379
10
4953
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1700/0000000630.pdf
949c6d25a513cc50b1315008086ef258
PDF Text
Text
Clos a Indústria i la relació Catalunya-Espanya
El Periódico | 31.8.2006
No és cap secret que el Ministeri d'Indústria és un ministeri singular, amb
una càrrega competencial formidable. Això és ja una indicació de l'alt
concepte que el president Zapatero tenia de José Montilla, ja que els
ministeris van ser concebuts probablement tenint en compte les
característiques i les idees de les persones en què s'havia pensat per
dirigir-los.
És sabut que Zapatero, fa ara exactament un any, es va enfrontar al fet que
l'aprovació de l'ambiciosíssim Estatut que s'estava gestant al Parlament de
Catalunya se sotmetés a alguns condicionants formals per part del nacionalisme
català. Algun d'aquests condicionants derivava de la preocupació que en aquesta
força política nacionalista generava l'eventual efecte benèfic de l'aprovació del nou
Estatut sobre les expectatives electorals del candidat socialista, en especial --es
pensava-- si aquest era el president de la Generalitat. No em refereixo a la famosa
foto Zapatero-CiU a la Moncloa, que és molt posterior. El cas és que Zapatero ja
tenia clar fa un any que el candidat socialista a Catalunya podia ser, al seu
entendre, l'actual, per poc temps, ministre d'Indústria.
En això no és que estiguéssim d'acord o en desacord: és que, al meu entendre, no
era presentable el tracte d'una cosa per l'altra, d'Estatut per president. I no hi va
haver tracte. CiU, que en aquell moment al Parlament de Catalunya era decisiva, va
acceptar l'aprovació de l'Estatut sense haver obtingut compromisos a canvi. I més
tard, a Madrid, al Parlament espanyol, sense ser pas necessari el seu vot, va
obtenir, en canvi, un protagonisme que Zapatero va cedir d'una forma generosa.
Així s'ha anat configurant la situació actual de transició cap a una nova majoria a
Catalunya, encara impredictible en el seu format. I probablement cap a una
col.laboració franca a Madrid entre el socialisme i el nacionalisme català. Sens
dubte, sobre el resultat de les eleccions a Catalunya hi ha més incertesa que sobre
el resultat de les eleccions a Espanya, on el socialisme porta un avantatge
apreciable.
Aquesta perspectiva espanyola de futur és molt meritòria, perquè a l'esquerra li
costa més durar en el poder que a la dreta, excepte en casos excepcionals, com el
del socialisme de Felipe González i Narcís Serra, que va tenir 15 anys de
governació- després de 40 de dictadura. I no ho oblidem (perquè la història es
repeteix): González va haver de sacrificar Serra en els últims quatre anys per
facilitar el pacte entre el socialisme espanyol i el nacionalisme català.
Tant li costa a l'esquerra durar en el poder que una part del preu d'aquesta durada
en l'àmbit espanyol pot acabar sent el de renunciar a un Govern o una majoria
estrictament d'esquerra, a Espanya i a Catalunya. I a part d'això, el poder en sentit
ampli, econòmic, tecnològic, informatiu, fins i tot cultural, en bona mesura, sempre
el té la dreta.
Per cert, que el pacte socialisme espanyol-nacionalisme català també va funcionar
en la desaparició, teòricament provisional, del Grup Socialista Català al Congrés
dels Diputats, després del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. El PSC no ha
renunciat mai a recuperar-lo. Si no es recupera ara, dubto que es recuperi mai. Ara
vol dir a la sortida de les següents eleccions espanyoles, és clar.
�L'excepció a aquest panorama és al Senat, on l'Entesa dels Catalans segueix viva.
Però ja sabem que el Senat no és exactament, de moment, la Cambra de les
autonomies en el sentit que auspiciava la Constitució espanyola.
En definitiva, Espanya accepta, en períodes determinats com l'actual, que
l'esquerra estatal pacti transitòriament, o no, amb els nacionalismes interiors, però
no accepta del tot que l'esquerra catalanista o basquista demani respecte per la
seva pròpia interpretació de com ha de ser Espanya a llarg termini. Espanya
prefereix la distància que se suposa educada entre la nació i les nacions a una
ingènua ingerència de les nacions en la nació.
Ara fa exactament 100 anys, Catalunya ressorgia potent en el terreny econòmic i
en el polític, mentre Espanya vivia amb neguit la pèrdua de les colònies i la seva
pròpia reducció a la mera Península. El que llavors va desembocar en República,
guerra civil i dictadura prolongada, en un context internacional dramàtic, ara va
camí de consolidar-se en una monarquia democràtica de caràcter federalista, amb
unes expectatives econòmiques i polítiques excel.lents: creixem gairebé el triple
que Alemanya i França, països que haurem igualat en renda per càpita al final de la
dècada.
Madrid s'ha convertit en una de les grans metròpolis europees, cosa que estava
lluny de ser possible fa 100 anys. I Barcelona ha aguantat l'empenta, cosa que
encara és més admirable, vistes les dificultats.
Tornant al principi: el Ministeri d'Indústria té un paper decisiu en aquest context. És
un element gairebé únic d'influència catalana en la política governamental
espanyola. És un superministeri carregat de significació política, i la gent ho sap.
Joan Clos s'enfronta a un repte, no solament en el terreny del management, sinó a
un repte polític de primera magnitud. El paper de Catalunya a Espanya hi passarà
en bona mesura. La responsabilitat és gran. I la capacitat de Clos per enfrontar-la,
notable.
Des del Govern de la Generalitat, esperem molt de la seva experiència, la seva
polivalència temàtica, la seva ambició política i la seva fidelitat a Catalunya i a
l'Espanya de caràcter federal.
Potser per aquí es pugui compensar la convicció madrilenya que Catalunya i el
nacionalisme català són la mateixa cosa i que, com a molt, el que hi ha a
Catalunya, a més del nacionalisme, és una reserva de vots espanyolistes per al
socialisme peninsular a les eleccions generals.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Clos a Indústria i la relació Catalunya-Espanya
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1396
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Clos i Gimenez, Joan, 1945-
Espanya
Catalunya
Govern
Territoris
Acció política
Estatut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-08-31
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1699/0000000632.pdf
7ac2022597fb7defb98d8e72d31c3ea6
PDF Text
Text
Catalunya i l´Estat
Diari de Girona | 27.8.2006
A Espanya s´ha materialitzat un dels processos més acabats del que els
anglesos anomenen "devolució", val a dir el retorn de competències
polítiques a la base del sistema. Per descomptat a Espanya s’han traslladat
més competències a les autonomies o territoris que no pas en el Regne
Unit, la República Federal Alemanya, o fins i tot, salvades algunes
excepcions (p. ex. en justícia), a la Unió nord-americana.
El resultat és el següent: a Espanya la despesa pública pròpiament dita, sense
Seguretat Social ni càrrega financera originada pel deute públic, es reparteix entre
Govern central, Governs autonòmics i sector local (Ajuntaments i Diputacions), en
una proporció aproximada de 30/50/20%, respectivament.
Si parem compte que al 1979 les autonomies pràcticament no existien, excepte les
autonomies provisionals a Catalunya i Euskadi, resulta que en poc més d’un quart
de segle s’ha produït una redistribució sense precedents de les competències i els
diners públics.
A Catalunya i Euskadi, que tenen més competències (p. ex. policia autonòmica), els
tants per cent encara son més esbiaixats en favor dels territoris subestatals. L’Estat
era el 80% i ara és el 30 % del total, i en el cas de Catalunya menys: el 20%.
Per acabar-ho d’adobar, l’Estat, en el cas de Catalunya, ha invertit en grans
infraestructures i altres capítols de la seva competència menys que en proporció a
l’activitat econòmica de Catalunya: entre el 12% i el 15% de la inversió estatal s’ha
fet aquí en els darrers anys, contra una proporció de quasi el 19% de l’economia
catalana en relació amb l’espanyola. És a dir, l’Estat ha gastat aquí en inversions
menys del que tocava -cosa d’altra banda tan evident que el nou Estatut ha hagut
d’incloure una clàusula sense precedents en cap Constitució o Estatut: en els
propers 8 anys el Govern central es compromet a invertir a Catalunya prop d’aquell
19% que havia de gastar aquí i que no arribava mai.
El Nou Estatut és una consolidació definitiva d’un dels sistemes més
descentralitzats del món (potser amb l’excepció parcial de Bèlgica, on p. ex. la
Regió de Brussel·les va fer un tractat comercial amb la Unió Soviètica). En el nostre
cas, a més, això no deriva, com en el basc i navarrès, de furs senyorials anteriors
al segle XIX, sinó d’un plantejament contemporani de les potencialitats i dels drets i
deures respectius de la societat espanyola i la societat catalana.
Això no vol dir que l’Estat espanyol i el seu Govern, no tinguin influència política a
Catalunya. En cert sentit en tenen més. Per dues raons: primera, perquè han
guanyat crèdit i respecte. I en segon lloc perquè en tot allò que segueix essent de
la seva competència estan actuant amb molta més ambició que fins ara -molt
particularment en política internacional.
Cada cop més "el nostre món" és el món sencer. En aquest escenari, "passem per
Espanya" (camí d’Europa i el món) per cada cop més coses. Però també és veritat
que Espanya ens està donant més accés a Europa del que mai havíem tingut. Quan
el conseller Siurana representà Espanya, per torn, davant la Comissió Europea, els
dos fets coincidien: som més presents fora i més dependents de fora. Abans només
havíem d’anar a Madrid i ara hem d’anar més lluny, encara que de tant en tant ens
toca representar Madrid a Brussel·les.
�Els Estats europeus s’han adonat que cadascun pel seu costat no van enlloc en un
món en què les grans nacions compten la seva població per centenars de milions.
Va ser la mateixa Europa, quan al segle XVIII va fer una estirada poblacional
increïble, la que va donar lloc, via emigració, a un país immens, avui el més fort del
món: els Estats Units d’Amèrica del Nord. A la Unió americana va seguir la creació
de la Unió Soviètica, l’enfortiment i militarització del Japó, i més tard la vertebració
nacional de la Xina i l’Índia.
Europa mentrestant era el teatre de l’enfrontament entre les velles nacions del
continent per la migrada quantitat de terra i recursos naturals existent. Els
rendiments decreixents en l’agricultura foren la base de l’emigració cap a Amèrica, i
també del naixement de la ciència econòmica.
Finalment, després de dues guerres mundials, Europa va decidir fer les paus i
unificar-se. Aquesta és una de les aventures més emocionants i significatives del
segle XX i la més assenyalada de l’inici del segle XXI.
Catalunya hi està plenament implicada. Des de 1906, en l’inici del catalanisme
modern, els catalans miraven a Europa -com després va dir Salvador Espriu,
miraven «Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç».
Ara fa cent anys de quasi tot. De la Solidaritat Catalana, de les escoles municipals
de Barcelona, de l’Enllà de Maragall i el llançament del noucentisme per l’Ors. Ha
hagut de passar un segle perquè els vells somnis es complissin -la qual cosa no vol
dir que no s’hagi fet res en 100 anys.
Però a fe que ara hem obtingut el que la majoria dels catalans volíem, si bé no per
la via i en la forma que hauria calgut perquè la majoria aclaparadora dels partits
catalans que va aprovar l’Estatut a Catalunya l’aprovés també a Madrid.
D’això ens n’haurem de penedir? Probablement. Però el 1932 va passar quasi el
mateix, amb la diferència que el partit que aleshores va fer el sacrifici d’ambició
(recordeu la carta de Jaume Carner a Macià que es va republicar recentment a La
Vanguardia) és el que ara ha estat reticent a cap cessió, i han estat nacionalistes i
socialistes els qui han acceptat determinats retalls.
Hem obtingut quasi tot el que teníem el desig de tenir. Queden una sèrie de temes
prou coneguts, que s’aniran resolent, com és el cas de l’aeroport transoceànic. Això
no hi ha qui ho pari.
Val a dir que Catalunya, per tot el que ha estat dit, és Estat. I que el Govern central
està jugant amb intel·ligència el joc de la devolució i de l’ambició europea. Espanya
és el país europeu de notable dimensió que creix més: el 2009 haurem caçat la RFA
en renda per càpita i amb França ja hem empatat. En definitiva està fent els seus
deures i Catalunya també.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya i l'Estat
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1394
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Estatut
Estat
Espanya
Catalunya
Descentralització administrativa
Subsidiarietat
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-08-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1698/0000000633.pdf
adab6ff773fea518936534b30883cd83
PDF Text
Text
¡Felicitats, Catalunya!
El Periódico | 9.8.2006
Catalunya viu avui una jornada difícilment oblidable. Avui entra en vigor el
nou Estatut de Catalunya. El dia 9 d'agost és també una data històrica. Per
primera vegada els catalans podem veure com un Estatut és derogat sense
sublevacions militars ni ruptura i és substituït per un de millor per efectes
de la voluntat popular. Sense temps de silenci, amb l'eficàcia immediata de
la continuïtat institucional. El vell Estatut de l'any 1979 passa amb tots els
honors a formar part del nostre patrimoni col.lectiu i el país disposa d'una
nova llei fonamental adequada a les exigències del seu temps.
El nou Estatut ja és una llei efectiva i cap de les profecies apocalíptiques que van
ser proclamades per l'espanyolisme més ranci s'hauran complert. L'Estat espanyol
segueix constituint una realitat política amb futur, i Catalunya, la nació catalana,
disposa d'un Estatut que li confereix la màxima sobirania possible a Europa.
Catalunya i tota l'Espanya plural estan avui d'enhorabona. Tots els intents de fer
descarrilar el projecte, tota la crispació fomentada per la dreta per impedir l'ambició
dels catalans quedarà registrada en la història com a literatura vulgar i
catastrofista. El darrer intent davant el Tribunal Constitucional no serà més que el
signe d'una estratègia errònia.
Avui Catalunya és més Catalunya que ahir. Hem entrat de ple en un moment de
present i futur que es correspon amb l'aspiració de la societat catalana de disposar
del màxim poder de decisió per gestionar els propis interessos, especialment en
aquelles matèries que determinen directament la seva qualitat de vida. Una
aspiració lligada inseparablement a la de controlar al màxim els recursos generats
per la mateixa societat catalana.
Totes aquestes aspiracions comporten la capacitat d'intervenir --directament o
indirectament-- en totes les decisions polítiques que afecten els drets, els
interessos i recursos dels ciutadans de Catalunya.
El nou Estatut és l'instrument polític i jurídic del qual ens hem dotat per satisfer-les.
Un instrument que proporciona a Catalunya el màxim reconeixement de la pròpia
identitat, en el marc que avui permeten la realitat del país i la internacionalització.
No en tinguin cap dubte, comptem amb l'Estatut més ambiciós i potent que
Catalunya ha tingut en dos segles.
AMB UNA carta de drets i deures digna dels països més avançats políticament i
socialment; amb unes competències ampliades i reforçades i uns recursos autònoms i suficients que permeten la plena governació de Catalunya des de les
institucions catalanes.
El nostre futur és a les nostres pròpies mans com mai ho havia estat. Hem de
poder enterrar, confiem que per sempre, el sentiment de victimisme, el recurs a "la
culpa la té Madrid" --entenent per "Madrid" el centralisme habitual al llarg dels
segles--. D'ara endavant, farem i tindrem el que siguem capaços d'aconseguir amb
la nostra capacitat i eficiència. Tenir un culpable exterior no solament ens ha fet
mal perquè efectivament ens feia la guitza, sinó perquè ens permetia fer passar per
alienes les pròpies deficiències, sense massa cost.
�D'ençà la trobada de totes les forces polítiques a Miravet, la tardor del 2004, el
camí ha estat llarg i a voltes desconcertant, però l'empresa de dotar el país d'un
instrument de govern adequat a les exigències del segle XXI pagava la pena.
No tots els partits polítics que van empènyer el projecte fins a l'últim moment van
acceptar el text final aprovat per les Corts espanyoles. La duresa d'una negociació
feta a partir de la proposta aprovada pel Parlament català amb el conjunt dels
grups parlamentaris del Congrés i del Senat va ser exemplar en la seva profunditat
i transparent en el mètode.
És clar que no tots els continguts concrets als quals aspiràvem van ser finalment
recollits en el text. ¡El pacte és això! La conjunció d'ambició i realisme, de fortalesa
i flexibilitat. És indiscutible que les vies són obertes per recuperar terreny en la
negociació de les lleis i les mesures de desplegament. L'aeroport del Prat n'és el cas
més conegut i urgent de solucionar.
Personalment, dono per bones totes les energies que hem dedicat i totes les
exigències que hem d'assumir per portar a bon port el vaixell d'aquestes
esperances col.lectives.
AVUI, L'ESTATUT ja és de tots. Dels que van votar sí i dels que van votar no; dels
que van participar en el referèndum i dels que van optar per abstenir-se'n; dels que
n'estan plenament satisfets, i d'aquells a qui els sembla poc, i també de qui els
sembla massa.
La meva aspiració és que aquesta obra política del conjunt de les forces polítiques
catalanes i espanyoles sigui vàlida per a més d'una generació.
Unes generacions que hauran d'evitar caure en la hipotètica paradoxa d'una
Catalunya ben armada políticament i jurídicament amb el nou Estatut, però
mancada d'un paradigma cultural que expressés la seva vocació col.lectiva a
l'Espanya, l'Europa i el món d'avui.
Necessitem un nou paradigma que ens permeti passar decididament de la
normalització a la normalitat, de la ficció d'una Europa i d'un món fets a mida a la
realitat d'un món cada vegada més obert i d'una Europa encara impotent per
aprovar la seva pròpia Constitució i mantenir la pau i el desenvolupament al
Mediterrani i a una Unió Europea digna i eficaç.
El potencial d'autogovern que hem obtingut reclama, ara, com a objectiu prioritari,
la creació d'unes noves condicions polítiques que superin la divisió amb la qual
vàrem arribar al referèndum estatutari.
Unes noves condicions que permetin reconstruir el màxim consens polític a
Catalunya per al
desenvolupament legislatiu del nou Estatut i per a la negociació amb el Govern i
l'Administració centrals.
Hem acordat amb el president del Govern espanyol endegar immediatament els
treballs per desenvolupar el text aprovat en referèndum el 18 de juny passat i
convocar les comissions mixtes previstes.
L'experiència de l'Estatut del 79 ens ensenya el caràcter decisiu de les primeres
passes. Per això és tan important que el conjunt de les administracions visualitzin
al més aviat possible la vigència, i en conseqüència l'obligatorietat, de la lletra de
�l'Estatut del 2006. Com a llei espanyola que és, afecta des d'avui mateix tots els
actes administratius i totes les iniciatives legislatives que considerin qüestions
recollides en la nostra primera llei nacional.
Tan bon punt comenci el nou curs polític, dissoldré el Parlament i convocaré les
primeres eleccions amb el nou Estatut per al dia 1 de novembre, diada de Tots
Sants. D'aquesta convocatòria --en la qual, com ja he anunciat, no participaré com
a candidat a la reelecció--, espero que en surti un govern amb la màxima
determinació política per garantir la màxima fermesa i diligència en aquesta
negociació del desplegament i el màxim rigor tècnic en la seva aplicació.
Avui, però, Catalunya estrena Estatut. ¡Per molts anys, Catalunya!
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
¡Felicitats, Catalunya!
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1393
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Descentralització administrativa
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-08-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1697/0000000635.pdf
9685429dc216d7931591184a751c9f88
PDF Text
Text
La desconfiança
Avui | 4.6.2006
Permeteu-me que corregeixi el títol tot just començat l'article: hauria d'haver dit "la
malfiança". Quan els catalans no ens refiem, ens malfiem.
Ens n'han fet tantes al llarg dels anys i dels segles, que hem de comprovar la qualitat del producte
una i dues vegades abans d'acceptar-lo.
Aquesta és la base del no a l'Estatut. D'un determinat no que ve de la malfiança.
I és una base molt acreditada. Té solera. Té tradició.
El "peix al cove" pujolià també és fill de la malfiança. Puix que no pots convèncer ni ser convençut,
esgarrapa el que puguis. El "peix al cove" i el "no ens enredaran pas" són fills de la mateixa
síndrome.
El que ara estem predicant, doncs, va contra corrent, per no dir contra natura. Estem predicant
entendre'ns amb Espanya, no solament suportar-nos mútuament amb resignació.
Entendre's equival a modificar-se mútuament. "Jo em deixo tocar (o modificar o si més no
aconsellar) si tu et deixes tocar o aconsellar".
Però, és clar, si Espanya és el tot i Catalunya la part, diuen alguns des de Madrid, ¿per quins set
sous la part li ha de dir al tot com ha de ser (o si més no com han de conviure la part i el tot)?
Justament sí. Un sistema federal és un sistema en el qual la part té veu en el tot i no solament a
la inversa.
Però la necessitat compulsiva de tancar escletxes i evitar eventualitats, descrita en el dret com a
imperatiu de seguretat jurídica i considerada en psicologia com a patològica aversió al risc,
impedeix sovint aquesta relació entre la part i el tot. Els sistemes unitaris obeeixen a aquest tipus
de reaccions.
O Espanya es deixa interpretar -també- per Catalunya, o, com diu Rubert, Catalunya preferirà ser
Montenegro. Segurament hi sortiríem perdent. I no sé com quedaria l'autoestima, perquè la
malfiança és una manera barata de mantenir-la alta. La culpa és dels altres.
Això va de debò.
Espanya reconeix que els fluxos econòmics en els dos sentits han de canviar, que s'han
d'objectivar: Catalunya no pot contribuir més del que cal per igualar la qualitat dels serveis bàsics
(a igualtat d'esforç fiscal relatiu) i ha de rebre un percentatge del total de les inversions estatals
equivalent al pes del PNB català en el global espanyol.
Això va de debò. Espanya ha decidit jugar fort a la devolució de competències. És a dir: Catalunya
ha convençut Espanya que havia de jugar fort o no hi hauria altra cosa que un respecte mutu
educat i basat en una desconfiança entre atàvica i raonable.
És cert que la desconfiança és a la base de la democràcia. Però també és cert que la relació
educada entre dos nacionalismes (l'espanyol del PP i el català de CiU) que vam viure del 1995 al
2003 ni és òptim econòmicament i competencialment ni ens permetia la reforma de l'Estatut.
L'Estatut s'ha fet perquè les esquerres han volgut. Perquè han arribat al govern i l'han tirat
endavant.
Que després ERC trobi l'Estatut insuficient és perfectament legítim des de l'independentisme
radical, però no des de la interpretació gradualista que n'havien fet els seus dirigents.
�L'habilitat del centredreta català per fer-se un lloc en l'escenari de l'Estatut que no havia volgut
reformar és solament comparable a la manca de perspicàcia dels qui des de l'esquerra van creure
de debò que aquest rol de la dreta en el procés havia estat realment significatiu.
Ara ens trobem doncs en la necessitat de convèncer una part dels votants progressistes del 2003
que s'ha de referendar l'Estatut que els seus vots ja van fer possible contra els vots de la dreta. I
fer-los entendre que votar no és reconèixer a la dreta catalana un mèrit excessiu i fer a la dreta
espanyola el regal de tenir uns companys de viatge inesperats. Sabent que aquesta dreta
carregarà la seva artilleria dialèctica contra l'Espanya plural amb tots els no que surtin de les
urnes.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La desconfiança
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Territoris
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1391
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-06-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1696/0000000649.pdf
2a9391d5c70b83a48d9bcdb9d5b1c6c7
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Papa que va combinar imatge i tradició
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1390
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Joan Pau II, papa, 1920-2005
Necrologies
Religions
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-04-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1695/0000000648.pdf
e5f043c08eefef68aba8b7f0695591df
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El papa Wotjyla
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1389
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Joan Pau II, papa, 1920-2005
Necrologies
Religions
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-04-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1694/0000000655.pdf
10794c2f5e60df54df5fa883d414894b
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Una Europa más fuerte, más plural y más próxima
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Siglo
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Constitució
Referèndum
Federalisme
Territoris
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1388
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-10-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1693/0000000657.pdf
7009a24b663b65d582f45b6d4c002e73
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El 9 Nou, quinze anys d'una veu vallesana
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El 9 Nou
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Mitjans de comunicació
Commemoracions
Catalunya
Model social
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1387
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-24
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1692/0000000653.pdf
87b667778225a9873022b7d22021fa9f
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Companys i el Fossar de la Pedrera, ara fa un mes
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1384
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Companys, Lluís, 1882-1940
Catalunya
Commemoracions
Territoris
Acció política
President de la Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1691/0000000660.pdf
e5f974f2742b2e475c2f42811a77f479
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Más y mejor autogobierno
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Expansión
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estatut
Espanya plural
Autogovern
Finançament
Territoris
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1383
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Abstract
A summary of the resource.
Suplement Especial
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-05-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles