39
10
5656
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2875/FMHP_00014.jpeg
fc0d5bd87641688d92944d4541d21c50
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
07/06/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
CEIP Roser Capdevila, Polinyà
Title
A name given to the resource
Aula amb nens i nenes durant la inauguració del centre
Subject
The topic of the resource
Educació Primària
Infants
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Pozo, Joan Manuel del
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1306/19930226d_00532.pdf
ca7a13e47bbe7be76dcfef9d4a4ca1b5
PDF Text
Text
CONFERENCIA DEL ALCALDE DE BARCEtONA, PASQUAL MARAGALL,
EN TOLEDO. 26-2-93
"Los Ayuntamientos y las ciudades en la perspectiva
europea"
Quisiera empezar subrayando la importancia de que
estemos hoy aquí hablando de ayuntamientos, hablando de
ciudades, hablando de municipios y de poderes locales,
hablando un poco de lo que en realidad es nuestra casa.
Recuerdo un artículo reciente, de hará un año quizás,
de Václav Havel. Un bello artículo en el cual explicaba
qué era para él su casa. Y él decía (cito libremente)
"Mi casa, para mí, es mi misma,casa, mi familia, pero
también ni barrio es mi casa y'también mi equipo de
fútbol de barrio es mi casa, parque son los míos. Y
también mi ciudad, por supuestcp, y también BohemiaMoravia, la República Checa, per-4) también es mi casa el
Estado Checoslovaco. También y0 me siento ciudadano
europeo, también Europa es mi casa y hasta me siento
ciudadano del mundo, como persona humana que soy. Por
tanto, todas éstas son mis patrias. Y aún hay más,
porque yo que he sido prisioneroj cuando me cambiaban
que me sacaban de mi
de celda, tenía la impresión
casa, la celda que había sido mía y que yo me había
arreglado".
Pero al final de este artículo» Havel se preguntaba
cuál de todas estas patrias es'más patria, cuál de
todas ellas es la més merecedora de respeto, y él mismo
encontraba la respuesta en la ciudad, en el civismo.
Porque para Havel el civismo es el único patriotismo
completo porque es el único que respeta a todos los
demás. Porque el civismo es aquel sentimiento que hace
que reconozcamos en cada persona todas sus casas, todas
sus pertenencias, todas sus patrias. Por lo tanto, si
de algo me hacen declararme ciudadano, dice Havel, seré
ciudadano de mi ciudad, cívico, ;una persona humana que
hace de su ciudad el principio dS una patria que no se
termina nunca.
Y a mí me gusta hablar en ese tono, que es el nuestro,
de cosas que sabemos, de cosas que conocemos, de
personas - casi diría - que conocemos... Y quizás menos
en mi ciudad que en algunas de las ciudades que están
aquí representadas, porque mi ciudad es muy grande; y
yo debo reconocer que hablo más por algunos de ustedes
que por mí mismo.
�En todo caso, es importante hablar de ciudades, hablar
de municipios y de poderes locales y hacerlo en un
momento histórico de nuestro 'país. En un momento
histórico también de Europa, en el que nosotros
entramos, y se forma un país único, prácticamente una
unión europea, y uno se pregunta qué es Europa y cómo
va a funcionar.
Y recordando el papel importante 0 fundamental, de los
ayuntamientos en la consolidación y en la implantación
de la democracia española, el papel que tuvieron y que
a veces se olvida, pero que siguen teniendo hoy,
tenemos que añadir otra importancia, que es no ya la
importancia española de la democracia local, sino la
importancia europea de la democracia local. Ver cual es
el papel que los municipios van a tener en la
construcción de Europa. Y voy air intercambiando los
dos papeles porque los dos me parecen importantes: el
papel de los municipios en España y algo que no está
muy lejos, que es el papel de los municipios en Europa.
En este sentido, yo podría resumir ahora mi conferencia
en cinco frases, cinco afirmaciones, que son:
Primera:
Hay que establecer el principio de
subsidiariedad. Y como éste es un nombre muy raro,
sería bueno cambiarlo por otro más sencillo, el
principio de proximidad, es decir, el principio de que
lo más próximo es lo que cuenta rtás.
Segunda: Hay que aproximar el Estado a los ciudadanos a
través de los municipios. No niego que haya otras
maneras, pero digo que hay sobre todo que aproximar el
Estado a los ciudadanos a través de los municipios.
Tercera: Ha sonado la hora de la administración local.
Y no nos gustaría esta vez tenennos que arrepentir de
haberlo dicho.
Cuarta: Empezamos la segunda etapa del cambio. Nosotros
no estamos aquí para conservar nada, estamos aquí para
seguir cambiando.
Quinta: Les voy a hacer una invitación al optimismo,
pero bien entendido de que esta invitación al optimismo
no es convencional, sino que es hecha desde la
convicción de que invitar al op#imismo hoy es invitar
al realismo también. Que siendo¡realistas, tenemos que
ser optimistas.
Para terminar, unas bellas palabras de un poeta de 1900
que a ustedes seguro que primerq les sorprenderán, y
finalmente espero les gustarán.
�Desde que en 1951 fue creado el movimiento de ciudades
de Europa, el Consejo de Municipios y Regiones de
Europa, que se llama ahora, Europa empezaba a reconocer
algo que había sido siempre en la historia, es decir,
un sistema de ciudades. En eso Europa es distinta a
América.
Porque América, ni en su Constitución ni en sus
tradiciones políticas reconoce la existencia de poderes
locales fuertes. Los poderes locales son creación de
los Estados o bien emanación de la propia población en
forma de ciudades incorporadas, como les llaman ellos,
Incorporated Towns. Pero no están reconocidos en la
Constitución, ni en la de Estados Unidos ni en la del
Canadá. En cambio, vemos como Maastricht si reconoce lo
que es propiamente la existencia de un poder local y
reconoce la existencia de algo distinto que la propia
nación y que los propios Estados asociados en la
Federación, que son las ciudades y que son también las
regiones.
Las ciudades de Europa fueron las que crearon condados,
fueron ellas, y no al revés como en Estados Unidos,
país de conquista, país de marca, país de frontera.
Aquí fue al revés, fueron las ciudades quienes crearon
los condados, los condados 'quienes crearon las
repúblicas y las repúblicas a veces crearon imperios.
Yo les voy a decir una serie de nombres de ciudades que
han creado cada una de ellas un imperio, y que son
ciudades evidentemente europeas, como Roma, París,
Viena, Londres, Berlín, Toledo, Madrid. Todas y cada
una de estas ciudades han tenido imperios en los que,
por decirlo así, no se ponía el!sol, y son cada una de
ellas, sólo, una ciudad europea hoy. Son ciudades
europeas.
Pero también están luego las ciudades que no han sido
capitales de imperio y ni siquiera capitales de Estado.
Y detrás de cada una de ellas hay unas resonancias que
son irrebatibles, sin las cuales Europa no se
entendería: Florencia, Munich, Manchester... cada una
de ellas nos sugiere algo, nos sugiere una parte de lo
que entendemos por Europa. En Manchester pensamos en la
industria, en el capitalismo salvaje del siglo XIX, con
toda su pujanza y toda su crueldad. Cuando hablamos de
Florencia no hace falta que les explique... Munich es
Baviera y todo lo que ésto representa, la música, la
historia. Munich fue un reino propiamente, con un rey
loco al final, amante de la música, pero que tuvo
ejército hasta el año 1914.
�Y Bilbao, y Amberes, y Rotterdam f y Milan, y Barcelona,
y Colonia, y Bruselas, y Santiago de Compostela, y
Venecia, y Edimburgo, y Sevilla,,y Praga, y Montpelier.
Y cada una de estas palabras nos sugiere algo que, todo
sumado (y tendríamos que ir siguiendo), compone el
concierto de Europa; y es bueno que Europa, en ese
momento de renacer o de nacer formalmente, no se olvide
de las partes componentes que laidefinen.
Hoy, la colaboración entre las ciudades es la red de
seguridad de la construcción europea. Las ciudades de
una y otra parte de Europa están dando pasos
importantes de colaboración, y esto lo hemos visto
recientemente en Praga, en la Asamblea del Consejo de
Municipios y Regiones de Europa. Lo vimos el mismo día
que en el Parlamento checoslovaco se estaba votando la
separación de bienes entre la República Checa y la
Eslovaca, en una situación "tan irremediablemente
perdida, desde un punto de vista político, que ni
siquiera pudieron hacer la separación en octubre, que
es cuando querían, porque les faltó quorum.
Este mismo día de octubre, el 'alcalde de Bratislava,
que es la capital de Eslovaquia, "y el alcalde de Praga,
que es la capital de Bohemia-Mo r avia y el alcalde de
Varsovia y el de Budapest y 300 alcaldes más, nos
reuníamos en un teatro de Praga para decir todos
exactamente lo mismo, en el mismo lenguaje, para decir
todos: Queremos Europa, queremos más Europa; en segundo
lugar, queremos más subsidiariedad, es decir, más
proximidad al poder; y tercero, queremos colaborar más
directamente, queremos ponernos en contacto directo, de
ciudad a ciudad, informando al Estado, pero
directamente. De ciudad a ciudad."
Y ese lenguaje era común y el adento era el mismo, no
había ninguna acritud. No había !en esa ciudad, que en
ese momento se estaba dividiendo, estaba perdiendo, por
decirlo así, su capitalidad de una república mayor, no
había ninguna acritud y el lenguaje era llano entre
todos los que estábamos en esa reunión.
Algo habremos hecho los españoles,
y diría los
municipios españoles, algo habremos hecho
verdadaremente importante entre todos para que Europa
nos haya otorgado la confianza de presidir ese Consejo
de más de 300 ciudades europeas a las que se suman las
más de treinta mil entidades locales que están
agrupadas en el Consejo de Municipios y Regiones.
Esta es la situación desde la lcual hoy nos podemos
plantear la primera afirmación,
que es
la
�subsidiariedad, que nos lleva de la mano a otra, que es
la de la igual dignidad de todos los poderes.
Déjenme empezar por un tema que tiene algo de enojoso:
la presencia de los municipios en los organismos
europeos coincide hoy con los deseos de afirmación de
un grupo de colectividades territoriales -las regiones,
las comunidades-, algunas de las cuales han llegado a
pedir la exclusión de los municipios del Comité de las
Regiones de la Comunidad Europea, aprovechando la
confusión que sólo su nombre puede derivar, pero no su
contenido, puesto que lo que está establecido en el
Tratado de Maastricht, claramente en su articulo 198,
es que el Comité se llama de ¡Regiones pero es de
Regiones y Municipios y Corpora4iones Locales. Y por
tanto, espero que en la próxima revisión de Maastricht
en el 96, lo primero que se ca$bie sea el nombre del
Comité, para que sea más acorde con su propio
contenido.
La posición del Consejo de Municipios y Regiones que yo
presido, que es la misma que la de la Federación de
Municipios y Provincias de España, es la de que hay que
constituir el Comité de las Regiones que se creó en
Maastricht sobre una base equilibrada para desarrollar
durante los años que nos separan hasta la revisión del
Tratado, hasta el 96, un diálogo constituyente, no un
organismo constituido y cristalizado.
Nos consta que en todas partes hay voluntad de diálogo
entre ciudades y regiones, aunque por supuesto no falte
el exclusionismo de alguno. Los¡dias 15 y 16 de marzo,
Miguel Angel Martínez y yo vamosía estar en Estrasburgo
en una sesión de lo que es la !Europa mayor, no la
Europa comunitaria de los Doce,
sino la Europa grande
de los 27, cerca de 30 ya. Y es t a Europa también tiene
una Conferencia de Poderes Locales y Regionales, que
esta vez se llama así, se llamalbien, como es. Y las
regiones piden a los municipios, que son dominantes en
esa Conferencia, que les dejen entrar y que les dejen
además no sólo entrar, que ya están representadas, sino
tener su propia sección, su propia Cámara, llegaron a
decir. Y las ciudades vamos a decir que sí.
1
1
En fin, se convino finalmentelque no se hablaría de
cámara pero sí de sección. Y las ciudades vamos a decir
que si. Las ciudades españolaá ahí y el Consejo de
Municipios y Regiones de Europa, que tiene la mayoría
en el Consejo de Europa de Poderes Regionales y
Locales, van a decir sí a las regiones, pueden ustedes
entrar como sección. Hagamos una sección de municipios
y una sección de Regiones. Pero no hagamos lo contrario
en el Comité de Regiones. Hagan ustedes el favor de
�entrar aquí y constituir su sección y hagan el favor de
dos cosas: una, mantener con los poderes locales una
asamblea única, anual, que ésta es la famosa
conferencia de poderes locales c:siginales de Europa, y
en segundo lugar, aplicar la misma filosofía en
Bruselas el día que se tenga qué constituir el Comité
de las Regiones, y no dejarse engañar por falsedades
que son puramente nominalistas.
Todos vemos que Maastricht es un paso histórico, que
nace de la Europa territorial, la Europa concreta,
con ;nombres,
acentos y
físicamente determinada,
perfiles diferentes y, con todo, irrevocablemente
dispuesta a esa frase tan bella, que es la unión en la
libertad. Esa es la definición d4 federalismo que hacía
un poeta catalán a principios de siglo, la unión en la
libertad.
1
Todos vemos que en Maastricht Ia renacido o ha nacido
formalmente esta Europa.
¿Y qué debemos entender por un principio de
subsidiariedad? Primero, la política -y ahí hay un acto
de humildad que tenemos que hacen todos- es subsidiaria
de la sociedad, es decir, no :debe de meterse ni el
Estado, ni la Autonomía, ni siguiera el municipio, en
nada que los ciudadanos puedan resolver por sí mismos.
A lo mejor, organizar un partidd de fútbol no requiere
ningún color político. Pues que no entre nadie de los
poderes políticos de ningún tipo'
Y dentro de la política,
la Comunidad Autónoma
nacionalidad, región o "land" o estado federado, no
debe de intervenir cuando municipio u otra
institución local pueda resolvery actuar por si misma.
Y siguiendo este principio, tampoco los gobiernos
federales o estatales en su caso, o las naciones-estado
deberían intervenir en la solución de temas que las
Autonomías o regiones, etc, pudieran solventar, en el
bien entendido de que, tras esta afirmación que acabo
de hacer, hay que hacer otra, axenglón seguido; en el
bien entendido de que hay confianza federal, lo que en
alemán llaman "bundestreue" . Esto sólo puede aplicarse
cuando hay una constitución espiritual no escrita que
permite y garantiza que entre todos los poderes que
forman la federación haya confianza; no cuando hay
desconfianza.
Y para mi, en este país, aparte de los partidos que
somos, que somos varios, el nuestro y otros, hay dos
partidos que no coinciden con las fronteras de nuestros
partidos, que son el partido de la confianza y el
partido de la desconfianza. Y hay quien se acerca a la
�federación o al Estado de las Au onomlas sobre la base
de decir "a mí que me paguen primero y luego entro".
Antes de afirmar, preguntan, o antes de conceder piden.
Y éste es el partido de la desconfianza, y de ese
partido, que unirá a muchos de los localistas de toda
España, que se han ido copiando del primero y los unirá
en una suma que no dará resultado, porque esta suma es
insumable, que es la suma de los egoísmos y no la de
las generosidades. A este partido le llamo yo el
partido de la desconfianza, y nosotros deberíamos ser,
en nuestro partido, muy rigurosos en no dejar que
nadie, en ningún momento, se apunte al partido de la
desconfianza.
Nosotros somos de los que creemos que la España de las
Autonomías se puede construir precisamente porque el
buen sentido se puede imponer, y porque la generosidad
no anda escasa en España en estos tiempos, aunque
parezca mentira.
Y para proseguir, con el principio de subsidiariedad,
en lo alto de la escala europea, las instituciones
comunitarias deberían dejar a los Estados todo aquello
que sea posible que éstos resuelNfan.
Esta frase que he dicho tan deprisa, desgraciadamente,
es la que la gente identificó con el principio de
subsidiariedad porque ésta es lalúnica que interesaba a
los ingleses. Los ingleses han presidido en los
últimos seis meses Europa e hicieron de la conferencia
de Edimburgo, básicamente, una conferencia basada en la
identificación del principio de subsidiariedad con esta
parte de su contenido, que es sólo una de las muchas
partes que tiene, como habéis visto.
Esta es la sustancia del princip4o de proximidad. Sus
fuentes legales son dos: una, la Carta Europea de
Autonomía Local, del Consejo de Europa, fantástica
Carta que todos los concejales y regidores y alcaldes
de municipios deberíamos tener e4 el cajón más cercano
a nuestra mano en la mesa del despacho, porque es
derecho positivo, porque es una Carta que ha sido
ratificada como tratado internacional por el Estado
español y otros veinte de Europa y siendo ley positiva,
se puede invocar y los jueces lb aplican, y os podría
explicar algún caso de sentencias en que los jueces ya
han utilizado este principio pa a favorecer a algunas
corporaciones locales frente a las pretensiones de
otras.
Es derecho positivo español, y no sólo eso, es derecho
positivo español de la mayor jerarquía después de la
Constitución. Está por encima de las leyes ordinarias,
�y por tanto prevalece. En fin, si algo tuviera que
hacer hoy una reunión de alcaldes, sería repartirse
mutuamente la Carta Europea de la Autonomía Local
porque ahí está no sólo la base de nuestra seguridad,
sino la base del futuro europeo.
Y la segunda fuente de este principio de proximidad
es la propia declaración de $Maastricht a la que
deseamos una vigencia bien pront4 y bien total.
Caminamos pues hacia un concepto yo diría sustantivo y
generalizado de subsidiariedad, más allá, por decirlo
ahora al revés, hacia un concepto de proximidad al
poder, que evite también la opacidad que a veces existe
entre niveles de gobierno. Comq si las instituciones
europeas no pudieran saber lo que pasa más allá de la
puerta del Estado, de cada uno de los Estados, porque
en virtud del principio de subsidiariedad no pudiera.
No es cierto. Más allá del gobierno inmediatamente
inferior existe una realidad que el gobierno superior
no puede ignorar, aunque sobre 011a no puede actuar si
no es de acuerdo con el gobierno ;inferior. Ahí sí que
vale la precaución, pero no en el sentido de mantener
la ignorancia.
No sé si me explico:
No pueden ser opacas las
realidades. Un gobierno nacional puede contratar y
puede convenir con las diputaciones o los
ayuntamientos, siempre sabiéndolo y conociéndolo y no
obstaculizando los principios e la Autonomía ni las
competencias de la Autonomía. Pero no se puede
pretender que un gobierno nacional no conozca lo que
pasa detrás de las fronteras, por decirlo así, de las
paredes erigidas por una comunidad local. Y diría lo
mismo de las relaciones entre l Comunidad Europea y
las regiones y las ciudades, a cesar de lo que se dijo
en Edimburgo.
En Edimburgo se dijo algo muy interesante si se
interpreta bien: se dijo que las reuniones entre
instituciones europeas y regiones o ciudades deberían
estar siempre de acuerdo con la opinión de los estados,
y en eso yo creo que hay que estar de acuerdo. Pero de
eso no debe derivarse que haya opacidad y que las
instituciones comunitarias no puedan ni siquiera saber
o dirigirse a, o saber lo que ocurre en las regiones,
en las provincias o en los municipios. Deben saberlo. Y
siempre informar al Estado.
Yo creo que esta es la auténtica concepción del
principio de subsidiariedad y de proximidad. Todo eso
quiere decir algo enormemente tràscendente, puesto que
pone en juego algunos de los principios básicos de la
�política tal como la hemos entendido hasta ahora, que
es el principio de igual dignidad de todos los niveles
de gobierno. Todos los niveles de gobierno son
gobierno. El gobierno federal, o central en nuestro
gobierno local, a lo
caso, el gobierno autonómico y
anglosajón. Todos los gobiernos son gobierno y merecen
el mismo trato e igual dignidad.
el
Y el principio de soberanía tiene que convivir con este
otro principio. El principio de soberanía nacional
tiene que convivir con el principio de igual dignidad
de todos los gobiernos. Significa todo esto además que
los ciudadanos pueden reclamar, en nombre de esa misma
dignidad, que no se edifique ningún nivel
administrativo ni se preste servicio público alguno que
no se justifique ante la sociedad como imprescindible.
Todo esto me lleva a plantear una hipótesis, que sólo
es una hipótesis y no quisiera haceros comulgar a todos
con la hipótesis, pero sí que la considerárais, y es la
de quienes desde esta óptica pueden reinterpretar quizá
la famosa crisis europea de ;].as relaciones entre
sociedad y política, o entre laígente y los políticos,
o entre ciudadanos y clase politica de la siguiente
manera: las cosas quizá no siempre se están haciendo al
nivel de proximidad que los ciudadanos perciben como
posible y deseable, es decir, no es que no se hagan las
cosas bien, no es que no se hagas las cosas que hay que
hacer. Si que se hacen las cosas que hay que hacer,
gente quiere que se
pero no se hacen desde donde
hagan, desde la proximidad que la gente quiere tener
con el político que protagoniza Osa acción.
le
A veces, esa proximidad, como reclaman más y más
observadores cada día, puede conseguirse mediante una
mayor o mejor pedagogía política ? Por ejemplo, se ha
dicho que Europa no se entiende porque no se explica
bien, o tantas otras cosas, como el Estado de las
Autonomías, que la ciudadania no la entiende porque no
lo hemos explicado bastante. Hay;que explicarse más, de
acuerdo. Pero cuando uno oye ildefinidamente que hay
que explicarse más, empieza asospechar que lo que
ocurre es que no se está explicando lo que la gente
quiere que se le explique, o bien que no lo está explicando quien la gente quiere que lo explique, o bien
incluso puede fallar el quien y el donde. Por eso
propongo que al principio de la subsidiariedad se le
pudiera llamar definitivamente también el principio de
proximidad. Esta es la auténtica cuestión en juego.
Segundo punto: aproximar el Estado a los ciudadanos
desde los municipios. Podríamos decir todo esto de otra
manera: aspiramos desde un nivel de la ciudad y la vida
�local a civilizar el Estado, y que nadie se ofenda.
Civilizar en el sentido civil, de cives, que es
derivado de "polis", idéntico a ciudad, en el sentido
de hacerlo más civil, más cercano, más en minúscula y
sin pérdida de eficacia.
He leido datos de Inglaterra que demuestran que
mediante los planes de ocupación llevados por el
gobierno central costaría tre$ veces más crear un
empleo que desde un plan gestionado localmente. Estos
son cálculos del partido laborista y los datos que daba
eran exactamente estos. Por cada libra esterlina que se
gastaba el poder local en crear un empleo, tres debía
de gastarse el poder central. Por la distancia que hay
entre quien define la política y quien, en definitiva,
tiene que definir.
Aproximar el Estado al ciudadano ha de ser, y pronto,
algo muy concreto, si no queremos que quede para
siempre en un deseo insatisfecho. Con aproximar el
Estado al ciudadano, con civilizar el Estado, no quiero
decir sustituir el Estado por la sociedad civil, quiere
decir solaparlos. Para buscar uha imagen muy gráfica:
supongamos que la administración pública es un edificio
que hay planta baja,
muy grande con varios pisos en
entresuelo, primer piso y azotea. Bien, la planta baja
son las ciudades, los municipios El entresuelo son las
autonomías. La planta primera son los estados y la
azotea sería Europa, que es a lo último que hemos
llegado.
el
é
Yo creo que dentro de ese edificio hay que trasladar
los muebles del piso alto a la planta baja y abrir las
puertas a la circulación de las personas, en la planta
baja. Esa planta baja son las ciudades, los municipios,
y para llegar a ellos desde lo alto del Estado, hay que
pasar por el entresuelo que son las autonomías, y hay
que solicitar a las autonomías que no acumulen ahí todo
el peso, que no quieran acumular ahí todo el peso, a
riesgo de hundir el edificio.
Es importante que se entienda que quizá lo más
interesante de esta década que se abre va a suceder en
la azotea y en la planta baja k en Europa y en las
ciudades. El Estado y las autohomías, es decir, el
Estado de las Autonomías, debe saber proseguir el
esfuerzo de 15 años que llevamos:ya, en otro terreno,
debe saber vencer el cansancio seguir renunciando a
identificar la seguridad y estabilidad del edificio
político con determinados niveles de ese edificio.
La fuerza que cambie este paísile vendrá, como decía
Felipe González hace muy poco, 1 primero, del plus de
1
10
1
�libertad europea. El lo decía contraponiéndolo a la
visión un poco anglicana de la Europa burocrática o
tecnocrática de Bruselas. Y él decía que no, que Europa
para nosotros es otra cosa, para los chicos de mi país,
decía, y para los ciudadanos de mi país es otra cosa:
Europa es un plus de libertad, libertad de viaje, de
empresa, de estudios o de cuenta corriente...
Y en segundo lugar le vendrá dé la consolidación de
espacios con calidad de vida, competitivos, completos,
capaces de aliarse con sus vecinos, seguros, limpios,
ordenados, dotados de proyectos, ambiciosos, tolerantes
y bien equipados. Es decir, de un sistema de ciudades
digno del país que ya hemos construido y de la nueva
patria europea que nace ahora.
El Estado, pues, se civiliza y enriquece en las
autonomías y con las autonomías y éstas con las
ciudades y sus pueblos, y todos con Europa, con la
libertad sin fronteras que Europa significa.
y esta vez sin
ha llegado,
Tercera afirmación:
paliativos, la hora de la administración local.
Nosotros tenemos una rica experiencia en el gobierno
municipal, en Catalunya como :en Castilla, en las
grandes ciudades industriales,£ en las pequeñas y
medianas, en los pequeños muni4ipios rurales. Todos
hemos compartido una profunda y rica experiencia de
democratización de la vida locall es decir, una tarea
de gobierno y de mejora de la vida cotidiana de
nuestros conciudadanos.
Hemos participado, en los últimos 15 años, de una forma
activa en la construcción de una democracia avanzada,
hemos contribuido decisivamente a instaurar en nuestro
país los hábitos y costumbres democráticas. Yo recuerdo
hasta qué punto, en el famoso 2$-F del 81, se tuvo que
decir que lo que realmente había ido creando espíritu
democrático en este país había;sido esta fina lluvia
que había venido de la vida muni c ipal, de la democracia
municipal, que había ido empapando el terreno seco de
democracia de la piel de toro. Había sido esta
infiltración diaria, constante¡ permanente, de los
concejales democráticos de toda España sobre nuestro
territorio. Fue esto, con toa seguridad, lo que
desarmó a los que querían armars e contra la democracia.
Y estoy hablando en un sentido /figurado, un sentido
político pero tremendamente real al mismo tiempo. Los
ayuntamientos han prestado además una colaboración leal
y desinterasada en la construcción del Estado de las
Autonomías. Cuando nosotros íbamos al ministro de
Economía y Hacienda, al anterior y al actual, y le
�decíamos que queríamos pasar del 8 % del presupuesto
del Estado al 12 %, nos decía Con razón "no me pidan
sobre el presupuesto neto porque el presupuesto neto
mío va a ser cada vez menor, no l se hagan ilusiones de
que ustedes, manteniendo el 8 %!ni incluso subiendo al
12 %, de lo que a mí me queda depués de transferir les
vaya a salir bien el negocio" Y ahí tuvimos que
inventar otra ecuación, que nolera la del 8 ni del 12
%, sino que era la del 50/ 25/ 25. Es decir, la mitad
para el Estado y la otra mitad para los poderes
territoriales también a partes iguales.
Seguro que esta ley puede tener; mejoras, seguro que
alguien podrá demostrar que es ! más científico 28 que
25, o el 49 y no el 50. Da lomismo. En todo caso,
nosotros nos fijamos este principio por reducción al
absurdo e irrebatible, y debía de haber y lo ha habido,
una reducción del gasto neto, final, del Estado, porque
a última hora todos saben que mucho sale del Estado, de
su presupuesto bruto. En su presupuesto neto debería
haber una disminución y la ha habido. España ha pasado
del 80 o del 90 % de gasto público realizado por el
Estado central a un 60%, seguramente, y ha pasado de un
cero de las autonomías que en el año 80 no existían, a
un 25 casi en el año 93. Hay diferentes versiones sobre
esta cuestión, depende de que contemos o no las
pensiones, las clases pasivas, los intereses de la
deuda, etc.
En fin, yo creo que estamos alrededor del 15 - 25 - 60
en este momento, y eso quiere decir que los
ayuntamientos no han aumentado. Incluso estoy dispuesto
a admitir que los ayuntamientoshan mejorado. Pero no
Los
han mejorado todo lo que debían mejorar.
su ritmo de
ayuntamientos se han sacrificado,
incremento de recursos se ha est4ibilizado porque había
muy delicado,
muy
en juego algo muy complejo,
cristalino, muy fácil de romper l que era esa confianza
ese Estado de las Autonomías que antes
general,
decíamos que ha sido nuestro objetivo prioritario en la
década de los 80. Pero es que ahora estamos en la
década de los 90, y por tanto Iiay que ir pensando en
otra cosa.
En este horizonte de profundización de la democracia y
de la integración en Europa, há llegado la hora de la
administración local. El principio de proximidad aquí
tiene que significar no sólo dinero y no sobre todo
dinero. Primero de todo, mayor confianza política,
mayor confianza político-administrativa del gobierno y
de las autonomías en los ayuntamientos y diputaciones o
comarcas o áreas metropolitanas, A mí no me sirve el
argumento de que en un país donde las cosas, por la
�mejora de la democracia local, puedan llegar a
situaciones como las que estamos viviendo en la ciudad
de Marbella, o en algunas de las ciudades vascas, con
alcaldes de HB, a mi no me sirve el argumento de que,
puesto que existe el alcalde de Marbella y alcaldes de
HB, a los ayuntamientos no se les pueden dar
determinadas cosas. No me sirve porque para algo sirve
precisamente la democracia local l para corregir de una
forma rapidisma los errores que el votante haya podido
tener.
Ustedes miren la mortalidad política, en el mejor
sentido de la palabra, de los: alcaldes, luego las
comparan con las de los diputados y gobernantes
autonómicos y luego con las de los ministros del
gobierno del Estado y verán que la mortalidad política
de los alcaldes y concejales es mucho mayor. Y lo es
porque el edificio en el que viven es mucho más
democrático, es cristalino, las paredes son
transparentes, no hay nada que Ocultar. La gente sabe
lo que paga y lo que recibe y por tanto, se pueden dar
pero esas
anomalías como las que hemos l citado,
anomalías tienen corta vida en una democracia sana.
Por tanto, que no se nos diga "mayor confianza política
no, porque usted sabe, puede ser que se la estemos
dando indirectamente y no querríamos dársela a tal
señor o a tal otro señor". Ahí está la democracia para
corregirse a sí misma. Por tanto, en primer lugar,
mayor confianza política.
reconocimiento de los niveles
En segundo lugar,
competenciales reales y de las potestades jurídicas y
administrativas correspondientes para que la
administración local pueda hacer,valer suficientemente
su autoridad, como la propia del Estado, en temas
perentorios y complejos,
como por ejemplo la
circulación de vehículos y la disciplina vial.
Hay iniciativas, en este momento, de la FEMP y de otros
ayuntamientos, como Madrid y Bar4elona, en el sentido y este es un ejemplo muy concrete, y ustedes dirán que
es demasiado concreto, que no e$ bastante político, y
yo les diré que se equivocan, porque a la gente es lo
único que les interesa-, en el sentido, decía, de la
presunción de veracidad de las denuncias formuladas por
vigilantes, por auxiliares de la policía municipal. Y
dice el legislador estatal que , esto no es nada, que
esto es una minucia que lo arregla el alcalde de otra
forma. Esto no es una minucia, esto es lo mismo que
decir que en nuestras ciudades no se pueden implantar
las zonas azules. Modificaciones en el procedimiento
sancionador que permitan la suspensión del permiso de
�conducir o por puntos. Esta cosa tan "peregrina" valió
pero ha valido
en Francia una agitación enorme,
rescatar miles de vidas. Ahí están las estadísticas
absolutamente espectaculares de la disminución del
número de accidentes mortales en Francia en los últimos
meses gracias a tener la valentía política, que la
hubo, de introducir de un sistema de suspensión por
puntos del carnet de conducir.
En este momento no tenemos capacidad para corregir
conductas que en el fondo hacen a nuestros ciudadanos
poco confiados en la democracia porque ven que son
conductas antisociales, conductas de vandalismo y de
conducción temeraria.
¿Cómo pueden ustedes entender ue el alcalde de La
Coruña no pueda retirar el carnet de conducir a un
conductor que vaya con su coche andando por encima de
la acera e impidiendo que los peatones pasen? ¿Cómo es
posible ese desaguisado, de que lo que llamamos poderes
locales sean tan poco poder que ni siquiera puedan
reaccionar in situ y de forma gráfica y ejemplar ante
circunstancias como esta que se repiten cada día y
miles de veces en las calles de nuestras ciudades
grandes, medianas y pequeñas, porque las ciudades
pequeñas no están exentas de estos problemas, al
contrario, van siguiendo a las ciudades mayores?
Y ese desorden en la calle es un O de los problemas más
importantes que tiene nuestra gobernabilidad en este
momento. Responder a esos problemas nos darla mucho más
crédito que solucionar muchos de los problemas de 1812
y del siglo pasado que afortunadamente ya hemos
solucionado, los grandes tema$ de la política con
masyúsculas.
Adecuar la dotación de recursos económicos, por
supuesto. El gobierno y las autonomías deben resolver
esa crisis de las finanzas municipales con medidas
estructurales eficientes, hijas de esa confianza
política que reclamamos. Tendencia hacia el reparto 50
- 25 - 25 que en nuestro congreso último establecía
como objetivo dentro de la década antes del año 2.000 y
que por tanto se va a jugar en l9s años que van de 1993
a 1997 de una forma muy clara.
Posibilidad de participación de los ayuntamientos en
los impuestos fuertes y elásticos sin entrar en
colisión con los que puedan corresponder a las
autonomías. Y los impuestos fuertes y elásticos porque
no es posible que las ciudades tengan que recurrir a
retratarse cada 4 o 5 años delante de sus poblaciones
de forma más o menos brutal con fina nueva sorpresa para
�el ciudadano contribuyente que $e entera de que va a
tener que aumentar en un 60, 70 u 80 % un impuesto que
se le había ido quedando atrás por falta de
actualización.
Eso no es posible, porque es lo mismo que poner una
bomba de relojería detrás de cada alcaldía, del partido
que sea, además. Es un sistema de desestabilizar la
vida local no dotar a los ayuntamientos de sistemas más
ágiles y más flexibles de financiación.
Y por último, mayor colaboración entre los municipios,
por la vía de sus propias organizaciones que ya
existen, como la FEMP, o el Consejo de Municipios y
Regiones de Europa, pero también en el de las
relaciones bilaterales o de grupo entre ciudades, como
las que ya también existen entre las grandes ciudades
españolas y en el grupo de Eurociudades.
Cuarta afirmación: entramos enfila segunda etapa del
cambio. Los ayuntamientos y lOs poderes locales han
sido quizá la cara más directa y visible del cambio que
este país ha vivido en los últimos años. El cambio
socialista del 82 había tenido un prólogo electoral que
a veces algunos olvidan, un prólogo electoral y de
gobierno en las primeras elecciones municipales
democráticas de 1979.
Pero desde 1987 y desde quizá un poco antes fallan
cosas muy básicas para solucionar problemas en el campo
del tráfico, de la seguridad y de la vivienda. No ha
sido casual que los ayuntamientos y diputaciones se
convirtieran en el gran vivero de los altos cargos para
los sucesivos gobiernos socialistas, como es el caso de
Narcís Serra.
Pero no es sólo esto. A mi no me satisface la famosa
frase de que los municipios son la escuela de la
democracia, (a veces parece que dijeran la escuela de
párvulos de la democracia). Por ahí tienen que pasar
para luego llegar a ser los auténticos políticos. Se
equivocan: la auténtica política es aquella que a la
gente le interesa. Este país ha resuelto sus grandes
temas seculares, porque en estos 15 años, 12 de los
cuales han sido socialistas, se han hecho los cambios la reforma agraria, la separación de la Iglesia y el
Estado, la reforma militar, la entrada en Europa, la
reforma administrativa, la fiscal, las grandes reformas
que el país tenía pendientes y que la República quiso
hacer y no pudo porque no tenía aliento, porque no tuvo
fuerza política para ello.
�Todo esto se ha ido haciendo, y sin embargo la gente no
tiene la impresión de que la vida en la calle cada día
sea muchísimo mejor.
Ahí estamos. No nos faltan motivos de confianza y de
estímulo, pero no nos faltan tampoco nuevos retos que
afrontar y nuevos problemas que resolver. Hace falta
más cambio. Ahora viene la asegunda parte. Y no
ganaremos nunca una elección sobre la base de
conservar.
¿Quién puede hacer las reformas que este país está
pidiendo a gritos en la vida local, esta reforma de las
pequeñas cosas? ¿Quién puede hacerlo sino el partido
que fue llevado a resolver los grandes problemas con el
pueblo, con 10 millones de votol en 1982?. Vamos a ver
si somos capaces en nuestro lenguaje, con nuestra
manera de actuar, nuestra confianza, de demostrar que
"los conservadores", de cambia, nada, y que "los
progresistas, de cambio, mucho", y que somos capaces de
cambiarnos hasta a nosotros mismos si conviene. No
estamos apegados cada uno a muestro sillón, somos
capaces de dejar paso a otros mientras sean otros que
vengan con real ánimo y con real ',capacidad de cambiar.
Bien, desde la vía local, desde los ayuntamientos y
diputaciones, podemos encabezar de nuevo este proceso.
Estamos acostumbrados a afrontar los problemas de todo
tipo que se plantean en nuestros municipios sin
preguntarnos si son o no son de ¡competencia municipal.
No vamos a decir que somos los me47ores, nos basta con
decir que llevamos 12 años trabajando por la libertad y
por el cambio y que lo vamos a seguir haciendo. Con el
optimismo de quienes se sienten cargados de razón y de
quienes conocen las caras y los problemas de sus
ciudadanos y por tanto estamos menos pendientes de los
intermediarios de la opinión, porque vemos las cosas
más directamente, porque bebemos el agua de la fuente,
porque vemos la cara de nuestros conciudadanos cada
día.
Y esto, que no es cómodo, es sin embargo un privilegio,
porque nos permite saber exactamente sin necesidad de
ver la prensa cada mañana lo q(ue está pensando la
gente. No podemos renunciar pepe al cansancio, la
incomprensión e incluso el acoso de nuestros
adversarios políticos a seguir encabezando el progreso
de nuestro país desde una actitud abierta a todas las
colaboraciones. Esta fue en el 82 la fuerza del cambio,
y debe ser siempre nuestra fuerza, promover el futuro y
el cambio desde el diálogo, la colaboración y la
apertura a todos los sectores sociales progresistas,
16
�que son la mayoría, y a todos .os sectores sociales
realmente esperanzados, que son también la mayoría por
mucho que las encuestas a veces digan lo contrario.
Se dice y se repite que estamos en una época de crisis
de las grandes ideas, pero nuestra tradición socialista
es la tradición de la libertad y de la solidaridad, que
nos permite y nos obliga a sel. más sensibles a la
dimensión renovada de los problemas, que para nuestros
adversarios políticos de siempre son una pura cuestión
de estadística y a lo sumo, en el mejor de los casos,
una cuestión de caridad. Y aún hay que contar en que
sectores de voluntariado y de benevolentes van a ser
aliados nuestros porque tienen contribuciones positivas
que hacer.
La atalaya inmediata de la r4alidad, que son los
ayuntamientos, nos mantiene muy 'cerca de la evolución
de las cosas. Desde esta proximidad, se pueden promover
soluciones imaginativas de ayuda a las víctimas del
hambre y de la guerra y se pueden difundir y practicar
fórmulas eficaces de tolerancia y de convivencia
constra los brotes de racismo y de xenofobia.
Un ejemplo de las cosas que hay que potenciar. Se decía
que los juzgados de guardia iban a significar mayor
número de suspensiones porque los juicios, como son tan
inmediatos, no se iban a poder disponer de pruebas,
iban a haber fallos, etc.
Al contario,
las
estadísticas demuestran que
hay muchas
menos
suspensiones de juicio con la ju sticia rápida que con
la justicia convencional, entre otras cosas porque los
testigos se acuerdan de lo que pasó y el guardia de
turno también. Y en el juicio corOencional pasa un año,
dos y tres y el día que el testigo tiene que declarar
ya ni está en el país a lo mejpr y el guardia ni
recuerda en qué distrito estaba trabajando.
Hay quien todavía quiere echar para atrás esta
experiencia y reducir el número de juzgados de guardia,
y hay quien pretende que todo e[sto no es importante
para la vida de los ciudadanos de este país. Esto es lo
importante, que seamos capaces de llevar nuestro
espíritu renovador también a la administración de
justicia, y me consta que son muchos -la gran mayoríalos jueces que así lo comprenden.
Todos tenemos experiencia en inc iativas locales para
promover soluciones de acuerdo con un estado, de
acuerdo con la Comisión Europea y de acuerdo con la
iniciativa privada muchas veces. Quizá lo mejor y más
útil que hemos podido ensayar hin sido fórmulas de
apoyo a la gente emprendedora y creativa en lo
17
�económico, social y en lo cultual. Esta es pues una
experiencia sobre la que podemos relanzar ideas para la
segunda etapa del cambio que no$ proponemos afrontar.
Este es un capital político que nos hemos ganado en
estos años y que hemos de explotar, en el buen sentido,
en beneficio de los ciudadanos.
Ultimo punto: invitación al optimismo. Invïtación al
realismo. Un premio Nobel de Economía, Arrow, dijo una
vez que las crisis económicas -las depresiones y las
recesiones- se producen cuando la gente está más
pesimista de lo que la realidad obliga a estar, cuando
hay una no sintonía entre la psicología dominante y la
realidad dominante, la realidad y los factores
económicos reales. Existe entonces crisis cuando la
gente es más pesimista de lo que debería ser, por
razones que se desconocen y
son muy difíciles de
detectar y de corregir.
que
Por tanto, cuando digo invitación al optimismo digo
invitación al realismo, porque nos dicen los datos que
se puede y se debe ser más optirista de lo que se está
siendo.
Me gustaría acabar esta conferencia con una breve
alusión a este tema, y congretmente, con toda
sinceridad y agradecimiento a lo$ que estáis aquí, una
alusión a lo que ha significado para Barcelona,
Catalunya y para toda España este año 92 que acabamos
de despedir. He rechazado abiertamente el clima de
pesimismo que parece que nos invade después del 92.
Como ha dicho Felipe González, el 92 ha sido un año muy
bueno para España, aunque ahora haya dificultades
económicas en toda Europa, no sólo en España. Los
Juegos Olímpicos y la Expo de Sevilla han dado a España
un gran prestigio en el exterior.
Un prestigio no es una vaguedad, es un intangible que
pesa, que cuenta incluso ni4méricamente, incluso
económicamente. Estamos mejor preparados para superar
la crisis que otros países mál importantes que el
nuestro y estamos en todo caso'mejor preparados que
antes del 92. Con 1993 han comenzado los años en que
podemos y debemos sacar provecho de ese gran esfuerzo,
rentabilizar esa gran inversión de futuro, que han sido
los grandes acontecimientos universales del 92.
Barcelona cree haber contribuídd a difundir en Europa
la imagen positiva de la nueva Eepaña democrática -como
hizo Toquio en 1964; en ese año Japón era un gran país
y la gente no lo sabía; los Juegos sirvieron para que
la gente supiera que Japón se había desarrollado. Esa
nueva España que hemos deseado desde hace tanto tiempo,
18
�que desearon ya nuestros padres y nuestros abuelos y
que hemos ido construyendo con tenacidad en los últimos
15 años, una España democrática, fraternal, diversa,
construida con la fuerza de sus Nacionalidades, de sus
regiones, de sus culturas diversas y de sus periferias
y en la que conviven con comolidad y libertad sus
diversas banderas y sus diversas lenguas.
Quería explicarles brevemente las palabras de un
escritor catalán de hace 100 añol, que les van a chocar
al principio pero después les vas a gustar. Decía que a
un alemán, cuando le preguntan si hay que declararse
europeo, el alemán dice que es alemán y todo el mundo
entiende que es europeo, igual qie a un francés, que no
dice que es europeo, sino francés. Y este poeta decía
que, no se asusten, a un catalán, si se le pregunta qué
es, no debe decir que es europeo, debe decir que es
catalán, y llegará un día en que se entienda que
diciendo ésto querrá decir que e europeo. Y por qué no
dice español, en vez de catal n, y él afirmaba que
porque la mejor forma de ser un uen español es ser un
buen catalán. Preciosa metáfora.
Este señor no ha terminado aquí. Decía que seguramente
llegaría un día en que a los ampurdaneses, por el bien
de Catalunya, les convendrá más llamarse ampurdaneses
que catalanes. Y lo mismo -añadió- diría de Barcelona.
Y llegará un día en que más les convendrá, por el bien
de Catalunya, llamarse barceloheses y no catalanes,
porque es mucho más importante el grano que la espiga.
La verdad está siempre en lo mlás pequeño, no en lo
mayor. Y acababa diciendo que si un día Catalunya
pierde el Empordà, pierde su razón de ser, será otra
cosa. Y, sin embargo, si un día de Catalunya sólo
quedara l'Empordà, Catalunya podia volver a nacer.
Y me gustaría poder decir lo mismo de Castilla y
España. Que si un día a España se le quitara Castilla,
no sería España, y sin embargo me gustaría poder decir
que si un dia de España sólo quedara Castilla, España
podría volver a nacer.
Y aún me gustaría poder decir lo mismo de España y
Europa, es decir, que si un día a Europa le faltara
España, Europa no fuera Europa, pero que si un día a
Europa sólo le quedara España, Europa podría volver a
nacer.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4212
Title
A name given to the resource
Ayuntamiento y ciudades en la perspectiva europea / Conferència.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Subsidiarietat = proximitat. Aproximar l'Estat als ciutadans a través del municipi. Els partits de la desconfiança. Estat = edifici. Referències a la reunió d'Edimburg.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Caja Rural de Toledo, Toledo
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Administració local
Relacions Internacionals
Unió Europea
Espanya plural
Acció política
Territoris
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-02-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/747/19980509_LV.pdf
f07b58880a42efdc771f148e77ae6e42
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
09/05/1998
La Vanguardia, p.022, Opinión
"Back to New York"
Autor: PASQUAL MARAGALL
Me esperan abajo para empezar. Tony Judt, director del Instituto Europeo de la Universidad de
Nueva York, John Newhouse (ex Brookings Institute), Xavier Rubert, Ricard P. Casado,
Robert Leonardi (London School of Economics), Dennis Smith (NYU), etcétera. Judt dice que
en Nueva York la gente va apareciendo poquito a poco. ¡Como en Roma!
Ayer cenamos en Mortimer's. El Spanish Institute reunió a un grupo que iba de los artistas y su
mundo, Brian Hunt, con una señora escultural, como corresponde a un escultor. Joe Helman y
Barbara, Agnes Gund, presidenta del MOMA -que apareció, en efecto, pero luego desapareció-,
los españoles de rigor, Allendesalazar, un Piniés, Fernando Aleu, Inmaculada de Habsburgo,
Vasallo, etcétera, y la gente de New York University, Sennet, Saskia y demás.
Esto parece una crónica de sociedad. Y lo es. Pero no es mala sociedad. Esta Nueva York, para
bien o para mal, es mi Nueva York. Lástima que falte Carmen Zulueta, hija de Luis de Zulueta,
nacido en Barcelona, ministro y embajador de la República, ella misma exiliada republicana y
mi madre neoyorquina, la persona que me acogió el 7 de septiembre de 1973, que aterrricé aquí
como un pollo mojado y sin saber adónde ir. Su número de teléfono se convirtió en mi
salvavidas, tanto que todavía lo recuerdo: TR9 4723, número más, número menos.
El hermano de Carmen, Julián, médico, ex alcalde socialista de Ronda, tenía que hablar esta
tarde en el Spanish Institute y compartir la cena conmigo, pero el Instituto se ha liado y le han
cancelado la charla. Qué pena. El domingo almorzaré con Carmen.
Bueno, tuve que hablar yo solo. Propuse la idea más lógica. España podría convertirse en la
primera monarquía federal. "Magari!"
133 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1210
Title
A name given to the resource
Back to New York
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Judt, Tony
Zulueta, Carmen de, 1916-2010
Federalisme
Nova York
Europa New York University
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-05-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2681/balanc_govern_2004.pdf
88e8d0c4fdce2a757e39592367d95dec
PDF Text
Text
Página 1
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
de l’acció de Govern
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
Balanç
Any 2004
Any 2004
11:31
Balanç de l’acció de Govern
31/12/04
D.L.: B. 50.758 - 2004
cubierta balanç de govern
�Actuacions més destacades del
Govern de la Generalitat de
Catalunya
Any 2004
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació Interdepartamental
3
�4
�Índex
1. Conjuntura econòmica de Catalunya ........................................................................7
2. Acció de Govern
−
Actuacions interdepartamentals ....................................................................... 13
−
Presidència ..................................................................................................... 16
Relacions Institucionals i Participació ............................................................... 21
−
−
−
−
−
Política Territorial i Obres Públiques ................................................................. 23
Justícia ............................................................................................................ 31
Interior ............................................................................................................. 34
Economia i Finances ........................................................................................ 38
−
Governació i Administracions Públiques ........................................................... 43
Educació ......................................................................................................... 48
−
Cultura ............................................................................................................ 52
−
Salut ............................................................................................................... 56
Agricultura, Ramaderia i Pesca ........................................................................ 61
−
−
−
−
Treball i Indústria.............................................................................................. 65
Comerç, Turisme i Consum .............................................................................. 68
−
Benestar i Família ............................................................................................ 72
Medi Ambient i Habitatge ................................................................................. 76
−
Universitats, Recerca i Societat de la Informació .............................................. 80
−
3. Recull normatiu
−
Lleis i Projectes de llei..........................................................................................87
−
Decrets ................................................................................................................88
5
�6
�Conjuntura econòmica de Catalunya
El creixement del PIB
L’economia internacional avança de forma molt positiva, tot i que la trajectòria alcista del preu
del petroli li ha restat força empenta. Destaca l’espectacular avenç de les economies
asiàtiques per la fortalesa de les exportacions, especialment tecnològiques. La Xina tancarà
el 2004 amb un augment del PIB d’un 9% i un important ritme inversor. La represa de
l’economia europea es va consolidant amb el creixement més elevat d’ençà del 2000.
L’economia catalana rep l’impuls de la demanda europea i millora el sector industrial i les
exportacions. El creixement del PIB ha avançat des d’un 2,4% en el primer trimestre a un
2,7% en el segon. I al tercer trimestre es preveu mantenir el mateix creixement del 2,7%.
Evolució Producte Interior Brut
5
4,5
4,3
4,3
4,2
4
3,6
3
3,7
2,9
2,7
2,5
2,5
2,5
2,3
Taxa creixement PIB
2
1
2,1
0,9
0
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
III Trim
2004
-1
Catalunya
Espanya
-1,8
-2
Els sectors econòmics
El sector industrial és un dels principals beneficiats de la millora del context econòmic i
presenta una empenta notable a partir del segon trimestre, continuada al tercer amb un
creixement del 2,6% en el seu valor afegit brut (va ser del 0,8% al primer trimestre).
Pel que fa al sector de la construcció, el cicle de creixement s’ha desaccelerat lleument, per
bé que menys de la previsió inicial. El VAB del sector passa del 3,5% del primer trimestre al
3,2% del segon, i a un 2,95% al tercer trimestre.
Els resultats del sector serveis són força més positius que l’any anterior. El creixement del
VAB del sector ha guanyat empenta fins el 2,8% en el tercer trimestre. Dins el sector turístic,
en els vuit primers mesos de l’any, s’ha produït un increment tant del nombre de turistes com
de pernoctacions. Al sector agrari s’estima que la producció disminuirà enguany un 4,5%.
7
�L’IPC
L’evolució dels preus és una de les dades econòmiques més preocupant per a l’economia
catalana. El superior diferencial sostingut respecte al conjunt espanyol provoca tensions
internes importants.
L’avanç de l’IPC a Catalunya es va situar en un 3,9% al mes de novembre, després de
registrar un petit increment d’un 0,3% respecte al mes anterior. L’escalada del preu del petroli
ha estat pressionant els preus de consum els últims mesos, però gràcies a la recent
moderació dels carburants (que han registrat el primer descens mensual dels preus en més
d'un any) la taxa interanual de l’IPC ha caigut fins aquest 3,9%,
Al conjunt d’Espanya, la inflació interanual s’ha situat en un 3,5%. Així, el diferencial d'inflació
de Catalunya respecte a la mitjana estatal s'ha mantingut en quatre dècimes.
Evolució Índex de Preus al Consum
4,5
4,3
4,1
Taxa interanual IPC
3,9
3,7
3,5
3,3
3,1
2,9
2,7
2,5
Catalunya
Espanya
El mercat de treball
L’economia catalana continua creant ocupació a un ritme sostingut, similar al dels dos darrers
anys, amb un creixement dels afiliats a la Seguretat Social del 2,5% interanual.
Segons l’EPA, en el tercer trimestre el ritme de creixement de la població activa s’ha
desaccelerat a Catalunya fins a un 0,7% i, atès que segons aquesta font l’ocupació ha
crescut un 1%, això ha permès reduir l’atur un 2,1%, cosa que situa la taxa d’atur a un nivell
del 8,9%, per sota de la mitjana de la zona euro.
La dinàmica de l’atur registrat a les oficines de treball de la Generalitat proporciona un
diagnòstic menys positiu i el nombre de desocupats inscrits va ser, el novembre del 2004, un
2% més que el mateix mes de l'any anterior. La taxa d'atur registrat es va situar en el 6,6%
de la població activa. Pel que fa a l'Estat espanyol, el nombre d'aturats registrats va decréixer
un 1% interanual i la taxa d'atur es va situar en el 8,7%.
8
�Evolució Taxa d'Atur Registrat
11
10
10,0
9
8,7
8
7
6,6
6,6
6
5
Catalunya
Espanya
El comerç exterior
Els resultats del sector exterior presenten globalment una tendència similar a la de l’any
anterior, si bé el saldo comercial amb la resta de l’Estat presenta enguany una aportació
positiva, contràriament a l’any anterior, mentre que, d’altra banda, el saldo amb l’estranger
està tenint enguany una aportació més negativa.
En el primer semestre, la dinàmica de les exportacions de béns i serveis a l’estranger ha
evolucionat a una taxa mitjana del 2,9% mentre les importacions ho fan fet a un ritme del 6%,
cosa que ha deteriorat el saldo comercial i ha provocat una aportació negativa del sector
exterior al creixement de l’economia.
Tant l’any passat com durant els cinc primers mesos d’enguany, les exportacions de béns
s’han caracteritzat per una dinàmica alentida. L’any passat van créixer un 4% i enguany, en
el període acumulat de gener a maig, el creixement és encara més feble, del 0,6%.
Tanmateix, les dades més recents dels mesos de juny, juliol i agost dibuixen una nova
situació, amb creixements que superen l’11% en els dos primers mesos i d’un 8,1% a l’agost.
L’entorn internacional i europeu de creixement de la demanda i del comerç propicien aquest
creixement, tot i que l’encariment del petroli i la forta apreciació de l’euro està afectant aquest
escenari de creixement internacional.
El percentatge de participació de les exportacions catalanes en el total de l’Estat espanyol
continua presentant una aportació destacada durant el període 1990-2004, ja que s’ha
incrementat des del 23,7% fins al 26,8% (amb dades acumulades dels primers set mesos de
l’any 2004).
Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya, Departament d'Economia i Finances i Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme.
9
�10
�Acció de Govern
11
�12
�Actuacions Interdepartamentals
– Declaració de les bases de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de
l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. El Govern s'ha reunit amb els sindicats i
les organitzacions patronals per tal d’iniciar un procés que porti a consensuar els eixos i
mesures que responguin al repte de millorar la competitivitat de Catalunya i dibuixar les
grans línies del model econòmic català del futur.
Constitució del Consell d’experts, presidit pel catedràtic Manuel Castells, que és l’organisme
encarregat d’assessorar, proposar i contrastar els treballs de les comissions de treball de
l’Acord. El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Josep Oliver, com a Coordinador General s’encarrega de dirigir la metodologia i els criteris
per treballar cadascuna de les línies estratègiques definides al Pla de Treball.
Constitució de les vuit comissions que elaboraran les propostes de contingut de l’Acord.
Impuls i desenvolupament de les tasques d'anàlisi i proposta dels grups de treball dels
sectors del tèxtil, l’electrònica de consum i de l’automòbil.
Departament d’Economia i Finances
Departament de Treball i Indústria
Departament de Comerç, Turisme i Consum
– Impuls a la instal·lació a Barcelona d’un nou centre d’investigació en medicina regenerativa
per a investigació en cèl·lules mares embrionàries. Signatura del conveni marc de
col·laboració científica per a la constitució del Centre d’Investigació de Medicina
Regenerativa de Barcelona, dins la Xarxa del Centro Nacional de Trasplantes y Medicina
Regenerativa.
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Departament de Salut
– Projecte de llei de modificació de diverses lleis del Dret Civil en matèria d’adopció i tutela
(Codi de família, Codi de successions i Llei d’unions estables de parella).
Departament de Justícia
Departament de Benestar i Família
– Programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya”. Disponibilitat
del fàrmac Levonorgestrel a tots els centres sanitaris de Catalunya, tant en els hospitalaris
com als centres de salut.
Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut)
Departament de Salut
– Creació de la Comissió Interdepartamental per al pla integral d’atenció a persones amb
problemes de salut mental.
Departament de la Presidència
Departament de Benestar i Família
Departament de Salut
Departament de Treball i Indústria
Departament d’Interior
Departament de Comerç, Turisme i Consum
Departament d’Educació
13
�– Constitució de la Bioregió. Serà un espai territorial on, en l’àmbit concret de la biomedicina
i la biotecnologia per a la salut, diferents agents públics (universitats, hospitals i centres de
recerca) i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de tecnologies sanitàries i
biotecnològiques) desenvolupin la seva activitat. La finalitat de la bioregió serà generar,
mitjançant la col·laboració de tots aquests agents, nous productes i serveis altament
competitius.
Departament de la Presidència
Departament d’Economia i Finances
Departament de Salut
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Departament de Treball i Indústria
– Presentació del projecte del futur parc aeroespacial i de la mobilitat de Catalunya, que se
situarà a Viladecans. El Parc, que acollirà empreses industrials i de serveis tant del sector
aeroespoacial com de sectors afins, compta també amb la participació de l’Ajuntament de
Viladecans i de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament de Treball i Indústria
– Inversió de 1.461.662 € en el projecte Òmnia
Departament de Benestar i Família
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
– Signatura d’un conveni per a la realització d’una prova pilot per a la implantació de la
recollida selectiva al centre penitenciari de Girona i poder-lo estendre als centres
penitenciaris de tot Catalunya en un posterior conveni.
Departament de Justícia
Departament de Medi Ambient i Habitatge
– Presentació de les directrius del futur pla per a la gestió de dejeccions ramaderes de la
Generalitat de Catalunya. Els dos departaments es comprometen a potenciar una
simplificació administrativa sobre dues bases: la corresponsabilitat del ramader i el control
efectiu de l’Administració.
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Departament de Medi Ambient i Habitatge
– Signatura d’un acord amb el Gremi dels Àrids, per fomentar el desenvolupament del sector
extractiu i fer compatible l’extracció dels àrids amb la protecció del medi i amb les
disposicions urbanístiques.
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament de Treball i Indústria
– Signatura d’un conveni per catalogar i fer el tractament arxivístic de la documentació
històrica del Departament de PTOP.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament de Cultura
– Signatura d’un conveni per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt
Pirineu i l’Aran.
14
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
�
Departament de Comerç, Consum i Turisme
– Constitució del Grup de Treball per a la racionalització i el finançament de la despesa
sanitària, les propostes de la qual ja es troben en fase de redacció.
Departament d’Economia i Finances
Departament de Salut
– Pla d’atenció i prevenció per les situacions de calor extrema. Orientat especialment a la
detecció i la prevenció de problemes de salut relacionats amb la calor en la gent gran.
Departament de Benestar i Família
Departament de Salut
Departament de Medi Ambient i Habitatge
– Acord amb CAT 365, per a la cessió de les dades de famílies nombrosos als ajuntaments
per facilitar-los la bonificació automàtica en l’IBI.
Departament de Governació i Administracions Públiques
Departament de Benestar i Família
– Posada en marxa d’un programa d’educació viària per a la gent gran que té per objectiu la
metodologia d’un entorn educatiu en seguretat viària per a aquest col·lectiu.
Departament d’Interior
Departament de Benestar i Família
– Creació de la Comissió d’Impuls de la Política d’Immigració
Departament de la Presidència
Departament de Treball i Indústria
Departament de Benestar i Família
15
�Departament de la Presidència
Acció de Govern
– Projecte de llei del conseller o consellera en cap.
– Decret pel qual es regulen l’estructura i les funcions de l’Oficina de la Presidència de la
Generalitat.
– Aprovació del decret de regulació de l’estatut del cap de l’oposició.
Secretaria de Política Lingüística
– Aprovació del Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005. El Pla preveu 13 mesures
amb l'objectiu de potenciar l'ús social del català i fer fàcil viure en català.
– Aprovació de mesures per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública, les
subvencions i els crèdits i avals atorgats per l'Administració de la Generalitat i les entitats
que hi estan adscrites o vinculades.
– Creació del programa destinat a promoure la creació de la Casa de les Llengües. El
projecte vol fer de Catalunya un referent mundial i internacional en diversitat lingüística,
multilingüisme i indústria aplicada a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
– Plans pilot d'acolliment lingüístic. S’han posat en marxa a Reus, Badalona i Banyoles, amb
la finalitat de potenciar l'ús del català entre la nova població immigrada.
– Voluntaris per la llengua. S’han constituït un total de 4.500 parelles lingüístiques a 90
municipis de Catalunya.
– Cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. Durant el període
octubre 2003-setembre 2004, s’han realitzat 2.570 cursos amb 53.717 matriculats. I a
l’octubre de 2004 s’han iniciat 1.702 cursos als quals s’han matriculat 27.608 persones
(dades provisionals).
– S’ha incrementat en 1.000 places l’oferta de cursos de català a Barcelona ciutat.
– Cinema en català. S’han estrenat 18 pel·lícules doblades al català: Doraemon, el
gladiador; El gat; El nen que volia ser un ós; Els fills de la pluja; Els increïbles; Garfield;
Germà ós; Glup; Harry Potter i el pres d’Azkaban; L’ espantataurons; La volta al món en 80
dies; Llegeix-me els llavis; Scooby Doo 2: desbocat; Shin chan, operació rescat; Shrek 2;
Sky Captain i el món del demà; Spider-Man 2, i Un seguit de desgràcies catastròfiques de
Lemony Snicket. En versió original subtitulada s’ha estrenat Chemins de traverse.
En format DVD han sortit a la venda títols com: Spider-Man 2; Harry Potter i el pres
d'Azkaban; Germà ós; Buscant en Nemo; El Cid, la llegenda; P3K: Pinotxo; Shrek 2; Mulan;
Shin Chan, operació rescat, o Deep Blue.
– Prestatgeria única. Espai dins els locals comercials, amb imatge pròpia clarament
identificable, on els ciutadans sempre hi podran trobar, en condicions adequades d'estoc i
visibilitat, els productes audiovisuals (DVD, vídeo i videojocs) en català que existeixen en el
mercat.
– Presentació pública dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya 2003 i de
l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN). Aspectes a destacar de la
primera: el 50,1% de la població té el català com a llengua habitual; la transmissió de la
llengua de pares a fills ha crescut 11 punts respecte a la generació anterior. Pel que fa a la
16
�segona, el 65,3% dels ciutadans de la Catalunya Nord respon que entén la llengua catalana
i el 37,1%, assegura que la sap parlar.
– Terminologia normalitzada. El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat durant l’any
2004 un total de 378 nous termes. El TERMCAT ha atès durant l’any un total de 8.000
consultes.
Institut Català de la Dona
– Elaboració del “V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya,
2004-2007” i del “Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones”,
que constitueix l’eix 6 del Pla. Obertura del procés de participació ciutadana per recollir les
aportacions de les associacions de dones i l’administració local i presentació del Pla als
mitjans de comunicació.
– Trobades de regidores i responsables polítiques de programes municipals i comarcals per
a les dones de Catalunya amb l’objectiu de potenciar l'intercanvi d'informació i establir
canals de col·laboració.
– Consens amb els grups de dones de Catalunya en l’elaboració del nou text que regula el
Consell Nacional de Dones de Catalunya, òrgan de participació de l’ICD.
– Col·laboració amb TV3 en l’assessorament dels continguts i el tractament de la informació
que es va oferir dins de la Setmana de la violència contra les dones que va fer aquest mitjà
de comunicació.
– Organització de les estades a Catalunya de temps lliure per a dones amb fills i filles
exclusivament al seu càrrec, convocades per l’Instituto de la Mujer del Ministerio de Trabajo
y Asuntos Sociales (hi van participar 96 dones i 169 nens i nenes d’entre 2 i 12 anys, durant
la primera quinzena de juliol).
– Inici de les actuacions de sensibilització contra les violències que pateixen les dones, que
preveu el nou Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones, amb la
campanya, adreçada a la població jove, “Talla amb els mals rotllos”.
– Presentació de la nova col·lecció “Quaderns de l’Institut” de l’Institut Català de la Dona.
– Presentació dels resultats del projecte europeu Equal “Compartir és sumar”, dut a terme al
llarg de tres anys a Portugal, França i Catalunya.
– Edició i distribució de prop de 500.000 fullets per fer difusió de la Línia d'atenció a les
dones en situació de violència 900 900 120, en vuit idiomes.
– Realització de formació específica per a personal tècnic de l'administració marroquina.
Secretaria General de Joventut
– Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 20042007. Recull 36 programes d’actuacions adreçades a joves en matèria d’emancipació
(habitatge, ocupació, educació, salut, cultura, cohesió social i equilibri territorial) i participació
(interlocució, associacionisme, foment de la participació i cohesió social i equilibri territorial).
– Signatura de convenis amb els ens locals i presentació del suport als ens locals: Suport a
plans comarcals i locals de joventut i signatura dels convenis amb els Consells Comarcals.
Creació d’una nova normativa que agrupi les línies de subvenció existents i estableixi les
condicions per accedir a subvencions i recursos per part dels ens locals.
17
�– Creació del Projecte Educatiu Integral, que té com a objectiu donar resposta a la
necessitat d’interrelacionar tots els agents educatius que intervenen en el procés formatiu
d’infants i joves.
– Presentació de la Guia d'Activitats d'Estiu que organitzen les associacions educatives
juvenils catalanes.
– Recepció fins a 31 d’agost, de 3.377 notificacions d’activitats d’estiu on hi participen més
de 163.319 infants i joves. La utilitat prioritària d’aquestes notificacions és permetre, si es
dóna el cas, actuar en qualsevol situació d’emergència i vetllar per la qualitat de les activitats
d’acord amb la informació sobre la situació del lloc de realització i dels participants de les
activitats notificades.
– Festival Mundial de la Joventut de Barcelona. Suport al Consell Nacional de Joventut de
Catalunya i al Consell de Joventut de Barcelona en l’organització d’aquest esdeveniment al
qual van assistir més de 8.000 joves de tot el món.
– Elaboració del “Pack escoles 2004” adreçat a tots els centres d’ensenyament secundari de
Catalunya, que agrupa per primera vegada tota l’oferta pedagògica opcional destinada a
treballar capacitats, hàbits i actituds en el camp del desenvolupament personal dels joves.
– Primera reunió de la Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut, com a òrgan
de coordinació i impuls de les polítiques de joventut del Govern de la Generalitat.
– Presentació de les novetats del Programa Borsa Jove d’Habitatge. Enguany, el programa
Borsa Jove d’Habitatge gairebé ha doblat el pressupost, que ha passat de 271.400 € al 2003
a 506.000 € al 2004.
– Activació de les taules sectorials d’interlocució de la Secretaria General de Joventut amb
els agents socials implicats en matèria de salut, cultura, educació reglada, habitatge i treball.
– Pagament dels convenis per al funcionament ordinari de les entitats especialment
rellevants del món juvenil per un total de 2.594.320 €. En són beneficiàries 67 associacions
juvenils de diferents àmbits: educatives, polítiques, sindicals, d’estudiants, etc.
Secretaria de Coordinació Interdepartamental
– Indemnitzacions per temps de privació de llibertat. Concessió dels ajuts per als expressos
polítics per valor de 4.969.480,65€ en els casos de majors de 65 anys (2.270 expedients) i
per valor de 736.410 € en els menors de 65 anys (329 expedients).
– Estudi de les fosses comunes existents a Catalunya i manteniment del Cens de persones
desaparegudes.
– Realització de la primera exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil, per tal que
amb l’aprenentatge que se’n desprengui es pugui establir un protocol d’actuació que tingui
en compte totes les fases que hi estan relacionades: estudis previs, extracció, proves
antropològiques i d’identificació, destí final de les restes i objectes trobats i dignificació dels
llocs.
– Casa de la Generalitat a Perpinyà. Creació d'un servei de comunicació extern i d'una borsa
de treball transfronterera. Preparació d'un conveni marc amb el Consell General del Pirineus
Orientals i d'un conveni específic amb l'àrea d'acció cultural de l'Ajuntament de Perpinyà.
Secretaria General de l’Esport
– Presentació del pla d’actuació de l’Esport, que recull els deu projectes en matèria esportiva
que es desenvoluparan durant els propers anys des de la Secretaria General de l’Esport.
18
�Entre d’altres, els àmbits són: la projecció internacional de Catalunya, els equipaments
esportius, l’esport a les escoles, la relació entre salut i esport, l’esport d’alt rendiment, la
nova normativa jurídica esportiva o el finançament esportiu.
– Renovació del conveni per a la realizació de la Fórmula I al Circuit de Montmeló.
– Protocol de col·laboració entre la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el
Comitè Olímpic de Catalunya (COC).
– Presentació de la campanya catalana de l’Any Europeu de l’Esport.
– Presentació de l’estudi comparatiu dels resultats esportius de Catalunya-Espanya en els
Jocs Olímpics.
– Recepció als esportistes catalans que van participar als Jocs Olímpics i Paralímpics
d’Atenes, als campions del món de curses d’alta muntanya i de pitch and putt, i a la selecció
catalana d’Hoquei patins, campiona del Mundial B, disputat a Macau (Xina).
– Inauguració per part del conseller en cap de la Casa de l’Esport a Barcelona (Bac de
Roda/Guipúscoa) on s’ubicaran diferents Federacions esportives catalanes.
– Inauguracions d’equipaments esportius: Obres de reforma i millora dels vestidors i
adequació de l’entorn del camp de futbol de Mediona (Alt Penedès); 1a Pedra Pavelló
Poliesportiu Municipal Guissona (Segarra); Complex esportiu municipal La Llagosta (Vallès
Oriental); Pavelló poliesportiu de Tordera (Maresme); Enllumenat camp de futbol de Bot
(Terra Alta); Cobertura piscina CN Barcelona (Barcelonès); Noves instal·lacions del Club de
Tennis Sabadell (Vallès Occidental); Frontó curt a Vinaixa (Garrigues); Camp de gespa
artificial a la zona esportiva districte 5è a Reus (Baix Camp); 1a pedra al Circuit de Castellolí
(Anoia); Piscina a l’aire lliure i vestidors de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès); Pista
doble poliesportiva a Caldes de Malavella (Selva); Complex esportiu municipal de Montornès
del Vallès (Vallès Oriental); Vestidors del camp de futbol de Canet de Mar (Maresme);
Piscina coberta a Tàrrega (Urgell), Pistes de pàdel Club de Tennis Barcelona-Teià a Teià
(Maresme); Grades camp de futbol municipal de l’Escala (Alt Empordà); Piscina coberta
municipal de Salt (Gironès); Camp de golf públic Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (Vallès
Occidental); Enllumenat del camp de futbol i canvi del terra del pavelló poliesportiu a
Vilanova del Camí (Anoia); Pavelló municipal d’esports d’Avinyó (Bages); Camp de tir
olímpic de Torres de Segre (Segrià); Gespa artificial del camp de futbol L’Àliga /Club
Esportiu Europa. Barcelona (Barcelonès); 1a pedra de la piscina municipal de Roses (Alt
Empordà); inauguració de la piscina coberta de Cervera (Segarra); Inauguració pavelló
municipal d’esports a Montblanc (Conca de Barberà); Inauguració del Pavelló Municipal
d’Esports a Roda de Ter (Osona); Inauguració de les noves instal·lacions d’Alp-La Molina
(Cerdanya).
Secretaria de Relacions Internacionals
– Reunió de constitució de l’Euroregió a Barcelona amb la participació dels presidents
d’Aragó, Balears, Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-pyrénées,
– Creació del programa per a l’impuls de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, que tindrà entre
d’altres, les funcions d’impulsar i estimular la col·laboració institucional entre els diferents
països i regions que conformen l’Euroregió, promoure l’intercanvi cultural i educatiu en els
seus territoris, i facilitar el coneixement de la seva realitat social i econòmica.
– Viatge oficial del M. H. President a Toulouse en el marc de l’Euroregió.
– Reunió del XXII Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus, celebrat a la Seu
d’Urgell.
19
�– Participació del M. H. President en la reunió de presidents i en les celebracions del X
aniversari del Comitè de les Regions
– Acord de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees, que
permetrà articular la participació directa de representants autonòmics en els grups de treball
i les formacions sectorials del Consell.
– Creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les amb la finalitat de
representar i defensar els interessos de Catalunya davant la Unió Europea i per efectuar el
seguiment i recaptar directament la informació d’iniciatives, programes i activitat de les
institucions de la Unió Europea que puguin afectar o interessar a la societat catalana.
– Decret de creació de l'oficina de la Generalitat a París amb la denominació "Maison de la
Catalogne".
– Modificació del decret regulador de les oficines de la Generalitat a l'exterior, que dóna una
redacció més precisa dels preceptes qüestionats, amb l'objectiu d'aconseguir una entesa
entre el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat en aquesta matèria.
– 16è Premi Internacional Catalunya atorgat al filòsof i polític palestí Sari Nussibeh i a
l’escriptor israelià Amos Oz. La Generalitat l’atorga anualment com a reconeixement a
aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a
desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
– Celebració de II Fòrum Hispano-xinès a Barcelona.
– Viatges oficials del M. H. President de la Generalitat en visita institucional i acompanyat de
delegacions empresarials: al Marroc, Algèria, la Xina , el Japó i Mèxic (en ocasió de la
Fira del Llibre de Guadalajara).
– Viatge oficial de l’Hble. Conseller en Cap a Edimburg en ocasió de la V Conferència de
Presidents de Regions amb Poder Legislatiu.
Direcció General d’Afers Religiosos
– Signatura de convenis de col·laboració amb el Consell Islàmic de Catalunya, amb el
Consell Evangèlic de Catalunya, amb la Comunitat Local Bahà’í de Barcelona, i amb la
Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia en representació de la Lliga per la Laïcitat.
– Conveni pluriennal amb la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la realització d’un
estudi sociològic sobre les dificultats presents a Catalunya per exercir els drets de llibertat
religiosa. Conveni amb la Universitat Rovira i Virgili per a l’elaboració d’una proposta sobre
locals de culte.
– Convocatòria de subvencions per a activitats de relació entre les confessions religioses i la
societat catalana. Convocatòria d’ajuts per a estudis superiors relacionats amb les religions i
la laïcitat fora de Catalunya, a Europa.
– Presentació d’un estudi sobre les minories religioses a Catalunya.
Delegació del Govern a Madrid
– Lliurament de l’XI Premi Blanquerna al poble de Madrid en homenatge a les víctimes de
l’11 de març.
– Creació del programa “Catalunya Proposa” destinat a donar conèixer la proposta de
Catalunya al conjunt d’Espanya així com explicar alhora l’Espanya que es proposa des de
Catalunya.
20
�Departament de Relacions Institucionals i
Participació
Acció de Govern
– Creació de la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat de
Catalunya. Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és impulsar un
Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament amb la participació de totes les forces
polítiques i socials del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar
l’autogovern a Catalunya, l’elaboració d’un nou Estatut i l’adopció d’un nou sistema de
finançament.
– Posada en marxa de la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya i
presentació dels seus resultats. Un total de 106.729 persones han participat en la campanya
de participació sobre el nou Estatut de Catalunya, des del passat mes de maig. Aquesta xifra
reflecteix tots els ciutadans que han participat, a través de la pàgina web, del correu
tradicional, del bus de l’Estatut, les xerrades informatives, els tallers de debat, a les sessions
de la setmana de l’Estatut, o a través del Festatut. Aquesta participació s’ha traduït en un
total d’11.152 aportacions individuals. El sistema que més han fet servir els ciutadans per
informar-se i formular consultes ha estat la pàgina web (amb un total de 86.757 visites),
mentre que els qüestionaris, dipositats al bus de l’Estatut i enviats per correu tradicional són
els més s’han fet servir per formular les aportacions (un total de 6.622 persones han fet
servir aquest mètode). Els drets socials, els lingüístics, l’autodeterminació i les propostes al
voltant del nou finançament són els més repetits pels catalans a la campanya de
participació.
– Lliurament de les aportacions dels ciutadans a la ponència parlamentària per a la reforma
de l’Estatut.
– Constitució de la Comissió d’Organització Territorial i presentació dels primers acords en
matèria de la nova divisió territorial de Catalunya.
– Presentació del document actualitzat pel govern de les competències pendents que ha de
transferir l’executiu central a la Generalitat.
– Conveni de col·laboració amb l’Amical Mauthaussen, pel qual la Generalitat es compromet
a cooperar amb l’Amical per reimpulsar el seu treball de recuperació de la memòria històrica.
– Creació d’una pàgina web del departament com a canal directe de participació ciutadana.
– Conveni amb la UAB per a la realització del projecte de creació del Memorial Democràtic
en la seva vessant institucional, organitzativa i funcional.
– Jornades sobre desenvolupament constitucional i estatutari a l’Institut d’Estudis
Autonòmics amb experts de tot l’Estat.
– Constitució de la Comissió pel desplegament de la Carta Municipal de Barcelona,
integrada per representants del Govern català i de l’Ajuntament de Barcelona, i presidida pel
conseller de Relacions Institucionals i Participació.
– Reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat, l’òrgan encarregat de
prevenir i proposar solucions per als conflictes entre les dues administracions, que va
21
�finalitzar amb l’acord de retirada de 7 recursos per part de la Generalitat i 5 per part del
Govern central.
– Jornada sobre la reforma de la Iniciativa Legislativa Popular.
– Constitució i primera reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, d’alt
valor simbòlic perquè la Comissió Mixta Catalana no s’havia reunit des de 2001. En la reunió
es va acordar el traspàs immediat de 6 competències i es van obrir ponències per estudiar
traspassos que ja tenen una sentència favorable del Tribunal Constitucional.
– Primera reunió entre el Ministeri d’Administracions Públiques, la Generalitat i l’Ajuntament
de Barcelona per impulsar la Carta Municipal de Barcelona.
– Assistència als actes de commemoració del 60è aniversari de l’alliberament de París. La
Conselleria de Relacions Institucionals i Participació convida una delegació d’ex-combatents
catalans a participar-hi. Aquesta acció s’emmarca dins el projecte de Memorial Democràtic
que s’està posant en marxa.
– Celebració del 25è aniversari de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
– Presentació a les entitats de l’avantprojecte de Memorial Democràtic. El Memorial
Democràtic serà la institució de la Generalitat que, amb la seva presència i amb la seva
activitat, commemorarà l’antifranquisme i, amb ell, els valors i les tradicions polítiques i
culturals que permeten comprendre el llarg i costós procés històric que ha cimentat la nostra
democràcia, la Constitució i l’Estatut. És, per tant, una institució de la responsabilitat moral i
de la responsabilitat política que garantirà el dret al coneixement històric de l’antifranquisme i
dels fonaments de la democràcia actual. La seva vocació és unir passat, present i futur. El
projecte de Memorial Democràtic és una proposta oberta que ara se sotmetrà a les opinions
del món acadèmic i les entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica al
nostre país.
22
�Departament de Política Territorial i Obres
Públiques
Acció de Govern
– El Govern ha aprovat el Pla economicofinancer 2004-2010 de GISA, que suposarà una
inversió en infraestructures de 7.500 M€. El total de les aportacions de la Generalitat a
consignar en els pressupostos del període 2004-2010 sumarà, d’una banda 3.817 M€, i de
l’altra, 3.605 M€ més corresponents a un Pla economicofinancer exclusiu per a les obres de
la Línia 9 del Metro de Barcelona per al període 2005-2014.
Planificació territorial
– Creació del Programa de planejament territorial amb l’objectiu d’elaborar i aprovar en el
curs de la present legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida,
el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les Comarques
Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre i el Pla Territorial
General de Catalunya.
– Presentació de l’avenç del Pla director de l’Empordà, del de l’Alt Pirineu i l’Aran, i del de les
comarques centrals, i de l’inici dels treballs del Pla Territorial de l’àmbit de Ponent.
– Es crea una comissió per a la redacció del Pla director d’estacions d’esquí, per tal
d’atendre les necessitats d’infraestructures, la millora d’accessos i ajudes públiques per fer
front a la competència d’Aragó i Andorra. També s’inclouen limitacions per a la creació o
ampliació d’estacions i la possibilitat de crear una marca única per millorar la promoció.
– Signatura del conveni de constitució de l’Observatori Català del Paisatge juntament amb
representants del món local, col·legis professionals i els rectors de les universitats catalanes,
i signatura de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès.
– Subvencions a 20 consells comarcals per un import d’1,1 M€ destinades a la millora de
camins a les zones de muntanya. Aquesta partida, a executar durant el que queda d’aquest
any i l’any vinent, es destina al finançament d’actuacions de millora de la xarxa veïnal i rural
de camins a les zones de muntanya.
Urbanisme
– El Parlament ha aprovat una modificació substancial de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de
Catalunya per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia
local.
– Aprovat inicialment el Pla director de preservació del litoral. Aquesta normativa estableix
que no es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no
urbanitzables i de les zones urbanitzables no delimitades. En aquest context, s’han atorgat
790.000 € en ajuts a 11 ajuntaments per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no
urbanitzable del sistema costaner.
23
�– Aprovats els objectius i criteris del Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner
integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat i iniciada la
consulta als ajuntaments. Aquest nou pla centra el seu interès en un àmbit de 721 ha que
conformen 50 sectors que es localitzen en 28 municipis de la costa catalana, i s’ha aixecat la
suspensió preventiva de la resta de 161 sectors de 27 municipis de sòl urbanitzable sense
pla parcial aprovat.
– Presentació i aprovació inicial del Pla director urbanístic de Gallecs, que garantirà
definitivament la preservació i l’ordenació del paratge.
– L’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consorci del Centre
Direccional de Cerdanyola i el Consorci per a la construcció, equipament i explotació del
laboratori de llum Sincrotró han signat un conveni per facilitar i urbanitzar els terrenys on
s’ha de construir aquest equipament.
– Impuls, mitjançant l’Institut Català del Sòl, a la creació de nous consorcis que permetin dur
a terme el desenvolupament urbanístic de les promocions: Prat Nord al Prat de Llobregat;
Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú; Can Filuà de Santa Perpètua de Mogoda i Ca
l’Alemany de Viladecans. Aquesta promoció donarà cabuda al futur Parc Aeroespacial de
Catalunya.
– Al llarg del 2004, la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 nous
convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl en més de 30 municipis diferents, 29
convenis corresponen al programa de sòl industrial i 13 al programa de sòl residencial.
– S’han redactat i tramitat des de l’Institut Català del Sòl als ajuntaments, pel que fa al sòl
d’ús industrial, un total de 29 documents de planejament que permetran urbanitzar 660 ha i
pel que fa al sòl d’ús residencial, 26 documents més que permetran urbanitzar 386 ha amb
capacitat per a més de13.000 habitatges potencials.
– Hi ha en execució 35 actuacions de promoció de sòl que han de permetre urbanitzar 519
ha. D’aquestes, 13 actuacions, que suposen la urbanització de 325 ha, són d’ús industrial i
les restants 22 actuacions, que suposen la urbanització de 194 ha amb capacitat per a 9.147
habitatges potencials, són d’ús residencial.
– S’ha aprovat el Pla Urbanístic de Sant Andreu-Sagrera l’objectiu del qual és facilitar la
implantació de la xarxa del Tren d’Alta Velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa i
permetre la creació d’un centre intermodal, el soterrament de les vies, la creació d’un
corredor verd des del Nus de la Trinitat, la construcció d’habitatge social i habitatges per a
joves i intensificar els usos terciaris de la zona.
Remodelació de barris i nuclis antics
– Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial i aprovació
del Decret que la desenvolupa.
– Adjudicats els primers ajuts de la Llei de barris a 13 projectes de millora i rehabilitació
integral de diferents municipis de Catalunya, que suposaran una inversió de 198 M€, 99 dels
quals són a càrrec de la Generalitat.
– Al llarg del 2004 la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 acords
amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en
aquests municipis.
– Iniciades un total de 37 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments
que suposaran una inversió global d’uns 7 M€ . D’entre elles, cal destacar la restauració del
Monestir de Sant Quirze de Colera a Rabós, la segona fase de la restauració del Castell de
24
�Monsoriu a Arbúcies/Sant Feliu de Buixalleu, les obres d’urbanització i rehabilitació a l’entorn
de la Plaça de l’Òmnium Cultural a Sant Quirze de Besora, la rehabilitació del Castell dels
Comtes de Prades a Falset, la urbanització de la Plaça Major de Prades i la de la Plaça de la
Catedral de Vic.
– Acabades 44 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que han
suposat una inversió global de 5,5 M€. D’entre elles cal destacar l’ordenació del Conjunt
Històric de Montagut, la remodelació del C/ Sant Isidre-zona Riera de les Arenes a
Matadepera, la restauració de l’Església de Santa Maria a la Pobla de Lillet i de les cobertes
de l’Església de Sant Llorenç de Morunys, la rehabilitació de l’edifici de les Casotes a Sant
Carles de la Ràpita i la rehabilitació de la Plaça del Rec, del jardí i la tanca de la Torre
Viladomiu a Puigcerdà.
Carreteres
– Modificació del projecte de les obres de l’eix Vic-Olot, per reduir l’impacte ambiental i
garantir la preservació de la zona i presentació de la nova proposta per a l’eix Vic-Olot en el
tram de la Garrotxa, que modifica el traçat previst i redueix sensiblement l’impacte visual i
mediambiental.
– Signatura de l’acord amb els ajuntaments de Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell,
sobre la reconversió de la carretera C-31 en el tram Palamós-Palafrugell en una via
desdoblada (60 M€).
– La Generalitat engega un pla de xoc per millorar la senyalització de les carreteres. En
conjunt, l’actuació prevista, amb un cost superior als 21 M€, millorarà la senyalització d’unes
1.000 cruïlles i suposarà la instal·lació d’uns 10.000 nous plafons.
– Entre les obres acabades cal destacar: el tram desdoblat entre Balsareny i Puig-reig de
l’eix del Llobregat C-16 (80,2 M€), la variant de Palau-Solità i Plegamans (14,4 €), la variant
de la C-65 a Llagostera (8,7 M€), la 1a fase del desdoblament de la variant de Santa Cristina
d’Aro (7,6 M€), la nova carretera de Guissona a Solsona (Tram Guissona-Biosca 7,4 M€), el
nou pont al carrer Maristany sobre el riu Besòs (6,5 M€) i la 3ª fase de la millora dels revolts
al Priorat T-702, T-712, T-730 a la Figuera (6 M€) entre altres.
– Entre les obres iniciades cal destacar: el desdoblament de l’eix del Llobregat entre Puigreig i Berga (176,7 M€), la variant de Sant Esteve d’en Bas C-63 (13,3 M€), la 2ª fase del
desdoblament de la C-31 entre Santa Cristina d’Aro i Platja d’Aro (8,9 M€), els accessos a
Balaguer per la carretera de Corbins de connexió de la C-12 amb la C-26 (6,8 M€), la millora
de revolts i reforç de ferm de la L-303 entre la intersecció amb L-310 i Agramunt (5,3 M€) i la
variant de Sant Jordi Desvalls i la supressió del pas a nivell (5,1 M€) entre altres.
– S’han adjudicat 355 noves actuacions de millora de la xarxa viària catalana per un import
de prop de 180 M€, que incidiran especialment en la seguretat viària i en la comoditat de la
circulació.
Transports
Metro i tramvies
– Entrada en servei del Trambaix i del Trambesòs.
– Entrada en servei del vestíbul de l’intercanviador de Cornellà de Llobregat, que connecta
el Trambaix, el metro (L5) i Renfe.
– Inici de les obres de construcció del nou intercanviador de metro de Sagrera Meridiana,
que suposa una inversió de 87,1 M€.
25
�– S’han acabat les obres d’instal·lació del sistema de conducció automàtica (ATP-ATO) de
les línies 1 i 3 (17,7 M€)
– Adjudicat el perllongament de la L2 des de Pep Ventura fins a Badalona Centre (31 M€).
– Adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander i Sagrera Meridiana i
les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres del triangle ferroviari (88,9 M€).
– En l’àmbit de la Línia 9, amb l’adjudicació del darrer tram que va del polígon Mas Blau del
Prat de Llobregat a la nova terminal l’Aeroport de Barcelona (139 M€), es troben en marxa
les obres de la totalitat del traçat de la nova línia.
– L’empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) ha passat a ferse càrrec de la construcció i gestió de la Línia 9. Per aquesta raó s’ha aprovat el Pla
economicofinancer de la nova empresa administradora de la Línia 9 del Metro, que preveu
una inversió en infraestructures de 3.162 M€ fins al 2008. El Pla té en compte els ingressos i
les obligacions relatius a la construcció i l’explotació de la L9, així com els recursos financers
necessaris per al compliment dels contractes per a l’execució de les obres d’aquesta nova
línia. Així mateix, el Govern ha autoritzat a IFERCAT a efectuar una operació de
finançament de 650 M€ per assumir part del cost de les obres de la nova línia.
– Signatura dels contractes de subministrament i arrendament dels 50 nous trens per a la
Línia 9 del metro (296 M€) i adjudicació del contracte de subministrament de 10 trens per a
la L1 (65 M€).
Actuacions a la xarxa de FGC
– Presentació del Pla d’Inversions 2005-2007 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
(FGC), que preveu una inversió de 602,9 M€.
– El Govern de la Generalitat autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a
formalitzar una operació de finançament per un import de 42,9 M€ que es destinaran a
inversions en infraestructures ferroviàries que realitza GISA a la xarxa ferroviària de FGC.
– Entrada en funcionament de dues passarel·les per a vianants que uneixen l’intercanviador
de Quatre Camins amb les parades dels autobusos de l’anomenat corredor de Vallirana,
Cervelló i Corbera situades a l’encreuament de la N-340 amb la N-IIa (840.000 €), i
Ferrocarrils de la Generalitat n’assumirà la gestió integral.
– Nou programa de transport escolar de la línia Barcelona-Vallès a FGC per al curs 20042005. El servei previst consistirà en la reserva de dos trens especials per a escolars al matí
entre Pl. Catalunya i Sant Joan, i la reserva de dos cotxes a la tarda d’un tren procedent de
Sant Joan, i d’un altre procedent de Mira-sol.
– S’han realitzat les obres de cobriment del tram dels FGC comprès entre el pont de
Cabanyes i el pont d’Edison a Rubí (6,6 M€) i les excavacions arqueològiques a l’estació
UPC-Vallparadís per al perllongament dels FGC a Terrassa.
– Continua la implantació del Metro del Baix Llobregat:
26
S’han iniciat les obres del desdoblament del tram Martorell enllaç-Olesa de
Montserrat (8,7 M€), l’enclavament del desdoblament del tram Baixador de Palauestació de Martorell (7,1 M€), la 1ª fase de l’enclavament i senyalització de la línia
d’FGC a Pallejà (3,2 M€), les instal·lacions de l’estació de Martorell del desdoblament
de la via entre el baixador de Palau i l’estació de Martorell Vila i Martorell Enllaç (2,9
M€), la construcció d’una sots-central elèctrica a Olesa de Montserrat (2,8 M€) i la
millora de comunicació entre andanes a l’estació de Palau (1,1 M€).
�
S’han adjudicat les obres del pas del tren d’alta velocitat sota l’estació d’FGC a
Martorell Enllaç (3,4 M€) i l’escomesa elèctrica de mitja tensió de la nova subcentral
d’Olesa de Montserrat (2,1 M€).
Millora de l’accessibilitat a la xarxa de Metro i d’FGC
– Entrada en servei de la remodelació de l’estació de metro de Sants (L5 i L3), que ha
consistit a adaptar-la a persones amb mobilitat reduïda i en la construcció d’un nou vestíbul
(9,2 M€) i acabament de la instal·lació d’ascensors a l’estació de la plaça Catalunya de la L3
(624.344 M€).
– S’han iniciat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat de 42
estacions de metro de les línies L1, L4 i L5 (49,13 M€) i les obres de l’ascensor inclinat per a
la millora de la mobilitat i els accessos a l’estació de Ciutat Meridiana de la L11 (2,7 M€)
– S’han adjudicat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat a 14
estacions de l’L-3 (20,4 M€) i l’adaptació i millora de l’accessibilitat de les estacions de
Collblanc i Can Vidalet de la L5 (2,3 M€).
– S’han iniciat les obres del nou vestíbul a l’estació Almeda d’FGC a Cornellà (4,2M€).
– Adjudicades les obres d’ampliació del vestíbul del costat Rosselló i l’andana en sentit
Sarrià de l’estació de FGC de Provença (18,2 M€).
Transport de viatgers per carretera
– Ha entrat en funcionament la nova estació d’autobusos de Camprodon (342.298 €) i la de
Palafrugell (1,9 M€); s’han iniciat les obres de l’estació d’autobusos de Sant Feliu de Guíxols
(1,7 M€) i l’estació d’autobusos provisional de Lloret de Mar (226.473 €); s’han adjudicat les
obres de l’estació d’autobusos de Cervera (486.593 €), la 2a fase de l’estació del Vendrell
(230.000 €), la rehabilitació, millora de la senyalització i col·locació d’instal·lacions
d’aprofitament d’energies renovables a diverses estacions d’autobusos de les comarques
gironines (2 M€) i la nova estació d’autobusos de Lloret (7,9 M€) que inclou un nou
aparcament soterrat i la urbanització de l’entorn.
– S’han acabat les obres de rehabilitació d’estacions d’autobusos a la demarcació de
Tarragona (2 M€) i s’ha iniciat la instal·lació de bicebergs a les estacions d’autobusos de
Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell, i 8 punts d’informació d’Internet a les estacions
d’autobusos de Cambrils, Gandesa, Móra d’Ebre, Reus, Tarragona, Tortosa, Valls i el
Vendrell (1,6 M€).
Altres actuacions en matèria de transport
– El servei Carsharing (cotxe multiusuari) inicia el seu període de proves, amb un centenar
de socis i 10 vehicles, que s’allargarà fins a finals de gener quan ja entrarà en ple
funcionament.
– Presentació de l’Observatori de la Mobilitat i de la nova web www.mobilitat.net.
– Entrada en servei del carril bus de la intersecció de la C-17 i la N-150 a Montcada i Reixac
(750.000 €).
– S’encarreguen els treballs per definir el futur Eix Transversal Ferroviari. S’ha adjudicat la
redacció de l’estudi previ de corredors i de caracterització d’alternatives de l’eix transversal
ferroviari (377.986 €). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample
internacional i d’alta velocitat que enllaçaria Lleida, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Olot i
27
�que comptaria amb quatre ramals: un cap a la frontera francesa, dos amb els ports de
Barcelona i Tarragona, i un quart amb la sortida de Puigcerdà cap a Tolouse.
– Signatura d’un acord entre el Departament de PTOP i el Ministeri de Foment per a la
supressió de 24 passos a nivell de Renfe a diversos punts de la xarxa viària catalana. La
Generalitat es farà càrrec de suprimir-ne 10, mentre el Ministeri s‘encarregarà de la
supressió dels altres 14. El cost d’aquestes actuacions serà d’uns 40 M€ i el conveni té una
vigència de 6 anys.
– Signats els convenis entre l’Ajuntament de Vilafranca i el DPTOP pels quals el
departament participarà en el finançament del soterrament de les vies del ferrocarril que
transcorren pel municipi amb 8 M€.
– El Govern ha acordat aprovar el contracte programa entre l’Administració General de
l’Estat i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per al període 2002-2004, amb un total
d’aportacions de 1.175 M€.
– Signatura d’un conveni amb el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, pel
qual la Generalitat, els ajuntaments i agents socials integrats en el Pacte Industrial de la
Regió Metropolitana de Barcelona preveuen establir mitjans de transport públic als polígons
de Gran Via Sud/ Pedrosa, Palau-solità i Plegamans i Polinyà.
– Impuls a la creació de les Autoritats de Transport Metropolità (ATM) de Girona, Lleida i
Tarragona.
Aeroport
– Inaugurada la tercera pista de l’Aeroport de Barcelona, que permetrà doblar el nombre de
moviments, que passarà de 52 a 90 avions que aterraran o s’enlairaran cada hora. (Aquesta
actuació l’ha fet el Ministeri de Foment).
– Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de
Comerç per impulsar el desenvolupament dels enllaços aeris intercontinentals a l’Aeroport
de Barcelona, coordinats amb AENA i la direcció de l’aeroport.
– Signatura d’un conveni marc de col·laboració amb AENA i l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar,
que permetrà regular i ordenar la circulació en els accessos de l’Aeroport de Girona-Costa
Brava.
– El Departament de PTOP presenta els resultats d’un estudi que situa l’opció d’Alguaire
com a emplaçament més favorable per a l’Aeroport de Lleida.
Port
– Presentació del Pla d’accessibilitat ferroviària i viària del Port de Barcelona.
– Presentació del Pla d’Inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, que preveu una
inversió de 105,7 M€ en els ports situats al litoral de Girona, Barcelona i Tarragona.
– Les actuacions més rellevants que Ports de la Generalitat ha dut a terme durant l’any
2004, d’acord amb el Pla d’Inversions 2001-2004 són les següents:
a) Inversions de suport al sector pesquer: S’ha dut a terme la reforma de la nau de venda
de peix del port de Palamós (886.817,09 €) i la remodelació de les instal·lacions
pesqueres de Vilanova i la Geltrú (645.000 €). S’ha adjudicat l’ordenació de la dàrsena
pesquera del port de Vilanova i la Geltrú (258.859,83 €) i la reforma de la nau de venda
de peix del port de Mataró (429.219,70 €).
28
�b) Inversions per assegurar la funcionalitat de cada port com a infraestructura per al recer
d’embarcacions: S’han finalitzat les obres de l’ampliació del port de l’Escala
corresponents a l’últim tram del moll adossat (932.512,39 €), s’ha iniciat l’execució de les
obres del reforç del dic de recer del port de Sant Feliu de Guíxols (7,4 M€) i s’ha
adjudicat l’acabament del moll adossat del port de Palamós (2,1 M€).
c) Inversions de potenciació de la nàutica esportiva i de caire turístic-ciutadà: S’han
finalitzat les obres de la millora de la façana marítima i habilitació del moll d'atracament
per a vaixells del port de l’Ametlla de Mar (269.990 €). S’ha adjudicat la construcció i
explotació de la dàrsena esportiva interior del port de Vilanova i la Geltrú (18 M€) i que
preveu la construcció de la nova dàrsena esportiva, la reubicació de la nàutica popular i
el trasllat del varador.
– S’han posat en marxa els projectes d’actuació mediambiental als ports del Masnou,
Mataró i Portbou (359.000 €).
– Inauguració del port esportiu de Roses finançat per l’Ajuntament.
– Presentació del port de Badalona i del port de Calafell.
– Signatura d’un conveni entre el Departament de PTOP i els ports esportius del litoral català
per fer-se càrrec conjuntament de la regeneració de les platges afectades per les seves
infraestructures (cofinançament al 50%).
Infraestructures logístiques
– Posada en marxa la CIM de Lleida, la plataforma logística més important de les terres de
Lleida. La CIM ha tingut una inversió de 17,4 M€, i compta amb una superfície total de 42
ha.
– El Govern ha autoritzat els representants de la Generalitat a l’empresa Centre Integral de
Mercaderies i Activitats Logístiques SA (CIMALSA) a formalitzar una operació de
finançament per valor de 40 M€. Aquesta inversió permetrà desenvolupar els projectes en
marxa que culminaran amb 4 nous Centres Integrals de Mercaderies: CIM la Selva, CIM el
Camp, CIM l’Empordà, CIM el Penedès.
– S’han acabat les obres de la 2ª fase de l’aparcament per a vehicles pesants de Sort
(673.291 €) i de Cassà de la Selva (619.155 M€) i s’ha iniciat el de Valls (3,2 M€).
– Signatura d’un conveni amb l’ajuntament del Prat de Llobregat per seguir impulsant el
Centre d’Informació i el programa de comunicació del Pla del delta del Llobregat, per tal de
donar una visió global de les diverses obres d’aquest pla per al conjunt de la ciutadania. El
cost total de les despeses s’estima en 145.000 € (120.000 € aportats per l’ajuntament, i
25.000 € per PTOP).
Peatges
– El Govern de la Generalitat ha presentat, en el marc del Grup de Treball de Reordenació
dels Peatges, un document que planteja un nou sistema de revisió anual de tarifes que
tindrà en compte la intensitat de trànsit de la via. També s’hi inclou un pla de millores a la
xarxa d’autopistes, les bases per la redacció d’un protocol d’emergències, l’estudi de nous
descomptes de les concessionàries, el compromís de les concessionàries de presentar un
Pla de millores i seguir negociant de cara a la creació per part de l’Estat d’un fons dels
impostos generats per les concessions per a l’homogeneïtzació dels peatges i de transició
cap a un nou model de vies d’alta capacitat. En la tercera reunió del Grup de Treball de
Reordenació de Peatges, s’han acordat nous descomptes que arribaran al 40% en les hores
29
�valls dels dies de l’any de màxima afluència de vehicles, i fins al 25% segons l’ús de
determinades autopistes. També es crearà un sistema de Telepeatge per a vehicles pesats i
un nou sistema de revisió de les tarifes vinculat al pas de vehicles. Aquest conjunt de
mesures coincidiran amb el decret anual de revisió de peatges amb els increments
corresponents que aquest any seran menors del que pertocaria gràcies a la revisió de la
fórmula.
30
�Departament de Justícia
Acció de Govern
Administració de Justícia
– Aprovació de la creació el 2005 de 22 jutjats i 3 seccions, 17 a Barcelona, 2 a Girona, 1 a
Lleida i 5 a Tarragona.
– Posada en funcionament dels nous jutjats mercantils a Barcelona, Girona, Lleida i
Tarragona, encarregats principalment, de la tramitació dels concursos de creditors, dels
expedients judicials que afectin a les persones sotmeses a concurs i dels assumptes referits
a la propietat intel·lectual i industrial.
– Aprovació del Pla de renovació del parc immobiliari judicial per al període 2004-2007.
Licitació de la construcció d’edificis judicials: Cornellà del Llobregat, el Prat de Llobregat,
Sant Boi de Llobregat, Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola del
Vallès, Olot i Santa Coloma de Gramenet. Disseny dels projectes d’obres de nous edificis
judicials. Inversió 2004-07 : 240 M€.
– Redefinició i reanudació de les obres de la Ciutat de la Justícia de Barcelona - L’Hospitalet.
– Posada en marxa del programa Iuscat, de modernització de tecnologies de la informació a
l’àmbit judicial. Aquest projecte suposa una inversió de 15,8M€, i comporta la incorporació
de gairebé 8.000 nous ordinadors a l’administració judicial.
– Signatura d’un protocol entre el Departament i el Ministeri de Justícia, per a la
informatització i normalització del català al Registre Civil.
– Revisió de la regulació i augment de les retribucions i la gestió del torn d’ofici dels col·legis
d’advocats catalans.
– Conveni entre el Departament de Justícia i el Consell de Col·legis de Procuradors de
Catalunya per millorar el torn d’ofici d’aquests professionals.
– Aprovació d’un nou pla integral per potenciar l’ús del català als Jutjats.
– Distribució de la primera Carta dels drets lingüístics dels ciutadans en l’àmbit judicial,
conjuntament amb l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, als jutjats i
tribunals de Catalunya.
– Reforma del Consell de la Justícia, per agilitar el seu treball, amb la creació d’una comissió
permanent.
– Posada en marxa de l’elaboració del Llibre verd de la Justícia a Catalunya.
– Concessió del Premi Justícia de Catalunya a l’expresident del TSJC, Guillem Vidal i a
l’exsíndic de Greuges de Catalunya, Anton Cañellas, durant la Celebració del Dia de la
Justícia a Catalunya.
Serveis Penitenciaris
– Aprovació del Pla de Política penitenciària, amb actuacions en recursos humans,
organització i instal·lacions.
– Aprovació del Pla director d’equipaments penitenciaris, que preveu la construcció de sis
nous centres penitenciaris fins a l’any 2010 amb 6.500 noves places per a interns, per
assolir les 10.500 l’any 2010 (8.500 de règim tancat i 2.000 de règim obert).
31
�– Creació de la Taula Cívica del Sistema penitenciari català, formada per experts i
representants de la societat civil, òrgan consultiu de debat, treball i proposta i de relació
entre la societat i l’administració penitenciària.
– Adopció de mesures urgents per millorar el sistema penitenciari.
Ampliació de la plantilla en 100 places.
Inversió de 566.000 € en material de seguretat dels centres penitenciaris
catalans.
– Posada en funcionament del DERT (departament especial de règim tancat) del Centre
Penitenciari de Quatre Camins.
– Aprovació del Decret que regula les compensacions per als municipis on s’instal·lin
equipaments penitenciaris.
– Aprovació provisional del Pla especial de construcció del Centre Penitenciari Lledoners
(Bages) i creació de la Comissió de Seguiment del Pla especial del nou centre.
– Inici del Programa de Formació Permanent del Personal Penitenciari.
– Inici de les obres del Centre Penitenciari Brians-2.
– Signatura d’un conveni amb l’Ajuntament de la Roca per la construcció del nou centre
penitenciari per a joves dins el complex de Quatre Camins.
– Aprovació de Circulars internes:
1/2004 de modificació de la circular 1/2003 relativa a les mesures a adoptar
davant l’entrada en vigor de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures
de reforma per al compliment íntegre de les penes.
2/2004 de procediment de proposta, elevació i seguiment de la llibertat
condicional.
3/2004 del procediment d’actuació en situació de crisi en unitats psiquiàtriques.
4/2004 sobre els sistemes de control del personal autoritzat a accedir als
establiments penitenciaris.
5/2004 sobre trasllat d’interns en situació d’urgència.
6/2004 sobre el procediment d’actuació i observació posterior a la utilització de
mitjans coercitius i sobre les normes bàsiques d’ ús dels mitjans de seguretat que
configuren els equipaments individuals d’intervenció.
– Elaboració de les bases del Reglament Penitenciari de Catalunya.
– Signatura d’un conveni amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de
Municipis de Catalunya per potenciar els treballs en benefici de la comunitat, mesures
penals alternatives que afavoreixen la reinserció social.
– Convocatòria pública per a l'atorgament de subvencions plurianuals corresponents al
segon semestre de l'any 2004 i a l'any 2005, a entitats sense ànim de lucre, per col·laborar
en actuacions pròpies de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia
Juvenil.
Justícia Juvenil
– Presentació del pla director de Justícia Juvenil 2004-2007, amb actuacions en programes,
equipaments i personal del sistema de justícia juvenil.
– Implementació del Pla de Mesures Urgents de Justícia Juvenil, per fer front a les
necessitats immediates en aquest àmbit.
– Adquisició de les instal·lacions del nou Centre de Justícia Juvenil a la ciutat de Barcelona
(Horta) que entrarà en funcionament a finals de 2005.
32
�Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)
– Creació del Consell Assessor del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció.
– Aprovació del Pla encarregat d’impulsar la relació amb el món empresarial i sindical per
aconseguir augmentar i millorar formació, la inserció laboral dels interns de les presons
catalanes.
– Signatura d’un Acord amb la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT),
per fomentar el treball productiu als centres penitenciaris de Catalunya.
– Increment d’un 24% en persones ocupades i d’un 29,3% en jornades de treball durant el
2004 en tallers gestionats en els Centres Penitenciaris.
– Presentació del primer producte de la marca Made in Cire (Bossa Catalana).
Dret i entitats jurídiques
– Elaboració de l’avantprojecte de llei de Col·legis professionals.
– Aprovació del decret que modifica la regulació dels òrgans de l’Observatori de Dret Privat
de Catalunya i creació de la Comissió de Codificació.
– Aprovació del calendari de treball de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya.
– El Govern de la Generalitat i el Departament de Justícia han dut a terme diverses
actuacions per a la defensa i la promoció del dret civil de Catalunya que motivà la retirada
dels recursos d’inconstitucionalitat per part del Govern de l’Estat, contra tres lleis civils
catalanes, que havia presentat l’anterior executiu del PP: la Primera Llei del Codi Civil de
Catalunya, de 30 de desembre de 2002, la Llei de l’accessió i l’ocupació, de 31 de desembre
de 2001 i la Llei de drets reals de garantia, de 5 de juliol de 2002.
– Potenciació de la mediació com a via alternativa per resoldre conflictes familiars,
mitjançant el Centre de Mediació Familiar de Catalunya.
– Impuls del Consell Català d’Associacions, com a òrgan encarregat de promoure i potenciar
les associacions en l’àmbit social.
– Informatització i digitalització dels Registres d’Associacions i Fundacions per possibilitar
una gestió on-line de les relacions amb els ciutadans i amb les entitats.
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
– Inauguració de la nova seu del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Durant
l’any 2004 s’han realitzat més de 300 cursos i seminaris relacionats amb els diferents àmbits
de competència del Departament de Justícia.
– Posada en marxa del programa de formació directiva per al personal del Departament de
Justícia em el CEJFE.
– Beques per a la preparació d’oposicions a jutge/jutgessa i fiscal, i en matèries pròpies
d’investigació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
Altres
– Creació de la circular electrònica, e-Justícia, adreçada a professionals i treballadors de la
Conselleria i a persones i col·lectius vinculats a l’Administració de Justícia, el sistema
penitenciari, el dret civil i les entitats jurídiques.
33
�Departament d’Interior
Acció de Govern
Seguretat ciutadana
– Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia
de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.
– Aprovació de l'oferta d'ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos
d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos de
seguretat de l’Estat. També es convoquen 5 places de la categoria d’intendent, i 22 places
de la categoria d’inspector (5 de les quals estan reservades als membres i forces de
seguretat de l’Estat).
– Aprovació d’una oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2005, de 1.553 places del
Cos de Mossos d’Esquadra.
– Inici del predesplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona ciutat. La Policia de la
Generalitat - Mossos d’Esquadra ha assignat des de l’1 de novembre de 2004 un total de
700 efectius a la ciutat de Barcelona.
– Desplegament de 116 efectius a la comarca de l’Anoia.
– Pla de reforç de seguretat ciutadana estiu 2004. Aquest pla ha vist incrementat el seu
contingent en 1.090 policies, que suposen un total de 6.242 efectius policials distribuïts en
tot el territori de desplegament. Per primer cop en les regions policials Metropolitana Sud i
Metropolitana Barcelona, participació de 200 Mossos d’Esquadra destinats a la seguretat del
Fòrum i en l’anomenada “Operació Turisme”.
– Lliurament dels diplomes de la 17a promoció del Curs de Formació Bàsica 2003-2004 de
l’Escola de Policia de Catalunya. Han rebut els diplomes de graduació 1.035 mossos
d’esquadra i 375 policies locals. S’ha assolit en aquesta promoció el percentatge de dones
més alt de totes les promocions, un 33%.
– Execució de diversos projectes relacionats amb el desplegament del Cos de Mossos
d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Representen una inversió total de 3.928.000 € en la
construcció de 4 noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Sant Andreu,
Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Gràcia, i d’un espai per a suport logístic a Nou Barris.
– Construcció d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra a Igualada per un import de
2.569.811,05 €. Aquesta comissaria ocuparà el mateix lloc que ocupa actualment el
Destacament de Trànsit.
– Destinació de 13.465.000 € en els dos anys vinents per a la construcció de dues noves
comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Gràcia i de Sants de Barcelona; l’una
al recinte de l’antic Hospital Militar, i l’altra a l’entorn dels antics Habitatges d’Eduard Aunós.
– Resolució per la qual s’aprova que la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra
incorpori i apliqui el Codi Europeu d’Ètica de la Policia en totes les seves intervencions i
actuacions.
– Aprovació de l’adquisició de 335 nous vehicles per als Mossos d’Esquadra.
34
�– Signatura d’un conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i
policia entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament del Masnou, i un altre conveni amb
Premià de Dalt.
– Signatura del conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i
FMC) perquè els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es coordinin en matèria de
policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics.
– Conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, firmat pel
ministre d’Interior, la consellera d’Interior i l’alcalde de Barcelona, per impulsar un sistema de
seguretat global a la ciutat de Barcelona.
Trànsit i seguretat viària
– Impuls d’actuacions per a la millora de la seguretat viària. En aquest sentit es fa pública la
ubicació de radars com a mesura dissuasòria i s’incideix en els controls d’alcoholèmia entre
els més joves.
– Presentació de la campanya publicitària de trànsit 2004, que es focalitza al voltant de la
lluita contra la velocitat excessiva o inadequada per tal de reduir els accidents de trànsit, i
presentació del dispositiu especial de circulació previst amb motiu de la revetlla de Sant
Joan (Pla d’Estiu 2004).
– Nou programa d’activitats per a la seguretat viària a Catalunya per al 2004, per ajudar a
complir l'objectiu fixat pel Pla català de seguretat viària per als anys 2002-2004 de reduir el
nombre de morts i ferits greus un 15% respecte del valor de l'any 2000.
– Presentació d’un nou sistema de patrullatge que durà a terme la Divisió de Trànsit dels
Mossos d’Esquadra, orientat a aconseguir reduir la sinistralitat viària i detectar conductes
temeràries.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual de 14.785.832,92 € al Servei Català de
Trànsit, per a la contractació del servei de manteniment de les instal·lacions de regulació i
control de trànsit en els accessos nord i sud a Barcelona, dels equips remots ubicats a
diferents carreteres de Catalunya, així com també les obres d'instal·lació d'equips de gestió
de trànsit a la carretera A-2, en el tram Abrera-Soses.
– Signatura d’un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la creació d’una
càtedra de formació i educació viària, que serà pionera a tot l’Estat.
– Difusió, des del Centre d’Informació Viària de Catalunya a Barcelona, dels nous missatges
als conductors a través dels panells informatius que hi ha instal·lats a la xarxa viària
catalana.
– Signatura d’un conveni del Servei Català de Trànsit (SCT) amb la Universitat de València
per a la realització d'estudis de gestió de trànsit en matèria de seguretat viària per un import
de 63.280 €.
– Presentació del Pla integral contra la velocitat excessiva, el qual es materialitza amb la
col·locació de sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per
tal d'aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Hi haurà 21 trams de la xarxa viària
catalana que estaran sota control de radar fix automàtic. Hi haurà 22 radars dinàmics dels
Mossos d’Esquadra i 18 radars dinàmics de les policies locals.
– Autorització de la despesa amb plurianualitat de 778.738,82 €, per a la conservació de les
instal·lacions de vigilància, control, seguretat i comunicacions del centre de control de
carreteres de Vic.
35
�Emergències i seguretat civil
– Presentació al Parlament de Catalunya de la campanya contra incendis per a l’estiu 2004.
Orientada a la millora de la prevenció dels incendis i a l’increment dels mitjans humans, parc
mòbil terrestre i aeri, i tecnologia de la comunicació (Pla d’Estiu 2004).
– Implantació del telèfon 112, únic per a tot l'àmbit europeu i amb resposta immediata les 24
hores del dia, que centralitza totes les trucades d'urgència. Serveix perquè els ciutadans i
ciutadanes puguin sol·licitar els serveis públics d'urgències sanitàries, d'extinció d'incendis i
salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d'una situació
d'emergència.
– Entrada en servei de les instal·lacions de la seu administrativa i el control operatiu de la
regió d’emergències metropolitana sud, a l’Hospitalet de Llobregat.
– Aprovació de la revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de
Tarragona (PLASEQTA).
– Autorització de la despesa d’abast plurianual per un import de 2.387.967,84 € per a la
contractació de 3 nous camions de bombers amb autoescales automàtiques, destinades a la
renovació del parc mòbil.
– Adjudicació dels 58 nous vehicles de bombers que han de substituir els "egipcis" retirats el
desembre passat. El cost total de l’operació és de 21.707.552 €.
– Aprovació de l’oferta d’ocupació pública de 125 noves places de la categoria de bomber de
l’escala bàsica del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2004.
– Convocatòria per a la concessió de subvencions adreçades a ens locals per a dotacions i
inversions en infraestructures destinades a parcs de bombers voluntaris, per una quantitat
màxima de 901.519 €.
– Pla de xoc de reforma i condicionament de parcs de bombers que abasta fins a l'any 2006
i que representarà una inversió global de 62,4 M€.
– Modificació puntual del Pla General d’Ordenació del municipi de Mataró, que permetrà la
construcció d’un nou parc de bombers de la ciutat, molt més gran i amb unes instal·lacions
adaptades a les necessitats actuals d’un parc que dóna servei tant a la ciutat com a la resta
de municipis veïns.
– Presentació del conveni amb la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i
Reasseguradores (UNESPA), pel qual aquesta contribuirà a la millora dels serveis d’extinció
d’incendis. El Conveni serà de 14 M€ anuals durant els tres anys de vigència, que suposa un
augment del 75%.
– Pla d’aplicació de la recaptació del gravamen finalista previst a la Llei 4/1997, de 20 de
maig, de protecció civil de Catalunya, per l'any 2003. La recaptació correspon a l’impost
finalista que grava les empreses situades a Catalunya que poden generar un risc i activar
plans de protecció civil.
Jocs i espectacles
– Actualització de la normativa de jocs i apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que
integra de forma unitària la normativa de jocs i apostes.
– Signatura del “Conveni marc per a la delegació de competències en matèria de Policia de
l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics”.
– Constitució de la Mesa Tècnica del Joc entre el Departament d’Interior i les diferents
associacions del sector del joc privat a Catalunya.
36
�– Constitució de la Comissió Permanent del Consell Assessor d’Espectacles i Activitats
Recreatives.
– Decret 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l’habilitació i les
funcions del personal de control d’accés de determinats establiments d’espectacles i
activitats recreatives.
Altres actuacions
– Conveni de col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació
Professional i Investigacions (UNITAR) per a la creació d’un centre de formació per a la
cooperació descentralitzada (CIFAL) a Barcelona dedicat a seguretat, espai de convivència
o diversitat cultural.
– Signatura d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior i el Consell de
l’Audiovisual de Catalunya per estudiar i fer un seguiment de la informació que ofereixen els
mitjans audiovisuals en relació amb les actuacions que du a terme el Departament d’Interior i
amb les temàtiques que afecten el seu àmbit competencial.
37
�Departament d’Economia i Finances
Acció de Govern
– Elaboració i presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2004 i per al 2005.
Ambdós projectes de Llei de Pressupostos han estat aprovats pel Parlament. Els del 2004
van ser aprovats a l’estiu i amb un volum total de despesa de 18.514 M€, un 7,1% més que
la despesa efectuada l'any 2003 i uns ingressos de 17.660 M€, amb un increment del 9,6%.
Aquests pressupostos han servit per posar en marxa les grans línies programàtiques actuals
del Govern: polítiques socials; competitivitat i impuls als sectors productius de l'economia;
inversions i infraestructures, ensenyament, seguretat i habitatge.
Els pressupostos per al 2005 preveuen uns ingressos no financers de 20.102 M€, amb un
increment del 13,9%, i unes despeses no financeres de 20.706 M€ (12,2%). És significatiu el
salt inversor que preveuen amb un total de 4.483 M€, un 65,1% més que l'exercici anterior.
Els comptes consoliden el canvi d'orientació iniciat ja l'any 2004. Aquest esforç inversor es
concentrarà, bàsicament, en quatre àmbits: polítiques socials i educació, foment de la
competitivitat i infraestructures, habitatge i barris, i seguretat i justícia. La inversió per
habitant és de 669 € davant dels 365 € el 2003 i dels 405 € el 2004.
– Presentació al Parlament de l’informe economicofinancer que va encarregar el Govern al
Departament d’Economia i Finances per conèixer l’estat dels comptes de la Generalitat a 31
de desembre del 2003. El resultat de l’informe, elaborat per una unitat especial dirigida per
l’interventor general, Josep Maria Portabella, va detectar un resultat negatiu de 1.177 M€ i
una despesa acumulada i desplaçada de 2.903 M€. Per aquest motiu, s’ha elaborat un pla
de sanejament, que ha estat aprovat pel Govern català i pel Consejo de Política Fiscal y
Financiera i que aconseguirà reduir el dèficit i arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008.
– Presentació de l’informe de gestió que va encarregar el Govern al Departament, que
detecta les principals patologies de la gestió pública de l’anterior administració, i proposa un
seguit de mesures per evitar que aquestes pràctiques es repeteixin i per millorar la gestió.
– Constitució de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat per
començar a debatre sobre la revisió de l’actual model de finançament autonòmic. S’ha
demanat formalment al Govern central que comencin les negociacions. En l’última reunió del
mes de desembre, es va presentar la liquidació del 2002, que és el primer any d’aplicació
del nou model de finançament. La Generalitat va aconseguir gràcies al nou model 251M€,
una xifra per sota dels 469 M€ que s’havien previst. En el si d’aquesta Comissió també s’ha
constituït una comissió tècnica formada pels millors especialistes en la matèria per posar al
dia les estimacions del dèficit fiscal de Catalunya.
– Renovació del conveni de l’Obra Social entre la Generalitat i les deu caixes d’estalvis
catalanes per un import de 18 M€. Les entitats han incrementat en un 11,1% la seva
aportació respecte a l’any anterior. El conveni atorga a la Generalitat la possibilitat d’orientar
i establir prioritats en matèria d’obra social, per tal que les entitats inverteixin part de la seva
obra a respondre a les noves necessitats socials i culturals dels ciutadans.
– Creació de les comissions d’inversions i de retribucions de les caixes catalanes. Aprovació
del decret que introdueix les modificacions necessàries per adaptar la legislació catalana a
la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’Estat 2004. El decret regula la creació de
les comissions d’inversions i de retribucions, i estableix la representació de les corporacions
locals i dels impositors de la resta de CA en els òrgans de govern de les caixes catalanes.
38
�– Adjudicació de 500 M€ en obligacions per refinançar més del 70% del deute viu de les
universitats. La Generalitat assumirà el 70% del deute d'aquestes entitats, amb un estalvi de
més de 800.000 € anuals i una millora en els terminis d'amortització.
– Aixecament de la intervenció de les mútues Norton Life, Personal Life i Caja Hipotecaria
Mutual, mantenint algunes mesures de supervisió preventives sobre l’activitat de la tercera.
– Recepció de 53,5 M€ addicionals de la Comissió Europea, com a reconeixement de
l’eficiència en la gestió dels ajuts europeus que Catalunya rep a través dels fons FEDER i
FSE. Suposa una dotació d’un 4% més sobre els recursos inicials aprovats per a les zones
objectiu 2 de Catalunya per al 2000-2006. Catalunya podrà a partir d’ara sumar aquest
import addicional als 1.235,5 M€ que ja gestionava.
– Autorització al Servei Català de la Salut per al pagament de 800 M€ als centres sanitaris
concertats, per tal d’avançar les contraprestacions derivades de convenis o contractes de
prestació de serveis sanitaris.
– El Tribunal Català de Defensa de la Competència ha dictat les seves primeres resolucions
sancionadores a empreses per conductes d'abús de posició dominant i pràctiques
restrictives de la competència. Han estat dirigides a dinou autoescoles de Sabadell, a
l'empresa Baqueira Beret SA i a Endesa.
– Les pimes guanyen terreny en productivitat a les grans companyies: la rendibilitat de
l'empresa catalana es manté per sobre l'europea i l'espanyola, segons l'Informe anual de
l’empresa catalana 2003 elaborat per la Direcció General de Programació Econòmica, amb
dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya.
– La inversió de les empreses catalanes a l’estranger s’ha multiplicat per 9,4 en deu anys,
segons destaca l’últim número de la revista Nota d’Economia, editada pel Departament.
Institut Català de Finances
– Autorització de la formalització d’una operació d’endeutament a favor de Fira 2000 SA per
un import de 50 M€, avalada per l’ICF, per finançar l’ampliació dels nous pavellons.
– Creació de la societat mercantil ICF Equipaments, encarregada de buscar el millor
finançament per construir les infraestructures que li encarregui la Generalitat, especialment
escoles.
– ICF Holding tanca el finançament dels trens de la Línia 9 per 350 M€. La societat
Arrendadora Ferroviària, constituïda per l’ICF Holding, “la Caixa”, Cajamadrid i Société
Générale, han signat els contractes de finançament per comprar els 50 trens que circularan
per la futura L9 del metro de Barcelona.
– L’ICF arriba a un acord amb els ajuntaments i els empresaris de les Valls d’Àneu per
mantenir oberta l’estació Espot Esquí, amb la decisió de cedir-los-en la gestió.
– L’ICF Holding entra en l’accionariat de l’empresa Projectes Territorials del Bages, amb una
aportació de 2 M€.
– Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICF ha formalitzat 327 operacions, per un import
total 324,7 M€, amb una mitjana de 993.082 € per operació:
39
�Distribució
Barcelonès
comarcal d'operacions
(en
€) Període 1.1.2004-30.11.2004
120 formalitzades
36,7%
226.927.934,06
69,9%
1.891.066,12
8
174
17
5
11
13
24
1204
%
2,4%
53,2%
5,2%
1,5%
3,4%
4,0%
7,3%
36,7%
1,2%
import
638.692,00
260.123.984,16
11.206.913,10
447.769,00
8.590.927,50
12.311.748,50
10.623.134,26
226.927.934,06
4.266.700,00
%
0,2%
80,1%
3,5%
0,1%
2,6%
3,8%
3,3%
69,9%
1,3%
mitjana
79.836,50
1.494.965,43
659.230,18
89.553,80
780.993,41
947.057,58
442.630,59
1.891.066,12
1.066.675,00
Maresme
Alta Ribagorça
81
2,4%
0,3%
638.692,00
90.200,00
0,2%
0,0%
79.836,50
90.200,00
Vallès
Occidental
Garrigues
171
5,2%
0,3%
11.206.913,10
30.630,00
3,5%
0,0%
659.230,18
30.630,00
Vallès
Oriental
Noguera
Àmbit
PallarsPonent
Sobirà
112
244
3,4%
0,6%
7,3%
1,2%
8.590.927,50
99.570,80
10.623.134,26
1.092.900,00
2,6%
0,0%
3,3%
0,3%
780.993,41
49.785,40
442.630,59
273.225,00
Alt
PlaUrgell
d'Urgell
Alta
Ribagorça
Segarra
41
12
16
1,2%
0,3%
0,3%
0,6%
0,3%
1,8%
4.266.700,00
209.800,00
90.200,00
1.200.000,00
1,3%
0,1%
0,0%
0,4%
1.066.675,00
209.800,00
90.200,00
600.000,00
0,6%
0,6%
1,2%
0,3%
0,3%
6,7%
0,0%
0,1%
0,0%
0,2%
30.630,00
57.705,58
49.785,40
369.550,00
Pallars
Sobirà
Vall d'Aran
Pla
d'Urgell
Camp
de Tarragona
22
41
1
22
30.630,00
346.233,46
99.570,80
739.100,00
1.092.900,00
2.548.000,00
209.800,00
8.571.919,02
0,3%
0,8%
0,1%
2,6%
273.225,00
2.548.000,00
209.800,00
389.632,68
Segarra
Alt Camp
Segrià
Baix Camp
23
65
0,6%
0,9%
1,8%
1,5%
1.200.000,00
4.978.382,14
346.233,46
1.230.176,00
0,4%
1,5%
0,1%
0,4%
600.000,00
1.659.460,71
57.705,58
246.035,20
Urgell
Baix Penedès
Vall
d'Aran
Conca
de Barberà
24
12
0,6%
1,2%
0,3%
0,6%
739.100,00
475.133,00
2.548.000,00
720.300,00
0,2%
0,1%
0,8%
0,2%
369.550,00
118.783,25
2.548.000,00
360.150,00
222
6,7%
0,6%
8.571.919,02
87.165,79
2,6%
0,0%
389.632,68
43.582,90
Alt
Camp
Tarragonès
36
0,9%
1,8%
4.978.382,14
1.080.762,09
1,5%
0,3%
1.659.460,71
180.127,02
Baix
Camp Centrals
Comarques
Baix
Penedès
Anoia
5
32
44
1,5%
9,8%
1,2%
1,2%
1.230.176,00
27.016.640,98
475.133,00
6.072.392,00
0,4%
8,3%
0,1%
1,9%
246.035,20
844.270,03
118.783,25
1.518.098,00
Conca
Bagesde Barberà
2
15
0,6%
4,6%
720.300,00
14.716.933,50
0,2%
4,5%
360.150,00
981.128,90
Berguedà
Priorat
23
0,9%
0,6%
778.679,34
87.165,79
0,2%
0,0%
259.559,78
43.582,90
Maresme
Àmbit Metropolità
Vallès Occidental
Alt Penedès
Vallès Oriental
Baix
Llobregat
Àmbit
Ponent
Barcelonès
Alt Urgell
Garrigues
Segrià
Noguera
Urgell
Camp
Prioratde Tarragona
Osona
Tarragonès
ComarquesCentrals
Gironines
Comarques
Alt Empordà
Anoia
nombre
10
6
3,1%
1,8%
5.448.636,14
1.080.762,09
1,7%
0,3%
473.969,02
180.127,02
37
32
11,3%
9,8%
11.434.059,37
27.016.640,98
3,5%
8,3%
309.028,63
844.270,03
46
1,8%
1,2%
912.374,99
6.072.392,00
0,3%
1,9%
152.062,50
1.518.098,00
Baix Empordà
Bages
155
1,5%
4,6%
747.282,00
14.716.933,50
0,2%
4,5%
149.456,40
981.128,90
Garrotxa
Berguedà
Gironès
Osona
34
108
1,2%
0,9%
2,4%
3,1%
379.400,00
778.679,34
5.087.695,61
5.448.636,14
0,1%
0,2%
1,6%
1,7%
94.850,00
259.559,78
635.961,95
473.969,02
Pla de l'Estany
Comarques
Gironines
Ripollès
Alt
Empordà
371
64
0,3%
11,3%
1,2%
1,8%
159.000,00
11.434.059,37
579.300,77
912.374,99
0,0%
3,5%
0,2%
0,3%
159.000,00
309.028,63
144.825,19
152.062,50
Selva
Baix
Empordà
Terres de l'Ebre
Garrotxa
59
13
4
2,8%
1,5%
4,0%
1,2%
3.569.006,00
747.282,00
3.860.901,00
379.400,00
1,1%
0,2%
1,2%
0,1%
396.556,22
149.456,40
296.992,38
94.850,00
Baix Ebre
Gironès
Montsià
Pla
de l'Estany
83
15
0,9%
2,4%
1,5%
0,3%
753.500,00
5.087.695,61
2.800.700,00
159.000,00
0,2%
1,6%
0,9%
0,0%
251.166,67
635.961,95
560.140,00
159.000,00
Ribera d'Ebre
Ripollès
Terra Alta
Selva
42
93
0,6%
1,2%
0,9%
2,8%
127.701,00
579.300,77
179.000,00
3.569.006,00
0,0%
0,2%
0,1%
1,1%
63.850,50
144.825,19
59.666,67
396.556,22
25
13
327
3
7,6%
4,0%
100,0%
0,9%
3.107.128,43
3.860.901,00
324.737.767,22
753.500,00
1,0%
1,2%
100,0%
0,2%
124.285,14
296.992,38
993.081,86
251.166,67
Sense de
territorialitzar
(*)
Terres
l'Ebre
Totals
Baix Ebre
(*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament
Montsià
5
1,5%
2.800.700,00
0,9%
560.140,00
Ribera d'Ebre
2
0,6%
127.701,00
0,0%
63.850,50
Terra Alta
3
0,9%
179.000,00
0,1%
59.666,67
25
327
7,6%
100,0%
3.107.128,43
324.737.767,22
1,0%
100,0%
124.285,14
993.081,86
Sense territorialitzar (*)
Totals
(*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament
40
�DISTRIBUCIÓ COMARCAL DE LES OPERACIONS FORMALITZADES PER L'ICCA
PERÍODE 1.1.2004-30.11.2004
Nombre
ÀMBIT METROPOLITÀ
Alt Penedès
Baix Llobregat
% s/total
87
9,94%
Import
% s/import
7.668.444,91
12,78%
1
0,11%
219.000,00
0,37%
12
1,37%
335.066,00
0,56%
Barcelonès
27
3,09%
1.800.325,52
3,00%
Garraf
19
2,17%
1.345.499,00
2,24%
Maresme
14
1,60%
1.788.673,09
2,98%
Vallès Occidental
8
0,91%
1.866.173,02
3,11%
Vallès Oriental
6
0,69%
313.708,28
0,52%
COMARQUES GIRONINES
50
5,71%
4.886.521,55
8,15%
Alt Empordà
18
2,06%
369.405,41
0,62%
Baix Empordà
0,81%
16
1,83%
486.791,90
Garrotxa
1
0,11%
24.170,00
0,04%
Gironès
3
0,34%
773.024,00
1,29%
Selva
CAMP DE TARRAGONA
Alt Camp
12
1,37%
3.233.130,24
5,39%
116
13,26%
1.933.239,84
3,23%
6
0,69%
205.811,71
0,34%
34
3,89%
609.446,05
1,02%
Conca de Barberà
5
0,57%
189.184,66
0,32%
Priorat
1
0,11%
21.600,00
0,04%
70
8,00%
907.197,42
1,51%
358
40,92%
11.836.886,27
19,75%
187
21,37%
5.270.376,29
8,80%
Baix Camp
Tarragonès
TERRES DE L'EBRE
Baix Ebre
Montsià
86
9,83%
2.867.057,82
4,78%
Ribera d'Ebre
46
5,26%
2.701.999,13
4,51%
Terra Alta
ÀMBIT DE PONENT
39
4,46%
997.453,03
1,66%
248
28,34%
27.798.682,10
46,39%
Alt Urgell
1
0,11%
43.730,00
0,07%
Alta Ribagorça
6
0,69%
172.018,00
0,29%
Garrigues
15
1,71%
2.687.064,44
4,48%
Noguera
18
2,06%
681.959,71
1,14%
1
0,11%
190.520,00
0,32%
Pallars Sobirà
Pla d'Urgell
9
1,03%
1.453.719,00
2,43%
Segarra
4
0,46%
151.560,10
0,25%
Segrià
122
13,94%
21.065.225,15
35,15%
Urgell
72
8,23%
1.352.885,70
2,26%
16
1,83%
5.811.808,75
9,70%
COMARQUES CENTRALS
Anoia
1
0,11%
5.060,83
0,01%
Bages
3
0,34%
708.023,45
1,18%
Berguedà
3
0,34%
1.524.969,00
2,54%
Osona
7
0,81%
3.491.675,47
5,83%
Solsonès
TOTAL
2
0,23%
82.080,00
0,14%
875
100,00%
59.935.583,42
100,00%
Institut Català de Crèdit Agrari
Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICCA ha formalitzat 875 operacions, per un import
total 59,9 M€. L’activitat de l’Institut s’ha adreçat als sectors agrícola, agroindustrial, pesquer,
ramader, forestal, aqüícola i a l’agroturisme i ha abastat 35 comarques.
41
�Àmbit tributari
La recaptació tributària de la Generalitat durant els mesos de gener a novembre del 2004,
s’ha incrementat en un 19,86%, respecte a l’exercici anterior.
RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS TRIBUTARIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Període gener-novembre 2004 (dades provisionals)
2004
2003
% var.
IMPOSTOS DIRECTES
Impost successions i donacions
415.469.800,54
350.580.499,53
18,51%
Impost patrimoni*
277.351.513,98
274.106.944,23
1,18%
SUBTOTAL I. DIRECTES
692.821.314,52
624.687.443,76
10,91%
IMPOSTOS INDIRECTES
Impost de Transmissions Patrimonials i Actes
Jurídics Documentats
2.315.783.542,34
1.885.832.395,09
22,80%
SUBTOTAL I. INDIRECTES
2.317.474.539,09
1.885.842.196,33
22,89%
301.151.843,78
270.630.654,50
11,28%
5.402.903,58
6.858.944,25
-21,23%
306.554.747,36
277.489.598,75
10,47%
3.316.850.600,97
2.788.019.238,84
18,97%
476.734,74
724.261,50
-34,18%
Gravamen de protecció civil
1.135.122,92
1.078.609,62
5,24%
TOTAL TRIBUTS PROPIS
1.611.857,66
1.802.871,12
-10,59%
PENDENT D'APLICAR A PRESSUPOST
98.548.860,24
60.897.260,52
61,83%
TOTAL TRIBUTS (cedits+propis+pendent)
3.417.011.318,87
2.850.719.370,48
19,86%
TAXES I A. INGRESSOS
Total taxes estatals sobre el joc
Altres Ingressos
SUBTOTAL TAXES I ALTRES
TOTAL TRIBUTS CEDITS
Impost sobre grans establiments comercials
42
�Departament de Governació i
Administracions Públiques
Acció de Govern
Organització Territorial
– Inici dels treballs legislatius per a l’articulació del projecte del nou model d’organització
territorial de Catalunya.
– Creació de la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central i
a la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran.
– Creació de la Comissió mixta de traspàs de serveis i recursos de les diputacions a la
Generalitat i als consells comarcals i establiment de la seva composició, organització i
funcionament.
Funció Pública
– Estructuració i reestructuració dels departaments del Govern.
– Inici dels treballs d’elaboració del Llibre Blanc de la Funció Pública Catalana.
– Aprovació de l’oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2004, de 899 places per a
cossos i escales de funcionaris d’administració general i d’administració especial de la
Generalitat de Catalunya.
– Acord de regulació de determinats aspectes del règim del personal eventual i publicitat
dels nomenaments de l’esmentat personal.
– Queden suprimits 53 consells i comissions de l’Administració per tal d’agilitar la
Generalitat.
– Acord per a la selecció de mútues de treball i malalties professionals de la Seguretat
Social que han de donar cobertura d’assegurances al personal pertanyent al Règim General
de la Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.
– Signatura del conveni de col·laboració entre la Secretaria d’Administració i Funció Pública i
l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques per a l’aplicació d’un programa específic de
revisions i avaluacions de les incapacitats per contingències comunes dels empleats/des
públiques de la Generalitat de Catalunya.
– S’ha creat, amb la col·laboració de la Direcció General de Relacions Laborals del
Departament de Treball i Indústria, una unitat d’auditoria amb l’objectiu d’avaluar el sistema
de prevenció de l’Administració de la Generalitat.
– Vistiplau a l’acord de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat
sobre les retribucions dels anys 2004 i 2005 amb un increment del 2% respecte a les fixades
al 2003 per al personal funcionari i estatutari (amb un increment del 2% pel que fa a l’any
2004 i d’un 2,3 % pel que fa a l’any 2005, i un increment anual equivalent al 20 % del
complement de destinació). També inclou l’aportació, per part de l’Administració de la
Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import
equivalent al 0,5 % de la massa salarial tant de l’any 2004, com de l’any 2005.
43
�– S’acorda un increment salarial del 2%, pel que fa al personal laboral, i per a l’any 2004,
així com una aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla
de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial de
l’any 2004.
– Concessió d’ajuts a les organitzacions sindicals per fomentar l’acció i la formació sindicals
en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat pel que fa al personal funcionari
d’administració i tècnic, al personal docent no universitari, al personal estatutari i al personal
laboral. L’import de l’ajut atorgat a les organitzacions sindicals és de 110.995 €.
– S’ha signat el Pacte sobre Drets sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat.
Escola d’Administració Pública de Catalunya.
– Inici dels treballs i de les relacions amb tots els agents implicats per a la creació i regulació
del Pla únic de formació de les administracions catalanes.
– Signatures de convenis amb les diputacions catalanes, les entitats municipalistes i les
universitats publiques de Catalunya per a la realització i l’organització d’un mestratge en
gestió i dret local.
– Acollida a la seu de l’Escola del Centre Europeu de Regions. Reforçament de les relacions
amb l’Institut Europeu d’Administració Pública i autorització d’aquesta entitat per editar en
català les seves publicacions.
– Pel que fa a E-formació: impuls de la formació virtual mitjançant la disposició d’una
plataforma tecnològica que es posarà al servei dels departaments, dels centres de formació i
de les entitats locals de Catalunya durant el 2005.
Administració Local
– S'atorguen ajuts per al finançament de les despeses extraordinàries ocasionades als ens
locals pels temporals diversos i incendis esdevinguts a l'estiu i a la tardor de 2003 per un
import total de 3.263.823 €. Han estat subvencionades un total de 97 actuacions.
– Subvenció a l’Ajuntament de Banyoles de 404.223,73 € per indemnitzar les víctimes i
familiars de l’accident succeït a l’estany de Banyoles l’any 1998.
– Convocatòria de subvencions per al finançament dels serveis comarcals d’assistència
jurídica, econòmica i tècnica als municipis i del programa corresponent als anys 2004 i 2005.
La dotació màxima per a l’any 2004 és d’1.200.000 € i per a l’any 2005, de 3 M€.
– Ajut d’1.3 M€ a l’Ajuntament de Badia del Vallès per a la prestació de serveis municipals
no obligatoris, i pròrroga de les previsions de suport financer de la Llei de creació del
municipi, que finalitzava la seva vigència l’abril del 2004.
– Acord de Govern per crear un programa que tingui per objectiu cooperar amb els petits
municipis i les zones deprimides per tal de detectar les seves necessitats i poder trobar-hi
solucions convenients.
Òrgans del Departament de Governació i Administracions Públiques
– Designació dels representants de la Generalitat a la Junta de Govern de l’Institut Europeu
de la Mediterrània.
– Modificació de la composició de la Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau
Vall d’Aran. Constitució d’un grup de treball Generalitat-Vall d’Aran, que ha analitzat la
44
�situació actual dels traspassos i de la prestació dels serveis amb tots els departaments de la
Generalitat.
– Se suprimeix l’Àrea de Cooperació al Desenvolupament dependent de la Secretaria de
Cooperació Exterior.
Secretaria de Cooperació Exterior
– Aprovació del Pla Anual de Cooperació per al desenvolupament del 2004.
– S’inicia el procés jurídic per crear el Consell Català de Foment de la Pau i el Comitè d’Ajut
Humanitari d’Emergència.
– Presentació del programa ‘Joves cooperants 2004’ que permetrà a joves menors de 30
anys en atur treballar en projectes de cooperació al desenvolupament en països de
l’Amèrica Central i del Sud i de l’Àfrica.
– Resolució per la qual s’amplia l’import màxim dels ajuts a les comunitats catalanes a
l’exterior per finançar despeses corrents i activitats socials i/o culturals. L’ampliació de
l’import màxim de la subvenció és de 180.660 €.
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
– Convocatòria ordinària de subvencions a ONG, per un import de 9.360.000 €, destinades a
donar suport a projectes que realitzen les ONG en l'àmbit de la cooperació al
desenvolupament i la solidaritat internacional. Aquesta s’ha adaptat als objectius estratègics
i als països prioritaris del Pla Director i del Pla Anual 2004.
– Convocatòria de subvencions per un import de 1.100.000 € per al finançament de
projectes a realitzar per organitzacions empresarials per al desenvolupament de projectes
de cooperació de millora de la capacitat productiva i l’ocupació, conjuntament amb el
COPCA.
– Convocatòria restringida de subvencions per un import de 1.150.000 € destinades a donar
suport a les universitats catalanes i a les xarxes d’universitats dels Països Catalans que
impulsen projectes de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.
– Actuacions d’Ajut Humanitari d’Emergència a l’Iran, el Marroc, Haití, el Txad i les Filipines
mitjançant diverses ONG i de manera coordinada amb l’Ajuntament de Barcelona, el Fons
Català de Cooperació i la FCONGD per un valor de 375.000 €.
– Signatura de convenis de col·laboració amb Metges Sense Fronteres, Creu Roja, UNICEF,
Farmacèutics Mundi, Acció Solidària-Igman i la Fundació Doctor Trueta. Els convenis d’ajut
humanitari sumen més d’1 M€..
– Participació de l’ACCD amb 500.000 € al fons dels pressupostos de Ministeri de Salut de
Moçambic.
– Signatura del Convenis de cooperació amb la Fundació Rigoberta Menchú Tum Intermón
Oxfam, Fundació Clínic, CCOO, UGT, Associació Àgora Nord Sud, Càtedra UNESCO per la
Pau i els Drets Humans- Escola de Cultura per la Pau, PNUD a Colòmbia, Comitè Català de
l’ACNUR, UNRWA a Palestina, entre d’altres.
45
�Administració Oberta de Catalunya
– Es modifica la composició del Consell General del Consorci Administració Oberta
Electrònica de Catalunya i s’aproven les bases estratègiques i les bases operatives del
Consorci.
– Acord de dissolució de la societat Serveis Públics Electrònics S.A.
– Consolidació dels serveis de certificació electrònica que presta CatCert.
– Atorgament de subvencions als ens locals per un import de 6 M€ per a projectes
d’administració electrònica.
FEDER
– Resolució per la qual es dóna publicitat a les actuacions dels ens locals de Catalunya
incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya amb
cofinançament FEDER per a les anualitats 2004 i 2005 amb un import total de
68.802.635,00 €
PUOSC
– Decret d'aprovació de les bases d'execució del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya
per al quadrienni 2004-2007 i del PUOSC 2004 per un import total de 84.721.118 €.
– Decret d’aprovació de les bases d'execució dels programes específics de cooperació
municipal de la Diputació de Girona i de les biblioteques del PUOSC per al mateix
quadrienni.
– Signatura del Conveni per a l’aportació de la Diputació de Lleida al Pla Únic d’Obres i
Serveis (PUOSC) 2004-2007, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la convocatòria
aprovada mitjançant el Decret 189/2003.
– Les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida han signat els convenis en què es fixen les
aportacions que han de fer al PUOSC, d’acord amb el que disposa la Llei 23/1987.
– Signatura d’un conveni entre la Generalitat i la Diputació de Barcelona amb el compromís
mutu de desistir dels plets que mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i
serveis de competència municipal.
Fons de Cooperació Local
– Publicació de les resolucions de distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya,
any 2004 per a ajuntaments per un import de 43.044.363,00 € i per a consells comarcals
amb un import de 27.749.245,00 €.
Avantprojectes de Llei
– Avantprojecte de llei de la Comissió Jurídica Assessora amb l’objectiu de fer més operatiu
el funcionament de la Comissió, i facilitar el desenvolupament dels debats, preservar la
congruència i la unitat de la doctrina jurídica creada i simplificar la burocràcia. La segona
finalitat de l’avantprojecte és establir un règim d’incompatibilitats propi dels membres de la
Comissió, que garanteixi la total objectivitat i imparcialitat dels dictàmens. A més,
l’avantprojecte adequa les competències de la Comissió a les modificacions legislatives que
s’han anat produint, amplia les competències en relació amb els supòsits en els quals ha de
dictaminar preceptivament i també pel que fa a l’elaboració de dictàmens no preceptius.
46
�– Avantprojecte de llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. Té per finalitat modificar
l’estructura del Jurat, de manera que sigui un òrgan col·legiat permanent de l’Administració
de la Generalitat, amb independència jeràrquica i de criteri. A més, s’ha establert una
prohibició expressa per tal que la presidència de les seccions del jurat no pugui ser ocupada
per persones que exerceixin l’advocacia o l’assessorament immobiliari i urbanístic.
47
�Departament d’Educació
Acció de Govern
– Elaboració i presentació del “Programa 2004-2007. Una educació per al segle XXI” a tota
la comunitat educativa.
– Impuls del Pacte Nacional d’Educació. Creació de cinc grups de treball per al debat
d’aquest Pacte (professorat, autonomia dels centres, corresponsabilitat dels ajuntaments
amb l’educació, família i educació i xarxa de centres finançats amb fons públics). L’objectiu
és obrir el procés de debat el proper gener, fins al maig. Les conclusions serviran de base
per a l’elaboració d’una Llei Catalana d’Educació amb la participació de tota la comunitat
educativa.
– Atorgament del Premis Catalunya Educació en distinció a mestres, professors i
professores, centres i projectes d’innovació per la seva trajectòria, tasca professional o
excel·lència en l’àmbit de l’educació.
Centres Docents
– Aprovació de la Llei 5/2004, de creació de 30.000 places de llars d’infants de qualitat per al
període 2004-2008. Es prioritzen zones socialment desfavorides, respectant l’equilibri
territorial i tenint en compte les fluctuacions de la demanda.
– Decret 252/2004, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres
docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix
plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i facilita la integració
educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
– Regulació de la constitució i la composició del Consell Escolar, la selecció del director o la
directora i el nomenament i cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics,
amb l’objectiu de dotar tots els centres públics de mecanismes per exercir i consolidar
l’autonomia dels estaments de la comunitat educativa i, en definitiva, de millorar la qualitat
educativa.
– Creació, de manera experimental, de 12 Oficines Municipals d’Escolarització, una eina per
a la transparència en els processos de matriculació i un espai de participació dels municipis
en el fet educatiu.
– Creació de les Oficines d’Informació Escolar als ajuntaments, per tal de poder informar les
famílies i l’alumnat de tota l’oferta educativa existent en el seu àmbit municipal.
– Elaboració del Pla de Construccions Escolars 2004-2007, que inclou la construcció de
nous Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP), Instituts d’Estudis de Secundària (IES) i
obres de reforma, adequació i millora (RAM).
– Entrada en funcionament, el 2004, de 28 edificis de CEIP i de 9 IES de nova construcció
que representen 8.455 llocs escolars.
– Entrada en funcionament, el 2004, de 31 ampliacions en CEIP i de 26 en IES que
representen 8.650 llocs escolars.
– 21,2 M€ per al funcionament i 15,9 M€ per a la creació de places municipals de llars
d’infants.
48
�– 5,9 M€ per a la renovació del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i
l’Ajuntament de Barcelona, per a la creació de noves places d’educació preescolar a la ciutat
de Barcelona 2005-2007. Previsió de creació de 1.200 noves places.
– 21,7 M€ per subvencionar, a través de concurs públic, els centres docents privats per a
l’educació infantil (P4 i P5) el curs 2004-05.
– 43,9 M€ destinats a la concertació de l’ensenyament de P3 per al curs 2004-2005 a 853
unitats escolars.
– Creació de 5 escoles de música en col·laboració amb els ajuntaments.
– Increment de 2.610 noves places a Escoles Oficials d’Idiomes.
Ordenació i Innovació Educativa
– Creació de la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social amb l’objectiu d’afrontar els
nous reptes que planteja l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut al sistema educatiu.
– Pla de Llengua i Cohesió Social per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i
pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es destinen més de 35 M€ a diverses
actuacions per al curs 2004-2005 que tenen com a objectiu consolidar la llengua catalana
com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i integració a l’escola per a tot
l’alumnat i promoure la igualat d’oportunitats.
Es triplica la inversió destinada a l’acollida de l’alumnat nouvingut.
Es destinen 850 mestres i professors per posar en marxa el pla.
Es doblen els ajuts a l’escola concertada, que passen a ser de 7.200 €. Es doblen els
centres concertats que reben aquests ajuts, que passen a ser 100. Es destinen 40
professors per a aules d’acollida a centres concertats. La inversió total és d’ 1 M€, que
equival a multiplicar per deu els ajuts a l’escola concertada per aquest concepte.
– Posada en marxa de gairebé 700 aules d’acollida (565 en centres públics i 100 en
concertats) per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts.
– Creació de la Unitat de Programes d’Innovació Educativa per avançar en la implantació de
diferents programes:
Biblioteques escolars i el gust per la lectura
Coeducació i Igualtat de gènere
Educació per a la Ciutadania
Educació en Comunicació audiovisual
Educació mediambiental
Convivència i Mediació escolar
Salut a l’escola
Llengües estrangeres
– Iniciació de 90 aules obertes per donar suport a alumnes amb mancances significatives en
els seus aprenentatges.
– Dotació de 17 unitats de suport a l’educació especial en centres ordinaris per a
l’escolarització d’alumnes que, per les seves necessitats educatives especials, són
susceptibles de ser escolaritzats en centres d’educació especial.
– Programa de Convivència i Mediació Escolar en el qual participen tots els col·lectius de la
comunitat educativa. S’ha iniciat el programa a 53 IES nous per al curs 2004-2005, de
manera qeu són 103 els que l’estan desenvolupant, amb 105 alumnes, 621 professors i
49
�professores i 339 pares i mares inscrits. Aquest programa, que fomenta la participació de
totes les persones del centre, és especialment indicat per a la resolució de petits conflictes i
per als casos de maltractament entre alumnes.
– Inversió de 18,2 M€ en tecnologies de la informació per als centres docents i serveis
educatius. S'han instal·lat 9.379 ordinadors i 1.759 videoprojectors, amb configuracions i
tipologies adaptades a necessitats específiques: 711 aules específiques (d'acollida, obertes i
de suport a l'educació especial), 100 aules de batxillerat científic, 150 aules multimèdia per a
l'educació secundària, 459 ordinadors portàtils per a professionals de serveis educatius...
– S'han posat en funcionament l'entorn d'e-learning Educampus del Departament
d'Educació, al servei de la formació permanent del professorat i, en general, de tota la
comunitat educativa, i l'aplicació educativa JClic per Internet, incorporada al portal educatiu
edu365.com, que dóna accés a milers d'activitats educatives per a l'alumnat.
Formació Professional i Educació Permanent
– Assumpció de les competències sobre formació de persones adultes i definició dels eixos
d’actuació per al període 2004-2007 en aquesta matèria.
– Oferta de 75 cicles formatius nous en centres públics (l’ampliació més alta que s’ha
realitzat mai des de l’existència dels cicles formatius).
– Acord de col·laboració amb el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació per coordinar els processos de correspondència i reconeixement de crèdits entre
els Cicles Formatius de Grau Superior i Estudis universitaris de primer cicle.
– Aplicació de mesures inicials per flexibilitzar l’accés a la formació professional per a
l’alumnat que comparteix activitat laboral i estudis: obertura de la matrícula per crèdits i inici
del projecte per realitzar estudis de Formació Professional a distància.
– Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per
al curs 2004-2005.
– Realització de 38 Plans de Transició al Treball, organitzats pel Departament d’Educació
per al curs 2004-05, amb 76 grups i 1.166 joves inscrits.
– Inici de l’elaboració del Catàleg integrat de qualificacions de Catalunya.
– Elaboració de la normativa i experimentació de processos d’acreditació de les
competències professionals.
– Creació de les comissions de Formació Professional al si dels Serveis Territorials del
Departament d’Educació, per tal de fer possible una nova planificació de la Formació
Professional que consolidi els centres que la imparteixen com a referents per a persones i
empreses i permeti, alhora, optimitzar infraestructures.
– Nous convenis amb empreses, organitzacions empresarials i administracions locals, per
impartir cicles formatius.
– Preparació d’una oferta de formació professionalitzadora per als joves sense graduació,
amb més presència en les estratègies de competitivitat i cohesió social.
– Promoció de les estades de formació pràctica en empreses d’altres països d’estudiants i
professors i intensificació de la participació en projectes experimentals d’àmbit internacional.
– Signatura i aplicació d’un conveni amb el Consell General de Cambres de Comerç de
Catalunya per a la millora de la qualitat formativa de la FCT.
50
�– Impuls del procés d’implantació de sistemes de qualitat i millora contínua als centres que
imparteixen FP, amb un augment considerable dels centres públics que han obtingut la
certificació ISO 9001: 2000 i dels que estan en procés d’obtenir-la.
– Dotació de 5 M€ per a la millora dels equipaments dels centres públics.
– Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per
al curs 2004-2005.
– Treball conjunt amb les entitats locals i comarcals per a desenvolupar plans integrals de
Formació Bàsica de persones adultes en municipis i comarques.
Recursos Humans
– Formalització de la proposta de dotacions de professorat a incloure en l’avantprojecte de
pressupostos de l’any 2004, d’acord amb la previsió de necessitats d’escolarització en
centres públics per al curs 2004-2005. S’han incorporat 2.200 dotacions de professorat i
altres professionals.
– Signatura del protocol de negociació per al període 2004-2005 amb els sindicats amb
representació a la mesa sectorial d’educació.
– Convocatòria de 3.680 places per a cossos de funcionaris docents per al proper curs
2005-2006. Es concreta en 1.950 per educació infantil i primària (1.000 d’Educació Infantil,
100 d’Audició i Llenguatge, 150 d’Educació Especial, 300 d’Anglès, 300 d’Educació Física i
150 de Música) i 1.730 per secundària (200 d’Anglès, 75 de Biologia i Geologia, 75 de Física
i Química, 10 de Llatí, 10 de Grec, 50 de Dibuix, 50 d’Economia, 50 d’Educació Física, 20 de
Filosofia, 40 de Francès, 200 de Geografia i Història, 200 de Llengua Castellana i Literatura,
200 de Llengua Catalana i Literatura, 100 de Matemàtiques, 50 de Música, 200 de
Psicologia i Pedagogia i 200 de Tecnologia) que abasten totes les especialitats.
– Increment de professorat als centres amb un elevat nombre d’alumnat nouvingut i
increment dels Tallers de Llengua (curs 2003-2004). Aquesta mesura s’ha aplicat a 76
Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i a 27 Instituts d’Educació Secundària (IES).
51
�Departament de Cultura
Acció de Govern
– Pressupost: 45 M€ més per a la cultura. El pressupost del Departament de Cultura per al
2005 es situa en 239.838.922 €, la qual cosa significa un creixement del 23,08 % en relació
amb el pressupost de l’exercici anterior. El Departament marca les grans línies de treball:
preservar el patrimoni i la memòria; potenciar la creació i el pensament contemporanis;
consolidar les empreses culturals; impulsar la cooperació cultural amb l’estabiment de
xarxes territorials; impulsar la cultura cívica i la participació ciutadana; projectar la cultura
catalana a l’exterior.
– Projecció internacional de la cultura catalana: Guadalajara, Frankfurt i Berlín.
La cultura catalana, convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de
Guadalajara. Des de Catalunya s’hi desplacen 500 persones del món de la creació
literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi organitza més de 125 actes. A la
FIL hi participen 135.000 professionals del llibre.
Participació a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, en la qual s’anuncia que la
Cultura Catalana serà convidada d’honor a l’edició de l’any 2006 o 2007. Al mateix
temps se celebrarà l’Any de la Cultura Catalana a Alemanya coincidint amb l’edició
de la Fira que aculli la Cultura Catalana com a convidada d’honor.
Conveni de colaboració entre l’Institut Ramon Llull i l’Instituto Cervantes amb la
finalitat de promoure conjuntament la cultura catalana a l’exterior a través de la xarxa
de centres de l’Instituto Cervantes.
– Acords específics en l’àmbit cultural entre Catalunya i les Balears, fruit de la cimera entre
els dos Governs.
Commemoració del 150 aniversari dels anys Alcover i Costa i Llobera.
Col·laboració en la projecció exterior de la cultura de Catalunya i les Balears.
Acord per relacionar les respectives Xarxes de biblioteques públiques.
Impulsar i donar continuïtat a la Trobada Internacional de Científics, amb seu
alternativa a Palma i Barcelona.
Acord de col·laboració per la difusió conjunta del Patrimoni arquitectònic i
arqueològic.
Assessorament per a la creació de programes d’ensenyaments artístics.
– Papers de Salamanca. La comissió de 18 experts, consensuada entre el Ministeri de
Cultura i el Departament de Cultura de la Generalitat i aprovada pel Ple del patronat de
l’Arxiu de la Guerra Civil Espanyola, considera “justes i legítimes” les raons que avalen la
devolució dels fons documentals de la Generalitat de Catalunya.
Noves estratègies
– Anunci de la creació del Consell de la Cultura i les Arts i nomenament de Josep Mª Bricall
com a comissionat per iniciar el desplegament del Consell.
– Encàrrec de posada en marxa de l’Institut per a la Creació Artística i el Pensament
Contemporani per donar suport a partir de 2005 als processos de producció, exhibició,
52
�difusió i conservació de les pràctiques culturals i artístiques del món contemporani en els
àmbits del pensament i la creació.
– Presentació del “Pla del departament de Cultura 2005-2007. Una visió territorial”, a
ajuntaments, representants culturals de les diputacions, Federació de Municipis de
Catalunya i Associació de Municipis de Catalunya. Cooperació amb l’àmbit local, establiment
de xarxes territorials i circuits de difusió, impulsar polítiques de públic i promoció en són
alguns dels objectius.
– Presentació del document “TNC: una nova etapa”, un document que estableix les futures
línies d’actuació del Teatre Nacional de Catalunya: la creació i la difusió de l’obra dels
creadors catalans és l’eix vertebrador de l’activitat del teatre i les produccions pròpies són
l’eix fonamental de treball. S’incentiven les coproduccions amb els diferents agents teatrals i
en especial amb els nous centres de creació i producció territorials. La Sala Tallers es
dedicarà també a sala d’assaig de companyies de teatre i dansa de Catalunya.
– Impuls a la promoció de la literatura. Compromís de doblar el pressupost de la Institució de
les Lletres Catalanes on el suport a la creativitat, participació en l’Any del Llibre i la Lectura,
ajuts a traduccions, creació de pàgines web i estudis literaris marquen les línies de treball de
la Institució.
Equipaments culturals
– Museu Nacional d’Art de Catalunya: Inaguració del museu el 16 de desembre. 45.000
metres quadrats de superfície construïda i 12.000 metres quadrats d’exposició dedicada a
l’art català. El Palau Nacional acull la totalitat de les col·leccions del MNAC, i s’hi incorporen
les col·leccions del Renaixement i del barroc, les dels segles XIX i XX, les del Gabinet
Numismàtic de Catalunya, les del Gabinet de Dibuixos i Gravats i les col·leccions de
Fotografia. També comptarà amb la Biblioteca General d'Història de l'Art.
Se signen acords amb l’Excma Sra. Carmen Cervera, baronessa ThyssenBornemisza, per a l’exhibició al MNAC de les 64 obres de la col·lecció Thyssen
instal·lades fins al moment al monestir de Pedralbes i per al dipòsit al MNAC de 360
obres de la col·lecció particular de pintura catalana propietat de la baronessa.
– Biblioteques: Es destinen 32.979.026 € a la construcció i millora de biblioteques públiques,
en el marc del Programa d’Ajuts a Biblioteques Públiques del Pla Únic d’Obres i Serveis de
Catalunya per al període 2004-2007. Els ajuts permetran la construcció de 85 biblioteques,
la millora d’altres 19 i la posada en funcionament de tres nous bibliobusos.
– Filmoteca de Catalunya. Presentació del projecte de la nova seu de la Filmoteca de
Catalunya, obra de l’arquitecte Josep Lluís Mateo. L’edifici se situarà al barri del Raval de
Barcelona i comptarà amb dues sales de cinema, un banc d’imatges, arxiu i biblioteca.
– Auditori. Acord per al finançament de la Sala de Cambra de l’Auditori. L’acord preveu el
finançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona
i permetrà inaugurar la sala el primer semestre del 2006.
– Arxius. Dos nous arxius comarcals a la Ribera d’Ebre i al Pla de l’Estany. El Departament
de Cultura compromet la construcció de dos nous arxius comarcals a Móra d’Ebre i a
Banyoles.
– Gran Teatre Liceu. S’aprova el nou Contracte Programa del Gran Teatre del Liceu, on el
Departament de Cultura incrementa la seva aportació. En el 2005 aquesta aportació se situa
en el 32% i es preveu que al final del període 2006-2009 l’aportació se situï en el 40%.
53
�– El Patronat de Poblet aprova la confecció d’un pla integral d’actuacions per al període
2005-2007.
Audiovisual
– Participació en el projecte de Ciutat de l’Audiovisual a Terrassa. Participació a través de
l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) en el projecte estratègic d’especialització de
Terrassa com a Ciutat de l’Audiovisual de Catalunya: s’aprova la participació de l’ICIC en la
creació de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, que tindrà per objecte la
creació i gestió del futur Parc Audiovisual de Terrassa.
– Impuls al Consorci Catalan Films & TV amb la participació de l’ICIC. Aquest Consorci té
tres línies d’actuació:
Promoció internacional de les produccions catalanes
Gestió dels fons internacionals de suport a la producció
Creació de fons de coproducció, tant estatals com internacionals
– Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats
financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central
Hispano) amb l'objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals
catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura.
Aquest conveni posa 12 M€ a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies
financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més
d’oferir la subvenció de les despeses financeres.
– Centre de desenvolupament audiovisual: Amb l’objectiu de contribuir a la consolidació de
la indústria audiovisual catalana, s'ha encarregat al Centre de Desenvolupament Audiovisual
que doni suport a la viabilitat de projectes i serveis a les productores audiovisuals amb
l'objectiu d'afegir valor als continguts dels seus projectes afavorint la qualitat i contribuir a la
millora de les condicions a la producció.
– Producció audiovisual. S’han destinat 7,93 M€ al foment de la producció audiovisual
subvencionant 120 produccions audiovisuals: 50 llargmetratges cinema, 25 llargmetratges
televisius, 17 documentals per televisió, 9 sèries d’animació i 19 curtmetratges.
– Conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Xarxa Audiovisual Local
(XAL) per a la realització i emissió d'una línia de programes televisus anomenada
"Denominació d'Origen" amb l'objectiu de fixar una franja de programació vinculada al
territori seguint els criteris de qualitat que guien els contingut de la Xarxa de Televisions
Locals, la innovació en els llenguatges i la connexió i promoció de nous creadors, a través
de la potenciació de les empreses de producció catalanes.
Suport i reconeixement a la creativitat contemporània
– Reconeixement a la creació contemporània: concessió dels Premis Nacionals de Cultura:
Alícia de Larrocha (Música), Emili Teixidor (Literatura), Josep Maria Pou (Teatre), Joan
Colom (Arts Visuals), Isabel Coixet (Cinema i Audiovisual), Artur Blasco (Cultura Popular),
Sol Picó (Dansa) FAD-Foment de les Arts Decoratives (Disseny), Enderrock (Foment de l’Ús
de la Llengua Catalana), Manel Risques i Ricard Vinyes, ex aequo, per l’exposició Les
presons de Franco i el projecte OVNI-Observatori de Vídeo No Identificat (Patrimoni
Cultural), Vilaweb (Periodisme).
– Inaguració de la secció Audiovisual Català del Sitges 2004- Festival Internacional de
Cinema de Catalunya. Dins aquest Festival, Catalan Films & TV promouen la creació de la
54
�primera edició de la Sitges Sales Office, com a punt de trobada de la indústria nacional i
internacional. Així mateix s’ha donat suport a altres 17 festivals de cinema d’arreu de
Catalunya.
– European Films Awards: enguany els premis europeus del cinema s’han lliurat a
Barcelona. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració de Departament de Cultura, el
Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona.
– Compromís de potenciar i incrementar el suport i finançament a la Fira de Teatre de
Tàrrega, que el 2005 celebra el 25è aniversari, i suport al Mercat de la Música Viva de Vic.
Cultura popular i tradicional
– Suport institucional a la sol·licitud presentada davant la UNESCO per tal que la Patum de
Berga sigui declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i
compromís de participació en les accions de promoció i comunicació que es duran a terme
per reforçar la candidatura.
– Constitució de la junta de Govern del consorci del Museu Casteller de Catalunya, amb seu
a Valls, per tal d’avançar en l’impuls al museu.
– Mediterrània. 7ª Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional. La fira que se celebra a Manresa
s’obre a la resta de cultures de la Mediterrània. En l’edició d’enguany aplega 32 estrenes,
140 actuacions i més d’un centenar d’espectacles.
– 17è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics: la ciutat austríaca de
Graz acull el 5 d’agost més de 700 participants i una mostra de 20 grups representatius de la
cultura popular i tradicional catalana.
Commemoracions
– 800 anys de les Homilies d’Organyà. Presentació de l’edició trilingüe ( català, castellà i
anglès) de les Homilies d’Organyà, llibre commemoratiu del 800 aniversari del primer text
escrit en llengua catalana.
– Any Dalí: Presentació de l’exposició Dalí, una vida de llibre, l’aportació més important del
Departament de Cultura a l’Any Dalí 2004 i participació en l’organització de l’encontre
internacional Dalí. Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament, on es reflexiona sobre
les relacions entre art, ciència i pensament a partir de l’obra de Dalí.
55
�Departament de Salut
Acció de Govern
– Presentació del Pla de Xoc en les llistes d’espera: eliminació dels tres mesos d’espera
tècnica que anteriorment no estaven inclosos com a temps real d’espera del pacient. Els
pacients rebran un certificat d’estar inclosos en llista d’espera quirúrgica. Increment del
nombre de professionals i de sessions quirúrgiques. Introducció de criteris de valoració
clínics i socials per a aquelles patologies que ho requereixin. Creació d’un registre unificat
d’adequació de la indicació de la pròtesi de genoll tenint en compte aspectes clínics i socials.
– Presentació del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya (Pla de Xoc
dels Centres de Salut) mitjançant el qual s’incrementarà el nombre de professionals dels
equips d’atenció primària en un 38%. El Govern ja ha acordat autoritzar l'augment de les
dotacions de llocs de treball disponibles per l'Institut Català de la Salut i que es destinaran a
la posada en funcionament del Pla de Xoc durant l’exercici de l’any 2004; concretament,160
dotacions en l’àmbit de la Divisió de Primària, corresponents a 109 places de metge, 24 de
pediatre i 27 d’auxiliars administratius.
– Presentació del Pla de Xoc d’Infermeria a l’Atenció Primària. Aquest Pla, inserit dins del
Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya, té com a objectiu adequar el
treball d’infermeria en els equips d’atenció primària (EAP) d’acord amb les necessitats
d’atenció de la població i dins del marc organitzatiu més òptim de l’EAP dins el període
2004-2007.
– Anunci de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA i revisió de les
urgències, emergències i el transport sanitari amb l’objectiu de crear una única empresa que
es responsabilitzarà de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el
territori català.
– Pla d’actuació sanitària en relació amb l’enderrocament de Can Tunis i la seva desaparició
com a zona de tràfic i consum de drogues.
– Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que té com a objectius principals: extremar
la prevenció i la vigilància epidemiològica (toxoinfeccions alimentàries i legionel·losis),
adequar els recursos humans i els centres, assegurar la capacitat de resposta del transport
sanitari i activar mesures per reduir els efectes de la calor sobre la salut.
– Pla Bàsic del Transport Sanitari: reforç del servei de transport sanitari amb 31 vehicles
més, amb motiu de la temporada estival (del 19 de juny al 12 de setembre). Seguir millorant
l’accessibilitat al telèfon 061 des de tot el territori de Catalunya com a plataforma única
d’accés als serveis d’urgències i emergències sanitàries. Reforç del servei telefònic Sanitat
Respon 902 111 444 per donar resposta a l’increment d’activitat que es produeix durant
aquest període (Pla d’Estiu 2004).
Atenció primària
– Inauguració de Centres d’Atenció Primària (CAP): CAP Ramon Turró de Barcelona, CAP
l’Escala (Moisés Broggi), CAP Sabadell Nord, que forma part de l’Àrea Bàsica de Salut
Sabadell 3 B, la Sénia (Montsià).
56
�– Inauguració de Consultoris Locals: Dosrius (Maresme), Maià de Montcal (Garrotxa), El Far
d’Empordà (Alt Empordà), Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), Prat de Comte (Terra
Alta), Viladamat (Alt Empordà).
– Autorització de la despesa de 50.740.425,92 € per a la signatura d'un conveni de
col·laboració entre l'empresa pública Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, EISSA, i l'Institut
Català de la Salut, ICS, per a la contractació de la generació, renovació tecnològica i
explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a 28 Centres d'Atenció Primària.
– Inversió d’250.000 €, per a la l'adequació de la planta soterrani del CAP Històric ABS
Lleida-1 per ubicar les noves àrees de radiografia i educació sanitària.
Atenció hospitalària
– Inauguració de les noves instal·lacions d’hospitalització del Servei d’Hematologia i
Oncologia Pediàtriques de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
– Inauguració del Laboratori de Recerca i de la Unitat de Medicina Nuclear de l’Hospital
Doctor Josep Trueta.
– Inauguració de la Factoria Cel·lular Josep Carreras al Centre de Transfusió i Banc de
Teixits ubicat a l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat.
– Inauguració de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica de l’Hospital de Sant Joan de Déu a
Sant Boi de Llobregat.
– Inauguració de la Ciber@ula de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
– Inauguració del Centre de Transfusió i Banc de Teixits de Lleida.
– Inauguració del nou Hospital de Santa Caterina de Salt. El cost ha estat de 34,7 M€ i pel
que fa al seu equipament s’ha fet una inversió de 9,6 M€.
– Inauguració de la nova unitat de rehabilitació i la unitat psiquiàtrica de l’Institut Pere Mata a
Reus, Baix Camp.
– Inauguració de les obres de la zona de Ressonància Magnètica Nuclear de l’Àrea
Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.
– Primera pedra del nou edifici que substituirà l’actual l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu.
– Obres de remodelació de la UCI i de la construcció de la nova àrea d’exploració
complementària de cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta per
un import total de 2,3 M€.
– Obres de construcció de la nova Unitat de Medicina Intensiva i de la remodelació i
ampliació de l’Àrea Obstètrica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta per un import total
de 2,3 M€.
– Aprovació de la signatura d’un conveni amb el Consorci Sanitari Integral per a la
construcció i equipament d’un nou hospital comarcal a Sant Joan Despí amb una inversió
prevista de 54,5 M€, que donarà servei al Baix Llobregat Fonsanta i Baix Llobregat Centre,
en una àrea d’influència de 275.000 habitants.
– Finançament de la instal·lació de plaques solars tèrmiques als Hospitals Arnau de Vilanova
de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona, Josep Trueta de Girona, Joan XXIII de
Tarragona i Vall d'Hebron de Barcelona, a tots ells per primera vegada, per un import de
623.365 €.
57
�– Inversió d’1,6 M€, per a les obres de reforma i ampliació del Servei de Radioteràpia de
l'Àrea General de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. En concret, aquesta actuació
té per objecte la instal·lació d’un equip de radioteràpia –accelerador lineal.
Inversions
– Aprovació de la remodelació de tres centres de salut dins del Pla Economicofinancer de
l’empresa Gestió d’Infraestructures SA (GISA), per un import de 16.122.749,56 €, a
Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual per un import de 10.452.236,68 € per a la
contractació del subministrament de la generació, renovació tecnològica i explotació
d'energia solar tèrmica i convencional per a diversos hospitals de l'Institut Català de la Salut.
– Actuacions per un import de 30.662.899, 36 €:
Remodelació/ampliació dels CAP següents: Mollerussa, Sant Pere i Sant Pau de
Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Martorell, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant
Quirze del Vallès.
Construcció dels CAP següents: Alcanar, Montcada i Reixach, Rambla de Sabadell,
Roger de Flor (Barcelona)
Remodelació / Ampliació del Consultori de Bigues i Riells
Remodelació de 3a Fase d’urgències de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
Remodelació Neonatologia de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
Remodelació de la 4a planta de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron.
– Convocatòria de subvencions a la construcció, l'ampliació, el remodelatge i l'equipament
de consultoris locals i centres d'atenció primària de titularitat municipal per als exercicis de
2004 i 2005. Aquesta convocatòria, que abastarà les inversions realitzades durant les
anualitats de 2004 i 2005, tindrà un import de 2 M€.
Normativa, convenis i declaracions
– Procés de jubilacions del personal estatutari, des de l’1 de juliol, d’acord amb la Llei
55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de la
salut.
– Procés de jubilació de professionals assistencials de l’Institut Català de la Salut (ICS), fruit
dels acords establerts entre l’ICS i els sindicats presents a la Mesa sectorial de Sanitat per
començar a aplicar al territori català l’Estatut Marc, aprovat per tots els grups polítics. El
nombre de professionals que es veuran afectats a partir de l’1 de juliol per aquesta mesura
és de 419 (un 1,6% del total de la plantilla, 274 professionals d’atenció primària i 145
professionals d’atenció hospitalària.
– Aprovació, per part del Govern, de les normes complementàries relatives a l’especialitat
d’obstetrícia i ginecologia en l’àmbit de l’Institut Català de la Salut, i per al desplegament i
organització del Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva en l’àmbit d’aquest
mateix organisme.
– Signatura de l'acord de constitució del nou Consorci Sanitari de Mollet del Vallès per dur a
terme la construcció, equipament i posada en funcionament d'un nou centre hospitalari al
municipi de Mollet del Vallès.
– Pacte per a la salut a Olot i la comarca de la Garrotxa, que suposa la creació de la
Corporació de Salut de la Garrotxa.
58
�– Ampliació de l’equip humà de l’Institut Català de la Salut en un total de 160 llocs de treball
(corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius),
d’acord amb el Pla de Xoc dels Centres de Salut.
– Aprovació de l'oferta d'ocupació pública parcial per a l'any 2004 de 133 places vacants de
diverses categories professionals de personal sanitari d'equips d'atenció primària de l'Institut
Català de la Salut: 109 places a l’àmbit de la Medicina de família i 24 places de l’àmbit de la
Pediatria.
– Aprovació de l’oferta d'ocupació pública parcial per a l’any 2004 de 152 places de personal
estatutari sanitari no facultatiu de diverses categories professionals de l'Hospital Universitari
Joan XXIII de Tarragona (92 places) i de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (60 places),
dependents de l'Institut Català de la Salut.
– Signatura d’un conveni entre l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i els laboratoris Lilly, per
desplegar el projecte de les Oncoguies. L’objectiu d’aquest conveni és col·laborar a la
creació, desenvolupament, execució, gestió, promoció i explotació de projectes i serveis
relacionats amb l’avaluació i anàlisis de resultats assistencials, i la investigació clínica
relacionada amb el càncer.
– Signatura d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament Barcelona per a
la millora de la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona, per un import de 427 M€, dels quals
55 M€ els posa l’Ajuntament de Barcelona i 372 M€ el Departament de Salut. El conveni
preveu, entre altres, completar les infraestructures en l’atenció primària (construcció de 10
nous centres de salut); incrementar l’oferta de llits en l’àmbit sociosanitari, especialment per
a la gent gran; ampliar la dotació de recursos assistencials i comunitaris en salut mental;
realitzar millores en equipaments i en infraestructures als centres hospitalaris; i aprofundir en
una millor cooperació i integració de xarxes públiques de salut i serveis socials.
Atenció sociosanitària
– Inauguració del Centre Sociosanitari Sant Jordi a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).
– Inauguració de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol, a Lleida.
Drogodependències i sida
– Inici de l’assaig clínic per valorar l’eficàcia de l’heroïna oral i la morfina oral a Catalunya per
al tractament de pacients que hagin fracassat en els Programes de Manteniment amb
Metadona.
– Signatura de la declaració de bases per la constitució de la Xarxa Sida i Món Local a
Catalunya.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual de 112.288 €, per a la contractació del
servei de manteniment i evolució del Sistema d'Informació sobre Drogodependències a
Catalunya. Aquest Sistema recull tota la informació de l'activitat assistencial provinent del
conjunt de centres que componen la xarxa d'atenció a les drogodependències (XAD).
– Presentació de la campanya: VIH/Sida. No posis a prova la teva vida. Pren el control: feste la prova, per promoure la prova del VIH.
– Presentació de l’Informe anual de l’any 2003 del Sistema Integrat de Vigilància
Epidemiològica de l’HIV/SIDA a Catalunya (Sives). L’informe incorpora, també, dades de la
vigilància epidemiològica de les infeccions de transmissió sexual i de la tuberculosi a
Catalunya.
59
�Salut mental
– Presentació del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i la participació del Departament
de Salut de Catalunya en un projecte europeu 2004-2006 contra la depressió.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual de 270.600 €, per subvencionar la
Fundació Malalts Mentals de Catalunya per col·laborar amb el finançament del projecte de
suport psicològic i seguiment humà de les tuteles i curateles.
– Inauguració del nou Centre de Salut Mental de l’Alt Empordà.
60
�Departament d’Agricultura, Ramaderia
i Pesca
Acció de Govern
– Convocades les següents ordres d'ajut als sectors agraris: Plans de reconversió de la
vinya; ajuts als conreus herbacis; ajuts al bestiar boví, oví i cabrum; ajuts agroambientals;
indemnitzacions compensatòries en zones de muntanya i desfavorides; ajuts per a foment
de les assegurances agràries; ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors en
determinats supòsits; ajuts per a la millora de la qualitat de la carn de boví, ajuts a la qualitat
alimentària.
– Convocatòria del primer Congrés del Món Rural de Catalunya l’any 2006. L’aprovació
d’aquesta activitat respon a la necessitat d’adaptar la situació actual de l’agricultura i el món
rural a les principals tendències d’evolució d’aquest àmbit.
– Projecte de llei de contractes d’integració. L’objectiu d’aquest nou Projecte és garantir una
major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment
en relació les directrius sanitàries i la protecció del medi ambient.
– S’han elaborat els estudis previs per a la introducció gradual del Contracte Territorial
d’Explotació a l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany, comarques
escollides per iniciar un pla pilot. Durant aquesta legislatura es desplegarà progressivament
fins a assolir la totalitat de Catalunya.
– Impuls al Pla d’actuació de la fruita dolça amb la creació d’un registre de plantacions.
Aquest registre de plantacions ha de contenir totes les parcel·les de fruita existents a
Catalunya amb indicació de la seva espècie i varietat, per tal de poder conèixer el potencial
productiu de les plantacions que hi ha a Catalunya a partir de les dades tècniques.
Pagament d’ajuts
Agricultura
– Ajut a la producció d'oli d'oliva: saldo campanya 2001/02 i bestreta campanya 2002/03.
– Pagament del saldo del Pla de xoc per a la recuperació del potencial productiu de les
oliveres gelades 2001 (3 M€).
– Pagament del Pla de Recuperació de les oliveres. L’ingrés efectuat suposa un pagament a
compte del 95% dels ajuts del Pla de Recuperació de la campanya 2002-2003.
– Acordat amb la titular del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’augment de la
partida destinada a la incorporació de joves al camp. Les esmentades ajudes passaran de
39.000 a 56.000 € per jove.
– 389.229 € per al pagament complementari de l’ajut als productors per superfícies de
determinats productes agrícoles. Són beneficiaris d’aquest pagament un total de 213
pagesos catalans.
– 12,4 M€ per al pagament dels ajuts als fruits secs de closca i garrofes de l’any 2003 que
corresponen a 15.245 productors agrupats en 19 OPFH (Organitzacions de Productors de
Fruiters i Hortalisses).
61
�– Pagament dels ajuts agroambientals a l’arròs (7,8 M€).
– 6,99 M€ per als pagaments corresponents a determinades mesures agroambientals que
van adreçats a 7.187 explotacions. Aquests ajuts s’emmarquen dins del programa de
mesures agroambientals a Catalunya, que recull un nombre d’actuacions encaminades a
donar suport al manteniment i creixement de determinats sistemes productius més
respectuosos amb el medi ambient i el paisatge, i amb una menor contribució a la generació
d’excedents.
Desenvolupament Rural
– Aprovació d’un total de 165 sol·licituds d’ajuts del programa PRODER de
desenvolupament rural, corresponents a 11 comarques catalanes: Alt Empordà, Anoia, Baix
Camp, Garrigues, Noguera, Osona, Pla d’Urgell, Ribera d’Ebre, Segarra, Solsonès i Urgell.
La inversió que es generarà serà de 20,5 M€ amb una subvenció total concedida de 4,8 M€.
– Concessió al DARP de 1.340.000 € per encarregar a REGSA l’execució d’obres de millora
de camins rurals per a la millora de les infraestructures per a la producció agrícola del
Programa de Desenvolupament Rural (PDR 2000-2006) de Catalunya.
Ramaderia
– Pagament de 17,8 M€ per la prima del sector boví. El DARP ha abonat 4,6 M€ com a
pagament complementari de la prima de vaques alletants, 8,3 M€ del saldo de la prima de
vaquí de carn i 4,9 M€ corresponents al saldo de la prima pel sacrifici de bovins.
– 16 M€ abonats als ramaders d’oví i cabrum catalans en concepte de la prima de la
campanya 2004.
– 6,6 M€ abonats als ramaders catalans en concepte de prima làctia. El pagament de la
prima làctia, previst per a l’any 2005, s’avança a l’any 2004 com a compensació als
productors per la baixada de preus d’intervenció i de la llet en pols.
Concessió de crèdits
– El govern ha autoritzat l’Institut Català del Crèdit Agrari a:
62
establir una línia de crèdit (import màxim de 20 M€) per finançar els ajuts concedits pel
DARP per a la recuperació del potencial productiu del conreu de l’olivera.
obrir una línia de préstecs dotada amb 811.366 €, per avançar l'ajut per a la
paralització temporal, corresponent a l'any 2004, de l'activitat pesquera de la flota
d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta actuació afecta un total de 163
embarcacions.
obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d'atur que han de percebre els
mariners afectats per la parada temporal de la flota d'arrossegament dels ports de
Tarragona. Aquesta línia de crèdit estarà dotada amb un import global de 542.006 €, i
beneficiarà un total de 414 mariners.
ampliar la línia de préstecs adreçada al sector pesquer amb base als ports de
Catalunya fins a un import màxim de 24 M€.
obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d’atur als mariners afectats per
la paralització temporal de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports
catalans. Aquesta mesura afecta un total de 1.390 mariners i 130 embarcacions de tot
Catalunya i està dotada amb un import global de 1.724.904 €.
�
obrir una línia de préstecs dotada amb 420.708,47 €, per avançar l’ajut per a la
paralització temporal, corresponent a l’any 2005, de l’activitat pesquera de la flota
d’encerclament dels ports de Catalunya.
atorgar un préstec de 5,5 M€ a la Comunitat de regants del canal d’Aragó i Catalunya
(zona de Soses).
atorgar un préstec de 3 M€ a la Comunitat de regants del canal de Pinyana d'Alcarràs
(Segrià), TTMM d'Alcarràs i Torres de Segre.
Regadius
– Aprovat el Pla Economicofinancer de l’empresa pública Regs de Catalunya, S.A. (REGSA)
per al període 2004- 2013. El Pla preveu una inversió de més de 676 M€ durant aquest
període.
– Acordada l'ocupació urgent dels béns afectats per a l'execució d'obres del projecte del
regadiu Algerri-Balaguer, en el terme municipal de Castelló de Farfanya, Menàrguens i
Torrelameu (Noguera).
– Acordada l’ocupació urgent dels béns afectats per l’execució d’obres de dos projectes de
transformació en regadiu de suport al Baix Ebre i la Terra Alta. Les obres compten amb un
pressupost de 18,4 M€.
– Declaració d’utilitat pública i d’urgent execució la concentració parcel·lària de la zona
regable dels termes municipals de: Sarroca de Lleida i Torres de Segre, Soleràs i Albagés,
les Borges Blanques i Juneda, Llardecans i Cogul.
– Ampliació del perímetre a concentrar a Artesa de Segre i Foradada. La superfície total a
concentrar ascendeix a 7.775 ha. Aquestes s’insereixen en el marc de la zona que comprèn
el canal Segarra-Garrigues.
R+I+D
– Posada en marxa del Pla Anual de Transferència Tecnològica, PATT 2004. El PATT 2004
compta amb un total de 418 actuacions a disposició del sector agroalimentari de Catalunya.
– Aprovació del projecte Pleurogen de Genòmica en Peixos Plans finançat per la Fundació
Genoma España i Genome Canadá. Aquest projecte es desenvoluparà també des del
Centre d'Aqüicultura de l'IRTA a Sant Carles de la Ràpita.
– L’IRTA exporta a tot el món un clon d’olivera obtingut al centre de Mas Bové.
– Signatura d’un conveni de col·laboració entre l’IRTA i l’Associació Interprofessional Lletera
de Catalunya (ALLIC). L’objectiu del conveni és elaborar plans de millora de la qualitat de la
llet i de la sanitat de les explotacions lleteres de Catalunya.
– L’IRTA presenta els resultats de la Xarxa d’Experimentació varietal de Cereals de
Catalunya.
Promoció del sector agroalimentari català
– Participació en les fires alimentàries de Berlin, Polònia, Moscou, Nüremberg, Tòquio,
Varsovia i Dusseldorf. També promocionà el sector de la fruita al Marroc i organitza una
missió comercial als països escandinaus i a Beirut.
– Presentació de la campanya promocional “Estima els teus vins”. Amb aquesta campanya,
el DARP, mitjançant l’Institut Català de la Vinya i el Vi, vol promocionar les excel·lents
qualitats dels vins catalans, per la qual cosa ha comptat també per a la seva realització amb
63
�el suport de tots els Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen de Catalunya i del
sector vitivinícola català.
– Promoció dels productes catalans als supermercats alemanys Kaufhof. Frankfurt, Berlín i
Munic seran les ciutats on es portarà a terme la promoció de productes catalans.
64
�Departament de Treball i Indústria
Acció de Govern
Política d’ocupació i formació
– Aprovació del Decret i impuls del desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya
(SOC), i del pla de desenvolupament de polítiques actives. Aquestes accions fan efectiu el
reordenament del SOC per tal de definir les seves responsabilitats, la seva estructura i les
seves funcions.
– Desenvolupament d’un Pla de sanejament econòmic del SOC per donar resposta als
deutes acumulats amb entitats, institucions i centres col·laboradors. Ja s’ha fet front al 75%
dels deutes que s’havien contret fins al 2003 i no havien estat abonats.
– Suspensió definitiva del Servei Català de Col·locació (SCC), motivada per la necessitat de
fer efectiva i transparent la política d’intermediació de la Generalitat en matèria laboral.
L’SCC havia esdevingut incapaç de donar un autèntic servei públic i, a més a més,
funcionava al marge de la resta de serveis similars de l’Estat i de la UE.
– Recepció per part de la Generalitat de més de 285 M€ per a la realització de polítiques
actives d’ocupació. Immediatament, es van desenvolupar les convocatòries de subvencions
corresponents i es van signar les ordres que regulen tota la programació de la formació
ocupacional i d’activitats relacionades amb les polítiques actives d’ocupació per a l’any 2004.
– Signatura d’una declaració conjunta per a la transferència dels fons de Formació Contínua
a Catalunya, per part de la Generalitat, les organitzacions empresarials i els sindicats més
representatius de Catalunya, que van constituir el Consorci per a la Formació Contínua com
a organisme per desenvolupar, impulsar i difondre la formació professional i gestionar els
recursos en aquesta matèria.
– Tramitació, des del 5 de juliol, per part del SOC, de més de 46.000 renovacions de
permisos de residència i treball per a immigrants. Aquesta mesura és fruit de la col·laboració
entre el Departament de Treball i Indústria i la Delegació del Govern a Catalunya.
– Aprovació del Decret de Nous Jaciments d’Ocupació, que atorga caràcter permanent al
programa de Jaciments d’Ocupació. Amb aquesta regulació, el programa serà plurianual i
amplia els col·lectius als quals va adreçat.
– Signatura d’un acord de col·laboració en matèria d’ajuts per a la formació dels treballadors
afectats per Expedients de suspensió de contractes al sector tèxtil, per part del Departament
i conjuntament amb els sindicats UGT i CC.OO. i el Consejo Intertextil. Paral·lelament, el
Govern va acordar destinar 2 M€ en ajudes al sector tèxtil per al 2004, que podrien afectar
entre 5.000 i 6.500 treballadors. La decisió està motivada pel possible impacte en el sector
de la liberalització del mercat internacional i la consegüent desaparició d’aranzels, a partir de
l’1 de gener de 2005.
Política de relacions laborals i qualitat en el treball
– Mediació en la negociació col·lectiva de Seat i Nissan, i accions per a la reducció de
l’impacte laboral i social en els processos de reestructuració de, entre d’altres, Philips,
Samsung, Novalux, Panasonic, o Levi’s.
65
�– Presentació, durant el Dia Internacional de la Dona Treballadora, d’un informe sobre la
situació de la dona al mercat laboral de Catalunya. Elaboració del nou butlletí estadístic
semestral “Dona i Treball”, que ofereix informació exhaustiva sobre la situació sociolaboral
de la dona.
– Edició de 10.000 tríptics sobre assetjament laboral en el treball en els quals es donen
consells sobre com actuar en els casos on existeixin situacions de vexació a la feina.
– Decàleg d’actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals, que inclou:
“Finestreta virtual” per denunciar via Internet situacions de risc laboral.
Comunicació telemàtica de comunicats d’accidents de treball.
Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany per conscienciar i implicar la societat
en la prevenció de riscos laborals.
Pla de lluita especial contra la sinistralitat a les comarques de Lleida.
Creació d’un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i comitès de
seguretat i salut a l’empresa.
Cursos, jornades i seminaris en matèria de prevenció per a 10.000 alumnes durant els
primers 9 mesos de l’any.
Creació d’un dispositiu al sector de la Construcció de 24 representants (12 de les
organitzacions empresarials i 12 dels sindicats) per visitar les obres amb l’objecte de
promoure-hi la prevenció.
Publicació d’un manual d’avaluació integral de riscos de seguretat ergonòmics i
psicosocials, com a complement a l’activitat preventiva de les empreses.
Acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis
col·lectius.
Auditoria dels sistemes de prevenció dels departaments de la Generalitat per
aconseguir una millora en la seguretat i la salut laboral del personal.
Campanya publicitària de prevenció de riscos laborals, amb el lema “A la feina, cap
risc”.
– Anunci que la recaptació de les sancions per incompliment de la normativa sobre
prevenció de riscos laborals es reinvertirà en la millora de la seguretat dels treballadors de
les empreses catalanes.
– Petició per part de la Generalitat al Govern central del traspàs de la gestió de la totalitat
d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una Resolució Parlamentària de 2002.
– Aprovació del projecte de Llei de reforma del Consell de Treball Econòmic i Social de
Catalunya, amb l’objectiu de garantir la seva independència i reforçar la seva funció
assessora. La nova regulació preveu, entre d’altres coses, la supressió dels representants
del Govern català i de l’Administració local en els òrgans de l’entitat.
– Establiment de l’obligació de presentar un Pla Social per part de les empreses en el
moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació com a requisit imprescindible
perquè el Departament iniciï la seva tramitació. La mesura, d’aplicació a empreses de 50 o
més treballadors, fa de Catalunya la primera Comunitat Autònoma que dóna compliment al
que preveu l’Estatut dels Treballadors, segons el mandat que estableix una Directiva
Europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius.
– Inauguració a Lleida de la primera seu descentralitzada del Tribunal Laboral de Catalunya,
amb l’objectiu d’acostar les institucions a les empreses i els treballadors. Durant els seus 13
anys de funcionament, aquest òrgan ha esdevingut un eficaç sistema extrajudicial de
resolució de conflictes laborals mitjançant la conciliació i l’arbitratge.
66
�Política Industrial
– Creació, en el marc del CIDEM, de l’Agència Catalana d’Inversions, organisme que té una
doble vessant: atraure inversions estrangeres que s’articulin amb el teixit industrial català i
encarregar-se de la localització exterior dels establiments catalans.
– Disseny de l’Observatori de prospectiva industrial, que serà l’encarregat de dissenyar una
metodologia per a la diagnosi i l’acció pública. L’anàlisi es concentrarà en tres sectors
prioritaris, per la seva elevada exposició a la competència internacional: tèxtil, automoció i
electrònica de consum.
– Convocatòria de 4 ordres per donar suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació
industrial. Els objectius de les convocatòries, dotades amb 24,2 M€, són: incentivar sectors
estratègics; donar suport a l’adaptació i al creixement del valor afegit en sectors altament
exposats a la competència internacional; i promoure la col·laboració entre empreses, centres
públics i privats de recerca i centres tecnològics per engegar projectes de millora
tecnològica. Les ordres incorporen una nova clàusula en virtut de la qual les empreses
hauran de retornar l’import de l’ajut si relocalitzen la seva producció en un termini de 7 anys.
– Acords per a la creació dels següents Centres Tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a
Viladecans, el de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies
Agroalimentàries de Lleida, i el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sènia. La Xarxa de
Centres Tecnològics estarà formada, a finals de la legislatura, per entre 8 i 10 centres
d’arreu de Catalunya i s’ha creat un Registre de centres que permetrà l’ordenació del
sistema català de transferència de tecnologia, identificant les entitats que componen l’oferta
científica i tecnològica.
– Signatura de diferents acords d’àmbit territorial per al desenvolupament i la reactivació
econòmica (entre d’altres, a Anoia, la Selva, o al Lluçanès).
Política energètica
– Organització de la Setmana de l’Energia. El seu objectiu principal era incidir en el canvi
d’hàbits dels ciutadans, introduint mesures i actituds en l’àmbit del transport i de la llar que
fomentin l’estalvi energètic i impulsant fonts d’energia respectuoses amb el medi ambient.
En aquest marc, els Departaments de Treball i Indústria i de Medi Ambient i Habitatge van
signar un conveni de col·laboració amb el FC Barcelona per afavorir la incorporació de
criteris de sostenibilitat energètica i mediambiental en les actuacions del club.
– Creació del Centre de Suport a les Ordenances Solars (CSOS), que donarà suport jurídic,
administratiu i tècnic als municipis que disposen o pretenen crear ordenances municipals per
a la implantació de l’energia solar tèrmica en els seus territoris. L’acord el van signar 22
municipis de Catalunya, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Associació
Catalana de Municipis i Comarques i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient a les
comarques de Girona.
– Acord amb la cadena de distribució alimentària Condis per a la utilització del biodièsel, un
combustible no contaminant i biodegradable, en els més de 100 vehicles de l’empresa.
– Inici dels treballs d’anàlisi, diagnòstic i redacció del nou Pla de l’Energia 2005-2015.
– Signatura de convenis per a la realització de plans de millora de la qualitat del servei
elèctric a Catalunya, amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i les empreses AgriEnergia, SA, Bassols Energia, SA, Distribuidora de Energía Eléctrica del Bages, SA, Electra
Caldense, SA, Electra del Cardener, SA, Elèctrica Curós, SA, Estabanell Y Pahisa, SA,
Fecsa-Endesa, i Productora Eléctrica Urgelense, SA.
67
�Departament de Comerç, Turisme i
Consum
Acció de Govern
Comerç
– Aprovació de la llei d’equipaments comercials.
– Presentació del programa d’ajuts al comerç per a l’any 2004 per a l’impuls de la
competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya amb un import de
14 M€.
– Inici dels treballs d’elaboració del Nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2005-2008.
És previst que l’any 2005 es faci la convocatòria d’ajuts corresponent a aquest Pla.
– Signatura del conveni per a la dinamització del comerç urbà amb el Consell de Cambres
de Catalunya, que permetrà desenvolupar actuacions conjuntes per millorar la competitivitat
de les petites i mitjanes empreses, amb un pressupost de 800.000 € a parts iguals.
– Inauguració de la nova edició de la “Barcelona Fashion Week” on s’ha destacat la
importància de la internacionalització del disseny i la creació per a la potenciació de la
indústria tèxtil.
– Presentació dels Premis a la Innovació del sector firal català, que seran atorgats per
primera vegada l'any 2005. Aquests premis tenen com a objectiu reconèixer públicament les
entitats firals excel·lents de Catalunya, divulgar la qualitat i la innovació, i ser font
d'informació i guia per establir sistemes de gestió competitius.
– Aprovació del Pla d’Orientació dels Equipaments Comercials (POEC) de Badalona, amb
un creixement màxim de 25.000m2 de superfície comercial. La resolució dictada pel
Departament limita a 17.500m2 la superfície que es podria destinar a un gran magatzem i a
7.500 m2 l’ampliació del projecte ‘Badalona, ciutat europea del bàsquet’.
Internacionalització
– Ajuts a la internacionalització per al desenvolupament de noves línies de serveis i
programes ja existents que permetran mobilitzar 270 M€.
– Convocatòria per a la concessió de beques en el marc del Programa de formació en
matèria de promoció comercial a l’estranger. Amb una aportació per beca entre 18.000 i
27.000 € anuals bruts, segons la destinació.
– Posada en marxa de les plataformes empresarials de Mèxic, Beijing, Tòquio, Nova Delhi,
Casablanca, el Caire, Miami i São Paulo. És prevista, per al primer semestre de l’any 2005,
l’obertura de les plataformes Budapest, Varsòvia, París, Moscou i Praga.
– El COPCA i el Consell de Cambres de Catalunya desenvolupen el programa conjunt de
129 missions empresarials 2004.
– Presentació del contracte assignat al COPCA pel Govern d’Egipte per assessorar al
govern egipci en el redisseny de la seva política comercial exterior amb un projecte finançat
per la Comissió Europea. El Trade Enhancement Programme és un programa de promoció
68
�comercial encapçalat pel COPCA. Té un pressupost total de 14,3 M€, dels quals 6,6 € es
destinaran al contracte d’assistència tècnica que desenvoluparà el COPCA.
– Presentació del Pla Estratègic per la Internacionalització de Catalunya 2005-2008, en el
marc de la “Nit de la Internacionalització”. Aquest Pla detallarà les línies estratègiques per
posicionar Catalunya en el seu entorn econòmic com una de les millors pràctiques en
comerç exterior en els propers quatre anys.
Turisme
– Creació del ‘Pla de Dinamització Turística’ amb 4,2 M€ d’inversió per millorar les
infrastructures i els serveis turístics de les comarques del Montsià, Terra Alta, al Baix Ebre i
Ribera d’Ebre durant l’any 2004 i 2005. Creació del Consorci per a l’execució d’aquest Pla.
– Elaboració del programa d’activitats per captar el turisme cultural i de qualitat amb l’any
Dalí.
– Participació en l’acord de suport a la consolidació de l’Aeroport de Girona per ajudar a
diversificar, desestacionalitzar i dinamitzar l’oferta turística. També aprovació d’una esmena
del Comitè Europeu de les Regions que reconeix la importància de les línies aèries de baix
cost.
– Presentació de la campanya de promoció turística al mercat espanyol “Catalunya te sienta
bien”.
– Signatura d’un conveni que preveu una inversió de 309.000 € per impulsar el
desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i Aran. El conveni permetrà reforçar
la marca ‘Pirineus’ com un producte de qualitat i potenciar els recursos turístics de les
comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars
Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran.
– Convocatòria de concessió de subvencions a les oficines de turisme de Catalunya per a la
millora d’instal·lacions i d’equipaments. La quantitat màxima destinada és de 360.000 €.
– Acord amb el ministre mexicà de Turisme per tal d’afavorir la inversió d’empresaris
catalans en projectes turístics de qualitat a Mèxic.
– Acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per impulsar l’ús del català en el sector.
L’acord, que té una vigència de dos anys, facilitarà l’aprenentatge del català a més de 8.000
treballadors del sector perquè el seu objectiu és incrementar l’ús del català en bars i
restaurants on hi ha un alt nombre de treballadors de fora de l’Estat espanyol.
– Presentació dels objectius del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya i del balanç de la
temporada turística davant de la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme del
Parlament. El Pla Estratègic té com a principal objectiu definir l’evolució del model turístic de
Catalunya per al període 2005-2010 i orientar la política del sector públic i privat.
– Autorització de la despesa amb abast pluriennal de 360.000 € per al desenvolupament del
Pla de Foment amb l’Ajuntament de Banyoles i per al desenvolupament del Pla de Foment
amb el Consell Comarcal del Pla de l’Estany.
– Presentació de l’oferta turística de la vessant sud dels Pirineus a un grup de més de 40
agències de viatges i operadors turístics internacionals, a Amsterdam (Països Baixos),
conjuntament amb les Comunitats Autònomes d’Aragó i Navarra. Aquesta acció de promoció
forma part d’un acord marc entre Turisme de Catalunya, la resta de comunitats autònomes
de la vessant sud dels Pirineus i l’organisme de promoció turística de l’Estat espanyol,
Turespaña, per tal de promoure els seus actius turístics sota el nom de la marca “Pirineus”.
69
�– Col·laboració del Departament junt amb el Consell de Cambres de Catalunya en
l’organització del II Congrés de Turisme (Girona, 15-17 de desembre de 2004).
– Signatura de l’acord entre Turisme de Catalunya i la Federació Catalana de Càmpings per
ser presents a les principals fires europees sota la “Marca” Catalunya. L’acord preveu la
promoció dels càmpings catalans a les fires europees d’Anvers, Utrecht, Amsterdam,
Stuttgart, Brussel·les i Essen.
– Inauguració de la cinquena edició del campionat amateur de golf “Catalunya-Costa Brava
Cuina&Golf”, que Turisme de Catalunya va organitzar del 17 al 19 de maig, creat i pensat
per promoure la Costa Brava entre touroperadors internacionals.
– Turisme de Catalunya patrocina l’expedició “Catalans al K2-Magic Line”.
– Turisme de Catalunya dóna suport al primer Campionat d’Europa de Piragüisme d’estil
lliure, atès que considera que pot donar a conèixer un entorn natural de rius i paisatges
preparats per al turisme interior dels Pirineus.
– Signatura de l’acord de col·laboració de Turisme Catalunya amb l’Associació de Parcs
Aquàtics de Catalunya per tal de col·laborar en una campanya publicitària de promoció dels
parcs aquàtics amb un import de 60.000 €.
– Signatura del Conveni amb el Club Futbol Barcelona per promocionar la “Marca” de
Catalunya a les gires internacionals del Barça. D’aquesta manera, ‘Turisme de Catalunya’
viatjarà amb el Barça a Seül, Tòquio, Shizuoka i Xangai per presentar l’oferta turística de
Catalunya als principals turoperadors asiàtics. Aquest conveni té una vigència d’un any i
podrà prorrogar-se fins al 2006. L’acord no preveu cap aportació econòmica de cap de les 2
entitats.
– Inversió de 96.000 € per promocionar el Turisme Nàutic a Catalunya. Aquesta inversió
s’articula a través de tres acords per a la construcció de dues estacions nàutiques a
Palamós i Salou i la promoció de l’oferta d’activitats nàutiques.
– S’estableixen les bases reguladores de concessió d’ajuts als consells comarcals per a la
senyalització d’itineraris turístics al medi rural. La quantia destinada és de 210.000 €.
– Destinació d’1,8 M€ per promoure l’oferta turística de tardor i hivern catalana als mitjans de
comunicació televisius. La campanya s’anomena ‘Locos por la nieve’ per donar un impuls al
turisme de neu a l’Estat espanyol, i s’ha elaborat un espot especial sobre la tardor per a la
campanya “Catalunya te sienta bien”, que ja va tenir incidència durant els mesos d’estiu.
Turisme de Catalunya també ha creat una acció de comunicació particular anomenada
“Catalunya és per viure-la” amb dos àmbits d’actuació concrets: promoure l’oferta de neu i
potenciar la marca turística Terres de l’Ebre a tot el territori català.
– Participació de Turisme de Catalunya en el Comitè Europeu de Relacions Exteriors
d’Escòcia com a representant de Catalunya, que és model de referència per a la promoció
del turisme escocès.
Consum
– Creació de l’Agència Catalana de Consum.
– Convocatòria d’atorgament de subvencions destinades a les organitzacions de
consumidors i usuaris per un import de 368.000 € i amb la finalitat de dur a terme activitats
d’informació i protecció dels consumidors durant l’any 2004.
– Posada en marxa de la campanya ‘Diferencia’t. Consumeix amb criteri’, adreçada a
potenciar el consum responsable dels joves catalans.
70
�– Presentació de la targeta ‘Consumidors a Europa’, editada conjuntament per l’Institut
Català del Consum i pel Centre Europeu del Consumidor (CEC) amb la finalitat d’informar
els consumidors dels seus drets quan adquireixen productes o serveis als països de la Unió
Europea.
– Delegació de competències en matèria de resolució de conflictes de consum, tasques
d'inspecció i campanyes de control a diversos consells comarcals: Consell Comarcal de l’Alt
Empordà, del Bages, del Pallars Jussà, de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta; aquests s’han
afegit als ja existents en l’exercici 2002 i 2003 amb experiència molt positiva en aquesta
delegació de matèries: Consell Comarcal de l’Alt Urgell, del Baix Camp, del Baix Ebre, del
Baix Empordà, del Baix Penedès, del Berguedà, de la Conca de Barberà, de la Garrotxa, del
Montsià, d’Osona i del Conselh Generau d’Aran.
– Presentació del balanç de les reclamacions gestionades pel Centre Europeu del
Consumidor de Barcelona (CEC) durant l’any 2003: la sobre reserva (overbooking), la
pèrdua d’equipatge i les errades en les reserves a través d’Internet són les principals
reclamacions dels ciutadans europeus.
– Posada en marxa d’una nova campanya de control per detectar els centres de bronzejat
no registrats a Catalunya.
– Alerta als ciutadans de la detecció de presumptes estafes telefòniques realitzades per
empreses que ofereixen serveis de tarificació addicional en línies 803, 806, 807 i d’internet
907. L’estafa consisteix en l’oferiment de premis, promocions gratuïtes i connexions a
pàgines web de pagament inexistents.
– Retirada del mercat de 156.832 armilles d’alta visibilitat que incompleixen la normativa
d’obligat compliment des del 24 de juliol d’enguany. El Departament ha realitzat 219
actuacions d’inspecció en 154 establiments de Catalunya des de l’inici de la campanya a
l’octubre de 2003.
– Sanció a Correus i altres 8 empreses per incomplir la Llei de política lingüística en rètols,
senyalització i publicitat. Consum ha rebut 445 denúncies de ciutadans contra establiments
comercials i de serveis per detectar incompliments en matèria de política lingüística, que han
suposat la tramitació de 86 expedients sancionadors. En total, el Departament de Comerç,
Turisme i Consum ha imposat sancions a 9 empreses per un import de més de 43.000 €.
– Presentació de les dades referents a publicitat enganyosa coincidint amb la celebració a
l’hotel Princesa Sofia de Barcelona de la VI Jornada Europea de Consum sobre publicitat
enganyosa: en els darrers dos anys s’ha sancionat 51 empreses i s’han obert 124
expedients sancionadors per utilitzar publicitat o informació que indueix a engany en els
consumidors.
– Campanya de control a les oficines de les entitats financeres i d’assegurances. L’objectiu
d’aquesta campanya és comprovar que la informació i les condicions de contractació dels
diferents productes i serveis que ofereixen siguin transparents i comprensibles pels usuaris.
– Obertura de 45 expedients sancionadors a establiments majoristes multipreu i basars per
comercialitzar productes que poden comportar risc per a la seguretat de les persones. S’han
immobilitzat 755.612 productes de procedència asiàtica resultat de les més de 9.000
actuacions d’inspecció realitzades durant l’any 2004. Dels productes retirats destaca la
immobilització de 604.081 unitats d’armilles d’alta visibilitat per incompliment de la normativa
de seguretat i 5.676 joguines de la campanya de Nadal.
71
�Departament de Benestar i Família
Acció de Govern
– Els responsables de la política social dels governs de Catalunya, el País Basc i Astúries
van firmar la Declaració de Getxo, un document que serveix per definir el marc de
col·laboració entre les comunitats per poder compartir projectes que avancin cap a sistemes
socials universals.
– Presentació de l’Anuari de l’Envelliment a Catalunya.
– Presentació del Nou model assistencial en l'àmbit rural.
– Presentació de les Bases per a una nova Llei de serveis socials de Catalunya, a la
Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, així com a totes
les Administracions Locals amb competències en serveis socials de Catalunya.
– Presentat el balanç i les noves perspectives del Pla de Transformació del Barri de la Mina
(2000-2010).
– Subvencions atorgades per un import de 107 M€ .
Actuacions comunitàries i cíviques
– Presentada la campanya per a la no-discriminació del poble gitano.
– Inaugurat un casal per a gent gran a l’Hospitalet de Llobregat. La inversió ha estat de més
de 2 M€.
– Creació d’un nou Consell Català del Voluntariat en el qual tindran cabuda representants
territorials per tal de poder donar servei i promocionar el ric teixit associatiu de Catalunya.
– Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació “La Caixa” per acostar la
gent gran a les tecnologies de la informació i la comunicació.
– 42 concursos d’adjudicacions de pisos.
– 8 promocions finalistes de remodelació dels barris: Sant Roc, Polvorí, Turó de la Peira,
Sud-oest Besòs, Via Trajana i Xafarines.
– Autoritzades les següents despeses amb abast plurianual:
209.462,06 €, per a l'atorgament d'una subvenció a l'Ajuntament del Vendrell per dur
a terme la reforma d'un casal i la construcció d'un altre al Vendrell.
156.363 € per a les obres de remodelació integral del casal de gent gran "Jaume
Terrades" de Mataró.
Serveis Socials
– Actualització dels ajuts per complementar les pensions de viduïtat més baixes. Augment
d’un 3,8% (0,8% per sobre de l’IPC català).
– Aprovació d’un augment del complement de les pensions més baixes, que passa de 300 a
360 € anuals, amb un augment del 20%, amb efectes retroactius des del mes de gener.
72
�– S’aprova destinar 30 M€ als ajuntaments de més de 20 mil habitants i als consells
comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament, per a
aquest any.
– S’aprova destinar 3,2 M€ per garantir serveis socials a persones amb disminució.
– Inauguració de la llar residència per a discapacitats psíquics “Torrent de Llops” a
Martorell. El cost de la inversió és de 743.637 €.
– Inauguració de la llar residència per a disminuïts psíquics Reina Elisenda de Montcada, a
Lleida, de l’Institut de Treball Social i Serveis Socials. La inversió és de 601.000 €.
– Inauguració de la residència la Maçana de Salt, per a persones en procés de rehabilitació
de malalties mentals, amb 29 places concertades.
– Inauguració de la residència i centre de dia per a gent gran de Vila-seca, on hi haurà 50
places assistencials concertades amb el departament.
– Obres d’adequació Casa del Mar de Sant Carles de la Ràpita. L’import de la inversió és de
691.906 €.
– Aprovació del projecte de reconversió i reforma de la residència Mare de Déu de la Mercè
a Tarragona, import 8,4 M€; nova construcció de la residència de disminuïts psíquics amb
centre de dia al Prat de Llobregat, import 3 M€ i nova construcció del casal per a gent gran i
centre de dia a Santa Perpètua de Mogoda 1,7M€ (Pla Economico-financer de l’empresa
Gestió d’Infraestructures SA 2004-2010).
– Adjudicada la construcció d’un centre de dia per a gent gran a Badia del Vallès.
– Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca per
a la construcció d’un centre residencial per a gent gran.
– Inauguració del Centre Especial de Treball a l’Hospitalet de Llobregat i de dues llars
residència -l’una a l’Hospitalet de Llobregat i l’altra a la Zona Franca de Barcelona – de
l’associació de pares treballadors de la SEAT amb fills disminuïts.
– Autoritzada la següent despesa amb abast plurianual:
720.140 € per a la subscripció d'un conveni amb el Conselh Generau dera Val d'Aran
que té per objecte la realització d'obres a la residència geriàtrica i centre de dia per a
gent gran de Vielha.
- Elaboració de les dades bàsiques del Mapa de Serveis Socials 2003.
Família i Infància
– Signatura d’un conveni amb la Fundació Carmen y M. José Godó per facilitar l’acolliment
familiar d’infants amb necessitats especials.
– Inaugurat el centre residencial d’acció educativa l’Albera per a menors desemparats a
Figueres. El Departament ha finançat part del cost de les obres a través de l’Institut Català
de Finances per valor de més de 500.000 €.
– Elaboració del disseny del programa de formació de pares i mares.
– Aprovació i tramitació del programa de lleure en família, elaborat de manera conjunta amb
Tujuca S.A.
– Nou pis assistit per a joves tutelats a Tarragona.
73
�– Impuls del Pla de Xoc de Mesures de Protecció a la Infància i l’Adolescència amb un
augment del 28% del pressupost i amb la incorporació de 48 nous educadors als Equips
d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
– Convocatòria d’ajuts per a famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part múltiple de
tres o més infants, de 240 fins a 320 € per família i anualment fins als 12 anys.
– Increment de les ajudes a les famílies extenses que tenen menors tutelats acollits, fins a
un import de 240 € mensuals.
– Autoritzada les següents despeses amb abast plurianual:
466.799 € per a les obres d'adaptació d'una part de la planta segona de l'edifici
principal del centre educatiu "Els Castanyers" de Palau Solità i Plegamans.
1,6 M€ per a les obres de rehabilitació integral de la residència infantil "Llar Les
Vinyes" de Cerdanyola del Vallès i de la residència Infantil de Rubí.
– Prestació econòmica de 550 € per infant a càrrec per a famílies amb infants menors de 3
anys i de 625 € per a famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys.
Més de 235.000 famílies beneficiàries. Pressupost: 145 M€.
– Atorgament de subvencions per un import de 1.321.538 € a entitats d’iniciativa social per a
centres oberts i programes d’atenció a la infància en risc.
– Signatura de convenis amb ens locals (ajuntaments i consells comarcals) per al
finançament dels professionals dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència per un
import de 6 M€.
– Denominació i reestructuració de la Secretaria de la Família que passa a denominar-se
Secretaria de Famílies i d’Infància i assumeix, com a funció nova, coordinar i gestionar
l’execució de les polítiques del departament en matèria de lluita contra la violència familiar.
– Posada en marxa del nou títol de família nombrosa, individualitzat per cada membre de la
unitat familiar.
Secretaria per a la Immigració
– Pla de retorn dels catalans a l’estranger. Desplegament de la Llei de mesures al retorn
dels catalans emigrats i llurs descendents i assignació d’una primera dotació de 200.000 €
per posar en marxa el Pla d’Ajuda al Retorn. L’import atorgat és de 75.562,87 €.
– Lliurament dels I Premis Francesc Candel, dedicats a la integració social dels immigrants.
– Presentació de la guia Acull: Guia d’informació i de serveis.
– Convocatòria d’ajuts destinats a entitats per a realització d’activitats i projectes d’integració
social de persones immigrades i retornades.
– Curs de tècniques d’intervenció amb famílies magrebines. Impartit a les comarques de l’Alt
Camp, Alt Penedès, Alt Urgell, Anoia, Baix Penedès, Berguedà, Ribera d’Ebre, Ripollès,
Maresme, Osona, Segrià, Garrigues, Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, i Vallès
Occidental.
– Convenis entre ens locals i el Departament, per a la realització dels Plans comarcals
d’integració dels immigrants: Vallès Oriental (40.000€); Baix Camp (40.000€); Pla de l’Estany
(40.000€); Tarragonès (40.000€); Baix Empordà (40.000€); Garrotxa (40.000€); Osona
(40.000€); Alt Empordà (40.000€); Garraf (36.000€); Bages (36.000€); Alt Penedès
(36.000€); Baix Ebre (36.000€); Anoia (20.000€).
74
�– Convenis amb diferents centres universitaris: 4.800 € a la Universitat de Lleida destinats a
cursos de postgrau i màsters en intervenció socioeducativa per a contexts multiculturals;
11.070 € a l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra destinats a postgraus en Ciutadania i
immigració; 50.000 € a la Fundació Universitat de Girona destinats al IV Congrés sobre la
Immigració a Espanya.
– Convenis amb diferents centres: CITE-CONC, per un import de 70.000€ destinats a la
col·laboració en la xarxa de les seves oficines; amb l’AERC, per un import de 6.000 €
destinats a la realització d’activitats de caràcter social i associatiu en l’àmbit dels emigrants i
retornats; i amb la Creu Roja, per un import de 98.500 € destinats a la intervenció de les
persones immigrants que vivien a les casernes del barri de Sant Andreu de Barcelona.
– Convocatòria de subvencions destinades per a la realització d’activitats i projectes
d’integració social per un import de 900.000 €.
– Convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a la construcció, l’habilitació,
reformes d’ampliació o condicionament d’allotjaments de treballadors i treballadores
temporers per un import de 603.600 €.
75
�Departament de Medi Ambient i Habitatge
Acció de Govern
Gestió de l’aigua
– Inversió de 1.110 M€ a Catalunya per a 145 actuacions urgents a les conques del país per
incrementar els recursos hídrics i millorar-ne la gestió. Aquestes actuacions consensuades
amb el Govern de l’Estat per modificar el Pla Hidrològic Nacional, seran finançades a càrrec
de fons de cohesió europeus, ja que responen als principis i objectius de la Directiva marc
d’aigües.
– Desviament del tram final del curs actual del riu Llobregat, i entrada en servei de la nova
llera canalitzada del riu, fet que permetrà garantir la seguretat hidràulica, i també l’expansió
del Port de Barcelona.
– Inauguració de l’Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Breda.
– Aprovada una inversió d’1,5 M€ per a l’EDAR del Baix Llobregat.
– Inaugurada la nova xarxa de distribució d’aigua al Maresme, i les obres de millora de
l’abastament d’aigua potable a Sant Antoni de Vilamajor (858.000 €).
– Aprovat per l’ACA el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de
Catalunya, que permetrà aconseguir un bon estat ecològic de les masses d’aigua.
– Atorgament de l’ACA de 500.000 € a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus (EMSHTR), per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es
destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública dels municipis de l’àmbit
metropolità.
– Creació de la Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat, òrgan tècnic especialitzat adscrit a
l’ACA, que realitzarà l’anàlisi i el seguiment dels impactes que generaran sobre els aqüífers
del Baix Llobregat les infraestructures previstes en el delta (nova terminal de l’aeroport, AVE,
metro...).
– La protecció de les aigües subterrànies rep un nou impuls amb l’aprovació del Decret de
revisió de les zones vulnerables, adreçat a prevenir la contaminació per nitrats procedents
de fonts agràries d’aquestes aigües.
– Conveni amb Forestal Catalana per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es
destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública de l’Àmbit no metropolità,
per un valor de 2 M€.
– Inici de les actuacions adreçades a la descontaminació dels fangs al pantà de Flix en
règim de col·laboració amb les Administracions Públiques afectades i implantació de filtres
de carbó actiu a l’ETAP de l’Ampolla per prevenir riscos per a la salut.
– Signatura del conveni entre l’ACA, l’EMSHTR i el CDRB i l’associació AFAQUIM per a la
segregació selectiva de càrregues salines dels seus abocaments d’aigües residuals i el seu
abocament a mar a través del col·lector de Salmorres de la conca del Besòs.
Gestió dels residus
– Inaugurades 4 deixalleries: Blanes, Vilassar de Mar-Cabrils-Cabrera, Begues i Pla de
Santa Maria.
76
�– Inaugurada la Planta de Tractament de Purins de Juneda II. L’objectiu de la planta, que té
una capacitat de 110.000 m3 anuals, és absorbir els excedents de purins de la comarca de
les Garrigues, i complementar la planta de tractament ja existent a la mateixa població. Així
es complementarà el Pla de gestió de dejeccions ramaderes de la comarca.
– Inauguració del nou Centre Comarcal de Tractament de Residus Municipals de la Conca
de Barberà a l’Espluga de Francolí, que donarà servei a 19.500 habitants de la comarca. El
centre ha estat pressupostat en 3,7 M€.
– Inauguració de les millores ambientals introduïdes a la planta de tractament d’olis minerals
usats d’Alcover consistents en: Nova estació depuradora d’aigües residuals; nova torre de
refrigeració, que permet un òptim funcionament del cicle tancat de les aigües; i aplicació de
millores per a la reducció de l’impacte visual integrant la instal·lació en l’entorn.
– Inauguració de l’ampliació i adequació del dipòsit controlat de les Borges Blanques, a les
Garrigues, que ha suposat una inversió total de 460.134,87 €, dels quals el 80% ha estat
aportat pel Fons de Cohesió de la Unió Europea i el 20% per fons propis de l’Agència de
Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
– Inversió de més de 51 M€ a l’Ecoparc de Montcada i Reixac, que es troba en període de
proves. La planta tractarà 240.000 tones/any de residus de 10 municipis metropolitans del
Barcelonès Nord i el Vallès Occidental.
– Signatura dels convenis amb els sistemes integrats de gestió d’envasos ECOVIDRIO i
ECOEMBES, que consolida d’aquesta forma el nou finançament als ens locals per a la
recollida selectiva de vidre, paper i envasos lleugers (plàstics, llaunes, brics).
– Establiment d’un protocol d’acord, amb el consens dels agents territorials, per a les bases
de gestió del nou dipòsit controlat de Tivissa.
– Realització d’una prova pilot amb l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament
de Residus, consistent en la deposició del rebuig de residus procedents dels Ecoparcs
metropolitans, degudament tractats i retractilats en forma de bala a l’abocador de la Vall d’en
Joan al terme municipal de Begues. El cost de la prova és d’1,6 M€ i l’ARC hi aporta el 50%.
Gestió de l’aire
– Presentació del projecte de la Xarxa de Radars de Catalunya, xarxa que en aquests
moments es compon de tres radars (Vallirana, Puig d’Arques i la Panadella) i que l'any
vinent s'ampliarà amb un quart radar a Tivissa. Els radars meteorològics són instruments
d’observació que permeten detectar a distància la presència de pluja i estimar-ne la
intensitat.
– Racionalització de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques i la seva integració
en una nova eina de visualització que contempla a més de les 155 estacions completes
(EMA) 225 pluviòmetres (ACA+CHE).
– Campanya de determinació dels nivells d’ozó troposfèric amb l’aplicació de nous models
avançats de predicció.
Protecció del medi natural
– Inauguració de les infraestructures del Projecte Life al riu Tordera. El Projecte té com a
finalitat reutilitzar les aigües provinents de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR)
de Tordera, a través d’un sistema natural d’aiguamolls que depuren l’aigua. Aquesta aigua
neta i sanejada s’envia riu amunt per recarregar l’aqüífer.
77
�– Aprovació de 14 Plans especials de delimitació definitiva que afecten a 40 espais del
PEIN, i ampliació dels límits actuals del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) del Cap de
Santes Creus a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).
– Presentació del nou Pla General de Política Forestal 2005-2014.
– Signatura de l’acord entre el DMAH i els ajuntaments del Prat del Llobregat i Viladecans
per a la creació del consorci del delta del Llobregat.
– Inauguració del Parc de la Pedra Tosca (Les Preses) dins del Parc Natural de la Zona
Volcànica de la Garrotxa.
– Inaugurades les obres de millora d’accés a la pica d’Estats i el nou aparcament al pla de la
Farga de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Àreu del municipi d’Alins.
– Atorgament d’ajuts per un import de 842.000 € per a projectes de conservació, millora i
ordenació en espais de la xarxa Natura 2000 al Pirineu i Prepirineu, desenvolupats per ens
locals, entitats sense ànim de lucre i particulars.
– Creació i participació en la Comissió de seguretat aeronàutica a l'Aeroport del Prat en
relació amb les poblacions d'ocells.
– Aprovació del Decret pel qual es declara la gavina corsa espècie d’interès especial i
s’aproven els plans de recuperació del bitó, la gavina corsa, el fartet i el samaruc.
– Constitució de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que esdevé el més gran
de Catalunya, amb més de 69.000 ha a les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
– Concessió de 4,7 M€ per a la regeneració dels boscos afectats pels incendis forestals de
l’estiu del 2003.
Polítiques ambientals
– Presentació del mapa de recursos eòlics de Catalunya, elaborat pel Servei Meteorològic
de Catalunya. Els resultats presentats permetran identificar les zones de Catalunya que
ofereixen més possibilitats per a la generació d’energia eòlica, així com determinar aquelles
zones amb poca eficiència eòlica.
– Decret per regular la participació de les organitzacions no governamentals (ONG) i altres
entitats sense ànim de lucre vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient en les
activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i que estableix la
creació del Registre d’entitats per a la Protecció del Medi Ambient i la Sostenibilitat
Ambiental.
– Decret que estableix que la Direcció General de Qualitat Ambiental serà l’organisme que
tramitarà, atorgarà o interromprà les autoritzacions de les instal·lacions que generen
emissions de gasos d’efecte hivernacle.
– Creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, un òrgan de participació
dels agents socials en relació amb les propostes de desenvolupament sostenible que formuli
l’executiu.
Habitatge
– Nou Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous
habitatges protegits, la meitat en règim de lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000
habitatges i suposa una inversió, per part de la Generalitat de 100 M€.
– Aprovats dos dels principals decrets del nou Pla de l’Habitatge que entraran en vigor el
febrer, i que permetran assolir els principals objectius del Pla:
78
�
el decret de desplegament del Pla pel dret a l’Habitatge 2004-2007.
el decret regulador del Pla de rehabilitació de Catalunya.
– Presentació de la xarxa de Mediació social per a l’Habitatge.
– Acord del Govern per tramitar els expedients corresponents a 80.000 habitatges pendents
d'ajuts a la rehabilitació d'habitatges. Amb aquest propòsit el Govern de la Generalitat ha
decidit destinar al voltant de 80 M€ a atendre les peticions pendents i no admetrà noves
sol·licituds fins que no s'aprovin les noves bases reguladores dels ajuts, llevat de les que
estiguin incloses en àrees de rehabilitació integral prèviament declarades o que afectin
habitatges amb patologies estructurals.
– Lliurades les claus de 15 noves promocions d’habitatges de lloguer amb un total de 309
habitatges: 100 habitatges a Cornellà, 18 a Olot, 28 a Barcelona, 6 a la Seu d’Urgell, 30 a
Sant Quirze del Vallès, 4 a Batea, 16 a Cunit, 7 a Ripoll, 13 a la Seu d’Urgell, 15 a
Granollers, 45 a Sant Pere de Ribes, 12 a Centelles i 22 a Castell-Platja d’Aro.
– Lliurades les claus de 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 140
habitatges: 20 habitatges a Castellar del Vallès, 32 a Cunit i 88 a Badalona.
– Signatura de 26 convenis amb diferents municipis de Catalunya per promoure l’habitatge
social protegit de compra, de lloguer per a joves i per a gent gran.
– 78.000 € en la implantació d’energies renovables, solar-fotovoltaiques i solar-tèrmiques, en
el barri de Pomar de Badalona.
– Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han lliurat 3 noves promocions
d’habitatges de compra amb un total de 249 habitatges: 96 habitatges de compra al barri de
Sant Roc de Badalona, 42 al barri de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del
Polvorí de Barcelona i 60 al barri del Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri.
– Signatura d’un acord amb el Ministeri d’Habitatge per donar continuïtat a la remodelació de
barris a la demarcació de Barcelona. Els barris beneficiats per aquestes remodelacions són
el Turó de la Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat
de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria; Sant Roc, de
Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de Sant Cosme, al Prat de
Llobregat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge hi invertirà 12,4 M€ i el Ministeri
d’Habitatge 8,3 M€, en el present exercici
– Aprovació, per part de l’Incasol, de la signatura de convenis amb 10 ajuntaments (Alguaire,
Avinyó, Calaf, Castellfollit de la Roca, les Franqueses del Vallès, Horta de Sant Joan, Molins
de Rei, Palafrugell, Premià de Mar i Santa Eugènia de Berga) per a la construcció de 348
habitatges, dels quals 290 seran de lloguer, amb autorització prèvia de l’Incasol.
– Adjudicades per Adigsa un total de 31 obres de rehabilitació d‘habitatges socials per un
import de 7,5 M€. Les obres s’efectuaran a 26 barris d’arreu de Catalunya, i consisteixen en
millores externes dels edificis i millores en la seguretat, així com d’altres que permetran
millorar la qualitat de vida dels veïns.
– El Govern autoritza ADIGSA a una operació d’endeutament de 29 M€ per rehabilitar el
parc d’habitatges de titularitat de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb els compromisos
adquirits en el Pla Director d'Obres (PDO) de l’any 1997.
– La Generallitat ha desallotjat 61 famílies que vivien en els edificis pròxims a les coves
subterrànies de les Mines de potassa de Sallent (Bages), que en els darrers anys han anat
patint diversos esfondraments. Aquests veïns han estat reallotjats en pisos nous promoguts
per l’Incasol a Sallent i altres reallotjats provisionalment i de manera gratuïta en municipis de
les rodalies de Sallent.
79
�Departament d’Universitats, Recerca i
Societat de la Informació
Acció de Govern
– Creixement d’un 13,5% del pressupost del DURSI per a l’any 2005. L’import destinat a la
Direcció General de Recerca augmenta un 38%, la qual cosa evidencia la implicació del
Govern amb la recerca en el marc del Pla de Recerca i Innovació (2005-2008). Per la seva
banda, el pressupost de la Direcció General d'Universitats creixerà un 10,8%. Finalment, la
Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació creixerà enguany un 7,4%. La
part principal correspon al desenvolupament del Pla Director d'Infraestructures de
Telecomunicacions, que en una bona part s’executarà a través del Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) en el pressupost del qual s’hi
destinaran 20 M€. El futur model de telecomunicacions presentat al Parlament potencia
especialment el CTTI i el Pla.
Àmbit Universitats
– Signatura d’un conveni de col·laboració per desenvolupar, a partir del curs acadèmic 200405, un Pla pilot de titulacions adaptades al futur espai Europeu d’Ensenyament Superior,
previst per al 2010. Les universitats públiques i privades catalanes han presentat un total de
46 títols de Grau i 16 Màsters adaptats al sistema de cicles establert en la declaració de
Bolonya. D’altra banda, s’ha aprovat una despesa plurianual d’1,83 M€ per al finançament
del Pla pilot 2004-2006.
– Possibilitat de sol·licitar el Suplement Europeu del Títol, expedit per les universitats a partir
del proper curs, un cop finalitzada la carrera.
– Proposta de creació, per llei, d’un Fons destinat a l’acció territorial de les universitats i
centres d’educació superior que pretén donar suport al rol estratègic que juguen aquestes
institucions en el desenvolupament econòmic, social i cultural del territori. El pressupost del
2005 ja preveu una partida destinada a aquesta finalitat.
– Novetats en la Programació universitària 2004-2005: Llicenciatura de Criminologia (UB /
UAB / UdG); Enginyeria Aeronàutica (Campus Terrassa UPC); 2n cicle de la Llicenciatura
en Periodisme (URV) i 2n cicle d’Enginyeria de Telecomunicació (UPF/UAB).
– Acord en el marc del CIC pel que fa a les noves titulacions que s’impartiran al curs 20052006. És una proposta “de mínims” atès l’impacte de la davallada demogràfica a les
universitats i les perspectives de canvi en l’estructura dels estudis en el marc del futur EEES.
450.000 € a ajuts a les universitats públiques catalanes per al finançament dels seus
programes ERASMUS per al curs 2004-2005.
– Ajuts i beques universitàries gestionats per l'AGAUR la majoria dels quals poden sol·licitarse mitjançant la plataforma de l'Administració Oberta de Catalunya: Ajuts a associacions
d'estudiants universitaris; Ajuts per al finançament de projectes de millora de la qualitat
docent a les universitats catalanes; Ajuts a l'edició i la difusió de llibres de text o manuals
universitaris, en suport paper o en suport electrònic, escrits en llengua catalana; Ajuts a les
universitats de Catalunya per a projectes i activitats de normalització lingüística; Beques
predoctorals per a estudiants internacionals associades a programes de doctorat consolidats
80
�reconeguts en la convocatòria IQUC i renovació de beques predoctorals associades a
programes de doctorat IGSOC; Ajuts per a la internacionalització de programes de doctorat i
de mestratge de les universitats públiques catalanes; Ajuts a la mobilitat del personal
d’universitats públiques catalanes i administracions públiques del sector universitari i de
recerca; Ajuts a estudiants universitaris de centres adscrits; ajuts a estudiants universitaris
de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran.
– Concessió de les Distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària.
– Lliurament de les distincions de les proves d'accés a la Universitat a 77 alumnes que han
obtingut una nota igual o superior a 9.
– El web del DURSI sobre estudis universitaris i sortides laborals ha estat traduït a l’anglès.
També s’han activat les aplicacions de preinscripció universitària, que es pot fer directament
des d’internet i de preparació de la selectivitat. Una altra novetat ha estat poder consultar els
criteris de correcció i qualificació específics de cadascuna de les proves de les PAU de juny
2004.
– Implantació, a partir del proper curs, de la matrícula gratuïta universitària per als majors de
65 anys, les persones amb minusvalidesa i les víctimes d'actes terroristes.
– Encàrrec d’un estudi sobre la previsió de la demanda d’estudis universitaris a Catalunya
2014-2015, al qual es destinen 36.000 €.
– Aprovació de les normes d'organització i funcionament de la Universitat Abat Oliva i de la
Universitat Ramon Llull
– Signatura d'un conveni i un acord marc entre l’Associació d’Investigació de les Indústries
del Curtit i Annexes i el Consorci de l'Escola Tècnica d'Igualada per a la creació del campus
universitari d'Igualada, que vol fer-se al Pla de la Massa.
– L'Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris (EVIU) completa la seva oferta d'anglès amb
un nivell d'iniciació. El curs passat l'EVIU va quadruplicar el nombre de matriculats respecte
al 2002-03.
Àmbit Recerca
– Elaboració i aprovació per part de la CIRIT del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008.
També s'ha posat en marxa una nova web de participació (www.gencat.net/pricatalunya),
que forma part d’un conjunt d’accions per donar a conèixer el Pla que regirà la recerca i la
innovació a Catalunya durant els propers anys.
– Ajuts de recerca gestionats mitjançant l’AGAUR: Ajuts per donar suport al
desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i d'ensenyament
formal (reglat) i no formal (no reglat); Ajuts en equipament i infraestructura destinats a la
recerca; Ajuts a projectes d'abast comarcal; Ajuts per al finançament d'actuacions en l'àmbit
de la comunicació i de la divulgació científica; Ajuts per a l'organització d'accions
mobilitzadores; Beques Batista i Roca; Beques per a estades de recerca fora de Catalunya;
Beques per a joves membres dels casals catalans; Ajuts a universitats i centres públics de
recerca per a la contractació i reincorporació de doctors a grups de recerca de Catalunya;
Beques de formació en l'àmbit de les nanotecnologies a Catalunya; Ajuts per a doctors
visitants a Catalunya; Premis CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent; Ajuts per a la
creació, el desenvolupament i la consolidació de xarxes temàtiques dinamitzadores de
recerca i desenvolupament i de transferència de tecnologia; Renovació de beques en
programes de doctorat de les universitats catalanes en àrees de ciències socials i
humanitats; Concessió i renovació de beques predoctorals per a la formació de personal
81
�investigador i per a la contractació de personal per a la seva inserció en el món de la
recerca.
– Concessió de les "Distincions per a la promoció de la recerca universitària" corresponents
al 2004.
– Lliurament dels premis de la 23a edició dels Premis CIRIT 2004 per fomentar l'esperit
científic del jovent.
– Impuls al programa ICREA. El pressupost del programa augmenta fins a 5 M€ el 2004, que
representa un increment d’1 M€ respecte al 2003. Per altra part, les universitats i centres de
recerca catalans han presentat 170 propostes per als 25 nous contractes previstos per al
2004. Aquests nous contractes se sumaran als 85 contractes signats des de la seva creació
l’any 2001.
– Publicació en el web del DURSI d'un estudi sobre la producció científica catalana en els
darrers 20 anys encarregat per la CIRIT i elaborat pel Grup de recerca en Bibliometria i
Avaluació en Ciència de l'IMIM i per la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
– Actuacions en Institucions de Recerca :
1,3 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb
el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnologies, la UAB i
l’Institut de Física d’Altes Energies per a la creació del Centre de Competència
Científic Tecnològic Port d’Informació Científica (PIC).
4,44 M€ per al finançament de la Xarxa de Centres de Referència de Recerca i
Desenvolupament de la Generalitat els anys 2004-2005.
600.000 € per la Fundació “Genoma España”, per a la participació en projectes
d’investigació que tenen per objectiu impulsar el desenvolupament d'empreses
biotecnològiques.
450.000 € per al Consorci Laboratori de Genètica Molecular Vegetal
480.000 € per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per tal
de finançar la pròrroga del contracte-programa del centre de referència i
desenvolupament en Aqüicultura.
9 M€ per al Patronat de la Fundació Parc Científic de Barcelona en el qual participa
el DURSI, per contribuir al desenvolupament del PCB.
50.000 € per a la constitució de la Fundació Privada Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social (ICPHES). L’ICPHES tindrà caràcter
interdisciplinari ja que combinarà biologia, arqueologia i antropologia social
2,28 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb
el Ministeri d’Educació i Ciència per a la titularitat i l’explotació conjunta del feix de
llum BM16 en la instal·lació europea de radiació del Sincrotró.
Previsió d’una inversió de 2,5 M€ en un supercomputador que s'instal·larà abans
de finals d'any a la UPC i funcionarà amb programari Linux a partir del gener 2005.
– 174.800 € per al finançament de la convocatòria per a programes internacionals de
cooperació científica amb el Centre Nacional d’Investigació Científica de França durant l’any
2004.
– 8,44 M€ per al finançament de convenis específics de col·laboració entre el Departament,
les Universitats i l’Institut d’Estudis Catalans per desenvolupar accions del III Pla de Recerca
de Catalunya durant el 2004 i el 2005.
– Nova revista de comunicació i divulgació didàctica de la ciència i la recerca ICTINIUS,
dirigida al gran públic que tindrà caràcter trimestral. L’edició d’aquest suport de divulgació
científica es realitza dins el Programa de Divulgació, Didàctica i Comunicació Científica.
– Presentació de la 9ª Setmana de la Ciència a Catalunya (SC04)
82
�Àmbit Telecomunicacions i Societat de la Informació
– Implantació del programa MICROCOM amb l’entrada en funcionament de nous centres de
difusió de TV3 i C33 arreu de Catalunya per tal d’ampliar la cobertura dels serveis bàsics de
telecomunicacions a aquelles zones que tenen més dificultats per accedir a aquests serveis.
En aquest marc, s’han signat convenis amb Retevisión Móvil (Amena), Telefónica Móviles
España (Movistar) i Vodafone España, per tal de millorar l'extensió territorial de la cobertura
actual en els serveis de telefonia mòbil arreu de Catalunya.
– Inici del desplegament de la televisió digital terrestre a Catalunya, amb el projecte
Maresme Digital.
– Inici del desplegament de la xarxa pública de banda ampla. Inauguració de la xarxa de
banda ampla de l’Alt Pirineu i l’Aran que s’integra en el Pla Director d’Infraestructures.
– Signatura del protocol de col·laboració per a la posada en marxa d’un centre per
dinamitzar els usos de la societat de la informació a l’Alt Pirineu. Els signants són
l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el DURSI.
– Contractació de la consultora Sayós&Carrera per col·laborar en el concurs de veu i dades
que el CTTI va convocar per tal de donar suport al procés de licitació, adjudicació i execució
del contracte de serveis de telecomunicacions de veu i dades de l'Administració.
– Publicació de la llista dels 101 prestadors homologats de serveis de tecnologies de la
informació per la Generalitat de Catalunya relacionats amb el desenvolupament
d'aplicacions, el disseny tècnic orientat a la planificació, i la instal·lació, atenció i gestió de
les instal·lacions de tecnologies de la informació i la comunicació. La publicació del concurs
s’ha fet al portal e-catàleg.
– Compromís del Govern per a la promoció i l’ús de programari lliure. En aquest sentit s’ha
presentat el Pla pl.ct de promoció del programari lliure a Catalunya que inclou la nova
plataforma de desenvolupament de PL que ha posat en marxa la Generalitat a través de La
Farga.org., aixì com la coproducció amb Softcatalà d’un CD-ROM de programari de lliure
distribució. La Universitat de Lleida serà la universitat pilot a Catalunya per fer la implantació
de PL.
– Publicació de la convocatòria d’ajuts per desenvolupar projectes de formació en
tecnologies de la informació i la comunicació orientats a fomentar l’accés a la societat del
coneixement a Catalunya (FTIC) que serà gestionada per l’AGAUR. Es tracta d’una acció
integrada en el Pla de Formació i Alfabetització dissenyat per la STSI.
– Creació d’un ens gestor d'infraestructures que executarà el desplegament previst al Pla
Director d'Infraestructures de Telecomunicacions.
– Constitució de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement, juntament
amb l’Ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona, el Word Trade Center Almeda
Park, l’empresa Siemens, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Catalana per
a la Recerca amb la intenció d’impulsar el Citilab, centre de difusió i formació de les noves
tecnologies amb una aportació de 30.051€ destinats al capital fundacional.
– Conveni de col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya per al desenvolupament
del Projecte Internet Catalunya (PIC), segona fase 2004-2006. En aquest període s’hi
destinaran 1,01 M€.
– Organització, per part de la STSI, del primer curs bàsic per a dinamitzadors de la Xarxa de
Telecentres de Catalunya, integrada per més de 400 centres d'arreu del país.
– Augment de la participació del CTTI a la Torre de Collserola fins a un 22,85%.
83
�84
�Recull normatiu
85
�86
�Lleis i projectes de llei
LLEIS APROVADES
– LLEI 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia
de la Generalitat-Mossos d'Esquadra
– LLEI 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una
atenció especial
– LLEI 3/2004, de 28 de juny, de segona modificació de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del
Consell de l'Audiovisual de Catalunya
– LLEI 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència
ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de
l'Administració ambiental
– LLEI 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat.
– LLEI 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004
– LLEI 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives
– Llei d’horaris comercials
– Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum
– Llei de modificació de la Llei 2/2002 d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible,
la sostenibilitat territorial i l’autonomia local
– Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005
– Llei de mesures financeres
PROJECTE DE LLEIS
– Projecte de Llei de Contractes d’integració que pretén aconseguir, sobre la base de la
llibertat de pactes, la consecució d’un major equilibri entre les parts que intervenen en la
relació contractual.
– Projecte de llei de la Conselleria en Cap o Conselleria Primera
– Projecte de llei de modificació de la Llei 9/1998 del Codi de Família, de Llei 10/1998
d’unions estables de parella i de la llei 40/1991 del Codi de Successions per causa de mort
en el dret civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela.
– Projecte de llei de nova regulació del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
– Projecte de llei de reestructuració de la Comissió Jurídica Assessora.
– Projecte de Llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya.
87
�maig
juny
juliol
Agost
setembre
octubre
10
2
11
15
1
2
8
1
7
8
6
12
4
2
2
10
1
2
1
2
8
1
1
3
1
2
3
1
9
9
5
5
1
5
6
3
1
1
1
3
10
8
5
8
21
7
12
12
12
1
3
9
3
5
1
3
1
1
3
3
2
2
6
2
1
1
1
1
3
200
55
3
1
6
4
1
1
1
1
1
1
2
2
30
33
1
34
13
37
8
1
3
1
2
2
1
1
1
1
3
3
1
2
3
1
1
5
1
2
1
1
2
8
1
2
1 1 1
11 29 21
1
2
1
25
TOTAL
abril
14
1
desembre
març
57
3
novembre
febrer
DECRETS 2004
Presidència
Rel. Institucionals i Participació
PTOP
Justícia
Interior
Economia i Finances
Governació i Adm. Públiques
Educació
Cultura
Salut
DARP
Treball i Indústria
CTC
Benestar i Família
DURSI
Medi Ambient i Habitatge
Total
gener
Decrets
6 152
8
26
22
18
2 45
20
3 40
20
2 23
1 26
35
14
1 17
17
2 22
17 505
El Govern de la Generalitat ha aprovat durant aquest any 505
decrets (des de l’1 de gener fins el 27 de desembre de 2004) dels
quals destaquem els següents:
Departament de la Presidència
– DECRET 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició.
– DECRET 307/2004, de 8 de juny, pel qual es concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat
de Catalunya al senyor Joan Oró i Florensa.
– DECRET 314/2004, de 22 de juny, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat
a Brussel·les.
– DECRET 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen
higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.
les
condicions
– DECRET 358/2004, de 24 d'agost, de creació de la Comissió interdepartamental de
polítiques de joventut.
– DECRET 359/2004, de 24 d'agost, de creació de l'oficina de la Generalitat de Catalunya a
Paris amb la denominació Maison de la Catalogne.
– DECRET 361/2004, de 24 d'agost, de creació del Consell Social per al Desenvolupament
Sostenible, i de modificació del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de
Catalunya.
88
�– DECRET 385/2004, de 21 de setembre, pel qual es regulen l'estructura i les funcions de
l'Oficina de la Presidència de la Generalitat.
– DECRET 386/2004, de 21 de setembre, pel qual es modifica el Decret 152/2001, de 29 de
maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català.
– DECRET 401/2004, de 5 d'octubre, pel qual es regula la participació de les organitzacions
no governamentals i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l'ecologia i a la
protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i
Habitatge.
– DECRET 418/2004, de 2 de novembre, pel qual es modifiquen els estatuts de
funcionament i règim intern del Patronat Català Pro Europa.
– DECRET 428/2004, de 16 de novembre, de modificació dels Estatuts del Consell Nacional
de la Joventut de Catalunya, aprovats pel Decret 10/2002, de 8 de gener.
Departament de Relacions Institucionals i Participació
– DECRET 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de
Catalunya.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
– DECRET 288/2004, d'11 de maig, pel qual s'aprova la modificació de determinats articles
dels Estatuts del Consorci autonòmic per a la coordinació del sistema metropolità de
transport públic de l'àrea de Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità.
– DECRET 316/2004, de 22 de juny, de modificació de l'article 7 del Decret 287/2003, de 4
de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme.
– DECRET 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de
juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial.
– DECRET 415/2004, de 19 d'octubre, pel qual es modifiquen els Estatuts de Ferrocarrils de
la Generalitat de Catalunya.
Departament de Justícia
– DECRET 266/2004, de 27 d'abril, de regulació dels òrgans de l'Observatori de Dret Privat
de Catalunya.
– DECRET 335/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la declaració de la implantació
d'equipaments penitenciaris al territori de Catalunya.
– DECRET 371/2004, de 7 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya.
– DECRET 387/2004, de 21 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya
Departament d’Interior
– DECRET 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l'habilitació i les
funcions del personal de control d'accés de determinats establiments d'espectacles i
activitats recreatives.
89
�Departament d’Economia i Finances
– DECRET 311/2004, de 8 de juny, de modificació del Decret 190/1989, d'1 d'agost,
d'aprovació de les Normes reguladores dels procediments de designació dels membres dels
òrgans de govern de les caixes d'estalvis i de la convocatòria i el funcionament d'aquests.
Departament de Governació i Administracions Públiques
– DECRET 340/2004, de 20 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal
Descentralitzada de Tornafort, en el terme municipal de Soriguera (Pallars Sobirà).
– DECRET 351/2004, de 27 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal
Descentralitzada de Seana, en el terme municipal de Bellpuig (Urgell).
– DECRET 373/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 225/2002, de 27 d'agost,
pel qual es regula la Comissió de Delimitació Territorial.
– DECRET 374/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 223/1996, de 12 de juny,
de creació del Consell Assessor de les Comunitats Catalanes i del Cens registral dels
centres i agrupacions catalans al món.
– DECRET 375/2004, de 7 de setembre, pel qual s'aproven les bases d'execució del Pla
únic d'obres i serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007.
Departament d’Educació
– DECRET 252/2004, d'1 d'abril, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat
als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics.
– DECRET 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constitució i la composició del
consell escolar, la selecció del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels
òrgans de govern dels centres docents públics.
– DECRET 407/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Educació les
funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament
(escoles viatgeres).
Departament de Cultura
– DECRET 326/2004, de 6 de juliol, pel qual es crea el càrrec de comissionat per al disseny
de l'estructura i el funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts.
– DECRET 438/2004, de 9 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la
Generalitat de Catalunya.
Departament de Salut
– DECRET 284/2004, d'11 de maig, pel qual es dicten normes complementàries relatives a
l'especialitat d'obstetrícia i ginecologia en l'àmbit de l'Institut Català de la Salut, i per al
desplegament i organització del Programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva en
l'àmbit d'aquest mateix organisme.
– DECRET 285/2004, d'11 de maig, pel qual es modifica la disposició transitòria del Decret
126/2003, de 13 de maig, pel qual s'estableixen els requisits tecnicosanitaris dels
establiments d'òptica.
90
�– DECRET 445/2004, de 30 de novembre, pel qual es modifica el Decret 395/1996, de 12 de
desembre, pel qual s'estableixen els procediments de notificació de les malalties de
declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut.
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
– DECRET 302/2004, de 25 de maig, pel qual es crea i s'aprova el funcionament del
Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC).
– DECRET 389/2004, de 21 de setembre, pel qual es regula la pesca de corall vermell
(Corallium rubrum) a les aigües interiors del litoral català.
– DECRET 408/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en
matèria d'ensenyament professional nauticopesquer.
– DECRET 409/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca els mitjans patrimonials traspassats a la Generalitat de Catalunya en
matèria d'agricultura (SENPA).
– DECRET 447/2004, de 30 de novembre, pel qual es crea la Comissió interdepartamental
en matèria de plaguicides i biocides.
Departament de Treball i Indústria
– DECRET 286/2004, d'11 de maig, pel qual s'estableixen les bases reguladores de les
subvencions destinades als projectes que continguin mesures adreçades a la creació de
llocs de treball en el marc dels nous jaciments d'ocupació.
– DECRET 379/2004, de 7 de setembre, del Registre de Centres Tecnològics de Catalunya.
– DECRET 399/2004, de 5 d'octubre, pel qual es crea el registre de delegats i delegades de
prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les
comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels
comitès de seguretat i salut.
Departament de Comerç, Turisme i Consum
– DECRET 287/2004, d'11 de maig, pel qual es suspèn temporalment la tramitació i
l'aprovació de determinats programes d'orientació comercial.
– DECRET 356/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la capacitat sancionadora en matèria
d'ordenació del comerç.
– DECRET 380/2004, de 7 de setembre, de quarta modificació del Decret 252/2000, de 24
de juliol, sobre l'activitat artesanal a Catalunya
Departament de Benestar i Família
– DECRET 305/2004, d'1 de juny, de creació i regulació de la Comissió per a l'elaboració
dels documents preparatoris de l'avantprojecte de llei reguladora de les actuacions,
l'assistència i els serveis socials
91
�Departament de Medi Ambient i Habitatge
– DECRET 234/2004, de 16 de març, pel qual es prorroga la vigència de les normes
generals del Pla per a la conservació de les àrees protegides de les Illes Medes.
– DECRET 259/2004, de 13 d'abril, pel qual es declara espècie en perill d'extinció la gavina
corsa i s'aproven els plans de recuperació de diverses espècies.
– DECRET 329/2004, de 6 de juliol, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 de
desembre, pel que fa als límits de l'espai del Pla d'espais d'interès natural al cap de Santes
Creus.
– DECRET 364/2004, de 24 d'agost, pel qual es declaren zona d'actuació urgent els terrenys
forestals afectats per l'incendi forestal de l'any 1998 a les comarques del Solsonès, la
Segarra, el Bages i l'Anoia.
– DECRET 390/2004, de 21 de setembre, d'assignació de competències en matèria
d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
– DECRET 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge
2004-2007.
– DECRET 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d'habitatges
de Catalunya.
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
– DECRET 424/2004, de 2 de novembre, pel qual s'aprova l'adaptació de les Normes
d'organització i funcionament de la Universitat Ramon Llull.
92
�Página 1
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
de l’acció de Govern
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
Balanç
Any 2004
Any 2004
11:31
Balanç de l’acció de Govern
31/12/04
D.L.: B. 50.758 - 2004
cubierta balanç de govern
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Balanç de l'acció de govern: actuacions més destacades del
Govern de la Generalitat de Catalunya, any 2004
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Secretaria de Coordinació Interdepartamental. Departament de Presidència. Generalitat de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Balanç
Acció política
Model social
Catalunya
Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2825/Pla-de-Govern_2004-2007_Balanc.pdf
414219c4a12cae160b3fcb89388d5b8d
PDF Text
Text
Index
Presentació del President de la Generalitat
9
Presentació del Secretari del Govern
13
Més i millor autogovern
19
Presentació del Conseller Joan Saura
21
1.1 Aprofundiment de l’autogovern
1.1.1 Nou Estatut d’autonomia
24
1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat
27
1.1.3 Redefinir l’àmbit competencial de la Generalitat
29
1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.1 Nova Llei electoral
32
1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
33
1.2.3 Més i millor democràcia: generar una política de participació
des de la Generalitat
35
1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l’eficàcia i la transparència en la gestió
pública
38
1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient
44
1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals en el marc del sistema
comunicacional català
49
1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau
52
1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió
Europea i altres organismes internacionals
Molt Honorable President de la Generalitat
Pasqual Maragall i Mira
Honorable Conseller de la Presidència
Joaquim Nadal i Farreras
Secretari del Govern
Ernest Maragall i Mira
La redacció del Balanç del Pla de Govern ha
estat duta a terme des de la Direcció General
de Coordinació Interdepartamental, amb
l’estreta i valuosa col·laboració d’un extens
conjunt de persones de tots els departaments
de la Generalitat.
1.3.1 Augmentar la participació i la presència de la Generalitat en les
polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol
56
1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE.
59
1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes
internacionals
64
1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques
68
Barcelona, estiu del 2006.
1.4 Nova organització de l’Administració
Podeu trobar tota la informació referent
al Pla de Govern 2004-2007 a l’adreça
www.gencat.cat/pladegovern
1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials
70
1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions
d’àmbit local
74
2 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 3
�1.5 Finances públiques
2.5 Societat del coneixement
79
1.5.1 Nou sistema de finançament
2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població
159
82
1.5.2 Modernització del sistema pressupostari. Rigor i eficiència en la gestió
de les finances públiques
2.5.2 Augmentar la qualitat i la competitivitat del sistema universitari
163
86
1.5.3 Simplificació i millora del sistema tributari de Catalunya
Polítiques de seguretat
91
Presentació de la Consellera Montserrat Tura
94
Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya
101
Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la
convivència i el civisme
Un nou impuls econòmic
111
Presentació del Conseller Antoni Castells
2.1 Euroregió i internacionalització
2.6 Agricultura i pesca
2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari
167
2.6.2 Modernitzar el sector pesquer
176
2.7 Sector financer
2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya
179
2.7.2 Potenciar el paper estratègic dels organismes financers de la
Generalitat
181
Una nació socialment avançada
183
Presentació de la Consellera Marina Geli
185
3.1 Política educativa
2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana
3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu
català
188
114
119
2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya
en el seu motor productiu
3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous
reptes socials
195
2.2 Ocupació i treball
3.2 Polítiques d’acció social
122
2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat
3.2.1 Universalitzar els serveis socials
201
126
2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral
206
129
2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals
3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc
d’exclusió
132
2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social
3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones
215
3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies
221
3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut
225
2.3 Competitivitat econòmica i industrial
135
2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes
141
2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació
2.4 Comerç i Turisme
3.3 Salut i polítiques sanitàries
3.3.1 Fomentar la salut pública
229
148
2.4.1 Potenciar el model comercial català
3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties
cròniques
236
154
2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat
3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari
248
157
2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i
qualitat de vida
3.4 Política cultural
Balanç Pla de Govern 5
�256
3.4.1 Garantir l’accés a la cultura
4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones
349
265
3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la
consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura
catalana
4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa
359
4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de
noves rutes aèries
365
4.6.6 Crear estructures logístiques com a factor de competitivitat
370
3.5 Política lingüística
271
3.5.1 Fomentar l’ús social del català
277
Una nova política territorial i ambiental
279
Presentació del Conseller Joaquim Nadal
4.1 Energia
282
4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia
284
4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables
286
4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica
4.2 Política i ordenació territorial
290
4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació
del territori
300
4.2.2. Aconseguir barris segurs i dignes i dotar els ajuntaments de major
capacitat d’actuació urbanística
4.3 Habitatge
308
4.3.1 Garantir l’accés a l’habitatge digne a tota la població
312
4.3.2 Promoure la rehabilitació d’habitatges
4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible
316
4.4.1 Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya
319
4.4.2 Establir instruments d’inspecció i control ambiental
321
4.4.3 Establir una nova cultura de l’aigua
4.5 Política de prevenció de la contaminació
327
4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus
331
4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació
4.6 Infraestructures
334
4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari
343
4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya
Balanç Pla de Govern 7
�Tres anys de govern
La legislatura que s’inicià a les darreries de 2003 conclourà un any abans de
completar-se un mandat sencer per la convocatòria d’eleccions a la tardor
de 2006. Abans de produir-se la dissolució del Parlament és una obligació
política, basada en els criteris de rigor, exigència i transparència, donar a
conèixer amb paràmetres objectius l’estat de compliment del Pla de Govern
que recull, en molt bona mesura, el conjunt dels compromisos subscrits amb
la ciutadania a l’inici de la legislatura.
És evident que en tractar-se d’una legislatura escapçada alguns compromisos queden pendents en part, i haurien requerit d’aquest any per tal de
completar-se. Però també és molt evident que en el projecte de garantir
millor la planificació, atendre les persones i els territoris i avançar cap a
polítiques d’igualtat i cohesió social, s’han fet passes significatives endavant.
La dimensió d’aquests canvis serà jutjada pel temps, la història i la ciutadania, i no ens és permès de fer-ho nosaltres mateixos. Sí, però, que és just que
aportem el conjunt de dades bàsiques per acreditar que s’ha donat resposta
al conjunt d’objectius nacionals, institucionals i estratègics, desplegant iniciatives que havien de sacsejar velles inèrcies i aportar nous plantejaments.
L’obra de govern es significa per la posada en marxa de noves orientacions
estratègiques que tenen la voluntat d’afegir valor a la tasca quotidiana de la
governació de Catalunya.
• Amb el Pacte Nacional per a l’Educació disposem per primera vegada un
marc estable per definir una política educativa de llarg abast.
• Amb l’Acord Estratègic hem situat la concertació entre els agents econòmics i socials com a vector de creixement.
• Amb la Llei de Barris hem fet una aposta innovadora per construir capital
social sobre la base de ciutats segures, barris nous i escoles dignes.
• Amb l’Euroregió estem expressant la nostra manera d’estar i de tenir un
paper actiu a Europa.
• I amb la ingent tasca planificadora realitzada hem volgut assentar les bases
d’una Catalunya de més qualitat.
En el panorama legislatiu les tasques de redacció, debat i votació del nou
Estatut d’Autonomia de Catalunya han diluït la força d’una acció legislativa de rellevància, que ha establert les bases d’un futur construït des de la
seguretat jurídica i, alhora, el compromís amb els ciutadans en el terreny de
les polítiques territorials i de les polítiques personals per atendre els drets
bàsics reconeguts per l’ordenament vigent i reforçats ara amb el nou Estatut.
Drets i Lleis drecen, així, un pont amb les polítiques tangibles que les persones esperen notar i percebre amb evidència pràctica.
En el camp més directe dels programes i les polítiques concretes, el desplegament de les previsions pressupostàries ha donat peu a un conjunt de
mesures que aquí es repassen i relacionen, tot fent l’inventari de la fiabilitat
de la despesa pública al servei dels ciutadans.
La sola relació ja acredita que s’han fet avenços importants en el terreny
del sanejament dels comptes públics, la millora de la gestió de la salut i de
Pasqual Maragall
Molt Honorable
President de la Generalitat
Balanç Pla de Govern 9
�les seves prestacions o en el desplegament de les polítiques de seguretat i
d’emergències. També posa de relleu els compromisos assolits en matèria
d’ocupació i política energètica, els grans canvis en la política d’infraestructures i salts qualitatius i quantitatius en les polítiques i la construcció d’habitatges. Demostra que hem aplicat més exigència i rigor en les polítiques de
sostenibilitat, hem ofert una resposta valenta i coherent en el desplegament
d’equipaments judicials i penitenciaris, hem iniciat obres de vells compromisos en matèria de regadius i hem introduït millores en la col·laboració i
les aportacions als governs locals de Catalunya. Finalment, palesa que hem
impulsat pactes de present i futur per la recerca i la innovació, hem establert una nova planificació del comerç, estem avançant cap a una millora
substancial del parc d’instal·lacions esportives, hem aprofundit en el mapa
d’equipaments culturals i les activitats relacionades amb la llengua i la cultura catalanes, i hem desplegat noves polítiques socials bàsiques per donar
resposta a les expectatives de les persones i del conjunt de la societat.
Aquest balanç positiu no exclou que expressem la nostra insatisfacció pel fet
que caldria anar encara molt més lluny. Aquest és un balanç que es queda a
mig camí, que nega qualsevol autocomplaença i llença el repte d’una major
exigència i una millor resposta al conjunt dels ciutadans. L’obligació moral,
ètica, política dels governants és mantenir-se exigents i garantir que en
aquestes matèries mai no ens podem donar per satisfets del tot.
D’altra banda, també ens podem preguntar si aquesta etapa de la governació de Catalunya ha suposat realment un canvi significatiu en la política catalana. Estic convençut que més que un canvi consumat, hem de parlar d’un
canvi iniciat: s’han obert nous camins en la política catalana que ens porten
cap a un canvi de cultura política. Són els camins de l’alternança democràtica, del catalanisme com a cultura cívica compartida, del nou Estatut com
l’eina més potent per autogovernar-nos que mai hàgim tingut, de l’Espanya
plural com a projecte necessari i el d’una Europa interioritzada a la governació de Catalunya.
Ara Catalunya –la seva ciutadania- ha de decidir si seguim els camins oberts.
És molt més que una decisió electoral. És una decisió que implica el compromís de la societat catalana amb el seu propi esdevenidor.
Balanç Pla de Govern 11
�Introducció
El 12 de desembre del 2003 se signava el Pacte del Tinell. Aquell dia s’expressaven, al mateix temps, la decisió comuna dels tres grups d’esquerres per
donar forma a la nova majoria parlamentària i, d’altra banda, l’acord entorn
al contingut més ambiciós plantejat mai a Catalunya des de la recuperació
de l’autogovern al 1978.
Naixia el Govern Catalanista i d’Esquerres; es verificava, per fi, l’alternança
que defineix els nostres sistemes democràtics.
Tres reptes apareixen nítidament ja en aquell moment: el primer, sostenir la
coalició, el segon, governar amb solvència i resultats, i el tercer, assolir el nou
Estatut, que era la proposta que cimentava el Pacte.
La primera tasca era clara: convertir el Pacte en Programa de Govern, concretar objectius, fites, terminis, mitjans, funcions i responsabilitats. Calia, al més
ràpidament possible, quallar en un projecte compartit, fer síntesi operativa
de la suma de forces, idees, il·lusions i objectius que cada un dels tres components aportaven al Pacte. Calia, en una paraula, convertir la coalició en un
autèntic Govern.
Cal admetre avui que aquesta tasca ha requerit més esforços i dedicació del
que esperàvem. El manteniment de l’equilibri intern de la coalició ha exigit
energies i temps que hauríem volgut bolcats en altres direccions. Diferències
de concepció ben legítimes, objectius programàtics propis de cadascú i no
sempre fàcilment compatibles, cultures polítiques internes prou distintes,
representació territorial i social ben definides per cada força amb aspectes
complementaris però també, a voltes, contradictoris. Tot plegat, expressió
de la riquesa i la diversitat de les esquerres catalanes. Les distàncies eren
conegudes i conscients per tothom. Res impedia, res impedeix encara avui
que, amb els mateixos ingredients, es pugui dur endavant un projecte tan
ambiciós com el plantejat i que, com les pàgines que segueixen mostraran,
s’ha acomplert en bona mesura.
El segon repte, el de governar amb solvència i resultats, demanava un altre
tipus d’esforç. Calia, en primer lloc, fer-se amb la institució, conèixer els seus
ritmes, hàbits, vicis i virtuts. Calia, després, dominar-la, ser capaç d’identificar
canvis, de transformar processos, eliminar llast, abundantíssim, crear noves
regles de comportament, nous processos de decisió. Però sobretot, calia, simultàniament, posar en marxa totes les polítiques anunciades per omplir els
dèficits acumulats per anys de d’inèrcia o deixadesa, adoptar les mesures de
sanejament imprescindibles, iniciar els sempre llargs processos de projecció,
contractació i execució de les fortíssimes inversions previstes per a infraestructures i equipaments a tot Catalunya.
És a dir, calia posar a tota marxa una maquinària rovellada, amb algunes
peces excel·lents i moltes altres defectuoses, que ens rebia amb una barreja
d’expectació, temor i desconfiança. Segurament es tractava de sentiments
ben explicables després de 23 anys d’acomodació a una sola manera d’entendre l’Acció de Govern, la relació amb els ciutadans i el sentit de la responsabilitat en la gestió dels recursos públics.
Avui podem dir, amb un cert orgull, que la institució ha canviat i que ho fet
a millor. Desigualment, amb clarobscurs i desequilibris certament, però amb
Balanç Pla de Govern 13
�resultats prou indiscutibles. No ens referim, per ara, als resultats de l’Acció de
Govern. Parlem de les actituds, de la responsabilitat individual i col·lectiva,
de la passió i la professionalitat de tants i tants funcionaris i treballadors.
Més transparència, més instruments de coordinació, més comunicació entre
departaments, més transversalitat conscient i efectiva, més rendiment de
comptes.
També, per què no admetre-ho, aparició de fortes lògiques departamentals
lligades a l’exigible assoliment de programes sectorials molt ambiciosos i a
la legítima aspiració personal i partidària d’evidenciar èxits de gestió recuperables políticament. Però la resultant ha estat positiva en termes d’organització activa i tensionada i en termes d’eficiència en la gestió dels recursos
públics rebuts dels ciutadans.
En qualsevol cas, la recerca del punt d’equilibri imprescindible entre cohesió
i autoritat central, d’una banda, i descentralització-autonomia de gestió departamental, d’una altra, es una assignatura pendent en la nostra institució
de govern. Les polítiques transversals de recursos humans, d’organització,
d’aplicació de models de gestió directa o indirecta, de patrimoni, de control
pressupostari de despeses i inversions, de sistemes d’informació comuns i
tecnologies de la informació, entre altres, demanen la definició d’escenaris
de decisió i impuls que superin els resultats, apreciables però insuficients
de la pura coordinació general o la responsabilitat directa de cada un dels
titulars.
Pel que fa a la pròpia Acció de Govern, la valoració ha de ser clarament positiva. Les pàgines que segueixen en són mostra contundent. El Pla de Govern,
és a dir, la formalització operativa interna del Pacte del Tinell, s’articula a
l’entorn de quatre eixos bàsics i de 67 objectius sectorials representats i desplegats per prop d’un miler de mesures i actuacions concretes.
El primer eix, l’anomenat MÉS I MILLOR AUTOGOVERN, inclou totes les
polítiques d’aprofundiment de l’autogovern, amb el nou Estatut en primer
terme, però també les relacionades amb la qualitat democràtica, les relacions amb l’Estat i la Unió Europea i el desplegament institucional intern del
país: la pròpia administració autonòmica, l’organització territorial, la relació
amb el món local.
L’objectiu més important del Govern s’ha aconseguit amb escreix: L’Estatut
de Catalunya és ja una realitat esplèndida i una potentíssima eina de construcció del millor futur per a tots els ciutadans i ciutadanes. Al marge del
procés llarg i complex que ens ha dut fins al final del camí, el referèndum del
passat 18 de juny, el cert és que el país disposa d’un nou marc on desplegar
polítiques completes en tots els àmbits. L’expressió de les nostres esperances col·lectives resumida per la “Catalunya rica i plena” del nostre himne és
ara més a prop que mai, és al nostre abast, és la fita exigible per qualsevol
govern que els catalans decideixin tenir i pel conjunt de la societat.
En el mateix context hem de valorar les decisions que s’han anat produint en
relació amb la presència de Catalunya a Europa amb especial significació en
dos camps: la presència de consellers del Govern de Catalunya a les sessions
dels Consells de Ministres, actuant en representació de l’Estat, i el reconeixe-
ment exprés que les institucions europees han fet del dret dels ciutadans a
usar el català com a llengua de relació directa, així com del dret dels nostres
representants, consellers i diputats, a expressar-se en català en les seves
intervencions oficials.
Però també en la resta de matèries integrades en aquest eix els resultats són
tangibles i expliquen canvis en profunditat: el desplegament dels mossos o
la millora de la seguretat viària, l’aprovació primer i el desplegament efectiu
del Pla de presons, una de les evidències clamoroses del nou paradigma que
el Govern de Catalunya representa. Hem passat de la incapacitat per prendre
les decisions més urgents a la planificació, negociació local, ubicació precisa
i construcció dels nous equipaments penitenciaris. Claredat en la proposta,
transparència del procés, compensació justa, decisió ferma. Aquesta és la
forma d’actuar del nou Govern de Catalunya.
Com també és un contrast radical amb períodes anteriors la política en relació amb el món local. El respecte institucional i l’increment significatiu de
les aportacions econòmiques són els trets que marquen el nou caràcter de la
relació entre l’Administració autonòmica i la local. És la millor preparació del
període de profunda renovació institucional que som a punt d’iniciar: nova
organització territorial, traspàs de competències i recursos als ajuntaments,
nova Llei electoral catalana.
Pel que fa al creixement econòmic i la innovació, definidors del segon eix del
Pla de Govern, els resultats són quasi espectaculars: creixement sostingut
que iguala el global espanyol després de molts anys, creació de 304.700
nous llocs de treball i reducció de l’atur a mínims històrics (7% al Gener
2006, i una mica més del 6% al Juliol 2006), acord per la competitivitat i la
internacionalització de l’economia catalana amb empresaris i sindicats. Però
també ho són pel que fa a la pròpia institució: El pressupost consolidat ha
passat d’uns 22.000 M€ a 30.000 M€ en tres anys (sense cap increment de la
pressió fiscal), el dèficit acumulat s’ha reduït en un 83,5% durant els exercicis 2004 i 2005 (passant de 1.264 milions de resultat no financer l’any 2003
fins a 209 M€ l’any 2005), la despesa desplaçada (de 2.903 M€ a la liquidació
2003 a 2.225 M€ a la liquidació 2005)) –especialment greu a la sanitat catalana – es en procés de desaparició definitiva, la gestió pressupostària és ja una
referència de rigor inqüestionable, les inversions comencen a apropar-se als
nivells que mai haurien hagut d’abandonar.
El Pla de l’energia, la creació de centres tecnològics avançats i instituts de
recerca de primera fila mundial, especialment en l’àmbit de les biotecnologies, són altres fites ben plantades en aquest període que enorgulleixen
el Govern i tot el país. Com ho són també la Llei d’horaris comercials i Pla
territorial d’equipaments comercials, a punt de tancar-se en aquest moment,
que han servit per posar ordre i acordar regles bàsiques en el complex món
del petit i mitjà comerç, que ha d’afrontar la creixent competitivitat de les
grans superfícies.
En l’amplíssim camp de les polítiques socials, el tercer eix però el que rep la
major part dels recursos públics, prop del 60? % del pressupost total de la
Generalitat, el compliment dels objectius previstos, i en molts casos la supe-
Balanç Pla de Govern 15
�ració, la profunditat i la transcendència dels canvis impulsats, no permet una
síntesis de resum que faci justícia a la tasca realitzada. El conjunt de polítiques reformadores dels sistemes de salut, la posada en marxa real, per fi, del
servei públic d’escoles bressol, el Pacte per a l’Educació subscrit amb tots els
sectors de la comunitat educativa, la nova Llei de prestacions socials, i la de
Serveis socials, que per primer cop establirà un autèntic catàleg de drets personals en aquest camp, són potser les fites més remarcables d’un balanç que
ha de ser vist en tota la seva amplitud i detall per ser valorat com es mereix.
Consideració a part s’ha de fer de la política cultural, que, igualment, no
admet comparació amb períodes anteriors. Als èxits més visibles de la
recuperació dels papers confiscats després de la Guerra Civil, la presència a Guadalajara, l’any 2004, i la nominació com a país invitat a la Fira de
Frankfurt, hi hem d’afegir les línies de fons segurament més importants: En
la línia confirmada de doblar el pressupost de Cultura hem d’inscriure el Pla
d’infraestructures i equipaments culturals que ja és operatiu, i aporta recursos i projectes per tot Catalunya d’acord amb els Ajuntaments respectius, les
noves i exemplars formes de distribució d’ajudes a la creació, amb participació i protagonisme dels propis sectors, la preparació ja molt avançada del
nou Consell de les Arts i la Cultura, concepte innovador que canviarà per bé
hàbits i formes sovint contraris a la imprescindible llibertat i independència
de la creació artística.
El conjunt de les polítiques que tenen relació amb els territoris, les infraestructures, la sostenibilitat, l’agricultura, el cicle de l’aigua o l’habitatge,
conformen el quart eix del Pla de Govern. També en aquest cas es fa difícil
resumir en poques paraules la riquíssima diversitat d’actuacions, mesures,
nous plans directors i generals, legislació sectorial i, molt especialment, projectes d’inversió ja completats o en curs: l’accent evident en la xarxa ferroviària, però també les millores en carreteres i els nous trams i desdoblaments
d’autovies, són missatges inequívocs de confirmació del compromís que
del nou Govern pel reequilibri territorial. De la mateixa manera, la reducció
de l’enorme dèficit acumulat en les inversions associades al cicle de l’aigua,
sanejament i subministrament, i al del tractament de residus, justifica amb
escreix la tasca realitzada en ambdós camps.
tensió, Quart Cinturó en són els noms, però la qüestió de fons és la consecució de l’equilibri necessari entre respecte mediambiental, creixement econòmic, dotació d’infraestructures i equipaments, dret dels territoris a construir
un futur propi sense hipoteques ni dependències. Només un govern com
l’actual de Catalunya, decidit a mirar de cara els problemes i no a amagar-los
ni ignorar-los, està en condicions de plantejar bé, primer, i resoldre efectivament, després, tots els assumptes pendents mai degudament tractats i les
noves qüestions que en aquest àmbit apareixen en tot procés de desenvolupament econòmic i social.
Tanquem, doncs, aquesta introducció forçosament injusta amb la realitat de
l’Acció de Govern d’aquests 1.000 dies. Potser el més important és l’enorme
quantitat de resultats concrets, de polítiques de canvi iniciades, de nous
hàbits adquirits, de nous i millors criteris de relació amb la societat i els
ciutadans. En tot cas, el futur que deixem obert és tan engrescador com
exigent. El nou Estatut ens ofereix un horitzó de realització col·lectiva apassionant. Tenim molt per construir, hem assumit la plena responsabilitat sobre
quasi tots els aspectes que conformen la vida, els drets i les esperances dels
nostres ciutadans i ciutadanes. I per fer-ho comptem amb una institució renovada i uns professionals preparats que només esperen bona direcció, responsabilitat i qualitat en la gestió, passió en la defensa de l’interès general.
Ernest Maragall i Mira
Secretari del Govern
En el cas de l’habitatge, s’han començat a aplicar amb magnífics resultats,
que es veuran confirmats i ampliats a mig termini, noves línies i conceptes
tant pel que fa a l’adquisició de sòl en col·laboració amb els ajuntaments,
com en la projecció, la construcció i posada a disposició del mercat dels
habitatges de protecció oficial que el país necessita després de tants anys de
deixadesa o instrumentalització d’aquestes polítiques. En el cas de l’agricultura, la tasca ha estat igualment feixuga però profitosa: el Canal Segarra-Garrigues esdevé per fi una realitat incipient, el conjunt de les actuacions sectorials, les inversions en regs arreu del país, les concentracions parcel·làries, la
nova legislació contractual posen ordre i raó en un sector considerat fins ara
amb criteris més paternalistes que econòmics i socials.
És en el marc d’aquestes polítiques que s’han produït, com era previsible, les
controvèrsies internes i els processos de debat i decisió més complexos que
el Govern ha hagut d’afrontar: Bracons, Xarxa Natura, interconnexió i alta
16 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 17
�1
Més i millor autogovern
Balanç del Pla de govern
Balanç Pla de Govern 19
�Millora de l’autogovern i impuls de noves polítiques
Una característica emblemàtica del govern catalanista i d’esquerres ha estat,
sense cap mena de dubte, la voluntat i la capacitat demostrades per entomar amb valentia i ambició els grans reptes del nostre país i, a més, fer-ho
plantejant un canvi profund en els valors i en els continguts. Així, aquesta
actitud agosarada trenca amb l’estratègia dels tímids avenços. Representa,
en canvi, una aposta decidida per posar Catalunya en el camí que ens porta
al nivell dels països més avançats d’Europa. Lluny de preferir amagar les
qüestions pendents, lluny d’esquivar les necessitats d’avenç social i nacional del nostre país, aquest Govern ha sabut fer un salt decisiu endavant en
aspectes fonamentals per al progrés de Catalunya. I, a més, aquest canvi l’ha
dut a terme des de nous valors, amb un contingut clarament progressista i
catalanista.
Sens dubte les importants transformacions iniciades durant aquests tres
anys es posen de manifest en diferents àmbits. I en particular els Departaments agrupats dins la Comissió de Política Institucional en són un excellent exemple d’aquest canvi. En aquest sentit destaca, per sobre de tot, l’impuls a la reforma de l’Estatut d’Autonomia, el principal compromís del nou
Govern després de quasi 25 anys sense canvis. Es tractava d’una necessitat
del nostre país massa temps ajornada i que el Govern va considerar imprescindible dur a terme per a poder afrontar el segle XXI millorant el benestar
del conjunt de la ciutadania de Catalunya. Avui el poble de Catalunya pot
sentir-se satisfet per comptar amb un nou Estatut que ens ha permès assolir
el major nivell d’autogovern de la nostra història contemporània i dota al
nostre país d’un enorme potencial de progrés en tots els àmbits.
Però l’acció del Govern ha estat molt més àmplia i d’això en dóna fe la publicació que teniu a les mans. A les properes pàgines trobareu, per exemple,
el salt donat en l’àmbit de la col·laboració amb els municipis. L’augment de
transferències és tan important que clarament podem parlar d’una nova
etapa en la manera d’entendre i de promocionar l’importantíssim paper que
porten a terme els nostres ajuntaments atenent a les demandes ciutadanes
des de la proximitat. A un pla ben diferent, també es pot destacar l’avenç
substancial que ha viscut el català assolint una fita històrica, la possibilitat
d’utilitzar-lo de manera oficial a les institucions de la Unió Europea. Aquest
fet suposa un pas endavant imprescindible cap a la seva plena equiparació
amb la resta de llengües oficials de la UE. I a un nivell més sectorial, es poden posar tot tipus d’exemples d’una acció decidida i compromesa, des del
Pla director d’equipaments penitenciaris, que fa front a un dèficit llargament
arrossegat i que aquest Govern ha volgut encarar apostant per la reinserció social dels interns, fins el desplegament als districtes de Barcelona dels
Mossos d’Esquadra, fet, a més, des d’un model de proximitat a les necessitats de la ciutadania, passant pel gran creixement dels recursos destinats a
la cooperació al desenvolupament. En les següents pàgines trobareu moltes
més mostres de l’acció decidida d’aquest Govern.
Amb la mateixa empenta i decisió que les accions anteriors, també s’han dut
a terme durant aquests anys intensos treballs per tal de dotar a Catalunya
d’una organització territorial i d’una llei electoral pròpies i ajustades a la
Joan Saura
Conseller de Relacions Institucionals
i Participació
President de la Comissió de Govern
de Política Institucional
Balanç Pla de Govern 21
�nostra realitat. La complexitat d’aquestes qüestions no va evitar en cap moment que s’entomés el debat obertament i que es treballés intensament per
arribar a l’imprescindible acord polític que, tanmateix, encara no ha estat
possible, primer per la prioritat en l’elaboració del nou Estatut i, després, per
l’avançament de les eleccions. En tot cas queda la bona feina realitzada per
tal de reprendre el diàleg novament en la propera legislatura.
A més d’entomar els grans reptes pendents com a país i donar-los un impuls
decisiu, el Govern de la Generalitat i, en concret, la Comissió de Política Institucional, s’ha caracteritzat per l’impuls de polítiques noves, inexistents fins
ara però que responen a les inquietuds presents a la nostra societat. És el
cas de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer
ordre. Aquest espai d’intercanvi cultural i econòmic ha de permetre el progrés conjunt de totes les regions implicades per acabar esdevenint un dels
principals motors d’Europa, així com també a nivell internacional. Igualment
innovadores han estat les polítiques de recuperació de la memòria democràtica o de promoció de la cultura de pau. Per fi el Govern de la Generalitat
compta amb iniciativa pròpia en aquests àmbits i així també la societat civil,
que durant tant de temps hi ha estat treballant, es veu recolzada en la seva
actuació. En aquestes dues darreres qüestions queda pendent, però, aprovar
en el Parlament les lleis que consolidin aquests projectes.
Ambició de progrés social i nacional, innovació, transparència i participació ciutadana són característiques pròpies de l’acció demostrada durant
aquests anys pel Govern catalanista i d’esquerres. No són només paraules,
les accions que trobareu tot seguit així com l’anàlisi del seu compliment
demostren, precisament, la voluntat de ser honestos, rigorosos i de continuar avançant en el futur. Conèixer en profunditat el què s’ha fet i el que queda
per fer ens permet també fer autocrítica, ser exigents amb nosaltres mateixos i renovar alhora la il·lusió i l’empenta. Aquesta és, al nostre entendre, la
millor manera de continuar treballant des del Govern de la Generalitat per
a la millora del benestar de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de
Catalunya.
Finalment, també es motiu d’orgull poder afirmar que no només s’han impulsat polítiques innovadores i ambicioses, sinó que, a més, s’ha demostrat
que hi ha una manera diferent de governar: una manera més participativa,
més transparent, més dialogant, més oberta a la ciutadania. Aquesta nova
forma de governar comença, precisament, per atorgar el protagonisme al
Parlament, cambra de representació de tots els catalans i catalanes. Per això
s’ha dut a terme la reforma del seu reglament, per a que la seva activitat sigui més àgil, més decisiva, més eficaç en el control del govern i en l’activitat
legislativa. Pel que fa pròpiament al govern, s’han pres acords i s’han impulsat reformes legislatives encaminades a garantir la seva plena transparència.
Amb aquest objectiu, per exemple, s’ha regulat la incompatibilitat dels alts
càrrecs de la Generalitat i s’ha reformat la llei de l’audiovisual.
Però el canvi en la manera de governar es demostra, sobretot, en la importància i el valor que li donem directament a la gent, veritable protagonista
de l’actuació dels poders públics. Durant aquest període la ciutadania ha
pogut participar activament en les principals polítiques dutes a terme, començant per la mateixa reforma de l’Estatut d’Autonomia. Perquè no només
cal escoltar a la ciutadania a les eleccions, un cop cada quatre anys. El diàleg
amb la societat civil, l’obertura a les seves propostes, la recerca de consensos, són fruit del convenciment que la imposició no porta enlloc. En aquest
sentit també s’ha reformat la Iniciativa Legislativa Popular, per a facilitar i
recolzar que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin presentar propostes de llei al Parlament. Aquest Govern de la Generalitat està segur que
només amb el compromís i la col·laboració de tothom trobarem la manera
d’afrontar els grans reptes de progrés social, polític, ecològic i econòmic del
nostre país.
Balanç Pla de Govern 23
�Més i millor autogovern
Aprofundiment de l’autogovern
1.1.1
Nou Estatut d’Autonomia
• El 21 de març de 2006 la Comissió Constitucional va votar el dictamen
sobre la reforma de l’EAC que havien preparat els diputats espanyols
i catalans. La Comissió va introduir alguns canvis en el text, fet que va
comportar la pèrdua del suport d’Esquerra Republicana de Catalunya.
• Després, l’EAC passà al ple del Congrés per a la seva votació, on es va
aprovar per 189 vots a favor, 154 en contra i dues abstencions. Conseqüentment, el text va passar al Senat.
Punt de partida
• El 10 de maig el Senat va aprovar igualment el text de l’EAC i el va remetre a la Generalitat perquè el sotmetés a referèndum.
El Pla de Govern establia en el seu primer punt el principal objectiu institucional del primer govern d’esquerres i catalanista de Catalunya després
de la democràcia: aprovar en la legislatura un nou Estatut d’Autonomia,
elaborat en la mesura del possible amb les aportacions del teixit civil del
país i aprovat amb el màxim suport parlamentari.
• El 18 de juny el text de la reforma va ser sotmès a referèndum. Durant
la campanya propugnaven el sí PSC, CiU i IC-V i el no ERC i el PP. Malgrat
una participació més baixa de la desitjada (48,85%), el resultat va resultar
ser massivament majoritari pel sí, que va guanyar amb un 73,23%, envers
un 20,57% que va obtenir el no i un 5,28% de vots en blanc.
Altrament, es reconeixia que la iniciativa institucional corresponia al Parlament i que el Govern i el seu President havien de proporcionar l’impuls
polític i el suport tècnic necessari en tot el decurs del procés.
0,6%
11,1%
5,3%
20,8%
44,6%
Per primer cop la redacció d’un
text estatutari es va fer amb un
procés previ de participació ciutadana
Desenvolupament de l’Acció del Govern
El procés d’elaboració del nou EAC ha estat complex, llarg i ple d’instants de
gran intensitat institucional, com correspon a la transcendència de l’objectiu
que es perseguia.
El Govern va endegar una campanya explicativa del procés estatutari des
de l’inici i va promoure la recollida d’aportacions, ja fos d’entitats i associacions o dels mateixos ciutadans, individualment.
Per a aquesta finalitat es va disposar d’un espai web i es van fer trobades
amb 500 entitats representants de la societat civil catalana i, per diverses
vies, es van recollir més de 100.000 aportacions i suggeriments.
Identificant els moments més rellevants del procés d’aprovació de l’EAC, es
poden recordar algunes de les seves fites més significatives:
• La Ponència parlamentària va disposar, per anar avançant en el seu treball, de la feina prèvia de l’Institut d’Estudis Autonòmics.
• El juliol de l’any 2005 la Ponència va establir un primer text, que fou
remès al Consell Consultiu per a la seva revisió. El punt de redacció més
complex va ser el del finançament, que va comptar amb una proposta del Govern.
54,8%
88,9%
Parlament de Catalunya
Si
No
73,9%
Congrés dels Diputats
Referèndum
Blanc
Amb el nou Estatut Catalunya amplia i reforça l’autogovern, les seves
institucions, els seus recursos i les seves competències. Igualment, el nou
EAC conté per primer cop un catàleg de drets i deures dels ciutadans i de
principis rectors de les polítiques públiques.
Les voluntats de Catalunya que expressa el text estatutari s’han volgut explicar per part del Govern a tots els nivells polítics i socials en el conjunt
d’Espanya. El Govern ha dut a terme aquesta tasca amb constància arreu de
la geografia espanyola, malgrat incomprensions en algun cas o, en d’altres,
la franca hostilitat de sectors de dreta, que no han dubtat en expressar
visceralment la seva disconformitat. El grau d’acceptació ciutadà del text,
expressat democràticament, suposa el final d’aquest debat.
Catalunya ha volgut explicar el
nou EAC al conjunt d’Espanya
• El passat 30 de setembre de 2005, el Ple del Parlament de Catalunya
va aprovar la proposta de reforma de l’EAC, per 120 vots a favor i 15 en
contra. Posteriorment, el seu President va remetre la proposta a les Corts
Generals.
• Un cop a les Corts, la proposta va ser admesa a tràmit i va ser debatuda en
el ple del Congrés en la seva totalitat. Un cop aprovada, es va remetre a la
Comissió Constitucional, on es podien presentar esmenes al seu articulat.
24 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 25
�Balanç
Més i millor autogovern
Aprofundiment de l’autogovern
Tot i que els partits polítics que finalment van oposar-se al nou EAC van
participar en el procés de redacció, és cert que el nivell de consens polític quant al text final de l’estatut no ha estat unànime, contràriament a
la voluntat que expressava el Pla de Govern.
1.1.2
Igualment, la posició final d’ERC va propiciar la seva sortida del Govern i,
en conseqüència, l’escurçament de la legislatura.
Malgrat això, atès que el Govern entén que cal fer del text finalment
aprovat i referendat una valoració molt netament positiva, es considera que aquest primer i fonamental objectiu del Pla de Govern és un
objectiu assolit.
Avançar cap al reconeixement
del caràcter plurinacional de l’Estat
Punt de partida
El PdG establia en aquest objectiu un conjunt de fites concretes,
que abastaven tant el reconeixement de la llengua i la cultura catalanes a diferents nivells, com les reformes d’institucions de l’Estat, per
tal que en la seva concepció i estructura reflectissin aquest caràcter
plurinacional.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
L’espai en el qual s’ha desenvolupat el debat i les decisions sobre la realitat
plurinacional de Catalunya ha estat el nou EAC. El primer fet essencial ha
estat el reconeixement explícit en el preàmbul del text que Catalunya
és una nació. Això fa possible, per inducció, reconèixer implícitament que
Espanya és una realitat plurinacional.
Establert això, l’element següent ha estat el tractament donat a la llengua
catalana en el nou EAC, el coneixement de la qual esdevé un dret i un
deure dels catalans. També és rellevant reconèixer com el Govern Central
ha defensat, a demanda dels governs autonòmics implicats, l’ús de les llengües cooficials de l’Estat a les institucions de la UE.
Igualment, el tractament donat a l’EAC de l’estructura del poder judicial és per primer cop un exemple d’apropament de l’administració de
la justícia als ciutadans. Així, per una banda, el nou Consell de Justícia
es configura com una institució de govern del poder judicial a Catalunya,
desconcentrant el Consell General del Poder Judicial. Per altra banda, el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya passa a ser una veritable darrera
instància de tots els processos judicials que s’inicien a Catalunya, deixant en
mans del Tribunal Suprem la unificació de la doctrina que afecti exclusivament el Dret estatal.
És també en termes generals que es pot afirmar, per múltiples aspectes del
text estatutari, que d’alguna manera la relació entre Catalunya i el conjunt d’Espanya es dóna en termes de reconeixement efectiu de nació
i per tant de plurinacionalitat del conjunt de l’Estat. Aquest esperit,
però, s’haurà de veure confirmat en el decurs del temps per la dinàmica
institucional que es vagi assentant amb la creació efectiva dels nous òrgans
estatutaris.
Fora del marc de l’EAC, també ha suposat un avenç cap el reconeixement del
caràcter plurinacional de l’Estat la II conferència de presidents que va tenir
lloc el 10 de setembre de 2005 al Senat, a la qual hi van assistir el president
del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero i els Ministres d’Administracions
Públiques, Jordi Sevilla, i d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, per part de
26 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Progrés del reconeixement jurídic
del català a Catalunya i a Europa
El reconeixement del fet nacional
de Catalunya, primer pas cap al
caràcter plurinacional d’Espanya.
Balanç Pla de Govern 27
�Les seleccions esportives catalanes no han pogut encara competir
en general internacionalment.
l’executiu i els presidents de les 17 comunitats autònomes, Ceuta i Melilla. El
tema tractat més rellevant fou el finançament sanitari.
Altrament, s’ha treballat també en altres àmbits com el reconeixement
de les seleccions esportives catalanes. Aquest reconeixement s’ha volgut
treballar d’acord amb els esportistes i a les federacions, únics i legítims
subjectes de la pràctica esportiva de competició. S’ha donat únicament
suport a aquelles federacions que voluntàriament volien iniciar un procés de
reconeixement internacional. En el cas de la Federació Catalana de Patinatge, es va produir un reconeixement previ que no va ser finalment referendat,
en un procés en què la política va jugar més que l’esport. Altres federacions
segueixen ara mateix els seus propis processos. El foment de la projecció
exterior de l’esport català va ser una de les competències que van decaure
en el tràmit al Congrés del nou EAC.
Balanç
La reforma de l’EAC ha servit com a punt de partida perquè altres comunitats autònomes endeguin processos de reforma dels seus estatuts, que
si tenen un esperit similar, avançaran de forma conjunta en el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat. Les prospostes d’Estatut
d’Andalusia i Galícia així semblen indicar-ho. El nou EAC ja determina una
nova relació amb l’Estat que es perfila en aquest sentit.
Tanmateix, no s’han assolit encara aspectes molt rellevants que es
pretenien, com era propiciar la reforma del Senat en una cambra representativa de les comunitats autònomes. Atesa la necessitat de reformar la
CE i la negativa del Partit Popular a fer-ho, aquesta fita sembla llunyana.
Conseqüentment, atès que manca encara molt per fer però que s’han
trencat algunes inèrcies fortes en sentit contrari, es pot qualificar aquest
objectiu com un objectiu en vies d’assolir-se.
Més i millor autogovern
Aprofundiment de l’autogovern
1.1.3
Redefinir l’àmbit competencial
de la Generalitat
Punt de partida
En aquest àmbit, el Pla de Govern identificava una llista finita de
transferències que es plantejava incorporar al conjunt de competències pròpies de la Generalitat en el decurs de la legislatura.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Òbviament el marc de discussió estatutari ha estat, gairebé en tots els
casos, l’espai on s’han incorporat les novetats competencials. Per tant,
tot i que calgui esperar a la seva transferència efectiva, el fet que una nova
competència aparegui en el text de l’EAC es pot interpretar com a fet definitiu als efectes de balanç.
Algunes de les novetats conceptuals que incorpora l’EAC respecte al conjunt
de competències són:
• Usar, com a tècnica legislativa, la definició detallada i l’especificació de les
submatèries de cada competència.
• Establir una tipologia definida de competències: exclusives, compartides i executives.
• Acotar l’abast de les competències estatals de foment.
• Precisar l’abast territorial de les competències.
• Reconèixer la possibilitat de realitzar l’acció exterior derivada de les com
petències de la Generalitat.
A més, el nou Estatut incorpora cinquanta noves competències. En els quadres següents, es reflecteix amb quasi exhaustivitat les matèries del nou catàleg de competències de la Generalitat, segons el que estableix el nou EAC.
28 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
L’Estatut incorpora cinquanta
noves competències
El nou EAC dificulta la laminació
de les competències de la Generalitat
Balanç Pla de Govern 29
�Principals competències compartides
Principals competències exclusives
Agricultura i ramaderia
Estadística d’interès de la
Generalitat
Polítiques de gènere
Planificació de l’agricultura i la Educació no universitària
ramaderia
(parcial)
Ordenació de l’activitat
econòmica
Conques hidrogràfiques
intracomunitàries
Funció pública i personal al
servei de les AAPP catalanes
Regulació de l’activitat
publicitària
Regulació de l’aprofitament
dels boscos i vies pecuàries
Energia i mines
Planificació i execució dels
serveis de salut
Règim jurídic de les
associacions i de les
fundacions
Habitatge
R+D+I pròpia
Ordenació del sector pesquer
Medi Ambient
Seguretat social
Caça i pesca fluvial
Acolliment i integració de
persones immigrants
Règim local
Activitat financera de les
caixes
Mercats de valors i centres de Ensenyament universitari
contractació
(parcial)
Pesca i actiivitats marítimes i
recreatives en aigües interiors
Indústria, artesania
Entitats religioses
Disciplina, inspecció i sanció
de les caixes
Regulació i control dels
serveis audiovisuals
Regulació de l’organització de
les caixes d’estalvi
Ports i aeroports que no
siguin d’interès general.
Participació en els d’interès
general.
Organització dels centres
de salut
Planificació industrial
Reversió de les expropiacions Responsabilitat patrimonial
urbanístiques
Comerç i fires no
internacionals
Principis ordenadors de
l’ocupació pública
Principals competències executives
Xarxa viària i ferroviària (llevat Serveis socials
de la de titularitat estatal)
Domini públic hidràulic i obres Notaries i registres públics
en conques d’interès general
Llibertat religiosa
Instruments de consulta
Jocs i espectacles
popular, llevat del referèndum
Voluntariat
Fires internacionals
Defensa de la competència
Seguretat privada
Consum
Joventut
Protecció de menors
Arxius, biblioteques i museus
de l’Estat a Catalunya
Propietat intel·lectual
Afers penitenciaris
Cooperatives i economia
social
Llengua pròpia
Promoció de la família i de la
infància
Salvament marítim
Propietat industrial
Corporacions de dret públic i
professions titulades
Espais naturals
Transports i centres
logístics terrestres i fluvials
intracomunitaris
Treball i relacions laborals
(inclosa funció pública
inspectora)
Protecció de dades
Expropiació forçosa
Cultura i patrimoni cultural
Servei meteorològic
Turisme
Autorització de treball
d’estrangers amb ocupació a
Catalunya
Comunicacions electròniques
Registre civil
Control metereològic
Denominacions i indicacions
geogràfiques i de qualitat
Obres públiques
intracomunitàries (i no
declarades d’interès general)
Ensenyament universitari
(parcial)
Productes farmacèutics
Expedició de títols
universitaris
Contrastació de metalls
Dret Civil
Ordenació del territori
Videovigilància i gravacions
Educació no universitària
(parcial)
Ordenació del litoral
Mutualitats de previsió social
Protecció Civil
Urbanisme
Servei públic de comunicació
audiovisual autonòmic i local
Esports i temps lliure
Organització territorial
Símbols
Balanç
De la llista de competències que el PdG assenyalava com a estratègiques, gairebé únicament la participació de la Generalitat en l’aeroport
de Barcelona és allò més rellevant que queda per definir, més enllà de la
voluntat política expressada per l’Estat de caminar cap a una gestió consorciada dels aeroports catalans.
Sigui com sigui, el nou Estatut contribueix objectivament a ampliar el volum i la profunditat en l’exercici de les competències de la Generalitat de
Catalunya, alhora que garantirà el seu manteniment efectiu si se’n produeixen interpretacions reduccionistes. És per això que en aquest apartat el
Pla de Govern 2004-2007 es pot considerar com a objectiu assolit.
30 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 31
�Més i millor autogovern
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.1
1.2.2
Nova Llei electoral
Reformar els organismes consultius
i fiscalitzadors de la Generalitat
Punt de partida
Punt de partida
El Pla de Govern preveia l’elaboració d’una llei electoral pròpia, basada
en els principis d’igualtat de vot entre tots els electors i electores, d’equitat en matèria de gènere i d’expressió de la representació territorial.
Modernitzar i reforçar la transparència dels òrgans consultius i fiscalitzadors de l’activitat de l’Administració pública han estat dos eixos importants de l’actuació de la Generalitat al llarg de la legislatura. Amb la
reforma dels organismes ja existents i la creació de nous organismes,
s’ha volgut apropar la gestió de les administracions al ciutadà i donar
major confiança a les actuacions que des de l’àmbit públic es realitzen.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Aquest compromís va quedar ajornat, com a conseqüència a la manca de
voluntat de concens de l’oposició amb el Govern, fins a l’aprovació del nou
Estatut i, per tant, a hores d’ara, i un cop aprovat l’Estatut, resta pendent de
desenvolupar. En qualsevol cas, la nova llei electoral haurà de tenir en compte allò que estableix el nou Estatut en el seu article 56 sobre “composició i
règim electoral”, entre d’altres:
• Un sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
• Un sistema electoral de representació proporcional que asseguri la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya.
• Uns criteris de paritat entre homes i dones en l’elaboració de les llistes
electorals.
Balanç
El compromís inicial plantejat en el Pla de Govern d’elaborar una llei electoral pròpia no ha pogut ser assolit en aquesta legislatura.
Per tant, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 és un
objectiu pendent d’assolir.
32 Balanç Pla de Govern
Més i millor autogovern
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Inicialment i en aquest àmbit, al Pla de Govern es preveia crear una
Oficina Pressupostària del Parlament, reformar les lleis de la Sindicatura de Comptes, del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu
i del Consell Audiovisual, així com elaborar el projecte de llei de la
Comissió Jurídica Assessora.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Una vegada esgotada la legislatura, ha estat possible reformar tres d’aquests
organismes:
El 28 de juny del 2004 es va aprovar la primera d’aquestes lleis, la de modificació del Consell Audiovisual de Catalunya i posteriorment la Llei 22/2005,
de la comunicació audiovisual de Catalunya, en la qual s’actualitzen i amplien els poders del Consell.
S’ha aprovat també la llei de la Comissió Jurídica Assessora (llei 5/2005),
per tal de potenciar-la, agilitzar-la i convertir-la en un òrgan que pugui
afrontar amb garanties els reptes futurs de les administracions catalanes i les
noves necessitats de la ciutadania.
Així mateix, el nou Reglament del Parlament de Catalunya, aprovat el mes
de desembre del 2005, inclou la creació d’una Oficina Pressupostària del
Parlament, que tindrà com a funció principal efectuar un seguiment i un
control adequats de l’execució del pressupost.
A banda, i amb la mateixa voluntat de dotar de major fiabilitat i credibilitat
les actuacions del sector públic, s’ha reformat el Consell de Treball Econòmic i Social, mitjançant la Llei 7/2005. Aquesta reforma ha aprofundit la
funció d’assessorament del Govern i la d’observador qualificat de la realitat
socioeconòmica i laboral de Catalunya d’aquest ens, així com la seva independència en l’emissió de dictàmens i informes.
S’han aprovat les lleis del Consell
Audiovisual, de la Comissió Jurídica Assessora
Balanç Pla de Govern 33
�S’ha aprovat, després d’un llarg debat al si del Govern, també i es troba en
fase de tramitació parlamentària el Projecte de llei de creació de l’Oficina
Antifrau, que tindrà com a principal funció vetllar per la transparència,
l’objectivitat i la legalitat en l’actuació de l’Administració, així com fomentar
l’eficàcia i l’eficiència en la gestió dels fons públics. L’Oficina té com a tasques
prioritàries:
Més i millor autogovern
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.3
Més i millor democràcia: generar
una política de participació des de
la Generalitat
• Investigar possibles casos d’ús fraudulent de fons públics
• Prevenir i alertar de les conductes del personal de l’Administració i alts
càrrecs que tinguin o puguin tenir com a resultat la destinació o l’ús
irregular de fons públics
• Cooperar amb l’autoritat competent per esclarir infraccions administratives
Punt de partida
Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de
resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d’unes polítiques que, alhora, han de millorar el benestar dels
ciutadans. Davant els requeriments d’una societat cada vegada més
complexa i diversa, és necessari definir uns processos que permetin
una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat.
Balanç
En definitiva, amb la voluntat d’ apropar i generar confiança entre la ciutadania envers l’Administració pública, durant aquesta legislatura s’han
fet avenços importants en la modernització i la transparència dels òrgans
consultius i fiscalitzadors de l’activitat de l’Administració pública.
Tot i així, com succeeix en altres àmbits, el fet que la legislatura hagi esta
més curta en relació amb les previsions inicials ha dificultat l’aprovació
final d’altres lleis que han quedat pendents.
S’estima per tant l’objectiu en vies d’assolir-se.
El Pla de Govern plantejava per tal d’assolir una major participació de
la ciutadania en el conjunt d’iniciatives del Govern
1
Reformar la Llei 2/1995, d’iniciativa legislativa popular
2
Fomentar la participació en el disseny i l’execució de les polítiques
de la Generalitat
3
Donar suport als ens locals en l’aprofundiment democràtic i en el
desplegament d’experiències de participació
4
Impulsar iniciatives destinades a afavorir la participació d’entitats
i persones (joves, dones, immigrants) i a buscar en el diàleg la
resolució dels conflictes
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Per tal d’afavorir i impulsar la participació dels ciutadans en els afers públics,
s’ha aprovat la Llei 1/2006, d’iniciativa legislativa popular, que reforma
del text de 1995. Aquesta llei és una de les més avançades d’Europa, en tant
que rebaixa de 18 a 16 anys l’edat necessària per recolzar la iniciativa, amb
l’objectiu de fomentar així la participació dels joves sense dret de vot. Una
altra novetat és la possibilitat que s’atorga als promotors d’intervenir en la
tramitació parlamentària de la normativa, defensant-la davant del Parlament, o retirant-la si els sembla convenient. Quant al nombre de signatures
per tramitar una iniciativa, es disminueix de 65.000 a 50.000, alhora que
s’allarga el termini per recollir-les fins a 120 dies prorrogables per causes
justificades.
El Govern s’ha compromès no només en l’àmbit parlamentari, sinó també en
el de la millora de la qualitat democràtica i de la participació dels ciutadans
en els afers públics. Per tal d’incorporar la participació en les polítiques
de la Generalitat, s’ha treballat en dues direccions:
La Llei d’iniciativa legislativa popular fomenta la participació dels
joves encara sense dret de vot
• Millorar el disseny i el funcionament dels diversos Consells, Taules i/o
Comissions, des dels quals la societat civil catalana fa el seguiment i
aporta idees a les polítiques sectorials de la Generalitat. Per exemple,
34 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 35
�A la Generalitat hi ha 126 espais
estables de participació i s’ha
iniciat un procés de transformació
en les seves funcions, estructures
i dinàmiques de funcionament:
Consell de Serveis Socials, Taula
Cívica de la Ciutadania o Consells
Socials de Salut
s’han fet propostes per modificar el disseny i el funcionament del Consell
de Serveis Socials, del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua o de la
Taula Cívica de la Ciutadania. Ara mateix s’està treballant en el reglament
dels Consells Socials de Salut en el territori.
• Incorporar la participació en l’elaboració de les lleis, els plans i els
programes que donen forma a les polítiques de la Generalitat. Com a
exemples, destacaríem els processos participatius que han acompanyat
l’elaboració de l’Estatut, de la Llei de serveis socials, la Llei d’infància o,
ara en marxa, l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua a la gestió de les
conques de Catalunya.
La ciutadania en l’elaboració del nou Estatut d’autonomia
de Catalunya: algunes dades
• Comunicació: 200.000 tríptics informatius i 200 actes en el territori.
• Participació: trobades amb 500 entitats, més de 100.000 aportacions
individuals, 10 jornades temàtiques, 12.000 intervencions en el fòrum
electrònic, 6.000 correus electrònics i 7.000 de postals, actes i tallers en
municipis, escoles, entitats, universitats.
• Difusió del text: 300.000 consultes al web www.gencat.net/nouestatut,
175.000 descàrregues en català i 68.000 en castellà, 973 d’adhesions
d’entitats i 670 mocions de suport d’ens locals.
• Referèndum: el text de l’Estatut repartit a totes les llars catalanes,
1.200.000 exemplars de la guia de lectura, 1.000.0000 de comparatives
amb l’Estatut de 1979, 1.000 exemplars dels quaderns temàtics, materials d’informació sectorial, traduccions a l’aranès, al braille, al francès i a
l’anglès, i edició de 1.500 DVD per a persones sordes.
D’altra banda, i per tal de fomentar la participació ciutadana també en l’àmbit de l’Administració local, s’han fet les actuacions següents:
La Generalitat ha destinat uns
3.000.000 € per donar suport a
vora 350 projectes de participació
en l’àmbit local
• S’ha posat en marxa un programa que inclou, com a element central, una
línia de subvencions als ens locals de Catalunya en matèria de participació per valor de 970.000 € l’any 2005 i 1.800.000 € l’any 2006. Aquests
recursos ha permès, durant aquests dos anys, donar suport a gairebé 350
projectes locals de participació i aprofundiment democràtic.
Finalment, s’han impulsat iniciatives destinades a fomentar la participació
d’aquells que, per diverses raons, menys participen. També s’ha treballat
en el foment del teixit associatiu i en la recerca de maneres alternatives,
dialogants i participatives, d’abordar els conflictes públics. En aquest
darrer aspecte s’ha posat l’emfasi en els conflictes territorials.
• S’han realitzat seminaris i s’han produït materials sobre com fomentar
la participació de les dones, s’ha elaborat un mapa dels consells locals
vinculats a la immigració, i s’ha impulsat un estudi sobre la participació
dels joves als centres de secundària.
• Des d’una iniciativa interdepartamental, s’han analitzat els registres
d’entitats de Catalunya, un primer pas per conèixer la seva realitat i per
dissenyar les polítiques de suport més adequades. També, amb l’IDESCAT, s’ha treballat en el disseny d’indicadors per poder valorar la fortalesa
del capital social a Catalunya.
• Respecte a la contribució de la participació en la resolució de conflictes, s’han iniciat diverses línies de treball des de les quals s’han analitzat experiències, s’ha entrat en contacte amb els actors socials, i s’ha
preparat, com a objectiu final, guies de bones pràctiques per millorar la
gestió d’aquelles polítiques que poden generar tensions en el territori.
Els fòrums “Presons i Territori” i “Medi Natural” han estat exemples en
aquesta direcció.
Balanç
Des del Govern s’ha fomentat la participació ciutadana en l’adopció de les
polítiques públiques; i en la difusió dels valors i dels principis democràtics.
Cal destacar la participació en la reforma de l’Estatut, un dels grans projectes de país, en el qual s’han recollit tant les aportacions de la societat civil
organitzada com de la ciutadania a títol individual.
També volem subratllar l’èxit d’una política de caràcter transversal i
interinstitucional que ha obert la possibilitat d’implicar més gent en una
manera diferent de treballar.
Es pot considerar, per tant, un objectiu assolit.
• Aquesta línia d’ajuts s’ha complementat amb un suport específics de
200.000 € als processos participatius en el desplegament de la Llei de
barris, en un pla de formació, en la convocatòria del primer Premi a
la Innovació Democràtica, en el conveni per impulsar un postgrau en
participació ciutadana a la Universitat de Girona, o en el suport a diversos seminaris i iniciatives que, en aquest àmbit, ens han proposat els ens
locals de Catalunya.
36 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 37
�Més i millor autogovern
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.4
Millorar l’atenció al ciutadà,
l’eficàcia i la transparència
en la gestió pública
Punt de partida
Millorar l’atenció al ciutadà, l’eficàcia i la transparència en la gestió
pública és un objectiu estratègic per al Govern, que vol garantir una
administració més eficient, més descentralitzada i més propera al
ciutadà, tot subratllant els valors de la transparència, l’austeritat, la
qualitat i la professionalitat. La voluntat de construir un model propi
d‘administració pública a Catalunya implicava ja al Pla de Govern els
objectius següents:
1
Definició d’un model de funció pública
2
Millorar l’accessibilitat de l’Administració pública a través de mitjans electrònics, consolidant un model multicanal (telèfon, Internet,
teletext digital, etc.), descentralitzant l’Administració de la Generalitat
en el territori i en benefici dels ens locals, fomentant l’ús del programari lliure i els processos de concertació en el disseny de les polítiques
públiques.
3
Impulsar la transparència en l’Administració pública, establint
criteris d’objectivitat i de transparència en la contractaciód’obres i serveis, processos d’avaluació dels serveis de l’Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats, reforçant els
mecanismes d’avaluació i de control interns en l’elaboració, l’execució
i lagestió del pressupost.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Definició d’un model de funció pública
Per tal de treballar en la definició del model de funció pública s’ha elaborat
el Llibre blanc de la Funció Pública Catalana.
La finalitat del Llibre blanc de la Funció Pública Catalana consisteix a
analitzar quina és la situació actual de la funció pública a Catalunya, és a dir,
del personal al servei de les administracions públiques catalanes, i avaluar si
aquesta peça essencial per a la gestió i la realització dels interessos públics
respon adequadament als nous reptes que la societat catalana planteja.
Aquest llibre posa de manifest aspectes tan rellevants com la manca de
competència exclusiva de Catalunya per determinar aspectes organitzatius de règim de prestació de serveis dels treballadors públics (la política
retributiva, els sistemes de cobertura de llocs de treball, els procediments de
selecció, etc.)
El Llibre blanc de la Funció Pública Catalana aposta per la creació d’una
funció pública catalana vertebrada a l’entorn d’uns instruments reguladors
comuns, d’uns sistemes d’estructuració flexibles i adaptatius, d’unes institu-
38 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
cions i eines de planificació i de gestió integrades i coordinades per a totes
les organitzacions prestadores de serveis públics a Catalunya. És per això
que es proposa millorar els sistemes de selecció de personal, reformar els
sistemes de provisió de llocs de treball, universalitzar la carrera professional,
reorganitzar el sistema retributiu i institucionalitzar la direccció pública.
El Govern s’ha proposat convocar amb periodicitat regular els concursos i
oposicions de personal funcionari, per tal de reduir l’interinatge, evitar la
discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball i
reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats.
S’ha incrementat el nombre de places ofertades de 2004 a 2006, amb un
total de 15.663 places per accedir a l’Administració de la Generalitat, de
les quals 7.195 corresponen a personal docent, 4.386 a cossos de mossos
d’esquadra i 1.591 a personal de salut. Cal esmentar també les dues
convocatòries específiques, adreçades a persones amb dificultats d’integració laboral per raó de la seva capacitat intel·lectual, per proveir 45
places en règim de personal laboral fix.
L’accessibilitat a l‘Administració pública
La transparència, la qualitat en el servei, l’accessibilitat i la universalitat de
la informació demana disposar d’uns potents instruments de comunicació
directa amb els ciutadans.
Des de l’inici de la legislatura, el Govern ha treballat per posar en marxa un
sistema integrat d’ informació i servei al ciutadà, en diferents vessants.
• Servei telefònic 012
Una d’elles és la unificació de les diferents i disperses plataformes telefòniques d’informació (no d’emergències) que ja existien, per tal d’oferir
al ciutadà, en canvi, un número únic i conegut. Aquest procés, a causa de la
gran quantitat de serveis d’informació a integrar, encara continua.
Com a reforç, finalment, cal dir que s’ha incrementat també la presència en
els mitjans de comunicació del servei 012.
L’acceptació dels ciutadans d’aquestes millores queda palesa en les gràfiques següents, on es refecteix, per trimestres, el nombre de trucades ateses
al telèfon 012.
Trucades ateses al 012
Font: DG Atenció Ciutadana
618.267
529.029 502.611
490.980 496.006
672.723
668.522
521.268
557.277
1T/2004 2T/2004 3T/2004 4T/2004 1T/2005 2T/2005 3T/2005 4T/2005 1T/2006
gràfic
Balanç Pla de Govern 39
�L’increment de trucades al 012 entre l’any 2004 (2.018.632 trucades) i el 2005
(2.369.535) ha estat del 17,4%. El primer trimestre del 2006 segueix també
aquesta tendència amb un fort creixement ja que es produeix un increment
del 8% en relació amb el nombre de trucades ateses el mateix timestre de
l’any anterior.
• Gencat.cat
Cal parlar, també, en segon terme del canal electrònic per excel·lència, el
web. El gencat.cat ha estat objecte de canvis i remodelacions. Des del mes
d’octubre del 2005, tant la conceptualització de l’espai com el seu aspecte
extern, o els seus processos interns de captació i organització de la informació, fins al propi maquinari informàtic, tot s’ha modificat per fer de debò del
web de la Generalitat el més avançat en tecnologia, informació i servei de
Catalunya.
L’acceptació dels ciutadans es demostra amb les xifres següents de visites al
gencat.cat i altres webs de la Generalitat.
En la mateixa línia de facilitar al ciutadà i a les empreses la seva relació
amb l’Administració, apropant-li els serveis, s’ha posat en funcionament el
Registre Electrònic d’Empreses i Licitadors (RELI) i el Portal e-Tributs. El
RELI és un registre administratiu electrònic, on les empreses poden disposar
les seves dades de personalitat jurídica, capacitat, representació i solvència
per poder contractar amb les administracions públiques. Aquest servei és
operatiu des d’una web i permet a les empreses tenir una acreditació per
contractar amb les administracions, evitant realitzar aquesta gestió en cadascun dels concursos en què vulguin participar. El portal e-Tributs permet
als ciutadans realitzar les seves operacions relatives als tributs gestionats des
de la Generalitat per internet, sense necessitat de desplaçar-se.
• Implementació del Servei d’Informació de Licitacions (SIL)
S’ha implementat el Servei d’Informació de Licitacions (SIL), que permet la
consulta de totes les licitacions en curs de l’Administració de la Generalitat
que són objecte de publicació al DOGC.
Visites totals als diferents webs de la Generalitat (2005-2006)
Font: DG Atenció Ciutadana
8M
• El foment de l’administració electrònica i de l’intercanvi telemàtic
d’informació entre institucions públiques o privades
7M
6M
5M
4M
3M
2M
1M
Maig
Abril
Març
Febrer
Gener
Desembre
Novembre
Octubre
Setembre
Agost
Juliol
Juny
Maig
Abril
Març
Febrer
0M
L’increment de visites és sostingut al llarg de tot el període 2005-primer
semestre del 2006. El mes de maig d’aquest any, s’ha assolit concretament la
xifra de 6.658.761 visites.
Dins dels serveis que s’ofereixen al ciutadà des del Gencat i el 012, s’ha remodelat el servei d’inscripcions de “Vacances en Família” i “l’Estiu és teu”
evolucionant el sistema amb la incorporació de sistemes de reconeixement
intel·ligent de veu (IVR) complementat amb un procés de sorteig. El ciutadà
pot efectuar la seva inscripció de forma còmoda (Internet, 012) i sense presses (les 24 hores del dia durant 15 dies de període d’inscripció), i rep després
en el seu mòbil un número de sorteig. Finalitzat el període d’inscripció, es realitza el procés de sorteig, que assignarà les places disponibles als ciutadans
corresponents, conclou així un procés còmode, accessible i transparent per
tots els ciutadans que opten per a serveis d’aquesta tipologia. Aquest servei
obre el camí a una nova filosofia de relació amb el ciutadà.
• DOGC digital
En el marc de la societat de la informació, i amb la voluntat que el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) sigui un servei públic, universal
i gratuït, el Govern s’ha plantejat la idoneïtat d’impulsar la seva publicació
només amb format digital.
40 Balanç Pla de Govern
• El nou Registre Electrònic d’Empreses i Licitadors (RELI) i el Portal
e-Tributs
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
S’han posat en marxa una sèrie d’actuacions que faciliten la interoperabilitat
entre les administracions públiques. Entre aquestes actuacions destaca el
disseny de la plataforma d’integració i col·laboració administrativa (PICA),
que ha de fer possible els intercanvis d’informació entre els diferents departaments de la Generalitat, entre les diferents administracions públiques
i entre diferents organismes i institucions, per tal d’aconseguir la desitjada
simplificació documental en benefici del ciutadà, un dels grans pilars de l’administració electrònica.
• L’AOC apropa l’Administració als ciutadans amb els tràmits en línia
El Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) desenvolupa un
programa de gran abast que té com a objectiu millorar la relació entre els
ciutadans i les administracions públiques i consolidar un sistema que permeti estalviar temps i diners al ciutadà en la realització de les seves gestions.
Entre els projectes destaca l’e-TRAM.
L’e-TRAM és un projecte que permet que els municipis ofereixin als seus
ciutadans per Internet els 36 tràmits municipals més comuns i demanats
i fer-ho sense inversió tecnològica. S’han signat convenis amb les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i s’han adherit a l’e-tram 158
ajuntaments de Catalunya.
L’intercanvi de volants telemàtics de padró electrònics entre les administracions, amb garanties jurídiques evita que els ciutadans hagin d’acreditar el
seu domicili en els seus tràmits. Actualment s’accedeix o s’està en procés
d’accés a padrons municipals que representen fins al 82,27% de la població
catalana.
El foment de l’ús de la signatura electrònica amb l’emissió dels diversos
certificats digitals de l’Agència Catalana de Certificació. El certificat idCAT
permet als ciutadans realitzar tràmits amb les administracions per Internet
amb totes les garanties jurídiques i seguretat plena. En aquests moments
els ciutadans poden obtenir el seu certificat digital, de manera gratuïta, a
l’Agència Catalana de Certificació (www.catcert.net) (www.idcat.net) i també
Balanç Pla de Govern 41
�a qualsevol punt de la xarxa d’entitats de registre idCAT, amb més de 75 ens
públics arreu de Catalunya.
• Fomentar l’ús del programari lliure
Pel que fa a l’ús del programari lliure, el Govern ha posat en marxa tot un seguit d’actuacions i programes dels quals destaquem el Pla pl.ct, de promoció
del programari lliure a Catalunya, la creació de l’ Oficina Tècnica Programari
Lliure (OTPL) i la difusió de la campanya “Tu tries, programari lliure en català”.
• Descentralitzar l’Administració de la Generalitat en el territori i en
benefici dels ens locals
Per tal de facilitar l’accés dels ciutadans als serveis que ofereix l’Administració de la Generalitat alguns departaments han iniciat un procés de descentralització en el territori en benefici de l’ eficàcia, la qualitat i la proximitat
dels serveis als ciutadans.
El Departament de Salut ha estat un dels més actius en l’àmbit de la descentralització. La seva actuació però, ja està desenvolupada en altres punts
del document.
L’Informe sobre el Bon Govern i la
transparència administrativa assenyala que l’accès a la informació
és un factor clau
Impulsar la transparència en l’administració pública
En l’àmbit de la funció pública, al web del Departament de Governació i
Administracions Públiques (www.gencat.net/governacio-ap/administracio/
index.htm), actiu des de l’abril de 2005, s’ofereix la informació referida als
càrrecs públics (titulars i retribucions), al personal eventual (noms i retribucions), a les condicions i situacions dels empleats públics (dades estadístiques,
publicació de les condicions retributives i contractuals, relacions de llocs de
treball, polítiques socials, mobilitat...) i a l’accés a l’Administració (processos
selectius i gestions telemàtiques).
El Departament de Justícia ha coordinat l’elaboració de l’Informe sobre
‘Bon Govern i transparència administrativa’, que conté un conjunt de
propostes que han d’orientar les actuacions de les administracions catalanes amb l’objectiu d’assegurar la transparència en l’ús dels recursos públics.
Aquest informe formula més de cinquanta recomanacions i propostes dirigides a les administracions públiques de Catalunya. I assenyala els principis que
han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels
seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals
per assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat
en l’accés a la informació per part de la ciutadania, organitzacions i empreses.
• Establir processos d’avaluació dels serveis de l’Administració, i els
mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats
S’ha creat el nou Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que és l’òrgan encarregat d’elaborar, dirigir i coordinar els diferents estudis, així com de donar-los
a conèixer. El Decret els defineix i classifica en dos tipus: en estudis d’opinió
en matèria política i electoral i en estudis en matèria d’actituds i opinions
de la societat catalana per avaluar les polítiques i els serveis de l’Administració catalana.
• Reforçar els mecanismes d’avaluació i de control interns en l’elaboració, l’execució i gestió del pressupost.
El Parlament de Catalunya va instar la creació de l’ Oficina de seguiment i
control pressupostari, amb la finalitat de potenciar els principis d’eficiència
i transparència en la gestió dels fons públics, en especial pel que fa a l’Administració de la Generalitat.
42 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
S’han iniciat els treballs legislatius de la Llei de procediment i organització
de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i, actualment, s’està elaborant el Decret sobre les mesures de millora de la qualitat del servei públic.
• Millorar la planificació i la transparència de les campanyes de publicitat institucional i els processos d’elaboració i distribució dels
estudis d’opinió
En iniciar-se la legislatura es va prendre el compromís de millorar la transparència, molt específicament en l’àmbit de les campanyes de publicitat institucional. Responent a aquest compromís, en el primer semestre del 2006
i un cop es va disposar de les dades de despesa liquidada de l’any 2005, el
Govern va fer públiques davant el Parlament aquestes dades
Despesa de publicacions i propaganda
Any
Pressupost
inicial
Pressupost
definitiu
Obligacions
reconegudes
2005
12.356.314
15.328.706
14.321.541
2004
9.785.620
11.309.960
10.590.230
2003
4.643.379
39.866.666
39.157.567
2002
4.408.998
30.980.903
30.641.687
2001
12.924.378
8.719.584
8.719.584
2000
4.738.719
4.738.719
1999
12.924.378
12.924.378
• El Pla de Govern 2004-2007
El Govern ha creat una nova figura que vol relacionar la seva activitat amb
els ciutadans sobre uns paràmetres de compromisos inicials i d’avaluació
final dels resultats. Existeix la voluntat de que els ciutadans puguin tenir
una referència de quines polítiques està executant el Govern en relació als
compromisos presos a l’inici de la legislatura.
Balanç
Com a novetat destacar que, per primera vegada, s’ha realitzat el Llibre
blanc de la Funció Pública Catalana d’orientació de la situació actual i
que obre un escenari de reflexió cap al nou disseny a configurar. Pel que
fa a l’accés a l’Administració pública, també s’ha apostat per un increment
en nous serveis que utilitzen les noves tecnologies de la informació i la
comunicació. I aquells serveis que ja existien s’han adequat a la nova realitat de les TIC, com són la creació del nou web de gencat.cat amb la nova
estructura de continguts. També, s’han facilitat recursos per tal de fomentar l’ús del programari lliure i s’ha elaborat l’Informe sobre el ‘Bon Govern
i transparència administrativa’ que detalla i recomana que per gaudir
d’una administració pública transparent cal garantir l’accés a la informació.
Pel que fa a la coordinació de l’acció d’informació al ciutadà dels diversos
departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla director dels sistemes
d’informació al ciutadà i l’aprovació de la carta als ciutadans, que identifiqui els drets i els deures d’aquests en la seva relació amb l’Administració
de la Generalitat, resten en vies d’assoliment però a nivell global l’objectiu
s’ha assolit.
Balanç Pla de Govern 43
�Més i millor autogovern
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.5
Promoure una administració de
justícia accessible, propera i eficient
Punt de partida
Els compromís del Govern de la Generalitat ha estat fer arribar la justícia a
la societat de manera que es percebi més propera al ciutadà i sigui, al mateix temps, més ràpida, eficient i més intel·ligible. Un bon funcionament
de l’administració de justícia garanteix la bona qualitat de l’Estat de dret.
Els principals objectius que s’han impulsat des del Departament de Justícia són:
1
Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions.
2
Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix.
3
Garantir l’eficiència en l’organització i prestació de serveis.
La demanda d’aquest servei s’ha incrementat de manera molt notable durant els darrers anys a causa de canvis socials i legals: judicis ràpids, immigració, justícia juvenil i violència de gènere.
Un dels grans objectius que s’havia proposat l’actual Govern era assegurar
l’accessibilitat al servei de justícia en igualtat de condicions. I per tal d’aconseguir-ho, el Departament ha treballat amb la voluntat que el servei es presti
amb la millor qualitat possible per tal d’obtenir la màxima transparència
i eficiència en l’ús dels recursos que s’hi apliquen, en col·laboració amb
els col·legis d’advocats i procuradors que gestionen la seva prestació. Cal
destacar l’augment de les contraprestacions econòmiques a advocats i
procuradors i la reducció dels terminis de pagament, així com la creació
d’un nou servei d’orientació jurídica en l’àmbit penitenciari. Amb voluntat d’explorar alternatives de millora es va constituir un grup d’experts que
ha elaborat un document treball que està rebent aportacions dels sectors
interessats i que servirà de base per a l’eventual reforma del sistema.
Actuacions d’assistència jurídica
gratuïta (acumulat anual)
Font: Departament de Justícia
350.000
300.000
250.000
200.000
292.665
308.927
247.923
150.000
100.000
50.000
0
2003
2004
2005
S’ha millorat econòmicament el
servei de torns d’ofici
Apropar el Servei Públic de la justícia a la societat on s’imparteix
És important destacar que la situació de partida pel que fa a infraestructures
judicials i a nombre de jutges no és favorable per Catalunya. Les infraestructures judicials es trobaven en mal estat de conservació. I pel que fa al nombre de jutges, Catalunya, amb 9,1 jutges per 100.000 habitants l’any 2004, es
situa per sota de la mitjana espanyola de 9,54 jutges.
Entre d’altres actuacions al llarg de la legislatura, s’han creat 46 nous òrgans
judicials en el període 2004-2006, entre ells els nous jutjats de violència
contra la dona i els jutjats especialitzats en matèria mercantil.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Abans de començar amb el desenvolupament dels objectius, cal fer esment
de dos factors que cal tenir en compte a l’hora de l’anàlisi:
• L’aprovació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, que conté un
conjunt d’articles que regulen diferents àmbits sobre els quals té competència el Departament de Justícia i que configura un nou escenari. Així,
el títol III tracta del poder judicial a Catalunya i diversos articles del títol
IV regulen les competències en matèria d’associacions i fundacions, dret
civil, justícia juvenil, sistema penitenciari, entre d’altres.
El tractament donat pel nou Estatut d’Autonomia a l’estructura del Poder
Judicial, comporta una descentralització, tant pel que fa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que es configura com a darrera instància
jurisdiccional, com pel que fa al nou Consell de Justícia de Catalunya, òrgan de nova creació que assumirà funcions descentralitzades de govern
del poder judicial a Catalunya.
• Els estudis oficials indiquen que els ciutadans encara tenen una percepció negativa del servei de la justícia. El Govern s’ha plantejat contribuir a
la millora d’aquesta percepció.
Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions
L’assistència jurídica gratuïta és un dret reconegut a la Constitució per a
les persones que acrediten insuficiència de recursos. El marc legal que el
desplega ha configurat un sistema en el qual els col·legis d’advocats i els
procuradors són els prestadors del servei per compte de l’Administració, que
és qui fa front a la despesa generada.
44 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
És previst que la posada en marxa de la nova oficina judicial sigui una
reforma clau per augmentar l’eficiència en el funcionament de la justícia. El
Departament ha elaborat una definició del model que s’aplicarà a Catalunya,
ha creat un grup de treball amb la participació dels diferents col·lectius
implicats i està treballant en les diferents aplicacions informàtiques que es
requeriran. També s’ha aprovat el decret de creació de les unitats administratives que assumiran la gestió dels recursos humans i econòmics assignats a
les demarcacions judicials.
S’ha aconseguit que fossin creats
46 nous òrgans judicials
Un altre punt que s’ha impulsat des del Departament de Justícia és el de la
justícia de proximitat. L’any 2005 es va crear una comissió amb l’Ajuntament de Barcelona per preparar el desplegament de la justícia de proximitat. L’Ajuntament de Barcelona s’ocuparà de la infraestructura dels jutjats
i el Departament de Justícia dels aspectes normatius. Els nous jutjats de
proximitat tindran competència en matèria de reclamacions civils de quantia menor i desnonaments per manca de pagament, així com en matèria de
les faltes contra les persones o contra el patrimoni privat i públic, els furts
i les faltes contra l’ordre públic, i altres conductes que atempten contra la
convivència. Està previst que aquests jutjats s’implantin com a prova pilot a
la ciutat de Barcelona.
El Govern ha pretès també reformar i actualitzar la legislació catalana i fer
un pas endavant en el procés de codificació del Dret Civil Català.
En aquest sentit el Departament ha elaborat 6 projectes de llei, que
deixaran el Codi Civil elaborat en més d’un 80%. S’ha aprovat la Llei que
regula el Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya en matèria de drets reals
Balanç Pla de Govern 45
�i el Govern ha presentat al Parlament el projecte de llei de contractes de
conreu i els projectes de llei dels Llibres segon, tercer i quart del Codi Civil
de Catalunya, sobre persona i família, persones jurídiques i successions.
Garantir l’eficàcia en l’organització i prestació de serveis
Durant aquests dos últims anys, amb la voluntat de poder definir millores en
l’àmbit que examinem, s’ha elaborat el Llibre Verd de la Justícia, amb 102
recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia a Catalunya
que s’han d’anar posant a la pràctica. El llibre Verd, en l’elaboració del qual
hi han participat diversos experts, ha de servir com a instrument de debat i
d’orientació de la política judicial a Catalunya, englobant tot allò que ha de
definir una estratègia de futur.
Garantir l’eficàcia en la prestació del servei suposa també millorar la gestió
de la política de personal, la gestió informàtica en l’àmbit judicial i la reforma
de les instal·lacions.
En aquest sentit s’han dut a terme diverses actuacions:
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Ciutat de la Justícia
Nous edificis judicials
Ampliació i rehabilitació
edificis judicials
M€ Evolució inversió euros corrents
Font: Departament de Justícia
350
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
38.394.917
2000
2009
5.218.446
0
62.362.743
50
195.090.426
100
28.785.186
150
13.664.942
200
54.447.163
250
296.218.211
300
13.779.360
1 En l’àmbit de personal s’ha signat un acord de condicions laborals per
quatre anys que busca implicar els funcionaris en la millora del servei.
Així mateix, s’ha iniciat el procés d’aplicació del nou decret 47/2006
sobre personal interí que millorarà la preparació prèvia dels interins que
es destinen als jutjats. També s’han cobert més de 800 noves places per
dotar adequadament els nous òrgans judicials creats i s’ha intensificat la
formació que rep el personal de l’Administració de justícia.
Per aconseguir uns jutges, fiscals i secretaris judicials més estables,
s’ha endegat un programa de preparació d’oposicions que augmentarà
el nombre de catalans que accedeixen a aquests cossos, facilitant així la
seva estabilització a Catalunya.
2 S’han renovat els equipaments informàtics als jutjats, fiscalies i registres
civils. S’ha finalitzat l’aplicació del programa IUSCAT, destinat a impulsar la renovació de sistemes d’informació per millorar la qualitat del
servei, l’eficàcia en la tramitació i oferir les màximes garanties de seguretat jurídica. S’hi han destinat 18 M€ en una operació de rènting per
renovar i ampliar el parc informàtic del Departament i s’han incorporat 8.000 ordinadors. Així mateix, s’ha posat en marxa una intranet
específica que dóna servei a tot el personal dels jutjats i de fiscalia.
46 Balanç Pla de Govern
Pla d’inversions en edificis judicials. 2004-2010
Font: Departament de Justícia
10.065.521
S’ha elaborat el Llibre verd de
l’Administració de Justícia
S’està treballant així mateix per a la normalització del català en l’àmbit judicial. En aquest sentit s’ha realitzat un programa de formació individualitzada adreçada a jutges, secretaris i fiscals. S’ha impulsat l’ús del català per part
de tots els operadors jurídics i s’han facilitat les eines informàtiques per a la
traducció automàtica, correcció i consulta. Val a dir que, dels 625 jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya el 30 de juny de 2005, un 43% al·legava
coneixements del català i un 57% no n’al·legava. També cal destacar que el
Departament va elaborar i distribuir a tots els òrgans judicials una Carta de
drets lingüístics per facilitar el seu exercici per part dels usuaris de la justícia.
10.012.660
S’ha realitzat un programa de
normalització del català adreçat a
jutges, secretaris i fiscals
3 Cal destacar la forta inversió que s’està fent en edificis judicials: des del
departament es vol renovar i millorar la situació dels edificis judicials,
amb el Pla de Renovació del Parc Immobiliari Judicial 2004-2010 amb
una inversió superior als 500 M€ en aquest període. Aquesta inversió
renovarà els jutjats de 36 partits judicials que apleguen el 87% de la
població de Catalunya.
2010
Balanç Pla de Govern 47
�520 M€ invertits en el període
2004-2010 distribuïts pel territori
sobre 36 partits judicials apleguen
el 87% de la població catalana
Pel que fa a la Ciutat de la Justícia es va modificar el projecte inicial, millorant la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint usos mixtos i
uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial previst a la zona. La revisió del projecte ha significat
una disminució del cost de la inversió inicial en uns 36 M€.
La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat comprèn la
construcció de més de 232.368 m2 i l’import que s’hi ha destinat és de 252
M€. El primer semestre de 2007 es lliuraran els primers edificis construïts de
la Ciutat de la Justícia. El primer edifici que entrarà en funcionament serà el
destinat a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i en segon lloc ho farà el
que allotjarà els jutjats de l’Hospitalet.
Més i millor autogovern
1.2.6
Impulsar els mitjans audiovisuals
catalans en el marc del sistema
comunicacional català
Punt de partida
S’ha de tenir en compte que la tasca de caràcter social, relacionada amb la
política penitenciària i de justícia juvenil que realitza el Govern està recollida
en l’eix 3 d’aquest Balanç, ja que aquesta és sobretot una política social clau
del Govern.
Els mitjans audiovisuals són clau a Catalunya, com a la resta de societats
modernes, per diferents factors: el seu rol institucional, com a proveïdors
d’informació veraç i independent als ciutadans, a nivell nacional i local;
pel seu rol de dinamització de l’ús de la llengua, i finalment com a compradors de productes audiovisuals i, per tant, estimuladors de la indústria
cultural.
Cal esmentar finalment dos importants contribucions legislatives: la Llei
7/2006 de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i la
Llei 2/2005 que permet que parelles homosexuals puguin adoptar en igualtat de condicions que les parelles heterosexuals.
Balanç
S’han tirat endavant moltes actuacions per tal que els objectius establerts
a l’inici de la legislatura es puguin acomplir, s’ha avançat de manera substantiva en la renovació del parc immobiliari, en la renovació de la infraestructura informàtica, en els treballs de la posada en marxa de la nova oficina judicial i la reordenació de serveis de suport per tal que l’administració
de justícia es modernitzi i obtingui un millor reconeixement social.
Per tot això, s’estima que en aquest apartat del Pla de Govern 2004-2007
l’objectiu es troba en vies d’assolir-se, doncs les inversions realitzades
donaran el seu fruit a mig termini.
El Pla de Govern plantejava un seguit d’iniciatives en aquestes diferents
línies:
1
Completar la legislació actual introduint més elements d’independència del poder polític
2
Assegurar el finançament i una gestió modèlica de la CCRTV en un
moment de canvi cap a la TDT
3
Fer del procés de transició a la TDT una oportunitat d’ordenació del
sector
4
Establir vincles sòlids amb els altres territoris de parla catalana
Desenvolupament de l’Acció del Govern
El desplegament normatiu d’aquesta legislatura ha tingut la seva seu principal al Parlament. El propi Govern va expressar a l’inici de la legislatura que
per la matèria que es tractava aquest era l’espai adient. Han vist la llum en
aquest període una reforma de la llei del CAC que aportava competències
clau a aquest organisme i el desembre de 2005 la Llei de l’Audiovisual,
que referma un model d’independència que ja frueix de ple consens
entre les forces polítiques catalanes.
El govern, amb els grups que li han donat suport, ha treballat per a l’aprovació d’una llei de la CCRTV que ja disposa d’un text gairebé final. El model a
assumir per la corporació és el d’un ens independent, gestionat i governat
amb criteris professionals.
Un nou corpus legislatiu assegura
la independència dels mitjans
públics
Una CCRTV al capdavant de la transició al digital
Aquestes novetats legislatives s’han vist complementades amb un Contracte-Programa de la CCRTV que li aporta un augment de recursos de 337
M€ respecte del conveni anterior i fixa l’aportació del Govern fins al
2009 en 1.161 M€. El Contracte-Programa inclou el mandat de fer la transició a la TDT en clau de servei públic, aportant una programació variada i de
qualitat en català.
48 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 49
�Televisió de Catalunya, en la nova TDT, emetrà set canals i reservarà l’espai
radioelèctric del vuitè per a millorar la qualitat i la interactivitat dels altres
canals. Molts d’aquests tindran un caràcter marcat de servei públic i de punta de llança creativa i tecnològica.
La televisió pública és l’emissora més vista i preferida a Catalunya, i encapçala els rànquings d’audiències en informatius.
Catalunya Ràdio ha seguit sent l’emissora de referència en informació i
entreteniment, manté el lideratge per dotzè any consecutiu. Pel que fa a
Catalunya Cultura, s’ha reconduït l’emissora cap a un nou plantejament
especialment orientat al públic jove, després de la palesa manca de sortida
del seu format inicial.
El lideratge de Catalunya Ràdio no ha impedit però, la consolidació d’una
oferta privada en català que any rere any ha augmentat el nombre d’oients
de manera molt significativa.
És molt important ressenyar que, durant aquesta legislatura, les emissores
de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han mantingut el lideratge
sense abandonar el model de qualitat en els continguts, i amb una gestió
economicofinancera exemplar, objecte de diverses distincions.
El Govern impulsa el desplegament de la TDT arreu de Catalunya
Per fi les televisions locals gaudeixen d’un entorn legal i administratiu ordenat
50 Balanç Pla de Govern
El desplegament digital
La Televisió Digital Terrestre ha començat la seva explotació massiva i en
molt pocs anys serà la tecnologia única per ones terrestres. Atès el caràcter
de servei universal de la televisió, el Govern impulsa el desplegament de la
TDT arreu de Catalunya. En el cas de la CCRTV, ja es cobreix des de fa anys
les principals àrees urbanes. Per tal de fer possible la cobertura de tot el principat amb aquesta tecnologia, s’ha endegat un concurs per executar més
de dues-centes instal·lacions i complir aquest objectiu.
Aquesta actuació s’emmarca en el pla que el Govern va presentar per tal
d’aconseguir en el termini més breu possible que tot el territori disposi
d’accés a aquesta tecnologia i que tots els operadors emetin des de totes
les instal·lacions. El fet de ser primers en aquest desplegament és, en primer
lloc, una obligació d’equilibri territorial, però també és una mostra de cara
a la indústria que el Govern té un compromís amb les noves tecnologies. El
Govern vol que els canvis que necessàriament comportarà aquesta tecnologia (a nivell de continguts i de serveis) tinguin Catalunya com a base de
creació i desenvolupament.
Les televisions locals
Catalunya va ser pionera a Espanya en matèria de comunicació local audiovisual i per això existeixen una munió d’emissores municipals i privades
que al cap dels anys han anat sorgint i compleixen una important funció al
territori. La manca històrica de regulació a tots els nivells va fer, però, que
aquestes apareguessin desordenadament i que fessin, a vegades, mal ús de
l’espai comú que és l’espectre radioelèctric.
El pas a la TDT ha comportat, per fi, que a nivell de l’Estat es desplegués la
normativa necessària per tal de completar la necessària ordenació d’aquest
àmbit de la comunicació. El Govern, sempre dialogant amb els agents
principals del sector, ha conduit el procés primer millorant el dibuix de
demarcacions que havia fet l’Estat i després atorgant, per concurs en el cas
dels operadors privats, les concessions que donen per primer cop seguretat
jurídica a aquestes empreses. D’aquesta manera es pot també procedir a
sol·licitar l’aturada d’emissions en analògic a totes aquelles televisions que
no disposin de concessió en digital, segons marca la llei.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Acord per intercanviar emissions TV3 – IB3
Els senyals de la CCRTV s’han vist històricament al conjunt de territoris de
parla catalana per mitjà d’iniciatives particulars que no tenien solidesa
jurídica. El Govern ha volgut resoldre aquesta circumstància per la via de la
proposta de creació d’un espai comú d’intercanvi de senyals de les televisions de parla catalana.
Així, l’any 2005 es va assolir un acord amb el Govern Balear per tal que
TV3 i el C33 tinguessin freqüències pròpies reservades a les Illes i el nou
canal IB3 es veiés al principat de Catalunya. Aquest acord es concreta també
en el dibuix d’un futur canal múltiple anomenat Euroregió i que haurà de
poder tenir cobertura als diferents territoris que la formen. El Govern vol que
es pugui dur a terme una iniciativa similar amb la Generalitat Valenciana.
Catalunya i Balears intercanvien
els senyals de les seves emisores
públiques
Nous instruments per als mitjans locals
Amb la vocació de proporcionar instruments que fessin més viables els mitjans de comunicació locals, que sovint tenen una viabilitat econòmica més
difícil, el Govern ha volgut promoure iniciatives que facilitessin l’establiment
de mitjans al territori.
En primer lloc consolidant l’Agència Catalana de Notícies, un projecte
que no havia aixecat mai el vol i que s’ha enfortit en aquesta legislatura. Integrada en el holding CCRTV, ha rebut una injecció econòmica de 9 M€
fins al 2007 per tal de poder proporcionar serveis útils i a costos raonables a
televisions, ràdios i premsa local.
També s’ha promogut la creació d’un Baròmetre Català de la Comunicació,
que permeti als empresaris de la comunicació local tenir idea de les seves
audiències i poder així tenir més facilitats per contractar publicitat. A aquesta finalitat s’hi ha dedicat una despesa pluriennal de 3,4 M€.
Finalment, s’han dut a terme convocatòries anuals amb publicitat i transparència per poder donar ajudes directes a mitjans en funció de criteris
objectius.
Balanç
La transició a les tecnologies digitals no és per al sector audiovisual només un canvi tecnològic. És un canvi de model i d’entorn que obliga a repensar el negoci com a tal. En el marc del sistema audiovisual català això
implicava un canvi en la normativa de base i una adequació de l’operador
públic, la CCRTV, amb una aportació econòmica i un programa a mig
termini per fer la transició. Aquestes passes fonamentals s’han donat.
Igualment s’ha progressat en l’ordenació i el reforç dels mitjans locals
per tal de facilitar en la mesura del possible la seva viabilitat econòmica,
reconeixent la seva funció territorial.
Atès que no s’han conclòs del tot totes les tasques que estaven marcades
(aprovació final pel Parlament de la llei de la CCRTV, consorci únic de
comunicació local, etc.) cal considerar aquest com un objectiu en vies
d’assolir-se.
Balanç Pla de Govern 51
�Més i millor autogovern
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.7
Enfortir nous valors, la solidaritat,
la cooperació i la cultura de la pau
Punt de partida
Catalunya ha estat capdavantera i ha expressat amb importants mobilitzacions socials el seu compromís pel foment de la pau i la solidaritat
internacional en múltiples iniciatives.
D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir
i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional i de donar suport als països en vies de desenvolupament.
Per aconseguir aquests objectius en el PdG es definien els compromisos següents:
1
Foment de la cooperació i de la solidaritat internacional.
2
Foment de la pau.
3
Potenciar les entitats i els ciutadans, en l’àmbit del voluntariat i
l’associacionisme.
• En relació al desenvolupament, voldríem destacar el reforç de la cooperació directe, imprescindible per a construir una veritable política
pública de cooperació al desenvolupament; l’augment de la cooperació
multilateral, a través fonamentalment dels organismes del sistema de
Nacions Unides i la millora de la concentració sectorial i geogràfica de
les actuacions.
• En relació a l’ajut humanitari, han pres protagonisme dos nous instruments com són la creació del Comitè Català d’Ajuda Humanitària i
d’Emergència, un organisme que ha de coordinar les actuacions de les
diferents administracions públiques amb les ONG d’acció humanitària i
els convenis específics amb ONG i organitzacions especialitzades.
• En relació a l’educació i capacitats: s’han atorgat diverses subvencions
i s’han signat diferents convenis, entre els quals destaquem els signats
amb els sindicats UGT Catalunya (400.000€) i CCOO (400.000€) per a l’enfortiment sindical i la promoció dels drets humans laborals al Tercer Món.
Finalment, val a dir que a banda dels recursos que la Secretaria i l’Agència
de Cooperació destinen a Ajut Oficial al Desenvolupament, els diversos
departaments també porten a terme accions en els àmbits de la solidaritat
internacional i de la cooperació al desenvolupament (13 M€ l’any 2006, un
6% més que el 2005).
En definitiva, amb aquests increments, podem afirmar que hi ha hagut
un creixement exponencial dels recursos destinats a la cooperació al
desenvolupament en el nostre país. Així doncs, la xifra total d’ajut oficial al
desenvolupament de la Generalitat de Catalunya per al 2006 representa un
0,36% dels tributs propis, amb un creixement del 18% respecte al 2005.
Milers Ajut al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya
EUR 1986-2006
52 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
1991
1990
1989
1988
1987
0
1986
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Foment de la cooperació i de la solidaritat internacional
El Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2003-2006 és el
principal instrument de planificació estratègica de la Generalitat (amb 12
objectius marcats) per establir, amb una periodicitat quadriennal, les previsions de recursos i les prioritats geogràfiques i sectorials.
Aquest Pla Director es concreta, any rere any, en els Plans Anuals de Cooperació al Desenvolupament, tret de sortida d’una política pública de
cooperació. La suma dels recursos dels diferents plans anuals indiquen que
s’ha destinat un total de 131 M€ al desenvolupament (77-80% d’aquests
recursos), ajut humanitari general i ajut humanitari d’emergència (7-10%) i
educació/capacitats (12-15%): 31,2 M€ el 2004, 43 M€ l’any 2005 i 56,9 M€
l’any 2006.
Agència catalana de Cooperració al Desenvolupament
Departament i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya
Ajut total executat per la Generalitat de Catalunya
Balanç Pla de Govern 53
�El Consell Català de Foment de la
Pau i l’Institut Internacional per a
la Pau, uns referents internacionals en matèria de pau
Foment de la pau
La construcció de la pau també és un dels eixos de la cooperació catalana
perquè no hi ha desenvolupament sense pau ni pau sense desenvolupament. Així, amb la finalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la
memòria històrica de la lluita per la democràcia i els seus valors, s’han fet les
actuacions següents:
• El Consell Català de Foment de la Pau, previst en la Llei catalana de
foment de la pau, l’òrgan consultiu i de participació de la societat per al
foment de la pau en les activitats de la Generalitat de Catalunya i dels ens
locals, adscrit a l’ACCD.
• Una convocatòria específica de subvencions per dur a terme accions
de construcció de pau i una altra per dur a terme activitats de foment
de la pau i de la cultura de la pau.
El Memorial Democràtic, element
dinamitzador de les polítiques
públiques de restitució de la memòria democràtica
• La creació del Memorial Democràtic és un projecte de govern que té
per objectiu el desplegament de les polítiques públiques adreçades a la
recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica
del període marcat per la II República, la Generalitat republicana, la guerra civil, l’exili i la deportació, la repressió de la dictadura i la lluita contra el
franquisme, i el reconeixement i difusió dels valors de les diverses tradicions de la cultura democràtica com a fonament de la democràcia actual.
D’ençà de la seva creació el gener de 2004, el Programa per al Memorial
Democràtic ha treballat en una doble dimensió: la redacció del projecte de Llei de creació del Memorial Democràtic, que va ser aprovat pel
govern el 14 de març de 2006 i, la realització d’un seguit d’actuacions:
convocatòria pública de subvencions 2005 i 2006, l’homenatge als
deportats i deportades catalans als camps nazis, la commemoració de
dues efemèrides de gran significat: el 75è aniversari de la proclamació de la República i el 70è de l’esclat de la Guerra Civil i l’inici d’una
activitat pública que prefiguren les tasques que haurà d’assumir la futura
institució.
A més a més, s’ha elaborat el Projecte de Llei de l’Institut Català Internacional per a la Pau, que pretén impulsar una política pública de foment de la
pau que ha estat aprobat pel Govern i tramès al Parlament.
Xarxanet, l’Escola del Voluntariat
i el Consell Català del Voluntariat,
eines de promoció del voluntariat
i de l’associacionisme català
54 Balanç Pla de Govern
L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament també ha recolzat
econòmicament i institucionalment les iniciatives de construcció de pau a
Colòmbia (275.000€). S’ha col·laborat amb Bolívia per tal de desenvolupar
la governabilitat democràtica del país amb el redisseny del sistema administratiu i especialment el d’autonomies. I un equip d’observadors electorals catalans format per tècnics i diputats del Parlament de Catalunya han
participat en les eleccions presidencials de l’Autoritat Nacional Palestina
a Jerusalem (2005) i també a les legislatives (2006).
Finalment, s’han signat convenis amb l’Escola de Cultura de la Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pel recolzament dels programes de
la Unitat d’Alerta de Processos de Pau i Iniciatives de Diplomàcia de Segona
Via, de Desarmament i de Drets Humans (350.000€). I també per a la realització de 6 programes sobre prevenció, gestió i intervenció directa en conflictes i postresolucions (750.000€).
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Potenciar les entitats i ciutadans, en l’àmbit del voluntariat i l’associacionisme
Les línies d’actuació que s’han realitzat en l’àmbit de les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme han estat les següents:
• La creació del Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern i d’assessorament, consulta i participació
de les entitats, col·lectius i persones expertes que actuen en l’àmbit del
voluntariat. Per primera vegada, les entitats elegeixen per votació els
seus representants.
• S’ha realitzat la promoció i s’ha donat suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat amb la creació de Xarxanet.org. Es tracta d’un portal
d’internet de la Xarxa Associativa i de Voluntariat de Catalunya que vol
convertir-se en la gran porta d’entrada al món de l’associacionisme, el
voluntariat, el civisme i la solidaritat, en tots els àmbits (social, ambiental, cooperatiu i drets humans, comunitari, etc.). I un punt de trobada
per compartir informació, serveis i projectes, tot facilitant processos de
treball en xarxa entre entitats, persones, federacions, escoles, administracions, empreses, universitats...
• Potenciació de la formació en l’àmbit del voluntariat a través de l’Escola de Voluntariat, que és la gran trobada formativa anual del món de
l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya. Aquesta Escola cobreix els
objectius de formació, reflexió i intercanvi d’experiències de les persones
que dediquen part del seu temps a millorar la nostra societat des de les
seves entitats.
• Incorporació del Govern de la Generalitat en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial amb la formalització de l’Adhesió al Consell
Europeu de Voluntariat.
Balanç
Aquest és el darrer any de vigència del Pla director de la Cooperació
Catalana 2003-2006 i el primer que ha tingut la Generalitat. S’ha treballat
a favor d’una ajuda humanitària eficaç, d’una cooperació de qualitat,
d’un desenvolupament transformador, d’una pau justa i d’un consum
responsable. Tot i l’increment exponencial de recursos que el Govern ha
destinat a la cooperació al desenvolupament, encara estem lluny del 0,7%
(0,36%), però l’avanç ha estat considerable.
En relació al foment de la pau i el voluntariat, la fita més important ha
estat la creació de diversos organismes, com el Consell Català del Voluntariat, per posar les bases en avenços substantius en aquests terrenys,
per tant aquest és un objectiu en vies d’assolir-se.
Balanç Pla de Govern 55
�Més i millor autogovern
Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat,
la Unió Europea i altres organismes internacionals
1.3.1
Augmentar la participació
i presència de la Generalitat en
les polítiques, organismes
i institucions de l’Estat espanyol
Punt de partida
La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no havia
tingut traducció a la pràctica, és a dir, els principis pel qual les institucions
d‘autogovern de les nacionalitats i regions es converteixen en Estat, el de
la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d‘autonomia que ha d‘informar
l‘exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions, no s‘havien incorporat en la legislació aprovada després de la Constitució. No obstant, l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia ha donat un
nou impuls a aquestes relacions.
Els dos objectius fixats en aquest àmbit per aquesta legislatura eren:
1
Promoure i establir la participació de la Generalitat en els tràmits
previstos i en la designació de membres en les institucions, organismes i empreses estatals
2
Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant
ordinari de l‘Estat a Catalunya
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Els dos objectius fixats en aquest àmbit per aquesta legislatura han estat
regulats, bàsicament, amb el nou EAC.
L’Estatut de 2006 incorpora per
primera vegada un capítol dedicat
a les relacions de la Generalitat
amb l’Estat espanyol
56 Balanç Pla de Govern
Promoure i establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs
i en la designació de membres en les institucions, organismes i empreses estatals
El nou Estatut d’Autonomia incorpora, per primera vegada, com una de les
principals novetats respecte de l’Estatut de 1979, la regulació de les relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb les altres comunitats autònomes
(capítol I del títol V). Així, s’incrementa la capacitat de la Generalitat de
Catalunya per participar i ser present en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol.
D’aquesta manera, el nou Estatut pretén, un cop afirmada i definida la
titularitat de les competències autonòmiques (títol IV), establir la manera
en què la Generalitat es relacionar amb l’Estat i amb les altres CA. Hi ha
previstos tres mecanismes de relació: primerament, mecanismes bilaterals
o multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres Comunitats Autò-
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
nomes. Segonament, la participació en institucions i en procediments de
presa de decisions estatals (s’esmenta la participació de la Generalitat en
la designació de membres del Tribunal Constitucional, del Consell General
del Poder Judicial i en altres organismes econòmics i socials com ara el Banc
d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Comissió del Mercat
de les Telecomunicacions, el Consell Econòmic i Social o l’Agència Tributària).
I en darrer lloc, la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que constitueix el
marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i
el Govern de l’Estat als efectes següents: la participació i la col·laboració de
la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya; l’intercanvi d’informació i l’establiment, quan s’escaigui, de
mecanismes de col·laboració amb les respectives polítiques públiques i els
assumptes d’interès comú.
No obstant això, les relacions Generalitat-Estat d’aquesta legislatura encara s’han materialitzat en el marc de l’EAC de l’any 1979. Aquesta tasca l’ha
centralitzat el departament de Relacions Institucionals i Participació, que
és l’encarregat, a través de la Comissió Bilateral Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya (òrgan encarregat d’impulsar programes
i actuacions pel desenvolupament de polítiques comunes, com també,
iniciar negociacions per evitar la presentació de conflictes de competència i
recursos d’inconstitucionalitat o per retirar els que hi ha en curs), d’impulsar
i coordinar les relacions de col·laboració i cooperació entre la Generalitat de
Catalunya i el Govern de l’Estat i, molt especialment, amb les altres comunitats autònomes. Amb aquesta finalitat, s’han informat preceptivament
tots els projectes de convenis de col·laboració i cooperació i s’ha creat un
registre per tal que els departaments de la Generalitat i la ciutadania en
general tinguin accés als convenis subscrits per la Generalitat de Catalunya
amb l’Estat o amb altres comunitats autònomes.
Cal destacar, també en relació a aquest àmbit de relacions Generalitat-Estat,
el canvi de la localització de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions
de Madrid a Barcelona.
En el marc d’aquestes relacions intergovernamentals es pot destacar, finalment, les ja existents entre el Govern de la Generalitat i les Forces Armades,
a través de la Comissió Mixta Generalitat – Forces Armades per a una
sèrie d’activitats culturals i formatives, i que es concreten en un conveni
marc amb el Ministeri de Defensa, del que destaca la ampliació de la tasca
dels arxivers que treballen en els arxius del Tribunal Militar Territorial Tercer,
que conté 110.000 procediments judicials (1939-1978) dels quals s’ha iniciat
la informatització dels fitxers corresponents.
El nou EAC reconeix que el President/a de la Generalitat té la
representació ordinària de l’Estat
a Catalunya
Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant
ordinari de l‘Estat a Catalunya
El nou Estatut d’Autonomia regula en el seu article 67.1 que “el president o
presidenta té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya”, per tant, es
reconeix que aquesta institució d‘autogovern és Estat.
Balanç Pla de Govern 57
�Balanç
Més i millor autogovern
Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat,
la Unió Europea i altres organismes internacionals
Les actuacions emmarcades dins d’aquest ambiciós objectiu polític estaven clarament supeditades a l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia que
les havia de regular. Per tant, en tant que s’ha aprovat un nou EAC i que
aquest regula i incrementa aquesta participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol, considerem que es tracta d’un objectiu assolit.
1.3.2
Assegurar la presència i la
intervenció de la Generalitat a la UE
Punt de partida
Europa i la consecució d’objectius històrics en l’àmbit europeu s’ha
erigit com una de les quatre línies principals de l’acció internacional
de la Generalitat de Catalunya durant aquesta legislatura. Cal tenir en
compte que la Unió Europea condiciona una part important de les polítiques que es duen a terme als estats membres, sobretot en temes específics d’interès comú, i és, alhora, un clar referent polític.
Bàsicament, aquesta tasca s’ha dut a terme:
1
Fomentant la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries.
2
Assegurant la presència dels representants de la Generalitat en la
representació de l’estat espanyol.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Fomentar la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat
estatal en les institucions comunitàries
D’una banda, durant aquesta legislatura el govern ha fet públic el seu
posicionament, bàsicament davant les perspectives financeres i la reforma
de la política regional europea 2007-2013: defensa de l’objectiu 2 dels Fons
Estructurals, defensa d’un període transitori del Fons de Cohesió i defensa
d’una més gran proporció de fons transfronterers. Tots aquests posicionaments es van formalitzar el 8 de febrer de 2005 amb l’aprovació del document “Posició del Govern en relació amb les perspectives financeres de la UE
2007-2013 i la reforma de la política regional”.
D’altra banda, la Generalitat ha acudit en diverses ocasions a les reunions de
la Comissió de coordinadors de la Conferència per Assumptes Relacionats
amb les Comunitats Europees a Madrid, on s’han debatut aspectes relatius
a l’aplicació pràctica de l’acord sobre la participació de les CA al Consell de
Ministres de la UE.
Assegurar la presència dels representants de la Generalitat en la representació de l’estat espanyol
En aquest sentit, el 9 desembre de 2004 es va adoptar un acord en el marc
de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) que possibilita la participació directa d’un representant de les comunitats autònomes (CA), amb rang de conseller, en determinades reunions
del Consell de la Unió Europea. Aquest acord representa un pas endavant en
la participació de les CA a la UE.
58 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Catalunya ha fet públic el seu
posicionament en relació a un
tema important com és la reforma
de la política regional de la UE i ha
participat en reunions en relació a
la participació de les CA al Consell
de Ministres de la UE
L’adopció d’aquest acord representa una garantia en la defensa
dels interessos de Catalunya
davant la UE i una participació activa en els seus òrgans de govern
Balanç Pla de Govern 59
�Desenvolupament de l’Acció del Govern
Fomentar la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat
estatal en les institucions comunitàries
D’una banda, durant aquesta legislatura el govern ha fet públic el seu
posicionament, bàsicament davant les perspectives financeres i la reforma
de la política regional europea 2007-2013: defensa de l’objectiu 2 dels Fons
Estructurals, defensa d’un període transitori del Fons de Cohesió i defensa
d’una més gran proporció de fons transfronterers. Tots aquests posicionaments es van formalitzar el 8 de febrer de 2005 amb l’aprovació del document “Posició del Govern en relació amb les perspectives financeres de la UE
2007-2013 i la reforma de la política regional”.
D’altra banda, la Generalitat ha acudit en diverses ocasions a les reunions de
la Comissió de coordinadors de la Conferència per Assumptes Relacionats
amb les Comunitats Europees a Madrid, on s’han debatut aspectes relatius
a l’aplicació pràctica de l’acord sobre la participació de les CA al Consell de
Ministres de la UE.
del Comitè de les Regions va suposar que per primera vegada s’utilitzés
el català en una reunió oficial de la UE (vegeu la fitxa destacada sobre el
tema).
• La presència dels Mossos d’Esquadra, per primer cop, en organismes
internacionals com l’Europol, en relació a grans delictes: terrorisme
(espanyol i internacional), delinqüència organitzada i immigració il·legal.
Finalment, val a dir que l’Estatut regula les relacions de la Generalitat amb
la Unió Europea i d’altres organismes internacionals (capítol II del títol V)
i que, per tant, les accions futures en aquest àmbit caldrà inserir-les en
aquest nou marc.
Balanç
Catalunya ha estat una de les CA
més actives en la defensa dels
interessos autonòmics en el si de
la UE
Assegurar la presència dels representants de la Generalitat en la representació de l’estat espanyol
En aquest sentit, el 9 desembre de 2004 es va adoptar un acord en el marc
de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) que possibilita la participació directa d’un representant de les comunitats autònomes (CA), amb rang de conseller, en determinades reunions
del Consell de la Unió Europea. Aquest acord representa un pas endavant en
la participació de les CA a la UE.
Fins avui, Catalunya ha estat una de les comunitats autònomes més
actives en la participació en afers europeus. Les formacions del Consell
de la UE, en les quals s’està aplicant inicialment aquesta participació, són les
següents:
Per tant, Catalunya ha assolit clarament l’objectiu d’assegurar la seva presència i intervenció en la UE, essent una de les CA amb la participació
més activa en la defensa dels interessos autonòmics en el si de la Unió
i, a més a més, s’ha aconseguit el reconeixement parcial de l’oficialitat de la
llengua catalana per part de la Unió Europea.
Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba assolit.
1 Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors
2 Agricultura i Pesca
3 Medi Ambient
4 Educació, Joventut i Cultura
Durant el 2005, Catalunya va representar la resta de comunitats autònomes
en els àmbits d’agricultura i pesca, de medi ambient (primer semestre) i
d’educació (segon semestre). El primer semestre de 2006 els consellers de
Cultura, Treball i Indústria i Benestar i Família han assistit als diferents consells de la UE. Gràcies als acords subscrits entre el Govern espanyol i el Consell de Ministres, tots els membres del Govern de Catalunya poden utilitzar
el català en les seves intervencions en aquesta institució europea.
Altres fites
A banda d’aquests àmbits principals, en el marc europeu s’han aconseguit
altres fites importants, entre d’altres:
La normalització de l’ús del català
i altres llengües cooficials ha
estat una fita rellevant d’aquesta
legislatura
60 Balanç Pla de Govern
• La normalització de l’ús del català en la majoria de les institucions
europees pot definir-se com una de les fites més importants de la
legislatura. En aquest àmbit, s’han conclòs acords similars amb el Consell
de Ministres de la UE, la Comissió Europea, el Comitè Econòmic i Social
i el Comitè de les Regions i el Parlament Europeu (els ciutadans poden
adreçar-se en català i altres llengües cooficials a aquesta institució).
Precisament, el discurs en català del President de la Generalitat en el si
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 61
�Els compromisos estratègics
El reconeixement institucional del català a la UE
Tot i que el català no és llengua oficial i de treball de la UE, progressivament
el Govern de l’Estat, a iniciativa de la Generalitat de Catalunya, ha anat negociant el reconeixement d’un ús oficial limitat del català i les altres llengües
cooficials espanyoles en les institucions de la UE.
Cronologia:
13/12/2004: sol·licitud formal, del Govern de l’Estat, de reconeixement a
la UE de totes les llengües que són cooficials a l’Estat espanyol.
13/06/2005: resposta a la petició espanyola, per part de la UE (Consell de
Ministres d’Afers Generals i Relacions Exteriors de la Unió Europea), que possibilita un ús oficial i limitat d’aquestes llengües en les diverses institucions
de la UE. Per fer-la operativa, cal adoptar acords administratius bilaterals
entre el Govern espanyol i cada una de les institucions:
• Acord amb el Consell de Ministres (07/11/2005)
S‘autoritza l’ús oficial en aquesta institució de les llengües distintes del
castellà que tenen estatut de llengües oficials segons la Constitució espanyola (CE) i s’estableixen 3 àmbits d’aplicació: el primer es refereix a les
comunicacions escrites adreçades al Consell; el segon, a les intervencions
orals durant una sessió del Consell, i el tercer, a la publicitat dels actes
adoptats en codecisió, és a dir, als actes que han de ser aprovats conjuntament pel Consell i el Parlament Europeu.
• Acord amb el Comitè Econòmic i Social (07/06/2005)
S’autoritza l’ús oficial en aquesta institució de les llengües distintes
del castellà que tenen estatut de llengües oficials segons la CE. L’acord
reconeix la possibilitat que els ciutadans puguin adreçar comunicacions
escrites en català a aquesta institució i rebre’n una resposta en la mateixa
llengua.
• Acord amb el Parlament Europeu –PE – (03/07/2006)
Vistiplau a la possibilitat que els ciutadans que s’adrecin per escrit a
aquesta institució puguin utilitzar el català. Els serveis del PE s’ocuparan
de realitzar les traduccions dels escrits que els ciutadans adrecin al PE,
garantint així la confidencialitat de les comunicacions. La Delegació del
Govern a Brussel·les ha realitzat les gestions oportunes per tal d’assolir aquest acord que constitueix el primer pas que ha de permetre de
manera progressiva implantar l’ús de llengües com el català en aquesta
institució europea.
• Acord amb el Comitè de les Regions –CdR– (16/11/2005)
Aquest Acord segueix el mateix model que l’anterior, és a dir, d’una banda, la possibilitat que els ciutadans es puguin adreçar en català a aquesta
institució i rebre-hi una resposta s’articula a partir de la intermediació
d’un organisme designat per l‘Estat que garantirà les traduccions al
castellà, tant de l’escrit formulat, com de la resposta del CdR, llevat que,
en aquest últim cas, els serveis administratius del Comitè estiguin en
condicions de contestar en català per ells mateixos. En segon lloc, l’acord
permetrà als membres del CdR utilitzar el català en les sessions plenàries, sempre que aquesta opció hagi estat comunicada prèviament al seu
Secretariat General.
• Acord amb la Comissió Europea (21/12/2006)
Qualsevol persona física o jurídica que resideixi o que tingui la seu a Espanya es pot adreçar per escrit en català a la Comissió Europea i rebre’n
una resposta en aquesta mateixa llengua. El procediment previst estableix que l’escrit haurà d’anar dirigit a l’organisme competent designat
pel Govern espanyol amb aquesta finalitat, el qual l’enviarà a la Comissió
juntament amb una traducció al castellà. La Comissió comunicarà la
seva resposta en castellà a l’esmentat organisme, el qual s’encarregarà
de facilitar-ne una traducció en la llengua original de l’escrit. En el cas
que la Comissió ho decideixi, però, podrà respondre directament al
ciutadà en català.
62 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 63
�Més i millor autogovern
Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat,
la Unió Europea i altres organismes internacionals
1.3.3
Promoure la participació de
la Generalitat en els fòrums
i organismes internacionals
Punt de partida
Conscients del prestigi i relacions preexistents, l’objectiu principal
d’aquesta legislatura ha estat situar Catalunya a l’avantguarda dels governs de proximitat, començant pel nivell euroregional i acabant a escala
mundial, construint aliances amb governs locals, regionals, estatals, i amb
organitzacions internacionals, posant per davant els avenços pràctics en
la consecució d’objectius concrets de desenvolupament, diversitat, innovació i construcció de la pau.
Concretament, i en aquest àmbit, s’ha impulsat:
1
La participació de la Generalitat en organismes internacionals.
2
La projecció internacional de Catalunya.
3
La reestructuració de l’acció exterior.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Participació de la Generalitat en organismes internacionals
D’una banda, la participació de la Generalitat en organismes internacionals s’ha materialitzat, bàsicament, en l’assistència de representants de la
Generalitat a la 33 Sessió de la Conferència General de la UNESCO (París,
octubre 2005), on es va aprovar la Convenció Internacional sobre la Diversitat Cultural.
De l’altra, ha estat important la creació de centres o l’elecció de Catalunya
com a seu d’organismes internacionals:
• El Secretariat Permanent de les societats de la Creu Roja i la Mitja
Lluna a la Mediterrània s’ha instal·lat a Barcelona.
• El Centre Internacional de Formació d’Autoritats Locals (Centre CIFAL), que neix com a desena oficina d’una xarxa mundial integrada dins
el Programa de Cooperació Descentralitzada de l’Institut de les Nacions
Unides per a la Formació i Investigació (UNITAR). Aquest centre es dedica
a la formació i a la investigació de temes de seguretat i diversitat cultural
per garantir i fomentar la convivència.
• Fruit de l’acord de l’ONU amb el Govern català s’ha creat, amb seu a
Barcelona, l’Oficina de la Campanya del Mil·lenni de Nacions Unides.
Es tracta del primer acord signat entre un govern subestatal i les Nacions Unides, a través del qual la Generalitat donarà suport financer, amb
64 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
una aportació de 850.000€ anuals, i en forma de recursos humans en
àrees com la sensibilització a escala mundial i l’esforç per implicar-hi els
governs de proximitat.
Finalment, en aquest marc i com a novetat en aquesta legislatura, s’ha
apostat per promoure la presència de professionals i estudiants catalans en organitzacions internacionals com ara les Nacions Unides o la
Unió Europea, organitzant missions d’observació electoral a diversos països
i col·laborant estretament amb diverses organitzacions internacionals amb
l’objectiu de combatre la pobresa i de conscienciar els països occidentals del
suport que necessiten els països en vies de desenvolupament.
Projecció internacional de Catalunya
El protagonista indiscutible de la legislatura en la nostra acció exterior ha
estat, sense cap mena de dubte, la Mediterrània. L’acció exterior en la regió s’ha centrat en portar a terme una política equilibrada, recuperant de
l’oblit en que els tenia l’acció exterior de Catalunya, alguns països estratègics
(Algèria i Turquia), i buscar un equilibri en les relacions amb zones en conflicte, que ha passat per una intensificació notable dels contactes amb les dues
parts enfrontades (el Marroc i el Front Polisari; Israel i l’Autoritat Nacional
Palestina) i un suport decidit a les iniciatives de pau.
A banda de l’activitat exterior realitzada pel President de la Generalitat
de Catalunya a la regió (Marroc, Algèria, Turquia, l’Orient Mitjà), cal remarcar la celebració de la Cimera Euromediterrània a Barcelona (novembre
2005), amb motiu del desè aniversari de la Declaració de Barcelona. Aquest
esdeveniment internacional va reunir els caps d’estat i de govern dels
països membres de la Unió Europea i de dotze estats de la conca sud de la
Mediterrània. Coincidint amb aquesta Cimera, la Generalitat va organitzar,
juntament amb d’altres institucions, tot un seguit d’iniciatives entre les quals
destaquem el Fòrum Euromed de Salut, la Conferència Euromed Dones, la
Conferència Regional Euromed i la Trobada de Ministres de Medi Ambient
Euromediterranis.
A més a més, encara en l’àmbit mediterrani, la Generalitat ha impulsat un
Fons de Capital Risc per a projectes empresarials al Marroc, Algèria i
Tunísia en cooperació amb altres organismes estatals i internacionals, i
ha participat, també, en la creació de la Xarxa Euromediterrània per a la
Protecció de Menors Migrants (REMI), amb seu a Marsella. L’entitat neix
amb els objectius de millorar el coneixement del fenomen dels menors
immigrants no acompanyats i de les polítiques corresponents en l’espai de
l’Euromediterrània, així com sensibilitzar els estats, les organitzacions intergovernamentals i l’opinió pública.
Finalment, a part de les actuacions en l’àmbit Mediterrani, també s’han
desenvolupat actuacions en d’altres àrees geogràfiques –Amèrica Llatina
i Àsia, especialment– i fòrums. En aquest sentit, volem destacar:
La Conca del Mediterrani ha estat
la protagonista indiscutible de
la projecció internacional de
Catalunya
• En relació a Amèrica Llatina, el país amb el qual s’ha mantingut
una relació més estreta ha estat Mèxic, sobretot fruit de l’elecció de
Catalunya com a convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de
Guadalajara. En aquest àmbit geogràfic cal destacar la participació, per
primer cop, de la Generalitat al Fòrum Social Mundial a Porto Alegre
(Brasil, 2005); els viatges institucionals del President a l’Uruguai, Brasil i
Xile; i les entrevistes amb els presidents de Xile, l’Argentina i la República
Dominicana.
Balanç Pla de Govern 65
�• En relació a Àsia, s’ha intensificat la feina amb quatre estats estratègics
per a Catalunya: la Xina (Xangai i Guangdong), el Japó, Corea (Gyeonggi) i l’Índia.
Reestructuració de l’acció exterior
Finalment, també s’ha portat a terme una reestructuració dels organismes
encarregats de l’acció exterior del Govern i dels Consorcis participats
per la Generalitat. Aquesta tasca té una visibilitat exterior escassa, però
ha permès el Govern de proveir-se eines més eficaces per conduir la seva
projecció internacional.
Destaquen:
• La creació de la Delegació del Govern a Brussel·les, que a partir de
l’aprovació de l’Estatut, passarà a anomenar-se Delegació del Govern
davant la UE.
• L’àmplia reforma del Patronat Català Pro Europa per adaptar-ne
l’estructura a les necessitats del Govern i convertir-lo en un instrument
proactiu, en estreta col·laboració amb la resta de departaments de la
Generalitat de Catalunya.
• La reorganització de l’Institut Ramon Llull per a la promoció exterior
de la cultura catalana i la creació de dos nous organismes amb vocació
internacional: la Casa de les Llengües i l’Institut Català Internacional per
la Pau.
• Les modificacions en consorcis participats per la Generalitat, com l’Institut Europeu de la Mediterrània i, sobretot, l’Institut Català de la Cooperació Iberoamericana, ara Casa Amèrica Catalunya, seguint el model
reeixit de la Casa d’Àsia.
• També s’han establert, en el marc de la futura creació de l’Institut Català
Internacional per la Pau, les bases de relació amb centres internacionals
de pau de referència, com poden ser l’INCORE (Irlanda del Nord), el PRIO
(Noruega), el SIPRI (Suècia) o bé el International Center for Transicional
Justices (USA).
Finalment, val a dir que l’Estatut de 2006 regula les relacions de la Generalitat
amb la Unió Europea i d’altres organismes internacionals (capítol II del títol
V), així com la seva pròpia acció exterior (capítol III del títol V) i que, per tant,
les accions futures en aquest àmbit caldrà inserir-les en aquest nou marc.
Balanç
Els contactes i relacions actives amb diferents regions del món i organismes internacionals, mantinguts o establerts durant aquest període,
demostren el gruix adquirit per la nostra xarxa internacional i la càrrega
de futur que contenen els múltiples projectes que traspassen les nostres
fronteres.
Durant aquesta legislatura s’ha situat l’actuació exterior de Catalunya en
l’entorn que li és propi, l’entorn mediterrani, amb l’organització d’esdeveniments rellevants com la Cimera Euromediterrània i s’ha portat a terme
una racionalització necessària dels organismes encarregats de l’acció
exterior del Govern, entre d’altres.
El balanç és, sens dubte, molt positiu. Per tot això, s’estima que aquest
objectiu es troba en vies d’assolir-se plenament.
• L’expansió de l’activitat de la Casa d’Àsia, amb la qual s’ha mantingut
un intens treball que ha tingut un enorme èxit en els àmbits cultural,
econòmic, institucional, social i de desenvolupament, i en activitats destacades com el Fòrum hispano-xinès, la Tribuna Espanya-Corea i el Fòrum
hispanojaponès, tots ells celebrats a Barcelona.
• La nova orientació del CIDOB com autèntic think-thank de temes internacionals i de migracions a Catalunya, complementat amb la creació
d’un centre universitari, l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI).
• El procés de racionalització de la presència a l’exterior, amb un estudi
conjunt amb tots els departaments que gestionen oficines a l’exterior
que serveix de base per a la necessària reestructuració i coordinació.
• La Maison de la Catalogne, a París, s’ha convertit en un servei a disposició de tots els departaments de la Generalitat i els ciutadans.
• Posada en funcionament del Catalan Center a la New York University
amb vocació d’aglutinar les activitats científiques i culturals a Nova York,
en coordinació amb les oficines econòmiques que el CIDEM i el COPCA
tenen a la ciutat.
66 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 67
�Més i millor autogovern
Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat,
la Unió Europea i altres organismes internacionals
1.3.4
Establir acords internacionals
amb altres entitats polítiques
Punt de partida
Amb l’objectiu d’incrementar el paper estratègic de Catalunya com
a territori capdavanter per establir la connexió entre la Mediterrània
occidental/sud d’Europa i el nucli central de l’Europa comunitària, s’ha
impulsat la construcció de l’Euroregió.
La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica:
Constitució de l’Euroregió Pirineus Mediterrània
La incorporació de Catalunya a les
trobades entre França i Espanya
ha permès avançar en temes clau
en les relacions entre ambdós
Estats
68 Balanç Pla de Govern
1
Conformar l‘Euroregió Pririneus-Mediterrània.
2
Definir un nou marc de cooperació transfronterera en els aspectes en
els quals la Generalitat tingui competències plenes.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Conformar l‘Euroregió Pirineus-Mediterrani
El mes d’octubre de 2004 es va constituir formalment l’Euroregió Pirineus
Mediterrània amb la participació dels territoris de l’Aragó, les Illes Balears,
Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées. Aquest és un projecte
prioritari de l’acció exterior, molt vinculat a l’estratègia d’internacionalització de l’economia catalana prevista en “l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”
(vegeu l’apartat 2.1.2). L’Euroregió esdevé un espai de cooperació entre les
regions franceses i espanyoles de l’eix mediterrani europeu.
Des de la seva constitució han estat diverses les reunions celebrades on
s’han analitzat els projectes en curs o s’analitzen noves propostes a desenvolupar. Entre els projectes euroregionals destaquem: l’Observatori Socioeconòmic; l’Hospital transfronterer de la Cerdanya i el Capcirt; la Xarxa Euroregional de Cambres de Comerç; l’EuroBioRegió i el Portal Cultura.
Definint un nou marc de cooperació transfronterera
Com a novetat en aquesta legislatura, convé destacar la incorporació de
Catalunya i de la resta de comunitats autònomes a les cimeres bilaterals
hispanofranceses. Així mateix, la participació de les comunitats autònomes
i les regions franceses frontereres a la primera reunió hispanofrancesa sobre
cooperació transfronterera que va tenir lloc a Barcelona el 17 d’octubre del
2005, amb l’assistència dels caps de govern espanyol i francès, ha permès
avançar temes sectorials clau com les infraestructures de comunicació i
interconnexions energètiques; la competitivitat, innovació i creixement econòmic; i l’assistència sanitària i/o cooperació sanitària transfronterera entre
ambdós costats dels Pirineus (posada en marxa de l’Hospital Transfronterer
de Puigcerdà).
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Altres fites en aquest àmbit de la cooperació transfronterera són:
• Donar continuïtat a través de nous continguts als acords i relacions ja
existents. Així, a Catalunya ha ostentat la Presidència d’associacions de
cooperació com:
La Comunitat de Treball dels Pirineus (abril de 2003/setembre de
2005): s’han revitalitzat les activitats d’aquesta associació de cooperació
transfronterera amb més de vint anys d’història, amb l’atorgament de
més veu per als actors del territori pirinenc, fet que es va materialitzar
en l’organització del XXII Consell Plenari a la Seu d’Urgell (setembre de
2004).
També s’ha donat continuïtat amb
nous continguts als projectes i
relacions heretades de l’anterior
legislatura
Els Quatre Motors per Europa (novembre de 2005/gener de 2006): va
ser una ocasió per reorientar els objectius d’aquesta associació de cooperació. Les prioritats van ser l’obertura a nous socis, la incorporació de la
societat civil i el sector privat a la cooperació, l’orientació cap a aspectes
estratègics d’innovació i noves tecnologies i la dimensió mediterrània.
La presidència va culminar amb la reunió al Marroc dels seus presidents
(Pasqual Maragall, Generalitat de Catalunya; Jean-Jack Queyranne,
regió de Rhône-Alpes; Roberto Formigoni, regió de la Llombardia, i Willi
Stächele, ministre d’Estat del land de Baden-Württemberg, en representació del president, Günter Öttinger), amb motiu de la Missió dels Quatre
Motors, Gal·les i Flandes a Rabat, sobre desenvolupament sostenible
i tecnologies mediambientals a la Mediterrània (gener de 2006), en el
marc de la qual es va realitzar el traspàs de la presidència a Rhône-Alpes.
• Participar a les principals xarxes regionals europees (REGLE –Conferència de Presidents de Regions amb Poder Legislatiu–, ARFE –Associació
de Regions Frontereres d’Europa–, CRPM –Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa–). En aquestes xarxes, en què Catalunya
sovint gaudeix d’un lideratge reconegut, s’han fet els primers passos per
impulsar una nova arquitectura, menys complexa i més eficient.
• Rellançar les relacions bilaterals europees, per exemple amb la regió
polonesa de Wielkopolska.
Balanç
L’objectiu de construcció de l’Euroregió Mediterrània Pirineus ha estat
abastament assolit. A més de la formalització dels acords corresponents,
s’han començat a desenvolupar projectes més concrets.
Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba assolit.
Balanç Pla de Govern 69
�Més i millor autogovern
Nova organització de l’Administració
1.4.1
Ordenar les administracions
catalanes basant-se en els nivells
territorials
Punt de partida
El Pla de Govern replantejava el marc de competències en l’àmbit de les
administracions locals per tal de facilitar un acostament de les competències als nivells més propers al ciutadà, mitjançant la constitució de
les vegueries i de les Àrees Metropolitanes, i l’increment del paper de les
administracions locals. Uns objectius que s’inclouen en el nou Estatut i
que amb la seva aprovació facilitarà l’impuls marcat pel Govern sobre la
nova organització territorial.
La voluntat del govern de formular una nova organització territorial de
Catalunya, en que es donés més pes al món local, i per altra banda la pròpia Generalitat es descentralitzés també cap a les delegacions territorials
no s’ha pogut dur a terme. Hi ha però actuacions emblemàtiques que
són l’expressió d’aquesta voluntat i marquen un nou tarannà.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Pel Govern de la Generalitat ha esta important cedir més protagonisme i
competències als ajuntaments, ja que la importància del govern local a la
Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a fixar unes bases
sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels
ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves
necessitats.
Era, per tant, necessari adoptar les mesures que facilitessin una col·laboració
lleial entre nivells de govern, milloressin l’eficàcia i l’eficiència de les seves
actuacions i portessin al reconeixement ciutadà el paper positiu que tenen
totes les administracions.
Els poders locals només administren aproximadament un 20% dels recursos públics, el mateix percentatge que dues dècades enrere. Com que el
concepte de municipi ha variat en els últims anys, aquest escenari s’ha de
corregir amb un procés de descentralització progressiu.
El nou Estatut inclou en la nova organització territorial les vegueries
70 Balanç Pla de Govern
Les vegueries i la nova organització territorial
El nou Estatut preveu que els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització territorial seran l’establiment de les vegueries, la
devolució a l’administració local d’un rol principal, executant el principi de
subsidiarietat i el reconeixement de les Àrees Metropolitanes com s’especifica en l’article 93 del nou Estatut.
Un nou model d‘ordenació territorial que es recull a l’article 151 del nou
Estatut i que determina: “correspon a la Generalitat, respectant la garantia
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial que pretén evitar la superposició
innecessària i no coincident de diferents nivells administratius sobre un mateix
territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial”.
Les vegueries, veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es configuren com a entitat que permetrà descentralitzar de manera
efectiva el Govern de la Generalitat i organitzar l’aparell administratiu en els
territoris. Així mateix, hauran de jugar un paper de màxima rellevància en
l’organització de la cooperació local, com es concreta en els articles 2.3, 90 i
91 del nou Estatut de Catalunya.
L’article 2.3 detalla que “els municipis, les vegueries, les comarques i els altres
ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la
Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens
perjudici de llur autonomia”. I l’article 90.1 diu que “la vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té
personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada
per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis”.
Per tal de descentralitzar i coordinar competències amb els municipis i
enfortir el llaç de cooperació local a través de la gestió de les actuacions del
Govern, els Departaments de Salut, Interior i Medi Ambient i Habitatge han
posat en marxa programes que configuren un nou model d’organització
territorial basat en les vegueries.
Noves delegacions territorials del Govern
El Govern de Catalunya ha reestructurat els òrgans territorials de l’Administració de la Generalitat per reforçar els delegats del Govern. Així, els delegats, a més de les funcions de representació institucional i de coordinació
general, participen directament en les principals dels departaments a les
seves demarcacions.
També s’ha creat un Consell de Direcció dels Serveis Territorials a cada demarcació, coordinat pel delegat del Govern i format pels diferents directors
dels Serveis Territorials dels departaments.
És important, però, destacar la creació de dos delegacions com són la
de les comarques de la Catalunya Central i les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. L’objectiu de la seva creació va ser garantir la presència plena i
efectiva de la Generalitat arreu del territori. I donar carta de naturalesa política als dos territoris que hauran d’esdevenir vegueria. Les seves funcions són
de representació, informació, coordinació i règim interior amb el Govern.
Creació de les noves delegacions
territorials a la Catalunya Central i
a l’Alt Pirineu i Aran
Noves competències pel Conselh Generau dera Val d’Aran
Al Conselh Generau dera Val d’Aran s’han traspassat competències en matèria d’avaluació d’impacte ambiental, gestió i recuperació del medi natural
i defensa dels consumidors i usuaris, que s’afegeixen a totes la que ja tenia
anteriorment.
L’àmbit de la salut posa en marxa una prova pilot de descentralització
seguint el nou model de vegueries
• El Departament de Salut ha estat pioner en adaptar-se a la futura organització territorial en vegueries, creant 7 regions sanitàries a través del
DECRET 105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut.
Balanç Pla de Govern 71
�Educació i cooperació municipal
Els departaments de Salut, Medi
Ambient i Habitatge i Interior inicien actuacions de coordinació de
competències amb el món local
• S’ha desenvolupat un model de cooperació i cogestió en matèria educativa entre el Departament d’Educació i Universitats i els ajuntaments
incorporant, efectivament, els ajuntaments a la programació i la planificació escolar del territori: dels ensenyaments no obligatoris (0-3 anys) i de
règim especial (ensenyaments artístics, arts plàstiques i disseny, de música i formació de persones adultes) que en el marc del Pacte Nacional per
a l’Educació es completarà, reglamentàriament, en la propera legislatura.
En aquest sentit, s’ha creat la Comissió Mixta Departament d’Educació i
Ajuntaments que ha realitzat treballs de cooperació en la creació de les
30.000 places i construcció i sostenibilitat de les mateixes, seguiment de
la implantació dels Plans Educatius d’Entorn, anàlisi de l’estat de l’educació d’adults i les taules mixtes amb les Oficines Municipals d’Escolarització per determinar necessitats i fer propostes de planificació.
Balanç
Durant aquests anys el Govern ha iniciat els treballs de definició i de creació de les Comissions per tal de configurar la nova organització territorial
de Catalunya: un nou model basat en les vegueries que s’ha definit des del
Govern amb l’objectiu d’incorporar-lo, com així ha estat, en el nou Estatut i
que es desenvoluparà amb la seva aprovació.
El Govern volia descentralitzar la seva pròpia administració i per altra
banda retornar competències als municipis. Atès que aquest procés no
ha fet més que començar es considera que aquest objectiu està pendent
d’assolir-se.
Coordinació amb les policies locals
• Per donar suport a la protecció i seguretat del món local, s’ha signat un
conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya
(ACM i FMC) per tal que els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es
coordinin en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. I per acord de la Comissió de Policia de Catalunya s’està
elaborant un programari específic de gestió comuna per a les Policies
locals de Catalunya. Així, s’han signat 141 convenis amb els ajuntaments
per a la connexió de les policies locals al Sistema d’Informació Policial del
Cos de Mossos d’Esquadra. Actualment, n’hi ha 6 en tramitació.
• Cal destacar la signatura del Conveni marc de coordinació i collaboració amb l’Ajuntament de Barcelona en matèria de seguretat
pública i policia. En aquest sentit, la imatge dels dos cossos, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, treballant units en una sala de comandament
conjunta, exemplifica l’assoliment d’una antiga demanda social -que els
cossos de seguretat sumin esforços- que ara ha pogut materialitzar-se.
• S’ha col·laborat i donat suport econòmic i tècnic als ajuntaments en
l’àmbit de la seguretat viària mitjançant l’elaboració del Pla Local de
Seguretat Viària (PLSV). Actualment s’està treballant en el PLSV de 26
municipis. La línia de col·laboració i suport als ajuntaments també compta amb la cessió d’equips de control d’infraccions per a les policies locals
(etilòmetres digitals i evidencials i radars mòbils i en trípode).
Convenis amb els ajuntaments per a la promoció i la creació d’Oficines
Locals d’Habitatge
Entre els anys 2004 i el mes de juny d’enguany s’han signat 126 convenis
amb diferents ajuntaments que permetran la construcció de 5.783 habitatges protegits.
També en l’àmbit de la cooperació local s’han signat 70 convenis amb els
ajuntaments mitjans i grans de Catalunya, així com amb els Consells Comarcals, per a la creació d’Oficines Locals d’Habitatge que facin funcions d’atenció de sol·licituds, d’informació, de tramitació d’expedients, de mediació
entre propietaris i llogaters i de Registre de sol·licitants d’habitatge protegit.
72 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 73
�Més i millor autogovern
Nova organització de l’Administració
Com es pot observar, l’evolució de les transferències als ens locals ha estat
més que notable. Caldria destacar que els més de 688 M€ transferits el 2005
representen un increment del 29% respecte al volum de recursos de l’any
anterior i un 57% respecte als del 2002.
Entre totes aquestes transferències destaquem les següents:
1.4.2
Fomentar polítiques de concertació
amb organismes i institucions
d’àmbit local
Punt de partida
Per fomentar el paper dels municipis el Pla de Govern plantejava atorgar
al món local un marc de competències més ampli, assignant de forma
progressiva aquelles competències en particular que fan referència a les
necessitats més bàsiques de la població. Per realitzar aquesta tasca preveia també atorgar recursos econòmics suficients per fer front a les competències assignades i coordinar en general les activitats desenvolupades
en el seu territori.
Això es concretava en afavorir la cooperació municipal, reconèixer els
alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat, i redefinir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic d’Obres i
Serveis.
1. El Pla Únic d’Obres i Serveis: El Govern incrementa un 47,8% el PUOSC
L’esforç del Govern en matèria de cooperació municipal ha estat molt
remarcable en comparació amb la legislatura anterior. A través del Pla Únic
d’Obres i Serveis (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb
els municipis del país, el Govern destinarà als ajuntaments 445 M€ per al
quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que el quadrienni anterior. Pel que
fa a l’any 2004, s’hi van destinar 86,2 M€; l’any 2005, un import de 108,8 M€ i
l’any 2006, un total de 136M€.
2. El Fons de Cooperació Local del 2003 al 2006 per als ajuntaments s’ha
incrementat un 161,32%
El Departament de Governació i Administracions Públiques ha augmentat
progressivament la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya
(FCLC). El 2004 va destinar 43 M€ als ajuntaments (39% més que el 2003), el
2005 va destinar-hi 59 milions (un 37% més) i la Llei de pressupostos de 2006
hi destina 80,8 milions (un 37,1% més). Pel que fa als consells comarcals, s’hi
han destinat 27,7 M€ l’any 2004, 33 M€ l’any 2005 i 34 M€ l’any 2006.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
A banda del desenvolupament competencial del món local que promou el
nou EAC, al llarg de la legislatura la Generalitat ha procurat dotar els ajuntaments de recursos suficients perquè puguin dur a terme les tasques que
tenen assignades.
Així cal fer balanç del volum de recursos econòmics traspassats al món local.
• Augment de la cooperació de la Generalitat amb els ens locals
La taula següent recull l’evolució de les transferències dels departaments
de la Generalitat a les corporacions locals en el període 2002-2005, i distingeix entre les dels departaments i les seves entitats autònomes i les de les
empreses de la Generalitat.
Transferències de la Generalitat a les corporacions locals en el període 2002-2005
Font: Departament de Governació i Administracions Públiques
M€
Departaments
i entitats
autònomes
700
600
500
Increment
anual
Empreses de
la Generalitat
(MEUR)
Increment
anual
Total
(MEUR)
Increment
anual
(MEUR)
400
2002
391,4
300
2003
398,5
1,8%
64,2
37,78%
462,6
5,62%
200
2004
468,9
17,7%
63,7
-0,7%
532,6
15,13%
2005
606,1
29,3%
82,6
29,6%
688,7
29,30%
100
2002
2003
2004
438
46,6
2005
Empreses de la Generalitat
Departaments i entitats autònomes
74 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 75
�Inversió món local 2004-2005-2006
Alt Pirineu i Aran
PUOSC
2004: 5.082.019 €
2005: 7.995.454 €
2006: 10.263.802 €
Fons cooperació local
2004: 5.224.937 €
2005: 6.341.021 €
2006: 7.727.700 €
Cooperació petits municipis
2005: 622.246 €
Lleida
PUOSC
2004: 10.463.593 €
2005: 12.009.658 €
2006: 15.977.652 €
Fons cooperació local
2004: 8.056.117 €
2005: 9.706.043 €
2006: 12.087.765 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.524. 962 €
5. Altres ajuts i suport al món local
Amb la finalitat de complementar el suport econòmic a municipis petits
s’han atorgat 6,39 M€ als ajuntaments de menys de 2.000 habitants amb
baixa suficiència econòmica.
Es va establir una línia d’ajuts de màquines llevaneu als ajuntaments, mancomunitats de municipis i consells comarcals de l’Alta Ribagorça, Alt Urgell,
Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Val d’Aran. Es van adjudicar
10 vehicles llevaneu, amb un pressupost total d’1.595.000 €.
• Llei de modificació de l’article 81 del Text Refós de la Llei municipal i
de règim local de Catalunya
Catalunya Central
PUOSC
2004: 15.173.800 €
2005: 15.812.856 €
2006: 17.994.141 €
Fons cooperació local
2004: 8.389.048 €
2005: 10.974.533 €
2006: 14.002.315 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.156.452 €
Camp de Tarragona
PUOSC
2004: 9.995.621 €
2005: 11.660.986 €
2006: 15.143.558 €
Fons cooperació local
2004: 8.223.360 €
2005: 10.521.294 €
2006: 13.156.972 €
Cooperació petits municipis
2005: 922.829 €
Terres de l’Ebre
PUOSC
2004: 4.893.195 €
2005: 6.180.306 €
2006: 8.530.398 €
Fons cooperació local
2004: 3.974.719 €
2005: 5.181.396 €
2006: 6.292.037 €
Cooperació petits municipis
2005: 438.519 €
Girona
PUOSC
2004: 16.360.467 €
2005: 20.318.472 €
2006: 25.171.712 €
Fons cooperació local
2004: 11.224.408 €
2005: 14.691.713 €
2006: 18.728.967 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.420.696 €
Barcelona
PUOSC
2004: 19.506.831 €
2005: 27.424.317 €
2006: 33.773.728 €
Fons cooperació local
2004: 26.001.020 €
2005: 34.972.190 €
2006: 43.259.729 €
Cooperació petits municipis
2005: 306.278 €
3. El Fons FEDER de la Unió Europea inverteix 68,8 M€
Pel que fa a les subvencions de la Unió Europea a través dels Fons Estructurals FEDER per a les anualitats 2004-2005, corresponent a les actuacions dels
ens locals de Catalunya incorporades al Document únic de programació per
a la zona Objectiu 2 de Catalunya, en estat de 68,8 M€.
13,4 M€ dels anys 2004 i 2005 en
noves tecnologies per a la millora
de la gestió interna i la prestació
de serveis d’informació
76 Balanç Pla de Govern
Per donar impuls a les entitats descentralitzades s’ha aprovat la Llei de modificació de l’article 81 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya. Aquesta nova llei de modificació preveu que, en el cas de vacant
de la Presidència de cadascuna de les entitats municipals descentralitzades,
aquesta sigui ocupada per la següent persona que hagi obtingut més vots
populars en les eleccions d’aquest òrgan unipersonal.
També, per impulsar la cooperació i la prestació conjunta de serveis entre els
municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de municipis,
especialment entre els de menor dimensió, s’ha signat un Conveni amb la
Diputació de Barcelona amb el compromís mutu de desistir dels plets que
mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i serveis de competència municipal.
• Assessorament al món local
El Govern ha finançat, a través de subvencions, els serveis comarcals d’assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis amb 1,2 M€ l’any 2004 i 3
M€ l’any 2005. A través del portal www.municat.net s’ha pogut oferir als
ajuntaments nous serveis en matèria de personal i d’assessorament per a
la contractació de pòlisses d’assegurances.
• Llei 1/2006 del Règim especial del municipi de Barcelona:
Carta Municipal de Barcelona
Ha culminat el procés d‘aprovació (en el darrer Ple es va aprovar la Llei de
modificació de la Carta Municipal) que aprofundeix en els mecanismes de
participació ciutadana, reforça la pràctica democràtica i estimula la cooperació entre l’Ajuntament i el moviment associatiu i els agents socials, com a
factor de progrés i cohesió. Barcelona és el nucli central d’un continu urbà i
d’un territori que s’expressa en realitats municipals plurals i amb valor propi,
però que, pel seu caràcter metropolità, requereix coordinació, enteniment
i l’aplicació de criteris comuns en àmbits diversos. La Carta Municipal de
Barcelona s’ha de convertir en el model a seguir per la resta de municipis de
Catalunya.
La Carta Municipal de Barcelona
reforça la pràctica democràtica i
del moviment associatiu
4. Subvencions per a noves tecnologies als municipis
Cal destacar les subvencions en noves tecnologies que s’han lliurat als
municipis, amb un import de 6 M€ per a l’any 2004 i 7,4 M€ per a l’any 2005,
per tal de millorar els processos de gestió interna i la prestació de serveis
d’informació i tramitació, l’adequació de sistemes d’informació a la Llei orgànica de protecció de dades i la implantació de projectes pilot innovadors als
ajuntaments i consells comarcals.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 77
�Balanç
Més i millor autogovern
Finançament Autonòmic
L’increment dels recursos destinats al món local ha estat molt important
al llarg de la legislatura. Tots els instruments financers de que disposa la
Generalitat per dotar de recursos als municipis han crescut . Aquest augment tan substancial no és fruit d’una major disponibilitat pressupostària
conjuntural: és la prova d’un canvi en la percepció que es té del món local
des del Govern. La Generalitat ha de ser el finançador d’aquells projectes
que en benefici del seu territori dissenyi el món local. Així doncs, aquest
augment de recursos s’hauria de seguir veient incrementat en futur a mesura que els ajuntaments vagin adquirint noves competències delegades.
Per tant aquest objectiu es considera assolit.
1.5.1
Nou Sistema de Finançament
Punt de partida
Catalunya necessita més recursos per atendre nous reptes econòmics
i socials. La voluntat de disposar d‘una economia competitiva i de millorar
el nivell de benestar fa necessària la disposició de recursos per resoldre
mancances. En definitiva, són necessaris més recursos i més competències per tal de poder atendre amb un alt nivell de qualitat els serveis públics fonamentals, com l’educació, la sanitat, l’habitatge, els serveis socials
o la seguretat, així com disposar de més infraestructures per potenciar
la recerca, la innovació i l‘ús de les noves tecnologies i per invertir en la
millora de l‘estructura i la producció de serveis socials.
Les conclusions dels estudis sobre el dèficit fiscal català demostren que
la nostra economia té un gran potencial de creixement però que ha estat,
en part, contingut fins ara per criteris redistributius discutibles i poc lògics
dels del punt de vista d’eficiència econòmica.
La revisió de l‘Acord de finançament ha de contenir els punts bàsics
següents:
1
Increment en l’autonomia financera de la Generalitat.
2
Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya i del Consorci Tributari
amb l’Estat com a ens responsables de la gestió i de la recaptació dels
impostos pagats a Catalunya.
3
Disposar de més capacitat normativa sobre els impostos cedits i/o
compartits amb l’Estat.
4
Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures.
5
L’establiment d’uns mecanismes clars i transparents d’anivellament
que garanteixin la solideritat i no penalitzin Catalunya.
6
Una millora substancial de la suficiència financera.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
El nou model de finançament, inclòs al text de l’Estatut votat el 18 de juny
pels catalans es basa en els següents grans criteris:
Increment de l’autonomia financera
Els ingressos procediran del rendiment dels impostos pagats a Catalunya. A
tal efecte, s’incrementa el percentatge d’aquests impostos que corresponen
a la Generalitat: l’IRPF s’incrementa del 33% al 50%, el de l’IVA del 35% al
50% i els impostos especials del 40%, al 58%. També es produeix un augment de la capacitat normativa de manera que la Generalitat participarà en
la fixació dels elements essencials dels tributs i específicament s’atribueix
78 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
L’Agència Tributària de Catalunya
i un futur consorci amb l’Agència
Tributària de l’Estat gestionaran
els impostos pagats a Catalunya
Balanç Pla de Govern 79
�un increment en capacitat de decisió sobre l’IRPF i capacitat sobre la fase
minorista de l’IVA i dels impostos especials.
L’Agència Tributària de Catalunya serà l’encarregada de recaptar els impostos propis i dels impostos totalment cedits. També es recull el compromís
de crear en dos anys un consorci juntament amb l’administració tributària
de l’Estat de participació paritària per a la gestió de la resta dels impostos
recaptats a Catalunya, segons la seva naturalesa.
Un model més solidari que també
es traduirà en més ingressos per a
la Generalitat
Les inversions de l’Estat a
Catalunya s’equiparen al pes del
PIB de l’economia catalana al conjunt espanyol durant els propers
7 anys.
M € Evolució de la despesa
consolidada del Pressupost
de la Generalitat a Catalunya
Font: Pla de Govern, Generalitat
de Catalunya
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
Mecanismes de solidaritat potents i equitatius
La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes, de manera que aquestes puguin prestar nivells similars de serveis
realitzant un esforç fiscal similar. Alhora, el major esforç fiscal realitzat pels
ciutadans de Catalunya, mesurat pels impostos pagats en relació a la mitjana, s’ha de traduir en uns majors ingressos per al Govern de Catalunya.
Compromís inversor en infraestructures
La inversió en infraestructures per part de l’Estat a Catalunya serà equivalent a la participació percentual del PIB de Catalunya en el conjunt, i
això per un període de 7 anys.
Durant el període 1991-2005 la inversió estatal a Catalunya va ser el 12% del
total (10% sense comptar l’efecte TGV), mentre que el PIB català és el 18,8 %
del total espanyol i la població catalana representa el 16,5% de l’espanyola.
Jerarquia normativa
Desapareix la jerarquia normativa de la LOFCA sobre l’Estatut. D’acord amb
l’article 201.1 “les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la Llei orgànica a que fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució”.
En definitiva, el nou sistema de finançament incrementarà l’autonomia
financera, serà un model territorial més equitatiu i solidari i millorarà la
suficiència de recursos a Catalunya.
L’evolució del pressupost de la Generalitat demostra la necessitat creixent
d’atendre la societat amb més i millors serveis.
Balanç
La millora que suposa el nou text estatutari és clara, en reunir les característiques bàsiques dels models dels països federals: fa compatible
l’autonomia financera de la Generalitat amb el compliment d’un principi
explícit de solidaritat, és a dir, s’aconsegueix, un equilibri entre els principis d’autonomia i igualtat; proporciona a la Generalitat ingressos que
provenen fonamentalment dels tributaris i no de les subvencions; instrumenta mecanismes d’anivellament potents i transparents, fent possible la
igualtat sense perjudicar a ningú.
El model de finançament del nou Estatut representa un canvi substancial
respecte l’actual. Totes les mesures que s’hi preveuen permeten assegurar
que Catalunya experimentarà un augment important dels seus recursos,
que ha de permetre dur a terme les polítiques que Catalunya necessita i
els seus ciutadans reclamen, tant en l’àmbit dels serveis públics fonamentals (educació, sanitat, serveis socials, etc.) com en el de la competitivitat
de la nostra economia.
El nou finançament està previst que impliqui una millora en la suficiència
de recursos per Catalunya, fet que ha de reportar associat una qualitat
major en el nivell de serveis a la seva ciutadania.
Ens trobem davant d’un model de finançament que tot i restar pendent
de desenvolupament i aplicació, ha d’aportar més recursos per Catalunya i
més capacitat de decidir sobre els nostres impostos.
Podem per tant parlar d’una clara millora del model de finançament de
Catalunya i que s’han afegit a l’important avenç en els recursos per la salut
a Catalunya que ha suposat l’Acord de finançament sanitari de 2005 en el
marc de la Conferència de Presidents Autonòmics i que ha de permetre
millorar el finançament entre 500 i 750 M€.
El Pla de Govern 2004-2007, respecte a l’assoliment d’un model de finançament per a Catalunya més just i equitatiu, presenta doncs en aquest cas
un objectiu assolit.
5.000
0
2002
2003
2004
80 Balanç Pla de Govern
2005
2006
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 81
�Més i millor autogovern
Finances públiques
1.5.2
Modernització del sistema
pressupostari. Rigor i eficiència en
la gestió de les finances públiques
L’exercici 2005 s’ha caracteritzat també per una disminució de les formes
atípiques d’endeutament i una reorganització del deute. Això ha comportat
M€
Evolució del resultat no financer 2003-2005
Font: Departament d’Economia i Finances
600
-400
El pressupost de la Generalitat és l’eina que reflecteix l’acció de govern i
que permet assignar i gestionar els recursos d’aquesta administració. És
un instrument que ha d’evolucionar d’acord amb una societat cada cop
més avançada i que demanda més i millors serveis als quals la Generalitat
ha de fer front amb una restricció de recursos. Això es produeix juntament amb una major demanda d’informació sobre la destinació i l’ús que
se’n fa dels recursos públics.
Per tant, l’objectiu a l’inici de la legislatura era modernitzar el procés
pressupostari de la Generalitat d’acord amb els principis de transparència,
eficàcia i eficiència.
-637
-1.264
-821
-282
-539
-605
-396
-209
-900
-1.400
Liquidació 2003
Punt de partida
Al llarg de la legislatura s’han produït canvis importants en el procés
pressupostari.
627
100
Liquidació 2004
Liquidació 2005
Dèficit segons SEC 95
Variació despesa desplaçada
Resultat no financer
M€
Evolució de la despesa desplaçada
Font: Departament d’Economia i Finances
3.000
2.500
2.903
2.621
2.000
2.225
1.500
1.000
500
0
627
-282
-500
Liquidació 2003
Liquidació 2004
-369
Liquidació 2005
Variació despesa desplaçada
Total despesa desplaçada
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Rigor i eficiència en la gestió de les finances públiques
L’informe econòmic i financer sobre la situació de l’Hisenda de la Generalitat a 31/12/03 mostrà que els comptes de la Generalitat presentaven un
dèficit (SEC) de 1.264 milions de dèficit i un deute de 17.364 milions d’euros.
També es va constatar un important volum de despesa no comptabilitzada,
i desplaçada cap a exercicis futurs, que s’havia acumulat en els darrers anys.
Dels 1.746 milions pendents a l’any 1999, s’havia passat als 2.903 milions a
finals del 2003; dels quals, 690 s’havien generat durant l’any 2003.
El coneixement d’aquesta realitat va fer prioritzar el sanejament de les
finances de la Generalitat a partir del Pla de Sanejament 2005-2008 amb la
voluntat d’aportar rigor i disciplina pressupostària com a millor instrument
per a dotar als ciutadans de les inversions i els serveis que precisen.
Sanejament i reducció del dèficit
El dèficit de les finances públiques s’ha reduït un 83’5% durant els exercicis
2004 i 2005, passant de 1.264 milions de resultat no financer de l’any 2003
que va detectar l’informe economico-financer, s’han rebaixat fins a 209
milions d’euros el 2005. El balanç financer dels anys 2004-2005 presenta
també una important reducció del dèficit en termes SEC 95, que a finals del
2005 era de 605 milions d’euros, per sota de les previsions marcades pel Pla
de Sanejament. Durant aquest període, també s’han absorbit 678 milions
d’euros del total de despesa desplaçada acumulada del 2003 (2.903 milions
d’euros), definint una tendència clarament contraria a la del govern anterior,
que comportava l’acumulació de despeses no comptabilitzades.
82 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
que passi de 4’50% el 2003 al 3’92% el 2005.
Aquestes xifres impliquen un estricte compliment del Pla de Sanejament,
que preveu arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. Aquest pla fixava per
a l’any 2005 un dèficit màxim del 0’08% del PIB Estatal (650 milions d’euros).
Millor gestió de l’endeutament
Pel que fa a la gestió de l’endeutament, el volum total de deute ha passat de
representar un 11’82% del PIB català l’any 2003 a un 11,78% l’any 2005.
En dos anys, el cost mitjà de l’endeutament s’ha reduït més de mig punt.
Mentre que l’any 2003 era del 4,50%, el 2005 ha baixat fins al 3,92%.
S’ha restablert l’equilibri bàsic entre la capacitat de retorn del deute, mesurada per l’estalvi, i la vida mitjana del deute viu. Igualment s’ha reduït de forma
dràstica l’ús de formes no financeres de l’endeutament, dels 3.494 milions
d’euros de l’any 2003 s’ha passat a 2.275 milions a finals del 2005.
S’ha absorbit dins de l’endeutament de la Generalitat el deute centrifugat
cap a les Universitats ( 742 M € ) i el SCS ( 1.070 M € ). Està previst fer el mateix amb la CCRTV ( 1.047 M € ) en el proper exercici.
Aquest resultats mostren l’esforç del govern per sanejar els comptes públics
i enfortir financerament la institució.
Modernització del sistema pressupostari de la Generalitat
El cicle pressupostari es divideix en diferents fases: l’elaboració, l’execució i el
control i avaluació. Pel que fa a la fase d’elaboració, aquesta és responsabilitat del Govern i implica tots els nivells i tots els organismes de la Generalitat.
Aquesta fase culmina amb la presentació del pressupost davant el Parla-
Balanç Pla de Govern 83
�Per primera vegada el pressupost
s’ha elaborat per programes i amb
un procés transparent
L’increment de l’estalvi corrent
en la gestió del pressupost ha
permès finançar inversions sense
increment de pressió fiscal
84 Balanç Pla de Govern
ment per al seu debat i posterior aprovació. Un cop aprovat, s’entra en la
fase d’execució del pressupost, és a dir el procés de realització dels ingressos
i les despeses que es preveuen. Finalment, un cop executat, el pressupost és
sotmès als controls interns i externs pertinents.
A mitjans de l’any 2005 es va iniciar el procés d’elaboració del Pressupost
2006. Amb aquests pressupostos s’inicien una sèrie de canvis els trets principals dels quals es destaquen a continuació:
Per primera vegada el procés d’elaboració es va basar en unes normes
publicades al DOGC i per tant a l’abast de tothom. La publicació d’aquestes
normes ha suposat un canvi important en el procés pressupostari ja que es
van fer explícits els criteris i les directrius amb l’objectiu de dotar el procés
d’elaboració d’un major grau de transparència.
D’altra banda, en els pressupostos per al 2006 s’inicia un canvi cap a la
pressupostació orientada a resultats. Això vol dir que a part de la informació financera, els pressupostos incorporen informació sobre els objectius
que es volen assolir amb els recursos que s’assignen i s’estableix un sistema
d’indicadors que han de permetre fer un seguiment del compliment dels objectius. Es generalitza la classificació de la despesa per programes i s’estén al
conjunt d’organismes que formen part de l’àmbit del pressupost. Cada programa pressupostari conté informació sobre els recursos assignats, sobre la
missió del programa, en base al diagnòstic de la situació, sobre els objectius
a assolir, sobre les activitats que es faran per tal d’assolir aquests objectius i,
finalment, sobre els indicadors de seguiment.
Un altre dels canvis introduïts en els pressupostos per al 2006 fa referència a
l’àmbit institucional que s’ha ampliat substancialment incorporant-hi tots
els organismes i entitats que han estat classificats com a Administració pública de la Generalitat, d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes
(SEC 95). Això significa que, per primer cop, s’han inclòs als pressupostos de la
Generalitat consorcis i fundacions amb participació majoritària de la Generalitat. En conjunt, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006
inclouen els pressupostos de 112 entitats, xifra que representa un augment
de 19 entitats respecte de les incloses en els pressupostos per al 2005.
Lligat amb el punt anterior, s’ha efectuat també una tasca d’homogeneïtzació de les diferents classificacions econòmiques existents. Fins l’exercici
2006, coexistien al si de la Generalitat classificacions econòmiques diferents
pels diferents tipus d’organismes, fet que dificultava la consolidació dels
comptes de tots ells. Les 4 classificacions existents s’han unit en una única,
fet que permet donar informació agregada de tots els organismes, tant en la
part d’ingressos com de despeses.
Finançament de la inversió. Administració pública de la Generalitat en termes
SEC 95 (base 1995). % sobre la inversió total
Font: Departament d’Economia i Finances
Estalvi corrent
80%
70%
Ingressos de capital
60%
Endeudament
70,7%
60,3%
50%
40%
46,3%
41,4%
30%
20%
10%
0%
24,9%
12,3%
14,8%
12,6%
2004
2005
2006
16,7%
Balanç
El nou Govern ha generat una cultura de rigor i disciplina pressupostària,
trencant amb la situació precedent, on es disposava d’ un pressupost, però
es gestionava en base a uns escenaris, diferents a les previsions del pressupost, que contemplaven les actuacions que realment s’havien de fer.
Pel que fa al sanejament de les finances públiques, els resultats realment
obtinguts han estat fins i tot, sensiblement millors dels que es van preveure en el seu moment i mostren l’esforç del govern per sanejar els comptes
públics i enfortir financerament la institució.
Els canvis en el procés pressupostari introduïts en aquesta legislatura ha
permès posar en marxa el pas des d’un sistema de pressupostació tradicional basat en els inputs i en els procediments, a un sistema de pressupostació orientat a resultats, amb la finalitat d’assegurar que el pressupost
compleix amb la doble funció de control de l’estabilitat pressupostaria i
d’instrument d’assignació de recursos, tot garantint el seu ús eficaç i eficient. Tot això, sota el paraigües del principi de transparència, la qual cosa
ha comportat un increment de la informació a l’abast del ciutadà, bàsicament a través d’Internet.
Per tant en aquest àmbit podem considerar l’objectiu con assolit.
Canvis en l’orientació dels pressupostos
Al llarg de la legislatura, els Pressupostos de la Generalitat han evolucionat,
posant més èmfasi en les polítiques de caire social, la millora de les
condicions de competitivitat de l’economia catalana i l’equilibri territorial i la sostenibilitat. El volum d’inversions ha augmentat de forma notòria.
Mentre que a l’any 2003 la Generalitat invertia 365 € per habitant, la previsió
del pressupost pel 2006 es de 691 € per habitant. Pràcticament s’ha doblat el
volum d’inversió pública, assolint una xifra propera als 6.000 milions d’euros.
L’increment de l’estalvi corrent també ha permès incrementar les inversions sense per això haver d’augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans.
Concretament en els pressupostos del 2006 hi figura un increment de
l’estalvi corrent del 20,6%.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 85
�Més i millor autogovern
Finances Públiques
1.5.3
Simplificació i millora del sistema
tributari de Catalunya
Punt de partida
Catalunya necessita més recursos per atendre els nous reptes econòmics i
la creixent demanda de serveis al ciutadà. El nou sistema de finançament
ens ha de permetre arribar a una suficiència de recursos, mitjançant un
augment d’ingressos que provenen bàsicament de la recaptació d’impostos.
El sistema tributari de la Generalitat es basa en el procés de gestió i recaptació dels impostos propis, del impostos cedits i dels parcialment cedits
per part de l’Estat.
La voluntat del Govern de dotar-se d’una Administració àgil, eficient i
moderna s’estén a l’àmbit de la gestió tributària, en tant que és una part
més del procés de relació amb els ciutadans. Es per aquest motiu que
s’han d’implementar en aquest àmbit les noves tecnologies per facilitar al
màxim els procediments tributaris en les seves diferents fases.
Igualment, tant l’atenció personal als contribuents en la presentació dels
seus documents, com l’optimització dels circuïts interns administratius,
han de ser objectius de millora constant.
Desenvolupament de l’acció del Govern
L’Administració de la Generalitat s’encarrega de tot el procés (gestió, inspecció, recaptació i liquidació) en els impostos cedits, que actualment són els
següents: Successions i donacions, patrimoni, transmissions patrimonials i
actes jurídics documentats i tributs sobre el joc.
En canvi, els tributs parcialment cedits,dels quals l’Estat cedeix un percentatge del rendiment, són l’Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF),
l’Impost sobre el valor afegit (IVA) i alguns impostos especials.
El Departament d’Economia i Finances, i les seves delegacions territorials,
són els responsables de l’ execució i control dels procediments d’aplicació
dels tributsde la Generalitat.
L’Agència Tributària de Catalunya
i un futur consorci gestionaran tots els impostos pagats a
Catalunya.
86 Balanç Pla de Govern
tària amb l’administració tributària de l’Estat, per a la gestió de la resta dels
impostos recaptats a Catalunya.
Amb la finalitat d’analitzar aquests aspectes, estudiar els fonaments de
diferents sistemes fiscals i financers i proposar les bases d’un nou model
d’Administració Tributària, s’ha creat el Programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya.
Reforma de l‘Impost sobre successions i donacions
Amb la futura regulació, aprovada pel Govern, però en tràmit parlamentari,
es pretén reduir en gran mesura el nombre de ciutadans afectats per aquest
tribut i també rebaixar-lo per a aquelles persones que heretin patrimonis
modestos.
Els canvis també beneficien els contribuents amb un grau de parentiu més
proper al causant o donant. Per aconseguir-ho, augmenta de forma considerable el mínim exempt i redueixen per a tothom els tipus impositius. També
es suavitza la tributació dels familiars llunyans i no parents. La pressió fiscal
sobre els béns no bonificats que s’hereten, com és el cas de l’habitatge no
habitual, es redueix un 30%.
Impost sobre successions: modificacions que persegueixen aconseguir un impost més just i equitatiu
El Portal e-Tributs
El portal tributari e-Tributs constitueix una iniciativa emmarcada en el projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC), amb l’objectiu d’aplicar els
beneficis que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació en les relacions entre l’administració i la ciutadania.
Es tracta de crear una autèntica oficina virtual de les àrees involucrades en
els processos dels tributs gestionats per la Generalitat. Això ha d’incloure, en
un futur molt immediat, oferir la possibilitat de realitzar per via telemàtica
les diverses transaccions relatives a aquests tributs, amb les garanties degudes de seguretat i de privadesa de les dades personals
Assistència al contribuent
La Generalitat presta també un servei d’assistència gratuïta als contribuents
en la confecció de declaracions. Aquest servei, en col·laboració amb l’Agència Estatal, fa referència als Impostos sobre el Patrimoni i sobre la Renda de
les Persones Físiques (IRPF).
A la passada campanya de renda 2005 es van assolir les següents xifres:
Campanyes de renda: un sistema
d’ajuda gratuït al contribuent en
la confecció de les seves declaracions.
Nombre de declaracions confeccionades i esborranys confirmats/rectificats
i de les declaracions i esborranys presentats
Font: Departament d’Economia i Finances, Portal e-Tributs
Total campanya 2005
Rendes
Patrimonis
Esborranys
Total
39.719
2.697
511
42.927
Tributs i nou model de finançament
Segons el model de finançament del nou Estatut, els ingressos han de procedir del rendiment dels impostos pagats a Catalunya. L’augment bàsic d’ingressos ve donat pels més alts percentatges de participació en la cistella
d’impostos compartits amb l’Estat (50% IRPF, 50% IVA i 58% impostos
especials). També es produeix un augment de la capacitat normativa, amb
decisions compartides, sobre alguns dels impostos no cedits totalment.
L’Agència Tributària de Catalunya serà un organisme de nova creació,
encarregat de recaptar els impostos propis i els totalment cedits. També es
recull el compromís de crear en dos anys un consorci de participació pari-
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 87
�Balanç
El nou finançament incrementarà la capacitat de gestió i de recaptació
d’ingressos de Catalunya, per tant el sistema tributari català experimenta
un creixement que haurà de traduir-se en una qualitat major del nivell
d’atenció i servei al ciutadà.
La reforma de l’impost sobre successions constitueix una de les actuacions
emblemàtiques en matèria tributària i confirma la voluntat del Govern de
configurar un sistema tributari més just i equitatiu. Amb les modificacions
previstes, un 80% dels ciutadans en quedarà exempt i la pressió fiscal
mitjana es reduirà un 24% per a tots els contribuents. Tot i això, aquesta
modificació no ha pogut ser aprovada.
L’evolució cap a una Administració puntera i eficaç en la prestació de
serveis, es veu clarament reflectida amb la incorporació de les noves
tecnologies a la gestió tributària i el portal e-Tributs. La seva progressió a
una veritable oficina virtual permetrà la tramitació telemàtica dels tributs,
estalviant costos i temps a l’Administració i als contribuents.
A tots aquests elements s’ha d’afegir que el nivell de pressió fiscal del
sistema és manté estable, no s’incrementa. La pressió fiscal, mesurada
en termes relatius al PIB català, és manté constant, segons les dades dels
pressupostos per a l’any 2006.
Per tots aquests motius, el Pla de Govern 2004-2007 respecte a la millora
del sistema tributari, es pot parlar d’un objectiu en vies d’assolir-se.
88 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
�Polítiques de seguretat
Balanç del Pla de govern
Balanç Pla de Govern 89
�La seguretat, factor de progrés
La seguretat és un element de progrés. El Govern de la Generalitat presidit
per Pasqual Maragall ha situat com una prioritat política la millora i desenvolupament de les polítiques de seguretat i convivència. Els reptes de la
Catalunya contemporània, amb els efectes profunds relacionats amb el canvi
de model econòmic i l’evolució social i cultural han incrementat la complexitat de la convivència. El disseny de les polítiques de seguretat i emergències
s’han centrat en resolució de l’agenda de prioritats preestablertes en programa de Govern per a aquest mandat, però també han incorporat i planificat
noves solucions i estratègies per fer possible encarar els reptes de futur des
d’una concepció avançada i progressista de la seguretat.
La seguretat és un dret universal de tots els ciutadans. Per a fer possible
aquest dret, a més del paper central de les administracions públiques,
és imprescindible la implicació activa de la societat. En aquest sentit, la
seguretat és un bé comú del qual tota la ciutadania en té drets i deures. Les
qualitats d’aquest concepte de seguretat impliquen la projecció d’uns valors
i actituds cíviques que cal enfortir: la corresponsabilitat, la idea de respecte,
la consideració de bé comú bàsic per a la convivència i el progrés social.
La concepció integral de la seguretat supera velles fronteres: de la seguretat
als espais públics, a la seguretat alimentària; de la seguretat a les places i
carrers als nous espais privats d’ús públic; dels espais físics als espais virtuals;
de la seguretat a la llar a la seguretat ambiental; a més d’una bona capacitat
de reacció, sistemes de prevenció avançats. De la reacció a la prevenció.
L’impuls de les polítiques de prevenció ha anat acompanyada de la millora
de les estratègies d’intervenció reactiva i de les infraestructures i recursos
amb el que es possible fer front als riscos individuals i col·lectius relacionats.
El Govern s’hi ha implicat de ple, en un esforç en el que de forma directa
o indirecta s’han mobilitzat recursos i establert prioritats des de tots els
departaments. Només amb aquesta concepció oberta i àmplia de la seguretat és possible dissenyar polítiques públiques que encarin els nous reptes
provocats pels canvis de la globalització. El desenvolupament d’una societat
justa; l’accés a l’educació; la transmissió de valors de la comunitat; la creació de riquesa econòmica i d’oportunitats socials; la cohesió i millora dels
barris, pobles, ciutats i territoris; l’enfortiment institucional; són alguns dels
àmbits en els que es pot incidir per evitar els conflictes de la convivència i la
seguretat. En aquest sentit, l’aprovació de la Llei de Barris, el Pacte Nacional
per l’Educació o l’Acord per a la Internacionalització i competitivitat de l’Economia Catalana o el Pla d’Infraestructures són alguns dels exemples, d’entre
molts d’altres, de la importància de l’acció d’aquest govern amb un impacte
directe en la millora de les condicions per a la convivència i la seguretat.
Els recursos esmerçats en el disseny de noves estratègies operatives i prioritats dels actors de la seguretat i l’emergència han estat fonamentals per
aconseguir els resultats positius que presenta aquest balanç de govern. A
més de l’acció coordinada amb altres departaments, el departament d’Interior ha incrementat en més d’un 60% el seu pressupost que ha permès la
gestió de tres línies prioritàries:
Montserrat Tura i Camafreita
Consellera d’Interior
Presidenta de la Comissió de Govern
per a la Seguretat de Catalunya
Balanç Pla de Govern 91
�l’increment i millora dels efectius i infraestructures; la innovació en el disseny
de sistemes d’intervenció i de tecnologia; i un notable esforç en la planificació a mig i llarg termini de les actuacions de seguretat i emergències.
A tall de resum, els àmbits principals en el camp de la seguretat i les emergències són quatre:
Tot i això, el factor més important que ha permès assolir aquest resultats rau
en la professionalitat, experiència i motivació de les persones que treballen
permanentment per la seguretat i les emergències: són persones que protegeixen persones.
• En matèria de seguretat ciutadana el nou Estatut d’Autonomia de
Catalunya ha fet possible avenços importants. Un aspecte imprescindible per a garantir la coordinació institucional i de les forces i cossos de
seguretat és la creació d’una Junta de Seguretat presidida pel President
de la Generalitat de Catalunya. S’ha donat un important impuls a la coordinació amb les policies locals, amb la signatura de 132 nous convenis. La
realització amb èxit del desplegament per al 2004, 2005 i 2006: la comarca de l’Anoia, la ciutat de Barcelona, i a part del Vallès Occidental i una
part del Baix Llobregat, doblant la població catalana atesa pels mossos
d’Esquadra respecte l’any 2003. Aquest repte ha suposat un increment
del 42% dels nombre de mossos d’esquadra; un increment del 45% del
nombre de comissaries, del 131% dels metres quadrats construïts i del
656% d’inversió destinada, en tres anys.
• En matèria de trànsit i seguretat viària , tot i la dramàtica xifra de morts
en accidents de trànsit que continua fent de la seguretat a l’asfalt una prioritat absoluta, les polítiques de “tolerància zero” han permès reduir en
un 38% el nombre de morts a les carreteres catalanes respecte el mateix
període del 2003. A més, s’ha aconseguit reduir en 10 KM/h la velocitat
mitjana en trams controlats.
• Les emergències i la seguretat civil han estat una prioritat absoluta. N’és
una prova l’increment pressupostari d’un 73% respecte els pressupostos
de l’any 2003, que han permès la incorporació de més bombers, millors
infraestructures i equipament i l’increment i la renovació del vehicles de
la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil. Amb aquesta acció la
flota de vehicles s’ha renovat de forma radical, i tot i l’increment del nombre d’incendis, s’ha reduït en un 80% la superfície d’hectàrees cremades.
• L’acció en la seguretat, garanties i millores en les condicions en les que es
desenvolupa l’activitat de joc i d’espectacles ha estat també una prioritat. S’ha desenvolupat la regulació en matèria de joc i espectacles públics,
i ha estat possible encarar amb projectes específics temes tan delicats
com el fenomen de la prostitució, les condicions dels establiments d’espectacles, i de protecció de les persones amb ludopaties. S’han increment
en un 76,5 % les actuacions de control en locals de joc i espectacles, i la
bona gestió de les loteries públiques catalanes han permès doblar els
beneficis que es destinen a programes de polítiques socials.
Balanç Pla de Govern 93
�Polítiques de Seguretat
Seguretat pública
Assumir la coordinació de les
polítiques de seguretat a Catalunya
Punt de partida
La seguretat, en un sentit ampli, s’ha convertit en una de les preocupacions principals de la societat catalana i en ingredient fonamental per a la
qualitat de vida individual i el progrés social. Així, en els darrers anys, ha
passat a ocupar un lloc prominent a l’agenda política.
En aquest context, les polítiques de seguretat s’han d’entendre en un sentit ampli, no merament policial, i el Govern de la Generalitat es proposava
al PdG la coordinació en aquest àmbit. Les línies d’actuació tenien per
objectiu:
Una Junta de Seguretat de
Catalunya presidida pel President
de la Generalitat, una reivindicació històrica de l’autogovern
94 Balanç Pla de Govern
1
Avançar en el model de comandament únic dels cossos i forces de
seguretat
2
Coordinar les diferents polítiques de seguretat
3
Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot
el territori
Desenvolupament de l’acció del Govern
El model de comandament únic dels cossos i forces de seguretat: Una
Junta de Seguretat de Catalunya
En aquest primer eix d’actuació, la fita més important aconseguida ha estat
la constitució de la Junta de Seguretat de Catalunya, que presidida pel
President de la Generalitat, serà des d’ara l’òrgan encarregat de la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policials
de l’Estat i de Catalunya (incloses les policies locals). S’ha assolit així una
reivindicació històrica de l’autogovern de Catalunya.
En aquest mateix àmbit, cal destacar la configuració de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra com a policia integral i ordinària, en substitució
de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, i amb competències en matèria de crim organitzat i terrorisme.
La Generalitat participarà a través de la Junta de Seguretat en el bescanvi
d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració amb
les autoritats policíaques d’altres països. Igualment la Generalitat, d’acord
amb l’Estat, estarà present en els grups de treball de col·laboració amb les
policies d’altres països.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Construir institucions, desenvolupar polítiques de seguretat
Mes enllà de l’Estatut, el Govern ha impulsat una nova estructuració de les
polítiques de seguretat que han tingut per fil conductor la construcció
d’institucions i la coordinació efectiva dels diferents actors amb responsabilitats en aquest àmbit. Així, un breu resum de les iniciatives dutes a
terme seria:
Més coordinació en l’àmbit de la
seguretat
• Constitució de la Comissió de Govern per a la Seguretat que s’ha integrat en el sistema de Comissions de Govern. S’hi coordinen les polítiques
de seguretat en allò que pugui afectar cada departament.
• S’ha aprovat el Projecte de Llei de creació de l’Institut de Seguretat de Catalunya, com a organisme autònom administratiu, adscrit al
Departament d’Interior, com a centre de formació i recerca en l’àmbit
de la seguretat de l’Administració de la Generalitat, que ha de reunificar
l’escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de
Catalunya. Aquesta institució ha d’esdevenir un centre únic de formació i
recerca en l’àmbit de la seguretat per tal de garantir polítiques de formació, selecció i carrera professional per als diferents cossos que integren el
sistema de seguretat, tant públic com privat.
• S’ha aprovat el projecte de llei de regulació del servei públic d’atenció de trucades d’urgència i de creació de l’entitat de dret públic
“Centre d’atenció i gestió de trucades d’urgència 112 Catalunya”. Aquesta
llei ha de permetre realitzar un salt qualitatiu en la implantació efectiva
del número únic 112 d’atenció d’emergències i de serveis d’urgència
sanitària, amb la creació d’un organisme en el qual, a més dels departaments de la Generalitat afectats, hi participaran les principals institucions
i operadors que intervenen a les emergències. L’objectiu principal és
assolir una resposta, ràpida, senzilla, eficaç i coordinada als requeriments
d’assistència de qualsevol ciutadà en matèria d’emergències, seguretat i
urgències sanitàries. Així mateix, en dos anys s’ha incrementat en un 44%
el nombre de trucades efectives al telèfon 112.
Preparació d’un salt conceptual,
tecnològic i operatiu en el telèfon
112 d’emergències i urgències
sanitàries
Increment del 44% en dos anys
del nombre de trucades al telèfon
112
• S’ha treballat en l’estructuració d’un model de sistema de policia de
Catalunya entès com a conjunt d’institucions, recursos i mitjans que
garanteixen la prestació dels serveis de policia a tots els ciutadans en el
territori de Catalunya, en base a les competències de la Generalitat i els
ajuntaments en matèria de seguretat. Aquest sistema incorporarà un
conjunt d’institucions comuns a tots els cossos de policia de les institucions pròpies de Catalunya que garantirien l’ètica policial i l’atenció dels
ciutadans en els casos de mal funcionament dels serveis de policia.
• Elaboració i aprovació del Pla General de Seguretat de Catalunya
2006 – 2007.
• Elaboració d’un informe anual sobre la situació de la seguretat a
Catalunya per tal d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania.
S’han presentat al Parlament els informes 2004 i 2005 sobre la Seguretat
a Catalunya en compliment de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del
sistema de seguretat pública de Catalunya.
Balanç Pla de Govern 95
�Coordinar les polítiques de seguretat
En l’àmbit de la coordinació entre els diferents cossos policials que
actuen a Catalunya, s’han realitzat diverses actuacions, que també tenen
l’objectiu d’augmentar la participació del món local. Es poden citar les més
rellevants:
• Conveni marc de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat
pública i policia, a la ciutat de Barcelona per treballar en estreta coordinació amb la Guàrdia Urbana. L’objecte del conveni marc és establir
els principis generals que hauran d’informar el desplegament i la seva
adaptació a l’organització territorial de la ciutat, així com aquells en els
quals s’hauran de basar les relacions entre les dues administracions en
matèria de seguretat pública i entre els respectius cossos policials. El
conveni també regula els òrgans principals de coordinació, col·laboració i
cooperació.
35 nous convenis signats amb
ajuntaments per millorar la coordinació entre Mossos d’Esquadra i
policies locals
• Aquests tres anys s'han signat 35 nous convenis de coordinació i collaboració en matèria de seguretat pública i policia amb ajuntaments,
amb motiu del desplegament de la PG-ME, per tal de millorar la coordinació entre Mossos d’Esquadra i policies locals.
• Conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de
Catalunya (ACM i FMC) per a la coordinació dels Mossos d’Esquadra i les
guàrdies urbanes en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics.
97 nous convenis per a la integració de les policies locals al sistema
d’informació policial
• Convenis d'integració de les policies locals al sistema d’informació
policial en matèria de bases de dades i sistemes d’informació. Aquesta és una de les línies de major eficàcia per tal de prevenir i combatre
els delictes. En concret, aquests tres anys s’han signat 97 nous convenis,
arribant a un total de 147 convenis.
Més formació policial: increment
del 33% en mossos d’esquadra,
del 48% en policies locals, i del
33% en hores lectives
• El curs de formació bàsica de l’Escola de Policia de Catalunya,
adreçat tan a aspirants a mosso d’esquadra com a policia local, esdevé un element més de coordinació entre els cossos que configuren la
policia de Catalunya. Aquest curs ha crescut de manera rellevant, i s’ha
passat de formar 1.249 alumnes (970 mossos d’esquadra i 278 policies
locals) el curs 2002/2003, amb un total de 54.000 hores lectives, a formar
1.700 alumnes (1.289 mossos d’esquadra i 411 policies locals) el curs
2005/2006, amb un total de 72.000 hores lectives.
Integració en una xarxa única
de telecomunicacions dels Mossos d’Esquadra, els Bombers, la
Guàrdia Urbana de Barcelona, i
oberta a policies locals i a altres
operadors públics de seguretat i
emergències
• Xarxa de telecomunicacions unificada RESCAT, per a la coordinació
dels diferents serveis i cossos de seguretat i d’emergències, i que en
una primera fase s’ha estès a Barcelona amb una inversió de 5,7 M€ i es
preveu estendre a la resta del territori amb una inversió prevista de 15,9
M€. L’objectiu és obtenir una xarxa única de país de titularitat pròpia que
permeti la integració de cossos i agents operatius: Mossos d’Esquadra,
Guàrdia Urbana de Barcelona, resta de policies locals, bombers de la
Generalitat i de Barcelona, ambulàncies, agents rurals i altres.
També s’ha de considerar el Pla de treball permanent amb entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reflexionar i debatre
sobre la complexitat de la convivència.
96 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
En l’àmbit de la seguretat privada s’ha aprovat l’adaptació de l’exercici de
competències en aquesta matèria a la nova jurisprudència del Tribunal Constitucional. S’han adequat els òrgans competents a les funcions
que tenen encomanades per llei i a l’estructura del Departament d’Interior.
D’altra banda, l’Estatut contempla el reconeixement de les competències
executives en seguretat privada pel que fa a la inspecció, control i sanció
dels serveis que es prestin a Catalunya, la coordinació entre tots els agents
que intervenen i la facultat d’autoritzar centres de formació a Catalunya, i
d’autorització d’aquelles que tinguin el seu domicili social a Catalunya.
Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el
territori
El desplegament territorial com a policia ordinària i integral, en substitució
de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, es va iniciar l’any 1994 a la
comarca d’Osona. Actualment la Policia de la Generalitat té competències
plenes a les regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central,
Metropolitana Nord i Metropolitana Barcelona i a la ciutat de l’Hospitalet de
Llobregat. Des de l’any 2000 també és responsable de l’ordenació i la vigilància del trànsit a tot Catalunya.
Actualment la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra disposa d’un total de 11.786 efectius, dels quals 1.206 són funcionaris en pràctiques. A més
a més, el mes d’octubre de 2006 1.316 aspirants iniciaran el Curs de formació
bàsica a l’Escola de Policia de Catalunya. El procés de desplegament finalitzarà a final de l’any 2008, moment en el qual es preveu que hi haurà 15.296
efectius.
Les actuacions més importants, que es concreten tot seguit, tenen com a
principal objectiu complir el desplegament de la Policia de la Generalitat
— Mossos d’Esquadra arreu de Catalunya, d’acord amb el calendari previst.
Pel que fa a l’incorporació de membres procedents d’altres forces i cossos de
seguretat de l’Estat, cal tenir en compte que es va aprovar la Llei 1/2004, de
24 de maig, de modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de
la Generalitat-Mossos d’Esquadra que va permetre realitzar l’any 2004 una
oferta d’ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos d’Esquadra
de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos
de seguretat de l’Estat i 202 places l’any 2005.
Aquest desplegament es suporta amb les noves instal·lacions de les unitats
centrals i especialitzades (Policia Científica, TÈDAX, GEI, Brigada Mòbil, Unitat
Canina, Unitat de Subsòl,...) ubicades en el Complex Central dels Mossos
d’Esquadra a Sabadell - Terrassa, amb una dotació de 2.100 efectius, construcció de 4 edificis, un aparcament de 203 places i una inversió de 77,5M€.
Un model de servei basat en la proximitat al ciutadà. El model de servei
de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra es fonamenta en una
nova concepció de la seguretat basada en la prevenció. La clau, doncs, és la
proximitat al ciutadà. A més a més del patrullatge de proximitat i la investigació bàsica, cal destacar els serveis següents:
• Oficina d’Atenció al Ciutadà: dependències policials on es reben i es
tramiten les denúncies en relació amb les infraccions penals i on s’atenen
les consultes de la ciutadania.
• Oficina d’Atenció a la Víctima: en l’àmbit de la violència domèstica, les
comissaries atenen la víctima, li proporcionen un seguiment del seu cas,
l’orienten i l’informen dels recursos socials i legals de què disposa.
• Oficina de Relacions amb la Comunitat: té com a finalitat relacionar-se de
Dotació i formació de més de
4.500 nous Mossos d’Esquadra, 25
comissaries noves i en construcció
(164.000 m2), i 2.080 nous vehicles
Suport al desplegament: Installació unitats centrals i especialitzades
Concepció de la seguretat basada
en la prevenció i la proximitat al
ciutadà:
• 65 oficines d’atenció al ciutadà
• 55 oficines d’atenció a la víctima
• 53 oficines de relacions amb la
comunitat
Balanç Pla de Govern 97
�Els compromisos estratègics
manera estable amb entitats, associacions o col·lectius, per conèixer les
seves necessitats en matèria de seguretat i informar-los adequadament.
En aquest àmbit també cal tenir en compte les següents actuacions:
El desplegament dels Mossos d’Esquadra
Un dels compromisos estratègics més importants d’aquesta legislatura ha
estat donar compliment al desplegament territorial de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra d’acord amb el calendari establert.
Actualment la Policia de la
Generalitat – Mossos d’Esquadra disposa d’un total d’11.792
efectius, dels quals 1.206 són
funcionaris en pràctiques. El
mes d’octubre de 2006, 1.316
aspirants iniciaran el Curs de
formació bàsica a l’Escola de
Policia de Catalunya. El procés
de desplegament s’acabarà al
final de l’any 2008, moment en
el qual es preveu que hi haurà
15.296 efectius.
Cronologia:
El desplegament s’havia iniciat l’any 1994 a la comarca d’Osona i es preveu que finalitzi l’any 2008 a les comarques del Camp de Tarragona i
les Terres de l’Ebre. Per al Govern les fites en aquest àmbit són:
2004: desplegament a l’Anoia (nova comissaria a Igualada amb una
inversió de 2,6 M€ i una dotació de 119 efectius i 20 vehicles), predesplegament a la ciutat de Barcelona (construcció d’una comissaria provisional al carrer d’Andreu Nin, amb 700 efectius i 103 vehicles) i reforçament
de la seguretat a les comarques tarragonines (amb 100 efectius i 24
vehicles).
2005: esperat i històric desplegament a la ciutat de Barcelona (la construcció de 10 comissaries a la ciutat, una per districte, i de dues oficines
de denúncies, amb un total de 71.362 m2 disponibles, i l’equipament de
tots els mitjans necessaris, han representat una inversió total de 130 M€.
Així mateix, s’ha dotat la ciutat de 2.614 agents i 538 vehicles).
2006: desplegament al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat (Esplugues de Llobregat, Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Just
Desvern) i complementàriament al municipi de Reus (13 noves comissaries, amb una inversió de 50,4 M€ i amb 28.595 m2 disponibles, que es
dotaran amb 1.500 efectius policials i 394 vehicles).
2007 (previst): desplegament a la resta del Baix Llobregat (Sant
Feliu de Llobregat, Martorell, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Castelldefels,
Viladecans i Sant Vicenç dels Horts), Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès.
Reforç de complementarietat a Mora d’Ebre.
2008 (previst): Tarragonès, Alt Camp-Conca de Barberà, Baix CampPriorat, Baix Ebre, Montsià i Terra Alta-Ribera d’Ebre. Tot i així, s’ha
reforçat la seguretat en aquestes comarques amb una major presència
d’efectius.
Indicadors i recursos del desplegament
Desplegament dels Mossos
d’Esquadra
Any 2006
Any 2007
Any 2008
98 Balanç Pla de Govern
Resum de dades
Índex de victimització
Font: Departament d’Interior
Avaluació dels ciutadans
dels serveis de seguretat (0-10) 2005
Font: Departament d’Interior
2003 2005
Barcelona
Regió Metropolitana
Conjunt àmbit desplegament
20
20,6
14,5
15
10,85 10,52
Àmbit sense desplegament
16,6
18,2
Total
18,4
18,6
Puntuació del nivell
de seguretat (0-10) 2005
Font: Departament d’Interior
Mossos d’Esquadra
6,74
Policia Local
5,95
Cos Nacional de Policia
6,25
Guàrdia Civil
6,12
Percepció de civisme
Millora /Empitjorament 2005
Font: Departament d’Interior
Mitjana
6
Barcelona
Barcelona
5,2
Regió Metropolitana
No desplegament
5,8
No desplegament
Desplegament
6,62
15,8/26,0
19,4/24,2
15,15/27,45
Desplegament
15,8/21,37
Mitjana
Des’04
Des’06
Increment
71,90%
76,90%
7%
Població
39,90%
78,90%
98%
8.283
11.792
42%
Valoració del problema
de la inseguretat
17,5/24,6
Altres dades
Font: Departament d’Interior
Percepció de nivell de seguretat
en el municipi (0-10)
Font: Departament d’Interior
Territori
Comissaries
2003
2005
6,3
6
Inversió en noves
comissaries
Nombre de vehicles policials
2003
2005
28,5 M€
52 M€
1.772
2.818
58
84
45%
Ha millorat
22,5
21,2
132.193
304.875
131%
Segueix igual
59,1
52
Inversió
16M€
121M€
656%
Ha empitjorat
14,2
21,8
Vehicles
1.782
2.818
58%
Nombre de patrulles diàries
327,7M€
583,2 M€
78%
Terminals
de telecomunicacions
7.378 10.582
Núm trucades a 112
3,01M
m2 construïts
Pressupost anual DGSC
El repte del desplegament com a policia integral i ordinària és oferir un
servei de seguretat de qualitat i eficaç en substitució de les Forces i Cossos
de Seguretat de l’Estat i la implantació del model de proximitat per garantir
la coordinació amb la policia local.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Major coordinació entre cossos
policials i administracions responsables
• La creació de juntes locals i consells de seguretat, la signatura de convenis
amb ajuntaments (veure apartat 1.4.1) i la disposició d’una nova xarxa
de radiocomunicacions en matèria de seguretat i emergències, així com
la l’elaboració del Pla Local de Seguretat Viària, ha permès consolidar un
model de servei policial i la coordinació entre els diferents cossos
policials.
Concepte
Efectius
Territori desplegament: 74,9 %
Població coberta: 64,5%
• La proximitat dels cossos de seguretat s’ha vist traduït amb una major
presència en el territori dels Mossos d’esquadra. (Veure apartat 3.6.1).
S’ha duplicat el percentatge de població coberta pel Cos de Mossos
d’Esquadra: del 39,7% l’any 2003 al 78,9% el 2006.
Més mossos, més a prop: increment de 3.509 efectius policials
% territori cobert
Nombre de mossos
Nombre de comissaries
71,9 % 76,9 %
8.283 11.786
58
84
880
1.146
5,59M
Balanç Pla de Govern 99
�Balanç
Polítiques de Seguretat
Seguretat pública
La qüestió més destacada de la legislatura ha estat el compliment del
calendari del desplegament dels Mossos d’Esquadra, és a dir, l’assumpció per part d’aquest cos de la responsabilitat de protegir els ciutadans i
ciutadanes, i per tant, tenir a Catalunya una policia pròpia i propera. En
aquest marc, la fita més important i complexa ha estat el desplegament a
la ciutat de Barcelona.
Impulsar la prevenció de riscos
en matèria de seguretat i promoure
la convivència i el civisme
Amb el desplegament de l’any 2006, els Mossos d’Esquadra seran presents
al 76.9% del territori i el 78,9% de la població coberta, amb un increment
d’efectius del 42.4% i d’infraestructures del 44.8% respecte de l’any 2003
Punt de partida
Per avançar cap al comandament únic dels cossos i forces de seguretat és
clau la regulació establerta pel nou Estatut d’acord amb la qual el president de la Generalitat presideix, per primer cop, la Junta de Seguretat
de Catalunya.
La percepció de seguretat en el nostre entorn és un factor determinant
en els nivells de qualitat de vida. Per tant, les mesures aplicables per un
govern en matèria de seguretat han de ser dirigides a garantir una seguretat permanent per a tots els ciutadans i en tots els àmbits que puguin
vulnerar-la: seguretat enfront d’accions violentes d’altres, però també seguretat enfront de situacions climatològiques extremes, com ara incendis
o inundacions.
El Govern ha elaborat projectes de llei d’un importància significativa com
el que regula el Servei Públic d’Atenció de Trucades d’Urgència, el que crea
l’Institut de Seguretat Pública o l’avantprojecte que estructura el Sistema
de Policia de Catalunya.
El concepte de seguretat que s’havia aplicat des d’anteriors Governs estava orientat a la capacitat de reacció. L’actual Govern ha volgut modificar
aquesta tendència i avançar cap a una concepció basada en la prevenció
i la promoció de la convivència i el civisme. Els eixos d’actuació en aquest
sentit són:
Per tot això, es pot considerar que aquest és un objectiu assolit.
1
Potenciar la proximitat als ciutadans en les polítiques de seguretat,
apropant els efectius de seguretat i també sensibilitzant la població.
2
Potenciar la planificació en matèria de prevenció, per tal de garantir
una seguretat permanent.
Desenvolupament de l’acció del Govern
Potenciar la proximitat als ciutadans en les polítiques de seguretat
El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis
policíacs i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització
dels ciutadans envers el concepte de prevenció. En aquest àmbit cal tenir en
compte les següents actuacions:
• Campanyes preventives de trànsit en diferents mitjans de comunicació, per tal de conscienciar la població sobre determinades actituds i
comportaments en la conducció. Des de l’any 2004 s’han realitzat 3 grans
campanyes publicitàries;“Conduir + Alcohol o Drogues: El pitjor viatge”
l’any 2006, “Al carrer i a la carretera, no corris el risc de perdre-ho tot”
l’any 2005 i “A l’asfalt tu ets el més feble. No corris” l’any 2004.
Potenciar la planificació en matèria de prevenció
A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i
les actuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La
planificació esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció.
100 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 101
�L’any 2005 es va reduir en un 18%
el nombre de morts en accidents
de trànsit respecte l’any 2003
Alguns fets que cal destacar en matèria de planificació són els següents:
En l’àmbit de trànsit i seguretat viària
• El mes de febrer de 2004 es va proposar a la Dirección General de Tráfico
la implantació del carnet per punts.
• L'any 2005 es va reduir en un 18% el nombre de morts en accidents
de trànsit respecte l’any 2003, i en un 23% el nombre de morts en
accidents soferts en vies interurbanes. Així mateix, el primer semestre
de 2006 s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accidents de
trànsit respecte el mateix període de l’any 2003. El Pla de Seguretat
Viària 2005-2007 té per objectiu aconseguir una reducció del 30% de les
víctimes mortals respecte a l’any 2000. Aquesta fita s’inscriu en l’objectiu
de la Unió Europea de reduir un 50% les morts per accident de trànsit
l’any 2010 en relació a l’any 2000.
El primer semestre de 2006 s’ha
reduït un 38% el nombre de morts
en accidents de trànsit respecte el
mateix període de l’any 2003
Evolució del nombre de morts en accidents de trànsit a Catalunya
Font: Departament d’Interior
800
700
600
335
500
-15%
400
300
302
284
-6%
312
200
269
100
0
2003
265
-1%
-14%
2004
-27%
2005
193
2006
Morts 2on Semestre
Morts 1er Semestre
• Aplicació de polítiques de tolerància cero per combatre l’excés de
velocitat i sinistralitat a les carreteres catalanes, amb la potenciació
dels controls policials, l’increment es proves d’alcoholèmia i mitjançant
campanyes preventives i programes formatius per a conscienciar i sensibilitzar la població.
• El Pla Integral contra la Velocitat Excessiva (PIVE) constitueix una de
les línies mestres del Pla de Seguretat Viària.
Increment de 3 a 58 radars fixes.
Reducció en un 32% dels accidents mortals en els trams controlats per radars
102 Balanç Pla de Govern
Increment de 3 a 58 radars fixes instal·lats:
S’han instal·lat sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per tal d’aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Dels tres
radars instal·lats l’any 2003, s’ha passat a 58 radars instal·lats en 80 cabines.
Els primers resultats d’aquest Pla han evidenciat que en els trams controlats
per radars la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 Km/h i el nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus han disminuït d’un 32%.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Reducció de la velocitat mitjana
en els trams controlats
Font: Departament d’Interior
Velocitats mitjanes
Font: Departament d’Interior
Reducció en 10 km/h de la velocitat mitjana en els trams controlats
per radars
98
Velocitat mitjana abans
96,5 km/h
96
Velocitat mitjana després
86,5 Km/h
94
Reducció aconseguida
10 Km/h
92
90
88
86
84
82
80
2004
febrer
juny
novembre
• El Pla Local de Seguretat Viària (PLSV) és l’altre eix del Pla de Seguretat Viària 2005-2007 mitjançant el qual es concreta la participació
de l’àmbit local pel que fa a la seguretat viària. El principal objectiu és
reduir l’accidentalitat a la xarxa urbana, atès que aquest tipus de vies
concentren el 82,7% dels accidents de trànsit. El Servei Català de Trànsit
presta el suport i l’assistència tècnica necessaris als municipis i ciutats de
Catalunya per contribuir de forma efectiva en la millora de la seguretat
viària a les vies urbanes. Així doncs, s’han signat 12 convenis d’elaboració
per a la redacció del PLSV i s’estan portant a terme els treballs preliminars
d’elaboració a 14 municipis més.
Implicació de les administracions
locals en el Pla de Seguretat Viària
• Creació de l’Observatori Català de la Seguretat Viària com a eina de
seguiment i avaluació contínuada dels objectius del Pla de Seguretat
Viària 2005-2007, que permet recollir i harmonitzar totes les dades sobre
el trànsit, a tots els nivells, per tal d’ajudar a determinar encara amb més
precisió les línies d’actuació.
Finalment, cal destacar el fet que el Servei Català de Trànsit ha obtingut la
certificació ISO 9001:2000 dels processos i activitats compresos entre la incoació del procediment sancionador de trànsit i la notificació de la resolució
sancionadora. És el primer organisme en l’àmbit estatal a rebre aquesta certificació de qualitat, que objectivament incideix en el servei ofert al ciutadà, i
contribueix així també a la reducció de la sinistralitat i la mortalitat a la xarxa
viària de Catalunya.
En l’àmbit d’emergències i seguretat civil
En aquest àmbit cal destacar l’esforç pressupostari realitzat amb un increment del 73,8% l’any 2006 respecte a l’any 2003, el qual ha permès dur a terme un conjunt d’actuacions destinades a la millora i l’increment dels mitjans
personals i materials, tal i com es concreta tot seguit.
Les emergències han esdevingut
una prioritat total amb un increment pressupostari del 73,8%
• Millora i ampliació dels recursos i les infraestructures dels bombers
Ingrés de 387 nous bombers:
El cos de Bombers de la Generalitat ha augmentat significativament el seu
nombre d’efectius gràcies a la convocatòria de tres noves promocions de
bombers funcionaris, amb un total de 387 noves places, de tal manera que el
nombre de bombers funcionaris ha crescut un 10,5%, fins a un total de 2.329
efectius. Així mateix, en aquests tres anys el Departament d’Interior també
ha adequat l’escala de comandaments a aquest increment d’efectius.
Convocatòria de places de bombers
Font: Departament d’Interior
Any
Noves places de bombers
2004
137
2005
125
2006
125
Balanç Pla de Govern 103
�Més bombers: 387 noves places de
bomber
Pla de millora dels parcs de bombers de 62,4 M€
5 nous parcs de bombers i previsió
de 64 obres noves, d’ampliació o
millora
Construcció de nous parcs de bombers, i reforma i condicionament dels
parcs existents, amb una inversió plurianual global de 62,4 milions
d’euros:
S’ha planificat i s’ha començat a executar un pla per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions dels bombers, amb una inversió plurianual global prevista de 62,4 milions d’euros. Aquest esforç servirà per dotar el Cos de Bombers
de la Generalitat d’unes infraestructures modernes i de qualitat.
Després d’una avaluació inicial global, ja s’han elaborat els projectes per a la
construcció dels nous parcs, i per a les reformes i millores de les instal·lacions
que s’han de renovar, i s’han iniciat l’execució les obres.
S’han acabat les obres de construcció dels nous parcs de bombers de Sort,
Mollerussa, Montblanc, Cambrils i Amposta, i estan planificades les obres
següents:
Obres previstes per Regions d’Emergències
Font: Departament d’Interior
Regió
d’Emergències
Mitjana dels anys d'antiguitat dels vehicles
Font: Departament d’Interior
Any
Autoescales
Autobombes
Furgons
Auxiliars i altres
2003
18,7 anys
11,8 anys
11,9 anys
9,5 anys
2004
17,7 anys
10,1 anys
12,9 anys
10,3 anys
2005
11,2 anys
5,3 anys
12,3 anys
6,3 anys
2006
9,8 anys
5,7 anys
11,2 anys
7,2 anys
Reducció
-47,6%
-51,7%
-5,9%
-24,2%
Reducció de més del 50% de l’antiguitat dels vehicles d’extinció
d’incendis
Anys
de Antiguitat dels vehicles per tipologia
mitjana Font: Departament d’Interior
2003
2004
20
18
2005
2006
16
Noves
edificacions
Reformes i
ampliacions
Obres de
millora
Total
14
Centre
1
4
6
11
12
Girona
2
1
14
15
10
Lleida i Val d’Aran
1
2
4
4
8
Metropolitana Nord
1
4
3
7
6
Metropolitana Sud
1
4
2
6
4
Tarragona
-
2
4
6
2
Terres de l’Ebre
-
2
1
3
0
Altres*
3
1
-
3
Total
9
20
35
64
* Centre logístic de Martorell, Hangar mitjans aeris, heliport de Cerdanyola i Escola de Bombers
Renovació de la flota de vehicles
d’extinció d’incendis: 341 vehicles
nous
Aquest esforç inversor ha servit per assolir l’objectiu de reduir l’antiguitat
de la flota de vehicles:
Renovació de la flota de vehicles d’extinció d’incendis de més de 15
anys d’antiguitat, amb l’adquisició de 341 vehicles nous en tres anys,
dels quals 163 són autobombes forestals, que representen una renovació del 50,5% , i amb una inversió total de 85,6 milions d’euros:
• Any 2004: 58 autobombes i 3 autoescales. Inversió de 23,9 M€.
• Any 2005: 102 vehicles pesats i 76 vehicles lleugers. Inversió de 43,4 M€.
• Any 2006: 78 vehicles operatius, 19 especials i 5 vehicles auxiliars. Inversió de 18,3 M€.
Autoescales
Autobombes
Furgons
Auxiliars i altres
Renovació i millora dels equipaments dels bombers: nous mitjans aeris,
vestuari de bombers i equipament informàtic:
Millora dels equipaments dels
bombers
• Reforçament i renovació dels mitjans aeris. Increment fins a 33 aparells
per la campanya d’estiu. Inversió de 5 M€.
• Renovació i millora del vestuari de bombers. Inversió de 2,9 M€
• Millora de l’equipament informàtic i adquisició d’ordinadors per als parcs
de bombers. Inversió de 1,9 M€.
• Renovació i millora de la xarxa de sirenes d’avís a la població. Inversió de
0,7 M€.
• Renovació dels equips de radiocomunicacions amb 2.160 nous terminals.
Inversió de 3,6 M€.
• L'increment dels recursos humans i dels mitjans materials per a la
campanya forestal, i el redisseny dels protocols operatius d'actuació
en incendis forestals, ha permès fer front a un increment del 23% del
nombre d’incendis forestals l’any 2005 respecte l’any 2003, amb un resultat d’una reducció del 79% d’hectàrees cremades, malgrat l’adversitat
climatològica.
Reducció del 79% d’hectàrees
cremades, malgrat l’adversitat climatològica i l’increment del 23%
d’incendis forestals
• Disseny d’una nova estratègia de lluita contra l’incendi forestal
• Revisió de les quanties de les compensacions corresponents a les
prestacions dels membres del cos de bombers voluntaris de la
Generalitat. Entre d’altres aspectes, s’ha actualitzat la compensació per
assistència a sinistres i serveis de reraguarda, que era vigent des de
l’any 1992.
104 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 105
�• Acord aconseguit amb els sindicats per doblar els serveis complementaris del Cos d’Agents Rurals assignant recursos superiors als
6 M€, o la posada en pràctica d’un conjunt de mesures excepcionals
associades a la prohibició d’encendre foc o al tancament de determinats accessos, o la concessió d’ajuts als ajuntaments per a actuacions de
foment de mesures de protecció d’incendis forestals en urbanitzacions.
• Revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de
Tarragona (PLASEQTA), s’ha fet necessària la seva revisió per tal d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la normativa relativa a la prevenció
d’accidents greus, així com a l’evolució que s’ha operat en la indústria
petroquímica de Tarragona, que ha comportat a banda d’un increment
de noves instal·lacions industrials, canvis en la seva activitat industrial,
com també en l’entorn organitzatiu.
• Elaboració i implantació de nous plans d’emergències: INUNCAT,
contaminació de l’Ebre, ProciCat, PlaseqCat, etc.
l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés de determinats
establiments d’espectacles i activitats recreatives.
• Incrementat significatiu de les actuacions de control i de l’activitat de
policia administrativa en matèria de joc i espectacles.
Increment del 76,5% de les actuacions de control en matèria de joc
i espectacles
• 43 acords de col·laboració amb els ens locals per a l’aplicació de bones
pràctiques en matèria d’espectacles, activitats recreatives i establiment
públics d’oci.
• Adjudicació d’un nou contracte per al funcionament i desenvolupament
de les loteries de la Generalitat organitzades per l’EAJA, mitjançant
concurrència pública. Aquest nou contracte ha facilitat l’obertura a noves
tecnologies i ha permès duplicar la destinació de beneficis recaptats a
finalitats socials: l’any 2003 es van destinar 9 milions d’euros a polítiques socials i l’any 2006 se’n destinaran 18 milions d’euros.
Duplicació dels beneficis de les
loteries de la Generalitat destinats
a polítiques socials
Resum de dades
Resum de dades
2005
2006
2003
1.339
Hectàrees cremades
19.728 10.988
Personal torres de guaita
160
2005
5.216
Nombre d’incendis urbans
14.803 15.959
Torrres de guaita noves i
reformades(04-06)
31
2003 2005
Nombre d’incendis vegetació
Nombre de salvaments
Nombre d’altres actuacions
Nombre de plans
d’emergències
5.790 7.151
5693
5360
52594 54517
63
176
Nombre d’efectius bombers
funcionaris
2.107 2.329
Nombre d’efectius bombers
voluntaris
2132
Forestals i altres
1.166 1.559
Mitjans aeris campanya
forestal
Capacitat extintora
28
Parc de bombers amb actuacions
totals o parcials (04-06)
111
Nombre vehicles bombers
720
Vehicles renovats (04-06)
342
2277
29
48.900 57.900
En l’àmbit de joc i apostes, espectacles i locals d’oci
• S’ha acabat la redacció de l’Avantprojecte de Llei d’espectacles públics
i activitats recreatives, que derogarà la vigent llei 10/1990 sobre policia
de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.
Nova regulació en matèria de joc,
espectacles públics, activitats
recreatives i serveis sexuals remunerats
106 Balanç Pla de Govern
Actuacions en sales de jocs
Font: Departament d’Interior
Actuacions de control
en matèria de espectacles
Font: Departament d’Interior
Bombers i actuacions
Font: Departament d’Interior
Bombers i actuacions
Font: Departament d’Interior
Cens en matèria
de prohibicions a bingos i casinos
Cens de controladors d’accés
a sales de joc
48657
1.124
Balanç
El balanç és favorable pel que fa a les actuacions que s’han portat a terme
en matèria de polítiques de prevenció i lluita contra els incendis. El Govern
hi ha destinat més recursos i ha adoptat mesures especials en aquest
àmbit.
Pel que fa a la millora de la seguretat viària es manté la tendència detectada fa alguns anys de reducció de l’accidentalitat. Les actuacions del Govern en la lluita contra la velocitat excessiva i les altres causes de l’accidentalitat donen bons resultats. No obstant, encara falta una major implicació
de l’àmbit local en la seguretat viària amb l’elaboració dels Plans Locals de
Seguretat Viària.
Per tot això es pot valorar aquesta acció de Govern com un objectiu en
vies d’assolir-se.
• S'ha acabat la redacció de l’Avantprojecte de llei de limitació i regulació dels serveis sexuals remunerats.
• Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc
i espectacles. En aquest sentit s’ha actualitzat la normativa de jocs i
apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que integra de forma
unitària la normativa de jocs i apostes. També s’han regulat els criteris de
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 107
�2
Un nou impuls econòmic
Balanç del Pla de govern
Balanç Pla de Govern 109
�Una economia per competir en el món global
En el moment d’examinar amb un mínim de perspectiva l’Acció de Govern
ens adonem de la importància de les transformacions que està experimentant el nostre país.
La situació econòmica de Catalunya és bona i, cal dir-ho, avui aquest és un
diagnòstic àmpliament compartit. Estem creixent a taxes anuals del 3,6%
(3,5% el darrer trimestre de 2005, 3,6% el primer de l’any 2006), les més elevades dels darrers cinc anys. El triple que l’economia europea. Hem tancat el
diferencial respecte a l’economia espanyola que ha existit, de manera persistent, des de fa deu anys, i de fet el primer trimestre de 2006 podem afirmar
que l’economia catalana torna a créixer per sobre del conjunt de l’economia
espanyola.
També les xifres d’ocupació mostren el bon comportament de la nostra
economia. Al llarg de l’any 2005 l’economia catalana ha estat capaç de crear
175.000 llocs de treball, amb un creixement anual d’entorn el 5,6%, i el primer semestre de 2006 manté el dinamisme del nostre mercat de treball. Des
de desembre de 2003 fins ara, s’han creat més de 300.000 llocs de treball.
La taxa d’ocupació se situa en el 71%, set punts per damunt de la zona euro
i de la mitjana de l’economia espanyola. I, el que és més important, també
per damunt del 70% que l’Agenda de Lisboa havia fixat com a objectiu per
assolir l’any 2010 a la Unió Europea.
D’altra banda, i amb tota la prudència necessària, perquè els corrents de
fons només es poden verificar quan disposem d’una certa perspectiva,
podem afirmar que aquest creixement té lloc a la vegada que s’està produint una transformació del nostre model productiu en la bona direcció. Ho
demostra el fet que els dos components més dinàmics de l’economia són
la inversió, i sobretot la inversió en béns d’equipament, i les exportacions.
En canvi, la construcció, tot i que continua creixent per damunt del conjunt,
està moderant el seu creixement. Continua essent un motor de la nostra
economia, i és bo que sigui així, però no el seu únic motor.
Així mateix, l’economia catalana està fent front amb èxit al gran repte de la
internacionalització. La nostra és ja una economia fortament internacionalitzada. La ràtio d’obertura (la suma de les exportacions i les importacions de
béns i serveis en relació amb el PIB) assoleix percentatges propers al 100% i
el pes de les exportacions sobre el PIB s’ha més que doblat entre l’any 1986,
quan vam entrar a la Unió Europea, i l’any 2005.
A Catalunya internacionalització i creixement han anat de la mà. El PIB per
capita de Catalunya ha passat d’estar situat en el 84% de la mitjana comunitària l’any 1986 al 110% de la Unió Europea (dels quinze) l’any 2005. La
internacionalització, l’obertura de portes i finestres, l’entrada d’aire fresc
s’han mostrat clarament positius per a l’economia catalana.
Ara hem de continuar aquest camí, sabent que cal fer front a alguns reptes
formidables. Entre altres, i molt en primer lloc, el de la transformació del nostre model de competitivitat. Avui la competitivitat de la nostra economia no
es pot sustentar en costos salarials més baixos, sinó en millor productivitat,
més qualificació i més capacitat per incorporar coneixement en la producció.
Antoni Castells i Oliveres
Conseller d’Economia i Finances
President de la Comissió de Govern
d’Economia
Balanç Pla de Govern 111
�Aquest diagnòstic és el que està en la base de l’Acord estratègic per la
internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat el 16 de febrer de 2005 per les organitzacions sindicals
i patronals i el Govern. Aquest Acord, l’elaboració del qual va donar lloc a un
any d’intens treball de concertació per part de les institucions signatàries
i un conjunt d’entitats i d’experts àmpliament representatius de la nostra
realitat econòmica i social, constitueix sens dubte el millor full de ruta de
l’Acció de Govern per fer front als grans desafiaments que té al davant la
nostra economia.
Per això l’actuació del Govern, concretada en el desplegament de les diferents polítiques i les diverses mesures, ha tingut com a eixos prioritaris les infraestructures físiques, la innovació i la recerca, la formació del capital humà
i la creació d’un marc institucional favorable a l’activitat empresarial. Tot
això sabent que competitivitat i cohesió social han d’anar de la mà. Perquè
només un país cohesionat socialment, amb uns serveis públics universals i
de qualitat, que garanteixin una igualtat bàsica a tots els ciutadans, ofereix
les condicions per al progrés econòmic.
Tenim les condicions i els mitjans. Les hem tingudes al llarg d’aquests anys,
malgrat les mancances del nostre sistema de finançament. El Govern ha
demostrat que una bona gestió pressupostària permetia no solament fer un
salt qualitatiu en la millora dels serveis que oferim als ciutadans, sinó carregar-nos de raó precisament per negociar un millor finançament. Justament
perquè gestionem de forma exemplar els nostres recursos tenim autoritat
per demanar un finançament just i a l’alçada del que esperem del nostre
autogovern.
inversió en infraestructures similar a la que tenim en termes de PIB. Aquesta
disposició suposa, sens dubte, el reconeixement del greu dèficit en infraestructures que hi ha a Catalunya, a conseqüència de la insuficient dotació que
li ha destinat l’Estat de manera persistent al llarg de les darreres dècades.
Però sobretot constitueix la garantia que al llarg dels propers set anys l’Estat
i la Generalitat podran actuar conjuntament i de manera decidida en un
camp vital per a l’economia catalana.
Catalunya està en les millors condicions per fer front als reptes econòmics
que ara té al davant. Una bona situació econòmica de partida, l’experiència
d’uns anys de rigor i sanejament pressupostari posats al servei d’unes millors polítiques socials i unes millors infraestructures, l’exercici exemplar de
concertació en pro d’un gran objectiu de país com és l’Acord estratègic per
la competitivitat, un nou Estatut, que ens ofereix uns instruments de primer
ordre.
Tot això al servei d’un país més fort i obert al món, conscient que la navegació en mar obert ens convé, i que sap que només projectant-se cap al món,
i molt en primer lloc cap a Europa, podem créixer i ser competitius. Un país
que confia en ell mateix i està segur de les seves forces. Un país que al llarg
de la història s’ha fet a si mateix. Que sap que són els empresaris, els treballadors, els professionals, els protagonistes, en primera instància, de l’activitat
econòmica. I un país que sap que els valors de la col·laboració entre institucions i entre el món de l’empresa i el de l’Administració i el valor de l’estabilitat
són indispensables per fer la Catalunya gran i forta a la qual aspirem.
Per aquesta raó, el Govern dóna una importància especial a l’esforç de rigor
i de sanejament pressupostari que ha dut a terme al llarg d’aquests anys. El
dèficit real de l’exercici s’ha reduït de 1.265 milions d’euros l’any 2003, a 267
milions l’any 2005. En el mateix període la despesa desplaçada s’haurà reduït
de 2.903 a 2.225 milions d’euros. I tot aquest esforç de gestió s’ha pogut dur
a terme sense incrementar la pressió fiscal, potenciant l’esforç pressupostari
en polítiques socials i infraestructures i procedint a la vegada a una reestructuració de la despesa pública en favor de la inversió, que entre 2003 i 2006
ha passat de 365 a 691 euros per habitant.
L’aprovació de l’Estatut obre una nova etapa en el nostre autogovern i ens
ofereix un instrument especialment potent per fer front a aquests reptes que
tenim al davant. En matèria de finançament, l’Estatut ens ha de proporcionar més recursos i més capacitat de decisió. Més capacitat de finançament
per fer front, doncs, a les polítiques que ens fan falta. L’Estatut garanteix la
contribució de Catalunya a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes. Com ha de ser. Però sabent també que una part dels impostos que els
ciutadans de Catalunya paguem per damunt de la mitjana espanyola ha de
revertir, a través del Govern de Catalunya, en més recursos per a la Generalitat per poder dur a terme les polítiques i les polítiques que necessitem.
L’Estatut, a més, conté una disposició d’una singular importància, com és el
compromís, per part de l’Estat, de destinar a Catalunya una proporció de la
Balanç Pla de Govern 113
�Un nou impuls econòmic
Euroregió i Internacionalització
2.1.1
Augmentar la internacionalització
de l’economia catalana
Punt de partida
L’economia catalana està fortament internacionalitzada. És una economia
que mira cap enfora i a la qual l’obertura de portes i finestres li ha anat
molt bé. Si analitzem l’evolució de la nostra economia des de l’entrada el
1986 al mercat comú podem concloure que ha estat summament positiva. La supressió de les barreres ha anat acompanyada de més creixement
econòmic.
El nostre objectiu és que Catalunya continuï competint amb èxit al mercat
exterior, que continuï amb aquest procés d’internacionalització, que les
nostres empreses segueixin sent competitives per poder vendre els seus
productes a l’exterior, que les empreses catalanes s’implantin a l’estranger
i que el nostre país segueixi captant projectes d’inversió que aportin valor
afegit a la nostra economia.
Per tal de garantir que el sector del comerç exterior català pugui seguir
mantenint el ritme d’ativitat i es desenvolupi en altres països de mercats
emergents, el Govern va decidir treballar en dues línies d’acció:
1
Atracció d’inversions
2
Foment de les exportacions i projecció internacional
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Atracció d’inversions
Per tal d’atreure les inversions d’empreses estrangeres a Catalunya, el Govern ha realitzat les actuacions següents:
Agència Catalana d’Inversions (ACI)
S’ha impulsat l’Agència Catalana d’Inversions, que, depenent del CIDEM,
promou l’atracció d’inversions empresarials sòlides, generadores d’ocupació
estable i de qualitat. Alhora, l’ACI també dóna suport a la consolidació de les
empreses catalanes mitjançant l’assistència als seus processos d’acords tecnològics i productius amb empreses foranes i, en els processos de desinversió empresarial, activant polítiques específiques destinades a minimitzar les
conseqüències. El balanç de la feina feta durant el 2005 per l’ACI es pot veure
en el quadre que segueix a continuació.
114 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Agència Catalana d’Inversions (2005)
• 138 projectes gestionats
• 32 nous projectes d’inversió empresarial implementats
• 158 M€ en inversions
• 1.509 nous llocs de treball
• 2.124 llocs de treball mantinguts.
Cal destacar també que el 2005, a Catalunya, les inversions estrangeres es
van situar en 2.567 M€, amb un creixement del 33% respecte de l’exercici
anterior. Catalunya atrau prop d’un 17% del total de les inversions estrangeres a l’Estat.
Catalunya va a treure més de
2.500 M€ d’inversions l’any 2005,
un 33% més que l’any anterior
Observatori de Prospectiva industrial
S’ha creat l’Observatori de Prospectiva Industrial que té per objectiu conèixer la problemàtica dels diferents sectors i empreses catalanes, preveure’n
l’evolució i suggerir futures línies d’actuació; així com facilitar una eina d’interlocució dels agents socials amb l’Administració.
Foment de les exportacions i projecció internacional
La segona línea d’actuació de les polítiques de suport a la internacionalització són els diferents ajuts i mecanismes de suport a les empreses per tal de
fomentar l’exportació dels seus productes.
Pla Estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana
El primer trimestre de l’any 2005 es va presentar el Pla d’Internacionalització
de l’empresa catalana 2005-2008. El seu contingut respon a la necessitat que
planteja el COPCA de fer un pas endavant en la internacionalització del país
i aconseguir un augment considerable de la competitivitat de Catalunya en
tots els seus sectors i tipus d’empresa.
El COPCA ha plantejat el nou model d’internacionalització a través de cinc
eixos:
1 Posicionament de Catalunya en el seu entorn econòmic.
2 Impuls d’una nova generació d’empreses catalanes de caràcter multinacional.
3 Desenvolupament de polítiques proactives en sectors amb potencial de
creixement, especialment en l’àmbit dels serveis.
4 Foment de la internacionalització de sectors amenaçats per la competència internacional.
5 Consolidació del COPCA com instrument de cohesió dels agents de la
internacionalització de Catalunya, amb un model inserit en la societat del
coneixement.
Els objectius concrets establerts al Pla són:
• Aconseguir un flux d’inversió global d’inversió directa a l’estranger
de 25.000 M€.
• Incrementar un 35% les exportacions.
• Augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores de forma regular.
• Estructurar sectorialment les polítiques d’internacionalització de
petites, mitjanes i grans empreses.
• Incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins arribar al 15%.
Balanç Pla de Govern 115
�Amb la voluntat de complir els objectius plantejats al Pla, s’ha desenvolupat tot un seguit d’accions en matèria d’internacionalització, de les
quals se’n destaquen les principals en la taula que segueix a continuació.
Principals accions en màterie d’internacionalització
Font: COPCA i Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya
Línies d’actuació
Accions concretes
Increment Pressupostos Generalitat
• 20% l’any 2005
• 28% l’any 2006
Consolidació COPCA com a eina
per la Internacionalització
• Incorporació dins Xarxa EuroInfo Centres
• Creació Xarxa Mundial d’Agències per a la
Internacionalització
• 1,5 M€ per 129 missions empresarials
l’any 2004 (+1.000 empreses participants)
• 1,5 M€ per 111 missions empresarials
l’any 2005 (+1.000 empreses participants)
• 1,5 M€ per 124 missions empresarials
l’any 2006 (+1.000 empreses participants)
• Plataformes empresarials a 12 nous països
• Xarxa de 38 centres a 31 països
• Creació Observatori de Mercats Exteriors
Increment dels Ajuts Públics
• 1 M€ per beques i ajuts a joves per a
pràctiques en empreses o institucions
a l’estranger
• 15,6 M€, l’any 2005 i 14,9 M€, l’any 2006
d’ajuda directa a la internacionalització
Observatori de mercats exteriors (OME)
L’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA és una eina de seguiment
de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques que permetrà conèixer
millor la realitat econòmica i l’evolució de l’entorn per a la correcta presa de
decisions en el marc de la internacionalització. Actualment està promovent
la realització d’un Projecte de recerca sobre innovació estratègica en els
processos d’internacionalització per tal que l’empresa catalana afronti amb
millors garanties d’èxit la seva sortida a l’exterior.
Anella internacional
Per tal de fer arribar la informació sobre els seus serveis al teixit empresarial
català, el COPCA potencia el treball en xarxa a través de l’Anella Internacional, la plataforma de gestió i fòrum de debat que, mitjançant tecnologia
web, es constitueix con un sistema d’intercanvi i gestió de coneixement
entre els diferents agents de la internacionalització.
Facilitar mecanismes de finançament idonis
D’altra banda, un element clau de les polítiques de suport a la internacionalització han estat els diferents ajuts a les empreses. Les principals accions
que s’han desenvolupat es mostren a continuació:
Altres accions destacades
D’altra banda, cal destacar que des de l’entrada en vigor de l’Acord Estratègic, s’ha creat un centre de promoció de negocis a Xangai; s’ha iniciat un
programa de contractació pública internacional; i s’han creat noves plataformes empresarials a París, Varsòvia, Budapest i Praga.
Així, i gràcies en bona mesura a les actuacions realitzades pel Govern, en els
darrers anys, a Catalunya, les exportacions, importacions i inversió directa a
l’exterior han crescut a un ritme lleugerament superior al de països comparables al nostre.
Exportacions de productes industrials (variació interanual en %)
Font: Idescat
30
25
17,8%
20
El fort increment de les
exportacions s’ha traduit en un
augment del 9% d’aquestes en
el primer trimestre del 2006 i un
13% fins l’abril
15
10
5
0
-5
-10
2001
2002
2003
2004
2005
2006
Comerç de béns amb l’estranger (variació interanual, mitjana mòbil 12 mesos)
Font: Idescat i Ag. Estatal de l’Administració Tributària
20
Exportacions
15
Importacions
10
5
0
-5
M
02
J
S
D
M
03
J
S
D
M
04
J
S
D
M
05
J
S
D
M
06
La taxa d’obertura de la nostra economia (que relaciona el pes d’exportacions més importacions amb el PIB) presenta una recuperació gradual i
regular en els últims anys i sembla tornar a nivells anteriors:
Comerç exterior. Altres dades
Indicador
2002
2003
2004
2005
65,2%
62,9%
63,4%
64,4%
Pes exportacions béns sobre total estatal
27,97%
27,26%
26,84%
27,41%
Pes exportacions de béns de nivell tecnològic
alt i mitjà alt
61,06%
61,08%
61,48%
62,88%
Taxa d’obertura (béns)
Propostes de Finançament en milers d’euros
Font: COPCA i Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya
116 Balanç Pla de Govern
2004
2005
2006
Inici a l’Exportació
5.780
8.000
10.000
Internacionalització de productes
245.000
251.309
266.666
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 117
�Balanç
Un nou impuls econòmic
Euroregió i Internacionalització
2.1.2
Les actuacions realitzades per la Generalitat de Catalunya mostren un
elevat grau de compliment dels compromisos contrets. De fet, totes les
mesures que es van incloure en el seu moment en la part d’internacionalització de l’Acord Estratègic han estat ja impulsades i funcionen a ple
rendiment.
Consolidar l’Euroregió PirineusMediterrània, tot convertint
Catalunya en el seu motor productiu
Si a l’inici de la legislatura alguns auguraven un futur negre per a la nostra
economia en el moment que es van donar certs processos de deslocalització, posteriorment s’ha vist que no només no ha estat així sinó que
s’han concretat projectes d’inversió de primer nivell i de gran importància
estratègica. Les empreses que s’han instal·lat a Catalunya han superat
àmpliament les que s’han deslocalitzat.
Punt de partida
Davant la realitat territorial i socioeconòmica que representa el conjunt
de territoris que formen Catalunya, Aragó, les Illes Balears, LanguedocRoussillon, i Midi-Pyrénées (13,2 milions d’habitants; 278 M€ de PIB; 0,5
M d’Universitaris), així com de les oportunitats que poden sorgir de la
col·laboració entre aquestes regions, el Govern de la Generalitat ha volgut
treballar en dues actuacions vinculades per tal d’impulsar la cooperació
entre aquests territoris:
De fet, avui podem dir que la nostra economia creix amb més força que
en els últims cinc anys i bona part d’això s’explica per l’impuls exportador. A més, continuem sent la locomotora exportadora de l’Estat, atès
que venem una tercera part dels productes que Espanya comercia amb
l’estranger.
En conclusió, el Pla de Govern 2004-2007 en temes d’internacionalització
s’està executant àmpliament i es pot considerar com un objectiu assolit.
1
La creació una Euroregió, amb la finalitat que aquesta esdevingui un eix
econòmic.
2
La motivació de polítiques que facilitin el desenvolupament de l’Euroregió.
En referència a la política exterior de Catalunya, l’acció duta a terme per
l’anterior Govern es basava en un model de projecció reactiu a necessitats
concretes del món empresarial i social català.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Creació de l’Euroregió
L’Euroregió Pirineus-Mediterrània va iniciar el seu camí el 29 d’octubre de
2004 amb la signatura al Palau de Pedralbes de la Declaració Fundacional
“L’Euroregió, un futur compartit” per part dels presidents d’Aragó -Marcelino Iglesias-; les Illes Balears -Jaume Matas-; Catalunya -Pasqual Maragall-;
Languedoc-Roussillon –Georges Frêche-; i Midi–Pyrénées -Martin Malvy-,
amb la voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un
pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social
i territorial.
Actualment la presidència rotatòria l’ocupa actualment el president de
Midi–Pyrénées, Martin Malvy, durant tot l’any 2006.
A partir de la formalització de l’Euroregió, es poden destacar les fites institucionals següents:
El 29 d’octubre es signa la Declaració Fundacional “L’Euroregió, un
futur compartit” que formalitza la
col·laboració entre les 5 regions
• La celebració de quatre reunions entre els Presidents de les cinc regions, així com la sèrie de declaracions institucionals relatives a projectes
d’infraestructures i euroregió universitària i científica, detallades més
endavant.
• La participació dels presidents de l’Euroregió en la primera videoconferència amb l’objectiu de tractar qüestions com ara la connexió França-Espanya a través del TGV; l’atorgament dels primers “labels” de l’Euroregió i
118 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 119
�la posada en marxa de nous projectes. També van parlar sobre la situació
del Primer Congrés de l’Euroregió, que tindrà lloc el juliol de l’any vinent
a Toulouse.
Polítiques que desenvolupen l’Euroregió
Per tal d’impulsar l’Euroregió, els governs d’aquesta han treballat tant en la
reclamació d’actuacions en matèria d’infraestructures necessàries pel creixement dels 5 territoris com en l’aplicació de polítiques comunes.
Pel que fa les actuacions en matèria de garantir unes infraestructures de
transport i connectivitat estratègiques, es va fer una declaració comuna
demanant als Governs Espanyol i Francès les actuacions necessàries per tal
de solucionar els problemes actuals d’interconnexions d’una i altra banda
dels Pirineus (alta velocitat i mercaderies).
També cal destacar una sèrie de projectes en fase de desenvolupament que
s’indiquen a continuació:
• L’Euroregió universitària i científica, per fomentar la cooperació en
temes de societat del coneixement i de la nova economia productiva.
• El futur Centre de Recerca i Innovació en Turisme a les Illes Balears,
que promourà la innovació en l’empresariat turístic, vers a la competitivitat, el creixement econòmic i la sostenibilitat del sector.
• El projecte d’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que pretén dotar
a les regions frontereres de la Cerdanya francesa (el Capcir) i catalana (la
Cerdanya) d’una atenció sanitària propera als més de 30.000 habitants
autòctons i a les més de 100.000 persones que hi resideixen durant períodes turístics.
L’Hospital Transfornterer atendrà
a més de 100.000 persones de les
regions de la Cerdanya francesa i
catalana
TGV
Ports i aeroports
Bor de aux
Tolouse
Tarbes
Montpellier
Tolouse
Bilbao
Montpellier
Perpignan
Perpignan
Zaragoza
Girona
Barcelona
Tarragona
Palma de Mallorca
Aeroports
Ports internacionals
Zaragoza
Lleida
Tarragona
Figueres
Girona
Barcelona
En funcionament
Obres en execució
Estudi informatiu
En referència a l’enfortiment de polítiques comunes en diferents àmbits
d’actuació, cal anomenar diferents projectes. Algunes d’aquestes accions
comunes han estat:
• La creació de l’EuroBioRegió. Aquesta pretén establir, en el sector de la
biomedicina i la biotecnologia per a la salut, aliances entre les àrees de
Tolosa i Barcelona i facilitar les oportunitats que es produeixin tant a les
Illes Balears com a l’Aragó i Llenguadoc-Rosselló.
Una sèrie de projectes comuns
enforteixen la cooperació entre
els governs de l’Euroregió
• S’ha creat l’Observatori Socioeconòmic de l’Euroregió a partir de la
col·laboració entre instituts d’estadística i altres serveis de les regions.
Gràcies a l’Observatori s’estudiarà l’evolució dels indicadors socioeconòmics de l’Euroregió per analitzar-ne les fortaleses i les debilitats.
• El Portal Cultura de l’Euroregió, que té com a propòsit fer visible a
Internet el conjunt de l’activitat cultural de tots els territoris que formen
aquesta euroregió, tant pel que fa al públic cultural com als professionals
del sector.
Balanç
La pròpia creació de L’Euroregió és la fita més rellevant del projecte previst pel Govern. Aquesta constitueix una iniciativa que motiva, un projecte
amb solidesa en la seva definició i amb un potencial demogràfic i econòmic molt destacat, com demostren les variables socioeconòmiques del
conjunt de l’Euroregió, i sobretot es tradueix en un lideratge de l’Euroregió
dins el seu àmbit d’actuació geoestratègica, bàsicament, el Sud d’Europa i
la Mediterrània.
A més, l’Euroregió representa un nou model en la política exterior
catalana, basat en la figura de la Generalitat de Catalunya com a motor
d’impuls de les relacions exteriors dels interessos del nostre país.
No obstant aquests potencials, cal senyalar que diferents factors poden
endarrerir el desenvolupament d’aquesta macroregió.
Així, la dificultat de poder decidir sobre algunes de les competències relatives a les infraestructures fan que l’impuls d’aquestes es tradueixi bàsicament en un conjunt de bones intencions.
D’altre part, la voluntat política també és un factor de pes en el ritme de
consolidació d’aquesta regió. Així, la implicació en el projecte dels diferents territoris ha estat desigual en el temps, tot i que Catalunya sempre
ha exercit de motor per tirar endavant aquesta Euroregió.
Ara bé, tenint en compte aquestes dificultats, sovint relacionades amb variables exògenes a l’Acció de Govern, si se segueixen impulsant projectes
interregionals que fomentin economies d’escala i una diferenciació competitiva, l’Euroregió podrà esdevenir un model d’intercanvi regional
aplicable a altres zones de la Unió Europea, per tant es pot concloure
que pel que fa a aquest apartat del Pla de Govern ens trobem amb un
objectiu en vies d’assolir-se.
• La Xarxa de Cambres de Comerç de l’Euroregió. 40 cambres de comerç
col·laboren en la promoció exterior, en potenciar el mercat interior de
l’Euroregió i fomentar el traspàs d’experiències. La primera trobada va
tenir lloc a Palma de Mallorca els dies 10 i 11 de novembre de 2005.
120 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 121
�Taxa d’atur estimada
Font: Enquesta de població activa (EPA) i Enquesta de les forces de treball (EFT)
Potenciar la creació d’ocupació
i millorar-ne la qualitat
12.0
Punt de partida
10.5
11,6%
11.5
11.0
9,6%
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Assoliment de la plena ocupació
Arribar a nivells de plena ocupació efectiva és un objectiu estratègic que cal
plantejar a mig i llarg termini, però els resultats actuals de l’ocupació catalana són molt positius, i a continuació destaquen els més rellevants:
S’han assolit els objectius fixats
per la Unió Europea per al 2010
en taxes d’ocupació, tant per al
conjunt de la població com per a
les dones.
• Una taxa d’ocupació del 70,8%, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per la Unió Europea per 2010 (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones en edat de treballar, entre els 16 i els 64
anys, estan ocupades.
• En el cas de les dones, la taxa arriba al 60,5%, també per sobre de l’objectiu europeu per a 2010.
La taxa d’atur és actualment més
baixa que a la resta de l’Estat (2,1
punts menys) i que a Europa (2
punts menys)
• Des de finals del 2003, a Catalunya s’han creat 304.700 llocs de treball,
que representen una mitjana de més de 400 per dia. Pel que fa a les
dones, el creixement ha estat de 166.000 llocs de treball, un increment
superior al 13% en poc més de 2 anys.
• Pel que fa a l’ocupació industrial, aquesta ha augmentat entre el
quart trimestre 2003 (765.300 treballadors) i el primer trimestre 2006
(792.900), reflectint l’estabilitat de l’ocupació industrial malgrat els processos d’ajust i deslocalitzacions d’activitat industrial cap a altres països
amb condicions laborals més desfavorables i costos laborals inferiors.
9
9%
8.5
9,1%
9%
8
7,5
7,12%
7
7%
6.5
gener 2006
juliol 2005
gener 2004
6
juliol 2003
La millora de les condicions de treball per a tots els col·lectius de treballadors.
9,33%
7,6%
gener 2003
2
La implantació de polítiques actives de suport a l’ocupació, com a
mecanismes de reinserció en el mercat laboral dels grups de població
més fràgils.
10,3%
9.5
juliol 2002
1
ESP
UE
10.0
Amb l’objectiu bàsic d’assolir la plena ocupació, amb el màxim grau
d’estabilitat i de qualitat, el Govern ha dedicat esforços a ajudar els
col·lectius més desafavorits i garantir un mercat laboral de qualitat. Les
actuacions s’han concretat en dues línies d’actuació:
CAT
11,3%
gener 2005
2.2.1
• Així mateix, pel que fa a l’atur, malgrat l’habitual repunt durant els primers mesos de l’any, es manté en nivells (7%) notablement inferiors a
la mitjana espanyola (9,1%) i que a la Unió Europea (9%).
juliol 2004
Un nou impuls econòmic
Ocupació i treball
Implantació de polítiques actives de suport a l’ocupació
Per tal d’assolir la plena ocupació cal treballar amb col·lectius específics. És
per això que s’ha dissenyat el Pla integral de polítiques actives d’ocupació
i la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya.
Pel que fa al Pla integral de polítiques actives d’ocupació, destaca la
inversió de més de 150 M€ per al seu desenvolupament. D’aquesta inversió
cal destacar les fites següents, com a més rellevants:
Pla integral de polítiques actives,
amb una dotació de 150 M€ per
garantir la reinserció laboral de
grups de població més fràgils
• La destinació per part del Servei d’Ocupació de Catalunya de 5,2 M€ per
al desenvolupament de projectes de nous jaciments d’ocupació per
al 2005-2006.
• La creació de 4 centres integrals de formació professional, amb collaboració interdepartamental entre Treball i Indústria i Educació, detallada en la fitxa annexa.
• La constitució dels 2 primers Consorcis que acostaran les polítiques
d’ocupació a la realitat socioeconòmica del territori. Els consorcis
integren administracions i agents socials en les polítiques d’inserció
laboral al Vallès Occidental i l’Hospitalet de Llobregat. Podrà beneficiarse de l’acció dels consorcis en total una població que suma 1.068.512
persones. Aquests dos consorcis pretenen doncs adaptar al màxim les
polítiques ocupacionals a l’entorn on s’han de desenvolupar, cercant la
màxima eficiència en la inserció laboral, així com la professionalitat i la
competitivitat empresarial. En aquesta línia el Govern té la previsió d’implantar fins a 6 consorcis més abans del final d’aquesta legislatura.
• La taxa de temporalitat a Catalunya és actualment del 25,6%, gairebé
10 punts percentuals per sota de la mitjana espanyola, però encara a
certa distància de la mitjana europea (que se situa al voltant del 15%).
122 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 123
�S’ha creat un nou model de servei
d’ocupació, basat en l’atenció personalitzada arreu del territori, que
en poc temps ha demostrat la seva
capacitat funcional
La Reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya, es va iniciar mitjançant la supressió definitiva, a principis de l’any 2004, del Servei Català de
Col·locació (SCC) i l’impuls i desenvolupament del Servei d’Ocupació de
Catalunya (SOC). Aquesta es tradueix en:
• Un nou model modernitzat de servei d’ocupació, especialitzat en la
intermediació i potenciant l’atenció personalitzada arreu del territori.
• La descentralització dels serveis centrals i territorials del SOC cap a les
oficines de treball (OTG) i s’ha millorat 52 oficines del SOC.
Millorar de les condicions de treball
En referència a la millora de les condicions de treball, s’ha treballat per
garantir l’aplicació d’aquestes en el món empresarial des de les accions
següents:
El govern ha revisat més de 40.000
contractes laborals per garantir
unes condicions contractuals
correctes
• La revisió de més de 40.000 contractes, dels quals 6.000 s’han convertit en indefinits.
• S’han posat les bases d’un nou marc català de relacions laborals, que
es reflecteix en la Llei de creació del Consell de Relacions Laborals de
Catalunya.
Val a dir que, en referència a fomentar la cultura de condicions laborals de
qualitat, manca impulsar un major desenvolupament dels incentius que
permetin a les empreses fer els canvis culturals imprescindibles. Tot i així, la
Inspecció de Treball vetlla contínuament perquè totes les relacions laborals
estiguin estrictament ajustades a la legalitat.
Balanç
Catalunya ha complert el 2005 els objectius d’ocupació previstos
per al 2010 a l’agenda de Lisboa, que fixaven la taxa d’ocupació en un
70%. Així doncs, malgrat la gran dificultat d’assolir la plena ocupació, sí
que s’ha arribat a xifres molt positives, atès que cinc anys abans de la data
fixada Catalunya ja compleix la taxa d’ocupació demanada per la Unió
Europea, i se situa com una de les regions més avançades d’Europa.
Els altres objectius fixats per la legislatura s’han anat desenvolupant de
forma constant: el Pla integral de polítiques actives s’ha implementat amb millores molt importants pel que fa a la gestió i l’eficiència
en l’assignació dels fons; s’ha incentivat l’anàlisi de la situació de
col·lectius específics, i s’han posat les bases del nou model de Servei
d’Ocupació de Catalunya (SOC) entre altres actuacions.
En la línia dels projectes desenvolupats, cal seguir potenciant el SOC com
a eina de recursos principal per a les persones aturades, i continuar motivant al teixit empresarial per tal que garanteixi una millora de les condicions laborals dels seus treballadors.
Les noves polítiques
Els Centres Integrals de Formació Professional
En un exemple de col·laboració entre departaments, Educació i Treball i
Indústria s’han creat els centres integrals de formació professional, que són
una nova figura de centres, específica de Catalunya. Aquests centres neixen
com a conseqüència del desenvolupament dels compromisos del Govern de
la Generalitat en l’àmbit de l’ocupació i el treball, que preveu la realització
d’un pla integral de formació professional a Catalunya que coordini els tres
subsistemes (formació professional inicial, formació professional ocupacional i formació professional contínua) i l’experiència laboral, per tal de
respondre de manera més adequada a les necessitats de les empreses i dels
territoris.
Objectius:
• Donar resposta a les necessitats formatives de caràcter sectorial
i territorial.
• Contribuir a la millora de la competitivitat dels sectors afectats.
• Optimitzar l’eficiència dels recursos disponibles en matèria de formació.
• Complementar els dispositius existents.
La Generalitat ha establert un procés de selecció de centres que vulguin
gaudir de la condició de centres d’oferta integrada, sobre la base dels requisits següents:
• Disposar de sistemes de gestió de la qualitat i millora contínua
• Estar en disposició d’acreditar competències en les famílies professionals
que integren
Una novetat que cal esmentar d’aquests centres és el desenvolupament
del model de funcionament participat per les entitats i les institucions més
representatives de cada sector; és a dir, l’Administració educativa (Departament d’Educació) i laboral (Departament de Treball i Indústria, Servei
d’Ocupació de Catalunya), Administració local, consells comarcals, i entitats
patronals, sindicals i empreses molt representatives dels sectors.
Dels 12 centres integrals previstos en el Pla de Govern, se n’han creat 4:
Nom del centre
Àmbits d’actuació
CIFO de Sant Feliu de Llobregat
Automoció
CIFO de Tarragona
Química
Centre integral Lacetània (Manresa)
Electricitat, Electrònica, Automoció, Obra Civil
i Mecànica
Centre integral Garrotxa (Olot)
Electricitat, Electrònica, Mecànica, Obra civil,
Tèxtil, Agrari, Sanitari
Per tot plegat, s’estima que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se, en
el qual s’ha avançat notablement, però que cal continuar-hi incidint.
124 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 125
�Sinistralitat laboral a Catalunya (juny 2005 - maig 2006)
Font: Departament de Treball i Indústria, i Ministeri de Treball i Afers Socials
Un nou impuls econòmic
Ocupació i treball
2.2.2
Reduir la sinistralitat laboral
Punt de partida
Per tal de garantir una ocupació de qualitat, cal que aquesta vagi acompanyada d’una baixa sinistralitat. És per això que el Govern, dins la política laboral ha tingut com a objectiu clau reduir la sinistralitat laboral.
Per tal d’acomplir aquest objectiu, es va decidir desenvolupar tres línies
d’actuació concretes:
1
2
3
total
120.265
lleus
119.280
Girona
16.750
16.597
141
12
Lleida
8.544
8.424
110
10
Tarragona
15.078
14.907
151
20
Catalunya
160.637
159.208
1.308
121
Espanya abril 2005 - març 2006
934.048
923.544
9.519
985
Barcelona
greus
906
mortals
79
• Pel que fa als accidents mortals, aquests també han tingut una tendència de disminució al llarg dels darrers anys, i s’han situat en un índex de
3,97 accidents l’any 2005, amb una reducció de prop del 25% des de
l’any 2003.
Accidents mortals
Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006)
Fomentar la formació per promoure la cultura de la seguretat i la salut
en el treball, per tal de conscienciar la societat i inculcar com a valor en el
seu si la necessitat de prevenir al màxim els riscos laborals en el treball.
índex (1)
Incrementar les mesures i els mitjans d’inspecció i control.
indústria
Assolir la delegació i el traspàs per part de l’Estat de les competències en matèria d’inspecció laboral, incloent-hi el Cos d’inspectors.
construcció
total
agricultura (*)
serveis
2004
Interanual
2005-2006
2002
2003
2005
7,93
6,28
6,05
3,97
4,66
32,75
0,00
47,41
24,78
23,78
7,22
6,43
5,83
4,14
4,52
23,20
18,29
20,34
13,56
14,27
5,91
4,57
3,86
2,40
3,16
(1) Índex d’incidència = nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social
(Règim General i Règim Especial de la Mineria del Carbó)
(*) Els índexs del sector agrícola estan sobrevalorats atès que el règim d’afiliació majoritari
és el Règim Especial Agrari, que no s’inclou en el denominador dels càlculs
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Reduir la sinistralitat laboral
En referència a la reducció de la sinistralitat laboral, cal assenyalar les fites
següents:
La sinistralitat laboral era de 5.949
accidents per cada 100.000 treballadors i any a finals del 2005, el
seu valor mínim des de l’any 2000.
• L’any 2005 s’arriba al valor mínim de l’índex de sinistralitat des de
l’any 2000 (de 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors/es l’any
2000, a 5.949 el 2005, una reducció del 28,2%). Actualment, en el primer
trimestre 2006, aquest índex es troba en 6.168 accidents, a causa dels
accidents lleus.
Evolució dels índex d’incidència dels accidents en jornada de treball amb baixa
Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006).
10.500
9.500
Catalunya
Barcelona
Lleida
Espanya
Girona
Tarragona
Total d’accidents mortals
Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006)
10
5
0
2002
2003
2004
2005
interanual
2005-2006
Fomentar la formació per promoure la cultura de la seguretat i la salut
en el treball
Sobre aquesta línia de treball es posen en marxa diferents iniciatives per
conscienciar la població. A continuació destaquem les més rellevants:
• Campanya publicitària “A la feina, cap risc”, mitjançant la difusió en els
mitjans de comunicació i merxandatge divers en diferents onades al llarg
dels anys 2004, 2005 i 2006.
Creació de diferents materials
de sensibilització per a tots els
públics.
• Aprovació d’un Decàleg d’actuacions de prevenció de riscos laborals
que pretén conscienciar i implicar la societat, i que inclou entre altres
mesures, un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i un
manual d’avaluació integral de riscos laborals.
8.500
7.500
6.500
• Des del 2004, més de 10.000 alumnes han rebut formació en matèria
de prevenció de riscos laborals.
5.500
4.500
2002
126 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2003
2004
2005
interanual
2005-2006
• Enviament de 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que
pateixen més accidents laborals perquè compleixin la llei de prevenció
de riscos.
Balanç Pla de Govern 127
�Incrementar les mesures i mitjans d’inspecció i control
Pel que fa a la pròpia activitat d’inspecció, la Inspecció de Treball i Seguretat
Social, depèn orgànicament de l’Administració general de l’Estat (AGE), i
funcionalment de l’AGE o de la de la Generalitat de Catalunya segons la matèria de què es tracti. Tenint en compte aquesta realitat, les actuacions més
rellevants han estat les següents:
Aprovació del Pla per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008
amb una inversió de 68 M€.
Un nou impuls econòmic
Ocupació i treball
2.2.3
Avançar cap a un marc català
de relacions laborals
• Aprovació del Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals
(2005-2008) amb una dotació de 68 milions d’euros. Es dóna així compliment a una de les propostes prioritàries de l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia
catalana. L’objectiu és la reducció del nombre i la gravetat dels danys a la
salut que es produeixen a la feina i la millora contínua de les condicions
de seguretat i salut en el treball.
Punt de partida
En política laboral, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha treballat per assolir importants creixements del nivell d’ocupació, garantint
igualment millores en la qualitat i les condicions de treball. Entre altres
eixos que incideixen en la qualitat de l’ocupació (vegueu apartats 2.2.1
i 2.2.2), les relacions laborals tenen un ascendent important per garantir unes condicions laborals idònies. Per això el Govern ha treballat
per potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català, que
permeti una millor adequació a les especificitats i les necessitats del
nostre país. Les principals propostes desenvolupades han estat:
• Habilitació de 50 tècnics del Departament de Treball i Indústria que
faran a partir del maig 2006 tasques de vigilància i control en matèria
de salut i seguretat laboral.
• Conveni amb la Fiscalia per potenciar els mecanismes de coordinació
i cooperació entre institucions amb competències en seguretat i salut
laboral.
• Durant l’any 2005 s’ha realitzat una campanya específica de control
per part del Departament de Treball i Indústria sobre 815 empreses
amb elevada sinistralitat al llarg de tot el territori. Els resultats han estat
positius, atès que l’índex d’incidència d’accidents laborals d’aquestes
empreses ha passat de 130,61 (28.325 treballadors accidentats) el 2004 a
103,40 (23.043 treballadors accidentats) el 2005, un 21% menys, ja que
han disminuït de 170 a 123 els accidents greus i de 16 a 5 els accidents mortals.
Balanç
S’ha aconseguit l’objectiu de reduir notablement els nivells de sinistralitat, i situar-los per sota de la mitjana espanyola. Tot i així, aquest és un
aspecte en el qual cal que ni els empresaris, ni els treballadors, ni l’Administració, cadascun en el seu grau de responsabilitat, baixin la guàrdia en
cap moment.
La feina feta en matèria de sensibilització ha estat molt positiva, ja que
ha permès l’accés de la cultura de la protecció laboral a la majoria de la
població catalana.
Pel que fa a la pròpia inspecció de la sinistralitat, s’han dut a terme actuacions encaminades a millorar-la, i es podran continuar realitzant avenços
importants gràcies a la transferència de la Inspecció de Treball que recull
el nou Estatut de Catalunya
Per tant, en la mesura de les possibilitats d’actuació que disposa el
Govern en matèria de sinistralitat laboral, es pot considerar que és un
objectiu Assolit en el qual s’han aconseguit avenços molt importants al
llarg de la legislatura.
128 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
1
Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de condicions laborals.
2
Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització.
3
Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya,
mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves
tecnologies.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Impulsar un marc de negociació col·lectiva
En aquest àmbit, les actuacions del Govern han estat les següents:
• Aprovació de la Llei 7/2005, del Consell de Treball, Econòmic i Social
de Catalunya (CTESC), a iniciativa del Govern, per tal de garantir la independència d’aquest organisme i reforçar la seva funció assessora. La llei
suprimeix els representants de les administracions en els òrgans de la
institució.
Gràcies a la Llei 7/2005, el CTESC
esdevé un òrgan totalment independent
• Aprovació del projecte de llei de creació del Consell de Relacions
Laborals de Catalunya, un òrgan de participació institucional i de
diàleg i concertació social en matèria de relacions laborals, tal com
es va recollir en l’Acord estratègic per a la internacionalització. Les seves
funcions seran principalment de diàleg i participació institucional entre
organitzacions sindicals, empreses i Administració.
• Creació del Consell de Relacions Laborals, de la Comissió de Convenis
Col·lectius de Catalunya, amb l’objectiu general d’impulsar, orientar
i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva.
D’aquesta manera Catalunya serà la primera Comunitat Autònoma a
Catalunya serà la primera Comunitat Autònoma a tenir una Comissió de Convenis Col·lectius
Balanç Pla de Govern 129
�disposar d’aquesta comissió especialitzada, així com les d’igualtat i nodiscriminació i la d’inspecció de treball. El pressupost previst per aquest
òrgan, inclòs al pressupost del 2006, és d’1M€ (400.000 € per al Consell
Català de Relacions Laborals i 600.000 € per a la Comissió de Convenis
Col·lectius).
Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la
descentralització.
Sobre aquest assumpte, l’acció del Govern ha estat la següent:
• Descentralització de la primera seu del Tribunal Laboral de
Catalunya a Lleida, i inauguració de la nova seu a Barcelona.
• Millora del seu sistema de finançament, racionalitzant els pagaments i
ajustant-los a les necessitats de l’òrgan (pagaments de la subvenció en
dues úniques bestretes).
• El Tribunal ha actuat des de la seva creació al 1992, en 6.182 procediments de solució de conflictes laborals, que han afectat 125.240 empreses i un total d’1.800.810 treballadors i treballadores. Durant el 2005
s’han fet 786 procediments (conciliacions o arbitratges), gairebé un
40% més que al 2002 (570).
La pàgina web on es poden
consultar 1.800 convenis de
Catalunya ha rebut 388.149 visites
des de la seva creació
Balanç
La creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya respondrà a la
doble necessitat de facilitar i racionalitzar el diàleg social, d’una banda, i
donar cobertura amb caràcter estable a la participació institucional dels
agents socials de l’altrea. Per tant, fomentarà i facilitarà la cooperació i el
diàleg permanent entre les organitzacions sindicals i empresarials i entre
aquestes i l’Administració. També impulsarà la millora i la racionalització
de la negociació col·lectiva de Catalunya. Amb l’a aprovació de la llei, que
actualment es troba en el tràmit parlamentari, aquest objectiu quedarà
completament assolit.
Pel que fa a la resta d’objectius, és a dir, consolidar l’actuació del Tribunal
Laboral de Catalunya, la divulgació de convenis col·lectius i la promoció
de l’adaptació de la política laboral de les empreses a unes condicions
laborals favorables també han estat assolits, amb la qual cosa es pot
concloure que l’acció de Govern en matèria de relacions laborals ha estat
d’objectiu assolit.
Per tant, es pot entendre que amb la sèrie de mesures aplicades en matèria relacions laborals, el Govern ha donat un pas més per tal de garantir un
mercat de treball de qualitat en el nostre país.
Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant
l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies.
Aquesta actuació s’ha dut a través d’una pàgina web específica que permet
consultar 1.800 convenis, millorant la divulgació d’informació en aquesta
matèria així com facilitant-ne l’accés públic a empreses i ciutadans. Des de la
seva creació aquest portal d’Internet ha rebut 388.149 visites.
Adaptació de les empreses a realitats laborals
A més dels acords establerts en el Pacte de Govern, aquest ha treballat
també perquè les empreses actualitzin la seva política de relacions laborals,
concretament, mitjançant les accions següents:
• El Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit
també amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment
paritari de les tasques a la llar. El Pla vol comptar amb la col·laboració de
tots els agents socials.
Catalunya és l’única Comunitat
Autònoma on s’exigeix un Pla
Social a totes les empreses que
presentin un Expedient de Regulació d’Ocupació
130 Balanç Pla de Govern
• Obligació de presentar un Pla Social en el moment de sol·licitar un
Expedient de Regulació d’Ocupació, com a requisit imprescindible per
iniciar la seva tramitació. Amb aquesta mesura, d’aplicació a empreses de
50 o més treballadors, Catalunya és el primer lloc d’Espanya on s’aplica aquest aspecte de l’Estatut dels treballadors, d’acord amb una
directiva europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius, i s’incentiva
la responsabilitat social de les empreses. A més, el Govern exigeix que
les empreses de més de 50 treballadors incorporin el 2% de persones
discapacitades a les seves plantilles si volen accedir als ajuts públics. En
les convocatòries d’ajuts s’han introduït altres criteris socials, que fan
referència a la igualtat de gènere i a la no-adjudicació d’ajuts a empreses amb sancions molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 131
�Un nou impuls econòmic
Ocupació i treball
2.2.4
Potenciar l’autoocupació
i l’economia social
Punt de partida
L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia
cooperativa i social que existeixen a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests col·lectius són insubstituïbles en la
generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa, a més de dotar
de flexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social.
El Govern ha volgut portar a terme una política de suport tant als
treballadors autònoms com a l’economia social per tal que puguin
transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives.
Per tal d’actuar en aquest àmbit s’han impulsat dues línies d’actuació:
1
2
• Programes específics de suport de cooperatives i societats anònimes
laborals, amb 1,7 M€ destinats.
• Els ajuts per a la creació d’empreses sumen enguany un total d’1,6 M€.
Aquests fons són destinats per finançar arreu de Catalunya una xarxa
de 330 entitats amb 850 tècnics que donen suport al Servei de Creació
d’Empresa i assessoren els ciutadans interessats.
Els ajuts per a la creació
d’empreses sumen enguany un
total d’1,6 M€
Una xarxa de 330 entitats donen
assesorament a futurs empresaris
• Ajuts al foment de l’economia cooperativa per a l’any 2006, per un
import total de 4,5 M€ per potenciar aquesta forma d’organització
empresarial.
L’activitat duta a terme en matèria de promoció en l’autoocupació ha ajudat
a consolidar el creixement d’aquest sector en el nostre país, com es pot veure en la taula adjunta, on s’incrementa en més d’un 28% el nombre de llocs
de treball creats per l’autoempresa entre l’any 2001 i l’any 2005.
Indicador de llocs d’autoempresa creats a Catalunya
Font: Departament de Treball i Indústria
4.500
4.000
3.500
3.000
Impulsar la millora de la regulació jurídica que reconegui la situació
real de l’autònom
2.500
Fomentar l’autoocupació i l’economia social
1.500
3.533
3.674
2001
2002
4.276
4.434
4.504
2003
2004
2005
2.000
1.000
500
0
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Impulsar la millora de la regulació jurídica de l’autònom
Com que Catalunya no disposa de competències sobre la regulació jurídica
dels autònoms, l’actuació del Govern ha estat bàsicament de donar suport i
fer seguiment de la feina que està duent a terme el Ministeri de Treball i Assumptes Socials (MTAS) en l’elaboració de l’Estatut del treballador autònom.
Cal ressaltar que entre el 2004 i el 2005 s’han creat a través del Servei de
Creació d’Empreses i la seva xarxa d’entitats col·laboradores 4.655 noves
microempreses i 8.938 llocs de treball. La taxa de supervivència de les
companyies –pervivència al cap de 5 anys de la seva fundació- obertes a
través del Servei de Creació d’Empreses és del 68%, notablement superior a
les companyies creades sense suport públic.
Fomentar l’autoocupació i l’economia social
En el transcurs d’aquesta legislatura s’han dut a terme les actuacions següents:
• Posada en funcionament del registre d’empreses d’inserció, que permetrà centralitzar totes les empreses que participen en la inserció laboral
de les persones.
• Convocatòria d’ajudes del Programa Gènesi, per analitzar la viabilitat
empresarial de projectes empresarials que es realitzin a Catalunya, i convocatòria de les subvencions per al foment de l’ocupació i la millora
de la competitivitat de les cooperatives i societats laborals per un
import global superior als 3 M€.
Creació de 4.655 noves microempreses i 8.938 llocs de treball
Llocs de treball creats a través del Servei de Creació d’Empreses 2004-2005
Font: Departament de Treball i Indústria
2004
5.000
4.000
3.000
4.434
2005
4.504
3.237
2.000
1.000
303
0
Catalunya
444
Tarragona
287
347
Lleida
522
3.237
476
Girona
Barcelona
• Ajuts i subvencions per al foment de l’economia social i l’autoocupació, amb 2,8 M€.
132 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 133
�Balanç
Un nou impuls econòmic
Competitivitat econòmica i industrial
Observant les actuacions realitzades, es troba necessari impulsar en un
futur una política de promoció de banca ètica, que ajudaria a completar
les iniciatives encetades per tal d’enfortir l’economia social.
2.3.1
D’altra banda, encara que s’han fet esforços per donar suport a l’autoocupació, la limitació de competències en matèrie de treballadors autònoms
sotmet l’acció del Govern a unes restriccions elevades.
És per això que en conjunt, encara que les actuacions dutes a terme han
estat molt positives tant per l’economia social com pel sector de l’autoocupació, cal valorar l’acció del Govern com un objectiu pendent d’assolir-se.
Augmentar la competitivitat
de les empreses catalanes
Punt de partida
Catalunya ha estat i és un motor important per a l’economia espanyola
i una potència industrial a Europa. Aquesta posició ha de mantenir-se,
perquè una economia forta permet el desenvolupament del país, i és
el primer pas per garantir un major i millor benestar als seus ciutadans.
El Govern, conscient de la importància de mantenir un teixit empresarial competitiu, i conscient del seu paper com a promotor d’iniciatives
i garant del correcte funcionament del mercat (així com d’impulsor de
propostes transversals), va decidir contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses catalanes.
Aquesta voluntat per part del Govern es concentra en el compliment dels
objectius fixats a nivell europeu en la Cimera de Lisboa de l’any 2000 i la
seva posterior revisió i renovació. Els compromisos de la Cimera de Lisboa
al nostre país es tradueixen en: convertir Catalunya en una economia més
dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i millors llocs de treball,
i amb major cohesió social.
El Govern va tenir clar que aquests compromisos eren inaccessibles si no
hi havia una complicitat i una implicació de tots els agents socials:
organitzacions empresarials, els principals sindicats, i el mateix Govern.
A més, el Govern ha volgut potenciar estratègies sectorials, en les quals
participen igualment sindicats, organitzacions empresarials i Administració, per donar suport a les activitats econòmiques més altament exposades a la competència internacional i al procés de globalització.
134 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 135
�Desenvolupament de l’Acció del Govern
Catalunya havia estat tradicionalment el motor de l’economia espanyola
però havíem perdut embranzida front d’altres pols de creixement. En el
moment que podem mirar amb un mínim de perspectiva l’acció de govern
ens adonem de la transformació que en molts aspectes ha experimentat
aquest país. El creixement de la nostra economia és sòlid. L’any 2005, i el que
portem de 2006, estem registrant els increments de PIB més alts dels darrers
cinc anys. El nostre PIB per càpita se situa ja en el 108% de l’UE-15.
% variació Principals Dades Macroeconòmiques
interanual Font: Departament d’Economia i Finances. Generalitat de Catalunya.
Elaboració Pròpia (2006).
2002
2003
2004
2005
I-T06
PIB
2,5
2,9
3,1
3,3
3,6
IPI
1,2
-0,1
1,4
-2,6
3,8
Exportacions
1,6
1
4,4
7,1
17,6
Importacions
2,8
4,7
11,5
12,5
23,2
IPC
3,7
3,5
3,5
3,9
4,1
L’evolució actual de la nostra economia és molt positiva. Tenim un creixement sostingut del nostre PIB molt superior als nivells mitjans europeus. El
nostre sector exterior es consolida novament, i manté nivells de creixement
en clara recuperació. La taxa d’atur ha assolit mínims històrics, i la taxa d’ocupació ja ha superat clarament l’objectiu marcat a la Cimera de Lisboa 2000
(vegeu apartat 2.2.1)
Però tots aquests estímuls positius han de servir per esperonar el canvi real
del nostre model productiu. Les noves regles de competència establertes
per l’actual entorn econòmic i el desenvolupament de les economies emergents fan que l’Acord estratègic i la seva correcta execució siguin una de les
prioritats bàsiques del Govern.
Per tal d’afrontar els reptes esmentats anteriorment, i incidir en el canvi
necessari, el Govern s’ha dotat de dos instruments essencials. Per una banda,
el nou model de finançament autonòmic del nou Estatut, que ha de permetre obtenir més recursos per poder obtenir màxima eficàcia de les polítiques públiques (vegeu apartat 1.5). I per l’altra, l’Acord Estratègic per a la
internacionalització, de la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de
l’economia catalana, ja en ple funcionament.
L’Acord Estratègic, una nova filosofia d’actuació del Govern mitjançant un pacte consensuat amb
els agents econòmics del país.
136 Balanç Pla de Govern
L’acord Estratègic
L’any 2004 es va fer la declaració de les bases de l’Acord i es van constituir el
Consell d’Experts i les vuit comissions de treball formades per representants
de les parts signants i diferents assessors.
El febrer del 2005 es va signar l’Acord entre el Govern i les organitzacions
sindicals i empresarials més representatives (CCOO, UGT, Foment, Pimec,
Fepime).
L’objectiu prioritari és augmentar la competitivitat mitjançant la millora de
la productivitat de l’economia catalana. L’Acord s’estructura en 8 línies de
treball i conté 86 mesures amb un pressupost aproximat de 2.015 M€
fins al 2007.
A primers del mes d’abril es va constituir la Comissió de Seguiment de l’Acord
amb la funció de vetllar pel compliment de les mesures consensuades per
totes les parts i d’incorporar i desenvolupar noves propostes a l’Acord.
(Per conèixer més a fons l’Acord i el seu estat actual vegeu fitxa annexa)
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Suport a la Innovació
El Govern ha destinat 34,5 M€ al finançament de projectes d’R+D+I empresarials l’any 2006, per tal d’afavorir la millora tecnològica i la incorporació del coneixement al teixit industrial de Catalunya. Aquesta nova convocatòria d’ajuts se suma a les ja atorgades durant els dos anys anteriors,
per un import de gairebé 71 M€ adreçats a 1.111 projectes. Durant el
2004-2006 s’han multiplicat per 5 les ajudes a empreses respecte al període
2000-2003.
Aquest concepte és un dels elements centrals de la política industrial per tal
de millorar la competitivitat i la productivitat de les empreses catalanes.
Més de 105 M€ destinats a la
millora tecnològica i incorporació
de coneixement al teixit industrial, mitjançant ajuts a projectes
d’R+D+i.
Estratègies Sectorials
A més, s’han posat en marxa estratègies sectorials per impulsar mesures
que afavoreixin la transformació industrial de determinats sectors altament
exposats a la competència internacional.
El Pla del Tèxtil 2005, s’ha dotat amb 10,5 M€ l’any 2005 per impulsar la
transformació del sector tèxtil català. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la competitivitat de l’empresa, els recursos humans i el
territori. S’han convocat ajuts per a la formació dels treballadors d’empreses
del sector tèxtil i de la confecció a Catalunya, afectats per expedients de
suspensió de contractes, amb una despesa de 700.000 €.
L’Observatori de Prospectiva Industrial, recollit a l’Acord Estratègic per
a la internacionalització de l’economia catalana, té per finalitat conèixer la
problemàtica dels diferents sectors catalans, preveure’n l’evolució i suggerir
el disseny de futures línies d’actuació.
Polítiques de suport i foment empresarial
L’any 2005, el pressupost mostra un increment d’un 34% respecte a l’any
2004 de despesa destinada a la millora de la competitivitat de la indústria catalana. De tots els programes, destaquen en importància pressupostària els de foment de la inversió, la recerca, desenvolupament i innovació
industrial (28,9 M€) i els d’innovació i transferència tecnològica del CIDEM
(5,6 M€).
En l’àmbit del finançament empresarial, la creació de nous instruments
és un punt destacat en l’afavoriment de l’activitat econòmica. La nova línia
de préstecs participatius o la línia de préstecs a llarg termini de les Pimes,
dotada amb 200 M€, en són alguns exemples. La constitució de nous fons de
titulització d’actius amb entitats financeres permet aportar al mercat més recursos per a les empreses; les operacions realitzades fins al moment sumen
un import superior als 4.000 M€.
Per la seva banda, l’Agència Catalana d’Inversions ha aconseguit l’atracció
i implantació de 34 nous projectes industrials, que han suposat la creació
de 2.360 nous llocs de treball directes i un volum d’inversió de gairebé
141 M€. Per cada euro de despesa real s’ha aconseguit atreure 60 euros
d’inversió externa.
Finalment, el nou Pla per a la internacionalització per a l’empresa catalana
suposa la millora del grau d’obertura de la nostra economia i la internacionalització de les nostres empreses (vegeu objectiu 2.1.1).
Foment de l’activitat i finançament empresarial: nous instruments financers, captació de grans
inversions i Pla d’Internacionalització.
Balanç Pla de Govern 137
�Els compromisos estratègics
L’Acord Estratègic, que suposa una inversió de 3.000 M€ fins al 2007, és el
nou instrument del Govern, nascut de l’esforç de consens i de diàleg amb
empresaris i sindicats, amb l’objectiu d’orientar el futur model de la nostra
economia. La finalitat prioritària és augmentar la competitivitat mitjançant
la millora de la productivitat de l’economia catalana.
El document conté 86 mesures i s’estructura en 8 línies de treball:
1 Infraestructures de transport
2 Telecomunicacions i energia
3 Polítiques d’ocupació i formació
4 Recerca, desenvolupament tecnològic i innovació
5 Polítiques socials i relacions laborals
6 Finançament de l’activitat econòmica
7 Entorn afavoridor de l’activitat empresarial
8 Internacionalització i projecció empresarial
Amb ja més d’un any de plena vigència, el balanç de l’estat d’aplicació de
l’Acord Estratègic és molt satisfactori. Durant el 2005 es varen iniciar ja les 86
mesures previstes, de les quals 43 es poden donar ja per assolides. Enguany
és previst que se n’acabin d’implementar 14 més.
Alguns dels blocs destacats amb les seves mesures implementades són:
R+D+I (Mesures 1 a 9)
• El pressupost de la DG de Recerca per al 2005 va augmentar un 38% respecte a l’any anterior i per al 2006 ha augmentat un 15,2%. Des del 2003
l’augment ha estat d’un 72%
• Nou Projecte de Llei de foment de la ciència i la innovació empresarial
i d’ordenació de la recerca, per tal d’estructurar el sistema de ciència i
innovació tecnològica català, definir una carrera investigadora i establir
mesures de foment i estímul de la ciència, la recerca i la transferència de
tecnologia.
• Projecte de la Bioregió, clúster al voltant d’institucions de recerca biomèdica de Catalunya, sector en el qual Catalunya vol situar-se al capdavant.
• Més de 105 M€ destinats a ajuts empresarials en projectes d’R+D+I
Dotació de capital humà (Mesures 10 a 24)
• Pacte Nacional per a l’Educació i posada en marxa de 28 Plans Educatius
d’Entorn
• 76 M€ per al 2005-2006 per dotar els centres escolars dels equipaments
informàtics, telemàtics i audiovisuals necessaris per a la millora en la
formació a través de les TIC
• Creació de 4 dels 12 centres de Formacio Professional previstos fins al 2007
Infraestructures de transport i mobilitat (Mesures 25 a 38)
• Presentació del Pla d’autovies i iniciació de tots els eixos viaris de l’Acord,
excepte l’eix Reus-Alcover
• La política de promoció de línies aèries ha assolit alguns èxits rellevants,
com la posada en funcionament de la línia Barcelona-Xangai. I les accions
de suport als aeroports regionals, com el de Girona
138 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
• Desenvolupament del Pla Estratègic del Port de Barcelona que ha de permetre a Catalunya ser la principal porta d’entrada de mercaderia d’Àsia
• Realització de 38 actuacions d’accés sostenible que afecten 64 municipis
i 118 polígons industrials
• Pla estratègic de CIMALSA i projectes logístics de la Selva, el Camp,
l’Empordà, el Penedès, l’Ebre i el Bages i centres intermodals del Far de
l’Empordà i l’Aldea.
Infraestructures energètiques i mediambientals (Mesures 39 a 42)
• Aprovat el nou Pla de l’Energia 2006-2015
• Els programes d’inversió en infraestructures hídriques i de gestió de
residus, l’any 2005 han executat 153 M€ i n’hi ha 195 M€ pressupostats
per al 2006
Infraestructures i política de telecomunicacions (Mesures 43 a 46)
• Pla Director d’infraestructures de telecomunicacions, que garantirà la
cobertura i l’accés a tot el territori català
• Impuls de l’ens gestor d’infraestructures
• Continuació del desenvolupament de l’Administració Oberta de
Catalunya
Finançament de l’activitat empresarial (Mesures 54 a 63)
• Nova línia de finançament ICF que ofereix crèdits en condicions avantatjoses, amb un pressupost de 200 M€ per al 2005 i préstecs participatius
per valor de 65 M€. Nous fons de titutització, que mobilitzaran més de
3.000 M€ en forma de més recursos financers per a les empreses
Internacionalització de l’economia (Mesures 47 a 53)
• Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, gestionat pel COPCA.
• Creació de l’Observatori de mercats exteriors, per conèixer els avantatges
competitius dels diferents sectors empresarials en l’àmbit mundial
• Agència Catalana d’Inversions: 34 nou projectes industrials amb 2.360
nous llocs de treball i una inversió de 171 M€ associada
• Nou centre de negocis a Xangai i noves plataformes empresarials de
París, Varsòvia, Budapest i Praga
Ocupació i relacions laborals (Mesures 64 a 80)
• Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, gestionotació de 150 M€ per a polítiques actives d’ocupació
• Reforma de fons del SOC i redacció del Pla general d’ocupació 2006-2008
• Aprovació del Projecte de llei del Consell de Relacions Laborals i del Pla
de Govern per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008
• Tribunal Laboral de Catalunya, nou sistema de finançament i descentralització amb la inauguració de les seus de Lleida, Barcelona i la propera
de Girona
Balanç Pla de Govern 139
�El Govern ha fet un acurat diagnòstic del problema de la inflació a Catalunya. Amb el Pla de
mesures es farà front a aquest
problema.
El Pla de mesures contra la inflació
Una vegada analitzades les recomanacions fetes per Grup d’Experts constituït amb la finalitat d’estudiar les causes i proposar l’orientació de les actuacions necessàries per a lluitar contra la inflació en l’àmbit català el govern va
aprovar el Pla de mesures contra la inflació.
Aquest Pla comporta una actuació unitària des de la perspectiva de l’Acció
de Govern, orientada a la seva funció reguladora, de defensa de la competència i a la millora de la seva eficiència, com també actuacions concretes
en diversos àmbits: defensa dels consumidors i usuaris, mercats de béns,
formació, sanitat, transport i logística, habitatge, energia i mesures en relació
amb l’elaboració de l’índex de preus al consum.
Són 39 mesures, totes elles orientades a millorar el funcionament dels
mercats, promoure la competència i l’increment de la productivitat i millorar
l’eficàcia de l’Administració, entre d’altres.
Un nou impuls econòmic
Competitivitat econòmica i industrial
2.3.2
Impulsar la Recerca i la Innovació
Punt de partida
La capacitat de progrés de la societat a Catalunya així com la millora del
benestar de les persones va molt lligada a l’augment de la productivitat
de l’economia. I alhora, aquest últim factor depèn de moltes variables,
entre les quals es troba el nivell tecnològic i innovador del teixit empresarial del país. Per tant, l’esforç en recerca, desenvolupament tecnològic i
innovació (R+D+I) es converteix en un objectiu essencial en la política de
Govern.
Balanç
L’Acció de Govern ha estat molt important, ja que hi ha hagut una priorització clara de garantir un teixit empresarial competitiu per part de tots els
Departaments implicats.
És cert que l’objectiu concret del Pla de Govern d’assolir totes les fites establertes a la Cimera de Lisboa no s’ha assolit al 100%, però les iniciatives
dutes a terme han de garantir arribar-hi al llarg dels propers anys. No hem
d’oblidar, però, que les variables exògenes a la nostra economia, especialment els preus energètics, poden tenir una repercussió en altres variables
macroeconòmiques, i per tant dificultar el procés de millora competitiva
del nostre teixit empresarial. Però, com s’ha comentat anteriorment, la
voluntat política per part del Govern de prendre part en una millora de la
nostra economia és clara. Aquest és un canvi significatiu respecte a etapes
anteriors, ja que s’ha volgut fer amb l’acord de tots els agents implicats, i
amb una intervenció en els fonaments que garanteixen una economia de
futur, en les infraestructures de transport, en la recerca i el desenvolupament i en la internacionalització. És per això, doncs, que es pot considerar
que en aquest assumpte l’Acció de Govern es pot valorar com a objectiu
en vies d’assolir-se.
En aquest sentit, el Govern ha de crear una eina que emmarqui les accions necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D del 2%
del PIB l’any 2007 (equivalent a la mitjana europea). D’altra banda, també
s’ha de crear un marc de referència per a la definició del model català de
recerca i innovació.
D’aquests instruments han de desenvolupar-se una sèrie de línies de
treball, concretament:
1
Incrementar i millorar el capital humà dedicat a R+D+i
2
Incrementar i millorar el nivell d’infraestructures i equipaments
d’R+D+i
3
Impulsar la transferència tecnològica i la col·laboració
entre els diversos agents
4
Estimular la innovació empresarial
Desenvolupament de l’Acció de Govern
Catalunya, en matèria de recerca i innovació es troba per sota de la mitjana
europea (2%), objectiu al qual es vol arribar. De fet, l’any 2004, el percentatge de despesa d’R+D sobre el PIB era d’un 1,34%.
% Despesa R+D
sobre el PIB
2000
2001
2002
2003
2004
1,09%
1,04%
1,19%
1,28%
1,34%
Un altre dels indicadors bàsics (de resultats) que pot definir l’estat de la
recerca i la innovació d’un país és el nombre de patents generades per milió
d’habitants, en el qual Catalunya presenta a l’Oficina Europea de Patents
(OEP) aproximadament la meitat de patents que la mitjana de la Unió Europea mentre que supera àmpliament les presentades pel conjunt de l’Estat
espanyol.
140 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Nombre de patents generades
per milió d’habitants
Fonts: Idescat i Indicadors del Pla
de Govern. Elaboració Pròpia (2006)
CAT
ES
UE-25
2001
2002
69,04
72,8
28,8
25,5
141,96
133,59
Balanç Pla de Govern 141
�Nou Pla de Recerca i Innovació
2005-2008: una inversió global de
més de 2.000 M€ en quatre anys.
Pla de Recerca i Innovació 2005-2008
L’aprovació del nou Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008 ha estat l’acció principal al voltant de la qual han d’ubicar-se les resta d’actuacions.
El PRI té com a objectius incrementar el nombre d’investigadors del sistema de recerca; impulsar les infraestructures de recerca, la col·laboració
entre elles i la qualitat de la recerca que s’hi fa; potenciar la transferència
de tecnologia i les activitats tecnològiques emprenedores; millorar la
coordinació de polítiques de recerca i innovació de la Generalitat; i promoure la difusió científica i tecnològica entre la ciutadania.
El pressupost del PRI 2005-2008 supera els 860 M€. A aquest import cal
afegir-hi uns 800 M€ que es dediquen a la recerca universitària i uns 400
M€ més d’àmbits d’altres departaments de la Generalitat (amb el de
Salut al capdavant). En total, tenint en compte els recursos directes i indirectes, el PRI representa una inversió global per als propers quatre anys que
supera els 2.000 M€.
EL PRI s’estructura en 10 programes, entre els quals destaquen:
•
•
•
•
122 M€ per a 1.940 professionals
Suport a la recerca.
Suport a la transferència de tecnologia i coneixement.
Centres i infraestructures de recerca.
Foment de la innovació.
Incrementar i millorar el capital humà dedicat a R+D
El PRI preveu una inversió en quatre anys de 122 M€ per oferir 1.940
places per a formació i per a doctors tant al sector públic i privat.
Concretament en el capítol de l’enfortiment de l’estructura de treballadors
dedicats a la recerca i a la innovació les actuacions han estat:
• La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha contractat 131 investigadors en especialitats molt diverses. Aquest any 2006
la convocatòria ofereix 25 noves places. El programa ICREA té com a
objectiu ajudar a obrir noves línies de recerca i reforçar els grups existents a Catalunya, mitjançant la incorporació de personal investigador
d’alt nivell científic.
• Ampliació de les convocatòries d’ajuts i beques gestionades per l’
Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), que ha implicat
ajuts al finançament de projectes específics de recerca, a estades de
recerca a l’exterior, a professors visitants, a la cooperació internacional, als premis CIRIT, etc., per un import total d’1,74 M€.
Incrementar i millorar el nivell d’infraestructures i equipaments d’R+D
L’Acció de Govern en matèria de infraestructures s’ha desenvolupat en una
política de creació de grans centres de recerca, amb la finalitat d’esdevenir
pols d’atracció tecnològica. En aquest sentit l’Acció del Govern ha estat
important, i en destaquen alguns punts rellevants:
• La creació del Registre de Centres Tecnològics, que permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia i la identificació de
les entitats que componen l’oferta científica i tecnològica.
• Pel que fa a aquesta nova xarxa de centres tecnològics, s’ha impulsat la
creació de nous centres previstos en l’Acord estratègic per a la competitivitat, com ara el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya, i la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai. El
primer estarà al Prat de Llobregat i donarà suport a la recerca per millorar la competitivitat del sector logístic. El segon s’ubicarà a Viladecans
i potenciarà la competitivitat de la indústria aeronàutica i de l’espai a
Catalunya. A més, s’han signat acords per a la creació del Centre Tecnològic Barcelona Media, i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia.
Una política ambiciosa de grans
centres de recerca i parcs científics.
• Desenvolupament de la nova Anella de l’Agroindústria, que suposa
una aliança dels tres centres tecnològics especialitzats en l’aplicació
de la biotecnologia en el sector agroalimentari: el Centre Tecnològic
de Noves Tecnologies i Processos d’Alimentació a Monells-Girona; el
Centre Tecnològic Agroalimentari a Lleida, i el Centre Tecnològic de
la Nutrició i la Salut a Reus. L’Anella constituirà una eina de projecció,
màrqueting i comercialització internacional dels centres esmentats, i
alhora farà de Catalunya un dels pols biotecnològics d’Europa.
• L’any 2005 es van finançar 31 centres de recerca per un total de 32,6
M€, entre els quals hi ha el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de
Catalunya, l’Institut Català d’Investigació Química, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, i l’Institut de Ciències Fotòniques.
• La creació de la Bioregió de Catalunya, clúster al voltant d’institucions
de recerca biomèdica de Catalunya, sector en el qual Catalunya vol situar-se al capdavant en matèria de recerca i desenvolupament. L’Institut de
Recerca Biomèdica és una de les infraestructures clau d’aquest projecte.
• Nou Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, amb una
aportació de 16 M€, que contribuirà al desenvolupament d’aplicacions
dins el camp de la microelectrònica i la biomedicina.
• Signatura del conveni per a la construcció de les instal·lacions del Laboratori de Llum Sincrotró, amb 13,2 M€ per la compra dels terrenys
al Centre Direccional Cerdanyola del Vallès. A Europa hi ha 15 fonts de
llum de sincrotró, però només 3 són d’última generació, similars a la que
s’instal·larà al Vallès. És previst que el Sincrotró comenci a funcionar l’any
2009 i contribueixi a millorar la competitivitat científica i industrial de
Catalunya.
142 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
El superordinador Mare Nostrum
i el futur Laboratori de Llum del
Sincrotró, dues infraestructures científiques de nivell internacional.
Balanç Pla de Govern 143
�• També ha tingut un protagonisme especial el superordinador Mare
Nostrum, al qual es destinaran 16 M€ en període 2005-2011. Aquesta
instal·lació puntera, ubicada a l’UPC, és un centre multidisciplinar obert
a la comunitat científica i dedicada al foment de la col·laboració internacional.
Impulsar la transferència tecnològica i la col·laboració entre els
diversos agents
En aquest apartat cal destacar la constitució del Consorci de Transferència
de Coneixement (CTC), l’objecte del qual és promoure la transferència del
coneixement científic generat a universitats i centres de recerca al teixit
social i productiu.
Innovació Tecnològica
En aquest apartat el Govern ha treballat sobretot a enfortir la línia d’ajuts, ja
que les empreses per si soles tenen interès a invertir en recerca i desenvolupament. No obstant això, a causa de la filosofia d’objectius que imperen
en el sector privat, a vegades, la inversió tecnològica pot perdre pes en el
global de la inversió, i per tant, cal impulsar i facilitar línies de recerca en els
diferents sectors empresarials.
Percentatge de despesa empresarial en R+D respecte al PIB
Font: INE i Idescat. Elaboració Pròpia (2006)
2001
2002
2003
2004
0,7
0,81
0,85
0,89
2
ES
0,53
0,58
0,61
0,62
1
UE-25
1,26
1,24
1,23
1,22
0
US
1,98
1,86
1,79
2,46
CAT
2001
CAT
2002
ES
UE-25
2003
US
2004
NL
Així l’Acció del Govern ha estat la següent:
• Inversió de més de 100 M€ adreçats a prop de 1.500 projectes
d’R+D+I empresarials per al període 2004-2006 per tal d’insistir en la
necessitat de la millora tecnològica i d’incorporació del coneixement al
teixit industrial de Catalunya. En el 2004-2006 s’han multiplicat per 5
les ajudes a empreses respecte al període 2000-2003.
• Celebració del Fòrum de la Innovació 2005. El Fòrum és l’esdeveniment
de referència en l’entorn empresarial català en temes d’innovació, ja que
aplega més de 1.800 empresaris, emprenedors i agents implicats en el
procés de la innovació.
Les noves polítiques
Els Centres de R+D+i
El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 s’estructura en 10
programes d’actuacions, d’entre els quals destaca el Programa de Centres i
Infraestructures de recerca.
Aquest programa s’entén com la necessitat de considerar a d’altres agents
a més de les Universitats com a impulsor de la recerca a Catalunya. El
programa s’inspira en el model dels països més competitius, on el teixit
investigador està format per una trama d’universitats, instituts i centres
públics i privats de recerca amb orientacions i estratègies concretes dins de
certs sectors i certes disciplines científiques.
Objectius:
• Impulsar els canvis estructurals, d’organització i de coordinació per millorar la qualitat i la competitivitat de la recerca a Catalunya.
• Articular les relacions entre aquests centres de recerca i les universitats.
• Implantar un model de finançament lligat a l’avaluació de resultats de
recerca.
• Potenciar la recerca transdisciplinària i la transferència de tecnologia.
• Aconseguir que els centres de R+i siguin reconeguts a la UE.
Les Accions prioritàries del Programa són:
Creació de la Xarxa de Ciència i Tecnologia de Catalunya (XACIT). Dins
de la pàgina Web del Departament d’Educació es pot disposar d’una base de
dades amb la informació de tots els centres de recerca de Catalunya. http://
www10.gencat.net/dursi/ca/re/directori_r_d.htm
Potencia i crear Centres de Recerca, en estreta col·laboració amb les
universitats , amb l’objectiu d’assolir una dimensió institucional i un nivell
científic que els permetin competir en l’àmbit internacional.
Crear i Consolidar la Xarxa de Parcs científics i tecnològics, que satisfacin
les necessitats de la política de recerca i innovació de Catalunya.
Elaboració del Pla d’Infraestructures Científiques i Tecnològiques 20052010, que se centrarà en l’impuls dels equipaments i de les grans installacions que beneficiïn la competitivitat econòmica i el progrés científic del
país, aprofitant tant el potencial actual com les àrees tecnològiques de futur.
Creació de l’Anella de l’Agroindústria, fruït d’una estratègia compartida entre el Govern Català, els governs locals, les Universitats i centres de
recerca, els parcs científics i tecnològics i el sector empresarial. L’Anella de
l’Agroindústria serà una aliança de tres centres: el Centre Tecnològic de Noves Tecnologies i Processos d’Alimentació (CENTA), a Monells-Girona; el
Centre Tecnològic Agroalimentari (CTA), a Lleida, i el Centre Tecnològic
de la Nutrició i la Salut (CTNS) a Reus creats al llarg de l’any 2005.
144 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 145
�Les noves polítiques
Creació de la Bioregió de Catalunya. La BioRegió de Catalunya és un nou
model de desenvolupament regional que neix amb la voluntat de coordinar
l’activitat en biotecnologia que es du a terme a Catalunya, principalment en
l’àmbit de les ciències de la vida i agroalimentari . L’objectiu és consolidar
Catalunya com a referent internacional amb una recerca d’excel·lència, un
teixit empresarial competitiu i un sistema de transferència de coneixement
sòlid i dinàmic.
Creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), iniciativa
de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El PRBB és una gran infraestructura científica
europea que genera coneixements d’alt nivell per desxifrar la base genètica
i molecular de la vida i ajudar a solucionar els problemes de salut emergents. El PRBB funciona mitjançant la col·laboració de diversos centres de
recerca públics i plataformes tecnològiques, amb la presència de destacats investigadors d’alt nivell, que han treballat en els millors centres
internacionals.
Creació del nou Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia,
que contribuirà al desenvolupament d’aplicacions dins el camp de la microelectrónica i la biomedicina.
Futura construcció de la font de llum de sincrotró del Vallès (ALBA), que
permetrà reforçar la posició competitiva de la UE en matèria de grans
instal·lacions tecnològiques, facilitar l’accés de les empreses del sud de la
UE a una font de llum de sincrotró, millorar el potencial cientificotècnic
de la UE, facilitar al sector manufacturer català i espanyol una gran installació científica adaptada a les seves necessitats i interessos.
146 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç
El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 neix amb un objectiu quantitatiu
molt ambiciós: assolir una xifra d’inversió en recerca del 2% del PIB català
al final del 2008.
L’assignació pressupostària per a la Direcció General de Recerca va créixer
l’any 2005 el 38%, i un 15,2% l’any 2006, unes quantitats que demostren el
grau d’implicació del Govern en la potenciació de les polítiques de recerca.
Tot i aquest esforç en recursos, hem de tenir en compte que la despesa en
recerca té diverses components, i la component pública representa prop
d’un terç del total. És per aquest motiu que les polítiques públiques tenen
una capacitat d’incidència relativa en el resultat final d’aquest important
indicador, però tampoc s’ha d’oblidar que el Govern és la institució que
pot invertir en recerca amb independència d’altres prioritats pròpies.
El Pla de Govern 2004-2007 presenta un grau de compliment força positiu
respecte a les principals actuacions previstes amb el Pla estratègic aprovat. S’ha observat un creixement del percentatge d’R+D sobre el PIB, que
passat de l’1,09% l’any 2000, a l’1,34% l’any 2004.
Podem parlar doncs d’un objectiu en vies d’assolir-se, ja que serà l’execució definitiva del Pla la que donarà la resposta respecte al resultat final
esperat. De fet, la inversió realitzada especialment en matèria de professionals i en infraestructures de recerca han d’encaminar la propera legislatura cap a increment continu del pes de la recerca i el desenvolupament
en l’economia catalana, encara que el pas que s’ha realitzat en matèria
d’R+D és molt important, i dóna les guies per assolir perfectament una
inversió en recerca del 2% del PIB per a l’any 2008.
Balanç Pla de Govern 147
�Un nou impuls econòmic
Comerç i Turisme
2.4.1
Potenciar el model comercial català
Punt de partida
Preservar i potenciar el model comercial català és l’objectiu del Govern
en matèria de comerç. El model comercial català es caracteritza per la
coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista,
amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa
en trama urbana. Cal destacar que aquest model comercial, a banda de la
seva funció econòmica, vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris.
Per tal d’assolir aquest objectiu, el Govern va fixar dues línies d’actuació:
1
La dinamització i reordenació de les estructures comercials urbanes.
2
El reforçament del marc d’igualtat en les condicions de competència.
A més, el Govern, sensible amb la tradició firaire catalana però conscient
de la necessitat d’adaptació d’aquest sector als reptes del segle xxi, pretén treballar en la modernització de les fires i promoure l’artesania.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Dinamització i reordenació de les estructures comercials
Pel que fa a la primera línia d’actuació, cal assenyalar el desplegament de les
iniciatives següents:
Aprovació, a iniciativa del Govern,
de la llei 18/2005 d’equipaments
comercials
• L’aprovació de la llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments
comercials. En el quadre annex es poden trobar les principals característiques de l’esmentada llei, que impulsa un model comercial i de ciutat
compacte, complex i socialment cohesionat.
• Realització del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials
(PTSEC), que pretén consolidar un model de comerç urbà de proximitat,
adequat a les necessitats dels ciutadans. El PTSEC preveu un creixement
comercial total de 395.000m2. Concretament, contempla un increment
de 132.000m2 de supermercats.
• Dins el PTSEC es preveu l'aprovació definitiva dels programes d’orientació per a l’equipament comercial (POEC), que han de poder ser promoguts pels ajuntaments o per qualsevol altra entitat o persona interessada.
• S’ha assolit un conveni amb Avalis Societat de Garantia Recíproca (SGR)
per facilitar a les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya
l’accés a crèdits tous amb avals garantits.
• Adhesió de 19.000 comerços de Catalunya als programes de dinamització comercial impulsats pel Govern.
El reforçament del marc d’igualtat en les condicions de competència
Pel que fa a la segona línia d’actuació a què es feia referència anteriorment,
cal dir que s’han acomplert les dues principals iniciatives que preveia el Pla
de Govern 2004-2007:
• El manteniment de l’impost sobre les grans superfícies comercials.
La recaptació en aquesta matèria ha estat de 14 M€ l’any 2005, i la previsió per 2006 és de 14,4 M€.
• Aprovació de la llei 8/2004, de 23 de desembre, d’horaris comercials, que té per objectiu la preservació del model comercial català. Els
comerços podran obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim
de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits
i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin
una superfície no superior a 150 metres quadrats, que no estaran sotmesos a limitacions horàries.
Aprovació, a iniciativa del Govern,
de la llei 8/2004 d’horaris comercials
Una bona aproximació per analitzar la salut del comerç urbà és el Clima comercial urbà de Catalunya. El seu valor pel quart trimestre de 2005 va ser de
32,8% (percentatge net de respostes de percepció positiva del sector). Com
es pot observar, la situació del sector és estable amb un percentatge baix
d’enquestats que manifesten una marxa dolenta del negoci.
%
Clima comercial urbà a Catalunya: marxa del negoci
(saldo respostes positives - negatives)
Font: IDESCAT (2006)
40
35
30
25
20
15
10
5
0
T1/2004
T2/2004
T3/2004
T4/2004
T1/2005
T2/2005
T3/2005
T4/2005
En referència a la política de promoció de les fires catalanes cal destacar
l’esforç realitzat pel Govern en l’expansió de la Fira de Barcelona. En la fitxa
annexa es troben les característiques d’aquesta expansió.
• Concessió d’ajuts per impulsar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials. Entre el 2004 i el 2006 s’hi van destinar
52,9 M€.
148 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 149
�Els compromisos estratègics
Fira de Barcelona celebra cada any 80 salons amb 30.000 expositors i
rep 3,5 milions de visitants. Té 15 salons que són referents a Europa i organitza el 75% dels grans salons industrials i professionals d’Espanya.
L’informe sobre l’impacte econòmic de la Fira sobre els seu
entorn geogràfic estima que és
de prop de 2.000 M€, un 2,4 %
del PIB de Catalunya.
Això suposa que per cada euro
que factura la Fira es genera un
impacte econòmic de 18,2€ en el
PIB català i, a més, la Fira crea al
voltant de 41.000 llocs de treball
entre els diferents sectors relacionats amb la seva activitat.
Dades de l’estudi elaborat pels professors
del IESE, José Luis Nueno, Pedro Videla i
Antonio Agustín.
La Fira de Barcelona és una de les infraestructures de referència de l’economia catalana. A part del seu efecte en la internacionalització i projecció de
la imatge de Catalunya, suposa un volum d’activitat destacat i que incideix,
mitjançant diverses variables, en la generació de riquesa del país. Per tal de
seguir sent un instrument de l’activitat empresarial del nostre país, Fira de
Barcelona va elaborar en el seu moment un Pla estratègic.
•
•
•
•
Pla Estratègic de la Fira 2006-2015
Més creixement sobre la base de la innovació i la qualitat
Captació de grans salons i congressos internacionals
Impuls a la dimensió internacional
Acabament del recinte de Gran Via i remodelació de Montjuïc
El Projecte d’ampliació
L’ampliació del recinte permet complir un dels principals objectius del Pla
Estratègic i preveu situar la institució com una de les principals protagonistes de la gran plataforma internacional d’activitat econòmica de l’Àrea de
Barcelona.
L’any 2009, Fira de Barcelona finalitzarà les obres d’ampliació de les seves
noves instal·lacions de Gran Via, situades a només 2,5 km de Montjuïc, el
recinte històric.
Un cop finalitzat, el recinte de Gran Via tindrà un total de 240.000 m2 d’exposició repartits en 6 pavellons i més de 5.000 places d’aparcament. Les obres
hauran tingut un cost total de 942 M€. Aquest fet el converteix en el segon
recinte firal més gran d’Europa.
Els 355.000 m2 totals que disposarà la Fira l’any 2009 permetran realitzar una
millor gestió del calendari firal i obtenir una major capacitat per acollir nous
esdeveniments, a més d’afrontar els nous reptes de creixement i millorar
l’eficàcia com a element clau per al posicionament nacional i internacional
de les empreses.
La línia 2 connectarà l’aeroport amb tots els recintes de Fira de
Barcelona
A més, per tal de garantir el creixement de Fira de Barcelona, el Govern de la
Generalitat preveu l’ampliació de la Línia 2 del metro, que permetrà la connexió del centre de la Ciutat amb els dos recintes de la Fira i amb l’Aeroport.
Aquesta ampliació serà possible gràcies a l’aprofitament del túnel previst
per la Línia 9.
D’aquesta manera, els dos recintes de la Fira de Barcelona (Fira 1 a la plaça
d’Espanya i Fira 2 a la Gran Via) estaran connectats alhora amb el centre de la
ciutat i l’aeroport.
2005 i 2006, anys excepcionals
Els magnífics resultats econòmics assolits el 2005 han representat la xifra
més elevada d’ingressos de la història de la institució, amb 103,7 M€.
Ha estat un any d’innovació amb nous salons que s’han celebrat per primera vegada i molt destacats, especialment, pel seu volum i impacte econòmic i mediàtic.
Aquesta tendència positiva es manté clarament en el primer semestre de
2006. Hi ha un fort creixement dels ingressos, amb un excel·lent comportament dels salons propis (per exemple, de Hispack, Alimentaria, Motoh!BCN
i Turisme), que han superat els millors registres del seus historials, i un
destacat èxit dels salons externs i congressos, com ha estat la primera edició
de 3GSM, amb 56.000 visitants, i les dues últimes edicions de Bread & Butter
Barcelona, en les quals la convocatòria ha superat, amb els seus 48.800 de
l’edició de gener i els 53.774 de la recent edició de juliol, les seves previsions
més optimistes.
Participació del Govern de la Generalitat de Catalunya
El Govern de la Generalitat de Catalunya, com a membre del Consell d’Administració de Fira 2000 SA, es compromet a aportar 85 M€ durant el període
2006-08 per a les obres d’ampliació. Tanmateix, s’impulsa la participació de
l’ICF amb un préstec participatiu de 62 M€ i un altre per al finançament de
les obres.
Amb aquest suport, el Govern català dóna una empenta definitiva a l’ampliació de la Fira de Barcelona per tal de situar-la en el primer nivell europeu i
potenciar el seu lideratge.
150 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 151
�Les novetats legislatives
Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials
Objectiu
La Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, vol fomentar un sistema de distribució eficient que asseguri l’aprovisionament dels
consumidors amb el millor nivell de serveis possible i el mínim cost de
distribució. També pretén la modernització del model de comerç urbà, com
a eix de l’equilibri territorial de Catalunya en l’àmbit comercial, així com la
introducció de noves mesures per evitar concentracions empresarials susceptibles de distorsionar la competència entre les petites, les mitjanes i les
grans empreses.
La Llei d’Equipaments Comercials té per objecte preservar la funció que el comerç exerceix a les ciutats. En aquest sentit, s’impulsa un model comercial:
Balanç
Cal assenyalar que l’activitat del Govern s’ha distingit especialment pel
desenvolupament de lleis i plans d’actuació que garanteixen el manteniment del model comercial català.
Caldria, però, treballar més en la modernització de fires i en la promoció de l’artesania com a complement de suport al teixit comercial de
Catalunya.
Per tant, es pot afirmar que l’acció de govern encaminada a potenciar el
model comercial català es pot considerar un objectiu en vies d’assolir-se.
• Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris.
• Complex, combinant l’ús residencial amb les activitats comercials i de
serveis.
• Cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se.
A partir d’aquest nou model d’urbanisme comercial, la Llei té per objecte
reforçar el model de comerç millorant el concepte de concentracions comercials per regular el creixement d’aglomeracions comercials perifèriques
mitjançant un sistema d’agregació.
La llei estableix exempcions, a l’hora d’estar situades en la trama urbana
consolidada, per als tipus d’establiments següents:
• Els grans establiments dedicats a la venda d’automòbils, maquinària,
material de construcció, articles de sanejament, ferreteria i bricolatge i
centres de jardineria, quan tenen una superfície de venda > a 2.500 m2.
• Els ubicats dins d’estacions de tot tipus de transports de viatgers.
• Els localitzats en municipis situats a menys de 15 Km d’un pas fronterer.
• Els que s’ajustin als requisits previstos a la disposició addicional sisena
de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, i a la
disposició transitòria sisena del present projecte de Llei.
• Els centres comercials de fabricants.
152 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 153
�Un nou impuls econòmic
Comerç i Turisme
2.4.2
Avançar cap a un model turístic
competitiu, sostenible i de qualitat
Punt de partida
El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana (representa un
11% del PIB) i un factor cabdal de projecció exterior del país. L’objectiu del
Govern en aquesta matèria ha estat consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat, i que alhora valorés l’atractiu dels elements
propis del país com la cultura, la història, la gastronomia o el paisatge. Per
tal d’assolir aquest objectiu en el Pla de Govern 2004-2007 es van plantejar 3 línies d’actuació principals:
1
El desenvolupament de les infraestructures turístiques per tal de fer
compatible creixement del sector en un marc d’equilibri territorial i de
sostenibilitat
2
la remodelació de la política de promoció dels recursos i de les demarcacions turístiques de Catalunya
3
la configuració d’una administració turística reformada, més participativa i oberta, i un sistema de finançament més adequat
Desenvolupament de l’Acció del Govern
El mercat turístic català ha evolucionat positivament en els darrers anys:
• El nombre de turistes estrangers no ha deixat de créixer any rere any,
especialment després de l’estabilització de 2003, passant de 12.324
mil turistes l’any 2002 a 14.680 l’any 2005 (increment de més del 19%).
Les darreres dades relatives a gener-juny 2006 indiquen una presència de
6.504.424 turistes estrangers a Catalunya.
• D’altra banda, l’estada mitjana ha experimentat un certa tendència a la
baixa, ja que s’ha passat de 8,5 dies el 2002 a 7,8 el 2005. S’ha d’assenyalar que aquesta disminució s’explica especialment per la gran ampliació
de l’oferta de vols de baix cost i per l’increment dels punts d’arribada,
gràcies al desenvolupament dels aeroports de Reus i de Girona.
Turistes estrangers (en milers)
Font: IDESCAT, Elaboració Pròpia
14.500
14.000
S’ha elaborat el Pla Estratègic del
Turisme a Catalunya, que esdevé
el primer instrument de planificació turística del Govern
1 Establir les bases de futur del model turístic de Catalunya.
2 Fixar un marc de referència tant per al sector públic com el privat.
3 Determinar i ordenar els objectius i les directrius de la política turística
del Govern de la Generalitat.
Administració turística reformada
Pel que fa a la reordenació de l’administració del sector turístic, el Pla Estratègic del Turisme preveu la creació d’una nova estructura organitzativa:
l’Agència Catalana de Turisme. La prioritat d’aquest nou òrgan és donar
un impuls quantitatiu i qualitatiu al turisme català i tindrà encomanades les
funcions següents:
Aprovat el Projecte de Llei de
l’Agència Catalana de Turisme,
organisme que promocionarà
Catalunya com a referent turístic
internacional.
• Reorganitzar la política de promoció dels recursos i demarcacions turístiques de Catalunya, amb una major implicació del sector privat en
la promoció turística mitjançant la participació d’aquest en l’Agència.
Concretament en el Consell de Direcció de l’Agència, a condició que
participin en el finançament de la mateixa.
• Reformar l’administració turística. L’Agència Catalana de Turisme substituirà el Consorci de Turisme de Catalunya i donarà un nou impuls a la
promoció de la marca Catalunya i de les diferents marques específiques i
segells de qualitat.
El Govern ja ha aprovat el Projecte de Llei per a la creació de l’Agència
Catalana de Turisme.
Remodelació de la política de promoció
Per desenvolupar la nova promoció turística, s’han posat en marxa mesures
diferents:
• Creació de l’Observatori del Turisme, primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya. Aquesta actuació forma part
de l’Acord Estratègic per a la internacionalització de l’economia catalana
i garanteix la representació i la participació de tots els sectors implicats.
Alhora, també s’ha posat en marxa el Programa Nacional de Recerca
Aplicada i Tecnologia Turística per a la gestió del coneixement turístic i
la seva aplicació en la millora del sector de forma transversal, i, concretament, en la millora de la informació tant quantitativa com qualitativa de
la demanda.
• Potenciació de la Marca Catalunya, per fer-la reconeguda internacionalment i com un fet clarament diferencial.
13.500
13.000
12.500
12.000
11.500
2002
154 Balanç Pla de Govern
Pla estratègic del Turisme de Catalunya
Pel que fa a la primera de les línies d’actuació, s’ha acomplert la principal
iniciativa que contemplava el Pla de Govern 2004-2007, que era l’elaboració
del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya. Aquest és el primer instrument
de planificació en què es dota el Govern en matèria de turisme. Aquest defineix el model de turisme del país amb l’horitzó del 2010. La missió del Pla es
pot concretar en els punts següents:
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2003
2004
2005
• Impuls a la promoció turística directa en els mercats emissors mitjançant
el desenvolupament i l’optimització de les capacitats productives del
Consorci de Turisme de Catalunya, amb un increment del 89% del nom-
Balanç Pla de Govern 155
�bre d’accions promocionals des de 2003 assolit amb només un augment
del 10% d’estructura; la creació de 3 noves oficines a l’estranger (Xina,
Alemanya i Itàlia); i la conceptualització del missatge promocional sobre
dues bases; territoris i productes.
Cal assenyalar també que el Govern ha redactat el Decret d’Establiments
de turisme rural, que ordena les característiques d’aquests establiments
amb l’objectiu de garantir-ne una qualitat adequada per als clients. Alhora,
regula el sector per situar-lo com a alternativa o complement econòmic a
l’activitat pròpia del món rural.
D’altra banda, convé assenyalar que s’ha incrementat un 86% el pressupost
de creació de producte turístic relacionat amb el patrimoni històric i artístic
de Catalunya.
Balanç
Les accions dutes a terme en matèria de turisme són les necessàries per
garantir el desenvolupament d’un mercat turístic propi, amb possibilitats
de creixement econòmic, basat en un increment de la demanda, així com
en la millora de la qualitat de l’oferta.
Per manca de temps, al llarg d’aquesta legislatura no s’ha pogut treballar
amb més profunditat en temes com la qualitat de la oferta i la sostenibilitat del sector, així com la plena integració i respecte a l’entorn natural.
Tanmateix, s’han iniciat moltes iniciatives de promoció turística.
Tot i que queda feina a fer, s’han posat els fonaments per impulsar en un
futur un turisme de qualitat. Per tant, es pot considerar que en matèria de
política turística tenim un objectiu en vies assolir-se.
Un nou impuls econòmic
Comerç i Turisme
2.4.3
Potenciar el model de consum
com a element de competitivitat
i qualitat de vida
Punt de partida
La Generalitat té competències en matèria de consum i és qui ha de
vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors. El Pla de Govern 2004-2007 establia com a principal línia d’actuació la unificació de les estructures de l’Administració dedicades a la
defensa del consumidor mitjançant la creació de l’Agència Catalana de
Consum (ACC).
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Unificació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa
del consumidor
Per complir aquest objectiu clar, unificar les organitzacions en defensa del
consumidor, el Govern ha desenvolupat un nou òrgan de gestió:
• Aprovació, per iniciativa del Govern, de la llei 9/2004, de creació de
l’Agència Catalana del Consum (ACC). L’agència ha assumit les funcions
que fins aleshores exercien l’Institut Català del Consum i la Subdirecció General de Consum. D’entre els seus objectius destaquen els de
reforçar la capacitat d’inspecció, el de promoure el sistema arbitral de
consum i el d’informar i formar els consumidors.
Aprovació, per iniciativa del Govern, de la llei 9/2004, de creació
de l’Agència Catalana de Consum
A partir de la creació de l’ACC, s’han pogut dur a terme diferents actuacions
per garantir un consum de qualitat:
• Control i Inspecció del mercat. Més de 38.000 actuacions inspectores, a conseqüència de les quals s’ha retirat més de 1 milió d’articles.
Imposició de 1.276 sancions, equivalents a 4,5 M€ en multes per incomplir la normativa en matèria de consum. S’ha incrementat la plantilla en
13 nous inspectors i en 3 nous instructors.
Retirada de més d’un milió d’articles de consum defectuosos gràcies a més de 38.000 inspeccions
• Mediació i Arbitratge. En aquest àmbit cal destacar l’important augment de les mediacions realitzades per la Junta Arbitral de Consum
de Catalunya (JACC). El 2005 un 31% de les reclamacions presentades a
l’ACC es van resoldre per aquest procediment, cosa que ha significat un
26% d’increment respecte l’exercici anterior. Pel que fa a les reclamacions
resoltes mitjançant arbitratge, aquestes van representar un 24% del total.
• Formació i Informació al Consumidor. S’han atès més de 100.000 consultes entre els anys 2004 i 2005. S’han format més de 17.000 persones
tant professionals com consumidors.
156 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 157
�Un nou impuls econòmic
Societat del coneixement
• Foment de la Defensa del Consumidor. S’han concedit una sèrie d’ajuts,
per un import de més de 800.000€ per als anys 2004 i 2005, a diferents
entitats sense afany de lucre dedicades a la defensa dels Consumidors.
2.5.1
Estendre l’ús de les TIC
al conjunt de la població
Balanç
La nova Agència Catalana de Consum (ACC) ja ha obtingut resultats remarcables, especialment pel que fa a l’activitat inspectora, la de mediació
i la d’informació i formació.
Punt de partida
A més, s’ha treballat en desenvolupar les competències de l’ACC, garantint la qualitat del consum, mitjançant accions d’inspecció, de formació i
de foment de la defensa dels drets dels consumidors.
Es pot justificar el fet de dur a terme polítiques TIC des del punt de vista de
la competitivitat de l’economia. O es pot fer des de l’òptica de la igualtat
d’oportunitats i de l’equilibri territorial. També, si es vol, es pot parlar de les
TIC com una manera de reforçar les polítiques socials tradicionals (salut,
benestar, etc). Tots els arguments són vàlids: les TIC impregnen gairebé
tots els espais de la vida de les persones, individualment i en societat.
No obstant aquestes accions, cal fer encara molts passos per tal de garantir una defensa complerta i automàtica dels drets dels consumidors.
Per tant, en política de consum, es pot concloure que el balanç és d’objectiu pendent d’assolir-se.
És per això que el Pla de Govern preveia treballar per incrementar i fer
arribar de manera uniforme al conjunt de la població l’ús de les TIC, i per
això previïa tres línies d’actuació:
1
Potenciar l’oferta de serveis formatius i de serveis útils per fer més
atractiva l’adquisició de coneixement TIC
2
Assegurar l’existència d’infraestructures TIC arreu de Catalunya
3
Impulsar la indústria catalana del sector
Així com d’altres més institucionals, com l’adquisició de competències
pròpies.
Desenvolupament de l’acció del Govern
En el termini de la legislatura s’han produït notícies molt rellevants. Per un
cantó i en primer lloc l’aprovació per part de les autoritats d’Internet del domini .cat, que suposa una excel·lent plataforma de futur desenvolupament
per als continguts en llengua catalana a la xarxa. Per definició, aquesta havia
de ser una iniciativa no governamental, i per tant ha estat gestionada amb
èxit per entitats del teixit social i cultural català, però ha fruït del suport del
Govern i del decisiu vistiplau del Govern Central.
Per un altre cantó, el canvi de seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i la seva arribada a Barcelona, després d’una demanda formal
del Govern, entesa, reconeguda i tenaçment treballada pel Govern Central,
han estat un exemple d’una certa nova concepció de model d’Estat, on
Catalunya té un paper institucional reconegut.
Els dos fets anteriors, tot i el seu pes específic, són tan sols elements favorables per a l’assoliment dels objectius expressats en el PdG, al voltant dels
quals el Govern treballa a mig i llarg termini. El Govern, per primer cop, ha
elaborat en aquesta legislatura dos Plans Directors. El Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions (PDIT) i el Pla Director de Serveis i Continguts (PDSiC). Fins ara s’havien treballat només plans estratègics, dels quals
no se’n donava compte del compliment i que no identificaven actuacions
tangibles. Per primer cop es disposa d’instruments que marquen la pauta
158 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 159
�inversora i a través dels quals es pot dur a terme una política sistemàtica fins
al llarg termini.
També s’han produït notícies menys positives, com el desplaçament fora
de Catalunya de la direcció corporativa de l’operadora Auna, després de la
seva compra per part d’Ono. Per altra banda, Al-pi, tot i començar a tenir
resultats operatius i comercials positius, té encara un deute acumulat que li
impedeix créixer.
Pel que fa a les xifres bàsiques de penetració TIC en la societat, s’ha produït
un creixement continuat però que encara no s’ha accelerat prou per reduir
el diferencial que existeix amb els països comparables.
% llars Equipament TIC a la llar
Evolució 2000-2005
Font: Fobsic/Idescat
100
Telèfon mòbil
Internet
90
Banda ampla
Ordinador
80
70
60
58,3%
50
44,8%
64,2%
45,7%
65,2%
69%
48,5%
48,5%
48,3%
28%
29,9%
31,6%
40
30
27,1%
51,6%
33,1%
10
4,9%
7,7%
desembre 2002
18,5%
maig 2002
20
73,1%
78,4%
10,6%
82,2%
55,1%
34,6%
79,7%
82,69%
54,7%
56,5%
40,4%
40,9%
24,7%
13,4%
17,8%
juny 2005
juny 2004
desembre 2003
maig 2003
novembre 2001
abril 2001
abril 2000
0
Infraestructures: una política territorial
Les xarxes de telecomunicacions són ja una xarxa més de servei, amb l’obligació d’estendre’s en el temps més breu possible fins a tots els municipis.
Sense banda ampla, cobertura de telefonia mòbil, o senyal de televisió, és
difícil que un territori es desenvolupi. És per això que a través del PDIT s’han
dut a terme tot un seguit de tasques:
Acord entre el Govern i Localret
per constituir ITCAT, l’ens gestor
d’infraestructures que impulsarà
el desplegament de la xarxa on el
servei sigui deficient
• L’acord amb Localret per constituir l’Ens gestor d’infraestructures ITCAT
simbolitza la voluntat del conjunt de les administracions públiques
catalanes d’impulsar el desenvolupament integrat d’infraestructures
a Catalunya com a garantia d’equilibri territorial. Amb l’única voluntat
d’impulsar l’oferta de serveis arreu, amb bona qualitat, i amb caràcter
d’estricta neutralitat respecte de tots els operadors del mercat, es desplegarà progressivament de la xarxa amb especial atenció a les comarques
on encara no existeix competència real entre operadores. ITCAT disposa
ja d’un pla de desplegament i operació en aquest sentit.
• El projecte Banda Ampla Rural, que proporciona accés a Internet per a tecnologies sense fils via ràdio en els municipis on no hi arriba el servei ADSL,
ha avançat prou per cobrir a hores d’ara en gran mesura les demarcacions
de Lleida-Alt Pirineu i Tarragona-Terres de l’Ebre. A finals de juliol 2006
s’espera començar a cobrir significativament les comarques de Girona i les
comarques centrals. Aquest projecte es basa en una tecnologia puntera
160 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
(WiMax) i no només dóna bon accés a Internet sinó que també permet
serveis de telefonia fixa a llars que encara només podien tenir TRAC.
Dades del Projecte Banda Ampla Rural
S’han desplegat 79 Estacions Base (sistemes emetent des de torres, habitualment les
mateixes des d’on s’emet el senyal de TV) de la xarxa del lot 1 (Lleida i Tarragona) que
donen cobertura a 970 nuclis de població (59,8% dels possibles ) i 916.111 habitants
(75,7% del total d’aquestes demarcacions)
Està planificat el desplegament del lot 2 (Girona i Catalunya Central) per al final del mes
de juliol 2006. Hi ha una prova pilot al Pla de l’Estany en funcionament (2 Estacions Base)
• La cobertura de la TDT en tot el territori està programada per estar llesta
abans de l’apagada analògica del 2010, i ja s’han promogut els primers
concursos per a la xarxa TDT de la CCRTV per assolir quotes de cobertura
al voltant del 86% de la població.
• S’ha treballat també per proporcionar cobertura de telefonia mòbil i televisió convencional a illes territorials que encara no tenien servei (35.900
habitants de 10 poblacions)
I finalment s’ha dut a terme conjuntament amb les operadores una tasca
mediàticament sorda però de clara importància, com és l’estudi per a l’ordenació de les estacions emissores de televisió i les torres de telefonia mòbil
de 10 comarques, en l’àmbit rural, amb una proposta de minimització de
l’impacte conjunt.
Formació, serveis, dinamització
Les polítiques de foment de les TIC són encara, com es deia, molt necessàries. La Generalitat disposa per sort, conjuntament amb el món local en molts
casos, d’una xarxa d’equipaments per a aquesta finalitat: els telecentres.
Aquesta xarxa no ha parat de créixer i assoleix a hores d’ara la xifra de 503
espais d’accés públic a Internet (inclou biblioteques).
Aquesta xarxa opera com a tal, generant iniciatives que es comparteixen i
aprofundint en el coneixement conjunt de les polítiques de dinamització
local.
El Govern, a més, ha subvencionat, en el marc d’una convocatòria pública
amb un import d’1 M€, els ajuntaments i les entitats que duguessin a terme
projectes de formació digital:
Estudi per a l’ordenació de les
torres de telefonia mòbil de 10
comarques d’àmbit rural
Nombre de telecentres
Evolució 2003-2006
600
400
200
290
297
2003
2004
476
503
2005
2006
0
Relació de projectes de formació digital
Ajuntaments i Consells C.
Entitats sense afany de lucre
Total
Nombre d’entitats
Nombre de cursos
93
423
57
322
150
745
És interessant també esmentar, com a política de foment, que s’ha subvencionat 5.000 estudiants universitaris en la compra d’ordinadors portàtils.
Finalment, cal esmentar que el Govern ha estat treballant en la definició
d’un projecte pel qual els ciutadans puguin obtenir de manera massiva un
certificat de capacitació en TIC, després d’adquirir els coneixements necessaris. Aquest certificat seria una eina útil per a les empreses i per als ciutadans,
que serien conscients del nivell objectiu en TIC que tenen.
Balanç Pla de Govern 161
�Treball amb les empreses i el teixit productiu
Amb la vocació d’iniciar unes dinàmiques econòmiques positives que donin
lloc a enfortir el teixit empresarial TIC a Catalunya, s’ha constituït el projecte
TecnoRegió, participat per administracions, universitats i empreses, que
determinarà en breu la fórmula per la qual constituir un pol o clúster de
indústria TIC al voltant de projectes concrets. Aquesta iniciativa és complementària de l’existència d’un Centre Tecnològic de les empreses TIC, que
també s’ha promogut. En aquest centre les empreses que fan R+D+i poden
obtenir suport a la seva tasca.
Té sentit treballar en aquesta direcció ja que es constata l’èxit de la primera
edició de la fira de telefonia mòbil 3GSM World Congress, la primera fira
del seu sector a escala mundial, i per a l’establiment de la qual el Govern
va treballar activament. La presència exitosa de les principals companyies
del sector, i de 50.000 visitants de 190 països diferents, assenyala l’atractiu
potencial de Catalunya i de la seva capital en una indústria que ja treballa a
escala global.
Un nou impuls econòmic
Societat del coneixement
2.5.2
Augmentar la qualitat
i competitivitat del sistema
universitari
Punt de partida
Catalunya compta amb un sistema universitari de llarga tradició i reconegut prestigi. Les universitats catalanes han contribuït de manera decisiva
a la formació del creixement econòmic del nostre país tant a través de la
formació del capital humà com a través de la recerca. Ara que la majoria
dels països europeus estan immersos en la creació de l’Espai Europeu
d’Educació Superior, que ha de permetre l’homogeneïtzació dels estudis
universitaris dels països impulsors que depassen l’àmbit de la mateixa UE,
Catalunya ha d’assegurar-se un model universitari de qualitat i competitiu, per tal de poder ser una de les societats del coneixement rellevants de
l’Europa del futur.
Balanç
El Govern és conscient que en una tasca de tant abast, s’han posat tan sols
els fonaments en aquesta legislatura d’una política en TIC que de segur
demana ser intensificada. Amb els Plans Directors aprovats s’han assenyalat les vies sobre les quals promoure les actuacions. S’ha dut a terme segurament la tasca més feixuga, que ha promogut l’entesa institucional amb
el territori i la constitució de complicitats amb el teixit econòmic i social.
Així doncs el Govern considera que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se tot i que l’horitzó d’assoliment encara no és a prop.
Per aquest motiu el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir
que un dels punts claus a l’hora de treballar en l’àmbit de l’Educació era
garantir un Sistema universitari Català de Qualitat i Competitiu. A partir
d’aquestes premisses, el Govern va definir els eixos d’actuació següents:
1
Adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior
2
Millores en el Finançament Universitari
3
Promocionar el Professorat i millorar la qualitat docent
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior
En relació amb el sistema universitari, una de les tasques desenvolupades
més important té a veure amb l’adaptació de les universitats catalanes a
l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), previst per al 2010. Davant
d’aquest repte, les accions que s’han portat a terme han estat les següents:
• Inici el curs 2004-2005 del Pla Pilot d’Adaptació de les titulacions i
actualment ja són 48 titulacions de grau i 16 màsters els oferts amb
les titulacions adaptades, amb més de 4.600 estudiants implicats. El curs
2005-2006 es posa en marxa una segona edició del pla amb 34 noves
titulacions de grau i 2 màsters que eleven a més de 12.000 els estudiants
que participen en titulacions adaptades a l’EEES.
La internacionalització de les
universitats catalanes passa per
l’adaptació de les seves titulacions
a l’Espai Europeu d’Educació
Superior
• Igualment s’ha aprovat la programació universitària per al curs 20062007 en què s’implantaran 154 nous màsters oficials, tots ells adaptats a
la nova estructura dels estudis que dimana de l’Espai Europeu d’Educació
Superior.
162 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 163
�• Igualment des del curs 2004-2005 ja es pot sol·licitar l’expedició del
Suplement Europeu del títol, de manera que es facilita la mobilitat dels
estudiants en garantir una major transparència sobre els estudis cursats.
S’ha posat en marxa l’Oficina de l’espai europeu del coneixement, que
té com a objectiu principal integrar les universitats, centres de recerca i
agents socials als espais europeus d’educació superior i recerca.
Accés universitari gratuït pels
majors de 64 anys, persones amb
discapacitats i víctimes del terrorisme
• Entre les mesures previstes en la concepció de l’Espai Europeu d’Educació Superior, l’aprenentatge al llarg de tota la vida és un dels elements
bàsics. És per això que s’ha treballat per fer més senzill l’accés universitari
a diferents col·lectius (millores en l’accés des de la formació professional
i per als majors de 25 anys, i gratuïtat per als majors de 64 anys, per a les
persones amb un grau de discapacitat a partir d’un 33% i per a víctimes o
familiars d’actes terroristes). S’ha signat un conveni entre la Generalitat i
les universitats catalanes per establir el procediment mitjançant el qual es
formalitza el reconeixement de crèdits entre els cicles formatius de grau
superior de la formació professional específica i els estudis universitaris.
• En temes de foment dels Intercanvis Europeus, s’ha complementat
l’ajuda de la Beca Erasmus, amb un suplement global de 1,8 M€ per
al període 2004-2006. A més, en aquest mateix període, s’ha dotat de
400.000€ per facilitar l’acolliment i la integració d’estudiants europeus al nostre país i a la nostra llengua.
• En l’àmbit de la internacionalització del sistema universitari català i amb
l’objectiu clar d’augmentar la seva qualitat i competitivitat, una altra fita
assolida important és la constitució de l’Euroregió Universitària. Una
trentena d’universitats i els responsables de la política d’educació superior i de recerca dels governs del Llenguadoc-Rosselló, l’Aragó, les Illes
Balears, el Migdia Pirineus i Catalunya han constituït l’Euroregió universitària, que estableix un lligam entre l’ensenyament universitari, la recerca,
la innovació i el desenvolupament econòmic que ha de permetre que
aquesta zona ocupi un paper destacat en l’espai europeu de recerca del
sud d’Europa.
El finançament universitari ha
augmentat considerablement i
l’èmfasi en el territori i en la distribució dels recursos ha estat molt
important
Millores en el Finançament Universitari
Augmentar la qualitat i competitivitat requereix incrementar els recursos
destinats a les universitats públiques. És per això que el finançament universitari ha experimentat les modificacions següents:
• Increments pressupostaris d’un 9,7% l’any 2004, d’un 10,8% l’any
2005 i d’un 11,2% l’any 2006 (796,9 M€). Gràcies a aquests increments,
el finançament a les universitats públiques catalanes assoleix els 6.000€
anuals de mitjana per alumne equivalent a temps complet sobrepassant amb escreix el compromís de l’Acord del Tinell (5.000€), a la vegada
que s’han escurçat les diferències entre universitats (aproximadament de
1.800€ a 1.400€).
• Amb l’aprovació de la Llei de creació del Fons d’Acció Territorial de
l’Educació Superior, s’ha volgut donar suport al rol estratègic que
juguen les universitats en el desenvolupament econòmic, social i cultural
de la respectiva zona geogràfica d’influència. Aquesta llei esdevé un
instrument financer i de cohesió territorial per incentivar el manteniment
164 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
d’estudis i centres universitaris, així com de centres de suport o associats
per tal de consolidar els efectes positius que origina la seva existència en
el territori.
• Promoció de la presència de centres d’educació superior en tot el territori mitjançant el suport financer a les universitats privades promogudes per administracions públiques i a les corporacions locals
de les quals depenen centres universitaris per tal de contribuir a les
despeses econòmiques que el manteniment d’aquests centres suposa
per a aquestes corporacions locals, reconeixent amb aquest fet, la importància per al desenvolupament econòmic i social del sistema universitari.
Aquestes ajudes han representat en el conjunt dels anys 2004-2006 una
xifra de 15,1 M€.
Creació del Campus territorial de les Terres de l’Ebre que permet potenciar la diferència territorial i especialització dels campus. Aquest Campus
oferirà estudis d’Infermeria, Ciències Empresarials i Turisme.
• En la mateixa línia de contribuir al reequilibri territorial s’ha atorgat prop
d’1 M€ en ajuts per als estudiants de l’Alt Pirineu i Aran, per donar
resposta a la necessitat de facilitar l’accés a la universitat, en igualtat
d’oportunitats, de la població catalana.
Promocionar el Professorat i millorar la qualitat docent
Impulsar la qualitat docent així com millorar la carrera professional dels diferents estaments universitaris és una altra acció prioritària prevista. Així s’han
realitzat les activitats següents:
• Contractació estable de professorat mitjançant el Pla Jaume Serra i
Húnter, que pretén estimular una política de qualitat per a la contractació estable del professorat que cobreixi dèficits estructurals i impulsi
àmbits d’especial interès. En el marc del pla, les universitats catalanes al
llarg del període 2004-2006 hauran contractat un total de 270 professors,
el 50% de les retribucions i el 100% de les càrregues socials dels quals
van a càrrec de la Generalitat.
Es contracten 270 professors amb
el Pla Jaume Serra i Húnter
• II Programa per a la promoció de Professorat Universitari Català,
amb un augment important dels complements retributius per mèrits
docents en base a una avaluació prèvia de les universitats. Així mateix es
preveu que entrin en vigor, amb caràcter general, els complements retributius del personal per mèrits docents, de recerca i de gestió. El conjunt
d’aquestes actuacions sumen un import total de 4,5 M€.
• Acord entre les universitats, el govern i els sindicats pel qual els increments retributius del personal docent de les universitats s’equiparen als
del personal funcionari al servei de l’Administració de la Generalitat.
Pel que fa al funcionament intern de les universitats s’ha definit i concretat el
pla d’actuació de la Inspecció universitària que té com a finalitat impulsar la
supervisió i el seguiment del sistema universitari per millorar-ne l’eficiència.
Balanç Pla de Govern 165
�Balanç
Un nou impuls econòmic
Agricultura i pesca
El sistema universitari català ha iniciat el seu procés d’adaptació a l’Espai
Europeu d’Educació Superior i amb iniciatives com el suport als programes de mobilitat o l’Euroregió s’ha desenvolupat el seu procés d’internacionalització.
2.6.1
Impulsar la competitivitat del sector
agroalimentari
Pel que fa al finançament, d’una banda s’han incrementat els recursos
destinats a les universitats i, de l’altra, s’ha impulsat l’acció territorial dels
centres universitaris i el seu impacte sobre l’entorn de forma que ha contribuït al reequilibri territorial.
Punt de partida
Les convocatòries del Pla Serra i Húnter han permès l’augment de la
contractació de nous professors estables i s’han millorat les condicions
laborals del professorat.
En els darrers 25 anys, coincidint amb la nostra integració a la Unió
Europea, el sector primari català s’ha vist immers en una ràpida i profunda transformació. Tant l’entorn econòmic, com el social i tecnològic i, de
manera molt especial, les tendències del mercat, han suposat canvis molt
significatius per a la nostra agricultura, ramaderia i pesca.
En els propers anys, cal garantir les actuacions encaminades a millorar la
qualitat universitària, continuar el procés d’adaptació a l’Espai Europeu
d’Educació Superior i dotar als centres de recursos per ser competitius en
l’entorn universitari europeu.
Aquests nous escenaris, però, poden suposar també noves oportunitats
per al sector. Disposem d’un sector productor i transformador de primer
ordre a potenciar, així com d’un reconeixement cada cop més clar del
paper multifuncional que exerceix l’activitat agrària com a garant de qualitat de vida, d’equilibri territorial i protecció i conservació mediambiental.
Una vegada presentats els resultats de l’Acció del Govern en matèria
d’Universitats es pot concloure que aquest apartat és un objectiu en vies
d’assolir-se.
Des del Govern s’ha treballat en aquesta línia, desenvolupant una sèrie de
polítiques que han fet possible que el món rural faci front a aquests nous
reptes amb garanties.
Les principals línies d’actuació han estat les següents:
1
La sostenibilitat del territori agrari
2
Tornar al món rural el prestigi i el seu paper estratègic
3
Millorar la competitivitat del sector
4
La Reorganització Administrativa per fer de l’administració agrària una
eina més participativa entre Govern i Sector.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Prèviament a l’explicació de les accions dutes a terme per part del Govern,
cal assenyalar que anteriorment el Govern tenia una política reactiva a problemes i incidències relatives al món rural, amb una manca de planificació
de projectes estructurals que fessin front a problemàtiques del sector, que
s’han anat agreujant amb els anys.
De les quatre línies d’actuació presentades, desenvoluparem les tres
primeres.
166 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 167
�La sostenibilitat del territori agrari
El respecte al territori en el món rural sembla que hagi de ser automàtic a la
pròpia activitat. No obstant, un mal ús dels recursos naturals, especialment
de l’aigua, pot afectar negativament tant al territori com a l’activitat agrícola.
És per això que en matèria de sostenibilitat territorial agrària, el Govern ha
realitzat les actuacions següents:
A data d’avui, disposem de 19.878
ha d’obres en regadius acabades i
41.632 ha d’obres en execució.
• Més de 170 milions d’euros destinats a regadius pel període 2004-2006,
d’entre els que destaquen l’Algerri-Balaguer, Garrigues Sud, Segrià Sud, Aldea Camarles i la Terra Alta. El ple desenvolupament d’aquests 6 regadius
suposarà la transformació en reg de gairebé 105.000 ha del territori català.
A data d’avui, disposem de 19.878 ha d’obres en regadius acabades
i 41.632 ha en execució.
El Canal Segarra-Garrigues, que
beneficiarà més de 70.000 hectàrees de terreny a Lleida ja ha
començat a executar-se
• El Canal Segarra- Garrigues, per la seva magnitud, requereix una
menció específica. Transformarà en regadiu més de 70.000 ha de 75 municipis de sis comarques de l’interior de Catalunya. Aquesta és la infraestructura agrària de major abast a Catalunya, amb un pressupost total de
1.102M€, que ja ha començat a executar-se:
El 14 de juny de 2005 s’aprovà, a través de l’ICCA, un aval de 17M€ que
desbloqueja l’inici de la construcció del primer tram del canal.
Millorar la competitivitat del sector
Un altre punt molt important dins del món agrari és la indústria agroalimentària, que representa un 17% del complex industrial de Catalunya.
Aquest és el primer sector industrial en vendes netes, seguida de prop pel
sector de la indústria química i per la fabricació de materials de transport.
Davant d’aquest pes significatiu, des de la conselleria s’ha actuat en les
parcel·les següents: la recerca i la competitivitat del sector. A continuació
es disposen les accions més destacades:
La indústria agroalimentària,
representa un 17% en el complex
industrial de Catalunya.
En matèria de recerca
Consolidació de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries
(IRTA) amb un pressupost destinat per part de DARP d’11 M€.
• Signatura del Conveni Marc per impulsar accions que enforteixin i incrementin les activitats d’R+D+I a les comarques lleidatanes focalitzades
en la UdL i a la ciutat de Lleida.
• Creació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida en el
marc de l’anella de l’agroindústria de Catalunya (Girona, Lleida i Reus).
• Creació de la fundació Centre UdL-IRTA.
• Constitució del Centre d’Agrogenòmica: el Laboratori CSIC-IRTA.
Estan ja licitades les obres del primer tram del canal principal i estan
endegades les obres de la xarxa de distribució en els sectors 1 i 12.
Recentment s’ha aprovat el projecte d’execució de les obres de la xarxa de
distribució de regadiu del sector 2, obra civil de l’ estació de bombament.
Durant el període 2004-2006
s’han invertit 66M€ en l’arranjament de 520Km de camins a tot
Catalunya
El Congrés del Món Rural ha promogut en poc més d’un any més
de 300 actes públics de participació per tot el territori i han mobilitzat unes 14.000 persones
• Durant el període 2004-2006 s’han invertit 66M€ en l’arranjament de
520Km de camins a tot Catalunya. A més, hi ha una inversió prevista en
redacció de projectes de 15M€ que es preveu es puguin començar a contractar entre la tardor de 2006 i principis de 2007. I està en elaboració un
Pla de camins en base a peticions de le sdiferents comarques catalanes.
Tornar al món rural el prestigi i el seu paper estratègic
Un element clau per preservar el sector agrari és el seu reconeixement per
part de la resta de la població. La sensibilització dels ciutadans sobre el pes
estratègic que té el món rural en la preservació de tradicions, de garant del
territori i d’un sector econòmic on la qualitat és el factor més important, és
un pas més per consolidar el món rural. A partir d’aquestes premisses, el
Govern ha desenvolupat per primera vegada a Catalunya:
• El 1er Congrés del Món Rural de Catalunya, les conclusions del qual
apunten que el món rural i l’agricultura catalana són avui una oportunitat de futur per al conjunt de la nostra societat.
• L’establiment dels Pactes Territorials, emmarcats dins el CMR, com un
instrument de concertació encarregat de concretar l’estratègia general
de desenvolupament rural a 15 zones que abracen les 41 comarques
catalanes. Aquests Pactes Territorials han permès la participació de tots
els agents socials per establir les estratègies del nou Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013 (PDR) que ara s’està redactant i s’ha de presentar al
Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) abans de finals d’any.
168 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
• Signatura d’un conveni per convertir la Torre Marimon en una Centre
Experimental de l’IRTA.
• Creació del Centre Tecnològic GIRO (Gestió Integral de Residus Orgànics), del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA (CREDA), entre d’altres iniciatives que s’han vingut a
sumar a les ja existents ( CREAF, CReSA, UdL-IRTA, Mas Badia).
Creació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida,
que s’emmarca en l’anella de
l’AgroIndustria.
• D’altra banda, el DARP ha contribuït al desenvolupament de les TIC al
món rural a través del seu PORTAL RURALCAT, que ha viscut un important increment de persones adscrites al llarg del darrer any, arribant a
més de 6.300.
En matèria de competitivitat
• Dins el marc de l’Acord per la Competitivitat que s’ha subscrit entre el
Govern i el conjunt d’agents socials i econòmics , s’ha presentat el Pacte
Estratègic pel Desenvolupament Agroalimentari de Catalunya, un
pacte orientat a posar en valor de l’aportació del sector primari al desenvolupament econòmic del territori, i a impulsar les polítiques adients que
han de garantir la seva competitivitat en una economia globalitzada.
• Les cooperatives agràries són fonamentals al món rural perquè la seva
rendibilitat socioeconòmica és clau en l’equilibri territorial del país. El
Pla de Modernització i Concentració de cooperatives esdevé per tant un
element clau per assegurar-la. Durant aquesta legislatura el Pla ha beneficiat 39 cooperatives amb una subvenció total de més de 6.5M€
que generarà un inversió de més de 14M€.
Aquest mes de juliol, s’ha aprovat a més, destinar més de 17M€ per
finançar la pròrroga de l’esmentat Pla per al període 2006-2008.
Els ajuts concedits pel Pla de
Modernització i Concentració de
Cooperatives al llarg d’aquesta legislatura, generaran una inversió
de més de 14M€.
Balanç Pla de Govern 169
�Aprovats un total de 997 projectes, amb un ajut total de 146M€
i una inversió en l’agroindústria
catalana pel valor de 889M€
Aquests 17M€ permetran completar les actuacions previstes i finançar
uns 50 nous plans d’actuació per al foment de la integració cooperativa, els quals beneficiaran 10.000 empresaris socis de cooperatives.
• Amb l’objectiu de fomentar i impulsar la innovació i la millora en els
processos de transformació i comercialització dels productes agraris,
s’han aprovat un total de 997 projectes, amb un ajut total de 146M€
que han comportat inversions en l’agroindústria catalana pel valor
de 889 M€.
Durant la present legislatura
l’Institut Català del Crédit Agrari
ha concedit 25 préstecs per un
import global de més de 18M€.
• Paral·lelament, els préstecs atorgats per l’Institut Català del Crédit
Agrari en el període desembre 2003- juliol 2006 a la agroindústria i
comercialització de productes agraris ha estat de 25 préstecs per un
import global de 18.316.191,66 €.
Els Contractes Globals d’Explotació són una aposta per polítiques
adaptades a cadascun dels nostres territoris, a cadascuna de les
nostres explotacions
• Els Contractes Globals d’Explotació (CGE) s’estendran a partir de
2007 per tot Catalunya amb l’objectiu de mantenir les línies tradicionals
d’ajudes de la PAC, però incorporant línies d’acció social i mediambiental
que seran beneficioses no només pel pagès, sinó també per a la resta
de la societat. Degut a la innovació que representa aquesta fórmula de
finançament, s’adjunta una fitxa tècnica amb més detalls.
La llei de contractes de conreu té
com a objectiu facilitar l’augment
de dimensió de les explotacions
agràries per tal de millorar-ne la
competitivitat
• El projecte de Llei de contractes de conreu, aprovat pel Govern, amb
l’objectiu d’afavorir els contractes d’arrendament per augmentar la dimensió de les explotacions, facilitar l’accés a la propietat i evitar l’abandonament de la terra. Portat al Consell Consultiu per CiU en un intent
d’endarrerir la seva aprovació, ha estat declarat plenament constitucional
pel mateix.
222M€ destinats a garantir el
relleu generacional i la modernització de les explotacions agràries
• Per tal d’afavorir el relleu generacional i la modernització de les explotacions agràries, el DARP ha aprovat gairebé 8.500 ajuts per a inversions en plans de millora i uns 2.700 ajuts de instal·lació de joves
agricultors per un import total de 222 M€.
• Aprovació del Decret de desenvolupament de la Llei de qualitat
agroalimentària, que regularà els distintius d’origen i qualitat, l’artesania alimentària i l’Inventari de productes de la terra. I crearà dos registres:
el de distintius d’origen i qualitat i el d’entitats de control i certificació
La diferenciació per la via de la
qualitat és l’estratègia que permet
millorar la nostra competitivitat
a partir de produccions de gran
valor afegit
• Impuls d’actuacions en l’àmbit de la promoció d’aliments amb distintius
de qualitat. A data d’avui disposem d’11 Denominacions d’Origen, 6
Denominacions d’Origen Protegides, 6 Indicacions Geogràfiques
Protegides i 13 Marca de Qualitat. Al llarg de la legislatura han estat
aprovades més de 74 actuacions de foment de certificacions de qualitat
per un import total de més de 1,8M€.
• Per la seva banda, el DARP a través de l’INCAVI, també ha dut a terme
actuacions per a promocionar els vins catalanas amb Denominació
d’Origen: ha estat present a les fires de London Wine, VINEXPO (Burdeus), Prowein a Alemanya, a l’EXPO AICHI (JAPÓ), a Alimentària i al Saló
Barcelona Degusta. I Ha dut a terme anualment campanyes publicitàries
de promoció dels vins catalans de qualitat “Tasta la diferència” i “Destapa
el millor de tu mateix”. Així mateix, i a nivell formatiu, destaquem l’ads-
170 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
cripció de l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech
d’Espiells al DARP
• Plans de reconversió sectorial. Des del departament s’han desenvolupat mesures concretes per tal de regular sectors productius en crisi:
Aprovació i publicació del Registre de plantacions de fruita dolça de
Catalunya amb una superfície total inscrita de 52.063,58 ha. Posada
en funcionament dels Plans de Reconversió de les plantacions de fruita dolça a partir de la campanya 2005/06. El total de plans presentats
ascendeix a 211 per a una superfície total de 3.602,28 ha. I presentació de la prova pilot d’implantació de la targeta vitícola de Catalunya
Presentació de la prova pilot d’implantació de la targeta vitícola de
Catalunya
• La declaració única agrària (DUN) consisteix en una declaració anual que
ha de fer el titular d’una explotació agrària. També amb la DUN es poden
activar i sol·licitar els drets d’ajut a Pagament Únic, essent aquest 2006, el
primer any en què s’ha posat en marxa aquest pagament.
• Ja s’han activat els drets de Pagament Únic de 59.600 titulars. Prèviament, durant la campanya 2005, es van comunicar les hectàrees i els
imports de referència a 70.000 productors.
• A més, dins el marc de la DUN, s’han gestionat anualment més de 82.000
expedients de primes agrícoles per un import de més de 140M€. Així
mateix, pel que fa a les primes ramaderes, es gestionen més de 15.000
expedients per un import total de gairebé 91M€.
Aquest 2006 ha estat el primer
any en què s’ha posat en marxa
el Pagament Únic. Ja s’han activat els drets de 59.600 titulars i
s’han comunicat les hectàrees i
els imports de referència a 70.000
productors.
• Destinats més 38M€ en ajuts agroambientals (arròs, fruits secs, agricultura ecològica i integrada, prats i pastures, ramaderia ecològia), essent
novetat la línia de millora de pastures en zones de muntanya amb ramaderia equina. Destinats així mateix, més de 17 M€ per a actuacions de
foment de l’agricultura ecològica (56.368 ha) i de ramaderia ecològica
(332 explotacions). I en relació a les Agrupació de Defensa Vegetal (ADV),
durant aquesta legislatura s’han aprovat un total de 217 expedients que
suposen un ajut superior als 3,4M€.
Destinats més 38M€ en ajuts
agroambientals, 17M€ per a actuacions de foment de l’agricultura
i ramaderia ecològica i més de
3,4M€ a les Agrupacions de Defensa Vegetal
• En l’àmbit ramader, aprobada la Llei de contractes d’integració ramadera de Catalunya i creació de la Junta Arbritral de Contractes d’Integració.
Aprobada la Llei de contractes d’integració ramadera de
Catalunya i creació de la Junta Arbritral de Contractes d’Integració.
• Implementació del Sistema de Pesatge i Classificació de Canals Porcines que introdueixi claredat i transparència en les relacions i transaccions entre els agents del sector torcí.
• Iniciada la tercera fase del programada de lluita contra l’Aujesky. L’objectiu és declarar Catalunya indemne d’Aujeszky a finals de l’any 2007.
• S’ha de remarcar la voluntat de resoldre els problemes derivats de les
dejeccions ramaderes. Creació del consorci GESFER i del primer Centre
de Gestió integral de Residus Orgànics (GIRO). Important pas endavant en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes i de les bones
pràctiques agràries.
GESFER i el Centre de Gestió
integral de Residus Orgànics
(GIRO) són l’aposta del Govern per
millorar la gestió de les dejeccions
ramaderes
Balanç Pla de Govern 171
�Millora de l’eficiència i l’estalvi energètic
Signatura d’un acord marc entre el DARP i l’ICAEN per a la promoció de l’estalvi i l’eficiència energètica en l’agricultura.
El foment de les assegurances
agràries és per al DARP, la millor
mesura per fer front als danys
ocasionats per inclemències meteorològiques
A la campanya 2004/05, s’ha incrementat un 65% la contractació
d’assegurances, un 60% les hectàrees de cereals assegurades i s’ha
passat de 53 animals assegurats
el 2004 a més de 63.000
Hi ha hagut un augment de més
del 95% de l’aportació pública a la
contractació d’assegurances.
El Govern ha posat al dia la regularització i el pagament del Pla
de Recuperació de les oliveres
gelades: Ja s’han fet efectius ja
gairebé 75M€ d’un Pla quantificat
en 81M€.
172 Balanç Pla de Govern
Resolució d’incidències
A més d’aquestes accions planificades, el DARP ha treballat per tal de resoldre situacions d’emergència o imprevistes. El foment de les assegurances
agràries és per al DARP, la millor mesura per fer front als danys ocasionats
per inclemències meteorològiques
S’ha impulsat la creació de la línia específica de flor i planta ornamental,
la multiconreu d’hortalisses i s’ha aconseguit cobertura per la pèrdua del
potencial productiu de les oliveres afectades per les gelades.
En relació a la campanya 2004/05, s’ha incrementat un 65% la contractació
d’assegurances, un 60% les hectàrees de cereals assegurades (més de
91.000), representa un 30% del total de cereals de secà; i s’ha passat de 53
animals assegurats el 2004 a més de 63.000. Les subvencions concedides per
les administracions públiques en cereals i pastures han passat de 400.992
euros l’any 2004 a 785.045 el 2005, el que suposa un augment de més del
95% de l’aportació pública a la contractació d’assegurances. Els assegurats
han pagat una mitjana del 50% del total de la prima, un cop descomptades
les subvencions.
Balanç
Des del Govern s’ha fet tot un esforç per començar a modificar la forma
de gestionar el món rural a Catalunya, amb el fi de fer d’aquest un sector
empresarial més modern, més adaptat a les realitats internes del sector i al
seu entorn. Així s’han tirat endavant, al llarg d’aquesta legislatura, actuacions molt importants per al sector agrari com són els Contractes Globals
d’Explotació, els Pactes Territorials, la Llei de Contractes d’Integració
Ramadera, el projecte de Llei de contractes de conreu, i l’impuls definitiu
del Canal Segarra-Garrigues.
Les actuacions fetes són només l’inici d’un procés de reformació del sector
que serà llarg i que caldrà seguir desenvolupant al llarg de la legislatura
vinent, com per exemple, amb la reforma del propi DARP.
No obstant això, el canvi fet en la política agrícola catalana ha estat important, ja que s’ha passat d’un model de política reactiva a les incidències a
un model proactiu, en el qual s’estan dissenyant una sèrie de polítiques estructurals que incideixen en les arrels de les problemàtiques de la pagesia
i per aquest motiu es pot considerar que, en aquesta matèria, el resultat
de l’Acció de Govern és un objectiu assolit.
En el cas concret de la sequera:
Des del departament s’han activat tots els mecanismes d’alerta i s’ha fomentat la contractació d’assegurances. La partida pressupostària destinada a
assegurances ha passat de 5 a 9M€.
La concessió dels 1.400 préstecs subvencionats per pal·liar els danys de la
sequera del 2005 per un total de 14.554.228 euros, ha estat supeditada a la
contractació d’assegurances per a la campanya 2006.
Enguany també s’ha acordat augmentar la subvenció fins un 40% per a
5 línies d’assegurança: assegurances integral i de rendiments de cereals,
rendiment en l’olivera, sequera en pastures i rendiments de l’ametller. I s’han
instal·lat 47 abeuradors arreu de Catalunya.
Pla de Recuperació de l’olivera
Aquesta línia té com a objectiu cobrir les despeses destinades a la recuperació de les plantacions d’olivera afectades per les gelades de 2001 que van
afectar a 8.418 professionals. Ja s’han fet efectius ja gairebé 75M€ d’un Pla
quantificat en 81M€.
Publicada ja l’ordre del 4rt any del pla.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 173
�Els compromisos estratègics
Les noves polítiques
El Congrés del Món Rural de Catalunya s’ha iniciat amb la voluntat d’endegar un diàleg pedagògic que defineixi els punts forts, els punts dèbils, les
oportunitats i les amenaces del món rural català. El Congrés s’ha desenvolupat en base a 3 eixos bàsics.
Contractes Globals d’Explotació per fer més competitives les explotacions agràries
Tres eixos bàsics:
• Globalització:
En el marc dels compromisos de liberalització de mercats cal reforçar el
paper de la nostra agricultura i ramaderia tot consolidant el paper de
lideratge de la indústria agroalimentària catalana.
• El futur del sector agroforestal:
La reforma de la Política Agrària Comuna ha de permetre definir un marc
de referència per preparar l’agricultura catalana per al futur, adaptar-la
a les noves condicions i dibuixar unes estratègies emmarcades en el
Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-2013.
• Estratègies aplicables al desenvolupament del món rural:
Impuls d’activitats agràries complementàries generadores de riquesa.
Identificar i avaluar estratègies orientades a la gestió sostenible del
món rural.
El passat mes de maig es va clausurar el Congrés del Món Rural després de
15 mesos de treballs al llarg i ample de tot el territori català, amb més d’un
centenar d’actes (grups de treball, assemblees, jornades tècniques i fòrums
per al diàleg) i amb la participació de 14.000 persones.
Les conclusions s’han emmarcat en 5 reptes:
• El repte Món Rural/Món Urbà: apropar la realitat del món rural a les
ciutats, mitjançant programes pedagògics i de difusió cultural.
• El repte de la competitivitat: incorporar la Gestió Empresarial i l’R+D al
món rural, coordinar la formació i desenvolupar exportacions competitives.
• El repte de la sostenibilitat: reconèixer la funció sostenible d’equilibri territorial; transversalitat de les polítiques que afecten el territori;
promocionar els models de producció ecològics; aprofitar les energies
alternatives; propiciar un Pacte per a l’ús de l’Aigua; Política de regadius
sostenibles que impulsi l’activitat econòmica i social.
• El repte de la vertebració social: garantir uns serveis bàsics per a la
població rural; Integració de la població rural; Reconèixer el paper de
la dona dins el món rural; Prioritzar programes per fer atractiu el món
rural als joves; Impulsar un Pla director de modernització i concentració
cooperativa.
• El repte Institucional: una administració més propera, més àgil i més
transversal; Una Política de Desenvolupament Rural; Aplicar el Contracte
Global d’Explotació; Protegir el sòl en funció dels seus usos; Afavorir la
transparència en el mercat de la terra.
• La creació de la Fundació del Món Rural com a plataforma d’iniciativa
pública i privada que ha de garantir l’aplicació i el seguiment de les conclusions del Congrés del Món Rural.
174 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Objectiu
La finalitat del CGE és incentivar les explotacions agràries a desenvolupar un
projecte d’explotació que integri les funcions productives, mediambientals,
econòmiques i socials de l’agricultura, amb l’objectiu de fomentar la viabilitat
de les explotacions agràries i assolir un desenvolupament rural sostenible.
Es crea un acord de col·laboració entre l’administració i l’explotació agrícola
que permeti integrar determinats ajuts de desenvolupament rural englobats
en les tres àrees que es descriuen a continuació:
• Àrea 1: Millora de la competitivitat de l’explotació
• Àrea 2: Gestió Sostenible de l’activitat agrària
• Àrea 3: Diversificació de l’economia i qualitat de vida a les zones rurals.
Àmbit d’aplicació
L’àmbit d’aplicació del Pla Pilot del CGE serà les comarques de l’Alt Urgell, el
Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany
Durada del contracte
La durada màxima del CGE en el Pla pilot serà de cinc anys, es preveu que a
partir de 2007 s’ampliï a tot Catalunya.
Pressupost destinat
L’any 2005 es van destinar 6 M€ a la millora i competitivitat de les explotacions agràries i enguany s’ha aprovat una convocatòria d’ajuts dins del Pla
pilot del contracte Global d’Explotació, amb un pressupost plurianual de
7,5 M€.
Què representa el CGE
Representa una nova manera de gestionar els ajuts destinats a les explotacions agràries, amb un contracte que considera l’explotació en la seva globalitat i que contribuirà a assegurar-ne la viabilitat, la continuïtat i el lligam amb
el territori.
Es mantenen les línies tradicionals d’ajudes de la PAC, però s’incorporen
línies d’acció social i mediambiental que seran beneficioses no només pel
pagès, sinó també per a la resta de la societat.
El CGE és un canvi de model en la gestió de les ajudes a l’explotació. A partir
del CGE, les ajudes van vinculades a uns resultats i a unes fites per a cadascuna de les explotacions. La implantació d’aquest nou mecanisme de distribució de les ajudes representa una nova forma d’entendre el sector rural,
motivant-lo a transformar-se en un sector on la gestió empresarial prengui
més protagonisme i faciliti la competitivitat de les explotacions agràries.
Àmbit d’aplicació del Pla Pilot del CGE
Conca de Barberà
Alt Urgell
Berguedà
Pla de l’estany
Balanç Pla de Govern 175
�Un nou impuls econòmic
Agricultura i pesca
2.6.2
Modernitzar el sector pesquer
Punt de partida
El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és
un sector altament subvencionat i només captura el 20% del peix que es
consumeix al nostre país.
Tenint en compte aquesta situació, l’acció de govern s’ha centrat en què
el sector pugui assolir un creixement sostenible i, alhora, impulsar
una major implicació dels pescadors en la comercialització dels seus
productes.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Davant de la situació del sector de la pesca, i per tal de millorar-ne la situació, el Govern ha realitzat les iniciatives següents:
Celebració del 1er Congrés de
la Pesca Marítima de Catalunya
i creació del Consell de Pesca i
Afers Marítims de Catalunya
• Celebració del primer Congrés de Pesca Marítima de Catalunya, per tal
de debatre i reflexionar sobre l’estat de la pesca catalana.
• Arrel del Congrés de Pesca, es decideix crear el Consell de Pesca i Afers
Marítims de Catalunya. Aquest organisme és l’órgan interlocutor amb
les organitzacions més representatives del sector per tal d’analitzar i debatre conjuntament aquells temes que afecten l’àmbit sectorial productiu, de l’aqüicultura i de la comercialització.
Un dels punts més importants del sector pesquer són les subvencions que
ajuden el sector a tirar endavant, tant a Catalunya com a la resta de la UE. A
continuació se’n detallen algunes de les més significatives:
• Donar compliment al programa IFOP 2000-2006. El govern va aprovar
el programa d’ajuts estructurals al sector de la Pesca (IFOP Catalunya),
per al període 2000-2006.
• El Govern va assolir l’any passat el 100% dels compromisos de la totalitat
del programa IFOP 2000-2006 i, a més, cal destacar que s’ha aconseguit
un increment de l’aportació de l’IFOP a favor de Catalunya de 2’1 M€.
• Obtenció del mateix nivell d’ajut per la flota pesquera amb independència de les regions de procedència. Per tant, un pescador català,
per modernitzar una barca, rebrà el mateix percentatge d’ajut que un
pescador d’una altre CCAA, tema llargament reclamat pel Govern.
Reconeixement d’igualtat entre
flotes pesqueres de diferents
Comunitats Autònomes pel que
fa les ajudes
• S’ha incrementat l’ajut destinat a les confraries per serveis socials passant
de 541.612€ el 2005 a 827.559 € el 2006. Així com també s’ha habilitat un
ajut per un import total d’1,2 M€ a les confraries, a causa de la crisi del
preu del gasoil de 2005.
• S’han duplicat els ajuts a les federacions territorials de confraries de
pescadors i ha augmentat el 10% l’ajut de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors.
Pel que fa a les actuacions relatives a la implicació dels pescadors en la
comercialització, el programa per a la millora de la qualitat dels nostres productes pesquers, sota el lema “Peix nostre, peix de qualitat”, que té com a
objectiu final la diferenciació dels nostres productes sota la marca “Peix de
la costa, el més fresc”, engloba:
• Programa de formació per a pescadors i guia de bones pràctiques per
al maneig i tractament del peix a bord dels vaixells.
• Reglament d’ús dels usuaris de les llotges elaborat amb col·laboració
de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
• Guia de Bones Pràctiques a les llotges, elaborat amb col·laboració de
l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
• Programa de Formació per a la creació de la figura de Cap de Llotja.
Paral·lelament, durant el present curs escolar, s’ha dut a terme a les Escoles
de Catalunya la campanya “ Peix Creix”, amb l’objectiu d’incentivar els nens
per tal que aprenguin l’hàbit de menjar peix. L’impacte de la campanya ha
arribat a 60.000 escolars.
A nivell d’estalvi energètic, s’ha presentat el Programa d’estalvi i eficiència
energètica del sector pesquer. L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de gestionar i utilitzar de manera eficient l’energia, així com informar i
assessorar els armadors sobre els diferents sistemes que permeten millorar
l’eficiència energètica.
Per acabar, cal mencionar que el DARP ha estat el motor en l’aprovació del
“Plan integral de pesca del Mediterraneo” per part del MAPA. Aquest Pla
contempla diferents mesures tècniques de gestió dels recursos pesquers al
Mediterrani espanyol.
Així mateix, cal destacar l’esforç que s’està fent per elaborar la Llei de Pesca
que haurà de donar resposta a les necessitats actuals i futures del sector
pesquer i aqüícola. L’objectiu primer d’aquesta llei serà d’ordenar les
competències de la direcció general de Pesca i Afers Marítims, tant de pesca
extractiva, aqüicultura, com en tots aquells aspectes relacionats amb els
afers marítims. Aquesta norma haurà de ser aprovada a la futura legislatura.
Programa per a la millora de la
qualitat dels nostres productes
pesquers, “PEIX NOSTRE, PEIX DE
QUALITAT
Presentat el Programa d’estalvi
i eficiència energètica del sector
pesquer
• Aprovació del nou Fons Europeu de la Pesca per part de la UE, que
substituirà l’actual IFOP apartir de l’1 de gener de 2007 i estarà dotat
d’un pressupost de 3.849 M€ per al període 2007-2013, del qual es destinarà 1.000 M€ a l’Estat espanyol. El Govern, mitjançant el DARP, ha participat en la creació del reglament i es mostra satisfet per l’acceptació de
les al·legacions presentades durant aquests dos anys per part del Consell
de Ministres.
176 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 177
�Balanç
Un nou impuls econòmic
Sector financer
El sector pesquer està immers en una situació complexa, tot i que s’estan
fent grans esforços des del Govern per mantenir un diàleg permanent
amb el sector i realitzar aquelles actuacions que són al seu abast per tal
que el sector pugui assolir un nivell alt de rendibilitat.
2.7.1
S’ha treballat per garantir les ajudes al sector i millorar-les en els casos
possibles. No obstant això, cal desenvolupar la Llei de Pesca Marítima com
a eina de regulació del sector.
Potenciar l’existència de centres
de decisió financera a Catalunya
Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba en vies d’assolir-se.
Punt de partida
En l’àmbit del sector financer, preservar i potenciar l’existència d’institucions financeres de primer nivell en el territori català, era l’objectiu
principal per a aquesta legislatura.
El sector financer català s’organitza bàsicament entorn de les caixes
d’estalvi i, per tant, era important orientar l’actuació del Govern a la seva
regulació i potenciació. En aquest sentit es preveia
1
Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials
2
Reforçar els òrgans de govern de les caixes amb una representació
adequada de la societat civil
3
Impulsar la presència directa en projectes punters de l’economia
catalana
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials
Al llarg de la legislatura la col·laboració entre la Generalitat i les caixes
d’estalvis s’ha reforçat. El Govern entén que es tracta d’institucions clau per
al desenvolupament econòmic i social del país i, amb aquest objecte, el mes
de març de 2005 la Generalitat i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi
van crear una comissió mixta paritària per analitzar i posar en marxa propostes en tres àmbits: la col·laboració i participació de les caixes d’estalvi en
infraestructures i aspectes estratègics per a l’economia catalana, la millora i
el reforçament dels òrgans de govern de les Caixes i l’acció de l’Obra Social
complementària amb l’acció dels poders públics.
Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials
En primer lloc cal destacar que s’han incrementat de forma notable les
dotacions a Obra Social. Aquestes han incrementat el seu import entre 2003
i 2006 en un 58%, passant de 269 M€ a 426 M€.
Per altra banda, es va institucionalitzar un instrument per fomentar l’intercanvi d’informació que ha servit per guanyar en coordinació, complementarietat i eficàcia a l’hora de gestionar aquests tipus de recursos.
L’increment de dotacions i la major eficàcia derivada d’una major complementarietat té un efecte multiplicador i possibilita prestar millors serveis
socials.
178 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
S’ha guanyat en coordinació i eficiència en la gestió de l’obra social
Increment en un 58% de l’aportació de les Caixes a les seves Obres
Socials
Balanç Pla de Govern 179
�Reforçar els òrgans de govern de les caixes amb una representació de la
societat civil adequada
El Parlament ha aprovat la llei que modifica la vigent llei de caixes de
Catalunya amb la voluntat de preservar i modernitzar el model català de
caixes d’estalvi. Aquesta llei, aprovada per unanimitat, vol també reforçar els
òrgans de govern d’aquestes entitats i incrementar la representativitat de la
societat catalana en el si de les caixes.
Un nou impuls econòmic
Sector financer
2.7.2
Potenciar el paper estratègic
dels organismes financers
de la Generalitat
Impulsar la presència directa en projectes punters de l’economia catalana
Amb la voluntat de fer de Catalunya una plaça financera de referència, el
Govern ha dut a terme altres actuacions que demostren la capacitat d’especialització i d’acolliment de nous àmbits de contractació:
Barcelona és la seu de la primera
borsa de drets d’emissió de l’Estat
i del Fons Europeu de la Mediterrània
Punt de partida
La Generalitat disposa de diversos organismes financers que han de servir
per facilitar des del govern el finançament dels sectors públic i privat
catalans.
• S’ha impulsat Barcelona com la seu de SENDECO2, la primera borsa
de drets d’emissió de CO2 de l’estat. La constitució d’aquesta borsa
permetrà que les més de 1.000 empreses espanyoles afectades pel compliment del protocol de Kyoto puguin comprar i vendre les autoritzacions d’emissió de diòxid de carboni que els ha atorgat el Govern espanyol
d’acord amb el Pla Nacional d’Assignacions. Les empreses podran intercanviar drets d’emissió amb instal·lacions de tot Europa.
• S’ha impulsat així mateix la creació del Fons Europeu per a la Mediterrània, amb seu a Barcelona. És un fons de capital risc que té per objecte
promoure projectes empresarials al sud de la Mediterrània amb especial
atenció als països del Magreb.
Balanç
Pel que fa als objectius fixats en relació a les caixes d’estalvi, s’ha aconseguit millorar la gestió de l’obra social i s’ha aprovat el Text refós de
modificació de les lleis de caixes anteriors.
Paral·lelament, s’ha impulsat Barcelona com a plaça financera de referència del sud d’Europa, amb la implantació de dos seus d’organismes.
Cal, però, seguir treballant per enfortir el sector financer català, i és per
això que en aquest apartat el Pla de Govern es pot valorar com un objectiu en vies d’assolir-se.
L’Institut Català de Finances (ICF), el principal organisme financer de la
Generalitat, té com a objectius generals d’actuació el sosteniment i la promoció d’activitats econòmiques que contribueixin al creixement econòmic i a la millora de la distribució de la riquesa d’aquells sectors que, per
la seva transcendència social, cultural, innovadora o ecològica mereixen
una atenció prioritària.
Concretament, l’ICF té els objectius següents:
1
La millora de la solvència i de la política de sanejament de la inversió
creditícia, per tal de potenciar la capacitat per complir amb la seva finalitat de foment de l’economia social i productiva de Catalunya.
2
La diversificació instrumental i la innovació en la oferta, per donar
resposta a les necessitats que determini la política del Govern de la
Generalitat.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
En el període que examinem, l’ICF ha elaborat el Pla Estratègic de l’Institut
Català de Finances per al període 2005-2007 en què es materialitza la
nova orientació d’aquest organisme, que es presenta a continuació.
Redacció del Pla Estratègic de la
ICF per al període 2005-2007
La millora de la solvència i de la política de sanejament de la inversió
creditícia
És important destacar que els comptes anuals de l’Institut mostren per a
l’any 2005 un resultat positiu de 1.3 M€. Aquest resultat contrasta amb el
negatiu de l’exercici anterior.
El sanejament de l’ICF es reflecteix, a part de en el resultat econòmic, en la
millora d’alguns indicadors rellevants com són el coeficient de solvència,
l’índex de morositat i la pròpia activitat:
• El coeficient de solvència ha estat l’11,26 %, és a dir, 0,7 punts superior al 2004.
• La millora del sanejament ha reduït l’índex de morositat del 5,4% al
3,5%, i en un 25% els crèdits impagats.
• La reactivació ha suposat un increment del 87,8% en l’activitat.
180 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 181
�S’ha creat ICF Equipaments per
promocionar i gestionar equipaments públics
La diversificació instrumental i la innovació en la oferta
Per tal d’ampliar la oferta de productes financers, la ICF ha realitzat les accions següents:
• Creació de la empresa ICF Equipaments SA, amb la finalitat de promocionar i gestionar equipaments públics. En el seu primer any de
funcionament ICF Equipaments ja va lliurar un total de 17 escoles i va
rebre comandes per a 135 projectes d’inversió per un import global
de 266 M€. Durant el seu segon any de funcionament (2006), ja s’han fet
inversions per un total de 96 M€ i compta amb una cartera de projectes
en curs per un import superior als 500 M€.
• Creació, posada en marxa i consolidació d’ICF Crèdit, línea de finançament a llarg termini per a petites i mitjanes empreses, amb l’objectiu
que aquestes puguin millorar el seu accés a instruments de finançament
en condicions avantatjoses. La creació d’ICF s’emmarca en l’Acord Estratègic. Un terç dels projectes s’han adreçat a les pimes i als treballadors
autònoms, un altre terç, a empreses del sector del comerç, del turisme i la
hostaleria i un darrer terç, a empreses industrials.
Més de 2800 empreses s’han
beneficiat de la Línia ICFcredit
durant l’any 2005
Aval per 17,2 M€ a la Comunitat
General de Regants del Canal
Segarra-Garrigues
Durant els anys 2004, 2005 i 2006 s’han realitzat des d’aquest organisme
financer i també des de l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) diverses accions en favor de les empreses catalanes:
• Des de l’ICF s’han obert dues línies de finançament per oferir crèdits
en condicions avantatjoses a pimes. En la línia de l’any 2005, 2.800 pimes
s’han pogut beneficiar d’aquests crèdits.
• L’ICCA ha formalitzat 1.846 operacions per un import de 122 M€,
destinats bàsicament als sectors agraris i pesquers. Destaca l’impuls
financer al canal Segarra-Garrigues.
Balanç
El pla de Govern no fixava inicialment objectius per als organismes financers de la Generalitat. Tot i això, cal valorar com a positiva la seva actuació
tant a nivell de les intervencions efectuades al sector privat com de la
diversificació de la oferta dels productes de l’entitat.
Per tant, s’estima que en aquest apartat el Pla de Govern 2004-2007 presenta un objectiu assolit.
182 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
�3
Una nació socialment avançada
Balanç del Pla de govern
Balanç Pla de Govern 183
�La igualtat d’oportunitats, la prioritat.
El desenvolupament econòmic i la cohesió.
La més gran inversió en política social.
El Govern presidit per Pasqual Maragall es plantejà des de l’inici, a través de
polítiques públiques, generar igualtat d’oportunitats, per tal que els ciutadans i ciutadanes puguin exercir com a tals.
El model de desenvolupament econòmic va acompanyat d’una gran inversió
en programes socials per construir una nació socialment avançada, on el
component de cohesió social es converteixi en un signe identitari d’aquest
govern i del país.
Dins la política social prioritzem l’educació, la salut, els serveis socials, la
cultura, la seguretat i l’habitatge, per això només la suma dels imports de
despesa en salut, educació, benestar i família, i cultura representen més del
46% sobre el total del pressupost.
Tots els ciutadans i ciutadanes són subjectes destinataris de les polítiques
socials, però especialment les persones més fràgils: infants, joves, persones
grans, persones amb discapacitat, dones i famílies amb risc social.
L’accent més marcat del Govern en els programes socials té el seu màxim
exponent en la proximitat, i en el fet de compartir les polítiques socials amb
els municipis. La idea de “barris segurs i escoles dignes” és una de les grans
orientacions d’aquesta política. El barri és l’àmbit idoni per als programes
socials compartits entre les dues administracions, la local i l’autonòmica. Per
això l’acció específicament social s’acompanya d’un dels projectes del Govern més ambiciosos, el Pla de barris, mitjançant el qual que ja s’han aprovat
actuacions en més de 40 barris, que consisteixen en la rehabilitació de l’espai
públic acompanyant a la resta de polítiques socials, discriminant positivament aquells territoris amb més necessitats des del punt de vista social.
Des de la mirada pròxima, des d’actuacions locals, hem construït programes
transversals que busquen promoure la convivència, els valors del civisme i
prevenir la violència.
La filosofia política que impregna el projecte social consisteix a aconseguir
que les persones tinguin en la seva comunitat més pròxima (barri, poble) el
referent positiu, que puguin sentir-se orgullosos, tranquils i segurs on viuen,
per poder gaudir de les oportunitats en educació, salut, cultura o ocupació.
És en el municipi on l’arribada de nouvinguts (forta immigració econòmica)
fa més fràgil la convivència i alhora on hi ha més oportunitats per assolir la
cohesió social.
Amb el nou Estatut, Catalunya participarà molt més activament en el control
de la immigració, dels seus fluxos i de la seva regularització, però la necessitat d’universalitzar uns serveis públics per a tothom i garantir la seva qualitat
són els elements bàsics perquè la immigració que arriba s’adapti sense
generar cap fractura social. D’aquí també la importància de la formació i de
les polítiques d’acollida lingüística com a element integrador.
La nostra voluntat, doncs, és convertir Catalunya en una nació socialment
avançada on els ciutadans i ciutadanes puguin reconèixer, i s’enorgulleixin
184 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Marina Geli i Fàbrega
Consellera de Salut
Presidenta de la Comissió
de Govern de Polítiques Socials
Balanç Pla de Govern 185
�de la seva qualitat de vida, de gaudir d’igualtat d’oportunitats, de ser lliures i
de tenir un compromís amb el seu país: exercir de ciutadà.
Les polítiques socials constitueixen la prioritat fonamental del Govern de la
Generalitat; per això més de la meitat dels recursos s’han destinat a aquesta
finalitat.
• L’educació, com a gran prioritat, des de la petita infància amb les escoles
bressol, fins a la formació continuada i unes universitats d’excel·lència
(amb un increment de pressupost, només del Departament d’Educació,
del 43,8% respecte al pressupost de 2003).
El nou marc estatutari ha obert grans i noves oportunitats, competencials,
financeres i de filosofia política, fa una menció concreta i molt especial a la
cohesió social amb un capítol dedicat als drets i deures i principis rectors,
sempre compartint amb l’Estat, amb Europa i els organismes internacionals.
El desenvolupament econòmic, l’estabilitat i la nova visió institucional, juntament amb la consideració dels accents territorials i la prioritat pels programes socials, defineixen la política del Govern presidit per Pasqual Maragall.
• La salut també ha estat un objectiu, tant des del punt de vista individual com col·lectiu, prioritzant la salut pública, millorant, modernitzant,
humanitzant l’assistència i consolidant els programes sociosanitaris amb
un creixement pressupostari gens menyspreable del 42% en relació amb
el pressupost de 2003.
• Polítiques de benestar i per a les famílies, com el gran suport per fer més
real la igualtat d’oportunitats de les dones, de les famílies, dels infants i
joves, les persones amb discapacitat i garantir les rendes mínimes dignes.
Establint uns itineraris per la inclusió i universalitzant els serveis socials
amb un 110% d’increment del pressupost dedicat a les accions.
• La cultura, com a política social, garantint l’accés a tothom, donant suport a la creació, la innovació i la projecció de la cultura, amb un increment de pressupost respecte al 2003 de gairebé el 60%.
• Polítiques globals de seguretat, de prevenció, protecció i promoció de la
convivència i el civisme amb més de 1.500 M€ de pressupost (seguretat i
protecció civil i justícia).
• Per uns habitatges dignes i uns barris segurs, amb polítiques globals
de promoció de la convivència i el civisme amb la destinació de més
de 1.500 M€ a seguretat i protecció civil, a justícia, i amb la construcció
d’habitatges de protecció oficial, ajuts a llogaters, rehabilitació d’edificis i
el Pla de barris.
• D’altra banda, tots els serveis per a la joventut, el suport directe a les
polítiques de dones, la promoció de la llengua catalana i els esforços en
esports i educació física també són polítiques específiques que reverteixen en un millor i major desenvolupament de la societat.
Les polítiques socials són alhora economia productiva i un dels sectors que
generen més ocupació. Qualsevol despesa social genera riquesa.
En l’elaboració del nou Estatut d’autonomia de Catalunya, ja aprovat, la priorització de la part social ha estat el gran paradigma, amb la participació molt
activa dels moviments socials.
Balanç Pla de Govern 187
�Una nació socialment avançada
Política educativa
3.1.1
Impulsar l’educació pública
com a eix vertebrador del sistema
educatiu català
Punt de partida
(UE dels 15. Inclou educació universitària i no universitària. Font: Consell
Superior d’Avaluació. Sistema d’Indicadors d’Ensenyament a Catalunya.
Octubre 2005).
% Evolució del pressupost del Departament d’Educació (increment)
Font: Departament d’Educació i Universitats
17
12,3%
11
9
8,5%
5
2001-2002
7,3%
2002-2003
2003-2004
1
Incrementar el pressupost destinat a l’educació
2
Millorar els centres educatius i els seus equipaments.
3
Millorar les condicions laborals i professionals del professorat.
M€ Import compromès en construccions escolars
Font: Departament d’Educació i Universitats
4
Elaborar el Pacte Nacional d’Educació.
500
5
Cooperar amb els ajuntaments en l’educació de la ciutadania.
450
Val a dir que la situació de partida era, d’una banda, un dèficit important a
nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deficient. I de
l’altra, l’oblit i el desaprofitament que s’havia fet de l’enorme capital humà
del sector i de la centralitat de l’escola pública com element de cohesió i
de democratització. Per tant, calia donar un cop de timó en política educativa per complir els objectius fixats i sortir d’una inèrcia d’immobilitat.
400
Desenvolupament de l’acció del Govern
El Govern ha fet una aposta clara per l’educació, per avançar cap a una
escola de qualitat, capaç de donar resposta als reptes actuals (immigració i
mobilitat centre-perifèria, entre d’altres) i a les tres funcions bàsiques que ha
de realitzar el sistema educatiu: en la funció social de cohesió social i igualtat
d’oportunitats, en la funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en
la funció de la transmissió de la cultura, de coneixements científics, d’eines
de treball i de capacitats que permetin a les persones preparar-se per accedir al mercat de treball.
Incrementar el pressupost destinat a l’educació
El primer pas essencial ha estat incrementar les partides pressupostàries
destinades a l’educació, aquest augment de recursos ha estat progressiu i important –del 15% de mitjana (mentre que en legislatures anteriors
era d’un 8%) en els pressupostos dels anys 2004, 2005 i 2006–. D’aquesta
manera, si es manté aquest increment l’any 2010 s’arribarà a un percentatge
de despesa equivalent a la mitjana de la Unió Europea, xifrada en un 5’6%
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2004-2005
2005-2006
Millorar els centres educatius i els seus equipaments
La millora dels centres i equipaments s’ha fet a través del Pla Quadriennal
de Construccions Escolars 2004-2007, dotat amb 1.500 M€, el govern ja ha
aprovat 303 actuacions a centres educatius des de l’any 2004 amb un import
de 943 M€. D’aquestes actuacions, 162 són noves construccions de centres
escolars o substitucions d’edificis existents.
El Pla Quadrienal de Construccions Escolars 2004-2007 acaba
amb el dèficit en centres educatius
i equipaments que patíem
162 nous centres escolars en dos
anys i 66 més per al proper curs
431
350
300
250
200
150
179,3
185
2002
2003
217,1
100
0
188 Balanç Pla de Govern
14,5%
13
50
L’educació ha estat una de les
prioritats de Govern per aquesta
legislatura
16,5%
15
7
L’educació pública és l’eix vertebrador del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal
públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar
la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i
alhora un instrument clau del desenvolupament social. En donar compliment a aquest objectiu el Govern ha dut a terme les actuacions següents:
El pressupost en educació ha
augmentat un 15% en el període
2004-2006, mentre que en les
legislatures anteriors havia estat
d’un 8% de mitjana
63,2
54,6
2000
2001
2004
2005
A més a més, per donar resposta a l’increment de l’alumnat del curs vinent
2006-2007 (23.546 preinscripcions més que el curs anterior, un 2,8%), així
com a la mobilitat interna de la població, el proper curs es posaran en funcionament 66 nous centres docents. D’aquests, 52 seran centres d’educació
Infantil i Primària (CEIP) i 14 Instituts d’ensenyament Secundari (IES).
Respecte a mòduls provisionals, tenen data de caducitat, ja que cada mòdul
que es col·loca va acompanyat d’un projecte de construcció i d’un calendari d’execució d’obres. El curs 2005-06 el Departament tenia instal·lats 643,
xifra que es preveu reduir a 626 al juny del proper curs (2007). No obstant
això, per motius poblacionals i, per tant, necessitats d’escolarització obligatòria d’alumnes, el nombre de mòduls arribarà fins a 677 durant el primer
trimestre del curs vinent. Tanmateix, cal tenir en compte que al voltant d’un
10% dels mòduls instal·lats no s’utilitzaran com a aula, sinó per acollir altres
serveis del centre (menjador, despatxos, etc.).
Balanç Pla de Govern 189
�S’ha reconegut la tasca del personal docent
Millorar les condicions laborals i professionals del professorat
En l’àmbit del personal docent s’han realitzat diverses actuacions per al
reconeixement de la tasca del professorat, la millora en la retribució i
la dotació de nous docents als centres educatius. Concretament s’han incorporat 4.200 nous mestres, professors i altres professionals entre el cursos
2004-2005 i 2005-2006.
Places convocades
Font: Departament d’Educació i Universitats
5.000
4.500
4.736
4.904
4.000
3.500
3.680
3.000
2.500
2.575
2.000
1.500
1.000
500
0
950
612
460
2003
2002
2004
2005
2006*
2007*
Elaborar el Pacte Nacional per a l’educació
Un dels principals objectius assolits aquesta legislatura en l’àmbit educatiu
ha estat la signatura del Pacte Nacional de l’Educació (vegeu fitxa específica
per aquest tema).
Cooperar amb els ajuntaments en l’educació de la ciutadania
En relació a la cooperació amb els ajuntaments, en aquesta legislatura
s’ha treballat conjuntament en dos temes: el Mapa de Llars d’Infants de
Catalunya (2004-2008) i les Oficines d’Escolarització Municipal.
Així, per donar compliment a la creació de 30.000 places públiques de
llars d’infants es va elaborar el Mapa de Llars d’Infants de Catalunya (20042008) amb un import assignat de 150 M€, per a la creació de noves places
i pel manteniment de les ja existents. Per primera vegada s’ha realitzat una
planificació per comarques i municipis per donar resposta a una de les
necessitats evidents de les famílies. En aquest sentit, fins al moment un total
de 283 ajuntaments de Catalunya ja s’han compromès a crear 23.938 places,
que representa un 79,8%. Malgrat aquestes dades avancen un bon ritme
de compliment d’aquest compromís, en el moment actual, a juny de 2006,
d’aquestes 23.938 places només n’hi ha construïdes 6.652.
El Pacte per l’Educació ha estat
una de les grans fites de la legislatura
El Mapa de llars d’infants permetrà crear 30.000 places per nens
de 0 a 3 anys de forma planificada
per comarques i municipis
2008*
* Previsió de places que es convocaran
5.275 nous mestres el curs vinent
2006-2007, d’aquests 2.827 impartiran la sisena hora
Per al proper curs 2006-2007 està prevista la incorporació de 5.275 nous
mestres. D’aquests, 2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora, mentre que
la resta estaran destinats a necessitats d’escolarització, programes d’innovació educativa, aules d’acollida i nous perfils professionals entre d’altres.
Encara en aquest àmbit, cal destacar la convocatòria de 7.205 places a les
oposicions als cossos docents que han contribuït a millorar les condicions
laborals del professorat interí i substitut.
% Personal interí sobre la plantilla
Font: Departament d’Educació i Universitats
21
19,7%
18,2%
19
17
15,4%
15
12,1%
13
11
10,2%
10,8%
8%
9
7
2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09
En aquesta mateixa línia va el Pla de formació permanent 2005-2010 del
professorat dotat amb 30 M€. Aquest nou Pla ha permès fer un canvi de
prioritats en la formació als mestres i professors i adaptar-se a les noves necessitats de la nostra societat. Un dels canvis més importants respecte al que
es feia ha estat la introducció de l’avaluació diferida per tal d’observar com
repercuteix els aprenentatges adquirits en la formació a la pràctica docent
i per tant, en la millora qualitativa de l’ensenyament. Els objectius han estat
afavorir el model d’escola inclusiva, la innovació educativa i el currículum, les
tecnologies de la informació i la comunicació, la millora personal i el desenvolupament professional i la gestió dels centres i dels serveis educatius.
190 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 191
�Els compromisos estratègics
Distribució de l’oferta pública de llars d’infants per comarques l’any 2004
Font: Departament d’Educació i Universitats
El Pacte nacional per a l’educació suposarà una inversió de 1.200 M€ fins
al curs 2008-2009. En la signatura del text hi han participat 20 entitats de la
comunitat educativa, que representen centres educatius públics i concertats, mestres, professors, famílies, estudiants i ajuntaments.
1
2
3
4
5
1
•
•
•
•
•
•
2
•
•
•
•
3
•
•
•
•
4
•
•
•
•
•
5
•
•
•
•
•
•
5 eixos:
Família i educació
Servei públic educatiu
Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació
Professorat i altres professionals de l’educació
Autonomia de centre
Família i educació. 165,4 M€
Ajuts per al funcionament de les AMPA i programes de formació
Funcionament d’associacions d’estudiants i projectes participatius
Acolliments matinals
Obertura dels centres el primer dia de setembre fins a finals de juny
Programa cooperatiu de llibres de text
Beques menjador
Servei públic educatiu. 343,7 M€
Aplicació de 5 hores setmanals complementàries a l’educació primària en
centres públics. Això comportarà un increment de plantilla i ajuts per a
alumnes que tenen germans a primària
Ajuts a centres concertats que escolaritzin alumnes amb necessitats
educatives específiques
Estudi econòmic dels mòduls del concert
Actualització per compensació del diferencial de l’IPC
Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació. 71,6 M€.
Impuls i ampliació de les Oficines Municipals d’Escolarització
Foment de programes de transició escola-treball
Convenis per a l’obertura dels centres a l’inici de setembre i finals de juny
Convenis per a activitats extraescolars
Professorat i altres professionals de l’educació. 467,5 M€.
Pla marc de formació permanent
Salut laboral
Continuació del procés d’homologació de les condicions laborals i analogia retributiva del professorat dels centres concertats
Promoció laboral del personal docent públic
Altres professionals de l’educació
Autonomia de centre. 149,2 M€
Millora de les dotacions per a funcionament ordinari
Desplegament de l’autonomia de centres
Programes d’innovació educativa
Inspecció de l’educació
Constitució de serveis educatius integrats
Millora de les plantilles de professionals dels serveis educatius
menys del 15%
entre el 15% i el 20%
entre el 20% i el 25%
entre el 25% i el 30%
més del 30%
Distribució de l’oferta pública de llars d’infants prevista per l’any 2008
Font: Departament d’Educació i Universitats
menys del 15%
entre el 15% i el 20%
entre el 20% i el 25%
entre el 25% i el 30%
més del 30%
Properes passes:
Elaboració de la Llei catalana d’educació.
192 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 193
�S’han creat 52 Oficines d’Escolarització Municipal per cooperar amb
els ajuntaments en la gestió del
sistema de matriculació
Per últim, i amb la finalitat de gestionar el procés d’escolarització de l’alumnat amb les Administracions locals, s’ha publicat el Decret 252/2004, pel
qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres docents
en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i
facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Fins al moment 52 Oficines Municipals d’Escolarització
(OME) han entrat en funcionament com a instruments de col·laboració entre
el Departament d’Educació i els ajuntaments. (Informació: 2004: 12; 2005: 26
i 2006: 14)
Una nació socialment avançada
Política educativa
3.1.2
Augmentar la qualitat del sistema
educatiu per adequar-lo als nous
reptes socials
Punt de partida
Balanç
Era absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa del
nostre país que donés un nou impuls de confiança i de qualitat al sistema educatiu, ja que els resultats de diferents informes PISA (2000 i 2003)
mostraven que el nivell dels estudiants en algunes matèries ens situaven
per sota de la mitjana d’altres països de l’OCDE.
En política educativa cal destacar que s’ha treballat a molt bon ritme en la
gran majoria d’objectius proposats per aquesta legislatura: s’ha incrementat espectacularment el pressupost dedicat a educació, mai s’havia invertit
tant en infraestructures escolars com s’ha fet ara; s’ha reconegut la tasca
que realitzen els professionals del sector millorant les seves condicions
laborals; s’ha signat el Pacte Nacional de l’Educació; i s’ha avançat en la
cooperació entre administracions en l’àmbit educatiu.
Tant l’informe del Consell Superior d’Avaluació del Departament d’Educació i Universitats “Resultats de l’alumnat de Catalunya i ítems alliberats.
Informe PISA 2003” (publicat l’any 2005) com l’Informe de la Fundació
Bofill “Les desigualtats educatives a Catalunya: PISA 2003” (publicat l’any
2006) destaquen que els resultats acadèmics obtinguts a Catalunya són
més baixos del que li correspondria, tenint en compte el nivell d’inversió pública en educació. Des d’aquesta perspectiva comparada es pot
concloure que a Catalunya, no només cal una major inversió pública en
educació, sinó també que tingui un nivell més alt d’eficiència.
L’educació ha esdevingut una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya per a aquesta legislatura, i el compliment de la
major part dels objectius fixats a l’inici de legislatura així ho demostren.
Restaria pendent, només, l’aprovació de la Llei Catalana d’Educació. Per
tant, aquest és un objectiu assolit.
A més a més, a Catalunya hi ha un alt nivell de fracàs escolar que explica,
en part, el problema de la baixa escolarització dels joves en l’etapa postobligatòria. Aquesta situació constitueix un problema que agreujarà el
dèficit de treballadors qualificats previst per als propers anys.
Des del Govern de la Generalitat de Catalunya entenem que un sistema educatiu ha de garantir, en el marc de la societat del benestar i de
la igualtat d’oportunitats, una formació adequada als reptes que tenim
plantejats com a país. Per això el Govern ha desenvolupat les línies d’actuació següents:
194 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
1
Millorar l’acció educativa i instructiva
2
Aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres
3
Millorar la formació professional, flexibilitzant l’oferta, facilitant la
relació amb l’estructura productiva i coordinant la formació reglada,
ocupacional i contínua
Balanç Pla de Govern 195
�Desenvolupament de l’Acció del Govern
Durant aquests tres anys els objectius prioritaris en educació han estat concretats, entre altres, en l’aplicació de mesures per: atendre adequadament
la població escolar, potenciar la formació professional, crear aules d’acollida,
incrementar l’oferta d’escoles oficials d’idiomes i combatre el fracàs escolar.
Les mesures d’innovació educativa donen resposta als principals
reptes educatius
Millorar l’acció educativa i instructiva
El Govern de la Generalitat ha fet un gran esforç per crear i implantar
mesures d’innovació educativa que ofereixin als centres docents propostes d’acció vinculades a algun dels reptes de la societat actual: integració
de l’alumnat nouvingut, atenció als alumnes amb necessitats especials i
la consolidació de la llengua catalana. Els objectius generals d’aquestes
mesures són:
• Promoure projectes que potenciïn la incorporació de noves metodologies en la dinàmica escolar i la millora dels resultats d’aprenentatge de
l’alumnat.
• Donar suport als projectes d’innovació que estan portant a terme els
centres educatius o grups de professors/es de diferents centres.
• Difondre pràctiques educatives innovadores que es duguin a terme i
puguin ser d’interès per al conjunt de professors i professores.
• Il·lusionar el professorat per tal que trobi en la recerca de nous camins
resposta als reptes que avui ens demana la pràctica docent.
Tot seguit relacionem les accions més destacades en l’àmbit de la innovació
educativa:
Un total de 1.051 centres educatius públics i privats concertats
disposaran d’una aula d’acollida
el curs vinent 2006-2007
• Creació de 1.051 aules d’acollida. L’aula d’acollida és un recurs orientat
a la integració de l’alumnat nouvingut i especialment pensat per donar
una resposta adequada a atendre les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquests, i alhora millorar la qualitat global de tots els
estudiants del centre, veure fitxa annexa.
Aules d’Acollida
Font: Departament d’Educació i
Universitats
Curs
2003-04
Curs
2004-05
Curs
2005-06
Curs
2006-07
0
649
936
1.051
Les noves polítiques
Aules d’Acollida
L’aula d’acollida és un recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut i
especialment pensat per donar una resposta adequada i atendre les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat; això permet
millorar la qualitat global de l’alumnat del centre.
Un total de 1.051 centres docents catalans comptaran amb una aula d’acollida el curs 2006-07, ja que el Departament d’Educació i Universitats preveu
posar en funcionament 115 aules d’acollida noves.
La previsió territorialitzada de noves aules d’acollida per al curs vinent és la
següent:
Aules d’Acollida per territoris, curs 2006-2007
Font: Departament d’Educació i Universitats
SS TT
(curs 05-06)
Increment
(curs 06-07)
Total
Barcelona- Ciutat
158
11
169
Barcelona-Comarq
269
37
306
89
8
97
Baix Llob- Anoia
Vallès Occidental
83
15
98
129
13
142
Lleida
79
16
95
Tarragona
89
11
100
Girona
Terres de l’Ebre
Total
40
4
44
936
115
1.051
La implantació d’una aula d’acollida en un centre educatiu implica una dotació docent (un tutor d’acollida), una dotació informàtica (quatre ordinadors,
una impressora, un escàner, etc.), material didàctic i un pla de formació i assessorament sistemàtic. Però l’aula d’acollida implica, sobretot, un compromís explícit de l’equip directiu d’adequar progressivament tota la dinàmica
general del centre cap a un centre acollidor i de qualitat per a tothom.
Per al curs vinent, el Departament d’Educació i Universitats ha ampliat les
dotacions de professorat en 116 centres educatius que ja disposaven d’aula
d’acollida, a fi de donar una millor atenció a l’alumnat nouvingut.
Els criteris del Departament per a l’adjudicació de les noves aules per al curs
vinent són:
• Nombre d’alumnat nouvingut (darrers 24 mesos) superior a 9.
• Equilibri en l’oferta educativa de la zona, de manera que la dotació
d’aules d’acollida contribueixi a la distribució equilibrada de l’alumnat
nouvingut entre tots els centres.
196 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 197
�• També s’han posat en marxa les Unitats de suport a l’educació especial
(USEE). Des del 2004 fins a l’actualitat s’han creat 57 USEE, 19 en CEIP, 34
en IES i 4 en centres concertats per millorar l’atenció de l’alumnat amb
necessitats educatives especials. La previsió per al curs 2006-2007 és
crear 64 USEE, a més a més de les ja existents. Aquestes unitats compten
amb una dotació d’un professor i un educador. Per completar aquest
recurs s’han signat 28 convenis amb ajuntaments per impulsar els Plans
educatius d’entorn, amb un pressupost de 2,4 M€. Es tracta d’un instrument per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats
educatives a través de la continuïtat de l’acció educativa fora de l’àmbit
escolar i per posar en una mateixa direcció tots els recursos dedicats
a l’educació per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment de tot
l’alumnat.
• El Pla de llengua i cohesió social va ser creat per adequar el sistema
educatiu a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es van destinar més de 35 M€ a diverses actuacions, per al
curs 2004-2005, que tenien com a objectiu consolidar la llengua catalana
com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i la integració a
l’escola per a tot l’alumnat i promoure la igualtat d’oportunitats.
Programes d’innovació educativa
Font: Departament d’Educació i
Universitats
Curs
2004-05
Curs
2005-06
Curs
2006-07
0
748
1.230
0
10 M€
12 M€
521 centres educatius s’han acollit
al programa de reutilització de
llibres de text que beneficia més
de 113.000 alumnes
Aquest Pla inclou la implantació de 8 programes d’innovació educativa a
1.230 centres educatius, amb un pressupost total de 12 M€ per al curs 20062007. Els programes són els següents: Biblioteques escolars i gust per la lectura (PuntEdu); Coeducació i igualtat de gènere; Educació per a la ciutadania; Educació en comunicació audiovisual; Educació ambiental; Convivència
i Mediació Escolar; Salut a l’Escola (vegeu epígraf 3.3.1) i Llengües estrangeres. Concretament, aquest últim (llengües estrangeres) s’ha implantat a 311
centres educatius amb la finalitat d’avançar l’aprenentatge de l’anglès des
de l’educació infantil. El programa amb major implantació és el de foment
de la lectura (PuntEdu) que s’aplicarà en més de 600 centres educatius.
També en aquesta línia s’ha constituït el Consell Assessor de la Llengua
Catalana a l’Escola per impulsar l’ús i el domini del català en el professorat
i l’alumnat.
• El Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text té per objectiu facilitar, mitjançant el sistema de préstecs, llibres de text i materials didàctics dels diferents nivells educatius. En l’actualitat 521 centres
educatius s’han acollit a aquest Programa. Aquests centres rebran ajuts
d’un total de 2,03 M€ i se’n beneficiaran més de 113.000 alumnes alhora
que s’avança cap a la gratuïtat dels llibres de text. És previst que el proper curs 2006-2007 la participació sigui de 896 centres i prop de 200.000
alumnes beneficiats. El Departament d’Educació i Universitats invertirà 4
M€, la qual cosa suposarà un estalvi del 85%. La despesa mitjana mínima
per cada fill o filla passarà de 1.700 € de l’actualitat a 250 €.
Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text
Font: Departament d’Educació i Universitats
198 Balanç Pla de Govern
Curs 2003-04
Curs 2004-05
Curs 2005-06
Centres
0
0
521
896
Alumnes
0
0
113.000
200.000
Pressupost
0
0
2,3 M€
4 M€
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Curs 2006-07
• Amb l’objectiu de garantir l’ensenyament públic d’idiomes en una major
part del territori, s’han creat 23 escoles oficials d’idiomes (EOI). Actualment estan en funcionament un total de 39 EOI, a 28 comarques, i
donant cobertura a un 97% de la població a Catalunya.
El Programa 2004-2007 del Departament d’Educació (publicat el novembre de 2004) establia, com una de les principals mesures, reduir el fracàs
escolar, en una doble línia: prevenir el fracàs en l’educació primària i reduir
el fracàs instal·lat a l’educació secundària obligatòria. Per a això, l’esmentat
programa anunciava l’elaboració d’un Pla per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment escolar i la cohesió social. Malgrat que aquest Pla no s’ha
desplegat com a tal, totes les mesures i programes iniciats, entre altres els
d’innovació educativa, aules d’acollida, USEE, ajuts per a alumnes amb necessitats educatives específiques als centres concertats, plans d’entorn, pla
de llengua i cohesió social, plans d’autonomia de centres, etc., han tingut,
com un dels eixos principals d’actuació, combatre el fracàs escolar.
Aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres
Aquesta legislatura s’ha iniciat a Catalunya el Pla d’Autonomia de Centres,
una important aposta per reforçar la seva capacitat d’actuació. Així, s’ha
iniciat un pla pilot a 74 escoles amb l’objectiu d’incrementar la capacitat de
gestió dels centres per millorar la qualitat educativa i reduir el fracàs escolar,
millorar el rendiment general de l’alumnat i afavorir la cohesió social.
El Departament d’Educació i Universitats té previst incrementar cada any el
nombre de centres participants al Pla d’autonomia de centres fins a la seva
generalització a tot el sistema educatiu català. La cultura de gestió actual
i la complexitat del canvi recomanen començar amb un nombre reduït de
centre docents però es té visió d’un procés d’experimentació acumulatiu fins
a la seva generalització.
Val a dir que aquest nou impuls de l’autonomia escolar exigirà a l’Administració educativa un esforç afegit en l’acompanyament als centres i els seus
equips directius, alhora que un nou model de dotació de recursos que tracti
singularment la diversitat de centres i territoris.
Millorar la formació professional, flexibilitzant l’oferta, facilitant la
relació amb l’estructura productiva i coordinant la formació reglada,
ocupacional i contínua
Des del Govern s’està fent un esforç considerable en la potenciació i
l’extensió de la Formació Professional, ja que es tracta d’una bona oferta
professionalitzadora (més del 70% de l’alumnat troba feina en menys de 6
mesos i la resta opta per seguir estudiant), dóna resposta a les necessitats
del teixit productiu i de serveis del nostre país i és una bona eina per afavorir
l’equilibri territorial i estimula l’esperit emprenedor. També al curs 20062007, s’hauran implantat un total de 151 nous cicles formatius als centres
públics. Això es tradueix en 4.500 noves places de formació professional
distribuïdes al llarg del territori.
També, com preveu l’Acord estratègic per a la competitivitat de l’economia
catalana, i 4 Centres Integrals d’FP, dels 12 previstos per a la legislatura
dins l’Acord d’Internacionalització (Manresa, Olot, Tarragona i Sant Feliu
de Llobregat). Aquests centres oferiran de manera integrada: FP inicial i FP
contínua, acreditació de competències professionals, innovació en metodologies i estratègies de formació i experimentació de nous currículums i
transferència tecnològica. Aquests centres coordinen la formació professi-
Les mesures i programes d’innovació educativa tenen com un
dels objectius combatre el fracàs
escolar
El Pla d’Autonomia de Centres
s’ha iniciat en 74 escoles i significa
un pas més en les polítiques de
proximitat
Aquest Govern ha prioritzat la FP
entre les seves actuacions
S’hauran implantat 151 nous
cicles formatius als centres públics
catalans i s’han creat 4 Centres Integrats de Formació Professional
Balanç Pla de Govern 199
�Increment espectacular del nombre de places ofertes per estudiar
cicles formatius a distància. De les
328 el curs 2005/06 a 3.600 el curs
2006/07
onal reglada, l’ocupacional per a persones en atur i la contínua per a persones ocupades. També compten amb un servei d’orientació interactiva per
atendre les necessitats d’ocupació i desenvolupament professional i amb
sistemes de transició escola-treball.
Un altre dels reptes que afrontava el Govern en relació amb la FP era la
necessitat d’incrementar la demanda d’aquesta oferta formativa i
adequar-la a les necessitats productives del país. Per donar compliment
al primer objectiu, el 2005 es va elaborar un Decret de mesures de flexibilització de l’accés a la FP específica (matrícula per crèdits, horaris i entorns
adaptats...) i des de 2006 s’ofereix, experimentalment, estudiar determinats
cicles formatius a distància (de les 328 places que es van implantar el gener
del 2006, es passarà, el proper curs, a una oferta de 3.600 places). Per donar
compliment al segon, s’han adoptat mesures per fer la FP més atractiva:
correspondència entre cicles formatius de grau superior i la Universitat; oferta de cursos pont de preparació per accedir a la universitat en 30 centres;
acreditació de competències per a persones amb experiència laboral, però
sense reconeixement oficial.
I finalment, i amb l’objectiu d’incrementar la qualitat de la FP, s’ha invertit
en equipaments i s’ha implementat el Programa de qualitat i millora contínua.
Balanç
La política educativa d’aquests mil dies s’ha caracteritzat per les múltiples
mesures innovadores que s’han implantat per tal de fer front al complex
problema que suposa el fracàs escolar i la integració del nou alumnat. En
definitiva, buscar noves respostes a noves qüestions i canviar el rumb en la
política educativa del nostre país sumida en l’immobilisme.
Per tant, tot i que pel finiment de la legislatura no tenim una avaluació
dels resultats dels nombrosos programes implementats, podem concloure
que els objectius fixats en el Pla de Govern estan en vies d’assolir-se.
Una nació socialment avançada
Polítiques d’acció social
3.2.1
Universalitzar els serveis socials
Punt de partida
El sistema català de serveis socials es pot qualificar d’assistencialista, ja
que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal
demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. Així, els serveis socials a Catalunya
constitueixen un sistema feble per la manca de cobertura universal i el
reconeixement específic del dret subjectiu a la seva utilització.
L’objectiu del Govern en aquest àmbit ha estat universalitzar el sistema, és
a dir, garantir l’accés als serveis socials, davant una situació de necessitat
en l’àmbit social, independentment de la situació econòmica. Per això
calia: aprovar una llei de serveis socials, que a banda d’universalitzar el
sistema, també descentralitzés els serveis i anés acompanyada d’un nou
marc de finançament dels serveis socials.
Val a dir que la necessitat de crear aquesta normativa és fruit de l’ambigüitat existent pel què fa a l’atribució de responsabilitats als diferents
nivells de l’Administració, una dotació insuficient de recursos públics per
finançar els serveis necessaris, una coordinació feble entre les administracions i entitats privades gestores de serveis socials a Catalunya, i una
prestació de serveis molt centralitzada i burocratitzada.
Aquesta situació s’ha produït pel poc consens entre les diferents administracions públiques que tenen competències en serveis socials i pel curt
desenvolupament reglamentari de les lleis vigents.
Desenvolupament de l’acció del Govern
El Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya
Per tal d’universalitzar els serveis socials, el Govern va aprovar el Projecte de
Llei de Serveis Socials de Catalunya, que no veurà la llum pel finiment de
la legislatura, que havia de permetre la universalització dels serveis socials i
poder avançar cap a un model flexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat
d’adaptació al territori i d’innovar ràpidament per fer front a les creixents i
canviants necessitats socials.
Un procés obert al sector: la normativa es va aprovar després d’un
ampli i sistemàtic procés participatiu, en el qual s’ha intentat assolir el
màxim consens possible de tots els sectors implicats en els serveis socials
de Catalunya. Des del mes de juny del 2004:
• Es va constituir un Comitè Directiu i un Comitè d’Experts per elaborar la
nova Llei de Serveis Socials.
200 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Aprovat el Projecte de Llei d’universalització dels serveis socials
però en tràmit al Parlament de
Catalunya
El Projecte de Llei de Serveis Socials havia de permetre la universalització d’aquests serveis
Balanç Pla de Govern 201
�• Es va redactar el document de bases, i es va endegar un procés participatiu, es van recollir més de 1200 folis d’aportacions, es va modificar el
document de bases i es va elaborar una proposta de text articulat de la
nova Llei.
• Finalment, es va portar a consulta dels Consells de Serveis Socials, Govern Local, Econòmic i Social, Sindicatura de Greuges i Institut Català de
la Dona. I van participar tots els agents dels serveis socials de Catalunya,
en el procés d’elaboració de la mateixa.
• Aprovació (17/01/2006) per part del Govern del Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya.
El Govern ha complert el compromís de destinar més del 4% del
pressupost de la Generalitat a
polítiques de Serveis Socials
Un nou sistema de finançament dels serveis socials: el Projecte de Llei
de Serveis Socials obre també la via a un nou sistema de finançament
dels serveis socials. Un dels punts clau d’aquest nou sistema és arribar a
la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català.
D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del
Parlament de Catalunya sobre política social i benestar, en què s’instava al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu
pressupost a polítiques de benestar i de serveis socials. És aquest un dels
motius pels quals el percentatge del pressupost destinat al departament
de Benestar i Família ha anat augmentat any darrera any durant aquesta
legislatura,sempre per sobre el 4% i, en aquest últim any, s’ha situat ja en
el 5,37%.
% Percentatge del pressupost de la Generalitat destinat
al departament de Benestar i Família a Catalunya
Font: Departament de Benestar i Família
Les novetats legislatives
El Projecte de llei de serveis socials
10 compromisos:
• Només s’avaluarà la renda de la persona usuària.
• Només es tindrà en compte la renda per a fixar l’aportació de l’usuari.
• Totes les persones que presentin una necessitat social tindran dret a
accedir als serveis socials que la llei defineixi.
• Hi haurà una xarxa única de serveis socials de responsabilitat/d’atenció
pública.
• El desplegament i la descentralització dels serveis socials es farà en
un Consell conjunt de la Generalitat amb la Federació i l’Associació de
Municipis.
• Servei personalitzat per a persones i famílies amb l’assignació d’un/a
professional de referència, que els orientarà en totes les gestions que
necessitin al llarg de la seva vida.
• Les persones amb greu situació de dependència comptaran amb el suport d’un/a assistent personal que els faciliti l’organització de la seva vida i
amb ajut a domicili professional, si desitgen continuar vivint a la seva llar.
6
5
• Es regularà la participació de les entitats, sindicats i patronals, FMC i ACM
i col·legis professionals en la planificació i l’avaluació dels serveis socials.
4
3
2
1
0
2002
2003
2004
2005
2006
• El Govern aprovarà per decret una Cartera de Serveis Socials de vigència
quadriennal. El Parlament aprovarà anualment, juntament amb la Llei de
pressupostos, la tipologia i la població destinatàries de les prestacions
garantides a la Cartera. Serà la primera llei de tot l’Estat que garantirà una
cartera de serveis per llei, amb un model equivalent al de salut i educació, que és la garantia de drets i deures.
• Els ciutadans i ciutadanes que creguin que no són atesos correctament o
que no es garanteixen els seus drets estatutaris o fixats per la llei, podran
exigir-ne el compliment més fàcilment, administrativament o judicialment, a l’Administració.
202 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 203
�Les novetats legislatives
Llei de prestacions socials de caràcter econòmic
L’objecte de la Llei és la regulació de les prestacions econòmiques d’assistència social, que tenen com a finalitat atendre les situacions de necessitat
derivades de qualsevol contingència en la vida d’una persona que li impedeixi fer front a les despeses essencials imprescindibles per poder dur una
vida digna.
Principals novetats:
•
•
•
•
És un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa.
És una eina per garantir el camí cap a la igualtat real d’oportunitats.
La seva finalitat és garantir una seguretat econòmica.
Es fixa, com a novetat, un indicador de Renda de Suficiència (IRS) que per
a l’any 2006 és de 7.137,2 €.
• Es distingeixen tres tipus de prestacions: les de dret subjectiu (joves extutelats, cònjuges supervivents, perceptors de pensions no contributives,
famílies acollidores de menors i manteniment de necessitats bàsiques
-FAS, LISMI i SOVI-), les de concurrència (ajuts a través de convocatòria
pública) i les d’urgència social.
Altres actuacions paral·leles de la legislatura i relacionades amb aquest
àmbit dels serveis socials són:
• L’aprovació de la llei de prestacions econòmiques d’assistència social, pendent també d’aprovació pel Parlament. Aquesta llei garanteix que
cap ciutadà de Catalunya estigui sota el llindar de la pobresa, assegurant
uns ingressos suficients per a les persones amb rendes més baixes, veure
fitxa específica sobre el tema.
La nova llei de prestacions garanteix que cap ciutadà estigui per
sota el llindar de la pobresa
• La Programació territorial dels serveis socials especialitzats 20042007, per a l’atenció de la gent gran amb dependències, de les persones
amb discapacitats i de les persones amb malaltia mental de la xarxa
bàsica de serveis socials de responsabilitat pública. Aquesta programació
territorial és una eina bàsica elaborada per l’Institut Català d’Assistència
i Serveis Socials (ICASS) per a desenvolupar les polítiques del Govern de
Catalunya en matèria de serveis socials, i s’ha presentat a totes les demarcacions territorials.
• L’Acord Marc signat amb l’Associació de Municipis de Catalunya
(ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) en l’àmbit dels
serveis socials d’atenció primària. Aquest acord garanteix una estabilitat
financera i un increment pressupostari mitjà del 10% en la prestació de
serveis socials d’atenció primària amb una dotació de 140 M€.
Balanç
La convocatòria d’eleccions, i per tant, la dissolució del Parlament ha fet
que el projecte de llei de serveis socials no hagi estat aprovat aquesta
legislatura, tot i ser una de les prioritats del Govern pel que fa a la millora i
aprofundiment de les noves polítiques socials al nostre país.
L’aprovació de la llei de prestacions socials de caràcter econòmic ha estat
un pas significatiu en aquesta línia consolidant la lluita contra la pobresa i
exclusió.
Amb tot, quan s’aprovi la nova llei marcarà un abans i un després en l’atenció social a Catalunya, donant un salt del model assistencialista cap a un
nou model garantista i universal, en què el dret als serveis socials s’equipararà a altres drets universals com la salut o l’educació.
Per tant es tracta d’un objectiu pendent.
204 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 205
�Una nació socialment avançada
Polítiques d’acció social
• La signatura del Conveni de Col·laboració entre el Ministeri de Treball i
Afers Socials i el Departament de Benestar i Família per al desenvolupament d’actuacions d’acollida i integració d’immigrants suposa l’assignació de més de 40 milions d’euros dels Fons Interterritorials a Catalunya
per aquest concepte.
3.2.2
Garantir la cohesió social,
en especial dels col·lectius
amb major risc d’exclusió
• Un servei d’atenció diürna per a menors estrangers (La Riereta, amb 24
places) i un recurs de primera acollida de menors estrangers (El Castell,
amb 14 places) amb la finalitat d’atendre el col·lectiu dels menors immigrants no acompanyats que arriben a Catalunya.
Punt de partida
Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcial, del benestar que genera la nostra societat. Per
tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar, el Govern ha dut a terme
diferents actuacions sectorials adreçades a aquells col·lectius susceptibles
de quedar-ne exclosos, entre d’altres: immigrants, gent gran, persones
amb dependència, etc.
La població estrangera s’ha multiplicat per cinc en sis anys
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Immigració
Catalunya ha passat de tenir 181.590 persones immigrades empadronades
l’any 2000 a 939.321 a principis d’aquest any.
% població immigrant extracomunitària empadronada a Catalunya
Font: Departament de Benestar i Família
12
10
8
9,5
8,98
10
10,3
10,5
11,29
6
4
2
0
octubre 04
Les polítiques d’immigració han
estat una prioritat del Govern i
s’ha aprovat el Pla de Ciutadania
i Immigració 2005-08
desembre 04
febrer 04
juny 05
setembre 05 desembre 05
En canvi, ha disminuït el nombre d’immigrants en situació irregular com a
conseqüència de les últimes regulacions dutes a terme pel Govern de l’Estat;
això representa, a casa nostra, uns 18.000 immigrants irregulars menys.
El desenvolupament de polítiques d’immigració s’ha convertit en un
tema prioritari d’aquest Govern, i de les actuacions portades a terme
destaquem l’aprovació del Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, que
preveu millorar la qualitat i els recursos en les àrees més deficitàries en matèria d’atenció social a la ciutadania (en especial educació, salut i habitatge),
prioritzant les dones i els joves. Igualment, impulsa la formació dels professionals dels serveis públics per adequar-los a la diversitat cultural dels usuaris.
Altres mesures destacades en aquest àmbit de la immigració són:
• Un nou espai de participació ciutadana en substitució del Consell Assessor d’Immigració que és la Taula Cívica de la Ciutadania per tal de fer
front a la nova arribada de població a Catalunya.
• El Programa de retorn voluntari, que s’adreça a aquells immigrants que
no han vist complertes les seves expectatives, que es troben en situació
de vulnerabilitat social i que volen retornar voluntàriament al país d’origen. L’oficina de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM),
amb seu a la Secretaria per a la Immigració, gestiona el programa oferint
atenció i ajuts per fer possible el retorn.
Gent Gran
La reducció de la mortalitat i el consegüent allargament de l’esperança
de vida han donat lloc a un important augment del pes demogràfic de la
gent gran i molt gran dins del conjunt de la població catalana. D’aquesta
manera, si el 1981 els majors de 65 anys representaven un 11% del total de
la població, el 2004 ja representaven gairebé un 17%. Pel que fa als majors
de 85 anys, aquest segment de població representava el 2004 un 21% de
la població major de 65 anys: de cada 5 persones de 65 anys i més, una en
tenia 85 o més.
L’aprovació de la nova llei de prestacions garanteix que cap persona gran
tingui uns ingressos per sota de l’índex de suficiència de Catalunya.
També és important destacar, en relació a les places residencials de finançament públic per a la gent gran, que durant aquest any s’arribarà a les
17.483 places. Un increment important que també trobem en els habitatges
tutelats i els centres de dia per a persones grans.
Evolució del percentatge de
persones majors de 65 anys
sobre el total de població
Font: Departament de Benestar i
Família
2005
17%
2001
17%
1996
16%
1991
14%
1986
12%
1981
11%
La nova Llei de Prestacions garanteix que cap persona gran tingui
ingressos per sota de l’índex de
suficiència de Catalunya
Residències Gent Gran - Places Any
Font: Departament de Benestar i Família
2003
2004
2005
2006
Pròpia
2.043
2.043
2.087
2.087
Gestió
2.074
2.074
2.474
2.706
727
704
690
690
8.879
9.332
10.500
12.000
13.723
14.153
15.751
17.483
Concert
Col·laboració
• Els recursos (16 M€) que enguany es destinen als programes d’acollida i
integració d’immigrants, i a potenciar els serveis públics del món local,
que suposa un increment d’un 21% respecte els recursos de l’any passat.
206 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 207
�Altres ajuts a la dependència
Font: Departament de Benestar
i Família
Places centres de dia
2003
2004
2005
3.436
3.768
4.362
Prevalença de les persones amb dependència
Font: Departament de Benestar i Família
Places residencials amb finançament públic per cada 100 persones
majors de 65 anys
Font: Departament de Benestar i Família
CAT
ESP
> 65 anys
Lleu
Moderada
Severa
Total
74.000
70.000
66.000
210.000 (20,3%)
Atenció domiciliària 20.933 21.945 25.667
Telealarma
9.244 10.907 15.040
1
< 65 anys
Total
55.000
37.000
30.000
122.000
129.000
(29%)
107.000
(32%)
96.000
(39%)
332.000
65-69 anys
18,9%
80-84 anys
41,91%
>85 anys
56,85%
0
1999
2000
2001
2002
2003
2004 2005
Finalment, també s’ha signat un conveni de col·laboració amb la Universitat
Politècnica de Catalunya, la Fundació “La Caixa” i la Fundació Politècnica de
Catalunya, que permet la integració d’alumnes de la Universitat Politècnica
de Catalunya en el desenvolupament del programa “Projecte d’Acostament de les Persones Grans a les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació”.
Per tal de garantir la igualtat real
d’oportunitats per a tothom s’ha
aprovat el Pla per a la Inclusió
social de Catalunya
S’ha aprovat el Pla Integral del
poble gitano per a l’equiparació
sociocultural i econòmica, entre
d’altres
Pobresa i exclusió social
Per tal de lluitar contra l’exclusió social, s’ha redactat i s’aprovarà el proper
setembre pel Govern de la Generalitat el Pla per a la Inclusió Social
de Catalunya, que planteja una nova orientació política sobre les causes
de l’exclusió social: que aquestes no siguin enteses només per motius de
pobresa econòmica, sinó que promoguin garantir la igualtat real d’oportunitats per a tothom, posant èmfasi en el fet que la integració plena en la
societat no passa exclusivament per la millora de l’espai econòmic i laboral
de l’individu. El Pla tindrà vigència fins l’any 2009 i s’hi destinarà enguany 1,8
M€ complementaris.
Poble gitano
Fruit d’un mandat del Parlament de Catalunya (2001) el Departament de
Benestar i Família va iniciar un treball sistemàtic per a la millora de la qualitat
de vida de les persones gitanes a Catalunya. Així, s’ha aprovat el Pla integral
del Poble Gitano. Aquest pla marca les línies d’actuació integrals a favor del
poble gitano per tal de poder equiparar-lo socioculturalment i econòmica
amb la societat de la qual formen part, sensibilitzar la població catalana,
donant a conèixer la cultura gitana com a integrant i membre de la cultura
de Catalunya i, finalment, integrar la perspectiva de gènere per tal de donar
respostes a les necessitats específiques de les dones gitanes a Catalunya.
En aquesta línia, i fruit de la col·laboració de dos departaments (Benestar
i Família i Salut), el Govern ha aprovat el Programa per a la promoció de
l’autonomia personal i l’atenció a les persones amb dependències (ProdeP), que neix per ordenar i impulsar l’atenció a la dependència, millorar el
suport a la vida autònoma i per avançar en la redacció de la Llei de l’Agència
Catalana d’Atenció a les Persones amb Dependència. En aquest programa
s’aposta per un model territorial i de coordinació social i sanitari per atendre
les dependències. 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la
primera fase d’implantació d’aquest Programa. Queda pendent, però, l’elaboració en aquesta legislatura de la “Llei de l’Agència de la Dependència”.
Aquesta llei, la “Ley de Promoción de Autonomía Personal y Atención a las
Personas Dependientes“, juntament amb el nou Estatut, la llei de prestacions
socials i la llei de serveis socials, configuraran un nou marc legal que transformarà la concepció dels drets socials al nostre país.
A més a més, el Departament de Benestar i Família ha incrementat la dotació
pressupostària del programa “Viure en Família” dels 85 M€ destinats el
2004 als 124 milions de 2005. Això fa que aquest ajut arribi a més de 50.000
persones amb dependència. El programa “Viure en família” ha experimentat
un canvi d’orientació, de manera que es prioritzarà l’atenció a les persones
en situació d’alta dependència i la prestació de serveis a domicili. Cal garantir que la gent gran pugui romandre a casa si ho desitja.
M € Evolució del Programa viure en Família 2002 - 2005. Quantitats pagades
Font: Departament de Benestar i Família
140 M
120 M
El 4,6% de la població de
Catalunya són persones amb dependència: majoritàriament persones grans, però també persones
amb discapacitats, psíquiques o
físiques, o persones amb problemes greus de salut mental
208 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
121.974.944 €
100 M
80 M
92.579.675 €
60 M
40 M
20 M
Persones amb dependència
L’atenció a les persones amb dependència és una prioritat de l’actuació
del Govern en aquesta legislatura. A Catalunya hi ha actualment un total de
332.000 persones amb dependència (un 4,6% de la població), dels quals més
d’un 65% tenen més de 65 anys.
El ProdeP neix per impulsar l’atenció a les persones dependents i és
l’embrió de la futura Agència de la
Dependència
47.895.101 €
12.247.238 €
0
2002
2003
2004
2005
Els serveis d’atenció a les persones discapacitades i amb malaltia mental
s’han incrementat significativament. Els usuaris dels serveis d’atenció finançats per la Generalitat han crescut en més d’un 14%.
Pel que fa a l’atenció de les persones amb discapacitat psíquica volem destacar l’acord al qual s’ha arribat amb les entitats representatives del sector
(APPS, Coordinadora de Profunds i Coordinadora de Tallers) per destinar 3
M€ a aquesta finalitat.
Balanç Pla de Govern 209
�Persones amb discapacitat - Places Any
Font: Departament de Benestar i Família
2003
2005
2006
Pròpia
61
61
61
61
Gestió
682
682
730
848
Concert.
Es troba en fase de redacció el
Projecte de Llei d’Infància de
Catalunya
2004
118
1.319
1.583
1.774
861
2.062
2.374
2.683
Infància i adolescència
En aquest àmbit, i durant aquesta legislatura, s’ha impulsat el Pla de
xoc 2004-2007 per a la protecció de la infància i l’adolescència, que implica un notable increment de recursos. S’ha començat a materialitzar en:
• Elaborar el Projecte de llei d’infància de Catalunya. Amb aquesta llei es
vol ordenar la legislació catalana sobre infància, ara mateix dispersa, per
tal que reguli tant l’àmbit de la infància desprotegida o en risc, com el de
la resta d’infants i introduir innovacions normatives com la creació de la
figura de l’acolliment permanent.
• Posar en marxa 10 nous centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç de manera que gairebé totes les comarques de Catalunya
disposin d’aquest servei. 660 infants podran rebre el servei gràcies a l’augment del pressupost: 9 M€ el 2003, 11 milions el 2004 i 15 milions el 2005.
• Reforçar els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA).
Amb la incorporació de 48 nous educadors i educadores en els equips
d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) del territori -en conveni amb
els ajuntaments i consells comarcals-, cosa que suposa un increment
d’un 25% respecte als 188 professionals que actualment hi treballen.
L’objectiu d’aquests educadors i educadores serà facilitar el treball de
seguiment i orientació en el medi dels menors tutelats i que es troben en
família. Això ha suposat un augment del finançament en un 11,2 %, amb
un import total de 6.012.055€.
• Cal destacar que des del Govern s’ha impulsat un pla de 5 mesures per
a millorar la detecció i l’abordatge dels casos de maltractament infantil.
Aquest conjunt de mesures emfatitzen l’actuació preventiva de les administracions i el serveis socials quan hi hagi evidències de risc i desprotecció del menor.
Gais, lesbianes i transsexuals
Al llarg d’aquesta legislatura s’han fet grans avenços en el reconeixement dels drets d’aquests col·lectius, amb l’adopció de mesures com:
La Generalitat ha dissenyat, per
primer cop, polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals
210 Balanç Pla de Govern
• La legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals: aprovació de la Llei 3/2005, de 8 d’abril, de modificació de la
Llei 9/1998, del Codi de família, de la Llei 10/1998, d’unions estables de
parella i de la llei 40/1991, del Codi de successions per causa de mort en
el Dret Civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela. La nova normativa equipara les persones homosexuals a les heterosexuals i els reconeix
el dret que se’ls valori com a possibles pares o mares adoptants. També
permet l’adopció conjunta, per part de les parelles homosexuals, de
menors amb els quals no hi hagi hagut cap tipus de vincle. D’altra banda,
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
un dels membres de la parella homosexual també podrà adoptar el fill o
la filla del seu company o la seva companya.
Va en aquesta mateixa línia el recentment aprovat Projecte de Llei de
conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al
servei de les administracions públiques de Catalunya, per la qual
s’equiparen la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també entre les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i
els matrimonis del personal de les administracions públiques.
• El Pla per a la no-discriminació de les persones homosexuals i
transsexuals: s’ha aprovat el Programa per al col·lectiu gai, lesbianes
i transsexuals que té com a finalitat l’assoliment de la plena equiparació
legal i evitar les actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques
específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El
Departament de la Presidència serà l’encarregat de dissenyar i desplegar
un Pla Interdepartamental per a la no-discriminació d’aquestes persones,
centrant les seves actuacions entorn la igualtat, la llibertat i el benestar.
Col·laboració local
Amb la voluntat d’integrar en una dinàmica unificada el conjunt d’intervencions de caràcter social i comunitari que pugui acompanyar processos de
millora i transformació dels barris de Catalunya, s’han:
• Aprovat els nous plans integrals per a la qualitat socials als barris
2006-2008.
• La constitució del Consorci de Badalona Sud i del Consorci de Serveis Socials de Barcelona signifiquen un avenç molt significatiu en el
disseny d’un model de serveis socials proper als ciutadans en el que els
ens locals tinguin un rol molt significatiu. L’organisme del Consorci de
Badalona Sud té un pressupost inicial per la posada en funcionament de
140.354 euros.
Associacionisme i voluntariat
A Catalunya hi ha actualment unes 670.000 persones que realitzen tasques
de voluntariat, que representen un 13,1% de la població, mentre que en la
resta de l’Estat, el voluntariat se situa al voltant del 6%. Per això, la Generalitat vol conèixer i fomentar el treball de tantes persones que dediquen una
part important del seu temps a fer tasques al servei del país i ajudar a la seva
formació; això és una des les principals conclusions a les que s’ha arribat de
la primera fase del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat.
En el marc del foment del voluntariat i l’associacionisme s’ha:
Els Plans integrals per a la qualitat
social als barris acompanyaran els
procesos de millora iniciats per
altres departaments en l’àmbit de
les seves competències
Creat el Consell Català del Voluntariat
• Creat el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en
l’acció del Govern i d’assessorament, consulta i participació de les entitats, col·lectius i persones expertes que actuen en l’àmbit del voluntariat.
• Potenciat la signatura del document de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Centre Europeu del Voluntariat (CEV), xarxa
europea de centres estatals i nacionals de voluntariat de 22 països europeus més Israel. Aquesta col·laboració té com a objectiu posar a l’abast
de les entitats catalanes les informacions generades per la resta d’entitats
de voluntariat europees.
Balanç Pla de Govern 211
�• Presentat, juntament amb la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, la
iniciativa “Declara la teva solidaritat, no et costa res”, coincidint amb
l’inici de la campanya de la renda. Aquesta iniciativa ha de permetre
impulsar les aportacions que reben les ONG de Catalunya a través del
0,52% de l’IRPF a “fins socials”.
La política penitenciària i de justícia juvenil és també una política
social, l’objectiu de la qual és la
rehabilitació i la reinserció social i
laboral de les persones sotmeses a
mesures d’execució penal
Catalunya és l’única comunitat
autònoma amb competències en
matèria penitenciària
L’impuls del treball en els centres
penitenciaris com a mesura principal per a la reinserció dels interns
El Govern ha apostat també per
les mesures penals alternatives.
Entre 2004 i 2005 la demanda
d’aquestes mesures ha crescut un
191%
Demandes de mesures penals
alternatives
Font: Departament de Justícia
4.500
4.000
3.931
3.500
La política penitenciària i de justícia juvenil
La rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal són els objectius fonamental del sistema
penitenciari i de justícia juvenil, tant per tractar-se d’un mandat constitucional com perquè el Govern ha definit la seva política penitenciària com una
política social.
Catalunya és l’única comunitat autònoma amb competències en matèria
penitenciària. El Departament ha elaborat un reglament que enforteix la
direcció dels centres i garanteix l’orientació del sistema penitenciari a la
reinserció. També s’han iniciat els treballs per a l’elaboració d’un reglament
de justícia juvenil propi per donar un adequat desenvolupament a la Llei
27/2001, de 31 de desembre de justícia juvenil.
La formació i el treball productiu permeten als interns desenvolupar hàbits
i habilitats per valer-se per si mateixos en el seu retorn a la societat. Per això
s’ha reformat i potenciat l’empresa pública CIRE –Centre d’Iniciatives per
a la Reinserció– com a instrument principal d’aquesta tasca. Això ha permès
ampliar les oportunitats de treball productiu per als interns, mitjançant convenis amb organismes públics, empreses i entitats. Les persones ocupades
constitueixen el 35% dels interns amb possibilitats de treballar. Les tasques
comprenen prevenció d’incendis i millora forestal, neteja d’espais naturals;
muntatge de components elèctrics, tapisseria, confecció, etc.; subministrament de materials i serveis a òrgans judicials; pintura de dependències
administratives; muntatge de motocicletes o elaboració de productes amb
la marca “Made in Cire”. Els tallers productius s’han ampliat també a l’àmbit
de la justícia juvenil.
Gairebé el 100% dels interns amb delictes específics (agressions sexuals,
delictes violents i de violència domèstica) estan rebent un tractament especialitzat. També s’han potenciat els tractaments per superar l’addició a les
drogues.
2.000
1.500
1.000
1.347
500
0
2004
212 Balanç Pla de Govern
2005
CP Puig
de les Basses
ERO de Girona
CP Lledoners
Pavelló Hospitalari
Penitenciari Terrassa
CP Els Plans
CP Ponent
Centre Obert
de Lleida
CP Quatre Camins
CP Joves Quatre
Camins
CP Brians
CP Brians 2
CP de Preventius
Llobregat
CP de Dones
de Catalunya
ERO de Barcelona
CP Mas d’Enric
ERO de Tarragona
Centres penitenciaris nous (CP)
Centres penitenciaris (CP)
Equipament de règim obert nous (ERO)
Equipament de règim obert (ERO)
Equipaments de justícia juvenil
Font: Departament de Justícia
CE Montilivi
Mesures Penals Alternatives: les penes de presó no poden continuar
essent el centre del sistema d’execució penal, perquè l’experiència demostra
que aquestes penes només són útils com a últim recurs. El Govern ha apostat doncs per impulsar mesures sancionadores més efectives i més eficients.
Per això el Departament de Justícia ha incrementat en 45 els psicòlegs i els
treballadors socials destinats a gestionar els treballs en benefici de la comunitat i d’altres mesures penals alternatives. Això i els convenis signats amb
els ajuntaments ha permès anar atenent el fort augment de mesures penals
alternatives sol·licitades pels jutges.
3.000
2.500
Equipaments penitenciaris
Font: Departament de Justícia
Equipaments penitenciaris i recursos humans: al llarg de la legislatura la
política penitenciària ha estat marcada per dos elements clau: uns equipaments penitenciaris heretats insuficients i obsolets (la darrera construcció
d’un centre penitenciari a Catalunya datava de l’any 1991), i un fort i sostingut creixement de la població reclusa, d’uns 500 interns més cada any.
Per fer front a aquesta situació, el Govern, a més d’algunes construccions
d’urgència, va elaborar i esta executant el Pla d’equipaments penitenciaris
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Girona
CE Folch i Torres
Ce Els Til·lers
CE El Segre
Lleida
CE L’Alzina
CE Oriol
Badia
CE Can Llupià
Barcelona
CE del Camp
de Tarragona**
Tarragona
Nous centres educatius (CE)
Centres educatius (CE)
** Nom provisional
Nous pisos assistits
Balanç Pla de Govern 213
�Per fer front a la manca d’equipaments i al creixement de la població reclusa, s’ha elaborat i s’està
executant el Pla d’equipaments
penitenciaris 2004-2010, amb 11
nous equipaments, que permetran impulsar la reinserció
S’han regulat les mesures de compensació per als municipis
on s’ubiquin nous centres penitenciaris
S’ ha definit una nova política de
recursos humans en aquest àmbit
S’han augmentat les places de
justícia juvenil i s’ha elaborat el
Pla director de justícia juvenil
2004-2007 per tal de donar una
orientació estratègica a l’actuació
en aquesta matèria
2004-2010, amb una inversió prevista total de 740 M€. Aquest pla crearà
6.500 noves places, que permetran atendre adequadament l’augment de
la població reclusa i tancar les presons obsoletes, entre elles les tres de la
ciutat de Barcelona. En diàleg amb els ajuntaments, el Govern ha definit una
xarxa d’equipaments penitenciaris adequadament distribuïda en el territori.
Es construeixen onze nous centres penitenciaris, dels quals cinc són centres
oberts. El centre penitenciari de preventius s’ubicarà a la ciutat de Barcelona.
El Govern ha aprovat també el Decret 335/2004, de 20 de juliol, que regula
les compensacions econòmiques i d’altra mena que reben els municipis
on s’instal·lin els centres penitenciaris.
En l’àmbit dels recursos humans, el Departament de Justícia ha iniciat el
procés per a incorporar progressivament 1.500 funcionaris per les noves
presons. També s’ha reforçat la plantilla de justícia juvenil. Així mateix, durant el període 2005-2008 tota la plantilla de professionals de presons rebrà
formació sobre els objectius i els instruments de la política penitenciària.
D’altra banda, s’ha signat un acord de condicions de treball per al període
2006-2009, que combina la satisfacció de les demandes legítimes dels treballadors, amb millores indispensables en la prestació del servei públic.
Justícia Juvenil: a l’inici de la legislatura el Govern va haver d’adoptar
mesures urgents per augmentar les places als centres de justícia juvenil. El
nombre de menors sota mesures de Justícia Juvenil continua augmentant,
si bé es treballa per potenciar els programes de mediació i de medi obert
enfront dels internaments. Es va elaborar el Pla director de justícia juvenil 2004-2007 per tal de donar una orientació estratègica a l’actuació en
aquesta matèria.
El gener de 2006 s’ha posat en marxa la primera Unitat Terapèutica especialitzada en el tractament de patologies mentals i drogodependències. També
s’han concertat 40 places en centres de dia i comunitats terapèutiques.
D’altra banda, el Departament de Justícia ha iniciat un pla pilot de prevenció
de la delinqüència juvenil que dóna suport a 17 ajuntaments en l’àmbit de la
mediació comunitària.
Col·laboració social i institucional: per tal d’impulsar la col·laboració
social i institucional en l’àmbit penitenciari i en el de Justícia Juvenil, s’ha
creat la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social, la Taula de Participació Social, la Taula Cívica Penitenciària, el Consell Assessor del Centre
d’Iniciatives per a la Reinserció, i la Comissió de Seguiment del Pla director
de justícia juvenil.
Balanç
La diversitat de la nostra societat fa que s’hagin de diversificar també les
polítiques de cohesió social que el Govern ha de dur a terme. L’objectiu del
Govern ha estat la integració d’aquests col·lectius que es troben en un risc
elevat d’exclusió social, una tasca complicada per la diversitat d’actuacions
que cal desenvolupar. Per tant, aquest és un objectiu en vies d’assolir-se.
Una nació socialment avançada
Polítiques d’acció social
3.2.3
Garantir la igualtat d’oportunitats
i drets de les dones
Punt de partida
Malgrat que formalment homes i dones tenen els mateixos drets i oportunitats, encara queda un llarg camí per arribar a la igualtat tant a nivell
de retribucions, com discriminacions en el lloc del treball, ocupació de
càrrecs, eradicació de violència de gènere... Són molts encara els punts
de desigualtat. Per intentar canviar aquesta situació, les principals línies
d’actuació d’aquesta legislatura s’han centrat bàsicament en:
1
L’elaboració i l’ execució del V Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007
2
La introducció de la perspectiva de gènere en l’activitat ordinària
de la Generalitat, fomentant la igualtat d’oportunitats entre homes i
dones
3
L’eradicació de la violència de gènere i l’elaboració de l’Avantprojecte
de llei contra la violència masclista
4
La dinamització i l’ impuls de nous models de participació de dones:
el Consell Nacional de Dones de Catalunya, les Assemblees territorials
a les 5 demarcacions catalanes i els plans de participació municipals
Desenvolupament de l’acció del Govern
El Govern de la Generalitat és un Govern compromès en les polítiques de
dones i ho ha demostrat en la implementació de diferents mesures per
aconseguir una igualtat d’oportunitats real entre homes i dones.
L’elaboració i l’execució del V Pla d’Acció i desenvolupament de polítiques de dones a Catalunya 2005-2007
Aquest Pla, de caràcter transversal i aplicat de manera coordinada a tots
els departaments, és el principal instrument de planificació en aquest
àmbit. Aquesta legislatura s’ha dotat, per primera vegada, de pressupost
provinent d’altres departaments de la Generalitat, a banda del pressupost
propi (35,3 M€ el 2005 i 48,8 M€ el 2006, fet que representa un increment del
38,2%).
En aquest marc, cal destacar també l’increment del pressupost propi de
l’Institut Català de les Dones. L’any 2006 el pressupost és d’11,2 M€, fet
que representa un increment del 43% respecte al pressupost del 2005, el
qual ja s’havia incrementat en un 60% respecte al del 2004.
El Pla d’Acció ha tingut per primer
cop, a banda del pressupost propi
que s’ha incrementat, pressupost
provinent dels diferents departaments de la Generalitat de
Catalunya
Evolució del pressupost
de l’ICD 2004-2006
Font: ICD
14 M€
12 M€
10 M€
8 M€
6 M€
4 M€
2 M€
0 M€
Pressupost Pressupost Pressupost
2004
2005
2006
214 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 215
�El Pla s’estructura en 6 grans eixos:
1 Aconseguir una veritable transversalitat en el disseny i el desenvolupament de les polítiques de Govern, fent de la Generalitat una institució
exemplificadora
2 Construir una cultura per a un nou contracte social
3 Incrementar la presència i la participació de les dones en tots els àmbits
de la vida social, tenint en compte la seva diversitat
4 Reorganitzar els temps i els treballs per tal de fer de la vida quotidiana un
eix vertebrador de les polítiques
5 Oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones
6 Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones.
Atenció
Coordinació i cooperació
Prevenció i sensibilització
Recerca i coneixement de la realitat
Algunes de les actuacions destacades incloses en aquest Pla són:
• L’increment dels ajuts als ens locals per desenvolupar polítiques de
dones i l’increment de les subvencions a entitats, editorials, persones
físiques i universitats
Evolució dels ajuts a ens locals i entitats, 2004-2006
Font: ICD
2004
2005
Projectes
Pressupost
Projectes
600
926.130 €
Entitats
2006
Pressupost
Projectes
Pressupost
680
892.800 €
680
1.589.590 €
Ens locals
118
1.560.650 €
134
2.304.502 €
Editorials
8
18.100 €
Universitats
Beques
60.000 €*
25
105.800 €
56
494.529 €
81**
590.000 €*
7
28.000 €
20
147.676 €
81**
140.000 €*
* Pressupost previst, subvenció pendent de resolució
** Nombre de sol·licituds, subvenció pendent de resolució
S’ha creat la figura de les coordinadores territorials de l’ICD per
desplegar efectivament en el territori les polítiques de dones
• La creació de la figura de les coordinadores territorials de l’ICD: aquesta
figura de nova creació respon al compromís del Govern de la Generalitat
d’aplicar i desplegar les polítiques de dones arreu del territori, objectiu
recollit al V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a
Catalunya 2005-2007. La creació de la figura de les coordinadores territorials pretén aconseguir una veritable transversalitat en el disseny i el
desenvolupament de les polítiques del Govern.
• Els acords amb les universitats: l’Institut Català de les Dones establirà
acords amb les universitats públiques de Catalunya per assignar crèdits a
l’alumnat que participi a conferències sobre polítiques de dones. El cicle
de conferències versarà sobre els temes següents: Perspectiva de les dones als mitjans de comunicaci; Perspectiva de gènere a l’àmbit empresarial; noves organitzacions del temps per a dones i homes; i Prevenció de
la violència vers les joves.
• La creació d’una xarxa de dones empresàries: les dones emprenedores
són un col·lectiu que estan participant activament en el canvi de consi-
216 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
deració de les dones a l’àmbit empresarial. Des de l’Institut Català de les
Dones es vol reconèixer aquest paper de lideratge i contribuir a enfortir
les seves xarxes de comunicació i col·laboració i per això es crearà un Portal virtual.
• Les noves publicacions: aquesta legislatura s’han iniciat dues noves colleccions: primera, Quaderns de l’Institut, que aplega títols que pretenen
generar un espai de debat i pensament sobre les aportacions de les dones als diversos àmbits del coneixement. Se n’han editat 8 títols. Segona,
Eines, una col·lecció amb un perfil d’aplicació pràctica, que té l’objectiu
de proporcionar instruments vàlids de suport a les persones gestores
i responsables públiques per a la implantació de forma transversal de
la perspectiva de gènere en les polítiques públiques. Se n’’han editat 3
títols. Dins d’aquesta mateixa col·lecció es publicaran tres guies per fer
plans d’igualtat a les universitats, les empreses i els ens locals.
La introducció de la perspectiva de gènere a l’activitat ordinària de la
Generalitat, fomentant la igualtat d’oportunitats entre homes i dones
En relació amb les polítiques de dones, la prioritat ha estat incorporar el criteri de transversalitat a l’Acció de Govern, és a dir: d’una banda, promoure mesures específiques adreçades a les dones des de totes les àrees de
la Generalitat; i per l’altra, incorporar la perspectiva de gènere a totes les
polítiques i actuacions del Govern. Aquesta és una fórmula metodològica
que permet aconseguir els canvis estructurals necessaris per fer realitat la
igualtat d’oportunitats entre dones i homes.
Una eina important per treballar la transversalitat en l’Acció de Govern
és la realització de l’informe d’impacte de gènere que realitza l’Institut
Català de les Dones de les disposicions de caràcter general del Govern de
la Generalitat de Catalunya, que després és adaptat pels departaments per
tal d’incorporar-hi les propostes en matèria de polítiques de dones. Així s’ha
incorporat la perspectiva de gènere en un total de 12 plans, 50 disposicions i
69 ordres de subvencions aprovades pel Govern.
En relació amb la promoció de mesures específiques adreçades a les dones des de totes les àrees de la Generalitat, podem destacar les següents
actuacions:
La introducció del criteri de transversalitat en l’Acció de govern ha
estat una constant aquesta legislatura, i ha convertit a la Generalitat en una institució exemplificadora en l’elaboració de polítiques,
però també en la publicació de
dades, etc.
• Impuls del Programa de Coeducació, promogut pel Departament
d’Educació per potenciar la igualtat d’oportunitats i l’eliminació de tota
mena de discriminació per raó de sexe a les escoles (vegeu apartat 3.1.2).
• Creació d’un Gabinet de Gènere per fomentar l’accés de la dona a
l’esport. La Secretaria General de l’Esport, amb el suport de l’ICD, ha
creat el Gabinet de Gènere, un grup de treball contra les desigualtats
entre homes i dones en aquest sector i que desenvolupa accions per
facilitar l’accés de la dona al món esportiu, especialment en els òrgans
de gestió i direcció. Així mateix la promoció de l’esport femení és un dels
criteris que es valoren a l’hora d’atorgar subvencions.
• Impuls del permís de paternitat de 4 setmanes i noves mesures de
conciliació per al personal al servei de les administracions públiques
catalanes. Amb la Llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral
del personal al servei de les administracions públiques catalanes, aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de juny de 2006, s’incorpora el
S’ha creat el permís de paternitat
de 4 setmanes
Balanç Pla de Govern 217
�permís de paternitat de quatre setmanes a comptar des de la finalització
del permís de maternitat. Aquesta llei també preveu permisos justificats
i retribuïts per al personal públic que pateixi situacions de violència de
gènere.
S’ha obert una línia de subvencions per a l’elaboració de Plans
d’igualtat dins les empreses
• Ajudes per a plans d’igualtat dins les empreses. El Departament de
Treball i Indústria ha consolidat una línia de subvencions per a l’elaboració de plans d’igualtat i la incorporació de l’Agent per a la igualtat a
l’empresa amb l’objectiu de motivar i incentivar les empreses a prendre
mesures per assolir la igualtat d’oportunitats en l’accés, la promoció, la
retribució, i en la millora de les condicions de treball per afavorir la conciliació de la vida personal.
• Control de situacions de discriminació laboral i de conciliació. El Departament de Treball i Indústria fixa objectius específics a la Inspecció de
Treball per a la detecció de situacions de discriminació directa o indirecta
per raó de sexe, i mesures en matèria de conciliació de la vida personal,
laboral i familiar. També fa seguiment dels convenis co·lectius perquè
el seu contingut s’adeqüi a la legalitat en matèria de perspectiva de
gènere, promovent que els agents socials introdueixin en la negociació
col·lectiva clàusules que facilitin la conciliació de la vida personal, familiar
i laboral, i fa difusió dels convenis amb clàusules sobre conciliació i igualtat d’oportunitats, mitjançant una pàgina web de cerca dels convenis
col·lectius vigents a Catalunya.
S’han destinat 2,2 M€, dins la Llei
de Barris, a atendre projectes
que incorporin la perspectiva de
gènere
• Millores per a les dones a través de la Llei de barris. El Departament
de Política Territorial i Obres Públiques, en la convocatòria de subvencions de 2006 de la Llei de barris destina un total de 2.245.875 € a atendre
els projectes referents a la incorporació de la perspectiva de gènere en
l’ús de l’espai i els equipaments urbans. Molts d’aquests projectes suposen millores per a la seguretat urbana i la construcció de nous espais per
a la participació de les dones.
• Iniciatives per a l’eradicació de l’ús del llenguatge sexista i androcèntric en l’Administració de la Generalitat. Des de la Secretaria de
Política Lingüística i de l’ICD s’han dut a terme accions formatives i s’ha
editat material sobre aquesta temàtica.
• Elaboració, per part del Departament d’Economia i Finances, d’uns
pressupostos que s’ajustaran als criteris d’assignació de recursos
amb observança del principi relatiu al foment de la igualtat de gènere, segons l’aprovació d’una ordre que dicta les normes per a l’elaboració
del Pressupost de la Generalitat per a l’any 2006.
• Creació de la Comissió de Dona i Ciència per al desenvolupament de
les polítiques de dones en l’àmbit de l’educació superior i la recerca
del Consell Interuniversitari de Catalunya, per part del Departament
d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
En relació amb la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les
polítiques i actuacions del Govern, s’ha treballat també en dues línies:
• Formació: oferts més de 30 cursos en polítiques de dones adreçats al
personal de l’Administració, tant pel que fa al personal dels diferents de-
218 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
partaments de la Generalitat com al personal de l’Administració local per
a l’aplicació de la perspectiva de gènere en les polítiques que desenvolupen des dels seus àmbits de gestió.
• Dades desglossades per sexe: en data 14 de març de 2006 el Consell
Executiu de la Generalitat va aprovar l’Acord relatiu a la producció i el
desenvolupament d’estadístiques desagregades per sexes. Aquest acord
estableix que totes les estadístiques relatives a població que generi
l’Administració de la Generalitat, els seus organismes autònoms i les
entitats de dret públic vinculades o dependents d’aquesta Administració,
es recolliran, compilaran, analitzaran i presentaran desagregades per
sexes. Aquesta obligació és extensible a tots els registres públics, fitxers
automatitzats de dades personals, censos, estudis d’opinió, sondeigs,
enquestes i d’altres similars, que siguin competència de la Generalitat.
Aquestes dades han de ser útils, vàlides, fiables, comprovables, comparables i actualitzades, perquè puguin ser aprofitades per a investigacions
acadèmiques, estudis, anàlisi estadística i planificació de polítiques públiques. A més, el dit acord preveu que les dades desagregades per sexes
han de completar-se amb el desenvolupament d’indicadors qualitatius,
de manera que el conjunt d’indicadors estadístics aportin informació per
aprofundir sobre les funcions econòmiques i socials que les dones i els
homes desenvolupen a la nostra societat.
Eradicació de la violència de gènere
En el marc de la nova “Ley orgánica de medidas de protección contra la
violencia de género”, la Generalitat ha esmerçat esforços en la lluita contra
la violència de gènere, amb l’adopció de mesures com:
• L’elaboració del Projecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista amb un procés de participació social per
poder-hi fer aportacions, però finalment i en part a causa de l’escurçament de la legislatura, aquesta llei no es podrà aprovar.
• La creació del programa per a l’abordatge integral de les violències
contra les dones, amb el qual es pretén, des d’una visió integral que
identifiqui la pluralitat de causes i tipologies, disminuir la incidència de
les violències contra les dones, tot garantint una atenció de qualitat.
Dins aquest programa i amb l’objectiu de la prevenció, s’ha dut a terme
la campanya: “Talla amb els mals rotllos”. Aquesta campanya s’adreçava
a la població jove perquè s’allunyessin de les conductes agressives, el
2004 destinada específicament a les noies, i el 2005 als nois sota el lema
“enRAONA”.
A més de la campanya als mitjans de comunicació, dins del projecte “Talla amb els mals rotllos” s’han dut a terme accions formatives amb l’objectiu de crear una xarxa de joves agents de prevenció en l’àmbit de
les relacions abusives. S’han format 73 nois i noies joves com a agents,
als quals a través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions respectuoses entre les persones joves, tot fomentant la resolució no
violenta dels conflictes. Aquests agents educatius han realitzat 109 tallers
en 33 centres i enguany és previst posar en marxa una plataforma virtual
que facilitarà la relació entre els i les joves que participen en el projecte.
S’ha creat el Programa per a
l’abordatge integral de les violències contra les dones
• La inauguració dels dos primers jutjats de violència contra les dones
a Barcelona, que són jutjats exclusius per a aquest tema.
Balanç Pla de Govern 219
�Han entrat en funcionament a
Barcelona els dos primers jutjats
amb dedicació exclusiva a la violència de gènere
Una nació socialment avançada
Polítiques d’acció social
• L’elaboració d’un protocol marc interdepartamental i d’un circuit
nacional contra la violència vers les dones pretenen establir i donar a
conèixer un procediment. Són la concreció de la voluntat d’establir mecanismes de suport, coordinació i cooperació dins les institucions, altres
agents socials i els equips i les persones que els integren per vetllar que
les intervencions respecte a les dones en situació de violència garanteixin el dret a la informació, l’atenció, la recuperació i la reparació, tot definint les competències de cada agent i evitant duplicitats d’actuacions.
3.2.4
Enfortir les polítiques de suport
a les famílies
• La línia 900 900 120 d’atenció a les dones en situació de violència.
Servei d’atenció telefònica gratuït i confidencial les 24 hores del dia. Atén
una mitjana mensual de 758 trucades en 6 llengües diferents.
Punt de partida
Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica
de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les
famílies, però, han de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis
socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de
treball. En aquest context, els poders públics han de remoure les traves
que dificulten el desenvolupament de les famílies, amb especial atenció
al paper que en aquestes hi juga la dona.
La dinamització i l’impuls de nous models de participació de dones: El
Consell Nacional de Dones de Catalunya, les Assemblees territorials a
les 5 demarcacions catalanes i els plans de participació municipals.
• Constitució del nou Consell Nacional de Dones de Catalunya, un
òrgan participatiu i consultiu de l’Institut Català de les Dones, el qual
reuneix les diferents entitats, associacions, grups, consells de dones del
territori català per a aquelles qüestions vinculades al Pla d’actuació del
Govern en polítiques de dones. Cal destacar un increment del 188% en el
nombre d’entitats i associacions que hi participen. 264 entitats del món
associatiu en formen part.
• Creació de les Assemblees Territorials. Han estat impulsades pel Consell Nacional de les Dones de Catalunya i sorgeixen amb la finalitat de
fomentar la participació de les dones, tenint en compte la diversitat territorial; pretén que els grups de dones de tot Catalunya tinguin l’oportunitat de conèixer, proposar i intercanviar experiències entre elles i l’Institut
Català de les Dones.
• Plans de participació municipals. Pretenen impulsar la integració de les
dones en la vida social, promoure l’associacionisme i la seva incidència
en les polítiques municipals.
Balanç
1
Les famílies que tenen necessitats especials (persones dependents a
càrrec, famílies monoparentals, famílies nombroses, fills amb malalties
cròniques...).
2
Les famílies que estan en procés d’adopció o acolliment d’infants.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Suport a les famílies
Una de les línies tradicionals de suport ha estat la de garantir ajuts econòmics (i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants o persones dependents al seu càrrec). A més a més, en aquesta legislatura s’ha obert el tracte
especial que rebien les famílies nombroses a altres famílies que necessiten
un suport addicional: famílies monoparentals, amb infants acollits o adoptats. En aquesta línia, les accions empreses han estat:
• Renovació del programa d’ajuts a les famílies amb infants a càrrec.
Els tres objectius relacionats amb el foment de la igualtat d’oportunitats
s’han acomplert satisfactòriament i s’ha avançat força; la Generalitat s’ha
convertit així en una institució exemplar i clarament compromesa amb
les dones. L’objectiu d’eradicar la violència de gènere no s’ha acomplert,
però l’evolució és favorable. Per tant, podem concloure que els objectius
fixats són objectius en vies d’assolir-se.
A banda d’això, cal destacar que aquesta legislatura s’han obtingut bons
resultats en l’àmbit del treball i en relació amb les dones. Així, s’ha fet un
pas important en la disminució de la taxa d’atur femenina –que ha
passat del 12,9% el 2004 al 8,9% el 2006- i en la reducció del diferencial
entre la taxa d’atur femenina i la masculina –el gener de 2006 era del
3,3% i el gener de 2004 era del 4,3%-.
220 Balanç Pla de Govern
L’objectiu principal és reforçar les polítiques de suport a les famílies i a la
infància, afavorint:
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Els canvis més significatius d’aquesta legislatura han estat:
Les famílies monoparentals passen a tenir el mateix tractament que les
nombroses, i, per tant, reben l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3
com fins al moment.
S’han garantit els ajuts econòmics
de les famílies amb infants a càrrec, incrementant els imports i el
nombre de beneficiaris
S’ha incrementat l’import de la prestació universal per infants a càrrec,
tal i com es veu en la taula que s’adjunta.
Es crea una nova prestació econòmica universal per a part, adopció o
acolliment múltiple, i s’hi destinaran 136,2 M€.
Balanç Pla de Govern 221
�Gairebé 300.000 famílies amb
infants a càrrec s’estan beneficiant
dels ajuts de la Generalitat
Import en euros a l’any per tipus de prestació
Font: Departament de Benestar i Família
Prestació
2003
2004
2005
2006
0-3
525
550
575
600
Nombroses
600
625
650
700
625
650
700
Monoparentals
Evolució de les prestacions i ajuts a famílies amb infants a càrrec.
Famílies beneficiàries
Font: Departament de Benestar i Família
S’han creat nous ajuts: dos d’universals i un tercer sotmès a nivell
de renda
300.000
296.000
250.000
247.188
200.000
150.000
222.950
100.000
50.000
0
260.633
1.378
1999
28.106
38.269
2000
2001
111.502
2002
2003
2004
2005
cativa i, consegüentment, al desenvolupament harmoniós i equilibrat
dels infants.
Suport a la infància
L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu
que aquestes formes de convivència han de ser considerades com un servei a
la societat i, per tant, és necessari que rebin un suport públic específic. Algunes actuacions que s’han dut a terme en aquest àmbit són les següents:
• Campanya d’acolliment: el balanç dels sis mesos de campanya d’acolliment per incrementar el nombre de famílies acollidores i per sensibilitzar i informar la societat catalana envers l’acolliment familiar ha
estat molt positiva. S’ha passat de 380 famílies el 2004 a 420 el 2005, un
increment del 10%; i de 538 infants acollits el 2004, han estat acollits 589
infants el 2005.
S’ha fet una important campanya
d’acolliment que ha incrementat
les famíles acollidores i els infants
acollits en aproximadament un
10%
Evolució del nombre de famílies
acollidores i infants acollits
Font: Departament de Benestar i
Família
2004
2005
Increment
Famílies
380
420
10%
Infants
538
589
9%
2006
• A més a més, durant aquesta legislatura s’han posat en marxa dos nous
ajuts a les famílies: un destinat a les famílies d’adopció internacional
i l’altre, a famílies amb part, adopció o acolliment simultani de dos
infants –diferent a la prestació econòmica universal–, sotmès al nivell
d’ingressos de la unitat familiar.
• També s’han ofert ajuts a l’habitatge de compra o de lloguer per a
famílies amb pocs recursos econòmics.
Ajuts personalitzats a l’allotjament: És una línia d’ajut que té l’objectiu
d’ajudar al pagament del lloguer o de quotes d’amortització hipotecària
d’habitatges de promoció privada, per tal d’assegurar la permanència en
l’habitatge. Evitar desnonaments i execucions hipotecàries.
Ajuts al lloguer per a determinats col·lectius: Es van crear l’any 2003.
L’objectiu és ajudar a pagar la renda de lloguer de l’habitatge que constitueix el domicili habitual i permanent de diferents col·lectius els quals cal
protegir. La quantia màxima d’ajut per sol·licitud és del 50% de la renda
de lloguer amb un màxim de 150€ mensuals. El màxim de l’ajut són 6
mesos amb un topall de 900€.
• El programa “Aprendre amb tu”: s’ha presentat en aquesta legislatura
i va dirigit a les AMPA, associacions, fundacions i col·lectius de famílies,
i que preveu dues línies d’actuació: impartir un conjunt de xerrades
tallers arreu del territori i donar suport a les actuacions gestionades
per les associacions de pares i mares de les escoles. L’objectiu de les
xerrades tallers és abordar temes concrets que preocupen les famílies i
proporcionar informacions i recursos que donin suport a la seva tasca
educativa.
• Adopcions: l’any 2005 va ser adoptats 121 infants de Catalunya, i de gener fins al març d’enguany han estat adoptats 31 infants catalans. D’altra
banda, el 2005 van ser adoptats a Catalunya un total de 1.411 menors
d’altres països; els principals països de procedència són la Xina (622
infants), Rússia (441), Etiòpia (107) i Ucraïna (67).
• El Programa d’atenció postadoptiva per a totes aquelles famílies que
tenen infants adoptats s’ha presentat en aquesta legislatura. L’objectiu del programa és donar assessorament, recolzament i un espai de
consulta als pares adoptius que puntualment puguin tenir necessitat de
poder plantejar a professionals experts en adopció qüestions entorn de
la criança dels seus fills.
Altres projectes relacionats:
• Creació dels “Punts de trobada”. Nou servei destinat a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la
problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar i, en
concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles establert
per als supòsits de separació o divorci dels progenitors o per als supòsits
d’exercici de la tutela per part de l’Administració Pública amb la finalitat
d’assegurar la protecció del menor. A la ciutat de Barcelona s’han obert
quatre centres i a la ciutat de Lleida, un.
• Conciliació familiar: s’ha iniciat l’elaboració del Pla estratègic per a la
conciliació de la vida familiar i personal, coincidint amb l’inici de la
campanya de sensibilització pel repartiment equitatiu de les tasques a la
llar. L’objectiu és dinamitzar el debat social entorn d’aquest tema, dotant
de més reconeixement social la tasca reproductiva i el treball de cura de
la llar, sensibilitzant la societat de la necessitat d’un repartiment equitatiu
entre homes i dones.
• El programa “Créixer amb tu”: adreçat a pares i mares amb infants de
0 a 36 mesos i en la línia de donar-los el màxim suport. Comprèn tant
l’edició de material específicament elaborat per a dos trams d’edat: 0-18
mesos i 18-36 mesos, com la realització de cicles de tallers dirigits a les
famílies. D’aquesta manera es vol contribuir a la millora de la tasca edu-
222 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 223
�I finalment, cal esmentar l’aprovació de la Llei de conciliació de la vida
personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, aprovada pel Parlament el passat 22 de
juny, que equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, també
entre les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals,
i els matrimonis. La Llei incorpora com a novetat el permís de paternitat de
quatre setmanes i la reserva del lloc de treball fins a tres anys en l’excedència
voluntària per tenir cura d’un fill o familiar.
Una nació socialment avançada
Polítiques d’acció social
3.2.5
Reforçar les polítiques adreçades
a la joventut
Balanç
Punt de partida
S’han fet avenços importants en els dos objectius principals que es va
marcar el Govern en aquest àmbit, ja que s’han reconegut les necessitats
especials que tenien determinades famílies: famílies monoparentals, famílies amb persones dependents al seu càrrec, famílies en procés d’acolliment o adopció... Així, s’han creat nous ajuts, a banda de consolidar els ja
existents.
Davant els nous reptes i prioritats que tenen avui en dia els joves, cal
adequar les polítiques a ells; és per aquest motiu que es va crear el Pla nacional de Joventut, una eina per definir, impulsar i coordinar les polítiques
de joventut arreu del país; aquest Pla, revisat estratègicament cada quatre
anys, s’ha centrat, en aquesta legislatura, en dues grans línies d’actuació,
prioritàries per al jove actual:
Tot i això, si ens comparem amb altres països, encara queda molt camí
per recórrer en relació a les polítiques de suport a les famílies, així es pot
considerar que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se
1
L’emancipació
2
El foment de la participació del jove
Desenvolupament de l’Acció del Govern
L’emancipació
Quan parlem de l’emancipació del jove, ho fem sota els eixos de l’habitatge,
treball, salut, cultura i educació d’aquest, motiu pel qual la Secretaria General de Joventut ha dut a terme moltes actuacions conjuntes amb els altres
departaments, fent referència al principi de transversalitat.
Durant aquesta legislatura s’ha produït un fet destacable, com és l’augment
de l’emancipació domiciliar dels joves, que ha passat d’una taxa del 22,2% el
2003 a un 29% el 2005.
• Pel que fa a l’habitatge, i per tal de facilitar–hi l’accés dels joves, s’han
desplegat 24 noves borses a tot el territori català en conveni amb els
ens locals, a la vegada que s’han augmentat els recursos econòmics per
a les 13 ja existents; aquest 2006 se signaran convenis per a la creació
de 8 borses d’habitatge més, fet que suposarà una inversió total, durant
aquesta legislatura (2004-2006), de 2.989.308 €.
% Taxa d’emancipació domiciliar
a Catalunya
Font: Secretaria General
de Joventut
30
28
26
24
22
20
18
16
14
12
10
8
6
Borses d’habitatge
Font: Secretaria General de Joventut
Subvencions
4
2
2004
2005
2006
A corporacions locals
235.000,00
402.333,00
346.675,65
A cambres de la propietat urbana
479.000,00
598.832,96
395.700,00
Oficines a Barcelona
Total
162.500,00
168.999,96
200.267,28
876.500,00
1.170.165,92
942.642,93
0
2002
2003
2004
2005
S’han destinat 3 M€ en borses
d’habitatges per a joves, per afavorir així la seva emancipació
Cal destacar també que, en el marc del Pla per al dret a l’habitatge 20042007, el Govern ha establert una línia d’actuació destinada al pagament del
lloguer per als joves menors de 35 anys, per afavorir així la seva emancipació.
224 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 225
�Per tal d’orientar, assessorar i
acompanyar el jove en la seva inserció al món del treball s’ha creat
l’Oficina Jove de Treball
• Pel que fa al treball, per tal de potenciar i ampliar els mecanismes d’orientació i acompanyament laboral, s’ha inaugurat l’Oficina Jove de Treball, la qual se centra bàsicament a facilitar l’accés dels joves al món del
treball amb una orientació particular a cada cas, l’assessorament laboral
en qualsevol qüestió que puguin tenir, la gestió d’una borsa de treball i
l’aconseguiment d’un treball a l’estranger.
Així mateix, s’ha creat el Pla de suport als joves emprenedors per tal
d’oferir formació, assessorament i seguiment personalitzat per a la creació
d’empreses i el seu seguiment.
• D’altra banda, fent esment a l’àmbit de la salut i en conveni amb el
Departament de Salut, s’han dut a terme dos programes: Salut i Escola i
L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya.
El primer té com a objectiu apropar els serveis de salut als centres docents i als adolescents per reduir comportaments que afecten negativament la salut, així com la detecció precoç de problemes, i mitjançant el
segon s’administrarà la píndola del dia després tant a centres de planificació familiar i, hospitals, com centres de salut.
• Pel que fa al tema de l’educació en el jove, s’ha creat el Projecte Educatiu Integral, una actuació conjunta amb el Departament d’Educació i
Universitats, que pretén interrelacionar l’educació formal, la no formal i
la informal, per aprofitar millor les possibilitats de cadascuna, compartint
objectius. Es vol que els infants i els joves puguin, un cop finalitzat l’horari escolar, continuar formant-se, d’ una banda facilitant la participació
dels alumnes en activitats relacionades amb l’educació no formal i d’altra
banda facilitant l’entrada de l’associacionisme educatiu i d’altres entitats
juvenils als centres docents per utilitzar-ne els espais en horari no lectiu.
Creació dels Crèdits per a l’emancipació del jove per tal de facilitar
el seu accés a l’habitage, l’ampliació d’estudis i la creació d’una
empresa
14,3 M€ en subvencions a entitats
juvenils i 6,8 M€ en subvencions a
ens locals, amb un increment del
77% al llarg de la legislatura
Finalment, una actuació nova i destacada en l’àmbit de l’emancipació, ha
estat la creació dels Programes de crèdits per a l’emancipació en conveni
amb el Departament d’Educació i Universitats, el Departament de Treball
i Indústria i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, una eina que
consisteix a facilitar als joves l’accés a finançament en condicions preferencials per a diferents finalitats, com són: projectes d’autoempresa, ampliació
d’estudis i despeses inicials en l’accés a un habitatge i comptant amb l’aval
de la Generalitat de Catalunya.
El foment de la participació del jove
En aquest eix podem destacar, d’una banda, el suport a les entitats juvenils i,
d’altra banda, els ajuts als ens locals.
• Pel que fa al suport a entitats, hi ha hagut un gran increment dels recursos econòmics a través de subvencions; s’ha passat dels 4,4 M€ al 2004
als 5,3 M€ al 2005, fet que suposa un augment del 20%; en referència al
2006 de moment s’han concedit subvencions per un import de 4,6 M€;
d’altra banda, el nombre d’associacions juvenils també han augmentat al
llarg de la legislatura, i han passat de les 2.141 el 2003 a les 2.389 el 2006.
Subvencions ens locals
Font: Secretaria General de Joventut
2003
2004
2005
2006
14.240.363
15.080.909
18.545.000
21.545.000
1.156.587
1.053.358
521.890
542.487
Plans comarcals
942.775
1.048.350
1.375.802
1.501.071
Plans locals - Activitats
485.310
769.950
2.100.148
3.433.401
667.473
13.333.333*
400.000
1.500.000
3.252.145
3.271.658
5.331.174
6.976.959
Pressupost
Delegació de competències
Plans locals - Inversions
Total
* Interanuals 2004-2005, dels quals 933.333€ són del 2005.
Com a fita important d’aquesta legislatura, cal destacar l’aprovació de la
Llei sobre l’Agència Catalana de la Joventut, organisme encarregat de
dissenyar, executar i avaluar programes de joventut, així com el suport i les
subvencions als plans locals i comarcals de joventut que busquen potenciar
l’equilibri territorial. A través d’aquest organisme també es pretén el desenvolupament de polítiques de joventut transversals amb la resta de departaments a través de la creació de la comissió Interdepartamental i l’activació
de taules sectorials d’interlocució.
Pel que fa als recursos econòmics, el pressupost de la Secretaria General
de Joventut s’ha incrementat un 51,2%, i ha passat dels 14,24 M€ el 2005 als
21,54 M€ al 2006.
Balanç
En aquesta legislatura, les dues línies principals d’actuació han estat
l’emancipació i la participació dels joves. Pel que fa a l’emancipació, s’ha
fet un gran avenç sobretot en el seu accés a l’habitage, facilitant ajuts,
augmentant els recursos econòmics i desplegant borses al llarg del territori; malgrat això, el tema d’accés a l’habitatge encara segueix sent el que
provoca més protestes i inquietuds entre els joves.
D’altra banda, amb la creació dels crèdits a l’emancipació, s’aconseguirà
pal·liar les dificultats que tenen els joves per accedir a un crèdit, ja sigui
per a estudis, habitatge o creació d’una empresa, a causa dels baixos
recursos econòmics de què disposen.
En referència al foment de la participació, cal destacar el gran increment
de recursos econòmics destinats tant a les entitats juvenils com als ens
locals per poder desenvolupar polítiques de joventut.
Finalment, cal destacar l’aprovació de la Llei sobre l’Agència Catalana de la
Joventut.
Per tot això, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007
està en vies d’assolir-se.
• I fent referència a polítiques de proximitat, cal destacar el gran augment dels ajuts als ens locals per desenvolupar polítiques de joventut;
així, s’ha passat dels 3.858.911 € el 2004 als 6.833.180 € el 2006, un increment del 77%.
226 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 227
�Les noves polítiques
Una nació socialment avançada
Salut i polítiques sanitàries
Per primera vegada entre 5.000 i 6.000 joves podran accedir a préstecs en
condicions preferencials i amb l’aval de la Generalitat per accedir a habitatge, formació i empresa.
3.3.1
Fomentar la salut pública
Què són els crèdits per a l’emancipació?
Són crèdits concedits per entitats financeres a joves entre 18 i 35 anys amb
les següents avantatges:
• La Generalitat actua com avaladora del / de la jove davant les entitats
financeres
• Els interessos són més baixos que els del mercat
• No estan incrementats amb cap tipus de comissió
Quin és l’objectiu d’aquests crèdits?
Fomentar l’emancipació dels/ de les joves a través de tres àmbits d’actuació:
• Vivenda (per les despeses inicials a l’accés a l’habitatge)
• Formació (per a l’ampliació d’estudis)
• Ocupació: (per projectes d’autoempresa)
Com es distribuiran?
El Govern avalarà crèdits per un valor de 42 M€ (any 2006):
• 15 M€ per a creació d’empreses (despeses derivades de la posada en
marxa d’un projecte empresarial)
• 13,5 M€ per a l’habitatge (fiances, comissions, despeses notarials...)
• 13,5 M€ per a formació acadèmica (finançament de la màtricula així com
disposicions mensuals mentres durin els estudis)
Punt de partida
La salut pública ha suposat un dels àmbits principals d’actuació del Govern aquesta legislatura. Els quatre eixos estratègics han estat:
1
Constituir i desplegar una nova organització en salut pública, resolutiva i
propera tant al ciutadà com als municipis i a les institucions sanitàries.
2
Promoure polítiques i programes de prevenció, promoció i protecció de
la salut.
3
Ampliar la capacitat de vigilància i monitorització de la salut i dels
factors determinants que la condicionen
4
Impulsar la comunicació, la participació, les noves tecnologies i la
recerca en suport a la bona pràctica de salut pública.
Val a dir que la situació de partida era l’absència d’una estructura sòlida
de serveis (i activitats) de salut pública al nostre país capaç de protegir i
promoure la salut com a element essencial per a la millora de la qualitat
de vida de la població, així com donar resposta a problemes de salut
prioritaris (com ara tabaquisme, abús d’alcohol i drogues, obesitat, SIDA i
altres malalties de transmissió sexual, etc.) i riscos emergents (grip avària,
“vaques boges”, SARS, bioterrorisme, etc.) en la nostra societat.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Dels quatre eixos esmentats com a inicialment dissenyats, cal destacar a
l’hora de fer balanç, els aspectes següents:
Nova organització del sistema
El Govern ha iniciat un important procés de reforma i ordenació del
sistema de salut pública de Catalunya, pel qual es determinen sobre el
territori català les estructures administratives que han de fer-se càrrec de les
actuacions, prestacions i serveis en matèria de salut pública. S’ha estimat
que era clau consolidar aquesta peça, i per això s’ha treballat amb l’estreta
col·laboració del món local, el qual des d’ara haurà de jugar un rol actiu en
aquest camp.
Val a dir que tot aquest procés ha de culminar amb la creació de l’Agència de
Salut Pública de Catalunya: l’ASPCAT. Per manca de temps, però, la tramitació de l’actual avantprojecte de llei de creació d’aquest organisme s’haurà
d’ajornar fins a la propera legislatura.
En qualsevol cas, les fites ja acomplertes en aquesta direcció han estat
determinants per avançar en la reforma dels serveis de salut pública,
que ha de garantir la vigilància de la salut de la població, la promoció de la
228 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
En el marc de la reorganització
de la salut pública a Catalunya,
que està portant a terme el
Departament de Salut, un dels
eixos prioritaris és la voluntat
de col·laboració amb els ajuntaments, amb una concepció global
i integradora dels serveis de salut
pública
Balanç Pla de Govern 229
�Aquesta legislatura s’han posat
les bases per a la constitució, en
breu, de l’entitat que haurà de fer
polítiques actives de planificació,
vigilància epidemiològica, promoció, prevenció i protecció de la
salut
salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la
salut i, en definitiva: generar confiança i seguretat als ciutadans. Aquestes
fites han estat, bàsicament:
• Un ampli procés de participació i consens al voltant dels eixos principals de la reforma de la salut pública, amb l’elaboració de dos documents clau: l’Informe del Comitè Científic per donar suport al projecte
de reordenació del sistema de salut pública a Catalunya, i l’Informe del
Consell Consultiu: Bases per a la creació de l’Agència de Salut Pública de
Catalunya.
• La constitució i el desplegament reglamentari (de la Llei) de l’Agència
de Protecció de la Salut, embrió de la futura ASPCAT, per crear un nou
àmbit de cooperació interadministrativa basat en la col·laboració amb les
diferents administracions locals i apropar els serveis de salut als ciutadans, creant equips de protecció de la salut (EPS) que estaran ubicats en
les diferents unitats territorials o sectors. S’ha iniciat l’obertura de les oficines territorials de l’APS, fins a un total previst de 30, aproximadament.
• Redacció de la modificació de la Llei 7/2003, de 25 d’abril, de protecció
de la salut, amb l’objectiu de regular la situació del personal que ha
desenvolupat funcions i activitats en l’àmbit de la salut pública a
Catalunya, per tal de millorar la prestació del servei de salut pública i de
la coherència interna dels sistema de salut a Catalunya. Aquest projecte
de llei, però, no podrà veure la llum aquesta legislatura ja que el Parlament de Catalunya n’ha sol·licitat dictamen al Consell Consultiu.
• Els projectes demostratius de desplegament de la futura ASPCAT
al Maresme Centre (amb la participació de 13 municipis) i al Baix Camp,
amb la previsió de posar en marxa un total de 7 projectes semblants
abans de finals d’any.
• La formulació del catàleg de prestacions i de la cartera de serveis
de salut pública, amb un especial desenvolupament en l’àmbit de la
protecció, de la prevenció i de la promoció.
• L’increment substancial del pressupost destinat a la salut pública, que
al 2006 ha estat el doble del que era al 2003, i reflecteix un creixement
anual mitjà del 28,7% en el període 2004-2006.
El Govern ha fet una aposta per un
nou concepte de salut que advoca
no només intenta curar la malaltia, sinó també procura desenvolupar estratègies efectives de
prevenció, promoció i protecció
de la salut
230 Balanç Pla de Govern
Prevenció, promoció i protecció de la salut
Pel que fa al segon eix de treball, s’han formulat i implementat polítiques de
salut pública que concreten aquestes estratègies. Les actuacions més ressenyables en aquests àmbits han estat:
• Prevenció de les desigualtats en salut, ja siguin socials, econòmiques
o culturals. A través del Plans integrals de salut als barris, el Departament
de Salut està desenvolupant programes de salut comunitària adreçats a
les necessitats específiques de cada un dels 46 barris que participen del
“Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial” promogut per la Llei 2/2004, coneguda com a “Llei de barris”.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
• Prevenció de l’extensió de l’obesitat. El Programa per una alimentació
i activitat física saludables (PAAS), que ja es troba en desenvolupament,
incorpora 19 activitats, entre les quals les més rellevants es destaquen a
continuació.
Activitats del PAAS
Font: Departament de Salut
Àmbit Comunitari
Setmana TV3: “Ve de gust...menjar bé”
Tamborinada 2006 a la carta: “mengem d'una manera saludable i fem exercici”
Punts de decisió activitat física metro
Àmbit Escolar
Revisió menús escolars
Guia “L’alimentació saludable a l’etapa escolar”
Àmbit Empresarial
Restaurants promotors alimentació mediterrània
Menjadors d’empresa
Web sobre nutrició
Àmbit Assistencial
Revisió protocols
Guia activitat física
Formació
• Lluita contra el sedentarisme: mitjançant el Pla d’implantació progressiva en activitat física i salut a Catalunya (PIP), que consisteix en la
prescripció d’activitat física com a eina terapèutica. Aquest Pla ja s’ha
implantat en 21 àrees bàsiques de salut (ABS) i s’espera poder arribar a la
seva implantació en 75 ABS a finals d’aquest any.
• Prevenció dels embarassos no desitjats: el Pla per a la prescripció
gratuïta de la píndola de l’endemà es va posar en marxa l’octubre de
l’any 2004. Des de llavors fins al juny 2006, el grup d’edat on existeix un
major consum de la píndola postcoital es situa entre els 16 i els 24 anys,
en concret amb un 60% del total de consumidores. Els dos terços de la
dispensació es fa a Atenció Primària mentre que la resta es realitza a les
urgències hospitalàries.
• Vigilància, prevenció i control de les infeccions de transmissió sexual
(ITS): amb un programa específic amb aquesta finalitat, que ha permès
fer un diagnòstic acurat de la situació epidemiològica de la població, així
com l’establiment d’una xarxa sentinella de metges i laboratoris d’atenció primària, i arribar a un consens en la definició del catàleg de serveis
de l’Agència de Salut Pública de Catalunya en matèria de prevenció i control de les ITS. Com que el Pla s’ha iniciat l’any 2005 no existeixen encara
indicadors d’impacte.
Balanç Pla de Govern 231
�Freqüència de casos de la sífilis, gonocòccia i infecció genital per clamídies,
Catalunya, 1999-2004 (nombre de casos)
Font: Departament de Salut
400
350
300
250
200
150
100
50
356
Inf gen.
Clamydia
325
270
229
Sifilis
290
268
220
146
Inf gonocòccica
199
209
97
92
1999
2000
0
196
117
2001
202
295
219
142
2002
2003
2004
A molts països europeus des de finals de 1996, es detecta un augment
en la notificació de la infecció per gonococ, sifilis i clamídia, així com dels
brots de sífilis, limfogranuloma veneri (LGV), hepatitis A i shigellosis per via
sexual. A Catalunya l’any 2005 s’inicia el procés de la notificació obligatòria
individualitzada d’aquestes malalties, per tal de poder millorar les mesures
de la prevalença de les ITS (infeccions de transmissió sexual) en poblacions
determinades i facilitar més implicació de l’àmbit assistencial en la recerca
que millori la prevenció i intervenció de problemes de salut pública.
• Promoció de la salut maternoinfantil: aquesta s’ha dut a terme a través
de la difusió de nous protocols i informes (sobre el nen immigrat, l’alta
hospitalària, els informes d’indicadors maternoinfantils i un monogràfic
sobre població estrangera) i també la promoció de la lactància materna,
entre altres.
• Promoció de la salut escolar: a banda de les activitats habituals
d’educació sanitària a l’escola (salut bucodental, hàbits higiènics i estils
de vida), s’ha desenvolupat el Programa salut i escola, que per la seva
novetat es desenvolupa en la fitxa annexa.
El Govern fa complir amb rigor la
llei de mesures contra el tabaquisme
• Prevenció i control del tabaquisme: a través del control i el seguiment
del compliment de la llei (Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures
sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac), la creació
d’unitats de deshabituació i l’ajuda a deixar de fumar, així com una intensa activitat d’inspecció dels establiments i d’implicació de la societat civil
i dels sectors econòmics.
• Promoció de la salut mental i prevenció de les addiccions: a través de
diferents iniciatives, algunes en el marc de la UE (alcohol i salut mental);
el Pla integral d’atenció al consum de cocaïna, el Programa d’atenció als
joves consumidors o la Prevenció riscos cànnabis. O iniciatives innovadores, com la posada en marxa d’un programa pilot de prevenció i detecció
precoç del joc patològic i conductes addictives no tòxiques. I finalment, la
formulació d’una estratègia nacional enfront de les drogodependències.
• Edició de la guia higiènicosanitària per a professionals de tatuatges,
pírcings i micropigmentació: una iniciativa pionera per a minimitzar els
riscos sanitaris d’aquestes pràctiques, cada vegada més emprades per la
232 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
població, material que complementarà el nou Decret en fase de tramitació sobre tatuatges i pírcings.
• Reformulació estratègica de la salut laboral inclosa en la proposta
organitzativa de l’ASPCAT: reorientar les actuals Unitats de Salut Laboral
(USL), que són punts de suport a l’atenció primària i especialitzada, en
coordinació amb el Departament de Treball i Indústria, i estan integrades
en la xarxa pública. Les USL són la frontissa entre els sistema de salut i el
de la malaltia professional i l’accident laboral. Ja tenen un paper fonamental en les activitats del Departament de Treball i Indústria en matèria
de prevenció de riscos laborals, i també han d’assolir aquest rol protagonista en l’assessorament a l’atenció primària i als serveis de prevenció de
riscos laborals.
Vigilància i monitorització
Finalment, i en relació amb l’ampliació de la capacitat de vigilància i monitorització de la salut i dels factors determinants que la condicionen, cal destacar
les actuacions següents:
• Pla de pandèmia de grip: s’ha creat una Comissió Interdepartamental
per a la prevenció i el control d’una possible pandèmia de grip, s’han elaborat protocols d’actuació i coordinació, s’han posat en marxa iniciatives
de formació, així com també la compra d’equips i de medicació antiviral.
• Accions de control de les instal·lacions de risc de legionel·losi: a més
de l’aprovació d’un nou decret que intensifica les mesures de control
(Decret 352/2004), s’ha incrementat el nombre d’inspeccions i controls,
en més de 2.600 torres de refrigeració o condensadors evaporatius. El resultat n’ha estat una reducció de l’impacte de la magnitud i gravetat dels
brots de legionella, passant d’una mitjana de 12 casos per brot detectat
al 2002 a 4 casos al 2005).
• Vigilància ambiental: arran de la preocupació pels residus acumulats a
la zona de Flix, des del 2004 s’ha posat en marxa un programa de vigilància i control de les aigües i aliments de l’area d’influència de l’Ebre. Això
complementa les prop de 39.000 determinacions analítiques de control
d’aigües de consum anuals. Així mateix, s’ha posat en marxa l’estudi de
l’avaluació de l’impacte en salut de la contaminació atmosfèrica a la regió
metropolitana i l’Observatori de la Masó sobre salut i medi ambient al
Camp de Tarragona, amb la participació del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL). Finalment, es troba en procés de tramitació
el projecte de Decret de mesures addicionals de seguretat en el control
de plagues i d’utilització de plaguicides.
• Vigilància i seguretat alimentària: s’han desenvolupat els Procediments de classificació dels establiments alimentaris de risc, i s’han incrementat les inspeccions, fins a una xifra mitjana de 218.000 inspeccions
anuals, així com també l’anàlisi de mostres alimentàries, amb una mitjana
de prop de 41.000 mostres analitzades anualment. Cal també destacar el
suport als sectors agroalimentaris i comercials, que ha suposat l’elaboració de la Guia per a l’autocontrol als establiments alimentaris, així com la
guia sobre Traçabilitat a Catalunya.
Balanç Pla de Govern 233
�Balanç
Les noves polítiques
El curs 2004-2005 es van atendre 2.242 consultes, la gran
majoria referents a salut sexual
afectiva i alimentària.
%
En un exemple de col·laboració entre departaments, Salut i Educació van
iniciar el curs 2004-05 la primera de les tres fases de desplegament del
Programa salut i escola amb l’objectiu de millorar la coordinació entre els
dos àmbits i donar, així, una resposta més eficaç a les necessitats dels adolescents. El curs vinent es completarà el Programa, que treballa tres grans
àrees: la promoció i la prevenció d’hàbits i estils de vida saludables (salut
afectivo-sexual, salut mental, consum de drogues, alcohol i tabac, i trastorns
de l’alimentació); la detecció precoç de senyals d’alarma, que requereixen una interconsulta amb els equips especializats; i finalment apropar els
serveis de salut tant al professorat com als alumnes.
Agents implicats en el Programa Salut i Escola
Font: Departament de Salut
Temes tractat en la Consulta Oberta
(curs 2004-05)
Font: Departament de Salut
Centres
Alumnes
docents (3r i 4t d’ESO)
3 2 2
36
11
ABS
Infermeria1
Municipis
implicats
1a Fase:
curs 2004-05
198
27.036
71 (20,82%)
129
180
292
37.444
99 (29,03%)
151
167
curs 2006-07
484
55.520
171 (50,15%)
308
365
Total
974
120.000
341
588
712
La salut pública ha entrat, per primera vegada, com a tema principal
de l’agenda política del Govern, i un símbol destacat n’ha estat el canvi de
nom del departament responsable d’aquestes polítiques: el Departament
de Salut (abans Sanitat i Seguretat Social). Es vol entroncar així amb les
polítiques més modernes en l’àmbit de la salut, que tendeixen a invertir
més en prevenció (promoció i protecció) per tal d’haver de gastar menys
en curació.
Malauradament, l’escurçament de la legislatura no ha permès posar en
marxa encara l’Agència de Salut Pública de Catalunya, però tot i així cal
destacar l’indubtable embranzida que ha pres aquest camp al nostre
país, i els avenços tangibles fets en la seva reordenació i descentralització,
comptant amb una àmplia participació i consens. Aquests són prou garantia de consolidació d’aquesta política pública.
Alguns dels innovadors programes iniciats, com el de salut i escola, ens
situen en la línia dels països amb polítiques més avançades en aquest
camp.
Per tot això, s’estima que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007
és un objectiu en vies d’assolir-se.
2a Fase:
curs 2005-06
23a Fase:
11
12
1
Un professional per cada 2 centres d’ESO
23
Sexual afectiva
Maltractament
Alcohol
Tabac
Activitat física
Alimentació
Altres drogues
Salut mental
234 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 235
�Una nació socialment avançada
Salut i polítiques sanitàries
3.3.2
Millorar l’assistència sanitària
i adaptar el sistema a les malalties
cròniques
Punt de partida
Els repte principal a què s’enfronta el nostre sistema sanitari, sobretot
en la seva vessant assistencial, és conseqüència de l’increment de la
demanda, motivat entre d’altres fenòmens, per l’augment poblacional:
envelliment de la població, població nou vinguda i repunt de la natalitat,
i donar compliment a l’exigència ciutadana de millora de la qualitat en la
provisió del servei.
En el context descrit calia un cop de timó i donar un nou impuls a l’atenció sanitària del nostre país per respondre a tots els reptes plantejats.
En aquest marc, l’objectiu de les actuacions del govern s’han centrat en
millorar els diferents àmbits de l’assistència sanitària:
Els esforços que el Govern dedica a l’àmbit de la salut tenen el seu reflex
quantitatiu, entre d’altres, en el pressupost i les inversions en infraestructures:
• Pressupost: les polítiques de salut són una de les prioritats del Govern
de la Generalitat de Catalunya que per a l’any 2006 hi destina un import
de 7.949 milions, xifra que representa un increment del 42% respecte
del pressupost de 2003, sense la generació d’un nou dèficit, i un 26,8 per
cent del pressupost consolidat de la Generalitat de Catalunya.
Aquest ritme de creixement ens permetrà assolir els nivells europeus
de despesa per càpita en pocs anys (1.658 euros per càpita l’any 2012).
Enguany, el Govern de Catalunya destina a la sanitat 1.118,69 euros per
càpita, és a dir, 3’06 euros diaris per persona.
Evolució del pressupost del Departament de Salut, 2003-2006
Font: Departament de Salut
Pressupostos
2003
2004
2005
2006
Incr. 03/06
% Incr. 03/06
Departament de Salut
5.596
6.616
7.229
7.949
2.353
42,0%
• Inversions: per millorar les infraestructures sanitàries, molt descapitalitzades per la manca d’inversions dels últims anys, el Govern va aprovar el
Pla d’Inversions en Equipaments de Salut, horitzó 2012.
M€ Un major finançament d’equipaments de salut.
Pressupost de capital per al finançament d’inversions
Font: Departament de Salut
1
L’atenció primària
2
L’atenció hospitalària
3
Les urgències, emergències i el transport sanitari
250
4
La salut mental
225
5
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
6
La recerca biomèdica
150
7
L’atenció sociosanitària
125
El Departament de Salut ha hagut
de donar resposta a l’increment
de demanda provocat, principalment, per l’envelliment de la
població i per la immigració
236 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Aquest pla suposarà una inversió
de més de 3.600 M€ en 799 actuacions, amb 232 obres noves (178
centres de salut, 14 hospitals,
5 hospitals lleugers, 17 centres
sociosanitaris i 17 centres de salut
mental) i 567 reformes i ampliacions.
229,7%*
200
175
138,9%
100
119,3%
101,8%
75 92,2%
77,5% 75,9% 78,4% 79,5% 84,8%
50
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
Desenvolupament de l’acció del Govern
La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’actuació d’aquest Departament, que ha de fer front a un increment
de la demanda provocada per la immigració, l’envelliment de la població
i el repunt de la natalitat. D’altra banda l’envelliment de la població fa que
calqui adaptar el sistema per donar resposta a les malalties cròniques i a la
dependència.
Mai a Catalunya s’havia invertit
tant en salut
146,0%
2005
2006
* Prevsió
Balanç Pla de Govern 237
�232 obres noves i 567 reformes i ampliacions previstes fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
Alt Pirineu
i Aran: 41,3 M€
3 obra nova,
9 reforma
Lleida:
151,7 M€
12 obra nova,
50 reforma
Camp de
Tarragona:
190,4 M€
22 obra nova,
51 reforma
14 hospitals nous fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
En l’àmbit hospitalari cal destacar la inauguració de l’Hospital
del Vendrell al Baix Penesdès i
l’inici de les obres dels hospitals
d’Olot, de Mollet del Vallès i del
Baix Llobregat a Sant Joan Despí,
així com l’acord amb el Ministeri
francès de Sanitat i Solidaritat per
a la construcció del nou Hospital
Transfronterer a Puigcerdà
Hospital Transfronterer
(Puigcerdà)
Hospital d’Olot
Girona:
435,4 M€
38 obra nova,
52 reforma
Catalunya
central: 178,9 M€
14 obra nova,
18 reforma
Hospital de Santa Caterina (Salt)
Hospital Doctor Josep Trueta (Girona)
Hospital d’Igualada
Hospital de Mollet
Barcelona:
2.252,5 M€
128 obra nova,
345 reforma
Hospital de l’Esperit Sant
(Santa Coloma de Gramenet)
Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada
Hospital de Rubí-Sant Cugat
Hospital de Sant Boi
Hospital del Vendrell
Terres
de l’Ebre:
52,9 M€
15 obra nova,
42 reforma
Hospital de Sant Pau
(Barcelona)
Hospital del Baix Llobregat
(Sant Joan Despí)
Hospital de Reus
Acabat
En obres
No iniciat
Nou
De substitució
178 nous centres per a l’atenció primària fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
Alt Pirineu i Aran
2003: 9 CAP i 84 CL
2004-10: 2 CAP
Lleida
2003: 23 CAP
i 190 CL
2004-10: 8 CAP
i 1 CL
Terres
de l’Ebre
2003: 24 CAP
i 52 CL
2004-10:
5 CAP i 9 CL
Catalunya central
2003: 43 CAP i 113 CL
2004-10: 11 CAP i 1 CL
Girona
2003: 46 CAP
i 183 CL
2004-10: 14 CAP
i 14 CL
Barcelona
2003: 219 CAP i 87 CL
2004-10: 83 CAP i 12 CL
Camp de
Tarragona
2003: 33 CAP
i 126 CL
2004-10: 9 CAP
i 9 CL
L’atenció primària
L’actuació més important en aquesta línia assistencial ha estat, en el marc
del Pla Estratègic de l’Atenció primària, que preveu un conjunt d’accions
per millorar l’eficàcia i l’eficiència del model actual, el Pla de Xoc als centres
de salut. Aquest pla ha suposat, entre d’altres, una major dotació de professionals en els centres de salut i l’atorgament d’un “nou paper a la infermeria
i als auxiliars d’infermeria”. Així, s’ha avançat en la constitució de la “Taula
per l’avenç de la professió infermera a Catalunya” i en la futura creació
del “Consell de la Professió Infermera” que permetran potenciar i optimitzar
la professió d’infermeria dins del sistema sanitari català.
A més a més, i encara en l’àmbit de l’AP, aquesta legislatura s’ha creat un nou
dispositiu assistencial amb l’objectiu de millorar l’atenció a les urgències:
els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP). Aquests centres són
serveis que concentren l’atenció urgent i l’atenció continuada de la població
de referència de diversos equips d’atenció primària (EAP), amb professionals
provinents dels propis EAP, amb serveis de diagnòstic per la imatge i una
alta capacitat resolutiva i que en general estan oberts 24 hores cada dia,
qüestió que també ha de permetre descongestionar els serveis d’urgències
dels hospitals.
CAP: centres d’atenció primària
CL: consultoris locals
238 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 239
�En una primera fase (2006-07) es
posaran en marxa 12 CUAP per
arribar a un total de 34 CUAP l’any
2012 i donar cobertura a més de la
meitat de la població de Catalunya
12 Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) 2006-2007
Font: Departament de Salut
A més a més s’ha incrementat l’activitat mitjançant sessions de tardes (5.000
proves diagnòstiques i 22.000 consultes especialistes).
Evolució de les llistes d’espera - Registre Central d’Assegurats (RCA)
Font: Departament de Salut
Activitat
Llista d’espera
CUAP Girona
Desembre 2003
Desembre 2005
Diferència 2003-2005
141.520
155.686
14.166 (10%)
66.567
58.700
-7.867 (-11,8%)
Temps de resolució
5,64
4,52
-1,12 (-19,85%)
Població Catalunya
6.807.498
7.105.324
297.826 (4,4%)
97,8
82,6
Taxes x 10.000 hb.
Disminució d’un 11,8% en 2 anys
de les llistes d’espera per operar-se i augment d’un 10% en el
mateix període de l’activitat
quirúrgica
* Dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 1 de gener 2004
** Població del RCA, 31 de gener de 2005
CUAP Manresa
CUAP Sabadell CUAP
Cerdanyola
CUAP St. Andreu de la Barca
CUAP Martorell
CUAP Barcelona Manso
CUAP L’Hospitalet
CUAP Cornellà
CUAP Lleida
CUAP Salou
CUAP Tortosa
CUAPS en funcionament
CUAP Rbla. Ferran, Lleida
CUAP St. Andreu de la Barca
CUAP Sabadell
CUAP Salou
CUAP Sant Ildefons, Cornellà
CUAP Güell, Girona
Finalment, la ICS ha adquirit més de 1.900 nous equipaments pel sistema
de rènting que, durant els propers mesos, arribaran de forma progressiva als
centres de salut de tot el territori. Aquests aparells permetran que els professionals d’atenció primària tinguin més capacitat per resoldre els problemes de salut amb una major prevalença entre la població catalana. Per
exemple, els espiròmetres, pulsioxímetres i mesuradors de CO permetran
millorar l’atenció al tabaquisme i a les malalties respiratòries cròniques. Les
càmeres no midriàtiques i els tonòmetres, que serveixen per fer revisions
oftalmològiques, permetran millorar l’atenció a les persones diabètiques.
Els electrocardiògrafs i els desfibril·ladors milloraran l’atenció a les persones
amb malalties cardíaques. Els electrobisturís i els aparells de crioteràpia
permetran fer petites intervencions quirúrgiques i atendre els casos lleus de
lesions dermatològiques.
L’atenció hospitalària
Primer, una de les mesures més destacades en l’àmbit hospitalari ha estat
el Pla de Xoc de les llistes d’espera per tal de garantir un temps màxim
d’espera inferior a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no
greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.) i, com a novetat en
aquesta legislatura, s’han suprimit els períodes d’espera tècnica i s’ha desenvolupat un nou sistema d’informació nominal que permetrà obtenir els
indicadors de llistes d’espera per a proves diagnòstiques i consultes externes
amb major fiabilitat gràcies a una major homogeneïtat de les dades obtingudes, facilitant la presa de decisions i l’establiment d’uns temps màxims de
garantia per a les proves diagnòstiques i consultes a l’especialista.
240 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Segon, i encara amb relació a les esperes, s’ha posat en marxa el Programa
de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa d’Hospitalària d’Utilització Pública. En una primera fase, els circuits van ser per als
tumors més freqüents i que causen més mortalitat i morbiditat: digestius,
pulmonars i mamaris.
La mitjana de dies des de la sospita de càncer fins a l’inici de tractament és
de: còlon, 31 dies; mama, 28 dies i pulmó, 35 dies
Tercer, en el marc el Pla de Salut, el Departament ha aprovat sis Plans
directors: quatre d’aquests plans es centren en les malalties més prevalents
(Oncologia, Sociosanitari, Salut mental i addiccions i Malalties de l’aparell
circulatori) i els dos restants es centren en matèries prioritàries per al Govern
(Immigració i cooperació i Recerca biomèdica).
Quart, volem destacar els diferents plans de reordenació de l’atenció
especialitzada que s’estan portant a terme com el Pla estratègic de reforma de l’atenció especialitzada ambulatòria, el Pla Estratègic d’Ordenació
Pediàtrica, el Pla estratègic de reordenació de l’atenció maternoinfantil
als hospitals de la xarxa hospitalària d’utilització pública i el Pla estratègic
d’atenció domiciliària (ATDOM). Durant aquest any 2006 s’ha incidit especialment en l’anàlisi detallada de l’estat de situació dels models actuals, tots
ells amb una implantació molt heterogènia en el territori i no prou adaptada
als canvis dels darrers anys. Les qüestions relatives a la definició dels nous
models estaran enllestides a finals d’aquest any per tal de poder desplegarlos i implantar-los el 2007.
Cinquè, si en l’apartat anterior destacàvem els CUAP’s com un nou recurs,
a camí entre l’atenció primària i l’hospitalària s’ha creat un nou recurs com
són els hospitals lleugers o de proximitat. Es conceben com a dispositius
d’atenció especialitzada sense internament que aglutinen l’atenció especialitzada ambulatòria (consultes d’especialistes), activitats típicament hospitalàries com la cirurgia major ambulatòria o l’hospitalització de dia, suport
diagnòstic i urgències. Aquest tipus de dispositiu depèn d’un hospital de
referència i els trets característics han de ser la rapidesa en l’atenció (visita
única sempre que sigui possible), la utilització intensiva de les tecnologies
de la informació (TIC) i la integració dels diferents tipus d’atenció.
Sisè, també volem destacar el fet que s’hagi començat a treballar, d’una banda, en l’ús terapèutic del cànnabis a Catalunya a través de la constitució
d’una comissió. S’han encetat tres línies bàsiques d’actuació: la primera línia
basada en recopilar i difondre tota la informació científica disponible sobre
l’ús terapèutic del cànnabis, la segona línia basada en un pla pilot d’utilització terapèutica a Catalunya sota un protocol i, per últim, l’impuls de la recer-
Pressupost sanitari públic
destinat als grups de malaties
més prevalents (CIM-9)
Font: Departament de Salut
Malalties
(x1000€)
%
Aparell circulatori
1.154.358
17,3
10,9
Aparell respiratori
730.285
Transtorns mentals
625.921
9,4
Neoplàsies
609.221
9,1
Aparell digestiu
512.430
7,7
Aparell locomotor
461.803
6,9
Balanç Pla de Govern 241
�Evolució del pressupost
de rehabilitació
Font: Departament de Salut
% increment
resp. 2004
euros
Ambulatòria
16,9
23.836.159
Domiciliària
125,4
18.510.593
Logopèdia
203,8
4.542.894
56,6
46.889.646
Total
Evolució de l’activitat
contractada de rehabilitació
Font: Departament de Salut
ca sobre les possibilitats d’utilització terapèutica de cànnabis. D’altra banda,
regular les condicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals
(en aquests moments en tràmit d’informació pública) i crear un registre de
professionals i de centres de formació autoritzats.
Finalment, fer referència a un dels indicadors en els quals Catalunya és
pionera: les donacions d’òrgans, que fan possible no sols salvar la vida de
moltes persones, sinó també millorar la de tants pacients. En realitat no seria
possible si la població de Catalunya no fos tan solidària i generosa.
Evolució del nombre i de la taxa per millió de població (pmp) de donants
de cadàver vàlids durant el període 1991-2005
Font: Departament de Salut
350
38,6 38,4
300
% increment
resp. 2004
Num.
processos
250
200
Ambulatòria
16,5
203.388
150
Domiciliària
117,9
30.095
100
153
25.811
50
30,4
259.293
0
Logopèdia
Total
27,2 26,1
24,6
165 158
149
32,3 31 33,3
196 188 203
36,2
39,4 39,1
36 35,9 38
37
259 259
235 236 225 247 249 234 241
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Les noves polítiques
L’objectiu de la millora de les urgències, emergències i del transport sanitari passa per aconseguir una millora del temps de resposta i l’equitat
territorial.
En la situació de partida no es diferenciava el transport sanitari urgent
(TSU) del transport sanitari no urgent (TSNU). En la nova convocatòria
s’han fet dos concursos per separat, un per cada tipus de transport.
Per al transport sanitari urgent s’ha tingut en compte l’estructura territorial i
les hores de cobertura. Per a l’activitat del transport sanitari no urgent s’ha
tingut en compte els serveis programats a atendre.
En l’àmbit del transport sanitari hem de destacar:
• El creixement del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31%
(1.142 ambulàncies l’any 2006).
• L’increment del pressupost dedicat a transport sanitari en un 113,2%
(175’8 M€).
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Donants vàlids
Taxa de donació
Total
En aquesta legislatura s’han adjudicat els concursos del transport
sanitari (l’urgent i el programat) i
el de la rehabilitació
242 Balanç Pla de Govern
Les urgències, emergències i el transport sanitari
Durant aquesta legislatura s’ha implementat una reforma profunda de les
urgències, emergències i el transport sanitari amb els objectius de millorar
el temps de resposta i l’equitat territorial. S’ha creat una única empresa, a
partir de la fusió SEMSA i SCUBSA, que es responsabilitza de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català. I
s’han adjudicat els concursos del transport sanitari urgent i del no urgent
d’acord amb el nou model descrit a la fitxa annexa.
També s’ha fet un nou concurs en relació a la rehabilitació, per tal de
reordenar-la i potenciar-la amb un important increment de pressupost i de
l’activitat contractada (vegeu la taula). Amb aquest nou concurs s’ha potenciat sobretot la rehabilitació domiciliària i s’han incorporat noves indicacions
de rehabilitació com són la incontinència urinària d’esforç, la rehabilitació
respiratòria i rehabilitació domiciliària a malalts neuromusculars amb discapacitat greu.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Import concurs
2000 TSU+TSNU
Import concursos
2005 TSU+TSNU
33M€
175,8 M€
• L’increment de personal: en més de 5.000 professionals.
Nova imatge
Balanç Pla de Govern 243
�La salut mental ha estat una prioritat del Govern
Atenció a la salut mental
En aquest àmbit el Govern està aplicant les mesures previstes al Pla director
de Salut Mental i Addiccions per implantar el nou model comunitari i
proactiu d’atenció que garanteixi una resposta integral i de qualitat. L’objectiu és potenciar la coordinació i complementarietat de la xarxa de salut
mental i addiccions en el territori, en col·laboració amb l’atenció primària.
En aquest àmbit els principals programes i actuacions han estat orientats
a l’increment de l’oferta d’atencions psicoterapèutiques, atenció domiciliària
i programes psicoeducatius adreçats a les famílies, i podem destacar:
• La implantació de programes específics en el territori:
Pla de serveis individualitzat (PSI).
Programa trastorns mentals greus en infants.
Rehabilitació comunitària.
• Els Plans de reordenació de l’atenció a patologies emergents: trastorns
del comportament alimentari, TLP, joc patològic...
• Programes d’atenció als adolescents amb trastorns mentals i problemes
de consum.
• Programa d’atenció a poblacions vulnerables (immigrants, violència de
gènere).
• L’increment de llits psiquiàtrics en els hospitals generals i actuacions
lligades a la reconversió psiquiàtrica: unitats de patologia dual, unitats
d’alta dependència psiquiàtrica, unitats polivalents ( p. ex. Amposta).
• Programa d’atenció a les urgències psiquiàtriques domiciliàries
(Barcelona, Lleida/Tarragona/Terres de l’Ebre/ Girona/ Central).
17 nous centres de salut mental i 18 nous centres sociosanitaris fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
Alt Pirineu i Aran
Catalunya central
1 centre AS: 9,5 M€
Girona
4 centres SM:
9,8 M€
2 centres AS:
13,9 M€
Lleida
2 centres AS:
16,3 M€
Barcelona
11 centres SM: 42,1 M€
12 centres AS: 95,6 M€
Terres
de l’Ebre
1 centre SM:
1,9 M€
Camp de
Tarragona
1 centres SM: 2,7 M€
1 centre AS: 10 M€
SM: salut mental
AS: atenció sociosanitària
En l’àmbit interdepartamental, s’ha desenvolupat:
• Un nou model d’atenció a la salut mental i les addiccions en els centres
de justícia juvenil.
• Serveis específics per a persones amb discapacitats intel·lectuals i trastorns mentals.
• Unitats funcionals d’atenció a la primera infància amb discapacitat psíquica i trastorns mentals.
• I s’ha preparat el protocol d’atenció a les urgències, als trasllats i als
ingressos involuntaris de persones amb malaltia mental
Finalment, i en relació a les inversions en aquest àmbit, està previst que s’inverteixin més de 68 M€ fins l’any 2012, concretades en més de 17 centres.
244 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Noves tecnologies (TIC)
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són eines
adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema i han d’estar
al seu servei i al dels professionals. En aquest àmbit volem destacar, primer,
el Projecte de Recepta Electrònica a Catalunya, que es porta a terme
com a experiència pilot en 5 ABS (Salt, La Bisbal, Tortosa Est, Tortosa Oest i
Ulldecona) i que atenen al voltant de 100.000 usuaris i on estan implicats
200 metges i 40 farmàcies. Una vegada es garanteixi que el model en la fase
pilot s’ajusta a les finalitats i necessitats del projectes s’implantarà progressivament a tota Catalunya.
Segon, l’Institut Català de la Salut (ICS) ha iniciat la transformació i modernització dels sistemes d’informació dels processos assistencials de la
seva xarxa hospitalària. S’implanten una sèrie d’eines tecnològiques innovadores que faciliten la feina als/a les professionals i simplifiquen i normalitzen els projectes de gestió. Un dels elements clau en el desenvolupament
del projecte és la implementació de la història clínica electrònica, que estarà
a disposició de tots els i les professionals que atenguin pacients en un hospital determinat i que tinguin autorització d’accés a aquestes dades.
Tercer, destacar també els projectes de telemedicina: l’Hospital de Bellvitge ha posat en marxa un servei de telemedicina per als pacients trasplantats
renals de les Terres de l’Ebre. A partir d’aquesta experiència pilot es valorarà
la possibilitat d’estendre aquest servei a altres llocs. També han entrat en
funcionament dos serveis pioners a la demarcació de Tarragona: la visita
mèdica per videoconferència a Prades i la teledermatologia a Cornudella de
Montsant. L’objectiu és apropar els serveis d’atenció primària als ciutadans
aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació.
En total s’han iniciat 40 proves pilot de projectes de telemedicina a tot
Balanç Pla de Govern 245
�Catalunya i ja s’han consolidat algunes com a servei permanent. En aquesta
àrea també s’està treballant en un Pla Integral de telemedicina
D’altra banda, ja són 541 els centres d’atenció primària que ja disposen
de banda ampla, mentre que a finals de 2003 només n’hi havia 9.
El Programa de nous centres de
recerca convertiran Catalunya en
un important pol biomèdic internacional
La recerca biomèdica
Per avançar en la recerca, el Govern va dissenyar el Pla director de la Recerca Biomèdica. S’ha impulsat la creació d’institucions que han d’impulsar la
investigació en camps especialitzats que afecten a la salut.
S’ha creat la “Fundació privada Institut de Bioenginyeria de Catalunya”
(IBEC). La finalitat d’aquest institut és la d’esdevenir un referent internacional de primera línia en el desenvolupament de la recerca multidisciplinar i la
docència en enginyeria biomèdica.
S’ha creat el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) que
tindrà per missió promoure i desenvolupar recerca epidemiològica avançada sobre els determinants ambientals que afecten la salut humana per tal de
facilitar la prevenció i el control dels seus efectes perjudicials.
S’ha creat del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), així
com el seu Banc de Línies de Cel·lulars.
El desembre de 2005 també es va crear l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB);
i molt recentment (juliol 2006), el Centre de Recerca en Salut Internacional
(CRESIB), a més de tenir prevista la creació pel mes de setembre de l’Institut
de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer, que treballarà en la
investigació en el camp del càncer.
Altres institucions creades són l’Institut de Recerca en Metàstasis tumorals,
el Centre d’Investigació en salut internacional, l’Institut Català d’Investigació
en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Traslacional en càncer
(UITC Vall d’Hebron) i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en AP.
Els territoris pilot del ProdeP
Font: Departament de Salut
Pallars Sobirà
Pallars Jussà
Garrotxa
Berguedà
Osona
Gironès
Bages
Segrià
Sabadell
Cornellà
Mataró
Barcelona: Eixample, la Barceloneta
L’Hospitalet de Llobregat:
Collblanc - la Torrassa
Baix Camp
Montsià
Balanç
El ProdeP ha permès avançar
en 14 projectes demostratius
en l’atenció a la dependència a
Catalunya
246 Balanç Pla de Govern
L’atenció sociosanitària
En aquest àmbit el Govern està implementant, a banda del Pla director
sociosanitari, el Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral (malaltia molt
prevalent en gent gran) i diferents programes per a l’Atenció al malalt fràgil i
promoció de l’autonomia personal (Preparació de l’alta hospitalària, Programa ATDOM, entre d’altres).
Com a novetat en aquesta legislatura, el Departament de Salut conjuntament amb el Departament de Benestar i Família estan executant a 14
territoris pilot el Programa per a la promoció de l’autonomia personal
i l’atenció a les persones amb dependències (Prodep). La seva finalitat
és avançar cap a un sistema integral, on es trobin funcionalment l’àmbit
sanitari i el social per garantir una continuïtat assistencial necessària per a
les persones amb dependència. Aquest havia de ser l’embrió de l’Agència
de la Dependència que, per manca de temps, no es podrà crear en aquesta
legislatura.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Les millores introduïdes en aquest àmbit han estat importants: s’ha incrementat el pressupost (i s’ha gestionat amb rigor), s’ha tornat a invertir en
infraestructures (per crear nous equipaments, renovar els existents i millorar els mitjans disponibles) i s’han fet avenços importants en els diferents
nivells de l’assistència.
A més a més, s’han posat els fonaments perquè Catalunya participi de la
recerca mèdica mitjançant la creació de centres punters dedicats a la investigació i s’han implantat projectes pilot en l’ús de les TIC que revertiran
en una millora de l’assistència al ciutadà, entre d’altres.
Per tot això es considera que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007
és un objectiu assolit.
Balanç Pla de Govern 247
�Una nació socialment avançada
Salut i polítiques sanitàries
Pactes de salut signats
Font: Departament de Salut
3.3.3
Dissenyar l’organització i el
finançament del nou model sanitari
Punt de partida
En l’àmbit de la salut els dos grans objectius del Govern són millorar l’organització del sistema per garantir la qualitat i la modernització, i millorar
el sistema de finançament perquè el model vigent és del tot insuficient.
Els dos eixos estratègics han estat:
S’ha implantat un nou model
català de salut basat en el triangle
ciutadà/professional/territori
1
Potenciar els principis i el paper dels protagonistes del sistema sanitari, que s’ha d’organitzar atenent al ciutadà, als professionals i al
territori.
2
Millorar el finançament de la sanitat i aconseguir que en 8 anys el seu
percentatge respecte al PIB s’equipari al d’altres regions o països de
renda per càpita i característiques similars al nostre.
Desenvolupament de l’acció del Govern
Potenciar els principis i el paper dels protagonistes del sistema sanitari
El procés de definició d’un nou model Català de salut —inspirat en els
principis de qualitat, equitat, eficiència, transversalitat entre sectors i departaments, integració a nivell territorial, participació, transparència, subsidiarietat, substituïbilitat de recursos i sostenibilitat econòmica i financera— ha
estat el fil conductor de les diferents accions que s’han desenvolupat en
l’àmbit territorial. Val a dir que, a diferència del que prevèiem a l’inici de
la legislatura, aquest nou model s’ha pogut implementar sense haver de modificar l’actual Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. En aquesta línia, s’ha
fet una aposta estratègica per a la descentralització, la governabilitat
i la participació a través dels Governs Territorials de Salut (GTS). El Decret
38/2006, de 14 de març, regula la creació de governs territorials de salut.
Així, es preveu que a finals de l’any 2007 s’hagin creat 36 GTS a tot el territori
de Catalunya. De moment, com a pas previ a la seva creació, s’han signat 29
pactes de salut.
Pactes de salut signats (29)
Territori
Data signatura
Garrotxa
17/05/2004
Alt Empordà
03/12/2004
Osona
28/01/2005
Baix Camp
01/03/2005
Maresme
19/04/2005
Garraf
02/05/2005
Baix Penedès
07/06/2005
Alt Camp-Conca Barberà
23/06/2005
Tarragonès
20/07/2005
Baix Llobregat Nord
11/10/2005
Baix Montseny
02/11/2005
Baix Llobregat Litoral
04/11/2005
Alt Penedès
22/11/2005
Baix Vallès (Mollet)
02/12/2005
Baix Ebre
03/12/2005
Montsià
03/12/2005
Pla de Lleida
18/01/2006
Vallès Occ.sector oest (Sabadell) 17/03/2006
Vallès Occ. sector est (Terrassa) 17/03/2006
Vallès Oriental (sector central) 17/03/2006
Baix Empordà
24/03/2006
Bages-Solsonès
27/04/2006
Cerdanya
22/05/2006
Alt Urgell
24/05/2006
Pallars Jussà-Pallars Sobirà
25/05/2006
Alta Ribagorça- Aran
26/05/2006
Hospitalet - El Prat
15/06/2006
Baix Ll. - Centre Fontsanta
20/07/2006
Barcelonés - Nord
24/07/2006
A més a més, el Departament de Salut ha estat el primer Departament de la
Generalitat de Catalunya en adaptar la seva estructura territorial a les futures
vegueries, mitjançant la creació de 7 regions sanitàries a través del DECRET
105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries (delimitades en color blau al mapa anterior) i dels sectors sanitaris del Servei Català
de la Salut.
Finalment, el Govern ha aprovat i presentat al Parlament el Projecte de Llei
de reforma de l’Institut Català de la Salut per transformar aquest organisme en una empresa pública amb l’objectiu de fer-ne una institució de
qualitat, autònoma en la seva gestió, que reti comptes en funció dels seus
resultats i permeti també un major nivell de descentralització en la gestió
i en la presa de decisions. Aquesta llei no podrà ser aprovada en aquesta
legislatura.
Així, el territori ha estat un dels eixos d’actuació més importants del Departament de Salut en aquesta legislatura, però n’hi ha hagut dos més: els/les
professionals i el/la ciutadà/na.
En l’àmbit dels professionals, el Govern ha portat a terme actuacions
concretes que, en general, vénen a recollir demandes i reivindicacions històriques del sector:
• Conèixer la demografia de les professions sanitàries i fer-ne una planificació futura.
• Millorar les condicions laborals dels professionals amb mesures com:
l’increment i l’estabilització de plantilles de professional (partíem d’un
21’1% d’interins i ara el percentatge és del 17’6%); Catalunya esdevé la
primera CA en incorporar la direcció per objectius i completar la implantació de la carrera professional, importants increments retributius,
248 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
En l’àmbit dels professionals s’han
millorat les condicions laborals
dels professionals
Balanç Pla de Govern 249
�equiparacions de jornades, increment de les activitats formatives (més
de 4.500 només en l’àmbit de la ICS), així com la generalització dels sistemes d’informació i de noves tecnologies, a tots els centres, entre altres
mesures.
• Incrementar la capacitat docent (reconeixement de l’acció tutorial,
contracte-docent de tutors...)
En l’àmbit de la ciutadania s’han
fet avenços molt importants en
relació a l’accessibilitat, l’equitat,
l’atenció urgent i continuada, les
llistes d’espera i el transport sanitari/rehabilitació
Targeta sanitària individual (TSI)
per regions sanitàries, any 2006
Font: CatSalut
Alt Pirineu i Aran
Barcelona
65.203
4.951.356
Catalunya central
479.048
Girona
657.948
Lleida
338.122
Tarragona
527.954
Terres de l’Ebre
Total
176.537
7.196.168
Però, sense cap mena de dubte, l’actuació més destacada en aquest àmbit
ha estat el consens aconseguit en relació a un nou model de relacions
laborals, en el qual es garanteix el diàleg permanent mitjançant la creació i
diàleg continu entre els professionals, l’Administració sanitària i els diferents
agents del sistema, on es debaten i es dóna plena participació als professionals en qüestions relatives a les polítiques departamentals i de planificació
dels recursos humans.
Aquests nous instruments que han permès obrir el diàleg amb els professionals són: el Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, el Consell de la
Professió Infermera de Catalunya, la Mesa Social per a un acord marc en
matèria de recursos humans (acord per a l’homogeneïtzació de les condicions laborals de tots els professionals del sistema de salut de finançament
públic), la Taula per a l’avenç de la professió infermera.
En definitiva, s’ha posat fil a l’agulla en l’elaboració d’un veritable Pla de
Govern de Recursos Humans del Sistema.
Finalment, i en relació a la ciutadania, durant la legislatura s’han fet avenços
importants en relació a l’accessibilitat (telèfon, tracte i taulell), l’equitat,
l’atenció urgent i continuada (CUAP’S), les llistes d’espera (temps d’espera
garantits per operacions quirúrgiques per a malalties no greus, proves diagnòstiques i diagnòstic ràpid de càncer), el transport sanitari, la rehabilitació (nous concursos), entre d’altres (vegeu l’apartat 3.3.2).
L’evolució dels principals reptes demogràfics
Font: Departament de Salut
Població
Cens 1981
(Font: INE)
Cens 1991
(Font: INE)
Cens 2001
(Font: INE)
5.956.414
6.059.494
862.562
(14,4%)
6.361.365
1.107.767
(17,4%)
1. Envelliment
Població més gran
de 64 anys
2. Immigració
Població immigrant
3. Natalitat
Nre. de parts
280.167
(4,4%)
79.758
(1980)
56.464
(1991)
64.177
(2001)
En relació al finançament, i tal i com descriu la fitxa sobre el finançament de
la sanitat, el Govern de Catalunya ha tingut un paper destacat en el reconeixement de la insuficiència financera en aquest sector.
D’acord amb l’Informe economicofinancer elaborat pel Departament d’Economia i Finances sobre l’estat de les finances de la Generalitat el 31 de desembre de 2003, la necessitat de finançament total de la sanitat es podia
quantificar en 3.559 M€ (2.175 M€ corresponien a la despesa desplaçada
–dèficit del departament de Salut de 6,5 M€, dèficit del CatSalut 2.062 M€ i
dèficit de la ICS de 107 M€-, 564 M€ per fer front a les pèrdues acumulades
del sector concertat i 820 M€ per realitzar inversions per recapitalitzar la ICS).
Millorar el finançament de la sanitat
Un dels reptes més importants als quals ha hagut de fer front el Departament de Salut durant aquesta legislatura ha estat la manca de finançament
de la sanitat. Però n’hi ha hagut d’altres, entre ells volem citar el repte demogràfic (envelliment, immigració i repunt de la natalitat) per l’impacte que ha
tingut i que, previsiblement, seguirà tenint: la població usuària de la sanitat
catalana ha passat a ser de 7.196.168 de persones (dades de la targeta sanitària individual de desembre de 2005), mentre que a principis de l’any 2004
era de 6.926.191 d’usuaris (febrer de 2004).
Per tant, en el bienni 2004-05 hi ha hagut un increment poblacional de
269.977 persones; i es preveu que aquesta tendència continuï.
Un dels reptes més importants
d’aquesta legislatura han estat
la manca de finançament, al qual
s’ha intentat donar resposta i,
també, el fort creixement demogràfic
250 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 251
�Els compromisos estratègics
El finançament de la sanitat: la salut una prioritat
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha tingut un paper actiu i impulsor
en el reconeixement de la insuficiència financera de la sanitat (creixement
de la despesa sanitària per sobre dels recursos destinats al seu finançament),
fruit d’un insuficient model de finançament pactat l’any 2001, i en la solució
d’aquest problema general, que havia de passar, necessàriament, per un
acord entre l’Estat i les CA, ja que aquestes es troben limitades per decidir els
seus recursos.
A banda dels acords presos entre l’Estat i les CA per a la millora del finançament,
cal destacar els esforços que ha fet el Govern de Catalunya per gestionar
amb rigor el pressupost dedicat a salut i no continuar generant dèficit.
Els resultats obtinguts han estat immillorables. Així:
• Despesa ajornada o desplaçada: des de 2003 la despesa ajornada no
solament no ha crescut, sinó que ha disminuït. L’any 2004 va disminuir en
251 milions, i l’any 2005 en 396 milions, de tal manera que avui la despesa desplaçada en sanitat ha passat dels 2.193 milions que ens vam trobar
a 1.546 milions.
Evolució de la despesa desplaçada (salut més serveis socials)
Font: Departament de Salut
Cronologia:
Maig 2004 – Informe sobre la situació economicofinancera
Posa de manifest l’existència del dèficit sanitari que ha originat un desplaçament de la despesa acumulada.
Variació
Despesa desplaçada en salut i serveis socials
2.193
1.942
1.546
Juliol 2004 – Grup de Treball per a la Racionalització i el finançament de la
despesa sanitària presidit pel Dr. Vilardell
Presenta un informe el febrer de 2005 on fa una diagnosi i apunta un conjunt de mesures.
410
Novembre 2004 i gener 2005 – Constitució de grups de treball (Estat)
Es posen en marxa els grups de Treball d’Anàlisi de la Despesa Sanitària i el
de Població.
Setembre 2005 – (Estat)
- 7 de setembre: Presentació al Consell de Política Fiscal i Financera dels
informes d’ambdós grups de treball
- 10 de setembre: Conferència de Presidents
- 13 de setembre: Consell de Política Fiscal i Financera
Liquidació 2004
252 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Liquidació 2005
• Despesa farmacèutica: malgrat l’increment de demanda i població, s’ha
reduït notablement el creixement de la despesa farmacèutica gràcies a
les diferents mesures aplicades per a l’ús racional dels medicaments.
Evolució dels increments de la despesa farmacèutica, comparativa
Catalunya i Espanya 2002-05
Font: Departament de Salut
Catalunya
Espanya
14%
12%
12,24%
10%
8%
9,54%
12,15%
9,89%
6%
Acord: Finalment, es van adoptar mesures d’emergència per evitar l’agreujament de la situació, que van comportar una millora significativa (634 M€
d’aportació directa de l’Estat i 877 M€ de recursos addicionals disponibles),
i el compromís de revisar el model de finançament autonòmic, així com
millores en la gestió de la despesa sanitària.
-396
-251
Liquidació 2003
Octubre 2004 – Conferència de Presidents (Estat)
Compromís d’abordar el finançament de la despesa sanitària en la propera
Conferència.
A banda de la solució conjunta
amb l’Estat per millorar la insuficiència financera, la Generalitat
de Catalunya ha fet importants
esforços per gestionar amb rigor
el pressupost i no generar dèficit
6,60%
4%
2002
2003
6,40%
2004
4,29%
5,63%
2005
• Generalitzar progressivament el finançament de base poblacional
(sistema capitatiu) fins arribar a tot el territori l’any 2007. Aquest sistema de compra de serveis, que es basa en l’assignació pressupostària als
territoris en base a la ponderació de variables objectives segons estructures d’edat, renda i concentració poblacional, va acompanyat d’un programa econòmic orientat a assolir l’equitat en l’assignació pressupostària
als territoris per tal de corregir els dèficits i desequilibris històrics. Aquest
sistema també ha de permetre avançar en la integració de serveis que
asseguri la continuïtat de l’atenció en els diferents nivells assistencials.
Actualment els territoris que ja funcionen sota aquest sistema d’assignació de recursos de base poblacional són:
Balanç Pla de Govern 253
�Assignació de recursos de base poblacional
Font: Departament de Salut
Balanç
Els avenços en aquest àmbit han estat molt importants, en relació al
territori, en relació als professionals i en relació a la ciutadania, ja no
hi ha tornada endarrere. Per primer cop el Govern de la Generalitat ha
avançat en un procés de descentralització real i progressiu vers el món
local i amb una nova organització territorial en set vegueries. S’ha avançat
en el consens d’un nou model de relacions laborals per a la xarxa sanitària i en la constitució dels Consells de la Professió Mèdica i Infermera de
Catalunya, entre d’altres.
En relació al segon objectiu, la millora del finançament de la sanitat,
els avenços han estat clau, tant l’acord a nivell estatal com els esforços
interns per racionalitzar la despesa i no generar dèficit.
Per tot això podem dir que aquest és un objectiu assolit.
Evolució del pressupost de Salut
Font: Elaboració pròpia a partir de dades sobre participació de la despesa privada
sobre total de la despesa en salut de “l’informe ACES sobre sostenibilitat financera
i equilibri territorial del sistema sanitari espanyol en l’horitzó 2015”
2003
2006
2011
Població
6.506.440
7.105.324
7.600.000
Pressupost
11.400 M€
5.596 M€
7.949 M€
Pressupost /PIB
3,8%
4,4%
5,5%
Despesa privada/PIB*
1,6%
1,8%
1,8% / 2%
Despesa anual pública per càpita
860€
1.119€
1.658€
Despesa anual privada per càpita
363€
470€
560€ / 62€
El Departament de Salut ha treballat per acostar el percentatge de despesa en salut respecte el PIB al d’altres regions o països de renda per càpita i
característiques similars al nostre. L’any 2011 la despesa pública per càpita
arribarà als 1.500 €.
254 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 255
�Pla d’inversions Equipaments Culturals
Una de les fites més importants d’aquesta legislatura ha estat l’increment de
les inversions en equipaments culturals a tot el territori amb una inversió
de 129,1 M€ entre el 2005 i el 2007, amb l’objectiu de dotar el territori català
d’una xarxa de teatres, auditoris, espais d’art i centres polivalents, arxius i
biblioteques de forma equilibrada.
Els quatre grans eixos en què s’estructura són:
Una nació socialment avançada
Política cultural
3.4.1
Garantir l’accés a la cultura
Punt de partida
Tots els ciutadans de Catalunya han de poder accedir a la cultura sense
distincions de lloc ni procedència ni gènere ni edat i a més ho han de
poder fer com a consumidors però també de forma activa com a protagonistes, a la vegada que s’han de preservar i donar rellevància a tots els
béns culturals dels que disposem.
• Els teatres, espais d’art i espais polivalents
(Pla d’Equipaments Culturals 2005-2007)
• Les Biblioteques
• Els Arxius
• Els Ateneus i centres associatius
M€ Evolució de la inversió
en equipaments culturals
Font: Departament de Cultura
120
100
80
60
40
20
26,4 M€
127,3 M€
2000-2003
2004-2007
0
127,3 M€ en el Pla d’Equipaments
Culturals per facilitar l’accés a la
cultura a tots els ciutadans del
territori català
És en aquest sentit que el govern ha dut a terme una sèrie d’actuacions,
les quals podem englobar en quatre eixos estratègics:
1
L’ increment dels recursos destinats a la cultura
2
Ajuts a la inversió en equipaments culturals
2
El suport i foment dels grans equipaments culturals
2
La política museística i patrimonial
Increment del pressupost del Departament de Cultura en un 60%
al llarg de la legislatura
Evolució del pressupost
del Departament de Cultura,
2003-2006
Font: Departament de Cultura
Pressupost
Increment
(respecte 2003)
2003
173.038.515 €
2004
194.865.000 €
13%
2005
239.838.922 €
40%
2006
275.366.000 €
60%
Desenvolupament de l’Acció del Govern
L’increment dels recursos destinats a la cultura
Durant aquesta legislatura ha estat molt important l’increment del pressupost del Departament de Cultura. Així, aquest ha anat augmentant any
darrera any fins arribar a un 60% més de pressupost en relació a l’any 2003.
Aquest fet ha permès aproximar-nos a un dels objectius bàsics d’aquesta
legislatura com era doblar el pressupost del departament i situar-lo en un
2% dins el pressupost de la Generalitat.
Una altra actuació important en aquest àmbit és el programa 1% cultural
que a través de la signatura d’un protocol amb PTOP s’han invertit més de 5
M€ en restauració i conservació del patrimoni cultural català.
Així mateix, el conveni amb les caixes d’estalvi catalanes ha aportat recursos al món cultural per valor de 32,1 M€, destinats a activitats i inversions
de caràcter singular i d’interès públic, no ajustables a les convocatòries de
concurrència pública. Pel que fa a les dades del conveni caixes, els imports
anuals són els següents:
Imports anuals dels convenis amb les caixes
Font: Departament de Cultura
Programa 1% Cultural
Font: Departament de Cultura
2003
667.060,13 €
2003
7.915.131,00 €
2004
350.267,76 €
2004
7.183.324,35 €
2005
2.356.738,61 €
2005
8.394.000,00 €
2006
1.698.873,40 €
2006
8.675.694,21 €
Total
5.072.939,9 €
Total
32.168.149,56 €
256 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 257
�Els compromisos estratègics
Pla d’equipaments culturals 2005-2007
El Pla d’Equipaments Culturals 2005-2007, constitueix la inversió més gran
en equipaments culturals mai feta a Catalunya; comprèn actuacions en 232
equipaments permetent als municipis de Catalunya disposar dels equipaments que calen per garantir una programació cultural estable i de qualitat,
garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura i millorant l’equilibri
territorial en matèria cultural
Aquest Pla comprèn
1. Actuacions en 232 equipaments
2. Intervenció en 222 municipis amb una població de 2.660.897 persones
3. 100 M€ d’inversió, la meitat aportada pel Govern
4. La finalització d’un 90% de les obres el 2007
Actuacions en 232 equipaments:
159 sales polivalents.
60 teatres- auditoris
13 espais d’arts visuals
Dels 232 equipaments, un terç són de nova construcció i la resta són obres
de rehabilitació i millora: reforma, dotació d’equipament escenotècnic i
millora de les condicions de seguretat, accessibilitat i confort dels locals.
Paral·lelament a la inversió en equipaments s’ha incrementat el suport a la
programació. En aquest sentit, els ajuts a programacions estables municipals
d’arts escèniques i música han passat dels 832.433€ el 2003 als 2.500.000€
pressupostats el 2006. El número de municipis beneficiaris ha passat de 54
(any 2004) a 97 (any 2006).
Detall de les subvencions a programacions estables municipals d’arts escèniques i música
• Biblioteques: S’ha desplegat el Pla Específic de Biblioteques (20042007), que preveu la construcció de 77 noves biblioteques públiques i
la millora d’altres 19 que ja estan en funcionament, amb una inversió de
31,5 M€. Per primera vegada el departament de cultura participa en la
inversió que suposa la construcció i millora d’aquests equipaments a la
ciutat de Barcelona, amb una aportació de 4,5 M€.
També s’ha redactat el Pla de Bibliobusos 2006-2013, que preveu actuacions
en 34 els bibliobusos (11 dels quals estan actualment en funcionament) per
assegurar el servei públic de lectura en municipis d’entre 300 i 3000 habitants.
En compliment de l’Acord per a la millora i modernització del Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-07, el Govern de la Generalitat ha
desenvolupat diferents mesures: l’inici del procés d’implementació d’un nou
sistema de gestió bibliotecària; el Pla pilot de biblioteques escolars PUNTEDU, per afavorir les relacions de cooperació de les biblioteques públiques
amb les escolars; el projecte de construcció d’un magatzem cooperatiu per a
documents de poc us, amb capacitat per a 4 milions de documents; primeres passes per reformular i impulsar la Biblioteca Digital de Catalunya; inici
dels treballs per crear el Catàleg Únic de Catalunya i inici dels estudis per
crear serveis bibliotecaris d’àmbit nacional.
Mitjançant aquest Pla també s’adopten criteris comuns pel que fa a les característiques i els usos de les infraestructures culturals i permet consolidar
una xarxa d’equipaments que permetrà crear i fidelitzar públics i dinamitzar
econòmicament els circuits d’arts escèniques, música i arts visuals.
S’han triplicat els ajuts a programacions estables d’arts escèniques i música
Detall de les subvencions
a programacions estables
municipals d’arts escèniques
i música
Pressupost
adjudicat
Total
municipis
2003
832.433 €
54
2004
960.327 €
74
2005
1.939.504 €
87
2006
2.500.000 €
97
Total
6.232.264 €
S’han destinat 36 M€ a la construcció i millora de biblioteques
públiques, per oferir nous i millors
serveis a la ciutadania
Principals indicadors de la xarxa de biblioteques
Font: Departament de Cultura
2003
Nombres de biblioteques
Superfícies total
Visites
Usos del servei préstec
Documents prestats
2004
20051
Increment
2003-2005
306
322
324
5,88%
186.512
194.531
211.072
13,17%
17.046.358
17.709.440
18.323.452
7,49%
4.176.378
4.582.387
4.776.571
14,37%
11.356.429
12.344.568
13.630.415
20,02%
Documents prestats per
ús del servei de préstec
Fons total
Documents per habitants
Nombre de carnets
2,72
6,69
2,85
4,78%
7.531.875
7.922.199
8.488.647
12,70%
1,12
1,16
1,21
8,04%
1.574.945
1.619.358
1.815.981
15,30%
23,49%
23,77%
25,96%
10,52%
93,44%
97,81%
97,84%
4,71%
Percentatge de població
amb carnet
Percentatge de biblioteques
amb accés a internet
per als usuaris
1 No disposem de dades estadístiques de 2005 de les biblioteques públiques de Pomar
(Badalona, de la xarxa territorial de Barcelona), Lloret de Mar i Sant Joan de les Abadesses
(de la xarxa territorial de Girona), Àger, Albesa, Belianes, Castellserà, la Granadella, la Granja
d’Escarp, Guissona, Sort i Vinaixa (de la xarxa territorial de Lleida). El pes demogràfic de la
població atesa per aquestes biblioteques representa el 0,74% del total de Catalunya.
258 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 259
�Per tal de preservar el patrimoni
cultural, s’ha impulsat el desplegament de la xarxa d’arxius
comarcals.
• Arxius. El Pla de xoc de construcció dels Arxius Comarcals preveu actuacions en 22 Arxius Comarcals: la construcció de 14 arxius i l’ampliació i
millora de les seus de 8 arxius ja existents. L’aportació pressupostària és
de 38,1M€.
El suport i foment dels grans equipaments culturals
En la present legislatura s’han posat les bases per a la creació d’un ens de
coordinació en l’àmbit dels teatres públics i per la creació d’un nou equipament d’abast nacional, el Centre de les Arts de Moviment.
S’ha creat el consell de coordinació en l’àmbit dels teatres en
el camí de la Creació de l’Ens de
Teatre Públic.
• Ens de Teatres Públics. S’ha signat un conveni de col.laboració entre la
Generalitat de Catalunya, el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure
i l’Institut de Cultura de Barcelona l’objecte del qual és l’establiment d’un
marc de col·laboració general i estable entre el Teatre Nacional, el Teatre
Lliure i el Mercat de les Flors -dependent de l’ICUB- a l’hora d’impulsar
la realització conjunta d’actuacions orientades a aconseguir objectius o
finalitats propis o comuns a les tres entitats, de potenciar la complementarietat entre elles i al mateix temps d’evitar possibles duplicitats, respectant sempre l’autonomia de cada teatre i en concret la de les respectives
direccions artístiques.
Així mateix, el conveni preveu la possibilitat de crear un ens de teatres
públics. En aquest sentit, les parts es comprometen a avaluar i estudiar
un nou marc de col·laboració amb la possibilitat de crear un ens amb
personalitat jurídica pròpia en el qual s’hi puguin incorporar altres centres públics de producció d’arreu de Catalunya.
Arxius comarcals
Font: Departament de Cultura
Equipaments previstos
• Presentació del Centre de les Arts de Moviment al Mercat de les Flors,
impulsat pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura, que preveu una aportació del departament de Cultura
d’1,3 M€ (2006).
En l’actual legislatura s’ha avançat en la definició del que ha de ser un
equipament de referència en el món de la dansa i les arts de moviment.
S’ha presentat el Centre d’Arts en
Moviment, un nou equipament
que servirà de referència en el
món de la dansa i de les arts en
moviment.
Equipaments inaugurats
• Ateneus i centres associatius: el departament de Cultura ha posat en
marxa un Programa d’inversions en equipaments culturals pertanyents
a entitats privades sense finalitat de lucre. La inversió total estimada en
aquesta tipologia d’equipaments se situa en els 5,3 M€.
Evolució de les principals línies d’inversió en equipaments culturals al territori
Font: Departament de Cultura
Biblioteques
Arxius
2004-2007
14,7 M€
36,0 M€
6,0 M€
37 M€
24,7 M€
Teatres-Auditoris
2,4 M€
Espais d’Art
0,3 M€
2,5 M€
Centres Culturals Polivalents
0,0 M€
21,8 M€
Centres associatius
3,0 M€
5,3 M€
26,4 M€
127,3 M€
Totals
260 Balanç Pla de Govern
2000-2003
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 261
�Museu Nacional d’Art de Catalunya
S’inaugura el 16 de desembre de 2004. 45.000 m2 de superfície construïda i 12.000 m2
d’exposició dedicada a l’art català. La selecció del nou director s’ha realitzat mitjançant un
concurs internacional. Ha incrementat el seu pressupost corrent en un 55,8% respecte al 2003
i situa el seu grau d’autofinançament en el 25%.
Acord del TNC amb les 4 Diputacions Provincials per la circulació de
les seves obres arreu del territori.
Teatre Nacional de Catalunya
Amb la presentació del document TNC: una nova etapa, l’any 2004 s’han establert les futures
línies d’actuació del teatre: la creació i difusió de l’obra dels creadors com a eix vertebrador de
l’activitat del teatre i les produccions pròpies.
MACBA
El museu ha consolidat la seva estructura i ha posat en marxa nous espais i nous serveis: el nou
auditori, la capella del convent dels Àngels i el Centre de Documentació d’Art Contemporani.
Liceu
La política museística i patrimonial
El retorn dels papers de Salamanca, incautats al final de la Guerra Civil,
marca una de les fites significatives de la legislatura en matèria de patrimoni. Aquest fet, però, no ha de fer oblidar l’increment de les inversions en la
preservació del patrimoni o el principi d’acord, assolit el juliol de 2006, per a
la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó
Papers de Salamanca
El 31 de gener del 2006 els documents incautats a la Generalitat al final de
la guerra civil arriben a Catalunya. Les negociacions del Govern amb l’Estat
Espanyol i el suport i implicació de la societat civil, ha fet possible que actualment els 507 lligalls de documentació estiguin dipositats a l’Arxiu Nacional
de Catalunya de Sant Cugat del Vallès. El Govern de l’Estat ha impulsat la tramitació parlamentària del projecte de Llei que preveu el retorn a Catalunya
dels documents pertenyents a la Generalitat, el Parlament, partits polítics,
sindicats, associacions i particulars expoliats per l’exèrcit franquista.
Es posen les bases per a un nou model de gestió amb l’aprovació del nou Contracte programa
el qual defineix l’increment de l’aportació econòmica del departament de Cultura, que el 2005
se situava en el 32% i es preveu que arribi al 40% l’any 2009.
L’Auditori ha assumit la realització
d’un cicle estable de música popular amb una aportació de 658.000
€ del departament de cultura
Consorci de l’Auditori i l’Orquestra
Al llarg de la legislatura s’ha tancat el finançament de la Sala de Cambra de l’Auditori mitjançant
un acord que preveu el finançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i
l’Ajuntament de Barcelona que permetrà inaugurar la sala el segon semestre de 2006. El cost de
l’obra se situa en els 4,8 M€
Biblioteca de Catalunya
Nou projecte d’ampliació de la Biblioteca de Catalunya que permetrà incrementar en 8.441,51
m2 la superfície disponible d’aquest equipament.
• 6.580,91 m2 d’espais nous que s’ocuparan del que era Escola d’Arts i Oficis i l’Escola Massana
• 1.863,60 m2 d’espais que s’ocuparan com a resultat de la remodelació
Teatre Lliure
S’ha tancat l’acord que ha de definir el futur del Teatre Lliure, que es sustenta en tres grans
decisions: l’establiment d’un contracte-programa; l’increment pressupostari i la decisió de les
administracions de constituir un Consorci que gestioni el teatre.
34 equips d’arquitectes de
Catalunya, la resta de l’Estat
espanyol, Itàlia, França i Portugal
concorren a la convocatòria per
realitzar el nou edifici de la Filmoteca.
Filmoteca
Arxiu de la Corona d’Aragó
El juliol de 2006 el Conseller de Cultura, reunit amb la ministra de Cultura i
els consellers de Cultura d’Aragó, País Valencià i Balears ha arribat a un acord
per a la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquest
acord resol un plet que durava més de 25 anys. L’esmentat acord es fonamenta en els següents eixos:
1 La constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó és una necessitat recollida a l’Estatut de Catalunya i que totes les parts reconeixen. Cal
recordar que durant moltes dècades l’ACA ha estat gestionat exclusivament pel Ministeri de Cultura i és molt lògic que la Generalitat hi tingui,
com finalment tindrà, una presència activa, més tenint en compte que
la seu de l’Arxiu és a Barcelona. És, per tant, molt positiu que, com s’ha
acordat, es creï el patronat el més aviat possible.
2 La disposició de tots els presents --la ministra i els consellers de Cultura
de les altres tres comunitats-- per resoldre el problema.
3 Els fons que pertanyen a l’ACA es continuïn custodiant a l’Arxiu.
4 L’acceptació per totes les parts que els fons documentals propis de
Catalunya actualment dipositats a l’Arxiu puguin integrar-se en el
sistema d’arxius de Catalunya, tal com estableix la disposició addicional
tretzena de l’Estatut.
S’ha convocat un concurs restringit, al que van concórrer 34 equips d’arquitectes per a la
construcció del nou edifici de la Filmoteca de Catalunya, que estarà ubicat al barri del Raval i
se sumarà al procés de rehabilitació i modernització que experimenta el barri i a la ja nodrida
xarxa d’equipaments culturals que aixopluga. Comptarà amb una superfície total construïda
d’aproximadament 6.000 m2 i el cost previst és de 10 milions d’euros. L’inici de les obres està
previst pel darrer trimestre de 2006 i la seva finalització pel darrer trimestre de 2008.
Per altra banda, durant aquesta legislatura s’ha donat un gran impuls i
suport als grans equipaments culturals ja existents com són:
262 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 263
�Preservar el patrimoni cultural
El patrimoni cultural és signe d’identitat i una mostra de la història i el tarannà de la nostra societat. Per això s’han incrementat els recursos destinats a
protegir-lo, augmentar-lo i fer-lo accessible al conjunt dels ciutadans. El
govern ha passat de 10,9 M€ a 22,3M€ en un any, el que equival a un 104%
més d’inversió en equipaments de patrimoni cultural.
Una nació socialment avançada
Política cultural
3.4.2
53
3.861.095 €
43
8.029.605 €
Arquitectura i monuments
108
5.208.447 €
116
9.452.680 €
Donar suport a la creació cultural
a través de la innovació artística,
la consolidació del sistema
productiu i la projecció exterior
de la cultura catalana
Jaciments
146
1.427.946 €
182
2.100.499 €
Punt de partida
Totals
313
10.938.498 €
345
22.343.556 €
Taules d’equipaments i actuacions 2004-2005 en matèria de patrimoni
Patrimoni cultural
2004
Nombre
2004
Inversió *
2005
Nombre
2005
Inversió
6
441.010 €
4
2.760.772 €
Arxius
Museus
* Inversió correspon a inversions + aportacions
La societat catalana s’ha caracteritzat, entre d’altres, per una enorme
capacitat de creativitat i iniciativa, també en l’àmbit cultural. En els darrers
anys, però, un cert desànim s’havia instal·lat en els diversos sectors i
segments de la cultura catalana. Per això, calia potenciar la consolidació
d’una estructura empresarial forta que assegurés el foment d’aquesta
creativitat, paral·lelament a un augment dels recursos destinats a aquest
objectiu.
Balanç
En aquesta legislatura un dels objectius prioritaris era fer possible l’accés de tots els ciutadans a la cultura; en aquest sentit i a través del Pla
d’equipaments culturals, el Pla Específic de Biblioteques i el Pla de Xoc de
construcció d’arxius s’ha avançat en el desplegament d’infraestructures
a tot el territori català, garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés a la
cultura i millorant l’equilibri territorial en matèria cultural en complicitat
amb l’Administració local.
Per altra banda hi ha hagut un important increment dels recursos econòmics destinats a la cultura, mitjançant un augment del pressupost
del Departament en un 60%, fet que ha permès potenciar la creació i el
pensament contemporani, impulsar la participació ciutadana i impulsar
la cooperació cultural amb l’establiment de xarxes culturals, sempre amb
l’horitzó de fer arribar la cultura al ciutadà i fer-lo partícip d’aquesta.
Podem dir que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 està en
vies d’assolir-se.
Per altra banda cal seguir fent conèixer la nostra cultura arreu, amb una
bona projecció exterior internacional, a la vegada que cal millorar els
models de participació dels sectors culturals en el disseny i elaboració de
les polítiques culturals
Per tal de donar resposta a totes aquestes necessitats culturals, les principals línies d’actuació en aquesta legislatura s’han centrat en:
1
El suport a la creativitat i pensament contemporani: suport a la
creativitat emergent, suport a la creació en llengua catalana i creació
d’un teixit de centres d’art i pensament al territori
2
El foment de les indústries culturals
3
La projecció internacional de la Cultura Catalana
4
La Creació del Consell de la Cultura i de les Arts
Desenvolupament de l’acció del Govern
Suport a la creativitat i pensament contemporani
Hom admet que els elements més avantguardistes de la creació i el pensament necessiten ser ajudats des de l’àmbit públic, per tal de que puguin dur
a terme els seus projectes. L’important és que la selecció d’aquests projectes,
que sempre comporta un cert grau de risc inherent al fet creatiu, es dugui a
terme amb criteris professionals, allunyats de tota arbitrarietat.Els objectius
del Govern en aquest camp, doncs, han estat bàsicament tres:
• Abocar una quantitat de recursos rellevant en aquests nous jaciments
artístics
• Dur a terme la selecció de projectes a través d’equips de professionals
reputats i plenament independents
• Diversificar aquests ajuts per arribar a totes les disciplines de la creació i
el pensament contemporanis
264 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 265
�18,8 M€ per a projectes de l’àmbit
de la creació i el pensament contemporani
L’any 2005 es van adjudicar 9,8 M€ a 592 projectes, mentre que l’any 2006
s’han adjudicat ja fins al mes de juliol 9 M€: en total 18,8 M€ en dos anys.
Els ajuts han abastat tots els agents del procés creatiu: tant els propis projectes de produccions artístiques com els projectes de recerca, però també
les agrupacions, fundacions, orquestes, que duen a terme activitats estables.
També s’han subvencionat estades de creadors en residències, per tal de
fomentar l’intercanvi amb experiències i moviments artísitcs procedents
d’altres indrets d’Espanya o internacionals. Finalment, s’han atorgat ajudes
als espais d’exhibició i difusió.
Creació en el territori d’una xarxa de centres d’art i de creació
Per tal d’assegurar l’equilibri territorial i fomentar la creativitat arreu, s’ha
treballat de forma prioritària en la consolidació i el reforç d’espais ja existents dedicats a les arts contemporànies. Això ha permès fer aparèixer un
primer mapa d’espais, que haurà de ser el punt de partida del pla de centres
de creació del futur.
Localitats amb equipaments subvencionats dins la xarxa de centres d’art
i de creació
Font: Departament de Cultura
Suport a la creació literària en llengua catalana
Aquesta línia de suport la promou, des de la seva creació, la Institució de
les Lletres Catalanes, que ha dedicat de sempre una especial atenció a la
tasca d’escriptors, traductors i investigadors. Però en aquesta legislatura s’ha
prestat atenció especial també a altres activitats: la incorporació de la literatura catalana en les noves tecnologies, els ajuts per afavorir el coneixement
d’altres literatures en català, etc
En el següent quadre es reflecteixen aquestes activitats. Es pot observar com
en tres anys els ajuts s’han incrementat en un 70%.
Igualment s’han concedit ajuts a les editorials per a la traducció d’obres al
català. Els ajuts han estat concedits en funció de l’interès de l’obra a traduir.
Farrera
Olot
Vic
Camallera
Girona
Salt-Girona
Calaf-Manresa
Subvencions a editorials per a la
traducció al català d’obres
Font: Departament de Cultura
Suport a la creació literària en llengua catalana, evolució de les sol·licituts i
imports concedits
Font: Departament de Cultura
Lleida
Agramunt
Terrassa
Sabadell
Barcelona
sol·licituds sol·licituds
presentades concedides
2004
import
concedit
sol·licituds
concedides
2004
72
46
60.372,81
2005
79
49
82.697,37
Creació
2006
75
44
88.558,27
Pàgines web
Traductors
Investigació
2005
import sol·licituds
concedit concedides
2006
import sol·licituds
concedit concedides
import
concedit
21
84.300,00
24
166.500,00
30
210.000,00
4
17.000,00
6
28.210,00
13
47.900,00
14
32.052,00
18
31.365,00
11
26.568,00
8
19.618,05
12
29.775,00
16
42.400,00
Entitats
24
227.110,00
38
287.150,00
47
321.132,00
Totals
71 380.080,00
98 543.000,00
117
648.000,00
El suport el món editorial s’ha concretat en diversos programes (traducció a
l’aranès d’obres literàries catalanes, edició d’obres literàries d’especial interès
cultural...) El pressupost global destinat a ajuts quasi s’ha doblat en aquests
tres anys.
266 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Reus
Granollers
Mataró
Alella
Badalona
Hospitalet de Llobregat
Vilanova i la Geltrú
Bellmunt del Priorat
Tarragona
Centres d’art i pensament
Centres de creació i producció
d’arts escèniques
Cases de música popular
Centres d’art contemporani
Val la pena ressenyar, entre tots aquests equipaments, el Centres d’Arts Escèniques de Reus, Terrassa i Salt, als quals s’ha assignat una despesa de vora
6,2 M€ fins al 2008.
Foment de les indústries culturals
Si pel que feia a la creació contemporània es partia de la base de la seva difícil sortida comercial, les polítiques desenvolupades l’àmbit de les indústries
culturals han volgut, a la inversa, crear i consolidar indústria, altrament dit
fer teixit empresarial cultural, capaç de competir internacionalment. Aquest
és un canvi manifest respecte de línies polítiques anteriors. El Govern ha
considerat que era una aposta estratègica de Catalunya tant pel que feia a
la projecció cap a l’exterior de la nostra cultura com pel necessari posicionament de Catalunya en la Societat del Coneixement.
Per les empreses culturals els espais d’ajut de l’administració han estat diversos: el finançament de les produccions, el suport en les tasques de gestió,
la comercialització internacional de les produccions, i el foment del consum
cultural intern. El Govern ha desenvolupat instruments de suport en tots
aquests camps.
Balanç Pla de Govern 267
�Amb la creació del Crèdit Cultura
s’ha abaratit l’accés al finançament per part de les indústries
culturals
Per tal de millorar la competitivitat de les empreses culturals, s’ha
creat el Servei de Desenvolupament Empresarial
• La creació de noves línies de finançament i de suport a les indústries
de la cultura.
Crèdit Cultura. Mitjançant un conveni amb grans entitats financeres
(La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell, Banco Santander- Central
Hispano i BBVA) s’ha aconseguit facilitar i abaratir l’accés a finançament.
Concretament, en aquest conveni es posen a disposició de les indústries
culturals 15 M€.
Finançament propi de l’administració, a través d’una ampliació dels
fons d’ajuts reintegrables pels diferents sectors culturals. El pressupost pel 2005 va ser de 3,3 M€, amb un creixement del 65% respecte
al 2004. L’any 2006 l’aportació va ser de 3,6 M€ (amb un increment del
9,1% respecte 2005). S’han obert aportacions al desenvolupament de
línies estratègiques d’empresa i s’han introduït millores per assolir major
flexibilitat, incidir en la correlació temporal entre gestació i execució del
projecte i l’atorgament de l’ajut
Publicitat a risc, en col.laboració amb Televisió de Catalunya, que
estableix una línia de publicitat als espais d’emissió de TVC vinculada als
resultats d’explotació de projectes de les indústries culturals catalanes.
Així, com més públic tingui la producció més es retorna a TVC el cost de
la promoció.
El Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE), creat l’any 2005,
que dóna suport a les empreses culturals en matèria de gestió d’empresa.
De manera específica, el Govern ha posat en marxa un seguit de mesures
per tal de desenvolupar una indústria de l’audiovisual a Catalunya, que pugui competir internacionalment. Fruit d’aquest objectiu són les actuacions
de la següent taula.
Mesures per al foment de la indústria audiovisual a Catalunya
Font: Departament de Cultura
Creació del Consorci Catalan Films & TV que promou la internacionalització del sector
audiovisual català amb aportacions públiques i privades de 1,5 M€ per any.
Creació del Centre de Desenvolupament Audiovisual (CDA), una experiència pionera a
Europa que té per objectiu oferir serveis gratuïts d’assessorament a les empreses productores.
La nova Barcelona-Catalunya Film Commission que té com a finalitat promoure Catalunya
com a espai per rodatges.
La creació dels fons de coproducció, que invertiran en projectes de pressupost elevat
(de més de 25,5 M€) que tinguin una clara vocació comercial.
Impuls a la Ciutat Audiovisual a Terrassa. Aquest és un ambiciós projecte d’indústria i de
ciutat, que projectarà la ciutat vallesana en aquest sector. Aquesta infraestructura acollirà
igualment els arxius de la Filmoteca de Catalunya.
Pel que fa a les produccions editorials , s’hi ha donat suport a través d’un
programa que compra novetats en català i aranès i destina les obres comprades a les biblioteques públiques. S’hi ha destinat ja 2,8 M€ entre 2005
i 2006. Complementàriament s’ha destinat 3,6 M€ en ajuts directes a les
editorials en aquest mateix període.
El sector de la premsa ha tingut accés, per la seva part, a un sistema d’ajudes
automàtiques a la producció en català que actuen com a corrector de mercat. La dotació d’aquest sistema ha estat de 7,8 M€ entre 2005 i 2006.
268 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Comercialització de la producció artística: mercats, festivals i fires.
Disposar d’aparadors en els que fer promoció de les produccions artístiques
més rellevants, per tal de poder tenir distribució posterior és clau en el
sector cultural. El Govern ha apostat per crear un referent per a cada un dels
subsectors, de manera territorialment equilibrada, alhora que de manera
general s’han facilitat ajudes a les propostes privades o d’iniciativa municipal
de prou qualitat. Les principals iniciatives són les següents:
Principals iniciatives en els diferents subsectors
Font: Departament de Cultura
Cinema
Canvi de l’estructura jurídica i la participació público-privada del
Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya
Creació de la Coordinadora de Festivals de Cinema i vídeo de
Catalunya que agrupa 24 festivals
Arts Escèniques
Conveni a tres anys amb la Fira de Tàrrega (1,6 M€)
Música
Mediterrània. Fira d’espectacles d’arrel tradicional de Manresa
Llibre
Impuls al Saló del Llibre, organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya
Conveni amb el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (1,3 M€)
Impuls al Mercat de Música Viva de Vic
Per altra banda s’ha contribuit a crear, conjuntament amb la CCRTV, el club
TR3SC de consum cultural, amb l’objectiu d’incrementar la despesa en cultura dels ciutadans.
Projecció internacional de la cultura
El Govern ha contribuït a projectar el talent creatiu i la solidesa empresarial
de la cultura catalana arreu del món. Destaquen en aquest treball tres fites
emblemàtiques per a la cultura catalana:
• La participació, com a convidada d’honor, a la Fira Internacional del
Llibre (FIL) de Guadalajara que es va dur a terme el mes de novembre
de 2004. Des de Catalunya s’hi varen desplaçar 500 persones del món de
la creació literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi ha organitzat
més de 125 actes. Globalment, a la FIL hi varen participar 135.000 professionals de l’àmbit del llibre
• La selecció també com a convidada d’honor a la Fira Internacional
del Llibre de Frankfurt 2007.
Aquesta és una enorme oportunitat de priomoció que ha rebut la cultura
catalana, i per tal d’aprofitar-la s’ha creat el Consell Promotor Frankfurt
2007 (presidit pel M. H. President de la Generalitat, i que aglutina els
agents públics i privats), així com la Comissió Frankfurt 2007 (òrgan per
a la coordinació de les institucions que participen en l’organització dels
actes de la Fira i el sector editorial); i la Comissió de Continguts Frankfurt
2007
• La presència de Catalunya, en representació de les comunitats autònomes espanyoles davant del Consell de la Unió Europea en matèria
de cultura i audiovisual.
Aquesta representació va culminar amb la intervenció al primer semestre de 2006 del Conseller de Cultura al Consell de Ministres europeus de
Cultura.
Catalunya ha ostentat la representació de les CCAA davant del Consell de la Unió Europea en matèria
de cultura i audiovisual
Balanç Pla de Govern 269
�A més a més d’aquestes tres actuacions tan singulars, s’ha dut a terme
una política de promoció que ha dut la cultura catalana a tenir presència
exterior a través d’una munió d’exposicions, trobades, mercats, fires, estades
i mostres. Anualment es disposa un estand- paraïgues a deu fires o festivals
i s’organitzen visites de prospecció per a professionals i empreses a 29 altres
esdeveniments firals.
Una nació socialment avançada
Política lingüística
3.5.1
Fomentar l’ús social del català
Balanç
Punt de partida
En aquest àmbit, el Govern considera que la feina feta ha estat molt important: s’ha generat complicitat i il·lusió amb aquells que creen, produeixen, promouen i difonen la cultura al nostre país.
En aquesta legislatura s’han assolit igualment dues fites històriques com
són la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a La
Fira Internacional del llibre de Guadalajara, a la vegada que ha estat
seleccionada també, com a convidada d’honor a la Fira Internacional del
llibre de Frankfurt 2007. Aquests dos magnífics aparadors permeten la
projecció, el coneixement i reconeixement de la nostra cultura arreu.
El gran repte d’aquesta legislatura era transformar l’elevat grau de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74% de la
població parlava català i un 94% l’entenia) en un índex més alt d’ús social
(l’any 2003 un 50% de la població tenia el català com a llengua d’ús habitual). Les mesures han estat doncs de dos tipus:
1
Reforçar el coneixement del català:
• Augmentar l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupar
un pla d’acollida lingüística de la immigració.
• Realitzar una campanya popular per associar valors positius a l’ús del
català i mobilitzar amplis sectors de la societat.
• Crear l’Agència Catalana del Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de productes de l’àrea e les TIC i audiovisuals en català.
• Vincular la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en
els productes i serveis.
• Promocionar l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses.
• Crear una xarxa d’oficines de garanties lingüístiques.
• Promocionar el coneixement i l’ús habitual del català per part del
personal al servei de l’administració de l’Estat i de l’administració de
Justícia.
Per altra banda, amb el projecte de llei de Creació del Consell de la Cultura i de les Arts, s’ha formulatt un nou model de participació dels sectors
culturals en l’elaboració i assessorament de les polítiques culturals que els
afecten, fet que significa un avanç molt important en el protagonisme del
sector privat i en el seu consens amb les polítiques públiques. Tot i que el
projecte no haurà pogut esdevenir llei en aquesta legislatura, moltes de
les maneres de fer i models de relació amb els sectors ja s’han convertit en
la pràctica habitual de l’administració cultural.
Podem dir per tant que aquest és un objectiu assolit, que s’haurà de
veure consolidat en termes normatius per la futura aprovació de la llei del
Consell de la Cultura i de les Arts.
2
Fomentar l’ús del català:
• Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català.
• Fomentar l’ús interpersonal del català.
• Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català
• Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses.
• Garantir el dret d’usar el català a tots els ciutadans
270 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 271
�Estudi de l’impacte de la campanya
Font: Secretaria de Política Lingüística
Valoració positiva per origen de les persones
enquestades:
• Catalanoarlants: 78%
• no catalanoparlants habituals: 68%
• Immigrants o nous ciutadans i ciutadanes: 59%
Valoració positiva de la campanya
“Dóna corda al català.”
Desenvolupament de l’Acció del Govern
El Govern de la Generalitat ha treballat un marc estratègic de la legislatura
en matèria de política lingüística amb dos plans bianuals, el Pla d’Acció de
Política Lingüística 2004-2005 i el de 2005-2006, que finalitzarà el desembre
de 2006.
El Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005 preveu 13 mesures amb
l’objectiu de potenciar l’ús social del català i fer fàcil viure en català. En el
marc d’aquest Pla d’Acció, destaquen les actuacions següents:
• La campanya “Dóna corda al català” per fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de
la societat. Té com a objectius promoure l’ús de la llengua com un fet
natural, vincular més els joves i adolescents i fomentar l’ús de la llengua
com a forma d’integració per als nouvinguts. En total s’han fet més de
150 activitats a 70 municipis.
• La creació de cinc oficines de garanties lingüístiques, que atenen
consultes o denúncies a l’entorn del dret de viure en català o en aranès
i s’encarreguen d’assessorar i oferir recursos a les empreses o entitats
objecte de queixa o denúncia, per facilitar l’ús del català i per assessorar
jurídicament. N’hi ha cinc, situades a les seus de la Secretaria de Política
Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa.
Durant l’any 2005 s’han rebut 2.134 peticions i s’han tramitat 646 denúncies (Balanç 9.02.05-31.12.05). En el quadre següent es reflecteixen per
àmbits:
• El multilingüisme als webs d’empresa: la creació d’una aplicació
informàtica i promoció de webs d’empresa multilingües disponible al
web de la Generalitat, amb orientacions per a empreses i entitats que
desenvolupen l’activitat a Catalunya o tenen la població catalana entre el
seu públic objectiu. Aquesta aplicació ha rebut durant l’any 2005 11.796
visites.
• La Secretaria de Política Lingüística ha presentat diverses convocatòries de subvencions: per a iniciatives adreçades a promoure els usos
interpersonals de la llengua catalana per a l’any 2006; per a iniciatives
destinades a augmentar les estrenes comercials de pel·lícules doblades
o subtitulades en llengua catalana per a l’any 2006 i per a iniciatives
destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions audiovisuals en format digital sobre un
suport físic, doblades o subtitulades en llengua catalana per a l’any 2006.
En els gràfics següents es pot veure l’evolució del nombre de pel·lícules
doblades o subtitulades i l’import de les subvencions concedides:
M€ Cinema, línies d’actuació. Import de les subvencions
Font: Secretaria de Política Lingüística
3
2,5
600
500
1.941.488
1,5
2.124.204
1.509.892
0,5
0
2003
Àmbit privat i empresarial
700
2.600.000
2
1
Peticions realitzades a les oficines de garanties lingüístiques per tipus i àmbits
Font: Secretaria de Política Lingüística
Increment d’un 36% dels llargmetratges exhibits en català.
2004
2005
previsió 2006
Administracions públiques
638
Cinema, línies d’actuació. Nombre de pel·lícules doblades o subtitulades
Font: Secretaria de Política Lingüística
Altres
400
429
300
30
327
200
233
100
0
0
Denúncies
8
303
94
83
Queixes
25
Consultes
3
9
7
Altres
20
15
22
25
20
22
10
5
• Els Plans pilot d’acolliment lingüístic a les poblacions d’Ulldecona, Vic,
Manlleu, Lleida, Badalona, Banyoles i Reus, que ofereixen a les persones
nouvingudes formació en català, alfabetització en català i coneixements
de la cultura catalana i de l’entorn més immediat.
• El programa “Voluntaris per la llengua”, una de les actuacions transversals més reeixides pel que fa a la promoció de la integració lingüística de
les persones no catalanoparlants que viuen a Catalunya. Han col·laborat
en el programa més de 200 entitats i organitzacions. Durant l’any 2005
s’han constituït 3.800 parelles lingüístiques, que sumades a les constituïdes des del 2003, fan un total de 9.922 parelles lingüístiques.
272 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
0
2002
2003
2004
2005
D’altra banda, l’exhibició de cinema català i en català ha passat de 25
llargmetratges exhibits l’any 2002 a 34 l’any 2005 (13 en versió original
catalana i 22 en versió doblada al català), fet que representa un increment durant aquest període del 36%.
Pel període 2005-2006 s’ha aprovat un altre Pla d’Acció de Política Lingüística que té com a objectius principals fomentar l’ús social de la llengua
en l’àmbit de la joventut (15-29 anys), reforçar les capacitats d’acolliment
i capacitació lingüístiques per a la població adulta nouvinguda, enfortir la
cooperació amb els territoris de la Catalunya Nord i l’Alguer i promoure la
igualtat de les llengües oficials davant institucions públiques estatals i europees. En el marc d’aquest Pla d’Acció, destaquen diverses actuacions com la
Balanç Pla de Govern 273
�Inversió d’1,5 M€ en el Programa
d’acolliment lingüístic.
campanya “Dóna corda al català 2006”, sota el lema “El català va amb tu” i
adreçada principalment al públic jove; el Programa d’acolliment lingüístic,
amb la creació al setembre de 2005 del Centre d’Acolliment Lingüístic de
Barcelona, gràcies al qual s’ha garantit la matrícula permanent en qualsevol
moment i amb un temps d’espera inferior a una setmana per a l’inici del curs.
A Barcelona s’han començat més de 6 cursos a la setmana amb una mitjana
de 140 inscripcions setmanals. Per part de la Secretaria de Política Lingüística, la inversió inicial ha estat de 600.000€ al 2005 i la inversió prevista per al
2006 és d’1,5M€.
D’altra banda, l’any 2006 l’aportació de la Secretaria de Política Lingüística al
Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha estat de 14 M€, i ha
permès passar dels 2.698 cursos, amb 61.694 alumnes del curs 2004-2005,
als 3.436 cursos i 78.000 alumnes previstos en el curs 2005-2006.
4.000
Cursos
3.500
Alumnes
75.455
3.000
61.694
3.235
46.652
2.000
78.000
3.436
90.000
80.000
70.000
60.000
2.698
50.000
40.000
2.096
1.500
30.000
1.000
20.000
500
10.000
0
0
2001-2002
2004-2005
70
Catalunya
60
Resta de l’Estat
50
Estrangers
40
30
20
10
0
Previsió 2005-2006 Dades a 30-06-2006
274 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Linguamón – Casa de les Llengües treballa per:
• Promoure el coneixement i el respecte a la diversitat lingüística.
• Afavorir que es reconegui el valor de cada llengua per a la comunitat
lingüística respectiva i per a la humanitat.
• Contribuir que es valori l’aprenentatge de llengües com un instrument
de desenvolupament personal i col·lectiu.
• Difondre les polítiques que promouen la preservació i el desenvolupament de les llengües del món.
• Participar en l’impuls i la difusió de productes d’enginyeria lingüística.
• Establir una xarxa de col·laboració nacional i internacional amb organismes amb objectius coincidents.
Dades a 30-06-2006 Previsió 2005-2006
Evolució de la procedència dels alumnes
Font: Secretaria de Política Lingüística
0
Casa de les llengües
Aposta pel coneixement i el respecte a la diversitat lingüística
El 22 de març de 2005 el Govern va aprovar la constitució de la Casa de les
Llengües.
La Casa de les Llengües es va constituir com un consorci, que en aquests
moments està format per la Generalitat de Catalunya, el Centre Unesco de
Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Properament està
previst que s’hi incorpori l’Ajuntament de Barcelona.
Què fa Linguamón – Casa de les llengües?
Evolució dels cursos i dels alumnes del CPNL
Font: Secretaria de Política Lingüística
2.500
Les noves polítiques
2004-2005
2001-2002
Linguamón-Casa de les Llengües impulsa:
• Un gran equipament museogràfic a Barcelona, lúdic i experimental,
sobre el món de la llengua i les llengües del món.
• Productes audiovisuals sobre les llengües i sobre el multilingüisme.
• Un portal web en 20 llengües, un portal tecnològic i eines multilingües a
través de les TIC.
• Serveis per facilitar l’aprenentatge de les llengües.
• Divulgació internacional del model aplicat a Catalunya de recuperació de
la llengua pròpia.
• La incorporació d’altres experiències de gestió de la diversitat lingüística
en administracions, empreses i entitats.
• Una xarxa de relacions internacionals amb entitats com al Fundació Anna
Lindh o la Xarxa Mundial per a la Diversitat Lingüística.
Balanç Pla de Govern 275
�Balanç
Podem afirmar que les 13 mesures previstes al Pla d’Acció de Política
Lingüística 2004-2005 s’han complert. I, el fet que la legislatura s’hagi
escurçat fa que sigui prematur avaluar el Pla aprovat pel 2005-2006.
El Govern ha afrontat decididament la necessitat de garantir l’accés al
coneixement del català a la nova població immigrada, amb un augment
molt important de la inversió en cursos de català de nivell bàsic i inicial
per a persones adultes.
Pel que fa al foment de l’ús del català, s’ha fet una important campanya
de sensibilització i s’han desenvolupat i posat a l’abast de ciutadans i empreses noves eines, serveis i recursos per fer fàcil l’ús del català.
D’altra banda, les oficines de garanties lingüístiques s’han creat també
amb la voluntat de facilitar l’ús del català, i s’han demostrat necessàries
atès el volum de peticions rebudes.
Resulta complex fer una valoració global de quina ha estat l’evolució de
l’ús del català en aquest període. Es parteix de les dades de l’Enquesta
d’usos lingüístics de l’any 2003, que forma part de l’estadística oficial de
la Generalitat i és quadriennal. Per tant, l’any 2007 s’obtindran les noves
dades, a partir de les quals es podrà avaluar aquesta evolució.
Podem dir que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 està en
vies d’assolir-se.
276 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
�4
Una nova política territorial i ambiental
Balanç del Pla de govern
Balanç Pla de Govern 277
�El territori i la societat
El Govern ha desplegat polítiques territorials i ambientals orientades per la
voluntat planificadora, la racionalització, la sostenibilitat i la priorització de
polítiques de cohesió social, creixement equilibrat i creació de riquesa.
El Govern ha volgut donar resposta global i coherent a qüestions bàsiques
i a preguntes elementals. On viuen les persones, de què viuen les persones,
com es mouen les persones.
Fruit d’aquest plantejament han estat les grans decisions en matèria de planificació territorial i ambiental. Integradament. Pensant en totes les dimensions dels problemes. Abordant-los amb valentia. En el terreny legislatiu, en
el terreny normatiu i en el terreny concret de les propostes. Plans i propostes
en una interrelació creativa.
La protecció global del paisatge com un actiu i un patrimoni col·lectiu a
través d’una llei específica, la delimitació i l’ampliació dels paratges i espais
d’interès natural, l’adaptació a la normativa europea i a les seves directrius,
la protecció del litoral, la preservació dels espais oberts, la distinció entre els
assentaments humans i els sòls productius i d’especial interès agrícola, han
determinat tant la política del programa de planejament territorial (plans
territorials, plans directors i plans directors urbanístics) com la definició dels
espais de la Xarxa Natura 2000.
L’escala més concreta, la definició del marc jurídic de l’urbanisme, ha
comptat també amb llei i reglament propis, pensant en les condicions
d’un creixement compacte, la sostenibilitat i la possibilitat de generar sòls
per a un habitatge assequible. La política de sòl de l’Institut Català del Sòl
i la d’habitatge del mateix l’Institut i del Departament de Medi Ambient i
Habitatge ha capgirat una tendència a l’estancament i a la paràlisi en l’oferta
de nous habitatges de lloguer o venda, per a joves, gent gran o segments de
la demanda que el mercat no resolia, de promoció pública i protecció oficial
d’acord amb les reserves que preveu la mateixa Llei d’urbanisme.
Així mateix, ha calgut respondre als grans reptes de la mobilitat i a la superació dels dèficits d’infraestructures a través del Pla d’autovies, de l’impuls a
la política de potenciació del transport públic i, molt especialment, a través
del Pla d’infraestructures del transport, que recull la planificació per a un
horitzó ampli i posa les bases de la racionalitat, la primacia del transport
públic, l’enfortiment de l’oferta ferroviària competitiva, i l’aplicació de les
Directrius Nacionals de Mobilitat per assegurar que totes les decisions hi
quedaran supeditades.
Aquest és un repàs elemental i incomplet. Injust en la seva brevetat i insuficient per ressaltar l’àmplia gamma de propostes i d’accions que han deixat
com a balanç un país més ordenat, més equilibrat, més modern, més ben
senyalitzat, més ben comunicat, més civilitzat en definitiva, i amb tots els
instruments a punt per fer tota la feina que encara queda per fer.
La combinació de l’escala macro i l’escala micro, de la gran planificació i el
projecte concret, del curt, el mig i el llarg termini, és un bagatge complet de
decisions que han deixat petjada i han sembrat la llavor d’un futur immediat
compromès amb la modernització del sistema d’infraestructures i de l’encaix
Joaquim Nadal i Farreras
Conseller de Política Territorial i
Obres Públiques
President de la Comissió de Govern
de Política Territorial
Balanç Pla de Govern 279
�d’aquesta xarxa en una matriu territorial repensada del tot i formulada amb
rigor, prudència i equilibri.
La Llei de barris i els 46 barris que s’hi han acollit i les inversions realitzades
en la xarxa viària i ferroviària podrien ser l’emblema de les polítiques que
hem intentat sintetitzar i que afloren en una gamma àmplia d’instruments
de planificació.
Balanç Pla de Govern 281
�Una nova política territorial i ambiental
Energia
4.1.1
Garantir la qualitat en el
subministrament d’energia
Punt de partida
Una de les preocupacions en els darrers anys, tant de la població com dels
sectors industrials, sobretot en determinats moments de l’any, ha estat la
garantia del subministrament elèctric. Per tant i per tal de no penalitzar el
desenvolupament de l’economia catalana, assegurar que les empreses,
i les llars tinguin prou energia i de qualitat suficient ha estat un dels
objectius prioritaris de la tasca duta a terme pel Govern.
El Pla de Govern fixava tres grans eixos de treball per assolir aquests
objectius:
1
Impulsar l’aparició de nous operadors energètics amb seu a Catalunya
2
Potenciar l’Institut Català d’Energia perquè assumeixi les funcions previstes per l’Agència Catalana de l’Energia
3
Elaborar el nou Pla de l’energia
Els indicadors que mesuren la
qualitat del subministrament
elèctric mostren una millora substancial
Font: Companyies elèctriques
Elaboració Pròpia (2006)
Any
TIEPI imprevist
2002
3,01
2003
2,48
2004
1,4
2005
1.3
2006
1,6
282 Balanç Pla de Govern
Desenvolupament de l’acció del Govern
Garantir el subministrament d’energia i la seva qualitat
L’actuació del Govern ha anat per tant encaminada en el sentit de garantir la
quantitat i la qualitat del subministrament: el desembre del 2004 es va signar
amb el Ministeri d’Indústria i nou companyies subministradores un compromís d’inversió de 42,5 M€. Paral·lelament, al llarg d’aquest període s’ha
realitzat un seguiment del pla d’inversions de Fecsa Endesa.
Si observem els resultats que es desprenen de l’anàlisi de determinats indicadors, veiem que s’han produït millores substancials en aquest període. Els indicadors de mesura de les errades en la qualitat del subministrament elèctric
mostren una clara tendència a la baixa: el Temps d’Interrupcions Elèctriques
Programades i Imprevistes (TIEPI), que mesura les hores d’interrupcions del
subministrament elèctric, s’ha reduït de més de 3 hores el 2002 a menys
de d’1,7 hores el 2006, és a dir, les hores d’interrupció avaluades pel conjunt
de Catalunya han baixat més de la meitat. La reducció va ser molt substancial
al llarg de 2004, i ha continuat millorant al llarg de 2005 i 2006. Les darreres
dades, corresponents a març de 2006, mostren un lleuger repunt del TIEPI.
Aquest pla respon a la necessitat d’adaptar la gestió energètica al nou
escenari actual i futur a nivell internacional: increment dels preus del
petroli, la cada cop més gran sensibilitat cap a les qüestions ambientals, i la
nova legislació estatal, europea i mundial (Protocol de Kioto).
El pla s’estructura en quatre grans eixos, relacionats amb l’estalvi i l’eficiència, el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries,
el desenvolupament de les energies renovables, i l’impuls de la recerca i el
desenvolupament tecnològic en matèria d’energia. Les inversions previstes
associades al Pla de l’energia arribaran a gairebé 10.000 M€ (9.955 M€), dels
quals gairebé 1.500 seran públics, corresponents a projectes d’eficiència
energètica, d’energies renovables, de soterrament i trasllat de línies elèctriques, i d’electrificació i gasificació de nous municipis.
L’objectiu és aconseguir un estalvi d’energia final del 10,6% respecte a la
tendència actual. El percentatge de participació de les energies renovables es triplicarà i passarà del 3,3% del 2003 a l’11% el 2015.
El pla també proposa una disminució progressiva del pes de les nuclears,
que passi del 55,8% actual al 35,5% el 2015, i començar el tancament de
les nuclears l’any 2022.
L’elaboració del Pla s’ha realitzat en estreta col·laboració i consulta amb més
d’un centenar d’institucions i entitats, reforçada mitjançant el procés d’exposició pública que va tenir lloc durant l’any 2005. Aquest debat és una prova
que el Govern escolta el territori, i ha tractat d’assumir les propostes que se
li han formulat, entenent-ho com un exercici més de la seva responsabilitat
com a garant dels drets del poble de Catalunya. Aquest Pla és sens dubte
un dels més importants compromisos estratègics cap a Catalunya del seu
Govern, i per tant, en la fitxa annexa a l’apartat 4.1.3 es detallen les característiques del Pla de l’energia.
Balanç
Si el gran objectiu d’aquesta legislatura era donar solució a la manca de
garanties en el subministrament elèctric, el balanç ha de ser positiu.
Els indicadors ens parlen d’un subministrament de major qualitat i per
tant és innegable que s’han produït millores.
A més, s’ha elaborat el nou Pla de l’energia i s’ha començat a executar.
Ara bé, cal dir també que les accions dutes a terme per impulsar l’aparició
de nous operadors energètics no han donat els resultats esperats.
Tampoc s’ha pogut dur a terme, a causa de l’abreujament de la legislatura,
la creació de l’Agència Catalana de l’Energia.
Per tant, s’estima que en aquest apartat, el Pla de Govern 2004-2007 es pot
valorar com d’objectiu en vies d’assolir-se.
El nou Pla de l’energia
Però més enllà del seguiment dels indicadors del servei de subministrament,
el Govern ha elaborat i presentat el nou Pla de l’energia, on es posiciona
Catalunya com un país amb una forta dependència energètica pel que fa a
les fonts d’energia primàries, que fa del tot imprescindible l’establiment d’un
model energètic que pugui tenir futur.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 283
�Una nova política territorial i ambiental
Energia
4.1.2
Desenvolupar les fonts
d’energia renovables
Punt de partida
Catalunya, tot i ser un país amb unes condicions climàtiques molt favorables al desenvolupament de les energies renovables, està endarrerida
en aquest àmbit en relació amb les mitjanes espanyola i europea, ja
que no s’havien prioritzat les condicions que fessin viable el desenvolupament d’aquest tipus d’energies.
Per situar Catalunya com a comunitat capdavantera en aquest àmbit, el
Govern s’havia proposat diverses actuacions englobades en la introducció de noves fonts de generació d’energia.
Desenvolupament de l’acció de Govern
La introducció de noves fons de generació d’energia s’ha concentrat en
l’energia eòlica. Al llarg del període 2004-2006, s’ha treballat per fer viable la
implantació d’aquest tipus d’energia en dues línies:
• Racionalització de la implantació dels parcs i la senyalització dels
punts de connexió a la xarxa. La majoria dels parcs eòlics existents,
malgrat estar autoritzats des de feia anys, no tenien garantida la connexió a la xarxa elèctrica on evacuar l’energia produïda. Després de dialogar
amb les diferents parts implicades, el Govern ha desencallat el problema
tenint en compte aspectes mediambientals.
Revisió del mapa eòlic, amb sis
nous projectes de parcs eòlics que
produiran energia equivalent al
consum de 850.000 famílies
Amb el funcionament del parc eòlic de Rubió es doblarà la producció eòlica catalana
d’evacuació a la xarxa de distribució passin pels seus termes municipals, tot i no rebre els beneficis econòmics de la ubicació del parc eòlic.
Aquests acords, que en tot cas s’haurien pogut desenvolupar mitjançant
obligació legal, han permès la concertació i el consens amb el territori.
Indústria energètica associada
El Govern ha volgut ajudar a la indústria energètica associada a les energies
renovables. Un exemple destacat és el cas d’Ecotència, que forma part del
Grup Cooperatiu Clade, ha esdevingut una empresa catalana multinacional,
líder mundial en la fabricació d’infraestructures per a l’energia eòlica. Des
del Govern s’ha donat suport continu al desenvolupament de la seva posició
competitiva i el seu creixement, mitjançant un aval de més de 4 milions
d’euros, i de diverses ajudes directes, en ambdós casos per a la realització
d’activitats de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació.
Balanç
Respecte al desenvolupament de fonts d’energia renovables, s’ha fet un
gran esforç en matèria d’energia eòlica amb la reorganització del mapa
eòlic i el salt amb matèria de producció d’energia, així com l’assoliment del
80% de l’energia prevista.
Cal, però, recordar que l’altre pilar de les energies renovables són les energies solars i fotovoltaiques, on encara s’han de d’activar les iniciatives que
fomentin el desenvolupament d’aquestes tant per part dels ens locals com
per part dels promotors privats o particulars.
Es per això que cal seguir treballant en el desenvolupament de les energies renovables, i per tant, aquesta acció de Govern cal valorar-la com un
objectiu pendent d’assolir-se.
• Revisió del mapa de l’energia eòlica, amb l’elaboració del projecte
d’implantació de parcs eòlics, que han d’assolir una potència de 1.500
MW l’any 2007 i que han de produir energia equivalent al consum
domèstic de 850.000 famílies. Els projectes d’implantació dels parcs
eòlics se situen a sis zones: Terra Alta, Baix Ebre, Garrigues, Anoia, Conca de Barberà i Alt Empordà. Els parcs s’han agrupat en aquestes zones ja
que compleixen les tres condicions necessàries: estan en àrees on bufa
el vent, l’impacte ambiental és mínim i hi ha evacuació elèctrica suficient
per a la seva producció.
Els resultats ja s’han començat a observar amb la posada en marxa
del parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació,
amb una potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica catalana. Fins al moment ja s’ha assolit el 80% del total (1.205 MW dels 1.500
previstos)
A més s’han establert diferents acords amb l’Administració Local per tal de
desenvolupar efectivament parcs eòlics a Catalunya. Així, diversos municipis en els quals no s’ubiquen parcs eòlics han col·laborat perquè les línies
284 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 285
�Una nova política territorial i ambiental
Energia
4.1.3
Fomentar l’estalvi i l’eficiència
energètica
Cal dir, però, que s’ha produït una lleugera desacceleració en el consum total
de productes petrolífers líquids: el consum de gasolines d’automoció s’ha
reduït un 6,6% gràcies a l’eficiència dels motors, mentre que el de gasoil A ha
augmentat un 1,2% degut al creixement del parc automobilístic. En conjunt,
el consum de carburants d’automoció ha baixat un 0,9%.
Consum total a Catalunya de productes petrolífers líquids, gas natural
i electricitat
Font: Institut Català d’Energia
Trimestre
Petrolífers líquids
Gas natural
Electricitat
(tn)
(GWH)
(GWH)
1/2004
1.632.174
21.875
11.663
2/2004
1.522.169
18.025
10.752
3/2004
1.502.286
16.612
11.402
4/2004
1.625.661
20.892
11.466
1/2005
1.718.052
25.694
12.285
2/2005
1.525.410
18.107
11.365
3/2005
18.233
11.624
4/2005
21.469
12.019
1/2006
24.577
12.567
Punt de partida
Aconseguir que Catalunya esdevingués capdavantera en l’eficiència en
l’ús de l’energia en l’àmbit de la UE era el gran objectiu que es plantejava
al Pla de Govern 2004-2007. Calia, però, per aconseguir aquest increment
en l’eficiència i per tant també en l’estalvi energètic, desenvolupar diverses línies de treball: l’elaboració del Pla d’eficència energètica; l’elaboració d’un programa d’establiment d’infraestructures energètiques que
tenen un més alt grau d’eficiència i contaminen en menor mesura que les
centrals convencionals; minimitzar i racionalitzar l’ús de l’energia al
transport i a les llars, que són espais de gran consum energètic, d’acord
amb negociacions amb el sector de l’automoció, i la promulgació d’una
llei específica sobre eficiència energètica en els habitatges.
Desenvolupament de l’acció del Govern
El model social actual tendeix a incrementar els estàndards de confort de
la població, augmentant així de forma constant el consum d’energia. És per
això que el consum d’energia s’utilitza com a signe indicador del desenvolupament de les societats. Catalunya se situa a hores d’ara en un nivell de
consum per càpita igual a la mitjana europea (3,9 tep/habitant) i lleugerament per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol (3,24 tep/habitant).
La mitjana europea presenta, però, una tendència a la reducció a diferència
del que succeeix a Catalunya i a Espanya, on la tendència encara és creixent.
Cal limitar de manera efectiva la demanda energètica i existeixen diferents
vies per fer-ho: des de potenciar les inversions tecnològiques en la demanda
enfocades a la reducció del consum, fins a dur a terme polítiques d’educació
que posin en valor el fet d‘autolimitar-se en la demanda energètica, passant
per l’increment de l’ús del transport públic.
Pla d’eficència energètica
El Pla de l’energia fixa com a objectius en l’estalvi i l’eficiència energètica la
reducció d’un 10,6% del consum d’energia final respecte als consums
actuals. En la fitxa annexa es detallen els compromisos energètics.
Els resultats encara no s’han produït, ja que, en primer lloc, els impactes
d’aquests tipus de polítiques no són immediats, més aviat són a mig i llarg
termini, i en segon lloc, el creixement de l’economia va sempre acompanyat
d’un augment del consum energètic, situació que pot explicar en part els nivells d’aquests darrers anys (durant els darrers 12 mesos, el consum elèctric
ha augmentat un 3,6%).
286 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Minimitzar i racionalitzar l’ús de l’energia al transport i a les llars
En aquest sentit s’han produït diferents iniciatives. S’ha signat un conveni
de col·laboració entre l’Institut Català d’Energia i les empreses de serveis
energètics per tal d’incloure en les factures informacions diverses sobre
estalvi i eficiència energètica. Es tracta de contribuir a una major consciència de la població i del món empresarial envers l’ús de l’energia.
Ha estat aprovat també el decret d’ecoeficiència dels edificis, normativa
que vol iniciar un procés de canvi social en la manera de concebre, dissenyar,
construir i utilitzar els edificis.
S’ha aprovat el Decret d’ecoeficiència dels edificis per reduir el
consum energètic
Balanç
L’estalvi energètic i la millora de l’eficiència en aquest àmbit suposen
reptes difícils per a qualsevol govern atesa la gran quantitat de variables
externes que hi influeixen. Moltes vegades la marxa positiva de l’economia
suposa ja de per si un increment constant en el consum energètic, i aquesta és una de les causes de l‘increment del consum produït a Catalunya en
els darrers anys.
Tot i això, cal valorar positivament en aquest àmbit tant l’elaboració del
nou Pla de l’energia, que fixa actuacions i objectius per a l’estalvi energètic
com l’elaboració del decret d’ecoeficiència. Es tracta, però, de mesures que
no donen resultats de forma immediata, i per tant, per fer una valoració de
la seva implantació, caldrà esperar un període més llarg de temps.
Per tot això s’estima que en aquest apartat, el Pla de Govern 2004-2007
presenta un balanç d’objectiu pendent d’assolir-se.
Balanç Pla de Govern 287
�Els compromisos estratègics
Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015
El Pla de l’energia 2006-2015 neix amb la voluntat de planificar un determinat marc energètic com a objectiu de futur. Aquest nou pla ha de mostrar el
camí a seguir, els objectius a assolir i les eines necessàries que s’han d’utilitzar per fer front a les necessitats actuals i futures d’energia de la població,
tot optimitzant-ne el consum i minimitzant l’impacte ambiental de la seva
obtenció i transport.
El Pla de l’energia de Catalunya s’estructura en 4 àmbits principals:
• Estratègia d’estalvi i eficiència energètica. Es reduirà un 10,6% del
consum d’energia final, i se superaran els objectius d’Espanya i la UE.
• Pla d’energies renovables. Assolir una participació de les energies renovables de l’11% l’any 2015.
• Pla d’infraestructures energètiques necessàries. El 60% de l’increment
de la producció d’electricitat a Catalunya en el període 2003-2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat i amb el mínim impacte social i
ambiental.
• Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic. Es crearan grups interdisciplinaris de recerca per assolir la màxima
qualitat.
Per complir els objectius i les línies marcades al Pla de l’energia de Catalunya
2006-2015, s’ha definit el Pla d’acció 2006-2010, que proposa 247 mesures
d’implementació.
El Pla de l’energia preveu que es facin unes inversions en el període 20062015 de l’ordre de 10.000 M€, corresponents tant a recursos públics com
privats.
L’aportació pública serà d’uns 1.500 M€, repartits principalment en els àmbits de l’eficiència energètica i les energies renovables, així com en l’àmbit
de l’electrificació rural, la gasificació de noves zones i el trasllat i el soterrament de línies elèctriques.
Inversions previstes per a les actuacions del Pla d’Energia
Inversions totals
Projectes d’energies renovables
5.139,9 M€
Projectes d’eficiència energètica
4.320,0 M€
Soterrament i trasllat de línies elèctriques
300,0 M€
Electrificació rural i gasificació de noves zones
195,7 M€
Total
9.955,6 M€
L’any 2006 es destinen 72,6 M€ per posar en marxa les 140 primeres de les
247. Aquestes mesures es poden agrupar en els capítols següents:
Pla d’acció 2006
Capítol
Mesures
Pressupost
Estalvi i Eficiència Energètica
52
48.853.388 €
Energies Renovables
22
5.614.000 €
3
15.100.000 €
Execució d’Infraestrctures energètiques
Accions Transversals
Total
63
3.038.000 €
140
72.605.389 €
Concretament, les actuacions més importants per a l’any 2006 són les desenvolupades a nivell d’estalvi i d’infraestructures.
Estalvi i eficiència energètica
• En el sector domèstic, inversió d’11,1 M€ en l’execució del Pla renova’t
d’electrodomèstics, que permetrà reduir el consum mitjançant la substitució d’aparells per equips amb etiquetatge energètic de classe A o
superior.
• En el sector edificis i serveis, inversió de 19 M€ per a actuacions tant en
edificis existents (rehabilitacions energètiques, introducció d’equips
eficients de climatització, el Pla de renovació de calderes i escalfadors
domèstics, ajuts a l’enllumenat interior i públic) com en edificis nous o
en el sector públic, gràcies al Pla d’estalvi i eficiència de la Generalitat
de Catalunya (diagnosi de consum energètic i futura renovació i millora
d’equips).
• En el sector industrial, dedicació de 12,5 M€ per ajudar les empreses a
reduir la intensitat energètica, gràcies a subvencions per a inversions de
renovació d’equips energètics i ajudes a la utilització de noves tecnologies innovadores, entre altres.
• En el sector transports, inversió de 5,1 M€ en plans de mobilitat municipals o a afavorir la introducció de l’ús de la bicicleta.
• En el sector primari, 0,8 M€, per a implantació de tecnologies més eficients, formació d’agricultors i diagnosis sobre consums.
Execució d’infraestructures energètiques
• Dedicació de 4 M€ per donar ajudes per a l’electrificació i la implantació
d’energia fotovoltaica rural.
• 10 M€ per al Pla de soterrament i desplaçament de línies elèctriques.
• 1,1 M€ en subvencions per a l’extensió de la xarxa de gas canalitzat.
288 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 289
�Una nova política territorial i ambiental
Política i ordenació territorial
4.2.1
Impulsar una política de planificació
territorial i de reordenació del
territori.
Punt de partida
Davant la manca de desenvolupament del planejament territorial i el
retard sistemàtic en l’establiment dels acords necessaris al territori per
dur-los a terme, el Govern va decidir impulsar, com a prioritat, la planificació territorial de Catalunya.
Les principals accions que preveu el Pla de Govern per assolir-ho són les
següents:
territorials parcials previstos des de 1983, tot donant prioritat a aquells que
comprenen zones sensibles del país on les tensions d’ocupació de sòl són
especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans ha estat establir el sistema
d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin aquestes comarques.
Per aquest motiu, l’any 2004 es va crear el Programa de Planejament Territorial amb l’objectiu d’impulsar, elaborar i aprovar en el curs de la present
legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida,
el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les
Comarques Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres
de l’Ebre, l’únic pla parcial aprovat pels anteriors governs, i el Pla Territorial
General de Catalunya.
Els plans directors territorials concreten les directrius generals del planejament que conté el Pla territorial general de Catalunya o els plans territorials
parcials respecte als aspectes o àrees sobre les quals incideixen.
Aquest procés s’ha volgut dur a terme de manera especialment garant,
donant veu als representants dels territoris en cada moment del procés. Això
alenteix objectivament la tasca però enforteix els plans com a documents
amb major grau de consens.
El mapa següent mostra l’estat dels diferents plans territorials endegats, ja
siguin plans territorials parcials o plans directors territorials.
Creació del Programa de Planejament Territorial
L’Alt Pirineu i Aran ha estat el primer àmbit en tenir aprovat el seu
Pla en aquesta legislatura
Posar en marxa la planificació territorial bàsica:
1
Redactar en el menor temps possible els plans territorials pendents, i
revisar a fons el de les Terres de l’Ebre, únic existent.
2
Redactar els Plans Sectorials, que han de ser complementaris dels anteriors.
3
Redactar i aprovar els plans directors urbanístics d’abast supramunicipal,
per tal de garantir un desenvolupament ordenat a les àrees de muntanya.
Estat dels plans territorials i directors
Pla Territorial
de l’Alt Pirineu
i Aran
Pla Director
del Ripollès
Pla Director de la Garrotxa
Promoure una nova generació de plans sectorials bàsics:
1
Pla Territorial de les
Comarques Centrals
Determinar les àrees de protecció especial en el territori i els termes
del seu desenvolupament:
1
Aprovar el Pla director Urbanístic del Litoral.
2
Aprovar una llei de gestió del paisatge.
3
Prioritzar que un conjunt important d’àrees de Catalunya es posin sota
protecció especial, singularment els espais d’interès natural (PEIN), les
zones ZEPA i els connectors biològics, que conformen la part catalana de
la Xarxa Natura 2000.
Vetllar per la igualtat d’oportunitats als territoris rurals i de muntanya:
1
Pla Director de
l’Empordà
Plans d’ordenació i planificació de les infraestructures.
Elaborar un pla de xoc de desenvolupament d’infraestructures bàsiques
per a zones rurals.
Pla Territorial de
les Comarques
Gironines
Pla Territorial de
Ponent
Pla Territorial
del Camp de
Tarragona
Pla Director de l’Alt Penedès
Treballs previs
Avantprojecte
Aprovació inicial
Aprovació definitiva
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Posar en marxa la planificació territorial bàsica
En els darrers cinquanta anys, s’han produït grans canvis en l’ús del territori i
en tot aquest temps no s’ha produït un consens sobre quines eren les regles
generals d’aquest desenvolupament. El Govern ha impulsat el planejament
territorial de Catalunya mitjançant el desenvolupament de diversos plans
290 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
També s’ha impulsat la redacció del Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona, que ha de marcar les línies de desenvolupament d’aquest
àmbit per als propers 25 anys. I paral·lelament a aquest procés, es troba en
revisió també el Pla territorial general de Catalunya, que s’està lògicament
desenvolupant a partir de la redacció dels plans territorials parcials.
Balanç Pla de Govern 291
�Plans Directors urbanístics
Els plans directors urbanístics són els encarregats d’ordenar la planificació
urbanística d’un territori d’abast supramunicipal. Aquests plans han de
vetllar per la sostenibilitat del territori, tenint en compte variables com la
mobilitat, la protecció del sòl no urbanitzable, les grans infraestructures i la
programació de polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge, concertades
amb els ajuntaments afectats.
Per ordenar l’excessiva pressió urbanística, el Govern enceta una revisió de
plans directors. La taula següent recull la feina realitzada.
Treballs previs
Aprovació inicial
Aprovació definitiva
PDU de la Vall d’en Bas
PDU del Pla de Bages,
Pla director urbanístic del
paratge de Gallecs.
PDU de la Vall del Ges
PDU de la Conca d’Òdena
PDU del Sistema Costaner -1
PDU del Pla de l’Estany
PDU de la Serra de Rodes
PDU del Sistema Costaner - 2
PDU de la Val d’Aran
PDU de l’àmbit central del
Camp de Tarragona
PDU del Pallars Sobirà
PDU de la Plana de Vic
PDU de l’àrea urbana de Girona
PDU de les colònies industrials
del Llobregat
PDU dels ferrocarrils Transversal
i Orbital
Els plans directors urbanístics del ferrocarril Transversal i el del ferrocarril Orbital tenen per objectiu de definir i prevenir possibles especulacions a l’entorn de dos dels projectes emblemàtics de les infraestructures a Catalunya
en les properes dècades.
Cal destacar igualment, entre tots aquests, l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic del paratge de Gallecs. D’aquesta manera la Generalitat
preserva, ordena definitivament i garanteix la no urbanització d’aquest espai
de 774 hectàrees d’alt valor paisatgístic i alt interès natural i agrícola, i clou
de manera definitiva un conflicte iniciat ara fa 35 anys. Els Plans del Sistema
Costaner, encara més transcendentals, es detallen més endavant.
Per citar-ho tot, finalment, es pot esmentar la recent signatura d’un conveni
per a la redacció del PDU plurimunicipal de la Vall de Ribes.
Promoure una nova generació de plans sectorials bàsics
A banda dels plans territorials, s’han posat en marxa els grups de treball que
han produït, finalment en el decurs d’aquesta legislatura, diferents i importants plans sectorials entre els quals destaquen:
• el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya 2006-2026, aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006. Aquest pla defineix la xarxa
d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya, en
coherència amb les directrius de planejament territorial vigent i amb una
visió sostenible de la mobilitat.
l’ús portuari racional de la costa catalana.
• el Pla de xoc de millora de la senyalització d’orientació, en execució,
que preveu millorar la senyalització de més de 2.900 cruïlles amb la
instal·lació de més de 29.000 nous plafons.
• el Pla estratègic de la bicicleta, que s’ha presentat recentment, amb
l’objectiu de potenciar i fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport al país.
Aquest Pla, per primera vegada, estructura una xarxa interurbana de
carrils-bici.
És especialment important l’aprovació del Pla director de les estacions de
muntanya 2006-2011, que té com a principal objectiu impulsar les activitats turístiques de neu i muntanya i aportar un marc regulador clar i estable,
ordenar els ajuts públics i millorar la competitivitat del sector. El repte ha
estat assegurar la seva viabilitat com a motor econòmic de les comarques
pirinenques i fer-lo compatible amb el medi natural. Es compta amb un
pressupost per valor de 71,4 M€, dels quals 31,4 corresponen a subvencions
i accions directes dels departaments i 40 M€, a la concessió de crèdits.
Polítiques de sòl
Les polítiques de promoció de sòl han focalitzat l’atenció del Govern ateses
les necessitats socials en matèria d’habitatge, així com les necessitats de
desenvolupament industrial ordenat de diferents àrees de Catalunya. Així,
s’ha aprovat el Programa de sòl 2005-2008, que té per xifres bàsiques les
següents.
Inversió Global
Sòl residencial
Sòl Industrial
2.600 M€
2.400ha dividides en 113 nosu sectors.
S’hi construeixen 122.000 nous
habitatges on 58.500 són de protecció
oficial
3.600ha dividides en 85
nous sectors
Encavalcant-se entre els terminis d’aplicació d’aquest programa i l’anterior,
s’hauran formalitzat acords de compra per valor de 300 M€, dels quals 229
són per al desenvolupament de sectors industrials i 71 M€ per a sectors
residencials.
A banda de la política de promoció de sòl, s’ha dut a terme una política de
compres dirigida a la preservació del territori. Podem esmentar les 644,8
hectàrees adquirides als Castillejos d’Arbolí (a la Serra de Prades), per 3,18
M€ i les 115 hectàrees de la Torre de Mornau (a Castelló d’Empúries), per
valor de 2,30 M€ (una part és per desenvolupar-hi activitat econòmica).
Però més enllà de les directrius generals expressades en els plans pluriennals, el Govern, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha volgut constituir-se en
aliat del món local per entomar conjuntament els desenvolupaments de sòl
necessaris per al progrés econòmic i social d’aquests municipis. Així, s’han
establert 61 nous convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl, 39
dels quals corresponen al programa de sòl industrial i de serveis per a la promoció d’activitat econòmica i 22 al de sòl residencial i renovació urbana. No
es poden citar totes les actuacions en un document de síntesi, però sí que es
poden destacar les següents.
El Govern promou el sòl necessari
perquè els ajuntaments puguin
dur a terme els seus projectes de
creixement
• el Pla de Ports de Catalunya 2006-2015, en fase d’informació pública,
que és l’instrument d’ordenació del litoral que estableix els criteris per a
292 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 293
�Sòl residencial
El Consorci de Can Filuà, amb l’ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, que permetrà
desenvolupar un nou sector residencial de 16,3ha amb capacitat per a 650 habitatges
potencials, la meitat subjectes a algun règim de protecció.
El conveni urbanístic per a l’execució del sector residencial la Fàbrica Nova amb l’ajuntament
de Sallent. El nou sector, d’1,29 hectàrees i amb capacitat per a 220 habitatges potencials (100
corresponents a l’INCASÒL), permetrà reallotjar a part dels afectats del Barri de l’Estació.
El conveni entre els ajuntaments de la Roca del Vallès i Granollers amb l’Institut Català del
Sòl per al desenvolupament urbanístic d’un àmbit amb usos predominantment residencials
d’abast plurimunicipal anomenat la Bòbila/Can Granota. Aquest nou sector té una superfície de
98,05 hectàrees.
La presentació, amb l’Aj. d’Esparreguera, del projecte de reordenació de la Colònia Sedó que
suposarà la construcció i rehabilitació d’un total de 250 habitatges, el 50% seran de règim
protegit. Inversió aproximada de 12 MEUR.
Prat Nord al Prat de Llobregat. Actuació mixta residencial i industrial de 115,2 hectàrees i amb
capacitat per a 2.000 habitatges potencials.
Un conveni amb la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de Monistrol de Calders per tal de
dur a terme una prova pilot sobre desenvolupament de la Llei d’Urbanisme.
L’Estrella i Abat Escarré a Badalona. Actuació residencial de 3,56 hectàrees amb 494 habitatges
potencials.
La Gran Via II a l’Hospitalet de Llobregat. Acord per finalitzar el desenvolupament urbanístic
del barri (zona verda, 20.000 m2 de sostre residencial, equipaments i zona esportiva).
Bòvila-entorn ferrocarril a Montmeló. Operació urbanística lligada al soterrament de la línia del
TGV de 17,80 hectàrees.
Entorns Colònia Güell a Sant Boi de Llobregat/Santa Coloma de Cervelló. Desenvolupament
urbanístic de caire residencial de 16,27 hectàrees.
la Marina a Barcelona. Actuació de desenvolupament d’un nou barri a la Marina de 72,40
hectàrees amb capacitat per a 10.860 habitatges potencials, dels quals 3.258 seran protegits.
Sòl industrial i de serveis
Nova promoció de sòl industrial a Lleida, on s’ha donat un fort impuls, mitjançant la compra de
terrenys, al sector industrial Torre Blanca-Quatre Pilans de Lleida que és la resposta que dóna el
Govern de la Generalitat a la forta demanda de nou sòl per a usos industrials existent a la zona
(s’han adquirit 120 hectàrees). El nou sector tindrà una superfície aproximada de 350 ha que
suposen més del doble del Camí dels Frares (116 hectàrees), el darrer polígon desenvolupat per
l’Institut Català del Sòl a Lleida i actualment ja exhaurit.
Adquisició de 24 hectàrees de terreny a Olvan on es construirà un nou sector per a activitats
econòmiques. Amb aquesta compra, la Generalitat impulsa la creació d’un sector d’abast
comarcal d’iniciativa pública, que aportarà sòl a preus competitius i afavorirà el creixement
industrial del Berguedà.
Conveni marc entre el DPTOP i vuit alcaldes de les comarques de l’Ebre per tal de promoure el
nou sector industrial supramunicipal Camposines a la Fatarella. La Generalitat promou aquest
nou sector amb la col·laboració dels ajuntaments de la Fatarella, Batea, Bot, Caseres, Corbera
d’Ebre, Gandesa, Móra d’Ebre i Vilalba dels Arcs. El conveni signat permetrà la constitució
del consorci urbanístic per a desenvolupar i executar el sector. Aquest, tindrà una superfície
aproximada de 50 hectàrees, de les que 30 es destinaran a ús industrial.
Durant el mes de setembre de 2006 està prevista la signatura del conveni entre l’Institut
Català del Sòl i l’ajuntament de Viladecans per a la constitució d’un consorci (abans del mes
de setembre) que permeti desenvolupar el Parc empresarial d’activitats aeroespacials i de
mobilitat de Viladecans (53,60
Durant el mes de juliol 2006 està prevista la constitució del consorci per al desenvolupament
del sector d’activitat econòmica de la Guardiola a Olot (10,62 ha) i passat l’estiu la constitució
del consorci Mas les Vinyes II-III a Torelló (39,76 ha).
La Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, està en procés d’adhesió (pendent
d’autorització del Consell Executiu) al consorci constituït al Molló per a la comercialització de
les parcel·les del sector que urbanitzarà l’INCASÒL. El consorci està integrat pels ajuntaments
de Tivissa, Móra la Nova, Ginestar, Garcia, Rasquera i per la Cambra de Comerç, Industria i
Navegació de Reus.
294 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Altres actuacions
Conveni entre el DPTOP, a través de l’Institut Català del Sòl, i els ajuntaments de Figueres i
Vilafant que estableix la creació d’un consorci per al desenvolupament urbanístic dels terrenys
situats al voltant de la nova estació ferroviària del tren d’alta velocitat (TGV) amb l’objectiu de
col·laborar en l’ordenació d’aquest important àmbit estratègic pel futur econòmic de la zona.
La nova Ronda de Ponent a Sant Feliu de Guíxols. S’ha obert al trànsit aquest nou eix viarique
transcorre per la perifèria i permetrà descongestionar el pas dels vehicles pel centre del
municipi. Inversió de 5,6 M€.
Enderroc per voladura controlada de l’edifici del Fluvià Nàutic a Sant Pere Pescador amb un
cost de 247.000 €.
Determinar les àrees de protecció especial en el territori i els termes del
seu desenvolupament
Pel que fa a la protecció del litoral, cal destacar l’aprovació definitiva de
dos plans complementaris que han pal·liat una greu i ja antiga problemàtica,
com és la urbanització de la costa. El Pla director urbanístic del sistema
costaner és l’instrument de planejament urbanístic supramunicipal adequat
per ordenar la costa catalana des dels principis que inspiren el desenvolupament urbanístic sostenible i en defensa de l’interès general. Els dos plans
que l’integren són:
• Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1), amb l’objectiu
de preservar el litoral i evitar la urbanització del gran part del sòl costaner que encara no està urbanitzat. Aquesta normativa estableix que no
es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no
urbanitzables i de sòl urbanitzable no delimitades, i estableix la condició
de sòl no urbanitzable costaner. El Pla permetrà així mantenir com a sòl
no urbanitzable una superfície superior a les 23.500 ha en la primera línia
de costa.
Una decisió històrica, el Govern
protegeix el litoral català on encara no està urbanitzat
• Pla director urbanístic del sistema costaner per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest nou
pla completa el primer i centra el seu interès en un àmbit de 656 hectàrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans.
Es tracta del primer esforç integral de protecció del litoral fet des d’un govern de Catalunya.
La protecció legal d’aquests espais, però, es combina amb les actuacions de
millora, a través d’una convocatòria de subvencions als ajuntaments. Així,
s’han fet dues convocatòries d’ajuts (2004 i 2005) per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no urbanitzable del sistema costaner per un
import d’1,9 MEUR la qual cosa permetrà una inversió global de 6,3 MEUR
que beneficiaran a 18 municipis. La tercera convocatòria es realitzarà aquest
estiu per un import d’1,2 MEUR. I seguint amb les actuacions de millora, es
van destinar 4,8 MEUR per al programa d’actuació en camins de ronda
2005-2007, que permetrà l’execució de 15 trams, amb una longitud total de
17.913 metres.
Les polítiques sobre el paisatge iniciades aquesta legislatura, per la seva
novetat, es destaquen en fitxa adjunta.
Preservació de paratges d’interès natural
Per la seva significació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per
la pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees de Catalunya sigui posat sota protecció especial, singularment
Balanç Pla de Govern 295
�els espais d’interès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics.
Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació
dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori.
S’ha avançat molt en la feixuga
tasca de delimitar els PEIN
Es treballa per conciliar els usos
logístics del Delta del Llobregat
amb el seu valor ambiental
296 Balanç Pla de Govern
El Pla d’espais d’interès natural (PEIN) és el sistema d’àrees protegides de
Catalunya, que inclou 144 espais naturals la superfície acumulada dels quals
equival aproximadament al 21% del territori de Catalunya, i que són representatius de la diversitat biològica i paisatgística del país.
En l’actualitat el 91% del PEIN té la delimitació definitiva.
Durant la legislatura s’ha donat un important impuls al desplegament del
PEIN, amb l’aprovació definitiva de 17 Plans especials de delimitació definitiva que afecten a 40 espais del PEIN, els quals delimiten amb detall els espais
protegits i n’estableixen la regulació normativa.
Dels plans especials aprovats podem destacar els del Cap de Santes
Creus, de les Gavarres, de Castell-Cap Roig i del Cap de Creus. També
S’ha aprovat l’ampliació de l’espai PEIN de la platja de Torredembarra, que
inclourà els terrenys del paratge del Gorg de Creixell, espai natural de gran
valor ecològic. Aquesta protecció ha impedit la transformació irreversible
d’un espai verge a primera línia de mar i ha completat l’espai del PEIN de la
Platja de Torredembarra.
També s’ha declarat Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) la finca Pinya
de Rosa, un espai de 101,05 ha. De gran vàlua natural i paisatgística de
característiques excepcionals atès que no està urbanitzat, en una zona de la
Costa Brava sotmesa a una gran pressió. Aquesta delimitació estava pendent
des de l’aprovació de la llei l’any 2003 i dóna solució a una demanda històrica del país i del Parlament de Catalunya.
L’espai de Gallecs també s’ha incorporat al Pla d’espai d’interès natural de
Catalunya (PEIN). Aquesta nova delimitació protegirà el connector biològic
entre les serres del litoral i els espais naturals de l’interior amb una superfície
total de 1.091 ha.
En termes de futur, s’ha presentat el Projecte de creació del nou Parc
Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que tindrà una extensió
de 7.378 ha. També s’ha presentat el projecte d’ampliació del Parc Natural
de Montserrat que arribarà a tenir 4.906,01 ha.i de l’estudi de mesures de
protecció de la serra de Collserola. 2005
Actualment es treballa en la tramitació dels plans especials de l’EIN Muntanyes de Begur i de l’EIN de l’Alta Garrotxa, i s’està redactant el Pla de Connectors Ecològics.
En la mateixa línia d’ampliar la protecció dels espais amb valor ecològic, s’ha
creat el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del
Delta del Llobregat, per gestionar de manera integrada el conjunt d’espais
naturals del Delta, i vetllar per la conservació dels seus sistemes naturals, la
preservació de la seva biodiversitat i el foment del seu estudi i coneixement.
També s’ha constituït el Consell de Cooperació del Consorci del Delta del
Llobregat, òrgan de consulta, participació i informació sobre les qüestions
pròpies de l’àmbit d’actuació del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels
Espais Naturals del Delta del Llobregat.
L’experiència adquirida en la gestió dels espais protegits en aquests darrers
anys, ja siguin espais del PEIN o espais naturals de protecció especial, posa
de manifest la idoneïtat de mantenir línies d’ajut seguint els criteris de desenvolupament sostenible.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Així, el Govern ha iniciat, una línia única d’ajuts per al finançament d’actuacions als espais protegits de Catalunya durant l’any 2005. A aquesta convocatòria s’hi destinaran uns 3,6 M€ i se’n pot beneficiar un col·lectiu molt ampli
(entitats locals, titulars d’explotacions forestals i agràries, persones jurídiques
sense ànim de lucre titulars de terreny, etc.). Pel 2006, se’n destinaran 4,6 M€
d’ajuts per actuacions en espais naturals protegits.
Finalment destacar la presentació al Govern del Pla General de Política Forestal (2006-2015) que és un pla territorial sectorial que té com a objectiu
establir les directrius i les estratègies per fomentar la gestió sostenible dels
terrenys forestals, i assegurar la conservació dels ecosistemes forestals i les
seves funcions ambientals, així com el desenvolupament sostenible i els
seus valors socials i econòmics.
També és important destacar que després de molts mesos de treball i de
diàleg amb el territori, s’ha presentat la darrera proposta de la Xarxa Natura
2000, que amplia fins a les 969.381 ha terrestres i les 83.920 ha marines la
superfície a protegir, que representa un 30,2% del territori de Catalunya, i ja
ha finalitzat el termini d’informació pública. La proposta permet representar
millor els hàbitats i les espècies d’interès comunitari i, un cop s’hagi aprovat
definitivament, resoldrà els diversos procediments d’infracció que la Comissió Europea té oberts contra Catalunya.
De les 969.381 hectàrees de superfície terrestre que incorpora la nova
proposta d’ampliació de la xarxa Natura 2000, gairebé el 80% ja disposa en
l’actualitat d’algun tipus de protecció segons la normativa catalana, ja sigui
perquè estan incloses en algun espai de protecció especial (parcs naturals,
reserves...) o en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), o bé perquè són forestes d’utilitat pública.
Així, Catalunya vol situar-se per voluntat pròpia en el nivell de territori
protegit que marca la Unió Europea, fent-ho compatible amb les legítimes
activitats socioeconòmiqes del territori. És la primera comunitat autònoma
de l’Estat que disposa d’unes directrius per a la gestió dels espais de la xarxa
També s’han designat com a Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)
alguns espais proposats a la Xarxa Natura 2000 com a Llocs d’Interès Comunitàri (LIC). En concret, els espais proposats seran els següents: Sistema
transversal català, Gallifa, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Montserrat-Roques
Blanques, Serres del litoral central, Serres de Miralles-Queralt, Alta Garrotxa, Cap de Creus, les Guilleries, Massís de l’Albera, Muntanyes de Begur, El
Montgrí-Illes Medes, Serres d’Aubenç i de Turp, Vall alta de Serradell-Serra de
Sant Gervàs, Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, Serra del Montsec, Serra
de Montsià, Serres de Cardó-Boix, Prades-Montsant, Tivissa-Vandellós-Llaberia, Sistema prelitoral meridional, Tossals d’Almatret i Riba-Roja.
La previsió de protecció del territori català és d’un 30%
Vetllar per la igualtat d’oportunitats als territoris rurals i de muntanya
Pel que fa a l’últim apartat d’aquest objectiu, dotar les àrees rurals de les
infraestructures i els serveis bàsics, tal i com en disposen els medis urbans,
s’han destinat 9,1 M€ com a partida de subvencions adreçades a les comarques i zones de muntanya, en el marc dels Plans Comarcals de Muntanya 2001- 2005, destinades tant a infraestructures com a programes de
promoció econòmica.
Dins la programació dels Plans Comarcals de Muntanya 2006-2010, es destinaran pel període 2006-2007, 10,6 MEUR a les comarques i zones de muntanya, que s’adrecen a la millora en les comunicacions i el desenvolupament
de projectes de dinamització econòmica i territorial.
Balanç Pla de Govern 297
�Altres actuacions
Per últim cal destacar l’aprovació de la llei de l’Institut Geològic de
Catalunya, amb l’objectiu d’enriquir el coneixement dels sòls que formen el
nostre territori, i la llei de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que evidencia les necessitats de la informació cartogràfica com una peça clau per al desenvolupament de l’activitat econòmica
i d’explotació responsable del territori, i defineix els instruments que en
donen resposta.
Aquesta iniciativa parteix de les resolucions del Parlament de Catalunya
arran de l’accident a les obres de l’L5 del metro per a la millora de informació
geològica i geogràfica de base.
Balanç
Pel que fa a aquest punt cal destacar sobretot la creació del Programa
de Planejament Territorial que es configura com una unitat a disposició del Govern i del territori per donar un impuls important a la tasca de
poder-ne planificar i ordenar el creixement.
Així, tot i que els objectius que es va fixar el Govern en aquest tema eren
molt ambiciosos, es pot dir que els ha assolit en bona mesura. Prova d’això és la quantitat de plans aprovats i iniciats de que disposem en aquest
moment. Això és molt important, sobretot tenint en compte que es tracta
d’una tasca feixuga, llarga i molt voluminosa, feta amb el consens i la participació del territori. Per tant podem dir que la manca de plans d’ordenació territorials i sectorials a Catalunya està en vies de resoldre’s.
Igualment ressenyables són la definitiva protecció del litoral català, la
delimitació dels espais PEIN i la millora del paisatge, que de fet s’ha configurat com una nova política pública.
Així mateix, s’han posat en marxa una bateria de Plans Sectorials bàsics
en àmbits molt diversos, des de l’ordenació i la planificació de les infraestructures fins a la promoció de sòl per al creixement ordenat de les
nostres ciutats passant per l’impuls a les activitats turístiques de neu i de
muntanya.
La Xarxa Natura 2000 ha estat un dels temes més controvertits que ha
hagut de solventar el Govern, inclosa la legítima posició de certs collectius del territori. A través del conseqüent procés de debat i consens
afegits fins allà on ha estat possible, s’ha pogut finalment aprovar aquest
important pla.
Per tot això, podem dir que el Pla de Govern pot presentar aquest com
un objectiu assolit, doncs les actuacions completades són especialment
rellevants, però en el que caldrà seguir treballant intensament fins a completar les tasques endegades.
Les noves polítiques
Els valors paisagístics sempre han estat un element de referència a l’hora
d’avaluar l’impacte de les transformacions en el territori, però no disposaven
d’un reconeixement legal. Per això, sovint, no eren prou tinguts en compte.
L’any 2000, el Consell d’Europa aprovava el Conveni Europeu del Paisatge,
amb el compromís dels estats membres de reconèixer en el seu ordenament jurídic l’existència legal d’aquesta figura, i aplicar també polítiques de
protecció i desenvolupament ordenat dels seus paisatges rurals i urbans
més característics. D’aquesta manera s’introduïa, en la dinàmica planificadora de les administracions públiques, un element humà, per dir-ho d’alguna
manera, que recull la percepció subjectiva del ciutadà sobre els territoris que
veu i trepitja.
Seguint aquesta directriu, el Govern va promoure el juny del 2005 la Llei
de protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya, que preveu
els principis que han de guiar l’actuació dels poders públics en matèria de
paisatge i els instruments concrets d’intervenció, així com, també, mesures
de sensibilització, educació i suport.
Aquesta llei ha permès començar a establir instruments perquè les administracions i les entitats interessades puguin intervenir eficaçment en la gestió
del paisatge, amb l’objectiu de preservar-lo com l’importantíssim actiu del
país que és, atès el seu valor de patrimoni cultural i històric, indicador ambiental i recurs econòmic. Es tracta, doncs, d’una llei important i pionera en
el marc de l’Estat espanyol.
La llei crea igualment els catàlegs del paisatge, com l’instrument per a la introducció d’objectius paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya,
així com en les polítiques sectorials.
També s’ha creat l’Observatori Català del Paisatge, amb seu a Olot, juntament amb representants del món local, col·legis professionals i els rectors
de les universitats catalanes, Aquest ens desenvoluparà línies d’actuació
política, farà tasques de sensibilització i servirà d’espai de trobada entre
les administracions i la societat civil en matèria de gestió i conservació del
paisatge.
Durant l’any 2006 l’Observatori, entre altres tasques, coordina els catàlegs
(del paisatge) del Camp de Tarragona i de la Plana de Lleida, que estaran
enllestits en aquesta legislatura, així com els catàlegs del paisatge de l’Alt
Pirineu i Aran, les Comarques Gironines, i les Terres de l’Ebre, que es presentaran a finals del 2006.
També s’ha signat la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès.
298 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 299
�Una nova política territorial i ambiental
Política i ordenació territorial
4.2.2
Aconseguir barris segurs i dignes
i dotar els ajuntaments de major
capacitat d’actuació urbanística
Punt de partida
En una primera convocatòria, el desembre de l’any 2004, es va resoldre
l’adjudicació dels primers ajuts previstos en la Llei, a 13 projectes de diferents municipis catalans. La segona convocatòria, que es va adjudicar el
juliol de 2005, va beneficiar 17 projectes. I la tercera convocatòria, que es
va adjudicar a finals de maig de 2006, va beneficiar 17 projectes de 16 municipis catalans.
En cadascuna d’aquestes convocatòries, una per any, els ajuts atorgats suposaran una inversió global de 198 M€. D’aquests, 99 M€ seran a càrrec de la
Generalitat i la resta seran invertits pels ajuntaments beneficiaris dels
projectes escollits.
Amb les aportacions dels respectius ajuntaments, les tres convocatòries del
Programa de barris hauran generat una inversió global de 594 M€ i s’hauran
beneficiat 47 projectes. Això representa haver assolit en 3 anys l’objectiu que
es va marcar la Llei de barris per a tota la legislatura.
Relació d’adjudicacions d’ajuts previstos en la Llei de Barris
1a convocatòria (2004)
Tot i no aparèixer en un inici en el Pla de Govern, es va considerar necessari incorporar aquest punt per tal de tractar individualment el tema de
les polítiques adreçades als barris amb problemàtiques de degradació i
en general la política urbana.
Municipi
Projecte
Les principals accions que preveu el Pla de Govern en aquest àmbit són:
Balaguer
Manresa
Impulsar la rehabilitació de barris:
Programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees urbanes on es
concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes de
problemàtica social i econòmica
Pressupost
en M€
Subvenció
en M€
Centre històric
16,05
8,05
Nucli antic
16,62
8,32
Reus
Barri del Carme
16,57
8,30
L’Hospitalet de Llobregat
Collblanc–La Torrassa
18,65
9,34
Sta. Coloma de Gramenet
Serra d’en Mena
18,00
9,02
Barcelona
Sta. Caterina
14,62
7,32
Salt
Salt 70
15,20
7,61
Terrassa
Ca n’Anglada
17,02
8,52
Programa per dur a terme actuacions per aconseguir aturar el deteriorament físic i l’envelliment progressiu dels nuclis antics i el patrimoni
edificat de les nostres ciutats.
Badalona
Serra d’en Mena
18,62
9,32
Manlleu
Barri de l’Erm
16,00
8,51
Olot
Nucli històric
7,22
3,61
Impulsar operacions de transformació urbana:
Lleida
La Mariola
11,09
5,55
Barcelona
Roquetes
11,05
5,54
198
99
Recuperar el patrimoni i revitalitzar els nuclis antics:
Impulsar grans actuacions de transformació urbana que contribueixen a
estructurar i potenciar noves centralitats dins l’estructura urbana i metropolitana.
Total
Dotar de major capacitat d’actuació urbanística els ajuntaments:
Revisar la Llei d’urbanisme
Una llei per donar resposta a un
problema urgent de Catalunya
300 Balanç Pla de Govern
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Impulsar la rehabilitació de barris
La Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial respon a una de les prioritats del Govern de Catalunya: la rehabilitació
integral de barris per evitar riscos i per millorar les condicions dels ciutadans
residents en aquestes àrees. La Llei impulsada pel Govern i aprovada pel
Parlament de Catalunya el mes de maig de 2004, preveu la creació d’un fons
al que es poden acollir els ajuntaments que resulten seleccionats en cada
convocatòria, que serveix per finançar projectes d’intervenció integral que
tinguin per objectiu la millora urbanística social i econòmica de barris que
requereixen una atenció especial.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 301
�La llei de barris vol vacunar
Catalunya contra problemes com
els de les Banlieues franceses
2a convocatòria (2005)
Municipi
Projecte
Pressupost
en M€
Subvenció
en M€
Barcelona
Berga
Poble Sec
17.0
8.5
Nucli antic
13.1
Canovelles
6.6
Barriada Nova
3.0
1.5
Cornellà de Llobregat
Sant Ildefons
16.6
8.3
Figueres
Marca de l’Ham
Girona
Sta. Eugènia
Can Gibert del Pla
Mataró
Cerdanyola
Montcada i Reixac
La Ribera
El Prat de Llobregat
Sant Cosme
Ripoll
Barri Vell
Sabadell
5.5
2.7
14.6
7.3
7.5
3.8
9.7
4.8
11.9
5.9
4.8
2.4
Parc Fluvial riu Ripoll
18.0
9.0
Sant Boi de Llobregat
Casablanca
13.3
6.7
Santa Perpètua de Mogoda
Can Folguera (1a fase)
5.2
2.6
Solsona
Nucli antic
11.6
5.8
Tarragona
Campclar
15.0
7.5
Tortosa
Casc antic
18.9
9.4
Vic
Barris sud
12.3
6.2
198
99
Total
3a convocatòria (2006)
Municipi
Projecte
Pressupost
en M€
Subvenció
en M€
Banyoles
La Farga
7,4
3,7
Barcelona
Torre Baró-Ciutat Meridiana
18,04
9,02
Barcelona
Trinitat Vella
17,4
8,7
Cambrils
Nucli antic de la vila
11,8
5,9
Cardona
Nucli antic
6,4
3,2
Cervera
Nucli històric
8,7
4,3
Granollers
Congost
6,9
3,4
L’Hospitalet de Llobregat
Florida-Pubilla Cases
17,8
8,9
Igualada
Sant Agustí
7,3
3,6
Lleida
Nucli antic
16,8
8,4
Martorell
La Vila vella
12,6
6,3
Rubí
El Pinar
Sant Feliu de Llobregat
6,6
3,3
Can Calders – La Salut
10,8
5,4
Santa Margarida de Montbui
Sant Maure
10,7
5,3
Santa Perpètua de Mogoda
Can Folguera fase 2
8,5
4,2
Valls
Barri antic
15,2
7,6
Vilanova i la Geltrú
Nucli antic
14,4
7,2
198
99
Total
302 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Actualment, els 30 projectes beneficiaris de la primera i la segona convocatòries estan ja en marxa. Els ajuntaments han tramitat els seus projectes,
s’han creat els comitès d’avaluació i seguiment de tots els barris i s’han
iniciat les diferents obres de millora en edificis, carrers i places.
Dels projectes ja executats, podem destacar les actuacions al Nucli antic de
Manresa i a la Serra d’en Mena de Badalona i Santa Coloma de Gramenet
en l’àmbit de l’espai públic, accessibilitat i sostenibilitat; el nou Centre Cívic
Frederica Montseny al Barri de l’Erm de Manlleu i les actuacions al centre
històric de Balaguer en l’àmbit dels equipaments, rehabilitació i millora
urbanística; els programes socials, la promoció econòmica i els programes
de dinamització al barri de la Mariola de Lleida i Ca n’Anglada de Terrassa i
les actuacions en matèria de participació i cooperació ciutadana als barris de
Collblanc-Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat i de Sant Ildefons a Cornellà.
Comencen a ser realitat els primers canvis a alguns dels barris
objectes d’ajuts
A més dels ajuts que impulsa el DPTOP, el Programa de barris té vocació
d’integral i transversal. Per això, és necessària la intervenció d’altres
departaments, com els de Medi Ambient i Habitatge, de Salut, de
Treball i Indústria i de Benestar i Família, que desenvoluparan programes
d’intervencions complementàries als municipis que han estat beneficiaris
en les diferents convocatòries d’ajuts per tal de millorar l’atenció sanitària,
vetllar per la integració laboral dels col·lectius en risc d’exclusió o facilitar la
integració dels nouvinguts.
Recuperar el patrimoni i revitalitzar els nuclis antics
L’any 2005 es va formalitzar el protocol de col·laboració entre els departaments de Política Territorial i Obres Públiques i de Cultura per a l’aplicació
de l’u per cent cultural durant el període 2005-2008. Aquest protocol
preveu un total de 140 actuacions arreu de Catalunya amb un pressupost
total de 41,33 M€. L’aportació de la Generalitat, mitjançant l’Institut Català
del Sòl, serà de 19,47 M€.
Mitjançant aquest protocol es finançaran actuacions de conservació, intervenció en centres històrics i restauració del patrimoni arquitectònic i arqueològic, d’acord amb el que preveu la Llei del patrimoni cultural català.
Entre les 140 actuacions previstes destaquen les següents: el monestir de
Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà), el castell de Sant Martí de Sarroca (Alt
Penedès), la muralla de Besalú (Garrotxa), les muralles de Balaguer (Noguera), el castell Comtes de Prades de Falset (Priorat), el castell de Montsoriu
(a Arbúcies, Selva), el monestir de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) i la
muralla de Tarragona.
La Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert
al llarg d’aquesta legislatura 143 acords amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en aquests municipis.
S’han iniciat un total de 103 obres i se n’han acabat 111. Entre les obres
acabades durant aquest període podem destacar les següents:
Balanç Pla de Govern 303
�Més recursos per a la necessària
rehabilitació de nuclis històrics
Relació de rehabilitacions de nucils antics i monuments
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Les grans operacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona caminen
endavant
304 Balanç Pla de Govern
Segona fase de rehabilitació de l’antic molí fariner d’Almenar.
Restauració de la façana de vidre estructural del Palau de la Música de Barcelona.
Segona fase de rehabilitació del Monestir de Santa Maria de Gualter a la Baronia de Rialb.
Restauració del Pont Vell de la Bisbal d’Empordà.
Quarta fase de rehabilitació del nucli històric de la Coma i la Pedra.
Ordenació del nucli antic i millora de la plaça Catalunya de Fornells de la Selva.
La Llengua de la Serp de Lleida.
Restauració de la Cooperativa modernista del Pinell del Brai.
Restauració de l’església de Santa Maria i entorn a Viu de Llevata al Pont de Suert.
Restauració de la plaça del Rec i condicionament del jardí i la tanca de la Torre Viladomiu a
Puigcerdà.
Rehabilitació de l’edifici de les Casotes a Sant Carles de la Ràpita.
Restauració del castell de Montsoriu, a Arbúcies.
Castell de Barberà de la Conca.
Restauració de les teulades de l’ala est i de la torre de la Universitat de Cervera. Es tracta de
l’inici d’una operació de gran abast que restaurarà la totalitat de les teulades de la Universitat,
amb una superfície de 7.800 m2.
Restauració de les esglésies de les Oluges, de la Pobla de Lillet i del Pont de Suert.
Restauració del Camí Gaudí a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.
El Palau Abària de Tortosa que acull la nova seu de la Delegació del Govern a les Terres de
l’Ebre (2 M€).
Rehabilitació de l’antiga fàbrica de ceràmica per a museu de Terrissa a Quart.
Rehabilitació del nucli antic de Centelles.
Urbanització de diversos carrers i places a Sant Quirze de Besora.
Urbanització de la plaça de la Catedral de Vic.
Plaça Major de Prades.
Restauració del Teatre Municipal Orfeó a Ulldecona.
Impulsar operacions de transformació urbana
L’execució de grans projectes de reforma i remodelació urbana ha tingut
un protagonisme molt rellevant durant la legislatura. En aquest sentit
cal destacar l’impuls de la reforma urbanística de la Gran Via Sud, que
millorarà els accessos a l’Hospitalet de Llobregat, obrirà una nova porta a la
Fira de Barcelona i facilitarà la integració urbana de la futura Ciutat Judicial.
A principis d’any es va iniciar la fase final de les obres de soterrament de la
Gran Via a l’entorn de la plaça Europa. També s’ha signat un Conveni amb
l’Ajuntament de l’Hospitalet per desenvolupar una nova fase de la reordenació urbanística de la Gran Via al seu pas per aquest municipi, que permetrà
desenvolupar la part sud-oest de l’àrea de la Marina així com el projecte
BioPol L’H a l’entorn dels equipaments sanitaris i educatius per a la generació de coneixement en la indústria emergent de la biotecnologia mèdica. A
l’altre extrem d’aquest eix s’està executant la remodelació de la Gran Via en
el sector Besòs, que inclou la implantació del tramvia en aquest tram.
Així mateix, s’ha aprovat definitivament el projecte del Centre Direccional
de Cerdanyola del Vallès, que en una superfície de 340 hectàrees, acollirà
el Parc de la Ciència i el Laboratori de Llum Sincrotró, una nova zona residencial, un corredor verd que uneix Collserola amb Sant Llorenç del Munt i un
gran parc central (183 M€).
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Dotar de major capacitat d’actuació urbanística els ajuntaments
Conforme a la voluntat que tots els municipis disposin de les figures bàsiques del planejament, en les tres convocatòries realitzades aquesta legislatura s’han atorgat subvencions per a l’actualització de plans urbanístics per valor de 9 M€ a dos consells comarcals i 311 municipis d’arreu de
Catalunya. Aquestes subvencions tenen com a objectiu ajudar els municipis
a actualitzar els seus planejaments urbanístics i a adaptar-los a l’actual normativa urbanística.
Síntesi del plantejament general vigent
Nombre de municipis
Font: DGU
2003
%
2004
%
2005
%
236
24,9
234
24,7
226
23,9
11
1,2
20
2,1
42
4,4
Normes subsidiàries
491
51,9
494
52,2
488
51,6
Delimitacions del sòl
75
7,9
70
7,4
66
7
Amb figura de plantejament
813
85,9
818
86,5
822
86,9
Sense figura de plantejament
133
14,1
128
13,5
124
13,1
Total municipis
946
100
946
100
946
100
Plans generals sense adaptar
Plans generals adaptats
Una nova normativa urbanística
En el Pla de Govern 2003-2004 es definia la necessitat de promoure “el
model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el
caràcter integrat dels assentaments, principal garantia de la preservació
del sòl no urbanitzable i dels valors del paisatge”. Per donar compliment a
aquest compromís, s’ha aprovat una modificació substancial de la Llei
2/2002, d’urbanisme de Catalunya per tal de fomentar la creació de sòl
per a habitatge assequible, millorar els criteris ambientals en el planejament
urbanístic i dotar de major autonomia en aquest camp l’Administració local
(Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de
març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local).
El mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat el Reglament de desenvolupament de la Llei d’urbanisme per al foment de l’habitatge assequible,
de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquest Reglament
abasta els aspectes relatius a l’ordenació, la transformació, la conservació i el
control de l’ús del sòl i del subsòl, així com la seva urbanització i edificació, la
regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions. L’objecte d’aprovació d’aquest decret és desenvolupar
aquells preceptes necessaris de la Llei d’urbanisme d’una forma sistemàtica,
clara i abordant els aspectes més rellevants en matèria urbanística.
D’altra banda, cal destacar que s’ha constituït la Comissió Territorial
d’Urbanisme de la Val d’Aran, que permetrà atendre d’una manera més
propera i àgil els expedients urbanístics que tramitin els ajuntaments de la
Val d’Aran.
Modificacions clau en la normativa urbanística per aturar
l’urbanisme difòs i per promoure
l’habitatge públic
Balanç Pla de Govern 305
�Balanç
Les noves polítiques
Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que
requereixen una atenció especial
Llei de barris
Municipis Pressupost Subvenció
participants
de la
Generalitat
2004
13
198 M€
99 M€
2005
17
196 M€
99 M€
16
198 M€
99 M€
594 M€
297 M€
2006
(17 projectes)
Total
Objectiu
La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que
requereixen una atenció especial, té com a objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions
dels ciutadans residents en aquestes àrees, i afavorir, d’aquesta manera, la
cohesió social.
Fons d’ajut als Ajuntaments
La llei preveu la creació d’un fons d’ajut als ajuntaments que presentin
projectes d’intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica de barris que requereixen una atenció especial.
Les aportacions de la Generalitat estan destinades a cofinançar aquests
projectes.
Solsona (nucli antic)
La substancial revisió de la Llei d’urbanisme, completada amb el seu
Reglament, són les eines normatives essencials cap a un nou model
d’assentaments urbans en el territori més respectuosos amb aquest, que
s’allunyin del model d’urbanisme disseminat. Alhora, es fa possible la progressiva constitució de sòl destinat a habitatge de protecció en quantitats
suficients.
Per tots aquests elements podem dir que aquest és un objectiu assolit
del Pla de Govern.
Figueres (Marca de l’Ham)
Ripoll (barri vell)
Olot (nucli històric)
Girona (Sta. Eugènia
Berga (nucli antic)
- Can Gibert del Pla)
Banyoles (la Farga)
Manlleu (barri de l’Erm)
Salt (Salt Setanta)
Vic (Barris Sud)
Cardona (nucli antic)
Balaguer (centre històric)
Manresa (nucli antic)
Canovelles (barriada nova)
Cervera (nucli històric) Terrassa (Ca n’Anglada)
Igualada (St. Agustí)
Sta. Margarida de Montbui (St. Maure)
Martorell
(Vila Vella)
Lleida (nucli antic, la Mariola)
Valls (barri antic)
Vilanova i la G. (nucli antic)
Reus (barri del Carme)
Tarragona (Camp Clar)
Cambrils (nucli antic)
Tortosa (nucli antic)
L’element més destacable d’aquest conjunt d’actuacions de millora urbana
és la ja coneguda popularment com a Llei de barris, impulsada pel
Govern des de l’inici de la legislatura i que ja ha començat a transformar
la fesomia d’alguns barris de Catalunya. Ha esdevingut una eina clau per
completar la rehabilitació integral dels barris de Catalunya, i és l’aposta
del Govern per lluitar contra la degradació d’algunes àrees del país i la
concentració de problemes urbanístics, socials i econòmics en uns llocs
concrets. D’aquesta manera es vol evitar la creació de dues velocitats en el
desenvolupament del país.
Granollers (Congost)
Sta. Perpètua
de M. (Can Folguera)
Mataró (Cerdanyola)
Montcada i Reixac (la Ribera)
Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena)
Badalona (Serra d’en Mena)
Barcelona (Torre Baró - Ciutat
Meridiana, Trinitat Vella,
Sta. Caterina, Roquetes, Poble-sec)
L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla
Cases, Collblanc-Torrassa)
Cornellà de Ll. (St. Ildefons)
El Prat de Ll. (St. Cosme)
St. Boi de Ll. (Casablanca)
St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut)
Sabadell (Parc riu Ripoll)
Rubí (el Pinar)
Adjudicacions 2006
Adjudicacions 2005
Adjudicacions 2004
Balanç favorable
entre les tres convocatòries s’han concedit ajuts ja a 46 barris, amb una
inversió total generada que ascendirà a prop de 600 M€. Aquesta xifra representa haver assolit en tres anys l’objectiu que es va marcar la Llei de
barris per a tota la legislatura.
306 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 307
�Una nova política territorial i ambiental
Habitatge
4.3.1
Garantir l‘accés a l‘habitatge
digne a tota la població
Punt de partida
L‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un dels grans problemes de la
societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han seguit augmentant a
un ritme molt superior al de l’increment de sous i salaris i a l’increment
de la inflació.
Això afecta sobretot els joves, els treballadors de rendes baixes i
ocupació temporal o eventual i els sectors socials afectats per problemes d‘exclusió social: gent gran, immigrants, famílies monoparentals,
persones en situacions de crisi familiar i atur.
1
308 Balanç Pla de Govern
7.500
7.000
Impulsar una oferta adecuada d’habitatge a les necessitats existents:
5.000
5.073
4.000
3.500
3.000
3
Crear instruments de gestió per millorar la situació de l‘habitatge a
Catalunya.
2.000
4
Redactar el Projecte de Llei de l‘Habitatge.
5
Aprovar el Pla Territorial de l‘Habitatge.
PLA DE GOVERN
2004-2007
6.932
6.000
4.500
PdG
6.390
6.500
5.500
Desenvolupament de l’Acció del Govern
El parc d’habitatges de Catalunya ha crescut un 22% en el decenni 19912001, fins arribar als 3,3 milions d’unitats.
El parc d’habitatge social (format per parcs públics o semipúblics de lloguer) representa a Espanya la proporció més baixa del conjunt de països de
la Unió Europea, amb 10 habitatges per cada 1.000 habitants, davant una
mitjana de la UE de 80 habitatges per cada 1.000 habitants.
L’edificació residencial, en termes de producció ha experimentat un creixement en el període 1997-2005 del 75,2%, 2,6 vegades superior al del PIB
global.
L’any 2005 es va donar novament la xifra rècord d’habitatges iniciats,
110.513, amb un increment d’un 14,5% respecte de l’any 2004, i que gairebé
dobla els volums de producció de l’inici de l’etapa expansiva, l’any 1997.
Els ajuntaments s’impliquen en la
política d’habitatge.
8.000
Establir mesures per millorar els programes d‘actuació urbanística
destinats a habitatges, rehabilitació, preservació i millora urbana.
2
El nou Govern comença el desplegament d’una política d’habitatge
Nombre d’habitatges iniciats amb protecció oficial
Font: Direcció General d’Habitatges
L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge es volia assolir, en el
marc del Pla de Govern, amb les actuacions principals següents:
Aprovar del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007.
La manca de política d’habitatge
dels governs anteriors han convertit l’accés a l’habitatge en un
greu problema
La promoció d’habitatges de protecció oficial va ser escassa en relació a les
necessitats socials. Els governs anteriors no la consideraven una prioritat
política.
Des del Govern s’ha volgut potenciar en aquest període la implicació dels
promotors privats i s’han establert línies d’ajut als promotors d’habitatge
de protecció pública, a les promocions d’habitatge amb protecció oficial
destinats a lloguer, especialment per al segment de població jove, i a les
promocions destinades a la venda i als habitatges de preu concertat.
El govern ha aprovat el Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous habitatges protegits, la meitat en règim de
lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000 habitatges i suposa una inversió
anual, per part de la Generalitat de 100 M€.
En aquest marc, l’any 2004 es van iniciar 6.390 nous habitatges de protecció oficial (un 26% per sobre del 2003), 2.170 dels quals van ser de lloguer
(un 59% per sobre del 2003), i l’any 2005 es van iniciar 6.932 nous habitatges
amb protecció oficial (un 8,3% per sobre del 2004).
3.178
2.500
1.500
1.000
500
0
2003
2004
2005
2006 (1r semestre)
Fins el 30 de juny de 2006, s’han iniciat 3.178 habitatges de protecció oficial.
Del total d’aquests habitatges (16.500), 4.014 corresponen a la promoció
directa de l’Incasòl (amb anterioritat a l’any 2004 la seva producció era de
800 habitatges/any, la qual cosa significa que s’ha doblat la producció d’habitatges directa de la Generalitat).
A més d’aquests habitatges, l’INCASÒL en té 8.102 en fase de projecte, gràcies a la signatura de 126 convenis amb sengles ajuntaments, emparats en
Plans Locals d’Habitatge.
L’incasòl, a més, en el primer protocol signat a mitjans de l’any 2004 va establir la cessió de sòl propi a cooperatives i fundacions per a 4.600 habitatges
durant la legislatura.
D’altra banda, el Pla de Sòl 2005-2010 preveu la preparació de sòl per part
de l’Institut Català del Sòl, per a més de 100.000 habitatges, el 50% dels
quals seran protegits.
Pel que fa als habitatges amb protecció oficial finalitzats, el 2004 foren
5.462 i el 2005, 5.039.
Així mateix, les cooperatives
socials entren en el Pla pel Dret a
l’Habitatge
Balanç Pla de Govern 309
�Nombre d’habitatges de protecció oficial finalitzats
Font: Direcció General d’Habitatges
urbanístic i dotar de major autonomia en aquest camp l’Administració local
(Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de
març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local).
7.000
6.000
5.000
5.462
4.000
4.588
5.039
3.000
2.000
1.000
0
2003
Es crea una xarxa pública d’oficines d’habitatge
S’incentiva els propietaris per
fomentar el lloguer
2004
2005
Així mateix, s’han signat 70 convenis amb els ajuntaments mitjans i grans de
Catalunya, així com amb els Consells Comarcals, per a la creació d’Oficines
Locals d’Habitatge que facin funcions d’atenció de sol·licituds, d’informació, de tramitació d’expedients, de mediació entre propietaris i llogaters i de
Registre de sol·licitants d’habitatge protegit, amb suport informàtic i forta
aportació econòmica del Departament de Medi Ambient i Habitatge (mitjana de 36.000€ anuals per oficina).
També s’ha creat la Xarxa Catalana de Mediació per al lloguer, que oferirà
avals asseguradors de les rendes i dels possibles desperfectes als propietaris
i premis vinculats a l’eficàcia de la gestió de les oficines gestores. La creació
d’aquesta Xarxa ha permès:
• Signar convenis amb ajuntaments i consells comarcals per constituir
Borses de mediació social, en aquests moments se’n troben en funcionament 40, a iniciativa d’ajuntaments i consells comarcals, amb suport
informàtic i forta aportació econòmica del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
• Signar un conveni amb la Secretaria de Joventut per a coordinar les tasques de les 16 borses de lloguer jove.
Dins el Programa de prevenció de l’exclusió social residencial, s’ha establert
un sistema d’ajuts per compensar els diferencials entre els lloguers que
poden suportar les llars amb ingressos baixos i els lloguers adequats
que haurien de percebre els propietaris o gestors, a través de convocatòries de subvenció anuals.
En la convocatòria de l’any 2005, s’han atès a la Direcció general d’Habitatge
2.912 sol·licituds d’ajuts per al pagament del lloguer per part de famílies
amb ingressos per sota de 2 vegades la IPREM, de les quals 2.153 han estat
aprovades. Les subvencions mitjanes son de 1.526 €/any, i totalitzen 3,3 M€.
Aquests ajuts s’han distribuït de la manera següent:
•
•
•
•
La nova llei d’urbanisme reforça
la cessió de sòl per a l’habitatge
protegit.
310 Balanç Pla de Govern
Redactar el Projecte de Llei de l‘Habitatge.
S’ha aprovat el Projecte de llei del dret a l’habitatge. Es tracta d’una llei
que dota, tant la Generalitat com els ens locals, d’instruments normatius per
tal de desenvolupar polítiques d’accés a l’habitatge, tot garantint el compliment de la funció social de la propietat i la defensa dels drets dels compradors i els llogaters. Bona part del contingut de la llei ja s’està aplicant a través
del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 i del Pla de rehabilitació.
Aprovar el Pla Territorial de l‘Habitatge
S’ha signat un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya per a
l’elaboració del Pla Territorial sectorial d’Habitatge i s’ha començat a treballar
en el terreny de la demografia i de l’urbanisme en col·laboració amb l’Institut
d’Estadística de Catalunya i amb l’Institut Cartogràfic.
Per primera vegada el Govern fixa
el dret a l’habitatge com a una
actuació política prioritària
Arran de maniobres parlamentàries de l’oposició el projecte de
llei pel dret a l’habitatge no ha
pogut ser aprovat pel Parlament
de Catalunya. El Govern manté el
compromís ferm de promoure en
la propera legislatura l’aprovació
parlamentària d’aquesta Llei
Balanç
S’ha dut a terme política d’habitatge per primer cop, però és dificil d’aturar
les inèrcies del mercat. S’ha d’entendre aquesta acció de Govern com una
política a mig-llarg termini.
Cal destacar, però, que amb l’escurçament de la legislatura no ha estat
possible aprovar la llei de l’habitatge. L’aprovació d’aquesta llei comportarà uns canvis importants en la mesura que permetrà més marge d’actuació a l’administració pública envers el sector privat.
Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba en vies d’assoliment.
58,2% per a llogaters de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social
11,7% per a llogaters dels parcs públics
14,7% per a llogaters de les borses de lloguer jove
15,5% per a llogaters de més de 65 anys, amb contractes de lloguer depròrroga forçosa
En la convocatòria de l’any 2006, han entrat gairebé 10.000 sol·licituds d’ajuts
que han obligat a incrementar els pressupostos previstos per la Direcció
General d’Habitatge, que enguany eren de 8 M€, fins a prop de 15 milions.
Cal destacar també l’aprovació de la modificació substancial de la Llei
2/2002 d’Urbanisme de Catalunya per tal de fomentar la creació de sòl
per a habitatge assequible, millorar els criteris ambientals en el planejament
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 311
�Una nova política territorial i ambiental
Habitatge
4.3.2
Promoure la rehabilitació
d’habitatges
Un aspecte remarcable del Programa de rehabilitació són els ajuts que ofereix la Generalitat per facilitar les condicions d’accessibilitat i de millora de la
sostenibilitat i l’eficiència energètica.
Ajuts a la rehabilitació d’edificis
Instal·lació d’ascensors
fins al 60% dels costos
Supressió de barreres arquitectòniques
fins a un 25%
Obres d’adequació de les instal·lacions comunitàries
fins a un 40%
Millora de l’aïllament tèrmic i acústic, o la instal·lació
d’energies alternatives
fins a un 35%
Punt de partida
La rehabilitació d’habitatges constitueix el segon gran àmbit d’actuació
de la política d’habitatge. Amb el foment de la rehabilitació d’habitatges
es persegueix el manteniment i la millora de les condicions de l’habitabilitat i de l’accessibilitat.
Les principals accions que preveia el Pla de Govern en aquest àmbit eren:
Programes específics de rehabilitació d‘habitatges que havien d’incidir en els següents punts:
1
Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges.
2
Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació
per a les persones de mobilitat reduïda).
3
Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits.
Desenvolupament de l’acció del Govern
Programes específics de rehabilitació d‘habitatges
L’objectiu per aquesta legislatura era la rehabilitació de no menys de 40.000
habitatges, donant prioritat a les instal·lacions d’ascensors, les obres de
millora de l’eficiència energètica dels edificis, la rehabilitació de patologies
estructurals, l’adaptació dels habitatges per a persones amb dificultats de
mobilitat, i a la rehabilitació en zones de muntanya i rurals en regressió
demogràfica.
A Catalunya hi ha 925.600 llars que manifesten tenir necessitats de rehabilitació en els seus habitatges, i 583.128 tenen dificultats econòmiques per fer
front a les obres.
Per tot això s’ha aprovat el Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya,
un dels eixos bàsics del Pla pel Dret a l’Habitatge. Aquest Pla estableix dues
línies d’actuació:
• Programa per al coneixement del parc d'habitatges de Catalunya: té
com a missió conèixer l’estat de conservació dels edificis d’ús residencial
i permetre una avaluació tècnica de les deficiències de l’habitatge abans
d’iniciar una obra de rehabilitació per a la qual es vulguin sol·licitar ajuts
públics
• Programa de rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges,
que estableix les actuacions protegibles en matèria de rehabilitació
d’edificis d’ús residencial i d’habitatges.
312 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Tant en el 2005 com en el 2006 s’ha aprovat la convocatòria de subvencions
per accedir a aquests ajuts, amb una dotació inicial de 6 i de 8,5 milions
d’euros respectivament.
Cal remarcar com a novetat del Programa de rehabilitació d’habitatges que
qualsevol obra de rehabilitació que vulgui acollir-se als ajuts haurà de passar
per una fase prèvia de justificació de necessitat i d’idoneïtat de l’obra mitjançant el Test de l’edifici, i l’ Informe Intern d’Idoneïtat. Aquests informes,
que radiografien l’estat de conservació dels edificis i habitatges objecte de
rehabilitació, són un molt bon indicador de l’estat de conservació del parc, i
són requisit indispensable per gaudir de subvencions públiques.
Per fer viable la realització d’aquesta tasca, el 2005 el Departament de Medi
Ambient i Habitatge va signar un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya i els Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de tot el territori
per a l’elaboració dels TEDI (test de l’edifici) i dels III (Informe Intern d’Idoneïtat).
Entre l’any 2005 i el segon trimestre de 2006, la Direcció General d’Habitatge
ha rebut sol·licituds i ha encarregat la realització de 6.960 Test d’Edificis
(TEDI), i 3.155 Informes Interns d’Idoneïtat (III), que cobreixen un total de
111.716 habitatges.
D’aquests informes, han entrat 3.084 habitatges amb sol·licitud d’ajuts per
ser rehabilitats dins la convocatòria del 2005. La previsió de sol·licituds per a
la convocatòria d’ajuts a la rehabilitació de l’any 2006, encara oberta, és de
3.500 expedients i 37.000 habitatges.
La subvenció mitjana ha estat de 1.930 euros per habitatge, amb un increment extraordinari respecte dels 190 euros de mitjana per habitatge del
període 2000-2001, i dels 900 euros del període 2002-2005.
L’allau de sol·licituds d’ajuts per rehabilitació d’edificis i habitatges que s’ha
viscut durant aquests dos anys, obligarà a un increment extraordinari de les
aportacions pressupostàries del Govern de la Generalitat de cara als exercicis 2006 i 2007. En aquest sentit s’està treballant en la constitució d’un pla
plurianual de finançament de la rehabilitació de Catalunya per al període 2006-2008, que permetrà cobrir la demanda enregistrada en les dues
convocatòries.
Un dels altres objectius del Govern era donar sortida als prop de 60.000
expedients d’ajuts a la promoció i rehabilitació d’habitatges acumulats
pel govern anterior, fent front a un deute proper als 75 M€. així doncs, s’han
pagat subvencions de promoció de 6.000 habitatges de lloguer endarrerides, per un import proper als 40 milions d’euros, i de 40.000 habitatges
rehabilitats, per un import de 34 milions d’euros, i es troba en aquests
moments pràcticament tancada l’operació de posada al dia dels expedients
anteriors a l’any 2004 que s’havies acumulat sense ser atesos i sense dotació
pressupostària.
S’ha doblat la subvenció per habitatge a rehabilitar
Existia un tap d’expedients acumulats del Govern anterior
Balanç Pla de Govern 313
�Es multipliquen les operacions
de rehabilitació intregral de barri
amb habitatges precaris
El Govern ha fet front amb celeritat a les compensacions als veïns
afectats del Carmel
Rehabilitació de barris
Finalment cal destacar que s’ha aprovat el decret pel qual s’estableixen ajuts
a la rehabilitació de grups d’habitatges de promoció pública dels barris
de Canyelles, Sud-oest del Besòs i Trinitat Nova de la ciutat de Barcelona,
afectats per patologies estructurals o altres deficiències constructives que
afectin als elements comuns.
Seguint en aquesta línia s’han signat diversos convenis amb el Ministeri
d’Habitatge per al finançament d’obres de rehabilitació integral a Barcelona,
Terrassa, Manresa i Lleida.
Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han entregat 7 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 475 habitatges: 152 habitatges de compra al barri de Sant Roc de Badalona, 84 al barri de Via Trajana
a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del Polvorí de Barcelona i 60 al barri del
Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri, 65 de compravenda
al districte de Sant Martí, i 63 de compravenda al barri de Salipota de Súria,
lliurament amb el qual finalitza la quarta i darrera fase de remodelació del
barri, que ha suposat una inversió total de 23,50 M€ i la construcció de 360
habitatges.
A partir d’un altre conveni amb el Ministeri d’Habitatge, es seguirà donant continuïtat a la remodelació de vivendes de barris a la demarcació de
Barcelona. Els barris beneficiats per aquestes remodelacions són el Turó de la
Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat
de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria;
Sant Roc, de Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de
Sant Cosme, al Prat de Llobregat (12,4 M€ a càrrec del Departament de Medi
ambient i Habitatge, i 8,3 M€ a càrrec del Ministeri d’Habitatge).
Balanç
És important destacar el gran impuls en la rehabilitació del parc d’habitatges de Catalunya, amb l’aprovació del programa de Rehabilitació d’habitatges de Catalunya. Aquest programa, juntament amb l’aprovació de la
Llei de barris ha de suposar a curt i mig termini una millora substancial,
dels barris i vivendes més degradades, així com del global del parc de
l’habitatge.
L’actuació del govern d’ençà de l’any 2004 ha suposat l’inici d’un procés
que serà difícilment aturable, però certament no ha acabat d’atacar els
problemes del conjunt del parc d’habitatges d’aquest país: es necessari
un període molt més llarg per poder fer front a totes les demandes i a una
realitat de país que disposa hores d’ara de moltes vivendes en situació
precària.
L’esfondrament de la cua de maniobres de la línia V del metro de
Barcelona al barri del Carmel va suposar també un punt d’inflexió en la
rehabilitació de l’entorn d’aquest barri, al que la Generalitat ha destinat
recursos especials.
Per tot això, podem dir que en aquest objectiu es troba en vies d’assoliment.
Barri del Carmel
Finalment cal fer esment també de les actuacions dutes a terme al barri
del Carmel, arran de l’esfondrament de les obres del túnel de la Línia 5 del
Metro.
El Govern va declarar el barri del Carmel i entorns com a Àrea extraordinària
de Rehabilitació Integral. També ha aprovat la llei de concessió d’un crèdit
extraordinari al Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2005, per
un import de 95 M€, per tal de finançar les indemnitzacions i les despeses
derivades de tot aquest procés.
Fins el mes de juny de 2006 s’han destinat al barri del Carmel un total de
97,1 MEUR distribuïts de la següent ma nera:
• Indemnitzacions a persones físiques i altres despeses associades als afectats: 57.942.044,72 €
• Indemnitzacions a comerços: 4.346.133,66 €
• Obra civil i edificació: 33.377.123,03 €
• Altres despeses (serveis de peritacions, suport informàtic, contractes de
serveis...): 1.439.411,24 €
El mes de maig d’enguany s’ha obert als veïns del Carmel la plaça que s’ha
construït al solar delimitat pels carrers de Sigüenza i de Conca de Tremp i
el passatge de Calafell, espai que va quedar lliure d’edificació com a conseqüència dels enderrocs produïts a causa de l’enfonsament de part del túnel
de maniobres de l’L5 del Metro.
314 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 315
�Municipis adscrits a la carta d’Aalborg
Font: DMAH
Una nova política territorial i ambiental
Biodiversitat i desenvolupament sostenible
350
300
4.4.1
250
1
Impulsar els processos d’Agenda 21
2
Fomentar la conscienciació, la col·laboració i la participació en els
aspectes mediambientals
3
Establir plans de gestió i protecció de la biodiversitat
50
0
2002
2003
Fomentar la conscienciació, la col·laboració i la participació en els aspectes mediambientals
Aquesta línia d’actuació té per objectiu conscienciar el conjunt de la societat
sobre la bondat d’adoptar models sostenibles. Hi ha un sector en què aquesta tasca és especialment important: els infants i els joves, atès que són ells
qui hauran d’impulsar les futures polítiques sostenibles. Aquí cal destacar
l’impuls a les Escoles Verdes, experiència que té per objectiu que les escoles
incorporin la dimensió ambiental a la seva gestió i els seus currículums. El
curs 2004-2005 ja eren 235 els centres adherits al programa escoles verdes, pels 175 del curs 2003-2004 i els 135 del 2002-2003. Destacar també el
III Fòrum d’escoles verdes, ja que permet intercanviar experiències entre els
diferents centres adherits.
Conscienciar als infants i als joves
és adoptar polítiques de sostenibilitat en el futur
Nº de Centres Adherits
centres Curs escolar
250
10
Increment important del nombre
de municipis signataris de la carta
d’Aalborg
2005
100
235
150
Catalunya avança cap a la sostenibilitat i promou l’Estratègia
Catalana per al Desenvolupament
Sostenible
2004
289
200
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Impulsar els processos d’Agenda 21
Com recull el Pla de Govern 2004-2007, aquest Govern és del parer que la
sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. És per aquest motiu que
s’ha apostat pels processos de sostenibilitat a nivell local mitjançant, per
exemple, ajuts als ens locals que volguessin iniciar experiències d’aquest
tipus. Només el 2005, es van atorgar per a aquest fi subvencions per import
de 400.000 €. Pel que fa a l’any 2006, es preveu una convocatòria bianual
2006-2007 amb una dotació inicial d’1.000.000 €.
En aquests darrers anys ha augmentat el nombre de municipis catalans
signataris de la carta d’Aalborg, document mitjançant el qual els municipis
signataris s’integren a la Campanya Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles
i es comprometen a iniciar processos d’Agenda 21. Concretament, s’ha passat de 325 municipis signataris el 2003 a 360 el 2005.
360
150
Punt de partida
Per tant, aquestes accions pensades per fomentar el desenvolupament
sostenible i la biodiversitat no des d’un vessant coercitiu sinó de foment,
es va decidir desenvolupar-les des de les línies d’actuació següents:
350
200
Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya
Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya vol dir aconseguir que tots els municipis catalans posin en marxa un procés de reflexió sobre com millorar el
medi ambient mitjançant accions sostenibles a nivell local. Però vol dir
més que això, vol dir sensibilitzar els ciutadans sobre la delicadesa del
nostre mediambient, i de la capacitat individual que tenim per ajudar a
millorar-lo, i vol dir protegir la biodiversitat, garantir una preservació de
les zones més riques en ecosistemes del nostre territori.
325
175
135
50
0
2002-2003
2003-2004
2004-2005
A més de la sensibilització dels joves, hi ha hagut accions encaminades al
món local i a l’empresarial. D’aquestes, destaquen les convocatòries de
subvencions per promoure accions de sostenibilitat local, amb imports
superiors a 1.400.000€ entre 2005 i 2007 o els ajuts per a la millora mediambiental de les empreses; durant el període 2004-2006 s’han convocat
subvencions per un import d’1.240.000€.
A més, cal que els sistemes d’informació ambiental siguin coherents amb la
conscienciació en aspectes mediambientals. La Informació Ambiental disponible al DMAH engloba l’estat de l’aire, l’aigua, el sòl, la terra, els paisatges
i espais naturals, inclosos els aiguamolls i les platges, la diversitat biològica;
les substàncies contaminants, el foment de les energies renovables, soroll,
residus, emissions o abocaments que puguin afectar el medi ambient. Entre
altres novetats, s’ha actualitzat la informació sobre els usos del sòl a
Catalunya, també disponible al Web del Departament de Medi Ambient.
Més de 2,5 M€ per promoure accions de sostenibilitat a municipis i
empreses
Establir plans de gestió i protecció de la biodiversitat
En aquesta línia d’actuació cal destacar l’elaboració de l’Estratègia catalana
per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat. Aquesta s’integra
en les estratègies de més ampli abast: la “Estrategia Española para la Conser-
316 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 317
�Elaboració de l’estratègia catalana
per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat
vación y usos sostenibles de la diversidad biológica” a nivell estatal; “Sobre
una estratègia de la Comunitat Europea en Matèria de Biodiversitat” a nivell
de la UE, i l’”Estratègia Global per a la Biodiversitat” a nivell planetari.
L’estratègia catalana impulsa una visió integradora de la conservació i l’ús
sostenible de la diversitat biològica que, sense ignorar-ne els elements
(les espècies) posa l’èmfasi en els conjunts (els ecosistemes), incloent-hi
sempre els humans, atès que la humanització del territori de Catalunya
arriba fins al racó més remot.
Cal tenir present que molts aspectes relacionats amb la biodiversitat estan
estretament vinculats amb la planificació i la gestió del territori, especialment pel que fa a política forestal i plans d’espais d’interès naturals. Aquests
temes, però, són tractats en l’àmbit 4.2 Política i ordenació del territori. Ara
bé, destaquem-ne uns quants de més rellevants:
Una nova política territorial i ambiental
Biodiversitat i desenvolupament sostenible
4.4.2
Establir instruments d’inspecció
i control ambiental
Punt de partida
El respecte al medi ambient, i la voluntat de fomentar un desenvolupament sostenible són els pilars de qualsevol política mediambiental,
però han d’anar acompanyats de mesures d’anàlisi i de regulació dels
usos de l’entorn natural.
• La proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, fins a les 969.381 Ha
terrestres i les 83.920 Ha marines, que representa el 30,2% del territori.
• Pla general de política forestal, que té com a objectius establir les
directrius i les estratègies per fomentar la gestió sostenible dels terrenys
forestals.
• Redacció dels projectes de llei de protecció de la biodiversitat, i d’ordenació sostenible de la pesca recreativa fluvial i conservació dels
ecosistemes aquàtics continentals a Catalunya.
• Regeneració ambiental del riu i del delta del Llobregat per recuperar
les funcions de corredor biològic i d’eix natural que vertebra el territori
del Baix Llobregat, de nord a sud, obrint-se als diversos municipis com a
espai de lleure i de convivència per a les persones. S’hi destinaran 27 M€
en acord amb el Ministeri de Medi Ambient.
Balanç
S’ha avançat en les tres línies d’actuació que fixava el Pla de Govern
2004-2007. Destacar l’elaboració de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat, ja que fins ara no es tenia cap
document d’aquest tipus a nivell català. També és important assenyalar
la tasca duta a terme per implantar l’Agenda 21 al llarg de tot el territori
català, així com la sensibilització duta a terme a diferents capes de la població catalana. Cal, però, seguir treballant, especialment en l’aspecte de
la protecció d’àrees d’especial interès mediambiental, i definir-ne el seu
desenvolupament. És per això que respecte d’aquesta Acció de Govern,
s’ha de considerar que el resultat ha estat d’objectiu en vies d’assolir-se.
Catalunya ja gaudeix, des del 1988, de normativa pròpia i d’una consolidada experiència en matèria d’avaluació ambiental de projectes.
Aquesta normativa cal adaptar-la als avenços que s’han produït en
les tècniques d’avaluació ambiental des de finals dels anys 80. Però
més enllà de l’avaluació de projectes singulars, cal avançar cap a una
avaluació ambiental més ambiciosa i coherent, que avaluï no només
projectes sinó els plans i els programes en els quals s’emmarquen.
És per això que, pel que fa a l’establiment d’instruments d’inspecció
i control ambiental, el Pla de Govern 2004-2007 es fixava dues línies
d’actuació:
1
Elaborar la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes
2
Disposar d’instruments suficients per fer efectives les tasques
d’inspecció i control en el medi natural
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Elaborar la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes
En la present legislatura el Govern ha estat treballant en l’elaboració d’un
projecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes. Un cop enllestits
els treballs inicials, el Govern va sotmetre a informació pública l’avantprojecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes el 2 d’agost
del 2005.
El 5 de juny del 2006 es feia pública una segona versió de l’avantprojecte, que incorpora les modificacions resultants del procés de consultes
esmentat. L’escurçament de la legislatura no ha permès que l’avantprojecte
sigui aprovat pel Govern i passi a tràmit parlamentari.
Disposar d’instruments suficients per fer efectives les tasques d’inspecció i control en el medi natural
Existeixen diferents instruments per garantir un ús adequat del medi natural,
dels quals podem destacar els Agents Rurals i les Agrupacions de Defensa
Forestal (ADF). Respecte a aquestes eines, s’han desenvolupat les accions
següents:
318 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 319
�Quasi 200 agents s’integraran com
a funcionaris de carrera en el Cos
d’Agents Rurals
Millor relació i increment de
recursos per a les Associacions de
Defensa Forestal (ADF)
• Implantació del sistema de gestió ambiental d’acord amb el reglament EMAS a 30 CAP i 5 Hospitals, a la seu del Departament de Medi
Ambient i Habitatge i al Parc Natural de la Zona Volcànica de la
Garrotxa, amb una inversió total de prop de 300.000 €
• Convocatòria d’ajuts per a la implantació de sistemes de gestió ambiental a ens locals, els seus organismes autònoms i les associacions
d’ens locals. És la primera convocatòria pública a ens locals en aquest
àmbit. La dotació de la convocatòria ha estat de 540.000 €, i s’hi han
presentat 58 projectes.
Establir una nova cultura de l’aigua
Punt de partida
La importància estratègica de l’ús de l’aigua al nostre país, la seva planificació a mig i llarg termini i la seva depuració i reutilització són peces clau
d’una estratègia de sostenibilitat, de competitivitat i de qualitat de vida.
L’objectiu principal de la política del Govern en aquest àmbit ha estat
de continuar assegurant la disponibilitat en quantitat i qualitat de
l’aigua, sense malmetre els recursos disponibles i vetllant per fer-ne un
ús més racional. Aquest gran objectiu s’havia de traduir en les línees de
treball següents:
1
Aconseguir que no es dugués a terme el transvasament del riu Ebre i
executar-ne les mesures alternatives
2
Desenvolupar el Pla nacional de la gestió de l’aigua
3
Revisar el Pla de sanejament, per establir el sistema català integral de
sanejament
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Les característiques definitòries de Catalunya en relació amb l’aigua són
dues: gran desequilibri en l’ocupació del territori juntament amb recursos
limitats i distribuïts irregularment. Aquestes característiques condicionen la
política que en relació amb l’aigua s’ha de dur a terme des del Govern.
L’escurçament de la legislatura no ha permès assolir l’actuació cabdal
d’aquest apartat del Pla de Govern, l’aprovació del Govern del projecte de
llei d’avaluació ambiental de plans i programes i la posterior tramitació
parlamentària perquè esdevingués llei.
Alternatives al Pla hidrològic nacional
En relació amb el primer dels objectius, cal destacar que ja al principi de la
legislatura van ser derogats els apartats agressius amb el riu Ebre del
Pla hidrològic nacional. En aquest sentit es van signar diversos convenis de
col·laboració amb l’Administració central per garantir la cooperació per tal
d’executar les obres alternatives al transvasament de l’Ebre:
Sí que s’ha avançat, però, en l’altra gran línia d’actuació d’aquest objectiu,
l’establiment d’instruments per dur a terme la inspecció i el control del
medi natural, així com en el foment de la cultura de protecció del medi
ambient, gràcies al reconeixement i al foment d’accions en aquesta línia.
• Conveni per al desenvolupament i el finançament d’un seguit d’actuacions alternatives al Ramal Nord del transvasament de l’Ebre
• Conveni per a la redacció i l’execució del Pla integral de protecció del
delta de l’Ebre
En la propera legislatura, el Govern haurà d’aprovar la llei d’avaluació ambiental, per garantir una política de protecció de medi natural compatible
amb el desenvolupament econòmic de la nostra societat.
Paral·lelament s’ha gestionat des de la Generalitat i conjuntament amb l’Administració de l’Estat la concessió d’ajuts dels Fons de Cohesió a un seguit de
projectes relacionats amb les actuacions alternatives al transvasament: Interconnexió de xarxes del Maresme Nord i ATLL; Prolongació de la conducció
Abrera-Fontsanta fins el Prat de Llobregat; Ampliació i millora del tractament
de la potabilitzadora d’Abrera; Dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de
Balanç
De les conclusions dites, es desprèn que en matèria d’inspecció ambiental, l’Acció del Govern es pot valorar com a objectiu en vies d’assolir-se.
320 Balanç Pla de Govern
4.4.3
• Introducció de modificacions en la convocatòria d’ajuts a les ADF per
incidir en criteris com la superfície, el risc d’incendi del territori on actuen les ADF, els perímetres d’especial protecció, el tipus de vigilància, els
espais naturals protegits, la capacitat de gestió de l’agrupació, l’adequació de les activitats previstes als recursos humans disponibles o l’especialització i els projectes de futur de l’entitat. L’import de les subvencions
ha estat de 2,5 M€ el 2005 i 2,3 M€ el 2006.
Finalment, com a línia de treball paral·lela a la normativa ambiental i a
l’enfortiment d’instruments de control, s’han establert mecanismes de
reconeixement per a aquelles institucions que han tingut un especial interès
a adoptar bones pràctiques ambientals. Concretament els reconeixements
han estat realitzats de la forma següent:
Des del govern s’ha fomentat la
implantació de sistemes de gestió
ambiental, amb el resultat de 95
centres i organitzacions implicats
Una nova política territorial i ambiental
Biodiversitat i desenvolupament sostenible
• Proposta de desplegament reglamentari de la llei 17/2003, de 4 de
juliol, del Cos d’Agents Rurals. El 3 de juliol de 2006 han estat sotmesos
a informació pública els projectes de decret pel qual s’estableix l’estructura del Cos d’Agents Rurals i el de selecció, provisió i promoció
professional del Cos d’Agents Rurals. A més a més, el 30 d’agost del
2005 es va aprovar el Decret 184/2005, de creació de la Subdirecció
General dels Agents Rurals, per tal d’adequar l’estructura orgànica del
Departament de Medi Ambient i Habitatge.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
S’ha anul·lat el transvasament de
l’Ebre
Més finançament europeu per a la
política hidràulica
Balanç Pla de Govern 321
�Barcelona, entre d’altres. El finançament aconseguit ha estat superior que
el previst en l’antic Pla hidrològic.
A data d’avui, la Unió Europea ha concedit fons de cohesió a la Generalitat per un import total de 433,26 M€.
Pel que fa a la resta d’actuacions en l’àmbit de la política de l’aigua, aquestes s’han desenvolupat en una doble direcció: l’assoliment dels objectius
fixats en el Programa de Govern i la resolució dels problemes puntuals
que s’han anat produint.
S’han posat en marxa mesures de
lluita contra la sequera i de prevenció d’inundacions
El Govern afronta els problemes
d’insuficiència financera del cicle
de l’aigua
Ha entrat en funcionament el nou
cànon de l’aigua adreçat a fomentar l’estalvi de l’aigua
Resolució dels problemes puntuals
Començant per aquests darrers, aquesta legislatura ha estat marcada per
estius secs i poc plujosos, que han deixat les reserves d’aigua en nivells
mínims. Per tal de fer front a aquesta situació meteorològica, l’any 2005
el Govern va aprovar un decret d’adopció de mesures d’emergència en
relació amb la utilització dels recursos hídrics. Aquest decret va quedar
posteriorment sense vigència, ja que les pluges caigudes durant els mesos
d’octubre i novembre van permetre recuperar els nivells dels embassaments
de les conques internes per sobre del 47%.
Un altre fenomen meteorològic al qual cal fer front als països mediterranis
són els forts aiguats de la tardor. S’han activat per això al llarg de la legislatura programes de prevenció d’inundacions amb l’objectiu de minimitzar
els danys en el cas de fenòmens meteorològics extrems: en funció de la
perillositat dels trams, el pla incloïa un programa d’extracció selectiva de
materials de lleres.
Pla nacional de la gestió de l’aigua
Examinant les mesures adoptades referents als objectius inicials, veiem que
en relació amb l’estalvi d’aigua per a usos domèstics, l’1 de gener del 2005
van entrar en vigor modificacions sobre el cànon de l’aigua que han de
permetre fomentar un ús més eficient d’aquest recurs i un repartiment
més equitatiu dels seus costos. Aquesta modificació ha afectat tant el
cànon que s’aplica als usos domèstics com els usos de caràcter industrial,
i permet assolir un preu final de l’aigua més assequible per als consums
bàsics, alhora que grava els consums més elevats. És a dir, s’apliquen els
principis tributaris d’equitat, progressivitat i gradualitat.
En aquest sentit, el consum d’aigua per abonat, que creixia en els darrers
anys, va tenir l’any 2003 un punt d’inflexió, i el 2004 es va apreciar el primer
descens. No disposem, però, de dades relatives a l’any 2005 que permetin
avaluar l’impacte de l’entrada en vigor del nou cànon.
m3 Consum d’aigua per abonat a Catalunya
Font: Agència Catalana de l’Aigua
150
140
130
120
110
100
90
80
2000
322 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2001
2002
2003
2004
A més, pel que fa a l’abastament, s’han realitzat obres d’ampliació de diferents xarxes regionals d’abastament d’aigua.
En un altre ordre de coses cal destacar l’aprovació provisional del Pla sectorial de cabals de manteniment, la primera normativa de l’Estat espanyol
específica en aquest assumpte, que assigna un règim de cabals mínims
que han de circular mensualment pels diferents trams del riu en un total de
320 punts de la xarxa fluvial de les conques internes de Catalunya, i aporta la
metodologia necessària per determinar els cabals necessaris per al funcionament correcte de la resta de trams fluvials.
La importància estratègica de l’ús de l’aigua al nostre país, la seva planificació a mig i llarg termini i la seva depuració i reutilització són peces clau d’una
estratègia de sostenibilitat, de competitivitat i de qualitat de vida.
Es va considerar necessari abandonar l’antic model de gestió fonamentat en
la satisfacció il·limitada de les diverses demandes, que es limitava a establir
una jerarquia entre elles, però sense primar mai els requeriments intrínsecs
de l’ecosistema hídric.
Pla de sanejament
En l’àmbit de les infraestructures, el Govern ha aprovat el Programa de
sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005), que preveu 1.785
actuacions de sanejament fins el 2014 i unes inversions de 876,8 M€. A
grans trets, el PSARU preveu la construcció d’unes 600 noves depuradores,
així com un seguit d’actuacions per garantir la preservació de les captacions
d’aigua potable, la reducció de determinats compostos en el medi hídric, el
tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació de les aigües blanques
en les xarxes de sanejament.
Una de les característiques destacades del nou PSARU és l’establiment d’una
proposta de definició que ajudi a concretar, per primera vegada, la frontera
competencial entre sanejament en baixa i sanejament en alta, és a dir, l’assumpció de responsabilitats per part de tots els agents públic i privats
intervinents. En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Aigua ha traspassat ja l’execució de les actuacions del PSARU al Consorci de la Costa
Brava en el seu àmbit territorial.
En aquesta mateixa línia, el PSARU estableix les responsabilitats que correspon assumir a cadascú en matèria de sanejament en determinades
urbanitzacions i activitats econòmiques concretes. Es preveu com a element
nou que l’ampliació de les plantes depuradores obligada pels creixements
urbanístics haurà d’anar a càrrec dels promotors pel que fa a la construcció
dels col·lectors en alta així com la part proporcional de la depuradora.
Cal destacar que, paral·lelament a l’elaboració i posada en marxa del PSARU,
s’han produït les inauguracions de les estacions depuradores d’aigües residuals d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet; Castellar de n’Hug i Begues.
També es va inaugurar la depuradora d’aigües residuals del Pont de Vilomara, que ha de permetre la recuperació ambiental d’un tram del riu Llobregat.
A finals de l’any 2005, trobàvem ja a Catalunya 328 estacions depuradores
d’aigües residuals, enfront de les 297 existents a finals del 2003. En tan sols
2 anys s’ha produït un increment de més del 10% en el nombre d’estacions
depuradores. I en conjunt s’ha produït una inversió programada superior als
100 M€ entre els anys 2004, 2005 i el que portem del 2006.
Gràcies a la millora en el sanejament, s’ha aconseguit ja que al llarg de tres
anys consecutius, l’indicador que mesura la qualitat de les aigües de bany
del litoral de Catalunya, assoleixi ja el 100% de platges conformes a la directiva d’aigües de bany en relació amb la seva qualitat sanitària.
El Pla sectorial de Cabals de manteniment dels rius és la primera
normativa de l’Estat en aquesta
matèria
El PSARU 2005 serà un instrument
fonamental per finalitzar la xarxa
de depuració d’aigües a Catalunya
El PSARU 2005 potencia la construcció de més depuradores i
delimita responsabilitats entre els
agents implicats
Increment d’un 10% en el nombre
d’estacions depuradores en el
període 2003-2005
Desde l’any 2003 la totalitat de les
platges del litoral català garanteixen un 100% de qualitat de les
seves aigües
Balanç Pla de Govern 323
�L’any 2006 s’han adjudicat, provisionalment, les obres per a la construcció de la dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona ubicada dins
el terme municipal del Prat de Llobregat.
Amb un cabal de 60 hm3/any i una demanda energètica reduïda pel procés
de dessalinització de només 2,9 kWh/m3, la dessaladora permetrà:
Gràcies a la dessaladora de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona es
reduirà l’aprofitament intensiu de
rius Ter i Llobregat
• millorar substancialment la garantia del subministrament, amb aigua de
màxima qualitat, fins i tot en situació de sequera extrema.
• Iniciar, en condicions favorables, la reducció de l’aprofitament intensiu
dels rius Ter i Llobregat, amb la millora consegüent de reserves, i obrirà la
possibilitat d’incrementar els cabals de manteniment en els rius.
Per primera vegada el govern aprova un Contracte Programa per
l’Agència Catalana de l’Aigua
El govern fa una aposta decidida per l’agència pública competent en la gestió del cicle de l’aigua. Aquest Contracte Programa és l’instrument que estableix les obligacions recíproques entre l’ACA i el Govern de la Generalitat
per assolir els objectius de la política hídrica. En la fitxa adjunta es detallen
les característiques d’aquest Contracte Programa.
Els compromisos estratègics
Contracte Programa ACA
• El Contracte Programa dóna viabilitat econòmica al cicle de l’aigua,
ja que permet assegurar totes les actuacions compromeses per l’ACA
i alhora incrementar el servei en termes quantitatius i qualitatius, atès
que proporciona un marc cert d’actuació i finançament en dotar l’ACA
d’aportacions, anuals i creixents, procedents del Govern, destinades al
cicle de l’aigua
• Permet agilitzar les actuacions previstes en el primer escenari del
PSARU i també establir terminis concrets per desenvolupar les obres
alternatives al transvasament de l’Ebre i la interconnexió del CAT-Abrera
• Estableix certesa en l’evolució dels ingressos de l’Agència i en la
repercussió de costos sobre els serveis de l’aigua
• Proporciona major transparència (en els àmbits d’actuació i en l’assumpció de les càrregues corresponents) i delimita les polítiques sectorials de l’administració hidràulica
• Permetrà l’assoliment del mandat de la Directiva Marc de l’Aigua,
tant pel que fa als criteris de sostenibilitat en la gestió dels recursos
hídrics, com en la recuperació de costos, gradualitat i equitat
Objectius del Contracte Programa de l’ACA per al període 2006-2010:
• Desenvolupar un sistema de gestió sostenible del cicle de l’aigua
• Prevenir el dany ambiental en origen
• Internalitzar progressivament el nivell de recuperació dels costos dels
serveis relacionats amb l’aigua
• Garantir l’accés de tots els ciutadans a l’aigua amb la quantitat i qualitat
adequades
• Promoure una ordenació de conductes més eficient i sostenible
• Aprofundir en les possibilitats que encara ofereixen l’estalvi i la substitució de l’aigua que s’utilitza en els processos industrials i agrícoles
• Incidir en l’ordenació de les pràctiques de reg en l’agricultura
Resum global de les inversions en infraestructures 2006-2010
M€
Pla d’Actuació Territorial (PAT) juny 2006
Actuacions del PHN incloses al PAT juny 2006, pendents programar
Actuacions del PHN pendents de decisió de la UE i pendents de programació
479,45
10,18
128,02
Altres actuacions compromeses no incloses en el PAT
31,46
PSARU en concessió (Fons de cohesió)*
64,09
Redacció de projectes, terrenys i assistència tècnica direcció obres
60,00
PSARU primer escenari pendent de programar
Total inversions a executar 2006-2010
74,76
847,97
* Garona, Noguera P, Noguera R, Ebre i Alt Maresme Nord
324 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 325
�Balanç
Una nova política territorial i ambiental
Política de prevenció de la contaminació
Aquesta legislatura ha permès aturar el transvasament del riu Ebre i portar a terme mesures alternatives menys agressives amb el medi, i amb un
major finançament per part de la UE.
4.5.1
D’altra banda, ha permès també iniciar mesures previstes en el Pla
nacional de gestió de l’aigua així com incrementar de forma important
el nombre de depuradores existents, fet que es tradueix en una major
qualitat de les aigües.
Impulsar la recollida selectiva
i la gestió dels residus
També és remarcable l’aprovació del Contracte Programa de l’ACA 20062010, així com l’adjudicació provisional de les obres de la dessaladora de
l’àrea metropolitana de Barcelona.
Punt de partida
El respecte al territori no és només la seva conservació, és també la protecció d’elements que puguin deteriorar el medi natural. Uns d’aquests
elements són els residus que generen la nostra activitat diària, ja sigui
com a ciutadans o com a organitzacions.
Per tot això, s’estima que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007
es pot valorar com d’objectiu assolit.
El punt de partida de la política de residus d’aquest Govern es caracteritza
per la necessitat de revisar el conjunt de programes de residus, tant els
municipals com els sectorials (construcció i industrials). És per això que el
Pla de Govern 2004-2007 estableix dues grans línies d’actuació en l’àmbit
dels residus:
1
La gestió de residus municipals i la revisió del corresponent programa
de gestió
2
La revisió dels programes sectorials de residus
Cal recordar que la política de residus municipals s’ha basat fins aquesta
legislatura en una actuació voluntària dels propis ajuntaments, on, a més,
el cànon sobre residus municipals no era retornat als municipis.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Abans d’analitzar quina ha estat l’acció de Govern en cadascuna de les dues
línies d’actuació, cal esmentar la modificació de llei 6/1993, reguladora
dels residus. Aquesta modificació ha permès adaptar la llei als diversos
canvis, tan normatius com de l’entorn, transcorreguts des del 1993.
La gestió dels residus municipals
Quan aquest Govern inaugura el seu mandat es troba amb la necessitat de
revisar el PROGREMIC 2001-2006, el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya per al període 2001-2006. Aprofitant aquesta revisió
el Govern treballa en una estratègia global per a la gestió de residus en
l’horitzó del 2012. Aquests treballs van tenir el seu fruit i a l’octubre de
2005 es presenta el Pla d’acció de residus municipals 2005-2012. El pla té
com a objectius destacats evitar la generació de residus innecessaris i
la màxima recuperació dels residus, a més d’impulsar un sistema en què
els territoris siguin autosuficients en la gestió dels residus. Per tal d’assolir
aquests objectius, el pla s’estructura en 4 eixos:
Modificació de la llei 6/1993, reguladora dels residus
Presentació, a l’octubre de 2005,
del Pla d’acció de residus municipals 2005-2012
El nou govern acorda amb les
entitats locals i territorials el desplegament de les infraestructures
de residus
• Revisió i adaptació de la normativa de residus municipals
• Revisió del PROGREMIC, que inclou la revisió del programa 2001-2006 i
l’establiment de les bases del futur PROGREMIC
• Pla sectorial d’infraestructures de residus municipals
326 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 327
�• Programa d’inversió i pla financer del conjunt d’actuacions previstes
53 noves instal·lacions de tractament de residus
Reducció, per primer cop des del
2000, de la generació de residus
per càpita i augment del percentatge de recollida selectiva
Pel que fa al PROGREMIC vigent, cal esmentar que el 29 de maig de 2006
l’Agència de Residus de Catalunya aprovà la seva revisió, en la qual també
s’estableixen les bases per al programa futur.
En allò relatiu a les infraestructures i al corresponent pla financer, cal dir que
s’han planificat 108 instal·lacions de tractament, 53 de les quals haurien de ser de nova construcció. El cost íntegre de la inversió prevista per a
les instal·lacions es xifra en 943 M€.
Però no tot ha estat planificar la gestió dels residus municipals. També s’han
dut a terme actuacions concretes que han permès avançar en dos dels
principals objectius de la política de residus municipals: la seva minimització
i l’impuls de la recollida selectiva. Un cop d’ull a les dades permet copsar
l’abast de la millora.
kg/hab/dia
Generació de residus municipals per càpita
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC
1,7
1,61
1,6
1,55
1,52
1,54
1,64
1,57
1,5
1,45
2000
2000
2000
2003
2004
2005
% Recollida selectiva de residus municipals
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC
35
30
25
20
15
13,96
16,85
19,77
22,64
25,43
28,93
10
5
0
2000
Augmenten progressivament
la recollida selectiva i les installacions de tractament necessàries
328 Balanç Pla de Govern
2000
2000
2003
2004
2005
Com es pot observar, per primer cop des de l’any 2000, la generació
de residus municipals per càpita baixa respecte al període anterior.
Aquesta dada és molt important, ja que indica que la tendència alcista en la
generació de residus s’atura i comença una suau disminució. Pel que fa a la
recollida selectiva, cal destacar que continua la seva progressió lineal i
el 2005 s’ha arribat a gairebé un 29% de residus recollits selectivament.
Cal dir que aquesta progressió lineal és més difícil de mantenir a mesura que
avancen els anys, ja que és més fàcil créixer ràpidament quan encara queda
molt camí per recórrer que quan ja s’ha assolit un nivell més alt.
Entre les actuacions que han permès aquesta millora en la gestió dels
residus municipals cal destacar la intensificació de les campanyes comunicatives (en aquest àmbit la conscienciació de la ciutadania és bàsica) i la
política de retorn del cànon sobre la deposició de residus municipals als
ens locals. Mitjançant aquesta darrera línia d’actuació s’han incentivat els
ens locals per què milloressin quantitativament i qualitativa la recollida selectiva, en especial pel que fa a la fracció orgànica. En el període 2004-2005
s’han retornat per aquest concepte 30M€/any, i any rere any es milloren els
criteris per tal de potenciar les bones pràctiques en aquest camp.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Les ajudes del Govern a més de
200 municipis per la recollida de la
fracció orgànica beneficiaran a 5,3
milions de persones
La revisió dels programes sectorials de residus
Actualment hi ha tres programes sectorials de residus a Catalunya:
1,66
1,65
És important ressenyar que el Govern ha destinat 9 M€ en ajuts per a la recollida de la fracció orgànica durant l’any 2005 (l’any 2003 es van atorgar
2,8 M€). Són més de 200 municipis, en el quals hi viuen 5,3 milions de persones, els que tenen desplegada la recollida selectiva de la fracció orgànica
dels residus municipals totalment o parcialment.
En la línia de la millora de la gestió de residus municipals, s’han signat més
de 30 convenis de col·laboració entre el Govern i entitats públiques locals,
que engloben una part important del país, per implantar un nou model de
gestió de residus, on la prevenció i la recollida selectiva són prioritàries.
Cal recordar també que, en el marc del Pla d’acció per a la gestió dels residus
municipals 2005-2012, s’ha previst la futura construcció a la Comarca de
l’Anoia de l’Ecoparc 4, que, juntament amb les instal·lacions existents a
Barcelona i a l’eix del Besòs, s’ocuparan del tractament dels residus en el
territori metropolità.
• Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC)
• Programa de gestió de residus industrials a Catalunya (PROGRIC)
• Programa de gestió de dejeccions ramaderes
Pel que fa al programa de gestió de residus de la construcció (PROGROC), cal
dir que l’11 de juliol de 2005 es va aprovar la seva revisió, amb la qual cosa
es va complir la previsió del propi Pla.
En relació al Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), el juliol d’aquest any s’ha presentat la revisió del programa corresponent al període 2001-2006. El balanç d’assoliment dels objectius de l’anterior
programa indica que actualment un 70% dels residus industrials es reaprofiten. L’any 2005 es van recuperar 3,5 milions de tones de materials (d’un total
de 4.986.513 tones generades). Com a conseqüència, avui dia menys d’un
terç d’aquests residus acaba en abocador o incineradora.
En relació al Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), el juliol d’aquest any s’ha presentat la revisió del programa corresponent al període 2001-2006. El balanç d’assoliment dels objectius de l’anterior
programa indica que actualment un 70% dels residus industrials es reaprofiten. L’any 2005 es van recuperar 3,5 milions de tones de materials (d’un total
de 4.986.513 tones generades). Com a conseqüència, avui dia menys d’un
terç d’aquests residus acaba en abocador o incineradora.
En allò relatiu a les dejeccions ramaderes, cal esmentar la creació del
consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya (GESFER), amb
una dotació inicial de 562.000€. L’ens, format pels departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; Medi Ambient i Habitatge; Treball i Indústria; i vuit
entitats agràries més, té per objectiu establir una xarxa, per primer cop,
entre la trentena de firmes dedicades a la gestió de les dejeccions ramaderes. D’aquesta manera es vol optimitzar la gran quantitat de recursos que
es destinen al tractament dels purins.
Creació del Consorci de Gestió
de la Fertilització Agrària de
Catalunya per tal d’optimitzar els
recursos destinats al tractament
de purins
S’aprova el primer contracte-Programa de l’Agència Catalana de Residus que
permetrà finançar les actuacions de gestió de residus municipals en base a
un nou model i que garanteix el finançament de l’Agència de Residus per
als propers anys. Aquest Contracte Programa té un pressupost de 1.165 M€
per al període 2006-2024, destina 925 M€ al finançament de millores i a la
Balanç Pla de Govern 329
�construcció de noves instal.lacions de caràcter urgent. El Contracte Programa preveu una aportació del Govern de 432 M€ per al període 2006-2010.
Una nova política territorial i ambiental
Política de prevenció de la contaminació
Balanç
4.5.2
El Govern ha posat les bases per a una política de gestió dels residus
sostenible per als propers anys. El Pla d’acció per a la gestió de residus
municipals 2005-2012 n’és el millor exemple.
Però el Govern, a més de planificar el futur del país en aquest àmbit, també ha dut a terme actuacions concretes que han permès una millora important de la situació, especialment en allò relatiu als residus municipals.
Cal, però, seguir treballant, especialment amb els residus industrials, i no
oblidar la importància de la tasca sensibilitzadora als ciutadans, ja que
aquests són els primers en la cadena del reciclatge.
Per tot això, s’estima que en aquest objectiu el Pla de Govern 2004-2007
presenta un balanç que es pot considerar objectiu assolit.
Establir mesures de protecció sobre
diversos tipus de contaminació
Punt de partida
El conjunt d’activitats humanes produeixen una pluralitat de formes de
contaminació. A les més conegudes, com les emissions de gasos a l’atmosfera, cal afegir-ne d’altres a les quals tradicionalment no s’ha prestat
tanta atenció. Seria el cas, per exemple, de la contaminació lumínica,
l’acústica i l’odorífera. El Govern ha actuat sobre els diversos focus de
contaminació per tal de fer el país més habitable per a les generacions
actuals i futures.
El Pla de Govern 2004-2007 emmarca les diferents actuacions destinades
a reduir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle en una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi Climàtic. El raonament és el següent: atès
que les emissions d’efecte hivernacle, bàsicament de CO2, provenen de
camps tant diferents com la mobilitat, els serveis, l’edificació, els residus
o l’energia, cal un estratègia transversal que actuï sobre els diferents
fronts per tal de reduir efectivament l’emissió d’aquest tipus de gasos.
Una altra línia d’actuació del Pla de Govern era la reducció de la contaminació mitjançant l’establiment de programes de gestió i suport per
reduir l’impacte ambiental. Actuacions destacades d’aquesta línia eren
el desplegament de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació
Atmosfèrica (XVPCA) i els programes de protecció contra la contaminació
lumínica, acústica i odorífera.
Finalment, una tercera línia d’actuació era la creació i desenvolupament
d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR)
Desenvolupament de l’Acció del Govern
L’estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic
Pel que fa a les mesures contra el canvi climàtic, cal destacar els avenços en
dues de les dimensions: l’edificació i l’energia.
La construcció i ús dels edificis a Catalunya genera més del 40% de les
emissions de CO2 a l’atmosfera. Reduir aquestes emissions és doncs prioritari. El 14 de febrer de 2006 s’aprovava el decret 21/2006, pel qual es regula
l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Bàsicament,
el decret estableix que les noves edificacions hauran de tenir en compte
criteris mediambientals en 4 dimensions: energia, aigua, materials i
sistemes constructius, i residus.
Pel que fa a l’energia, cal destacar l’impuls que suposarà per a les energies
renovables el Pla de l’Energia 2006-2015. Apuntar només que es preveu
passar d’una participació de les energies renovables sobre el total
330 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
S’ha aprovat el decret 21/2006,
pel qual es regula l’adopció de criteris d’ecoeficiència en els edificis
Balanç Pla de Govern 331
�El nou Govern promourà fermament l’ús de les energies netes i
ecoeficients
d’energia primària del 2,9% de 2003 al 9,5% el 2015, amb la consegüent
reducció d’emissions de CO2 (vegeu l’apartat 4.1.1 i següents).
El Govern promou, dins del marc de l’estratègia catalana contra el canvi
climàtic, l’eficiència energètica en els sectors industrial, domèstic i de serveis,
promovent l’ús de les energies netes i ecoeficients, tot aprofitant les capacitats autòctones de producció d’energies renovables, en especial de les
energies solar i eòlica, així com del tractament de la biomassa forestal.
Programes de prevenció de la contaminació
L’Acció de Govern en el marc d’aquest objectiu ha tingut un caràcter
marcadament normatiu. Així, s’ha aprovat el Decret 50/2005, pel qual es
desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació
de les activitats existents a la Llei 3/1998 de la Intervenció Integral de
l’Administració Ambiental, de 27 de febrer, i de modificació del Decret
220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes.
En l’àmbit de l’emissió de gasos a l’atmosfera, cal destacar totes aquelles
actuacions destinades a la prevenció de la contaminació:
Balanç
Els avenços han estat més que notables en dues de les tres línies
d’actuació d’aquest objectiu. D’una banda, s’ha avançat en la limitació
de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, especialment en l’àmbit
de l’energia i l’edificació. De l’altra, s’ha treballat amb eficàcia per tal de
limitar diferents tipus de contaminació (lluminosa, acústica i odorífera).
Per tot això, s’estima que, en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007
presenta un balanç d’objectiu en vies d’assolir-se. Cal, per tant, seguir
treballant per tal de garantir una protecció adequada envers els diferents
tipus de contaminació, àmbit en el qual Catalunya ha trigat molt de
temps en començar a prendre les mesures correctes.
• La potenciació de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació
Atmosfèrica (XVPCA). Fruit d’aquest impuls l’any 2005 es varen realitzar 9
milions de mesuraments de contaminants atmosfèrics en els 123 punts
de mesurament existents, en part gràcies a l’augment del 60% del pressupost destinat a reposició i adquisició de material de la XVPCA.
S’ha aprovat el decret 226/2006,
pel qual es declaren zones de
protecció especial de l’ambient
atmosfèric diversos municipis del
Barcelonès, Vallès Occidental i
Oriental i Baix Llobregat
Aprovats decrets sobre contaminació lluminosa i acústica i
avantprojecte de contaminació
odorífera
332 Balanç Pla de Govern
• L’aprovació del decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren
zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès
Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i
per a les partícules. De resultes d’aquest decret, s’està treballant en collaboració amb els ajuntaments afectats per elaborar un pla que permeti
reduir la presència d’aquests contaminants.
Pel que fa a la contaminació lluminosa, cal destacar l’avenç que ha suposat
l’aprovació del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de
l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Entre altres coses,
l’esmentat decret ha creat l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa, que divideix Catalunya en 4 àrees en funció dels diferents
graus de protecció lumínica que cal assegurar.
L’Estratègia catalana contra el canvi climàtic preveu donar suport als ens locals que elaborin i formulin programes d’actuació que executin accions que
integrin criteris per avançar vers una societat més sostenible. És en aquest
marc que el DMAH, l’any 2006, procedeix a l’obertura d’una línia de subvencions destinades als ens locals amb un import inicial de 1,6 M€.
En l’àmbit de la contaminació acústica cal esmentar l’aprovació del decret
245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració
dels mapes de capacitat acústica. Mitjançant els criteris que estableix el
decret, els Ajuntaments ja podran elaborar els mapes de capacitat acústica dels termes municipals corresponents.
També s’ha avançat en matèria de contaminació odorífera, ja que s’ha
elaborat un avantprojecte de llei de la contaminació odorífera que ha estat
sotmès a debat públic.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 333
�Una nova política territorial i ambiental
Infraestructures
4.6.1
Afavorir les xarxes, les connexions
i el transport públic ferroviari
Punt de partida
A Catalunya hi ha actualment un gran desequilibri entre la xarxa de carreteres i la xarxa ferroviària, que acaba consolidant encara més el transport
privat per carretera i encara més el transport de mercaderies per camió.
En termes de sostenibilitat, potenciar i ampliar aquesta xarxa ferroviària
és doncs un dels reptes principals del país.
En aquesta línia, els objectius que plantejava el Pla de Govern en aquest
camp eren els següents:
Els projectes i obres ferroviaris no
s’han aturat en el TAV i han tornat
a centrar el debat de futur del país
en termes d’infraestructures.
El PITC, eina estratègica: projectes de país i projectes de proximitat per
al creixement i la millora de la xarxa
Les previsions indiquen que entre el 2001 i el 2026 la mobilitat intermunicipal augmentarà un 2,3% anual de mitjana, que suposa un increment
acumulat en aquests 25 anys del 77%. Els plans i les polítiques que s’estan
desenvolupant tenen per objectiu fer créixer el transport públic fins al 120%,
i només un 60% el vehicle privat. Hom sap que tot i que és necessari treballar les polítiques de demanda, són sobretot les polítiques d’oferta les
que incorporen usuaris als sistemes de transport públic. Més xarxa, més
freqüències, millors trens, més intermodalitat.
En els darrers anys, l’evolució del nombre de viatges en tren mostra una
sistemàtica tendència a l’alça, a causa sobretot de la creixent necessitat de
mobilitat dels ciutadans. Fins ara, la resposta inversora no havia seguit al
mateix ritme aquesta necessitat.
Evolució del nombre de viatgers transportats en tren (milers de viatgers)
Font: ATM, FGC, TMB i RENFE
600.000
550.000
500.000
1
Elaborar la Llei ferroviària de Catalunya
450.000
2
Potenciar la xarxa ferroviària de mercaderies
400.000
3
Construir la xarxa ferroviària d’alta velocitat
4
Impulsar la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència
i la creació de nous operadors públics i privats
Desenvolupament de l’Acció del Govern
En aquesta legislatura els sistemes ferroviaris han tornat al primer pla de
l’actualitat. En primer lloc perquè, estratègicament, el Govern ha apostat
pel transport ferroviari com a eix de futur vertebrador de la mobilitat de
Catalunya. Així, a més de la primera llei catalana vertebradora del sistema,
una munió de projectes s’han vist impulsats, tant a escala nacional com
local. El Pla d’infraestructures del transport de Catalunya els recull exhaustivament, però l’important és que molts d’ells, que pels necessaris temps
de planificació, projectació i construcció, seran realitats a llarg termini, han
iniciat ja el seu desenvolupament, exemplificant així la voluntat del Govern
que no siguin projectes de paper.
Per altra banda s’han sostingut i aprofundit les obres ja en curs dels sistemes
metropolitans i de rodalies de la Generalitat, mentre que s’han revigoritzat i
fet viables altres sistemes importants pels seus territoris de pas.
Una oferta adequada de transport
ferroviari garanteix un increment
del nombre de passatgers
2000
2001
2002
2003
2004
2005
El nou Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, aprovat pel
Govern el mes de juliol de 2006, dibuixa les prioritats actuals i futures per
permetre el desenvolupament coherent i ordenat de la xarxa ferroviària catalana (conjugant-la amb la xarxa viària) tant en el transport de viatgers com
en el transport de mercaderies, en un horitzó fins al 2026. El PITC emmarca
molts projectes, els més rellevants dels quals descriurem a continuació.
Un dels projectes principals i més important que planteja el Pla és l’Eix
Transversal Ferroviari, que haurà d’unir en 233 km de recorregut les ciutats
de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona (cost
previst de 6.500 M€). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample internacional i d’alta velocitat amb el ramal de connexió cap a la
regió metropolitana i el port de Barcelona. Significa una aposta pel reequilibri territorial, prioritzant la transversalitat davant la centralitat, i el sistema en
malla al de nusos.
Les primeres passes del projecte ja s’han iniciat, amb la licitació d’estudis
informatius i d’impacte mediambiental de diferents trams (Lleida-Cervera;
Igualada-Manresa-Castellbisbal; i Vic-Girona. S’ha iniciat també el Pla
director urbanístic del traçat, eina fonamental per prevenir possibles
especulacions a l’entorn dels terrenys per on haurà de transcórrer el
ferroviari.
Una Llei ferroviària per a Catalunya
El març de 2006 es va aprovar la Llei ferroviària de Catalunya, una mesura
legislativa pionera que defineix, regula i promou el sector ferroviari al nostre
país. La llei té per objecte regular les infraestructures i els serveis de transport ferroviari de Catalunya, en el marc de les competències de la Generalitat, tenint en compte les directives comunitàries europees que integren el
“paquet ferroviari” i les previsions de la Llei de la mobilitat de l’any 2003. Per
la seva importància es desenvolupa en la fitxa annexa.
334 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 335
�Eix transversal ferroviari
• Altres actuacions que seran objecte d’un estudi de viabilitat
Entre les noves actuacions ferroviàries de proximitat que es proposen en el
PITC hi trobem les del quadre següent:
Vic
Mollerussa Cervera
Lleida
Perllongament
de la C3 entre
Cornellà i
Castelldefels
Connexió
Reus-Valls per
Picamoixons
Desdoblaments
dels trams
Arenys-Blanes,
Montcda-Vic i
Vic-Ripoll
Perllongament
dels FGC fins
a Castellar i
Matadepera
Accés rodalies a
l’aeroport
Variant
BarcelonaMataró
Variant a
Figueres
Variant de Reus
Tramvia del
Camp de
Tarragona
(TramCamp)
Adaptació a tren
tram de la línia
Lleida-la Pobla
de Segur
Adaptació a
tren tram de la
línia MartorellIgualada
Adaptació a tren
tram de la línia
Lleida-Manresa
Adaptació a
passatgers i
tren tramvia de
la línia d’FGC
Manresa-Súria i
Manresa-Sallen
Nou tram
Aeroport de
Girona–GironaFlaçà
Girona (aeroport)
Manresa
Tàrrega
Perllongamnet
Blanes-Lloret
Igualada
Martorell
Òbviament, aquesta és una llista de projectes de futur, però tots junts configuren l’aposta de canvi més ambiciosa dels models de sistemes de transport
en el territori que aquests han tingut en molt de temps.
El tren orbital Mataró-Vilanova i
la Geltrú crearà una nova anella
ferroviària al voltant de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona i el
seu entorn
El segon gran projecte estratègic llançat és el projecte de tren orbital que
unirà Mataró amb Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell,
Terrassa, Martorell i Vilafranca, en un recorregut de 106 km, dels quals 55 seran de nova construcció. Es tracta d’una actuació important ja que connecta
grans ciutats metropolitanes amb dèficits d’enllaços directes en transport
públic. Es preveu una inversió de 1.227 M€. També s’ha iniciat ja el Pla director urbanístic sobre el seu traçat.
Tren orbital Mataró-Vilanova i la Geltrú
Terrassa
Granollers
Martorell
Vilanova del P.
Sabadell
Barcelona
Barcelona
Mataró
Vilanova i la Geltrú
Aquestes dues noves línies són una mostra clara de l’aposta del Govern per
la comunicació transversal, tant ferroviària com viària que enforteix la xarxa.
L’objectiu és afavorir la relació entre les poblacions de l’entorn barceloní, i
impulsar el transport per ferrocarril de passatgers i mercaderies a Catalunya.
La proposta ferroviària del PITC classifica la xarxa en els tipus següents:
•
•
•
•
•
336 Balanç Pla de Govern
Noves línies d’alta velocitat
Noves línies convencionals
Variants i millores de les línies existents
Trens tramvia
Actuacions incloses al Pla director d’infraestructures de la Regió Metropolitana (PDI)
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
FGC creix en servei i recursos
Precisament un exemple de benefici per al territori d’inversió en els sistemes
ferroviaris és la nova gestió de la línia Lleida-la Pobla de Segur, que finalment la Generalitat va assumir l’1 de gener de 2005, com a punt final d’una
llarga reivindicació que s’ha concretat en aquesta legislatura. Després de
millorar-ne la infraestructura, amb un trajecte més curt, i d’augmentar les
freqüències, la posada en marxa el mes de juny d’enguany del nou servei
que presta FGC ja ha permès observar un increment del nombre d’usuaris
en aquests trajectes.
Però és en el conjunt de les línies que opera FGC on s’ha produït una aposta
de futur. Un futur que passa per esdevenir operador de referència en el nou
marc competencial que dibuixa el nou EAC. El Pla d’inversions 2005-2007
de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que preveia una
inversió històricament alta de 602,9 M€ es va executant a bon ritme. S’ha
signat també el contracte programa d’FGC per al període 2005-2010
(345 M€), important per seguir millorant la qualitat del servei en tots aquells
aspectes que no entren dins del marc del contracte programa amb l’ATM.
Les inversions que s’estan executant van en una doble línia: la conversió de
la línia Llobregat-Anoia-Bages en un metro regional, que faci possible
l’augment de freqüències, i per la línia del Vallès els perllongaments a
Terrassa i Sabadell que la converteixin funcionalment en el metro d’aquestes ciutats. En el quadre següent es dóna compte de les principals obres per
assolir aquestes fites.
Les inversions previstes per a FGC
permetran que aquest sigui l’operador de referència en les linies
suburbanes i de rodalies
Balanç Pla de Govern 337
�Línia del Vallès
Línia Llobregat-Anoia-Bages
Nou vestíbul de
Construcció de
Perllongament fins a
Cobriment d’un tram
l’estació d’Almeda
la nova estació
Can Roca (Terrassa)
a Rubí
(Cornellà)
d’Amadeu Torner
avançant en 2 anys la
(Hospitalet)
fi de les obres (2008)
Obres de
Construcció dels
Treballs de
Projecte de
desdoblament entre
apartadors de
perllongament a
construcció de la nova
Martorell enllaç i
Capellades i Vilanova
Sabadell fins a ca
estació de Vullpalleres
Olesa de Montserrat
del Camí
n’Oriac
(St. Cugat)
Soterrament de la
Desdoblament entre
Nou programa de
línia a Pallejà
el Baixador de Palau i
transport escolar,
l’estació de Martorell
amb més serveis
Rodalia
Metro Metro del
del Vallès
Baix Ll.
Regional
75.172
2004
2005
70.143
63.367
61.434
2000
Turistes estrangers: nombre i despesa turística a Catalunya
Font: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Transport suburbà
75.945
73.094
Les dades de viatgers transportats per FGC el 2005 són de 75,2 milions
de viatgers, un 1,0% menys que el 2004, atribuïbles a les obres de la línia
Llobregat-Anoia, però que de segur es recuperaran amb les noves inversions.
Urbà
Evolució dels vitagers als Ferrocarrils de la Generalitat
de Catalunya (milers de viatgers)
Altres transports
Lleida- Carretera Funicular
La Pobla
de Gelida*
Total
2000
25.177
21.888
11.864
1.817
-
594
94 61.434
2001
26.832
21.574
12.734
2.024
-
97
106 63.367
2002
28.645
24.942
14.260
2.179
-
-
117 70.143
2003
28.352
26.152
16.085
2.388
-
-
117 73.094
2004
28.994
27.320
16.918
2.606
-
-
108 75.945
20051
28.984
27.834
15.632
2.485
139
-
98 75.172
L’ any 2001 FGC renuncia a l’exlotació del servei públic de transport de viatgers per carretera.
1
L’1 de gener de 2005 FGC assumeix l’expltació del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur.
2001
2002
2003
Cal citar també l’entrada en funcionament del nou telefèric que uneix l’estació d’FGC d’Olesa de Montserrat amb el municipi d’Esparreguera, així com
l’entrada en servei del nou Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, que uneix la
Pobla de Lillet amb el Museu del Ciment Asland, dins del terme municipal de
Castellar de n’Hug.
És important esmentar també que ha entrat en servei en aquesta legislatura
una nova línia de rodalies entre Mollet i el Papiol, entre altres fets gràcies a la
reivindicació de les institucions davant de RENFE. El nou EAC, com és sabut,
inclou com a competència de la Generalitat els transports a l’interior de
Catalunya, amb les rodalies i els regionals. En breu s’iniciaran les gestions per
assumir aquestes competències, amb l’objectiu de potenciar-les encara més
(122,6 milions de viatgers varen tenir les rodalies RENFE l’any 2005, 7,6%
més que el 2004, després precisament d’aquest increment en l’oferta).
Potenciar la xarxa ferroviària de mercaderies
Un dels altres objectius importants del PdG era impulsar el transport de
mercaderies per tren, que ara mateix es situa sobre un 3% del total de
mercaderies transportades. Aquest és un objectiu a llarg termini en el qual
el PITC fixa la seva atenció. El canvi passa per construir el conjunt d’accessos
ferroviaris als principals nodes logístics. El marge de millora es troba en les
mercaderies amb destinació a Europa. Tanmateix, entre les mesures dutes
a terme es pot citar que s’ha signat un conveni amb l’Autoritat Portuària de
Barcelona, FGC i SEAT, per adaptar la línia Anoia-Llobregat de FGC al transport de vehicles des de la factoria d’aquesta empresa a Martorell fins al Port
de Barcelona (amb un cost previst de 4,5 M€).
Mitjançant la creació d’accessos
ferroviaris als principals nodes
logístics, es preten impulsar el
transport de mercaderies per tren,
especialment amb destinació a
Europa
Evolució del percentatge de mercaderies transportades per ferrocarril
Font: FGC i Renfe
4,7%
3,8%
2000
338 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2001
3,0%
3,0%
2002
2003
3,2%
2004
2,9%
2005
Balanç Pla de Govern 339
�Evolució del percentatge de mercaderies transportades per carreteres
Font: Ministeri de Foment
80,1%%
79,7%
79,7%
Establir la xarxa ferroviària d’alta velocitat
Pel que fa a actuacions fetes referents a la xarxa ferroviària d’alta velocitat,
que executa ADIF, el Govern va acordar amb el Govern central la constitució
d’una oficina de seguiment de l’execució d’obres del TAV. Aquestes obres es
multipliquen arreu, i singularment a l’estació de Sants i al túnel del Portús,
com a exemples principals. El Govern durà a terme les iniciatives necessàries
per reclamar la connexió del TAV pel cantó francès en terminis raonables.
79,3%
75,5%
72,8%
2000
Propostes d’actuacions ferroviàries
2001
2002
2003
2004
2005
En aquest sentit cal recordar que les directrius nacionals de mobilitat assenyalen que el ferrocarril ha d’assolir una quota superior al 10% l’any 2026.
Per aquesta raó, es preveu un creixement del ferrocarril del 8,5% anual i un
creixement de la carretera del 3,1%, inferior al de l’escenari tendencial del
4,9% anual.
500
400
300
200
Carretera
Creixement
anual 3,1 %
89 %
Ferrocarril
Creixement
anual 8,5 %
96 %
11 %
100
2022
2020
2018
2016
2014
2010
2012
2008
2004
2002
2000
1998
0
2006
4%
2024
600
Total terrestre
2026
800
700
Alta velocitat
Altres linies
D’acord amb això, l’aposta pel ferrocarril que fa el PITC preveu un esforç molt
significatiu en la definició d’una potent xarxa per al transport de mercaderies amb actuacions com les següents:
•
•
•
•
•
340 Balanç Pla de Govern
Línia d’alta velocitat port-frontera francesa
Nova línia port de Tarragona-Castellbisbal
Línia Saragossa-Móra-Reus (futura adaptació UIC)
Línia Aragó-Lleida-Tarragona (futura adaptació UIC)
Ampliació capacitat Mollet–Sant Celoni
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 341
�Balanç
Una nova política territorial i ambiental
Infraestructures
La quantitat d’obres iniciades i de projectes presentats fan d’aquesta una
legislatura especialment centrada en els sistemes ferroviaris. Sota la pedra
angular de la nova Llei ferroviària de Catalunya, s’han anat plantejant i
iniciant projectes de país tan ambiciosos i transformadors com el futur Eix
Transversal Ferroviari o la nova Línia Orbital.
4.6.2
Millorar la xarxa viària de Catalunya
Però és en els serveis de proximitat on la munió d’iniciatives es multiplica:
des de les millores en les línies en servei d’FGC (ara incrementades amb
la línia Lleida-la Pobla), fins a les ampliacions aprovades en totes les línies
del Metro, i els projectes a mig i llarg termini de solucions ferroviàries de
proximitat en molts dels sistemes urbans de Catalunya.
Punt de partida
Segons el PdG, la millora de l’accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació dels criteris de la intermodalitat han de ser els
punts essencials de la nova xarxa viària catalana. Per tant, cal definir unes
polítiques de carreteres basades en actuacions complementàries entre les
vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península que transiten per
Catalunya, i la xarxa de carreretes locals i comarcals.
L’increment de recursos destinats en aquesta legislatura a les infraestructures i serveis ferroviaris és la millor garantia que l’assumpció de les competències que el nou EAC adjudica a la Generalitat (serveis de rodalies i
de trens regionals) es faran en clar benefici dels usuaris.
En conseqüència, s’estima que aquest és un objectiu assolit, en el qual se
seguirà invertint amb la mateixa intensitat.
D’acord amb aquesta filosofia, les actuacions a implantar s’englobaran
dins l’elaboració del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya,
com a substitut del Pla de carreteres de Catalunya vigent fins a finals
del 2005. Així doncs les actuacions es poden definir en 3 grans eixos:
1
L’actualització de la xarxa viària bàsica que transcorre el nostre país
ha de garantir unes infraestructures i una xarxa primària de prou qualitat
tant pel que fa al trànsit intern de llarga distància, el trànsit de pas lligat a
la xarxa transeuropea com a les vies inter i intracomarcals d’una especial
importància.
2
La millora de les comunicacions viàries locals i comarcals ha de garantir una millor interconnectivitat entre territoris i un fàcil accés a les xarxes
viàries bàsiques, així com garantir la seva seguretat.
3
La millora de la seguretat viària, que ha de permetre reduir significativament la sinistralitat viària.
Les actuacions realitzades en Governs anteriors se centraven en la qualitat de les carreteres i l’equilibri territorial, però no tenien en compte els
nous requeriments emergents de l’ús que fan els ciutadans de les carreteres del segle XXI (com ara la seguretat de les persones i la millora de la
qualitat ambiental i paisatgística, d’acord amb el principi de la sostenibilitat). Així mateix, la inversió general era encara insuficient.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Per tal de garantir una solidesa en les actuacions previstes i dotar-les d’un
marc normatiu adequat, s’ha elaborat el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC), que té caràcter de Pla territorial sectorial, i que
estructura per primer cop la xarxa viària de Catalunya, en l’horitzó dels
propers 20 anys, en el marc de referència de l’Euroregió. El PITC programa
en un mateix document les xarxes viària, ferroviària i logística, posant-les per
primer cop en relació estratègica.
El PITC s’engloba dins l’Acord estratègic, com a eina per a la millora de la
mobilitat, i també com a recurs del desenvolupament de l’Euroregió.
Concretament, el Pla preveu la dotació de 1.500 km de noves autovies,
342 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
S’ha aprovat el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya
com a referència en les inversions
dels propers 20 anys.
Balanç Pla de Govern 343
�1.500 Km. de noves autovies
mitjançant la nova construcció o el desdoblament de les vies existents, a
més del reforç de la qualitat del conjunt de la xarxa viària. La inversió prevista és de prop de 12.000 M€ en infraestructures viàries.
El PITC defineix i identifica les vies que formen part de les xarxes de carreteres
bàsica i comarcal. En el cas de la proposta de xarxa bàsica, es diferencia entre
la xarxa transeuropea, la xarxa bàsica primària i la resta de la xarxa bàsica.
Actualitzar la xarxa viària bàsica
Dins les iniciatives establertes per garantir una xarxa viària troncal de qualitat, s’han desenvolupat diferents actuacions, detallades a continuació:
La modificació de la llei de carreteres de 1993 facilitarà la construcció d’autovies sense peatges
directes
• En línia de promoure carreteres d’altes prestacions sense carregar els
usuaris amb més peatges directes, el Parlament aprovà el 26 de maig de
2005 una llei que modifica la Llei de carreteres de 1993, per facilitar la
construcció de noves autovies sense peatges directes, amb un sistema
de finançament anomenat peatge a l’ombra mitjançant el qual el cost del
peatge no es repercuteix directament sobre l’usuari.
• Pel que fa als grans eixos viaris, el Govern va aprovar l’any 2004 l’anomenat Pla d’autovies, que s’iniciava amb l’impuls de la construcció de
4 eixos viaris. Els eixos a impulsar són: Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro,
Vilanova-Manresa i Reus-Alcover, que suposen actuar en 133 km i una
inversió de 515 M€. Formen part d’aquest pla d’autovies els principals eixos viaris del país com és el cas del desdoblament de l’Eix Transversal, el
desdoblament de la C-31 entre Palamós i Palafrugell o l’Eix del Llobregat
(C-16). Moltes d’aquestes actuacions ja es troben en execució o són en
fase avançada de projecte.
• Per tal d’avançar en la construcció dels principals eixos viaris que travessen Catalunya, i tenint en compte que molts d’ells són de titularitat
estatal, l’octubre de 2005 es va signar un conveni entre el DPTOP i el
Ministeri de Foment. Aquest conveni garanteix la inversió de més de
7.000 M€ en set anys destinats a diferents actuacions en els grans eixos
viaris del país.
Relació d’inversions i obres destacades del Conveni DPTOP-Ministeri de Foment
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya
(2005). Elaboració Pròpia.
344 Balanç Pla de Govern
Departament de Política Territorial
i Obres Públiques
Ministeri de Foment
Import d’inversió
Import d’inversió
3.540 M€
3.805 M€
Actuacions destacades
Actuacions destacades
Desdoblament de l'Eix Transversal
Construcció de l'Autovia A-14 entre Lleida i
Construcció de l'Eix Diagonal
Alfarràs
Construcció de l'anella de les Gavarres
Construcció de l'A-2 entre Tordera i França
Construcció de l'Eix Vic-Ripoll
Construcció de l'A-22 entre Lleida i Osca
Construcció de l'eix Vilanova-Vilafranca
Construcció de l'A-26 entre Figueres i Besalú
Construcció de l'Eix Reus-Alcover
Construcció de l'A-27 entre Tarragona i Lleida
Construcció de l'Eix Reus-Alcover
Construcció de l'A-7 entre Castelló i Abrera
Construcció de l'autovia de la Conreria
Construcció de la B-40 entre Abrera i Terrassa
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Els compromisos estratègics
Pla d’infraestructures del transport de Catalunya
El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (en endavant PITC) és el
Pla Territorial Sectorial que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya per al període 2006-2026, en coherència
amb les directrius del planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat.
El PITC coexisteix amb d’altres plans i programes d’infraestructures, que
tenen els seus propis àmbits geogràfics i sectorials, en funció del marc
competencial propi de les institucions que els impulsen. En relació amb tots
ells, el PITC vol ser l’instrument que permeti el desenvolupament coordinat
de les xarxes viàries i ferroviàries a Catalunya, tant pel que fa al transport de
viatgers com de mercaderies.
L’objectiu del PITC és desenvolupar un sistema de transport organitzat com
a xarxa integrada i multimodal, segur i sostenible, ambientalment responsable, equilibrat socialment i viable econòmicament.
Per tal d’assolir els seus objectius, el PITC preveu un seguit de prioritats
segons el tipus de transport, ja sigui ferroviari o per carretera.
Prioritats xarxa ferroviària
• En l’àmbit de l’alta velocitat, finalitzar la línia Madrid-Lleida-BarcelonaFrança i connectar Barcelona i Madrid mitjançant el corredor mediterrani
• En l’àmbit de les rodalies, connectar Sants amb l’aeroport i desdoblar les
línies entre Barcelona i Vic i entre Cerdanyola i la Llagosta
• En l’àmbit de la xarxa regional, millorar la línia Vic-Puigcerdà i condicionar les línies Lleida-Manresa-Barcelona i Reus-Móra, garantint així l’eix
transversal ferroviari.
• En l’àmbit de la xarxa de mercaderies, millorar els accessos al port de
Barcelona, adaptació dels amples de via i creació de l’estació de mercaderies de la Llagosta
El PITC representa un nou
model de planificació viària
i ferroviària, que s’ha dut a
terme en el marc d’una visió
integrada de la política de mobilitat, coherent amb la planificació territorial i amb
les Directrius de mobilitat.
Prioritats xarxa viària
• En l’àmbit de la xarxa transeuropea, millorar els corredors del mediterrani, de Barcelona-Península, Tarragona-Península, Corredor Transversal, Eix
occidental de Catalunya i Eix Barcelona-Puigcerdà-França
• En l’àmbit de la xarxa primària, millorar els eixos de llarg recorregut
Tarragona/Reus-Andorra, Lleida-Osca, Eix Pirinenc, entre d’altres, i millorar els eixos de l’entorn metropolità de Barcelona i d’accés a la Costa
Brava i Pla de l’Estany.
• En l’àmbit de la xarxa bàsica, millora de les carreters C-17, C-31, C-35,
C-53, C-63, C-68, i de Vielha a Esterri d’Àneu, i de Pallejà a Montcada
i Reixac.
Balanç Pla de Govern 345
�Amb aquest conjunt d’obres, totes elles extraordinàriament significatives
per als seus territoris, es produirà un avenç molt significatiu cap a l’objectiu d’assolir una estructura mallada que millori la connectivitat, amb
vies de gran capacitat al conjunt de Catalunya.
Els compromisos estratègics
Pressupost i finançament
La inversió total prevista en infraestructures del PITC és de 37.115 M€ fins
l’any 2026, on les actuacions ferroviàries preveuen un pressupost de 25.177
M€ i les de la xarxa viària de 11.933 M€.
El finançament d’aquest pressupost es reparteix entre l’Administració
de la Generalitat, amb 6.320 M€ (el 26% del total), l’Administració General
de l’Estat, amb 12.357M€ (el 49% del total) i entre totes les administracions
implicades en l’eix Transversal 6.500 M€ (25%).
La planificació integrada de
les infraestructures és indispensable per fer un bon ús dels
recursos públics, per evitar
retards i sobrecostos en les
inversions, i, en bona mesura,
per facilitar-ne la reducció dels
impactes ambientals i la maximització dels beneficis socials
i econòmics.
Relació d’obres destacades del Conveni DPTOP-Ministeri de Foment
Font: Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de
Catalunya (2005). Elaboració Pròpia.
Inversió total prevista
Inversió total en infraestructures
Actuacions ferroviàries
i transport públic
25.177 M€
Xarxa viària
11.938 M€
Ministeri de Foment
17.617 M€
Generalitat de Catalunya
12.990 M€
Eix transversal
37.115 M€
6.500 M€
25.177 M€
18%
32%
47%
Actuacions Ministeri
68%
35%
Actuacions Generalitat
Inversió total en infraestructures
Inversió total en infraestructures viàries
ferroviàries
(xarxa bàsica)
Variants i millores a les línies
Ministeri de Foment
Ministeri de Foment
12.357 M€
Generalitat de Catalunya
6.230 M€
Eix transversal
6.500 M€
Generalitat de Catalunya
5.260 M€
6.670 M€
11.938 M€
25.177 M€
Noves línies
convencionals
3.039 M€
Manteniment de política de l’aplicació d’un nou model de peatges
i signatura de conveni amb el Ministeri de Foment, com a eines de
millora de la xarxa viària bàsica
Millorar les comunicacions viàries locals i comarcals
En referència a les millores en la xarxes comarcals i locals, es poden indicar
dues línies d’actuacions bàsiques:
2.679 M€
alta velocitat
12.430 M€
BUS VAO
189 M€
44%
56%
PDI 6.840 M€
• Pel que fa a la política de peatges, s’ha seguit treballant des del Grup de
Treball per a la Reordenació dels Peatges a Catalunya, amb l’impuls
d’un seguit de mesures per rebaixar el preu dels peatges de les autopistes d’entrada i sortida de Barcelona. Es tracta d’una política comercial
que afavoreix la descongestió de la xarxa.
• L’assumpció de les carreteres comarcals de la demarcació de
Barcelona per part de la Generalitat com a pròpies i la delegació de
la gestió de la xarxa local a la Diputació de Barcelona. Així, mitjançant
aquest acord la Generalitat assumeix la gestió de 420 km de 45 carreteres
comarcals i la Diputació assumeix 315 km de 35 carreteres locals. Aquest
conveni preveu l’aportació conjunta de 30 M€ en 5 anys per dur a terme actuacions de millora a la xarxa viària.
Mitjançant la reordenació de titularitat de part de la xarxa comarcal i les obres de millora realitzades a tot el territori, s’han assolit
millores en el conjunt de les vies
secundàries
En conjunt, s’han realitzat una sèrie d’actuacions de millora de la xarxa
viària catalana, tant pel que fa a la xarxa bàsica com a la comarcal i local,
amb més de 500 actuacions al llarg del període 2004-2006, que han
346 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 347
�representat més de 1.600 M€ d’inversió. D’aquestes actuacions destaquen
la nova carretera de Vic a Olot, el desdoblament de l’Eix del Llobregat (C-16),
el soterrament de la ronda nord de Granollers, la cobertura de la Gran Via de
Barcelona en ambdós extrems, el desdoblament de la variant sud de Lleida i
la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell. Són igualment remarcables les
inversions al conjunt de la Costa Brava.
Una nova política territorial i ambiental
Infraestructures
4.6.3
Un nou model de mobilitat: fomentar
el transport públic per a les persones
Inversió a les carreteres de la Generalitat 2004-2006
Font: DPTOP 2006. Elaboració Pròpia.
Tipus d’atuació
Import en milers d'euros
Noves carreteres
656.586,79
Actuacions de millora de carreteres
656.856,79
Actuacions en accesos o vies locals
Import total invertit
Tipus d’atuació
299.321,58
Nous quilòmetres
Noves vies locals
Total nous quilòmetres
120,58
39,20
159,78
Millorar la seguretat viària
En referència a la millora de la seguretat viària, s’han definit les estratègies
d’actuació, tant pel que fa als trams existents com als de nova construcció
amb l’objecte de reduir l’accidentabilitat. Les principals línies d’actuació
dutes a terme en aquest àmbit són les següents:
• El tractament sistemàtic dels anomenats punts negres de la xarxa. Per
aquesta raó s’està treballant en la detecció i el seguiment dels trams de
concentració d’accidents (TCA) per tal d’actuar-hi i eliminar-los progressivament.
• El Pla de xoc per millorar la senyalització d’orientació de les carreteres. La inversió relativa a la senyalització ha representat més de 50 M€.
D’aquesta manera, s’aconsegueix informar els conductors de forma més
completa i entenedora sobre les diverses destinacions de la via on transiten i guanyar en seguretat viària i qualitat en la conducció.
Balanç
La millora de la Xarxa Viària Catalana ha estat un objectiu assolit,
gràcies a l’esforç realitzat pel Govern de la Generalitat en garantir una
inversió tant en carreteres pròpies com d’altra titularitat pública.
Així, mitjançant la col·laboració amb diferents nivells de l’Administració pública, el Govern garanteix actuacions en tots els nivells de la xarxa viària, beneficiant el ciutadà amb independència de la titularitat de les
vies. Caldrà ara observar el progressiu compliment dels acords pactats.
Aquestes actuacions garanteixen l’equilibri territorial de la inversió,
essencial per mantenir ritmes de desenvolupament territorials adequats, i
ajuden a tenir xarxa viària més segura.
348 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
L’increment sostingut de les necessitats de mobilitat de la societat catalana, i el repte en termes de sostenibilitat que suposa fer-hi front, era el
punt de partida en el Pla de Govern per introduir les diferents actuacions
que s’havien de dur a terme, en gran mesura centrades en executar la
Llei de la mobilitat i a oferir solucions tangibles i diversificades que vagin
suposant millores que permetin a cada cop més ciutadans optar pel
transport públic en lloc del privat.
1.611.531,95
Noves carreteres supralocals
Més de 50 M€ per millorar la
seguretat viària de les carreteres
catalanes
Punt de partida
Els objectius específics que ressenyava el PdG eren, per un cantó, un objectiu de gran envergadura, que resumia el conjunt de polítiques:
1
Fomentar una nova cultura de la mobilitat, ampliant els recursos,
les infraestructures, i la vertebració institucional del sistema en el
territori.
Que es complementava per un altre cantó amb dos objectius de volum
més petit però que per la seva significació sectorial se subratllaven.
2
Garantir un transport públic adaptat a les persones amb mobilitat
reduïda.
3
Facilitar l’accés dels treballadors als polígons industrials.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Fomentar una nova cultura de la mobilitat: l’execució de la Llei de la
mobilitat
La Llei de la mobilitat, aprovada per unanimitat l’any 2003, suposava el
tombant cap a un nou plantejament de les polítiques públiques en aquesta
matèria. Es tractava de superar la visió reduccionista de les polítiques tradicionals de transport públic, a través d’una nova reformulació del problema
on es conjuguessin l’acció mancomunada de la Generalitat amb el territori
i amb els agents socials pel cantó més institucional, i pel cantó més tècnic
l’anàlisi territorial generalista combinada amb la planificació d’actuacions de
detall (fins i tot relacionant mobilitat i urbanisme).
És en aquesta línia que aquesta havia de ser la legislatura de desplegament
de la llei, i això és el que ha centrat gran part dels esforços del Govern.
S’han presentat, així, les Directrius Nacionals de Mobilitat, que formulen
l’arquitectura bàsica i els compromisos estratègics per transformar el model
actual de mobilitat a Catalunya. En tant que pla territorial sectorial, seran
doncs orientadores dels plans sectorials de mobilitat que han de redactar les
autoritats del transport.
Balanç Pla de Govern 349
�El quadre adjunt mostra com a exemple algunes accions concretes que
proposen les directrius i l’objectiu desitjable que apunten els indicadors en
l’horitzó 2012.
Actuacions Objectius (horitzó 2012)
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya
(2005). Elaboració Pròpia.
Tipus de mobilitat
Actuacions
Objectius (horitzó 2012)
Integració tarifària a tot Catalunya
100% de Catalunya integrada tarifàriament
Millora de la velocitat comercial dels
autobusos
Augment del 10% de la velocitat comercial
dels autobusos urbans
Augment d’un 15% de la velocitat comercial
interurbans
Potenciació de vols intercontinentals directes
Augment del 50% els vols intercontinentals
directes des de l’aeroport de Barcelona
Menys transport de mercaderies per carretera
en favor del ferrocarril
Reducció del 10% (fins al 72%) el transport de
mercaderies per carretera
Increment de la seguretat en la xarxa viària
Reducció del 37% de víctimes mortals
d’accident de trànsit
Adaptació del transport públic a persones
amb mobilitat reduïda (PMR)
Adaptació del 100% de les estacions i del 90%
dels vehicles de transport públic a PMR
Millora del servei ferroviari a Catalunya
Augment del 12% els km de la xarxa
ferroviària per cada 1.000 habitants.
Urbanisme amb criteris de mobilitat
Augment del 5% de les places de distribució
de mercaderies
Augment del 200% de carrils bici
Augment del 12% dels viatges
intramunicipals amb transport públic
Pel que fa al transport públic, les Directrius proposen fer-lo créixer en un
120% mentre que en el cas del vehicle privat es preveu un augment del 60%.
Així mateix, s’ha produït la progressiva constitució dels Consorcis Territorials de la Mobilitat que es plantejava crear i dotar en aquesta legislatura,
el del Camp de Tarragona i el de l’àrea de Lleida. En ambdós casos la
concertació institucional ha induït ja millores en el disseny i la prestació dels
serveis, com s’explica més endavant. En aquesta mateixa línia, el mes de
juliol de 2006 el Govern ha aprovat la constitució del consorci de l’àrea de
Girona, mentre que s’han iniciat els estudis per analitzar la possibilitat de
definir-ne un a l’àrea del Bages.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
% vehicle privat
% TPC
% a peu
2026
2021
2016
2011
2006
2001
1996
1991
1986
1981
0%
Els Consorcis Territorials de la Mobilitat tenen per objectiu la planificació i la
coordinació dels serveis de transport públic i col·lectiu amb origen i destinació en el seu àmbit territorial així com l’impuls de polítiques d’integració tarifària i el foment de la cultura de la mobilitat sostenible entre els ciutadans.
Pel que respecta a la constitució dels instruments participatius de les
entitats socials, empresarials i acadèmiques d’aquest àmbit, ha començat
a funcionar el Consell de la Mobilitat, on s’han anat presentant i debatent
els diferents projectes de mesures. Com a eina per a la presa de decisions,
per tal de proporcionar les dades i mètriques que permetin el coneixement
i l’anàlisi, es va posar en marxa a l’inici de la legislatura l’Observatori de la
350 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Mobilitat. Aquest observatori disposa d’un portal web específic i de publicacions periòdiques des d’on difondre aquest coneixement.
Finalment, la darrera peça desenvolupada que té per origen la llei és el
decret d’estudis d’avaluació de la mobilitat generada, que, entre altres aspectes, obliga els promotors de nous espais urbans i de nous equipaments
singulars a fer estudis de previsió de la mobilitat induïda, per tal de poder
dotar aquests espais de creixement de transport col·lectiu. Per primer cop
s’obliga que el creixement urbanístic es faci d’una manera sostenible en
termes de mobilitat.
Amb els mecanismes desplegats
el creixement urbanístic haurà de
garantir una mobilitat sostenible
Més recursos, per posar en marxa més serveis als principals sistemes
urbans
En les diverses actuacions més rellevants de foment del transport públic el
denominador comú ha estat esmerçar recursos econòmics més grans per tal
d’incrementar el servei.
Regió Metropolitana de Barcelona: l’exemple més ressenyable és l’augment de les transferències a l’ATM de Barcelona, òrgan gestor del transport
públic metropolità integrat, en el marc del seu Contracte Programa 20052006. Per aquest període es destinaran 975 M€ al transport metropolità,
la qual cosa representa un volum d’inversió anual de 488 M€. L’anterior
contracte-programa, per al període 2002-2004, tenia un volum de 1.175 M€
que representaven 392 M€ l’any. S’incrementen, doncs, els recursos invertits
en el transport de l’àrea metropolitana en un 26% de mitjana anual i la participació estrictament del Govern s’incrementa fins a 432 M€, un 74% més.
Aquesta injecció de recursos ha permès entre altres coses, que TMB realitzés
una molt important renovació i ampliació de la flota d’autobusos, que ja han
entrat parcialment en servei.
El gràfic següent recull l’evolució del nombre de viatges de persones en
transport públic al Sistema Tarifari Integrat de la Regió Metropolitana de
Barcelona. S’observa com la taxa de creixement s’ha anat alentint, i era per
tant necessari reinvertir per tornar a taxes més grans de creixement.
Evoluciódemanda del sistema (viatgers en milions)
Font: ATM
900
850
886,7
800
750
755,5
800,0
837,1
868,2
2003
2004
700
650
2001
2002
2005
Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona: el treball d’aquesta
nova entitat, unit a l’aposta del Govern per abocar-hi recursos, han conduït
a iniciar el compliment d’un Programa de Treball 2005-2007, aprovat per
unanimitat. L’increment de freqüències en gairebé totes les línies, així com
una política comunicativa i de màrqueting corporativa, comencen a donar
cos i gruix a una oferta d’abast metropolità que es veurà aviat consolidada
per la integració tarifària (horitzó 2007). S’ha produït un augment significatiu
d’oferta (més freqüències o nous autobusos) als corredors Tarragona–Vilaseca–Reus; Reus–Salou– Cambrils; Tarragona–Salou–Cambrils; Tarragona–
Valls i Reus–Valls.
Balanç Pla de Govern 351
�Consorci del Transport Públic de l’àrea de Lleida: constituït el 2005, el
gener d’enguany es va signar un acord per al seu finançament que permetrà
invertir 3,5M€ en dos anys. Ja des del mes de febrer s’han posat en servei
reforços a les línies existents, de tal manera que l’oferta creixerà un 56%. En
aquest àmbit també és prevista la integració tarifària l’any 2007.
Resta de Catalunya: el Govern ha treballat per millorar el servei regular de
transport de viatgers per carretera arreu de Catalunya. A través de convenis
amb els consells comarcals de l’Alta Ribagorça, Segarra, Garrigues, Alt Urgell,
Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Penedès, Anoia, Ripollès, Baix Llobregat i
amb Terrassa i els municipis del voltant, s’ha potenciat i millorat el transport
públic en aquestes comarques. S’han ampliat també els serveis d’autobusos
a les Terres de l’Ebre.
S’han construït o reformat estacions d’autobusos a diverses poblacions, com
ara Camprodon (342.298 €), Palafrugell (1,9 M€), Sant Feliu de Guíxols (1,9
M€), Cervera (0,49 M€), demarcació de Tarragona (2 M€), el Vendrell (230.000
€), i Lloret de Mar (8 M€), entre altres actuacions menors.
Finalment, a més dels ajuts per a la renovació del parc mòbil i la millora del
transport interurbà, s’ha establert una nova línia d’ajuts al transport urbà
que presten els municipis de més de 50.000 habitants.
La creació de carrils bus en vies
interurbanes de la regió metropolitana de Barcelona millorarà
al servei, garantint la fiabilitat del
sistema i els temps de recorregut
previstos
El Pla estratègic de la bicicleta
garantirà 1.200 km de carrils bici
segregats
Solucions de futur a la mobilitat: els carrils bus
Una de les novetats especialment importants és el programa que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques està impulsant per implantar carrils bus interurbans a un conjunt de vies estratègiques de la Regió
Metropolitana de Barcelona. L’objectiu és reduir els efectes de la congestió
viària sobre els serveis de transport públic col·lectiu per carretera, incrementar la fiabilitat del sistema i augmentar la seva velocitat comercial. De
moment ha entrat en servei el carril bus de la intersecció de la C-17 i la N150 a Montcada i Reixac (750.000 €). Aquesta actuació suposarà una millora
per als usuaris del transport públic de viatgers per carretera ja que s’escurça
la durada del viatge en estalviar temps en la incorporació a la C-17 i, a més,
sense perjudicar el transport privat.
S’està treballant en altres projectes, com el que es preveu realitzar a la C-58
entre Ripollet i l’avinguda Meridiana (l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte
ambiental suposen el primer pas cap a la seva consecució). També s’estan
estudiant altres vies on incorporar el carril bus, el de la C-32–Gran Via des
de Castelldefels fins a la Plaça Espanya, l’A-2/AP-7 fins a Diagonal/Gran Via i
el carril bus a la C31 des d’un quilòmetre abans de la bifurcació amb la pota
nord (B-20) fins a Mataró.
Menció especial mereix, tot i el poc pes actual que representa en el conjunt del transport, la presentació del Pla estratègic de la bicicleta, que té
l’objectiu de potenciar i fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport al país a
través de mesures com l’increment de la xarxa de vies per a bicicletes amb
la construcció de 1.200 km de carrils segregats, la creació d’una entitat de
gestió de les polítiques relatives a la bicicleta, la promoció intensiva del seu
ús i el foment de la intermodalitat amb el transport públic. El Pla, en una
primera fase, té una inversió prevista de 17 M€ i s’ha de desenvolupar des
d’ara fins al 2010.
També en aquest punt cal parlar d’una iniciativa per fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil, amb dues experiències, el carsharing i el car-po-
352 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
oling. El servei Carsharing (cotxe multiusuari) va entrar en ple funcionament
el mes de febrer de 2005 després d’un període de rodatge. A finals de 2005
Catalunya Carsharing tenia 507 clients i 36 cotxes repartits en 16 aparcaments per tot Barcelona.
Les principals xifres d’activitat són:
•
•
•
•
El carsharing i el car-pooling han
de motivar una nova cultura de la
mobilitat
Total reserves: 3.500
Total hores d’ús: 64.000
Total km recorreguts: 560.000
Accidents amb danys personals: cap
El Metro creixerà en totes les seves línies
L9 L’obra emblemàtica de metro a l’àrea metropolitana és la L9, que quan
finalitzi serà la més llarga d’Europa (46,6 km, 51 estacions) i representa una
inversió vora 3.500 M€.
Actualment s’estan construint o es començaran en breu 21 de les 51 estacions de la L9, ja s’ha posat en marxa la tuneladora que farà el tram de la Fira
II a l’aeroport, s’ha acabat el túnel a Santa Coloma i s’ha definit un nou traçat
al Prat de Llobregat que permetrà incorporar l’estació intermodal d’aquest
municipi i una nova estació al Centre direccional.
En aquesta legislatura s’ha modificat el sistema de finançament de la L9,
basat en el mètode alemany, que difereix el deute fins al final de l’obra per
un mètode que consisteix en la transmissió del deute a l’operador català
IFERCAT, que serà per indicació de la Llei ferroviària el titular de totes les
infraestructures ferroviàries de la Generalitat.
Més enllà del procés constructiu, s’han signat els contractes de subministrament i l’arrendament de 50 nous trens per a la Línia 9 per 296 M€.
L1 S’ha adjudicat el contracte de subministrament de 10 trens per a la L1,
per valor de 65 M€. També s’ha adjudicat les obres de remodelació de l’estació de Mercat Nou (13 M€).
L2 S’han iniciat els treballs per al perllongament de la L2 del metro entre
Pep Ventura i Badalona Centre (31 M€). Així mateix, ha sortit a informació
pública el perllongament de la L2 de Metro de Sant Antoni a Fira 2 i més
recentment, la connexió directa de la L2 amb el ramal de l’aeroport de la
L9. Aquest darrer projecte dóna continuïtat a l’anterior i permetrà l’accés
directe des del centre de la ciutat a l’aeroport. A més, amb aquesta obra els
dos espais firals de la ciutat quedaran definitivament connectats per metro
(i ambdós amb l’aeroport per la L9, per tant), que suposa un enorme efecte
multiplicador per a Fira de Barcelona, i per a la seva capacitat competitiva en
l’entorn europeu. L’execució de tot el tram Sant Antoni-Parc Logístic de la L2
suposarà una inversió de 588 M€.
L3 Estan en marxa les obres de perllongament de la L3 entre Canyelles i
Trinitat Nova.
L4 S’ha adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander
i Sagrera Meridiana, i les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres
del triangle ferroviari per 88,9 M€. S’ha decidit igualment construir una nova
estació a Virrei Amat.
L5 Les obres de millora en aquesta línia s’han vist per descomptat aturades
pel terrible accident del Carmel, que va alterar les vides de més d’un miler
de persones. El Govern està duent a terme tot allò que el Parlament li va
Balanç Pla de Govern 353
�encomanar com a conseqüència dels debats posteriors a l’accident. Entre
aquestes noves lleis cal destacar el nou Projecte de llei de l’obra pública, que
estableix els principis generals als quals s’haurà de subjectar la planificació,
la programació, la projecció, la contractació, la direcció, l’execució i el control
de l’obra civil, amb el principi rector transversal de la seguretat.
Era però important que el conjunt del barri del Carmel no deixés de disposar
de servei de metro per causa dels fets ocorreguts. Així, cal destacar també
l’aprovació de la modificació del traçat de la L5 en el tram que va quedar
aturat després de l’accident. El Carmel quedarà connectat doncs amb el
conjunt de Barcelona amb el sistema de transport urbà més eficient. D’altra
banda, cal destacar que es troba en execució la nova estació entre Collblanc
i Pubilla Cases (31,4 M€)
Cal destacar igualment l’esforç que s’està realitzant en la implantació d’una
potent xarxa d’intercanviadors en l’àmbit del ferrocarril metropolità entre els
quals cal destacar l’intercanviador de Sagrera-Meridiana, en construcció (91
M€) i l’intercanviador de Diagonal, adjudicat per un import de 26 M€.
Les dades d’ús del Metro són de 345,3 milions de viatgers, un 0,7% més
que el 2004, un ritme de creixement menor que el 3,4% que hi havia hagut
sobre el 2003. Aquest increment més baix s’ha donat per un decreixement
de l’oferta de cotxe*km. El Metro és un transport molt usat i ben valorat, i de
segur que l’increment d’oferta induirà que tingui més usuaris.
Un nou vell mode: el tramvia
L’any 2004 van entrar en servei els tramvies del Baix Llobregat i del Besòs.
Trambaix i Trambesòs han tingut una acceptació creixent, com es veu en
la taula adjunta. S’hi observa que el creixement dels viatges és superior al
ritme de creixement d’oferta.
A més del traçat inaugurat l’any 2004, s’ha perllongat la línia T-3 del Tram-
Aquesta proposta reformula l’antic disseny de la L12, i té un horitzó d’execució situat a l’any 2015.
Nombre de viatgers (milions)
354 Balanç Pla de Govern
FGC
Esplugues de Ll.
Barcelona
Cornellà de Ll.
L’Hospitalet de Ll.
Garantir l’adaptació per a les Persones amb Mobilitat Reduïda de la
xarxa de Metro i FGC
Aquesta ha estat una prioritat en la línia del que la llei d’accessibilitat determinava. S’ha desenvolupat un pla per millorar els accessos i eliminar les
barreres arquitectòniques a les estacions de Metro, que està suposant
una important inversió, que superarà els 100 M€. Malgrat el que preveu
aquesta llei, tot i que no estaran totes les obres d’adaptació acabades, sí que,
almenys, estarà iniciat el procés en totes elles. Cal tenir en compte la dificultat de remodelar estacions antigues i en funcionament, pel seu elevat cost i
la seva complexitat tècnica.
2004
2005
1,2
5,9
10,2
FMB
Trambesòs
0,3
0,4
1,8
2,8
En construcció
adjudicades
Adaptades
o licitades
L’el·liminació de les barreres arquitectòniques es un procès iniciat a
totes les estacions de metro
Evolució percentatge d’estacions
adaptades a persones amb
mobilitat reduïda a la xarxa
de FGC i metro
Estat d’adaptació d’estacions de metro i ferrocarril
2005
PLA DE GOVERN
2004-2007
L9
St. Joan Despí
Aeroport del Prat
0,8
PdG
C4
El Prat de Ll.
2004
• Perllongar la L3 de metro des de Zona Universitària fins a Sant Feliu de
Llobregat (212,52 M€).
• Crear el metro del Delta del Llobregat, des de Cornellà fins a
Castelldefels, integrat a Rodalies (657,27 M€).
• Perllongar la L1 del metro des de Bellvitge fins a Sant Boi.
• Perllongar la línia d’FGC de Reina Elisenda a Hospital de Sant Joan de Déu.
L5
Castelldefels
Trambaix
Un nou projecte per al transport públic al Baix Llobregat
Com a projecte de gran transcendència, cal incloure igualment l’acord amb
els alcaldes de les principals ciutats del Baix Llobregat per al nou disseny de
la xarxa ferroviària al Baix Llobregat sud, en el qual es planteja:
C1
Gava
2005
baix fins a Sant Just Desvern i s’ha aprovat la continuació del traçat que
arribarà fins al nucli de Sant Feliu del Llobregat. També s’inaugurarà durant
la tardor el ramal del Trambesòs que transcorre per la Gran Via.
L3
Viladecans St. Boi de Ll.
Font: Transmet Xifres. ATM
Cotxes*km (milions)
Sant Feliu de Ll.
L1
Noves En projecte
Total % estacions
estacions adaptades
48
52
21
7
128
38%
L1
8
15
7
0
30
27%
L2
17
0
0
1
18
94%
L3
6
16
2
2
26
23%
L4
6
8
8
0
22
27%
L5
6
13
4
4
27
22%
L11
5
0
0
0
5
100%
FGC
50
15
5
2
72
69%
L6
5
2
2
0
9
56%
L7
1
2
1
0
4
25%
L8
7
3
0
1
11
64%
Metro Vallès
15
0
2
1
18
83%
Metro Baix Ll.
22
8
0
0
30
73%
Total
98
67
26
9
200
49%
49,0
45,9
43,8
2003
2004
2005
Facilitar l’accés dels treballadors als polígons industrials
El darrer dels objectius d’aquest àmbit era facilitar l’accés dels treballadors
als polígons industrials. Aquesta actuació, que forma part de l’Acord per la
competitivitat signat amb els agents socials i econòmics, era una necessitat
ateses les xifres d’accidentalitat de treballadors in itinere en el seu cotxe particular, i la manca d’alternatives de transport col·lectiu. Les línies d’actuació
Balanç Pla de Govern 355
�són bàsicament l’establiment de línies d’autobús des dels nuclis urbans fins
als polígons i la redacció i l’execució d’un Pla de mobilitat integral en aquells
polígons en què es consideri necessari. Cal dir que finalment es doblarà el
nombre d’iniciatives que preveia el Pacte per a la competitivitat.
En el marc del pla d’accessibilitat en transport públic als polígons
industrials, s’han realitzat o s’estan realitzant 42 actuacions que afecten
més de 70 municipis i 165 polígons industrials amb més de 5.000 empreses
i 195.000 treballadors localitzats. Les xifres d’empreses i treballadors es refereixen, només, a aquells polígons en els quals disposem de pla de mobilitat,
és a dir, s’ha fet treball de camp. El conjunt d’actuacions afecta més empreses i més treballadors, però no disposem de dades fiables.
Les diverses actuacions que es porten a terme s’estructuren de la forma
següent:
Actuacions realitzades sota un Pla de mobilitat i amb l'establiment de serveis
de transport públic
Àmbit
d'actuació
Realització
Pla
Serveis
Realització
serveis
Núm.
serveis
Municipis
Polígons
Rubí Zona sud
i Castellbisbal
Realitzat
i aprovat
RubíCastellbisbal
SÍ
1
2
9
Montmeló,
Montornès
i Parets del
Vallès
Realitzat
i aprovat
MontmelóMontornésParets
del Vallès
SÍ
Riudellots
de la Selva
Realitzat i
aprovat
Girona-SaltRiudellots
de la Selva
SÍ
1
3
1
Granollers
Realitzat i
aprovat
Polígons de
Granollers
Ultimant
preparatius
posada en
marxa
2
1
10
2
Realitzat i
aprovat
Polígons de
Palau Solità i
de Polinyà
Ultimant
preparatius
posada en
marxa
1
Zona Franca ZAL - Polígon
Pratenc
En realització
PratMercabarnaPratenc-ZAL
Pendent
concurs EMT
1
2
4
Polígons
de Quatre
Camins
En realització
Polígons
de Quatre
Camins
Ultimant
preparatius
posada en
marxa
2
5
13
Polígons
de Terrassa
Licitat o
adjudicat
Polígons Can
Parellada i
Colom de
Terrassa
En servei Rubí
-Terrassa
En estudi
FGC-Polígons
2
1
2
Baix Vallès:
Mollet, la
Llagosta,
Martorelles,
St. Fost
Realitzat i
aprovat
Polígons
de Mollet,
Martorelles i
Sant Fost
Ultimant
preparatius
posada en
marxa
2
Aeroport
del Prat
Licitat o
adjudicat
Aeroport de
Barcelona
Ultimant
preparatius
posada en
marxa
1
Polígons de
l'Anoia
Pla de Serveis
Comarcal
En estudi
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2
12
Palau SolitàPlegamans i
Polinyà
15
356 Balanç Pla de Govern
3
4
1
8
6
1
8
8
32
74
Actuacions realitzades sota un Pla de mobilitat sense l'establiment
de serveis de transport públic
Àmbit d'actuació
Municipis
Polígons
En realització
1
15
L'Hospitalet. Polígon Pedrosa
Realitzat i aprovat
1
2
Sabadell, Sant Quirze
En realització
2
8
Castellbisbal - St. Andreu de la Barca
Licitat o adjudicat
1
8
Constantí i Riu Clar (Polígons
Licitat o adjudicat
2
4
Licitat o adjudicat
1
2
Costa Daurada
Licitat o adjudicat
3
3
Alt Penedès
En realització
Cardedeu - Llinars
Licitat o adjudicat
2
La Garriga, l'Ametlla, Figaró
Aprovat
3
12
Baix Llobregat - Polígon el Pla
En realització
1
1
Polígon Agro Reus
En realització
1
1
Polígon Santiga
En realització
COMP
1
18
57
Vilanova i la Geltrú
Realització Pla
de Tarragona i Constantí)
Polígon Sta. Maria (Valls)
i Polígon Repsol de Constantí
Establiment de serveis de transport públic (sense Pla de mobilitat)
Àmbit d'actuació
Serveis
Realització
serveis
Vilamalla
Figueres-polígons
Manresa. Polígon
Bufalvent
Núm.
serveis
Municipis
Polígons
SÍ
1
1
1
Manresa-Bufalvent
SÍ
1
1
1
Castellgalí
Manresa-Rocafort-Sant
Vicenç de Castellet
SÍ
1
1
Polígon Politger St.
Jaume de Llierca
Sant Jaume de Llierca
(bus transversal de la
Garrotxa es perllonga fins
al polígon)
SÍ
1
1
1
Figueres - Vilamalla
Figueres - Sta. Llogaia
- Vilamalla
SÍ
1
2
2
Can Sant Joan a Sant
Cugat del Vallès
Can Sant Joan a Sant
Cugat del Vallès (bus
llançadora a l'estació
d’FGC)
SÍ
1
2
1
Polígons de Vic
Vic-Manlleu i Roda-Vic
SÍ
2
1
2
La Sènia
Tortosa-La Sènia i
Amposta-La Sènia
SÍ
2
1
1
Viladecavalls - Terrassa
Viladecavalls-Terrassa
SÍ
1
1
2
Polígons del Segre i Camí
dels Frares (Lleida)
Polígons del Segre i Camí
dels Frares a Lleida
SÍ
1
1
2
Moja, Vilafranca, Olèrdola
Moja, Vilafranca i
Olèrdola
SÍ
1
2
13
14
13
Balanç Pla de Govern 357
�Actuacions en estudi
Àmbit d'actuació
Serveis
Municipis
Polígons
Girona, Aeroport
Martorell
En estudi
1
1
En estudi
3
3
Montgat, Vilassar de Mar
i Mataró
En estudi
3
5
Rubí, Terrassa, Sabadell
i Castellar del Vallès
Sta Perpètua - la Llagosta
Servei que uneix les poblacions
amb l'Hospital General de Terrassa
En estudi
2
COMP
1
8
Zona Franca: Colt Telecom
Perllongament línia "9" d'EMT
fins a la zona de l'empresa
COMP
COMP
Sentmenat Castellar del Vallès
Total
Servei que uneix ambdues
poblacions i els seus P.I.
2
4
12
21
Una nova política territorial i ambiental
Infraestructures
4.6.4
Potenciar els ports catalans com a
centres logístics del sud d’Europa
Punt de partida
La costa catalana (780 km) disposa de 47 ports de pes diferent. D’una
part, destaquen els ports de Barcelona i Tarragona, com a centres de
transport marítim importants del Mediterrani i d’altra banda, es disposa d’una sèrie de ports majoritàriament pesquers i esportius, entre els
quals destaquen els de Palamós, Vilanova i Sant Carles, que també tenen
activitat comercial. El Govern de la Generalitat és conscient de les diferències de necessitats entre els uns, grans ports industrials, i els altres, ports
esportius i pesquers que realitzen una tasca de vertebració del territori i
desenvolupament de l’economia local.
Balanç
Durant la legislatura s’han dut a terme les principals tasques vinculades a
la nova visió de la mobilitat. Així mateix s’ha reforçat de manera molt significativa el finançament del transport públic, en línia amb l’objectiu d’incrementar molt significativament el nombre d’usuaris arreu de Catalunya.
S’han iniciat igualment programes innovadors, com el dels carrils bus
de penetració a la Regió metropolitana de Barcelona, l’accessibilitat dels
treballadors als polígons industrials, el pas de la bicicleta a mode de
transport interurbà o el car-sharing.
També s’ha destinat una inversió important de diners per aconseguir tenir
adaptades les estacions del Metro i d’FGC per a les persones amb mobilitat reduïda.
S’han anat constituint progressivament els Consorcis Territorials de la
Mobilitat que es plantejaven crear i dotar en aquesta legislatura. Estan
en marxa el del Camp de Tarragona i el de l’àrea de Lleida, s’ha aprovat la
constitució del consorci de l’àrea de Girona i s’han iniciat els estudis per
analitzar la possibilitat de constituir-ne un a l’àrea del Bages.
1
Impulsar els ports de Barcelona i Tarragona com a motors logístics i
econòmics de Catalunya
2
Augmentar en prop de 6.000 places l’oferta d’amarratges per a la
nàutica esportiva prioritzant l’ampliació de ports enfront de les noves
construccions
3
Potenciar el sector de creuers
4
Cercar el reequilibri territorial en la ubicació dels nous amarratges
5
Integrar els ports en el seu entorn urbà i millorar-los ambientalment
6
Facilitar les condicions comercials i millorar l’eficiència als ports pesquers
7
Potenciar la capacitació de nous mercats com l’Àsia o l’Amèrica del Sud
i el transport marítim de curta distància des dels ports comercials
Amb aquests elements, que en molts casos suposen rellevants passes
endavant, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 és
un objectiu en vies d’assolir-se.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Cal assenyalar que del conjunt de ports de Catalunya, la Generalitat de
Catalunya té les competències exclusives de tots ells a excepció dels de
Barcelona i del de Tarragona, on n’assumeix el nomenament del president.
L’evolució del sector ha estat força favorable, tal com mostren les dades
següents.
358 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 359
�Evolució del transport de mercaderies als ports catalans
Font: Port de Barcelona, Port de Tarragona, Ports de la Generalitat
i Ministeri de Foment
Mercaderies (milers de tones)
Port de Barcelona
2000
2001
2002
2003
2004
2005
29.805
31.469
32.608
34.775
39.321
43.837
%var
Port de Tarragona
6,9
5,6
3,6
6,6
13,1
11,5
27.530
26.919
29.828
29.041
29.641
30.992
%var
Ports de la Generalitat
9,6
-2,2
10,8
-2,6
2,1
4,6
2.732
2.805
2.501
2.572
5.415
3.813
%var
Catalunya
-6,7
2,7
-10,8
2,8
110,5
-29,6
60.067
61.193
64.937
66.387
74.376
78.641
%var
Port de València
7,4
1,9
6,1
2,2
12,0
5,7
25.423
28.479
32.553
35.757
37.757
40.493
%var
Port d’Algesires
7,5
12,0
14,3
9,8
5,6
7,2
44.054
49.043
51.822
57.449
61.304
63.317
%var
Espanya
4,1
11,3
5,7
323.036
333.033
349.729
%var
% Catalunya / Espanya
6,7
3,3
367.239 396.971
10,9
426.267
6,4
3,1
5,0
5,0
8,1
7,4
18,6
18,4
18,6
18,1
18,7
18,4
1.387.570 1.411.054 1.461.232 1.652.366 1.916.493
2.070.726
Sector comercial
El tràfic comercial de mercaderies té un pes cada vegada més important.
Només el port de Barcelona representa un 1,07% del Valor Afegit Brut (VAB)
de Catalunya. D’una altra banda, es preveu un increment anual del 4% fins al
2015.
Durant el 2005, el conjunt de ports comercials i industrials situats a
Catalunya va manipular més de 78 milions de tones de mercaderies, gairebé 4.300 més que al 2004. Pel que fa al transport de passatgers, el port de
Barcelona va registrar un moviment de més de dos milions de persones,
un 12,2% més que al 2004. Tarragona, per la seva part, va superar els 5.000
passatgers, que suposa un augment de prop del 44%.
En aquest període el tràfic de
mercaderies i passatgers als ports
catalans no ha deixat d’augmentar notablement.
Evolució del moviment de mercaderies al Port de Barcelona (milers de tones)
43.837
39.321
29.805
31.469
32.608
2001
2002
34.775
Contenidors (TEUS)
Port de Barcelona
%var
Port de Tarragona
%var
Catalunya
%var
12,4
1,7
3,6
13,1
16,0
8,0
44.853
39.064
53.088
57.018
17.405
8.978
12,9
-12,9
35,9
7,4
-69,5
-48,4
1.432.423 1.450.118 1.514.320 1.709.384 1.933.898
2.079.704
12,4
Port de València
%var
13,1
7,5
1.324.933 1.506.051 1.798.669 2.002.793 2.141.862
2.427.803
16,9
Port d’Algesires
1,2
6,9
13,4
3.179.614
9,2
Espanya
6,1
19,4
12,9
2.027.778 2.151.770 2.238.857 2.515.908 2.937.381
%var
13,7
4,4
4,0
11,3
12,4
16,8
% Catalunya / Espanya
7,0
11,4
10,1
10,9
10,7
20,9
19,8
18,6
19,0
19,4
18,8
Evolució del trànsit de passatgers als ports catalans
Font: Port de Barcelona, Port de Tarragona, Ports de la Generalitat
i Ministeri de Foment
Nombre de passatgers
Port de Barcelona
%var
Port de Tarragona
2000
2001
2002
2003
2004
2005
1.443.060
1.690.515
1.869.967
1.968.193
2.208.330
3,4
1,3
17,1
10,6
5,3
12,2
1.910
889
5.737
1.977
3.780
5.441
%var
-2,9
-53,5
545,3
-65,5
91,2
43,9
Ports de la Generalitat
923
3.715
5.441
247
6.022
1.279
16,7
302,5
46,5
-95,5
2.338,1
-78,8
1.427.454 1.447.664 1.701.693 1.872.191
1.977.995
2.215.050
%var
Catalunya
%var
Port de València
%var
Port d’Algesires
%var
3,4
1,4
17,5
10,0
5,7
12,0
263.628
274.096
314.354
295.125
300.548
327.372
30,0
4,0
14,7
-6,1
1,8
8,9
4.257.934 4.358.374 4.486.492 4.549.709
4.623.274
4.827.545
1,6
4,4
4,7
Espanya
2,4
2,9
1,4
18.259.023 18.329.232 19.096.800 20.077.039 22.252.638 22.402.164
%var
6,3
0,4
4,2
5,1
10,8
0,7
% Catalunya / Espanya
7,8
7,9
8,9
9,3
8,9
9,9
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2005
1.049.230
1.021.405
2003
2004
834.659
576.942
2000
1.424.621
2004
1.224.575
8,2
8,7
2003
Evolució del trànsit de creueristes al Port de Barcelona
6.841.136 7.321.987 8.157.488 8.985.277 9.968.913 11.034.160
%var
360 Balanç Pla de Govern
2000
652.800
2001
2002
2005
Els objectius: nous mercats i augment dels creuers
• Potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona
per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversificant la seva activitat
• Captar nous tràfics de mercaderies i recerca de nous mercats
• Crear un nou marc tarifari per al tràfic marítim de curta distància i
impulsar noves línies amb base en algun dels ports catalans
• Millorar els accessos terrestres als ports
• Impulsar la coordinació amb el sector turístic per captar creuers, incrementar-ne les escales
Les actuacions
Potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona.
De les actuacions que s’han dut a terme per impulsar els dos grans ports
catalans, Barcelona i Tarragona, cal destacar les següents: (el denominador
Balanç Pla de Govern 361
�comú de les quals és que garanteixen un creixement sostingut dels principals ports catalans)
Les diferents amenaces que pesaven sobre el Port de Barcelona
van esvaint-se a mesura que la
seva ampliació progressa i la seva
accessibilitat a llarg termini es
defineix.
• El Pla d’accessibilitat ferroviària i viària al port de Barcelona, que juntament amb l’anunci d’informació pública fet pel Govern central el maig
d’enguany de l’estudi informatiu dels accessos al port de Barcelona, es
converteixen en dues notícies que en materialitzar-se garantiran l’eficàcia
i la viabilitat de les noves terminals i el funcionament global d’aquesta
infraestructura, arribant a la fase final d’ampliació del port.
• L’adjudicació de la nova terminal de contenidors al Moll Prat, la
primera de l’aplicació sud del port. Es tracta d’una superfície de 93 ha,
amb capacitat per moure fins a 2,5 milions de contenidors anuals, i
començarà a operar l’any 2008, un any i mig abans del que es preveia inicialment. Els adjudicataris, TerCat i Hutchinson Group (primer operador mundial de terminals de contenidors), formen una molt interessant
aliança catalano-multinacional, que permetrà consolidar els tràfics locals
i alhora potenciar la presència competitiva del Port de Barcelona en el
seu “foreland” (zona d’influència llunyana) incloent el sud-est asiàtic.
Amb aquesta terminal, el Port podria assolir una xifra de 4,5 milions de
contenidors l’any 2013. Cal recordar que el tràfic de contenidors és el
més rendible per a un port.
• El conveni signat entre l’Autoritat Portuària, FGC i SEAT, per adaptar
la línia ferroviària Anoia-Llobregat d’FGC al transport de vehicles
des de la factoria d’aquesta empresa a Martorell fins al Port, fet
destacable per la gran importància econòmica que la indústria automobilística té al port i pel fet que ajuda a descongestionar la xarxa viària.
• Ampliacions al port de Barcelona de la zona d’emmagatzematge per a
vehicles: la nova àrea ocupa 92.000 metres quadrats repartits en quatre
plantes i amb una capacitat de 5.500 vehicles.
• D’una altra banda, l’Autoritat Portuària de Tarragona ha anunciat la intenció de fer créixer el port de Tarragona en 120 ha sobre les 625 ha actuals.
• El conveni signat l’any 2005 entre el Govern i l’APT, dotat de 30.000 €
de pressupost, per a la redacció d’un pla director ferroviari del port de
Tarragona
La Redacció del Pla d’inversions de ports de la Generalitat 2005-2006
que representarà unes inversions de 105,7 M€ per a l’optimització de les
instal·lacions portuàries i la protecció dels espais portuaris en els pròxims
quatre anys. El Govern també ha dotat, en el marc d’aquest Pla, 29 ports de
Catalunya dels recursos necessaris per rebre i tractar les aigües residuals
generades per les embarcacions. Així mateix, la tramesa a informació pública
del nou Pla de ports 2006-2015 marca un horitzó ambiciós per a un Pla
a deu anys que fa una aposta ferma per un sistema portuari que de manera
conjunta vol acostar-se molt als 100 milions de tones de càrrega. És un pla
amb compromisos d’inversió port a port, i on la preocupació pel creixement
es fa amb criteris de sostenibilitat i reequilibri.
Les principals obres dutes a terme per Ports de la Generalitat durant el període 2004-2006 van ser:
Es garanteixen inversions a tots
els ports catalans, sota el plantejament estratègic de creixement
equilibrat.
362 Balanç Pla de Govern
• Al port de Vilanova i la Geltrú: Treballs al col·lector de llevant, la remodelació de les instal·lacions pesqueres, la urbanització del vial del moll de
Baix a mar, l’ordenació dels accessos, aparcament i xarxa contraincendis
de la dàrsena pesquera del port.
• Al port de Mataró: Ampliació de la nau de vendes.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
• Al port d’Arenys de Mar: Ordenació de la zona d’atracament de la dàrsena pesquera.
• Al port de l’Escala: Obres al moll adossat al dic del port i dragatge amb
enderroc d’escull dins la dàrsena.
• Al port de Palamós: Remodelació de la Llotja.
• Al port de Sant Feliu de Guíxols: Reforç del dic de recer.
• Al port de Blanes: Treballs de prolongació de la passarel·la de pesca.
• Al port de Sant Carles de la Ràpita: Les obres del passeig marítim, el
dragatge del canal d’entrada, primera fase de construcció del passeig
marítim i els pantalans flotants.
Així mateix, es troben en execució les obres següents:
• Al port de Vilanova i la Geltrú: Treballs d’urbanització del dic de recer.
• Al port d’Arenys de Mar: Treballs al col·lector d’aigües residuals al moll
de ribera.
• Al port de Palamós: La prolongació del moll comercial.
• Al port de Cambrils: Segona fase de treballs al moll de ribera.
Cal destacar, també, la inauguració del port esportiu de Roses i la presentació dels ports de Badalona i Calafell.
Les actuacions del Pla d’inversions de ports s’emmarca en la millora prevista
per els sectors pesquer i esportiu.
Sector pesquer
La flota d’embarcacions de pesca es compon de vaixells que utilitzen tècniques d’arts menors, d’encerclament i d’arrossegament. En els darrers anys
hi ha hagut una lleugera baixada de les captures, però amb una pujada dels
preus mitjans a llotja amb oscil·lacions.
Els objectius: impulsar la comercialització i millorar les instal·lacions
90.000
Tones
130.000
75.000
Milers d’euros
125.000
60.000
120.000
45.000
115.000
30.000
110.000
15.000
105.000
100.000
0
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
• Millora dels sistemes de comercialització del peix i dels serveis complementaris
• Optimització de les dàrsenes pesqueres
• Suport a les polítiques de promoció del sector
Les actuacions
Entre les actuacions que s’impulsaran amb el Pla de ports, recollides en la
seva major part al Pla d’inversions de ports de la Generalitat 2005-2008, hi
ha les adequacions de naus per a la venda de peix i el seu sistema de comercialització i la millora de les instal·lacions al suport pesquer per un import
superior als 10,3 M€.
Balanç Pla de Govern 363
�Sector esportiu
Catalunya compta amb 47 dàrsenes esportives i una oferta de 48.500 places,
de les quals 28.641 són amarradors. Quant a la distribució territorial del
total de les places, 23.240 es troben a les comarques gironines, 13.143 a
Barcelona i 12.094 a Tarragona. En els darrers vint anys l’increment ha estat
superior al 100%.
Els objectius: reequilibri territorial i optimització de l’espai
•
•
•
•
Distribució més equilibrada del litoral
Reconversió de l’oferta per acollir eslores de 12 a 15 metres.
Potenciació de l’accés al mar d’embarcacions petites (rampes de varada)
Potenciació d’instal·lacions de baix impacte ambiental (de temporada i
en sec)
• Impuls de la pràctica popular de la nàutica
• Professionalització de la gestió dels ports i les dàrsenes esportives
L’ampliació d’amarratges garanteix una distribució de la oferta
equilibrada territorialment
Les actuacions
A Catalunya hi ha 50.500 embarcacions amb un augment anual mitjà de 400.
El Pla de ports preveu un creixement d’amarratges de l’1,1% anual fins al
2015. Per tal de cobrir aquesta demanda de manera sostenible amb la preservació del litoral, el DPTOP té previst habilitar uns 6.000 nous amarradors
fins a aquesta data. D’aquests, 3.250 se situaran en ports esportius ampliats.
Actualment, l’oferta d’amarradors es troba molt concentrada a les comarques del nord. Amb l’horitzó 2015 la nova oferta es pretén localitzar en les
comarques del sud com a mesura d’equilibri. Destaquen les ampliacions
següents: Roda de Barà, l’Ampolla o Tarragona.
Una actuació prioritària és la reordenació de les dàrsenes de molts dels ports
existents per optimitzar espais i absorbir la tendència a un creixement de
l’eslora de les embarcacions esportives.
A banda de l’ampliació dels ports esportius, es proposen altres opcions per
a la creació de 2.726 noves places, com ara marines sequeres, zones de fondeig controlades o places d’avarada.
Balanç
Cal assenyalar en primer lloc que l’actuació del Govern ha estat adequada per assolir l’objectiu d’enfortir els ports de Barcelona i Tarragona en el
seu posicionament com a nodes logístics clau a la Mediterrània. També
s’han fet avenços importants en la millora de les infraestructures d’accés
ferroviari.
Pel que fa als ports de la Generalitat, s’ha intensificat la inversió en millores
adreçades a la modernització del sector pesquer, esportiu i comercial i,
sobretot, al conjunt d’actuacions mediambientals i de millora d’integració.
Una nova política territorial i ambiental
Infraestructures
4.6.5
Promoure la xarxa d’aeroports de
Catalunya. Fons de Promoció de
noves rutes aèries
Punt de partida
Un dels objectius de vital importància en el Pla de Govern era la qüestió
de la distribució final de competències en matèria d’aeroports entre
l’Estat i la Generalitat, així com actuar per tal de dinamitzar la xarxa
d’aeroports a Catalunya i promocionar noves rutes aèries.
Amb les actuacions dutes a terme i projectades s’està consolidant una
xarxa d’aeroports que comprèn els aeroports de Barcelona, amb vocació
de Hub aeroportuari, Girona i Tarragona–Reus, el nou aeroport de Lleida
(Alguaire) i un conjunt d’aeròdroms distribuïts arreu del país (Cerdanya,
Òdena...).
Desenvolupament de l’Acció del Govern
Els aeroports catalans són ja l’any 2006 el 19% en termes de passatgers
del total espanyol (eren el 16,3% l’any 2003). Cal indicar que l’activitat institucional s’ha centrat a treballar per la inclusió dels aeroports com a competència de la Generalitat en el nou EAC. Aquesta tasca, recolzada per totes les
forces polítiques catalanes, no ha pogut concloure del tot favorablement, ja
que les competències incloses abastaran tota la xarxa aeroportuària catalana, llevat del cos de l’aeroport del Prat, considerat d’interès general, que de
moment continuarà essent gestionat exclusivament per l’Estat.
L’aeroport del Prat
L’aeroport de Barcelona, igual que la resta d’aeroports catalans, ha continuat
amb el creixement iniciat l’any 2004 tant pel que fa al trànsit de passatgers
com pel que fa a moviment de mercaderies.
Evolució del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona (milions)
26,9
19,4
20,5
21,2
2001
2002
22,5
24,4
És per això que es pot considerar, que en l’àmbit de polítiques portuàries,
l’acció del Govern es pot considerar com un objectiu assolit, tot i que
evidentment en el futur proper caldrà seguir invertint i millorant dia a dia
la gestió d’aquestes instal·lacions.
2000
364 Balanç Pla de Govern
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
2003
2004
2005
Balanç Pla de Govern 365
�Trànsit de passatgers als aeroports catalans (en milions)
Font: Direcció General d’Aviació Civil (Ministeri de Foment)
Evolució del tràfic de mercaderies a l’aeroport de Barcelona (tones)
90.239
87.309
76.966
75.217
81.908
70.116
Milions de passatgers
2000
2001
2002
2003
2004
Barcelona
19,4
20,5
21,2
22,5
24,4
26,9
11,3
%var
13%
6%
3%
6%
8%
11%
12%
0,6
0,6
0,5
1,4
2,9
3,5
1,3
%var
3%
-4%
-11%
167%
106%
20%
6%
Reus
0,7
0,7
0,8
0,8
1,1
1,4
0,4
%var
11%
7%
3%
11%
35%
20%
10%
%var
2001
2002
2003
2004
2005
Espanya
%var
Per primer cop s’ha fet promoció
comercial activa de l’aeroport del
Prat, que ha permès conexions
directes amb Xina, Xile, Colòmbia,
Perú i noves línies als Estats Units
Les noves rutes inaugurades de
l’aeroport de Barcelona el projecten estratègicament com a pont
cap al sud-est asiàtic
366 Balanç Pla de Govern
Durant el 2005, l’aeroport de Barcelona va ser dels que va presentar una
taxa de creixement més significativa respecte a l’any anterior d’entre els
aeroports europeus amb més trànsit, per davant d’aeroports com els de
Madrid, Munic o París. De fet, es va situar el primer en l’increment del trànsit
de passatgers total, i ja és el novè aeroport d’Europa per aquest concepte.
L’any 2005 el trànsit de passatgers va ser de gairebé 27 milions i el de càrrega més de 90.000 tones. Si es mantenen aquestes tendències és clar que el
creixement es mantindrà a l’alça. Val a dir que en valors absoluts, les xifres de
càrrega aèria encara tenen molt marge de millora.
Una de les causes del creixement continu del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona ha estat la tasca desenvolupada pel Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA). Constituït a principis de 2005 per la
Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament
de Barcelona i Aena, la seva activitat es concentra en dues estratègies: establir-se com a òrgan de contacte i de promoció de l’aeroport de Barcelona
amb les companyies aèries, fent de pont entre les institucions catalanes, i
donar suport a l’establiment de noves rutes intercontinentals, a més de mantenir les actuals. Les seves línies de treball consisteixen a elaborar estudis de
mercat per identificar rutes interessants i realitzar accions de promoció per
aconseguir que s’estableixin. Amb aquestes premisses, els resultats obtinguts han estat del tot satisfactoris. Al llarg de l’any 2005 es va aconseguir
connectar l’aeroport de Barcelona amb països com la Xina, els Estats Units,
Xile, Colòmbia i el Perú.
Enguany s’han inaugurat noves rutes, com la de Barcelona a Singapur, fent
que l’aeroport del Prat es posicioni com un enclavament estratègic per esdevenir un pont cap al sud-est asiàtic, Austràlia i Nova Zelanda (sud-est pacífic).
Una altra ruta inaugurada aquest 2006 ha estat Barcelona-Tallin (Estònia) i
Barcelona– Bogotà (Colòmbia).
Una altra de les causes de la trajectòria ascendent de l’aeroport ha estat la
inauguració de la tercera pista (actuació realitzada pel Ministeri de Foment), que ha permès incrementar el nombre d’operacions per hora, i que es
veurà encara millorada amb la inauguració de la nova terminal.
S’ha de fer esment també que Barcelona, per la seva posició com un dels primers destins turístics internacionals, ha induït un gran creixement de vols de
baix cost, amb especial rellevància de la companyia de capital català Vueling
o Easy Jet, que s’han consolidat en aquest mercat.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
*2006
Girona
Catalunya
2000
2005
% Catalunya / Espanya
21
22
22
25
28
32
13
13%
6%
3%
10%
15%
12%
11%
138,6
142,7
141,2
151,7
163,9
179,0
70,2
9%
3%
-1%
7%
8%
9%
8%
15%
15%
16%
16%
17%
18%
19%
* Dades acumulades de gener a maig
Tràfic de mercaderies a l’aeroport del Prat (en tones)
Font: DG d’Aviació Civil
*Dades acumulades de gener a maig
Tones
Barcelona
%var
Madrid-Varajas
%var
Espanya
%var
2000
2001
2002
2003
2004
2005
*2006
87.309
76.966
75.217
70.116
81.908
90.239
36.773
1%
-12%
-2%
-7%
17%
10%
-1%
305.499
294.692
295.291
304.386
337.050
328.105
127.798
8%
-4%
0%
3%
11%
-3%
-7%
607.520
577.031
574.066
576.835
629,396
610,145
232,818
4%
-5%
-1%
0%
9%
-3%
-8%
Els aeroports de Girona i Reus
Però més enllà de la centralitat i la importància de l’aeroport de Barcelona
per al conjunt del país, cal destacar el desenvolupament dels altres aeroports del territori. L’aeroport de Girona–Costa brava s’ha consolidat
internacionalment i ha presentat un espectacular creixement. El trànsit
de passatgers s’ha multiplicat per 5 des de l’any 2000 i ha passat de poc més
de mig milió de passatgers a més de tres milions i mig l’any 2005. Tot indica
que el creixement en aquest àmbit continuarà progressant positivament. Per
a aquest desenvolupament ha estat important l’acord al qual es va arribar
entre la Generalitat, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç i la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines per al foment de rutes aèries
i l’establiment de Girona com a base de companyies aeronàutiques de baix
cost. Així mateix, s’ha constituït l’Associació per a la Promoció del Desenvolupament de les Comarques Gironines, que té com a finalitat bàsica la promoció dels vols regulars de l’aeroport de Girona i la signatura d’un conveni
de col·laboració entre l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar i AENA per regular i
ordenar la circulació en els accessos de l’aeroport. S’ha millorat el principal
problema de creixement d’aquest aeroport, com era l’aparcament de
vehicles. Igualment, s’ha fet possible que l’aeroport tingués un Punt d’Inspecció Fronterer (PIF), pel qual es controlen sanitàriament productes frescs.
Aquest fet obre unes oportunitats de mercat que poden fer multiplicar el
moviment de mercaderies.
Balanç Pla de Govern 367
�Evolució del trànsit de passatgers als aeroports de Girona i Reus
Balanç
Girona
Reus
3,5
2,9
1,4
0,7
0,6
2000
Girona i Reus van dotant-se les
infraestructures que els permeten
desenvolupar el seu nou potencial
de creixement.
Amb les actuacions dutes a terme
i les projectades, en un futur no
gaire llunyà qualsevol ciutadà de
Catalunya estarà a menys de dues
hores en cotxe per accedir a un
aeroport, amb els avantatges que
aquest fet implica.
368 Balanç Pla de Govern
0,7
0,6
2001
0,8
0,5
2002
0,8
2003
1,1
2004
1,4
2005
Pel que fa a l’aeroport de Reus, l’any 2005 va inaugurar una nova terminal
d’arribades, infraestructura que li era del tot necessària i que ha estat cabdal
per al seu progressiu creixement. El 2004 va superar per primera vegada
el milió de passatgers, xifra que va continuar creixent l’any 2005 fins a
assolir 1,4 milions.
Els projectes d’estacions de ferrocarril amb l’ample de via europeu prop
d’aquests dos aeroports seran de segur el catalitzador d’una nova fase de
creixement a mig i llarg termini. Ho són també les connexions amb transport
públic amb els seus sistemes urbans més propers, mitjançant per exemple el
futur TramCamp.
Alguaire i els nous aeroports al territori
Cal fer especial incidència en aquesta legislatura, de l’impuls al futur aeroport de Lleida-Alguaire. Aquesta infraestructura aportarà a les terres de
Ponent una projecció fins ara inexistent i es convertirà en la primera construcció d’un aeroport per part de la Generalitat.
Es va resoldre en primer lloc el debat sobre la seva ubicació, veritable
moment desllorigador del projecte. En el transcurs de l’any 2005 es va
aprovar el Pla especial per a la delimitació de sòl de l’àmbit del futur aeroport, que delimita l’espai i legitima la reserva de sòl per garantir la seva
ubicació i, en paral·lel, està a punt de ser aprovat el seu Pla director. L’aeroport d’Alguaire compta amb una inversió prevista de 42,5 M€ i l’objectiu
d’assolir 400.000 viatgers i 6.000 tones de transport de mercaderies anuals.
A més de connectar internacionalment les comarques de Ponent, la nova
infraestructura aeroportuària dinamitzarà l’entorn socioeconòmic de la zona.
Finalment, pel que fa a la promoció a la xarxa d’aeroports a Catalunya cal
ressaltar l’aprovació recent dels plans directors dels aeròdroms d’IgualadaConca d’Òdena i de la Cerdanya, que tenen com a objectiu delimitar les
instal·lacions actuals i considerar possibles ampliacions.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
La xarxa d’aeroports s’amplia i es potencien els existents, alhora que
la promoció de noves rutes aèries ha estat un èxit. D’aquesta manera,
l’aeroport de Barcelona ha inaugurat la tercera pista i s’ha mantingut
en una posició capdavantera a Europa mentre que la resta d’aeroports
del Principat s’han mantingut en creixement constant i en alguns casos
espectacular com és el cas del de Girona. Les tasques dutes a terme pel
Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) ha comportat l’establiment de noves rutes intercontinentals a l’aeroport de Barcelona, que
l’han convertit en un dels deu aeroports europeus amb més trànsit.
Destaca també l’aprovació de l’emplaçament de l’aeroport de Lleida,
a Alguaire, que serà el primer construït per la Generalitat.
Pel que fa a un dels subobjectius més rellevants expressats al Pla de
Govern, l’aprovació de les figures legals que fessin possible la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en
la gestió aeroportuària, les converses i avenços realitzats són notables,
i malgrat que no s’hagi pogut incloure aquesta competència en el nou
Estatut, s’espera tancar aquesta legislatura havent-se resolt el traspàs de
Girona, Reus i Sabadell i sent molt propera la constitució d’un consorci de
gestió per al Prat.
Per tot el que s’ha exposat, tot i que era un objectiu especialment ambiciós i el temps per desenvolupar-lo ha estat només de tres anys, s’estima
que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se.
Balanç Pla de Govern 369
�Una nova política territorial i ambiental
Infraestructures
4.6.6
Crear estructures logístiques
com a factor de competitivitat
Punt de partida
S’ha demostrat que les zones d’activitat logística, integrades i amb serveis
específics, són un èxit que beneficien tant el territori com les empreses
que en fan ús. És per aquest motiu que, davant el repte de consolidar
Catalunya com a porta logística d’entrada al sud d’Europa, el Govern
es va fixar els següents objectius per a aquesta legislatura:
1
Impulsar un eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior que
es recolzi sobre l’Eix Transversal.
2
Apostar per la intermodalitat en les noves àrees logístiques (carretera, vaixell, ferrocarril).
3
Crear una xarxa d’aparcaments per a camions, i una altra d’aparcaments per a mercaderies perilloses.
4
Iniciar o completar totes les centrals que els grans eixos de transport
i àmbits de població requereixen.
5
Promoure actuacions vinculades a la consolidació d’una gran àrea
logística intermodal liderada pels ports de Barcelona i Tarragona.
Estratègic de CIMALSA per al període 2005-2008, dotat amb 118,5 M€. Val
a dir que els processos de comercialització d’aquestes CIM són francament
positius.
Amb el desenvolupament de les Centrals Integrades de Mercaderies (CIM)
al Vallès, Lleida, Camp de Tarragona i les comarques de Girona, totes les
demarcació compten amb una plataforma logística d’iniciativa pública.
La potenciació logística sobre l’Eix Transversal respon a la voluntat política de potenciar la Catalunya interior que es va encetar amb la construcció de
l’Eix Transversal viari i que continua amb el seu projecte de desdoblament i
la construcció de l’Eix transversal ferroviari. Unint les poblacions de Cervera,
Igualada, Manresa i Vic, es desenvoluparà un nou eix entre Girona i Lleida
que promourà el desenvolupament de les comarques interiors de Catalunya
sense sobrecarregar el corredor mediterrani.
S’ha promogut ja en aquesta legislatura el concurs per a la constitució
de LOGIS Bages, la plataforma logística de la Catalunya Central que,
connectant amb les dels àmbits de Lleida i Girona, contribuirà significativament a fer realitat el nou eix logístic que es dibuixa sobre l’Eix Transversal
viari i ferroviari. LOGIS Bages se situa a Sallent, punt d’encreuament de l’Eix
Transversal amb l’Eix del Llobregat i amb una superfície de 8,7 ha. Es preveu
la creació de 250 llocs de treball i la continuïtat de l’activitat durant un mínim de 50 anys.
Ben aviat s’hauran de definir i iniciar els processos de creació de les plataformes de les Terres de l’Ebre i del Penedès. En el cas de la LOGIS Ebre s’ha
signat recentment el conveni per al desenvolupament de la plataforma.
Cal subratllar com a pròpia d’aquesta legislatura la creació del nou concepte de plataforma batejat com a LOGIS, i que fa possible que en el mateix
polígon logístic s’hi instal·lin activitats industrials lleugeres i serveis complementaris, que a més de facilitar la comercialització de l’espai promogut,
assegurant el rendiment de la inversió pública, facilita crear sinergies entre
empreses industrials i empreses logístiques.
Amb la construcció de noves CIMS
i LOGIS, es consoliden les plataformes logístiques com a factor
d’ordenació del territori.
Desenvolupament de l’Acció del Govern
La Generalitat, a través de la seva empresa pública CIMALSA, impulsa plataformes d’iniciativa pública que es consideren estratègiques per al desenvolupament del sistema logístic de Catalunya. A continuació es repassen més
en detall les principals actuacions dutes a terme.
Inversió de prop de 150 M€ (20042008) per tal de consolidar els dos
grans eixos logístics de Catalunya.
370 Balanç Pla de Govern
Impulsar un eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior que es
recolzi sobre l’Eix Transversal.
Des de l’any 1998 funcionava a Catalunya la Central Integrada de Mercaderies (CIM) del Vallès i a partir d’un acord entre l’Ajuntament de Lleida i
CIMALSA el maig de l’any 2000 va iniciar-se el projecte de la CIM Lleida, que
va començar a funcionar com a tal el 2004. Des d’aquest punt de partida, durant la legislatura present s’ha vist la necessitat d’impulsar unes centrals
logístiques interiors, obrint al territori les possibilitats que fins el moment
es concentraven tan sols en dos punts.
D’aquesta manera, el 2004 CIMALSA va invertir prop de 30 M€ en la millora CIM de Lleida, la promoció de noves Centrals logístiques de la Selva
(parc logístic de Girona), el Camp (situada entre Reus i Tarragona), i LOGIS
Empordà (situada al Far de l’Empordà), fent possible així que cadascuna
d’aquestes quatre capitals catalanes passi a disposar d’una CIM en la seva
àrea d’influència. Així mateix, l’any 2005 el Govern es va aprovar el Pla
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Balanç Pla de Govern 371
�En un futur proper, doncs, entre els equipaments construïts i els que s’estan
construint, el repartiment de CIM i LOGIS pel territori serà el que veiem al
mapa següent.
Repartiment de CIM i LOGIS
LOGIS Empordà
LOGIS Bages
CIM Lleida
CIM la Selva
CIM Vallès
LOGIS Penedés
CIM el Camp
LOGIS Ebre
LOGIS
CIM
Les CIM són equipaments eficients
logísticament i mediambiental.
372 Balanç Pla de Govern
Apostar per la intermodalitat en les noves àrees logístiques (carretera,
vaixell, ferrocarril).
Perseguint aquest objectiu, la CIM de la Selva ja es va pensar i construir
tenint en compte la seva particular ubicació en el territori, molt proper a
l’aeroport de Girona, desenvolupant un parc d’activitats aeroportuàries
i logístiques que pretén oferir serveis complementaris tant a les empreses
logístiques instal·lades a la CIM com a les empreses i usuaris de l’aeroport.
Respecte d’aquesta CIM, val la pena destacar que aquesta instal·lació compta amb una instal·lació de generació d’electricitat fotovoltaica de 100 KW
que es finançarà a través de la venda de l’energia que produeixi. Es comprova així que les plataformes logísitiques faciliten, entre altres avantatges, que
aquest sector tingui millor comportament mediambiental.
En aquesta mateixa línia, es preveu la promoció de polítiques concretes
destinades a la implantació de terminals ferroviàries. Les terminals ferroviàries són elements fonamentals per augmentar l’eficiència del ferrocarril
en el transport de mercaderies entre les quals destaquen, per la seva funció
estratègica les del port de Barcelona i la de la Llagosta.
PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Crear una xarxa d’aparcament per a camions, així com un conjunt
d’aparcaments per a mercaderies perilloses
Entre les actuacions desenvolupades en aquest àmbit, cal destacar l’acord
subscrit a principis del 2005 per ampliar l’aparcament de camions al Polígon industrial “El Segre”, i així mateix l’aparcament que es va inaugurar a
Tarragona el juny del 2005 al polígon de Riuclar, amb un cost d’inversió total
de 8,6 M€, i que ha suposat una important millora, en general, per al sector
logístic del Camp de Tarragona.
Promoure actuacions vinculades a la consolidació d’una gran àrea logística intermodal liderada pels ports de Barcelona i Tarragona
El sector de la logística a Catalunya no té per únic agent la Generalitat. Tant
les Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona, amb les seves ZAL portuàries que segueixen creixent, com el Consorci de la Zona Franca, com fins i
tot operadors privats, s’han sumat en aquests tres anys a l’impuls d’aquest
àmbit, que té el seu fonament en els avantatges objectius que comporta
tant per al territori com per a la indústria.
En aquest sentit, cal destacar dues iniciatives estratègiques del port de
Barcelona (APB) com són la compra de terrenys prop de Saragossa i prop
de Tolosa per tal de constituir la terminal marítima de Saragossa (tmZ)
i la terminal marítima de Tolosa (tmT), consolidant així el “hinterland” del
Port de Barcelona i donant sentit pràctic a la nova Euroregíó.
A banda d’aquestes actuacions, també cal destacar el nou impuls que s’ha
donat a l’Observatori de la Logística de Catalunya, amb l’objectiu que es
disposi d’una eina eficaç per conèixer el nivell d’eficiència de la logística del
país, incloent-hi tots els seus promotors, i per poder analitzar les particularitats i les necessitats logístiques de diversos sectors econòmics per contribuir
a la seva competitivitat.
Tots els actors de la logística a
Catalunya es troben en fase d’expansió
Balanç
L’evolució i el compliment dels objectius fixats per part de l’Acció de
Govern ha estat en general satisfactòria, sobretot tenint en compte els
temps de desenvolupament que tenen les infraestructures. En aquests
anys, s’ha invertit i s’ha gestionat. Es pot dir que aquest és un àmbit en ple
creixement, i que l’excel·lència logística és un projecte ja consolidat en el
teixit públic i empresarial de Catalunya, que s’anirà afermant amb el pas
dels anys.
Tanmateix, cal fer esment que s’ha donat un impuls definitiu al projecte
de LOGIS de l’Ebre, amb la signatura del conveni. Manca avançar el projecte de la LOGIS Penedès.
És per això que es pot qualificar aquest últim objectiu polític del Pla de
Govern 2004-2007 com un objectiu en vies d’assolir-se.
Balanç Pla de Govern 373
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Balanç del Pla de Govern 2004-2007
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Direcció General de Coordinació Interdepartamental
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Balanç
Govern
Acció política
Catalunya
Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Document que revisa l'estat de compliment del Pla de Govern que recull el conjunt dels compromisos subscrits amb la ciutadania a l’inici de la legislatura.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1315/19930319d_00542.pdf
89fd990811bed66fd7d555397aa864bd
PDF Text
Text
19.3.93
CONFERENCIA PREMSA ALCALDE: BALANÇ FINAL DE HOLSA
Les paraules que avui s'han dit, la vista que es veu des d'aquí
i el repàs que estem fent l avui tots plegats ens permet de
reafirmar-nos en la convicció'que hem assistit a una empresa molt
singular, a un projecte enormement singular, segurament sense
precedents, diferent de Sevilla, de Seül, de Montreal, de Los
Angeles i en virtud del qual ha sigut una ciutat la que ha
liderat un projecte però tenint el recolzament decissiu, decidit,
imprescindible, d'una altra administració pública, que ha sigut
l'Estat.
No és corrent que els Estat es deixin envolicar en projectes
dirigits per ciutats, pensoque és una fórmula de futur, les
ciutats coneixen seguramentdes de més aprop els problemes
probablement, són els millo*s empresaris, sent els Estats els
millors capitalistes d'aventures públiques, de projectes com
aquest. Altrament no s'explicria el que s'ha aconseguit.
Vostès saben que quan Barcelona va formular i va posar en marxa
les empreses que estan avui aquí representades, les tres
empreses, no tenia encara el si definitiu ni de la Generalitat ni
de l'Estat, que no el va obtenir de la Generalitat i que, en
canvi, el va obtenir de l'Estat en una proporció superior a la
que s'havia demanat, que era un 33 %. L'ha obtingut d'un 50 %, i
per tant, l'Estat espanyol es pot considerar orgullós d'haver
participat en un projecte l que tot el món reconeix com a
important.
Hi ha dos aspectes del que aquí s'ha fet que es valoren
separadament. Un són els Jocs en sí mateixos, que van costar
180.000 milions, que han tingut un pressupost equilibrat i en
general, la unanimitat per part deis mitjans en la perfecció de
la seva organització.
I d'altra banda, avui estera tancant un altre exercici, un altre
part del projecte, que és elide les obres, que han sigut 275.000
milions, exactament, Inés iaportant aquesta part i des del meu
punt de vista, Inés decissiva per la ciutat en el seu futur,
perquè si la primera li dóna imatge, la segona li dóna
infrastructura física i capacitat práctica de competir.
1
�Jo crec que d'aquí ha de sortir un capital vendible, un capital
rendable, i aquest capital és sobre tot un capital humá, el
capital fornat per les persones que han conduit i realitzat
aquest procés, amb un alcalde empipador que al darrera els hi
estava cada dia pressionant per complir terminis i costos i
exigències de qualitat, equip humá del qual jo estic profundament
orgullós, i no només orgullós, sine) del qual vull que aquesta
ciutat, en el futur, pugui tréure més rendiments.
Aquests dies passats, concretament a Cannes i amb motiu de la
concessió del premi de l'any del Mipim, d'una organització
internacional d'inmobiliaris a la ciutat de Barcelona, vaig
sentir de totes les procedències, de totes les fonts, i després
també a Estrasburg i a París, per part de dos ex-primers
ministres francesos i en general per l'opinió del poder, que el
que ha impressionat ha estat, sobre tot, la transformació de la
ciutat. La gent es pregunta que cóm ha sigut possible, i ha sigut
possible gràcies a l'esforç de les persones que vostès veuen aquí
davant i molt en particular del president del holding i del seu
equip.
Jo vull que quedi ciar que aq41 no ens quedarem, que hem d'anar
endavant, que tenim projectes enormement importants per fer i que
aquest equip, que ha sabut sorprendre al món amb la seva
capacitat de transformació há de continuar sorprenent-nos en el
futur.
Nosaltres tenim l'acord de 14 Generalitat i el Ministeri d'Obres
Públiques per una operació singular important, que és l'operació
llavis deis cinturons, en els quals, i gràcies a les
modificacions que es van ter en la Llei del Sòl, es poden
utilitzar, en bona mesura, per fer vivenda a preu taxat.
Crec que aquesta será una operació molt significativa que
comptarà amb el precedent i l'ajut de les persones que, fins
aquí, han col.laborat.
Hi ha un segon gran projecte, que és el delta del Llobregat, que
a mí em sembla que hauria de tenir també el mateix esperit. Com
és lògic, també el COOB el:va tenir, també el Holding el va
tenir. En la definició de llequip i del projecte hi ha punts de
fricció,
això és absolutament natural.
2
�Però el que és evident és que aquesta inversió, que es calcula en
400.000 milions en un període d'anys que van des d'aquí fins al
final de la década, ha de ser el resultat, per una banda, de la
col.laboració entre les diverses institucions, l'Estat, la
Generalitat, les administraCions locals implicades i per altra
banda ha de comptar d'alguna; manera amb el capital humà que ha
representat la transformació de la ciutat. Em semblaria estrany
que no fos aïxi, d'una maner4 més o menys directe o més o menys
indirecte.
I per últim, l'Ajuntament de Barcelona està disposat a tirar
endavant la creació d'una enginyeria, Barcelona 92, al front de
la qual hi haurà Jordi Mercader, que tractarà de fer rentable en
el món el crèdit que s'ha aconseguit amb la transformació que
tothom vol i que tothom considera enormement important.
Amb el senyor alcalde del Prat i jo vem coincidir fa una colla
d'anys en una sol.lució intermitja que en aquell moment va
satisfer a tothom, i espero que sigui aquesta la que s'apliqui.
Vostè recordarà que en el P14 General Metropolità hi havia una
primera sol.lució de desviació grandilocuent cap a ponent, i que
aquest Pla General Metropolità es va revisar, per part de les
entitats metropolitanes i amb l'acord de tothom, inclòs l'alcalde
del Prat, reservant-se un terreny per fer una desviació menor que
pràcticament continuaria el riu que ara tomba a l'esquerra, en
línia recta fins el mar.
Ens trobem davant d'un seguit de projectes, com l'autovia de la
marge dreta del Llobregat, la segona pista de l'aeroport,
l'ampliació del port, la desviació del riu, l'arribada de l'ample
de via europeu fins el port, la connexió de tot això amb el
Consorci de la Zona Franca i:'Mercabarna, la part de mercaderies
de l'aeroport, molt oblidada fins ara... Aquests projectes, en un
90 %, recauen en l'administració de l'Estat.
3
�Es evident que, per exemple, èl desviament del Llobregat no recau
en l'administració autonòmica perquè va ser transferit, i a més
amb una partida de diners de ;4.000 milions en l'any en que això
es va fer, que en aquell moment deuria ser suficient, no sé si
ara ho serà, però en definitiva, està transferit.
Crec que les entitats metropolitanes hi han de ser d'una forma
inexcusable, perquè les entitats, tant per la depuradora que s'ha
de construir com per la incineradora que es preveu, que són
competència de l'Entitat Metropolitana de l'aigua i dels residus,
com per tot el que fa referència al transport, no poden estar
absents tampoc l'Entitat Metropolitana del Transport.
Per tant, el que hï ha d'haver és una bona coordinació en torn
d'un conjunt de projectes, la majoria dels quals depenen de
direccions generals de l'Estat. Però jo penso que el fet de la
diversitat de direccions generals, per una banda, la diversitat
d'interessos legítims, autonòmics, locals i metropolitans d'altra
banda, aconsellerien trobarluna fórmula del tipus que aquí s'ha
dit, sobre la base d'una persona o unes persones de consens, que
permetés tenir la garantia que el conjunt de les operacions es
porten amb empenta i amb rigor.
Jo crec que, en el conjunt delies persones que han col.laborat en
el projecte del 92, hi ha com perquè no en faltin, precissament.
En quan a la polèmica entre el sr. Molins i el sr. Borrell, jo
estic una mica amb el sr. Borrell, peró no tant per convergència
ideológica, sinó perquè penso que és important començar, molt
important començar aviat, quela conjuntura ho demana, que aquest
és un projecte molt engresacador, que posar-ho en marxa serà un
detonant positiu que jo crec que en aquest moment que estem
vivint fa molta falta.
No estic, però, en contra de les paraules que diu el sr. Molins,
em semblen assenyades, però posats a triar un dels dos criteris,
la ponderació o la urgèncl4, jo diria que el segon és més
important en aquest moment.
En quan a les enginyeries, és evident que normalment estan
relacionades amb grans companyies de construcció, però també és
evident que nosaltres hem generat tot un grup importantíssim
d'arquitectes i enginyers que saben fer coses que altres no saben
fer, com el trasllat d'un pont en el tram 10 de les autopistes
des del Nus de la Trinitat, itécniques enormement sofisticades.
Recordaran la dificultat de moltes de les obres, recordaran els
4
�problemes de creuar per sota del Moll de la Fusta, recordaran la
urgència amb la que algunes de les obres s'han fet i la perfecció
amb que s'han fet, i saben iots perfectament que les obres han
estat ben fetes i amb un costmolt raonable, que mai s'ha pecat
de gegantisme, etc.
Jo crec que tot això són factors a favor de que hi hagi una
utilització màxima d'aquest capital humà que s'ha trobat aquí. Es
pot dir que el mercat ja ho farà, però el mercat, que és
insustituible per moltes coses, a vegades no reacciona amb prou
rapidesa. Jo crec que si féssim cas del mercat aquí, no aniríem
prou depressa en el sentit 'de rentabilitzar inmediatament el
capital que tenim aquí.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4221
Title
A name given to the resource
Balanç final HOLSA / Conferència de premsa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Torre Mapfre, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Administració local
Urbanisme
Infraestructures
Acció política
Balanç
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1333/19930630d_00565.pdf
14a8d99b97bc6587d7e4a1061cb53220
PDF Text
Text
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a la Sociedad de Estudios
Internacionales
Dimecres, 30.06.93. CSIC (Madrid
19:30 hores
BALANCE A LA OLIMPIADA DE BARCELONA: UNA LECCIóN DE FUTURO"
0.- HACE CASI UN AÑO DE LOS J300. ¿QUE NOS HAN DEJADO,
VERDADERAMENTE? ¿CUáL ES EL BALANCE QUE, UN AÑO MáS TARDE,
PUEDE HACERSE DE LA OLIMPIADA DEBARCELONA?
MáS ALLá DE LA NOSTALGIA -ESA HUMANA, PROFUNDA Y DULCE
NOSTALGIA CON QUE NOS DEJAN LOS GRANDES MOMENTOS DE NUESTRAS
VIDAS- LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE pARCELONA NOS HICIERON MUCHO
MEJORES, COMO CIUDADANOS Y COMO PAÍS.
A BARCELONA, Y A TODO EL PAÍS, EL ÉXITO DE LOS JUEGOS NOS
PERMITE SENTIRNOS MáS SEGUROS EN NUESTRAS POSIBILIDADES,
MáS MADUROS COMO SOCIEDAD, MáS PREPARADOS PARA AFRONTAR LOS
PROBLEMAS, MáS CAPACITADOS PARA ENFOCAR NUEVOS OBJETIVOS,
MáS CONFIADOS PARA AFRONTAR EL FUTURO.
LOS JJOO FUERON QUINCE DíAS1 LA OLIMPIADA DURÓ CUATRO
AÑOS, PERO BARCELONA'92 HA SID EL PROYECTO DE UNA GENERACIÓN.
LA OLIMPIADA DE BARCELONA HA SIDO, ADEMáS, UNA GRAN OPERACIóN DE ESTADO.
�REPITO ALGO QUE CONSIDERO FUNDAMENTAL: SIN 'ESTE) GOBIERNO
NO HABRÍAN SIDO POSIBLES LOS JJOO. ESTE GOBIERNO HA ENTENDIDO MUY BIEN EL PROYECTO DE BARCELONA.
REPITO TAMBIÉN LA GRAN IMPORTANCIA DEL CONSENSO
INSTITUCIONAL Y DEL APOYO POPULAR. EL ENTUSIASMO POR EL PASO
DE LA ANTORCHA OLÍMPICA POR TODA$ LAS COMUNIDADES AUTÓNOMA,
COMO SÍMBOLO.
LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE BARCELONA HAN SIDO, CREO, LA GRAN
IMAGEN INTERNACIONAL DE LA ESPAÑA DEMOCRáTICA. EN ELLOS SE
VIó EL ROSTRO DE UNA NUEVA ESPAÑA PLURAL, CONFIADA Y
TOLERANTE.
LA REPERCUSIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS EN LA ECONOMÍA Y EN
LA VIDA SOCIAL HA SIDO IMPORTANTE TANTO PARA BARCELONA COMO
PARA TODO EL PAÍS. EL IMPACTO ECONÓMICO DE LS JJOO HA AFECTADO POSITIVAMENTE AMPLIOS SECTORES DE LA ECONOMÍA.
LOS JJOO HAN SIDO UN COLCHÓN OTRA LA CRISIS ECONÓMICA
QUE AFECTA EUROPA DESDE HACE MESES. LA CRISIS LLEGÓ ALGO MáS
TARDE Y NOS HA COGIDO MEJOR PREPARADOS.
EL IMPACTO ECONÓMICO DE LO$ JJOO Y LA CULTURA ORGANITZATIVA Y EMPRESARIAL QUE NOS HAN LEGADO VAN A PERMITIRNOS
SALIR MEJOR DE LA CRISIS.
LOS JUEGOS OLÍMPICOS SON UNA 4JECCIÓN DE FUTURO EN MUCHOS
ASPECTOS:
�A)
LA UTILIDAD DE LOS GRANDES ACONTECIMIENTOS PARA
FORMULAR PROYECTOS DE FUTURO.
B)
LA CONVENIENCIA DE LOS PLANES ESTRATÉGICOS PARA LA
FORMULACIóN DE OBJETIVOS A MEDIO Y LARGO PLAZO PARA LAS
CIUDADES.
C)
EL VALOR DEL CONSENSO POLÍTICO Y SOCIAL EN LOS
PROYECTOS DE FUTURO Y EN LA PLANIFICACIÓN ESTRATÉGICA.
D)
EL PAPEL DE LAS CIUDADES COMO MOTORES DEL DESARROLLO
POLÍTICO Y SOCIAL.
y
ES SOBRE ESTE ULTIMO PUNTO QTJE HOY QUISIERA INSISTIR DE
MANERA ESPECIAL ANTE USTEDES, CON UNA REFLEXIÓN GENERAL
SOBRE LA CIUDAD EN LA ESCENA INTERNACIONAL.
1. PERMíTANME, ADEMáS, SITUAR EL1PAPEL DE LAS CIUDADES EN LA
ESCENA INTERNACIONAL EN RELACXÓN CON EL PROBLEMA DE LA
PROXIMIDAD DE LA POLÍTICA Y DE LA NECESIDAD DE PERTENENCIA.
EN SETIEMBRE DE 1992, JUSTO AL ACABAR LOS JUEGOS OLÍMPICOS Y PARALíMPICOS, RALPH DAHáENDORF Y BRONISLAW GEREMEK
PLANTEARON CON GRAN CLARIDAD ESTE PROBLEMA, EN EL LIBRO DE
LUCIO CARACCIOLO "LA DEMOCRAZIA IN EUROPA" (1992).
PLANTEABA GEMEREK EL PROBLEMA DE LA DEMOCRACIA COMO UN
1
REGLAS E
SISTEMA FRÍO,
CONSTITUÍDO POR PRINCIPIOS,
INSTITUCIONES Y CUYA EXISTENCIAjDEPENDE DEL COMPROMISO DEL
CIUDADANO.
EL ENEMIGO MORTAL DE LA DEMOCRACIA SERÍA, POR TANTO, "LA
INDIFERENCIA, LA PASIVIDAD DE LOS CIUDADANOS, LA IMPOTENCIA
�DEL INDIVIDUO FRENTE AL UNIVERSO KAFKIANO DEL PODER".
LA NECESIDAD, PUES, DE UN SENTIMIENTO CALIENTE QUE SE
DERIVA DE ESTA REALIDAD SE PUEDE CONSTRUIR FáCILMENTE,
CONTINÚA GEMEREK, EN TORNO AL MITO DE LA COMUNIDAD NACIONAL
O ÉTNICA.
DADO QUE "EL SENTIDO DE LA COMUNIDAD TIENDE A ALIMENTARSE
DE AGRESIVIDAD HACIA EL OTRO, HACIA EL NO-HOMOGÉNEO", APARECE "LA FUENTE DE UN NUEVO PELIGRO AUTORITARIO, QUE NO HAY
QUE REDUCIR A LOS FANTASMAS HISTÓRICOS DE LOS TOTALITARISMOS
DERROTADOS".
EN EL MISMO LIBRO, DAHRENDORF, RESPONDE A LA PREOCUPACIÓN
DE GEMEREK APUNTáNDOSE A LA 11110RíA DE LA PERTENENCIA DE
VACLAV HAVEL.
LA DEMOCRACIA Y LA ECONOMÍA DE MERCADO SON, EN EFECTO,
MECANISMOS "FRíOS" Y LO SON DE UN MODO DELIBERADO, DICE
DAHRENDORF -"SON UN MÉTODO PAWREDUCIR LOS COSTES DE LOS
ERRORES HUMANOS, SU OBJETIVO ES EL CAMBIO NO VIOLENTO"- Y NO
RESUELVEN LA NECESIDAD DE PERTENENCIA, DE SENTIRSE EN CASA
PROPIA, QUE ANTAÑO SATISFACÍA LA1RELIGIÓN.
"NOSOTROS DEBERNOS VIVIR CON LOS CIRCUITOS CONCÉNTRICOS DE
PERTENENCIA TAN BIEN DESCRITOS POR VACLAV HAVEL, QUE VAN DE
LA COMUNIDAD LOCAL A LA NACIONAL Y A LA IGLESIA, PASANDO POR
DIVERSAS ASOCIACIONES".
HAVEL ES QUIEN MEJOR HA DESCRITO EL CIVISMO COMO DERECHO
DE CADA PERSONA A SER RESPETADA EN LOS DIVERSOS CíRCULOS DE
4
�PERTENENCIA QUE DEFINEN SU MUNDO 4 EN TANTO QUE CIUDADANOS DE
UNA CIUDAD, CIUDADANOS DE UN ES'*'ADO Y CIUDADANOS DEL MUNDO.
EL CIVISMO SERIA EL úNICO ISMO OUUE NO IRíA CONTRA NINGUNA
DE LAS ESFERAS DE PERTENENCIA 4 YA QUE SE AFIRMARíA EN
POSITIVO Y NO EN CONTRA O EN FRENTE DE LOS OTROS.
LA NUEVA ESPAÑA QUE APARECIÓ ANTE NOSOTROS DURANTE LOS
JUEGOS OLÍMPICO ES UNA REALIDAP DE ESE CARáCTER, CÍVICA,
INTERNAMENTE RESPETUOSA, NACIÓN DE NACIONES. (c. t‹4#\
2. EN EUROPA Y EN ESPAÑA HEMOS *SISTIDO EN LOS ULTIMOS AÑOS ""-----11
A UN FUERTE IMPULSO DEL PAPEL DE LAS CIUDADES.
BARCELONA, COMO ORGANIZADOR* DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE
1992, HA ACENTUADO SU PROTAGONISMO EN ESTA LÍNEA
-PROMOVIENDO EL GRUPO DE EUROCIUDADES ANTE LA COMISIóN
EUROPEA Y LAS REDES C-6 (BARCELO$A, MONTPELLIER, PALMA DE
MALLORCA, TOULOUSE, VALENCIA Y ZARAGOZA) Y G-7 (BARCELONA,
BILBAO, MáLAGA, MADRID, SEVILLÁ, VALENCIA Y ZARAGOZA)CON UN ESFUERZO QUE HA VALIDO A LA ALCALDÍA DE BARCELONA LA PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE
EUROPA.
HACE UNOS MESES, ANTE LOS ALCALDES Y CONCEJALES
SOCIALISTAS DE CASTILLA Y LA MANCHA, EN PRESENCIA DE JOSÉ
BONO Y DE FELIPE GONZáLEZ, PLANTEABA LO QUE PODRÍAMOS LLAMAR
LA FÓRMULA DE TOLEDO:
�A) LA SUBSIDIARIEDAD COMO GUiA DE LA APROXIMACIÓN DE LA
POLÍTICA A LOS CIUDADANOS.
B)
EL ESPÍRITU "DE L'EMPORDà" (DEL AMPURDáN) POR LA
COMARCA CATALANA QUE HACE CIEN AÑOS FUÉ IDENTIFICADA COMO
AQUELLA PARTE DEL TODO (CATALUÑA) QUE MEJOR QUE EL TODO
MEJOR PODÍA EXPRESAR SU SENTIDO DE UNA FORMA MáS CONCRETA Y
TANGIBLE.
EN LA ESTIMACIÓN DE LO PRÓXIMO Y PEQUEÑO SE EXPRESA
SUFICIENTEMENTE NUESTRA ESTIMACIÓN POR LO MAYOR Y ENVOLVENTE
(EL AMPURDáN POR CATALUÑA, CAT+LUÑA POR ESPAÑA) Y DE UNA
MáS SENTIDA.
FORMA MáS NATURAL, MáS AUTÉNTICA
EN TOLEDO PLANTEAMOS, HACE UNOS MESES, LA IDEA DE LA
SEGUNDA PARTE DEL CAMBIO —EL CAMBIO DEL CAMBIO, SE HA DICHO
LUEGO— COMO LA ATENCIÓN A LOS PEQUEÑOS PROBLEMAS MáS QUE POR
LOS TRASCENDENTALES YA RESUELTOS
RESUELTOS O EN VíAS DE SOLUCIÓN LOS GRANDES PROBLEMAS
ESTRUCTURALES E HISTÓRICOS DE ES'bE PAíS —ESTO FUÉ EL CAMBIO—
HAY QUE HACER FRENTE A LOS PROBLEMAS QUE HOY PREOCUPAN MáS,
SOBRETODO EN LAS GRANDES CIUDADES, AGOBIADAS POR SU PROPIO
ÉXITO ECONÓMICOS--
A) EL APARCAMIENTO Y EL TRANSPORTE PÚBLICO; EL RUIDO; LA
/CONTAMINACIÓN; LA CRECIENTE DESAI1DARICIóN DEL PASEO TRANQUILO
/POR NUESTRAS CALLES; EL AUMENTO PE
LAS BASURAS.
i
1
B)
LA INSEGURIDAD; LA CONCENTRACIÓN DE PROBLEMAS EN
'BARRIOS INCAPACES DE SOPORTAR TATO DOLORY SU DEGRADACIÓN;
�LA DROGODEPENDENCIA;
LA INMIGRACIÓN IRREGULAR Y LAS
REACCIONES QUE SUSCITA.
C) LA VIVIENDA DE LOS JóVENES Y DE LOS NO TAN JÓVENES; LA
VIVIENDA ASEQUIBLE, NO SÓLO LA VIVIENDA SOCIAL, Y MáS
CONCRETAMENTE LA VIVIENDA ASEQUIBLE EN LAS ZONAS ANTIGUAS DE
NUESTRAS CIUDADES.
f
DESDE-1987, EL ERROR POR EL QUE TENEMOS QUE PEDIR
EXCUSAS, ES HABER PENSADO MáS E
EUROPA QUE EN MALASAÑA, EL
RAVAL O EL CARMEN.
EL ERROR POR EL QUE TENEMOS QUE PEDIR PERDÓN ES NO
HABERNOS DADO CUENTA QUE, DEBAJO DEL FANTáSTICO TRASLADO DE
MEDIOS ECONÓMICOS A LAS AUTONOMÍAS, LOS AUTÉNTICOS PROBLEMAS
DE LA CALLE SEGUÍAN LEJOS DEL GRAN DINERO PÚBLICO.
UNA CUARTA PARTE DEL ESTADO SE HA DESCENTRALIZADO EN 12
AÑOS EN LAS AUTONOMÍAS EN UN PROCESO HISTóRICO, MIENTRAS LOS
AYUNTAMIENTOS SE ESTABAN EMPEÑANDO HASTA EL CUELLO PARA
HACER FRENTE A LA VEZ A ESOS PROBLEMAS Y DAR CUMPLIMIENTO A
LOS GASTOS CULTURALES, DEPORTIVOS, SOCIALES E
INFRAESTRUCTURALES QUE LOS CIUDADANOS DEMANDABAN Y QUE LA
PROPIA DESCENTRALIZACIÓN AUTONóM CA INCITABA A PROSEGUIR.
3. LLEGADOS A ESTE PUNTO, HAY QUÉ HABLAR DEL PRINCIPIO DE LA
SUBSIDIARIEDAD O, SI SE QUIERE, DEL PRINCIPIO DE LA
PROXIMIDAD.
�LA CALIDAD DE VIDA DE LOS CIUDADANOS AUMENTA CUANDO EL
GOBERNANTE SABE REPRIMIR SUS DESEOS BENEVOLENTES DE
"ARREGLAR LOS PROBLEMAS" Y ADMITE QUE SEAN LOS NIVELES
1-kUl\'Tik
INFERIORES QUIENES LO HAGAN !'---AíLII- CUANDO ESOS NIVELES
INFERIORES SE INHIBEN EN FAVOR D* LA SOCIEDAD CIVIL, SI ÉSTA
ES CAPAZ DE RESOLVER POR ELLA MISMA SUS PROBLEMAS.
ESTO ES LA SUBSIDIARIEDAD Y NO OTRA COSA. iiie~tére---DO.
J-..4511/1"1".~
LA CARGA DE LA PRUEBA DE LA EFICIENCIA
Y DE LA EQUIDAD TIENE QUE PROPORCIONARLA EL NIVEL SUPERIOR,
i
NO EL INFERIOR.
1
1
LA IZQUIERDA QUE SE QUIERE CAMBIAR A
Sí
MISMA ("HEMOS DE
SER CAPACES DE CAMBIARNOS A NOSOtROS MISMOS", DIJE EN TOLEDO) DEBE CAMBIAR TAMBIÉN EN ESO.1
EL OBJETIVO MUNICIPALISTA ypEL PROGRAMA SOCIALISTA] ES
"AVANZAR PROPORCIONALMENTE" HACIA EL OBJETIVO DE FIN DE
1
SIGLO (50/25/25 % EN EL REPARTODEL GASTO PÚBLICO CENTRAL,
AUTONÓMICO Y LOCAL). ESO QUIERE DECIR, APROXIMADAMENTE,
ESTAR EN EL 20 % EN 1997. MENOS QUE ESO SIGNIFICARÍA DEJAR
LAS COSAS DONDE ESTABAN EN 1992
O EN 1993 COMIENZA,
1..
POR
Y EN 1982. IMPOSIBLE.
FIN,
LA DÉCADA DE LOS
AYUNTAMIENTOS O HABREMOS PERDIDO EL TREN DE LA DÉCADA.
NO CONCIBO LA POLÍTICA DE CIUDADANÍA EUROPEA SIN UNA
POLÍTICA DE CIUDADES, SIN UNA CONCEPCIÓN DE EUROPA TAMBIÉN
COMO SISTEMA DE CIUDADES, DE CIU ADES EFICIENTES Y FUERTES.
1
�LO DIGO DESDE EL "REGIONALISMO EUROPEO" QUE COMPARTO Y
APOYO, PERO MáS ALLá DEL REGIONALISMO EUROPEO, YENDO A LA
MÉDULA DE LA POLÍTICA EUROPEA QIIE HA TENIDO SIEMPRE NOMBRES
PROPIOS EN CIUDADES NO CAPITALES DE ESTADOS COMO MILáN,
AMSTERDAM, BARCELONA, TURÍN, MUNICH O VALENCIA.
LA POSICIÓN DE LAS CIUDADES, CADA VEZ MáS ESCUCHADAS, ES
CONSEGUIR DE LA COMISIÓN EUROPEA QUE NO SE PROLONGUE LA
SITUACIÓN DE QUE EL 65 % DE LOS PROBLEMAS Y NECESIDADES DE
LA COMUNIDAD, QUE SE MANIFIESTAJT EN LAS ZONAS URBANAS, SÓLO
RECIBEN EL 25% DE LOS RECtiJRSOS DE LOS PROGRAMAS
COMUNITARIOS.
EN LA REUNIÓN DE PRAGA DEL CMRE (OCTUBRE DE 1992) SE
PLANTEÓ LA ESTRATEGIA DE LAS CI1jJDADES EN UN TRIPLE NIVEL:
EUROPA, SUBSIDIARIEDAD, COOPER14IóN.
4. ¿ES COMPATIBLE ESTA ESTRATEGIA DE FUTURO DE LAS CIUDADES
CON LA POLÍTICA "CALIENTE" DE LA PERTENENCIA,
DE LA
IDENTIDAD, QUE GEMEREK CONTRAP NíA A LA POLÍTICA "FRÍA" DE
LA DEMOCRACIA?
YO CREO QUE LO ES, PORQUE EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO ES LA
BÚSQUEDA DEL OTRO, Y NO SU NEGAC óN.
EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO DEBE BUSCAR LAS RAíCES COMUNES,
NO SÓLO LAS RAíCES PROPIAS (PATRIA) Y LAS RAMAS (FRATERNIDAD
HACIA FUERA).
�5. EL ROL DE LES CIUDADES DE CARA AL FUTURO NO DEBE
PLANTEARSE EN EL OLVIDO DE QUE LAS CIUDADES SON CAUSA Y
EFECTO, AL MISMO TIEMPO. CAUSA D$L BIEN Y DEL MAL, EFECTO DE
LO QUE SON Y NECESIDAD DE CORREGIRSE COMO SON.
LOS INFORMES SOBRE EL DESAR*OLLO DE LA HUMANIDAD (IDH)
OFRECEN UNA ILUSTRACIÓN PRECISA Y A MENUDO DRAMáTICA DEL
CONTEXTO MUNDIAL DE DESEQUILIBRIOS EN EL QUE LAS CIUDADES
HAN DE DEFINIRSE.
RíO DE JANEIRO, AMSTERDAM YiTORONTO HAN ACOGIDO EN LOS
ULTIMOS MESES REUNIONES IMPORTANTES PARA EL FUTURO DE LA
HUMANIDAD, EN EL QUE LAS CIUDADES SE MUESTRAN COMO AGENTES
DE CRECIENTE IMPLICACIÓN E IMPORilANCIA.
RíO Y BARCELONA FIRMARON UNA OECLARACIóN EN 1992 A FAVOR
DE LA COOPERACIÓN ENTRE LAS 'CIUDADES DEL MUNDO, COMO
INSTRUMENTOS A FAVOR DE LA PAZ Y ' DEL DESARROLLO, DEL CIVISMO
Y DEL UNIVERSALISMO.
EL PRóXIMO DÍA 21 DE JULIO, CON OCASIÓN DE LA VISITA A
BARCELONA DEL PREFECTO DE RfO DE JANEIRO, VAMOS A
PROFUNDIZAR, EN ESA LíNEA DE TRABAJO Y DE COOPERACIÓN.
AMSTERDAM DIó NOMBRE EN ABRII, DE 1993 A UNA DECLARACIÓN
DE LAS CIUDADES EUROPA PARA LA PROTECCIÓN DEL CLIMA, EN LA
LíNEA PROPUESTA EN 1991 POR EL
IBRO VERDE DE LA COMUNIDAD
EUROPEA, EN CUYA PRESENTACIÓN» AQUÍ EN MADRID, TUVE LA
OPORTUNIDAD DE PARTICIPAR EN 1991, JUNTO A LOS PRÍNCIPES DE
�ASTURIAS Y DE GALES, AL COMISARIO EUROPEO DE MEDIO AMBIENTE
Y AL MINISTRO DE OBRAS PÚBLICAS y TRANSPORTES.
EN TORONTO, A PRINCIPIOS DE ESTE MISMO MES DE JUNIO, LAS
ORGANIZACIONES INTERNACIONALES DE CIUDADES, SE HAN REUNIDO
EN TORNO A LA IDEA DE LAS CIUDADS UNIDAS, COMO COMPLEMENTO
Y CONCRECIÓN, COMO APOYO, DE LAS NACIONES UNIDAS.
Ç---LAI"--\
,kiísm
'12-1/1Ç
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4239
Title
A name given to the resource
Balance de la Olimpiada de Barcelona / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
La formula de Toledo: la subsidiarietat com a guia d'aproximació de la política als ciutadans i l'esperit de l'Empordà.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sociedad de Estudios Internacionales, Madrid
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Relacions Internacionals
Barcelona
Balanç
Subsidiarietat
Espanya plural
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-06-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4004/FMHP_01146.jpg
244ac34d57801ab8d1fa64061e4467ed
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-11-05/2006-11-09
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Senegal
Title
A name given to the resource
Ball amb música tradicional del Senegal
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
Senegalesos
Dones
Cooperació intergovernamental
Folklore
Masllorens, Àlex, 1956-
Roca, Felip
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4005/FMHP_01147.jpg
5843375362dbfbc8044a2b08beb68738
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-11-05/2006-11-09
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Senegal
Title
A name given to the resource
Ball amb música tradicional del Senegal
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
Senegalesos
Dones
Cooperació intergovernamental
Folklore
Masllorens, Àlex, 1956-
Roca, Felip
Obiols Llandrich, Margarita
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4006/FMHP_01148.jpg
d5fe83c8b2844d958cf77b8726a727db
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-11-05/2006-11-09
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Senegal
Title
A name given to the resource
Ball amb música tradicional del Senegal
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
Senegalesos
Dones
Cooperació intergovernamental
Folklore
Masllorens, Àlex, 1956-
Roca, Felip
Obiols Llandrich, Margarita
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies