35 10 1529 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/186/20041205.pdf 6bdb60996d0b65dc0cad7388e816e4d5 PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la Constitució Girona | 5/12/2004 Estimats conciutadans, Avui ens podem preguntar: Què representava la Constitució espanyola fa 26 anys?. Ara ho sabem: representava l'oportunitat d'obrir una llarga etapa de pau, democràcia i autonomia, desprès de l'intent dramàtic de la 2ª República. La victòria de les esquerres a Catalunya en les primeres eleccions, les constituents de 1977, havia permès el retorn del president Tarradellas, la recuperació d'un sistema autonòmic semblant al vigent durant la segona República. Però la Constitució del 78 era la suma d'una colla de pactes. Acceptava la forma monàrquica de govern. La Constitució va proposar la generalització del sistema autonòmic no solament a les tres nacionalitats històriques que el van plebiscitar durant la República sinó a totes les regions espanyoles Ara, un quart de segle més tard, que hem de fer? Ara hem de crear el Senat de les autonomies, posar en la Constitució el que hem fet en aquest quart de segle i introduir-hi Europa, perquè vam entrar a la Unió 8 anys desprès d'aprovar la Constitució espanyola. Hem d'aconseguir que l'esperit inicial de la Constitució sigui respectat. Que les nacionalitats siguin nacionalitats i les regions, regions. Que cada nacionalitat històrica sigui considerada com a tal, com a comunitat nacional. Ara és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies i de donar cabuda a les diverses realitats que volen conviure en la nació de nacions que és Espanya. La lectura proposada per l'anterior Govern espanyol era restrictiva i contrària a la direcció i la dinàmica que la Constitució del 78 assenyalava. Això ens ha fet perdre uns anys. En comptes de seguir avançant es va oblidar aquell pacte fundacional i es congelava un statu quo incomplet. 1 �Ara anirem endavant. Catalunya no fa trampes. Espanya pot confiar en Catalunya, perquè Catalunya juga i jugarà net. Espanya hi sortirà guanyant. Una Catalunya a la defensiva no convé a ningú. I una Espanya a la defensiva, desconfiada, tampoc no convé a Catalunya. Ciutadans de Catalunya, A Miravet totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya vam acordar un calendari i unes formes d'actuar per a obtenir el consens en la reforma de l'Estatut. L'esperit de Miravet s'ha de respectar. El respectarem tots. És més: estic convençut que Espanya necessita un acord com el de Miravet, que recentment s'ha aconseguit a Catalunya. Sense això no hi haurà reforma constitucional. Quan la Conferència de presidents autonòmics ens reunirà a la primavera, en nom del nou govern català explicaré l'Estatut aprovat pels catalans. Quan Catalunya s'explica, convenç. El millor temps encara no ha arribat; però el millor temps s'acosta. Que ningú no l'esguerri per interessos de partit. Catalunya i Espanya no s'ho mereixerien. No hem de caure en cap provocació ni hem de decidir, davant les dificultats que ens trobarem, que Espanya no té solució. Ara tenim un nou Govern espanyol disposat a reprendre el camí de l'avenç cap a l'Espanya diversa i plural prefigurada en la Constitució. El president Zapatero està demostrant determinació i coratge polític per dur endavant les reformes institucionals necessàries. Ha proposat dues coses: una revisió del concepte de nació espanyola i més respecte pel concepte de nació catalana. Poc que ho havíem vist això abans... Amb el president Zapatero compartim la convicció que ha estat justament l'èxit de la Constitució el que ha obert la possibilitat de la seva reforma raonada i raonable. Estem començant a anar més lluny. Tots junts, Catalunya, Andalusia, Euskadi, València, Galícia ...: tots. Espanya sencera entesa com la lliure unió dels seus pobles. Fóra un error negar-se ara a la necessària i convenient adequació estatutària i constitucional. La Catalunya del segle XXI, l'Espanya plurinacional i l'Europa unida, que també s'ha dotat d'un Tractat Constitucional, han de trobar camins legals viables. Camins que 2 �puguin ser compartits amb comoditat per la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes dels pobles d'Espanya. Us en adoneu? Estem davant la cruïlla que sempre havíem somiat. Europa ha integrat dins els 450 milions de persones que des del segle XIX s'estaven fent mútuament la guitza .. i la guerra; Espanya es reconeix diversa i dóna llibertat i confiança als seus pobles; Catalunya s'afirma, creix lliure i potent, retorna implicació i solidaritat, afecte per afecte. Espanya, per fi, s'expressa tal com és: plurinacional i més europea que mai. Ara ja no és l'horitzó que tenim al davant. És una realitat. Abordemla amb decisió, serenitat i fermesa. El millor temps és a tocar de dits. Com a president de la Generalitat faré el que calgui per assolir-lo. Estic convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de Catalunya. Pasqual Maragall 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1668 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la Constitució Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Autonomia Constitucions Espanya plural Territoris Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/280/060621_Declaracio_president_reeleccio_CAT.pdf 176a4206d826781b84c42bd54d818a40 PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya Palau de la Generalitat, 21 de juny de 2006 He acomplert els meus compromisos. Vostès saben que quan dic això estic dient veritat. També els puc dir que, davant de mi mateix, he assolit els objectius que m’havia proposat. Quan a començaments de l’estiu del 1998 vaig tornar de Roma, vaig acceptar la proposta del meu partit de ser candidat pel PSC a la Generalitat, i aleshores vaig adquirir un compromís múltiple, un compromís basat en una sèrie d’objectius: En primer lloc, fer possible una alternança del Govern que posés fi a un període monocolor, de domini d’una sola idea de Catalunya, una idea conservadora. En segon lloc, construir un nou projecte polític amb el conjunt de les esquerres catalanes. Un projecte que tingués com a nord la millora de l’autogovern a fons i que havia de tenir com a objectiu també el canvi de les prioritats de la política catalana posant l’èmfasi en les polítiques socials, i això hem fet. Tercer objectiu, contribuir decisivament a impulsar una nova proposta d’Espanya, d’Espanya plural. I quart, i evidentment no podria ser d’altra manera, convertir el Partit dels Socialistes de Catalunya en el primer partit del país, objectiu també aconseguit. Diumenge que ve, farà vuit anys justos que vaig anunciar públicament aquests quatre compromisos. Vuit anys després, doncs, puc passar balanç dels fruits que ha donat aquell compromís, si m’ho permeten: Ha estat possible l’alternança política a Catalunya. No era una quimera, era una possibilitat real que ha donat fruit. Avui som, des del punt de vista democràtic, un país més normal. Capaç de governar-se des de diferents filosofies, sense que el país es trenqui, sense identificació entre el país i una manera de pensar Hem millorat a fons el propi autogovern. Per què? Doncs perquè avui tenim un nou Estatut, una nova llei fonamental, molt millor que la que teníem, molt més sàvia i molt més ambiciosa. �Hem demostrat que són possibles unes altres prioritats de govern. Avui Catalunya té millors polítiques socials, es més a prop de la gent: escoles, barris, sanitat; això és el que han estat els eixos de la nostra política anunciats al principi i acomplerts en data d’avui. És cert també que hem influït decisivament en l’opció del socialisme espanyol per un aprofundiment federal de l’Estat autonòmic. El camí cap a l’Espanya plural obert per Catalunya és avui imparable i tots els seus pobles, crec, n’han de rebre els beneficis. Avui el PSC és el primer partit de Catalunya. Crec, honestament, que si fem balanç es justifica plenament la decisió, madurada de fa temps, els ho haig de dir també sincerament, de no tornar-me a presentar. He fet el que havia de fer; segurament tot és perfectible, i s’hagués pogut fer en alguns aspectes millor; segurament algunes coses que han passat, millor que no haguessin passat; però això no és el més important. Hem fet el que havíem de fer, he complert els meus objectius, els he complert com a persona i els hem complert com a partit i els hem complert com a Govern. Ara és l’hora de donar pas a nous equips, a noves persones, a nous lideratges, perquè des del mateix concepte de Catalunya i amb la mateixa ambició despleguin totes les potencialitats del nou marc institucional que representa l’Estatut que acabem d’aprovar i de referendar com a país. És un moment de renovació política. Ha arribat el moment de fer-la. I en aquest moment, les meves primeres paraules d’avui,a part de repassar el que ha succeït, que és el que acabo de fer, és d’agraïment als amics, als companys i als ciutadans que han estat prop de mi i amb mi i que m’han fet costat durant tants anys, i que en part avui es poden sentir decebuts. Els tinc un agraïment sincer, adolorit si voleu, perquè sé que esperaven una altra cosa. No els havia pogut dir abans, no era el moment de dir-ho, sí de pensar-ho, sí de saber-ho, i per tant, avui, aquestes paraules, només aquestes, les he dir amb pena, amb sentiment, però al mateix temps amb agraïment i amb la convicció que tota aquesta gent, que durant aquests darrers dies gairebé diria m’ha perseguit amablement i afectuosament, entendran perfectament el que estic dient. Espero que el 2006 passarà a la història, no només pel nou Estatut, sinó també per l’altra gran fita d’aquests anys: la pau al País Basc. �Ahir mateix vaig poder parlar, perquè em van trucar per felicitar-me pel referèndum, amb el president Ibarretxe i amb Josu Jon Imaz. L’esperança és el sentiment dominant que compartim. Torno amb Catalunya. Amb el nou Estatut, Catalunya obre una nova etapa en la seva història i en el seu autogovern. La Catalunya del nou Estatut té futur, té un futur obert, sobretot si la governen forces diferents d’aquelles que van impedir la reforma mentre governaven. Això també ho he de dir amb respecte per aquestes altres forces, però amb sinceritat. La Catalunya del nou Estatut ha de ser governada per una nova generació que sàpiga allunyar el país de la política irritada i del tacticisme que sovint ens ha dominat. Fa tres anys vaig iniciar el canvi d’idees i persones que Catalunya anhelava des de feia temps. Era ben bé l’hora i feia temps que era hora. Vam obrir les portes de la Generalitat a una fornada d’homes i dones que podien demostrar que Catalunya volia i podia fer-ho millor. I ho hem fet. Doncs bé, ara vull cedir a aquesta fornada d’homes i dones la responsabilitat plena de construir el futur d’aquest país. Amb la meva decisió vull passar el testimoni dins mateix de la força política que més va treballar pel canvi, que més ha treballat per l’Estatut i per les polítiques socials d’aquest país. Aquest ha estat i seguirà sent el meu projecte. És l’hora de treballar, amb rigor, amb serenitat, amb complicitats, pel futur de tots. Penso seguir prenent part d’aquest esforç col·lectiu. És en aquest sentit que demà mateix tractarem amb el president del Govern espanyol sobre el desplegament de l’Estatut aprovat diumenge. Hem treballat, i molt, per arribar fins aquí. Ara toca seguir-ho fent, continuar, com a govern de Catalunya i no com a plataforma electoral. El Govern com a representant de la voluntat del poble, que té llibertat de donar-se distintes maneres de governar. Fa tres anys vaig demanar paciència, tenacitat i determinació. Crec que he demostrat tenir-ne. I tenir-ne més enllà dels interessos de partit. Al servei del país. He procurat fins avui, i així serà fins al darrer dia, fer-me digne de l’honor del càrrec de president de la Generalitat, que el poble em va atorgar, de president de tots els catalans. �També vaig dir, diumenge, que tots havíem d’estar a l’altura del que hem decidit. I mentre sigui president de Catalunya, i també a partir de l’endemà de deixar de serho, seguiré treballant pel que considero el projecte més digne que aquest país es pot imaginar. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1761 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya sobre la reelecció Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Missatges institucionals Govern Política Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/167/20040311.pdf f66de009342ede8a573852add2c8646c PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, en relació amb l'atemptat terrorista d'aquest matí a Madrid Palau de la Generalitat | 11/3/2004 Benvolguts conciutadans i conciutadanes, Avui ha estat un dia tràgic per a tots nosaltres. Un dia que quedarà incrustat a la nostra memòria com un dia d'infàmia insuportable. Avui he vist als ulls i a les cares de la gent el dolor, el desconcert, l'astorament i la ràbia que s'ha apoderat de tots nosaltres. Aquest matí, en el silenci emocionat de la Plaça de Sant Jaume, he estat a punt de cridar "mal nascuts" als autors de la barbaritat que s'ha comès a Madrid. El sentiment col·lectiu d'indignació és tan immens, que considero el meu deure, com a President de la Generalitat, donar un missatge de serenor i de confiança a tota la societat catalana en aquesta hora tan difícil. És ben cert que, des d'aquest matí, patim amb els que pateixen, de la mateixa manera que ells ho han sabut fer per tots nosaltres i per les nostres famílies quan ha estat necessari. Recordo ara Hipercor, recordo Vic i Roses, recordo l'assassinat d'Ernest Lluch i la presència emocionada a Barcelona de qui va ser el seu president del Govern. Avui tots els catalans ens hem de sentir ciutadans de Madrid, víctimes del terrorisme i la barbàrie. Al costat de la lògica reacció d'indignació i de dolor, tenim el deure cívic de no deixar-nos condicionar pels qui volen sembrar el terror. No volem viure dominats per la por. Per això tenim el deure cívic d'expressar tots aquesta indignació i el nostre rebuig a l'atemptat i l'instint criminal que el pugui haver inspirat. Per això, em sumo a la crida feta pel president del Govern d'Espanya, i convoco a tots els ciutadans i ciutadanes, de totes les edats, de totes les idees, d'arreu de Catalunya, a manifestar-se demà a les 7 de la tarda. 1 �Els convoco - per expressar el seu suport fratern a les famílies de les víctimes de l'atemptat de Madrid, - per reafirmar el compromís col·lectiu d'acabar amb el terrorisme, i, també, - per demostrar la nostra voluntat de conviure pacíficament i d'exercir els nostres drets democràtics. Vull demanar, doncs, a tots els ciutadans de Catalunya que diumenge dia 14, facin ús amb la màxima llibertat, del seu dret de vot, del seu dret a la llibertat en contra de la barbàrie. No podem deixar, de cap manera, que el terror s'instal·li en les nostres vides. Ni tampoc que les condicioni. Per tant, doncs, com a President de la Generalitat, demano que demà col·lectivament i diumenge individualment, tots diguem no a la violència i sí a la llibertat. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1649 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, en relació amb l'atemptat terrorista d'aquest matí a Madrid Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Acció política Madrid Espanya ETA (Organització) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-11 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/164/20040218.pdf 45722dc924cc9f9d45f441a458d9a38e PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat sobre la treva d’ETA a Catalunya Parlament de Catalunya | 18/2/2004 S'ha produït el que es podia esperar i ja va succeir fa quatre anys abans d'unes eleccions generals, aleshores ETA va trencar la treva i va assassinar un general i l'exvicelehendakari Fernando Buesa. Ara no trenquen la treva perquè no n'hi ha, ara seguiran matant, si poden. Si poden, seguiran matant. Que diguin que no mataran a Catalunya ens indigna més, pel que té de perversió. Perquè pretén utilitzar la mort com a eina per a dividir els pobles d'Espanya. És repugnant. No perdonarem mai, mai, mai, l'assassinat d'Ernest Lluch, dels policies municipals, dels regidors del PP, de les víctimes d'Hipercor, de Vic, del Mosso d'Esquadra mort a Roses, . Mai. Ni oblidarem a Jáuregui, ni al matrimoni de Sevilla, Alberto Jiménez Becerril i la seva esposa Ascensión, ni a Miguel Ángel Blanco, no oblidarem els catalans cap de les víctimes d'ETA, ni les d'aquí ni les d'enlloc. No volem el perdó d'ETA. Ens fa fàstic. No volem el perdó d'ETA. Però no ens hem de quedar en el rebuig del sadisme d'aquests personatges i dels seus comunicats patètics. Com a President de la Generalitat demano, amb urgència, de tot cor, des de Catalunya, que es renovi el Pacte Anti-terrorista per incloure totes les forces polítiques democràtiques, totes. Que no es doni a ETA el benefici de seguir dividint els demòcrates. Aquest és el seu gran benefici. Sóc conscient que quan s'acosten les eleccions és difícil que les forces polítiques es posin d'acord. Però justament: ¿no està ETA utilitzant un cop i un altre cop aquesta dificultat per a trencar l'acord de tots els demòcrates? ¿No ho va fer l'any 2000? ¿No ens adonem que les nostres divisions donen ales al terror? Demano, exigeixo, a totes les forces polítiques catalanes, a totes, que expressin el mateix rebuig, la mateixa indignació i la mateixa voluntat de mantenir el debat democràtic que els ciutadans esperen i que ETA vol destruir. 1 �Demano també a totes les forces polítiques espanyoles, a totes, que comparteixin el propòsit que avui Catalunya expressa de sumar les voluntats de tots els demòcrates en un únic esforç antiterrorista. Desactivem, tots junts, el missatge-bomba que ETA ha enviat avui contra Catalunya i contra la convivència de tots els pobles d'Espanya. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1646 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat sobre la treva d'ETA a Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Terrorisme Acció política Catalunya Espanya ETA (Organització) Partits polítics Polítics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/199/20050423.pdf 367055b59df6b657f74aa62a99df5269 PDF Text Text Declaració Institucional del president de la Generalitat, amb motiu de la Diada de Sant Jordi Barcelona | 23/04/2005 El calendari cívic de Catalunya té tres dates assenyalades: la d'avui, 23 d'abril, la de l'11 de setembre i la del 15 d'octubre. Són tres commemoracions amb orígens, significats i expressions diferents, però que configuren el relat simbòlic de la catalanitat. La diada de Sant Jordi és la nostra festa de la primavera. Amb els anys n'hem fet una celebració de la cultura i dels llibres. El Sant Jordi és l'expressió d'un poble en pau i d'una complicitat:amb la compra de roses i llibres, un dia feiner es converteix en un dia de festa. La diada de l'Onze de Setembre és la nostra festa nacional. És la festa que ens aplega a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense cap excepció. És la celebració del compromís per una Catalunya més lliure, més justa i més fraternal. L'any passat la Diada va adquirir la solemnitat institucional que li corresponia i que li correspon. El quinze d'octubre commemorem la figura del President Lluís Companys. Catalunya vol restituir l'honor, la dignitat i la memòria de totes aquelles persones que donaren la vida pel país. I el President Companys les representa totes, les representa millor que ningú. El Govern de Catalunya vol vincular aquestes commemoracions amb un avenç real en les nostres finalitats, en els nostres objectius com a poble. Aquest any podem celebrar un Sant Jordi lligat al reconeixement de la llengua catalana a la Unió Europea. Catalunya és una nació. Catalunya és una nació d'Espanya i d'Europa. Formem part d'una Euroregió, la de l'antiga Corona d'Aragó, que va arribar a la seva plenitud amb un Rei nascut a Montpeller, format a Monzón; Compte i Rei a Barcelona i conqueridor a Mallorca i València. Amb tots ells, agermanats, celebrarem, l'any 2008, el vuitè centenari del seu naixement. Mai havíem avançat tant en el reconeixement de la nostra llengua i en tan poc temps. Mai un Govern espanyol havia arribat tant lluny en el seu deure constitucional de protegir la llengua catalana. 1 �Mai s'havia plantejat amb tantes expectatives d'èxit el reconeixement oficial del català a Europa, tot i que encara hi ha molt camí per fer. També enguany ens podem felicitar per haver resolt amb èxit una qüestió pendent de fa molt temps. Per fi es farà realitat la restitució dels documents confiscats, tant a la Generalitat de Catalunya com a persones físiques i jurídiques, per part del règim franquista al final de la Guerra Civil. Aquesta restitució és un acte de justícia històrica. Com també ho és la rehabilitació política i moral del president Lluís Companys. El Govern espanyol ha fet les primeres passes, començant per manifestar la voluntat de restituir públicament i legalment l'honorabilitat del president assassinat. S'han fet gestos i està en marxa la iniciativa legislativa que ho farà possible. S'estan trencant els darrers tabús. El que no vam acabar de fer en els anys de la Transició democràtica ho acabarem ara. El català a Europa, la devolució dels "Papers de Salamanca", la rehabilitació del president Companys constitueixen tres exemples positius del que aconseguirem si definim amb precisió els objectius i actuem amb determinació en les formes. És així com Catalunya avança: amb unitat política i cívica, amb determinació, amb rigor i amb diàleg. Actuarem de la mateixa manera en els grans temes de país que ara ens ocupen: en l'Estatut i el finançament que són els mitjans. I en la reforma social, l'ambició econòmica i el respecte del territori i la transparència pública que, no oblidem mai, conformem els grans objectius del Govern que presideixo. Estic convençut que així ho farem. Una altra cosa no seria entesa ni admesa pel poble de Catalunya. Vull acabar les meves paraules amb un desig que és, també, un convenciment: l'any vinent celebrarem la diada de Sant Jordi amb un nou Estatut. I aquest Estatut haurà començat a esdevenir la millor eina per les nostres finalitats, pels nostres objectius com a país, que, repeteixo, són la reforma social, l'ambició econòmica, el respecte del territori i la transparència pública. I haurà estat, un cop més, un èxit de la unió i la unitat. Serà un èxit col·lectiu del poble de Catalunya. Desitgem-nos tots un bon Sant Jordi! Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1681 Title A name given to the resource Declaració Institucional del president de la Generalitat, amb motiu de la Diada de Sant Jordi Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Commemoracions Territoris Acció política Model social Autonomia Catalanisme Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/210/20050708londres.pdf d27a1c60536b2af81a44282e3bcd6bc6 PDF Text Text Declaració institucional en relació amb els atemptats de Londres Palau de la Generalitat | 08/07/2005 Juntament amb tot el món estem entristits pel nou cop de terrorisme internacional que s'ha produït d'una manera brutal la ciutat de Londres. Dir-los que per descomptat aquí a Catalunya, i concretament a Barcelona, vam patir aquest terrorisme quan Barcelona estava a les portes de ser la ciutat olímpica. I un cop i un altre cop. I el vam patir no només a Barcelona sinó a Vic i altres ciutats de Catalunya. Sabem què és això; el vam patir a Hipercor amb més d'una vintena de morts en aquell cas, i sabem el que això significa i, per tant, estem amb la ciutat de Londres, amb el govern anglès i amb la comunitat internacional que condemna aquest terrorisme que, poc a poc, s'haurà d'anar vencent sobre la base de la instauració d'unes normes internacionals que ho permetin. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1692 Title A name given to the resource Declaració institucional en relació amb els atemptats de Londres Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Missatges institucionals Acció política Londres Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-08 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2783/19991108_DeclaracionsGovern1999_PM.pdf 7e460c57cd30cecc8f0dd65204ec4840 PDF Text Text "9 I I 99 MAR 1 1 : v.-, j. A V Ciutadans pel canvi Maragatfl Ciutadans ser á l'eler.aó ae 'asa·Jí'. Marigaü s la Presidència ce U Geneialitat 8 de novembre de 1999 Declaracions de Pasqual Maragall "Tindrem un govern de continuïtat Pujol amb el suport del PP" - Araja_sabem que tindrem un governde_^ontínuïtat presidit per Jordi Pujol. Fiñs^^dres~passat no hi havia garantia que el PP donés els seus vots en aquest govern. Ara ja ho sabem. El govern Pujol no hagués estat garantit si només hi hagués hagut abstenció per part del PP i si tots els altres partits i forces polítiques haguessin votat en sentit contrari. Per tant, ara ja sabem que tindrem un govern Pujol recolzat pel Partit Popular. Dins per tant de £alternativa entre un govern de continuïtat i un govern de canvi, l'únic govern possible avui és un govern de continuïtat. - La tercera possibilitat, un govern de consens, de pacte entre continuïtat i canvi, nohiha la voluntat de fer-l'ho per cap de les dues bandes. - Una aliança diferent per part de Pujol seria un fals canvi L'electorat s'ha pronunciat per un altre tipus de canvi que no pas la pura ampliació de l'espectre polític que ha governat fins ara, amb ERC. - Els governs tripartits o quatripartits que s'han proposat no eren governs de consens, si no que eren governs de fals canvi en la pràctica. Es a dir, no neixien de la voluntat d'un acord entre la principal força del canvi i la principal força de la continuïtat. Con;e!A oe Cent, 323 b-;:xos 08007 Sarce'.ora T ei. 53 215 41 8 ; - 93 272 38 33 Fax 93 495 5¿ 4 , - 93 272 38 42 e-Tial·l: rra'ógi .ró-c^r .i.corr, .v.v,7.C3nv-.c"ü �Ciutadans pel canvi Maragalfl Ciutadans per a IV.ecdc de 3asquai Md'aga« a '.a Presidència dt la Generalitat - L'electorat ens ha dit: volem que guanyeu però no us donem majoria suticient per governar i a CiU l'electorat els ha dit: volem que governeu però / no que sigueu guanyadors, volem que sapigueu que el canvi ha començat. I - En aquestes circumstàncies, nosaltres interpretem aquest mandat del poble de Catalunya com una clara preferència per un Parlament fort, amb una oposició clara i rotunda, per bé que innovadora, constructiva i esperançada. Això~ésel que farem. La gent vol un joc politic més viu en el Parlamentj a fora del Parlament, en el territori, i a això ens dedicarem. Per tant, les nostres prioritats són: "El Parlament centre neuràlgic de la política catalana". - Nosaltres tenim una primera prioritat, que és convertir el Parlament en el centre neuràlgic de la política catalana, de la mateixa manera que ho són els parlaments d'altres països europeus. Per això plantejarem la reforma del seu reglament, del seu pressupost, de les seves condicions de treball i de la seva efectivitat. D'acord amb el president Rigol anirem a una potenciació de les condicions de trebaü, de la visibilitat i de 1'eficacia del nostre Parlament. Aquest és el primer gran canvi que es començarà a produir immediatament a la política catalana. 1.- Regulació audiovisual - Estem explorant els altres grups per, de manera immediata, entrar al registre de la Mesa del Parlament una proposta de cara a fer un primer ple monogràfic sobre el Consell de L Audiovisual i la regulació dels mitjans de comunicació públics i privats a Catalunya. CcnseU ue Cent, 322 b=;x:s ÛS007 Barcelona Tel. 95 215 ¿1 8* - 93 H2 38 23 Fax 93 495 54 ¿3 - 93 111 38 42 e-mail: náriqa\'A>r-£r;ixc>(T �(19 1) 99 >IAK 1 1 : 2 7 FAX lá¡004 Ciutadans pel canvi Maragall 1 Ciutadans per a l'elecció de Pasa-Jai Maraga'.l a la Presidència cíe la Generalita; - Entenem que ens hem d'acostar al model francés de regulació audiovisual i a altres models europeus similars. Elsmi^ans^úblics han de ser efectivament neutrals i els mitjans privats han de ser efectivament independents. 2. - Educació, cultural i territori - En quant a les altres prioritats de continguts de cara a l'acció parlamentarària, insistim en l'educació com a primera i gran prioritat. L'educació i el pas al treball i la reforma de la FP i la seva millor connexió amb la societat. - Insistim també en la importància de la connexió entre educació i cultura. I en la necessitat d'un gran debat cultural entorn del Llibre Blanc de la Cultura, que va ser dirigit per Ferran Mascarell i que està elaborat per més d'un centenar de figures de la cultura catalana. - L'altre gran eix de les nostres prioritats és el territori, la regionalització pendent (les set regions) i la devolució de competències a les autoritats locals. 3 - Senat Federal i la proposta catalana - Formalització d'acords en matèria fiscal, cultural, judicial i política, començant per l'acord polític sobre l'estructuració del Senat Federal. Per aquest tema demanarem obertura de converses entre totes les forces polítiques catalanes abans d'avançar en la formalització de la proposta a Madrid. 4 - Reforma política J& &?4 ¿SftiWc" aS - La reforma política a Catalunya, començant per la Llei electoral que ha de Y M-jt combinar el sistema proporcional al nivell territorial que s'estimi més J "L . convenient amb el sistema majoritari per circunscrtpcions relativament p , \ >f C petites.Això permetrà d'una banda la formació de blocs polítics ideològics ^ '[J//A estables i importants i alhora la més directa connexió de l'elector amb els QMM'íh1 Jf /¡XfM, x a U ~ ¿WM-C^ Cens».', de Cert 323 BS'XOS 03007 Barcelona Tei. S3 215 ¿ 1 81 - 93 272 38 3B fax 93 ¿95 5 - ¿3 - 93 lli 38 42 �09 11 99 MAR 1 1 : 2 8 FAX lá¡005 Ciutadans pel canvi Maragalll Ciutadans per a l'elecció de Fasqcal MaragaU a U Presidència de ia Generalitat candidats territorials que, un cop elegits, representaran aquestes petites circunscripcions directament al Parlament amb una més fiirecta i clara visualització de la connexió territori/Parlament. - Dins d'aquest mateix capítol hi haurà la reforma d'altres aspectes de la legislació electoral i política a Catalunya, entre les quals com a molt important la de la limitació del nombre mandats consecutius en la Presidència de la Generalitat. 5.- Propostes econòmiques 0 \ - Propostes econòmiques en torn d'una primera prioritat: innovació, innovació i innovació, que és la gran assignatura pendent de la política econòmica i mdustriaO un segon eix: Disminució de la inflació, avui superior a la mitjana espanyola i molt superior a la mitjana europea, i per tant, causa de pèrdua neta de competitivitat. S'haurà d'establir una autoritat de vigilància sobre els preus i la inflació per tal d'aconseguir aquests resultats. Aquesta autoritat també vetllarà pel manteniment de la competència i la limitació dels poders monopolístics. Sotmetrem tots aquests punts a la consideració en primer lloc del grup IC-Verds, en segon lloc (TERÇ i en tercer lloc dels partits que fumen el bloc de la majoria. Corneli ce Cent, 323 ba'xcs 08007 Barcebna Tel. 93 215 « 31 - 93 2?2 ?.í 3? Fan 93 495 54 43 • =3 2;2 32 '-? e-mai'.: maiagaHi'Soa-: .i it-i �UH 11 9 9 MAK 1 1 : 2 9 FAA. '' Í i I J Ciutadans pel canvi V - Ciutadans pel Canvi s'està convertint en una estructura com a resultat de l'èxit de la seva contribució a la formulació d'una alternativa de canvi a Catalunya. No volen ser un partit polític més. CpC vol contribuir a la modificació del panorama de les forces polítiques a Catalunya en el sentit d'una més gran transparència i d'una millor connexió amb la ciutadania. I ho farà a través de la col·laboració ja iniciada i amb èxit amb l'únic partit de Catalunya que ha tingut la força, Pautoconfiança i la generositat d'iniciar ' aquest procés d'obertura: el PSC. i Autonomia del PSC i dependència de CiU - Com a socialistes catalans gaudim en aquest moment d'una major autonomia de la que hem tingut durant els darrers 20 anys per tal com s'ha aconseguit ja consagrar el model politic constitucional autonòmic. Ara és l'hora d'innovar i de fer passes endavant en el sentit de la seva aproximació en els desitjós i les necessitats de la ciutadania. Aquesta evolució i aquesta aproximació passen per un reconexiement franc del caràcter plural i diferencial d'Espanya i d'una aposta més decidida per un model federal que està implícit a la Constitució però mai no ha estat desarrollat. - Constatem amb sorpresa que a aquesta major autonomia del socialisme català, reforçada pel fet de la seva obertura a sectors importants de la ciutadania, i correspon una progresiva dependència per part de CiU respecte als resultats que puguin obtenir a les eleccions generals. Així ho expressen les paraules recents d'alguns dirigents, com les del diputat López de Lerma, insistint en la importància, de cara a la estabilitat interna de CiU, d'un resultat a Madrid que els permeti garantir-la a través del caràcter més o menys necessari que els vots de CiU puguin tenir a l'hora de formar govern esanyol. Pensem tanmateix que CiU perdrà vots i probablement el seu caràcter "decisiu" en resultarà afablit. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall sobre la formació de govern a partir dels resultats electorals de les eleccions autonòmiques de 1999 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-11-08 Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Parlament de Catalunya Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Oposició Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 5 p. Document esquemàtic amb les declaracions de Maragall sobre la formació del govern Pujol amb el suport del PP. Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 87 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1231/19901017d_00409.pdf 234f74aaea79f840bd79e21dcbad9d1c PDF Text Text DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DEL COOB'92 EN EL QUART ANIVERSARI DE LA NOMINACIO DE BARCELONA Barcelona emprèn, quatre anys després de la seva nominació, la fase final de la preparació dels Jocs Olímpics de 1992. Són els darrers mesos de l'execució d'un gran projecte, ideat, dissenyat i realitzat per homes i dones que pensen en Barcelona com la metròpoli que és i ha de ser, més enllà dels Jocs. Aquest convenciment col • lectiu que la ciutat hi havia de guanyar notablement, que, amb els Jocs, Barcelona podria assolir velles aspiracions que resoldrien grans dèficits en matèria de comunicacions o d'infrastructura cultural i esportiva, va ser una de les raons que van justificar l'entusiasme col • lectiu d'aquell 17 d'octubre d'ara fa quatre anys. Barcelona'92 era un gran projecte i avui ése ja, una gran realitat que ens projectarà més enllà de la cita olímpica. �-2Perquè els grans projectes mobilitzen. I els grans projectes que es materialitzen, gratifiquen els ciutadans i generen altres impulsos. Els grans projectes, però, acostumen a semblar desbordants quan es troben en plena fase d'execució. A ser una cosa no exactament igual a allà que els autors havien dibuixat en un paper o calculat en una computadora. Aquests petits desajustos entre el que s'havia previst i el que es fa realment, poden provocar alguns recels. Controvèrsies que són positives, al capdavall, si se situen en la seva justa proporció i ningú no pretén donar un relleu excessiu al seu protagonisme en l'execució del projecte. Es tracta, en realitat, de la dialèctica pròpia de les grans realitzacions i dels grans perïodes. Però aquestes realitzacions romanen, situen la ciutat en un esglaó molt més alt. Seran la base de futures progressions. Les obres que s'estan realitzant a Barcelona tenen una qualitat extraordinària, una qualitat molt singular, que enorgulleix els ciutadans i admira els foranis. �-3-Com a Alcalde de Barcelona, demano a tots els ciutadans que se'n facin valedors. Que no caiguin en el cansament o el desánim de confondre les molésties provocades per les transformacions en fenómens permanents de la nostra vida ciutadana. Els barcelonins han entès el sentit, la conveniència i la finalitat de les obres. Conseqüentment han sabut í saben suportar les inconveniències que les obres provoquen. Però han de tenir la garantia que, un cop acabades les obres, la ciutat tornará a la normalitat en tots els sentits. I això vol dir que Barcelona, que sempre ha estat una ciutat disciplinada, tornará a ser-ho. Perquè hi ha un perill cert en la situació actual: que les adaptacions transitòries siguin preses com a pauta de conducta. Que els aparcaments provisionals establerts durant les obres, saltant, en algunes ocasions, les barreres de la civilitat i del respecte als vianants i a les estructures urbanes, es converteixin en un costura, un cop acabades les grans actuacions, que es troben en la seva fase final. De cap manera podrem admetre que la tolerancia raonable dels nostres inspectors, de la nostra �-4policia, es converteixi en permissivitat un cop desapareguda la justificació de la tolerància. I en aquest marc, els mitjans de comunicació estan al seu lloc en assenyalar un cop i un altre els defectes, els retards i les mancances de la nostra fabulosa transformació. No fóra lògic esperar que els titulars de cada dia remarquessin només els aspectes positius d'aquesta transformació. Però caldria demanar sentit de la proporció i interès pels objectius finals, perquè, al capdavall, els ciutadans de Barcelona, aquest interès el tenen i el demostren. 17 d'octubre de 1990 Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4137 Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92 en el quart aniversari de la nominació de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Urbanisme Infraestructures Barcelona COOB'92 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1272/19920604d_00480.pdf c0f4e704d09e302f35229ca5057cd71e PDF Text Text trot Declaracions de Pasqual Maagall a l'Agència Efe, 4.6.92 Les eleccions autonòmiques no van anar tan malament. Aquest és un país estable. Però hi ha una esperança de canvi.. Quan les coses o varien i alhora hi ha una esperança de canvi, es produeix una certa frustració. A mi aquesta frustració 1'únib que m'indica és que hi ha una esperança de canvi. Una foita esperança de canvi. El cert sentiment d'impasse que hi ha és perquè hi ha cercles - no tots, alguns cercles - que consideren que hauríem d'haver fet les coses d'una altra manera. Fins i tot hi ha cercles, sectors d'aquests, que no ens han votat. 1 d'aquí també ve aquest cert sentiment de frustració. Ara, però, és quan es comença a entendre el sentit dels resultats de les eleccions, perquè en tres mesos el sentiment de la ciutadapia ha canviat. Ara hi ha un sentiment d'eufòria de la. ciutadania que fa tres mesos no hi era. Fa un any no hi era. Fa un any la ciutat estava aixecada. La gent encara no s'adonava dels canvis que s'estaven produint, encara dubtava. I aquesta sensació agredolça ha durat fins fa dos o tres mesas. Ara hi ha un redescobriment permanent de la ciutat renovada i transformada. I aquests canvis transmeten la sensació que la vida quotidiana pot canviar, que els hàbits quotidians poden modificar-se. Ara é$ quan la gent veu tot l'esforç que s'ha fet durant sis ax3ys. Des de Setmana Santa hi ha un sentiment de ciutat renóvada. Per tant, quan ens digLin que les eleccions van ser avançades per no interfdrtr la preparació dels Jocs, d'acord. Però també veim que aquella decisió tenia uns significats col.latera]s molt significatius. Hi ha una altra cosa que lliga amb aquest argument, aquest argument que per poc no s'ha canviat molt. Perquè les. coses psicològicament hagu ssin canviat molt si el tic de: la balança hagués estat justament l'altre. Haguessin canviat, a poca distànci , però justament per l'altre cantó. �Monopoli polític/mediàtic Una de les coses que quedo amagada i que és una llàstima és que nosaltres vivim una situació de monopoli polític. I és difícil que ningú encerti en l'anàlisi si no té en compte aquest monopoli molt considerable, fins i tot diria mediàtic, que a més corre el perill d'eixamplar-se. Hi ha la fórmula aquesta del 2x2*2, que pot ser 3x3x3 si el país no reacciona. Dos diaris, i dues televisions i dues ràdios, dues cadenes de ràdio, i de cobertura nacional en mans d'una sola força política. Per un país de sis milions d'habitants és molt fort. Aixb. no vol dir que no hi hági llibertat de premsa, per descomptat que n'hi ha, però justament la que hi ha corre perill perquè els senyors del monopoli volen acabar amb això. Tots sabem que hi ha operacions en el sentit de fer mal, d'impedir que els mitjans que no estan dins la fórmula, dins del monopolii, tiguin una vida normal. En alguns casos fins i totl alguns han hagut de deixar d'existir. Hi ha hagut formulacions explícites en aquest sentit. Hauríem d'acabar amb això. d'acabar amb això. I a més, una altra cosa, alg ns dels mitjans que existeixen són per impedir que d'altres visquin tranquilament. De moment l'únic que es veu a l'horitzó és una operació perquè un dels 2 sigui 3 després torni a ser 2. Això seria dramàtic perquè voldria dir que el monopoli dels diaris de circulació nacional en llengua catalana seria un fet. El gran error de l'esquerra és considerar que els empresaris - els empresaris en general —formen part d'aquest monopoli. Sí qu,e hi ha un nucli que hi està instal.lat, però no els empresaris en general. Els empresaris en general no formen part d'aquest monopoli ni els agrada. El petit grup que forma part del monopoli no és. representatiu 'ni dels lempresaris de premsa ni dels altres sectors. Les bases econòmiques privades d'aquest grup han fracassat. I els costos de mantenir tot això són altíssims. I aixb no es pot mantenir. �A mig termini nosaltres viem la possibilitat que hi hagi un declivi, un canvi dé sintonia en el qual sectors importants del que es pretén que és la base social d'aquest grup deixin de connectar amb ells. Diari de Barcelona (Andreu Claret pregunta Folchi...) sobre l'operació De La Rosa., Noms a part, jo espero que això no succeeixi perquè seria un desastre per a Catalunya. L'Ajuntament com a tal té la capçalera i ha de defensar que les condicions en què es va adjudicar es compleixin. 28-M L Convergència amb Eultopa Crec que el Govern i els lindicats han de dialogar. Ho crec sincerament. I penso que Catalunya podría ser un lloc , per començar. Aquí els si dicats són tradicionalment molt forts, si hem de jutjar per la història, i a més molt dialogants. El PSC sempre ha jugat un paper mediador. Raimon Obiols és l'única persona de la cúpula política del país que ha mantingut una bona relació amb les cúpules sindicals. Aquí i fins i tot diria a nivell espanyol. Tot problema polític té se re dos aspectes. El tema i la personalització del tema Aquest tema és el Pla de Convergència. Jo m'he lleg *el document. I és el document polític-econòmic, quasi di a polític, més seriós que s'ha produït en aquest país es de fa molts anys. I' de conseqüències més considera les. Jo tindria matisos a fer. Les proporcions en què es' presenten els dèficits de les administracions públiques otser les discutiria, perquè penso que tradueixen una escassa descentralització indirecta. 1 també hi ha una altra incoherència. Aquesta és que en els criteris finals, en els consells que es Tota la producció de serveis públics donen, es diu �s'hauria de fer amb 4nstrastos de competència de qualitat. Aixb hauria detenir un sistema que impliqués que cada cosa que es fes en el sector públic pogués ser contrastada com en el sectcbr local. No diu per exemple que s'hauria de transmetre el màxim de coses a baix (poder local) pel principi de subsidiarietat - com diu la Carta Europea d'Autonomia Local i com diu l'acord de Maastricht El document té un punt al principi que ho anuncia, però no hi torna a fer referència. El document 1de Convergència és una mica retardat respecte a Maastricht en aquest sentit del poder local, perquè no aprofita prou els avantatges de la subsidiarietat. Per altra banda, en canvi, considero que el document en el seu conjunt té un plantejament molt coherent i que és l'únic possible. I a més éS molt engrescador. També és lògic que els treballadors diguin " a veure què passa" si hi ha un intent de canviar la llei de vaga i de canviar la cobertura de l'atur. I és el que han dit. Els sindicats el que no pogen fer és aferrar-se al sistema antic de defensa de la vaga i fins i tot diria de la manifestació, i de la cobertura de l'atur. Si vols millorar has d'arriscar. I Els drets són sagrats, pe ò en alguns casos es pretenen mantenir formes molt arcai ues de defensa dels drets. La convivència en una ciutat, per tot el que representa de congestió, d'interrelació de' drets, d'interrelació de cotxes ï persones...és comp ficada. I això què vol dir. Vol dir que no pots pactar uns rets en el buit sense tenir en compte el marc social, eco-òmic, territorial i físic. Els drets s'han d'anar adaptant. Els serveis mínims, els serveis públics, esdeveneniuna necessitat com pot ser el salari mínim. Es converteix en quelcom que la gent, el 'ciutadà, no pot renunciar a tenir-ho. S'ha d'intentar regular compaginar els drets dels sindicats amb els drets de.s ciutadans en general. �Jo demanaria que el Govern fos el més generós possible en les formes de diàleg per portar els sindicats al terreny que el govern ha triat. Paper deis alcaldes progressistes r Jo col.laboraré molt a impedir amb els altres alcaldes progressistes de Catalunya el monopoli polític nacionalista. N'estem tipEs! Hi ha una falta d'eficàcia, una falta de sensibilitat i una falta de cortesia, encara que a Madrid es pensin el contrari. Aquí soterradament hi ha una falta de cortesia i d'educació impressionant, que s'ha de combatre i que els alcaldes progressistes farem el possible per posar-hi fi. Europa Dit això, Europa és un objeztiu polític importantíssim. Jo sempre he dit que com a ca ala estaria molt orgullós que Jordi Pujol fos president e l'ARE. Depèn molt de Jordi Pujol que a Europa hi hagi col.laboració ciutats/regions. Si predomina la cultura de la Catalunya-ciutat serà fantàstic. Estem d'acord amb Antoni'G tiérrez i amb el president de Flandes per anar junts ciut, ts i regions, per considerar que el període que s'ha obert amb Maastricht sigui constituent i que el Comité de Regions funcioni doblement. Per una banda seria un Com. té assessor i per altra banda s'autoconstitueix en Coral è de diàleg entre ciutats i regions per tal d'establi r la definitiva configuració. o: representació dels difere j ts nivells territorials en :l'Europa del futur, teni a t en compte el principi de subsidiarietat, n compte la Carta Europea, tenint `d'Autonomia Local i tenin en ' compte que Europa és uns,,,. sistema de ciutats TAMBÉ. A xà és el que li dóna unitat. A , partir que és un sistema d regions i de nacionalitats . i', de cultures, que és el qu4 li dóna riquesa i diversitat¡ �és un sistema de ciutats que és el que li dóna cohesió. Li dóna un llenguatge comú. I d'aquí ve el drama de la destrucció de Dubrovnic. Curiosament, per a molta gent és més esparverant que la mortaldat de , persones. Per què?. Perquè no només s'hi estan moint persones persones4 S'està morint també la memòria de les persones. Si mor mor la memòria de les persones. Moren les persones que hi ha dins la ciutat i mor el marc físic, la història, els documents ï tot plegat, que és el nostre caràcter, el nostre programa, el nostre codi, el nostre missatge com a europeus. Això no pot morir. Respecte a la presidència de l'ARE, recomanaré al Govern espanyol, no com Alcalde ds Barcelona, si no com president de la CMRE, que doni suport al candidat que sigui més respectuós amb el municipal,isme. El que sigui més capaç de traslladar tot el procés luropeu fins als districtes de les ciutats. ,Renovació del PSC (AC h pregunta així "Com veu la renovació del partit? On al posar més l'accent, en les persones o en els contingu s?") Jo ja he començat a apunt ar-ho abans quan em referia al paper deis alcaldes progressites. L'accent s'ha de posar en les persones i en els continguts, però no en el sentit de candidats, que seria un error, si no en el sentit de quin ha de ser el rol que han de jugar les persones° a quins sectors ens hem d'adreçar. Crec que el conjunt de la família progressista catalana ha d'actuar més coordinadament en la denúncia de la situació d'ofec polític i declarar aabat l'estat d'excepció. Hi ha d'haver més franqulesa, però alhora més duresa política. Aquesta mena de cpciquisme modernitzat que tenim ara no és el que el país vol. �I estem parlant d'alternativa, no d'oposició. El que tots trobem a faltar és una bona definició de l'alternativa. Volem un futur de més llibertat, de menys intervenció, de més liberalisme, de liberalisme real, no dogmàtic. I per tant, de multiplicar les possibilitats de Catalunya d'esdevenir un pol intere$sant'de referència a Europa. I alhora transmetent tot ai e, a la societat civil, perquè ella mateixa pugui ser també capdavantera a Europa, en la indústria, en el disseny, en l'opinió, en els mitjans de comunicació, en la literatura, o en la cortesia i la urbanitat. r (AC pregunta: "Aquesta ref exió pot ser vol dir que el—PSC no ha fet prou tasca d'alt rnativa?") Es possible. Possiblement ens hem abocat tots molt en una tasca de gestió. Des d'un punt de vista estratègic el plantejament que faig seria una obertura. Una obertura molt més ampla cap a diferents sectors que no estan d'acord amb el monopoli que he dit abans. Els empresaris de Catalunya no estan a favor d'aquest monopoli. (AC pregunta: " I l'Alcalde de Barcelona està disposat d'alguna manera a liderar ttots aquests sectors, diguem-ne de socialisme de gestió?") No liderar, CO-LIDERAR. Amb Raimon Obiols al davant, que és l'únic que té les idees clares des del punt de vista estratègic. I estem parlant del món progressista en general, no només del PSC. Crec que hi ha d'haver més zol.laboració amb els alcaldes progressistes en general, amb l'Antoni Farrés, amb en Francesc Baltasar i amb altres alcaldes. Hi ha d'haver més col.laboració fins i tot amb els alcaldes de Convergència Jo crec que n'hi haurà. Com es pot defensar la societat civil des dels nivells. alts de govern i aleshDres no defensar el nivell rr �intermedi, que és el gover4 local? Jo el que dic és que hi ha d'haver més sintonia entre els dirigents polítics per ura banda i els gestors per una altra. Hem de contribuir a la foriació d'una alternativa. Aquest país potser no ho ha necessitat, o no ha considerat que ho necessitava del tot, només soterradament. Per tant, aquesta esperança de vid+, doncs, existia. I aquesta alternativa es volia. No es tracta de fer gestió per exemple. Si és prou al convertir en política. Si donen, et discuteixen 1' el teu municipi i el del cremats - com 1'A-18 -, d Si l'escenari en el qual d'incomoditats polítiques país que té més forats, c està en mans d'un govern q no se'ls ha de rebre mai, recordo només una recepció cinc minuts.) al matí i política a la tarda, a la sensació d'ofec tot es pot resulta que de diners no te'n utoritat i les carreteres entre costat estan plenes de cotxes traus i de forats al paisatge. vius, nacional, és un munt i físiques. Si Catalunya és el m a Garraf, l'A-7, etc. i això e considera que als Ajuntaments erquè no els han rebut mai.( Jo un dia al Parlament. De peu i I resulta que el Fons Autcnòmic de Cooperació Local no es crea, que les comarques que es creen són per combatre els alcaldes de les grans ciutats i encara més, a alguna de les grans ciutats van a la caça i captura de l'alcalde que • hi ha, elegit per majoria absoluta, fins que el fan fora mitjançant la pressió sobre un regidor fràgil. Tot això dóna una sensació constant" de pressió i d'ofec, que t'estrenyen i t'estrenyen, perquè equivocadament pensen que la salut de Catalunya cepèn d'aquest ofec. Això és. una beneiteria. La salut de Catalunya depèn precisament. del contrari. Depèn que les terres puguin respirar i que 'els Ajuntaments puguin crear. �Justícia Ràpida Ara mateix tenim la Justíc a Ràpida. Doncs bé, ja fa anys que tenim competències. Nohi ha sensibilitat per entendre que é a això el que la gen' vol. La gent està esperant la Justícia Ràpida com l'aigua de maig. La gent vol que la Justícia jutgi i que jutgi amb immediatesa temporal i física. I ara resulta que els locas no estan acabats. I hem hagut de començar amb una sabata i una espardenya. Això potser no és ben bé ofec, però s4 que hi ha aquesta sensació que tu estàs governant la realitat del dia a día i els altres fan discurs nacional . I parlen de banderes i d'himnes i d'essències pàtries i d'identitats i de necessit a ts de no sé què. La necessitat és de no fer cues! i que els serveis funcionin'.. Aleshores tindríem l'orgull d'un noU país basat en fets i no només basat en la hïstòria i tot plegat. De manera que si totes lles.actuacions que volem tirar endavant quallen, trigar ` una mica potser, però han de quallar, després de l'estiu hi ha d'haver un posicionamet que jo crec que Catalunya està esperant. Un posicionament de catalanisme autèntic a al mateix temps més capaç d'aconseguir coses concrete Aquest posicionament ha de ser amb en Raimon Obiols, amb en Rafael Ribó, amb l'Anton Farrés, amb en Joaquim Nadal, amb en Manuel Royes, amb e s gestors públics importants i amb tots aquells empresaris'qué vulguin col.laborar. 1 amb tot el sector professional ïntel.lectual que no se senti excessivament condicionat per la pressió del 2x2x2 que dèiem abans. Relacions Ajuntament/Genera itat Les relacions serien molt mes suaus - ara ja ho són d'una manera natural, per tots aquests moments que estem vivint • �d'eufòria ciutadana - , dic que encara serien molt més suaus si no fós perquè senibla que estiguin específicamet destinats a impedir-ho. Per exemple, jo vaig oferir a Enric Lacalle ï a Josep Mgria Cullell entrar en el govern de la ciutat parcial, a 1M Comissió Municipal dels Jocs. No és tota la Comissió de Govern, però és una Comissió de Govern dels Jocs, de 1A part municipal, i és molt important. Però l'afer de Granollers o va frustar. Nosaltres, com podem col.laborar si es produeix un cas com el de Granollers?. Fan fora l'al calde elegit, que és qui havia treballat en tot el que h á representat per a Granollers ser subseu olímpica i al fou alcalde imposat li fan el regal dels Jocs. Per una banda es col.labora. Hi ha ganes de col.laborar i jo crec que són sinceres, i en tot cas explícites, però en canvi hi ha qui va tibant Les cordetes. Serà difícil que les relacions millorin molt si es van tibant les cordetes. Relacions Generalitat CiU / Govern PSOE Aquí hi ha un tema d'equilibri entre el que en podríem dir les relacions institucionals i les polítiques. Jo crec que és legítim que es mantingui una relació institucional fluida entre el President-.d la Generalitat i el President del Govern espanyol. Crec que això és molt positiu per a Catalunya. I això no excl u que el Govern espanyol sigui conscient de la importància que té que a Catalunya hi hagi pluralisme i hi hagi respecte-entre els diversos grups del' govern, que no n'hi ha. De dalt a baix no n'hi ha. Jocs/català i El pacte no és tal. El que i ha hagut és un procés que va rue ha estat anunciat de forma començar fa molt temps una mica sobtada i sense el meu coneixement. �És cert que hi ha un acord, un acord que s'ha anat perfilant al llarg del tems. Fa dos anys que vaig fer les propostes a Lausanne. Sempre .hem anat bastant d'acord. No hi ha hagut cap moment que hàgim dit: ara estem 'acord, ara estem en desacord. Sempre hem estat d'acord, només hem anat polint, ha anat agafant forma tot el que hm elaborat. El que ha variat és el posl.cionament públic d'alguns dels actors interiors i exteriors. L'èxit dels Jocs és organi zar-los bé i fer-ho bé. Això és el més important. La rest són detalls. Si els organitzem bé, Barcelona serà una ciutat important i Catalunya un país normal. Si ho fem malament i ens barallem, Barcelona no serà una ciutat important i Catalunya no serà un país normal. Holding post- olímpic Es basa en dues pot s: 1) Necessitat de les administracions públiqu s de trobar sistemes de col.laboració àgils i d'abtecar recursos econòmics, fins i tot privats, per fer les grans obres, com el TGV, millor gestió de les Rodalies, la ZAL de Barcelona, els llavis dels cinturons, etc... 2) Tenir un fons que en un balanç d'una empresa privada seria un immobilitzat immaterial d'un gran valor. Aquest for.s és l'enginyeria de Barcelona, l'enginyeria catalana. Ara tenim l'ocasió de vendre una de, 't..r,^?+ _: les nostres exportacions m s `rendibles. 1 , Aquestes dues idees combinades ens han de portar, si tot va bé, a perpetuar . aque ta fórmula i a integrar-hi la Generalitat. Generalitat primer no hi va voler ser i va fer un holding ella sola, més que un holding és una empresa 100% de la Generalitat. ti �De moment aquest holding post- olímpic hauria de ser de forma que no es perdessin els lligams del conglomerat de persones que han contrib'liït a fer tot el que hem fet a Barcelona. La fórmula hauria de se iniciativa pública que s'h mixta, pública-privada. Una de compartir. Hi ha una bona resposta per part del MOLT i converses amb el Ministeri d'Economia i Hisenda. Nosaltres hem de preparar ara els post-Joc perquè després dels Jocs serà tard. Reclamo alguns acords en acuesta matèria abans deis Jocs i reclamo que el Pla Estratègic es defineixi sobre els postJocs abans deis Jocs. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4178 Title A name given to the resource Declaracions PM a la Agència EFE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Monopoli polític i mediàtic. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Agència EFE Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració pública Unió Europea Barcelona Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2693/20060907_decret_convocatoria_eleccions.pdf 47b413ad64b861404961e50279487d8f PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource DECRET 340/2006, de 7 de setembre, de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Decret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Parlament de Catalunya Autonomia Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document amb el decret signat per Pasqual Maragall. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació