<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=38&amp;sort_field=added" accessDate="2026-04-10T00:52:24+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>38</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="894" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="317">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/894/0000000606.pdf</src>
        <authentication>23cc4dea810afbade55aa6231ef76731</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42001">
                    <text>Presentació del llibre “Un diálogo ibérico en el marco europeo y
mundial” de Mayor Zaragoza i Mario Soares
12/12/2006 | Auditori del Cercle de Lectors

Yo tengo una relación de amistad y admiración con Mario
Soares, acrecentada (por mis nietos portugueses), con el
inconveniente de que provienen de Oporto, que es el Portugal
auténtico, y no de dónde proviene Mario (!)...
... y una relación de amistad y casi de parentesco con
Federico, porque su padre fue casi ahijado de mi abuelo
materno, el abuelo Mira, el zapatero (...).
Este abuelo Pascual Mira García acogió al padre de Federico...
sobrino de Marcelino Domingo y se lo llevó a sus tiendas de
zapatos en Barcelona.
Luego se cambiaron las tornas y mi padre entró, gracias a
Federico Mayor Domingo, en la industria farmacéutica, donde
introdujo una cierta vertiente técnico-cultural y publicó una
revista de la que hizo jefe de redacción... a Jordi Pujol ... (y a
la cárcel).
FM Catedrático en Granada y Ministro de Educación y Ciencia
con Suárez, luego DG en UNESCO.
MS filosofía letras y derecho
Presidente (sé menos).

encarcelado 1er Ministro y

Dos vidas, las de Mario y Federico, que explican el paso de los
países de la Península Ibérica de la dictadura a la democracia
y del encierro peninsular a Europa y al mundo.
Hace 4 meses celebramos con Mario el 20 aniversario de la
entrada de España y Portugal en la Unión.
Política de la buena, de la que se basa en el respeto educación
justicia y libertad.
España y Portugal ahora son motor de Europa, crecen más.
Sócrates y Zapatero influyen. Europa es nuestro nuevo
mundo, la Vieja Europa es nuestro futuro.
1

�Europa convence porque justamente no tiene una identidad
unidimensional y monolítica.
Mark Leonard dice que Europa liderará el futuro precisamente
por su heterogeneidad y plasticidad. Que es lo que el mundo
requiere hoy.
Es cierto que Europa no tiene Constitución y tardará en
tenerla. Vaclav Havel ha explicado en “Words on words” que
las palabras se han pervertido y que...
Es cierto también que las cumbres mediterráneas de BCN no
han conseguido tender puentes efectivos, aún, con los países
mediterráneos del este y del sur.
El Atlántico ha sido el sueño ibérico por los siglos de los siglos.
Catalunya está ahí para recordároslo.
Pero ahora el tema es el Mediterráneo (es el Mediterráneo,
estúpidos, como diría el director de campaña de Clinton), el
viejo Mediterráneo, no “l’esca del pecat” no el nudo gordiano,
quizás, pero sí el drama central. El lugar dónde todavía nos
matamos los europeos, los americanos, africanos y asiáticos.
Y si no se resuelve ese escenario, malo. Ya es hora de que
Europa mire para el sur, tenemos Banco del Este en Londres
pero no tenemos Banco del Sur en Roma o en Barcelona.
Las conferencias de 1995 y 2005 de Barcelona no bastaron.
Ahí conviene que Federico y Mario apliquen su experiencia.
Irak y Afganistan (toca fusta) se resolverán pero la relación
con Líbano, Palestina, Israel etc. Tardarán.
Si lo hacen la buena política volverá a tener crédito.
Cómo lo vais a hacer ? This the question!
En todo caso, sabed que aquí tendréis aliados.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13536">
                <text>Presentació del llibre “Un diálogo ibérico en el marco europeo y mundial"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13538">
                <text>Auditori del Cercle de Lectors</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13539">
                <text>Llibre de Mayor Zaragoza i Mario Soares.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13540">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13857">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13858">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13859">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13860">
                <text>Portugal</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13861">
                <text>Mayor Zaragoza, Federico, 1934-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13862">
                <text>Soares, Mario</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14539">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39190">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39191">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40521">
                <text>2006-12-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13542">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="895" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="318">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/895/0000000665.pdf</src>
        <authentication>054a3efc5919b27ee2a7208d735b67aa</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42002">
                    <text>Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació
superior i recerca
Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed
(Euromed Permanent University Forum)
16 de març de 2007, URV, Reus

Transcripció literal:
Pasqual Maragall:
Senyor rector, senyor [alcalde?], estimats amics, és un plaer molt gran... Voleu
passar? [soroll de fons] És un plaer molt gran per a mi atendre la invitació que m’heu
fet per poder parlar de la política euromediterrània i de la seva relació amb les
educacions d’ensenyament superior.
Quan el rector de la Rovira i Virgili em va parlar de la vostra reunió vaig pensar: “Ja era
hora.” Vaig pensar que ja era hora que les universitats es posessin a treballar no
solament en el que és estrictament els continguts de la seva missió, sinó també en el
seu entorn, el seu entorn natural, que evidentment és un entorn cultural, és un entorn
polític i és un entorn geogràfic.
Jo he seguit de prop a través de [...] com les universitats han tractat justament de
posicionar-se en el Mediterrani i en el territori en general. I sí que és difícil, la
universitat, les universitats (jo en conec algunes) han tendit a ser considerades
sobretot no tant a Amèrica, però sí a Europa, com realitats com supraterritorials que
planegen entre el cel i la terra i no se sap ben bé on tocaran primer.
Em penso que és molt interessant que totes les universitats europees i el Mediterrani
es plantegin què han de fer en el seu territori, en el seu escenari natural.
Us parlo també com una persona que, en tant que alcalde, va convocar la Primera
Conferència de Ciutats del Mediterrani, i que, per tant, està implicada en un procés
que després va culminar en la Conferència Euromediterrània, com sabeu, de
Barcelona, l’any 1995, que va ser un gran èxit, va ser un gran esdeveniment, la
primera vegada que, d’alguna manera, el Mediterrani es prenia seriosament a ell
mateix, per dir-ho d’alguna forma, i després, com ja explicaré, d’una evolució històrica
en la qual les realitats que han imperat han sigut unes altres, i les tendències han sigut
més de mirar cap a l’oest [“go west”, en comptes d’anar cap a l’est?] i es va
redescobrir i reinventar Catalunya, la civilització moderna.
Aquest retorn a l’origen, que jo crec que estem vivint en aquest moment, que vostès
també representen, és enormement interessant.
No us ha de sorprendre, doncs, que avui vegi amb una gran satisfacció l’esforç que les
universitats i que algunes institucions com la Fundació [...] de Cultura Mediterrània
esteu realitzant en aprofundir en l’intercanvi i el diàleg acadèmic i intel·lectual en
aquest espai. Aquest és el motiu pel qual he volgut acompanyar-vos en aquesta reunió
del Comitè i Direcció del Fòrum Permanent Universitari.
Bé, la Conferència de Barcelona va posar en marxa un procés, un procés
euromediterrani, que té uns acompanyants no solament del camp polític, sinó també
del camp econòmic, modestos, diguem-ho tot, com és el [FIME?], un fons d’inversió
mediterrani que té una activitat creixent, però que per descomptat encara no ha arribat
ni molt menys al nivell en què el [Banc Europeu de l’Est, el Banc de Londres?], ha
arribat a influir en la unificació europea cap a l’est. Ha sigut decisiu que Europa

�comptés amb unes facilitats financeres importants de cara a l’est d’Europa, jo crec que
ha estat enormement decisiu per a l’avenç de la Unió [...].
Jo crec que l’horitzó en què s’ha de plantejar el treball a partir del programa [...]
Barcelona+10 i d’iniciatives d’abast global, com la definició dels Objectius del Mil·lenni
de Nacions Unides, etc. ha de ser el de lligar tres braços: els estats, el lliure comerç
(comerç, economia, si voleu, la política...) i la cultura i l’educació (el saber).
Jo crec que Europa encara no ha trobat la fórmula per a la col·laboració d’aquests tres
braços. Això els americans ho han fet millor, diguem-ho clarament. Als Estats Units les
universitats són, deixeu-m’ho dir, que no s’ofengui ningú, menys eclesiàstiques. No
tenen aquesta filiació tan clara respecte del que és l’origen de tot, del saber, la religió,
la nació, etc., sinó que són com més empresarials, són més competitives, formen més
part de la vida econòmica i social. Han arribat a ser (a Europa ho han sigut quasi
sempre) [...].
Jo crec que al llarg dels darrers anys s’han fet progressos notables a Europa per
definir les grans [...] derivats la política de [lideratge/veïnatge?], que s’està convertint
[en motrors?] de reforma i de desenvolupament interessant.
Enguany la celebració del cinquantè aniversari de la Unió, és una bona ocasió, em fa
l’efecte, una magnífica oportunitat per a demostrar que la definició d’una Europa a
l’alçada dels temps és essencial per a avançar en tot.
És a dir, nosaltres, que som nació (ja Catalunya, ja els acabo d’explicar), haurem
d’admetre que ho som dintre d’una gran nació, Espanya, i d’un conjunt de pobles i
nacionalitats des del punt de vista legal. L’Estatut de Catalunya així es queda petit;
l’Estatut de Catalunya és una llei espanyola (per cert, ara està davant dels jutjats) [...].
Però és una llei espanyola [...] També n’hi ha als Estats Units [...]. [Soroll de fons] No
de la mateixa manera, hi estic d’acord. D’una manera absolutament diferent. [...]
Europa va exportar el concepte de nació als Estats Units perquè a Europa ja no s’hi
cabia i van haver de marxar els europeus a Amèrica, perquè aquí ja no hi cabien i les
[rentes?] es menjaven els beneficis [per demostrar els primers clàssics de
l’economia?]. Allà les coses van ser absolutament diferents... I no és com aquí, que
com més en compres, més car, sinó al revés: allà en sobren.
És a dir, Europa és una realitat, doncs, que ha donat lloc a una sèrie de realitats
noves, la seva realització ha sigut fora de fronteres, en un altre món, en un nou món, i
ara està en la tessitura i en la possibilitat de redefinir i de retrobar [tradicions
perdudes?] [...] mediterrània.
Aquesta riquesa no és una garantia, en l’espai euromediterrani, de pau. Tot el contrari,
ha sigut una garantia de guerra, de [contraposició?], de lluites, però també de riquesa i
també de pluralitat [soroll de fons].
El moment apassionat que vivim ara i vostès les universitats [soroll de fons, no
s’entén res], encara aquest mar Mediterrani és un lloc on tenim guerres, més enllà
també, a l’Iraq i a l’Afganistan, però quasi diria que per extensió.
Les grans contradiccions del món són sobretot les que es generen a l’entorn
d’aquestes tres cultures, d’aquestes tres tradicions que van tenir en el Mediterrani el
seu naixement.

�Per tant, el que vostès puguin fer, el que puguin fer les universitats, els estats, per
descomptat, i les societats i les empreses... L’any 2003 l’Informe del grup de savis
sobre el diàleg dels pobles i les cultures en l’espai euromediterrani va identificar cinc
principis que han d’inspirar les relacions en aquest escenari.
Els països de la Mediterrània, i en particular les poblacions àrabs, jo crec que hem
entrat, i han entrat en el segle XXI, amb la major generació de joves de la seva història.
L’educació, per tant, en aquest moment és una peça angular del desenvolupament, de
manera que cadascún d’aquests joves, d’aquests infants, avui constitueix un pilar
imprescindible per a construir el futur de la regió.
Hem d’assumir que els reptes educatius i la creació de les xarxes de coneixement, i
d’ensenyament i universitàries euromediterrànies són una aportació enormement
significativa [...].
Jo m’he passejat per bastants universitats del món: he estat a la Universitat de
Barcelona, que és on vaig estudiar; però després vaig estar a la [...] en France, a
París, durant sis mesos; després vaig estar a la New School for Social Research, a
Nova York, una universitat progressista que es va crear als anys trenta per als
progressistes alemanys que s’exiliaven i havien de fugir d’Alemanya i van anar als
Estats Units. I després he estat a la [...], la universitat romana, durant un curs [soroll
de fons] ensenyant el curs “Un món de ciutats”; he estat, efectivament, a Baltimore, i
ara torno de, els estava comentant en entrar, d’una estada a Buenos Aires i he pogut
departir també amb el rector de la Universitat de Buenos Aires, que té tres cents mil
estudiants, per cert, i els problemes que vostès es poden imaginar quant a la magnitud
de problemes de quantitat però també de qualitat que tot això representa.
Crec que les universitats han de, com he dit al principi, han de reformular el seu rol en
el sentit de veure’s cada vegada més com a eines de projectes col·lectius, mantenir la
seva independència, per descomptat, la seva imparcialitat en el millor sentit de la
paraula, el seu esperit científic i la seva objectivitat, però saber-se instruments
inevitablement de polítiques de millorament, de cara als seus països i dels seus
escenaris, en el cas nostre, d’Europa, i de la creació de la idea d’una Europa més
avançada.
Bé, les perspectives més immediates de futur que ofereixen tant la celebració de la
Primera Assemblea General del Fòrum [Euromed Universitats?], com la proposta
d’Egipte de celebrar, crec, vostè ho sabrà millor que jo, l’Euromed Ministerial
Conference on Higher Education and Scientific Research del 2007, aquest any,
demostren que les universitats es comencen a prendre seriosament a elles i els estats
a elles.
Justament per aquest motiu jo us demano que no imiteu simplement els estats, sinó
que incentiveu la seva imaginació. És a dir, que no es tracta solament de conviure amb
els estats, sinó d’“aguijonear”, diuen en castellà, de burxar, d’estimular els estats,
oferint-los noves mirades als reptes dels escenaris territorials en els quals esteu
imbricats, concretament la Mediterrània.
Com diu Rafael Argullol en una frase que m’agrada: “Quan l’ull s’aventura, no
solament hi veu sinó que també mira.” I segurament al final acaba creant. No és que
l’ull dibuixi, però de seguida passa a l’atac i comença a dibuixar.
Bé, només des d’aquesta comparació sincera del que és el món de la universitat, el
món de l’economia i el món de la política en sentit estricte, crec que es podrà formular
un projecte europeu i euromediterrani potent.

�Podríem avançar així allò que en el món àrab en diuen [isdihad?], que fou un concepte
introduït l’any 2004 sobre el desenvolupament humà al món àrab i que expressa al
mateix temps, aquesta paraula, [isdihad?], ‘creixement, floració’ en un procés de
desenvolupament personal que, un cop arrelat, pot ser, ha de ser la base de la llibertat
i de la bona governança.
Crec, per acabar, que el Fòrum per [...] Universitari [soroll de fons] [...] en aquest
sentit una base molt important, no només la cultura de la raó, sinó també la garantia
d’un nivell d’integració social que preservi costums, que preservi identitats, però des
del respecte a aquells valors comuns que permeten la convivència i permeten la
competència?
Moltes gràcies.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13543">
                <text>Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13545">
                <text>URV Reus</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13546">
                <text>Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed (Euromed Permanent University Forum)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13547">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13853">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13854">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13855">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13856">
                <text>Universitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14540">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39188">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39189">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40522">
                <text>2007-03-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13549">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="896" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="319">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/896/0000000666.pdf</src>
        <authentication>c0f7f093d4b689fd298601c60d8f8622</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42003">
                    <text>Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall:
BARCELONA BECOMING A COSMOPOLIS
Seminario Cracovia-Barcelona “Changing visions – visions of change”
30 de marzo de 2007

Muchísimas gracias. Quiero agradecer la invitación, hablar delante de ustedes en este
seminario, es un placer para mí conocer una nueva ciudad, mi pasión son las ciudades.
Como muchos de ustedes, considero que las ciudades son una construcción que
representa más que ninguna otra a la humanidad entera, quizá más que la política en
general, más que las naciones, más a veces incluso que el arte, porque las ciudades son
arte, y son al mismo tiempo política.

La verdad es que tuve la suerte de ser alcalde de una ciudad que adoro, que es mi
ciudad, Barcelona, desde 1983 a 1997. He vivido antes de ese período y después del
mismo período, trabajando en la misma plaza, de San Jaime, primero como funcionario,
como economista, como funcionario del Ayuntamiento de Barcelona, luego como
teniente de alcalde, luego como alcalde y con ligeros intervalos con algunas excursiones
fuera del país, finalmente en el Palau de la Generalitat como presidente de Cataluña.
Miren, la Barcelona democrática ha forjado su proyecto a través de y por medio del
civismo y la cultura. Y también proponiendo a las ciudades como un elemento de
reflexión cultural. Este es el objetivo principal del Centro de Cultura Contemporánea. Y
poder observar que se enriquece con colaboraciones como la que han establecido con el
Centro Internacional de Cultura de Cracovia demuestran que la utopía de nuestra ciudad
es la utopía de muchas ciudades europeas, de otras ciudades europeas, en definitiva, que
es una utopía compartida, y cuando las utopías son compartidas dejan de ser utópicas
para convertirse en realidades activas.

La globalización y los procesos migratorios han convertido el internacionalismo
histórico de finales del siglo

XIX

y principios del siglo

XX

en una utopía cívica, en una

utopía que se puede materializar, que deja de ser un puro sueño para ser algo que se
puede construir, y esa utopía cívica requiere una presencia mayor en la vida diaria de los
poderes próximos, en el amplio sentido del término que se da en la política europea.
En un mundo en el que por supuesto todo cambia, quedarse en unos principios generales
de igualdad, faltos de proximidad, faltos de calor y de color diría, puede acabar
-1-

�generando un sorprendente vacío político. Y tenemos ejemplos dramáticos, yo diría, y
recientes. Hay que moverse, hay que moverse con los tiempos porque de otra manera
cometeríamos, si no lo hiciéramos cometeríamos dos errores: primero no aprovechar
suficientemente las inmensas posibilidades de la democracia local como sistema de
integración de la diversidad, y Europa es sobre todo una diversidad que trata de ser al
mismo tiempo algo en común, una unidad. Si no se hace a partir de las ciudades veo
muy difícil que se haga de ningún otro modo.

Y en segundo lugar, no tener en cuenta que el propio concepto de soberanía nacional se
va ablandando a medida que el principio eminente de la igual dignidad de los poderes
va creciendo, de todos los poderes, a todos los niveles. Digo que ese principio de igual
dignidad, de todos ellos, va creciendo, y un nuevo contenedor global, que se llama
Europa, se va afirmando. Miren, uno de los principios que ha orientado mi trayectoria
política y representativa ha sido el principio de la proximidad, es decir, el principio de
que quien tiene la carga de la prueba, como decían los latinos, quien tiene que demostrar
su relevancia son los poderes lejanos, no los poderes próximos.

Estamos acostumbrados, porque venimos de una Europa de las naciones, unas naciones
que además se han peleado entre sí, pero en todo caso muy convencida de la
importancia de la nación, de que otros poderes que no fueran los poderes nacionales se
tendrían que justificar. Yo creo que estamos llegando al mismo tiempo a la aceptación
de un contenedor común mucho más grande que es toda Europa, no las naciones de
Europa sino el conjunto de esas naciones, Europa. Y al propio tiempo, admitiendo que
en esa Europa o todo se hace partiendo de abajo o nos equivocaremos, y que el único
principio racional de organización de los poderes en la escala de menor a mayor es por
descontado partiendo de las ciudades. Y que por tanto las ciudades tienen que tener un
beneficio, tienen que gozar del beneficio de la duda, como se dice, tendrían que ser
respetadas como en principio el contenedor de casi todo lo que son funciones públicas.

Ustedes me dirán: pero está el ejército, está la moneda, está la política monetaria,
etcétera, muy bien. Pero vayamos singularizando lo que no es próximo y actuaremos, yo
creo, de forma lógica y de forma coherente. Cuando en Barcelona nos planteamos
desarrollar un proceso de reparación física, de mejora física de la ciudad y de su
urbanismo, acercando la cultura a los barrios y reconstruyendo el espacio público no
-2-

�hicimos más que aplicar ese principio. Que era el principio también dentro de la ciudad
y que lo importante no era la ciudad como abstracción sino la ciudad como suma de
espacios, de plazas, de calles, de barrios y dándoles a los barrios, a las calles y a las
plazas una singularidad y una personalidad. En aquel momento recuerdo que invitamos
a muchos artistas, muchos de ellos no catalanes, no españoles, ni siquiera europeos,
muchos americanos por cierto también, escultores, pintores, etcétera, escultores sobre
todo, a que dignificaran a la ciudad con sus aportaciones, Ellsworth Kelly, Bryan Hunt,
en fin, una serie de artistas importantes vinieron a completar lo que en Barcelona ya
había sido, gracias a las exposiciones universales, una constante. Mies van der Rohe
creó su gran obra óptima, es decir, el modelo total de Mies van der Rohe es
probablemente su construcción en Barcelona, aparte de la Silla Barcelona que también
él construyó. Esta ciudad entonces se ofreció a los grandes artistas de la época, en ese
momento americanos, porque en América en los años ochenta la escultura y el arte
estaban rompiendo moldes y con mucha calidad. Digo que Barcelona se ofreció como
escenario de este festival artístico permanente que son las construcciones, las estatuas,
los monumentos. También ahí yo creo que la ciudad tiene un papel relevante.

Ahora mismo en Nueva York, en el Metropolitan Museum of Art se ha inaugurado una
exposición que yo todavía no he visto pero que iré a ver y que por supuesto a todos los
que puedan ir les recomiendo que puedan visitarla, se llama Barcelona and Modernity,
Barcelona y la Modernidad, de Gaudí a Dalí. Es una muestra absolutamente esencial
para entender lo que esta ciudad sobre todo fue en los años diez, en los años veinte, en
los años treinta. No debe sorprender que la exposición empiece explicando quién era
Ildefons Cerdà. Ildefons Cerdà fue el creador de la retícula urbana de Barcelona.

Barcelona era la ciudad medieval, con sus murallas, y en el mismo año que Viena, en
1860, esas murallas cayeron para dar paso a un ensanche de la ciudad, lo que se llama el
Ensanche de Barcelona, pero este Ensanche era lo contrario de la ciudad gótica y de la
ciudad romana, era un Ensanche racional, europeo, pensado, con chaflanes, pensado
para la circulación de vehículos ya, que ha funcionado luego históricamente como un
modelo de ciudad racional. Yo creo que esa forma urbana, esa transformación de
Barcelona, la convirtió de ciudad provincial en una de las ciudades más dinámicas del
Modernismo y de la arquitectura en Europa. A finales del siglo XIX y a principios del XX
Barcelona ya tenía los atributos de una ciudad avanzada, de una ciudad cosmopolita.
-3-

�Nunca antes Cataluña, sin embargo, había sido seguramente tan conocida y tan
respetada como cuando su capital se convirtió en un escenario interesante en sí. Por
tanto esta contradicción entre ciudad y nación, que existe sin ninguna duda, y luego les
pondré algún ejemplo, hay que tomarla con gran [?]. Es decir, hay una contradicción y
hay una tensión pero no necesariamente esta tensión ha sido una tensión dramática.

Es verdad que cuando Barcelona en los años ochenta, en los últimos años ochenta,
empezó a dibujar ese proyecto tan potente desde Cataluña, desde el Gobierno de
Cataluña y desde el nacionalismo que gobernaba entonces Cataluña, se vio esa pulsión y
ese empuje como una amenaza y se teorizó, ahora lo estábamos comentando, en
términos de una vuelta de las ciudades europeas y concretamente de Barcelona a la
Hansa.

¿Por qué la Hansa? Porque la Hansa, y ustedes saben de esto mucho más que nosotros,
representaba una Europa de las ciudades potentes que se relacionaban entre ellas sobre
todo a través del mar pero también en el continente sin demasiada preocupación por la
nación a la que pertenecían. Eran realidades en sí mismas desde el punto de vista
económico y casi desde el punto de vista jurídico. La Hansa creó un derecho mercantil,
unas costumbres, unos métodos de relacionarse que pasaban por encima de la nación y
hacían de la ciudad el elemento base de un mapa creado por puntos muy potentes, por
encima de la nación o aparte de la nación, que eran las ciudades. Eso es curioso porque
en estos años ochenta y noventa en que Barcelona se lanza al mundo y presenta su
candidatura a los Juegos Olímpicos, pero también a una gran actividad en el terreno
intelectual, en el terreno artístico, en el terreno arquitectónico, etcétera. Ese argumento
del peligro hanseático se expresó y se formuló. Lo digo porque en esta ciudad y en otras
ciudades como esta posiblemente ocurra a veces, pueda ocurrir a veces lo mismo, una
cierta desconfianza de la nación respecto a la ciudad. Bien, todo eso empezó en
Barcelona, ese movimiento hacia arriba de Barcelona es muy anterior y empieza a
principios del siglo

XX

(y es importante este dato) con el presupuesto de cultura del

Ayuntamiento de Barcelona del año 1907.

En el año siete, claro, entonces los alcaldes no son elegidos, son nombrados por el poder
superior todavía, pero muere un alcalde o se pone enfermo un alcalde y los concejales
eligen ellos, de entre ellos, a un concejal alcalde, Pérez-Bastardas, y este señor, que es el
-4-

�primer alcalde entre comillas electo, lo primero que hace es decir: “Vamos a hacer un
presupuesto de cultura”. Este señor entiende que en la cultura se juega todo, y cuando
decimos cultura aquí queremos decir cultura y educación, porque de hecho lo que hizo
ese presupuesto de cultura fue empezar a crear escuelas
[…]
de las teorías pedagógicas y empezó a crear escuelas locales. ¿Cómo lo hizo? Barcelona
se fue a Madrid, al Gobierno de Madrid y dijo: “Madrid no tiene mar, Barcelona sí, por
tanto ustedes tienen que admitir que las escuelas nacionales sean como sean, pero tiene
que haber una escuela del mar, que explique el mar porque es una realidad que nosotros
tenemos y ustedes no tienen: “Escola del Mar”, primera. “Pero es que además tenemos
el bosque de Montjuic: “Escola del bosc”. Y así siguiendo, Barcelona empezó a crear
escuelas municipales. Eso es enormemente importante porque esto es decirle a la nación
y a los ciudadanos que quien educa no es el Estado, ni siquiera la nación, que quien
educa es la ciudad. Claro, una nación tiene que estar muy segura de sí misma para
aceptar este cambio de roles.

Y por descontado que esos presupuestos de cultura del Ayuntamiento de Barcelona y
luego toda la labor pedagógica de la Mancomunidad, diez, quince años más tarde,
fueron vistos siempre con gran desconfianza por parte del Estado español hasta que
llegó la República en el año 1931-32 y ahí este sistema se generalizó. Pero ustedes
saben que todo eso terminó muy mal, porque España fue el banco de pruebas de una
guerra que acabaría siendo mundial, una guerra entre el pasado y el futuro, entre la
pedagogía y la violencia, si ustedes quieren o, por decirlo con palabras más caritativas,
el Gobierno de Mano Dura. Durante este período, que va de 1907 a 1936, es cuando
empieza la Guerra Civil española y de hecho la Guerra Mundial, porque la Guerra Civil
española fue el preludio de esa Guerra Mundial, se pusieron las bases de lo que luego en
los años ochenta, en los años noventa, en el siglo

XX,

Barcelona desarrolló. Esto es un

poco, si ustedes quieren, nuestra historia.

No sé si les han contado que dicen que Roosvelt, ya en silla de ruedas, comentó, esto lo
explicaba Arthur Miller en un libro muy pequeño que no ha leído nadie y lo tengo que ir
explicando porque a ver si corre, se enteran. Dijo, parece ser (habrá que comprobarlo,
por supuesto, los historiadores) dijo, “My great error was the not intervention in the
Spanish Civil War”, “Mi gran error fue la no-intervención en la Guerra Civil Española”.
-5-

�Yo creo que fue el gran error no de Roosvelt, el gran error de Europa, porque de este
modo, se fraguaron las condiciones que permitieron que la tragedia de la Segunda
Guerra Mundial, con los millones y millones de muertos, que ustedes conocen mejor
que nadie, llegara. Probablemente si la Guerra Civil española hubiera sido entendida
como lo que realmente fue y era, que es el inicio de una confrontación total entre dos
constituciones, una democrática y una no, de la realidad europea, todo esto se hubiera
evitado.

Pero volvamos a la situación nuestra democrática. Yo creo que el mérito principal de la
gestión democrática en Barcelona fue la síntesis y la realización con transparencia de un
urbanismo que a lo que iba no era a poner nuevas paredes sino más bien a quitar paredes
y obstáculos a la visibilidad. Es una ciudad muy densa Barcelona, es una ciudad de cien
kilómetros cuadrados, ni siquiera, el término municipal estricto, otra cosa es el área
urbana real, de cuatro, cinco millones, cuatro y medio seguramente millones de
habitantes. Pero la Barcelona municipal es como París exactamente, cien kilómetros,
diez por diez, cien kilómetros cuadrados. Y ahí lo que convenía ya, después de los años
de construcción, de los años cincuenta, de los años sesenta, de los años setenta, etcétera,
era más bien tirar paredes que levantar paredes. Por supuesto poner arte, por supuesto
nuevas construcciones, por supuesto nueva arquitectura, pero sobre todo abrir las
puertas al mar, tirar todas las barreras que sembraba el tren, que separaba la ciudad de la
playa, del mar, del agua, y crear visibilidad, crear perspectivas, que en esta ciudad en
todo caso era lo que faltaba. En lo que respecta a la escuela, a la lengua, impulsamos el
concepto de la ciudad educadora que se corresponde con esta idea de que es la ciudad la
que debe educar más que la nación como he dicho antes. Ofrecimos una nueva
dimensión a la condición de ciudad como ámbito educativo y por tanto cultural, y
también a la relación entre la escuela y la sociedad con propuestas que ya como, luego
más tarde, como presidente de la Generalitat el año 2006, empezamos a extender al
resto de Cataluña.

Bien, yo creo que podemos decir que entendimos que la ciudad es producto de la
coincidencia de usos y de mezclas distintas, y ante las desigualdades que se habían
generado en el período anterior de desarrollismo económico sin freno, apostamos por la
cohesión social y por el progreso económico. A nivel urbanístico queríamos evitar la

-6-

�privatización del espacio público que se produce cuando no se permite el desarrollo de
una vida colectiva creativa.

Como dice Sigmund Baumann, a lo largo de las últimas décadas se ha puesto de relieve
una paradoja que es absolutamente relevante: "Cuando más se desvaloriza el espacio,
menos protectora es la distancia y más obsesivamente la gente traza fronteras. Y es en
especial en las ciudades donde se produce esa furiosa actividad. Emprendemos la
búsqueda de diferencias justamente para legitimar las fronteras.” Bien, en los barrios,
esas fronteras horribles de los barrios americanos en los que uno tiene que entrar
enseñando el carné de identidad o pagando, en los que el suelo urbano ya no es tierra
libre ni común. Yo me he encontrado ahora visitando Argentina (he estado un mes
viviendo allí) que en algunos barrios o urbanizaciones no se puede entrar sin enseñar el
carné de identidad. Bueno esto es la desaparición de la ciudad, seguramente forzada, por
muchas razones, aquí entraríamos ahora en una descripción muy larga sobre la
diferencia entre América y Europa. América es producto de que en Europa no cabíamos,
digámoslo todo, hay un momento a finales del siglo XIX en que el veinticinco por ciento
de la población irlandesa se va a Norteamérica porque no caben, porque ya están
cultivando los montes, las calvas de los montes, lo menos productivo. Y toda la ciencia
económica nació de la teorización de esa realidad, de la utilidad marginal, etcétera.
Bien, por tanto todo lo que sea americano es una concepción del espacio absolutamente
distinta, si alguna cosa abunda en América es el espacio. Una vez en Wyoming recuerdo
que pregunté “¿Cuánto vale la tierra aquí?”, me dijeron ”depende”, y dije “¿Depende de
qué?”, y dice, “Quanta en vol?”, dice “Cuánta quiere? Depende de la cantidad que usted
compre.” Es decir que la tierra, el espacio en Estados Unidos, en América en general, si
compras mucha te hacen un buen precio, al revés que en Europa, donde te lo hacen si
compras poco precisamente, te lo hacen cuando pueden. En todo caso es eminente que
la experiencia europea de convivencia en el espacio, no digo que no tenga otros lugares
de comparación que sí los tiene. Pero en todo caso trasladar modelos, pautas de
comportamiento arquitectónico, urbanístico, político, de gobernación de las ciudades y
de consideración del espacio de América a Europa es absolutamente imposible.

Hoy, por otra parte, la movilidad de la población es tal que un 15 %, me parece que es
un 15,6 % de la población de la ciudad de Barcelona es gente venida de fuera. Y sin
embargo tenemos una ciudad y un país tolerante, que comparte valores y que hasta
-7-

�ahora en líneas generales acoge e integra la llegada de inmigrantes procedentes de otras
culturas, con la mano, en fin, con la mirada abierta. Así se desprende al menos Del
avance de resultados de la encuesta de valores sociales que se hizo en el año 2006.

Bien, para terminar, ¿Qué es y qué representa en este escenario la cultura? ¿Qué es la
cultura? “De hecho sino la posibilidad de que los hombres y las mujeres actúen juntos
sin la compulsión de ser idénticos”, como decía Richard Sennett. Quizá sea esta
diferencia consentida, como un proceso de cambio continuo, la que explica la fuerza
transformadora de la ciudad europea. El camino a seguir pues pasa por, sin duda, el
desarrollo de la particularidad. Pero el desarrollo de la particularidad quiere decir
también el saber aunar lo que en Roma se llamaría la subsidiariedad y por orto lado la
cohesión. Subsidiariedad entendiendo siempre, como he dicho antes, que es el poder
lejano el que debe justificar su presencia y no el poder cercano. Es decir, es la
Constitución Europea la que tiene que decir “Europa se quiere quedar esto”, porque
considera que los poderes cercanos no lo pueden hacer. Lo que no puede hacer Europa
es decirle a las ciudades “Europa es esto y ustedes lo que les queda”, no. Europa es lo
que le queda al conjunto cuando la parte ha dicho lo que puede hacer y ha demostrado
que lo puede hacer. Esta es mi idea de la repartición de las competencias en el espacio.

En Cataluña se ha trabajado para vertebrar un territorio en red, sabemos que la
desaparición de fronteras con Francia significa que no hay frontera imaginable con
nadie más. Por supuesto, con las demás comunidades autónomas de España pero en el
conjunto de Europa, sabemos que vamos a una nueva patria común que se llama
Europa. En el momento en que la moneda, el ejército y las grandes decisiones y la
bandera sean, son, ya lo son, europeas para todos nosotros en común es evidente que
estamos viviendo en una nueva gran nación, que se llama Europa. Creo que la
desaparición de las fronteras, estatales en Europa, significa también que Lisboa sufre
tanto o más que Barcelona la deslocalización de empresas y de profesionales hacia
Madrid, por ejemplo. Es decir, ha habido pequeños fenómenos de competencia que son
interesantes, por otra parte, entre Barcelona y Madrid, esto es histórico, pero menos
conocidos son otros que en definitiva tienen la misma raíz. Un mercado común, un
mercado único quiere decir más movilidad y menos estabilidad de las empresas, de las
actividades instaladas en ellas. Entre tanto, por ejemplo, la región Vigo-Oporto, o sea,
Portugal-España, es un eje totalmente consagrado que tiene mucha más, digamos,
-8-

�relación interna entre sus dos extremos que la que puedan tener supongamos cualquier
ciudad de Galicia y cualquier ciudad incluso al norte de España. También es el caso de
la Eurorregión Pirineos Mediterráneo, que ya es una práctica de cooperación
transfronteriza entre comunidades autónomas españolas y francesas, y ya en el futuro
supongo que italianas.

La matriz urbana de Europa debe promover una cosa que la Unión hasta ahora quizá no
ha hecho suficientemente, que es la conciencia de que la Unión no tiene que interferir en
la organización interna ni de los estados, ni de las regiones o nacionalidades, y que las
tradiciones políticas y la diversidad competencial, cultural y lingüística son para Europa
un activo y no un problema o no son sobre todo un problema, aunque sea problemática
muchas veces. La Europa de los estados en un cierto sentido es más lenta que la Europa
de las regiones y las ciudades, una Europa pensada como sistema de ciudades es una
Europa pensada con la ciudadanía y por tanto mejor comprendida. Es decir, una Europa
al mismo tiempo unida y federal, o federalizante. Creo que el ejemplo de Cracovia y
Barcelona debe ser paradigmático en el intento de poner ideas y valores en común como
fruto de unas experiencias históricas que expresan la diversidad de nuestro continente,
pero también sus oportunidades de poner cosas en común. Hace tres años intervinieron
Kurt Biedenkopf, Bronislaw Geremek, Krzysztof Michalski y Michel Rocard se
hicieron una pregunta que tenía el siguiente contenido: “¿Qué conceptos morales, qué
tradiciones y qué objetivos son capaces de reunir en una estructura democrática a los
habitantes de la Unión Europea? Hoy sabemos... Michalski, ¿Cómo se pronuncia?
¿Michalski? Hoy sabemos que la integración económica no puede ocupar el lugar de las
fuerzas políticas a pesar de su importancia. Debemos comprender que el espacio
cultural europeo es un proceso político y cívico que se modelará a través de la acción
colectiva, y en este proceso la reflexión es compartida, Cracovia y Barcelona nos
pueden ayudar a adquirir la fuerza de ir siguiendo el camino de la integración y de la
diversidad, o sea de la diversidad y de la integración cívica.

Junto con las soluciones intergubernamentales se deben alzar soluciones comunitarias
que instauren un demos, en griego “común, compartido”, europeo, con elecciones,
partidos y esfera pública europea. Y con ella, y con esta, con este demos, una aceptación
del principio de la proximidad y de la realidad de los pueblos que conviven dentro de
muchos estados.
-9-

�Quiero terminar con dos citas, una de Wislawa Szymborska en el poema Cielo, expresó
lo siguiente: “La división entre tierra y cielo no es la manera más adecuada de pensar en
el todo, sólo nos permite sobrevivir en una dirección más exacta, esta distinción nos
permite sobrevivir en una dirección más exacta, más fácil de encontrar a alguien que
nos buscaba”; y una cita de Salvador Espriu, un poeta catalán, cuando le pidieron:
“¿Qué dice usted de Europa? Hable usted de Europa”, en el año 1959, y dijo, en plena
dictadura en España, y dijo con cierta valentía, por supuesto: “Por eso ahora es tan
profunda nuestra esperanza. En mi sueño, ya contemplada realidad, en mi sueño, ya
realidad contemplada, de integrarnos en un tiempo que sentimos próximo, salvadas
nuestra lengua y nuestra historia, en una unidad superior que lleva el nombre abierto
bellísimo de aquella hija de Agenor, Europa, que una sabia mirada vio prodigiosamente
pasar de la costa fenicia a las playas de Creta. Cuando llegue el día habremos hecho el
primer e imborrable paso hacia la suprema unión e igualdad de todos los hombres.”

- 10 -

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13550">
                <text>Barcelona becoming a cosmopolis</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13552">
                <text>Cracòvia (Polònia)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13553">
                <text>Seminari “Barcelona and Krakow: changing visions, visions of change”, organitzat pel Centre Internacional de Cultura (ICC) de Cracòvia i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13554">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13850">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13851">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13852">
                <text>Cracòvia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21771">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14541">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39186">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39187">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40523">
                <text>2007-03-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13556">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="897" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="320">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/897/0000001397.pdf</src>
        <authentication>3b61d345eb1691a3070f41b4a963f9bc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42004">
                    <text>INTERVENCIÓ - IV Cumbre Mundial de Alcaldes
“La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los
gobiernos locales”, Pasqual Maragall
12/04/2007 | Istambul

ISTANBUL BARCELONA AND AFTER
13 APRIL 2007 (CORRECTED &amp; REVISED)
1. MY LAST VISIT HERE WAS IN 2005 AS PT. OF
CATALONIA

PREVIOUS AS MAYOR, WHEN MAYOR ERDOGAN
AND I SISTERED BCN AND ISTANMBUL
2. NOTES OF THE BCN DECLARATION IN 2005
LESS CLIMATE THAN IN 1995
PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY
CREATE BANK OF DEVELOPMNET EUROMED
IMOPORTANCE OF DESERTIFICACIONS (SEE
RECENT MAPS) AND DEPLETION OF FISH
RESERVESIT SEEMS THAT MANY OF OUR BEACHES
WLL BE GONE
I AM NOT A FANATIC OF PESSIMISM, SEEN THAT
ALL PREVOIUS PESSIMISMS HAVE FAILED) FIRST
OF ALL THAT OF ALFRED MARSHALL INVENTOR
OF ECONOMICS AND DIMISHUNG RETURNS (OF
COURSE HE DIDN’T TAKE ACCOUNT OF AMERICAN
UNLIMITED RESERVES OF LAND: KEYNES WAS
RIGHT)
NOT IN BCN CONF’CE BUT IN BCN FORUM OF
CULTURES (2004): DAVID CRYSTALL TALKED

�ABOUT DEPLETION OF THE NUMBER OF
LANGUAGES
THIS CANNOT BE PREVENTED BUT THE NUMBER
OF LANGUAGES LEARNT CAN THEORETICALLY BE
INCREASED
MIREIA BELIL PRODUCED A PERSUASIVE PICTURE
OF THE FORUM OF CULTURES AND ITS
CONTINUITY. I EXPECT ISTAMBUL WILL SOME
DAY BECOME AN OLYMPIC CITY AND A FORUM
CITY AS BARCELONA WAS: THIS STAMPED A
QUALITY MARK BESIDES BCN’S NAME
3. THESE EVENTS HAVE AND WILL HAVE PRODUCED
A RETURN OF THE MEDITERRANEAN BASSIN TO A
CERATAIN DEGREE OF CENTRALITY IN MODERN
WORLD, SOMETHING THAT WE LOST IN 1492
EUROPEANS “DISCOVERED” AMERICA
AND IT IS A GOOD SIGN THAT BOTH SPAIN AND
TURKEY AND PROBABLY PORTUGAL ARE
COMMANDING THE ALLIANCE OF CIVILISATIONS
EFFORT. THE MED BASSIN IS REALLY THE MID
TERM OF EASTERN AND WESTERN CULTURES
BOTH IN TIME AND SPACE
4. BACK TO PRESENT: SOME RELEVANT BUSSINES
AND INDUSTRIAL EVENTS HAPPEN IN THE AREA:
THE MERGERS BETWEEN AUTOPISTAS SPAIN AND
AUTOSTARDE ITALY, BET. ENEL AND ENDESA IN
POWER GENERATION, THE ACQUISITION OF
SCOTISH POWER BY IBERDROLA SPAIN ETC.
5. LAST WORD: ON SARAJEVO
TADIC AS A SYMBOL OF INT’L JUSTICE

�MLADIC AND KARADCIC AS A SYMBOL OF INT’L
FAILURE
MOSTAR: SOLANA SENT RICARD PEREZ CASADO
THERE AND HE GOT THE REBUILDING OF THEW
“MOST” OR BRIDGE UNITETING THE CROAT WITH
THE MUSLIM SIDE OF THE RIVER, DESTROYED BY
A BOMB. (“MULTI, MULTI, MULTI” … SAID AN
ANGRY BOSNIOCROAT OFFICIAL : “YOU ALWAYS
TALK MULTI, I’M FED UP WITH MULTI!”
THIS IS THE REAL QUESTION: THE “MULTI, MULTI”
FATIGUE AND THE COZINNESS AND WARM OF THE “US,
US, WE” REFUGE, LIKE IN KIDS: “ME, ME, ME” ALL THE
TIME, IN VIEW OF THE IMMENSITY OF SORROUNDING
SPACE AND THE TALLNESS OF TREES AND HOUSES.
IT IS NOT A COINCIDENCE THAT THERE WAS A MAN
FROM VALENCIA, RICARD PEREZ CASADO, THE ONE
WHO REMADE THE BRIDGE. VALENCIA, AS WELL AS
THE SOUTH OF CATALONIA, WAS NOT ALWAYS
CHRISTIAN BUT HAD ALMOST 8 CENTURIES OF
MUSLIM DOMINATION, 711 A.C. UNTIL 1492 POST.C.
THE BISHOP OF SEGORBE ONCE TOLD ME LESS THAN
20 YEARS AGO THAT HE HAD FOUND KORAN IN THE
SEGORBE MOUNTAINS OF VALENCIA AND THE JOYFUL
RIVALRY BETWWIN “MOROS Y CRISTIANOS” IS STILL
PRESENT IN VALENCIA AND ALICANTE’S FESTIVITIES.
EVEN IN CATALONIA, A PLACE LIKE MIRAVET (THE
NAME SAYS EVERYTHING) HAS A FESTIVITY CALLED
“THE SIEGE” WHICH CELLEBRATES THE RESISTENCE
OF A PLURAL COMMUNITY OF MOORS, CHRISTIANS
AND JEWS, PROTECTYED BY THE ORDER OF THE
TEMPLE (“TEMPLERS” IN CATALAN) AGAINST THE
ATTACK OF THE CHRISTIAN KING COMING FROM
BARCELONA.

�AND MANY TOWNS IN LLEIDA, WEST OF BARCELONA
AND ALSO OF LONG STANDING ARAB DOMINANCE,
HAVE NAMES LIKE VINAIXA (“BEN AÏSSA”) OR
VINAROÇ (“BEN AROCH) – TWO NAMES
CORRESPONDING TO TWO CONTEMPORARY MOROCAN
MINISTERS TO WHICH I DISCOVERED THEIR
GEOGRAPHICAL ORIGINS IN SPAIN.
TO END WITH A NOTE OF FUTURE:
IT IS FORTUNATE THAT PREMIER ERDOGAN,
WHATEVER HAPPENS TO HIS BRIGGING FOR
PRESIDENCE IN TURKEY, IS TRYING WITH JOSÉ LUÍS
RODRÍGUEZ ZAPATERO TO BRIDGE OR ALLY
CIVILIZATIONS.
EVEN MORE SO IF THE PRESIDENCE OF THIS BRIDGING
EFFORT (“BRIDGE” BEING PREFERRED TO “ALLIANCE”
AS A TITLE, SEEN THE MILITARY PARFUME OF THE
LAST NAME) IS ACCEPTED BY JORGE SAMPAIO,
FORMER Pt OF PORTUGAL.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13557">
                <text>Istanbul Barcelona and after</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13559">
                <text>Istambul (Turquia)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13560">
                <text>IV Cumbre Mundial de Alcaldes “La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los gobiernos locales”.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13561">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13846">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13847">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13848">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22187">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14542">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39192">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39193">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40524">
                <text>2007-04-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13563">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="898" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="321">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/898/0000000668.pdf</src>
        <authentication>b941be4e593b61cf131d85de71d4e0d3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42005">
                    <text>INTERVENCIÓN “GOBERNAR EUROPA PARA GOBERNAR
LA GLOBALIZACIÓN”, Pasqual Maragall
20/04/2007 | Egino (Euskadi)

Introducción
Es un placer acompañarles aquí en Euskadi, en este espacio
de reflexión sobre las perspectivas de Europa.
La hibernación del proyecto constitucional podría estar llegando
a su fin [cross your fingers], pero los déficits de las instituciones
comunitarias ponen de relieve las dificultades para que Europa
se convierta en un agente global.
Al mismo tiempo, existe el dilema sobre si la globalización
puede ser una fuerza “federadora de Europa” y no sólo
“inhibidora”, como sucedería si prosperaran actitudes de
cerrazón nacional en los estados miembros.
A mi modo de ver, se trata de dos dimensiones de un mismo
problema: está en nuestras manos vencer las actitudes de
cerrazón y construir una unión política más capacitada para
asumir responsabilidades globales.
Sin embargo, los términos en los que se plantea este debate
demuestran que sufrimos un desequilibrio entre los mercados,
la sociedad civil, y un espacio público e institucional que se
construye muy lentamente.
Encontrar el “círculo virtuoso” que los articule es la principal
responsabilidad de la red de autoridades europeas.
Debemos gobernar Europa, para tener más capacidad de
gobernar la globalización.
Por un lado, es fundamental que definamos la ambición
europea de nuestras ciudades, regiones y naciones

1

�demostrando que “son Estado” y que “son también Unión
Europea”.
Y, por otro lado, debemos avanzar hacia un sistema político
europeo compuesto por instituciones y partidos
comunitarios.
Ambas dimensiones del proceso de construcción europea son
las que van a estructurar mi intervención de hoy.
I. Nuestra ambición europea: el nuevo Estatuto de
Autonomía de Cataluña y el impulso de la Euroregión
Pirineos-Mediterráneo
La ambición europea de España es una ambición compartida
por el Estado y las Comunidades Autónomas. Y es una
ambición con una clara dimensión federal.
Esta es la orientación que marca el Estatuto de Autonomía de
Cataluña aprobado el año pasado.
Como ya dije el mismo día que entró en vigor, éste Estatuto
nos convierte en la nación sin estado con más
competencias del continente, fortalece al Estado y, al mismo
tiempo, establece definitivamente Europa como nuestro
espacio político y geográfico de referencia.
El Estatuto de 1979, carecía casi por completo de esa
vertiente europea, porqué a España le faltaban aún seis años
para integrarse en las Comunidades Europeas.
Sin embargo, desde aquel momento, la “institucionalización”
de la dimensión europea del Estado de las Autonomías ha
sido imparable.
El Tribunal Constitucional convalidó la creación de oficinas
autonómicas.

2

�Además, dictaminó que las comunidades autónomas pueden
establecer relaciones exteriores, aunque fuese manteniendo
la firma de tratados entre las competencias del Estado.
Los líderes catalanes, juntamente con otros líderes
autonómicos, nos implicamos en el regionalismo europeo. El
Presidente Pujol presidió la Asamblea de Regiones y yo mismo
me honré en presidir el Comité de las Regiones y Ciudades.
El impulso descentralizador, simultáneo a los avances de la
centralización o cesión de soberanías nacionales a la Unión, se
incorporó a las sucesivas modificaciones del Tratado de Roma.
Y finalmente se consagró el principio de subsidiariedad y de
proximidad en la toma de decisiones.
Cataluña además se comprometió a fondo en políticas
comunitarias.
Se creó una conferencia sectorial para que las autonomías
participasen en la formación de la voluntad española ante la
Unión Europea.
Se estableció la participación autonómica en la representación
permanente del Estado ante Bruselas.
Y el Gobierno de José Luís Rodríguez Zapatero impulsó esa
participación hasta las instituciones comunitarias, además de
dar un paso decisivo para garantizar la presencia del catalán,
el gallego y el euskera en ellas.
A lo largo de estos años, Cataluña ha actuado como levadura
del europeísmo español y del regionalismo europeo.
Es lógico, pues, que el nuevo Estatuto de Cataluña haya
recogido estos procesos; los haya proyectado en un horizonte
más autonomista, y los haya incluido en el bloque de
constitucionalidad:
3

�1. El texto garantiza la participación de la Generalitat en
los asuntos europeos que afectan a “los intereses” de
los catalanes.
2. Obliga al Gobierno de España a informar al de
Cataluña de las iniciativas de revisión de los tratados.
3. Otorga a la postura catalana en ese proceso un carácter
“determinante” si de las propuestas europeas se deriva un
impacto financiero o administrativo para Cataluña.
4. Transfiere a la Generalitat la gestión de los fondos
comunitarios territorializables.
5. Y plantea el acceso autonómico al Tribunal de Justicia
de la UE, cuando la normativa comunitaria lo permita.
Como sugestivamente ha dicho el eurodiputado Ignasi
Guardans, este Estatuto, “que aparentemente exige mucho a
España y a la UE, impone también obligaciones muy fuertes a
la Generalitat”.
Con él, los catalanes se autoimponen una larga lista de nuevos
deberes de información, propuesta y participación de
envergadura.
Derechos y deberes que nos permiten expresar, como les
decía,
una
ambición
europea
en
términos
de
corresponsabilidad.
Ahora que se ponen de manifiesto las limitaciones del
planteamiento institucional de la “Europa de las Regiones”, se
amplifica la acción de las “Regiones de Europa”.
Y es fundamental que lo hagamos asumiendo en nuestra
cultura política la necesidad de “europeizar” las políticas
públicas, y desarrollando, externamente, iniciativas de
cooperación regional.
Las regiones colindantes con fronteras estatales abarcan casi
la mitad del territorio europeo y un tercio de la población.
4

�Además, la cooperación transfronteriza demuestra que el
proceso de integración económica y territorial es imparable.
Actualmente existen más de 60 euroregiones en Europa
situadas en torno a las fronteras entre Bélgica, Holanda y
Luxemburgo, entre regiones y ciudades de los países
escandinavos y, en particular, sobre las fronteras de Alemania.
Desde territorio español se extienden ya tanto hacia Portugal
como hacia Francia.
Éste último es el objetivo de la Euroregión PirineosMediterráneo y también de la Comunidad de Trabajo de los
Pirineos presidida por el Lehendakari y que Cataluña comparte
con Euskadi.
Y la Euroregión que impulsan Euskadi, la Comunidad Foral
de Navarra y Aquitania constituirá un polo potente en el eje
atlántico, como lo hace la Euroregión Oporto-Vigo.
La Euroregión Pirineos-Mediterráneo suma más de 14
millones de habitantes y representa el 14% del PIB conjunto de
España y Francia.
A través de la misma, por ejemplo, se está construyendo el
primer hospital transfronterizo de Europa.
La Euroregión se ha dotado de un Portal de Cultura y un
Observatorio Socioeconómico.
Y además se han definido proyectos punteros como la
EuroBioRegión en el sector de la biotecnología, a través de
la colaboración entre las universidades, los gobiernos y las
empresas.
Las empresas biomédicas y farmacéuticas catalanas se han
convertido en cabeceras de un sistema internacional de
producción.
5

�Forman un sistema empresarial que hoy cuenta con la
colaboración del polo de Tolouse y de infraestructuras
científicas como el Instituto de Investigación Biomédica codirigido por el Dr Massagué o el Centro de Medicina
Regenerativa del Dr Izpisúa.
El que no va adaptando su conocimiento, su tecnología y su
gama de productos y servicios está perdido.
Las Euroregiones son una muestra de que sabemos
adaptarnos tanto en la economía como en la política.
Por eso, planificamos conectar en todos los sentidos de lado a
lado de la cordillera y del mar.
El aeropuerto de Barcelona ha empezado a captar vuelos
intercontinentales y la adjudicación de la Terminal Sur nos
servirá para configurar un hub potente.
Es fundamental que la Euroregión cuente con un aeropuerto
gestionado con autonomía.
Como lo es también vertebrar una red de alta velocidad, que
hasta hace dos días, no estaba prevista más que de Madrid a
ciertas capitales de provincia.
Los ejes Valencia/Barcelona o Barcelona/ Bilbao no existían
en la mente del Gobierno de Aznar y la conexión con Europa
era objeto de numerosos atrasos.
Justamente por este motivo, la Euroregión PirineosMediterráneo se ha puesto en el centro de las relaciones
hispano-francesas.
De las hispano-francesas, y de las hispano-italianas para
consolidar empresas euromediterráneas como AbertisAutostrade y Enel-Acciona-Endesa.
6

�Las tradicionales relaciones directas entre Estados se ven
complementadas por relaciones entre naciones, regiones,
ciudades y otras estructuras en red.
La cooperación entre gobiernos regionales y locales por
encima de las fronteras difumina un elemento crucial de la
soberanía de los Estados.
Además, el éxito de la UE y la globalización, los han
convertido en pequeños para los asuntos grandes, y en
excesivos para los problemas de proximidad.
La clave está en dejar que las regiones y también las
ciudades tejan, y que los estados confeccionen el vestido
completo, es decir, nuestro proyecto europeo.
Los Estados tienen que entender que las competencias que
ceden “por debajo” las deben compensar con la soberanía
europea que crean “por arriba”.
Todos, regiones y estados, están llamados a jugar un papel
más sustantivo en la liga superior porqué las
responsabilidades que se divisan des de Europa son globales.
Justamente por este motivo, es prioritario que la Europa
comunitaria supere su crisis institucional.
II. Avanzando hacia un sistema político europeo: las
instituciones y los partidos
Los que compartimos la idea de que los problemas de
Europa se resuelven con más Europa, defendemos avanzar
hacia un sistema político europeo compuesto por
instituciones, políticas y partidos.
La Unión va demasiado al ralentí en asuntos sustantivos como
la seguridad interior, la política exterior o la energía.
7

�La agenda de Lisboa es más un catálogo de buenas
intenciones que un programa comunitario.
Además, los beneficios de la integración se reparten hoy
asimétricamente.
Y la política exterior ha quedado debilitada por la división de
los Gobiernos ante conflictos como el de Irak.
Sobretodo cuando se ha puesto de relieve que victorias
tácticas no se han traducido ni en nuevas estrategias
globales para el Próximo Oriente, ni en una profundización de
las relaciones euromediterráneas.
Estas
estrategias
vienen
marcadas
por
el
mero
intergubernamentalismo y, en el mejor de los casos, se
articulan sobre la comunitarización de los intereses estatales.
Las reglas actuales no aseguran el funcionamiento efectivo de
las instituciones de la Unión: es prioritario profundizar en la
línea de la Constitución.
Como ha dicho la propia Canciller Merkel, si de aquí a las
próximas elecciones al Parlamento Europeo en el año 2009 no
se ha logrado llevar a buen puerto la reforma constitucional
iniciada, nos encontraríamos ante una omisión histórica.
La UE necesita un nuevo documento de bases que respete la
sustancia del proyecto aprobado por 18 de los 27 Estados. Y lo
necesita por razones democráticas y funcionales.
Me podrían decir como escribía hace pocas semanas JeanMarie Colombani en Le Monde, que hoy no existe ninguna
mayoría que justifique ulteriores abandonos de soberanía. Y es
parcialmente cierto.

8

�La ambición europea de diversos países es frecuentemente
subsidiaria de unos intereses nacionales circunscritos al
Estado.
Sin embargo, la mayoría se inclina por encontrar un espacio
de encuentro que intente conciliar la viabilidad del proceso
constitucional por un lado, y la ambición del texto por el otro.
Según el eurodiputado socialista Raimon Obiols, esto significa
realizar un complejo ejercicio para sumar voluntades entre
sus gobiernos y, al mismo tiempo, velar para que las
aspiraciones de una Europa política no se vean disminuidas.
Hasta el año 2009 el debate constitucional debe ocupar el
centro de la política europea y debemos garantizar que el
método escogido tenga una legitimidad reforzada.
Para conseguirlo, a la lógica comunitaria le tenemos que
añadir un nuevo contrato “con” y “entre” los ciudadanos.
Sólo un nuevo debate europeo que incluya tanto a los
ciudadanos de Europa como a sus instituciones puede
combatir el altereuropeísmo de manera efectiva.
Necesitamos que instituciones como el Parlamento Europeo
adquieran un mayor protagonismo y empezar a vertebrar
partidos que fortalezcan el vínculo representativo.
Hoy no tenemos partidos políticos a escala europea. Y sé
que no será fácil conseguirlo: también en este caso se deberán
superar obstáculos como la visión instrumental de Europa,
además de otros como el control de los aparatos de partido.
Los mismos obstáculos que explican la necesidad de esta
opción.

9

�El Parlamento Europeo ha forzado un proceso de agregación
política entorno de los polos socialista y popular, pero
paralelamente se ha producido una fractura que transciende el
eje izquierda-derecha.
Su manifestación más evidente ha sido el “no” francés y
holandés al proyecto constitucional.
Este nuevo eje político, que puede formularse a partir de la
dicotomía supranacionalidad - intergubernamentalidad,
configura nuevos alineamientos.
Por ejemplo, el de los laboristas británicos con los populares
españoles y polacos, o el de los democratacristianos alemanes
con los demócratas de izquierda italianos y los postcomunistas
checos.
Podría decirse que cada eje es relevante a diferentes escalas.
El eje identitario es relevante a nivel subestatal, el eje
izquierda-derecha lo es a nivel estatal y el eje sobre el grado
de integración política comunitaria lo es a nivel europeo.
Esto justificaría unos partidos europeos más amplios y abiertos.
Y más impuros también.
Como les decía, no será fácil, pero trabajaré para que esta
opción gane su momento.
“Gobernar la globalización” es un candidato muy loable, pero
el reto es gobernar Europa con instituciones y partidos
comunitarios.
Gobernando Europa, incrementaremos nuestra capacidad de
gobernar la globalización.
Muchas gracias.

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13564">
                <text>Gobernar Europa para gobernar la globalización</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13566">
                <text>Egino (Euskadi)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13567">
                <text>Jornada “El futur d’Europa a l’era de la globalització”, organitzada pel think tank “Euskadi a l’era de la globalització” que impulsa el Lehendakari Juan José Ibarretxe. La jornada va comptar també amb les conferències de Manuel Maria Carrillo (filòsof, diputat portuguès, exministre de cultura de Portugal), Renaud Dehausse (professor de l’Institut d’Estudis Polítics Jean Monnet de París, expert en federalisme comparat i evolució de la UE) i Monique Canto-Sperber (experta en filosofia moral i política i directora de l’École Normale Supérieure de París).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13568">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13842">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13843">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13844">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14543">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39194">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39195">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40525">
                <text>2007-04-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13570">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="899" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="322">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/899/0000000669.pdf</src>
        <authentication>be743f6806bceb219833bbcab3da4936</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42006">
                    <text>Intervenció de Pasqual Maragall sobre:

La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en
les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica.
26/04/2007 | Navata (Girona)

1. L’associació entre el territori i el saber
 Ens la juguem amb el coneixement.
 L’associació entre el territori i el saber marca la
diferència entre un país que va a remolc, i un país que
esdevé motor del seu desenvolupament.
 El coneixement és la força motriu de la innovació.
 I a través de les ciències de la vida, la innovació es
tradueix en competitivitat empresarial i cohesió
social, alhora.

2. Una voluntat política: convertir Catalunya en una de
les regions biomèdiques d’Europa
 Quan vaig arribar a la presidència de la Generalitat,
vaig expressar la voluntat de convertir Catalunya en
una de les regions biomèdiques d’Europa.
 Teníem una llarga tradició mèdica i un sistema
nacional de salut a l’avantguarda.
 A més, comptàvem amb una indústria química i
farmacèutica capdavantera a Espanya.
[A Catalunya, es realitza aproximadament un 60% de la
producció farmacèutica espanyola]

 Ja existien nombrosos grups de recerca biomèdica a
universitats i centres d’investigació com el CSIC,
hospitals i empreses.
1

� I a més s’havia començat a realitzar un important esforç
inversor
en
infrastructures
científiques
i
tecnològiques. Exemples: el Consorci amb l’Estat per la
construcció
del
Sincrotró;
el
Centre
de
Supercomputació Marenostrum (IBM-UPC).
 Ens podíem proposar col·lectivament projectes
ambicions que abans no estaven al nostre abast.

i

 Al mateix temps, la creació de l’Aliança Biomèdica de
Barcelona –avui Aliança Biomèdica de les
Universitats trencava la dinàmica arcaica d’atomitzar els
grups de recerca a través de xarxes locals.
 Amb l’Aliança Biomèdica, les Universitats donaven un
primer avís a les administracions, que finalment es
pogué compassar per desenvolupar una política
coherent.

3. La Bioregió
 La presentació de la Bioregió el mes de novembre de
2004 i la seva constitució formal el mes de febrer de
2006, ens varen permetre corregir la tendència cap a
l’atomització excessiva de les institucions.
 A través de la Bioregió, s’aprofundia en la triple hèlix
que formen les universitats –i els hospitals universitaris-,
les administracions i les empreses.
 I a través d’aquesta triple hèlix, sobria el camí per
convertir Catalunya en el
centre biomèdic i
biotecnològic del sud d’Europa.
 En relació a l’Aliança Biomèdica, el projecte adquiria una
nova dimensió territorial i es situava al centre de
l’acció de la Generalitat.

2

� A més, a la dimensió biomèdica, s’hi afegia la
biotecnològica per incorporar-hi l’agroindústria.
 Havia arribat el moment de donar un pas endavant
definitiu cap una investigació “científicament
rigorosa”, “competitiva” i “socialment útil”.
4. La Bioregió, un model de desenvolupament
 Avui, la Bioregió compta amb els actius necessaris per
esdevenir un model de desenvolupament.
 L’experiència dels Estats Units, el Canadà i altres
regions europees, ens ensenya que la Bioregió reuneix
els tres elements clau d’una estratègia guanyadora:
o La millora del nostre capital humà i tecnològic;
o L’impuls d’empreses biotecnològiques;
o I la creació d’un marc institucional per incentivar
de forma sostenible la generació de sinèrgies entre
els actors públics i privats, a través de nous
processos de transferència de coneixement i
tecnologia.

5. L’aposta inversora del sector públic: una aposta
sostinguda i ambiciosa
 En els pilars de la bioregió, Catalunya hi ha aportat la
creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
al costat de l’Hospital del Mar i la Universitat Pompeu
Fabra, que acull:
o El Centre de Medicina Regenerativa co-dirigit pel
professor Izpisúa;
o El Centre de Regulació Genómica del Dr. Beato;

3

�o I l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica del Dr.
Jordi Camí.
 El Parc, a més, s’afegeix a l’Institut de Recerca
Biomèdica de Barcelona dels Drs. Guinovart i
Massagué, que està vinculat a la Universitat de
Barcelona a través del Parc Científic de Barcelona.

 Al Campus Vall d’Hebron de l’Autònoma.
 I a l’IDIBAPS [Institut d’Investigacions Biomèdiques Pi i
Sunyer]-Hospital Clínic.
 Més recentment, tenim la bona notícia del Projecte
Biopol = conveni per a la creació del Parc Científic de la
Salut de L’Hospitalet.
 Aquest Parc constituirà un entorn de creació de noves
empreses de base tecnològica i alhora la recerca
d’excel·lència, al voltant de l’Institut d’Investigacions
Biomèdiques de Bellvitge.
[Hospital Universitari de Bellvitge, Universitat de Barcelona i
Institut Català d’Oncologia]

6. El sector empresarial i l’associació CataloniaBio3
 Conec l’esforç de Biocat per aglutinar tots els agents del
sector biomèdic i biotecnològic. No podem oposar la
recerca i el desenvolupament, a la innovació.
 Catalunya
ja
compta
amb
50
empreses
biotecnològiques. La meitat creades els últims 5 anys.
 La presentació de l’associació CataloniaBio3 el mes de
març de l’any passat per cohesionar-les, és una
excel·lent notícia.

4

� És una mostra més del potencial econòmic d’una
recerca competitiva.

7. Cap a una nova tensió positiva sector públic-sector
privat, per una Catalunya “estructuralment” innovadora

 Hem de sumar esforços per posicionar el nostre país
en el panorama internacional. I l’establiment de fórmules
de col·laboració orientades a l’assoliment d’objectius és
fonamental.
 Sense anar més lluny, la que s’ha establert entre la
Generalitat i l’ajuntament de Sant Cugat per acollir la
seu de l’Institut Europeu de Tecnologia.
[Esdevindrà el centre de referència per a les polítiques
d’innovació de la Comissió Europea]

 I també la futura Oficina Europea de la Iniciativa de
Medicaments Innovadors.
[Manel Balcells, President del Comitè Executiu de la BioRegió,
ha manifestat que la considera prioritària. A la web de la UE, es
descriu la Oficina com un “símbol de l’Espai Europeu Integrat
d’Innovació, Recerca i Formació”]

 Espero que la candidatura presentada per les
administracions, el Parc de Recerca Biomèdica i
Farmaindústria prosperi.

8. La Bioregió ens corresponsabilitza amb el model
europeu de progrés
 Segons l’últim informe de la OCDE sobre les inversions
en R+D, Europa es troba en una situació d’estancament.

5

� En canvi, la Xina creix de forma imparable, esdevenint
un gran competidor: aquest any mateix es convertirà en
el segon país del món en inversió de capitals en
investigació.
 I la Índia no li va massa al darrere en sectors com la
química i la informàtica.
 Aquests països ja no només atrauen la producció, sinó
també la inversió en competitivitat.
 No em cansaré de dir que l’educació i el coneixement
han de ser la nostra principal prioritat.
 A la Xina i a la Índia s’està creant una nova elit
intel·lectual de científics i tecnòlegs, però importants
capes de la societat encara viuen en la pobresa i el
sub-desenvolupament.
 En canvi, aquí tenim serveis públics cada vegada més
extesos i de qualitat.
 El repte científic i tecnològic és clau per l’economia,
però també pel benestar.
 Els avenços en biotecnologia s’associen a millores de
la qualitat de vida i de la salut de les persones.
 Actualment la funció investigadora és un imperatiu
ètic de les nacions que aspiren a estar a l’avantguarda
del desenvolupament humà dels ciutadans.
 Un dels actius principals del Sistema Català de Salut és
que la recerca en salut s’imbrica a la xarxa sanitària.
 El nostre sistema de salut està desenvolupant un model
d’innovació basat en un dispositiu d’investigació
científica, desenvolupament tecnològic i innovació
que fomenta el tarannà investigador.

6

� La nostra xarxa d’hospitals inclou els 6 de major
producció científica d’Espanya.
 Com reiterava el mateix Dr. Izpisúa fa 15 dies en una
conferència al Tribuna Barcelona, aquest és el valor
afegit més important que tenim.
 I ho és per la qualitat de l’assistència sanitària que
se’n deriva i per les possibilitats de formació dels
professionals de la salut que ofereix.

9. L’Euroregió i el L’EuroBioCluster del Sud d’Europa
 Avui Catalunya no només destina una part cada vegada
més important dels seus recursos i de la seva
intel·ligència a la ciència i la tecnologia, sinó que a
més ho fa nucleant una euroregió.
 Una Euroregió Universitària i Científica.
 Al mateix temps, l’Euroregió ens permet ser un actor
rellevant en una dinàmica supraregional de creixement
científic i tecnològic: l’EuroBioCluster del Sud
d’Europa, en la línia que uneix BCN-Lió-Heidelberg.
 El BioCat i el Biopole de Tolouse hi tindran un paper
determinant, com fa per exemple la Medicon Valley de
Suècia i Dinamarca a la ScanBalt Bioregion, on hi
participen 11 països bàltics i escandinaus, més de 60
universitats i unes 870 empreses.
[Encara que sigui anecdòtic, fins i tot disposen d’unes “yellow
pages” per localitzar els més de 3.000 grans actors que hi
participen]

 Què ens ofereix l’EuroBioCluster?
o “Base científica”: establir plataformes comunes de
recerca per competir.

7

�o Massa crítica per afrontar la “biocomercialització”:
per exemple, facilitar l’accés de les grans
farmacèutiques, a les PYMEs biotech.
o Un esforç per incrementar el finançament: fons de
co-inversió europeus; enfortir la xarxa de business
angels.
 Nosaltres encara no ens podem comparar als clusters
del nord, però a la globalització, el que no va adaptant
el seu coneixement, la seva tecnologia i la seva gama
de productes i serveis està perdut.
 I l’Euroregió Pirineus-Mediterrània és una mostra que
sabem adaptar-nos, tant en l’economia com en la
política.
 Que som capaços de mirar lluny i d’actuar aprop.
 L’Euroregió és un primer pas esperançador per alinear
idees, projectes i institucions. I ens permetrà tenir la
massa crítica suficient per competir a la globalització.
 Avui tenir una “base” a Catalunya suposa un triple
avantatge estratègic per a les empreses:
o Aconsegueixen
europeu;

ubicar-se

al

cor

del

mercat

o Aconsegueixen una porta d’accés privilegiada a
la
resta
de
països
del
Mediterrani
i
d’Hispanoamèrica;
o I compten amb una connexió directa amb la resta
de bioclústers europeus.
 Al mateix temps, l’Euroregió enfortirà la cohesió social,
com demostra el primer hospital transfronterer
d’Europa que s’està construint a Puigcerdà.

8

� Justament per aquest motiu, és fonamental connectar
tots els sentits de la cordillera i el mar.
 L’Aeroport de BCN ha començat a captar vols
intercontinentals i l’adjudicació de la T-Sud ens ha de
servir per configurar un hub potent.
 És fonamental que Catalunya tingui un aeroport
gestionat amb autonomia.
 Com ho és també vertebrar la xarxa d’alta velocitat,
que fins fa dos dies, no estava prevista més que de
Madrid a algunes capitals de província.
 Els eixos València-BCN o BCN-Bilbao no existien a la
ment del govern d’Aznar i la connexió amb Europa era
objecte de nombrosos endarreriments.
 Justament per aquestes raons, l’Euroregió s’ha situat al
centre de les relacions hispano-franceses.
 De les hispano-franceses i també de les hispanoitalianes, per consolidar empreses euromediterrànies
com Abertis-Autostrade o Enel-Acciona-Endesa.
 Hem de començar a construir Europa des del Sud. I
no només des de l’economia, sinó també des de la
política.

10. Tenir un “paper” a la globalització, sense perdre de
vista que la nostra prioritat són les persones i la
proximitat
 Estem esborrant les fronteres d’Europa, les dels
territoris i les administracions, les del sector privat,
les que oposen la recerca i la innovació i les que
pretenen oposar competitivitat i cohesió.

9

� I ho estem fent per sumar i tenir un paper rellevant a la
globalització, sense perdre de vista que la nostra
prioritat són les persones i la proximitat.
Moltes gràcies

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13571">
                <text>La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13573">
                <text>Torre Mirona (Navata, Girona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13574">
                <text>Seminari “El paper del Sistema Hospitalari català en el projecte Biocat: convertir en valor la innovació”, organitzat per la BioRegió de Catalunya i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i que ha comptat amb l’assistència dels directors de gairebé tots els hospitals catalans i els màxims responsables del sistema sanitari català. Intervencions de Manel Balcells, president del Comitè Executiu de Biocat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13575">
                <text>Joan Rodés, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13576">
                <text>Joan Guanyabens, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13577">
                <text>Miquel Barceló, president del 22@Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13578">
                <text>Joan Cornet, president de TIC Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13579">
                <text>Josep Samitier, president de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i Lluís Blanch, director del Parc de Salut de Sabadell.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13580">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13837">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13838">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13839">
                <text>Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13840">
                <text>Recerca i Desenvolupament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13841">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14544">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39198">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39199">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40526">
                <text>2007-04-26</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13582">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="900" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="323">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/900/0000000670.pdf</src>
        <authentication>008d07a291119d36b811a1fe22ab2f08</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42007">
                    <text>Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida
Pasqual Maragall, Dijous 10 de maig
Il·lustríssim Senyor Paer en Cap, corporació municipal,
autoritats, amigues i amics,
D’entrada permetin-me que expressi el meu agraïment a
La Paeria, per haver-me ofert l’oportunitat de pronunciar
el pregó de les Festes de Maig.
Lleida és tota una peça de convicció sobre la història
del nostre país i sobre la seva obertura a la Península
ibèrica i a la Mediterrània i Europa.
La Catalunya Vella, dels Pirineus fins a Barcelona, era
cristiana i franca: una marca europea en península mora.
La capital moral era Ripoll; els líders, abats i bisbes.
La Catalunya Nova (les actuals províncies de Tarragona
i Lleida, aproximadament) era tan mora com cristiana, i
també jueva: mestissa.
Fa uns anys recordava amb els ministres del Marroc Ben
Aïssa i Benaroch, que les seves famílies havien deixat
petja a casa nostra, a Vinaixa i Vinarós.
Com diu la Declaració de Lleida com a Capital de la
Cultura Catalana 2007, citant la Crònica de Ramon
Muntaner de l’any 1325: “Barcelona és cap de Catalunya
en la marina, e en la terra ferma Lleida”.
Amb l’alcalde Siurana vem cel·lebrar com es mereixia la
tradició de la Carta de població lleidetana.

1

�I amb Josep Pané, Jaume Magre, Felip Lorda i tants
altres vem travar un teixit de relacions estretes que van
culminar en una política de regadius ambiciosa.
Es més, va ser a Tàrrega on va prendre forma inicialment
el projecte de creació de Ciutadans pel Canvi i de la seva
aliança amb el socialisme català per a dur a un canvi de
paradigma polític a Catalunya.
La història i les arrels proporcionen als nostres
projectes una major profunditat – el terreny necessari
per prendre impuls.
Ahir, dia d’Europa, vaig estar passejant per l’anella
olímpica de Montjuic, on fa 15 anys vem inscriure els
noms dels inspiradors del federalisme europeu i a on ara
hauríem d’afegir els de Joan Reventós, Anton Canyellas i
Antoni Gutierrez. No és bo no mirar enrere abans de
mirar endavant.
Però la mirada que convé és a l’hora sobre el temps i en
el espai. I en l’espai Lleida és una afirmació física,
incontrovertible i rotunda.
Com li he sentit dir alguna vegada a l’Alcalde Ros,
Lleida fou, durant molts anys, una silueta, la de la Seu
Vella.
Certament aquesta silueta ubicava el viatger al seu pas
però sense detenir-lo en un trajecte més llarg.
La ciutat no era un referent, sinó gairebé un accident
geogràfic.
Avui en canvi Lleida no és solament un referent
metropolità de la Catalunya interior, sinó que també

2

�ho és d’una Euroregió emergent que enllaça
Catalunya, Espanya i Europa.
És el moment de mirar endavant.
Heu de valorar la vostra història i protagonitzar el
futur.
Aquest és l’objectiu que ha orientat els darrers anys la
col·laboració entre la Generalitat i La Paeria.
Amb els projectes de regeneració urbana de La Mariola i
el Centre Històric en marxa.
Amb un dels Eixos Comercials més llargs d’Europa.
Amb la creació de sòl industrial i de sòl per habitatge
de protecció oficial.
Amb la creació del Parc Tecnològic de Gardeny,
conjuntament amb la Universitat de Lleida.
Amb l’atracció d’empreses punteres i la consolidació
de Lleida com a capital de l’agroindústria.
Amb l’Aeroport d’Alguaire.
I amb l’arribada del Tren d’Alta Velocitat al centre de
la ciutat i amb vies totalment cobertes.
Avui la geografia i la política comencen a anar de la
mà i Lleida està més capacitada per projectar-se a
Europa.

3

�Les relacions directes entre Estats es complementen
ara amb relacions directes entre nacions, regions, i
municipis.
L’èxit de la UE i la globalització han convertit l’Estat en
petit pels grans assumptes i en excessiu pels problemes
de proximitat.
Els Estats han d’entendre i admetre que les
competències que cedeixen “per sota”, les
compensen amb la sobirania europea que creen “per
dalt” cap a un món globalitzat.
No és fàcil, certament. Hem de ser comprensius amb els
estats perquè els toca admetre que son més que res els
intermediaris de tot plegat però no els executors.
Que les competències se’ls en van amunt i avall. Que
Europa ja és la titular de la moneda i ho serà aviat de
l’exèrcit. I que quasi totes les competències socials,
educatives etc. van avall.
A Barcelona l’any 1907 ja es va començar a fer
ensenyament des de la ciutat, com a Chicago. Nomes va
ser un tast d’una “devolution” que havia d’esperar encara
100 anys per a realitzar-se del tot.
Gran Bretanya està admetent que te una Corona i dos
Regnes. Escòcia te Parlament i tindrà govern
nacionalista.
Mentrestant a Itàlia es crea un partit directament europeu.
Tots, regions, estats i ciutats, com Lleida, esteu
cridats a jugar, en part, un paper canviant en un
escenari obert.

4

�En poc temps, espero, tindrem una nova organització
territorial que dotarà les Terres de Ponent d’institucions
pròpies.
Es necessària la veu dels territoris al costat de la
ciutadania i l’empresa.
Catalunya i l’Espanya en xarxa seran imparables.
Un rebuig, un retard ulterior o una modificació
substancial de l’Estatut desprès de la seva aprovació al
Parlament de Catalunya, al Congrés d’Espanya, al Senat,
i al Referèndum del 18 de juny passat, fora un escenari
realment desconcertant.
Poden els jutges esmenar el que el poble ha
referendat?
El principi de plurinacionalitat - encara que de manera
no prou explícita- és recollit a la pròpia Constitució de
1978. El problema va venir desprès amb la teoria del
“café para todos”.
No és que no hi puguin haver altres autonomies, però
pretendre que Catalunya, Euskadi i Galícia, tenen el
mateix grau de diferència que les regions de parla
castellana i drets de successió diferents, per exemple, és
innecessari.
Mentre vaig exercir la meva responsabilitat com a
President vaig estar d’acord amb tractar d’obtenir un
Estatut de Catalunya digne, vist que la Constitució, tal
com fora desitjable, no era fàcilment modificable per a
incloure-hi una Catalunya clarament diferenciada.
Espero que no hi hagi canvis substantius en l’Estatut. I
ho diu en ex - president que va maldar per obtenir-lo però
que l’hagués volgut més breu, declaratiu i intel·ligible per
a la població.
5

�L’Estatut s’està desenvolupant sense vacil·lacions.
El govern ho està fent be. I sap que moltes de les
qüestions decisives, com els aeroports, l’alta velocitat, la
ubicació de seus estratègiques, la celebració de grans
esdeveniments etc., no depenen de l’Estatut.
La situació d ’EADS (la fàbrica de l’ Airbus a Tolosa de
Llenguadoc), que no és boiant, el retard en la connexió
de l’alta velocitat a Barcelona i La Jonquera, la manca
d’alta velocitat amb València,
les inversions
aeroportuàries i les connexions aèries, l’ambició en
l’estructuració en positiu de l’ Euroregió – més que no pas
l’empeny en anomenar catalans tos els països que ens
envolten – això és el que compta.
Hem de forjar la nostra nació a través de l’economia i
la cultura. I des de baix, des dels municipis.
I també hem de projectar-la a una Europa que donarà
nou sentit a la nostra història, més ben dit, al nostre
futur. No es tan important haver estat una part de
Catalunya Marca Carolíngia com ser ara tot Catalunya un
motor d’Europa.
I aquesta nova pàtria necessitat avançar cap a una
democràcia amb partits i institucions d’àmbit
europeu i amples fronteres. Començant, com dic,
des de baix. Des de la proximitat.
Aquest és també el temps dels municipis de progrés
com Lleida.
Una ciutat que venç l’aïllament, que guanya en
prestigi i en confiança per part de la ciutadania i que
dóna confiança al país.
Visca Lleida i visca Catalunya!
6

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13583">
                <text>Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13585">
                <text>Lleida</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13586">
                <text>Festa Major de Maig de la ciutat de Lleida.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13587">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13834">
                <text>Lleida</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13835">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14545">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39204">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39205">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40527">
                <text>2007-05-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13589">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="901" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="324">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/901/0000000918.pdf</src>
        <authentication>6bce311dd54f3f8b8f11d233b974ae39</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42008">
                    <text>II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.

Conferencia de Clausura
Mundo de ciudades
Dr. Pasqual Maragall i Mira
Muy buenas tardes. Es un placer estar de nuevo con ustedes.
Hablaré sobre un mundo hecho de ciudades, un mundo de ciudades. Déjenme comenzar
diciendo que las áreas metropolitanas de Barcelona y de Buenos Aires no son comparables. O
son comparables pero son muy distintas.
En el caso de Barcelona, se trata de un municipio de menos de dos millones de habitantes sobre
cien kilómetros cuadrados. Es una ciudad pequeña, al igual que la ciudad de París, en el marco
de una conurbación de cuatro millones de habitantes, centro de una Cataluña de siete millones
de habitantes, en una España que no llega a los cincuenta millones.
El Buenos Aires metropolitano tiene unos trece millones de habitantes. Como aprendí en mi
primera estancia en la ciudad, a mitad de los años ochenta del siglo pasado, leyendo el libro Soy
Roca, de Félix Luna, que me impresionó enormemente, podía plantearse casi la independencia
de la ciudad con respecto a Argentina. Por lo menos eso planteaba ese libro.
En aquella primera estancia, como alcalde de Barcelona, acompañado, como siempre que pude
y siguiendo la tradición británica -en que las ciudades son representadas no sólo por su alcalde,
su gobernante, sino también por el partido de la oposición-, por el jefe de la oposición, Ramón
Trias Fargas, visitamos al admirado Presidente Alfonsín.
Me dijo, lo recuerdo con claridad, los europeos nos venden a ciento cincuenta dólares la carne
que aquí hacemos mucho mejor a ciento sesenta dólares, pero que a ustedes les cuesta ciento
setenta dólares. Misterios de la Comunidad Europea y de sus subvenciones a la exportación
agrícola, que fue, en su inicio, una construcción franco-alemana, necesitada de dar salida a sus
excedentes agrícolas y ganaderos.
Volviendo a las ciudades, que es lo que nos interesa, recordando lo dicho ayer por el
exPresidente Ricardo Lagos acerca de los éxitos y los fracasos, ellos se propusieron en Chile
hacer algo, no mucho, y luego hicieron mucho más de lo que habían anunciado.
En España, de 1975 a 1980, pasamos con Adolfo Suárez de la dictadura a la democracia, con
Suárez y con Su Majestad el Rey Don Juan Carlos. En Barcelona, entre 1982 y 1995, en esos
quince años que alguien ha llamado “mágicos”, que me tocó presidir, pasamos de una ciudad
triste y vencida a una ciudad abierta y ambiciosa. En 1978, estaba en la Universidad Johns
Hopkins, en Baltimore, en un cuatrimestre de research, preparando una tesis doctoral sobre los
precios del suelo. Al regresar de esa estancia a mi ciudad, me “metieron”, con Narcís Serra, en
las primeras elecciones municipales democráticas. Así empezó todo.
Creo que el secreto del éxito tuvo dos caras. Una, sumar iniciativa pública y privada. Nada
sencillo pero indispensable.Y dos, aplicar el principio de proximidad.
Es imprescindible romper la barrera ideológica que separa el lenguaje de la política del de la
empresa. La idea de que lo político y lo empresarial tienen dinámicas distintas es cierta; sin
embargo, no tiene que ser acompañada por la idea de que esos dos mundos distintos puedan ir
separados. Todos los empresarios de una cierta talla, saben que necesitan del sector público para

�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
que sus empresas vayan adelante. Todos los políticos inteligentes a nivel local, saben que sus
ideas funcionarán bien si las empresas van bien. Yo creo que esa macro-iniciativa pública y
privada es imprescindible. Hay que romper la barrera ideológica que separa el lenguaje de la
política y el lenguaje de la empresa.
Además, segundo principio, establecer que todo debe hacerse cuanto más cerca de la gente,
mejor. Con la excepción, a veces exagerada, de las economías de escala. Hay cosas que sólo
haciéndolas en gran escala son rentables.
Pero si se puede hacer desde el barrio, que no se haga desde el distrito. Y si se puede hacer
desde el distrito –en Barcelona había diez distritos-, que no se haga desde la ciudad. No hace
falta.
Yo fui a vivir en los barrios, con cierta incomodidad de mi mujer, Diana. Pasaba días y noches
ahí para saber cómo era la vida de ese barrio. Porque ver un barrio sólo en los días de la visita
oficial -con los coches oficiales, con la gente que te acompaña-, y no saber qué pasa por la
mañana a primera hora, no saber qué ocurre a la salida de las escuelas, no es conocer ese barrio.
Pero lo más importante fue que creamos presidencias de distrito elegidas. Aunque perteneciesen
a partidos de la oposición. Si bien es cierto que nombramos ejecutivos pertenecientes siempre a
la mayoría del gobierno de la ciudad, que en ese caso era la mayoría progresista.
Todo cambió en España en un momento dado. A partir de 1981, y sobre todo con la atrevida
entrada en la Organización del Tratado del Atlántico Norte (OTAN), atrevida para un gobierno
socialista, como el que llevaban Felipe González y Narcís Serra. Ingresamos luego en la
Comunidad Europea. España empezó a crecer, en buena medida gracias a las ayudas europeas,
que ahora se han terminado. Ya no hacen falta porque España está creciendo por encima de la
media europea, es uno de los países de más rápido crecimiento de la Unión Europea.
España ha alcanzado a Italia y a Francia en renta per cápita. Esto que podría ser una cifra fría,
es, desde el punto de vista casi diría emocional, enormemente significativa para los ciudadanos
de mi país. Es evidente que no toda España está creciendo igual. Hay comunidades, como es el
caso de Cataluña, el caso de la Comunidad de Madrid, el caso de Valencia, el caso de
Andalucía, que están creciendo a un ritmo por encima de la media del Estado. Pero es cierto
que España en su conjunto, no sólo ha entrado en Europa, sino que está en el pelotón de cabeza.
A fin de cuentas, el mundo es un mundo de ciudades. El mundo es aquello que se ve en esas
fotos nocturnas, hechas desde los satélites, una nube de puntos luminosos, en la que ustedes
están abajo, a la altura de Ciudad del Cabo, para nosotros esto es muy al sur. Por eso tardamos
tanto, mal que nos pese, en llegar a Buenos Aires desde Barcelona.
Una empresa barcelonesa, llamada GeoVirtual, está construyendo sistemas cartográficos de
punta y empezando a competir con modestia con Google. Yo puedo, ustedes podrán, con ese
instrumento, divisar sus casas, casa por casa, allí donde la tengan. O casi.
El mundo es cada vez más un mundo de ciudades. “De Buenos Aires y de Barcelonas”. Pero no
sin mediaciones.
Quiero subrayar que la agregación más significativa, por encima de las ciudades, no serán las
naciones, que son demasiado chicas para ello, ni tampoco los continentes, que son demasiado
grandes. Serán las uniones: será la Unión Europea, los Estados Unidos, el Mercosur. Por
supuesto, Rusia, China, India e Indonesia. De ahí la importancia de las relaciones entre Chile y
Argentina, que se señalaban ayer. De ahí que la mediación, para resolver el problema de las

�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
papeleras entre Argentina y Uruguay, sea crucial. Espero y deseo que con la mediación del Rey
de España y Juan Antonio Yáñez Barrionuevo den pronto con la solución, si es que no han
llegado ya a ella.
Demos pues a las ciudades lo que es de los ciudadanos y reservemos a esas uniones de naciones
lo que supere esa escala. Sólo así nos acercaremos a un mundo de ciudadanos, a un mundo del
que podamos decir que es el nuestro.
Los grandes estadistas nacionales serán los que sepan surfear en ese océano. Y los alcaldes
serán la infantería decisiva en esta batalla.
Después de la Segunda Guerra Mundial, se estuvo a punto de entender que las naciones tenían
que unirse, más allá de lo que fuera la Organización de Naciones Unidas. Se pretendía más que
una simple reunión de representantes de países, algo que tuviera más peso en la toma de
decisiones a nivel internacional. No pudo ser. Había que poner algo en común, pero algo más y
no se pudo. Roosevelt, ya en silla de ruedas, no tuvo en ese momento la fuerza suficiente.
Es cierto que en ese momento se abría una nueva gran contradicción, Este y Oeste, el mundo
comunista y el mundo capitalista, creo que el mundo perdió una oportunidad. He oído decir a
las autoridades y a nuestro embajador español ante ella, Juan Antonio Yáñez Barrionuevo, que
efectivamente la reforma de Naciones Unidas, en el sentido de dotar a esa organización de
mayor ejecutividad, es deseable. Creo que, en ese momento, al final de la Segunda
Guerra Mundial, Roosevelt musitó a su Secretario de Estado: “mi gran error fue previo a la
guerra. Mi gran error fue la no intervención en la guerra civil de España”. Uno se queda
pensando en qué terrible es imaginar que lo que uno ha vivido como una tragedia, pero en todo
caso como un hecho pesado, existente, real, que ha durado años, que ha tenido consecuencias
enormes, se debió simplemente a un error de alguna alta autoridad internacional o de alguna
potencia importante.
Podríamos retroceder y recordar que en 1921, después de la Primera Guerra Mundial, Keynes
demostró matemáticamente que se estaba cometiendo un error, y que las reparaciones alemanas,
que los aliados querían hacer pagar al pueblo alemán, eran matemáticamente impagables. O sea,
que no se podían pagar, y conducirían a una situación de hiperinflación, que en efecto ocurrió.
Porque el excedente generado por el país no daba para pagar tanto, y en consecuencia la moneda
se devaluaría irremisiblemente. En efecto, la gente en Alemania y en Austria acabó yendo a
comprar con la cesta de la compra llena de billetes. En Argentina saben algo de eso, en otro
momento histórico.
Se han cometido y se siguen cometiendo muchos errores. Pero podríamos destacar dos
cuestiones: primero, podríamos ir reduciendo el tamaño de los errores y segundo, el movimiento
de la historia a largo plazo es direccional, no es errático. Los dramas que aún hoy existen, por
ejemplo en África, no nos engañen; que el terrorismo rampante no nos aterrorice, que en
definitiva es lo que pretende; y en esa línea de optimismo, que está basada en la consideración
de los hechos, está fundada en que, a pesar de todo y a pesar de las tragedias y de los retrasos
innecesarios en los que hemos incurrido, la mundialización ha seguido adelante, y la mejora de
la humanidad, también. Y las catástrofes que, intermitentemente se nos anuncian, no acaban de
producirse.
Considero que en este escenario es imprescindible que Argentina prosiga por la vía iniciada: la
del crecimiento y la de la modernización. Es para ustedes, es para todos. Europeos y asiáticos,
como el resto de los americanos situados entre el norte y el sur, tienen hoy una economía

�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
boyante por sus recursos naturales, pero lejos de la integración social necesaria, como ayer se
dijo aquí.
España tiene aportes para ese proceso, aunque no puede seguir soñando con 1492, con el
descubrimiento. Tiene mucho que hacer en Europa y hacia el Este, en el Mediterráneo, que se
ha convertido en uno de los rompeolas de las civilizaciones y de las religiones, todavía
enfrentadas. España tiene que jugar en Europa un rol no menor. El reciente eje franco-alemán,
con sus aspectos positivos, como la decisión de simplificar el tema de la Constitución Europea,
decisión a la que se ha sumado Italia, requiere de un contrapeso mediterráneo potente.
Estuve en Roma, en el Congreso del partido de Romano Prodi y de Francesco Rutelli, el Partido
Demócrata Europeo.
Allí estuvieron la gran oradora de ayer, la Senadora Cristina Fernández, el kurdo Barsani, el
Frente Polisario, y el Partido del Trabajo de la India. En definitiva, la centro-izquierda
internacional. La globalización va en serio, no sólo la económica, también la política.
Podríamos llamarlo el Partido Demócrata Global. Hace tiempo que me apunté a esa idea, desde
1995. Entonces era una quimera, ahora un poco menos. Espero que así se haga más corto el
camino que va hacia el mundo de ciudades. Algunos de nosotros quizá no lo veremos, pero
nuestros hijos sí, o al menos lo intentarán y nuestros nietos, seguro lo conseguirán.
Antes venir a Buenos Aires desde Barcelona costaba un dineral. Ahora los chicos entran en
Internet y sacan billetes por poco. Mis abuelos y los de mi esposa, eran catalanes, andaluces,
valencianos y riojanos. Todo en menos de medio millón de kilómetros cuadrados en España.
En cambio, mis hijos han vivido en Nueva York, en Oporto y en Argentina. Mi hija mayor viajó
sola a los dieciocho años hasta Irak. El padre de mis nietos es portugués y quizás algún día,
otros nietos sean argentinos. Si esto no es un mundo de ciudades, ya me dirán lo que es.
Muchas gracias.

�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.

Acto de Cierre
Dr. Pasqual Maragall i Mira
Buenas tardes, creo que se ha dicho todo lo que se tenía que decir.
Sólo quiero añadir -insistiendo en el principio de que cuanto más cerca se hagan las cosas,
mejor- que es bueno que sepamos reservar para la ciudad lo que la nación no sabe hacer, y que
las ciudades sepan aceptar que hay cosas que no pueden hacer y que las tiene que hacer la
nación. Pero el principio, la carga de la prueba está de parte de la nación. Es la distancia la que
tiene que justificar su presencia y no la proximidad. El principio es la proximidad y, en todo
caso, la distancia puede justificarse. En España, la devolución de competencias a la proximidad
ha sido muy importante.
Recuerdo que siendo alcalde de Barcelona, pedía siempre el trío 50-25-25. Que el Estado se
quedase sólo con la mitad del gasto público, que las autonomías tuvieran el 25% y las ciudades,
el otro 25%. Ya me parecía mucho, pero luego me fui animando, y pasamos al 40-30-30. Hoy la
Generalitat de Catalunya tiene cerca del 60%. Se ha producido una enorme devolución en el
primer escalón del Estado a las autonomías, muy superior al que era imaginable hace un tiempo.
Creo que sería bueno que ese 60% de la Generalitat se devolviera hacia los ayuntamientos.
Considero que para que los ayuntamientos tengan el peso y la capacidad suficiente para
gestionar la importante tasa de competencias públicas, se deben reconocer sus realidades
conjuntas. No sólo un ayuntamiento sino varios ayuntamientos juntos cuando la realidad es
metropolitana.
Es en este sentido que me gustaría hablarles del área metropolitana. Las áreas metropolitanas de
Barcelona, de Buenos Aires, del Greater London, han sido realidades muy discutidas. Piensen
que Mrs. Thatcher, en un momento determinado, suprimió el Greater London Council. Ken
Livingstone, el alcalde del Gran Londres, tenía su edificio enfrente de Houses of Westminster y
desde ese edificio proclamaba sus reivindicaciones de forma muy potente, pero la señora
Thatcher decidió que el Greater London Council tenía que desaparecer y firmó un decreto que
decía: “I abolís whereby, I abolish the Greater London Council”, y lo suprimió.
Al cabo de un año, porque en España las cosas siempre son un poco más lentas, el gobierno de
la Generalitat de Catalunya proclamó unas leyes territoriales, en virtud de las cuales el área
metropolitana de Barcelona quedaba suprimida y sustituida por tres o cuatro entidades
sectoriales. Considero que fue un gran error y sostengo aquí que el área metropolitana de
Barcelona, como la Buenos Aires, tienen derecho a existir y que son realidades físicamente
notorias, políticamente sensatas y económicamente más viables, porque tienen economías de
escala importantes. Por lo tanto, estamos a favor de esas áreas metropolitanas.
Todo esto no quita lo que he dicho en la conferencia. Nuestra nueva realidad conjunta se llama
Europa. Europa tiene quinientos millones de habitantes, compartimos una moneda, una bandera,
tendrá un ejército. La tendencia mundial, por lo tanto, es generar grandes espacios que puedan
competir con otros grandes espacios que ya existen, y con los que se irán formando.
Pero el principio de proximidad sigue siendo válido. Una cosa es la creación de grandes
espacios, porque las economías de escala obligan a tenerlos si se quiere ser eficiente. Como las
empresas, exactamente igual. Otra cosa es que esas grandes empresas o esos grandes espacios
políticos tengan que acumular las competencias que gestionarían las pequeñas empresas o los
pequeños espacios. La proximidad tiene que ser la regla, la proximidad debe ser el principio. La
distancia es la excepción, y las excepciones deben demostrarse en cada caso.

�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
Aunque es cierto que las economías de escala permiten costes más bajos, y que, a veces, el
exceso de proximidad es un coste, la gente prefiere que sean sus alcaldes y no sus regiones, no
sus naciones, no sus uniones supraestatales, las que decidan sobre sus vidas. Esta es la idea que
quería transmitirles.
Creo que el ayuntamiento de Buenos Aires, como el de Morón de Martín Sabbatella, como el de
Rosario, antes de Hermes Binner y ahora de Miguel Lifschitz, que conozco bien, son entidades
de una gran solvencia. Podemos estar orgullosos de la existencia de un sistema político, tanto en
Europa como en Latinoamérica, que va dando a cada nivel lo que le corresponde. Lo que pueda
hacer el Gran Buenos Aires, no lo haga la Nación, pero lo que pueda hacer Morón, no lo haga el
Gran Buenos Aires. Esta es la idea.
Creo que en el mundo se irá aceptando progresivamente este principio, con características de
cultura política distintas, pero primando la proximidad por encima de la distancia, y justificando
la distancia en virtud de argumentos de eficiencia o de economías de escala.
Dicho esto, reciban mi felicitación. Esta reunión me recuerda a otra, a la que asistí en Londres,
en 1995, cuando Mrs. Thatcher había suprimido el área metropolitana de Londres. Tony Blair
reunió a Norman Foster, a Simon Jenkins, a Richard Rogers, a los arquitectos, a los urbanistas, a
los políticos y al entonces alcalde de Barcelona, para proclamar que el Greater London Council
volvería a existir. Efectivamente, lo primero que hizo Blair, la primera determinación que tomó
en cuanto llegó al gobierno de la Gran Bretaña, fue restablecer el Greater London Council.
Pienso que ustedes tienen, en todos estos ejemplos, motivos de inspiración. Estoy seguro de
que, más allá de las diferencias ideológicas -que son como su mismo nombre indica lógicas- se
puede estar de acuerdo en cuál es la dimensión relevante.
En muchos casos esa dimensión relevante es metropolitana o es urbana.
Es la dimensión del gobierno más próximo, el de la ciudad.
Muchas gracias.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13590">
                <text>II Seminario proyecto de modernización del Estado</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13592">
                <text>Buenos Aires (Argentina)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13593">
                <text>Organitzat per la Jefatura del Gabinete de Ministros de la República Argentina, el President va participar a la cloenda del seminari, juntament amb Ginés González García, ministre argentí de Salut i Ambient.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13594">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13831">
                <text>Estat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13832">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13833">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14546">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39206">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39207">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40528">
                <text>2007-05-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13596">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="902" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="325">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/902/0000000672.pdf</src>
        <authentication>6a000295fe827de5408b533c3f4634e2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42009">
                    <text>CONFERÈNCIA UOC
“Un món de ciutats: deu anys després”.
Pasqual Maragall

13/06/2007 | World Trade Center

Fa 10 anys el mon de les ciutats ens apareixia com una
alternativa al mon de les nacions. Diria que al mon de les
nacions i dels conflictes.
Jo acabava de deixar l’alcaldia de BCN desprès de 15 anys i
em mirava les coses des de la ciutat eterna amb una certa
calma.
I em deia que les ciutats eren el problema real de la
humanitat perquè al final tothom hi acaba anant. La gent hi
va per a viure millor o perquè no hi ha més remei, però hi
va.
Aquest instint gregari i urbà és aleshores al mateix temps el
problema i la solució.
El problema pels costos de congestió, per la solitud que es
pot experimentar en la multitud, pel soroll i la pol·lució que
genera la vida a ciutat.
I la solució per dues raons: per la varietat i versatilitat de
les solucions que s’hi troben i per la disminució dels costos
de trasllat per a fer determinades coses o per a que no et
passin determinades coses.
Josep Pallach va morir tot just arribant al Hospital Clínic de
Barcelona perquè a l’Hospital de Girona encara no tenien
determinats aparells que ara ja fa temps que tenen.

�Els nens de Rupià van a escola a Verges i les velletes de
Rupià se’n van a viure a casa dels fills a La Bisbal per a no
estar soles.
Els vells es reuneixen més aviat en les confortables sales
d’espera dels dispensaris o CAP’s de la ciutat mitjana o el
poble gran, que no pas en els cafès de la manilla del poble
petit que ja no existeixen.
Però en canvi a Rupià hi té casa el fill de l’Olof Palme i hi té
un casalot una lady anglesa. La veritat és que no se’ls veu
mai, però hi son. També hi tenen un recó el economista i
ecòleg Joan Mª Martínez Alier, el fill de Javier Godó i altres
personatges il·lustres.
Que em perdonin totes aquestes indiscrecions.
Potser és cert que la solitud i el silenci del camp o el
suburbi ric son un luxe dels que s’ho poden pagar i el brogit
de la ciutat una condemna dels que no hi arriben.
Quan jo buscava marxar fora d’Espanya l’any 1971 per a
estudiar de debò una mica – perquè a la Universitat de
Barcelona havia fet més la revolució que no pas estudiat,
vaig passar primer per Oxford a veure el Martínez Alier i em
va dir: aquí estareu molt bè. Pots passar-te dies sencers
estudiant i sense parlar amb ningú.
Naturalment vaig decidir no quedar-m’hi.
Vem agafar les nenes amb la Diana (tenien 2 i 4 anys) i ens
en vem anar a New York amb una beca Fulbright de 500
dòlars.
Allí vem descobrir, parlant de ciutats, el que era la gran
ciutat. Portant les nenes cada dia a una guarderia

�cooperativa del cantó, al costat de la Universitat de
Columbia, i estudiant les tardes a downtown a la New
School for Social Research, la universitat dels exiliats
alemanys dels anys 30 del segle passat: Robert
Heilbronner, Marcuse i altres. Les nenes es quedaven amb
una baby sitter catalana que corria per New York.
Aquells van ser dos anys feliços: durs, perquè dura és la
gran ciutat, però feliços. Èrem a la capital del mon. Del
mon de ciutats. Els nostres amics, l’Andreu Mas i el Joaquim
Silvestre, se’n havien anat a Minnessota a estudiar
economia matemàtica i no entenien què hi fèiem a New
York.
En tot cas el New York on érem era el New York del final de
la Great Society dels Kennedy i Johnson, era el New York
de l’inici de les restriccions de Nixon.
Tantes restriccions que un bon dia una inspectora
d’ensenyament va venir a la guarderia quasi gratuïta de les
nenes i ens va comunicar que a partir d’aquell moment
s’hauria de pagar.
La reacció va ser immediata. Una cinquentena de pares i
mares de l’escola ens vam plantar a les 8 del matí al mig
del Triboro Bridge i vem paralitzar el tràfic, que es tant com
dir que vem tallar una de les quatre entrades de New York
pels prop d’un milió de persones que cada matí hi entren
venint del suburbi. A més important. Ens van dur a la
comissaria de Harlem al carrer 125, prop d’ on ara s’ha
instal·lat la fundació de Bill Clinton, es van quedar dos o
tres pares i mares detinguts, negres naturalment, i fora.
Heu d’entendre que en aquella època a cap blanc de New
York li passava pel cap de passar la ratlla del carrer 110 i
entrar a Harlem. Harlem havia estat un barri holandés de

�New Amsterdam, el primer nom de New York, un barri de
casetes baixes i bufones, desertat desprès massivament pel
blancs quan els primer negres s’hi van anar instal·lant.
A l’Apolo de la 125 de Harlem no s’atrevien a anar-hi a
sentir el millor Jazz de New York els meus amics blancs
com David Rosenthal, per aficionats que fossin. Els havia de
dur jo tirant-los del nas.
Nosaltres vivíem sota la protecció de la diàspora
republicana espanyola. Margarita Ucelay Da Cal era la
nostra veïna del carrer 102 i Carmen Zulueta, professora de
Barnard College, la nostra segona mamà.
L’altre gran protector nostre a la gran ciutat va ser un
professor de Columbia enamorat de Gaudí: George Collins,
a qui jo ajudava a traduïr textos gaudinians. Collins havia
descobert que les voltes catanes eren el sistema constructiu
dels primers gratacels de New York.
És curiosa aquesta plural relació Barcelona New York, que
ha estat cantada per un dels millors cronistes de Barcelona,
el crític d’art australià Bob Hughes, autor d’un llibre que
porta el nom de la nostra ciutat i resident alternatiu a New
York i a Barcelona, a l’Hotel Colón.
Hi ha un diàleg entre les ciutats. Hi ha agermanaments, hi
ha fins i tot enamoraments.
Barcelona es va agermanar quasi sempre amb segones
ciutats o ciutats no capitals, normalment portuàries i
culturalment
robustes.
Tot
va
començar
amb
l’agermanament amb Boston, encara amb Narcís Serra
d’alcalde. I va seguir amb l’Istambul de l’alcalde Erdogan, el
Shanghai de Yang Ze Min, el Montevideo tot just alliberat
dels milicos (excepció a la o capitalitat forçada pels

�fundadors de l’Uruguay modern, els Batlle, que eren
catalans de Sitges), el Kobe del maremoto i Sant
Petersburg, aleshores Leningrad, el Leningrad de l’alcalde
Sobchack, del que Putin si no m’erro era tinent d’alcalde.

Les grans ciutats son també el refugi dels perdedors de les
guerres.
No tant com el Mèxic de Joaquim Xirau i Anselmo Carretero
i Eduard Nicol, o la Colombia de Ramon Trias Fargas, o el
Buenos Aires on va morir Cambó i va viure Jiménez Asúa, o
el Santiago de Xile d’Arturo Soria, o el Montevideo de Pepe
Bergamín, però la ciutat de New York va ser refugi dels
perdedors de la guerra civil espanyola.
El pobre José Bergamín hi va viatjar un cop per a visitar els
seus fills, que hi vivien, però l’Immigration Service el va
deturar a la frontera del Kennedy Airport exigint-li que
signés un paper confessant que pertanyia al partit
comunista – cosa que els permetia expulsar-lo en qualsevol
moment.
Desprès d’una nit en blanc reiterant que ell no era
comunista, tot i que és cert que n’estava a prop malgrat ser
catòlic, perquè no podia suportar, segons em va explicar, el
desori anarquista durant la República, al final va firmar i va
entrar a la ciutat que els americans anomenaven
simptomàticament “Sin City”, la ciutat del pecat, perquè els
EEUU han estat sempre un país ruralista i New York el
símbol del pecat, fins al bombardeig de les torres bessones.
Em permetreu encara una altre digressió: Bergamín em
deia molts anys desprès a Paris, on va ser re exiliat per
haver firmat contra les tortures franquistes l’any 1962, que

�ell “con los comunistas hasta la muerte, pero ni un paso
más!”
Tornant al que deia, les grans ciutats son refugi, refugi
d’emigrants, refugi d’exiliats – com Barcelona ho va ser per
tants alemanys de l’ entreguerres, entre ells Arnold
Shönberg, autor de l’òpera Moses und Aaron, que ara es
veurà al Liceu segons tinc entès. Shönberg va escriure la
òpera al barri de Gràcia estant, abans de marxar a Amèrica
quan el feixisme va arribar aquí. Va morir a San Francisco,
una altra de les ciutats obertes del món de ciutats.
La peripècia dels alemanys fugits de casa seva quan arriba
Hitler, passats per Barcelona i finalment morts aquí, com
Walter Benjamin a Port Bou, o re-exiliats a Amèrica, com
Shönberg, és una de les sagas més estremidores de la
història.
L’altra drama és el de la emigració. L’emigrant de Chaplin, o
The Kid, que n’és la continuació, son de les narracions més
explicatives de l’espècie humana.
Els noms de les ciutats i una data suggereixen drames,
desastres, victòries o èxits. Buchenwald, Gernika 1937, Río
1982, Granada 1936, Barcelona 1992, New York 2001.
El decret de Franco del 38 declarant traïdores les províncies
(val a dir, territori i habitants!) de Vizcaia i Guipúzcoa, que
està en la base del naixement d’Eta, no ho oblidem, ha
marcat la història d’Espanya per anys i anys, encara ara!
Els bombardejos aeris de Barcelona, Madrid, Granada, etc.,
els primer de la història moderna, van mostrar la cara més
negra de la humanitat. No era un front, com a l’Ebre, amb
tota la seva epopeia: era l’acte fred i distant d’un dictador
que desprès, poc desprès, va ser protegit per Eisenhower
amb el tractat de les bases.

�Les nacions poden odiar i fins i tot matar, les ciutats no. Les
ciutats rivalitzen, competeixen, com en l’esport. O en la
seva arquitectura i el seu urbanisme. O en les seves
exposicions i museus. O en els seus ports i aeroports i les
seves ferrovies. Per cert, mala notícia el retard de l’alta
velocitat – molt mala notícia; i absència de notícies sobre la
impresentable proporció 2:1 entre la inversió a Barajas i la
inversió al Prat. Menys mal que port de BCN i aeroport
semblen decidits a col·laborar: aquesta és una sinèrgia
absolutament benvinguda.
BCN no és la capital del món. Però siguem honestos, és una
de les ciutats amb més números per a figurar en el grup
capdavanter de la carrera amistosa pel liderat del mon de
les ciutats. Com el Barça. Però, esperem, amb més bona
sort i amb un punt més de malícia, que potser no vindrà
malament.
Pasqual Maragall

��</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13597">
                <text>Un món de ciutats: deu anys després</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13599">
                <text>World Trade Center (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13600">
                <text>Presentació, amb la rectora de la UOC, Imma Tubella i els directors del màster, Jordi Borja i Manuel Herce, del programa de postgrau de la UOC ‘Gestió de la Ciutat’, amb una conferència sobre el rol de les ciutats a nivell global.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13601">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13828">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13829">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13830">
                <text>Universitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22188">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14547">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39202">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39203">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40529">
                <text>2007-06-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13603">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="903" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="326">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/903/0000000673.pdf</src>
        <authentication>b43fa190c81a88b5b25d83de03085fdc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42010">
                    <text>PRESENTACIÓ DE PASQUAL MARAGALL DE LA
CONFERÈNCIA “L’Institut d’Estudis Catalans i les
acadèmies científiques al segle XXI” DE SALVADOR
GINER A TRIBUNA BARCELONA AMB MOTIU DEL
CENTENARI DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
18/06/2007 | Hotel Palace

[Salutacions i felicitació a l’IEC pel seu centenari]
L’Institut d’Estudis Catalans va néixer (com quasi
tot) l’any 1907.
Deu ser el mateix any del pressupost de Cultura de
l’Ajuntament de Barcelona de Bastardes i no sé si
de la Junta de l’Ampliación de Estudios de Madrid.
És també l’any de l’Enllà de Joan Maragall, anterior
a la Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba. (Les
dues famílies, més endavant, van entreparentar-se,
però el modernisme de Maragall i el noucentisme de
Prat divergien i marcaven les dues ànimes de
Catalunya, la rauxa i el seny, la passió i la bona
lletra, el poema i el diccionari).
Dit això: l’arribada de Salvador Giner a l’Institut va
ser per a mi una excel·lent notícia. Una persona de
formació europea, excel·lent coneixedor de la
literatura anglesa i americana, Salvador Giner va
ser, amb Llorenç Gomis i altres, un dels primers
puntals de “Catalunya Segle XXI”, una associació
nascuda a les acaballes del segle XX, i trampolí de
les primeres victòries de les esquerres a la
Generalitat de Catalunya d’ençà de les dels anys 30
del segle passat.

1

�I per tant, trempolí de la reforma de l’Estatut –avui
pendent de sentència-. No crec que el toquin
massa, però l’Estatut és el marc, no és encara la
tela pintada. La tela l’ha de pintar el poble de
Catalunya ara. L’Estatut no és tampoc la garantia
d’una presència forta a Europa, que és la pàtria
gran. (Bona notícia avui l’acord Espanya-França
sobre la Constitució europea. El Consell europeu de
dijous serà decisiu.
(Jo penso ajudar a la creació de l’Europa política en
la mesura de les meves possibilitats.)
[UNS MOTS SOBRE EL TEMA DE LA CONFERÈNCIA]

L’Institut d’Estudis Catalans neix amb una visió i
concepció ja modernes de la cultura: des de
l’humanisme i l’ambició dels seus fundadors i dels
seu temps, concep les arts, les ciències, la
filologia— i l’expressió de totes elles en llengua
catalana—com a corrents indestriables.
El dia de la fundació de l’Institut, Eugeni d’Ors—que
en aquell moment només tenia 26 anys—va escriure
una glosa a La Veu de Catalunya defensant aquest
humanisme, justament l’afany de cultura que
acusava en Calvet (Gaziel). Deia que no s’assoliria
l’humanisme a Catalunya—el Clàssic, per usar el seu
terme—sense haver-hi incorporat:
(i cito:)
… molta filologia llatina i grega, molta
història, molta arqueologia (les ruïnes
d’Empúries, p.ex.), molta filosofia, molta
fisiologia i tot, i, per a dir-ho en quatre
paraules, clarament, UNA INTENSA FEBRE
D’ESPERIT CIENTÍFIC.

2

�!Això si que és una societat del coneixement! I com
tots sabeu, de seguida van maldar per reinventar el
romànic (cal rellegir la meravellosa biografia de
Pijoan per Pla en que descriu els viatges al Pirineu
per recuperar els frescos de les esglésies
romàniques), per normalitzar el català, per crear
l’Institut de la Meteorologia… en una paraula, per
inventar les institucions catalanes que avui
perduren.
Per a sort nostra, podem constatar que és aquest
mateix esperit, científic i cultural en tot el seu
abast, que anima avui l’Institut d’Estudis Catalans
presidit pel Dr. Salvador Giner.
Giner té una determinada concepció de l’Institut, i
ara el cito: “com a lloc d’encontre de les nostres
institucions universitàries i de recerca, com a
veritable àgora de la comunitat científica catalana
…., i com a plataforma transversal per al
coneixement cívic de la ciència i la cultura.”
No conec ningú més preparat i més dotat que el
professor Giner —per la seva formació i pel seu
tarannà—per dur a terme aquests objectius. Doctor
en sociologia per la University of Chicago i també
per l’Autònoma de Barcelona, ha fet estudis a
Colònia, ha estat professor a Yale, a King’s College,
a Roma, a l’Autónoma de México, ha estat
Catedràtic i Cap del Departament de Brunel West,
London, i no cal dir Catedràtic i Cap del
Departament de Sociologia de la Universitat de
Barcelona. Ha estat i és membre de més comitès
científics espanyols i europeus del que podem
d’esmentar aquí. La seva amplíssima bibliografia
abasta des de La teoría sociológica clásica y La
3

�cultura de la democracia fins a El destino de la
libertad: Una reflexión frente al milenio i inclou
obres cabdals de sociologia de Catalunya com The
Social Structure of Catalonia, i com a director i coautor: La cultura catalana, La societat catalana, i
l’Enquesta de la Regió de Barcelona 2000, títols que
no representen més que una mínima part de la seva
producció d’estudiós.
Salvador Giner personifica l’esperit científic que
caracteritza l’Institut. Combina sàviament el seny i
la ironia necessaris per liderar una institució
centenària amb l’entusiasme i l’energia que la
caracteritzaven fa cent anys. I ho fa tot amb aquell
punt de flema que li han deixat els anys a
l’acadèmia britànica. Independent de criteri, lliure
de tot dogmatisme, universalista i catalanista,
Salvador Giner és la viva continuació de la nissaga
de Prat, Pijoan, Puig i tots els que ja hem esmentat
avui.
Té la paraula.

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13604">
                <text>Presentació de la conferència de Salvador Giner, 'L’Institut d’Estudis Catalans i les acadèmies científiques al segle XXI'</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13606">
                <text>Hotel Palace (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13607">
                <text>Presentació de la conferència de Salvador Giner “L’IEC i les acadèmies científiques del segle XXI” a Tribuna Barcelona amb motiu del centenari de l’IEC.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13608">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13823">
                <text>Giner, Salvador, 1934-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13824">
                <text>Institut d'Estudis Catalans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13825">
                <text>Ciència</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13826">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14548">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39239">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39240">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40530">
                <text>2007-06-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13610">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
