<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=39&amp;sort_field=added" accessDate="2026-04-10T02:23:58+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>39</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="904" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="327">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/904/0000000674.pdf</src>
        <authentication>d59faf74ec06ac5ff0702ef7d8a06020</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42011">
                    <text>DE LA POBLACIÓN y LA POLUCIÓN
Població, Urbanització, energia, pol·lució
Pasqual Maragall
27/06/2007 | IEMed, presentació del Fons de Població de les Nacions Unides

Si m’ho permeten els parlaré més de les conseqüències del
creixement de la població que del fet en sí.
Tenim molt bons experts en població, entre ells el meu
company i amic Armand Sáez, a qui convindria inquirir
sobre la qüestió. Nosaltres els catalans solíem dir que érem
6 milions, ara som 7. I quan anunciàvem un viatge a la
Xina ens preguntàvem si hi aniríem tots junts. El mon son
6.600 milions, es a dir que els catalans som l’1 per 1000, i
els espanyols el 7 per mil aprox.
Soc molt aficionat a llegir el gratuït de IBERIA,
“Universal”. És concís, no té publicitat i està ben fet.
En el nº d’avui he trobat els següents leads:
“Cada dia se urbaniza un espacio similar a 3 campos
de fútbol”
“el suelo urbanizable de las costas españolas triplica lo ya
construido”
També diu una cosa xocant no directament relacionada
amb el tema : “España crea el 20 % de la energía eólica
mundial” EFE. El Ministerio del Medio Ambiente apuesta
por la energía eólica y termodinàmica” (de eólica el
director de APLUS sabe algo ).

1

�Por cierto que la energía de transición cada vez más
dominante es el gas natural (Historieta de Pere Duran i
Argelia y Marruecos a Córdoba e inauguración frustrada
por el empeño de Aznar de ir directo a Valencia por el lío
de Perejil).
Volviendo a la suelo y la edificación. La mayoría de los
hipotecados no necesita hacer sacrificios a pesar de la
subida de los tipos (Fuente Deloitte). Plazo medio
hipotecas 26 años, importe medio 130.000 Eu – unos 20
millones de Pts. Más de la mitad destina entre el 20 y el 30
% de sus ingresos a la hipoteca. Alto.
Los ahorros habituales para paliar los efectos de ello son:
sacrificar parte de las vacaciones, 43%, menos comidas
fuera de casa 26%. En que quedamos?
Hace 10 días en una población de la Costa Brava
ampurdanesa me enseñaron mesas vacías. Una versión era
que el antiguo alcalde había arruinado el negocio al
aumentar las tasas de veladores y chiringuitos en la calle.
Todo está relacionado.
En este país hemos vivido (y crecido) del turismo y los
salarios bajos. No sé si debemos estar satisfechos.
Hemos tenido mucha población de dos tipos: inmigrante y
transeúnte. Y los fijos nos hemos beneficiado. Pero no está
claro que el modelo sea sostenible. Creo que no.
No soy contrario a la inmigración, pero sí a la aventura de
los senegaleses que van en cayucos de Senegal a Canarias.
2

�Los gobiernos de Wade y Zapatero han llegado a
acuerdos. Perfecto. Ahora falta no solo que no vengan
tantos y tan mal sino que otros vaya para allí y bien, y esa
otra cosa no es población sino capital. Capital humano.
El capital humano se forma viniendo ellos aquí o yendo
nuestro dinero allí. Y nuestros expertos, nuestras empresas
y nuestras ONG’s.
La empresa de gafas INDO empezó hace unos años a
fabricar en Marruecos. Pere Duran sacaba gas de Argelia
pero devolvía tecnología y contactos.
Hay que invertir razonablemente en África. Quizás
algunos jóvenes mileuristas irían allí si cobraran 2000 o
3000 Euros.
Hay que reducir la distancia entre el tope de salarios y el
mínimo, diferencia que tanto se ha agrandado bajo
gobiernos populares y progresistas.
A los partidos conservadores o republicanos (en términos
anglosajones) esto les importa menos, a los de progreso o
demócratas (siempre en términos anglosajones) debería
preocuparles más.
Las cuatro iniciativas de NNUU para la población son, si
no he entendido mal:
1 No impedir la emigración del campo a la ciudad.
2 Igualdad de género, mejor educación y salud
reproductiva, porque disminuyen el crecimiento.
3

�3 Adoptar un enfoque proactivo y a largo plazo del
espacio urbano y el medio ambiente.
4 Una acción internacional concertada en ese sentido.
El tercer punto es especialmente enigmático a primera
vista: proactivo? Qué quiere decir proactivo? No será que
los responsables internacionales de tan internacionales se
convierten en insubstanciales o incomprensibles? Que lo
dicen todo sin aclarar nada?
A veces parece como si el mundo se dividiera en tres: los
ricos, los pobres y los funcionarios internacionales.
Funcionarios internacionales – que median entre ricos y
pobres.
Pero hay mucho que decir también en favor de ellos.
El documento UNPF dice que la política de contención
urbana no da resultados y que el crecimiento urbano es
más endógeno que por nuevas llegadas.
Que la pobreza está aumentando más en las zonas urbanas.
1000 millones de personas, como se ha dicho aquí, viven
en tugurios, mayormente en países no desarrollados – no
sé porqué les llamamos en vías de desarrollo, si a veces no
lo están
Proporcionar suelo con servicios mínimos de agua, y
saneamiento parece ser la receta, según el informe, y que

4

�las ciudades no deberían aumentar su pisada ecológica,
parece ser el mandato.
¿Es esto posible?
Lo es en términos muy generales y con una gran manga
ancha en la interpretación. Pero lo es. Debe serlo. Porque
de otro modo “dejaremos de ser”: dejaremos de ser todos
en algún momento – no todos individualmente sino todos
a la vez o progresivamente todos juntos.
Las ciudades son la mejor creación de la humanidad. Un
mundo de ciudades, como dije hace una pila de años,
cuando era alcalde, es lo más próximo a dos cosas: a la
realidad existente y al punto más cercano al óptimo al que
podemos aspirar.
Pero para que esa aseveración de hecho y ese pío deseo se
cumplan hace falta que los demás niveles de convivencia y
de gobierno: la nación , el estado, la Unión y la Sociedad
de Naciones actúen sabiéndolo.
Y muchas veces las pulsiones nacionales o estatales lo
impiden.
Fin

5

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13611">
                <text>DE LA POBLACIÓN y LA POLUCIÓN: Població, Urbanització, energia, pol·lució</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13613">
                <text>IEMed (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13614">
                <text>Presentació del Fons de Població de les Nacions Unides</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13615">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13616">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13819">
                <text>Medi ambient</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13820">
                <text>Energia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13821">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13822">
                <text>Demografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21774">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14549">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39237">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39238">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40531">
                <text>2007-06-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13618">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="905" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="328">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/905/0000000866.pdf</src>
        <authentication>87821214f3930e57205a00ada0790675</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42012">
                    <text>VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat”
03/07/2007 - IESE (Barcelona)
Intervenció de Pasqual Maragall [transcripció]
Moltes gràcies a vosaltres per la invitació.
Em sap greu haver d’excusar el Sr. Manuel Valls, un bon amic, un català
parisenc, un home extraordinàriament intel·ligent i dedicat a la política francesa.
Havia de participar en la Jornada però avui és el dia que el President de
l’Assemblea francesa ha convocat tots els nous diputats per prendre possessió,
de manera que li ha estat totalment impossible acompanyar-nos. Ha enviat una
carta. Sé que li dol perquè és una persona que prové d’aquí i a més té una
bona amistat amb nosaltres. M’ha enviat una carta explicant justament això,
que està desolat: “Je vous demande de bien vouloir accepter mes sincères
excuses, je vous suette une journée agréable.” mirarem de fer la jornada el més
agradable possible. Ho ha estat fins ara, em consta, i espero que ho seguirà
essent.
Jo us vull parlar d’algunes coses que tenen a veure amb la immigració.
Evidentment no de totes perquè seria pràcticament impossible, però sí
d’algunes de les reflexions fetes en el curs del temps i amb la meva
experiència, primer com a estudiant d’econòmiques, després com a funcionari
de l’Ajuntament de Barcelona i després com a president de la Generalitat.
L’any 2004 en el Fòrum Universal de les Cultures que vam organitzar hi va
haver un especial interès en aquest tema. Ja sé que el Fòrum va passar una
mica sense pena ni glòria perquè els JJOO van ser un èxit extraordinari. Hi
havia tants dubtes que ho fos i finalment va ser-ho tant que va ser difícil
empatar després amb un altre esdeveniment. Però aquell esdeveniment tenia
més a veure, en el fons, amb els temes que avui ens interessen, entre ells el
tema de la diversitat. El Fòrum era un intent de dir des de Barcelona, que ja
havia adquirit aleshores una fama com a ciutat referent, fins a quin punt era
possible o no que les cultures es parlessin.
Perquè les cultures cadascuna d’elles per definició són diferents i basen la seva
qualitat i el seu prestigi en ser-ho. Una cultura que sigui molt semblant a una
altra cultura ho té una mica difícil sobretot perquè segurament entraria en
competència amb aquesta, i si n’hi ha una de més gran i una de més petita
possiblement la gran xucli la petita. Les cultures tracten, lògicament, no només
les ètnies sinó la cultura en general, de distingir-se, de fer-se elles mateixes
diferents. Aleshores aquí entrem en com compaginar aquesta diversitat cultural
que és una riquesa, amb la globalització. La globalització, al mateix temps, el
que fa és, probablement, escantonar les diferències i anar creant entre el blanc
i el negre un color entremig. Penso que va ser en Federico Mayor que una
vegada va dir que arribaria un dia, nosaltres no en veurem el resultat, en què,
matemàticament, i això suposo que es deu poder demostrar, tothom serà del
mateix color perquè totes les barreges possibles s’hauran produït i s’hauran
produït amb tal intensitat que per càlcul de probabilitats hi acabarà havent el
color de gos com fuig que no serà cap color però que serà el color de tothom.

-1-

�Suposo que trigarem milers d’anys en arribar-hi. Sabem que hi arribarem però
hi estem molt lluny. Ara estem en el moment en què d’alguna manera ens hem
de plantejar i ens estem plantejant com anar caminant les primeres passes cap
a una globalització ètnica i una globalització cultural que indefectiblement
arribarà.
En el Fòrum Universal de les Cultures em vaig plantejar aquestes coses,
m’agradaria recordar-ne algunes. La primera és que la pàtria de cadascú
s’hereta però moltes vegades es tria. Mentre el món va ser món fins el 1492 i
no s’havia descobert el que se’n va dir el nou món, cadascú era d’on era.
D’alguna manera el seu cognom, la seva manera de fer, les seves
particularitats venien marcades pel passat. El 1492 va passar a Europa una
cosa impressionant, i també al segle XVIII i al segle XIX: el creixement
demogràfic derivat del descobriment d’algunes vacunes que van evitar les
mortaldats que hi havia. De cop i volta la població va començar a créixer d’una
manera quasi diria alarmant. A finals del segle XIX el 25% de la població
irlandesa va marxar a Estats Units, com per exemple els Fitzgeralds Kennedy.
No hi cabien.
La ciència econòmica neix en aquest moment perquè es planteja per primera
vegada el problema de l’escassetat d’una forma radical. Mentre a Europa els
camps eren camps i la gent era el que era i es podia alimentar, molt bé, però
quan va arribar el moment en què els turons ja pelats d’Irlanda o d’Anglaterra
van haver de ser llaurats a causa del creixement de la natalitat i les vacunes,
els rendiments decreixents van arribar a zero. Aquest era l’inici del que ens van
ensenyar a la facultat d’econòmiques: el marginalisme de la ciència econòmica.
Quina va ser la solució? La solució va ser que hi va haver gent que va emigrar,
van ser els emigrants. Valdria la pena recuperar les pel·lícules de Chaplin on es
reflexa clarament la fugida a Amèrica. Milers i milers de persones, una quarta
part de la població irlandesa se’n va anar als Estats Units i després també ho
van fer els anglesos i els alemanys.
Els espanyols teníem un altre vessant, que era la vessant sud americana
producte de la nostra conquesta; ara no compararem els efectes relatius. En tot
cas, des del punt de vista demogràfic que ens interessa ara, el que va succeir
és que Europa va trobar a Amèrica una sortida, un alliberament, un lloc, una
terra on poder arribar i poder alimentar-se.
Una vegada a Wyoming em va sorprendre sentir la següent resposta a la
pregunt: “Aquí el terra quan val?” (A Europa quan diem quan val el terra sabem
exactament el que volem dir: és car i no n’hi ha.) I la resposta va ser: “Depèn”.
‘Depèn de què? De si és un turó o pla?’, ‘No, depèn. Quanta en vol?’ va aclarir.
Si en compres molta et fan un preu. És al revés d’Europa, és el món a la
inversa. A Amèrica el que hi havia era terra i el que no hi havia era gent, i per
tant els preus de la terra no són com a la ciència econòmica europea basats en
l’escassetat. Allí de terra en sobrava i si en compraves més te la feien més
barata, no més cara. Aquí és el país del pam quadrat. Barcelona és la ciutat
més densa d’Europa, juntament amb París, té dos milions d’habitants en quasi
cent quilometres quadrats, mil habitants per quilòmetre quadrat. Europa és la
densitat i Amèrica és l’espai.

-2-

�Aquest és l’inici de les migracions però les migracions de les que estem parlant
ara no són degudes a aquestes realitats sinó més aviat al contrari. Hi ha gent
que emigra de països que són menys poblats a d’altres que ho són més perquè
hi ha hagut un altre factor que no és ni físic ni estrictament econòmic, sinó
econòmic i polític, i és la incapacitat de determinades societats endarrerides de
conviure amb unes altres més avançades sense ser absorbides i de fet
eliminades per aquestes. Es crea la sensació -que no és una sensació
equivocada sinó real- que es viu millor en un altre lloc, d’una manera molt
diferent de com havia estat la sensació que van tenir els espanyols que se
n’anaven cap a Amèrica o els anglesos que se n’anaven cap a Estats Units. Es
basa en què els preus dels productes que produeixen en aquests països, que
són productes no elaborats, són infinitament més baixos i no resisteixen
l’ascens dels preus dels productes elaborats. Tot i que els productes elaborats
cada vegada són més eficients i haurien de ser més barats. Això fa que una
part cada vegada més important de la població dels països més endarrerits
s’hagi de plantejar, per la seva salvació personal, abandonar la seva terra. I
això és terrible perquè, no només és un cost per aquells que han de marxar, és
que s’està perdent una civilització, s’està perdent llenguatge.
Sempre comparo els llenguatges africans amb els americans, passant per
Europa que és l’entremig. Quan un home es troba amb un altre a l’Àfrica es fan
com a mínim 10 o 12 preguntes. Es pregunta per la cabana, per la palmera, per
la dona i els fills, pels sembrats, pels amics,... necessiten temps per això! No
productivitat, és l’antiproductivitat. Necessites temps només per relacionar-te.
Nosaltres aquí diem ‘La família bé?’, ‘Sí, tots bé. Adéu.’ I a Nova York diuen
‘Hey’. No hi ha la necessitat de la interacció, per tant la porositat i la lentitud del
tracte personal va desapareixent. Els coneixements són cada vegada més
superficials i les relacions interpersonals van perdent gruix. Jo estic parlant de
la meva generació, però si miro les generacions que venen al darrere, ho són
molt més que com érem nosaltres respecte els nostres avis, però per altra
banda també són més savis. El meu fill petit, per exemple, es connecta amb
Connecticut per Internet, i coneix coses, fa coses i compra coses que a la meva
generació ens semblen impossibles d’imaginar.
Què vull dir amb tot això? Que estem en un món on la barreja és la llei. On
moltes vegades, els costos que afrontem en aquest procés, que probablement
ens porta cap a un món millor, són elevadíssims. Hi ha barris sencers en els
quals l’existència de població autòctona desapareix com a conseqüència del
desequilibri entre nou vinguts i antics habitants. Sembla com si es poguessin
formular teoremes o ràtios, fórmules que ens permetessin explicar la realitat i
després edificar-la, millorar-la.
¿Existeix un punt, més o menys matemàtic, més o menys precís, a partir del
qual la presència de gent de fora, d’un altre color o d’una altra raça, d’una altra
llengua, d’uns altres hàbits, fa que els qui hi érem abans marxem? Hi ha barris,
per exemple, de Terrassa on això ha passat. Hi ha barris on això succeeix, on
hi ha aquesta tendència a l’especialització abans d’un color, després d’un altre
o abans d’unes llengües i després d’unes altres. Hi ha solucions perquè això no
succeeixi? Crec que la solució és la ciutat, la ciutat en el sentit fort de la

-3-

�paraula, la ciutat en barris però no en suburbis. El suburbi és la fugida d’aquells
que vivien a la ciutat cap a un lloc íntim on no hagin de conviure amb allò que
els costa d’acceptar com a igual.
Recentment he estat a l’Argentina, on a l’entorn de Buenos Aires comença a
haver-hi ciutats tancades, és a dir, que per entrar has d’ensenyar el carnet
d’identitat. Són uns barris suburbans molt extensius amb bona qualitat de vida,
amb molt d’espai, molt poc vius, molt poc càlids i en els quals per entrar has de
demostrar que algú de dins et coneix perquè t’obrin. Però a la vegada, hi ha
també altres zones, relativament properes, on passa tot el contrari: són els
“bidon ville”, barris formats per gent que no té res, que s’ajunten per compartir
la misèria, en el fons la companyia sempre ajuda, i que no se’n sortiran mai
més. Això és el fracàs de la ciutat i és el fracàs de la civilització. Allà on això
comença a passar, i passa a molts indrets, s’està produint a nivell local, i és el
que està passant a nivell continental amb les grans migracions.
Jo crec en un món de ciutats. Les dues dimensions importants de la humanitat
són el món mateix i les ciutats. Jo no sóc nacionalista però no perquè em faci
por la nació, jo sóc catalanista a matar, i per defensar aquesta identitat i la
meva llengua i la meva família, la meva història,... seria capaç de molts
sacrificis. Penso que las nació és un sentiment únic però no és un bon sistema
d’organitzar el món. El millor sistema per organitzar el món és el món sencer,
que desgraciadament no té el que hauria de tenir, perquè les Nacions Unides
no estan unides ni tenen la força que haurien de tenir. I les ciutats -crec en
aquesta relació- és on hi ha el joc vertader. És cert que mentre no arribem a les
Nacions Unides de debò, d’aquí no sé quants segles, hi haurà d’haver grans
conjunts i aquí és on estem ara. Tenim la Unió Europea, la Unió Nord
Americana, el MercoSur i els grans països com Xina, Índia i Japó. Aquests
conjunts supranacionals d’unions són realment els que organitzen el món. Són
els que a la llarga podran fer unes Nacions Unides de debò. Es tracta de que el
món estigui organitzat de forma relativament pensada que permeti fer un diàleg
entenedor entre uns conjunts sensiblement o aproximadament iguals però no
necessàriament idèntics.
Crec que en aquest món, la sal de la vida són les ciutats. Cadascuna d’elles
organitzant com més a prop millor les solucions als problemes de la vida de
cada dia. Crec que en aquest sentit Barcelona ha fet un bon camí, com altres
ciutats europees. En definitiva, el que us plantegeu el Grup Set és com
combinar, com assumir la diversitat producte de la mobilitat creixent de les
poblacions en una determinada ciutat i en un determinat país. S’ha d’enfocar
d’aquesta manera, amb una visió global d’una banda, amb certa idea del què
és el món i per on anirà, i per altra banda amb el principi de la proximitat. Que
vol dir que tot s’ha de decidir a prop. Té excepcions? Sí. Hi ha les economies
d’escala. Hi ha accions que si no les fas en grans sèries et surten cares i per
tant acaben no sent rentables. No ho pots fer tot a casa teva. Una altra
excepció, és de vegades l’excés de proximitat, que aquell que mana estigui
molt a prop teu, et coneix massa per manar-te bé. La falta de distància de
vegades també és un problema, però salvant aquestes dues excepcions, és
evident que tot s’ha de fer com més a prop millor. Aquesta és la idea. I que els
moviments, com són els moviments migratoris, possiblement es puguin

-4-

�absorbir, assimilar i aprofitar. Hi ha molt a aprofitar de les migracions, molt.
Millor un món governat des de a prop que no pas un món governat des de
Nova York o des de les Nacions Unides.
Moltes Gràcies.

-5-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13619">
                <text>Intervenció a la VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat”</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13621">
                <text>IESE (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13622">
                <text>Jornada organitzada per la Fundació Grup 7.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13623">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13813">
                <text>Joventut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13814">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13815">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13816">
                <text>Empreses</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13817">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14550">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39208">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39209">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40532">
                <text>2007-07-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13625">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="906" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="329">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/906/0000000675.pdf</src>
        <authentication>9b90073d38c2219af8bc4c5553afbdad</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42013">
                    <text>Intervenció la taula rodona “Espanya després de les reformes
estatutàries” a la Universitat d’Estiu de Gandia
18 de juliol de 2007 | Gandia

[Transcripció literal de la part disponible]
Pasqual Maragall:
... més indústries avançades... Ja que estem davant de persones universitàries de molt
nivell, una mica més de competència entre les universitats no vindria malament.
Perquè això de considerar “la” universitat, ja per començar... no; “les” universitats.
A Amèrica les universitats són competitives, i estan aliades amb empreses i es fan
investigacions... I inclús..., no a Amèrica, a Europa. Jo he estat en una universitat a
Göteborg, en la qual tenen un parc de la ciència en què els professors i alguns
estudiants avançats han creat trenta, quaranta o cinquanta empreses, i una d’elles és
[Indevo?], que és una empresa que s’ha fet grandíssima.
És a dir, que no està renyit l’ensenyament, i la investigació sobretot, amb la
productivitat i l’empresa. Aquesta cosa europea de separar totalment el que és el món
del diner, de la producció, del progrés, de la competència... i el món universitari, que
vindria a ser quasi com un món religiós, no és una idea positiva per a nosaltres. Per
tant, tot el que pugueu fer en aquest sentit (i aquí a València jo penso que es pot fer)
endavant.
L’altre és el canvi del model de connectivitat a Espanya. Perquè una vegada a mi el
president del Govern espanyol, que no és el que hi ha ara, ni el que hi havia abans
d’abans, sinó el del mig, em va dir: “De Madrid a cada capital de provincia en alta
velocidad.” Vaig pensar: “Malament!”. És clar. Què vol dir “de Madrid a cada capital de
provincia en alta velocidad”? I vaig dir: “Y Barcelona a Valencia, en alta velocidad?”.
“No, no. Velocidad alta.”, “O sea, que alta velocidad y velocidad alta no es lo mismo?”.
“No, «alta velocidad» són 300, i «velocidad alta» són 200.”
El pitjor és que no només ell sinó que altres van efectivament avançar per aquesta via,
que va ser la de dir: “La alta velocidad se empieza entre Madrid y Sevilla porque está
la Expo...”. I era l’any dels Jocs Olímpics; jo què podia dir? Van dir: “Barcelona ya tiene
los Juegos Olímpicos. Por tanto, la alta velocidad que la tenga Sevilla.” I em va
semblar bé des del punt de vista a curt termini pràctic. Clar, des del punt de vista a
llarg termini això de la “alta velocidad de Madrid a cada capital de provincia” és una
barbaritat immensa. Perquè s’ha de fer València a Barcelona; s’ha de fer València a
Granada, segurament; s’ha de fer la cornisa cantàbrica; s’han de fer mil coses...;
València a Bilbao... Això “no està ni se l’espera”. No està previst. No està ni imaginat.
En canvi, l’any 1960, quan el Banc Mundial va venir aquí, que va ser al principi del
desenvolupament econòmic, va fer una cosa intel·ligent. “España de qué vivirá? Del
turismo. Pues venga: Barcelona – La Jonquera, Murcia y Bilbao - Bélgica”. I així va
començar el creixement econòmic d’aquest país, que va donar un resultat important.
Per tant, nosaltres ara hauríem de saber trobar el que van ser les autopistes l’any 1960
a dia d’avui, que segurament és una xarxa, no radial, sinó una estructura física
d’Espanya una mica més pensada amb el cap...
I per descomptat, l’important en aquesta matèria no és solament les vies que hi ha i les
carreteres que hi ha, sinó també els aeroports que posem i les estacions que hi ha.

�I els aeroports en aquest moment, a Espanya, curiosament estan en mans no de
l’Estat, sinó d’una corporació, “de los ingenieros aeronáuticos”, cosa que, en el
moment que aquestes coses neixen ja s’entén (“se le da a los que entienden”). Però a
mesura que ja això es va desenvolupant i és una de les indústries més importants i un
dels sistemes de vida més importants que hi ha (poder volar, poder connectar-se, etc.),
això no ho poden seguir portant enginyers aeronàutics, ho han de portar empresaris,
ho han de portar enginyers, per descomptat, i ho han de portar estrategues que
sàpiguen exactament de què va, i economistes, etc.
Doncs, en aquests moments, Aena és Asociación Española Nacional de Aeropuertos i,
en definitiva, és una derivada històricament dels enginyers aeronàutics, del Col·legi
d’Enginyers Aeronàutics. Això és així. Han anat evolucionant? Sí. Els directors dels
aeroports ara en saben més? Per descomptat que en saben més. Però és lògic que
sigui l’Estat qui els tingui tots? No, perquè no quedem que la competència és bona?
No ens havíem fet tots lliberals? I ho diu un socialista. Aleshores, que també hi hagi
competència en els temes que són justament vitals perquè les ciutats, i perquè en
definitiva la gent, puguin prosperar.
Tercer punt, i últim ja pràcticament: l’euroregió. Per què parlo de l’euroregió? Perquè
penso que Galícia està molt bé, Catalunya està molt bé, la Comunitat Valenciana
fantàstic, Espanya està molt bé. Escolteu, nosaltres estem en un espai més gran, que
ja té bandera, que ja té moneda, que té exèrcit, que són tres dels atributs que quan jo
era petit em van ensenyar a l’escola que era “lo que distinguía a una nación”.
És a dir, Europa ja té una bandera, té el nostre exèrcit (nosaltres, d’exèrcit, en tenim
algun, però l’anirem integrant cada vegada més) i té una moneda, que és l’euro (que
els anglesos encara no hi són però ja hi vindran). De manera que si ja estem en una
cosa més gran que es diu Europa, potser que ens preocupem, més que dels nostres
estatuts i constitucions... (que està molt bé i és molt important), que ens preocupem de
què fem a Europa? Perquè si Europa és la nostra nova nació, o supernació, a veure
què hi fem, i quina vocació hi tenim, i en què nosaltres serem els millors en aquest
nivell de realitat, de manera que tot el que es pugui fer per a això és bo.
I posats a veure Europa com el mapa en què estem, jo crec que... L’altre dia ho deien
els bascos Imaz, em penso, seguint una mica en la línia que aquí s’havia començat fa
un temps. Havien començat amb els alcaldes de Barcelona, Saragossa, València,
Palma de Mallorca, Montpeller i Toulouse, que eren els C6. I acabo aquí.
Els C6 era la reunió dels alcaldes d’aquestes sis ciutats, que ens vam reunir a
València, precisament. A més, curiosament, quan ens vam reunir ens presidia el retrat
d’un senyor que es deia Jaume I. I vam dir: “Aquest on va néixer? A Montpeller.” “On
es va formar? A Monzón (a l’Aragó).” “On va ser comte i rei? A Barcelona.” “Què va
conquerir? València i Mallorca. Escolta és el nostre.” I hi havia el de Toulouse (tu ja ho
saps això perquè t’ho he explicat alguna vegada), que es va quedar una mica fred allà
i jo li vaig: “Perdona, Toulouse.” I va dir: “Non, non. Les seigneurs de Toulouse étaient
contre Simon de Monfort a la bataille de Muret.” O sigui, que a la batalla de Muret, que
és on els senyors de Toulouse van perdre els seus drets i Simon de Monfort va
capturar a Jaume I, ells estaven a favor de Pere II, del pare de Jaume I. És igual,
bromes a part: si vols ser algú a Europa has de tenir un dibuix de connectivitat, has de
tenir unes bones connexions, has de tenir unes bones indústries, unes bones
universitats i has de tenir un territori una mica més gran que tu mateix per saber amb
qui te la fas.
Potser aquest senyor se’n va a Oporto, perquè d’Oporto a Vigo en aquest moment és
una autopista que està molt més plena que la que va d’Oporto a Lisboa. I és lògic,

�perquè estan molt a prop i tenen unes sinergies molt i molt importants. I no entrem en
el tema de Saramago, perquè ens liaríem, però també està bé.
En definitiva, el que hem de fer és construir els instruments físics, els instruments
teòrics i els instruments geogràfics que ens ajuden a ser millors.
Això és tot.
[Aplaudiments]

Rèpliques:
Jo ja ho he dit. Jo crec que l’Euroregió és una bona solució. Hi ha catalans, i
valencians també, alguns, que parlen dels Països Catalans. Jo us ho dic francament:
crec que és una fórmula que està condemnada al fracàs. No perquè no tingui bona
intenció, que la té, segurament. Però és clar, si resulta que “la parte es el todo, la otra
parte del todo no se siente tan parte del todo como la primera parte”. Països Catalans
és una mica fort. “Es como si tú le llamaras a Oporto gallego. «Pues no, oiga, somos
portugueses.» Claro que ahora ha salido Saramago y ha dicho que todos somos
ibéricos. Pero no ha dicho que todos éramos portugueses, sino ibéricos.” I s’ha
d’inventar alguna cosa nova.
Euroregió és un nom com qualsevol altre podria ser. Però en tot cas, si el tema ja no
és tant el nom com el que fem, el que és important és que les empreses s’entenguin,
que els presidents es parlin, que les universitats col·laborin, a través de la Ramon Llull,
a través de la meravellosa literatura comuna... Jo el primer que he fet en venir aquí,
com faig cada vegada que vinc a València, és anar a la Catedral a veure allò que diu
Ausiàs March, que és una de les frases més colpidores que he llegit mai: “Yo só
aquest quen la mort delit prench, puix que no tolch la causa per quém ve;”
Tremendo. Està dit en unes paraules del segle XV, amb una bellesa i amb una
rotunditat, una frase que és tan profundament explicativa del que és l’ànima humana i
del que li passa (o ens passa) als éssers humans en aquesta terra que no sabem
exactament com hem d’acabar, etc... Jo, per a mi, el meu poeta és aquest, el meu
poeta preferit. I el meu avi, per descomptat, perquè era el meu avi.
Què és el que hem de fer? Ens hem d’entendre, ens hem de parlar, hem de
col·laborar, les empreses haurien d’estar més lligades, les universitats també... No
hauria d’haver-hi un retintín de “yo te enseño a ti lo que tú no sabes”, perquè no és
veritat, perquè els valencians en saben molt més de moltes coses que els catalans no
saben i els catalans en saben d’unes coses que els valencians no.
I si ho allarguem una mica més i agafem l’Aragó i tot això..., si volen. Ara el Josu Jon
Imaz, ha dit el mateix, una cosa molt intel·ligent. En comptes de dir: “Queremos la
Euskadi francoespañola...” No. Parlen de “la euroregión”, i està parlant amb
l’Aquitània, i farà una euroregió, i a França no li semblarà que és una invasió que els
bascos de baix envaeixen els bascos de dalt sinó que és una acord que hi ha en allà,
que no és el mateix. Jo crec que el que hem de fer és anar per aquí, per la via de
l’entesa en el terreny cultural, empresarial i en el terreny polític.
Tu em podries preguntar: “Tu vas parlar amb el president Camps?” Jo et preguntaria a
tu: “Eh que no ho saps?” “Eh que t’imagines, en el cas que jo hagués parlat, per què
no ho saps?”. No perquè jo no volgués. Perquè ell no va voler, cosa que entenc
perfectament perquè en aquell moment, o sempre, parlar amb Catalunya, des del punt
de vista del blaverisme i d’una interpretació determinada del que és València, és pecat.

�I ell, que és un home, altrament, amb perdó de tothom, intel·ligent, va dir: “Jo a aquest
senyor l’he de veure, però el que no puc és dir-ho.” Llavors ens vam veure, però ens
vam veure a Tortosa, en el castell, allà amagats. I va ser una conversa [com les que
hem tingut alguna altra vegada?] amable. I amb l’euroregió de les ciutats també, amb
la Rita Barberà, en el seu despatx [...]
Ha d’haver-hi més d’això. Ha d’haver-hi una mica menys de prurits?, sobretot per part
dels valencians, però també de paternalisme per part dels catalans i anar per allò que
interessa (interessos polítics, econòmics [...]).
Ara m’han dit que Pere Ruiz Torres està fent la Historia común de los pueblos de
España. Això és un somni per a mi. Ja fa quinze anys que anàvem darrere que algú,
en comptes de fer la Historia de España (Santiago Apóstol, Cristóbal Colón [...]), fes la
Historia de los pueblos de España. Si resulta que som nacions, som nacionalitats i que
som un poble plural, i que a més “no pasa nada”, doncs expliquem-ho. Perquè si ho
expliquem a lo millor també anirem reduïnt...
Pasqual Maragall:
... en fi, és molt prudent el que tu dius, però tanmateix, vista... Inclús he dit que no crec
que el Tribunal Constitucional tombi l’Estatut de Catalunya, però no perquè no pugui
fer-ho, que pot. I em penso que ha insinuat que si ho pot i ho fa, es crearà una situació
absolutament dantesca, dintre de la qual el poble de Catalunya haurà refrendat una llei
d’estatut i aleshores resultarà que uns jutges han dit que no val. Per tant, s’haurà de
tornar a refrendar. No, és que entrem en una cadena que no té solució.
Per tant, jo crec que efectivament no es tocarà per una cosa de prudència compartida
quasi diria per tothom, o per la majoria, i també per la majoria de membres del Tribunal
Constitucional, espero.
Però clar, això no treu que si no passa no serà perquè no pugui passar, perquè
Vist això, segurament hagués estat millor, com des del principi vam dir, no tractar
l’Estatut de Catalunya “le enmendase la plana a la Constitución”, que s’inventés
cosa que la Constitució no deia, que era que Catalunya era una nació, encara
sigui “en el preámbulo y sin valor taxativo, sino nada más declarativo” i tal.

pot.
que
una
que

Segurament el millor hagués estat el que havia dit Rubio Llorente fa molts anys i del
qual ha renegat ara, el president del Consejo de Estado, que era canviar l’article 2.
Perquè l’article 2 de la Constitució, cosa única en el món, no diu quins estats hi ha. És
com si els Estats Units no digués que Virgínia existeix. La Constitució espanyola diu
que “pueden haber”. Però no diu quantes n’hi ha. N’hi ha disset! Potser que ho digui,
que la Constitució espanyola un dia tingui el valor d’autodir-se i dir-li al poble espanyol:
“Somos diecisiete autonomías.”
Potser aleshores, en aquell moment, puix que ja diu la Constitució “que pueden haber
nacionalidades y regiones”, digui que n’hi ha tres que ho són, una altra que és foral i
que les altres són autonomies, o el que sigui, però algo. El que no pot ser és que
estem vivim una mica amb l’esperança que ningú digui el que podria dir; i sobretot que
els jutges no diguin el que podrien jutjar, el que podrien sentenciar. Perquè si ho fan,
aleshores ens haurem ficat... serem el fesmeriure de tot Europa.
Ara imagina’t que efectivament el Tribunal Constitucional, que pot, diu que aquest
estatut, que ja ha estat refrendat..., serà un cas d’aquells que passarà a la història del
dret. “Qué país será que después de haber refrendado un texto, no refrendado,
aprobado en Cataluña, aprobado en el Congreso, aprobado en el Senado, devuelto a

�Cataluña, refrendado por el pueblo de Cataluña y entonces un juez dice que no.”
Doncs seria greu.
De manera que, estant d’acord amb tu que la via que s’ha seguit era la que es podia
seguir, perquè segurament pensem que el PP no hagués pogut fer una altra cosa, això
no justifica que no s’hagi intentat; entre altres raons perquè jo crec que les disset
autonomies posades a dintre de l’article 2 la Constitució, i especificant que n’hi ha
unes que són nacionalitats o nacions, no seria tan difícil que el Partit Popular s’atrevís
a dir que no. De vegades, al Partit Popular li tenim... no massa respecte, sinó que ens
el creiem massa. D’alguna forma, ells també han de calcular els efectes que puguin
tenir les seves posicions, paralitzant una reforma constitucional tan evident com
aquesta, que està com tallada des de fa... les quatre reformes: la de la sucesión de la
corona, la d’això i les altres dues... Seria una cosa que Europa sencera consideraria
una curiositat.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13626">
                <text>Espanya després de les reformes estatutàries</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13628">
                <text>Gandia (València)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13629">
                <text>Intervenció la taula rodona “Espanya després de les reformes estatutàries” a la Universitat d’Estiu de Gandia. Transcripció literal de la part disponible (incomplet).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13630">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13808">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13809">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13810">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13811">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13812">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14551">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39235">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39236">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40533">
                <text>2007-07-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13632">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="907" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="330">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/907/0000000676.pdf</src>
        <authentication>ee667ed78a2169ebc1e1218a0ad2f373</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42014">
                    <text>CONFERÈNCIA A PESCARA de Pasqual Maragall
Debat sobre Europa i les ciutats, Europa Prossima, amb motiu de la inauguració de
l’exAurum, el “petit coliseu“ de Pescara.
20/07/2007 | Pescara

QUIZÁ ALGUNOS DE USTEDES IGNORAN QUE LA MARCA
"EUROPA PROSSIMA" FUE EL TÍTULO QUE OSTENTÓ EL
CURSO QUE IMPARTÍ EN LA UNIVERSIDAD ROMA TRE,
DURANTE MI SABÁTICO, HACE YA MÁS DE 8 AÑOS.
PARA MÍ ESTA LARGA VIDA DE "EUROPA PROSSIMA" NO
DEJA DE SER FUENTE DE SATISFACCIÓN PERSONAL, PERO
SOBRE TODO ES LA CONFIRMACIÓN DE QUE ESTA EUROPA
CERCANA ES PROBABLEMENTE LA ÚNICA POSIBLE.
EUROPA, QUE DUDA CABE, DEBE SU GÉNESIS A LA
VOLUNTAD DE UNAS NACIONES, Y DE SUS INSPIRADOS
DIRIGENTES, QUE ENTENDIERON QUE LA ÚNICA VÍA DE
SUPERACION DE UNA CONVIVENCIA IMPOSIBLE Y
TRÁGICA A LO LARGO DE SIGLOS, ERA EL SALTO
ADELANTE Y HACIA ARRIBA.
ESTE FUE EL INICIO, PERO LA IDEA BRILLANTE Y OSADA
QUE SUBYACE EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, TIENE
UNA EXIGENCIA BÁSICA, SIN LA CUAL NO PUEDE LLEGAR
A MATERIALIZARSE.
LA IDEA BÁSICA QUE INSPIRA ESTA EMPRESA ES
QUE SUS CIUDADANOS ASUMAN Y SEPAN DEFENDER QUE
LA FUERZA DE EUROPA RESIDE EN UNOS CUANTOS
PRINCIPIOS COMUNES QUE LA CONVIERTEN EN EL
SISTEMA MÁS CIVILIZADO, JAMÁS PUESTO EN PRÁCTICA.
ASÍ ES, CON TODAS SUS ENORMES INSUFICIENCIAS,
PERO LA HISTORIA DE LA HUMANIDAD, DE MOMENTO HA
LLEGADO HASTA AHÍ.
EUROPA ES UN ENTRAMADO DE CIUDADES DE ENORME
CALIDAD, EN SU DIVERSIDAD
DE CULTURAS, DE
LENGUAS Y EN SU HOMOGENEIDAD DE VALORES
COMPARTIDOS.
-1-

�DE AHÍ QUE EN EL CONTEXTO MUNDIAL EL PAPEL DE
EUROPA CONLLEVA ESTA PARTICULARIDAD QUE LA HACE
ÚNICA, Y ESTA ES LA DE SER LA AVENTURA POLÍTICA MÁS
SOFISTICADA QUE SE HA PUESTO EN PRÁCTICA HASTA
HOY Y QUE ANTEPONE ENTRE SUS OBJETIVOS AQUELLOS
QUE GARANTIZAN LA PROXIMIDAD DE LA TOMA DE
DECISIONES A LA VOLUNTAD DE SUS PUEBLOS.
MI RECORRIDO PERSONAL EN LA VIDA POLÍTICA SE
INICIÓ Y SE HA FUNDAMENTADO EN LA VIDA LOCAL, Y
PUEDO ATESTIGUAR QUE LA VISIÓN DEL MUNDO QUE SE
CONSTRUYE A PARTIR DE ESTA EXPERIENCIA ES, CREO
YO, EL QUE MÁS SE ACERCA A UN ATENTICO
CONOCIMIENTO DE LA REALIDAD.
DURANTE LA ETAPA EN QUE TUVE RESPONSABILIDADES
EN BRUSELAS PUDE CONFIRMAR MI CONVICCIÓN DE QUE
SÓLO PUEDE PROSPERAR UNA EUROPA QUE PONGA POR
DELANTE SUS RAÍCES BASADAS EN EL NACIMIENTO DE LA
DEMOCRACIA, TOTALMENTE INDISOCIABLE DE LA VIDA
COLECTIVA QUE SE PRACTICA EN LAS CIUDADES.
SÓLO UNA EUROPA QUE DISTINGUE PERFECTAMENTE
ENTRE AQUELLO QUE DEBE SER OBJETO DE DECISIÓN
COMUNITARIA, AQUELLO QUE CORRESPONDE A LOS
ESTADOS, Y AQUELLO QUE NO PUEDE ALEJARSE DE LAS
DECISIONES
MÁS
PROXIMAS,
PUEDE
LLEGAR
A
PROSPERAR… POR EFICACIA Y POR JUSTICIA.
ESTA CADENA O ENTRAMADO DE DISTRIBUCIÓN DE
PODERES ES EL "SINE QUA NON" DEL SISTEMA QUE
PUEDE GARANTIZARNOS UN ENFOQUE DE FUTURO.
TENGO QUE ADMITIR QUE ESTA ARTICULACION ES SIN
LUGAR A DUDAS, EL RETO MÁS COMPLEJO QUE AFRONTA
ESTA EUROPA TAN DIVERSA Y TAN PLURAL, A NIVEL
CONTINENTAL, NACIONAL Y REGIONAL. MI BAGAJE
POLÍTICO TAMBIÉN ME HA BRINDADO VALIOSAS
EXPERIENCIAS EN ESTE TERRENO.

-2-

�TENGO LA CONVICCION DE QUE EL FAMOSO PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD, QUE CON UN NOMBRE TAN IMPOSIBLE,
Y TAN POCO “PROSSIMO” ENCIERRA UN CONCEPTO
CAPITAL.
ASÍ "TODO AQUELLO QUE PUEDA SER RESUELTO A UN
NIVEL MAS PRÓXIMO NO DEBE SER ALEJADO A OTRO
NIVEL" SOLO PUEDE QUEBRARSE ESTA NORMA POR
RAZONES DE EQUIDAD O DE EFICACIA DEMOSTRADA.
LES ASEGURO QUE ESTA REGLA ELEMENTAL ES EL NUDO
DONDE
SE
ESTRELLAN
MUCHAS
DE
NUESTRAS
ESPERANZAS EN LA CONSTRUCCION EUROPEA, PERO QUE
CUANDO SE PRACTICA, FUNCIONA.
EXPERIMENTÉ, Y POR ELLO ME ATREVO A HABLAR DE
ELLO, EL RETO DE RENUNCIAR A PARTE DE MIS
COMPETENCIAS, EN MI ETAPA DE ALCALDE DE
BARCELONA, CUANDO SE TRANSFIRIERON BUENA PARTE
DE LOS PODERES CENTRALES A LOS 10 DISTRITOS DE LA
CIUDAD.
EL OBJETO ERA EVIDENTEMENTE EL DE ACERCAR LAS
DECISIONES A LOS CIUDADANOS Y CON ELLO
GARANTIZAR ESTA PROXIMIDAD Y EFICIENCIA DE QUE
ESTAMOS HABLANDO.
FUNCIONÓ, Y VEINTICINCO AÑOS MÁS TARDE RESULTA
IMPOSIBLE PENSAR EN REVERTIRLO. EL MODELO SE HA
EXTENDIDO
A
OTRAS
CIUDADES,
CON
ÉXITO
GARANTIZADO.
NO OBSTANTE, HE HABLADO DE CADENA, DE ENTRAMADO.
ESTE MODELO NO FUNCIONA UNIDIRECCIONALMENTE. EL
PROCESO ESTÁ IMPERATIVAMENTE CONECTADO A TODA
LA ESCALA DE RESPONSABILIDADES PÚBLICAS. CUANDO
SE TRUNCA EN UN ESLABÓN, TODO EL SISTEMA SE
RESIENTE. ENTONCES LAS CIUDADES NO AVANZAN, LAS
REGIONES TAMPOCO, TAMPOCO LOS ESTADOS Y EUROPA
QUEDA TOCADA.

-3-

�ESTE AÑO, POR PRIMERA VEZ EN LA HISTORIA, EL
INFORME DE POBLACIÓN MUNDIAL NOS CERTIFICA QUE LA
POBLACIÓN URBANA DEL MUNDO YA SUPERA A LA OTRA
MITAD. ESTA POBLACION URBANA SE CONCENTRA EN
POCO MÁS DE 50 MEGALOPOLIS, O EN ALGO MÁS DE 400
CIUDADES DE MÁS DE UN MILLÓN.
DE LAS APROX 50 METRÓPOLIS QUE MUEVEN EL MUNDO,
ALGUNAS ESTÁN EN EUROPA. LA MAYORÍA DE ELLAS SON
CAPITALES
DE
ESTADO,
POCAS,
ENTRE
ELLAS
BARCELONA, SON CAPITALES DE EUROREGIONES. MI
CIUDAD CON UN PASADO HISTORICO DENSO A SUS
ESPALDAS …QUE LA HACE SIN DUDA MUY INTERESANTE.
EN CUALQUIER CASO ES EN ESTAS CIUDADES DONDE
RESIDE EL FUTURO, PUESTO QUE DE ELLAS NACE LA
INTERACCION ENTRE EL TALENTO, LA CREATIVIDAD, LAS
ENERGIAS PRODUCTIVAS, LA COMUNICACION Y LA
CAPACIDAD DE ORGANIZAR LA CONVIVENCIA.
TAMBIÉN EN ELLAS, NO OBSTANTE, SE CONCENTRA LA
CAPACIDAD DE DESTRUCCIÓN DEL PLANETA, Y ES POR
ELLO QUE CON URGENCIA, Y SIN OTRA ALTERNATIVA
DEBEN
EMPEZAR
A
REVERTIR
ESTA
ALARMANTE
TENDENCIA. LAS CIUDADES PUEDEN TENER UN PAPEL
CRUCIAL EN LA TOMA DE CONCIENCIA DE LA POBLACIÓN
EN AQUELLOS PELIGROS QUE COMPORTA EL MODO DE
VIDA ACTUAL, Y TAMBIEN EN LA TOMA DE DECISIONES
COLECTIVAS NECESARIAS.
ESTA ES OTRA "EUROPA PROSSIMA" QUE ES CLARAMENTE
HOMOLOGABLE AL RESTO DEL MUNDO DESARROLLADO, O
EN PROCESO DE DESARROLLO.
TENEMOS ANTE NOSOTROS UN MUNDO GLOBAL QUE HA
HECHO CAMBIAR LA ESCALA DE NUESTROS ENTORNOS,
NOS HA ENFRENTADO AL ACORTAMIENTO DE DISTANCIAS
TERRITORIALES (NUESTROS HIJOS ORGANIZAN SUS
VIDAS EN OTROS CONTINENTES CON LA MISMA
NATURALIDAD CON LA QUE HACE UNOS AÑOS SE IBAN A
VIVIR AL PUEBLO VECINO). ESTA GLOBABLIZACIÓN
-4-

�TAMBIÉN NOS HACE CONOCER Y COMPARTIR LOS
PROBLEMAS MEDIOAMBIENTALES MÁS ALLÁ DEL MEDIO
NATURAL QUE CONOCEMOS. LAS COMUNICACIONES
DIGITALES HAN TRANSFORMADO NUESTRAS VIDAS Y
PREVISIBLEMENTE SU ALCANCE SERÁ MUY PRONTO,
EXTRAORDINARIO.
AUN ASÍ, TODOS Y CADA UNO DE ESTOS RETOS TIENE
UNOS DESTINATARIOS FINALES, EN CADA UNO DE
NOSOTROS, QUE CONVIVIMOS EN CIUDADES O REGIONES
URBANAS, QUE FORMAN UNA RED DENTRO DE OTRAS
REDES, TODAS ELLAS INTERDEPENDIENTES, LO QUIERAN
O NO, Y QUE DEBEN RESOLVER DE FORMA COLECTIVA, LO
MÁS PROXIMA POSIBLE, SU DESTINO COMÚN.

-5-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13633">
                <text>Debat sobre Europa i les ciutats, Europa Prossima</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13635">
                <text>Pescara (Itàlia)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13636">
                <text>Conferència-debat sobre Europa i les ciutats, Europa Prossima, amb Luciano d’Alfonso, alcalde de Pescara, amb motiu de la inauguració de l’exAurum, el “petit coliseu“ de Pescara.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13637">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13805">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13806">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13807">
                <text>Europa Prossima</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21775">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22189">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14552">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39233">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39234">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40534">
                <text>2007-07-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13639">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="908" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="331">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/908/0000000830.pdf</src>
        <authentication>1cb10640501f3ea168da566c3282c76e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42015">
                    <text>Participació a la taula rodona "El futur de l'Euroregió" en el marc de la
XXXIX edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE)
Prada de Conflent , 24/08/2007

Intervenció de Pasqual Maragall (transcripció):
Moltes gràcies. Senyor President de la Universitat, Senyora Presidenta del
Consell de Mallorca i estimada amiga:

Em plau moltíssim estar avui aquí, rodejat de gent de per tot. Veig gent de la
Terra Ferma, veig gent de l’Empordà, gent de les Illes, del Rosselló...Gràcies
Francina per donar profunditat i abast amb la teva presència i la teva paraula a
la regió europea que tots plegats formem. Jo crec que la victòria de la Francina
i del Xisco ha estat una de les poques bones notícies políticament parlant dels
darrers temps, deixeu-me que ho digui. Espero que els seus efectes seran tan
positius com tots esperem.

Mireu, Prada, abans, era un romanticisme històric i ara és futur. Abans era
història i ara jo crec que és futur, perquè és Europa. Beneïts siguin doncs els
qui la van inventar i felicitats siguin també els qui l’heu mantinguda. L’Euroregió
és el nom que convé, probablement, al que aleshores, fa uns anys, es van
anomenar Països Catalans, que potser era una denominació que s’esqueia des
del punt de vista dels nostres sentiments, però que probablement no facilitava
les coses en el sentit d’avançar pràcticament en la profundització d’aquest
sentiment. Volia esborrar la ratlla, i de fet ja no hi és, la ratlla. Un xic de cua sí
que hi ha, però més n’hi ha en el peatge que no pas a la ratlla —menys
segurament fins i tot al peatge d’aquí dalt que al peatge de la Selva—. En tot
cas, crec que hem de dir clarament que aquesta Euroregió té un sant patró, i
aquest sant patró es diu sant Pau Casals. En Pau Casals va tenir dos gestos
importants —molts, d’importants, per descomptat— però dos de molt
significatius a la seva vida: un va ser el seu discurs a les Nacions Unides, on va
dir que Catalunya era una nació. Pràcticament es va saber, segurament per a
milions i milions de persones, que Catalunya existia i que era una nació gràcies
a Pau Casals. I després, quan es va instal·lar a Prada, perquè amb aquest
posar-se ell a Prada, a la ratlla, estava dient moltes coses. Ja sabeu que ell

-1-

�tenia una casa a Sant Salvador, a la província de Tarragona, i aquell lligam
entre la Catalunya Nord i la Catalunya més del Sud, per dir-ho d’alguna forma,
jo crec que Pau Casals l’explicita millor que ningú. Ell hauria de ser, em fa
l’efecte, i és, moralment, doncs, el patró d’aquesta institució.

Ara què hem de fer? Crec que per descomptat hem de travessar tots els
incidents de parcours, que diuen els francesos, que encara hi hauran, que
encara hi ha —i tenim algunes notícies dolentes des d’aquest punt de vista del
terrorisme, etc. aquestes últimes hores—, però nosaltres què hem de fer? Jo
crec que hem de fer una regió europea, efectivament. I com es fa, una regió
europea? En aquesta regió en la qual estem, ara tot just arribant, un té aquesta
sensació, venint de la nostra Catalunya, a la Catalunya Nord, de trobar el
Vallespir suau, el verd de França, els rius de debò que nosaltres pràcticament
no tenim i també l’ordre republicà antic que és una cosa que sempre, des de
l’altra banda de la ratlla, hem admirat.

Doncs bé, què hem de fer? Com es fa, una regió europea? I vull anar a les
coses pràctiques, no només a les romàntiques. Primer: millorant les
infraestructures, accelerant el TGV Perpinyà-Nimes i accelerant també el de
Tolosa-Narbona, perquè tot això també relliga l’Euroregió. A veure si el senyor
Sarkozy, que amb la Constitució Europea està sent, sembla, més eficaç que no
pas havien estat els seus predecessors i els nostres governants, a veure si
també amb aquesta matèria té la mateixa eficàcia. I a veure el senyor
Moratinos com es comporta. Ara tindrem la cimera francoespanyola a finals de
l’estiu i serà el moment de comprovar fins a quin punt uns i altres estan
disposats a anar endavant, en el sentit que ens interessa. En segon lloc: hem
d’aprofitar les línies de l’AVE —ja veureu que vaig a coses molt concretes— per
a mercaderies fins als ports de Barcelona i de Tarragona. Està previst que l’any
2009 sigui així. Per cert, el port de Barcelona ja té un centre logístic a Tolosa,
en aquest moment. Jo crec que totes aquestes línies s’han d’enfortir perquè a
última hora, són aquestes comunicacions les que donen vida a l’existència
d’aquests conceptes més grans, més romàntics i més sentimentals com puguin
ser la pàtria, les nacions o les identitats. Si no hi ha els vasos sanguinis, si no hi
ha les comunicacions, si no hi ha les connexions que irriguen aquest cos que
-2-

�nosaltres formem sentimentalment, doncs malament, perquè els sentiments
són molt importants però la física també compta, i si la física no aguanta els
sentiments tampoc continuarien. Tercera cosa que hem de fer: mobilitzar, jo
crec, recursos en el terreny cultural. Crec que s’han de mobilitzar recursos per
al Centre Pau Casals i crec que això s’ha d’aconseguir a través de les
decisions que puguin prendre les persones que hi tenen, en aquest moment,
competència: el senyor Malvy, Martin Malvy, bon amic, el senyor Montilla, la
senyora Francina Armengol i el senyor Marcel·lí Iglesias, que per cert, no el
veig per aquí i crec que hi hauria de ser, perquè a més ell, posats a ser, és de
Bonansa.

-3-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13640">
                <text>El futur de l’Euroregió</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13642">
                <text>Prada de Conflent (França)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13643">
                <text>Participació a la taula rodona "El futur de l'Euroregió" en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13644">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13799">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13800">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13801">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13802">
                <text>Regions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14553">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39231">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39232">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40535">
                <text>2007-08-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13646">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="909" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="332">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/909/0000000677.pdf</src>
        <authentication>670bf5692be6c37cedf86093ae91e196</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42016">
                    <text>Pregó de la festa major de l’Escala de Pasqual Maragall
De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea
02/09/2007 | L’Escala
Un dia del mes de Juliol de 1992 la flama olímpica va arribar des d’OLIMPIA a la península. I el punt
d’arribada va ser la platja d’Empúries, Emporion. Desprès va viatjar per tot Catalunya i per tot Espanya,
fins a Canàries. Va arribar a Barcelona el dia de la inauguració dels jocs. Però hi van haver una sèrie de
problemes. Havien començat abans d’Empúries, terme municipal de l’Escala, on Núria Espert i Irene
Papas havien de llegir un text preparat per Xavier Rubert de Ventós. D’aquí a un moment m’hi referiré.
Els problemes ja van començar a Olímpia, on la meva dona Diana i jo havíem anat a buscar la flama.
Vem estar en el bosc d’ Olímpia, al costat del primer estadi olímpic de la història, mentre unes vestals
encenien la primera flama olímpica amb uns miralls immensos, per no utilitzar cap instrument mecànic o
artificial. Els miralls reflectien i multiplicaven els rajos de sol sobre el gas que emanava de la torxa.
Inicialment tot va anar bé però el primer relleu va acabar malament perquè el lluitador de grecoromana
que el va fer es va voler quedar la torxa tan sí com no, i va haver-hi un estira i arronsa important.
Finalment la torxa, desprès de travessar varies illes gregues va arribar una nit a l’estadi olímpic d’Atenes,
ple de gom a gom i va anar i cap al vaixell que l’havia de conduir per mar fins al golf de Roses. Quan dies
desprès va arribar aquí, una noia bufona, una mena de sirena, va dur la torxa en una barqueta fins a la
platja del moll grec i d’aquí un altre relleu la va transportar al bosquet on les dues actrius havien de
pronunciar solemnement el seu parlament. D’Olímpia a Empúries el trajecte semblava absolutament lògic
i totalment poètic. Si algun cop l’Esculapi ha somrigut devia ser aquell dia. A cal Gambo devien fer
l’agost el mes de juliol.
Però aquí va haver-hi la segona sorpresa. La Crida, un moviment en el que participaven gent que son bons
amics, com Jordi Sánchez, van llençar octavetes amb “Freedom for Catalònia” o cosa similar sobre les
dues actrius que llegien el text d’en Xavier Rubert i una mena de jurament olímpic en grec, del que
recordo la rotunditat amb que la Papas pronunciaba: “APOL.LONA!”. No va passar res greu.
La broma s’havia de repetir el dia de la inauguració per part d’alguns dels centenars de figurants de La
Fura dels Baus que participaven en l’espectacle. Josep Miquel Abad va venir fins a la porta on estàvem
Samaranch i les autoritats locals tot just abans de començar l’acte i em va avisar de que possiblement
alguns dels figurants duien inscripcions independentistes a la pitrera i que farien un streaking ensenyantles.
Però el propi cap del grup va clavar una bronca monumental als nois i no va passar res.
Van haver-hi altres incidents entre Empúries i la inauguració. Crec recordar que de Tenerife, el punt
extrem del recorregut de la torxa, vaig haver de tornar corre cuita per un atemptat terrorista. Ja abans de
l’adjudicació dels Jocs a BCN l’any 86, el secretari d’Estat del Ministeri de l’interior Rafael Vera m’havia
alertat que l’adjudicació dels Jocs podia generar aquest tipus de situacions i de fet n’hi van haver. Fins i
tot em va advertir que França podria utilitzar aquest perill com argument per a fer avançar la candidatura
de Paris. No va ser el cas.
Però un cop adjudicats els Jocs, mentre es celebrava l’atorgament d’uns premis literaris al Palau Nacional
de Montjuic, va caure una part del guix del sostre sobre la taula de Presidència – i al Palau hi havíem de
fer una colla d’actes socials importants durant els jocs. Afortunadament els tècnics, Margarit i Buxadé,
van trobar una solució provisional per evitar els moviments verticals de l’edifici posant una sivella d’acer
en la claraboia oval de la sala.
Poc desprès es va inclinar imperceptiblement, però es va inclinar, la torre de l’Estadi de Montjuic, que
s’havia fet construir també sense fonaments per a la celebració d’un esdeveniment puntual que finalment
no va ser possible, els Jocs Olímpics del 1928 – tot com el Palau Nacional, que es va fer per a
l’Exposició Universal del. Tots dos edificis estaven simplement posats sobre terra. Tot anava d’un pèl.
Barcelona era una ciutat que s’havia fet capital moderna a cop d’esdeveniments puntuals ... que havien de
durar tot just unes setmanes, començant per l’Exposició Universal del 1888.

�La ciutat no va superar aquestes precarietats fins al 92. Aquestes i altres: per exemple l’aixecament de la
barrera que representava la via del tren de la costa. El Pla de Ribera, un vell somni de Pere Duran, la vila
Olímpica, el Pla d’hotels, etc. etc. son fets d’aquell període. Però es clar: la ciutat es va endeutar en uns
290.000 milions de Pts. de la època amb crèdits a 20, 25 o 30 anys, que ara tot just s’estan acabant de
pagar. (Per la qual cosa hem d’agrair a una colla de financers de la època, entre els quals el President del
Banesto i el President de la Caixa, pel risc que ells també van córrer).
Allò que va començar a Olímpia i Empúries ha donat nom a una època molt positiva de la capital de
Catalunya i de Catalunya sencera. Del 77 al 92 vem tenir 15 anys de construcció de l’autonomia i de
llançament de Barcelona com a capital europea, i d’ençà d’aleshores la conversió de les altres capitals,
com Girona, Lleida, i Tarragona, de ciutats grises en ciutats de gran qualitat, modernes i competitives.
Desprès del 92 s’obre una època diferent que apunta cap al canvi de majories i Catalunya i l’aprovació de
l’Estatut, que ara ningú no pot tocar seriosament perquè ja ha estat referendat pel poble de Catalunya.

2ª part: I ara què?
Ara el tema son les infraestructures i els serveis energètics, temes que es van repetint d’una forma tan
quotidiana que ens en acabarem cansant. A veure si es veritat que Ministeris i Conselleries hi posen remei
seriosament i aviat es comença a veure que els ritmes de solució dels problemes canvien i s’ataquen les
connexions en alta velocitat amb el nord i llevant, els aeroports i els ports, la connexió entre tots dos, les
autopistes que falten, la millora d’aquestes xarxes elèctriques i telefòniques que es veuen arreu i que fan
pena, l desdoblament de l’eix pirinenc, els túnels que falten, l’aportació d’aigua (si cal del Ròdan, sobre
això no tinc criteri clar) les inversions que calen per a una agricultura, una viticultura i una industria
alimentària de primera línia a Europa, etc. He estat amb la gent de la Unió de Pagesos com Pané,
Puigpelat i Cussiné, he estat ahir a Montblanc, a la Conca, i m’he convençut un cop més que la societat
civil catalana i els ajuntaments i les comarques estan vivint una etapa d’eclosió de projectes i de “ganes
de fer” semblant a la que es respirava fa vint anys, quan ens van concedir els Jocs Olímpics a Lausanne. I
que la capacitat d’endeutament és superior a la que teníem aleshores. Ja hem pagat el passat. Ataquem el
futur. Obrim uns altres 10 anys de realitzacions, de grans realitzacions. I no dic 20 o 30 per a no donar als
qui posen pals a les rodes i frens al carro no ens surtin dient que d’aquí a 30 anys ja estarà fet i no cal
córrer. Potser sí que els peatges no son la millor manera de finançar-se, però així es com va començar tot
a l’any 1960 amb l’autopista La Jonquera Múrcia.
Les carreteres per arribar de Rupià a l’Escala estan no molt millor de com estaven quan vaig venir aquí a
estiuejar en els primers anys 60! P. ex. entre Verges i l’encreuament de Bellcaire han desaparegut els
plàtans i prou o quasi. “Big news!” La carretera de Figueres a Roses no sé si l’han acabat del tot. Anar a
Port de la Selva encara és difícil. La collada de Tosses no diguem. Etc.
Insisteixo, tot a l’hora no es pot fer, però aguantar dia rere dia l’ escampada de promeses i projectes que
ara figura que sí que es faran, tanmateix sense connexió els uns amb els altres, amb calendaris canviants,
sense un nord i sense un pla, acabarà cansant tothom i fent dels catalans el poble més escèptic del mon, i
també el més malhumorat i a l’hora en el fons conformat.
Necessitem un Pla de Desenrotllament de l’economia i les infraestructures, o com se’l vulgui denominar,
amb calendaris, precisions, explicitació del finançament, projecte per projecte i any per any. I necessitem
el compromís de les institucions públiques i financeres i la subordinació planificada de les estructures
públiques intermèdies, com les diputacions provincials, que controlen xifres econòmiques importants, a
aquestes finalitats i aquests plans, limitant una mica si cal la seva llibertat de selecció de projectes.
I cal implicar al sector privat i les empreses en aquest Pla de Desenrotllament. Ha de ser un esforç
concertat. S’ha convèncer els empresaris catalans de dues coses:
1 que això va de debò;
2, que ells hi han de col·laborar si volen seguir gaudint de la llibertat de criticar la manca d’inversió
pública. Falta capital amb capacitat d’arriscar i amb un cert esperit de país. Massa empreses de punta
s’estan venent a la jubilació dels seus creadors dels anys 60 i 70. La formació dels centenars (si no milers)

�de professionals, empresaris i acadèmics que en aquests darrers anys han sortit de les Universitats
estrangeres o nacionals i de les excel·lents escoles de negocis que hi ha a Catalunya, entre les millors
d’Europa, haurien de garantir el capital humà que necessitem per fer aquesta passa endavant.
El període expansiu que s’albirava l’estiu del 1992 a Empúries s’ha esgotat. N’hem d’iniciar un altre.
L’Escala. 2 de Setembre del 2007

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13647">
                <text>Pregó de la Festa Major de l'Escala: De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13649">
                <text>L’Escala</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13650">
                <text>Acompanyat d’Estanis Puig, alcalde de l’Escala, Pasqual Maragall ha protagonitzat el pregó de la Festa Major de l’Escala 2007.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13651">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13794">
                <text>L'Escala</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13795">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13796">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13797">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13798">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14554">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39212">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39213">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40536">
                <text>2007-09-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13653">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="910" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="333">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/910/0000000678.pdf</src>
        <authentication>9bc6db5014f989d09d5b8cb4f7c62280</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42017">
                    <text>Intervenció del M. Hble. Sr. Pasqual Maragall en l’acte de lliurament de la
Medalla d’Or de la Generalitat
11 de setembre de 2007 | Palau de la Generalitat

(Salutació a les autoritats i assistents)
Es un honor per a mi, per a la meva família i els meus companys i companyes,
rebre el màxim guardó de la Generalitat, val a dir de Catalunya. Ho és també
pels meus amics, molts dels quals s’haurien de considerar condecorats perquè
sigui des del Partit dels Socialistes de Catalunya, sigui des dels Ciutadans pel
Canvi, sigui des de la ciutadania que ens ha votat, contribuïren a fer el canvi a
Catalunya i per tant a demostrar que Catalunya era un país amb diversitat, amb
bàndols igualment honorables, amb dialèctica: un país viu.
I tant viu! Podrien dir alguns. Com que va reaccionar al carrer
multitudinàriament quan va ser necessari. No només l’11 de setembre, que
gràcies a Deu s’ha convertit en un acte festiu superant la protesta i les divisions
d’anys enrere, sinó també contra la querella al President que m’acompanya i
contra l’assassinat de l’Ernest Lluch, aquell dia en que la Gemma Nierga,
davant de les autoritats – entre les quals el President del Govern Aznar, que va
tenir la dignitat de ser-hi – va dir, se’n recorden?: “Ustedes que pueden,
dialoguen!”
Avui estem aquí en un 11 de setembre que s’ha convertit en un dia mundial del
dolor, a Barcelona, a Santiago de Xile i a New York, tres ciutats
bombardejades, per Felip V, per Pinochet i per Al Qaeda, i que simbolitzen la
llibertat.
Justament durant molts anys vam haver de celebrar l' 11 de setembre dos
cops: un a la plaça Salvador Allende, darrere el Putxet, i un altre a les Rondes, i
encara un altre a Sant Boi on va morir i és enterrat Rafael Casanova, l'alcalde
de Barcelona que va caure ferit aquí al costat, a les Rondes, en defensa de la
ciutat contra les tropes de Felip V.
Avui tinc l'honor de rebre el màxim guardó del meu país de mans d'un
President de la Generalitat nascut lluny d'aquí, a Iznájar, un nou català, que ha
mamat dels carrers i places de Cornellà la veritat de la vida d'una de les
diverses Catalunyes profundes, la Catalunya obrera dels barris amb edificis de
16 pisos sense ascensor quan ell hi va arribar, tan catalana com la de
l'Eixample de Barcelona o la de la Plaça Major de Vic o la Catalunya dolça del
Baix Empordà o la rostida del Camp de Tarragona i de l'Ebre o la humida i
verda del Pirineu o la infinita de la plana de Lleida.
El meu país, com deia encara ahir a la nit de nou Lluís Llach a la televisió.
Ítaca. Ell que l'ha viscut a Verges i a Porrera. O Raimon fa un parell de dies en
l'homenatge al mestre Ros Marbà, quan després de cantar Et Recordo Amanda
em deia les seves conviccions nacionals. I jo li recordava el passeig de Joan
Fuster i Josep Pla per I'Horta de València on un li deia a l'altre: "Aquest país és
bonic". I l'altre a l'un: "Si, és bonic perquè és ric". I jo que sóc mig català, mig
1

�valencià, i fill d'una dona de sang valenciana que va estudiar a l’Instituto Libre
de Enseñanza, i nét de poeta, hi estic totalment d'acord.
Rebre en aquest dia a la meva ciutat, de la que he estat alcalde quinze anys i
tinent d’alcalde tres més, i en la que he presidit la Generalitat de Catalunya i
proposat el seu nou Estatut, és el màxim honor que he rebut o pugui rebre mai.
Em reca no poder compartir-ho amb els meus pares, que s’ho mereixien, i amb
els qui ens han faltat massa aviat, com José Ignacio Urenda, el meu mestre
polític, Tere Muñoz, i el meu germà Pau. Però em conforta pensar que els
meus fills i néts, i els meus amics, començant per Narcís Serra, n’estaran
orgullosos.
El meu avi, que s’estimava Espanya, li va dir un dia “Adéu”, perquè Espanya no
entenia Catalunya, no copsava la seva pròpia diversitat i s’entotsolava a la
“Meseta”.
Aleshores, el 1907, Catalunya tirava milles i Barcelona implantava
l’ensenyament local seguint el model de Chicago amb les escoles municipals
del Mar i del Bosc. Tot semblava possible.
Endebades. Havien de venir encara les guerres del segle XX, la del 1914/1918,
la terrible guerra d’Espanya, en la que es van bombardejar des de l’aire, per
primer cop, ciutats com Barcelona, Madrid i Gernika, i la Segona Guerra
mundial.
Avui tot això sembla un malson. Encara hi ha guerres, i guerres de religió, que
són les pitjors, però el món ja no és el que era, afortunadament, i els canvis
polítics que s’albiren, al vell i al nou món, preparen, n’estic convençut, un
esdevenidor molt millor pels nostres fills i néts.
Catalunya serà algú en aquest món. Sens dubte. Europa veurà aviat l’eclosió
definitiva de nacions no estatals: Escòcia, Flandes, Bavaria, i Catalunya,
Euskadi i Galícia, i potser reagrupaments com l’Ibèric del que ara es parla. I
això no l’afeblirà, ben al contrari. No afeblirà Europa, ni tampoc Espanya,
Alemanya, Gran Bretanya o Bèlgica.
Europa, a diferència de les Amèriques, no serà un continent monolingüe. I això
vol dir que estarà en millors condicions per a entendre el món, dir que ho
estaria per arreglar el món seria excessiu.
En tot cas quan el gal·lès David Crystal va dir en el Fòrum de les Cultures que
el nombre de llenguatges del món minvava any rere any ens estava dient
també que el català és un símbol, salvat per poetes, mestres i editors. I lectors.
Gent inofensiva, però decisiva per a això que en diem "preservar l'espècie".
Perquè ja sabem que la pèrdua de diversitat afebleix les especies.

2

�I en aquesta Europa Catalunya hi serà una nació, espero que algun dia
reconeguda no solament en el preàmbul del seu Estatut sinó en la Constitució
del seu Estat. Tot arribarà.
La paciència no ha estat mai una virtut absent del nostre arsenal. Per bé que
de tant en tant convé que la rauxa calculada s'imposi a la parsimònia
sistemàtica. Crec que estem en un d'aquests moments. I ho crec no perquè
simplement estiguem farts de tot sinó perquè tenim arguments i aliats en la
Europa multiestatal. A Europa hi ha més cultures que països, més nacions que
estats.
Tanmateix convé no esperar que les coses convergeixin per si mateixes cap a
un final feliç. És arribat el moment de dir clarament que a la Península hi ha
quasi la meitat de les nacions sense estat d'Europa.
I convé també que no creguem que del reconeixement d'aquest fet se'n
derivarà la nostra felicitat. En absolut.
Si les nostres empreses no son més competitives i ambicioses;
Si les continuem venent a fora quan la família que les va crear se'n
cansa i es retira amb els calés de la venda;
Si les nostres escoles no tornen a ser tan innovadores com ho van ser
l'any 7 del segle passat;
Si no entenem que en el coneixement d'idiomes i que en la bona marxa i
creativitat de les Universitats hi ha quelcom crucial per a ser un
país competitiu;
Si les nostres extraordinàries empreses farmacèutiques perdessin la
capacitat d'invertir en desenes de nous productes per a trobar-ne un de
realment nou i rendible;
Si no entenem, a sensu contrario, que els fàrmacs ja amortitzats
s'haurien de vendre al tercer món a preus que no incloguin el cost de la
recerca inicial que els va crear;
Si els nostres hospitals punters no arreglen aviat els seus problemes
financers, cosa que per cert esta passant, afortunadament;
Si el nostre capital risc no arrisca o se'n va fora;
Si no tallem la cantarella interminable de les infraestructures que no
arriben i les fabriquem nosaltres, conscients que són elles les que ens
faran rics i no a l'inrevés;
Si no casem l'Aeroport i el Port buscant unes sinergies evidents que no a
tot arreu es donen;

3

�Si no invertim massivament en coneixement i sobretot en el disseny de
bones pràctiques, val a dir, en l'exigència d'utilitzar per a cada funció el
millor procediment, que és un dels objectius principals de la Fundació
Catalunya/Europa que estem creant;
Si no entenem que l'acció social i institucions com Caritas i altres són
absolutament bàsiques per a mantenir el to dels nostres barris;
Si no creem d'una vegada les set vegueries per a substituir les
províncies i no restablim l’Àrea Metropolitana de Barcelona;
i finalment, si no tenim un Pla Estratègic que organitzi tot això, no serem
a Europa el que tenim dret a ser: un país punter, sensible i ric.
De nou moltes gràcies. En nom de la meva família, dels meus amics i amigues,
dels meus col·laboradors i col·laboradores, val a dir de tots aquells que m'han
ajudat a fer el que sigui que m'ha fet merèixer la Medalla d'Or del meu país,
gràcies Catalunya!

Pasqual Maragall

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13654">
                <text>Intervenció en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13657">
                <text>Maragall rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb Jordi Pujol, de mans del president José Montilla.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13658">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13791">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13792">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13793">
                <text>Medalla d'Or</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47025">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14555">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39210">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39211">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40537">
                <text>2007-09-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47140">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13660">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="911" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="334">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/911/0000000679.pdf</src>
        <authentication>e39708ba38bb08d282664e92243bad1f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42018">
                    <text>Presentació de Pasqual Maragall del llibre de Germà Bel i Xavier Fageda
“AEROPORTS I PODER”
13/09/2007 | Cercle d’Economia

"Iberia tiende a anular vuelos desde Barcelona"
Un titular impagable de La Vanguardia del 4 abril 1994, en vida meva com alcalde.
Quin esglai! Encara que tot seguit deia que les altres companyies es mantenien
fidels.
M'imagino l'escenari: "Se han acabado los Juegos, ergo se acabó la broma". Tot
casa amb la idea de que Barcelona ja en tenia prou i que Maragall era una mena
de "gota malaya", que no parava de demanar diners, com una tortura xinesa que
no parava, no parava.
En realitat es van invertir entre una cosa i altra per sobre dels 200.000 milions de
pessetes de l'època - no l'Estat: entre l'Estat, l'Ajuntament , la Generalitat, i els
privats, entre els quals, p. ex. El Banco Español de Crédito en mans de Mario
Conde, que va finançar bona part dels costos de funcionament dels Jocs, no de
les inversions, eps. Des d’un turonet de Montjuïc ens miràvem amb Conde l’anella
olímpica, el Palau Nacional, el palau d’esports de l'Isozaki etc. i l'home va
exclamar: "a este país, o a esta ciudad, no ho recordo, no lo va a conocer ni la
madre que lo parió".
Jo diria que entre aquestes xifres, que ara tot just ara s'han acabat de pagar, no hi
havia la inversió en l'aeroport.
Perd mirem al futur: ja hem pagat el passat, és el moment d'invertir en futur, i per
tant endeutar-se, em temo. Estem nets. Creixem per sobre de la mitjana europea.
És cert que tenim una inflació relativament alegroia, però qui no plora no mama, i
qui no riu encara menys. I no em refereixo a que haguem de seguir lamentant-nos
per les jugades que ens fan i els diners que no ens donen - que també es pot fer sinó que val més en tot cas assegurar-se de que el capital físic hi és, o que el
tindrem, com sigui.
Crec que de cara a la preparació d'aquest futur a 7 anys, el que queda de
legislatura i una altra de sencera, com a mínim, ( i potser amb això no n'hi haurà
prou i haurem de planificar tres anys més fins les portes de la del darrer any de la
tercera legislatura, l'any 2017), per a tot això, caldrà establir un compromís
important de la societat catalana en la millora del nostre capital físic, del nostre
capital de coneixement i del nostre catàleg de bones practiques.
No sé si no fora bo formalitzar aquest projecte com a pla català de
desenvolupament econòmic, polític, social i ambiental, i dic també polític per a que
la tots els temes vagin junts i no competeixin l'ambició política i les noves
alineacions partidàries més o menys amples amb les determinacions de caràcter
més tècnic i econòmic. Que una cosa no faci oblidar l'altra, ni l'altra la una.
1

�Concrecions. Empenta calculada i a mig i llarg termini. No ens discutirem pel nom
de la cosa. L’important es fer-la.
En aquest pla l'aeroport de Barcelona, amb una gestió autònoma, com
reclamàvem aquest estiu amb en Germà en un article, hi ha de jugar un paper
decisiu.
Els aeroports. També els de Girona, que creix molt ràpidament, i els de
Reus/Tarragona i esperem el de Lleida. I el de Sabadell.
Fins i tot a la Cerdanya hi ha moviments d'avionetes, i Andorra té capacitat
d'atraure passatge. Si això es lligués ferroviàriament amb França via Bourg
Madame i Prada de Conflent, tant mieux. Però no sembla que el trenet francès
sigui una infraestructura suficient tal com és hores d'ara. Això, és el que diu Joan
Torres, president de FF. de la Generalitat.
Els aeroports per si mateixos no bastarien. Tant de bo l'aeroport i el port de
Barcelona, i potser la Zona Franca, es coordinin per a crear un pol econòmic i
logístic que fora el més impostant del sud d'Europa i del Mediterrani. L’Àrea
Metropolitana de Barcelona té en aquest tema un dels seus reptes centrals. Crec
que així, aniria en la línia del que proposen Germà Bel i Xavier Fageda en el seu
"Aeroports i poder".
D'altra banda la duplicitat entre l'aeroport vell i el nou, a mi, sempre m'ha semblat
més un avantatge que un inconvenient. En el cas de Madrid, que havia de gastar
en el nou aeroport 1 bilió de les antigues pessetes, contra el mig bilió del de BCN,
aquesta complementarietat no és dona. I compte que aquestes xifres s'han
superat. Fa no tant anys aquestes xifres haguessin representat 1 per cent i el mig
per cent ce la Renda Nacional espanyola - no sé si ara n' haurem de dir la Renda
Estatal (li preguntarem a en Carod).
Un cop l'ambaixador americà em va dir que entre Barcelona i Madrid, A.T.T., la
Bell telefònica americana, havia triat Madrid per la inexistència de vols non stop
Barcelona New York. Les coses son així de senzilles. També és cert que anys
després US West, una de les 7 Baby Bells que van resultar de la partició del
monopoli telefònic americà, de la mà de Maureen O'Ryan, va cablejar Barcelona
amb fibra òptica ben abans que Madrid. El cap de gabinet a l'ajuntament, Xavier
Roig, va ser el primer que va entendre la importància del tema i va començar
connectant la Casa Gran amb l’edifici d'Estadística i amb Montjuïc.
Tornem a l'Aeroport i acabem aquest viatge per la logística i l'aviació. I acabem
parlant, com no, només un moment, de política, que és el que agrada als
cronistes. Quan vam discutir l'Estatut amb el representant de Moncloa senyor
Caamaño, i amb el Sr. Zapatero, l'aeroport es va caure de l'articulat. Ja he dit mil
vegades que això no ha estat tan i tan decisiu. Com deia aquell, em penso que era
Felipe González, "gato blanco o gato negro, lo importante es que cace ratones". Si

2

�ara diguéssim: "Nació o no nació, l’important és que tingui aeroport transoceànic"
ens dirien iconoclastes.
Però bromes apart és aquí on ens hi juguem les faves.
M'agradaria, des de la Fundació Catalunya/Europa que estem animant amb una
colla d'empresaris i professionals, analitzar el funcionament de l'aeroport. La
Fundació no pretén fer la revolució sinó més modestament dreçar un catàleg de
bones practiques, val a dir, veure com es fan les coses allà on les fan ben fetes. I
per això evidentment haurem de comptar amb els autors d'aquest llibre.

Pasqual Maragall

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13661">
                <text>Presentació del llibre de Germà Bel i Xavier Fageda “Aeroports i poder”</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13663">
                <text>Cercle d’Economia (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13664">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13786">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13787">
                <text>Aeroports</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13788">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13789">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14556">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39214">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39215">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40538">
                <text>2007-09-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13666">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="912" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="335">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/912/0000000680.pdf</src>
        <authentication>fad1527424a437f3d0e19f3bfe6be209</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42019">
                    <text>Estatut i Constitució, les reformes estatutàries i l’articulació
territorial de l’Estat
Pasqual Maragall
19/09/2007 | Parlament de Catalunya, XIV Jornades de l’Associació Espanyola de Lletrats de
Parlaments

Fa una colla d'anys vam comentar amb Francisco Rubio Llorente primer algunes
idees sobre la reforma constitucional i un temps després amb el Sr. Caamaño el
projecte d'Estatut de Catalunya.
El professor Rubio, y segueixo en castellà perquè ho entengui tot, (para que se
entienda todo por parte de todos), proponía denominar Comunidades Nacionales a
Euskadi, Galicia y Catalunya para evitar que las partes de Valencia, Baleares y
Navarra que son de habla catalana o vasca, respectivamente, quedaran olvidadas
en el intento.
Luego en el Estatut aprobado en Madrid, más concretamente en el preámbulo de
I'Estatut, que no tiene carácter dispositivo sino descriptivo, se dijo que los
catalanes se consideraban a sí mismos nacionalidad.
El Estatut fue refrendado por el pueblo de Catalunya el 18 de Junio pasado, hace
poco menos de un año y así parecía cerrarse un capítulo sin duda decisivo de la
historia de Catalunya y España.
Recordemos que durante la República las cosas fueron peor. El enviado de Macià
a Madrid, Jaume Carner, volvió a Barcelona con Catalunya como región habiendo
salido de aquí con la pretensión, aprobada por el Parlament de Catalunya, de que
Catalunya era una nación en el seno de la Federación de Repúblicas Ibéricas. Y
Macià tuvo que aceptar.
En todo caso el pueblo de Catalunya, el 18 de Junio pasado, hace menos de un
año, sancionó en Referéndum el Estatut aprobado en el Congreso y el Senado.
Ahora el Estatut está en manos del Tribunal Constitucional. Puede darse el caso
de que sea modificado por el mismo. Y entonces viviríamos el contrasentido de
que cualquier ciudadano de Catalunya que hubiese votado el Estatut pudiera pedir
la repetición del referéndum arguyendo, con toda lógica, que lo él o ella votaron no
fuera ya lo que finalmente quedase establecido.
Puede ser que por mera prudencia, el Tribunal, sobre cuyos próximos cambios,
lógicamente, recaen toda clase de temores, deje el Estatut prácticamente
intocado. Pero ocurrir lo contrario. Y no sería bueno que si lo contrario no hubiere
ocurrido (y uso aquel futuro subjuntivo que en el colegio nos traía a mal traer) se
sospechase que los tribunales actuaron por presiones del gobierno, o los
gobiernos.

1

�Nos hemos metido en un lío. Reconozcámoslo.
Es más. Algunas de las cosas cuya transferencia se cayó del Estatut, como el
Aeropuerto y los Paradores Nacionales, acabarán siendo transferidos, entre otras
cosas porque son pocos ya los países en los que los aeropuertos son del Estado.
Recuerdo que el buen alcalde de Nápoles de la época, Bassolino, me comentó
hace años que su aeropuerto, que era municipal, lo había vendido a la Britsh
Airport Authority, quedándose el municipio una “golden share”, una acción de oro
con derecho de veto sobre las decisiones estratégicas.
Y aquí todavía estamos en que AENA, que empezó siendo una corporación de los
ingenieros aeronáuticos, sigue determinando como funciona el Aeropuerto de
Barcelona. Y en que la joint venture Puerto--Aeropuerto tiene limitaciones poco
sensatas.
Menos mal que el Consorcio de la Zona Franca, aquella institución saneadísima
que don Antonio de la Rosa esquilmó, ahora ya en buenas manos, se ofrece para
construir en el aeropuerto unos hangares que permitirán a las aeronaves, no solo
dormir en Barcelona, sino ser entretenidas y reparadas.
De todo lo dicho se deduce que es mucho más importante la garra, la ambición y
el acierto de las instituciones catalanas, y se me apuran de las empresas
catalanas, que muchas disposiciones legales.
Lamento venir a esta sesión para acabar diciendo que todo depende más de la
voluntad, de la ambición y de garra de los gobiernos y de la sociedad civil, que de
las grandes leyes que hemos venido a comentar.
Por supuesto que algún día la Constitución española tendrá que sufrir cambios
que casi sonroja no haber hecho antes, como la denominación en la Constitución
de las 17 autonomías existentes, nuestra pertenencia a la Unión Europea, o la
existencia de naciones o nacionalidades, con su nombre y apellidos, en el marco
del Estado español, o la deseable conjunción de esfuerzos entre España y
Portugal - tema éste, evidentemente, mucho más prolijo - o nuestra pertenencia a
la Comunidad Euromediterránea, que celebra aquí, en Barcelona, cada 10 años,
su reunión plenaria.
En todo caso conviene ir pensando en algo más que en las próximas elecciones.
Si las elecciones se plantean entre el Partido Popular y el Partido Socialista como
un concurso de españolidad, vayámonos despidiendo de ese bipartidismo
imperfecto porque partes enteras de España, por supuesto Catalunya y Euskadi, y
quizás Galicia, y probablemente segmentos de las poblaciones de la Comunidad
Valenciana, Balear y Navarra, no se verán reflejados en él. Y entraremos, con
menos capacidad de ironía que por ejemplo la Gran Bretaña que tiene por
extremos opuestos a Timothy Garton Ash y al Scotish National Party, en un pulso
infeliz, con un europeísmo extremo como última solución sensata.
2

�La propuesta de Imaz: “No imponer, no impedir”, es decir, pactar en Euskadi con
los socialistas un texto estatutario intocable en Madrid, evitaría el calvario del Plan
Ibarretexe y el imposible rompecabezas catalán, en el cual o el pueblo es
desmentido o los jueces tienen que renunciar a ser independientes.
Y aún siendo la propuesta Imaz una propuesta hábil no parece que sea aceptada
por la mayoría gobernante en el País Vasco. Por no hablar de Navarra, dónde la
negativa del PSOE central a aceptar el gobierno de coalición con Nafarroa Bai,
contra los deseos de los dirigentes socialistas navarros, mostró ya con
anterioridad que se había perdido el sentido de la oportunidad y del equilibrio. Del
difícil pero apasionante equilibrio que este país necesita para hacer buenas en el
terreno político las magníficas perspectivas que tenemos en Europa en la vertiente
económica.
Termino repitiendo lo que he dicho hace poco. Catalunya, Euskadi y Galicia, como
Escocia, Flandes y Baviera, van a ser naciones europeas, sin romper el Estado al
que pertenecen, pero naciones, nacionalidades en el sentido pleno de la palabra.
Y Europa, gracias a ello, si es capaz de digerirlo, y creo, estoy convencido, de que
puede hacerlo, estará en mejores condiciones que antes, en mejores condiciones
que nunca, para jugar en el mundo un papel relevante. En unas buenas
condiciones que la evolución de la política americana puede no solo no desmentir,
sino avalar.
Así sea, iba a ser el final de este parlamento. Pero debo añadir algo.
Estuve en el Tribunal Internacional de la Haya con el alcalde de Sarajevo,
Kupusovic, en el juicio de Tadiç, un criminal de guerra que había asesinado, como
se probó, a diversos conciudadanos. Pues bien. Europa debería acabar con
algunas de las vergüenzas que todavía como europeos nos sonrojan, como la
libertad sin cargos de los presuntos criminales de guerra de más alto rango de los
que se sabe por cierto que andan libres. La ciudad de Barcelona jugó un papel
importante en la recuperación de la vida civil en Sarajevo. Y desde Barcelona digo
hoy que esa vergüenza nos sonroja.
Muchas gracias.

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13667">
                <text>Estatut i Constitució, les reformes estatutàries i l’articulació territorial de l’Estat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13669">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13670">
                <text>XIV Jornades de l’Associació Espanyola de Lletrats de Parlaments</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13671">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13672">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13781">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13782">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13783">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13784">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13785">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14557">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39229">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39230">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40539">
                <text>2007-09-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13674">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="913" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="336">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/913/0000000826.pdf</src>
        <authentication>a000fe95eb06a7cd202f564e1b4e8f8f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42020">
                    <text>Conferència del M. Hble. Sr. Pasqual Maragall al Ciclo de Conferencias
organitzat per la Fundación Galicia Europa i l’Instituto de Estudios
Políticos y Sociales amb el títol:

La acción exterior de los entes locales y regionales en la esfera
comunitaria
A Coruña, 28 de Septiembre de 2007

Muchísimas gracias. Señor Presidente, autoridades políticas, académicas,
queridos amigos y amigas:
La verdad es que quiero agradecer la invitación que se me ha hecho, en parte
porque me permite hablar de temas que nos conciernen a los ciudadanos de
Cataluña, de España y de Europa a partir de la experiencia que de forma un
poco demasiado generosa se ha explicado aquí, pero también a partir de una
prospección del futuro que mi condición actual me permite con mayor
tranquilidad de la que probablemente he tenido —no digo nunca― pero sí en
los últimos veinticinco años. Esta tranquilidad ahora la tengo, y por tanto me
permite reflexionar, sin acritud, con deseos de influir sí, como no, pero sin
deseos de sermonear a nadie ni de hacer otra cosa que transmitir la reflexión
de una persona que tiene una determinada experiencia y una determinada
visión del futuro.
Bien, si nos preguntamos sobre la Europa que podemos prever en los próximos
veinte años tenemos que admitir de entrada que es un ejercicio inadecuado —y
ahora diré quién lo dice, porque esto es una cita― para un ente político cuya
principal característica ha sido y sigue siendo la de avanzar con ausencia de un
plan total o de un plan general. Estas palabras están referidas a Europa y son
de Jean Monnet. Jean Monnet no fue el fundador pero sí el inspirador de la
idea de la Unión Europea, mucho antes que muchos otros, y antes de la propia
existencia de la Comunidad Europea. Se ha llegado incluso a decir, de Europa,
que su falta de visibilidad, como entidad única, controvertible, sin matices, es la
clave de su fuerza. Hay quien dice que la fuerza de Europa está precisamente
en el hecho de que no es un poder y nada más, sino que es algo que tiende a
ser poder partiendo de ser el reflejo de la existencia de identidades diversas, de
costumbres distintas y de tradiciones políticas dispares. Hay un libro que yo les
recomiendo de Mark Leonard, un autor inglés, atento joven, que se titula Por
qué Europa liderará el siglo XXI. Ello no quiere decir que la debilidad de Europa
es su fuerza, su propia diversidad, su propia falta de rotundidad, de
contundencia, su falta de carácter indiscutible. El hecho de ser una
construcción precisamente discutible, perfectible, es lo que la puede hacer,
seguramente, más interesante para ella misma, pero también para el resto del
mundo, como trataré de explicar.
Ahora sí, y aceptando la evidencia de que esta Europa —que sin duda sigue
avanzando― lo hace a través de realizaciones muy concretas, muy pequeñas
a veces y muy abstrusas, muy a menudo. Este es un problema que a Europa le
tenemos que no sé si reprochar o reconocer: el lenguaje europeo es
excesivamente abstruso, es un lenguaje muchas veces para iniciados, es un

1

�lenguaje que yo diría que no es el lenguaje de Europa, sino el lenguaje de
Bruselas, para entendernos. Es un lenguaje de la ciudad donde se cuece todo.
Es un lenguaje con el cual los expertos se entienden pero que seguramente la
población no sólo no entiende, sino que más bien la desanima a tratar de
entender.
Europa ha hecho ese avance en condiciones difíciles que se reflejan en esa
complejidad lingüística, con realizaciones concretas, lo que los franceses
llaman petit pas, o sea, con pequeños pasos, a veces incluso con parones y
pasos atrás. Ha habido muchas desilusiones, ha habido muchos momentos en
los que parecía que tenía que aprobarse algo que luego no se aprobaba, pero
todo ello, a mi modo de ver, dibuja unas tendencias que harán de la Europa del
futuro, sea cual sea su recorrido, algo mucho más sólido y permanente de lo
que hubiera sido de otro modo.
La Europa de mañana —y mañana en seguida ya serán veinte años, una
Europa del siglo XXI es una Europa en que los años corren más deprisa que en
la del siglo XX, y diría que en el mundo igual— será tan diversa como es ahora,
pero esa diversidad habrá ganado probablemente en articulación y en
reconocimiento.
Europa es como América del Norte pero con una diferencia: tiene tamaño en
población, en territorio... España no, y Francia tampoco, ni Italia, ni Alemania, ni
Inglaterra, pero todos juntos sí. Lo que pasa es que al mismo tiempo, tiene algo
que América del Norte o que Estados Unidos no tiene, que es complejidad,
diversidad, mucha más. Es cierto que en América del Norte, en Estados
Unidos, esta diversidad existe, que hay razas distintas, etc., pero no hay veinte
idiomas, no hay la diversidad de tradiciones jurídicas, por ejemplo. Hay alguna
diversidad, pero no la misma. Fíjense ustedes que sólo en España tenemos
dos tipos de derechos, por ejemplo: el derecho catalano-aragonés y el
castellano-leonés. En estos derechos, por ejemplo, el sistema de transmisión y
de herencias no es el mismo. En Cataluña es la primogenitura, el hijo mayor es
el que hereda; en Castilla, la tradición era el reparto. La corona de Aragón y la
corona de Castilla tenían por tanto culturas jurídicas o jurídico-políticas muy
diversas. Sin embargo, a partir de 1492 ―lo expliqué recientemente en un
artículo sobre Gracián— un librito de Gracián, El político, que es el libro que él
dedicó a Fernando el Católico ―un libro precioso, un poco el paralelo de
Maquiavelo en Italia― explica cómo España está formada por patrias con
tradiciones jurídicas y sentimientos muy diversos en el terreno por ejemplo de
las herencias pero también en el terreno de la organización política, y en el
terreno cultural. Él explicaba aquello tan bonito de los nobles de Aragón que
cuando hacen rey al Rey, le dicen:
«Nós, que cada uno somos tanto como Vós, y todos juntos más que Vós, vos
fazemos reír, a condición de que respetéis nuestros fueros y nuestros
derechos, y si non, non.»
Ese era exactamente el contenido del pronunciamiento que hacían los nobles
aragoneses. Esto era seguramente distinto en Castilla y posiblemente en la
tierra de ustedes, pues tenía también matices diversos, o en Euskadi,

2

�supongamos, con sus fueros, que fueron siempre respetados por Castilla como
una rareza histórica, pero en fin, que de algún modo siempre se consideraron a
respetar. Por tanto, nosotros, España, está en buenas condiciones para
entender Europa aunque muchos piensen lo contrario. Muchos dicen Europa y
están pensando en todos menos España. Ahora ya no, pero hasta hace
relativamente poco eso era así. Yo creo que la cultura política, la cultura en sí,
las tradiciones jurídicas, hacen de España un país muy preparado para
entender la diversidad, precisamente. Y Europa tiene —con igual valor que lo
que estaba diciendo respecto a Estados Unidos― esa diferencia, tiene una
diversidad interna mucho mayor.
El camino no va a ser un camino de rosas, ni mucho menos, veamos lo que
ocurre a nuestro alrededor. El proceso constituyente europeo —que ya no se
llama constituyente, para empezar― se va a salvar con rebajas que
afortunadamente yo creo que no son sustanciales. La Europa del euro, con esa
Constitución, con rebajas o sin ellas, la Europa económica, me refiero, la
Europa de los mercados y de las monedas, es ya una realidad imparable, al
menos frente al dólar. No es poca cosa y no es sólo positivo —también hay que
decirlo, tiene sus efectos negativos― que el euro sea más fuerte que el dólar.
A mí, que me tocó estudiar en Estados Unidos de bastante joven, al acabar la
carrera o poco después, recuerdo entonces los esfuerzos que hacía Europa y
que hacía De Gaulle, por ejemplo, para evitar que el dólar dictara los destinos
de Europa.
Bien, pero en este momento el euro vale más que el dólar, lo cual a efectos de
exportaciones es una dificultad, pero no nos engañemos. A efectos de
exportaciones, que es un problema, es más difícil exportarle a América, pero es
más difícil porque tú eres más rico, no porque eres más pobre, porque tu
moneda es más sólida, es más fuerte de lo que era entonces. Por tanto
estamos en una Europa compleja pero potente. Difícil de gestionar pero si se
gestiona, mucho más capaz, seguramente, que otros grandes países del
mundo de entender el mundo, de entender la globalidad, porque la globalidad
es también, y sobre todo, diversidad. La dificultad de la globalidad no está en el
número —que también― sino en la diferencia. Un mundo que tiene tanta
diversidad es más inteligible desde un sujeto europeo —que la tiene
totalmente― de lo que pueda serlo para países más monográficos desde el
punto de vista lingüístico, desde el punto de vista cultural o legislativo.
Si de aquí nos trasladamos a lo que es la gobernación europea, incluso a lo
más cercano —es uno de los temas que quería tocar―, si descendemos a la
Europa de las regiones, de las ciudades, incluso de los barrios, que es donde
finalmente se hace, donde se pasta, donde se amasa o no, la calidad de vida, y
la calidad de la coexistencia, de la convivencia, si descendemos a los barrios
tendremos que reconocer que tenemos retos muy fuertes. ¿Por qué? Porque
se puede morir de éxito también. ¿Qué está pasando en Europa? En Europa
está pasando que crece la población y crece deprisa, y crece sobre todo
porque viene gente de fuera, no porque la natalidad sea tan alta.

3

�Miren ustedes, hubo un momento en Europa en el que, hace algo más de cien
años, a finales del siglo XIX, el éxito derivado de la existencia de las vacunas
que entonces se inventaron y de algunos sistemas de cultivo que mejoraron
hicieron que la población aumentara de tal modo que en Europa no fuera
factible seguir creciendo de aquella forma y por tanto la gente tuviera que
emigrar. El 25% de la población irlandesa emigró en cosa de un cuarto de siglo.
Los Kennedy, los Fitzgerald Kennedy, ¿qué son? Son familias. En Inglaterra
qué está pasando, que el crecimiento de la población debido a estos avances
médicos, las vacunas y la alimentación también hacían que en definitiva las
«calvas», los montes más pelados y más yermos, más incapaces de producir,
acabaran siendo cultivados porque era preciso hacerlo, de modo que la ciencia
económica nace ahí. El marginalismo en Inglaterra nace para estudiar cómo
solucionar o explicar lo que está sucediendo. Lo que está sucediendo es que
los rendimientos marginales, como se llaman, de la tierra, decaen porque las
tierras que se van cultivando son cada vez más empinadas, más pedregosas o
más difíciles de cultivar.
Entonces tenemos una Europa que está exportando a América su propia
sangre, enviando a su gente. Hay una película de Chaplin —no sé si alguno de
ustedes, los que tengan más edad, habrán visto las películas de Chaplin― en
la que Charlot llega a Estados Unidos en un barco atiborrado de gente que
huye de una Europa en la que ya no se cabe. ¿A dónde van? Van a un nuevo
territorio en que lo que hay es tierra. O sea, la escasez de tierra es el drama de
Europa hace 100 años. Ese drama lo hemos superado. Eso es enormemente
importante, no para nosotros, ahora que ya lo tenemos asumido. Lo hemos
superado. Ese drama además dio nacimiento a otro gran país que es Estados
Unidos, no lo olvidemos, es hijo nuestro ya. América Latina, hija nuestra más, y
más del resto de Europa, del Norte de Europa, Estados Unidos.
En Estados Unidos la situación es muy distinta. Una vez con Diana estábamos
en Wyoming —me parece que era― y pregunté yo cuánto valía el suelo.
Estaba haciendo una tesis doctoral sobre el suelo, los precios del suelo urbano
y me dijeron: «Hombre, depende». Y digo: «Cómo que depende, ¿de qué
depende?». Dice: «¿Cuánto quiere? Es que si es mucho, le haremos un
precio». Es al revés que aquí, o sea, cuando más compras, más barato. Es una
civilización distinta y esto lo tenemos que entender bien. Si Europa quiere
entenderse bien a ella misma tiene que saber su historia, de dónde viene, a
qué ha dado origen en América del Norte y en la América Hispana, por qué y
con qué resultados. Los resultados son que Europa crea un nuevo mundo,
efectivamente, al Norte y al Sur de Panamá. Un mundo que finalmente trabaja
en unas condiciones de abundancia material —de territorio, de productividad—
enormes que le salva a Europa de algún modo, pero que finalmente choca con
Europa, sobre todo América del Sur, cuando Europa empieza a hacer las
políticas comunitarias, las políticas europeas de protección de su propia
agricultura, sobre todo de la agricultura inglesa, de la agricultura francesa y de
la agricultura alemana. ¿Qué hace Europa entonces? Europa, que tiene ya
excedentes de producción, lo que tiene que hacer es colocarlos, y para
colocarlos lo que hace es subvencionarlos.

4

�Cuando yo llego en el año 1985 por primera vez a América Latina, siendo
alcalde, me encuentro a Alfonsín en plena crisis monetaria, con un problema de
hiperinflación. La gente iba a comprar como en Alemania en los años 20, con
sacos de billetes, porque cada día se depreciaba la moneda. Alfonsín, que
estaba agotado, se le veía hasta físicamente afectado, me dice: «Ustedes
venden a 150 una carne que nosotros hacemos mejor a 160, pero que a
ustedes les cuesta 180 dólares». Y ahora claro, nosotros estamos vendiendo
carne a Argentina subvencionándola para ponerla a un precio que era inferior al
precio de coste argentino, que en realidad era mucho más barato que el precio
de coste europeo. Pero la subvención europea a la agricultura francesa y
alemana hacía posible esta contradicción.
Estos son temas que Europa ha ido, de algún modo, resolviendo. Algunos de
ellos, este muy en particular. Pero quedan todavía problemas de estos. Europa,
para hacerse a ella misma, para resolverse, para viabilizar la existencia de un
campesinado que aún no ha desaparecido ya del todo ―que es lo que poquito
a poco va a ir sucediendo— ha tenido que invadir mercados que se han
resentido de esta inversión como una agresión económica.
En todo caso, volviendo a la proximidad, si vamos a los barrios, nos
encontramos con que esta Europa, hoy, no es una Europa precisamente de
emigrantes. Es una Europa de inmigrantes, que es capaz de producir, por
supuesto, alimentos ―esto ya ni se plantea— y todo lo que hace falta,
viviendas, servicios, servicios de salud, de educación, etc. con dificultades,
pero es capaz de hacer una producción de servicios para la llegada de miles y
miles de ciudadanos que vienen del Sur, que vienen del Tercer Mundo, en
definitiva, de países en los que la vida es mucho más dura o no lo era, porque
la vida podía ser pobre y no dura. Hay quien quizá, un poco idealizando la
realidad, hace distinciones de lo que era la vida en los países africanos, por
ejemplo en una aldea africana antes del contacto con la civilización europea en
términos un poco idílicos: dos señores o dos personas que se encuentran y
como tienen tiempo ―no tienen dinero, pero tampoco pasan hambre— se
encuentran y se preguntan primero por la choza, y luego por la mujer, los hijos,
la descendencia, las cabras, los campos, el trigo...en fin, una larga secuencia
de preguntas. O sea, no hay encuentro entre dos personas en esa civilización
primitiva sin un ceremonial muy importante.
Nosotros, en Cataluña, pensaba yo, decimos: «Qué tal la familia? Bé, adéu».
En Nueva York decían: «Hi». En Nueva York podía ser que te cruzaras con un
amigo y no saludarte, y no era feo. ¿Qué quiere decir eso? Quiere decir que la
evolución de la civilización lleva hacia unas pautas en las que seguramente se
pierde riqueza, sin duda, pero se gana en eficacia, en eficiencia. En todo caso,
si se pierde riqueza yo tampoco soy partidario de dramatizar. En estas cosas
creo que la riqueza que se pierde por un lado se gana por otro, incluso en el
terreno de la afectividad o en el terreno de las relaciones personales se puede
compensar esa ausencia de amistad y de ceremonial de la amistad, del
conocimiento, del encuentro entre las personas de formas distintas y
seguramente a la larga, más interesantes. ¿Qué estamos viendo hoy en
nuestros barrios? Estamos viendo que ese cruce de civilizaciones provoca
problemas enormemente serios. ¿Por qué? Porque aquí ―y yo soy

5

�antiabsolutista en esto, no creo en los valores morales que no sean
concretados con un procedimiento— si a mí me dicen: sean ustedes generosos
y acepten la llegada de nuevos inmigrantes o de nuevas personas porque esto
es en el fondo una riqueza, porque en el fondo nosotros vamos a
aprovecharnos de ello, ellos se van a integrar con el tiempo, etc. y en definitiva
vamos a salir ganando todos. Sí, es cierto pero pensar que con esto se ha
solucionado el problema de la inmigración, no.
Vamos a Terrassa y hay barrios enteros en los que yo recuerdo que había
prácticamente desaparecido la presencia de gente de raza blanca. ¿Por qué?
Porque de una forma más o menos instintiva todos buscamos agruparnos en
un mundo relativamente próximo e inteligible y en el que uno se encuentre a
gusto y acompañado por personas con las cuales se entiende sin gran
esfuerzo. De manera que inmigración sí, es la base de nuestro crecimiento,
ahora somos una sociedad más rica y que por tanto, por razones económicas,
pero también por razones culturales, ha ido perdiendo prolijidad y ha ido
perdiendo en el número de hijos por familia.
Si yo veo a mi familia, mi padre eran trece hermanos. Esto en Galicia era muy
corriente, también. Trece. En mi caso fuimos ocho, un poco menos. Entonces
Diana y yo tenemos tres hijos, de los cuales una tiene dos. En fin, que la
pirámide invertida de la que estamos hablando en escalones que me he saltado
son mi abuelo, mi padre, nosotros y mi hija, mi hija mayor. También es verdad
que hemos ganado en diversidad. Todo eso que os he contado pasaba en
España, básicamente, con algún componente exterior, pero no muy relevante,
y en cambio, mi hija mayor, esta que tiene dos niños, se casó con un
portugués. O sea, nuestros nietos son medio portugueses gracias a una beca
Erasmus en la Facultad de Arquitectura de Oporto, que es muy famosa. La otra
hija está viviendo en Argentina. Se va a casar con un arquitecto argentino,
vamos a tener que ir a Buenos Aires dentro de poco. El pequeño está casado
con una chica catalana. Vamos a ver: pirámide pues, invertida, mucha
inmigración, mucha diversidad y mucha más riqueza cultural. No sólo por la
diversidad de los que llegan sino porque los nuestros se van. Nosotros de
pequeños viajábamos, sí, pero el viaje era acompañando a mi padre por aquí,
por Galicia, y después por el resto de España, vendiendo muestras
farmacéuticas de productos farmacéuticos —mi padre― yo le acompañaba.
Pero claro, nuestra hija mayor se fue a los 19 años a las puertas de Turquía,
casi, en autostop, con un kilométrico.
Tenemos una Europa en la que la variedad es superior, los problemas de
escasez alimentaria han desaparecido, los problemas de escasez de la mano
de obra existen, se resuelven con una integración de razas distintas con una
gran complejidad en determinados barrios que hay que resolver con políticas
ad hoc en cada lugar, sin fórmulas generales, no existen las fórmulas
generales. No hay leyes para solucionar el problema de la diversidad.
En lo que se refiere a los alcaldes: hay que estar en el tajo, hay que tener por
supuesto gobiernos nacionales o autonómicos que sean sensibles al tema y
que ayuden, pero yo he visto solucionar los problemas en Terrassa y no en
otras ciudades donde el problema quizá era menor. ¿Por qué? Porque había

6

�un alcalde que trabajaba, que lo entendía y se metía. Esta es nuestra situación,
esta es nuestra herencia. Si miramos entonces desde aquí, lo que le podemos
decir a Europa, lo que está pasando en Europa, tendremos que reconocer que
nos hemos metido efectivamente en un lío. Nos hemos metido en un lío, el otro
día lo dije del Estatuto, pero ahora me refiero a otra cosa. No me refería a que
el Estatuto fuera un lío, sino que lo que es un lío es la España plural, que es un
problema y lo estamos resolviendo. Se va a ir resolviendo. El día que se
resuelva entonces todo serán alabanzas. No va a ser fácil, por supuesto, pero
se va resolviendo. ¿Por qué se va resolviendo? Porque si a un Estado le dices
que es una Nación, está encantado. Si a un Estado le dices que son varias
naciones, de momento, los que son referidos como padres como nacionales de
otra lengua, de otra nacionalidad, etc. más bien reconocen la situación, pero el
resto se incomoda porque están tan acostumbrados a identificar al Estado con
la Nación que decirles que hay nacionalidades en un mismo Estado, esto en la
escuela no se lo han enseñado. No lo entienden, no es que sean anticatalanes,
o antigallegos, o antivascos o antinacionalistas, no es que sean eso, es que
simplemente la cultura que hemos mamado es una que nació en Estados
Unidos.
¿Qué está pasando ahora? Ahora está pasando una cosa —y me estoy
refiriendo a lo que acabo de explicar― extraordinariamente importante.
Primero, toda esa rotación poblacional que hemos vivido; segundo, que
elementos que antes eran definitorios de lo que entendíamos por Nación y
Estado, por ejemplo, la moneda, el ejército, la bandera, buena parte de un
Derecho, ya no son equivalentes a nuestro Estado-Nación que es España, son
europeos: el euro, la bandera, el himno, la Novena Sinfonía de Beethoven, que
es el himno de todos los europeos. Eso lo que facilita es, yo creo, la existencia
de algo enormemente difícil de conseguir, la existencia en los ciudadanos de
ese conjunto de una conciencia doble, la conciencia de una doble pertenencia.
Eso es enormemente complicado, porque es mucho más fácil manejar un
conjunto, un equipo de fútbol donde todos lleven la misma camiseta y sean
obedientes —no como Ronaldinho― que uno en el que unos vayan vestidos
con rayas azules y blancas y otros rojas y azules, supongamos, del mismo
equipo. Europa es esto: es un equipo con camisetas distintas, con idiomas
distintos, que sin embargo, tiene un solo entrenador, tiene una sola moneda, o
sea, que va poniendo cosas en común. Este es un tema apasionante.
Para aquellos que reaccionan en contra de la diversidad y de la pluralidad, de
la España plural, de la existencia de nacionalidades con miedo, a todos ellos,
yo no les criticaría por su ignorancia o no les diría: «Ustedes son gente incapaz
de comprender». Les diría: «Jueguen ustedes a este juego, que es más
interesante, que es más complejo, pero es más interesante y es más cercano a
la realidad de las cosas». O sea, es un juego, ese del pluralismo cultural,
lingüístico, en todos los terrenos de la Nación en el que yo creo que con costes
elevados —porque los costes de nuestra situación son elevados― salimos a
ganar. En este sentido, cuál es el principio que yo creo que habría que seguir
para que no se diga: «Bueno, este es un proceso que va solo y al que nos
tenemos que simplemente, atener». No, es un proceso que hacemos, por tanto
se puede modular y se tiene que modular. ¿Con qué principios? Yo que creo
que un principio bueno cuando se trata de unir es poner una reserva general, y

7

�la reserva general y primera es la del principio de subsidiariedad, ese que sigue
la iglesia, que es muy sabia. La subsidiariedad quiere decir que sólo se tiene
que hacer lejos aquello que esté justificado, pero en principio, un principio que
debe dominar, es que uno se haga lo suyo, que cada uno se haga lo suyo, o
sea cada ciudadano, cada Nación, por tanto un principio de proximidad. Que
Europa haga lo que las naciones no sabrían hacer, las naciones hagan lo que
las autonomías no sabrían hacer, las ciudades hagan todo lo posible y las
autonomías sólo aquello que las ciudades no pueden, no sé si me explico. Este
es un principio que no siempre es base, tiene excepciones, pero como principio
general es el mejor, porque es el más contrastable. ¿Hay excepciones? Sí las
hay, hay la excepción de las economías de escala, hay cosas que sólo se
pueden hacer bien y baratas si se hacen muchas. Hay otra excepción que es el
principio del exceso de proximidad. A veces, en un pueblo pequeño, si hay un
señor muy rico y el pueblo es muy pequeño, el señor rico manda más que el
alcalde, y por tanto los demás ciudadanos de aquel pueblecito son más
esclavos de aquel señor que del alcalde al que han votado, y de poco les sirve.
El alcalde que además, normalmente, acaba siendo “comprado” o influido, para
ser más benévolos, por el señor muy rico. Eso pasa, y pasa en pueblos de este
país, en pueblos pequeños. Es muy probable que pase. Por ejemplo, habrá que
ver si algunos de los poderes que tenían los alcaldes no los tienen que tener
las comarcas, etc.
Otra de las cosas que tiene que pasar entonces es que posiblemente la división
de España en provincias, por ejemplo, no deba de hacerse a la francesa, es
decir, siguiendo el principio cartesiano desde París o desde Madrid, en este
caso de más o menos el mismo tamaño, con salvedades. O sea, desde Madrid,
para entendernos, y no porque Madrid sea Madrid, sino desde un punto del
territorio, el que sea, Madrid o Barcelona, si no atendiéndose un poco a las
variedades casi diría “dialectales”, a las variedades propias de cada provincia.
En Cataluña, por ejemplo, en mi gobierno, hicimos 7 veguerías, 7 provincias,
porque reconocíamos la existencia de realidades tan distintas como son las
Tierras del Ebro, o puede ser el Pirineo, por ejemplo, que tienen hasta idioma.
Aquí el idioma es un poco distinto. El idioma, en el Ebro, tiene mucho parecido
con el valenciano, o en el Pirineo tiene variantes que se acercan más al
francés, etc.
Yo creo que ese principio de proximidad y de diversidad es el que hay que
cuidar, creo que es el bueno. Creo con sinceridad que ustedes, aquí, en
Galicia, pueden y deben verlo de ese modo, no como una dificultad, sino como
una riqueza. Creo también que en Europa, Galicia, como Cataluña, como
Euskadi, tenemos situaciones semejantes que nos tienen que hacer entender
que las cosas son difíciles pero no imposibles. Existe la situación de Flandes,
existe la situación de Baviera, por ejemplo, existe la situación de Escocia, de
Gales...son varias las naciones de Europa que están dentro de estados
plurinacionales.
Cuando entonces, el señor Laporta dice que le parecería bien que hubiera una
selección nacional catalana, en Madrid se rasgan las vestiduras, en la
Federación de Fútbol también, etc. pero es que en Inglaterra tienen cuatro.
Estamos cansados de jugar partidos internacionales contra Escocia y no pasa

8

�nada. Si Inglaterra, que es Inglaterra, es capaz de tenerlo, nosotros, ¿por qué
no podemos tenerlo? ¿Qué se rompe, qué se muere? Se muere más si la
reacción frente a esa posibilidad es la negativa de decir “prohibido”. ¿Quién va
a prohibir que se juegue con una pelotita redonda, en un campo verde, unos
señores con unas camisetas? Quién lo va a prohibir, nos van a meter en la
cárcel? No va a ser posible, raya un poco en lo ridículo pretender que estas
cosas no van a suceder. No digo que eso no se tenga que discutir bien, que no
se tenga que formalizar de manera que no produzca consecuencias, no ya
irreparables, que no las puede producir, sino antipáticas o molestas. Hay que ir
con un guante de seda y no hay que ir por ahí provocando y diciéndole a la
gente: «Parece mentira que ustedes no entiendan eso que es tan evidente».
Una vez dicho esto, yo creo precisamente en esa diversidad de Europa y en
esa capacidad que tenga Europa de reconocerse a sí misma como un conjunto
de estados en los que conviven más naciones que estados, y por tanto,
estados que a veces, incluso, se pisan un poco con estados vecinos, esto
puede ocurrir en determinados lugares fronterizos. Yo creo que Europa, en este
sentido, es más una solución que un problema y que lo único que hace falta es
tener un buen método para escribir el libro de esta Europa, que sea el lugar de
la diversidad y al mismo tiempo el lugar de la justicia, y el lugar donde cada uno
tenga, efectivamente, una respuesta para sus aspiraciones.
¿Se va a hacer esto desde Bruselas? Es difícil que esto se haga sólo desde
Bruselas. Cuando estoy hablando de Europa, pues, no estoy hablando sólo de
la Comisión, ni del Consejo, ni del Comité de las Regiones que yo presidí
durante dos años y del que fui vicepresidente durante otros dos, con las
dificultades que todo esto implicaba. Cuando tú vas a Estados Unidos y uno
hace un chiste en el Congreso, todo el mundo ríe, o no ríen todos a la vez, en
general. En el Comité de las Regiones, si yo contaba alguna cosa, se reían
unos por allí y al cabo de un rato otros por allá, porque el traductor de sueco
tardaba más que el de francés, supongamos. O sea, que hay una falta de
clímax tremendo. Incluso estas empatías que se generan en una reunión como
la que podamos tener nosotros ahora no se producen en Europa por el coste
de la diversidad.
Dicho esto, estamos en un mundo en el cual —se ha demostrado― el número
de lenguajes va disminuyendo: se pierden lenguajes. En el Fòrum de les
Cultures en Barcelona vino un galés, David Crystal, que explicó cuántos
idiomas habían vivos y cuántos se perdían cada año, y dijo de uno que ya sólo
un pájaro lo hablaba. Efectivamente eran unas palabras que se habían perdido
porque en fin, los indígenas ya habían desaparecido de allí. Se van perdiendo
idiomas, y por ente se va perdiendo diversidad y si se pierde diversidad, se
pierden, seguramente, esencias. Es muy bueno luchar contra esa pérdida de
diversidad.
Pero en todo caso, eso me anima a concluir estas palabras diciendo —si
alguien luego quiere preguntar― que Europa es una patria de la diversidad.
Esa diversidad tiene un coste, un coste a veces elevado, pero si sabemos
manejarla bien, seremos mejores que los demás. Cuando digo «si sabemos»
estoy hablando como los europeos. Ahora bien, y termino, los europeos, hay

9

�algunos europeos que deberían estar expresamente calificados para explicar
este mensaje, y estos algunos son los gallegos, los catalanes, los vascos, los
flamencos, los bávaros, los escoceses, que pueden hacer dos cosas: o bien
quejarse, o bien irse o bien seguir, pero defender su especificidad y hacer
entonces y así de Europa un continente digno de nuestras aspiraciones.
Muchas gracias.
Pregunta. Quiero dar las gracias a Maragall por estar aquí, pero yo quisiera
saber algo más de la Unión Europea. ¿Qué le va a pasar a España con los
fondos de cohesión de aquí a poco tiempo? ¿Cómo está preparada España
para hacer frente a esa merma de dinero que viene de Europa? ¿Qué es lo que
opina usted respecto a eso?
Yo opino que no tiene remedio. O sea, que está previsto que sea así y será.
Opino también que internamente España lo puede compensar. Una cosa es
que Europa nos ha estado ayudando lo que nos ha ayudado, que ha sido
muchísimo y esto se termina, pero eso no quiere decir que España no tenga
que hacer un esfuerzo redistribuidor interno para compensar aquellas zonas
que estén más afectadas por esa realidad. ¿Puede hacerlo España? Sí puede,
porque entre otras cosas está creciendo más que Europa, que la media
europea. España leyó también el negocio de estar en Europa, que ahora
mismo es la envidia de muchos europeos, porque está creciendo más, porque
tiene empresas potentes que antes no tenía. En todos los terrenos yo creo que
España está en condiciones de competir. Y Europa dice: «España, anda sola».
Andemos. Si dentro de España hay sectores, en el campo rural, en el campo
vecinal o en el campo de determinadas industrias o empresas que sufren más
que otras, es un problema interno de España de cómo redistribuir su propia
riqueza, que es mayor —estamos creciendo casi al 4%, sin casi―. No tenemos
que esperar que sea Europa quien lo haga.
Pregunta.¿Es usted partidario del aumento de países en la Unión Europea?
Yo no soy fanático, por una razón de prudencia, porque creo tanto en Europa
que no querría que se dilapidara la oportunidad. Y sin embargo, si lo que me
pregunta es lo que pienso que me pregunta, que es que si Turquía tiene que
entrar o no, por razones casi diría más sentimentales y personales que
racionales, yo soy partidario de que entre y creo que tiene que entrar. Y lo soy,
ya digo, por razones en parte no defendibles por todo el mundo. Nosotros
hermanamos Barcelona con muchas ciudades. Normalmente eran ciudades no
capitales, con la excepción de Montevideo, porque el lugar es muy chiquito y
además hay muchos catalanes ahí. Con la excepción de Montevideo
hermanamos con Boston, hermanamos con Lyon, si no recuerdo mal,
hermanamos con Istambul, en este caso, que no es Ankara. Con ciudades muy
robustas, para entendernos, pero que no eran necesariamente la capital y más
bien tendía a no ser así. De ahí nació una amistad personal con Erdogan muy
importante, que vino a Barcelona, y yo fui allí y el vino acá, en fin, creamos una
relación muy positiva.
Dicho esto, es evidente que hay un problema de variedad de religiones y que
algunos utilizarán, sobre todo desde la derecha europea, en contra. A mí me

10

�parece curioso que sea precisamente Sarkozy, que se llama Sarkozy, con k, el
que diga que determinadas variedades no se pueden asumir. No quiero decir
que él sea turco, pero lo es. Pero quiero decir que entiendo que lo dice por ser
de derechas, para entendernos, más que por ser francés, me imagino. Las
derechas están, y es lógico, para defender, para conservar todo lo que hay que
conservar y yo soy partidario de que existan. La derecha, que defienda bien
eso, porque nos hace falta. Pero dicho esto, yo creo que Turquía es mucho
más –déjenmelo decir así- un problema si no está que si está, a ver si me
explico. No me quería extender mucho sobre esto.
Pregunta. Yo estoy de acuerdo contigo en que si alguien puede mejorar
Europa, son los gallegos, y por tres razones: la primera porque podemos
admitir, los gallegos, que tenemos una gran capacidad de resignación, no
exenta también de capacidad de reacción. Este muro va porque somos muy
drásticos en nuestro pensamiento, dominamos bien la zona de los grises. [...]
Por tanto, tenemos capacidad para hacerlo. Yo creo que al mismo tiempo,
cuando te hablan de la globalización, a mí lo que me resalta de la globalización
es que acentúa la rivalidad entre todos nosotros. Y esa rivalidad también es
entre territorios. Los territorios tienen que diferenciarse para ser competitivos.
Si se diferencian para ser competitivos tienen que ser atractivos, seductores,
en su propio interior. Tienen que formar a su gente para poder competir mejor,
tienen que captar empresas para que se ubiquen aquí. Tienen, al mismo
tiempo, que mostrarse como los defensores de la sostenibilidad. Toda esta
introducción es para una pregunta: ¿cómo ves tú la tensión que puede haber
en Europa entre lo que es autonomía política en sentido formal y la
diversificación real que cada uno de los territorios está poniendo en práctica?
Cada territorio marca su política de promoción, cada comunidad autónoma así
lo hace. Vosotros, en Cataluña, muy desarrollada, nosotros aquí en Galicia en
estos momentos con un gran énfasis, por lo tanto vamos a promocionar [...] una
competencia cada vez mayor. Sin duda, tú crees que en estas nuevas políticas
que tienen que marcar de manera obligatoria porque han llegado nuevos
países y porque es mucho más clara la cantidad de territorios que hay dentro
del continente europeo, la tensión entre autonomía formal y la diversificación
territorial, ¿cómo se puede plasmar, cómo se puede resolver, tiene que ir de
arriba a abajo, tendrá que ir de abajo a arriba, tendrá que ser transversal?
¿Habrá un organismo por el medio, el Consejo de las Regiones Europeas
dictará algo o se quedará cómodo en su posición, serán las áreas geográficas,
los del Mediterráneo o el Consejo de Regiones Periféricas y Marítimas? ¿Cómo
haremos ese policentrismo europeo?
Yo ya he dicho antes que una cosa es Europa y otra es Bruselas y algunas de
las cosas que tú mencionabas ahora al final, que en realidad sonaban más a
dificultad que a ayuda, argumentos positivos para resolver este problema,
tienen que ver con el exceso de nomenclatura europea excesivamente rara. Es
verdad que la diversidad es rareza también, o sea que el hecho de reconocer la
diversidad lo primero que hace es olvidarse de que se pueda uno espabilar en
el mundo con una sola lengua. Uno no puede, no ya en el mundo, sino en tu
gran Nación. Una Nación de muchos idiomas, de muchas diversidades.

11

�Dicho esto, te diré, la globalidad nos une, nos enfrenta y nos hace tener que
ser seductores, pero eso es muy bueno, porque es mucho mejor vivir entre
seductores que entre seducidos. Si la gente tiene que espabilarse cada uno
para vender, para «quedar bien» —vender sería un poco demasiado banal―, si
tenemos que expresarnos y hacer que nuestro mensaje llegue y que nuestros
productos se vendan, etc. yo creo que es mejor que si nadie nos lo pide. Y
además ser sostenibles, ahí sí que apuntas a algo que es un poco
contradictorio. La diversidad es una ventaja pero la sostenibilidad sufre. En esa
situación probablemente la sostenibilidad sea un lujo que a veces nos parece
que no nos podemos permitir, porque si hay que alimentar a mucha gente,
porque viene mucha gente nueva de fuera, etc. hay que compararlo, etc., [...] o
hay que hacer carreteras y entonces a los campos no sé qué les pasará. De
manera que el tema no es nada sencillo pero termino diciéndote que ya que los
gallegos sois tan buenos, ¿por qué no montáis en Galicia —y yo vendré,
muchos vendrán― una reunión de vascos, catalanes, gallegos, flamencos,
escoceses y bávaros? Bueno, alguna de estas cosas ya ha ocurrido. Pero no
inventándose una nueva sigla, que si el Comité de las Naciones, no, sin
inventar nada, sino reunirse. O sea, las naciones que no son Estado, a ver si
de una vez se va todo el mundo tranquilizando, y estas naciones hacen una
proclamación diciendo: «Lo somos pero no pretendemos ser un Estado
aparte». Ni tampoco pretendemos, quizá habrá que decir, para que muchos no
se vayan ―los independentistas, algunos flamencos, algún escocés, algún
catalán, algún gallego, me imagino— que los sentimientos no se pueden
prohibir, pero que no está en el horizonte de lo racional en un plazo
relativamente corto que esto suceda y hacer entender a los estados que no se
está contra ellos, que no todos los que son partidarios de la existencia de estas
naciones, del reconocimiento por parte de Europa de estas naciones como
naciones, son partidarias de la independencia. Incluso la mayoría no lo son, si
los referéndums al final siempre los pierden, los independentistas, siempre.
¿Qué pasó en Québec? Costó una barbaridad, al final una respuesta rara a
una pregunta rara. La hicieron, y salió que no, por poco, pero salió que no.
¿Qué pasó en Flandes? Exactamente lo mismo, o parecido. Ahora que alguien
diga que no, que no valió...pasó lo que pasó.
Por tanto, incluso esto se podría desdramatizar regulando, cada 25 años,
supongamos. En Estados Unidos tienen referéndums cada 4 años, lo que pasa
es que son referéndums que se hacen al mismo tiempo que las elecciones de
senadores, o de la presidencia. Las preguntas que se pueden poner son libres,
la gente pone la pregunta que sea. Por ejemplo, cuando nosotros estuvimos en
California para ver cómo iban los Juegos Olímpicos de Los Ángeles antes de
hacer los nuestros, en las elecciones del noviembre de aquel año una de las
preguntas que puso un número suficiente de ciudadanos era si los ciudadanos
del Estado estaban dispuestos ―o de la ciudad, no me acuerdo, el Estado, me
parece que era— a pagar un dólar, un solo dólar para la realización de los
Juegos Olímpicos, y el resultado apabullante del referéndum fue no. Hubo uno
o dos que dijeron sí, pero la mayoría dijo no, en unos Juegos Olímpicos no se
nos ha perdido nada, es un invento europeo, de Coubertain, y aquí no vamos a
gastar ni un duro. Y lo hicieron, hicieron unos Juegos muy bien, además: la
piscina desmontable, los conductores voluntarios...Yo cogí el ejemplo, los
Juegos de Barcelona están copiados, fueron mucho más caros que los de Los

12

�Ángeles, pero el Estado, el país y todo el mundo se volcó, digámoslo todo. Los
voluntarios llegaban a cien mil. Cuando se enciende una chispa y una
pasión...ellos lo hicieron así, todos los conductores de coches que llevaban a lo
que se llama la Familia olímpica, que son miles personas, eran voluntarios,
tanto que yo me tuve que poner al volante de una señora que no sabía
conducir, que nos llevaba una noche a mal llevar, o sea, estuvimos a punto de
matarnos.
Pero en fin, bromas a parte, todos estos temas, cuando se quiere, tienen
solución. ¿Por qué no vascos, catalanes, gallegos, flamencos, escoceses,
bávaros o los que quieran se reúnen un día no para hacer una proclamación
enfática, sino para proponer un sistema yo diría modesto pero relevante de
comprobación, eventualmente rutinaria ―cada X años, muchos años,
empecemos por los 20 años, luego ya se acortará, a 18— para saber cuál es el
estado de opinión. Yo creo que sistemáticamente el propio ejercicio de esa
democracia quitaría mucho apoyo a las posiciones más radicales que se basan
muchas veces en la radicalidad y muchas veces también en lo obtuso de
aquellos que se oponen radicalmente a que esto ni se hable. Si a esto se le da
más salida, un juego y una manera de expresarse, probablemente las cosas
irían por un camino mucho más tranquilo.
Pregunta. Hay un par de temas que pienso que deberíamos haber tocado y
que no se han tocado de una forma amplia y es la situación difícil por la que
atraviesa la EU. Como se ha dicho, ya no se llama constituyente, la
Constitución realmente de la Europa Unida ha quedado corta, quiero decir, el
Tratado de la Europa Unida, y estamos dentro del marco del 2005 al 2009, en
el 2007, donde prácticamente hay que tomar decisiones que sean decisivas
para poder encauzar el proceso de la EU. Hemos visto que en naciones como
España, que hemos aprobado la Constitución, ha habido una participación muy
baja. Y se ha aprobado con una mayoría, aunque es entre comillas y después
otros países, Holanda, Francia la han rechazado, con un alto porcentaje. El
problema real es que en una de las resoluciones de la EU del año pasado se
sabe que se pide de una forma indispensable la participación de los
ciudadanos, que los ciudadanos participen realmente de lo que es la EU, o de
lo que va a ser la EU, y lamentablemente ésta no es la realidad. ¿Qué
soluciones ves tú dentro de ese marco de diversidad que tú planteas, lo cual yo
pienso que -todo es un proceso- es viable para salir de este impasse que
estamos viviendo en la EU y que al mismo tiempo yo lo considero altamente
difícil. Prueba de ello es que incluso se plantea la Europa de las dos
velocidades. Sabemos que ese planteamiento, concretamente el alemán, en
donde se tiende a decidir, con el 55% de los estados, entra un poco en
contraposición con las nacionalidades, los estados y al mismo tiempo con el
65% de los ciudadanos europeos. ¿Cómo ves tú esta prueba?
Empiezo por el final: la Unión Europea no puede pedir a los ciudadanos que
participen. ¿Qué quiere decir que la Unión Europea diga: «Oiga, participen»?
Son los ciudadanos que tienen que pedir a la Unión Europea que haga el favor
de bajar del pedestal. Es la Unión la que tiene que bajar, no los ciudadanos. Es
la Unión la que tiene que decir: «Oiga, para ustedes, nosotros nos quedamos
sólo lo indispensable». El día que esto se haga ―ya sé que no es nada fácil—,

13

�no se trata de que los ciudadanos tengan que animarse a enviar un discurso o
peroratas o sermones a participar y a amar más a Europa. Lo que tiene que
hacer Europa es querernos más a nosotros, acercarse. El principio de
proximidad que decía, en general, con las excepciones razonables.
Dicho esto, lo de dos velocidades, 55%-65%, todo eso a la gente le da la
impresión de que Europa es una cosa muy complicada y muy rara. Son
números, claro, y estamos tan acostumbrados a hablar de esencias cuando
hablamos de Patria y de Nación, que cuando le ponen los números la gente
sospecha que hay gato encerrado. Y es al revés: el gato encerrado es cuando
te hablan de Nación, no cuando te hablan de dinero ni de porcentaje. Porque
España es un porcentaje, una cifra que tú puedes comprobar que se cumple o
no se cumple. Los sentimientos no se pueden medir, es muy difícil. Por tanto,
menos pedirle a los ciudadanos que sean más europeos y más devolverle a los
ciudadanos todas las competencias posibles, y que lo vean, que se den cuenta
de que Europa no quiere llevarse nada. El propio lenguaje, una cosa es Europa
y otra es Bruselas —eso ya lo he dicho―, el propio lenguaje tecnocrático está
hecho tanto para defender —da la impresión — no para defender, sino para
crear un mundo virtual que la gente no entiende. Después no es raro que la
gente, la misma expresión que yo utilizo aquí —porque aquí se puede― la
«subsidiariedad» es una cosa que muchas veces...«Subsi...qué?» Mejor decir
proximidad, cercanía,hay que explicarlo. Es un lenguaje abstruso, son unos
sueldos enormes —digámoslo todo―. En Europa se piensa que ir a Europa es
un sacrificio y hay que compensarlo para que sea la mejor gente. Ya entiendo
que una parte de eso tiene que ser, si fuera gente de poco nivel, malo, y
Europa hubiera empezado mal, pero tanto como para que se te dé una casta,
es decir, funcionarios que cobran mucho y hablan un lenguaje que tú no
entiendes...estamos creándonos un problema, no una solución.
Dicho todo esto y yendo a lo más importante, que es lo de la Constitución: lo de
la negociación en cada momento no es malo, ha sido siempre la base de la
democracia. En cuanto a la Constitución: yo no sería tan pesimista como tú, yo
creo que esto está mejor que antes. Sí, porque ha habido dos señores, o un
señor y una señora que son de derechas y que han dicho por fin lo que alguien
tenía que decir: «Oiga, vamos a arreglarlo, vamos a hacer una Constitución,
vamos a quitar toda la paja que pueda haber, vamos a hacer una Constitución
sin tantos artículos ni tantos problemas, vamos a reducirlo, vamos a resumirla,
vamos a abandonar aquello que no se puede abordar». Pero no vamos a dejar
a Europa sin Constitución, ¿qué nueva Nación es esta que no tiene principios?
Algunos dirán: los ingleses no los tienen y les va la mar de bien. Los ingleses
se basaban en que eran los amos del mundo y por tanto, se lo podían permitir,
pero los demás no, y Europa tampoco. Europa tiene que tener una Constitución
arregladita, pasable. ¿Qué han hecho Merkel y Sarkozy? Han dicho a ver,
quitemos cantidad de cosas, dejemos lo esencial, pongamos principios
fundamentales —incluso en el tema de la Unión Mediterránea creo que
aciertan, y lo digo como candidato que soy desde hace no sé cuántos años a
ser presidente de la Fundación Euromediterránea Anna Lindh del Proceso de
Barcelona, que se llama, de la política del Mediterráneo. Hace tantos años que
ya ni me acuerdo. Me dijeron si quería llevar esto porque se empezó en
Barcelona, en el año 85 con Solana como [...]. Luego al cabo de 10 años fue a

14

�menos, en el 2005 pasó bastante desapercibido con la presidencia inglesa. Yo
creo de veras que hay que tener una Constitución reducida, creo que estamos
en camino de ello y creo además —y esto no me lo has preguntado pero ya
aprovecho para decirlo— que en este escenario será más fácil que haya en
Europa algo que es enormemente importante, que son los partidos europeos,
que ahora no hay. Dos: uno de centro-derecha y otro de centro-izquierda, como
en América y como corresponde a un gran espacio de varios centenares de
millones de habitantes, en los que los partidos no son partidos de convicciones,
de religión, de creencias, sino de preferencias. Es decir, tú no crees que un
partido tiene la verdad y otro es la mentira, no, tienen unas opiniones distintas a
las tuyas, unas preferencias distintas a las tuyas, tú eres mas conservador y te
da miedo que se la peguen y que se corra demasiado y tú eres más atrevido y
te da miedo de que esto se muera. El segundo es más progresista y el primero
es más conservador. ¿Qué han hecho los italianos? Eso, un partido
progresista, un partido demócrata en el cual yo estuve en la fundación porque
me invitaron. O sea, Constitución breve, a lo Sarkozy-Merkel, lo que hace la
derecha, y partidos dos: un Partido Popular europeo —que si sólo hay uno,
además, se tendrá que centrar— . En España, yo con Aznar, muy de acuerdo
no estoy, es notorio, pero fue una bendición, porque este hombre reunió a toda
la derecha española. Hay mucha gente muy de derechas dentro del Partido
Popular. Menos mal que están dentro del Partido Popular y no están por ahí.
Los hay peores, digamos. De manera que Constitución breve y dos partidos
europeos moderadamente moderados. [...] Más centrados, menos religiosos y
más de preferencias. Con elecciones primarias, con varios candidatos
designados [...] que diga que fulano es el candidato. En América está Obama,
está Clinton, está Edwards y entonces los del partido van a elecciones
primarias para decir quién quieren de candidato, no es la ejecutiva. Si usted,
número siete, como se portó mal en no sé donde, en la reunión que tuvimos,
usted no va en la lista, bueno pues esto no.

15

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13675">
                <text>La acción exterior de los entes locales y regionales en la esfera comunitaria (conferència)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13677">
                <text>Auditorio Caixa Nova (A Coruña, Galícia)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13678">
                <text>Cicle de conferències “Mig segle d’integració europea: desafiaments actuals de la UE en una era de globalització” organitzat per la Fundación Galicia Europa i la Fundación Instituto de Estudios Políticos y Sociales.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13679">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13777">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13778">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13779">
                <text>Regions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13780">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27250">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27251">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14558">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39227">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39228">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40540">
                <text>2007-09-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13681">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
