37 10 5656 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1363/19931106d_00596.pdf be59b81629494e50e38972dee1a8a0e6 PDF Text Text (Transcripció manuscrit de l'Alcalde) La Corunya, 6 de novembre de 1993 Discurs davant els alcaldes de la FEMP BARÇA - DE POR EUROPA Strasbourg 19/23 octubre 30 octubre Lisboa (ver resolución Asamblea) - Comité de Regiones - Sarajevo - Unidad Actuamos con la convicción de que en la Europa de hoy las naciones se pelean y las ciudades sufren (Serbia, Croacia Bosnia) Felicitar Alicante y Bilbao. Y se lo dice un alcalde de Barcelona catalán, socialista y catalanista en la gallega y galleguista La Coruña de 1993, en el marco de la España democrática y plural que entre todos estamos construyendo. Pero todos estos alcaldes, no menos sino más autonomistas, nos hemos cargado de razón. (67 Madrid) Viendo como en los últimos 12 años el Estado pasaba del 80 al 60% del gasto público neto, lps autonomías del O al 24 y las CC.LL del 20 al 16. viendo como 900.000 - 600.000 Estado 40.000 - 600.000 + Autonomías 160.000 - 360.000 Ayuntamientos < Europa ! y en Cataluña ... Estado 20.0000 / 100.000 Autonomía 60.000 San/Ed! 40.000 resto 1 �Es decir que parte de la construcción, de la reconstrucción diría, de nuestras pequeñas patrias maltrechas por la un día prepotente e insensibre Iberia, se ha hecho a costa de un Estado Jacobino pero también a costa de unos Ayuntamientos y Corporaciones Locales que eran la mejor garantía del crecimiento de la planta democrática y plural en el suelo otrora seco y hoy fértil de la España secular. Recordemos el (Recordemos el 23 F y luego los JJ.00. "desencanto") Ya estamos un poca cansados de la ecuación democracia local = Escuela de democracia. que demonios escuela ! En la Europa del Tratado de la Unión, que ha entrado en vigor esta misma semana, los Ayuntamientos son la base de una democracia que comienza en la sociedad civil y termina en Bruselas/Estrasburgo y Frankfurt. La base o punto de partida, la esencia sobre el principio de subsidiaridad, o de proximidad, sobre el cual es el poder en general y el poder más alto en particular quien debe justificar su funcionalidad y no al revés. (Acceso al TC ? Carta Europea de la Autonomía Local -jueces aplican) No nos rompamos más la cabeza investigando sobre la crisis de la política y la distancia entre la gente y sus representantes, entre el pueblo y el Parlamento (ejemplo: Italia y no sólo Italia) Miren: la distancia entre la gente y la política no tiene secretos, es una distancia ante todo física, y los Alcaldes, a los que cualquiera puede agarrarnos por las solapas en la calle para echarnos en cara cualquiera de los defectos de nuestros pueblos y ciudades, y para eso estamos, los Alcaldes, digo, algo podemos testimoniar sobre ese problema de la distancia y esa necesidad de proximidad entre la gente y la política. si la distancia es (Reflexión sobre especialmente en periodos de crisis, transparentes, xxxxxx patrimonial. corta demasiado somos más pero HAVEL ha dicho mejor que nadie que la gente pertenece ... etc. etc... �Pero que de todas las pertenencias, de todos los -ismos (nacionalismo, europeismo, regionalismo, internacionalismo localismo etc..) el más digno es el civismo y porque el civismo es el único de todos los ismos que respeta, por definición, a todos los demás. (El único que reconoce en cada ciudadano un ser con derecho a una nación, a una región, a una ciudad, y a una familia, el único que no excluye a nadie.) Esta es la esencia de la Europa que está naciendo ante nuestros ojos. La Europa de las ciudades. La Europa de las ciudades que sufren y construyen mientras las etnias, las religiones y a veces la regiones se pelean y se destruyen. Ojo ! La Europa de las ciudades que han fundado, provincias, condados, principados, repúblicas (como Pisa, Venecia y Florencia), naciones, estados? , e incluso Imperios , y la Europa de las ciudades que quieren valorar toda esa riqueza y toda esa diversidad de culturas. (Esas ciudades no quieren quitar recursos a las Autonomias sino recibir de ellas, lo que ellas reciben del Estado en la misma proporción). Pero para eso necesitamos dos cosas, que son tres (como veremos) (1) recursos (2) autoridad Recursos quiere decir capacidad de construir, de servir, de vigilar, de limpiar, de atender: dinero, pero dinero transparente ! y flexible como en Alemania y Suecia, % IRPF, Sociedad TP y AJD. Autoridad quiere decir capacidad para ordenar, corregir, inducir a la urbanidad -más allá del urbanismo que hemos construido- para crear cultura más allá de las escuelas y las guarderías que hemos hecho llegar a los rincones más alejados del centro. Autoridad quiere decir que los impuestos hay que pagarlos, la indisciplina hay que poderla corregir, los automóviles deben respetar a los peatones, el verde debe dominar sobre el �cemento especulativo y el alcalde ha de poder enorgullecer a sus conciudadanos, en el sentido de darles la seguridad de que sus derechos, su tranquilidad, su derecho al silencio y su derecho a la cultura serán respetados. En el sentido de que aprobemos nuestros planes especiales de urbanismo!! (son liberales ?) Incluso los vascos! que aprobemos nuestros precios de los transportes (son elevados ?) En el sentido de que la policia municipal es algo más que una engorrosa necesidad y su actuación emana de una de las convenciones más fundamentales de nuestra civilización es decir: que emana del civismo. Pero he dicho que hay un tercer requisito, y aquí termino, y ese requisito es la autocontención de las autoridades superiores, aquellas que pueden hacer apelación a sentimientos que, afortunadamente o desgraciadamente, tienen mucha más fuerza que el civismo, que pueden hacer apelación al Estado, a la nación, a la tribu, a la pertenencia, a lo que nos hace distintos y no iguales, a lo que nos protege en lugar de abrirnos: a esas autoridades les pedimos hoy modestia. - Que apuesten por el municipio. Que confien en el poder pequeño. Que se dejen representar por 1..a ciudad. Que luchen contra el paro confiando en el conocimiento que los alcaldes tienen de dónde está el paro y dónde está el trabajo. Que la descentralización de la Educación (exc Unïv), que la Vivienda, que la xxxxxxxxx, que los xxxxx xxxxxxx (exc Alta iy Competición) - Y ESTO ES ADMINISTRACIO UNICA Ayer en el Parlamento Catalán se impuso la cordura y se aprobó el 2 + 2. Valentía y sensatez. Cxxxxx patrimonial AFLORAR. Que cumplan el famoso 25% de gasto público local tantas veces prometido, que el Banco de España nos diga cada año ... estamos lejos ... o cerca, y que lo hagan en el marco de un gran pacto tripartito -si a las tres administraciones le añadimos la representación de las grandes familias políticas [y éstas primero], y que lo hagan pronto. Galicia, Cataluña, España, Europa están al acecho de lo que ocurre hoy aquí en La Coruña. �Demos una vez más un ejemplo de ponderación y valentía. El Sr. Presidente tiene la palabra. Los Sres. Presidentes, aquí y en Madrid, tienen la palabra. ord. 2 #7# corunya.pm ��L'ALCALDE DE BARCELONA Sçl IÁ 4/ CY-."1 , u ‘--n e tt.../\■"'D el' '7 Vi1/44 ALC4i0é L e 1.1-jk-- elt)k, t-LI-f44-PU p Lu1/1 EN �L'ALCALDE DE BARCELONA 01. eálts MI& ( NO frfrolsy MrSh- tk-rítt4 IQ. tW 20 lid, 60e u cl,) -?•,:uo— cooct ■ieur tV't 40 1(„i.cc,.., —3600°3 1,,tAlYs ect alec 50A1tit Pt'c l Q uE p alAtS e CcjW 0$A34, ~be iMbIL-P~ LA W fi, Wít e Alls 4TQÅ I Akr y aNk. e 711-4ll- 1 4' ZIOV f 4 �L'ALCALDE DE BARCELONA 4.; ak.,,V) o N paL QC ikéS ' ik E fhl M AkM ,4 4M M' 4 4/4 k 1 o (At / r ci 4 caí L y T.-6 , 004 LIV-041e14 gritst,Rá t5-044 Ci «Te Fl ¿A-A SU IJW ,tít f.) y No �L'ALCALDE DE BARCELONA 0 05 fk,0MP 005 t4 1 MEZA- (WW; PE 4 yOur-- (-71-wit L - Cki Sif SE- £4 4 s hill p Pot '9‘tc 4-- / 41i wk \1_ :4 1ff Kattv-rolTk .7()Glikui4,10--s& ¿i <17 k «Ftp 19(4)1 6-14w LITJ No 140- 1-iutme) 6,~2- y 14 Títmff S 1CA ÉTÓS .'4Çj 14,£(4fç aiut/t.t oup k Cá4 t LO) �L'ALCALDE DE BARCELONA w, 1(44 1'v "/IPPI-41t5 U-- �L'ALCALDE DE BARCELONA P-\ iet bdA,, �L'ALCALDE DE BARCELONA ciu d I 0-- ui m--> (Árfu-(3 rv-eASAAA,-o CtI/v [ 4 ) CUL- em_ 1r I kL( Jtí CUr)a I UW-.1•1) cLt- �L'ALCALDE DE BARCELONA ( > A 2A t.icív Loc. bíts" c.0 kalv) 44,vtaruiA,v., J.,( ?A_ (1)i/1 ¿,i1////fret, ui/Ls c\'Vl 1,1^/ ci / �L'ALCALDE DE BARCELONA Q ,../(44�1(r: La c)---4„¿A c 42,ut 1-1 4.--( cct �L'ALCALDE DE BARCELONA taiivvb ntttc cd.‹ (Luz_ 9 6z,t44_, a(4'---) v a ,CaLL,, 1 eA ( 1/t¿k. ( Ci./tat '4* � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4269 Title A name given to the resource Assemblea General Extraordinària FEMP Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Corunya, Espanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Euroregió Municipis Administració local Barcelona Acció política Territoris Federación Española de Municipios y Provincias Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-11-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6766/FMHP_03925.JPG 46c8308acfefbe92ab771b58e3ed6a92 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 31/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Edifici Egara de Sabadell Title A name given to the resource Assistents a la reunió amb motiu del desplegament dels Mossos al Vallès Occidental i Baix Llobregat Subject The topic of the resource Reunions Policies Seguretat ciutadana Consellers Alcaldes Vista general del públic Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6767/FMHP_03926.JPG f559d195560911c0affea9f24a3c9e7e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 31/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Edifici Egara de Sabadell Title A name given to the resource Assistents a la reunió amb motiu del desplegament dels Mossos al Vallès Occidental i Baix Llobregat Subject The topic of the resource Reunions Policies Seguretat ciutadana Consellers Alcaldes Vista general del públic Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1163/19880609d_00297.pdf 3d0850bd1c1d39e728cbe4cd1d3a5894 PDF Text Text ATRACCIÓ Y PROJECCIÓ ECONOMICA DE BARCELONA PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona Conferència-col.loqui en el Cercle d'Economia 9 de juny de 1988 �-2- Moltes grácies, estimat President i amics, senyores i senyors. Sóc jo qui estic agraït al Cercle d'Economia per haverme convidat a donar aquesta conferencia en aquest moment. Agraïment que, d'altra banda, ve de lluny. El Cercle d'Economia és, i va ser en un moment más difícil que l'actual, una institució liberal i amb un sentit aperturista. Va ser una veu discordant i una veu coratjosa, quan això tenia un valor per a l'evolució del país tant en el camp polític com en el camp economic. Hi recordo conferencies, aquí, al Cercle, que per a nosaltres eren una esperança i eren una indicació i una referencia a la qual ens podíem agafar per anar endavant. I el país va anar endavant i, si s'ha de mirar enrera i veure en que es va basar l'evolució, segurament algunes de les paraules que van tenir més significació i valor es van dir justament en aquesta sala. Vuil recordar com Alcalde de la ciutat que el Cercle reuneix una mostra significativa del qué és l'empresariat i el món econòmic, i que ja comptava amb la ciutat, ja hi tenia fe, abans del 17 d'octubre de 1986. En aquesta tribuna, el meu antecessor i jo mateix hem tingut l'oportunitat d'expressar les gran línies de l'actuació �-3municipal, molt especialment des del punt de vista financer i econòmic. Avui m'extendré una m-ca més en el tema de la proTecció exterior de la ciutat, tal i :om m'han demanat. Es una petició que em satisfà perquè em confirma que els e$forços de la ciutat en aquest terreny tenen un rssó i susciten un interès en els nostres empresaris inquiets. Es veritat que una certa relació amb l'exterior es va produir amb la nominació olímpica. Però, també, tots vostès saben que aquest fet va ser la conseauència d'una colla de voluntats, de la presència de la ciutat al món. De tot això els parlaré al Ilarg de la meva exposició, que voldria que no fos excessivament llarga. Em donaria per satisfet si els fes arribar tres o quatre idees ben clares sobre el que jo crec que aquesta societat ha de ter a partir d'ara, vista la seva situació, les seves condicions i el futur que hi ha al davant. Vull expressar, també, que l'interès del Cercle contrasta amb la forma i la manera com de vegades altres s'expressen o com es van expressar determinats projectes expansionistes de la ciutat, carregats de bona voluntat però que no van reeixir, els anys 60, 70,... i que sense el contrapès d'un govern democràtic, no podien tenir ni varen tenir efectivament cap credibilitat. �-4- Avui, està de moda, en part, el reivindicar com a bo tot el que es va iniciar i que després va fracassar, els anys 60 o 70, per bons que fossin en altres aspectes aquells anys. Vull deixar, també, clara referència del treball i l'enfocament diferent que es va fer des del Cercle, clarament democràtic des del principi i orientat a buscar no només les obres necessàries pel futur de Barcelona sinó també el context polític en el qual aquestes tenien tot el seu sentit. Y no és el mateix el que ara es fa que el que s'hagués pogut fer en aquell moment. Ara, la qualitat dels projectes en surt beneficiada. Aixi, la democràcia a més de bona políticament també és positiva en el sentit que dóna una qualitat de vida millor, uns projectes més ben acceptats, més ben participats per la societat i amb menys errors. Barcelona en el mapa hi ha estat sempre. Hi ha una frase, afortunada o no, que un dia es va dir, que el que pretenia és que Barcelona estigués en el mapa. La veritat és que si ens ho mirem amb una mica de serenitat, ja hi erem en el mapa, sempre hi hem estat. Barcelona de temps enrera ha tingut sempre una tradició, un públic. El que és possible és que el públic ara hagi crescut una mica. �-5Un públic en el mon de l'opinió sobre la ciutat, en el món cultural, en el món esportiu. I en molts aspectes l'ha tingut i molt fidel. Ha tingut una tradició de ciutat resistent, de ciutat combativa i de ciutat industrial i industriosa, llibertària també en el millor sentit, i una certa llegenda èpica. Hi ha barcelonistes al Marroc, hi ha penyes barcelonistes a prop de Mòdena, ... I no és només en l'esport, és també una certa modernitat, un cert modernisme, una certa qualitat de vida. Això sempre hi ha estat, i sempre hi ha hagut un públic per aquestes virtuts que la nostra ciutat té. Ara allò cert és que Barcelona pot estar al mapa d'una altra manera i d'això és del que els volia parlar. Ara hi pot ser com una ciutat, a més, moderna, atractiva i amb ambicions fonamentades, amb unes ambicions de capitalitat. Barcelona comença a ser vista com una ciutat capdavantera en determinades funcions. Hem aconseguit la universalització del nóm de Barcelona i això és el resultat d'un grapat de factors. Anar pel món explicant la candidatura de Barcelona pels jocs olímpics ens ha posat en contacte amb els centres d'informació i de creació d'opinió a nivell internacional. Els propis agermanaments entre ciutats, que sembla un tema purament formal, també és una ajuda i comença a produir uns certs resultats. I no només els agermanaments formals, aquells �-6- que es signen, que tenen un acte, com a Colònia, com a Corea, com el de Boston,... A més d'aquests, n'hi ha de no signats i d'informals que són també molt positius. Amb Milà és un agermanament no signat, però enormement efectiu; Amsterdam n'és un altre, i Rotterdam, presents cada dia en forma de contactes, inclús de vegades amb col.laboracions concretes. La nominació de Barcelona com a seu dels Jocs de 1992 converteix la ciutat en un centre d'atracció i, per tant, d'interés econòmic i financer ideal. No dic, però, que sigui un centre neuràlgic. Això, potser seria excessiu. Un arquitecte molt important, Norman Foster, em deia apassionadament que no és que ell hagi guanyat un concurs, és que ell necessitava, desitjava, estava realment ansiós de poder guanyar aquest concurs. Va ser el millor projecte, i, doncs, s'hi va abocar per això. I és fàcil d'entendre. A un gran arquitecte internacional avui li interessa poder dir que a Barcelona hi ha una peça seva. I més avui que fa uns anys. Aquesta és una realitat i una constatació. Jo crec que podem dir, i hem de dir-ho, perquè sinó seria falsejar les coses, que estem fent el que havíem de fer. Calia dotar la ciutat d'un projecte de futur que fos mobilitzador d'energies i de recursos, i això s'ha fet. �-7Es va apostar pel projecte olímpic perquè ram veure que hi havia més possibilitats d'èxit que no pas :.s tres vegades anteriors i que, per tant, es podia apostar fort i bé. Es més, el fet d'haver apostat tres vegades durant seixant_ anys va ser la principal raó. I molt concretament a Los Angel u s l'any 1984. Aquest va ser l'argument fonamental de la nostra presentació, i jo diria que el més exitós, quan vàrem dir: fa seixanta anys que estem a la cua. L'any 1920 van tornar d'Anvers en Samitier i en Zamora,i els esportistes d'aquí que hi havien anat a part1Jipar junt amb una colla d'altres esportistes catalans, ho van demanar. Es va passar per la "guixeta" la instància d'organitzar els Jocs del 24. S'havia posat la primera pedra del que finalment l'any 86 seria una realitat. Es va apostar fort perquè es sabia que es pódia guanyar. I crec que aquesta és una de les funcions de l'Administració actual: el fet que la societat pugui disposar del marc de condicions generals més favorables. De cap :le les maneres substituir a la societat, peró sí donar la referencia del quadre en el qual aquesta es pot desenvolupar millor, des del punt de vista de les activitats productives, culturals, de lleure, etc... Aportem, doncs, La configuració d'un marc 9.specialment favorable que és el que n'hem de dir les expectativas del 92. �-8- Sobre això en vàrem parlar molt, inclús abans de la nominació. Jo feia servir una frase de Garcia Duran, que citant, en penso, l'Arrow, economista i Premi Nobel, deia que les situacions de crisi es produeixen perquè hi ha una polarització d'expectatives, un pessimisme injustificat. Nosaltres vam actuar una mica al principi amb la convicció de trencar aquesta uniformitat pessimista. No només dient "som optimistes" sinó, a més, oferint un projecte engrescador i d'expansió del nom de la ciutat. Vam començar les obres abans de la nominació, justament per això, i també perquè sabíem que era un bon argument per obtenirla, perquè a última hora la determinació de guanyar havia de ser la nostra millor argumentació. Donada aquesta situació, i trencada ja aquesta uniformitat negativa, no només per això, sinó també per totes les raons que tenen a veure amb el fet d'una determinada política econòmica del Govern, un determinat moment econòmic d'Europa, vull dir que nosaltres també d'alguna forma hi hem contribuït. Així, s'esdevé que Catalunya es retroba a sí mateixa. El fet de tenir una autonomia, un sentiment de pàtria que ja no es coartat per ningú, ens dóna una certa confiança en el futur, en nosaltres mateixos. Són una sèrie de factors que han configurat un canvi d'expectatives, molt espectacular en aquesta ciutat. Un cop establert aquest marc que tots hem contribuït a fer, �-9en especial des de les Administracions Públiques, és l'hora de la societat. Es l'hora dels empresaris, és l'hora que vostès entrin a actuar, "entrin a matar", però per fer d'empresari, no per fer de polític. Una altra aportació significativa d'aquests darrers mesos ha estat que hem passat d'una situació de lluita contra les conseqüències de la crisi, l'atur, molt en particular, a una lluita contra les causes de la manca de benestar social. 1 cap Administració, ni la municipal, pot, si vol lluitar sistemàticament per alguna cosa, ignorar que l'arma més important de què disposem com a instrument operatiu és el mercat. Els hi posaré l'exemple més clar: Ciutat Vella. Com a Administració fins ara, no vull dir que hem fracassat, perquè em semblaria que és injust amb els esforços extraordinaris que s'han fet durant tots aquests anys. Però sí que és cert que, en tot cas, no hem avançat tant de pressa com els problemes han avançat, fins fa molt poc. Nosaltres ens hem convençut al final que a Ciutat Vella no s'aconseguiran les fites que volem, els objectius que es volen, si només treballem amb el Butlletí Oficial de l'Estat, de la Generalitat o amb la Gaseta Municipal; si només treballem sobre la base de programes d'àrees o declaració d'àrees de rehabilitació integrada, inclús amb uns beneficis en els crèdits per rehabilitació, etc... si no procurem que tot això vagi acompanyat d'un canvi d'expectatives. �-10I el mercat? El mercat pot actuar de dues formes: perversament o positivament. En casos com el de Ciutat Vella el mercat actua d'una forma perversa. Hi ha informació sobre els problemes, i aquesta en genera més de problemes. Aleshores, el que succeeix és que la gent que encara dóna un to, i que per tant sent com un sacrifici personal el mantenir-s'hi, marxa. Voten amb els peus, com diuen els llibres d'economia urbana. S'en van i la seva partida crea encara més buit perquè ha generat més problemes; de manera que el mercat abandonat a ell mateix, en aquest cas perversament, està creant encara un problema més gran que el que hi ha. Nosaltres no hem de substituir el mercat, hem de capgirar-lo perquè actuï en un sentit positiu. I hem de fer unes grans inversions, un gran gest, perquè de cop i volta el marc de vida en aquest sector de la ciutat, de la Ciutat Vella, sigui tal que les decisions individuals, aquelles que s'expressen a través del mercat de béns i de serveis, siguin positives per al districte i per tant per a la ciutat. Una lluita sistemàtica contra les conseqüències de la crisi inclou, i ha d'incloure, una certa incidència sobre el mercat, i sobre l'accia, ajudada, però lliure del mercat, com a factor positiu per redreçar aquesta ciutat. Nosaltres, hem perdut una mica la vergonya i hem entrat a actuar a partir de l'estiu de 1985, pas de l'equador del segon �mandat. Aleshores, ens vam preguntar si podíem continuar sent insensibles al fet que l'atur seguia pujant, si ens podíem quedar atrinxerats amb la tranquilitat de la consciència de saber que segons els manuals d'economia, del Masgrev per exemple, l'Administració Local no té perquè ficar-se en temes d'atur o de redistribució. I vam dir que no, que no ens podíem quedar aquí i havíem de fer coses; algunes a Ciutat Vella i algunes altres en el terreny de l'animació econòmica directa. I així es va crear "Iniciatives ", que com a idea va néixer potser l'estiu de 1985, fent-la realitat, però, al cap d'un any. Avui ha creat disset empreses, que després triomfaran o no, fracassaran o no, aniran endavant o no, seran útils o no, però en tot cas demostren que des de la ciutat ens vam dir que cal anar endavant, i perdre una mica el respecte als dogmes en matèria de què és el que pot fer o es pot deixar de fer en relació a la lluita contra la situació econòmica desfavorable que patíem. "Inïciatïves" el que fa és posar idees en el mercat i ajudar a que aquestes idees hi siguin, després ens retirem. La nostra idea és no ser-hi mai més de tres o quatre anys. De manera que en retirar-nos ja compti amb socis, amb persones, amb grups i amb informacions que fan que allò tingui una solvència econòmica. En canvi, també vam decidir d'actuar en els marges del mercat. Es a dir, allà on no és tan fàcil trobar les persones o �-12els grups de solvència i amb prou informació, i el que s'ha fet és crear aquesta solvència, crear aquesta informació. I això és el que no es pot inventar. Jo sóc enormement escèptic sobre el fet que això es pugui fabricar, igual que no es poden fabricar carrers, si ho poguessin fer no hi hauria problemes de tràfic. De manera que en el marge hi actuem amb gran escepticisme, però amb gran voluntat. "Barcelona Activa" i l'Area de Desenvolupament Econòmic i Social el que fan és això: aportar més gent en nom del mercat. "Iniciatives" el que fa és agafar gent que ja està en el mercat, ajudar-los a reeixir; agafar gent que té idees sobre la ciutat, d'entre aquests molts ciutadans que hi ha a Barcelona que pensen que tenen la gran idea. Nosaltres l'ajudem ha tirar-la endavant. Això és "Iniciatives". En canvi, "Barcelona Activa" és ben bé la gent que no s'ha atrevit, que encara no ha entrat al mercat, que no ha començat. Nosaltres els ajudem a aconseguir-ho. I això és la prova que nosaltres hem tractat d'anar una mica més enllà del que hi ha. Amb el Consorci de la Zona Franca vam fer el mateix. El Consorci de la Zona Franca era un gestor, un grup industrial molt important; cada vegada menys Zona Franca i cada vegada més Consorci; cada vegada més polígon industrial, de quasi un milió vuit-cents mil metres quadrats, però, ple ja. No hi havia res més a fer, excepte cobrir un forat de 7.000 milions de pessetes que es va trobar i que es va sanejar amb l'ajuda del Ministeri �-13- d'Hisenda. Trobada la solució pel forat financer que hi havia i un cop solucionat aquest problema, el que fem és volar. I amb en Ramon Mas el Consorci de la Zona Franca ha volat. S'ha convertit en l'agent de desenvolupament econòmic de l'àrea de Barcelona; té representants a Nova York; té ja en el seu record i en el seu arxiu uns viatges de planificació econòmica al Nord d'Itàlia (Milà, Torí), a Suècia i als Estats Units (Xicago, Boston, Nova York, Washington,...) i a Alemanya i a Holanda. I han donat ja el seu resultat: hi ha empreses americanes que vam trobar a Xicago el novembre de l'any 1986 que ja són aquí, que han invertit; han comprat una empresa de pneumàtics, s'han instal.lat, no a Barcelona, sinó a Balsareny perquè són gent que el que prefereixen és estar a prop d'aquell business district, això per descomptat. Però a més a més perquè volen la tranquilitat i valoren el preu del terreny. Però Balsareny és també regió econòmica de Barcelona. Aquest de la Zona Franca és un exemple que els hi puc donar, i els en puc donar més. El Parc Tecnològic del Valles n'és un altre. Es va fer amb la convicció i la mania que teníem els qui proveníem de la Universitat que el millor que es pot fer en aquesta vida és conjuminar universitat-empresa i ciutat. En aquesta combinació, en aquest triangle està la base de l'èxit. Ha costat molt de ferlo, en molts sentits: ecònomic, tècnic, de definició de quin tipus d'empreses hi havien d'anar, polític, de si això estava �-14permès o no estava permès,... A la fí s'ha trobat la manera, pràcticament ja existeix, i un dia d'aquest s'inaugurarà. El Parc Tecnològic del Vallès en el 50 o 60 està venut i de vegades el que passa és que empreses que hi van, via Consorci de la Zona Franca, com que ho troben car s'en van a Balsareny. El que vull dir és que també serveix d'encaminador d'inversions vers la Catalunya interior. I podriem parlar de Mercabarna, de quan abans preguntava als seus directius per què no competiem amb Perpinyà, i em deien que allà és on s'envasa, es reben, es recicla tota la collita o bona part de la fruita i verdura que es produeix aquí, a València o a Almeria. Ara ja, per fi, i per primera vegada, em contesten que abans no ho podíem fer perquè Mercabarna no era encara un mercat d'origen a Europa, però que ara ho està començant a ser. Mercabarna ara és dues coses alhora: és el mercat de Barcelonaciutat, on hi van a comprar els detallistes dels quaranta mercats municipals, tots amb la seva petita parada, sense cambres de conservació, sense magatzems, i que per tant han d'anar a comprar i vendre; i, al mateix temps, és on hi arriben flors d'Almeria í vénen compradors d'Almeria i per descomptat de Girona j Tarragona. De manera que Mercabarna comença a ser, comença a tenir aquesta talla mínima que permet pensar en una incidència en el mercat europeu, i tot just comença a ser-ho. En tot cas, i a diferents nivells, vegin que s'està fent el que crec que s'havia d'intentar fer. �-15- Però hi ha gent que no ho ha entès així. Hi ha gent que ha entès que l'Administració no hi hauria d'entrar en aquestes coses, que havia de deixar més espontaneïtat, però la realitat demostrarà, i està demostrant, que s'havia de fer. Vostès em preguntaran, doncs, a hores d'ara quina és la importància del sistema econòmic municipal. Quants diners belluga i què representa per habitant o què representa sobre l'economia local? El sistema municipal no es refereix al pressupost de l'Ajuntament, que són cent i escaig mil milions i 20.000 milions més si afegim els crèdits que demanem per a invertir. Si a això hi afegim tota l'activitat de les empreses municipals, tenim el sistema municipal: transports, Iniciatives,... Així, pompes fúnebres, el sector pressupost consolidat del holding són uns dos-cents deu mil milions. Es a dir, unes 122.000 pessetes per habitant y any. Això representarà un 13 % del producte interior brut si és que es pot parlar en aquests termes a l'hora de parlar de la ciutat. El 8 ; 6 % del pressupost i el 4,6 per les inversions incloses a les empreses i també en els Jocs Olímpics. Es evident que, entre el 1980 i el 1988, del 20 al 21 % del pressupost s'ha invertit; molt per damunt de les proporcions que es troben en altres administracions públiques. I aquesta activitat inversora ha estat potser una activitat de suplència. Una actuació de suplència en el mateix sentit que �-16- ho és el fet que l'Ajuntament estigui fent serveis que, arreu del món i arreu d'Espanya, fa normalment l'Estat o les Comunitats Autònomes tan aviat com s'els hi han transferit: temes culturals, museus, institucions de recerca, ensenyament o sanitat. De la mateixa manera que en moments molt concrets de la nostra història moderna, l'Ajuntament va creure que havia d'assumir uns serveis de suplència per a mantenir i promoure el caràcter de capitalitat de Barcelona, en el període més recent hem cregut que les mancances de la ciutat només es podien començar a resoldre si es feia un esforç extraordinari. I l'hem fet encara que aquest tipus d'actuació corresponia en molts casos al que s'espera d'una administració de caràcter superior. I l'hem fet perquè som conscients del valor del temps, de la importància d'haver-ho fet en el moment oportú. El resultat obtingut, segons diversos indicadors, crec que ens dóna la raó. Tot això, i que quedi clar, ha portat que el servei del deute de l'Ajuntament, el deute per habitant, inclús el deute en valor absolut de la ciutat de Barcelona sigui més gran que el de la ciutat de Madrid, on és l'Estat o potser la Comunitat Autònoma, qui fa moltes de les coses que aquí fa el municipi. Això ho hem de saber, com també que les comparacions amb Madrid es fan en unes magnituds que no són exactes. Es lògic que la pressió fiscal i també la capacitat de �-17finançament es refereixi, sobretot, a la capacitat d'impuls que té la zona més central i més rica, més central de l'àrea en el seu conjunt, es digui municipi o es digui àrea metropolitana. Però en tot cas, que quedi clar que l'esforç que hem fet l'estem pagant i el pagarem, i és un deute relativament elevat. La ciutat, amb tot el que té al davant, ha de continuar fent aquest esforç. D'això n'estic plenament convençut. En Pere Duran Farell, en un discurs extraordinari, magnífic, a l'Ajuntament de Barcelona, ho deia i ho calificava de "bogeria responsable". Ara bé, he de dir que això s'ha de fer, però s'ha de fer amb consciència í de manera vigilant. Es a dir, fem-ho sempre sabent el que estem fent. En Pere Duran és evident que en aquell moment estava impulsat pel mateix entusiasme que enz i m pulsa a molts quan pensem i actuem en els projectes de la ciutat i, inclús, encara que puguin no estar massa de moda en aquest moment. I és aquest entusiasme una mica el pre- requisit per començar a discutir les possibilitats d'aquesta ciutat. �-18- LA INVERSIó OLíMPICA Resum despeses Directe Olimpic Parcial no estrictament olímpic Total 24.724 79.975 104.699 Generalitat 8.697 46.762 55.459 5.061 1.938 6.999 Estat Diputació Aj.( -Barna) 2.210 Aj. BCN 39.824 51.502 91.326 COOB 97.021 200 97.221 Privats 51.318 31.230 82.548 228.855 211.607 440.462 Es el que estem fent. Aquest és un resum del que jo en dic el llençol olímpic. Es el paper que jo vaig portar al President del Govern el més de març i li vaig explicar tot el que s'està fent a Barcelona. Aquí es parla d'una inversió total de 440.000 milions de pessetes. I aquí hi ha una colla d'agents inversors que són l'Estat, la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament, el COOB i els privats. L'Estat inverteix uns 104.000 milions. La Generalitat està �-19previst que n'inverteixi uns 5.000, la Diputació uns 7.000, l'Ajuntament uns 91.000, el COOB 97.000 i el sector privat, especialment en la Vila Olímpica, però també en algunes altres inversions, uns 82.000 milions. L això, que suma 440.000 milions, no inclou el Túnel de Vallvidrera, que són uns 12.000 milions; l'aeroport, que són 18.000 milions - ja el donavem per descomptat en el moment en què es va fer aquest llençol; el port, que vol invertir 30.000 milions, sobretot privats; el TGV; l'autopista Mataró-Malgrat, tot i que és una autopista parcialment olímpica. I els diré perquè. Aquest llistat d'inversions directament i indirectament olímpiques no compta amb l'autovia de Mataró-Malgrat, però aquesta és una autovia indirectament olímpica perquè nosaltres comptem que vindran a Barcelona unes 400.000 persones l'any 1992. Catalunya, que és una regió turística europea per excel.lència amb una regió que enmarcaríem a l'entorn d'un radi de 90 minuts de Barcelona-ciutat, noranta minuts de cotxe, tindria uns 75.000 llocs per hostejar els forasters, comptant campings, pensions, apartaments i hotels. I el Túnel d'Horta s'haurà de fer algun dia perquè és un lligam tan absolutament natural i lògic entre l'eix que ara s'ha creat del port olímpic, de la Vila Olímpica, de Carles I amb Marina, Sagrada Família, Túnel de la Rovira i sortida al velòdrom. Només cal foradar el velòdrom per sortir a la Flor de Maig, de la Diputació. A l'altra banda hi ha el Parc Tecnològic �-20- del Vallès, i a 200 metres Bellaterra. De manera que aquest serà l'eix tecnològic de Barcelona; sobretot, si el parc biomèdic que es pensa pel costat de la vila olímpica es fa. Es una inversió que els nostres fills veuran. Aquí si que hi ha els cinturons, hi ha el metro, inclús el metro olímpic, el de la Zona Franca, el de Montjuïc; hi ha l'Auditori, hi ha el Teatre Nacional. Hi ha aquest AuditoriTeatre Nacional que serà fantàstic al costat de la plaça de les Glòries, amb en Ricard Bofill i en Rafael Monneo que s'han posat d'acord; dos arquitectes genials que es posen d'acord per fer una urbanització junts. 1 hi ha el Palau Nacional de Montjuïc que l'Aulenti, una autora genial de la Gare d'Orsay, està dibuixant per a nosaltres. Hi ha la Casa de la Caritat, que és la nostra sorpresa d'aquesta ciutat, un espai obert tant gran com la plaça Sant Marc de Venècia, dintre del Raval i amb el seu pati Maning que ja funciona, que ja existeix, un gran pulmó dintre del que és Barcelona. El Centre Narcís Monturiol, centre de cultura al nord de la ciutat, en els barris obrers de la ciutat perquè no pot ser que tot ho fem a Montjuïc o a Ciutat Vella. Hem d'anar als barris i allà a més de plantar-hi símbols, com és la República de Viladomat - que estava sobre "el llapis" fins l'any 39 i ara la posarem a la plaça Llucmajor, que és la plaça gran dels obrers de Barcelona hi ha d'haver també la realitat d'uns serveis �-21culturals. Hem de fer el nostre "Pompidou" dels treballadors. Es té en compte també el Parc Biomèdic, que és al costat de l'Hospital del Mar i la Vila Olímpica. En fí, totes les inversions que s'han de fer en les quatre àrees olímpiques: Poble Nou, Montjuïc, Vall d'Hebró-Velòdrom i la Diagonal. Totes aquestes inversions hi són, això és el que hem de fer, això és el que hem de finançar. Ara el que els volia dir és que tot això hauria de comptar amb un element nou, i hauria de ser una reflexió estratègica que potser fins ara no hem fet. La ciutat ha tingut unes intuicions, uns sentiments en el sentit que s'havia d'anar per aquí i es feia, que hi havia cartes guanyadores i s'hi apostava. Però, és evident que ha arribat el moment en què ens hem de plantejar, i d'una forma molt seriosa, una estratègia participada de futur, que sigui coneguda i que identifiqui què és el que hem de fer i quins són els sectors que realment valen la pena i quins són aquells que potser no. Aquesta idea de pla estratègic, de cara a l'any 2000, és l'instrument per donar continuïtat i amplitud a l'impuls econòmic que ara té la ciutat, un impuls que ha estat generat bàsicament per la iniciativa privada, que ha remuntat crisi, i per l'activitat pública que ha actuat com a conductora d'aquest marc de referències i com a complementària. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4069 Title A name given to the resource Atracció i projecció econòmica de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Inicitives SA, Barcelona Activa, Area per al Desenvolupament Econòmic i Social, Prac Tecnològic del Vallès, Mercabarna, Barcelona Tecnologia. Túnel d´Horta, Cinturons. Poble Nou, Montjuic, Vall d´Hebron, Diagonal. Universitat - Empresa - Ciutat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Indústria Relacions Internacionals Barcelona Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/722/19970413_LV.pdf 5b6f2ca34a25d074f58aefb915236f59 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/04/1997 La Vanguardia, p.031, Opinión Atrevernos a pensar Autor: PASQUAL MARAGALL Es indudable que estos últimos meses el clima político se ha enrarecido de nuevo en España, en parte como consecuencia de actitudes, lenguajes e iniciativas oficiales escasamente procedentes. Más allá, sin embargo, de enconos y exabruptos, no todo son desarrollos regresivos e inquietantes. También los hay novedosos y esperanzadores. A pesar de la confusión que sigue presidiendo algunas de sus actuaciones más recientes, el sistema judicial puede recuperar parte del crédito perdido: ahí está la tardía pero finalmente decidida actuación contra los desmanes de un juez que, en virtud del agarrotamiento de las relaciones entre los partidos políticos, llegó a situarse en el órgano rector de la magistratura; ahí están, por fin, algunas ya iniciadas, otras a punto de producirse, las vistas de algunos de los juicios que han pesado como una losa sobre la vida política de los últimos años y que habrán castigado a los imputados tanto o más por su duración que por sus resultados, aún desconocidos. Lo que es más importante: por primera vez en la historia de España la derecha parece haber asumido plenamente la existencia de una realidad plurinacional y, por tanto, la necesidad de abordar con normalidad -sin alarmismos, sin dramas, sin amenazas- el tratamiento diferenciado de realidades diferentes. Lo cual no tiene por qué significar ninguna injusticia ni ninguna discriminación para nadie. La justicia consiste, en parte, en tratar desigualmente aquello que es, en un momento histórico determinado, desigual. Sin que ello suponga que esa desigualdad deba perpetuarse como un dato natural, inmutable. En todo caso, sería injusto negar que el esfuerzo de la derecha -sin duda favorecido por el previo traslado a las autonomías del 25 % del gasto público en los últimos 15 años- merece el respeto y el aplauso de todos. No lo han hecho brillantemente el Gobierno y sus aliados, ni siquiera medianamente bien. Con el acuerdo unilateral sobre el nuevo sistema de financiación autonómica, han creado problemas de recelos y agravios comparativos ahí donde no tendría por qué haberlos, pero el paso está dado. La alianza de la derecha españolista, centralista de toda la vida, y de la derecha nacionalista, autonomista, además de ser extremadamente clarificadora, es un síntoma importantísimo de salud y normalización democrática. Pero no es sólo la derecha española la que está rompiendo con algunos tabúes históricos. También en Cataluña empiezan a soplar aires de renovación en los medios de centro y de izquierda, en temas tan sensibles como la reflexión teórica sobre los modos y límites de la reivindicación nacional, o sobre la interpretación de momentos y cuestiones cruciales de nuestra historia. La izquierda catalanista anterior a la República fue extremadamente fecunda en este campo. Posteriormente, sin embargo, tras articular la potente alianza que nos devolvió la libertad y la autonomía, las fuerzas de izquierda han carecido de la mezcla adecuada de audacia y libertad para renovar su pensamiento, quizás a causa, precisamente, del propio protagonismo en la reconstitución democrática del Estado que la izquierda ha tenido en el periodo 1982-1996. Ahora hay novedades. El excelente libro de Montserrat Guibernau sobre "Los nacionalismos" supone una aportación seria y profunda a una temática que entre nosotros ha tendido a moverse 101 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA más bien en el terreno de la emotividad. La obra de Miquel Porta Perales "Adéu al nacionalisme" certifica la pluralidad de visiones que existen en nuestro país sobre el hecho nacional. Los trabajos de Enric Fossas y Ferran Requejo sobre el mal llamado "federalismo asimétrico" (y me siento algo culpable del invento; la expresión es exacta y precisa pero, sin duda, hiriente) abren las puertas del verdadero debate: cuánto y cómo debemos y queremos autogobernarnos sin romper la baraja. Por otra parte, investigaciones como las de Manuel Peña sobre la creciente y pacífica implantación del castellano en Cataluña desde finales del siglo XVI, fruto de los intereses comerciales autóctonos; el excelente análisis de Ernest Lluch sobre los equívocos de la supuesta decadencia catalana ("La Catalunya vençuda del segle XVIII"), obras como "El malentès del noucentisme", de Xavier Pericay i Toutain sobre el encorsetamiento del lenguaje literario; trabajos documentados y audaces como el recentísimo "Sobre la nació dels valencians", de Joan F. Mira, etcétera, todo ello, en su conjunto, cuestiona seriamente, sólidamente, algunos de los más arraigados tópicos y prejuicios de una historiografía romántica y victimista según la cual todos los problemas han venido siempre de allende el Ebro y que ha servido -y todavía sirve- como hilo ideológico conductor de un catalanismo defensivo, ensimismado. Junto a este fermento teórico e historiográfico también se está produciendo en Cataluña un desperezamiento político e ideológico más general. Empieza a hacerse evidente el cansancio provocado por una atmósfera intelectual dominada por una ortodoxia que en más de una ocasión se ha atrevido a condenar como crimen de lesa patria cualquier desviación del pensamiento único nacional. Proliferan iniciativas de debate, de encuentro, de confrontación razonada y razonable de ideas, interpretaciones y valores que constituyen un patrimonio común, pero plural, diverso, a veces contradictorio. Bienvenidas sean tales iniciativas. Que nadie se asuste ni se sienta atacado. Nuestros grandes y casi únicos enemigos son la ignorancia, los prejuicios, el miedo a lo desconocido, la pereza alimentada, a veces, por la propia mejora de la calidad de vida-, la falta de coraje para asumir riesgos. Sin renunciar a unas motivaciones y actitudes morales que seguimos afirmando como fundamentales -la aspiración a la igualdad de derechos entre todos los seres humanos, a los valores democráticos básicos, a una mayor justicia social, etcétera-, desde la izquierda debemos ser capaces de reconocer nuestros errores, insuficiencias e ingenuidades. Como está haciendo ahora mismo Tony Blair en Gran Bretaña. Aunque seguramente deberíamos hacerlo de forma más amable, más participada, más reflexiva. Airear, desbloquear, poner en cuestión nuestros tabúes, atrevernos a pensar y discutir con libertad, con un mayor ángulo de apertura. Esta es, en Cataluña, una de las grandes prioridades y necesidades. Atrevernos a discutir lo que durante largo tiempo ha sido indiscutible e indiscutido. Hoy volvemos a estar en condiciones de hacerlo. No perdamos la oportunidad. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 102 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1184 Title A name given to the resource Atrevernos a pensar Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Territoris Espanya Catalunya Política Nacionalisme Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5302/FMHP_02457.JPG c8d7a85f6ad998a47e79646e6dd5b1da Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Audició de piano a l'ESMUC Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Piano Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5303/FMHP_02458.JPG 26873762b12667637be2cb5b87407bb7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Audició de piano a l'ESMUC Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Piano Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5304/FMHP_02459.JPG 4338709ba3c9b4df2ce056fc4ddc2688 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Audició de piano a l'ESMUC Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Piano Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5305/FMHP_02460.JPG e17494674746909c8125c6d44ffc94d3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Audició de piano a l'ESMUC Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5340/FMHP_02495.JPG 70382eba724795418b5187880af218cd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Audició de quartet de cambra a la sala Oriol Martorell de L'Auditori Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies