40 10 5656 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1179/19881222d_00315.pdf 2c526e685afeca4e919410da68afd8fe PDF Text Text ??1 'BARCELONA' 92: EFECTE SOBRE L'ECONOMIA DE LES CIUTATS" CONFERLICIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, A LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDUSTRIA 1 NAVEGACIÓ DE VALENCIA. 4 .2A,it Al/ 92 Val¿,1ncia, 22 de desembre de 1938 �LA IMPORTANCIA ECONOMICC FINANCIERA DEL SISTEMA MUNICIPAL DE BARCELONA Per situar 1 exposició de les possibilitats de tot tipus que obre el projecte olímpic els donaré una informació -.)rvia sobre el sistema munici p al. de Barcelona. L'Ajuntanent de Barcelona i les seves entitats, allò (Tue globalment constitueix el sistema municipal, té un pressupost consolidat de prop de 210.000 milions aprorimadament. Aix5 haura representat, l'any 1933, una despesa, de l'ordre de les 122.000 pta. p er cada ciutadA de Barcelona. (El Projecto de Pressupost de l'Ajuntament per a .000 milions, el quo re p resenta un increment 1939: ( del 10% sobre 21 p ressupost homogeni de 1908 i d'un \ 4,5 % sobre el nominal. El 2ressupost consolidad brut ,------de l'Ajuntanent i les seves entitats s'eleva a 220.700 Les inversions notes seran de 63.337 ilions). Per situar l'actuació econòmica del sector públic local en el context de la ciutat, es l'import agregat pressupostari amb (=_ i. :c qt comparar / estimat, Pressupost �i la properció sobre p assa el 3 % en les previsions per a 1982. L'actuació del sistema/~4.-nk, municipal sobre l'economía. de laciutat ha tingut una caract e rística fonamental: representar un esforc inversor excepcional. Entre l'any 1 el 1981') hi ha hagut una inversió ).in 20/21% del esforg inversor pressupost. j. lolt ner sobre, oro p orcionalment, de la que s'ha efectuat des d'altres administracions. mateixa, Per d'acuesta magni una activitat es converteix en u ctuació de supnncia. T:_:s una a,'Ilació de anincia en el mateix s en ti t que ho són les lsabilitats assumides per l'Ajuntament de rcelona en siqnificat la Cultura, l'Ens corn 1; /.L ).(114, �.!– a específics tan lops ament o la Sanit C. De la mateíxa manera cli p • en moments molt concrets de la his , 5ria de la ciutat, l'Ajuntament va entendre . que s'havia de fer carrec d'uns serveis de supincia ner voder mantenir i promoure la capi- a_Atat de Barcelona; en el període més recent hem cregut cue serv.canitalita o //t �els daficits de la ciutat només es podrien comengar a resoldre si es fofa un osforg extraordinari des de la nr3pia ciutat. ha he m fet, encara que aquest tipus d'actuacions córresponquessin, en mol . s casos al que normalment s'espera de l'Administració Central i de l'Administració auton3mica. El resultat obtingut l'octub. e de 1986 Lausanne, quan Barcelona fou designada seu olímpica, ens ha donat la raó. L'AREA METROPOLITANA Barcelona, la Barcelona metropolitana , és 15 ciutat 5 amb majar pos esnecífic d'una Amplia zona _____----geografica transpirewynca que fa forga tem p s vara \\ comengar a identificar com el nord del sud, en una caractorització que ha tingut un 3xit molt notable. No és una regió de fronteres boli definidos, però comprn, a més de Catalunya, bona part del Midi francs que gravita entorn de 'OUlouse,)tota la regió LlenguadocRosselló probablemeit una bona part de la franja urbana de la Costa.. nava. A �És en aquest plantejament en el que _e sentit comengar nensar en los nossibilitats u una cooPeració 7-dés sistemática entre Barcelona i Catalunva Valancia. no solament en la perspectiva del nrojecte 1", 4-1 it de La incorporació d'Esnanya a la comunitat econmica europea . ha produït un canvi d'eTailibri al sud de .:ranga. Aquesta rogi8 he p assat de ser --frontera, cul de sac, a ser una zona de Das. 1 una zona de pas, ner cert, crue se situa entre les regions europeos que estan experimentant un creixement ràpid. Aquí 11.1s on el paner de Barcelona esdevé crucial. Barcelona, la Barcelona metropolitana pot oferir els instrunonts i els servois duna metrO:noU moderna trans_rmació. Ll nort, un aeroport connec xarxes t,,rnaeionals, uns po :. ,oderns un centre de s torta cultu fisticats i una amplia un mercat centra_ una notaL universitaria poden desplaçar cap 13 can na. �Vull fer especial esment de la importáncia que té per Barcelona aconsecTuir que el nostre aeronort sigui aeroport • utilitzat per tota aquesta regio com a enl aq. de vals internacionals, especialment cap a América nírica. c— jyti7 A - Ait El desenvolupament de les comunicacions aèries vostas ho coa rendran perfectament- ha grevlent el pen nsula, en 1 -7)er de , derna. „ero.00r,_ re u p e.r ta d'Es,aAya, de tota la cia el por l'epoca Barce 'Ona havia rc _esentat p ro ac , crar 1 trastocat t ol ha a sumit vera gairahé hegemó ia de Barcelona en ca aquest terreny es un ep e extraordinari. Des d'un punt de vista estrictament urhá ens hem de plantejar alguns objectius bàsics: necuperaci5 de qollcerola con a pare central lleculp eraci6 de la fagana marítima Recu .neraci6 de Ciutat Vella Creació d' una estructura de transport autanticament metropolitana ohjectius básios �EL PRESENT DEPÈN DEL FUTUR Una herOncia que tino del meu pas per la Facultat de Cilazi2snOnliques, tot i que l'Pstudi de les expectatives i de la informació ha evolucionat molt, una de les idees-forga de l'economía que cm va quedar gravada, és que la realitat - depOn molt del futur. El p resent depOn molt del futur, no només del passat; no només del que son les arrels; no només del que ens determina des del punt de vista del que esta ja fet 1 de la infraestructura que tenim i de tal com som. esperem canvis El p resent cenen també de tal com volem ser o ser. En aquest sentit, cree que els grans de la historia de la humanitat no es pode n segurament explicar, si no és, precisament, en funció més del futur, i de la percepció que els ciutadans van tenint del futur, més que no pas de la influOncia del passat. Si el massat fos semp re determinant del que esta passant en el present no hi haurien hagut els gran canvís que s'han produit, a no ser aquells que s'esperaven, a quens que eren previsibles; pero no aquells que van ser imprevisible, i que constitueixen la majoria dels grans canvis que s'han produft. Tots volem una ciutat millor, un pais 7 millor, en Historia i canvis en funcie del futur �gu¿,: els problemes d'avuí es tractin amb rigor _ solvencia en el q ue, arnés, sorgeixin solucions als problemes que encara no existeixen però nue que pensem que poden plantejar-se. 1 és en aguesta línia que nenso que és important acollir-se a una tradició del pensament ecom)mic que ha anat sempre per aquest caml i que est à lljgada d'alguna forma amb el penSament de Keynes. Ell explicava molt clarament el Tractat sobre el diner, (Treatise on monev), 1 ambé en altres articles molt interessants com d' alguna deis anys 20 i forma la gent t ndeix a actuar en fundió de la seva p ercepció 1 _1 futur. insistía en acuesta imatge 1.,:eynes és tan coneguda de que l'important és 'existancia «d'objectius a realitzar admesos per a tothom- Que /aizó després es produís amb una determinada políti4 monetaria, és una altra qüesti6. A mi el que m nteressa remarcar avui, és que ell insistía en cuy/ la importAncia de que la humanitat, els paYsos, s ciu '-ats, tinques sin objectius conequts o relativwent conegut, i en tot cas assumibles, 1 7 que es pouessin aconsequir. Aix6 faria una mica de objectius coneguts i .ssumibles �motor del moviment del sistema. Era Keynes qui deia aquella frase famosa en el sentit que unes ampolles planes d'or ensorrades a una determinada profundita serien elements mobilitzadors de moltes activitat Keynes interpretava la història de la bu anitat en func56 també de com aquest tipus d'object quantitat de diners que hi anava associat influien l'evolució històrica. Fins i tot /va arribar a en fer una interpretació de la història Zo sino del passat, en el sentit de OM del futur, el successiu descobriment de les mines d'or, /es podia relacionar amb apoques de gran auge, de g n activitat econòmica. C Om ner exemole, s'havien mines /com la de Sierra Morena tancat conseqüentment, 3 'existencia h o d'urì ý d'uns .7 en tornat forma o riodes de d'aquella societat a obrir re a iva, gran a esplendor concret, fos l'imperi roma o l'Espanya dels Arab. . Ara bé, i am crític de Key basava, en part, és a on anava, seré una mica i d'aquesta interpretació que es bona part, en associar aquells dos í fenamens den'existancia d' una ouantitat de diners d'uns objectius importants en el futur. Pera aouesta o �interpretació l a feia d'una manera mecanica, duna forma causal í senzilla: hi havia el descobriment de les mines, hi havia una quantitat de diners i hi hay,ia un creixement l'escola económic. marxista, 1 d'acuesta va teOria, fer una críticÁ molt interessant p eroue va. dir: molt hé, ha una . ' , r . -----, . . crítica marxista correlació estadística entre aques-,t,s moments de / descobriments i els moments / gran activitat económica, per..., quin és''i ou i quin gallina?; quina és la causa4 quin és de le 1 1 eJecte?; ' qua , quantitat de diners o el és —e-1 —que c,emostra que descobrí me és la mines és el que produeix l'activitat, etc?/ Qui ens explica p erquè es van tornar a obrir les descobrir 11méri mines? Oui ens explica peroua es va 1 No quins efectes va tenir, que ja ho sabem, sinó pergué hi van anar. 117:s un fet casual? / personalitat d'un home? 1s un impuls irresistible d'un sector de la societat? Què és exaCtament?. La internretacié d'acuest,,,Sector és la de que aquests grans descobriments aquest cicle d'obertura, de fixació d'objectius que estimulen fins i tot la creació de massa l'exist&ncia d'u netaria, esta relacionat amb desig insatisfet dintre de 10 la r(v( / [ALLÁ,. r �societat que aleshores es manifesta en forma del í descobriment i que produeix com a efecte, despra , unes causes més o menvs secundaries en els pret sque provoquen uns discutible. beneficis i una situació En tot cas, qua r lt més hi ha abans del descobrinent? Abans del fet fçsic, assoct desprès d'una manera una mica mecánica amb el .reixement econòmic, tensió social: creixement eco. hi ha una demanda, una tensi, una electricitat si voleu. hi ha una societat qu necesita d'alguna forma projectar-se i que troba e els descobriments del nou eón, de les mines, etc/ la manera de realitzar una tensió anímica,social, i aquesta expressió és válida, que s preexistent.l aquesta escola cemostra que precisament al "1-:_scento", al s.XIV i als inicis del s.XV, molt abzins descobriments, / en d'América, mundial q de que es ProduYSsin aquest cas el _ va provocar la revolució que va crear el els descobriment comercial món modern en definit x,al "trescento", com deia, hi havia una soci cat amb una (lemanda insatisfeta d'activitat i de les idees. 11 c-PÁdtit' �Barcelona és una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, cmb una projecció de Barcelona capacitat d'a p licació de p rojectes molt inferior, potser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política p qnneLtL1, 1 aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la hist¿5ria, s'hagi projectat cap al futur cap a XX buscant una capitalitat, un protagonisme quo les seves condicions u permetien de tenir i que tanmateix II oren negados per raons de carActer polític, econamic, o les que fossin. I així, als 80 . . del segle passat, una genoració espl&idida va llenar el somni de la Barcelona de l'eixample i va dibuixar el seu somni a l'entorn d'un projecte que va. ser Exposició 88 l'Exposició Universal del 88. Amb l'im p Uls d'aquests anys es va passar d'una Barcelona que era un conjunt de cases emmurallades a un enorme eimaPleque es va estendre per tot el pla (le Barcelona i va saltar mes onllA en un sola generació El segon gran impuls que va rebre Barcelona per convertir-se en una ciutat moderna va ser l'exposició del 99. D'acuesta exp osició hem rebut la urbanització 12 Exposició 29 �de la muntanya de Montjuïc i la Plaga Espanya, el metro gran i l'herncia de la primera onada d'immigració del segle, que si d'una banda va produir greus problemes d'habitatge, d'altra va constituir un importantíssim element de renovació de la nostra població, que ja mostrava una clara tendncia a l'env .11iment. Acuesta Barcelona que va sortir de l'exposició dels la, Barcelona dels anys trenta, ja va manifestar la seva vocació - ■■■••■■ N ~N ja va ser capdavantera de la innovació cultural. L'impacte que va produir el navelló Mies van der Rohe, recentment reconstruIt, venia afavorit pel nucli d'arquitectes racionalistes que en aquells anys es va constituir a Barcelona, el CATPAC.—Avui podem contemplar l'her7-ncia d'aquells bornes a les obres de Sert -Casa Bloc, dispensari antituberculos, casa del carrer Munraner- feligment retrohada a la Fundació Miró. No oblidem tampoc que , Le Corbusier va fer per la Generalitat el p la a4a d'ordenació de l'area de Barcelona, incloent la ciutat de renos i vacances de Cava -- Castelldefels. �Penso que a horas d'ara el nrojecte deis jocs °limpies pot fer un Papar semblant, de catalitzador de voluntats JJ.00'92, afecte catalitzador d'energies. El p rimer sunort econòmic concret g en al nrojecte olímníc el1Ls_calltznir a la Cambra de Comerç de Barcelona. Mi havia una trentena d'empresaris. En el moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió que tenia un argument fabulós que no l'havia pensat suport empresar. que era que cent anys abans, any més, any menys, l'Alcalde Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots els grans homes d'empresa d' a q uella época mar dir-los aproximadament; "senyors, han de donar suport al projecte de l'exposició universal del 38". 1 aixó va succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any exactament, pero era aaroximadanient cent anys abans del moment en el que en Joan Mas Cantí jo entravem a la Cambra de Comerg. 1 efectivament aquest argument els impresiona convencer-los va acabar, no dic que ja nerque de ja n'estaven abans, d'alguna forma, es va desvetllar una bona disposició que hi era, però que no s'havia formulat, i que despre-,1s amb Carlos Ferrer Salat va tenir un reflex esprmdid en el terreny material i deis números. 14 Ferrer Salat �Per aix6 dic aquí que al darrera de la candidatura olimpica hi havia una tensió social prvia, una tensió cultural pravia, una tensió anímica pr(Ivia d'una ciutat que vol orojectar-se en l'espai i en el temps i que esta buscant el millor catalitzador per fer-ho, el millar projecte que puqui vestir, articular i vehicular les seves aspiracions. Ara que a tota Europa i a Espanya es viu una clara reactivació econ3mica val la pena recuperar aquest discurs. Els empresaris catalans el van entendre de seguida, i es van apuntar a aquest projecte mobiltza.dor que són els Jocs Olímpics, el paper dels q uals va ser, precisament, ajudar a trencar la uniformitat del pessimisme social prevalent en aguell moment. El futur de Barcelona 1?..s radicalment atractiu. No es tra ta d'opinions aillades. Barcelona esta en un moment dolg de creació, de vitalitat, d'intercanvi que va IVs enlla de les nostres fronteres, de la pr8nia cita t 15 �Barcelona esta emergint. S'ha produit ja un fen(Smen visible de rotrobament de la ciutat ner part deis ciutadans 1 un revifament de l'orgull deis barcPlonins. 'N un fen3men positiu, que ha estat ampli, plural, sense reserves. 11- LA INVERSIO OLIMPICA ov u Resum de desposes Directo Olímpic Estat 24.724 Generalitat 8.697 Diputació 5.051 Aj.(-Barna) Parcial no estrictament Olímpic ).075 Total 1 4.699 46.762, 55.459 1.9 6.999 2.210 Aj. 3C11 39.024 —502 91.326 COOB 97.021 200 97.221 Privats 51.3 31.230 82.548 2_9.855 211.607 4 440.462 2 2-'9 \j,7‘ --(1,0-1,e, y2) 9A-lr '2 a 4 2š 22 7T-3 �No s'inclou S'inclou Túnel Vallvidriera Cinturons Aeropuert Auditori Port Palau Nacional de Montjuïc TGV o ample europeu Casa de la Caritat Autopista. Darna-Sitges Centre Narcís Montuno! Metro Regional Centre del Medi Urba Autopista Mataró-Nord Parc Contracte-Programa Transports Túnel d'Uorta Biomb'dic �L'ARQUITECTURA OLIMPICA Les realitzacions per al 92 constitueixen una oportunitat per poder tenir a Barcelona alqunes mostres de la millor arquitectura d'aquests moments, a nivell internacional. Projecte Arquitectes VilaOlímnica............... Bohigas, Martorell i Mackay, Puig-Domenech. Torre de Comunicacions........ Norman Foster. Museo d'Arte de Cataluya Cae Aulentí. Estadi Olimpic............. ...... Vi torio Gregotti. Palau Arata isozaki, Correa, Milá, Mar q arit, Boixader. ...... Museo d'Arte Contemporani..... Auditori........ ...... RicharG Meier. ............ Psafael Moneo. Universidad de l'Esport i Teatre Nacional de Catalunva......... Ricard Bofill 18 �EUROPA: SISTEMA DE CIUTATS La projecció de Barcelona a Europa la veiem en el marc el que considerem que és el model urbá del continent. Europa és fonamentalment un sistema de ciutats. Catalunya és, juntament arlo el País Base, la zona d'Espanya més urbanitzada. S'hi troba un conjunt de ciutats mitjanes que articulen un sistema, el centre del qual és Barcelona i la seva área. La realitaL del sistema de ciutats catalá s'oposa a la imatge d' una Barcelona que s'exte'_n com una taca d'oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa de ciutats, que si funciona bé, si es eficient, pot mantenir l'equilibri del territori. Per() tot el conjunt depèn també de que Barcelona funcioni. El sistema catan de ciutats, la Catalunva de les ciutats, la Catalunya que tenim avui, funcionará si l'estructura del seu territori es eficient, si está ben connectat, si els impulsos arriben allá on han d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment que s'han de produir. 19 sist. catan de ciutats �La Catalunya del futur ha d'aconseguir integrarrn a la xarxa urbana europea. 1. l sistema europeu de futur: integrarsE xarxa europea ciutats s'estructura entorn d' una unja que lliga Londres amb la Conca del Ruhr, passant per Amsterdam i Paris, i que per la Val! del IZoina per enllaçar amb la Vall del ?o a Italia. L'autopista i el sistema ferroviari catala lliga Barcelona anb el que es podria qualificar de carrer major d' Europa. L'adhesió d'EsPanv a la CEE és transcendent per al futur de Barcelona com a capital europea. En vull referir a un altre aspecte del paper de les ciutats i dels sistemes de ciutats que ha comengat a paper de les ciutats suscitar-se en els fòrums internacionals. S'es_á obrint nas la idea de que les ciutats, com a motors d'activitat económica que són, no reben l'atenció que mereixen p er part deis poders públics. D'altra banda, cada vegada s'extén més la conscióncia que la política a g raria de la CEE, 1 de tots els països desenvolupats en general, és antieconómica, cara, potser una mica immoral i que pot conduir el :fiercat Comú a la fallida financera. pol. urbana vs pol.agraria CEE �Barcelona ha tincrut un destacat paper en aquesta presa de consciancia. El mes de maig de 1986 en la confer(7mcia del Pons de Nacions Unides per a la Població, sobre Pehlació i futur urba. A les conclusions de la confer¿.Incia, entre altres coses, es reclamava la presncia de les ciutats en els fòrums internacionals i es donava suport a la redistribució de recursos fiscals humans dins les àrees metro p olitanes. Des d'un altre punt de vista, s'acordava també l'elaboració a' una enquesta informe sobre grans ciutats. Més endavant, assistir 11 d'octubre del mateix any, vaig a Rotterdam a una reunió d'alcaldes representants de grans ciutats per debatre el paper d'aquestes en la recuperació econ3mica. Aquí vaig permetre'm de defensar, amb un cert radicalisme, que les ciutats, dintres d' Europa i dintre del Mercat lobby Comú, haurien d crear un perquè Europa no segueixí pagant els excedents agraris que esta pagant. Avui dia, el contribuent europeu, esta finançant uns excedents agrario imp ortantíssims per mantenir una • determinada població agraria, uns excedents de gra, de blat, per¿S també de llet, i de formatges nolt 21 excedents agraris �importants. Els ha de subvencionar per després poder exportar a pasos que quan un els visita es queixen del que esteî fent. El treballador industrial o de serveis o terciani de les ciutats europees, de Barcelona, de Madrid, de Viena, de Paris, de Roma, está finançant una alimentació non cara que a més no es menja i que ha d'enviar a fora subsidiada, perqua es po q ui vendre a uns països que la podrien obtenir amh uns costos diferents. Aquesta és una situació que no té massa sentit. Jo cree que les ciutats europees ha de pesar una mica més. Jo cree Que aix6 es pot entendre perfectament a Valancia, tot i la seva tradició agrícola. Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a dintre, l'es p erit de supervivència i de defensa, ha de fer que, nis parlaments, el territori estigui representat, no només la població. lleis que surten a tot el món tendeixen a ser una mica més conservadores d'allò que la gent, en general, pensa. Per qua ? Perquè els i a 1 ments i les lleis electorials estan formats de forma en qué el pes del terrítori, í per tant, d'alguna forma de la 22 representar el territori �inèrcia de la tradició, és més important que el pes del factor urba. Aixé és així. Penso que és important que a Europa hi hagi un moviment en el sentit de reconeixer això i posar-hi una corta limitació. El ,g roni europeisme, pot i ha de recuperar una certa militancia urbana. O si no ho malament. 1 ho té malament, p erquè primer pagar excedents agraris a Europa és car. Són excedents que fan cada any i que cada any s'han de pagar. en, perqua pagar les ciutats també és car. Mantenir ciutats és car. Pera ja les tenim, no es fan cada any, estan fetos. en tercer oc, perquè l'Europa de les nacions que és la que hi ha - no hi ha d'altre - és més lenta parla llenguatges més enfrontats que no pas l'Europa de les ciutats. El que és propi d'Europa són precisament. És car sí, és complicat sí, s'han de mantenir. Pera és també la seva riquesa. dificultats pel factor urba �La competncía entre territoris per assegurar-se l'atracció de la investigació, la producció i els serveis, es lliura, actualment entre ciutats. Barcelona és el punt de referncia d'un territori que esta en una fase delicada de reconversió. Es pot dir que ja ens estem jugant el futur de la macroregió per a l'any 2000 i Barcelona, que és molt conscient de la seva responsabilitat responsabiiitat envers aquesta regió, pateix encara unes estrangulacions perriloses que dificulten plegament de les seves funcions dins d'aquesta el des zona. 13 ,..r exemple, no té acabat, ni definit en una part, el seu sistema de comunicacions. Sí que, en canvi, la connexió de Barcelona amb la xarxa d'autonistes afavoreix la ciutat. La Mediterrania espanvola penetra a Centreeuropa passant per Barcelona. L'Eix Hamburg-Barcelona-Algeciras constitueix una de les columnes dorsals de l'Europa comunitaria. Pera perjudica, i molt, la mala connexió ferroviaria amh Europa, que asilla el port de Barcelona i redueix la capacitat d'intercanvi i de distribució que té la ciutat- Aquest p roblema però, ha de quedar resolt un con es faci realitat concreta la decisió recent del Govern d'adoptar l'ample de via europeu per a la nostra xarxa ferroviaria. 24 �En el món hi ha 1.434 àrees metropolitanes. Els _. _ ... •. .. ."- i nterurbans a escala mundial si (: vols internacionals _----1 un bon indicador del rang d'una ciutat. Si s'or nen arces metropol. en una. llista les cent ciutats del món amb ,6 .,) rutes internacional, s' observa que la R.F.A., Esta ' s Units i Gran Bretanya tenen set ciutats a la. llisc; Espanya, cuatro (Madrid, amb 177 rutes, Barcelon 135, Palma de Mallorca 62 i Las Palmas 60); i .anada, França i SuYssa tonen tres ciutats. El c. nini d'Europa a la jerarquia mundial és, doncs, ev dent. Totes les ciutats de ir mera fila són a Europa, excepte Nova York, així c m tetes les ciutats de segon rang, excepto Monreal. Segons aquest ordenació, Madrid ocupa el lloc número vint i a .elona el trenta entre les grans ciutats del món El lloc en l'ordenació és important, nerò també boAs el rol. Barcelona necessita minorar el seu lloc /l ranking. per això s'ha insistit tant en la qüesti condicio de l'aeroport, que ofereix magnífiques climatològiques funcionals, amb una obertura al trlfic del 95 % deles boros disponibles. la C4 1 at també, necessita redefinir el seu rol que és q ue, amb caràcter general s'esta l'elaboració d'un Pla Estratègic. 25 estudiant amb ordenació ciutat al món �MÉS ENLLf, DEL 92: EL PLA ESTRATEGIC. BARCELONA' 93 Ens hem de situar en la perspectiva de l'any 2000, amb una economia internacional més any 2000, econ. internacional interde p endent i també més competitiva. A principis de novembre es va constituir a Barcelona el Consell 1 General del Pla Estratagic constitució Consell Gral.P] Econòmic i Social, amh la participaci6, al costat de l'Ajuntament, de més de 140 entitats econòmiques, eulturals i soci ls. Amb la decisió de dotar-se d'un Pla Estratagic, Barcelona s'incorpora al grup mundial de ciutats que, com San Francisco, Chicago, Rotterdam, Tokio, Mi •••■•• Singapur, Amsterdam p o Toronto, ha apostat per la lanificació col.lectiva del seu futur. El ?la és un instrument mor a donar continuïtat amplitud a l'impuls cconamic de la ciutat de Barcelona. El ?la pretén assegurar i millorar el manteniment de la dinamica de Barcelona en un futur a mig termini. T7r un Pla per a l'acció i la aarticipació, des del començament, de tots els agents econ8mics 1 socials que actuen a la ciutat. acci6/particip. agents econ. �Es tracta oportunitats de que detectar t i Barcelona, aprofitar i de les fer-ho col.lectivament. No n'hi ha prou amb generar activitat, sinó que cal assegurar l'entorn perquè aquesta activitat sigui rentable. A través del Pla Estraté. gic, Barcelona intenta definir els rs diferencials, cis avantatqes comparatius, de la ciutat dins del sistema de ciutats europeu í mundial. Anth Pla, el identificats el sector privat tindrA ben els mercats amb gran p otencial de creixement, que haurA de cohrir directament. També les administracions locals, auton¿Smica, central comunitaria, coneixeran les necessitats p ubliques que s'haurien d'assumir. Aquest "pacte econòmic de ciutat" pot fer possible una promoció econòmica consensuada i una participació equilibrada en les institucions econmiques i nitres: Fira, C.Z.F., Mercabarna, Cidem, Patronat Catan. Pro Europa, Universitats, etc. " 'ti' piti /(/V1 /i4/) AtAvtik 97 (/{2{.4_11 ct- identificar potencialitats �La Barcelona del 93 tó una justificació i una filosofía ben senzi lles amb imagint els mitjans L amb el temps , amb previsk s hn élP p1anificar jLnar tots plegats, administracions, entitats i particulars - perque la ciutat continuï en alga a partir del que haurem acumulat. Percjue en el sistema mundial de ciutats es produeix una interacció entre les seves peces que comporta competitivitat i complementarietat. En aquest marc, s'imposa l'estandarització l'especialització productiva. Iii ha activitats o sectors emergents en la indústria i els serveis en els que Barcelona pot tenir unes p ossibilitats pecialització; i hi ha altres activitats o sectors, que podríem identificar con a tradicionals o madurs, en els quals Barcelona pot comptar amb una avantatges comparatius i amb elernent s de desenvolupaments potencial poc exolotats encara. Una especialització, avui per avui, .o-As )ot s competitiva si integra les tres innovació i iniciativa. 2$ It especialització. �Per això, un deis objectius que ens hem proposat és el d'aconseguir que Barcelona .i la seva Area siguin un important centre d'investigació i de producció de centre d'investg. noves tecnolo,j ies, que hauran de ser promocionadas, per descomptat, amb empenta i iniciativa. Valencia pot plantejaments i, tenir un pacer molt probablement, en aquests l'Area de Barcelona també en té en els plantejaments que es fan : En el conjunt de les 136 regions que composen el ercat Cornil, la regió econòmica en Ia-- -(771Ue Barcelona está situada en una nosició ral, ocupa el primer lloc per la seva dimenFerritorial, el segon lloc en nombre d'ha tants (la primera en població és el Soth East it dinenc), i el tercer lloc en aportació al PIB (la rimera i la segona són el South East i l'Ile de -2rance, és a dir, Londres i París). Barcelona es troba en condicions immillorables per a convertir-se en d'aquesta gran a re capital econòmica i cultural eur o p ea cur de 15 milions d'habitants. Fins el punt le es pot afirmar que si aquesta Area es vol dote d' una ciutat central, no pot ser altra que Ba c;--ona. 29 Don, capital econ. 15 14 �En el benents que no es tracta de propugnar un --centralisme regional (supranacio ley ner a Barcelona, sinó d'establir un . subsis Ma equilibrat de ciutats cada ciutat, el seu rol dins del sistema eu peu de ciutats--, on cada ciutat tingui un funcions a,,,egurat i Barcelona acompleixi unes capitalitat, que eón necessàries en un terr c o i d'aquestes dimensions i característiques. En una primera aproximació poden avançar que algunes de les oossihilitats a potenciar de Barcelona se situen en el camp dels serveis especilitzats a les empreses, 'a bioMedicina la posici6 estratAgica les comunicacions, la loc-alitz, d'investigació centres de decisió, i la distribuci6 comercial. El projecte estratègic de convertir Barcelona en una capital internacional de . -oro- celo mundial interessa,evidentment, Barcelon que es convertiria en el centre d'una regió.prou Amplia per sostenir, finançar, une serveis' dist ibuïts equilibradament en un espai8 regí reqil i de gualitat suficient p er atendre les .ssitats de la població exigent. Però aquest projecte sobrePassa l'estricte inters de Barcelona i, possiblement la seva canacitat, i es converteix en un projecte r7u e interessa tot el país:— potencialitats de Barcelona �voldria p repetir una idea que considero básica. 7ui, la com et?mcia entre territoris, entre pasos, si es considera des d'una dimensi5 política és, fonamentslment-, una competC-mcia entre ciutats. _ El país pee tinqui ciutats en bona posició competitiva serà un país en bona posició mundial. k ti ) 1/2 11QA‘t, (.,"'" io9ArUW 31 y 6t( -s-) & 66-e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4085 Title A name given to the resource Barcelona '92: efecte sobre l'economia de les ciutats Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Estructura de la conferència: - La importància economico-financera del sistema municipal de Barcelona. - Area Metropolitana. - El present depèn del futur. - Inversió olímpica. - Macroregió 2000. - Més enllà del '92, Pla Estratègic i Barcelona '93. La competència entre territoris, entre països, si es considera des d'una concepció política, és una competència entre ciutats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Municipis Economia Finançament Comerç Indústria Ciutats Barcelona Acció política Description An account of the resource Conté notes i correccions manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-12-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/707/19940313_LV.pdf 34c84e4ff390e1a4adfe853cf02b87b2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/03/1994 La Vanguardia, p.027, Opinión Barcelona (y Cataluña) en Europa Subtítulo: CABE ESPERAR QUE la reforma de las instituciones devuelva a los países grandes del Sur una parte del protagonismo que hoy peligra. Autor: PASQUAL MARAGALL La Unión Europea acaba de abrir un nuevo capítulo de su ya larga y ascendente historia con la constitución del Comité de las Regiones, creado por el tratado de Maastricht. Desde ahora, regiones, ciudades y poderes locales en general -en toda su diversidad continental- se incorporan al proceso institucional de la Unión Europea. El Comité de las Regiones es una de las grandes novedades de la Unión Europea y, como tal, plantea un insólito y quizás inesperado ejercicio de matices y de diálogo constituyente. Acostumbrada la opinión pública, y los mismos dirigentes de los estados miembros, a ver la construcción europea como un renovado proceso negociador, es lógico que cueste ahora adaptarse a una nueva lógica política interna, una especie de convergencia institucional en la que las mismas palabras no siempre equivalen a las mismas tradiciones y estructuras políticas. El nuevo organismo es un caso paradigmático de esta nueva situación. Su mismo nombre se presta a interpretaciones distintas según la tradición política de cada Estado miembro, y en su seno va a reunirse una amplia variedad de poderes locales y regionales llamados a un proceso de integración. Ese mosaico diverso de poderes locales y regionales -durante muchos años organizado en torno al Consejo de Municipios y Regiones de Europa (CMRE)- ha sido, como dijera el presidente de la Comisión Europea, Jacques Delors, hace dos años en Barcelona, el cemento con que se ha construido desde el final de la Segunda Guerra Mundial la unión económica y política del continente. La alternancia de las regiones y las ciudades en la presidencia del Comité de las Regiones, en los términos que propuso en su día el buró del CMRE -que agrupa desde hace varias décadas a varios miles de organismos de poder local y regional- es una fórmula que favorece el debate en profundidad sobre la definitiva configuración del Comité de las Regiones, que tendrá en sus primeros años las características de un periodo constituyente. Esta alternancia está en la base de las mejores tradiciones del europeísmo y tiene su ejemplo más relevante en la propia presidencia del Parlamento Europeo, donde se alternan las dos grandes corrientes políticas de nuestro continente, la democristiana y la socialdemócrata. La alternancia en la presidencia del Comité de las Regiones, además del aspecto ideológico derecha-izquierda que en ella queda reflejada, permitirá la representación y el protagonismo en el proceso de creación del nuevo organismo de dos grandes tipos de poderes locales que hoy existen en Europa: las regiones con competencias de Estado y los municipios y poderes locales en el amplio sentido de este término. Cataluña y España avanzan hoy en una Europa donde reaparece con mayor virulencia política el debate entre el Norte y el Sur. El Gobierno defiende con firmeza las posiciones españolas y del propio acervo comunitario ante una ampliación europea por el Norte escandinavo que amenaza con limitar la capacidad de decisión de un Sur debilitado. Cabe esperar que la reforma de las instituciones devuelva a los países grandes del Sur una parte del protagonismo que hoy peligra. 68 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA En la Europa territorial recién nacida, en su Comité de Regiones (y ciudades), el Sur ocupa un lugar preferente. El Languedoc-Rosellón y Barcelona van a turnarse en los puestos presidenciales, con un resultado sorprendente en la Europa del equilibrio Norte-Sur, izquierda y derecha. Para Barcelona y para Cataluña, esa es una ocasión excepcional de provocación europea, favorecida por la coincidencia de ostentar dos catalanes las máximas representaciones continentales de los poderes locales y de las regiones y por las reticencias que las regiones fuertes del Norte (Flandes y los lander alemanes) suscitan en las demás. Puede muy bien decirse que las circunstancias han jugado a nuestro favor y que sería una grave irresponsabilidad desaprovechar esta oportunidad. Me parece advertir en algunos sectores la tentación de proyectar sobre la escena europea las diferencias políticas locales. O bien se trata de un cálculo político demasiado interesado e irresponsable, o bien de una escasa conciencia de lo que Barcelona y Cataluña se juegan en esa hora de Europa. Se ha dicho muchas veces que los intereses de Barcelona y los intereses de Cataluña pasan cada vez más por las decisiones de la Comisión Europea y los organismos de la Unión Europea y ello, que es cierto desde algunos años, lo es ahora de manera muy decisiva. Participar en los organismos europeos es fundamental para Barcelona. Barcelona y Cataluña tienen una nueva e inédita ocasión de avanzar en Europa. Este es un nuevo reto que exige colaboración institucional y sentido constructivo, como esa tradición tan europea de la alternancia que se ha llevado también a la presidencia del Comité de las Regiones. 69 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1169 Title A name given to the resource Barcelona (y Cataluña) en Europa Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Territoris Acció política Barcelona Catalunya Europa Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/896/0000000666.pdf c0f7f093d4b689fd298601c60d8f8622 PDF Text Text Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall: BARCELONA BECOMING A COSMOPOLIS Seminario Cracovia-Barcelona “Changing visions – visions of change” 30 de marzo de 2007 Muchísimas gracias. Quiero agradecer la invitación, hablar delante de ustedes en este seminario, es un placer para mí conocer una nueva ciudad, mi pasión son las ciudades. Como muchos de ustedes, considero que las ciudades son una construcción que representa más que ninguna otra a la humanidad entera, quizá más que la política en general, más que las naciones, más a veces incluso que el arte, porque las ciudades son arte, y son al mismo tiempo política. La verdad es que tuve la suerte de ser alcalde de una ciudad que adoro, que es mi ciudad, Barcelona, desde 1983 a 1997. He vivido antes de ese período y después del mismo período, trabajando en la misma plaza, de San Jaime, primero como funcionario, como economista, como funcionario del Ayuntamiento de Barcelona, luego como teniente de alcalde, luego como alcalde y con ligeros intervalos con algunas excursiones fuera del país, finalmente en el Palau de la Generalitat como presidente de Cataluña. Miren, la Barcelona democrática ha forjado su proyecto a través de y por medio del civismo y la cultura. Y también proponiendo a las ciudades como un elemento de reflexión cultural. Este es el objetivo principal del Centro de Cultura Contemporánea. Y poder observar que se enriquece con colaboraciones como la que han establecido con el Centro Internacional de Cultura de Cracovia demuestran que la utopía de nuestra ciudad es la utopía de muchas ciudades europeas, de otras ciudades europeas, en definitiva, que es una utopía compartida, y cuando las utopías son compartidas dejan de ser utópicas para convertirse en realidades activas. La globalización y los procesos migratorios han convertido el internacionalismo histórico de finales del siglo XIX y principios del siglo XX en una utopía cívica, en una utopía que se puede materializar, que deja de ser un puro sueño para ser algo que se puede construir, y esa utopía cívica requiere una presencia mayor en la vida diaria de los poderes próximos, en el amplio sentido del término que se da en la política europea. En un mundo en el que por supuesto todo cambia, quedarse en unos principios generales de igualdad, faltos de proximidad, faltos de calor y de color diría, puede acabar -1- �generando un sorprendente vacío político. Y tenemos ejemplos dramáticos, yo diría, y recientes. Hay que moverse, hay que moverse con los tiempos porque de otra manera cometeríamos, si no lo hiciéramos cometeríamos dos errores: primero no aprovechar suficientemente las inmensas posibilidades de la democracia local como sistema de integración de la diversidad, y Europa es sobre todo una diversidad que trata de ser al mismo tiempo algo en común, una unidad. Si no se hace a partir de las ciudades veo muy difícil que se haga de ningún otro modo. Y en segundo lugar, no tener en cuenta que el propio concepto de soberanía nacional se va ablandando a medida que el principio eminente de la igual dignidad de los poderes va creciendo, de todos los poderes, a todos los niveles. Digo que ese principio de igual dignidad, de todos ellos, va creciendo, y un nuevo contenedor global, que se llama Europa, se va afirmando. Miren, uno de los principios que ha orientado mi trayectoria política y representativa ha sido el principio de la proximidad, es decir, el principio de que quien tiene la carga de la prueba, como decían los latinos, quien tiene que demostrar su relevancia son los poderes lejanos, no los poderes próximos. Estamos acostumbrados, porque venimos de una Europa de las naciones, unas naciones que además se han peleado entre sí, pero en todo caso muy convencida de la importancia de la nación, de que otros poderes que no fueran los poderes nacionales se tendrían que justificar. Yo creo que estamos llegando al mismo tiempo a la aceptación de un contenedor común mucho más grande que es toda Europa, no las naciones de Europa sino el conjunto de esas naciones, Europa. Y al propio tiempo, admitiendo que en esa Europa o todo se hace partiendo de abajo o nos equivocaremos, y que el único principio racional de organización de los poderes en la escala de menor a mayor es por descontado partiendo de las ciudades. Y que por tanto las ciudades tienen que tener un beneficio, tienen que gozar del beneficio de la duda, como se dice, tendrían que ser respetadas como en principio el contenedor de casi todo lo que son funciones públicas. Ustedes me dirán: pero está el ejército, está la moneda, está la política monetaria, etcétera, muy bien. Pero vayamos singularizando lo que no es próximo y actuaremos, yo creo, de forma lógica y de forma coherente. Cuando en Barcelona nos planteamos desarrollar un proceso de reparación física, de mejora física de la ciudad y de su urbanismo, acercando la cultura a los barrios y reconstruyendo el espacio público no -2- �hicimos más que aplicar ese principio. Que era el principio también dentro de la ciudad y que lo importante no era la ciudad como abstracción sino la ciudad como suma de espacios, de plazas, de calles, de barrios y dándoles a los barrios, a las calles y a las plazas una singularidad y una personalidad. En aquel momento recuerdo que invitamos a muchos artistas, muchos de ellos no catalanes, no españoles, ni siquiera europeos, muchos americanos por cierto también, escultores, pintores, etcétera, escultores sobre todo, a que dignificaran a la ciudad con sus aportaciones, Ellsworth Kelly, Bryan Hunt, en fin, una serie de artistas importantes vinieron a completar lo que en Barcelona ya había sido, gracias a las exposiciones universales, una constante. Mies van der Rohe creó su gran obra óptima, es decir, el modelo total de Mies van der Rohe es probablemente su construcción en Barcelona, aparte de la Silla Barcelona que también él construyó. Esta ciudad entonces se ofreció a los grandes artistas de la época, en ese momento americanos, porque en América en los años ochenta la escultura y el arte estaban rompiendo moldes y con mucha calidad. Digo que Barcelona se ofreció como escenario de este festival artístico permanente que son las construcciones, las estatuas, los monumentos. También ahí yo creo que la ciudad tiene un papel relevante. Ahora mismo en Nueva York, en el Metropolitan Museum of Art se ha inaugurado una exposición que yo todavía no he visto pero que iré a ver y que por supuesto a todos los que puedan ir les recomiendo que puedan visitarla, se llama Barcelona and Modernity, Barcelona y la Modernidad, de Gaudí a Dalí. Es una muestra absolutamente esencial para entender lo que esta ciudad sobre todo fue en los años diez, en los años veinte, en los años treinta. No debe sorprender que la exposición empiece explicando quién era Ildefons Cerdà. Ildefons Cerdà fue el creador de la retícula urbana de Barcelona. Barcelona era la ciudad medieval, con sus murallas, y en el mismo año que Viena, en 1860, esas murallas cayeron para dar paso a un ensanche de la ciudad, lo que se llama el Ensanche de Barcelona, pero este Ensanche era lo contrario de la ciudad gótica y de la ciudad romana, era un Ensanche racional, europeo, pensado, con chaflanes, pensado para la circulación de vehículos ya, que ha funcionado luego históricamente como un modelo de ciudad racional. Yo creo que esa forma urbana, esa transformación de Barcelona, la convirtió de ciudad provincial en una de las ciudades más dinámicas del Modernismo y de la arquitectura en Europa. A finales del siglo XIX y a principios del XX Barcelona ya tenía los atributos de una ciudad avanzada, de una ciudad cosmopolita. -3- �Nunca antes Cataluña, sin embargo, había sido seguramente tan conocida y tan respetada como cuando su capital se convirtió en un escenario interesante en sí. Por tanto esta contradicción entre ciudad y nación, que existe sin ninguna duda, y luego les pondré algún ejemplo, hay que tomarla con gran [?]. Es decir, hay una contradicción y hay una tensión pero no necesariamente esta tensión ha sido una tensión dramática. Es verdad que cuando Barcelona en los años ochenta, en los últimos años ochenta, empezó a dibujar ese proyecto tan potente desde Cataluña, desde el Gobierno de Cataluña y desde el nacionalismo que gobernaba entonces Cataluña, se vio esa pulsión y ese empuje como una amenaza y se teorizó, ahora lo estábamos comentando, en términos de una vuelta de las ciudades europeas y concretamente de Barcelona a la Hansa. ¿Por qué la Hansa? Porque la Hansa, y ustedes saben de esto mucho más que nosotros, representaba una Europa de las ciudades potentes que se relacionaban entre ellas sobre todo a través del mar pero también en el continente sin demasiada preocupación por la nación a la que pertenecían. Eran realidades en sí mismas desde el punto de vista económico y casi desde el punto de vista jurídico. La Hansa creó un derecho mercantil, unas costumbres, unos métodos de relacionarse que pasaban por encima de la nación y hacían de la ciudad el elemento base de un mapa creado por puntos muy potentes, por encima de la nación o aparte de la nación, que eran las ciudades. Eso es curioso porque en estos años ochenta y noventa en que Barcelona se lanza al mundo y presenta su candidatura a los Juegos Olímpicos, pero también a una gran actividad en el terreno intelectual, en el terreno artístico, en el terreno arquitectónico, etcétera. Ese argumento del peligro hanseático se expresó y se formuló. Lo digo porque en esta ciudad y en otras ciudades como esta posiblemente ocurra a veces, pueda ocurrir a veces lo mismo, una cierta desconfianza de la nación respecto a la ciudad. Bien, todo eso empezó en Barcelona, ese movimiento hacia arriba de Barcelona es muy anterior y empieza a principios del siglo XX (y es importante este dato) con el presupuesto de cultura del Ayuntamiento de Barcelona del año 1907. En el año siete, claro, entonces los alcaldes no son elegidos, son nombrados por el poder superior todavía, pero muere un alcalde o se pone enfermo un alcalde y los concejales eligen ellos, de entre ellos, a un concejal alcalde, Pérez-Bastardas, y este señor, que es el -4- �primer alcalde entre comillas electo, lo primero que hace es decir: “Vamos a hacer un presupuesto de cultura”. Este señor entiende que en la cultura se juega todo, y cuando decimos cultura aquí queremos decir cultura y educación, porque de hecho lo que hizo ese presupuesto de cultura fue empezar a crear escuelas […] de las teorías pedagógicas y empezó a crear escuelas locales. ¿Cómo lo hizo? Barcelona se fue a Madrid, al Gobierno de Madrid y dijo: “Madrid no tiene mar, Barcelona sí, por tanto ustedes tienen que admitir que las escuelas nacionales sean como sean, pero tiene que haber una escuela del mar, que explique el mar porque es una realidad que nosotros tenemos y ustedes no tienen: “Escola del Mar”, primera. “Pero es que además tenemos el bosque de Montjuic: “Escola del bosc”. Y así siguiendo, Barcelona empezó a crear escuelas municipales. Eso es enormemente importante porque esto es decirle a la nación y a los ciudadanos que quien educa no es el Estado, ni siquiera la nación, que quien educa es la ciudad. Claro, una nación tiene que estar muy segura de sí misma para aceptar este cambio de roles. Y por descontado que esos presupuestos de cultura del Ayuntamiento de Barcelona y luego toda la labor pedagógica de la Mancomunidad, diez, quince años más tarde, fueron vistos siempre con gran desconfianza por parte del Estado español hasta que llegó la República en el año 1931-32 y ahí este sistema se generalizó. Pero ustedes saben que todo eso terminó muy mal, porque España fue el banco de pruebas de una guerra que acabaría siendo mundial, una guerra entre el pasado y el futuro, entre la pedagogía y la violencia, si ustedes quieren o, por decirlo con palabras más caritativas, el Gobierno de Mano Dura. Durante este período, que va de 1907 a 1936, es cuando empieza la Guerra Civil española y de hecho la Guerra Mundial, porque la Guerra Civil española fue el preludio de esa Guerra Mundial, se pusieron las bases de lo que luego en los años ochenta, en los años noventa, en el siglo XX, Barcelona desarrolló. Esto es un poco, si ustedes quieren, nuestra historia. No sé si les han contado que dicen que Roosvelt, ya en silla de ruedas, comentó, esto lo explicaba Arthur Miller en un libro muy pequeño que no ha leído nadie y lo tengo que ir explicando porque a ver si corre, se enteran. Dijo, parece ser (habrá que comprobarlo, por supuesto, los historiadores) dijo, “My great error was the not intervention in the Spanish Civil War”, “Mi gran error fue la no-intervención en la Guerra Civil Española”. -5- �Yo creo que fue el gran error no de Roosvelt, el gran error de Europa, porque de este modo, se fraguaron las condiciones que permitieron que la tragedia de la Segunda Guerra Mundial, con los millones y millones de muertos, que ustedes conocen mejor que nadie, llegara. Probablemente si la Guerra Civil española hubiera sido entendida como lo que realmente fue y era, que es el inicio de una confrontación total entre dos constituciones, una democrática y una no, de la realidad europea, todo esto se hubiera evitado. Pero volvamos a la situación nuestra democrática. Yo creo que el mérito principal de la gestión democrática en Barcelona fue la síntesis y la realización con transparencia de un urbanismo que a lo que iba no era a poner nuevas paredes sino más bien a quitar paredes y obstáculos a la visibilidad. Es una ciudad muy densa Barcelona, es una ciudad de cien kilómetros cuadrados, ni siquiera, el término municipal estricto, otra cosa es el área urbana real, de cuatro, cinco millones, cuatro y medio seguramente millones de habitantes. Pero la Barcelona municipal es como París exactamente, cien kilómetros, diez por diez, cien kilómetros cuadrados. Y ahí lo que convenía ya, después de los años de construcción, de los años cincuenta, de los años sesenta, de los años setenta, etcétera, era más bien tirar paredes que levantar paredes. Por supuesto poner arte, por supuesto nuevas construcciones, por supuesto nueva arquitectura, pero sobre todo abrir las puertas al mar, tirar todas las barreras que sembraba el tren, que separaba la ciudad de la playa, del mar, del agua, y crear visibilidad, crear perspectivas, que en esta ciudad en todo caso era lo que faltaba. En lo que respecta a la escuela, a la lengua, impulsamos el concepto de la ciudad educadora que se corresponde con esta idea de que es la ciudad la que debe educar más que la nación como he dicho antes. Ofrecimos una nueva dimensión a la condición de ciudad como ámbito educativo y por tanto cultural, y también a la relación entre la escuela y la sociedad con propuestas que ya como, luego más tarde, como presidente de la Generalitat el año 2006, empezamos a extender al resto de Cataluña. Bien, yo creo que podemos decir que entendimos que la ciudad es producto de la coincidencia de usos y de mezclas distintas, y ante las desigualdades que se habían generado en el período anterior de desarrollismo económico sin freno, apostamos por la cohesión social y por el progreso económico. A nivel urbanístico queríamos evitar la -6- �privatización del espacio público que se produce cuando no se permite el desarrollo de una vida colectiva creativa. Como dice Sigmund Baumann, a lo largo de las últimas décadas se ha puesto de relieve una paradoja que es absolutamente relevante: "Cuando más se desvaloriza el espacio, menos protectora es la distancia y más obsesivamente la gente traza fronteras. Y es en especial en las ciudades donde se produce esa furiosa actividad. Emprendemos la búsqueda de diferencias justamente para legitimar las fronteras.” Bien, en los barrios, esas fronteras horribles de los barrios americanos en los que uno tiene que entrar enseñando el carné de identidad o pagando, en los que el suelo urbano ya no es tierra libre ni común. Yo me he encontrado ahora visitando Argentina (he estado un mes viviendo allí) que en algunos barrios o urbanizaciones no se puede entrar sin enseñar el carné de identidad. Bueno esto es la desaparición de la ciudad, seguramente forzada, por muchas razones, aquí entraríamos ahora en una descripción muy larga sobre la diferencia entre América y Europa. América es producto de que en Europa no cabíamos, digámoslo todo, hay un momento a finales del siglo XIX en que el veinticinco por ciento de la población irlandesa se va a Norteamérica porque no caben, porque ya están cultivando los montes, las calvas de los montes, lo menos productivo. Y toda la ciencia económica nació de la teorización de esa realidad, de la utilidad marginal, etcétera. Bien, por tanto todo lo que sea americano es una concepción del espacio absolutamente distinta, si alguna cosa abunda en América es el espacio. Una vez en Wyoming recuerdo que pregunté “¿Cuánto vale la tierra aquí?”, me dijeron ”depende”, y dije “¿Depende de qué?”, y dice, “Quanta en vol?”, dice “Cuánta quiere? Depende de la cantidad que usted compre.” Es decir que la tierra, el espacio en Estados Unidos, en América en general, si compras mucha te hacen un buen precio, al revés que en Europa, donde te lo hacen si compras poco precisamente, te lo hacen cuando pueden. En todo caso es eminente que la experiencia europea de convivencia en el espacio, no digo que no tenga otros lugares de comparación que sí los tiene. Pero en todo caso trasladar modelos, pautas de comportamiento arquitectónico, urbanístico, político, de gobernación de las ciudades y de consideración del espacio de América a Europa es absolutamente imposible. Hoy, por otra parte, la movilidad de la población es tal que un 15 %, me parece que es un 15,6 % de la población de la ciudad de Barcelona es gente venida de fuera. Y sin embargo tenemos una ciudad y un país tolerante, que comparte valores y que hasta -7- �ahora en líneas generales acoge e integra la llegada de inmigrantes procedentes de otras culturas, con la mano, en fin, con la mirada abierta. Así se desprende al menos Del avance de resultados de la encuesta de valores sociales que se hizo en el año 2006. Bien, para terminar, ¿Qué es y qué representa en este escenario la cultura? ¿Qué es la cultura? “De hecho sino la posibilidad de que los hombres y las mujeres actúen juntos sin la compulsión de ser idénticos”, como decía Richard Sennett. Quizá sea esta diferencia consentida, como un proceso de cambio continuo, la que explica la fuerza transformadora de la ciudad europea. El camino a seguir pues pasa por, sin duda, el desarrollo de la particularidad. Pero el desarrollo de la particularidad quiere decir también el saber aunar lo que en Roma se llamaría la subsidiariedad y por orto lado la cohesión. Subsidiariedad entendiendo siempre, como he dicho antes, que es el poder lejano el que debe justificar su presencia y no el poder cercano. Es decir, es la Constitución Europea la que tiene que decir “Europa se quiere quedar esto”, porque considera que los poderes cercanos no lo pueden hacer. Lo que no puede hacer Europa es decirle a las ciudades “Europa es esto y ustedes lo que les queda”, no. Europa es lo que le queda al conjunto cuando la parte ha dicho lo que puede hacer y ha demostrado que lo puede hacer. Esta es mi idea de la repartición de las competencias en el espacio. En Cataluña se ha trabajado para vertebrar un territorio en red, sabemos que la desaparición de fronteras con Francia significa que no hay frontera imaginable con nadie más. Por supuesto, con las demás comunidades autónomas de España pero en el conjunto de Europa, sabemos que vamos a una nueva patria común que se llama Europa. En el momento en que la moneda, el ejército y las grandes decisiones y la bandera sean, son, ya lo son, europeas para todos nosotros en común es evidente que estamos viviendo en una nueva gran nación, que se llama Europa. Creo que la desaparición de las fronteras, estatales en Europa, significa también que Lisboa sufre tanto o más que Barcelona la deslocalización de empresas y de profesionales hacia Madrid, por ejemplo. Es decir, ha habido pequeños fenómenos de competencia que son interesantes, por otra parte, entre Barcelona y Madrid, esto es histórico, pero menos conocidos son otros que en definitiva tienen la misma raíz. Un mercado común, un mercado único quiere decir más movilidad y menos estabilidad de las empresas, de las actividades instaladas en ellas. Entre tanto, por ejemplo, la región Vigo-Oporto, o sea, Portugal-España, es un eje totalmente consagrado que tiene mucha más, digamos, -8- �relación interna entre sus dos extremos que la que puedan tener supongamos cualquier ciudad de Galicia y cualquier ciudad incluso al norte de España. También es el caso de la Eurorregión Pirineos Mediterráneo, que ya es una práctica de cooperación transfronteriza entre comunidades autónomas españolas y francesas, y ya en el futuro supongo que italianas. La matriz urbana de Europa debe promover una cosa que la Unión hasta ahora quizá no ha hecho suficientemente, que es la conciencia de que la Unión no tiene que interferir en la organización interna ni de los estados, ni de las regiones o nacionalidades, y que las tradiciones políticas y la diversidad competencial, cultural y lingüística son para Europa un activo y no un problema o no son sobre todo un problema, aunque sea problemática muchas veces. La Europa de los estados en un cierto sentido es más lenta que la Europa de las regiones y las ciudades, una Europa pensada como sistema de ciudades es una Europa pensada con la ciudadanía y por tanto mejor comprendida. Es decir, una Europa al mismo tiempo unida y federal, o federalizante. Creo que el ejemplo de Cracovia y Barcelona debe ser paradigmático en el intento de poner ideas y valores en común como fruto de unas experiencias históricas que expresan la diversidad de nuestro continente, pero también sus oportunidades de poner cosas en común. Hace tres años intervinieron Kurt Biedenkopf, Bronislaw Geremek, Krzysztof Michalski y Michel Rocard se hicieron una pregunta que tenía el siguiente contenido: “¿Qué conceptos morales, qué tradiciones y qué objetivos son capaces de reunir en una estructura democrática a los habitantes de la Unión Europea? Hoy sabemos... Michalski, ¿Cómo se pronuncia? ¿Michalski? Hoy sabemos que la integración económica no puede ocupar el lugar de las fuerzas políticas a pesar de su importancia. Debemos comprender que el espacio cultural europeo es un proceso político y cívico que se modelará a través de la acción colectiva, y en este proceso la reflexión es compartida, Cracovia y Barcelona nos pueden ayudar a adquirir la fuerza de ir siguiendo el camino de la integración y de la diversidad, o sea de la diversidad y de la integración cívica. Junto con las soluciones intergubernamentales se deben alzar soluciones comunitarias que instauren un demos, en griego “común, compartido”, europeo, con elecciones, partidos y esfera pública europea. Y con ella, y con esta, con este demos, una aceptación del principio de la proximidad y de la realidad de los pueblos que conviven dentro de muchos estados. -9- �Quiero terminar con dos citas, una de Wislawa Szymborska en el poema Cielo, expresó lo siguiente: “La división entre tierra y cielo no es la manera más adecuada de pensar en el todo, sólo nos permite sobrevivir en una dirección más exacta, esta distinción nos permite sobrevivir en una dirección más exacta, más fácil de encontrar a alguien que nos buscaba”; y una cita de Salvador Espriu, un poeta catalán, cuando le pidieron: “¿Qué dice usted de Europa? Hable usted de Europa”, en el año 1959, y dijo, en plena dictadura en España, y dijo con cierta valentía, por supuesto: “Por eso ahora es tan profunda nuestra esperanza. En mi sueño, ya contemplada realidad, en mi sueño, ya realidad contemplada, de integrarnos en un tiempo que sentimos próximo, salvadas nuestra lengua y nuestra historia, en una unidad superior que lleva el nombre abierto bellísimo de aquella hija de Agenor, Europa, que una sabia mirada vio prodigiosamente pasar de la costa fenicia a las playas de Creta. Cuando llegue el día habremos hecho el primer e imborrable paso hacia la suprema unión e igualdad de todos los hombres.” - 10 - � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona becoming a cosmopolis Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cracòvia (Polònia) Abstract A summary of the resource. Seminari “Barcelona and Krakow: changing visions, visions of change”, organitzat pel Centre Internacional de Cultura (ICC) de Cracòvia i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Globalització Cracòvia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/691/19910822_LV.pdf fbd446ae94190b52a8b40ec8e752a92d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 22/08/1991 La Vanguardia, p.018, Opinión Barcelona con Gorbachev PASQUAL MARAGALL Hace apenas nueve meses, el 28 de octubre pasado, Mijail Gorbachev visitó Barcelona en una de las más cálidas visitas -quizá la que más- de jefes de Estado a nuestra ciudad. Los barceloneses le expresaron su simpatía, conscientes de la magnitud del proyecto que encabeza y de la gran diversidad de problemas que debía afrontar. Y por ello se sentían a su lado. Como ahora, probablemente, también se sienten. Durante la breve estancia de Gorbachev que coincidió con el restablecimiento en nuestra ciudad del Consulado General de la URSS-, tuve la oportunidad de hablar con el entonces ministro de Asuntos Exteriores soviético, Eduard Shevardnadze, sobre las dificultades políticas por las que atravesaba la "perestroika". Poco después, en diciembre, Shevarnadze dimitía para advertir con su gesto del peligro de un golpe de Estado que pudiera poner fin al proceso reformista. Ahora su predicción se ha visto fatalmente confirmada. Las palabras de despedida pronunciadas entonces por Gorbachev en el Palau de Pedralbes no ocultaban ni la conciencia de esas dificultades ("en los próximos meses -advirtió- nos espera parte de lo más serio e importante que hemos emprendido y de ello depende qué camino deberemos seguir en nuestro proceso de reformas") ni la emotividad de un hombre que había quedado impresionado por nuestra ciudad y por el afecto de los ciudadanos de Barcelona. "Quisiera pedir -dijo Gorbachev- a los dirigentes de Cataluña y al estimado alcalde de Barcelona que transmitan nuestro sentimiento de agradecimiento por lo que hemos visto en los barceloneses y por las palabras que nos han dirigido, de buena disposición hacia los soviéticos. Sólo hemos tenido unas horas para visitar esta ciudad y me gustaría decir que de estos instantes ha nacido un deseo firme de volver a Barcelona, para tener ocasión de pasear de nuevo por sus calles sin atraer tanta atención. Quizá tengamos esta ocasión, porque todos tenemos derecho a jubilarnos, pero ojala podamos hacerlo antes de este momento." Como alcalde creo interpretar que el sentimiento de la mayoría de fuerzas políticas y de los ciudadanos es que ese deseo de Gorbachev de visitar de nuevo Barcelona -y no precisamente como un "jubilado", sino investido del cargo de que ha sido ilegalmente desposeído- se pudiera cumplir bien pronto. Y ello no sólo por un deber de cortesía hacia un visitante tan ilustre y elocuente, sino por el sentimiento de que Gorbachev representaba buena parte de las esperanzas de paz y de entendimiento entre los pueblos que 30 años antes habían personificado Juan XXIII, J. F. Kennedy y Kruschev. Unas esperanzas que fueron frustradas entonces ante la perplejidad de un mundo que se creyó la hipótesis de que la historia no estaba aún preparada para la paz. Unas esperanzas que parecen amenazadas ahora de nuevo por la desconfianza, el conservadurismo y el chauvinismo que los pueblos llevamos latentes dentro. Pero esta vez la humanidad no se creerá que "no ha sonado aún la hora". El gran mérito de Mijail Gorbachev ha sido comprender la necesidad de la distensión y el desarme a escala mundial. Fue él quien dio los primeros y más decididos pasos en esa 31 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA dirección. Sin embargo, no supo o no pudo resolver los más acuciantes problemas internos de la URSS. ¿Advirtió demasiado tarde que la economía de mercado y la democracia política son inseparables como algunos dicen? No lo creo. ¿Minusvaloró la capacidad -y la necesidad- de los pueblos de replegarse a sus identidades más primarias e incontrovertibles en momentos de crisis? Es posible. Nos queda la esperanza de que el proceso iniciado por Gorbachev siga adelante, a pesar de todo, entre otras razones porque ahora son los lituanos, los georgianos, los rusos, los checos y los eslovacos, los polacos y tantos otros los que desean su retorno. Las ciudades tenemos un papel limitado en política internacional. En ese sentido, Barcelona seguirá escrupulosamente la línea que marque el Gobierno del Estado y los sentimientos expresados por las autoridades catalanas. Pero el alcalde de Barcelona no puede dejar de expresar en este momento histórico el sentimiento mayoritario de los barceloneses y pedir que la razón y la ley vuelvan a reinar sobre los destinos de los pueblos soviéticos, muy en particular en los de la ciudad hermana de Leningrado. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 32 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1153 Title A name given to the resource Barcelona con Gorbachev Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Gorbacov, Mikhail S. Rússia Internacional Acció política Democràcia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-08-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1088/19870514d_00209.pdf aa0796db7986188287ce72ef8795846a PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, al Col.legi Universitari "Abad Oliva" Barcelona des dE la Casem Cnray? Barcelona, 14 de maig de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES, SENYORS: EN PRIMER LLOC VULL FELICITAR EL COL.LEGI UNIVERSITARI ABAD OLIVA PER HAVER ORGANITZAT EL CICLE "BARCELONA, UN REPTE AL FUTUR ESPANYOL". COM ALCALDE DE BARCELONA, I COM A BARCELONÍ, VEIG AMB SATISFACCI6 TOTES LES INICIATIVES QUE SERVEIXIN PER FER CONEIXER MILLOR LA NOSTRA CIUTAT. LA PERSONALITAT DELS QUE M'HAN PRECEDIT EN AQUESTA TAULA ÉS UNA GARANTIA DE QUE HAURAN OBTINGUT VOSTÉS UNA VISI6 COMPLETA I SUGGERENT DELS MÉS IMPORTANTS ASPECTES DE LA NOSTRA CIUTAT. PODEM DEIXAR PEL COL.LOQUI, SI VOLEN, EL DESENVOLUPAMENT D'ALGUNES DE LES PINZELLADES QUE DONARÉ. EN TOT CAS REPASARÉ ALGUNS FETS QUE, ENCARA QUE CONEGUTS, VAL LA PENA RECORDAR DE TANT EN TANT. �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA: MUNICIPI I CIUTAT SI ENS PREGUNTEM ¿QUÉ ÉS BARCELONA? TOTHOM SABRà CONTESTAR: UNA CIUTAT, LA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL INDUSTRIAL D'ESPANYA, LA CIUTAT MÉS IMPORTANT DE LA MEDITERRàNIA... BARCELONA ÉS TOT AIXò I MOLT MÉS, EVIDENTMENT. PER SI VOLEM DEFINIR O PRECISAR ELS LÍMIS FíSICS DE LA CIUTAT, LA COSA JA NO ÉS TAN CLARA. TENIM PRIMER EL MUNICIPI, EL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA. ALL QUE PRODRIEM DIR EL QUE "OFICIALMENT" ÉS BARCELONA. EL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA TÉ UNA SUPERFÍCIE QUE NO ARRIBA ALS 100 KM2, 98, ON VIEUEN 1.750.000 PERSONES. 2 Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AIXó, EVIDENTMENT, EN TERMES URBANS ÉS UNA FICCIó. LA CIUTAT REAL QUEDARIA MILLOR DEFINIDA PEL TERRITORI DE LA CORPORACIó MUNICIPAL METROPOLITANA; 478 KM2 AMB 3.097.000 HABITANTS, REPARTITS EN 27 MUNICIPIS. RECORDEM QUE EL MUNICIPI DE MADRID TÉ UNA SUPERFíCIE DE 607 KM2 AMB UNA POBLACI6 DE 3.188.000. ÉS A DIR, UNA SUPERFíCIE UNA VEGADA I MITJA SUPERIOR A LA DE LA NOSTRA REA AMB UNA POBLACI6 PRáCTICAMENT IGUAL. DENSITAT (HAB/KM2) SUPERFíCIE (KM2) POBLACI6 (HAB) 98 1.753.000 17.957 CMB 478 3.097.000 6.479 MADRID 607 3.188.000 5.252 BCN. MUN. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUESTES XIFRES ENS DIUEN QUE LES COMPARACIONS ENTRE MADRID I BARCELONA NO S'HAN DE FER ENTRE ELS DOS MUNICIPIS, SINE ENTRE EL MUNICIPI DE MADRID I EL TERRITORI DE LA CORPORACIò METROPOLITANA DE BARCELONA. EFECTIVAMENT, L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA, ELS 27 MUNICIPIS QUE LA COMPOSEN, FUNCIONA A TOTS ELS EFECTES COM UNA SOLA CIUTAT. ELS INDICADORS DE MOBILITAT PER TREBALL, PER ESBARJO, PER COMPRES O DE DISTRIBUCIò TERRITORIAL DE LA RIQUESA I LA RENDA ENS HO CONFIRMEN. FINS I TOT L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA TÉ UN TEIXIT URBI MÉS CONSOLIDAT QUE EL PROPI MUNICIPI DE MADRID. LES XIFRES DE DENSITAT DE POBLACIò JA ENS HO SUGGEREIXEN, I LA EVIDéNCIA D'UNA FOTOGRAFIA AèREA ENS HO CONFIRMA. -PERò ÉS QUE,A MÉS, SI PARLEM D'AREA METROPOLITANA I INTRODUïM EL CONCEPTE D'AREA METROPOLITANA FUNCIONAL, �—6— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'àREA DE DEPENDèNCIA DIRECTA DE BARCELONA PER MOTIU DE TREBALL, TENIM UN REA CONSTITUDA PER UNA CINQUANTENA DE MUNICIPIS. AQUESTS SóN ELS FETS, LA REALITAT. VEIEM ARA QUINES SóN LES INSTITUCIONS QUE S'ARTICULEN SOBRE AQUESTA REALITAT. Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'AJUNTAMENT TENIM, EN PRIMER LLOC L'AJUNTAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I ELS 26 ALTRES AJUNTAMENTS DE L'AREA. TENIM, O TENIEM, LA CORPORACIè METROPOLITANA DE BARCELONA. SUPOSO A VOSTÉS FAMILIARITZATS AMB TOT EL PROCÉS QUE A PORTAT A LA LLEI QUE FES DESSAPAREIXER LA CORPORACIè I LA SEVA SUBSTITUCIè PER DUES ENTITATS, UNA MANCOMUNITAT, ELS AJUNTAMENTS I LA GENERALITAT I POTSER LES 5 COMARQUES. ELS ESTALVIO DONCS D'ENTRARI—HI. NOMÉS ELS DIRÉ QUE AQUELLS DE VOSTÉS QUE ES DEDIQUIN AL DRET TINDRAN DURANT MOLTS ANYS MATèRIA PER A ESTUDI I PER A EXERCIR COM A ADVOCATS. �—8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: NO ÉS UNA EXAGERACIó. EL DESGAVELL I MAREMàGNUM JURíDIC QUE PORTARà L'APLICACIó DE LES LLEIS D'ORDENACIó TERRITORIAL ÉS DE TALS CONSEQÜ NCIES QUE DUBTO QUE ELS LEGISLADORS SE N'HAGIN ADONAT. Sí QUE ELS VULL EXPLICAR ALGUNES COSES DE LES QUE L'AJUNTAMENT FA I NO SUN GAIRE CONEGUDES. QUÉ ÉS L'AJUNTAMENT DE BARCELONA? L' AJUNTAMENT DE BARCELONA ES POT DIR AVUI QUE ÉS UN GRAN "HOLDING" DE PRESTACIó DE SERVEIS. TÉ UN PRESSUPOST CONSOLIDAT D'UNS 140.000 MILIONS DE PESSETES, AMB UN TOTAL DE 24.000 TREBALLADORS, DELS QUALS MENYS DE 10.000 SóN FUNCIONARIS. I QUÉ ÉS EL QUE FA, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA? L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, EN PRIMER LLOC1PRODUEIX (p.exemple Cinturons) �-9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS BENS I PRESTA ELS SERVEIS QUE PER LLEI LI PERTOQUEN. LA MAJORIA DE VOSTÉS CONEIXEN EL DRET ADMINSTRATIU I NO M' EXTENDRÉ MUNICIPALS: SOBRE AIXò: SóN ELS PAVIMENTACI6, NETEJA, TíPICS SERVEIS ESCOMBRARIES, CLAVAGUERAM, ETC. PER L'AJUNTAMENT FA MOLT MÉS D'ALL6 QUE LA LLEI LI MANA. L'AJUNTAMENT .FA TAMBÉ UN MUNT DE COSES, COMPROMÉS PER UNA TRADICI6 DE MOLTS ANYS. COSES QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA FEIA SUPLINT EL PAPER D'INSTITUCIONS QUE LLAVORS CATALUNYA NO TENIA O QUE LES QUE TENIA NO SE'N FEIA CàRREC. BARCELONA, COM A CAPITAL DE CATALUNYA QUE ÉS, TÉ UNES DOTACIONS I UNS EQUIPS QUE NORMALMENT, EÑ ALTRES CAPITALS, PAGUEN ELS ESTATS -I PER ESTAT ENTENC TAMBÉ ELS ESTATS O GOVERNS AUTòNOMS-. (Goteborg) �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUESTES DOTACIONS, A BARCELONA, LES PAGA L'AJUNTAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS L'UNIC AJUNTAMENT D'ESPANYA QUE TÉ AL SEU CàRREC LA PRàCTICA TOTALITAT DELS MUSEUS DE LA CIUTAT: EL MUSEU PICASSO, EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, EL MUSEU D'ART MODERN, EL MUSEU CLARà, EL MUSEU TèXTIL, EL MUSEU DE LA MiSICA, EL MUSEU DE ZOOLOGIA, EL DE GEOLOGIA, L'INSTITUT BOTàNIC I ALGUN ALTRE QUE EM DEIXO, TOTS AQUESTS SóN PROPIETAT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA TÉ TAMBÉ HOSPITALS, CENTRES D'EGB, DE FORMACI6 PROFESSIONAL. TOT AIXó NO SUCCEEIX. A CAP ALTRA CIUTAT D'ESPANYA. �-11— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA POLíTICA DE FOMENT PER A MÉS DE LES COSES QUE TÉ PER LLEI I ELS SERVEIS QUE ACABO DE DIR, ELS SERVEIS DE CAPITALITAT ELS DIEM, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ENCARA FA UN TERCER GRUP D'ACTIVITATS. EM REFEREIXO A ALL QUE PODRIEM DIR EL FOMENT. ÉS UN CONJUNT D'ACTUACIONS QUE L'AJUNTAMENT HA FET COM A RESPOSTA A UNA SITUACIó DE CRISI ECONòMICA NO PREVISTA O AMB UNA DURADA I INTENSITAT MOLT MÉS GRAN DEL QUE NINGú HAVIA PENSAT. PER PODER FER AIXò CALIA UNA FEINA PRèVIA, QUE ÉS EL SANEJAMENT FINANCER DE L'AJUNTAMENT, FINS I TOT CREAR UN PETIT ESTALVI PER PODER DERIVAR — LO A AQUESTES ACTIVITATS "ATíPIQUES" O NOVES. ELS TRES EIXOS QUE CONFIGUREN LA POLíTICA DE FOMENT SóN ELS JJ.00., LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC Ref.: �—12— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I SOCIAL, I 2 EMPRESA INICIATIVES S.A. VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. i encara (Plans d'Oc.Comunitària) TOT I AIXí L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO ES VA NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLE DAVANT LES CAUSES I VA DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANT, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PES I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NOS UN OBJECTIU. NO L'OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, COM EFECTIVAMENT ESTA. VENINT, NOSALTRES POGUESSIM GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE D'ALTRES CIUTATS. REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT ECONòMICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER Sí QUE HEM DE TRACTAR, I CREC QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI, A SER POSSIBLE, EN ELS WAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT. ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE QUE S'ESTà OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS QUE SóN òBVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A L'ESTAT DE �—14— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCI6 ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PéRDUA DE POBLACIó I D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVIEM DE FER—HO NOSALTRES? COM HAVIEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGUÉS EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC POGUÉS DONAR? Ref.: �—15— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES MESURES PRESES EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMàTIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQU1 VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'ÉXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL MóN EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB ELS CENTRES D'INFORMACIó I DE DECISIó ECONòMICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL MóN, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I TANMATEIX DE VEGADES ARA JUSTAMENT COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, Ref.: �—16— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACI6 SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACI6 VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EL QUE BUSQUEM AMB LA PONéNCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACI6, DE LES INICIATIVES FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, I CAL QUE VOSTÉS, JOVES UNIVERSITARIS HO TINGUIN MOLT EN COMPTE, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL Mal ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TíTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTà FUNCIONANT. Ref.: �-17- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CAL DIR CLARAMENT QUE NO ES POT ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSI6 D'UNA CAPACITACI6 MíNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACI6 ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR—SE D'UNA FORMA MOLT ESPECíFICA. ESTà CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN- ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIP. AUTO—OCUPACI6 EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACI6 MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER ABONADA NOMÉS, �—18— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació COM HA DE SER, PER NO N'HI HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACI6 D'EMPRESES I NECESSITAT DE FER—HO. EN EL CAMP DE LA FORM.ACI6, A NINGú SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCI6 ALS DISSET ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACIó. NO ES AIXí. SI HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCI6 EN EL QUAL L'INDIVIDU ESTA. EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIR. D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES —I NO HO FA — , NO ÉS SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADá NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PERò QUE ENS EMMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. ELS QUE TENIM RESPONSABILITATS PúBLIQUES HEM D'ANIMAR—VOS, A �-19- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació VOSALTRES, JOVES, PER TAMBÉ A LA GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE, DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR — SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECíFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTERER, EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONòMICS, QUE EN AQUEST SECTOR SE LI ESTIGUI TREIENT AL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE SE LI POT TREURE. Ref.: �-20- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació INICIATIVES, S.A. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACI6 D'EMPRESES PRIVADES QUE PRODUEIXEN BENS I SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL. QUIN VA SER EL SEU ORIGEN? DE FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULAT UN MUNT D'IDEES PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN CENTRE D'INFORMACI6, (I LA GENT PENSA), UN CENTRE DE DECISI6 IMPORTANT. EL PROBLEMA, PERò, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON. TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTà �—21— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PENSAT PER FER AIX6. NO ESTI PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES, SOVINT MAGNíFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB INICIATIVA, SOBRE LA MANSANA DE LA DISCòRDIA, O EL POBLE ESPANYOL, O LA TELEVISI6 PER CABLE. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. PER EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACI6 ERA I ÉS I SERá UN CENTRE D'INFORMACI6 MOLT IMPORTANT, I SERIA ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERíSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACIó. I AQUESTA INFORMACI6 HI ÉS ALS AJUNTAMENTS. DESPRECIAR — LA, TIRAR — LA, NO FER— NE úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. 2 ^ Ref.: �—22— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACIó DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES: TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACI6 ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L'ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. I AIXò FER — HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACI6 PER PART DEL SECTOR PÚBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 6 4 ANYS DE Ref.: �—23— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CREACI6 DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDRà LA SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE SE LA VENDRà, ÉS QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. DE MANERA QUE ES RETORNEN AL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE HAN DEIXAT PERQUè ELS CIUTADANS POGUIN CREAR EMPRESES. INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU. S'HAN CREAT UNA S2RIE D'EMPRESES TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLTES REFERIDES A AQUELL TIPUS DE SITUACIONS GREUS DE LES QUE PARLAVEM ABANS. AQUESTS EREN ELS TRETS MÉS IMPORTANTS DEL QUE ÉS LA CASA GRAN I DE COM, DES DE LA CASA GRAN, HEM ABORDAT ELS PROBLEMES, QUE AVUI DIA, MÉS PREOCUPEN ELS BARCELONINS I MOLT ESPECIALMENT ELS JOVES BARCELONINS. Ref.: �-24- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació BARCELONA, CAPITAL DE CATALUNYA VEIEM ARA QUIN ÉS EL PAPER DE BARCELONA A CATALUNYA, ESPANYA I EL MóN. RECORDO SOVINT L'EXPRESSI6 DEL DOCTOR BRICALL SEGONS LA QUAL CATALUNYA SENSE BARCELONA SERIA UNA NACIONALITAT MINORITáRIA EUROPEA COM ARA L'ALT ADIGGIO. ÉS EXACTAMENT AIXí. AIXó NO ENS PORTA PAS A L'EXTREM CONTRARI DE PRETENDRE QUE BARCELONA HA CREAT CATALUNYA. LA REALITAT ÉS A L'INREVÉS: CATALUNYA HA CREAT BARCELONA. LA MILLOR PROVA QUE CATALUNYA ÉS UNA NACI6 VE DONADA PEL FET QUE HA ESTAT CAPAÇ DE BASTIR UNA CIUTAT CAPAÇ DE SOPORTAR UNA ESTRUCTURA QUASI ESTATAL, CAPAÇ DE GENERAR TOT EL SECTOR TERCIARI DE CLASSES "IMPRODUCTIVES" QUE CONFORMEN LA CULTURA ELABORADA, ELS SíMBOLS COL.LECTIUS. SENSE CIUTAT-CAPITAL I SENSE SISTEMA DE CIUTATS NO HI HA ESTAT. CATALUNYA HA CREAT BARCELONA PERQUé TENIA (Josep Garriga i Massó) �-26- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA I EUROPA HE DIT ABANS QUE CATALUNYA ERA UN SISTEMA DE CIUTATS. SI BARCELONA I CATALUNYA VOLEN INTEGRAR-SE A EUROPA ÉS FONAMENTAL QUE EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà LLIGUI AMB EL TEIXIT URBà EUROPEU. EUROPA ÉS TAMBÉ UN SISTEMA DE CIUTATS. LES CIUTATS CONSTITUEIXEN EL SEU ESQUELET VERTEBRADOR. I ÉS PRIMORDIAL QUE BARCELONA I PER TANT CATALUNYA S'HI INSEREIXIN COM UNA R6TULA D'UNA CERTA IMPORTàNCIA. BARCELONA HA DE SER PIVOT DEL "NORD DEL SUD" EUROPEU. ENTENC PER NORD DEL SUD UNA àMPLIA REGI6 DE PROP DE DEU MILIONS D'HABITANTS QUE COMPREN EL MIGDIA FRANCèS I QUASI ARRIBA ALNORD D'ITàLIA, AIXÍ COM EL MEDITERRANI ESPANYOL. EL PORT I L'AEROPORT DE BARCELONA HAN D'AUGMENTAR LES SEVES CONNEXIONS INTERNACIONALS, ÉS UN DELS PUNTS FONAMENTALS. Ref.: �—27— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: FINAL VULL ACABAR RECORDANT EL QUE HE DIT FINS ARA: LA REALITAT URBANA DE BARCELONA, L'ACTUACIÓ DE L'AJUNTAMENT, LA NECESSITAT D'AQUEST D'ADAPTAR — SE A LES EXIGÉNCIES DE LA CRISI, L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL COM A CENTRE DE RECEPCIÓ D'INFORMACIÓ, EL PAPER DE BARCELONA COM A CAPITAL DE CATALUNYA I D'UN ESPAI EUROPEU MÉS AMPLE. TOT AIXò ENS CONFIGURA UNA CIUTAT DINàMICA, AMB UNA IL.LUSIÓ PEL FUTUR SIMBOLITZADA PER L'APOSTA PELS JOCS OLíMPICS DEL 92, AMB UNA CAPACITAT PER REACCIONAR DAVANT SITUACIONS NOVES. NO EM CAP DUBTE QUE AQUESTA BARCELONA AIXí DIBUIXADA RESPON A ALL QUE BARCELONA HA ESTAT SEMPRE EN EL CONTEXT ESPANYOL: LA PORTA PER ON HAN ENTRAT TOTES LES CORRENTS DE MODERNITAT, L'AVANÇADA D'EUROPA EN LA PENíNSULA, LA CAPDAVANTERA EN LES LLUITES PER LA �-28- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LLIBERTAT. ES BEN CERT QUE L'ESPANYA D'AVUI NO ÉS LA MATEIXA QUE LA DE FA 20, 50 ANYS. JA NO ÉS TAN GRAN LA DIFERèNCIA ENTRE BARCELONA I ALTRES CIUTATS, ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D'ESPANYA. ABANS FEIA AL.LUSI6 A COM MADRID HA REDESCOBERT LA SEVA CONDICI6 DE CIUTAT. M^ c L 1 , C C.--/01( TOT AIXò ÉS MOLT POSITIU. PERQUè ENS INCITA A SER ENCARA MILLOR, PERQUè ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA PER COMPETIR SóN FIÉS EVIDENTS. NINGú ES MÉS EXIGENT AMB SI MATEIX QUE ELS BARCELONINS. I ELS BARCELONINS, LA CIUTAT DE BARCELONA SABRAN RECOLLIR, HAN RECOLLIT JA AQUEST REPTE DE FUTUR. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3994 Title A name given to the resource Barcelona des de la Casa Gran / Conferència dins el Cicle "Barcelona, un repte al futur espanyol" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Barcelona: municipi i ciutat. - L'Ajuntament. - La política de foment. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Barcelona, capital de Catalunya. - Barcelona i Europa. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi Universitari Abad Oliva, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Finançament Administració local Europa Barcelona Model social Acció política Espanya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1441/19950327d_00678.pdf 8c39ba6c90540661726b891cbc926cf4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Barcelona en el umbral del 2000 1. El modelo Barcelona de transformación urbana. Vigencia del modelo Barcelona de transformación urbana. Barcelona es una ciudad más abierta, más atractiva (a las personas y a la inversión), más solidaria, más habitable, con más calidad de vida, con más calidad en general. En los últimos 15 años Barcelona ha experimentado un gran salto cualitativo. De la ciudad "olímpica y metropolitana que pedíamos en 1982, hemos pasado a una Barcelona que, una vez suprimidas las fronteras intercomunitarias -hoy, precisamente, en lel primer día de aplicación del espacio "Schengen", ello tiene una especial significación- es el centro de una euroregión de 15 millones de habitantes que aspira a constituirse en la puerta del sur de Europa y corno una de las capitales culturales europeas. Básicamente, en el fondo del modelo Barcelona está la apuesta por la ciudad europea, una ciudad que no segrega, en la que conviven diversos usos (Barcelona es aún hoy una ciudad industrial, a pesar del predominio del sector servicios, en la que no se construyen barreras infranqueables entre los barrios pudientes y las zonas pobres. Nuestra estrategia no ha sido una estrategia intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad. Gracias a ella se han rehabilitado barrios periféricos, incorporándolos a la ciudad, dignificándolos y convirtiéndolos en nuevos centros urbanos. Hemos cerrado así las heridas que provocó el urbanismo franquista en Barcelona. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Se ha reequilibrado la expansión espontánea de la ciudad hacia poniente con un desarrollo hacia levante: Vila Olímpica, prolongación de la Diagonal, Diagonal-Mar, Transformación de Nou Barris, Congost del Besòs. Se ha convertido la Plaça de les, Glòries, donde Cerda situó el centro de la nueva ciudad, en un foco de una ciudad que ya no tiene un sólo centro. Se ha hecho una gran transformación urbana sin pérdida de cohesión, sin acentuar las desigualdades sociales y territoriales. En todo este proceso la renta familiar disponible no ha hecho más que crecer (un 26% en términos reales entre 1979 y 1991). Se ha frenado, asimismo, la excesiva tercialización del Eixample. Se ha reactivado, con la complicidad del vector privado, la vida del casco antiguo de la ciudad. Se ha propiciado una nueva ocupación, lenta y pacífica por parte de estudiantes y de parejas jóvenes. Se ha esponjado una densidad excesiva, sin desplazar a los vecinos. Se han instalado algunas instituciones culturales muy significativas: Centre cíe Cultura Contemporània, MACBA, nuevas facultades de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Ramon Lluil y de la Universittat Pompeu Fabra, Convent de Sant Agustí. Barcelona se ha convertido en una referencia para Europa y, aún más allá. Un modelo seguido por Lisboa en su transformación propiciada por la Exposición Universal de 1998. También,Y por Berlín, para recomponer el centro de la ciudad separado por el Muro.' La experiencia de Barcelona en planificación estratégica ha sido reconocida como modélica por la Unión Europea y por el Banco Mundial y est aplicada en más de cincuenta ciudades de España y del mundo: Río cic Janeiro, Bogotá, Cartagena de Indias. El nuevo alcalde de Roma, F. Rutelli explica públicamente que el modelo de complicidad a la que aspira para su ciudad es el de Barcelona. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Hemos sido pioneros en la defensa de la iIea de que las ciudaes europeas, a parte de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones) han de cooperar para encontrar la solución de los problemas urbanos. No olvidemos que los problemas de las ciudades son los problemas del 80% de los europeos y europeas que viven en el/las: Eurociudades, Polis, C-6. Este modelo de transformación de la ciudad se ha construído sobre la base del consenso, sobre la implicación de los ciudadanos y la complicidad de los sectores. Barcelona ya ha emprendido su segundo Plan Estratégico, Económico y Social, con la participación de todas las instituciones económicas, sindicales, asociativas y universitarias de la ciudad. En el marco de este consenso urbano es muy importante poner el énfasis en el uso racional de la ciudad. En el contéxo de un discurso más amplio sobre la austeridad como valor a potencie, debe tenerse en cuenta que la ciudad es un bien escaso que debe repartirse entre muchos agentes: entre coches y peatones, entre coches y transporte público, entre viviendas, equipamientos, industrias y espacios verdés, etc... Se ha desarrollado un nuevo contrato e tre los ciudadanos y el coche: mediante una activa política de aparcamientos, mejoras en la conectividad urbana (Prim, Bach de Roda, Guipúscoa, Aiguablava) y el equilibrio en el tránsito entre las grandes vías metropolitanas y las calles del centro (Avda. Mistral, Aragó, Meridiana), que así pueden recuperar su carácter propio de vías urbanas y se han puesto incluso barreras al tráfico en zonas que no lo puede soportar (Proyecto Gaudí). - Se han mejorado muy substancialmente la eficacia en la administración municipal: la plantilla municipal se ha reducido en 2.000 personas en cinco años y se ha descentralizado en los distritos en un 21%. Hemos sido pioneros en la introducción de nuevas ¡tecnologías de la información: primero 010, muy pronto a través del Internet. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Actualmente, el 60% de las licencias de obras menores y de actividades no clasificadas se concede en un plazo inferior a los quince días. Se ha procurado romper monopolios' externos: Plan de Hoteles, adjudicación de las contratas de limpieza. Promoción de una oferta comercial de calidad. Barcelona es una marca que vende y la ciudad dispone de una oferta comercial tradicional de una gran calidad. La transformación de la ciudad ha contribuido a promover centros comerciales tradicionales: Rama centre, carretera de Sants, Via Júlia, carrer Gran de Sant Andreu. Barcelona es el centro de un mercado de 15 millones de habitantes. 2. La situación económica de Barcelona La economía de Barcelona ha tenido en 1994 un crecimiento del 2,4%. Esta tasa es superior a la que se ha calculado para la economía catalana (1,9%) y española (1,7%) El crecimiento real acumulativo del PIII en la ciudad será de un 9,9% en el período 1990-1995. En el mismo período, el crecimiento del PIB de Cataluña será del 6,5% y el de España el 6,7%. Este crecimieto por encima de la economía catalana y española se produce por segundo año consecutivo. Se desprende, por lo tanto, que Barcelona resiste mejor la recesión, y está en mejqr situación para aprovechar las fases expansivas. Barcelona y su área metropolitana se han convertido en el motor de la recuperación económica de Cataluña. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA El paro en Barcelona es inferior al de otilas ciudades como: Copenhague (17,3%), Amberes (13,7%), Berlín (13% en el este 12,8% en el oeste), Milán (14%), Londres (13,9%), La Haya (15,2%). Y es similar a la tasa de París (12,5%) y Manchester (12,41%). El tránsito en el aeropuerto de Barcelona el 1994 fué de 10.647.281 pasajeros, 317.000 más que en el récord histórico de 1992 y 648.775 más que en 1993. El tránsito internacional se ha multiplicado por 2,5 en 10 años: de 1.736.000 pasajeros en 1984 se ha pasado, en 1994, a 4.206.000. En seis años se ha pasado de una oferta hotelera de 15.737 plazas a 26.291. Esto ha permitido que el número de pernoctaciones hoteleres haya pasado de 3.790.101, en 1989, a 4.256.524 en 1993. En 1994 el Puerto de Barcelona superó los 20 millones de toneladas de tráfico, con un aumento del 15% respecto al año anterior. Asimismo se ha consolidado como el primer puerto del mediterráneo en tráfico de contenedores. El techo de oficinas ha pasado en seis años de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Y la demanda responde: IBM se instala en l'Illa, Nissan en las Torres Cerdá, Xerox en la calle Tarragona. UAP invierte 20.000 millones de pesetas en Plaça Catalunya-Pelai-Bergara. El Ayuntamiento es un buen empresario: A partir de 1992 genera recursos para dedicarlos a inversión y a amortización de deuda. Recursos generados después de intereses 1990 -957 1991 -361 1992 15.862 1993 22.142 1994 28.746 1995 29.403 1996 37.461 1997 45.170 1998 52.799 ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA A partir de 1993 se reduce el volumen de deuda. Total de endeudamiento a final de año 1990 1991 224.780 244.401 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 271.403 280.189 278.486 275.104 270.986 264.204 249.670 El Ayuntamiento de Barcelona contribuyó activamente a la convergencia con Europa. Los presupuestos del Aytintamiento para 1995 son, en relación a los de la Generalitat y los del Estado: - Los más austeros de las tres insityciones. - Los únicos que reducen los ingresos tributarios. - Los únicos que reducen los gastos! de personal. - Los únicos que reducen la carga financiera. - Los gastos de capital consolidados se sitúan por debajo de los del Estado (antes del recorte presupuestario) pero por encima de los de la Generalitat. - El Ayuntamiento es la única instiltución que presenta superávit de caja. - Es la única administración qu absolutos. - Es la institución que dedica un porcentaje mayor de su presupuesto a amortizaciones. reduce la deuda en términos ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3. Las estrategias de Futuro de Barcelona 1 Barcelona afronta estos años decisivos del final de siglo desde una posición consolidada y, lo que es más immtante, con nuevos proyectos de futuro. En este contexto es importante retejer dos ideas: en primer lugar, hay un diseño de ciudad. Un diseño consensuado en el segundo Plan Estratégico. Un Plan Estratégico que apuesta por la calidad de vida y por la calidad de los productos y servicios de la ciudad. Estas son las principales apuestas estratégicas de Barcelona: a) Consolidación de Barcelona como centro de una macroregión europea mediterránea de 15 millones de habitantes. b) Barcelona puerta del Sur de Europa. c) Calidad de vida. Barcelona, ciudad de calidad. d) Cultura y civismo. e) Internacionalización. Principales áreas de proyección: Europa, Mediterráneo y América Latina. Algunas medidas que concretan estas estrategias: - Priorizar las comunicaciones con Europa: conexión con Europa en tren de alta velocidad. Se construirá una gran estación terminal en Sagrera y otra en el aeropuerto para permitir que éstq pueda convertirse propiamente en el aeropuerto de la macroregión. Potenciación del Aeropuerto como "hub" europeo. ESA DE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Crear una gran plataforma logística en el Delta del Llobregat aprovechando las potencialidades de algunas infraestructuras y agentes ya instalados: Puerto, Aeropuerto, construcción de una nueva terminal de carga aérea, Zona Franca, Mercabarna, nulvo recinto Montjuïc 2 de la Fira de Barcelona. - - Plataforma del Besòs. Proyecto Congost del Besòs (Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Montcada y Santa Coloma), creación de un parque fluvial, conexión de los parques de Collserpla i Sant Mateu, compaginación con las penetraciones viarias y ferroviarias a Barcelona. Creación de una nueva zona de actividades lúdicas y recreativas en el litoral de Diagonal Mar i la Catalana. - Telecomunicaciones. Creación de una Wraestructura adecuada en Barcelona para facilitar el máximo desarrollo de las telecomunicaciones avanzadas y los servicios de valor añadido1 - Avanzar en la intermodalidad entre el transporte público-privado en la región metropolitana de Barcelona. Creación de una oferta adecuada de transportes públicos en la región metropolitana, bajo una autoridad única, que no incentive el usos del transporte privado. Asimismo, avanzar hacia mayores niveles de disciplina y de seguridad vial. - Mejorar la calidad ambiental de la ciudad y poner las bases hacia un modelo de desarrollo sostenible. Aplicación generalizada de criterios medioambientales en los procesos de recogida y eliminación de residuos. - Consolidación de Barcelona como capital' cultural europea. Dotación de un sistema de grandes infraestructuras cultÚrales: MACBA, MNAC, Liceo, Teatre Lliure, Auditori, CCCB. - Fortalecimiento de Barcelona como gran centro industrial, consolidando y mejorando su competitividad a través de lun pacto industrial metropolitano. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Carta Municipal. Dotación de nuevos instrumentos jurídicos y legales para que la ciudad pueda resolver algunos problemas que tienen una gran incidencia en la vida cotidiana de sus habitantes. Asimismo, debe avanzarse para conseguir que la ciudad pariticipe en los órganos de decisión de las infraestructuras estratégicas para su territorio (Puerto, Aeropuerto, etc...) y que, disponga, tambiép de los mecanismos para planificar su territorio. ESADE.IRP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4347 Title A name given to the resource Barcelona en el umbral del 2000 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Máster ESADE, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Lideratge Infraestructures Urbanisme Euroregió Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1448/19950510d_00685.pdf 285877acb17292e3cb450db511d602c2 PDF Text Text roko a.g(9, 0.14kL gÈSkuUa ut, aktú,u ,N 4u ó tto.Q u a (-FN ec) BARCELONA EN L'EUROPA DEL 2000: UN MODEL DE REFERÈNCIA �Barcelona en 1.- El l'Europa del 2000 Un model Barcelona de Barcelona model de referencia transformació urbana s'ha convertit ei una referència per a Europa, i encara més enll4. Un model seguit per Lisboa en la seva transformació propiciada per l'Exposició Universal de 1995. També per Berlín, per recompondre el centre de la ciutat separat pel Mur. El nou alcalde de Roma, Francesco Rutelli, explica públicament que el model q e complicitat a la qual aspira per a la seva ciutat és el de Barcelona. L'experiència de Barcelona en planificació estratègica ha estat reconeguda com a modèlica per i la Unió Europea pel Banc klundial i s'aplica a més de cinquanta ciutats d'Espànya i del món: Rio de Janeiro, Bog; otà, Cartagena d'Índies. Barcelona ha impulsat la } creació d'un centre d'intercanvi de tecnologies urbanes (CIDEU) amb la participació d'ajuntaments i entitats metropolitanes de 24 ciutats espanyoles i Ilatinoamerica nes (Buenos Aires, la Plata, la Paz, Rio de Janeiro, Curitiba, SalvadorBahia, Santiago de Xile, Bogotá, Cartagena de Indias, L'Havana, Quito, Bi bao, Màlaga, València, �Saragossa, San Pedro Sula León, Asunción, Lima, Santiago de los Caballeros, Montevideo, Barutas i Caracas). • El 1989 Barcelona va ser la ciutat pionera en l'establiment de xarxes de ciutats a Europa, mitjançant la constitució d'Eurociutats. • El 1992 va ser pionera en la projecció a Amèrica amb la constitució del CI EU, que vol exportar un determinat model ï unI determinada manera de fer les coses que ha estat assajada amb èxit a Barcelona. • El 1995 ha estat pionera en la projecció a la Mediterrània amb l'organització de la Conferència de Ciutats Mediterrànies. Barcelona és_ avui una ciutat més oberta, més atractiva (a les persones . i a la inversió), més solidària, més habitable, amb més qualitat de vida, amb més qualitat en general • Les ciutats competeixen avui per atreure inversions en un món cada cop més internacional. Peró en el món post-industrial, les inversions són atretes per factors que van més enllà dels costos laborals. La qualitat de la vida cívica i cultural d'una ciutat és ara crucial. 2 �• Un arquitecte del prestigi de Richard Rogers ofereix el model de Barcelona com 'a exemple que haurien de seguir les ciutats contemporànies. • Rogers aposta per una ciutat densa, on existeixi la suficient massa crítica que es necessita per sostenir el vigor de la vida urbana. Perquè per la ciutat és la superposició d'activitats -és, fins i tot, la redundància. • Per a Rogers, la ciutat del futur ha de tenir sis elements: 1) Ser densa i policèntrica, perquè ajuda a crear sentiment de comunitat i perquè minimitza la dependència dels cotxes. 2) S'hi han de superposar le activitats, perquè això maximitza el contacte i la diversitat. 3) Ha de ser sócialment i terr torialment equilibrada, i participativa. 4) Ha de ser ecològica. 5) Ha de ser oberta, la seva configuració urbana li ha de permetre d'acollir nova gent i noves idees. �• i 6) Ha de ser bonica, una ciutat on l'art, l'arquitectura i el paisatge contribueixin a millorar-la espiritualment. • Perquè la forma de la ciutat i ncideix sobre com viu la gent. No és neutra. Només com a anècdota, crec que torça reveladora, voldria subratllar l'èxit i el rècord de participació en e Dia de la Bicicleta a Barcelona (45.000 persones l'última edició, fa unes setmanes) en relació a una ciutat amb una tradició tan forta de conscienciació ecològica com Berlín, on ahir mateix una jornada en bicicleta i en pro de l'estalvi energètic va aplegar només 15.000 ciclistes. . Bàsicament, en el fons del model Barcelona hi ha l'aposta per la ciutat europea, una ciutat que no segrega, en la qual conviuen diversos usos (Barcelona és encara avii una ciutat industrial, malgrat el predomini del sector serveis), en la qual no es construeixen barreres infranquejables entre els barris rics i les zones pobre0. és una ciutati que vol mantenir i augmentar la massa crítica necessària per consolidar la vitalitat de la vida urbana i per guanyar posicions en el context europeu i mundial. • Barcelona . En els últims 15 anys Barcelona ha experimentat un gran salt en tots els ordres. De la ciutat "olímpica i �metropolitana" que demanàvem el 1982, hem passat a una Barcelona que, una vegada suprimides les fronteres intercomunitàries -i amb la recent aplicació de l'espai "Schengen", 4ixò té una especial significació- és el centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants que asura a constituir-se en la porta del sud d'Europa i com una de les capitals culturals europees. La nostra estratègia no ha estat una estratègia intervencionista, però sí una estratègia de Iideratge i de complicitat. Gràcies a a questa estratègia s'han rehabilitat barris perifèrics, in corporant-los a la ciutat, dignificant-los i convertint- los en nous centres urbans. Hem tancat així les ferides que va provocar l'urbanisme franquista a Bar G elona. Hem creat una ciutat poli èntrica consolidant les àrees de nova centralitat cue han permès atorgar qualitats centrals a zones perifèriques i, així enriquint els teixits socials i econòmis d'aquestes àrees. l al mateix temps, treure pressió i frenar una terciarització excessiva del centre tradicional de la ciutat, l'Eixample. En aquesta línia s'ha reequilibrat l'expansió espontània de la ciutat cap a ponent amb un desenvolupament cap a llevant: Vila Olímpica, Diagonal-Mar, prolongació de la Diagonal, �Transformació de Nou Barr s, congost del Besòs. S'ha convertit la Plaça de les Glòries, on Cerdà va situar el centre de la nova ciutat, en un focus de una ciutat que ja no té un sol centre. Barcelona és més equitativa, una altra de les condicions que ha de tenir la ciutat del futur. S'ha fet una gran transformació urb e na sense pèrdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials. En tot aquest pocés la renda familiar disponible només ha fet qye créixer (un 26% en termes reals entre 1979 1 1991). S'ha reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida del casc antic de la ciutat. S'ha propiciat una nova ocupació, lenta i pacífic, per part d'estudiants i de parelles joves. S'ha esponjat una densitat excessiva, sense desplaçar Is veins. S'han instal.lat algunes institucions culturals molt significatives: Centre de Cultura Contempòrània, MACBA, convent deis Àngels, noves facultas de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat Pompeu Fabra, convent de Sant Agustí. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a part de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), han de cooperar per trobar la solució dels problemes urbans. No oblidem que els problemes de les ciutats són els �problemes del 80% dels europeus i europees que hi viuen : Per això s'han constituït associacions de ciutats europees com Eurocíutats i la C-6. I s'han desenvolupat projectes com POLIS, GAUDI i PICASSO. . Aquest model de transformació de la ciutat s'ha constru.it sobre la base <llel consens, sobre la implicació dels ciutadan i la complicitat dels sectors. Barcelona ja ha e près el seu segon Pla Estratègic, Econòmic i Soci 1, amb la participació de totes les institucions econòmiques, sindicals, associatives i universitàries de la ciutat. S'ha desenvolupat un n(41 contracte entre els ciutadans i el cotxe: mitja çant una activa política d'aparcaments, millores en la connectivitat urbana (Prim, Bach _de Roda, Guipúscoa, Aiguablava, avinguda Foix, Terrades) i l'equilibri en el trànsit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Av. Mistral, Aragó Meridiana), que així poden recuperar el seu caràcter propi de vies urbanes, i fins í tot la col t locació de barreres en zones que no el poden suportar (Projecte Gaudí). S'ha millorat molt substancialment l'eficàcia en l'administració municipal: la seva plantilla s'ha reduït en 2.000 persones en cinc anys ï s'ha 7 �descentralitzat en els distri tes en un 21%. Hem estat pioners en la introduc ó de noves tecnologies de la informació: primer 01 , molt aviat a través de I'Internet. . Actualment, el 60% de les lli céncies d'obres menors i d'activitats no classificade s es concedeix en un termini inferior a quinze dies. II.- La situació econòmica de arcelona . L'economia de Barcelona a tingut l'any 1994 un creixement del 2,4%. Aques a taxa és superior a la que s'ha calculat per a l'economia catalana (1,9%) i espanyola (1,7%). • El creixement real acumulatiu del PIB a la ciutat serà d'un 9,9% en el període 1990-1995. En el mateix període, el creixement del PIB. de Catalunya serà del 6,5% i el d'Espanya del 6,7%. . Aquest creí>ement per so g re del de l'economia catalana i espanyola es ptodueix per segon any consecutiu. Es desprén, per tant, que Barcelona resisteix millor la recessió i que està en millor situació per aprofitar les fas 8 expansives. �III.- Barcelona, abans i després dels Jocs, ha estat la locomotora de Catalunya. pronosticaven els "pájaros de mal agüero". En contra també deis que difonien una imatge (que tenia l'avantatge de q e era creïble) de Barcelona • En contra del que post Olímpica arruinada. . Aquesta imatge podria ser creïble però no ha estat verdadera sinó falsa. Ten ga el suport d'una memòria històrica barcelonina dolenta (1888 i 1929), després de la festa ve la ressaca , o tot pecat porta la seva penitència. • Però aquí nosaltres havíem fet medecina preventiva (ens havíem vacunat amb 5 vacines): 1.- Pla Estratègic. Disseny de les obres olímpiques per la ciutat, per la millora de la ciutat (els Jocs només son l'excusa). 2.- 3.- Pla d'inversions post Olímpiques 93-94 de 68.000M; (2/3 finançat per l'Ajuntament, 1/3 pla d'aparcaments en concessió municipal). Ara s'estan inaugurant les obres. �pla de 4anejament i reducció de la despesa. Per exemple, el pressupost de 1992 amb increment del 4,4% en co tra del 16% de l'Estat i 12% 4.- Des de 1991 de l'Autonomia. 5.- Organització Olímpica externalitzada ï Holding Olímpic. L'atur a Barcelona és inferior al d'altres ciutats corn: Copenhaguen (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est, 12,8% a l'oest), Milà (14%), Londres (13,9%), ('Haia (15,2%). I és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester 12,41%). l'aeroport de Barcelona durant l'any 1994 fou de 10.647.281 passatgers, 317.000 més que en el rècord històric de 1992 i 648.775 més que el 1993. El trànsit internacional s'ha multiplicat per 2,5 en 10 anys: de 1.736.600 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1994, a 4.206.000. El trànsit a En els primers mesos de 1995, el trànsit de passatgers ha crescut unal mitjana d'un 14% ï la càrrega ha augmentat un 19,4%. El 1995 l'aeroport superarà els 11 milions de passatgers. anys s'ha passat d'una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el En sis 10 �nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.790.101, el 1989, a 4.256.524 el 1993. En aquest darrer cap de setmana, s'ha arribat a un nivell d'ocupació del cent per cent. Només havia passat un cop l'any 1989, però amb una oferta que era la meitat que l'actual. I hem introduit qualitat i competitivitat en el sector hoteler de Barcelona. 1994 el Port de Barcelona va superar els 20 milions de tones de tràfic, alnb un augment del 15% respecte l'any anterior. Aix mateix s'ha consolidat com el primer port del 9editerrani en tràfic de contenidors. El Barcelona es consolida con) a base de creuers a la Mediterrània. Els passatgers de creuers (sense comptar vaixells olímpics) hpn passat de 132.800, el 1992, a 174.000 el 1994. Es a dir, un creixement cada any del' 14,4%. El sostre d'oficines ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.009 m 2 . la demanda respon: IBM s'instal.la a l'Illa, Nissan a les Torres Cerdà, Xerox al carrer Tárragona. UAP inverteix 20.000 milions de pessetesa Plaça Catalunya-PelaiBergara, obres que ja han començat. �. Kepro tira endavant el gran projecte de DiagonalMar, un cop superats tots ell tràmits urbanístics. • S'ha procurat trencar oligopolis locals. Com el Pla d'Hotels, I'éxit del qual s'h explicat més amunt o l'adjudicació dels contractes de neteja, els aparcaments, etc. • Barcelona ha consolidat una oferta comercial de qualitat. Barcelona és una marca que ven i la ciutat disposa d'una oferta comercial tradicional d'una gran qualitat. La transformació d4 la ciutat ha contribuït a promoure centres comerci als tradicionals: Barna Centre, carretera de Sants, dia Júlia, carrer Gran de Sant Andreu, els comercian ts de Sant Gervasi han creat una targeta de crèdi t comuna. Els mercats municipals també han expe r imentat una amplíssima transformació: Mercat del Clot, Mercat de Sant Antoni. Ben aviat el Mercat de la Concepció. . Barcelona, np ho oblidem, és el centre d'un mercat de 15 milions d'habitants. IV.- L'Ajuntament és un bon mpresari: . A partir de 1992 genera recursos per dedicar-los a inversió i a amortització de deute. 12 �Recursos generats després d'interessos 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1990 1991 1992 -957 -361 15.862 22.142 28.746 29.403 37.461 45.170 52.799 • A pa rt ir de 1993 es redueix volum de deute. Total de endeutame nt a final d'any 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 224.780 244.401 271.403 280.189 278.486 275.104 270.986 264.204 249.670 • L'Ajuntament de Barcelona contribueix activament a la convergència amb Europa. Els pressupostos de l'Ajuntament per a 1995 sn, en relació als de la Generalitat i als de l'Estat: • Els més austers de les tres institucions. • Els únics que redueixen els ingressos tributaris. • Els únics que redueixen les despeses de personal. Els únics que redueixen la càrrega financera. �inversions consolidades se situen per sota de les de l'Estat (abans del retall pressupostari) però per sobre de les dé la Generalitat. Les L'Ajuntament és l'únic- institució que presenta superàvit de caixa. És l'única administraci que redueix el deute en termes absoluts. . Tot això és el que justifica que Barcelona no sigui una pesada càrrega post Olímpica sinó tot el contrari, el motor, la locomotora de Cltalunya i més enllà tota la seva àrea d'influència. A més no estem hipotecats més enllà de ('estrictament racionable. (El cost del nostre endeutament és del 19% dels nostres ingressos). Ni ha incrementat la pressió fiscal (en contra del que diuen els nostres oponents). La fiscalitat local -impostos locals/PIB- ha passat del I'58 de 1990 al 1'57 a 1994. Crec que els adjectius adelquats són rigor, discreció i austeritat. V.- Les . estratègies de futur de Barcelona Vull diferenciar molt clarament el que seran les prioritats de la nostra acció de govern del que considerem que són les estratègies convenients per al futur de la ciutat. Molts de vosaltres m'ho haureu 4 �sentit ja a dir, els darrers dies, les nostres prioritats seran tres: l'ocupació, l'habitatge i el transport púbic. . Que quedi clar d'entrada que són tres qüestions en les quals els municipis, els ajuntaments, no disposem de competències plenes. Són qüestions en les quals tenim reconegu- un paper més o menys relatiu. Però són els problemes, i, en conseqüència, ens hi ficarem. Ens hi ficarem a fons, comprometentnos (com tantes altres vedades) a fer papers de suplencia. Ara, però, reclamem, i crec que ben justament, instruments i recursos. • Si és cert que aquestes tres qüestions són prioritàries per als ciutadan4. I ho és. Hi treballarem, ens hi esforçarem, farem córrer la nostra imaginació. Però demanem que se'ns donin eines i recursos. Simplement això. • (EXPLICAR BREUMENT LES PROPOSTES EN MATÈRIA D'OCUPACIÓ, HABITATGE TRANSPORt PÚBLIC) . Barcelona afronta aquests anys decisius del final de segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context és important reten r dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon Pla Estratègic. Un Pla �qualitat de vida i per la qualitat dels productes i ser eis de la ciutat. Estratègic que aposta per I Aquestes són les principals apostes estratègiques de Barcelona: a) Consolidació de Barcelona com a centre d'una macroregió europea mediterrània de 15 milions d'habitants. b) Barcelona porta del Sud d'Europa. c) Qualitat de vida. Barcelona, ciutat de qualitat. d) Cultura i civisme. e) Internacionalitzaciól. Principals àrees de projecció: Europa, Mediterrània i Amèrica Llatina. . Algunes mesures que concreten aquestes estratègies: . e Prioritzar les comunÑcacions amb Europa: connexió amb Europa anti tren d'alta velocitat. Es construirà una gran estació terminal a la Sagrera i una altra a l'aeroport per 'permetre que aquest es pugui convertir pròpiament en l'aeroport de la 6 �macroregió. Potenciació de l'aeroport com a "hub" europeu. . - Crear una gran plataforma logística al Delta del Llobregat aprofitant les botencialitats d'algunes infrastructures i agents ja instal.lats: Port, Aeroport, M construcció de una nova te rminal de càrrega aèria, Zona Franca, Mercabarna, rlou recinte Montjuïc 2 de la Fira de Barcelona. . - Plataforma del Besòs. Projecte Congost del Besòs (Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Montcada i Santa Coloma), creació d'un parc fluvial, connexió dels parcs de Collserola i de Sant Mateu, compaginació amb les penetracions viàries i ferroviàries a Barcelona. Creació d'una nova zona d'activitats lúdiques i récreatives al litoral de Diagonal Mar i a la Catalan,. . Aquests dos objectius apunten cap a la vertebració d'una verdadera ciutat metropolitana, amb centralitats potents en zones avui marginades i, fins i tot, "trinxades". Una ciutat metropolitana que les Rondes han fet possible. . - Telecomunicacions. Creació d'una infrastructura adequada a Barcelona per facilitar el màxim les telecomunicacions desenvolupament de avançades i els serveis de valor afegit: Pla Fotón. 7 �. - Avançar en la intermodalitat entre el transport públic-privat en la regió metropolitana de Barcelona. Creació d'una oferta adequada de transports públics a la regió metropolitana, 4ta una autoritat única, que no incentivi l'ús del transport privat. Així mateix, avançar cap a majors ni vells de disciplina i de seguretat vial. . - Millorar la qualitat ambiental de la ciutat i posar les bases per anar cap a un model de Aplicació desenvolupament sostenible. generalitzada de criteris mediambientals en els i processos de recollida i eliminació de residus. . - Consolidació de Barcelona com a capital cultural europea. Dotació d'un I sistema de grans infrastructures culturals: MACBA, MNAC, Liceu, 4 Teatre Lliure (que s'obrirà el 1997), Auditori, Teatre Nacional, CCCB, Arxiu de I Corona d'Aragó. . La Casa de l'Ardiaca estaré acabada en 18 mesos. Properament Barcelona disposarà d'una de les millors col.leccions d'art pe-colombí: la Col.lecció Barbier Muller. També, mdlt probablement, una de les millors col.leccions mundials de pintura holandesa. El Museu d'Història de la Ciutat està preparant, per la seva banda, la commemoració dels 2000 anys d'història de Barcelona. �. - Enfortiment de Barcelona com a gran centre industrial, consolidant i millorant la seva competitivitat a través d'un pacte industrial metropolità. Dotació de nous instruments jurídics i legals perquè la civat pugui resoldre alguns problemes que tenen una gran incidència en la vida quotidiana dels seus habitants. Així mateix, cal avançar per aconseguir quet la ciutat participi en els òrgans de decisió de les infrastructures estratègiques per al seu territori (Port, Aeroport, etc.) i que disposi, també, dels mecanismes per planificar el seu territori. . - Carta Municipal. . Barcelona és, avui, un model de referència a Europa. 19 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4354 Title A name given to the resource Barcelona en l'Europa del 2000: un model de referència Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Lideratge Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1433/19950224d_00670.pdf 18597378c27e070747f179aadbd243e6 PDF Text Text "Barcelona en la Catalunya de l'any 2000" Intervenció de l'Alcalde en el sopar-tertúlia organitzat per l'ADAC. (Girona, 24 de febrer de 1995) - La Catalunya moderna s i lla configurat com un sistema de ciutats, com una xarxa de ciutats mitjanes que estructura el territori entorn d'una gran ciutat. Barcelona n'ha estat, des del moment mateix de la constitució de Catalunya com a entitat nacional, l'indiscutit Cap i Casal, la "torre mestra" de qué parlaven els textos medievals. - La puixança de Barcelona ha esta t la puíxança de Catalunya, i viceversa. Sense una capital com Barcelona, l'emergència de la Catalunya industrial al segle XIX no hauria estat possible. Tampoc no ho hauria estat la Renaixença cultural: la generació noucentista sabia perfectament que sense Barcelona, l'evolució de la Renaixença catalana hauria estat semblant a la del felibritge occità. La falta d'una gran capital va fer que Occitània fos definitivament assimilada lingüísticament i culturahnent per Franca. 1 els que tenen por d'una Barcelona gran és que no han entes això. - És més, en un país corn el nostre, que ha estat mancat d'institucions pròpies en els darrers dos-cents cinquanta anys (tret del període republicà afortunadament, del ja llarg període democràtic actual), la Ciutat de Barcelona ha fet un paper substitutori de les institucions (i de les funcions) d'autogovem, que ha estat imprescindible. Els ciutadans de Barcelona encara paguem avui molts d'aquests costos de substitució i de capitalitat que en països més normalitzats corresponen a les institucions nacionals i estatals. - Els temors d'una macrocefàlia barcelonina ja formen part, afortunadament, del passat. Vicens Vives, que era gironí encara que afincat a Barcelona des de l'adolescència, pretenia (al seu llibre Industrials i polítics) que Catalunya havia assolit la perfecció quan, a mitjan segle XIX, s'havia aconseguit un cert equilibri entre la Catalunya interior i la litoral, entre la Muntanya i la Marina. I que després, quan la Barcelona industrial comença a créixer i a augmentar el seu pes �relatiu en l'espai catalá i a atreure població no només de la resta de Catalunya sinó també del sud d'Espanya, aquest equilibri es trenca. - Però aquesta és una visió conservadora, que té molt a veure amb la desconfiança cap a la ciutat industrial cm a lloc on esclata i es manifesta el conflicte social (Vicens atribuïa en bona part a la població immigrada desarralada conflictes com el de la Setmana Trágica, enfront a un suposat "seny" del treballador catalá), enfront a una visió més idíl . lica (i no necessáriament certa) del món rural. - La Catalunya moderna es troba molt iné a prop del model de Catalunya-ciutat deis noucentistes que de les visions un xic catastrofistes de Vicens. La millora de les comunicacions ha permès que la gent ja no hagi de viure al costat d'allà on treballa, o que el seu lleure de cap de setmana ja no es desenvolupi en les poblacions més acostades. - L'itinerari deis nostres avis (el meu havia nascut a la Ciutat Vella, vivia a Sant Gervasi i estiuejava a Caldetes) ja és tot ui altre. Avui molts deis qui han nascut a l'Eixample viuen a Tiana o a Santa Eulália de Ronçana i passen el cap de setmana a l'Empordà o al Pirineu. 1 abans un professor de la universitat de Girona no podia "commutar", que diuen els anglo-saxons, diàriament a Barcelona. D'aquí a pocs anys, tindrá Barcelona a mitja hora en el TGV. El tren regional ja fa, a l'entorn de Barcelona, de metro -és a dir, de metropolità. - Tot plegat fa que l'ambit de Barcelona, la seva zona d'influència, slagi estés a una zona d'aproximadament 15 M d'habitants, que és el que et permet de mantenir una serie d'intlastructures -culturals, per exemple- que altrament, limitades a un públic de 3 o fins i tot de 6 M no es poden desenvolupar. És el cas per exemple del Liceu, o del futur Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Però també el de l'aeroport de Barcelona o el del seu port. - Aquest áinbit de 15 M d'habitants és definit per la xarxa de ciutats C-6 (Barcelona, Palma de Mallorca, Valencia, Saragossa, Montpeller i Toulouse), que de fet es correspon, aproximadament, amb el solar de l'antiga Corona d'Aragó deis nostres comtes-reis medievals. Dins d'aquest ámbit, Barcelona exerceix un lideratge evident, i una capitalitat económica i cultural que no fa Inés que créixer. Però dins d'aquest ámbit les ciutats initjanes com Girona o corn Perpinyà també han de trobar el seu paper, perquè l'hi tene i l'hi tindran cada cop més. �- L'aposta de Girona com una ciutat cultural i universitària, capaç d'atreure un nombre creixent de turisme urbà de qualitat, es confirma en aquest sentit com un encert de l'estratègia adoptada. - Però el canvi real que ens acostarà cap a la Catalunya-ciutat no vindrà només de la mà de les infrastructures tradicionals, de les infrastructures pesants com les autopistes o el tren d'alta velocitat (o el de la gasificació del ter ritori català) que estructuren i "empetiteixen" el territori. El canvi que s'acosta és el de la nova generació d'infrastructures intangibles: les `autopistes de la informació. - Les autopistes de la informació, si son capaços de controlar-ne els efectes socials i territorials que tindria una aplicació estricta dels criteris del lliure mercat, són una promesa per a la democratització de la informació, en permetre un accés més fàcil tant socialment com territorialment. Ben aviat, com ja passa als Estats Units, podràs demanar un article des del teu ordinador de casa a una biblioteca universitària distant, que te 1'enfviarà per correu electrònic o bé, si t'ho estimes més, fotocopiat i per fax. Aquest és un gran salt endavant. 11),4„,Q„ - Quin és el paper de Barcelona en aquesta Catalunya de l'any 2000, en aquesta Catalunya-ciutat del segle XXI? Barcelona aspira a exercint el paper de locomotora, de motor de Catalunya i d'Espanya, de dinamitzador econòmic. I, al mateix temps, aspira també a seguir sent utn lloc privilegiat per a la trobada, per a l'intercanvi d'idees i de fets culturals, de diàleg i de tolerància. - Barcelona, en el tombant de segle (i de mil•leni), gira entorn a dos grans projectes, distints però complementaris, g4te es necessiten l'un a l'altre. El primer és del configurar-se com la po rt a d'entrada; sud a Europa. Això vol dir que hem de millorar la nostra accessibilitat: són totes les operacions lligades al Pla del Delta del Llobregat i a l'arribada del ferrocarril l'alta velocitat, a l'ampliació del port i, eventualment, de l'aeroport. - El segon és la capitalitat cultural d'Europa de l'any 2001, entesa com la culminació de tota una sèrie d'infrastructures culturals que hem construït o renovat en aquests anys, però també com una aportació -des de l'afirmació amable, oberta, de la nostra identitat pròpia- al debat sobre la identitat cultural europea. Amb una atenció especial a les r o yes tecnologies com a font de creació i de difusió cultural. �9_ e - D'aquesta manera, Barcelona es configurará finalment com la gran capital económica, cultural i ara fins i tot política de la Mediterránia. - Per?) per això cal que Barcelona tingui els instruments necessaris per a la seva ambició. No podem seguir sotmesos a una visió on predomina la desconfiança cap a les ciutats, cap a les ciutats poderoses. Ciutats hanseátiques, en diuen. És una visió unifonnista que es vesteix de comarcalisme -un comarcalisme finalment inoperant- o de submissió a la llei general catalana: d'aquí les reticències davant l'aprovació de la Carta Municipal de Barcelona. - Aquesta visió oblida, i negligeix, la visió més antiga i poderosa a qué cm referia al principi: Barcelona com a "force de rappe" de Catalunya. Corn a l'época medieval, com en els intents de principis 'aquest segle de modernització del país (que podem veure a l'exposició sobre el Noucentisme que fan a la Casa de la Caritat, a Barcelona), la salut de Barbelona i la de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es Ocien destriar. Q‘ L'exposició del Noucentisme descriu km n dels moments crucials del diàleg Barcelona-Catalunya: quan la ciutat va escampar civilitat per tot Catalunya i va aduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables per a tot el país. - Ara de nou Barcelona está estenent cviiitat a tot el país. O millor, i més modestament, está actuant com a model urbà per a un sistema de ciutats del qual ella mateixa n'extrau bona part de la seva força. - Esperem que, en l'horitzó del 2000, aquesta dualitat funcionarà, que se n'admetrà la seva positiva coexistenc4 que s'abandonaran les pors i les suspicàcies que posen traves a la seva inarxa. Si aquesta equació funciona, la força que n'extraurem serà immensa. - Moltes gràcies. G I RON A.GUI �kl,&A qukki\k) N kiv.i[ osA"A`' ''' -17K 1 AA4 V U_O¿ _21 Lt J) atjoiipé,\A-1 ttteL(.¡ItiLt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4339 Title A name given to the resource Barcelona en la Catalunya de l'any 2000 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) de Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Model social Barcelona Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/686/19890509_LV.pdf 6cfd56625ccf3a6210d724c06dd6f32f PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Tribuna! MARTES, MAYO 1989 Dos proyectos quela verdadyla mentira tendrían i’ida propia. Que no se podi andarporel mundopamido/a cuerdofloja deJaconfusión y que cadaunoquedaba comprometido con sus paJa¿‘ras,no que fueran posibles ‘BarceIonaendins” ACE cuatro años que unos ciudada nos que aman Barcelonacaptaronel momento de la ciudad y del pa.ír y propuso e! lema“Barcelonaenllá” paraungru podeopinión. debateeiniciativaque desdeentonces ha actuadodirectay positivamente. El día que iniciaron susreuniones les dije quesegún miopinión, enllá” eratambién“en dius” y que “Barcelona endins” tenemosuna nueva frontera: muy particularmenteenel Ei xample y en suspatiosinteriores,enla Barcelo— na vieja y suscasasabatidaspor los siglosy la falta de luz y desol. Despuéshan pasado doscosas.Primero,que el empuje del ‘enllá” en sentidoextensivo.de proyección hacia afuera en el espacioy en el tiempo. ha dominado, quizá lócamente, de una forma abrumadora.Segundo,que“Raree lona endins”se ha convertidoen un terrenode coincidencia con aquellosque, por mor de su papel político u opinión diferencial o reserva legítima respectodel empuje inmenso, hacia afuera y arriba. de la Barcelonade hoy, prefie ren remarcarla dimensión interior y reflexiva que tan necesariaessiempreennuestraciudad yentodas. Yo soymuy sensiblea estadimensiónqueno creo contradictoria con la Barcelonaque “salta carenes” y se reencuentracon el m.ar . no hay Los patiosinferioresdel Eixaniple son tambiénunanuevafrontera “endins” sin “enilá”, no hay solucióna nuestras llagas sin ilusión de futuro, no ha vejezdigna sin juventud emprendedora.En todo caso,de acuerdo, hemosde ir “Barcelonaendins’. Esta esla auténticabatallade Barcelonatal y como quedó patenteel domingo pasadoea la y inauguración del utievo cuartel de la Guardia Urbana en la Rambla. La batallade lacalidad,dela presenciaenlos barrios. cercade los problemas,con comisarías dignas. atención al público. salas de espera Estamos a tresañosde la quincenaolímpica para ir encontrando nuevosequilibrios másy confortables y esperascortasy trato amable. del veranodel 92. Sin mitificarla hemosde ad más elevados.másy máseuropeos.niña y más Y tan’bien la batalla del trafiio de la con mitoque ea tiempo de decidir como scra el proporcionados a la ambición de los barcelo— gestión. de las colasy de los ruidos; la de los acontecimiento.Donde irán los forasterosy neses.queesmuy grande.y por una vez,(nun efectos dramáticosde las drogodependencias cómoirán de un sitio a otro, ca ha habido tantas}estáa nuestroalcancede sobre muchosciudadanosy susfamilias la de Dentro de un par demesesno podremosde- participar en buenamedida. la rehabilisacionde los tejidos urbanosdegra- udir El calendariohabria decidido por noso Entiendo en estemomento el realismopero dados de la ciudad vieja.y de la nueva.y de la tros. no la cicatería.Cuando hay entusiasmosepue ciudad metiopolitana claro la batalla contra Es el mom,nto pues de una cierta tension los electosexagerados quelos momentosde relegitima entre todos les actoresdel provecto de modular esteentusiasmo.por razonesdi— versas, que los gobernantesconocen,desdeel lanzamiento economicoenel sistemacapitalis- paratratarde decidir los ultinios proyectospota tienen sobrela manilicacion delasditeren— siblesparael 92 y el como y el qui.n delos mis- propio sentimientocompartido de exaltacióny de proyección.Lo queno sepuedecombatir es cias (entre los precios de suelo y vivienda y mos,en la financiación y en el protagonismo el entusiasmode una . olros precios entre remuneracionesdirectivas —casi siemprecompartido—de adaprocto Sobre todo c.tiandoesal mismotiempo el ui— y las Otras tntre sui.ldo y lugaresde trabajo No nos engañemosfi 92 no e’ una ietha masculinos y temeninos) la batallapor la caliterminal sino un objetivo en un Laminoque va ‘usiasrno di. toda ( it iluña qtie no seengañen antibarcelonesas y de dad escolar,queesquizá la másdifícii la bata- másallá. No tendría sentido pensarlo todo los inventoresdc cautel’ás leyes nacionalizadorasde toda institución cia— lla contra la inseguridad tn complejaen un paiael 92‘, no garantizai el 9 y el 2000 Esti pais qut.todaviavive los golpesterr biesdel te mes trabajandoen el post 92 y les sectoresmas dadana de relevancianacional). Y cuando por una vez toda España ha sintonizado con un rrorismo sobre las 1uerras de seguridad etce- conscientes de la ciudad lo saben tera nadie seextrañarasiPorque en U momento proyecto nuestro. No se puede combatir en— Estasmetassonlasquedeterminaranlacalicrucialde definir los proyectosdel 92 y del 91 tonces la oleadade realizaciónde doso tresge— neracionesjuntasde barceloneses lanzados. dad devida ennuestraciudad enbueni mcdi los que en buena medida de! mii an no la uu Diclm esto,acaboafirmando mi convicción da y por tanto t imbien nuestro giado de dad ‘-que vaestabien definida por OOOaftas competencia en relacioncon otias uudadea A de historia anterior densa e intensa— no la dc queesteentusiasmoet i n idee por la proultima hora pues un t nuesacoincidenç,aen- ciudad pues pero si susti insfoi m4uorlesdtl yección y la creación,esteespiritu dela “Barce— tre la accion endins i la a.cion enila de tinal siglo su aplazamientodespuesde anos lona enllá” no seráeterno,con la intesidadac Quisiera aprosecha hoy pararesaltarque a muchosde nesgobierno nddle se exirañara tual y que la nuevafrontera interior. la “Barce— dos anos vista del inicio del mandato digo si en estemomento importante las Insti lona endins” es un sentimiento que no ha de habíamos fiado ea otras cir 1987-1991 a punto de superar el ecuador es tucionesde Barcelona de Citaluña y dc Espa abandonarnos nunca y que, es más,puedeser cunstanciashistóricas. Por ello crucial para enfocar correct.mentelos temas ña pasan una fasede mutua tension que es un terreno fructífero de encuentro entre los “nyerros” y “cadelis”de hoy. entre tos másau insisliréhastaimisallá deJa fade civilización que acabode enuílciar, y que creativay quizá negativaa la vez. tiga. Hasta la pura náusea. me hancostadoalgundisgustonotoi io cu indo esque todosnosjugamosmucho No nos dacesy los másreflexivosdenuestrosciudada los heplanteadoencii ..unstan..ias decrisisgulotugamostodo perosi que nosjuganlosmu- nos. UELMAN bernamental es crucial repito ascgur4rnes cho Quizá sólo nossepare.y esperoque no, que IBANEZ ESCOFET que todoslos treneshacia el 92 salgany todos ya los que tenemos la responsabilidadde tani biénen estonos hemosde poner deacuer los pro euos sehagan 1 odo lostrenesquerallevarla coordmacion de los pro ectosoue se do, qué queremosdecir cuando decimos Barzonablemente tengan que salir no masde la hacenen la ciudad no empuja la conviccion celona en el momentode ordenar su territorio cuent4 perotampocomenos(por que menos deque estamoscomo barceloneses en un buen y su gobernaciónen una nuevaCarta Munici Los ciudadanosnoslo demandariany no tenmomentoque la Liudad subey creay estaen pal. driamos respuesta)y tedos los proyectosque condicionesde crear reflexisamcnta on iali hagan falta y quepan,que queramosy poda dad,yquepor tanto le hemosdedar a laciudad PASQUAL MARAGALL mal ejemplo para entusiasmaral mus hacer. toda la libertad de f’orniarsey de transforniarse .4k’4de de uirceJoi personal queha de solucionarcon eficacia los déficit crónicos de nuestra ciudad. JUAN M. ROBLES y cincofirmasneta Pua hv ha sidoconvocado zonas de nieblao de turbulen un plenomunicipalextraordi— cia. La realidady la fi/sedad ,iarici,para hablar de los fue— claroscomo el díay la noche, a guç Olímpicosde ¡992. Des- o aspira la dudadanía. Yle pués de los fugos de artificio gítimainente,añadiría.No fa]dialécticoscruzados entre ¡os taránunca mi apoyo a la condosgrandes vecinosde ¡aplaça cordia,peiv acasoha llegadoel d’ SantJaume. todo lo que sea momenW de exigirque las pahablar sosegadamente y sin labrasrespondana los hechos mala fe tiene que ser bien aco— L improperiosgratuitosy ¡a gido. Imagino que harán un duda deberíanestarprescritos mohín de sorpresi y hastade de la relación normal, para desagradopor estaalusióna la dignificar la clasepolítica, demala fe. aunque en política los masiadoansiosa de poder, y vdares morales no sonlos mis- fortalecerla tan necesariadelaos queparalos demásmorta- inoeracia,en ¡a que debeila les y hay un fondo de mala f mos pensar de vezen cuando. evidentey hasta angustiosa en Meatreveríaa decir sin cmmuchas actitudesy actuado- bergo, que no se trata de una aes. Pero a menudo aquello lucha personal como podía quees condenabiemoraimente ocurrirentre los feudalesde la en la vida de cada día resulta Edad Media, sino del cheque elogiableenelmundodela po- de dos proyectos políticos enlítica,como .sefla/de fitebenfocados a objetivosdiferentes. cid, de viveza y de oJ&torefi Lino, lievddoporelpeso espe nado. El presidente Tarrade— cíficode lagranciudadyporel ¡lassep ba eldíarecordando embabiecamiento posmoder a MontalÉne,por quien sentía no ante las urbes enormes, que wiagraayjustificadapasión,y no tiene otra obsesiónque Barcitabaaquellode que lapolíti- culona,y otro que intenta saica es el comercio de ¡oshom— r este tejido homogéneo y bres. Fue otro francés asimis- entrañableque es Cataluña, en ¡no ilustre,el biólogoy pensa- el queBarcelonajuegaungran, dor JeanRostand, el autor de un extraordinariopapel, pero esta frase: ‘lo odioso de la que de ninguna maneraes exmala fe e que acabapor dar elusivo. Porcioles,que fue un ¡ns/aconcienciaala buenafe”. alcJde inteligcntey que inten Metidos en el berenjenalde tó salvarparte del espfritu del h buenayia malafe, el terreno caos derii’adode laguerra ciapisarsería w,sLoyno creoque vil, hizo a Barcelonaprotago ayudaiaa suavisarlasescena- nista de sus ilusiones.porque clones,¡aspequeñsheridas de Cataluña no podía serlo, por la marcha.Pero aunque sea izones obvias y demasiado educadancntequiero deciro- conocidas. Y de aquellosesdaslascosas. Elsilencioo eldi- fuerzos se vive todavía. Por-’ simuloSol?éLicamente culpa- ciclesme había dicho en má bks.No creo que ofrezcamos de una wasión que no podíaunavisióninedíanamentepre— mes permitirnos el lujo de ser sentablede pueblo serio y ma- ilusosy que Cataluñasin Barduro,porqueya no se trata de celonahabríapasadoalestado lo que piensan, creen y dicen de provinciapura, con todo lo socialistas y cotivergentes, sino que de desolador tiene esta deloquepiensan los demás,los añrinación Lo dramático es qL!000s miran desdefuera yse que Barcelonano aspirasólo a extrañen,asombrados.de has- ser una gran ciudad, un Lyon, Iadóndescpuedellegar. Ya sé un Manchester un Milán;si quelasolución más corriente melopermiten, diríaque siencolavidapolíticaeselborróny te la inquietud de la capliali cuentanueva,elaquínohapadad. sadonada y voMmos a empeBienvenida la voluntad de lar. Es/afórmula más corrien--’ acuerdo,si es que existe,pem teyináscómoda,todohayque con ¡a condición de profundi decirlo.Hace cuativ días se zar, de debatircon la necesaria aplicó la receta en el inefable hondura las razones de esta debate sobre la éti en el Paí’— raray desconcertante situación larnenty parecíaque se inicia- que enfrentaa los dos palacios ba unaépoca de más responsa- y que no ha salvado ni el autobilidad a la hora de hablar y matismo catalán, del que nos ‘-Ui H LAVANGUARDIA 7 “Tenemos una nuevafrontera en la Barcelona vieja y sus casas abatidas por los siglos la .falta de luz y de sol artasdeloslectores EJcmvenio delAyimtamíeto de Barcelona El éxodoargentinofugitivode Menem II a e s(- a,reie a Sehafirinadoel conveiüotabo valdelosfuncionariosdel Ayun— !Se-cclona amiento de Barcelona.Es para trasaños,cosainsólitaen el mun— Allegado litero de equipaje, como do sindical.y as limitaciones de Les Corts-Pedrdbes —.—-.-—— las subidas salariales efectivas Quisiera manifestar la opinión quería Machadoqueviajasenlos hitos « T i , 7 de la mar. Es nieto de un exiliado esparalosfuncionariosque, dinero del Conseil Municipal de Les en mano,no llegaal 4 °/, aunque Corta, de! que soyregidora-presi pañol queestuvocercadeClaudio SánchezAl. ,l 1 1 i tO ci s digaque esen cantidad supe- denta, ante el reiterado uso mdc— bornoz. Estefue quien me lo presentóen junio flor. bido del topónimo ele Pedralbes, de 1980,cuando unadelegacióncultural, en la [so si, abundantesmejorasso- principalmente en los medies de que un servidor estaba—supongoque mi pobreel papelque no supongande— comunicación socia!. riodismo fue consideradouna forma decultusmboisoa’gunoparala Corpora En primer lugar serianecesario ra — , acompañó ala reinadoña Sofíaen sudcli— ción, corno revisiones médicas precisar quePedralbescorrespon cada misión de representara Españaen las graRiltas, visitasgratis a los mu— de al nombre propio del Menaste- ceremoniasconmemorativasdel cuarto cente— rio y su entorno inmediato, al pie nario dela fundaciónde BuenosAires. Fue deseos, etc. De seguirasíel coordinador se— de la montañade Sant PeneMr licada la misión porqueerapresidenteVidela y ?or Longosevaaquedarsoloend tir. Ni la finca de an Güeli, Pa- el Gobierno de Madrid confió en la Soberana, , •11 •11 t ,I “ Ayuntamiento, puesempiezaa ser iau Reial ‘-mal denominado Pa- e hizo bien, la representaciónde la patria fun pleocupante la gran cantidad de lacio de .Pedralbes-’ni la Zona. dadora ante un régimenapenasmerecedorde funcionariosque abandonan e! Universitaria ni la zonasituadaen simples protocolos diplomáticos. El antaño arrugas queantesno existianlelabran la 1rente municipioy pasana la empresa la parte marítima de la Avenida irascible, siempreadmirable y en aquellaoca- Me ha estadoescribiendocon trecuencia despn’atda,debidoa las diferencias Diagonal, han sido nunca llama- sión conmovedor don Claudio puso la mano de que tonto el relevoepistolardel genial abusalariales, tanacusada, , ‘ con lo que das de Pedralbes. derecha sobrela cabezadel desconocidojoven tense Tiene dos licenciaturas bogado s ecosuponede pérdidade calidad de Creo lícito preservar el valor y, mirándome por encimade susantiparrasde nomista perocasiningunailusion Sehan queIosservieíos al contarcada día con cultural de las toponimias, sobre présbita, me dijo algo parecidoa lo que sigue: dado en Tucuman suspadres una h.rmana menos personal especializado y de todo si incluso han sido incorpo — Usted ha hecho posible mi presencia es- un bufeie profesionaly unaasesoriamercantil altacualificación. Va a ser estala radas de forma incorrecta a nom crita en España.mediantelas páginasde La o lo ha abandonadotodo La existencia fnrma de solucionar los graves bres de entidadescomerciales.Las Vanguardia. Pago esadeuda haciéndole co- argentina se le ha hecho insoportable Asi lo problemas decirculación.seguri— toponim ias . son,también., parte de nocer a Héctor Alberto. herederode un com declara. hd, drotta,enseñanzay tantas nuestra historia y de nuestraiden— patriota republicano .. perseguido.inteligentey Me resulta apasionante tener aiite mi un otrascuestionesprioritarias que tidad. Por todo ello pido desde honrado que murió creyendoque Españaera hombre con It dotacion rcrsonai suticientc pdeo loscwdadanc,s a Ja Admi— aquí que sea utilizado de forma como él soñaba,Estechico es argefttino,hon para triuntar quesedesticrra con soloiner nisrcón? Mcpareceque preten correcta el nombre de Pedralbes. rada e inteligente, muy inteligente.Hágale su tidumbres a su espera.porque no qwere asistir de dar duros a cuatro pesetas TERESAPERELLÓ¡ DOMINGOamigo. Me lo agradecerá. impotente a lo que llama el ultimo desastiede para os funcionarios y duros a ReaJdord-pre.idenu del OnseII mi país”. Y me apasiona rnátstodavia porque Aquel chico tiene 32 años. el ni ismo . cabello MwikipaldelD&ricteLea Corts siete peseL s‘. para lospolíticos p euecir que candidato justicialista es capaz de hacer Lo creo Casi me basta para ello habe, visto sus grotescas nlejinas par1riuas ‘ indómito ylosmisllxbos !irnpio.Unas finas ameArgentina,porqc me siguenfascinando glorias. sus íntimaso colosales.seaLesLuthier, sea Borges‘—áiii.l3orges!—. y porque disfruto amistades de hermosas.todas coincidentes. aunqued u i modo m u o menosdramatico en negarsea permanecerallí donde, desdeFeun sterrible y no poce, veces fldL0 qu’l llegado id ls eosctueo S elecciones para hacer másodifíciles cosaslas Elindirectas, colegioque dictaminará, decidi ra como sequiera nuien habrade serel nuevo ocupante de1i ( isaRosada no sereunira hast4 agostoy el nuevo tele cie Estadono tomara posesion ha.stdel 1de diciembie Como puede versea tos nietos de l irtin Fierro les gusta “viverepeiicolosamente La consultae1ectorsi debieraser felizmente memorabkporqut serala primera desdehace masdesesenta años en que un presidentecivil enestecasoRau! 4Jfonsin entregarael podera civil. ¿Y quien sesupone otro que puedeserese mandatariodi. origen excepcionalmenteden’iocraticoLes candidatosmascalificadosson EduardoAngeloz radical y Carlos Menen’, a lapagina (Pasa ) HORÁÍIO SÁENZ(;UERkEJQ 22 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1148 Title A name given to the resource Barcelona endins Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Urbanisme Model social Acció política Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-05-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1440/19950322d_00677.pdf 7233a2a97d2071c96d3a58d5f3b8f3c4 PDF Text Text Conferència de l'Alcalde al local de Saudade: "Barcelona i el seu futur" (Horta, 22 1,1K de 1995, 19:30 h) ola% Benvolguts amics, benvolgudes amigues, El futur de Barcelona és un futur esperançat. Ho és, certament, perquè ens trobem en un moment de recuperació económica, que es comença a notar d'acord amb diversos indicadors i que, sobretot, sembla que obre un període llarg de creixement i de prosperitat que pot durar deu o dotze anys. Dic això d'entrada perquè la crispació política que havíem viscut les últimes setmanes i la tempesta monetária fruit de l'especulació ens havia sumit en un pessimisme que jo crec injustificat i, a més, improcedent. Barcelona té davant un futur esperançat perquè s'hi ha preparat, perquè ens hem sabut preparar bé com a ciutat de manera que estem en condicions de recollir els fruits que aquesta reactivació económica portará. La transformació que ha viscut Barcelona en els setze anys de democràcia municipal és el que ens permet afrontar el futur amb confiança. Perquè en aquesta ciutat hi hagut una idea de ciutat, una idea del que es volia fer i de com ho podíem fer, i deis instruments que necessitàvem. D'aquesta idea de ciutat n'hem dit el "model Barcelona". Aquest és un model que ha permès de fer de Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i a la inversió), més solidària, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general. �1. El "model Barcelona". El "model Barcelona" és l'aposta per fer ciutat, per di ri gir o, almenys, per liderar el procés de transformació d'aquesta ciutat en un sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador. En els últims anys la ciutat ha fet un salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana" que demanàvem el 1982, hem passat a una Barcelona que, un cop suprimides les fronteres intercomunitàries, és centre d'una euroregió de 15 M d'habitants, i que té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud d'Europa i com una de les capitals culturals europees. Bàsicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha l'aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que no segrega, en què conviuen diversos usos (Barcelona és encara una ciutat indust ri al, tot i el predomini del sector de serveis) i en què no es constitueixen barreres infranquejables que separin els barris benestants de la misèria. La nostra estr atègia -que no ha estat una estratègia inte rv encionista però sí una estratègia de lideratge i de complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem rehabilitat els barris perifèrics, fent-los part de la ciutat, dignificant-los i convertint-los ells mateixos en cen tres urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va infe ri r a aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, contrari a les necessitats de la gent. Els projectes impulsats per la iniciativa p ri vada han trobat un sector públic atent a corregir els desequilibris i a orient ar el creixement econòmic de m an era que la ciutat es transformés de la m an era més equilibrada i sostenible possible, reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions �empobridores de l'espai urbà i del teixit social. Hem fet una gran transformació urbana, i això cal dir-ho ben alt, sense pèrdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats sociald i territorials, mentre la renda familiar disponible no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola. Hem frenat una excessiva terciarització de 1'Eixample. Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida al cor de la ciutat, impedint que s'hi enquistin les illes de soledat i pobresa, i això es diu molt de pressa, però al darrera hi ha una feina molt impo rt ant, portant nova vida -i això vol dir en primer lloc deixant-hi entrar la llum del sol- al Raval, a la Ciutat Vella. Hem estat una referència a Europa, i més enllà. I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les in stitucions comunitàries: Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió cap al fet regional, la presidència del Consell de Municipis i Regions d'Europa i la vice-presidència p ri mera del Comitè de les Regions. Barcelona és avui a Europa la capital çíel regionalisme i la capital del municipalisme. Aquest model, que inclou tot això (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens, sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat entre sectors. La complicitat que ens va po rt ar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la història (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunyà però que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al disseny i l'aprovació dels dos Plans Estratègics -una fòrmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb èxit a Espanya i a tota l'Amè ri ca Llatina- on tothom -patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a �on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades sobretot moral, de l'Ajuntament. Dins d'aquest consens ciutadà, ha estat i1és molt important posar l'èmfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre l'austeritat, ens hem adonat que la ciutat és un bé escàs, a repartir entre molts. Entre vianants i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i equipaments. Entre equipaments i espais verds. Ha calgut dones un nou contracte entre, els ciutadans i el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política d'aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim, Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l'equilibri del trànsit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall, Meridiana), que poden recuperar així el seu carácter de vies urbanes, de rambles, en detriment : del d'autopistes dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem barteres a l'expansió del trànsit, tant fisiques com econòmiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de vida i per al reequilibri social. En aquesta aposta per la qualitat de vida ala ciutat, hem introduït també uns criteris de disseny urbà que van clarament en la direcció d'un urbanisme més educat, més net, més amable. Hem introduït criteris de gestió i d'eficàcia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important descentralització que va experimentar l'Ajuntament amb l'arribada de la democracia (el 21% de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986 només estava adscrita a districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important del nombre de treballadors (la plantilla municipal, comptant-hi Ajuntament més instituts, s'ha reduït en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917 treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un �creixement paral .lel de la productivitat. Això fa que l'Ajuntament sigui més eficaç. Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies, amb una informatització dels serveis interns i, després, dels serveis externs (les oficines integrades d'atenció al ciutadà en els districtes), la qual cosa permet coses tan eficaces com les consultes telefòniques per a resoldre tràmits administratius, el telèfon 010 o els serveis de teletext. Actualment el 60% de les llicències d'obres menors i activitats no classificades es concedeix en un termini de dos dies. I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un focus d'atracció. L'ofe rt a comercial, en primer lloc, que ha sabut mantenir l'equilibri en tr e l'ofe rt a comercial tr adicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entr e la potencialitat de l'eix comercial cen tr al (des de l'Illa de la Diagonal fins al Po rt al de l'Angel) i la promoció del petit comerç (mercats municipals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el carrer Gr an de Gràcia, Major de Sarri à o fins i tot la Via Júlia, on hi ha ja un clima de comerç). El nostre model de diàleg i de recerca del consens ha tingut una aplicació especial, amb un èxit envejable, en el camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un model preventiu de con tr ol de la ;delinqüència, amb èmfasi en la prevenció estesa a tot el territori, que és el que permet la governació municipal descentralitzada, ha tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21 a un 13 per cent) per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una disminució d'un 37 % en tr e 1988 i 1993. . El colofc necessari per a assegurar l'èxit permanent d'aquest model és la justícia ràpida, que es va començar a aplicar durant els Jocs Olímpics i que la Carta municipal recull. �La idea que ha guiat, i amb qué ha culminat, tota aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la ciutat está continguda en una frase de Shakespeare que resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la gent". Hem fet una ciutat per a la gent, i l'hem feta amb la gent. Els resultats crec que són importants. Hem bastit una àmplia xarxa d'equipaments -la gestió deis quals hem encomanat sovint a associacions intermèdies- amb uns índexs d'utilització ciutadana molt En els darrers anys hem assistit a canvil espectaculars en el lleure deis nostres habitants: els nous espais urbans han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat l'index d'hectàrees de verd urbà per habitant en un 40 %-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret nous clients, les noves platges han donat una imatge fins ara insólita, més pròpia de Sitges o Castelldefels, al nostre la gent ha descobert racons de Barcelona nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics! i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la Casa de la Caritat. 2. El futur. Barcelona afronta aquests anys decisius del final del segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir duesi idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon pla estratègic de la ciutat i en l'esforç conjunt, públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon pla estratègic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de la Barcelona de l'any 2000. 6 �I ens agradaria que el Pla Estratègic, que no és l'Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el Cercle d'Economia, la Fira,' el Consorci de la Zona Franca, el Port... doncs ens agradaria que aquests fossin els controladors de la qualitat, de l'aglomeració urbana, i no només l'Ajuntament. I per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el mateix que fan les empreses quan fan un pla de qualitat, qi4e és definir els paráinetres de la ciutat, posar-se un objectiu, uns indicado0, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, deis 3 milions de viatges diaris. Nosaltres ens podem fixar un objectiu, in indicador, comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu s'ha aconseguit o si s'ha mantingut l'indicador, o si no s'ha empitjorat tant com es preveia. Aquesta será la nostra manera d'actuar. I en segon lloc, la segona idea a retenir, que comptem amb uns elements bàsics, amb uns projectes de futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perquè n'hi ha que són grans malgrat el període d'austeritat, en aquest període en el qual tothom s'acorda a dir que el que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que la quantitat; és Inés la inversió intangible, que no pas la gran inversió d'obra pública, per?) hi ha algunel grans obres públiques que s'han de fer. Una és la reordenació de la Ilera del Besòs. L'operació del Besòs s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidràuliques del riu; com un espai metropolità que ha d'articular diferents municipis i barris, en el qual hauran de desaparéixer les línies aèries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització del transpon elèctric. I finalment, millorar tot el que és la desembocadura del Besòs al mar, de l'incineradora, �de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant Adriá com a Badalona. Com que no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal.lacions (incineradora i depuradora), ¿com es pot fer aleshores per compatibilitzar això amb la prolongació de les platge g que nosaltres hem fet cap als municipis que ho han vist i que també en volen, com és el cas de Sant Adrià i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar. Nosaltres pensem guanyar unes 5 Ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran de fer per fer aquestes 5 Ha noves es faran allá mateix, perquè en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar una illa de 4 Ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m3 que es posaran al mar, davant del Besòs, a banda i banda. L'aeroport del Prat no pot continuar con i está. Está molt bé per passatgers, però per la càrrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem ser la capital del sud d'Europa heirt de tenir un aeroport millor, amb més capacitat, i que sigui transoceánic. I un element importantíssim d'aquest carácter de l'aeropoit és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l'AVE. Si no hi ha intermodalitat, si no hilha l'AVE a l'aeroport, no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I será l'aeroport d'aquests 15 milions per a determinats viatges, havent-hi l'AVE que vindrà l'any 2002. I aquests 15 milions sí que rendibilitzen l'AVE, l'aeroport de gran dimensió, i els vols transoceànics. I això no només ho fan a Londres; ho fa a tot arreu oil són intel.ligents. Estan jugant a la intermodalitat. L'ampliació de la Fira la veurem ben aviat. És una magnífica ampliació que no perd contacte amb Montjuïc. �El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribará un dia que se'ns plantejarà la necessitat de dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva explotació i del seu funcionament, probablement s'Illaurá de pensar definitivament en l'obertura d'una nova bocana. La distància que hi ha entre el Moll de Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Però això vol dir que els camions que ara passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar fins a les esculleres, per davant de Capitania o del Club Natació o deis restaurants de la Barceloneta, deixin de passar-hi, ja que passarien com una circulació interna del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrània, els vaixells de Mallorca, entrarien per la nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l'estació marítima, el finançament de la qual s'arreglará ben aviat. Aquesta és una altra gran inversió que s'ha de fer. En el camp cultural, tindrem d'aquí a una setmana, el 30 de març, el Museu d'Art Contemporani acabat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15 d'abril. En tot cas, esteu convidats a entrar-hi l'últim cap de setmana d'abril. L'obrirem, amb una mínima presentació, perquè la gent de Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fiet amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat. És una magnífica construcció que ens ajudarà a vitalitzar la Ciutat Vena, i per altra banda convidarál aquesta ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se amb 14 consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, plr quedar-se en una etapa. Dintre de l'any tindrem el romànic, aquesta vegada sí, perquè hi ha el projecte d'inversió, i l'Estat ha dit que sí. És curiós perquè en tots aquests casos no ha estat mai l'Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni amb el MNAC, ni amb l'Auditori... Ens han fallat más aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Però en fi, aquests dos museus els tindrem oberts abans d'acabar l'any. �A vegades la gent diu que parlem molt de cultura però que resulta que l'Auditori no s'ha acabat, el Teatre Nacional tampoc, el MNAC tot just está en la seva primera fase, el MACBA seml?la que no s'acaba mai, i a més el Liceu s'ha cremat. Pedí s'ha de dir que el conveni del Lliure ja s'ha firmat, que el Thyssen está inaugurat des de fa l un any i mig, que l'Arxiu de la Corona d'Aragó també, que el Centre de Cultura Contemporània també (i el primer any hi han passat 270.000 visitants), que estem fent el Fòrum Nord al Passeig de Verdum que és un centre do difusió cultural i tecnológica en barri obrer, i si se suma tot això es veurál que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em comparo amb París i amb Londres, però us asseguro que no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa. Perquè la culminació del "model Barcelo a", com a pan inseparable de la seva renovació urbanística i de la sefa reactivació económica, és la consolidació de Barcelona com una de les, grans capitals culturals europees. Tots vostès saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es decidirá en el segon semestre de l'any que ve. Però en tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant deis Jocs, quan, sense tenir :la nominació a la butxaca, vam començar a reconstruir de bell nou el vell estadi de Montjuïc. En els anys immediats, a vegades en els mesos immediats, una sèrie d'infrastructures culturals -el MACB, el MNAC renovatl l'Auditori de Moneo, el Liceu reconstruït-, obriran les seves portes, augmentant l'atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entorn, un entorn cada vegada més ampli. Però no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el diàleg i la tolerància. En el respectl a l'altre, que no és en absolut incompatible amb l'afinnació prudent de la pròpia identitat. Una actitud que també ha de manifestar-se cap enfora: en¡aquest sentit hem vist a finals de l'any passat manifestacions molt importants de solidaritat -com la mobilització de la gent jove pel 0'7 %-, que fan de Barcelona un centre actiu de la solidaritat i de la cooperació internacional. Al llarg d'aquest any, 10 �durant la Conferència de Ciutats Mediterranies que acabem de celebrar amb un gran poder de convocatória fa tot just quinze dies, i a la tardor, amb la convocatòria d'una conferència ministerial de la Unió Europea sobre la Mediterrània, Barcelona exercirà la seva capitalitat -económica, cultural i ara també política- sobre la regió. 3. Epíleg Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora de posar l'èmfasi en els aspectes de qualitat de vida i en el protagonisme -que vol Ir també, abans que res, la responsabilització- dels ciutadans. El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran. La Barcelona gran que és referència de les ciutats del nord del sud europeu. Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gràcies a la complicitat deis barcelonins. Nosaltres podem fer el nou miracle d'un salt endavant, económic, tecnológic i cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social. No ens hem equivocat de model. 1 Ara calen canvis i canvis trascendents: de carácter tecnològic, de comportament cívic, de més autoritat. Hem de crear l'equip nou que piloti l'entrada al segle XXI, a partir del crèdit immens que aquesta ciutat ha obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha transformat i com s'ha presentat davant del món. 11 �Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una nova onada de transformacions, més tecnològiques i culturals, adreçades també al canvi de comportaments urbans, que faran de Barcqlona la capital del sud d'Europa. D'aquesta forma, la recuperació econóihica será també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i una contribució important per integrar autènticament Espanya en l'estil de vida europeu. I de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperançador i alhora tenebrós que s'anuncia des de 1989 i en el qual no dubto que les ciutats i, els ciutadans i el civisme jugaran un paper més i més important. SAUDADE.JMM 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4346 Title A name given to the resource Barcelona i el seu futur Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Local Saudade Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Lideratge Infraestructures Cultura Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències