353
10
4949
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2763/19580512_DiplomaBatxSuperior_PM.pdf
4188137a0617ae4b032e03cf60cb90a4
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Diploma que certifica el títol de batxiller superior de Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Torroja Miret, Antonio, 1888-1974
Universitat de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1958-05-12
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Educació
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Description
An account of the resource
Diploma de la Universitat de Barcelona, que certifica l'obtenció del títol de Batxiller Superior (segons el pla 1953 de lletres) a Pasqual Maragall i Mira, procedent de l'institut Àusias March i havent superat l'exàmen de grau superior amb un notable (el 27/06/1956).
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2762/19970522_HonorisCausa_JHUniversity_PM.pdf
34632861641e70f7405a3927e49c43fb
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat de la concessió del grau de Doctor of human letters, honoris causa, de The Johns Hopkins University a Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Johns Hopkins University
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Giddens, Don P. (citació)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-22
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Universitats
Premis i reconeixements
Urbanisme
Baltimore
Johns Hopkins University
Description
An account of the resource
Diploma juntament amb el text de la citació llegida per Don P. Giddens
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Baltimore
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2761/19710131_Degree_MasterArts_NSSR_PM.pdf
3d3842f7e803787d60563cae6898eb17
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Diploma del Master of Arts de Pasqual Maragall a la New School for Social Research
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
New School for Social Research
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1973-01-31
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Economia
Universitats
New School for Social Research
Nova York
Description
An account of the resource
Diploma expedit per la Graduate Faculty of Political and Social Science, de la New School of Social Research. Signat pel degà de la facultat i pel president de la universitat.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2760/20030629_Proclamacio_Candidatura_Auditori.pdf
46444f91e0ee7b2adc9fb2a12dcbd561
PDF Text
Text
M A R A G A L L
P E R
C A T A L U N Y A
DISCURS DE PASQUAL MARAGALL
EN L'ACTE DE LA SEVA PROCLAMACIÓ
COM A CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
�M f t R A G f t L L
P E R
C A T A L U N Y A
Amics i companys, ciutadanes i ciutadans de Catalunya,
Ahir, el meu partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, i els Ciutadans pel Canvi,
van fer-me l'honor de proclamar-me candidat a la presidència de la Generalitat.
Vull agrair aquesta decisió i la confiança que suposa.
Sóc plenament conscient de la responsabilitat que assumeixo en aquest moment
en acceptar la seva confiança per proposar al poble de Catalunya el projecte del
canvi i per liderar la mobilització social que l'ha de fer possible.
Ho faig amb la convicció que aquest moment històric ens reclama a tots, i em reclama
a mi personalment i en particular, que convoquem voluntats que van més enllà,
molt més enllà, de l'estricta filiació socialista.
Em proposo fer possible la més gran coalició que hagi conegut aquest país: la de
tots els catalans que creuen, com nosaltres, que ha arribat l'hora de Catalunya. De
la millor Catalunya. De la Catalunya autèntica. De la Catalunya real, tal com és.
No és l'hora de la queixa: és l'hora de la proposta. És l'hora de l'afirmació. Ara és
l'hora de convertir en realitat els nostres somnis personals i col·lectius.
Accepto la designació dels meus companys i companyes amb la il·lusió de qui es
veu cridat a donar el millor d'ell mateix per servir el seu país, en el moment del gran
pas endavant, no dic «salt» endavant, dic gran pas endavant.
Ho assumeixo conscient, també, de l'alt grau d'exigència que comporta liderar una
ambició col·lectiva d'aquest caràcter. Podeu estar segurs que no m'espanta el repte.
Els que em coneixeu, els que em coneixeu bé, sabeu, -a vegades perquè ho heu
3
�hagut de patir-, que la tenacitat i l'obstinació em fan suportar i vèncer, finalment,
els reptes més difícils; aquells que es resisteixen més.
En aquest moment de la veritat, que és solemne i emotiu per a mi i per a tots, sabré
estar a l'altura de les esperances dels qui ja no hi són, però que tinc presents, i de
les expectatives dels que ens han de seguir, que tracto d'intuir, d'interpretar i
d'entendre. No sé què em mou més, companys, si el sentiment d'obligació que jo
crec que comparteixo amb vosaltres respecte d'aquells que van voler i no van poder
viure una Catalunya que nosaltres hem somiat i que ells somiaven, que quasi
dibuixaven, que podien descriure, però que no van poder viure, o el joc, també
apassionant d'interpretar, d'intuir, d'endevinar el que la joventut realment farà, el
que la joventut vol com a país. Les dues són forces que a mi em belluguen.
Sóc hereu d'una llarga tradició i em sento responsable del llegat acumulat durant
cent cinquanta anys pels homes i dones progressistes d'aquest país que han lluitat
per Catalunya, pel seu progrés, per la justícia social i per la convivència.
En aquest moment passen pel meu cap els noms que ha citat Manuela de Madre i
alguns altres. Per descomptat Rafael Campalans, Manuel Serra i Moret, Josep Rovira,
Josep Pallach, Pep Jai, Paco Ramos, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Llimona, Antonio
Santiburcio, Ernest Lluch...
En aquest moment assumeixo el compromís de preservar dignament el llegat dels
presidents Macià, Companys, Irla, Tarradellas, i de respectar, malgrat el seu final,
que ha estat poc a l'altura de la seva pròpia dignitat, també la contribució de Jordi
Pujol al capital polític de Catalunya, que malgrat això ha estat immensa, molt
important.
I vull citar com a deutes que jo tinc i que crec que tots tenim, el de reconeixement a
Joan Reventós, Raimon Obiols i Joaquim Nadal. Perquè han representat un esforç
enormement útil per a Catalunya, perquè ha estat justament el que ha permès que
aquest país sabés que la veritat no era una de sola, que aquest país era plural, que
tenia ànimes diverses i, tanmateix, tenia coincidències fonamentals, que aquest
país era un país que tenia una ànima i, tanmateix, idees diferents i projectes diferents,
dignísims. Jo crec que amb la dignitat amb què Reventós, Obiols i Nadal van saber
lluitar van aconseguir petites victòries, però encara no la gran victòria, i ens vàrem
forjar el dret que avui proclamem a governar aquest país. Gràcies Ouim, gràcies
Raimon, gràcies Joan.
4
�M
A
R
A
G
A
I
L
P E R
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
LA CATALUNYA QUE VULL
Deixeu-me que us esbossi ara quina és la Catalunya que vull; la Catalunya per la
qual, avui, val la pena tot el nostre esforç i el nostre compromís. La Catalunya que
aconseguirem si obtenim la confiança necessària dels nostres ciutadans i ciutadanes
la propera tardor.
Tot i que insisteixo una vegada i una altra a dir que estic més disposat que mai, vull
que entengueu que no es tracta de la proposta d'un home, no es tracta de la proposta
d'un partit, no es tracta ni tan sols del projecte compartit per un conjunt de forces
polítiques. No.
Es tracta d'una aventura sorgida de baix, sumant totes les energies en una mateixa
direcció i amb un mateix objectiu: construir una Catalunya mai vista. En el fons i en
la forma. En les maneres de fer i entendre la política i la gestió pública i econòmica
i, també, en els mapes. En les infraestructures, en l'organització del territori, en el
disseny i respecte d'un paisatge que adorem, però que en bona mesura estem
malmetent.
La Catalunya que vull és una Catalunya gran, és una Catalunya amb ambició, no un
país que vagi arrambant amb allò que pugui a cada cantonada de la història. També,
però no només això.
Catalunya ha de ser tan gran com la volem i tan perfecta com la voldríem. Catalunya
ha d'afegir valor a la gran família dels pobles d'Espanya i d'Europa.
Depèn de nosaltres arribar-hi. Depèn de la capacitat que tinguem de convèncer,
d'engrescar els catalans amb un projecte innovador, net, amic, convincent, bolcat
cap al futur.
No volem, com alguns ens proposen, posar-nos a la cua dels pobles d'Europa que
esperen amb la instància a la mà que els donin el carnet d'estat independent. Pobles
que romanen ancorats a mirar lluny per la incapacitat de resoldre el problema que
tenen més a prop i d'aprofitar les oportunitats que se'ls presenten.
Però això no ens treu ni un bri de l'ambició que tenim com a país. En aquest
sentit, us diria que ni els independentistes poden imaginar el que Catalunya donarà
de si mateixa. El projecte d'una Catalunya respectada, realment autònoma, amiga
�dels seus amics, desacomplexada, lliure, creativa i justa és a l'abast. La tenim a
l'abast.
La nostra proposta, ja ho he dit altres vegades, és la de liderar, conjuntament amb
els pobles d'Espanya, que ho voldran i que cada dia són més i n'estan més convençuts,
l'avenç d'Espanya cap a un rol decisiu a l'Europa dels pobles.
Europa ha deixat enrere la fase de la lenta unificació sota el paraigua de la seguretat
americana, per oferir al món una política diferent, una globalització amb principis,
una governació i una justícia internacional efectives, un mercat mundial regulat
per la prudència de la humanitat i no pels seus instints més o menys destructius.
Aquesta és la missió d'Europa, i està començant.
Un altre món és possible però sense una altra Catalunya, nosaltres en aquest nou
món no hi seríem. Pel que fa a nosaltres, el canvi del món comença per casa, ha de
començar per aquí.
Els socialistes catalans tenim una cita amb la història. I no farem tard. Als que diguin
que la realitat pesa més que els projectes i que el desig, als hiperrealistes, als
hiperpragmàtics, als escèptics de torn, els passarem una pensió perquè segueixin
rumiant i no facin nosa. Nosaltres anirem per feina.
Sabem com arreglar els nostres problemes. Pagarem tots els deutes que tinguin
contrapartida real, que tinguin obres al darrere. Honorarem els crèdits. Engrescarem
la funció pública.
La Catalunya que vull serà el motor de l'euroregió mediterrània.
Sabem com enfocar el paper de Catalunya al món. És ben senzill de dir i ben difícil
de fer, però no és impossible: es tracta de veure on som i treure'n partit.
Tenim més gent, més empreses i més universitats a prop que qualsevol altra
comunitat espanyola, en un radi de dos-cents, quatre-cents o sis-cents quilòmetres.
Som la frontissa entre la península i el cor d'Europa.
Treballarem junts amb les comunitats de l'antiga Corona d'Aragó i les del nord dels
Pirineus, que també volen ser més del que són i estan tan tipes del centralisme com
nosaltres.
6
�M
A
R
A
G
A
L
L
P E B
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
Tots plegats formem una regió econòmica d'uns disset milions d'habitants que té
tot el que cal per ser algú en el món obert.
I convencerem els nostres amics de la resta d'Espanya que el mapa radiocèntric de
la península, aquest que tenim, no té cap sentit. Que cal potenciar l'eix mediterrani,
l'eix cantàbric, i la unió entre tots dos, que és la vall de l'Ebre, tant o més que els
enllaços Madrid-províncies, que en definitiva són el mapa que Aznar ha dibuixat.
Aquests eixos són d'interès general per a Espanya.
La Catalunya que vull tindr
una nova organització territorial amb set veguetieí. i
amb un nou mapa.
Dins de Catalunya s'ha de reconèixer d'un cop l'existència de territoris amb
entitat pròpia, a part de la regió metropolitana de Barcelona i les altres tres
províncies actuals, cadascuna de les quals té una àrea urbana central important.
Aquests altres tres territoris són la Catalunya central, les Terres de l'Ebre i els
Pirineus.
Complirem, amb vint-i-quatre anys de retard, el que l'Estatut obligava a fer i no s'ha
fet: la llei electoral catalana, basada en la representació dels territoris i el principi
de proporcionalitat, «una persona un vot, i tots els vots valen igual».
Encetarem el gran projecte d'infraestructures del primer quart del segle xxi: el de
vessar cap a les planes de l'interior la congestió de les comunicacions a la franja
costanera i atacar, un segle i mig més tard del primer ferrocarril, la segona gran
connexió ferroviària: el tren de l'eix Transversal.
Sabem quin ha de ser el mapa de la Catalunya del 2020. Tenim fets tots els mapes
parcials que fan el nou dibuix de Catalunya.
Aquesta regió de disset milions d'habitants a l'entorn de Barcelona no es pot
concebre sense un gran aeroport. Catalunya té el sistema aeroportuari més ben
ubicat de la península, comparable al de Milà a la península Itàlica.
Necessitem tenir vols intercontinentals directes a les grans ciutats d'Europa i
d'Amèrica. Aquest és un objectiu perfectament raonable. Si el mercat hagués decidit,
en comptes de l'Estat, ja hi fórem. El govern que tenim es diu neoliberal, però jo els
dic: per què deixeu que les grans empreses de Madrid, Ferrovial per exemple, pugui
7
�tenir el 35 % de l'aeroport de Sidney i no pugui tenir el 2 % de l'aeroport del Prat?
Qui ho decideix? L'Estat, el senyor Cascos, vet aquí la contradicció. Nosaltres
necessitem això i ho tindrem, perquè finalment la realitat s'imposa.
A Catalunya la connexió telemática a través de la banda ampla ha d'arribar a tot els
territoris, com a condició imprescindible per construir un país més just, eficient i
equilibrat.
La xarxa viària s'ha de completar amb vies troncáis que descongestionin i millorin
les esgotades connexions metropolitanes.
La superposició, en el territori, de les noves xarxes viàries i ferroviàries ha de
permetre l'establiment d'un abundant sistema de nusos que actuarà com sistema
logístic per a tota Catalunya.
La Catalunya que vull serà respectuosa com mai amb la natura i el medi.
Catalunya podria ser el primer país del Mediterrani on s'apliqui un respecte nòrdic
pel paisatge.
Una xarxa de ciutats d'on hagin desaparegut les immenses tanques publicitàries.
Política real, pràctica, per dibuixar un país real, canviar allò que veiem i la manera
com vivim.
Serem el primer lloc del sud d'Europa on es persegueixi el soroll. I on l'aïllament
acústic i tèrmic siguin exigits i respectats, tant en els habitatges nous com en els
locals públics.
La Catalunya que vull proposarà la revisió de la Constitució i de l'Estatut, per
adequar-los als nous temps.
Espanya ha de fer un pensament i revisar els seus textos legals bàsics, vint-i-cinc
anys desprès de la seva aprovació.
Hem de tenir un senat federal, tal com prefigura l'article 69 de la Constitució.
Espanya ha de resoldre el tema basc, però no ho farà si Catalunya no s'avança a dir
què vol, independentment del final d'aquell conflicte.
8
�M
A
R
A
G
A
L
L
P E R
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
Catalunya vol una Espanya seriosament plural, formada per un conjunt de pobles
disposats lliurement a la unió després de vint-i-cinc anys de convivència profitosa,
però francament millorable.
Mai no havíem tingut tant de temps de democràcia i autonomia, és cert i no es pot
oblidar. Però si haguéssim de suportar cinc anys més d'un govern com el d'Aznar,
Espanya esclataria. Ho dic a Madrid i ho dic aquí a Catalunya.
Per què volem l'Estatut nou? El volem per ser el que som, per viure millor, per
governar-nos millor i per avançar en la definició de Catalunya a Espanya i a Europa.
ua Catalunya que vul·l ve:
soanva h-: 'fa!
Catalunya vol una Espanya federal, organitzada entorn de quatre principis: el
federalisme polític, el federalisme fiscal, el cultural i el judicial.
I què volem dir amb això?
1. El Senat federal, de tall germànic. No pactarem per menys. Això és el que la
Constitució ja permet, més ben dit obliga, i tanmateix ella mateixa s'entrebanca
quan diu que els senadors seran escollits per províncies, quan abans havia dit
que el Senat és la Cambra dels Territoris. Ha de ser això: la Cambra dels
Territoris.
2. La igualtat de resultats per habitant entre el sistema foral o de concert i el
sistema fiscal comú.
3. La defensa per part de l'Estat del català, dels altres idiomes oficials i de la
plurinacionalitat d'Espanya. És l'Estat qui ha de defensar el català. No és que la
Generalitat no ho hagi de fer. És clar que ho ha de fer! Però no ha de semblar
que són els catalans qui es defensen. No hem quedat que Espanya ens agrada
per la seva pluralitat? Per això, l'Estat, com altres estats federals, hauria de ser
el més interessat que en els carnets, els passaports, els documents nacionals
d'identitat i les matrícules es defensés el català. I, llavors, nosaltres podríem dir
que el castellà és un gran capital per a nosaltres. No és això la pluralitat, allà i
aquí?
Qui governa a Espanya? Tres nacionalismes. Un, el més important, el més
9
�acreditat, el més fort, el més dur, el més perillós, és el nacionalisme espanyol.
Dos: el nacionalisme català, que fa el que pot. Tres: el nacionalisme basc. I després,
m'ho deia José Bono, fins i tot a la Manxa han hagut de ser nacionalistes per
guanyar, i Bono guanya de llarg. Nosaltres no hi estem pas en contra d'aquests
nacionalismes, però diem que amb això no n'hi ha prou, perquè per aquesta via
Catalunya i Espanya no són allà on haurien de ser i no arribaran allà on haurien
d'arribar.
4. Una justícia local. Que la policia local pugui ser policia judicial dels petits delictes
i faltes. Ho tenim escrit a la Carta Municipal de Barcelona, aquesta Carta que
vàrem començar l'any 1980, i que encara no tenim. Fins i tot Franco, amb Porcioles
d'alcalde de Barcelona, la va concedir l'any 1960; i ara amb l'Estat actual no surt,
no ens la donen. Perquè vegeu que ens hem anat carregant de raó.
La Catalunya que vull serà activa a Europa i al món.
Catalunya vol que l'Europa federal sigui també l'Europa de les regions, l'Europa
dels pobles, que vol dir una Europa més pròxima i més democràtica. Per molt que
Aznar i Blair hagin frenat l'expressió «l'Europa dels pobles», aquesta Europa és
més viva que mai i no hi haurà qui la pari.
Catalunya vol participar en els afers europeus, directament en l'àmbit de les seves
competències i indirectament -amb la resta de comunitats espanyoles- en el procés
de formació de la voluntat general.
Però Catalunya també vol ser especialment activa en l'àmbit de la Mediterrània,
que avui crida a la nostra porta. El dramatisme amb què hem viscut els anys que
hem passat, la incapacitat de Clinton i de la socialdemocràcia per resoldre el conflicte
de Palestina sembla que ha fet un pas endavant, com ens va explicar recentment
Moratinos a Barcelona. Recordem que Catalunya i Espanya tenen un paper
importantíssim en una Europa que els darrers catorze anys ha oblidat el Mediterrani,
s'ha encarat a l'est, s'ha oblidat del sud, i ha ignorat gue el perill d'Europa, del món,
no està a l'est, sinó precisament al Mediterrani i en els enfrontaments que s'hi poden
encendre.
La Catalunya que vull canviarà les polítiques: tot és diferent de fa vint-i-cinc anys.
Jo vull que aquestes eleccions autonòmiques siguin, i seran, les primeres eleccions
10
�M
A
R
A
G
A
L
L
P E R
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
«britàniques». Es discutirà de polítiques, de com i de quina manera s'arreglen les
coses. No pas tirant diners als problemes, com diuen els americans, o com fa la
dreta moltes vegades. Parlem de coses reals, perquè nosaltres venim d'on venim,
dels barris de Girona, Barcelona, Lleida, i perquè sabem com s'han de fer les coses.
Hi ha tota una concepció darrera que hem estat discutint durant quatre anys. Em
pregunten, quina és la diferència amb fa quatre anys? Fa quatre anys hi havia molta
il·lusió, però només il·lusió i unes intuïcions certes: educació, educació, educació.
Teníem raó i continuem tenint més raó que mai. Però ara sabem què hem de fer
també amb l'habitatge, la seguretat, la protecció de la família; l'ajut als pares i mares
que volen tenir criatures i, tanmateix, treballar. Ho sabem perquè ho vivim.
La Catalunya que vull sera acollidora, integradora i plena d'oportunitats.
Catalunya es pot convertir i es convertirà en el lloc de trobada dels creadors.
Catalunya es pot convertir i es convertirà en la pàtria dels emprenedors, dels
emprenedors econòmics i socials:
•
dels treballadors que innoven a la feina,
•
de les dones empresàries i autònomes,
•
dels pagesos moderns,
•
de les organitzacions no governamentals més compromeses i imaginatives,
•
dels investigadors i inventors reconeguts,
•
de la gent gran activa,
•
dels sindicats amb noves fórmules per a les noves realitats d'un món sense
fronteres,
•
dels empresaris conscients que guanyar diners augmentant els costos socials i
ambientals no és crear valor, sinó traspassar el mort a un altre,
•
dels funcionaris motivats pel servei públic,
•
d'uns mitjans de comunicació exigents amb els grups i agents socials i, també,
exigents amb si mateixos.
En resum: Catalunya ha de passar a ser un país d'actors, no un país d'espectadors.
No un país de propietaris d'uns quants pams quadrats que van augmentant de preu
sense fer pràcticament res.
Però Catalunya serà també, com ho ha estat sempre, terra d'acollida. La dreta està
a favor de la immigració. No dic els empresaris, dic la dreta ideològica. Per dues
11
�raons. Perquè saben, com sabem nosaltres i compartim, que és necessària la mà
d'obra, perquè amb la natalitat que tenim no podríem créixer, probablement, pagar
les nostres pensions. Però la dreta, a més, sap - i ho sap més directament perquè
una bona part prové d'aquests sectors-, que els salaris es mantenen baixos també
gràcies a la immigració. No ens enganyem.
Però la dreta política sap, a més, que els seus vots poden pujar. Perquè, qui paga els
costos de la immigració? L'immigrant que ha arriscat, que ha travessat l'estret com
ha pogut, jugant-se la vida. Però, qui els paga també? Els paguen els treballadors
d'aquells barris on aquests immigrants poden anar a parar. I, quins són aquells barris
on aquesta gent poden anar? Doncs, no són els barris de classe mitjana o alta. Són
aquells on viuen, amb molt esforç, els nostres treballadors, immigrants dels anys
seixanta, que ja no són immigrants, que són catalans de sang, que ja formen part
del nostre passat, que ja són pares i mares de la Catalunya actual, que tenen fills
que parlen català: aquests són els que paguen els costos. Perquè a la seva escola, a
la seva parada de metro, a la seva escala, és allà on hi ha problemes, on arriba la
misèria que ells ja havien superat. I molta gent els diu: vosaltres que ja vàreu ser
immigrants i, per tant, ja sabeu el que és, no podríeu fer amb aquests que ara arriben
allò que us van fer a vosaltres quan vàreu arribar?
Es demana als qui ja van fer l'esforç, als qui van abandonar la seva pàtria, creant-ne
una de nova, que no és fàcil, que vegin com els seus barris es degraden perquè en
venen uns altres que estan pitjor que ells quan van arribar. És això el que els estem
dient? No és un gran sarcasme això? Els estem dient que acceptin tenir de nou un
barri amb les condicions que tenien els barris fa quaranta anys. I, ara que els havien
arreglat, han d'acceptar que les coses empitjorin. A mi això em revolta. Jo crec que
l'esquerra a més de la indignació moral ha de tenir una altra cosa. No només valors
i indignació, ha de tenir solucions. Les solucions es diuen barris segurs, barris
tranquils i escoles dignes. La immigració és un problema de polítiques. La
preocupació que tenen al Marroc per la immigració és escassa. No esperem que de
les lleis o els pactes en surtin massa resultats. Algun se n'ha de treure, però a còpia
de dir a la gent que nosaltres tenim la solució a aquests problemes que ells viuen, i
de resoldre'ls.
Catalunya es pot convertir en el banc de proves d'una colla de polítiques socials
que ens agradaria que fossin les més avançades d'Europa. Ens hem passat vint,
trenta, quaranta, cinquanta, seixanta anys copiant la socialdemocràcia nòrdica, la
centroeuropea. Ara estan passant per moments de dificultats. Però nosaltres tenim
12
�M A R f t G A L L
P E R
C A T A L U N Y A
tot allò que cal perquè Catalunya es converteixi en un referent. Hi ha els recursos i
el coneixement. I hi ha l'experiència. Venim de baix, dels ajuntaments, ho hem après.
Venim dels sindicats, de l'esquerra, del moviment de ciutadans que se'ns ha volgut
aplegar a l'entorn. I és des d'aquest coneixement i aquesta experiència que
aconseguirem el que vulguem aconseguir.
Vull, per anar acabant, formular davant vostre un parell de compromisos
personals:
Primer. Durant molts anys, Catalunya ha tingut un president que deia el que calia i
el que no calia, i un país que havia d'escoltar i aplaudir o tancar-se a casa seva. Ara,
vull que Catalunya sigui un país que parli i que tingui un president que escolti. I que
després governi. No que només escolti. Que escolti i que després governi. Però que
abans de res sàpiga escoltar. I sàpiga escoltar per tots i en nom de tots. Un president
presidencial, valgui la redundància. Que estigui un xic pel damunt.
Segon. Un compromís amb la regeneració de la política.
Una vegada més estem veient que la força del diner pretén subjugar la força o
l'acció de la política. Altres vegades m'ho heu sentit dir i crec que ha estat una
constant en la meva carrera política. Penso perseguir i espero aconseguir un grau
zero de tolerància amb el transfuguisme, amb la col·lusio d'interessos entre el diner
i la política. Ho hem aconseguit allà on hem estat, allà on hem governat. Lluitaré
perquè a Catalunya sigui així a partir d'ara.
Em proposo convocar, des d'avui mateix, totes les catalanes i tots els catalans a
donar el millor d'ells mateixos pel país. A canviar tot el que cal canviar: tot.
I si, com espero, el poble de Catalunya em fa confiança per obtenir la presidència,
em proposo treballar de valent i sense defalliment per aconseguir aquest objectiu
de canvi, amb el meu exemple i el del meu govern.
Tenim el deure de fer tot el que estigui a les nostres mans per comprovar el que
Catalunya pot donar de si.
I tenim el dret de gaudir d'aquest país mai vist que podem construir entre tots. No
en tingueu cap dubte, és possible fer-ho. Hem de fer-ho. I ho farem. Ara és l'hora de
fer possible el gran canvi.
13
�Res no em faria més feliç que servir una Catalunya dempeus, jove, justa,
autoconfiada, competent i innovadora. Una Catalunya que canviï la queixa per la
proposta. Una Catalunya que recuperi l'energia positiva que fa anys que va perdent
lentament. Una Catalunya que es reconegui ella mateixa, amb les seves capacitats
extraordinàries, i avanci confiada i segura.
Res farà més honor a la història recent del nostre país i la seva gent que una gran
victòria a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Compto amb vosaltres!
Endavant!
Visca Catalunya!
L'Auditori de Barcelona
29 de juny de 2003
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de Pasqual Maragall en l'acte de la seva proclamació com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-06-29
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Candidatura
Eleccions
Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Discurs de proclamació com a candidat, en el marc de la campanya Maragall per Catalunya.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
46:27 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Camí i Morell
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Camí, Jordi, 1952-
Muñoz, Josep M.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-07-12
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Ciència
Salut
Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Description
An account of the resource
Entrevista a Jordi Camí (Terrassa, 1952), doctor en farmacologia clínica.
Catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) (2005 - ).
Director de la Fundació Pasqual Maragall (2008 - ).
Director de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona (IMIM) (1985-2005).
Ha tingut una intensa activitat acadèmica entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad Pompeu Fabra, on a més de l'activitat docent i investigadora, hi ha ocupat diversos càrrecs (Delegat del Rector, Degà i Director de Departament).
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/387667488" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/387667488">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Camí i Morell</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Seu de la Fundació Pasqual Maragall
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Jordi Camí del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2758/19940821_LV_BuscaTrascendencia_VHavel_TradPM.pdf
13ef82d55c66f237f6361fd4a5cec8c2
PDF Text
Text
LAVANGUARDIA
....
�
2
Aiumamem de Barce1on;;
, AGO. 1991t
t 1,:)
En busca de la trascendencia
El presidente checo, Vac/av Have/, analiza unfuturo que no admite respuestas clásicas a preguntas nuevas
no ha acabado de nacer. Nunca antes el ser humano
había poseido tanta iníormación y, sin embargo .
dice Havc:I. hay algo que los antiguos sabian que a
nosotros se nos escapa. Havel planteó sus pro-
Vaclav Havel, presidente e intelectual checo. inten·
ta desbrozar el camino ya planteado por Walter
Benjamin, aquel que va de un mundoqueaim no ha
acabado de desaparecer al mundo nuevo que aun
VA(:LAV HAVJU,
H
.
•
ay buenas raz.Ones paracreér
que la era moderna ha termi
nado. Mucha& son las cosas
que indican que estamos
atravesando un periodo de
transición: algo parece �r
yéndose y algo distinto estar naciendo peno
samente. Es como si algo estuviese detrum
bándose, decayendo y acabándose 111ientras
algo nuevo, todaVía indefinido, emergiera de
.
la confiisión.
Lo c;iaracteristico en los periodos de confu- ·
sión es la mema y fusión de cultura y la plura
lidad o el paralelismo de los csccnarios int�
lectualcs y espirituales. Son periodos en que
·
.
todos los sistemas consistentes de valores se
desmoronan; en que culturas distantes en el
tiempo y en el espacio son descubiertas o re
::,-.-
destrucción de las culturas indlgenas que con
lleva la expansión comercial de Occidente. Lo
veo todo como una expresión típica de nuestra era multicultural y como seftal de que una
amalgama de cultutas se está formando. Algo
nuevo nace. Una era sucede a otra y todo re.
sulta posible.
. El mareante desarrollo de la ciencia, con su
fe incondicional en la realidad objetiva y su
completa fun�ament.aclón ·en leyes generales
y racionalmente cognoscibles, condujo al na. cimiento de la moderna civilización tecnoló
gica. Se trata de la primera civilización con
una cobertura global y ata unas sociedades a
otras, .sometiéndolas a todas a un destino �
mún y generaJ.
Al mismo tiempo, la reiación entre ia cien
cia moderna y el mundo parece baber agotado
su potencial. A esa .relación le failta algo. Le fal
ta Ja conexión con la naturaleza mú inlri�
ca de la realidad y con la experiencia humana
natural. la ciencia moderna cl!sica describia
�'Algo parece estar yéndose
y algo_· distinto estar naciendo
penosamenie. Es como si algo
estuvi�e derrumbdndose y algo
nuevo :emergiera de la confusión"
sólo la superficie de la& cosas, una sola dimen
sión de la realidad.
A más . dogmatismo en la confusión entre
esa sola dimensión y la auténtica esencia de la
realidad. másengai\osaes la ciencia. Sabemos
ahora inconmensurablemente más ace·rca del
universo ctue nuestros antepasados y, sin em
bargo, parece cada vez niás claro que ellos sa
blan algo más esencial que nosotros, algo que
se nos escapa .
.Lo mismo que ocurre con la naturaleza ocu
rre con nosotros mismos. Conocemos más
profundamenl� que nun� todos nuestros ór
ganos y su5 funciones, su estructura in.tema y
descubiertas. Nuevos significados naeen gra
duafmente en ese encuentro o ioferseoción de
dementas muy diversos.
Hoy, ese estado de·espfritu o ese estado del
mundo se llama posmodemismo. Para mí,·un
símbolo de ese estado seria un beduino mon
tado en un camello con sus túnicas tradiciona
les, con tejanos debajo, un transistor en la
mano y Un anuncio de Coca-Cola en la cola
del animal.
No estoy haciendo broma sobre el beduino,
ni vierto ninguna lágrima intelectual por la
.
puei;taS en una conlcrenc1a �n f iladclfia d 4 de ju
lio. al serle c-onccdida la Philadelphia Lillc:rcy Mc
dal. La publicamos en la versión dr un traductor de
excepción: Pasqual Maragall. all:aldc de Ban-elona.
·
·
las reaccione$ bioquímicas que tienen lugar
en ellos, y cuanto más mejoramos ese conoci
m¡ento, más inaprensible nos parece el espf ri
tu, el proP.6sito y el significado del sistema
que nuestros órganos forman en sú conjunto
y que experimentamos como nuestro unico
yo, como nuestra única identidad.
�¡ pu�. disfrutamos de los avances de la
civilización moderna que han hecho más fácil
nuestra existencia fisica en tantos aspectos
importantes. Pero no sabemos qué hacer
euctamente con nosotros mismos, hacia
dónde ir. El mundo de la experiencia parece
caótico, confuso. Los expertos nos explicarán
lo que queRJD.os del mundo objetivo, pero en
tenctemos cada vez menos nuestras propias
vidas.
...
.
.Vivimos en el mundo posmodemo, donde
todo es posible y casi nada cierto y seguro.
F.sta situación tiene consecuencias sociales y
políticas. La civilización planetaria a la que
pertenecemos todos nos enfrenta con retos
globales. Pero permanecemos i mpotentes
·
ante ellos porque, b!sicamente, nuestracivili
ziwión ha globalizado sólo la superficie de
nuestras vida&.
Pero nuestro yo interior continúa teniendo
vida propia, aparte. Y a menos respuestas
�LAVANGUARDIA
*
�
2 1
.:..1umamen1 lie Barceiot:<•
m:rse
·
que en' otros periodos históricos. Los politicos
se preocupan oon raz:ón por encontrar solu�
·
. ""
·
·
Cuando buscamos la fuente más natural
para la c reaéión de un nu evo orden mundi81,
es normal qu�:miremos.hacia los fundamen
tos tradicionales de la justicia moderna y ha-
1991t
cía uno de los lugares ·más grandes de la era
moderna: el .conjunto de valo res que fueron
.proclamados por pJ'.imera vez en este edificio
(el Independence Hall de Filadelfia). Me re
fiero al nspeto por el ser humano individua 1 y
único y sus libertades y derechos inalienables,
y tambi6n al principio de que todo poder deri
va del-pueblo. Me estoy refiriendo a las ideas
fundame"talesdela democracia moderna.
Pero incluso esas ideas son insuti.Cientcs.
lenemos que ir mucho más allá y más a fon�
do. Hoy estamos en un lugar distinto y frente a
uua situación diferente:, a la cual no pueden
dar respuesta satisfactoria las clásicas soluciones niodcmas.
, .� realidad..el principio mismo de los dere
chos humanos inalienables. conferidos al ser
humano por el Creador, nació de la idea típi
came nte moderna de que ese ser humano,
sii;ndo capaz de conocer hJ naturaleza y el
mundo, era la cumbre de la creación y el señor
de este muo�. �e antropocentrismo mo-
proporcionadas por la era del conocimiento
raéio nal a las preguntas básicas del ser huma
no más p ro fun damente pa.cece Ja aente afeo
a las antiguas certi dumbR5 de su tribu.
Debido.a ello, las culturas singulares, cada
vtz más en contacto entre it como resultado
de la civiliución contemporánea, 9e · dan
cuenla con nueva ui¡encia de au P,IOJ>ia auto
nooúa intcrha y de las ijjfercncias interna& en
relación con otras culiuras. Los conflictos cut.
turales están en alza y son més peligrosos hoy
ciories a 1a supervivencia de una civilización
que es global y multicUltural; buscan mecanis
mos de coexistencia pacifica que puedan·ser.
establecidos y respetados, así como una serie
de principios en los cuales podtt ñmdamentar todo esto.
Estas cuestiones han sido parti<:ularmente
dramatizadu por dos ácontecirn ientos cru
ciales de la segunda mitad del si�o XX: el ro
lapso del cofonialismo y la cafda del comunis
mo. El ornen mundial artificioso de las déca
das anteriores se ha desvanecido y aún no ha
aparecido un orden distinto y más justo.
La tarea política principal de los últimos
años de este siglo, en consecuencia, es la crea-
ción de u n nuevo modelo de coeiistencia en
tre las varias culturas. pueblos, razas y esferas
religiosas dentro de una sola civilización in
terconectada. Muchos.creen que esto puede
conseguirse a través' de medios técnicos: por
·la inven ción de n uevos instrumentos organi
zativos, poUticosy diplomáticos.
Sf, es claramente .necesario imaginar es
tructuras · organi:zativas apropiadas a la era
multicultural. Pero esos esfuerzos serán inúti
les si no nacen de algo más profundo, si no se
basan en valores gene�mente admitidos.
AGO.
·
"La tarea po/ltica principal
� la creación de un nuevo modelo
de coexistencia entre culturas,
pueblos, razas y religiones en una
sola civilización .interconectada"
derno si&nificó inevitablemente que aquel
que teóricamente dotó al ser humano de sus
deiechos inalienables, empezó a desaparecer
del .mundo. m estaba tanto más allá del alcan
oe de J� ciencia moderna, que fue gradual
·
mente empujado hacia una espe cie de esfera
privada, cuando no d i rectamente hacia la es
femdela fantaafa particular.esdecir, bacia un
lugar en que Jas obligaciones póblicas no son
de aplicación. La existencia de una autoridad
superioralserhumanoempezópuraysimple
mente a inteñerir en las aspiraciones de �te.
·
Clt'
•••
�LAVANGUARDIA
....
ttJ
::..iumament de Sarceior.a
Havel: "El ser humano sólo puede ser libre
si no olvida a aquel que le dotó de libertad" 2
La idéa de los derechos y l iberta
des humanos deb e estar presente en
el nuevo orden mundial, en cual
quier orden mundial que tenga sen
tido. Pero creo que deb e anclarse en
un lugar distinto y de un modo dife
rente al que ha sido habitual hasta
aho ra.
....
Paradoja: la ini>pirnci6n necesa
.
de la inte
ria para la n-gcneración
gri dad perdid a puede ser q ue se en
cuentre otra vez en la cicnda. En
una ciencia que es nueva -posmo
derna- y que produce ideas que en
cierto sentido le per mit an trascen
der sus propios límites. Daré dos
ejemplos:
El .. principio cosmológico antró
pico" nos conduce a la idea, quizá
tan antigua como la humanidad
misma, de que no somos una ano
malla accidental, ni el capricho mi
croscópico de u na minúscula par
tícula dando lumbos en los abis mos
sin fin del universo. Al contrario, se
gún este principio, estamos miste
riosamente conectados con el uni
verso, nos v em os reflejados en él,
del mismo modo que la evolución
del universo se rcílcja en no�otros
mismos.
En el momen to en 4ue empieza a
estar claro que estamos pruíunda
rncntc conectados con el universo
entero. la cie nc ia alcanza los l í m itL'S
extremos de su poder. Con el "prin
ci p io cosmológico antrópico" la
ciencia se ha situado en el borde en
t re c iencia y mito.
Con ello, no obstante, la cie nc ia
ha vuelto, después de un gran rodeo,
al ser humano , y le ofrece de n uevo
la integridad que había perdido. Y
lo hace anclando al ser humano en el
cosmos.
El segundo ejemplo es el de la "hi
pótesis Gaya... Esta teoria prueba
que l a densa red de interacciones
entre la parte orgánica y la parte
inorgánica de la su pe rfic i e de la Ti�
rra forma un solo sistema, una esp�
de de megaorganismo, un planeta
vivo, Gaya, denominación deriva
da de una antigua diosa reconocida
como arquetipo de la Madre Tierra
en casi todas las religiones existen
tes.
·
� t11t \
De a c uerdo con la hipóh."SÍS
Gaya, todos nosotros formamos
parte de un conjunto superior, mas
grande. Nuestro destin o no depen
de me ramente de lo que hac emos
para nosotros mismos; sino de lo
que· hacemos por Gaya en su �n
ju nto. Si la pone mos en pehgro,
Gaya prescindirá de nosotros en be
neficio de un valor superior. la vida
misma.
¿Qué es lo que hace tan sugestivos
la hipótesis Gaya· y el p rinc i pio an·
trópico? Muy simple: ambos nos re
cuerda n algo qu� sospechábamos
desde hace tiempo, algo que habla
mos proyectado en nuestros olvida
dos mitos y qu e quit.45 ha estado
durmiendo dentro de nuestros ar
quetipos desde siempre.
Esto es, la oonciencia de estar an
clados en la Tierra y el universo; la
certeu de que no estamos aquí so
los ni sólo para nosotros mismos,
s in o que formamos parte de entida
des misteriosas y superiores contra
las cuales no es aconscjabte blasfo·
.·
mar.
....
conciencia olvidada está co
dificada en todas las religiones. Las
cultu ras la prefiguran en for mas va
rias. Es una de las cosas que for m an
la base de la comprensión que el ser
humano tiene de si mismo , de su lu
gar en el mundo y, en último lugar, .
del mundo como tal. Esta concicn. cia o certeza nos dota de la capac id
da para autotniscendemos.
Esta
En los foros internacionales, Jos
polf ticos pueden reiterar mil veces
que la base del nuevo orden mun
dial debe ser el respeto U Jli versal por
Jos derechos humanos, pero eso no
significaría nada a no ser que tal im
perativo proceda del respeto por el
milagro de Ser, el milagro d el uni
verso, el milagro �e la naturaleza, el
milagro de nuestra propia existen
cia.
Sólo aquel que se someta a la au
toridad del orden un i ve rsal y de la
cre ación, aquel que valore la impor
tancia del derecho a fonnarpartede
ese orden·y de particular en él, pue
de valorarse genuinamente a sí mis
mo y a sus vecinos, y por consi·
guiente honrar tambi én los dere
chos de éstos.
La Decla raci ón de lndependen
cía adoptada hace 2l8 años en este
edificio, a fi rm a que el Creador dio
al hombre eJ derecho a disfrutar de
la libertad. Parece que el ser huma
no $6lo puede materializar la liber
tad si no olvida a aq uel que le dotó
de ella.•
·
Traducc ión de P�y¡ual Maraga/I
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
En busca de la trascendencia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Havel, Václav
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-08-21
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Filosofia
Història
Description
An account of the resource
Article de Havel que recull les seves paraules en ser-li concedida la medalla Philadelphia Liberty, traduït per Pasqual Maragall
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Maragall, Pasqual, 1941- (traductor)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2757/19920702_ElPais_CulturaTotesCoses_VHavel_TradPM.pdf
58a00722a4399861e01b3f9e96d972ac
PDF Text
Text
:lOt
LA
CULTURA DE TOTES
Vaclav Havel
�
COSES
(The New. York Review,
d'estar molt clar que,
Hauria
May
28,
1992)
(*)
en coherència amb els meus
ideals,
voldria accentua r sempre i en tot llec la cultura
en
la
meva practica politica.
C u l t ura en el sent i t
més
ample
del
mot,
incluent-ho tot ,
des
del
�ue
podriern
anomenar
la cultura de la vida quo t i d i ana -o 11civilitat11fins al que considerem alta cultura,
les ciències.
que incl o � les arts i
v ull
dir
amb això que l'Estat
hagi
de
subvecionar
fortament la cultura corn a parcel.la concreta de
l'esforç
humà.
Ni
tampoc
comparteixo
la por
indig�e
de
molts
artistes
que el periode que estem travessant ara hag i
de
degradar la cultura i f i nalment destrossar-la.
La majoria
s ense 3donar-s1en,
dels nostres artistes s ' han acostumat,
que
a
la generositat il.limitada de l ' Estat
socialista,
No
subvencionava
una
sèrie
d'institucions
culturals
i
organismes,
independentment
que
aquell
film,
suposem,
costés
un
milió o deu milions de corones,
e
que
algú
l'anés
a
veure mai.
No importava quants
actors
parats
l'ünica cosa que
tenien els teatr es en les seves nòmines:
comptava
és
tothom
que
fos
en
una
nòmin�.
L'Estat
comunista coneixia on estava el gran perill:
en el
regne
de
l'intellecte i de 1 1 e sperit .
Sabia perfectament a qui
s'havia
de
pacificar primer m i t j anç a nt
una
generositat
irracional.
El fet que l'Estat esdevingués me n ys i
menys
capaç
per
de
a
fer-ho
és
confirmar
una
altra
qüestió,
fins a q u i n punt
que de
tenia raó
fe t serveix
per
a
ser
ternerós;
perquè,
malgrat
tots els premis i
propines
i
titols
que
els van llençar,
els artistes van
ser
dels
prime rs a rebel.lar-se.
Per
tant,
les
queixes nostàlgiques
recorden
amb gran afecte la seva
el socialisme, em deixen ben fred.
La
cultura ,
al
menys
guanyar-se la vida.
en gran
Hauria
dels
artistes
que
:;ocial11
sota
"seguretat
part,
ha
ò1aprendre
de ser parcial ment
finançada
a
a
�través
d'exempcions
fiscals,
fundacions,
fons
de
desenvolupament
l alt res formes similars,
que per
altra
i
banda
són les que convenen millor a la seva p l ural i tat
llibertat.
Com
més
variades
s igu i n
les
fonts
de
f inançarnent
de les arts i les ciències,
més gran serà la
varietat i la competència en l'art i la rece r c a acadèmica.
hauria
de
donar
suport
solament
-de
manera
racional, trans parent
plante j ad a - a aquells aspecte s
de
la
cultura
que s1gu1n fonamentals per
a
la
nostra
identitat nacional i per a le s tradicions civilitzades
de
l a nostra terra,
i que no puguin ser con s e rv a d es a través
dels mecanismes de mercat tots sols.
Estic pensant en
el
patrimoni
arqu i tect ònic (no pot haver-hi un hotel e n cada
castell per fer front al seu manteniment,
ni pot esperar
se
que la vella a r i s t ò c rac i a r etorni i els ma n tingu i
per
tal de pre s e rv a r l'honor de la família), les biblioteques,
museus,
arxius püblics i institucions d'aquest ordre, que
avui
són
en
un
estat de degradació
espantós
(com
si
l ' anteri or règim "de l' obl i t " hagués deliberadament volgut
anorrear aquests testimonis importants del nostre passat) .
Igualment
és
di f í c il d'imaginar que 11EsgléEia
o
les
Esglésies,
en
el futur previsible - hagué s s i n
de
ten i r
mitj ans
per
a restaurar totes l es
cap elles ,
catedrals,
monestirs i ed i f i c i s eclesiàstics que s'han a�3t
enrunant
durant
el s
quaranta anys de comunisme.
Són part
de
la
riquesa
cultural
del
país sen cer i
no
sol�ment
motiu
d'orgull per a l'Església.
L'Estat
� b7n
E�rnento tot això tant sols corn a introducció i per ser més
exacte. El que realment vull subratllar és una altra cosa.
Considero
immensament
importa nt
que ens
oc.upem
de
la
cu ltura no com una m é s de les activitats humanes,
sinó e n
e l sentit més ample:
l a " c ul tura d e to t e s les co s es 11,
el
nivell
general del comportament p ú b l ic .
Per això
entenc
prin cipa lm ent
la mena de relacions que existeixen entre la
g en t ,
entre
els poderosos i els febles,
els s a ns i
els
malalts, els joves i els vells, els adults i Els nens, els
empresaris
i els con su mid o rs ,
homes i dones,
mestres
i
estudiants,
o ficia ls i soldats,
pol i cie s i c i ut a d ans ,
i
aixi succesivament.
Més
encara.
Pen s o en la qualitat de les relaJions de
la
gent amb la natura, els animals, l ' atmo sf e r a , el p a i s atg e ,
les s eve s cases; 13 cu ltura de
les c i utats ,
els jardins,
�e les grans
la c a sa i l'arquitectura,
de l'alimentació,
empreses
i les botigues;
la c ultura del treball i de
la
de
la
moda,
del
cornportanant
i
de
pub l ici tat ;
l'entreteniment.
�tot aixo fóra difícil d ' imaginar sens e
política i administrativa,
sens e
la
cultura de les relacions entre l'Estat i el ciutadà. Abans
de
la
guerr a,
en tots aquests a spectes érem
al
mateix
nivell
de
les
pròsperes
democr à cies
occidentals
del
I encara hi ha més:
una
cu l t u ra leg a l ,
si no més amunt . Per adonar-nos del nostre nivell
moment,
actual, n'hi ha prou amb creuar cap a l'Europa occidental.
Jo sé que aquest catastofric declivi en el nivell cultural
general,
en
el
n ivel l
del
comportament
i
l'educació
públiques
està
relacionat
amb
la
nostra
de c linan t
economia.
I
fins
i tot que n'és,
en bona
mesura,
una
conseqüència.
Tanmate i x ,
m'espanta
més
que
el
mateix
decl ivi
econòmic.
Es més vi sibl e ,
es una
sensació
més
"fí si ca " ,
si
es vol.
M ' i magino que,
com a ciu ta dà ,
em
molestaria
més que el bar on vaig f os un l lo c on la
gent
escopís a terra i el s empl eats em trac t e ssin malament, que
no pas el fet de no poder-hi anar cada dia i pagar el plat
De la mateixa manera, m'emp iparia menys
més car del menu.
no
ser
capaç de comprar-me una gran casa
cases boniques enl loc .
que
no
veure
Potser
el qu e vul l dir es pro u clar:
per molt
importa nt
que
sigui
po s a r l'economia dreta,
no és ni de lluny
la
nostra
única
tasca.
No és m enys importa nt fer
tots
el
possibles
per millorar el nivell cul t ura l general
de
la
vida
quotidiana.
A me sur a que l'economia es desenvolupa,
a i xo
succeirà,
certament.
Però no podem dependre
només
d'aquest
efecte,
hem d'iniciar un amplissim programa
de
mi l l ora
d'estàndards
culturals.
I no és c er t que
hàgim
podem començar
d es eguida,
d'esperar a ser rics per això;
sense una corona a la b utx aca . Ningú no em pedra con vènc er
que
necessitem
una infermera mes ben pagada per
t ractar
els pacients amb més consideració, que només una casa ca ra
pugui ser agradable, que s olam e nt pugui ser cortès amb els
clients
el comerciant ri c i que nomé s ell poçu i posar
un
rètol ben bonic a la porta,
o que exclusivament e l
pagès
ric
pot
tractar
bé el s eu bestiar.
Aniria
encara
mé s
enllà,
i
d iri a que,
en mo lts aspectes la mjllora de
la
civ ilitat
de
la
vida
quotidiana
pot
accelerar
el
desenvoluparnet econòmic ,
des de la cultura de l ' o f erta
i
la demanda,
del comerç i l'empresa fins a la cul tur a dels
valors i l'estil de vi da .
Vull
fer
tot
el que pug u i per a
co nt r i bu ir
de
manera
concreta
a
un programa de mi l lora del nivell general
de
civilitat, o al m enys fer t ot el possible per expressar el
meu interès personal en aquesta millora,
ta nt si ho
faig
com
a presiden t com si no.
Tinc la impres s ió que això es
una
part int eg rant i una conseqüència lògica de
la
m e va
noció
de
la
política com a pràctica de la
m or a l itat
i
�aplicació
d'una 11responsabilitat
superior".
Després
de
tot,
¿
hi ha alguna cosa que els ciutadans -i
doblement
en darrera
instància,
els polítics- hagin de cercar més,
que la consecució d'una vida més plaent,
�és interessant,
més variada i més suportable ?
(*)
(Traduit al català per Pasqual Maragall da la
anglesa de Paul Wilson publicada al NYR)
versió
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La cultura de totes les coses
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Havel, Václav
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-02
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Política
Europa
Description
An account of the resource
Article de Havel traduït per Pasqual Maragall a partir de la versió anglesa de Paul Wilson publicada al New York Review of Books
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Maragall, Pasqual, 1941- (traductor)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2756/19930207_DdG_CercantCamiRoma_PM.pdf
d5b91396c6b0a214ba1183b425347de6
PDF Text
Text
OPINIÓ / Diumenge, 7 de febrer- d'e 1993
DIARI DE GIRONA
pei; rejlexionar SÇ1br� �erents temes d'especial interès.
L'alcalde de BarçeJona, Pa�qual Mar�gall,,ha �crit
Pa�àl Maragall parla <runa ccèpoca daurada del cata
lanisme» en la seva expansió nominalista i pràctica, i
remarc;a que els catalans haurem de millorar en quali-
aquesta narració pèr als lectors de DIARI Dê'GIRGNA,
en l a qual, a les acaballes del 1992, any en què Barcelo
na es va convertir en centre d'interès
mundial,
aprofita
.
.
.
:
'
tat de persones. Pasqual Maragall també reflexiona, al
llarg d'una excursió per Rupià i les seves rodalies, sobre
l'any dels Jocs i el Cinquè Centenari, la solitud de les
persones i la seva tasca d'alcalde.
. . �·
«En el turó de la Talaia, a un
quilòmetre de� vda (de Rup�L en .1 ����
�
�� ����
�
�������'�
�
ª ��
���
!�
'C
�������
un indret per on passa un antic
1
.•
·
,
'
í
à
·
;;
..
r
e
�
n:iaterx toponi m pod na f�� .ref�rè.n: :
. '? ,
.. ,0,
.
.
.
cia a una torre da guaita. (!1G1rona•. ,..-:r---:z:::;'"7t
'T7""i7':�
t
;:::--· ,,;71
' ::;;:-.-----------.--7-----------
pas a pas», vol li, pàg. 278, Diari dè
Girona, 1987).
Aquest matí m'he pro pos,at
retrobar -per l'altre cantó, des de.
Corçà- el camí romà, que, suposo,
devia anar de la Talaia de Rupià' a
Corçà passant per Candell. Des de·
fa uns anys, el camí és tallat artjfi- ·
Al f"
��� �� [ � : � ;�����!���( ;;;_;� ·,;'-''._.
"
,
,>
•
•
•
_
••
ce·· rca·nt.�e· 1·
•
••
ld l
't'
1992
•
cam1 roma
·
cia l ment a qu atre passes de l a·'
Talaia per mor d'uns propietaris.,.,,
que no fan honor al seu nom. He
travessat, però, els impediments, he . : .
arribat a la bassa natural de les tres,
alzines velles, sempre seguint el
camí, i aquí l'he abandonat per la
dreta, pujant pel camí dels ametllers
fins a la carretera de Girona:-l:a Bis- :·..:
bai. Després de travessar la carrete
ra he anat fins a Cassà de Pelràs,
· ·er un
passant pel casalot tjúe va,s
temps el restaurarit'<d:!I toc dels:
ximples». Fa 16 o 17 anys que sóc
aquí i he voltat ·una mica per tot
arreu, però aquest passeig fa temps
que no el feia.
M'he aturat a l'església de Cassà
'
i he pujat dalt del terradet de la
plaça. És un lloc encantat. Tot plè
gat. no he trobat, fins aquf, ningu .. ...
Però aixi com el plànol inclinat éfels
camps d'userda a sota la Talaia em:·
continua emocionant per la.suavitàt de la seva inclinació, les distàncies .
·El turó de la T�la_ia; Al fons, el poble de Rupià. (Foto PEP IGLESIASJ.
�:.
sense obstacle que s'hi albiren,
l'!.
.w �
Corçà a la Talaia de Rupià per Can
llunyanes, nítides però no estriarran dels camps tímidament veruri' soroll, ñf una mosca. Cap moto!
de 11. També hagués pogut ser:
dejants de l'hivern, el raé6d� Ca�,
dents, que sento sense que em senE( possible senglar .no apsireíx. Són
ben al contrari, no ·encàDta pé
encara cap senyal conegut. Però no:
-:··
'
:" .
f ..!·gu! '� t9t ªixò?
11 prop.da.J
.
s:tari meu com casa meva? - sóc a tocar de casa. El camí existia.
seva franquesa, sinó pel seu misteri
No sé si sóc molt lluny de Can·
Si hagués de resumir en un sol
i la seva història. Una pedra discreta _deli i Rupià. 11EI �os·�·m desf,er¡a»,, .' Gràcies a la bellesa, potser, ho reconec COffi' a propi? Portem inscrit un
pensament aquest any diria: l'home
declara que el mossèn assassinat
COIJl deia·�J poeta. 'Es el èlescans·
va arribant a una idea del món. El
totai:'No és cap hora, no és cap lloc.
sentit de l'ordre, tenim un codi a la
l'estiu del 1936 hi és enterrat: «¡Prenostra memòria que reconeix situamón, per fi, és rodó, finit, abastable.
seme l», afegeix. (Quin país recom�
Nó passa ningú. No se sent res. S'aplicat!).
Cinc-cents anys després de Colom
caba l'any m'é s tens de la meva . cions hermoses? o bé, sabrem mai
entendre -entendre, seguir però
el veiem sencer: el sentim. Les notí
vida. Tens abans dels Jocs, no tant
Seguint camí avall, en direcció a
sentir?- la bellesa dels paisatges
cies no amaguen, sembla, res del
durant -curiosament- i tens desPlanils, he passat davant de la petita
que passa. Ho sabem, ho podem
cavallerissa que un dia va ser ,de . prés, vés 12�r on. Sembla que no
dels altres, la petja de l'estimació
saber, ben tot.
l'António, el Gitano. .Les r:n�"'.es f'.l
' !!�
'ens 1'9derl�fdonai' l'èxit: quill P!!ts: 'aels altres per allò que és «casa
'
'
hi venien a voltar, a cavall pel bos"è i'· 'rec<>mplicatl
Un cert vertigen va associat a
seva»? Els respectarem éom a nos·
els camps de Cassà.
Quan ariibes a· Cassà de Pairàs, tres? (No ho són, però els respecta- aquesta s.ituació. D'una banda, ho
sabem quasi tot, tenim una percep
A la baixada cap a Planils la bici
recordo, hi' �·à ·l.in� cartell que diu
rem com si fossin nostres?).
ció real i autèntica del món. D'altra
«20» -no es-·pot·passar d'aquesta-·
Acabarem d'entendre que «el
agafa velocitats considerables. (El
domini deïa terra» creix infinitabanda, si mirem enfora des d'a
lector ha de saber que el passeig - veloeitat-Oi afegeix à sota, à�b 'la
ment si el compartim?
quest món, veiem que no sabem
l'he fet en bicicleta). Els camins són
mateixa lletra: «Afluixa, nano»'.
«ben res», com diuen a Girona.
CLlidats. Però a Planils no hi ha ninDe la mateixa manera què als
Deixem-ho córr er. Som d'on
vam néixer. Hi ha olors d'infantesa
' l mirant-nos a nosaltres matei
Estats Units: una familiaritat (excesgú: deuen haver sortit. Girona, a
que' ens marquen, som cridats per
xos, què carai sabem del càncer, de
siva?) amb l'ignot passejant. Una
l'esquerra, i de nou a la dreta i avall,
l'origen i potser per la terra que ens
la droga, de l'esquizofrènia, del llen
complicitat de llenguatge, un tuteig
arran de la riera frondosa, en direcha de colgar, i no per una altra.
guatge, de la fecunditat i la demo
ció a Corçà per l'antic, suposo, camí
sense haver estat presentats.
grafia? Ben poc.·
ral, que surt davant de la masia que
·Continuo ajagut. Cada cop més ·
Tanmateix, què hi faig jo sol en
'·"
· ·
·
·
·
· .
·
·
•
· ·
�
·
•
· .
·
·
·
·-
·
·
·
hi ha al revolt de la carretera, just
abans del poble de Corçà. Però, en
comptes de seguir, després de travessar de nou la carrete
. ra, per. l'antic camí vorejat de plàtans que entra ·
el poble -que poques en queden,
d'aquestes carreteres!- giro amunt i
endins i m'lencaro a nord cap.a
Rupià. En efecte, hi ha un camí. Es
potser el camí romà?
Baixant des de Candell no l'he
trobat mai. Un cop m'hi vaig perdre
a lloms d'un 600 blanc, vaig carregar una soca d'olivera que encara,
tinc per aquí i vaig girar cua. A can
Mongol em van dir que el cainí
havia existit, però que s'havia per·
dut.
Avui, doncs, temptejo el camí de
pujada, en direcció contrària; preg unto a un home de parla castellana que té cura d'uns camps tancats
i sembla tenir una caseta, i em diu
que sí, que vagi amunt, que està
malament, però que fent un "quatre
a dreta i esquerra i anant recte es va
tirant.
De sprés d e l quatre hi ha un
moment que el camí s'ensota i és
envaït d'esbarzers. Passo pel cantó
del camp d'userda que hi ha sobre
el camí i el retrobo més amunt, l'abandono de nou a través d'un bosquet per estalviar el fangar i vaig a
petar a un bosc de pins encara
joves però suficients.
M'hi ajec cara al �ol. M'est�ro. Ni
j3
_
endormiscat.al sol de fi d'any. Vaig reveient cada escenari, cada racó
per on he· passat.' Indrets que ên re-··
co'rden d'alti;és de més llunyans, pe- '
rò són més meu's, m'acompan
' yen.
Els prat' s d'Escòcia, els bo�co's
txecs; la tardor perfecta de Nova·
Anglaterra... què tenen que no són
exactament meus? Hi ha dimensions en cada paisatge: la bellesa, el
paisatge més o menys endreçat,
d'una banda, i l'apropiació;:el paisatge que sento com a íf1eu o com
a alíè, que m'acosta.? casa.o·mEtt
' .;
'
separa.
A casa és on jo dormo, �imo,
menjo._On'les yeus tenen un timbre
sabut,"on'ehtenc'les trampes d!?I
llenguatge i �Is seus matisqs. (Es
més ric el llenguatge a casa que la
traducció simultània de l'alemany
en una sala de reunions a Brussel.lesl Alii n9 hi ha matis. La pròpia
conStÍ\JÇ,Cio1 de l'al'emany �� diferent, 'in'traduible. E,n' realitat; ·cada
idioma es· una altra· cosa que qualsevol altre idioma; encara que tots
es diguinïdioma).
La bellesa perfecta dels prats
d'Escòcia, l'emoció infinita de la
tanca prirhorosamènt pintada, dels
caparrons dels nens jugant a futbol,
emergint i submergint-se rera la
línia d'horitzó pròxim del primer
prat, més alt, xutant una pilota cap a
una porteria invisible, però que s'in:
tueix; les seves veu�, ni properes ni
·
aquest camí? Anar cap a un altre
lloc, cap algun lloc .on hi ha altres
persones. Sempre estem anant cap
a' llocs on hi ha altres persones, o
descansant pec tornar-hi. Com avui.�
De solitud, de vegades, en tenim
massa i de vegades massa poca,
com aquest any. Si no hem reconstituït la nostra -com diuen els cursis- pau interior, necessitem la nostra dosi de solitud. Si les companyies ens· han atabalat, si el soroll"
és excessiu durant un temps.exces.sivament llarg, els altres; aleshores,
·no ens diuen res.
En el camí, en canvi, a la natura,
quan un s'hi posa, tot ens crida, tot
ens diu alguna cosa. Em diuen alguna cosa les pedres, totes m'agraden, me les enduria. Canta en mi la
natura, cada revolt em sol.licita.
Però potser som massa sensibles a l'entorn: la natura ens parla
de vegades en excés. No absorbim.
la quantitat de sol.licitacions: anem '
·de l'una a l'altra. No les processem,
ens desborden.
De la pedra meravellosa a l'alzina perfecta, al bosc d'alzines, a com
·el bosc es protegeix de les ferides
causades per la vora del camí, creant petites vegetacions obstrusives,
tancant la ferida.
M'he llevat i torno a avançar. El
revolt ens canvia les oracions: ve't
aquí la bòvilal Ja estic arribant! En
efecte, sóc al camí romà que va de
·
L'home va repetint (quin avorri
ment) els cicles d'eufòria i desànim.
Tot és blanc, tot és negre.
Priva l'entusiasme del contacte,
de participar en el núvol de senti
ments que passa, de no separar-se,
no del que són els altres sinó, del
que diuen. Sobretot, diguem-ho
també, si no volem prendre mal.
Atàvic ramat que bela tot alhora!
El dia següent vaig tornar a fer el
mateix recorregut, amb la família.
Anar tres és més complicat: qui es
pera qui?'Però aquest dia les bicis e
ren prou ben engreixades, lliscaven
bé, el dia era esplèndid un altre cop.
Darrera l'esgl�sia de Cassà, la
Diana em va redescobrir un petit
edicle de pedra per a la cobla, d'es
quena a tramuntana, al bell mig del
campet. Sol, abandonat, mut, ben
fet, noucentista, mancomunitari
segurament, tot un monument a la
catalanitat tossuda, modesta, lliga
da als vents, als pobles i als diu
menges i a les festes.
Les persones som una mena de
bestiar que uprocessem les dades»
de l'entorn, distingint plànols, línies
i velocitats. Entre Planils i el mas
Pastor, tres Quatre llaunes van pas
sar rabents amb pagesos dins. La
velocitat en un camí de carro és tota
una altra cosa.
Potser el gran canvi d'uns
pobles a uns altres és la grandària
del territori vital. Abans (o avui en
una tribu primitiva africana o de l'A
mazònia) cada persona no veia en
vida seva més de X altres persones
ni coneixia més de Y quilòmetres
quadrats. Ara la X i la V s'han multi
plicat per factors elevadíssims. l
això vol dir més velocitat i un cert
més alt nomadisme. El meu avi no
va anar més enllà de Cauterets i
Marsella i Madrid (potser un cop a
París). l el seu escenari habitual era
format per l'espai tancat entre el
Collserola, l'Ateneu i el Diari de Bar
celona, amb centre a la plaça Moli
na. l era molt per l'època!
Ell té un article fantàstic sobre
!'Empordà que és encara la meva
guia en matèria de pàtries. Com
més petita la pàtria, més universal
per més autèntica. Som europeus
perquè som catalans - i no deia
espanyols, afegia, perquè la millor
manera de ser espanyol era ser
català. Per la mateixa regla de tres,
acaba dient, arribarà un dia en què
als empordanesos i als barcelonins
ens convindrà més que ens diguem
empordanesos i barcelonins que no
pas catalans, per l'interès de Cata
limya. La veritat és en el gra més
que en l'espiga.
Ha arribat aquest dia? No enca
ra. Al contrari, estem travessant l'è
poca daurada del catalanisme, de la
seva expansió nominalista i pràcti
ca, cada cop més confiada, més
asserenada, però encara vigilant.
Tanmateix, s'acosta el dia en
què, per ser bons catalans, haurem
de ser, sobretot, més bons ciuta
dans -de Barcelona o bé de !'Em
pordà-. Perquè haurem de millorar
en coses que tenen més a veure
amb tal com som en qualitat de per
sones més que no pas en tal com
som en qualitat de catalans.
Un alcalde ha de def ensar, a
més de la seva pàtria, el civisme
com a única pàtria que no exclou
ningú, i saber que la nació ja sola
ment mi llorarà, a partir d'un
moment, en la mesura que millorin
les seves ciutats i pobles, no, doncs,
en la mesura que altres nacions la
respectin més o millor.
Arribem al punt àlgit per segon
cop. Des d'abans de
, l Mongol fins al
camí dels Morts. Es quasi tan per
fecte com Escòcia, i és sud alhora i
el vent del Marroc hi arriba de tant
en tant. És Suïssa ... i és casa meva, i
de seguida, a llevant, apareixeran
les Medes i la cinta blava que ens
defineix, la línia que dóna sentit a
aquest camí amb certesa romà.
A l'altre cant, en aquest desem
bre-gener increïble, s'amorta el
blanc intens i pur del Canigó, reta11 at riet sobre l'altre blau, més
esblaimat en els dies que som.
Hi ha un punt en què la xeme
neia de la bòvila, la Mare de Déu del
Món (fosca) i el Canigó fan quasi u
na línia dreta. Si per ventura un dia
feu el camí romà, cerqueu aquest
indret. No existeix exactament,
però, en els 50 metres de segment
definit per aquests tres punts, el cel
i la terra poden estar més a prop
que mai.
Els colors respectuosos de l'hi
vern, els perfils nítids, l'absència
d'atmosfera, estan ben col.locats en
el paisatge. Res no ens domina si
no és el fred -i no en fa massa. l
encara el fred duu un dels colors
més fins: el blanc gebrat de l'herba,
la rosada.
Si pujant el camí dels Morts cap
al camí romà mirem a l'esquerra,
tot això ens a pareix d'un cop
damunt la tendra userda, un matí
d'hivern, La natura aleshores rumia,
prepara lentament i silenciosa l'es
clat que s'esdevindrà, res no es
belluga en l'harmonia d'un escenari
contingut.
Però l'esclat vindrà. Tan cert
com que avui acabo aquestes rat
ll �s ja a Barcelona, a Collserola, al
1
piyae l gener, abans de tornar a la
feina.
* (Alcalde de Barcelona)
/(
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Cercant el camí romà: al final del mític 1992
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-02-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Empordà
Territoris
Rupià
Catalunya
Identitat (Concepte filosòfic)
Description
An account of the resource
Article reflexiu i introspectiu de Pasqual Maragall a les acaballes de l'any 92.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2755/19830519_Avui_SobreCatalanismeObert_PM.pdf
918756ecca76b67727a4a27f78e7a212
PDF Text
Text
DIÀLEG
AVUI, dijous,
19 de
L 'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i 1\fu'a, dóna
res¡:x>sta en aqriest article a un altre publicat divendres
passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC
en relació amb les paraules pronunciades pel primer
11
maig del
1983
durant un acte electoral, el �t dia 6 de maig. :Maragall
utilitza com a element principal de la seva resposta les
paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que
foren dites emprant principalment la llengua castellana
Sobre el catlllanisme <<obert>>
avi�r Folcb va escri� uns mots
l AVUI en relació amb les
parautes del 6 de maig a la
plaça Catalilllya. Malauradament per
als assistent.S, aquestes paraules esta
ven escrites. Però aixo, ara esdevé
ci rcumstància feliç, perquè em
permet de remetre'm textualment al
que vaig dir, en relació amb la qüestió
de l'idioma i la cultura catalana, que
és del que parla en Xavier FoJch. Crec
que val coma resposta:
<&guirem per sempre fidels al
servei d'aquest poble.
»Segui.remos por siempre fieles al
servicio de este pueblo.
»Diré �rimero unas palabras en cas
teUano. Uoas palabras de-respeto a los
barceloneses de adopción, que aban
donasteis un dia ya lejano westros
campos y pueblos de Espanya para ve
niros a trabajar, ·a censtruir nuestra
ciudad, a construir Catalunya
» Vuestros
hijos seguramente
a
X
meves
hablan ya
catalan. Vuestros nietos
�lona
se
sera de mis hijos y de
los vuescros. Nuestros nietos del año
2000, dentro de 16 añ.os, seran her
manos de sangre y de lengua, y todos
respetarón las tierras ancestrales de
donde vino su família.
»Yo mismo soy nieto de un barce
lonés del barrio de Ribera que se casó
con una andaluza de Jerez, y de un za
patero alicantino de Monóvar, que se
tasó con una campesina de su pueb1o.
Ella se Uamaba Azorin i él se Damaba
Mira, Pasqual Mira. Y junto al Azoríri
materno estan en mis nombres el Ma
ragall patemo y los Gorina y Benassal
de Sabadell.
»Todos vinieron a Barcelona Bar
celona ha sido siempre abierta y se
guira siéndoio. Ha creado hijos or
gullosos de serlo, críticos, exigentes,
pero orgullosos de Barcelona M�la
dos, procedenles de todas las razas y
.
horizontes, pero orgullosos de Barce
lona.
»He em�o mis palabras con un
verso de Salvador P.spriú. Los barce
loneses tenemos la obligación. de
seguir .siempre fieles al servicio del
pueblo de Cataluña. Somos la capital
de Cataluña.
»La
capital
de una cultura que no
morira porque es del pueblo. Tene
mos que aprenderla y defenderla.
Todos.
>:>Si nuestra eultura se perdiera el
mundo entero saldria perdiep.do. Una
lengua que ban bablado campe§inos y
ciudadan� cómefciantes y poetas,
durànte siglos, es una riqueza de toda
Ja bumanidad. Tenemos que resi;ietar
la y aprenderl.a, respetarla-y enseñarla.
»Seguirem per sempre fidels al
servei d'aquest poble.
»l. ara, un diré a tots que jo crec
que ser fidels al nostre poble vol dir
no tancar-se a ningú, il-lusionar-nos
·
·
tots plegatS amb ob.jectius de con
strucció que eogresqwn, que uneixin,
que arrossegui; (lue no enfrontin, que
no divideixin, que no insisteixin en el
passa t que ens fa díferents., sinó en el
futur que ens farà iguals. Que no insis-
teix:in en el passat si no és amb respec
te per tothom Que .insisteixin en eJ
futur per respecte a un present que ês
difícil per a tots i que cal superar>>.
Crec que sobre la pase d'aqt!e$ta fi
losofia ens podem entendre totes les
forces catalanistes i populars, tant les
provinents de l'antiga Esquerra Repu
blicana..' que pèr a mi, en l'àmbit mu
nicipal de Barcèlona continua essent
la referència històriq¡ obligada
(Aiguader, Oiries Pi i Sunyer), com
les que ha �pat el Partit Socialista
Unificat de Catalunya. Hi haurà difi
cultats, però les vencerem N'estic
segur.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Sobre el catalanisme "obert"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-05-19
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Cultura
Identitat col·lectiva
Català
Castellà
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Description
An account of the resource
L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, dóna resposta en aquest article a un altre publicat divendres passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC en relació amb les paraules pronunciades pel primer durant un acte electoral, el passat dia 6 de maig. Maragall utilitza com a element principal de la seva resposta les paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que foren dites emprant principalment la llengua castellana.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2754/19821207_PM_NoticiaAmistosa_JMBallarin.pdf
f84c41972cf10aaaa1352f6579d4734b
PDF Text
Text
...... 5
�
""""t
Per a l'Avui- fora de misses0
�-desembre-1982º
PASQUAL MARA.üALLo
Notícia amistosa.
Sóc prou amic d'aquest minyó que ha arribat a batlle de Ciutat per a no saber
ne els anys ¡
''•
D�u voltar la quarentena. Acabo de veure'l a la televisió, ..
Bigotis i corbata, Lis
t el cos endavant,--. la proa arromangada del nas; �s el
de sempre, tal com el recordo amb la seva cara de vedellet savi i roso
Per� comen9ar& m&s de lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de can Gorina de
Matadepera, es va casar amb un senyor de Sabadell afavorit de patilles i la pare
lla va tenir un fill fam6so En Joan Maragall, "el de la vaca cega" com li deiem
irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels n�ts i
lels
amics dels n&tso
En Joan Maragall, el famós, deixava tretze fills quan moriao Tretze fills so
ta la tutela de la vídua, DolllDiA Clara Noble, una andalusa amb arrels angleses,
tan clara de seny con noble de fetso
1.111�
sa"'
i� <>l c:>t'l:t. ..Lc.
ililil...
ll ..... nels tretze Maragalls hi ha quatre ties santes,
to»,
un
un
e as:;.,
pintor, un escul
foll benelt, dos senyors de Barcelona, una noia menuda i els dos petits0
M&s d'un fa versos d'amagat, però a veure qui gosa publicar-los dient-se Maragall
Sigui com sigui, els tretze són rebrots ben diferents i alhora ben semblantsº Tot
fan cara de versos ocults amb la cortesia continguda dels senyors de deb�0
El pet•t m&s peti
t¡
de la maragallada es diu Jordio Ara ha sortit senador i t'
el fill a ca la Ciutat0 En Jordi va perdre el. pare als primers passos, va fer
L · " ª r�.ss:1n
!'•l"
fs ol ..
1'\t'lst>tu+
la 'ÍcOIO•lit'�to
.,{.,
estudis de savi1i anava destinat a catedràtic de filosofia
sami�lia i de la llorigada
\ ...,,.. va venir all� que en
rra,-.,.
. C.l\•
J'
sal) tl
¡l i
a treballar
ell\
�
/
al costat del Pep Cal
ue. criava en .... Xirau Palauº Pevò va venir la gue-
�\CV\
se.
la pau o En Jordi, que anava veient" em. la ca-
de quitxalla, va haver de deixar-se de filosofies i es va posar
uns laboratoris. Ell sap prou...- com li va costar d'aguantar anys
i anys les carallotades del marketing. Ho va aguantar com un senyor.
Poc abans de la guerra, en Jordi s'havia casat amb la Basi Mira. Aquesta Is
filla d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que ara no en
L.'!J2
�
'"'"'+1tvc.16V\ 1; ,b.-c ..lc �r\'ei;2 .. -:i.•"
$j tuts r
l t' del Giner de los Rios
parl i mai, era una .._ llumenera\ J FIT
a Madrid.,
La família Mira no s'assembla massa a la Maragall. Els de rel alacantina són
m&s expressius. L'àvia Mira era una senyora que
se blegar-s&. iilm9
cal.
� ls
\���gafava �l bast6 sen
Mira, com els Maragall, s�n bonhomiosos i fan costat quan
Per família i per escola, en el matrimoni Maragall Mira hi coincideixen dues
tradicions liberals i dos
\"�""ins
i
paral-lels J
�
1
diterrani del poeta de casa, et.e l'altra la gracia
�.. � .. .,:.b <=.�C."'t
entesQ\des de
adrid l l t'
1
·J
D'una banda l'oreig me-
l1:1 M:.4h2�0
andaluSà) passada
,
per Soria i
..
º Una i altra són al fons de l'anima del nou al-
c�lde barceloní. Qui no ho s�piga no
l'entendr�.
�2
'. {'.\\
um certa impr� ssi t de feblesa i
/
En Jordi i la Basi són �és aviat menuts, \ uoa
sorprenen pel seu coratge0
he vist sovint tris
o
�s,
e
\
�u.s... r-
·\
l s*'t amb ells les hores bones i les malesp els
mai no els
's tambl d'aquesta veta, amb
\
�e
�
vist venfutso El fill, l'alcalde de�iutat,
tenacitat
airet bonhomiós t6 la
dels qui s6n prou humils per a saber qui sóno
Tornem als pares0 E
?•
T
'
La Basi i en Jordi han tingut vuit fills, tre�
noies i cinc nois0 Cada un amb les seves tirades, cada un amb les seves etziva
des, cada un amb les seves febleses i les seves fortalese&o Són ben b� fills de
�n noio
q ui s&n fills. En Pasqual &s el fill tercer, el s
....a
Abans
cal parlar del noi gran, que tamb& es.diu Jordi i Is pintoro Un pin
tor genial, sense adjectius, però aix� no fa al caso En Jordiet &s un personatge
de illpl. Dostoiewsky amb un ..... punt dels cristians de Dreyer passat pel pa amb
oli de la Mediterr'àniao i1Plllillm1.--11sa-..•'-•• Jo li d�c •••-•••
Tots els que l'hem tingut aprop estem tocats per
la �eva
En Pasqual no seria qui &s sense els silencis
d'aquest germ�o
Dintre de la tirada liberal dels pares, els vuit maragallets han crescut
/ am�..a germanor ..-.... Des de menuts, el batlle i els altres
tenir germans, el goig de barallar-se sense trencar
han conegut el goig \
els lligams.
hanfrencat mai#els lligams ni crec que els trenquinº
s ense entrebancs
/
o
El Pasqualet era
un
minyó tot ros. No s� pas quan el vaig con�ixer, puc dir
a un col-legi d'aquests
q ue el conec de sempre0 Va anar
amb records del Blanquerna del vell Galí, sota la tutela benvolent de l'inevita
ble capellÀ que. s'esfor�ava a_ser liberal, mentre la canalla cantava canfonetes
l
d'E� Llongueresº No crec que e� Pasqual en tingui mal recordo Va arribar al bat"
xillerat amb fama ben guanyada de llumenera, pero mai no fou un bastaix de lli-
�
bres, sabia jugar quan calia, tot i que no arrib�s a davan
del "Junior" com
dos cosins seus i el Xavier Ruber�. Tampoc no era un bastaix de la pilota0
Encara que no-" se'n queixi, no s� pas si el col-legi va marcar massa en Pas·
' all� que vivia a casaº Una casa oberta, on hi en
trava tothom, on tothom hi podia dir la sevao El minyonet que acabava el batxille
\i:..ot;H,
rat, desprn�'s d'escoltar
(, es podia trobar escoltant
qual. El va marcar
�
molt
J'
illll9
�¡,.��
m a
1r
lubidrn
·
to tes les filosofies que es fan i desfano En Pep Calsamiglia anava aig�es avall
pels meandres de la .... metafísica, el Gabriel Maragall s'enfilava sant Agustí
amunt edir& passa i passa, el pare Jordi les deixava anar a gotims, en SÒria vin
gut algun cop de Madrid les dei:x:.ava anar pel brac 1ros, i m�s pel broc grcis lea
deixava ... anar el"Juan{n"Rubert� wli pare d'en Xavier, que ho · rebentava tot i
un cop, enrabiat amb la mtisica del dia, ens va trencar ben trencats dos discos
del Brassens.
Quan acabava el batxillerat, en Pasqualet ho havia sentit tot de to�, des de
sant Bernat, el Brassens i el Sartre fins a MaK Scheller, passant, tant de val,
per l'inevitable Marx que comenpava a treure el nas entre aquells savis i vero
lava fort entre els jove&.
�3
Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics dels seus paresº En
tre d'altres, i potser el primer, en Xavier Rubert de Ventós, que ben aviat va
.
.i a to�s
.¡._'tica
. �q, l'es�e
.
..
etica
a l''
de jugar d, extrem dret per a ficar-se
d eixar
.
�
l
els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va comen�ar economia i
una altra carre�a ! que deu ser la de dret, ara no me'n rec o bl. Les va acabar
totes dnes0 No
\ �e.a
{
a
,
la impressicf de matar-s hi
ben guanyada fam.a de llumenera.
l
.
�
�
,
, pero continuava amb la
/')
#
Mentre els patriarques discutilen a la sala gran del cal Jordi i la Bas i, en
u
una habitació amb dues lliteres, dues taules, un parell de cadires, un centenar
de llibres i llibrots, un miler de burilles i una boira èe fum, els minyons as�
seguts a terra discutien i discutien i discutien.
'
Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostalgiao En aquestes jo
me les feia molt amb en Genís Maragall� en Jordiet, el Quico Vila i en Jaumet
Lor�s. En Jaumet, que s'havia de casar amb la germana gran del Pasqual, era una
llambregada carism�tica que soni1ia arreu. El trobave.tlt a la taula de "El Cie1rvo",
a les catacumbes dels; "felipes" i a les altres bataneres que fressaven amb en
.
Raimon Galí. En Pasqual i en Xavier eren mis jov&e, quedaven una mica
..e.,.."' r
e1
sa
.
1
feien la seva0 De tant en tant em pujaven a casa i les hores se'ns feien curtesº
Un dia, a casa mateix�
vaig trobar la colla discutint de capellanso El que tenia el cap mis calent�
"y de cuyo nombre no quiero acordarme", etzibava:
-Quan fem la revoluci6, els capellans
an/
carqd.es no costar
se:rsa una
\ �"'ª"'
�
nosaº Els capellans g
�
i
gaire d'esbandirº Els que ens faran nosa de deb� seran els
Ballarins .• Em pregunto si fora lícit acusar el Ballar{n de marieta per a desopres·
tigiar-loo
Sabia que era un discussió acad� mica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dirs
-Tots sabeu que jo no s6c marieta, penjar-m'ho f6ra una mentidaº Ning� no pot
�cs
de mentides. I m'&º Suposant que jo fos marieta, vosaltfer revolucions
�
tres sou amics meus, i ni per a fer la revolució no us podrieu.vendre un amicº
Si la revolució ha d'èsbandir les amistats m's val que plegueuº
En Pasqual em v� dir amb la mitja rialleta:
-Pepe, tens ra6o
Sense mentides i fidel als amics, sabia que la bullidera del Pasqual no s'atu·
�
raria
discussions acad�miques. I va trobar l'Urendaº E� Jos� Ignacio Urenda
¡
venia de Valladolid, fill d'un militar de la rep�blica mortº A casa seva vivien
ben pobres, per'ò no en parlava maiº Era
arborada a cada paraula que li venia M
un
miny6 menut, nerviós, amb una passi6
¡}A.l(
)mina "tan ancha como Castilla"º
·¡
En els remolins de la conspirativa, mentre els uns cantaven al Palau els
�
altres feien comit�s i subcomit.�s a les vores dels "xinos", l'Urenda era la
"praxi" dels 11felipe11.110 T
yFLP,"frente de liberaci6n popular"0
Quan va
p assar una temporada a la presó i una altra a la "mili" del S'Ahara, els felips
van aflacar, quan va tornar-ne els felips tornaren a treure el nas.
�L�ürenda va trobar els dos minyons i amb la seva angelical mala bava els va
engegar tallant:
l
-Tu, Xavier, no. passar�s de 11profesi6n :sus matriculas de honon" o Tu, Pasqual9
ets una altra cosao
Menat per l�renda, el Pasqual va entrar a la política de partit. Pen� el cas
tell� va donar molt mis alí. futur alcalde, li va donar una fidelitat gairebl mís
tica i un punt d'utopia sense el qual la política 6s impossible, ja que la pol{-
'
�'>
tica, mis que l'art de les coses possibles11s la gracia de:Jli'\impossibleso
Ara l'Urenda
no &s a l'escambell, ningd no en pal
·
lao PerÒ l'alcalde sap prou qu� ha rebut
0na
1'
li; l
so
f
L
'Mª
s
de les m6s belles persones que s'hagi trobat a la vora.,
sa l v.;i. 1-.
l.'Urani.da va 8 uzàaz en Pasqual de la picaresca pol:!-Uca, perque
�
al costat dels que s la jugaven hi havia la pica,.-esca., Un dia la poli va dur al
{?alau
de
Justícia
unes colles d'estudiantso
G1.V•cr1o1
tenir ordres de fer
� �'
el fet 6s que els estudiants presos es pogueren barrejar amb els familiars i dos
\c-;i.��
d'ells anaren a fer el
....
a un bar d'apropo Quan en tornaren, la poli ja havia
,
tancat les port.es del " cuartelillo" i els. dos minyons \tingueren \fein.Al a conv'èn er
l a guàrdia .. que ells eren
' dels derinsJ ..
En aquestes, el Pasqual entrava i sortia de casa a les hores mis estranyes0
\)>e.vi'
D
1
tenir nom de guerra i to�,
�
Íllll
no
sempre� bonhomi6s, proper i amb a,
•
s&. Quan el trobava era el Pasqualet de
�umor
�
de raig fi que gasta � la mara
gallada. Com que mai no he estat ficat a cap pol{�ica, no podr a dir qu� feia
el noi• .,....
Un
cop
q, J
vaig\J;"S•-r·
" HL 1 profeta:
l•'
7
-En Joan Revent&s ser� el cap del socialisme catal� ..
liR:
�
1
·
aqac'.Wseep �n Revent&s era el cap del MSC amb quatre gats, quatre gats i la
�
mosca v ronera de la Nrtria Bozzo., � Ja sabeu com ha anat la hist�ria0
Tot prepara�t la hist�ria, en Pasqual continuava la conspirativa0 �o tl �
•'esperit de conspirador·, ho feia perque s'hi sentia obligat. Se sentia obligat
a passar hores de por d'una banda a l'altra, hores i hores a les fosques amb la
poli al darrera i nomis una mica d'esperanfa al davant.,
I així es va casar. La Diana Garrigosa tambl t& besavis a Matadepera, a la ca
sa que duu el seu cognom., Em sembla que la Diana fa alguna cosa d'aquestes qae en
diuen imform'àtica, per� &s
normal., Sempre ha fet costat al
seu home, i a hores d'ara, quan li arriba a casa amb la vara de batlle, ..i.ii11. con
tinua normal i planera sense urcs d'alcaldessa.,
La Diana i el Pasqual tenen tres fills, dues noies i el noi xic. En Pasqual
sap fer la cuina i, quan era temps, sabia treure les caques dels nadons, prepara
va el "pelargon" i vestia els menuts. Feia enternir veure aquella parella amb
q_ jaj espigada,
la quitxalla iun::MiNt., ..Aira\la tene
No s6 pas s
la gran deu voltar els setze anys.
�� Pasqual t& temps de fer la cuina,
\
de tant en tant; l
a !'Empordà i agafa el:.-. �avee. Em temo que no en sap gaire.
',se'n va
�5
Quan encara er�• a la conspiratÓria, en Pasqual va marxar amb la família als
\«ca111"a
.....,
�stats Units0 �o s' ben b' que hi feia, dosa
·a
remenar economia a gavadals en una
d'aquelles universitats americanes tan universit�rieso Quan en tornaren, cap dels
c,
de la "llmerican way of lif&" º Pell'�, d es de.
)lb.aagall , Garrigoses no tenia /l.U
\
4
l lavors, en Pasqual diu que Nova-rork 6s la ciutat que m6s s'estima despr's de
Barcelonao
Tornat a casa, el
+
nost�e home va continuar amb la pà.l{�ica i va entrar a tre
D c. 111-.
'
,
- l una oficina d aquelles tan tecntques que
fer-ho e":':.f
ballar a ca la 6iutat0 �e
-(UQ;"' c;ilH'
e--'\
-lY<ÏC.Vl
;!i'JC�
quedar b6o .._.:¡n Pasqual va esverar
deix'== arraconades i nom's [ JL'
1
•
l
.,
'
el galliner lfllllll perque tingu& la gosadia de fer allo que ningú no fena: treballava. 'l'reballava tant que
'
'
F
; un senyor
'
¡
�� V �
' -1 em va lloar la fei-
na del Pasqualeto Era un senyor important{ssim de la 11Presidence de la !tepublique
que parlava un francès d'allò tan francèsº Quan li vaig dir que coneixia "monsieu
Maragàll" em va perdonar una mica el meu mal fran'è'es.
Entre conspirat�ria i ajuntament, es va acabar la conspi
ratoria
1'
va canviar l'ajuntament
l
... i va comen9ar la política que coneixeu
prou i .. no vull pas esclofollar. Despr6s de le primeres eleccion s, en Pasqual
va dir als seus pares l
-�
�'ha
'
J
l
1 •
'
f
¡
¡ g
·
una dita que el retrata:
acabat la guerra civilo
Els que hem viscut la guerra, sigui a la trinxera que sigui, encara no ens hem
fet pagues de c�m,la gent nascuda m6s tard esperava que ens oblidesssim de les ma
tances,
\t.c..-tAc.Sf' l'»
.-�
a caminar en pau.
·
l
l
la pudor de polvora triomfant o ven�uda i "99 comencessim
Tant de bo tots e·ls polítics cregue'ssin de cor, com ho creu el batlle de 'iuta
que s'ha acabat la guerra civilo
J
i ,,.11c1tc\xo
� aixl\
•
aquesta not{ci
mistosao
+
Volgudament no he parlat de la posici6 política lllld
llllill9 el batlle,
........IÍIÍIZl..
llill •Nom6s he volgut parlar-vos d'un amic que ho ser! sempre0
Si hagu6s de remarcar un tret d'en Pasqual, remarcaria la seva tendresa,. Tenap
en el treball, amb un punt just d'utopia contrastada pel pragmatisme dels econom istes, amb: la duresa d'una feina que li ha tocat sense cercar-la, s6 que sempre
"fc .. .,i.,.._
' \\
Ser&
menut,,.
1
•C
i que mai no perdr� ..,.e1
J
som.riure infantívol que li conec de�
Josep M,. Ballarín Monset,.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: notícia amistosa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-12-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Alcaldes
Família
Description
An account of the resource
Mecanoscrit original de l'article de Mn. Ballarín per ser publicat al diari Avui, en motiu de l'accés de Maragall a l'alcaldia de Barcelona.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Relation
A related resource
En el document original hi ha també la versió manuscrita de Ballarín.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles