34 10 1525 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1163/19880609d_00297.pdf 3d0850bd1c1d39e728cbe4cd1d3a5894 PDF Text Text ATRACCIÓ Y PROJECCIÓ ECONOMICA DE BARCELONA PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona Conferència-col.loqui en el Cercle d'Economia 9 de juny de 1988 �-2- Moltes grácies, estimat President i amics, senyores i senyors. Sóc jo qui estic agraït al Cercle d'Economia per haverme convidat a donar aquesta conferencia en aquest moment. Agraïment que, d'altra banda, ve de lluny. El Cercle d'Economia és, i va ser en un moment más difícil que l'actual, una institució liberal i amb un sentit aperturista. Va ser una veu discordant i una veu coratjosa, quan això tenia un valor per a l'evolució del país tant en el camp polític com en el camp economic. Hi recordo conferencies, aquí, al Cercle, que per a nosaltres eren una esperança i eren una indicació i una referencia a la qual ens podíem agafar per anar endavant. I el país va anar endavant i, si s'ha de mirar enrera i veure en que es va basar l'evolució, segurament algunes de les paraules que van tenir més significació i valor es van dir justament en aquesta sala. Vuil recordar com Alcalde de la ciutat que el Cercle reuneix una mostra significativa del qué és l'empresariat i el món econòmic, i que ja comptava amb la ciutat, ja hi tenia fe, abans del 17 d'octubre de 1986. En aquesta tribuna, el meu antecessor i jo mateix hem tingut l'oportunitat d'expressar les gran línies de l'actuació �-3municipal, molt especialment des del punt de vista financer i econòmic. Avui m'extendré una m-ca més en el tema de la proTecció exterior de la ciutat, tal i :om m'han demanat. Es una petició que em satisfà perquè em confirma que els e$forços de la ciutat en aquest terreny tenen un rssó i susciten un interès en els nostres empresaris inquiets. Es veritat que una certa relació amb l'exterior es va produir amb la nominació olímpica. Però, també, tots vostès saben que aquest fet va ser la conseauència d'una colla de voluntats, de la presència de la ciutat al món. De tot això els parlaré al Ilarg de la meva exposició, que voldria que no fos excessivament llarga. Em donaria per satisfet si els fes arribar tres o quatre idees ben clares sobre el que jo crec que aquesta societat ha de ter a partir d'ara, vista la seva situació, les seves condicions i el futur que hi ha al davant. Vull expressar, també, que l'interès del Cercle contrasta amb la forma i la manera com de vegades altres s'expressen o com es van expressar determinats projectes expansionistes de la ciutat, carregats de bona voluntat però que no van reeixir, els anys 60, 70,... i que sense el contrapès d'un govern democràtic, no podien tenir ni varen tenir efectivament cap credibilitat. �-4- Avui, està de moda, en part, el reivindicar com a bo tot el que es va iniciar i que després va fracassar, els anys 60 o 70, per bons que fossin en altres aspectes aquells anys. Vull deixar, també, clara referència del treball i l'enfocament diferent que es va fer des del Cercle, clarament democràtic des del principi i orientat a buscar no només les obres necessàries pel futur de Barcelona sinó també el context polític en el qual aquestes tenien tot el seu sentit. Y no és el mateix el que ara es fa que el que s'hagués pogut fer en aquell moment. Ara, la qualitat dels projectes en surt beneficiada. Aixi, la democràcia a més de bona políticament també és positiva en el sentit que dóna una qualitat de vida millor, uns projectes més ben acceptats, més ben participats per la societat i amb menys errors. Barcelona en el mapa hi ha estat sempre. Hi ha una frase, afortunada o no, que un dia es va dir, que el que pretenia és que Barcelona estigués en el mapa. La veritat és que si ens ho mirem amb una mica de serenitat, ja hi erem en el mapa, sempre hi hem estat. Barcelona de temps enrera ha tingut sempre una tradició, un públic. El que és possible és que el públic ara hagi crescut una mica. �-5Un públic en el mon de l'opinió sobre la ciutat, en el món cultural, en el món esportiu. I en molts aspectes l'ha tingut i molt fidel. Ha tingut una tradició de ciutat resistent, de ciutat combativa i de ciutat industrial i industriosa, llibertària també en el millor sentit, i una certa llegenda èpica. Hi ha barcelonistes al Marroc, hi ha penyes barcelonistes a prop de Mòdena, ... I no és només en l'esport, és també una certa modernitat, un cert modernisme, una certa qualitat de vida. Això sempre hi ha estat, i sempre hi ha hagut un públic per aquestes virtuts que la nostra ciutat té. Ara allò cert és que Barcelona pot estar al mapa d'una altra manera i d'això és del que els volia parlar. Ara hi pot ser com una ciutat, a més, moderna, atractiva i amb ambicions fonamentades, amb unes ambicions de capitalitat. Barcelona comença a ser vista com una ciutat capdavantera en determinades funcions. Hem aconseguit la universalització del nóm de Barcelona i això és el resultat d'un grapat de factors. Anar pel món explicant la candidatura de Barcelona pels jocs olímpics ens ha posat en contacte amb els centres d'informació i de creació d'opinió a nivell internacional. Els propis agermanaments entre ciutats, que sembla un tema purament formal, també és una ajuda i comença a produir uns certs resultats. I no només els agermanaments formals, aquells �-6- que es signen, que tenen un acte, com a Colònia, com a Corea, com el de Boston,... A més d'aquests, n'hi ha de no signats i d'informals que són també molt positius. Amb Milà és un agermanament no signat, però enormement efectiu; Amsterdam n'és un altre, i Rotterdam, presents cada dia en forma de contactes, inclús de vegades amb col.laboracions concretes. La nominació de Barcelona com a seu dels Jocs de 1992 converteix la ciutat en un centre d'atracció i, per tant, d'interés econòmic i financer ideal. No dic, però, que sigui un centre neuràlgic. Això, potser seria excessiu. Un arquitecte molt important, Norman Foster, em deia apassionadament que no és que ell hagi guanyat un concurs, és que ell necessitava, desitjava, estava realment ansiós de poder guanyar aquest concurs. Va ser el millor projecte, i, doncs, s'hi va abocar per això. I és fàcil d'entendre. A un gran arquitecte internacional avui li interessa poder dir que a Barcelona hi ha una peça seva. I més avui que fa uns anys. Aquesta és una realitat i una constatació. Jo crec que podem dir, i hem de dir-ho, perquè sinó seria falsejar les coses, que estem fent el que havíem de fer. Calia dotar la ciutat d'un projecte de futur que fos mobilitzador d'energies i de recursos, i això s'ha fet. �-7Es va apostar pel projecte olímpic perquè ram veure que hi havia més possibilitats d'èxit que no pas :.s tres vegades anteriors i que, per tant, es podia apostar fort i bé. Es més, el fet d'haver apostat tres vegades durant seixant_ anys va ser la principal raó. I molt concretament a Los Angel u s l'any 1984. Aquest va ser l'argument fonamental de la nostra presentació, i jo diria que el més exitós, quan vàrem dir: fa seixanta anys que estem a la cua. L'any 1920 van tornar d'Anvers en Samitier i en Zamora,i els esportistes d'aquí que hi havien anat a part1Jipar junt amb una colla d'altres esportistes catalans, ho van demanar. Es va passar per la "guixeta" la instància d'organitzar els Jocs del 24. S'havia posat la primera pedra del que finalment l'any 86 seria una realitat. Es va apostar fort perquè es sabia que es pódia guanyar. I crec que aquesta és una de les funcions de l'Administració actual: el fet que la societat pugui disposar del marc de condicions generals més favorables. De cap :le les maneres substituir a la societat, peró sí donar la referencia del quadre en el qual aquesta es pot desenvolupar millor, des del punt de vista de les activitats productives, culturals, de lleure, etc... Aportem, doncs, La configuració d'un marc 9.specialment favorable que és el que n'hem de dir les expectativas del 92. �-8- Sobre això en vàrem parlar molt, inclús abans de la nominació. Jo feia servir una frase de Garcia Duran, que citant, en penso, l'Arrow, economista i Premi Nobel, deia que les situacions de crisi es produeixen perquè hi ha una polarització d'expectatives, un pessimisme injustificat. Nosaltres vam actuar una mica al principi amb la convicció de trencar aquesta uniformitat pessimista. No només dient "som optimistes" sinó, a més, oferint un projecte engrescador i d'expansió del nom de la ciutat. Vam començar les obres abans de la nominació, justament per això, i també perquè sabíem que era un bon argument per obtenirla, perquè a última hora la determinació de guanyar havia de ser la nostra millor argumentació. Donada aquesta situació, i trencada ja aquesta uniformitat negativa, no només per això, sinó també per totes les raons que tenen a veure amb el fet d'una determinada política econòmica del Govern, un determinat moment econòmic d'Europa, vull dir que nosaltres també d'alguna forma hi hem contribuït. Així, s'esdevé que Catalunya es retroba a sí mateixa. El fet de tenir una autonomia, un sentiment de pàtria que ja no es coartat per ningú, ens dóna una certa confiança en el futur, en nosaltres mateixos. Són una sèrie de factors que han configurat un canvi d'expectatives, molt espectacular en aquesta ciutat. Un cop establert aquest marc que tots hem contribuït a fer, �-9en especial des de les Administracions Públiques, és l'hora de la societat. Es l'hora dels empresaris, és l'hora que vostès entrin a actuar, "entrin a matar", però per fer d'empresari, no per fer de polític. Una altra aportació significativa d'aquests darrers mesos ha estat que hem passat d'una situació de lluita contra les conseqüències de la crisi, l'atur, molt en particular, a una lluita contra les causes de la manca de benestar social. 1 cap Administració, ni la municipal, pot, si vol lluitar sistemàticament per alguna cosa, ignorar que l'arma més important de què disposem com a instrument operatiu és el mercat. Els hi posaré l'exemple més clar: Ciutat Vella. Com a Administració fins ara, no vull dir que hem fracassat, perquè em semblaria que és injust amb els esforços extraordinaris que s'han fet durant tots aquests anys. Però sí que és cert que, en tot cas, no hem avançat tant de pressa com els problemes han avançat, fins fa molt poc. Nosaltres ens hem convençut al final que a Ciutat Vella no s'aconseguiran les fites que volem, els objectius que es volen, si només treballem amb el Butlletí Oficial de l'Estat, de la Generalitat o amb la Gaseta Municipal; si només treballem sobre la base de programes d'àrees o declaració d'àrees de rehabilitació integrada, inclús amb uns beneficis en els crèdits per rehabilitació, etc... si no procurem que tot això vagi acompanyat d'un canvi d'expectatives. �-10I el mercat? El mercat pot actuar de dues formes: perversament o positivament. En casos com el de Ciutat Vella el mercat actua d'una forma perversa. Hi ha informació sobre els problemes, i aquesta en genera més de problemes. Aleshores, el que succeeix és que la gent que encara dóna un to, i que per tant sent com un sacrifici personal el mantenir-s'hi, marxa. Voten amb els peus, com diuen els llibres d'economia urbana. S'en van i la seva partida crea encara més buit perquè ha generat més problemes; de manera que el mercat abandonat a ell mateix, en aquest cas perversament, està creant encara un problema més gran que el que hi ha. Nosaltres no hem de substituir el mercat, hem de capgirar-lo perquè actuï en un sentit positiu. I hem de fer unes grans inversions, un gran gest, perquè de cop i volta el marc de vida en aquest sector de la ciutat, de la Ciutat Vella, sigui tal que les decisions individuals, aquelles que s'expressen a través del mercat de béns i de serveis, siguin positives per al districte i per tant per a la ciutat. Una lluita sistemàtica contra les conseqüències de la crisi inclou, i ha d'incloure, una certa incidència sobre el mercat, i sobre l'accia, ajudada, però lliure del mercat, com a factor positiu per redreçar aquesta ciutat. Nosaltres, hem perdut una mica la vergonya i hem entrat a actuar a partir de l'estiu de 1985, pas de l'equador del segon �mandat. Aleshores, ens vam preguntar si podíem continuar sent insensibles al fet que l'atur seguia pujant, si ens podíem quedar atrinxerats amb la tranquilitat de la consciència de saber que segons els manuals d'economia, del Masgrev per exemple, l'Administració Local no té perquè ficar-se en temes d'atur o de redistribució. I vam dir que no, que no ens podíem quedar aquí i havíem de fer coses; algunes a Ciutat Vella i algunes altres en el terreny de l'animació econòmica directa. I així es va crear "Iniciatives ", que com a idea va néixer potser l'estiu de 1985, fent-la realitat, però, al cap d'un any. Avui ha creat disset empreses, que després triomfaran o no, fracassaran o no, aniran endavant o no, seran útils o no, però en tot cas demostren que des de la ciutat ens vam dir que cal anar endavant, i perdre una mica el respecte als dogmes en matèria de què és el que pot fer o es pot deixar de fer en relació a la lluita contra la situació econòmica desfavorable que patíem. "Inïciatïves" el que fa és posar idees en el mercat i ajudar a que aquestes idees hi siguin, després ens retirem. La nostra idea és no ser-hi mai més de tres o quatre anys. De manera que en retirar-nos ja compti amb socis, amb persones, amb grups i amb informacions que fan que allò tingui una solvència econòmica. En canvi, també vam decidir d'actuar en els marges del mercat. Es a dir, allà on no és tan fàcil trobar les persones o �-12els grups de solvència i amb prou informació, i el que s'ha fet és crear aquesta solvència, crear aquesta informació. I això és el que no es pot inventar. Jo sóc enormement escèptic sobre el fet que això es pugui fabricar, igual que no es poden fabricar carrers, si ho poguessin fer no hi hauria problemes de tràfic. De manera que en el marge hi actuem amb gran escepticisme, però amb gran voluntat. "Barcelona Activa" i l'Area de Desenvolupament Econòmic i Social el que fan és això: aportar més gent en nom del mercat. "Iniciatives" el que fa és agafar gent que ja està en el mercat, ajudar-los a reeixir; agafar gent que té idees sobre la ciutat, d'entre aquests molts ciutadans que hi ha a Barcelona que pensen que tenen la gran idea. Nosaltres l'ajudem ha tirar-la endavant. Això és "Iniciatives". En canvi, "Barcelona Activa" és ben bé la gent que no s'ha atrevit, que encara no ha entrat al mercat, que no ha començat. Nosaltres els ajudem a aconseguir-ho. I això és la prova que nosaltres hem tractat d'anar una mica més enllà del que hi ha. Amb el Consorci de la Zona Franca vam fer el mateix. El Consorci de la Zona Franca era un gestor, un grup industrial molt important; cada vegada menys Zona Franca i cada vegada més Consorci; cada vegada més polígon industrial, de quasi un milió vuit-cents mil metres quadrats, però, ple ja. No hi havia res més a fer, excepte cobrir un forat de 7.000 milions de pessetes que es va trobar i que es va sanejar amb l'ajuda del Ministeri �-13- d'Hisenda. Trobada la solució pel forat financer que hi havia i un cop solucionat aquest problema, el que fem és volar. I amb en Ramon Mas el Consorci de la Zona Franca ha volat. S'ha convertit en l'agent de desenvolupament econòmic de l'àrea de Barcelona; té representants a Nova York; té ja en el seu record i en el seu arxiu uns viatges de planificació econòmica al Nord d'Itàlia (Milà, Torí), a Suècia i als Estats Units (Xicago, Boston, Nova York, Washington,...) i a Alemanya i a Holanda. I han donat ja el seu resultat: hi ha empreses americanes que vam trobar a Xicago el novembre de l'any 1986 que ja són aquí, que han invertit; han comprat una empresa de pneumàtics, s'han instal.lat, no a Barcelona, sinó a Balsareny perquè són gent que el que prefereixen és estar a prop d'aquell business district, això per descomptat. Però a més a més perquè volen la tranquilitat i valoren el preu del terreny. Però Balsareny és també regió econòmica de Barcelona. Aquest de la Zona Franca és un exemple que els hi puc donar, i els en puc donar més. El Parc Tecnològic del Valles n'és un altre. Es va fer amb la convicció i la mania que teníem els qui proveníem de la Universitat que el millor que es pot fer en aquesta vida és conjuminar universitat-empresa i ciutat. En aquesta combinació, en aquest triangle està la base de l'èxit. Ha costat molt de ferlo, en molts sentits: ecònomic, tècnic, de definició de quin tipus d'empreses hi havien d'anar, polític, de si això estava �-14permès o no estava permès,... A la fí s'ha trobat la manera, pràcticament ja existeix, i un dia d'aquest s'inaugurarà. El Parc Tecnològic del Vallès en el 50 o 60 està venut i de vegades el que passa és que empreses que hi van, via Consorci de la Zona Franca, com que ho troben car s'en van a Balsareny. El que vull dir és que també serveix d'encaminador d'inversions vers la Catalunya interior. I podriem parlar de Mercabarna, de quan abans preguntava als seus directius per què no competiem amb Perpinyà, i em deien que allà és on s'envasa, es reben, es recicla tota la collita o bona part de la fruita i verdura que es produeix aquí, a València o a Almeria. Ara ja, per fi, i per primera vegada, em contesten que abans no ho podíem fer perquè Mercabarna no era encara un mercat d'origen a Europa, però que ara ho està començant a ser. Mercabarna ara és dues coses alhora: és el mercat de Barcelonaciutat, on hi van a comprar els detallistes dels quaranta mercats municipals, tots amb la seva petita parada, sense cambres de conservació, sense magatzems, i que per tant han d'anar a comprar i vendre; i, al mateix temps, és on hi arriben flors d'Almeria í vénen compradors d'Almeria i per descomptat de Girona j Tarragona. De manera que Mercabarna comença a ser, comença a tenir aquesta talla mínima que permet pensar en una incidència en el mercat europeu, i tot just comença a ser-ho. En tot cas, i a diferents nivells, vegin que s'està fent el que crec que s'havia d'intentar fer. �-15- Però hi ha gent que no ho ha entès així. Hi ha gent que ha entès que l'Administració no hi hauria d'entrar en aquestes coses, que havia de deixar més espontaneïtat, però la realitat demostrarà, i està demostrant, que s'havia de fer. Vostès em preguntaran, doncs, a hores d'ara quina és la importància del sistema econòmic municipal. Quants diners belluga i què representa per habitant o què representa sobre l'economia local? El sistema municipal no es refereix al pressupost de l'Ajuntament, que són cent i escaig mil milions i 20.000 milions més si afegim els crèdits que demanem per a invertir. Si a això hi afegim tota l'activitat de les empreses municipals, tenim el sistema municipal: transports, Iniciatives,... Així, pompes fúnebres, el sector pressupost consolidat del holding són uns dos-cents deu mil milions. Es a dir, unes 122.000 pessetes per habitant y any. Això representarà un 13 % del producte interior brut si és que es pot parlar en aquests termes a l'hora de parlar de la ciutat. El 8 ; 6 % del pressupost i el 4,6 per les inversions incloses a les empreses i també en els Jocs Olímpics. Es evident que, entre el 1980 i el 1988, del 20 al 21 % del pressupost s'ha invertit; molt per damunt de les proporcions que es troben en altres administracions públiques. I aquesta activitat inversora ha estat potser una activitat de suplència. Una actuació de suplència en el mateix sentit que �-16- ho és el fet que l'Ajuntament estigui fent serveis que, arreu del món i arreu d'Espanya, fa normalment l'Estat o les Comunitats Autònomes tan aviat com s'els hi han transferit: temes culturals, museus, institucions de recerca, ensenyament o sanitat. De la mateixa manera que en moments molt concrets de la nostra història moderna, l'Ajuntament va creure que havia d'assumir uns serveis de suplència per a mantenir i promoure el caràcter de capitalitat de Barcelona, en el període més recent hem cregut que les mancances de la ciutat només es podien començar a resoldre si es feia un esforç extraordinari. I l'hem fet encara que aquest tipus d'actuació corresponia en molts casos al que s'espera d'una administració de caràcter superior. I l'hem fet perquè som conscients del valor del temps, de la importància d'haver-ho fet en el moment oportú. El resultat obtingut, segons diversos indicadors, crec que ens dóna la raó. Tot això, i que quedi clar, ha portat que el servei del deute de l'Ajuntament, el deute per habitant, inclús el deute en valor absolut de la ciutat de Barcelona sigui més gran que el de la ciutat de Madrid, on és l'Estat o potser la Comunitat Autònoma, qui fa moltes de les coses que aquí fa el municipi. Això ho hem de saber, com també que les comparacions amb Madrid es fan en unes magnituds que no són exactes. Es lògic que la pressió fiscal i també la capacitat de �-17finançament es refereixi, sobretot, a la capacitat d'impuls que té la zona més central i més rica, més central de l'àrea en el seu conjunt, es digui municipi o es digui àrea metropolitana. Però en tot cas, que quedi clar que l'esforç que hem fet l'estem pagant i el pagarem, i és un deute relativament elevat. La ciutat, amb tot el que té al davant, ha de continuar fent aquest esforç. D'això n'estic plenament convençut. En Pere Duran Farell, en un discurs extraordinari, magnífic, a l'Ajuntament de Barcelona, ho deia i ho calificava de "bogeria responsable". Ara bé, he de dir que això s'ha de fer, però s'ha de fer amb consciència í de manera vigilant. Es a dir, fem-ho sempre sabent el que estem fent. En Pere Duran és evident que en aquell moment estava impulsat pel mateix entusiasme que enz i m pulsa a molts quan pensem i actuem en els projectes de la ciutat i, inclús, encara que puguin no estar massa de moda en aquest moment. I és aquest entusiasme una mica el pre- requisit per començar a discutir les possibilitats d'aquesta ciutat. �-18- LA INVERSIó OLíMPICA Resum despeses Directe Olimpic Parcial no estrictament olímpic Total 24.724 79.975 104.699 Generalitat 8.697 46.762 55.459 5.061 1.938 6.999 Estat Diputació Aj.( -Barna) 2.210 Aj. BCN 39.824 51.502 91.326 COOB 97.021 200 97.221 Privats 51.318 31.230 82.548 228.855 211.607 440.462 Es el que estem fent. Aquest és un resum del que jo en dic el llençol olímpic. Es el paper que jo vaig portar al President del Govern el més de març i li vaig explicar tot el que s'està fent a Barcelona. Aquí es parla d'una inversió total de 440.000 milions de pessetes. I aquí hi ha una colla d'agents inversors que són l'Estat, la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament, el COOB i els privats. L'Estat inverteix uns 104.000 milions. La Generalitat està �-19previst que n'inverteixi uns 5.000, la Diputació uns 7.000, l'Ajuntament uns 91.000, el COOB 97.000 i el sector privat, especialment en la Vila Olímpica, però també en algunes altres inversions, uns 82.000 milions. L això, que suma 440.000 milions, no inclou el Túnel de Vallvidrera, que són uns 12.000 milions; l'aeroport, que són 18.000 milions - ja el donavem per descomptat en el moment en què es va fer aquest llençol; el port, que vol invertir 30.000 milions, sobretot privats; el TGV; l'autopista Mataró-Malgrat, tot i que és una autopista parcialment olímpica. I els diré perquè. Aquest llistat d'inversions directament i indirectament olímpiques no compta amb l'autovia de Mataró-Malgrat, però aquesta és una autovia indirectament olímpica perquè nosaltres comptem que vindran a Barcelona unes 400.000 persones l'any 1992. Catalunya, que és una regió turística europea per excel.lència amb una regió que enmarcaríem a l'entorn d'un radi de 90 minuts de Barcelona-ciutat, noranta minuts de cotxe, tindria uns 75.000 llocs per hostejar els forasters, comptant campings, pensions, apartaments i hotels. I el Túnel d'Horta s'haurà de fer algun dia perquè és un lligam tan absolutament natural i lògic entre l'eix que ara s'ha creat del port olímpic, de la Vila Olímpica, de Carles I amb Marina, Sagrada Família, Túnel de la Rovira i sortida al velòdrom. Només cal foradar el velòdrom per sortir a la Flor de Maig, de la Diputació. A l'altra banda hi ha el Parc Tecnològic �-20- del Vallès, i a 200 metres Bellaterra. De manera que aquest serà l'eix tecnològic de Barcelona; sobretot, si el parc biomèdic que es pensa pel costat de la vila olímpica es fa. Es una inversió que els nostres fills veuran. Aquí si que hi ha els cinturons, hi ha el metro, inclús el metro olímpic, el de la Zona Franca, el de Montjuïc; hi ha l'Auditori, hi ha el Teatre Nacional. Hi ha aquest AuditoriTeatre Nacional que serà fantàstic al costat de la plaça de les Glòries, amb en Ricard Bofill i en Rafael Monneo que s'han posat d'acord; dos arquitectes genials que es posen d'acord per fer una urbanització junts. 1 hi ha el Palau Nacional de Montjuïc que l'Aulenti, una autora genial de la Gare d'Orsay, està dibuixant per a nosaltres. Hi ha la Casa de la Caritat, que és la nostra sorpresa d'aquesta ciutat, un espai obert tant gran com la plaça Sant Marc de Venècia, dintre del Raval i amb el seu pati Maning que ja funciona, que ja existeix, un gran pulmó dintre del que és Barcelona. El Centre Narcís Monturiol, centre de cultura al nord de la ciutat, en els barris obrers de la ciutat perquè no pot ser que tot ho fem a Montjuïc o a Ciutat Vella. Hem d'anar als barris i allà a més de plantar-hi símbols, com és la República de Viladomat - que estava sobre "el llapis" fins l'any 39 i ara la posarem a la plaça Llucmajor, que és la plaça gran dels obrers de Barcelona hi ha d'haver també la realitat d'uns serveis �-21culturals. Hem de fer el nostre "Pompidou" dels treballadors. Es té en compte també el Parc Biomèdic, que és al costat de l'Hospital del Mar i la Vila Olímpica. En fí, totes les inversions que s'han de fer en les quatre àrees olímpiques: Poble Nou, Montjuïc, Vall d'Hebró-Velòdrom i la Diagonal. Totes aquestes inversions hi són, això és el que hem de fer, això és el que hem de finançar. Ara el que els volia dir és que tot això hauria de comptar amb un element nou, i hauria de ser una reflexió estratègica que potser fins ara no hem fet. La ciutat ha tingut unes intuicions, uns sentiments en el sentit que s'havia d'anar per aquí i es feia, que hi havia cartes guanyadores i s'hi apostava. Però, és evident que ha arribat el moment en què ens hem de plantejar, i d'una forma molt seriosa, una estratègia participada de futur, que sigui coneguda i que identifiqui què és el que hem de fer i quins són els sectors que realment valen la pena i quins són aquells que potser no. Aquesta idea de pla estratègic, de cara a l'any 2000, és l'instrument per donar continuïtat i amplitud a l'impuls econòmic que ara té la ciutat, un impuls que ha estat generat bàsicament per la iniciativa privada, que ha remuntat crisi, i per l'activitat pública que ha actuat com a conductora d'aquest marc de referències i com a complementària. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4069 Title A name given to the resource Atracció i projecció econòmica de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Inicitives SA, Barcelona Activa, Area per al Desenvolupament Econòmic i Social, Prac Tecnològic del Vallès, Mercabarna, Barcelona Tecnologia. Túnel d´Horta, Cinturons. Poble Nou, Montjuic, Vall d´Hebron, Diagonal. Universitat - Empresa - Ciutat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Indústria Relacions Internacionals Barcelona Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1164/19880629d_00299.pdf 1f82fd98f3a505824683d24539b21c13 PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall Montmeló, 29 de juny de 1988 �Veïnes i veïns de Montmeló M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se sent molt complagut fent aquest preció, molt complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una altra ciutat de Catalunya. Avui a Catalunya les ciutats siguin grans o petites formen part d'un sistema que les relaciona i entrellaga. Poden anar per tot Catalunya, de mar a muntanya i de riu a riu, passant d'una ciutat a una altra. Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers alhora, travat/ és preci.sament aquesta xarxa de ciutats. �-4- Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents, més enliá de l'estricta grandária. Cada ciutat té alguna cosa especial que la seva gent sent com a pròpia: una tradició, un monument, un mercat, una rambla, una Festa Major ... 1 tanmateix les ciutats tenen_a7 molt en comú. Comparteixen sobretot el fenomen urbá, que significa ' apretada convivéne j generadora de cultura, de conflicte i de canvi. Tenen en comú els problemes 1 els avantatges de viure plegats en aquest espai que anomenem ciutat. Moltes de les ciutats de Catalunya venen de llunv. Tenen un orígen mil.lenari. Per exemple, fa més de mil anys que es té notleia històrica de Montme16. Al llarq del temps les ciutats han anat canviant, perqué si no ho feien corrien el risc de desaparéixer o de quedar estancados. Però en els últims anys les nostres ciutats s'han transformat rápidament í intensament. Han crescut d'una manera inimaginable fa cent anys. �A començament de segle Montmeló era una petita comunitat de families pageses que es dedicaven la majoria al conreu de la terra i a la ramaderia, i la població no passava deis 52s=cnt.s --N habitants. Avui Montmeló és la zona més industrialitzada de la comarca i arriba als 7000 habitants. Molts de vosaltres heu vingut d'altres terres d'Espanya, alquns fa temps ja. Creo que Montmeló en muchos aspectos es una muestra de lo que ha sido la evolución de Catalunya desde finales de los anos 50. Vinieron gentes de otras tierras de España en busca de mejor suerte para ellos y para sus hijos. Se abrieron nuevas fábricas y se construyeron grandes bloques de viviendas. Pero se dejaron sin resolver muchos problemas, cuyas consecuencias negativas recayeron sobre todo en los que acababan de llegar. �El equipamiento en infraestructuras sanitarias, escolares, culturales y urbanísticas era escandalosamente insuficiente. Fueron años de trabajo duro y de muchas dificultades. Y a pesar de ello los recien llegados se quedaron y dieron numerosas pruebas de su respeto y estimación por esta tierra, que ahora es definitivamente su país. Por eso decía que Montmeló es una síntesis de lo que ha sido la evolución de Catalunya. Por eso rindiendo homenaje a vuestro esfuerzo, a vuestros sacrificios, a vuestra perseverancia se rinde homenaje a todos los que procedentes de otros lugares tanto han aportado a Catalunya. Els vostres fills han nascut aquí i seran protagonistes de la Catalunya nova. Construiran la Catalunya del futur que será diferent i millor, més justa i més equilibrada que la Catalunya que vau trabar -n'estic vosaltres. segur, com n'esteu segurs �Els vostres filis viuen ja en un Montmeló que va superant les mancances provocades pel creixement desordenat i per l'especulació. Ara hi ha més carrers esfaltats, més espais públics, més places escolars, més instal.lacions esportives, més cultura que abans.. I aviat tindreu més nom, més atracció per la gent de fora: tindreu el Circuit Permanent de ...s..+4•111*.I.I■eleielhwoe."11» Velocitat de Catalunya. Vaig participar a l'acte de signatura de l'adquisició dels terrenys Mas la Moreneta. ( el desembre passat, al (724 Aquest circuit és una vella aspiració de tc catará. l'esport automovilisi r—Mántmeló hi és en l'acompliment d'aquesta aspiració, juntament amb els municipis veYns, amb Granollers i amb Parets del Valls. �No us vull entretenir més. La Festa espera. Disfruteu-la. Visca Montmelé, Visca Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4070 Title A name given to the resource Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montmeló Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Història Infraestructures Societat Territoris Model social Montmeló Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2819/19880708_MitingLaMonumental_PM.pdf 85f82eb3a01ad89d5400f3765ee53260 PDF Text Text MÍTING MONUMENTAL 8 de juliol de 1988 Vosotros esperanza -vosaltres-, en el futuro vuestro que entusiasmo, représentais, la es la herencia, sois los herederos, de lo mejor que ha tenido este país, y esta ciudad. No olvidemos de donde venimos y no olvidemos lo que representamos. Venimos de lejos, de muy lejos, de más de 10 años, de mucho más. Venimos de la tradición obrerista, de la gran tradición obrerista de este país. Venimos del conflicto como fuente de innovación y de progreso. 1 �Venimos de la tradición heroica de la resistencia. Venimos de los dolores del crecimiento. Venimos de la vanguardia cultural. Venimos de la lucha por la democracia, por la autonomia y por la libertad. Representamos la tradición progresista, representamos el futuro de este país. ESCOLTEU, representem, no hem d'oblidar d'on venim i què però també hem de dir què aportem i també hem de dir quin és el nostre compromís amb Espanya, amb el país i amb la ciutat. ¿Què aportem els catalans a la política espanyola? Potser aportem només reclamacions, gemecs ? 2 queixes i �Potser aportem només irritació i conformisme ? Seria molt trist que només aportéssim això. Pero no. No us inquieteu. aportar molt a la política Podem Els catalans podem espanyola. aportar una Catalunya oberta, dialogant i constructiva per fer una Espanya moderna i equilibrada. Per fer una Espanya que compti en el gran projecte de la unitat europea. Podem aportar una Catalunya capdavantera en la concepció federal de l'Estat. Podem aportar una Catalunya solidària amb els altres pobles d'Espanya. Podem obligada aportar una Catalunya que sigui en la cultura i en la solidaritat i en la distribució. 3 referència riquesa, en la �I podem fer-ho perquè molta gent -nascuts aquí vinguts de fora- creu en el futur de Catalunya, o com hi creieu vosaltres. Son gent que desitgen sentir un discurs esperançat sobre el futur, com el desitgeu sentir nosaltres. Son en la gent que desitgen apassionadament il·lusió de fer realitat la participar Catalunya somiada. Son gent que desitgen soldar el destí personal amb el destí col·lectiu del país estimat. Aquesta gent són majoria en el nostre país, no ho dubteu. Aquesta gent no es mereixen una vida pública orfe d'esperança. Aquesta gent no es mereixen irritat, immòbil. 4 un país insegur, �Estic convençut -com esteu convençuts vosaltres- que tenim les idees, l'habilitat i l'energia suficients per moure aquest país. Estic convençut que tenim la prudència necessària per asserenar aquest país. No sucat ens amb quatre podem conformar amb una Catalunya oli, adagis basada en quatre adagis i que són una caricatura de de prou, la pa amb nostra manera de ser. No ens podem conformar amb una Catalunya orgullosa i prou, suspicaç i prou, més atenta als símbols que als fets. Hem de voler una Catalunya jove, d'una colla de virtuts, moderna, que compti en els hereva projectes importants de futur. Que compti en el treball de les dones, en la sort dels marginats, en el futur dels joves, en la confiança dels empresaris. 5 �Una Catalunya millor, en art, Catalunya que en què la vida de cada en ciència, tregui tot dia sigui en qualitat de vida, una el profit de les seves energies. No ens construirem poden conformar, i no ens conformarem, la Catalunya dels nostres somnis. El país amable, obert, tolerant, liberal (en el millor sentit), de progrés (per tothom), la nació no excloent, formada de tots els rius que l'han regada, construïda, pam a pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans més actius. I per aconseguir-lo la ciutat de Barcelona farà la seva aportació al país. Hi aportarà el seu dinamisme. Hi aportarà el seu esperit de ciutat oberta i de progrés. Catalunya i Espanya poden comptar amb Barcelona, esteu-ne segurs. Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca Espanya ! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Míting 10è aniversari del PSC a La Monumental Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-07-08 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Acció política Model social Catalunya Espanya Commemoracions Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Monumental (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Description An account of the resource Acte de celebració dels deu anys de la unitat socialista a Catalunya, amb la formació del PSC. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 176 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1165/19880713d_00303.pdf 8a8d7b6f4e1b609fdb741ff77a7de43a PDF Text Text „VOZw -ONODa VNFlasa „ FZSSZnRx FI`I Su OzOFZZNSsZxa KZ FI =`IZK9KHFZw rIKIIOsFZa ' KNOZ SOxV g Sa RazVYzV xMNSs • woxR , Z Sa sSZII`d2IKa 8861 ap ToiTnÇ ap £ 1 �t4-~ E11111 Ajuntament de Barcelona Departament de Premsa Pça. S. Jaurne, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E Gabinet de Comunicació PRESENTACIó DE LA REVISTA "ESPAÑA ECUÓMICA" (13.07.88) Guió per l'Excm. Sr. Alcalde. 1. Satisfacció per la eanarici d'una revista "histórica" (1968-1971, ls esforços ner la democratització dins de la petita hi tória el seu moment per la dictadura). espanyola, revista suspese Satisfacció cora a com alcalde. i atisfacció com economista. "España Económica" és, sobretot, una d'economistes disconformes amo la situad() política revista per l'evolució de l'economia espanyola preocupats i intfJJ .E.:11 de finals deis anys 60. 2. Coincidéncia de la reaparició de la revista amb aquest moment de sinqulars expectatives. Políticament, tots aquells economistes i altres fundadors estan en actituts diferents, aplicant, abonant o lluitant per models més competitius que no contraposats, en un marc de democracia que és un feliç patrimoni comú consolidat. Económicament, es comparteix una nova il.lusió de ere]. _ment, com d'aquest també, segur, una nava preocupació per assegurar la e s sectors creixement i la seva repercussió equitativa entre te socials. c....es contempla, com 3. De Barcelona estant aquest nou horitzó és sabut, en especial interés, en la d perspec iva olímnica i eurpea de 1992. Den segur, que Barcelonc era 1 _entre d'atracció informativa indubtable per la nova "España Economica". La premsa económica esta vivint un moment de forta expansió i competitivitat. Segur que "España Económica" hi ha de fer-s'hi de nou in *-. un ' Això és el que n'esperem els seus vells seguidors i 03C 5. S'ADJUNTA EXEMPLAR DEL NUMERO. A LA PÁGIMA 22 H1 HA UN ART1CLE DE PEDRO SCHWARTZ SOBRE LA HISTÒRIA DE LA REVISTA c7;\71,e_. vutfr4)1-5 1/1~ y) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4071 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la presentació de la revista "España Económica" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Mitjans de comunicació Model social Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-07-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2585/19880813d_00300.pdf d45c0ad83b98c707cce7b360a06f45b3 PDF Text Text PERHÍ'fANJ!lE LAJ.'1EN'l'O POR QUE HAGA, NO ANTES DE EMPEZAR, SIQUIERA UN TENER SENTADO EN ESTA MESA A E. AT_JCALDE DE 1\!YlSTERD.l\f\1 . DE ÉL HUBIÉRAfvlOS PODIDO SACAR BREVE VAN THIJN, UtJA LECCIÓN Y UN EJEMPLO: EL ABORDAJE DE TODA LA PROBLEM~TICA DERIVADA DE LA DROGODEPENDENCIA ES ACOSTUMBRADA CIUDAD LA ALGO A DE LO QUE, POR EST~ EXPERIENCIA, AMSTERDAM Y EN LO QUE ES PIONERA AVANZADA DENTRO DEL MARCO EUROPEO. ADEM~S, AJ.'1STERDAM DEL DE Y CONTRASTE DE MATICES ENTRE LAS EXPERIENCIAS DE BARCELONA, PROVECHOSO PARA TODOS . GUSTO MUCHÍSIMO UNIVERSIDAD ESTE FORO EXPERIENCIA HE HUBIERAJ.'10S PERO, EN FIN, ACEPTADO LA SACADO UN FRUTO NO HA PODIDO SER l-~.l\1ABLE INVITACIÓN Y, CON DE LA INTERNACIONAL ~1ENÉNDEZ PELAYO PARA PRESENTARME Y HABLARLES EN ALTA VOZ DE ALGUNOS DE BARCELONA ¡ ASPECTOS DE LA EXPERIENCIA Y DE LOS MaS AN'fE DE LA PROBLEMAS DERIVADOS DEL TRáFICO Y DEL CONSUHO DE DROGAS, QUE BARCELONA EST~ AFRONTANDO PARA DESDE HACE YA ALGUNOS AÑOS Y DE LOS CAI·UNOS CONSEGUIR MERMAR CAUSAS Y EFECTOS DE UN HECHO ANTE POSIBLES EL QUE TODOS NOS HEMOS SENT ID O Y NO SENTIMOS A VECES IMPOTENTES , PERO EN EL QUE NADIE NOS PODR~ REPROCHAR EL NO NUESTRO ESFUERZO. 1 HABER INVERTIDO TODO �ANTE UNA CUESTI6N TAN ACUCIANTE COMO EL TR~FICO, Y LA ADICC I6N DE Y A LAS DROGAS, NI R~PIDA NI ~NICA. SOLUCI6N, HABLAMOS DE DROGAS Y NADIE PUEDE ALZARSE FiJENSE VDS. SOCIEDAD, EL CONSUMO QUE, O DE LAS CON HABITUALMENTE ACTUACIONES SOCIEDAD Y DE LAS ADMHIISTRI\CIONES PÚBLICAS EN FACETAS CON UN DENOMINADOR COMÚN QUE, DE LA MÚLTIPLES DE FORMA ESCALOFRIANTE A CONDENSAHOS EN UN SOLO VOCABLO: UNA VECES, DROGA; PERO QUE NO ES MáS QUE LA ABREVIACI6N DE UNA PROBLEMáTICA COMPLEJA QUE DEBE ABORDARSE DESDE FRENTES DISTINTOS Y POR DISTINTOS AGENTES. ES POR ESTE MOTIVO QUE LES DECil\ CAl-UNO". QUE NO PUEDE HABER NADIE QUE NOS DIGA PODEMOS CAMINOS, Y EHPRENDER --LO HEf\10S HECHO DEBEMOS HACERLO DE FORMA COORDINADA, "ÉSTE ES EL YA-- DIVERSOS NO ÚNICAMENTE DESDE Y EHTRE LAS ADMINISTRACIONES P~BLICAS SINO QUE ES NECESARIO CONSIDERAR LA DROGA EN TODA LA DIMENSI6N SOCIAL QUE EL PROBLEMA ENCARNA. CON 'TODO ESTO IIE QUERIDO PREVENIRLES DE BARCELONA HA DADO CON LA SOLUCI6N ÚNICA Y fvJáGICA, PERO ESTá LINEA CON QUE TAMPOCO QUE NO EXISTE, CONSOLIDANDO UNA SERIE DE ACTUACIONES QUE VAN EN LA DE CONVERTIR TODA LA SOCIEDAD EN AGENTE ACTIVO EN RELACI6N EL PROBLEMA DE LA DROGA. QUIZáS EN LA PR~CTICA DE POLITICA HAY ALGO DE NOVEDAD DADO QUE DE UNA VEZ POR TODAS SE 2 ESTA HA �ENTRADO NADIE EN LA VERDADERA CONSIDERACIÓN GLOBAL DE LA CUESTIÓN Y EXTRAQA COMPUESTO POR YA QUE MULTITUD HABLEMOS DE DROGAS COMO DE CARAS Y AL QUE HAY DE QUE UN PRISMA ANALIZAR TRl\.TAR DES DE POSICIONES DISTINTAS PERO CON UN COHÚN OBJETIVO. 3 A Y �.. DROGAS Y SOCIEDAD - 0.-DEFINICION DE DROGA DE ACUERDO CON EL PLAN NACIONAL SOBRE DEFINICI6N DE DROGA, LA DE LA OMS: INTRODUCIDA EN UN ORGANISI-'10 VIVO, DROGAS, ADOPTAMOS Cür·10 QUiMICA QUE, "SUSTANCIA PUEDE MODIFICAR ALGUNA DE SUS FUNCIONES, ES SUSCEPTIBLE DE CREAR DEPEDENCIA Y PUEDE PROVOCAR AL MISMO TIEMPO TOLERANCIA". ENTENDEMOS, SIN EMBARGO, QUE ESTA DEFINICI6N HECHA DESDE PERSPECTIVl> ESTRICTAHENTE SANITARIA Y CENTRáNDOSE EN EL ORGáNICO DE TOXIC6l\1ANO LAS SUSTANCIAS, ÚNICAMENTE DH1ENSIONES COJ\10 UNA COMO UN ENFERMO, DEL PROBLEMA. ENFERHEDAD, LLEVARlA A DEFINIR AL SIN ABARCAR UNA U1PACTO INDIVIDUO TODAS LAS DEFINIR LA DROGODEPENDECIA ÚNICAMENTE PUEDE SER TA REDUCCIONISTA Y TAN POCO OPERATIVO COMO LO FUE EN OTRO MOMENTO DEFINIRLA COMO UNA FORMA DE DELINCUENCIA. 1 �EN CAMBIO, COMO SI Af•1PLIAt-10S LA PERSPECTIVA, VEMOS QUE TANTO LA SALUD LA NOCI6N DE INTEGRACI6N SOCIAL O LA SEGURIDAD OTROS, COMPONENTES DE UN BIENESTAR SOCIAL. DEFINIR OPERATIVAMENTE ALREDEDOR DEL CONCEPTO M~S TOMANDO ESTE MARCO COMO CUAL, LA GLOBALIZADOR, REFERENCIA, DROGODEPEDENCIA EN UN CONTEXTO SON, Cür-,10 DETERMINADO, UN SE ENTRE EL DE PODEMOS ESTADO PRODUCEN Cül1PORTAMIENTOS QUE INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE ATENTAN CONTRA EL BIENESTAR SOCIAL. 2 �1.- EVOLUCION DEL PROBLEMA DE LA DROGA EL CONSUMO Y EL TRáFICO DE DROGAS HA PROVOCADO UNA ALARfvlA SOCIAL MUY IMPORTANTE, TANTO POR EL PROPIO EFECTO DE LAS DROGAS COMO POR LAS CONSECUENCIAS QUE SU TRáFICO ILEGAL COMPORTA SOBRE LAS PERSONAS Y SOBRE DETERl'HNADOS BARRIOS Y LUGARES DE LA CIUDAD. A DE PESAR QUE FUNCIONAHIENTO EL CONSUMO NOR~1AL DE SUBSTANCIAS DEL SISTEMA NERVIOSO QUE Y ALTERAN PRODUCEN EL ALGUNA FORHA DE PLACER Y ADICCIÓN ES MUY ANTIGUO, A PARTIR DE LOS AÑOS 60-70 CON Y LA APARICIÓN DEL f'.1ERCADO ILEGAL INTERNACIONAL DE A PRINCIPIOS DE LOS 80 DE LA HEROÍNA, EL CANABIS Y MáS TARDE, COCAlNA, EL FENÓMENO SOCIAL Y CULTURAL DEL CONSDr-10 DE DROGAS HA CAMBIADO TOTAL!'1ENTE. POR UN LADO, LAS DROGAS QUE SE UTILIZAN TIENEN UNOS EFECTOS MUCHO ~:IáS POTENTES FUERTES, TANTO, GENERAN FORMAS DE ADICCIÓN Y DE ALGÚN NODO CONSECUENCIA DEL ANTERIOR, SE HA EXTEND I DO BENEFICIOS INCENTIVA DEL POR MaS DIFICULTANDO EN CONTROL DEL CONSUMIDOR SOBRE SU HáBITO. POR OTRO, ILEGAL Y, INTERNACIONALHENTE, PRODUCE EL TRáFICO ALTÍSIHOS A SUS CONTROLADORES Y COMPORTA UN PRECIO ELEVADO LA COMISIÓN DE DELITOS DE TODA ÍNDOLE. TRáFICO LOS ILEGAL Y LOS LIGADOS A LA NECESIDAD POR DROGADICTO DE SATISFACER SU ADICCIÓN. 3 QUE DERIVADOS PARTE DEL �POR TANTO, ENTENDER LAS ESTRATEG IAS DE LUCHA CONTRA LAS DROGAS, ORIENTADAS A IMPEDIR AL MaXIMO SU CONSUMO, EFECTOS DE COHPORTAN, POSIBLE, POR HARGINACI ÓN SOCIAL, INDIVIDUAL Y SE DEBEN EVITAR LOS COLECTIVA QUE AYUDAR A LAS PERSONAS AFECTADAS A FIN DE QUE, SI ES ABANDONEN SU HáBITO Y ALCANCEN LA REINSERCIÓN SOCIAL, O LO MENOS QUE SU fi áBITO TENGA LOS MiNIMOS EFECTOS POSIBLES SOBRE SU SALUD, SU VIDA Y SU ENTORNO SOCIAL. EN CUl\LQUIER CASO, ES NECE SARIO POTENCIAR DESDE TODOS LOS aMBITOS LA POSIBLES, QUE ALEJAN CREACIÓ N DE HáBITOS DE VIDA PERSONALES Y A LA POBLl\CIÓN Y, EN ESPECIAL A LA SOCIALES JUVENTUD, DEL CONSUMO DE DROGAS PSICOACTIVAS. EN CUANTO A LAS ACTUAC IONES REPRESIVAS ANTE EL TRáFICO DE DROGAS, CONSTATAMOS EL HECHO DE SU INTERNACIONALIDAD Y POR TAN'l'O, NECESARIA COLABORACIÓN POR PARTE DE TODOS LOS PAISES DESDE LA PRODUCCIÓN AL CONSUMO. ACTUAL MARCO PENAL , CUERPOS DE SEGURIDAD , A NUESTRO NIVEL DE LA IMPLICAODS, LOCAL Y EN ES NECESARIA LA COLABORACIÓN DE TODOS CON UNA ESPECIAL DEDICACIÓN A LOS EL LOS EFECTOS AS OCIADOS AL TRáFICO , CON LA COHISIÓN DE DELITOS CARACTERiSTICOS: TIRONES, TAHBIÉN ROBOS DE COCHES, MERCADO DE OBJETOS ROBADOS ETC .•• A LA PROTECC IÓN DE LOS ENTORNOS INFANTILES Y (ESCUELAS, ZONAS DEPORTIVAS, ZONAS DE RECREO, ETC •.• ). 4 Y JUVENILES �LA ACTUACibN CONTRA LAS DROGAS QUE GENERAN DEPENDENCIA Y MARGINACibN SOCIAL, ES UNA TAREA QUE EN EL ACTUAL CONTEXTO SOCIAL SE CONTEMPLA LOGRAR SU ERRADICACIÓN IMPLANTADA PUEDE COMO PERMANENTE, DESDE LOGRAR PERO CON EXTREMAS QUE, DIFICULTADES ADECUADAMENTE LAS ADMINISTRACIONES Y DESDE PARA DISEÑADA LA Y CIUDADANÍA, LA DISMINUCibN DE LOS EFECTOS DEGRADANTES TANTO A NIVEL INDIVIDUAL COMO COLECTIVO. EN ESTE SENTIDO, SE HAN SUPERADO CIERTOS CONCEPTOS PESIMISTAS SOBRE LA POSIBILIDAD DE CONSEGUIR EL ABANDONO DE LA DROGADICCibN Y EXISTE TAMBIÉN UNA MAYOR UN MARCO DE ACTUACibN ANTE EL PROBLEMA DE LAS DROGAS COMPRENSI~N SOBRE LA COMPLEJIDAD DEL FENbMENO. EXISTE CON YA EL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA, ASISTENCIA DEPENDENCIA" CATALUNYA, MATERIA EN DE LA LEY DE SUBSTANCIAS QUE "PREVENCibN Y GENERAR PUEDAN Y EL PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA GENERALI'fAT DE LA ACTIVIDAD Y EXPERIENCIA DE MUCHOS AYUNTAMIENTOS, Cür-10 EL DE BARCELONA. Y EL DESARROLLO DE UNA SERIE DE ASOCIACIONES • Y FUNDACIONES QUE EST~N IMPULSANDO Y COLABORANDO DESDE DIFERENTES áHBITOS EN LAS TAREAS DE PREVENCIÓN, ASISTENCIA, REHABILITACibN Y REINSERCibN. LA COMPLEJIDAD DEL LOGRO DE POLÍTICAS EFICACES CONTRA OBLIGAN A ESTAR ATENTOS A LA EVOLUCibN PLANTEARSE PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS FRENTE. 5 DEL LA PROBLET-1A ~-iEDIOS DROGA Y A PARA HACERLE �A PARTIR DE LOS A~OS SETENTA, INCREMENTO PARTE COMO SOSTENIDO BARCELONA SE HA ENFRENTADO A DEL USO DE HEROiNA Y COCAiNA, TANTO DE SU POBLACIÓN (UNOS 6.000 CONSUMIDORES EN EL POR LA DEL ~REA METROPOLITANA (SE ESTIMAN AÑO UN POR 1987) UNAS CIFRAS A PESAR DE QUE LOS INDICADORES DEL PROBLEMA APUNTAN A UNA CIERTA SIMILARES), LO QUE REPRESENTA LOS 2/3 DE CATALUÑA. ESTABILIZACIÓN, LOS AÑOS 80 HAN INCORPORADO UNA NUEVA ANGUSTIOSA PROBLEM~T IC A VINCULADA A LA TRANSMISIÓN DEL VIRUS SIDA (CASI EL 50% DE LOS AFECTADOS POR EL SIDA Y DEL TIENEN ANTECEDENTES DE USO DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA). EN EL CONTEXTO DE NUE STRA LEGISLACioN, 20/85 DE LA GENERALITAT Y EN PARTICULAR DE LA LEY SOBRE MEDIDAS PARA LA PREVENCIÓN Y ASISTENCIA EN SITUACIONES DERIVADAS DEL CONSUMO DE SUSTANCIAS QUE DIFERENTES LiNEAS DE ACTUACIÓN QUE GENERAN DEPENDENCIA, DIA A LA LUZ DE LOS NUEVOS DATOS. 6 Y ACCIONES BARCELONA HA ESTABLECIDO CONVIENE REVISAR Y PONER AL �2.- INDICADORE S DE LA EVOLUCION DEL PROBLEMA DEL ABUSO DE LAS DROGAS NO INSTITUCIONALIZADAS EN LA CIUDAD DE BARCELONA l. INICIOS DE TRATAMIENTO Y VISITAS DE SEGUIMIENTO POR ABUSO DE DROGAS INSTITUCIONALIZADAS EN LOS _QJ:¡S DE NO GARBIVENT, SANTS, SARRiá-SANT GERVASI I BARCELONETA. AÑOS INICIO TRATAMIENTO VISITAS SEGUIMIENTO 1984 l. 010 5.924 1985 l. 070 9.200 1986 962 10.415 1987 725 1 1.7 11 2. MORTALIDAD POR SOBREDOSIS DE DROGAS. SON DATOS ESTIMADOS DEL INSTITUTO ANATÓt-1ICO FORENSE Y DEL DEPARTAHENTO DE BARCELONA DEL INSTITUTO NACIONAL DE SOBREDOSIS A PARTIR DE LOS TOXICOLOGIA. AQUELLAS QUE SE HAN REGISTROS CONSIDERADO IMPLICAN UNA DE MUERTES LAS POR SIGUIENTES CONDICIONES: l. EL M~DICO FORESE REGISTRABA QUE LA MUERTE RABIA ESTADO CAUSADA POR DROGAS Y EL CADáVER PRESENTABA SOBREDOSIS. 7 SIGNOS DE MUERTE POR �2. QUE EL M~DICO FOREN SE SOSPEClffiBA ANTES DE TENER LA LA MUERTE HABIA S IDO CAUSADA POR DROGA Y LA TOXICOLOGIA , ANALiTICA ERA POSITIVA. AÑO NÚM. MUERTES 19 7 8 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 198 7 3. CASOS DETECTADOS 2 o 2 7 7 22 30 48 42 55 DE SIDA EN PACIENTES TOXICoMANO S POR VIA ENDOVENOSA . EVOLUCIÓN SEMESTRAL. SEMESTRES NÚM CASOS o 1983 .1 1983 .2 1984 .1 1984 .2 1985 .1 1985 .2 1986 .1 1986 .2 1987 .1 1987 .2 1 1 4 3 5 21 29 38 40 TOTAL 14 2 LOS 142 CASOS REPRE SENTAN EL 48,9% DE TODOS LOS QUE SE CORRESPONDE CON LAS FORMAS DE EXPANSIÓN DE LA EN LOS PAISES DEL áREA MEDITERRáNEA. 8 DETECTADOS, LO ENFERMEDAD �AL EVALUAR ESTOS DA'rOS TAMBIÉN CONVIENE ADVERTIR QUE INCREMENTO PARTE ES DEBIDO AL AUMENTO DE LA CAPACIDAD DE DETECCI6N, DEL E f\ INCLUSO A LA AMPLIACI6N DE CRITERIOS DE DEFINICI6N DIAG6STICA. 4. DILIGENCIAS PREVIAS POR TR~FICO DE DROGAS Y DELITOS COTRA LA SALUD INSTRUIDOS POR LA FISCALiA DE LA AUDIENCIA DE BARCELONA. AÑO NUM. DILIGENCIAS 1984 756 1985 867 1986 957 3.- LA DROGA Y LAS CONDUCTAS QUE ACOt-1PAÑAN EL USO Y EL TRAFICO COMO CAUSA DE DISMINUCION DE LAS COTAS DE BIENESTAR SOCIAL. SEGURIDAD CIUDADANA BARCELONA COMO CIUDAD INDUSTRIAL PRESENTA UNA TASA DE DELINCUE NCIA ALTA CON APARICI6N DE NUEVAS MODALIDADES DELICTIVAS, LIGADA O NO AL CONSUMO I TR~FICO DE ESTUPEFACIENTES, PERO QUE ES Ll\ QUE PROVOCA EL SENTHíiENTO DE "INSEGURIDAD CIUDi\DANA". 9 �* ESTE SENTIMIENTO SE MANIFIESTJ',: - ACTITUD DE IHIBICI6N. - CAIDA DE LA TASA DE DENUNCIA. - DEMANDA DE MEJORAMIENTO DE LOS SISTEMAS PENAL Y JUDICIAL. - TENDENCIAS DE AUTODEFENSA. * LA CALLE ES EL ESCENARIO PREDOHINANTE DE LOS HECHOS DELICTIVOS . * COMPLEJIDAD DE LOS NUEVOS PERFILES DE DELINCUENCIA: - DROGA. - PARO. - MARGINACI6N SOCIAL. D ESTOS TRES ASPECTOS CONFIRMAN LA CRISIS DE LOS SISTEMAS JdiCIAL Y PENAL, APOYADA EN LA TRILOGIA: POLICIA -- TRIBUNAL -- CARCEL AUMENTO DE LA REPRESI6N Y DEL DISPOSITIVO POLICIAL Y CONSECUENTE ENDURECIMIENTO DE LAS PENAS, ACTUANDO M~S SOBRE LOS EFECTOS SOBRE LAS CAUSAS. lO QUE �INDICE DE VICTIMIZACION DE LA CIUDAD DE BARCELONA - UN 12,7% DE LOS ENTREVIS'rADOS RECUERDAN ESPONTáNEAI"l.ENTE HABER VIVIDO ALGUNA EXPERIENCIA DE VICTIMIZACI6N DURANTE 1987. - EL iNDICE DE VICTIMIZACI6N CALCULADO A PARTIR DE LA SUGERENCIA DE UN LISTADO DE HECHOS ES CASI EL DOBLE QUE EL ESPONTáNEO 25,39% - EL ROBO FRECUENTE DE OBJETOS DEL INTERIOR DE VEHiCULOS ES EL HECHO REPRESENTANDO POR si SOLO CASI UNA TERCERA MAS PARTE DEL TOTAL DE LA VICTIMIZACI6N- 29,67% - LOS PARTIR ACTOS CONTRA LA SEGURIDAD PERSONAL (TIRONES) CALCULADO DE LA SUGERENCIA ES DEL 10,66% EVOLUCION DEL INDICE DE VICTIMIZACION CUANDO A HABLAMOS AÑOS % 1984 1985 1986 19R7 29,1 25,5 26,2 25,4 (SUGERIDA) DE LA OPINI6N DE LOS ENTREVISTADOS - VIVENCIAS SUBJETIVAS DE LAS CAUSAS DE INSEGURIDAD • .___ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ __ / ll �UNO DE CADA CINCO ENTREVISTADOS CONSIDERA QUE LA CUESTI6N QUE MAS LE PREOCUP A DE CARA A SU SEGURIDAD PERSONAL SON LOS DROGADICTOS . 1 ESTA PREOCUPACió1' SUf.1ADA A LA DEL ROBO ALCANZA HASTA UNA TERCERA PARTE DE LA POBLACIÓN ENTREVISTADA. DE LAS EVOLUCION M.AS PREOCUPAN. DOS CUESTIONES QUE CUESTIONES 1984 1985 1986 1987 DROGADICTOS 24.4 22.7 31.5 33.9 ROBO,ATRACO,AGRESION 42.2 40.9 36.2 33.1 IR AL PARO 35.7 29.1 25.4 25.1 AUMENTO COSTE DE VIDA 21.3 19.0 17.8 21.9 CONTM1INACIO CIUDAD 12. 5 17.8 15.2 17.4 ASISTENCIA MEDICA 12.4 13.4 13.1 16.5 ATENTADO TERRORISTA 13.0 13.4 25.0 15.0 ACCIDENTE CIRCULACION 12.7 13.1 11.4 12.9 7.3 8.9 8.7 11.8 LOC.PUBLICO 9.0 10.0 6.5 5.4 ESTAFA COMPRAS 2. 7 3.3 2.6 4.5 ALIMENTOS MAL ESTADO INCENDIO O ACC. LOS ROBOS, ATRACOS Y AGRESIONES VAN PREOCUPANDO MENOS CADA DIA: ~STOS YA NO SON LOS TEMAS QUE M~S PREOCUPAN Y SU EVOLUCIÓN ES DESCENSO UN SIN I NTERRUPCIONES (DEL 42.2% EN 1984 HASTA EL 33.1% DE ESTE AÑO) 12 �EL DESEMPLEO HA IDO TAMBI~N PREOCUOANDO CADA VEZ UN POCO MENOS: FORHA PARTE CLARAMENTE DE NUESTRO PAISAJE VITAL. EN CAMBIO, TEMAS DE "CALIDAD DE VIDA" COMO LA ASISTENCIA M~DICA, J LOS ALI MENTOS ÉMAL ESTADO Y, EN MENOR GRADO, LA CONTAMINACIÓN DE LA CIUDAD, VAN PREOCUPANDO CADA VEZ MáS. SOBRE TODO LA ASISTENCIA MÉDICl'•. Y LOS DROGADIC'rOS YA SON EL TEMA MáS PREOCUPANTE. -SIGUIENDO DENTRO DE LA OPINIÓN: EL CONSUHO DE DROGAS ES LA CAUSA PRINCIPAL DEL AUMENTO DE LA DELINCUENCIA (EN UNA ESCALA DE 1 AL 9 RECIBE UNA PUNTUACIÓN MEDIA DE 8.4) DE TODAS FORMAS, LA OPINIÓN SOBRE LAS CAUSAS DEL AUMENTO DE DELINCUENCIA OSCILA ESTRUCTURALES DE ENTRE LA COMPRENSioN LA PROBLEMáTICA DE (POR EJEMPLO: LAS EL PARO LA RAICES Y LA SITUCIÓN ECONÓMICA RECIBEN PUNTUACIOES DE 7.52 Y 7.28 EN LA MISMA ESCALA DE INSEGURIDAD, POCA 1 A QUE SEVERIDAD 9) Y LA DENUNCIA, Y LA ES MAS COYUNTURAL Y PUNITIVA (LAS DROGAS Y LA DE LAS PENAS, MáS PROPIA DEL RECIBEN PUNTUACIONES MIEDO DE 8.40 Y 7.11). ANEXO: INTERVENCIONES, DETENCIONES ENERO-JUNIO 198 8 13 EN "TOXICOS" DURANTE 1987 Y �4.- ACCIONES POLITICAS - FORMAS DE ABORDAJE - ATENCI6N CONSTANTE A LA EVOLUCI6N DEL PROBLEMA - PLANTEARNOS PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS r1EDIOS PARA AFRONTARLO. UN~NIME DEL CONSISTORIO DEL - CREACI6N POR TRABA,10 DROGODEPEDENCIAS DEL AYUNTMUENTO DE DE ACUERDO GRUPO BARCELONA DE CON PARTICIPACI6N DE: TODAS LAS FUER 7.AS POLÍTICAS. COMO ECO DE LA VOLUNTAD GENERAL-PREOCUPACI6N SOCIAL. FORHA PARTE DEL PACTO DE CIUDAD. LAS DEFINE LÍNEAS DIRECTRICES DEL PLAN MUNICIPAL DE ACTUACI6N SOBRE LAS DROGODEPENDENCI ~ ------·---- , .. . - --- - ~ SERVICIOS Y J;}i LAS ACTUACIONES QUE SE DEDIQUEN A TRABAJAR EN ESTE CAMPO DESDE EL AYUNTlu"liENTO, DESDE EL RESTO DE ADT'>li NISTRACIONES PÚBLICAS, INSTITUCIONES SOCIALES O GRUPOS FORMADOS POR INICIATIVA CIUDADANA, DE TIENE COMO FINALIDAD ASEGURAR EL MEJOR FUNCIONAM IENTO LAS LÍNEAS B~SIC AS DE ASISTENCIA Y INTERVENCI6N, REINS ERCI6N DENTRO DE PREVENCI6N, UN DISEÑO OB JETIVO S COMUNES Y ACTUACIONES INTERRELACIONADAS, ALCANCE DEL CIUDADANO A TRAVES AC CESI BLE . 14 DE UNA DISUASI6N, UNITARI O CON Y PONERLAS AL FORHACI6N CLARA Y �CREEMOS QUE EL HECHO DE THASCENDER AL ~MBITO CIUDAD PLANTEAMIENTO GLOBAL QUE MUNICIPAL INTERVENCIONES CUALITATIVO OBJETIVO: Y QUE ESTO a!-1BITO SE CONSTITUYE FACILITARá LA CONSECUCIÓN REDUCCIÓN Y SI ES POSIBLE, INCIDENCIA NEGATIVA, ESTRICTAMENTE REALICE VAYA l'-1aS ALL~ DE LA PARCIALIZADAS, QUE LA DEL UN DESDE UN SUHA DE SIMPLE IMPORTANTE DE NUESTRO SALTO ÚLTIMO LA DESAPARICIÓN DE LA INDIVIDUAL Y SOCIAL, DEL ABUSO Y EL TR~FICO DE DROGAS. 5.- PLAN MUNICIPAL DE ACCION SOBRE LAS DROGODEPENDENCIAS LAS ACTUACIONES TIENEN UN DOBLE DESTINO: A.- LAS PERSONAS DROGODEPENDIENTES Y SU ENTORNO FAHILIAR Y INMEDIATO COMO GRUPO MáS DIRECT.l\MENTE AFECTADO. B.-LA SOCIEDAD/LOS BIENESTJ'.. R A. CIUDADANOS QUE VEN DISMINUIR CAUSA DE LAS ACTITUDES Y LOS SU COTA COMPORTAMIENTOS DE QUE ACOMPA~AN EL USO Y EL TR~FICO CONSECUENTE DE DROGAS ILEGALES. SE CENTRAN EN CUATRO GRANDES EJES: 1 -ACTUAR SOBRE LOS COLECTIVOS DE RIESGO PARA MOTIVAR PRáCTICAS Y HáBITOS SALUDABLES AJENOS A LA DROGADICCIÓN Y BUSCAR EL NIVEL DE PREVENCioN. 15 MáXIMO �2 - GARANTIZAR LA ATENCIÓN AL DROGADICTO Y A SU ENTORNO PARA CONSEGUIR EL ABANDONO DE LA DROGA, FA!'-1ILIAR LA REHABILITACIÓN I LA REINSERCIÓN SOCIAL LO ANTES POSIBLE. 3 -GARANTIZAR EL ACCESO, CON ADECUADA SUPERVISIÓN PROFESIONAL A PRáCTICAS HIGIÉNICAS PARA EL COLECTIVO QUE NO PUEDE ABANDONAR LA ADICCIÓN, A FIN DE QUE EL HáBITO ADICTIVO NO LOS MARGINE TODAVÍA HáS. 4 - REPRESIÓN DEL TRáFICO, SU l•1ERCADO ASOCIADO Y LOS DELITOS VINCULADOS. ESTOS CUATRO EJES FUNDAHENTALES RECOGERáN TODAS LAS ACTUACIONES DE TIPO PREVENTIVO, ASISTENCIAL, DE REINSERCIÓN Y LAS ACTUACIONES DE TIPO DISUASIVO-REPRESIVO. ACTUACIONES DE CARACTER PREVENTIVO DEBE TENER COMO OBJETIVO: - LA PRmlOCIÓN ALTERNl\T IVA DE UNA VIDA MáS SANA Y CON COTAS MáS ALTAS DE BIENESTAR. - LA DISMINUCioN DE LA DELINCUENCIA DERIVADA DEL TRáFICO DE DROGAS Y DE OTROS DELITOS COMETIDOS A FIN DE OBTENERLAS. - LA MODIFICACIÓN CIUDADANOS HACIA DE LA PERCEPCioN Y DE EL PROBLEMA, LA ACTITUD FUENTE DE ANGUSTIA SOCIALES. 16 Y DE LOS TENSIONES �PARA FoACER EFECTIVA UNA POLÍTICA DE PREVENCIÓN ES HUY LA H1PORTANTE PARTICIPACIÓN DE GRUPOS O ASOCIACIONES QUE VERTEBREN SECTORES DEL CUERPO SOCIAL, INCORPORACIÓN SE EFECTIVA DEBEN TRAZAR DE MEDIOS DE LINEAS QUE PERMITAN COMUNICACIÓN, LA SINDICATOS , GREMIOS, ASOCIACIONES DE EMPRESARIOS, AA.VV., ETC. ACTUACIONES DE CARACTEH. ASISTENCIAL Y DE REINSERCION - LA POBLACIÓN A LA CUAL SE DIRIGEN LAS INTERVENCIONES DE TIPO ASISTENCI~.L Y DE REINSERCIÓN ESTá CONSTITUIDA BáSICAMENTE POR LAS PERSONAS DROGODEPENDIENTES Y SU ENTORNO MáS INMEDIATO. - EL OBJETO CONSISTE EN DISMINUIR, PROBLEMAS DE TIPO ORGáNICO, PARA LA CITADA POBLACIÓN , LOS PSICOLÓGICO O DE MARGINACIÓN SOCIAL DERIVADOS DEL ABUSO DE DROGAS. - EL ABORDAJE ESPECIFICO DE LA DROGODEPENDECIA COMO UNA ENFERMEDAD CRÓNICA RECIDIVANTE SEGGN LA DEFINICIÓN DE LA OMS. - EL TRATAMIENTO DE LAS ENFERHEDADES ORGáNICAS VINCULADAS AL USO DE DROGAS, ENTRE LAS QUE ACTUALMENTE DESTACAN LA HEPATITIS Y SIDA. 17 EL �- LAS COMUNIDADES OBJETIVOS TERAP~UTICAS FUNDAMENTALES LA QUE TIENEN REEDUCACI6N COMO PARA UNO DE MODOS DE SUS VIDA SOCIALMENTE ACEPTADOS. ACTUACIONES DE CARIZ DISUASIVO-REPRESIVO . ----------~------- LAS ACTIVIDADES DE CARáCTER DELICTIVO ASOCIADAS A LA DROGODEPENDENCIA PUEDEN AGRUPARSE EN DOS CAMPOS. - EL TRAFICO DE DROGAS, CONTEMPLADO COMO DELITO TIPIFICADO POR EL CODIGO PENAL. - LOS DELITOS COt-.1ETIDOS PARA PROCURARSE EL DINERO SUFICIENTE PARA PAGAR LA DROGA. ES PRECISO EVITAR LA IDENTIFICACI6N VECES ASOCIADAS, A DROGA-DELINCUENCIA, MENUDO PORQUE OBDECEN A UNAS MUCHAS CONDICIONES PERSONALES, CULTURALES O SOCIO-ECON6!'1ICAS COMUNES. EL PLAN MUNICIPAL DEBE PRESTAR ESPECIAL ATENCioN AL EN LA APLICACI6N DEL ARTÍCULO 93 BIS DEL CÓDIGO PENAL, LA SUSTITUCIÓN DE CONDENA POR PROCESOS TERAPÉUTICOS GARANTIZADOS. 18 DDESARROLLO QUE PREVE DEBIDAMENTE �EL PLAN MUNICIPAL DE ACTUACI6N CONTRA LA DROGA SE BASA EN LOS SIGUIENTES PRINCIPIOS GENERALES: \.~· --- "----/ ' ·\_/ 1.- DE ORDENACI6N DE LAS ACTUACIONES. _; - ------- - INTEGRACIÓN DE LAS TAREAS GENÉRIC~S DE INFORI1ACI6N DENTRO DE LA RED DE SERVICIOS PERSONALES DE LOS DISTRITOS. - ARTICULACIÓN DE LOS TRABAcTOS DE PREVENCIÓN A PARTIR DE UNA LÍNEA DE ACCI6N PRIORITARIA, TERRITORIAL A NIVEL DE DISTRITO Y DE OTRA COMPLEMENTARIA, SECTORIAL. - SECTORIZACI6N ADSCRIPCIÓN SECTOR A TERRITORIAL CADA DE LA ASISTENCIA DISPOSITIVO ASISTENCIAL DE GEOGR~FICO Y POBLACIONAL, A LA UN CIUDAD: DETERMINADO RESPETANDO EN TODO MOMENTO LA ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA B~SICA, EL DISTRITO. - UNIDAD DE ACTUACIÓN DE LAS DISTINTAS REDES ASISTENCIALES Y DE REINSERCIÓN DE LA CIUDAD. - COORDINACI6N FUNCIONAL DE TODOS LOS SERVICIOS Y CENTROS DE LAS ADf-'liNISTRACIONES PÚBLICAS DE LA CIUDAD. - INTEGRACIÓN TRATAMIENTO PROGRESIVA DE LAS DE LOS RECURSOS ESPECÍFICOS DROGODEPENDENCIAS EN SANITARIAS Y DE SERVICIOS SOCIALES. 19 LAS REDES PARA EL GENERALES �[~ .- DE ACUERDOS INSTIT~_:~-~-NALE §_. ,--· ------" - CON EL DEPARTAMENTO DE SANIDAD I SEGURIDAD SOCIAL DE LA BAS¡NDOSE EN GENERALITAT DE CATALUNYA. - CON LA DIPUTACIÓN. - CON ENTIDADES SIN ¡NIMO DE LUCRO. e 3.- DE AUTONOtviÍA DE _GESTIÓN. - ASIGNACIÓN DE RECURSOS PARA CENTROS Y SERVICIOS, CRITERIOS OBJErriVOS DE NECESIDAD Y DE DEMANDA. - IMPLANTACIÓN DE LA DIRECCIÓN POR OBJETIVOS. 6.- NUEVAS ACTUACIONES 1.- MAYOR INCIDECIA EN LA PREVENCION EN LA DOBLE VERTIENTE DE PROMOCIÓN DE LA SALUD Y BIENESTAR POR UN LADO Y DE PREVENCIÓN DE LA DELINCUENCIA POR OTRO. EL CA1"'1BIO DE ESTRUCTURAS SOCIALES CON LOS CONSIGUIENTES PROBLEMAS DE REACOMODACIÓN, LA INCITACIÓN PRESIONES AUSENCIA DE REFERENNCIAS O DE VALORES SEGUROS, AL DE GRUPO, CONSUMO COMO MEDIDA DE CRECIMIENTO, LA NATURAL TENDENCIA A LA TRANSGRESIÓN 20 LAS POR �PARTE DEL JOVEN EN UN DETERMINADO ESTADIO DE SU VIDA, DUDA RELACIONADOS DROGODEPENDIENTES. MERCADO QUE COMPLETO CON LA AÑADAHOS PRODUCE LA APARICIÓN PRESIÓN DE GRANDES BENEFICIOS, ESTáN SIN DE LA CONDUCTAS OFERTA, Y TENDRáN UN Im UN CUADRO DE LOS FACTORES QUE DEBE AFRONTAR <~ARA MODIFICARLOS) LA PREVENCIÓN. HEMOS APUNTADO ASOCIACIONES ANTES LA NECESIDAD DE LA DE VECINOS Y ENTIDADES, PARTICIPACIÓN ASi COMO LOS DE LAS GRUPOS DE VOLUNTARIOS Y GRUPOS JUVENILES, EN LOS PROGRAr-1AS DE PREVENCIÓN. DEBEMOS PRESTAR UNA ATENCIÓN ESPECIAL AL ABSENTISMO ESCOLAR Y AL ~1AN TENU1IENTO DE LINE AS PERMANENTES DE INFORMACIÓN CON LOS l'lEDIOS DE COMUNICACIÓN. ES EVIDENTE QUE, DROGODEPENNDECIAS EN EL MOMENTO ACTUAL, EL ABORDAJE EXIGE UN TRATAMIETO ESPECiFICO DESDE EL DE VISTA DE LA SEGURI DAD, NO PUEDE SER DE LAS PUNTO ÚNICAL'1ENTE UNA RESPUESTA RE PRESIVA, DEBE EXISTIR UN TRABAJO DE PREVENCIÓN. ANEXO (DOCm.lENTO DROGA Y SEGURIDAD, PREVENCION DE LAS DROGODEPENDENCIA: - - l / PREVENCION DE LA DELINCUENCIA) 21 j �2 .- ASISTENCIA DROGODEPENDIENTES QUE NO PUEDEN O NO QUIEREN -------------------------·-- ---- - ---------------- ABANDONAR LA ADICCION. A ,.-------- LAS PERSONAS COMISIÓN DE DEL GRUPO AL QUE NOS REFERIMOS, IMPULSADAS A LA DELITOS PARA HANTENER SU ADICCIÓN O CONVERTIDAS EN AGENTES DE TRANSMISIÓN DE ENFERMEDADES INFECCIOSAS Y CONTAGIOSAS A CAUSA DE LAS PRECARIAS CONDICIONES SANITARIAS EN QUE SE MUEVEN, REPRESENTAN UNA AHENAZ A REAL PARA LA SALUD PÚBLICA Y EL BIENESTAR SOCIAL. ASi PUES, ES NECESARIO EL ESTABLECIMIENTO DE UNA SERIE RECURSOS ASISTENCIALES ORIENTADOS A LA DEFENSA DE LA SALUD Y BIENESTAR BIENES PuBLICOS Y QUE NO ATENTEN COMO DE DEL SIMULTaNEAMENTE CONTRA LA LIBERTAD INDIVIDUAL. PROGRAMAS DE MANTEN IMIENTO CON METADONA SUBSTITUTORIOS, LA COMISIÓN SANrrARIAS ASi COMO DE O CON OTROS PERMITIRaN EL ACCESO A SUBSTANCIAS QUE NO EXIJAN DELITOS. Y EL CONTROL DE ADHIN ISTRACIÓN DE LAS DE LAS SUSTANCIAS REPERCU'riRáN (CAMBIO DE JERINGAS 1 POSITIVAt·1ENTEI UTILIZACIÓN DE CONDIC IONES ESTUPEFACIENTES LA PROMOCIÓN DE MEDIDAS HIGI¿NICAS ENTRE LA CONTACTAD,Z\ PRODUCTOS POBLACIÓN LEJIA 1 ETC. 1 ) TANTO EN LAS CONDICIONES DE VIDA DE LOS INDIVIDUOS AFECTADOS COMO EN LA SALUD PÚBLICA Y EL SOCIAL. 22 BIENESTAR �EL ESTABLECIMIENTO DE UNA TERAP~UTICA RELACI6N PACIENTES Y LA RED ASISTENCIAL PODRá, PROCESO POSITIVO TRATAMIENTOS QUE CON LLEVE A OBJETIVOS ENTRE POR OTRO LADO, MUCHOS DE AHBICIOSOS, ELLOS QUE ESTOS GENERAR UN A EMPRENDER INCLUYAN LA REINSERCIÓ N SOCIAL. ATENCIÓN ESPECIAL A LOS TOXICoMANOS SEROPOSITIVOS SEGÚN EL DATOS DEL SERVICIO DE EPIDEMIOLOGÍA DEL IMS, 50% DE NUESTRA CIUDAD PACIENTES DATOS AUNQUE LOS CASOS DE SEROPOSITIVIDAD AL TOXICÓMANOS FIABLES SÍ ENTRE SOBRE PODEMOS LOS ANOS 1983 - 1987 POR VIA ENDOVENOSA. LA PROPORCIÓN DE VIH NO PRáCTICAMETE DETECTADOS EN CORRESPONDEN A TENEMOS TOXICÓMANOS ASEGURAR QUE SE ESTa PRODUCIENDO TODAVIA AFECTADOS, UN FUERTE INCREHENTO. ESTO OBLIGA A UNA ACCIÓN DECIDIDA QUE SE PUEDE ARTICULAR A TRAV~S DE DOS TIPOS DE ACTUACIÓN.: - INFORMACIÓN SOBRE EL TEMA, CON CONTENIDOS ESPECÍFICOS DIRIGIDOS A DOS COLECTIVOS CONCRETOS: * PARA LOS QUE YA ESTáN AFECTADOS: MEDIDAS PROFILáCTICAS Y HIGIENE TENDENTE S A EVITAR LA DIFUSIÓN DE LA ENFERMEDAD. 23 DDE �* PARA LOS GRUPOS DE RIESGO QUE SE PUEDEN INICIAR O EN LOS CUALES SE QUE EST~N EN FASE DE INICIACI6N DETECTE INFORHACIÓN CON UNA FINALIDAD DISUASIVA, A LA TOXICOMANiA: DE LOS RIESGOS QUE COHPORTA LA CONSUMICIÓN DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA. - GARANTIZAR AFECTADA, LA ASISTENCIA INDUCitNDOLA, SOCIOSANITARIA EN TODO CASO, PARA LA POBLACIÓN A ADOPTAR LAS PR~CTICAS HIGI~NICAS YA MENCI ONADAS EN SUS RELACIONES. INSERCIÓN PROGRESIVA DE LOS RECURSOS ESPECÍFICOS PARA EL ABORDAJE DE LAS DROGODEPENDENCIAS EN LAS REDES GENERALES SANITARIA y ASISTENCIAL -SE DEBE HACER ESPECIAL MENCIÓN AL ASPECTO PROSTITUCIÓN-DROGA- SIDA. EN ESTOS MOMENTOS I SEGÚN LA OPINIÓN DE EXPERTOS, DEL SIDA A LA POBLACIÓN HETEROSEXUAL PASA POR LA TRANSMISIÓN LA PROSTITUCIÓN TOXICÓMANA SEROPOSITIVA. 3.- LLEGAR A TODOS LOS MOMENTOS DEL CONSUMO DE DROGAS --·---- EXISTENCI A DEL CÍRCULO "DROGAS - JUSTICIA -CARCEL - DROGAS" - NO RDr<1PER LZ\ RELACIÓN QUE EXISTA CON EL DROGADICTO. 24 �- CONTINUAR LOS SERVICIOS DE APOYO AL DROGADICTO CUANDO YA HA NUEVO AL ENTRADO EN EL PROCESO JUDICIAL. - CUANDO SALE - VUELVE A LA CIUDAD Y SE INCORPORA DE PROCESO DE LA DROGA/DELINCUENCIA. - PONER EN REALIZACIÓN ENTREDICHO EL DDESARROLLO DEL SISTEMA PENAL DE PENAS SUSTITUTORIAS ALTERNATIVAS A LA CONDENA EN LA CáRCEL. - ATENCIÓN ESPECIAL A LOS DROGADICTOS SEROPOSITIVOS. DATOS DE LA POBLACION RECLUSA DROGODEPENDIENTE DE CATALUYA 1987. HEROÍNA 40% DE LOS INGRESADOS PS ICOFáRMi'\COS 28% 11 " COCAÍNA 22% 11 " CANNABIS 31% " 11 CON SÍNTOMAS DE S1NDROME DE ABSTINENCIA 5% DE LOS INGRESADOS. 25 �DATOS ESTADISTICOS DE LA POBLACION RECLUSA CATALANA 1987 ALGUNOS 1NDICES DE CONSUMO POR CENTROS PENITECIARIOS HEROlNA CáRCEL DE GERONA 27% CáRCEL DE MUJERES DE BARCELONA 57% PSICOFáRHACOS CáRCEL DE GERONA 5% CáRCEL DE MUJERES EN BARCELONA 50% COCAÍ~A CáRCEL DE LERIDA II 6% CáRCEL DE J6VENES EN BARCELONA 40% 7.- EL TERRITORIO EFECTOS DE LA DROGA Y LOS Cür-1PORTAMIENTOS DELICTIVOS QUE LA ACOMPAfiAN SOBRE UN TERRITORIO. - C I UT Nr VELLA DE BARCELONA. .........__.....--~...,...._.......·~-"'·"'" _. _ ............_.,... . f\ \~-¡--y;,¡ -ro ·f') EN EL ABORDAJE INTEGRAL DE LA PROBLEMáTICA DE Ll1. DROGA LO HACEMOS DESDE DOS PERSPECTIVAS: - LA DE LA POBLACI6N AFECTADA Y SU ENTORNO INMEDIATO, MINIMIZAR LOS EFECTOS QUE SUFREN ~L, SOCIAL. 26 SU FAMILIA Y A FIN EL DE ENTORNO �- LA OTRA , LA DEL TERRITORIO AFECTADO POR EL MECADO ILEGAL DE f\ DROGA Y POR EL CIRCUITO DE OBJETOS ROBADOS COMO LA DELITOS CONSECUENTES, CON LA CONSIGUIENTE DEGRADACI6N DEL ENTORNO FÍSICO. EN AMBOS CASOS EL TRATAr-HENTO DEBE CONTAR CON ALTOS NIVELES DE PARTICIPACIÓN SOCIAL Y LA ELABORACIÓN DE LOS PROGRAMAS EN BASE AL CONSENSO POLÍTICO. EL DEL TRABAJO DEL GRUPO POLÍTICO DEL AYUNTAMIENTO Y LA POSTERIOR INQUIETUDES, PLAN PERO MUNICIPAL DE ACTUACIÓN, ESPECIAL EN TODO LO EN ELABORACI6N ESTAS RECOGE QUE CONCIERNE AL EJEMPLO EL ELEHENTO HUMANO. EN EL CASO DEL "TERRITORIO" QUISIÉRAMOS PONER COMO DISTRITO DE CIUTAT VELLA DE BARCELONA. - CENTRO HISTÓRICO DE LA CIUDAD - CENTRO DE ACTIVIDAD URBANA HASTA 1850. - DISTRITO QUE ADOLECE DE UN GRAVE PROBLEMA DE DEGRADACIÓN, CON UN DESCENSO DEMOGR~FICO A PARTIR DE LOS AflOS 60 QUE CONFIGURA UNA POBLACIÓN MUY ENVEJECIDA ( UN 23% DE 65 AÑOS). 27 DE LA POBLACIÓN TIENE M~S �- CALIDAD DE VIVIENDA riUY BAJA, RUINA, LA ALGUNOS CON UN 1% DE FINCAS EN ESTADO DE MAYOR PARTE DE LOS EDIFICIOS TIENEN MáS DE 100 DE ELLOS MEDIO DESHABITADOS. EXISTENCIA DE AÑOS, PATIOS INTERIORES, AZOTEAS, DESVANES. URBANA DE CETRO HIST6RICO CON CALLES ESTRECHAS. - ESTRUCTURA UNA INFRAESTRUCTURA URBANA DE DIFiCIL CONSERVACI6N CON Y MANTENIMIENTO Y QUE PADECE UNA DESCAPITALIZACI6N IMPORTANTE. EL - EN TERRENO DIFERENCIAR PEQUEÑOS DOS DISTRITO LA ACTIVIDAD REALIDADES: COMERCIOS, CARACTERIZADA ECON6rHCA DE Y POR FORMAL, UN UNA. LA LAS DEL PROFUNDO ECON6MICA ZONAS DE INTERIOR ES GRAN NECESARIO ACTIVIDAD DE LA TRAMA DECAIMIENTO DE LA CIERTA EXTENSI6N EN ALGUNAS EN URBANA ACTIVIDAD PARTES DE MERCADOS INFORMALES O ILEGALES Y CON ZONAS DE DEL VACiO ECON6MICO CASI TOTAL . EL CAI1PO SOCIAL DOHINADO POR EL DECAIMIENTO DEMOGRáFICO Y POR AFLUENCIA DE POBLACION MARGINAL, OCUPA LA EN CIERTO PORCENTAJE ILEGAL QUE ESPACIOS DEJADOS POR LA EMIGRACI6N AUT6CTONA, DIFICULTAD LA DE INTEGRACIÓN SOCIAL A PESAR DE LA QUE PROVOCA DOTACI6N DE SERVICIOS PÚBLICOS EXISTENTES EN LA ZONA. ESTA POBLACI6N MARGINAL ACOSTUMBRA A VIVIR EN PENSIONES SIN NINGÚN TIPO DE CONDICIONES. 28 ILEGALES �TODOS ESTOS "INSEGURA" FACTORES CREAN UN SENTHUENTO HUY ELEVADO DE ZONA DONDE ES POSIBLE EL TRaFICO DE DROGAS Y CONSIGUIENTES DELITOS. •rAMBIÉN ES L.Z\ SUHA DE TODOS ES'fOS FACTORES LO QUE HA HECHO NECESARIO EL DI SEf1o DE UN PROGRAHA INTEGRAL DE ACTUACION QUE PARA INCIDIR EN UN PROCESO COMPLEJO DEBE CUMPLIR UNAS CONDICIONES: -VOLUMEN ECON6MICO SUFICIENTE PARA QUE TENGA EFECTIVIDAD Y ACTUE DE MASA CRÍTICA. -EL PROGRAI\1A DEBE SER CONCENTRADO EN EL TIEMPO Y EL ESPACIO. -DEBE SER CONSULTADO Y CONCERTADO CON TODOS LOS AGENTES SOCIALES QUE H:TERVENGAN. A FIN DE CUfv1PLIR ESTAS CONDICIONES, SE PROPONEN UNA SERIE DE PARA AGILIZAR LA GESTI6N DE ACTUACIONES. - POLITICAS, DE DESCENTRALIZACI6N CONCERTACI6N SOCIAL A TRAVÉS DE LOS MECANISHOS DE PARTICIPACI6N, ~ CONSULTA Y NEGOCIACioN DE LOS QUE SE DISPONE. - ECONOMICAS, CREACI6N DE UNA SOCIEDAD DE ECONOMIA MIXTA PARA LA REALIZACI6N DEL CONJUNTO DE OBRA PÚBLICA OREVISTA EN EL PROGRAMA. 29 �LAS INTERVENCIONES ECONOt.IJIA MIXTA REVESTIRáN SIN PREVISTAS SOBRE DUDA LA A TRAVÉS DE INFRAESTRUCTURA UNA MAGNITUD SUFICIENTE ESTA Y SOCIEDAD LA PARA DE VIVIENDA PR0!10VER SOSTENER UN PROCESO DE PROMOCIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL DEL Y DISTRITO Y SUS Hl1BITANTES. AL MIS!'>10 TIEHPO ACTUACIONES COHO DE SE DEBERá HACER CONFLUIR EL CONJUNTO DE MUNICIPALES TANTO EN SERVICIOS DE BIENESTAR SEGURIDAD SOBRE EL TIEMPO Y EL ESPACIO PARA LAS SOCIAL, HACER DE Y SU ESTE, UN PROCESO IRREVERSIBLE. CUANDO SE ABORDAJE, Itz\BLA DE LOS EFECTOS SOBRE UN SIGUIENDO TERRITORIO DE EN EL MISMO EJEMPLO DE CIUTA'f VELLA HAY QUE MENCIONAR LA POLÍTICA PREVENTIVA SOBRE LA SEGURIDAD CIUDADANA QUE SE LLEVA A CABO A TRAVÉS DE DEL CONSEJO DE PREVENCIÓN Y SEGURIDAD DE CIUTAT VELLA, SEGURIDAD EL CUAL, SIGUIENDO EL ESQUEMA DEL CONSEJO DE CIUTAT VELLA GOZA DE LA PARTICIPACIÓN DE TODOS DE LOS ACTORES: JUSTICIA. FISCALÍA. AA.VV. DE VECINOS. AA.VV. DE COMERCIANTES. ADMINISTRACIONES. FUERZAS POLICIALES: GUARDIA URBANA I POLICIA NACIONAL. 30 �• 8.- PROCESO JUDICIAL COMO PARTE EN LOS PROCESOS JUDICIALES POR TR~FICO DE - ACTUACI6N DROGAS M~S SIGNIFICATIVOS. - INMEDIATEZ DE LA ACCI6N JUDICIAL. - ALTERNATIVAS PARA LOS JUICIOS DE FALTAS - ARBITRAJE. - TERRITORIALIZACIÓN DE LA JUSTICIA. ACTUACI6N DEL MINISTERIO FISCAL. ACTUACI6N JUDICIAL. - HACER QUE LA DECISIÓN JUDICIAL - SENTENCIA, SEA DECISIÓN SOCIAL. DISMINUIR EL EFECTO DE DEMANDA EXCESIVA DE JUSTICIA. - INSISTIR EN EL CUMPLHHENTO DE LA SENTENCIA FUERl\ DE LA PARA LOS DROGADICTOS QUE COMETAN DELITOS MENORES. C~RCEL EVIATR INGRESO EN LAS INSTITUCIONES PENITRENCIARIAS Y SOBRE TODO EN EL LAS PRISIONES DE JÓVENES. - (!UE LA CONDENA SE PUEDA TERAPÉUTICAS. 31 TAMBIÉN CUHPLIR EN GRANJAS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Drogas y Sociedad en Jornades de Drogodependència organitzades per la UIMP Subject The topic of the resource Drogoaddicció Congressos i conferències Ciutats Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-08-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1166/19880903d_00301.pdf ffbed47bbcb6377c206815d3b6cc7d21 PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA PREGO DE LES FESTES D'ULLDECONA DISSABTE, 3 DE SETEMBRE DE 1988, �PARAULES DE L'ALCALDE D'ULLDECONA, IL.LM. SENYOR JAUME ANTICH I BALADA. Reina i Pubilles de la Festa Major d'Ulldecona, 1988. Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Pregoner de la nostra Festa Major i esposa, senyora Diana Garrigosa. Autoritats que ens acompanyeu aquesta nit, Director general del Jocs i Espectacles de la Generalitat, Coronel de la Base Aèrea de Reus, Vice-president de la Diputació de Tarragona, Autoritats de la Vila, Alcaldes dels nostres Barris, Responsables de les Entitats locals. Estimades i estimats tots: ulldeconencs i visitants que aquesta nit ens acompanyeu. Comença la Festa Major d'Ulldecona 1988. De fet, durant tot el dia d'avui hi han hagut ja treballs preparatius i l'inici d'algun dels actes esportius, culturals que s'han d'anar desenvolupant durant la Festa: competicions, exposicions..., però és ara amb el Pregó quan, de fet, comença oficialment la nostra Festa Major. Els nostres Il.lustres visitants han pogut ja veure i viure alguns dels trets fonamentals de la nostra Festa: la participació popular i el treball en comú. També hem disfrutat ja de la seva companyia en algun dels actes que avui han tingut lloc, però ara, estic segur que tots disfrutarem amb el Pregó d'aquesta nit. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, nascut a Barcelona ara fa 47 anys, va accedir a l'Alcaldia del Cap i Casal de Catalunya el desembre del 82, substituïnt a l'Alcalde fins aleshores Narcís Serra, antecesor seu i actual Ministre de Defensa. Pasqual Maragall, economista i advocat, va ampliar estudis a New York i fou professor de la Universitat de Baltimore. Funcionari municipal i professor, també, de la UniversitAt Autònoma, fou elegit Regidor i nomenat Primer Tinent d'Alcalde a les primeres eleccions municipals democràtiques, a l'abril del 79. Durant el seu mandat, ha tingut com a eixos bàsics la descentralització municipal i el desenvolupament econòmic de la Ciutat. Va impulsar la candidatura olímpica creant les bases econòmiques i estructurals per portar-la a terme, així com una gran campanya de promoció internacional de la Ciutat de Barcelona. �2. A l'octubre del 86 va obtenir l'encàrrec de l'organització dels JJ.00. de 1992. En arribar a la Ciutat, Maragall va dir, davant cent mil persones, "Hem guanyat. El que és bo per a Barcelona, és bo per a Catalunya. El que és bo per a Catalunya, és bo per a tota Espanya. Gràcies". Aquestes eren les paraules de Pasqual Maragall. Pasqual Maragall, a més fill de Jordi Maragall, i nét del Joan Maragall, el de, entre altres poesies "L'Oda a Espanya", també és home de lletres. Per això, Pasqual Maragall i Mira, el nostre Pregoner d'enguany, té la paraula. �3. PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Il.lustres Autoritats, senyor Alcalde, Reina de la Festa i Pubilles, veïnes i veïns d'Ulldecona i dels Barris de Valentins, El Castell, Sant Joan del Pas i Ventalles. M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del Pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se sent molt complagut fent aquest Pregó, molt complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una altra Ciutat de Catalunya i també molt complagut de tornar a se r avui a Ulldecona. Avui a Catalunya les ciutats i viles, siguin grans o petites, formen part d'un sistema que les relaciona i les entrellaça a totes. Podem anar per tot Catalunya, de mar a muntanya, de riu a riu, passant d'una ciutat o d'una vila a una altra ï Ulldecona serà l'última --o la primera-- que trobarem, segons per quin cantó del país comencem el recorregut. Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers i alhora ben travat, és, justament, aquesta xarxa de Ciutats. Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents, més enllà de l'estricta grandària de cadascuna, cada Ciutat té una cosa especial que la seva gent sent com a pròpia, una tradició, un monument, un mercat, una rambla, un castell, una Festa Major. I tanmateix, les Ciutats tenen també molt en comú. Comparteixen, sobretot, el fenòmen urbà que significa una apretada convivència generadora de cultura --també de conflictes-- i, en tot cas de canvi. Tenen en comú els problemes i els avantatges de viure plegats en aquest espai que anomenem Ciutat. Ja sabeu que Ulldecona és més gran que Barcelona. Ulldecona té 1.200 hectàrees, i Barcelona en té només 900; més ben dit, Ulldecona té 120 kilòmetres quadrats, Barcelona en té 90, 97. Les Ciutats tenen, doncs, moltes coses en comú. Moltes de les ciutats de Catalunya venen de lluny. Tenen un origen secular, com és ara el vostre cas. Fa segles que Ulldecona existeix i de la llarga història d'Ulldecona en parla el castell que l'Ajuntament assegura recuperar per salvar "les arrels de la Ciutat", com diu el vostre Alcalde. �4. Les Ciutats tenen la seva identitat. S'identifiquen, sobretot, per la seva gent, per les coses que la gent que hi ha viscut ha anat fent al llarg del temps i ha deixat com a patrimoni, per la manera com la gent fa les coses que fa, perA la manera com la gent parla les paraules que diu, per l'accent que hi posa. Així, vosaltres teniu el Castell, la Casa de la Comanda, l'Església de Sant Lluc, les cases dels carrers dels Sants Màrtirs i la Puríssima. Aquestes, aquells i altres monuments són la memòria de la gent d'Ulldecona gravada en la pedra, en la pedra magnífica d'Ulldecona que us he de dir que ens uneix, també, a Barcelona i a vosaltres. Potser molts de vosaltres no sabeu --i segur que molts barcelonins tampoc no ho saben-- però un dels edificis més representatius de Barcelona, La Pedrera d'en Gaudí, al Passeig de Gràcia, al cor de l'EixamAle, està construïda amb pedra d'Ulldecona. Imagineu, amb això, un exemple del molt que Barcelona deu a les altres Ciutats i viles de Catalunya i que Barcelona vol tornar amb escreix, fent de capital de Catalunya, de tot el país. Com vaig dir el 10 de març de 1984 -- i ho vaig escriure en el Llibre de visitants de l'Ajuntament d'Ulldecona-- Barcelona vol representar totes la ciutats i pobles de Catalunya i vol fer-ho des de la solidaritat, el coneixement i el respecte. Escolteu: Teniu --com deia-- moltes coses per sentir-vos orgullosos, però n'hi ha una que us honra especialment. I és haver volgut definir-vos com una vila cultural. I avui, a més, us podeu, sentir orgullosos de la vostra Reina de la Festa Major i de les seves Pubilles; heu fet una bona elecció, us ho ben asseguro, i no us vull entretenir més. Es tard i la Festa espera, disfruteu-la. Visca Ulldecona i. visca Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4072 Title A name given to the resource Festa major d'Ulldecona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de la vila, Ulldecona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ulldecona Festes majors Municipis Barcelona Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1167/19880907d_00302.pdf 0825b9b1e85af729bfe22b15d77dfab6 PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Viladecans, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall Viladecans, 7 de setembre de 1988 �-3-- IL.LUSTRES AUTORITA S, VILADECANS I DELS BARRIS VEY_NES I VEINS DE DE SALES, MONTSERRATINA I POBLAT ROCA. M'HEU FET L'HONOR DI NCARREGAR-ME LA LECTURA DEL PREG6 DE LA VOSTRA FESTA MA, OR. US ASSEGURO QUE L'Al f CALDE DE BARCELONA SE SENT MOLT COMPLAGUT FENT AQUES PODER-SE PREGó, MOLT COMPLAGUT DE DIRIGIR A LES VEIN1S 1 VE1NS D'UNA ALTRA CIUTAT DE CATALUNYA, D'UNA CIUTAT MOLT UNIDA A BARCELONA, I TAMBÉ MOLT COMPLAGUT DE TORN AR A SER A VILADECANS. HE DIT D'UNA CIUTAT PER OLT UNIDA A BARCELONA, I SI BEN POC NO SOM FíSICAMEZ T VEINS, TANMATEIX COMPARTIN MOLTES COSES. �-4- COMPARTIM, CASA I FEINA. ENS UNEIX LA GENT QUE VIU A VILADECANS I TREBALLA A BARCELONA, LA GENT QUE VIU A BARCELONA I TREBALLA O ESTIUEJA A VILADECANS. COMPARTIM PREOCUPACIONS I ANHELS, COM LES COMUNICACIONS I ELS ACCESSOS O L'OBERTURA DE LA CIUTAT AL MAR. COMPARTIM LA IL.LUSIó OLíMPICA. PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM UN MATEIX DEST1 ECONóMIC I CULTURAL. MÉS ENLLà DEL QUE ESTABLEIXEN LES CIRCUMSCRIPCIONS ADMINISTRATIVES, ESTAN LES REALITATS VIVES I AQUESTES SóN LES QUE VERITABLEMENT UNEIXEN. PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM, DONCS, UN MATEIX DESTÇ URBà. �-S- VILADECANS VE DE LLUNY. JA S'EN PARLAVA D'AQUEST LLOC FA PROP DE 1000 ANYS. S6N MOLTS ANYS POSANT-HI HISTòRIA. LES CIUTATS S'HAN ANAT FENT I HAN ANAT CANVIANT AL LLARG DEL TEMPS. SI NO CANVIAVEN CORRIEN EL RISC DE DESAPAReIXER O DE QUEDAR ESTANCADES. PERE EN ELS úLTIMS ANYS LES NOSTRES CIUTATS S'HAN TRANSFORMAT R5PIDAMENT I INTENSAMENT. HAN CRESCUT D'UNA MANERA INIMAGINABLE FA CENT ANYS. DES DE FINAL DE SEGLE PASSAT LA POBLACIó DE VILADECANS S'HA MULTIPLICAT PER 40. L'AUGMENT MÉS ESPECTACULAR ES VA PRODUIR EN LA DòCADA DELS ANYS 60, QUAN LA POBLACI6 ES VA TRIPLICAR AMB ESCREIX. �-6- AIXò VOL DIR QUE MOLTA DE LA GENT DE VILADECANS HA VINGUT D'ALTRES TERRES D'ESPANYA , ALGUNS FA TEMPS JA, ALTRES NO TANT. AIX¿ VOL DIR QUE MOLTS DELS QUI VAN VENIR VAN HAVER DE VENCER DIFICULTATS DE TOT ORDRE. DIFICULTATS D'ADAPTACI6, DIFICULTATS ECONòMIQUES I GREUS DIFICULTATS MATERIALS, PERQUE L'EQUIPAMENT EN INFRASTRUCTURES SANITARIES, ESCOLARS, CULTURALS I URBANiSTIQUES ERA ESCANDALOSAMENT INSUFICIENT. PER LES DIFICULTATS S'HAN ANAT SUPERANT I LA IMMENSA MAJORIA DELS QUI VAN VENIR ES VAN QUEDAR I VAN FER D'AQUESTA TERRA LA SEVA TERRA, EL SEU PAÍS. �-7- VULL RETRE HOMENATGE AL SEU ESFORÇ, ALS SEUS SACRIFICIS, A LA SEVA PERSEVE;RàNCIA, PERQU AIXí ES RET HOMENATGE A TOTS ELS QUI PROCEDENTS D'ALTRES LLOCS TANT HAN APORTAT A CATALUNYA I TANT HAN FET PER CATALUNYA. ELS SEUS FILLS HAN NASCUT AQUí I SERAN PROTAGONISTES DE LA CATALUNYA NOVA. CONSTRUIRAN LA CATALUNYA DEL FUTUR QUE SER DIFERENT I MILLOR, MÉS JUSTA I MÉS EQUILIBRADA QUE LA CATALUNYA QUE VAN TROBAR N'ESTIC SEGUR, COM N'ESTEU SEGURS VOSALTRES. ELS SEUS FILLS VIUEN JA EN UN VILADECANS QUE TAMBÉ VA SUPERANT LES MANCANCES PROVOCADES PEL CREIXEMENT DESORDENAT I PER L'ESPECULACIS. ARA HI HA MÉS CARRERS ESFALTATS, MÉS ESPAIS PÚBLICS, MÉS PLACES ESCOLARS, MÉS INSTAL.LACIONS SANITARIES I ESPORTIVES, MÉS CULTURA QUE ABANS. �-8- ARA TENIU CAN SELLARES. TENIU CAN SELLARS, QUE SIGNIFICA MOLT, TANT PELS E n UIPAMENTS ESPORTIUS I SOCIOCULTURALS QUE GUANYEU COM PER LA COL.LABORACIó QUE REPRESENTA AMB ELS VOSTRES VE 'iNS DE GAVS. I HO VAIG DIR EL Jung PASSAT QUAN VAIG VENIR PELS ACTES DE CELEBRACI6 D'AQUEST FET HIST&RTC: "CAN SELLARa' S JA IS VOSTRE, DE VILADECANS I DE GAVS". ARA US HO REPETEIXO: CAN SELLARES ÉS VOSTRE, DISFRUTEU-LO! COM US DIC TAMBÉ : DISFPUTEU LA FESTA MAJOR! NO US VULL ENTRETENIR MES, LA FESTA ESPERA. LA FESTA ns VOSTRA. VISCA VILADECANS, VISCA CATALUNYA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4073 Title A name given to the resource Festa Major de Viladecans / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jardins municipals, Viladecans Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Societat Història Barcelona Viladecans Territoris Model social Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1168/19880907d_00304.pdf 08730da7d61866d2fce217d04c2386f8 PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR I)E L'ALCALDE DE BARCELONA INAUGURACIO DE L'EXPOSICIO DE SIS ARTISTES DE NICARAGUA, AL SALO DEL TINELL, EL DIMECRES DIA 7 DE SETEMBRE DE 1.988. Simplemente dar la bienvenida a todos los que estan aquí, las gracias a los pintores que ha venido de Nicaragua i de París, Armando Morales, Embajador de la Unesco i Carlos (?) Montenegro. Los otros tres pintores no han podido venir, pero también están aquí representados. Gracias a las Instituciones que han apoyado y gracias a las personas. Tendríamos que hacer una larguísima lista y no quiero olvidarme a nadie. Todos saben como han colaborado, como esto ha sido posible gracias al esfuerzo de todos. Pero quiero resaltar especialmente a un equipo, a unas personas, la Regiduria de Publicaciones del Ayuntamiento, que lo han hecho posible i como todo ha sido una dura batalla. No sé si porqué está marcado dentro del problema de Nicaragua ha sido como una guerra, pero aquí está, porqué esto se queda i como dicen en Nicaragua la guerra se va, pero la revolución se queda. esto es la expresión del arte, de la cultura �EI. SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA Paraules de l'Excm. senyor Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. Senyor Embajador, senyors Tinents d'Alcalde, Regidors i amics. A mi me gustaria subrayar con agradecimiento al señor Embajador, a sus colegas y al pueblo de Nicaragua el hecho de que hayan sido capaces, en un momento duro de su país, en un momento difícil desde el punto de vista económico, desde el punto de vista político, que hayan sabido tener la tranquilidad de ánimo de saber crear, de saber, no sólo producir para la supervivencia, que es un imperativo fundamental, sinó al mismo tiempo tener esas reservas, ese excedente para poder crear artísticamente, que en definitiva es un alimento también para el alma y para el pueblo. Nicaragua está pasando una etapa histórica decisiva para su futuro. Saben los nicaragüenses, saben el señor Cónsul, saben estos amigos de Nicaragua que desde aquí se sigue, como muy bien ha olfateado el senyor Embajador y pintor en nuestras calles, desde aquí se sigue con curiosidad, con pasión a veces lo que allí ocurre, esperamos lo mejor de los cambios que sin duda se han de producir en el futuro en la política americana, en su conjunto. Estamos confiados de que las mejoras se tienen que suceder en todo caso a nivel más modesto de las relaciones entre ciudades, que es un nivel no de gran política, pero sí más cercano a la relación entre los pueblos. Sepan que igual como existe ahora una colaboración entre la Universidad de León y la Universidad de Barcelona, Barcelona está siempre dispuesta a ir ampliando esta colaboración en los campos Lo que nos impresiona saber es que en el continente americano, junto a situaciones de retraso, a situaciones de avance, y junto a gente pasiva y gente activa que mira por la transformación de la realidad social, nos van a tener a su lado siempre, esta es una ciudad, como ha dicho el Embajador, no solo partidaria sinó amante de la libertat, es una ciudad libertaria, lo ha sido históricamente, lo va a seguir siendo en el futuro, confien pues ustedes en que nuestra modestia, también, que no es el nivel de la gran política pero desde la modestia de lo que es una ciudad podran contar con nosotros, les felicito como artistas y les felicito como país. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4074 Title A name given to the resource Exposició "Sis artistes de Nicaragua" / Inauguració. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Cultura Model social Nicaragua Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1169/19880909d_00305.pdf 5ad4c6f40e3ca2a0e0ba3c04e4138a1a PDF Text Text PARAULES D'AGRAIM.ENT DE L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA �PARAULES D^AGBAI00E0T D EL SENYOR ALCALDE AL PROFESSOR ZIMMERMAN Aquest 11 de setembre, té moltes significacions. Fa mil anys neixia obscurament una independència abans que una identitat. Per aix(5, potser al 2100/2150 tornarem a fer el Millenari de la Nació. F a cent anys Barcelona es llençava a un projecte prodigiós que va esverar fins i tot Valentí Almirall. Pezó va reeixir. Va donar 1'empeota oecesoária. Fa 15 anys Allende. Peró aquest any, sobretot, mirem el futur. Dintre d'un més eooás, comeuga el Quatrienni de Barcelona. Mirar enrera és important si som capagos de no ublidac el present ni maquillar-lo amb robes antigues. Avui hem parlat de fa mil anys (El President ho va demaoar). Z l'any que ve tocoazem a parlar de fa 275 anys, com demana la Diada. Però deixeu-me barrejar present, passat i futur per una momeota, per una vegada, pergué són indestriables. Avui Barcelona és la capital orgullosa d'una Catalunya Autónoma. Avui, no ho oblidem mai, se sent tanmateix ciutat frontalera i porta a E uropa d'una Espanya democràtica que es desperta també amb ambició i que està aprenent a reconéixer la seva pròpia diversitat. Ajudem-la. Ajudem-la exigint i ajudem-la estimant. Afermem-nos en la nostra própia identitat, però no �2. Oferim la nostra diferència com a riquesa i no com a barrera. Reconeguem també, en la nostra identitat, una diversitat que ens ha estat donada per nouvinguts, per nous accents, que ja són ben nostres. No fórem els que som, no seríem qui som sense les mans creadores dels catalans de destí i les dels seus fills. La nostra burgesia hauria de fer-se digna de les seves millors tradicions, no solament en el conreu de l'art, o en la protecció dels nous Gaudis i Verdaguers, sinó també tot fent honor al "pactisme" dels nostres millors moments i dialogant amb els sindicats de treballadors, sense prepotència ni intemperància. Tenen massa oracles que els aplaudeixen tot el que fan, a tort i a dret, encertat o errat. La saba de Catalunya, l'esperit històric de la seva Capital, Barcelona, l'empenta dels Consellers que, guiats pel meu antecessor en el càrrec Rafael de Casanova, es juramentaren en aquest Saló l'any 1714 abans de sortir a combatre el setge. Tot això ve de baix, ve del poble de Barcelona i de les mans i de les ments que l'han construïda. Solament quan els de dalt han sabut dialogar amb les classes mitges creatives i amb les associacions de treballadors, ha estat aleshores quan Barcelona ha tirat endavant. Més que això: ha fet els salts de gegant que el poeta admirava, primer, i exigia, després, quan deia: te'n vas Barcelona, esperit català que has vençut la carena i has saltat ja la tanca i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?" "On "Detura't un punt! mira al mar, Barcelona, com té faixa de blau fins al baix horitzó, (...) i tu fuges del mar?" I quan Barcelona contesta, "Vinc del mar i l'estimo, i he pujat aquí dalt per mirar-lo millor, i me'n vaig i no em moc: sols estenc els meus braços perquè vull Catalunya tota a dintre el meu cor" �3. Llavors el poeta, rendit, exigeix ell mateix: "Per copsar tanta terra i tanta mar, Barcelona, ja et caldrà un pit ben gran, amb uns braços ben ferms" I acaba: "Corre enllà, (bis)(ter) Barcelona, que ja et cal esse' una altra per ésser la que deus perquè ets alta i airosa i fas molta planta, però bé et falta encara molt més del que tens" Pot algú, avui, aquest 11 de setembre del 88, negar l'actualitat profètica d'aquestes paraules escrites fa un segle? Pot algú dubtar que el millor interès de la Catalunya autònoma rau en una Barcelona forta? Es possible que ningú posi dubtes a la necessària reconquesta del port, de la platja i del mar i de la Ciutat Vella? A foradar les muntanyes per Vallvidrera i en el futur per Horta per tal d'acostar-nos a Terrassa i Sabadell, a la Universitat Autònoma i al Parc Tecnològic? A fer pujar la gent fàcilment al nostre Montjuïc, en el qual estem posant un esforç semblant al del 29? Aquest 11 de setembre del '88 és el de l'any de sortida dels trens cap al '92. Qui no hi sigui, no hi serà comptat. Es la nostra gran ocasió com a Ciutat i com a País. Demà passat desfilarem davant el monument a Rafael de Casanova i anirem a posar flors a la tomba del nostre Conseller en Cap, amb aquest pensament al cap i aquesta joia al cor: "Ara és la nostra gran ocasió i l'estem aprofitant" Altrament no forem dignes dels Consellers que sortiren d'aquestes cadires per defensar la nostra llibertat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4075 Title A name given to the resource Paraules d’agraïment al conferenciant Sr. Zimmerman en motiu de la diada del 11 de setembre Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Catalanisme Història Societat Territoris Model social Identitat col·lectiva Independència Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1170/19880920d_00307_LD.pdf fc252975f4eae46ca5b6ef5baf8a7b97 PDF Text Text Conferencia de l' Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasaual Maragall, amb motiu de la inauquracio de le_s _ Jornades ... u Admlnl str a e ro-r.~ocal Adm1ni st?ac 10 dé Just lC ia-=-" Barcelona, 2 O de setembre de 198 8 . �-2- Sr . President Ministre de 1 • Audien2 ia Justicia, Territorial, Excm . Sr . dign issimes Autoritats, . senyores i senyors: Permetint - me que les meves paraules ~ vagin mes ·----------------------------------- enll~ que les merament protocol~ries ct •una inauguraci6. Les materies que es tractaran en aquestes Jornades ~ son sumament envers importan ts per a 12 ciutat i existeix elles una sensibilitat ciutadana que jo atendre 1 recol lir, emorant en aquesta voldria ocasi6 e ls tecnicismes terminol;g ics i conceptuals adequats. J> Les meves consideracions giraran fonamentalment al voltant de l 1 Admin i strac iÓ de Justicia i els Municip is de la Justicia ~1un ici p al a les prenent Gnica, Barcelona ja q ue grans ciut ats, com a referencia p rincip al , el gr uix de l que dir~ ~s extensible a la resta de ciutats esoanyoles. ·- -- - - ---- ---- bo 1 1 pe ro' no pr~cticarne nt �• -3- L'Administraci6 de Justicia els Mun icipis. 1 La tasca normativa realitzada en el periode 82 - 88 - - - - - - - - - -- per iniciativa del Mi nisteri de Justicia ha estat, .----dubte, , problemes pero P~:0d~JJ..te resten encara legislatives que facin possible efica<;, mes ' important, reformes sens ·-·-. ---·---·~-----..~--~---------------~---------·~----·-·-····---·----·· ----~~-~--------- --~ i contribueixin que din~mica la a una resoldre social va ªlg:tJI.J~s Justicia els nous plantejant en l'~mbit de la criminalitat . Entre aquests problemes voldr ia de~;tacar e ls segÜents: -L'increment del consum de droga en el nostre pais, que ha originat, en gran mesura , l'augnent,.espectacular de / la de linqÜenc ia / 1 violenta contra la • propletat en els / darrers anys . / Es calcula que les delictes contra la propietat droga . L'habit del 1 tres quartes parts dels tenen el se u origen en de cgh.sum drogues , la la 1 ./ drogodependencia que en resulta, no sorgeixen de cop en / una col.lectivitat . s6n habits que es propaguen progressivament empssos per un impuls sostingut -diguemne - "comercial", E.lSDec ialment 1/ " quan, en re lac iÓ a la �-4- droga, el seria correcte afirmar dar rers nivell La consum ha de tenir traba, traficants de drogues No la responsahilitat de l'actual de consum de drogues es clandesti. que les actituds i mesures dels governs tinguin causa car~cter ~ mes 1 de la aviat, recull~n drogodepend~ncia. en el fet que els ara el fruit de camp anyas iniciades fa anys . - La crisi econ~~ica dels ~ltims anys ha induit un increment de la delinq~~ncia. Aquesta crisi no t~ el seu origen ni s ' aqre~ja amb els governs que s'han succeit en aq uest per io de profundes -, oero' -ve de lluny i t~ ha de causes estructurals tenir-se en compte d 'analitzar l'increment de la criminalitat. a l'hora �-5- A preocupat per L'Ajuntame nt de Barce lona, . -----· -·--------------.-- - - va prohl eroes, elaborar á~arcelona Ciutadana -------~---------- •-•e·--""""--·- algune s - .... ·-------- -------------· substantives 1 Seguretat un Informe sobre la ---·------------on 1985, l'any ref ormes legislatives -----------------------des de processals que, l'Admin istraci6 aqa~sts municipal, -- s'exposaven ·· · - ·-••·'" _ _ _ __ _ ..----..., les de ~ht~ J.Q de normes la perspectiva de es consideraven essencials pe r mil lor a r la segure tat ciutadana en grans ciutats com Barcelona . L'Ajunt a ment partici p ar en de est~ ·----- del interessat sistema ,JustÍcia a Esp~-;ya-;-aTFiOra ·----·--------------l 'ambit ciutat disseny el ------ ----------d ' Admini straci6 de la general ------que, en de . les seves redu1des competencies en -·- - --- - en aquesta materia , vol realitzar actuacions encaminades a mil lorar -- ~-----·-·- _______ ,.______ M•·--- ----------~ el fun cion ament de l ' Adm inistraci6 de Justicia. Algunes de l'esmentat Informe le s me sures l eg als que contempla i q ue estimem convenient introduir a la legislaci6 espanyola en materia de Justicia s6n: . J 1 h ~ l<-jtt4 �-G- a) L 'establiment flexibles crear-se en que, amb les ~ mes agils de la Justicia. penal rapid i cor reccionals. tribunals mo nitori l'aplicaci6 proc~s un processos de La ...../~ de breu regul9-crtr degud~s/ Ha dria l d 'un gar anties j u di e i jur diques, / estableixi la la s~_vá sanci6 per la justicia, delictiu i per . Jel fet ~ es n_cessari _,.....,-"'' aca&..a-r ...-;'· immedi9-J.e1íii entre la comissi6 amb els retards en 1' aplicaciÓ de la . ]l.ULlCla . En aquesta lÍnia , no se'ns escapen els problemes que pot plantejar el establiment d ' aquests procediments rapids . La ~ent sentencia del TribU!19-_l Constitucional, de 12 de juliol. ele 1988, ~n l~ -t>fbl!\J:::::O:G- determina impossibilitat que un mateix jutge instrueixi el 1 d icti sentencia en una causa, la sumar1 dee-1:-a-r-a- -:ha.- - �-7- Segons que ha n manifest at portaveus del General del Poder Jud icial, aquesta Sent~ncia ,~fecta als . judicis mon i toris que en l'actualitat represent en un 70% dels procediment s penal s, en tractar -s e de procediments a de lictes me nors (amb pe nes inferi ors relatius mesas), delictes fraganti" ~ en que ~ l'autor ( amb penes inferiors als ~ es a detingut anys) i 6 "in deli ctes dolosos. Les mesures de car~cter provisional que s'estan preparant per solventar els p~oblemes de paralitzaci6 de la justÍcia sent~ncia, penal que comp orta l'aplicaciÓ mesu res com aparellar jutg~ de la ~ per que un 1 instrueixi l ' altre ~icti sent~ncia, 1 o prorrogétr la jurisdicci6 en el sup~sit que ~nicament h i hagi un jutge d 'instrucci6, o les mesures definitives fixades per una reforma legislativp, qu e, com s'ha an unciat de fonts del Ministeri de Jus u icia, podría contemplar que la fiscalia exerceixi func~bns ir1_structores que avui s6n competencia de jutges pe1wls , tals mesures - die- , les provi sionals o l 1 les de f ini;t:.i ves , l ' ap licaci~ de h auran de garantir la immediatesa la justícia , sense minva del pr incipi consti t¡.{c ional sego ns e 1 qu al tothom té dret a un / / en j utge �- 8- } imparcial / a un judici p~blic amb i plenes eraranties j urÍdiques . La reforma de les vigents llEJ-I's processals ha de / ,/ contemplar la instrument aote fina litat de /convertir-les per a la re)1litzaciÓ de ~ la en un Just Í cia, / mitjangant la introducc io , d 'u n ordenament procesal basat / en criteris de func.i,_e halitat l d'eficacia, i amb un _..// _ replantejament de les actuals funcions dels intervinents en , el proces, secretaris, essencial especialment dels jutges, , 2 dvocats i procuradors . per satisfer fisc als, Aquesta reforma es la demanda de JustÍcia de la h) La regulaciÓ del principi d'oportunitat reglat ~ el societat. , _.-/ , proces Aquesta penal . mesura ' . necessarla ~ es ·' facilita r la no persec uclo de conductes que , objec tius ' o subjectius, . necessarl per seguir-les, dedicaciÓ del s ·"---- comportaments que , apare ll s que possib i litant -s e policial i per motius no . , alxl judici al ~ es la als ------~-------~------·-~ per l a major gravetat , incideixen en ,-la seguretat ciutadana . ---------------- s ' entén per �-9- / Les lÍnies fonamentals (~n la requlaoló / .. del princ ipi / d 'oportunitat podrien ser les segue s: 1 delictives,/ susceptibles - Conductes de no 1 persecuciÓ pena~ : les consti yJ tives de simple falta: els delictes els en que suposits condemna culpa~itat la possibilit;,ldors condicional ) de l'autor sigui lleu; de l'anlicaciÓ de la suspensió del de la "fallo"; 1 els en 1 1 que suposits es produeixi arrepentiment / aquestf mesura actiu (si ordenament); qu9 n d ' interes .' circumstancies d'actuaciÓ anterior la finalment, subjectives cr iminal; a i , de del en el nostre preponderants atenciÓ l'autor: el caracter; comissiÓ en raons concurreixin nÚbJ!ic; L s ' introdueix a els motius la conducta delicte; la les 1 vida conducta contemoorania subseg~ent al delicte; i les condicions de vida individual, familiar i social de l'inculpat. �-10- -Les normes d ' oportunitat persecuciÓ per podrien l'aplicabilitat ser: que la de les in dicades conductes del pi incipi dec is).Ó // de de~-íctives no sigui adoptada pel Ministeri Fiscal, amb aprovaciÓ judicial, o bé directament pel -;utge o tribunaL{ amb la p ossibilitat / - de recurs en els sup¿sits més/g reus. 'l'ambé hauria de _/ la necessitat/~ e mediar conformitat contemplar-se dels .' . . // . . 1 per J udlcats, excepte que/ a crlterl ce l'organ judicial, el seu interes no o t enti la necessaria rellevancia per ...- /' ft~e lonal donar-1 i tal i tat . ...... e) L' introducció col.laboraciÓ mesures ciutadana responsabilitat. segÜents: de D' la trae te pro ce sal s amp liaciÓ ¡ condic iona l plantejar 1 la l'admissiÓ cal de as senyalar .- les abonament imrnediat del premial¡ regim privilegiat de condonació de als testimonis i perjudicats col.laboració ciuta espontani ¡ de i elles, en les oficines judicials, de afavoridores utilització del cost dret 'atenuant d'arrepentiment total despeses la condemna be neficis penitenciaris. També s'hauria de la reestr ucturaciÓ de les o f i pe,r fer-les més a gils i asequibles judicials ist ra ts. ¡/ �-11 - \ d) Altres mesures a tenir en compte podrien referir-se a l'acumulaci6 penal per obl i gator ia de l'acci6 civil en e l i la modif ic ac i6 de l'actual sistema de aconseguir la immediatesa rec urs os l'eficacia 1 ~ p roces de la just Í cia 9enal. // de me sures legals de caracter junt i creixement servei els amb una adequada mitjans personals de de ,JustÍcia, pendents nombre aut~ntic materials al contribu1ria, que ha que provoquen p el un col.lapse judici En efecte , en e ls darrer nombre de oroces sos judicials, penal, que no poden ser resolts d ' una banda, anys s ' ha multiplicat el de procediments agils pecialment en l'ambit per falta, 1 l'altra banda, perque manque n també materials, ~o de crisi profunda estat en polÍtica situaci6 d ' aquesta, sense dubte, qran i proce ssa,l. i, de s personals i amb l a qua l cosa es devalua poder-se resoldre els conflictes en �- 12 - que es plantegen , de manera que transcorre mass.a ' / /' / " temps entre la comis siÓ del fet delictiu i la sev:a sanció pels ..r'' / tribunals. /_// de Dotar mitjans als/ / jutjats, tribunals i ,/ fiscalies existents , aixÍ . jutqes fisc als efectiva, no forma una rapida , - es i ~ria J0ffi crear nous j utjn.ts, forma r !4Í"ganizar una policía tasca que pugui realitz ar -se especialment en perÍodes de crisi, vegada redre~ades les grans lÍnies de ' . economlca del judicial - pa1s, és el moment que les la pero' situaciÓ instancies estatals hurien d'optar per destinar recursos a lapo.r. de aquesta �- 13 - - La ,JustÍcia Munici p al a les gran~ ciutats. En el Projecte de Llei de Planta i Demarcaci6 -.--~---------==--=-------~---o ubl lc a t al Butlletl Ofic i al de les Corts Judi cial , trobem q ue el p unt 8~ . Generals de 8 de juny d ' enguany, de l ' exposici6 de motius recull la concepci6 de la Llei Org~nic a del Po de r J udicial que afirma que la mun ici p a l es bas a, fonanentalment , en els Jutjats ------------------------- - --- - Pa u, que sÓn organs jurisdiccional s ·----=---------------- ---- - 1 'ambi t . .: --·--- ··-~- -~,··· ··- -·- -- del municipi, " ~Q_ __j,__ .-···~---~·- Justic ia de ~ i~~rdinats destac ant en - -- sistema el ------~--·----~ d 'el ecc i Ó dels s eus titulars pel Ple munic ipal. Tamb~ el tradicional Projecte de col.laboraciÓ LLei, a l hora que 1nvoca la dels Ajuntaments el en '---------~-----· · manten i ment de ls mitjans personals i materials dels J~~-;-de -- P~t~,-- di~--~~~e---~~t-~bl~-1:;;·-~l- sup-;rt economi c de ·-- ------ -- --- ·-----·~ 1' Estat o, ~~- ---·~·------~-------~--.-~--- -·---------·~---- - ------- ---- si s • escau , ·--- d i rectaiñeñTae-·l"trs- --€omun i .tats -------- - -------··- -·---- - - Aut on omes rni tj anc;ant les subvencions oport unes. ---·· ----...--- La Jutjat Llei Org~nica del Poder Judicial defineix - - - - - - - - - - - - - -------c3 e Pa u ' artÍcle jurisdiccional que s'estableix , - - - -- - ----------------------mun ic iois 99 .1, com Gnicament, un en el ' organ aquells --------------·-···--- on no existeixen Jutjats de la . Instancia ~---- 1 - ------..__ �-1 4- Conseg~entment , Instrucció. el problema de la jus ticia --~--·~---·-···--· ~---~-~-· municipal a Inst~ncia i --- ·- les ciutats on existeixen Jutjats --------------------------------InstrucciÓ no s'ha plantejat · --------·-· -~-~--~---------·-------- ~~ ------------ ----- de a ~·-- la - la. Llei ·····--·-----.. Og~nica del Po d er Judicial, ni en el Projecte de Llei de -----· -· --··--·-----•-"'"' '-· ---,-------·--·-·. Plant a i Demarcacio cJudicial. ----------- ·~···--- -------·----- ·-·- -------1 Es necessari dir que el nostre ordenament juridic, no ha sequit -------·-·· · - municipal que ha a considerar la Justicia . , municipal, slno que constitula l'esglaÓ inferior la de l 'Estat, amb competencies minimes i amb un a c~rrec de l'erari municipal. Es tracta, d'un deficient i debilitat se rvei pÚblic estatal caball l'Estat de de sosteniment dones, linia com un servei de ciutadania entes Justicia la de l ' Adm i nistraciÓ l'ha tractat com local . un En servei realitat , de la competencia, ni les entitats municipals han la municipal mes que una carrega que Justicia , ' ni se va considerat l 'Estat els ha imposat. asseny causa sticia: de �-15- - Inadequada demarcaciÓ judicial. / - InfradotaciÓ de mitjans personsrls i materíals . 1 - Ordenament processal obsolet~ - JudicialitzaciÓ de l'Estat i de la societat 1 / JüxÍ com altres factors/" ja apuntats aquesta en ,l exoosiciÓ 1 com ;_ la major cq-tiflic tivitat social per la crisi economica, el trafic de dro(_Jues l etc ... / 1 En aquest marc, "' , ~s dones , on s'ha de plantejar la / posic iÓ de situaciÓ la Just!icia municipal , i, en del Jutj;at de Pau. cTutj a ts s 'h aura de ten ir en En la regulaciÓ amb demarcaciÓ no oblid/r criterís d'equitat 1 la d'aquests compte 1 espec ialment 1 sistema de desi~na ciÓ dels Jutges, actu:Ln especial, e1 la possibilitat que la de compeb:;ncies adequades, fixació i , d'una finalment l de dotar-los també d 'un a organització i / personafpreparat pera complir la seva funció. de �' • -16- L'enfor t iment arnb 1 'obj ect i u Jutge de la legitimaciÓ .~ sigui del ~ com aJmellY.§_¡. Just Ícia r~s Jutgo. ~------ del Bunici pi , munici p is, o .~ agrupaclC~, / en de o de p oblacions de --------- que es po dr ia fer coincidir amb el p _...r -.._ 11 u ni~ipal. ,,.,.L:----- d e finitiva , En ha conte mplar-se ) la conveniencia d 'un ~ esquema de' JustÍcia municipal'· com or gan judicial de l municipi d ,i'ns el sistema judic i al l'Estat. podria La d otaciÓ r e alitzar-se munici p i s . ,. de mitjans en i de instal . lacions col . laboraciÓ amh e ls �-17- Es d i ns d 'aquest apartat de l a Just ic ia a l es grans ciuta ts on ha de Municipal tamb ~ tractar-s e necessi t at d ' inn ovac i6 respecte a dues g~estion s: penal, propiament a) i b) 1 munic ipal 'establiment actuals a) l a d'una justicia en materies no penals. En 1 •,;mbit de l a Justicia penal, d els la d 'organs jurisdiccionals ~ fiscals en descentralització l'ambit f Ju tj a ts de Districte ., i amb la sup ress1o que cont emp la el Pro jecte de Llei de Planta i Demarcaci6 Judicial, hauria d 'ana l i t za r- se Jutjats l a p ossibilitat de d'Instr ucci6 d ' adaptar -l os a a les !'estruc t ura descentralitzar grans ciutats, territorial p er els tal d ' a questes f tJC I\fCft QVt ll)O 1+-t 1 -\~(yl ~e >c'"NTh~-.; T21fvv' (,'¡ 1C A - ~t)W~V;; ¡!" 1\i,., &tm; ~ ,..,. ci u t ats i apropa r la Ju sticia als ciutadans. Les Admin i strac ions local s ha u ien de plantej ar-se també la personaciÓ ~el __ ____ , preces penal, t ra ns cende nc i a muni c ipal . una figura que tinguin pe r Aque st a ciutadana e n e special l ' a mb it recollida mi tj anGant e gitimada p er la Constituci 6 i la ~ '\.,1 ' .... \.,L '" ~udatK~ �-18- Llei d'Enjudiciament Criminal. Es tracta de l'acciÓ popular. A ~ Espanya l'acciÓ general, m~s sense popular es adrnesa excepciÓ que regla la de lictes reservats a la instancia de l'ofes. de l'esmentada acciÓ abasta tots entre el ells els relacionats trafic de p Úb lic s, seguretat ciutadana i drogues. L ' acció popular s'ha d'exercitar de querella (article 270.1 de la Llei per la qual cosa haura de davant el competent, jutge objectivame nt i amb els requisits establerts l' esmentada Llei. La posici Ó de l'AdministraciÓ exercitat l'acció popular, gran loc al de pa rt acusadora , termes generals , etapes p rocessals, es pot ha te, al llarg del procediment , semblanc;:a amb la del Ministeri Fiscal en qualitat q ue . la seva ~ per a1xo val a dir q ue, en intervenir en realitzant peticions les diverses a l'organ �-19- encaminades judicial, , fets i, a l'aclariment i constancia dels té dret a informar , a mes , sobre sentenciador, fonamental de la all; que davant el tribunal constitueix l'objecte causa criminal . __.- ~ ¡¡l ~vJ,cJ:, P{lM~ cwJr 'iftv;Ju.~ b) Respecte a /.{mbit de la Justicia municipal en les ~ grans e i ut ats, VJles actuacions~l.ur ian de dirigir-se a la d.~ despenalitzaciÓ de determinades faltes del Codi Penal en materia de convivencia entre veins, d 'infraccions consegÜentment, l'Administració a competencia de municipal. Aquesta qÜestiÓ ofereix dos estadis d ' analisi: seria la procedencia de la despenalitzaciÓ en general en les faltes, poden passarien administratives, ., sane lo la qu~ i la selecciÓ de materies que ser transformades en infracciÓ administrativa per a atribuir, ulteriormen t, la facultat sancionadora als Ajuntar:tents. El criteri expressat per diferents associacions de magistrats espanyols necessaria desap ariciÓ part de les es mostra unanim de la totalitat o de faltes del Llibre I I I --s quant ' adaeí x és la del Codi la a la major Penal . v iolact&---· ±---- pril'lc: ip:i �- 20 - r1 ' intervenc iÓ . , rn1n1ma, j a que no aquestes faltes ~6ns juridics necessitats de la oferir l'aparell podrien que pot jurisdiccional i, racionalitzar els mitja de que disposa , a i mes es personals concentrant-los en els fets delictius realment i Sembla plantejar la derogaciÓ del i estab.lir en el s~u l.loc un III del adminis~ratives general sancions, excloent i L. ,..1¿ .JJ-bu~c;.;tf=±.ÍGc..;¡i,...,a~---!'1FTFt1tU:rllt1±Í-ec!-:!i~?"atil- ( l'establiment 1 a in s t~ncia tota de rellev~ncia una delictiva serie que , de en materies ser en ' exces jurisdiccionals • el fnncionament nova sistema en pr imera rt 'escassa competencia l'actua.litat dels Jutjats de la. Instancia i carreguen una d' pe rmet ·~Q una resoluciÓ A "· ~ q ue que (luJ-· ~lbu!, clvvV'v,)/ ~ l-t (}vv(.i'\,"ti tk d'arbitr a tge, se ves c~sti gs els <;e. f \AA\~ 1UV'W ut:~:'i..,g;; le!:! ba~ES per tan'bé cat~leg les . ., pr1vac1o de llibertat. S~ria Llibre en Instrucció, d ' aquests ' orqans J~ r �'· -21- 1 En resum, territorial, l'establiment de Jutjats amb que Mun icipals, per coincideixin amb a jutjar els delictes els caracter ( Districtes menors, amb la corres ponent territorialitzaciÓ de la Fiscalía , aixÍ com \ 1 la regulaciÓ d ' alternatives als !udicis a través 1 1 de 1 mecanismes arb itrals decideixi, en sorgeixin l~~_,~Lr . primera instancia, entre despenalitzaciÓ on els de les incid~nci es ciutadans, i també faltes i la seva transformaci6 infraccions admin ist rati ves, que la en contribuirien a apropar la Justicia als ciutadans, a l ' ensems que alleug eririen les carregue s de treball dels ~rgans jurisdiccionals, penals i civils, nersonals més , 1 quals podrien dedicar els mitjans mate rials de que' disposin a jutjar de irnmediata dilacions son els els fets de lictius, alxl, de la Justicia, que una de les causes que els ciutadans consideren que l retards en l'aplicaci6 evitant, forma contribuei xen a l clima d 'i nseguretat ciutadana. 1 J _ _ -·....... '------··--· _) �-22- Territorialitzaci6 de la Fiscalía. ~,~ territori a litzaci6 de la Fiscalí a és un element important considerar cal que modernitzaci6 en , de proces el de la J-ustÍcia, en es>Jecial en els grans municipi com B,arcelona . ~ünis tér i El aparei~\com na.turalesa, conjunt la de per Fiscal , nova la ' seva . propla una figura privilegiada dins el alternat iva de la seguretat ciutadana. El Mini ste ri \ Fiscal és e l primer garant de la dels legalitat, pGblic tutelat drets ~e ls ciutadans i per la Ll ~ Espanyola). Ministeri El (article \ Fiscal, funcional en el Poder Judicial, l'acci6 124 a:nb l'inter~s Constituci6 autonomía st ~ obligat a promoure de l a Justícia si es concu quen els drets ciutadans, la Llei, de la legalitat o l exercita aquesta acci6 tan Gblic tutelat dels per a inst~ncia del s interessats com d ' ofici . El Ministeri Fi cal, per imperi / �-23- de , la Llei, assumeix una funci6 directa de defensa dels del ciutad~. drets Pero el ple exercici de l'e sme ntada funci6 ha topat hist~ricament amb grans obs tacles, s'han expre ssions de sumar a les altres formes i que de disfuncionam'ant de l'Administraci 6 de JustÍc ia al nostre \\ \\ \ d'insist'ir ~la necessitat que la S'ha assumeixi dels que les funcion~ de direcci6 de ,_ ,- delictes i ja Cr i minal , estii. Ministeri la Fiscalia investigaci6 d'instrucciÓ preliminar de les contc~rnplada '"&.,_ la Llei no es limiti i transcend~ncia Judicial \ '- p~blica . l a Llei es mantenen les facultats Fiscal , d ' Enj udiciament a fets de A singular del investi gadores caracteritzant -l o d 'i nvestigaciÓ en el pr oc~s penal . causes, com un Poder del ' organ �• -24 - un fet preocupant que s 'hagi pc!'gut pre sentar atr i b uci6 d e facultats d'investigaci6 pe nal Hiniste Fiscal com una novetat, qua~ al el que ha existit una pura inobserv~ncia de la Llei. Els pocs mitjans mat; ria ls i pe rsonals de que disposa l a Fiscalía ha \ ut\~ estat de les causes d'aquest fet, que ha anat acompan yat d ' 1n allunyamcnt i manca de comunicaci6 entre \ els mitjans po~i - . ci a ls i judicials , en no existir una estructur a suf icñent. i adequada de la policía judicial. Sense ava~<; un qualitatiu i quanti t atiu en la \ dot a ci6 d e mitja ns a enfortir la Fiscalía, t o ts els intents pcr la seva funci6 investigadora quedaran reduits a un simple desider~tum . \ \ En l' amb it de les grans ciutats, a aquest problema de man ca Fisc al , de cap acitat d'inyestigaci~ s ' hi desco n n ex i6 Audiencies), afegeix de de la el del proplema de la Fiscalía, \ Min isteri llun v ania cent r ali tzada a i les les zones i e l s ~mbits de la ciutat en �... - 2 5- 1 que' es produeixe n els fets delictius . \ Fiscalí a , La dins compete cies esta tutar ies, l ' ambit de les seves ha de desenvolupar les seves funcions ~mb especi al intensitat en un ambit espacial F iscal a ha d ' impul s ar l'exercici de funcions concret. La re lac io nades amb "+s i tes a c<~ntres d ' internament de tot \ ' especialmene tipu s , q uan impliquin la pro tecci6 i defensa de menor s i de s\alguts . Per aixo , és inajornable la ~ oficina, ; en la constituc i6 d e la Fisc'&lia amb els ,Jutjats sempre amh estreta relaci6 amb els corresponents serveis socials. ~ Tambe ,. es Fisc alia en llui t a c ont r a imp ortant miiteries la \ ; l ' es'Pecia l i t zacio tan ~m~rt ant s drogodependenci~, l es Fiscalies especials contra l a de com en la lÍnia droga~ la la de �• . -26- l'ordre jurisdiccional penal ha de plantejar-se la perman nt actuaci6 dels fiscals en la seu dels ;rgans \ jurisdicciort-a ls, radiquen oartic ularment a la seu de en la Fiscalia, aquells 1 també ciutadans, per de processal , el fiscal forma plantejament de no aix; no ~nicament per garantir l'ef sinó que al conjunt pugui n ac udir a ell per dels al per recabar la seva actuaciÓ respecte a conductes Finalment ,he de dir en les funcions de la Fis calia, grans ciutats com Barcelona esquematic de les especialment la possibilitat que la Fiscalía es descentrálitzi en els Districtes municipals. �-27- L'article 20 ' . del de l'Estatut organ1c Fiscal estableix que els membres de la Fiscalia actuar i constituir -s e en qualsevol punt del de seva Fiscalia . la E~cara que la podran territori lectura d'aques t precepte provoca di verses interpretac ions, r)odr ia servir de base per a pre s~ncia fiscal un p lantejament experimental de la dins el proc~s descentralitzador de la Justicia que hern descrit. En alquns Districtes de la ciutat seria necessar i t"odnm as segura r als e i utadans que hi res ideixen , que acudi r a garant de la d irec tament al Minis teri Fiscal com le ga lit at 1 defensor dels pres ~nci a ciutadana permetria seus drets. Aquesta el coneixement directe de les part icu lars circumst~ncies socials i criminol~qiques de l'~mbit manera territorial de qu~ es tracta. s 'afavo riria el dese nvolupament d'una D'aquesta aut~ntica direc c i6 de l a labor d 'investigaci6 a c~rrec dels cossos de seguretat en funcions de policia judicial, entre el ls la pol ic ia municipal . f ~'1/1/\ �. -28- A 1 'Últim, activament la Fiscalía hauria en ;rgans institucionals com les so""gnret at:--..o els Consell s de seguretat, c~rrec de participar Juntes amb prevenir l 'objectiu d ' elevar la taxa de i redu:lr la delin0iiencia en totes del seguretat l'estudi de mesures multidisciplin~ries mitjangant les per seves formes i manifestacions. Estern la dav ant Just Íc ia. Constitucional La ~ d'un proces recent importa~ sentencia \ ()"- de reforma de del ' - ~ urgencia ~ la reforma de dive ~~os aspectes i processals Tribunal a la qne1,1 he fet referencia abans ~-- del nostre sistema de 7 que tenen al seu la definici6 de les politiques de prevenci6 delicte, de JustÍcia. _ob~ iga - ' . organlcs ' r �-29- D'altra de les ciutats més importa~ Especial de banda s'esta preparant ~ Barcelona, Regim JurÍdic entre elles el per tant és el moment adequat per a la introduce iÓ, p er vi a d' assaig, de les reformes del ti pus. de les preconitzades ~ aquesta exposiciÓ, o d 'altres que, sens dubt e, vostés tindran l 'oportunitat de deba tre en les di verses d ' aquestes .... . no nenc1es Jo rnades .. . l . . comunlcac lons al llarg ..Le• ~lih!tls =tiuc l a sa tisf~gció de-. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4076 Title A name given to the resource Jornades Administració local i Administració de Justícia / Conferència inaugural. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Les tres parts de la conferència: 1. La administració de justicia i els municipis. 2. La justicia municipal en les grans ciutats. 3. Territorialització de la Fiscalia. Processos més àgils i flexibles en l'aplicació de la justicia, la regulació del principi d'oportunitat, introdució de mesures afavoridores de la co| laboració ciutadana i de l'admissió de responsabilitat. El jutge que sigui un òrgan del poble. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paraninf Universitat de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Administració local Dret Legislació Municipis Barcelona Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències