<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=35&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-09T20:26:30+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>35</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1171" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="704">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1171/19880921d_00308.pdf</src>
        <authentication>92718ab81f562625cc34c33ba9559611</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42377">
                    <text>P: 2EL

Ajuntarnerit de Barcelona
CULTURA

LE CORBUSIER I BARCELONA

Le Corbusier visita de nou Barcelona a través de l'homenatge
que constitueix aquesta magna exposició.
Als anys 30, quan la 2 @ Repláblïca, Le Corbusier va rebre el re
colé,ement institucional per les seves propostes urbanístiques per -Barcelona.
Macià i el batlle Aiguadéé (metge de professió enormement interessat per la higiene social urbana) van escoltar-lo atentament.
neaprés,per raons ben conegudes, el Pla que Le Corbusier va -volgué titular "Pla Macià" en honor del President no va poder portarse a terme.
Barcelona estava en deute amb Le Corbusier, per agrair-li les se
ves idees pel desenvolupament urbà.
Ara quan Barcelona està en plena ebullició urbanística i cultural preparant-se pel 92 í pel futur, les seves idees presentades en -aquesta exposició poden tornar a despertar i suscitar la polémica i el
debat i a il.luminar-nos tot fent un ús correcte del seu llegat.
Segurament ara estem més a prop del Le Corbusier visionari que veia Barcelona ,junt a París, com un dels punts cardinals de la cultura
occidental.

�a

09;'21 77:40

217' 12 40

04

Ñ JIJtdT, f:IILTIURÑ

Ajuntainent de Barcelona
CULTURA

EXPOSICIÓ "l'AVENTURA LE CORBUSIER"

L'Exposició "L'aventura Le Corbusier constitueix el més complert
homenatge dedicat a l'arquitecte suís en el centenari del seu naixement,
tant per l'extensió dels temes tractats Com per la quantitat i 1'ïnterès dels documents presentats.
La iniciativa barcelonina respon a la voluntat municipal d'inte-grar-se des de la seva gestió en grans esdeveniments culturals internacionals.
La complexitat de la fascinant figura de Le Corbusier sobrepassa
l'interès estrictament artístic (pintòric, arquítectònic

í

urbonistic)

fins inserir-se en el de la cultura moderna en general.
Pot considerar-se Le Corbusier, con un dels principals exponents
de la cultura moderna. Per la seva labor de polemista, publicista i escriptor va ésser un dels grans defensors de les idees de la modernitat.
És precisament per aquesta causa que quan en anys recents s'ha en
cetat una revisió de .les idees modernes, en això que s'ha vingut a anomenar post-modernitat, la figura de Le Corbusier ha estat el blanc predilecta de les critiques imputant-11 a ell els errors que han cornés els
que sols han fet obús i mala explotació de les seves idees.
L'exposició "L'aventura Le Corbusier",

i

el mateix centenari, ar-

riben en un moment propici i oportú.:

Per un costat

la distància

respecte la seva obra, jutjada per

ge-

neracions que no el van conèixer directament, constitueix una garantia
de judici 1

análisi objectiu.

- Per l'altre costat el fet que avui siguem més escèptica respecte
e] post-modernisme ajuda a 1'imparcialitot i a fer un balanç ser- del personatge i la seva obra.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16938">
                <text>4077</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16939">
                <text>Inauguració de l'exposició "L'aventura de Le Corbusier 1887-1965"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16940">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16941">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16942">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16943">
                <text>Fundació Joan Miró</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16945">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16946">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23526">
                <text>Arquitectura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23527">
                <text>Art</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23528">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23529">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23530">
                <text>Le Corbusier, 1887-1965</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40784">
                <text>1988-09-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43408">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16947">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1172" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="705">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1172/19880927d-00309.pdf</src>
        <authentication>155f4c203fd75022fc1d7f9b477ecff2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42378">
                    <text>DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA,

DE INTRODUCCION

A LA PRESENTACION DEL ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA
EN TOKYO (27 DE SEPTIEMBRE DE 1988)

SeKorafi y SePiores :

En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre
de todas las entidades económicas aquí representadas (Asociación
de Empresarios de Cataluña, Cámara de Comercio de Barcelona
y

Feria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia

en este acto, que espero sea de su interés.

Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente
convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas
consideren el área de Barcelona como una seria opción a la
hora de localizar sus industrias fuera de su pais.

Durante esta mañana, un técnico de Price Watcrhouse
y profesor en la Escuela de Management IESE, Sr. Kimio Kase,
va a detallar algunos aspectos del porqué y del cómo invertir
en Barcelona. Asimismo, tres empresarios de empresas japonesas
que han invertido ya en nuestra área, tendrán ocasión postcrio-mente de exponerles personalmente su experiencia.

Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez razones que me parece que tienen suficiente peso

para

justificar la consideración de la "Opción Barcelona".

Veamos, estas diez razones.

Primera. El crecimiento actual de la economía
espanola. El crecimiento del Producto Nacional Bruta Español
ha sido en 1987 del 5,2 %,bien por encima de la media de los paises

�de la CEE. Por otra parte, el diferencial de inflación de
España respecto al recto de paises de la CEE se ha reducido
de forma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa
que la lucha contra la inflación está consiguiendo en España
éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn,
Vicepresidente del Chase Manhattan 5ank, en el "Wall Sreet
Journal" del 11 de noviembre de 1987:
"España es uno de los pocos paises en Europa que merecc ser considerado en términos de crecimiento a largo
plazo".
S gunda. Barcelona es La puerta de entrada a un mercado
Je 35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación
geogrófica, cercana a la frontera con Francia, cori excelentes
accesos por tierra, mar

y

aire, es la puerta ideal a un mercado

de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión.
Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio
Oriente

y

de América Latina. Catalu'rSa es, por otra parte, una

de las zonas de España de mayor nivel de renta

y

de mayor con-

sumo tanto doméstico como industrial.
Tercera. Barcelona cuenta con unaotente infraestructura
industrial, y buenas

comunicaciones con Europa y el resto del

mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media
en automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee
un aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado
y modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer
puesto del área mediterránea, está en plena expansión,

y

cuenta

con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión
lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio
aproximado de 1.667 dólares americanos.
Por otro lado, existe suelo

industrial disponible, bien

urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los ayunta-

^

�mientos del área de Barcelona están desarrollando un gran esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en
este sentido, la puesta en marcha, dentro de 6 meses, del Parqus Tecnoló ó dei Vallés (a 30 Kms del centro de Barcelona)
en el que, además de una excelente ubicación, se ofrecen a
las empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios
entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas
o pequerlas empresas, con asesoramiento

y

actividades de forma-

ción incluidas.
Y lo que es más importante: la enorme red de empresas
industriales existentes, que puedan convertirse en suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de Esparra.
Hace 200 años que existe una industria diversificada

y

eficaz,

en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales
se hallan representados.
Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su
empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica, están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable
y con altos niveles de cualificación

y

formación profesional:

a) l+:stán disponibles, puesto que el problema del
desempleo motivado por la crisis, ha creado
una situación en la que no existe, como en otros
paises, escasez de mano de obra cualificada.
b) El coste del trabajo es en Espaiia, todavía hoy,
inferior al de la práctica totalidad de paises
europeos (excepto Portugal

y

Grecia), e inferior

a los de Japón y Estados Unidos.
e) El grado de cualificación es elevado, Barcelona
Concentra tres Universidades con un elevado
número de estudiantes

y

con un importante nivel.

El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo,

not_:ir,le, con la reciente cree&lt;: i'7r: de

�centros de investigación aplicada en nuestra
área (Microelotrónica, Nuevos Materiales, Centro
de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.).
d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura
y una ética del trabafó muy arraigada en una

historia orientada hacia el trabajo industrial
y la mentalidad empresarial. Como resultado,
la productividad es la más elevada de España.
Quinta. Una fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan
las empresas nacionales y extranjeras en España y, concretando,
en nuestra área, resisten bien la competencia con otros
paises de Europa (Nuestro 35% de Impuesto de-Sociedades es,
todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de países
de la CEE). Por otra parte, el Impuesto sobre la izenta de las
Personas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo,
menos importante que en la mayoría de paises del centro y dei
norte de Europa.
Sexto. Los Servicios a las em p resas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y
de hasta

3

millones si consideramos el área metropolitana.

Ha estado siempre abierta a los negocios internacionales. De
ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar
su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa
de valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería,
aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria
de Muestras que concentra, a través desus 40 salones a más
de 2.296.764 visitantes al año.
Séptimo. Incentivos a

la inversión. Barcelona y su área

de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión
industrial que se hallan por encima de la media europea:
a) Hasta hoy s e ha podi d() obtener subvenc:i.orie^ de
hasta un 30 % de s u i river:; i ón en activos fijos si
s u empresa se ubicaba e n eina de l a s numer'os'as 'Lonas
t? p t.)rt;entc? ReinciuH i.ri3l i zacic,n del Arca de Barce; nrca .
Un nuevo rondo del r'i:[)RR (de la CEE) continúa este
mecanismo de incentivos (hasta el 20 % de la inversión
en a ct ivos fijos).

�b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por creación de lugares de trabajo (0,5
millones de ptas por empleado) o por inversiones
en activo fijo (hasta el 10 %).
e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo
interés, a través del Banco de Crédito Industrial.
d) Puede beneficiarse de numerosas ayudas a la
investigación

y

desarrollo, así como a la

implantación de nuevas tecnologías.
Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California

de Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes
conocen ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales
y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura
vital del sur de Europa, y la tradición cultural del centro
y del Norte de Europa. [Barcelona es hoy, desde el punto de

vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en
nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de
una gran metrópolis moderna.
Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya
en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y

la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos con el impulso
de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992.
Los Juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de
negocio para muchas empresas, sino un estimulo para el desarro
llo de innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un
momento que puede aprovechar su empresa,

�E

Décimo. La "Flarcclona Development. Agency". Una últims
razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia

del

Consorcio de la

Zona Franca, la Barcelona Development

Agency, que ha organizado este viaje

y

que yo me honro en pre-

sidir. La BL)A está a su completo servicio para ayudarle en
su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones
y

contactos muy concretos:

a)

Sobre disponibilidades y precios de suelo endus•

trial.
b) Sobre empresas locales que puedan ser pot era,.::, les "çpartncru", suministradoras, o
C)

:;Obre

ei

1)0tCeec131

r1pc:!'n

t:e

de nuestra Universidad y cent
d) Sobre le;, incentivos

;y is

;r!

el re ate:;.

cl!' e1Ve',;1'rV;fe

ros e:; l &gt;rr r,r

inversión

r

,.,

I i Y.ádu.

inrfu:l;t.rr.il.

e) Sobre cualquier otro aspecto que l euda necesitar
su compañia.
Todo un equipo hum a n o , especializado
i z a do y profesionalizado,
esta

al servicio de

empresa para hacerle las canas más fá-

:;u

ciles.

En suma, pues, creo honestamente que existen algunas razones para considerar nuestra opción.
Quiero expresarles,
des económicas que

nom b re de

en

m e &lt;ic:vmhaiian ien

calurosamente bienvenidos s

1

a ciudad y

de

la::

c,ntida

ente acto, que ustedes serán

deciden escogernos como área para

i

la Instalación de su empresa.
Barcelona, que
c:nn

cordialidad

y

fué

siempre un ciudad abierta, les

rcc:ihlr:s

calor.

Pasqual l+l; d r riyu

Alcalde de
Tolcyo, 77

li + r'r:e

l1
i cin:e

de septiembre

de 1988

N

.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16948">
                <text>4078</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16949">
                <text>Introducció a la presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16950">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16951">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16952">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16953">
                <text>Creixement de l'economia espanyola, infrastructura industrial i bones comunicacions amb Europa i la resta del món, xarxa d'empreses industrials ja existents, fiscalitat raonable, serveis a les empreses, incentius a l'inversió, qualitat de vida, els Jocs Olímpics i la Barcelona Development Agency.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16954">
                <text>Tokyo Kaykan, Tokio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16956">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21887">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23520">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23521">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23522">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23523">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23524">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23525">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40785">
                <text>1988-09-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43409">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16958">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="685" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="471">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/685/19881001_LV.pdf</src>
        <authentication>0e45fde12c351651bb861e0889f945e3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42145">
                    <text>VV

iconomia ylNegocios,

141 V1PiUtJfUUJUt

Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

SÁBADO,1
OCTUBRE1

Tribuna

Libros

Barcelonáseesfuerzapórconseguir
unmemorable92
El Ayuntamiento de Barcelona
está realizando un esfuerzo extra—
ordinario añte la cita de 1992. Es—
fu erzo extraordinario quiere decir. en este caso, superior a ló que
sería normal.
Se barajan cifras fnuy dispares,
a’gún se tenga en cuenta las obras
de infraestructura estrictamente
olímpica o los gastos de organización y celebración de los Juegos.
También hay que contar con el
coste de aquellas obras necesarias
para que la conexión entre los
JJ_oo. y el resto de la ciudad no
sea una pura entelequia,
Es bueno que los ciudadanos
nozcan
cuáles sonSlas cifras res1
l de la inversión que se está reali
zando de cara a 1992. No tanto
para los Juegos Olímpicos en sí
mismos, como para tres grandes
temas que están ligados a los Jue
gos, pero los desbordan ampliamente y se convierten en cuestio—
nes ciudadanas de primer orden:
1
Las inversiones en torno a
la Villa Olímpica del Poblenon
(colectores. espigones, puerto,
•
cinturón, parque de mar, paseo
marítimo, soterramiento de vías
2. — Las inversiones en las cua
tro áreas olímpícas en instalacio
nes deportivas y urbanización
(Poblenou, Vali d’Hebron, Dia
gonal, Montjuic).
3. — La inversión en red viana y
cinturones.
La inversión. dividida por
agentes financiadores, es la que se
recoge en el cuadro adjunto.
Estas inversiones se refieren a la
ciudad de Barcelona y no incluyen
inversiones fuera de ella. Las ci—
fras son aproximadas pero sufi
cientemente indicativas. Y no tie
nen nada que ver (excepto por lo
que se refiere a los 22.000 millones
que invierte el COOB en instala
ciones ‘ áreas de la ciudad) con el
presupuesto del COOB, es decir,
con el presupuesto estricto de or
ganización de los Juegos. Se trata
de inversiones “paraolímpicas”
que quedarán definitivamente
como una mejora de las infraes
tructuras de la ciudad, especial
mente abriendo el Poblenou y el
Eixample al mar y eliminando el
tren de la costa, pero también
completando la urbanización de
la Vall d’Hebron, la Diagonal y
Montjuic, y dotando a Barcelona

:

de1los resultados que se esperan están concentrados en la Villa Olímpica

Las previsionescontempladas
(E

iIloiusdep.elas)

,
2.Iislalacioass
1. PoIsui daportivu
y 3.Cinturoos TotI
(iii vivisadas)
irbasizacié.yridviana (1+2+3)

TOTAL
41.980
Ayuntamiento 32.800
Estado
5.930
Generalitat
2.050
Diputación
—
—
—

CMB

47.100
14.700
5.000
1.400
4.000

66.280150.360*
25.000 67.500
25.000 35.930
15.000 18.450
4.000
———

1.200
1.280 2.480
COOB
22.000
22.000
Excluye
5.000deduplicaciones
entrelascolumnas
2y 3.
IncluyeVOSA.
AOMSA,
IMPU.
MOPU:
3.500/M.
TRANSPORTES:
2.430.
——--

—--—

———

*
*

*

***

de los soñados cinturones de ron
da, veinticinco años después de su
concepción.
Es una ocasión histórica para
que la ciudad dé un salto adelante.
La ciudad no puede desaprove
charla.
Ahora bien: fijemos especial
atención a las cifras. Entre la cia-

dad y el COOB (organismo que la
ciudad preside y avalajunto con el
Estado y sólo limitadamente con
la Generalitat) se cubren casi 2/3
de la inversión, un 60 %.
Afortunadamente el COOB se
autofinanciará y ello limita las
obligaciones de la ciudad. Pero si
gue siendo cierto que entre el Es

URALITA, S. A
OBLIGACIONES
SIMPLESCONVERTIBLES
Emisión julio 1988
PRIMERA OPCION DE CONVERSION
En cumplimiento de lo establecido en la escritura de Emisión, se pon e en conocimiento de los tenedores de dichas Obligaciones que podrán ejercitar su dere
cho a convertirlas en acciones nuevas de Uralita, S.A., en la siguiente forma:
TIPO DE CONVERSION: Las Obligaciones serán valoradas por su valor nominal (50.000 pesetas cada una). Las acciones se valorarán al 400 por ciento,
tipo máximo establecido en la escritura de emisión para la primera opción de
conversión, dado que el valor calculado según el tipo medio de cotización de la
Bolsa de Madrid en el período comprendido entre los días 1 al 30 de septiembre
de 1988,ambos inclusive, minorado en un 20 por ciento, excede del menciona
do limite máximo. Es decir, el valor de cada acción será de 2.000 pesetas.
PLAZO DE CONVERSION: Desde el día 2 al 21 de octubre de 1988, ambos
inclusive.
OPERACION DE CONVERSION: Los tenedores de obligaciones que deseen
realizar su derecho lo comunicarán por escrito a su Ban co, Agente o interme
diario financiero depositario dentro del plazo estipulado.
AMORTIZACION DE LAS OBLIGACIONES: Las obligaciones que acudan
a la conversión quedarán amortizadas con efecto 30 de septiembre de 1988.
PAGO DE INTERESES:’Las obligaciones que queden amortizadas percibirán
por el cupón de conversión los intereses correspondientes al período trimestral
transcurrido, a razón de 1.042 pesetas brutas, es decir, 833,60 pesetas netas por
obligación, pagaderas el día 20 de octubre de 1988.
EMISION DE ACCIONES: Las nuevas acciones que se emitan como conse
cuencia de la conversión gozarán de los derechos políticos y económicos a partir
deldía 1 deoctubrede 1988.
GASTOS DE LA OPERACION: Los gastos inherentes a la conversión serán
por cuenta de Uralita, S.A.
El número de clave correspondiente a la ampliación de capital social derivada
de la conversión será 18.2i7.048.
Madrid, 30 de septiembre de 1988. El Secretario del Consejo de Adniinistra
ción, José Ignacio Fernández-EspañaLópez-.Rua.
—

rante los Juegos, sino por muchos
años. Insisto: este beneficio colec—
tivo se va a conseguir con una f i
nanciación desproporcionadamente cargada sobre los hombros
del ciudadano barcelonés, porque
las competencias sobre las materias objeto de las inversiones son
sobre todo estatales y autonó
micas.
Pero Barcelona no debe quejarse sino liderar el esfuerzo. Y lo está
liderando. Sólo reclama dos cosas:
1 . — Que se acelere el empeño
en dotar a todas las ciudades y específicamente a la nuestra, de los
recursos que requieren, lo cual
significa mejorar el fondo estatal
de cooperación local —que este
año va a crecer un 30 % con 9.000
millones anuales más para Barce
lona— y crear el esperado fondo
autonómico de cooperación local,
que deriva obligadamente del ar
tículo 142 de la Constitución y del
espíritu y la letra del Estatut de
Cataluña. En este mismo camino
hay que traducir las promesas de
los anteriores consellers de Eco—
nomía.
En el caso de Barcelona, ade
más, la ciudad reclama una solu
ción que ya no puede demorarse
más, al lacerante problema de la
financiación de los servicios de suplencia que estamos pagando desde la ciudad en beneficio de los
presupuestos estatal y autonómi
co: hospitales, escuelas, museos,
orquesta, conservatorio, servicios
sociales, etcétera, sin olvidar que
la ciudad está pagando también
—caso tal vez único en Europa— el
déficit de transportes públicos de
superficie.
2. — El Ayuntamiento cumpli
rá sus compromisos tal como figu
ran expuestos en el cuadro trans
crito. Dispone de crédito y financiación para ello. Es más, hará
frente a sus obligaciones en los ba—
rrios y servicios de la ciudad y en
partiçular en la rehabilitación de
la Ciutat Vella y en la mejora ur
banística y cultural de los barrios
obreros.
Pero el Ayuntamiento requiere
desde ahora a las dos administra
ciones superiores a complementar
ese esfuerzo en una serie de proyectos singulares, con nombre y
pellidos, que están pensados,
proyectados y a punto de ejecu
ción: la propia rehabilitación de
Ciutat Vella, el planeamiento de
una auténtica red metropolitana
de transporte público, el Museu
d’Art de Catalunya. el centro cul
tural del Norte de Nou Barris, el
auditorio y la urbanización del
conjunto Auditorí Teatre Nacio
nal, la reforma del puerto, la modernización del aeropuerto y sus
accesos, el centro cultural contemporáneo de la Casa de la Cari
tat, el enlace de los cinturones con
Montgat (desde la Trinitat) y El
Prat (desde la Diagonal). el “ca
bleado” de la ciudad para la teledistribución. .. En fin, el conjunto
de actuaciones previstas para poner a esta ciudad al nivel que se
merece.
En los próximos meses veremos
hasta qué punto nuestras más que
justificadas esperanzas se cum
pien.
PASQUAL MARAGALL

Lt INLRØI* fl’K

E.I*W%-tJ.% ftOf

Cotización bursátil:
la mayoríade edad
de unasociedad
E. Fondevila Roca
Barecelona, 1988
80 páginas

Jaime Ruiz Cabrero, smndi
co de la bolsa de Barcelona,
explica en el prólogo de este
libro que la introducción de
una empresa en el mercado
bursátil es como alcanzar la
mayoría de edad. La compa
ñía que adopta esta decisión
sabe que la cotización de sus
acciones estarán al acceso de
un público anónimo y que, el
tratamiento fiscal, será distin—
to. Eduardo Fondevila Roca,
doctorado en Ciencias Económicas, dedicado a la docencia y autor de varios Ii
bros, fue considerado en 1981
uno de los cien expertos fi—
nancieros españoles más destacados.

Generalitat y
Administración
central participan
sólo con un 36 %
del total
de los fondos
El Ayuntamiento
reclama mayor
aportación
de las otras
administraciones
tado y la Generalitat cubren tan
sólo el 36 %de la inversión, cuando lo normal en infraestructuras
de este tipo, sean cinturones,
puertos, colectores o instalaciones
deportivas, es que o el Estado o la
Generalitat —segúnlas competencias— o los dos juntos, cobran
como mínimd
de la inversión.
En particular el esfuerzo de la
Generalitat es realmente modesto,
aunque muy de agradecer (un
12 % del total). Comparativamente la Diputación de Barcelona
hace una aportación más merito
ria, en relación con sus competen
cias. En cuanto a instalaciones deportivas —yno sólo en Barcelona,
sino también en Granollers, Terrassa, Badalona y otras ciudades
de la zona metropolitana— la
Diputación realiza una inversión
mayor que Ja de la Generalitat.
Creo que esto no es totalmente
justo. Que Barcelona dé un salto
adelante en sus infraestructuras es
algo que interesa no sólo a los ciu
dadanos de Barcelona, sino a Cataluña en su conjunto, y a España
entera también. Esas infraestruc-•
turas las van a usar más de una vez
ciudadanos de fuera de Barcelona.
Y en todo caso van a servir a los
intereses del conjunto, no sólo du

MOLINOSdela
—t)

2 HP

deade 10.600 pts. ,

solicitamos distribuidores

masalles

La historia del
billete verdecontada
por un especulador
André Kostolany
Planeta

Barcelona. 1988
239 páginas

¿... Y qué hace el dólar? Es
una pregunta que esta en la
mente de numerosos políti
cos, economistas, ban4 uero, y
en la de todos los que partici
pan en eljuego de la Bolsa.La
trascendencia del valor del
“billete verde” en la economía
mundial y en la politica monetaria de los países queda
ampliamente reflejada por
André Kostolany, especula
dor en la bolsa desde hace
doce lustros y periodista espe
cializado en temas bursátiles.
El autor explica que no existe
una ciencia exacta para caicu
lar el valor de las divisas porque el que la cotización de
ésta er concreto suba o baje
depende de un sinfín de fac
toros externos. Por ello, sólo
existen interpretaciones. Esta
publicación no pretende ser,
como é afirma, un libro científico sino “una recopilación
de conversaciones de sobre—
mesa que reflejan mis ideas
sobre el dólar de ayer, de hoy
y de mañana”.

Alcaide de Barcelona

cou NOCTURN;0]
STUCOMGran Via, 633
T. 301-56-9.6

c/ BALMES75 08291 RIPO LST

(BarreIora)

tfno (93) 692 09 89;1]

LIMPIEZADESOFAS
ELECTRICIDADCASTELLVI,S.A.
anuncia cambio de domicilioen C.
Florids, 8 segundode Cornelláde
Llobregat

Per ul TeuerMón
VALMESUNAACCIO
QUEMILEXCUSES

18 ALUMNOS
Desde 1956- Internado - Media pensión - Cocinapropia- Autocar

COLEGIO DEL SALVADOR
PARVULARIO

* Hl$L
*

*

CATAUJNYA*
* *Sl(JDARJs
ç(_!t

moquetas ytapicerías
en general
Servicio a domicilio
LIMEX. Tel. 849-54-46

?OIÇ

-

EGB

-

BUP Homologado

Centro Mixto — Profesores especializados— Riguroso control
c. TeodoroRoviralta,1,torre(juntoAvda.Tibidabo,finalSalmes1.
Tel. 417-01-10

21 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10360">
                <text>1147</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10362">
                <text>Barcelona se esfuerza por conseguir un memorable 92</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10364">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10366">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10367">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10370">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10371">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10372">
                <text>Barcelona </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14373">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40355">
                <text>1988-10-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10361">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10363">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1173" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="493">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1173/198809d_0101.pdf</src>
        <authentication>ff28f3452764c5a22c3f85a0881d8685</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42167">
                    <text>R

2G3

ESTI M[.DO

.,E.;OR ALCALDE DE S:-:ANG':&lt;iI,

SEÑORES

MIEMBROS DEL CONSISTORIO DE LA CIUDAD DE SHANGHAI, SEI' ?OR
EMBAJADOR DE ESPATA, AMIGOS,

EL "PROTOCOLO DE ACUERDO" QUE SUSCRIBEN SI- T.ANGIIAI Y
BARCELONA -HAY C'UL CO'i1SIDERARLO COMO EL INICIO DE UNA.
ETAPA DE COIdOCI::-IEIdTO MUTUO Y DE CCLABORACIóN, QUE AMBAS.
CARTEE JE,.E_,U n - 1 CONDUZCA .A UN i?Ro&lt;&lt;:IMO HERMANAMIENTO
?TO Y
U:1A 77tUC T 1l7 =a_

7(7,77-70,y7,
.I.^ll:aa

1,.-„-,

_,•.y
L'1- _
^.^ _' 1J •

`;N OCASIONES cono ÉSTA ES iiABITUAL RïFERIRSE A LAS
SEMEJANZAS nUE lil:ISTEN ENTRE LAS CIUDADES CUE ACUERDAN
ESTABLECER LAZOS DE AMISTAD Y DE COLABORACIóN.

YO NO DUDO DE QUE EXISTEN TALES SEMEJANZAS ENTRE
NUESTRAS CIUDADES. INCLUSO PODRÍA SE Ñ ALARLES. ALGUNAS
SIMILITUDES IMPORTANTES ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA QUE
TIENEN SU ORIGEN EN LA COMÚN CONDICIÓN DE CIUDADES
PORTUARIAS Y DE CAPITALES COSMOPOLITAS, CULTURALES Y
ECON6MICAMENTE DESARROLLADAS.

PERO ES INNEGABLE QUE TAMBIÉN EXISTEN DIFERENCIAS
ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA. LA GEOGRAFíA Y LA HISTORIA
rt^
'B
T ^ EXPERIENCIAS
TUVIERAN
CIUDADES
IJDADES
^L'L T?-'.i_1
:HAM?.
±. HECHO
CLLC ^^.^is
A'1,1BAS
DESARROLLOS DISTINTOS.

y

�PRECISAMENTE POR ESO, CREO.OUE TIENE EÉRITO E
INTERÉ S

QUE INI CIEMOS ESTA ETAPA DE CONOCIMIENTO Y DE

COLABOPACI6N. LAS 'DIFERENCIAS PUEDEN SER TANBI{2 UNA

FUENTE QUE GENERE EERIOUECINIENTO EUTUO.

SIN DUDA nNE

PODREMOS . INTERCANVIAR

NUCHAS

EXPERIENCIAS Y Des ENCONTRAREMOS NUMEROSOS CAMPOS EN LOS
QUE COLABOIN R.

EARCELONA

SIDO TRADICIONALMENTE, E SE PROPONE

CONTINUAR SIÉNDOLO E N

EL FUTURO, UNA CIUDAD ABIERTA QUE

HA NECEO DE PUERTA A EUROPA Y AL

NORTE DE AFRICA PARA

ESPAQ A Y LA. PENÍNSULA IBÉRICA EN GENERAL. TAMBIÉN
NUESTRA BUENA' RELACIoN CON -A RICA HA SIDO UNA
CONSTANTE. BOSTON, SAO PAULO, MONTEVIDEO Y BUENOS AIRES
SON CIUDADES CON LAS QUE .BARCELONA MANTIENE RELACIONES
ESPECIALES.

BARCELONA S6L0 PUEDE SENTIRSE PLENAMENTE REALIZADA
DESDE ESTA FUNCI6N DE PUERTA Y PUENTE ENTRE PAÍSES,
CULTURAS, CONTINENTES 7 CIUDADES. .

.

PERMÍTAME SR. ALCALDE QUE LES OFREZCA LA AMISTAD Y
LA COLAEOPACI¿N DE BARCELONA COMO UNA PUERTA Y UN PUENTE
PARA EL GRAN DESARROLLO Y LA SABIA ABERTURA

A. MUNDO QUE

SHANGHAI ESTA EFECTUANDO COMO . AVANZADA DE XINA.

�IUY T:_ P ORT AN TE PARA FELICITARSE POR
UU7

HAY OTRA
LA

I;ICIATIVA

QUE

TO".A_;

NUESTRAS CIUDADES.

EL DESARROLLO DE LAS RELACIONES ENTRE LAS CIUDADES
ES UNA APORTACIóN POSITIVA A LA CAUSA DE LA PAZ.

LAS CIUDADES SON Y HAN SIDO SIEMPRE LUGARES DE
ENCUENTRO,

DE -INTERCAMBIO

Y

DE

DIALOGO.

ESTA

CA RACTTRÍSTICA FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES EXPLICA QUE
__ISTORIC MENTE HAYAN „_DO UN FACTOR DE PROGRESO Y DE
CULTURA.

Y

ES EN ESTAS POSIBILIDADES D1 ENCUENTRO, DE

INTERCAMBIO Y DE DIALOGO QUE BRINDAN LAS CIUDADES DONDE
RADICA EL ENORME POTENCIAL DE QUE. QUEREMOS
DESARROLLAR ENTRE SHANGMAY Y BARCELONA EN BIEN DE LA
PAZ, LA AMISTAD Y EL DESARROLLO MUTUO.

LOS CONTACTOS DIRECTOS QUE HE TENIDO COD? USTEDES
:DURANTE ESTOS DIAS ME PERMITEN AUGURAR QUE NUESTRAS
ESPERANZAS SE VERAN CORONADAS POR EL f,XITO Y QUE
;;'AIGHAI Y BARCELONA PODRAN CELEBRARLO.

MUCHAS GRACIAS.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16959">
                <text>4079</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16960">
                <text>Signatura de "Protocol d'acord" entre Shanghai i Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16961">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16962">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16963">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16964">
                <text>Minghang, Shanghai, Xina</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16966">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22243">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23514">
                <text>Shanghai</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23515">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23516">
                <text>Cooperativisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23517">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23518">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23519">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40786">
                <text>1988-10-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43410">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16968">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1174" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="706">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1174/19881102d_00313.pdf</src>
        <authentication>efcf020fae740524cf2f945fec4b6fba</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42379">
                    <text>Contitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i
Social de Barcelona.
Paraules de l'Excm. Alcalde, Sr. Pasqual Maragall.
Saló de Cent de la Ciutat

Barcelona, 2 de novembre de 1988

�CONFERENCIA SR. ALCALDE CONSTITUCIO CONSELL GENERAL DEL PLA
dia 2 de NOVEMBRE DE 1988

Moltes gràcies Sr. Conseller per les seves paraules, per la
seva presència avui en aqui,

pel

que això representa per tots

nosaltres. Moltes gràcies Sr. Cecchini, per la seva exposició,
necessàriament breu, però. crec que sintètica i clara del que
comença ja a ser una teoria general d'Europa que entre tots es va
fent i es va construint.
1

Jo voldria dir, avui, a les institucions que estan aqui
reunides, veient-les en aqui, que segurament mai en la història
dels darrers anys hi ha hagut en aquest Consell de Cent una cosa
més semblant a aquell Consell de Cent que va donar nom a aquest
Saló.

Crec que vostés representen, que tots representem, una
ciutat des de l'angle dels interessos personals, sectorials,
col.lectius, de cadascú, de cada institució i, que en definitiva
aquella balbucient, jo diria, democràcia de la baixa edad mitja
s'acostava una mica justament a això.

Un lloc on tots les interessos estaran presents per tal de
determinar el seu futur, per tal de determinar quina era la seva
contribució a les empreses nacionals, a les guerres de conquesta
en aquell moment expansiu, inclús des del punt de vista militar,
quina era en definitiva, la:governació;d'aquest •territori ample
que : s'en.deia el Consell

�Ja saben vostés que en a la història d'aquesta ciutat, la

discusió sobre com es `constituïa el Consell, com es constituïen
els disputats i els consellers generals, com s'elegien cada any,
perque s'anavan canvien cada any els consellers en cap, van ser
l'eix vertebrador pràcticament de tota la història política de la

ciutat i, pràcticament, jo diria també de Catalunya.

La busca i la via dels diferents sistemes d'inversió,
diferents interessos socials, van ser els que s'expresaven,aqui,
les relacions entre aquestes classes i grups i la monarquia. Tot
aixó va ser pràcticament, jo crec, l'eix de la política
barcelonina i catalana de molts segles.

Han passat molts anys des de tot allò, han passat moltes
coses en aquest Saló i fora d'aquest Saló. Un dia a l'any 1714
una colla de regidors, de consellers en aquell moment, es van
juramentar en aqui, encara hi ha un gravat que ho recorda en aqui
en aquest espai central, i van sortir al carrer per defensar els
drets del Consell de Cent, els drets en definitiva de Catalunya.
Va haver-hi una derrota, va haver-hi una recuperació. Res no
amaga el fet de que aquest gòtic esplendorós que tenim aqui,
encara que Saber va marcar el final d'una etapa d'expansió
secular de la ciutat.
Avui a la llotja de València, aquest mati,

jo pensava

veient aquell gòtic abarrocat- esplendorós valencià

casi ,diria

fins a quin punt no es veritat que a nosaltres quan va arrivar,

2

�'no ja al 1714 sino abáns, ens va arribar un cert móment de parada
històrica. Han .páStát : els :, anys
a arrivat el segle XIX . ha
–
--..-artibat la industriálització 6e la qual 'áqui se, n'ha parlat,
perque és la base del nostre pais, de la nostra ciutat. Una
-,
durailt 15 segles va .está encerclada en unes múrálles
:de-possem 10 Km2. 15-","-seglee,' volgúem-ne sortir i que no-sortia
-.
, _ ,_
•,
:„,_
mai per raons d'impoténCia física, econòmica, militar,
d'imposicions exteriors i que aleshores précticament en 50anys,
els anys que van de 1860 a 1910 multiplica el seu espaide 10
_

&lt;

Km2. a 90 Km2.

I aqui en aquest Saló, vostés veuen les banderes de Gracia,
de San Marti de Provençals de 1897 de Sants, de Sarriá de Sant
Gervasi, van anant ser tragats, englotits, per aquest creixement
de la ciutat que no era un creixement devastador solament, sinó
que era també, en definitiva, el cumpliment d'un desitg històric
d'una ciutat que volia més, que podia ser molt més del que esteva
sent. Però, jo haig de dir, que ja en aquesta primera expansió i
1

en aquesta primera onada que segurament no es va planificar, no
hi havia un Pla Estratègic en aquell moment, però esteva

•

segurament programat en el cor deis ciutadans, deis més animosos,
deis més actius i els preus i els costos que es van pagar per
.

,

•

,

•

aquella .. expansió • van
'emblemàtic-

molts

i molt

aqüellaeXpiiái6,.'„üe..::et

va,donars'lloc_a ,1„.-.existencia

qUe el moment

elevats
.

•

.„

.

l'exposició universal del 88
era pes mes

enllà dér:que : . esél'céntre delyropiPoble_NOuuna'cosa
ens podem enorgullir com a ciutadan s '. l 'ya donar lloc després al

�Camp de la Bota i va donar lloc a una colla d'infraciutats que
eran el cost de la ciutat que s'estaVa creant.
-,
Va venir una segona generació de 1910 a 1936 que és el gran
trencall, el gran trencament de la ciutat, de la societat, del
pais, de tota Espanya, , d'Europa en definitiva, si pensem bé. I en
aqui una altra generació •va fer un altre impuls important cap
1
endavant centrada en l'entorn si voleu a l'any 29, podiem centrar
en diversos moments, peró l'any 29 va ser també un moment
emblemátic d'aquesta generació, d'aquest periode abans d'entrar
en la gran crisi deis anys 30. 1 aquella expansió i aquella
conquesta de MontjUIc i aquella, urbánització-de MontjuIc que es
va quedara mig fer, però que es va engegar, .té també un cost.

I si ara anem a , la Zona Franca i vostés veuen les cases
barates, el barri d l-Eduard : 'Aunós i veuen Can Tunis i els que
coneixien Can Valero, perque ara no hi és Can Valero, sabran que
• la ciutat tot i amb la seva empenta i els seus palaus nacionals i
el seu Palau de l'Exposició i la Fira, van tenir de pagar un cost
molt elevat els ciutadans de la ciutat per aquella exposició.
Va venir finalment el periode del 39 fine al 75 el periode
de la dictadura, en que aquesta
. . ciutát-de fet: . pasa de 90 Km2. a
; - 470 Km2. pasa a . convertilr- -, en.uheinetrópolis' no precissament
esequilibráda&gt;internaiént„--.

d'equilibri en aquell

arnb un centré:qúe es malmet,

_profundament
afortunadament no del tot,

1

_

un- suburbi que és segurament . en

�$àl

qualitat

vida, en qualitat ur -dels pitjors
._

de

Europa

..

que en bona part ho 'continua sent

Hi ha hagut un creixement econòmic evident 'des de L'any 60,
des de l'any 59 en endavant fins a l'any 75, però

-és

evident que

el cost . ja;en aquest periode social, polític, moral, econòmic ,,va
ser extraordinari, urbanísticament també molt - important..
Avui ens plantegem, doncs el refer, el reconstruir. Primer
va ser el salvar, en la primera fase de transició democrática,
salvar tot el possible, els mobles que es puguessin salvar
d'aquella experiència de creixement devastador. Després hem
parlat de refer, de reunir, ara parlem de projectar, i no de
projectar qualsevol paper, sinó realment de fer físicament la
ciutat, que segurament estava darrera ,els somnis de totes
aquestes generacions seculars de ciutadans. que volien el millor
per Barcelona i ademés, de fer-ho sense admetre, no dic sense
pagar costos, que s'ha s'hauran de pagar, però sense admetre que
la distribució dels costos que s'han de pagar sigui esbieixada i
recaigui sempre de la mateixa manera, de la mateixa forma i en la
mateixa gent.
Per tant s'imposa una aliança social, que jo crec, que ha
,
ta Ciutat sempre que
estat en e'l` cor 'dels;millors moments d'aques
:aquesta ciutat. ha anat endavant
classes ,.primer meñestrais,`

^sigut;:perque hi-ha

artesenes, ,obreres amb

a

t

".:unes

una voluntat

d''empenta, de ;;-1`1-uita

�però, . de .`progrés
una classe professional ilustrada que ha sapigut veure en ` el
'poble' ° el seu mil lor , aliat&gt; d' aqüesta ciutat, quan la gent de ;°dalt
:no • s'ha esbarat, no s'ha espantat, no 'ha tingut que demanar
l'ajut del garrot per contenir la situació, sinó que ha confiat,
ha apostat en el -futur i ha apostat en la gent. Aquest

'la

el

moment en que ara ens trobem, &gt;és necessari construir aquesta
aliança no li vull donar un caràcter rimbombam, sinó
senzillament un compromís, un pacte, com tants n'hi han hagut en
aquest pais, per anar endavant entre un poble treballador que veu
amb esperança i amb temor, al mateix temps el que representa el
futur, el que representa. el 92, el que representa Europa, el que
representen els grans projectes que Barcelona té al davant
d'altra banda unes classes mitjanes i empresarials í
professionals que en aquest moment senten el gust de l'aventura,
afortunadament, un alt-re cop.
ï Sense premiar el risç i la innovació no hi ha cap
possibilitat de que Barcelona vagi endavant. Barcelona ha de
preveure en els seus codis morals que aixó sigui possible, que
aquells que arisqueñ. més, que innoven més, que són mes capaços de
dibuixar el futur
personal, si cal,

d'apostar pel

futur amb la seva

fortuna

quin premiats.

..
;..
,
. .
s evident, tanmateix, que sense q

.

, .....

l`a societat sencere no

monti un sistema de participació en l'excedent així`
contrapesos per evitar que, justament, .aquest premi en

de
el

risc

�•

es converteixi en una base de poder social i econòmic. Si això no
és així tampoc aconseguirem alió que voliem, i el creixement serà

ofegat . pels mateixos que el van iniciar.. Es per ``' això que
s'imposa una aliança com la nostre, una aliança social com la
millor tradició que aquesta ciutat ha posat de relleu al llarg
segles.

I quan parlo d'aliança social no parlo només de capital i
treball, no parlo només d'això, parlo també de que s'ha d'estar
vigilant no només contra les concentracons de poder econòmic,
també contra las concentracions de poder polític, per tant, de la
vitalitat d'un moviment de ciutadans que ha de saber en cada
moment discutir i participar de les transformacions que aquesta
ciutat esta veient. Sabent que si no hi han transformacions no hi
haurà res a repartir i no hi haurà res a discutir i no haurà
ciutat. que podem gaudir, però sabent al mateix temps, que
cadascú té el dret i casi diria la obligació, d'expresar quins
són els seus interessos en cada moment, i estic pensant també en
les dones, els joves i la tercera edat. Estic pensant en un atur
en aquesta ciutat que, afortunadament, des del punt de vista
d'atur juvenil ha baixat sensiblement en els últims dos anys, que
es maté en una cota altíssima en els joves i en una cota molt
alta en les dones que són avui el 50% dels nostres parats, quan
com vostés saben només un . terç de la nostra població activa és
femenina, lo qual vol dir que en bona mesura l'atur que tenim són
dones que estan buscant treball i no en troben,
d'una forma regular en el mercat establert.
7

no en troben

�Joves que no el trobeñ, dones que no el troben, dones qu
definitiva, `en

páis :en aquests del Nord en que.. ens

en

volem

entrada en e1 mercat de

integrar °i ens

activa, homes u. dones i en

, treball. Suecia

definitiva la seva riquesa

mateix temps la seva igualtat, jo
bóna mesura en aquesta sabiesa i. en

crec, van precissament
á.

~aquesta distribució...

Una jubilació que es va anticipant, per tractar d'evitar els
problemes de l'atur.-per.ò que deixen sense, moltes vegades,
possibilitats .d'acció

a,

bona

aquells que encara en tenen

mesura la capacitat.

El. Pla Estratègic

ciutat, més que una formula, més

que una nova planificació ha de, ser, jo crec, com s'ha dit, :en la
declaració de les institucions, una eina per identificar
obstacles, estrangulaments, problemes, i al mateix temps
potencialitats. , Una eina per saber què hem de fer a1 mercat
financer en aquesta

què passa amb la ciència en aquesta

ciutat o per què no progresa més el que és la investigació, la
bàsica i l'aplicada," què passa amb la Universitat i la seva
relació amb la societat en conjunt; què passa amb 1 atur:femení;
1 centre` -d'una '.ciutat, ho .deia ,el. Sr.
com s' ha"..:de. refer
.
Cecchini,` els' ciutadans :; s' en &gt;: van';,deT ;çentre, .. abandonen:centre

d'on va néixer tot, aquest centre' de 10 Rm2 que va ser l à base de
..
..
-hem
de primar
nostres
:
comunicacioàs,
de
fer,;amb
les
hem
tot; què
,.

..

..

• ...

."/Y.. ,°iáTr:^áv`'`•4.Ái:^Sr". "3 -.

...

..-.

c_2

�la velocitat d'ample de via, i ",per tant, en definitiva les
mercaderies, el port, la connexió mercantil amb Europa; què hem
de fer perque mes i. mes comunicacions des 'del=punt de vista aeri
es deturin en el nostre aeroport; què hem de fer perque el nostre
port finalment arrivi a ser aquesta porta d'entrada a l'Europa
del Sud del Mediterrani nord occidental, i comenci a fer ni que
sigui mínimament la competència juntament amb els altres do s .
grans ports d'aquesta regió en els del nord d'Europa; perquè un
dia Milano decidí tenir el seu port a Rottderdam; què hem de fer,
que hem de fer en matèria de comunicació parlada i visual, es que
aquesta ciutat ha de tenir un sistema de fibra òptica de
cablejat, es que ja ,: les experiències que hi ha internacionals no
ho acosellen, potser.

Hem de saber -ho, hem de saber si aquesta ciutat subterrània
del cable, dels tuneas, dels que parla cada vegada més, el seu
compatriota Tognoli, el Ministre de les Arees Urbanes d'Italia,
que s'esta planificant també a Tokio, és una cosa que en el futur
ens haurà d'interessar al voltant de l'any 2000, o si no és
aquest el cas, si el que estem necessitats d'estudiar i de
decidir eón encara qüestions que atanyen a la nostre superficie,
en el nostre territori, a la seva extensió.
Jo voldria dir, per a ,cabar,::,que Barceloa té una :clara
s si

ecuació formulada, . que

no sabem optar per al nostre lloc a Europa, si no sabem
identificar exactament qué es el que podem fer, en el millor dels

^_._^-.4f'^M

.xy^:

?'.

.."-.-

,

•h?e^Yt ...r......:•-.

. ..`.

^

.:r.i.. ^^.€.1.^.. -.znr.r,^`^^.^"9•-er.^ar.

^^.M7s.:^;'.:i•'.ryr.y^..^::^f`..:.

.. .r,^....aP.^';a;Y

,.......-",i

.r'+,tF:.^

�..,

•.

&gt;...

casos primer identificar-ho i segon aconseguir-ho.
Nosaltres som réáiistés sabem el que 'som 1- .sabem el gitie no
"som, sabem

:;franja ;aquesta que nosaltres hem parlat del
algunes .;vegades ," - ;&gt;el.' Sant Well que deia el pofessor
'zona d'atraccióo,:- d'atractiu des del -punt :': de

vista climàtic, des del punt de vista vocacional, des del punt de
vista de l'atmosfera industrial, universitari, etc. Ho és, des
de molts punts de vista. Però sabem també que en definitiva,
aquesta Europa que s'esta fent, és un gran mercat i és un gran
debat entre ciutats. Sabem que més enllà dels plantejaments
defensius, dels nivells d'admisnitració superior als de les
ciutats, els regionals, els estatals, que lògicament van a
defensar una mica peculiaritats, d'alguna forma, les ciutats fan
l'aposta per la europeiritat, per "la. universalitat, perque una
ciutat no té fronteres, una ciutat només viu si exporta, per
definició, no es pot menjar el_ que produeix, no fa ja productes
materials, és un centre de serveis terciari en bona mesura, i es
farà rica, i es farà' digne de les ambicions dels seus ciutadans
si pot més i més produir pels demés en el continent els serveis
que els demés demanen. Per tant, nosaltres veiem Europa con un
sistema de ciutats, un sistema : en el qual hi ha debat,
competència pacífica o bona entre ciutats, a veure qui és més
espabilat, qui s'en surt

veure qui innova m

a veure qui

actes
endavant

al mateix temps , 'el sistema d'aliances:de

ciutats:.

�Hi han moltes ciutats que han arriva
conclusió de que moltes coses que
'música-de
-` de

els ciutadans volen tenir:

uposem, no

poden tenir perque és

per les seves dimensions i s'han d'aliar amb unes altres
ciutats 'p

tenir les orquestrés qué desitgen, per exemple

l'orquestra jove d'Europa que Budapest, Viena i Praga estan finançant
atterços perque la volen tenir i saben que en una ciutat, cada vegada
més, els diners compten, els costos compten i:segurament li és

difícil a una ciutat financiar-ho. Per tant, competència entre
ciutats i també aliances entre ciutats, aquest és el futur
europeu.
Si Europa és alguna cosa, "Sr. Conseller, és un continent de
ciutats, Europa no és un continent agrari, l'Europa que té un
pressupost encara format amb el seu 65% per FEOGA per un Fons
d'Orientació Agraria, és per definició el continent urbà,
evidentment que va neixer com a continent agrari, perque primer
de tot s'havien de posar d'acord els agricultors i els estats,
que en definitiva, veuen en l'agicultura una mica la base del que
ha de ser la defensa nacional, i quan estan en aquestes
concepcions de defensa estatal, és lógic que primer vegin
l'agricultura com una base fonamental, i el carbó i l'acer, i
Europa va a ser inicialment.aixó, però avui en dia l'Europa
assolida dels seus,.origens

&lt;

molt ; legitimats en el

moment en :'que es va iniciar '.tot, , pòdèr

La gran potencialitat d'Europa és el sistema de ciutats, que

�és un sistema enormement car de mantenir, però, que nosaltres
estem convençuts donará més beneficis que costos si se sap
aprontar, si se sap-desarrollar i si cada una de las seves
ciutats, la nostre en particular, troben el seu indret, el seu
lloc i el seu objetiu. Es per aixó que nosaltres avui ens reunim
aqui en Consell d'Institucions de la ciutat, per mirar de tirar
endavant per aquest oárif i per mirar de contribuir positivament a
l'excedent net de l'Europa, de la Si Europa. •

Tenim entre nosaltres a l'emisor de l'informe del cost de la
nova Europa, i ha de saber que está en una ciutat que está
disposada a apostar pel cost i pel benefici de la Si Europa,
perque el benefici és més gran que el cost, i per fer-ho es
planteja un Pla Estratègic que no vol ser una planificació en el
sentit clàsic, tancada, sinó torno a dir-ho, una identificació
-dels punts d'avantatge, una identificació dels punts de
debilitat, una colla de mesures per solucionar les

segones i

aprofitar les primeres, i la formulació d'un programa social de
canvi, que permeti que la ciutat segueixi per aquesta via. Si ho
aconseguim, ni que sigui modestament, ens farem dignes de la
herència que secularment molts ciutadans barcelonins van
expresar, de vegades al carrer i moltes vegades en aquest Saló.
Moltes gràcies a tots.

2 dé novembre.dlv 1988
"
•

12

•

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16969">
                <text>4080</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16970">
                <text>Constitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16971">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16972">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16973">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16974">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16976">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21889">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23508">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23509">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23510">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23511">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23512">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23513">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40787">
                <text>1988-11-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43411">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16978">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1177" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="494">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1177/1988114d_00314.pdf</src>
        <authentication>7d7c5b3482774ccc29390957a759d6dc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42168">
                    <text>PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL
MARAGALL EN L'ACTE DE :
LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT AL MOLT
HONORABLE SENYOR COLL I ALENTORN

SALE DE LA REINA REGENT,
16 DE NOVEMBRE DE 1988

�MOLT HONORABLE SENYOR MIQUEL COLL I ALENTORN.
MOLT HONORABLE PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA.
HONORABLES SENYORS CONSELLERS.
IL.LMS. SENYORS REGIDORS DE LA CIUTAT.
DISTINGIDES AUTORITATS.
SENYORES I SENYORS.

PODER AFIRMAR D'ALG11 QUE HA ESTAT ENSEMS I AMB PLENITUD
HISTORIADOR I POLITIC, DEU SER UN DELS MILLORS ELOGIS QUE ES
PODEN FER A UNA PERSONA.

PER E SI LA PERSONA ELOGIADA RESULTA QUE HA DEDICAT LA VIDA
AL CONEIXEMENT I A L'ENSENYANÇA MILITANT DE LA HISTERIA DEL SEU
PAIS, I HA VISCUT COM A POLITIC LES PAGINES MÉS INTENSES DE LA
HISTERIA RECENT DE LA PATRIA ESTIMADA, ALESHORES ENS TROBEM
DAVANT D'UNA PERSONALITAT EXCEPCIONAL.

AQUEST ÉS

EL CAS DE MIQUEL COLL I ALENTORN A QUI HE CONEGUT

COM A HISTORIADOR I COM A POLITIC, I NO SABRIA DIR QUIN DELS DOS
VESSANTS DE LA SEVA PERSONALITAT [l'HA FASCINAT MÉS.

COM A HISTORIADOR HA SABUT PENETRAR AMB AGUDESA I MESTRATGE
EXEMPLARS ELS FETS DE LA HISTERIA, SEMPRE SUBTILS I RESISTENTS A
DEIXAR-SE DOMINAR.

�COM POLITIC EL SEU NOM APAREIX VINCULAT, AME NOBLE
FIDELITAT, A UN DELS PARTITS HISTCSRICS DEL PAÍS QUE MS HA FET
PER SERVAR L'HONOR DEMOCRáTIC I CATALANISTA.

EN ELS ANYS MÉS FOSCOS DEL NOSTRE PASSAT IMMEDIAT, QUAN TOT
SEMELAVA ATURAR-SE I LES IL.LUSIONS DEFALLIEN, MIQUEL COLL I
ALENTORN VA MOSTRAR-NOS EL CAMí DE L'EUROPEISME, AMB PRIMERENCA I
SINCERA VOCACI6, BO I FENT UNA SíNTESI ENGRESCADORA DE
CATALANISME, FEDERALISME I EUROPEISME QUE CONTINUA AVUI PLENAMENT
VIGENT.

DESPR1S, QUAN HAN TORNAT ELS TEMPS NORMALS, MIQUEL COLL I
ALENTORN HA REBLAT UNA TRAJECTUIA VITAL, y&amp; RICA I PLENA,
,.‹91
POTSE AME EL SERVEI AL PAíS QUE 'MES DIGNAMENT S'ADEIA AMB LA
SEVA PERSONALITAT: LA PRESIDNCIA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA.

DES D'AQUESTA ALTA FUNCI6 NO HA OBLIDAT LA CIUTAT QUE

ÉS

ALHORA CAPITAL I SERVIDORA DEL PAíS. SOTA LA SEVA PRESID¿.:NCIA
HONORABLE LA COL.LABOPACI6 ENTRE EL PARLAMENT DE CATALUNYA I LA
CASA GRAN HA ESTAT UN EXEMPLE D'ENTESA INSTITUCIONAL, I FAIG VOTS
PERQUe AIX2) SIGUI UNA CONSTANT PEL BÉ DEL PAíS I DE LA CIUTAT.

UN PAíS MAI NO

ÉS

PETIT SI ELS SEUS HOMES

SCSN

GRANS. AQUESTA

SENTNCIA DELS CLáSSI S TROBA EN MIQUEL COLL I ALENTORN LA SEVA
MILLOR CONFIRMÀCI6.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16999">
                <text>4083</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17000">
                <text>Lliurament de la medalla d'or de la Ciutat al Sr. Coll i Alentorn</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17001">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17002">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17003">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17004">
                <text>Saló de la Reina Regent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17006">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17007">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23492">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23493">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23494">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23495">
                <text>Coll i Alentorn, Miquel, 1904-1990</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40790">
                <text>1988-11-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43414">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17008">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2586" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1396">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2586/19881117d_00314.pdf</src>
        <authentication>1933b07db0bb0eb6b01e0eaea2c8f78b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42992">
                    <text>CIUDAD ES TRATEGIC A

B ARCELO~A,

Conferencia
Alcalde

d el

: xcelentísimo

de _ Ba r ce lona,

Sr.

Pasoual Maragall, e n el Colegio
Mayor Mendel.

Madrid, 17 de novembre de 1988

�~ITXA

l

l

LA IMPORTANCIA ECONOMICO-FINANCIERA DEL SISTEMA MUNICIPAL DE
BARCELONA
El Avuntamiento de
que

aauello

Baracelona y sus entidades,

tiene

un

que alcanza a 210.000 nillones

de

global mente constituye el sistema munic ipal ,

presucuesto

2onsolidado

:~s

to

'-:abrá

=ecresentado en 1988

un

~or

qa sto

c1udadano d e Barcelona del crd en de l2s 1 22. 00 0 ne setas.

( ?roy ec to

130.000
sobre
el

de

Presupuesto

millones,

~ "'"'~
para (~
..:__/·

del Ayuntamiento

lo que representa un incremento del

sobre

el presupuesto homoaéneo de 1988 y de un 4.5%
r:orninal.

ll,vuntamien to

Sl
V

SUS

lO%

b ruto

~nesupuesto

entidades asciende ; -1 2 28.700
'---

del

millone s.

Las inversione s netas ascienden a 63.337 willones).

Para
local

en

imcorte
Bruto

s ituar

la actuación económica del

e l contexto de la ciudad,
ag reaado

esti~ado,

sector

se puede

9resupuestario con el

público

comparar

Producto

el

Interior

y la proporción sobrepasa el 8 por ciento en

�•

l.l

FITXA l

las Drevisiones oara 1988.

La

economía

de

la

- -- - - - - - - - -

-

fundamental:

.'::ntr ~--

fuert e :

sistema/holdinq

del

ac tuación

c_iudad

- - -

1,

\

ha

---

representar un

tenido

nunicipal
una

sobre

la

--- --~-

característica

esfue~~sor

excepcional.
- ------------

--- -

•

#

l . 98~ ·_· l. )88 ha habiC.o una 1nvers1 on sostenida muv
~n

20/ 2 1 por ciento del

ce

proporci o nalmen t e

la que se

~resuouesto.

~a

efectua d o

~uy

por enc1ma

&lt;
c,esae

otras

administrac1ones.

En si misma,

una actividad inversora de esta envergadura

se c o nvi e rte en una actuaciór1 de Sl1.E_1enfia. Es una actuación

---- --

de

suplencia

en

el

mismo

sentido

que

lo

responsabilidades asumidas por el Ayuntamiento de

son

las

Barcelona

en campos específicos tan siqnificativos como la CulturaJ _La
Enseñanza o la Sªnigad.

De la misma manera
historia

de la ciudad,

que,

en momentos muy concretos de la

el Ayuntamiento entendió que

tenía

�1.2

FITX}\ 1

que

:;.acerse

mantener

de unos serviclos

~ remover

y

oeriocto
ciudad

cargo

más

la

de

en

el

~~__:;___d_~_!_~2:_its

de

la

hacía

un

se ?Odían emoezar a resolver si

------··---------

para

capitalidad de Barcelona,

reciente !-',emes creido que

s ólo

suplencia

------- -----·-- ·- ---

se

------ ---- .

esfuerzo Rxtraordinario desde la propia ciudad.

".!.

--

lo

~1emos

corresoon di era
·-··--

espera

en

- - ----

~ec~o

a unque

~uchos

casos a lo

tipo
que

El

de

actuación

-----------------normaloente

de la Administrción estatal y de la

autonómica.

__....,____----'- ----'---~

..

_,

se

Administración

resultado obtenido en octubre de 1.986,
-~ ./'-. / '"'-.

Laussane,

el

---·--- "'"-··.-- ~---

en

cuando la ciudad fué designada sede olímpica, no s

ha dado la razón.

�F!TX2\ 2

2

"/

t\0"()
.

f;...

,.....

Y..Y

\~t\J"'1 ' \.)-1 \
¡J'v~

LA HlVERSION OLIHPICA

Resumen áe gastos
Directo Glímolco

Esta á o

Parcial no
Olímpico

estrictamen~e

To tal

24.724

79.975

104.699

Ge ne ra l it a t

8 . 6 97

46.762

55.459

Di:oc.~::.ción

5. 0 51

l. 93 8

6 . 999

.:..~ .

2.210
39. 8 24

S l. 502

91.326

COOB

97.021

200

97.221

Priv a dos

51. .318

31.230

82.548

~

( -i3a r na)

....;

3C ~J

.•• J •

228.855

(l·;c )

211.607

(1-tv)

440.462

( 44-o}
.

~o

se incluve

Se incluve

Túnel Vallvidriera

Cinturones

Aeroouerto

Auditorio

Puerto

Palacio Nacional de Montjuic

TGV o ancho europeo

Casa de la Caridad

Autopista Barna-Sitges

Centro Narcís Monturiol

r1etro Regional

Centro del Medio Urbano
Parcue Biomédico

1

�=

.

3

FITXA 3

LA ARQUITECTURA OLIMPICA
Las realizac i ones pa ra el
cara

tener

en

Barc elona

1

92 constitu yen una opo rtunidad

algu nas

muestras

de

la

meJ o r

arquitectura del momento.

.'\raui tectos

?rovecto

Villa Ol implca . .. . . . . . . . . . . ......... . Dohiqas, :-íarto re 11
"
Puiq -Domene ch.
Mackay,
Torre de Comunicaci o nes . . . . . . . . • . . . . . Norman Foste r.
Museo de Arte de Cataluya .......•.... Gae Aulenti .
Estadio Olimp ic o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vittorio Gr egotti.
Palacio de Deportes ... . . . . . . . . . . . . . . . Ar a ta Isozaki , Corr ea , Milá,
Margari t, Boixader.
Museo de Arte Contemporáneo ... . . . . . . . Richarj Meie r.
Auditorio . . . . . . . . . . . . ... ......•....•. Rafae1 Moneo.
Universidad del De?orte y
Teatro Nacional de Catalunya .. .. .. ~ .• Ricard Bofill

11,

'-Á.

~ c'..L.v-...C(

f ~·;:&gt;

\) UAA fe:.

• ~- 1\-ryv,A -~
. '\) \ ~ tL"5""\.4_cJ:

\1

f\.R_Ar-.....

. e;(,\."""~".().-~

rv;~ \,__¡;,)

1

. c_~~t!k

�FITX.n. 4

4

LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES
La

competencia

en tre territorios

·-·----

atracción

de

la

investigación

para asegurarse
la

?

producción

v

-~/'

la
los

servicios se libra actualmente entre ciudades.

/J!

E arc e lona. c:s el ot.m to de r2 ferenc ia
macroreq ión,
fase

la aue lueoo me referiré- que escá

a

celi:ada

-----------

estamos
2.000

~'.e reconvers 1on.
-----------

j ugando

el futuro

Barcelona

".!

responsabilidad
M fi!..'\.A-

. :e un terr i tor 10 -la

tü)

extrangulae,ienes

en

una

Se Duede decir aue ya

nos

de la macroreg1on para

que

es

muy

para con esta reg1on,

consciente

el

año

de

su

padece todavía

unas

peliqros@is que dificultan el despliegue de

sus funciones en la zona.

Por ejemplo, no tiene terminado ,

n1 en Darte definido, su sistema de comunicaciones .

Si que ,

en cambio,

- - - - -------- - - ----

la conexión de Barcelona con la red

de autopistas favorece a la ciudad.
---

-----

El Mediterráneo español

- -- -----

El

eJe

G~~~!g~~~!rcelona-Alqe~ir~onstituye una de las columnas

�:

4. l

;;'ITX1\ 4

dorsales de la Europa comunitaria. Pero oerJudica , y mucho,
f~rr~viaria

la mala conexió n
de

y

Barcelona

~uerto

con Eurooa aue aisla el

reduce la capacidad de

y

interc ambio

de

distribución ¿e la ciudad.

En

•l :7\ Undo

~~ a y

internacionales
ind ic2dor de l

Si

1.~84

áreas

S o~ vuelos

~~trooolitanas

i nterurbanos a esc ala mundial son

un

buen

ranro de una ciudad.

se ordenan en una lista

las cien ciudades del mundo
·------·---~ ~ ~--~"---------~

con más rutas internacionales,
Federal

de

Ale~ania,

se observa que la

República

Estados Unidos y Gran Bretafia

tienen

siete ciudades en la lista, Holanda y Espafia cua tro (Madrid,
•

--~------~---~----

T" o' O &lt;' •

·--~---T

-::.::::::=::::-·- ~-

con 177 rutas,
Palmas 60),

Barcelona

?alma de Mallorca 62 y Las

v Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades. El

dominio de Euroca
- -· -·-- -----------·
evidente.

--

Todas

135,

las

en

c iudades

excecto Nueva York,

-----------------

la

jerarquía

mundial

de primer rango están

es,

!JUeS

1

en

Europa,

así como todas las ciudades de

segundo

�4. 2

FITXA 4

rango, excecto Montreal.

Sca6n

e sta

ordenación,

Madrid

ocupa el

luaar

numero

~- ---

veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del
El lugar en la ordenación es importante ?ero tambi§n

mundo.

Ba rcelo~a
k .
ran.:1na.

Po r

aeropuerto,
y

funcionales,

ho ras

rol,

~ejorar

su

l~ car

en

eso s e ha insistido tanto en la auestión

el
del

ofrece macníf i e as condiciones el irr.a to lóq icas
con una abertura al tráfico del 95% de

disponibles.

-su

~u e

necesita

Y también

las

necesita la ciudad redefinir
--~------~---- --

que

es lo que,

con

carácter

general,

estudiando en la elaboración de un Plan Estratégico.

se

está

�5

FITXA 5

LA CAPITALIDAD

~~CROREGIONAL

Tradicionalment e

en buena parte de las

e ste

-

conce nto ya no es v álido,

que

cambiar

---

comunicaciones
de

la

definici6n

~unción

considerarlo

función

ciudades

han

ce nido

su

caracterí~-;¡cas-~inter~d".

-------

habría

~as

todas

El poder y la riqueza de una ciu dad ~epe~ji~~

"hinterland".

::oy

DE BARCELONA

actuales

la

dan

del

o,

todo

ca so,

del

nuev o

a la

en

alcance

ciudad

que

las

ce ntral,

articulación urbana del espaclo

y

y

de

en
las

especializaciones entre las ciudades.

(!V~" ~ Uf"" w)
Barcelona
eurcoea,

con

~±~rlede r

de

es
un

------del

de

una
360

macro-reoión
Kilómetros

y de unos 15 millones de habitan tes.

es un centro neurálgico de lo que

del Sur:

mediodía

/

radio de aproximadamente

Ba~.l...a..n.2,.

Barcelona

Norte

una capital natural

denominamos

una amplia región que comprende una
francés

y

una

porción

importante

franja
del

�5.1

FITXA 5

Mediterráneo

esoafiol.

Se trata de un perímetro

por Toulouse (Midi-Pyr&amp;nés),

delimitado

Zaraaoza, Valencia, Baleares y

Montoelier (Lanau&amp;doc/Rosellón).

Este

es oacio

~arcelona

Sur:

Zaraaoza'

o. 2 2 51

ti ene su peso demoaráfico
1.7 millones de habitantes (

0.57zt

Santa

Hosoitalet

Coloma

de Llobreaat

de Gramanet

0.135,

entrado

en

el

'/al encia 0.745,0,--"' h
0.295,
Sabadell

Badalona
O.185,

Te&lt;\'J.{fk
1

Toulouse 0 .325,

~ontoelier

0.120 y Perpifian 0.83.

La conexión interna por autop i sta es buena.
alejado

de Barcelona,

Toulouse,

se situa a poco más de

~---~·•••··-·~&lt;-··•• --•···-·n··-···-·· ---·-··•··'·--- ---- -- --- --'"- ----- -------- --~------- .____.

horas de viaje,

El punto mas

------------

________________ ,____,._.____ _____

4

--.. ··-·--......._.,

y cuando esté hecho el túnel de Puymorennes

quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que todo el radio de
la

macro-reaión

mismo tiemoo.

podrá ser cubierto aproximadamente

en

el

d.

�FITX.:&gt;; 6

6

EL PLAN ES TRATEGICO EC ONOMICO Y SOCIAL DE BARCELONA
!Iay
una

que s it u arse en la perspectiva

econom ía i:1 te rnac ional
--·
------- ~-------- ------· ·------

~---

a~ o

del

2.000,

q~_§_ _j.__I! te~depen dien te

---- - ---- -

v

co n

también

más comp et itiva.

nov i ernb r ~_ se

de

I::l

co:1stituy ó en Barcelon a

Consej o Gener al del Pla n Estra t é qico

------- -------------la

pa r ticipac i ón ,

-------·

junto

al

~conómic o

el

y Social, con

------- - - · - - - ---

Ayunta~iento,

de más

de

..-------

140

--- - . - .

entidade s e conómicas , cu ltur a le s y sociales.

Con

la

..J
"
• ,
~._.eClSlO n

Barc elona

se

como

San

F ran c isco,

Sinqapur,

Arn st erdam

- - ---'-

de

1ncorpora a l

o

Plan

gruoo mundia l

Chicaqo,

- - --

un

de

Roterdam ,

-- ---·- ----- -----

Toronto,

han

----- - - - -- - -- ------·-------

Ss tratéqico,
ci udades

Toa uio,

---

3p ostado

aue,
Milán,

p or

la

olanificación colec tiv a de s u f u turo.

El

Plan

es

un

instrumento

~ara

dar

c ontinuidad

y

amp litu d a l imoulso económico de la ciudad de Ba rcelona.

El

Plan

la

pretende

a segur a r y me jo rar el

mant eni miento

de

�6.1

l:'ITXA 6

dinámica de Barcelona en un futuro a medio nlazo.

Es

un

Plan oara la acción y la participación

desde

el

inic i o de to dos los aqentes económicos y sociales aue actu an

----

-

----

-- -- -

sobre l a ci udad.

,.~ aorovechar
las ooortunidades
::.r a ta de c2 tectc;r
~-.
·..-----

Se
~iene

la

Rñ rc e l o na,

g ener a ción d e

--

y --------de hacerlo colectivament e .
acti~idades,

ou e

No basta con

si n6 que hay que aseoura r el

entorno para oue sean re ntables.

A través del Plan Es tratéqico Barcelona pretende
..

el

f actor diferencial
---·····---··- -···-·- - - -

de la ciudad dentro del

.

ciudades e urooeo y

~

mu~dial.

definir

sis tema

de

�LA ESPECIALIZACION DE BARCELONA

//
/

/

Sn

s istema

el

~interacción

mundial

de

ciudades

produce

~oe

entre sus piezas que comporta competitividad

una
y

complementariedad.

este

r¡ arcc

"" s tanáar i:::: ación

'.'

la

es pecialización productiva.

Hay

actividades o §ectores emergentes en la industria

los servicios en que Barcelona puede tener posibilidades
""spec iali za rse,

y
de

hay otras actividades o sectores

que

po dri3.rnos

identificar como tradicionales o maduros,

en que

Ba r celona

cuenta con ventajas comparativas y con

y

elementos

de desarro llo pot encial todavía poco explotados.

Cna
integra

especialización
las

in iciativa.

tres

sólo puede ser hoy

"i !1:

investigación,

competitiva

si

innovación

e

�7 .1

FITXA 7

'J no

Por eso,
conseauir
de

ce

//

los objetivos que nos hemos propuesto es

0ue Barcelona y su área sean un imoo rtante centro

i~vestiaación

y de oroducción de nuevas tecnologías,

que

deben ser oromocionadas e ~· iniciativa .
..-----

-~
l.

'.1ercado

"
~
·_o:nun,

la
en

halla s i t uada

rec1o~

londinense) ,

( la

v

\

reglones

?Osición cen tral,

primera
el

n ue

.: omponen

el

en

ocup a el r- r1mer lugar

el segundo lugar en nGmero de
población

es

el

South

tercer lugar en aportación al

PIB

primera y la segunda en aportación 30n South East y la

East
(la
I lle 1

(

~~.-~-~ · decir, Londres y París).

Barc elon a

se

enc~ra

en inmejorables

condiciones para

convertirse en la/éapital económica y cultural de esta

gran

área eurooea de 15 millones de habitantes. Hasta el punto de
poder

afirmarse

sue

1

eco nómica en la aue Ear celona

por s u d imensi ón territorial,
habi tantes

-, r
..)Q

si esta área auiere

dotarse

ciudad central, ésta no puede ser otra que Barcelona.

de

una

/

�FITXA 7

7. 2

/
En

el

centr a l ismo

~ ien

'3 ntendido que nó se trata de

r e ~ional

p ropurmar

un

( s upran a cional) ?ara Ba rcelona, sinó de

esta b l ece r un s u bsistema equilibrado de ciuda des -dentro del
sist e ma europ eo de ciudades-, donde cada c iuda d tenga un r ol
as eg ur a do y Ba rc e l o na cumpl a unas funci o ne s de
~ ue

7

0n r e ce s ar ias en u n

c a ra c'::. ;: r í :=: t i c a s.

t e rri ~o ri o

c apitalidad,

de e s t as d i mensi o nes

�8

FITXA 8

LA COMPETITIVIDAD DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA

(Un

mercado directo de 3 a 4 millones de

aportación
catalana.
~ncima

La

de

personas;

de un 80% del valor afiadido bruto

una

a la economia

Barcelona experimenta un crecimiento del ?IB
l~

por

media e uroneal

atracción v la p royecc1on econom1ca d e Barcelona

van

ligadas a l a competitividad del firea económic a d e la ciudad.
Se tiene q ue ~valuar esta competitividad en relación con las
regiones

metr o politanas

europeas

de

caracteristicas

y

dimensiones similares.

De la comnaraci6n se desnrenderfi la actuación conveniente
para

amplificar

minimizar las

los

factores

extranc~alaciones

de

competitividad

y

para

y los déficits aue comporten

una posición competitiva desfavorable.

La comcetitividad de una firea se demuestra no sólo con
capacidad

nara atraer flujos

económicos

y

culturales

�FITY. .;

8

8 .1

---------·---------····

\

----.

----

-------

sinó también nor su caoacidad para proyectar flujos
exterior.
En una Primera aproximación podemos adelantar que alqunas
de

las pos i b ilidades a potenciar ce Barcelon a se situan

en

el campo de los servicios especializados a las empresas,

la

b ionedicina ,
la

la r-osición est ra tég ica en las comunicacio nes,

localizació~

d e investi;ación y de c2ntros de dec isión, y

la distribució:1 comercial.

----

�9

FITXA 9

FINAL
El

¡J royecto estratégico de convertir

~/Barcelona

en

una

/ //

capital

i nternacional

de

proyeccyon

mundial

interesa

/

evid e nte mente a Barcelona,
de

~ na

reg1on

f ina n ci a r,

s~

cue

amplia para

suficientement~

J no s s e rv1 c ios
~e

el es pac io regional y

convertiría e n el

~ quilibradanente

centro

s ostener,

oa r a

{ istribui6os en

suficiente calidad para atender las

/

:-:ece s i d a c:e s

ce

/

u na ':Xlbl a ción e :ügent e .
/

,~-Pero

j

e s~~~~-pas_a_e_l--e-s-·t_r_i_c_t_o_ _l_·_n_t_e_r_ é_s_ _ _d_e__

Barc e l o na ,

v

capacidad,

~ara

p osiblemente

-también hay

que

decirlo- su

convertirse en un p royecto que interesa

a

todo el ¡; a1s.

)
1

1

l
1

Quisiera repetir una idea que considero básica.
comoete nc i a e ntre territorios,
desde

una

d imensión

~ntre

política,

es,

raises

Hoy,

la

s 1 se conside r a

fundamentalmente, un a

competen c ia entre ciudades.

naís que tenoa ciudades en buena posición competitiva
un oa ís

en buena rosición mundial.

---

··-·-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35622">
                <text>Barcelona, ciudad estratégica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35623">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35624">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35625">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35626">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35627">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35634">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35628">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35630">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35631">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35632">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35635">
                <text>Colegio Mayor Mendel (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35636">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="70">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35673">
                <text>Cronologia PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41395">
                <text>1988-11-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43782">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35633">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1175" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="707">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1175/19881124d_00317.pdf</src>
        <authentication>7f4e0b738921f1f80d2bc8721942f3cf</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42380">
                    <text>JORNADES INTERNACIONALS D'HISENDES LOCALS
CONFEReNCIA INAUGURAL DE L'EXCM. ALCALDE
DE BARCELONA, SR. ?AS'OU?L MARAGALL, SOBRE
"L'AUTONOMIA FINANCERA DELS ENS LOCALS I
EL PROJECTE
PROJE r'TE DE LLEI REGULADORA DE LES
HISENDES LOCALS".

Barcelona, 24 de novembre de 1988

�-9L'AUTONOLiIA i:I`iANCERA DELS F`.S LOCALS 1 EL
P POJECTE DE LLEI PEGULADOPA DE LES HISENDES LOCALS.

- Acuestes

. -ornades

que

inaugurem avui sobre les

Finances dels Governs Locals a Euro p a s'inicien amb una
discussió q ue ja em dut a terne moltes vegades, i que,
segurament, haurem de repetir també en el futur: és la
imp ortància relativa dels diferents nivells de govern
en el conjunt del sector públic.
En concret, p arlarem de
cadascuna

r; e

nuant ha de gastar

lis Administracions Públiques sobre el

conjunt de la despesa del sector públic.

Fins als anys 50, la major part de la despesa
p ública estava en mans dels Governs centrals. El proc é s
de centralització va ex p erimentar una inflecció a
p artir, p recisament, d'aquells anus, almenys a la
majoria

dels p aïsos de l'OCDE, iniciant-se

així una

tendércia a la descentralització.
Es p ot afirmar que tan els ingressos com les
des p eses dels Governs centrals expressats en termes de
porcentatges sobre el total d'ingressos i despeses del
sector p úblic, han anat declinant d'una forma estable

�al llarg dels tíltims an y s. No obstant això, s'està
produint un retrocès en la disminució del grau de
centralització, com a conse q üència de la crisi
econòmica dels últims anys, la qual obliga a realitzar
un ti p us de despesa generalment atribuïda als governs
centrals.

En a q uests moments, a Espanya, s'està plantejant
el -p aper de la despesa local en el conjunt del sector

uhlic (-p rojecte de Llei de Finances Locals), una
ve g ada a p rovada la Llei de Finançament de les CCAA
(LOFCA). Abans d'entrar a analitzar alguns as pectes de
la Llei de Finances Locals,

hem de recordar el

significat de l'autonomia local
financera

cue

la

suficiència

oer als ens locals estableix

la

Constitució.

La definició d'autonomia financera.

- El concepte
la

definició

p robablement,

d'autonomia financera remet a una noció
de

la cual no

dificultats

exigeix
insalvables,

superar,
pero

l'aprehensió em p írica de la qual - la seva coedició - és

�en canvi com p lexa i exigeix una aproximació acurada i
Plena de dificultats.

un amp li consens
Segurament existiriar i?T t
tun
cte.

considerar q ue l'autonomia financera dels governs
sub- centrals es el ?oler real d'aquests governs sobre
les seves magnituds pressupostàries d'ingressos _ de
desnese_ s .

Com mes gran és a q uest p oder -és a dir, com

771es g ran es la ca p acitat de les unitats sub-centrals de
govern 2er a incidir en els seus ingressos i en les
seves desceses- més gran és l'autonomia financera dels
governs sub-centrals.
Aquesta línia d'ar g umentació condueix de forma
automàtica

a

definir dos

financera:

autonomia

conceptes

d'autonomia

d'ingressos i autonomia

de

despeses.

L'autonomia d'in g ressos és la ca p acitat cer a
p oder determinar autònomament el volum i la composició
dels ingressos d'una unitat de g overn. Naturalment, més
enllà dels casos p olars, l'autonomia d'ingressos admet
una gradació de situacions, caracteritzades pel fet que

�-5-

els q overns sub-centrals no . p oden decidir absolutament
el seu nivell d'ingressos, atès q ue el volum total s'ha
ie moure necessàriament dins uns límits no decidits pel
nroni qovern sub-central, Però si que aquests poden
decidir res p ecte a les variacions que han de tenir lloc
en el marse. I, de la mateixa manera, aquests governs
no p oden determinar completament la seva estructura de
recursos, Però sí q ue naden influir en la confiquració
total o parcial d'zlc,uns dels seas incressos.

L'autonomia de des p eses, p er la seva banda, ès la
ca p acitat p er a p oder determinar autònomament el volum
i la composiciò de les des p eses. Atès que el volum
absolut de despeses apareix estretament condicionat pel
volum d'ingressos - entenent com a tals el conjunt de
recursos,

inclosos els financers,

l'Hisenda d'un qovern determinat fonamental

que

nodreixen

el contingut

de l'autonomia de des pesa rau en

la

capacitat dels governs sub-centrals p er a poder
determinar ner si mateixos les utilitzacions a què
p oden destinar els seus recursos.

�-6-

cT ue

Els debats

es produiran al llarg d'aquestes

Jornades coincideixen cmb la discussió al Parlament del
Proincte de Llei reguladora de les Hisendes Locals,

p retenen realitzar un balanç rigurós de quin j".-s l'estat
de les Finances Locals del nostre país en relacie) a la
resta d'Euro p a. miSs encara si tenim en compte l'horitzó
de 1992, marcat pel proce' s d'integració europea en que
també s'ha de involucrar la definició del p aper q ue han
de

g overns locals en el

ten

conjunt

de

l'activitat pblica.

- El

projecte

assegurar

de Llei

d'Hisendes Locals

la suficii.incia financera dels ens

prete'n

locals

en

base a una major pressi6 fiscal d'aquests sobre el seu
municini. En p rincipi, la idea que cada nivell
d'Administració pública assumeixi una política fiscal
propia per a l'obtenci5 deis recursos necessar , es
una idea correcta.
El problema es troba en que, en la s tuaci5 actual
de la pressió fiscal estatal, els municipis no tenen un

jimbit de incid e. ' ncia suficient, i aix6 fa necessari
contemplar altres mecanismes complementaris d'obtenció
de recursos, com poden ser els fons de cooperaci5 o la
participaci5 de tributs estatals.

�-7-

El fons de c000eraciò munici p al a Catalunya

El projecte de Llei fa un cas endavant important,
s'ha d e reconòixer l'esforc de l'Estat, p erò haurà
d' anar acom p anyat del corresponent esforç p er part de
la Generalitat, si realment es vol assegurar un nivell
de sufici ncia financera de les entitats locals a
è

Catalunya, ja c- ue acuestes presten serveis d'àmbit
r

estatal, p erò tanbe d'àmbit autonòmic.
En -aruesto lïnia, .s'ha de recordar rue en
l'Assemblea de la r.1.C. celebrada a Reus, el Conseller
d'Economia i ?inances de la Generalitat (Senvor Cullell
en aquell moment), va assegurar que una vegada
solucionat el finançament autonòmic amb la Llei de
Finançament de les Comunitats Autònomes ( ja aprovada)
seria necessari un fons de coo p eracio munici p al a
Catalunya.

Aquest fons, no solament no s'ha creat, sine; que,
a mes,

ara se'ns anuncia per l'actual Conseller de

Governaciò que aquest fons serà dotat amb 1250 milions
de p essetes, destinats però íntegrament a cobrir els

�canitols I i II dels Consells Comarcals, i que els
municinis unicanent es beneficiaran individualment
d'aquest Sons, ja que els Consells Comarcals donaran
"sunort alsmunici p is". Els ca p ítols I i II dels
nressunostos dels Consells Comarcals són desneses de
p ersonal i infraestructures, no són p er tant despeses
destinades a prestar serveis als Ajuntaments.

- L a Llei R eg uladora de les Hisendes Locals supedita
creixement

dels ingressos,

en l'acom p liment

orincici constitucional d'autonomia financera, a un
augment de la p ressió fiscal dels impostos locals, que

s'ha

Re

considerar q ue ós positiu en l'aplicació del

princi p i de rendició de comptes de cada nivell de
govern davant dels seus electors.

No obstant aixo, com ja hem exposat abans, el nou
sistema de finances locals no pot descansar solament
sobre aquesta base i caldria arbitrar mecanismes
complementaris, tals com la p artici p ació local en
alguns dels imp ostos centrals nós forts (IVA i IRPF), i
la fixació d'un percentatge estable en els ingressos de
l'Estat i de les CCAA a través dels fons de cooperació.

�-9-

L.nb a q uests elements es dotaria de flexibilitat
d'automatisme

•

l'actual _ rígida estructura dels

ingressos locals.
-

L'article 142 de la Constitució i el 48 de l'Estatut
d'Autonomia

donen sòlides bases jurídi q ues a les

comp etències de la Generalitat en matèria d'Hisendes
Locals. La orópia Llei Municipal de Catalunya
eronulgada l'any 1987 oreveu l'existència d'un Fons de
G000eraclo Local de Catalun y a, a integrar en els
p ressupostos de la Generalitat. `ïo sembla un bon inici
d'actest fons que vagi destinat ínte g rament a les
deseases de personal i locals dels Consells Comarcals.

-

El res

;polític dels Ajuntaments en el conjunt del

sector públic dependrà cada vegada mes de la capacitat
financera d'aquests p er a p oder p restar serveis, ja
que, a nivell legal, les lleis sectorials no
atribueixen funcions als ens locals, i es limita la
q üestió a la distribució competencial entre l'Estat i
les CCAA.

�-10-

Si els Ajuntaments han de tenir u n p es important
en :gels drets socials (cultura _ benestar
social en general), i no s'han de limitar a la cl a ssica
activitat , e policia (autoritzacions i sancions), es
fonamental que disposin de recursos económics, ja que
per la via d e l'atribució legal de comp et è ncies en les
lleis sectorials no sembla que es nuqui avancar molt.

Un altre as p ecte a tonir en comp te en relació amb el
projecte

Llei d'Hisendes Locals,

s la necessitat

nue la Llei mantingui un àmbit munici p al propi,

percruè

les entitats locals ouquin decidir la seva política de
recursos

la suquin

normativitzar

(ordenances

fiscals), i també perque suquin tenir un àmbit propi
p er a gestionar els seus pro p is tributs (la contribució
urbana: és un imp ost local o estatal?).

- El p oder ncr a establir i regular els seus propis
tributs, que la Constitució reconeix a les Corporacions
Locals dins el marc a assen y alar per les lleis, queda
recollit en les ordenances fiscals.
La normativa fonamental en relació amb aquestes

�ordenances està continguda en els articles 106, 107 i
111 de la L BRL.
"La p otestat re g lamentària de les entitats locals en
matèria tributària", diu l'esmentat article 106.2,
"s'exercir3 mitjançant les ordenances fiscals
reguladores dels seus Propis tributs, i d'ordenances
generals de gestió,

recaptació i inspecció.

Corporacions

;podran

Locals

emetre

Les

disposicions

internretatives i aclaratòries d'aquesta".

Les ordenances fiscals entren en vigor al mateix
temp s nue e1 pressupost de 1'exer_ciri següent a la seva
a p rovació, seguint-se per a les mateixes i en general
el trámit comú a tota ordenança local. Aprovació
inicial del Ple, exp osició pública per a reclamacions i
suaerènc
cx

i es

resolució d'a q uestes,

i

aprovació

definitiva en el Ple.

L'autonomia municipal

En l'àmbit financer, l'autonomia municipal s'extèn
genèricament a dos grans àmbits competencials: el de la
Hisenda munici p al, entenent com a tal el conjunt de
fonts

d'ingressos

de què disposen

els

governs

�-12-

tributs,

munici p als:

substancialment;

i cl

°patrimoni
c'. ^l

i

deute,

molt

conjunt de l'activitat

financera aue a p areix relacionada amb la institució
nressupostaria.
Es evident r.ue és la inter-relació d'a q uests dos
camp s alló cue constitueix: pròpiament 1'6mbit
d'activitat financera dels munici p is. I dins d'aquest
èmbit, en un altre cama, ha d'existir un nucli
substantiu -aue arantitzi, en el sentit q ue abans se 11
ha donat, l'autonomia financera.

Aquesta autonomia no tindria, certament, sentit en
el cas que els municipis no tinguessin cap possibilitat
de regular autónomament les seves fonts d'ingressos, és
a dir, el seu volum i comp osició. I tamp oc no el
tindria en el cas aue l'elaboració i l'execució del
Pressupost estinguessin sotmesos a controls de tal
naturalesa que la cap acitat de decissió municipal
aparegués substancialment desfigurada.

Es més, p robablement, l'existència d'autonomia
financera, en a q uest sentit, constitueix un dels punts
decisius

-sinó el més imp ortant- p er a

l'autèntic grau d'autonomia dels municipis.

calibrar

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16979">
                <text>4081</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16980">
                <text>L'Autonomia financera dels ens locals i el projecte de llei reguladora de les hisendes locals / Conferència inaugural de les Jornades Internacionals d'Hisendes Locals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16982">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16983">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16984">
                <text>Hotel Sarrià, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16986">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21890">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23501">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23502">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23503">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23504">
                <text>Legislació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23505">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23506">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23507">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28308">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40788">
                <text>1988-11-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43412">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16988">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1176" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="708">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1176/19881130d_00318.pdf</src>
        <authentication>c52679321e1e7b241eddb8875c275485</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42381">
                    <text>V. 749

(
g)

CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA
BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY
Industrial Promotion Department

DISCURS DE L' ALCALDE DE BARCELONA
EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL
A LONDRES (30.11.88)

HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN
Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E

�Ím
,4

WQ) CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA
BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY
Industrial Promotion Department

Ladies and gentlemen,

On behalf of the Barcelona City Council and the Barcelona
Development Agency which organizes this presentation, I wish you all
a warm welcome.

As you may know, Spain is currently a very popular country with
foreign investors. Yet Britain accounts for only a small part of
this investment. In 1987 British investment amounted to only 45,4
billion pesetas (220.000 million £) or 6,2 % of ah l foreign
investment in Spain. 9,7 billion pesetas (50.000 míllion £) were
invested in the region of Catalonia and accounted for just 4,08 %
of all foreign investment there.

This means that Catalonia, which received over 32,7 % of the foreign
investment nade in Spain last year, received only 21,3 % of total
British investment in Spain.

We are very interested in seeing more British firms set up in the
Barcelona area. This is especially important as Great Britain in the
fourth—ranking exporter to Spain (after Germany, France and Italy)
and our imports last year amounted to 421,9 billion pesetas (2,04
billion £). Because British firms already sell so much to us it
seems only logical that more of your companies should consider
opening plants in Spain.

Already such companies as J. LYONS, CHEMICAL INDUSTRIES, BLAGDEN
INDUSTRIES, COURTAULDS, J.P. COATS, J. BROOK, RTZ BORAX, LUCAS CAV.,
LIN PAC CONTAINERS, LAPPORTE INDUSTRIES, UNILEVER, BEECHAM, LANCING
IBERICA and NIELSEN CHEMICALS. The Managing Directors of the last
two ones will be speaking to you shortly, have started operations in
Barcelona.

HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN
Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E

�(41)

Núm

We think that there is room for more of you and that's why this
morning we will be gi.ving you detailed information about the
advantatges of industrial investment in the Barcelona area.

First of all, Manuel Ludevid and Josep Bertrán of the Barcelona
Development Agency, will describe some of the features which
make investing in Barcelona an attractives prospect.
Then, Leo Reuter, Manager of the Barcelona office of Lloyd's
Bank will tell you about the financial scene and Spanish banking
practices.

Jerome Scanell of Coopers and Lybrand will talk about fiscal
and legal conditions for British companies investing in the
Barcelona area.

And to conclude, Antonio Cirera, Managing Director of LANCING
IBERICA, and Mr. Bill Daniels, General Manager of NIELSEN CHEMICALS
will describe what it is like for a British company to invest
in Spain.

I'd like to invite you all to join us for lunch following the
presentation. After lunch we'll show you a short film about
Barcelona, which will be followed by a question and answer session.

Because we have a full morning ahead I won't take up much more
of your time right now. I would just like to say that the Greater
Barcelona Area, with its 4 million inhabitants, is currently
in a period that is sure to go into history as a time for initiative
and creative force. The prospect of hosting the 1992 Summer Olympic
Games has given our entire business community a tremendous push
and Barcelona is now, more than ever before, a city involved
in projects, a city involved in doing business, a city involved
in irinovation.

2

�Núm. 3

This is not the first time Barcelona has experíenced a boom like
this. Back in 1882 and again in 1929 when Barcelona organized two
World Fairs, the city proved how international it was, how
economically vibrant and vital. It is not just a coincidence that
Barcelona was the home of Spain's industrial revolution and has been
a centre of business and industry for over 200 years.

What makes things different this time is that 1992 is not only the
year of the next Olympic Games, it is also the big year for Europe:
the year Spain and the other EEC countries will become a Single
European Market. For Spain, it will be the moment of truth, the
moment of become the full citizens of Europe we have long aspired to
be.

Faced with twin challenges for 1992, Barcelona is already opening
outward, internationalizing local business and welcoming foreign
industries wishing to set up in Spain. Barcelona and the entire
region of Catalonia are currently attracting more industrial
investment than any other part of Europe and Catalan businesses are
among the leading investors abroad.

Before closing, I'd like to say a few words about how good it is to
live in Barcelona. We like to think of it as the Northernmost part
of southern Europe, a place with unbeatable scenery and climate and
all the cultural and cosmopolitan attractions of a major European
capital.

I would be pleased indeed if you would seriously consider going into
business in the Barcelona area. It is a place famed for its
hospitality and you can be certain that you will be warmly welcome
there.

As your Consul General in Barcelona told me once, a few years ago:
"You are putting Barcelona on the map". We are already on it. Just
try to know personally why it is so.
Thank you.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16989">
                <text>4082</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16990">
                <text>Discurs a la Confederation British Industry</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16991">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16992">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16993">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16994">
                <text>Londres, Anglaterra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16996">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21891">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23496">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23497">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23498">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23499">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23500">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40789">
                <text>1988-11-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43413">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16998">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1178" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="709">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1178/19881209d_00320.pdf</src>
        <authentication>4ef1b1598e6eca36f0d297ac038110c8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42382">
                    <text>2x0

CONFERENCIA DEL EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR.
PASQUAL MARAGALL, SOBRE "BARCELONA EN EL SISTEMA

DE CIUDADES EUROPEO".
Colegio de España

París, 9 de desembre de 1988

�Sra. Directora del Colegio de España,
Señoras y señores,

Quisiera en primer lugar agradecer al Colegio de
España en París su invitación para comparecer hoy ante
ustedes, y tener así la oportunidad de hablarles de un tema
apasionante y cargado de significaciones para nosotros los
europeos.

Voy a hablarles de las ciudades en general, de las
ciudades europeas en particular y, por supuesto, de
Barcelona, la ciudad de la que me honro en ser el Alcalde.

Hablar de las ciudades vuelve a ser un tema de
actualidad en Europa, después de haber superado las ciudades
una cierta crisis conceptual que habrá durado desde finales
de los años 60 hasta principios de la década de los 80.

Personalmente estoy convencido de que no sólo es actual
hablar de las ciudades sinó que resulta muy necesario,
porque en un mundo en transformación nos encontramos ante
la posibilidad de redefinir el rol de las ciudades,
especialmente en el área europea.

�FITXA 1

1.1

En ningún otro lugar del mundo es posible encontrar una
concentración parecida de patrimonio cultural y social como
el que se da en los grandes ejes urbanos europeos
(Manchester - Londres - París - Milán - Roma o Hamburgo
Frankfurt - Lyon - Barcelona) o en círculos de urbanidad en
los que caben joyas como Viena, Budapest, Praga y Munich.

Esta es la riqueza de Europa, y se debería ser
consecuente con ella en el sentido de saberla mantener y
aprovechar.

Pero temo que no es así. Creo que Europa no hace el
esfuerzo que debería hacer por sus ciudades, ni aprovecha a
fondo sus ciudades.

Si pensamos en lo que ocurre en la Europa Comunitaria,
que es, en definitiva, el nucleo central de Europa, el área
urbana por excelencia, se entenderá bien lo que quiero
decir.

Los gastos comunitarios giran alrededor de la Política
Agrícola Común que, directa o indirectamente, absorbe más
del 60% del presupuesto de la Comunidad.

�FITXA 1

1.2

El contribuyente europeo financia unos excedentes
agrícolas elevadísimos para sostener una determinada
población agraria, que es absolutamente minoritaria en el
continente urbano por definición.

Es decir, en la Comunidad existe una desproporción en
la atención de los sectores sociales, que perjudica
claramente a las ciudades.

Y ese perjuicio se traduce lógicamente en una pérdida
de posibilidades para las ciudades.

Creo que las ciudades europeas deberían pesar un poco
más. Deberían ser tenidas más en cuenta en los centros de
decisión comunitarios y estatales.

Europa ha de recuperar una cierta "militancia urbana",
si quiere realmente ser una región competitiva a escala
mundial.

�FITXA 2

2

LA FUNCION ESTABILIZADORA DE LAS CIUDADES

Primero fue la ciudad y después la nación y el Estado.
Esta sucesión histórica en la organización social tiene aún
hoy algunas consecuencias.

La Europa de las naciones y los Estados, que es la
Europa que hay - no hay otra -, es más lenta en su
articulación y utiliza lenguajes más enfrentados que la
Europa de las ciudades.

Observen ustedes lo difíciles que son a veces las
relaciones interestatales, incluso en el seno de la
Comunidad Europea.

Les aseguro que las relaciones entre las ciudades son
mucho más fáciles. Pueden llegar a ser verdaderamente
fluidas. La relación entre ciudades es más ágil, más
directa, más rápida que entre Estados, y, sobre todo, es
menos conflictiva.

Aunque existen diferencias entre las ciudades - que no
son sólo diferencias de tamaño - no es menos cierto que

�FITXA 2

2.1

ninguna otra creación del hombre social tiene tanto en
común en su diversidad.

Es más, la tendencia en el mundo de hoy es,
precisamente, la de la igualación funcional de las ciudades,
que no excluye la revalorización de las formas de vida
urbana por el deseo que se siente de reforzar

las

identidades comunitarias frente a la uniformización mundial.

Creo que las ciudades, sin los condicionamientos
político-militares que pesan sobre los Estados, pueden
rendir un buen servicio en el campo de la cooperación
internacional, de la apertura al exterior, de la fluidez de
los contactos e intercambios, y todo ello representa, como
saben ustedes, una contribución fundamental a la
pacificación de las relaciones internacionales y a la
solidaridad entre los pueblos.

En esta tarea las ciudades europeas tienen mucho que
aportar. Y, sin duda, el fortalecimiento de sus relaciones
mutuas favorecerá tanto la articulación del propio sistema
europeo de ciudades como su proyección económica y cultural
a escala mundial.

�FITXA 3

3

EUROPA, UN SISTEMA DE CIUDADES

Hoy la interdependencia económica y política mundial
tiene su mejor expresión en el hecho de que existe una
articulación entre las grandes urbes, de manera que éstas
constituyen un verdadero sistema mundial de ciudades. Los
intercambios de todo orden entre las ciudades llegan al 75%
del volumen total de los intercambios mundiales.

Dentro de este sistema mundial, Europa forma un
sistema específico de ciudades, que se caracteriza por su
cohesión global y por su diversidad interna, lo que le da
una gran potencialidad.

En la etapa actual de importantes y rápidos cambios
tecnológicos y económicos, las ciudades como centros de
creatividad, de difusión de la cultura y de concentración de
capitales estan renovando su función.

Quisiera adelantar una idea sobre la que voy a
insistir.

La competencia entre territorios para asegurar la

�FITXA 3

3.1

atracción de la investigación, la producción y los servicios
se libra actualmente entre ciudades. Y diversos son los
elementos que intervienen en la competencia:

- La infraestructura de comunicaciones en sentido
amplio:

carreteras,

puertos,

aeropuertos,

telecomunicaciones.

- La capacidad de asentar una investigación y
desarrollo en nuevas tecnologias.

- La disposición de recursos humanos cualificados,
capaces de marcar y seguir el ritmo de la
evolución, de la tecnificación y de la
producción.
- La capacidad de erigirse en centro de cultura y
de servicios personales de todo tipo, en centro
de esparcimiento, de ocio y de deporte.

Pues bien, el sistema de ciudades europeo reune todo
eso, incluso con holgura. Posiblemente, ninguna otra región
del mundo se halla, en su conjunto, tan equilibradamente
dotada como la europea para satisfacer las necesidades de la

�FITXA 3

3.2

nueva formulación de la competencia entre territorios.

Pero para que las potencialidades del sistema europeo
de ciudades puedan liberarse y el área europea pueda ocupar
en el plano mundial el lugar altamente competitivo que le
corresponde, deben corregirse determinadas situaciones
bloqueantes.

La primera de las rectificaciones necesarias es la de
reconocer, en las políticas y en los presupuestos estatales
y comunitarios, la función de motor de las economías y de
los desarrollos sociales que realizan las ciudades.

Y la siguiente de las rectificaciones necesarias es que
el sistema europeo de ciudades debe mejorar articulación
interna, y para ello se impone alcanzar un nivel de
especialización funcional y productiva entre las ciudades
europeas, que permita la subsistencia de todas las partes,
ya que son, al fin y al cabo, complementarias.

�FITXA 4

4

LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES

Barcelona es el punto de referencia de un territorio
- la macroregión, a la que luego me referiré - que comprende
una de las áreas europeas con mejores expectativas.

La situación geoestratégica de Barcelona dentro del
área es buena; incluso muy buena. La conexión de la ciudad
con la red de autopistas favorece a Barcelona. El
Mediterráneo español penetra en Centroeuropa pasando por
Barcelona. El eje Hamburgo - Barcelona -Algeciras constituye
una de las columnas dorsales de la Europa comunitaria. Pero
perjudica , y mucho, la mala conexión ferroviaria con Europa
que aisla el puerto de Barcelona y reduce la capacidad de
intercambio y de distribución de la ciudad.

El gobierno español acaba de tomar una decisión de gran
trascendencia para el país, que, indudablemente, beneficiará
también a Barcelona. Se trata de la conversión de la red
ferroviaria española al ancho europeo.

Los vuelos internacionales interurbanos a escala
mundial son un buen indicador del rango de una ciudad.

�FITXA 4

4.1

Si se ordenan en una lista las cien ciudades del mundo
con más rutas internacionales, se observa que la República
Federal de Alemania, Estados Unidos y Gran Bretaña tienen
siete ciudades en la lista, Holanda y España cuatro (Madrid,
con 177 rutas, Barcelona 135, Palma de Mallorca 62 y Las
Palmas 60), y Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades.
París es la ciudad del mundo con más rutas

internacionales

- tiene 315 -, lo que hace que París esté conectado con el
20 % de las ciudades del mundo. Y eso significa no sólo un
flujo de relaciones directo entre París y aquellas ciudades,
sinó también una relación de Europa con el resto del mundo.

El dominio de Europa en la jerarquía mundial es, pues,
evidente. Todas las ciudades de primer rango están en
Europa, excepto Nueva York, así como todas las ciudades de
segundo rango, excepto Montreal.

Según esta ordenación, Madrid ocupa el lugar número
veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del
mundo. El lugar en la ordenación es importante pero también
lo es el rol. Barcelona necesita mejorar su lugar en el
ranking. Por eso tiene tanto valor para la ciudad la
cuestión del aeropuerto, y también necesita redefinir su

�FITXA 4

4.2

rol, que es lo que, con carácter general, se está estudiando
en la elaboración de un Plan Estratégico Económico y Social
que permita definir los factores de especialización de la
ciudad y busque el reequilibrio social.

�FITXA 5

5

LA CAPITALIDAD MACROREGIONAL DE BARCELONA
Tradicionalmente todas las ciudades han tenido su
"hinterland". El poder y la riqueza de una ciudad dependían
en buena parte de las características de su "hinterland".

Hoy este concepto ya no es válido, o, en todo caso,
habría que cambiar la definición de "hinterland" y
considerarlo en función del nuevo alcance que las
comunicaciones actuales dan a la ciudad central, y en
función de la articulación urbana del espacio y de las
especializaciones entre las ciudades.

Barcelona es una capital natural -no la capital- de una
macro-región europea, con un radio de aproximadamente 360
kilómetros y de unos 15 millones de habitantes.

Barcelona es un centro neurálgico de lo que denominamos
Norte del Sur: una amplia región que comprende una franja
del mediodía francés y una porción importante del
Mediterráneo español. Se trata de un perímetro delimitado
por Toulouse (Midi-Pyrénés), Zaragoza, Valencia, Baleares y
Montpelier (Languédoc/Rosellón).

�FITXA 5

5.1

Antes el triángulo formado por Lyon, Toulouse y
Marsella era una región frontera de Europa. Con el ingreso
de España y Portugal en la Comunidad este territorio deja de
ser un "cul de sac" para adquirir la función de zona de
asentamientos productivos, gracias a la profundidad
territorial que añaden España y Portugal.
La macro-región "Norte del Sur" tiene su peso
demográfico centrado en el Sur: Barcelona 1.7 millones de
habitantes (3.1 CMB, 4.0 RMB), Valencia 0.745, Zaragoza
(Gozne) 0.572, Hospitalet de Llobregat 0.295, Badalona
0.225, Santa Coloma de Gramanet 0.135, Sabadell 0.185,
Tarrasa 0.165, Toulouse 0.325, Montpelier 0.120 y Perpiñan
0.83.

La conexión interna de este espacio por autopista es
buena. El punto más alejado de Barcelona, Toulouse, se situa
a poco más de 4 horas de viaje, y cuando esté hecho el túnel
del Puymorenes quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que
todo el radio de la macro-región podrá ser cubierto
aproximadamente en el mismo tiempo.

El túnel del Puymorenes, que supone una perforación de
4.8 kilómetros de longitud, reforzará el eje París-Barcelona

�FITXA 5

5.2

por la via del Macizo Central francés y la conexión con el
túnel del Cadí.

Debo comentar con satisfacción que el Fondo Europeo de
Desarrollo y Equipamientos Regionales (FEDER), acaba de
conceder una subvención de 180 millones de francos para el
proyecto del Puymorens, que ha sido valorado inicialmente en
550 millones de francos.

En el conjunto de las 136 regiones que componen el
Mercado Común, la región económica en la que Barcelona se
halla situada en la posición central, ocupa el primer lugar
por su dimensión territorial, el segundo lugar en número de
habitantes (la primera en población es el South East
londinense), y el tercer lugar en aportación al PIB (la
primera y la segunda en aportación son South East y la Ille
de France, es decir, Londres y París - Recordemos que el
área económica de París es la primera región industrial de
Francia).

Barcelona se halla dispuesta a asumir su
responsabilidad en el seno de esta macro-región, que cuenta,
como ya les he indicado, con grandes posibilidades.

�FITXA 6

6

FINAL

Quisiera repetir una idea que considero básica. Hoy, la
competencia entre territorios, entre países, si se considera
desde una dimensión política, es, fundamentalmente una
competencia entre ciudades.

El país que tenga ciudades en buena posición
competitiva será un país en buena posición mundial.

Lo mismo puede decirse de los ámbitos regionales
internacionales.

El área europea es la región mundial que tiene la mejor
concentración de centros urbanos por su diversidad y
potencionalidad.

Por ello creo que Europa se halla en óptimas
condiciones de competitividad a escala mundial, pero también
- y esto es muy positivo - en inmejorables condiciones para
jugar un papel pacificador y reequilibrador en los asuntos
mundiales.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17009">
                <text>4084</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17010">
                <text>Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, sobre "Barcelona en el sistema de ciudades europeo"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17012">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17013">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17014">
                <text>Estructura de la conferència: - Las ciudades, riqueza de Europa. - La función estabilizadora de las ciudades. - Europa, un sistema de ciudades. - La posición de Barcelona en el sistema mundial de ciudades. - La capitalidad macroregional de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17015">
                <text>Colegio de España, Paris, França</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17017">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22244">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23484">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23485">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23486">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23487">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23488">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23489">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23490">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23491">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28309">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40791">
                <text>1988-12-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43415">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17019">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
