat amb manca de
places hoteleres, una manca important, hi ha moments de l'any
en qu'e és absolutament impossible trobar una plaça hotelera i
que es necessitava un motiu, una ocasió per tal de qu'e la iniciativa privada prengués la seva responsabilitat i posés en
marxa la construcció de nous hotels.
Una altra de les preocupacions importants de l'equip que
en aquell moment va decidir d'endegar la Candidatura va ser la
problem atica de la juventut i de la pfactica esportiva. Créiem,
creiem, que la practica generalitzada de l'esport és un bé per
sí mateixa i pel qu'e significa d'ocupació del temps de lleure.
Criem, creiem que la celebració d'uns Jocs Olímpics de la nostra Ciutat afavorirà d'' una manera important, d'una manera decisiva la qualitat i la quantitat de la pfactica esportiva.
Finalment, veiem, veiem que la meva Ciutat, que la nostra ciutat, que Barcelona de feia uns anys estava com triste;
realment li faltava una dosi d'optimisme que únicament es podia
aconseguir cercant un objectiu comú, un objectiu que fós atractiu per joves i grans, un objectiu que pugués ser compartit per
conservadors i progressistes, per dretes i esquerres, per homes
i dones, en una paraula per tota la societat. Aquest objectiu
va cristalitzar amb els Jocs Olímpics. I avui, després d' aquests anys, sis anys, us vull dir ciutadans de Barcelona que
des del meu punt de vista no ens varem equivocar.
Quan aquestes ratlles apareixin impreses, no coneixerém
encara la decisió del C.O.I. Tindrem els collons per corbatí . Però, alguns dels objectius que ens varem proposar en el
moment de plantejar la Candidatura s'hauran assolit. Haurem
conseguit que l'estat de les obres sigui irreversible, haurem
assolit el disposar d'un estadi d'atletisme en condicions. Era
realment vergonyós l'estat en que es trobava l'Estadi de Montjuïc. Cada vegada que venia un foraster, i em refereixo a un
foraster per qu'e els de casa estavem o i estem tan acostumats
que no en feiem ni cas, i passavem pel davant de l'Estadi de
Montjuïc, havíem de desviar la mirada cap una altra banda perqúe no el veiés. I això sense comptar el perill que comportava. Haurem assolit disposar d'un Palau d'Esports gran, modern, bonic, tecnicament perfecte, com el que ara es mereix una
ciutat i una conurbació com la de la Corporació Metropolitana
de Barcelona; haurem assolit desfer el dogall que significaven
�les vies del tren i conseguir que la Ciutat arribi al mar; haurem aconseguit que en una part important gracies a l'impuls que
ha generat els Jocs Olímpics; haurem assolit signar pel Ministeri d'Obres Públiques totes les obres necess'aries per la defensa de la costa del Poble Nou; haurem assolit la signatura
dels pactes per acabar el Tunel de Vallvidrera o les obres del
Segon Cinturó; haurem assolit preparar un projecte per la Barcelona tecnològica de l'any 2000; haurem assolit que diferents
cadenes hoteleres es plantegin instal.lar-se a Barcelona i algunes d'elles ja ho hagin fet; i sobretot, haurem assolit que
tu i tu i tu i el de més entra sentiu la Ciutat com a propia,
us sentiu com a participants d'un projecte, us sentiu orgullosos davant del món de dir, de proclamar que sou barcelonins.
El resultat de la votació és incert encara. Si aquesta
no fos positiva per la nostra ciutat tindrieu, tindriem un gran
desengany. Pefo us vull dir en aquest moment abans de saber-ho
que si aquest projecte no arriba a cuallar una Ciutat que té,
que demostra l'entusiasma que ha demostrat a la Ciutat de Barcelona, haufa d'inventar, ens veurem obligats a trobar un altre
projecte de característiques similars des del punt de vista
participatiu als JJ.00. M'atreveixo a dir-vos que s'ha fet el
que humanament s'ha pogut amb errors, evidentment, sempre n'hi
ha, però s'ha treballat dur, i s'ha treballat bé .
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3957
Title
A name given to the resource
Hem guanyat els Jocs Olímpics 1992: missatge de Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Lausanne
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Missatges institucionals
Barcelona
Nominació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-10-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/780/20050216_LV.pdf
a1e93073be5dc13f7f2a8722a7da75ff
PDF Text
Text
16/02/2005
La Vanguardia, p.033, Sociedad
Fallece el ex conseller Josep Laporte. Ho va viure tot
El rector Laporte, el conseller Laporte, el president del Institut d’Estudis Catalans era deu anys
més jove que el meu pare, però era, en un sentit, com els de la generació del meu pare, una
generació que ho va viure tot: la guerra d’Espanya, la guerra mundial, la dictadura… i
tanmateix no va perdre el somriure, la ironia, la finor d’esperit.
Quina gent! La Catalunya d’avui deu molt, moltíssim a Laporte i els seus iguals. Perquè no
tenien ressentiment, perquè no eren anti sinó pro. Perquè eren educats. Perquè eren bona gent i
perquè van fundar famílies nombroses i marcades per la seva bonhomia.
PASQUAL MARAGALL, president de la Generalitat de Catalunya
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1385
Title
A name given to the resource
Ho va viure tot. Fallece el ex conseller Josep Laporte.
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Extent
The size or duration of the resource.
20050216_LV.pdf
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Laporte i Salas, Josep, 1922-2005
Necrologies
Catalunya
Govern
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-02-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1461/19951124d_00699.pdf
72b48d8cc495350c2885a4b527eecd3b
PDF Text
Text
KavIOaS€ Q ensPiL
bff.c .
Ajuntament de Barcelona
T^R^ W ó
EIJiQelupA
,tyj^u^ss
GABINET DE L'ALCALDIA
Proposta d'intervenció:
- NO VULL DEIXAR D'AGRAIR, EN PRIMER LLOC, LA
INVITACIÓ DE LA UFEC A PARTICIPAR EN AQUEST
HOMENATGE AL MEU AMIC I COMPANY ENRIC TRUÑÓ.
- TOTS SABEM LA FEINA QUE L'ENRIC HA FET AL LLARG
DE TOTS AQUESTS ANYS AL CAPDAVANT DE
L'ESPORT MUNICIPAL.
L'ENRIC HA ESTAT UN HOME DE CONSENS 1 LA PROVA
D'AIXÒ SOM TOTS ELS QUE AVUI ENS APLEGEM AQUÍ
AMB UN MATEIX OBJECTIU.
L'ENRIC ÉS UN VETERÀ A L'AJUNTAMENT DE
BARCELONA. LA SEVA FEINA, DES DE LES SEVES
DIFERENTS RESPONSABILITATS EN ELS ÀMBITS DE LA
JOVENTUT -EN ELS SEUS INICIS AMB NARCIS SERRA-,
I DE L'ESPORT, HA ESTAT DECISIVA PER DISSENYAR
LA BARCELONA DEL FUTUR. UNA BARCELONA QUE
VOL CONSOLIDAR-SE COM A CAPITAL INTERNACIONAL
DE L'ESPORT.
- NO PODEM OBLIDAR QUE EL GRAN SALT QUE
BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS HA
ESTAT, EN GRAN PART, AMB L'EXCUSA DE L'ESPORT.
BARCELONA NO SERIA LA MATEIXA SI NO HAGUÉS
CELEBRAT ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992. 0, MILLOR
DIT, S'HAURIA TARDAT MOLT MÉS TEMPS EN
ESPORTS3.LGS
�::Ï Ï1
'II;
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
RECÓRRER EL CAMÍ QUE ENS HA PORTAT A LA
SITUACIÓ ACTUAL.
I L'ENRIC HA ESTAT AL DARRERA DE TOT AIXÒ. HA
TREBALLAT DE VALENT I SENSE DEFALLIR EN CAP
MOMENT PER CREAR L'ENTREMAT DE L'ESPORT DE
BASE -"DIMECRES OLÍMPIC", "A L'ESCOLA, MÉS
ESPORT QUE MAI"- I HA TREBALLAT ESTRETAMENT
AMB TOTES LES INSTITUCIONS QUE HAN FET
POSSIBLE ELS MILLORS JOCS DE LA HISTÒRIA
MODERNA.
- GRACIES ENRIC PER SEGUIR LLUITANT PER LA
CIUTAT, ARA DES D'UNES ALTRES RESPONSABILITATS
MUNICIPALS. SÉ DEL CERT QUE HO FARAS AMB LA
MATEIXA IL.LUSIÓ I ENTUSIASME AMB QUE HO HAS
FET EN ELS DARRERS ANYS.
ESPORTS3.LGS
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4367
Title
A name given to the resource
Homenatge a Enric Truñó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
UFEC, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Joventut
Esport
Acció política
Model social
Truñó, Enric, 1949-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-11-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1402/19940906d_00638.pdf
5bbe731b68e7160f07c2147d292d5ad3
PDF Text
Text
TRANSCRIPCIO DEL DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'HOMENATGE A
FERNANDO RUBIO I TUDURI EL6 DE SETEMBRE DE 1994.
�Honorable Conseller Trias, Síndic Canyelles, Comissionat Laporte, Regidor
Nadal, Regidor Fuster, Regidor Amat, membres de la Presidència, estimats
amics, aquest acte toca cap a la fi; almenys la fi de la seva primera part,
perquè després escoltarem tres peces de la Coral Thau.
Hem sentit paraules molt ajustades, molt plenes de coneixement. Només
vull afegir les d'una persona que és avui aquí i representa una ciutat que se
sent orgullosa d'éssers humans com el que ens ha estat descrit. Éssers
humans que són capaços, al mateix temps, d'una fidelitat al seu origen, a la
seva circumstància, a la seva cultura, al seu país, a la seva ciutat, i al mateix
temps al mar i tot alió que el món ofereix com aventura, com a repte, com a
una cosa desconeguda que cal conquerir.
Ell ho va fer, es veu evident en les paraules que hem sentit ï en les que han
estat escrites per Pau Faner; ens agradaria avui, justament, que les que aquí
s'han dit, aquelles que s'han dit tan sàviament i les que estan escrites,
s'afegeixin al conjunt de coses que s'hauran dit i que s'hauran de dir encara
sobre Fernando Rubió i sobre la seva família magnífica, de la companyia de
la qual avui tenim el privilegi de gaudir.
Jo vaig ser hoste fa tres anys, no em voldria equivocar, a Montgofre (poc
després de la coleada de Maó) d'una coleada particular, que dl va muntar,
que ell va organitzar justament per disfrutar de la vida (no diria en privat,
perquè alió era un petit col.lectiu, un col.lectiu enormement seleccionat, jo
crec) i recordo la brillantor d'aquella tarda, la coleada mateixa que s'hi va
fer i recordo com ens van venir a cantar uns amics joves, perquè ell tenia
amics joves també. I recordo els glossadors, com després ens van estar
entretenint hores i hores, segurament minuts llargs, en tot cas, que es feien
perfectament plaents en aquella tarda que anava caient. És una imatge que
em quedarà per sempre més i que sempre busco quan to rn o a Menorca; ara
mateix que hi he estat, un dia que em vaig mig perdre entre Binimalà i la
Pregonda, en aquells camps hi tornava a veure cada vegada Montgofre; a
�cada racó em semblava que havia de sortir la taca blanca que el Nicolau
Rubió havia fet per en Fe rn ando, el seu germà.
Mireu, aquesta ciutat -crec que parlo també en nom de tots, de les nostres
institucions- té un deure amb Fe rnan do Rubió que no s'acaba amb aquest
acte, que jo no m'atreveixo a qualificar de l'homenatge a en Rubió.
L'homenatge a en Fe rn ando Rubió s'ha de fer, i l'hem de fer tots junts,
l'hem de fer Barcelona, Catalunya i probablement Menorca i l'hem de fer
gran. Avui és un petit recordatori i un avenç, és una anticipació del que
després es farà. Avui és una cosa que està feta en calent: ell em parlava
sovint de la Capella, i jo n'havia parlat amb el regidor del Districte; sabíem
la dificultat de definició, sabem encara' que els serveis de Cultura de
l'Ajuntament diuen que potser no és òptima per a una finalitat bibliotecària.
Ho haurem d'acabar de mirar: en tot cas per a una finalitat de caràcter
cultural, polivalent, Veurem exactament quina forma se li va donant.
Quan jo venia pensava: trobaré la família, trobaré la Jacqueline, la Mercè, la
Montserrat, trobaré els seus parents i ja serem prous perquè és una data una
mica desavinent, avui; per la calor que fa, per les vacances, que quasi
encara hi som; pel Giotto que avui s'inaugura, per tantes coses, i us agraeixo
molt, autoritats i amics, que avui sigueu aquí. Aquest és un tast de
l'homenatge que avui ha començat meravellosament amb les paraules que
hem sentit aquí i que ha de continuar. Amb una funció per aquest indret que
és únic i podria estar caient; i que no ho està gràcies a ell, i que mirarem,
entre tots (perquè estic segur que ningú n¢ hi faltarà, en aquest esforç) que
sigui útil a la societat i que sigui un petit racó, un lloc de record, d'en
Fe rn ando Rubió, de la seva bonhomia, de la seva creativitat, de la seva
1
capacitat.
Aquí s'ha dit que la nostra realitat prové dels confins del Mediterrani, de
llocs diferents del Mediterrani. I és cert: ;hi haurà lleis o no hi haurà lleis,
però en tot cas les lleis del cor poden més que les de la lletra i les del paper
i n'hi ha una que ens dicta l'amor i l'estimació.
�Entre nosaltres, en Fe rnando Rubió ho va fer tot amb respecte, més enllà de
Catalunya i més enllà de les illes, ho va fer tot amb gran elegància.
Nosaltres hem de mirar de ser-hi fidels. I és amb aquest esperit que ara
m'agradaria fer el lliurament en nom de la ciutat de Barcelona d'un petit
record, d'una mostra del nostre agraïment, que no es pot materialitzar en
aquesta petita peça, a Jacqueline, vídua de Rubió i Tudurí, i a Mercè Rubió
i a Montserrat Rubió.
Pasqual Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4308
Title
A name given to the resource
Homenatge a Fernando Rubió i Tudurí
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Capella de les Reparadeores, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Biografies
Model social
Acció política
Rubió i Tudurí, Fernando
Farmàcia
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-09-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1415/19941013d_00652.pdf
a69e1c4a0dc874fb3efb921ccbb85305
PDF Text
Text
Intervenció de l'Alcalde en l'homenatge a la Sra.
Tarradellas amb motiu del seu 90è aniversari
(Saló de Cròniques, 13 d'octubre de 1994)
Celebrar el 90è aniversari d'una conciutadana
nostra és un motiu de satisfacció. Noranta anys
permeten acumular una experiència vital única i
són una riquesa per a tots nosaltres. Però quan
aquesta conciutadana ha estat testimoni, al costat
del seu marit Josep Tarradellas, d'una part tan
important i decisiva de la histbria de Catalunya,
aleshores l'experiència és més transcendent i la
satisfacció és més gran que mai.
Antònia Maciá ha estat una figura discreta però
decisiva al costat del qui va ser president de la
Generalitat durant vint-i-sis anys. Amb ell va
poder viure la joia del retorn, enmig de
l'aclamació popular, el 23 d'octu
77.
Fou, sens dubte, un moment que justificava tota
una vida. Per?) abans havia sofert amb ell les
penalitats de l'exili, durant trenta-vuit llargs
�anys. Mitja vida gairebé, doncs, a l'exili: es diu
ben aviat.
arradellas suportà l'exili, n'estic segur,
gràcies al suport i l'estimació que va trobar en
l'Antonieta i en llur filla Montserra . Ara que ni
ra són entre nosaltres, l'Antonieta sap
que compta amb l'estimació del qui sd ^^x ', a Í
.1111.1Selliy~~D.'.tl1~' ..
.
~41.~0%tiW,N.,~+S+ *y¡rov10eOMfirW.~ NRi :iR 9/Nr1''StiR9#ir[4 F5k FAMF1Ria.K^,ygp~ ..ovey...-
per celebrar el seu noranta aniversari: els seus
amics i tots aquells qui admirem la tenacitat i la
claredat de conceptes del president Tarradellas.
0131~"Aiwz ,
Perquè l'Antònia Macià ha mantingut en certa
manera, en aquests sis anys que fa que va enviu
dar, el testimoni de l'actitud d'observador crític
de la política catalana i espanyola que Josep
Tarradellas va adoptar en els últims anys de la
seva vida, des que va deixar la presidència de la
Generalitat.
Ella ens ha fet recordar sovint que avui, a Cata
lunya, 's més necessària que mai una actitud
crítica. Com la que va mantenir,
sense complexos,
el president Tarradellas, que sabia que un país
r
només es podia construir des de l'assumpció clara
�de quina era la realitat d'aquest país, de con,
s'integrava en el conjunt espanyol i de com calla
guanyar, Espanya endins, el prestigi i el bon nom
de Catalunya.
com veieu, us seguim necessitant.
,: Antonieta,
-~,~~~ , x -;,>:^: ^semorm~R...wr~101~1^~»~... : ,
Encara que això sigui, potser, demanar -vos massa
als noranta anys, que sigui per molts anys!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4321
Title
A name given to the resource
Homenatge a la Sra. Tarradellas en motiu del seu 90è aniversari
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cròniques
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Història
Biografies
Política
Acció política
Tarradellas, Josep, 1899-1988
Macià, Antònia
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-10-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1151/19880409d_00281.pdf
4b0692f3bbbedd87bf5ef30d3ba2b03a
PDF Text
Text
U
W-9
ke----rurut
I-
L-1
1,k
t.,) ( u A)
ci?
PA l-1 en
41-5Ð
Im.)-s 17/1,5
61yubJ 5-
t\A 6LT -5'
pn u
o tli"
(I
A OL->
T-L vi
41- &11(71&
f
iu7i-y.
j.
4_ rrk
eiv&r, u-v„)
t-s
h
/A
1- A
irs j
0-1-)
/1_471,
L
ryl,(5r(4-14 I ) U jÇ ftrt,
Cj-14 c--1/1 5 Mi ch.)
‘)c.-.
6
Pucs vot,t
(5Z-t
(5-negt
CyQD'Aq
A
u
L
u-1A 77-7-) N)
(.91( c./ti,
P/i elf
49AiL/
44
vfrit4
succe-i- r
1-jikJ
(I fAtei\d-us
s---
1;1 C
i•9 5
11 E" CA-)
1)171
EhJ v o t. mi>
1-0Y) IV, 6tlékk-
A
c_bs-k,--5
boi
■
1
44t t-t17-5
tiUt7A.Lk:-- v
caȟji` x
v
Avt,J .IN.
L--14 1.74/ CrI
ft7
-111 t
ék-744
Ton
�,1c7\
S71-V
A t éf4
/0( O l uiú
(ti S'
44(7)1tTS
1.1C
UAJ5 Ñiftciw_ds•
(- )7
2(1 )(414 .1
4
)N NZ
t f iwo
C,Án
J G-91 -•W<J"
OL-1. )drí(
(
e 14
j u iv bift-
j
MI.
Di
t
el.
1-1
iCY11- elur MO-jk y en--
A-7 L'U 14 El-6-E EV1)
77
c. 4
es
A
clhA /1(:)'\
AA 11_¿)s14
,51tA;
cA.,1
O
CcuxÃ
fti 1,1 (2)
cm)
r'
L1 /7t4 4
(11--
0 1 01J 141(,-` f ututy"),9.
1 "1_4
(
J
r:9v 7¿-r-711 /4 A/ #11)4t,
(i
C4 014 "04
19i--
4-149tilt (5-1 o ('
ï2EL
"rb Í (}41 4 a iv -nruveriff
5
r1;r-
(2.7
11. .0 4
LA
10C n
jn-o Fu
Flis
CA-5 (-1
Viru,
c
1,71-1
I u tu 7
L--='Ç
Tz) Aftx
C
401
cbÁrbt 1)/\,.
id D ' 7r24-1.1 i; ex)
c-> y
t1
UÆL
/4
�F
.q u cSitt
CkY)
■ L'mì
77/1 4-)ii'4^
itivil
d./T-21,11-11,-7u
C^
Cbl^( ^^,^ C^^^v1. 4 c^t "^tl{ ► U
^. CA-A.
1 ^^ ^^^
L-z ^
i
^
^^^
a,t-a ^"tirZr ^
- ro^ L^
; ^^ iC.r^1..__.. ^,
\;^^ uP ^^ ^ ' ^^c.>^,^ ' ^-Å A
Lg\-) Uti C.iau
1*/DN
fi i-t Z-477
p
V re,/ lk.
LnAí
4.1 ovT
1..h
/dtr 1 ^
^^
P1/1??- Y? c. 4-iti elkit
5 /12 u yrYt.
vt4
l^^'^
c.?
pat-- -^,
4
n/1-5
C
v (i%y Crw! Pc-s
C771t4 D 1U:771-
Sbyt) Jer ,-/ Az_
u
(..14c^i ►^ ^f^J4
k/bti
k
-S ^
p
1):m
P/^ ^^ t 4 i (2)
L
L^ Cz Z i' ou v S,^v /(^^ ^ ^^ ^ C/971 4 /4-C- I14 ‘sc
,
tz,TU
^e^ L ^(r^
C,-^^vsGl'^i D t U ti^
C nti^^
,
F
^ V` Ú (• ^ 77914,^^^ ^^^ 1 . t ^ S
(),
Lfr,,,/, M¿""
I, A Se vi‘ t am
t-rás
7Ais7)
GUE14 LYki
Frv 1
t/t
lo
G ^^i 4P1 • -5
vN 4
i
r--"h
Xier)/
e
(,),v k7A-
s ^^s
ZT- qU1ryú frc,
1Z5 tdq n –
A
\
D e=
o ^^
c ffin
So
c E5 Gó71 -01 4.4r-5�
r
R-mim
P n.. Nv7 42 9U:5
�()a/Y
U
cen CA
CATII-L. ü
47
L
1 f z L ty7Á
ct)
utr:
4 Se-vil
-1)
cm_ A71_,-2:(›A)
,L
cu
tIvr
11
5
pfrçç-7
M Le3
s-s
CL-1' ., _44 t e,(t
(75zitr V 1ftPhM7
Uhiiil-sr
t-')J
4u el
PeA725
ftli-f
iJ
) u ,P1
Mí- U o lk tí tfr
C---)(cLui
44. 1
'":-
Lo
/V 4'4 th)rt
pmil'úkU)
1\j0.1Y1-771t5 .
'It1
TS
("1
/1
(A)
c)67
e-Y1
A ,<01 /14 'ýt
114,16-1) c-/h 4 ,
a
,041-vvt-e__
f
771-r DC
£__3(.neír
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4057
Title
A name given to the resource
Homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera / Paraules.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Biografies
Història
Política
Acció política
Carrasco i Formiguera, Manuel, 1890-1938
Description
An account of the resource
Versió manuscrita de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2785/19990507_SantiagoRoldan_PM.pdf
aca31e9e1c486c4a2b2c76a996b5695d
PDF Text
Text
y ^
Barcelona, 7 de maig de 1999
Homenatge a Santiago Roldan
L'homenatge de Barcelona i d'Úrculo al nostre amic Santiago Roldan
arriba en el moment just, i el lloc no podia ser més adequat. Aquesta
cruïlla fascinant de Marina amb Icaria, dos noms tan expressius de
l'imaginari col·lectiu barceloní, ha esdevingut per a mi un dels llocs més
màgics de la ciutat, un dels punts on més clarament el passat i el futur es
creuen i donen sentit a l'espai públic.
En Santiago deia sempre que Barcelona era agraïda perquè no trigava ni
cinc minuts a omplir els espais públics que creava. Barcelona és una ciutat
on anem curts de'temps i d'espai. Ho aprofitem tot. Donem significat i
sentit a cada racó i a cada acte. I aquest racó i aquest acte són un dels més
justificats i gratificants.
Gràcies Santiago.
Pasqual Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Homenatge a Santiago Roldán
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-05-07
Type
The nature or genre of the resource
Escrit
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Roldán, Santiago
Homenatges i distincions
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 100
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1309/19930304d_00535.pdf
973bebcc149d240c22a8d4e9ed7ef0f4
PDF Text
Text
ACTE D'HOMENATGE A WILLY BRANDT
Paranínf de la Universitat de Barcelona
4 de març de 1993
13:00 h.
Excm. i Magnific Sr. Rector, Sr. President de
la Internacional Socialistía,
companys
companyes, amics i amigues,
La darrera visita de Willy Elrandt a Barcelona
va ser al febrer de 1988 per a la presentació,
de la mà de Hans Mainke, d11 seu llibre "La
locura organizada:
carrer armamentista
y
hambre en el mundo" al Círcul o de Lectores.
En aquella ocasió vam comprovar que Willy
Brandt no oblidava Barcelona, perquè el record
que en tenia anava unit a coses molt sentides
per ell, com la causa de la llibertat per la
qual havia conegut Barcelona per primer cop en
aquell any dramàtic del 1937
quan va venir-hi
per coordinar el suport dels socialites
nòrdics a la República.
Aquest, avui, és, doncs,
un homenatge de
Barcelona a Willy Brandt, no solament merescut
sinó també degut. Un homena ge per demostrar
�la nostra admirad() per la selva memória, en un
moment en que la radical honestedat i el ciar
humanisme de Willy prandt resulten
estimulants.
Pertany a la privilegia 4a
generació de
polítics que han estat contemporanis de bona
part d'aquest segle, i que han participat de
manera activa, i a vegades delcisiva, en alguns
dels seus esdeveniments més importants.
A mi m'agradaria recordar ara, i vosaltres
segurament les recordareu, dijes fotografies de
Willy Brandt. Dues fotografies que van donar
la volta al món i que il.luétren dos moments
estelars de la seva trajectlória política i
vital.
de juny de 1963
La primera és aquella del 2
al costat de John Kennedy, el mític president
nord-americà, quan aquest va dir allò de "Ich
bin berliner" (sóc berlinès)
1
en un directe
desafiament a la pressió soviética sobre
Berlín.
Willy Brandt era aleshores l'alcalde de la
resistència, l'alcalde del Berlín resistent,
�el polític de la fermesa enfront de l'amenaça.
L'altra fotografia que m'agradaria recordar
és la d'un Willy Brandt aggnollat, el 7 de
desembre de 1970, davant del monument a les
víctimes del ghetto de VarsòMia, destruït per
les tropes alemanyes l'any 1944. Es aquest el
polític de la reconciliació, l'home de
l'obertura a l'Est i del realisme aplicat a
la divisió d'Alemanya.
Willy Brandt va recórrer tota l'escala de les
des de l'acta de
responsabilitats polítiques,
diputat fins a la pregidéncia de la
Internacional Socialista, can avui és succeït
pel meu amic, i amic de Barcelona, Pierre
Mauroy, i va servir a tots;els llocs amb el
mateix entusiasme. Però n'hi ha un que sempre
va considerar d'una manera molt especial, i és
È
el lloc d'Alcalde-president de Berlín.
Recordo la primera visita d V ell a Barcelona,
sent ja nosaltres a l'Ajuntament democràtic, i
com Narcís Serra, enfatitzarit la seva pròpia
experiència com a Alcalde, 11 deia:
"Willy,
hauríem d'aconseguir que hi hagués una llei o
�una obligació moral que digués que per ser
polític d'Estat s'hagués hag4t de ser, primer,
polític de ciutat, s'hagu4s hagut de ser
regidor d'una ciutat". I Willy Brandt va
contestar: "No només hi crecl sinó que vaig
convertir això prácticamentt en llei en el
Senat de Berlín quan hi vaig ser".
I va fer d'aquesta obligació o d'aquest deure
moral una obligació práctica. I volia, va
voler i aconsegui que la maj ria deis polítics
de l'Alemanya d'aquella época passessin
efectivament per l'experiénCia de la política
local.
Aquella experiència el va ma car profundament.
I no només perquè va haver de veure, sense
poder-la impedir, la doloro0a divisió física
de la ciutat des de 1961, sin?) perquè la
ciutat dividida i amenaçadd li va permetre
forjar la idea que presidir a des d'aleshores
la seva pròpia orientació pública: la
conjunció de llibertat i justf.cia.
Des del càrrec de cancellet de la República
Federal d'Alemanya va impulsar les reformes
socials i la unió econò*ica 1 monetària
�europea. Dirlem que Willy Brandt va saber
anticipar una combinació de Bad Godesberg i de
Maastricht.
Willy Brandt, doncs, es va deixar guiar sempre
per la raó i l'ètica. I si algun cop van
entrar en conflicte totes dues, l'ètica sempre
va guanyar la partida. Alg4nes de les seves
decisions -per exemple,
cancelleria federal l'any
l'abandó de la
74- reflecteixen
aquest combat intern.
Alguns deis honors i càrrecs de qué va ser
mereixedor, com el Premi Nobel de la Pau, la
presidència de la Comissi4 Nord-Sud o la
presidència de la Interna ional Socialista
mateixa,
són el reconeixement del seu
compromís amb l'ètica i la r
Es parla ja avui de la generació del néts de
Willy Brandt. No tots són
però, alemanys.
Felipe González no amaga ni la seva admiració
envers la figura de Willy Irandt ni el seu
deute d'agraiment envers e4 aquella persona
que va creure en aquell jóve de 32 anys,
nomenat Secretan i General del PSOE a Suresnes,
�en el congrés de la renovació del socialisme
espanyol, que el portaria vuit anys després a
les responsabilitats del govern.
Més que fer l'elogi dels mèrits passats prou
coneguts, voldria destacar ja no només la
vigència del seu pensament com el caràcter
precursor i moralment inobjectable de les
seves propostes.
Willy Brandt es va sentir
ompromés amb els
problemes de seu temps: pex a resoldre'ls va
apostar sempre pel futur; per això era un
precursor.
Willy Brandt es va distingir per fer propostes
concretes i possibles. L4 diferència amb
altres que també en fan, de propostes, és que
les seves es fonamenten se pre en el destí
comú de la humanitat; per a x8 eren moralment
inobjectables.
Moltes de les coses que Will
la pura evidència. Però
Brandt deia eren
rquè l'evidència
sigui eficaç ha de ser explicada amb arguments
i armada amb idees.
�Es el que feia Willy Brarldt. Situava les
mancances de llibertat, d'igualtat, de
seguretat i de solidaritat $n l'únic context
on poden ser enteses i supe ades: el context
del món, que per a ell era Est i Oest, Nord
Sud, a i'ensems i indissolub ement.
La relació entre despesa en armament, miséria
económica i cultural i destrtcció ecológica
repeteixo, despesa en armament, misèria econòmica i cultural i destrucc ó ecológica- era
per a Willy Brandt la causa primera del
desordre actual i deis perills que amenacen el
nostre futur.
Willy Brandt demostrà que el futur de la
humanitat és un futur comú,
i perquè aquest
futur sigui possible afirmav , que la humanitat
s'havia de comprendre i organitzar com a tal
humanitat. Això tan senzill
de dràstiques mesures i
però, requereix
illy Brandt les
proposava.
Deia,
primer,
d'una
opinió
cal
fo entar la
pressió
pública
il lustrada
per
que
estimular els governs indecisos.
a
�Que cal substituir l'es ratègia de la
intimidació per un concepte de "seguretat
comuna". Aquestes eren les s ves paraules.
Que
cal utilitzar en
projectes
de
desenvolupament econòmic i social una part
substancial
dels recursos perduts
en
l'armament.
Que cal crear un "fons
de solidaritat
internacional" en què partielpin sobretot
els
Estats Units i altres grans potències, els que
més
per a aportar i ttambé
tenen
més
per
a
comprometre.
Deja
coses
terrenys
persones
molts
similars
com
semblants
han
dit
Vaclav Havel
a
les
que
en
i
han
escrit
Raimon
Obiols.
Deja coses que avui a Pier e Mauroy i a mi
mateix ens obliguen. Ens obliguen perquè ell
parlava de la unificació a eEcala mundial, de
la mundialització deis problemes.
I
heus aquí que
Pierre Maurchr, que
ha estat
fins ara President de la Federació Mundial de
Ciutats Unides, i jo mateix4 com a president
�de les ciutats europees, eétem embarcats en
l'aventura comuna d'aconse uir que el món
tingui una sola organització de ciutats, que
davant o el costat de les
acions Unides hi
hagi ben aviat les ciutats 4nides, una sola
organització de ciutats.
Willy Brandt de ja que la pau és inseparable de
la llibertat. Willy Brandt parlava de la
tolerancia. Willy Brandt Va ser potser el
primer, potser el precurs
del que ara
anomenaríem una acció cívica europea.
Willy Brandt va ser en molté sentits també un
sant del voluntariat, de la 4edicació lliure i
voluntaria a les finalitatl de la minora
social. De j a, ho repeteix que la pau és
inseparable de la llibertat. Ho va creure i
l'Ostpolitik que va encapgailar apuntava en
aquesta direcció.
El 1989, aquest any que dé vegades Raimon
Obiols ha qualificat com l'autèntic canvi de
segle, li va donar la raó.
La unificació d'Alemanya en pau i democràcia
va ser la darrera gran satisfacció de la seva
�dilatada vida política.
El 22 de desembre de 1989 q an va participar
al costat de Von Weizácket, de Kohl i de
Modrow en l'obertura de la Porta de
Brandenburg va ser en aquel
moment l'alcalde
moral d'un Berlín per fi reuhificat.
L'exemplaritat personal de Willy Brandt
consisteix en haver estat alhora líder polític
i líder moral. Jo diria, ut3ilitzant paraules
de Havel, líder cívic, igual com ho va ser
Olof Palme.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4215
Title
A name given to the resource
Homenatge a Willy Brandt / Paraules
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Paranínf de la Universitat de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Biografies
Commemoracions
Política
Acció política
Brandt, Willy, 1913-1992
Alemanya
Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2794/19930304_n17_OpinioSocialista_HomenatgeWillyBrandt_PM_OCR.pdf
6bda975318fb0d97ac410a1bab4b4d7f
PDF Text
Text
s
o
C
I
A
L
I
s
T
A
DOSSIER: HOMENATGE A WILLY BRANDT
Klaus Lindenberg: «Van ser els anys en què al nom de Willy Brandt, no li calia cap altre
\
adjectiu arreu del món».
Pasqual Maragall.; «Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el ca
ràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes».
Pierre Mauroy: «Va ser un home enriquit per les proves, per les proves sempre superades,
proves fonamentadores de nous compromisos».
Raimon Obiols: «Recordar, doncs, no com a resultat de la fascinació immobilitzadora
d'un passat idealitzat, sinó com a mètode per a impedir que determinades coses es tornin a
repetir».
Cot-LABORACIONs:
Joan Benet, J. Carles Duran, Francesc de P. Mestres: Economia i socialisme. Notes per a
un diàleg.
Jordi Font i Cardona: Octubre'92: Una doble transició a Rússia.
Joan Blanch i Rodríguez: De ciutat a metròpoli.
Giorgio Ruffolo: La raó ètico-política del missatge socialista.
Luis Femando Valero lglesias: La LOGSE. Esperances i frustacions.
RECOMANACIONS:
Joan Fuster: El pluralisme de la condició humana.
Li'fum.
17
1
-
Vol. V
�«Voldria destacar no només la vigència del seu
pensament, sinó el caràcter precursor i moralment
inobjectable de les seves propostes»
Pasqual Maragall
La darrera visita de Willy Brandt a Barcelona, la va fer el febrer del 1988 per
a la presentació, de la mà d'Hans Meincke, del seu llibre La locura organízada:
ca"era armamentista y hambre en el mundo, en el Círculo de Lectores. En aque
lla ocasió vam comprovar que Willy Brandt no oblidava Barcelona perquè el
record que en tenia anava unit a coses molt sentides per ell com la causa de la
llibertat, per la qual havia conegut Barcelona, per primer cop, en aquell dramà
tic any de 1937, quan va venir-hi per coordinar el suport dels socialistes nòrdics
a la República.
Aquest és, avui doncs, un homenatge de Barcelona a Willy Brandt, no sola
ment merescut, sinó també degut, per demostrar la nostra admiració per la seva
memòria en un moment en què, la radical honestedat i el clar humanisme de
Willy Brandi resulten estimulants. Pertany a la privilegiada generació de polí
tics que han estat contemporanis de bona part d'aquest segle, i que han partici
pat de manera activa, i a vegades, decisiva, en alguns dels seus esdeveniments
més importants.
A mi, m'agradaria recordar ara, dues fotografies de Willy Brandt. Dues foto
grafies que van donar la volta al món i que il·lustren dos moments estel·lars de
la seva trajectòria política i vital. La primera és aquella del vint-i-sis de juny del
1963, al costat de John Kennedy -el mític president nord-americà- quan
aquest va dir: «lch binn ein Berliner», «sóc un berlinès», tot fent un desafia
ment directe a la pressió soviètica sobre Berlín. Willy Brandt era aleshores
l'alcalde de la resistència, l'alcalde del Berlín resistent, el polític de la fermesa
davant l'amenaça.
L'altra fotografia que voldria recordar és la d'un Willy Brandt agenollat el
11
�DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT ------
set de desembre del 1970, devant el monument a les víctimes del guetto de
Varsòvia, destruït per les tropes alemanyes l'any 1944. És aquest el polític de la
------ L'OPINIÓ SOCIALISTA
blemes del seu temps. Per resoldre'ls va apostar sempre pel futur, per aquesta
raó fou un precursor. Willy Brandt es va distingir per fer popostes concretes i
reconciliació, l'home de l'obertura a l'Est i del realisme aplicat a la divisió
possibles. La diferència amb els altres, que també en fan, de propostes, és que
d'Alemanya.
les seves es fonamenten sempre en el destí comú de la humanitat. Per això eren
Willy Brandt va recórrer tota l'escala de la responsabilitat política, des de
moralment inobjectables.
l'acta de diputat fms a la Presidència de la Internacional Socialista, on ara el
Moltes de les coses que Willy Brandt deia eren pura evidència. Però perquè
substitueix, el meu amic i amic de Barcelona, Pierre Mauroy. I va servir en tots
l'evidència sigui eficaç s'ha d'explicar amb arguments i s'ha d'armar amb idees.
els càrrecs amb el mateix entusiasme. Però n'hi ha un que sempre considerà
Era això, el que feia Willy Brandt. Situava les manques de llibertat, d'igualtat,
molt especial, i és el càrrec d'alcalde-president de Berlín. Recordo la seva pri
de seguretat i de solidaritat en l'únic context en què es poden entendre i supe
mera visita a Barcelona -quan ja érem nosaltres a l'Ajuntament democràtic- i
rar, el context del món, que per ell era l'Est i l'Oest, el Nord i el Sud, a l'ensems
com Narcís Serra, emfasitzant la seva pròpia experiència com alcalde, li deia:
i indisolublement.
«Willy hauríem d'aconseguir que hi hagués una llei o un deure moral que
La relació entre la despesa en armament, la misèria econòmica i cultural i la
obligués que, per a ser polític d'Estat, s'haguí hagut de ser, abans, polític de
destrucció ecològica, repeteixo, la despesa en armament, la misèria econòmica i
ciutat, ser regidor d'una ciutat». I Willy Brandt li va contestar: «no només ho
cultural i la destrucció ecològica, era, per Willy Brandt, la causa primera del
crec, sinó que vaig convertir-ho pràcticament en llei al Senat de Berlín quan hi
desordre actual i dels perills que amenacen el nostre futur. Willy Brandt de
vaig ser». D'aquesta obligació, d'aquest deure moral, en va fer pràcticament una
mostrà que el futur de la humanitat era un futur comú, i perquè aquest futur es
obligació habitual. Volguè, i ho va aconseguir, que la majoria dels polítics de
fes possible afirmava que la humanitat s'havia d'organitzar i comprendre com a
l'Alemanya d'aquella època passessin, efectivament, per l'experiència de la regi
tal humanitat. Això tan senzill però, requereix dràstiques mesures i Willy
doria local.
Brandt les proposava. Deia, primer, que calia fomentar la pressió d'una opinió
Aquella experiència com a alcalde el va marcar profundament, i no tan sols
perquè hagué de veure, sense poder-ho impedir, la dolorosa divisió fisica de la
ciutat des del 1961, sinó perquè la ciutat dividida i amenaçada li va permetre
forjar una idea que presidiria d'aleshores ençà la seva pròpia orientació pública:
la conjunció de llibertat i justícia.
pública il·lustrada per estimular els governs indecisos.
Que calia substituir l'estratègia de la intimidació per un concepte de segure
tat comú.
Que calia utilitzar en projectes de desenvolupament econòmic i social una
part substancial dels recursos perduts en armament.
Des del càrrec de Canceller de la República Federal d'Alemanya impulsà les
Que calia crear un fons de solidaritat internacional en què hi participessin,
reformes socials i la unió econòmica i monetària europea. Diríem que Willy
sobretot, els Estats Units i les altres grans potències, perquè són aquelles que
Brandt va saber anticipar una combinació de Bad Godesberg i de Maastricht.
més tenen per a aportar i, també, més que comprometre-hi.
Willy Brandt es va deixar guiar, sempre, per la raò i l'ètica i, si alguna vegada
Deia coses molt semblants a aquelles que, en terrenys similars, han dit i han
van entrar en conflicte totes dues, l'ètica sempre va guanyar la partida. Algunes
escrit persones com Va.clav Havel i Raimon Obiols. Deia coses que avui, a
de les seves decisions, com per exemple, la d'abandonar la Cancelleria Federal,
Pierre Mauroy i a mi mateix, ens obliguen perquè ell parlava de la unificació
l'any 1974, reflecteixen aquest intens combat. Alguns dels honors i dels càrrecs
a nivell mundial, de la mundialització dels problemes i heus aquí que Pierre
als quals es va fer mereixedor, com el Premi Nobel de la Pau, la Presidència de
Mauroy, que ha estat fms ara President de la Federació Mundial de Ciutats
la Comissió Nord-Sud o la Presidència de la Internacional Socialista mateixa,
Unides i, jo mateix, com a President de les Ciutats Europees, ens hem embarcat
són el reconeixement del seu compromís amb l'ètica i la raó.
en l'aventura comuna d'aconseguir que el món tingui una sola organització de
Es parla, ja avui, de la generació dels nets de Willy Brandt. No tots són,
però, alemanys. Felipe GonzAfez no amaga ni la seva admiració per la figura de
ciutats. Que al davant, o al costat si voleu, de les Nacions Unides hi hagi ben
aviat les Ciutats Unides, una sola organització.
Willy Brandt, ni el seu deute d'agraïment envers aquella persona que va creure
Willy Brandt deia que la pau és inseparable de la llibertat. Willy Brandt
en aquell jove de trenta-dos anys nomenat secretari general del PSOE a Su
parlava de la tolerància. Willy Brandt fou potser el primer, potser el precursor
resnes, en el Congrés de la renovació del socialisme espanyol que el portaria,
d'allò que ara anomenaríem una acció cívica europea. Willy Brandt fou en
vuit anys després, a les responsabilitats del govern.
Més que elogiar els mèrits passats, prou coneguts, voldria destacar no tan
molts sentits, podria ser també perfectament, un sant del voluntariat, de la
dedicació lliure i voluntària a les fmalitats de la millora social. Deia -repeteixo
sols la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inob
que la pau era inseparable de la llibertat. S'ho va creure i l'Ostpolitik que va
jectable de les seves propostes. Brandt es va sentir compromès amb els pro-
encapçalar anava en aquesta direcció.
12
13
�DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT ---
El 1989, aquell any que de vegades Raimon Obiols ha qualificat com l'au
tèntic canvi de segle, li va donar la raò. La unificació d'Alemanya en pau i
democràcia va ser la darrera gran satisfacció de la seva dilatada vida política. El
«Va ser un home enriquit per les proves, per les
proves sempre superades, proves fonamentadores
de nous compromisos»
vint-i-dos de desembre del 1989 quan va participar, al costat de Von Weiseker,
de Kohl i de Modrov, en l'obertura de la porta de Brandemburg va ser, en
aquell moment, l'alcalde moral d'un Berlín per fi reunificat.
Pierre Mauroy
L'exemplaritat personal de Willy Brandt consisteix en haver estat alhora
líder polític i líder moral. Jo diria, emprant paraules de Havel, que Willy Brandt
ha estat un líder cívic així com ho va ser Olof Palme.
PASQUAL MARAGALL
Alcalde de Barcelona.
Amb orgull i emoció participo en l'homenatge que avui es fa a Barcelona, al
nostre amic Willy Brandt. Aquells que han estat a prop seu, saben de la seva
personalitat tant excepcional. Saben, també, la fascinació que podia arribar a
exercir.
Alguns mesos després de la seva mort, crec que li devem alguna cosa més
que un homenatge, i que hem d'inclinar el cap davant el que ha estat la seva
aportació a aquesta segona meitat del segle XX, marcada pel trasbals i l'espe
rança d'una nova organització del món.
Alló que més desitjo retenir de Willy Brandt és la seva universalitat. Quina
paradoxa, per una personalitat tant fortament arrelada en la condició humana
de l'Alemanya de la seva època! Penso que aquest sentiment d'universalitat, ja
el tingué de jove, Brandt a Lubeck, com a jove militant polític que va escollir
l'exili com odi pel nazisme i com fidelitat al seu ideal polític.
Suposo que també el va mantenir a la resistència i que, tant a Dinamarca
com, després, a Noruega i a Espanya, va voler córrer tots els riscos per donar
testimoni de la seva fidelitat a unes idees que eren, potser, la seva única intran
sigència. I vull subratllar el seu lligam passional amb Espanya del qual, més
endavant, en va ser testimoni la seva amistat amb Felipe Gonza.Iez.
Realment, Willy Brandt fou l'home del refús de l'inacceptable. La pau va
arribar i aquest refús va evitar que es confongués el poble alemany amb els
dirigents nazis. Fou aquest refús que permeté a una generació de joves, de la
qual vaig formar part, cercar l'amistat dels joves alemanys en els dolorosos anys
de la postguerra, i abocar-nos en la cooperació europea. Es tractava de contri
buir a posar els primers fonaments d'Europa, la qual no va ser tan sols una
14
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Homenatge a Willy Brandt: Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-04
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Brandt, Willy, 1913-1992
Homenatges i distincions
Socialisme
Alemanya
Description
An account of the resource
4 p., n. 17; 1 - Vol. V
Source
A related resource from which the described resource is derived
L'Opinió socialista
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
FCE
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1294/19921029d_00511.pdf
0b8b0fabc5dd47bb7bbd7b8ba9078124
PDF Text
Text
PARAULES DE L'ALCALDE A L'HOMENATGE AL CARDENAL NARCíS JUBANY
AL PALAU DE LA MÚSICA. 29.10.94
El camí de l'estreta col.laboració entre la ciutat i
l'Arquebisbat va començar darr4rament amb el Cardenal Jubany.
Aquesta col.laboració ha donat uns resultats'
extraordinariament positius. Alguns dels quals jo vull, per
tangibles que són, referir-me novament:
- El diàleg Esgl4sia-Ciutat sobre qüestions
urbanístiques, teme materials, no menys importants
per això, a alguns dels quals, potser, la ciutat no
ha correspost encara amb la diligència suficient,
com és el cas de la parròquia de Sant Narcís. Però
estic
en
d'afirmar que
es
condicions
això
desencallarà molt aviat.
- La Campanya per a la Millora del Paisatge Urbà
amb l'església de la Merce, l'església de Sant
Jaume, la Pia Almoina, el Palau del Bisbe i aviat de
la Catedral. I tamb4 l'església de Betlem, aquesta
impulsada, dintre de la Campanya, per la Generalitat
de Catalunya.
- El Centre Abraham. Una col.laboració que ha estat
emblemàtica, crec,
per a un període excepcional de
la ciutat.
Hi ha hagut un altre diàl g, tant o més ric, encara que
potser no tant palpable com e que acabo de descriure i que,
al capdavall, és el que ha fet possible el primer: em
refereixo al diàleg franc,
sincer, des de posicions més
diverses o singulars que no pa distants.
Vull referir-me,
finalrrent, a la Universitat Ramon
Llulll, que ha suposat un impuls de conjunt a una sèrie
d'institucions estimades i fructíferes de la ciutat
de
Barcelona.
El camí iniciat amb el Doctor Jubany està tenint una
continuïtat igualment positiva en les relacions entre la
ciutat de Barcelona, el seu Ajuntament i l'Arquebisbat. I és
gràcies a la seva empenta que avui ens podem sentir satisfets
�del balanç d'aquestes relacion
Del cardenal Narcís Jubany, arquebisbe de Barcelona,
retindrem sempre la dignitat institucional de la seva manera
de representar a l'Església barcelonina , una singularitat
càlida o una proximitat respectuosa i sobretot, sobretot
la valentia de trencar barrere g en nom i en interès de la seva
alta representació.
Vostè, Doctor Jubany, h contribuït a enaltir Barcelona
en un moment molt important do la seva història. Es per això
que, aquesta nit, he vingut dir-li, moltes gràcies Doctor
Jubany.
�z
^
U
J
C
qq!¿¿A^`
J
^
^
`\` ( \
1
33
v `
^
^
\ ^^
^
1
^
VV•
JJJ,
^^Y.\WLJ
^LiL.•J
^
^^--
^
V
^
^^ ^^
^ ^^
cd
i^ V
+C-616^
..O ,L)
cd
Y u"
t
cn
V] . p
^
YN
Y ^
X
O
ty
.^
^
^
^
v,
7„^_,)
y c^s..^^
s
y^ 'A
v ^
cd
a^
rd
Q-I
9, E
1.
el
cC
•^
„
^
^n
v
y
1-4
^
9
^
.^
Q
^
—c
^
^
Ó. . u
^
^
^O
"5
,
^
Cl.
-01
^ ^
^
G1.1
O
^
^
^
a.^
ii
112,
^
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4200
Title
A name given to the resource
Homenatge al Cardenal Narcís Jubany
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Música, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Biografies
Religions
Acció política
Barcelona
Model social
Jubany, Narcís, 1913-1996
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-10-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2583/19880420d_00285.pdf
6bc75f47b81b34df8118a74ad40082e9
PDF Text
Text
Ót-q
C. '~ 1,,N.
Em congratula especialment poder-me afegir a aquest
homenatge al pare Miquel Batllori, jesuïta dotat d'una
intel . ligència i d'una ironia finíssimes, historiador eruditíssim -el gran especialista dels Borja-, testimoni amatent
del seu temps, i un home de conviccions profundament democràtiques.
Miquel Batllori va estudiar dret i filosofia i lletres
a la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb una
generació prometedora, després maltractada per la guerra,
l'exili o la depuració. És la generació de Jordi Maragali,
de Pep Calsamiglia i de Josep Ferrater Móra, de Jaume Vicens
i Vives, de Pere Grases, o de Ramon Esquerra.
Batllori va passar part de la guerra civil al seminari
castellà d'Oña, i la immediata postguerra en un col•legi a
Mallorca. El 1947 s'establí a Roma. Però els més de cinquanta anys que fa que viu fora de Barcelona no han pogut desmentir que és un barceloní de cap a peus.
El pare Batllori va néixer -ell mateix ho explicava en
la conferència que va pronunciar al Saló de Cent de
l'Ajuntament la diada de Santa Eulàlia del 1987- al número u
de la plaça de Catalunya. Fill d'una família d'industrials
del tèxtil, el seu pare havia nascut a la Rambla i la seva
mare a Cuba. A casa seva -a l'edifici que fins ara ha estat
el de la Fecsa-, hi vivia, al damunt, en Santiago Rusiñol, i
al costat, una altra família catalanocubana. Ell mateix
s'interrogava: "Voldríeu més barcelonisme encara?".
Però el seu arrelament a Barcelona no acaba aquí: en la
mateixa conferència, vam poder saber que la família Batllori
tenia la seva casa pairal a la falda de Montjuïc. "Aquesta
casa -afegia Batllori-, abans de ser abatuda per les exigències del creixement urbà, l'avi la féu posar en una tela a
l'oli, que el meu germà gran, Andreu, l'estudiós de la
ceràmica catalana, ofrenà a Agustí Duran i Sanpere per al
museu de la nostra ciutat".
En la seva conferència d'aquell vespre, Batllori repassava els cercles erasmistes i lul . lians a la Barcelona del
Renaixement i subratllava el caràcter florent de la ciutat a
l'època. A propòsit d'això, va explicar una anècdota que no
puc estar-me de recordar: el 1939, Benedetto Croce li va
explicar que, en el seu únic viatge a Espanya, l'any 1889,
havia visitat Barcelona. I la ciutat, que aleshores acaba de
celebrar l'Exposició Universal del 1888, 11 havia semblat un
magnífic pròleg a un llibre prou mediocre.
�Avui, quan Barcelona afronta amb renovada empenta el
darrer decenni del segle, amb la mateixa il . lusió que els
homes del 1888, vull felicitar de tot cor un deis seus fills
més il . lustres, testimoni viu i sagaç d'una época conflictiva per?, al capdavall ben fructífera de la nostra història.
Per molts anys, pare Batllori.
Pasqual Maragall
�He pogut saludar i escoltar Miquel Batllori, els últims
temps, almenys en tres ocasions que recordo bé: en motiu d'una
conferència sobre Ramon Llull al Pati Manning de la Casa de Caritat,
en una cerimònia inaugural del Collegi de Filosofia a la Casa
Elizalde, el centre cívic de l'Eixample, i en un sopar que l'Institut d'Humanitats va dedicar-li ara fa dos anys, amb ocasió d'una
altra conferència, a mena d'homenatge a la seva persona per part
d'un important sector de la vida intellectual de la ciutat.
En les tres ocasions esmentades he tingut la mateixa
impressió, com l'he tinguda cada vegada que el lleure m'ha permès
de llegir alguna de les seves publicacions: el pare Batllori,
si ho puc dir així, és l'eclesiàstic més "civil" que mai no he
conegut. Aquest ciutadà erudit, que ha passat la més gran part
de la seva vida -rica en coneixences, lleial en l'amistat, fidel
als seus orígens i incansable en l'activitat intellectual- a
les ciutats de Roma i de Barcelona personalitzal'exemple perfecte,
als nostres dies, de l'home que aprofita la seva condició de
tal cosa, de ciutadà, per a representar, eixamplar i difondre
en totes les direccions allò que les ciutats, millor que cap
altre espai comunitari, recullen, estimulen i conserven: l'esperit cosmopolita, les virtuds de l'home universal, els atributs
d'aquella mena d'home que Goethe, des de Weimar, va definir com
a Weltbürger, ciutadà del món.
Al Pati Manning, després de parlar de Llull amb una
^
saviesa, un sentit de la ironia i una acuitat que costa de trobar,
uktk tan altes, juntes en una mateixa persona, va estar-me parlant , r-i
un capellà
d'aquell t^ dóna nom al lloc - -Robert Manning,
irlandès mort a Mèxic, que no s'ha de confondre amb el cardenal
H.E. Manning- i que se n'hauria pogut treure, perfectament, una
petita biografia. A la casa Elizalde,a més de parlar-nos de l'humanïa Catalunya, no es va estar d'evocar-me la familia que havia
�viscut en aquella casa noble, en la qual ell havia entrat en
automòbils d'època, i de la qual recordava, encara, fins els
detalls més particulars: "Això era el menjador", "Aquí rebien",
"Aquí s'hi feia música". En ocasió de l'homenatge que he dit
més amunt, ens va dedicar una de les poques anècdotes polítiques
que van sortir aquell vespre en la conversa amistosa -hi predominavc
la gent de lletres, és clar-: era arran d'una visita que Mussolini
va fer, als inicis de la seva carrera pública,a les installacions
de la Fiat, llavors presidida pel vell Agnelli. Així ho va explicar
Miquel Batllori: es veu que Mussolini va demanar a Agnelli que
l.i
expliqués com es repartien les forces polítiques entre el
personal de la fàbrica,a la qual cosa Agnelli va contestar: "ComunïStes, el trenta per cent; "Popolare" -després la Democràcia Cristia-aun altre trenta; i la resta, Socialistes". Llavors Mussolini
va preguntar: "I feixistes?". I Agnelli, sempre segons el fiabilís
Batllori, que devia saber l'anècdota de primera mà, va contestar:
"Fascisti, tutti!".
Tinc la impressió que, quan un jesuita que és, a
més, un dels homes més savis que deu haver-hi a Europa en aquests
moments, és capaç d'esplaiar-se amb tan vall sentit de la relativitat i la paradoxa que regna sobre les coses humanes -en política
més que enlloc-, és que ens trobem, no solament davant un acadèmic
exemplar, sinó també davant un home que ha constituït la seva
condició humana$obr.e la base de totes les circumstàncies que
elis determinen, des de les més abstractes, enrevessades i doctes,
fins a les més particulars, menudes i quotidianes.
Deixant a banda aquests records personals que tinc
d'ell, crec fermament que Miquel Batllori representa, si ens
ho mirem amb ulls de barcelonins, un gran exponent contemporani
de l'esperit illustrat i cívic de la magnífica tradició noucentista
a Catalunya, que és el corrent polític, pedagògic i cultural
en qué ell mateix es va educar, al costat de Rubió, Pijoan,
Eugeni d'Ors, Joan Maragall, Carner, Riba i tants d'altres:
gent que, en molts aspectes, són encara model d'aquella "alta
civilitat" de qué va parlar un altre dels seus amics, Joan Llongueres.
�3
Em ve al cap, per acabar -perqué me°1 va fer llegir
la nostra amiga comuna Maria Aurélia Capmany- aquell llibre
de Llorenç Riber, La minyonia d'un infant orat, que acaba amb
un capítol intitolat "A la ciutat dels llibres". Mossèn Riber
-l'obra completa del qual va prologar el pare Batllori- hi diu
que els tres volums pels quals havia entrat "a la ciutat dels
llibres" eren els Salms, de David, les cartes Tusculanes, de
Ciceró, i Tirant lo Blanch, del valencia Joanot Martorell. Estic
segur que Miguel Batllori els coneix a la perfecció, aquests
tres llibres, que són tres fites de la cultura clássica i humanística que caracteritza per igual el mallorquí Riber i el catalá
Batllori. Pera ara m'agradaria afigurar-me que, en el seu cas,
la ciutat que el va veure n6ixer i que no ha deixat de freqüentar,
Barcelona, ha estat, en tant que ciutat amb algunes de les millors
biblioteques medievalistes■del món -l'Arxiu de la Corona d'Aragó,
la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Universitaria i Provincial- la ciutat que va oferir-li la primera oportunitat perqu'e
es convertís, al cap dels anys, per a orgull de tots els barcelonins, en un savi cautelós, exhaustiu i universal.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Homenatge al pare Miquel Batllori
Subject
The topic of the resource
Batllori, Miquel, 1909-2003
Homenatges i distincions
Barcelona
Història
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Description
An account of the resource
Inclou dues versions de la intervenció de PM. Probablement la primera és la proposta del Gabinet i la segona la que va acabar fent.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1232/19901022d_00410.pdf
54bdf21aeb61de95592fefbaff0e36fb
PDF Text
Text
(
Tlot
DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EN EL
PRIMER ANIVERSARI DE LA MORT DE RAMON TRIAS FARGAS
Avui fa un any que ens va deixar Ramon Trías Fargas, i encara
recordem la impressió que ens va causar la noticia aquell migdia
de diumenge. De la mateixa manera, no podem deixar de reivindicar
la plena vigencia deis valors que ell explicava, defensava i
personificava com tren pocs han fet en la nostra vida política.
Lo,
I
nJi
44 t."
exercia de profess r d'Ecovomia com
seu
mostrava
&
t inconformista, Trías apareixia com un
esperit crític
model de liberalisme, de diáleg i generositat, i de respecte per
tots els que no pensaven com ell. Catalunya i llibertat eren les
seves premises fonamentals, i des deis inicis de la seva carrera
política a l'Esquerra Democràtica de Catalunya ) fins al treball
com a conseller d'Economia, el seu taranert en va ser la
Hl( 7
constant. S',ovve
r 11-
12A,_ z»..e.
rt
)(
Qki ("
I
(../.(•"'
Cie
Recordo d'una manera especial el seu pas per ltAjuntament, on fou
adversari temible, però company eficaç; opositor inquebrantable,
però col.laborador quan cana.) Dit d'una altra manera, Ramon
Trias participava, com el primer deis barcelonins, de la il.lusió
pels projectes engegats per/la ciutat.
I
/
"t1-¿„-:;s: vtA(t
'Ic.,
at-t-J
y
pl.,
-4
1,t
�Regidor i amic, el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, el
1987, va ser una 111.0 de democracia i estima per Barcelona. En
aquests moments, la seva figura ha de rebre el reconeixement i el
record de tots.
Com a Alcalde de Barcelona, espero que tots els ciutadans
contribueixin a l'homenatge simbòlic que la personalitat de Ramon
Trias mereix. Diáleg, respecte i intel.ligència són conceptes que
no podem oblidar en la quotidianeïtat de la vida política, i que
mereixen un tractament de privilegi en qualsevol declaració de
principis. Ramon Trias Fargas ocupa, amb tota seguretat, un lloc
d'honor en la història de la ciutat.
cej
1.1
1:4?:¿
/
á
LU.A-4
e
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4138
Title
A name given to the resource
Homenatge en el primer aniversari de la mort de Ramon Trias Fargas
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Biografies
Catalanisme
Història
Acció política
Trias Fargas, Ramon, 1923-1989
Necrologies
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-10-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1295/19921104d_00512.pdf
3583fbd7e9866a3cdd4dee1f9013ebfe
PDF Text
Text
Acte d'homenatqe a la memòria de Lluís Casassas i Simó al Saló de
Cent de l'Ajuntament de Barcelona /4 novembre 1992)
PARAULES DE CLOENDA DE L'EXCM. SR
ALCALDE PASQUAL MARAGALL
En el moment de cloure aquest act , voldria només reflexionar uns
segons en veu alta sobre la dive sitat de les contribuciones que
aquí s'han pogut i s'han hagut de sentir per fer justícia a la
personalitat de Lluís Casassas.
r
Si no fos perquè es tard, hauria de parlar una molt bona estona
sobre la seva contribució magnífiÇa, no només a l'estudi, sinó a
la transformació d'aquesta ciutat, a la seva organització, a la
seva divisió en districtes, que ha estat aquí citada i que, al
capdavall, és probablement un de.s exercicis polítics més difícils que es pot imaginar: dividir un territori i, tanmateix,
mantenir-lo unit.
Va ser ell, amb en Joaquim Clusa i amb d'altres col.laboradors,
qui va saber formular allò que altres políticament haviem de
decidir i que vam poder decidir amb unanimitat, aquesta cosa que
ens falta tant de vegades en aquest país, quan es parla de
territori i que, en canvi, és la gondició indispensable per poder
parlar de territori.
Perquè el territori és, ben segur, tant per als geògrafs, tant.
per als polítics, com per als ci tadans, el marc de tot allò que
s'hi escau. I, per tant, en el moment d'ordernar-lo, en el moment
de dividir-lo, d'organitzar-lo, segurament que no és regla d'or
la de la majoria simple, la de la meitat més u.
Lluís Casassas va ser la perdona entorn de la qual es va
galvanitzar un estudi, una proposta que va poder arrossegar
majories molt més àmplies, un consens total dels regidors
d'aquesta ciutat, en una fase d'empenta inicial, en una fase jo
diria constituent del propi ajuntament com a tal. Estic segur que
el resultat serà durador.
Això no li venia segurament només d'una dedicació momentània,
sinó d'una història de la qual j4 vull remarcar un fet potser no
molt conegut. Ell va ser un dels primers estudiants detinguts a
la Universitat, potser l'any 1945, potser l'any 1947, a l'entorn
d'aquests anys, en el marc d'algunes detencions d'estudiants
progressistes que s'havien produït, en un moment en què realment
ser detingut representava un perill, un perill molt gran. Ell va
�ser, per altra banda, i així quedarà, aquell que ha distingit
millor els conceptes del que és comarca, del que és àrea metropolitana, del que és conurbació estkicta, del que és regió metropolitana com a àmbit més ampli de planejament.
No voldria estendre'm més, però, sí, en canvi, obrir al final
d'aquesta sessió -que ha estat digna i completa- la porta a una
reflexió col.lectiva de la nostra ciutat, del nostre país, sobre
les coses que queden per fer en mOtèria de territori, justament:
per què no imaginar que aquestes 1.leis que encara s'han d'aprovar
i que estan mandatades pel calend ri legislatiu -com són la Llei
de Regionalització, de creació de/les regions de Catalunya, com a
demarcació de l'acció de la GOneralitat, i el Pla General
Territorial de Catalunya i el Pla Parcial Territorial de la Regió
I- puguin ser discutides, no ja per comissions tècniques, sinó
també pel propi Parlament, amb los seves pròpies comissions, que
existeixen -existeix la ComiOsió Institucional de Lleis
Fonamentals, que és la que haur4 de discutir, ben segur, els
temes de la regionalització, tant de temps esperats-, i puguin
ser discutits seguint la geografia d'aquest territori estimat que
és el Principat?
És un suggeriment que faig no taüt com home de partit, no tant
com a persona que té les seves pròpies opinions, sinó com a
Alcalde d'aquesta ciutat.
Per què no imaginar que la ComisOió Institucional del Parlament
de Catalunya es reuneixi no notés a Barcelona, sinó també a
Girona, també a Reus-Tarragona, jambé a Lleida, també segurament
a Tortosa o a la Seu, o a Manresa o Vic, per discutir en diverses
sessions el que haurà de ser, en definitiva, l'esperada Llei de
Regionalització? Una llei que en ha d'obrir la porta, segurament, a moltes de les qüestions e fins ara per la nostra pròpia
manca, per la nostra pròpia limit ció no hem sabut enfrontar.
I per què no imaginar, també, que el Pla Territorial de Catalunya
i el Pla Parcial Territorial d la Regió I, el de la Regió
Metropolitana, es puguin discutir el primer en aquests mateixos
escenaris, per part de la pròpi comissió -que aquesta és una
altra, la de Política Territorial- i el segon a les ciutats
regionals que formen aquesta cprona perifèrica d'una enorme
potència, com és Mataró, com és Granollers, com són Terrassa i
Sabadell, com són -per a aquells que així ho pensin, perquè
aquest és un tema encara per debatre- Vilafranca del Penedès i
Vilanova i la Geltrú, i per tont fer partícep el país de la
discussió de la seva pròpia organització?.
Estic segur que Lluís Casassas, això -no dic que ho volia, perquè
trairia un pensament que no va* compartir en cap moment amb
aquesta concreció- ho hagués imag nat com a positiu.
�Jo tinc aquí les paraules, ben onegudes, que ell va escriure
després de pujar a la Torre de Co lserola. Ell va ser el primer
científic, jo diria fins i tot el primer ciutadà que, oficialment, acompanyat de la regidora Marta Mata, va pujar a la Torre
de Collserola, aquesta torre que es va fer amb la condició que
fos un mirador, el mirador de la Regió Metropolitana. Després de
ser-hi, va escriure un meravellós article de geografia i de
sentiment, que acaba dient el següent:
"Només cal esguardar-ho lot amb els ulls ben atents i
oberts amb esperança. Nomép cal recollir, en aquesta mirada, l'alè de les coses, el batec de les lluites, l'esplendor de les realitzacions neves -i la cúpula refulgent del
Palau Sant Jordi n'és el seu símbol més alliçonador-,
l'esperança que brilla en tetes direccions seguint les vies
noves ja obertes com solcs generosos fendits en el territori, i totes les altres vies que ja se sent palpitar en tota
la rosa dels vents i que sorgiran de l'entranya de la
torre, el batement incessaflt i pregon del cor de Barcelona".
Lluís Casassas i Simó. Universitari, geògraf i ciutadà eminent.
Moltes gràcies.
Pasqual Maragall
C;A'')ASS:
T
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4201
Title
A name given to the resource
Homenatge en memòria a Lluís Casassas
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Biografies
Urbanisme
Política
Barcelona
Acció política
Casassas i Simó, Lluís, 1922-1992
Description
An account of the resource
Paraules de l'alcalde a la cloenda de l'homenatge.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-11-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1760/20031114_Declaracio_a_Montblanc.pdf
0dbf42fe0685410d15513a14b5bf37df
PDF Text
Text
HONORAR, PRESERVAR I ENGRANDIR
UN LLEGAT HISTÒRIC
Declaració de Montblanc, 14 de novembre de 2003
PASQUAL MARAGALL
Arribo al moment decisiu del 16 de novembre amb la íntima
convicció d’haver estat fidel al compromís de servei a Catalunya que
vaig contraure quan –de Roma estant- vaig decidir donar el pas de
presentar-me a les eleccions del 1999.
D’aleshores ençà he fet un itinerari personal i compartit que m’ha
portat a amarar-me de Catalunya, dels anhels i els somnis de la
nostra gent; també dels seus temors i de les seves incerteses, però
sobretot de la seva necessitat d’esperança i de confiança.
Tota la meva proposta gira entorn de l’esperança en una
Catalunya millor i de la confiança en les possibilitats que tenim
d’arribar-hi.
Som a port. A punt de salpar. Amb el bagatge d’aquests anys de
feina feta, amb la gent, al carrer, als pobles, viles i ciutats d’arreu de
Catalunya; i també al Parlament, traduint en propostes el pols del
país, dels catalans i les catalanes.
Estem a punt d’iniciar la segona etapa del nostre autogovern. Ho
farem amb confiança, seguretat i il·lusió.
1
�He fet una campanya orientada al futur, esperançada, optimista,
amical. Amb la convicció de qui creu en les immenses possibilitats del
nostre poble.
He tingut com a guia una sentència de Rafael Campalans que diu:
“Catalunya no és la història que ens han contat, sinó la història
que nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte
als fills que encara han de venir”.
Avui trencaré per unes hores aquesta orientació.
En acabar aquesta visita a Montblanc, passaré unes hores a
Poblet.
Després de la intensitat d’aquests dies, en contacte directe amb
cada ciutat i cada comarca, amb cada necessitat i cada esperança
dels homes i dones d’aquest país, em cal recapitular, asserenar
l’esperit, repensar i confirmar les certeses bàsiques que m’han empès
a emprendre aquesta batalla per Catalunya.
Més encara: em cal passar de l’espai al temps, complementar la
fresca visió de l’avui de Catalunya, de la seva humanitat i el seu
territori, reprenent una altra visió: la que es desprèn de la trajectòria
del nostre poble, de la seva evolució en el decurs del temps.
Per unes hores vull dirigir la mirada cap a la nostra història, cap al
nostre llegat.
Es tracta de mirar el passat amb ulls de futur. El futur no es
construeix des del no res, des de la pura invenció: el futur es trena
amb vímets nous, però també amb vímets antics, arrelats.
2
�Perquè el canvi no pot ser una improvisació ni un salt en el buit.
Vull expressar amb aquest gest la voluntat d’inserir el projecte de
futur que represento en les arrels profundes de la nostra història.
Amb humilitat i modèstia, conscient com sóc que el poble és el
protagonista de la història i no les personalitats individuals; que la
seva acció col·lectiva és el que ha marcat i marcarà el destí de
Catalunya.
Catalunya no és una essència immutable a la qual hàgim de rendir
culte ni un mite al que servir. Catalunya és una realitat històrica
renovada per la voluntat dels catalans.
Catalunya és una realitat consolidada amb l’esforç de generacions i
generacions de catalans, amb les aportacions permanents de gent
vinguda d’arreu, amb la voluntat de ser un sol poble.
Catalunya és la identitat trenada històricament pels catalans i les
catalanes i, a la vegada, Catalunya és un determini d’autogovern.
Hi ha un fil conductor en la història de Catalunya: les seves
institucions. I Poblet és el símbol de la continuïtat de les nostres
institucions.
Poblet és l’ombra dels comte-reis i de la Corona d’Aragó, d’un
passat que ens va llegar una llengua i una literatura esplendorosa. I
que ens va llegar també una tradició política singular: la de l’estat
compost.
3
�Una corona confederativa, de Corts itinerants, en la qual el
jurament de lleialtat al rei implicava també la lleialtat del rei envers
els qui juraven, de manera que si aquesta fallava, s’extingia el
jurament. Una concepció contractual, basada en el pacte entre les
parts.
Una tradició que seria negada per l’absolutisme borbònic, que
perviuria en el cor i el cervell dels “austriacistes”, després de la
derrota del 1714, com va estudiar i ens explicava, amb la seva
característica erudició, l’inoblidable Ernest Lluch.
Una tradició que reviuria amb forces renovades en el moviment
democràtic, liberal i federalista, d’una extraordinària força popular
entre nosaltres, que hauria de fer front al jacobinisme d’alguns
liberals i del qual sorgiria la primera formulació del catalanisme, el
catalanisme progressista de Valentí Almirall.
Poblet allotja, en bona part encara inèdit, el llegat de Josep
Tarradellas, la memòria viva d’aquella altra generació que, amb la
torxa
del
catalanisme
d’esquerres,
del
federalisme
republicà,
obtindria el 1931 el primer autogovern de Catalunya des de 1714:
- Francesc Macià, “l’avi”, el President fundador, el que tothom
faria seu.
- Lluís Companys, l’amic de Francesc Layret i de Salvador Seguí,
amic dels sindicalistes i dels rabassaires, que alguns consideraven
poc catalanista i que moriria amb una dignitat infinita, esdevenint el
primer dels nostres patriotes.
4
�-
Josep Irla, que va guiar l’inici de la diàspora de la Generalitat
exiliada.
-
Josep
Tarradellas,
que
va
completar
el
trajecte
fins
a
aconseguir el retorn de la Generalitat com a autogovern legítim
de tots els catalans.
-
Avui, després de 23 anys de Generalitat estatutària, presidida
per Jordi Pujol, hem afermat la nostra identitat i hem assegurat
la continuïtat de les nostres institucions.
Els que ens han precedit han constituït un llegat que ens toca
honorar, preservar i engrandir.
Faig meu aquest compromís: vull que els catalans i les catalanes
vegin, en el projecte del Canvi que represento, una promesa
d’esperança en una Catalunya més lliure i més plena.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Honorar, preservar i engrandir un llegat històric: Declaració de Montblanc
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Montblanc
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Història
Eleccions
Canvi
Parlament de Catalunya
Acció política
Campanyes
President de la Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-11-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1237/19901126d-00416.pdf
7da5071b64ac9edfb5de80523c6c7772
PDF Text
Text
I CONGRÉS DE CIUTATS EDUCADORES
Proposta per al discurs d'obertura
rj12,,,v",n1-^ f;
r
6-t
i
Benvinguts a la ciutat de Barcelona
i moltes gràcies per acceptar el convit i el repte
de venir-hi a aportar la vostra experiència,
a parlar, a avançar junts,
en la concepció de ciutat educadora,
i{,t.wl,f,,
CnAc ^
l
e e ir�
de'`"'`
c.^
Senyores i senyors
representants de les ciutats
participants i observadores,
col.laboradors, tots,
d'aquest I Congrés de Ciutats Educadores:
4,
a
$ ° .5""
;a ,r1,.,,R.
^
^cf
^,{ti, ► ^.t
.
en l'ara i l'aquí de la nostra ciutat.
^^
Ens reunim aquí, a les ribes de la Mediterrània,
L tu.lk,,
o
i.;!1 {:.a
aquesta mar al voltant de la qual
els pobles, les gents de tres continents
han aportat i dissenyat models de vida,
entre ells el de ciutat,
polis, metropolis, emporion,
civitas, pont i far;
models que són a la trama i l'ordit
de l'actual configuració social del planeta,
fins al punt que s'ha pogut considerar
la Mediterrània com a escola del món,
escola del pensament,
del pensament plural, simbòlic i teòric,
escola de l'art, de les arts,
les més belles, les més tècniques,
però sobretot escola de relació,
de relacions entre els homes,
escola d'humanitat i de política.
Som a l'extrem oest d'aquesta mar,
prop d'allà on les seves aigües
s'obren a les de l'oceà dels atlants;
som en una ciutat qie dedicà
el seu primer gran monument civil
construït per subscripció popular,
ara fa cent anys,
a Cristòfor Colom,
la figura indicadora del nou món,
que perfila la seva silueta amb la de la ciutat,
mentre Jacint Verdaguer,
un gran poeta de la llengua en la qual parlem,
la llengua catalana,
escrivia la seva més gran obra,
indicadora de la vocació d'un poble:
L'Atlàntida.
1
�Som aquí al nord-est d'Ibèria, a Catalunya,
una de les petites reals Espanyes,
plural ella mateixa,
en les ribes i les illes de la Mediterrània,
i els vessants del Pirineu,
però unida en la vocació de comunicació,
de model de vida obert al pas de gents diverses,
que hi romanen i la conformen
en fecund mestissatge, les més, en la història,
o se l'emporten en un record,
més de trenta vegades plasmat
amb el nom de Barcelona, o Barceloneta,
en poblacions d'arreu del món.
kv\
%U -G1ls
Un record que voldríem que fos
fecund de ciutadania també,
com el que espero que vostès s'emportin,
i que el puguem retrobar a les seves ciutats,
quan nosaltres mateixos els visitem,
responent en primera persona
a la vocació de comunicació.
Som a aquesta ciutat de Barcelona,
cap i casal de Catalunya,
ciutat i país formades i conformades mútuament
fins a poder-se fondre i confondre:
Barcelona-país i Catalunya-ciutat.
Sentim com ens traspassa el país
en vies transversals, diagonals i paral.leles
que podem veure dibuixades en la mà del logotip.
Sentim com ens voreja el món en les noves rondes
que respecten la vida ciutadana
i ens porten al lloc just.
Le-,i
C^
^^ ^
v!
{^'
34h•^^ "
^
^ ` ^-, ^• ^ . ^,^.,, SI^ ,. ...
C^^r i..o:4
V
/1-'14
5(..)~.
De é coneixeran la Ciutat vella
damunt del vell Mons Taber,
el de la història primera i de sempre.
El Taber on els romans van amuralla r
la petita Barcino,
que donava seguretat
als habitants de la;plana més ampla
de la nostra abrupta costa íbera,
una plana estesa entre dos rius
que calmaven la set¡de la terra i dels homes.
Avui som al Montjuïc,
la muntanya de la història moderna,
que podia vigilar de ben alt
l'expansió marítima'de la ciutat
i l'amenaça de la pirateria.
Una muntanya, aquesta,
símbol de les paradoxes
de l'història de la nostra ciutat.
�Montjuïc, el que hauria d'haver estat castell
només de vigilància i de defensa
ha estat massa sovint fortí de dominació,
de presó i d'injustícia.
(-^^^-,M^ • c ;
ark,,„,927-vf
Aquí foren afusellats
grans homes de goveyn o de l'escola,
com el President de la Generalitat Lluís Companys
ara ha fet cinquanta anys
o el fundador de l'Escola Moderna,
Francesc Ferrer i Guàrdia, el 1909,
i ara finalment reconegut i recordat
en un monument que hem volgut rebre
com es rep una lliçó, aquesta, de tot el món.
^n
Peró també és la muntanya
de la primera escola municipal
a l'aire doblement lliure,
socialment i ecològicament,
l'Escola de Bosc del Parc de Montjuïc,
fundada l'any 1914.
1 la muntanya de la zona de comerç i de cultura
que hi deixà l'Exposició de 1929.
Ara hi fem aquest Congrés,
al costat dels grans espais lúdics
coronats per l'Anella Olímpica,
orgull d'aquesta ciutat.
Aquesta muntanya és emblemàtica de l'ara
i del demà de Barcelona,
una ciutat que espero que coneguin aquests dies
preparant i preparant-se per una gran festa,
la dels Jocs Olímpics,
la dels vells Jocs on els homes es reconeixien
com quelcom de misteriós,
capaços de fer guerra fins a la mort
pel poder damunt d'un pam de terra,
capaços de fer la pau per reunir-se
i d'esforçar-se per jugar
i guanyar una corona de llorer,
al peu de la muntanya sagrada de l'Olimp,
on els déus plasmaven els seus misteris.
Barcelona prepara les branques de l'arbre ciutadà
per aquesta gran festa
que veurà i compartirà tot el món.
y:, .c: Q
`^^ r
t
Però Barcelona també es prepara
enfonsant les seves arrels en la qualitat humana,
sense la qual les branques més vistoses,
els fulles i les flors no tindrien saba ni sentit,
ni donarien fruit.
+
^ . ^- ^ ^,^.,..a_0.^ ^ f
_ •^,
�^
1-1-1-rAt
Aquest creixement, enlaire i endins, de la ciutat
no podia ser sostret als infants que creixien;
calia posar-lo al servei de la seva educació.
I calia també parlar amb altres ciutats,
de la potència educativa del creixement ciutadà.
Penso que aquesta dies, en aquest Congrés,
vostès seran protagonistes i testimonis alhora
d'aquest creixementsoterrat, radical, de la ciutat
i del seu esclat en qualitat d'educadora,
de donadora d'humanitat.
Aquests són l'ara i l'aquí de Barcelona,
per pensar en la ciutat educadora;
aquest Congrés és la invitació a pensar-hi
totes les ciutats, sempre i arreu.
Volem oferir a l'infant, a l'adolescent, al jove,
la possibilitat d'involucrar-se
en la transformació de la ciutat,
ell que està en plena formació,
en plena transformació, ell que s'educa
L'infant, aquest ésser humà
definit precisament per la seva deficiència humana:
in-fant, el que no parla,
el que no sap encara parlar
i no pot expressar-se com a home;
però que ho farà i ho serà
en tant que el medihumà en què creixi
sigui traspassat per llenguatges
i afavoreixi la seva adquisició,
eduqui.
L'infant, el ciutadá que no sap parlar;
quina responsabilitát per la ciutat!
Vull puntualitzar aquí
com els termes infant i infància
s'empren en les cimeres internacionals
per referir-se a tol el període comprès
entre el naixement i els divuit anys d'edat,
reconeixent la minoria d'edat
com una minoria en capacitat
d'exercir i de defensar els propis drets,
i destacant aquest aminorament de valor
com a nota primera del terme infància;
suposo que aquesta és l'acepció ofical
del terme, en el Congrés,
però deixin-me matisar aquesta minoria
amb altres termes, en el discurs.
„len (0-"Ár
El d'adolescent, remarcant la contradicció
entre força i feblesa amb què es dol 1 es creix
entre ciutadans, en ciutadania.
4
�1 el de jove, indicant el pont d'arc
entre infant i adult,
que ja s'expressa,
com,
que ens interpel.la, ens ataca
i ens fa ser més adults,
mentre ell n'esdevéen la lluita d'autoafirmació
de la qual la ciuta$ és camp privilegiat.
Pensem en la rivadade sang jove
que han atret i ha onformat les ciutats modernes;
a la recerca de qué?
De tantes coses!
De treball, d'esplai, de seguretat,
recerca de riquesa,,de cultura;
en el fons, a la recerca d'obertura,
paradoxalment, dins del dios tancat de la ciutat.
Stadt Luft Mach Frei,
l'aire de la ciutatens fa lliures.
c
La frase és antiga;
naixia en un context de societat rural,
de petites unitats de conreu i de vida,
a la mercè de l'espoliador forani
i de l'opressió del!senyor propi.
L'aíre de la ciutat,
entre les muralles de defensa
i els murs que guardaven la intimitat,
i els carrers que comunicaven
i les portes que s'obrien i tancaven
amb claus gairebé sagrades;
aquest aire dens d'humanitat,
que feia lliures el homes.
1 encara avui els en fa, de lliures,
però a cada ciutat a la seva manera,
perquè els models de llibertat són incomptables.
D'aquests models,
són les característiques de qualitat de vida
les que constitueixen
el contingut referencial del nom de les ciutats:
de Barcelona a Vitòria,
que l'ordre alfabètic ha posat ais extrems
de la llista d'aquest Congrés,
passant per les mésproperes
o les més allunyades,
com Cornellà, Manila, Montpellier o Sao Paulo,
o les més diverses,1
com Budapest, Dakar,i Firenze,
Góteborg, Grenoble,íJerusalem,
Leningrad, Palma, París.
5
�Cada un d'aquests noms suggereix,
i suggerirà encara més,
unes realitats i uns horitzons
en qualitat de vida, en llibertat.
Cert que hi ha moments
en què un fet detonant
constitueix la gran referència;
pensem com ressona encara entre nosaltres
el nom de Berlín.
Però amb el pas deltemps,
els fets construeixen o reconstrueixen
un marc històric, riquíssim i complex,
dessota cada nom.
Aquesta riquesa de qualitat de vida
continguda en el seu nom,
és precisament la que la ciutat,
feta pels adults i per als adults„
ha d'oferir d'una manera especial,
pels camins adequats a cada edat,
a l'infant, a l'adolescent, al jove.
P
hp-A-
JE
k` ^
,
L'arc de la ciutat dels ciutadans
es coronarà, i es basarà,
en la seva qualitatde ciutat educadora.
Ho pressentia una mestra de Barcelona quan deia:
"E1 nom i els infants
son el més important dels pobles."
Deixeu-m'ho dir com a Alcalde,
que dins del nom de la ciutat de Barcelona
hi sent el pes de la història,
del passat i del present,
plurals, contradictoris,
exigents de comprensió,
feixucs de responsabilitat.
Feixuc també d'un futur amb uns futuribles
que els infants d'avui dia faran realitat,
faran nom de ciutat,
d'una ciutat que fa;del procés educatiu
una de les funcions que la defineixen:
ciutat educadora.
Deixeu-me expressar com a Alcalde de Barcelona,
el goig d'afegir una nova connotació al seu nom,
aquesta de ciutat educadora,
i de fer-ho en aquest Congrés,
com a amfitriona i germana de tantes ciutats
que volen tenir el mateix qualificatiu,
la mateixa qualitat d'educadora;
ciutats que voleu ser i dir-vos
ciutat educadora.
�IP
1 .14,,,mAr
Se"
w„,,,t7h
e U1)
1,
Totes les ciutats hó foren inicialment
a través de l'escola,
aquesta institució que fa més de dos cents anys
les capitals o les ciutats
'encarreguen de sistematitzar per tot país,
Pckc`4?"
- espredicant la ciutadania,
Li,ch peró encara a través de les pautes autoritàries
9„ 3,
de l'escola minoritária tradicional.
Després, ja fa més de cent anys,
que defugint aquella escola
purament transmissora d'uns continguts
i reproductora d'uns rols socials predeterminats,
el món de l'educació
va aixecar també labandera de la llibertat,
de la construcció dé l'home,
ell mateix i company, autónom i solidan,
hereu i creador de la ciutat.
Ara, un ara que ja té décades de preparació
en el banc de proves i filó
de la relació educació-medi,
escola-ciutat, recoz'dem Tormo 75-80;
i aquí, un aquí que;:és Barcelona,
que són també toteslles vostres ciutats,
ara i aquí en aquest ler. Congrés,
anem a fer un nou pas ciutadà en educació,
anem a constatar com la ciutat ofereix a l'infant
no sois l'escola,
sinó altres institucions educadores,
i com la ciutat vol :a més dominar
l'impacte educatiu
de tota l'activitat ciutadana
amb el designi de fer-la educadora,
de fer la ciutat, educadora.
Hem constatat bé prou
que les concepcions de ciutat, d'una banda,
d'educació, d'altra banda,
tenen connotacions comuns,
les de creixement, obertura,
14" qualitat de vida, creativitat, llibertat,
que defineixen l'educació i la ciutat,
una i altra, com a fi i com a medí.
(
Lart-r"A
Peró deixin-me posa també, com a Alcalde,
una qüestió de mestre:
la ciutat educadora
pot tenir un model pedagògic obert,
pot oferir la creativitat de l'educació activa,
si ella mateixa ja és una ciutat feta?
I si el que s'hi está fent i vivint,
ho hem decidit i ho hem fet i fem els adults,
la ciutat pot empraif pautes de pedagogía activa?
�r r fJ
Y
Deixeu-me començar á contestar com a Alcalde
que vol per a tots els seus conciutadans
allò que en darreres definicions polítiques
s'ha anomenat "una vida activa",
deixin-me contestara la manera de mestre,
que vol per als seus deixebles
una "educació activa".
És cert que els infants i els joves
ja no poden fer la Qiutat feta,
però la poden descobrir,
tenen dret a descobrir-la a la seva manera,
en la personal aventura del propi poema pedagògic,
i a exercitar-se per refer-la,
i, encara més, a refer-la en la mesura
de les seves possibilitats d'infant,
d'adolescent, de jove,
i en la perspectivai l'esperança
de la seva actuació futura
de ciutadans adults
La realitat encoberta en el nom de la ciutat
i la seva virtualitat de ciutat educadora
constitueixen la trama,
i el coneixement, afectiu, objectiu,
crític, imaginatiu j creatiu,
de la realitat ciutadana,
i l'evolució de les possibilitats
de l'infant, l'adolescent i el jove
en l'autoexigència i el compromís
respecte la ciutat
constitueixen l'ordit
del teixit pedagògic de la ciutat educadora,
adaptat a cada infaht.
él.),),
c,
¿I el dibuix, el motiu deis dibuixos,
d'aquest teixit de pedagogía ciutadana?
Les experiències presentades
en aquest primer Congrés
i que són ja la base d'una nova base de dades,
ens mostren sèries 1 sèries de motius de treball
que apareixen recurrentment
en ciutats d'un i altre continent,
amb unes semblancesi diferències,
en un nombre que ená causa vertigen,
abans que no els sistematitzem
en la concepció de ciutat educadora.
Els vostres documents ens parlen
de velles i naves iniciatives educadores
de les ciutats;
iniciatives que podrien semblar esporàdiques
i que ho són en la doble connotació del mot espora:
la de dispersió i lá de fecunditat.
8
�Iniciatives que
iniciatives que
cada vegada amb
fins al punt de
escampen models de vida,
veiem brotar arreu,
més concomitàncies
començar a esbossar unes lleis.
Són moltes les lleis que la ciutat ha anat dictant
en el seu avançar en qualitat de vida.
Les lleis de l'urbanisme, per exemple,
que presideixen l'ordenació física de les ciutats
tan importants per a aquesta qualitat,
són lleis que funcionen ja clarament
i expliquen les semblances de projectes urbans
que trobem en el físic de ciutats ben diverses.
Comprenem aquestes semblances com a resposta
a determinades línies d'evolució i revolució
comuns a moltes societats;
semblances que no ens agradarien
si obeïssin només a la llei del mimetisme,
reveladora de colonització.
El valor de les semblances de rnodels urbanístics
ha de raure, al contrari,
a reflectir una integració a fons del nou fenomen,
sovint comú en grans zones del planeta,
i ara conegut de tots,
en la vella realitat, diferent,
pròpia de cada ciutat;
una integració que té per fruit
un mestissatge innovador.
Així ha de dir-se també de tota activitat
veritablement educadora
que no pot ser colonitzadora ni uniformadora.
Les espores que produeix,
les espores educadores, l'educació,
l'activitat i els mecanismes educadors,
són sempre producte i causa alhora
de mestissatges innovadors;
fan personalitats diverses fins dels bessons.
Qué no han de fer de les ciutats?
En les vostres aportacions
com a ciutats educadores,
accions, estudis, experiències,
informacions, institucions,
programes, recerques,
percepcions i codificacions
es barregen conceptualment,
mantenint, però, les característiques pròpies,
tot i que ja podem enumerar aquestes aportacions
en una classificació incipient
que dibuixa unes grans línies.
9
�Tenim el coneixement de la ciutat,
programes d'educació en el medi,
medi natural i social i els seus llenguatges,
salut i qualitat de ''vida,
transició escola-treball
i lleure i participació.
Els colors de la paleta
en els quals la mà del logotip del Congrés
s'ha posat i acolorit, dit a dit,
l'ocre, el roig, el groc i el blau,
-deixem el verd del polze per despréssón colors familiars,
que ens fan pensar en les diverses famílies
d'experiències tan diverses
com les que veurem aquests dies.
El goig de cada ciutat educadora
és el de pintar els motius propis
amb aquests colors, i les seves combinacions,
de ser ciutat educadora
de manera comú i diferent, pròpia, alhora.
El gruix del comú educador
es tradueix en riquesa i varietat de projectes.
El resultat, meravellós resultat,
és que les ciutats, educativament,
són més diverses i Iiques que les escoles.
No puc deixar d'enumerar les vostres experiències,
en el desordre alfabètic català,
per comunicar la sensació de vertigen
que vaig tenir en llegir-los per primera vegada:
abocadors, acolliment, audicions,
àudio-visuals, aule$ de...
belles arts, biblioteques,
la casa de la vila, casals, centres, cinema,
la ciutat vella, les velles ciutats velles
clavegueram, compensació de deficiències i desigualtats
concerts, coneixement del barri i de la ciutat, contes,
debats, descobertes4 dinamització, documentació,
escolarització, espais de... espectacles,
esport, estiu, ètnies,
experimentació, exposicions,
fàbriques, fires, formació professional,
granges, habitatge, ,història,
L .-CJC/^ r1
3
n (,,t.^^",
informàtica, intercanvis, itineraris,
jardins, jocs, joventut,
laboratoris, llengua, llenguatges, ludoteques,
medi ambient, meteorologia,
mitjans de comunicació,
miradors, museus, música, natura, neteja,
10
�oficis, olimpíades,1 parcs, places,
plans, poesia, el pórt,
prevenció, projectes, racons de...
relació materno-infantil, el riu, tallers de...
teatre, telemática,Htransició al treball, transports,
vacances, vialitat, viatges, voluntariat,
i el zoo gairebé sempre al final.
¿Senten també vostès la sensació de vertigen?
Doncs pensin quina sensació deu tenir
el nen de cada ciutat
enmig del terbolí de tata la vida ciutadana,
que només he esmentat aquí
en possibles activitats,
programes i institupions, educatius.
Sigui com sigui, laciutat,
que patim com a contenidor
i aparador de contradiccions,
però que valorem com a laboratori d'humanitat,
la comprenem i volem dominar-la,
ara, en aquest final de segle,
completant aquella bella def inició
de principi de segle,
la definició de l'escola nova
com a laboratori deipedagogia,
amb la definició dela ciutat
com a fábrica d'eduació.
---
Cal que les forces de la ciutat
es governin per als infants
segons les lleis dell'educació,
segons el codi de ciutat educadora
que en aquest Congrés volem definir en una carta,
a la recerca de resposta
per tot el món.
1 això sha de fer aquest segle,
encara que sigui al final.
Aquest segle nostre té les fites
de la declaració i el pacte pels drets humans,
de la declaració deis drets de l'infant,
de la constitució d'organismes mundials
i la reunió de la més alta cimera de governants
en la història, aquest setembre de 1990,
per fer realitat aquests drets
en el dia a dia del devenir decidit,
històric i conscient,
amb els informes més terribles
sobre la situació de la infància a tot el món,
finalment coneguts 1 reconeguts per tot el món.
�Aquest segle ens permet el realisme
en el tractament dels greus problemes
de la vella, madura jove i petita humanitat,
ens obliga a preveure i reparar danys,
ens permet accions positives com aquesta
de la definició de Ciutat educadora,
més clara com més real coneixement tenim
del clar-obscur de l a infància en el món.
Potser la definiciólde ciutat educadora
havia de sortir a finals d'aquest segle,
com una conseqüència i una exigència
de tot aquest procés.
Però no podia sortir de cap ment solitària,
de cap laboratori, per perfeccionat que fos.
La definició i la decisió de ciutat educadora
havia de sortir, ha de sortir,
d'un congrés entre ciutats.
No sabríem comprend *e la ciutat educadora
si no fos en el mare de les ciutats educadores.
Cadascuna a la seva, a les seves maneres, plurals,
no tant com els infants i els joves, però plurals,
i amb un potent gruix de denominador comü educador,
que és el que aquests dies tractarem de definir.
Aquest és el valor del Congrés per les ciutats.
El valor de voler-n q s ciutat educadora,
com les altres,
el valor de descobrir-nos ciutat educadora,
diferent de les altres,
reconèixer-ho i potenciar-nos unes i altres.
Aquests dies tindrem la responsabilitat i el goig
de conèixer-nos i treballar en comú,
de fer nostres, de dada ciutat,
les iniciatives que aniran apareixent
i de formular-les eá comú
en la Carta de Ciutats Educadores.
La Carta que esperolque neixi
en el Congrés a Baróelona,
i que ha de proclamar ben alt
el dret a la llibertat
i a la identitat de1l'infant
dins de la ciutat 11.iure, ella mateixa,
ï identificable perell.
Aquest dret es garantirà
amb una política edtjcativa
rica, complexa, pròpia de cada ciutat,
que ha de conèixer la situació
dels seus petits ciutadans,
tot i respectant llur intimitat.
112
�La ciutat ha de coneixer i donar a conèixer també,
i dominar els seus fluxos educatius,
oferir punts de referència, d'estímul,
d'orientació, formes de formació
per a educands i edtlicadors,
mitjans de respecte, de defensa
i de compensació dedesigualtats,
vies de coneixementi de participació
en el fer-se de la i..utat
en els seu continu de passat-present-futur.
L'aire de la ciutatlha de fer lliures
també els infants;
l'aire de la ciutatiha de portar per a ells
espores de llibertat.
La Carta de les Ciutats Educadores
ho ha de proclamar.
tr)
CZAAr
•
Una Carta que ha delcontenir
de la manera més clara i atractiva possible
el disseny de ciutat educadora
i ha de convidar a ser-ho.
Una carta en la qua l l'aportació de Barcelona
fos precisament la decisió
de fer realitat allá que no es veu,
peró que és el més important,
com explicava un Petit Príncep i Gran Infant
de la mitologia delinostre segle,
començant pel gran teconeixement:
"Tots els infants i joves de la ciutat
han de poder gaudir,
en condicions de llibertat i d'igualtat,
dels mitjans i oportunitats de formació,
d'esbarjo i de desenrotllament personal
que la mateixa
ofereix."
I després unes mesures aparentment modestes,
peró aferrissadament volgudes:
la. Introduir en el ' nom de la ciutat,
i en tota l'activitat de l'Ajuntament
la concepció de Ciutat Educadora".
t„
2a. Tenir sempre al dia els estudis i la informació
de la situació dels infants i joves de la ciutat.
3a. Tenir coneixement i fer pública
la informació de tots els recursos d'educació,
escolar i no escolar, de la ciutat.
4a. Vetllar que la influència educativa
de les activitats ciutadanes, sigui correcta.
1
�5a. Promoure debats i intercanvis
entre els joves de la nostra i d'altres ciutats,
sobre aquestes activitats.
6a. Proporcionar formació als pares, educadors
i servidors públics
les possibil.tats educadores de la ciutat
i la necessitat queien té el nen i el jove.
7a. Oferir serveis actius d'orientació a l'infant
i el jove tot i afavorint la seva participació
en activitats socials.
8a. Programar actuacions
compensatòries de desigualtats,
amb una cura especial pels infants nou vinguts.
9a. Formar els infants i joves en la informació
i els ses llenguatqes.
10a. Afavorir la descoberta de la ciutat,
les seves activitats i valors per part de l'infant
i del jove.
lla. Fomentar l'associacionisme juvenil
i acollir les seves iniciatives.
12. Coordinar les lactuacions diverses
que puguin incidirien l'infant
de manera que sempre sigui identificable
el seu responsable.;
Aquesta m'agradaria que, per nosaltres
i per tots vostès, Los l'aportació
i primer acompliment per part de Barcelona
de la Carta de Ciutat Educadores.
Una Carta que la UNESCO farà seva
i que trametrem a tantes ciutats com vulguin.
Una Carta que ha d'iniciar una correspondència
fecunda per l'educaçió, arreu del món.
Ha d'iniciar una correspondència i quelcom més.
Ha d'iniciar una dinàmica
que hem volgut simbolitzar
en el logotip del Congrés.
Una mà, una mà oberta, una mà enlairada, lliure;
una mà solcada per la quadrícula urbana
que simbolitza l'ordenació flexible
i amb coordenades plurals, de la ciutat.
1 14
�Uns dits assenyalant direccions diverses,
cada un amb un color de la paleta.
I la imaginació a la imaginació.
I el polze verd, els polzes verds,
i la dinámica dels polzes verds.
►^ , M.„)
P
t--(2
L#1,7.‘^,
Ja fa més de trenta%anys
Maurice Druon fabula aquesta dinàmica
en el seu conte Tistou, les pouces verts".
Els polzes verds deveritat,
existeixen, però no :es veuen.
Només els coneixen els especialistes, i encara,
els coneixen per les seves obres.
Així ho explicava el vell i nou mestre,
especialista en jardineria, Monsieur Moustache,
al seu deixeble Tistou,
un infant que,
segons el mestre tradicional d'escola tradicional,
"no era com els altres",
no podia anar a l'escola amb els altres,
s'hi adormia.
Però al jardí trescava feliç,
sota la vigilància discreta de Moustache,
preparant els testos per plantar flors
i enfonsant al bellmig de cada un els seus polzes
per fer-hi un sotet`on posar les llavors.
1 just el temps d'alar a presentar la feina feta
al discret mestre,
les begònies no sol$ havien nascut,
sinó crescut i florit.
Monsieur Moustache, després d'observar atentament
les flors i els polzes,
ho havia dit: "Tensels polzes verds,
no ho pots veure, els polzes verds són invisibles;
i els polzes verds tenen una raríssima qualitat.
Desvetllen la vida de totes les petites granes
que són per tot arreu:
per l'aire, les teulades, les parets, els racons.
Són granes, llavors espores, adormides
i que ningú no veu,1
però que es desvetllen i floreixen
quan uns polzes verds les toquen.
Tu tens els polzes verds;
millor serà que no en parlem."
(Però, discretament,
va anar-li comentant com els feia servir,
perquè fins i tot els polzes verds
han de fer aprenentatge,
amb discreció.)
El conte explica la peripècia d'aquest secret
entre mestre i deixeble, i se'ns converteix
en un comprometedor apòleg pedagògic i polític.
15
�Tistou, diferent dels altres!
Ens compromet a descobrir
en què són diferents tots i cada un dels infants;
que ho han de ser,
han de ser ells mateixos.
Tistou tenia els polzes verds.
De quin color els tindrà
cada un dels nostres infants?
I quines granes adotmides trobarà en la ciutat?
I quins exercicis de jardineria personal
els podrem oferir, entusiastament i discretament?
També les granes delcada ciutat
són diferents i semkplants i canviants
com les connotacions dels seus noms.
Ho haurem vist aquests dies,
les haurem estudiat, classificat
i plasmat en una Cafta.
Quan tornin a les seves ciutats,
ho recordaran i elsrecordarem,
i en parlaran i en parlarem,
i treballarem per tal que les nostres ciutats
siguin educadores per a tots els infants.
Les nostres relaciorts continuaran i creixeran.
Peró quan ens miremels polzes,
els infants i la ciixtat,
recordem el seu misteri,
la imaginació i l'entusiasme
amb què hem de compartir tot el que sigui educació,
i també la discreció, la profunditat i el respecte
que tot el que sigu$ educació mereix.
Gràcies per ,ppt la seva companyia aquests dies
de ciutats germanes, en educació.
Que treballin i pugnin guardar una bon record,
florit i fructífer,de Barcelona
i de l'encontre ambla Ciutat Educadora.
Barcelona, novembre de 1990
ih N A ') Vi (-o
o u77 fh ~
.
■DJ N U t-N)01'
,
et .d ^^^^- . v ^^,t
�Pc-t-414
L
ts Witt 5 aimic)15A
ri• Je.),011.1Yt
‘10
0443
c}t-u‹,./w."
M (Mtm-;
Lecrta.:65'EL 1C )'T° Gion.Ak
y A
\-'05
cktít:N)
c.z-)
L:EUO"ribr
PPtik,
4-0-0
PA-( •jP
t+i}
Pt- VDS
QUV,7
Dt
Critts3
LA-1_
:CA 2)
a u cfLo
ciu 9 0-9
rl u j-1Tk Os- b(-75LJID5-•
DE
e tz-c t..&-ktis(çd
7
Ca
9,1-itT):.0
Pirbb y
Vt
e?"
Po-Ptfl
ts
ut
E thl C./1/4 S ri ,/
E
y
Ay
1\J
e..rr-
c
`r 771--,(49et--)
bgv
LA C1:11)
uri:--A-k.J
e-lb° AL:9
tr A by.t.'` Ike, 5
Ò
S
(
1,1 S E iz
icJ-
f)
" 711-0
P erDu
134-7v
" R
didfroPt2c/27k
rt5-751114 A- "7"21-k) "
I° L'o
"
u
i) e- cm 14 e orte-f
L:f
u
KJ
v''1
C_A-D tló
tb
GitS
a, el) u L4--i--) -Vo
(1./51 P/W-)6,--ti5 E
,5 ven/j4f-j
o
,44 P en 4->v Frf OC:
si 01-
I.L9-\11')IC.
Pcc
A-09vt94
(,,,) N C./
_S ; s G-
ÇL-()v TI - no
410
D
R_ CUÍD
ec -L1 t, 9 E St> ut)
«67?.
4- <
'<U214--kvoZ"
CL
"lb
eók it '
it-t-e b"f`-
2 UVt?
CIV-7.1/4^»
IDC04
D VIrLvf O t.". C-r. I
.14 _9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4143
Title
A name given to the resource
I Congrés Internacional de Ciutats Educadores. Proposta per al discurs d'obertura
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Educació
Barcelona
Relacions Internacionals
Joventut
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-11-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1286/19920831d_00499.pdf
14b7a5df35e0130059c665aee84293ec
PDF Text
Text
OBERTURA DEL CbNGRES PARALIMPIC
Hotel Princesa Sofía
31 d'agost de 1.992, 9:00h.
CC\nre(2,
1;1-7,3
�(Proposta d'intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual
Maragall, Alcalde de Barcelona i President del
COOB'92)
PRESIDENT OF THE BARCELONA '92 PARALYMPIC COUNCIL,
PRESIDENT OF THE ICC,
DISTINGUISHED LADIS AND GENTLEMEN,
I WOULD LIKE TO SiPART WITH A FEW WORDS IN A FAMI-
^
LIAR AND CONFIDENT AL TONE. WHEN THE OLYMPIC GAMES
WERE AWARDED TO BitIRCELONA, SOME YEARS AGO, WE
WONDERED FOR A TIME WHETHER THE PARALYMPIC GAMES
SHOULD BE HELD IN bUR TOWN.
OUR NOMINATION CONTRACT DID NOT ESTABLISH SUCH A
COMMITMENT, AND WE WERE ANXIOUS TO ASSESS IF OUR
ORGANISATION, OUR CITY, WOULD BE PREPARED TO HOST
A SECOND EVENT 0r SUCH PROPORTIONS IN A SHORT
PERIOD OF TIME.
�WE CAREFULLY CONpIDERED ALL PROS AND CONS, AND
EAGERLY DECIDED TO ASK FOR THE PARALYMPIC GAMES.
TO BE HONEST, W
HAD SOME PRACTICAL REASONS
-EXCELLENT FACILITXES, EXPERTISE, EFFORT-SHARING-,
BUT THE MAIN MOTIfiJES WERE PURELY STRATEGICAL FOR
THE FUTURE OF OUR bITY.
FIRST, THE CELEBRIIITION WOULD NOT BE COMPLETE AND
TRULY UNIVERSAL W THOUT THE PARALYMPICS. SECOND,
OUR PEOPLE WERE ASKING FOR THEM,
BOTH FROM
ASSOCIATIONS AND GROUPS FOR THE DISABLED AS WITHIN
SOCIETY IN GENERAL.
FINALLY, WE REACHED THE
CONCLUSION THAT WE NEEDED THE PARALYMPIC GAMES.
EL TIEMPO NOS HA CONFIRMADO QUE BARCELONA Y EL
PAíS ENTERO NECESITAN LOS JUEGOS PARALíMPICOS. ES
NUESTRA GRAN OCASLóN PARA SITUARNOS AL MáS ALTO
NIVEL EN UN TERRENO QUE, POR DESGRACIA, SIGUE
PADECIENDO NOTABLES DEFICIENCIAS. EN LOS ÚLTIMOS
AÑOS HEMOS AVANZADO DE FORMA CONSTANTE, PERO NOS
QUEDA AúN UN LARGO CAMINO POR RECORRER.
�NUNCA SE HABíA AFRpNTADO, EN NUESTRO PAíS, UN RETO
SIMILAR AL DE LOS JUEGOS PARALíMPICOS. ES UNA
OPORTUNIDAD IDEAL, PUES, PARA ENTRAR POR LA PUERTA
GRANDE EN EL DEPORTE DE ALTA COMPETICIÓN PARA
PERSONAS CON MINUSVALíAS. PERO ES MUCHO MáS QUE
ESO: ES EL MOMENTO óPTIMO PARA IMPULSAR EL GRAN
SUEÑO DE DEVENIR UNA CIUDAD AUTÉNTICAMENTE
HABITABLE, DE ACAB1R CON LOS OBSTáCULOS FÍSICOS Y
DE HACER POSIBLEIY FáCIL LA MOBILIDAD DE TODOS,
REPITO TODOS, SUS HABITANTES.
1
BARCELONA ES UNA; CIUDAD MUY COMPACTA, QUE EN
MUCHAS ZONAS H CRECIDO MáS VERTICAL QUE
HORIZONTALMENTE. tOS TRANSPORTES PÚBLICOS, LAS
{
ACERAS, LOS SEMá1'OROS, LOS PáRKINGS, DEBEN SER
ACCESIBLES PARA GAl2ANTIZAR LOS DESPLAZAMIENTOS DE
TODOS LOS CIUDADAN((OS.
CELEBRAR LOS JUEGOS PARALíMPICOS REPRESENTA, EN
ESTE
SENTIDO,
INFRAESTRUCTURAS
PONER A PRUEBA
NUESTRAS
Y OFRECER UN MODELO PARA
CONCENTRACIONES URBANAS SIMILARES A LA NUESTRA.
�ELS JOCS PARALíMPTCS ENS SÓN NECESSARIS TAMBÉ EN
UN ALTRE SENTIT. ENS AJUDEN A REFORÇAR EL MISSATGE
QUE, DES DE FA ANYp, ESTEM TRANSMETENT. CONSOLIDEN
LA IDEA DE BARCELONA I DE TOT CATALUNYA COM A
COMUNITAT OBERTA, DECIDIDA A APOSTAR PER LA
INTEGRACIÓ I LA COVVIVèNCIA.
VOLEM ACONSEGUIR, EN EL TERRENY DE LES REALITATS
SOCIALS I POLÍTIQUES, EL QUE AQUESTS DIES PRETENEM
OBTENIR EN EL TERRENY DE LES REALITATS FÍSIQUES.
LA SOCIETAT QUE j)EMANA LA PRESèNCIA I ACOLLIDA
DELS ATLETES MIN4JSVàLIDS ÉS UNA SOCIETAT QUE
VALORA I ESTIMA ;LA DIFERèNCIA. LA PROESA DE
L'ATLETA QUE, MÉ ENLLà DE LA SEVA PROBLEMàTICA
FÍSICA, ACONSEGUEIX BATRE RèCORDS, CONTÉ I
TRANSMET -MÉS ANLLà DE PATERNALISMES INNECESSARIS
I INADEQUATS- UN MSSATGE D'àNIM I D'ESPERANÇA.
EN UN MÓN PLE DE pESIGUALTATS, SOVINT PARALITZAT
PER DISPUTES FRON'ERERES I PER DISCREPàNCIES QUE
SEMBLEN INSALVABLES, L'AFANY DE SUPERACIÓ DE
L'ESPORTISTA PARAL.MPIC APORTA UNA GRAN IL.LUSIÓ.
ENS ENSENYA QUf EL TREBALL ABNEGAT,
LA
DETERMINACIÓ I LA FORÇA DE LA VOLUNTAT PODEN
- 4 -
�ASSOLIR FITES QUE A VEGADES ES DONEN PER PERDUDES.
VOLDRIA AGRAIR, DpNCS, A TOTS AQUELLS QUI HAN FET
POSSIBLE QUE BARCELONA COMPTÉS AMB AQUESTA
OPORTUNITAT HISTòRkCA: ALS REPRESENTANTS DE LA ICC
I DE TOTS ELS ESPORTS PARALíMPICS, QUE ENS HAN
BRINDAT LA SEVA EXPERIèNCIA I EL SEU ENTUSIASME.
ALS RESPONSABLES D L'ONCE, QUE ENS HAN AJUDAT AMB
L'ORGANITZACIÓ MATERIAL DE L'ESDEVENIMENT I QUE
ESTAN AJUDANT L'ESPORT EN GENERAL I L'ESPORT DE
LES PERSONES AMB MMNUSVàLUES EN PARTICULAR, AMB LA
SEVES PODEROSES PROPOSTES DE FUTUR.
A TOTS VOSALTRES,
MOLTES GRàCIES. LA CIUTAT I
L'ORGANITZACIó FA
N L'IMPOSSIBLE PER ESTAR A
L'ALÇADA DEL QUE VS MEREIXEU. ESTIC SEGUR QUE US
SENTIREU COM A CASÀ VOSTRA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4192
Title
A name given to the resource
I Congrés Paralímpic Barcelona'92 / Paraules Obertura
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Princesa Sofia, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Anglès
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics
Congressos i conferències
Drets civils
Discapacitats
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-08-31
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1262/19911120d_00468.pdf
f17ed0b703f992ca37e4542cf6f32b0a
PDF Text
Text
DECLARACION FINAL
SEGUNDA CONFERENCIA INTERNACIONAL SOBRE SEGURIDAD,
DROGAS Y PREVENCION DEL DELITO EN MEDIO URBANO
Desde hace algunas decenios se viene registrando un incremento del
5% de la delicuencia en todos los países del mundo, es decir, el
doble cada catorce años. La delicuencia y el miedo ante la
delincuencia constituyen una seria amenaza para el desarrollo
económico y social de los países y comprometen a menudo los
derechos humanos. LibertadIA y seguridad no son contradictorias
para la democracia.
Los problemas de violencia física y sexual están' agravados por las
desigualdades y la discriminación social basadas en el sexo, la raza,
la nacionalidad, la edad, l- a-- sex-u-aiitiad,, los distintos tipos de
incapacidad y las razones económicas.
No obastante, ya existen varias políticas de prevención de la
delincuencia y drogadicción que han demostrado su aptitud a
través del desarrollo social y el mejoramiento del entorno y los
países debieran aplicarlas sin pérdida de tiempo.
Sería de desear que las naciones no se demoren en llevar a cabo los
esfuerzos en materia de prevención de la delicuencia, puesto que se
ha demostrado la eficacia de algunas pautas de actuación concretas,
que comprenden el estudio del medio ambiente y el desarrollo
social. Asimismo, urge tomar medidas para controlar la
disponibilidad y el uso de los estupefacientes.
Continuando la Conferencia de Barcelona organizada en 1987 por el
Consejo de Europa, la primera conferencia mundial sobre la
seguridad urbana y la prevención del delito y drogadicción ha
establecido en Montreal en 1989 un plan de actuación "Por ciudades
más seguras", texto que el VIII Congreso de las Naciones vidas ha
integrado en su resolución sobre la prevención de la delincuencia en
medio urbano. Este texto fue adoptado por numerosos de
Europa, América del Norte y América Latina.
Se han preparado ponencias sobre drogas, jóvenes, inserción de
delincuentes y movilización de la comunidad con un espírutu de
cooperación internacional para la segunda conferencia internacional
sobre seguridad, drogas y prevención del delito en medio urbano
�que fueron elaboradas en talleres organizados por ciudades de
Europa, América del Norte y América Latina.
En París, se han reunido más de 1600 alcaldes, responsables del
desarrollo social y representantes de los poderes públicos de 65
países, para intercambiar sus experiencias y poner en aplicación el
plan de actuación "Por ciudades más seguras". Estaban presentes los
cinco continentes.
La resolución de las Naciones Unidas sobre la prevención del delito
en medio urbano enunciaba en particular:
- que era a nivel de la ciudad que deben obrar conjuntamente
aquéllos que tienen el poder de cambiar las condiciones que
favorecen la delincuencia, con el auxilio financiero y técnico de los
demás niveles administrativos;
iincuencia debe efectuarse sobre todo
- que la prevención de la
con la participación de os, para poder encontrar las soluciones
más eficaces para tratar/ la pobreza, la juventud, la enseñanza, la
vivienda, la policía y la justicia;
- la necesidad de lograr resultados a corto plazo exige disponer de
una política de prevención a largo plazo.
La Conferencia de París ha demostrado claramente que hay
ejemplos de diversos países, a base de estructuras nacionales o
locales de prevención del delito o de programas que han logrado
reducir la delincuencia.
Los Gobiernos sólo conseguirán reducir su índice nacional de
delincuencia si aumentan sustancialmente su inversión en materia
de prevención; el presupuesto actual en este campo es insuficiente
en todos los países representados en esta Conferencia.
SIETE ETAPAS QUE INCREMENTARAN LA SEGURIDAD EN LAS
CIUDADES
1. Los países deben financiar desde ahora políticas sociales y
urbanas, especialmente para las personas marginadas y los
jóvenes en pe44kr-o.
Es preciso incrementar hasta 1995, el presupuesto de esas
políticas de manera sustancial, fijándose como objetivo dedicar
el equivalente de la mitad de los ahorros realizados en los
presupuestos de armamento en este período, < "posguerra fría" a
las políticas de desarrollo social.
Lkt
�2. Los países deben establecer estructuras nacionales de
prevención del delito para emprender proyectos de
investigación y desarrollo y facilitar la aplicación de
programas eficaces de prevención, sobre todo en las ciudades.
Es preciso que hasta 1995, haya por lo menos el doble de
países dotados con estructuras nacionales de prevención. A
todo incremento de los créditos para la policía, tribunales y
prisiones debe corresponder una financiación equivalente
para la prevención, en un concepto presupuestario bien
identificado.
3 Los ayuntamientos deben crear estructuras de prevenció9 7 de
la delincuencia que movilicen a su propia escala los
principales responsables de las políticas en materia de
vivienda, jóvenes, servicios sociales, policiales y judiciales.
Es preciso que para 1995, haya en el mundo el doble de
ciudades de más de 250.000 habitantes dotadas con tales
estructuras.
4. Las ciudades, los países, los organismos internacionales y las
organizaciones no gubernamentales deben suscitar en los
ciudadanos la participación en la prevención y hacerles
comprender hasta qué punto es primordial para el desarrollo
de las ciudades dotarse de medios eficaces para aumentar la
seguridad en nuestras comunidades.
^.cn
Es preciso que para 1995, los actuales programas de
prevención incluyan la participación de los ciudadanos y que
el 10% de los nuevos créditos asignados a la prevención sea
aplicado a la evaluación de tales Jrogramas, condición esencial
para su control democrático = % Organismos nacionales de
obsrvación del delito deben permitir un mejor conocimiento
del público y de los responables.
v1
5,./1,4? -54)
^,
5. Los países desarrollados deben ayociarse pára apoyar la
creación de un centro internacional 46 del +e( de acuerdo con
los objetivos de las Naciones Unidas que podrá afiliarse a éstos
y que fortalecería las medidas tendentes a incrementar la
seguridad en todas las colectividades locales del mundo.
/-14).
(a) Hasta 1992, el Foro Europeo de Autoridades locales y la
Comunidad urbana de Montreal, FCM y USCM, en
^^
colaboración con los Gobiernos y los ayuntamientos,
üGi^,l4,.y crearan dicho centro en base a la reflexión y las
experiencias de cada uno.
^ -lec
�Z.
(b)
Hasta 1993, este Centro internacional habrá creado un
programa de asistencia técnica, de apoyo financiero, de
cursos de formación y deberá garantizar la aplicación de
esta Declaración.
S,
(c)
Hasta 1995, facilitará la creación de las redes regionales
en América Latina, Africa. y Asia.
(d)
El centro debería integrarse en cualquier instrumento
creado por las Naciones Unidas en el ámbito de la
prevención del delito y drogadicción.
6. La reunión ministerial de las Naciones Unidas sobre
Cooperación internacional en materia de prevención del delito
y tratamiento de los delincuentes debe solicitar a la Asamblea
General de las Naciones Unidas que incluya la prevención de la
delincuencia de manera importante en su programa para la
próxima década.
(a)
dando en todas sus actividades una prioridad
equivalente a la prevención de la delincuencia y
drogadicción y a la represión;
(b)
cuidando de que todos los recursos de que disponen las
Naciones Unidas para la prevención de la delincuencia
sean equivalentes a los recursos asignados a la lucha
contra los estupefacientes;
(c)
haciendo de la prevención de la delincuencia uno de los
grandes temas de trabajo del Congreso de las Naciones
Unidas sobre la prevención del delito y el tratamiento de
los delincuentes de 1995;
(d)
promoviendo
la
creación
efectiva
del
centro
internacional de la prevención de la delincuencia.
7. El Foro Europeo de Autoridades locales para la seguridad
urbana, la Conferencia Norteamericana de Alcaldes y la
Federación Canadiense de Municipalidades, se encargarán de
la aplicación de la presente declaración:
(a) movilizando las organizaciones internacionales y
regionales de los diversos países;
(b) fomentando la prevención de la delincuencia en
colaboración con las organizaciones internacionales;
�(c) contribuyendo a la Tercera Conferencia internacional
sobre la seguridad y la prevención del delito en medio
urbano con los copartícipes implicados. El orden del día
de esta conferencia estará formado por los principales
temas evocados en la Conferencia de París para que sean
sometidos a evaluación y análisis crítico.
PA5 4L
ctkítc
DE-5
\í1
fosTiMel
LW
)DN
r)
2) \)j
ç)
_t)-1LTT
D-ovr
el_ LE-UY
e-
Pkit
PO C,ç'i
14,-Pci LA
itÁs7/1cA P)o-onxop
,5
?
(79L 17/12.
t
UF 1/
1) Q
r aoi (;)
7 )1--ü
) OS' 6
OH ElltrrI,IVE
NuJ p_zç
fu
‹£-Ob
Ç1/)1Ç
,e-71Kir-sn2J
•0
vi
D
pibK
EÏ1Q • `6,- vors'
o
PA-cM/It 19P06-7- P-U .l571-1_ .9.-r
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4168
Title
A name given to the resource
II Conferència Internacional sobre Seguretat, les Drogues i la Prevenció de la Delinqüència Urbana / Declaració final
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Place de la Defensé, Paris
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Seguretat ciutadana
Barcelona
Relacions Internacionals
Acció política
Model social
Drogoaddicció
Congressos i conferències
Description
An account of the resource
Esborranys per la declaració final de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-11-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/901/0000000918.pdf
6bce311dd54f3f8b8f11d233b974ae39
PDF Text
Text
II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
Conferencia de Clausura
Mundo de ciudades
Dr. Pasqual Maragall i Mira
Muy buenas tardes. Es un placer estar de nuevo con ustedes.
Hablaré sobre un mundo hecho de ciudades, un mundo de ciudades. Déjenme comenzar
diciendo que las áreas metropolitanas de Barcelona y de Buenos Aires no son comparables. O
son comparables pero son muy distintas.
En el caso de Barcelona, se trata de un municipio de menos de dos millones de habitantes sobre
cien kilómetros cuadrados. Es una ciudad pequeña, al igual que la ciudad de París, en el marco
de una conurbación de cuatro millones de habitantes, centro de una Cataluña de siete millones
de habitantes, en una España que no llega a los cincuenta millones.
El Buenos Aires metropolitano tiene unos trece millones de habitantes. Como aprendí en mi
primera estancia en la ciudad, a mitad de los años ochenta del siglo pasado, leyendo el libro Soy
Roca, de Félix Luna, que me impresionó enormemente, podía plantearse casi la independencia
de la ciudad con respecto a Argentina. Por lo menos eso planteaba ese libro.
En aquella primera estancia, como alcalde de Barcelona, acompañado, como siempre que pude
y siguiendo la tradición británica -en que las ciudades son representadas no sólo por su alcalde,
su gobernante, sino también por el partido de la oposición-, por el jefe de la oposición, Ramón
Trias Fargas, visitamos al admirado Presidente Alfonsín.
Me dijo, lo recuerdo con claridad, los europeos nos venden a ciento cincuenta dólares la carne
que aquí hacemos mucho mejor a ciento sesenta dólares, pero que a ustedes les cuesta ciento
setenta dólares. Misterios de la Comunidad Europea y de sus subvenciones a la exportación
agrícola, que fue, en su inicio, una construcción franco-alemana, necesitada de dar salida a sus
excedentes agrícolas y ganaderos.
Volviendo a las ciudades, que es lo que nos interesa, recordando lo dicho ayer por el
exPresidente Ricardo Lagos acerca de los éxitos y los fracasos, ellos se propusieron en Chile
hacer algo, no mucho, y luego hicieron mucho más de lo que habían anunciado.
En España, de 1975 a 1980, pasamos con Adolfo Suárez de la dictadura a la democracia, con
Suárez y con Su Majestad el Rey Don Juan Carlos. En Barcelona, entre 1982 y 1995, en esos
quince años que alguien ha llamado “mágicos”, que me tocó presidir, pasamos de una ciudad
triste y vencida a una ciudad abierta y ambiciosa. En 1978, estaba en la Universidad Johns
Hopkins, en Baltimore, en un cuatrimestre de research, preparando una tesis doctoral sobre los
precios del suelo. Al regresar de esa estancia a mi ciudad, me “metieron”, con Narcís Serra, en
las primeras elecciones municipales democráticas. Así empezó todo.
Creo que el secreto del éxito tuvo dos caras. Una, sumar iniciativa pública y privada. Nada
sencillo pero indispensable.Y dos, aplicar el principio de proximidad.
Es imprescindible romper la barrera ideológica que separa el lenguaje de la política del de la
empresa. La idea de que lo político y lo empresarial tienen dinámicas distintas es cierta; sin
embargo, no tiene que ser acompañada por la idea de que esos dos mundos distintos puedan ir
separados. Todos los empresarios de una cierta talla, saben que necesitan del sector público para
�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
que sus empresas vayan adelante. Todos los políticos inteligentes a nivel local, saben que sus
ideas funcionarán bien si las empresas van bien. Yo creo que esa macro-iniciativa pública y
privada es imprescindible. Hay que romper la barrera ideológica que separa el lenguaje de la
política y el lenguaje de la empresa.
Además, segundo principio, establecer que todo debe hacerse cuanto más cerca de la gente,
mejor. Con la excepción, a veces exagerada, de las economías de escala. Hay cosas que sólo
haciéndolas en gran escala son rentables.
Pero si se puede hacer desde el barrio, que no se haga desde el distrito. Y si se puede hacer
desde el distrito –en Barcelona había diez distritos-, que no se haga desde la ciudad. No hace
falta.
Yo fui a vivir en los barrios, con cierta incomodidad de mi mujer, Diana. Pasaba días y noches
ahí para saber cómo era la vida de ese barrio. Porque ver un barrio sólo en los días de la visita
oficial -con los coches oficiales, con la gente que te acompaña-, y no saber qué pasa por la
mañana a primera hora, no saber qué ocurre a la salida de las escuelas, no es conocer ese barrio.
Pero lo más importante fue que creamos presidencias de distrito elegidas. Aunque perteneciesen
a partidos de la oposición. Si bien es cierto que nombramos ejecutivos pertenecientes siempre a
la mayoría del gobierno de la ciudad, que en ese caso era la mayoría progresista.
Todo cambió en España en un momento dado. A partir de 1981, y sobre todo con la atrevida
entrada en la Organización del Tratado del Atlántico Norte (OTAN), atrevida para un gobierno
socialista, como el que llevaban Felipe González y Narcís Serra. Ingresamos luego en la
Comunidad Europea. España empezó a crecer, en buena medida gracias a las ayudas europeas,
que ahora se han terminado. Ya no hacen falta porque España está creciendo por encima de la
media europea, es uno de los países de más rápido crecimiento de la Unión Europea.
España ha alcanzado a Italia y a Francia en renta per cápita. Esto que podría ser una cifra fría,
es, desde el punto de vista casi diría emocional, enormemente significativa para los ciudadanos
de mi país. Es evidente que no toda España está creciendo igual. Hay comunidades, como es el
caso de Cataluña, el caso de la Comunidad de Madrid, el caso de Valencia, el caso de
Andalucía, que están creciendo a un ritmo por encima de la media del Estado. Pero es cierto
que España en su conjunto, no sólo ha entrado en Europa, sino que está en el pelotón de cabeza.
A fin de cuentas, el mundo es un mundo de ciudades. El mundo es aquello que se ve en esas
fotos nocturnas, hechas desde los satélites, una nube de puntos luminosos, en la que ustedes
están abajo, a la altura de Ciudad del Cabo, para nosotros esto es muy al sur. Por eso tardamos
tanto, mal que nos pese, en llegar a Buenos Aires desde Barcelona.
Una empresa barcelonesa, llamada GeoVirtual, está construyendo sistemas cartográficos de
punta y empezando a competir con modestia con Google. Yo puedo, ustedes podrán, con ese
instrumento, divisar sus casas, casa por casa, allí donde la tengan. O casi.
El mundo es cada vez más un mundo de ciudades. “De Buenos Aires y de Barcelonas”. Pero no
sin mediaciones.
Quiero subrayar que la agregación más significativa, por encima de las ciudades, no serán las
naciones, que son demasiado chicas para ello, ni tampoco los continentes, que son demasiado
grandes. Serán las uniones: será la Unión Europea, los Estados Unidos, el Mercosur. Por
supuesto, Rusia, China, India e Indonesia. De ahí la importancia de las relaciones entre Chile y
Argentina, que se señalaban ayer. De ahí que la mediación, para resolver el problema de las
�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
papeleras entre Argentina y Uruguay, sea crucial. Espero y deseo que con la mediación del Rey
de España y Juan Antonio Yáñez Barrionuevo den pronto con la solución, si es que no han
llegado ya a ella.
Demos pues a las ciudades lo que es de los ciudadanos y reservemos a esas uniones de naciones
lo que supere esa escala. Sólo así nos acercaremos a un mundo de ciudadanos, a un mundo del
que podamos decir que es el nuestro.
Los grandes estadistas nacionales serán los que sepan surfear en ese océano. Y los alcaldes
serán la infantería decisiva en esta batalla.
Después de la Segunda Guerra Mundial, se estuvo a punto de entender que las naciones tenían
que unirse, más allá de lo que fuera la Organización de Naciones Unidas. Se pretendía más que
una simple reunión de representantes de países, algo que tuviera más peso en la toma de
decisiones a nivel internacional. No pudo ser. Había que poner algo en común, pero algo más y
no se pudo. Roosevelt, ya en silla de ruedas, no tuvo en ese momento la fuerza suficiente.
Es cierto que en ese momento se abría una nueva gran contradicción, Este y Oeste, el mundo
comunista y el mundo capitalista, creo que el mundo perdió una oportunidad. He oído decir a
las autoridades y a nuestro embajador español ante ella, Juan Antonio Yáñez Barrionuevo, que
efectivamente la reforma de Naciones Unidas, en el sentido de dotar a esa organización de
mayor ejecutividad, es deseable. Creo que, en ese momento, al final de la Segunda
Guerra Mundial, Roosevelt musitó a su Secretario de Estado: “mi gran error fue previo a la
guerra. Mi gran error fue la no intervención en la guerra civil de España”. Uno se queda
pensando en qué terrible es imaginar que lo que uno ha vivido como una tragedia, pero en todo
caso como un hecho pesado, existente, real, que ha durado años, que ha tenido consecuencias
enormes, se debió simplemente a un error de alguna alta autoridad internacional o de alguna
potencia importante.
Podríamos retroceder y recordar que en 1921, después de la Primera Guerra Mundial, Keynes
demostró matemáticamente que se estaba cometiendo un error, y que las reparaciones alemanas,
que los aliados querían hacer pagar al pueblo alemán, eran matemáticamente impagables. O sea,
que no se podían pagar, y conducirían a una situación de hiperinflación, que en efecto ocurrió.
Porque el excedente generado por el país no daba para pagar tanto, y en consecuencia la moneda
se devaluaría irremisiblemente. En efecto, la gente en Alemania y en Austria acabó yendo a
comprar con la cesta de la compra llena de billetes. En Argentina saben algo de eso, en otro
momento histórico.
Se han cometido y se siguen cometiendo muchos errores. Pero podríamos destacar dos
cuestiones: primero, podríamos ir reduciendo el tamaño de los errores y segundo, el movimiento
de la historia a largo plazo es direccional, no es errático. Los dramas que aún hoy existen, por
ejemplo en África, no nos engañen; que el terrorismo rampante no nos aterrorice, que en
definitiva es lo que pretende; y en esa línea de optimismo, que está basada en la consideración
de los hechos, está fundada en que, a pesar de todo y a pesar de las tragedias y de los retrasos
innecesarios en los que hemos incurrido, la mundialización ha seguido adelante, y la mejora de
la humanidad, también. Y las catástrofes que, intermitentemente se nos anuncian, no acaban de
producirse.
Considero que en este escenario es imprescindible que Argentina prosiga por la vía iniciada: la
del crecimiento y la de la modernización. Es para ustedes, es para todos. Europeos y asiáticos,
como el resto de los americanos situados entre el norte y el sur, tienen hoy una economía
�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
boyante por sus recursos naturales, pero lejos de la integración social necesaria, como ayer se
dijo aquí.
España tiene aportes para ese proceso, aunque no puede seguir soñando con 1492, con el
descubrimiento. Tiene mucho que hacer en Europa y hacia el Este, en el Mediterráneo, que se
ha convertido en uno de los rompeolas de las civilizaciones y de las religiones, todavía
enfrentadas. España tiene que jugar en Europa un rol no menor. El reciente eje franco-alemán,
con sus aspectos positivos, como la decisión de simplificar el tema de la Constitución Europea,
decisión a la que se ha sumado Italia, requiere de un contrapeso mediterráneo potente.
Estuve en Roma, en el Congreso del partido de Romano Prodi y de Francesco Rutelli, el Partido
Demócrata Europeo.
Allí estuvieron la gran oradora de ayer, la Senadora Cristina Fernández, el kurdo Barsani, el
Frente Polisario, y el Partido del Trabajo de la India. En definitiva, la centro-izquierda
internacional. La globalización va en serio, no sólo la económica, también la política.
Podríamos llamarlo el Partido Demócrata Global. Hace tiempo que me apunté a esa idea, desde
1995. Entonces era una quimera, ahora un poco menos. Espero que así se haga más corto el
camino que va hacia el mundo de ciudades. Algunos de nosotros quizá no lo veremos, pero
nuestros hijos sí, o al menos lo intentarán y nuestros nietos, seguro lo conseguirán.
Antes venir a Buenos Aires desde Barcelona costaba un dineral. Ahora los chicos entran en
Internet y sacan billetes por poco. Mis abuelos y los de mi esposa, eran catalanes, andaluces,
valencianos y riojanos. Todo en menos de medio millón de kilómetros cuadrados en España.
En cambio, mis hijos han vivido en Nueva York, en Oporto y en Argentina. Mi hija mayor viajó
sola a los dieciocho años hasta Irak. El padre de mis nietos es portugués y quizás algún día,
otros nietos sean argentinos. Si esto no es un mundo de ciudades, ya me dirán lo que es.
Muchas gracias.
�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
Acto de Cierre
Dr. Pasqual Maragall i Mira
Buenas tardes, creo que se ha dicho todo lo que se tenía que decir.
Sólo quiero añadir -insistiendo en el principio de que cuanto más cerca se hagan las cosas,
mejor- que es bueno que sepamos reservar para la ciudad lo que la nación no sabe hacer, y que
las ciudades sepan aceptar que hay cosas que no pueden hacer y que las tiene que hacer la
nación. Pero el principio, la carga de la prueba está de parte de la nación. Es la distancia la que
tiene que justificar su presencia y no la proximidad. El principio es la proximidad y, en todo
caso, la distancia puede justificarse. En España, la devolución de competencias a la proximidad
ha sido muy importante.
Recuerdo que siendo alcalde de Barcelona, pedía siempre el trío 50-25-25. Que el Estado se
quedase sólo con la mitad del gasto público, que las autonomías tuvieran el 25% y las ciudades,
el otro 25%. Ya me parecía mucho, pero luego me fui animando, y pasamos al 40-30-30. Hoy la
Generalitat de Catalunya tiene cerca del 60%. Se ha producido una enorme devolución en el
primer escalón del Estado a las autonomías, muy superior al que era imaginable hace un tiempo.
Creo que sería bueno que ese 60% de la Generalitat se devolviera hacia los ayuntamientos.
Considero que para que los ayuntamientos tengan el peso y la capacidad suficiente para
gestionar la importante tasa de competencias públicas, se deben reconocer sus realidades
conjuntas. No sólo un ayuntamiento sino varios ayuntamientos juntos cuando la realidad es
metropolitana.
Es en este sentido que me gustaría hablarles del área metropolitana. Las áreas metropolitanas de
Barcelona, de Buenos Aires, del Greater London, han sido realidades muy discutidas. Piensen
que Mrs. Thatcher, en un momento determinado, suprimió el Greater London Council. Ken
Livingstone, el alcalde del Gran Londres, tenía su edificio enfrente de Houses of Westminster y
desde ese edificio proclamaba sus reivindicaciones de forma muy potente, pero la señora
Thatcher decidió que el Greater London Council tenía que desaparecer y firmó un decreto que
decía: “I abolís whereby, I abolish the Greater London Council”, y lo suprimió.
Al cabo de un año, porque en España las cosas siempre son un poco más lentas, el gobierno de
la Generalitat de Catalunya proclamó unas leyes territoriales, en virtud de las cuales el área
metropolitana de Barcelona quedaba suprimida y sustituida por tres o cuatro entidades
sectoriales. Considero que fue un gran error y sostengo aquí que el área metropolitana de
Barcelona, como la Buenos Aires, tienen derecho a existir y que son realidades físicamente
notorias, políticamente sensatas y económicamente más viables, porque tienen economías de
escala importantes. Por lo tanto, estamos a favor de esas áreas metropolitanas.
Todo esto no quita lo que he dicho en la conferencia. Nuestra nueva realidad conjunta se llama
Europa. Europa tiene quinientos millones de habitantes, compartimos una moneda, una bandera,
tendrá un ejército. La tendencia mundial, por lo tanto, es generar grandes espacios que puedan
competir con otros grandes espacios que ya existen, y con los que se irán formando.
Pero el principio de proximidad sigue siendo válido. Una cosa es la creación de grandes
espacios, porque las economías de escala obligan a tenerlos si se quiere ser eficiente. Como las
empresas, exactamente igual. Otra cosa es que esas grandes empresas o esos grandes espacios
políticos tengan que acumular las competencias que gestionarían las pequeñas empresas o los
pequeños espacios. La proximidad tiene que ser la regla, la proximidad debe ser el principio. La
distancia es la excepción, y las excepciones deben demostrarse en cada caso.
�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
Aunque es cierto que las economías de escala permiten costes más bajos, y que, a veces, el
exceso de proximidad es un coste, la gente prefiere que sean sus alcaldes y no sus regiones, no
sus naciones, no sus uniones supraestatales, las que decidan sobre sus vidas. Esta es la idea que
quería transmitirles.
Creo que el ayuntamiento de Buenos Aires, como el de Morón de Martín Sabbatella, como el de
Rosario, antes de Hermes Binner y ahora de Miguel Lifschitz, que conozco bien, son entidades
de una gran solvencia. Podemos estar orgullosos de la existencia de un sistema político, tanto en
Europa como en Latinoamérica, que va dando a cada nivel lo que le corresponde. Lo que pueda
hacer el Gran Buenos Aires, no lo haga la Nación, pero lo que pueda hacer Morón, no lo haga el
Gran Buenos Aires. Esta es la idea.
Creo que en el mundo se irá aceptando progresivamente este principio, con características de
cultura política distintas, pero primando la proximidad por encima de la distancia, y justificando
la distancia en virtud de argumentos de eficiencia o de economías de escala.
Dicho esto, reciban mi felicitación. Esta reunión me recuerda a otra, a la que asistí en Londres,
en 1995, cuando Mrs. Thatcher había suprimido el área metropolitana de Londres. Tony Blair
reunió a Norman Foster, a Simon Jenkins, a Richard Rogers, a los arquitectos, a los urbanistas, a
los políticos y al entonces alcalde de Barcelona, para proclamar que el Greater London Council
volvería a existir. Efectivamente, lo primero que hizo Blair, la primera determinación que tomó
en cuanto llegó al gobierno de la Gran Bretaña, fue restablecer el Greater London Council.
Pienso que ustedes tienen, en todos estos ejemplos, motivos de inspiración. Estoy seguro de
que, más allá de las diferencias ideológicas -que son como su mismo nombre indica lógicas- se
puede estar de acuerdo en cuál es la dimensión relevante.
En muchos casos esa dimensión relevante es metropolitana o es urbana.
Es la dimensión del gobierno más próximo, el de la ciudad.
Muchas gracias.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
II Seminario proyecto de modernización del Estado
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Buenos Aires (Argentina)
Abstract
A summary of the resource.
Organitzat per la Jefatura del Gabinete de Ministros de la República Argentina, el President va participar a la cloenda del seminari, juntament amb Ginés González García, ministre argentí de Salut i Ambient.
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estat
Administració pública
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/690/19910523_LV.pdf
e5cf33e79433b5a4576ed618426cbdd2
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
23/05/1991
La Vanguardia, p.025, Opinión
Ilusión por Barcelona
PASQUAL MARAGALL
La coincidencia histórica ha querido que los barceloneses afrontemos la cuarta convocatoria de
las elecciones municipales en pleno proceso de transformación urbana, enfrascados en una
renovación que ha tomado como excusa la preparación de los Juegos Olímpicos de 1992, pero
que, indudablemente, tiene un alcance y una proyección mucho mayores. Esta transformación,
que a mí me gusta atribuir al esfuerzo de una generación más que a los méritos individuales de
quienes hemos tenido la suerte de ser sus protagonistas, se ha hecho en un periodo
excepcionalmente corto de tiempo. Es la ilusión por Barcelona lo que ha permitido que la
ciudad recuperase buena parte de las energías y de las potencialidades que el largo periodo
franquista y la crisis económica que le dio salida parecían haber puesto en duda.
Aun siendo como es un proceso en marcha -con las consiguientes molestias que la
multiplicación de obras conlleva para los ciudadanos-, los doce años transcurridos desde la
constitución del primer ayuntamiento democrático permiten constatar ya de forma fehaciente la
eficacia de un modelo de desarrollo urbano que hacía hincapié en el reequilibrio interno de la
ciudad, en su potenciación económica y en la reparación de su dañado tejido urbano. Ese
modelo, diseñado por el alcalde Narcís Serra, supo encontrar su impulso de la organización de
los Juegos Olímpicos del 1992, que han permitido una inversión sin parangón en la historia de
la ciudad.
Hoy, gracias al impulso olímpico, Barcelona es una ciudad con un nivel de infraestructuras y
con una calidad de vida mucho mejor que hace diez años. Mañana lo será todavía más, mucho
más.
Efectivamente, desde el principio -cosa que sorprendió a más de un observador foráneonuestra obsesión fue hablar de la Barcelona del 93. Incluso elaboramos, con la participación de
más de un centenar de instituciones de la ciudad, un plan estratégico para la Barcelona del año
2000. Sabíamos que los Juegos eran el nombre de la cosa, pero nuestra ambición era y sigue
siendo la de hacer una ciudad renovada y potente de cara al nuevo reto que empezará el día
siguiente de los Juegos, es decir, la integración del mercado único europeo en 1993. Porque la
ciudad no se termina en el 92.
En esos últimos años se ha afirmado -no sin razón, pero también con cierta exageración- que
Barcelona es una ciudad que ha crecido a impulsos, "a batzegades", a remolque de grandes
acontecimientos como las exposiciones de 1888 o 1929, tras los cuales seguían periodos de
cierta apatía -y de deudas. La situación presente no puede ser más distinta. En primer lugar,
hemos terminado la Barcelona de 1888 o 1929, con la transformación del Poblenou y con la
conquista de Montjuïc. Pero, en segundo lugar, hemos diseñado un conjunto de proyectos
ciudadanos para la década de los noventa, que van a convertir a Barcelona en la gran capital de
una Cataluña pujante, en un potente centro económico del Mediterráneo occidental, y en una
capital cultural europea de primera magnitud.
De esos proyectos de futuro quisiera destacar tres. En primer lugar, la reincorporación
definitiva de la Ciutat Vella al pulso de la ciudad. La rehabilitación de viviendas y la
transformación de la Ciutat Vella en un foco universitario, cultural, museístico, va a
permitirnos ganar la batalla contra la marginalidad y la degradación. En segundo lugar, el
29 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
nacimiento de la Ciutat Nova de Llevant, a partir de la Vila Olímpica del Poblenou, la
prolongación de la Diagonal hasta el mar, el núcleo cultural y artístico entorno a la plaza de las
Glories, las nuevas playas. En tercer lugar, la consolidación de Barcelona como un gran centro
económico y de comunicaciones, con la constitución de un centro logístico de mercancías entre
el puerto y el renovado aeropuerto, donde la llegada del ancho de vía europeo –tan importante
como la del TAV; por ambas hemos trabajado desde hace tiempo- permita trasladar la frontera
económica francesa hasta el sur de Barcelona.
En definitiva, en los años venideros vamos a culminar una labor de transformación urbana que
concibió la generación de nuestros abuelos, y que la generación de nuestros padres -la
generación marcada por la tragedia de la Guerra Civil nos transmitió con su sacrificio callado.
A nuestros hijos, que constituyen la cuarta generación del siglo, vamos a dejarles una ciudad
más próspera, más reequilibrada, más amable, menos ruidosa -una ciudad, en suma, que
finalmente se reencuentra a sí misma.
En 1979 los socialistas llamamos a los ciudadanos a las urnas invitándoles a entrar con nosotros
en el Ayuntamiento. La participación ciudadana nos parecía y sigue pareciéndonos fundamental
para garantizar la buena marcha de la ciudad. Porque la ciudad es la gente. Esta última frase la
mencioné en el curso de una conferencia que pronuncié en el Ateneo de Boston en 1983.
Durante el coloquio posterior, un hombre ya mayor se levantó y me dijo que esa frase -"the city
is the people"- era de Shakespeare. Pues bien, le contesté: ése es mi programa.
Llevar a cabo este programa, culminar nuestra ilusión por Barcelona, es una tarea colectiva
para la que necesitamos el apoyo y la participación de todos los barceloneses.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
30 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1152
Title
A name given to the resource
Ilusión por Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Acció política
Eleccions
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-05-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/978/19850327d_00064.pdf
1ab3966ef9f0fc3db83308b54ca46c3b
PDF Text
Text
L'ambiance moyenne Méditérranéenne est fragile. Cependant, elle
extrait les racines de sa survivance i)ar sa propre fragilité, en permettant ainsi une liaison constante qntre 1'homme et la nature., Au
cours d'un procès millénaire, cette ntégration a signifié que la Méditérranée est devenue le berceau d plusieurs civilisations. Leurs
gens ont dú élaborer des technolog'és propres, ajustées au milieu, ces
technologies permettant de conser; r le dit milieu tout en
y
changeant
1'environnement.
Actuellement, la situation est exceptionnellement grave. Le développement industriel et économique du dernier siècle ainsi que l'internationalisation de l'économie, suivant la maxime du bénéfice, ont
entrainé d'importants changements dans l'environnement humain du bassin qui touchent graduellement son écologie. La régénération lente de
l'ambiance moyenne qui se produisait à peine par rapport à l'agression
de l'homme au cours des antérieures périodes millénaires, est presque
disparue et ceci a eu lieu lorsque le bassin méditérranéen a subi un
dur procès de changements dans son environnement: l'accroissement de
l'industrialisation polluante, son classement en tant que centre tou
du secteur de services et de transports, -ristque,ldévopmnt
ainsi qu'une urbanisation réalisée sur une grande échelle.
Cette situation nous oblige à remarquer que dans les démarches à
réaliser sur le territoire, il est prioritaire de protéger le milieu.
Avec indépendance de l'évolution technologique, c'est le milieu qui garantit la survivance et le développement humain des peuples qui 1'habitent.
Aujourd'hui, lorsque l'ensemble du bassin essaie d'accélérer son
évolution économique, aussi bien que 1'exploitation de ses ressources,
on risque de courir un grave danger :
L'utilisation des technologies non appropriées qui dans un bref délai
pourraient sembler rentables. I1 s'agit d'une option qui pourrait créer,
et qui à présent a déjà créé, de serieux risques pour l'environnement.
Dans une zone oú les ressources de base sont plutót limitées, il
existe le risque d'agravissement des tendances négatives que l'on peut
�actuellement discerner. Les actuelles stratégies de développement n'ont
pu empècher ni l'important accroissement urbain, ni la perte en conséquence des sols cultivables, ni les agréssions au patrimoine culturel.
Les deux décades de 1950 à 1970 ont subi un accroissement économique exceptionnel, et, en général, le secteur le plus affecté par cet
accroissement économique a été le secteur industriel.
Mais, par dessus la moyenne générale, ce sont les pays de l'aire
méditérranéenne ceux qui ont subi 1'accroissement économique et les plus
grands taux d'industrialisation. D'aprés les données obtenues en 1981
par la Banque Mondiale, au cours de la décade 1960-70, le taux moyen annuel d'accroissement dans l'aire méditérranéenne a été du 7%, par rapport
au 4% correspondant au groupe des pays industrialisés. Les taux moyens
d'accroissement annuel de l'industrie, ont été au cours de la méme période du 7% pour la Méditérranée et du 6% pour le groupe industrialisé.
Deux raisons principales ont polarisé 1'installation des industries
dans les zones du littoral : les facilités de transport et de communication, ainsi que la disponibilité de grands volumes d'eau.
Les éxigences de ce procés d'industrialisation ont déterminé une
concentration humaine par un procés d'urbanisation remarquable de la zone du littoral, avec le conséquent dépeuplement dans les régions intérieures.
Par tradition, le littoral a été une zone de concentration du pouvoir politique, économique et commercial, tandis que 1'intérieur a constitué la réserve démographique.
A la suite de la II Guerre Mondiale, la situation a changé. La population se déplace vers la cite, oD, par une authentique éclosion apparaissent des villes à cause du développement associé à 1'économie du
pétrole et aux conditions pour les activités industrielle et commerciale.
Par conséquent, il s'agit d'une urbanisation expansive avec les problèmes d'ambiance correspondant aux grandes villes.
�Cet accroissement démographique suit son cours malgré la diminution
du taux de naissance dans la zone Nord. I1 est prévisible que dans le
Sud, 1'accroissement rapide poursuivra,avec le conséquent déplacement du
centre de gravité démographique,vers cette partie de la vallée.
L'accroissement de la population entraine des coúts sociaux importants, à la fois qu'il détermine des considérables pressions sur 1'ambiance moyenne. L'avancement de 1'urbanisation se traduit par une perte
du sol agraire, en aggravant les déficits de la consommation alimentaire.
En outre, une série de répercussions sociales de 1'environnement bien
connus sont enregistrées : la polution, le stress, les inégalités en ce
qui concerne l'accès aux services et le déficit au sujet des équipements.
Un autre élément à considérer est la mobilité de la population. Le
phénomène du mouvement migratoir vers le centre et vers le Nord de l'Europe a été remplacé par une tendance au mouvement réalisé dans le bassin
méme.
Cette dynamique de la population établit, à mon avis, une alternative pour le futur inmédiat. L'affirmation d'un "esprit méditérranéen",
appelons-le ainsi, en liaison avec les meilleures traditions de civilisation des peuples du bassin, ou bien tout au contraire, l'imposition des
formes de vie correspondant au modèle consommateur.
De toutes façons, l'accroissement, lui méme, n'est pas dangereux
dans notre aire géographique. Tout au contraire, nous devons considérer
la population en tant qu'une ressource de base pour le développement,
à condition qu'elle s'engage à la construction de son propre futur.
Le développement est une aspiration de tous les pays méditérranéens,
aussi bien pour les pays industriels, affectés d'une forte récession
et
avec des problèmes importants se rapportant au chómage, que pour les pays
en cours de développement qui voient un très considérable secteur des
citoyens souffrir la pauvreté la plus absolue. Mais il ne faut pas oublier
que le développement est un projet collectif dont 1'ambiance phisique
ainsi que la sociale occupent un lieu de préférence. Les paradigmes de
production et la consommation appropriée pour les sociétés ayant de nom
-breus oc,
ne servent donc pas, mais il est nécessaire de rendre
�propice un développement autonome qui préte une plus grande attention
à la coopération méditérranéenne plus égalitaire et plus équilibrée.
Cependant, il ne faut pas mettre en travers le fait que nos pays
sont attraits par les formes de vie de consommation,
y
contribuant de
si divers facteurs tels que la pression exercée par les moyens de com
ou le tourisme. Cette
tendance tombe dans
le
-municatosle, intérscomeaux,
sens de primer l'usage des technologies impor-
tées, au lieu de rendre propice le développement des procès plus ajustés aux caractéristiques et à l'histoire du bassin.
Les formes de vie, les habitudes, les technologies, ne sont pas
neutres et contribuent à la rélégation des rapports culturels et du
propre patrimoine collectif. D'autre part, ces modèles sont accessibles
seulement pour certaines minorités aisées, tandis que le reste de la
population subit les difficultés qu'entrainent le chómage et le sous
-dévelopmnt.
I1 faut toujours avoir présent que tout modèle de développement
doit étre tenu sur la base qui établit que les ressources limitées du
bassin constituent un facteur limitatif inévitable. Si nous oublions
ce fait évident, l'ambiance moyenne subira les effets négatifs du modele.
Au moment de réaliser la révision de l'ambiance moyenne dans la
région, il faut tenir compte qu'il s'agit d'une zone -- tel que je l'ai
déjà signalé -- à ressources limitées. On ne peut pas parler de la pauvreté, mais si de l'austérité. Les ressources limitées qui existent ont
été traitées prudemment tout au long de l'histoire.
L'équilibre entre l'homme et la nature n'avait jamais été aussi
troublé que dans le cours de notre ère technologique. Actuellement,
nous pouvons détecter facilement certains secteurs parmi lesquels il
existe le risque de ruptures graves à moyen terme.
L'effort pour mener à lieu la protection de la Méditérranée est
récent. Les zones vulnérables sont encore l'objet d'études, de recherches et d'analyses.
�Des plans d'actualisation ont été réalisés dans certaines régions.
A présent donc, il existent déjà quelques données disponibles qui pourraient étre estimées.
Dans cette situation, c'est aux différentes administrations à qui
correspond de procéder à l'articulation des programmes satisfaisants
pour toute la population et non agréssifs pour le milieu. Cette préoccupation doit étre présente dans les centres politiques de prise de décisions qui doivent se poser la future dynamique de la société.
Le Conseil Municipal et les autorités métropolitaines doivent étre
les principaux protagonistes. Ils représentent les ressorts du pouvoir
les plus proches au citoyen, et sont aussi les premiers à prendre les
mesures d'assainissement de l'environnement.
I1 n'est pas moins vrai qu'aujourd'hui, quelques éléments de transformation sont en train de poindre les dits éléments qui une fois sélectionnés et réélaborés peuvent former la base d'une sérieuse hypothèse
pour rendre propice le changement. Quelques bons exemples à ce sujet
sont les suivants :
- La recherche, du cené des gouvernements, des démarches appropriées
pour les ressources.
- Les procès de régionalisation - politique, administrative - en tant
que possibilité d'une utilisation plus rationnelle du territoire.
- L'accroissement de 1'activité des administrations locales dans le
champ de protection de l'ambiance.
- La prolifération des groupes défenseurs de l'ambiance moyenne, des
espèces en voie d'extinction et du patrimoine culturel.
- La recherche de l'identité culturelle par rapport aux modèles de vie
extérieurs.
- L'émergeance d'une conscience de l'esprit méditérranéen, apposée au
démembrement centrifuge favorisé par les tensions
zone.
politiques de
la
�- La conscience. qui commence à s'étendre parmi les peuples, du fait
qu'il est nécessaire de mener à bout une coopération solidaire entre
les pays du bassin.
A ce point là, il est nécessaire d'introduire un aspect très significatif du point de vue ambiance. Il s'agit des problèmes de polution et
de détérioration qui menacent notre mer, résultants du récent développement.
J'ai déjà nommé la valeur de la mer en tant que ressource touristique, et comme réserve d'eau aux effets industriels et de transport.
Ajoutons -y sa valeur traditionnelle comme cadre de l'activité de péche.
Aujourd'hui, une fois écoulés les moments d'énorme inquiétude vécus
il
y
a quelques années, personne ne peut plus assurer que la Méditérranée
est en voie de mourir. Cependant, il est difficile d'estimer sa situation réelle.
Les états cótiers et la C.E.E. prennent part au Plan d'Action de
la Méditérranée, sous les auspices de 1'UNESCO, et seulement pour le
programme d'estimation de la polution maritime, on emploie comme investissement annuel le montant de 1'5 millions de dollars USA.
Le Conseil Municipal, les aires métropolitaines, sont plus dinamiques au moment de procéder à la détection de nouvelles requétes des citoyens, ainsi que pour prendre les mesures qui pourraient leur satisfaire.
La réponse des administrations locales aux problèmes d'ambiance en
est une preuve.
Par contre, les grands accords entre les états éxigent une gestation plus longue et plus compliquée. Son accomplissement est aussi plus
difficile.
C'est pourquoi, je défense l'entente plus directe entre les villes
du bassin, au moment d'établir les programmes communs pour sauvegarder
l'environnement.
�Aucun point objectif de situation n'a pas encore été établi, mais on
peut déjà distinguer certaines tendances essentielles. S'il est évident
l'accroissement de la charge industrielle et démographique, il est aussi
certain que les actuations préventives ont été multipliées. Cela a permis
la situation de ne pas se dégrader, et, méme, dans certains points la dite situation a été améliorée. En tout cas, il faut augmenter l'action de
surveillance et de controle des différentes versées dans la mer.
Dans cette perspective et du point de vue municipal, il est convé
-nietdrmaqu elsction erad'étfixesplu
en plus dans les administrations locale et régionale, qui sont -- tel que
je l'ai nommé ci-dessus -- les plus proches au citoyen, à leurs problèmes
et aux éxigences du changement.
J'aimerais conclure en réalisant un résumé de tout ce que j'ai indiqué jusqu'à présent, et que j'offre comme sujet de réflexion pour tous
ceux qui habitent dans le bassin méditérranéen.
La zone de la Méditérranée a gardé un équilibre traditionnel entre
l'homme et son milieu. Cette situation a été troublée au cours des dernières dècades par la répercussion du développement technologique et industriel.
La pression de la population, ajoutée à la relative manque de ressources, doivent étre les points de départ pour toute action politique
de développement.
Les éxigences de 1'industrialisation ont déterminé une concentration
humaine ainsi qu'un procès d'urbanisation accentué dans les zones du littoral, au prix d'un dépeuplement des zones intérieures.
La planification du développement et la protection de l'ambiance
moyenne doivent étre traitées avec interdépendance. Les milieux régionaux
et locaux sont les plus convénients pour 1'intégration de l'un et de
1'autre.
Nous devons compter sur une stratégie à long terme dans le but d'empécher le gaspillage de nos ressources naturelles et afin de résoudre les
�problèmes des pays riverains dans le contexte d'un développement rationnel et d'une amélioration de la qualité de vie.
La coopération entre les régions et entre les villes est un instrument indispensable pour donner les réponses de base ajustées aux ressources naturelles et humaines locales. L'institutionalisation de la dite
coopération est un objectif qui doit are abordé avec priorité.
Les différences historiques, culturelles et politiques qui caractérisent nos pays, et la dichotomie Nord -Sud, entre les pays développés et
ceux qui sont en cours de développement, pourraient constituer un obstacle pour la recherche des modèles de développement respectueux pour l'homme et pour son milieu.
Mais cela peut aussi constituer un défi et une stimulation pour
l'engagement de procéder à la configuration d'un futur de progrès solidaire.
Par ceci, je veux remarquer que la Méditérranée devient, par sa diversité, un champ privilégié d'expériences qui démontre la capacité des
différents peuples pour coopérer en harmonie dans une cause commune.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3884
Title
A name given to the resource
Impact du dévelopment et du tourisme sur l'environement du bassin méditterranéen / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Pla d'Acció de la Mediterrania dins la CE.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Marsella, França
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Medi ambient
Indústria
Economia
Turisme
Model social
Acció política
Mediterrània
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-03-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2945/FMHP_00084.jpg
39b1f0a8b7268dbaf4e1733527b929e5
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
26/10/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa Llotja de Mar
Title
A name given to the resource
Imposant la medalla Francesc Macià
Subject
The topic of the resource
Premis
Metges
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Dexeus, Santiago
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1654/0000001198.pdf
cade57b3a6bea12de74112dc0da6fff7
PDF Text
Text
LA VANGUARDIA 27
T E N D E N C I A S
MARTES, 20 OCTUBRE 2009
Un nuevo proyecto de investigación biomédica
“La familia debe ayudar al paciente
aser tan autónomo como pueda”
Pasqual Maragall, impulsor de Barcelonaßeta
JOSEP CORBELLA
Barcelona
E
l proyecto Barcelonaßeta que impulsa
Pasqual Maragall
no se limitará a seguir las líneas de investigación actuales, sino que explorará ideas nuevas y arriesgadas. Una idea muy maragalliana.
¿Cree que a la investigación
del alzheimer le hace falta una
revolución conceptual, que
por el camino marcado no se
avanza lo suficiente?
Ya hace cien años que se conoce
el alzheimer, y como no hay mal
que cien años dure, ya toca que
llegue un gran avance. Si se fija,
las personas que tenemos alzheimer nos refugiamos mucho en
refranes, como no hay mal que
cien años dure. Podemos olvidar
dónde hemos dejado las llaves,
pero no olvidamos las poesías,
las canciones, los refranes… Esto
se nos queda en el hipocampo,
aquí en el cerebro subiendo a
mano izquierda.
¿Es cierto que Barcelonaßeta se propone favorecer los
descubrimientos accidentales
para generar ideas nuevas?
Es una idea en la que creemos
mucho, es lo que en inglés llaman serendipity. La mayoría de
grandes descubrimientos se han
hecho así, por chiripa. Se mira
una cosa y se descubre otra. Naturalmente, hace falta que el investigador que mire tenga talento para ver cuándo un resultado
inesperado es relevante.
¿Cómo lo harán para tener
resultados inesperados y relevantes al mismo tiempo?
Habrá mucha multidisciplinariedad. Cada especialidad tiende a
cerrarse. Pero si no hay contacto
no hay chispa. A veces de esta
chispa puede surgir la luz. Se tiene que propiciar un ambiente en
el que haya contactos.
Otro aspecto innovador de
Barcelonaßeta es que ha captado financiación de 18 empresas
y entidades privadas. ¿Le ha
costado mucho convencer al
sector privado de invertir en
investigación?
No hay mucha tradición en España de inversiones privadas en investigación. La situación es muy
distinta en Estados Unidos, donde hay una cultura calvinista y
gran parte de las inversiones en
investigación biomédica son privadas. La civilización católica
humor. Que se interese por los
demás. Y que se ejercite, tanto físicamente como mentalmente.
Yo, personalmente, juego a ping
pong, camino mucho, hago sudokus. Y psicológicamente me ha
ocurrido una cosa curiosa.
¿Qué le ha ocurrido?
Me he convertido en un enfermo de la captura de imágenes.
Capturo el momento con la cámara del móvil y puedo guardarlo. O enviarlo y compartirlo. Es
un entretenimiento fantástico.
ÀLEX GARCIA
Maragall, con las obras del edificio de Barcelonaßeta al fondo
no anima tanto la competencia y
la inversión privada en investigación. Por eso hay una fiscalidad
que apoya tanto la investigación
en Estados Unidos y no en España. Este trato fiscal tiene un origen cultural, religioso.
Por su experiencia personal,
¿qué consejos daría a una persona que se enfrenta a un diagnóstico de alzheimer?
Le diría que no deje de hacer cosas. Que disfrute. Que no lo convierta en una tragedia porque no
lo es, pero acaba siéndolo si uno
se empeña. Que se lo tome con
Pero no creo que tenga que ver
con el alzheimer. Esta afición
por los gadgets me viene de hace
mucho tiempo.
Y a los familiares de una persona con alzheimer, ¿qué consejos les daría?
Que no sean sobreprotectores,
que dejen un grado de libertad.
Sufren, le protegen en exceso y,
sin querer, le perjudican. La familia debe ayudar al paciente a
ser tan autónomo como pueda.c
LEA LA ENTREVISTA ÍNTEGRA
EN LA WEB
www.lavanguardia.es
Miquel Molina
El tamaño importa
L
a ascensión al Puigmal protagonizada el domingo
por Joan Puigcercós es genuino excursionismo
con mensaje: una gesta que entronca con los orígenes del nacionalismo más esencial, tan ligado al
descubrimiento del propio paisaje y a su elevación a la categoría de valor patriótico. Ascendiendo a lo más alto (en este
caso, del Ripollès), Puigcercós nos dice que no hay más límite que el que uno se imponga. Otra cosa es que alguien,
desde el independentismo rampante, pueda pensar que el
techo elegido por el líder de ERC es más bien modesto. Se
dice que las comparaciones son odiosas, pero aún pueden
serlo más si el objeto a comparar es la trayectoria políticoexcursionista de un rival del mismo espacio político, como
es Jordi Pujol. Si la cima elegida da la medida de las aspiraciones de cada dirigente, no hay duda de que el president
apuntaba más alto. Ascender los 3.404 metros del Aneto o
los 3.143 de la Pica d'Estats era una empresa más ambiciosa
que superar los 2.913 del amable Puigmal.
Cunde últimamente la sensación de que la política de los
80 y de los 90 la lideraron, aquí y en Europa, una generación de dirigentes con más peso específico que los actuales.
Pujol, que sin duda formaba parte de ese selecto grupo, tiene además la ventaja competitiva de haber sido un montañero vocacional y tenaz. Aún es, por todo ello, un rival difícil para el voluntarioso
Puigcercós, si es que, como parece, de lo que se
Puestos a ser épicos, trata
es de apelar a la épilos 2.913 metros del
ca para proclamar la ilusión de una Catalunya
Puigmal no parecen
más plena. Sobre todo
un objetivo ambicioso porque, cuando nos ponemos épicos, el tamaño
sí importa. Y las suaves
laderas herbosas del Puigmal no son reto equiparable al árido y extenuante pedregal que rodea el imponente Aneto.
Claro que, si de compararse se trata, Puigcercós siempre
podrá alegar que vuela más alto que José Montilla, quien
hace poco se estrenó en la materia dando un plácido paseo
por Aigüestortes. Frente al montañismo, senderismo. ¿Falta de ambición política? Más que aspirar a todo, de lo que se
trataría en este caso, diría el actual president, es de cumplir
con un precepto tan intrínsecamente ligado a la historia del
excursionismo catalán como es tocar de peus a terra.
De lo que no hay duda es de que, más arriba o más abajo,
nuestros líderes ayudan con su gesto a promocionar el saludable deporte del montañismo. Puestos a juzgar tradiciones, esta nos complace mucho más que aquella que consiste
en marchar de noche bajo el fuego de las antorchas, representada la semana pasada por ERC en el homenaje al president Companys. Un acto que, involuntariamente, evocó un
imaginario de supremacía racial y violencia que estaría mejor desterrado en la memoria. Para quien aun así guste de
marchar con antorchas, vaya ahí una sugerencia: apuntarse
a las falles de Sant Joan de Isil o de Durro, que combinan
festivamente la atracción por el fuego con ese montañismo
que practicamos cuando queremos sentirnos más libres.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Impulso de Barcelonaßeta. La familia debe ayudar al paciente a ser tan autónomo como pueda
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Corbella, Josep
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
BarcelonaBeta
Recerca i Desenvolupament
Família
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2009-10-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1443/19950418d_00680.pdf
a77e5f717ad8383c2a8be6b3b3bec99f
PDF Text
Text
•
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Proposta d'intervenció de l'Alcalde en la inauguració del Centre
Comercial Barcelona Glòries
18 d'abril de 1995
Barcelona juga fort al futur. A-aquesta---Giutat---rro la convencen-fiéis
plontrrriques-i-menys-les Ilágrimes-4e-ceeedriL
Barcelona ha jugat fort i ha guanyat. 1 seguirà fent-ho.
Aquest no és el primer centre comercial klanícelona. Aquesta és la
segona nova gran área de botigues. Una-( la Diagonal i una altra aquí.
Una a cada punta de Barcelona.
Aquesta és una nova centralitat per Barcelona. Una centralitat que
permet un re-equilibri est-oest en matèria comercial, amb un centre
extraordinàriament potent l'Eixample i la Ciutat Vella.
ei,(Aín-i„e
Barcelona dóna un impuls definitiu a una nova centralitat. Una
centralitat que ha hagut d'esperar més de cent anys a començar a ser
realitat, després que fos proposada per Ildefons Cera.. Una centralitat
d'una dimensió molt clarament metropolitana.
El Centre Barcelona Glòries és un centre de futur. Fa realitat una de
les idees de R. Rogers quan afirma que en les ciutats del futur, "les
estructures han de ser lleugeres i més permeables, que els vianants les
puguin travessar més que no pas vorejar-les". Això passa realment al
centre Barcelona Glòries; els espais públics travessen completament
els edificis. PeT tatt4---1Alealdejilaugura-erls_naus-~s de GrespMch
.
i dels-StrIstial rlesjiláce
eleltrs s a Mens.
GLORIES.IRP
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
És un axioma que fer una millora per la ciutat mi? sempre suposa una
millora per a tots els ciutadans. 41414f6tic plenament convençut que
aquest centre és una millora per la ciutat. I no vull deixar de banda el
fet que aquest centre creará 1.800 Boa de treball.
És evident que el comerç -a tota Europa- viu un procés de
transformació molt important i que cal, per no perdre el carro, un
procés d'adaptació. El comerç del Clot, per exemple, sha adaptat. Ara
dissenya la seva pròpia estratègia a partir de les noves tendències
comercials.
Aquest és el camí que han seguit nombrosos mercats municipals: el
del Clot, el mercat de Sant Antoni, el de la Sagrada Familia, el de la
Concepció, el Guinardó i el Carmel. Iben aviat el de Galvany i altres.
També és el camí de modernització seguit pel comerç a Barna Centre,
a la carretera de Sants, al carrer Gran de Sant Andreu, el carrer Gran
de Gràcia. També per l'associació Sant Gervasi Comerç, que agrupa a
500 botigues que han decidit treure una tarja de crèdit comuna.
Aquest és un comerç que aposta per la qualitat, el disseny, l'eficácia i
que rendabilitza actius importants com la tradició, la proximitat i el
tracte personal.
El comerç de Sant Gervasi, per citar un exemple, no es rendeix. Té
1'4g mesrcinemes, per-e) ti manquen aparcaments i illes de vianants. Sera per
a vostès un competidor terrible.
El futur de Barcelona és aquest: no parar mai, lluitar, innovar,
competir, atraure gent de fora. El Parlo & Ride de Glòries ho afavorirà:
per 500 pts. es podrá aparcar el cotxe i agafar un transport públic.
GLORIES.IRP
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
L'experiència ens renova la confiança en la ciutat: les Rondes, el Pla
d'Hotels, els estadis (10 milions de visitants a Montjuïc), el 90% deis
habitatges de la Vila Olímpica venuts.
Barcelona la millor ciutat d'Europa en urbanisme i urbanitat, en
cultura i en civisme. M'agradaria que aquesta fos el millor centre
comercial d'Europa. Prou de pessimismes. Fora complexes.
GLORIES.IRP
��COMUNICACIÓN
INTEGRAL
CEREMONIA OFICIAL
Queridos amigos de BARCELONA GLÒRIES, una vez
más y ahora, cara a cara, bienvenidos todos a esta gran
fiesta inaugural de BARCELONA GLÒRIES.
- ¿Qué te parece BARCELONA GLÓRIES, Paloma?
- Una auténtica maravillaJosep Maña. Me he llevado
una gran sorpresa al descUbrirlo. Mañana, estoy aquí
la primera para quedarme' con unos pantalones y una
blusa a los que ya les he echado el ojo...
- ¿Has visto a alcalde Maràgall y las caras guapas que
nos acompañan?
- Todos vienen ya hacia aquí, para inaugurar, primero,
las calles y plazas del Centro y luego, para presidir el
acto oficial.
Les anticipamos que tras la ceremonia de
ingylguración de BARCELONA GLORIES tendrá lugar
un gran fin de fiesta, que consistirá en un espectacular
desfile en forma dequé recorrerá las calles y
plazas del Centro.
rramota pi•
•
SiX/ 7-y? a
t495. CC")
rv)v
190/
'2,3'1740,24c,
r
emir,
'41°94- '45-2
C3Ce0
#.3
_izo: eirtt
Al ci
I p urn
."
.roz
,0
2•2
�COMUNICACIÓN
INTEGRAL
INAUGURACION CALLES
1
El Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall, alcalde de
Barcelona, va a proceder dentro de breves momentos
al acto inaugural de i las calles del Centro
( BARCELONA GLÒRIES.
Cada una de las placas de las nuevas calles
barcelonesas está custudiada en estos momentos por
un agente de gala de la Guardia Urbana.
El Alcalde de Barcelona : descubrirá la placa de la
PLAÇA bE LES CONSTEL.LACIONS y
simbólicamente quedarán también inaugurados els
carrer GREENWICH, el çarrer deis SOLSTICIS i la
PLAÇA DE L'OSSA MENOR.
1
�COMUNICACIÓN
INTEGRAL
PARLAMENTOS
7
/7
Despues de haber reçorrido todo el Centro
GLÒRIES y de haber inaugurado las
nuevas calles del nomenclator de la ciudad,
el Excelentísimo Alcalde de Barcelona,
Sr. Pasqual Maragall, se dispone a presidir desde este
escenario el acto oficial de,inauguración.
El Alcalde Barcelona estará acompañado en la
ceremonia oficial, entre otras disgnísimas autoridades
y personalidades, por el I
Sr. CARLES PONSA,
PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO DEL
CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA
Fg erAfili-c PA S cit.. ign „no P" p 5-c , A .
y por el PRESIDENTE DE CENTROS SHOPPING, S.A.,
Sr. ALFONSO MERRY DEL VAL
Finalizados los parlamentos oficiales, se descubriá una
placa conmemorativa del acto.
Tiene la palabra el Sr. Caries Ponsa, presidente del
Comité Ejecutivo del Consorcio de la Zona Franca
••••• Fn talrarc
e4Sc4t ?0/2 ~vNi ars 5.-c1C
Tiene la palabra el Sr.: Alfonso Merry del Val,
presidente de Centros Shopping, S.A.
�(Ti-%
COMUNICACIÓN
INTEGRAL
•• •• •
1
Tiene la palabra el Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall,
Alcalde de Barcelona
•••••
A continuación vamos a proceder al descubrimiento
de la placa conmemorativ de este acto inaugural.
Sr. Maragall, Sr. Merry del Val, Sr. Ponsa...
�COMUNICACIÓN
INTEGRAL
ANUNCIO DEL DESFILE
Muy bien amigoly ahora, que siga la fiesta.
Dentro de unos breves instantes va a dar comienzo el
desfile del fin de fiesta de la inauguración, que
consistirá en un desfile que quiere simbolizar de una
forma lúdica y brillante, la oferta comercial que a partir
de mañana ofrecerá BARCELONA GLÒRIES a todos
sus visitantes.
- Hasta ahora, la inauguración no podía haber sido
más brillante, ¿no crees, Josep Maria?
- Más que a una inaugilración, a lo que estamos
asistiendo es a un auténtico descubrimiento. Al
descubrimiento de esta maravi a e e Centro que es
BARCELONA GLÒRIES...
Música y alegría, que ya empieza el desfile de la magía
y la ilusión de BARCELONA GLORIES...
�COMUNICACIÓN
INTEGRAL
ANUNCIO DE LA ORQUESTA
El desfile ha terminado, amigos.
Pero la fiesta sigue.
A partir de ahora, a seguir disfrutando del
descubrimiento del CENTRO BARCELONA GLÒRIES
y bailar también si lo desean con la música de la
orquesta OROPÉNDOLA
Ha sido un placer pasar estos minutos con vosotros y
participar en esta fiesta de inauguración de
BARCELONA GLÒRIES.
Enhorabuena, a todos, por este Centro.
Suerte y felicidad, para todos
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4349
Title
A name given to the resource
Inauguració centre comercial Barcelona Glòries i carrers interiors
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre Comercial Barcelona Glòries
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Infraestructures
Comerç
Model social
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-04-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1398/19940714d_00634.pdf
05902f6427872be05b5acf5ba745884e
PDF Text
Text
l'Alcalde en l'acte d'inauguració de
Intervenció de
l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró.
(11 de juliol de 1994. 11:30h.)
AQUESTA ÉS UNA APORTACIÓ APARENTMENT MODESTA, PERO TÉ I
TINDRà UNA ENORME RELLEVàNCIA.
VAM DEMANAR A RENFE QUE FES AQUÍ UNA ESTACIÓ D'UN CERT
NIVELL DE QUALITAT PERQUé 1VOLíEM QUE AQUEST PUNT FOS UN
ELEMENT MÉS DE L'ESTRUCTURACIó DE CIUTAT MERIDIANA.
PENSEM QUE AQUESTA ESTACIió POT DONAR UNA MICA MÉS DE
CENTRALITAT AL BARRI, JUNTiAMENT AMB EL NOU APARCAMENT QUE
BEN AVIAT ES COMENÇARà A CONSTRUIR.
PERO A PART DELS EFECTES ES1TRUCTURATS PER AL BARRI LA NOVA
ESTACIÓ ÉS UNA PECA CLA6 EN LA MILLORA DEL SISTEMA DE
TRANSPORTS PÚBLICS DE LA CIUTAT I, MÉS CONCRETAMENT, EN EL
DESENVOLUPAMENT DE LES CONNEXIONS ENTRE EL CENTRE I NOU
BARRIS,
I ES FA DES DE L'ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS FERROVIARIS
EXISTENTS, QUE ENCARA PODRá SER MÉS DESENVOLUPADA EN EL
•/••
�FUTUR. TENIN ALGUNES IDEES, ALGUNS PROJECTES, I EN FAREM DE
NOUS. ESPEREM LA COL.LABORACIÓ DE RENFE, DEL MOPT, I TAMBÉ
DELS VEïNS.
AMB UNA MICA DE RACIONALITAT, EL CREIXEMENT DEL METRO EL
PODEM FER MÉS EFECTIU I ALTIEES PUNTS DE LA ZONA NORD DE LA
CIUTAT I DE L'àREA METROPOLITANA SE'N BENEFICIARAN.
PERQUè BARCELONA NECESSITA MÉS KILòMETRES DE METRO PERÒ
BARCELONA VOL FER UN úS òPT/IM DEL QUE JA TÉ COM ES DEMOSTRA
EN AQUEST CAS.
DEMANEM A RENFE QUE MENTRE NO ESTIGUI RESOLT EL CONVENI I EL
SISTEMA UNIFICAT DE TARIFES, FACI UN ESFORÇ SUBSTANCIAL EN
AQUESTA LíNIA EN LA DIRECCIó DE FER ELS PREUS EL MÉS
ASSEQUIBLES POSSIBLES.
DEMANEM A RENFE I ALS VEÏNS QUE ES PRENGUIN SERIOSAMENT EL
MANTENIMENT, QUE ÉS ABSOLUTAMENT ESENCIAL PER AL CANVI QUE
VOLEM QUE CIUTAT MERIDIANA OBTINGUI. I QUE ES FACI UN ESFORÇ
PER MILLORAR CADA COP MÉS LA SENYALITZACIó. NOSALTRES HI
POSAREM UN ESFORÇ DEL NOSTRE COSTAT.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4304
Title
A name given to the resource
Inauguració de l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Col.laboració RENFE, MOPT i veïns.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ciutat Meridiana
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Transport públic
Infraestructures
Acció política
RENFE
Barcelona
Ciutat Meridiana
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-07-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1201/19890908d_00350.pdf
789349e9a0fa18663ad591ca25b2af48
PDF Text
Text
w,,Qut b\-e
MAJESTATS, ALTESA, MOLT HONORABLE PRESIDENT, EXCEL•LENTíSSIM
SENYOR MINISTRE, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS:
AVUI
ÉS
UN DIA GRAN.
HEM VOLGUT INAUGURAR AQUEST ESTADI EN OCASIó DE LA CINQUENA COPA
DEL MON D'ATLETISME, QUAN ENCARA FALTEN TRES ANYS PER LA GRAN
CITA OLÍMPICA DEL 1992. I AIXò HA ESTAT POSSIBLE PER LA
CONTRIBUCIÓ DEL GOVERN ESPANYOL I PER LA DEDICACIÓ DELS
TREBALLADORS QUE L'HAN AIXECAT.
L'ESTADI TÉ UNA LLARGA HISTòRIA AL DARRERA. EL VA INAUGURAR SA
MAJESTAT EL REI ALFONS XIII, EL 20 DE MAIG DEL 1929, FA SEIXANTA
ANYS. I VA NÉIXER AMB VOCACIÓ OLÍMPICA, PERQUé JA ALESHORES
BARCELONA ASPIRAVA A ORGANITZAR UNS JOCS OLÍMPICS.
EL VELL ESTADI NO VA ARRIBAR MAI A VEURE ELS JOCS. EL JULIOL DEL
1936, LA CELEBRACIÓ DE LA GRAN MANIFESTACIÓ CíVICO-ESPORTIVA,
ENCAPÇALADA PEL PRESIDENT LLUíS COMPANYS I CONEGUDA COM
L'OLIMPIADA POPULAR, ES VA VEURE MALAURADAMENT FRUSTRADA.
L'ESTADI FORMA PART DE LA MEMòRIA COL LECTIVA DE LA CIUTAT. LA
SEVA PRESèNCIA, RETALLADA CONTRA LA MUNTANYA DE MONTJUïC, HA
ESTAT FAMILIAR A GENERACIONS DE CIUTADANS DE BARCELONA.
DURANT MOLTS ANYS, L'HAN UTILITZAT MILERS D'ATLETES ANòNIMS. A
PARTIR D'ARA, RENOVAT I ENGRANDIT, PRESENCIARà GRANS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS.
US PUC ASSEGURAR QUE LA CIUTAT DE BARCELONA SE SENT ORGULLOSA DE
L'ESTADI, I DE LA SEVA QUALITAT ARQUITECTòNICA. DES D'AVUI
MATEIX, L'ESPORT CATALà, I EL DE TOTA ESPANYA, SABRAN FER-NE,
N'ESTIC CONVENÇUT, UN BON úS.
QUE SIGUI PER MOLTS ANYS!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4107
Title
A name given to the resource
Inauguració de l'Estadi Olímpic / V Copa del Món d’Atletisme
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estadi Olímpic
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Esport
Infraestructures
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Estadi Olímpic
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-09-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/247/20060123.pdf
48010697b25bf13bbb57b144801ca0ed
PDF Text
Text
Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte
compartit"
Palau Robert. Barcelona | 23/01/2006
La veritat és que hem dedicat poc temps, fins ara, a explicar el que es feia per part d'aquest
Govern. Ho hem explicat més d'una vegada però jo crec que de vegades insuficientment. En tot
cas, és evident que, en aquest país i en aquest moment, el que ha primat ha estat l'aprovació de
la Carta de Barcelona i de la gran llei de Catalunya, que és l'Estatut.
La Carta de Barcelona jo crec que es va començar a discutir als anys 80; o sigui, que si ens ho
mirem, han trigat 20 anys. Nosaltres trigarem una mica menys, perquè ens ho vam plantejar fa 2
anys. I de fet ja el tenim l'Estatut, el tenim. El nou Estatut el tenim, el tindrem. És exactament
allò que volíem? No és aquí el moment de discutir-ho, però probablement sí o s'hi acosta molt. En
tot cas, sàpiguen que Catalunya ha fet un pas endavant i molt important. I no només l'ha fet ella,
sinó que s'ha fet reconèixer a fora, a la gent d'Espanya, que això és el que té més valor.
Vivim, per tant, uns dies intensos a l'entorn d'aquests temes. Però sàpiguen que realment qui ha
iniciat el camí perquè Catalunya tingués el que havia de tenir, el seu nou Estatut, ha estat un grup
de tres partits que estan al Govern, que han estat elegits per la població de Catalunya per
governar. I governen. El que passa és que mentre un país discuteix el que és, i el que vol ser, com
es vol definir, segurament la tasca de govern no es veu prou.
Tot allò que vam dir s'ha anat complint. El que fa dos anys semblava impossible perquè feia
dècades que no es feia, es fa: l'Estatut, els papers, el català a Europa... Totes aquestes coses que
ara gairebé semblen, o sinó aviat semblaran, del passat. I a última hora, s'han aconseguit en poc
temps. No s'havia fet, probablement, perquè no es donaven les circumstàncies polítiques a
Catalunya i Espanya perquè hi hagués aquests acords. Ara es donen. I Catalunya ha aprofitat
aquesta circumstància per anar endavant.
Es van fent realitat els projectes compartits. I ara és qüestió que l'obra de Govern aparegui amb
tota l'extensió, amb tota la profunditat, i amb tots els seus efectes. També s'ha estat complint un
principi que nosaltres vam anunciar des del primer moment i que per a nosaltres és cabdal, que és
el principi de la proximitat. Nosaltres som una nació i ho hem posat a l'Estatut, i Espanya ho ha
aprovat. Ara nosaltres el que volem és que la nació sigui propera i, per tant, volem, no que la
nació ho faci tot, sinó que a la nació passi tot. I que passi perquè la gent ho vulgui i ho
materialitzi. Començant pels ajuntaments per descomptat. Jo sóc un partidari decidit, i ho són
també els membres del meu govern, i els partits que el formen, d'aproximar al màxim les coses
que es fan a la gent per la qual es fa.
Tot això, doncs, té relació amb el que han estat les nostres preocupacions. Més autogovern, més
transparència, més rigor, més proximitat i més bon govern. És a dir, bon govern en definitiva. Tot
això, però no només això, sinó obres i fets que materialitzen aquests projectes. Atenció a la salut;
equipaments educatius de qualitat; més atenció a les persones dependents; planificació
d'infraestructures que fins ara no s'havien tingut. Catalunya és un país, no diré sense
infraestructures, però amb unes infraestructures que no estan, ni de lluny, al nivell de la seva
economia privada i fins i tot bona part del seu nivell públic. Una major inversió; una visió
estratègica per a la nostra projecció econòmica i cultural; i tot això ha de fer que aquest país
esdevingui una nació econòmicament i culturalment forta i avançada.
Però també socialment. Vull dir amb una més gran seguretat ciutadana, perquè la gent sovint
pensa que això no forma part de l'àmbit social. Allò social comença amb què puguem anar pels
carrers tranquil·lament, i sapiguem que efectivament estem ben protegits. I que no hi ha punts
foscos on es desenvolupa una cultura que no és coneguda, que no està integrada. I d'això, jo crec
que estem en una bona situació, comencem a estar en una bona situació.
Millorar la qualitat dels serveis que ja són universals, com l'educació i la salut, i universalitzar uns
serveis socials que ho començaven a estar però no ho estaven del tot. I d'altra banda, recerca
d'equitat i d'eficiència en el nostre sistema de benestar. Tampoc és tan difícil d'explicar, ni tan
llarg d'explicar. Això és això i no és poc. És molt. És el que Catalunya probablement volia i
desitjava des de feia molt temps.
1
�Aquesta exposició respon a això. Respon a l'obra de Govern, d'un govern catalanista i d'esquerres.
Un govern que es deriva d'un acord, del Pacte del Tinell. I que respon a la concepció, com he dit,
d'una Catalunya ambiciosa que no només vol ser, sinó que vol ser potent, que vol ser present, que
vol ser aquí i fora d'aquí respectada. Una Catalunya vàlida per a les properes dècades, no només
per a avui. Una Catalunya d'homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, amb una
societat de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern, i en un marc
d'interdependència que nosaltres no neguem, sinó que acceptem, i la volem enfortir.
Aquesta és la síntesi del projecte compartit per la majoria dels ciutadans i ciutadanes de
Catalunya, i això és el que es mostra en aquesta exposició.
Moltes gràcies a aquells que l'heu feta possible.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1729
Title
A name given to the resource
Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte compartit"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau Robert. Barcelona
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Benestar Social
Catalanisme
Estatuts
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/251/20060204.pdf
48ad27d5f1db682a0d0497b0c414c225
PDF Text
Text
Inauguració de l'exposició "El retorn dels documents
confiscats a Catalunya"
Palau Moja. Barcelona | 04/02/2006
Un poble que no hagués perdut la seva llibertat mai no hauria tingut una exposició com aquesta,
no l'hauria hagut de tenir, no li hauria calgut. Tant de bo a nosaltres no ens hagués calgut.
Avui Catalunya es retroba amb un tros de la seva pròpia història. I tanca una vella ferida, massa
temps, innecessàriament oberta, i ho fa gràcies a la feina d'uns treballadors de l'arxiu, que ens
han retornat les proves del que aquest país va haver d'aguantar. I avui les tenim i ens serveixen
perquè la nostra quitxalla, la nostra joventut, la nostra gent, els nostres grans també, alguns dels
quals ho van patir, encara ho podran veure, aquests haurien de ser els primers. Que sàpiguen,
efectivament, què és el que va passar, què és el que se'n van endur, quina és la matèria de la
qual està feta la vergonya que vam passar i la dignitat que ara recuperem.
Catalunya es retroba amb un fragment de si mateixa, d'ella mateixa, a través d'una mostra de
documents que vam perdre en un malson, que tant de bo mai no s'hagués produït.
Avui celebrem, doncs, un acte d'altíssim contingut simbòlic.
Més de vint-i-cinc anys després que Josep Benet els reclamés en seu parlamentària, llàstima que
avui no hagi pogut venir, els papers de Salamanca són de nou a Catalunya.
El procés per aconseguir el retorn no ha estat gens fàcil. Si hem perseverat, junts, ha estat per un
profund sentit de la responsabilitat i de la història. I quan dic junts, dic junts, tothom, al llarg del
país i de les institucions, però també al llarg del temps, perquè ha costat molts anys.
El nostre present era deutor del nostre passat. Deutor d'aquells que van mantenir el batec actiu
pel retorn de les institucions i de la llibertat. Deutor d'aquells que, en l'inici de la transició, van
iniciar la reivindicació legítima d'aquest fragment vital de la nostra història contemporània.
Cadascú, per descomptat, ha estat en aquest procés segons les seves possibilitats i segons les
seves responsabilitats. Tothom ha assumit les seves. Però avançant junts, a partir d'un moviment
cívic unitari, que ha estat la Comissió de la Dignitat, a la qual avui hem de retre homenatge
perquè han estat la punta de llança del país en tot això. A partir del treball incansable d'entitats i
de persones, de la voluntat de tots els partits catalans, de la complicitat de la ciutadania, i del
compromís de les seves institucions per recuperar la dignitat.
Aquests dies he traduït la meva satisfacció pel retorn anomenant-los els Papers de Sant Cugat,
perquè és on han d'anar i el nom que tenen és d'allà on vénen. Ara bé, potser, en justícia, haurien
de ser recordats per sempre com els Papers de la Dignitat de Catalunya. Perquè és, sobretot a la
Comissió de la Dignitat que hem de reconèixer l'esforç dut a terme i a qui hem d'expressar el
nostre agraïment.
Ahir vaig ser a Santiago de Compostela i hi havia una exposició magnífica dels papers de l'Estatut,
de l'Estatut actual, de quan es va fer. Per cert, "Galícia és una nación", deia l'article primer, els
primers papers, amb les fotografies de tots els que voltaven aquella afirmació.
Mireu, aquesta exposició sobre el retorn dels documents confiscats estic convençut que servirà per
mostrar a la ciutadania d'arreu del país dues coses: primera, les raons profundes que assistien la
reclamació del retorn i, segona, el despropòsit d'aquells que han volgut convertir els papers en un
nou episodi d'enfrontament forassenyat.
L'arribada dels papers a Catalunya, és doncs, la culminació d'un acte de justícia històrica i de
dignitat democràtica.
De justícia històrica, perquè fa efectiu el dret de les institucions de la Generalitat (i més endavant
també de totes aquelles persones espoliades), tot anirà arribant, a la recuperació de la seva
memòria.
1
�De dignitat democràtica, perquè fa efectiu un dret legítim i reconegut per la Constitució i per
l'Estatut de 1979, a partir d'una llei votada al Parlament espanyol.
És una decisió que permet la reconciliació sense oblit i la memòria sense rancor.
Ara ens correspon convertir la reparació en un símbol de concòrdia i de futur. En un símbol de la
unió cívica i política de Catalunya, i de l'inici d'una nova etapa de la relació entre Catalunya i els
pobles d'Espanya. Catalunya, en els millors moments de la seva història ha estès la mà i ha
proposat, ha discutit i ha convençut.
Però això només ha estat possible quan al davant hi havia a Espanya un govern disposat a
entendre la seva pròpia complexitat, la dels pobles d'Espanya, les seves personalitats diverses i
les seves aspiracions, pròpies i compartides
Recentment he estat a Euskadi i a Galícia, nacions històriques que formen amb nosaltres
l'avançada més robusta de l'Espanya plural. I he comprovat que el nostre antic projecte comú
avança imparable. Perquè diguem-ho clar i català, perquè hi ha un Govern i una majoria
parlamentària a Espanya, a la qual esperem que se sumin tots els nacionalistes catalans com més
aviat millor, que ha tingut i té la voluntat de fer avançar aquest projecte.
Dues condicions crec que s'ha donat pel retorn dels Papers.
Perquè no hem d'oblidar que molts, abans d'ara, ho havien promès o provat . Però ha estat ara
que s'han donat les circumstàncies i que hi ha hagut el coratge polític necessari per fer-ho
possible.
El compromís i la perseverança de qui els reclamava han estat presents des del primer moment.
Però la determinació dels successius governs d'Espanya no havia estat la necessària fins ara.
Reconeguem-ho.
El camí de Catalunya a l'Arxiu de la Guerra Civil fa molts anys que el vam fer. Va ser un camí
d'anada. Però ha estat ara que s'ha pogut transitar, pacíficament, pel camí de tornada.
Hi ha hagut determinació. I aquesta determinació és, alhora, un senyal del canvi de llenguatge
que experimentem, des de fa gairebé dos anys.
L'avenç del reconeixement del català a Europa n'és una bona mostra. Com hi ha moltes altres
mostres d'un diàleg distint entre el conjunt d'Espanya i Catalunya. Començaríem per la Carta
Municipal de Barcelona, que finalment s'ha aprovat. La vam començar l'any 1980 amb Narcís
Serra i després amb Joan Clos. A l'any 80 i, tot just, ara s'ha aprovat al Parlament espanyol.
Hi ha coses que es belluguen, hi ha coses que tornen, hi ha realitats que es reconeixen, hi ha
veritats que es diuen. I tot això passa, a més a més, amb la nostra moderació. Perquè la dignitat
també és saber rebre, saber triomfar, sense esclafar, sense provocar. Que aquells que es podrien
sentir vençuts, i en el fons són vencedors també ells, no se'n sentin de vençuts.
El mateix hauríem de dir de l'Estatut. Fa dos anys era difícil de pensar que un nou Estatut es
pogués plantejar en el marc d'una ambiciosa agenda de reformes.
Avui l'Estatut és un projecte que avança; que va fent el seu camí i que tots desitgem veure fet
realitat en els propers mesos.
Hem vist que a partir del diàleg, el pacte és possible i és eficaç. I el retorn dels papers és, en
aquest sentit, una mostra de tot el que estic dient, un gran assoliment per Catalunya.
I és també un gest no aïllat: forma part d'una filosofia política en marxa. És, en definitiva, un gest
que es refereix al passat, però és un gest d'esperança en el futur.
Moltes gràcies a tots.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1733
Title
A name given to the resource
Inauguració de l'exposició "El retorn dels documents confiscats a Catalunya"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau Moja. Barcelona
Subject
The topic of the resource
Arxius
Catalanisme
Història
Salamanca
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-02-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1171/19880921d_00308.pdf
92718ab81f562625cc34c33ba9559611
PDF Text
Text
P: 2EL
Ajuntarnerit de Barcelona
CULTURA
LE CORBUSIER I BARCELONA
Le Corbusier visita de nou Barcelona a través de l'homenatge
que constitueix aquesta magna exposició.
Als anys 30, quan la 2 @ Repláblïca, Le Corbusier va rebre el re
colé,ement institucional per les seves propostes urbanístiques per -Barcelona.
Macià i el batlle Aiguadéé (metge de professió enormement interessat per la higiene social urbana) van escoltar-lo atentament.
neaprés,per raons ben conegudes, el Pla que Le Corbusier va -volgué titular "Pla Macià" en honor del President no va poder portarse a terme.
Barcelona estava en deute amb Le Corbusier, per agrair-li les se
ves idees pel desenvolupament urbà.
Ara quan Barcelona està en plena ebullició urbanística i cultural preparant-se pel 92 í pel futur, les seves idees presentades en -aquesta exposició poden tornar a despertar i suscitar la polémica i el
debat i a il.luminar-nos tot fent un ús correcte del seu llegat.
Segurament ara estem més a prop del Le Corbusier visionari que veia Barcelona ,junt a París, com un dels punts cardinals de la cultura
occidental.
�a
09;'21 77:40
217' 12 40
04
Ñ JIJtdT, f:IILTIURÑ
Ajuntainent de Barcelona
CULTURA
EXPOSICIÓ "l'AVENTURA LE CORBUSIER"
L'Exposició "L'aventura Le Corbusier constitueix el més complert
homenatge dedicat a l'arquitecte suís en el centenari del seu naixement,
tant per l'extensió dels temes tractats Com per la quantitat i 1'ïnterès dels documents presentats.
La iniciativa barcelonina respon a la voluntat municipal d'inte-grar-se des de la seva gestió en grans esdeveniments culturals internacionals.
La complexitat de la fascinant figura de Le Corbusier sobrepassa
l'interès estrictament artístic (pintòric, arquítectònic
í
urbonistic)
fins inserir-se en el de la cultura moderna en general.
Pot considerar-se Le Corbusier, con un dels principals exponents
de la cultura moderna. Per la seva labor de polemista, publicista i escriptor va ésser un dels grans defensors de les idees de la modernitat.
És precisament per aquesta causa que quan en anys recents s'ha en
cetat una revisió de .les idees modernes, en això que s'ha vingut a anomenar post-modernitat, la figura de Le Corbusier ha estat el blanc predilecta de les critiques imputant-11 a ell els errors que han cornés els
que sols han fet obús i mala explotació de les seves idees.
L'exposició "L'aventura Le Corbusier",
i
el mateix centenari, ar-
riben en un moment propici i oportú.:
Per un costat
la distància
respecte la seva obra, jutjada per
ge-
neracions que no el van conèixer directament, constitueix una garantia
de judici 1
análisi objectiu.
- Per l'altre costat el fet que avui siguem més escèptica respecte
e] post-modernisme ajuda a 1'imparcialitot i a fer un balanç ser- del personatge i la seva obra.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4077
Title
A name given to the resource
Inauguració de l'exposició "L'aventura de Le Corbusier 1887-1965"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fundació Joan Miró
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Arquitectura
Art
Urbanisme
Model social
Le Corbusier, 1887-1965
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2904/FMHP_00043.jpeg
5fcad45ce299fcaef9a769b9b2aa748a
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
18/09/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau Robert, Barcelona
Title
A name given to the resource
Inauguració de l’exposició 30 Aniversari del Grupo Zeta
Subject
The topic of the resource
Exposicions
Premsagràfica
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Tura, Montserrat, 1954-
Geli, Marina, 1958-
Hereu, Jordi, 1965-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1027/19860528d_00133.pdf
ecdf4badb8eea93e7708a0e851b1f366
PDF Text
Text
Ref.: M 84 /86
Data: 28/5/86
Ajuntament de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de Comunicació
MEMORÀNDUM
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Xavier Roig
Inauguració C.C.I.
La intervenció de l'Alcalde a l'acte d'inauguració del
Congrés de Comerç Internacional forma part d'una llarguissima
sèrie de discursos que tindrà l'ordre següent;
1. Josep M. Figueras
5 min.
2. Iñigo de Oriol, president de C.C.I. España
5 min.
3. Adrian Piera, president del Consejo
Superior de Cámaras
5 min.
4. Frans van der Ho yen, president de C.C.I.
5 min.
5. Solemne conferència de apertura per
Rand V. Araskog, president i Director
Ejecutiu de ITT Corporation
20 min.
6. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona
5,7 min.
7. Jordi Pujol, President de la Generalitat
de Catalunya
7,8 min.
8. Apertura de la conferència per S.M el Rei
. 1.206-85 - IMPREMTA MUNICIPAL
�MAJESTAD, (MOLT HONORABLE PRESIDENT), SEÑORES,
COMO ALCALDE DE BARCELONA ME ES MUY GRATO DAR
PERSONALMENTE LA BIENVENIDA A LOS PARTICIPANTES DE LA
7A. CONFER È NCIA DE LA CáMARA DE COMERCIO INTERNACIONAL.
HACE UNOS MESES TUVE EL PLACER DE CONTRIBUIR A LA
CELEBRACIóN DEL CENTENARIO DE LA CáMARA DE COMERCIO,
INDUSTRIA Y NAVEGACIóN DE BARCELONA PRONUNCIANDO UNA
CONFERENCIA.
EN ESA OCASIóN HACÍA REFERENCIA A LA HISTORIA DE
BARCELONA. RECORDABA COMO LA PROSPERIDAD DE BARCELONA
HABíA IDO LIGADA AL ESPLENDOR DE LA LONJA.
YO CREO QUE ESTA CARACTERÍSTICA SE PUEDE APLICAR A
TODAS LAS CIUDADES.
LAS CIUDADES POR DEFINICIóN,
SON LUGARES DE
COMERCIO, LUGARES DE INTERCAMBIO: DE BIENES, DE IDEAS,
�DE INNOVACIONES. ASí HA SIDO A LO LARGO DE LA HISTORIA.
LAS CIUDADES SON ESPACIOS ABIERTOS, NO TIENEN FRONTERAS.
POR ELLO CREO QUE EL CONTENIDO DE LAS PONENCIAS QUE
SE DEBATIRáN EN LAS SESIONES DE ESTA CONFERENCIA ESTá
MUY DE ACUERDO CON EL ESPíRI^1U DE LO QUE REPRESENTAN LAS
CIUDADES.
LA LIBERALIZACIóN DEL COMERCIO MUNDIAL, LA
PROMOCIóN DE LA INVERSIóN EXTRANJERA, EL ENDEUDAMIENTO
DEL TERCER MUNDO, SON PROBLEMAS A LOS QUE LAS CIUDADES,
Y ESTA CIUDAD EN ESPECIAL, SON MUY SENSIBLES.
LA SEMANA PASADA TUVE EL HONOR DE CLAUSURAR LA
CONFERENCIA DEL FONDO DE LAS NACIONES UNIDAS PARA
ACTIVIDADES EN MATERIA DE POBLACIóN. EN ESTA CONFERENCIA
SE APROB6 LA DECLARACIóN DE BARCELONA, EN LA QUE, ENTRE
OTRAS COSAS, SE RECOMENDABA UN TRATAMIENTO DE LOS
PROBLEMAS DE LA DEUDA DEL TERCER MUNDO QUE PERMITIESE
LIBERAR RECURSOS PARA UNA MEJOR ATENCIóN A LOS
PROBLEMAS DE LA URBANIZACIóN ACELERADA.
�BARCELONA ESTá DESARROLLANDO UNA CAMPAÑA DE
PROMOCIóN EXTERIOR PARA ATRAER INVERSIONES EXTRANJERAS.
NUESTRA CORPORACIóN METROPOLITANA, CON LA COLABORACIóN
DE OTROS MUNICIPIOS, Y PARA REFERIRME SOLO A UN EJEMPLO
MUY CONCRETO, HA CREADO EL PARQUE TECNOLóGICO DEL VALLS
CON LA IDEA DE ATRAER EMPRESAS DE ALTA TECNOLOGÍA.
BARCELONA, POR OTRA PARTE, VE EN LA ENTRADA DE
ESPAÑA EN EL MERCADO COMúN UNA OPORTUNIDAD PARA
EXTENDER SU INFLUENCIA A UNA ZONA MáS AMPLIA QUE LA QUE
HASTA AHORA DELIMITABAN LAS FRONTERAS POLÍTICAS.
BARCELONA QUIERE SER UN CENTRO DE GRAVEDAD EN EL SUR DE
EUROPA. QUIERE SER TAMBIÉN UN ENLACE PRIVILEGIADO ENTRE
EUROPA Y AMÉRICA LATINA.
TODOS ESTOS PRóPOSITOS NO PODRÍAN REALIZARSE SIN LA
COLABORACIóN DE LA INICIATIVA PRIVADA. SIN LA
COLABORACIóN DE ENTIDADES COMO LAS CáMARAS DE COMERCIO.
LA SEPARACIóN ENTRE EL SECTOR PüBLICO Y EL PRIVADO SE HA
DESMITIFICADO EN BUENA MEDIDA. LO QUE NOS IMPORTA SON
LOS OBJETIVOS, SON LOS RESULTA'•S EN TÉRMINOS, ESO SI,
DEL BENEFICIO QUE PUEDE OB NER LA MAYORÍA DE LOS
�CIUDADANOS.
NO QUIERO DEJAR DE ALUDIR A LO QUE EL TíTULO DE LA
CONFERENCIA EVOCA EN BARCELONA. LA CáMARA DE COMERCIO
INTERNACIONAL VA A DEBATIR LAS PRIORIDADES
INTERNACIONALES DE LAS EMPRESAS PARA LA PRóXIMA DÉCADA.
NOSOTROS, EN BARCELONA, HEMOS ELEGIDO EL SEGUNDO
AÑO DE LA PRóXIMA DÉCADA, 1992, COMO UN OBJETIVO QUE
ESTIMULA NUESTRA SELECCIóN DE PRIORIDADES. EL
PROYECTO OLíMPICO, EN EFECTO, ES EL CATALIZADOR QUE
PROYECTA BARCELONA HACIA UNOS OBJETIVOS DE RENOVACIóN,
DE PRESENCIA INTERNACIONAL, DE RELANZAMIENTO ECONóMICO.
ES UN FIN ASUMIDO POR TODOS, UNA ESPERANZA DE
FUTURO QUE, A LA VEZ, CONDICIONA Y MODIFICA NUESTRO
PRESENTE. GRACIAS A ESTE DESAFíO BARCELONA QUIERE
MEJORAR SU EFICACIA COMO METRóPOLI MODERNA, ADAPTARSE A
LA NUEVAS TECNOLOGíAS, PREPARARSE PARA EL SIGLO XXI.
ESPERO QUE PUEDAN USTEDES CAPTAR EL OPTIMISMO QUE
EN BARCELONA SE RESPIRA, EN LA SEGURIDAD DE QUE
ALCANZAREMOS LA META.
�FINALMENTE HOY TENGO UN MOTIVO ESPECIAL DE
SATISFACCIóN QUE COMUNICARLES A TODOS USTEDES. EL
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA, EN CONSEJO PLENO REUNIDO ESTA
MAÑANA, HA QUERIDO RECONOCER LA LABOR DESARROLLADA POR
LA COORGANIZADORA DE ESTA CONFERENCIA, LA CáMARA OFICIAL
DE COMERCIO,
INDUSTRIA Y NAVEGACIóN DE BARCELONA,
OTORGáNDOLE LA MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD. RECIBA,
SEÑOR PRESIDENTE DE LA CáMARA,
MI MáS CORDIAL
ENHORABUENA.
Y A TODOS USTEDES, SEÑORES DELEGADOS, LES DESEO UNA
FELIZ ESTANCIA EN BARCELONA. SUS TRABAJOS SERáN SEGUIDOS
DESDE LA CASA DE LA CIUDAD CON TODA ATENCIóN QUE
MERECEN.
SEÑORES DELEGADOS, SEAN UDS. BIENVENIDOS.
MUCHAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3933
Title
A name given to the resource
Inauguració de la 7ena Conferència de la Càmera de Comerç Internacional
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Atraure inversió estrangera. Alta tecnologia i el Parc Tecnològic del Vallès. Barcelona es vol adaptar a les noves tecnologies.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Congressos i conferències
Comerç
Relacions Internacionals
Acció política
Model social
Cambra de Comerç Internacional
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-05-28
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1411/19940929d_00648.pdf
438ead55ee7264c8a3e5ad5d310f785e
PDF Text
Text
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JMM)
Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la conferència
de l'Urban Land Institute (29 de setembre de 1994)
- Bienvenidos a Barcelona
- Barcelona es hoy una ciudad muy bien situada,
una ciudad llena de proyectos y de ambición, una
ciudad atractiva para los negocios, la inversión y
el ocio.
- Eso es probablemente lo que todos ustedes
esperan oir de cualquier alcalde orgulloso de su
ciudad. Pero lo más importante, para ustedes y
para mi, es que estas cosas no las digo yo, sino
un medio de cuya autoridad y neutralidad ni
ustedes ni yo dudaremos: el Financial Times.
- El Financial Times, en su edición de anteayer,
martes, publicaba un ránking de ciudades europeas
bajo el lema: "The best cities to locate a
business". Barcelona está situada en un más que
meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las
seis primeras son ciudades de un gran peso en
Europa: Londres, Paris, Frankfurt, Bruselas,
1
�Amsterdam y Zurich.
^
Qu /
a continuación se sitúe
Barcelona, por delayite de Düsseldorf, Milán o
Madrid, es algo
Pero en modo
alguno es fruto de la casualidad.
- La emergencia de Barcelona se sitúa, sin duda
alguna, en el contexto más amplio de la
importancia creciente del sur de Europa. En este
ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán
han subido posiciones. Los beneficios de la
incorporación de España a la Unión Europea en 1986
son evidentes. España, y Cataluña en particular,
es ahora un país más moderno, más competitivo,
mejor comunicado, más preparado para los desafíos
de un mercado cada vez más internacionalizado.
- Pero al lado de los beneficios indudables que la
incorporación de España a la Unión Europea nos ha
reportado y de la emergencia de esta parte del sur
de Europa como una de sus regiones más dinámicas
(la "Mediterranean banana", como ha sido llamada
frente a la tradicional "hot banana"), sería
injusto no tener en cuenta el esfuerzo que
Barcelona, por méritos propios, ha hecho para
situarse como una de las ciudades más dinámicas de
Europa.
2
ckY/Vj
�- En 1986, cuando la ciudad fue designada sede de
los Juegos Olímpicos de 1992, teníamos ante
nosotros un gran reto. Un gran reto organizativo,
en primer lugar, que superamos con un éxito
innegable. Pero también teníamos el reto de
aprovechar esa oportunidad única para transformar
urbanfsticamente la ciudad.
- Y así lo hicimos, con un éxito e parable al de
los Juegos pero con unas conse encías positivas
para la ciudad de mucho m or alcance. Piensen
que, del presupuesto tota dedicado a los Juegos,
sólo el 10 % fue para ' stalaciones deportivas.
- Lo que hicimos es fácil de resumir, pero mucho
más complejo de materializar, dadas las
dimensiones del proyecto y el escaso tiempo en que
lo ejecutamos. Hicimos, en resumen, una ciudad más
accesible y más habitable, con mayor calidad de
vida.
- Más accesible: renovamos completamente el
aeropuerto, construimos 40 km de cinturones de
ronda, mejoramos substancialmente nuestras
telecomunicaciones (con la torre de telefónica en
Montjuïc y la de Norman Foster en Coliserola),
3
�suprimimos la vía férrea que separaba una parte de
la ciudad del mar, construimos un nuevo barrio (la
Villa olímpica) en unos antiguos terrenos de uso
industrial obsoleto, ganando 4 km de nuevas playas
para el disfrute de nuestros ciudadanos. Barcelona
fue justamente descrita entonces como la mayor
cantera de obra civil de Europa.
- La clausura de los Juegos Olímpicos abrió un
interrogante para Barcelona. ¿Seríamos capaces de
mantener la marcha de la ciudad hacia un futuro
más competitivo? El clima de recesión económica,
general en toda Europa y que se instaló entre
nosotros el día después de los Juegos, pareció por
un momento dar una respuesta
e
W l kla
negativa a esta cuestión.
- Pero superado el bache, y ante los indicios
claros de crecimiento económico y de recuperación
del empleo que se están dando entre nosotros, la
respuesta a esa difícil cuestión: "Después de los
Juegos, ¿qué?", parece ahora más clara y optimista
que nunca.
- Barcelona está embarcada actualmente en varios
grandes proyectos de futuro, algunos de los
4
�cuales, según tengo entendido, tendrán ustedes la
posibilidad de visitar personalmente mañana.
- La reforma del Port Vell es el primero de ellos.
Su conversión en un gran espacio de ocio ciudadano
culminará una de las grandes operaciones que hemos
realizado en los últimos años: abrir la ciudad al
mar, integrar su viejo puerto a la ciudad, en la
línea de lo que han hecho ciudades americanas como
San Francisco, Boston o Baltimore.
- Sin movernos del frente marítimo, hay en estos
momentos en marcha una operación urbanística de
una importancia difícil deminimizar: DiagonalMar, un proyecto que es la continuación lógica de
la Villa Olímpica y que tiene una envergadura
comparable. El proyecto, que lleva a cabo la
empresa Kepro, de capital norteamericano, con la
colaboración del arquitecto Ricar6 Bofi
comprenderá usos residenciales, comerciales y
terciarios, así como zonas verdes (allí se
instalarán un parque marino y el zoo marino) y
varios equipamientos. Esta operación permitirá
"terminar" el sector norte de la ciudad de acuerdo
con las directrices del plan de su ensanche
moderno, diseñado por el gran ingeniero Cerdà a
5
�mediados del siglo pasado.
- En el plan de ensanche de Cerdà el centro de la
nueva ciudad se situaba precisamente en la plaza
de las Glòries, que ustedes van también a visitar
y donde el Consorcio de la Zona Franca está
construyendo un centro comercial y de oficinas que
significa una apuesta clara no sólo por la
potencialidad de este enclave como uno de las
áreas de nueva centralidad (en realidad, nunca
tuvo la centralidad que le habla dado Cerdà sobre
el plano), sino también por la potencialidad de la
propia ciudad.
- Más allá, hacia la salida norte de la ciudad,
está en proyecto la gran operación de—la Sagrera,
entorno a la estación de tren donde llegará, en el
año 2001, el tren de alta velocidad que nos
conectará no sólo con Madrid sinó también con la
red europea de trenes de gran velocidad. La
Sagrera tendrá también usos residenciales,
comerciales y terciarios, así como un gran parque
lineal, una extensa zona verde.
- Pero la ciudad de Barcelona no se limita a los
100 km2 de su término municipal, ni a su 1.6
6
�millón de habitantes. Barcelona, la ciudad real,
es una aglomeración metropolitana de 3.5 millones
de habitantes cuya vocación es convertirse en la
puerta sur de Europa, en la gran puerta de entrada
del sureste asiático y, más en general, de la
cuenca del Pacífico en Europa. Nosotros queremos
ser la Rotterdam del Mediterráneo.
- Para ello está en marcha el Plan del Delta del
Llobregat, que incluye la ampliación del puerto de
Barcelona (que es ya, por lo que respecta al
tráfico de containers, el primero del Mediterráneo
por delante de Marsella y Génova), una futura
ampliación del aeropuerto (que puede absorber
todavía su enorme crecimiento: ¡en muy pocos años
hemos pasado de 4 millones de pasajeros anuales a
10 millones!) y la construcción de una zona de
actividades logísticas, de un gran núcleo
intermodal donde concurranlel tráfico marítimo,
aéreo, ferroviario y de carraetera.
Esta es una de las grandes apuestas de Barcelona:
convertirse en el gran centro de distribución del
sur de Europa.
7
�- Podría añadir, pero ya lo hace en su comentario
el "Financial Times", otros dos grandes atractivos
de Barcelona: en primer lugar, la calidad de vida
que ofrece su clima mediterráneo, su localización
geográfica, la riqueza de su arquitectura y
diseño, la calidad de su oferta cultural. En
segundo lugar, last but not least, sus precios,
que la convierten en un sitio atractivo para los
negocios.
- Sin embargo, no quiero terminar mi intervención
sin citar otro de los grandes objetivos de
Barcelona en este momento: ser una ciudad líder en
la telemática. Una ciudad accesible y competitiva
es una ciudad bien comunicada. Y las autopistas de
nuestro futuro inmediato no van a ser ya las
autopistas para los coches y los camiones, sino
las autopistas de la información.
En el diseño de este futuro que es ya presente, el
diálogo entre el sector empresarial y las
ciudades, como nivel de gobierno más próximo a los
ciudadanos, debe ser fluido y constante. Esta es
una de las grandes aportaciones que Barcelona, en
su desarrollo presente, ha hecho: ser un modelo de
�la concertación público-privado para avanzar
conjuntamente hacia mayores cotas de bienestar Y
de calidad de vida en nuestras ciudades.
- Es por todo ello que les renuevo mi bienvenida a
Barcelona y me pongo a su disposición para
contestar a sus preguntas.
- Muchas graciasm
9
��wv\
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IR)
Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de
l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la
Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994)
LA PROJECCIó DE LA NOVA BARCELONA
Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les
ciutats más atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats
económiques. No ho diu l'Alcalde, inó que que ho diu un mitjà
l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem:
El Financial Times.
En la seva edició del proppassat 217 de setembre, el Financial
Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives
per a instal.lar-hí un negoci. Barcelona apareixia situada en un
1
más que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són
ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París,
Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam iJZúric. Que a continuació se
situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt
significatiu. Peró no és en absolut fruit de la casualitat.
L'emergència de Barcelona se situa, Oens dubte, en el context més
ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat
anomenada, enfront de la
tradicional "hot banana"). Peró seria injust no tenir en compte
1
�l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se
com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa.
Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de província. Una
capital de província angoixada per la crisi del seu motor
industrial i amb grans dificultats; per obrir-se a altres fonts
de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats
industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats
italianes com Gènova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg.
L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans
de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas des Dublin) és el d'un nivell
d'optimisme i satisfació molt alt.
Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem
fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber
donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem
córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet
un salt qualitatiu important. Ara
ens cal, a tots pelgats,
consolidar-lo i seguir avançant.
Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més
els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs
mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium
assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que
Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement
2
�en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del
3,4%.
És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que,
en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses
i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota
Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis
econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme
no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis
estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors,
han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa
sinó també a l'administració. Coma exemple, l'Ajuntament de
Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones
en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors).
Avui en dia, l'àrea de Barcelona és,amb tota seguretat, la zona
que més ha avançat d'Espanya en la mtdernització de l'estructura
econòmica, que ha de permetre una posició més sòlida en el
context de la intensificació de la competència internacional en
uns mercats cada cop més oberts.
Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions
mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la
resta d'Espanya ï amb una tendència a aproximar-se als de la
mitjana de la Unió Europea (El julictl de 1994, la taxa d'atur a
Barcelona era el 12,9%, a Espanya ei 16,5% i a la UE el 10,8%.
3
�La taxa d'atur a Barcelona era,
pei-
exemple, molt similar a la
de França, 12,6%).
Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa
del Pla Estratègic Econòmic i Socl.al Barcelona 2.000. El Pla
Estratègic, constituït l'any 1988, 4a ser el primer exemple d'un
tarannà de concertació entre l'administració i els principals
agents econòmics de la clutat. A través del Pla Estratègic es van
poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les
inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al
salt qualitatiu que els he esmentat al principi. I tot s'ha fet
en un clima de diàleg i de participació molt remarcable.
És molt significatiu que el model de Planificació estratègica que
va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta
ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic
va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors
iniciatives de desenvolupament localli ha estat escollit pel Banc
Mundial com a model per al desenvolupament local a Amèrica
Llatina.
La majoria dels elements que avui sdn assenyalats com a factors
clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla
Estratègic. I de ben segur que les qué tindrem d'aquí a cinc anys
sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar
alguns d'ells:
4
�- Infrastructures i equipaments. L'estudi de la consultora Healey
and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel
Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les
connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat
d'accés als mercats.
Les millores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importa4tíssima xarxa de connexions
viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliar i el Port i Barcelona quedarà
connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal
esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de
Barcelona la ciutat pionera a Espanta en aquesta matèria.
Voldria citar alguns dels resultats;
• El trànsit internacional a 1 'aeroport de Barcelona s'ha
doblat en menys de 10 anys: de x.736.000 passatgers el 1984
s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de
1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix
període de l'any anterior.
En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat
10,4 milions de passatgers. ALxò supera en quasi 70.000
passatgers el rècord de trànsit de 1992.
• En sis anys s'ha passat d'uni oferta hotelera de 15.737
places a 26.291. Això ha permèd que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a
4.256.524 el 1993.
5
�• Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana
de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de
les quals són hores dins de 14 jornada laboral. De 1991 a
1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h.
• En set anys el total de línies telefòniques instal.lades
a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un
increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han
passat de 650 a 4.578, les lïn4es Ibercom de 1.100 a 41834
i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123.
Això ha permès que s'hagi passat de set milions de
trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions
el 1993,
• El Port de Barcelona s'ha copsolidat com el primer port
de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es
van moure un total de 552.309 Peus, xifra molt superior a
les 350.000 de Marsella o les
30.000 de Gènova .
Mereix posar-se també de rèlleu el nou Pla de Qualitat
del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat
i agilitat burocràtica.
• El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys
de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m4 Això ha permés que poguem
oferir una relació qualitat-prèu molt avantatjosa.
6
�I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran
repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseï
guit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de
400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum
d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels
Jocs Olímpics. El proper gran repte serà, sens dubte, l'endreça
i desenvolupament del congost del Besòs.
- Competitivitat. - Barcelona no és una ciutat cara. És veritat
que el valor de Barcelona ha pujat,ïperó no és una ciutat cara.
}
No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns
exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional:
• Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliured esterlines a Barcelona. El
mateix trajecte a Londres costaria 70 lliures, a París
22,47, a Frankfurt 23,74, a Am$terdam 17,57, a Brussel.les
14,88, a Ginebra 13,36 i a Mil 10,45.
• Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig
de 142 lliures. A Londres costaria 223, a París 207 i a
Brussel.les 221. I dubto que tilguessin la qualitat dels de
Barcelona.
• Un dinar de negocis per
1
quatre persones costaria
l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà
209 i a Londres 202.
7
�• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera
qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280
dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París
781 i a Frankfurt 584.
- Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu
de Barcelona com a centre financer. a ciutat, en canvi, ha sabut
col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em
remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall
Street Journal dedicava dues págineá a la Borsa de Barcelona en
la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços
que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map".
- Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha
produït a Barcelona, com en la majOria de ciutats deis països
desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli
vertebrador i cohesionador de l'eco omia de la ciutat.
Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una
transformació estructural important de la seva base industrial.
Molts sectors en declivi han estat: substituïts per sectors en
creixement.
Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques
urbanístiques vigents per afavorirjel sector industrial de la
ciutat. Cada cop hi ha més activitatá industrials compatibles amb
altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la
8
�concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix
una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties
als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre
aquesta qüestió.
Comerç.- El 22 de setembre es va 4onstituir el Fòrum Ciutat i
Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració
municipal i el sector comercial de lfa ciutat. La setmana passada
es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum.
A través del Fòrum Ciutat i Comerç .'Ajuntament debatrà amb els
principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues
econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de
regulacions especials per a les z nes d'interès turístic, o,
també, quin és l'operatiu de 1'Oper4ció Nadal que més beneficiï
a tot el sector.
- Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat
diverses campanyes sectorials de Iromoció internacional amb
l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns
sectors especialment competitius:
- Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el
paper que pot jugar Barcelona om a centre de distribució
del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona.
9
�Aspirem a aconseguir una quota important no només de
les exportacions -i importaciofs- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa.
- Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en
la transformació urbanística de la ciutat ï reforçar
l'oferta d'espais per a activi1tats econòmiques.
- Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la
Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de
la ciutat. No cal oblidar que
el
turisme és un dels sectors
més importants de la ciutat i, probablement, un dels que té
millors perspectives de creixement en el futur.
En connexió amb la promoció turística es pot posar de
relleu la consolidació de Barcqlona com a seu de congressos
i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any
passat el quart lloc en el iànking mundial de ciutats
organitzadores de congressos.
De 150 congressos internacionll amb 61.000 congressistes
estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600
participants el 1993.
- Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar
la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació
i els tractaments en diverses especialitats mèdiques.
10
�Hi ha en projecte altres campany es com Barcelona Moda amb
l'objectiu de promocionar els produ ates tèxtils de qualitat, un
sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de
Barcelona. També está en estudi uno iniciativa similar per als
productes alimentaris i per al disseny.
Aquestes campanyes de promoció de Barcelona seran presentades el
proper mes de gener a Londres i a Frenkfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York.
Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és
la d'aprofitar el prestigi acadèmic de la ciutat per captar més
estudiants, professors i investigadors estrangers per a les
nostres universitats, c000rdinant qis esforços individuals per
un esforç col.lectiu.
La
Campanya
universitats
Barcelona
Centre
barcelonines
Universitari
també,
agrupa
s'ha obert a
les
cinc
les grans
escoles de negocis privades.
El proppassat 5 de juliol es va inugurar un Punt d'Informació
únic per atendre totes les demandes d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB.
Aquest Punt d'Informació es convertirá, també, en una central de
reserves per estudiants per a residè4cies i indrets d'estada, amb
la col.laboració del Consorci de Tutisme de Barcelona.
11
�Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la
captació de seus i ínstitucions de recerca.
TEXT\IRP\UNIVERI.CON
12
�FINANCIAL TIMES
Aluntamenl àe Barcelona
ze
2 ? SET, 199'1
aicaic^a
The best cities to locate a business
Rank
Rank
1994
City
Weighted score
1993
1994
1993
1.05
0.97
1
London
1!
2
Paris""
a
0.80
0.82
3
Frankfurt `.
3
0.64
0.69
4
Brussels
4
0.47
0.45
5
Amsterdam
;
0.35
0.39
6
Zunch -'
^
0.25
0.29
7
\@arc,élona
10
0.24
0.24
8
Dusseldorf
0.22
0.26
9
Milan
12
0.21
0.22
10
Madrid
16
0.21
0.19
11
Geneva
Manchester
Munich
10
9
18
0.18
0.18
0.18
0.24
0.25
0.19
14
Benin
Stockholm
14
12
0.17
0.17
0.21
0.22
16
Prague
20
0.16
0.17
7
0.15
0.15
0.15
0.15
0.15
0.26
0.19
0.20
0.16
0.12
17 Glasgow
Hamburg
Lisbon
Lyons
Warsaw
16
15
21
23
22
Budapest
19
0.13
0.18
23
Vienna
23
0.10
0.12
24
Copenhagen
22
0.09
0.15
25
Athens
27
29
20
Oslo
-
0.07
0.07
0.08
-
Tunn
25
0.06
0.06
0.09
0.08
0.04
0.08
Roma
Moscow
26
28
This tabla is basad on interviews with 500 executives in nine EU
countries. It takes into account 11 indictators, ranging from access to
markets and telecommunications, to cost and availability of staff and
accommodation
Since Tast year's tabla, London, Paris, Frankfu rt and Brussels have
consolidated their positions as the best cities in which to tocata. The
southem sities of Barcelona, Milan and Madrid have all moved up.
Source: European Real Eetate Monitor (Heder & ~en
r, •
en. 1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4317
Title
A name given to the resource
Inauguració de la Conferència del Urban Land Institute
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Financial Times: Bcn en la setena posició de la millor ciutat per posar un negoci. Reforma del Port Vell, operació urbanística a Diagonal Mar, Plaça de les Glòries, operació Sagrera. Volem ser la Rotterdam del Mediterrani. Autopistes de la informació. Qualitat de vida.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Arts, Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Competitivitat
Infraestructures
Relacions Internacionals
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-09-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1489/19960626d_00729.pdf
3a175d25d4d03fd5651e9ebd5516fd53
PDF Text
Text
- De cara a la intervenció de l'Alcalde, s suggereix de tenir en compte els punts
següents:
Good evening. Welcome to Barcelona.
It is a great pleasure to have you all here in our city.
I hope that you wili be seduced by Barcelona - we will do
our utmost to convince you of her charms -.
Teh Hotel Arts,^where you are stayi •; has been build in an
ar ea^Thas been ,,^re :- erated on the occasion of
old
the 1992 Olympic Gam . There once stood an oid
factories site with a r. ay that cleaved the area in two and
this meant that :.rcelona was,strangled and we never saw
.from its cóe-str . We changed a lot of things. But I am sure
that you álready know this much.
The transformátion of our city has not stopped here. We
re still working ^1^lowadays, :our efforts are concentrated
of a Iogistic area, the port and the
on the im rovement
-------- _._----.-..---_.
air.port . We completely trust in our possibilities and we
have added yet another new ambitious goal: to become
one of the key entrances ^._.^._
of the continent
as the European
_
_..._
4
Southern Gatewáy . And w e are sure that wewill be
=µ_..
___
successful Your presence here today confirms our hopes
---_ i'
,---. On behalf of the city, I would like to thank the organizers
...__._..-
of this event for choosing Ba rcelona to hold the Fortune
Global Forum.
�■■
Barcelona is the sixth most, city preferred f r
businesses
usinessmen in á
attbrdin~some interna
recent survey. But I won't insit on this because no doubt
you are aware of this. And we alreqady know hao to spread
the advantages of our city.
Tonight, I'm not here to sell you Barcelona . Luckyf the city
has enough natural and developped resource as well as
assets to amply prove that the, city is prep ed for the next
millenium.
ouki¿ktui,
Barcelona is an open city . This is a Mediterranean
characteristic . The sea plays a key role in Barcelona . It
determines our character, our relationships, our spirit . The
Mediterranean is a passage way from the South to the
North, from the East to the Welt.
For this for that we are a crossing point and we want to
communicate and Iearn from other very reason . But we
like also to be known.
We would like to broadcast our
crossroads.
a cultural
v2_,/
çr\,,
We have one of the best collections of Romanesque art
housed in the National Museum of Art of Catalonia. And
recently, we inaugurated the Museum of Contemporary Art
1-hrkik-tkit
�of Barcelona, an architectural jewel. Many people say that
is the best of Richard Meier's creations.
in becoming the European Cultural
are also interested
__---Capital_ in 2001. What we offer is a particular style that
combines the creation of a Inew language with a great
imaginative skill that characterized all the Mediterranean
c_(
,
world .
t^^
wlAÑA.Q. ot
Q-.(^d f¢ i e e
^ ,tpuky
V1•2 11,u1 cÁct.cv7,c
7v-:t
11--e
_Z i <14^
If I mention these examples it is becàusé Ï 4 am ^uÏly
convinced that our city can offér a welcoming and enjoyable
stay but also is our own inequivocable style, "the Barcelona
wayófdoing things" . This is;based in an open spirit and
càpacity to work with a rigour and consciusness to make
dreams come true. This is what we did in 1992 and this is
what we are doing now, facing the challenges of the next
century.
With the new railways, motorways, the'improvement of the
^
port, the
w
^^
c5- j -^^,,,1,,lr:
enlargement of the airport and the Logistic
Activities Zone and the p Íential of the Barcelona
hinterland, we believe in ow`
to achieve better
positions in the competiti ecOnomic world.
You have come to Barcelona to talk about global
competition as well as the futiure of world economy . In
fact, these are objectives we too are striving to achieve.
^
^
�We are located in a key historiical place. And we beIiye in
.
i iltes )-'-This is why vve will be interested to know
our possbii
~_ ...........,__
r poi_nfl-of View and, if possible, your conclusions. We
áre satisfied not only to host l this meeting, but also one
which will deal on matters of main interest, such as our
own . This is a double satisfaction.
cli/L,11
Catalonia, assumes a certain
Barcelona,
leadership condition and we are proud of contributing to the
creation of new openings for,Spain. 1 trust that you will
appreciate all of this and I sinaerely wish a successful stay
in Barcelona.
I would like to believe that wh
you return to your
countries you will take back with you a special memory of
our city and you will conside
Thank you very much.
us in the future .
_41k (5- citiuA., Ve-ik
tks¿D-,,‹
01 ,k cuk_.<2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4395
Title
A name given to the resource
Inauguració de la conferència Fortune Global Forum
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Relacions Internacionals
Acció política
Model social
Description
An account of the resource
Amb notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-06-05
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/241/20060116.pdf
0cc127301583aed816f26a0678d132da
PDF Text
Text
Inauguració de la Conferència Plenària dels Quatre
Motors per a Europa. "El valor afegit de la cooperació
interregional dins del partenariat Euromediterrani"
(francès)
Rabat. Marroc | 16/01/2006
Monsieur le ministre de la Présidence; monsieur le Ministre de l'Aménagement du Territoire, de
l'Eau et de l'Environnement; messieurs les Présidents des régions européennes, monsieur le
Président de la Chambre de Commerce, señor embajador, consellers de la Generalitat. Je souhaite
d'abord remercier chaleureusement le Gouvernement du Maroc, ainsi que la région de Rabat Salé,
de leur accueil et de leur précieuse collaboration dans l'organisation de cette rencontre.
Beaucoup d'entre vous connaissent déjà la Catalogne, pays traditionnellement attaché aux
échanges et à l'ouverture sur le monde.
Le Gouvernement de la Catalogne a traditionnellement montré une claire vocation
méditerranéenne dans son action quotidienne et extérieure, en considérant cet espace comme le
cadre naturel de ses relations économiques et culturelles. Et au sein de cette dimension
méditerranéenne, le Maroc revêt une importance particulière, étant donné les rapports étroits,
aussi bien commerciaux qu'institutionnels que la Catalogne maintient avec ce Royaume, c'est qui
fait aussi les diverses régions et comités autonomes d'Espagne.
En effet, la Catalogne est le principal partenaire commercial du Maroc au sein de l'État espagnol,
comme en témoignent les échanges commerciaux entre nos deux pays et les nombreuses
initiatives de coopération économique existantes, comme par exemple la Fondation CatalogneMaroc, dont le lancement a été donné lors de ma visite du mois de mai 2004 au Maroc.
Mais les liens entre nos deux pays ne se limitent pas aux aspects économiques, puisque les
mouvements migratoires ont souligné la dimension humaine de ces rapports, comme le
démontrent l'attention portée au bien-être des citoyens marocains qui vivent aujourd'hui dans les
provinces catalanes, et au développement croissant des contacts entre les populations des deux
côtés de la Méditerranée.
La coopération entre la Catalogne et le Maroc n'est donc pas nouvelle. La nouveauté aujourd'hui,
réside dans notre présence ici, à Rabat Salé, en compagnie de nos partenaires des Quatre Moteurs
pour l'Europe, ainsi que la Flandre et nous espérons avec le Pays de Galles.
Notre rencontre d'aujourd'hui peut être comprise comme un projet pilote, dont le but est
d'encourager une collaboration plus étroite au niveau régional, afin de partager des connaissances
et d'échanger des expériences dans le domaine du développement durable et des technologies
environnementales dans le bassin méditerranéen.
Permettez-moi d'insister sur l'importance d'arriver à un réel rapprochement entre les collectivités
régionales européennes et marocaines. En effet, les autorités locales et régionales représentent
l'échelon les plus proche pour comprendre les besoins réels des citoyens, y compris en matière
environnementale.
C'est pour cela que les régions européennes ici représentées sont prêtes à partager leurs
expériences et connaissances sur les processus de décentralisation de leurs états respectifs,
comme moyen de garantir la bonne gouvernance de leurs territoires et atteindre une participation
accrue des citoyens dans les affaires publiques. C'est ainsi que la Catalogne vit actuellement un
processus de réforme de son statut d'autonomie, qui permettra à notre régions d'améliorer la
qualité de vie de sa population.
Nous aurons l'occasion de revenir autres fois sur cette idée, mais avant cela, c'est avec plaisir que
je cède la parole à mes collègues ici présents, auxquels j'adresse ma profonde gratitude pour leur
coopération tout au long de la présidence catalane des Quatre Moteurs pour l'Europe, et plus
précisément pour leur travail dans l'organisation de notre rencontre ici au Maroc.
1
�Permettez-moi, Mesdames, Messieurs de vous présenter M. Jean Jack Queyranne, Président de la
région Rhône-Alpes, et nouveau président de l'association des Quatre Moteurs pour l'Europe.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1723
Title
A name given to the resource
Inauguració de la Conferència Plenària dels Quatre Motors per a Europa. "El valor afegit de la cooperació interregional dins del partenariat Euromediterrani" (francès)
Language
A language of the resource
Francès
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Rabat. Marroc
Subject
The topic of the resource
Comerç
Relacions Internacionals
Europa
Marroc
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1347/19930923d_00580.pdf
79b122db8b82e3f7ee8c0df08e1591ce
PDF Text
Text
MAJESTATS, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS,
AVUI, EN PLENA FESTA
MAJOR
DE
BARCELONA, ENALTIDA ENGUANY
PER LA PRESèNCIA DE SES MAJESTATS, LA CIUTAT CELEBRA AMB
SATISFACCIÓ LA INAUGURACIÓ DE LA SEU BARCELONINA DE LA
FUNDACIÓ THYSSEN. I HO FA O4RINT ALS CIUTADANS UNA PART D'UN
DELS MONUMENTS MÉS EXTRAORDINARIS,
CONEGUTS, D'AQUESTA CIUTAT:
LA VINGUDA A BARCELONA
MONESTIR DE PEDRALBES.
EL
D'UNA
COHERENT I SIGNIFICATIVA-
I1E
I FINS ARA MENYS
PART -UNA PART PETITA, PERÒ
LA COL•LECCIó THYSSEN CULMINA
UN LLARG ANHEL D'AQUESTA CIUTAT I DEL SEU AJUNTAMENT. NO ÉS
CAP SECRET QUE ELS PRIMERS CONTACTES PER FER VENIR LA
COL•LECCIó DELS THYSSEN
AI,
ESPANYA VAN SER FETS DES DE
BARCELONA.
TAMPOCO ES NINGÚN SECRETO, MAJESTADES, QUE LA INTERVENCIÓN
DE LA FAMILIA REAL HA SIDO DECISIVA PARA QUE LA COLECCIÓN
THYSSEN RECALARA FINALMENTE EN ESPAÑA. VUESTRA PRESENCIA
AQUí CONFIRMA ESTE INTERÉS
€ Y
ES LA MEJOR PRUEBA DE VUESTRO
APOYO A UNA OPERACIÓN DE ESTADO QUE TUVO EN BARCELONA
PRINCIPIO.
SU
�PERMITIDME PUES QUE HAGA 4N BREVE RECORDATORIO DE ESTE
PROCESO QUE HOY CULMINA DE FORMA TAN SATISFACTORIA. EN JUNIO
DE 1985, EN EL CURSO DE UN VIAJE OFICIAL A ALEMANIA, Y
GRACIAS A LAS GESTIONES DEL1 DESGRACIADAMENTE DESAPARECIDO
ANTONI PARÉS, ME DESPLACÉ PERSONALMENTE A LUGANO PARA ENTREVISTARME CON EL BARÓN. RECURDO CON ESPECIAL AFECTO AQUELLA
FAVORITA. LA AMABILIDAD DEL
PRIMERA ENTREVISTA EN VIL
BARÓN Y LA BARONESA THYSSEN HA SIDO DESPUÉS UNA CONSTANTE EN
NUESTROS ENCUENTROS, YA FUE E EN BARCELONA O EN SANT FELIU.
POCS MESOS DESPRÉS DE LA MEMA VISITA A LUGANO, I PER MITJà
DE L'ALESHORES TINENT D'ALCALDE RAIMON MARTÍNEZ FRAILE -QUE
VA TENIR UN PAPER DESTACAT EN AQUESTES NEGOCIACIONS
BARó UNS PRIMERS PLàNOLS DEL
INICIALS- VAM TRAMETRE AL
MONESTIR DE PEDRALBES, QUE JA IMAGINàVEM ALESHORES COM EL
MILLOR EMPLAÇAMENT PER A PARC DE LA SEVA COL•LECCIó.
ABANS D'UN ANY, AL MAIG DE 1986, VAM SIGNAR UN CONTRACTE
D'INTENCIONS AMB EL BARÓ TIIYSSEN. UNA SIGNATURA UNA MICA
ACCIDENTADA, PEL FET QUE JO1 ERA AL LLIT, ENGRIPAT, I ES VA
HAVER DE FER A CASA. FOU ALESHORES QUE ES CONSTITUÍ, A
BARCELONA I AMB LA PARTICIPACIÓ D'UNA MEMBRE DE LA FAMÍLIA
REIAL, LA INFANTA PILAR, LA FUNDACIó THYSSEN.
DESPRÉS, COM TOTS SABEM,
LES COSES VAN ANAR PER UN ALTRE
CAMÍ I ES VA DECIDIR QUE EL DESTÍ DE LA MAJORIA DE LES OBRES
CEDIDES PEL BARÓ FóRA MADRID .
LA INTERVENCIÓ DE L'ALESHORES
�MINISTRE DE CULTURA, JORGE SEMPRÚN, FOU UNA PROVA D'AUDàCIA
I DE VISIó. EL PROCÉS VA CULMINAR-LO EL SEU SUCCESSOR, JORDI
I
SOLÉ-TURA, QUE VA PORTAR A ON PORT LA COMPLEXA NEGOCIACIÓ.
VULL AGRAIR AVUI A LA MINISTRA,
CARME
ALBORCH,
LA
PARTICIPACIó DEL SEU MINISERI EN EL CONVENI SUBSCRIT PER
L'AJUNTAMENT AMB LA FUNDACIÓ
A BARCELONA ES VA DESTINAR,
DONCS, UNA PART ESCOLLIDA, MOLT
BEN ESCOLLIDA, DE LA COL•LECCIó, INTEGRADA MAJORITàRIAMENT
PER OBRES DE TEMàTICA RELIGI3SA. COMPLÍEM AIXí, TAMBÉ, EL
DESIG DE LA COMUNITAT DE CLARISSES QUE ELS QUADRES EXPOSATS
1
S'ADIGUESSIN AMB EL CONJUNT QUE ELS ACULL.
ÉS PER AIXò QUE EL MEU PRIMER AGRAÏMENT D'AQUEST VESPRE ÉS
PER AL BARÓ I LA BARONESSA trHYSSEN, ELLA MATEIXA FILLA DE
BARCELONA, QUE PER DAMUNT D'ALGUN MALENTéS I DE MÉS D'UN
MOMENT D'INCERTESA, HAN CONFIAT EN LA CIUTAT I HAN TINGUT LA
GENEROSITAT DE CEDIR, A TRAVÉS DE LA FUNDACIÓ, AQUESTA PART
DE LA COL . LECCIó QUE DES D' rAVUI ENRIQUEIX CONSIDERABLEMENT
EL NOSTRE PATRIMONI MUSEOGRà FIC.
UN AGRAÏMENT QUE FAIG EXTENSIU A LA COMUNITAT DE MONGES
CLARISSES,
AMB LA SEVA ABADESSA,
SOR PIERRETTE,
AL
CAPDAVANT, PERQUè ENS HAN PERMèS D'OBRIR A LA CIUTAT UNA
PART DEL MONESTIR. SÉ QUE AQUESTA HA ESTAT PER A ELLES UNA
DECISIó NO GENS FàCIL. NOSALTRES ENS HEM COMPROMéS A
�RESPECTAR AL MàXIM LA SEVA OPCIó PER UNA VIDA APARTADA I
SILENCIOSA. PERò ESTIC SEGUR QUE LA PLENA RECUPERACIÓ DEL
BES, QUE ÉS UNA VOLUNTAT QUE
CONJUNT MONUMENTAL DE PED
COMPARTIM AMB L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA I LA GENERALITAT DE
CATALUNYA, SERà UN DELS FETS CULTURALMENT MÉS EXTRAORDINARIS
DELS ANYS A VENIR.
NO PUC CLOURE EL MEU CAPíT L D'AGRAïMENTS SENSE FER UNA
REFERèNCIA A LES PERSONES QUEj HAN INTERVINGUT DIRECTAMENT EN
TOMàS LLORENS, DIRECTOR DE LA
LA SELECCIÓ DE LES OBRES:
FUNDACIÓ, SIMON LEVIE, ELOïSA SENDRA I JOSÉ MILíCUA. I TAMBÉ
EM SEMBLA JUST DESTACAR ELS ARQUITECTES MUNICIPALS, QUE,
FUGINT DEL PROTAGONISME, HAN FET UNA RECUPERACIÓ RESPECTUOSA
D'AQUEST ESPAI EXTRAORDINARI. SóN LÓPEZ IÑIGO, AVUI JA
JUBILAT, I JOSEP M. JULIà.
PERO MI MAYOR AGRADECIMIENTO,/ MAJESTADES, ES PARA LOS REYES,
PUES CON VUESTRA PRESENCIA 4N NUESTRA CIUDAD HABEIS DADO UN
ESPECIAL RELIEVE A UN ACTO QUE CONSTITUYE UN ESLABÓN MáS EN
LA DECIDIDA VOCACIÓN DE BARCELONA DE CONSTITUIRSE COMO UNA
DE LAS CAPITALES DE LA CULTURA EUROPEA.
{
MUCHAS GRACIAS. MOLTES GRàCIES.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4253
Title
A name given to the resource
Inauguració de la exposició Thyssen / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Recordatori des de 1985 quan van comencar les negociacions fins avui.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Cultura
Art
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1020/19860506d_0083.pdf
d51527153b27e9f3713c2b7c0ba15876
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: D6-
PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, AMB MOTIU
DE LA INAUGURACIO - EXPOSICIO THYSSEN=BORNEMISZA.
Barcelona,
6 de maig de 1986
�Barcelona, 6 de maig 1986
Ajuntament de Barcelona
INAUGURACIó EXPOSICIó THYSSEN - BORNEMISZA
SENYORES, SENYORS:
BARCELONA TINDRà A PARTIR D'AVUI LA OPORTUNITAT DE GAUDIR
DELS MESTRES MODERNS DE LA COLECCI&'THYSSEN - BORNEMISZA.
POQUES
CATàLEG
DE
EXPRESSIONS
COSES PUC AFEGIR A LES MAGNÍFIQUES PARAULES
L'EXPOSICIó
DE
RECULL.
A
PART
DE
FER
QUE
MEVES
GRATITUD QUE ANTHONY BURGESS ESCRIU AMB
EL
EL
LES
SEU
INCOMPARABLE ENGINY, VULL AGRAIR AL BARS HANS HEINRICH THYSSEN BORNEMISZA LA SEVA GENTILESA EN PERMETRE QUE BARCELONA SIGUÍ UNA
DE LES CIUTATS ON S'EXPOSI AQUESTA MOSTRA.
Sí QUE VULL DIR, PERò, UNA COSA QUE NO TOTES LES CIUTATS QUE
HAN VIST AQUESTA EXPOSICI6 PODEN DIR.
I
ÉS
QUE EN AQUESTA CIUTAT
EL BARó I LA BARONESA ESTAN A CASA SEVA.
I ESTIC SEGUR QUE L'AMOR DE, LA BARONESA PER LA SEVA TERRA HA
TINGUT MOLT A VEURE AMB EL FET QUE L'EXPOSICI6 VINGUI AQUÍ.
ESTIMATS AMICS, BARONESA I BARó, BARCELONA NO DEFRAUDAR LA
VOSTRA SENSIBILITAT. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT D'ART I D'ARTISTES.
•
Exr . 705/84 -
IMPEEMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: D6—`
HO HA SIGUT, HO ÉS I HO SERA. SI L'ARLEQUí DE PICASSO QUE PODEM
VEURE EN AQUESTA EXPOSICI6 POGUÉS AIXECAR LA VISTA DEL MIRALL
PARLAR EM DONARIA LA RA&, N'ESTIC SEGUR.
ÉS
TAMBÉ UNA CIUTAT AMB GRAN TRADICIó MUSEïSTICA. I AQUESTA
TRADICI6 HA ESTAT POSSIBLE D'UNA BANDA PER LA INQUIETUD ARTÍSTICA
DE LES SEVES INSTITUCIONS, PRINCIPALMENT DEL SEU AJUNTAMENT. I,
D'ALTRA BANDA PER LA GENEROSITAT DELS SEUS COL.LECCIONISTES
PRIVATS, QUE ES TROBEN EN L'ORIGEN DE LA MAJORIA DELS MUSEUS DE
LA CIUTAT.
ESPERO QUE LA RELACI6 DE BARCELONA AMB EL BAR& THYSSEN —
BORNEMISZA NO ACABARA QUAN ES CLOGUI AQUESTA EXPOSICIó. ANS AL.
CONTRARI, ESPERO QUE AIXó SIGUI L'INICI D'UNA COL.LABORACIó ENTRE
LA CIUTAT I LA COL.LECCI6 DEL NOSTRE AMIC EL BARó, UNA
COL.LABORACI6 QUE CONTINUARA LA TRADICIó MUSEíSTICA DE BARCELONA.
MOLTES GRACIES, SENYORS I SENYORES, MOLTES GRACIES, BAR6.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3926
Title
A name given to the resource
Inauguració de la Exposició Thyssen-Bornemisza
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Virreina
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Art
Model social
Thyssen-Bornemisza, Hans Heinrich, Baron
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-05-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/956/19830602d_15.pdf
bd93146e43460685b1cd77e1dfa01301
PDF Text
Text
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA
ANTE TODO RECIBAN MI BIENVENIDA A ESTA MANIFESTACIÓN QUE
PUNTUAL EN EL TIEMPO REPRODUCE LA CARACTERÍSTICA MAS SIGNIFICATIVA DE NUESTRA CIUDAD: SU CAPACIDAD DE CIUDAD ABIERTA CAPAZ DE
ACOGER LAS INICIATIVAS DE TODO ORIGEN PARA PRESTARLES EL MARCO
ADECUADO. CONTEMPLANDO EL RECINTO FERIAL SE ME OCURRE QUE EN PO
CO DIFIERE DE LAS MÚLTIPLES PLAZAS QUE SE DISEMINAN A LO LARGO
DE NUESTRA CIUDAD. BARCELONA ES UNA CIUDAD DE CALLES Y PLAZAS;
Y SUS CIUDADANOS LAS UTILIZAN PARA RELACIONARSE, PARA ENCONTRAR
EN ELLAS LOS SERVICIOS, LOS CLIENTES, LOS AMIGOS ... QUE SON LA
ESENCIA DE LA VIDA CIUDADANA. EN ESTA GRAN PLAZA DE LA FERIA SE
REPITE ESTE FENÓMENO. LAS PIEDRAS DE LOS EDIFICIOS, LAS NAVES
DE LOS PABELLONES SE PONEN AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS DE LA
FERIA. LA PRESENCIA HOY AQUÍ DE ALTOS REPRESENTANTES DEL GOEIER
NO DE LA NACIÓN Y LA REPRESENTACIÓN DEL GOBIERNO DE LA GENERALITAT, DE LOS RECTORES DE LA FERIA, DE LOS EXPOSITORES Y DE LOS VI
SITANTES, CONVIERTE A TODOS ESTOS EN USUARIOS DE ESTA GRAN PLAZA
Y POR LO TANTO, EN CIUDADANOS DE BARCELONA. A TODOS LES DOY LA
BIENVENIDA Y MIS MAS EXPRESIVAS GRACIAS POR HABER ACEPTADO ESTA
CIUDADANÍA.
MARIA AURELIA CAPMANY ME EXPLICABA HACE POCOS DÍAS CON SU
AGUDEZA CARACTERÍSTICA, QUE LAS CIUDADES PUEDEN AGRUPARSE EN DIFERENTES CATEGORÍAS: LAS CIUDADES EN TORNO AL PALACIO, LAS CIUDA
DES EN TORNO A LA CATEDRAL, LAS CIUDADES EN TORNO AL CASTILLO Y,
FINALMENTE, LAS CIUDADES EN TORNO AL MERCADO. BARCELONA ES UNA
�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA
2.
TERIORES, HA SALIDO DE SU ENTORNO PARA ACUDIR AL MUNDO. ESTE ES
NUESTRO GRAN RETO. MIRAR AL PASADO NO SIGNIFICA OTRA COSA PARA
NOSOTROS QUE CONTINUAR FIELES A LA NECESIDAD DE APERTURA Y ACEP
TACION; A LA NECESIDAD DE MIRAR HACIA AFUERA Y PROGRESAR.
ESTOY SEGURO DE QUE TODOS ESTAREIS CONMIGO ATRIBUYENDO EL
VALOR SIMBOLICO QUE LA FERIA TIENE PARA BARCELONA, PERO LOS VALORES SIMBOLICOS QUE CONSERVAREMOS Y POTENCIAREMOS HAN DE SERVIR
PARA QUE ACEPTEMOS EL RETO DE CREAR NUEVAS FRONTERAS Y NUEVAS FINALIDADES. BARCELONA QUIERE SER EL MARCO DE REUNIÓN DE LOS CIUDADANOS DEL MUNDO. BARCELONA QUIERE, DE AQUI A DIEZ AÑOS, SER
EL MARCO DE LA GRAN FIESTA DE LA JUVENTUD DEPORTIVA DEL MUNDO.
POR ESTO IMPULSAMOS NUESTRA CANDIDATURA A LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE
1992. SERA LA RESPUESTA AL RETO DEL PRESENTE IMBRICADA EN LA RES
PUESTA QUE DIERON LAS GENERACIONES DE NUESTROS PADRES Y NUESTROS
ABUELOS A LOS OBJETIVOS DE SU EPOCA.
ME GUSTARIA DIRIGIR DESDE AQUI UNA MIRADA A LA PROXIMA,
CASI CONTIGUA CIMA DE MONTJUIC. ALLI UN ESTADIO OLIMPICO, HOY
EN MUY MAL ESTADO, ES EL TESTIMONIO DE UN ESFUERZO QUE NO PUDO
CULMINAR. VOSOTROS VAIS A SER TESTIGOS,A TRAVES DE ESTA CITA
ANUAL, QUE ES LA FERIA, DEL CAMBIO QUE PROGRESIVAMENTE SE IRA
PRODUCIENDO Y QUE SE ORDENA A PROSEGUIR CON LA VOCACIÓN ABIERTA
DE BARCELONA AL SERVICIO DE LA CIUDADANÍA DEL MUNDO. QUIERO
QUE RETENGAIS ESTOS DOS ASPECTOS DE NUESTRA ACTUAL VOCACION OLIM
PICA. EL PRIMERO ES QUE NO QUEREMOS PERDER A LOS CIUDADANOS QUE
HOY SE REUNEN EN ESTA INAUGURACIÓN: QUEREMOS POTENCIAR LA FERIA
�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
3.
PRESIDENCIA
RA, DEL DEPORTE Y DE TODAS LAS MANIFESTACIONES QUE CONSTITUYEN
LA RAZÓN DE SER DE LA CIUDAD Y LA RAZÓN DE SER DEL PROGRESO Y
EL CAMBIO EN NUESTRA CIVILIZACIÓN.
HEMOS MIRADO HACIA MONTJUIC COMO SIMBOLO DE
UN
FUTURO DE
BARCELONA. DIRIJAMOS AHORA NUESTRA MIRADA HACIA LA ARTERIA QUE
NOS HA PERMITIDO LLEGAR A ESTA GRAN PLAZA DE LA CIUDAD. LA
GRAN VIA DE LAS CORTES CATALANAS QUE, SIN SOLUCIÓN DE CONTINUIDAD, ENLAZA NOCLEOS ANTES DIFERENCIADOS Y QUE HOY FORMAN PARTE
INSEPARABLE DE LA AGLOMERACIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA. ALGUNOS DE VOSOTROS, PARA LLEGAR AQUI, HABEIS ATRAVESADO MAS DE
TRES MUNICIPIOS SIN QUE EL PAISAJE, SIN QUE LAS PIEDRAS,
OS
PER
MITIESEN DETECTAR ESTOS CAMBIOS ADMINISTRATIVOS. LOS QUE CONOCEIS MAS DE CERCA A NUESTROS CIUDADANOS SABEIS PERFECTAMENTE
QUE LA CALIDAD DE BARCELONES ES MAS UNA REALIDAD DEL ESPIRITU
QUE UN ORIGEN ADMINISTRATIVO. BARCELONA ES UNA CAPITAL DE ESPAÑA, ES UNA CAPITAL QUE SE VA HACIENDO A MEDIDA QUE CATALUÑA, ESPAÑA, EL MEDITERRANEO Y LA COMUNIDAD MUNDIAL ASI LO HAN REQUERIDO. YO ME ATREVERLA A DECIR, ASI LO HAN DECIDIDO. OS RECUERDO
ESTO Y LO SIMBOLIZO EN LA AVENIDA DE LAS CORTES CATALANAS PORQUE
ESTA SE CONSTRUYO, SE URBANIZO SE MODERNIZO DE LA MANO DE DOS
GRANDES EXPOSICIONES DE LAS CUALES ES HEREDERA.
RIA DE MUESTRAS DE BARCELONA.
Y OS DIGO
LA ACTUAL FE-
ESTO TAMBIÉN PORQUE
SO
LO EN EL MARCO DE UNA METRÓPOLI DE TRES MILLONES Y CUARTO DE HA
BITANTES, SEREMOS CAPACES DE CONTINUAR OFRECIENDO LA CAPITALIDAD, EL CAMBIO TECNOLÓGICO, LA CULTURA, EL OCIO, EN UNA PALABRA
EL ATRACTIVO QUE HAN DE HACER PERDURABLE A ESTA FERIA Y POSIBLES
�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA
4.
OS DIGO ESTO TAMBIÉN PORQUE LA FERIA NO SE ENTIENDE SIN
ESTE GRAN MERCADO DE OFERTA Y DE DEMANDA CONSTITUIDO POR LA INDUSTRIA, EL COMERCIO Y LOS SERVICIOS QUE SE GENERAN EN TORNO A
LA METRÓPOLI. OS DIGO ESTO TAMBIÉN, PORQUE ESTOY SEGURO DE QUE
NUESTRA GENERACIÓN SERA CAPAZ DE CONSTRUIR ESTA NUEVA CAPITAL
DE ESPAÑA Y DE CATALUÑA CON RESPETO Y SIN BRUTALIDAD, ACEPTANDO
COMO SUYOS LOS OBJETIVOS DE DEMOCRACIA Y PRESERVACIÓn DE LA IDEN
TIDAD DE CADA UNO.
NO QUIERO OCULTAR MI SATISFACCIÓN POR EL HECHO DE QUE ESTA INAUGURACIÓN SEA UNO DE LOS PRIMEROS GRANDES ACTOS POBLICOS,
DESPUÉS DE QUE LA CIUDAD ME CONFIASE LA PRESIDENCIA DE LA CORPO
RACIÓN MUNICIPAL. QUIERO APROVECHAR ESTA OCASIÓN PARA REITERAR
A LOS CIUDADANOS DE BARCELONA -Y REPITO QUE A TODOS OS CONSIDERO
ENTRE ELLOS- EL PROPÓSITO QUE HE ASUMIDO YO MISMO Y TODA LA CORPORACIÓN DE ATENDER CON GRAN PRIORIDAD A HECHOS Y CIRCUNSTANCIAS
COMO LA PRESENTE. AQUI OS REUNIS NO SOLO PARA REALIZAR UNAS
TRANSACCIONES COMERCIALES, SINO PARA CONSTATAR EL ESFUERZO DE
LA CIUDAD EN OFRECER UN MARCO IDÓNEO DE SOLUCIÓN DE PROBLEMAS
Y ENFOQUE DE PERSPECTIVAS. CONTINUAREMOS ESFORZÁNDONOS EN ESTE
CAMINO. AQUI SE REUNEN MIEMBROS DEL GOBIERNO DE ESPAÑA Y CATALU
ÑA Y CONSIDERAN ESTA PLATAFORMA COMO EL LUGAR PERFECTO Y ADECUA
DO PARA REFLEXIONAR SOBRE EL ESTADO DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA E
INTERNACIONAL. CONTINUAREMOS ROGANDO A NUESTRAS AUTORIDADES ES
TATALES QUE MANTENGAN FIRME ESTE COMPROMISO EN EL FUTURO. AQUI
CATALUÑA OFRECE UNA MUESTRA DE SU VITALIDAD IMPULSADA HOY POR
LA RECUPERACIÓN DE SUS INSTITUCIONES. CONTINUAREMOS VELANDO
�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
5.
PRESIDENCIA
CAPITAL ECONÓMICA E INDUSTRIAL DE CATALUÑA POR UNOS DÍAS. ESTE ES NUESTRO COMPROMISO Y NUESTRA OFERTA QUE SE ARTICULARA SO
BRE TODO ESTANDO ATENTOS A LAS REALIDADES Y ANHELOS DE LA FERIA.
ESTA MISMA FERIA ES UN EJEMPLO PATENTE DE LA CONFLUENCIA DE INTERESES Y ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO,
DE LA ADMINISTRACIÓN DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA, DEL AYUNTA
MIENTO DE BARCELONA Y DE TODOS LOS CIUDADANOS, AGRUPADO EN TOR
NO A LOS ÓRGANOS RECTORES DEL CERTAMEN, EMPRESARIOS, TECNICOS
Y TRABAJADORES DE LAS EMPRESAS QUE EXPONEN O DE LAS INTERESADAS POR LOS PRODUCTOS EXHIBIDOS, CIUDADANOS ANÓNIMOS QUE VISITAN LA FERIA Y LE OTORGAN ESTE CARACTER DE FIESTA CIUDADANA.
NO QUIERO PUES, DEJAR DE APROVECHAR ESTA OPORTUNIDAD PA
RA, UNA VEZ REITERADA MI BIENVENIDA A TODOS Y EXPRESADO UNA VEZ
MAS MI AGRADECIMIENTO A LOS QUE HAN HECHO POSIBLE VOLVER A CUM
PLIR ESTA CITA EN EL TIEMPO, SUBRAYAR DE NUEVO QUE LA FIDELIDAD
DE BARCELONA A SU FUTURO DE SERVICIO, A LA CULTURA, A LA ECONOMIA, AL COMERCIO, A LA MEJORA DE NUESTRA SOCIEDAD, ES SOLIDARIA,
SE SIENTE SOLIDARIA DE LA AMBICIÓN DE TODOS VOSOTROS EN ESTA
GRAN TAREA DE TRANSFORMACIÓN Y PROGRESO.
EL ESFUERZO DE BARCELONA JAMAS LO ENCONTRAREIS DEFICITA
RIO AL CUMPLIR ESTE SERVICIO.
MUCHAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3862
Title
A name given to the resource
Inauguració de la Fira de Barcelona 1983
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fira de Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Fira de Barcelona
Barcelona
Acció política
Fires
Desenvolupament econòmic
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-06-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1031/19860607d_00139.pdf
ab1eab57ed3e03c87c29db3782c95dfc
PDF Text
Text
Feria Internacional
de Muestras
^
ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL
ORDEN DEL ACTO INAUGURAL
- EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL
EXCM. SR. D. PASCUAL MARAGALL
ALCALDE DE. BARCELONA
ALCALDE DE BARCELONA
- EXCM. SR. JOSEP M. FIGUERAS
- EXCMO. SR. D. JOSEP M. FIGUERAS
PRESIDENT DEL COMITE EXECUTIU
PRESIDENTE DEL COMITE EJECUTIVO
DE LA FIRA DE BARCELONA
DE LA FERIA DE BARCELONA
MOLT HONORABLE SR. JORDI PUJOL
- MUY HONORABLE SR. D. JORDI PUJOL
PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE
PRESIDENTE DE LA GENERALIDAD DE
CATALUNYA
CATALUÑA
PARLAMENT DE L'EXCM. SR. CARLOS
DISCURSO DEL EXCMO, SR, D. CARLOS
SOLCHAGA CATALÁN, MINISTRE D'ECO
SOLCHAGA CATALAN, MINISTRO DE ECO-
HISENDA, EL QUAL A
-NOMIA
NOMIA Y HACIENDA, QUIEN AL FINALI-
L'ACABAR, DONARA PER INAUGURADA
ZAR DECLARARA INAUGURADA LA 54
LA 54 FIRA INTERNACIONAL DE
FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS,
MOSTRES.
BARCELONA, 7 DE JUNY DEL 1986
Feria de Barcelona $!t
BARCELONA, 7 DE JUNIO DE 198E
Av. Reina M 8 Cristina
08004 Barcelona - España
Tel. (93) 223 31 01
Telex. 53117/50458
FOIMB-E
Delegación en Madrid:
P° de la Castellana, 153 - 2°
Tel. (91) 279 19 04/03
28046 Madrid - España
�- Excmo. Sr. Ministro
- Muy Honorable Sr. Presidente
- Excmo. Sr. Presidente del Consejo Ejecutivo de la Feria Internacional de Muestras de Barcelona
- Autoridades.
- Sres. Expositores
Señoras y señores.
En primer lugar
a la Feria y su
ria de Muestras
des que en este
hijas, en buena
quiero agradecer a los expositores su fidelidad
confianza en la capacidad de atracción de la Fecomo símbolo y como colofón de todas las actividamarco se realizan a.lo largo del año, y que son
medida, de la vieja Feria de Muestras.
La Feria de Barcelona, cuyo Consejo General presido, ha desarrolla•
do una serie de Salones monográficos, cada vez más competitivos en
sus sectores correspondientes y, ha contribuido y debe seguir contribuyendo a la mejora del marco físico incomparable en que se alo
ja, enriquecido desde la semana pasada con el maravilloso Pabellón
Aleman de Barcelona de 1929, que por st sólo va a atraer al recinto de Montjuich a miles de profesionales y estudiosos de la Arqui
tectura y el Urbanismo de todo el mundo.
Al propio tiempo, la Ciudad de Barcelona está rehaciendo el Palacio Nacional que simboliza con su silueta a la Feria, traslada
su parque móvil para permitir un nuevo espacio ferial que nos aprc
xime al objetivo de los 100.000 m2, concursa el vecino Pueblo Es
pañol para su remodelación y explotación privadas, sitúa en Miram¿
un hotel de primerí s ima categoría en los viejos estudios de Televisión Española, co . ®ran LI:IzallAnzIgIala Fundación Miró, pone
en marcha con éxito total el Nuevo Teatro del Mercado de las F1L
res y, en fin, corona la Montaña con la remodelación del Estadio
olímpico - gracias a la ayuda del Estado - y con la construcción
de un.nuevo Palacio de Deportes y espectáculos capaz. para 17.000
wspectadores - gracias a la ayuda de la Diputación de Barcelona.Arte, deporte, turismo ; y comercio se dan la mano en este Montjuïc
�"f
il.O 5k til( f\l ISYk
h-H S (L.
P
€--ç')^^^2
E--)(^ ^ ^^^^ o Ufr ^1^2 C^x ^ 0-C LA- FiY2
/^U 1^-^ ^^
^ s ^
est^
51(k-
^
,
^3^ ^^^
f
£41.t5
e- O f p,14 -M un Lu^^
su
A05 u---x o r I . ro r?
6a 1/1
Ln/1 v
eco
t'zt
''f Wi 3(v
^ i7
Cy0
114a ^^ A
^J C L^1 ^/
L4 f'L'`1fl A
/pi
n
^1 ^^^D • ^ , I^ ^^ ^
P
L ^v rbJ
77) n
y
VI
S°
m L/l^,
o 1,0,,,I J ti o re-h
f A-fh /l1_
w Y
N41 .1 e• l
1^0 L^ 4j10-O
aí^fDl./í/2" v,
A41-90r111" Iw ?"`.1-- d % c'r/ h
^-C? ^^ ^-/t-
S
L-Y14 g '
n-sl Q u L J'r ^ ^ T^
1)491-P/11
N cs
f
á.+P t T)'71 .1/D S,r L-^ ,s-„I
^o-n^ c^ pow^,^^3^ Y r-111
h) CA AM- 01-13
liu
V UL-9l/ 4
J0/13
1(91-/1 7i-
N4
-
s j174-%'V
E7:1-I.4 Z^^l
v L7 f í^N
M
Kii,o tvo crivjun
^^^ ^^
d2f. A n cm .1) 1^
M ^ s ? n^ 5,1) f^
<4 4-Y1 TiG ^ t
-o, e¿z 47Y
t 2L-52 /I-
T-z7v4-
A.4, u r^ 7-)1 /1-5
71,
F^^
Lg
A. G11 t}
rí-tPrI-TA
__Ç-k) c:A27U D . /1-N 24 ^N)
NI sn 't
^
c,o N
-1
t3 /Ç z=7
k4 /9-vi- l/D
^^h^ ni ` (le2t .}a-0
144 n al-J ILt.L7 S z1)
�7
e ^ rf
r^ , ^`dM^^ T7^ 9 o^
-Pc.-^^
L7-3"(
,
u ovi b ^
r J
o
rr 1-T-121
: N ^
c^t^ Y)t^ S ^^^^ S
Qt v ^ ^ hn
v
"ta
r t^-` ^ S 1 ^
Sa^
^t_oS /
cN
1'3 nt B 1A.7 t^ç
en—)
UNA- t eJ in.f Y21
1} t ^ at ^ ^ itryt-
1r ll«,uiJ ti& w3 J l•
C4
/\i ST i )L4'' 22 IV
r u ebc: ktit c-tn s-E
S/
uvt
^+ rv 1f1
^
f M Pon "7-nyJ (l.1--
101-1 41
a'n.1
eTvro 0 ,
e:1417)1v--
y (..,‘‘.) ti- ►' •
A-1)n hlUCU.+
blA !4
t' r eyo t. q
^F vNp#
1M
/2" Ctt-c.)t^
H r^S
P©'z--7-
CON OC.cb 7h^
7ir1
-o/1 u ,2t'OS
"Lit
()ÑA
Pihl
trs n
4
1-4-4o 1i 1I-1-7 ti °h I ,.
^
^r^ 1.^1
N
^`^7vvJ ^
c4
pf PL (3Zt.,o 01-4 01? P oN c^i i LM lirN
C2u
o)
PU w ts") t 2 i 'khF á
LAS Al- 1713 UJ <-11-3
/1-P
•-1
Pfin. A L4
11,149Y-h -t -11.+ fr vi V1,0
.r
Csiv101-6 ~-0
rt1 v c~
y t7°^ 2.-1-11r Z
1^1
cor-1-72
f- t/ N+Q c-4-7-71-1, uÑ--4 .//071-)V Z-
kitrk/2 11 0€ 4/3~01-.
evu e
L-3 P
►^^z-
^
•
CA)
n'u a TU
.
ryl S E
Ir\ Ucl° ^^ l f7¡ t_k
DMLlÍ u D A)
9C
^ 1^ 6 /'^J^^
k ) • o wm,t /t (–o S
r^- C ^^ ^ ^ t ç v^ t^u
c r^ `^r ^}
^ rft7L C.LA--d VS
( ^tz t `^lT
n o `I ^z ^ ^
^6
L2 ,o
d
ia
L4
es Pw-AY-4
-ft^^,t a} 9 t-
4 C -m..rl
24
o-,
fF SEn
puts-
k)--7_1 Cctco L ^
st771 /^ C .11
oc ?J V6s D1titR 1/\9 LU N DI-in per
^^J^ l^-u -
/0,.v C.. cf115 G3t Itu ks _
Lq
�t"1, (43
P
``
"
PO uo
i4
(A/
#
^14)ti4
`7vl 4-6-11
'^^3 17-
`
/1-L. /L Lz—/ 11/1j
/b
P
^^ -c.,' v byr»
Lg- ^éu
1---){ li
^S-f) -044 ,a ri
71-4-e.vrCnnx) W1 ,1-1; 07-4
l<>0 W Alri,i v N M
(-/Lo
fi
"
ií7 o
S -t53 r \
v^ ^ ^^
(N
^^ A
fmiL ,
7
ti
n uN
A
s() s
AvVva
Trpl,b .- 7 co IJ
M
e-) rm
K,t -0,1 /0
e-- 5 rc^
Cs
o
M c-Yl
(Ab
CA
vut7tS y
PA ^^ ^ ^^-
^ ^^ G.A- ^ ^^ v i79'u brl
0 ao Nry',
c^ 1-4
¿--A /t- c4(4 0 o C2 fl e, béo 11-(z 1.5722-19-7b
-
7. a o o t_-S
(ífl^i Gigt>>2_ f'01 yk 4 t
,
^^
í^
F-1 v4 c-5 `^ cru F7),)
Ac
0 - 6,t,41/7/ 4- ‘--,4 A v AA ot z
14 10
c 7)
US
u(i¡ boa/ ^^^ 1-72 srn-z_ ^'Z
%^ ^ av e"
4 ¿-.1 114 &,-1 7-7>),5 4"
Cok), 0-1
V n/ mo^L
-^
Gq "L1'11/1 ^ n1 ^
^u160
mol
Al o e n
N
^
ct-
¿ér,1~ nt' wi 0m t z/!44 J‘,J
7U 4 erW ( .
L,irtrb-0-04 A
I^L¡ P M u4 1/1/)
Gp U
i\J w s
SU
S'
PI/14'V /ti) 11-5/
sv
ag.
7Y1- cOL- woS 41) Pub Gr.,1Ur er-
cA, L-S (I) /i"ZJ^L P
,b( A)
777991',12
c,"ST-4,
P^iQV^ kt;,-,v1,1 P4-114
7v1 4-5" 1-0-1311
1
DC-`
1,1-1_ 1-7 v ^^9
y---p 1)-0
iti /j 01,1'7-4
cM\r-b ^L^ Lvs >oo, 00o
►° U
^rS7v ^'v d^S
,3 4-Y1 rut N4
v ,-
4,14y1n vti NV u^a
V t-2..4ávb^
t^ tt4,0 rv 7-7 v t c <^
U ^r
192
ái ' L Ut,rl-71 jA
1524/ ^^^^^ ^v
ÍJ
mo^3 7 ^ N ^-^-^-5,.
/I
4--vuQvJ in-72V /1,11
P /b
fi
hl 41,,
A t- &/ttii c ei--¿)4i4
5.L
^irr■) L 1-
oaJ ï3 v ï z,tJL HçYy
dt-S c^^l^.o c,p-o n- ^1 ^
d¢")'o
�d m 1A-9
ftl r%141 £0 c,Q
Po
E-N) LA_
Dc— v U E-u--p
(t
E L.k- Z5
vl t_--z4 ï'vrDrtn-143?--
,11).¿.113:?-(g/(..0-4--. T h5^ ^^^
r
e Oil
19 ys, vt 11--0 r2.^
^ Ú ^,i i ^^ c ^ r! Z ^^^ ^ ^ Sn ?^ -^, iP-1 ,
fl t L4 {'hZZ t I
^L
De:-
{-1--AN%
r
0 U l,̀r-;Twc S
L-4
c/1-7) U c-I n-21-/N
plg
ut›,t-~
-y.1 14,0 "i11 t,t `z_ ) c--r\r
C
3rni
5
Ll ^ ^(^^J ^^7r v
o 1�, S 751 c U Lo
I) ,t-rt
CAw
C'L-
4-a)
`s
cA $ A.t, oS
^^-
va
0n ^x.,14 R
^L,-
^
4
n1 o tiict
q--
1. t2 M
3 vti1
c::-vt
4
Q JL
Mon
7
¿h)
t-^
174 o L
11`4.1 C`rl v lL-^
%^S
3L^r
M ' hit
^1^^
^- /^
L.^ 6 • ^ ^1 %^ ^ t^a^^ ^
S
P-c, " T - i-rt.t^^ ^ w orryi
P` rFiJ t4r-r>o
^t
L --v
J,3"runiy pllviriv
Litit
u o-014_
t) L% ^-rR4Lc95^ ^ 4,1
r "^
1
r-U r1 t4 \T-o
/1
prr-rt'A-o
n tvr1-1
/t-Yt c.a
471-)4
Íh
C o 44_ a
b^ ^^ ^^ v,^ L^1 c2
k.,^-Fv ^Zo c^ ^ST^^-^ s r^ Í'B ^ d Ut 9 d-vi /Yik_
Cg.N, /c,4 t.Z.
u/7-5-
, hi
14.2-cAZ , ^,N ;l'un 7i-
f1"- n-yv
A- v-p-i
n ^2vv^ s
N^
i é1-t.1).
ic n/r. Za •-- `?
ES-971:")
lyc,0
1 4-7--7-E-
DI) G-c5-h-o4,91...
1/1.t,rTh. o t 9 0 U `T7tr.(g , 1^ t
yU.^v r.t-3.0S Q v1/4.7-
('r-l_ 4 N- t ^ f 1.1 Q
' LA35
N V t1 yrs
68-vj LA V evi?.4 cAb N 15t7 I N 5-71
2,
uz.pU ^r
N'Y1 ‘1/1-1"-n._,-)-J '1/ Lo e--7s Cs1,'1-)
!
y^( c^Z ^ ,^^^ r^r ^o
5
Ce-Y14 -74 )
Ft-71/0q
Gt LE-- L..A
U b(il^7).1.1[ï•1-vT^1/1.1')?3
`>
c
(17^ S
el e'D a-v,V) c esi- L---73n _
t3 ►9- S
1
-5-9al/ 0-13 ^^
lS
L7:7v
f°1--s-rvi 'xt 7 ^I v N r-9
c-'^ P t-2.1 a-yv --)443
Prl ov!-c o GIV 6y
Dus--
/,^— l .) S
Y'v esj 1- fi. prodS 4e,
(^fS70-‘)
rçr o - bJ ! En,-)
vt-.61An o ç
oc, im,t P r' /t- nil
)(y v °
i
i
C..,0N
e-. Scv1. L
1S t-;^oS
L_.A-
C/1-221\sL^
rM,, t,,9„v5'o
r►
lV1 ^S l^/} 1J
S
f
^l
G
61 e vl. L^S r^ t ^^,
nr0 j tes Q ^J f C^1i/(3-1
�n/1Wlai2E9- hC
y
Lr.) L-75 ~ o5
7tZc.lPNJ t ?
p
Jw,7S
1
G
C1-7 "--J
b1)-1.v
Ct--r,„rV US ,
Í? ri.A j1 Z c-( D rJ z1ti0S
S 7^J
L,c
A-71- c
-1-79-11i1 f2-0
l24rh.
C. a
Pi 4- in -vk-,
6'}
>
V o í^tíld---5Go fr,1
4
5 cv' S
-i12)1 c/t.'
ffi7rz-, 9k- l. tt5
v̀ -J ï rl
51 1"3 Q v v-h Un_ 9-
(,o-714 ^ c 69ti, ^./5
L 03-
a
1 gJ 1--&-rk N 4-1,,,"NOwtt
or^I
c
5 00 C.-G í^
PKI (.3 v1/'
/lz--uz, DG c.p..f 91-rvU r rz
Fmrh,11.
Q
jkits
Los-
S\--)\n u ; 7., p S
e-brn ilS
cnNS
ti •..t l S Cev4
-7\??--/t
S
`-7
r/-714 )/
rl ti.^ u (--17,1"-t1-0 5
t2C L--z,Txt/^ t z. i ^ /t-Y„7{
A41-14 -0
)11-+ 1-4)
cz
v).¿--
~1 ' 4-,,,1411-• L J LLA C.fl-!^ ^D7j ^/^ ^^ ^-R Td 1-‘,1
UL l9,56
tYr\S
r.
,
f.. c1. l C(,,^
14,,t> p
yr
r ' t 3' aú
Vl,c-rz-o-ruuyyt-v■_ /1ip u1 C~
1 g-S G íbA -6-14
A
r.1
^
15r
Caf.1 d ehl ►'>A-,1
P cJ. J c_`L- 0w ,t_.-9,11-,ro
c.,v
PlIAJ /t-S
l-/^+ (
Or. TZ ^ ^ , bv /^-r^ ^ S Cer)-1 -íó} 01 í
CA-6 ;#9
C.--'S
t1 K.1 4
7--iJ Ls1J
K, u esTel.o S
e-71-17- c/`hvl r v r-
c^3 ^ l) é 1-cAJ
^t-r^ ^ w,7►-t
1, N^+i1
N vt-vPi t1
A--P ri l-hr
S'vS t-&vv1
tl^ N1,1 D >,c44_ ^
(A-¿)
Q
vs 05' u. c,---tltn ti
ï`IVul
PI-A-41.
!' w,) `7 L 2- 771-71 l C (ì-' fl- n N 1-7-, U iv tjuir nv2r.
vj
S^^ q 11-0M1 q u ï 2j1 S
L'u
44 t,-w
.
v-)�
A- v Al-
0L
1/4-7 L45 15r1,12--/M 4-Ç
/h^v0s
/1/1/1 )‘1
2
FL--yvl ,q I
FcV tvt ib-,) o
CA) l c7,-x) \1"
18 ea, D-\-7.- L^ ^íh tzu`ev^ Cr^a hfL.^vk//1- L
A ,0
CL
^KLA
1, 1 k \„,/
^ ^ ^ 0-1-14._z
A-r-~
6--íj--,.n?4-71 v?1
11-71
&&`-r\+
bel._
A.' i/,.l1-^
4
bv C^
c--n4 ^ h/
1-1 ^-►-^ ^^
1 N¡Tili
%'t.-r 4-1.1 Ò i,.J
N
^
�–
`TV 7
^Jew ^
P-241-r■
l
,^^, ^,,^
L'2~1 )
~-/-
>L, t?"1-1 (Ai-t l71 Al w v z t)
N Al v' Lrvv ^Aj
t
)f) t---- 1/1
esV--Y,as crr\iityss
TU11/1t1. l,^ ; l N
/á i- 1i 57n/0 5
u
vo
pyLA
"r7L
u n/ t U P U t---0
i
C.^ / '\it3 l.. U S- j
A,_/r') A-0
Z
5 Pu t r-73 Zos
155
x-7 QL^
qu e- ,(Ç2u 1V)-1/10,1 katobv
itt^t /hJ yLrhJ\rn._
^3I ^ c'^ PwC
,.l
C41 /n'u if) v
A791
) 0 tr-
LA-
^S
ititt o R-fr\l
La
i
Stirvk
19-0-1-)n
4j é !^ /k-vt C
t-J
ów^sj
b 0,7
^ '/ ^jZ^fU t-C) 6-77 ^
=
k
ut Ues
1
o in- 71/ kvt, i^ . S,
ytzAsp s'
D-'112 mn7j\r? S
b-y.rZ ,
<^ i,^
3 >14.-,^Wa-.)
^ tj^^ i h
9 1) S niCn ^^
7
-
c t4rj a-Q
tit u n1 t 12~ IkugH5 w r}w-1 S y C
Vc3
ot-s
Whi 74
itit C,0 1,4 g u
wS
¡
P1,-Pi- ^^ M e10-, Y) %i
.2 (y¡rW ,ç_,
tAvvz4 Z1---ri-
ST7fi'' D S IN S Gl ç-N G' o 01'14 3
Nu
Ft--7A'1-4
c,
(AA ^-,.,(i1;' ¿.42-X/7 ei4
c vJ
.1 -"71-4
Gil
urS n14K 5 15T iv^-1/'
512u N L-3 >; \aryss #1-As-o\
p
Pe:–
v,17
O Crin
i° ri.,01) t- A
advco
t,^ trz-
P^1ils^
P4. O DU (in
PI
65im P n ew ntirn-D-vL.
A
k/l,
_l C}
f
I^ (r^ (rz, S 9744M -7 j
^^ ^ ^ it ivc-t `L--1/,41^
.
k N t p1 C * -r-A, Flápisw'
Ci1. vVAlr 7
CYI
Vto, i--kibS
L-- N
-E
L`L
tR1
r'^ ót-^, q
LA S QL4yrj3
PC
f^Zi °
Ea.)
te"
P
^ n^ ,^-^1 A
LA U i/FNN-G
Fe'\/\,t ñ
u
U C.--tU
NI)
P
v,s 1 cz7-
y G Fl
vt'L L
U^
kl -E i vak lit¿
f f Lv L^S' pi L
r-^ oN 77-1U t L t S 1'61/4)O ¿d S
p r1
L^
►
o
U r 3v t o
c-o»
t1-7 `)---o
^ñ
rvuo )((x,‘,0
Oc-tLJ 1A C
611 ^
11,+,.3 b !ti ETc
,Lq lk-1 o
D
, Lr L
tz IMlPrtithl
ti
D ^ii 11,1 Put U STL`YLd4
�^ Pv (-4' o rrÍ'o7ti-liro9 E
p o Lo y
20 N
LA
c
L`(°1-oS ®; T7t-t.
A- Ml
h.,ai
rE
^c T^ cPo
rv(S r3
A>
E
H- vt t?Q./1 1 vC J
P1411/fi;
i"h. t." 1 MPno 01 1+5
fin
C,i á
C4414
.o
^r
)
)
VA-ti d
Go714
11 -N
¿.49'7 3 01 -1 )9-7-V ml
014
a v‘j--
L,¢j
e)-t. 6-0
C
L-̀71k n
^L11
=
'Si-f 9 c't Inh,,
3 ^i^ t-^S
^
ck3.,-Tuvv/b- 'TU f■Ifro
j aVT U yL.es s^l
r^j
_
1-,' ,,
3 -t_L__
,X4-14--71
c2
L-r9
P ,-t t-L-0) ^
^{ c^
ki V iv
yt- 1'l- ^
Q tic. - s(..-Z-z) I 11
L S i2-I37-Ylif ^v
^`7v C-1 ^^
s ctiv r 1'2'Jt7 ^ A1 0
A4-Y1 c rrt-u hl 4 , c4
t
p c'hzny
‘/ r 'N
u
M t^
ffvt
^-^ PII-11 ü U
11751- (.;
Nd t-c3 G Z^
t)1 { 21-1.7 .v ".1
7
'syt " org
L.4 cJ nAV itvi_ 015 /d v T-h N o 114 /F j ^ L_ s^ ^ a^ 150
^ ^^ (r ^'
e L. rrnrev 11-71-t-c -
'1-7 $(4 rlo19
/K
© n^
AT)i
n ,:t
v n/ l
D r O^-zd)Lc
yI
el-
A,2
t`h4 u S
E'd' 5-Tat., /11! -
i6-7,1 N(-7t--Ç. (71 /¢
(.71-s.rahi Aro
títit
M t-tto q u
71,7,4 k''''''t 1/3
WaS
C^t",W
/'¿-v1 1 .(1 ti1 C,•1 ^^^1r^
cm
N ¿25
/CA 0 77\1 11-11) v S
Ch.
D^^
411A-41-
¿ 4 7--t-t
rN L=,^.J , ro Pul
Pe:"
Ll
/1-0
rf e-S Ot C-tX L.1 ^-7w
1 1-7‘i
S t.-
DCL v1-t-
g-s rtyl A &7),1-4
mt.
CZ--oitii L `^ %L^
d
S
LS SIS
0t L b S g v" r 7 1-4 co M
h^ uh^, v W y 14 (.47.J Lp itt_ im
l/ t:
UNA
,^LC^
V111-4,105 ¿Qco 4
1_4
ven^n' ^^
"( Ten 41 -e. n' 3 PI M ^^; ^ ^^ C ^ ^
c:77
S ritt 4r4 "oC1- l Z-
7 Vi 17
-zi,141
C.fri b.5 E^ CA-10
D L--
IN
vC1-- á lArtoAut,o
n ( 1)57-,'1_01 ,
kt / o r r U o
99L2'1-
;
tz Pn(>r
c.q--v5tk
N C_ E N)
v rt641-1)D
c-u enn!/-N
kh^ r•-e)
w t ^h-A-
cA ThNty
.
p o c-o
tTl 1JUcV1) 84-ti 9 vc
rvv-7A O c pU J t-5 -TY1. 4 4'y oi
fM r
2_0 A-1.70 S y
711LNr
k (: 1-1--1b"" t' IA
^
Q vz-
l^
S t9
W.
r - Ifi-
o
b1it4 ^i/f-15 1k Cm
^
tl l`) lomi1r 11't^z-v --
c,fwtU t-a) n/ U rv-Kirt/ ' ^ 1^ M S ce De" v^^ C^ IV^ P 0 h,A
!^^
ut 11t- t
017 /1-
c4 S A
he"
G>tro` b At1 ^ ^^
1-001,0 1llIAM
�Feria Internacional
de Muestras
ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL
ORDEN DEL ACTO INAUGURAL
- EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL:
- EXCM. SR. D. PASCUAL MARAGALL
ALCALDE DE. BARCELONA
ALCALDE DE BARCELONA
EXCM. SR. JOSEP M. FIGUERAS
EXCMO. SR. D. JOSEP M. FIGUERAS
PRESIDENT DEL COMITE EXECUTIU
PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO
DE LA FIRA DE BARCELONA
DE LA FERIA DE BARCELONA
MOLT HONORABLE SR. JORDI-
- MUY HONORABLE SR, D. JORDI PUJOL
DE LA GENERALITAT DE
CATALUNYA
PRESIDENTE DE LA GENERALIDAD DE
CATALUÑA
PARLAMENT DE L'EXCM. SR. CARLOS
DISCURSO DEL EXCMO. SR. D. CARLOS
SOLCHAGA CATALAN, M'INISTRE D'ECO-
SOLCHAGA CATALAN, MINISTRO DE ECO-
NOM IA i HISENDA, EL QUAL
NOM IA Y HACIENDA, QUIEN AL FINALI-
A
L'ACABAR, DONARA PER INAUGURADA
ZAR DECLARARA INAUGURADA LA 54
LA 54 FIRA INTERNACIONAL DE
FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS.
MOSTRES.
BARCELONA, 7 DE JUNY DEL 1986
Feria de Barcelona ,!!'
BARCELONA, 7 DE JUNIO DE 198E
Av. Reina M° Cristina
08004 Barcelona - España
Tel. (93) 223 31 01
Telex. 53117/50458
FOIMB-E
Delegación en Madrid:
P° de la Castellana, 153 - 2°
Tel. (91) 279 19 04/03
28046 Madrid - España
�- Excmo. Sr. Ministro
- Muy Honorable Sr. Presidente
- Excmo. Sr. Presidente del Consejo Ejecutivo de la Feria Internacional de Muestras de Barcelona
- Autoridades.
- Sres. Expositores
-- Señoras y señores.
En primer lugar quiero agradecer a los expositores su fidelidad.
a la Feria y su confianza en la capacidad de atracción de la Feria de Muestras como símbolo y como colofón de todas las actividades que en este marco se realizan a.lo largo del año, y que son
hijas, en buena medida, de la vieja Feria de Muestras.
La Feria de Barcelona, cuyo Consejo General presido, ha desarrollado una. serie de Salones monográficos, cada vez más competitivos en
sus sectores correspondientes y, ha contribuido y debe seguir contribuyendo a la mejora del marco físico incomparable en que se alo
ja, enriquecido desde la semana pasada con el maravilloso Pabellón
Aleman de Barcelona de 1929, que por sí sólo va a atraer al recinto de Montjuich a miles de profesionales y estudiosos de la Arqui
tectura y el Urbanismo de todo el mundo.
Al propio tiempo, la Ciudad de Barcelona está rehaciendo el Palacio Nacional que simboliza con su silueta a la Feria, traslada
su parque móvil para permitir un nuevo espacio ferial que nos apro
xime al objetivo de los 100.000 m2, concursa el vecino Pueblo Es
pañol para su remodelación y explotación privadas, sitúa en Miramar
un hotel de primerísima categoría en los viejos estudios de Tele-'
lt 1ón c la Fundación Miró, pone
visión Española, co° •-mrala la
en marcha con éxito total el Nuevo Teatro del Mercado de las Flo
res y, en fin, corona la Montaña con la remodelación del Estadio
olímpico - gracias a la ayuda del Estado - y con la construcción
de un nuevo Palacio de Deportes y espectáculos capaz. para 17.000
wspectadores - gracias a la ayuda de la Diputación de Barcelona.Arte, deporte, turismo : y comercio se dan la mano en este Montjuïc,
�2.
que hoy les acoge con sus mejores galas, como cada año.
Por si fuera poco, en el mismo recinto ferial, en el Pabellón
recientemente devuelto a la ciudad por el INI, gesto que quiero agradecer publicamente porque significa un adelantamiento de
la fecha de caducidad de la concesión, en ese Pabellón, se han
ubicado los trabajos de promoción de nuestros deseos de ser la
sede de verano de la XXVa. Olimpiada en 1992.
En Montjuïc,. en la Feria y junto a la Feria, están pues situadas buena parte de las mejores celebraciones y esperanzas de
Barcelona.
Están situadas y deben seguir ahí, sin que ello sea obstáculo
paraq
que la Feria salte a otras
as ubicaciones complementarias si
los recursos y las necesidades lo permiten y lo exigen, como
ocurrió con el Salón Cosmos en Gerona y hubiera ocurrido con la
ubicación de nuevas instalaciones de la Feria en el Area Metropolitana, de no haber faltado los recursos que la próxima re
visión del sistema financiero autònómico - y quiero esperar-:tam
bien para el sistema financiero local - sin duda aportarán en
breve.
El esfuerzo constante por mejorar y la grandeza del marco ciudadano de la Feria. de Barcelona la han situado históricamente en
primer lugar entre las Ferias españolas. Debemos trabajar , Sr.
Ministro, Sr. Presidente , para que esta trayectoria no se quieb r e. Y debemos hacerlo con generosidad y grandeza de miras,sin
proteccionismos excesivos, sin proteccionismos tampoco para Madrid u otras Ferias, con sensibilidad hacia las Ferias comarcales pero sin querer contraponerlas al rol de la Feria Internacional de Barcelona, que es otro bien distinto, fiando en la
capacidad organizativa del colectivo humano que es la Feria,dès
de el Director general hasta los servicios administrativos y las
brigadas que en unas horas són capaces de construir un escenario totalmente nuevo.
La trayectoria y los resultados de 1985 avalan lo bien fundado
de esta necesaria confianza en la capacidad de la Feria para
�3.
:renovarse, crecer y proyectarse internacionalmente.
Sería hora quizás de que nuestra entrada en Europa nos llevara a aprender de nuestros vecinos también en este campoy convendría recordar aquí como, por ejemplo, el Gobierno
Alemán encarga a sus Ferias ciudadanas la presencia nacional de determinados certImenes internacionales,de acuerdo
con la especialización sectorial de cada una.
Estoy convencido-de que en el marco de la Feria de Barcelona, la Feria de Muestras de junio debe ir encontrando un nue
yo papel a medida que los Salones monográficos vayan absor«,biendcGéI:curso de las operaciones propiamente comerciales.
La presencia consciente de comunidades autónomas y de "stands"
institucionales debe ir convirtiendo a la.Feria de Muestras
en el auténtico muestrario de nuestros grandes proyectos 'portuarios, infraestructurales, industriales y tecnológicos, e
incluso artísticos y deportivos.
La feria de junio puede llegar a ser el lugar de confluencia
donde se midan los grandes afanes colectivos de Barcelona,
de Cataluña:y de los.pueblos de España y atn de los palSes.
que quieran presentar o mantener bien alto su prestigia productivo y emprendedor.
A mi me gustaría que el año próximo, si la suerte y el acierto acompañan a nuestra ciudad en la cita de octubre en Lausan
ne, ver en la Feria de junio todos los proyectos elaborados
con este motivo, o mejor dicho, en torno a ese hilo conductor:
no sólo los de la Montaña de Montjulc, sino los de la recuperación de las playas del"Poble Nou" y la villa olímpica costera;,el Polideportivo de L'Hospitalet y el nuevo parque entre el Polo y la carretera de Collblanc, en una de esas zonas
grises del área metropolitana, ocupadas por instalaciones eléc
tricas impropias del tejido urbano y que vamos poco a poco re
cuperando; la zona del velódromo del Valle de Hebrón; el pro-
�4.
yecto de cobertura de la ciudad y el Area por cable de fibra óptica, que permitirá la teledistribución al inicio de
la década de los 90's y la comunicación inter activa media
década más tarde; la Torre de comunicaciones de Coliseròla
con el Mirador de Cataluña en lo alto ... en fin, todos los
proyectos que sin ser directamente motivados por nuestra
Candidatura, se han acelerado en torno a esa ilusión.
Porque la Feria de Muestras tiene que seguir siendo la de
la ilusión creativa y las instituciones tenemos mucho que
aportar en ese sentido: no nos avergoncemos de decirlo.
El nuevo Pont Vell de Barcelona; la remodelación del Aeropuerto; el r parque tecnológico del Vallés , con su inmejorable
ubicación física y cultural, junto a la Universidad Autóno
ma ; el segundo Cinturón -vergüenza de nuestra Ciudad, que
lo planeó hace 20 áños y asiste impotente a su tímida realidad inicial, terminada en un barranco-; el Cinturón Lito
ral; el Museo de Arte Contemporáneo; de la Casa de Caridad;
el Teatro Nacional de Cataluña.
¿Veremos todos esos proyectos en la próxima Feria de junio?. ;Se está trabajando
en ellos. En todos ellos: no son fantasías. Son proyectos
que Barcelona necesita, que. ilusionan a los barceloneses,
que pueden'hacerse y que deben hacerse.
Para culminarlos va a hacer falta una intensa colaboración
institucional. Casi nada importante puede hacerse sin la
colaboración entre Estado, Autonomía y Ciudad.
Pido la máxima disponibilidad para esa colaboración, una vez
apagadas las altas voces de la contienda electoral y ofrezco
la disponibilidad de Barcelona, que es ya conocida, para la
materialización de estas obras y servicios que harán de nues
tra Ciudad una ciudad agradable y eficiente, la capital potente y la punta de lanza de España en la entrada a Europa.
Espero que la Feria de Muestras del 87, como la del 86 ya ha
comenzado a ser, será la de la eclosión de nuestra voluntad
de futuro.
7.6.86.
Muchas gracias.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3937
Title
A name given to the resource
Inauguració de la Fira de Mostres
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Projectes com Area Montjuic, recuperació Poble Nou, Poliesportiu de l'Hospitalet, etc.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fira de Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Art
Congressos i conferències
Comerç
Model social
Fira de Barcelona
Description
An account of the resource
Conté la versió manuscrita de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-06-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1321/19930419d_00549.pdf
9b8addfe40fdb054208fe72738f3aa27
PDF Text
Text
L'ALCALDE DE BARCELONA
Tifr'D2tiz ^
Ve-04iuz
cfwÁpkloktz-/t/liAJur
Qi1S urii-AAA"-
f raiLAA:ir
ruAdA-e
^
^
1.
^
r
,¡^
^ ^ 4Y r'i ^W ^
^
-- G-g`a,t- c2
N exa4 e_Q
OUI`Lt-
Gl4-1‘ h (
t..€ ti,■ Lt.0
psAlUm'Am
^^C, t^ nom¢
^.Lz ,¡,.. ^leÁlicy4
f
I
^^
í)CA uVA-C,
n
(ikL
~ 1-1
A A9,tcL4.-J,^
/(-N
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4227
Title
A name given to the resource
Inauguració de la Fira INFORMAT
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Produir per vendre.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fira de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Indústria
Comerç
Model social
Informat (Barcelona, Catalunya)
Salons professionals
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-04-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències